Llibret Falla Portal 2013 by Falla Portal

Trau la llengua!

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Trau la llengua al 2013! Dites de llengües en la nostra llengua Fallera Major de Tavernes 2013 Si de la llengua ens tires... Et contarem les vivències de tot un any Salutació del President Infantil Història d’un president Fallera Major Infantil 2013 Els teus pares Les teues amigues Salutació del President Fallera Major 2013 Regines 2013 Comissió Fallera Comissió Infantil Fallerets i falleretes Fallers i Falleres Actes fallers Monument i crítica Monument i crítica infantil

4 7 8 10 20 22 23 26 27 28 30 36 38 38 39 40 42 44 58

COL·LABORACIONS LITERÀRIES Traure la llengua,... pel valencià, clar! Trau la llengua pel valencià de La Valldigna Traure la llengua al sol Amb naturalitat i amb autoestima, trau la llengua a tot arreu! Trau la llengua a la lectura. La màgia de les paraules Trau la llengua als contes, però de quin tipus? Trau la llengua a la història Trau la llengua a l’esport Trau la llengua a la cuina moderna o tradicional Traure la llengua a la crisi En boca tancada no entren mosques i si traus la llengua, te les menges totes Misteri entre flames Tornar a nàixer La teua, la meua... la de cadascú, que no serà mai la de tots M’ha regalat tant... Els nostres xiquets trauen la llengua Sopa de lletres Paraules encreuades Concurs de postals nadalenques Endevina, endevinalla Laberint Els nous fallerets Pinta, compta i endevina Dibuixa Un any en imatges Publicitats

66 70 75 83 91 95 98 105 108 111 114 120 125 131 135 138 140 141 142 144 145 146 148 149 150 153

trau

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

llengua

2013!!!

Que aquest és un any difícil no és cap novetat, que fa temps que estem patint moltes dificultats, tampoc ho és, que la crisi ens acompanya allà on anem forma part de la idiosincràsia present.

hem de treballar molt perquè no podem llogar i hem de fer la festa entre tots, hem d’estalviar en coets, foc i fum, hem de fer un llibre amb ingeni però que siga econòmic, però com molts sabem “En temps de crisis s’aguditza l’enginy... “

I és que al bar hem passat d’escoltar parlar del futbol a parlar de la prima de risc, del mercat de renda variable, o de l’íbex; a l’ascensor ja no parlem del temps, sinó de la pujada de l’IVA i de tan malament com estan les coses; a la porta de l’escola escoltem la preocupació pel preu: dels llibres, del material escolar, de les activitats extraescolars, del menú del menjador, dels uniformes... i de com arribar a final de mes.

L’any 2013 no serà millor que el 2012, serà potser pitjor, si afegim el tema de la mala sort i de la superstició....

Als mitjans de comunicació ens parlen d’economia els polítics i els economistes, cadascú amb la seua pròpia interpretació de la situació política actual al país; els sindicats, que es pronuncien amb incertesa de convocar o no manifestacions; els periodistes, de rescat, de les condicions del mateix, d’Europa i de l’euro... La gent està trista, a l’atur, cansada d’escoltar sempre el mateix i no veure solució, cada dia més embolicats i desesperats.... A la nostra falla també passem dificultats, hem de fer un monument que s’ajuste al pressupost, però que siga lluïdor;

Doncs ja comença a ser hora que ens fem escoltar! Llengua reclusa, paraula silenciada! Li traiem la llengua al 2013! A la crisi! Als polítics corruptes! Als mercats! A l’euro! I a tothom! A tots aquells que han sigut responsables de portar-nos on estem, a tots aquells que pretenen que entre tots traiem l’estat de la misèria, prement-nos més i més cada dia, ofegant-nos fins les últimes conseqüències. Us traiem la llengua perquè ho hem d’aconseguir! I tu, a què esperes? Trau la llengua! Com vulgues, on vulgues, i a qui vulgues, però atreveix-te i trau la llengua!

5 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013 6

.. dites de llengUes en la nostra llengua D’algú que parla massa o que ho fa sense trellat ni forrellat li solem dir que… - No cal que traga la llengua al sol. - Sempre gira la llengua com li pareix. - La llengua no té os. Però, compte! que ell ens pot contestar que… - La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos. I a més, fins i tot si es vol burlar de nosaltres… - Ens traurà la llengua.

- Se li ha menjat la llengua el gat. - Té la vista llarga i la llengua curta. - Li han arrancat la llengua de soca-rel. - Llengua muda, mai no fou batuda.

A un malparlat o bròfec li podem dir que… - Té més llengua que set serps. I per això… - Cal que es llave la llengua amb sabó i lleixiu.

Però si som nosaltres els qui volem demostrar que tenim informació que no volem donar, li solem dir al nostre interlocutor… - No m’estires de la llengua!

D’un que parla amb maldat solem dir que… - La llengua fa més mal que cap punyal. - En mata més la llengua que l’espasa. - Les llengües no són tisores, però són ben talladores. - Més pica una mala llengua que tot el pebre. - Més mal fa la llengua que els colps. - Fa més mal una mala llengua que una pedregada en sec.

Ara bé, és evident que qui parla clar, tots l’entenen, perquè… - Qui té llengua, a Roma va.

En canvi, al vergonyós, al poc parlador o al discret i entenimentat li solem dir que…

Quan preferim que algú no ens explique més del compte, que calle per evitar que s’equivoque o que no diga inconveniències, solem demanar-li que… - Es mossegue la llengua.

I també que… - Cadascú parla la seua llengua. I quina és la llengua del nostre poble? Doncs, si volem ser un poble, parlem-la! Rosa Magraner 7 TRAU LA LLENGUA

fallera major de tavernes 2013 Seguint la tradició Tavernes proclama a Raquel Mafé i Ausina com a la seua Fallera Major.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Esperem que gaudisca d’aquest any, que regne la germanor i l’harmonia, i que sàpiga que a la Falla Portal sempre tindrà el seu casal.

Noelia Grau Pons

raquel mafe i ausina

9 TRAU LA LLENGUA

SI De LA LLenGUA enS TIReS... eT COnTARem , LeS VIVenCIeS De TOT Un AnY

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

11 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013 12

13 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013 14

15 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013 16

17 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013 18

19 TRAU LA LLENGUA

, Salutacio del president infantil

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Benvolguts amics, amigues, fallerets i falleretes, Ja s’acosta el dia de Sant Josep i amb ell les festes que celebrem en el seu honor, les tan esperades falles, enguany les del 2013. És per a mi una gran satisfacció adreçar-me a tots com a president de la meua comissió, la comissió de la Falla Portal de Valldigna, i aprofite per convidar-vos a passar pel nostre casal amb la finalitat de conèixer la germanor i harmonia que regna entre tots els xiquets i les xiquetes de la falla. Vull demanar-vos que compartim tots junts aquestes festes, a més de gaudir al màxim de tots els actes i les activitats que preparem amb tant d’esforç tots els fallers i les falleres. Paula i jo us desitgem unes bones festes i esperem veurevos a tots pel carrer Major, jugant i gaudint de la festa. De segur que ens ho passarem d’allò més bé! Vicent Enguix i Alberola

vicent enguix i alberola

21 TRAU LA LLENGUA

, , historia d un president Al poc temps de nàixer, una gran amiga de la família, la tia Luisa, va pensar que apuntar-me a la falla seria bo per a mi i, els meus pares no van posar cap objecció. Des del primer moment em vaig sentir molt a gust, doncs de seguida vaig fer amics. El que més m’agrada de les falles són les despertades, no per matinar, sinó més bé, per tirar coets. He participat de totes les cavalcades del ninot i m’he divertit molt preparant els playbacks. En totes les presentacions i actes fallers, he estat sempre l’acompanyant de la meua amiga Jordina, a qui coneixia des de l’escoleta infantil, i qui continua sent la meua companya a primària. També tinc una altra amiga, Andrea, a qui vaig acompanyar com a regina l’any 2010, i fou eixe any quan realment vaig fer un grupet important d’amics a la falla, i ens va agradar tant, que els quatre acompanyants, Marc, Josep Lluís, Andreu i jo, decidírem que un rere l’altre seríem presidents infantils i, de moment amb mi, ja hem segut tres dels quatre. Aquell any vaig tenir la sort de fer un gran amic, Ximo, a qui vaig demanar que m’acompanyara novament enguany i junts seríem presidents, amb tanta insistència li ho vaig demanar que no va poder dir-me que no.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Els meus pares tenen molta paciència amb mi, a ells els agrairé sempre l’esforç i la dedicació, però sobretot a ma mare qui m’ha acompanyat a tot, des de la despertada fins la revetlla, i només em sap greu perquè enguany patirà més que mai per posar-me el faixí com cal. Gràcies per fer realitat el meu desig i deixarme ser President Infantil de la Falla Portal de Valldigna.

fallera major infantil 2013

paula solanes i andres

23 TRAU LA LLENGUA

Paula, el teu nom és harmonia, els teus ulls ens embadaleixen, perquè tens tendresa en la mirada, molt d’encant i simpatia. Amb eixe rostre tan fi i eixe somriure endolcit, la desitjada banda portaràs i amb ella, el somni complit.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Uneixes totes les qualitats i és que ho portes en la sang, per ser en el 2013, la regina del casal.

La serenitat que desprens i eixe saber estar, faran que a la falla Portal, la representes com cal. Aquesta família tan gran, enguany t’ha recompensat i per això tu eres, la màxima representant, així que, gaudeix de cada moment perquè fallereta meua... aquest any és per sempre, el teu. Amb molta estima, La tieta Lídia…

25 TRAU LA LLENGUA

els teus pares

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

L’amor d’uns pares pels seus fills és infinit i difícil d’explicar ... Existeix una dita popular que diu: “ una imatge val més que mil paraules”, i en mirar aquestes fotos no podem fer res més que somriure, en recordar cadascun dels moments que representen. No imagineu tan contents i agraïts com ens trobem Andrés i jo, en mirar la cara de la nostra filla en cadascuna de les imatges que us mostrem. Vàrem fer aquestes fotografies amb tota la il·lusió i l’estima que tots els pares tenen quan naix un fill i, a més a més, quan afegim que continua amb una tradició fallera que tan arrelada tenim a la nostra família. Hui en dia, seguim fent fotos i de segur en farem moltes més encara, perquè en un futur ens agradarà compartir cada moment que representarà aquest somni que tots vivim. Tots conegueu Paula: tímida, activa, alegre, però amb geni, com tots els xiquets i xiquetes, amb les idees ben clares des de sempre i, és per això, que quan ella ha volgut ho ha decidit i ha segut sens dubte la major alegria que ens ha pogut donar, ser Fallera Major Infantil de la seua falla, que és la nostra. La teua família que tant t’estima et desitja el millor en tot moment.

les teues amigues ALÍCIA: Quan vaig saber que fores l’elegida per a ser la fallera major infantil 2013 em vaig posar molt contenta. Jo espere que t’ho passes superbé, i disfrutes tant com jo ho vaig fer l’any que vaig ser jo fallera major infantil. ANDREA: Paula, aquest és el teu any, en el qual representaràs la comissió infantil de la Falla Portal ,i lluiràs com qui més. Disfruta i passa-t’ho d’allò més bé. Sempre estaré al teu costat. Felicitats! CARLA: Com a cosines germanes que som, i superamigues, et desitge el millor i espere compartir amb tu el teu regnat. Felicitats! JORDINA: Tenim un desig compartit! Ser Falleres Majors Infantils! Enguany seràs tu, i jo t’acompanyaré com a regina de l’art. Gaudeix al màxim que jo estaré al teu costat! Enhorabona, Paula! VERA: Este serà un any genial, estic segura que t’ho passaràs molt bé i jo, com bé saps, et recolzaré en tot el que necessites. Felicitats! VICTÒRIA: Desperta! El que era un somni ja s’ha fet realitat. Disfruta del que segur serà el teu millor any com a fallera. Enhorabona!

27 TRAU LA LLENGUA

, Salutacio del president

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Fallers i falleres, és per a mi una gran satisfacció poder dirigir-me a vosaltres un any més com a president de la nostra falla, la Falla Portal de Valldigna. Vull aprofitar aquest escrit per agrair la confiança que ha dipositat en mi la comissió i, sobretot, per agrair a cadascun dels seus membres el treball que realitzen dia a dia per tirar endavant la nostra falla. Sóc conscient que no corren temps fàcils per ningú, però també és cert que davant l’adversitat ens hem d’unir més que mai. El pitjor d’aquesta crisi és que ens estan llevant les il·lusions i, si per alguna cosa es caracteritzen les falles, és per crear il·lusions. Il·lusió per la demanà, per les proclamacions, per les presentacions, per la cavalcada del ninot, per les despertades, per les cercaviles, per la muntada de la falla, pels dinars, pels sopars, per la cremà...; il·lusions que totes elles es congreguen a la FALLA. Enguany, tinc el gust de compartir el càrrec amb Marta, Vicent i Paula i, com no, amb les seves respectives regines i acompanyants. La tasca no és fàcil , però de segur que amb dedicació i estima, intentarem estar a la altura del càrrec que ens atresoren. Sols em queda convidar-vos a totes les activitats que fem en el nostre casal en la setmana fallera i com diu FOFITO “que nada ni nadie nos quite nuestra manera de disfrutar de la vida” .

Ximo peris i sala

29 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

fallera major 2013 marta grau i abalos

31 TRAU LA LLENGUA

Paraules que el cor ens dicta ens agradaria fer-te arribar, paraules plenes d’alegria en veure una amiga brillar. Eres fallera des de menuda, i a la nostra falla tens amistats, amistats que són una família, que has anat ampliant.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Quan el somni esdevinga il·lusió, del teu conte seràs princesa, tots et miraran amb devoció perquè seràs l’ànima de la festa. Podríem recordar rialles i la nostra ment transportar a molts moments de falles viscuts amb intensitat. Tens estil, inclús vestida de brusa, perquè a tu res et para mal, vestida de fallera i sense excusa sempre a la teua Falla Portal. Entre música, rialles i emocions construiràs el teu somiat camí i, quan mires enmig de tantes sensacions, somriuràs en veure’ns a totes per ací. (T.X.A)

33 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

“Mira! Quin pèl més plantat!” Això és el que tots deien quan veien a Marta en el carret. I és que de menuda no hi havia manera de poder baixar-li el cabell i se li quedava tot plantat. Amb el pas del temps va anar creixent-li i va anar fent-se més dòcil. Quan ja va començar a raonar i li preguntaven quants anys tenia, Marta sempre contestava el mateix: “jo en tinc 3 i ma mare ........ “, cosa que a sa mare, com podreu imaginar, no li feia molta gràcia. La primera vegada que es va posar una brusa de fallera va ser en la guarderia; allí feien un poc de festa per als xiquets i una vegada li posaven la brusa a Marta no hi havia manera de poder-li-la llevar. Es pot dir que encara no caminava i ja li agradava el soroll i la festa de la falla. Marta sempre ha tingut el sentiment faller, quan ja caminava sa mare no podia perdre-la de vista en arribar la festa de les falles. No deixava de plorar quan veia a la seua germana i als seus cosins anar-se’n vestits de fallers a la falla i ella es quedava a casa, mai ha volgut perdre’s una festa! De ben menuda gaudia en disfressar-se i participar en tots els balls i les festes que celebràvem en família. La seva il·lusió no era disfressar-se de princesa com la majoria de xiquetes, ella volia posar-se el vestit de fallera. I ho va aconseguir! La van apuntar a la falla i li van fer el vestit de fallera, sa mare encara no sabia on s’havia posat! Des de llavors no ha parat de participar en tots els actes de la falla: en els playbacks infantils, en les cavalcades del ninot, després en els playbacks dels adults, etc.. Elena

35 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

regina de la poesia

regina del foc

, regina de l art

Paula Oltra i Calvo

Valeria Pons i Pons

Jordina Gascon i BorrĂ s

regines infantils 2013

regina del foc

regina de l art

regina de la poesia

Beatriz Palomares i Lloret

Ana Rivera i San Martin

Inma Marco i Castell贸

regines 2013

37 TRAU LA LLENGUA

, comissio fallera

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

PRESIDENT: XIMO PERIS SALA VICEPRESIDENT: JUAN JOSE FELIS GRAU JUNTA GESTORA: JUAN BTA ESPI ESCRIHUELA, JOSE PEIRO CLIMENT, JUAN JOSE FELIS GRAU, Mª JOSE GRAU PONS, XIMO PERIS SALA, ANDRES SOLANES FELIS I JOSE TARCONS ALBERT SECRETARIA: GEMA FELIS GRAU COMPTABILITAT: INMA MARCO CASTELLÓ TRESORER: JUAN BTA ESPI ESCRIHUELA QUOTES: SYLVIE ANDRES GARCIA CENS I RECOMPENSES: NOELIA GRAU PONS DELEGADES INFANTILS : MARIAM TALENS ARTIGUES, Mª CARMEN SERRA I SONIA SALA PRESENTACIÓ : JOSE PEIRO, GEMA FELIS, JOSE TARCONS, ANDRES SOLANES, ENCAR MIFSUD I EMILIO GRAU LOTERIA ORDINÀRIA: ENRIQUE GIMENO LOTERIA DE NADAL I REIS : MARTA GRAU I LIDIA ANDRES LLIBRET FALLES: IMMA BONONAD, MAITE GRAU, SYLVIE ANDRES, Mª JOSE GRAU, NOELIA GRAU, GEMMA ALTUR I SILVIA BORRAS PROCLAMACIÓ I FALLERS D´HONOR: MARINA BLASCO I NIEVES GASCO TEATRE : ENRIQUE SANCHO PLAYBACKS MAJORS: LORENA CHOLVI SANSALONI ,VIRGINIA ALTUR SANCHEZ I DEBORA GOMEZ PALOMARES CAVALCADA DEL NINOT I PLAYBACKS INFANTILS : MARIA JOSE ALMIÑANA, MARTA GRAU, CARLA FERRANDO, GEMMA ALTUR, ESTHER MAGRANER I NEUS ORTIZ MONUMENTS FALLERS: ANDRES SOLANES, JOSE TARCONS I ENRIQUE SANCHO DELEGAT DE PAELLES: JAVI PACHÉS CASAL I BAR: DANI SALA I PACO FELIS REPRESENTANTS FDF JLF: CARMEN LLINARES, ENCAR MIFSUD, NOELIA GRAU I XIMO FELIS MANTENIMENT: JAVI PACHES, SALVADOR CARBÓ I LUIS MAGRANER PIROTÈCNIA : PEPE ALTUR, XIMO PERIS I JUAN JOSE FELIS GRUP DE SUPORT : JUAN MAFE, JOSE FONSECA, RAFA ALBEROLA, ALEX TARIN, ARTURO ALARIO, PEPE TALENS, EMILIO PONS, ENRIQUE GIMENO, JOSE PEIRO, JUAN SERRA I XIMO ESTRUCH.

