Llibret Falla Portal de Valldigna 2018 by Falla Portal

La comissió del LLibret Faller de la falla Portal de Valldigna donarà a conéixer el present llibret mitjançant un acte que anunciarem prèviament en els comerços col·laboradors, la nostra pàgina web, les diferents xarxes socials i a través dels grups de WhatsApp. fallaportal.com Feu-se amics nostres a Facebook Segueix-nos en Twitter a @fallaportal Ens pots trobar a l’app “Traca” Dipòsit legal A69-2011 Maquetació Yogur de Fresa Justificació de tirada 500 exemplars Difusió il·limitada i en valencià

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis per a la promoció de l’ús del valencià de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna. La AC Falla Portal de Valldigna és membre de la Federació Lletres Falleres.

FEMINISME SENSIBILITAT CREATIVITAT IGUALTAT FELICITAT OBLIT TENACITAT PERSEVERANÇA SUPERACIÓ GOSADIA VALOR AMOR INCONDICIONAL DEDICACIÓ I DOLÇOR LLUITA PASSIÓ SACRIFICI LIDERATGE LLIBERTAT CORATGE INICIATIVA HEROÏCITAT TALENT I AUTORITAT ALEGRIA ESFORÇ ALTRUISME TEMPRANÇA EMPATIA RESPECTE

COL·LABORADORS LITERARIS

RAQUEL DONET / ANNA RUIZ SOSPEDRA / IMMA BONONAD PLANCHA / MAR ALBEROLA BRINES / LORENA CHOLVI SANSALONI / Mª JOSÉ GRAU PONS / CARLOTA BONONAT PELLICER / E. A. O. ESCRIHUELA / SÍLVIA BORRÀS CHOFRE / HÉCTOR VERCHER MOMPÓ / GERTRU GRAU / MARISA GRAU ESTRUCH / ÀNGELA MAGRANER MIFSUD / ANA LLOPIS / OLGA DUCAT / JORDINA GASCÓN BORRÀS / ELENA MONCHO PALACIO / LORENA CEA / AMPARO ALBACETE CREMADES / MARIAM TALENS ARTIGUES / PEP ORTIZ / S.B.CH. / SHEILA ROMERO CHAVELI / AMPARO CÍSCAR PALOMARES / ÀLEX BARBER PONS / JAUME TALENS / M. CARMEN CANET MOLLÀ / EMILIO GRAU PONS / ENCAR MIFSUD ESTRUCH / GEMMA ALTUR / CARLA I MAR / JUANJO FELIS GRAU / HERMI, JUAN, GEMA, MARIAM, AITANA I MARTINA / LÍDIA ANDRÉS / MIREIA ALARIO / VICENT SANSALONI TORMOS / PEPI BARBER PONS / ROSA MAGRANER GRAU / JUAMBA MIFSUD ESTRUCH / RAQUEL ALARIO / PAULA SOLANES ANDRÉS / VERA SANSALONI TORMOS / ANDREA CARBÓ GRAU / VICTÒRIA MÍNGUEZ MAGRANER /

ÍNDEX /006/ /008/ /010/ /014/ /018/ /020/ /022/ /024/ /028/ /030/ /032/ /036/ /038/ /042/ /046/ /050/ /053/ /056/ /058/ /061/ /064/ /072/ /075/ /080/ /083/ /086/ /089/ /091/ /094/ /097/ /100/ /104/ /108/

INTRODUCCIÓ VALORS DE SOCA-REL FEMINISME / RAQUEL DONET SENSIBILITAT ESTÈTICA / ANNA RUIZ CREATIVITAT / IMMA BONONAD IGUALTAT / MAR ALBEROLA FELICITAT / LORENA CHOLVI OBLIT / Mª JOSÉ GRAU TENACITAT / CARLOTA BONONAT PERSEVERANÇA / E. ESCRIHUELA SUPERACIÓ / SÍLVIA BORRÀS GOSADIA / HÉCTOR VERCHER VALOR / GERTRU GRAU AMOR INCONDICIONAL / MARISA GRAU DEDICACIÓ I DOLÇOR / ÀNGELA MAGRANER LLUITA / ANA LLOPIS PASSIÓ / OLGA DUCAT SACRIFICI / JORDINA GASCON LIDERATGE / ELENA MONCHO I SÍLVIA BORRÀS LLIBERTAT / LORENA CEA CORATGE / AMPARO ALBACETE INICIATIVA / MARIAM TALENS HEROÏCITAT / PEP ORTIZ TALENT I AUTORITAT / SÍLVIA BORRÀS ALEGRIA / SHEILA ROMERO ESFORÇ / AMPARO CÍSCAR ALTRUISME / ÀLEX BARBER TEMPRANÇA / JAUME TALENS EMPATIA / CARMEN CANET RESPECTE / SÍLVIA BORRÀS LLETRA D’OR / AMPARO ALBACETE LLETRA D’OR / MARIAM TALENS LLETRA D’OR / EMILIO GRAU

/112/ /114/ /116/ /118/ /120/ /132/ /134/ /138/ /140/ /144/ /146/ /150/ /152/ /156/ /158/ /159/ /160/ /161/ /162/ /164/ /172/ /176/ /184/ /186/ /190/ /192/ /196/ /198/ /200/ /211/ /214/ /216/ /218/ /220/ /222/

VALENCIANS I VALENCIANES DE SOCA-REL PREMI A LES LLETRES FALLERES SALUTACIÓ REGIDORA A LA FALLERA MAJOR DE TAVERNES RECORDATORI FALLERES MAJORS ANY 2017 SALUTACIÓ DEL PRESIDENT VIDA DEL PRESIDENT A LA FALLERA MAJOR VIDA DE LA FALLERA MAJOR SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL VIDA DEL PRESIDENT INFANTIL A LA FALLERA MAJOR INFANTIL VIDA DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL REGINES MAJORS I INFANTILS COMISSIÓ MAJOR COMISSIÓ INFANTIL FALLERS I FALLERES FALLERETS I FALLERETES SETMANA FALLERA ESBÓS FALLA GRAN I CRÍTICA ESBÓS FALLA INFANTIL I CRÍTICA UN FALLER UNA IMATGE PREMIS ATORGATS L’ANY 2017 LES NOSTRES NOTÍCIES FALLERES A ENRIQUE SANCHO - TIO ENRIQUE ENTREVISTA A RAQUEL ALARIO FALLERS D’HONOR RECOMPENSES PART INFANTIL AUCA INFANTIL NOUS NADONS REDACCIONS INFANTILS TARGETES INFANTILS FOTO GUANYADORA DEL CONCURS PACO TEODORO PUBLICITAT

Parlar de valors és parlar del conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona siga preuada; en aquest cas són ideals, comportaments, respostes, accions que ens guien i encoratgen a entendre i enfocar les nostres vides. Som éssers socials, a més de biològics i psíquics, determinats per l’herència familiar, així com també pels valors d’una època i/o una societat determinades, a més de tot un seguit de vivències, de desitjos, d’expectatives i, en definitiva, de valors que les persones anem incorporant i fent nostres. Hi ha, però, valors lligats al gènere? Podem parlar de valors masculins i de valors femenins? Enguany dediquem el nostre llibret faller a la transmissió de valors a través de les dones, dones valencianes, moltes d’elles anònimes i d’altres públiques que han contribuït a molts dels canvis estructurals de la societat humana.

Moltes han estat les aportacions de les dones

models masculins adoptats majoritàriament,

al llarg dels segles, i que s’han fet des de la

tant per homes com per dones, no ajuden a

vida privada, i que han permès tirar endavant

destacar aquests valors femenins. A més a més,

un projecte de societat sense excloure ningú, i

la falta de coresponsabilitat en la vida pública,

això és digne de ressaltar.

tant del món econòmic, polític i social, fa que s’hagen de continuar reforçant aquests valors.

Cada valor té un to i un significat, envia un missatge directe, pensat i contundent. Els valors

“Vivim amb massa servituds que afecten

ens ajuden a fer coses de manera diferent per a

especialment les dones i hem de treballar per

fer possible la convivència i la vida...”Sense valors

construir un nou model també en femení, o al

no es poden construir lleis” - diuen els lletrats.

menys més igualitari”. Doncs moltes són les

Des d’aquestes pàgines coneixerem testimonis

que han estat i continuen estant, sobreeixint i

de dones amb càrrecs de responsabilitat que han

destacant pels seus valors.

assumit plenament, i sabrem de les dificultats que han trobat, així com de les renúncies i com no

Però cal afegir que els valors s’universalitzen,

també, de les recompenses.

no són propietat d’un gènere determinat.

La importància de la dona en la societat actual

En aquest procés de canvis de valors encara

és indiscutible, però no sempre ha estat així,

queda molt per fer, però és un camí sense

la dona només pel fet de ser-ho ha hagut de

retorn. Ara les dones participen en el món de la

treballar i demostrar-ho, molt més que els seus

cultura, de la política o dels negocis. Els homes

companys els homes. Moltes dones rellevants

tenen cura dels fills, poden demanar permisos

en la història han treballat i lluitat perquè hui la

de baixa per atendre el seu nadó i es fan càrrec

igualtat siga més visible.

de les feines de la llar.

Cal remarcar que la dona té una intel·ligència

Els valors canvien a cada generació, no

emocional que la fa diferent a l’home, però els

són inamovibles. Els moments històrics transformen la societat. Hi ha diferents

VIVIM AMB MASSA SERVITUDS QUE AFECTEN ESPECIALMENT LES DONES I HEM DE TREBALLAR PER CONSTRUIR UN NOU MODEL TAMBÉ EN FEMENÍ, O AL MENYS MÉS IGUALITARI

factors que fan possibles aquests canvis: el nivell cultural, la posició social i política de la família, el tipus d’escola, l’entorn social i, especialment, tots aquells valors que els progenitors transmeten als seus fills de forma més inconscient, en una mirada, en una conversa, en els vincles socials i en els ideals que regeixen les seves vides. En homenatge a totes i cada una de les dones valencianes, que d’una u altra manera ens han transmès el seus valors donant-nos lliçons i aprenentatges de vida... S.B.CH.

S R O L L E VA R A C O S DE

FEMINISME

RAQUEL DONET Encarna Sant-Celoni, la veïna de les ulleres

ninguna em desperta prou interés per dedicar-

lila.

li unes quantes hores cara l’o rdinador.

Des que he sabut el tema que tractava el llibret

Passa el dia i arriba la nit, em vénen noms

d’enguany, que no he parat de pegar-li voltes:

al cap de tant en tant, però igual que vénen

“Dones valencianes... Na Violant d’Hongria, Sor

se’n van. El meu cunyat m’ha donat la idea

Isabel de Villena... massa llunyanes, tampoc cal

d’escriure sobre alguna dona destacada del

anar-se’n al segle XV, a més, les tinc més vistes

poble. “Alguna més en deu haver a banda de

que el tebeo... Alguna escriptora més actual,

la que s’ha triat ell... Potser alguna mestra de

quines he llegit últimament? Carme Miquel,

la República... Aquella Gràcia de Simat de la

Elvira Cambrils, Anna Moner, Mercè Climent...”

llegenda dels tres dies de gràcia... Lucrècia

No m’acabe de decidir, totes m’agraden, però

Borja, que no era del poble, però tenia família a

Gandia... La Delicà de Gandia? Pobreta, l’única

canviat la grafia castellana ch de Vercher per la

cosa important que va fer va ser morir-se...”

g originària del català.

Ja al llit em ve al pensament una escriptora

Veig que escriu poesia, narrativa i fa

del poble que vaig trobar per casualitat en

traduccions de llibres. A més, ha guanyat un

una pàgina d’internet, em vaig quedar amb

fum de premis literaris, també ací al poble,

el nom perquè s’assemblava molt al d’una

els premis Jordi de Sant Jordi de poesia i

professora que teníem a l’institut i perquè em

el Gebalcobra de narrativa, que atorgava

va sorprendre no conéixer-la: Encarna Sant-

l’Ajuntament de Tavernes allà pels 80. En

Celoni. Disculpeu la meua ignorància, potser la

una de les entrevistes que li feren arran de la

coneix tot el món, però jo no havia sentit parlar

publicació de la seua última novel·la, Milonga

mai d’ella.

de tardor (2014), la periodista li preguntava per la llengua tan rica que havia utilitzat i pels

Busque per internet sobre ella i,

dialectalismes. Ella responia que estava bé

soprenentment, m’ixen moltes pàgines i, fins

donar a conéixer la riquesa lingüística d’altres

i tot, un canal de YouTube. També hi ha fotos,

parlars. “De segur que el llibre està ple de

i no, no la conec. “Deu viure fora, i publicarà

paraules i expressions valleres, quina malícia

també fora, a Catalunya potser. A més, és més

haver d’e scriure sobre ella sense haver-ne

major que jo, un poc més jove que els meus

llegit cap llibre!”.

pares, és normal que no la conega...”, intente justificar el meu desconeixement.

Continue buscant informació i trobe que és col·laboradora del diari digital diarilaveu.com

Descobrisc que és del poble, on es va criar

on escriu articles d’opinió. En té alguns molt

des que va nàixer, el 1959, fins els dèsset anys

interessants sobre feminisme, moviment del

i que el seu nom complet és Encarna Sant-

qual és una militant molt activa. En un d’ells llig

Celoni i Verger. Primera sorpresa: s’ha corregit

el següent:

el segon cognom (i possiblement també el primer, no com l’homònima professora que he

“Tristament, per a molt homes, totes les obres

esmentat abans, que conserva el Sansaloni), ha

que han fet i que fan les dones (pintores, escriptores, científiques, escultores, actrius...) són sols això, coses de dones i, per

JA AL LLIT EM VE AL PENSAMENT UNA ESCRIPTORA DEL POBLE QUE VAIG TROBAR PER CASUALITAT EN UNA PÀGINA D’INTERNET

tant, no els interessen; és com si d’una manera conscient o inconscient, les consideraren de segona categoria, inferiors”. Ara ho entenc. M’han donat les tantes al llit i m’he desvetllat del tot, les idees se m’amuntonen al cap i no em queda altre remei que alçar-me i dedicar-li a esta dona la meua última nit de vacances d’estiu, és el meu modest homenatge, a la que possiblement siga l’escriptora més important que ha donat el nostre poble. Perquè ara ho veig clar. Com

pot ser que no coneguera jo a esta escriptora?

“Si, ben mirat, el que estranya, així que et

Que mai haguera sentit ni anomenar-la? Tal

pares a analitzar el constant bombardeig

vegada és simplement pel fet de ser dona.

sexista que patim les dones des del moment

La coneixeria si haguera sigut un home? No

que naixem, és que no siguem totes unes

ho sé, però tot em fa pensar que segurament

figues molles i unes esclaves sexuals o

sí. El que ella denuncia als seus articles del

domèstiques perfectes. Ausades que sí!

diari és justament això: el silenci al qual ens

Veritablement és un miracle que hi haja dones

veiem relegades les dones. El desinterés, la

lliures, rebels, intrèpides..., per totes bandes;

indiferència, l’oblit, per part de tota la societat,

dones empoderades, models a imitar, a seguir,

també de les dones. Em vénen al pensament

a redescobrir i visibilitzar!”, afirma en una

alguns escriptors locals o de pobles propers,

entrevista.

que sense tindre la trajectòria que té Encarna, sí que són coneguts per molta gent, per mi, si

Encarna Sant-Celoni es considera una “una

més no.

simple activista amb ulleres lila que viu el feminisme en el dia a dia i en les lletres

que conrea”. Però per a mi ha sigut tot

poema, ella m’ha amollat, amb l’audàcia que

un descobriment: he descobert la veïna,

dóna la innocència: “I tu què fas per lluitar

l’escriptora, la feminista, la valencianista,

pels drets de les dones?” En eixe moment, un

la sacsejadora de consciències, la dona

poc avergonyida, la veritat, li he contestat:

empoderada, el model a imitar, a seguir, a

“Mentre t’explique tot això estic lluitant pels

redescobrir i visibilitzar! La Maria Mercè Marçal

drets de les dones”.

vallera! I ara, escrivint açò, estic aportant el meu Casualitats de la vida, i amb açò ja acabe,

granet d’arena a la igualtat entre homes i

hui dinant li recitava a la meua filla els

dones. I tu, mentre ho lliges. I la Falla Portal

cèlebres versos de Maria Mercè Marçal:

per parlar de dones, les nostres dones, en un

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut

llibret de falles. Gràcies per haver tingut esta

dona, de classe baixa i nació oprimida; i el

iniciativa.

tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. Quan he acabat d’explicar-li què significava el

I a Encarna, un plaer haver-te conegut!

SENSIBILITAT

ANNA RUIZ SOSPEDRA / ARTISTA PLÀSTICA A conseqüència de les falles o les falles com a

Ma mare, Ana Sospedra, també començà

conseqüència.

treballant en tallers de falles, però per la condició de ser dona no pogué accedir a les

Si em pare a pensar és difícil desvincular les

mateixes possibilitats que mon pare encara

falles de la meua vida, encara que hauria de

que apuntava, ja tan jove, una gran sensibilitat

matisar ja que hui en dia sols estic vinculada

cap al color i gran curiositat. Tots dos, malgrat

a una part de la festa i és la part creativa.

les seues condicions socials i carència de

Mon pare, Alfredo Ruiz, home inquiet e

formació, conformaren un equip de treball en

inconformista ha treballat en elles quasi

un taller propi del qual eixiren un gran nombre

quaranta anys formant-se als inicis en el ofici

de falles, podria dir icòniques però concretaré

mentre anava de taller en taller i esdevenint

diguent que isqueren les falles amb major

artista al llarg de la seua vida aportant el que

sensibilitat estètica i social de la història de

jo considere, els canvis estètics i conceptuals

les falles. Així que vaig créixer en un taller on hi

més importants en la festa de les falles.

hagué una constant efervescència creativa, en

tot allò positiu i negatiu que comporta. Aquest

Tenint en compte que era un ofici en absència

és un ofici en què és inevitable la vinculació

de dones autores mai em vaig preguntar si pel

familiar, és a dir, es tracta d’una activitat que

fet de ser jo dona seria un impediment, primer

va “in crescendo” fins arribar el dia de la plantà,

perquè estava tan interioritzat en mi eixe món

per tant quan s’apropa eixe període es passen

de taller que no em trobava aliena, a l’igual que

tantes hores als tallers que sí o sí la família ha

decidir-me a estudiar Belles Arts, a pesar que

de col·laborar d’alguna manera i com era lògic

no tenia en eixe moment referents de dones

els meus germans, germana i jo hem viscut

artistes, mai em va fer qüestionar-me la meua

repetidament eixes hores de tensió i resolució

capacitat pel meu sexe, resultaria absurd.

que suposa el període final de la creació d’una

Tanmateix sempre m’ha molestat quan algú em

falla fins la plantà. Poden ocórrer dues coses

feia al·lusió a què es notava en el meu quefer

o quedes atrapat pel ritme frenètic i continues

artístic la mà d’una dona, i em molestava

ballant o bé que no vulgues, malgrat apreciar-

perquè considere que totes les persones tenim

lo per vinculació afectiva, saber res d’ell. Així

la nostra pròpia personalitat i que si hi ha un

que de quatre, vaig ser l’única en voler provar

patró de reconeixement de dona o home és

aquesta pujada d’adrenalina però aquesta

perquè aquest ha sigut creat per l’educació.

vegada generant-la a través de la creació de

Volia que se’m reconeguera a mi, és a dir, a la

la meua pròpia falla per primera vegada i de

meua personalitat i no una idea prefixada del

manera aïllada al 2001 i, posteriorment, al 2008

que faria o com actuaria una idea construïda

fins avui en dia.

de dona. El sexe femení en general ens enfrontem a uns estereotips tan arrelats a la nostra cultura que

EL SEXE FEMENÍ EN GENERAL ENS ENFRONTEM A UNS ESTEREOTIPS TAN ARRELATS A LA NOSTRA CULTURA QUE VAN DES DE LA NOSTRA APARENÇA I COMPORTAMENT FINS A QÜESTIONAR LA NOSTRA CAPACITAT COGNITIVA PER UNA QÜESTIÓ DE FÍSICA, DE TINDRE VAGINA

van des de la nostra aparença i comportament fins a qüestionar la nostra capacitat cognitiva per una qüestió de física, de tindre vagina, l’argumentació com es veu és ridícula i per eixe motiu la recalque. Per això el més important a l’hora d’enfrontar-te o encarar els prejuís prefixats és haver-los derrocat una mateixa en primer lloc, amb la simple naturalitat de preguntar-te què vull fer i com vull ser, la reflexió és el més important de tot, mai l’acceptació de les coses perquè sí i, menys, quan no funcionen amb la nostra persona. I després amb la nostra actitud d’enderrocar els impediments exteriors. Aquest plantejament és pràcticament el que tracte en les meues falles i el que sempre intente transmetre qüestionant a través del meu treball qualsevol pressuposició que hi haja, siga de gènere, social, educacional, etc.

Es tracta de normalitzar la particularitat de cada persona, anul·lant la generalització, és a dir, parle de la llibertat de ser. La meua decisió de fer falles i desenvoluparme en elles malgrat el menyspreu que existeix cap a elles en els cercles culturals, a banda de la familiar lògicament, és des d’una visió com a artista degut a diversos aspectes que m’interessen i que es donen en aquesta festivitat i que vull destacar perquè defineixen com entenc les falles: un aspecte sociològic, m’interessa la festa de les falles com activitat transformadora de l’espai públic, pel caràcter igualitari que suposa una festivitat en el sentit que apuntava Gadamer “La festa és sempre festa per a tots” està clar que per a aquelles persones que vulguen participar d’ella (dóna igual el gènere, l’estatus social, l’edat, etc.). Un interès com a mitjà d’expressió artístic, les falles (com a monument) tenen la qualitat de trobar-se al carrer, és a dir, a l’abast de qualsevol persona irrompent la seua quotidianitat, per tant, tens l’oportunitat de dirigir-te a elles en la responsabilitat que això comporta tinguen o no inclinació cap a l’art. I un interès plàstic, l’oportunitat de desenvolupar-te i expressar-

te tenint en compte volum, espai, composició, és a dir, una instal·lació en l’espai obert i, que en qualsevol altre àmbit artístic seria difícil de realitzar per falta de lloc, recursos i economia. I, per últim, i un dels més interessants el seu caràcter efímer, on el foc el considere tant important com la realització de l’obra, on un element de la naturalesa és el destructor que et permet començar de nou, podem dir que és dur al mateix temps que alliberador perquè t’allibera de quelcom ja realitzat, per a enfrontar-te a alguna cosa nova. Tal vegada siga difícil per a algunes persones però jo crec que només ho sembla quan es mira des de fora; necessites formar part del cicle, crear quelcom que saps que has de destruir, té una poètica particular, el foc li lleva valor material a l’objecte que crees, i és això el que fa tan característiques les falles, que un element tan devastador com de vegades és el foc serveix ací per a donar pas al nou, a més en un ambient festiu i públic accessible a tota persona. Per aquests aspectes crec que les falles tenen una singularitat especial que les converteixen en una forma d’expressió artística molt interessant. I que fan que malgrat les asprors a les quals m’enfronte i tants aspectes dissonants amb el meu pensament encara vulga formar part d’elles.

CREATIVITAT

IMMA BONONAD PLANCHA Paula il·lustra els meus despertars.

interiors entre elles. Mentre el seguíem, imaginàvem l’obra exposada en els diferents

Era el mes d’octubre, o potser fóra novembre

espais interiors i exteriors i parlàvem entre

de 2014. Recorde molt bé aquell matí perquè

nosaltres de com fer açò o allò, on ubicar

visitàvem un espai que havíem reservat per a

l’actuació de l’acte inaugural, les peces més

exposar els nostres treballs artístics. També

grans i pesades o aquelles més menudes o

recorde aquell dia perquè moments abans

lleugeres. Finalment, arribàrem a la sala on

havia rebut una mala notícia, que encara hui,

estava exposada en aquell moment la seua

quan la recorde, se’m fa un puny el cor. Però

obra i que, mesos després, acolliria la nostra.

això ara no importa.

Ja coneixia el seu treball i la seguia des de feia temps però no esperava trobar-me aquell matí

Arribàrem prompte i l’encarregat ens va guiar

les seues il·lustracions allà exposades i poder-

per l’edifici: tres naus de dues plantes i patis

les admirar de tan prop. Aquell va ser el dia que

LA IMATGE ESCOLLIDA FORMA PART D’UN LLIBRE FRUIT DE L’AMOR I DE L’ADMIRACIÓ QUE SENT ELLA PEL DIRECTOR I CRÍTIC DE CINE FRANCÉS FRANÇOIS TRUFFAUT

vaig comprar el cartell que llueix a una de les parets del meu dormitori. Aquell va ser el dia que vaig decidir il·lustrar la meua intimitat amb una obra seua. La imatge escollida forma part d’un llibre fruit de l’amor i de l’admiració que sent ella pel director i crític de cine francés François Truffaut i per la seua manera de vore i de reflexar el món. Paula Bonet, nascuda a Vila-Real i que va estudiar Belles Arts a la Universitat Politècnica de València, té una sensibilitat extraordinària i un do especial per a plasmar amb el seu traç qualsevol idea. La seua obra il·lustra altres arts escèniques com la música, la literatura i el cine. I, des de fa tres anys, il·lustra també els meu obrir d’ulls cada matí.

IGUALTAT

MAR ALBEROLA BRINES No havia estat mai al Palmar i una excursió em

típics de la regió, elaborats amb peix agafat a

va dur a conèixer un dels pobles més típics de

la mateixa Albufera.

la terra valenciana. Però el paratge no és conegut tant sols pel El Palmar és una illa situada al mig del parc

seu olor tan característic ni pel sabor dels

natural de L’Albufera, rodejada de cultius

seus menjars. Fa uns anys es va desencadenar

d’arròs i hortalisses; els camps, les barraques

uns dels conflictes més mediàtics a la nostra

restaurades amb el sostre fet amb canyes i

comunitat.

fang, la posta de sol, el passeig amb barca i l’olor dels arrossars et porten a una altra època.

Un dels principals mitjans de vida és la pesca,

Té poc més de 1.000 habitants i 33 restaurants,

sota la vigilància i supervisió de la Comunitat

i és un bon lloc per a menjar qualsevol del plats

de Pescadors, que és la institució que regula

EN 1997 UN GRUP DE DONES VA ENCETAR UNA LLUITA PER TAL D’ACONSEGUIR EL RECONEIXEMENT I EL DRET A PESCAR EN IGUALTAT DE CONDICIONS ALS HOMES

els llocs de pesca. A més, la societat a esta

va viure al poble de discòrdia, cansament i com

xicoteta pedania està classificada segons es

no fortes despeses.

pertany o no a la Comunitat i els membres solien ser únicament homes, no deixant

A 2008, després d’onze anys de resistència per

aleshores que les dones participaren de

part de l’entitat i, 750 anys de discriminació, el

l’activitat econòmica principal, ni per herència

conflicte va arribar a la fi però amb un sabor

ni tant sols poder transmetre el dret als seus

amarg, amb sensació d’haver tardat massa

descendents.

temps en resoldre’l, ja que actualment ningú viu únicament del peix. L’Albufera està patint

En 1997 un grup de dones va encetar una lluita

els efectes de la contaminació i això fa que

per tal d’aconseguir el reconeixement i el dret

cada dia hi haja menys. Veritablement, es

a pescar en igualtat de condicions als homes,

va lluitar per un motiu més sentimental que

una lluita que les portà fins els tribunals i els va

econòmic i es va aconseguir el dret de la

fer molt de mal a nivell personal.

dona a estar i a participar en tots els espais, sent com elles van manifestar ciutadanes de

El poble de El Palmar es va dividir en

primera.

dues bandes, enfrontades amb totes les repercussions que això comportava, com

En 2017, les dones pescadores de El Palmar

canviar de lloc on normalment es comprava,

foren guardonades amb el premi Isabel Ferrer

donant-se de baixa d’associacions com la falla,

de la Generalitat Valenciana, per la seua lluita

portant desastres familiars i desordres socials,

per la igualtat de gènere i per haver aconseguit

en definitiva, una pressió damunt d’estes

el respecte al seu dret d’exercir la pesca a

dones culpant-les de la difícil situació que es

L’Albufera.

FELICITAT

LORENA CHOLVI SANSALONI Una notícia inesperada, una poalada d’aigua

La vida se’ns paralitza a tots per segons, les

freda que et canvia la vida de la nit al matí.

llàgrimes brollen per les galtes de cadascú, el PER QUÈ s’apodera de tots nosaltres.

Una prova diagnòstica mèdica, realitzada per casualitat , la sorprén amb la dolenta notícia d’un

És ella, que amb la positivitat, alegria i

càncer de mama. Por, ràbia, impotència o tristesa

extraversió que la caracteritza ens dóna una

són alguns dels sentiments que es barregen a

lliçó de valors a tots nosaltres.

dins del seu cor només se n’assabenta. Deixa de preocupar-se per ella mateixa, per Al mig d’aquesta tempesta de sensacions,

passar a fer-ho pels seus fills i pel seu marit,

reuneix el valor necessari per comunicar-ho

són ells el més important i el que prioritza

amb total transparència a la família.

davant la seua situació. L’amor cap a ells la fa

UNA PROVA DIAGNÒSTICA MÈDICA, REALITZADA PER CASUALITAT, LA SORPRÉN AMB LA DOLENTA NOTÍCIA D’UN CÀNCER DE MAMA. POR, RÀBIA, IMPOTÈNCIA O TRISTESA SÓN ALGUNS DELS SENTIMENTS QUE ES BARREGEN

que siga una autèntica lluitadora i aconsegueix

l’ajuda a portar-los de la millor forma possible.

que tota la família fem pinya, tots som ella,

A més, el respecte i l’empatia amb la resta de

i tots units aconseguirem véncer aquesta

dones que comparteixen la mateixa malaltia,

malaltia.

a qui coneix al llarg dels durs mesos de tractaments, la fa ser més forta i ens anima

Una operació i un canvi físic significa el

a tots a ser iguals de forts, ja que poc a poc

principi de la cursa cap a la recuperació i ella

anem arribant a la meta tant desitjada.

ens demostra que, qualsevol trastorn d’imatge és secundari quan realment tens ganes de

A la fi arriba agost i amb la calor d’aquest mes

viure, ens ensenya a valorar el que importa de

s’acaben les llargues esperes als hospitals per

veritat i no decau en la negativitat.

rebre la medicació, s’acaben les angúnies i malestars, comença a somriure a la vida amb

La perseverança és una qualitat que ella

més energia. Amb decisió s’afronta a la seua

millor que ningú du a terme, voluntàriament

nova imatge, que la fa més bonica que mai.

canvia la seua alimentació per a dur millor

Està radiant, preciosa i la seua felicitat ens

els tractaments. Una dieta complicada que a

contagia a tots.

qualsevol se’ns faria dura de realitzar, però que ella es compromet a seguir sense discriminar-

Orgullosa em sent de tindre-la a la meua vida,

la en cap moment.

un referent a seguir per a tots, el clar exemple dels valors veritablement importants per a la

Aquesta tipus d’alimentació dóna els

vida.

seus resultats a l’hora de dur a terme els

tractaments, ja que a pesar de ser duríssims,

Dedicat a totes les dones que lluiten.

OBLIT

Mª JOSÉ GRAU PONS “Com el vent que s’allunya,

La majoria de joves i no tant joves no n’hauran

com el vent que vindrà,

sentit mai parlar d’ella, però de segur que

cada vida s’engruna

els meus pares i altres en edat semblant

i no saps cap on va.

recordaran la cantant local DOVA.

Però si amb tu vaig fent via entremig de la gent,

La primera vegada que vaig escoltar el seu

cada dia és bon dia

nom va ser a casa de ma tia Reme, la germana

que ve i fuig com el vent.”

major de mon pare, jo tindria sis o set anys,

(Com el vent. Dova)

perquè quan era menuda solia anar a sa casa, al carrer de sant Roc, on tenia una perruqueria.

Aquests versos de la cançó “Com el vent” de

Dona valenta ma tia també, que amb vint-i-

Dova em vénen com l’anell al dit per presentar-

nou anys ja era vídua amb dos menuts que

vos la dona de qui vaig a parlar.

traure avant. Però tornem al tema en qüestió.

PAQUITA DOLÇ I GONZÁLEZ NASCUDA A TAVERNES DE LA VALLDIGNA EL 31 DE DESEMBRE DE 1943. PROFESSIÓ: CANTANT POP CONEGUDA ARTÍSTICAMENT COM DOVA

Coneguda artísticament com DOVA, nom format per les primeres lletres del seu primer cognom i el del seu marit Joan Valleri. De ben menuda es traslladà a València amb la seua família i, posteriorment, a Mallorca on passà la seua joventut. Es casà als vint anys i fou aleshores quan començà la seua carrera musical, amb cançons en valencià, mallorquí i castellà. Les necessitats econòmiques foren el desencadenant de la seua aventura musical. Com la majoria de cantants que comencen la seua trajectòria, es presentà a diversos concursos televisius i als dos festivals més importants de l’època que es celebraven al territori espanyol: El Festival de la cançó Mediterrània (1967) a Barcelona i el Festival

Allí em sona haver vist la portada d’un vinil

de Benidorm (1968), edició què guanyà Julio

on apareixia l’artista amb la seua melena tant

Iglesias. Participà al programa “Passaport

característica. Tal volta també degué escoltar

a Dublín” (1971) un concurs on s’escollia al

algun dels seus senzills al tocadiscos, d’això

representant espanyol del Festival d’Eurovisió

ja en fa quaranta anys i a hores d’ara la meua

i on participaren a més de Dova, Los Mismos,

memòria ja està ben farcida de records,

Nino Bravo, etc. i que guanyà altra valenciana,

tanmateix no em ve al cap ninguna tonada

Karina.

d’aquell temps més bé llunyà. ...I com el vent vaig fent via. I es preguntareu com em vaig decidir a escriure sobre ella, doncs a una de les reunions

Dova féu arribar la seua veu per tot arreu

de l’equip de llibret i, després d’haver escollit

d’Europa fins que als anys 80 decidí de cop

el tema sobre el qual anava a versar aquest,

i volta tornar a la tranquil·litat de la seua

començàrem a pensar en dones valencianes,

vida a València i estar al cap de sa casa com

de Tavernes i els voltants, que meresqueren

qualsevol mestressa.

que els dedicàrem uns minuts del nostre temps per recordar-les i, unes quantes paraules més

...Entremig de la gent cada dia és bon dia.

per plasmar-ho en aquest llibret. I no sé com ni perquè, però al cap em vingué, redolí inclòs.

Últimament ha participat en gales,

I com “boca parlà boca castigà”, em digueren

homenatges (Bruno Lomas, Nino Bravo) i

que escriguera jo aquest article.

festivals benèfics permetent a tot aquell que s’acosta, fruir de la seua veu que encara

PAQUITA DOLÇ I GONZÁLEZ

posa els cabells de punta a més d’un i, on

Nascuda a Tavernes de la Valldigna el 31 de

interpreta temes com “Los gitanos, Com el

desembre de 1943.

vent, M’agradaria o Amor es mi canción” entre

Professió: cantant pop

d’altres.

La de Tavernes, malgrat ser una dona treballadora no arribà a ser una artista de renom, li faltà el senzill que la llançara al número 1 de les llistes musicals de l’època. Intèrpret elegant ens regalà una col·lecció de cançons que feren vibrar fins el més pintat. Com el vent que s’allunya... Dova s’allunyà de la memòria de tot un poble però ha pagat la pena recordar la seua emprempta musical i tornar al lloc on tot va començar. A la nostra Vall, terra de grans artistes i de dones importants que mereixen que el seu nom ens torne a vindre al cap. “Com el vent que s’allunya com el vent que ha arribat, cada nit, una a una, mor un temps i un passat. Fuig de mi un tros de vida, cremo part del meu crit, però comença un nou dia... Ja és vella la nit.”

COM LA MAJORIA DE CANTANTS QUE COMENCEN LA SEUA TRAJECTÒRIA, ES PRESENTÀ A DIVERSOS CONCURSOS TELEVISIUS I ALS DOS FESTIVALS MÉS IMPORTANTS DE L’ÈPOCA QUE ES CELEBRAVEN AL TERRITORI ESPANYOL

TENACITAT

CARLOTA BONONAT I PELLICER Joaquina Mifsud Martí va néixer a Tavernes

A la primera infància va assistir a l’e scola

de Valldigna, el 25 d’agost de 1917. El perquè

de les Germanes de la Doctrina Cristiana

d’escriure sobre ella és que Joaquina, per a la

d’aquesta ciutat, tot i que per les vesprades

seua època feu una cosa inusual que es mereix

acudia a classes per a aprendre a llegir i

que quede constància a la nostra història: va

fer càlcul, ja que li agradava molt estudiar i

ser la primera dona del poble en obtindre un

sobretot llegir.

títol universitari. Cap als deu o onze anys va ingressar com Era la major de tres germans, filla d’un boticari

alumna interna a un col·legi de València, junt

de Tavernes de la Valldigna, persona culta e

a la seua germana Maria i altres tres xiques de

interessada per la cultura, músic, amb el piano

Tavernes. De les cinc només ella i, més tard, la

com a instrument.

seua germana van poder continuar estudiant, ja

A la família de Joaquina per obrir-me les portes de sa casa i de la seua història. A Guillem, per estar sempre disposat.

que reberen el suport necessari de casa, cosa

El fet de poder acabar tan ràpidament els

poc comú per a les dones de la època.

estudis superiors tot i la Guerra Civil és a causa de la demanda de titulats universitaris per

Va obtenir el títol de Batxillerat examinant-

poder tornar a reestructurar l’Estat Espanyol.

se a l’institut Lluís Vives de València el 1934.

La solució que es va adoptar va ser condensar

El mateix any va iniciar els seus estudis

els dos últims cursos en un, per tal que hi

universitaris en Química a la Facultat de

haguera gent titulada quan abans millor. Cal

Ciències de la Universitat de València situat al

remarcar que de la seua promoció només van

carrer la Nau. Tot això va ser gràcies al suport

acabar els estudis cinc dones.

dels seus pares, a qui ella sempre atorgava tot el mèrit per permetre-li estudiar i animar-la a

Tot i que no va exercir mai professionalment,

seguir els seus estudis superiors.

de manera altruista va aportar a l’acadèmia de Joaquín Verdú el seu títol com a llicenciada.

D’altra banda no tot són flors i violes, també

Aquest fet va possibilitar que s’obrira

van haver-hi dificultats: en primer lloc, durant

l’acadèmia, i facilitar d’aquesta manera que

la República es van cremar moltes facultats

els estudiants de Tavernes pogueren estudiar

i molts laboratoris van resultar destrossats,

Batxillerat al poble sense haver de desplaçar-

cosa que no li va permetre fer les pràctiques

se a la capital. Anys després ho tornaria a

corresponents. A més, cal afegir que, la

fer per a afavorir l’obertura de l’institut de

idea inicial era estudiar Farmàcia, com el

Batxillerat Jaume II el Just. Fent-ho tot

seu pare, però va començar Química ja que

sempre de manera discreta, cercant el bé

els dos primers cursos eren comuns i per a

comú de Tavernes.

cursar Farmàcia hauria d’haver anat a Madrid o Granada. Però l’inici de la Guerra Civil ho

Joaquina es va casar i va tenir fills i néts, i

va canviar tot, ja que va haver d’aparcar els

a tots ells els inculcà la constància de qui

estudis, que no va poder reprendre fins el 1940

començava una cosa havia d’acabar-la, tal i

i acabar el 1941.

com li ensenyà son pare a ella. Va disfrutar d’una llarga vida i el 5 de gener de 2010 va faltar, sent Llicenciada en Química per la

VA SER LA PRIMERA DONA DEL POBLE EN OBTINDRE UN TÍTOL UNIVERSITARI

Universitat de València. Va ser, és i serà per sempre, en la nostra història de Tavernes, la primera dona del poble en obtindre un títol universitari.

