Llibret Falla Plaça Germanies - Alzira 2019 by Falla Plaça Germanies

Alzira 2019

salvatges salvatges salvatges

Falla Falla Plaรงa Plaรงa Germanies Germanies Falla Plaรงa Germanies

falles falles falles

Alzira Alzira 2019 2019 Alzira 2019

Falla Plaรงa Germanies

N PE RIGE

R TA

AN Ç A V A ’ LD

A L’O R A R DECONSTRUIR N TORFER PER DESFER , CONSTRUIR PE SEMBLA TAN FÀCIL I ÉS TAN DIFÍCIL ALHORA… —AI SENYO R DE TO LO MÓN, MA’Q UE ENS FAR

AN PATIR .

Filles d’un meló d’alger Orxata Sound System

Març arriba a València , i sempre por ta coses que vénen i se’n van, els epigrames, les cançons, e l f o c a l e g r e i p o p u l a r, p erò en els cors deixa l’anhel d’una terca continuïtat. Primavera Popular (Vicent Andrés Estellés) Extra de falles de Las Provincias, 1966

FALLES D’ALZIRA, FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL I BÉ D’INTERÉS CULTURAL LES FALLES, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO)

FALLA PLAÇA GERMANIES el llibret de la

Alzira 2019

salvatges?

Entenem com a salvatge allò que viu en llibertat i que no està domesticat, el que és irracional, incontrolat o fora de les normes establides. Diga’ns romàntics, si més no pensem que les falles en els seus orígens eren una pràctica cultural popular desimbolta de caire contestatari, subversiu i amb aquest vessant salvatge. Tot mitjançant la sàtira sense censures i moltes altres accions que atorgaven a la festa un esperit transgressor i progressista. D’aquells orígens, i després de tants anys i moltes circumstàncies, s’ha configurat la festa tal com hui la coneguem. Pot ser una versió de la mateixa més aigualida, menys punyent i innovadora.

per què?

En qualsevol cas, en tots aquests anys sempre hi ha hagut quantitat de persones que des de dins i des de fora de les falles, però amants tots ells de la festa com a denominador comú, han aportat noves idees i propostes per millorar-la o reinventar-la. Proposant iniciatives o conceptes que, amb eixe caràcter innovador i transgressor, en el seu moment ningú havia plantejat incorporar a les falles. Noves formes de fer festa, de fer monument, d’organitzar-se, etc. que amb el temps han acabat consolidant-se algunes elles o quedant com anècdotes en la història de les falles. Si fa no fa, la proposta d’aquest llibret “salvatge”, és recollir algunes de les nombroses històries, anècdotes o iniciatives, que amb llibertat i un punt salvatge han aportat o aporten noves idees a la festa, fent-la avançar i configurant-la com la vivim actualment o, qui sap, com les viurem en un futur.

FALLA PLAÇA GERMANIES

Estan

CANVIANT moltes coses

Una estoreta velleta, trastos vells i un poc de palla, això era suficient, segons conta molta gent, per fer la primera falla.

Però els artistes fallers, que han sigut sempre atrevits, ara ja fan quasi tots el remat i els seus ninots, amb poliestiré expandit. I tot s’ha modernitzat, per això en l’actualitat, amb noves generacions, si una falla és transgressora, ja utilitza la impressora eixa de tres dimensions. El món faller ha canviat i ha canviat la indumentària, perquè el vestit de fallera ara és més historiat i l’han fet amb més llargària. Abans eren més curtets, ara arriben fins als peus, però el que més ha canviat, —perquè hi ha més varietat— jo pense que són els preus.

FRANCISCO FERNÁNDEZ RUIZ

No seria més barat —si em permeteu el consell— que falleres i fallers desfilaren pels carrers amb camisa i saragüells? Rebotons, quin desgavell! L’altra cosa que ha canviat, i que ara està millor fet, és això tan complicat que a les falles du de cap i que li diuen: llibret. Està ple de colorit, de fotos, de novetats, de poemes i d’escrits i poca publicitat. I per això el President, que el llibret ha de pagar, sempre ho té tan complicat, que no sap per on pegar. Estan canviant moltes coses, i més que hauran de canviar… FALLA PLAÇA GERMANIES

OR IGE N

A E I R C IV T T A T

ID E E S

T N E M I V E R T A DIFERENT LLIUR E OI

OM B

I NV CA

RENOVACIÃ&#x201C;

EDITA DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EQUIP DE REALITZACIÓ DISSENY PORTADA MAQUETACIÓ I DIRECCIÓ D’ART COL•LABORADORS LITERARIS

CORRECTOR DE TEXTOS FOTOGRAFIES

IL•LUSTRACIONS I RECURSOS GRÀFICS COORDINACIÓ PUBLICITAT COL•LABORADORS PUBLICITAT

IMPRESSIÓ DISTRIBUCIÓ DIPÒSIT LEGAL

Falla Plaça Germanies Pep Rubio Paco Gascó i Quique Requena Joan Rojeski Studio Loudor Carles Andreu Fernández, Alfred Aranda, Miguel Arraiz, Mariluz Boquera, Joan Castelló, Francisco Fernández, Josep A. Fluixà, Alba Fluixà, Paco Gascó, Christian Gil, Alejandro Lagarda, Juanito Maraca, Miguel Ángel Martínez, José Antonio Martínez, Jesús Peris, Víctor Puig, Rafa Tortosa i Xavi Serra Pablo Colomina Carles Andreu, Noel Arraiz, Mari Luz Boquera, Raúl Calabuig, Nardi Canet, Joan Castelló, Bernat Cano, Pablo Colomina, Omayra Doménech, Cristina Doménech, Lara Garay, Fran García, Carla García, Juan Antonio García, Vicent Hernándiz, Marta Llinares, Mauri Lloret, Juanito Maraca, Carla Martínez, Salva Nadal, Miguel Navarro, Vicky Oviedo, Juan Pardo, Gracia Pellicer, Adela Peris, Marta Presencia, Javier Ramírez, Quique Requena, Javi Sanchis, Carla Sanchis, María Sanchis, Carles Santamaria, Xavi Serra, El Seis Doble, Junta Central Fallera i Junta Local Fallera Alzira Falles Revolution (Fotos muntatge Guillem Molina i arxiu Falla Plaça del Pilar), Vir Palmera, Gloria Martínez, Ximo Canet i Bernat Chordà Juan Pardo Jorge Alapont, Rafael Arrufat, Antonio Ausina, Sisco Boquera, Víctor Boscá, Kike Botella, José Vicente Calabuig, Bernat Cano, Toni Canut, José Carpena, Enrique Egea, Sonia García, Paco Gascó, Vicent Hernándiz, Carlos Moreno, Manuel Moya, Quique Requena, Alba Sanchis, Javier Sanchis, Ana Sanjuan, Eva Sanmiguel, José Vicente Tello, María Teresa Olmos i Miguel Vidal Blauverd Impressors, S.L. Falla Plaça Germanies V3574-2018

XARXES SOCIALS

Edició de 400 exemplars EL PRESENT LLIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS LLETRES FALLERES. EL PRESENT LLIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ. La Falla Plaça Germanies no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.

FALLA PLAÇA GERMANIES

SUMARI SALVATGES? PER QUÈ? 4 Estan canviant moltes coses

FALLERS SALVATGES 10 President 16 Fallera Major 18 Cort d’honor 22 Comissió 29 Explicació falla 35 President infantil 41 Fallera Major infantil 43 Cort d’honor infantil 46 Fallers infantils 48 Comissió infantil 51 Explicació falla Infantil 55

MOMENTS SALVATGES 60

SALVATGES 76 Eixir-se’n del guió 78 Sàtira i crítica… una manera salvatge de fer falla 80 Quines barbaritats! 82 Un fum de salvatges i de salvatjades 86 Take a walk on the wild side… 90 Falla King Kong 94 Ribesan és guai o de com una falla de barri optà amb alegria pel costat salvatge de l’estètica fallera 98 Animal de plantà 100 La falla de les cadires 102 Renaixement 106 Alfredo Ruiz, “El Chispa” 110 Quan despertà, la falla no hi era 112 Salvatges 114 Absurds fallers 116 Del salvatgisme a la subordinació 117 PROGRAMA D’ACTES 118 EL NOSTRE HIMNE 123 GUIA COMERCIAL 124

FALLERS SALVATGES

Fallers, falleres, amics i amigues, un any més tinc l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres com a president de la Falla Plaça Germanies. L’experiència que he pogut adquirir aquests anys a la presidència i els que he estat com a membre de la nostra comissió, m’han ensenyat a valorar més, si cap, la feina que fan els membres d’aquesta, els nostres col·laboradors, fallers d’honor, i en general totes aquelles persones o entitats que any rere any ens ajuden a millorar la festa. Per aquest motiu, agrair-los a tots ells tot el que estan fent i animar-los a continuar endavant tots junts. Així mateix, que els puc dir als meus companys d’aventura d’enguany? Doncs que jo i tota la comissió estem d’enhorabona per tindre uns representants com vosaltres. Desitjar-vos, Murta i Adaia, les nostres falleres majors, i Carles, el nostre president infantil, un any ple de felicitat i il·lusió. Espere que aquest el guardeu per sempre junt amb les vostres famílies i que allò que ens queda per passar siga indescriptible. També tinc paraules per aquells que dia a dia i colze a colze, estan al meu costat treballant per aquesta falla que tant ens estimem. Gràcies a la directiva, tot esforç té la seua recompensa i estic segur que la nostra i la de tota la comissió arribarà en forma d’unes falles meravelloses. Som una falla amb quantitat d’idees i ganes de fer coses. Des dels nostres inicis hem demostrat que les falles poden aportar molt i són un gran element dinamitzador. Nombrosos són els exemples, el més recent el nostre famós Germatapes que ja és una cita obligada cada mes. No perdem mai aquesta inquietud. Res més, convidar a veïns i als que encara no ens coneixen, a descobrir la gran família que formen. Desitjar-vos que gaudiu d’aquesta gran festa, que plena els carrers d’art, sàtira, música, sentiments i foc. Vibreu a la mascletà, il·lusioneu-vos a l’entrega de premis, emocioneu-vos a l’ofrena i desbordeu alegria en cada carrer. És moment de donar pas a la diversió i que millor forma que fer-ho tots junts i en germanor. Visca la Falla Plaça Germanies!