, comissio infantil

PRESIDENT: VICENT ENGUIX I ALBEROLA VICE-PRESIDENT 1: ANDREU PONS I SELFA VICE-PRESIDENT 2: JOSEP LLUIS PALOMARES I SOLANES VICE-PRESIDENT 3: GERARD FONSECA I GRAU VICE-PRESIDENT 4: VICENT BLASCO I ESCRIHUELA VICE-PRESIDENT 5: JOSE FONSECA I SALA SECRETÀRIES: PAULA SOLANES I ANDRES I VICTORIA MINGUEZ I MAGRANER VICE-SECRETÀRIES: VERA SANSALONI I TORMOS I ANDREA CARBÓ I GRAU TRESORERERES: CARLA PALOMARES I SOLANES I JORDINA GASCON I BORRAS VICE-TRESORERES: MAR ALBEROLA I BRINES I ALICIA ESPI I MERINO DELEGATS DE JOCS: JÚLIA CLIMENT I TARCONS, ANA FONSECA I SIFRES, ALEJANDRA PONS I BARBER, ANDREA HERNANDEZ I ESCRIHUELA, LAIA SANFRANCISCO CLEMENTE I LLUIS MAGRANER I MIFSUD DELEGATS DE CASAL: VICENT SANSALONI I TORMOS, JÚLIA PEIRO I DONATO, JÚLIA FELIS I GRAU, JÚLIA CREMADES I CORTS, NEREA RIVERA I ESTRUCH I CARLA SERRA I ALBEROLA DELEGATS D’ACTIVITATS DIVERSES: SALVA FONSECA I SIFRES, GUILLEM SOLANES I ANDRES, ARNAU GASCON I BORRAS, PAU SAN FRANCISCO I CLEMENTE, ONA BOSCH I BONONAD I IVAN BONONAD I ESCRIHUELA DELEGATS DE PLAY-BACK: CARME CARBÓ I GRAU, AITANA FELIS I TALENS, IRINA PONS I BRITO, NAROA BONONAD I TORRES I CARME PACHES I SERRA GRUP DE SUPORT: CARLOS MINGUEZ I MAGRANER, ROSER CLIMENT I TARCONS, PAU TARIN I SIFRES, FERRAN PONS I BARBER, MARTINA GONZALEZ I TARCONS, GALA BLASCO I ESCRIHUELA, PAU BOSCH I BONONAD I DAVID BOSCH I ESCRIVA PORTADORS ESTENDARD: JOAN PALOMARES I SOLANES I ALEX PALOMARES I SOLANES.

fallerets i falleretes JESUS AGUIRRE MARGALEJO · MAR ALBEROLA BRINES · RAFA ALBEROLA BRINES · EMPAR ALBEROLA VERDU · ANNA ALONSO CISCAR · VALERIA ALTUR MATEOSAPARICIO · ARIADNA ALTUR SOTOCA · NADIA ANDRÉS PALOP · VALERIA ANDRÉS PALOP · ALBA APARISI TARIN · ÓSCAR APARISI TARIN · MARIA ARMENGOL SAIZ · BELÉN ARMENGOL SAIZ · CELIA AUSINA GARCIA · RAQUEL BARBER DONET · JOAN BELLVER CASTRO · CANDELA BERNABEU SELFA · VICENT BLASCO ESCRIHUELA · GAL·LA BLASCO ESCRIHUELA · IVAN BONONAD ESCRIHUELA · CARLA BONONAD FERRER · JAUME BONONAD FERRER · NAROA BONONAD TORRES · CLAUDIA BOSCA PARDO · ONA BOSCH BONONAD · PAU BOSCH BONONAD · DAVID BOSCH ESCRIVA · ANDREU BOSCH PEYRO · OLGA BOSCH PEYRO · MANEL BOSCH RIVERA · ANA BOSCH RIVERA · TONI BRINES PELLICER · ALEX BRINES PELLICER · THALIA BRITO PAREJA · GUILLEM CAMARENA SAIZ · ANDREA CARBÓ GRAU · CARME CARBÓ GRAU · VICENT CARBÓ GREGORI · SARA CATALÁ ARLANDIS · FERNANDO CID ESCRIHUELA · JÚLIA CLIMENT TARCONS · ROSER CLIMENT TARCONS · AARON CORTS ASENSIO · JULIA CREMADES CORTS · ENEKO DIAGO CANO · IGONE DIAGO CANO · VICENT ENGUIX ALBEROLA · MAR ENGUIX ARLANDIS · EIDER ESCRIHUELA ESCRIHUELA · VERA ESCRIHUELA ESCRIHUELA · ALICIA ESPI MERINO · IRENE ESTRUCH ALBACETE · PATRICIA FELIS BRINES · MARC FELIS CANDELA · ALEXANDRA FELIS CANDELA · JÚLIA FELIS GRAU · AITANA FELIS TALENS · ALBA FERNÁNDEZ BOLINCHES · JOAN FERNANDEZ ESCRIVA · MARIA FERNÁNDEZ ESCRIVÁ · MIREIA FERRANDO GRAU · ALBERT FERRANDO HERNANDEZ · TANIA FONS SALA · ANA FONS SALA · GUILLEM FONS VERCHER · IRIS FONS VERCHER · SALVADOR FONSECA ESCRIHUELA · PAULA FONSECA ESCRIHUELA · GERARD FONSECA GRAU · XAVIER FONSECA GRAU · JOSE FONSECA SALA · ANNA FONSECA SIFRES · SALVADOR FONSECA SIFRES · AITANA FRANCO PARDO · DANIELA FRANCO PARDO · BATISTE GARCIA GRAU · LLUIS GARCIA GRAU · VICENT GASCON ALMIÑANA · JORDINA GASCON BORRAS · ARNAU GASCON BORRAS · DIEGO GIMENO LOPEZ · AITANA GIMENO LOPEZ · MARC GOMEZ SABATE · ALBA GOMIS MARGALEJO · NEUS GOMIS MARGALEJO · ADRIANA GONZALEZ BLASCO · BORJA GONZALEZ BLASCO· MARTINA GONZALEZ TARCONS · ADRIA GRAU MOGORT · MARIA GRAU PARDO · CARLA GRAU PONS · PAULA GRAU PONS · MARC GRAU PONS · IKER GRAU VERCHER · ANDREA HERNANDEZ ESCRIHUELA · ALBA LLACER PARDO · AINARA MAFE MIFSUD · LLUIS MAGRANER MIFSUD · ADRIÀ MARTÍ MAFÉ · MARC MARTI MAFE · NEUS MERI ROIG · MERCÉ MERI ROIG · HUGO MIFSUD ESCRIHUELA · PAOLA MIFSUD ESCRIHUELA · CARLOS MINGUEZ MAGRANER · VICTORIA MINGUEZ MAGRANER · MIQUEL MIÑANA COLOMER · ZULEMA MIÑANA GRAU · ANTONIO JOSÉ MIÑANA GRAU · PAULA OLTRA CALVO · AITANA ORTIZ ARMENGOL · JOSEP ORTIZ ARMENGOL · SALVA PACHES SAPORTA · NEUS PACHES SERRA · CARME PACHES SERRA · PAULA PALOMARES DIAZ · LLUM PALOMARES DÍAZ · ALEX PALOMARES SOLANES · JOAN PALOMARES SOLANES · CARLA PALOMARES SOLANES · BORJA PAREJA MARTINEZ · JOSEP LLUIS PEIRO CUÑAT · JULIA PEIRO DONATO · ROBERTO PELEGRI MIFSUD · JAVIER PELEGRI PALOMARES · ALEX PELEGRÍ PALOMARES · CARLA PERALES ESTRUCH · ALBA PERALES ESTRUCH · MARTA PEREZ ARLANDIS · ELENA PEYRO MORELL · SELENA PINEDA ESTRUCH · ALEJANDRA PONS BARBER · FERRAN PONS BARBER · IRINA PONS BRITO · VALERIA PONS PONS · ANDREU PONS SELFA · NEUS REYES PALOMAR · NEREA RIVERA ESTRUCH · DANIELA RODRIGO BORDES · JORGE RODRÍGUEZ PONS · SHEILA ROMERO CHAVELI · YASMINA ROMERO CHAVELI · LEONIDAS RUANO BOSCH · LAIA SAN FRANCISCO CLEMENTE · PAU SAN FRANCISCO CLEMENTE · EVA SANCHIS SIFRES · VERA SANSALONI TORMOS · VICENTE SANSALONI TORMOS · ANDREA SERRA ALBEROLA · CARLA SERRA ALBEROLA · BATISTE SERRA RENTERO · IKER SERRA RENTERO · PAULA SOLANES ANDRES · GUILLEM SOLANES ANDRES · MIREIA TALENS ALTUR · ANNA TALENS MAFÉ · XAVI TALENS MARTINEZ · ARNAU TALENS MAYANS · JÚLIA XING TALENS SALA · FERRAN TALENS SAN MARTÍN · PAU TARIN SIFRES · MIGUE VERCHER TALENS

39 TRAU LA LLENGUA

fallers i falleres

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

ARTURO ALARIO VIDAL, AMPARO ALBACETE CREMADES, NATALIA ALBEROLA ESTRUCH, ANNA ALBEROLA FONS, CHELO ALBEROLA GARCIA, Mª ANGELES ALBEROLA GONZALEZ, RAFAEL ALBEROLA SOLER, MABEL ALBUIXECH PERALES, ROSA MARIA ALEMANY SALES, VICENT ALMIÑANA MAGRANER, Mª JOSE ALMIÑANA PALOMARES, LAURA ALMIÑANA PALOMARES, IVAN ALMIÑANA SANSALONI, REME ALONSO MARTINEZ, ISABEL ALTUR ALONSO, GEMMA ALTUR ALONSO, JOSE ALTUR GRAU, VIRGINIA ALTUR SANCHEZ, ANTONIO JAVIER ALTUR SANCHEZ, SERGIO ALTUR SANCHEZ, ANTONIO ALTUR VERCHER, LIDIA ANDRES GARCIA, SYLVIE ANDRES GARCIA, FRAN ANGUITA ESCRIHUELA, JONATHAN ARCOS FERNANDEZ, EMILIO ARLANDIS ESTRUCH, Mª JOSE ARLANDIS GALERA, JOSE FRANCISCO ARMENGOL SALA, Mª AMPARO ARTIGUES TALENS, JOSE FRANCISCO AUSINA ARENAS, Mª PILAR AUSINA GARCIA, ALEJANDRO BARBER PONS, PEPA BARBER PONS, MILA BARRES FABADO, JUAN BEL·LAN GINER, ARTURO BELLVER BONONAD, EMILIO BELLVER ESTRUCH, ENRIQUE BELLVER GRAU, NURIA BLASCO MAGRANER, SALVADOR BLASCO MAGRANER, MARINA BLASCO PEIRO, MARIA BLASCO PERIS, SALVADOR BLASCO PERIS, Mª ISABEL BOLINCHES MARTINEZ, GEMA BONONAD CLIMENT, JOSE EMILIO BONONAD CLIMENT, JAVIER BONONAD CRESPO, JORGE BONONAD FERRERES, AITANA BONONAD MANCLÚS, IMMA BONONAD PLANCHA, Mª DOLORES BORDES PALOMARES, CAROLINA BORDES PALOMARES, SÍLVIA BORRAS CHOFRE, VICTOR BORRAS CHOFRE, KATIA BORRAS FAYOS, ALEXANDRA BORRAS FAYOS, LAURA BOSCA BAS, JOAN BOSCÁ PARDO, ANGEL BOSCH HERNANDEZ, JUAN MANUEL BOSCH LANGA, JUAN SIXTO BOSCH PONS, MARC BOSCH TALENS, ROSANA BRINES GIMENO, MELINDA BRITO JUAN, GEMA BURGOS MANCHA, OSCAR BURGOS MANCHA, PACO BURGOS QUIROS, ALFONSO BURGUERA BRINES, MARIO CAMARENA COLOMAR, GUILLEM CAMPOS PEIRÓ, DAVID CANDELA CARRETERO, AMPARO CANET CISCAR, CARME CANET MOLLA, SANDRA CARBO BARRES, VICENTE CARBO BARRES, SALVADOR CARBÓ CLIMENT, VICENT CARBÓ SALA, LORENA CHOLVI SANSALONI, PEPA CLIMENT FELIS, JUAN BAUTISTA CLIMENT SANCHO, ANABEL COLOMER TARCONS, SANDRA COMPANY ENRIQUEZ, JOSEFA COMPANY GONZALEZ, ENRIQUE COMPANY HERNANDEZ, VICENTE COMPANY LANGA, LORENA COMPANY VILLORA, ANA MARIA CUÑAT CHOFRE, LUCIA DIAZ ESCRIHUELA, PABLO DIAZ JIMENENZ, ADE DONATO BARBER, MIRIAM DONET CLIMENT, MARIO ENGUIX ARLANDIS, MARIO ENGUIX SALES, Mª DOLORES ENRIQUEZ ESCRIHUELA, MARIAN ESCRIHUELA BONO, Mª AMPARO ESCRIHUELA CALVO, VANESSA ESCRIHUELA CASTELLO, AMPARO ESCRIHUELA CATALA, Mª DOLORES ESCRIHUELA CATALA, JOAN ANTONI ESCRIHUELA LLOPIS, ANABEL ESCRIHUELA LLOPIS, CAROL ESCRIHUELA TOLEDO, LUCIA ESCRIHUELA VIDAL, ELENA ESCRIVA CHOVER, ANA ESCRIVA COMPANY, AURORA ESCRIVA COMPANY, JUAN BAUTISTA ESPI ESCRIHUELA, MARCOS ESPI MERINO, JUDIT ESPI SELFA, XIMO ESTRUCH CRESPO, INMACULADA ESTRUCH PAREJA, VERONICA ESTRUCH PAREJA, XIMO FELIS ALBEROLA, PACO FELIS ALBEROLA, ADRIAN FELIS GRAU, GEMA FELIS GRAU, JUAN JOSE FELIS GRAU, XIMO FELIS ORTEGA, JUAN BAUTISTA FELIS SANCHO, AARON FELIX SIFRES, ANA FEMENIA ARLANDIS, MIGUEL ANGEL FERNANDEZ MUÑOZ, JOSE JUAN FERRANDO GONZALEZ, CESAR FERRANDO TALENS, CARLA FERRANDO TALENS, Mª REMEDIOS FERRERES TARCONS, JOSE FONSECA MARTI, ALEXANDRA GALAN COMPANY, LUIS GARCIA MANSANET, LORENA GARCIA MARTINEZ, NIEVES GASCO FRANCO, ALINA GASCÓ FUENCARRAL, JOAQUIN ANTONIO GIMENO CLAR, ENRIQUE GIMENO ESTRUCH, ENRIQUE GIMENO FRANCO, MARIA GINER ALBIACH, GUILLERMINA GINER MAS, PACO GÓMEZ BLASCO, JENNIFER GÓMEZ GASCÓN, SARA GÓMEZ PALOMARES, DEBORA GÓMEZ PALOMARES, RAUL GONZÁLEZ BELLVER, MARTA GRAU ABALOS, ZULEMA GRAU ARENAS, MARIANO GRAU ESTRUCH, MARISA GRAU ESTRUCH, PURA GRAU HERNÁNDEZ,

SERGIO GRAU MENTESINOS, CAROLINA GRAU MONTESINOS, ALVARO GRAU PARDO, MAITE GRAU PEDRAZA, EDUARDO GRAU PLANA, NOELIA GRAU PONS, EMILIO DAVID GRAU PONS, Mª JOSE GRAU PONS, CAROLINA GRAU SALOM, HERMINIA GRAU SÁNCHEZ, ANNA GRAU VERCHER, LAURA HERNÁNDEZ GIMENO, VERÓNICA HERNÁNDEZ ALEMANY, OLGA HIDALGO FERNANDEZ, CRISTIAN IBÁÑEZ LÓPEZ, CÁNDIDO JIMÉNEZ MOMPÓ, JUAN JOSE LLÁCER SALA, XIMO LLÁCER SALA, CARLES LLINARES, MARIA CARMEN LLINARES TALENS, MAITE LÓPEZ RODRÍGUEZ, JUAN BAUTISTA MAFÉ ESCRIVÁ, JUAN BAUTISTA MAFÉ VIDAL, ESTHER MAGRANER ENRÍQUEZ, LUIS MAGRANER ESCRIHUELA, ROSA MAGRANER LLEDÓ, ÀNGELA MAGRANER MIFSUD, CARLOS MAGRANER PLANA, IVAN MANCHA ESCRIVA, MARI LOLA MANCHA PONS, JUANVI MANCLUS CORTS, JUDITH MANCLUS CORTS, ELENA MANCLUS GIMENO, INMA MARCO CASTELLO, NÚRIA MARCO MAGRANER, GENOVEVA MARGALEJO ZARAGOZA, LORENA MARTÍ CHOVER, ROSALIA MATEOS-APARICIO GARCIA, MARIA DEL PILAR MAYANS ROCA, JUANJO MERI SANCHO, TRINI MERINO CABANES, CLARA MESTRE GASCON, ENCAR MIFSUD ESTRUCH, VICENT MIFSUD ESTRUCH, TERESA MIFSUD PALOMARES, SALVADOR MIFSUD TORMO, LUISA MIFSUD TORMO, Mª AMPARO MIFSUD TORMO, ROGER MIÑANA MIRET, Mª ISABEL MOGORT BRINES, BELEN MOLINA BONILLA, IRENE MONZO TALENS, LAURA MUÑOZ ALBEROLA, ARANCHA MUÑOZ ALBEROLA, ESTER MUÑOZ CORTS, NEUS ORTIZ VERCHER, DOLORES ORTOLA FERMIN, JAVIER PACHES BALAGUER, NATALIA PACHÉS SAPORTA, MARTA PALLAS MARTINEZ, PILAR PALOMARES ASUNCION, JOSE SALVADOR PALOMARES GRAU, ANA PALOMARES HERNANDEZ, BEATRIZ PALOMARES LLORET, AMADOR PALOMARES VIDAL, JOSE SALVADOR PEIRO CLIMENT, CHRISTIAN PEIRO CUÑAT, JOSEP PEIRO GARCIA, ROBERTO PELEGRÍ MIFSUD, BAPTISTA PELEGRÍ MIFSUD, JAVIER PELEGRÍ SERRA, RAFAEL PERALES GARCIA, JOAN PÉREZ ARLANDIS, SARA PERIS MARTÍNEZ, ANTONIO PERIS SALA, XIMO PERIS SALA, XIMO PERIS ZANON, MANOLO PONS ESPI, ARANCHA PONS FUSTER, ATHENEA PONS MELO, EMILIO FELIPE PONS MELO, ANA PONS PACHÉS, MARC PONS SELFA, MARIAN RENTERO MARTINEZ, JOAN RIPOLL PALOMARES, MIGUEL RIVERA ESTRUCH, JORDI RIVERA MARGALEJO, XIMO RIVERA MARGALEJO, ANA RIVERA SAN MARTIN, MIGUEL RIVERA SAN MARTIN, ANTONIO RODRIGUEZ BASCON, JOSE ANTONIO RODRIGUEZ LLINARES, CARLOS RODRIGUEZ MAGRANER, ANTONIO JOAQUIN RODRIGUEZ MARTINEZ, NOELIA ROIG ALVAREZ, JOSE VICENTE SAIZ BLASCO, VERONICA SAIZ BLASCO, LAURA SAIZ BLASCO, DANIEL SALA CALAFAT, SONIA SALA CLIMENT, ANA SALOM ESTRUCH, JORDI SAN MARTIN MORANT, JOSEP SAN MARTIN MORANT, PILAR SANCHEZ MENA, ADRIANA MARIA SANCHEZ ROMERO, ENRIQUE SANCHO SALESA, ASSUMPTA SELFA MARGALEJO, Mª CARMEN SERRA GASCO, JUAN BAUTISTA SERRA GASCO, SALVADOR SERRA IVARS, Mª PILAR SERRA MAGRANER, JUAN SERRA MAGRANER, Mª JOSE SIFRES CAMARENA, RAQUEL SIFRES CAMARENA, LARA SIFRES CAMARENA, GUILLERMO SIFRES ORTEGA, CARLA SIFRES PELEGERO, NEUS SIFRES PELEGERO, Mª JOSE SOLANES FELIS, ANDRES SOLANES FELIS, IGNASI SOLER CANET, Mª DEL CARME SOLER CANET, LAURA SOTOCA JEREZ, ANDREA TALENS ALTUR, JAVIER TALENS ARTIGUES, JOSE TALENS ARTIGUES, PILAR TALENS ARTIGUES, MARIAM TALENS ARTIGUES, MARNA TALENS ESTRUCH, ORIOL TALENS ESTRUCH, DAVID TALENS GINER, JOSE ANTONIO TALENS GINER, JOSE TALENS TALENS, JOSE TARCONS ALBERT, DESIREE TARCONS SERRA, Mª PILAR TARCONS SERRA, CRISTINA TARIN GINER, ALEX TARIN GINER, MARIOLA TORMOS CHOVER, MIGUEL VERCHER BORRAS, DESIREE VERCHER GRAU, LIDIA VIDAL MOGORT

41 TRAU LA LLENGUA

ACTES FALLERS DIVENDRES 15 DE MARÇ

DISSABTE 02 DE FEBRER

08:00 Plantà del monument

20:00 Presentació de la Fallera Major 2013, Regines i Cort d’honor 42

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

DISSABTE 16 DE MARÇ DIUMENGE 03 DE FEBRER

17:00 Presentació de la Fallera Major Infantil 2013, Regines i Cort d’Honor.

DIUMENGE 03 DE MARÇ

13:00 Crida de les falles 2013. 14:00 Dinar de Germanor.

DIUMENGE 10 DE MARÇ

9:00 Matinal de vehícles antics 19:00 Fallers d’honor

08:00 Primera “despertà” de les falles de 2010. 10:00 Esmorzar. 11:00 Jocs per als infantils. 14:00 Dinar: Fideuada. 16:00 Concurs de truc i de parxís. 19:00 Cercavila del CAVA. 21:00 Sopar a l’envelat. 00:00 Revetlla amb l’orquestra “EUFORIA” * Actuació de les ASTUPENDES en el descans de l’orquestra.

DIUMENGE 17 DE MARÇ

08:00 “Despertà” amb banda de música i després esmorzar. 11:00 Activitats diverses per als xiquets i xiquetes. 14:00 Dinar: Paelles a l’envelat. 16:00 Final del Campionat de truc. 18:00 Lliurament de premis i cercavila. 21:00 Sopar i revetlla.

DIMECRES 20 DE MARÇ

Tradicional dia del gos; però qui siga ben treballador pot baixar a la falla, que s’ha de desmuntar i hi ha feina per a tots.

DILLUNS 18 DE MARÇ

08:00 “Despertà” i xocolate. 10:00 Esmorzar i per a tots els infantils: jocs. 14:00 Dinar: Entrepà de carn. 17:00 Ofrena de flors i cercavila. 21:00 Sopar a l’envelat. 00:00 Última revetlla de les falles amb l’orquestra “MONTECARLO”.

DIMARTS 19 DE MARÇ

08:00 “Despertà i xocolatada”. 10:00 Esmorzar. 12:00 Missa en honor a Sant Josep. 14:00 Dinar i lluirament de recompenses. 18:30 Última cercavila. 20:30 “Cremà” de la falla infantil. 21:00 Sopar a l’envelat. 00:00 “Cremà” de la falla gran.

43 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013 44

Trau la llengua! Enguany, sense voler molestar el veïnat, et direm alguna que altra veritat. Riu-te, si no vols que t’entre un atac, i trau la llengua, com fa aquest drac. Aquest és un relat imprevisible que amb gana comence un dia festiu, el diumenge més calorós de tot l´estiu, i l´acabaré o no… tot és possible. Érem els de sempre més dos, o siga nou, fent voltes a les redones fins a Llocnou. Allí l’artista ens va revelar el misteri al seu taller, que és al costat del cementeri. Tots contemplem l’esbós sota uns xiprers… Quin horror! –dic– Uns dracs vestits de fallers! I no vaig caure gitat al paviment perquè m’agafà del coll el President. Ja refet, el sentit comú m’aconsella que deixe la idea absurda, de moment, per tal d’escriure alguna cosa coherent sobre aquella tan insòlita parella…

Però!... Els ninots… Cobren vida durant la meua visita, cosa que la inspiració m’excita. Em vaig quedar dins del taller tafanejant i els altres eixiren per la porta xarrant. Hi havia gran silenci i quietud en la nau però un crit, llavors, alterà aquella pau. Primer s’ataquen i es critiquen i després molts besets es dediquen Socors! RESCATEU-ME! La senyora drac llançà un angoixant crit: –Allibereu-me! –digué en un to furiós– dels braços d’aquest drac pretensiós que vol encadenar-me al seu llit…! I d’aquesta llengua tan il·lusionada que, sense parar, em fa unes grans llepades, quan és més calorosa la vesprada, i em deixa boca i galtes ben mullades.