PERSEVERANÇA

E. A. O. ESCRIHUELA Molts anys han passat des que prengueres

Criada i educada en una època on els homes

aquella decisió tan important que capgiraria

tenien prioritat davant els estudis, mentre

la teua vida 180 graus; i dic molts anys perquè

que a les dones, en la majoria dels casos,

‘jugant, jugant’ fa més de 15 que començares la

se’ls deixava el paper d’e sposa i mare, mai

teua aventura.

vaig sentir en tu això, com a filla, sempre vaig saber que no tenia una mare “normal”.

És fàcil pensar que tothom ha de seguir els

Contínuament inquieta, aprenia i tafanejava

seus somnis i perseguir-los amb tenacitat,

un fum de coses que sense parar acabava

però no ho és tant quan decideixes fa quasi

fent bé; no importava què feres, ni quanta

dues dècades, que vols estudiar una carrera

pràctica tingueres, a la fi, el resultat sempre

universitària.

era positiu, valor que saberes transmetre a les teues filles, les quals mai pensaran que hi ha

res impossible, perquè sa mare així els ho ha

tren amb un destí final: LA SATISFACCIÓ

demostrat sempre.

PERSONAL.

Per a mi les teues mans eren úniques i prompte

Sols tu saps què va significar seure a una

descobriríem que no sols les mans ho eren.

enorme classe rodejada d’alumnes, xiquets per a tu de 18 anys, que et miraven amb estranyesa

Les teues motivacions i inquietuds unides a la

i sense dissimular. Avui ja, i gràcies a persones

teua constància i actitud davant la vida, anaren

com tu, és una imatge molt normal a les

portant-te fins al límit d’un penya-segat on

universitats, però no tant en aquell moment.

dues opcions s’obrien per a tu: Com una xiqueta amb sabates noves viatjaves - Fer un salt endavant o

cada dia, molts d’ells directa des del treball, però no importava perquè ho feies amb la millor

- fer un pas endarrere.

companyia, la teua filla major. Viatges d’anada i tornada on família i passió continuaves lligant

I en aquest punt he de dir que “ella no recula

amb les mans, experiències i vivències que

mai”! Avui t’ho agraïm perquè has donat, a

d’altra manera no haguéreu pogut viure i que us

família i amics, la millor ensenyança vital.

acompanyaran fins a l’últim alè.

De caràcter fort, dona incansable, has sabut

N’estic segura que no tot fou meravellós però

coordinar família i art, amb milers de treballs,

aquella experiència et va fer desplegar les ales

molts d’ells viatjant arreu del món, que parlen

que avui en dia segueixes estirant.

de tu i dels teus, d’emocions, de sentiments i pensaments que transmeten sense paraules

Treballadora incansable, artista fins a dir prou,

allò que sents i que ets.

has aconseguit superar tot allò que la vida t’ha plantejat amb molt bona nota.

Viatges a Portugal, Itàlia o fins i tot a Taiwan on portes el teu art arreu del món, com si es

Aquest any 2017 no va començar massa

tractara d’una formiga, que va al seu pas fent

bé, però com les coses amb tu són sempre

camí, lent però ferm, ara pots mirar enrere

sorpresa, una vegada més vas donar la teua

amb orgull els quilòmetres recorreguts, les

millor versió i una vegada més una nova lliçó de

experiències viscudes i les persones que has

fortalesa física i psicològica.

anat descobrint i que avui en dia et consideren com el que ets, una gran artista que allà on

Triomfant a la vida familiar i com no a la

va reivindica i dóna a conèixer amb humilitat

professional, ací va el meu tribut personal

el lloc d’on ve i la ciutat que l’ha vist créixer

a una dona ESPECTACULAR, de caràcter

artísticament.

fort i sensibilitat infinita, una persona que

transforma el que és roín en una anècdota,

I torne al passat i pense en aquell moment,

mentre fa obres d’art que no pots ni imaginar.

enmig d’una voràgine de sentiments, tres

Sempre humil i sempre cap endavant

filles en plena adolescència i un marit que

aquesta és la nostra mare, aquesta és la

et recolzaria i t’acompanyaria en els teus

dona, aquesta és: l’ARTISTA XARO BONILLA

projectes quan agafares aquell primer

GOIKOETXEA.

SUPERACIÓ

SÍLVIA BORRÀS I CHOFRE Córrer per a viure. Reptes, superacions personals, promeses,… Portem una bona temporada veient com la

Escoltes i lliges històries que et commouen i

bogeria del corredor està envaint tots els carrers

fas teues les motivacions de la resta.

i camins. Estrany és eixir de casa i no entropessar amb algun o més d’un atleta per tot arreu.

Jo mateix em vaig iniciar a córrer per pal·liar una situació personal que em superava i

Quan parles amb algun d’ells te n’adones de

encara avui en motiva per seguir fent-ho, però

les diferents motivacions que els porten

aquesta és una altra història.

a posar-se unes malles o pantalons curts, calçar-se unes bones esportives i marxar a fer

No conec personalment Natacha López, però

quilòmetres.

la seua és una història que commou qualsevol.

Un clar exemple de superació i repte personal cap a les adversitats que ens presenta la vida i un estímul i referent per a tantes i tantes dones que s’enfronten cada dia a la malatia que com a ella i a tantes més li va sobrevindre un dia. Treballava fins no fa massa en un lloc on vaig tenir l’oportunitat de coincidir amb el seu marit, que era un company de l’empresa Fundació Diagrama, per a la qual treballàvem junts, però en centres diferents, i amb qui solia compartir alguna estona cada quinze dies, per parlar de casos de menors que dúiem entre mans. David Serrano, educador de menors amb problemes de conductes disruptives, és un xic encantador i que a més feia del seu hobby “el córrer” un estímul i al·licient per aquells menors que volien eixir del clot on estaven immersos, els entrenava i preparava, per canviar les males praxis de les seues rutines de

NATACHA NO S’HA RENDIT MAI, LI HAVIA DE GUANYAR LA PARTIDA A LES CARTES QUE LI HAVIEN TOCAT JUGAR, I EN POC DE TEMPS ANAVA POSANT-SE NOUS REPTES A LA SEUA VIDA

carrer, i animar-los per passar de l’asfalt a les pistes d’atletisme. havia fet… i em vaig esborronar, donat que, Cert és, que no teníem l’oportunitat de xarrar

no tenia ni idea dels motius que l’havien dut a

massa, perquè sovint teníem poc de temps.

prendre eixa decisió.

Ell arribava prou just per a fer el seguiment dels menors, i ràpidament marxava cap a altra

David fou tan sincer i em va mostrar tanta

població on continuava la jornada laboral. Però

confiança, que no vaig poder més que

en alguna ocasió jo li havia contat que havia

escoltar-lo amb atenció i desitjar-li la major de

començat a córrer i ja havia fet algunes voltes i

les sorts tant per a Natacha, com per a tota la

curses populars. Li comentava quan de sacrifici

seua família. Em va semblar una mostra d’amor

comportava i com de dur ho trobava, sempre

incondicional i preciosa.

li feia, i continue fent el mateix comentari personal: “Açò és impossible que li puga

Natacha fou diagnosticada de càncer de

agradar a ningú, tu saps com cansa?” David

mama, i en iniciar el tractament, i començar

entre somriures sempre m’animava a seguir

a perdre els cabells, la seua parella David per

endavant i em contava com els anava a ells.

solidaritat amb ella, no va dubtar ni un moment en rapar-se’ls, i així normalitzar la situació que

Un dia li vaig notar un canvi d’imatge, així que

estava vivint-se en casa.

li vaig dir que m’agradava com li quedava. Solia portar els cabells més bé llargs i en veure-li’ls

Des d’aleshores cada vegada que coincidíem li

tan curts em va semblar que li quedaven molt

preguntava com anava el procés, i en pocs mesos

bé. Ell no va dubtar en contar-me perquè ho

em va fer saber de les bones notícies, i l’alegria i

l’esperança s’apoderaren de tota la família.

un Blog que escriu en “lasprovincias.es”.

David i Natacha formen part del grup d’atletes

Aquest any s’ha proposat completar 12

del Carnicas Serrano i acumulen als seus peus

maratons, una per mes, amb la iniciativa

molts, però que molts quilòmetres. A més

solidària “Repte 42k Càncer”, iniciativa que

Natacha és una esportista d’èlit que acumula

pretén recaptar fons a favor de la lluita contra

molts podiums i èxits a les seues cames. Des

el càncer i la reinserció social, mitjançant les

que va conèixer a David no han deixat de córrer

associacions espanyoles contra el càncer i la

junts, quan estan tristos, quan estan contents,

Fundació Diagrama. Natacha López realitza

per un motiu o per altre, fins i tot estant

el repte junt a la seua parella David Serrano.

embarassada no ho ha deixat de fer.

El fet d’haver-se sotmés a la reconstrucció del pit durant el mes de maig ha fet modificar

Córrer per a ells és un al·licient personal, un

una mica el calendari, que continua endavant,

estímul i fins i tot per a David ho ha convertit

això sí, prement les curses fins a que acabe el

en part del seu treball. Quan Natacha va

2017. I ja s’han proposat el repte per al següent,

conèixer el resultat de les proves, només li va

han decidit que la marató de Nova York, els

poder traslladar al metge el major dels seus

espera el 2018. Podem escoltar algunes de

temors, i és que volia veure créixer els seus

les entrevistes que li han fet als Podcasts de

fills de 7 i 4 anys respectivament, en aquell

maratonradio.com.

moment. Cosa que està fent amb tota garantia. “El destí baralla les cartes, però nosaltres Natacha no s’ha rendit mai, li havia de guanyar

som els qui les juguem”, amb aquesta frase de

la partida a les cartes que li havien tocat jugar,

Natacha López ens quedem amb l’esperança i

i en poc de temps anava posant-se nous reptes

la convicció, que l’actitud és una mostra vital

a la seua vida. Un d’ells per a aquest any és

per afrontar amb valentia tots els entrebancs

que volia veure’s guapa amb només un pit, i

que aquestes malalties ens posen per davant.

ha estat la portada de la revista Interviu del mes de maig, (per cert, unes fotos precioses),

Enhorabona campiona!

i ho volia fer per visibilitzar el cos de les dones afectades de càncer. “La vida s’escapa i cal

I felicitacions també per comptar amb David,

aprofitar-la” són paraules d’ella. Recentment

que t’acompanya i viu amb tu, tots i cadascuns

també ha estat homenatjada als premis ECO,

dels teus moments, tan de ràbia, com de dolor

dirigits a aquelles persones que han contribuït

i com no també, sobretot i principalment de

de manera significativa a la lluita contra el

felicitat!

càncer. Ara fa poc més de dos anys d’aquell inici d’una aventura que canviaria per sempre les seues vides, i amb una reconstrucció de pit feta, viu cada dia, amb la il·lusió de la promesa feta a ella mateixa, que no fou altra que tornar a córrer i gaudir com mai abans ho havia fet de la seua família. En aquests moments, podem gaudir de les seues experiències en: “Correr para vivir”,

GOSADIA

HÉCTOR VERCHER I MOMPÓ Margarida Borràs.

Portal de la Valldigna, que dóna nom a esta falla (fet disputat amb un altre llibre publicat a

El segle XV va ser el segle d’or dels valencians.

Segòvia). Per emmarcar la gran influència que

Les grans obres literàries d’Ausiàs March foren

tenia el Regne de València en l’Europa i la resta

concebudes durant esta etapa, a finals de la

del Mediterrani d’aquell moment, una família

qual es va publicar el gran Tirant lo Blanch i

valenciana, els Borja, va coronar dos papes.

nasqué el gran humanista valencià Lluís Vives. També produïren en aquest segle autors tan

La burgesia de la Corona d’Aragó i, en concret,

importants com ara Sant Vicent Ferrer, Jaume

la del Regne de València, dominava el comerç

Roig, Sor Isabel de Villena, Roís de Corella i

mediterrani. Les mercaderies arribaven de tot

va ser publicat Curial e Güelfa. Encara més, el

arreu al port de València: espècies, matèries

primer llibre imprés de tot Espanya es va fer

primeres, perfums i sedes. Va ser precisament

en una impremta a València, just al costat del

el comerç de la seda el que va impulsar la

construcció a finals del segle XV de l’edifici

aquella època com una mena d’espectacle. De

més emblemàtic del cap i casal (i Patrimoni de

fet, segons el nivell social o el delicte, hi havia

la Humanitat): la Llotja de la Seda.

diferents llocs per a dur-les a terme. La plaça del Mercat era reservada per als pitjors delictes.

En este marc de prosperitat, la burgesia vivia de forma alegre en els seus palaus, alguns

El delicte de Margarida va ser nàixer com a

dels quals encara sobreviuen en carrers com

Miquel. Era una dona nascuda dins del cos

Cavallers i Eixarchs. Els fills joves d’aquells

d’un home. Va ser valenta i va intentar dur una

mercaders gaudien de la seua joventut amb

vida normalitzada, sense amagar-se. Però

una certa llibertat. Era freqüent assistir a

segurament algun dels seus amants per despit,

festes, reunir-se, debatre sobre les tendències

o bé la família d’algun dels seus joves amics per

d’art, vestir les millors robes, socialitzar; i

por, la van denunciar davant les autoritats. Al

com és normal en la joventut: experimentar,

Regne de València encara no estava instaurada

estimar, descobrir l’amor i les arts amatòries.

la Inquisició i, de fet, no regien normes recents que tractaren com a delictes estes conductes,

Margarida era filla d’un notari de Mallorca

però així i tot se li va aplicar la justícia basant-

instal·lat a la ciutat de València. Pertanyia

se en normes antigues.

a l’alta burgesia d’una de les ciutats més importants i modernes en aquells moments.

Margarida ha passat a la història com la

Ella era presumida, podia lluir les millors sedes,

primera dona ajusticiada per identitat de

dels colors més cridaners i exòtics. La fortuna

gènere documentada a Espanya. De fet, el

del seu pare li permetia dur una vida desairada,

mateix Miralles en les seues anotacions parla

hedonista. A Margarida li agradava assistir a

d’ella en femení, remarcant la confusió que

festes, conéixer xics de les millors famílies.

existia envers de la seua identitat sexual:

No passava desapercebuda, era divertida,

«En l’any 1460, dilluns, 28 de juliol, en lo Mercat de

descarada i decidida. Lluïa com ningú vestits

Valencia, penjaren a Malgalida, la que era home.

de teles de colors que ressaltaven amb aquell

E dien-li Miquel Borras, fill d’un notari de

sol valencià. Li agradava esprémer la llibertat

Mallorca, lo cual anava como a dona, estigue en

que la joventut ens dóna. Se li coneixien com a

moltes cases en Valencia en habit e vestidures

mínim uns deu amants, de les millors cases.

de dona, la cual cosa fonc sabuda e fonc presa e turmentada.

Totes estes llums d’esplendor i privilegis ens

E per causa de la dita Malgalida o Miquel foren

poden donar una idea preconcebuda que

presos alguns (...)».

Margarida va tindre una vida envejable, però ella amagava un secret.

Cinc-cents anys després, una placa a la plaça del Mercat recorda aquesta dona, que només

No ens han arribat massa documents de la

volia ser lliure tot i estar engabiada dins un

seua vida. Només unes anotacions que en

cos que no li pertanyia. Hem avançat molt en

Melcior Miralles, capellà d’Alfons el Magnànim,

pocs anys, però ens ha costat segles d’arribar-

va prendre el 28 de juliol de 1460, el dia de

hi, i a molts llocs del món encara hi ha moltes

la seua execució. Eixe dia, al bell mig de la

Margarides. Ella és una gran dona valenciana

plaça del Mercat, Margarida fou ajusticiada.

no pel que va fer, sinó pel que cal recordar per

Les execucions públiques eren comunes en

no tornar-ho a repetir.

VALOR

GERTRU GRAU CONXA, LA CANICA

Viquipèdia i busquem dones cèlebres, n’hi ha

La primera dona que ostentà

tantes, que si haguérem de triar, senzillament

responsabilitats polítiques

no podríem, perquè ens seria molt difícil anar

a Benifairó de la Valldigna,

reduint els nombre de dones que valdria la pena

entre el 1938 i el 1939

enaltir. A més a més, som conscients que no totes les dones han tingut l’oportunitat d’exercir

Parlar de dones, i parlar bé, no és gens costós

i demostrar la seua vàlua i que s’han perdut,

ni complicat, més bé tot el contrari. Sols cal

malauradament, veritables genis i heroïnes,

pensar en la mare que ens va portar al món.

no per falta de capacitats, sinó més bé, per circumstàncies alienes que no han permès

Arreu del món podem trobar dones molt

que destacaren en la matèria en la que estaven

valuoses en qualsevol camp. Si entrem a la

predestinades.

També sabem que hi ha moltes dones, que

de poble i que va morir el 15 de març de 2010...

encara que no han sigut “cervellets”, no

però el que no sabia quasi ningú era que,

desmereixen en absolut, perquè amb les seues

Conxa Fons Blai va ser la primera dona que

idees i conviccions s’han dedicat i desviscut

ostentà responsabilitats polítiques a Benifairó,

per ajudar els altres, treballant de manera

que va ser regidora d’educació i membre

silenciosa i altruista i, fins i tot, arriscant la

de la comissió de sanitat. La primera dona

seua seguretat i la seua vida.

regidora de Benifairó.

Així que, anem per on anem, és fàcil poder

Uns mesos enrere, Josep Antoni Alberola,

sentir parlar de tal o qual dona que ha

actual alcalde de Benifairó, consultant a

aconseguit aportar el seu granet d’arena per

l’arxiu el nom dels alcaldes del segle XX per a

tal de millorar el món, o almenys la situació i la

una exposició, i buscant els de la República

vida de la gent més propera.

va trobar en una acta el d’una dona, una tal Conxa Fons Blai, que havia sigut regidora de

No cal anar molt lluny per a trobar-ne.

Benifairó. Es va sorprendre molt per aquesta

Si ens centrem a la nostra comunitat, hi

insòlita troballa. Va descobrir, casualment, que

trobem metgesses, escriptores, advocades,

en plena contesa bèl·lica a l’Estat Espanyol,

científiques,... dones que han destacat

entre els anys 1938 i 1939, el poble havia tingut

per algun motiu o altre. I també en tenim

una dona en el govern local. Hi constatava que

de ben a prop, de dones que mereixen un

Benifairó de la Valldigna, entre la seua història,

gran reconeixement, per la seua vàlua, pel

en temps de la República, havia comptat amb

seu compromís en la societat en moments

“la primera dona regidora del consistori”,

històrics tan convulsius, en plena Guerra Civil

que se sumava a altres casos similars de la

espanyola, com és el cas de “ti Conxa”, que és

comarca.

com li deien al poble. Ell no coneixia aquests fets, ni sabia qui era Qui és “ti Conxa”?

aquesta dona, no n’havia sentit parlar mai. Aleshores, va recórrer a la memòria dels

Fa uns mesos vaig assistir a Benifairó de la

majors del poble, i resultà que era la mare

Valldigna, a un dels actes dedicats al Dia de la Dona. Li feien un homenatge a una dona anomenada Conxa Fons Blai. En aquest homenatge van explicar coses sobre ella que tothom més o menys coneixia, i d’altres molt més interessants, que eren aleshores totalment desconegudes, fins i tot per als seus fills fins feia ben poc. Tothom sabia que Conxa era una dona més de Benifairó, nascuda el 30 de juny de 1911, casada i amb dos fills, que treballava en un magatzem de taronja, com la majoria de dones

CONXA ERA UNA DONA TOLERANT, COMPROMESA, EMPÀTICA I FIDEL A LES SEUES IDEES I CONVICCIONS

de Pep Bataller i de Francesc Bataller. Allò

Així, el cas de “ti Conxa”, s’afegeix al d’aquelles

més increïble del cas és que els fills “no en

dones que durant la República espanyola

sabien res d’això”, tot i que sí que tenien

ostentaren càrrecs de govern i en aquest cas

coneixement que el seu pare, havia sigut tinent

quedaren en l’oblit, sortosament en aquell

d’alcalde durant la República i que havia estat

moment i, que ja calia desvetllar.

represaliat i tancat a la presó per comunista. Però de la mare, que també era d’esquerres,

Hi ha dos raons bàsiques que expliquen

no en sabien res d’aquesta època. Ells eren

perquè als consistoris republicans accedien

menuts i mai es comentà a casa ni al poble

dones a càrrecs de governabilitat municipal.

aquesta faceta seua.

Una és demogràfica, els homes se n’anaven al front, per tant, les dones prenen un paper

Així doncs, en aquest homenatge ens vam

protagonista. L’altra és cultural, respon al fet

assabentar, després de sumar informacions,

que a les primeries del segle XX, i sobretot

de qui va ser la “ti Conxa”.

en la II República, el rol de la dona comença a canviar, i van prenent protagonisme social

Conxa era una dona tolerant, compromesa,

i consciència del seu paper com a dones,

empàtica i fidel a les seues idees i conviccions.

un procés que, després de la guerra i amb la

També, fet insòlit en aquella època, era una

instauració del franquisme, “patirà un procés

dona culta, perquè malgrat no tenir estudis

invers” pel que respecta a la dona i la societat.

universitaris, de menuda va tindre la sort de fruir d’un mestre que li inculcà l’amor per

Per què es desconeixia?

la lectura, cosa que la va portar d’adulta a prendre consciència del que passava al seu

L’alcalde de Benifairó es preguntava com era

voltant, del paper rellevant que començaven a

possible que ningú sabera ni haguera comentat

tenir les dones, a que s’interessara i visquera

res d’aquest fet. El fet és que molta gent del

de primera mà i com a protagonista els

poble ho sabia, però per la por es va tirar

esdeveniments de l’època, i a que s’implicara

un vel, és a dir, es va callar i el seu pas pel

en la vida pública tant en l’aspecte social,

consistori era desconegut per a quasi tots fins

cultural com polític.

a fa poc temps.

De la seua responsabilitat com a regidora

Crec que d’alguna manera el silenci de tot un

d’Educació de Benifairó i vocal de la comissió

poble diu molt sobre la persona qui encobriren

de Sanitat, llevat de persones molt majors del

i també sobre el poble mateix. Segur que Conxa

poble, ningú no en sabia res. Ella, rodejada

mereixia aquest silenci. Ella havia donat la cara

d’homes a l’ajuntament, alguns d’ideologies

i s’havia involucrat de valent pel poble, per tant

contràries a la seua s’introduí a poc a poc en

no es mereixia de cap manera ser castigada

eixe món per exercir el dret de representar els

per aquest motiu, com altres persones

seus veïns del poble i ajudar en els aspectes

que foren perseguides, empresonades,

possibles, com van ser la sanitat i l’educació.

apallissades i fins i tot afusellades.

Va dedicar temps, entre altres coses, a posar

Ocultaren que havia sigut regidora

ordre en mesures de sanitat, i contribuí a

precisament per a evitar que fora represaliada

adoptar normes en higiene escolar en temps

per la condició de càrrec públic durant la

de fam i guerra.

república, una vegada instaurat el règim

franquista, com va ocórrer en pobles no massa

Que fins al 2017 no es fera cap referència a que

llunyans al d’ella. Altres dones de la comarca

la “ti Conxa” va ser regidora en la II República

de la Safor van patir pallisses i presó pel dret

mostra clarament que la memòria històrica

d’exercir la democràcia, per allò que van ser

no és només llevar simbologia feixista, sinó

escollides. Ella es va lliurar de passar per

també, i sobretot, airejar, donar a conèixer els

eixa situació, degué haver un pacte entre els

fets què va cobrir el feixisme espanyol”.

representants d’ideologies contràries, o tindria unes virtuts que superaria l’odi que tenien els addictes al règim, per tal que es lliurara de la privació de llibertat.

“Les actes estan i estaven però una altra cosa és l’accessibilitat que hi havia a aquestes durant el franquisme”.

AMOR INCONDICIONAL

MARISA GRAU ESTRUCH L’altre dia, mentre vagava per la casa, abstret

i tornar-te a alçar. Gràcies per donar-me la

en els meus pensaments vaig trobar aquesta

meua i la teua vida.

carta, mamà. “M’e stremesc un poc últimament quan Un tremolor s’apoderà de mi, un munt de

llig històries de xiquets recuperats de

sensacions encreuades que anaven des de la

l’autisme. Em fa vergonya admetre que estes

tristesa i la desesperació més absoluta fins la

històries evoquen una enorme quantitat

tendresa i l’amor incondicional.

d’autocompassió i de zels en mi. Açò, no obstant això, no sempre ha sigut així. Fa

Gràcies mamà. Gràcies una i mil vegades

anys, les històries de recuperació m’o mplien

per intentar-ho, per no rendir-te, per caure

d’e sperança per al meu fill Marc, el qual va

ser diagnosticat d’autisme sever en el 2002.

Els primers anys de l’autisme van transcórrer

Encara recorde quan vaig llegir per primera

entorn d’un remolí de dietes especials, nits

vegada sobre l’èxit de la dieta lliure de gluten i

en vetla, visites a especialistes en autisme,

caseïna. Em recorde clarament en el corredor

extraccions de sang i resultats de laboratori,

d’aliments naturals en el supermercat, mirant

supermercats plens d’una selecció cada

al que llavors era una selecció minúscula

vegada major de suplements alimentaris,

dels aliments sense gluten (com han crescut

visites de mitjanit de randes al dormitori de

estes seccions al llarg dels anys!), i veient

Marc per a posar-li injeccions de vitamina B12

a huit o nou jóvens amb discapacitats del

sense despertar-lo, terapeutes entrant i eixint

desenrotllament en una excursió de grup,

per la porta de casa, puzles, trencaclosques

sent conduït a través de la botiga amb l’ajuda

i encaixables per a desenvolupar la

d’un assistent. Un dels jóvens, potser d’uns

psicomotricitat fina i targetes i fotos amb

21 anys d’e dat amb el pèl ros ondulat, es va

imatges que cobrien cada centímetre de

detindre i es va quedar a pocs centímetres

la casa,... tots vostés poden imaginar-se

de distància de mi, amb els seus dits corbats

l’e scena. No obstant això, malgrat tots estos

en una posició estranya al costat de la seua

esforços, a part del temps que passem

cara mentre es fixava la seua mirada en algun

anant d’un centre escolar inadequat a un

producte de l’e stant davant de nosaltres

altre, pareixia que encara hi havia un camí

i va gemecar un poc. Em vaig quedar allí,

increïblement llarg per a recórrer.”

tremolant uns instants, tement-li al futur, i després em vaig calmar i em vaig dir; ”Marc

La recuperació de l’autisme no existia en

no serà així!! Podem canviar la seua dieta i

l’horitzó. Vaig començar a identificar-me cada

de segur que millorarà!”. Vaig omplir el meu

vegada menys amb els pares que havien vist

carro de la compra d’articles lliures de gluten i

l’èxit sobtat amb una intervenció dietètica

lliures de caseïna i me’n vaig anar a casa plena

simple, i em vaig trobar passant cada vegada

d’e sperança.

més temps en els fòrums per als que tenen els xiquets anomenats d’o s dur, xiquets que

UN TREMOLOR S’APODERÀ DE MI, UN MUNT DE SENSACIONS ENCREUADES QUE ANAVEN DES DE LA TRISTESA I LA DESESPERACIÓ MÉS ABSOLUTA FINS LA TENDRESA I L’AMOR INCONDICIONAL

no responen a cap teràpia. Clar, que havíem aconseguit un poc de llenguatge funcional, però no prou com per a ajudar-lo a sobreviure de forma independent. Les habilitats cognitives també eren una lluita molt real. Els comportaments es milloraven durant un temps, només per a tornar a caure en picat en obsessions extremes o en col·lapses terribles. Encara així, amb tot allò que s’havia aconseguit, havia sigut prou decebedor, així com enormement costós.” Estic prou segura que vaig fer el que qualsevol mare normal podria haver fet en circumstàncies semblants: em vaig cansar i em vaig quedar fastiguejada de tot este

calvari. A mitges entre lloar el meu fill pels

mi era només un xiquet que li oferia un

seus èxits, estic prou segura que també li vaig

somriure a qualsevol persona en el món,

dedicar algunes mirades de desaprovació i de

independentment dels seus defectes o

frustració. Sé que la meua ment el comparava

deficiències. Ell no va jutjar mai ningú. Solia

desfavorablement amb altres xiquets normals

acostar-se a persones d’e dat avançada que

de la seua edat, i inclús amb xiquets de la

acabava de conéixer i els oferia una encaixada

seua mateixa edat que tenien també autisme.

de mans. Mai va saber el que era el rancor;

No vaig saber manejar totes les rabioles

després de qualsevol conflicte o rabiola,

amb la paciència i la voluntat necessària per

tocava suaument els nostres braços en un

a entendre-ho, de fet, recorde clarament

gest de pau i perdó. Sense tan sols parlar, se

uns crits aborronadors procedents de la

les va arreglar per a fer amics on vullga que

meua boca. Estic prou segura que en eixe

fóra. Com em vaig atrevir a pressuposar que

punt del nostre viatge a través de l’autisme,

no era prou bo?

no desprenia molts d’aquells sentiments maternals càlids que havia sentit al principi de

Així que ací estava jo, resant-li a un Déu en

tot cap al meu fill. En poques paraules: estava

qui no creia, fent-li la respiració boca a boca

cremada.”

al meu fill fred i blavós, els dos mullats i coberts d’arena. No vaig sentir ni l’ambulància,

Un vegada havíem anat a un llac a passar un

ni les sirenes dels cotxes de la policia, no

dia d’e stiu. Jo estava asseguda a la vora i el

vaig alçar ni tan sols la vista per a veure on

meu espòs se submergia una i altra vegada

estaven el meu espòs i ma mare. Jo estava

jugant amb Marc. Es va quedar davall un

involucrada en una àrdua batalla amb mi

poc més de temps. Aparentment, Marc va

mateixa per haver fet en algun moment creure

decidir que havia esperat al seu papà prou

este xiquet angelical, que no era prou bo tal

i es va capbussar davall l’aigua mentre que

com ell era. Em vaig autocastigar per totes

el meu marit encara estava submergit. Ma

i cada una de les mirades decebedores que

mare i jo observàvem des de la vora, xarrant

probablement havia dirigit cap a ell, des de

tranquil·lament, fins que ambdues sentírem

les seues primeres sessions frustrants amb

en el mateix moment que quelcom estava

terapeutes, als comportaments indisciplinats

clarament fora de lloc; Marc no tornava a la

en les botigues de comestibles, a les rabioles

superfície. El meu marit ja havia eixit i s’e stava

violentes i incontrolades derivades de

llevant l’aigua de la cara i buscant Marc pel

reaccions d’antifúngics, antibacterians, anti

voltant. Vaig botar de la meua cadira i vaig

el que siga. Jo havia sigut, vaig suposar, una

córrer cap a l’aigua. Junts buscàrem davall

mare horrible.”

de l’aigua i traguérem Marc del fons del llac arenós. El seu cos estava flàccid i molt pesat.

Ja han passat tres anys des d’aquell dia i del

El cap de Marc es va desplomar cap enrere i el

que ara me n’adone és que en tots els meus

meu espòs i jo ens miràrem l’un a l’altre amb

intents frenètics per a resoldre els problemes

horror.”

mèdics i de comportament de Marc, havia acabat gradualment passant per alt una

En aquells moments m’o diava a mi mateix

gran part de l’e quació: EL SEU BENESTAR

per haver pensat alguna vegada malament

EMOCIONAL.

de Marc. Ací, tombat en l’arena davant de

Seguisc recordant-me a mi mateixa que he de deixar de centrar-me en el futur i el meu anhel desesperat per una eventual recuperació de Marc, estic aprenent a centrar-me en les experiències que estem compartint junts. I potser la pròxima vegada, no farà falta un accident quasi fatal perquè preste atenció al que és realment important: EL MEU FILL. Siga o no que alguna vegada arribem a eixa meta difícil d’aconseguir de la recuperació de l’autisme, espere que al final puga dir que vaig passar els minuts, les hores i els dies disfrutant del meu fill tal com és ara. Crec que estem en una cursa de fons i continuarem donant tombs, a vegades caient i a vegades perdent-nos en este camí cap a la recuperació. Encara que ara, me n’assegure de no oblidar-me de parar, admirar i disfrutar d’alguns dels paisatges del camí”.

DEDICACIÓ I DOLÇOR ÀNGELA MAGRANER MIFSUD El nom de Maria Teresa Oller apareix

festes de la ciutat, com ara el Corpus, i per

íntimament associat a l’estudi del folklore

les cançons de carrer com les que cantava el

musical de la regió valenciana. La seua

granerer, el castanyer i el fuster, o aquelles que

contínua dedicació, fruit del seu profund amor

cantaven els xiquets, per exemple l’Estoreta

per la música tradicional de la seva terra, que

velleta o les cançons d’arguilando. Així mateix,

portava gravada en el seu cor, l’ha portada a

les estades en el mas de la seua família a

convertir-se en la màxima especialista del

Alcoi li van fer conéixer la música popular de

folklore musical valencià. Des de ben menuda

caràcter rural.

va sentir atracció per la música que escoltava al carrer, principalment per la música que

Aquesta dona, que desprenia simpatia, frescor

protagonitzaven la dolçaina i el tabalet a les

i gràcia a qualsevol hora del dia, i que a més

posseïa un envejable sentit de l’humor, va

va anar realitzant al llarg de la seva dilatada

recórrer tota la Comunitat Valenciana a la

trajectòria professional. Però María Teresa

recerca de tot allò que estigués relacionat

no sols va recopilar i transcriure el folklore

amb la música popular dels nostres pobles.

musical de la seva regió com una romàntica

El seu caràcter obert i divertit li va permetre

enamorada de la seva terra, sinó que el va viure

contactar d’una manera molt especial amb la

i ens l’ha fet viure a tots nosaltres.

gent, de tal manera que va saber guanyar-se l’amor dels pobles que visitava. Amb el temps

Maria Teresa va nàixer a València el 1926. A

va anar atresorant un ric arsenal de materials i

la casa dels seus pares hi havia un favorable

fonogrames, molts dels quals romanen encara

ambient musical que va propiciar la seva

inèdits. En el seu atractiu arxiu personal es

vocació per la música des de molt joveneta.

custodien al voltant de dos mil fonogrames

La seva mare era pianista, d’ella va rebre les

i nombroses fotografies procedents de les

seves primeres lliçons, i el seu pare, doctor

diferents i copioses missions de camp que

en dret, qui tenia una sòlida amistat amb Eduardo López Chavarri, ja que tots dos havien sigut companys d’estudis. Aquest notable

AQUESTA DONA, QUE DESPRENIA SIMPATIA, FRESCOR I GRÀCIA A QUALSEVOL HORA DEL DIA, I QUE A MÉS POSSEÏA UN ENVEJABLE SENTIT DE L’HUMOR, VA RECÓRRER TOTA LA COMUNITAT VALENCIANA A LA RECERCA DE TOT ALLÒ QUE ESTIGUÉS RELACIONAT AMB LA MÚSICA POPULAR DELS NOSTRES POBLES

músic posteriorment es convertiria en un dels professors més importants per a Maria Teresa. Mentre la seva mare ensenyava música a dues de les seves germanes majors, ella romania jugant al saló al costat d’aquestes; quan la seva mare va decidir ensenyar-li les primeres nocions musicals es va donar immediatament compte que la petita sabia ja molta més música que les seues altres filles. Al Conservatori de València va estudiar composició, direcció de cors i d’orquestra, musicologia i pedagogia musical, sent una de les deixebles predilectes de D. Manuel Palau, qui va saber inculcar-li des del primer moment el seu amor per la música popular. Després de finalitzar brillantment els seus estudis, va perfeccionar la direcció amb els mestres Ernest Jamack i Rafael Benedito. Maria Teresa va tindre la gran fortuna de conrear cadascuna d’aquestes especialitats al llarg de la seva trajectòria professional amb veritable dedicació: va ser professora d’harmonia al Conservatori de València, al 1951 va fundar i dirigir l’Agrupació Vocal de Cambra de València i més tard la Coral Polifònica Valentina, donant nombrosos concerts en què no ha faltat

mai música d’autors valencians de totes les

i treballs de camp per tota la Comunitat

èpoques. Va compondre un bon grapat d’obres

Valenciana, sempre a la recerca de materials

per a orquestra, piano, instruments, conjunts

folklòrics-musicals, i comença a realitzar

instrumentals i cor, camp en el qual va obtenir

conferències en què desenvolupa temes

diversos premis nacionals com ara el de

d’aquest àmbit, centrant-se particularment

RNE de 1951 i el Joaquín Rodrigo de 1969, i va

en les cançons i jocs infantils. Les missions

investigar la música valenciana, particularment

de recerca se succeeixen amb regularitat. Un

la popular, faceta per la qual és més coneguda.

cop instal·lada en les diferents comunitats, Maria Teresa indagava en elles participant

D’entre els seus treballs de recerca

obertament en la vida quotidiana de les

musicològica destaca la transcripció d’un

mateixes durant cert temps, observant,

grup de madrigals i cançons polifòniques

escoltant, preguntant i recollint dades

d’autors anònims dels segles XVI i XVII (els

i materials que serien utilitzats amb

originals es troben conservats a l’arxiu de

posterioritat en els seus estudis. Com a

la Catedral de València). Però, sens dubte,

observadora participant va poder aprendre

el camp etnomusicològic ha estat el que

la cultura d’aquells a qui estava estudiant.

més li ha atret en el seu quefer investigador.

Després d’una estada perllongada en el lloc era

Des del seu primer treball publicat Danses i

reconeguda aviat com un transeünt habitual,

Cançons dansades ens ha tingut acostumats

ja que es guanyava molt aviat la confiança

a presentar-nos perfectes transcripcions

dels membres de la comunitat i d’aquesta

musicals, sempre acompanyades d’oportuns

manera aconseguia entaular converses amb

comentaris de no poca destresa literària i

gairebé tots els seus membres més destacats.

d’un nodrit corpus de fotografies realitzades

Prompte començava a seleccionar bons

per ella mateixa. Aquest treball, on trobem un

informants, els qui, al seu torn, li recomanaven

recull d’un bon grapat de músiques de danses

altres. Gràcies al seu caràcter dolç i amable,

i cançons dansades d’Algemesí, Silla, Alcoi,

aquesta dona va tenir molt pocs incidents de

Atzeneta d’Albaida, el Palomar, la Pobla del

rebuig integral en la seva llarga trajectòria

Duc, Castelló de Rugat, Aljorf, Benigànim,

professional.

Bèlgida, Carrícola i Montitxelvo, és d’obligada consulta per a qualsevol investigació que

La seva última investigació és la titulada

pertoque a aquest tipus de repertori.