Quique

president

Requena SarriĂ

FALLERA MAJOR

Murta

Montalvà Sanchis

Tenies el foc dins i has vingut per ser espurna de les nostres fogueres. Amagaves dintre teu les brases d’una primavera que floria en tu una llum forta i dolçament intensa. Has travessat temps i estacions per a anunciar la fi del silenci. Perquè ja no és temps d’emmudir sinó d’esclatar un goig sense límits. Has nascut per ser flama i esclat de la revolta més joiosa i festiva. Has arribat i, amb tu, tot torna a començar. ALBA FLUIXÀ PELUFO XIII Premi de Poesia Ibn Hafaja (Premis literaris Ciutat d’Alzira)

cort d’honor

Ainhoa Martínez Sánchez Alba Sanchis Serrano Adela Martí Peris

Andrea España Navarro

Ana Botella de la Concepción

Anna Estarlich García Amparo-Heidi Camarasa Perales

FALLA PLAÇA GERMANIES

Arantxa Gay Doménech Belén Cardona Moll

Carla Bernia Peris

Carla Botella Gil

Carla Martínez Sanjuan

salvatges

2019

Carla Sanchis Boquera

cort d’honor

Carla García Caballero

cort d’honor

Carolina Martí Peris Clara Perpiñá Juan Clara Soler Pellicer

Fina Serra

Claudia Requena Oviedo

Gema Boquera

Lara Perez Climent

FALLA PLAÇA GERMANIES

Laura Castells Carrió

Laura Aranda Llopis Leyla Angotti Martínez

Mar Sanchis Boquera Mª Teresa Albuixech García Mª Teresa Olmos Olaso

salvatges

2019

cort d’honor

Mª Amparo Boquera Pellicer

cort d’honor

Mª Jesús March Gramage

Marta Llinares Ripoll

María Seguí Pérez

María del Mar Rodríguez Martínez

Marina Cuesta Sanmiguel

Patricia Marimón González Nuria Iborra Martínez

FALLA PLAÇA GERMANIES

Paula Pantoja García

Raquel Martínez Felip

Omayra Doménech Montalvá

cort d’honor

Ruth Emiliana Ampoumet

Rocío Cardona Moll Sara Botella de la Concepción Sara España Navarro

salvatges

2019

cort d’honor

Stella Lluch Roses Teresa Chordá Albuixech Sonia García Hurtado

Vanesa Sanjuan Soler Vicky Oviedo Almonacid

Yulema Angotti Martínez

FALLA PLAÇA GERMANIES

Comissió PRESIDENT Quique Requena

TRESORERA Vicky Oviedo

FALLERA MAJOR Murta Montalvà

DELEGAT DE LLIBRET Pep Rubio

DELEGATS DE FESTEJOS David Iborra Pablo Colomina

DELEGAT DE MONUMENTS Paco Gascó

DELEGATS DE RR.PP. Modesto Boquera Mauri Lloret Samuel Peris

DELEGAT DE JUNTA LOCAL FALLERA Aitor Garcia

DELEGADA DE XARXES SOCIALS Carla Garcia

VICE-PRESIDENTA Adela Martí

DELEGADA DE CAVALCADA Cristina Llopis

DELEGATS DE CASAL Toni Canut Jorge Alapont

VICE-PRESIDENT Carles Santamaria

DELEGAT D’INFANTILS Sergio Ripoll

DELEGAT DE XARANGA Ximo Canet

SECRETÀRIA Carla Sanchis

DELEGADES DE LOTERIES Adela Peris Gema Boquera

VICE-PRESIDENT Juan Pardo VICE-PRESIDENT Alejandro Cano VICE-PRESIDENT Sisco Boquera

VICE-SECRETÀRIA Vanesa Chordà

DELEGADA DE CENS I RECOMPENSES Maria Sanchis

DELEGADA DE PRESENTACIÓ Alba Sanchis

VOCALS Mª Teresa Albuixech Garcia Ruth Emiliana Ampoumet Ansu Francesco Angotti Leyla Angotti Martinez Yulema Angotti Martinez Laura Aranda Llopis Rafael Arrufat Pellicer Antonio Ausina Hernandez Carlos Balbastre Huguet Luis Miguel Bataller Osca Guillem Bernia Peris Carla Bernia Peris Lorena Bono Trull Francisco Boquera Ballester Gema Boquera Ballester Mª Luz Boquera Ferrer Sergio Boquera Navarro Mª Amparo Boquera Pellicer Daniel Bordes Escudero Victor Bosca Carcel Kike Botella Boquera Sara Botella de la Concepción Ana Botella de la Concepción Rafael Botella de la Concepción Carla Botella Gil Bernat Botella Grau Adrian Botella Perpiña Kike Botella Perpiña Alex Brines Albuixech Carolina Caballero Alberola Jose Vicente Calabuig Blasco Silvia Calatayud Oliver Amparo Camarasa Perales

Clara Cándido Pastor Nardi Canet Aparisi Joaquin Canet Roig Bernat Ferran Cano España Alfredo I. Cano Marti Javi Carbonell Marti Rocio Cardona Moll Belen Cardona Moll Jose Carpena Montalva Laura Castells Carrió Teresa Chorda Albuixech Bernat Chorda Albuixech Reme Costa Climent Carlos Cuesta Martinez Marina Cuesta Sanmiguel Domenico Di Massa Omayra Domenech Montalvá Enrique Egea Alcolea Javier Egea Escriva Marisa Escribá Andrea España Navarro Sara España Navarro Andreu Estarlich Ferrer Ana Estarlich Garcia Sheila Estarlich Garcia David Esteve Agustin Esteve Sanjuan Ivonne Ferrandis Oliver Lara Garay Molla Carla Garcia Caballero Juan Antonio Garcia Hurtado Sonia Garcia Hurtado Mª Jose Garcia Giner Pilar Garcia Moreno

Fco. Jose Garcia Parra Eduardo Garrido Carrero Arantxa Gay Domenech Nuria Gil Borras Salvador Gil Borras Salvador Gil Costa Sergi Gil Costa Vicent Gil Garrigues Eduardo Jose Gil Redal Christian Gil Zamora Jose Daniel Gimenez Legarra Miguel Gimenez Chirleu Jose Luis Gonzalez Prats Antonia Gramage Balaguer Mariano Heredia Arredondo

Jose Hernández Bertomeu Vicent Hernándiz Aranda Adrian Hidalgo Castello Nuria Iborra Martinez Jesús Manuel Labian Arboledas Lidón Lacomba Carratalá Marta Llinares Ripoll Vicente Llinares Sanchis Maribel Llopis Aranda Guillermo Llorca Rios Stella Lluch Roses Borja Lopez Mercado Agustin Magraner Olmos Agustin Magraner Peris Mª Jesus March Gramaje

Patricia Marimon Gonzalez Amaya Marin Pascual Marcos Marrades Cuenca Carolina Martí Peris Raquel Martinez Felip Rosa Ana Martinez Ferrer Agustin Martinez Garcia Ainoha Martínez Sanchez Xelo Martinez Sanchis Carla Martinez Sanjuan Empar Maria Martinez Santamaria Paula Martinez Santamaria Alicia Medán Sifre Rosa Mª Mellado Salom Ignacio Molla Garcia Silvino Montalva Sanchis

Claudia Morcillo Americo Carlos Moreno Garcia Manuel Moya Moya Alba Muñoz Ripoll Maria Teresa Olmos Olaso Rebeca Palasí de León Paula Pantoja Garcia Juan Ignacio Pardo Llopis Juan Antonio Pascual Llinares Meritxell Pascual Perez Carlos Pastor Masiá Maria Pedro Monzonís Leyla Pedros Duran Mª Amparo Pellicer Canut Gracia Pellicer Vila Cristina Perez Arbona

Raul Perez Castellanos Lara Perez Climent Raul Perez Vila Clara Perpiña Juan Baptiste Petriat Susana Prats Català Claudia Requena Oviedo Elena Ribera Laporta Carmen Rios Navarro Sergio Ripoll Asencio Lucia Ripoll Ramirez Francisco Rodriguez Labraca Mª del Mar Rodriguez Martinez Salvador Roig Torres

Adrian Roselló Cots Juana Rubio Gaya Jose Vicente Sales Alemany Mar Sanchis Boquera Javier Sanchis Botella Amparo Sanchis Botella Maria Sanchis Soler Carmina Sanjuan España Ana Sanjuan Pau Vanessa Sanjuan Soler Eva Sanmiguel Palacios Consuelo Sampedro Oliver Lydia Maria Sampedro Carbonell Maria Seguí Perez Amparo Selfa Llopis Fina Serra Cañete Pascual Serrano Valverde Marta Sifre Aranda Monica Sifre Rosell Clara Soler Pellicer Marcos Sotos Lluch Jose Vicente Tello Roig Vicente Vicente Bohigues Miguel Vidal Llopis AnaVives Asensi

SALVATGES

Falla Plaça Germanies Secció Segona Artista Fernando Llopis Torres Explicació de la falla Víctor Puig i Paco Gascó

salvatges

2019

salvatges Benvinguts a aquesta festa, que algun dia fou salvatge, on hem guardat la ballesta perquè importa més la imatge. A la Plaça Germanies, on abans tréiem les urpes per combatre tiranies, ara ens repartim les culpes doncs tot són cels i manies. Érem tigres de Sibèria, majestuosos i ferotges, i ara ens queda la misèria de ser domats per salvatges que ens callen la convicció i ens emmordassen la dèria abocant-nos a l’extinció.

pluges salvatges Arremullats com carrancs hui al culpable encara es busca quan no el riu és un barranc i amb paraigua i katiusca ho pateix el veïnat. Com més salvatge és la pluja més volen fer mala sang mentre veuen com l’aigua puja i fins a les celles tenim fang.

salvatgisme polític En campanya electoral no caben els moralismes doncs en política tot s’hi val inclús el canibalisme, ja que per omplir-se les butxaques voldran veure al seu rival amb el cap clavat a estaques.

salvatgisme al consistori municipal Dins del circ consistorial volen fer fora a les feres i amagades a trinxeres van gavines assetjant tapant misèria amb banderes. Ciutadans de bandereta, populars de marca blanca, els faran fer la maleta d’una manera molt “franca”.

Alguns nous partits polítics són cementeris d’elefants on és el retir de polítics defensant lo valencià. Mentrestant el tripartit tan sols pensa que en lluir i a les xarxes fent el mico, com el Mr. Wonderful amagant que van de cul ens volen pintar molt bonico un futur que pinta lleig maquillat en postureig.

salvatgisme a junta local fallera Bohigues el conqueridor capitaneja una junta on hi ha més d’un traïdor que a l’any ja no l’ajunta. Descobrint nous continents vol ser l’amo de la festa, i guiant la reconquesta als fallers ens té calents doncs en lloc de sumar resta i al final acabarem canviant saragüells per vesta.

salvatgisme faller Com una tribu d’apatxes van sembrant el caos a Alzira, fallers d’una estirp salvatge disfressats i en cercavila mentre el poble sorprés mira assegut a la cadira.

humanitat salvatge I fent un parèntesi a la crítica local, tocarem les moralitats d’aquesta tendra humanitat condemnant l’etern desgel del nostre cercle polar. I si la Junta Local, amb el seu quefer fantàstic ens toca molt la moral, fugirem corrent a l’àrtic. Però farem crítica igual per pegar ben fort al fetge perquè açò és el que cal per a seguir sent salvatges.

Hola amics i amigues, Em dirigisc a vosaltres perquè aquest any tinc la sort de ser el President de la comissió infantil de la Falla Plaça Germanies. Comissió a la qual pertanc des que vaig nàixer i per a mi, la millor comissió del món. Vull dir-vos que ja tenim ací les falles, ja ens toquen a la porta, ja arriba la música, l’alegria i els coets. Per això, com a orgullós que estic de la meua comissió vull ser pregoner de la nostra falla i convidar, des d’aquest raconet d’Alzira que és la Plaça Germanies, a tots els xiquets i xiquetes de la nostra ciutat i de més enllà al fet que vinguen a la nostra festa, perquè ací sempre seran ben rebuts. Que junt amb mi, també estarà esperant-vos per a gaudir d’aquestes festes falleres Adaia, la Fallera Major Infantil de la nostra comissió, xiqueta guapa, dolça i fallera on hi haja. I com no, guiant-nos i acompanyant-nos en tot moment, Quique i Murta, el nostre President i la nostra Fallera Major. Res més, desitjar-vos a tots i totes unes festes falleres plenes d’alegria, cordialitat i d’il·lusions complides. Bones falles a tots! I visca la falla Plaça Germanies!

