Rebel·lió - Llibret Falla Portal de Valldigna 2020

Page 1



La comissió del LLibret Faller de la falla Portal de Valldigna donarà a conéixer el present llibret mitjançant un acte que anunciarem prèviament en els comerços col·laboradors, la nostra pàgina web, les diferents xarxes socials i a través dels grups de WhatsApp. fallaportal.com Feu-se amics nostres a Facebook Seguiu-nos em Twitter i Instagram a @fallaportal Ens pots trobar a l’app “Traca” ESPAI QUE COMPLETA EL NOSTRE LLIBRET www.rebellio2020.wordpress.com DEPÒSIT LEGAL A69-2011 MAQUETACIÓ Yogur de Fresa JUSTIFICACIÓ DE TIR ADA 500 exemplars El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis per a la promoció de l’ús del valencià de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna. La AC Falla Portal de Valldigna és membre de la Federació Lletres Falleres. Aquest llibret ha estat imprés en un paper respectuós amb el medi ambient.


004 LITERATURA 006 MIRAR ENRERE PER AVANÇAR... SÍLVIA BORRÀS I CHOFRE 008 EMOCIONS I RAONAMENTS ENRIC BORRÀS I CHOFRE 010 VISC EN UNA TERRA QUE TÉ TRES NOMS RAQUEL DONET CLIMENT 013 DESPLASTIFIQUEM LA FESTA PEPA ALABORT RIBES

032 UTENSILIS EN PERILL D’EXTINCIÓ PEPI BARBER PONS 036 RECICLAR O COL·LAPSE JAUME TALENS RODRÍGUEZ 038 COMPRA A LA BOTIGA DE BARRI VERSUS GRANS SUPERMERCATS Mª CARMEN CANET MOLLÀ 042 DE QUAN ENCARA ES PODIA JUGAR AL CARRER AMPARO CISCAR PALOMARES

064 CONTE PER A CARME FRAN LLEDÓ GRAU 067 PLANETA FALLER EQUIP ALPESA 069 CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA? NEUS ORTIZ VERCHER 072 AMB GANES DE FER MÉS SANG JORDI CAMARENA SERVÀ 074 DEL PASSAT, REUTILITZAR; DEL PRESENT, RECICLAR; DEL FUTUR, REDUIR NOE GRAU PONS

015 RECICLEM LLIBRETS XAVIER SERRA ESCRICH

045 MODA SOSTENIBLE, CONSUM RESPONSABLE DE LA MODA GERTRU GRAU SIMÓ

017 ESTORETA VELLETA DOLORS ORTELLS RUBIO

050 LA QUARTA R HÉCTOR VERCHER MOMPÓ

022 EL RECICLATGE PER A CANVIAR EL MÓN TERE MANSANET MANSANET

053 LES FOTOCOPIADORES REDUEIXEN? MARISA GRAU ESTRUCH

024 ESCOLA I ECOLOGIA PEP ORTIZ HERNÁNDEZ

055 L’ART DE RECICLAR, RRRR FRANCESC BURGOS MANCHA

086 LA IL·LUSIÓ DE DESPLASTIFICAR-NOS AMPARO ALBACETE CREMADES

026 LA BOTIGUETA ÀNGELA MAGRANER MIFSUD

060 RECORDEM, REPASSEM, RES ÉS NOU...RRR VÍCTOR BORRÀS I CHOFRE

095 ELS NOSTRES MENJARS I EL CANVI CLIMÀTIC TERE MANSANET MANSANET

062 REFLEXIONS DE PAPER FELI MAFÉ DURÀ

098 RENOVAR EL CASAL EQUIP DE LLIBRET

030 MUSIESCOLA EQUIP DE MUSIESCOLA

076 LA HIPOCRESIA DE LA MOBILITAT HUMANA OLGA Mª DUCAT VIÑALS 079 TREBALLEM EL RECICLATGE AMB ELS NOSTRES INFANTILS MARIAM TALENS ARTIGUES


100 DE LA BOMBETA INCANDESCENT AL LED, DE LA INEFICIÈNCIA A LA INSOSTENIBILITAT ENRIC MARCO SOLER 104 LLETRA D’OR UN LLOC QUE MAI FALLA EMILIO GRAU PONS 106 LLETRA D’OR MODERNITAT A L’ANTIGA MARIAM TALENS ARTIGUES 110 MÓN FALLER 112 SALUTACIÓ REGIDORA 114 FALLERA MAJOR DE TAVERNES 116 RECORDATORI FM 2019 128 SALUTACIÓ DEL PRESIDENT JUAN BAUTISTA MAFÉ ESCRIVÀ 130 EL PASSEIG PER LA FESTA FALLERA DE JUAN BAUTISTA TERE

140 PRESIDENT INFANTIL JAUME BONONAD FERRER 142 EL PASSEIG PER LA FESTA FALLERA DE JAUME LA MAMÀ 146 FALLERA MAJOR INFANTIL CARME PACHÉS SERRA 148 EL PASSEIG PER LA FESTA FALLERA DE CARME ELS PARES 152 REGINES I ACOMPANYANTS 154 COMISSIÓ MAJOR 155 COMISSIÓ INFANTIL 156 FALLERS I FALLERES 158 FALLERETS I FALLERETES 160 PROGRAMACIÓ

134 FALLERA MAJOR ÀNGELA MAGRANER MIFSUD

162 MONUMENT GRAN LA RUTA DE LA SEDA DE RAFA IBÁÑEZ

136 EL PASSEIG PER LA FESTA FALLERA D’ÀNGELA LLUÏSA MIFSUD

168 MONUMENT INFANTIL ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN DE VÍCTOR HUGO GINER BLASCO

172 FALLERS D’HONOR 173 RECOMPENSES 174 LES NOTÍCIES FALLERES 176 PREMI PORTAL DE VALLDIGNA DE LLETRES FALLERES PER FI, PROFETA A MA CASA DE JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ 177 POESIA GUANYADORA DEL PREMI PORTAL DE VALLDIGNA 2019 MIMÈTICS JOSE ANTONIO MARTÍNEZ GINER 179 PROJECTE D’INCLUSIÓ I IGUALTAT FALLA PORTAL DE VALLDIGNA EQUIP DE LLIBRET 187 PART INFANTIL 208 NOUS NADONS 210 TINC DRET A L’ESBARJO 211 CONCURS DE NARRATIVA I TARGES DE NADAL 213 PUBLICITAT




006

bservem la nostra realitat

sinònim de protegir el medi

i som conscients del poder

ambient i, no deixa de ser

que tenim, des de la nostra

una dicotomia que caldria

humil contribució volem

matisar, en realitat.

conscienciar que els avanços són bons, però per avançar

Vivim en una societat que

no cal carregar-nos el

afavoreix el consumisme

món i és tasca de tothom

i ens hem convertit en la

contribuir per a cuidar-lo i

generació «d’usar i llançar».

mantenir-lo en les millors

No obstant això hui dia no

condicions per poder gaudir

és poca la gent que participa

d’ell en òptimes condicions.

en el reciclatge. Alguns ho fan perquè són conscients de

MIRAR ENRERE PER AVANÇAR... / SÍLVIA BORRÀS I CHOFRE / EQUIP DE REDACCIÓ DEL LLIBRET

Aquest any, i aprofitant

les conseqüències del canvi

el projecte de caràcter

climàtic, mentre que altres

didàctic i educatiu que du

ho fan perquè es veuen

a terme el nostre llibret

obligats. Siga com siga,

faller els darrers anys,

el reciclatge realment pot

ens atrevim a parlar de

marcar una gran diferència

REBEL·LIÓ en el món de

en el medi ambient i és una

la festa fallera, perquè ja

pràctica que cada vegada

ho tenim consolidat i forma

més persones haurien de

part d’una realitat. La falla

ser conscients en fer i

és festa, però no té per

interioritzar per dur-ho a

què ser destructiva. És un

terme. Però si ens posem

lloc idoni per a explicar i

puristes, ni tan sols podríem

inculcar valors i principis.

dir que reciclem, sinó que

Podem establir les mesures

separem per reciclar i, són

adequades i mostrar el camí

altres els qui s’encarreguen

adient per a millorar tot allò

de reciclar.

que ens agrada tant i que volem cuidar i estimar.

Aquest error no és espontani. Les campanyes de

Des de sempre hem

sensibilització al respecte,

escoltat la gent gran com

gairebé des del seu origen,

feia per aprofitar tot allò

han transmès el concepte

que tenien, que no era

que separar els residus a

molt; com feia per viure

casa, és reciclar. Però no és

sense malbaratar, i això era

així. De fet, un percentatge

sens dubte ser sostenible

dels residus separats, si

i cuidar el món. Hui en

no entren en el mercat

dia s’ha tornat habitual

de materials acaben en

sentir converses al carrer

l’abocador o incineradora.

o en qualsevol lloc, en què

Però més enllà d’aquest

reciclar s’ha convertit en

concepte, hi ha un altre


007

derivat més preocupant,

això, la dinàmica actual

exemple, caldria premiar

en què cal posar l’accent.

ha centrat tots els seus

els models de negoci com

S’ha invertit tal quantitat

esforços en el reciclatge,

ara préstecs, intercanvis i

de recursos econòmics en

deixant totalment oblidats

lloguers, botigues de segona

campanyes de comunicació

aquests dos primers passos,

mà, venda a granel, etc, ja

sobre el “reciclatge” que

marcats com a preferents

que comporten un estalvi

la gran majoria de la gent

en la jerarquia de gestió de

significatiu de recursos

pensa que el millor que pots

residus.

naturals i econòmics a la

fer pel planeta és reciclar.

societat. El reciclatge per si sol

Malgrat tot, per molt que

no assegura la circularitat

Però no serem nosaltres

es recicle, que es millore la

de l’economia, ja que

( ja que no ens correspon)

recollida, que s’incremente

l’increment en la demanda

qui establim la jerarquia

la qualitat dels materials

requereix d’una entrada

de preferències al voltant

reciclats, que s’incorporen al

contínua de matèries verges.

de com s’han de fer les

mercat, etc., si la demanda

La gestió dels residus ha de

coses, però compartirem les

continua la progressió

ser una part important d’un

bones pràctiques que ens

actual, no només es

pla global de l’ús de recursos

han fet arribar els nostres

perpetuarà l’espoliació actual

naturals. Cal conèixer

col·laboradors conscienciats i

dels recursos naturals, sinó

quant es consumeix, és a

implicats al cent per cent en

que augmentarà.

dir, mesurar la quantitat

la reducció i la reutilització.

de recursos que utilitzem. Al llarg dels anys,

Amb la visió dels indicadors

comprem i tirem tones de

de petjada de sòl, aigua,

materials que acaben en

materials i carboni, i les

els abocadors. No obstant

conseqüències que se’n

això, a través de gestos

deriva podríem conèixer les

simples per reciclar, ajudem

xifres de consum dins i fora

a: previndre el desús de

de les nostres fronteres.

materials potencialment

Basant-nos en aquests

útils, reduir el consum de

mesuraments s’establirien

nova matèria primera i

percentatges de reducció en

reduir l’ús d’energia entre

el consum de recursos.

altres coses. En l’actualitat es donen Això ens porta a

situacions tan incoherents

ref lexionar sobre els nostres

com les subvencions a

exagerats nivells de consum.

incineradores i la falta

Per descomptat el reciclatge

d’incentius a la investigació

és una opció excel·lent quan

per allargar la vida dels

un producte s’ha convertit en

productes. En aquest

residu i no es pot aplicar cap

sentit, s’haurien de premiar

altra opció anterior com la

aquestes activitats tant

reducció i la preparació per

amb subvencions com

a la reutilització. No obstant

amb rebaixes fiscals, per

Comença la rebel·lió fallera! Bona lectura!


Ensuma l’aroma que t’envolta.

008

anca els ulls.

Tanca el ulls. Ensuma l’aire que et colpeja.

Què olores?

Què olores?

Fa olor a flors, bunyols,

Plàstic i coles cremades,

pólvora...

orina a les cantonades, productes químics...

Escolta els sorolls que t’abracen.

Escolta els sorolls que t’atabalen.

Què escoltes? Què escoltes? Escoltes música, rialles,

EMOCIONS I RAONAMENTS / ENRIC BORRÀS I CHOFRE

mascletades...

Crits, revetlles a altes hores, petards a totes

Obri els ulls. Mira tot allò que et rodeja. Què veus?

hores... Obri els ulls. Mira tot allò que et desconcerta.

Colors, festa, monuments... Què veus? De què es tracta? Són les Falles; una de les festes

Restes de plàstics, papers

més reconegudes a nivell

dels petards, llums per tot

internacional, i que ha

arreu...

aconseguit ser patrimoni immaterial de la humanitat

L’impacte ecològic de

des de l’any 2017. És la teua

les falles és innegable:

festa. La que més t’agrada.

milers de tones de residus,

La que més t’estimes.

emissions de gasos tòxics, malbaratament lumínic, etc.

Res pots comparar a les festes josefines. Per a tu

Però no t’has de resignar,

fallera, per a tu faller, cap

sols tu pots fer que hi canvie.

festa en el món s’iguala

Sols tu has de fer que canvie.

en sentiment i devoció a aquesta.

Un cop més et trobes enfront un conflicte entre

Però, és realment tot tan bonic com et sembla?

salut pública i medi ambient i els beneficis econòmics d’una


primeres no ixen benparades.

009

festa. I, com sempre, les

De la mateixa manera no et pots permetre seguir maltractant-te. L’aire que respires, quan

exercici d’empatia i arriba a

hi ha espectacles pirotècnics

un consens sobre què fer i

o durant les cremades, estan

com fer-ho.

carregats de productes químics i metalls pesants.

Tradició i innovació,

Aquests també es dipositen a

festa i respecte, espectacle

l’aigua que beus, als aliments

i ecologisme, sempre,

que menges,...

han d’anar de la mà; no enfrontar-se.

No et quedes amb raonaments sense continguts,

No.

no et quedes amb sentiments de culpabilitat que no van

No et pots permetre no

enlloc, no penses que no

gaudir de la festa, però sí

es pot fer res. Has de fer.

evolucionar-la.

Perquè pots fer-ho.

No et pots permetre deixar

Actua!

de muntar monuments, però sí utilitzar materials

Les teues idees són

que contaminen menys en

importants i valuoses, per

cremar.

això has de compartir-les. Tu eres la festa.

No et pots permetre no fer revetlles i disfrutar de

Digues què pots fer,

la música, però sí modificar

què podem fer. Proposa

els horaris per gaudir-la i

accions, situacions, idees i

descansar.

comparteix-les.

No et pots permetre no

Escaneja el codi QR i

engalanar carrers amb llums,

accedeix al tauló, on podràs

però sí fer ús de dispositius

fer les teues propostes i

més eficients i apagar-los a

mostrar les teues idees, a

certes hores.

més a més podràs veure el que plantegen els teus

No et pots permetre no

companys i companyes.

fruir dels castells de focs i mascletades, però amb

qui neteja el riu. Ross Perot

Cal, doncs, que repenses el model de festes, fes un

L’activista no és qui diu que el riu està brut. L’activista és

Tots els suggeriments seran

productes químics menys

publicats al Casal de la Falla

dolents, i amb un horari que

Portal de Valldigna durant la

respectar.

setmana de festes.


010

isc en una terra que té tres

residus més xicotets no els

noms: un enyora el passat,

arreplega, sempre queda

l’altre és un projecte de

alguna cosa. Enguany la mar

futur, l’últim, s’imposa al

està més bruta que mai. Val

present. A la terra de les

a dir que el tros de platja on

f lors, de la llum i de l’amor.

anem no està dins del casc

A la voreta del mar, a la

urbà, a penes hi ha gent, per

millor terreta del món.

això està un poc més neta. Així i tot, omplim una bossa

La meua infantesa juga a la seua platja, amagat

sencera cada vegada que baixem.

darrere el canyar dorm el

VISC EN UNA TERRA QUE TÉ TRES NOMS / RAQUEL DONET CLIMENT

meu primer amor, porte la

Uau, una bossa de residus

seua llum i l’olor per allà

de la mar! A aquest pas

per on vaja, davall l’arena

en quatre dies salvem

guarde amor, jocs i pena.

el planeta! Em sent una

Perquè… jo vaig nàixer al

completa imbècil, com si

Mediterrani.

volguera buidar la mar a culleradetes. Només Espanya

El Mediterrani, eixe bassal

llança 126 tones de residus

d’aigua entre Algesires i

a la mar al dia. Sí, al dia.

Istambul, com diu la cançó.

L’equivalent a 4 tràilers, perquè es feu una idea. I

El Mediterrani, la mar més contaminada del món. Com cada dissabte d’estiu,

jo desvanida amb la meua bosseta. Després pense que més

pugem al cotxe carregats de

val això que no res, que tota

trastos i recorrem els cinc

pedra fa paret.

quilòmetres que separen el poble de la mar. Arribem a la platja, plantem el para-

Qui no es consola és perquè no vol.

sol i mentre ells naden jo arreplegue plàstics de

Fa un temps, jo estava molt

l’arena: palets de xupa-

satisfeta amb mi mateixa:

xups, taps de botelles, fils

amb la meua bosseta de

de xarxes de pescadors,

residus de la platja, el

burilles de cigars i, sobretot,

reciclatge de cada dia a casa

trossets de plàstic indefinits,

i les xarradetes que done

que no sé què serien abans,

als meus fills. Però fa poc

però que ara formen part

vaig veure un documental

del paisatge de les nostres

esborronador que em va

platges. Vaig seguint les

recomanar una amiga,

rodes del camió que passa

Freightened. El preu real del

a netejar les dunes, els

transport marítim (2016),


Parla dels grans vaixells de mercaderies que creuen les nostres mars i oceans i de l’impacte que provoquen. Les xifres espanten. El 90% dels productes que consumim estan fabricats a l’estranger i ens arriben amb vaixell. Monstres que travessen la mar carregats de contenidors i que mouen milers de milions de dòlars de l’economia mundial. Pràcticament tot el que consumim ens ve per la mar, i consumim tant… Aquest consum desenfrenat té unes conseqüències molt greus per al planeta. Per una banda estan les navilieres que, per fugir de les legislacions més estrictes i així pagar menys jornals i impostos, empren als seus vaixells senyeres de conveniència de Grècia, Libèria, Panamà o les Illes Caiman. Aquests països no exigeixen un manteniment dels vaixells i els naufragis són continus, i amb ells la pèrdua de vides humanes i els vessaments de combustible al mar. Se’n recordeu del Prestige? També portava senyera grega. A més, la contaminació del combustible que utilitzen, el gasoil que més contamina, el més barat, clar. També són una conseqüència del transport de mercaderies

011

el podeu trobar a Youtube.


012

la contaminació acústica

los faena. En canvi, jo crec

-el soroll que fan eixos

que ens estem aprofitant

la pujada de dopamina i

enormes motors sota l’aigua

de la seua misèria. Del

endorf ines que segrega

desorienten els animals

13% d’aturats que hi ha

el nostre cervell quan

marins i molts acaben

a Espanya, a quants els

comprem (és com tenir

embarrancats a les nostres

interessa anar de tripulació

un orgasme!), si després

costes, literalment bojos

en un vaixell de mercaderies

podem anar a la platja

de tant de soroll, per posar

transoceànic?

amb la bosseta, arreplegar

un exemple, l’hàbitat de les balenes geperudes ha

fer l’esforç de controlar

quatre plàstics i quedar Segurament mai haureu

nos amb la consciència ben

sigut reduït a un 10% en les

vist un d’aquests gegants

últimes dècades- i el tràfec

de la mar, si n’haguéreu

d’espècies no autòctones,

vist els recordaríeu. Estem

que fora del seu hàbitat es

parlant de vaixells de les

i a més, és completament

converteixen en invasores

dimensions de 10 camps de

insostenible per al nostre

i acaben extingint la fauna

futbol que poden transportar

planeta. Hauríem de

i la f lora autòctones, com

fins a 12.000 contenidors.

desaprendre’ns aquesta

la tortuga californiana,

No els veiem, però els tenim

societat de consum i

la clòtxina zebra o el

ben a prop ja que el port de

aprendre’n una nova, o una

conegudíssim mosquit tigre,

València és el més important

vella, com vulgueu. I tornar

per anomenar algunes de

del Mediterrani quant

a fer com abans, com ho

les espècies foranes més

al tràfic de contenidors.

feien els nostres majors:

conegudes que ens han

Segons les xifres que ha

deixar de comprar tantes

arribat embarcades en

fet públiques l’Autoritat

coses innecessàries només

aquests vaixells.

Portuària de València (APV),

pel plaer d’estrenar, deixar

durant el 2018 pel port de

d’usar articles d’un sol ús

València han passat 5,18

per tal d’estalviar-nos temps

vides humanes. Coneixeu

milions de contenidors,

i feina, comprar productes

algú que treballe de mariner

un nou rècord. Però, lluny

de quilòmetre zero i no de

en un vaixell mercant? No,

d’estar contents amb eixes

l’altra punta del món, que

veritat? Perquè no vivim

xifres, es pretén ampliar

encara que siguen un poc

a Filipines ni a Bali. Les

el port per augmentar la

més cars generen riquesa en

tripulacions provenen, la

seua activitat i posar en

el nostre entorn, i en últim

majoria, de països del tercer

funcionament la polèmica

terme, reutilitzem i reciclem

món, en eixos vaixells passen

ZAL (Zona d’Activitat

tot el que puguem.

molts mesos sense tocar

Logística) que va massacrar

terra ni tornar a casa, sense

l’horta de La Punta fa uns

internet ni telèfon per poder

anys. És a dir, que canviarem

déiem al principi evocant

parlar amb les famílies i

l’horta tradicional valenciana

a Serrat, que hem nascut

amb jornades laborals de

amb segles d’història per

al Mediterrani, el Mare

76h setmanals. Una presó

camps de contenidors. Visca

Nostrum, la nostra

f lotant, així l’anomenen ells.

el progrés!

mar, el bressol de les

Per altra banda estan les

els fem un favor donant-

El consum genera addicció,

Doncs, sí, això que

grans civilitzacions de la

Algú pot pensar que si són de països tan pobres encara

tranquil·la!