Panoràmica de la música i la dansa tradicional valenciana, un sorprenent treball

El seu següent treball d’investigació, publicat

on trobem un exemple de cadascuna de les

el 1960, va ser dedicat a una bella comarca

tipologies de cants i danses que ha extret

fins a la data inexplorada: la Serra de Mariola

de les recopilacions que ha anat efectuant

(Alacant) centrant-se particularment en les

al llarg de la seva vida. Tots els exemples

poblacions d’Agres, Alcoi i Biar. Set anys

seleccionats són d’una gran qualitat i no

després apareix en la mateixa col·lecció,

havien estat publicats fins a la data. En aquest

Quaderns de Música Folklòrica Valenciana, un

recull trobem materials tan summament

altre treball monogràfic centrat en aquesta

interessants com el cant de les “escarranderes”

ocasió en els pobles que constitueixen la

d’Higueruelas, que interpretaven les dones en

vall d’Albaida (València). Passen els anys i

netejar els camps de blat, la cançó de pasturar

Maria Teresa continua realitzant expedicions

d’Alcoi, la cançó d’anar a per aigua d’Aras de

Alpuente, els romanços en valencià com el d’Alfara del Patriarca o el de Benirrama i el cant de noces recollit a La Yesa, per citar només uns exemples. Finalment, el trenta de novembre del 2016, la compositora i musicóloga valenciana va ser reconeguda pel Consell Valencià de Cultura, el qual li va atorgar la seva Medalla d’Honor per la seva “recopilació sistemàtica de la música popular i la investigació sobre el folklore valencià”. El guardó reconeix la trajectòria d’Oller, així com els seus treballs, entre ells els cançoners que va començar a editar Salvador Seguí, que “recullen una gran quantitat de música de tot el territori valencià i que, en definitiva, són el gran corpus musical dels valencians”. Però, com ja hem vist, les seves investigacions no es van dedicar només a la música d’arrel més popular, sinó que també es van dirigir al rescat d’arxius musicals de la catedral de València i del Col·legi del Corpus Christi, que daten dels segles XVI, XVII i XVIII. Així, María Teresa Oller Benlloch ha sigut una dona que ha dedicat tota la seua vida a la investigació i a l’estudi amb l’únic objectiu de mantenir la nostra cultura viva, recopilant i transcrivint més de 3.000 cançons populars de tota la geografia valenciana. És, per tant, digna de reconeixement la gran tasca que esta dona ha fet per tal de conservar el folklore musical de la nostra terra de forma pionera i, per això, heroica. Així ho ha expressat l’autor i responsable dels pròlegs de dos dels seus llibres, Daniel Sala, que ha destacat el “caràcter gairebé heroic d’aquells primers investigadors i recopiladors de camp”.

LLUITA

ANA LLOPIS Adriana Serlik, lluitadora

la lluna de mel, perquè la boda va ser després però sí que era la seua manera de celebrar

Des de la gelada serra de Madrid emprenia

el seu amor. L’amor i les vides d’Adriana i

un viatge cap a la Safor. Sempre li ha agradat

Josemari no entenien de formalismes. Ella

estar prop del mar. Li dóna tranquil·litat i

era una dona compromesa, feminista, mestra

serenitat, li aclareix les idees. I és que el cap

de música, escriptora... una de les primeres

d’Adriana no para mai d’imaginar.

dones que va treballar a l’Assemblea de Madrid i a diverses editorials de la capital com a

Era maig de 1987, era una ocasió especial, eixe

“Ediciones Cátedra i Alianza”.

viatge simbolitzava la seua unió amb l’amor de la seua vida, Josemari, i ho celebraven junt a

Sempre creant noves iniciatives culturals,

un grup d’amics. No podem dir que fora esta

buscaven la pau del Mediterrani. Van estar una

ELLA ERA UNA DONA COMPROMESA, FEMINISTA, MESTRA DE MÚSICA, ESCRIPTORA... UNA DE LES PRIMERES DONES QUE VA TREBALLAR A L’ASSEMBLEA DE MADRID I A DIVERSES EDITORIALS DE LA CAPITAL

de casa i el veïnat s’apropava per mostrar el seu recolzament. Començà a col·laborar en la biblioteca de Simat i va continuar en els seus projectes anteriors. D’eixa època sorgeixen amistats com la d’Enric Marco, astrònom; Sico Fons, escriptor; Rosa Maria Enguix, fotògrafa o Xaro Bonilla, escultora. Amb tots ells, va recórrer els carrers de Tavernes. Adriana quedà tan impressionada per l’arbreda de la plaça de l’Ajuntament, ja desapareguda, i el mercat dels dijous del qual fou una visitant habitual. Tant fou així que els va recuperar com a protagonistes d’alguns dels seus relats del llibre Haz de luz. Adriana recupera la història de Tavernes, amagada en cada racó de carrer, gràcies a les històries que li conten els amics. Històries de la guerra, que li porten a reviure

setmana a la platja de Xeraco i un dia anaren a

la repressió que va patir el 1980 a Paraguai,

desdejunar a Tavernes. No ha trobat mai més

quan va viatjar per a organitzar les activitats

el bar. Però a la memòria quedaria gravat per

culturals a la Casa d’Espanya “de Asunción

sempre l’anunci de ceràmica d’un magatzem de

en Paraguai”, i la seua companya de viatge la

taronges que engalanava la façana. Este va ser

va denunciar com a subversiva. Va estar una

el primer contacte d’Adriana amb la Safor, no

setmana desapareguda en què va pensar que

podia imaginar que anys després seria sa casa i

l’anaven a matar. Però gràcies als espanyols,

que Tavernes protagonitzaria alguns dels seus

molt d’ells valencians que allí vivien, va ser

relats.

alliberada i tornà a Madrid com a refugiada política.

El 22 de maig de 2004, Adriana i Josemari viatjarien a Simat de la Valldigna, però esta

També va recordar amb les seues experiències

vegada per a quedar-se. La seua intenció era

d’amor, com va deixar la seua Argentina

passar la seua vellesa junt al mar i deixar la

natal amb vint i pocs anys cap a Itàlia per

frescor de la serra de Madrid. En arribar els

trobar uns braços que l’esperaven. Allí va ser

va rebre un fort olor a la flor del taronger que

corresponsal d’una revista de Buenos Aires i va

Adriana recorda junt a aquell vell anunci de

estudiar becada pel govern italià per estudiar

ceràmica. No podia imaginar que sols dos

direcció de televisió a Florència i va realitzar la

mesos després, Adriana es trobaria sola i a un

producció i direcció de programes de ràdio per

lloc que no coneixia quasi ningú. Però prompte

a la RAI.

va comprovar l’hospitalitat i amabilitat d’un poble que, en morir el seu home, es va bolcar

De Roma va viatjar a Londres, on va estudiar

en ella. Trobava verdures i fruites a la porta

cinema i va començar els tràmits per

treballar a la BBC. Però en assabentar-se que havia de ser operada d’un tumor a l’úter i amb l’ajuda d’uns amics que va conèixer en les manifestacions contra els últims afusellaments de la dictadura de Franco, va viatjar a Madrid. Estos a més a més, van ser els qui l’ajudaran a trobar el seu primer treball a l’editorial Cátedra. Arriba a Espanya a octubre de 1975. I és una observadora d‘una Espanya que dissenyava la seua nova democràcia. Esta visió la trobem en el seu poemari 26 poemas. El 2001 és pionera en crear un certamen literari per internet, La Lectora Impaciente, des d’una xicoteta població de Madrid, Rascafría, del qual organitza fins a 25 edicions fins a l’any 2011. Adriana Serlik està enamorada d’esta terra com ho va estar del seu Josemari al que recorda cada dia i continua escrivint els seus poemaris, l’últim amb una servidora Dones de Foc/ Dones d’aigua. El seu Poemas del amor y la soledad va estar distribuït per l’Institut Cervantes en nombrosos països. I a la Safor, des de 2007 ha conduït el taller de creació literària de la Universitat Popular de Gandia, col·labora des de 2006 amb Ràdio Gandia i ha comissariat diverses exposicions a Gandia, València i Madrid. El 2013 va crear l’associació d’Amics de la Universitat Popular de Gandia. Tot això em conta mentre amb els seus 72 anys, planifiquem el nostre pròxim viatge a Madrid per a presentar el nostre llibre, el primer per a mi, i el que ella diu serà l’últim per a d’ella però que els amics sabem que no… perquè per molts anys que passen, ni el temps, ni les injustícies, ni el seu cos que sí sent els anys i el haver passat un càncer, podran fer callar la seua veu, amb records de tarongina i unes rajoles de ceràmica amb taronges.

PASSIÓ

OLGA DUCAT - Dona, dona hauria de ser!

fonamentals en la consecució d’alguns drets fonamentals de l’individu?

Cansades d’escoltar aquesta cançó, moltes dones de sa casa, del carrer, dels

La història ens deixa el testimoni de dones

despatxos, de les escoles i dels hospitals,

activistes que han lluitat contra una societat

lluiten diàriament amb el pes que exerceixen

que les deixava en un segon pla i els negava

aquestes paraules.

drets com el del sufragi femení, aprovat, no sense problemes, en 1776 en New Jersei, en

Per què? Per què aquesta lluita? Per què

1869 en Wyoming, en 1883 en Nova Zelanda, en

s’han de guanyar el lloc que els correspon?

1924 en Espanya, sota la Dictadura de Primo de

Per què les dones han estat i estan activistes

Rivera i amb estrictes condicionants, que no la

desconnectaven de la dependència masculina.

el laboratori de Carol W. Greider, premi Nobel

No serà fins la Segona República, en 1931,

de Medicina en 2009, en el Cold Spring Harbor

quan siga definitiva la seua participació

Laboratory, de Nova York.

de ple dret i igualtat respecte als homes, en els comicis electorals. Tot recolzat per

En 1997 tornà a Espanya i s’incorporà al CSIC,

l’obstinació que la Segona República posà per

al Centre Nacional de Biotecnologia, dirigint el

la incorporació de la dona al món educatiu, a

seu propi grup de treball des del Departament

la implantació de la coeducació i a l’accés a

d’Immunologia i Oncologia. Des d’eixe moment,

professions liberals.

la seua carrera ha estat imparable. Ha rebut infinitat de premis per les seues investigacions

Tots aquests avanços ens portaran als anys

i ha publicat més de 200 articles a les revistes

’80, anys constitucionals, que desprès de la

científiques més prestigioses del món, com

dictadura militar franquista, obrien la porta de

Nature, Science o Cell, des d’on és un referent

l’educació a amples capes de la població però,

mundial de l’estudi dels telòmers (extrems

sobretot, a les dones.

dels cromosomes) i l’enzima que els controla, la telomerasa, i la seva relació amb el càncer i

En aquest grup de dones que accedeixen

l’envelliment.

als estudis universitaris es troba una dona, nascuda al 1965; una dona rellevant en l’àmbit

Una carrera professional que no té res que

científic, natural de Verdegàs (Alacant),

envejar, no té cap però.

una partida de la ciutat d’Alacant amb 316 habitants censats al 2011, dels quals cal

No obstant això, Maria Blasco és dona i mare

destacar la seua il·lustre veïna, Maria Antonia

d’un xiquet de 9 anys. És real, és humana, és

Blasco Marhuenda, directora del Centre

dona i, és per això, que ha de veure i viure en el

Nacional d’Investigacions Oncològiques

seu àmbit professional actituds preocupants

(CNIO) des de 2011, des d’on impulsa la seua

que la porten a fer publicacions que parlen

tasca investigadora per aconseguir una

sobre quina és la situació de la dona en la

major longevitat, a través de la focalització

ciència:

dels agents cancerígens. És un referent internacional en la investigació contra el

(...)Las mujeres son invitadas con menor

càncer i sota la seua direcció ha aconseguit

frecuencia a formar parte de consejos

situar al CNIO al capdavant de la investigació

asesores de instituciones académicas o de

contra el càncer.

compañías privadas, y todavía es un hecho muy excepcional que haya un igual número

És Doctora en Bioquímica i Biologia Molecular

de ponentes hombres que mujeres en un

pel centre de Biologia Molecular “Severo

congreso científico. Es más, en los casos

Ochoa”(CSIC-UAM), on estigué sota la

excepcionales donde hay un balance de

supervisió de Margarita Salas, altra dona

género, es frecuente que esto sea motivo de

rellevant, pionera en la investigació en biologia

comentarios jocosos. (...)

molecular d’Espanya. Però Maria no es quedà

[Desigualdad de género; ¿a qué estamos

ahí. Acabà el seu doctorat i, de seguida,

esperando? The Huffington Post 08/03/2013]

s’incorporà a treballar com a investigadora en

TOTS AQUESTS AVANÇOS ENS PORTARAN ALS ANYS ’80, ANYS CONSTITUCIONALS, QUE DESPRÈS DE LA DICTADURA MILITAR FRANQUISTA, OBRIEN LA PORTA DE L’EDUCACIÓ A AMPLES CAPES DE LA POBLACIÓ PERÒ, SOBRETOT, A LES DONES. (...)Una pregunta recurrente para cualquier mujer profesional con éxito es si ha sufrido en alguna ocasión actitudes machistas. En mi caso, la respuesta había sido siempre que no. Sin embargo, si me preguntaran ahora, desde que ocupo un puesto directivo importante, diría que sí. Hay un tipo de machismo que da la cara cuando una mujer alcanza una posición de poder (...) [Realidad y ficción contra el machismo: ‘Lean in’ y ‘Borgen’ . The Huffington Post 05/06/2013] No puc més que alegrar-me de trobar dones com aquesta que, des de posicions visibles, segueix denunciant aquestes actituds masclistes, i d’altres dones invisibles que amb la seua silenciosa però perseverant tasca, intenten acabar amb els micromasclismes. Lluitarem i ho aconseguirem!

SACRIFICI

JORDINA GASCÓN I BORRÀS Isabel de Villena i el sacrifici per amor de

Durant la seua vida religiosa Isabel s’envoltava

les dones...

d’un nodrit grup d’escriptors que la respectaren especialment per la seua altura intel·lectual

Elionor Manuel de Villena, més coneguda com

i que consideraren la seua obra com a

Isabel de Villena, fou una poetessa i prosista,

indispensable en el segle d’Or valencià.

considerada com la primera escriptora en

Filla del marqués Enrique de Villena i fruit

llengua valenciana coneguda per la història.

dels amors del mateix, no coneguem el nom

La seua obra “Vita Christi” és l’única que s’ha

de sa mare, però sí que fou criada i educada

conservada i, que està emmarcada en el pro-

a la Cort de la reina Maria, la qual en no tenir

feminisme espanyol del segle XV.

descendència, es va fer càrrec d’ella donat el parentesc del pare amb les cases reials de Castella i Aragó. La va instruir com una

princesa, tot i la seua condició de bastarda,

Que una dona d’aquelles característiques fóra

i es va educar en els ambients aventurers i

capaç d’escriure d’aquella manera era avançar-

oberts que envoltaven Alfons V, conegut com el

se molt al seu temps, ja que a hores d’ara

Magnànim.

encara està la dona sotmesa a les voluntats de l’home en tantes i tantes societats. De fet,

Als 15 anys va ingressar per voluntat pròpia al

en aquella època molts escriptors i homes

convent de la Santíssima Trinitat de València,

influents eren catalogats com a misògins.

fundat per Na Maria, allí fou on va canviar el seu

L’únic cercle social on la dona podia fer-se un

nom pel d’Isabel.

lloc en la història era la noblesa, i quasi sempre supeditada a una figura masculina. La manera

Estigué reclosa com una monja de cloenda,

de poder desenvolupar-se intel·lectualment era

però va continuar la seua relació amb la reina

ingressar en una institució religiosa .

Maria, que tenia una estança al propi monestir, on acabaria la resta de la seua vida. Fou

Pot ser siga agosarada la idea de pensar que

abadessa del convent, des que va morir la

la seua obra estiga considerada feminista en

reina, fins que va morir ella en 1490.

ple segle XV, però la realitat era que des de la seua perspectiva religiosa fou capaç de donar

Isabel de Villena sempre va portar una vida de

una visió diferent de les dones. Era un llibre

contemplació i espiritualitat cosa que la va fer

destinat a la meditació espiritual, però fou

escriure al voltant de temes religiosos.

més original del que s’esperava, escrivint-lo en valencià i utilitzant llibres evangèlics no

Només s’ha conservat la seua Vita Christi (Vida

inclosos en la Bíblia. Encara avui no està clara

de Crist), gràcies a la seua publicació pòstuma,

la finalitat de la seua obra, si era la d’agradar

en 1497, per l’abadessa que la va substituir, Sor

les seues lectores, les clarisses, o una

Aldonça de Montsoriu, atenent al desig d’altra

resposta ferma a Jaume Roig i a la seua obra

reina, Isabel la Catòlica.

“L’Espill”, o “Llibre de les dones”.

Isabel de Villena fou una pionera europea en la

Si Jaume Roig presentava a la dona com un ser

creació d’una vida espiritual dirigida a dones,

eminentment maleït, i a qui només salvava la

es mereix un homenatge a les línies d’aquest

seua mare i poques més; Sor Isabel de Villena

llibret faller, igual que l’ha tingut a la història de

reforçava les virtuts de l’ésser femení, procliu

la cultura valenciana.

a la pietat, l’honestedat i al sacrifici per amor. L’obra fou publicada pòstumament en 1497 per

Poc sabem de la resta de les seues obres. La

iniciativa de la seua successora, gràcies a ella

seua dedicació a les lletres no era freqüent en

hui en dia la coneixem.

la seua època, i damunt fou emmarcada dins de l’esplendor cultural de la València del segle XV. Molts autors han pogut veure en la seua obra “La Vida de Crist” una resposta a la misogínia de l’autor d’ Espill, o llibre de les dones de Jaume Roig, que per aquella època feia de metge en el propi convent.

LIDERATGE

ELENA MONCHO PALACIO I SÍLVIA BORRÀS I CHOFRE Elena Moncho Palacio ha estat la primera

Fallera Major de Gandia en 1992. Li seguirien

presidenta de la seua comissió fallera, la

càrrecs de responsabilitat dins de la seua

comissió de la Falla del Grau Gandia, i fins al

comissió, primer com a sota-secretària i més

moment l’única.

de 10 anys de secretària. Porta també 17 anys dins de l’assemblea general de les Falles de

No fou casualitat que arribés el dia que Elena

Gandia. I ara mateix continua de secretària

fóra presidenta, una dona molt implicada en el

en la seua comissió de sempre, una falla que

món faller i amb un ample currículum dins del

compta amb més de 80 anys d’antiguitat.

mateix. Va estar “Reina Infantil” de la Falla en 1981, membre de la cort infantil de la Fallera

Entrevistem Elena per conèixer una mica més

Major Infantil de Gandia, “Reina de Falla”

com van ser eixos dos anys de presidenta de la

en 1991, i novament membre de la cort de la

seua comissió:

Sílvia: Elena com va ser que acceptares el

Sílvia: Compartires presidència amb altres

càrrec de presidenta de la teua falla?

dones, com era la teua relació amb elles?

Elena: En realitat fou quasi d’una manera

Elena: Sí, amb algunes dones més. La veritat

natural, en la meua comissió no s’ha donat mai

és que tinc molt bona relació amb la resta de

el cas de quedar-nos sense president, sinó que

les falles de Gandia, donat el meu càrrec dins

el càrrecs van renovant-se de manera natural.

de l’assemblea de falles, i això em va facilitar molt la relació amb la resta dels companys,

El meu predecessor s’ho deixava i jo, que

tant presidents com presidentes.

portava 10 anys de secretària, vaig agafar el càrrec.

Sílvia: Podries contar-nos alguna anècdota que t’agradaria destacar pel fet de ser

Sílvia: Però no s’havia donat el cas que una

presidenta i dona?

dona abans ostentés eixe càrrec? Elena: Sí, clar. Recorde que el dia de l’ofrena Elena: No, jo vaig ser la primera en la meua

una presidenta com jo, però d’una l’altra

falla, però en altres comissions de Gandia ja en

comissió fallera, em va comentar que,

tenien i jo estic molt implicada en el món faller,

nosaltres pel fet de ser dones, no hauríem de

així que vaig presentar la meua candidatura i

pujar a donar el ram a la Mare de Déu darrere

els meus companys de la junta acceptaren de

de la Reina. Concretament em va dir: “Que no

bon grat.

quedava bé!”, a la qual cosa jo responguí: “Jo vaig rere la meua Reina i l’acompanye com a

Sílvia: L’acceptació del càrrec, et suposaria

qualsevol de la resta dels actes”.

algun sacrifici a nivell familiar? Encara algunes dones tenen la certesa que hi Elena: Sempre m’he sentit molt recolzada per

ha coses tradicionalment dutes a terme per

la meua família, el meu marit també està molt involucrat en la falla, i d’ell vaig tenir el major dels suports. La meua filla Júlia, era molt menuda i s’havia de fer càrrec de moltes coses. M’ho posaren molt fàcil en realitat. No vaig tenir massa dificultat en conciliar-ho. Sílvia: No et suposava algun temor agafar la presidència amb tota la responsabilitat que suposa? Elena: Les dones en la meua família sempre ha estan molt decidides. De fet la meua cosina Lola fou la primera dona en formar part de la Federació de Falles de Gandia. Així que d’una o altra manera era qüestió de temps que arribés aquest moment.

ELENA MONCHO PALACIO HA ESTAT LA PRIMERA PRESIDENTA DE LA SEUA COMISSIÓ FALLERA, LA COMISSIÓ DE LA FALLA DEL GRAU GANDIA, I FINS AL MOMENT L’ÚNICA

homes i que no podem fer nosaltres, només pel

una més. Som una gran família i cadascuna

fet de ser-ho. Jo vaig poder demostrar que no

de les tasques les repartim i assumim entre

és així.

tots. Tots podem contribuir i ho vaig poder demostrar. Molt ben acompanyada de veritat.

Sense restar protagonisme a les meues “Reines”, jo vaig estar on s’esperava que

Sílvia: I aprofitant eixos dos anys de

estigués qualsevol president.

presidència, pogueres aportar alguna novetat a la teua comissió?

Sílvia: Elena, pel que fa al que acabes de contar.... hi ha tasques que es consideren

Elena: Sempre he tingut un caràcter molt

molt masculines, o al menys que són dutes a

conciliador i m’he dut molt bé amb totes les

terme més per homes que no pas per dones,

generacions, així que aprofitant la confiança

com et movies en eixes situacions?

que em tenien, els més joves van demanar el casal per a anar a sopar els dimecres i fins avui

Elena: Des del primer moment sabia que això

ho tenen així establert, el dimecres per a ells.

podria ser o no un impediment, així que no vaig

A canvi, poc a poc, van assumint altres tasques

deixar de fer el que s’esperava d’un president,

dins la falla, ja que sempre tenim feina per a

he acompanyat i he estat per a tot. És a dir,

tots. Puc presumir de la unió que tenim dins la

si tocava anar a per falla, anava i carregava,

Falla del Grau.

o ajudava d’altra manera, podia fer altres gestions en el mateix moment, sempre ha

Elena acaba contant-me com després d’un

d’haver algú que coordine i jo sempre estava,

lliurament de premis els membres de la seua

no he posat una pega per a res. No pel fet de

comissió li regalaren una samarreta on es

ser dona, no havia d’anar, si no tenia tanta

podia llegir: “Qui va dir por!”

força física, almenys físicament estava present i no eludia les meues responsabilitats.

I no ens estranya ja que, els qui tenim el gust de conèixer Elena, podem comprovar que té

Tasques com la neteja del local, el repartiment

un caràcter extraordinari i és molt feinera, de

de les feines, ho podia assumir perfectament,

manera que apostar per ella, era apostar a

de manera que donava la continuïtat al que

cavall guanyador. Res no li fa por i enfrontar-

ja teníem establert. És més, vaig aprofitar

se a estos reptes l’estimulen i la fan ser millor

per involucrar altres dones que també volien

persona.

i podien treballar, si no amb les mateixes condicions, ho podien fer en altres tasques que perfectament eren assolides, si precisaven de més força ho feien entre més d’una, o ajudàvem els homes. Sílvia: I com ho veien la resta dels fallers i falleres? Elena: Tal i com t’he comentat, sempre, sempre m’he sentit molt recolzada, era i sóc

LLIBERTAT

LORENA CEA “Asseguts en la nostra butaca, llums

Més endavant el modista valencià Juan

apagades...uns segons i...apareix ella, La

Izquierdo, li va explicar que hi havia una

Margot, vestida amb un preciós vestit roig

cupletista, Adela de Vicente (sobrenomenada

passió”. Ens trobem en Boulevar Show. Podem

La Margot) durant la República. Aquesta feia

tornar a gaudir de la gran artista de nou en els

el seu espectacle amb un mantó de Manila i

escenaris.

una flor i en acabar es quedava sempre nua. Esta idea va enamorar Antonio i va decidir

Antonio Campos o més conegut com La Margot

adoptar el sobrenom com el seu nom artístic,

va començar a donar-se a conèixer amb el nom

per a convertir-se en La Margot, reina de

de Soledad Ramos, nom pres d’una cantant de

l’e spectacle nocturn i del travestisme.

tango i la conjunció amb el seu cognom matern.

Cap als anys 70, a Bétera, una nit de cap d’any,

En aquesta època de canvis polítics i

un grup d’amics reunits a casa del ceramista

ideològics, en el moment de major èxit, va ser

Ramos Inglés, es va decidir a fer un sainet on

seduïda per homes poderosos, un torero famós

Margot va cantar ‘Els nardos’ amb una cistella

i fins a un xeic àrab. Tots prometien riqueses

de verdura en la cintura. Aquesta va ser una

a la gran transformista, però ella només

de les seues primeres interpretacions. Al poc

sucumbia als seus propis desitjos carnals.

temps, es va maquillar per primera vegada com

Sempre va ser ella mateixa, sempre va decidir

Sara Montiel, es va posar un visó, molt lamé

amb qui sí i amb qui no.

i amb un postís es va fer en el cap com una espècie de casc amb pedres i plomes, molt

Sempre tenia persones al seu voltant, a casa,

lluent i d’aquesta guisa va decidir gastar-li una

acompanyant-la ací i allà, fins que la fama

broma a la Chon, propietària de la Cetra, primer

va tocar la seua fi. Llavors es van acabar els

local de transformisme a València.

amics. Estava clar, tot era una falsedat.

Així va ser com va començar la seua carrera

Després d’uns anys i moments difícils per

artística en els escenaris valencians on no

la seua salut, es va arribar fins i tot a fer un

podien faltar les enveges i els jocs bruts, ja que

homenatge per a arreplegar diners al seu favor.

estaven a l’ordre del dia. Les enveges creixien

Este és l’alt preu que es paga en ocasions per

dia a dia entre els transformistes perquè ella

la fama.

cada dia tenia més fama. Actualment, tornem a reprendre el passat i Margot homenatjava i repetia anècdotes de

intentar rememorar la frescor i naturalitat

Sara Montiel. La imitava fins i tot traient purs

que només té València i amb açò tots els

en l’escenari, es va fer amb tot el seu repertori.

moviments importants tant culturals com

En 1985 van coincidir en el Saló de Cristall de

socials. Després d’uns anys d’inactivitat ‘El

l’Ajuntament de València, mentre Margot vestia

remember’ ha fet que La Margot torne als

una rèplica d’un dels seus vestits, Sara va quedar gratament impressionada. Van arribar a mantenir una amistat permetent trobades a Mallorca en la pròpia casa d’aquesta. En les albors de la democràcia Margot era capaç d’aconseguir una mescla de mitjana i alta cultura en els seus espectadors. Ella insistia que tots som lliures, sobretot posant l’accent en els temes amorosos i de relacions personals. Açò va motivar que fóra molt criticada. Però ella es va mantenir ferma en aquest propòsit arribant a parar les seues actuacions i provocant que tiraren al carrer tota aquella persona que no respectara l’espectacle i les persones que participaven en ell.

MARGOT ÉS SINÒNIM D’OBERTURA I LLIBERTAT, ELLA VA ACONSEGUIR LA UNIÓ D’HETEROSEXUALS I HOMOSEXUALS APLAUDINT A L’UNÍSON

escenaris amb ‘Bulevard Show’ i que aquesta figura indispensable en els escenaris de la nit valenciana, que va marcar a colp de cabaret el pas d’un país que passava de zero a cent, tinga un documental dramàtic musical, dirigit per Enrique Benlloch, titulat ‘La Margot. Seriós de dia, coqueta de nit’. Aquest documental no és només un recorregut per la transformació personal, sinó un reflex de la societat, que com qualsevol escenari teatral compta amb el seu costat bo i el seu costat dolent. Margot és sinònim d’obertura i llibertat, ella va aconseguir la unió d’heterosexuals i homosexuals aplaudint a l’uníson. Gràcies Margot per SUMAR quan tot havia estat restant en una societat dura d’idees.

CORATGE AMPARO A.C. El segle XX girava al seu voltant, este havia

romania, humil i modesta, als seus 103 anys,

quedat escrit per sempre a la seua pell. Havia

asseguda a la seua cadira de rodes, al seu pis

sigut una gran defensora dels drets humans i

ubicat al barri del Carmen. Barri testimoni

contava amb una gran trajectòria de defensa

de la història de València on Alejandra

i lluita tant en el regnat d’Alfons XIII com en la

gaudia perdent-se entre els seus carrerons

dictadura de Primo de Rivera, la II República,

i observant els restants que reflectien el

la Guerra Civil, la II Guerra Mundial, l’exili i la

pas dels segles. Podia admirar les Portes de

democràcia.

Serrans i les Torres de Quart, els restants medievals, creuar per davall del Portal de

I després d’haver lluitat, demostrat ser

Valldigna que separava al segle XV la ciutat

una heroïna i haver salvat moltes vides, allí

cristiana de la moreria. Així mateix, allí s’havia

instal·lat l’impremta on al 1474 es va imprimir el primer llibre escrit en valencià, en resum, un barri mereixedor d’una veïna de la qualitat d’Alejandra Soler. Aquell matí d’hivern, l’oratge no li permetia eixir a assaborir el seu barri tan estimat, aleshores es quedà asseguda a prop de la finestra, observant el seu voltant. La seua llar era una espècie de museu vivent reflex d’una llarga i intensa vida, i així va ser que sense adonarse’n, va començar un viatge rememorant aquell

MALGRAT EL TERROR VISCUT ALLÀ EN L’URSS, ES CONSIDERAVA MOLT AFORTUNADA, PERQUÈ LA SEGONA GUERRA MUNDIAL LI HAVIA REGALAT UNA FILLA

munt de moments que havien marcat la seua existència. la dictadura de Primo de Rivera vinculant-se Lluitadora era l’adjectiu que més la

a la Federació Universitària Escolar (FUE), on

caracteritzava, havia viscut tants instants

corria, en alguna ocasió, davant de la Guàrdia

injustos que havia nascut dintre seu un coratge

Civil més ràpida que un llamp. Malgrat que era

i una perseverança extraordinaris a l’hora de

insòlit agermanar xics i xiques en un mateix

defensar la igualtat, la llibertat i la justícia.

grup, en aquella època s’ajuntava en una colla d’amics i amigues que lluitaven pels mateixos

De ben menuda, filla única i de família de

ideals. Els consideraven l’escàndol de València,

classe mitjana, sa mare ja li prohibia que

i havien d’afrontar burles i crítiques, no obstant

es deixara vore amb les filles de la portera

això, ells reaccionaven contra el masclisme

al carrer o que els fera regals. Amb un gran

absolut i defenien allò que creien. Entre ells

instint per l’amistat que li ha marcat el seu

calia destacar a Arnaldo Azzati, junts passaven

segle de vida, Alejandra ja sentia que la

les nits fabricant octavetes o reunits en grup

hipocresia i l’arbitrarietat l’encenien.

mentre debatien sobre temes polítics. Va ser ell el que a poc a poc va anar guanyant-se el

El divorci dels seus pares la va fer prendre

seu afecte.

la decisió de viure amb son pare que era republicà. Eren temps de submissió absoluta

En este combat per la transformació igualitària

al mascle, on el marit, pare o germà, tenien

de la societat espanyola, ella va resistir, i a

potestat per decidir el futur de la dona, filla

banda de convertir-se en una de les primeres

o germana. Afortunadament, la mentalitat

dones universitàries a l’estat espanyol, mentre

avançada per a aquells temps del seu

estudiava magisteri, es va unir a un grup

progenitor, li facilitava a la seua filla tota la

de dones per a convertir-se en una de les

llibertat i el respecte que ella necessitava.

primeres atletes de la història de l’atletisme

Havia estat formada en valors i havia fet les

valencià. Tant en l’esport com en la seua vida

pràctiques de la Institució Lliure d’Ensenyança

diària, demostrava ser una jove amb un coratge

en un col·legi d’Ensenyança de la Dona, cursant

infinit, per tant, quan lluitava en la FUE i va

després el Batxillerat a l’institut Lluís Vives.

observar la immensa quantitat de bestieses

Als 14 anys es va unir a la lluita estudiantil en

que s’estaven fent, se’n va adonar que aquella

lluita no era suficient, de tal manera que en

los/es una formació i coneixements que els

1935 va decidir pegar una petjada endavant

hagueren assegurat un futur millor. Aleshores,

cap a la afiliació i la militància en el Partit

Alejandra es va acabar de convéncer de què el

Comunista d’Espanya (PCE).

dret a l’e nsenyança havia de ser essencial per a tothom i eixa lluita es va convertir en l’e ix de

Va agafar un baül amb un munt d’objectes que li

la seua vida.

rememoraven els moments més especials que havia viscut. Tragué un grapat de fotografies,

A més, l’amenaça requeia sobre la possible

i mentre les repassava una per una, de sobte

separació d’Alejandra i Arnaldo, i encara que

es va quedar quieta amb un somriure nostàlgic

eren partidaris d’un amor lliure, hagueren de

mirant la d’Arnaldo Azzati.

contraure matrimoni el 3 de novembre de 1936 amb la confiança i esperança que aquest vincle

Ell també va ser el seu company en el PCE,

legal, els ajudaria a respectar el seus desitjos

i a partir de maig de 1936, entre reunions i

de no separar-se. Afortunadament, així va

mítings, intimidaren més i començaren una

ser, i en traslladar-se el govern d’Espanya de

relació que ocultaren als seus familiars,

València a Barcelona, Arnaldo va ser destinat

perquè eixes situacions no es toleraven ni es

a treballar a Barcelona com a periodista, i ella

comprenien. Recordava com compaginava

viatjà junt a ell per a ser professora d’Història i

la seua relació sentimental amb la militància

Geografia a Terrassa.

i amb els estudis, i així va ser que es va llicenciar en Filosofia i Lletres convertint-

Entre els seus objectes de més valor

se en aquell moment, en la tercera dona

sentimental, va traure la credencial com a

universitària llicenciada en la Universitat de

professora que en aquells temps guardava

València. Malgrat els seus guanys i la seua

com el tresor més preat. Rememorava com

lluita, recordava amb tristesa i ràbia com

atresorava aquell document en els seus llargs

l’amenaça de la Guerra Civil en aquell moment

anys de fugida i desterrament. Era com una

era més poderosa. El 18 de juliol de 1936,

clau mestra que podia tornar-li algun dia el seu

amb 22 anys, va ser capaç de passar la nit

lloc al món.

apostada front al quarter de l’Albereda amb un fusell que li havien carregat i que no sabia

Residiren 2 anys a Barcelona, i a banda

disparar, sobreexcitada, desesperada i plena

d’impartir les classes, Alejandra també formava

de ràbia, perquè veia com li arrabassaven el

part activa d’un organisme que depenia

seu somni, doncs una vegada aconseguida la

del Ministeri de Guerra anomenat “Auxilio

llicenciatura, en aquell moment, treballava en

Femenino al Frente”.

la tesis del seu doctorat en Història i en unes oposicions a càtedra. Amb un gran sentiment

En abril de 1938 son pare els va visitar

d’impotència va vore com el treball per a

preocupat per uns bombardejos a Barcelona,

aconseguir una nova meta va ser interromput

i quan va decidir tornar a València, fou un dels

per l’alçament de Franco i la Guerra Civil. Així

últims que ho aconseguí, doncs havien tallat

mateix, la dictadura franquista va fer que

comunicacions entre les dues ciutats. El

molts xiquets i xiquetes foren desterrats

que ambdós no sabien era que eixa abraçada

de les aules escolars pel simple fet de no

d’acomiadament no es repetiria fins 20 anys

provindre d’una família acomodada, negant-

després.

En gener de 1939, quan l’exèrcit de Franco

més la seua lluita pels seus ideals i s’implicaren

entrà a Barcelona, ells fugiren a Girona i a

en ella, on la seua funció consistia en inutilitzar

Figueres, I allí, per necessitats del partit, se

les bombes soterrant-les en l’arena.

separaren. Cadascú per un costat acabaren en diferents camps de concentració a França.

De nou, la guerra els trobà, però en este cas

Alejandra, desesperada per trobar a Arnaldo, va

i malauradament, els separà quan evacuaren

aprofitar la seua intel·ligència i va aconseguir

la casa nº12. Amb ella Alejandra hagué de

posar-se en contacte amb ell després de

traslladar-se fins a Léninsk i Arnaldo als Urals.

diversos mesos sense saber l’un de l’altre. A Arnaldo li arribà una notificació de què l’URSS

Un somriure d’enyorança dibuixà en vore entre

els reclamava, a ell com a periodista i a ella

tots els retrats la foto d’una xica. Malgrat el

com a professora, i com a bons comunistes i

terror viscut allà en l’URSS, es considerava

entusiastes de les seues idees, no dubtaren en

molt afortunada, perquè la Segona Guerra

acceptar la proposta, que pensaven era per a

Mundial li havia regalat una filla.

poc de temps. En la casa de “Niños” de Léninsk, Alejandra Arnaldo va ser destinat a treballar de

trobà Raquel Ortiz, una xiqueta que malgrat

periodista-redactor en Ràdio Moscou, i

la seua curta edat, feia de mare de la seua

Alejandra com a professora de literatura i

germaneta. Va sorgir entre elles un lligam tan

llengua espanyola, a impartir classes als

especial, que a partir d’aleshores, Alejandra la

refugiats espanyols en la “Casa de niños

va considerar com una filla. En aquell moment

españoles nº12” de Moscou. En aquell moment

no s’imaginava que al llarg dels anys que li

Alejandra, que ja comptava vint anys i amb sols

quedaven de vida, passaria a ser testimoni de

quatre o cinc paraules de rus en el seu cap,

com la xiqueta creixeria, acabaria Medicina i es

no era conscient que anava a enfrontar-se en

casaria amb un “xiquet de la guerra” instal·lant-

solitari als terrors de la Segona Guerra Mundial

se a viure a Bilbao. Aquella xiqueta en un futur

amb sols dues armes: intuïció i intrepidesa.

li donaria a Alejandra la satisfacció i fortuna d’haver conegut i gaudit de dos néts i un

Alejandra sentí un tremolí, era com si totes les

besnét.

sensacions viscudes en l’URSS ressuscitaren. Era una barreja de por, coratge, melancolia...

Alejandra mirava la fotografia d’aquell xiquet

Terribles instantànies li venien a la ment...

menut, el seu besnét. Malgrat el pas dels anys

Definitivament foren uns anys que no oblidaria

i la distància, el contacte amb eixa, la seua

mai...

família, no s’havia perdut. En la seua soledat, al seu piset de València, sentia que els tenia a

L’any 1939 i 1940 foren complicats, se sentien

prop, i això la feia sentir en pau.

moltes notícies alarmants del comportament nazi en Europa i es pressentia l’inevitable atac

En aquella casa de xiquets, passaren 2 anys

d’Alemanya. Així va ser que el 22 de juny de

i Alejandra s’omplia de noves vivències, però

1941, Hitler, d’imprevist, llançà el seus exèrcits

la nostàlgia l’embriagava perquè estava lluny

en una guerra rellamp contra la Unió Soviètica.

del seu estimat, on l’únic contacte existent

A Moscou formaren una defensa civil, i

era el postal, que en temps de guerra tenia un

Alejandra i Arnaldo demostraren una vegada

funcionament terrible.