Carles

Cuesta Sanmiguel

president infantil

Com un joc engrescador, encens la metxa d’una nova aventura. Mires amb ulls de futur la vida que llueix davant de tu, a punt per rebre la flama d’una primavera il·lusionant. Et saps l’espurna d’una emoció de foc que viu en tu des de l’inici. Coets joiosos anuncien la festa que t’acompanya cantant en veu ben alta la bellesa dels inicis. Eres llavor d’un món novell que creix lliure i alegre en cada nou somriure. ALBA FLUIXÀ PELUFO XIII Premi de Poesia Ibn Hafaja (Premis literaris Ciutat d’Alzira)

Adaia

Hernándiz Lluch

FALLERA MAJOR infantil

Adaia

PLAER DE MA VIDA

Que la vida et tracte bé, plaer de ma vida. Que la vida et done força i valentia per afrontar els esdeveniments capritxosos que l’atzar et posa al teu camí. Que el teu esperit alegre, rebel, desimbolt no es doblegue als esdeveniments obscurs de la vida. Gaudeix dels teus somnis, somnis envoltats de la innocència beneïda d’una infantesa envoltada d’amor, d’un amor marcat per una família plena de dones valentes, lluitadores i amb coratge, de la que tu, sense cap dubte, eres abanderada. Aquest any serà un any inoblidable, un viatge ple d’aventures i experiències on sols tu seràs la protagonista. Somriu, balla, plora, gaudeix, somia! perquè sols si somies podràs fer realitat tot allò que per a tu és el més important. Que els teus ulls, guarden imatges

inesborrables a la memòria. Que la teua pell, s’esborrone en sentir l’afecte i suport dels teus. Que la teua oïda, capte la música constant de la festa. Que l’olfacte, inspire l’olor inconfusible de la pólvora. Però, que el teu cor no deixe de bategar ni un minut en sentir que aquest somni ja és teu i que nosaltres estarem amb tu per a gaudir-lo. Elena, Vanessa, Anna, Maite i Glòria.

cort d’honor infantil

Ainhoa Garrido Botella

Aitana García Doménech

Adriana Ausina Mellado

Alba Parra Garés

Clara Ausina Mellado

Andrea Llinares Medán Candela Portalés Mezcua

Nerea Bordes Boquera FALLA PLAÇA GERMANIES

Inés Arrufat Selfa

Irene Callejón Cardona

Làia Requena Oviedo Murta García Doménech

Marian Cano Sansaloni María Enguix Chordá

Natalia Canut Prats Natalia Magraner Olmos salvatges

2019

cort d’honor infantil

Lucía Boscá Cardona

fallers infantils

Andreu Heredia García Antoni Canut Prats Adrián García Caballero

Arnau Moya Sanjuan

Diego Boquera Pellicer

Bernat Chordá Marimón Bernat Cano Sansaloni

FALLA PLAÇA GERMANIES

Gerard Soler Serrano Germán Tello March Gaél Hernándiz Lluch

Martín Boscá Cardona

Josep Pascual Sansaloni

Juanvi Caballero Martínez

Dídac Arto Soriano salvatges

2019

fallers infantils

Javier Botella Gil

Mateo Vidal Estarlich

Nacho Molla Chordá Mateo Callejón Cardona

Nacho Portalés Mezcua

Ángel Tello March

Sergio Ripoll Iborra Pablo Molla Chordá

FALLA PLAÇA GERMANIES

Comissió infantil PRESIDENT Carles Cuesta Sanmiguel FALLERA MAJOR Adaia Hernándiz Lluch VOCALS Ines Arrufat Selfa Dídac Arto Soriano Clara Ausina Mellado Adriana Ausina Mellado Diego Boquera Pellicer Nerea Bordes Boquera Lucia Bosca Cardona Martin Bosca Cardona Mario Bosca Mont Javier Botella Gil Alvaro Botella Lacomba Juan Vicente Caballero Martínez

Mateo Callejon Cardona Irene Callejon Cardona Marian Cano Sansaloni Bernat Cano Sansaloni Natalia Canut Prats Antonio Canut Prats Bernat Chorda Marimon Carles Chordá Marimon María Enguix Chordá Candela Fortales Mezcua Nacho Fortales Mezcua Aitana Garcia Domenech Murta Garcia Domenech Adrian Garcia Caballero Ainhoa Garrido Botella Mireia Gil Pedro Andreu Heredia Garcia Gaël Hernándiz Lluch Andrea Llinares Medán Natalia Magraner Olmos

Elena Marin Pascual Federico Marin Pascual Nacho Molla Chorda Pablo Molla Chorda Aroa Moreno Navalon Rebeca Moreno Sanpedro Arnau Moya Sanjuan Oscar Pardo Llopis Josep Pascual Sansaloni Carles Pascual Sansaloni Noah Petriat Martinez Irene Presencia Pascual Beatriz Presencia Pascual Laia Requena Oviedo Sergio Ripoll Iborra Alba Santamaria Galdón Gerard Soler Serrano Germán Tello March Angel Tello March Mateo Vidal Estarlich

Cort d’honor Fallera Major Infantil d’Alzira 2019 Natalia Canut Prats Enguany, la nostra comissió desborda orgull per tindre una representant a la cort d’honor de la Fallera Major Infantil d’Alzira, la xiqueta Natalia Canut Prats. Natalia, des d’ací la teua estimada falla vol donar-te l’enhorabona i desitjar-te unes falles inoblidables, plenes d’il·lusió i de felicitat. Viu cada acte i cada moment, amb la intensitat més gran possible.

FALLA PLAÇA GERMANIES

NO TINGUES POR Falla Infantil Plaça Germanies Secció Primera Artista Borja Lorente Explicació de la falla Víctor Puig i Paco Gascó

salvatges

2019

Enguany els de Germanies vencerem pors i manies, que ens provoquen alimanyes que ens remouen les entranyes. Doncs hi ha pànics i fòbies de relats, contes i històries, d’esperits mig soterrats que ens deixen aterrats. Però no caurem en l’error de què ens domine el terror doncs ací tots som fallers i no ens espantem per res.

Tanatofòbia

(POR A LA MORT) No has de témer a la mort si has crescut ben sa i fort.

Aracnofòbia

(POR A LES ARANYES) Aranyes que causen pànic igual que un ritual satànic.

Acrofòbia

(POR A LES ALTURES) Per alguns és gran tortura aguaitar a gran altura.

Nictofòbia

(POR A L’OBSCURITAT) Quina gran temeritat estar sol a l’obscuritat.

Atiquifòbia

(POR AL FRACÀS) A les falles hi ha bohemis cagats de por als premis.

Xenofòbia

(POR A L’ESTRANGER) Amb una nau espacial ens volgueren conquistar i en veure ací el “percal” se’n tornaren esgarrifats.

Elurofòbia i cinofòbia

(POR ALS GATS I ALS GOSSOS) Qui té temor a gossos i gats acaba ferit i arrapat.

Ornitofòbia (POR A LES AUS) Fan terror i no és broma animals de bec i plomes.

Bogifòbia

(POR A EL SOBRENATURAL) Són terrorífics i malvolguts monstres lletjos i peluts.

Misofòbia

(POR ALS SOROLLS) Creen recel a la nit sorolls sonant baix del llit.

Coulrofòbia

(POR ALS PALLASSOS) Un pallasso amb peus gegants que a molts crea por i espant.

Espectrofòbia

(POR ALS FANTASMES) Esperits, éssers i fantasmes que et provoquen cataplasmes.

Misofòbia

(POR A LES RATES) Res em causa més terror que una rata d’albelló.

Latrofòbia

(POR ALS METGES) Per a por la que feia aquell metge que canviava pàncrees per fetges.

MOMENTS SALVATGES

CANVI

salvatges

2019

RENOVACIÃ&#x201C;

salvatges

2019

IDEES

salvatges

2019

CREATIVITAT

salvatges

2019

DIFERENT

salvatges

2019

COMBOI

salvatges

2019

TORNAR A Lâ&#x20AC;&#x2122;ORIGEN

SALVATGES

Eixir-se’n del guió MARILUZ BOQUERA FERRER

Carrers Engalanats.

Al llarg de la història de la falla, hem viscut moments on ens hem eixit de les normes establertes i hem traspassat les fronteres clàssiques del món faller fent servir la nostra intuïció. Citaré, per començar, quan un grup d’amics que “feia falla” es van organitzar, com el millor dels equips de treball, per dur a terme una tasca que durava mesos. Així, aconseguiren dues vegades el Primer Premi al “Concurs de Carrers En-

galanats”. O quan, als anys noranta, i fora de tota previsió, omplíem la plaça de gom a gom amb les actuacions de l’orquestra Rusadir. Els joves d’aquella època s’acostaven per a no perdre una nit de falles al nostre voltant. Més tard, quan donàrem a conéixer tradicions no arrelades a les falles, com ara, els Correfocs. Espectacle que va recórrer alguns carrers d’Alzira amb diables i éssers imaginaris on s’unia música, llum i pirotècnia. I en l’actualitat, quan gaudim del bon amFALLA PLAÇA GERMANIES

Orquestra Rusadir.

Correfocs. Foto: El Seis Doble.

Primer Germatapes.

bient que es respira al “Germatapes”. Trobada gastronòmica que ha canviat el concepte tradicional de reunió de divendres per a ampliar-la.

Per això, des d’aquest raconet des d’on m’han donat permís per a escriure, vos convide a continuar fent història. Continuem sent salvatges, siguem bèsties del canvi i no ens hi deixem domesticar. Les noves tradicions són benvingudes a aquesta comissió que sempre m’ha semblat jove d’esperit. Sovint em pregunte quina serà la següent eixida del guió.

“idees per a gaudir i fer gaudir”

Tot en conjunt, idees per a gaudir i fer gaudir perquè pot ser que eixa siga la màxima que ens hi uneix any rere any. Algunes han transcendit els límits de la tradició fallera però totes ens hi fan avançar. salvatges

2019

Sàtira i crítica… una manera salvatge de fer falla MIGUEL ÁNGEL MARTÍNEZ TORTOSA Faller, poeta i escriptor

Molt sovint confonem el sentit i significat de les paraules sàtira i crítica, sense saber que una no té res a veure amb l’altra. Si anem al diccionari, observem que la sàtira és una forma literària que s’ocupa de presentar l’opinió de l’autor per mitjà d’una burla que pot servir-se de la ironia o el sarcasme. Per altra banda, la crítica identifica l’opinió, examen o judici que es formula en relació a una situació, servei, proposta, persona o objecte.

una crítica voraç. En els cadafals es representaven escenes i costums de l’època i apareixia reflectida aquella persona del veïnat que tinguera una conducta fora del normal.

Tot açò ve al cas que, el meu amic Pep ha volgut que enguany participe en el vostre llibret de la falla amb aquest tema.