Però, és que ens agrada tant comprar… Per a què

humanitat. Ara, l’abocador més gran del planeta.


013

’heu fixat quin és el paisatge

Va ser emocionant veure

que veiem quan caminem

l’alumnat d’infantil, primària

pels carrers després d’una

i secundària exposant al

nit de festa? Doncs sí, els

plenari de l’Ajuntament

carrers estan bruts, hi ha tot

les seues peticions. Les

tipus de fems, gots de plàstic,

propostes dels alumnes lluny

botelles tirades per tot arreu,

de ser utòpiques, eren ben

bosses, etc. Jo em pregunte,

realitzables i anaven en la

podríem gaudir de la festa

línia d’eliminar del nostre

sense embrutar els carrers?

dia a dia el plàstic d’un sòl ús i reciclar l’altre tipus

DESPLASTIFIQUEM LA FESTA / PEPA ALABORT RIBES

Com bons mediterranis

de plàstics. Cal dir que els

que som ens encanta gaudir

representants de tots els

de la festa pel carrer i

partits sense excepció van

compartir la nostra alegria

acceptar la proposta i es van

amb els altres. Però, és

comprometre a implementar-

precís que ho tirem tot pel

la a nivell municipal.

terra? Podríem gaudir i ser respectuosos amb el nostre entorn?

Ara bé, nosaltres com a ciutadans individuals, quan estem a les Falles o als Moros

El curs passat amb els

i Cristians, seríem capaços

alumnes del nostre institut

de comportar-nos de manera

vam treballar dins la xarxa

cívica i respectuosa amb el

d’Escoles UNESCO sobre

nostre entorn més immediat?

el tema de la sostenibilitat, posant l’accent en la

Ja està moguent-se alguna

utilització dels plàstics i

cosa en aquest sentit, en

plantejant-nos quina és

molts països ja hi ha sistemes

la responsabilitat dels

mitjançant els quals els

ciutadans. Per exemple,

consumidors poden retornar

quines accions podríem

els envasos utilitzats a canvi

fer nosaltres per reduir la

d’uns cèntims. En molts

utilització de plàstics en la

festivals d’aquí, de casa

nostra vida diària?

nostra, als taulells ja venen les begudes en envasos

Durant tot el curs, els

retornables, cosa que ha

alumnes d’Alcoi van estar

reduït moltíssim el volum de

desenvolupant diferents

deixalles.

iniciatives que es van recollir en una proposta que es va presentar al ple de l’Ajuntament, la vam anomenar DESPLASTIFICA’T.


014

Podríem des del món de la festa prendre la iniciativa en aquest sentit? Hem de conscienciar-nos que no podem seguir consumint i generant residus com si no coneguérem l’impacte que estan tenint les nostres accions sobre el Medi Ambient. A hores d’ara tots hem vist imatges terribles de l’acumulació de plàstics per tot el planeta i sabem com és de perjudicial per a la nostra salut. La nostra joventut ja està conscienciada en el respecte a la Natura, ara cal que nosaltres també ens conscienciem. És hora de canviar els nostres hàbits de consum. Les xicotetes accions poden provocar un gran canvi.


015

al acabar amb la galopant

d’alguns llibrets autèntiques

hipertròfia que pateixen

publicacions Frankenstein

els llibrets. Se’ns ha anat

amb retalls cosits d’aquella

de mare i cal trepitjar el

manera. I allò de la

pedal de fre abans que

coherència amb el cadafal?

ens estampem contra el

Pa’ què…

mur i explote la bambolla de les publicacions sobredimensionades.

I hi ha una altra part implicada en aquesta situació: el/la col·laborador/a.

RECICLEM LLIBRETS / XAVIER SERRA ESCRICH / CREADOR DEL BLOG MALALT DE FALLES

S’està arribant a una

Hi ha gent que acumula

situació en què les persones

tantes peticions anualment

encarregades de coordinar

que podria fer el seu propi

el llibret demanen articles

llibret signat per ell mateix

només per fer ‘bulto’ sense

de l’exagerada quantitat

cap sentit. Ja no és allò de

d’articles pels quals és

“per favor, em podries fer

requerit. Demandes de

una col·laboració en el llibret

tot tipus arriben: articles

que parla de tal…”, no.

d’opinió d’un tema del qual

Ara ja s’envien correus que

s’ha escrit infinits escrits,

semblen més exigències amb

investigacions que duen

un llistat de requeriments, ni

moltes hores, aportacions

la tesi doctoral copiada per

de material gràfic després

qualsevol polític de torn. De

maltractat i mal citat,… la

veres? Definitivament s’està

llista és llarga. Ah! I clar,

perdent el nord.

tot sense compensació econòmica alguna tot i les

La inflació del sector

quantitats que guanyen les

llibreter té molt a vore

comissions amb els guardons

amb altra inflació, la dels

als que participen. Per això,

premis. Els premis a l’ús

alguns autors han agafat

i promoció del valencià

la via del mig i han decidit

convocats per Conselleria

reutilitzar articles que, fins

d’Educació han contribuït a

i tot, en un mateix any s’han

potenciar el format “llibre

vist en dos llibrets diferents.

gros de petete” guardonant

El refregit arriba al llibret.

exemplars que s’allunyaven

Normal. Encara ha tardat

del que realment hauria de

massa en arribar.

ser un llibret. No només Generalitat Valenciana és la causant. Altres convocatòries a gèneres allunyats de l’àmbit de l’explicació de la Falla han forçat amb calçador l’entrada de tot tipus d’escrits que fan


016

Des d’estes línies i en la línia de la reutilització d’articles, propose donar un pas més: reciclar llibrets d’un any a un altre. Els avantatges són evidents. Ningú s’adonaria (total pocs lligen els texts…). Els jurats dels premis ni s’assabentarien i tornarien a premiar al pes com ja fan. I, per últim, i no menys important, s’estalviaria una quantitat de paper i tinta impressionants. El reciclatge de llibrets contribuiria a lluitar contra la desforestació i el canvi climàtic. Xe, tot són avantatges!


017

er ahí hi ha una estoreta

tradició pagana, com ocorre

velleta per a la falla de Sant

amb altres festivitats com a

Josep, del tio Pep? Mes que

Sant Anton, les fogueres de

siga la tapadora del comú

Sant Joan, Sant Miquel o el

número ú?

Nadal en diversos punts de la geografia espanyola, on

REFERENTS HISTÒRICS

també es cremen fogueres en la seua vespra. Segons

Les falles, com tothom

aquesta teoria, les Falles són

sap, se celebren en honor

una evolució d’aquest arcaic

de San Josep, patró dels

ritual que anuncia l’entrada

fusters, que era un gremi

de la primavera.

molt estés a la ciutat de València i a més, la indústria

ORÍGENS DE L’ESTORETA

del moble tenia una rellevant

TORNA LA TRADICIÓ DE L’ESTORETA VELLETA A SUECA / DOLORS ORTELLS RUBIO

importància a la regió, quan

Pel que fa a l’estoreta,

van començar a celebrar-se

pareix ser que esta tradició

cap a finals del segle XIX.

es remunta a les darreries del segle XIX i primer terç

Segons el Marqués de

del segle XX.

Cruïlles, esta costum de cremar trastos vells va ser

La xicalla era l’autèntica

iniciada pel gremi de fusters

protagonista de la plantà de

que cremaven en la vespra

les falles, eren els xiquets i

del dia del seu patró, en

xiquetes qui, d’una manera

una foguera purificadora,

espontània, plantaven

els encenalls i andròmines

els seus monuments en

velles sobrants, fent neteja

qualsevol carrer, cantó,

dels tallers abans d’entrar

carreró o placeta. És

la primavera. Rebent este

important destacar que,

ritual el nom de “cremà”.

en aquells temps hi havia més falles realitzades per la

D’altra banda, l’origen

xicalla que pels adults.

de la festa, d’acord amb la documentació conservada en

La xicalla del barri es

el Gremi de Fusters, cita la

dedicava a arreplegar

construcció de falles en la

trastos vells, casa per

festivitat religiosa del propi

casa, cantant la famosa

dia 19 de març.

cançoneta:

Així mateix, existeixen

“Per ahí hi ha una estoreta

altres autors que intenten

velleta per a la falla de Sant

trobar un origen més antic

Josep, del tio Pep? Mes que

a la festa, defensant que el

siga la tapadora del comú

culte al foc és un ritual de

número ú?“


pels encarregats de l’àrea artística.

originàriament fou creada per a cridar l’atenció

018

Indubtablement, esta cèlebre “cantinela” , que

“EmpoderArt”, aprofitant mobles vells, que després amb la imaginació i

Seguidament, vam

coneixements d’Auxi Tomàs,

dels veïns del barri, es

contactar amb la Fundació,

van donar sentit i colorit

convertiria al llarg del

la qual va acceptar amb gran

al monument, recuperant

temps, ni més ni menys que,

entusiasme formar part del

així la tradició de l’estoreta

en l’himne de les falles,

projecte i dur-lo endavant.

velleta. Fonamentalment, el

gràcies a la composició del suecà Mestre Serrano i la lletra de Maximilià Thous.

tema del monument va ser El grup d’art de la Fundació SASM,

les festes tradicionals del nostre poble: la Muixeranga

L’ESTORETA A SUECA La Junta Local Fallera de Sueca, va fer una ullada al passat, i va decidir tornar la tradició al nostre poble. Molt bona iniciativa però..., qui realitzaria el nostre projecte? En qui podien dipositar la nostra confiança per a dur-lo endavant? On plantar-la? No tardàrem massa temps en pensar en la Fundació SASM. L’esmentada Fundació, va ser constituïda el 2001, en termes generals

Plantà de l’Estoreta Velleta a la Plaça de l’Ajuntament de Sueca.

d’assistència social i amb l’objectiu d’abordar l’atenció sociosanitària, facilitar la recuperació i residència

de Sueca, els tornejants

de privilegi, al centre de la

de totes aquelles persones

de la Verge de Sales, els

ciutat, que es transitat per

amb una malaltia mental

cabuts, els gegants, els balls

tots els suecans i on feia ja

crònica. Dins dels seus

tradicionals...

molts anys que no es plantava cap monument faller.

projectes de treball, ja que és un centre homologat de

A més, van comptar amb el

formació ocupacional, hi

recolzament de l’Ajuntament

ha un taller d’art, on els

de Sueca, que ens va

retolacions per al monument

Tot seguit preparàrem les

residents desenvolupen les

permetre i va col·laborar

i una especialment amb

seues inquietuds artístiques,

en la plantà a la mateixa

l’explicació del significat de

dirigits amb professionalitat

plaça de l’Ajuntament, lloc

l’estoreta velleta.


Una de les retolacions del monument, per a explicar la festa i tradiciรณ.


President de la JLF, alcaldessa de Sueca i Regidor de Festes, Falleres Majors i Corts, membres de la Fundació SASM amb els màxims Representants Infantils de les comissions falleres.

Visita de les Falleres Majors i Corts a la Fundació SASM, per a veure els treballs que es desenvolupen en l’Estoreta Velleta i la seua evolució.


021

Així doncs ja ho teníem tot

fusta on els representants

I d’acord amb el caràcter

infantils de les comissions

dels valencians i dels fallers,

falleres de Sueca, El Perelló

quan encara estan calentes

i Mareny de Barraquetes,

les brases del monument que

van dibuixar i pintar els

acabem de cremar, ja estem

escuts representatius de

pensant en els següents

la xicalla era la gran

cada falla i, com no, la

projectes, doncs nosaltres ja

protagonista de l’estoreta,

Fallera Major Infantil de

estem preparant amb il·lusió

i és per este motiu que

Sueca, Andrea Galiana, va

l’Estoreta Velleta 2020.

la Junta Local Fallera va

confeccionar el de la Junta

repartir unes tauletes de

Local Fallera de Sueca.

a punt! IMPLICACIÓ DE LA XICALLA Com s’ha dit abans,

Plantà de l’Estoreta Velleta a la Plaça de l’Ajuntament de Sueca.

Va arribar la nit de Sant

El 14 de març de 2019,

Josep i a l’esmentada plaça es

va tindre lloc la plantà

reuniren molts, moltíssims

de l’estoreta. La JLF

suecans i suecanes per a

va convocar a tots els

poder ser testimonis de la

representants infantils,

cremà. Com és tradició, les

i en un senzill acte van

Falleres Majors de Sueca,

anar dipositant al peu

Zaida Fandos i Andrea

del monument els seus

Galiana, van encendre

escuts, així doncs, totes les

la traca que va posar fi a

comissions falleres estaven

l’Estoreta Velleta 2019.

presents al monument.


EL RECICLATGE PER A CANVIAR EL MÓN / TERE MANSANET MANSANET

022

urant molt de temps no

Quan jo era estudiant

sé si per ignorància o per

anàvem a València en

interessos creats, ens han

autobús i ens costava dues

matxucat fins a la sacietat

hores arribar-hi. L’autobús

amb l’eslogan “Usar i

feia parada en tots els pobles

tirar”. Recorde ben bé una

del trajecte. Per contra, ara

publicitat de la televisió on

de vegades en un matí anem

una dona anava feinejant

i venim a València dues

per la cuina amb un drapet

vegades, això sí, cadascú en

mentre la veïna es mig

un cotxe perquè no podem

burlava d’ella i agafant un

perdre cap minut. El CO2

paper, el passava per una

està complicant-nos la vida

paella i li deia: “mira xica,

perquè tant les malalties

jo, usar i tirar». I és clar,

respiratòries com les

ella ho enllestia tot molt

al·lèrgies van en augment,

més aviat. Recorde també

per no parlar de com afecta

una veïna nostra, molt

al canvi climàtic: o no plou

velleta, que quan venia de

o plou a poalades i quan no

comprar, les poques bossetes

toca.

de plàstic que podia portar al sarró, les rentava i ben

No vull dir que no s’haja

netetes les estenia per tal

de progressar i que per

de, una vegada assecades al

anar a València hagem

sol, poder-les guardar per a

de necessitar dues hores;

una altra ocasió. Això ens

entre el poc i el molt hi ha

feia molta gràcia.

una mida. Però cal prendre consciència, analitzar la

Quan anàvem a per vi,

situació, deixar de banda

gasosa o refrescs havíem de

els nostres interessos i,

portar l’envàs buit de casa,

sobretot, exigir als nostres

si no, era més car. Quants de

governants que deixen

nosaltres fem ara això? Crec

d’afavorir les grans empreses

que puc dir que ningú i no

i els grans empresaris

m’enganyaria de molt. A tot

perquè sense nosaltres, no

estirar guardem les bosses

serien el que són.

que tenen anses i les posem al poal del fem.

Com pot ser que un país a qui mitja Europa enveja

El cas és que ens hem

pel clima i el sol siga encara

complicat tant la vida i ens

tan depenent d’energies no

hem preocupat tan poc del

renovables? Crec que ja és

que podia passar que ara

hora que ens plantegem que

les nostres deixalles se’ns

els beneficiaris hem de ser

mengen i acabaran amb

totes i tots, no només uns

nosaltres.

quants.


No és suficient dir: “És

023

Reciclar és important i

Cal crear consciència

que jo recicle” Cal plantejar-

necessari. Malauradament,

que podem i devem fer un

nos emprar mesures més

unes vegades el que nosaltres

Món millor perquè tota

fortes com reduir l’ús de

pensem que estem reciclant,

pedra fa paret. Però no

tot allò que no és beneficiós

va cap a llocs on no saben

podem esperar-nos amb els

i reutilitzar allò que puga

què fer-ne amb això o a

braços creuats que actuen

tindre més d’un ús encara

països subdesenvolupats a

els governs, sinó que cal

que ens ocupe més temps.

canvi de diners i d’altres, i

posar-nos a la feina i donar-

se’n fan muntons tan grans

ne exemple per contagiar

que acaben convertint-se en

tots aquells i aquelles que

muntanyes que contaminen

es troben al nostre voltant.

encara més.

Encara estem a temps!


024

n moltes parts del nostre

comencen els peròs), jo,

planeta fa temps que

personalment he dedicat

s’escolten veus de protesta

42 anys a l’ensenyament i

per la situació mediambiental

l’educació -dues coses que

del nostre entorn. Però és

han d’anar unides- i l’escola

des dels darrers mesos, amb

sempre ha estat “refugio de

els incendis de l’Amazonia,

pecadores”, com deien els

els constants huracans,

vells abans. Tot allò que s’ha

DANES amb les consegüents

volgut introduir a la societat

inundacions, el desgel dels

en més o menys mesura, ha

pols, així com l’aparició de

hagut de passar per les aules

microplàstics a llocs tan

i per un professorat més que

llunyans de les societats

voluntariós (que sempre no

com els casquets polars, que

ha estat format per a totes

sembla que molts governs

les tasques).

del món s’estiguen plantejant

ESCOLA I ECOLOGIA / PEP ORTIZ HERNÁNDEZ

seriosament l’aplicació d’unes

Què ha passat quan les

normes, les de Kyoto, que

xiquetes i xiquets han eixit

estaven més per quedar bé

de les aules? Ha continuat

que per aplicar-les. Tot i

eixa educació a casa i a la

això, les dues grans potències

societat? Encara que coste

econòmiques actuals, EEUU

de reconéixer dir-ho, no

i Xina, segueixen ignorant

ha estat així. Moltes de

estos fets.

les tasques de les escoles s’han quedat dintre del

Al llarg dels anys, s’han

recinte escolar. Fa temps

promogut actuacions

ja, les escoles de Tavernes

governamentals a diverses

juntament amb l’Ajuntament

escales: internacionals,

del moment, replantaren

nacionals, autonòmiques,

zones de les nostres

locals, i fins i tot

muntanyes. Hui podem

d’agrupacions ecologistes.

vore el resultat. Mirem les

I encara que els principals

faldes de les muntanyes de

agressors del medi són les

l’Ombria i de les Creus.

grans indústries que semblen allunyades de la realitat

És per tot això que s’està

diària, és a nivell local on

intentant introduir una eina

hem de començar la nostra

que servesca d’ajuda contra

batalla diària contra la

la contaminació: l’educació

contaminació ambiental que

ambiental. Una educació

sofrim avui en dia.

que s’ha d’entendre com un procés a què es pot accedir

Com sempre s’ha dit,

en qualsevol moment de la

la millor ferramenta és

nostra vida, basat en tota

l’educació. Però (ara

la informació científica a la


025

qual hui es pot tenir accés,

participar activament de

2. Tindre cura del consum

a més dels coneixements no

la societat en què estaran

energètic a casa o a les

tan estudiats, però igual de

i puguen qüestionar tot

institucions educatives

valuosos com són els dels

allò que consideren que els

a les quals assisteixen.

més vells que amb la seua

entrebanca el camí per a una

Desconnectar aparells

experiència poden ajudar -i

millor vida. Alhora, s’hauran

que no utilitzen o apagar

molt- a establir unes normes

de preparar per adaptar-se

els llums de les aules o

d’actuació que hagueren de

als canvis mediambientals i

cambres buides.

passar ells quan la natura

ecològics que se’ls plantegen

era més neta i saludable.

en el futur.

3. En les aules de classe, sobretot a l’Educació

Aquesta educació

Per altra banda, hem de

Primària, sobren materials

ambiental, malgrat el

saber que moltes agrupacions

que es poden reutilitzar

poc recolzament d’alguns

ecologistes estan treballant

i reciclar i cal involucrar

polítics, va guanyant

per ajudar a conformar uns

l’alumnat en aquestes

terreny cada dia, perquè

continguts ecosocials. No de

taques.

és individual i col·lectiva

coneixements d’examen sinó

alhora, i ens permet criticar

de problemes que puguen

4. La creació d’un hort

el comportament tant

generar altres problemes

ecològic adaptat a les

individual com col·lectiu de

que vegen i descobrisquen;

característiques de la zona

persones o col·lectius que

un, podríem anomenar,

on s’està vivint.

només pensen en l’avui sense

constructivisme ecològic.

veure més enllà.

Es pretén fer-los (i fer-

Podríem acabar esta

nos) veure que l’actual

xicoteta ref lexió dient que

consumisme social que només

SÍ, l’escola ha d’educar

de l’escola? Doncs, perquè

busca beneficis econòmics i

per a un món que en el

els models educatius actuals

el consegüent creixement,

futur serà el seu, però per

no disposen dels materials o

només els/ens vols “vendre”

a aconseguir-ho hem de

programes necessaris perquè

una única possibilitat de

començar pel present. Els

els joves isquen preparats

societat i vida.

hem de fer comprendre,

I per què aquesta ref lexió

als xiquets i joves actuals,

en matèria ecològica, a més de la -moltes vegades- poca

Segons Edith Gómez,

que el problema l’hem de

participació i compromís

periodista, podem donar uns

començar a resoldre ja. Ja

dels organismes públics

quant consells fàcils d’aplicar

hem de reduir, reutilitzar

en aquesta matèria, ja que

en qualsevol institució amb

i reciclar, i jo afegiria,

sembla que no dona vots.

la participació del capital

encara, respectar.

humà que la forma i que a Aleshores, per a què

l’escola són molt presents:

serveix l’educació? Podríem dir que per a que quan

1. Ensenyar l’alumnat com

l’alumne entre a la societat

reutilitzar els materials

com a membre, siga capaç

de treball, o no consumir

de decidir. Per això, els

de manera irresponsable

hem de facilitar eines que

productes que realment no

els permeten, en el futur,

els siguen necessaris.