En l’estiu de 1943 reberen una ordre del

Alejandra va respirar profundament. El seu

Ministeri d’Educació per a traslladar les cases

cor bategava molt de pressa quan li venien a

dels xiquets a la vora dreta del riu Volga.

la ment les imatges d’aquella dura i terrorífica

Formaren un grup amb els més forts i majors

travessia.

que aniria a inspeccionar el nou terreny abans de fer el trasllat de totes les cases, de manera

La vida dels 14 xiquets corria al seu càrrec,

que, Alejandra va ser nomenada cap de grup i

els havia de rescatar enmig de la batalla de

tenia al seu càrrec a 14 xicons. El seu instint

Stalingrad. El riu Volga en eixa zona era molt

li deia que no era bona idea fer eixe trasllat,

ample, i recordava el pontó a pas de tortuga

doncs els enviaven cap a l’avanç dels nazis,

sota un pluja de bombes que els llançaven els

i així va ser que, uns dies després d’haver

avions alemanys. Quan a la fi ella arribà a la

arribat al nou destí, en una població propera,

vora, el seu àngel va tornar a funcionar quan

hi hagué un atac d’una unitat paracaigudista

va contar dues vegades i va arribar fins 14

alemanya. Afortunadament, hi havia per la

les dues. I així fou que tenia 14 xiquets al seu

zona un exèrcit rus que es va fer càrrec de la

càrrec i va traure vius als 14.

seua seguretat fins que tornaren a Stalingrad, però en arribar allí els deixaren a les mans

Es va recolzar en el respatler de la seua cadira i

de Déu. A partir d’e ste moment va començar

va fer un sospir, doncs el pànic que va sentir en

el calvari. Passaren dies dormint al carrer i

aquells instants continuava aborronant-la.

menjant allò que els donaven, mentre que les notícies de què altres cases de xiquets

Amb els peus a terra i ja més tranquils, es

havien sigut enderrocades i havien mort

dirigiren cap a la casa on es trobaven la resta

tots esclafats, arribaven a les seues oïdes.

de xiquets i xiquetes, però quina va ser la

Desesperats volien arribar a la seua casa de

sorpresa en veure que allí ja no quedava ningú.

xiquets, però havien de creuar el riu Volga,

En aquell instant, Alejandra, com si haguera

amb la gran dificultat que tots els ponts havien

tingut una visió, va tirar d’intuïció i es dirigiren

sigut destruïts per tallar el pas dels alemanys

ràpidament a l’estació de ferrocarrils. I allí

cap al Caucàs. Sols quedava un pontó per on

estava el centenar de xiquets amb els seus

els soldats traslladaven material de guerra,

professors que acabaven de ser evacuats. Els

tancs i canons, a l’altre costat del riu.

reberen en gran goig, doncs els donaven per morts i aparegueren en l’últim moment.

Els alemanys ja estaven a la ciutat i havien d’eixir d’allí fóra com fóra, així que la tasca no

De sobte, els seus pensaments es pausaren

era gens fàcil, però Alejandra, en moments tan

en sentir el telèfon, Alejandra va respondre i

tensos com este, es creixia. Excitada, plena

de seguida dibuixà un somriure. Aquella era

de ràbia i coratge, sense pensar allò que els

una de les telefonades que la feien sentir-se

podria passar, va pregar les vegades que va

satisfeta malgrat les penúries viscudes. A

fer falta fins que va aconseguir convéncer als

l’altre costat de l’aparell es trobava un vell de

soldats per tal que els deixaren pujar amb ells.

vuitanta anys que a banda de preocupar-se per

El tracte era el següent: els xicons creuarien

la seua salut, li recordava, amb molta gratitud,

un per un amagats entre el material militar i

que li devia la vida.

ella seria l’última en creuar.

Aquells anys foren molt durs, però no eren els

fam que passaren el dur hivern de l’any 43 al

únics moments de terror que visqué, doncs

44. No tenien llenya i el fred dels Urals es feia

malgrat que després d’aquell calvari, va poder

insuportable, encara com tot va ser temporal,

regularitzar una altra vegada el contacte postal

i a la fi de l’estiu de 1944 arribaren a Moscou

amb el seu estimat, el pànic i la preocupació

perquè Arnaldo havia de tornar al seu treball

s’apoderaren d’ella quan s’assabentà que el

en Ràdio Moscou. Pel que fa a Alejandra, com

seu marit havia caigut greument malalt per

els xiquets que estaven al seu càrrec ja eren

un atac de malària. El seu coratge tornava

majors i havien d’abandonar la casa, va poder

a bullir en el seu interior, era necessari

tindre una vida més independent i l’any 1945

viatjar fins a on ell estava, però no era tasca

va començar a treballar en l’Escola Superior

senzilla, doncs viatjar en guerra era molt

de Diplomàcia com a una simple professora

complicat i fer-ho en solitari augmentava el

d’espanyol, però va eixir d’ella sent titular de la

grau de perillositat. Però ella, l’Alejandra que

Càtedra de Llengües Romàniques. Càtedra a

es creixia en moments de tensió, tenia les

la qual va haver de renunciar uns anys enrere i

idees molt clares, i en obtindre el permís per

que a la fi tenia a les seues mans.

absentar-se de les seues responsabilitats, va córrer cap a l’estació de ferrocarrils. Després

La satisfacció omplia la seua mirada que

de diversos dies en un tren i 14 hores en un

s’il·luminava com mai en recordar eixe 9 de

altre, va acabar colant-se en un que sols era

maig de 1945 quan es va celebrar en l’URSS la

per a mercaderia. Aprofitant la foscor, es va

fi de la Segona Guerra Mundial. Es reuniren

camuflar en una d’aquelles plataformes. Viatjà

aproximadament tres milions de persones

tota la nit al ras, i en arribar al seu destí, estava

botant, ballant, cridant i rient a carcallades.

tan gelada, que en baixar de la plataforma va

Era un gran espectacle que mai oblidaria.

caure agenollada. Conforme les seues forces i cames li ho permeteren, es va alçar i va córrer

La seua capsa de records guardava fotografies

cercant la informació pertinent per a poder

de totes aquelles persones especials que per

arribar davant d’Arnaldo. Quan el va vore, es

un motiu o altre s’havien creuat en la seua vida.

va quedar estupefacta. El seu estimat estava molt desmillorat, pàl·lid i excessivament prim. Van aconseguir que enviaren un suplent per a Arnaldo i ell pogué traslladar-se a viure amb la seua estimada a la casa on cuidava dels, ja majors, “xiquets de la guerra”. Alejandra, plena d’enyorança, pujava la vista cap al sostre. Una llagrimeta li rondava. Afortunadament, des d’aquell trasllat a la seua casa de xiquets, ja no va haver de separar-se del seu Arnaldo fins que la mort ho va fer. En baixar la mirada, va observar damunt de la tauleta on tenia el fruiter, unes pomes precioses. El seu cap assentia recordant la

LA SATISFACCIÓ OMPLIA LA SEUA MIRADA QUE S’IL·LUMINAVA COM MAI EN RECORDAR EIXE 9 DE MAIG DE 1945 QUAN ES VA CELEBRAR EN L’URSS LA FI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Però sens dubte, tenia al seu davant la foto de

Observava detingudament el seu piset. La llum

la persona a qui més havia admirat: son pare.

entrava i resplendia entre les prestatgeries abarrotades de records. Els geranis lluïen

L’any 1956 va viure altre dels moments més

al seu balcó i se sentia afortunada per tants

emotius de la seua vida, es va retrobar amb el

moments feliços que visqueren en eixa, la

seu progenitor. Havien passat vint anys des de

seua llar.

la seua visita a Barcelona. Ell, preocupat per tot el que havia passat, no va dubtar en viatjar fins

Passaren uns anys plàcids. S’ompliren de

on ells estaven per a tornar a abraçar la seua

viatges, amistats i aprofitaren el temps d’oci

filla. Allí passaren junts dos mesos, fins que

que havien perdut... fins que el 10 de febrer

tornà a València. A partir d’esta visita, Alejandra

de 1986, Arnaldo va tindre una trombosi

i Arnaldo desitjaven estar a prop dels seus, per

cerebral. Des d’aquell fatídic dia, l’única via de

aquest motiu sol·licitaren incloure’s en els grups

comunicació entre ells havia estat la mirada.

que tornaven a Espanya per a estar amb la seua família. Foren 6 les sol·licituds que hagueren de

Entre hospitals i rehabilitacions arribaren al

presentar perquè els ho permeteren l’any 1970.

17 de juliol de 1986, quan amb un lleu somriure

D’esta manera, va haver de viure el terrible colp

Arnaldo es va acomiadar d’Alejandra i de la vida

de la mort de son pare en la distància.

per a sempre.

I així va ser que va arribar el 8 de febrer de 1971,

Este va ser l’únic moment en què Alejandra va

dia en què marxaven d’aquell país sense quasi

oblidar el seu coratge i es va afonar.

diners, però amb una maleta plena de llibres i un fum de vivències marcades a la pell i al cor.

Alejandra va ser superada pels seus records. Eren tants els moments viscuts amb el seu

Ja instal·lats a Madrid, el seu brillant

estimat, confident, tantes penúries superades

currículum no li va servir per a trobar treball

junts i tanta estima entre ells, que les llàgrimes

mentre visquera Franco i la seua llarga ombra,

brollaven marcades per l’enyorança. Ella el

aleshores, tant ella com Arnaldo hagueren de

sentia ben a prop, i en el silenci ella li parlava,

tirar mà de traduccions i tasques polítiques per

però la seua separació fou un dels colps més

a poder sobreviure. I a la fi, allí foren testimonis

durs de la seua llarga i intensa vida.

presencials de la desaparició de l’home que havia desbaratat les seues vides i la història

Els 4 o 5 anys després de la mort d’Arnaldo,

del seu poble.

la seua supervivència era un forat negre que no tenia llum, ni color, ni records. Però la

Alegres i satisfets, sols tenien un xicotet buit:

lluita estava tatuada al seu cor i a poc a poc

trobaven a faltar la seua terra. Com Arnaldo

va ressorgir. I així va ser que es va tornar a

es va obstinar en què ella li sobreviuria

integrar amb més ànims en la vida quotidiana,

decidí, en contra de la seua negativa a ser

en la política i en la FUE.

buròcrata, agafar un càrrec en la Diputació Provincial de València per tal que quan ell

Les seues amistats i l’estima dels seus

faltara, Alejandra poguera cobrar una pensió

antics alumnes, els “xiquets de la guerra” que

per viudetat. I així va ser que, l’any 1977,

continuaven reunint-se per a dinar i recordar,

tornaren a València.

la feren despertar.

Per això, en la dècada dels noranta va

en la defensa dels drets de les dones,

participar en tots els esdeveniments

guardonada amb l’alta distinció de la

organitzats per a aconseguir avançar en la

Generalitat, un carrer i un col·legi amb el seu

llibertat i la justícia social. I d’e sta manera

nom... esta llarga llista de condecoracions

guanyava moltes alegries, doncs se sentia

fan referència tant a la seua participació

útil malgrat la seua edat. L’o mplia gratament

política com a tota una vida dedicada a

transmetre a la gent jove què va significar per

la innovació en el camp de la pedagogia i

a Espanya la proclamació de la 2a República

l’educació.

sent ella un feliç testimoni. Va pertànyer a una generació que va patir Els anys i les experiències viscudes anaven

molt i que al mateix temps ens va ensenyar a

acumulant-se en el seu cos i en el seu cor,

actuar amb coratge. Va saber sobreposar-se a

però malgrat que la seua forma física no

tots els entrebancs i aprofitar-los per agafar

era la mateixa, la seua força mental i moral

la lluita contra la injustícia amb més ganes i

continuava més viva que mai. Esta força, i el

forces que mai.

seu convenciment de què totes les persones tenien dret a l’ensenyament, independentment

Va aconseguir que gent de molts menys anys

del seu estatus social, la dugueren l’any 2012,

que ella cresquera personalment, gràcies a la

als seus 98 anys, a participar en la coneguda

seua saviesa i energia optimista. El llegat que

Primavera Valenciana i lluitar junt als milers de

ha deixat és un tresor indestructible perquè

joves que isqueren al carrer.

ha donat moltes lliçons, la lliçó del compromís, el coratge, la lluita, la humilitat...vivint

Se sentia orgullosa per tot allò viscut. Estava

sempre de la manera més humana possible

satisfeta de què el seu llegat havia omplert

defenent valors com la llibertat, la igualtat i la

d’optimisme a noves generacions.

fraternitat.

Havia observat com la gent jove lluitava per

Potser ens provoque tristesa, però

ideals com els seus amb el mateix ímpetu amb

preferiblement cal gaubar-se i alegrar-se d’allò

el qual ella ho feia, que tenia la sensació de

que va ser la seua vida que hauria de ser un

què la seua causa era recolzada.

exemple per a molts. Ella representa la força de la dona.

I així va ser que, amb eixa satisfacció i esperança, l’1 de març de 2017, als 103 anys,

Ens dóna una lliçó, doncs en uns temps que

el seu alè es va apagar. Envoltada dels seus

vivim on no gaudim i perdem el temps, ella va

records, de la seua gent en cada fotografia,

viure amb passió i va lluitar fins els seus últims

dels llibres que tant l’havien ajudat a aprendre

dies per tot allò en què creia. No va tindre

i de la sensació d’e star agafada de la mà del

una vida fàcil, però va seguir el seu instint i va

seu estimat, va fer l’últim sospir, convençuda

viure amb intensitat.

de què el món no canviaria l’e ndemà, però canviaria.

El bàtec del seu cor no s’ha silenciat, sols cal, tancar els ulls, agafar aire i sentir eixe bategar

Filla predilecta de la ciutat de València,

que ens dóna forces i energia per a lluitar per

homenatjada en les Corts per la seua lluita

un món més just i millor.

INICIATIVA MARIAM TALENS ARTIGUES Cada vegada és més la gent que ve d’arreu

Fins al darrer terç del segle XIX les falles eren

del món per conèixer l’encant de les Falles,

solament un festeig i l’element més atractiu

una festa que ha sigut declarada Patrimoni

de les Festes Josefines que duraven dos dies,

Immaterial per la UNESCO. Com les Fogueres

sense programa de festes. Cap al 1855 va

de Sant Joan prové del costum llatí de fer

aparèixer el primer llibret de falla de la mà de

fogueres per a donar la benvinguda a la

Bernat Baldoví que li donà un impuls lingüístic i

primavera. No obstant això, a la ciutat de

cultural a la festa.

València, aquesta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells al final de l’hivern, i en

Primer es cremaven la vespra de Sant Josep

concret els fusters en honor al seu patró Sant

i estaven fetes amb fustes i mobles vells,

Josep.

d’altres amb forma de cadafal i, a mesura

que passava el temps, proliferaren les falles

femenina fins l’any 1934 quan Amparito Albors

monumentals en detriment de les simples

és anomenada la Primera Fallera Major de

fogueres i adquiriren un caràcter més

València. Per fortuna, el paper de la dona al

satíric i irònic donat el caràcter jocós dels

món faller ha evolucionat i, a poc a poc, es

valencians i es començaren a cremar ninots

veu la presència de la mateixa en professions

que representaven persones o fets de l’any

que abans sols eren d’homes. Les dones, més

anterior. En aquesta època entrà en actiu

enllà de la pinta i els monyos, passen a ser

Regino Mas, el primer artista faller a passar a

indispensables en altres àmbits d’aquesta

la història i considerat el pare del monument

festa des de presidentes a artistes falleres,

faller modern.

passant per pirotècniques o indumentaristes.

Amb l’arribada de la dictadura de Franco la

D’una banda, Carmen de Rosa té l’honor de

festa va perdre gran part del seu sarcasme

presidir la primera comissió en el cens de

per la censura i s’instauraren moltes

la Junta Central Fallera, la Plaça del Mercat

activitats religioses com l’ofrena de Flors a

Central. Ella és una de las poques que

la Mare de Déu dels Desemparats. Per sort,

lideren aquests col·lectius. D’altra, trobem

amb la restauració de la democràcia, les

Amparo Fabra, una de les indumentaristes de

falles tornaren a ser crítiques, obscenes i

referència que, enamorada de la confecció i

sarcàstiques sense cap tipus de censura.

de la història, valora que avui en dia el sector estiga repartit a mitges entre homes i dones.

Si fem una ullada al llarg d’aquesta breu història de les falles no trobem cap figura

Una altra dona, ben preparada i peça essencial de la festa valenciana és Reyes

SI FEM UNA ULLADA AL LLARG D’AQUESTA BREU HISTÒRIA DE LES FALLES NO TROBEM CAP FIGURA FEMENINA FINS L’ANY 1934 QUAN AMPARITO ALBORS ÉS ANOMENADA LA PRIMERA FALLERA MAJOR DE VALÈNCIA

Martí. És l’única pirotècnica que des de 2004 aconsegueix fer vibrar els espectadors amb les seues explosives mascletades cada huit de març a la plaça de l’Ajuntament amb motiu del Dia de la Dona. Reyes Martí admet que les seues companyes la veuen com a una capdavantera, però ella valora la valentia de Josefina Caballer per disparar en una època en la qual estava molt mal vist. Explica que ella és la cinquena generació femenina al sector i a qui més admira és a les grans dones de la seua família. Conta que dues ties-àvies seues ja s’hi dedicaven, però sempre havia d’estar un home cara el públic mentre que elles es quedaven a la rereguarda. Orgullosa, exposa que ara la pirotècnia no té sexe i que al dia huit de març ha trobat un lloc del que no vol desprendre’s per la importància que té un dia com aquest.

Pel que fa a l’ofici d’artista faller, és evident

Pel contrari Eva María Cuerva reconeix que

que encara hui és una professió bastant

avui en dia encara és difícil moure’s en un

masculina. Tot i que cada vegada hi ha més

sector tradicionalment d’homes, no tant pels

dones, actualment dels dos-cents set artistes

companys que ja ho tenen assumit i amb els

que consten al Gremi Artesà d’Artistes Fallers

quals ha col·laborat com a escultora, sinó

només dotze són dones i sols la meitat està en

per les comissions falleres a les quals cal

actiu com Marina Puche, Silvia Antón, Desiré

demostrar que la seua feina és bona per a

Treviño, Marisa Falcó o Eva María Cuerva.

poder ser contractada amb tranquil·litat.

Existeixen dos museus, un a la ciutat de

Actualment hi ha un percentatge molt baix

València, on es poden trobar multitud de “ninots”

de dones artistes falleres donades d’alta

des dels seus principis i tècniques, així com una

al Gremi d’Artistes Fallers cosa que podria

col·lecció de quadres magnífics de “Falleres

canviar degut a la implantació del Mòdul de

Majors” realitzats per pintors valencians, entre

Formació Professional d’Artista Faller; una

els quals no s’hi troba cap signat per una dona.

iniciativa que ha reivindicat Marisa Falcó

Altrament, al Museu del Gremi Faller, sí que es

durant anys. Aquesta nova titulació presenta

pot trobar algun “ninot” elaborat per una dona,

molts avantatges. D’una banda es reconeix

com és el cas de Maria Valero.

la professió de l’artista faller, un saber que tradicionalment passava de pares a fills.

Cal destacar Carmen Llisteri que va ser no sols la

D’altre, pot obrir el sector a les dones que

primera dona artista fallera que al 1975 va plantar

treballen en tallers fallers i que poden optar

falla infantil, sinó també la primera en tindre el

a fer falles tant infantils, que és on estaven

carnet del Gremi Artesà d’Artistes Fallers.

arraconades fins ara, així com majors. A més, segons Falcó, no sols consolidarà aquest ofici,

Al 2010 Marisa Falcó, va ser la primera

sinó que obrirà moltes portes als artistes

dona directiva del Gremi d’Artistes Fallers.

per a adaptar-se millor a altres camps com

Llicenciada en Belles Arts compagina la

animació, escenografia o decorats.

docència com a professora de dibuix de Secundària amb l’art faller. Va obrir un taller

Les tradicions són lentes de canviar però

ara fa més de vint anys amb el seu marit Paco

caldrà veure si aquest factor, tenir un major

Pellicer al barri del Carme i porta ja més de

nombre de dones artistes falleres, aporta més

huitanta monuments infantils dels quals ha

diversitat a les Falles i ajuda a trencar cada

obtingut molts premis.

volta més estereotips.

Encara que pensa que les dones sempre han

En aquest xicotet article s’ha intentat

ajudat els seus marits al taller i mai han sigut

reconèixer el treball, esforç i compromís de

reconegudes, assegura que ella mai s’ha sentit

les dones que han sigut pioneres al món de les

discriminada per ser dona i que des de fora

Falles perquè han marcat un punt d’inflexió

sembla un sector masclista, però per dins no

en la història i han enriquit la Festa amb

ho és. Aquesta opinió també és compartida per

un paper cada vegada més potent, visible i

Marina Puche qui afirma que la gent es fixa en

transformador. Elles han obert les portes a

el treball, en el monument que veu al carrer i

moltes dones al món faller on la presència

no mira si té signatura femenina o masculina.

femenina cada vegada està més patent.

HEROÏCITAT

PEP ORTIZ El camió tremolava pel camí -era una

Els fusells d’uns, pistoles i revòlvers d’altres

carretera, però des que havien deixat la

reposaven als peus dels seus propietaris. Al

general s’havia estretit molt i fet malbé –

cap i a la fi els les havien donades o les havien

evitant que alguns dels homes que hi seien

furtat a alguns combatents de l’altre bàndol.

a la caixa pogueren pegar una cabotada. Havien fet poca feina, però la que feien podia

Segundino no dormia, pensava. En el camió,

presentar perill. No es tractava d’una tasca

un GAZ 4 rus que havien capturat a l’exèrcit

qualsevol, i ningú sabia com podia reaccionar

republicà i que els l’havien adjudicat, a ells.

la gent de cada poble quan ells l’acabaven.

Quina merda de vehicle -rosegava-. Què es podia esperar d’e ixa colla de criminals desgraciats que eren els rojos.

Aquest escrit vol ser un xicotet homenatge a totes les dones –en particular a les de Tavernes- que van haver de patir la repressió, en pròpia carn o la d’algun/a familiar, a les acaballes de la Guerra Civil o després d’ella. Els personatges que hi apareixen o s’anomenen han sigut reals. Algunes recreacions o noms que no eren de la localitat han estat creades per l’autor

La foscor ja era absoluta. Havien eixit de

Les darreres paraules les pronuncià amb

Tavernes passades les 10 de la nit i el xofer no

l’orgull del caçador que ha aconseguit la seua

coneixia bé els camins. Ja tenia ganes d’arribar

presa.

i menjar alguna cosa. El dia havia estat llarg i la bóta havia passat massa vegades de mà en mà

La xiqueta s’alçà en un bot i corregué cap a la

sense tirar-se res sòlid al cos.

cuina. Pel camí, les llàgrimes li regalimaven per les galtes. Segundino, de la seua cadira

En posar-se dret, els ulls distingiren el

estant, arribà a sentir com la xiqueta, entre

lleuger centelleig de les poques perilles que

sanglots i amb veu tremolosa exclamava:

il·luminaven l’entrada del poble, la Pobla

«Mare, han matat al tio».

Llarga. L’endemà, Segundino no tornà a la casa. En uns instants, el camió cobrí la distància i uns quants homes l’acompanyaren baixant

(Contat per Presentació Llinares als seus néts)

del vehicle. L’acomiadament fou ràpid i de poques paraules -l’endemà es tornarien

No volia plorar. No ho devia fer. Encara que el

a veure per anar on els enviaren, a fer el

cor li abrasava, havia de pensar en les filles que

que calia per acabar en aquells maleïts

l’esperaven a casa. Esperaven les notícies de

comunistes i republicans- i, amb el cap baix,

son pare, empresonat per les seues idees a la

cadascú enfilà el camí d’una casa.

presó municipal de Tavernes.

Com cada dia, la xiqueta l’e sperava junt a un

L’havien deixat entrar uns moments a veure’l

llum que escampava ombres per tota l’e stança.

després de demanar i pregar a uns i altres. No eren dies per a exigir res. Ben al contrari, les

-Bona nit, Segundino- li digué en veure’l

coses que es necessitaven poques vegades es

entrar.

podien aconseguir, i mai a les males.

-Bona nit- contestà sense ganes.

Havia anat de bon matí. Semblava que no els deixaven tenir visites per tal que poca gent

-Com els ha anat hui? Què vol sopar?-

pogués saber quines persones estaven tirades

continuà poruga.

en aquells llocs. Així i tot, les notícies corrien per tot el poble, a cau d’orella, això sí.

-Hui hem anat a Tavernes, on hem matat un republicà coix que treballava a l’Ajuntament.

S’havien emportat molts homes d’ençà que

«Hernández, el Xulo» es comentava que li deien.

s’havia declarat el “Dia de la Victoria”. Alguns

a Sueca i altres a València, directament. A

- Bé, no es preocupeu, m’ha dit que els tracten

ell, no se sap perquè l’havien deixat al poble.

bé i que prompte els deixaran tornar a casa,

Segurament els donaria vergonya endur-se un

doncs ells no han fet res. Ara continuem amb

home amb una cama només.

les nostres tasques.

Eixe fet era el que, dins del que estava passant,

Les joves feren cas a sa mare i continuaren les

animava mínimament Presentació. Confiava

feines de casa: agranar, fregat, arreglar les

que el deixarien lliure més tard o més prompte.

habitacions..., però el cap el tenien al pare.

No volia perdre l’esperança. Presentació començà a preparar el dinar. El carrer Convent se li feia estret. Poca gent es

Mentre trafegava per la cuina, no podia oblidar

veia a aquelles hores i aquella que hi anava no

la xicoteta conversa que havia tingut amb

estava per tafaneries: hola i adéu!

José, el seu home.

En arribar a casa, Pepita, la major i Elena, la

- Si em tornen a pegar em defensaré- li havia

menuda l’esperaven amb impaciència.

dit ell. El cos maltractat i ple de blaures quasi l’havia feta caure a terra, però intentà calmar-lo.

- Mare, com està el pare – cridaren a un temps. - No fases res que et puga posar en més perill, José. Pensa en les xiquetes. - Tu no pots imaginar-te el que fan, amb el

NO VOLIA PLORAR. NO HO DEVIA FER. ENCARA QUE EL COR LI ABRASAVA, HAVIA DE PENSAR EN LES FILLES QUE L’ESPERAVEN A CASA. ESPERAVEN LES NOTÍCIES DE SON PARE, EMPRESONAT PER LES SEUES IDEES A LA PRESÓ MUNICIPAL DE TAVERNES

que t’amenacen, amb tu, amb les xiquetes, no respecten res. És un odi que no es pot comprendre, i damunt ni els coneixem ni ens coneixen. Aquelles paraules li donaren mals ànims. Totes les persones tenim un límit i segurament estarien buscant el del seu home per trobar alguna excusa i acabar amb ell. Aquella nit, tardet i d’amagat rebé la visita de Carmen, la dona de VIcentet, l’alcalde. La conversa va ser ràpida, eren dues famílies controlades. Sempre hi havia algú disposat a fer mèrits pel règim. - Com has quedat, Presentació? Ella li contà la visita. Carmen li digué que el seu home estava ara a València, a la presó Modelo, en companyia de Felipe, un dels altres

empresonats. Ambdós, amb un grapat de

Mentrestant, els altres companys continuaven

persones havien estat duts a Sueca, al Molí,

tancats. Elles, Presentació, Carmen i Conxa,

i ara a València, on esperaven un judici –no

la dona de Felipe, continuaven en contacte.

sabien el perquè- amb l’esperança que els

Encara que dels tancats a València poques

soltaren en poc de temps. Sense soroll i amb

coses podien saber-se. Només alguna que

veu baixa s’acomiadaren.

altra cosa que passaven escrita fins i tot en paper de fumar o als paquets de tabac buits

- Ja ens veurem- es digueren quasi alhora.

que l’home o dona que els havia pogut visitar s’havia d’enganxar o cosir a l’interior de la roba

Els dies anaven passant, les il·lusions perdent-

perquè no els els trobaren.

se i els ànims cada vegada més enfonsats. I foren mesos d’e spera, fins que Conxa, donà Era ja el catorze maig del 39. Un dia en què la

la mala notícia a les amigues. Felipe, havia

calor ja començava a fer-se notar. A boqueta

estat traslladat a Paterna on era jutjat per

nit, la plaça semblava quasi un desert. Només

sedició i afusellat el 30 de novembre de 1939.

alguns amb camises blaves i uniformes anaven

Entre llàgrimes els comunicà que encara

pels bars. A l’Ajuntament, els funcionaris

havia tingut temps els últims dies d’e scriure

continuaven la seua tasca amb un silenci quasi

uns poesia dedicada a ella i a la seua filla. Els

sepulcral.

recità uns versos.

De sobte, sobre les vuit de la vesprada se sentí

Esta tarde me llevan,

un tret que retronà per tota la plaça.

me llevan a fusilar. El día es claro y hermoso.

- Ja han matat Hernández- va ser la frase

Quién se puede imaginar

repetida entre qui es trobava prop: bars,

que ésta serà la última

barberia, cases particulars...

que pueda el sol contemplar? ...

La notícia arribà prompte a la casa familiar. Corregué com la pólvora. Presentació anà a

Sense poder seguir, acotà el cap i se n’anà cap

reclamar el cos, però no la van deixar vore’l ni

el carrer la Mar, on l’esperava la família. Carmen

dir-li on l’havien dut a enterrar. Temps després,

i Presentació, en silenci la veieren allunyar-se.

i en secret, una de les persones que l’havien dut al cementeri li contaren la localització de la

- I pensar que podrien estar vius- va dir

fosa. Estaven junts ell i un home de Simat que

Presentació.

mai saberen qui era. - Sí, recorde quan Fernando Valera, el nebot Totes les esperances s’havien acabat. Només

de Juan Valera l’escriptor, els va oferir anar-

quedava tirar les coses endavant, fóra com

se’n i ells van dir que no tenien motius per a

fóra. Les xiques havien de seguir la vida i

fugir, que ells no havien fet mal a cap persona-

Presentació s’hagué de buscar un mitjà per

contestà Carmen.

a poder alimentar la família, l’estraperlo (que a tanta gent alimentà): tabac, xocolate i

- Tu encara tens a Vicent. Veuràs com finalment

productes poc habituals.

és declarat innocent- continuà Presentació.

- No les tinc totes amb mi, no estan respectant ningú- acabà Carmen. S’acomiadaren i no fou fins desembre, ja pròxims els Nadals, quan Conxa i Presentació s’assabentaren. Vicent havia estat jutjat i condemnat. Posteriorment, afusellat a Paterna el dia 9 de desembre d’aquell any. I amb una carta també d’acomiadament a la família, on donava ànims a la mateixa i no se’n penedia de res del que havia fet, donava ànims a tots, recomanava a la família continuar fent el bé social seguint els seus ensenyaments i, fins i tot, perdonava els seus botxins. Havia sigut un afusellament posposat perquè, segons els militars rebels, no es podia matar el dia 8, dia què s’havia de celebrar, perquè era el dia de la Puríssima. Quin argument més humà! Les tres dones continuaren la vida pensant i vivint per la seua família, passant –com moltes famílies de l’època- grans penúries, però amb una cosa que van tenir sempre molt clara, cada vegada que es veien, en veu baixa, la seua salutació era la mateixa: “SALUT I REPÚBLICA”.

TALENT I AUTORITAT

S.B.CH. La professora, política i escriptora valenciana

se en la primera degana de la Facultat de Dret

Carmen Alborch, que fou la ministra de Cultura

de València.

de l’últim Govern de Felipe González, va rebre el dia 23 d’octubre la Medalla de la Universitat

El Consell de Govern de la UV va aprovar el

de València (UV). Una dona que, segons la

passat 7 de juliol concedir la Medalla de la

UV, «ha destacat a l’àmbit universitari, el

Universitat a Carmen Alborch, a la historiadora,

feminisme i l’art». Aquest homenatge és un

feminista i catedràtica emèrita de la UV, Isabel

regal d’aniversari avançat per Alborch, que una

Morant (Almoines, 1947) i a la pintora Antonia

setmana després de rebre tan alta distinció

Mir (Catarroja, 1928). «Tres dones que han

compliria 70 anys. Alborch va entrar en la

destacat en l’àmbit universitari, el feminisme i

història de la Universitat en 1985 en convertir-

l’art», és el que va destacar aleshores

ALBORCH VA EXIGIR DURANT EL SEU HOMENATGE QUE ES “RECONEGUÉS EL TALENT I L’AUTORITAT DE LES DONES”

València, cita electoral que va guanyar Rita Barberà. Alborch és un any major que la desapareguda política del PP. En les eleccions generals de 2008 fou elegida senadora per València. Ha rebut nombrosos premis per la seua lluita per la igualtat entre dones i homes. També li ha estat concebuda la Creu d’Honor de San Raimundo de Peñafort i la Gran Creu de Carlos III. A més de diversos assajos de Dret Mercantil, és autora de “Solas, gozos y sombras de una manera de vivir” (1999); “Malas, rivalidad y complicidad entre mujeres” (2002); “Libres,

l’Estudi General en un comunicat. La primera

ciudadanas del mundo” (2004) i “Los placeres

en rebre l’homenatge serà Alborch, a qui el

de la edad” (2014).

rector de la UV, Esteban Morcillo, va lliurar la Medalla de la Universitat el 23 d’octubre al

Alborch va exigir durant el seu homenatge

Paranimf de La Nau, la seu històrica d’esta

que es “reconegués el talent i l’autoritat de les

institució amb més de mig mil·lenni d’història.

dones”.

Carmen Alborch Bataller (Castelló de Rugat,

Va rebre la Medalla de la Universitat de València

31 d’octubre de 1947) ha estat professora de

per ser una “icona del feminisme contemporani”

Dret Mercantil en la Universitat de València i

i durant el seu discurs va destacar:

en 1985 es va convertir en la primera degana de la Facultat de Dret. Fou ministra de Cultura

“Estem convençudes que som almenys la

durant l’últim govern de Felipe González (1993-

meitat del talent”, segueix sostenint Carmen

1996) . És autora de llibres jurídics i altres sobre

Alborch en reclamar polítiques “positives” per

el paper de les dones.

revertir l’absència de la dona “en els espais de poder” i “en els temples oficials del saber”.

Va estudiar Dret a la Universitat de València,

Unes accions, prossegueix, que combaten la

en la qual es va llicenciar en 1970 i es va

“insuportable lentitud dels progressos” per

doctorar Cum laude en 1973. Fou directora

trencar “el sostre de cristall, que sovint és tan

general de Cultura de la Generalitat i també la

dur com el diamant”. “S’ha de fer visible allò

primera dona en dirigir l’Institut Valencià d’Art

invisible”. “Reconèixer el talent i l’autoritat de

Modern (IVAM). En 1993, Felipe González la va

les dones”, va afegir. “L’escassa presència de

nomenar ministra de Cultura. Posteriorment,

les dones en llocs directius –prossegueix – és

en les eleccions generals de 1996 fou escollida

un problema social i econòmic perquè implica

diputada al Congrés per València, càrrec que

un desperdici de capital i de talent, de la

va repetir en les eleccions de 2000 i 2004.

meitat del talent”.

En les eleccions municipals de 2007 fou

El seu discurs ferm i combatiu va fer tremolar

candidata del PSPV-PSOE a l’alcaldia de

els retrats dels 44 pròcers que pengen de

les parets del Paranimf de la Universitat de

destacar que cada dia està “més convençuda

València (UV), tots ells homes a excepció del

que el profund secret de l’alegria és la

d’Olímpia Arozena, que en 1930 es va convertir

resistència”.

en la primera dona en doctorar-se en la UV i ser professora de la mateixa.

L’homenatjada va entrar a l’acte acompanyada per totes les conselleres –Gabriela Bravo

La mateixa Universitat que va rendir

(Justícia), Carmen Montón (Sanitat), Elena

homenatge a Carmen Alborch, que prompte

Cebrián (Agricultura) i Maria José Salvador

compliria 70 anys, li va lliurar la medalla que

(Vivenda)– així com dels titulars d’Hisenda,

aquesta institució fa en reconèixer la seua

Vicent Soler, i de Transparència, Manuel Alcaraz.

“extraordinària trajectòria acadèmica, política,

Entre les moltes personalitats de la política, van

cultural i feminista”.

destacar dos noms claus en la trajectòria pública d’Alborch, com va ser el senador socialista i

La professora, política socialista –”les roses

ex cap del Consell, Joan Lerma, i l’exconseller

reivindicatives”, diu amb orgull– i escriptora

d’Educació Ciprià Ciscar, a qui Carmen va agrair

valenciana, que fou la ministra de Cultura de

que la nomenaren directora de l’Institut Valencià

l’últim Govern de Felipe González, va rebre

d´Art Modern (IVAM).

emocionada aquest reconeixement que per a ella fou una cerimònia de la gratitud”.

Morcillo, recordant a Estellés, va defensar que l’exemple d’Alborch ha de servir per avançar en

Un homenatge més que merescut, doncs segons

«senda de llum que ens ha de conduir a trencar

va ressaltar el catedràtic de Filosofia del Dret

sostres i eliminar barreres per a aconseguir

Javier de Lucas, en el seu laudatio “el nom de

una societat més justa i igualitària».

Carmen Alborch, en la Universitat i més enllà, està vinculat a una capacitat excepcional per a

La rebel alegre, com se la coneix, i actual

obrir camins i fins i tot crear-los on no hi havia”.

professora honorària de la UV, va denunciar que “les polítiques neoliberals del capitalisme

I és que aquesta deixeble avantatjada del

estan expropiant drets a les dones”.

professor Manuel Broseta va entrar en la història de la Universitat en 1985 en convertir-se en la

“Convindria imaginar com seria la nostra vida,

primera degana de Dret. “Si ja resultava estrany

la vida de les dones, si no s’hagueren succeït

que en aquella època les xiques estudiaren Dret,

les diferents onades de feminisme”, va afegir.

ja que érem molt poques, veure a una dona per damunt d’una una tarima (donant classe) era

“Malgrat les pressions no deixem de ser rebels

sorprenent”, recorda Alborch, que també fou

i transgressores”, va desgranar Alborch en

la primera professora adjunta i primera cap de

reviure els seus inicis en la lluita feminista

departament de Dret Mercantil.

en aquella universitat de la generació del 68: “Lluitarem contra la dictadura, per la

Un paranimf ple fins la bandera no es va

democràcia, per canviar la Universitat, i el

cansar d’aplaudir esta “icona del feminisme

món”, va concloure.

contemporani”, segons paraules del rector de la UV, Esteban Morcillo. Alborch, la qual fins i

Fonts consultades:

tot va plorar durant el discurs d’agraïment, va

Rafel Montaner (Levante EMV)

ALEGRIA

SHEILA ROMERO CHAVELI La música és un dels pilars fonamentals a la

la setmana fallera i també la fórmula infal·lible

nostra festa. Les falles no serien el mateix

per a extraure somriures a les cares dels

sense la melodia composada per les carcasses

festers amb tan sols sentir les nostres cançons

a les mascletades ni sense els combois de

tan cantades.

músics que tanquen les cercaviles, i és que la música ens envolta per tot arreu des que

Aquesta és una veu universal de molta

comencem amb les despertades fins a l’última

importància, capaç de ressonar per tot arreu

riallada de la revetla. Per a nosaltres els fallers

i fer, que sense gairebé emetre paraules,

és una manera de fer esclatar les emocions,

tothom siga capaç d’entendre arreu del món

com a castells de focs d’artificis, forma

la nostra tradició i la germanor que aquesta

d’espantar el cansament acumulat durant tota

comporta. La música no sols ha estat

ELS NOMS FEMENINS A LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA SÓN POC ABUNDANTS, PERÒ SABEM QUE ENCARA QUE SIGUEN ESCASSES LES DONES QUE CONSTEN A AQUEST GRAN LLIBRE MUSICAL, HAN SIGUT UNES GRANS REPRESENTANTS DEL SEXE FEMENÍ

donaren per vençudes, i any rere any seguiren despenjant-les i lluint les seues teles plenes de motius florals, fins que al cap i a la fi, com a la nostra festa, aconseguiren emplenar els carrers amb el seu art i ser així reconegudes per tot arreu. Les primeres dones que pogueren gaudir del reconeixement per la seua carrera musical foren alemanyes i espanyoles. La primera dona espanyola que aconseguí ser reconeguda per la seua veu i les seues grans actuacions fou la madrilenya Isabel Colbrán, nascuda al 1785, que debutà amb tan sols setze anys a la gran òpera de París. A banda de cantants, també hem gaudit de majestuoses compositores com ho seria María Rodrigo (1888-1967), que va ser la primera dona en composar i dirigir una orquestra a Espanya. Però molt més prop en quant a territori ens apleguen dones com María Carbonell García (1857-1952), la primera compositora i organista Valenciana. Alcoiana de naixement i criada al monestir del Sant

important a la història per a fer-nos dansar

Sepulcre de les Agustines Descalces. Arribà

i cantar, sinó perquè ajudà a les dones a ser

a composar diverses obres que a l’actualitat

escoltades, la veu cantant d’una melodia que

seguim conservant a aquell monestir on va

ens va permetre ser el monument faller que

viure i on també arribà a ser un càrrec superior,

emana emoció als carrers del nostre poble els

concretament va ser abadessa. Una coetània

dies de falles i no les cendres i brases restants

seua és Ermerinda Ferrari Gonzálvez, una

que acumula el mateix amb silenci després de

de les primeres valencianes, concretament

la nostra esperada crema, sense que ningú no

il·licitana, admesa al Real Conservatori de

escolte mai el seu crepitar.