Les falles des dels seus inicis sempre han plasmat el caràcter contestatari, topant-se amb la censura de les autoritats polítiques i religioses, ja que la crítica i la sàtira que es feien en els monuments, no la podien controlar. Per tal motiu, ficaren un mecanisme de censura dirigit a controlar i inspeccionar prèviament tant els esbossos del monument com els versos, fins i tot va haver-hi època en les que tan sols es permetia escriure en valencià els versos del llibret, la resta era en castellà.

Començaré dient que va ser en la primera meitat del segle xix, quan van aparéixer els primers escrits de falla en forma de fulls satírics, sorneguers i amb

Amb el pas del temps la sàtira i la crítica va ser eclipsada per l’espectacularitat d’alguns monuments i pel mal ús que es feia de la llengua. Els cartells de

FALLA PLAÇA GERMANIES

les falles no tenien res a veure amb el que els ninots o escenes representaven. D’esta manera, les falles entrarem en una soneguera satírica de la qual començarem a despertar ben a finals del segle xx. En l’actualitat, des de fa ja anys, almenys a Alzira, la cosa ha canviat, les comissions fiquem interés, tant en confeccionar una bona crítica per a la falla, com en la correcció de l’escriptura del valencià en els monuments. Des de la Junta Local Fallera es promouen premis de crítica local per seccions que estimulen el conreu d’aquest tipus d’escrits.

de l’artista que fa la crítica, siga escrita o en cartó o suro, l’insult deliberat o la mateixa forma literària que s’ocupa de presentar l’opinió de l’autor per mitjà d’una burla. De vegades veig incongruent certes postures quan en la cavalcada s’arrisca i prou en travessar la famosa línia roja i després, en les crítiques dels llibrets i en els ninots la gent no té la mateixa disposició. El que queda clar en aquest article per a mi és l’avanç realitzat per la societat en pocs anys en allò que ha de veure amb el llenguatge inclusiu i que respecta a col·lectius que abans en esta festa eren maltractats de paraula i que ara es veuen reflectits en les crítiques i els monuments d’una altra manera.

“una falla sense una bona crítica no té sentit”

Com a faller, poeta i escriptor he de dir que per a mi una falla sense una bona crítica no té sentit però, ha d’anar acompanyada amb una sàtira salvatge dins d’un ordre, engrescadora, burlesca i que arribe a la gent. Els ninots, les escenes i els monuments han de parlar, han de comunicar i expressar allò per al fet que l’artista els ha creat. Però també caldrà veure on està fina línia roja entre la llibertat d’expressió

salvatges

2019

Per tant, la meua reflexió final que siga per a animar que es llisquen els llibrets, els poemes satírics, els cartells dels monuments, és la millor manera de reflexionar sobre allò que li passa a la nostra societat i a les Falles.

Quines barbaritats! ALFRED ARANDA MATA

Totes les llengües del món estan vives, en moviment. Canvien perquè estan en contacte amb llengües veïnes, amb llengües imposades, amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials… I, per descomptat, la nostra també està ben viva. El valencià s’ha mantingut per tradició oral, superant els entrebancs ocasionats per la castellanització i la repressió. Gràcies als canvis polítics democràtics i l’aplicació de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià en 1983, l’ensenyament en i de la nostra llengua és una realitat imparable i necessària. L’ús del valencià s’està normalitzant i treballarem perquè augmente el seu prestigi.

ri, poble, comarca…), el temps (recent, passat…) i el registre emprat (col·loquial, formal, especialitzat…) segons el context.

Ara bé, com a llengua viva, és freqüent trobar incorreccions que afecten la fonètica (pronunciació), a la morfologia (forma de les paraules), a la sintaxi (construcció de l’oració) i al lèxic (vocabulari); a més cal tenir en compte la varietat que emprem segon el lloc (bar-

b) plurals incorrectes: • de rei fem reixos (cal dir reis), però de llei fem lleis. • de dilluns fem dillunsos, de dimarts fem dimartsos, de dijous fem dijousos. Són formes incorrectes, i de la mateixa manera que del dimecres fem

A continuació veurem alguns exemples d’incorreccions -habituals a Alzira i altres pobles de la Ribera- que cal evitar: a) vocalismes incorrectes: • paraules que comencen amb e i les pronunciem amb a. Diguem ancendre (encendre), ascoltar (escoltar), antendre (entendre), ascola (escola), ambrutar (embrutar), ambastar (embastar), aixir (eixir)…

FALLA PLAÇA GERMANIES

els dimecres i de divendres fem els divendres, hem de dir els dilluns, els dimarts, els dijous. Curiosament fem correctament els noms acabats en vocal: els dissabtes i els diumenges. • alguns mesos de l’any que també pateixen greus canvis com són: de gener fem giner, de maig fem maio, de juny fem junio, de juliol fem julio. La resta de mesos solen mantenir les formes correctes (març, agost, novembre…). c) diminutius dels diminutius: • de nu/ua fem nuet/nueta, però afegim nuetet/nueteta. • de menut/menuda fem menudet/ menudeta, però afegim menudiu/ menudiua. • de fi/fina fem finet/fineta, però afegim finiu/finiua.

• També són molt freqüents els diminutius aplicats a objectes que no els necessiten, perquè, realment, no canvien de grandària. Alguns exemples: Vols un cafenet? Demanem unes papetes i unes olivetes i ens fem un vermudet? Et pele una mandarineta o un platanet? Vull comprar-me un cotxet de segona mà. d) barbarismes o préstecs innecessaris. • Si una llengua disposa d’un terme per a designar una realitat, i, a causa de factors extralingüístics, n’importa un altre per referir-se a la mateixa realitat, estem davant d’un barbarisme. Els més freqüents són els castellanismes que hem d’evitar ja que disposem de la paraula genuïna. Així, cal tenir present que:

en valencià

barbarismes

paraules correctes

Les paraules no solen acabar en -o àtona.

camarero, teléfono, freno, palo, rato, lío, cenicero, Antonio…

cambrer, telèfon, fre, pal, estona, embolic, cendrer, Antoni…

El nostre sistema fonològic no disposa del so velar [x], com en castellà.

juez, lejía, ajedrez, jefe, bandeja, clavija, eje, fijar, ejercito, Javier…

jutge, lleixiu, escacs, cap, safata, clavilla, eix, fixar, exèrcit, Xavier…

No existeixen els sufixos -illo i -eo.

bocadillo, tornillo, pasillo, entrepà, caragol, calzoncillos, cepillo, palillo, corredor, calçotets, solfeo, trofeo, goteo, museo… raspall, furgadents, solfeig, trofeu, degoteig, museu…

salvatges

2019

• Observa quins barbarismes hi ha en aquesta conversa i, per descomptat, evita’ls: —Camarero! Porta’ns un bocadillo de tortilla, un d’atun amb olives, dos zumos de taronja i algo per a picar. —Alguna cosa més? —Sí, despues, un poleo i un cortado descafeïnat. —Molt bé. Ara els porte uns cacaus per a picar i un Vocabulari valencià perquè li facen una ullada. —D’acord. Gràcies. e) expressions discriminatòries i sexistes. • Una altra barbaritat que podem constatar, en valencià i en castellà, és l’ús d’un llenguatge discriminatori en referència a les dones. Aquest costum les situa en inferioritat, les discrimina i pot provocar, en ocasions, la tristament actual violència de gènere. D’això en diem sexisme lingüístic. En aquests casos, cal emprar expressions conciliadores i de doble formulació. Per exemple: Tots els homes tenim dret a un treball digne. I les dones, no? Per això cal dir: Totes les persones tenim dret a un treball digne. O bé: Els fallers es diverteixen. Cal dir: Els fallers i les falleres es diverteixen. Comprova que el significat d’aquests refranys

exposen actituds discriminatòries o masclistes. • La casa que governa la muller, no sol anar bé: • Dona que parla llatí, no la vull jo per a mi. • La dona a casa i l’home a la plaça. • Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare. Constata que l’ús d’una mateixa paraula en masculí o en femení pot adquirir significats diferents i digues en quins casos tenen un significat pejoratiu: • Joan és un rabosot. / Mónica és una rabosa. • Jordi és un lleó. / Vanesa és una lleona. • Enric és un tigre. / Gemma és una tigressa. • Bernat està fet un bou. / Raquel està feta una vaca. I parlant de les animalades, fixeu-vos en la quantitat d’animals que emprem per a descriure com som o com actuem les persones: Estàs com una cabra! Parla com un lloro! Mira que ets gos, porc, rata, burro,… Ell o ella és un cuc, una formiga… Ja està bé de fer l’haca!

“Mantenim viu el valencià, empremlo sempre i estimem-lo.”

Mantenim viu el valencià, emprem-lo sempre i estimem-lo. Paga la pena. No fem barbaritats! FALLA PLAÇA GERMANIES

No ems d igue això, dona.

Sí.

On anem?

, Ajuda’m per favor!

Potser

No tens fam?

“Utilitza la teua llengua!”

salvatges

2019

Un fum de salvatges i de salvatjades JOAN CASTELLÓ Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers, ADEF

Nascuda lliure. Com la pel·lícula amb aquest mateix títol, les falles van nàixer lliures en el segle xix però, igual que Elsa, el cadell de lleó del film dirigit en 1966 per James Hill, prompte es van veure assetjades pel poder, que va voler controlar-les amb impostos i censura prèvia d’esbossos. D’una forma molt sibil·lina, les falles deixaren de ser salvatges (d’existir en llibertat) quan la festa va créixer i els polítics, en veure que no podien contenir la força popular de la sàtira, van decidir en 1901 crear uns premis per a estimular la vessant artística en detriment de la crítica ferotge i l’enginy. Amb prop d’un segle de perspectiva històrica, les falles han donat sobrades mostres del seu esperit indomable i d’enfrontar-se a qui pretenia domesticar-les. O no sempre va ser així? Les falles van callar quan el règim franquista va imposar per dret de conquesta unes directrius,

“Rumbos del nuevo orden” (Martín Domínguez Barberá, 1939), que prohibien la crítica política i religiosa i tot allò que anara en contra de l’ideari del nou poder imposat per la força de les armes. Una vegada domesticades, se’ls va permetre una democràcia interna (triar el seu president) i utilitzar el valencià, però dins d’un ordre: només en els llibrets i dins del casal. Són moltes les propostes que, en segle i mig, han anat conformant una festa que enfonsa les seues arrels en la tradició però que s’ha anat enriquint amb aportacions que han conformat la seua actual personalitat, mereixedora del reconeixement de la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. No faré un relat històric, sinó que em centraré en alguns fets de les últimes dècades que considere transcendents perquè les falles seguisquen mantenint FALLA PLAÇA GERMANIES

Salvatjades, d’Alfredo Ruiz (TrinitatAlboraia, 1970). Foto: Junta Central Fallera.

eixe esperit salvatge de llibertat i independència, malgrat l’existència d’altres fets o actuacions més properes a les salvatjades (encara que moltes d’elles són o han sigut ovacionades per una gran majoria). Solament hi ha un pas entre allò que considerem salvatge i la salvatjada. Aparentment, la diferència pot semblar molt subtil, però té una gran transcendència i un fort calat social.

tiu: equiparar les falles amb la Cultura en majúscules i portar les falles a un nucli d’atracció turística per a aconseguir una major projecció internacional. Per contra, una salvatjada va ser la itinerància que, amb anterioritat, va haver de passar eixa mateixa Exposició del Ninot en haver de peregrinar per soterranis de mercats en precàries situacions i acabar en unes carpes mercantilitzades per un centre comercial. No deixa de ser paradoxal que els polítics de torn esgrimiren el caràcter de Patrimoni de la Humanitat de la Llotja per a traure d’allí les falles, que dues dècades després van rebre un reconeixement (el de Patrimoni Immaterial de la Humanitat) que pel que sembla se’ls negava en la seua pròpia terra.