026

hir era un d’eixos dies

no he pogut vore ni viure, o

plujosos que tant m’agraden.

altres que vaig viure i no puc

L’aigua queia suau sobre

recordar.

l’asfalt del carrer i anava al seu pas rentant tota la

Doncs bé, ja feia més de

brutícia que s’havia acumulat

mitja hora que ens havíem

després de tants dies

acabat el sac de bufes. A ella

(podríem dir mesos) sense

li encanten però sempre diu

ploure bé, com Déu mana...

el mateix:

LA BOTIGUETA / ÀNGELA MAGRANER MIFSUD

Com deia Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure”.

Estes no es poden

Però ahir, casualment, Sant

comparar amb les que

Pere havia decidit comportar-

féiem a “La botigueta”...

se i no canviar els mobles

la dacsa que portàvem allí

de lloc, deixant que la vall

no tenia res a veure amb

s’hidratara sense haver de

esta que venen als grans

lamentar cap desgràcia als

supermercats.

nostres camps. I jo em vaig quedar pensant Ma mare sempre m’ha dit

en “La botigueta”... aquell

que la solitud i la tristesa

xicotet comerç de barri, situat

són bones companyes de

entre el carrer Roser i el

la pluja. S’avenen molt bé.

carrer Mitja Galta, on la gent

De fet, quan plou, la gran

acudia a comprar tot tipus de

majoria de la gent decideix

llegums i també cereals per

quedar-se a casa mirant

donar de menjar als animals

una pel·lícula al sofà amb

que tenien a casa.

la manteta tirada sobre les cames i menjant, per què

I és ací on la meua ment

no, un bon sac de bufes. O

comença a pensar i a

roses. O mongetes. Com

cabdellar. Per un moment

vullgau dir-ho. Però a mi

m’oblide de la meua iaia i

em passa tot el contrari.

em veig totalment immersa

Necessite eixir i parlar

en els meus pensaments. Si

amb algú, conversar i

us sóc sincera a dures penes

socialitzar, no em pregunteu

puc recordar el negoci que la

per què. Aleshores agafe el

meua iaia, amb l’ajuda de sa

meu paraigua i me’n vaig

mare i de tota la família, va

passejant fins a ca la meua

mantenir obert des de l’any

iaia. Allí m’assec, ella em fa

1958 aproximadament fins

bufes i després ens posem

ben entrada la dècada dels

les dos baix del braser a

90. Recorde el lloc, sí, però

parlar... no em cansaria

buit. Recorde que els meus

mai de parlar amb ella i

cosins, el meu germà i jo

preguntar-li coses que jo

jugàvem a amagar-nos dins


027

dels picons, aquells forats

l’ocasió perfecta per saber-

cabres, vaques, inclús bous

cúbics oberts per dalt, on

ne un poc més sobre “La

i tot a casa. Fins al moment

antigament es guardaven els

botigueta”. Tinc una gran

el que féiem era distribuir

productes i que nosaltres

curiositat per descobrir més

nosaltres els gèneres casa

usàvem com un amagatall

coses sobre aquell màgic

per casa, de la mateixa

perfecte. Recorde com fèiem

espai que gairebé tota la gent

forma que la lletera, la

corredisses per allí dins

del poble encara recorda i

pescatera o la dona que

amb la meua pala grogueta

li pregunte, sense dubtar, a

passava amb una cistella

i verdeta. Recorde també

eixa dona que tant admire.

venent granotes per a l’arròs

A ella se li il·luminen els

caldoset. Però el teu iaio i jo

que allí celebràvem els meus primers aniversaris

ulls. Puc notar que li fa

estàvem a punt de casar-nos

i convidàvem tots els meus

molta il·lusió parlar del seu

i la planta baixa de la casa

amiguets i amiguetes, doncs

antic negoci:

que havíem comprat era una

era un espai que ja no gastàvem per a res, excepte

antiga botiga de merceria. “Bé no sé per on començar

Aleshores vam pensar que

per a fer celebracions i per

filla meua... Hem viscut

seria una bona idea posar

a deixar de tant en tant

tots tantes coses allí... Com

allí una tenda on la gent

el cotxe, ja que al carrer

saps, el teu iaio venia al

poguera vindre a comprar

sempre hi havia lloc, no

molí cereals i vam pensar

tot tipus de llegums i també

com ara. I poc més sóc

que era una bona idea

menjar per als animals.

capaç de recordar d’aquella

poder vendre en el poble

entranyable botigueta de la

alguns d’eixos productes

qual tant he sentit parlar i

que ells venien a grangers i

teníem els picons, que

nomenar a ma casa.

persones dedicades a la cria

omplíem de bon matí per

d’animals. Per què? Perquè

a deixar-ho tot preparat.

Aleshores torne al món,

en aquells anys era molta

Dins dels picons més grans

mire la meua iaia asseguda

la gent que tenia gallines,

posàvem, en este ordre,

al meu costat i pense que és

ànecs, conills, coloms,

el menjar per als animals:

Com recordaràs, allí

arròs verd, dacsa, dacsa triturada, brossa, pallús, segó, cilindre, civada, cagarritons, pinso per als polls acabats de nàixer i per a pondre. Ah! I durant els últims anys també veníem menjar per a mascotes, és a dir, animals que no eren per a fer carn, ous, llet, etc., sinó que la seua única funció era fer companyia a les persones. Sí filla, encara que et parega estrany, abans els animals es criaven per necessitat, per a poder menjar bàsicament. Però


028

venien a “La botigueta” a comprar amb el seu cabàs de palma i, si havien de gastar alguna bossa, era de tela. Eren bosses que elles mateixa es feien. Allí pesàvem els llegums en cartutxos cilíndrics de paper d’estrassa d’una quarta, mig quilo, un, dos i cinc quilos. I el menjar per als animals, en ser quantitats més grans, el pesàvem en una bàscula i les persones portaven els seus saquets o les seues bosses de tela i s’ho posaven tot dins

també teníem tot tipus de

i va exterioritzar tots els

del cabàs. Ni un gram de

cereals per al consum humà,

pensaments que, de forma

plàstic.

que posàvem en els picons

fugaç, li havien passat pel

més menudets perquè les

cap:

quantitats que es compraven eren, com pots imaginar,

I no sols hem anat arrere en eixe aspecte... què em

“Diuen que prosperem,

dius de la gent jove de hui

més menudes: arròs, fesols,

evolucionem, millorem....

en dia? Ni sap conversar, ni

cigrons, llentilles, dacsa...” .

però no, és tot mentida.

sap raonar, ni sap estar. I

Creuen en el progrés però

tot per les maquinetes, que

no veuen que eixe mateix

ens pensem que ens ajuden

fons. Era divendres i el

La televisió sonava de

progrés és el que està

a comunicar-nos i a tindre

telenotícies parlava de les

acabant amb tot. Progrés?

més amics però l’única cosa

manifestacions que milers

Per a qui? O, millor dir,

que fan és aïllar-nos del

i milers de joves havien fet

per a què? Ens fan pagar

món real. És molt difícil

eixe dia per a denunciar

dos cèntims per la bosseta,

desenvolupar les habilitats

el maltractament que està

però a les prestatgeries

socials des del sofà de casa...

sofrint el nostre planeta per

dels supermercats hi ha

I tot això t’ho estic dient

culpa de les barbaritats que

més plàstics que aliments.

perquè “La botigueta” era

fem diàriament sense pensar

No és un poc hipòcrita tot?

un lloc meravellós on una

en res, sols en nosaltres

M’encenc filla, m’encenc...

gran quantitat de dones del

i en la nostra comoditat.

Diuen que hem avançat

carrer Sant Antoni i del

Fridays for future s’anomena

en moltes coses però,

Carrer Roser es reunien

el moviment. La iaia es

sincerament, crec que abans

per les vesprades allí i feien

va detenir un moment i

vivíem millor. Molt millor!

la tertulieta, aprofitant

se li va dibuixar un tímid

Fa cinquanta anys la gent

per a brodar, cosir, o fer

somriure als llavis. Què

no sabia ni el que era el

qualsevol altra cosa...

estaria pensant? Després

plàstic... i no es moria ningú

Quan era hora de berenar

d’uns segons, va agafar aire

per això, saps? Les dones

molta gent, especialment


029

estar dedicats principalment

durant tants anys havia sigut

seus nets, venien a fer-se el

a la venda de pinso per a

tan important i útil per a

cafenet allí. Ens coneixíem

animals domèstics: gossos,

tots els veïns de Tavernes,

tots. Abans el veïnat era com

pardalets i sobretot, gats.

ara deixava de tenir sentit.

família. Ara no saps ni qui

I, en segon lloc, els grans

Per què? Una vegada més,

viu en la porta d’enfront”.

supermercats començaven a

pels avanços de la societat,

traure el cap per la finestra,

que, com t’he dit, no sempre

guanyant-li a poc a poc la

són per a millorar”.

iaies, acompanyades pels

Sols em quedava saber quan i per què van tancar

batalla als xicotets comerços

“La botigueta”, aquell xicotet

de barri com el nostre. A

comerç que durant tants

la fi, l’ésser humà es deixa

fer les deu de la nit sense

anys havia donat color i vida

portar per la comoditat:

adonar-nos-en. M’havien

al barri.

no es podia comparar la

passat les hores volant

qualitat del menjar d’estes

i estava ben segura que

xicotetes tendes amb la

aquella vesprada es quedaria

la memòria vam tancar quan

dels supermercats. També

per sempre al meu record. La

tu tenies un anyet, és a dir,

les tendes li donaven molta

iaia Amparo, amb les seues

l’any 1996. Per què? Per

més vida al poble. Però fa

paraules, havia aconseguit

diverses raons... Estàvem en

molt anar a un lloc i tindre

transportar-me a la meua

plena transició democràtica

allí totes les coses juntes:

infància, infància que havia

i la societat i l’estil de vida

forn, carnisseria, pescateria,

tingut “La botigueta” com

havia canviat molt... i això

perfumeria... Encara que

un dels escenaris principals.

va afectar al negoci. En

les coses no siguen tan

Però les seues paraules

primer lloc, les persones ja

bones.... la qualitat la

no sols m’havien ajudat

no criaven animals a casa i

deixem a banda. Al final és

a recordar, sinó també,

començava a estilar-se tindre

la comoditat la que guanya.

i sobretot, a reflexionar.

mascota. Per això, els últims

I tot açò va acabar amb “La

Creiem que per córrer més

anys de vida del negoci, van

botigueta”. Un negoci que

arribarem els primers i

“Bé reina... Si no em falla

I així va ser com es van

serem els millors, però el que se’ns oblida és que no tot val per arribar a la meta. Moltes vegades avançar i retrocedir són sinònims. Les coses canvien, sí, però no deixem mai que el canvi siga destructiu. Gràcies, iaia, per ensenyar-me tot el que hui en dia sé i per ajudarme a ser la persona que sóc. Jo, mentrestant, seguiré alegrant-me molt cada vegada que algú pronuncie estes paraules: “Tu eres la neteta d’Amparo, la de la botigueta?”.


030

MUSIESCOLA és una

actuacions per minimitzar

trobada musical i escolar

la nostra petjada ecològica

on participaran en l’edició

i actuar en el seu àmbit

d’aquest curs al voltant de

familiar.

60 escoles, 2300 alumnes i 200 mestres d’Educació

Aquesta experiència ha

Primària provinents de

crescut des que va començar,

centres educatius de diversos

augmentant el nombre

indrets valencians.

de participants edició

MUSIESCOLA / L’EQUIP DE MUSIESCOLA

rere edició, i ha merescut Aquesta experiència va

diferents guardons com:

nàixer arran de la iniciativa

Grandes Profes, Grandes

d’alguns mestres de música

Iniciativas, Premi Baldiri

de la Valldigna que, amb

Reixach a experiències en

il·lusió i entusiasme, volíem

grup i el II Premi Bankia

dedicar molts esforços per a

al talent musical en la

dur a terme una jornada de

modalitat de projecte

convivència musical escolar.

educatiu.

Els centres participants

Durant tota la jornada

fem un treball divulgatiu,

de convivència musical,

eixint al carrer per a donar

l’alumnat és el protagonista,

a conèixer la nostra tasca i la

participant activament en

importància que li correspon

totes les activitats com:

a la música i a l’educació

percussió corporal, danses,

musical per a una formació

batucades, cant coral,

integral de l’alumnat.

pràctica instrumental, mascletada i el musical sobre

Cada any centrem la

la temàtica de la trobada.

temàtica en un aspecte que ens preocupa i sobre el qual

En aquesta Musiescola

volem conscienciar el nostre

VI: EcoRock, passarem pels

alumnat. Si en l’edició de

clàssics del rock i pels nous

2019 vam posar el focus

referents, sense deixar de

en la igualtat amb el lema

banda la música valenciana,

“La mediterrànea en clau

i tota la trobada anirà

dona”, aquesta edició, la

vinculada a l’ecologia com a

número sis, la dediquem a

eina de transformació de la

l’ecologia i el medi ambient;

nostra societat.

amb el títol “EcoRock”. Ens endinsarem pels camins de

De nou, Tavernes de la

la música rock i tractarem

Valldigna serà seu d’aquesta

temes com el reciclatge, els

jornada d’agermanament

microplàstics, la fauna i la

musical on els alumnes

f lora i que l’alumnat plantege

dels diferents centres


per diferents espais de la localitat. La web de musiescola és: http://musiescola.wixsite. com/musiescola A més a més podeu trobarnos a Facebook i Twiter.

031

realitzen activitats musicals


032

i preguntàrem als nostres

restant, la que queda dins,

fills quins animals estan en

fresca, sense la refrigeració

perill d’extinció, segurament

de la nevera elèctrica que

ens contestarien d’immediat.

no resulta saludable pel

Tanmateix, si els preguntem

fort contrast entre el fred

per utensilis en perill

artificial i el calor corporal.

d’extinció, suspendrien en la matèria.

Un fet curiós és que antigament, quan les botiges

A la primera pregunta

es penjaven a l’exterior de

sabrien dir-nos: Coala,

les cases, s’aprofitava el seu

pingüí o cangur però a la

vapor d’aigua que gotejava

segona no sabrien respondre

per a regar les plantes que

res, ja que atifells en perill

es deixaven al capdavall.

d’extinció, com ara la lletera,

UTENSILIS EN PERILL D’EXTINCIÓ / PEPI BARBER

l’ouera o la botija, són uns

L’any 2010 se celebrà a

desconeguts pels nostres

Madrid la “Conferència

hereus.

Internacional sobre la sequera” on, entre altres

La seua utilització ha

coses, es reivindicava

prescrit, tal vegada, per falta

recuperar la botija, tan

d’informació.

tradicional a la vida dels nostres avis. Recordaven

Em sembla que aquesta

que cada botella de vidre o

ignorància sobre els nostres

plàstic que no reutilitzàvem

avantpassats afavoreix les

contribuïa a l’emissió de

noves modes, on està per

gasos d’efecte hivernacle,

damunt el consumisme front

així com al consum continu

el sentit comú.

de materials tòxics. I així continua passant.

És per açò que aprofitaré aquest escrit per donar a

Però es pot solucionar.

conèixer alguns objectes

Únicament cal alçar el cap

que abans utilitzàvem

del mòbil un instant i tenir

i que amb el temps i,

uns segons per omplir eixe

irresponsablement, hem

objecte mil·lenari que tant

deixat que es devaluen.

de bé ens ha fet. Recupereulo dels vostres avis i

La botija és un objecte construït majorment

reutilitzeu-lo. De segur que us sorprendrà gratament.

d’argila, un material porós que permet l’evaporació del

Pel que fa a l’ouera era un

vapor d’aigua. Aleshores

recipient de fil d’aram que

les botiges ”suen” l’aigua

servia per a transportar o

evaporada mantenint l’aigua

guardar ous.


033

El fil d’aram és un fil de

Pensarien en allò que tu i jo

metall dúctil, generalment

hem pensat ara i que ens ha

de ferro o coure i d’espessor

tret una rialla, abans que en la

variable. A l’antiguitat el

definició d’utensili de cuina.

aquests establiments. Qui no recorda al damunt del banc de la cuina l’ouera

fil d’aram s’obtenia a tires a colps de martell; un

condemnà a desaparèixer

Abans que arribaren les

de la iaia?

procediment llarg i costós.

grans superfícies comercials,

Però, actualment, en què

els ous es compraven per

cregueu que pensaria un

dotzenes o mitges dotzenes

conserven com a records

adolescent si li preguntàrem:

a les oueries, llocs que es

d’infantesa, però amb altres

dedicaven exclusivament a

utilitats més afins a la

aquest producte. L’aparició

decoració “vintage” que a la

del plàstic i el cartró

reutilització moral.

Sabries dir-me què és l’ouera?

Alguns encara les


coberteries, vaixelles,

034

Altra eina de la qual

a l’hora del dinar asseguts al

podem parlar és de la

palletes, maquinetes

terra, mentre que els caps

cistella de la compra.

d’afaitar, així com

restaven als restaurants.

La gent major del nostre

tòners i encenedors no

entorn és capaç d’imaginar

recarregables.

En aquell temps no es coneixien com a “tuppers”

perfectament un món sense bosses de plàstic, ja que ells

La prohibició també

sempre han utilitzat bosses

afectarà a microplàstics

comunament portaviandes

de vimen o de tela, o fins

que s’utilitzen a l’elaboració

o carmanyoles. Hi havia de

i tot, el típic carret de la

de cosmètics, detergents

distints tamanys, segons

compra.

o productes d’higiene

la quantitat que podien

personal. Aboquem cada

contenir i amb tancaments

any minúscules partícules

més o menys hermètics.

Cada any, a Europa s’utilitzen més de 100.000

de plàstics procedents de les

milions de bosses de plàstic,

nostres llars a rius, mars i

per aquest motiu, amb la

oceans.

sinó que s’anomenaven molt

La introducció del plàstic les va convertir en relíquies. D’una certa manera l’ús de

nova normativa es prohibirà a més la distribució gratuïta

La petita fauna marina

de bosses de plàstic d’un sol

les ingereix i a la vegada

a la restauració dins les

ús.

altres animals més grans

empreses, doncs és molt

s’alimenten d’aquests més

comú trobar un lloc reservat

menuts, iniciant-se així la

per escalfar-hi i menjar-hi el

les principals amenaces pel

cadena alimentària que

contingut d’aquest recipient.

nostre planeta. I els experts

acaba al nostre cos, qui no

Fins i tot, darrerament, amb

asseguren que no és difícil

és capaç d’eliminar-los en la

la crisi d’Europa, molts ja

la desaparició d’aquest

seua totalitat.

prefereixen dur-se el menjar

L’ús del plàstic és una de

material, sols és qüestió

de casa dins les carmanyoles

de conscienciació, cosa de

I, a la fi, ja no sabrem ni

la qual, aquesta, la nostra

què menjar. Si peixos amb

societat, demostra tindre’n

partícules de L’Oreal París,

poca.

o carn de les benvolgudes

En breu, el Pla Integral de Residus de la Comunitat

la carmanyola donà origen

que gastar-se els diners als bars o restaurants. Sols faltaria tornar a

vaques, mamífers de qui una

fabricar-les i utilitzar-les

vegada es parlà que s’havien

amb materials més afins

tornat boges.

amb el medi ambient.

Valenciana (PIR) que entrarà en vigor l’1 de gener de

Altre objecte del qual

Pel que fa als cucurutxos

2020, prohibirà els objectes

parlar són les “fiambreres”

de paper d’estrassa, va ser

de plàstic d’un sol ús que

de metall o portaviandes.

un material desenvolupat en

puguen ser fabricats amb

Els treballadors de fa unes

1884 pel suec Carl Dahl i

altres materials. Aquest

dècades s’emportaven el

està realitzat amb polpa de

pla s’implantarà de manera

menjar al seu treball o

fusta.

progressiva a partir de

al camp en portaviandes

l’1 de gener de 2020 i

de metall. Allí guardaven

afectarà a productes, com

truites, guisats o entrepans

s’embolicaven, també, no fa

ara, càpsules de café,

fins a migdia que compartien

molt, amb paper d’estrassa.

La fruita, el peix o la carn


035

Era un material rugós i de

d’uns recipients on es

fets de plàstic, moltes

gran resistència amb el qual

col·locava la llet comprada

vegades davant l’obsessió

s’empaquetava el producte

que després bullies al foc

per abaratir costos en

en molts mercats i moltes

per a poder eliminar les

detriment de la qualitat

vegades ho feien en forma de

bactèries i consumir-la més

final del producte: sacs de

con o cucurutxo. Igualment,

tranquil·lament.

tela per a guardar llegums

els fruits secs, com ara les

i cereals; olieres de cristall

pipes, pinyonets o cigrons

Encara guarden alguns

també es despatxaven als

a casa les famoses lleteres

cascs/ botelles retornables;

xicotets comerços amb

amb les quals anaves a la

piruletes amb pals de fusta;

aquest material.

lleteria a per llet a granel.

joguets de fusta; piscines

Una llet tan fresca que calia

d’obra...