De sobte sonà un crit molt masculí quan el drac xisclà:

45 TRAU LA LLENGUA

De sobte sonà un crit molt masculí quan el drac xisclà: –¡Rescateu-me a mi…

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

…dels forts desitjos d’aquesta femella que a besos m’assetja amb la llengua fora perquè voldria tindre’m a tota hora a dins la seua cova… i damunt d´ella! Encara ressonava el crit en els oïts quan un altre alterà els meus sentits. Crida des d’un racó l’àvia fallera i em parla de la néta, ben sincera. –Ella sent per la festa molt d’amor i jo compartisc la seua il·lusió. Per això, he pres una decisió: que siga enguany la Fallera Major. La meua filla i el gendre diuen que NO, que la crisi no els dóna l’ocasió. I jo els conteste amb determinació: estigueu ben tranquils, que això ho pague JO! Però… si no em retallen a la meitat la pensió que jo cobre de viudetat.

Al centre de la nau, un gat gran i bonic em mira afectuós. Però algú diu: –Amic… no t’acostes cap dia de l’any a un animal de mal averany! Si t’estimes de veritat la pell l’observes i et col·loques ben lluny d´ell. Jo, des de l’altre costat del taller, pregunte si el gat es fa de voler. –NO! Abans era dolç i mostrava bon cor, però ara ha tret les urpes sense por. A tots els prometia treball a diari i després ha sigut tot el contrari. Si penses un poc només… endevinaràs qui és. Calfar-se el cap no serà necessari, per descobrir que el gat desconegut, que amaga un somriure fals i astut, no és un altre… que un alt mandatari. Sí que saps qui és! El veus sempre al diari, i si mires qualsevol telediari.

Es formà una polseguera al taller i a mi en deixà blanc… com un forner. Darrere d´ella i com eixit del més enllà un jove amb la granera a la mà. Mentre jo buscava un respirall em diu: –No interrompes el meu treball que m’ha costat molt d’aconseguir, després de nits sense poder dormir. El amics em tenien una sana enveja però he acabat en un equip de neteja. El gat li contesta: –Tin paciència ja he pres mesures amb diligència, per a posar fi a aquesta crisi galopant i poder eixir prompte… cap avant. Prompte?… el xicot “raper” vocacional canta ací la seua protesta personal.

47 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Paciència!… em diu que tinga paciència? Després d´anys d´estudis a València i d’acabar-los amb molta solvència. He presentat un currículum envejable a molta empresa segura i estable. I jo, infeliç, amb ganes i il·lusió esperava almenys una contestació. He esborrat el títol d’empresarials i he deixat sols les dades personals i m’han cridat per agranar els carrers fer molta faena i cobrar pocs diners. Quin jove com jo no es contenta si estic a punt de complir els trenta? I els meus pares i La tia Tomasa només volen que me’n vaja de casa. Emigraré, perquè ací no tinc res a fer, amb el currículum a un país estranger. I ara acabe aquest improvisat RAP tirant-li la granera en tot el seu cap. I molt veloç passa per damunt de mi destrossant-li la galta al gat veí. L’artista li recompondrà la cara o el deixarà amb aquesta tara?

Abans que comence de nou a cantar li dic: –Acaba el que falta per agranar, però primer obri totes les ventalles. Es para, em mira i em diu: –Més val que calles! I aquesta? Qui és? Qui ho sap? Porta un niu de pardalets al cap! La busque i la trobe en un racó preparant la seua intervenció. Del fons sona una poderosa veu de la jove ministra portaveu: –Estic sota les odres del President davant d’un faristol en moviment. I molt emocionada pronunciant les paraules de moda: pujant i baixant. En primer lloc anuncie en exclusiva la pujada de tots els tipus d´IVA. També a pujar estem dispostos el que no anunciàvem: els impostos. I per aquestes mesures impopulars el govern es posarà cascs i auriculars, que no vol escoltar els indignats quan clamen i se senten estafats. I perquè tot no vaja cap a dalt us faré cap a baix un gran salt.

Perquè els passats retalls de sou al govern no ens semblen prou, deixarem al sofert funcionari sense el pagament extraordinari i així que no projecte a Nadal cap viatge per l’interior o el litoral. I, veient l’ocasió a l’instant, ara que la tinc al meu davant, li pregunte el que em ve a la ment: –Anunciarà més mesures el President? I em contesta amb un aire prepotent: –Des de hui fins a Sant Josep ni se sap el que puga passar per eixe cap. Jo quan s´acabe la legislatura present emigre a un país del llunyà orient. Aquesta critica no la puc continuar, perquè un personatge trobe a faltar. Un castigat llaurador se m’acosta per fer una justa proposta. És sols un prec suplicatori que va dirigit al consistori. Demana que a la primera ocasió es revise el preu de la contribució. 49 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

I és que molts horts i terres cultivables es declararen zones urbanitzables i des del primer dia, puntuals, els propietaris les paguen com a tals. Però allí no hi ha cases ni carrers sinó que estan, com sempre, els tarongers, si les terres no han sigut abandonades corrent el risc de ser incendiades. Com que rectificar és cosa de savis… m’afegiré al seu bon argument, compartit tant pels jóvens com pels avis: que ens lliuren de l’excessiu pagament! Una qüestió em preocupa més que res: podré pagar l’IBI i uns quants rebuts més? Un dard entre el ninots s’obri pas directament fins al meu nas. I jo tot confiat i quasi dret acabe gitat sobre un banquet.

S’acosta el xicot del llançament i em dóna l’explicació… somrient: –L’artista m’ha fet una promesa: si tire el dard a la diana amb rapidesa i, si l’encerte al primer intent, podré lliurar-me d’un pagament. I continua el graciós: –Vostè sap… que he confós la diana amb el seu cap? I no pegue al ninot una bastonada perquè ja té la mort sentenciada. Continua llançant el dard sense pietat, li pega al drac, i es sent olor a socarrat. M’agafa un quimera forta i fosca i és que tinc en l’orella una mosca. Després em ve un lleuger tremoló, puix tinc en l’orella un moscardó. Continua l’estranya quimera, la busque i… SÍ! M’han furtat la cartera!

I cride: –Deixeu-me-la allà a fora o vos trasllade i creme abans d’hora! Ignorants! Sols per furtar-me l’emolument vos poden tancar a la presó de Picassent! Que no sou com molts exemples actuals de cantants i altres d’esferes reials! Només si defraudeu o blanquegeu passejareu lliures pertot arreu! A mi aquesta “justícia” em rebenta en veure que per a alguns és massa lenta. Un ninot amb cara de falsari se n’ix del taller al meu comentari. –Bé! Mentre em deixes sota els xiprers la meua cartera amb tots els diners! 51 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Em crida una de cul gros i tots la mirem. I dic: –Quina por…, si és com Matusalem!

Un ninot pareix el meu ajudant puix tota l’estona m’està acompanyant.

Em mira de reüll l’àvia centenària i em fa un proposta temerària: –Vols ballar amb mi? – I dit i fet! Ballem al so de la dolçaina i el tabalet.

El veig al meu costat i em desespere… em canvie de lloc… i ell darrere. Li pregunte si és un visitant casual. –¡No! –diu– Sóc, de la Vall, el cronista oficial. I tinc tancat en el meu escriptori… –Un llibre d’actes? – No un mortuori! En ell anote tot els tancaments de fàbriques, magatzems i establiments. –¡Horror! Quin futur ens augures… I l’altre llibre? …El d’apertures. –Aquest el tinc pràcticament en blanc perquè anem cap arrere com el carranc.

Em comenta: –Si acabaren la piscina. seria per a mi la millor medicina. Tinc fotuda la part dreta i la cama i nadar a diari el meu cos reclama. Mentre li pegue una xafada al dit gord un crit desperta fins al més sord, i li dic en un to satíric i cruel: –Pregunte-li-ho al futuròleg Rappel! Després de molts mesos paralitzada, la piscina, la veurem inaugurada? Sí que serà una meravella, però molts vells esperant l’apertura han tingut la mala ventura de no poder gaudir gens d´ella. Uns ja no alcen els braços cap amunt i als altres els han posat R.I.P. al damunt.

Col·loque ací un eslògan recent: “Amb diferència… ¡Tavernes … és diferent!” Pegue la volta i, assegut en un banc, veig que em saluda un iaio coix i manc. Em diu: –Un problema tinc, ben gros i greu Per fiar-me del Banc que tinc davant meu. Després d´anys de treballs i penalitats, tinc els estalvis allí dipositats en les participacions preferents, que ara s’han tornat uns papers d’insolvents.

I, per haver-me fiat dels mals consells, ara no puc viure ni disposar délls. Li dic: –Una proposta et puc suggerir: Com que el banc ha adquirit amb tu un fort deure, dis-los que et donen de menjar i de beure i una habitació ben gran per a dormir. –Bé, però jo seguiré ací ensomniant per si em tornen els diners més avant. –Adéu amic! –I amb afecte li somric– Pots acabar boig, si es fa llarga l’espera puix ja saps que qui espera… es desespera. Trobe tres subjectes, reunits per accident. A la porta de l’infern? …no, de l’Ajuntament! Lálcalde, lánterior i un veí “apolític”, però bromista sagaç i molt crític. El batle pren la paraula al moment i exposa el seu plantejament: –Després dúna intensa reunió tres partits férem coalició. El teu partit perdé l’alcaldia i a nosaltres ens tocà la loteria en comprovar el gran endeutament que hi havia al nostre Ajuntament. –I ara què? –ens diran tots els altres–

53 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

–Paciència –contestarem nosaltres. Hem fet una unió sincera i noble per treballar junts pel nostre poble. Volem revitalitzar el comerç reduït els últims anys a un terç, i recolzarem la creació, de llocs de treball, sense dilació. També cal prioritzar i és necessari que junts ajudem el nou empresari. L’anterior batle mira, escolta i calla, però explota i comença la batalla. –Tot no s’ha fet malament, amic, que hem deixat el centre molt bonic. Per formar la creixent joventut, hi ha al Cantalot un nou institut. També hem fet moltes actuacions, a la platja, agafant subvencions. Interromp el veí silenciós i diu en un to més bé maliciós: –A l’anterior t’agraïm el que has fet i que et quedes pagat i satisfet. I al d’ara que agilitze els pagaments de multitud de factures pendents acumulades els anys anteriors, i així s’alleujaran molts proveïdors.

Els ninots aplaudiren de bona fe i jo, amb la boca oberta, també. El veí al seu batle li demana: –Volem viure al poble una vida sana. I no em cansaré mai de repetir que és injust vindre només per dormir! Recuperem l’alegria i, a més…, la dignitat perduda. QUASI RES! I tots queden d’acord en un moment perquè ara… Tavernes és diferent. Al taller es crea molta expectació quan un nou personatge entra en acció. Es presenta a gran velocitat un Ferrari roig metal·litzat. Al seu volant, somriu un ninot encorbatat que vol ser pilot. Orgullós, amb nova vocació, ell vol ser el centre d’atenció i volta molt perillosament. S’entrena en una cursa inexistent? Li dic que aquest taller és molt petit i em diu:

–Em buscaré un altre circuit. Així corre, com una exhalació i se n’ix del taller com un avió. Veloç creua camps, camins, terrenys; arriba a un barranc… i se sent tot seguit: ploff- ploff- ploff… i un anguniós crit. I pense que hi ha al món un ninot menys. Arrepleguem les restes i dins la falla les cremarem com una enorme deixalla. Un conegut ve, micròfon en mà, i s’acosta parlant-me en castellà. Molt circumspecte, ell entra en l’escena amb cara que reflecteix poca pena. És el President i amb precisió ens fa a tots la següent explicació: –He demanat ja, sense més dilacions per als valencians… un rescat absolut. Que… ¡Ben bona és l’herència que hem rebut d’un govern famós per grans celebracions! Tinc la caixa buida, tot són pagarés. Com podré fer front al gran endeutament? El talle i li dic: –En tindràs prou amb cent? –NO! Que ací necessitem molts milions més.

55 TRAU LA LLENGUA

Porta la xifra tants zeros darrere que, sols de mirar-la, em desespere. Ell diu: –En una cosa hem sigut pioners! –Sí! –li conteste– … en demanar diners! Li canvie el micròfon per una granera i ell segueix explicant-ho a la seu manera.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

La visita a la falla ja finalitza però una qüestió em martiritza. Al fons del taller la meua vista es llança per veure un xicot i la seua balança. Xe caram! Si és el President del jurat… …que puntuà la crítica l’any passat! I li pregunte al personatge en qüestió quins són els criteris de valoració. Si influeix la gràcia en una crítica bé siga social o bé política. Si valoren sobretot la inventiva d’una crítica sana i constructiva. Si puntua criticar sense temor els polítics de qualsevol color. Si, al capdavall, es valora i estima que l’estrofa tinga mètrica i rima.

I a la meua requesta ell, sincer, em contesta: –Per algunes preferències sóc esclau, com no puc deixar-les tancades en clau. De vegades la balança s’inclina per la crítica que més em domina. Per això ara m’explique… –i no cregueu que jo em pique– que atorgaren amb rigors els premis d’anys anteriors. Com que no vull estar fins a l’alba i ja tinc ben suada la calba, d’aquesta forma tan informal pose un imprevist punt i final. I com que a dins no hi ha res més a fer faig la intenció d’eixir-me’n del taller. El drac furiós i en plena excitació amb un fort bram reclama: –Molta atenció!: Abans d’anar-se’n, demostrem al visitant que sabem fer la festa cantant i ballant.

El drac comença com a solista al cor i la resta, desafinant sense por. La cançó és coneguda, però em sorprèn, doncs no és una altra que “El xa-xa-xa del tren”. Ell és el primer que a la fila se situa i la ministra portaveu va a la cua. Van agafats i cantant tots a una veu però jo els dic: –Fins a Sant Josep! Adéu! Quan isc fora i ho conte, diu l’amic, agut: –Tu has ensomniat o és que estàs boig perdut? Jo, ben calladet, faig una bona alenada perquè ja tinc la critica finalitzada. I, en tornar, travessant tot el poble de Llocnou els dic rient i cantant: –A vore qui em bufa un ou! ENRIQUE COMPANY

57 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013 58

les faules de la nostra granja La granja que enguany els hem plantat els xiquets més menuts del Portal vol demostrar-los la dignitat dels qui cuiden algun animal. Sovint els mestres ens porten a visitar la granja escola. Allí aprenem com es comporten els animals, quin nada, quin vola. Els xiquets tenim curiositat de saber com és la relació entre aquests sers. És, en realitat, com en la humana condició? Com en una faula, els contarem, en aquesta granja que hem muntat, les virtuts i els vicis que hem observat en els animals que contemplem.

LA SUPÈRBIA El gall, com a rei del corral, és orgullós, dominador. Vigila enfilat al seu pal les gallines del ponedor. Alguns humans així es comporten: creient que van per dalt com l’oli, els seus consemblants no els importen, mentre ells tinguen el monopoli. L’ENVEJA i L’AGRESSIVITAT També altres galls voldrien ser els preferits de les gallines, i planten les crestes ben fines per ser amos del galliner. El seu plomall de molts colors el mostren ells, ben orgullosos. I per optar als seus amors lluiten en combats perillosos.

59 TRAU LA LLENGUA

LA LABORIOSITAT i L’EGOISME Totes aquestes gallinetes són àgils i diligents, i no poden parar quietes que han de buscar-se els aliments.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

No paren mai d’escarbar i quan troben un granet de dacsa o algun cuquet comencen a escatainar. Coccorococ, –fa una contenta, en trobar una llavor. Quicquiriquic, –li contesta un pollastre usurpador i es llança com una fletxa, per robar-la, el traïdor. Això ho fan moltes persones: s’aprofiten del treball i, sense esperar que els dónes, ixen de l’amagatall, prenent-te el millor del tall i es burlen si no els perdones.

LA PERESA, LA FIDELITAT, L’ASTÚCIA i L’AVARÍCIA El gos sempre ha tingut fama de gandul i malfaener. Jau sempre vora la cama de l’amo, a bon recer. Però també és conegut que el ca és el ser més fidel dels que amb l’home han conviscut, tot i que no moga un pèl. Perquè ell la granja vigila, per si vénen les raboses que, amb astúcia i avarícia, amenacen perilloses. Com les raboses, hi ha gent de qui mai no et pots fiar. A l’aguait solen estar per deixar-te ben coent. Si et mostren fidelitat ho has de saber reconéixer. Estima de veritat, que no té preu l’amistat i l’amor et farà créixer! Si algú de tot cor t’estima no l’hages de menysprear i, si amb afalacs et mima, tu no l’has de maltractar perquè això el desanima.

LA IMPERÍCIA i LA SOLIDARITAT Tres porquets té la falleta, com els del conte famós. El que canta és peresós i amb palla ha fet sa caseta.

I, lliures de l’amenaça, sans i estalvis faran festa i veuran que el perill passa pels vidres de la finestra.

El que balla també és gos, i l’ha feta de fustetes. Però el que toca, enginyós, de pedra i de rajoletes.

Sí que han aprés la lliçó: és millor col·laborar i entre tots treballar per trobar la solució.

Quina podrà resistir l’embat de pluges i vents? Si el llop les vol envestir, quina té bons fonaments? Xiquets, sabeu la resposta? És millor la que més costa, que l’esforçat constructor és porquet treballador. Quan el llop toca a la porta, el perill és a la vista. Les dos xaboles s’emporta, però un porc no és egoista Acollirà els seus germans per salvar-los de la bèstia i no seran cap molèstia, que així aprenen i es fan grans. 61 TRAU LA LLENGUA

LA PACIÈNCIA i L’EFICIÈNCIA Una jove, amb paciència, aquesta vaca ha munyit. La llet l’altra ha repartit pel poble amb eficiència. I la que és més joveneta Se l’endú a passejar del ramal, ben lligadeta, perquè puga pasturar.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Feu com aquestes germanes que tracten bé els animals, fan unes vides ben sanes i mengen fruits naturals. LA BONDAT i LA SAVIESA La mare sempre va al davant i els aneguets, ben contents, la imiten i van nadant darrere com aprenents. Així s’ensenyen els menuts, veient el que fan els grans. L’adult té a les seues mans que siguen bons i sabuts. Perquè un nen tinga bondat i aprenga coneixements, dóna-li exemple amb trellat, mostra’t tu ben educat i ensenya’l amb raonaments.

LA GOLA

LA FORTALESA i LA HUMILITAT

Els pollastres picotegen sense parar, tot el dia. Allò que troben s’ho mengen i el pap els rebentaria.

Els grangers solen tenir una enorme fortalesa. Són ferms per a resistir de sol a sol amb fermesa.

Qui en menjar és profitós, farta i no en té mai prou, es farà més gros que un bou i el tractaran de golós.

No paren en tot el dia, fan unes tasques ben dures i no sempre són segures les collites i la cria.

Has d’alimentar-te bé, amb equilibri i temprança per no perdre mai l’alè fent música, esport o dansa.

Amb humilitat treballen cuidant animals i camps. Amb perill de trons i llamps els millors fruits ens regalen.

L’ESPERANÇA

L’AFECTE

La lloca ací vol covar fins que baden els ouets li nasquen els seus pollets i comencen a piular.

Un dels sentiments més bells que mostren els sers humans és l’afecte pels cadells de tot tipus d’animals.

El gall espera impacient ben a prop del ponedor. Quan ixen està content i llança un cant ben sonor.

Per això volem que els pares ens deixen tindre un gosset o un altre animalet corrent o d’espècies rares. El sabrem alimentar i, observant-lo aprendrem perquè el sabrem respectar mentre juguem i creixem. ROSA MAGRANER I GRAU

63 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013 64

, col.laboracions literaries

65 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Miquel Joan va nàixer a Tavernes de la Valldigna en 1951. Mestre del C.P. Jaume II el Just de Benifairó i del C.P. Magraner de Tavernes, dels quals fou també director. Membre fundador del “Centre de Cultura Valenciana”, iniciador a Tavernes del moviment de recuperació i dignificació del valencià. Ha estat membre fundador i secretari de l’Associació d’Amics de la Valldigna i de l’Associació Cívica Nacionalistes de la Valldigna. En la primera legislatura dels ajuntaments democràtics va ser regidor (1981-1983) del Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) “Mestre de Valencià” per “Lo Rat Penat” (1968), en la década 1980-1990 va ser membre de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de València i va ser el coordinador-responsable dels cursos impartits a les comarques La Safor i la Vall d’Albaida i professor dels de Tavernes. Ha estat examinador de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià de la Conselleria d’Educació de la Generalitat. És autor dels llibres “Terra”, “Llavor” i “Fruit” i de llurs propostes didàctiques i dels sis llibres de text i guies didàctiques que formen la col-lecció per a l’ensenyament en valencià de l’Editorial Bruño. Ha col-laborat a Radio Gandia (Cadena SER) i a la televisió local de Tavernes, mentre va emetre, i des de 1987 escriu al diari“Levante-EMV”. És autor del llibre“El monestir de Santa Maria de Valldigna. Història i guia visual”.

, traure la llengua... pel valencia, clar!