“equiparar les falles amb la Cultura en majúscules”

Salvatge va ser deixar la carpa de Nuevo Centro i traslladar l’Exposició del Ninot al Museu de les Ciències, una decisió amb la qual es va aconseguir un doble objecsalvatges

2019

Salvatges són les falles perquè, mitjançant l’ocupació de l’espai públic, ofereixen a la ciutadania, amb les armes incruentes de la sàtira, la crítica i l’humor, una visió mordaç de la vida política, dels abusos del poder i dels usos i costums socials. Si

Al voltant d’un milió d’euros va costar aquesta falla de Julio Monterrubio (Nou Campanar, 2009). Foto: C. Andreu.

és amb una estètica tradicional o transgressora, açò no importa. El que realment importa és el suc, no la corfa. Per contra, salvatjada va ser destinar quasi un milió d’euros a una falla, no tant per reconeixement a la labor de l’artista i al mèrit del seu projecte en sí, sinó per la utilització de la festa com a mitjà per a promocionar un projecte personal i immobiliari que la pròpia realitat i la crisi va acabar demostrant la seua inviabilitat, després de deixar molts cadàvers (tancament de tallers) pel camí i com a conseqüència d’un creixement desmesurat de pressupostos sense una sòlida base econòmica i social. Es va pagar un alt preu per unes falles espectaculars que solament van durar una dècada.

Salvatge ha sigut incorporar nous actes que apuntalen el ritual de la cremà des de la tradició del foc festiu. Des de 2005, la Cavalcada del foc utilitza elements de l’imaginari popular (carrosses del déu Plutó, animals fantàstics i la participació de colles de dimonis) en un correfoc que és el preludi de la consumació de la festa. Salvatge va ser també traslladar els castells i la Nit del foc des de la plaça de l’Ajuntament a l’Albereda, no solament perquè l’espectacle va guanyar en capacitat i perspectiva per al públic, sinó per qüestions de seguretat ciutadana. Salvatge és mantenir la tradició del llibret, un esforç de les comissions per preservar la producció editorial vinculada a la falla FALLA PLAÇA GERMANIES

L’ofrena es converteix en una salvatjada per als més menuts quan acaba a les dos de la matinada. Foto: Joan Castelló.

i per garantir la continuïtat de la poesia satírica i les col·laboracions relacionades amb la cultura popular, incorporant a la festa, mitjançant articles d’opinió i reflexió, no solament als fallers sinó també a personalitats d’altres àmbits de la cultura. Salvatjada és convertir eixa labor encomiable en una lluita desmesurada per un premi, amb publicacions que superen les 400 pàgines i que difícilment poden ser llegides per un públic generalista. Eixos llibrots acaben sent cultura sols per a uns pocs interessats. Salvatge és desfilar per convicció en l’ofrena, un

salvatges

2019

acte que en els seus inicis va tenir una innegable intenció religiosa per a contrarestar l’origen pagà i laic de la festa, però que en l’actualitat s’ha convertit en un acte volgut i multitudinari de demostració de l’orgull faller. Salvatjada és el que ocorre en la ciutat de València quan l’ofrena, en la qual participen fallers i no fallers (entitats culturals molt diverses incloses), acaba a les 2 de la matinada per a martiri de xiquets i majors.

“acte volgut i multitudinari de demostració de l’orgull faller”

Com heu pogut comprovar, en les falles hi ha un fum de salvatges i salvatjades.

Take a walk on the wild side… ALEJANDRO LAGARDA PÉREZ Membre de l’Associació d’Estudis Fallers i webmaster d’Un Nou Parot

Crec que les Falles van perdre la batalla quan es van deixar domesticar per complet. Quan el mantra del “bienquedismo” i d’allò políticament correcte —a nivell de contingut i a nivell estètic— va hipotecar per sempre el poder subversiu i crític de la festa. És curiós que molts dels actuals defensors de les sacrosantes “essències” i “tradicions” accepten sense problemes l’avorrit decoro que impera en la majoria del món faller. El format, fins on sabem, va nàixer sense cap pretensió estètica i amb l’única intenció de l’escarn i de ser mordaç fibló del poder establit. Totalment antiburgeses i absolutament cruels —no sense censura— contra el sistema amb la rúbrica de foc flamejant per sant Josep al so de La Marsellesa.

FALLA PLAÇA GERMANIES

“que siguen un espill i un revulsiu de consciències”

Falla Lepanto - Guillem de Castro 2017, “D’Amors” d’Anna Ruiz Sospedra.

Però com en tantes altres ocasions, la millor manera de controlar eixe torrent crític no és una supressió per part del poder —fet totalment antipopular i perillós per l’arrelament que certes formes i costums manifesten—. La millor manera de controlar-ho és, però, domesticant-lo per tal de desactivar des de dins eixos ressorts. Cal vore, per exemple, la pobresa de contingunt i estètica de molts dels darrers ninots indultats que semblen més bé les fotografies post mortem de l’època victoriana que veritables propostes estètiques. I la manera en la qual les Falles han dut a terme este procés és evident. D’una banda, els maleïts premis: un sistema totalment arbitrari i injust que, venut com un reconeixement al prestigi i a la labor artística, no ha fet més que hipotecar a tots els nivells el discurs faller i el treball dels artistes. Si un vol eixir a la foto i presumir del palet, no pot passar determinades línies. No pot sobrepassar massa límits que suposen una “falta de respecte” a l’estat correcte de les coses. Així, any rere any, els artistes segueixen en mans d’un jurat —aleatori o “fet a mida”, que l’amiguisme és un altre dels fenòmens que podreixen les Falles— i els projectes cada vegada resulten més semblants, més avorrits… excepte en algunes bones i honroses excepcions

que segueixen exercint de resistència cultural i veritablement fallera. D’altra banda està l’unflat protocol. Perquè en Falles, tot es converteix en acte. Tot es converteix amb freqüència en casposa solemnitat que sobredimensiona altres agents secundaris de la festa, que copen portades i que es converteixen en centre de les mirades… de manera totalment imposada, enganyosa i ridícula i perpetuant un masclisme, un sexisme i un discurs patriarcal absolutament vomitius. Eixa és una altra manera eficaç de desactivar el potencial crític, canviant el focus a través de l’oripell i la fascinació marcida i tranuitada pròpia de la premsa rosa. Crec, personalment, que les falles haurien de ser molestes. I no per la molèstia derivada de carpes o talls de tràfic. No. Molestes a un nivell de contingut. Feridores, obscenes, crítiques, reflexives… que siguen un espill i un revulsiu de consciències i no la plataforma per al ridícul ego d’uns pocs “cantamañanas”. És lamentable que el món de les Falles es plene sovint i hipòcritament la boca amb allò de ser la festa de la sàtira i de la crítica, quan no accepta, en general, ni el més mínim contingut realment crític o sarcàstic que puga alterar un còmode statu quo hereu directe dels vencedors FALLA PLAÇA GERMANIES

de la Batalla de València. De aquellos barros, estos lodos. És terrible que, amb l’excusa de la “moderació”, la “correcció” i el “bon gust” —ben encotillats per eixe protocol absurd— es desactive tot el potencial crític i subversiu a favor d’altres interessos. És la gran mentida de l’”equidistància”: un simulacre de neutralitat que només serveix per a mantenir el pensament únic i atacar com a perill de la festa el pensament divergent o transversal. Ja ho va dir el meu estimat William Blake: la Prudència és una vella solterona rica i lletja cortejada per la Incapacitat. És com la farsa de l’”apoliticitat”. Un sector que acusa de polititzar la festa a tota la resta, quan el seu intent de mantindre com a vertadera i sagrada la seua manera de pensar també és fer política. I de la pitjor classe. Per això donen tanta por les enquestes falleres. Entre d’altres coses.

salvatges

2019

El que més m’altera és que la majoria dels que controlen la festa i imposen eixe pensament únic solen lluir com una medalla la seua més absoluta inoperància. No deixe de pensar que, en un gran percentatge, la festa està en mans d’un grup de “simplons”, ignorants, fartons e inadaptats amb el cap quadrat que, al no poder ser cap altra cosa més rellevant en les seues vides, han trobat en les Falles el seu únic aparador de notorietat completament prescindible fora del nostre àmbit. Amb algunes i notables excepcions, per sort. I és que, a més, es creuen salvadors de la Pàtria Invicta, repartint carnets de valenciania i d’identitat fallera. Tenim les Falles que ens mereixem. Ni més, ni menys. On són els rebels? On són els salvatges?

Falla King Kong CARLES ANDREU FERNÁNDEZ (DistritoFallas.com)

La comissió fallera coneguda com a King-Kong és hui en dia recordada malgrat la seua curta existència, tan sols tres exercicis fallers. Va ser un projecte alternatiu de festa que va sorgir en plena Transició espanyola, arribant a ser tan revolucionari per a l’època que va ser objecte de durs atacs que finalment van acabar amb ell. Aquesta comissió, de nom oficial Jacinto Benavente-Reina Doña Germana, va ser fundada en l’eixample de València en 1977 per fills de la burgesia valenciana, persones relacionades amb el món universitari (en concret, molts procedien de l’Escola d’Arquitectura), intel· lectuals i progressistes. Per exemple, entre els noms dels seus primers fallers estaven uns joves Fernando Vilallonga (qui anys més tard va ser conseller de la Generalitat Valenciana amb Zaplana), Alfons López Tena (polític català) i Julio Tormo (conegut periodista de temes

festius), sent aquest últim el president durant tota la vida de la falla. Aquests fundadors van voler plantejar les Falles des d’una nova perspectiva, reivindicant una “festa popular” on participaren tots en contra de l’imperant control de l’organisme oficial, Junta Central Fallera. En concret, en un dels seus llibrets declarava que els seus objectius eren acabar amb el centralisme d’aquest òrgan municipal, criticar el mercantilisme de les falles i la seua coentor (paraula en valencià que significa més o menys “excessos de dubtós gust”), i denunciar la separació entre el món faller i la realitat social. I en efecte, amb aquell plantejament la Falla King-Kong es va acostar a la societat que l’envoltava eixint al carrer i fent-la participar en la festa, incloent-hi a alguns sectors socials que participaven poc en les falles en aquell moment, especialment aquells considerats més FALLA PLAÇA GERMANIES

Llibret de la Falla King Kong, 1978.

progressistes. Es contradeia d’aquesta manera amb la majoria de comissions falleres de l’època, que es tancaven en si mateixes i no s’obrien al barri. La personalitat d’aquesta comissió quedava patent en els seus actes. Un exemple d’això va ser la presentació de la primera fallera major de la comissió, que va tindre lloc en un escenari posat al carrer i que va comp-

tar amb Joan Monleón com a mantenidor, així com amb la música del seu grup Els Pavesos, exponent de la música popular valenciana. També va passar per la comissió Al Tall, músics molt allunyats del conservadorisme imperant en el món faller. Però a més organitzaven col·loquis sobre festes populars, i en les cercaviles utilitzaven indumentària tradicional valenciana i no el vestit negre inventat per Junta Central Fallera per als homes. L’atreviment d’aquesta comissió va arribar a punts difícilment tolerables pel món faller dels anys setanta, sent un dels seus punts màxims una paròdia de l’Ofrena on les falleres portaven manolls d’alfals a manera de rams.