Qui no recorda comprar

beure-la el mateix dia.

castanyes mentre passejava en hivern? Les agafàvem

que es podien reomplir;

Actualment, quan tot Després els grans

sembla estar inventat,

amb un cucurutxo i cremant,

supermercats ja van

ens toca fer un “retorn al

cremant ens les menjàvem.

introduir la venda

passat”, com la pel·lícula,

embotellada amb envasos

per tal de rescatar eixa

de cristall, plàstic o “tetra

CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA

brik”.

dels nostres avantpassats

Una dada curiosa és que a l’època de les mòmies egípcies es produïa un paper molt semblant per

que nosaltres semblem no El pitjor de tot, és que

tenir.

embolcallar-les. A més

amb l’anul·lació de tants

d’aquest paper, també

utensilis, hem anul·lat també

s’utilitzava lli per enrotllar

les tradicions, doncs jo sí

que la nostra nostàlgia ens

les mòmies, donat que el seu

que he arribat a anar a per

faça tornar a les nostres

color era semblant. Per això

llet amb l’àvia, la mare o la

arrels. Aconseguir que

s’ha mantés des d’aleshores

meua veïna. Esperava que

la nostra nostàlgia es

eixe color marró a les bosses

fora poqueta nit per anar a

convertisca en la nostra

de cartró.

omplir-la i després xarrava

taula de salvació climàtica.

És el moment de deixar

amb la mare a la cuina Als últims anys la

mentre bullia aquella llet tan

producció de paper

blanca mentre la boca se’t

d’estrassa s’ha convertit en

feia aigua. I pararé d’enumerar ací

quantitats d’aquest paper

perquè ja tinc un nus a

per tal que els supermercats,

l’estómac.

llibreries, farmàcies... l’utilitzen al seu benefici i al del medi ambient. Què bé!

El què? Tenir cura d’allò que se’ns ha regalat a tots

un fet molt comú ja que es fabriquen rotllos de grans

Ànim! Açò és cosa de tots.

per igual. “Sols nosaltres els humans produïm el fem que la natura

Però ara us toca a vosaltres. Seguiu pensant i voreu com trobeu un

Un utensili molt comú

munt d’articles que han

era la lletera d’alumini

desaparegut o han sigut

o vidre. Es tractava

substituïts per altres

no pot digerir.” Charles Moore


036

l filòsof que va canviar la

Terra. I ens situem entre

visió dels humans en propis

l’apatia d’alguns governants

i dels altres, Kant, va dir

i la por de molts pobladors

que amb el bocí de fusta

del planeta. Com diu Greta

torta amb el qual es va fer la

Thunberg en el fòrum

persona, era molt difícil que

Econòmic Mundial: “No vull

isquera alguna cosa recta.

que tinguem esperança, vull

Un intel·lectual del segle XX

que tinguem por. Vull que

com Isaiah Berlin va acabar

tinguem por tots els dies

de dir que calia intentar-ho.

com jo. I vull que actueu”. Acaba de parlar a la reunió

RECICLAR, INNOVAR O EL COL·LAPSE / JAUME TALENS RODRÍGUEZ

Per tant, hi ha una teoria

de la ONU sobre el clima,

ja quasi global que diu que

una adolescent critica com

acabarem amb la nostra

veu l’actuació de les líders

civilització del humans,

i els líders mundials. Però

el col.lapse, i d’altres que

acaba per descobrir que

reciclant, invertint i pensant

no cal fer res per salvar el

arribarem a intentar que

planeta, no ens necessita,

no arribe el col·lapse. Per

sols si desapareixem,

tant aquest escrit anirà en

altres espècies tindran la

aquest sentit. Ja que com diu

seua oportunitat, com els

un famós biòleg, cap éssser

mamífers gràcies al famós

a la terra ha durat més de

meteorit del Carib que els

cinc milions d’anys. Per tant

va col·lapsar a tots. Com a

la persona està encaminada

exemple un botó:

a la destrucció de forma natural, però en ser tan

German Orizaola, biòleg

artificial el seu món, potser

del grup d’Ecologia en

acabe molt abans.

Ambients Extrems de la Universitat d’Oviedo, ha

Jean Malet apunta els

treballat a un quilòmetre

fets de la nostra civilització

del reactor de Chernòbil.

que ens portaran a aquesta

Ens conta que sense soroll,

situació final. Apunta que

ni llum, ni pesticides, ni

són: el canvi climàtic,

cacera, els animals han

l’extractisme desenfrenat,

dominat altra volta creant

la desforestació, la

una nova selva amb més

pèrdua de biodiversitat,

pluja que abans. Aquesta

i la multiplicació de les

selva ha pogut amb la

catàstrofes mediambientals,

mineralització de la zona

entre d’altres, tots ells

construïda , és a dir, amb

documentats científicament

la vida humana que com a

hi generen un debat públic

habitat de vida tenia aquesta

amb urgència degut a les

zona anteriorment. Recordar

activitats humanes al planeta

que la zona no podrà ser


037

habitada pel ésser humà fins

índex de benestar econòmic

deteriorament de l’ecologia

a d’ací 20.000 anys. Una

sostenible. En definitiva,

i el medi ambient, ja que les

àrea de més de quaranta

venen a mesurar la salut,

persones tenim unes pors

kms quadrats vigilats per tal

l’educació, i la riquesa.

com les anomenades, eixos

que no s’acoste el ser més

Però és interessant pel

populismes poden fer molt

hostil i depredador de la

tema de la comprensió del

de mal. Miren per ells i per

Terra, la persona. Orizola,

col·lapse els indicadors de

el moment. Amb la manca

especialista en amfibis, diu

l’enquesta Catril sobre la

de líders politics i la certa

que no nota res de canvi,

satisfacció personal. Aquesta

indiferència democràtica que

si amb els ocells que tenen

enquesta aporta per ordre,

no ajuden de cap manera.

certa dificultat per a poder

aquests conceptes: negocis

Per tant hem de centrar-

procrear.

i economia, participació,

nos en la transició a les

comunicació i tecnologia,

energies netes i amb la

El que es demostra que a

diversitat, educació i família,

tecnologia per a frenar el

la Terra no li afectarà que

emocions, medi ambient i

canvi climàtic. Però acaba,

la persona desaparega del

energia, menjar i llar, govern

Gilles, veient que és utòpic

nostre astre. Sols afectarà

i política, llei i ordre, salut,

pensar que deixarem el

a l’ésser humà, la Terra

religió i ètica, transport i,

cotxe i de menjar menys

tornarà a regenerar-se.

finalment , treball. Catorze

carn o no viatjar amb

Chernòbil és una exemple

indicadors claus per a poder

avió. Per a proposar-nos

de dir-nos la natura que ens

entendre que hem de reciclar

que el millor serà invertir

fem a una costat.

i conservar el planeta pel

molt en innovació, sols

nostre bé. Amb una segona

la intel·ligència a futur

Però podem mesurar el

vessant: plantejar un cert

centrada en els perills de

benestar de la humanitat i

decreixement per aturar el

la humanitat en la terra

la salut del planeta, com ens

col·lapse tipus Chernòbil.

podrà salvar-nos. Però

indica Neus Casajoana. Ja

Casajoana amb el seu extens

això si posem una mica de

ens indica que el PIB no pot

treball acaba indicant la

cadascú de nosaltres fins

mesurar com indicador, ni el

manca de lideratge polític i

que regulen les polítiques

benestar, ni la sostenibilitat,

de recolzament institucional.

mediambientals. Nosaltres

continua essent un bon

Però podem canviar-ho si ens

reciclem i esperem

indicador econòmic i prou.

ho proposem, resumeix que

solucionar el col·lapse, no

Però quines alternatives

canvia aquest indicador de

ens resta ni més ni menys.

hi ha front al Producte

catorze temes pel senzill PIB.

Interior Brut? Tenim HDI, índex de desenvolupament

Diu Gilles Lipovettsky,

humà. El WHI, índex de

filòsof francès de la

felicitat mundial ecològica.

Universitat de Grenoble, al

Els dos com a enfocament

seu llibre “L’era del buit”,

sectorial. Per l’altre costat

quaranta anys analitzant

com a enfocament global,

el descrèdit en la política

comptem amb HPI, índex

i el descrèdit social, que

del planeta feliç amb altres

a pesar de la xenofòbia, la

tres: La Petjada Ecològica,

globalització i la immigració

la Petjada de Carbó i el GPI,

el perill està en el


038

ncara era fosc quan la tènue

venda. Compraven el primer

llum de la botiga prenia

pa, d’entre els variants:

al bell mig il·luminant un

assaonat, de ratlles, ratlla

recinte gairebé quadrat on

en mig, redó de mig quilo,

es disposaven dos taulells

la pataqueta era la que

d’obra recoberts per la típica

s’ajustava a la mida d’una

manisa d’origen arabesc. Un

menjada individual, tot seguit

més gran, on es despatxaven

anaven a la botiga.

els queviures quotidians

COMPRA A LA BOTIGA DE BARRI VS GRANS SUPERMERCATS / Mª CARMEN CANET I MOLLÀ

que es venien al detall, més

Al taulell ja estava tot

que al detall, a la minsa

disposat i preparat, les

necessitat de la clientela,

llaunes de “besugo”, tonyina,

que més bé es considerava

amb oli d’oliva o amb

veïnat i més que veïnat. A

escabetx, en salmorra també

l’altre costat, un taulell on

tonyina i tonyina de sorra,

el que es despatxava era oli,

les sardines també amb

vi blanc, vi negre i vinagre...

oli d’oliva o amb escabetx,

Una portalada gran, una

els muscles (mejillons),

portella i un finestral

olives en salmorra de

contribuïen a l’entrada de

moltes i diversos adobatges:

la llum solar en clarejar el

sevillanes, “alinyades”,

dia. Al voltant del recinte,

xafades, negres, del

altres prestatgeries on

cuquello... Les salsitxes,

s’emmagatzemava tot allò

xoriços, fuets, pernil...

que es poguera guardar.

penjaven de la barra en alt que era al bell mig del

No hi havia horari a les

taulell sense que tapara la

botigues ni forns, el quefer

vista del botiguer amb el

dels llauradors i els jornalers

client. La rama de plàtans

engegaven la vida diària de

penjava a la vora, entre els

la comunitat, del barri.

dos taulells de menjars i beures. Al darrer del taulell

Mentre l’home de la casa

la prestatgeria on eren

aparellava els animals per

xocolates, panfígols, fideus,

marxar a l’horta, la dona

arròs, sucre..., és a dir, tot

mestressa, bé muller o

el menjar sòlid i que tot era

filla, eixia de casa amb el

a granel, venda al detall.

davantal net i ben nugat, potser amb plat o carmanyola

La primera venda del matí

( fiambrera) i primer que res

era omplir les pataquetes

s’adreçava al forn: del Sastre,

o els plats d’allò que

de Miki o del carrer Roser, on

demanaven els clients d’allò

els forners que havien estat

que els homes, pares i fills,

la nit fent pa, començaven

necessitaven per endur-se a

a traure’l del forn per a la

l’horta.


039

- Tia Maria pose’m!...

no es balafiava en comprar

a la carnera, per evitar les

amb el per si de cas.

mosques, per la qual cosa

La tia Maria prenia el pa, l’obria, el tarava i amb

havien d’anar cada dia a la Tia Maria, tio Pablo, volen

compra. També cal dir que

estima i paciència esperava

granotes? On volen que em

les mestresses, la majoria,

la decisió de la seua clienta,

pose?

sols es dedicaven a la casa,

la seua veïna, la que tots els dies hi anava a comprar i

no implica que hi haguera Hi havia entrat la

modistes, altres anaren als

a contar-li la seua situació

granotera, prenia la cadira

magatzems, o a servir a les

econòmica i social... La

i seia per vendre’ls les

cases benestants... Açò ho

relació entre les dues no era

granotes. En saber-ho, al

contaré en un altre moment.

sols comercial, era propera

veïnat es corria la veu que a

i majorment assistencial, ja

la botiga hi era la granotera

que moltes vegades la clienta

i acudien amb el plat per

a comprar allò que

necessitava el jornal del dia

comprar-ne també. La

necessitaven en el moment

dels de casa per poder anar

granotera tenia dos sacs, a

de fer el dinar, poques

a comprar. I no sol un dia,

un costat el de les granotes

tenien cabàs, no el

moltes vegades “apuntava”

vives i l’altre un sac buit

necessitaven, portaven el

totes les compres fins que

on tirava les pells i altres

davantal que en feia les

tornaren de la “vendimia”,

despulles després de netejar

funcions i la bossa o el

la verema a França. Eren

i de preparar les granotes.

saquet del pa, exclusiu per

èpoques difícils per a molta gent perquè l’estat no era

Les dones acudien

a comprar-lo. La carn i el No hi havia cap envàs,

companatge anava amb

assistencial, no era un estat

o bé era el pa o bé el

paper d’estrassa, fàcil de

del benestar. Molts botiguers

plat. Als quals se’ls posava

degradar, així com els

coneguts i anònims atenien

tara per fer el pes exacte.

paquets on es posava l’arròs,

les seues clientes en les

Les granotes es venien

fideus i altres aliments a

per unitats. Els residus

l’estil, la bajoca, creïlles,

eren minsos, generalment

cebes i altres hortalisses

matèria orgànica, i tot i

anaven directament al

queviures perquè marxaren

això es llançaven al corral,

davantal. L’oli, el vi i el

els homes a la feina i les

bé per a menjar els animals

vinagre es posava a les

xiquetes i els xiquets, que

que s’hi criaven o per a fer

ampolles que es portaven

podien, a l’escola, les dones

el fem, que en haver-n’hi

des de casa, és a dir, la

reprenien la tasca de la casa

una carretada es portava a

reutilització era una actitud

i la primera preocupació era

l’horta com a adob.

inherent a aquell temps, per

necessitats més bàsiques. Una vegada preparats els

el dinar.

les circumstàncies, per les S’iniciava una nova

carències. En veritat, la vida

presa de contacte amb els

era en si el que hui diríem

i vindre per cadascuna de

proveïdors de les necessitats

tindre concepte ecològic.

les necessitats que se’ls

diàries, en l’època que

presentava en el moment. Ara

descric no hi havia nevera

el safrà, ara el nap, l’arròs,

o si alguna llar la tenia,

havia envasos. La vida

o fideus... Es comprava

era de gel, la carn i els

era pausada, sense córrer,

solament allò que feia falta,

embotits frescos es penjaven

sense empentes per

A la botiga era un anar

Pràcticament no hi


040

comprar, sempre hi havia

de mantega de tres colors

la típica mestressa que

i un potet de sardines

aparició, tot volia plastificar-

se li deia “té l’oli al foc”.

en escabetx”, anaven

se, si no ho feies, no havies

La botiga era un punt de

introduint-se nous productes

evolucionat, et marcaven

trobada per intercanviar

i els envasos individualitzats,

com a persona antiga. Els

sentiments, interrogants,

encara que continuaven

beures anaven en envasos

xarrameques...; s’atenia amb

despatxant-se al detall i amb

de plàstic que evitaven el

estima i respecte. Estima

bosses de paper els fideus,

retorn del vidre, la qual cosa

i respecte que era mutu.

arròs, sucre, galetes...

alliberava tant el botiguer

S’era clienta per eixa relació perquè a cada cantonada hi havia una botiga. La llet es comprava

i botiguera com el client - Pepe, baixa’m el paquet

que no necessitava l’envàs

d’Ariel i porta’m al forn una

per a retornar i tanmateix

mida de coques d’ametló que

l’alliberava de pes. Ningú,

he de portar-li-les al metge...

sobretot el comprador i la

directament a la vaqueria, anaves amb una o dues

El plàstic també féu la seua

compradora caigué en el També arribaven a les

compte que cada vegada

lleteres, potser molts dels

botigues els envasos de

que comprava un beure

qui llegiu no sapigueu què

vidre, les gasoses ja ho

amb plàstic, pagava un

és. La lletera era un envàs

eren, gasoses que al nostre

envàs, ja que el preu anava

per comprar la llet, el qual

poble sempre li hem dit

i va incorporat al preu del

sols tenia una funció: portar

llimonà, de tots els sabors

producte i que llançàvem i

la llet a casa on de seguida

que somiàvem: llima, fresa,

llancem, eixos diners al fem,

es bullia per poder-la

sarsa... que distribuïa el

encara que ara intentem

conservar.

fart, amb el seu carro amb

reciclar-los.

el burret i que feien a la Passà el temps..., poc

nostra localitat, “La Pitusa”.

La venda al detall anava

havien canviat les coses, la

Arribava la cervesa, a poc

canviant a envasos ja

relació entre els botiguers i

a poc el refresc americà

definits, l’arròs, la sal, el

la clientela continuava sent

de cola i altres beures

detergent, els fideus... No cal

la mateixa i la problemàtica

refrescants i la llet, això sí es

dir que agilitzava la venda

social també. Carmen,

pagava tot envàs de vidre, i

i la compra, malgrat que

apunta’m, continuava a

el bescanviaves –no sempre-

algunes clientes compraven

l’ordre del dia. La verema

en arribar a la botiga

amb escreix, ja que no

i la fruita a França, encara

per comprar el producte

necessitaven tanta quantitat.

era una pràctica per a la

o el tornaven els diners.

gent local, una eixida a la

Veritablement era una

poca feina que hi havia.

tasca de control i tanmateix

canviant, millora l’economia

També va seguir amb el

feixugosa, ja que era una

i amb això van apareixent

tarannà d’atendre de manera

sobrecàrrega pels botiguers

botigues més grans, botigues

exquisida la seua clientela.

i per les botigueres, a més

que tenien de tot i que

Atenia amb l’escolta de qui

suposava tindre espais grans

es deien supermercats.

vol servir d’ajuda els altres.

per tal d’emmagatzemar el

Les botigues s’adaptaren

producte amb botelles plenes

tot el que pogueren a

i les botelles buides per fer el

eixos formats, de tindre

retorn a les empreses.

de tot. Malgrat l’esforç

- “Carmen, posa’m besugo amb olives i una talladeta

A poc a poc la societat va


041

davant els plàstics hem d’anar

incontestable que hem

supermercats, apareixen els

cercant alternatives que ens

de reduir l’ús del plàstic,

grans supermercats.

porten a la seua reducció, ja

el planeta necessita que

que d’imprescindibles passem

reduïm, que eliminem la

de les botigues i petits

a una necessitat imperant

major part del plàstic. Ara

més grans, hipermercats,

en el control d’aquests, el

bé pagar les bosses et fa

van engolint-se a poc a poc

plàstic ens han envaït per la

més ecologista? Fan bosses

a les botigues i amb elles tot

nostra comoditat i deixadesa.

amb el seu logo o marca i

El gran supermercat i els

el sistema de sosteniment, d’ajuda, de cooperació que

les paguem! Tots els diners La compra, en ares al

que s’estalvien les empreses

suposava la botiga, del

temps, que si en tenim poc,

en fer pagar al client la

sentit ecològic, etc. Els

que si en un lloc hi ha de

bossa els inverteixen a

clients, generalment, són

tot, que si compre per a

ajudar a salvar el Planeta,

impersonals, no són els llocs

la setmana, si compre per

en netejar els mars o netejar

on el caliu de veïnatge es

quinze dies o per al mes,

abocaments? Realment tenen

trobe, els dependents amb

en línia... També creiem

sistemes per al reciclatge?

tota l’amabilitat que hi posen

que estalviem i, en realitat,

en vendre, no s’impliquen,

sempre es compra més d’allò

les caixeres no apunten a la

que realment es necessita,

han canviat, ens hem fet

llista, si et manca un cèntim,

les neveres, els rebosts, els

anar a la compra, que era

s’esperen que el trobes, i si no

armaris... tenim aliments

diària, d’allò més fàcil, més

deixes part del que necessites.

frescos, secs i líquids,

còmode, i solem tirar balons

congelats... més dels que

fora no assumint la nostra

podem consumir en un

part de responsabilitat. El

aquests nous centres de

temps curt i mitjà. Creem

sosteniment de la terra

compra, tot és a l’envàs, els

molts residus de tot allò que

ens reclama a cadascuna

plàstics dominen qualsevol

va en envàs. Les bosses que

i cadascun de nosaltres el

prestatgeria, l’autoservei és el

abans ens donaven per a

gest més simple, més petit i

que s’hi dona, generalment,

la compra, ara resulta que

més genuí perquè seguisca

tot s’envasa amb el plàstic.

hem de reduir-les, quan van

sent, el nostre preciós

Serà difícil en aquests llocs

plenes d’aliments envasats

planeta, el lloc on volem ser

substituir-los tot i saber que

al plàstic, és una veritat

i ser feliços.

Per alliberar jornals, en

Els temps realment


042

ue lluny queda ja aquell

fer una ullada als adolescents

temps en que el carrer

actuals: immadurs i

era l’hàbitat natural de les

mancs d’experiències

xiquetes i dels xiquets: allí

que haurien ajudat al seu

jugàvem, berenàvem i , els

desenvolupament personal.

més inapetents, fins i tot dinaven i sopaven, jugant

És una realitat complicada

mentre la mare els perseguia

que sols els pares i les mares

amb el platet.

poden solucionar. Caldria revisar de què parlem

Què ha canviat des d’aleshores ençà?

a casa, amb lleugeresa: segrests, perill als carrers, etc.

La mentalitat! En aquell

DE QUAN ENCARA ES PODIA JUGAR AL CARRER... / AMPARO CISCAR

temps les xiquetes i els

Pagaria la pena llegir, si

xiquets no sofrien cap

em permeten el suggeriment,

trauma si es feien una ferida

a Francesco Tonucci en

als genolls o un trau al

“La ciutat dels infants” per

cap, les mares i els pares,

adonar-nos-en que veure

menys. Tampoc suposava

xiquetes i xiquets jugar al

un problema massa greu

carrer és garantia de salut

si es trencàvem alguna

i de benestar d’un barri i,

dent: “com són de llet, ja

per extensió, de tots els seus

eixiran les bones”, sentíem

membres.

contínuament per part dels majors.