La llengua és un òrgan tan necessari com l’aliment, base de la vida. Tothom sap que naix de la faringe, lloc que uneix alhora la respiració i l’alimentació. I els amics i amigues de la Falla Portal m’han dit que enguany parle de la llengua, de traure la llengua al valencià, i pense que això va bé ara que ens trobem en un moment delicat, perquè, encara que tenim una llengua, cal saber reflexionar sobre quina llengua tenim. Jo sóc major i, els que em coneixeu, sabeu que la llengua ha estat l’eina principal del meu treball durant quaranta anys. Tota la vida l’he feta servir molt, la llengua, i valga el joc de paraules, en els seus dos sentits: el fisiològic i un altre sentit més profund, més sentimental, més cultural, més de compromís amb el poble on he nascut: la meua llengua (idioma) de comunicació, de fer-me entendre, d’ensenyar. I de veritat, he procurat sempre emprar la llengua amb tota normalitat, i per tant em posa de nervis vore com alguns fan servir la llengua contra la meua llengua. I quan dic “la meua llengua” ja compreneu que no parle ara de l’òrgan mòbil que tenim dins de la boca, sinó dels domèstics sons melodiosos, de les paraules, de les frases que fem gràcies a la llengua òrgan. I de vegades pense i reflexione sobre un fet: si tots tenim la mateixa llengua òrgan, com és què hi ha tantes llengües al món i, per què són tan importants pels seus parlants i més

encara per als lingüistes, la gent que es dedica al simbolisme de la llengua. En algunes cultures és signe d’educació i de quedar bé prendre un glop d’aire i, en acabar de menjar, fer un rot. Aquest soroll demostra satisfacció, demostra que m’ha agradat el que m’han servit. I si ho torne a repetir, ja he plasmat que ha estat magnífic el menjar que m’han oferit com magnífic és l’aire que respire a un lloc determinat de la Terra. És a dir, li he donat un significat a eixe aire deixat anar. Doncs això és el que fem nosaltres: segons els pobles, aquest aire deixat anar l’hem convertit no en un sorollós rot, sinó en un so gutural, que modificat per diversos òrgans es transforme en fonemes simples sobre els quals bastim la nostra parla i, d’ella, fem tot un cos lingüístic, amb quantitat i quantitat de paraules que fem servir i sobre les quals construïm la nostra llengua, entesa ara i per acabar en el marc més ample i conegut com a llengua koiné, o siga la que ens identifica a tots i totes en una forma de viure. Però ara es tracta de traure la llengua, i per a traure la llengua necessite un múscul i una constitució fisiològica que m’ho permeta. Mira per on, tenim dèsset músculs en la llengua, tots pars, o siga que tenim una llengua bífida, això sí unida per un múscul únic central, el lingual superior que, per cert, només 67 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

serveix per a traure la llengua, entesa ara com l’hidrostat muscular de dins de la boca. El traure la llengua és un moviment que devem a un múscul únic que tots i totes tenim i hem d’exercitar. Però per traure la llengua pel valencià, necessite altres condicionats perquè això és un altre concepte, que frega el sentit més ideològic, més personal, més de compromís amb el teu poble i la teua terra. I això són paraules majors. I això ho he procurat fer sempre, traure la llengua pel valencià, per la meua llengua, per eixe cos lingüístic que vaig bastir des de menut escoltant-li-la al meu pare i també a la meua mare. I igual que vull a ma mare, no perquè siga la més bonica, la més dolça o la millor, vull i m’estime la meua llengua, perquè és meua, és la meua llengua i per això sempre que puc trac la llengua pel valencià. Com vosaltres sé que també feu i com us recomane que feu perquè està clar que si no l’estimem nosaltres, si no la defensem, si no traguem nosaltres la llengua per valencià, no ho farà ningú. No esperem que els xinesos, ni els anglesos... ni, fins i tot, els germans castellans traguen un mil·límetre la seua llengua per la llengua dels valencians. Crec que m’enteneu. Traure la llengua per la llengua dels valencians i valencianes, per la meua llengua, és una de les coses que més he fet i he procurat fer al llarg de les facetes de ma vida, amb els companys,

alumnes, amics i amigues professors i professores i, fins i tot, amb la gent que no he conegut ni coneixeré mai personalment, però sé que molts ara trauen la llengua pel valencià després d’haver-la aprés en aquells llibres que un grup de professors de la Valldigna, entre els quals m’incloc, publicàrem quan encara era dificultós i, fins i tot, perillós traure la llengua al sol, fora del seu caliu, “pel valencià”. Cal traure la llengua pel valencià. Són temps difícils i complicats pel valencià i cal més compromís de tots aquells que la podem traure amb normalitat. Hem de fer que perdure com arrel de la nostra identitat, cal practicar més encara eixa dolça harmonia de sons que es converteixen en lexemes, es transformen en paraules que poden tindre matisos i significats complementaris segons les zones geogràfiques. I això ja ens obriria les portes al camp de la dialectologia, que tant m’agrada, com a una manera de poder traure alhora i tots plegats la llengua per la nostra llengua, més gent, més comarques, més nacionalitats. Ja ho he dit: sempre m’ha agradat expressar-me en la llengua d’Ausiàs March, de Sanchis Guarner, que tant m’ensenya, però sobre tot traure-la. Perquè traure la llengua (pel valencià, clar) vol dir exercitar-te en la defensa del teu poble. La llengua també ens serveix per a alimentar-nos, i necessitem moltes vitamines els valencians per a traure i ensenyar la nostra

llengua als fills i néts. Ara volen que el xinés, l’anglès, el castellà siguen per decrets més que la meua llengua. Hi ha governants que s’entesten a no comprendre que totes les llengües són iguals però sols aquesta és la meua. Tot i saber-ne altres, jo els trac la meua llengua i faig burleta d’aquests apocalíptics que volen acabar amb les formes de pensar que du implícites una llengua, la cosmovisió i, si ho dic en sentit ecològic, volen destruir un tros fèrtil de la terra perquè els seus pobladors no sàpiguen qui són, ni d’on venim i on volem arribar. Cal traure la llengua per la nostra terra. La llengua no pot morir perquè és el reflex de tot un poble. Per això jo aconselle de traure-la pel valencià, tant com la hidrostàtica musculosa. M. Joan

69 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Joan Giner i Monfort (1981) va estudiar al CP Alfàndec, a l’IES Jaume II el Just i, posteriorment, a la Universitat de València, on es llicencià en Filologia Catalana. Actualment compagina la docència com a professor de Valencià a un institut de secundària i a la Universitat d’Alacant. Alhora, prepara una tesi doctoral sobre el valencià de la Safor, una part de la qual es publicarà al mes de març amb el títol El valencià de la Valldigna.

, trau la llengua pel valencia de la valldigna

Els cinc pobles de la Valldigna (comptant el Pla de Corrals) mantenen una sèrie de lligams històrics, culturals i demogràfics evidents, tot i que cadascun manté una sèrie de peculiaritats en cada àmbit que el distingeixen dels veïns. El mateix ocorre en el valencià parlat a cada nucli urbà: tots coneixem certes diferències entre la llengua de Tavernes, Simat, Benifairó, Barx

i el Pla de Corrals, com ara els noms de la conca i la ferrada, però poques persones podran dir més de deu característiques diferents entre la parla dels cinc pobles. El dia de la Valldigna d’enguany em van concedir una beca de la Mancomunitat de la Valldigna per fer un estudi sobre el

71 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

valencià que es parla als nostres pobles. La variació lingüística, com vorem tot seguit, és present entre nuclis urbans i entre regions: la línia divisòria dels fenòmens lingüístics no coincideix amb regions administratives o polítiques actuals. El valencià de la Valldigna, científicament, forma part del català occidental i, dins d’aquest, del valencià meridional no alacantí, tot i que té ben a prop la fita d’aquest subdialecte amb el valencià apitjat. L’estudi que estic realitzant se centra precisament en comprovar quines són les diferències entre el valencià que es parla als pobles de la Valldigna i quines són les que hi ha entre el nostre parlar i el de les altres comarques on es parla la nostra llengua (dieu-li valencià o català, tant se val). Comencem per les fàcils: a tots els cinc pobles m’han remarcat que a Tavernes diuen conca el que els altres diuen ferrà (i la major part de la Safor diu gaveta). La majoria de vosaltres també coneixereu alguns dels localismes més cèlebres, com el tallacames de Tavernes o les persones lletges, anomenades crueles (amb e oberta) a Benifairó. La diversitat lingüística dels nostres pobles va molt més enllà d’aquests mots tan coneguts. Vejam-ne algunes en forma d’historieta.

A Tavernes podem agarrar la birbaora per llevar els serenatos que hagen eixit, mentre que els altres pobles lleven ortigues amb la llegona. Ara, no crec que a Simat, Barx ni al Pla lleven els agrets ni a Tavernes i Benifairó les agretes, amb aquest ferrament. Tampoc serveix per esporgar els tarongers (que és com netegen els arbres a Tavernes) ni per anar a la muntanya a fer frigola o tomanil, encara que seria útil si ens eixira de darrere la planta (derrere per alguns de la Vall) un leacrà, liacrà o diacrà, que són un sol animal i no tres de diferents. Molt millor seria si el que ix de darrere la planta fóra un ranoc, que depenent del poble on estem diuen que tira viri o virus. Encara que molts creguen que això és fals, no pegaríem a l’animal cap bes (a Tavernes i Benifairó) ni cap besà (als altres pobles). Les besades les reservarem per als monyicots acabadets de nàixer, que si estan grossets poden tindre o arrues o tavelles, que són el mateix. Imagineu, els que sou uelos o auelos: quin gust fer-li casconelles o cosconelles, pegar-li tapolons o topolons suaument en aquell front on comença a formar-se una franja o un cerquillo. I quan creixerà li agarrarem el dit gorrinet o corrinxet i cantarem “este és el pare…”. El portarem a fer gaspàrecs a Barx i un altre dia a fer verdura a la Vall o herbes als altres pobles, aprendrà que a la

muntanya farem de cos apotnats, ampotnats, agemponats o ampoinats, segons si estem en un poble o en un altre, i li contarem que antigament bevíem l’aigua dels cucons (que als pobles muntanyencs diuen clotxes). Aprofitarem per observar com volen les merles o amerles i per explicar-li que les òbiles o moixetes bevien l’oli dels campanars. Mirarem, també, com caminen, ben presumides i tafarreres, les coetes d’all, que a tota la Valldigna es diuen igual però que ningú més diu com nosaltres a la resta de la Safor. Veurem com prenen el sol les segrantanes o segristanes i les asserps o serps, i farem xones o axones. I sobretot, li direm a l’infant que no s’ha d’apropar a un tallat, encara que li diguen cingle, ja que pot caure i que en una caiguda lliure (és a dir, que no caem esgolant-nos ni esgollantnos) el mínim que ens pot passar és que ens trenquem el carpó o escarpó. Quan cresca el xiquet jugarem a cartes i perdrem la partida a propòsit quan li agarrarem discretament la monga, la xima, la senyoreta o la pelitxonga, encara que això siga fer maganxes o mangalatxes. I en acabant menjarem bufes, bombes, monges o roses (sense deixar-nos els uelos, auelos o flares, que estan durs, però són bons!). Li ensenyarem a jugar al sambori o al tello i anirem a la platja (que no plaia) a botar aones i agones

(que no oles). Ens berenarem un grapat de nispros, nyispros, anyispros o anvispros i a poqueta nit farem paracaigudes amb les flors dels dompedros, sampedros o llampedros. Això en estiu, perquè a la pasqua següent, amb el cabasset baix del braç, a menjar una mona o una tonya i ja de nit li direm que ve moroti, el gitano, el retor o el saginer i mirarem el cel i li direm que la lluna porta rogle, si som de Barx… i si no ho som, portarà galdufa i esperarem que pregunte, innocent: “i què és galdufa?” _Tres pets i una bufa! I un bon dia anirem a esmorzar al Pla, i mentrestant passaran dos veïnes per darrere comentant que al Pla tinguem sort, perquè seguem tots cosins germans. I això ens recordarà els cosins germans i els aniversaris, els sandvitxos partits pel mig. I acabarem contant al xiquet el que va passar a una dona que va voler imitar la cèlebre crema de cacau per untar mesclant llet, cacau, avellana, i sucre, tot i oblidant que tota la Valldigna diu cacau al que els pobles del sud diuen cacaua, que no és el mateix que el cacau del qual s’obté el xocolate. I riurem imaginant el previsible disgust del seu fill en veure’n el resultat. I fins ací aquesta història absurda, que és una excusa per empalmar unes poques paraules de les que els nostres cinc 73 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

pobles diuen diferent. Que no només són paraules: són part del nostre patrimoni immaterial, un reflex del que som, de qui som i d’on venim. Són variacions formades al llarg dels segles, heretades de generació en generació des de temps immemorial mentre la llengua i els costums s’han aprés per via familiar. Hui, el trencament d’aquesta transmissió intergeneracional de coneixements i la homogeneïtzació de costums (no només lingüístics) posa en perill bona part d’aquests mots i pronúncies. Tot això fa que l’estudi del nostre parlar tradicional siga un treball que cal realitzar urgentment, abans que ens deixen les últimes generacions que el mantenen amb poques interferències. Un valencià irrepetible, original i poc influït pel castellà: el nostre. Una parla viva, ben digna, que hem de conéixer i estimar. I sobretot, l’hem de parlar: amb jóvens i amb vells, amb gent d’ací i d’uns altres llocs, amb coneguts i amb desconeguts. Perquè hem de seguir sent valencianoparlants i no valencianocallants durant molts més segles i perquè les llengües no desapareixen quan els de fora no les aprenen, sinó que s’apaguen quan els qui les parlen paren d’usar-les. Joan Giner i Monfort (joan.giner@ua.es)

Rosa Magraner i Grau va nàixer a Tavernes el 1959. És llicenciada en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Ha estat professora de valencià: llengua i literatura a l’IES Maria Enríquez de Gandia, des de l’any 1983 fins el 1985, i a l’IES Jaume II el Just de Tavernes de la Valldigna, des de 1985 fins ara. 75 TRAU LA LLENGUA

traure la llengua al sol

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Us heu preguntat mai per què hi ha tants valencians que no parlen valencià, per què no s’estimen la llengua pròpia d’aquesta terra, per què senten desafecció per la nostra llengua i cultura? Per què hi ha valencians que, sabent parlarla, l’amaguen? No em referisc als “altres valencians”, als qui viuen a les comarques castellanoparlants de l’interior i són hereus d’una repoblació amb predomini d’aragonesos després de la conquesta de Jaume I al segle XIII, o bé als que pertanyen a comarques incorporades més modernament (com Villena, i la Plana d’Utiel, valencianes des 1836 i 1851, respectivament). Vull referir-me als valencians que habitem a les comarques que la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV, 1983) catalogà com valencianoparlants històriques, hereus d’una majoria de repobladors catalans. Aquests valencians actualment no som una població homogènia pel que fa als usos lingüístics. Hi ha una gran diferència entre el baix percentatge de valencianoparlants de comarques com l’Horta de València, l’Alacantí o el Baix Segura i l’alt percentatge del Maestrat, la Ribera, la Safor, la Costera o la Marina. Si des del repoblament consegüent a la conquesta cristiana la llengua d’aquestes comarques costaneres fou el valencià, com és que ha arrelat el castellà entre els habitants de les capitals i ciutats més

poblades? Des de quan i per què? El primer signe castellanitzador a la Corona d’Aragó es remunta als inicis del segle XV, en morir Martí l’Humà sense descendència el 1410 –el darrer rei del casal d’Aragó, de la nissaga de Jaume I– i plantejar-se un problema successori que es resolgué, no sense coaccions diplomàtiques i amenaces armades, amb el Compromís de Casp de 1412 i l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara. Tot i que el primer rei, Ferran d’Antequera (fill d’una germana de Martí l’Humà) era castellà, els seus successors Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran el Catòlic parlaven català. I al segle XV, a les terres catalanoparlants els usos de la nostra llengua s’estenien a tots els àmbits de la vida, de l’economia i de la cultura. Recordem, per exemple, que és el segle d’or de la nostra literatura, amb personalitats sobretot valencianes com Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig o Roís de Corella. No representà, doncs, un perill per al manteniment de la llengua la qüestionada entronització de la dinastia dels Trastàmara. Ni tan sols la presència a València de la cort de la reina Maria de Castella –l’esposa d’Alfons el Magnànim,– que governà des de 1415 fins a 1458, mentre el rei vivia al Regne de Nàpols. Fou la cort de Germana de Foix –que havia sigut la segona esposa de Ferran el Catòlic i que, en ser nomenada virreina

de València el 1523 per l’emperador Carles I, encetà un dur procés de repressió contra els agermanats– que marcà un punt d’inflexió en el procés castellanitzador del regne. Aquest procés començà per la noblesa que freqüentava les festes i representacions teatrals en castellà a la seua cort renaixentista del palau del Reial. Un autor teatral d’aquesta cort, Joan Ferrandis d’Herèdia, que va escriure principalment en castellà, té una obra, La vesita (1524), que és un retrat viu i detallat de la realitat cortesana de la València d’aquells temps, perquè reflecteix l’estat de la llengua: els personatges aristocràtes parlaven castellà entre ells i en valencià amb els criats. Si en les èpoques anteriors els escriptors cultes, la major part dels quals eren de llinatge noble, havien produït la totalitat de les seues obres en valencià; a partir del segle XVI aquesta tendència natural s’inverteix a favor del llatí –recordem el cas de l’humanista valencià Joan Lluís Vives– o sobretot del castellà –amb autors com Gaspar Aguilar o Guillem de Castro. Però les capes socials populars no havien renunciat en absolut a la seua llengua i el valencià continuà usant-se en tots els àmbits. Una prova d’açò la tenim en el Cançoner Flor d’Enamorats, el més original dels reculls de cançons populars que va compilar Joan de Timoneda (1518-1583) durant el Renaixement, on figuren, a més d’un bon grapat de textos poètics en valencià,

alguns dels poemes atribuïts a Timoneda. També era normal l’ús del valencià entre els càrrecs públics, en les transaccions econòmiques o en la predicació religiosa. Tanmateix, l’església ja promulgà el 1560 l’obligació que el Tribunal de la Inquisició realitzàs els processos en llengua castellana i, al segle XVII, en el Memorial que el comte-duc d’Olivares proposà el 1625 al rei Felip IV com un pla de reformes encaminades a reforçar el poder reial, ja es propugnava la reducció dels regnes de què es compon Espanya a l’estil i lleis de Castella, sense cap diferència. Ara bé, el moment que començà la castellanització amb força i oficialment fou als inicis del segle XVIII, després de la batalla d’Almansa (1707). En la Guerra de Successió –desencadenada en morir l’últim rei de la dinastia dels àustries- es plantejà un nou conflicte successori que, aquesta vegada, afectava tots els regnes de l’imperi espanyol i, a més, entraren en el conflicte diversos estats europeus com França, Anglaterra i l’imperi Austríac. La balança s’inclinà a favor de Felip de Borbó, el pretenent defensat per Castella i França, mentre que l’Arxiduc Carles d’Àustria, recolzat pels regnes de la Corona d’Aragó i per les altres potències europees hagué de renunciar al tron. La repressió de Felip V de Borbó després de la derrota d’Almansa fou immediata: manà cremar i destruir, entre altres, la ciutat 77 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

de Xàtiva, i ordenà construir en el seu lloc una nova població anomenada “Ciudad de San Felipe”. La guerra continuà fins al setge de Barcelona, el 1714 i en aquest mateix any aquest monarca absolutista acabà de publicar els Decrets de Nova Planta (1707-1714). En aquests decrets, “por justo derecho de conquista”, es suprimien els Furs i es prohibia l’ús oficial de tota llengua que no fóra la castellana. També es dictaven instruccions secretes al corregidors dels nostres territoris: “Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado”. El 1768 es publica una reial cèdula per la qual es prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es prohibeix el català de tots els jutjats i es recomana que ho facen també les cúries diocesanes. El 1772, en una Reial cèdula, es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda porten els llibres de comptabilitat en castellà. El 1799 es prohibeix “representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano”. Durant tot el segle XIX i el primer terç del XX se succeeixen tota una sèrie de normatives encaminades a fer servir el castellà en el sistema escolar, amb la imposició de castics infamants als xiquets i als mestres que incompliren el precepte (1821 Pla

Quintana, 1825 Pla Calomarde, 1857 Llei Moyano d’instrucció pública). Fins i tot s’ordena que els epitafis de les sepultures siguen escrits en aquesta llengua (1838). En altres àmbits també es prohibeix qualsevol llengua que no siga la castellana. Així: Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català (1862), Llei del Registre Civil (1870), Llei d’enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català al jutjat (1881), la Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l’estat espanyol (1896), ... Tantes normatives i prohibicions, al llarg de més de tres-cents anys ens demostren que l’arrelament de la llengua i la cultura pròpia en la població encara es mantenia, que la transmissió intergeneracional de la parla encara funcionava. No obstant això, si en un principi només la noblesa parlava en castellà, les capes socials més benestants com la burgesia, a imitació d’aquest estament i pel prestigi que els mateixos poders estatals atorgaven a l’única llengua oficial, també van iniciar el seu procés de desafecció a la llengua. Tres-cents anys són moltes generacions amb el vent bufant en contra de la nostra identitat, i és lògic que s’agreujàs el procés de substitució lingüística en les ciutats més habitades, en contacte amb els nuclis de poder. En tot aquest llarg procés també es debilità la consciència de pertinença a una comunitat lingüística unitària 79 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

per part dels parlants de les diverses zones (València, Catalunya, Mallorca). No hi va haver durant segles cap organisme oficial que s’ocupara de cohesionar la llengua, d’establir unes normés d’ús, un model lingüístic; res semblant al que havia suposat la tasca de la Cancelleria Reial, és a dir, l’organisme de la Corona d’Aragó constituït per escrivents, notaris i especialistes cultes de tot tipus que treballaven com a funcionaris sota el segell reial i que amb els seus escrits oficials, amb les obres que els reis els encomanaven, o amb les que creaven per pròpia iniciativa, van aconseguir bastir tot un referent de llengua estàndard, reconeguda com un model unitari i cohesionat a tots els territoris on la nostra llengua era l’oficial. A finals del segle XIX, amb l’embranzida del Romanticisme i el redescobriment del nostre passat medieval, una sèrie d’escriptors catalans, valencians i mallorquins reprengueren la creació literària, reivindicaren l’ús culte de la llengua i restabliren els Jocs Florals (certàmens poètics anuals). Amb aquest moviment, que a casa nostra s’anomenà Renaixença, unes noves generacions de poetes i narradors, i les que els succeïren en el temps, advertiren la necessitat d’una ortografia, d’una normativa gramatical i d’un diccionari. Al llarg del primer terç del segle XX i sota els auspicis de la Diputació de Barcelona, s’encarregà aquesta ingent tasca a un grup de gent dirigida per