Madrid i també la primera en convertir-se en una compositora coneguda de pasdobles,

Els noms femenins a la història de la música

les nostres melodies tant característiques

són poc abundants, però sabem que encara

que ens acompanyen a qualsevol acte, amb

que siguen escasses les dones que consten

el seu “Grana y Oro”. Encara que veiem que

a aquest gran llibre musical, han sigut unes

la repercussió de les dones al gran món de

grans representants del sexe femení, amb un

la música no fa tan poc de temps que va

gran principi que quedarà marcat a les nostres

començar a fer-se notable, podem fixar-nos

memòries i als nostres cors. Encara que les

que encara a l’actualitat queden càrrecs per

primeres dones que intentaren triomfar en

complir i dones per descobrir, com cada any

la música al segle XIX hagueren de penjar

l’artista faller descobreix una nova escultura

les vestimentes als guarda-robes, mai es

que mostrar als festers. Per exemple, la

nostra Matilde Salvador i Segarra va ser

fallers a desfilar pels carrers plens d’orgull i

una gran representant de la música a la

satisfacció per la seua comissió, tornar a volar

Comunitat Valenciana fa tan sols uns anys,

amb les diferents melodies que la festa ens

sent compositora de ballets com “El segoviano

regala. Després de tanta espera al llarg del

esquivo” (1953) i d’òperes com seria “La filla

temps, nosaltres les dones comencem a viure

del Rei Barbut” (1943, estrenada a Castelló de

el moment de més auge a la història musical.

la Plana), basada en Tombatossals de Josep

A aquestes altures ja podem cridar als quatre

Pasqual Tirado i que recrea episodis de la

vents que ha arribat el nostre moment, on

Crònica de Pere el Cerimoniós.

podrem complir els nostres somnis de ser representants de la música junt als homes

Amb aquesta meravellosa dona començarem

sense cap menyspreu, com a cada falleret

un cicle de reconeixement total de les dones

i fallereta li arriba el moment de complir el

a la música, però com en tota falla, arriba el

seu gran somni de poder representar la seua

moment en què el seu art ha de quedar part

comissió.

de la història i donar pas a un altre cicle on noves dones se sentiran realitzades i, com a

La música és la veu que mou el món i

les falles, podran arribar a obtindre el premi

uneix la gent, veu que no entén d’idiomes

per ser el monument de més envergadura,

ni nacionalitats, amb la qual si sumem

deixant que de les cendres sorgisquen noves

la incorporació total de les dones als

idees per a obtenir noves figures que ofrenar

pentagrames d’aquesta obra musical, podem

a l’art durant l’any faller vinent. Amb la pèrdua

dir que tindrem èxit al gran concert que seria

d’aquesta gran músic obtenim la recompensa

la vida, i amb un poc de sort el nostre públic

d’altres grans hereus, com ho podria ser la

s’alçarà en peus com si reberen a la màxima

famosa senyoreta Beatriz Fernández, que

representant del poble al món faller i ens

ha sigut la quinta valenciana en fer vibrar les

demanarà un bis, bis on mai pararem de fer

ànimes de la gent amb sols moure una batuta,

tronar els nostres instruments i de gaudir de la

i la primera valenciana en dirigir l’Orquestra de

nostra passió.

València. Aquesta paiportina nascuda el 1983 va ser capaç, amb tan sols trenta dos anys, de

Amb el trencament de les barreres i la igualtat

fer que més d’un centenar de cors bategaren al

dels gèneres podrem composar joiosos himnes

mateix ritme e interpretaren un ampli ventall

que emplenen les vides de tothom amb color,

de Serenates. Ella mateixa, en ser entrevistada

vida, alegria i molta festa. La música és un pilar

afirmava: «A lo largo de la historia hemos

fonamental a la nostra festa i a la nostra vida,

estado al margen de cualquier trabajo, por

és l’espurna capaç de fer esclatar els coets i

tradición. Pero en estos casos en los que las

d’encendre tota una falla a la nit de Sant Josep,

mujeres empiezan a tomar la batuta, se ve

sense ella res no seria possible i la nostra festa

como la sociedad va avanzando».

es veuria afectada perquè la música al cap i a la fi és vida, la vida és una festa i la festa sens cap

Una vegada les dones hem pres la batuta del nostre futur és el moment de ser lliures, i amb la batuta servint-nos de guia per camins dificultosos plens d’adversitats com si es tractara d’un estendard que porta als nostres

dubte som nosaltres.

ESFORÇ

AMPARO CÍSCAR PALOMARES MANUELA SOLÍS I CLARÀS, primera dona

En l’àmbit del coneixement quasi no hi ha

llicenciada en la facultat de medicina de

referències, d’una banda, perquè hi ha hagut

València

molts obstacles per a poder desenvolupar els seus interessos i capacitats, o perquè a les que

Des de l’inici de la història, la discriminació

han aconseguit fer-ho no se’ls ha reconegut

cap a les dones ha esdevingut un fet universal

i moltes ni tan sols han estat nomenades als

i intemporal. En totes les cultures i tradicions

llibres ni a les diferents publicacions que s’han

les dones han patit diferents tipus de

difós. Segles i segles han passat sencers

discriminació.

sense incloure les dones. La història de la humanitat es redueix a la història del hòmens, exclusivament.

Certes normes com l’educació i l’aprenentatge

A Espanya, el principi d’igualtat entre les

dels valors, les creences existents i els

persones naix amb l’aprovació de la Constitució

costums practicats fan que algunes formes

de 1978. Abans les dones estaven supeditades

de discriminació les definim com a “normals”

als hòmens, al sexe masculí. Així, la casada

i/o “naturals”. Quan aquestes pràctiques es

necessitava el permís del seu marit per a

repeteixen contínuament, és quan esdevenen

qualsevol assumpte jurídic, excepte per a fer

situacions injustes que segueixen produint una

testament, així com també, fins i tot, per a

forta discriminació envers la dona.

poder treballar. I si eren fadrines, passava el mateix amb son pare.

EN L’ÀMBIT DEL CONEIXEMENT QUASI NO HI HA REFERÈNCIES, D’UNA BANDA, PERQUÈ HI HA HAGUT MOLTS OBSTACLES PER A PODER DESENVOLUPAR ELS SEUS INTERESSOS I CAPACITATS, O PERQUÈ A LES QUE HAN ACONSEGUIT FER-HO NO SE’LS HA RECONEGUT I MOLTES NI TAN SOLS HAN ESTAT NOMENADES ALS LLIBRES NI A LES DIFERENTS PUBLICACIONS QUE S’HAN DIFÓS

És per això que sembla increïble que abans de començar el segle XX, una dona s’atrevira amb el batxiller, totalment reservat als barons. És el que va fer Manuela Solís i Claràs. Una dona, que conscient que necessitava el permís de son pare per complir el seu somni de ser metgessa, no va parar amb els seus raonaments plens de racionalitat, qualitat que tampoc es considerava pròpia d’una dona “com Déu mana”, fins que va fer veure a Prudencio Solís i Miguel, el seu pare, aleshores director de l’Escola Normal de València que l’avanç social es produiria mitjançant l’accés a l’educació per part de la major part de la població, incloses les dones. Així que, convençut, va signar a la seua filla el permís necessari per a poder matricular-se en l’Institut Lluís Vives, l’únic existent en aquells moments i allí, amb unes excel·lents notes, aconseguiria el títol de batxiller en 1882 la qual cosa li permetria matricular-se a la Facultat de Medicina de València, essent la primera dona que ho feia. Malgrat les dificultats que altres dones tingueren per accedir a les aules, el fet que dos germans cursaren també la mateixa carrera, es creu que va influir en una major normalitat per tal de realitzar els seus estudis, que finalitzaria de manera brillant aconseguint el grau de llicenciatura el 1889.

La formació que va rebre fou excepcional

col·lectiu oprimit dins d’un sistema patriarcal

doncs va ser alumna d’En Santiago Ramón i

perquè segons la història tradicional no ha

Cajal, per qui va professar una gran admiració

hagut mai dones rellevants dintre del món de

durant tota la vida. Una vegada llicenciada, es

l’art ni de la política ni de la ciència, sols si eren

traslladà a Madrid, a treballar i fer pràctiques

les esposes de “grans hòmens”.

a l’Institut de Terapèutica Operatòria, on es proporcionava una formació en medicina

Precisament tot el contrari és el que

d’autèntica avantguarda.

demostren les dones que com Manuela Solís i Claràs han manifestat tota una vida sense

Torna a València i obri consulta al carrer de

estridències però fent, senzillament, allò que

Colom, i això fou tot un esdeveniment: el fet

volien fer.

d’obrir consulta una dona en l’any 1892. En l’Institut coneix qui seria el seu marit, el doctor Reyes Romero. Desitjant aprofundir en els seus coneixements, es traslladà a París, on treballaria en la Clínica de Parts de la Facultat de Medicina. En tornar, cursa el doctorat a Madrid i aconsegueix el grau de doctora en Medicina i Cirurgia, el 1905, especialitzant-se en ginecologia i molt prompte, a l’abril de 1906, és elegida membre de la Societat Ginecològica Espanyola. Combina així les tasques clíniques amb la recerca, cosa també impensable que una dona pogués fer. El 1907, publicà el seu primer llibre, del qual fa el pròleg el doctor Santiago Ramón i Cajal. Tot i que Manuela Solís, era una dona d’ideologia moderada i mai va participar de manera activa en política ni en reivindicacions de caràcter feminista, estava tan preocupada per la divulgació científica i l’assistència social, que va formar part activa del “Comité Femenino de Higiene Popular” relacionat amb el Col·legi de Metges. Eixa gosadia i perseverança sense banderes ni consignes és el que a mi m’emociona i m’ompli d’esperança de cara al futur, perquè no totes les dones afronten la lluita de la mateixa manera, cadascuna ho ha de fer des de la seua pròpia experiència perquè les coses ens afecten de manera diferent. Cada dona ha patit les seues vivències com a

ALTRUISME

ÀLEX BARBER PONS Compartim moments, secrets, experiències,

A Tavernes diuen que “El cementeri està

alegries, tristeses... perquè ens ajuda a sentir-

ple de rics”, referint-se a aquells que no

nos bé, recolzats i volguts, en aquesta vida

han sabut fer ús dels diners, aquells que,

on la felicitat és el millor aliat. Ens adonem

en compte de fer servir els diners per a ser

que la part sentimental té molt més pes que

més feliços o fer felices a altres persones,

la material. Aleshores, per què ens costa tant

han arribat a ser infeliços per por a perdre’ls,

compartir allò que no té tant de valor? Per què

portant una vida de misèria i d’egoisme fins

eixa actitud davant tot allò material? Per què

el final dels seus dies, pensant-se que, quan

eixe profit i recel de tindre més que l’altre? Per

moriren, s’emportarien les seues riqueses

què eixe sentiment de possessió i eixe interés

darrere. El que es diu “rics en diners i pobres

pels diners des de menuts?

en esperit”.

L’ÚNICA COSA QUE PERDURA AL LLARG DE LA NOSTRA TRAVESSIA I QUE ENS DÓNA L’ALEGRIA D’HAVER VISCUT SÓN LES RELACIONS HUMANES QUE HEM ANAT CONSTRUINT, EL RECORD I LA LLAVOR QUE DEIXEM

desinterés, han dut a Tavernes uns projectes i una història que mai serà esborrada i que continua i continuarà donant llavor durant molts anys. A Orofila Fons i a Dolores Rojas pel seu interés i per la seua generositat iniciant projectes en propietats seues. Primer, fundant l’Hospital de San Roque per atendre les necessitats sanitàries del poble durant tants anys, i alguns molt durs, situat al carrer Cristòbal Amel·la (nom del fill de Dolores), edifici que han ocupat posteriorment tantes dependències municipals del nostre poble, com ara el Jutjat de Pau i, a més, la creació del parvulari situat en la planta baixa d’aquest l’edifici, avui Llar del jubilats; i en segon lloc, per la fundació que tant interessava a Dolores Rojas, i que avui se situa en el carrer que du el seu nom, l’actual col·legi de les Germanes de la Doctrina Cristiana. Ambdós projectes foren delegats a una grup

La vida d’entrega i servici, de donar-nos als

de religioses que van acceptar sense dubtar-

altres i de compartir allò que tenim pareix

ho en cap moment. Elles són les Germanes

una cosa estranya en aquest món. No ens

de la Doctrina Cristiana, qui han posat tota

adonem que l’única cosa que perdura al llarg

la seua vida al servici dels altres, vivint amb

de la nostra travessia i que ens dóna l’alegria

austeritat i compartint tot el que tenen per

d’haver viscut són les relacions humanes que

ajudar a tantes persones, atenent al necessitat

hem anat construint, el record i la llavor que

i portant endavant la seua tasca educadora

deixem, i aquestes relacions engloben les

a Tavernes de la Valldigna des de fa més d’un

dos parts, la sentimental i la material, perquè

segle. Més de cent anys d’història, cent anys

realment van lligades.

enriquint humanament el nostre poble per formar éssers humans lliures, crítics i solidaris,

Aquest any ens toca parlar de dones que

cent anys de vides que han anat renovant-se

d’alguna manera han destacat per la seua

amb el temps i al mateix temps entrellaçant-

personalitat, dones amb valors humans

se, vides que han passat, però que d’alguna

aferrats, riques en valors i riques en senzillesa.

manera romanen.

Per aquest motiu, i perquè em ve de prop, m’agradaria dedicar aquest escrit a Orofila

Gràcies Orofila, gràcies Dolores i gràcies

Fons i Talens, a la seua nora, Dolores Rojas

Germanes pel vostre compromís i treball.

i Galiano, i a les Germanes de la Doctrina Cristiana, perquè totes elles, amb senzillesa i

TOT UN DETALL!

TEMPRANÇA

JAUME TALENS Manuela Ballester Vilaseca, el coratge d’una

eixir càmera en mà i enregistrar tots els tancs

heroïna.

pels carrers de València del 23 de febrer. La nostra Manuela, la de Doll, em va parlar de la

Al 2008 celebraren un cicle de conferències

valentia i els moments importants que visqué

sobre Manuela Ballester i un documental a

la dona de Renau. A Josep Renau el coneixia

càrrec d’un grup de dones amb el nom de

gràcies a l’amistat que tinc amb Ferran Enguix,

DONESENART. A Manuela la vaig conéixer per

pintor de Tavernes, i Eduard Ibànyez, amb els

una altra Manuela, dona d’un escultor molt

seues fotomuntatges tan preciosos, tenim una

conegut amb la qual teníem un estudi de vídeo,

portada de la Falla Portal, i el llibre de festes

Doll d’Estels a València. Crec que eren família,

del canvi democràtic. Però recorde d’Ibànyez

i tan valenta com Manuela Ballester, va ser en

l’arribada dels quadres de la llibertat

desempaperant-se i lligats encara amb certes

cercant l’art per a les dones, i des del punt de

cordes, aquestes cordes desfent-se, tot un

vista de la dona per cercar una identitat de

simbolisme.

gènere que ella mateixa despertava per la seua bellesa, admiració i curiositat que provocava

Però Manuela Ballester Vilaseca, era el

com a persona.

personatge central d’aquesta vida que intentaré narrar, amb un coratge desconegut

Però parlem d’una il·lustradora, retratista,

i un art inusual que va servir per fer viure uns

cartellista i muralista que aconseguí molt

temps de llibertat que havia de publicitar en

prompte èxits impensables. En 1930, va

forma de cartellista, narradora, i intel·lectual

obtindre el primer premi del concurs de

compromesa. També en Falles, les del 38, quan

Portades. Comença també a treballar en

feren l’exposició del ninot a la llotja, i un any

dibuixos seus per a llibres a les col·leccions

que no es cremaren.

Estudios, Orto, i Nueva Cultura. Com a pintora en 1929 participa en l’Exposició d’Art de

D’on li venia l’art? La seua passió creadora

Llevant. Al 1931 a l’Exposició de l’Agrupació

ve de la seua família. Pare escultor, i com el

Valencianista Republicana. Va ajudar Renau

pare de Joan Fuster, imatger, escultor de

a organitzar a París el Pavelló Espanyol a

talles de sants. La mare era una coneguda

l’exposició Internacional de París. Renau li

modista, però el seu germà Tonico, va ser qui

demana a Picasso que decore el Pavelló amb

la va introduir als cercles culturals de l’època,

el Gernika. Ell, Renau, també va tenir murals

i va aconseguir lligar el pensament, l’art, la

conegudíssims ajudat per Manuela, com alguns

contemplació i la part creativa. Com diu una

anys després tindria Manuela l’ajuda del seu fill

bona amiga pintora, fotògrafa i escriptora

major, Ruy.

d’Alcoi, Luisa Fuster Vercher, pare i germans pintors, vàrem aprendre l’ofici embrutant-nos a casa, amb els croms del pare i germans. El mateix que Manuela, quan va entrar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, era una molt bona dibuixant i coneixedora de les tècniques. Amb Renau, Tonico, Carreño, Pérez Contel, i el conegut Genaro Lahuerta formen la Casa Blava. Però serà el seu professor Ricardo Verde qui l’orienta cap al realisme i cap a Velázquez. Amb els diners d’un premi l’estudia a Madrid, però influenciada per Renau, amb qui es casarà, s’orienta cap a un concepte d’art com a vehicle d’expressió i denúncia social. Li atrauen les idees progressistes del grup reunit a la revista Nova Cultura, serà una de les més importants il·lustradores, així com cartellista. Amb aquestes idees acaba constituint un grup amb el nom de Comité de Dones Antifeixistes,

COM A CARTELLISTA A LA GUERRA CIVIL LI VA VALDRE FIXAR PER LES MILLORS PRODUCTORES DE CARTELLS PER A CINE DE SUDAMÈRICA DES DEL SEU TALLER DE PUBLICITAT

Molta gent la veu com una heroïna,

seixanta a conseqüència de la mort de la seua

concretament quan va creuar amb els seus

filla major de forma tràgica.

cinc fills cap a França. Manuela creua en direcció contrària del que faria després

València, la seua ciutat l’ha recordada,

Walter Benjamin, a sobre d’ells queien les

com nosaltres fem en aquesta falla, moltes

bombes fins a arribar a la frontera. A Toulouse

vegades. La galeria Estil fou la primera en

l’esperava Renau, retrobant-se la família. Amb

presentar-la en l’Exposició València post

l’ajuda dels intel·lectuals amics de València i

franquista. Passant a Madrid a l’any 83 al Palau

França pogueren fer-se amb temps tan durs,

de Velázquez, el seu pintor predilecte, dins

com podeu llegir en Confieso que he vivido

del marc de l’exili espanyol a Mèxic. Al 88, dos

de Pablo Neruda quan intentava embarcar

obres seues foren exposades a l’Exposició dels

des de Bordeus a refugiats espanyols cap a

lluitadors per la Llibertat, a la mateixa Llotja

Xile. Dramàtic. Doncs, gràcies a les ajudes

Valenciana.

pogueren embarcar al transatlàntic Vendramm cap a Nova York. Acabaren residint a Mèxic on

Mor a Berlí el 1994, acompanyada de fills i néts,

va treballar molt per a poder viure. Va acabar

i a l’any 95 l’Institut de la Dona de València li

junt a Ruy, el seu fill, un mural de Siqueiros.

va organitzar un homenatge molt gran, més

Va destacar com a retratista, com el meu

de cent obres, amb un llibre. Homenatge a

amic faller de Tavernes, Sauret Tent, uns

Manuela Ballester. Per a la nostra falla un

retrats gens idealitzats, molt expressius, i res

record de les dones artistes paral·leles a

convencionals. En ells es nota com Manuela

Manuela que algunes tenim a la nostra falla del

cercava l’art amb autenticitat, i un bona

Portal de la Valldigna.

introspecció psicològica. A Mèxic la seua obra mestra està a Cuernavaca. Una filera de cases blanques, escalonades i banyades per una llum digna del nostre pintor de llarg traç i color mediterrani, Sorolla. A la revista Novedades un dels nombres el varen obrir en la seua obra, concretament amb un impressionant text “Llamado a Manuela Ballester”. Però com a cartellista a la Guerra Civil li va valdre fixar per les millors productores de cartells per a cine de Sudamèrica des del seu taller de publicitat, com: Aerofilms, Calderón, Filmex, Gont entre d’altres. Sense deixar de participar en totes les revistes republicanes de l’exterior. Escrivim sobre una dona, una heroïna en tots els sentits, respondre per sa casa i fills, artista per portar menjar a casa, que deixaria Mèxic per viure a Berlí, separada de Renau pels anys

EMPATIA

M. CARMEN CANET I MOLLÀ La Falla Portal de Valldigna cada any es

positiu o negatiu vers el tema és tant fàcil com

proposa fer el reconeixement a aquelles

temerari, moltes vegades per la ignorància,

persones, activitats artístiques, culturals,

per deixadesa, per manca d’informació o per

socials, del medi natural... El passat exercici

desinterés. A uns, el tema els semblarà altra

va ser el cine, altres vegades la Valldigna, la

vegada..., pesades..., què volen ara, no tenen

literatura, les festes de la localitat, les falles....

ja un dia de la dona? D’altres els semblarà

i enguany han assumit el repte de mostrar la

que està bé reconéixer la dona perquè la seua

dona. Tema intens, agut, viu, necessari per

tasca, el seu paper en la societat impregna

ser de contínua actualitat, i tanmateix, és un

cada un dels sectors i dels àmbits en els quals

tema que pot presentar polèmica per alguns

interactua, però aprofundir en el tema és més

sectors que no qualificaré. Decantar-se en

complicat.

Què bo seria que no haguéssem de dedicar un dia a la infància, al càncer, a les malalties rares, als refugiats..., a la dona, i tants altres dies temàtics en els quals es vol cridar a les nostres consciències per tal que ens detinguem un moment, ens aturem per a reflexionar, ja que no tots estem anant per la senda positiva. Que no hagueren dies dedicats a algun fet específic suposaria que res de totes eixes coses que fem presents en les reivindicacions estarien solucionades o no existirien. ¡Què bo i bonic seria un món on tots i cadascun de nosaltres amb la nostra empatia, solidaritat, comprensió, estima... faríem possible que tot fóra bell, agradable, encisador! Seria una altra forma de viure i entendre el món i entendre’ns entre nosaltres. Malauradament continuem necessitant cridar

MALAURADAMENT CONTINUEM NECESSITANT CRIDAR L’ATENCIÓ CADA DIA PER LES INJUSTÍCIES QUE, D’UNA MANERA O D’ALTRA LES FEM O LES CONSENTIM, I JA CLAMA EL CEL ENTRE TANTES INIQUITATS

l’atenció cada dia per les injustícies que, d’una manera o d’altra les fem o les consentim, i

la dona, aprovada per l’Assemblea General

ja clama el cel entre tantes iniquitats, les

de les Nacions Unides el desembre de 1979

dones assassinades per les seues parelles,

i ratificada per Espanya el 1983. Un munt de

discriminades en els treballs, assenyalades,

tractats internacionals més reconeixen la

repudiades, apedregades, violades... per eixa

igualtat de gènere a tot el món.

societat, la nostra i aliena, en eixos països que encara veuen la dona com a un ésser inferior,

Altra cosa és que siguem capaços de veure

per a esclavitzar-la..., fer ús i abús moltes

en la dona l’ésser que abnegadament, amb

vegades.

sofriments, amb esperit de rebel·lia..., esforç..., ha desitjat i volgut ser reconeguda

Una societat com la nostra, democràtica

com a igual, per les seues capacitats, per la

que a l’article 14 de la Constitució del 78

seua vàlua en un món que continua sent de

proclama el dret a la igualtat i a la no-

majoria d’homes...

discriminació per raó de sexe, i per la seua banda, l’article 9.2 consagra l’obligació dels

A l’Estat Espanyol, des de la instauració de la

poders públics de promoure les condicions

democràcia a poc a poc s’ha anat treballant

perquè la igualtat de l’individu i dels grups

en la igualtat, una igualtat reconeguda de

en què s’integra siguen reals i efectives. La

dret i moltes vegades aparcada... En 2007,

igualtat entre dones i homes és un principi

sent president José L. Rodríguez Zapatero

jurídic universal reconegut en diversos textos

s’elaborà i publicà la Llei orgànica 3/2007

internacionals sobre drets humans, entre els

de 22 de març per a la igualtat efectiva de

quals destaca la Convenció sobre l’eliminació

dones i homes en el preàmbul de la qual diu:

de totes les formes de discriminació contra

El dret fonamental de la igualtat de dones i

homes constitueix un valor cabdal per a la

la història, no perquè no fos capaç sinó que

democràcia i és una necessitat essencial en

les circumstàncies la feren invisible, però

una societat democràtica moderna que vol

la història de la humanitat no hagués estat

eradicar el sistema patriarcal androcèntric

possible sense la dona, ja no pels fets històrics

i sexista. A fi que es complisca plenament

puntuals: regines, heroïnes, escriptores,

aquest dret, no només ha de ser reconegut

pensadores, reformistes, religioses, polítiques,

legalment, sinó que, a més, s’ha d’exercir d’una

científiques, artistes... a totes les branques

manera efectiva implicant-hi tots els aspectes

de saber la dona ha posat la seua empremta,

de la vida: polítics, econòmics, socials i

a més a més si ens parem a pensar com ha

culturals.

estat possible l’evolució de la humanitat, de la història si les dones no haguéssem

El món ha avançat molt, s’han aconseguit

estat sostenint la vida, la família, en fi, la

progressos, alguns negatius o dolents per

societat. Per tot açò i més la dona es mereix

a l’espècie humana, per a les societats i la

el reconeixement de la igualtat. La mateixa

convivència i d’altres d’una grandesa singular,

paraula implica que els éssers humans dones

per millorar la salut, el benestar... uns avanços

i homes hem de considerar-nos iguals en la

que ens captiven i que els reconeguem com a

diversitat. Iguals en les nostres possibilitats

grans descobriments dels quals moltes dones

de desenvolupament creatiu, científic, artístic,

també hi han participat i hi participen. Malgrat

familiar... tots i cadascun hem de decidir per

tots els avanços, tots els progressos, sembla

nosaltres mateixos què volem i com ho volem i

que per alguns homes, per alguns països, per

respectar-nos en els nostres propòsits.

alguns dirigents la dona no ha evolucionat en el seu rol social i estiga sempre destinada a

La igualtat propicia la convivència, una

fer i ser com als inicis de les civilitzacions,

convivència que no és possible sense el

continuen pensant alguns que són de la seua

respecte a l’altre, a l’altra, a qui tinc davant

propietat, d’altres que a fer la feina de casa i

meu, em pose no sols al seu costat sinó en

atendre els fills és l’única cosa que saben fer...,

el seu lloc per entendre el seu sentir i amb el

d’altres que sempre que la dona vol equiparar-

do del “logos”, de raonar, de dialogar, en cas

se sempre posen l’afegitó: dona havia de ser.

de fer-nos sentir i també escoltar la nostra

Seria ometre realitats que alguns homes,

convivència a la llar, al treball, al veïnat. A la

pocs, més cal dir-ho sí que han entès la dona

societat serà possible que la igualtat efectiva

pel seu caire democràtic, pels seus valors

entre dones i homes siga una realitat.

socials, espirituals i humans..., però com ja he fet referència encara és molt gran el sector i països en què tenen un concepte de la dona negatiu, discriminatori que ha motivat que es feren les lleis per reconéixer-la i protegir la dona. La dona, com ser diferenciat per naturalesa no per naixement o per condició sociopolítica, ni per raça, ni creença..., ha estat protagonista callada, silenciosa al llarg de

RESPECTE

S.B.CH “Com cada dia comença la rutinària tasca

... I de sobte un dia se n’adona que s’han acabat

de maquillar-se, capa a capa les diferents

les excuses, que no hi ha volta enrere, que la

tonalitats blavoses queden amagades sota

vida passa i se n’ha perdut la meitat.... Però

una màscara de suaus rosats que li retornen

segueix la vida, passa el temps...

l’aspecte d’una dona jove i, més o menys bonica, però cada dia li pesa més aquesta

No sap com ho ha de fer, mai no serà un bon

feina, haver de començar el dia amagant els

moment, la decisió està pressa, no sap com

cops que se li reflecteixen a la cara és molt

ho dirà, però sap que ho ha de fer...Però la vida

dur, per el que no hi ha maquillatge que valgui

passa i corre el temps...

és per als morats del seu cor...” S’ha cansat d’aguantar, de minimitzar, s’ha (Fragment de : Maltractada de Silvia Cantos)

cansat d’ocultar, de fingir, de no contar tota

la veritat, de disfressar-la,....i un dia més, una

No es persegueix el culpable, s’amaga la

setmana, un mes, i passa un altre any...

víctima, aquesta no se sent segura, perquè si li quedava una esperança de malviure, l’ha

I arriba el dia que en casa observa el

perduda en donar el pas de donar visibilitat al

comportament que reprodueixen els fills, un

delicte. Perquè no acaba el calvari, comença

comentari, un gest, un acte... qualsevol cosa fa

un diferent, més dolent, més difícil de dur... Sí,

saltar l’alarma... i un calfred s’apodera de tot el

sí està sola, ara més que mai...

seu cos, no pot consentir-ho... és el moment d’actuar.

Però només pel fet de ser dona sap que és més valenta que ell, està preparada per a tot

No serà fàcil, no serà ni de bon tros de cap

el que li vinga, i no sap com se’n sortirà, però

manera com s’ho havia imaginat, un milió

la decisió està pressa, no hi marxa enrere, ara

de maneres possibles, i la realitat serà ben

tot el camí és cap avant, no serà fàcil... deixarà

diferent... més trista i més dolenta...

que passe el temps ...”

No estàs sola! Denuncia! No ho pots consentir!

L’abús o maltractament mai no es pot

Missatges de campanyes per donar visibilitat

justificar. Malauradament conviu a totes les

un problema social que és molt més greu del

societats i a tots els estaments socials. La

que ens pensem ...

relació d’abús implica imposició i inducció, ja siga en l’aspecte físic, en l’emocional, en el

La trista realitat és que sí està sola, que la

sexual o en el moral. Algunes formes d’abús

denúncia l’única cosa que fa , és fer visible

són molt difícils de detectar.

el seu nom, que la identifiquen, mentre el denunciat continua de manera impune la

Com és el cas del maltractament psicològic

seua miserable vida, i que no deixa perdre

o maltractament psíquic, que és una forma

l’oportunitat de seguir maltractant, com siga i

de violència que inclou moltes modalitats

a qui siga.

d’agressió intel·lectual i moral i que consisteix en hostilitat reiterada, que pot ser verbal

I tant que es pot consentir, portem segles

o no verbal, que perjudica directament o

consentint-ho, perquè la dona ha aprés a sofrir

indirectament l’estabilitat emocional de la

en silenci, a viure en sacrifici, a acceptar el

persona que la pateix, pot anar acompanyat o

que li ha tocat viure, perquè l’han adoctrinada

no del maltractament físic, molt més visible i

a acceptar allò que no pot canviar, la societat

evident .

mateix, dins del si familiar, generacions rere generacions ho han consentit.

Fa referència a conductes que atempten contra la integritat psíquica i emocional de la dona o la persona, i bàsicament com

NO ESTÀS SOLA! DENUNCIA! NO HO POTS CONSENTIR!

a persona. Són manifestacions d’aquest tipus: la humiliació, els insults, l’exigència a l’obediència, els crits, l’aïllament social, la culpabilització, el rebuig, el xantatge emocional i totes aquelles que tinguen com objecte minvar l’autoestima de la persona.

Aquest tipus de violència no és tan visible com la física i és més difícil de demostrar. Moltes vegades la víctima no identifica aquesta violència sinó que ho justifica com a propi del caràcter de l’agressor. El maltractament psicològic es pot manifestar de diferents maneres: Depressió, aïllament, baixa autoestima, ansietat, por, estrès, suïcidi o intent del mateix, sentiments de vergonya i culpabilitat, inestabilitat emocional, pertorbacions del son, queixes de dolors físics sense base mèdica, comportaments

L’ABÚS O MALTRACTAMENT MAI NO ES POT JUSTIFICAR. MALAURADAMENT CONVIU A TOTES LES SOCIETATS I A TOTS ELS ESTAMENTS SOCIALS

inadequats per l’edat o el desenvolupament, entre molts altres... l’entorn proper a aquestes dones, que des de Malauradament, a dades d’octubre de 2017,

principi d’any no han denunciat més que en 113

portàvem més de 6400 denúncies, més de

ocasions situacions de violència masclista.

6500 víctimes ateses, poc més de 2700 detencions i molt poques condemnes...

...48 dones i cinc fills/lles d’aquestes no podran seguir la seua vida, n’havien invertit la meitat

Només al País Valencià , les dones víctimes

de la mateixa en relacions no encertades i

de violència de gènere que es van acostar

va haver qui va decidir per elles, i ho va fer

a la xarxa de Centres Dona 24H (CM24H) de

pensant que no mereixen altra vida millor...

la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, durant els nou primers

Ens creguem les històries d’amor romàntic que

mesos d’enguany, van acabar interposant una

narren a les pel·lícules i després la realitat no

denúncia contra el seu agressor en 6 de cada

és així.

10 casos, i en un 44,2 per cent de les situacions tenen concedida una ordre de protecció.

Però no hem d’oblidar que l’amor “no amenaça, no humilia, no controla i no agredeix”.

Així ho evidencien les dades d’atenció de gener a setembre, que mostren que 1.650 dones van

Per respecte a elles, i per la mancança d’unes

ser ateses per primera vegada en els centres

mesures adequades que les protegeixen com

de València, Castelló, Alacant i Dénia, al costat

cal...

de 1.263 dones que portaven seguiment d’anys anteriors i 295 casos més en els quals s’han reprès els expedients que s’havien obert amb anterioritat. Durant els nou primers mesos de 2017, el 59% de dones ateses es van enfrontar al seu agressor i ho van denunciar, però malauradament no ocorre el mateix amb

LES VOLEM I ENS VOLEM VIVES!

LLETRA D’OR

AQUESTS ARTICLES HAN PARTICIPAT AL CONCURS LLETRA D’OR DE LA FDF JUNTA LOCAL FALLERA

QUAN LA TECNOLOGIA REPARA LA NATURA

AMPARO ALBACETE CREMADES Llum feia honor al seu nom. Era una persona

Li apassionava este món i tenia una virtut

que desbordava esplendor i il·luminava amb

innata. Havia estat guanyadora de diversos

la seua personalitat tot aquell que la coneixia.

concursos de fotografia i en la seua ciutat era

Sempre tenia una pereta encesa per a donar

coneguda per la seua destresa.

curs a la seua imaginació i creativitat. Però la llum que més admirava la gent era la que

Un dels reconeixements que més l’havia

aconseguia transferir en cada fotografia que

emocionada era haver estat guanyadora del

feia. Qualsevol que observava alguna de les

concurs organitzat per la FDF Junta Local

seues reproduccions, era transportat/da fins al

Fallera de la seua localitat. Aborronadeta

mateix instant on havia premut el disparador.

admirava la seua creació en els cartells penjats

per tot arreu de la seua ciutat, anunciant l’altra

poden fer les mateixes coses que aquelles

de les seues passions: la festa fallera.

que veuen perfectament, sols que d’una manera diferent. - Va contestar el seu fill amb

Una nit d’estiu estava asseguda amb el

espontaneïtat.

seu marit i uns amics en una cafeteria quan va començar a notar que les llums es

Aquella naturalitat la va commoure, era tant

transformaven en punts de colors. Tenia la

l’orgull maternal que va sentir en escoltar la

sensació de tindre llaganyes dins dels ulls

resposta tan madura d’aquell homenet de 12

que li feien vore-ho tot tèrbol. De sobte, com

anys, que la pereta es va tornar a encendre i va

si d’un llamp es tractara, ho va percebre

ser conscient que baix cap circumstància havia

tot blanc i en un pestanyeig la seua visió

de deixar de fer allò que tan l’apassionava: la

es va apagar i va deixar de vore. Va ser

fotografia.

diagnosticada amb glaucoma, i sols contava amb un 10% de la seua visió. En aquell mateix

Amb una barreja d’excitació i inseguretat,

instant, als 40 anys i amb esta aterradora

va agafar la seua càmera i la va acaronar,

pèrdua, també acabava de perdre part de la

i com si d’una brisa suau es tractara, a la

seua identitat.

ment li vingueren un munt d’espontànies que detallaven instants màgics viscuts colze a

Llum se sentia angoixada, desconsolada, inútil,

colze. El candor del disparador la va omplir

no podia fer cap petjada sense ajuda.

d’energia, i amb un somriure ferm, va eixir al

Familiars i amics l’animaven, i a poc a poc,

jardí.

amb un gran esforç, assistència i sacrifici, va aprendre a manejar les activitats de la

Una vegada acabada la sessió, arribà el

vida quotidiana. Havia perdut el seu treball i

moment més crucial: comprovar les imatges

passava les hores a casa intentant recordar

obtingudes. Esta, li semblava a Llum una

cada racó del seu voltant que li serviria

tasca utòpica, però amb l’ajuda del seu fill i

de guia. Havia avançat molt, però no era

un monitor de 47 polsades se’n va adonar de

suficient, doncs no deixava de sentir-se buida i

la gran quantitat de coses que no podia vore

incompleta.

en el seu propi jardí, però que la càmera sí les veia. L’excitació es va apoderar d’ella, el cor li

Un dia de bon matí, mentre desdejunaven,

bategava intensament i l’emoció va impregnar

el seu fill li va donar l’espenta que ella tant

cada racó del seu cos.

necessitava: Va reviure l’entusiasme que la fotografia li - Mare, la primavera anticipada ens ha regalat

aportava i va descobrir que no sols podia

unes flors precioses, per què no agafes la

continuar fent fotos sinó que amb la càmera

càmera i ixes al jardí? - Llum, perplexa, no va

podia vore coses que no podia vore sense

saber què dir. Es va quedar quieta esperant

ella, la seua estimada companya acabava

trobar una resposta. - Mare, has sentit el

de convertir-se en els seus nous ulls. D’esta

que t’he dit? - Sí, fill, però on has vist tu

manera, en el seu jardí i a casa seua, la

una fotògrafa cega?- va respondre Llum

discapacitat no va ser un impediment i es va

convençuda de què el seu fill no li podria

aferrar a la fotografia com a teràpia per a poder

replicar. - Les persones amb pèrdua de visió

sobreviure a les adversitats.