“va comptar amb Joan Monleón com a mantenidor”

salvatges

2019

D’altra banda, la filosofia de falla popular i oberta a la societat també la van portar fins als seus monuments. El primer,

Presentació de la fallera major de 1978. Julio Tormo presenta a Joan Monleón.

la figura central del qual era el mico King-Kong (que acabaria donant-li el sobrenom a la comissió fallera), va escampar pels carrers els seus ninots que representaven els problemes que tenia València per culpa de la dictadura (apartaments en El Saler, l’Albufera, central nuclear de Cofrents, etc.), i permetia al públic muntar escenes amb ells. El segon, de 1979, tenia per lema Homenatge viperí i era un quiosc on actuaven músics i actors teatrals, al-

Falla King-Kong, 1978.

hora que el cadafal criticava als homes públics valencians (cantants, polítics, etc.). El disseny de la tarima era de Fernando Aranda, faller que havia estudiat arquitectura, com molts altres de la Falla King-Kong. Aquesta tarima es va tornar a utilitzar l’any següent en la falla de lema La cort del faraó, que tenia forma de tres piràmides de diferent grandària. La falla gran comptava amb espai per a actuacions; la xicoteta, rodes per a portar-la en les cercaviles; i la mitjana, que FALLA PLAÇA GERMANIES

Esbossos de les falles King Kong 1979 i 1980, de “El Turista Fallero”.

estava oberta per a dalt perquè els veïns tiraren en ella tots els utensilis vells que volgueren cremar amb la falla. Les tres van ser realitzades, com no podia ser menys, pels mateixos fallers, igual que en els primers temps de les falles.

Kong, però també ho van fer grups d’extrema dreta que van arribar a arrancar cartells, amenaçar de cremar la falla abans d’hora, insultar a la fallera major telefònicament i agredir físicament a les persones que hi havia en el casal. Aquesta resistència, units a la falta de cohesió interna dels fallers i que el projecte no va arribar a quallar en el barri on es plantava la falla, va fer que en 1980 deixara de tindre continuïtat.

“filosofia de falla popular i oberta a la societat”

Però aquest progressisme i desafiament a l’estructura vigent de les falles va portar els seus problemes. L’elit que governava la festa va atacar a la Falla King-

salvatges

2019

Ribesan és guai o de com una falla de barri optà amb alegria pel costat salvatge de l’estètica fallera JESÚS PERIS LLORCA Associació d’Estudis Fallers / Universitat de València

La meua falla, Ripalda, Beneficència i Sant Ramon, va començar a atrevir-se a fer falles “diferents” l’any 2004, quan Víctor Valero (l’artista conegut com a Marc Martell), tot un històric de la independència artística dins del món de les falles, va plantar amb nosaltres la seua primera falla infantil. L’any següent va ser Dani Jiménez Zafrilla en la seua etapa més agosarada: ens plantà una falla amb un remat negre i uns mussols daurats. Per a mi és la seua millor falla, i crec que una de les més impactants de les que s’han plantat en la nostra placeta.

Des de 2015 l’autor de la nostra falla gran és Giovanni Nardin: un artista molt personal que combina l’ús exclusiu de la fusta amb una estètica potent, expressionista, que capta amb traços essencials dinamisme, força i moviment. A una part de la falla ens encisa des del principi, a altra part és ell, en la seua actitud pedagògica i tranquil·la, i amb la seua implicació en el projecte i amb la comissió, els qui els cau molt bé i li perdonen que faça coses tan estranyes. A tots, però, ens agrada veure gent a cada moment dels dies de falles que ve a veure la nostra falla,

“En poques ciutats del món hi haurà eixa interacció entre els artistes i el poble”

FALLA PLAÇA GERMANIES

Falla Ribesan 2018. Foto: Falla Ribesan.

que la inclou en el seu recorregut per la ciutat en festes. Recorde amb emoció la primera vegada que una parella em va preguntar pel barri on estava “la falla Ripalda-Beneficència”. Em vaig quedar pagadíssim. Apostar per falles diferents té premi, encara que els jurats no sempre les sàpien ni les vulguen entendre: per començar, cada falla és vertaderament

salvatges

2019

diferent, i fixa de manera individual al record la imatge de cada any; però a més, tenen el seu públic, un públic entés, culte i amb criteri, que valora el que tenen les falles d’instal·lació artística, d’obra expressiva i oberta plantada en mig del carrer. En poques ciutats del món hi haurà eixa interacció entre els artistes i el poble, amb l’art presidint la recuperació per a la gent de l’espai públic.

Animal de plantà XAVIER SERRA Responsable de Malalt de Falles

T’avisen pel mòbil que pugen un remat a Pilar i tu estàs a Na Jordana. Què fas, et quedes parat o tires a córrer com si s’acabara el món? Un animal de plantà no ho dubta. Escampa a tota castanya travessant el Carme com si no hi haguera demà. I el millor és que arriba a Maldonado i encara li dóna temps de traure la càmera de fotos, fer una retransmissió en directe per Facebook i penjar un parell de stories a Instagram.

100

Bo, açò últim no perquè al seu moment encara ni Snapchat havia nascut. Un animal de plantà és una espècie salvatge que ix del seu període d’hibernació durant els primers dies de Març. Té un olfacte hiperdesenvolupat amb el qual olora les góndoles plenes de remats eixint dels tallers de tots els racons del País Valencià. Amb la seua oïda detecta quan l’operari de la grua FALLA PLAÇA GERMANIES

engega el motor per enganxar una peça i disposar-la a la plaça. Amb el tacte es comunica a velocitat de vertigen amb els altres animals de plantà i en qüestió de milisegons envia actualitzacions d’estat i missatges de Whatsapp amb la posició exacta de l’últim sac de sorra deixat caure al carrer. L’únic sentit que no té molt evolucionat és el gust, ja que s’alimenta del que pilla a l’ultramarí més proper i la seua alimentació és de supervivència durant més de 15 dies. La seua resistència física augmenta exponencialment en xafar els carrers plens de trossos de Falles. Durant l’any probablement no aguantaria ni mitja hora de peu, però arribat l’inici de Març el seu cos és capaç de mantenir-se a la intempèrie durant hores i hores a l’espera de la tirada de grua que mai arriba. Afortunadament amb els anys i l’experiència adquireix una intuïció descomunal que li permet calcular qual rellotge atòmic el temps que té per anar a l’altra punta de la ciutat a gaudir d’una Plantà al tomb i tornar al punt original sense perdre’s cap moment important.

intentat esbrinar d’on ve l’omnipresència i la capacitat de tele transport de l’animal de Plantà, però encara no ho han aconseguit. Si algun dia s’arriba a descobrir, les distàncies interestel·lars deixarien de ser un problema per a la humanitat. El secret millor guardat està a València, a la Plantà. Com qualsevol raça salvatge corre el risc d’extingir-se. En l’actualitat el nombre d’animals de plantà és molt reduït i les autoritats encara no han establit cap pla per la seua conservació. Les Juntes Locals, els Fusets de torn i la resta de gentola amb càrrec no han llevat ull de la brillantor i la coentor de la pinta i la fallera major, eixa espècie invasora i que tant de mal fa a la fauna autóctona original de les Falles en decadència. Urgeix una actuació urgent per salvaguardar i protegir als animals de plantà. La seua funció és vital per l’ecosistema faller, ja que sense ells la festa corre el risc d’oblidar què és realment allò que li dóna sentit, la Falla.

“Urgeix una actuació urgent per salvaguardar i protegir als animals de plantà”

Científics de les més prestigioses universitats, enginyers de la NASA i fins i tot un equip de Cuarto Milenio han salvatges

2019

Si eixiu per València en Falles, dugueu preparats els vostres objectius. Cada dia és més difícil vore l’animal de plantà al seu hàbitat natural.

101

La falla de les cadires PACO GASCÓ

Diuen que la necessitat i la falta de recursos estimula la creativitat. En aquest cas, seria més adient dir que la falta de recursos va anar a la recerca de la creativitat. Així va ser quan la ja desapareguda Falla Abastos - Polígon Industrial d’Alzira, va decidir plantar l’any 1992 la Falla de la Torre de Pisa de la mà de l’artista Juanito Maraca. Doncs va ser la causalitat i la casualitat, el que van fer que l’artista alzireny es ficara a treballar en aquest projecte pocs mesos abans de les falles d’aquell any i traslladara al món faller el seu treball amb objectes quotidians. Concretament, una obra feta íntegrament amb prop de 1.500 cadires de boga i amb una alçada de 27 metres d’altura, portada endavant amb els recursos tecnològics del moment i amb hores i hores de treball encaixant i encolant cadires. Una falla avançada al seu temps, que

102

trencava radicalment amb l’estètica habitual de les falles del moment i que va tindre una repercussió que difícilment els mateixos fallers havien imaginat. Una idea que des del primer minut va alçar una gran expectació i que, en les falles d’aquell any, va captar l’atenció de tots els mitjans de comunicació. Atorgant una rellevància a la proposta i a les Falles d’Alzira, que difícilment aconseguia en altres ocasions, acostumats a observar en l’actualitat informativa fallera tan sols allò que ocorria en el Cap i Casal. A més de l’expectació generada per la mateixa singularitat de la iniciativa. L’obra va voler fer més gran el seu mite i resistir-se a l’esdevindre tradicional que tota falla ha de complir, ser plantada i cremada. No van ser pocs els problemes per donar per finalitzada la plantà, la qual es va allargar fins més enllà del 17 de març després de nombroses temptatives. Ni tampoc van ser pocs FALLA PLAÇA GERMANIES

salvatges

2019

103

104

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

“1.500 cadires de boga i amb una alçada de 27 metres d’altura” els inconvenients per poder cremar una falla, on tota la seua espectacularitat es va convertir en adversitat per tractar de convertir en flama aquell grapat de cadires. Molts fallers encara recorden com es va col·lapsar el polígon alzireny per veure com cremava aquell monument i com van haver de marxar a casa resignats a altes hores de la matinada després de no haver-hi aconseguit el seu objectiu. Finalment va desaparéixer a la llum del dia d’un 20 de març des-

salvatges

2019

prés de convertir en un munt de fustes aquella Torre de Pisa. Malgrat tots els despropòsits, pot ser, aquella falla precursora va ser la demostració de com la introducció de noves idees a la festa pot oferir nous atractius a aquesta. Així com es plantejava una proposta de futur en la construcció de falles, fent evident que la revisió permanent de la falla com a monument, és una constant necessària per a l’evolució de la festa.

105

Renaixement MIGUEL ARRAIZ GARCÍA Arquitecte / www.pinkintruder.com Noel Arraiz (Fotos)

Cada any la mateixa cançoneta de com ha de ser o no ser una falla. Cada any la mateixa cançoneta de com ha de ser el Betlem, o com ha de ser una cavalcada de Reis, o com ha de ser la paella i així pràcticament amb qualsevol cosa que puguem imaginar. Vivim envoltats d’”autèntics” defensors de la tradició, aquells que salvaguarden l’essència i la puresa del “sempre ha sigut així i així ha de continuar sent”. Volem mantindre immutable el llegat que hem rebut per deixar-lo en perfectes condicions per a les generacions futures. El problema esdevé quan aquesta salvaguarda de la tradició és massa ferm, no permet que res canvie i només aconsegueix que la pudor de naftalina siga insuportable al calaix on hem guardat allò que tant ansiem conservar.