Pompeu Fabra. El treball s’acomplí satisfactòriament, tot i les controvèrsies en alguns aspectes ortogràfics. Tots els escriptors seguiren fidelment la normativa que fixava la correcció de l’idioma. Els autors valencians s’acolliren també a aquesta preceptiva i el 1932 s’aprovaren les Normes de Castelló, l’adaptació de l’ortografia fabriana a les característiques dels parlars valencians. També el lingüista valencià Manuel Sanchis Guarner participà en l’elaboració del Diccionari CatalàValencià-Balear (DCVB) iniciat pels mallorquins Mossén Josep Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, un extraordinari tresor lexicogràfic de la nostra llengua que no tenen moltes altres llengües. I tota aquesta gran tasca de redreçament lingüístic i cultural fou realitzada amb la col·laboració de multitud d’informants de totes les comarques i acabada ja ben entrat el període franquista, malgrat la postergació a què aquest règim dictatorial sotmeté la nostra cultura. Les generacions més pròximes a nosaltres, les que han viscut la guerra i el franquisme, encara recorden experiències desagradables, i en alguns casos traumàtiques, de persecució a la nostra llengua. Molts de nosaltres coneixem casos d’avantpassats nostres que aprengueren ben poc a llegir i a escriure, perquè era en una llengua estranya i perquè els mètodes pedagògics que s’utilitzaven perpetuaven les

diferències socials i eren segregadors dels sexes (els xiquets anaven a escola, les xiquetes a “costura”). Amb la generalització de l’ensenyament durant el franquisme i l’obligació de la pràctica religiosa en castellà, la nostra llengua quedà arraconada als usos més col·loquials, més informals i més privats. I a més s’estigmatitzava els qui eren fidels a la llegua pròpia titlantlos de “pueblerinos”. La major part d’intel·lectuals, d’artistes i d’escriptors van patir llargs anys d’exili a l’estranger. D’altres que vivien ací, bé perquè no havien marxat o bé perquè eren més jóvens, patiren un exili interior. Recordem, per exemple, el cas del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés que treballava de cap de redacció per al diari Las Provincias en castellà, mentre que tota la seua obra poètica l’escrigué en valencià i no la va poder publicar fins a les darreries del franquisme. Tants entrebancs a la nostra llengua al llarg de la història han provocat la defecció de molts parlants, que s’han passat a la llengua considerada de major prestigi: la castellana. Han produït també un debilitament de la consciència identitària lingüística en el poble valencià i una falta d’autoestima pel que fa als usos de la nostra llengua que arriba fins als nostres dies. Per tots aquests problemes, durant la transició a la democràcia espanyola, al País Valencià es va desencadenar un clima de confrontació, encara no resolt del tot, per interessats prejudicis,

pel que fa a la identitat i al nom de la llengua. Però és un fet que la llengua es manté, malgrat el poc suport dels qui ostenten el poder, els qui haurien de predicar amb l’exemple i fer un ús digne de la nostra llengua. Només nosaltres podem revertir el procés iniciat fa trescents anys de substitució lingüística. Però com? Senzillament usant-la! Ampliant els seus àmbits d’ús. No és normal que a una societat com la nostra, del segle XXI, no comptem amb uns mitjans de comunicació dignes (televisió, ràdio, premsa escrita), o unes activitats artístiques i d’oci com el cinema o el teatre. No és normal que als jutjats, a l’església, a les empreses es dificulte, quan no es proscriu directament, la llengua pròpia d’aquesta terra. La llengua no és únicament un sistema de signes que serveix perquè cadascú es comunique amb altres persones, sinó que és una part essencial de la personalitat d’un grup humà. No oblidem que per a pensar utilitzem la llengua i que cada idioma manifesta una manera de pensar, un estil de viure en societat. Així és com ens adonem que la parla de cada individu, de cada poble és un bé sagrat i, per tant, un dret que no es pot lesionar ni alienar. Però és que, a més, la llengua és l’essència mateixa de cada poble. Diríem que és com el dipòsit on es conserva la saviesa i 81 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

les formes de vida de cada comunitat cultural. Per això, un poble que oblida el seu idioma o el menysprea, és un poble desnaturalitzat, un poble que s’està buscant la seva pròpia mort. Cada vegada que desapareix una llengua -i la cultura que l’acompanya- es redueix la riquesa i la diversitat del patrimoni de la humanitat. Totes les terres on viuen persones que quan saluden diuen “Bon dia” tenen una llengua comuna, la nostra. A la Valldigna parlem valencià, la nostra manera de parlar la llengua catalana. I ho fem amb la dignitat que ens caracteritza, amb tota la riquesa i la puresa que ens han transmés els nostres avantpassats. Traem la llengua al sol! I no per dir impertinències, com sol significar aquesta expressió, sinó per ser normals, per reclamar els drets que mereixem com qualsevol altre poble del món. Rosa Magraner i Grau

Enric Marco i Soler va nàixer a Montmorency, França (1958).Va estudiar Físiques a la Universitat de València on es doctorà el 1995. Ha fet llargues estades a l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) a La Laguna (Tenerife) i al Kiepenheuer Institut für Sonnenphysik a Freiburg (Alemanya). El seu camp de recerca, l’estudi de les regions actives solars, l’ha portat a realizar observacions a l’Observatori del Teide i a treballar amb dades de la sonda solar SOHO. És tècnic superior al departament d’Astronomia i Astrofísica i responsable de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. Convençut que la ciència no només cal produir-la sinó també transmetre-la a la societat, s’ha esforçat sempre a divulgar-la mitjançant la publicació d’articles a diaris i revistes. També ha fet multitud de conferències i sessions d’observació astronòmica a universitats d’estiu, trobades, instituts de secundària i escoles. És coautor del llibre Astronomia fonamental. Manté el bloc d’internet Pols d’estels. 83 TRAU LA LLENGUA

amb naturalitat i amb autoestima, trau la llengua a tot arreu!

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

La societat humana està regida per uns costums ancestrals que ens fan humans, que fan que el bé comú siga més important que el bé individual. Tots els hàbits humans estan pensats perquè en les possibles disputes dels seus membres no s’arribe mai a les mans. Així, l’educació i el respecte als desitjos i les idees de l’altre són valors fonamentals per a la convivència. Però què passa quan un individu no considera de manera conscient o inconscient un desig, una opinió o un dret de l’altre com a dignes de respecte? I quan la víctima de l’abús es deixa asservir sense protestar i fins i tot li sembla normal l’agressió? Doncs, segons l’explicació anterior, no s’està respectant el bé comú i s’ha creat un conflicte on abans hi havia convivència. Imaginem-nos una situació ben habitual. Un grup de mares ve de deixar els xiquets a l’escola i entre elles comenten com els va als seus fills. Tenen tres anys i és el seu primer curs. Estan un poc preocupades per veure si els nens se’n sortiran. De sobte s’incorpora una mare. És forastera i parla castellà. Encara que no sembla que tinga problema per entendre la conversa que fins aquell moment s’estava produint en valencià, totes es passen ràpidament a parlar en la llengua de la forastera.

Potser sense adonar-se’n, les mares estan renunciant al seu ús lingüístic normal per complaure la nouvinguda. Unes mares, tanmateix, han deixat de participar en la conversa perquè se senten incòmodes parlant en castellà. En una situació semblant a la descrita anteriorment tots ens hi hem trobat més d’una vegada: el canvi de llengua en una conversa per l’arribada d’un desconegut. En aquest cas hi ha un fet fonamental i que no se sol tenir en compte quasi mai. El nou interlocutor no sabem, a priori, si entén o no el valencià. Per tant, és un canvi de llengua només causat per criteris subjectius o ideològics i, la majoria de vegades, sense fonament perquè desconeixem qui és i d’on prové el nostre interlocutor. L’enquesta sobre la situació social del valencià que va fer l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’any 2004 mostra que, aproximadament, tres quartes parts (76%) de la població del País Valencià de 15 i més anys declaren entendre el valencià prou bé o perfectament. Si ens refiem de l’enquesta, per tant, és molt probable que les persones desconegudes ens entenguen perfectament en la nostra llengua.

I és que parlar la nostra llengua és una qüestió que només depèn de nosaltres, de l’actitud d’autoestima o “d’autoodi” que sentim envers la llengua pròpia de la nostra terra. Només de nosaltres depèn el fet que siguem uns parlants actius. Com molt bé va dir el nostre lingüista més il·lustre, el professor Manuel Sanchis Guarner, “una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”. Per això mateix no hem de renunciar mai a ser nosaltres mateixos i parlar com ens ensenyaren els nostres pares.

Podem repassar algunes de les situacions més usuals de canvi d’idioma en la nostra societat i quina és la solució més correcta que podem adoptar, segons suggereixen els sociòlegs i els sociolingüistes.

Però podem fer més encara. La procedència dels emigrants ha canviant els darrers anys. Ara molts d’ells vénen de Sudamèrica i resulta més difícil fer-los canviar de llengua ja que, com que ací els entenem, ells no sempre veuen la necessitat d’aprendre la llengua de la terra que els acull. Els procedents d’Àfrica, en canvi, solen integrar-se perfectament en valencià. Ells arriben sense prejudicis lingüístics, la majoria parlen ja més d’una llengua, molts vénen per quedar-se i no saben ni castellà ni valencià. Els farem un favor si els parlem en valencià ja que els en facilitarem l’aprenentatge, se sentiran més a prop del poble i podran integrar-se millor en la nostra societat.

2.- Aneu a uns grans magatzems per comprar una televisió. El vostre vell aparell ja mescla els colors i heu de fer el canvi. Us atenen en castellà i, sense adonar-vos, us passeu a la seua llengua. A partir d’aquests moments la conversa ja no canviarà i es desenvoluparà en castellà. S’ha comés un error de principi sense tenir en compte el principi en el qual es basen totes les relacions comercials. I és que en un negoci el client sempre té raó. I, si el venedor vol vendre el seu producte, us haurà de respectar en l’ús de la vostra llengua. Per tant la situació més adient de defensa de la llengua seria parlar en valencià en els comerços.

1.- Un cotxe s’atura al nostre costat i demana per una adreça del poble. Ens parla en castellà. Encara que la tendència seria contestar-li en castellà cal fer l’esforç de parlar-li en la llengua del poble. Us sorprendreu com moltes vegades el vostre interlocutor us contesta en valencià o, com a mínim, us entén.

85 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

3.- Aneu al metge i expliqueu què us passa en valencià. Si és castellanoparlant normalment el facultatiu és prou educat per no dir-vos res i continuarà la consulta en la seua llengua i vosaltres en la vostra. No passa res. Tanmateix de tant en tant han passat situacions violentes quan un metge no vol atendre el pacient només pel fet de parlar en valencià. En aquest cas, és quan cal exigir els nostres drets lingüístics perfectament reconeguts i cal presentar les corresponents protestes a Atenció al malalt i al Síndic de Greuges. 4.- Parleu amb la vostra operadora de telefonia mòbil. Ara la majoria de tractes es fan per telèfon i moltes vegades no sabem del cert si ens atenen des d’Europa o des d’Amèrica. Recordeu que teniu drets lingüístics i que sou clients i, per tant, podeu demanar parlar amb algú que entenga el valencià. Jo ho he fet i he aconseguit parlar amb gent que parla la meua llengua. El lector potser pense, amb raó, que és incòmode per al valencianoparlant començar i, sobretot, mantindre una conversa en valencià quan l’interlocutor parla una altra llengua. En aquesta situació hi ha tres possibilitats:

a) Li podem demanar educadament que ens parle en valencià, però tenint en compte que ell o ella també té drets lingüístics i té dret a parlar la seua llengua. b) Podem canviar de llengua i continuar en castellà. Però en aquest cas els qui potser ens trobarem incòmodes serem nosaltres. c) Respectem els drets lingüístics de tots dos i cadascú parla la seua llengua i la conversa es realitza en dues llengües. Potser penseu que la darrera situació és molt incòmoda i que no és desitjable. El procés descrit en l’últim punt s’anomena Bilingüisme Passiu i és àmpliament usat en molts països amb llengües en contacte. Els sociolingüistes la tenen molt estudiada i la recomanen per a la pervivència de les llengües. Sempre convé veure què fan en llocs semblants al nostre, arreu del món. Els casos del Quebec, al Canadà, amb el francès com a llengua però en competència amb l’anglès; de Bèlgica, amb el francès i el flamenc; o de Suïssa, amb l’alemany, el francès, l’italià i el romanx ens poden ajudar a veure que el mètode del bilingüisme passiu és ben usual, i utilitzat amb llengües ben diferents. 87 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Recorde com fa anys, a l’estació central de Zuric, a Süissa, dues persones parlaven, a punt de pujar al tren, cadascú en la seua llengua, una en francès i l’altra en alemany. Curiós com sóc, vaig romandre prop d’ells per tal de saber de què parlaven i vaig constatar que la conversa fluïa sense entrebancs. Aquest fet personal va ser fonamental per reafirmar-me en les meues idees. Si ells eren capaços de parlar entre ells en llengües tan diferents, a nosaltres no ens costaria gens fer el mateix amb el valencià i el castellà, llengües que, cal recordar-ho, són molt semblants ja que totes dues provenen del llatí.

hi haurà una llengua principal en la qual ens sentim més còmodes per pensar, parlar, escriure, somiar i, en definitiva, realitzar les funcions del llenguatge.

Potser algun lector pense que el discurs que propose no és vàlid ja que els valencians tenim dues llengües. El discurs oficial reafirma que som bilingues i que el valencià i el castellà són habituals i usats indistintament en les llars valencianes.

Si teniu consciència lingüística i us manteniu ferms en l’ús del valencià aconseguireu resultats més prompte del que penseu. Molta més gent del que creieu parla valencià. Per comprovarho feu el següent exercici. En entrar en qualsevol tenda o en parlar amb un desconegut comenceu dient “Bon dia”. Veureu com moltes vegades us contesten en valencià i no haureu renunciat a sentir-vos còmodes en la conversa. Teniu un alt percentatge de probabilitat de ser entesos i també de què us responguen en la vostra llengua.

Però, què és el bilingüisme? Si considerem que es produeix únicament en aquella gent que domina amb un nivell equiparable dos idiomes diferents i els utilitza aproximadament el cinquanta per cent del temps cadascun, llavors no existeix, ja que sempre hi ha un idioma que té més pes que l’altre. Tot i que dominem un altre idioma, o que siguem políglotes –cosa ben desitjable en un món globalitzat com l’actual–, sempre

Segons l’anterior definició de bilingüisme el discurs oficialitzat és fals i interessat, ja que els valencianoparlants no utilitzem el mateix percentatge dels dos idiomes però, a més a més, açò només s’aplica als valencianoparlants. Només som bilingües nosaltres. Són bilingües els castellanoparlants? La majoria d’ells parlen alguna vegada en valencià? Penseu-ho?

Des de la conquesta de les nostres terres per Jaume I, al segle XIII, els valencians sempre hem parlat la nostra llengua,

i és responsabilitat nostra que continue usant-se i que siga transmesa als nostres fills. Podem aprendre i cal que aprenguem altres llengües, per suposat. Conèixer el castellà és important però també ho és conèixer l’anglès, el francès i si és possible l’alemany. El coneixement de diverses llengües t’obri moltes portes i et permet l’accés a les seues cultures. No hi ha res tan gratificant com poder veure una pel·lícula o llegir un llibre en la seua llengua original. És aleshores quan aprecies els detalls, els jocs de paraules, en fi, la cultura de l’altre poble. La nostra llengua, com qualsevol altra, serveix per a tots els àmbits comunicatius. Per a l’àmbit familiar, per al comerç, per a l’educació però també per a la universitat i la investigació. És la llengua que faig servir normalment a la feina llevat que vinga algun visitant de fora que no m’entén i que calga usarne una altra com el castellà o, generalment, l’anglès. Per això quan algun castellanoparlant de València assisteix a les meues sessions d’astronomia divulgativa i se sorprèn que utilitze el valencià com a llengua d’explicació i em pregunta directament per què parle valencià, la meua resposta també és directa i fàcil. Parle valencià perquè sóc valencià! La nostra llengua no és millor ni pitjor que les altres llengües. 89 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

És senzillament la nostra. Hem d’estar-ne orgullosos de parlarla. Ningú altre no ho farà per nosaltres. Bibliografia: Ferran Suay i Gemma Sanginés: Sortir de l’armari lingüístic, Angle Editorial, 2010. Enric Marco i Soler

Mª José Grau i Pons és nascuda a Tavernes de la Valldigna un 19 de març de 1970. Realitzà els seus estudis universitaris a l’Escola de Magisteri Ausias March de València, especialitzant-se en educació infantil i filologia catalana. Actualment treballa al col·legi Alfàndech de Tavernes. Fou Fallera Major de la nostra falla en el 2007 i participa en les obres de teatre que la falla Portal representa. 91 TRAU LA LLENGUA

trau la llengua a la lectura: , la magia de les paraules

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Lletra, síl·laba, paraula, frase, paràgraf, text, … Poesia, redacció, història, conte, novel·la, llibret de falla, … Lectura, llegir, … Quantes coses podem expressar i contar amb les paraules? Els llibres això en són, rius de paraules que algú vessa sobre el paper perquè altres puguem tenir un bon plaer. Un llibre et transporta a llocs on no has estat, on coneixes persones a qui mai has vist, a més et fa viure tot allò que estàs llegint i mai et trobes sol. Et converteixes en partícip del que t’estan contant. Et fa riure i plorar, et sorprèn i et dóna un bon esglai. Per això mateix i com diu el refrany: “els llibres com els amics han de ser pocs i escollits”. Llegir et fa pensar, reflexionar, projectar, viatjar i aprendre, sobretot aprendre. Però per poder fer-ho ha d’haver silenci, tenir temps, estar concentrat i tranquil, premisses de les quals, actualment no anem sobrats. A més llegir augmenta el bagatge cultural propi, enriqueix el vocabulari, et permet saber més i és divertit. Per tant, cal aclarir que “en mans d’un lector prudent el llibre és un gran instrument però mai el deus copiar sense abans reflexionar”. Quan em varen encarregar fer aquest article per al llibret de la falla vaig pensar que era un tema fàcil per a desenvolupar, però ara que estic mans a l’obra pense que la feina serà força difícil.

A mi m’agrada llegir, més ben dit és una de les coses que més m’agrada fer quan tinc temps lliure, però en tinc poc. No vaig a tractar de canviar la vostra opinió sobre la lectura en aquest escrit. Sé que hi ha gent que pensa que llegir és avorrit però “els llibres són el millor passatemps si els tens”. I com que sempre hi ha una primera vegada per començar, dirvos que ”no hi ha cap llibre dolent que no tinga una bona cosa”. Així que he intentat escriure, no un llibre, per cert, sinó un xicotet text que us agradara, que de la Valldigna parlarà i, que de manera prosada i amb encert, em permetrà “explicar-me com un llibre obert”. Tots coneixereu la història, però en ningun lloc la vaig trobar narrada i com per a treballar la necessitava, en un moment ja la havia inventada i així quedà plasmada:

EL CASTELL DE LA REINA MORA “Fa molts, moltíssims anys, a la vall d’Alfàndec ara anomenada Valldigna ocorregué un fet que sorprengué a tots els pobladors. Al sud de la vall damunt d’un turó enmig de dos barrancs, s’aixecava el castell de Marinyén. Des del cim es podia veure un magnífic paisatge: enfront la muntanya del Toro, als peus Simat, a la dreta enmig de verds tarongers, Benifairó i a l’esquerre la Mesquita de la Xara. Al castell vivia una reina mora anomenada Belzia. Aquesta habitava el castell amb el seu fill de només uns mesos, tots els seus servents i alguns soldats del seu exèrcit que vigilaven les entrades. El seu marit el rei Al-Med Kalà no hi era perquè havia eixit a lluitar contra les forces enemigues, els cristians. Una nit els soldats cristians van aconseguir arribar fins a la fortalesa, van matar els soldats musulmans i van entrar al castell per segrestar la reina mora i el seu fill. Belzia, en sentir els crits dels seus servents i tot aquell enrenou, va sospitar que alguna cosa estava succeint. En posar l’orella a la porta de la seua cambra, va descobrir que aquells crits eren dels seus enemics que havien pres el castell. La reina va tenir un pànic terrible i tement que aquestos els captivaren o els feren qualsevol mal, agafà el seu fill que dormia al bressol, se’n pujà a un fort mur 93 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

de pedra ben llaurada des d’on guaità al balcó de la finestra i es llançà a un precipici de centenars de peus amb el seu fill en braços. Ambdós es despenyaren en l’acte. Quan els cristians arribaren a la seua habitació tombaren la porta per poder entrar però…, no veieren Belzia ni el seu fill enlloc. La buscaren pertot arreu sense tenir cap èxit. L’endemà, en fer-se de dia, els soldats cristians guaitaren per totes les finestres del castell per veure si la reina i el seu fill havien escapat. I quina fou la seua sorpresa!, quan mirant cap al fons del barranc del Raboser, descobriren els dos cossos inerts dels musulmans. La història fou contada en tota la Valldigna de boca en boca, de poble en poble i des d’aleshores ençà el castell de Marinyén passà a denominar-se “Castell de la Reina Mora”. La gent dels pobles dels voltants pujà al castell amb eines per enderrocar els murs i buscar el tresor de la reina Belzia que ningú mai pogué trobar. I conte contat, conte acabat i ningú podrà saber si és veritat o inventat.” Espere que us haja agradat la història perquè d’això es tracta quan es llig: de gaudir del que s’està fent, d’imaginar i després poder crear. Amb aquest trau la llengua a la lectura és el que he pretés, contagiar-vos del meu interés. Maria Jose Grau Pons

Noelia Grau Pons va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 12 de juliol de 1975. Realitzà els seus estudis de Tècnic Administratiu a l’Institut de Formació Professional de Tavernes. Actualment treballa d’Administratiu a l’empresa Indústries Metàl-liques Carbó, S.A, de Tavernes de la Valldigna. Fallera des de sempre, fou Regina de l’Art l’any 1995, Fallera Major de la nostra falla en el 2006 i Fallera Major de Tavernes en 2011. Actualment és membre actiu en la Comissió de la falla, i ha participat des de fa alguns anys fent escrits al llibret. 95 TRAU LA LLENGUA

TRAU LA ,LLENGUA ALS CONTES, pero de quin tipus?