En arribar falles, el seu marit i el seu fill

Mai haguera pogut imaginar que podria gaudir

l’encoratjaven per tal que traslladara la seua

de la festa que tant portava en la sang des

passió al carrer on es trobava l’altre deliri que

d’una altra perspectiva: posant a tota màquina

també li tocava la fibra sensible: el món faller.

els seus sentits. Capturava el món faller sense vore’l i en este detall residia la màgia de les

Llum creia sentir-se preparada, però la

seus fotografies, una màgia aconseguida

mateixa preocupació l’enterbolia: què pensaria

gràcies a la bellesa accidental de les fotos

la gent quan la veieren amb la seua càmera? No

improvisades.

resultava molt surrealista veure a una persona cega fent fotos? Però després de cavil·lar va

En acabar falles, Llum ja havia superat les

elegir fer front a les opinions preconcebudes,

seues inseguretats i portava la càmera a tots

doncs ser legalment cega no significava ser

els llocs. S’havia comprat un ordinador amb un

completament cega, així que podria aprofitar

monitor de 27 polsades on descarregava les

el 10% de visió de la qual disposava i explorar

imatges i les ampliava un 200% per ser capaç

altres estratègies que li serviren fotografiar

de vore-les.

fora de la seua zona de confort. Un dia inesperat va rebre una telefonada. Aleshores, quan passejava al voltant dels

Havia segut guanyadora del concurs fotogràfic

monuments, s’apropava i disparava a uns 10

organitzat per la FDF Junta Local fallera de

centímetres, altres vegades, apuntava en

Tavernes de la Valldigna. El seu cor li bategava

una direcció aleatòria i feia la foto, però la

a mil per hora, no ho podia creure!

tàctica que més li funcionava era deixar-se

Quan la notícia va eixir a la premsa i a les

dur pels seus sentits. A través de l’oïda rebia

xarxes socials, el títol era un gran exemple de

el repertori tan divertit i entretingut de les

superació: Fotògrafa cega guanyadora del

xarangues, els cants de la gent, trons secs

concurs de fotografia.

i forts, aplaudiments, rialles, fins i tot, el suau i relaxant soroll de la fusta cremant-

Un temps va haver de passar fins que Llum

se... L’olfacte acollia olor a xocolate i a altres

poguera fer la fotografia que més satisfacció li

menjars tradicionals, olor a cremat, aroma

donaria: va plasmar en el cantó del seu carrer,

a clavells frescs... En els seus llavis el gust

un cartell penjat a la façana. A sa casa, i amb

del sucre, del xocolate, dels menjars tan

una ampliació d’un 200% i un somriure orgullós

exquisits elaborats pels fallers i falleres...

als llavis, va ser capaç de llegir en la part

I en les seues mans el tacte dolç i fresc de

inferior del cartell el seu nom i cognoms.

la seda, el raspós de la fusta, el suau de la pintura dels ninots... I així era com, a través

Des d’aleshores, no ha deixat de fer fotos que

dels seus instints, dibuixava en la seua

ha publicat en revistes i que ven a través d’una

ment flors, perles, teles, la imatge de Sant

pàgina web. La fotografia li ha tornat el que la

Josep, la Geperudeta, gent botant i cantant,

natura li havia llevat: la seua perduda identitat.

pentinats molt treballats, instruments musicals, calders, perols, monuments, focs artificials, flames, somriures, llàgrimes... I en eixe mateix instant, el seu dit, enèrgic, pressionava el disparador.

ARRELS FALLERES MARIAM TALENS ARTIGUES

Després de dies esperant, una telefonada

gira, la conversa tornava al punt de partida.

posava fi a tant de patiment. Havia aprovat

Estava fins al capdamunt! Tal vegada em

el Selectiu i, a més, amb una nota bastant

vinguera bé passar uns dies en ca els meus

acceptable. Tot presagiava que anava a ser

iaios que vivien a València i amb els qui feia

una nit de celebracions, però a la biorxa

bona avinença mentre la situació es calmara.

esdevingué una vetlada de discussions entre els meus pares i jo als qui no els venia de gust

Els meus iaios, Empar i Vicent, em reberen

la meua decisió d’estudiar Belles Arts.

amb els braços oberts de bat a bat. M’esperaven, a precs meus, a la barraca de

Jo tractava d’exposar-los els meus arguments,

l’Albufera on havia habitat el meu iaio Vicent

però ells que són de mànega estreta feien

mentre fou arrossaire. Sempre que hi podia

escarafalls de tot el que deia i, que tomba que

visitava aquell paisatge que afalagava els

sentits. L’habitacle no hi havia canviat.

no és el que han tingut sempre. Com pot ser

La façana conservava el seu color blanc

que no te n’haja parlat mai si les nostres arrels

immaculat i a l’interior, una llar isolada

han estat sempre lligades a aquesta festa?

al centre del recinte junt a dos balancins

Vine, seu en aquest balancí i et contaré una

constituïen una única i acollidora estança.

història molt interessant sobre l’evolució de

Estava delimitada per un llarg corredor la

les falles que ha anat passant de boca en boca

paret del qual sostenia un fum de fotografies

entre els nostres avantpassats.»

tenyides d’un color groguenc que, evidenciant el pas del temps, mostraven els paisatges,

Com tantes vegades ho havia fet al llarg de la

oficis i tradicions d’una època anterior. Una

meua infantesa m’asseguí amb gran cuita al

d’elles cridà especialment la meua atenció,

costat d’aquell excel·lent narrador per escoltar

doncs no entenia que un amuntegament de

un dels seus increïbles relats que, de segur, no

fustes mereixés estar en aquell museu.

em deixarien indiferent.

«Que no reconeixes què és això?- em preguntà

«Ara que no està per ací la iaia Empar, que

el iaio Vicent en veure’m tan sorprés- És

ja saps que és molt religiosa, et confessaré

una falla- i, com si estiguera llegint-me el

un secret. Contaven les males llengües

pensament continuà- Sí, sé molt bé què és una

que les falles provenen d’un costum llatí de

falla. Et recorde que nasqueren a València, no

fer fogueres per a donar la benvinguda a la

a Tavernes, però l’aspecte que presenten ara

primavera i com que l’Església no va poder eradicar-la com moltes altres festes paganes, per exemple, les Fogueres de Sant Joan, la

PERE, UN PREDECESSOR NOSTRE, FOU UN MESTRE FUSTER, DELS POCS QUE TINGUÉ EL PRIVILEGI DE DEIXAR LA SEUA PETJADA ARTÍSTICA A LA SALA DE JUNTES DE LA SEU GREMIAL SITUADA AL BARRI DE VELLUTERS

va convertir al cristianisme celebrant-la el dia de Sant Josep. Per tal de donar fi a les vetllades d’hivern treballant, els fusters treien tots els trastos vells davant dels seus tallers i els cremaven en la vespra de la festa del seu patró Sant Josep. El que començà com un insignificant costum per desfer-se dels trossos de fustes i mobles inservibles, tanmateix esdevingué una competició entre els fusters per veure qui aconseguia la falla més gran i destacada. Fou tanta la seua difusió que al 1750 ja n’hi havia set a la ciutat de València. Pere, un predecessor nostre, fou un mestre fuster, dels pocs que tingué el privilegi de deixar la seua petjada artística a la sala de juntes de la seu gremial situada al barri de Velluters, no obstant això el seu renom entre el poble li vingué per la seua habilitat a amuntegar mobles vells i construir any rere any la falla més elevada.

Cada març sorprenia el seu públic amb alguna

Les Falles anaren, a poc a poc, fent-se un

innovació com una vegada que ideà un cadafal,

lloc entre les tradicions valencianes i al segle

és a dir, una estructura de fusta en forma

XIX ja eren considerades la festa del foc per

de torre que els companys d’ofici, com tot el

excel·lència no sols a nivell artístic sinó també

que dissenyava, no tardaren a imitar. Això sí,

lingüístic i cultural on José Bernat i Baldoví

l’aportació més rellevant del nostre avantpassat

tingué una gran rellevància. Saps que fou

a la història del monument faller la feu, sens

l’iniciador del teatre popular valencià i l’autor

dubte, l’any que muntà un cresol sostingut per

del primer llibret de falla? Cansat que els

un pal com si fos un canelobre i l’encimbellà

cartells que es plantaven davant del monument

sobre la bastida de fusta. A aquell «parot», que

foren fum d’estampa, decidí recollir tots els

és com es va anomenar posteriorment, li havia

versos satírics que explicaven el seu contingut

ficat un capell de feltre sobre una esfera de tela

i publicar-los-hi.

que havia farcit de borumballa, l’havia enrotllat amb un teixit bast de llana pura sense aprest i

D’altra banda, s’obligà a muntar els cadafals a

li havia empeltat en un extrem un martell que

les places o cruïlles, on n’hi havia més espai,

descansava sobre una cadira de fusta i vímet.

la qual cosa provocà la desaparició de les

Sí, Josep, és el que estàs pensant, amb aquella

falles de trastos vells, altrament començaren

ximple figura va nàixer el primer ninot de falla

a plantar-se monuments espectaculars i

que, amb el pas del temps, també s’indultaria.

desmesurats de la mà dels primers artistes

A partir d’aquell dia la festa evolucionà cap a un

fallers entre els quals destacà el teu besavi

caràcter més irònic i satíric ja que els artistes

Regino Mas.

aprofitaven aquelles bastides de fusta per escenificar aspectes de la vida que bé hi volien

El començament fou molt dur perquè el meu

criticar o enaltir.

avi tenia l’armilla malalta i havia de posar el material de la seua butxaca. Heretà un taller menut, ple d’esquerdes i humitat per tot arreu,

AL 1900, L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA ATORGÀ ELS PRIMERS PREMIS MUNICIPALS A LES MILLORS FALLES, LA QUAL COSA PROVOCÀ UNA MAJOR PREOCUPACIÓ PER L’ESTÈTICA

però aquelles precàries condicions no foren cap impediment perquè treballara amb molt d’entusiasme cada dia. Totes les vesprades, a poqueta nit, jo li portava al taller un got de llet ben calenteta que ell rebia a mans besades. S’havia convertit en el nostre moment. A mi m’agradava contemplar-lo treballant mentre escoltava la remor del vent que es colava per les finestres i ensumava l’o lor de fusta barrejada amb cola que ho impregnava tot. D’altra banda, ell agraïa la meua companyia i, com si fóra un adult, em mostrava unes vegades, els ninots que amb molt d’e nginy i gràcia havia esbossat, d’altres em demanava opinió sobre possibles projectes, cada vegada més ambiciosos, que

l’havien tingut absort tot el dia. -“Cal buscar una temàtica cridanera, com l’e ròtica que ara té molta acceptació, i aconseguir una bona crítica d’algun fet social o polític, no obstant això d’una manera moderada que no és la primera vegada que la censura impedeix plantar una falla”- solia explicar-me. Al 1900, l’Ajuntament de València atorgà els primers premis municipals a les millors Falles la qual cosa provocà una major preocupació per l’estètica. El teu besavi Regino feu mans i

HAN ASSOLIT TANT DE PRESTIGI I SE N’HA FET TANT DE RESSÒ DE LES FALLES QUE HAN SIGUT DECLARADES PATRIMONI CULTURAL DE LA HUMANITAT

mànigues per tal que les seues sobresortiren de la resta. Deixà de banda les composicions senzilles de visió frontal i progressivament

prestigi i se n’ha fet tant de ressò de les Falles

anà introduint un monument amb nombroses

que han sigut declarades Patrimoni Cultural de

figures que envoltaven el ninot principal.

la Humanitat.

Fou una persona admirable no sols per l’art i

Bo, i ara que ja t’he contat la història d’aquesta

passió que caracteritzaven les seues obres,

tradició mil·lenària és hora que em confesses

sinó per aconseguir el somni de ser artista

que és el que et té tant capficat, ja coneixes

faller malgrat les adversitats i, fins i tot,

un refrany que diu molt bé: «Si vols consell,

arribar a ser considerat el pare del monument

arrima’t a un vell». Però ja no hi feia falta.

faller modern. Vaig pensar seguir el seu camí,

Quanta raó tenien les dites populars! Sense

però el meu instint em deia que seria més

saber-ho el meu iaio Vicent havia resolt el meu

feliç si a trenc d’alba podia treballar mentre

dilema.

contemplava la meua estimada Albufera. Perdó, ja me n’estic desviant... Malauradament, després d’aquesta època d’esplendor la situació es capgirà amb l’arribada de Franco i la censura desplegà els seus tentacles. S’instauraren moltes activitats religioses com l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats i el sarcasme de la festa s’esfumà. Perdérem la llibertat i la nostra identitat, doncs ens prohibiren penjar la senyera i ens obligaren a escriure elogiant el nou règim, tanmateix els escrits fallers eren de les poques expressions públiques que es permetien fer íntegrament en valencià. Encara sort que amb la democràcia no sols ho hem recuperat tot sinó, que han assolit tant de

SER FALLER

EMILIO GRAU PONS - Avi, avi, has vingut al meu aniversari!!!

- És veritat, però tu ets un poquet més favorit que els altres.

- Josep rei!! Com no hi havia de vindre? - Què m’has comprat? - No ho sé avi, com sempre estàs embolicat fent alguna que altra cosa.

- Això no es pregunta Josepet!!

- Ai fill meu, és que l’avi té molts compromisos.

- Home avi, és que em fa molta il·lusió.

I a més, si eres el meu nét preferit! -Espere que hi haja pastís o no et donaré el - Això li ho dius a tots el néts.

regal.

- Clar que hi ha, de xocolate, el que a tu

- Josep...vull dir que el sentiment que tenen

t’agrada.

els fallers i l’amor per la festa, no ha canviat, i inclús, s’ha fet més fort.

- Pren, rei, a veure si t’agrada. - Què vols dir amb això, que ser faller és més - Això que és avi?

que vestir-se a falles? I tirar coets? A mi m’agrada tirar coets.

- Què no ho saps? Una brusa de faller. - Ser faller és molt més que un sentiment. - Ja sé que és una brusa, però està molt vella i

Portem més d’un segle fent falla a València

foradada.

i són molts anys de vivències, esforços, il·lusions complides, amistats vertaderes i

- Home com que és la brusa que em va fer ma

moltes coses més que ens fan sentir alguna

mare, la teva besàvia quan jo tenia sis anyets

cosa especial al nostre interior perquè com

els mateixos que tu tens ara.

solem dir, ser faller és un sentiment difícil

- No sabia que les bruses eren així abans. Ara són totes de colors. - Hi ha moltes coses que han canviat, però hi ha d’altres que no canviaran mai. - Què vols dir amb aixó? - Doncs que els vestits, les bruses, els monuments, etc. Tot això ha evolucionat, al cap i a la fi, portem més de 100 anys de falles a València! - Cent anys?...això és molt de temps. - Sí, però malgrat el temps hi ha coses que han canviat moltíssim, hi ha d’altres que segueixen igual. - Què vols dir avi? - Josepet, eres molt preguntadoret!! - Ja, ja, avi per això em diuen Josepet el preguntadoret!!

SER FALLER ÉS EMOCIONAR-TE QUAN HI ARRIBA EL MES DE MARÇ I ESTÀS LLUNY DE CASA PER MOTIUS D’ESTUDI O FEINA. QUAN TROBES A FALTAR L’OLOR A PÓLVORA, LA MÚSICA DE LES NOSTRES BANDES, L’AMBIENT DELS CARRERS PLENS DE FESTA I DESITJARIES PER UNS INSTANTS ESTAR A LA FALLA AMB LA TEUA GENT

SER FALLER ÉS CRIAR-TE A LA FALLA, VIURE LES FALLES INTENSAMENT I SENTIR QUE TOTS FORMEM UNA GRAN FAMÍLIA ON TOTS SOM IGUALS I TOTS SOM DIFERENTS

Ser faller és tindre un nus a la gola i un cúmul d’emocions inexplicables quan veus la cara d’alegria dels que desfilen per la Plaça Major per oferir-li el ram a la Verge. Ser faller és plorar d’emoció en veure el teu fill agraint ser nomenat president o a la teua filla dirigint-se al públic com a fallera major. Ser faller és emocionar-te quan hi arriba el mes de març i estàs lluny de casa per motius d’estudi o feina. Quan trobes a faltar l’olor a pólvora, la música de les nostres bandes, l’ambient dels carrers plens de festa i desitjaries per uns instants estar a la falla amb la teua gent. Ser faller és desitjar ser President malgrat

d’explicar, ser faller no es pot contar, es porta a

saber el sacrifici que comporta el càrrec. És

la sang, a dintre de l’ànima.

anhelar ser Fallera Major per representar la teua falla i viure emocions tan intenses que es

Josep, ser faller s’ha de viure, perquè…com

queden gravades per sempre al teu cor.

t’ho explicaria l’avi... Ser faller és sentir i viure experiències Mira fillet, ser faller és treballar quan tens

meravelloses, és devoció, és passió, és amor

temps per a descansar, ajudar sense esperar

pels nostres.

res a canvi i fer un poc més quan ja no et queden forces. Ser faller és criar-te a la falla, viure les falles intensament i sentir que tots formem una gran família on tots som iguals i tots som diferents.

Ser faller és poder compartir vivències especials amb diferents generacions d’una mateixa família. Escoltar i recordar amb els avis, treballar amb els pares, ballar amb els fills i tirar coets amb els néts. Ser faller és sentir una gran satisfacció en creuar la passarel·la amb un menut al braç en la seua primera presentació.

Ser faller és alegria quan olores la pólvora,

SER FALLER ÉS ALEGRIA QUAN OLORES LA PÓLVORA, ÉS TRISTESA QUAN S’ENCÉN EL FOC, ÉS EXPECTACIÓ QUAN TOT COMENÇA, ÉS MALESTAR QUAN TOT ACABA

és tristesa quan s’e ncén el foc, és expectació quan tot comença, és malestar quan tot acaba. Ser faller és sentir la música al cor, l’art a la pell, la poesia a l’ànima i el foc a la sang.

PER QUÈ PLORES JOSEPET? - AVI, PERQUÈ SÓC FALLER

Ser faller és treballar per l’èxit d’un projecte comú i per conservar unes tradicions que ens fan créixer com a poble.

Josep, potser l’avi ho ha aconseguit potser no, el que sí que sé, és que portem més de cent

Cent anys donen per a molt Josepet i és tal

anys fent Falla i que sempre serem fallers,

volta ara el moment d’aturar-nos i valorar tot el

fallers que estimem la nostra Falla, fallers que

que tenim, tot el que hem viscut i sobretot, tot

tenim devoció per les nostres tradicions.

el que ens queda per viure que de segur serà molt.

Saps què Josepet rei? Hem de donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet

Ser faller és agrair als nostres, que

possible que un somni que va nàixer fa més

lamentablement ens ha anat deixant, però

d’un segle, encara avui siga una realitat, un

que al mateix temps la seua petjada quedarà

viatge apassionant que sens dubte durarà per

guardada als nostres cors per sempre, tota

molts anys més.

la feina que han fet perquè avui les Falles

Per què plores Josepet?

siguen el que són. És rebre amb goig gent nova que naix al sí de la família fallera i que sense cap explicació és capaç de sentir la grandesa de la festa com si ho portara a dintre de les venes. Un segle dóna per a molt, però tal vegada fa més complicat explicar aquest sentiment.

SER FALLER ÉS TREBALLAR PER L’ÈXIT D’UN PROJECTE COMÚ I PER CONSERVAR UNES TRADICIONS QUE ENS FAN CRÉIXER COM A POBLE

- Avi, perquè sóc faller.

S N A I C N VALE S E N A I C I VALEN L E R A C DE SO

LA POESIA LÍRICA I ELS MICRORELATS S’INCORPOREN ALS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES 2018 La Federació de les Lletres Falleres va

la Junta Local Fallera d’Alzira, premiarà el

anunciar el dia 9 de novembre a Tavernes

millor microrelat publicat a un llibret faller.

de la Valldigna la incorporació de dos nous

Ambdós premis seran de caràcter autonòmic.

Premis de les Lletres Falleres: el Premi Portal de Valldigna i el Premi Murta, que valoraran

“Per què no donar visibilitat a tots els poetes

aspectes diferents a la resta de premis.

de la nostra terra, que són molts i molt bons?” va explicar el president de la Federació de

El Premi Portal de Valldigna, presentat per

Lletres Falleres, Hugo Morte, sobre el Premi

aquesta comissió de Tavernes de la Valldigna,

Portal de Valldigna després que fóra desvetllat

valorarà la millor poesia lírica en un llibret de

per Gemma Altur. Morte també va destacar la

falla, mentre que el Premi Murta, que atorgarà

novetat temàtica del Premi Murta, que va ser

explicat per Lluís Gisbert, de la Junta Local

millor llibret del territori valencià; i el premi

Fallera d’Alzira: “El microrelat és un gènere

#PLF18, la millor piulada satírica.

amb molta importància hui en dia. Que tinga un Premi enriquirà el llibret de falla”.

FESTA A VALÈNCIA

Altra de les novetats que s’han donat a

Hugo Morte també va explicar a la presentació

conèixer és que un dels premis més longeus,

dels Premis que aquest any la Festa de les

el Premi Soler i Godes, que fins ara premiava el

Lletres Falleres tornarà a València, i que

millor article en un llibret de falla de València

pròximament s’anunciarà tant el dia com la

i la comarca de l’Horta, amplia el seu àmbit a

localització, malgrat que ja ha avançat que

tota la Comunitat Valenciana.

“serà un lloc emblemàtic del Cap i Casal”.

A més a més, a l’acte celebrat a la Casa de la

Al mateix temps, també va explicar que s’està

Cultura de la localitat de la Safor, també es van

treballant en l’organització d’unes Jornades

presentar les bases de la resta dels Premis,

lúdiques al voltant de la Festa, que versaran

que es poden consultar a la pàgina web de

sobre els llibrets i la cultura de les falles.

Lletres Falleres, i que tan sols varien en algun punt com el nombre de caràcters a contenir. Els Premis Mocador i Emili Llueca continuaran premiant el millor assaig en un llibret de falla; el Premi Malva, la millor poesia satírica; el Premi Ortifus, la coherència i la millor portada; el Premi Climent Mata, la millor maquetació; el premi COMFET, el millor apartat infantil; el Premi Lletres Falleres al llibret + Complet, el

EL LLIBRET, EL QUE RESTA DESPRÉS DEL FOC

ENCAR MIFSUD ESTRUCH REGIDORA DE CULTURA I FESTES Com un ritual, comencen els preparatius. Les

Ja està tot preparat i sols resta que siga l’hora.

llums que durant dies han donat vida al punt

Una espera en què es barregen sensacions

cèntric del carrer, s’apaguen; comença el

contradictòries. Per una banda, no volem

moviment amunt i avall dels fallers i falleres

que acabe la festa i per altra, amb les forces

posant les teles a les façanes, arrimant

esgotades, voldríem que tot acabara el més

tanques, cartells,.. i de sobte s’escolten uns

aviat possible.

colps. Colps que es donen als ninots del monument que durant uns dies hem protegit

Al fons, s’escolta la remor del riu de gent que

com un tresor però que ja ha arribat el moment

s’acosta per vore l’espectacle, arriben els

de predisposar-los per al seu destí final.

bombers i és quan aleshores es disparen els

últims focs d’artifici. El cel s’ompli de colors

aquelles persones que han format i formen

que com estreles fugaces desapareixen i

part de la nostra família fallera. Són testimoni

donen pas a l’última traca que envoltarà de foc

de com anem canviant perquè es converteixen,

el nostre monument.

moltes vegades, en un important arxiu fotogràfic on queden reflectides les nostres

Il·lusions, vivències i treball de tot un any van

vides. Els llibrets són literatura, són cultura en

consumint-se poc a poc al ritme que el foc

valencià a més de ser una agradable eina de

posa punt i final a altre any faller. I ja en van 42!

foment de la lectura tan important en aquests temps.

42 anys d’experiències, vivències compartides amb persones que s’han convertit en part

Enguany l’equip del llibret de la Falla Portal de

imprescindible de les nostres vides, records

Valldigna ha donat un pas més, un important

i anècdotes que sempre ens trauen algun

pas, aconseguint formar part dels Premis

somriure encara que les repetim una i mil

de les Lletres Falleres que potencien els

vegades.

continguts culturals dels llibrets de falla i han creat un nou premi, en este cas al millor poema

I malgrat que totes estes experiències estan

líric. És per això que aprofite per felicitar-

guardades a la nostra memòria, tenim un

les per aquest repte i animar-les a continuar

tresor molt més preuat, que resta després

treballant amb les mateixes ganes i il·lusió com

del foc, i on segur romandrà la nostra història

fins ara.

malgrat el pas dels anys: el llibret faller. Per tot açò, m’agradaria que estes paraules El llibret faller és part imprescindible i

foren un merescut reconeixement a tots els

necessària per a conèixer l’evolució de la

equips de llibret de totes les falles en general

nostra festa, de la nostra cultura i de la nostra

i de la Falla Portal de Valldigna en particular,

llengua. Gràcies als llibrets tenim més present

per la gran tasca que fan, per anar millorant la qualitat del llibret any rere any, aportant

EL LLIBRET FALLER ÉS PART IMPRESCINDIBLE I NECESSÀRIA PER A CONÈIXER L’EVOLUCIÓ DE LA NOSTRA FESTA, DE LA NOSTRA CULTURA I DE LA NOSTRA LLENGUA

nous continguts i fent tot el possible, moltes vegades amb pocs recursos, perquè els llibrets siguen un vertader tresor literari que esperem amb moltes ganes tindre’ls a les mans per a poder gaudir-ne de la seua lectura. Bona festa, bona lectura i bones falles!!

A LA FALLERA MAJOR DE TAVERNES Begoña Bononad i Bo, Fallera Major de Tavernes, amb il·lusió i alegria duràs, arreu de les terres, la teua valenciania. Gaudeix per allà on vages del que tingues al voltant: música, monuments i traques i altres coses importants que viuràs en tots els actes. Sentiments encontrats al teu cor, de felicitat, plors i rialles, enguany tu tens l’honor de representar totes les falles com a nostra Fallera Major.

Mª JOSÉ GRAU PONS

RECORDATORI 2017

CARLA I MAR FALLERES MAJORS 2017 DE LA FALLA PORTAL DE VALLDIGNA Ser Fallera Major ha sigut un somni anhelat

Un bon grapat de sentiments ens han envoltat

durant molts anys per la nostra part. Després

al llarg d’estos dotze mesos, hem viscut molts

de molta espera, a la fi, va arribar el nostre any,

bons moments, hem compartit, hem rist, hem

el 2017, el millor any faller de les nostres vides.

plorat, hem somiat amb els ulls oberts, hem gaudit de cada acte i de cada sorpresa que ens

Aquest any 2017 ha estat immillorable per

han preparat i ens hem emocionat.

a nosaltres ja que hem viscut una quantitat immensa de moments inoblidables i de

Nervis, el dia en què ens cridaren per telèfon

sentiments irrepetibles que guardarem per

per donar-nos la gran notícia: seríem Falleres

sempre al nostre cor.

Majors.

Positivitat, per a superar obstacles

Il·lusió, de veure com plantaven els

organitzatius d’un acte tan important com la

monuments al nostre Carrer Major.

«demanà». Alegria, per tots els premis obtinguts. Entusiasme, en la presentació de la Fallera Major de Tavernes de 2017, quan tinguérem l’honor de

Festa, a cada passacarrer on ballàvem amb la

que la Fallera Major de València, Raquel Alario,

banda de música i gaudíem amb els nostres

amb arrels al nostre poble, ens visitara i formara

amics.

part d’un dia del nostre regnat. Tristesa, en vore com es reduïen a cendres les Emoció, la que vam viure a la nostra

nostres falles.

proclamació amb els sentiments a flor de pell i en vore la sorpresa més impensable que ens

Satisfacció, per l’any faller inigualable que,

prepararen els nostres familiars i amics.

a més, serà recordat per tots com l’any en què les nostres volgudes Falles han estat

Felicitat, el dia de la nostra presentació en

reconegudes com a Patrimoni Cultural

vore tanta gent recolzant-nos en un dia tan

Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

especial i emotiu. Orgull, de passar a formar part de la història de Eufòria, a la cavalcada del ninot. On les

la Falla Portal de Valldigna.

encarregades van entregar el seu cor perquè visquérem un dia genial, immillorable i ple de

Gratitud, a tots els fallers, falleres i familiars

premis molt desitjats.

que ens han acompanyat durant el 2017.

Els bons moments els guardarem per a sempre, però, el millor que hem fet durant el nostre regnat, ha estat envoltar-nos de la millor gent. Sempre havíem pensat que decidir ser Falleres Majors seria fàcil, que el moment arribaria i quasi sense pensar ens oferiríem a la comissió per a representar la nostra falla, però no és tan senzill. Abans de donar el gran pas has de pensar en tota la gent que t’envolta i et recolzarà durant el regnat. A tots ells i elles va dedicat i dirigit aquest article, a donar-vos les gràcies per fer-nos sentir les protagonistes d’aquesta gran novel.la i fer el camí tan planer. Gràcies… …a la comissió, per permetre’ns viure aquesta aventura juntes, gràcies a la qual hem fet una gran amistat i hem viscut moltes experiències comunes que tant ens fan somriure.

SEMPRE HAVÍEM PENSAT QUE DECIDIR SER FALLERES MAJORS SERIA FÀCIL, QUE EL MOMENT ARRIBARIA I QUASI SENSE PENSAR ENS OFERIRÍEM A LA COMISSIÓ PER A REPRESENTAR LA NOSTRA FALLA, PERÒ NO ÉS TAN SENZILL

…als encarregats de presentació, per fer de la nostra exaltació una barreja de llum, música i decoració. Tot preparat amb molta il·lusió, dedicació i nervis i on de veritat ens varen fer sentir com la més preada joia dels fantàstics dracs que presidien l’escenari. …a Laura i MªJosé Almiñana, per ajudar-nos a que els nostres familiars lluïren com els que més el dia de la presentació i per fer que la presentació fóra tan particular. ...al grup artístic de la falla Portal, perquè no hi ha paraules que puguen descriure allò que vam sentir en disfrutar dels meravellosos espectacles preparats amb tant de secretisme i il·lusió. ...a Lídia, per idear en l’últim moment una disfressa genial i fer-nos sentir les malabaristes més especials del circ de la Falla Portal. …a les xocolateres, per preparar de nit amb paciència i estima el tan desitjat xocolate de cada despertada de falles, i per repartir-lo cada matí a tots els nostres fallers i falleres. …als encarregats de monument i crítica, per cuidar de cada detall. Als artistes que idearen i feren realitat un gran far que durant totes les falles ens va il·luminar i que, fins i tot, vàrem poder disfrutar per dins. …a les nostres regines i reginos, per acompanyar-nos a cada acte representant la nostra falla com cal i fent que aquest any siga inoblidable i màgic. Gràcies pel vostre recolzament, amistat i estima. ... als presidents, per capitanejar amb serenitat i respecte la comissió, per compartir aquest any amb nosaltres batallant moltes vegades amb les obligacions familiars, laborals i escolars.

…a la penya l’espardenya, per la vostra amistat i per estar al meu costat totes les falles. Mar. … als nostres tios i ties, perquè es vàreu bolcar per complet, perquè sense el vostre suport res haguera sigut possible, per disfrutar com els primers i fer que la nostra alegria fora més immensa per tindre-vos tan a prop. …als nostres avis i iaios, per estar al nostre costat, per eixe recolzament incondicional i inesgotable, per emocionar-nos i acompanyarnos a cada acte sempre que ha estat possible. … al meu germà, per regalar-me la teua companyia, la teua alegria en dur-me la banda tan desitjada, la sorpresa en vore’t ballar de John Travolta, el nervi per voler encendre tu la traca que anunciava les meues eixides de casa, l’orgull i emoció de vore com venies a per mi carregat amb l’estendard de la falla el dia de l’ofrena i tants i tants moments, que han fet que estigues a l’altura en tot moment. Gràcies Rafa. Mar. …a la meua germana, Amparo, per les hores invertides en preparar sorpreses, per la dedicació i l’esforç, per estar pendent de mi, per fer-me dos regals meravellosos que són els meus nebots, un dels quals ha sigut el regal més gran que podia esperar i que ha arribat en el moment més especial. Per ser l’espill on mirar-me i per tota l’admiració que sent cap a tu, mai tindre prou paraules d’agraïment. Mil gràcies Sister, eres la número u. Carla. ...al meu germà, per aguantar hores i hores parlant de falles, per acompanyar-me en tot moment, per recolzar-me, per fer-me tirar endavant per complir el meu somni, per sorprendre’m, per estar sempre al meu costat i no perdre’t detall, per tot això i més, t’estaré agraïda eternament. Gràcies César. Carla.

...al meu Josete, el meu company, el meu millor amic, el meu gran amor. Per tot l’esforç que fas i has fet per mi per vore’m feliç cadascun dels dies del meu regnat i de la meua vida. Per compartir amb mi tots els moments i fer teua la meua felicitat. Gràcies amor. Carla. ...als meus pares, gràcies per brindar-me esta gran oportunitat, per complir un desig que feia molts anys que tenia al cap i per demostrar-me que no hi ha res impossible perquè voler és poder. Gràcies per tot el que heu fet després de tot i per fer que tot fóra tan fàcil, no tinc paraules per a agrair la vostra entrega i dedicació per tal que tot eixira meravellosament bé, sempre recordaré els moments de nervis, emocions i felicitat, cada detall, cada sorpresa preparada amb tanta il·lusió. Gràcies de cor, Mar. ...a la meua jefa, per ser la persona més important de la meua vida, per ser la meua llum i la meua guia. Has format part del meu regnat d’una manera molt especial, sense estar present has format part de tots els moments i ens has guiat com una estrela, la que més brilla al cel. Et dec tot el que sóc. Gràcies mamà. Carla. Gràcies a tots i cadascun de vosaltres. Sense la vostra companyia el nostre any no haguera sigut el mateix. Ha estat un plaer ser les màximes representants de la nostra volguda falla però arriba el moment de l’acomiadament, encara que, no és un adéu, és un fins sempre.

SALUTACIÓ DE LA PRESIDÈNCIA

JUANJO FELIS I GRAU Enguany em dirigisc per tercera vegada a

limiten a la setmana fallera, sinó que són tot

vosaltres com a President de la nostra Falla.

un any de treball, feina i festa. Les falles són

L’experiència que m’han donat els anys de

una part molt important de la nostra vida, i

President i els que he estat com a membre de

com a tal hem de dedicar-los el temps que

la nostra comissió m’han ensenyat a valorar

es mereixen i necessiten perquè les coses

més, si cap, la tasca que fan els membres de

isquen com tots esperem. Per tant, des d’ací

la mateixa per a traure endavant any rere any

vull demanar-vos la vostra col·laboració en tots

la falla, sempre intentant millorar el que s’ha

els actes que la falla realitze, ja que la vostra

fet l’any anterior. Per aquest motiu, permeteu-

participació és necessària per tal que la nostra

me que em dirigisca a ells en primer lloc per a

falla continue endavant. D’aquesta manera,

agrair-los la feina que estan fent i animar-los a

tant nosaltres com les nostres famílies podrem

continuar endavant.

gaudir al màxim d’aquesta festa que tant ens apassiona.

Aquest serà per a mi un any molt especial, ja que amb la família de Cristina i amb la

Ja sols em resta dir-vos que esteu tots

d’Alejandra m’uneix una forta amistat. Sé

convidats a participar de les activitats que es

que junt a Vicent i les nostres Regines i

realitzen setmanalment al casal i que espere

acompanyants majors i infantils passarem un

que gaudim tots al màxim de la setmana

molt bon any.

fallera, continuant el bon ambient que hem tingut els darrers anys.

Com bé sabeu, jo sóc dels que pensen que les falles no són quatre dies. Les falles no es

JUANJO

HERMI, JUAN, GEMA, MARIAM, AITANA I MARTINA Juanjo, la falla i tu vàreu nàixer quasi al mateix

dia de la votació estaves a casa amb angines,

temps, potser siga per això que sempre ha

cosa bastant normal en tu perquè quan més

sigut una gran afició teua. Des de ben xicotet

festa era sempre estaves malalt, i no podies

sempre has participat en tot i ací has fet grans

anar al casal, la mamà i el papà et varen dir que

amics, la qual cosa no és d’estranyar perquè el

no patires, que el tio Enrique que era el delegat

teu caràcter extravertit fa que tingues amics

infantil ja et presentaria per a ser President,

allà on vas. Ací a la falla hem viscut moltes

però quan ens vàrem adonar ja tornaves del

coses i tenim mil anècdotes per a contar i una

carrer. Havies anat a la falla i ens digueres que

que deixa ben clar el bon faller que eres és que

ja eres President; és que no podies ni perdre’t

l’any que vas ser President Infantil, el mateix

eixe moment. Sempre t’ha agradat molt cantar

i eixir al playback. De xicotet eixies moltes

que memoritzares el meu discurs per si se

vegades del «Duo Dinàmico». A poc a poc ha

m’oblidava i pogueres anar apuntant-me des de

anat pujant el nivell fins a fer musicals en els

l’escenari, així que com eres el vicepresident et

quals encara participes i més d’una vegada

vas passar tota l’estona mentre deia el discurs

n’has sigut protagonista. Com que a casa ens

darrere de mi per si m’havies de tirar una

agrada molt la falla estem molt contents que la

maneta. Sempre t’he admirat molt i t’admire,

nostra herència fallera haja sigut agafada per

això no ha canviat, i com a bona germana

tu i la teua germana amb tantes ganes i il·lusió.

menuda he volgut fer el que feies tu, clar que sí! Hem eixit junts a la presentació, hem fet

És cert, sempre ens ha agradat la falla, ens

playbacks de «Pimpinela», cantant la mítica

agrada ara, i de segur que ens agradarà perquè

cançó «Hermanos», i encara m’ix la llagrimeta

ens hem criat ací i estem com a casa. 40 anys

quan recorde el dia de la meua presentació

portem junts, 40 falles, i 40 anys cuidant de

que vas aparèixer cantant-me-la. Quan érem

mi i compartint infinitat de moments. Potser

menuts, a la falla representàrem el Betllem,

tindre una germana menuda de vegades pot

recordes? Quants xiquets participàrem! Tu

resultar un poc pesat, sobretot per escoltar

feies un paper principal i parlaves molt, i jo

a sovint, “Juanjo, cuida de la teua germana

sols feia de pastoreta, però em vaig ensenyar

que tu eres el major”, i sempre anar amb ella

tota l’obra perquè quan fóra major com tu jo

darrere. I tant que eres el major!, quan vaig

també volia parlar, i així va ser. Anys després

nàixer, a pesar de tindre sols dos anys, et

un paper principal vaig interpretar i és que

vas fer de sobte gran. Recorde quan vaig ser

tindre un germà major a casa, sobretot si és un

Fallera Major Infantil, com que sols tenia huit

germà com tu, et fa créixer i millorar. Com no

anys, el dia de la presentació la mamà va fer

ens ha d’agradar la falla? Cert és que ho portem a la sang, però a banda d’això sempre hem gaudit molt i per descomptat compartit grans

DES DE BEN XICOTET SEMPRE HAS PARTICIPAT EN TOT I ACÍ HAS FET GRANS AMICS, LA QUAL COSA NO ÉS D’ESTRANYAR PERQUÈ EL TEU CARÀCTER EXTRAVERTIT FA QUE TINGUES AMICS ALLÀ ON VAS

moments junts. Va ser a la falla on ens vam conèixer competint als playbacks infantils que tenien lloc els divendres al casal. Coincidírem, a més, com a president i fallera major infantil eixint, però mes enllà de l’àmbit faller el destí ens tenia preparada una gran sorpresa: formaríem junts una preciosa família i tindríem dos perletes: Aitana i Martina. Ens uneixen molts valors i aficions comuns i, potser la més gran de totes siga la nostra passió per la falla. Et desvius perquè vaja endavant, baixes a totes les reunions, estàs en l’organització de cada acte, de cada activitat, tenint cura que no falte cap detall encara que et supose algun sacrifici. No tinc

cap dubte que representaràs molt bé el teu

abans de nàixer, tu em portaves al bracet» i,

càrrec. Tu d’això en saps bona cosa doncs ja

com no, amb la pregunta que et fa tots els dies

ho demostrares al 2008, el teu primer any com

des de la Proclamació: «Papi, hui també eres

a president major que compartires amb la

president?». Gràcies per introduir-nos al món

meua germana. Fou un any molt especial.

faller i ensenyar-nos a viure’l tan intensament.