Vivim altres temps, altra època. Però hem de

Però actualment, on són

reconèixer que jugar al

les xiquetes i els xiquets,

carrer no és només una

entre les cinc i les vuit de la

experiència positiva i

vesprada?

divertida, sinó que a més, proporciona un important

Alguns a casa, altres, la majoria, fent extraescolars i

desenvolupament emocional, físic i social.

molt pocs sols al carrer, i si en trobem algun segurament

No fa massa temps vaig

pensarem que els seus

llegir en algun lloc, no

pares són irresponsables i

recorde ben bé on, però

inconscients.

recorde que deia alguna cosa així: ”Els xiquets passen

I què passarà amb tots els

menys temps al carrer que

nostres xiquets i xiquetes

els presos”. Mare meua! És

d’ara, tan tancats, tan

veritat que era un titular

protegits i assumint tants

sensacionalista, però no

pocs riscos? Potser seria bo

exempt d’una part de la


04 3

veritat. Tant és així que

esportiva. És veritat que

autonomia, apropiar-se

s’han fet estadístiques al

això també és moure’s,

del poble, acostar-se a la

respecte i alguna diu que un

però l’esport no respon al

natura, aguditzar sentits

vint per cent de xiquetes i

mateix objectiu que el joc

com la vista, l’oïda i l’olfacte,

xiquets no juga mai al carrer

al carrer. Juga un paper

no gastar gaire diners i,

i, quan ho fan, juguen menys

diferent.

el que és molt important,

de trenta minuts.

desenvolupar la imaginació. - Que els xiquets d’ara no

I és aleshores quan

són tant responsables i

Jugar a l’aire lliure és

comencem a buscar excuses:

espavilats com abans.

una de les activitats més

- Que els espais urbans no

En fi, d’excuses podem

agradables i divertides

conviden massa al joc al

trobar totes les que volem,

que es poden oferir als

carrer i si afegim la manca

però allò ben cert és que

xiquets i, malgrat el mal

de temps dels adults,

vivint al País Valencià,

oratge que pot fer, l’excés

s’està provocant que es

on les hores de sol són

de treball que ens ocupa

busquen espais tancats i

tantes, és una llàstima que

molt de temps..., malgrat

fàcils de controlar. Això

renunciem a tants beneficis

tot això, jugar al carrer

passa, sobretot, als cinc

com produeix el joc al

és molt plaent i saludable

o sis anys i, sovint, es

carrer: alliberar tensions,

pels nostres xiquets i

compensa amb activitat

socialitzar-se, aconseguir

xiquetes per la quantitat de


que no teníem, encara que

que cal posar en pràctica.

semble mentida.

Segurament m’hauré deixat coses importants però el

04 4

competències i habilitats

s’acabava tot el debat, sense negociació ni opció a res més. Al llit i demà un altre

Segur que recorda, igual

dia: a l’escola i al carrer!

que és evident és que el

que jo, les pilotades a les

joc al carrer ens permet

parets i, més d’una vegada,

fer una cosa vital per a la

als vidres de la finestra

Winnicott, no és massa

supervivència de qualsevol:

d’alguna casa del veïnat i la

agosarat concloure dient que

conèixer-se a un mateix,

posterior cursa per evitar

el joc és vida i viure és jugar

conèixer els propis límits

que la mestressa de casa ens

o, en la mateixa direcció, “el

i capacitats i posar-los en

donara caça i el conegut: “Ja

joc del xiquet és la cultura

pràctica.

li ho diré a ta mare, ja” o

de l’adult“

Tal com deia D. W.

.

també, les fileres pel “Xurro, mediamanga, mangotero” i,

Podem acabar amb

nascut als pobles, al carrer,

qui no recorda els diferents

una ref lexió, que no és

com el seu nom i arrelen en

samboris dibuixats a terra,

meua, però que assumisc

la base de la convivència i

o botar a la corda, això quan

totalment:

les relacions humanes. Són

ja s’acostava Pasqua i, el més

identitat col·lectiva i fills del

dolent de tots, anar a “fer

seu temps, ens parlen d’un

arca” ni més ni menys que al

ALS INFANTS EL DRET

moment històric determinat,

“Muro”…

D’OCUPAR ELS SEUS

Els jocs populars han

CARRERS PER A JUGAR

amb unes característiques socials definides.

ALGÚ VA ROBAR

Abans, si et quedaves

I ELS PARES I MARES HO

a casa no podies fer res,

HEM ACCEPTAT. ARA, CAL

per tant havies d’eixir al

TORNAR A NORMALITZAR

la tradició pot alhora

carrer, on ja t’esperaven els

EL JOC AL CARRER.

compensar l’impacte de la

amics per a desenvolupar

globalització que malgrat

els nostres jocs. Perquè

alguns avantatges, ha

entengueu com de fàcil era

desdibuixat els referents

jugar al carrer.

Recordar i reviure

populars deixant-nos abocats a un escenari desarrelat dels propis orígens i costums.

I això s’acabava quan cada mare cridava a tot pulmó el nom del seu fill o filla amb

La gent de la meua

allò de: “… a sopaaaar”!.

generació, al nostre poble, allà pels anys 60 al 65,

I directes a casa, mans

no teníem ordinadors ni

rentades i a taula! Tots junts

tauletes ni res del que

i sense tele, ni mòbil ni

distrau els xiquets i xiquetes

res de tot això. A parlar!”;

de hui. L’única cosa que

mentre els adults xarraven,

ens igualava a ells, eren

si et deixaven ficar cullerada

les ganes de jugar, i això

bé i, si no, també: “mentre

sí que ho fèiem bé, encara

parlen els majors, els xiquets

que sense tot el que he dit

escolten i callen”. I ahí


04 5

uina punyeta! Cada vegada

i pon” i la dels diumenges.

que agafe un vestit de

Portàvem tota la setmana

l’armari per posar-me’l,

la mateixa roba, perquè no

abans l’he de planxar. I és

es llavava com ara, clar!

que... tinc l’armari ple a

La roba era cara, però li

vessar! Supose que això li

tréiem tot el partit que

deu passar a molta gent. Tots

es podia: traient vores i

els armaris de casa plens

costures a mesura que es

de roba: roba que em pose,

quedava menuda perquè

roba que no em pose, roba

creixíem, posant pedaços,

recent, roba menys recent,

solsint..., “heretàvem” la

roba d’anys... i curiosament

roba dels germans grans,

continue comprant-ne! I,

dels cosins... Féiem la roba

no és perquè no en tire o

ben aprofitada, fins que

porte al contenidor, que sí

la retiràvem per vella i

que ho faig, sobretot, dues

supergastada per a fer draps.

MODA SOSTENIBLE: CONSUM RESPONSABLE DE LA MODA / GERTRU GRAU SIMÓ

vegades a l’any, als canvis d’estacions. Però com en

A mesura que va anar

retire menys que compre,

passant el temps compràvem

els armaris cada vegada

una mica més de roba, però

estan més plens, a rebentar.

l’armari malgrat compartir-lo

Hi ha qui diu: “Peça que

amb algun germà o germana,

compres peça que has de

continuava mig buit.

tirar”, però... no és així, i encara que ho fóra, seria una

Progressivament, i des

actuació correcta, sostenible

de fa anys, la publicitat, el

amb el medi ambient? Nooo!

món de la moda s’ha colat

És clar que no!!!

a les nostres vides. A la roba se li ha anat donant un

Quan portem roba al

protagonisme desmesurat i

contenidor pensem que algú

ens indueix a comprar-ne i a

li donarà un segon ús, que

consumir-ne cada dia més i

eixa roba arribarà a països

sense ser conscients de que

o a persones sense recursos

això NO ÉS SOSTENIBLE.

i així, nosaltres adormim la consciència per tal que ens

Les grans companyies

deixe continuar comprant.

han impulsat un espiral

Però... sabem si realment

de CONSUMISME fora de

és així, que a aquesta roba

control, de manera que,

se li dona una segona vida o

contínuament llancen

va a parar directament als

campanyes i ofertes,

abocadors per a incinerar-la?

pressionant al ciutadà perquè compre roba nova cada any i

Quan era menuda recorde que tenia dues mudes “quita

arracone la de la temporada anterior, com si ja fóra


Usar i tirar sense

s’anomena “fast fashion” o

parar. Segons les dades

“moda ràpida”.

del Banc Mundial, en els últims quinze anys, la

La “moda ràpida”

producció de roba mundial

consisteix en canviar

s’ha multiplicat, al mateix

constantment les col·leccions

temps que ha disminuït

de roba a baix preu, per a

un 36 % l’ús que fem de la

provocar que les persones

roba. Els consumidors dels

compren i tiren les peces en

països occidentals només es

poc temps.

posen una peça entre set i deu vegades abans de tirar-la

La “moda ràpida” no és

o abandonar-la.

sostenible, té un preu i no és el que marca l’etiqueta,

Produïm més del que

perquè al seu darrere hi

consumim. Cada any ixen

ha pèssimes condicions

de les fabriques 62 milions

laborals i genera enormes

de tones de roba, una xifra

impactes ambientals, socials i

que, a jutjar per la situació

econòmics que cal conèixer i

dels abocadors NO ÉS

intentar reduir-los.

SOSTENIBLE. La indústria de la moda produeix més

Bens no duradors. El model

ràpidament del que la

“FAST FASHION” actual

butxaca i el medi ambient

està basat en vendre roba a

poden assumir. Així, ha

preus molt competitius, de

augmentat un 811% el

baixa qualitat i vida curta.

nombre de residus tèxtils

Segons l’Associació Ibèrica

produïts des de 1960 fins

Tèxtil, un espanyol adquireix

2015. Ahí s’inclou tant

anualment 34 peces de roba

la roba que retirem els

noves, cosa que confirma

consumidors, com la que no

la tendència: comprem més

aconsegueixen vendre les

quantitat que qualitat. És dir,

grans marques.

quan comprem, per exemple, una samarreta de polièster

L’impacte de la roba:

per 3 euros, en realitat estem

Emissions de CO2 i aigües

adquirint un producte amb

residuals. Segons un estudi

una obsolescència quasi tan

de l’Agència de Protecció

programada com la dels

Ambiental, cada any 12

aparells electrònics. L’escassa

milions de peces de roba

transpiració del teixit i la

acaben en els abocadors de

degradació del color en els

tot el món per ser cremades,

llavats, porten al consumidor

el que es tradueix en grans

a desfer-se d’ella en un màxim

emissions de diòxid de

de dos anys.

carboni a l’atmosfera que

046

alguna cosa inútil. És el que


047

contribueixen a l’efecte hivernacle.

Les perspectives, si tot continua igual no poden ser més negatives. Però, no

No obstant, l’emissió de

obstant, s’ataüllen alguns

carboni i el seu impacte

canvis. Les principals

sobre el canvi climàtic no

companyies fabricants de

es l’únic dany que causa la

roba en el món (32 grups

industria tèxtil a la Terra. El

tèxtils que involucren a

consum d’aigua que exigeix

més de 150 marques de

la fabricació de roba és tan

roba, i que sumen un terç

brutal com desconegut.

de les vendes mundials)

Un exemple especialment

han signat un document, el

escandalós: per a fabricar

“FASHION PACT”, on han

pantalons vaquers es precisa

reconegut que el sector

la mateixa quantitat d’aigua

tèxtil és responsable d’un

que carrega un hidroavió dels

20% de l’abocament d’aigües

que combaten els incendis

residuals i del 10% de les

forestals: quasi 11000 litres.

emissions de CO2 a l’aire.

Una senzilla camiseta de

Per això, es comprometen a

cotó requereix entre 1200

reduir l’impacte ambiental de

i 4000 litres d’aigua. Es

les seus produccions a tres

tracta de quantitats enormes

objectius concrets: Primer,

degut a dos factors: el cotó

assolir el zero d’emissions

és un conreu que exigeix

de gasos d’efecte hivernacle

grans quantitats d’aigua i,

en 2050, cosa que comporta

per altra, la fabricació i la

canviar de matèries primeres

producció de la peça torna a

i usar energies renovables.

exigir molta aigua. I, a més,

En segon lloc, protegir i

durant el procés, es generen

restaurar els ecosistemes

grans volums de substàncies

malmesos. I, en tercer

químiques tòxiques, que

lloc, protegir els oceans

amenacen la salut i els

mitjançant l’eliminació dels

ecosistemes.

plàstics d’un sol ús en l’any 2030, entre altres mesures.

Això fa que, la industria tèxtil siga la segona més

Però aquest document no

contaminant, per darrere

és vinculant, ni ve recolzat

del petroli. Per a fer-nos

per mesures legislatives

una idea més gràfica, segons

que obliguen les empreses

dades de l’ONU la industria

a complir-les, per això,

tèxtil, genera més emissions

entitats ecologistes, com

de carboni que tots els

GREENPEACE, temen que

vols i trajectes marítims

aquestes accions responguen

internacionals junts, (que ja

més a un llavat d’imatge,

és dir).

que a una voluntat real de


multinacionals, ames de

assenyalen que s’oblida el

les primeres marques

gran problema, que és el

occidentals de la indústria

RECICLATGE dels residus,

tèxtil, produïsquen i exploten

l’escàs RECICLATGE de

a la gent en els països del

les peces usades perquè el

tercer món per augmentar

final de la cadena també és

així els seus beneficis

responsabilitat d’aquestes empreses i deurien fer-

A l’Índia, 35 milions de

se’n càrrec. Segons l’estudi

persones es dediquen al

de Circular FIBRES

sector tèxtil, 20 milions són

INITIATIVE, menys del

dones i xiquetes menors

1% del material utilitzat en

d’edat, que es dediquen a

la fabricació de roba en el

treballar en les seues llars

món es recicla i s’usa per a

o residents en campaments

confeccionar noves peces, el

laborals, al voltant de les

que significa balafiar cada

enormes fabriques tèxtils, en

any 100000 milions de dòlars

condicions inhumanes, per

en materials. En Espanya,

11 cèntims d’euro a l’hora.

cada any van a parar al fem

Aquestes dones esclavitzades

800000 tones de rebutjos

són un sector invisible,

tèxtils, segons l’Associació

subcontractat, sense

Ibèrica de Reciclatge Tèxtil,

nòmines, ni assegurança

és a dir, el 90% de les peces

mèdica.

que compren els espanyols van directament al fem.

Conclusions. La moda és la industria que més

L’explotació laboral. Per

contamina per darrere de

una altra part i no menys

la petroliera. Açò sumat a

important tenim l’explotació

la precarització que existeix

laboral que hi ha al darrere

com a conseqüència de la

de tot aquest món de la

deslocalització en Àsia,

moda. Hem dit que la roba

ha portat a l’ONU a crear

avui dia és barata. Però

l’Aliança de les Nacions

sabem en quines condicions

Unides sobre la Moda

s’ha fabricat perquè siga

Sostenible, amb l’objectiu

barata?

de pressionar a governs i empreses per a reconduir

La major part de la roba

aquest model. Nacions

que portem la confeccionen

Unides assenyala la producció

les dones asiàtiques en

MASSIVA com el principal

condicions extremes.

problema i reclama un canvi de paradigma que passe

La globalització permet que les grans empreses

a adaptar la producció al CONSUM SOSTENIBLE,

048

canviar les coses. I també


049

la REUTILITZACIÓ dels

- Reutilitzar la roba que ja

materials i acabe en la

no uses, apostar per matèries

PRECARITZACIÓ laboral

primeres sostenibles, buscar

en els països en vies de

el segell de comerç just en

desenvolupament.

l’etiqueta per a garantir que s’han respectat els drets

I, encara que les coses

humans en la fabricació,

de palau van a poc a poc,

buscar roba de qualitat

algunes marques ja estan

perquè et dure...

donant passos en PRO del medi ambient. I també

Hem ser conscients amb les

estan sorgint moviments que

coses que usem i comprem

posen en el punt de mira

i tractar de viure d’una

al sector de la moda i la

manera més sostenible.

irresponsabilitat ecològica que comporta la compra

CAL SER RESPONSABLES

excessiva de roba, com per

EN COMPRAR I NO FER-HO

exemple:

DE MANERA COMPULSIVA.

Köpskam. A Suècia, país de l’activista Greta Thunberg, ha sorgit una nova tendència Köpskam, o “la vergonya de comprar o consumir“ més roba del que necessitem, per conscienciar sobre el planeta i ajudar el medi ambient. Ve provocada per la irresponsabilitat ecològica que suposa estar renovant l’armari constantment. Aquesta nova tendència castiga presumir de les compres i promou comprar sols el que es necessita, i també la roba de segona mà. Els seus seguidors intenten que les peces de roba tinguen una segona vida. I tu, fas un consum responsable de roba? Caldria tenir en compte alguns consells:

I NO ÉS UNA MODA, ÉS UNA NECESSITAT!


050

ots tenim més o menys

una llum groga que canviava

clars els tres objectius

la percepció de la resta de

(reciclar, reutilitzar i

colors, al cel no es veia cap

reduir) que podem aportar

estrela, només color groc.

individualment per a la sostenibilitat, però estes

La llum projectada per les

tres mesures no s’entenen

ciutats crea un dia artificial

sense una quarta dimensió:

quan és de nit. Açò afecta

RESPECTE.

els bioritmes dels animals

LA QUARTA ‘R’... / HÉCTOR VERCHER MOMPÓ

(sobretot aus) i dels mateixos Quan parlem d’ecologia i

arbres urbans. Encara que

reciclatge, ens solen vindre

últimament moltes ciutats

a ment tot allò que tirem

han començat a canviar les

al fem: residus orgànics,

bombetes dels fanals per leds

envasos, paper, productes

que consumeixen menys...

químics, piles, etc És fàcil

ho fan en la majoria dels

mesurar el vidre que gastem

casos perquè afecta a la

o reciclem, comprar fulls

butxaca. I si no deixa de ser

reciclats o saber quants

cert que en consumir menys

productes ecològics o

enegria, estes bombetes

de proximitat comprem.

són més respectuosoes amb

Però hi ha altres tipus de

el medi ambient, sol ser

contaminació més difícil de

el tema econòmic el que

mesurar amb contenidors,

fa que es produïsca este

com ara, la contaminació

canvi. Així que es canvien

acústica i la lumínica.

llums de fanals venent-nos que són ecològics perquè

VALÈNCIA, L A CIUTAT

consumeixen menys, però

DE LES LLUMS

en la majoria de casos la llum que projecta la suma

Encara recorde molt bé els

del conjunt de fanals és

primers dies vivint al cap i

altament contaminant. La

casal. Era setembre, encara

llum de les ciutats crea

estiu, els meus companys de

autèntiques bambolles

pis i jo anàvem a la ciutat per

lumíniques que s’aprecien

estudiar i ens hi instal·làrem

des de l’espai exterior. Este

a Benimaclet. Érem jovenets i

tipus de contaminació passa

veníem de passar nits d’estiu

més desapercebuda i, encara

fent sopars a la platja baix el

que la il·luminació de les

decorat que ens proporciona

urbs és necessària, s’ha de

la foscor de la nit i la lluentor

mirar que esta no siga només

de les estreles. Però les

ecològica pel consum, sinó

primeres nits a València

que també ho siga per la

ciutat eren... grogues! Els

manera que emet la llum i si

fanals del carrer emetien

esta es projecta més enllà de


hauria de ser la seua única funció. I per descomptat que la llum es pot mesurar, però parle per mi (i crec que per la majoria de gent) no tenim aparells a mà per fer-ho, així que hem d’apel·lar al sentit comú i al respecte per la natura per començar a demanar que no ens furten la nit, que volem vore quan anem pel carrer, però també les estreles, que no cal en la majoria de casos l’excessiva llum que emetem. ‘NO ÉS MÉS NET QUI MÉS NETEJA, SINÓ QUI MENYS EMBRUTA’ Dita popular Altre tipus de contaminació és l’acústica, que encara que mesurable, necessitem d’ajuda d’aparells per fer-ho... o no. A ningú li agrada estar exposat al soroll continu, ni menys encara als sorolls estridents (excepte en falles, que són uns quants dies a l’any i ens hi podem desfogar estos dies). Estos sorolls moltes vegades passen desapercebuts perquè el cervell neutralitza part dels sorolls constants, així una persona que viu a la carretera percep menys el soroll dels cotxes que una persona que visca al camp i passege per l’avinguda Germanies o Valldigna. Però esta percepció més

051

les voreres o els carrers, que


La contaminació acústica

052

tolerant al soroll no significa

xicotetes conductes cíviques

que este no afecte a esta

també abasta als cotxes

per a millorar la qualitat

gent, simplement s’han

amb la música (i els baixos)

mediambiental: hem de fer

adaptat a ell. Al que no es

a nivells que fan tremolar

força perquè els responsables

poden adaptar és als sorolls

les finestres de les cases, les

que s’encarreguen de la

estridents que estan creats

obres que es realitzen, etc.

col·lectivitat (polítics) facen

exclusivament per a advertir:

La diferència està en què

canvis, no només als tractats

els clàxons.

unes obres són una cosa més

de Kioto, París o Madrid,

o menys necessària i puntual,

sinó des dels pobles.