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

És un diumenge de pluja i no podem anar a cap lloc, estem al voltant d’uns ciris perquè la llum se’n va i torna, les xiquetes volen que els conte un conte, i jo comence el meu relat explicant-los que el conte en sí, sol ser una breu història, protagonitzada per un grup de personatges i amb un senzill argument. Antigament el conte es transmetia de pares a fills, en ell poden ocórrer fets reals o fantàstics, normalment sol contenir pocs personatges que participen al voltant d’una acció i, una característica fonamental que ha de tenir és un final sorprenent, així aconsegueixes despertar una reacció emocional. Segons diuen els experts hi ha dos tipus de contes: • El popular, que entre els seus personatges podem trobar fades o animals i solen ser anònims. A més, alguns d’ells s’anomenen contes de costums. • El literari és el conte transmès mitjançant l’escriptura. L’autor sol ser conegut. El text, fixat per escrit, es presenta generalment en una sola versió, sense el joc de variants característic del conte popular. Deixant la teoria de costat recordeu alguna d’estes frases: • Això diu que era • I van viure feliços molts i molts anys ..., són frases típiques de començament o acabament de contes tradicionals com aquest

que us vaig a contar ara que deia: Això diu que era, una Xiqueta que sempre duia una caputxeta roja, per això tots la coneixien com “Caputxeta Roja” un dia anava caminant pel bosc per dur-li a la seua àvia, que estava malalta, una cistella amb pomes, una de les quals brillava més que les altres. De sobte, es va sobresaltar en creuar-se en set nanets que tots carregats de ferramentes anaven cantant la cançó “Ay vo ay vo, a casa a descansar”, la xiqueta es quedà mirant-los un poc esglaiada però seguí caminant i, quan ja estava prop de casa de l’àvia es trobà un xiquet que li digué: -Hola, sóc Peter Pan. Anava vestit tot de color verd, i li preguntà: -Has vist la meua ombra?, és que no la trobe. Si la veus, dis-li que la estic buscant per tornar-me-la a cosir del peu. Caputxeta no entenia res del que estava dient-li i seguí el seu camí. Ja en casa de l’àvia entrà i quina va ser la seua sorpresa, allí no estava la seua àvia, en compte d’ella hi havia una urna de cristall i, dintre, una preciosa xica i, al seu costat, un príncep que anava vestit tot de blau. La Caputxeta li va preguntar: - Què feu vosaltres en casa de la meua àvia??? El príncep li va respondre que ell havia anat a buscar a la Blancaneus, per despertar-la amb un bes d’amor. En un instant, començaren a entrar unes fades de colors, una

xiqueta amb els cabells daurats, un llop ferotge, un comte, cérvols, prínceps i princeses, sirenes, dracs, mags i bruixes, estores voladores, ogres, follets i, gnoms. -Para, para, mamà - em diu la meua filla - quin embolic has fet, has mesclat molts contes. - Sí, ja ho entens, un conte pot tenir diferents versions, diferents principis i finals depenent de qui el conte, de com el conte i a qui li ho contes, perquè com diu l’embarbussament: “quan contes contes, compta quants contes contes, perquè si no mai sabràs quants contes comptes tu”. - Mira, ja ha tornat la llum i, com s’acabaria el conte, mamà? - Doncs com tots “i conte contat, conte acabat, qui no s’alce, té el cul …..” Noelia Grau i Pons

97 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

Mª José Bolinches i Altur és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València l’any 1999. Professora d’Educació Secundària a Palma de Mallorca des de l’any 2001. Actualment cursa els estudis d’Història de l’Art a la Universitat de les Illes Balears. Maite Grau i Pedraza és llicenciada en filologia hispànica i treballa com a professora d’ESO al col·legi San José HHDC.

, TRAU LA LLENGUA A la historia

“El fet que els homes traguen poc profit de les lliçons d’història és la lliçó més important que la història ens ensenya” Aldous Huxley - En un llibret de falla “trau la llengua a la història”? Per què cal parlar d’història o cal estudiar història? - Aquest és el pensament que tenen la majoria dels estudiants d’ESO o Batxillerat i, com no, molts dels brillants polítics que ara i adés ens canvien els plans d’estudis. Se’ns van imposant currículums, on cada vegada es veuen més perjudicades les matèries relacionades amb l’esperit, com la història, la història de la música o la de l’art, per exemple. Clar, que aquests polítics no deuen ser conscients que ja en l’època grega, una de les àrees estudiades més importants era, per exemple, la música i tampoc es plantegen com un arquitecte hui en dia pot dissenyar un edifici si no coneix les piràmides d’Egipte o el panteó romà. - Ja veig que pot arribar a agradar la història. Què haguera ocorregut si els homes de les cavernes no hagueren inventat el llenguatge? - Doncs està clar, que seríem com els animals que poden cridar quan se’ls fa mal o llançar crits d’advertència si tenen algun perill prop. Però no podríem mantindre una conversa,

ni explicar el nostre estat d’ànim, ni escriure, ni gaudir de la lectura del Tirant lo Blanc, ni emocionar-nos amb la poesia de les cançons de Raimon, ah!, ni tampoc amb les d’Obrim Pas. - Sí, home, i els homes de les cavernes van inventar les lletres? - No, l’alfabet va ser inventat pels fenicis. - Quiiiiiiiiii? On vivien eixos? Ací prop, a Benifairó? - Ai mare, els fenicis habitaven el que hui en dia és El Líban, imagina’t, amb l’embolic que ara tenen per allí. Fa milers d’anys van crear l’alfabet que després donà origen al grec i més avant al que nosaltres aprenem a les escoles. - Tu saps per què la setmana té set dies i per què cada dia té el nom que té? - Com es nota que no vas escoltar a la classe de socials quan et van parlar del tema de Mesopotàmia. T’ho explicaré jo ara. A cada Déu d’un planeta se li va consagrar un dia i, com amb el Sol i la Lluna sumaven exactament set, van donar origen a la nostra setmana. Moltes llengües actuals mantenen hui en dia l’origen d’aquests noms, per exemple el planeta Marte donà origen al dimarts en la nostra llengua, al mardi en francés, al martedì en italià o al marti en romanés i així ocorre amb la resta de dies i de planetes i, si no t’ho creus, pensa un poquet i cerca un diccionari. - Xe, si a la fi serà important Ia història, i a més dels dies de la 99 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

100

setmana a eixa època ja hi havia calendaris? - Sí, però van ser els egipcis qui, cansats de no poder fer altra cosa que vigilar per si l’aigua del riu Nil inundava les seues terres sense saber en quin moment anava a ocórrer, varen inventar el calendari i, a partir d’aquest moment, va ser possible organitzar la vida de la gent depenent de la successió puntual de fenòmens meteorològics. Així les persones van poder planificar les seues tasques i el seu temps lliure i encara els va quedar temps per inventar el papir, el timó, el rellotge de sol, la geometria i moltes altres coses útils, per la qual cosa, Egipte s’ha convertit en una icona de la història, inclús arribant a protagonitzar pel·lícules d’Elizabeth Taylor o Harrison Ford. - Ah! Ja sé, eixos egipcis tenen alguna cosa a vore amb una pel·lícula que jo vaig vore, una que es deia: Alexandre Magno! - Sí, és cert que Alexandre va passar per Egipte, però en realitat ell era “grec”. Veus? Una altra part de la història que està directament lligada a nosaltres. Sense els grecs no podries entendre moltes coses de la nostra organització i del nostre pensament. - Ah, sí! Els grecs!! Aquells que em van fer a mi estudiar filosofia a l’insti? Això sí que era un rotllo que no servia per res. - Ah! Per tu no és important parlar de què és just i què és injust de què està bé i què està mal, de què és allò essencial en

totes les coses i de per què està l’home al món. I a més, com podràs imaginar-te, els filòsofs grecs no tenien tots la mateixa opinió, hi havia postures diferents, però totes elles cabien a les assemblees que feien. Ja podrien prendre nota les assemblees que actualment se celebren al Congrés dels Diputats o a la Unió Europea. - I què va passar amb aquestes assemblees? - Doncs que van arribar els romans i amb ells tot va canviar. - Ah!! Els de les pel·lícules: Astèrix, Espartaco, Quo Vadis, Gladiator... sempre estan passant-les per la tele. - Els romans han estat el poble més poderós de totes les èpoques, van conquerir pobles i països molt ràpidament, per convertir-los en províncies romanes. Els romans se sentien molt superiors a les poblacions nadiues dels llocs conquerits, els donava igual que els nadius foren fenicis, jueus o grecs, als ulls dels romans tots ells eren a l’imperi per pagar impostos. - Punyeta! Aquests romans, què dolents!! - També aportaren coses bones. En construcció van ser uns autèntics genis! Van bastir els seus territoris de fantàstiques carreteres empedrades que comunicaven Roma amb la resta de l’imperi. Has escoltat mai la dita que “tots els camins duen a Roma”? doncs, ja saps d’ on ve. I també van fer aqüeductes per fer arribar l’aigua de la muntanya a les ciutats, i magnífics

edificis,com els circs..., el llistat és interminable. No solament van posar ordre a tot l’imperi, sinó també en el temps. Saps què vol dir això? - Què?? Digues, digues.. - Que van refer el calendari. Un home molt important anomenat Juli César va dividir l’any en deu mesos, doncs l’any començava amb els idus de març i acabava al mes de desembre, per exemple, un d’ells duu el seu nom: juliol. En aquell moment, era l’home més poderós del món! Llàstima de final que va tenir... - Què li va passar? - Que la naturalesa de l’home sempre ha estat molt envejosa i, tant de poder acumulat dintre d’una persona, desperta mals sentiments en la gent que l’envolta: els seus propis companys i amics el van apunyalar, això va ser l’any 44 abans de Crist i, després de juliol, ve agost, nom que prové de César Augustus, el primer emperador romà, aquest va ser capaç de governar tot solet tot l’imperi, t’imagines? - I si això va ser abans de Crist, vol dir que Crist encara no havia nascut? - Justament va nàixer en aquesta època, però va viure poc, ja saps que el van condemnar a morir a la creu i aquesta creu es va convertir en símbol de la nova doctrina i és la mateixa que ha arribat fins als nostres dies. 101 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

102

- Crec que comença a interessar-me açò de la història. Quina altra època destacaries? - Sens dubte, no podem deixar de parlar de l’Edat Mitjana que va començar més o menys al segle V i va acabar al segle XV. - És molt important aquesta època? - I tant, podríem parlar d’un bon grapat d’aspectes que aconsegueixen marcar aquests segles com a una època clau i a la qual se li dediquen moltes pàgines dels llibres d’història. Però, no podem nomenar ara tots aquests aspectes, que per descomptat no van ser tots positius, encara que perquè et fages una idea..., saps el que és el feudalisme? - Alguna cosa em sona, és això d’una piràmide... - Sí, no vas mal encaminat, el feudalisme consisteix en què cada home depèn d’altre superior que el protegeix i l’explota a parts aproximadament iguals. Els serfs depenen del senyor pel qual treballen. Els senyors serveixen altres més senyors encara, proporcionant-los les hosts que necessiten per resoldre els seus assumptes. Els grans senyors depenen del Rei i aquest serveix l’Església a canvi del seu vist-i-plau i, més o menys d’aquesta manera, es forma la piràmide que tu anomenaves abans. L’organització de la societat és un dels aspectes a destacar però, com t’he dit abans, hi ha molts més. Per exemple, sols en la nostra zona destaca ja l’arquitectura, doncs va ser en

eixa època quan es van construir els monestirs de Poblet, de Santes Creus i, com no, el de Santa Maria de la Valldigna i, a les acaballes de l’Edat Mitjana, es construïren les Llotges de Mallorca i de València; així com podríem parlar també de la pintura, l’escultura i, per descomptat, de la literatura, on trobem el Segle d’Or de la literatura catalana. Què seria de la nostra història i de les nostres arrels si no poguérem llegir des de Ramon Llull fins Ausiàs March, passant per Eiximenis, Roís de Corella, Martorell o Jaume Roig, entre altres? - És cert, d’aquests vaig sentir parlar a la classe de valencià. I què ocorre quan acaba l’Edat Mitjana? - Uf! doncs moltes coses. Mira, en els darrers anys del segle XV sols alguns intel·lectuals avançats (i d’amagat, clar) sostenien que la Terra era redona i la resta d’humanitat pensava que a l’oest d’on ells vivien hi havia un abisme quan s’acabava la mar. Així que, sols l’esperança d’aconseguir grans riqueses, va fer que un grup d’idealistes s’oblidara de l’abisme i dels monstres marins, que es dibuixaven als mapes, per seguir altre idealista convençut que per l’oest s’arribaria a la Xina. - Ah! I així es va descobrir Amèrica. - Així és, cosa que va ser molt celebrada per la gent que vivia per ací i no tant celebrada per la que vivia per allà. D’aquesta manera s’enceta el segle XVI, el que coneguem com a

Renaixement, que té la seua base a l’ humanisme que havia nascut a Itàlia un parell de segles abans. - I també té un nom el segle XVII? - Sí, el coneixem com el Barroc. És una època complicada aquesta, perquè hi ha moltes contradiccions: els francesos van inventar la paraula “mode” i això suposa una nova classe d’artistes, de sastres i de modistes; els aristòcrates es bufetejaven la cara per qualsevol motiu; si les dones sabien llegir i escriure podia provocar parleries, burles i escàndols ; va tindre lloc la Guerra dels Trenta Anys; la ciència i la medicina van donar passes de gegant; el teatre va arribar al màxim punt d’esplendor amb Shakespeare, Lope de Vega, Molière, Calderón....; la pintura va comptar amb grans retratistes, com Velázquez o Van Dyck... - Què ràpid avança açò... - I cada vegada més, a partir de la Il·lustració tot ha avançat a un ritme vertiginós... - A partir de què? Què és això de la Il·lustració? - La Il·lustració s’anomena així perquè el seu objectiu es basava en combatre la gran foscor de la superstició anterior, és un pensament que predica la tolerància i la raó a partir de l’any 1700 més o menys. En els tres-cents anys i escaig que han passat des de llavors s’han investigat i estudiat més els misteris 103 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

104

de la natura i la ciència que no en els dos mil anys anteriors. Poc a poc a tots els països les idees de la Il·lustració es consideraven bones i justes, però ja saps que el poder torna avariciosos els homes... - Sí, avariciosos i incompetents... - Exactament, no podries haver emprat una paraula més encertada. Els successors del gran Rei Sol de França, Lluís XVé i Lluís XVIé, eren homes incompetents que només volien pompa i ostentació, van estafar, extorsionar i enganyar el poble, fins que allà per l’any 1789 el poble va rebentar i va arribar la revolució, i va ser realment terrible, sota el crit de “Llibertat! Igualtat! Fraternitat!” els revolucionaris francesos van assassinar en la guillotina a tots aquells que se’ls oposaven, incloent-hi els mateixos reis. - Van assassinar els reis? - Sí, Lluís XVIé i Maria Antonieta van ser condemnats pel poble, i a partir d’aquí es va fundar una república, que des de França es va escampar a altres països, encara que qui anava a pensar que d’aquestes files sortiria un soldat més perillós que tota la Revolució!: Napoleó!! - Ostres! Napoleó! Aquest sí que em sona, per la cançoneta: “Napoleó tenia cent soldats, Napoleó tenia cent soldats, Napoleó tenia cent soldats marxant al mateix pas...”

- Doncs sí, el d’aquesta cançoneta va aconseguir un imperi quasi tan gran com els romans, era molt poderós, però la seva ambició el va abocar a un final tràgic, va acabar la vida desterrat a una illa llunyana de tot... - I ara sí que estem ja prop... - Bo, han passat moltíssimes coses, és tan extensa la nostra història que resulta impossible de conèixer i relatar tantes i tantes coses...,després apareixen les màquines, els trens, els avions... i, després més màquines, els ordinadors... tot avança més ràpid, encara podríem parlar de noves guerres... - Guerres? És de veres.. la guerra... - Un altre dia en xarrarem d’això, de vegades se’ns obliden les grans barbaritats que s’han comés al llarg de la història, potser és més fàcil oblidar-les que no tenir-les presents per no tornarles a cometre. El que cal preguntar-se és si allò fàcil és de debò allò important? Majo Bolinches i Maite Grau

Alejandro Barber i Pons, diplomat en Educació Primària i especialitzat en Educació Física. Treballa al col·legi San José HHDC de Tavernes des del curs 2002-2003. 105 TRAU LA LLENGUA

, TRAU LA LLENGUa a l’esport

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

106

Al meu poble l’esport ja no s’entén com una pràctica competitiva on només importa ser el millor, el més destacable o el més “guai”, sinó com una bona manera de viure en harmonia i passar-ho bé amb els teus més arrimats o simplement amb tu mateix. Definitivament, podem traure la llengua a aquells cossos atlètics que suggerien a simple vista qui practicava esport o era apte per a fer-ho, perquè ara qualsevol persona pot ser esportista. Hem canviat qualitat per quantitat. I tot açò es degut a un canvi de mentalitat. Esport és tota activitat que genere entreteniment, diversió, emocions, amistats, sociabilitat,… i ací estan incloses totes aquelles paraules que a nosaltres, els vallers, ens ha paregut correcte afegir el sufix anglès –ing (exemple: anar de birres: “birring”), perquè som així “d’estupendos”. Així doncs, a Tavernes practiquem esport en funció d’allò que el nostre cor ens demane: - Si volem quedar per esmorzar i després fer una trucadeta, organitzem una partida de pàdel. - Si aquest dissabte no vam poder anar a la discoteca a gaudir de la música movent l’esquelet i necessitem un moment de “subidón, subidón” anem a fer una classe de “spinning” : música accelerada, foscor i, la gent vinga que moure´s i suar. - Si necessitem un moment de relax, no volem sentir els

ronquits de la nostra parella al sofà o tenim ganes de posarnos al dia dels xafardejos del poble, practiquem “marxing” pels sequers. I si no ens importa que algun graciós dels que està fent “smoking” amb els amics (clar, per enfortir les amistats) ens diga, cridant ben fort: “ si et pagaren no ho faries”, també , en eixe cas, alguns fem “footing” . - Si allò que volem és desconnexió total, aïllar-nos de la civilització i combinar dos esports en un mateix escenari, practiquem pesca junt amb “birring”, i com a mínim agafarem una bona sèpia. - Si el que volem és estirar el cos perquè estem tot el dia asseguts, alliberar tensions o estar envoltat de dones, ens matriculem a les classes de Yoga o Pilates. - Si estem de mala llet pel fenomen de la menstruació o no hi ha res dins l’armari que ens apanye, el que fem és agafar el cotxe camí a qualsevol zona comercial i practicar el “shopping” com a “Pretty Woman”. - Si estem cansats i no ens abelleix fer res o no sabem el que ens abelleix, combinem “sofaning” i “zapping”, o fem simplement “edredoning” . - Si tenim ganes de sentir emocions sense moure’ns del llit, sofà o engronsadora, fem “reading” del senyor Grey i després proposem a la nostra parella o conegut/a qualsevol altre

esport. - Si hem tingut un mal dia, quedem amb un amic o amiga i practiquem “cubating” o “cassalling” al pub o al bar , però amb moderació. - I si hem tingut un gran dia, quedem amb tots els amics i amigues i practiquem “cubating” o “cassalling” al pub o al bar, però sense mirar mare. I és que al meu poble, done fe que qui més qui menys, tots practiquem algun esport. Alejandro Barber

107 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

108

Raül Gonzalez i Bellver és professor de cuina i pastisseria a l’IES Llopis Mari de Cullera.