Després arribà el nostre any, el 2012, i

T’estimem molt i esperem que gaudisques al

envoltats de grans fallers i amics visquérem

màxim aquest any.

experiències úniques que ens han marcat per a sempre. Encara sent papallones a l’estómac en recordar quan pujà tota la família a felicitarnos, o quan la nostra, encara menudeta Aitana, ens dedicava aquelles boniques paraules que tant ens emocionaren, o quan tota la gent que ens estima ens va delectar amb aquell graciós playback, o quan agitàvem un banderí darrere d’un altre el dia dels premis... Estic segura que enguany també gaudiràs al màxim perquè t’acompanyen unes falleres i un president de soca-arrel junt a les seues famílies que estan molt involucrades al món faller. Saps que jo també estaré al teu costat, que no vull perdre’m cap moment, perquè t’estime, m’agrada recolzar-te i fer que tots els teus reptes i il·lusions siguen també els meus. Papi, del teu braç vaig pujar la passarel·la per primera vegada. Després ho feres amb Martina i jo t’acompanyava ben orgullosa de presentar a tots la meua germaneta que tan sols tenia una setmana. Al poc de nàixer em presentàreu la vostra segona família que prompte fou també la meua. M’encantava baixar al casal, participar en totes les activitats, actes i excursions. Amb tan sols tres anys em nomenàreu «l’acompanyant infantil» de la Fallera Major perquè vosaltres éreu els representants de la falla i jo també m’hi volia vestir a tots els actes, ocupar algun càrrec i ho passava molt bé amb vosaltres. Martina també volia participar en aquest escrit amb la seua frase típica: «quan jo era xicoteta,

A LA FALLERA MAJOR CRISTINA TARÍN I GINER Fallera des de ben menuda

Viu les falles al màxim,

aquest any no l´has d´oblidar.

passeja’t sempre amb elegància

L´estima per la falla és tanta,

i pensa que enguany

que a la fi la teua il·lusió

dels carrers tu ets l’ama.

s´ha fet realitat. Blau mar són els teus ulls, D’entre totes les falleres

plens de simpatia i dolçor,

has estat tu l’escollida,

junt a la teua estimada Mireia,

i és que portes a les venes

orgullosa et sentiràs

autèntica sang fallera.

representant a la Falla Portal.

De regina la nostra falla

2018, sens dubte CRISTINA,

ja has representat,

el teu any serà.

fent allò que més t’agrada, vestir-te de valenciana. Emociona’t, viu, i somia, ja regnes al teu casal, així que aprofita’t de cada instant, que la festa ja ha començat.

LÍDIA ANDRÉS

CRISTINA

MIREIA No fa massa temps que la conec, tan sols uns

Està plena d’ ENTUSIASME, i el sap

anys, però ja sé moltes coses d’ella. Algunes,

transmetre, amb un gran somriure als llavis,

perquè les he viscudes al seu costat, i

a tot aquell amb qui parla i que, a més a més

d’altres, perquè les sent contínuament al meu

delata el SENTIMENT d’alegria que l’e nvolta,

voltant.

perquè està vivint un dels moments més desitjats en la seva vida.

Les coses de les quals parle són aquelles que la descriuen, en primer lloc com a persona,

Les falles són per a ella la millor festa que ha

però també com a fallera.

existit mai, i ser Fallera Major ha sigut sempre

el seu anhel, una cosa que pareixia impossible,

Ser fallera major és el millor regal que mai

per això aquest any estarà per a ella ple d’

no li hagueren pogut fer, després de la

EMOCIONS irrepetibles, que faran que el

meua arribada, per descomptat, perquè la

somni que ja s’ha complit seguisca viu al seus

persona de qui parle és ma mare. Ella és qui

records per sempre.

em transmet tota eixa força, el sentiment d’e stima, la necessitat d’implicar-me per a

Tot ho viu amb intensitat, s’ IMPLICA per

viure cada moment i formar part de la Falla

complet en qualsevol tasca que realitza per

Portal.

a la falla, i ens arrossega a tots aquells que estem al seu costat. Personalment, jo no

Segurament pensareu que aquestes no són

haguera pogut tindre millor inici al món faller

paraules pròpies d’una xiqueta de 4 anys

que el que he tingut de la seua mà, i puc dir

però és el que pensem la meua família i

ben alta la paraula “privilegi” perquè és una

jo, i ells solament m’ajuden a plasmar tots

sort formar part de la seua vida.

els sentiments que jo encara no sé com expressar.

L’ESTIMA que sent per la seua falla, per la seua segona família, és immensa. Gaudeix

Pot tindre ben clar que mai caminarà sola i

amb FORÇA de cada so, de cada moment, de

que nosaltres estarem ací per a donar-li un so

cada visió, perquè li agrada la FESTA com la

especial a cada instant d’aquest any màgic i

que més, i perquè el seus ulls tenen una llum

especial.

especial quan es pentina i es posa el vestit de valenciana preparada per a allò que faça falta.

L’any en què CRISTINA, la fallera major de l’any

En eixos moments el seu cor s’o bri de bat a bat

2018, escriurà un nou capítol a la història de la

i batega amb intensitat perquè se sent més

nostra falla.

fallera si cap. T’ESTIME AMB “LOCURA”!!!

ELLA ÉS QUI EM TRANSMET TOTA EIXA FORÇA, EL SENTIMENT D’ESTIMA, LA NECESSITAT D’IMPLICAR-ME PER A VIURE CADA MOMENT I FORMAR PART DE LA FALLA PORTAL

SALUTACIÓ DE LA PRESIDÈNCIA INFANTIL

VICENT SANSALONI TORMOS

Em sembla un somni ser jo qui enguany escriga estes paraules per al llibret com a President Infantil i, he de dir-vos que em sent molt feliç, perquè a més de poder representar la meua falla, cosa que és un orgull per a mi, gaudisc de la companyia de la meua amiga Alejandra com a Fallera Major Infantil. Sé que junt a Cristina i Juanjo, regines i acompanyants farem un bon equip i passarem un bonic any. Als xiquets i xiquetes de la meua comissió, donar-vos les gràcies per confiar en mi i animar-vos a que s’ho passeu d’allò més bé acompanyant-me a tots els actes i disfrutant al màxim d’aquestes festes. Espere que el 2018 quede en el record de tots, com sé que ho farà en mi. Visca el món faller!

LES AVENTURES DE VICENT

LORENA 14 d’abril de 2005 un nou membre s’incorpora

gust que per a ell un somni seria aturar el

a una família on la mare i la germana són ben

temps i viure l’eterna infantesa com Peter Pan

falleres, així que el destí estava ben escrit des

al “País de Mai més”.

de l’inici. Vicent sempre sabria el camí a seguir i les mans que l’acompanyarien.

Però a diferència del conte de fantasia, el nostre protagonista sí que tenia la il·lusió de

Vicent començava un recorregut faller on mil

créixer, tan sols el suficient per a poder arribar

aventures viuria, i que el portaria a conèixer

a representar allò que sempre ha desitjat, ser

persones excepcionals i viure experiències

el president de la seua estimada, Falla Portal

meravelloses que farian que estigués tan a

de Valldigna.

LA SEUA SIMPATIA, INTREPIDESA, EXTRAVERSIÓ I LES SEUES GANES DE TREBALLAR FAN QUE ES FAÇA DE BEN VOLER

l’admiren, l’e stimen i l’acompanyaran sempre per tot arreu. Però qui enguany gaudirà tant o més que tu Vicent, seran les fades que t’e nvolten, les teues “Campanetes”, que han fet que la màgia de la il·lusió fóra possible , elles són ta mare i la teua germana, que veuen amb tu l’e mpremta deixada per elles i els seus somnis complits. Els seus consells has escoltat, i amb ells i el teu saber estar t’han ajudat a fer

Des del primer moment Vicent ja apuntava

de tu un xiquet completament preparat per a

maneres de ser mereixedor de qualsevol

encapçalar tota la comissió infantil de la teua

càrrec que se li encomanés.

falla.

I així va ser. I és que amb algunes persones

Vicent, enguany tens un gran encàrrec,

encetes i perpetues relacions més enllà de

comandar el grup dels infants de la Falla Portal

l’amistat. L’any 2015 comparteix amb Alejandra

de Valldigna.

una bonica aventura í ambdós representaren la poesia d’aquell exercici faller. Ja eren

En casa no tenen cap dubte que ho faràs com

companys d’escola i d’e quip de bàsquet, de

s’e spera d’un menut, però gran president.

manera que les rialles i la complicitat que els unia fou clau per a viure una experiència

Gaudeix de l’experiència amb Alejandra,

inoblidable. Però res no els feia suposar que

Juanjo i Cris, junt a les vostres regines i

allò era el preludi del que els esperava aquest

acompanyants, perquè tots junts compartireu

any que ara encetem.

la màgia de complir somnis de fantasia que en ocasions es fan realitat, no et perdes cap

Un any més tard serà sota president i

detall del que serà per sempre el vostre any.

acompanyaria dos amics més durant el curs del seu regnat, Mar i Jose. Vicent no vol perdre’s ni un sol moment, i pren bona nota de tot el que fa falta per ser un bon president. Presentacions, cercaviles, playbacks, excursions, despertades, sopars, dinars i un munt d’actes més, on ell sempre ha participat i en els quals s’ha mostrat tal i com ell és, autèntic, responsable i disciplinat. Sens dubte compta amb tots els ingredients necessaris. La seua simpatia, intrepidesa, extraversió i les seues ganes de treballar fan que es faça de ben voler. La resta dels xiquets i xiquetes

Benvingudes falles del 2018!

A LA FALLERA MAJOR INFANTIL ALEJANDRA PONS I BARBER Alegre somrius allà on la teua presència és sol·licitada. Luxosa i elegant desfiles, amb el teu vestit de valenciana. Enèrgica i enjogassada participes, de tot allò que al casal es prepara. Jurat expectant seràs enguany, dels playbacks de la teua benvolguda falla. Amiga et faràs d’aquells confidents, que t’escolten recordar emocionada. Nerviosa per viure en primera persona allò que et semblava vivència llunyana. Divertida sempre i pels teus estimada, gaudeix satisfeta d’allò que tant t’agrada. Ràpid diuen que passa, així que grava cada instant, amb atenta mirada. Ànim!! Exprimeix cada acte, viu-lo il·lusionada, perquè enguany ja pots dir que eres tu l’afortunada.

PEPI BARBER PONS

ALEJANDRA Ser fallera major és una cosa que he tingut

ell tenia al cap, però ella segurament tampoc

en ment des que vaig ser Regina. Supose

s’ho imaginava.

que és el somni de moltes xiquetes: vestir-te de valenciana, sentir-te com una princesa, i

Allò de ser “regino” li va agradar tant que volgué

representar la teua falla.

provar un escaló més. I s’ho passà genial. Tant, que va repetir l’any següent.

Jo ho sabia, però ella no. Ara sóc jo qui vol passar-ho genial, anant a tots El pare fa uns anys també va dur a casa un

els actes, gaudint de cada moment…

comboi volent ser president. Era una idea que

El pare va viure dos anys molts bonics; dos

anys plens d’emocions i d’anècdotes. Dos anys

Ara Ferran ha avisat la mare que algun dia vol

perfectes.

ser president per tal que ho tinga present. Ara ja no podrà dir que no en sabia res.

I així és com vull que siga enguany. Perfecte!! Perquè sols amb la il·lusió que tinc i amb la

Aquesta vegada sí que està avisada!

bona companyia que m’ha tocat, no pot ser d’altra manera, que perfecte!!

El 2018 és el meu. Tot està ja mig embastat. El compte enrere comença ja.

Sé que he d’apurar cada instant d’aquest regnat, perquè diuen que passa prompte, així

Sols em falta gaudir al màxim d’aquest any, per

que ho he de viure amb intensitat.

a mi, tan especial.

Vull tirar coets, passar hores al casal, disfressar-me a la cavalcada, posar-me la brusa i estar ahí fins el final, perquè aquest any, és any de disfrutar. Em vestiré i duré la pinta fins estar esgotada, perquè així he de fer-ho, com a bona valenciana. Ja se’m fa curt aquest període de representant de la meua falla, doncs cada acte on vaig, és un més afegit a la meua tasca, però un menys de la llista de tot allò que em pertoca.

VULL TIRAR COETS, PASSAR HORES AL CASAL, DISFRESSAR-ME A LA CAVALCADA, POSAR-ME LA BRUSA I ESTAR AHÍ FINS AL FINAL, PERQUÈ AQUEST ANY, ÉS ANY DE DISFRUTAR

REGINES

I ACOMPANYANTS 2018 Vicepresident Juan Bautista Mafé i Escrivà

Regina de la festa

Regina de la poesia

Marta Pallàs i Martínez

Sara Gómez i Palomares

Acompanyant

Arturo Alario i Vidal

Javier Pachés i Balaguer

Regina de l’art

Regina del foc

Arantxa Muñoz i Alberola

Sheila Romero i Chaveli

Acompanyant

José Vicente Saiz i Blasco

Josep Lluís Peiró i Cuñat

REGINES

I ACOMPANYANTS INFANTILS 2018 Vicepresident infantil Batiste Garcia i Grau

Regina de la festa infantil

Regina de la poesia infantil

Yasmina Romero i Chaveli

Anna Talens i Mafé

Acompanyant

Joan Fernández i Escrivà

Carlos Mínguez i Magraner

Regina de l’art infantil

Regina del foc infantil

Anna Fonseca i Sifres

Carme Pachés i Serra

Acompanyant

Joan Bellver i Castro

Jaume Bononad i Ferrer

COMISSIÓ President

Delegades Llibret

Juanjo Felis Grau

Mª José Grau, Maite Grau, Noe Grau,

Vicepresident 1r Juan Bautista Mafé Escrivà Vicepresident 2n Emilio Felipe Pons Meló Vicepresident 3r Arturo Alario Vidal Secretària Núria Blasco Magraner Tresorer i comptabilitat Miguel Vercher Quotes Sylvie Andrés Garcia Recompenses i cens Arantxa Pons Fuster

Gemma Altur, Silvia Borràs i Imma Bononad Delegades Proclamació Esther Magraner Delegades Fallers d’Honor Natàlia Alberola I Lluïsa Mifsud Delegades Cavalcada Neus Ortiz, Marta Grau, Carlota Bononat i Carla Ferrando Delegat Casal i Bar Dani Sala Delegades Playback Infantils Lucia Díaz, Pura Grau, Dolores Bordes, Lara Sifres, Cristina Tarín i Anabel Escrihuela Delegades Playbacks Majors Lidia Andrés, Virginia Altur, Laura Muñoz,

Delegades Infantils

Raquel Sifres, Athenea Pons, Pilar Talens

Mariam Talens, Mª Carmen Serra, Olga Hidalgo

i Arantxa Muñoz

i Rosalia Mateos-Aparicio Delegats Decorats i Monuments Pep Tarcons, Àngel Bosch, José Fonseca, Pepe Peiró, Ximo Felis, Andrés Solanes, Toni Talens, Rafa Alberola i Vicent Cremades Delegats Presentació Ximo Peris, Emilio Grau, Encar Mifsud, Marisa Grau i Juamba Serra Delegat Setmana Fallera Antonio Javier Altur Sánchez Delegat Loteria Ordinària Enrique Gimeno Delegat Loteria Nadal i Reis Juan Felis

Delegada Comunicació i Xarxes Socials Gema Felis Grau Delegat Pirotècnia Pepe Altur Delegat Activitats Gastronòmiques Javier Pachés Delegats Activitats Esportives Josep Lluís Peiró Cuñat i Àlex Barber Pons Grup De Suport Juan Mafé, Juan Serra, Luis Magraner, Manolo Pons, José Armengol, Salva Palomares, José Saiz, Mario Enguix Arlandis i Salvador Serra

COMISSIÓ INFANTIL

President Infantil Vicent Sansaloni Tormos

Comissió Infantil Mireia Alario Tarín

Ainara Mafé Mifsud

Valeria Altur Mateos-Aparicio

Carla Mifsud Hidalgo

Paula Altur Mateos-Aparicio

Aitana Ortiz Armengol

Ariadna Altur Sotoca

Josep Ortiz Armengol

Hugo Altur Sotoca

Carme Pachés Serra

Gal·la Blasco Escrihuela

Paula Palomares Díaz

Yago Bononad Bordes

Llum Palomares Díaz

Carme Carbó Grau

Joel Peris Grau

Irene Estruch Albacete

Gala Peris Grau

Júlia Felis Grau

Alejandra Pons Barber

Martina Felis Talens

Ferran Pons Barber

Aitana Felis Talens

Irina Pons Brito

Jose Fonseca Sala

Mara Pons Brito

Anna Fonseca Sifres

Daniela Rodrigo Bordes

Carles Durà Serra

Leo Rodrigo Bordes

Júlia Durà Serra

Batiste Serra Rentero

Arnau Gascón Borràs

Íker Serra Rentero

Dídac Gómez Felis

Vicent Sansaloni Tormos

Borja González Blasco

Alexia Ripoll Pérez

Júlia González Magraner

Guillem Solanes Andrés

Carla Grau Pons

Anna Talens Mafé

Paula Grau Pons

Xavi Talens Martínez

Marc Grau Pons

Daniela Talens Martínez

Andreu Jiménez Escrivà

Júlia Xing Talens Sala

Àxel Jiménez Escrivà

Miguel Vercher Talens

Eugeni Mafé Mifsud

Éric Vercher Talens

FALLERS I FALLERES Arturo Alario Vidal, Amparo Albacete Cremades, Natalia Alberola Estruch, Mª Angeles Alberola González, Maria Isabel Alberola Marrades, Rafael Alberola Soler, José Almiñana Fletes, Laura Almiñana Palomares, Mª José Almiñana Palomares, Ivan Almiñana Sansaloni, Gemma Altur Alonso, Isabel Altur Alonso, José Altur Grau, Virginia Altur Sánchez, Sergio Altur Sánchez, Antonio Javier Altur Sánchez, Antonio Altur Vercher, Lidia Andrés Garcia, Sylvie Andrés Garcia, Fran Anguita Escrihuela, Jonathan Arcos Fernández, Emilio Arlandis Estruch, Mª José Arlandis Galera, José Francisco Armengol Sala, Mª Amparo Artigues Talens, Mª Pilar Ausina Garcia, Pepi Barber Pons, Alejandro Barber Pons, Mila Barres Fabado, Enrique Bellver Grau, Juan Antonio Blasco Bo, Núria Blasco Magraner, Salvador Blasco Magraner, Marina Blasco Peiró, Mª Isabel Bolinches Martínez, Gema Bononad Climent, José Emilio Bononad Climent, Ivan Bononad Escrihuela, Carla Bononad Ferrer, Jorge Bononad Ferreres, Jaume Bononad Hernández, Aitana Bononad Manclús, Imma Bononad Plancha, Carlota Bononat Pellicer, Mª Dolores Bordes Palomares, Carolina Bordes Palomares, Sílvia Borràs Chofre, Víctor Borràs Chofre, Joan Boscà Pardo, Ángel Bosch Hernández, Juan Sixto Bosch Pons, Rosana Brines Gimeno, Toni Brines Pellicer, Melinda Brito Juan, Gema Burgos Mancha, Óscar Burgos Mancha, Paco Burgos Quiros, Mario Camarena Colomar, Amparo Canet Ciscar, Sandra Carbó Barres, Vicente Carbó Barres, Salvador Carbó Climent, Andrea Carbó Grau, Vicent Carbó Sala, Lorena Cholvi Sansaloni, Fernando Cid Escrihuela, Anabel Colomer Tarcons, Sandra Company Enriquez, Josefa Company González, Enrique Company Hernández, Raquel Company Villora, Diana Corts Raimundo, Júlia Cremades Corts, Vicent Cremades Juan, Ana Maria Cuñat Chofre, Lucia Díaz Escrihuela, Pablo Díaz Jiménez, Míriam Donet Climent, Juan Carlos Durà Bono, Vicent Enguix Alberola, Mario Enguix Arlandis, Mario Enguix Sales, Vicente Enguix Torres, Mª Dolores Enríquez Escrihuela, Marian Escrihuela Bono, Vanessa Escrihuela Castelló, Amparo Escrihuela Català, Mª Dolores Escrihuela Català, Anabel Escrihuela Llopis, Carol Escrihuela Toledo, Ana Escrivà Company, Judit Espí Selfa, Déborah Espí Selfa, Ximo Estruch Crespo, Ximo Felis Alberola, Gema Felis Grau, Adrian Felis Grau, Juan José Felis Grau, Ximo Felis Ortega, Juan Bautista Felis Sancho, Carla Ferrando Talens, César Ferrando Talens, Mª Remedios Ferreres Tarcons, Tania Fons Sala, José Fonseca Martí, Alexandra Galan Company, Luis Garcia Mansanet, Lorena Garcia Martínez, Nieves Gascó Franco, Jordina Gascon Borràs, Juan Bautista Gascon Clar, Joaquin Antonio Gimeno Clar, Enrique Gimeno Estruch, Enrique Gimeno Franco, Vicente Gimeno Pardo, Maria Giner Albiach, Guillermina Giner Mas, Jennifer Gómez Gascon, Sara Gómez Palomares, Débora Gómez Palomares, Alba Gomis Margalejo, Raul González Bellver, Francisco Javier González Moreno, Marta Grau Ábalos, Marisa Grau Estruch, Joanfer Grau Estruch, Mariano Grau Estruch, Pura Grau Hernández, Maria Grau Pardo, Álvaro Grau Pardo, Maite Grau Pedraza, Eduardo Grau Plana, Mª José Grau Pons, Noelia Grau Pons, Emilio David Grau Pons, Carolina Grau Salom, Herminia Grau Sánchez, Anna Grau Vercher, Laura Hernández Gimeno, Olga Hidalgo Fernández, Cándido Jimenez Mompó, Maite López Rodríguez, Maria Felicidad Mafé Durà, Ruth Mafé Escrivà, Juan Bautista Mafé Escrivà, Juan Bautista Mafé Vidal, Esther Magraner Enríquez, Luis Magraner Escrihuela, Rosa Magraner Lledó, Àngela Magraner Mifsud, Salvador Magraner Mifsud, Vicent Magraner Peris, Carlos Magraner Plana, Ivan Mancha Escrivà, Mari Lola Mancha Pons, Elena Manclús Gimeno, Inma Marco Castelló, Núria Marco Magraner, Lorena Martí Chover, Paula Martí Lloret, Ana Martínez Giner, Rosalia Mateos-Aparicio Garcia, Neus Merí Roig, Juanjo Merí Sancho, Clara Mestre Gascon, Encar Mifsud Estruch, Vicent Mifsud Estruch, Teresa Mifsud Palomares, Luisa Mifsud Tormo, Mª Amparo Mifsud Tormo, Salvador Mifsud Tormo, Victoria Mínguez Magraner, Antonio José Miñana Hernández, Roger Miñana Miret, Belén Molina Bonilla, Irene Monzó Talens, Laura Muñoz Alberola, Arantxa Muñoz Alberola, Ester Muñoz Corts, Neus Ortiz Vercher, Josep Ortiz Vercher, Dolores Ortolà Fermín, Javier Paches Balaguer, Natalia Pachés Saporta, Marta Pallàs Martínez, Ana Palomares Hernández, Pilar Palomares Asuncion, José Salvador Palomares Grau, Beatriz Palomares Lloret, Carla Palomares Solanes, Pedro Pareja Parra, José Salvador Peiró Climent, Christian Peiró Cuñat, Josep Lluis Peiró Cuñat, Josep Peiró Garcia, Baptista Pelegrí Mifsud, Roberto Pelegrí Mifsud, Javier Pelegrí Serra, Joan Pérez Arlandis, Nuria Pérez Estruch, Ximo Peris Sala, Ximo Peris Zanón, Marta Pesquerra Plaza, Manolo Pons Espí, Arancha Pons Fuster, Athenea Pons Meló, Emilio Felipe Pons Meló, Andreu Pons Selfa, Marc Pons Selfa, Marian Rentero Martínez, Juan Ripoll Menent, Ximo Rivera Margalejo, Jordi Rivera Margalejo, Ana Rivera San Martín, Raquel Rives Escrihuela, Antonio Rodríguez Bascon, Carlos Rodríguez Magraner, Antonio Joaquín Rodríguez Martínez, Noelia Roig Alvárez, Sheila Romero Chaveli, Verónica Saiz Blasco, Laura Saiz Blasco, José Vicente Saiz Blasco, Daniel Sala Calafat, Sonia Sala Climent, Ana Salom Estruch, Pilar Sánchez Mena, Vicente Sansaloni Escrihuela, Yolanda Sansaloni Selfa, Vera Sansaloni Tormos, Mª Carmen Serra Gascó, Juan Bautista Serra Gascó, Salvador Serra Ivars, Mª Pilar Serra Magraner, Juan Serra Magraner, Lydia Serrano Torres, Lara Sifres Camarena, Raquel Sifres Camarena, Mª José Sifres Camarena, Carla Sifres Pelegero, Neus Sifres Pelegero, Paula Solanes Andrés, Andrés Solanes Felis, Mª Del Carme Soler Canet, Ignasi Soler Canet, Laura Sotoca Jérez, Carmen Talens Almiñana, Andrea Talens Altur, Mariam Talens Artigues, Pilar Talens Artigues, Jose Talens Artigues, Javier Talens Artigues, Jose Antonio Talens Giner, Joaquin Talens Marrades, José Talens Talens, José Tarcons Albert, Desireé Tarcons Serra, Mª Pilar Tarcons Serra, Cristina Tarín Giner, Àlex Tarín Giner, Mariola Tormos Chover, Dalina Torres Vercher i Miguel Vercher Borràs.

FALLERETS I FALLERETES Mireia Alario Tarín, Ainara Alba López, Mar Alberola Brines, Rafa Alberola Brines, Alexandra Alexandre Ferrando, Vega Almiñana Cholvi, Paula Altur Mateos-Aparicio, Valeria Altur Mateos-Aparicio, Ariadna Altur Sotoca, Hugo Altur Sotoca, Nadia Andrés Palop, Valeria Andrés Palop, Belén Armengol Saiz, Maria Armengol Saiz, Júlia Arnau Enguix, Olimpia Arnau Enguix, Cecilia Arnau Toran, Eduard Arnau Toran, Celia Ausina Garcia, Alba Ballester Pesquera, Àlex Barber Donet, Joan Bellver Castro, Gal·la Blasco Escrihuela, Vicent Blasco Escrihuela, Judit Blasco Llinares, Yago Bononad Bordes, Jaume Bononad Ferrer, Victoria Borràs Garcia, Ona Bosch Bononad, Pau Bosch Bononad, David Bosch Escrivà, Olga Bosch Peyro, Ana Bosch Rivera, Manel Bosch Rivera, Marc Burgos Abellan, Alex Brines Pellicer, Anna Camarena Saiz, Guillem Camarena Saiz, Ana Cantus Vercher, Carme Carbó Grau, Vicent Carbó Gregori, Sara Català Arlandis, Míriam Clemente Donet, Júlia Climent Tarcons, Roser Climent Tarcons, Gea Company Escrivà, Igone Diago Cano, Eneko Diago Cano, Carla Diaz Grau, Julia Durà Serra, Carles Durà Serra, Mar Enguix Arlandis, Irene Estruch Albacete, Ximo Estruch Albacete, Àlex Felis Candela, Júlia Felis Grau, Martina Felis Talens, Aitana Felis Talens, Alba Fernández Bolinches, Maria Fernández Escrivà, Joan Fernández Escrivà, Ana Fons Sala, Iris Fons Vercher, Guillem Fons Vercher, Gerard Fonseca Grau, Xavier Fonseca Grau, Jose Fonseca Sala, Anna Fonseca Sifres, Salvador Fonseca Sifres, Daniela Franco Pardo, Ariadna Garcia Company, Miquel Garcia Escrihuela, Batiste Garcia Grau, Lluís Garcia Grau, Marta Gascon Almiñana, Elena Gascon Almiñana, Vicent Gascon Almiñana, Arnau Gascon Borràs, Martina Gascon Corts, Adriana Gimeno Collado, Aitana Gimeno López, Diego Gimeno López, Lluna Gómez Felis, Dídac Gómez Felis, Marc Gómez Sabate, Neus Gomis Margalejo, Adriana González Blasco, Borja González Blasco, Júlia González Magraner, Laia González Tarcons, Martina González Tarcons, Isabel Grau Bofí, Enric Grau Boluda, Àlex Grau Boluda, Goya Grau Bosch, José Grau Plana, Carla Grau Pons, Paula Grau Pons, Marc Grau Pons, Marc Grau Sansaloni, Marina Grau Tarcons, Iker Grau Vercher, Neus Guijarro Martí, Àxel Jimenez Escrivà, Andreu Jiménez Escrivà, Alba Llàcer Pardo, Júlia Llinares Artes, Ainara Mafé Mifsud, Eugeni Mafé Mifsud, Judit Magraner Dios, Vicent Magraner Hernández, Lluís Magraner Mifsud, Adrià Martí Mafé, Marc Martí Mafé, Joan Josep Martinez Magraner, Lara Martínez Peris, Mercé Merí Roig, Mercedes Mifsud Cuéllar, Paola Mifsud Escrihuela, Hugo Mifsud Escrihuela, Carla Mifsud Hidalgo, Mar Mifsud Salord, Carlos Mínguez Magraner, Martí Miñana Colomer, Miquel Miñana Colomer, Zulema Miñana Grau, Antonio Jose Miñana Grau, Elsa Oltra Toran, Aitana Ortiz Armengol, Josep Ortiz Armengol, Albert Pacheco Ortiz, Neus Pachés Serra, Carme Pachés Serra, Paula Palomares Díaz, Llum Palomares Díaz, Jordi Palomares Rives, Borja Pareja Martínez, Júlia Peiró Donato, Àlex Pelegrí Palomares, Javier Pelegrí Palomares, Àngel Pellicer Grau, Alaia Pérez Almiñana, Marta Pérez Arlandis, Gala Peris Grau, Joel Peris Grau, Álvaro Picon Enguix, Alejandra Pons Barber, Ferran Pons Barber, Irina Pons Brito, Mara Pons Brito, Valeria Pons Pons, Alexia Ripoll Pérez, Eric Ripoll Pérez, Nerea Rivera Estruch, Daniela Rodrigo Bordes, Leo Rodrigo Bordes, Jorge Rodriguez Pons, Pablo Rodriguez Pons, Yasmina Romero Chaveli, Leonidas Ruano Bosch, Marta Sales Martínez, Eva Sanchis Sifres, Vicent Sansaloni Tormos, Joan Sastre Pla, Carla Serra Alberola, Andrea Serra Alberola, Iker Serra Rentero, Batiste Serra Rentero, Aina Serra Soler, Jasleen Singh Brañas, Guillem Solanes Andrés, Mireia Talens Altur, Joana Talens Mafé, Anna Talens Mafé, Daniela Talens Martínez, Xavi Talens Martínez, Júlia Xing Talens Sala, Pau Tarín Sifres, Amaia Vercher Andrés, Eric Vercher Talens, Migue Vercher Talens

SETMANA FALLERA

DISSABTE 10 DE FEBRER

DISSABTE 17 DE MARÇ

19:00 h. Crida.

08:00 h. Despertà amb banda de música. 10:00 h. Esmorzar. 11:00 h. Activitats diverses per als xiquets i

DISSABTE 17 DE FEBRER

17:00 h. Cavalcada del Ninot. DIMARTS 6 DE MARÇ

20:00 h. Inauguració de l’Exposició del Ninot. DISSABTE 10 DE MARÇ

11:00 h. Jocs per als menuts. 14:00 h. Concurs de paelles. 17:00 h. Orquestra Platino. DIUMENGE 11 DE MARÇ

9:00 h. XI Matinal motos i cotxes clàssics. 19:00 h. Fallers d’honor. DIJOUS 15 DE MARÇ

08:00 h. Plantà. 14:00 h. Dinar: arròs al forn. 16:00 h. Plantà. 17:30 h. Marató de playbacks infantils. DIVENDRES 16 DE MARÇ

08:00 h. Despertà i esmorzar. 14:00 h. Dinar: fideuà. 16:00 h. Campionat de truc. 17:30 h. Xocolatada infantil. 19:00 h. “Cercavila del xampany”. 21:00 h. Sopar.

xiquetes.

14:00 h. Dinar: paelles a l’envelat. 16:00 h. Final del Campionat de truc. 19:00 h. Lliurament de premis i cercavila. 21:00 h. Sopar i revetlla amb l’orquestra Scream. DIUMENGE 18 DE MARÇ

08:00 h. Despertà i xocolatada. 10:00 h. Esmorzar i jocs per als menuts. 14:00 h. Dinar: fideuà de carn. 18:00 h. Ofrena de flors. 21:00 h. Sopar a l’envelat. 00:00 h. Última revetlla de les Falles amb l’orquestra Euforia. DILLUNS 19 DE MARÇ

08:00 h. Despertà i xocolatada. 10:00 h. Esmorzar. 11:30 h. Missa en honor a Sant Josep. 14:00 h. Dinar i lliurament de recompenses. 18:30 h. Última cercavila. 20:30 h. Cremà de la falla infantil. 21:00 h. Sopar a l’envelat. 00:00 h. Cremà de la falla gran. DISSABTE 24 DE MARÇ V Volta a peu Falla Portal de Valldigna.

ELS SET PECATS FALLERS

ARTISTA: PASQUAL RODA “PASKY” VERSOS: ROSA MAGRANER GRAU Amb les aportacions de les delegades de la crítica de la Falla Portal

(Sílvia Borràs, Maite Grau i Marisa Grau).

Com aquell qui fa el que pensa,

que s’apodera del cos,

ací obrim aquest teló

i que ens eriça la pell.

i fem una introducció

Prompte ens bollirà el cervell,

versada, amb perícia intensa.

que tenim tema a la gana. Què podrem escriure d’ell?

I què tractarem enguany?

Volem fer crítica sana,

Haurem de buscar un tema

sense massa desgavell.

que atrape com un parany

Com que ens donen carta blanca,

i trobar el millor lema

i tenim ploma esmolada,

com la clau que obrirà el pany.

farem una repassada criticant, de forma franca,

El Portal està orgullós

els set pecats capitals

de la seua trajectòria,

que cometem els mortals

que els anys de la nostra història

i, entre ells, els fallers cabals.

ja en sumen quaranta-dos. No pequem de vanaglòria

I, si de cas observeu

si els guardem a la memòria

que ens hem fet de malvoler,

narrats amb aire grandiós

demanem que ens perdoneu.

i lloem treballs i glòria

Queda escrit sobre el paper!

d’un passat ben exitós ple de festa i de victòria. Sovint hem assaborit en els triomfs uns grans plaers,

1. LA GOLA (INFERN, DIMONIS I ZOMBIS)

car tenim tots els fallers un compromís adquirit

Entrant al Carrer Major,

de seguir aconseguint

veiem un diable gegant

un bon munt de banderins.

ben malcarat i cridant que representa el furor

Sense més contemplacions

de la gola avassallant.

posem ja fil a l’agulla que, si contemplem l’esbós,

És capità de l’infern

la crítica s’ataülla.

i no es conforma amb res. No en té mai prou i farta més.

Mirant la falla d’enguany

Té tanta gola de diners

ens ve un calfred estrany

que se’ns endurà a l’avern.

HI HA QUI SEMPRE VOL GUANYAR TOTS ELS PREMIS I ELS GUARDONS. SI NO ELS POT ACAPARAR BLASMA EL JURAT PER COLLONS.

La gola dels fallers Hi ha qui sempre vol guanyar

2. LA LUXÚRIA

tots els premis i els guardons. Si no els pot acaparar

Diuen dels pecats del piu

blasma el jurat per collons.

que el Nostre Senyor se’n riu i que fàcilment perdona

D’amistats i germanor

els comesos per la xona.

més d’un sempre en presumeix,

Per això no hem de fer cas

mentre amb verí i coentor

d’amenaces de l’infern

critica i no contribueix.

ni de cremar al foc etern atiat per Satanàs,

El golut M. Rajoy

per uns moments de relax

Al cap del govern hi ha un abisme

o pel plaer d’uns sotracs.

que deixa molt a desitjar. I té tan ampla la gola

La luxúria fallera

que no para d’acumular.

La xica que apunta ben alt,

Per als pobres, ni una molla

destaca en el monument

n’hi ha per a rosegar.

perquè té gràcia i encant

Tot és per als poderosos,

i sap seduir la gent.

concentrat en poques mans,

És bastant desvergonyida

per als bancs, lladres, tramposos

molt “sexi” i desinibida.

que ens roben amb els guants blancs.

Del seu cos trau bon profit.

Per això ací li demanem

Tant nueta, com vestida,

amb un crit que fa feredat

de fallera o llauradora

que no tinga tanta gola

es mou sempre sinuosa

i atenga els que estem avall.

i, com que és ambiciosa,

“Més seny cavaller, trellat!

du de cap tots els xicons

Solucions i parle clar!”

de forma libidinosa.

Que ací la gent s’amoïna, no para de protestar

Que vaja amb compte amb alguns,

es subleva i s’amotina

si exposa massa el seu cos,

perquè no té un bon passar.

i en moments inoportuns, per inconscient, li posen l’os.

Que desgraciats, aquests jóvens! Prims, com zombis s’han quedat!

Això ja no hauria de ser

Són els “millenials” ben formats

però aquesta societat,

i amb un futur ben complicat

per molt que ens creiem moderns,

de pobres amb precarietat.

no tracta a elles com a ells, que encara maleduca el patriarcat i és depredador el mascle rei.

La luxúria violenta Per desgràcia és veritat

3. PERESA

que hi ha certs violadors campant amb impunitat

El President de l’estat

i actuen, a voluntat,

és expert en fer el gos.

contra qui pateix temors.

Quan ens va felicitar

Aquests són mereixedors

el nou any als espanyols,

de castics, penes, dolors

s’equivocà, per badar,

per tota l’eternitat.

i dissimulà, mandrós,

Si veus maltracte a les dones

fent botiges en restar

i als seus xiquets indefensos,

les xifres de dos en dos.

segur que tu t’aborrones i odies moments tan tensos.

La peresa de M. Rajoy és mostra d’inoperància.

També és una cosa lletja,

La demostra a poc a poc

tot i que no te n’adones,

perquè ell no passa ànsia.

assetjar unes xicones

Ja li traurà algun ministre

i fer com el qui flirteja

les castanyetes del foc.

endolcint paraules bones

Deixa podrint-se els problemes

per violentar les dones.

i corre per fer esport

Açò també sovinteja

pels territoris hispans

i du males intencions

que tot li arribarà a mans.

qui sorprén pels carrerons una jove que passeja

Hi ha qui diu que és estratègia,

i no mereix coaccions.

que bé fa el seu menester

Obriu els ulls i advertiu

i aconsegueix el que busca

l’engany i la indecència

movent els fils en secret.

d’un milhomes ben altiu.