Ja sabem bé i, n’estem

mentre que el mal ús del

orgullosos, del caràcter

clàxon i la música massa

afable que tenim els

forta (tant a la ciutat com

per a construir una llar

valencians. Però de vegades

a les zones amb natura) és

millor per a tots.

se’ns va de mare. Molta

una qüestió de RESPECTE.

gent saluda amb el clàxon

No només eres ecològic si

quan veu a un conegut - i

recicles als contenidors,

contenidors i siguem cívics

tenint en compte que vivim

ho eres més si a més no

també en festes.

a un poble i, que més o

embrutes amb soroll. ‘TOTA PEDR A FA PARET’

artèries de Tavernes és una

Dita popular

la dimensió més moral de l’ecologia, ja que és difícilment mesurable.

autèntica simfonia de clàxons estridents. I és que el clàxon

Bones falles: utilitzem els

El respecte és tal volta

menys ens coneguem totspassejar per les principals

Posem la nostra pedreta

No cal anar a un glaciar

Podem mesurar els plàstics

és un instrument creat per

o a una central nuclear

que reciclem; podem mesurar

a advertir de perill a altres

per a vore els efectes de

el nivell d’envasos que

conductors o vianants, degut

la contaminació, ni no

reutilitzem; podem mesurar

a esta funció la freqüència

tot és saber diferenciar

tot allò que hem reduït

i intensitat no és agradable

contenidors de reciclatge.

respecte a un ús anterior.

a l’oït humà. De fet està

Hem comentat dos tipus de

Però el respecte?

reglat el seu ús i fins i tot

contaminació que tenim

penat el seu mal ús (i abús).

damunt constantment

Este abús del clàxon, a

i que no precisa de

banda de molestar la gent no

contenidors. La quarta R

destinatària de la salutació,

és més moral, tant com a

fa que li perdem el respecte

col·lectiu (responsabilitat

a este soroll quan en realitat

d’ajuntaments i altres

hi haja perill... i com no,

governs) com la

afecta a la fauna, sobretot

responsabilitat individual.

a la no domèstica, com ara,

El RESPECTE es basa en

aus de pas que niden. Fer ús

tindre en compte els altres,

del clàxon a les ciutats és una

la natura, l’entorn... Que

irresponsabilitat, però fer-ho

l’ecologia no comença i

a zones com les marjarls i les

acaba en el camp, tenim

muntanyes és un atemptat

molta faena a les urbs, i és

ecològic.

responsabilitat nostra amb


053

s cert que cada vegada hi ha

públic com qualsevol altre.

més consciència de reciclar

En aquesta última dècada les

o de reutilitzar. És cert que

noves tecnologies han avançat

la societat està canviant.

a passos de gegant. Quin goig

Però també és ben cert que

més gran quan els programes

molta gent ens preguntem:

informàtics, internet, la

“Que jo ho faça o no, quina

comunicació a través de

repercussió té? Paga la

la xarxa començava a fer

pena?”

molt efectiva i immediata la consecució de tasques

La resposta és ben senzilla:

intercentres. S’havia acabat

SEMPRE PAGA LA PENA,

perdre el temps, paper,

perquè, com molt bé diu

tinta,… s’havia acabat les

el refrany, “Tota pedra fa

hores transcorregudes

paret”.

davant la fotocopiadora per a enviar les muntanyes de

LES FOTOCOPIADORES REDUEIXEN? / MARISA GRAU ESTRUCH

Admire les persones que

documents. Anava a ser

des de l’àmbit domèstic

un canvi revolucionari.

aporten el seu granet d’arena

Imagineu-se la quantitat

per a un món millor, més

de paper que estalviaríem

sostenible, més respectuós.

a nivell burocràtic:

La lliçó d’educació, de

expedients d’alumnat,

solidaritat, el fet de

projectes de centre, beques

participar i involucrar-se

de menjador, transport,

són molt valuosos per a les

llibres, contractacions,

properes generacions.

informacions a les famílies i un innumerable etcètera. Tot

Però jo em pregunte… i

per internet!

els governs? Cóm ajuden en aquesta empenta? Tinc

La quantitat de paper i

claríssim que per a la foto

tinta a estalviar! Si pensem

de rigor en qualsevol acte

en tots els centres educatius

solidari estaran SEMPRE I

de la Comunitat Valenciana,

TOTS, però què hi ha de les

m’atreviria a parlar de tones

seues actuacions dia a dia?

de paper en un any, però…

I ací comença la meua

Quina no seria la meua

reflexió sobre l’ús de les

sorpresa quan, fins i tot a

fotocopiadores als centres

dia d’avui, a més d’enviar

educatius públics, una

telemàticament tots els

anècdota dins de la muntanya

documents s’havien d’enviar

de competències d’un govern.

també EN PAPER!

Fa més d’una dècada que soc secretària a un col·legi

Però, on estem? Aquesta és l’aportació


05 4

que fa la Conselleria a la conscienciació o a la contaminació? Sí, senyores i senyors, encara que semble mentida eixa és la manera de procedir. Malauradament aquesta és una realitat. I per això des d’ací denuncie aquesta situació. A QUI CORRESPONGA.


055

es que estudiava Ciències

servidor, sota el nom artístic

Ambientals a la Politècnica

d’El Triangulista, la qual,

de València, fa quasi 20 anys,

com ha succeït a la resta

tenia en ment desenvolupar

d’edicions, ha aconseguit

un projecte que combinara

el suport de l’Institut de

conscienciació ambiental

Cultura de València de la

i escena. Durant eixos

Generalitat Valenciana, sent

anys ja circulaven altres

una de les produccions que

iniciatives com ara Drap-

més punts va obtindre en la

Art (Barcelona) i Basurama

convocatòria de 2019.

(Madrid), les quals se

L’ART DE RECICLAR: RRRR! / FRANCESC BURGOS MANCHA

centraven en l’art plàstic,

Ara, però tornem a

a banda d’oferir un fum

l’inici. El RRRR! Festival

d’activitats complementàries.

d’Art i Reciclatge està

Coses del destí, en reobrir el

concebut per a conscienciar,

Teatre del Raval de Gandia,

mitjançant l’art, sobre

coneguérem a Xavi Ródenas,

l’impacte ambiental negatiu

activista ambiental i enginyer

que generen els residus

de forests, i de seguida

i, sobretot, per a generar

sintonitzàrem. Per sort

un canvi social envers

acabà sent Regidor de Gestió

eixa realitat. Tot açò des

Responsable del Territori de

d’una perspectiva lúdica

l’Ajuntament de Gandia, la

i participativa, on el joc i

passada legislatura, i junt a

l’experimentació sensorial

ell esperonarem el festival

són els vertebradors

RRRR! Art i Reciclatge, que

de les accions que s’hi

ja duu 4 edicions en marxa.

desenvolupen. I en això

Es tracta doncs, pel seu

apareix en escena un altre

tarannà, que a continuació

concepte clau d’aquest

exposaré, d’un projecte

projecte: la intervenció

cultural singular, innovador,

artística, la qual s’entén

sostenible i de proximitat,

com una acció artística

com la resta de projectes

original i diferenciada que

que concebem des de

modifica una o diverses

LaCasaCalba. Si no fos així,

propietats d’un espai. Cada

per posar-vos un exemple,

any en desenvolupem una

“La 2” en el seu programa

a propòsit del festival. I

“La aventura del saber”

en la darrera edició, la de

no ens haguera dedicat un

2019, estrenàrem “Plàstic-

reportatge de més de 20

tic-tic!”, una faula en pro

minuts al festival. Això fou

de la biodiversitat, l’amistat

fa dos anys. En la darrera

i bonhomia, situada en un

edició, a més a més hem

món cada vegada més brut

produït, una peça escènica,

i inhumà... Un espectacle

que ha anat a càrrec d’un

al que assistiren quasi


primeres peces escultòriques

majoria dels quals foren

fetes amb ferralla. Tot un

correctament perquè tinguen

escolars entre 6 i 12 anys

pioner en aquest camp,

el menor impacte ambiental

de les comarques centrals

ja que algunes d’aquestes

possible. Aquesta gestió però

valencianes. Malauradament,

peces foren realitzades en

consumeix molts recursos,

sols ens visità una escola de

els anys 70 del segle passat.

tant econòmics com naturals,

tota la Valldigna, el CEIP

I, per l’altra banda, La POP,

amb la qual cosa la millor

Magraner, que està capficat

Petita Orquestra Peiotaire,

recepta és la reducció. Aquí

en el projecte d’una titella de

amb un valler -un servidor-,

tenim, doncs, la primera

reciclatge que volta pel món.

i dos benifaironers -Hugo

“R” del reciclatge: REDUIR.

En paral·lel a la campanya

Canet i Gerard Vercher-, que

Un aspecte que evidencia

escolar, el festival compta

presentà nou espectacle i disc

les contradiccions de les

amb una variada programació

amb el qual continuen rodant

societats industrialitzades,

de tallers, xarrades,

per tot el territori de parla

les quals ja foren examinades

documentals, intervencions i

catalana.

des d’una perspectiva

exposicions d’art. I en aquest punt paga la pena destacar

Foto Xepo WS.

056

3.000 espectadors, la

quals han de ser gestionats

ambiental allà pels anys 70 I, després d’aquesta

del segle passat per un grup

a dos artistes més de la

introducció, cal anar al

multidisciplinari, el Club

Valldigna que hi participaren

moll de l’os: el per què del

de Roma. D’entre les seues

l’any passat. Per una banda,

RRRR! Les societats de

conclusions destaca una

el benifaironer Josep Basset,

consum continuen generant

que és fonamental: Si els

que exposà una mostra de les

molts i molts residus, els

recursos naturals són finits,


per al seu transport a les

imperant que està acabant

a ser infinit. D’altra banda,

plantes de triatge on es

amb els recursos (finits) del

és evident que necessitem

recuperen els diferents

planeta i augmentant les

consumir productes per a

materials bàsics (cartó,

desigualtats entre rics (cada

poder-nos desenvolupar,

vidre, plàstic, ferralla...).

vegada menys, en nombre) i

individual i socialment.

Ja tenim la tercera regla:

pobres (cada vegada més, en

Aquesta necessitat genera

RECUPERAR. Una acció

nombre), a escala mundial.

el que anomenem residus.

que duu seguidament al

Es tracta d’allò que hom

reciclatge de materials per

rebutja perquè té obligació

elaborar nous productes.

de les Falles té molta

de desprendre’s o perquè

La quarta “R”: RECICLAR.

feina per fer. M’alegra que

ja no ho vol o ho considera

Però podríem seguir amb

almenys s’hi plantege la

inútil. En aquest punt és

més i més “erres”, tal com

temàtica. Però tot discurs

quan ens hem de preguntar

ens suggerí el divulgador

és buit si no s’estableix un

si es pot reutilitzar o no

ambiental i escriptor Joaquín

pla d’acció. És per això que

aquest suposat rebuig. I

Araújo, que vingué a donar

m’agradaria exposar alguns

en això apareix la segona

una xarrada al festival,

punts al respecte. El primer

regla: REUTILITZAR.

com ara “Repensar”: el

i més destacat, per l’olor i

Si aquesta opció ja està

millor residu és el que

la negror que genera, és la

esgotada, hem d’entrar en la

no es genera. Per això, el

crema dels monuments fets

fase de separació i recollida

principal quefer que tenim és

de plàstic (provinent del

selectiva de materials

desfer-nos del consumisme

petroli, recurs finit que tard

En aquest sentit el món

Foto Xepo WS.

057

el creixement no pot aspirar


058

o d’hora s’acabarà). La nit del 19 de març, València i els pobles fallers són una gran incineradora a cel obert, sense cap mena de protecció ambiental. La imatge, més enllà del sentir de la festa josefina, és bastant desoladora. Com ho són també els grans vaixells que creen combustibles fòssils de baixa qualitat per moure creuers turístics. Però, aquest seria una altre tema, el del turisme i més turisme i més turisme, sembla que també sense fi, en un planeta finit... La contradicció és evident, no creieu? Sí, efectivament, s’han d’establir límits, vullga’m o no. I en el món faller també s’hauran de “Repensar” certs hàbits o dinàmiques. Aquesta exposada en primer lloc és una d’elles: el material amb què es construeixen les Falles. Segurament, calga mirar cap enrere (falles de vareta?) o cap avant (falles amb material reciclat menys nociu?) o una combinació, però sense dubte és un repte que les Falles han d’escometre quan abans. Millor si és una iniciativa pròpia que no una imposició legal, no creieu? Altra qüestió seria ja més cívica

Foto Xepo WS.

i té a veure amb el model de festa que es promou, on, fins i tot, en actes infantils, el consum d’alcohol (pels majors) es normalitza d’una manera preocupant, al meu


059

parer, i on es fan servir principalment begudes amb envasos d’un sol ús, molts dels quals s’obrin per fer dos glops i moltes vegades es deixen al terra o damunt del capó del cotxe... Pense que paga la pena fer l’esforç, pel bé comú, de “Repensar” el món de les Falles, que ja posats podria ser també des d’una perspectiva global. Ací us he deixat alguns reptes, però vosaltres que esteu a dins segur que en detecteu més. Ànim. Tot siga pels

Foto Xepo WS.

nostres fills i els qui vindran.


RECORDEM, REPASSEM, RES ÉS NOU... RRR / VÍCTOR BORRÀS I CHOFRE

060

a importància de reduir,

En un aspecte molt més

reutilitzar i reciclar és més

ample també podem dir

que evident i cada vegada

que algunes religions ho

més necessària. En els últims

han fet anomenant-ho

temps estan fent-se moltes

reencarnació, que vindria a

campanyes de conscienciació

ser com una reutilització de

per a protegir el medi

l’ànima, de l’esperit, que una

ambient, aquest motiu és el

vegada acomodada en altre

que més transcendència està

cos continua sent útil i té

tenint i podríem dir que està

novament una vida distinta.

més de moda. Però no hem de

El cos directament es recicla

pensar que es tracta tan sols

i es redueix com a matèria

d’una tendència: reutilitzar

orgànica, o reutilitzant-se

i reciclar sempre s’ha fet. Els

en alguns casos, aprofitant

motius per a fer-ho han estat

alguns dels seus òrgans

ben diferents segons el què, el

vitals amb una finalitat de

quan i el com.

supervivència humana en la majoria de les ocasions

A la Valldigna tenim molts exemples, un d’ells, del qual

Aplicat al món de les arts

n’estem ben orgullosos, és

s’han reutilitzat les idees,

la cova del Bolomor, que ha

com les cançons que són

estat reutilitzada per l’home

versionades, o com anomenen

en diferents moments de la

hui en dia, i utilitzant un mot

seua història segons la seua

més impropi que adequat,

conveniència i finalitat, fins

l’anglicisme “cover”, que no

arribar el dia de hui, que

deixen de ser interpretacions

s’utilitza precisament per a

i/o, adaptacions, d’altres

estudiar el comportament de

cançons més velles i

l’home i l’evolució del mateix.

originals. També el món de

Un altre ben significatiu és

la pintura ha reproduït una

el Monestir de Santa Maria

vegada rere altra la mateixa

de la Valldigna, en els seus

imatge interpretada de

inicis era un claustre, però

moltes maneres diferents,

ha passat per diferents usos

que a la fi ve a ser reutilitzar

segons els propietaris que

una cosa que és coneguda per

ha tingut, i hui en dia és un

tothom per tornar a donar-li

fantàstic espai per a realitzar

valor i reconeixement.

activitats culturals i socials. I no són els únics, però

També, i tot i que sona

representen a la perfecció un

a tòpic, hem escoltat

exemple de sostenibilitat com

contínuament dir que les

a concepte econòmic, social i

modes tornen, que una peça

ecològic entorn a les societats

de vestir o un estil torna

i el medi ambient.

a ser tendència i estar a


061

l’última anys més tard. Entre

un efecte sobre el canvi

El motiu canviarà en cada

altres raonaments, perquè

climàtic. Tot amb un objectiu

moment i en cada època,

la moda és cíclica. Això no

clar: reduir la contaminació,

serà diferent o farem servir

és més que la reutilització

reduint els consums d’energia

un altre que ja hem utilitzat

de patrons, colors, teixits,

i noves matèries.

amb anterioritat, tindrà més

de reciclar la idea, de reduir recursos en aprofitar els que

protagonisme o menys, però Fins i tot els vestits de

la triple R ens acompanyarà.

ja hem creat i utilitzat amb

falleres i fallers, són utilitzats

Cadascú ha de buscar la seua

anterioritat.

i reutilitzats per diferents

motivació o justificació, però

generacions fent xicotets

no ha de quedar-se ningú

ajustos, i no ho fem tan sols

d’espatlles a la realitat i hem

de plàstics, vidre, paper,

per raons econòmiques,

de ser actius en la reducció,

metall, materials electrònics,

que són molt importants,

reutilització i reciclatge,

combustibles i emissions de

ho fem també per qüestions

perquè la nostra història s’ha

diòxid de carboni per una

de contaminació i reducció

escrit i el nostre futur també

qüestió ecològica, de defensa

d’emissions en produir de

s’escriurà mentre reciclem.

del medi ambient, i que

nou tots els elements que els

Que no quede només en una

malauradament propicien

configuren.

declaració d’intencions!

Hui en dia parlem sobretot


062

om han canviat les coses,

sembla bolígraf, no desapareix

filla!!! Abans, amb un llibre

ni a la de tres!!! Uff! Senyor,

de cultura general en teníem

dóna’m paciència que és la

prou per a ensenyar-nos a

mare de tota la ciència!!!!;

llegir i escriure. - em deia la

començava el meu particular

meva mare en veure el munt

calvari. Calvari, que si ho

de llibres que tenen avui en

pense detingudament ara,

dia els xiquets.

que sóc mare i em toca pagar a mi, no era tan gran

I quanta raó que té!

penitència, ja que els meus

Ells amb menys recursos

pares s’estalviaven molts

aprofitaven més els

diners i s’aprofitaven així dels

coneixements. Les comunitats

recursos existents al si de la

autònomes, les preposicions,

família.

les taules de multiplicar, els

REFLEXIONS DE PAPER / FELI MAFÉ I DURÀ

reis Catòlics, els rius o les

Personalment, em cau

muntanyes...eren qüestions

l’ànima als peus quan veig

sabudes per tots a base de

que he de tirar al fem tots

memoritzar i recordar; en

els llibres d’infantil i primer

canvi, ara amb un món tan

cicle de primària de la meva

tecnològic, informatitzat i

filla, un dineral, per altra

replet d’informació a toc

banda, he de dir, perquè ja

de Google sembla que ja no

no es poden reutilitzar, atés

sabem quasi ni escriure. I

que estan ja escrits i pintats.

parlant d’escriure, he recordat

He mirat de donar-los a

uns dels terribles moments,

alguna ONG o biblioteca,

que per a mi suposava de

de fer-los servir per a fer

menudeta i que es repetia

bonics collages, punts de

cada inici de curs, quan

llibres o alguna que altra

arribava l’hora d’esborrar els

manualitat més com moneders

llibres que havia emprat el

o targeters, de reinventar-

meu germà el curs anterior i

los com a modernes

que jo, com a bona germana

prestatgeries, de transformar-

menuda, anava a heretar,

los en originals quadres per

reciclar i reutilitzar. Full

a l’espai d’estudi i lectura,

per full, deixant-me la vista

d’utilitzar-los com a llit per a

en la recerca d’alguna cosa

les meves mascotes, d’emprar-

manuscrita, goma en mà i

los com a llibre de repàs per

armada de santa paciència,

a l’estiu,... i ha sigut així com

mentre repetia en veu baixa

li he pogut donar una segona

un altre any més la mateixa

oportunitat i una millor eixida

feina, si ho haguera d’esborrar

a alguns del llibres de text,

ell, de segur que no escriuria

però no he sigut capaç d’evitar

tant o almenys no apretaria

que molts d’ells acabaren al

amb eixa força. Aquest llapis

contenidor blau.


063

Quines paradoxes té la

algun dia, el llibre de text pel

Avanç i tradició no haurien

vida!! Abans, maleïa l’haver

digital o les llibretes d’apunts

de ser incompatibles, tan

de reciclar els llibres del meu

per note-taking.

sols s’hauria d’arribar a

germà i, ara, ho voldria fer per no malbaratar diners ni

una perfecta combinació i Entre els enamorats de la

harmonia. Açò és en xicoteta

recursos naturals, ja que tots

lectura no tothom està a favor

escala el que ocorre als

eixos llibres són boscos talats

dels avanços tecnològics i es

centres educatius, on trobem

i recursos naturals balafiats.

qualifiquen com gent clàssica

elements de “ tota la vida”

que vol gaudir del plaer de la

com la pissarra de guix en

lectura en paper. Considere

perfecta convivència amb

de la xarxa llibres s’ha

que seria una bona solució

l’ordinador, el projector, la

intentat trobar una solució

per tal de reduir les tones de

pissarra blanca de retolador

per tal d’allargar la vida útil

paper que suposen els llibres

i la digital. Cadascuna té el

del material escolar. Així

de text i les llibretes al llarg

seu encant i la seua utilitat,

mateix, existeixen algunes

de la vida escolar. Així com

els seus defectes i les seves

fórmules, que afavoreixen

una bona manera de reduir la

virtuts, però en la varietat

la reutilització de llibres de

càrrega d’eixes pesadíssimes

està el gust, sempre i quan

text i/o lectura entre gent

motxilles, que han de dur els

es respecte al màxim el

de la mateixa població o

nostres menuts i que més d’un

medi ambient i l’evolució

forana, com són els simples

dolor d’esquena provoca, atés

no es torne en sinònim de

intercanvis, la venda de

que a un sol dispositiu podem

destrucció.

segona mà, la donació a

disposar de molts llibres i

biblioteques, ...

recursos.