TRAU LA LLENGUA A la cuina moderna o tradicional

Quan fem al·lusions a aquests dos conceptes sembla que obligatòriament, conscient o inconscientment, hem de triarne un: “¡no, no, el d’abans era millor!”, “el d’abans durava més!”, “¡el d’abans feia gust a allò que havia de fer!” Encara recorde les paraules, moltes vegades repetides, de la meua àvia Isabel: “preferisc la manera de viure d’abans a aquesta vostra, a aquesta tan moderna, que no arribe a entendre”. Pareix que tot allò associat a l’estil clàssic, a tot el tradicional, siga bo i siga el millor. Fins i tot, allò dolent amb un toc d’antiguitat es converteix en positiu: “més sap el diable per vell que per diable”. Es prefereix la medicina tradicional, l’ art tradicional, el matrimoni tradicional….. El mateix ocorre quan parlem de cuina, sembla que es té més acceptació a allò tradicional, tal vegada, perquè el modern o el nou cree més inseguretat. Potser aquest siga el motiu pel qual no tot el món està disposat a traure la llengua a nous sabors, a noves textures o a noves tècniques culinàries. El que és cert, és que la cuina moderna es fonamenta en la cuina tradicional, agafant eixos sabors tan arrelats al nostre interior i adaptant-los a les noves tècniques culinàries existents avui en dia. La nova cuina obri horitzons i permet expressar idees que afavoreixen l’avanç de la gastronomia i l’evolució natural de

les coses. Aquesta cuina segueix mantenint l’excel·lència en la qualitat dels aliments, però més a prop del minimalisme i de l’essència estètica dels plats. Les tècniques es depuren i es renoven creant nous estils, abans mai imaginats per cap cuiner, com per exemple la cuina molecular o la cuina al buit. La possibilitat de crear gelats de mil gustos, escumes amb tot el sabor i esferificacions líquides serien impossibles sense la nova cuina, que va mes enllà del sabor dolç i salat, més enllà d’allò tradicional. Tal vegada hauríem de deixar un lloc per a experimentar, per a gaudir de noves sensacions gastronòmiques i deixar de pensar que la cuina moderna es redueix a: -“Tot són miquetes”, “tan gran plat per a tan poquet menjar”, “molt bonic però, què sopem?”. La nova cuina no pretén ser el reflex de les afirmacions anteriors, sinó una adaptació de la cuina de sempre. És cert que la cuina tradicional està present a la nostra llar, passant d’àvies a mares i pares, la gastronomia forma part d’una cultura, d’un poble i aquest sentiment el portem ben arrelat des de menudets. Eixe arròs al forn de la iaia, l’all-i-oli fet amb morter, etc., per això no s’ha de perdre la identitat de la nostra terra sinó ampliar-la i no sols quedar-nos amb allò tradicional. 109 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

110

Per què dividir quan es pot sumar?, per què no enriquir-nos de les nostres àvies per arribar a la cuina moderna? Com diu Juan Mari Arzak : “Allò tradicional, clàssic, alguna vegada fou modern”. Raül González i Bellver

Amparo Císcar i Palomares és mestra al col·legi San José HHDC de Tavernes. 111 TRAU LA LLENGUA

TRAUre LA LLENGUa a... a la crisi

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

112

El tema al voltant del qual m’han demanat que escriga ve a ser alguna cosa que sembla un titular de premsa impossible: “Els fallers de Tavernes planten cara a la crisi!”. I la pregunta del milió és: “com dimonis es pot fer això?”

majoria, d’eixe noranta-nou per cent i, per tant, sofreixen en pròpia carn, com totes les treballadores i els treballadors, els efectes devastadors d’aquest desgavell del que, tot i no ser-ne els responsables, en són els sofridors.

Quan un noranta-nou per cent dels ciutadans d’aquest País no saben ni com ho van a fer per arribar a final de mes; quan hi ha gent que perd, fins i tot, la seva casa què és el major símbol de seguretat; quan molts col·lectius, que fins ara –deien- eren la base del futur i els sentíem com imprescindibles (els sanitaris i els ensenyants, sobretot, perquè entenem que la salut i la cultura són irrenunciables) quan tots estem a punt de tancar i anar-nos en, van i els fallers diuen que se li pot traure la llengua a la crisi!!!

Però… què hem de fer? hi ha vàries formes de mirar una mateixa realitat i d’afrontar-la: amagar el cap sota l’ala i no fer festa, en seria una i, a més, seria la més fàcil i totalment justificable; però això no afavoriria ni a la salut, a la qual contribueix en gran manera l’alegria i l’esbarjo que la festa comporta, ni a la Cultura valenciana, de la qual ningú ho dubta, formen part les Falles. Doncs no! Nosaltres ho vegem d’una altra manera i no és frivolitat!, és, senzillament, pegar-li la volta i veure el got mig ple, tot i saber que l’altre mig està buit. Els valencians i els fallers, com a tals, des que existim com a POBLE, amb majúscules, no sabem més que treballar i lluitar de valent i aconseguir el que tenim a base de sacrifici i d’esforç personal i col·lectiu! I, com que som orgullosos, no anem per la vida plorant les llàstimes sinó que, com es diu quan no tenim més remei: “al mal temps hem posat bona cara” i hem mostrat al món sencer de què som capaços, amb recursos tan minsos -alhora que valuosos- com: la creativitat, l’ingeni, l’alegria i les ganes de

En sentir això, pot ser algú podria pensar que és cert eixe tòpic, tan socorregut, quan ens volen menysprear, que diu que “Als valencians, i els fallers ho són, tot se’ls en fot”. Però si ens aturem un poc, i tal com està la feina, podem permetre’ns el luxe, ens adonem que precisament això és el que ningú ha de pensar, perquè, ben al contrari, els fallers, almenys els del meu poble que són els qui jo conec, també són, en gran

treballar. Perquè tenim el convenciment que el futur no està en recrearnos en allò que voldríem tindre i no tenim, sinó que: sols el podrem escriure en clau de valentia, d’esforç i d’honestedat i d’això les falleres i els fallers de Tavernes en tenen de sobra. Pense que queda ben palés durant tot l’any faller i, com a mostra més tangible, en l’ambient que es respira al pavelló durant tota la setmana fallera malgrat la son, el cansament… i tantes altres coses que sempre passen, però que els bons fallers cremen i obliden la Nit de Sant Josep i a l’endemà… a començar la falla de l’any següent ! Conclusió: les falleres i els fallers de Tavernes LI TRAUEN LA LLENGUA A LA CRISI!!!! Amparo Ciscar

113 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

114

Pepi Barber és diplomada en magisteri per la Universitat Edetania i exerceix com a mestra de primària al col·legi Sant Josep HHDC de Tavernes de la Valldigna.

en boca tancada no entren mosques i si traus la llengua, te les tragues totes

El trau la llengua d’aquest any es presta a moltes interpretacions, però totes elles segueixen la mateixa processó. Cal tractar de manera distinta aquelles situacions que en algun moment ens poden fer sentir malament. Vaja!, canviar-li el punt de vista. Fer un ” riure per no plorar” o un vore “el got mig ple en compte de mig buit”… I com no queda allò dit, sinó allò escrit, aquí en va una de proverbis valencians, tots ells recitats, per fallers d’aquesta Vall. Un any com tants altres. Setmana de muntatge de taulells, entarimat i pavelló. Els més valents a ajudar han acudit. Un grup reduït, però s’ho passen d’allò més divertit. Algun d’ells oportú, s’alça i pega un crit: “l’esmorzar està servit!” I de tots, el més major, encerta en dir: “Xicons, a la taula i al llit al primer crit!” I com és d’educació creure els de més edat, del primer fins el darrer, a la taula ben posats. TRAU LA LLENGUA AL CANSAMENT DE FALLES, QUE EN SÓN UNA VEGADA A L’ANY, I LA FAENA, COM LA FESTA, A TOT FALLER PERTANY.

Recorde el casal ple, de jóvens i de vells, de xiquets i de carrets, de cambrers i de fallers. Amics que comparteixen taula, tertúlia, sopar i rialles. Les falleres majors, amb distintes bandes, arriben en “petit comitè”. Cadascuna saluda a qui més coneix. Tots del poble, veïns del carrer i aquesta nit, parlant del mateix: “el lliurament de premis, què us pareix?”. Aleshores tots callen, pensen i disposen paraules per quedar bé. Al cap i a la fi, el mal ja està fet. Jutgen la mesura, la pintura i els detalls, i d’entre totes, la seua ix la més ben parà. I és que és tan difícil ser just en allò que ú estima …! Una veu potent ressona entre les altres: “Qui té Caritat i ànima pura, de les falles alienes no murmura”. Així que any rere any protestem, critiquem, plorem, però a la fi, tots cremem. TRAU LA LLENGUA ALS JUTGES SENSE JUI, PERQUÈ ÉS FÀCIL SER BO, ALLÒ DIFÍCIL ÉS SER JUST I MÉS VAL PERDONAR-LOS, QUE PASSAR LES NITS SOMIANT-LOS. Allà al taulell hi ha una colla de xicones que a cassalles no les 115 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

116

guanyen ni los Ramones. A una, sembla que li ha sentat mal alguna cosa. L’amiga diu que són els cacauets, l’altra diu que els tramussets, i a la fi el que ocorre, és que se n’ha passat amb els quintets. El del taulell molt atent crida rient : “Qui prompte “apreta”, prompte ha d’afluixar” TRAU LA LLENGUA A LA RESSACA FALLERA. CRIDA, BALLA I LA CASSALLA NI OLORAR-LA, QUE POTS ACABAR COM EL BALL DE PARRA SENSE CORDES NI GUITARRA. El que més és tem a falles és que faça una ploguda, per això a Santa Clara li fan visita en correguda. Encara no s’ha fet negre i tothom ja remuga: després de portarli els ous, si plou és de ser collonuda. Tothom es recela que comence a xispejar, tothom s’escama que l’any es puga fastiguejar. I a la fi la providència s’ha complit... Tot el dia fins fer-se de nit. Però així i tot, els bons amics igualment han complit. Cassoles al forn, truc incondicional i, fins i tot, cercavila de xampany pels més lleials.

TRAU LA LLENGUA AL MAL TEMPS I CANVIARÀS LES PENES PER BONS MOMENTS, I RECORDA QUE UN BON AMIC, SEMPRE ESTÀ ON ÉS REQUERIT. AMIC EN LA NECESSITAT ÉS AMIC DE VERITAT. Fallera Major i President fent barret per tot arreu. Pagant xocolatades, coques i ensaïmades. Alguna paelleta i un berenar si cal, i alguna que altra convidada que té l’origen al casal. Les nits d’orquestra cal ser esplèndids amb els amics i coneguts, encara que quan passen falles, es queden més nets que un cuc. TRAU LA LLENGUA A LA CRISI QUE ELS DINERS I ELS COLLONS ESTAN PER A LES OCASIONS. I ja que amb refranys he començat, amb refranys he d’acabar. CANVIA EL PUNT DE VISTA APRÉN DE CADA SITUACIÓ I RECORDA QUE TOT CONTA A LA FESTA DEL PATRÓ: TREBALL, COETS, MÚSICA I SERMÓ. Pepi Barber 117 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

118

escrits que han participat en el , concurs literari la lletra dâ&#x20AC;&#x2122;or

119 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

120

Amparo Albacete i Cremades és nascuda el 21 de Novembre de 1980 a València, però resident a Tavernes de la Valldigna. Va cursar els estudis de Magisteri amb l’especialitat d’Anglés i l’any 2004 aconsegueix la plaça definitiva de mestra d’Anglés al C.P Magraner de Tavernes de la Valldigna. Habilitada en Educació Primària i titulada en Mestra de Valencià per l’Escola Universitària Ausiàs March de la Universitat de València. Participa en qualitat de ponent en diferents jornades educatives per al professorat. També ha realitzat diversos projectes d´innovació educativa i ha escrit diversos contes infantils en Anglés i Valencià i una novel-la en Valencià. Aficionada als playbacks, participa activament en totes les activitats realitzades a la falla. Va ser Fallera Major d’aquesta falla en 2009.

misteri entre flames

La foscor de la nit es veu enlluernada pels focs artificials que sobrevolen la localitat. L’ambient de festa va apagant-se. Cansament, nostàlgia, peus adolorits... Símptomes de què han estat uns dies intensos, on tota València s’ha detingut per gaudir de les festes josefines. Entre la multitud espera Vicent, amb els ulls ben oberts, observant emocionat les flames, i com eixa majestuosa obra d’art va perdent la forma i el color. La gent comença a desocupar el carrer en direcció al següent barri, que serà testimoni d’una altra foguera, i Vicent, a contracorrent, es dirigeix cap a aquell muntó de cendres. Darrere d’ell el seu company condueix la pala carregadora, és hora d’arreplegar eixos residus que amaguen tantes il·lusions i records. Quan ja en queden pocs de records, és el torn de Vicent, que amb la seua granera recull les restes per deixar l’asfalt immaculat. De sobte, entre la pols i les deixalles se n’adona d’un retall de paper impecable, sense cap rastre de les flames que abans hi dominaven. Vicent, mogut per la curiositat, l’agafa per poder desentranyar de què es tracta. I la intromissió li envaïx quan comprova que té en les seues mans el fragment d’una carta que no dubta en llegir... Estimat, de segur que et resulta una enorme sorpresa llegir esta

carta, però han sigut tantes les teues manifestacions d’estima que em veig en la necessitat de dedicar-te estes sinceres paraules. Tanmateix, l’última espenta de coratge per poder transmetre els meus pensaments ha sigut com d’especial em fas sentir. Sempre dius que et vaig conquistar, però el mateix em va passar a mi, una conquista mútua que ja és per a sempre. Estes paraules tan dolces i plenes d’estima enlairen Vicent en una màgia inexplicable que, en mil·lèsimes de segons, penetra en el seu cor i el fa partícip d’una extremada inquietud. -Què dimonis et passa?- l’interromp el seu company Pasqual. -T’has quedat aquí bocabadat com si hagueres vist un fantasma! Espavila’t que la nit sols acaba de començar i encara ens queda molta feina per davant! Vicent, nerviós, com si l’hagueren descobert in fraganti, guarda ràpidament el fragment a la butxaca de la seua jaqueta i puja al vehicle que el seu company conduïx amb tanta destresa. Prompte les incògnites prenen forma: quin misteri amaga este retall? Com és que ha sobreviscut a les flames? Qui és el/la remitent? A qui va adreçada? Com continuaria la carta? Mentre Vicent no es lleva del cap el que acaba de ocórrer, arriben a una plaça on hi ha una altra foguera ja consumint-se. Quan sols queden les cendres, Pasqual treballa amb la pala i 121 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

122

Vicent agafa la granera per acabar la feina. Amb la ferramenta en la mà es calfa el cap intentant donar una explicació a eixe paper que amaga, com si fóra un tresor, en la seua butxaca. De cop i volta, visualitza damunt del muntó de cendres un altre retall semblant a l’anterior. Amb rapidesa l’agafa i es queda estupefacte en vore que és semblant al d’abans i que casualment es tracta del següent fragment de la carta misteriosa... Quan véns a buscar-me i isc al carrer on tu m’esperes, em fas sentir com si fóra el Sol, doncs puc observar en la teua mirada un màgic resplendor. I quan estem cara a cara és quan puc gaudir de l’essència que brolla de la teua mirada. Puc vore la vida a través dels teus ulls, una vida que desitge et siga plena de felicitat i de somnis fets realitat. Sols omplir-me de boniques paraules plasmades en versos i poemes, convertint així les lletres en l’embolcall del més benvolgut regal. Floretes que em fan enrogir en sentir-les a través de la teua veu clara i sincera. Dius que em feren els àngels, sense ser conscient de què tu eres un àngel. En interpretar aquelles frases tan boniques, Vicent, meravellat, nota com la seua pell s’esborrona com si una brisa fresca l’acaronara. Com li agradaria tindre a algú que li dedicara eixes precioses paraules! Qui pot haver escrit eixa carta? Quina

coincidència trobar un altre fragment! Serà una broma? De seguida dóna una ullada al voltant però no veu res estrany. Desconcertat, guarda el tros de paper junt amb l’altre que roman en la seua butxaca i continua la comesa. Se sent involucrat en aquella història i desitja, de tot cor, saber quin misteri hi ha amagat per poder resoldre totes les seues incògnites. Vicent, faller des que va nàixer, viu les falles intensament, gaudeix de la música, assaboreix cada xocolatada, disfruta col·laborant en tots els combois, s’esborrona en sentir l’olor a pólvora, s’emociona en cada ofrena, sempre vist el vestit regional en qualsevol acte faller, i mai pot evitar que brolle una llagrimeta la nit de la cremà, però enguany, ha hagut de treballar de calent tota la setmana fallera i no ha pogut gaudir de la festa que tant li apassiona. Assegut al costat de Pasqual, Vicent es pregunta si en l’altra parada trobarà cap fragment més, i impacient sols pensa en arribar al muntó de pols per saber si una altra sorpresa li espera. I miraculosament allí està, damunt de les cendres, una altra part... M’omplis l’esperit amb les teues escenes de passió que em fan sentir sensacions úniques i inexplicables. Els teus sospirs a cau d’orella m’esborronen i els teus cants, harmonia en tota la seua essència, són les notes que vibren en el més profund del meu

cor. Les teues mans tremoloses em transmeten bondat, puresa i desig en acaronar-me els dits, les faccions, el cabell... M’impregnes d’un caliu especial amb els teus llavis que amaguen onades d’esperança i generosa dolçor i en els moments més emotius s’entendreix el meu cor en vore la teua mirada banyada per llàgrimes i innocents plors. Excitat i impressionat per tan sentides paraules Vicent és un cúmul de sensacions, emocions, enigmes... Està ansiós per arribar al següent i últim muntó d’enderrocs. Sí! El darrer! Potser allí estiguen les respostes, la solució, el desenllaç d’eixa història que necessita resoldre com si la seua vida anara en ella. El camí es fa etern. Nerviós, es mossega les ungles, mentre mira la gent passar amb les bruses i les mantes morellanes. Pasqual el mira de reüll sense ser sabedor de tot l’embolic que té el seu company i amic en el cap. En arribar, Vicent no lleva l’ull del damunt de la pala mentre Pasqual la maneja, impacient perquè li arribe el seu torn. I allí dempeus, amb la granera en la mà observa detingudament cada granet de pols perquè no li s’escape cap detall. I de seguida, els ulls li s’obrin com a plats quan veu al costat del munt un paper que ja li és d’allò més familiar. Decidit, l’agafa, i desesperat, comença a llegir... El perfum embriagador de les teues ofrenes m’enlairen en la 123 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

124

més extremada pau i quietud. Eixe riu de flors i colors, roses que desfulles al meu pas fent que al llarg del meu camí una pluja de pètals m’acaronen cada centímetre amb una candor que em fa sentir estimada i especial. Gràcies perquè mai m’has decebut, per la teua fidelitat. Gràcies poble Valencià, terra llevantina, terra de meravelles, gràcies per acollir-me en els teus braços i fer-me sentir l’essència d’un poble viu que sobreïx en fervor i devoció. -Què fas aquí d’amagat?- interromp Pasqual -Jo? Res!- respon Vicent amagant ràpidament la mà en el retall a l’esquena perquè Pasqual no el descobrisca. -Quina mosca t’ha picat hui? Aquí estàs, dempeus, petrificat, què vols quedar-te fins vore clarejar? Què ja hem acabat per hui! - Sí, ja vaig!- contesta mentre guarda en secret el retall a la butxaca. De camí a casa, Vicent sols pensa en arribar i reprendre la carta, doncs no ha pogut observar si estava signada, perquè Pasqual l’ha enxampat d’imprevist. No pot apartar la carta dels seus pensaments. Què bonica és! Quanta estima! Necessita llegir-la de cap a peus i tornar a embriagar-se de l’essència que eixes paraules emanen, i sobretot, resoldre l’última incògnita: Qui l’haurà escrit?