106

Per conservar alguna cosa, deuríem, en primer terme, analitzar conscienciosament quins són els vertaders valors que volem salvaguardar, és a dir, separar el gra de la palla. Les falles són una història acumulada, un progrés i procés creatiu, una cosa totalment viva. La nostra tradició vertadera és dubtar de la tradició. La nostra tradició vertadera com a col· lectiu és una constant evolució. Quina necessitat tenim de convertir aquest llegat canviant, que va afegint capes i capes de coneixement en una foto fixa, alguna cosa que ja no pot (o no deu) seguir evolucionant? Aquesta por a l’errada, a considerar qualsevol innovació o prova fallida un insult als nostres orígens ens paralitza, quan, en realitat, aquestes proves ens ajuden a explorar nous camins si són exitoses, o a refermar-nos als camins ja recorreguts si són un fracàs. FALLA PLAÇA GERMANIES

salvatges

2019

107

Qui vertaderament estima una tradició lluitarà per canviar-la. RENAIXEMENT AL BURNING MAN Què tenen en comú els dos esdeveniments d’art efímer més importants del món i què tenen de diferent? Les Falles de València, amb més d’un segle de tradició, han conservat i evolucionat els seus orígens al llarg del temps. Gran part del seu teixit social funciona durant

108

tot l’any per a posar el seu art i sàtira al carrer, amb l’únic sentit de cremar-lo més tard. Un ritual anual d’exercici de renovació en el solstici de primavera. A finals de l’estiu, a 10.000 quilòmetres de distància i enmig del desert, es troba Black Rock City, la segona ciutat més gran de l’estat de Nevada formada per 80.000 persones i que desapareix després d’una setmana. És l’espai per a un esdeveniment artístic eclèctic, el Burning Man, amb principis ferms de comunitat i

“Renaixement és una connexió entre dues cultures a través del foc.”

FALLA PLAÇA GERMANIES

participació desinteressada, on les seues obres d’art també es cremen. Renaixement és una connexió entre dues cultures a través del foc. L’aven-

salvatges

2019

tura de la vida compartida de dos artistes valencians, Miguel Arraiz i David Moreno, els qui amb els seus principis i inquietuds, establiren ponts entre els dos esdeveniments.

109

Alfredo Ruiz, “El Chispa” CHRISTIAN GIL

Alfredo Ruiz Ferrer “El Chispa”, va nàixer un 1944 a València. Tretze anys després va entrar en diferents tallers d’artistes fallers, sent el seu mestre Juan Horta i Gasset. Va participar plantant monuments a la comissió de Convento Jerusalem i El Pilar entre altres. En els seus inicis va començar construint falles convencionals.

110

En 1970 planta la seua òpera prima en la comissió Trinidad Alboraya en Primera A, guanyant el ninot indultat i el primer premi de la seua secció. Els seus tres primers anys en solitari va arrasar en l’exposició del ninot guanyant consecutivament el ninot indultat. En 1974 va guanyar el primer premi de la secció especial en la falla El Pilar. FALLA PLAÇA GERMANIES

En 1982 va portar endavant un canvi salvatge d’estil, fent una evolució a un estil més personal, fent peces més estilitzades i amb una pintura policromàtica suau. Per a molts aquest canvi va ser molt radical i ho van titlar de boig, però estava clar que havia nascut una forma de fer falles diferents i minimalistes. Cal destacar el seu treball

a la falla Quart Palomar, època marcada per l’abstracció de les formes. En conclusió, cal assenyalar que és considerat pel gremi d’artistes fallers un dels grans artistes fallers, pel seu gran acabat, la seua forma tan original de fer les falles i la influència que ha tingut en diverses generacions d’artistes.

“havia nascut una forma de fer falles diferents”

salvatges

2019

111

Quan despertà, la falla no hi era JOSEP ANTONI FLUIXÀ Mestre i escriptor

“una parella de bous abillats amb bells ornaments arrossegaven la falla”

Li havia estranyat veure la nit anterior, en guaitar per la finestra abans d’anar-se’n a dormir, una falla plantada just davant del balcó del pis on vivia, en l’encreuament entre el carrer Calvo Sotelo i el carrer Colón. Desconeixia l’existència d’una nova falla i que s’ubicara al seu carrer. No havia sentit cap comentari al respecte. No obstant això, l’havia contemplada amb calma, fixant-se en els detalls. No era molt gran, però es notava feta amb gust artístic. L’elecció dels colors i l’aplicació de la pintura denotaven la mà d’un professional. Pensà en baixar i contemplar-la de prop, però ja era tard i optà per gitar-se. A l’endemà, el soroll dels coets l’obligaria a alçar-se prompte, i tindria temps per admirar-la. Però no es fixà que la

112

falla s’havia muntat sobre una plataforma amb quatre rodes. Per això, mentre dormia profundament ‒ gràcies al somnífer que es prenia per combatre l’insomni‒, no se n’adonà de com una parella de bous abillats amb bells ornaments arrossegaven la falla, mentre una banda de cornetes i tambors acompanyava els fallers des de les huit del matí i recorrien els carrers de la ciutat. Es tractava d’una comissió que s’havia escindit d’una altra per discrepàncies i, com que no tenien cap territori assignat per al monument, l’havien fet itinerant. Per això, quan es despertà, cap a les nou del matí, la falla ja no hi era. Deduí, aleshores, que s’havia passat les festes dormint i que havien estat les FALLA PLAÇA GERMANIES

festes menys sorolloses de la història. I, com que ja no hi havia falles al carrer, optà per tornar-se’n al llit una estona més.

salvatges

2019

Microrelat inspirat en “El Petardo: una falla invisible”. Falla ambulant, amb rodes i portejada per un parell de bous, plantada a la ciutat d’Alzira l’any 1949.

113

Salvatges JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ

Aleshores va veure la falla. Aquell any tampoc era massa gran, però no li importava. Era la seua. L’última que faria, i havia cuidat tots els detalls més que cap altra. L’havia modelada amb estima, l’havia polida amb sentiment, l’havia pintada amb màgia. La tristesa envaïa la seua vella ànima i el tremolor de les mans li advertia que era el moment de deixar-ho.

falla en espurnes de desitjos mentre la devorava.

Aleshores va tornar a veure la falla, i es va adonar que un grup de fallers estaven foradant-la perquè el foc poguera respirar. “Salvatges” pensava, perquè aquella era l’última i volia que lluïra en el moment de la cremà, i que els ninots i remats, quan arribaren al Paradís de les falles foren l’enveja de tots els que allà conviuen. Perquè ell sabia que al cel, al costat de l’Ossa Major, hi ha un paradís on van a parar les falles quan es cremen convertides en desitjos i il·lusions dels valencians. I els fallers estaven foradant la seua falla amb violència, i el foc inert respiraria i prendria vida i convertiria la

De sobte va alçar la vista cap al cel, i va veure la lluna que observava com València sencera cremava, la qual cosa li va fer vindre a la ment la quantitat de desitjos que podien vagar en aquell moment pel firmament mentre esperaven ser convertits en realitat. I va pensar per què no podia continuar creient una nit més en la màgia de les falles, i va desitjar que els desitjos que cada persona desitja en cada ninot de cada falla del món es convertiren en realitat. Perquè la gent necessitava creure i ella aquella nit hi creuria més que mai. Perquè un dia algú va decidir que la mitjanit del dia de

114

Els esclats dels primers coets de la traca començaven a recórrer rítmicament cada racó de l’última falla. Llavors els colors van convertir la nit en un improvisat ball de confeti i xiuxiuejos. “S’ha acabat”, pensava. I el foc va aparéixer com per l’art de la màgia.

FALLA PLAÇA GERMANIES

Sant Josep el foc respiraria i convertiria en il·lusions i esperança totes aquelles andròmines que representaven els mals auguris del món. A poc a poc va baixar la mirada i va albirar per última vegada la falla, ho va fer amb més sentiment que no mai, tal volta perquè sabia que a partir d’aquell moment el seu monument ja no seria el seu, i fins i tot el foc respiraria nostàlgia. Va somniar totes les comissi-

ons, i les falles, i els remats, i les figures i es va adonar que tenia la galta humida. La primera llàgrima havia aparegut per indicar-li el camí a totes les que la seguirien i va demanar altre desig, perquè tal volta era hora de viatjar al Paradís de les falles i viure-hi envoltat de ninots, de remats i contra remats eternament. Després, va romandre envoltat del seu silenci entre l’algaravia de la gentada. I a poc a poc va acabar la nit. La bella nit. La nit més bella.

“va veure la lluna que observava com València sencera cremava”

salvatges

2019

115

Absurds fallers RAFA TORTOSA GARCIA

Guillem Baldoví, durant molts anys, s’ha dedicat a la investigació fallera amb la publicació de molts assajos. Fa més de dos anys li va estar encomanada la tasca de realitzar un estudi sobre les falles del seu poble. Fa poc més d’un mes, el llibre era presentat a la Casa de la Cultura amb la presència de l’alcalde, de la Junta Local Fallera i de les comissions. El llibre, a tot color, es presenta amb una enquadernació de luxe i les prop de cinc-centes pàgines contenen textos de gran qualitat i excel·lents imatges.

Durant dies la premsa feia ressò de la polèmica sobre el llibre de Baldoví. Inclús a la cavalcada del ninot, alguna comissió fallera la va acoblar a la seua crítica, amb un gran llibre que reproduïa la coberta i era arrossegat pels fallers. Un verset resumia el sentit de la crítica: «A un estimat faller cal estirar-li les orelles, doncs al seu parer no existeixen les falleres» En efecte, al llibre Cadafals i Artistes fallers no apareix cap fotografia d’una fallera major i, a més a més, a la introducció, titulada Absurds fallers, Baldoví ens diu que «escriure sobre les falleres majors i les comissions infantils ho deixe per a altres persones, doncs la meua capacitat no dóna per escriure sobre aspectes secundaris de les falles».

“al llibre Cadafals i Artistes fallers no apareix cap fotografia d’una fallera major”

A pesar de ser un magnífic llibre, el col· lectiu faller va posar el crit al cel al considerar que no responia a un llibre de la història fallera de la població. El dia de la presentació ja va haver-hi certa tensió entre algun president i l’autor. S’escoltaren frases com «açò és una salvatjada, quina poca vergonya».

116

FALLA PLAÇA GERMANIES

Del salvatgisme a la subordinació VÍCTOR PUIG Com han canviat hui les falles marcades pel pas del temps podria contar mil batalles del passat i del present.

Hi ha qui quan es veu en càrrec pensa que té el poder, que du la paella pel mànec però el bac vindrà després.

De les xarxes del franquisme ens ha costat escapar dones vencent al masclisme pel seu dret a votar.

A tota falla que es pree no falten els senyorets, entranyable subespècie, que per ous has de voler.

I d’allà encara hi ha cendres que no hem pogut apagar: ideals tancats a cel·les i versos empresonats.

No agafen una corbella i volen tindreu tot fet si no els agrada la paella doncs els durem a un buffet.