Pareix que es fa l’ignorant

És un cas de delinqüència.

i que no se’n sap de res

El violador, millor captiu,

però ho té tot ben lligat

que ens acaba la paciència.

i més en propi interés.

Amb ell no es viu, es malviu. I cal que en prenguem consciència:

Fins i tot la independència

El violent, FORA del niu!

dels veïns de Catalunya

NO ÉS NO! –diu l’experiència.

no li immuta la paciència.

ENS VOLEM VIVES – STOP VIOLÈNCIA!

I, com aquell qui no vol, a base d’intransigència, va sumant vots i més vots i assejant, amb diligència, els partidets de calbot.

A l’hora de la veritat,

Com si fóra un trofeu d’or

per aclarir el fangar,

enlairem els estandards

envia els piolins a abatussar

i els banderins sense por,

i Soraya a la Generalitat.

per dissimular l’enveja.

I, si no és prou, com ho pal·lia?

I, entre abraçades i plors,

Que se n’ocupe la fiscalia

tots en filera fallera,

que manarà a la policia

engolim la salivera

que engarjole els caps de fila.

presumint de germanors.

4. ENVEJA

5. LA IRA

Entre crits ensordidors,

Aquesta fallera està

plens d’emoció i transcendència,

visiblement enfadada

entre enveges i rancors

i ara pensa què farà

de tota la concurrència

perquè se sent rebutjada.

se’ns acaba la paciència

No serà que està indignada

quan, a la Plaça Major,

i no la segueix la colla

esperem la providència

perquè ella massa s’enrotlla

dels premis i dels honors.

i és una malcriada?

En donar el veredicte

Hi ha veïns sense paciència

del jurat el portaveu

que reneguen per no-res

s’exterioritza el conflicte,

i tracten amb displicència

la rivalitat es veu.

els jocs actius dels xiquets

Sempre hi haurà algú que dicte

quan, per falta de consciència,

que no és just, que és un delicte.

maregen tirant coets.

Però no us acaloreu,

Caldrà més condescendència

perquè hi ha qui queda invicte.

entre vells i jovenets!

I per suavitzar l’enveja

I és veritat que se’n passen

i que passe el malhumor

fent rebombori als carrers

tot bon faller es passeja,

però sols són quatre dies

arrunsant els mocs del plor,

de disfrutar els festers.

per la falla que festeja que ha obtingut premi millor.

La ira és un sentiment negatiu, descontrolat que no fa molt bon veïnat quan és furiosa la gent.

6. SUPÈRBIA

7. L’AVARÍCIA

La supèrbia és un pecat

Avar és qui acumula

dels més lletjos que n’hi ha.

excessivament riquesa

El comet, per vanitat,

i la guarda amb mesquinesa

qui menysprea un germà,

i amb ànsia un tant ridícula.

o un company amb fatuïtat

Però no se la disfruta

i per damunt creu que està

ni la comparteix a taula,

com l’oli, sense trellat,

només s’afana i s’embruta

altiu i amb superioritat.

amb capital que especula.

També hi ha qui sempre es creu

També hi ha qui té avarícia

posseïdor de veritat

de tindre fama i poders

i xafa tot el qui veu

i de controlar diners

que destaca en qualitat

sense usar-los amb justícia,

o li posa trava al peu

mentre altres viuen austers

amb arrogància i maldat

i ofegats en la immundícia

sense mirar si hi ha Déu

per governants matussers

perquè caiga derrotat.

emborratxats de cobdícia.

La Junta central té un President

Estalvia molt, mesquí,

que moltes coses vol canviar.

i no sabràs per a qui!

Diuen que tot ho vol revolucionar

Aquesta dita popular

i no ho accepta alguna gent.

la meua iaia em contava. Ella no se l’aplicava

¿No serà que hi ha assentat

i el dia que va faltar

cert sector d’involució

res del món no es va emportar,

que, en el franquisme ancorat,

tot es va quedar ací.

tem la democratització per no perdre el mos del plat? I què em dieu de la monarquia? Volen aparentar senzillesa i mostren la seua sobirania entre palaus, luxes i altivesa. El rei fa un discurs tradicional, per anunciar els mals àugurs quan toca i en els moments més durs sense dir res concret ni original.

El llit del Botànic

Quan vol, Montoro envia un FLA que hem de tornar amb interés.

En el bell Jardí Botànic,

I així ens anem desunFLAnt

per rescatar valencians,

i empobrint encara més.

van fer un pacte antipànic per poder-nos governar,

Defensem l’autogovern,

que el deute ja se n’eixia

deixem el meninfotisme

i no hi havia rebals

que anem nuetets en hivern

ni per passar cada dia,

a força de vampirisme!

que ben fondo era el forat. Com a guinda i colofó En un llit de curta mida

els demanem comprensió,

van voler gitar-se tres:

que no era el nostre interés

Ximo Puig presidiria

faltar a ningú per res.

Mónica Oltra, després,

Si a algú no li sembla bé,

i, per fer la trilogia,

que intente versar també.

Toni Estañ de contrapés.

Volem que regne l’humor, la ironia sense agror.

Com que el llençol és escàs,

Que en la setmana fallera

si un l’estira cap ací,

vinga a vore el monument

a l’altre se li n’ix un braç.

molta gent ben riallera

I si ella s’escarota

i ens acompanye un moment

i estira cap al coixí

al casal o a l’envelat

s’escaparà alguna pota

per gaudir amb il·lusió

dels xicots, als peus del llit,

del menjar que hauran cuinat,

quedant els tres en pilota.

de música i amistat.

Els comptes de la Generalitat

I que caiga ja el teló, que ací acabem la funció!

S’han de fer malabarismes per gestionar el pressupost, per causa del centralisme, i el finançament angost. I Montoro, amb cinisme, quan l’estat recull l’impost, se’l reserva en el rebost i ens fa pagar sobrecost. Com que arriben pocs diners, a València, de l’estat, en finançament som els darrers i per pagar escola i sanitat es veu negra la Generalitat.

LES AVENTURES DE PETER PAN

ARTISTA: VÍCTOR HUGO GINER BLASCO VERSOS: ROSA MAGRANER GRAU

Sent una gran alegria

Campaneta és una fada

Alejandra Pons Barber

petita i de gran poder.

que és reina del món faller

De Peter està enamorada

amb il·lusió i fantasia.

i sent enveja en saber que a Wendy ell també li agrada.

I el President Infantil, Vicent Sansaloni Tormos,

Quan llança la pols d’estrelles

l’acompanyarà, gentil,

fa realitat una senda

en la millor festa del cosmos.

i imagina meravelles per volar a la llegenda

De grat han encomanat

dels indis i les sirenes.

a Víctor, el nostre artista, un monument de trellat,

Garfi, el malvat capità,

ben bonic i vitalista.

lluità en duel amb Peter Pan. Aquest li tallà una mà

Enguany els menuts tindran

i ell un ganxo es col·locà.

a la falleta aventures amb Campaneta i Peter Pan

El cocodril la mà empomà

i emocions tendres i pures.

i d’un mos se l’engolí. Rellotge i tot s’empassà

Per sobre de les teulades

i li trobà un gust molt fi.

s’envola el vaixell pirata i amb les veles esgarrades

Per això, de tant en tant,

el gat sorprén una gata.

té una mena de singlot i sona un rítmic Tic-Tac

Amb Wendy i els germanets

al ventre de l’animalot.

un bell conte contarem i al País de Mai Més anirem

Des d’aquell dia funest

com si somiàrem desperts.

Garfi se sent perseguit. De nord a sud, d’est a oest

Allí hi ha els xiquets perduts

un Tic-tac el té aterrit.

que són orfes desvalguts. La Wendy els adoptarà,

El capità sempre vol

Peter els alliberarà

fer patir els nens perduts

de tots el perills temuts

i, amb els pirates panxuts,

i la il·lusió renaixerà.

robar-los el seu tresor.

Peter Pan ho impedirà, els salvarà dels corsaris i a Garfi castigarà per evitar més desvaris. Ben feliços, de viatge, van a la tribu dels indis. Admiren el bell paisatge, alliberen els hostatges i ho celebren amb un brindis.

En les verdes o madures ell se’n riu amb rialles pures quan veu Tic-Tac, el caiman

Aquest conte representa

mossegant Garfi amb dents dures.

el poder d’imaginar una infantesa valenta

Menuts i adults que admireu

seguint la senda que orienta

aquesta falleta bella:

la llibertat de volar.

en la vida, procureu no pensar com la gent vella.

Ens mostra les aventures dels xiquets amb Peter Pan.

La fantasia no perdeu,

Aquest no vol fer-se gran,

la innocència és meravella

i supera desventures

i al vostre interior mireu

tocant la flauta de pan.

l’infant que encara es desvetlla.

UN FALLER UNA IMATGE

UNA COLLITA D’ÈXITS

L’EQUIP DE REDACCIÓ Acaba l’exercici faller de l’any 2017 i comencem a

declarada Patrimoni Immaterial de la

engegar motors i a cavil·lar sobre monuments,

Humanitat, tinguérem al carrer Major plantats

crítiques, llibrets, espectacles fi de festa de les

dos monuments que s’alçaren el dia dels

exaltacions, temàtica cavalcada del ninot... i així

premis amb els dos tercers. Com els darrers

tot el que envolta la festa fallera.

anys, seguim apostant per les mans de Víctor Hugo com artista faller del monument infantil i

És hora de fer balanç de com ha anat aquest

per les de Pasky Roda per al monument gran.

exercici que acabem de tancar. Prèviament a la setmana fallera, ja poguérem I, ben mirat, no ens ha anat gens malament !!

disfrutar de l’alegria d’arreplegar tres dels cinc

L’any en què la festa de les falles ha estat

premis que atorga la FDF a la cavalcada del

ninot: millor tema, millor comparsa infantil i

Però aquests no foren els únics guardons

millor comparsa major, amb la satisfacció que

aconseguits. Durant alguns mesos cada any

comporta per a tota la comissió.

es juga una lliga de truc entre les diferents comissions falleres i en aquesta ocasió,

Ja havíem anat a València com va sent

tornàrem a alçar-nos amb el primer premi de

tradició a recollir, en aquesta ocasió, el 19é

les mans dels nostres fallers, Juanjo Felis i

premi a la promoció i ús del valencià, amb el

Javi Pachés.

qual la Generalitat Valenciana premia la gran diversitat d’estil, la presentació, la creativitat i

El campionat de futbet sempre ens dóna

l’originalitat del nostre llibret faller.

moltes alegries i els xiquets i les xiquetes donen tot d’ells mateixos, per a aconseguir un

Enguany la part infantil del Setè Art!, que era el

bon resultat, tot i que enguany comptàvem

títol del nostre llibret va guanyar el Premi Santa

amb un grup d’infantils de poca edat,

Anna al millor contingut didàctic i cultural

aconseguírem una meritòria cinquena posició,

infantil 2017, atorgat per la Falla Santa Anna

tant en infantils com en dones.

de Sagunt. L’autora de la composició va ser la nostra fallera Marisa Grau.

També els nostres infantils solen triomfar a l’espai de l’art, de l’escriptura i del dibuix, i

Aquest any rebérem també amb gran alegria

així en el concurs de narrativa que convoca la

per part de Conselleria, la Menció d’Honor

FDF, les nostres xiquetes falleres, Aitana Felis

per l’ús del llenguatge inclusiu i, per la cura

Talens, en la categoria de 6-8 anys i, Andrea

del llenguatge no sexista dins del llibret

Carbó Grau, en la categoria de 12-14 anys foren

faller. Completàrem la tanda de premis a la

les guanyadores. I en la condició de postals

nostra llengua amb el tercer premi de l’ús del

nadalenques foren guardonades les xiquetes,

valencià dins la falla que atorga l’Ajuntament de

Martina Felis Talens, en el rang d’1-2 anys, Eva

Tavernes.

Sanchis Sifres, en 6-8 anys, Carla Grau Pons, en 9-11 i, Neus Pachés Serra, en 12-14 anys, sent el dibuix de Carla l’escollit per a felicitar

COM PODEM COMPROVAR UN GRAPAT DE PREMIS QUE ENS ESTIMULEN I ANIMEN A SEGUIR TREBALLANT PER LA NOSTRA FALLA I FER-LA ENTRE TOTS MOLT MÉS GRAN

els Nadals per part de l’Ajuntament. Com podem comprovar un grapat de premis que ens estimulen i animen a seguir treballant per la nostra falla i fer-la entre tots molt més gran. Enhorabona a tota la comissió fallera i a tots i totes els qui cada any s’impliquen per ferho possible! I ara només ens resta anar amb moltes ganes i il·lusió a per les falles de 2018, que esperem siguen iguals o millors!

LES NOSTRES NOTÍCIES FALLERES AL DIARI

ACÍ TENIU UNA XICOTETA MOSTRA D’ARTICLES PERIODÍSTICS QUE HEM RECOPILAT; TOTS ELLS FAN REFERÈNCIA A LES FALLES DE L’ANY 2017

FALLERES MAJORS 2017

PREMI LLIBRET A L’ÚS DEL VALENCIÀ

CAVALCADA DEL NINOT

MATINAL MOTERA

FUTBET INFANTIL

MONUMENT GRAN

PREMI PORTAL DE VALLDIGNA A LA MILLOR POESIA LÍRICA EN LLIBRETS FALLERS

A ENRIQUE SANCHO, EL TIO ENRIQUE

JUAMBA MIFSUD ESTRUCH En un sainet de tants com va dirigir en

macarrons amb tomaca, sense tomaca, amb

la nostra falla tan ben conduïts, el seu

molta tomaca, amb magre, sense magre,

personatge seria el d’una persona intel·ligent,

molt fets, poc fets... Va anar apuntant com

graciosa, pacient, prudent, una persona amb

els volia cadascú i quan els va arribar el

molta saviesa i tendresa, un home de bé. En

plat de macarrons, tots els xiquets estaven

definitiva, el personatge del tio Enrique seria

convençuts que dinaven el que ells havien

d’un home bo en qualsevol dels sainets, però

triat. La seua cara de satisfacció en vore’ls a

sobretot, d’home bo en la vida real ja que era

tots contents, no se m’o blidarà mai.

capaç d’aconseguir que tots al seu voltant tingueren una sensació de benestar.

Pense que era una persona afortunada perquè tots els joves i xiquets de la falla érem els seus

Els que em coneixeu sabeu que em seria

nebots i per a cadascú de nosaltres tenia una

molt més fàcil agarrar el micròfon i estar

paraula apropiada, un consell, una mirada de

hores i hores contant anècdotes d’e ll, perquè

complicitat... Anys i anys va ser el delegat

he tingut el privilegi de viure’n moltes al

infantil, però qui millor que el Tio Enrique per a

seu costat, però he de ser més breu i sols

fer-se’n càrrec dels menuts de la falla.

en recordaré alguna, com quan anàrem a Benidorm d’excursió amb els xiquets i xiquetes

Però si ell era afortunat, tots els que hem

de la falla i de dinar sols hi havia macarrons.

compartit part de les nostres vides amb ell,

El tio Enrique, amb paper i bolígraf a la mà, va

estic convençut que encara ho som més,

anar xiquet per xiquet preguntant què volien.

perquè ell sabia disfrutar del moment i així ens

Quan ells li deien: Tio Enrique, què hi ha per

ho transmetia.

a dinar?, ell amb un somriure contestava:

Escriure sobre una persona tan entranyable

El fet que persones com Enrique Sancho i

com Enrique Sancho em fa retrobar-me amb la

moltes més que hem anat coneixent al llarg

meua estimada falla. Sentir de nou sensacions

dels anys a la falla i que hem admirat i volgut,

que estaven adormides a la meua memòria,

perquè han format part important de la nostra

riurem sol recordant com es posava les mans

vida i que, de sobte, ja no estiguen entre

al cap, al seu lloc d’apuntador, quan l’estimat

nosaltres, ens deixa una sensació de ràbia i

Santiago Bononad no feia cap cas del guió i

impotència perquè sempre pensem que igual

deia el que volia, botant-se moltes vegades la

no els hem expressat tota l’estima que teníem

meitat de l’obra, i com li brillaven els ulls quan

per ells. Però malgrat que ja no estan entre

eixia Marisa i li reconduïa el sainet de la millor

nosaltres, el seu record sempre estarà a la

manera possible.

nostra memòria, als nostres cors.

Assajos, actuacions per tota La Safor, com

És per això que, davant estes situacions i a

si fórem una companyia professional, rialles,

mesura que vas fent-te gran, valores més les

confidències, llargues xerrades sense

xicotetes coses, valores més les persones

interrupcions tecnològiques,... allí estava ell,

bones, valores més les vivències i de sobte

el nostre far, capaç de fer-nos creure que tot

eres conscient de com has disfrutat de la

eixiria bé, passara el que passara.

falla. Perquè en definitiva la Falla ha de ser això, amics, anècdotes, bones xarrades, bons

Recorde la seua felicitat de pare mentre Raül

moments compartits,... per tal de sentir-te

feia al cine Capitolio la seua mítica actuació de

com a casa.

“La mochila azul”, feliç de vore els seus Miguel i Enrique de presidents infantils de la falla,

Per tot això i molt més, el meu reconeixement

feliç d’acompanyar la seua estimada Encarnita

al Tio Enrique, a totes les grans persones

i vore-la fer teatre, feliç de pujar a l’escenari la

que he conegut a la nostra falla. El meu

seua néta Judith i totes les criatures que han

reconeixement a totes les grans persones del

vingut després... molts bonics moments que

món faller.

em fan sentir feliç, igual que estava ell.

SOMNI COMPLIT ENTREVISTA A RAQUEL ALARIO, F.M. DE VALÈNCIA 2017 Bon dia, ens trobem a la ciutat de València

encara que jo em considere una fallera més

amb Raquel Alario, qui durant l’any 2017 ha

com tota la resta. Per a mi també és molt

estat la Fallera Major de València. Ha estat

important i, voldria destacar, el bon tracte de

molt amable en voler contestar-nos unes

les persones quan vas a poblacions on viuen la

preguntes sobre tot allò que ha sentit i viscut

festa fallera amb gran intensitat.

durant el seu somni complit. Has complit les expectatives que tenies Què destacaries del teu any com a Fallera

abans de començar el regnat?

Major de València? Pense que totes les falleres majors quan Durant un any hi ha moltes coses a destacar,

comencem tenim l’experiència del regnat a

però sobre tot l’e stima de la gent quan arribes

les nostres comissions falleres i hi ha alguns

a qualsevol lloc, el respecte que mostren cap

actes que repeteixes com a Fallera Major

a la figura de la Fallera Major quan et trobes

de València, encara que la sensació no és la

una comissió. Destacaria també la meua cort

mateixa, doncs fins i tot supera completament

d´honor i l´estima que m´han mostrat. A més,

totes les teues expectatives. Per l’experiència

sembla que es para el món quan apareixes a

d’altres falleres majors de València, sabem a

algun dels actes, ja que per a tots els presents

quins actes hem d’anar i sempre he sabut com

eres la màxima representant del món faller,

era l’exaltació, la proclamació, etc.; però quan

arribes allí i puges les escales no té res a veure

muntar una falla als peus de les Torres de

amb allò que pugueres imaginar, ja que hi ha

Serrans. “Què??” vaig pensar i de seguida, com

xicotets detalls en què mai m’haguera fixat i

si hagueren llegit els meus pensaments em

em sorprengueren moltíssim.

van dir: “Sí, sí hi anirem tots”. Jo pensava que no hi hauria gent, però sorprenentment vaig

Per exemple, recorde el moment quan

vore una quantitat de gent esperant per veure

vaig pujar l´escala i vaig vore com totes les

plantar la falla.

persones que estan a peu de la mateixa es posen en formació i com la banda municipal

I aleshores una nova crida, la de la Unesco. Ho

comença a tocar allí en directe, la qual cosa jo

recorde com un dels moments més especials,

no sabia ni mai m’havia fixat en ella.

perquè quan comences com a Fallera Major, saps que vas a fer una Crida, però no t´esperes

De la crida recorde pujar a les Torres i veure

fer una crida per a declarar les falles com a

una multitud sense arribar a distingir el final,

Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i més si

tots esperant que parlara la Fallera Major. I

cap, quan saps que va a ser una vegada en la

entre tanta gent eres capaç d’identificar la

història fallera.

teua comissió, que en tot moment ha estat al meu costat així com la meua família i encara

Poder estar allí i dir les paraules: “JA SOM

que volia mirar cap a tots els llocs mentre feia

PATRIMONI!!”, crec que és un moment històric

el discurs de la crida, sols tenia ulls per a ells.

i quan passen els anys me n’adonaré que ha estat un dels moments més increïbles i

Podries contar-nos quin va estar el moment

que 2017 passarà a la història com l´any del

més especial per a tu?

Patrimoni.

Crec que enguany el moment més especial

Com a dona i representant de tot el col·lectiu

és un poc diferent al de la resta de falleres

faller, t’has sentit suficientment valorada?

majors, perquè aquest ha estat únic, em referisc a l’acte que va estar relacionat amb

Sí, jo m´he sentit molt valorada, sobre tot quan

la declaració de les falles com a Patrimoni

arribes a un lloc i tot el món està pendent de

Immaterial de la Humanitat. Fou a novembre,

tu i per a ells eres la màxima representant

feia un mes que m´havien nomenat en el meu

del món faller. Vull donar les gràcies a Pere

càrrec, em telefonaren per tal que anara a

Fuset i a la directiva, que han intentat donar

l’ajuntament ja que ens anaven a comunicar la

més protagonisme a la Fallera Major. En quasi

decisió del comité acceptant o no a les falles

tots els actes m´han donat la paraula perquè

com a Patrimoni. Jo estava a l’ajuntament amb

poguera dir la meua opinió. Quan he acabat

l´alcalde i amb molta més gent que no coneixia,

l’any he tingut l’o portunitat de parlar amb algun

esperant, intentant fer connexió amb Etiòpia,

artiste faller i m´ha dit: “Sí que és cert que cal

cosa que resultava impossible i en un d’eixos

donar-li protagonisme a la Fallera Major de

moments un periodista va cridar: ”ja som

València, són dones preparades, amb estudis,

Patrimoni!!” Va ser una alegria molt gran. De

que tenen opinió pròpia, que són falleres de

sobte, tots el mitjans de comunicació arribaren

tota la vida, per tant, han de parlar i donar la

a l´ajuntament, em feren una entrevista.

seua opinió”. Ximo Esteve em va comentar

De seguida, em comunicaren que anaven a

que li havia sorprès que el primer dia que vaig

parlar, quatre dies després de nomenar-me,

Tu has elegit els vestits que has volgut o si

ho vaig fer precisament d’e ll, de les falles

has volgut alguna cosa que no entrara, per

d’especial, del meu coneixement sobre els

exemple, t´han deixat?

monuments fallers perquè era fallera de tota la vida i sabia del que estava parlant.

Ho he escollit tot, m´han deixat fer el que he volgut i no m´han imposat mai en cap acte quin

Per tant, per a mi ha estat un privilegi poder

vestit havia de lluir o quin pentinat m’havia de

parlar en quasi tots els actes.

fer. La gent de Junta són fallers de sempre, són gent que desinteressadament dedica el

I al llarg de l’any, t´han imposat alguna norma

seu temps a preparar tot l´any faller, que fa

amb la qual no et sentires còmoda i, d’altra

molt de treball sense rebre res a canvi. En la

banda, t’han donat llibertat per a elegir

meua cort érem nosaltres les que decidíem si

alguna cosa?

en un cap de setmana portàvem segle XVIII, segle XIX, un monyo o tres. Pel que fa a la

Hi ha un poc de mitologia respecte al protocol

Fallereta Major Infantil, quan coincidíem en

que ha de seguir una Fallera Major. És veritat

un acte decidíem entre nosaltres. Jo en cap

que existeix un protocol tant per a mi com per

moment m´he sentit obligada a fer res que no

a la meua cort d’honor, però això no impedeix

volguera.

que sigues tu mateixa, que saludes a qui vulgues i que actues de manera espontània,

Pel que podem saber, hi ha moltes coses

que et faces una foto encara que estigues en

prèviament decidides i estipulades pel

formació,... Has de ser espontània i això també

protocol, t’agradaria canviar alguna d’estes

depén un poc de cada fallera major. És clar

coses? I quina d’elles en concret?

que hi ha unes normes però al mateix temps he tingut molta llibertat. Et donen consells en el

Sí que hi ha una cosa que m´agradaria canviar i,

tema indumentària per exemple però ninguna

és el fet que la cort d´honor no pot acudir a un

norma.

acte sense la Fallera Major de València, és a dir, jo anava a actes als quals elles no hi assistien.

Hi havia vegades que en una vesprada jo

molt important, i quan li demanen una foto, per

anava a quatre llocs i la cort d´honor tan

a ella és una foto més, però per a eixa persona

sols a un. Sí que m´agradaria que tingueren

és una foto molt especial. Crec que el pitjor

en compte que encara que jo sóc la Fallera

que li pot passar a una màxima representant és

Major, les components de la cort d´honor

acostumar-se al dia a dia, creure’s per damunt

també són representats de València i estan

de la resta de fallers. Ha de tindre la mateixa

tan preparades com jo, de fet qualsevol d’elles

il·lusió que el primer dia, sentir-se privilegiada

podria haver estat la màxima representant. Els

tots el dies perquè si t´acostumes és quan

hi donaria un poc més de protagonisme i veu,

perds la il·lusió. L´últim consell que li vaig donar

perquè de segur que els faria molta il·lusió.

va ser en l´elecció de l’espolí, perquè et donen una setmana o menys per a fer-ho i es trobava

Hi ha alguna cosa que llevaries perquè penses

un poc angoixada. En dos mesos et canvia la

que està obsoleta?

vida i no pares, tant de buscar indumentària, com d’anar a entrevistes, o a actes. Has de

Des del meu punt de vista, tot evoluciona i

pensar les coses detingudament perquè si no

crec que el món faller poc a poc va canviant i ja

és difícil gaudir de res.

es fan algunes coses que anteriorment no es feien, però cal tindre en compte que les falles

Vam parlar dels playbacks, de les nits de

representen la tradició i hi ha coses que a dia

dijous a la sala canal, que són actes molt

d’avui no faríem, però es respecta la tradició.

especials per a la cort i per a la Fallera Major,

La via d’actuació de cara al futur és el canvi,

és com el primer contacte amb el món faller

deixar que la cort d´honor i la Fallera Major

per a poder estar amb les persones, són

siguen elles mateixes, que s´apropen més a la

concursos de playbacks de les comissions

gent, que siguen més naturals, etc. Proposaria

a nivell individual, un dia per a gaudir i per a

que quan tinguem lliure la nostra agenda oficial

estar amb els fallers.

poguérem assistir a actes com per exemple la proclamació en la falla d’una amiga o a una

Quan vas pel carrer, t´han reconegut en algun lloc?

funció de teatre d’altra falla. És alguna cosa que s’hauria de tenir en compte.

Moltíssimes vegades, preguntant-me: “eres la Fallera Major de València?, puc fer-me una foto

Quin consell li donaries o li has donat a la

amb tu?” Això moltes vegades, fins i tot fora de

Fallera Major de València d’aquest any?

la comunitat, fa poc vaig anar Toledo i una xica va cridar: “La Fallera Major de València!” i em

Li he donat tots els consells que he pogut,

vaig quedar impressionada. Si algú et reconeix

encara que poc a poc vaig aconsellant-la

en qualsevol lloc sempre te n’adones. És una

per a cada acte que arriba. El dia de la seua

cosa que em feia molta gràcia i il·lusió.

proclamació li vaig dir: “gaudeix moltíssim el dia d’avui perquè és dels més impressionants que

Raquel, enhorabona pel teu regnat i

vas a viure al llarg de l´any”. Pense que no hauria

moltíssimes gràcies per haver-nos contestat

de perdre mai el somriure, potser hi haurà

cadascuna de les preguntes vers les teues

moments en què estiga cansada o malalta, però

emocions i vivències com a Fallera Major de

quan arriba a una falla potser per a ella siga una

València. Ha estat un plaer i un orgull que hages

falla més, però per a ells, eixe dia amb ella, és

participat al llibret faller de la Falla Portal.

ELS MÃ&#x2030;S VALORATS DE 2017

Què ens fa estimar algú? La infinitat de valors que destaquen en la seua persona podria ser una bona resposta. Volem fer un reconeixement a la gent que ESTIMEM i que per una o altra raó han aconseguit tenir un lloc destacat a les nostres vides; perquè ens donen confiança, ens transmeten la seua alegria, comparteixen bons i mals moments al nostre costat, perquè mereixen el nostre respecte, per la seua generositat o tan sols perquè ens estimen. Tenim el plaer de presentar-los els mereixedors d’aquesta distinció, els nostres Fallers d’Honor:

Amaia Vercher

Gal·la Blasco

Isabel San Martí

Gema Felis

Salva Blasco

Manel Bosch

Arantxa Muñoz

Ximo Felis

Purín Talens

Aitana Felis

Ana Talens

Rafa Monzó

Anabel Escrihuela

Juan Bautista Mafé

Iván Bononad

Carme Carbó

Emilio Grau

Adrián Felis

Debbie Gómez

Laura Almiñana

Roseta Bononat

Celia Ausina

Mª Jose Grau Pedraza

Anna Bononat

Pilar Ausina

Núria Blasco

Carlota Bononat

Carla Grau

Daniela Rodrigo

Raquel Brines

Arancha Pons

Victoria Mínguez

Jose Alberola

Encarnita Pons

Joan Pérez

Rafa Alberola

Mª José Grau

Marta Pérez

Xelo Alberola

Sergio Altur

Mar Enguix

Mariola Tormo

Marta Grau

Mario Enguix

Mª José Sifres

Gemma Bononad

Jose Peiró

Raquel Sifres

Enrique Sancho

Mar Alberola

Vicent Sansaloni Antonio

Encarnita Palomares

Jose Fonseca

J. Altur

Lucia Beloso

Lluís García

Ángeles Ferrero

Mari Lola Mancha

Paula Alexandre

Inma Peris

Júlia González

Salvador Mifsud

Josete Almiñana

Noe Grau

Irina Pons

Amparo Albacete

Sílvia Borràs

Aitana Ortiz

Rosalía Mateos-Aparicio

Sylvie Andrés

Josep Ortiz

Valeria Altur

Lluís Magraner

Neus Ortiz

Paula Altur

Natàlia Alberola

Miguel Rivera

Pilar Sánchez

Vicent Enguix

Ana Bosch

RECOMPENSES

A les falles tenim uns reconeixements pels

Amb caràcter específic, s’estableixen les

mèrits als fallers, atorgats per la Junta Central

següents recompenses per als fallers Infantils:

Fallera de València per la seua constància i dedicació al món faller alguns d’ells des de

Distintiu d’Argent

menuts i, altres des de fa ja alguns anys. Tots

Albert Pacheco Ortiz

ells treballen per una major esplendor de la

Alexia Ripoll Pérez

festa de les Falles, per això nosaltres els volem

Andreu Jiménez Escrivà

fer el nostre petit homenatge a tots aquells

Carla Mifsud Hidalgo

que en les Falles 2018, gaudiran d’aquest

Judit Blasco Llinares

distintiu, així que s’estableixen les següents

Leo Rodrigo Bordes

recompenses:

Martina Felis Talens Mercedes Mifsud Cuéllar

Bunyol d’Argent

Miquel Garcia Escrihuela

Adrian Felis Grau

Mireia Alario Tarín

Inma Marco Castelló

Paola Mifsud Escrihuela

Joan Pérez Arlandis

Pau Tarín Sifres

Mario Enguix Arlandis

Raquel Barber Donet

Bunyol d’Or

Distintiu d’Or

Arturo Alario Vidal

Aitana Felis Talens

José Antonio Talens Giner

Arnau Gascon Borràs

Luis Garcia Mansanet

Eva Sanchis Sifres Hugo Mifsud Escrihuela

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer

Irina Pons Brito

Gemma Altur Alonso

Josep Ortiz Armengol

Amparo Escrihuela Català

Lluís Garcia Grau

Juan Ripoll Menent

Pau Bosch Bononad

Noelia Roig Alvárez

Paula Grau Pons Paula Palomares Díaz

Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer

Salvador Fonseca Sifres

Mª Dolores Escrihuela Català

Yasmina Romero Chaveli

Emilio David Grau Pons Noelia Grau Pons Encar Mifsud Estuch Arancha Pons Fuster Emilio Felipe Pons Meló Salvador Mifsud Tormo Salvador Serra Ivars Mariola Tormos Chover

…I LA MÀGIA ENS ENVOLTÀ CAP AL PAÍS DE “MAI MÉS” Hola xiquets i xiquetes!! Un any més escrivim

en aquest conte, WENDY, la GERMANA. Perquè

aquesta secció perquè pugueu gaudir de

qui teniu germanes, de segur que heu renyit,

LLEGIR, APRENDRE i JUGAR amb la Falla

s’heu enfadat i fins i tot l’haureu deixada de

Portal de Valldigna.

parlar en algun moment. Però recordeu eixes carícies quan ens sentim malament, eixes

Aquest any pretenem que descobriu a través

paraules plenes de força i tendresa, eixa

de Peter Pan la màgia de somiar. Aprendreu

valentia per solucionar un problema, eixa

noves formes de llegir i comprendre (amb

estima incondicional a TU, el seu germà o

pictogrames) i … ja que el nostre llibret

germana menut.

enguany tracta dels VALORS que ens han aportat les dones valencianes al llarg de la

Descobrim WENDY, ajudeu-me a relatar el

nostra història, m’agradaria que reflexionàreu

nostre conte junt a PETER PAN!

sobre la importància d’una dona molt especial

a història comença a Londres, on en una casa, ni massa gran ni massa menuda, vivien dos xiquets i una xiqueta que els encantava

per les nits.

Wendy, la xiqueta, era la major i sempre cuidava i acaronava els seus germanets. Brillava com el

i era dolça com la

. Totes les nits contava als seus germans

històries de Peter Pan. Aquest lluitava contra el capità Garfi, un malèfic pirata que tenia atemorits els xiquets perduts del país de Mai Més. Però Peter no estava sol, sempre l’acompanyava una xicoteta fada, Campaneta, que amb la pols màgica i el seu somriure era la millor companyia que Peter podia tenir.

Una de les nits

, Michael i John estaven bocabadats recreant una història

quan de sobte, una llumeneta començà a volar per l’habitació.

estaven allí per convidar-los a visitar el País de Mai Més.

Sense perdre més temps Campaneta escampà pols de fades a sobre els xiquets i començaren a volar.

Quan arribaren al País de Mai Més, sabeu qui es trobava allí?

Sí!!!! El

Capità Garfi. Era perillós i poderós. No li tenia por a res, bé a quasi res. Sols tenia por, sabeu a qui? Descobriu-ho vosaltres mateix.

A més de ser poderós i perillós, el capità era molt fartó.

I…sabeu on pensava les seues malifetes? On les pensen tots els pirates, al seu camarot.

Però, no perdem el fil de la història!!

Després de passar pel costat del vaixell del capità Garfi, sigil·losament per no alertar ningú, arribaren al poblat dels xiquets perduts, els amics de Peter Pan.

Tots estaven molt

amb l’arribada dels nous xiquets.

els cuidava,

els consolava, els contava contes i els estimava com una mare, i és que… Què no farà per nosaltres una germana?

Tots esperaven impacients l’hora del conte, de les rialles i dels jocs. Eren molt feliços al país de Mai Més. Fins i tot el cap dels indis i la seua filla Trigilla varen fer una gran festa en honor a Peter Pan i tots els seus amics.

I … parlant dels seus amics, els coneixeries si et mostrara només la vestimenta?? Un consell, pots utilitzar internet. Dis-li a algú de la família que t’ajude.

Ahí hi ha tres, que més que amics, crec que són enemics. Sabries dir quins són? ________________________________________________ ________________________________________________

Wendy no s’ho va poder passar tan bé com hagués volgut ja que Peter Pan va estar ballant tota la nit amb Tigrilla, així que va decidir endur-se els nens a casa a dormir.

Després que tots s’adormiren, va fer un pastís per a Peter Pan, i li va escriure una nota: “Estimat Peter: Tornem cap a Londres. He fet aquest pastís per a tu. Adéu. Wendy”.

En aquells moments Wendy no podia imaginar-se que per la els xiquets!

lâ&#x20AC;&#x2122;estava espiant

i just en aquell moment, va entrar amb tots els seus pirates a segrestar

Campaneta i

van anar volant fins al vaixell on van poder veure com el maleït

capità Garfi feia avançar Wendy per un tauló per a llançar-la al mar, on el

l’estava

esperant. Wendy va caure, i Peter Pan va volar ràpidament per rescatar-la! I quan Wendy ja es veia dins de les mandíbules del cocodril, Peter va arribar i la va salvar en plena caiguda!

Bocabadats, els pirates no saberen reaccionar. El Capità Garfi va començar a cridar i a donar ordres, mentre Campaneta i Peter Pan van alliberar la resta de nens! I va començar una lluita ferotge on els xiquets van aconseguir un per un, llançar tots els pirates per la borda on els esperava el cocodril!

I, finalment, Peter Pan va aconseguir fer caure també el maleït Capità Garfi! Els nens van començar a saltar d’ alegria. Ho havien aconseguit! Eren lliures! I ara Peter Pan era el capità de la nau.

Si t’ha agradat el conte i t’has divertit jugant, ací et deixem un record que de segur et servirà.

Troba a la sopa de lletres els valors del nostre llibre: Sensibilitat, feminisme, creativitat, igualtat, felicitat, oblit, tenacitat, perseverança, superació, gosadia, valor, amor, dedicació, dolçor, lluita, passió, sacrifici, lideratge, llibertat, coratge, iniciativa, heroïcitat, talent, autoritat, alegria, esforç, altruisme, temprança, empatia, respecte. Q

LA NOSTRA AUCA FALLERA

PAULA SOLANES I ANDRÉS VERA SANSALONI I TORMOS ANDREA CARBÓ I GRAU JORDINA GASCÓN I BORRÀS VICTÒRIA MÍNGUEZ I MAGRANER

NOUS NADONS FALLERS

AMAIA VERCHER ANDRÉS

LLUNA GÓMEZ FELIS

MARC BURGOS ABELLÁN

XIMO ESTRUCH ALBACETE

VICTÒRIA BORRÀS GARCIA

MARINA GRAU TARCONS

ELENA GASCON ALMIÑANA

VEGA ALMIÑANA CHOLVI

REDACCIONS INFANTILS

PAULA PALOMARES DÍAZ (GUANYADORA NARRATIVA 9 A 11 ANYS)

AITANA FELIS TALENS (GUANYADORA NARRATIVA 6 A 8 ANYS)

TARGETES INFANTILS

IRENE ESTRUCH ALBACETE (GUANYADORA TARGETA NADALENCA 3 A 5 ANYS)

DANIELA RODRIGO BORDES (GUANYADORA TARGETA NADALENCA 6 A 8 ANYS)

CONCURS FOTOGRÀFIC PACO TEODORO 2018 Fotografia guanyadora del concurs fotogràfic PACO TEODORO 2018, convocat per la FDF Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna. Títol: Un mantell de flors Autor: Ximo Felis Ortega Comissió: Falla Portal de Valldigna

EL NOSTRE MÉS SINCER AGRAÏMENT AL PATROCINADOR DEL PREMI AL MILLOR POEMA LÍRIC PORTAL DE VALLDIGNA, L’EMPRESA ALPESA SL I A L’AJUNTAMENT DE TAVERNES COM A COL·LABORADOR

PUBLICITAT