Afortunadament, a través

La conscienciació de la

Qui anava a dir que

població a favor de buscar

arribaria el moment en

solucions per a no esgotar

què ja ningú lluiria a les

els recursos naturals i no

prestatgeries del menjador la

carregar-nos el nostre món,

completíssima enciclopèdia

poc a poc, està obtenint

Larousse o Espasa-Calpe?

resultats. Malauradament,

Ara a internet està tot! I

encara queda molta feina a

no has de passar-li el drap

fer, però els nostres menuts

tots els dies per a llevar-li

són la nostra salvació i amb

la pols. Encara que també

una bona educació, de segur,

trobem desavantatges com

ho podran aconseguir. Ells

problemes de vista a edats

són, moltes vegades, la veu

primerenques, problemes

de la nostra consciència i ens

tècnics de connexió, que

ajuden a rectificar i millorar.

les bateries d’aquests

Des de l’escola els inculquen

aparells també són altament

la regla de les 3R: reciclar,

contaminants, que no es pot

reutilitzar i reduir. I pel que

gaudir del tacte i olor dels

fa a la qüestió de reduir, em

fulls recentment impresos o

ve al cap si no serà possible

de l’autògraf amb dedicatòria

veure a l’escola substituït,

inclosa del seu autor/-a…


064

rna no havia pegat ull en

llit, poc a poc va anar sentint

tota la nit, malgrat ser una

com se li accelerava el cor i

xiqueta de set anys, no

un nuc a la gola li glaçava la

podia deixar de pensar en la

respiració. En breus moments

responsabilitat i en l’angoixa

havia de comunicar a tothom

que estava passant son pare.

la seua decisió sobre la festa, havia de demanar que cada

UN CONTE PER A CARME / FRAN LLEDÓ GRAU

Quim havia estat nomenat

família aportara una quantitat

feia tres anys mestre major

important per poder fer una

del gremi de fusters que

celebració que arribara a

tenia la seu al barri de

oïdes del Rei. Però ell era

Velluters de València. La

conscient de la situació per

caserna no era gaire gran

la qual passava el gremi,

cosa però acollia les reunions

moltes de les famílies ni tan

dels artesans de la fusta i

sols podien dur un plat de

servia com hospici temporal

calent a la taula, les guerres i

per alguna que altra família

la conquesta solien endur-se

del gremi que havia caigut en

els joves a batallar i la fam

desgràcia. Eren temps durs,

sovint, recorria els carrers

de fam i patiments, malgrat

del barri. Quim no es veia en

això tothom ajudava per dur

cor d’obligar els seus veïns a

endavant la comunitat sense

aportar uns diners que sabia

abandonar ningú a la seua

de bestreta que no tenien.

sort. Irna, en veure son pare El Rei Ferran el Catòlic ho

al llit va córrer al seu coll

havia dit: «D’ara endavant el

per abraçar-lo i amb la

gremi de fusters de València

seua veu d’infant li va dir;

gaudiria de la protecció i

«ho he somiat pare!, ho

patronatge de Sant Josep».

he somiat!. He somiat que

Corresponia al mestre major

fèiem una foguera al carrer

organitzar una celebració

i tots cantàvem, ballàvem

adient a la magnitud i

i rèiem..». Quim en sentir

importància del fet. Potser

la idea de la seua filla , va

des de la fundació del gremi

quedar impressionat, i va

a mans del Rei Jaume I el

decidir immediatament

Conqueridor, aquest era el

posar-la en marxa.

moment més rellevant de la història dels treballadors de la fusta.

Quim i Irna no van dubtar i van traure al mig de la plaça les quatre branques que

Quan els primers rajos de

tenien al taller, però en veure

llum travessaren la finestra

que la cosa es quedava en

de la cambra, descobriren a

no res, van decidir sacrificar

Quim assegut a la vora del

els pocs mobles de que


065

disposaven; quatre cadires i

preferir aportar tot el que

major al seu lloc. No podien

una taula que havia heretat

tenia a casa abans de veure

consentir que aquell que

dels avis. No volien veure

sacrificar-se els companys.

sempre havia vetllat per tots

patir la gent del barri, que els darrers anys els havia passat

quedara sense res. Però els fusters no

vivint baix mínims. Quim era

tardaren en adonar-se d’allò

Diuen que la unió fa la

un bon home, havia viscut

que estaven fent Quim i

força, i és veritat, però en

sempre preocupat per les

Irna, i silenciosament, com

aquest cas convindria dir que

famílies del gremi, i havia fet

aquell qui no vol, van anar

«la unió fa la festa», perquè

allò impossible per ajudar els

traient de casa tot allò que

no es recorda en València

seus membres com fora. Una

podien; una cadira coixa,

cap moment en el qual la

vegada, el fuster més major

un bressol arraconat, una

gent fora tan feliç com en

dels artesans s’havia tallat

tauleta corcada, una estoreta

aquella nit. No sol perquè

la mà serrant una branca i

velleta, etc. En un tres i no

les persones van cantar, van

Quim va anar tots els dies al

res una muntonada de trastos

ballar i van riure com mai

seu taller per ajudar-li en la

altíssima , lluïa al centre de

ho havien fet, sinó perquè

feina i poder tirar endavant.

la plaça deixant a tots els

el sentiment de germanor,

No es veia en coratge per

vianants bocabadats. Mentre,

de formar part d’un grup i

demanar res als seus, que

algú, sense dir res havia

de solidaritat va omplir de

tant estaven sofrint, i va

tornat els mobles del mestre

satisfacció tothom.


cendres, igual que ho fa l’au

066

Conten que quan les flames

generacions que l’habitaran

començaren a il·luminar la

Fènix. Que sàpigues que

en el futur. Si ho fem així,

plaça, que es podien veure

aquesta manera d’entendre

de segur que quan anem a

des de qualsevol lloc de la

la vida ha fet que la gent dels

envoltar la falla agafats de

ciutat, els veïns van anar

pobles tinga uns principis

les mans, compartirem el

agafant-se de les mans i

ferms, siga autèntica i

sentiment de satisfacció i

envoltant la «falla» en senyal

considere els veïns com part

orgull per fer les coses ben

d’unitat, en senyal de que un

de la família. La tradició

fetes que van omplir de

poble junt i solidari ho pot

fallera ens ha anat passant de

llàgrimes els ulls de Quim i

aconseguir tot. Conten també

pares a fills com a exemple

d’Irna.

que Quim no podia parar de

de la grandesa del poble

plorar de satisfacció, d’orgull,

valencià, i és llegat que hem

de gratitud i de veure com

de mantenir viu i pur, fidels

una nena de 7 anys havia

als costums heretats dels

canviat la història d’una

nostres avantpassats i que

ciutat. També conten que

constitueixen l’essència de la

van arribar notícies al rei

falla i del nostre sentiment de

Ferran de tot el que havia

poble.

passat al barri de Velluters, i que com a premi a l’exemple

Has de saber també que la

donat va manar construir la

història és un camí que anem

casa Gremial de Fusters de

recorrent tots junts passa

València que podem trobar

a passa, i que les nostres

a l’actualitat al barri de

decisions marcaran la seua

Velluters i que va donar una

direcció. És per això que hem

assignació generosa per tal

d’aconseguir també, que la

que el gremi poguera viure

falla siga un exemple de com

dignament»

les coses es poden fer amb idea de millorar la vida de

- Entens ara Carme; quan

les persones. De reprendre

et conte esta història, és

l’ús de les matèries primeres

perquè ara que seràs Fallera

originals, de la fusta, del

Major Infantil de la falla

cartró, evitant aquells que

Portal, vull que visques

fan malbé el nostre planeta.

plenament l’essència d’allò

De fer una falla que pense no

que és la falla. Vull que no

sols en els fallers d’ara, sinó

oblides mai que la falla és

també en els que vindran

sobretot germanor, unió

en un futur i que mereixen

i solidaritat. Que la gent

trobar un món i un planeta sa

unida som capaços de fer

i net. I això sols pot fer-se si

coses genials i grandioses i

tenim una ferma consciència

que malgrat desapareguen

ecològica, si deixem de

baix les flames, tenim el

pensar sols en nosaltres i

coratge de començar de nou,

pensem en tots, pensem

de reviure cada any de les

en tot el planeta i en les


067

’origen de la festa de les

més del seu creixement, per

Falles es remunta a l’antiga

l’impacte de la seua activitat

tradició dels fusters de la

a la societat i al planeta.

ciutat de València que en la vespra de la festivitat del seu

I així hem arribat a

patró, Sant Josep, feien una

dissenyar solucions com

gran foguera en els carrers

Upalet, palet de cartró 100%

davant els seus tallers per

reciclat que en comptar

a cremar tots els trastos

amb un pes més reduït que

inservibles junt a les eines

els tradicionals de fusta

de fusta que utilitzaven per a

contribueix a la reducció

treballar.

de CO2 a l’atmosfera en el transport terrestre.

Per tant, des de temps

PLANETA FALLER / EQUIP ALPESA

històrics, les Falles han tingut

Si una companyia, a més

al seu ADN com a objectiu

d’estalviar espai redueix

que les cendres acabaran i

aquest tipus d’emissions a

reduiran tots els estris.

l’atmosfera. Com seria si milers d’empreses utilitzaren

I hui, en un planeta en

aquest model i quin guany

què les economies de mig

dels seus beneficis arribarien

hemisferi encara s’aferren al

a la millora del planeta?

caduc model de gastar i tirar, la reducció, la reutilització

Però, sent les falles el tema

i el reciclat recuperen més

que estem tractant creiem

sentit que mai, ja que el

que el món faller pot i deu

planeta, a aquest ritme,

abraçar aquesta triple R.

s’acaba. I s’acaba per a nosaltres i per a ells/es, les

Des d’Alpesa, hem

generacions que venen i que

col·laborat amb nombrosos

estan per vindre.

projectes que utilitzen les nostres solucions més

A Alpesa ens succeeix

enllà del simple ús en el

un poc com al món de les

transport. Escultures i art

Falles. Des dels nostres

efímer, cobertes aïllants per

orígens hem anat de la mà del

a auditoris o aparcaments

reciclatge, de la reutilització

efímers per a actes esportius

i de l’estalvi. Les nostres

són alguns d’ells.

solucions d’embalatge estan fabricades amb matèries

Però, sens dubte el

primes com el cartró 100%

nostre projecte faller

reciclat, ja des de l’any 1991.

més emblemàtic ha estat la realització d’una falla

Visionaris o no, Alpesa sempre s’ha preocupat, a

amb 2500 tubs de cartró 100% reciclat amb unes


068

dimensions de 80 cms els

de Nevada a EEUU per a la

connectors i fins a 6 metres,

celebració del “Burning Man”

i reutilitzar és l’origen

els pilars més alts; baix

va estar exposada al centre

i el futur de tot i que la

la direcció del duo format

El Carmen i finalment fou

innovació ens ha de servir

per l’arquitecte Miguel

past del foc a la localitat de

per a cuidar del nostre

Arráiz i l’artista faller David

Torrent.

planeta perquè per contra

Moreno que va culminar amb la materialització

ensenya que reduir, reciclar

serà destrucció. Al cap i a Esta falla, que torna

la fi, tots viatgem en aquest

del “Renaixement” i que,

als orígens i estava feta

gran vaixell anomenat

després de viatjar al desert

amb cartró reciclat, ens

Planeta Terra.


069

a uns dies, després de

nivell polític s’ha utilitzat i

les pluges de setembre

se segueix fent com a arma

que tant de mal van fer

electoral per tal d’aconseguir

en diferents punts de la

vots. Estem més que farts de

península, escoltava un

sentir líders polítics de tots

grup de persones que en

els nivells -des de l’estatal

parlaven. Jo no participava

fins al local- defensant la

en la conversa, ja que no era

Natura i, després, en cas

un grup al qual pertanyia

de manar deixar-ho per a

en eixos moments, però, no

més endavant perquè hi

sé si bé o mal fet, prestava

ha sempre assumptes més

atenció a algunes frases.

peremptoris i que no poden

Deu ser un dels nostres

esperar.

vicis. La meua sorpresa,

CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA? / NEUS ORTIZ VERCHER

escoltant els contertulians,

Si donem una ullada a

va ser majúscula quan,

la història podem vore

parlant del famós vídeo de la

que ja els primitius havien

desembocadura del Xúquer

de viure depenent de les

atapeïda de canyes, alguns

condicions ambientals del

d’ells van exclamar: «Ara

lloc on residien o seguir de

que vagen els ecologistes

nòmades buscant llocs amb

a llevar-les, ja que no volen

condicions climàtiques que

que tallen els canyars...».

els permeteren una vida més

La resta va callar. No sé si

o menys assegurada. Tot

perquè hi estaven d’acord, o

tenint en compte que havien

perquè era més còmode no

de conviure amb altres

discutir.

éssers -animals i plantesque tenien les seues pròpies

Com que no em vaig

necessitats.

voler ficar enmig de la conversa, vaig callar,

Ja entre els antics grecs,

però aquelles paraules em

Teofrasto condiscípul

van fer ref lexionar. Serà

d’Aristòtil i el mateix filòsof

desconeixement, ideologia

escriviren tractats sobre la

política o simplement buscar

vida i costums dels animals i

algun culpable sense més

el medi on vivien.

motiu...? Encara que durant molt Des de ja fa anys, el fet

de temps hi hagueren

de la destrucció o no del

estudiosos de l’home i els

medi ambient ha estat un

animals i les seues relacions,

dels motius de discussió

tant entre ells, com entre

més utilitzats en la majoria

ells i la Natura, no fou fins

dels àmbits socials i fòrums

el segle XIX quan Erasmus

de converses. Fins i tot a

Darwin, avi del evolucionista


2. És a partir d’eixe

algunes de les tesis

moment quan es pot parlar

evolucionistes que després

d’ecologia com a ciència.

desenvoluparia el nét. 3. A partir de la segona Dins de l’ambient

Guerra Mundial apareixen

evolucionista del segle XIX

dues línies de treball: la

es considera el pare de

etnològica, dedicada a

l’ecologia al biòleg i zoòleg

les comunitats humanes

alemany Ernst Haeckel. Va

primitives, i la urbana

ser qui va introduir una

que s’interessa per les

nova paraula per definir les

comunitats modernes.

relacions entre els éssers vius i els seus hàbitats.

4. Encara que la

Utilitzà el terme oekologie

problemàtica de la

que ve del grec oikos, que

contaminació industrial es

significa casa, i logos, que

remunta al segle XIX, és al

significa ciència. Amb això

segle XX quan adquireix una

defineix l’ecologia com «la

dimensió global al planeta.

ciència que estudia les

D’ací naix l’ecologia política,

relacions recíproques entre

amb un gran nombre de

els organismes i el seu

moviments ecologistes i

entorn».

s’inicia el debat sobre els límits del creixement.

L’ecologia no només ha evolucionat gràcies

Quasi cent anys després

a la geografia (grans

de la primera definició de

descobriments de la Beagle

Haeckel es redefineix com

i el Challenger), sinó

«la ciència que tracta de les

també gràcies als avanços i

relacions entre els éssers

aportacions de la medicina,

vius i llur medi físic, així

la nutrició, la piscicultura, la

com les relacions amb

veterinària o l’agronomia.

tots els altres éssers vius d’aquest medi».

Arribat el segle XX es poden assenyalar diferents

L’escriptor jueu nord-

etapes orientatives en

americà Jared Diamond,

l’evolució de l’ecologia:

biogeògraf, biòleg, fisiòleg, doctor per la Universitat

1. A la dècada dels vint,

de Cambridge i actualment

es realitzen encontres entre

professor de geografia en

ecòlegs, botànics i zoòlegs

la Universitat de California

i ja es comença a parlar

en los Àngeles, té un llibre

de comunitats ecològiques

força interessant, «Armas,

mixtes i bioecologia.

gérmenes y acero». En

070

Charles Darwin va predir


07 1

aquest llibre, l’autor intenta

seriosament l’amenaça d’un

explicar com societats de

caos ambiental que podria

diferents continents del món

acabar amb la vida a la Terra

han evolucionat de manera

tal com la tenim. Si ens

tan diferent al llarg dels

conscienciem i els obliguem

segles d’història. Segons ell,

amb el vot a prendre part,

les desigualtats observades

potser encara arribem a

es deuen, sobretot, a les

temps de salvar un món

característiques de l’entorn

per als que ens vénen a

on s’han desenvolupat

continuació: fills i filles, néts

aquestes societats. Com a

i nétes...

exemple, podem dir que la civilització europea que té el seus orígens a l’orient mitjà, quan arriba molts segles després al nou continent Amèrica ho fa carregat d’armes metàl·liques, vaixells que poden travessar oceans, canons, etc, mentre que allí les civilitzacions autòctones, encara viuen en un ambient diguem-ne molt més endarrerit. I el mateix passa a Oceania i altres parts del món, malgrat aparéixer aproximadament en èpoques paral·leles. És el medi ambient qui condiciona l’evolució de la humanitat. I què fem amb el medi ambient? Maltractar-lo, explotar-lo. Durant molt de temps li hem extret a la Terra tot el que hem pogut. Unes vegades per necessitat, però moltes altres per interessos que sovint posem o podríem posar en dubte. Darrerament sembla que llevat dels EEUU i de Xina, la quasi totalitat de països industrialitzats s’han pres


072

A Encarna Sansaloni

Anem per feina doncs…

i Enric Martí

AMB GANES DE FER MÉS SANG / JORDI CAMARENA SERVÀ

L’escorxador municipal es ’ací poc finalitzarà la cimera

trobava al carrer “Matadero”

sobre el canvi climàtic a

junt al llavador. En una època

Madrid. En els pròxims anys,

tremendament masclista on

i m’atrevisc a afirmar que

les dones no ocupaven cap

en les pròximes dècades,

espai públic el llavador era el

es voran els resultats sobre

lloc de reunió. La neteja, la

els compromisos que han

cuina i la criança dels fills i

adquirit els diferents governs

filles eren tasques exclusives

vers aquest problema

de la dona. El llavador es

urgent que afecta a tota

convertia per unes hores

la Humanitat. També els

en un espai d’intercanvi

ciutadans i les ciutadanes del

d’informació i les dones es

nostre poble podem ajudar

posaven al dia de les notícies

a pal·liar i lluitar contra

i xafarderies del poble. A

aquest desafiament que segur

Benifairó i Simat encara

marcarà el nostre futur i el

es conserven. De fet, a

de les properes generacions.

Benifairó durant molts anys

Amb els microcanvis podem

he vist com algunes dones

tots i totes sumar-nos.

l’utilitzaven. Supose que per

Amb aquella frase que tant

a la neteja de segons quina

m’agrada “pensar globalment,

roba convindria i quedaria

actuar localment”.

molt més neta que amb la màquina. Aquesta funció

Tots i totes (encara més

de cohesió i protecció de

les generacions més joves)

les dones encara es dona en

tenim interioritzades les

l’actualitat. Una professora

tres R (Reduir, reutilitzar

de la Universitat que

i reciclar) i d’aquesta

col·laborava en projectes

filosofia han de beure

a l’Àfrica subsahariana

també les administracions

explicava que en una aldea

públiques. Jo, per la

havien proporcionat aigua

meua part, amb aquestes

a través d’un pou i així i

modestes lletres i des de

tot les dones d’eixa aldea

la meva ignorància sobre

continuaven anant a recollir-

els tràmits administratius,

la amb les seues marraixes

vicissituds i interessos

i recipients diversos

ocults faré un tomb per la

caminant una hora o més.

R de rehabilitació i la R de

L’explicació era que durant

destrucció que hi ha hagut

eixe recorregut podien

al poble en alguns dels seus

estar juntes fora del control

Edificis, espais públics i

dels seus pares, marits o

Monuments.

germans.


073

L’escorxador és un altre

Passant pàgina i, amb

ha de ser bàsic en la seua

cas que hauria pogut tindre

tota sinceritat, amb ganes

conservació futura. Un

un destí molt diferent. Allí

de fer més sang, hi tenim

edifici que es recupera, es

se sacrificaven els animals

la barbaritat del Passeig del

rehabilita però no s’utilitza,

que després es venien a

País Valencià. Un centre

està condemnat a l’abandó i

les carnisseries del poble

neuràlgic de vida social del

el deteriorament.

o eren consumits pels

poble en un altre temps, a

seus propietaris. A l’arxiu

dia de hui totalment mancat

municipal hi ha recollit al

d’ànima i desnaturalitzat i

la MEMÒRIA, d’allò que és

llibre d’actes del Ple de

sense cap d’atractiu. Un espai

intangible però fonamental

l’Ajuntament la feina que

convertit en una paellera

per a formar consciència de

feia el “matarife” on es

gegant en estiu per la falta

Poble i Col·lectiu. Aprendre

comptabilitzava els tipus i

de l’ombra dels arbres que

del passat en el present i

nombre d’animals que se

hi havia i un espai obert

projectar cap al futur els

sacrificaven i el sou que

on gelar-se i congelar-se

espais i edificis públics que

aquest empleat cobrava per

en hivern en no tindre cap

desitgem conservar per a

aquesta feina. Però tornant

barrera que frene els vents.

generacions futures. Hui

al destí diferent que hauria

La font que hi havia al mig,

en dia tenim eines per a

pogut tindre imaginem un

que abans havia estat en la

mostrar a les generacions

espai de mort i sacrifici

Plaça de l’Ajuntament quan

més joves aquests edificis

convertit, per exemple, en

aquest es va inaugurar, on els

i espais desapareguts. Es

una sala d’exposicions d’art

nostres pares anaven a fer-

podrien situar en els espais

amb aquella porta d’entrada

se la fotografia amb tota la

i a la vora dels edificis que

coronada pel cap de carner.

família després de casar-se,

així es designaren fotografies

s’ha deixat caure al mig d’una

de gran format i codis QR on

redona a la entrada del poble.

poder aprendre i visualitzar

Mal final.

com era en el passat (i no

A tots i totes ens cau una llagrimeta quan recordem el Prado Comarcal. “Mercado comarcal de productos del

La R de RECUPERACIÓ de

tant lluny en el passat) tal o En el 2013 es va

qual . O tothom sap que el

campo. Inagurado 18 de julio

rehabilitar el Molí del Pla.