Hi ha qui ho mira amb nostàlgia i no és per fer-ne més sang però ho dic amb tolerància: d’aquella pols han fet fang.

El que abans era cultura ara ho gastem en beguda i ja no eixim ni al teatre perquè a penes en som quatre.

Per callar i consentir ara paguem el peatge i el que abans era salvatge ara ja no ens mou del llit.

Les generacions que vénen hi han d’agafar l’envit sols estan que a les verbenes i no mouen un dit.

En qualsevol comissió tot el que era germanor per la lluita de poder ara és tot un merder.

Si el futur pinta prou negre perquè s’ha perdut l’essència encararem els nous segles armant-nos bé de paciència.

salvatges

2019

117

PROGRAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;ACTES

29 de setembre de 2018 NOMENAMENT DE LES FALLERES MAJORS 18,30 h. Concentració al nostre casal per a recollir a les nostres Falleres Majors 2019, Murta i Adaia, i a les Falleres Majors del darrer exercici, Omayra i Laia. A continuació, celebrarem l’acte del seu nomenament en la sala Cotonera i hi haurà sopar oferit per les Falleres Majors i discomòbil.

13 d’octubre de 2018 FESTA DEL SECTOR Festa durant tot el dia en companyia de les nostres comissions veïnes.

3 de novembre de 2018 IMPOSICIÓ DE BANDES A LES FALLERES MAJORS 2019 18 h. Al Gran Teatre d’Alzira, presentació i exaltació de la Fallera Major d’Alzira 2019 i imposició de bandes a la seua cort d’honor i a les Falleres Majors de les comissions falleres. 22 h. Sopar de gala i ball amb orquestra.

4 de novembre de 2018 IMPOSICIÓ DE BANDES A LES FALLERES MAJORS INFANTILS 2019 12 h. Al Gran Teatre d’Alzira, presentació i exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira 2019 i imposició de bandes a la seua cort d’honor i a les Falleres Masalvatges

2019

jors Infantils de les comissions falleres. 15 h. Dinar i espectacle.

25 de novembre de 2018 LLIURAMENT DE RECOMPENSES 11 h. Lliurament i imposició de recompenses de la Junta Local Fallera d’Alzira, al Gran Teatre d’Alzira. 14 h. Dinar i ball de gala en honor a la Fallera Major d’Alzira 2019.

26 de gener de 2019 PRESENTACIÓ 17h. Presentació, proclamació i exaltació de les nostres Falleres Majors, Murta i Adaia, i les seues corts d’honor. 21.30h. Sopar i ball a la sala Cotonera.

23 de febrer de 2019 CONCURS DE PAELLES 8 h. Concentració al casal. 10 h. Esmorzar per a tots aquells que hagen col·laborat. 12 h. Concurs de paelles. 22 h. Gran festa fallera.

2 de març de 2019

CRIDA 17.30 h. Concentració al nostre casal per anar a l’ajuntament. 18 h. Missa en memòria dels fallers difunts. 20 h. Des del balcó de l’ajuntament tindrà lloc la tradicional crida fallera. 22 h. Sopar i festa a la sala Cotonera.

119

9 de març de 2019

CAVALCADA DEL NINOT 10 h. Esmorzar. Tot seguit continuarem amb els últims detalls per a la cavalcada. 14 h. Dinar al casal del tradicional putxero. 17.30 h. Concentració al casal.

15 de març de 2019

PLANTÀ 8 h. Concentració al casal per començar la plantà del monument gran. 10 h. Esmorzar amb els artistes fallers. Després continuarem la plantà. 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne.

16 de març de 2019

PLANTÀ INFANTIL 8 h. Concentració al casal per començar la plantà del monument infantil. 10 h. Esmorzar amb els artistes fallers. Després continuarem la plantà. 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne. 21 h. Sopar de la plantà. 24 h. Ball de la plantà.

17 de març de 2019

PRIMER DIA DE FALLES 8 h. Despertà. 9.30 h. Esmorzar al casal. 11 h. Cercavila per Alzira i visita a les comissions veïnes. 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne. 15 h. Dinar al casal. 16.30 h. Concentració al casal.

120

18 h. Lliurament de premis a l’ajuntament. 22 h. Sopar de pa i porta al casal. 24 h. Ball amb discomòbil.

18 de març de 2019

SEGON DIA DE FALLES 8 h. Despertà 9.30 h. Esmorzar al casal. 11 h. Cercavila per Alzira i visita a les comissions veïnes. 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne. 15 h. Dinar al casal. 17 h. Concentració al casal. 18 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch, patrona de la nostra ciutat, i a Sant Josep. 22 h. Sopar de pa i porta al casal. 24 h. Ball amb orquestra.

19 de març de 2019

TERCER DIA DE FALLES 8 h. Despertà 9 h. Esmorzar al casal. 10.30 h. Missa en l’Església arxiprestal de santa Caterina en honor a sant Josep. 11 h. Cercavila per Alzira i visita a les comissions veïnes. 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne. 15 h. Dinar al casal. 17 h. Concentració al casal. 18 h. Concurs de pasdobles de les comissions falleres. 21.30 h. Cremà del monument infantil. 23 h. Cremà del monument gran. FALLA PLAÇA GERMANIES

20 de març de 2019 L’ARREPLEGÀ 10 h. Esmorzar. 11 h. Neteja del casal i de la plaça.

La Junta Directiva de la Falla Plaça Germanies es reserva el dret a canviar o anul·lar qualsevol acte o celebració.

- Volem unes falles on passar-ho d’allò més bé amb els nostres veïns i veïnes i amb totes les persones que ens visiten. - Volem unes falles lliures de violència i agressions sexistes, homòfobes, xenòfobes o de qualsevol tipus. - Volem unes falles on es respecte la llibertat de les dones a estar tranquil·les, la llibertat d’estimar de cadascú i la diversitat cultural, religiosa o ideològica. - Volem unes falles on l’ús i l’abús d’alcohol o altres drogues no siga l’excusa per a incomodar, assetjar, insultar o agredir. - Volem unes falles plenes de bon rotllo, alegria i respecte a totes les persones.

salvatges

2019

121

EL NOSTRE HIMNE Al centre de la Ribera d’esta terra valenciana, sorgeix Alzira fallera la ciutat més sobirana. Al mig d’esta població i dins d’un barri fester es crea una comissió que porte dins del meu ser. És la Falla Germanies la que em dóna vida i el meu cor és flama. És la Falla Germanies la que em fa sentir orgull i el món aclama. La que fa més goig i és més festera de totes les falles la primera per la resta dels meus dies sols vull sentir alegries en la Falla Germanies.

Entre jardins i palmeres d’esta plaça engalanada els fallers i les falleres fem la festa més apreciada. Sense ella moriria si parlara el meu voler és segur que cridaria d’esta falla jo vull ser!!! És la Falla Germanies la que em dóna vida i el meu cor és flama. És la Falla Germanies la que em fa sentir orgull i el món aclama. La que fa més goig i és més festera de totes les falles la primera per la resta dels meus dies sols vull sentir alegries en la Falla Germanies.

123

GUIA C M ERC IAL “Si vols anar ràpid, camina sol; però si vols arribar lluny, camina acompanyat” (proverbi africà)

AQUEST LLIBRET NO SERIA POSSIBLE SENSE ELS NOSTRES COL·LABORADORS, ALS QUE ESTEM MOLT AGRAÏTS, ANY RERE ANY.

126

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

S.L. montaje de cuadros elĂŠctricos

C/ Salvador Perles, 8 bajo - ALZIRA (Valencia) Tel. 96 201 35 75 - Fax 96 201 30 59

salvatges

2019

127

128

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

ASESORIA DE EMPRESAS Asesoramos tu Empresa

AGENCIA DE SEGUROS Aseguramos tu Bienestar

C/. Alquenencia 38 entlo. Tel.-Fax: 962.400.211 / 962.405.812 46600 ALZIRA e-mail: info@atem-asociados.com

salvatges

2019

129

e g u r o s

CALABUIG

e g u r o s

CALABUIG

130

Calabuig Agencia de Seguros, S.L.

C/ Hort dels Frares, 64 bajo Tel. / Fax 96 240 13 49 E-mail: seguroscalabuig@calabuigsl.es Admรณn.: eva@calabuigsl.es Stros.: siniestros@calabuigsl.es 46600 ALZIRA (Valencia)

FALLA PLAร A GERMANIES

salvatges

2019

131

ANTONIO AUSINA Dpto. Comercial Móvil 665 28 20 53

DISTRIBUCIÓN KALISE - MENORQUINA PRODUCTOS VARIOS Políg. Alcodar - C/ Progrés nº 9 - GANDIA Tel. 96 287 93 23 - Fax. 96 311 38 86 Info@portsafor.com - www.portsafor.com

132

FALLA PLAÇA GERMANIES

MĂłviles: Manolo 673 894 244 Âˇ Leandro 673 894 044

salvatges

2019

133

- - - -

134

Realizamos todo tipo de peñas de fútbol. Apuestas por soporte magnético. Asesoramiento en software. Admitimos tido tipo de soporte magnético… incluso envíenos sus peñas por correo electrónico.

FALLA PLAÇA GERMANIES

salvatges

2019

135

136

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

salvatges

2019

137

138

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

salvatges

2019

139

662 144 253 960 701 366

Servicio a domicilio

CASA GASCÓ FUNDAT EN 1959

140

C/. Covadonga, 13 Algemesí C/. Pare Castell, 12 Alzira Parc Eugeni, 1 Carcaixent FALLA PLAÇA GERMANIES

salvatges

2019

141

142

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

salvatges

2019

143

144

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

salvatges

2019

145

146

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

salvatges

2019

147

Tienes una idea. Hacemos tu web o app IOS, Android o Windows Phone.

148

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

Avinguda dels Esports, 1 46600 Alzira (ValĂ¨ncia) Tel. 96 240 20 65 www.electricidadgallardo.com

salvatges

2019

149

FRUTAS Y VERDURAS

CLARA Avda. Stos. Patronos, 28 46600 Alzira (Valencia) Tienda: 96 201 72 46 Mรณvil 687 723 533

150

FALLA PLAร A GERMANIES

salvatges

2019

151

[ GEOMETRÍA Y ALINEACIÓN ] [ PRE I.T.V. ] [ MECÁNICA RÁPIDA ] [ CAMBIO DE ACEITE Y FILTROS ] [ SISTEMAS DE FRENADOS ]

152

[ AMORTIGUADORES ] [ ELECTRÓNICA Y ELECTRICIDAD] [ SISTEMAS ANTICONTAMINACIÓN ] [ CAJAS DE CAMBIO AUTOMÁTICO ]

FALLA PLAÇA GERMANIES

Peix Fresc i Congelats

M. Ferrer

Carrer Piletes 54 - B 46600 ALZIRA (Valencia)

Pescadería 96 241 66 86 Móvil 607 91 30 15

peixmferrer@gmail.com

salvatges

2019

153

154

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

salvatges

2019

155

156

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

salvatges

2019

157

158

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

salvatges

2019

159

160

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

salvatges

2019

161

162

FALLA PLAÃ&#x2021;A GERMANIES

salvatges

2019

163

LA DIRECTIVA D’AQUESTA COMISSIÓ VOS DESITJA UNES MOLT BONES FALLES.

164

FALLA PLAÇA GERMANIES