I ja en la seua llar, assegut en la taula del menjador, ordena els retalls, però, sense fortuna, sembla que no va signada. Torna a llegir una altra vegada paraula per paraula, i de sobte, quan arriba al punt final, una brisa perfumada l’acarona i li s’esborrona tot el cos, i és quan, baix de tot, a la part dreta de l’últim retall, apareixen unes lletres daurades que el deixen bocabadat: Sempre teua, La Geperudeta. Sense haver-ho imagina’t, i sense ser esperat, Vicent, admirat, acaba de viure la Cremà més especial de la seua vida. Amparo Albacete i Cremades

Emilio Grau i Pons va nàixer a Tavernes de Valldigna al 1973. És Enginyer Tècnic Industrial en Electrònica Industrial i Enginyer en Organització Industrial per la Universitat Politènica de València. Actualment és part de l’equip executiu d’una empresa multinacional dedicada a la consultoria. La seva feina l’obliga a viatjar per tot arreu del món, treballant en projectes de millora a les principals empreses a nivell mundial. Aquest últim any ha estat desenvolupant projectes a Suècia, Turquia, Anglaterra, India i Sud-Àfrica. 125 TRAU LA LLENGUA

, Tornar a naixer

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

126

Ja era de dia. La llum travessava la persiana formant un mosaic de lluernes quadriculades. Tenia més son que de costum. Encara que cada matí em costava menys aixecar-me, i és que em trobava més jove cada dia, plena d’energia i amb ganes de menjar-me el món. La meva vida havia canviat molt els darrers anys, i és que després de l’accident, jo ja no era la mateixa persona. Per sort, no hi van haver víctimes mortals, però va ser una notícia de ressò a tot el poble. Jo, la veritat, no recorde molt bé el que va passar, però pel que em conta ma mare estigué a punt de morir i durant gairebé 8 mesos vaig estar en coma. Demà farà exactament dos anys de l’accident, però no importa, jo ja estic bé i, fins i tot, millor que abans. Es pot dir que després de l’accident vaig tornar a nàixer i que la vida em va donar un gir. El metge li comentà a ma mare que havia de prendre’m la vida amb calma i tranquil·litat, perquè normalment, un accident d’aquest tipus i, el fet d’haver estat en coma tant de temps, pot tindre efectes negatius en les capacitats neurològiques del cervell. De fet, vaig tindre una cosa d’aquestes estranyes que diuen els doctors quan et dones un cop al cap, un traumatisme cranioencefàlic. Ara veia la vida des d’una altra perspectiva, més optimista, més alegre, com va dir aquell, “la vida és massa curta per

desaprofitar-la”, i jo ho tenia clar, volia aprofitar-la i tota. Ja sé que he de prendre’m molt més seriosament el tema, pel que sembla alguna seqüela m’ha quedat i, fins i tot, té nom de metge. L’ anomenen la malaltia d’Uisrever Mordnis. Sembla que va ser un metge romanés el que la va descobrir. Definitivament, crec que és l’únic nom romanés que recordaré mai. La bona notícia de tot això, és que demà comencen oficialment les falles!! És l’única cosa que m’alegra de la data del meu accident, que coincideix en el dia que comencen les falles a tot el món, perquè recordem que les falles són internacionals. Tinc unes ganes que arribe el moment, la tensió de l’inici de les falles, l’alegria, la tristesa, l’expectació. Possiblement el primer dia de falles siga el més important de tots, ja que marcarà l’evolució de la festa al sí de la falla com a la resta del poble. Avuí al matí hem quedat per vore’ns al casal, per muntar tot l’embull, l’escenari, l’ hivernacle, els focus, els taulells, és a dir, tot i més. Avuí serà un dia llarg, esmorzarem al casal, dinarem al casal, soparem al casal i ens en farem més d’una al casal. Avuí, dia de casal!!!. Hem de preparar-ho tot molt bé, perquè no hi haja cap problema quan arribe la falla, ja que un retard en aquest punt, podria llançar a perdre tota la feina d’un any complet. Després de quasi 24 hores des que vaig arribar al casal i,

sense parar de fer feina i encara amb energia per més. Ja ho tenim tot preparat, només ens queda esperar. Unes hores més pel compte enrere. Enguany ens agradaria tindre una bona falla, però mai saps el que et pot tocar, això és la màgia de les falles, la màgia del foc. Són ja les set del matí i els primers fallers i falleres comencen a arribar als voltants del casal, és un degoteig de gent continu. Les falleres vestides amb les millors teles, monyos i arracades, que engrandeixen la seva persona. Boniques, perfectes i amb els ulls plorosos d’emoció, amb la cara cansada com si les falles s’acabaren avuí. Aquesta espera és esgotadora, el cor em va a mil per hora, tinc els nervis a flor de pell i la tensió es pot tallar amb un ganivet. Què emocionada estic, si la nostra falla és de les millors, no tardarà molt en vindre la gent a veure com naix, com es crea. Unes hores més tard, al voltant de les quatre del matí, comença arribar-hi la colla de neteja de l’ajuntament, per deixar l’arena i la cendra al seu lloc i després instal·lar les tanques de protecció de la gent. El terra està banyat. El bombers arribaran d’un moment a altre. Per l’hora que és, sembla que la nostra falla serà bona. Tota la gent comença a instal·lar-se al voltant dels carrers espitjant les tanques de protecció. L’equip de neteja ja ha acabat d’escampar l’arena i els bombers ja han desplegat les mànegues a tot el voltant de la falla. Just al costat, les 127 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

128

proteccions de les façanes estan mullades. L’expectació va en augment, i els plors de fallers i falleres, també. Tots s’abracen al voltant de la cendra, esperant el que sembla no arribar-hi mai. A poc a poc, comença la màgia del foc, comencen a veure’s les primeres lluentors de color taronja brillant a sobre de l’arena, la cendra va pujant de temperatura i la foscor i el color negre, donen pas a la llum i al vermell i groc del foc, que poc a poc desencadena el naixement d’una falla. El foc comença a ser més viu, més fort i més calent. Fallers i falleres, miren amb ulls plens d’emoció, com la cendra i el foc, van construint d’una manera màgica la seva falla, la nostra falla. Com l’au Fènix que renaix de la seva cendra, el monument faller, naix del foc que cada vegada crema amb més força. Comença una ombra a poderse entreveure. Entre flames i fum, es pot esdevinar el perfil de la falla. En primer lloc, les fustes de l’estructura, ara taronges i negres pel foc, seran les que formaran el cos principal. Un fort crit d’aclamació crida l’atenció de la gentada, quan de cop i volta, surt amb força d’en mig de les flames la figura principal. I, allí queta, romandrà fins que la màgia del foc acabe de construïr la resta de la falla, com si vigilara que cap flama no acabe la seva feina, fins que les falles arriben a la seva fí. La gent aplaudeix amb ganes, mentre el foc comença a apagar-se en mig de les lluminoses explosions de les bosses de gasoil.

De sobte, comença una traca a dibuixar els colors cridaners que per fí fan entreveure la magnificència del monument. Ja està. A l’unisò comença la gent a aplaudir amb l’entusiasme de veure per primera vegada la seva falla ja acabada, cridanera i encisadora. La gent del carrer comença a marxar, mentre els fallers, comencen a repartir la crítica i tapar els últims forats a la falla que han quedat per acabar, i per on el fum s’ha introduït màgicament a la falla. La resta de las falles, encara no han nascut, o siga, que tenim el primer premi. La il·lusió s’ha complert, però encara queda molta feina per davant. Ja després de sopar, però d’una manera més familiar, es repeteix el mateix acte, pero amb la falleta infantil. Els xiquets canten cançons inintel·ligibles mentre agafats de les manetes, van rodant la falla a l’espera de la sorpresa del seu monument. La part més emotiva és quan fallerets i falleretes, porten els ninots que han tingut tot l’any a casa per decorar la falla, que una altra vegada, entre plors i rialles, sortirà de la cendra com la fruita surt de la flor. Passa carrers i despertades, vindran la resta dels dies. Sopars, dinars, jocs infantils i molt més. I com no, un dels moments que més em conmou i agrada, la processó de la Verge. Potser és un dels dies més importants per a tota dona fallera. No en va les falleres majors i les seves

corts d’honor, passegen orgulloses els rams que la Verge els ha entregat en conmemoració de les falles. Falleres Majors, falleretes i fallerets a poc a poc, van repartint-se entre llàgrimes i emoció, els brodats florals d’eixe tapís multicolor. Tapís que ens evoca el mantell de la Verge i que ha estat il·luminant la Plaça Major durant els últims dies i que tal dia com avuí vol començar a ser part de la festa fallera impregnant els carrers del poble amb un perfum embriagador a llarg d’un colorit passa carrer. Dos dies han passat i, hem de tornar els premis que tant ens han costat de guanyar. Però no es penseu que tot són plors, també hi ha alegria, sobretot pels guanyadors, que encara que parega mentida, són els primers en tornar el premi a la millor Falla, en mig d’un estrèpit popular. Fallera Major i president, pugen l’escala, en mig de l’ovació de la plaça, i entre crits, salts, rialles i llàgrimes, fan entrega del seu banderí. L’any vinent, més i millor. Les falles van arribant a la seva fí. Només queda el discurs de l’acabament de les falles, que fa la Fallera Major del poble desde la balconada de l’ajuntament, que per cert, no acabe d’entendre últimament. Però abans com en tot acte faller una bona “mascletà”. Comença amb dues fortes carcases i tot seguit un gran bombardeig aeri

amb més d’un centenar de coets que fa esclatar els aplaudiments de la gent i l’espant dels que no estan acostumbrats al soroll armonios de la polvora. Ràpidament i abans d’acabar l’últim coet, un terratremol de fum, soroll i olor a pólvora, fa que el meu cos comence a moures al ritme de les explosions, que van anunciant la fi de les falles. Coet a coet, el meu cos oscila rítmicament, com si tractara d’imitar els moviments dels coets que després d’explotar a terra volen màgicament al seu lloc a la corda de la mascletà, sento que el meu cos tremola, vibra, salta,.... - Doctor, doctor!!! – crida espantada un enfermera- sembla que la pacient de la 193, té algun tipus d’activitat cerebral, està convulsionant. Els monitors mostren activitat cerebral i les ones gamma són més altes del normal. - Agafa el carro de parades, per si hem de fer-li una RCP – contesta amb autoritat el Doctor.- Posa-li 2 ml de Valium al “degoteijador” i veuràs com les convulsions van parant - Quin espant Doctor, coneix a la pacient? - Sí, és Sara, és la nostra pacient més antiga. Sembla que comença a estabilitzar-se. - Quan de temps porta a l’hospital? - Sara o jo? 129 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

130

- Sara - A veure deixe’m pensar. Mire, quan jo estava fent l’especialitat, ella ja hi era aquí, així que em sembla que porta uns 7 anys ingressada. - 7 anys en coma? - 7 anys, sí. Però sap el més curiós? Tots els anys pel 20 de març, sembla que el seu cervell s’active durante 6 dies. Com si recordara que en eixa data, va tenir el greu accident. - I per què 6 dies? - Perque sembla que els records li arriben com a l’inrevés, com si fos marxa enrere, des del 20 fins el 15. Això en neurologia, es diu el Síndrome Reversiu, i sol passar als somnis, després del estat REM, però no s’ha pogut demostrar mai en gent en coma. - O siga, que cada 20 de març viu com un somni? - Exacte, el somni de les falles. Emili David Grau i Pons

Sílvia Borràs i Chofre va nàixer el 26 d’agost de 1970, de manera circumstancial a la ciutat de Metz a França. Llicenciada en Psicologia, per la Universitat de València, ha fet també estudis de Postgrau a la mateixa Universitat, i encara avui en dia segueix formant-se. Fallera compromesa amb la seua falla, col-labora en tot allò que li demanen; a més a més, va estar la màxima representant, quan a 1998 va ser proclamada com a Fallera Major. Des de fa molts anys, participa de forma activa en l’elaboració del llibret faller. 131 TRAU LA LLENGUA

la teua, la meua,... la de cadascu, , que no sera mai la de tots

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

132

Vivim temps difícils on la nostàlgia sovint ens alegra l’esperit i ens transporta mentalment a èpoques passades…. Acabàvem d’encetar el mes de gener i ens posàvem en temps de presentacions que és sens cap dubte l’acte que enceta de ple la festa fallera. S’apuren esforços en decorat, il·luminació, tecnologia punta en imatges, es corregeixen errades als espectacles de fi de festa i el més important es posen les últimes puntades als vestits que lluiran orgullosos i orgulloses els fallers i les falleres. Falleres Majors i Presidents els que més ho pateixen, per la responsabilitat que suposa... el que més no, s’enfada amb si mateix perquè no acaba d’aprendre el discurs i altres que, per desesperació o comoditat han decidit no perdre més el temps, i dediquen esforços en millorar la dicció, ja que han decidit que llegiran l’escrit... Al cap i a la fi, el que importa és que tinguen alguna cosa a dir... I arriba el meu torn, com si d’una fada artesana es tractés, sempre disposta a acabar aquell escrit que s’ha quedat a mitges i no acaba de rematar, alguna idea d’última hora que ningú s’havia brindat a escriure, en resum, hores i hores cara l’ordinador que li llevem al descans de la nit...

Acabe a la fi, un àlbum de fotos que cada dia tenia una cara diferent, remate escrits que han d’estar a punt abans de la presentació, repasse el discursos d’algunes falleres majors, escrits que elles mateixes han elaborat, però diuen que necessiten d’eixa ment experta perquè els done la darrera empenta per acabar-lo d’enllestir,... paraules aclaparadores i boniques, però exagerades sobre mi, que ni sóc experta, ni tinc una ment privilegiada, em considere més bé, una persona voluntariosa incapaç de dir que no a ningú, ni a res, i si amb la meua aportació ajude algú a tranquil·litzar-se i sentir-se més segur de si mateix em done per més que satisfeta. I és aleshores, quan conec per primera vegada el sentiment de la germanor que a molts se’ls ompli la boca de parlar-ne, i que malauradament jo desconeixia. M’arriba un encàrrec d’una altra falla que no és la meua, i quan em pregunten si les puc ajudar a confeccionar els seus discursos, jo no m’ho pense ni un segon, i per descomptat que les he d’ajudar, m’ho demanen simplement, perquè em coneixen i confien en mi. M’emociona la idea, i escric cada paraula pensant en elles, fallera major eixint, i fallera major infantil entrant. Tots i totes els fallers i les falleres, tenim el mateix fons, experimentem les mateixes emocions, no em resulta complicat posar-me en la pell de les dues, ja que jo també les conec, he parlat amb elles sovint i m’han transmès tot

allò que volen dir, només necessiten un alè, com tantes altres que ja han confiat en mi abans... En un tres i no res ho tenim enllestit i repasse amb elles la dicció i l’entonació per fer seues les meues paraules, que no són altra cosa que els seus propis pensaments, que és més fàcil que parlar de sentiments.... Quan estan dalt l’escenari, tan nervioses, tan boniques, estic tan nerviosa i emocionada com elles, sé tot el que senten, i és sincerament una experiència indescriptible, única i irrepetible, cada moment és especial i màgic, no importa la comissió a la qual pertanys, el veritablement important és sentir-se faller i fallera fins la medul·la... Estic eternament agraïda a tots aquells que en alguna ocasió han confiat en mi, perquè m’han deixat fer el que més m’agrada, que no és altra cosa que escriure. Per poder fer-ho s’ha de llegir molt, perquè la cultura ens dóna vocabulari, ú no escriu amb els sentiments, sinó amb les paraules. S’han de conèixer suficients d’elles i haver penetrat en el sentit exacte per utilitzar-les de manera adequada, i jo només done l’espenta necessària a la paraula que ú espera escoltar... No pots odiar ni amar tot allò que ignores, i potser siga eixa la força suprema de la saviesa. Si eres conscient de la gran ignorància que tens i de la incapacitat, podrà arribar el dia que seràs més savi, 133 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

134

que el més gran dels savis que es nega a reconèixer que cada dia la seua ignorància és més gran. La presumpció i la vanitat van unides a aquell que creu que ho domina tot, que ho sap tot... Potser ha segut necessari que m’amoïnara el temps; i és que normalment treballem millor sota pressió, he deixat d’escriure textos des de fa temps per desmotivació, falta de temps i de ganes, augment de les obligacions familiars i laborals, malgrat tot, la meua col·laboració no ha faltat, però he de reconèixer que en moltes ocasions la desgana manava de mi. Ara bé, en aquests moments torne a tenir il·lusió, i el que és més important tinc alguna cosa que contar. Tinc des de fa mesos un llibre a la tauleta de nit, i trobe que ha arribat el moment de mamprendre’l i acabar-lo de llegir... Gràcies a tots aquells que han aconseguit satisfer en mi aquesta necessitat, i gràcies també per demostrar-me eixe fort sentiment que compartim tots els fallers i les falleres, sabia que existia, però ara ho he pogut comprovar i he pogut participar d’ell. No és millor la teua, ni la meua, sinó la de cadascú, que no serà mai la de tots... Sílvia Borràs

Pepi Barber és diplomada en magisteri per la Universitat Edetania i exerceix com a mestra de primària al col·legi Sant Josep HHDC de Tavernes de la Valldigna. 135 TRAU LA LLENGUA

, m ha regalat tant...

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

136

Obric els ulls i deixe de somiar, he tornat a viure el meu somni frustrat. Tanque els ulls però no trobe pau. Vull tornar a sentir-la, però no ho aconseguisc. Ja no està, s’ha esfumat. No pot fer-se present, mai estarà ací. La tinc tan prop i a la vegada tan lluny. Tan lluny que em dol. La trobe a faltar, no la vull oblidar, no la puc oblidar. M’ha regalat tant… El crit del meu cor pareix emmudir, és massa enyorança la que deixa sortir. Els meus pensaments troben la nit, he de tornar, està decidit. Ara sou vosaltres els que heu d’endevinar, què és allò que desitge i que anhele conquistar. Et fa viure experiències, sentiments, emocions, i et fa agafar bones “bufes” en altres ocasions. Clau de tants secrets i enllaç de tants enemics, companya de dia i confident de nit. Testimoni de llargues i precipitades cercaviles, que acaben totes en gracioses coreografies I també espectadora de les pluges més tristes, en ressò del treball de tants artistes. Obric els ulls, ja he arribat, res s’esfuma, és realitat. 20 de març, dia clau, ara comença el meu despertar,

la festa fallera s’inicia per tot un any. Un any nou, protagonista diferent, però els mateixos donyets treballant per a Blancaneus. Tots a destall, pendent del mirall, cristall que desvetla la seua identitat. No hi ha madrastra que la puga enverinar, això sí, enveges, n’haurà de sortejar. Amiga d’infantesa pot ser l’altra aspirant, però caldrà que espere el proper any per regnar. Sols falta buscar qui la puga cortejar, un bon pretenent, que la vullga acompanyar. I aquesta és la història any rere any, tothom esforçant-se per completar el relat. Prínceps, princeses i molts esdeveniments, circumstàncies, successos, anècdotes diferents. Pepi Barber

137 TRAU LA LLENGUA

els nostres xiquets

trauen la llengua

sopa de lletres En aquesta llengua hi ha una sopa de lletres; amb el sentit del gust distingim els sabors. La llengua és l’òrgan del sentit del gust. A la llengua es troben les papil·les gustatives, que recullen els sabors dels aliments i envien la informació a l’encèfal a través del nervi del gust. La llengua pot distingir diferents sabors: el dolç, salat, amarg i àcid. Busca les paraules que estan subratllades.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

140

paraules encreuades Busca la paraula secreta.

1. Part que sobreïx per damunt de l’ull, recoberta de pèls. 2. En tenim dues i serveixen per a escoltar. 3. Cadascuna de les peces que tenim per a mastegar (sols una). 4. Òrgan situat dalt de la boca, que té dos foradets que permeten respirar i olorar. 5. Part anterior al coll. 6. Òrgan situat a la cara, que serveix per a mirar. 7. Part del cos on trobem el nas, la boca, els ulls…entre altres òrgans. TRAU LA LLENGUA

141

concurs de postals nadalenques

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

142

Guillem Solanes Andrés. 5 anys

Aitana Felis Talens. 4 anys

Ana Bosch Rivera. 5 anys

Carme Carbó Grau. 5 anys

Carme Pachés Serra. 6 anys

Eva Sanchis Sifres. 4 anys

Lluís Magraner Mifsud. 9 anys

Mireia Ferrando Grau. 9 anys

Neus Pachés Serra. 9 anys

Paula Solanes Andrés. 10 anys

Victoria Minguez Magraner. 10 anys

143

Paula Oltra Calvo. 9 anys

TRAU LA LLENGUA

endevina, endevinalla Endevina, endevinalla… què tenim a la boca que quan volem fer burla ix i s’amaga? Aquestes endevinalles són molt fàcils i totes tenen alguna cosa en comú… ho saps?

144

Una senyora

Una dama recaptosa,

molt ensenyorida,

que viu sempre mullada

que sempre va en cotxe

en una cova tancada;

però sempre va mullada.

i sols quan vol parlar

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

se la veu bellugar alguna vegada. _______________ _________________ Trenta-dues cadiretes dins un vell menjador,

Soldats de marfil la guarden

i una vella xerradora

dins d’una humida presó;

que les xafa sense por.

i malgrat tot això, per ella, es revoluciona tot el món.

________________ _____________________

laberint Aquest homenet sâ&#x20AC;&#x2122;ha fet un embolic amb la llengua, li pots buscar la seva?

145 TRAU LA LLENGUA

Belén Arm en

l go

z Sai

artin

els nous fallerets

Ferran Ta l en s

Iker Serra

Re n

ro te Alex Pele

grí P ma alo res

Irene Estr

uc h ba Al

cete

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

146

Llum Palo

Jorge Rod rí g u

ma r

Día

Vicent Ga scó

n miñ Al an a

María Fer

ná n

G u il l e m C am a

ale rT

Saiz

á scriv

na re

Migue Ve rch e

Candela B

ern

Vicent Ca rbó

eg Gr

or i

elfa

d lan

S eu ab

Sara Cata lá A r

147 TRAU LA LLENGUA

pinta, compta i endevina En aquest quadre hi ha molts dibuixos repetits, pinta del mateix color els que siguen iguals i…quin dibuix es repeteix més vagades? La _____________________.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

148

dibuixa Pinta i dibuixa l’element de cada quadre de la dreta que vaja bé en el quadra que hi ha buit a l’esquerra. A la cara tenim ulls, nas, orelles... ________________.

Per a tindre la boca neta cal_____________.

Tots els animals trauen la ______________ . 149 TRAU LA LLENGUA

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

un any en imatges

150

151 TRAU LA LLENGUA

dibuixa Pinta i dibuixa l’element de cada quadre de la dreta que vaja bé en el quadra que hi ha buit a l’esquerra. Tots els animals trauen la ______________ .

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA. ANY 2013

152

solucions Sopa de lletres

Paraules encreuades

Endevina, endevinalla: La llengua

Pinta, compta i endevina: La llengua

Dibuixa

La falla Portal de Valldigna vol agrair la col路laboracio de tots els qui fan possible aquest llibre. Gracies de tot cor.

153 TRAU LA LLENGUA

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

Inmobiliaria Novagestio

COMPRA-VENTA DE INMUEBLES Y TERRENOS 路 ALQUILER Plaza Mayor 16 tel. 96 283 60 00 路 628 615 315 www.grupnovagestio.com

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

Avda. Germanies, 66 路 46760 Tavernes de la Valldigna

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

Tràmits ajuntament: comunicacions i llicències ambientals, plànols i certificats. Tràmits edifici prop: línies alta tensió, transformadors, d’incendis, d’aigua i de baixa tensió; de pública concurrència, d’indústries, vivendes, etc.

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

gracies per fer possible

les nostres il.lusions

Sant Antoni, 161 46760 Tavernes de la Valldigna T. 962 836 846 disseny@immabononad.com www.immabononad.com

gracies per fer possible