Braç Treballador era la seu

de 1954”. Personalment,

Un edifici singular del segle

anarquista durant la Guerra

la pèrdua més important

XVII situat al bell mig de la

Civil? O que el pont del Riu

que ha tingut el poble en

vall, que presenta la planta

abans tenia tres ulls? O que

quant a Monument d’una

original sense cap afegit

hi havia una estació de trens

arquitectura sense grans

posterior. En l’actualitat,

en el Passeig Colom? Siiii

pretensions però amb

la conservació d’aquest

passava un tren pel poble fins

una càrrega sentimental

edifici i l’espai que l’envolta

els anys seixanta del segle

i emocional grandíssima.

(hem d’oblidar aquella idea

passat. Que el carrer Gabriel

Queda clar que a canvi de

de l’edifici com a element

Hernández es deia carrer

l’enderrocament tenim dues

descontextualitzat del seu

Convent. Qui va ser Gabriel

infraestructures i serveis

entorn) pel que es pot

Hernández? Que el carrer

com són el Centre de Salut

vore de brutícia i abandó

Molí es diu així per algun

i l’Escola de la Música però

està en una dinàmica

motiu… R de RECUPERAR,

crec que el preu va ser

negativa. Definir els usos

R de REHABILITACIÓ i R de

massa alt.

i el calendari d’activitats

memòRia de Poble.


074

EL PASSAT:

que no era nova, estava com si fora acabada de

DEL PASSAT, REUTILITZAR. DEL PRESENT, RECICLAR. DEL FUTUR, REDUIR / NOELIA GRAU PONS

Records d’infantesa en

comprar, perquè mon pare

tenim molts... i no ha passat

amb el seu treball s’ho havia

tant de temps. Jo recorde

proposat. Havia aconseguit

l’ahir com si fora el hui,

fer d’aquella bici, que abans

recorde uns dies de Nadal

havia estat roja i amb la qual

en família on l’enyorança

tant havien jugat els meus

dels que no estaven es feia

cosins quan eren menuts fins

present, quan jo portava un

a arribar a mi, una preciosa

vestit que feia uns anys havia

bicicleta de color blau, que

estrenat la meua germana

jo tant havia somiat tindre

per Nadal també i, eixe

i, junt a la del meu germà

Nadal el lluïa jo com si es

lluïen al menjador de casa i

tractara del millor Dolce &

brillava com si els anys no

Gabbana. Ser la menuda de

hagueren passat i, és que les

la família porta això, que

coses velles, poden tornar a

aprens a valorar el que tens,

ser belles si les reutilitzem

que reutilitzar no és una

amb els mitjans que tenim

moda nova d’ara, que és una

per fer-ho possible.

manera de millorar i, com ho sé?, pels xicotets detalls que

DEL PRESENT:

al llarg del temps m’han fet madurar.

És el que ara intente aconseguir amb les meues

Un altre esdeveniment

filles, és a dir, que siguen

de la meua infantesa que

més conscients i ensenyar-

recorde amb molta nostàlgia

los que hem d’anar a millor

és la meua comunió i, crec,

per a aconseguir un país

que no seré l’única que ha

més sostenible i que el canvi

rebut la comunió junt al seu

climàtic siga ja una realitat.

germà més major per poder

Moltes d’aquestes inquietuds

estalviar en les despeses

estan tractant-les a les

de casa. Recorde com si

escoles i també, com no, a la

fora ahir, el dia abans de la

nostra falla, on mitjançant

nostra comunió, quan els dos

tallers s’intenta que els més

junts exposàvem els nostres

menuts siguen conscients

bonics regals i els nostres

de que hi ha més d’una

vestits. El regal que em feia

forma de canviar i millorar.

més il·lusió era eixe que

Nosaltres estem intentant

havia estat possible perquè

que tots els fallers siguem

el meu pare havia invertit

conscients que podem fer un

moltes hores i el seu esforç

món millor, si tots posem

per aconseguir fer-me feliç.

de la nostra part i, aportem

Era la meua bici, que encara

el nostre granet d’arena.


075

Hem posat en marxa un

coberts quan baixem a dinar,

les seues metes. Tenen un

projecte on aprenem a

ja que portem les nostres

camí difícil, però estan plens

reciclar. I com ho estem

bosses falleres que són molt

de saviesa i de ganes de

fent? Reciclem de manera

semblants a les antigues

millorar, no sols el nostre

natural, estem aprenent dia

bosses de pa que utilitzàvem

món, el nostre planeta, sinó

a dia en quin contenidor

de tela o de punt de ganxo.

a millorar el comportament

hem de depositar els residus de forma correcta

de les persones, envers el DEL FUTUR:

nostre entorn...

i així s’aprofita el material necessari de cada producte.

Què li deixarem als nostres

Reduir, Reutilitzar i

Aprenem a no malbaratar

fills? Doncs no ho sé, crec

Reciclar, per a millorar el

i a reutilitzar els gots i els

que el millor propòsit és

món, que és meu, que és teu,

plats evitant usar els de

deixar-los una ment oberta,

que és de tots.

plàstic. Cada xiquet i també

oberta en tots els aspectes.

cada major portem el nostre

Que siguen capaços de

got o botella reutilitzable,

pensar per ells mateix i

portem els nostres plats i

arribar a conscienciar a

coberts els dies que baixem

més gent de què si vols ho

a dinar o a sopar al casal,

pots fer. Hem d’educar els

per això estem intentant

xiquets en el valor dels

reduir les deixalles, i

béns que ens ofereixen els

reutilitzem tot allò que

ecosistemes, hem de ser

podem fer servir l’endemà.

respectuosos amb el medi

Pareix una ximpleria però

ambient. La primera paraula

evitar utilitzar el plàstic de

que ens ve sempre al cap, és

gots, plats i coberts, evita

reciclatge, però en realitat,

molta contaminació envers

la primera actitud hauria

nosaltres mateixos. Hem

de ser reduir i més, en esta

aprés a què hi ha objectes

societat moderna. El fet de

que poden tindre més d’un

reutilitzar és també una

sol ús, i estem utilitzant-

bona manera de comportar-

los per a decorar el nostre

se amb l’entorn, millor que

casal.

reciclar, perquè no genera cap forma de residu, i

Una de les coses que

estalvia una bona quantitat

estem intentant i creguem

de productes nocius envers

que estem pel bon camí és

el medi ambient, que són

no utilitzar paper d’alumini

necessaris per al procés

quan portem el nostre

de reciclatge. Jo crec que

entrepà per a sopar, doncs

nosaltres ja no ho podem

ens hem fet uns embolcalls

aconseguir, però hem deixat

fallers, que hem preparat als

el camí en mans dels nostres

tallers dels divendres; també

menuts, ells tenen en les

evitem l’ús de les bosses de

seues mans el destí i el seu

plàstic per a dur els plats i

futur, i així podran obtenir


076

ui comença el nostre viatge.

amb diferents cultures

Destinació: Eslovènia.

fins arribar a finals del

Localitat: Maribor, la segona

segle XIX quan els primers

ciutat més gran del país.

pneumàtics per a rodes

Tot són nervis. L’emoció

revolucionaren el transport.

és manifesta. Alumnes i

El segle XX viurà la seua

professors estan preparats.

transformació, acompanyada

L’objectiu és un programa

del desenvolupament de

Erasmus+, finançat per la

l’automòbil.

Unió Europea, i durant el qual ens trobarem estudiants

Quin canvi! El motor de

i professors de 7 països

combustió interna i el petroli

diferents: França, Finlàndia,

canviaran el món conegut.

Portugal, Regne Unit, Itàlia,

La millora de l’automòbil

Holanda i Espanya.

i la resta de mitjans de transport, avió i tren, ho

LA HIPOCRESIA DE LA MOBILITAT HUMANA / OLGA Mª DUCAT VIÑALS

Tanmateix, de segur que cap de nosaltres es

transformaran tot i de quina manera.

plantejarà de quina manera un acte tan emocionant com

És per això que torne a

un viatge per a compartir

pensar en el nostre viatge.

experiències afectarà al

5 dies. Més de 5.247,7

nostre planeta.

kilòmetres per recórrer, la majoria amb avió i la resta

Això em fa pensar en

amb cotxe i bus. Trobem

els descobriments i canvis

normal agafar qualsevol

que al llarg de la història

mitjà de transport però no

s’han donat en el transport

trobem normal calcular la

i en les formes de viatjar.

quantitat d’emissions de CO2

Qui podia imaginar que

que emetrem a l’atmosfera.

el simple descobriment

Faig el càlcul, 60.000 Kg el

de les primeres rodes

nostre grup. Una bestiesa

conegudes fa 5.519 anys,

equivalent a la mitjana de

allà pel 3.500 a.C, en època

l’empremta de carboni de

sumèria, s’estendrien per

Sierra Leona durant 1 any,

Europa i Àsia i un nou

a prendre una dutxa durant

sistema de transport es

6 minuts 1 vegada al dia

faria realitat. Rodes que

durant 1 any i a viatjar en

giraven sobre un eix, que

tren uns 45.000 km. Però,

suportaven un carro tirat

aquest viatge està format

per animals. Un transport

per 6 grups més amb un

molt senzill que, en termes

nombre similar de persones,

de contaminació, era poc o

el que suposa un total

gens contaminant. La seua

aproximat d’uns 420.000

tècnica anà evolucionant

Kg. Una quantitat de diòxid


077

de carboni equivalent a

la utilització de diversos

passatger i kilòmetre. Quina

les emissions que un país

mitjans de transport i amb

contradicció! Voler viatjar,

com Burundi emet en un

destinacions molt més

moure’ns pel món, descobrir

any (segons dades del Banc

variades, tant nacionals com

altres llocs, compartir

Mundial de 2018).

internacionals. Tot plegat,

experiències, conviure

significa un increment en

amb altres cultures...i, a

les emissions de CO2 que es

la vegada, voler protegir el

com han canviat els temps.

multiplica per la immensa

planeta de la seua degradació

Tot ha canviat. Viatges,

massa de gent que es

i de l’efecte que els gasos

destinacions, viatgers,

desplaça anualment i per la

contaminants hi provoquen.

volum de transports com

quantitat de transports que

És el canvi climàtic i els

l’avió o els cotxes... El que

són utilitzats per dur a terme

seus efectes els que porten

abans eren vacances en

aquests desplaçaments. De

de volta i mitja a tot el

família, generalment amb

tots ells, és l’avió el més

planeta i, ara precisament,

destinació única, a la platja

contaminant, el mitjà que

coincidint amb la nostra

més propera o al poble dels

més emissions de diòxid

partida, se celebra a Madrid

iaios per estades mensuals,

de carboni provoca. Si

la 25ª Cimera del Clima

s’ha convertit en vacances

suposem que un avió porta

i la visita de l’activista

individuals, amb amics, amb

88 persones a bord, emetria

adolescent Greta Thunberg.

grups organitzats... amb

285 grams de CO2 per

Una quedada internacional

L’explicació la trobem en


078

per tractar d’arribar a

vehicle de motor que altere

acords però amb moltes

la fauna i la f lora. Resulta

absències importants i poca

obvi que un país amb una

conscienciació dels governs

gran riquesa natural i

per a aconseguir els acords

forestal cuide i protegisca el

necessaris que modifiquen

seu medi ambient. Anem bé.

el comportament agressiu

Ens agrada el que vegem. A

amb el planeta d’aquest

més, comprovem que en el

món capitalista i globalitzat.

tema del reciclatge porten

La solució és complicada

la davantera. No observem

però, pel contrari, la

brutícia, ni plàstics pel

voluntat ha de ser enorme i,

carrer i és que en 2016 la

sincerament, no es veu cap

seua capital, Ljubljana, va

apropament per trobar “la

rebre el premi a la capital

medicina comuna que ajude

verda europea. Un premi

a curar el malalt”.

de la Comissió europea a la seua gestió de residus i

Quin sense sentit! Sembla de bojos! És

a l’establiment en 2014 del programa “zero residus”.

com un “cocktail” que combina la modernitat,

Aquesta és la major

els nous estils de vida,

contradicció, alegrar-nos

els beneficis econòmics

de que aquest país prenga

del món capitalista i les

mesures per la protecció

grans conseqüències

mediambiental, mentre que

mediambientals que tot això

tots nosaltres hem generat

genera.

una gran contaminació

D’aquesta manera sols queda poder prendre

mediambiental en el nostre desplaçament.

mesures a xicoteta escala i de manera particular, a

Tornem a casa satisfets

casa, a la comunitat, al

per tot el que allí hem aprés

poble, a la ciutat, a la regió

i de tot allò que hem vist i

i, per què no, al país.

compartit, però, no podem oblidar tota la contaminació

Amb aquesta idea al

que hem generat i, sobretot,

cap, arribats a Eslovènia

una frase que diuen els

descobrim, amb agradable

experts i que ens deixa

sorpresa, que la seua llei

dubitant: “La millor

mediambiental protegeix

mobilitat és aquella que no

especialment la naturalesa

es produeix”.

i la qualitat de l’aire. Respirem. Ens alegra saberho. I a més, en els seus rius està prohibit qualsevol


079

a lluita contra el canvi

baix consum. Encara que

climàtic és un dels principals

en prenguem unes quantes,

desafiaments a què s’encara

el nivell de les emissions de

la humanitat del segle XXI.

diòxid anuals baixarà molt

Conscients del problema,

poc, però també és cert que

la majoria d’estats del món

són molt positives i les més

s’han reunit i signat diferents

fàcils d’adoptar.

acords com el Protocol de Kioto, l’Acord de París,

D’altra banda, estan

el Protocol de Montreal...

les mesures d’un impacte

amb el compromís principal

mitjà entre les quals

de baixar dos graus la

podem trobar algunes com:

temperatura mitjana global i

comprar productes locals

reduir les emissions de CO2.

i de temporada; reciclar; reutilitzar; reduir el consum;

TREBALLEM EL RECICLATGE AMB ELS NOSTRES INFANTILS / MARIAM TALENS ARTIGUES

Enguany, la Conferència

no menjar tanta carn, ja

de les parts de la Convenció

que redueix les emissions de

Marc sobre el Canvi Climàtic

metà; conservar energia, per

de l’ONU, la cimera per

exemple, amb l’aïllament a

abordar l’emergència

les cases; comprar productes

climàtica mundial de les

d’alta eficiència energètica;

Nacions Unides, se celebrarà

utilitzar el transport públic;

a Madrid i en ella van a

anar amb bicicleta; col·locar-

tractar-se les principals

nos plaques solars; instal·lar

mesures per a combatre

sistemes de climatització

aquest greu problema.

d’alta eficiència; no utilitzar eixugadora i rentar la roba

D’una banda, es troben

amb aigua freda.

les mesures d’un impacte més baix que són les que

Finalment, entre les

tradicionalment promouen

mesures de gran impacte es

les campanyes dels governs o

recomana: seguir una dieta

d’organitzacions ecologistes

basada en plantes i no en

perquè interfereixen

animals; comprar només

mínimament en la vida de

energia renovable; reduir

les persones i, a més, no

els efectes de la conducció,

tenen pràcticament cost

com ara comprant un vehicle

polític. Algunes d’aquestes

elèctric; evitar un vol

mesures són, per exemple,

transoceànic o viure sense

estalviar aigua, disminuir

cotxe.

deixalles, plantar un arbre, fer compostatge, evitar

Encara que una part

viatges innecessaris, comprar

significativa de la consecució

menjar ecològic o canviar

dels objectius per a lluitar

les bombetes per unes de

contra el canvi climàtic


gots i cuberts de casa per

les accions aplicades pels

tal d’evitar els d’un sol ús

governs, és cert que al

i encara que al principi es

final qui pren les decisions

mostraven poc inclinats,

diàries sobre el consum

anaren adoptant-ho com un

energètic som les persones.

hàbit.

És per això, que cal educar i conscienciar els individus,

Aleshores pensàrem que

en compte de creuar-nos

havia arribat el moment de

de braços i esperar que les

fomentar aquestes rutines

administracions adopten

ecològiques entre els més

mesures legislatives que

menuts, però calia fer-

puguen tardar dècades a

ho d’una manera lúdica i

completar-se. Si hui canviem

divertida, com les activitats

la nostra manera de viure,

infantils que els preparem

les mesures tindran un efecte

cada divendres.

immediat. Així doncs, la setmana Cada vegada més, la societat

següent muntàrem «el Taller

s’està conscienciant i sent

de les carmanyoles» on

la necessitat de respectar,

decoraren un tàper amb

valorar i estimar el món en

unes pegatines ressitents a

què vivim. Que els xiquets

l’aigua per tal que l’usaren

i xiquetes aprenguen la

com a recipient per a portar

importància de reciclar i com

l’esmorzar cada dia a l’escola

fer-ho és una tasca de tots:

i, que a més, substituira

govern, pares i mares, escola i

el paper d’alumini. No sols

... Per què no des de la falla?

fou una activitat en la qual gaudiren molt, sinó que

Preocupats per aquesta problemàtica, el nostre

a més, s’aconseguí el seu objectiu que era fer-ne ús.

col·lectiu faller hi decidí també actuar. Començàrem

Altres divendres anàrem

per parlar amb l’ajuntament

al Parc dels Vents, perquè

per tal que ens posara

teníem més espai i per

contenidors per a classificar

apropar-nos un poc més a la

el fem en les festes que

natura. Començàrem amb

organitzàvem. Després,

una xicoteta xerrada per

pensàrem que calia posar-

conscienciar les xiquetes i els

los de manera permanent

xiquets de la importància que

al casal, amb cartells

té el consum responsable,

informatius per als més

la reducció de quantitat de

despistats. A més a més,

residus, la separació correcta

demanàrem a tots els fallers

d’aquests i l’ús d’envasos

i falleres que portaren plats,

reutilitzables.

080

serà possible gràcies a


081


A la primera activitat

reutilitzables.... Aquestes

El segon joc consistí en

es treballaren tots els

targetes també es trobaven

una cursa entre dos equips

coneixements que s’acabaven

apegades a uns balons que

per a classificar els diferents

d’explicar. Un equip tenia

es trobaven al fons. El joc

productes, alguns d’ells

unes targetes de tot allò

consisitia en conduir les

en material imprès, als

que no s’havia de fer com

pilotes corresponents amb

diferents contenidors: el de

utilitzar bosses de plàstic

un estic de hoquei el més

paper i cartró; el de plàstic

a la compra, utilitzar piles

aviat possible.

i envasos; el de vidre; el de

d’un sol ús, abocar l’oli a la pica, tirar les piles al sòl, utilitzar gots i plats d’un sol ús... mentre que les targetes de l’altre representaven com s’havia d’actuar per ser respectuós amb el medi ambient com portar els electrodomèstics als punts nets, utilitzar piles recarregables perquè, a més són menys tòxiques, reutilitzar el paper, tirar els medicaments al contenidor que es troba a les farmàcies o utilitzar botelles


piles i el de l’oli. Guanyava qui, per descomptat, aconseguia desfer-se’n de tots en el menor temps possible i separar-los correctament. Al tercer joc n’hi havia tres xiquets o xiquetes amb un cartell de color roig penjat al coll d’un hàbit no ecològic on posava: compra amb bosses de plàstic; envasos d’un sol ús o paper d’alumini. La seua funció consistia a colpejar els companys amb un baló de “foam” per tal que quedaren suspesos del joc temporalment fins que foren salvats en ser tocats pels companys dels cartells verds. Aquests, que representaven els bons hàbits portaven escrites les paraules: reciclar, reutilitzar o reduir. Per tal que tothom poguera representar tots els rols, els cartells anaven canviant entre els diferents participants cada cert temps.


Malgrat que en totes les

les paraules que hi faltaven

activitats que preparàrem

darrere del seu plànol. Una

dinàmiques i divertides on

ho passaren d’allò més bé,

vegada recorregut tot el

aconseguírem amb escreix

la gimcana ecològica fou,

trajecte i completades les

l’objectiu plantejat. Els xiquets

sens dubte la que més els

targetes acudien al punt de

i les xiquetes són el futur de

agradà. Es tractava d’un

partida on es comprovaven

la nostra societat, per la qual

joc d’orientació on, encara

les respostes i es repartia una

cosa ensenyar-los a reduir

que els més majorets hi

bossa de tela com a premi.

els residus i l’impacte que té

destacaren, els més menudets també pogueren realitzar totes les proves amb l’ajuda dels pares i mares i gaudiren moltíssim. Cada parella o trio disposava d’un plànol del parc amb deu números que representaven les targetes que havien de trobar. En cadascuna d’elles apareixia una frase incompleta relacionada amb tota la informació que havien aprés i cada equip havia d’afegir

Foren unes activitats molt


en el medi ambient és una

seues inquietuds a les seues

als pares l’ús del paper

forma de millorar la situació

famílies, les quals també hi

d’alumini i els han insistit en

en els propers anys. Però a

han col·laborat. Ara tots els

la necessitat de reciclar. Pot

més de futur són present.

nostres infantils acudeixen

ser una utopia però seguim

Des que vam començar a

a assajar els playbacks amb

pensant que «Molta gent

mostrar-los la importància

una botella reutilitzable, van

xicoteta, en llocs xicotets, fent

d’aplicar les mesures

a l’escola amb un embolcall

coses xicotetes pot canviar el

mitjanes han trasmés les

o carmanyola, han prohibit

món».


086

es emocions són pròpies

màgia convertida en grans

dels éssers humans. Totes

projectes, este és el cas de

les emocions són vàlides,

DES-PLASTIFICA’T.

doncs totes elles acompleixen funcions importants en les nostres vides.

Tot va començar en juliol de 2018, en la XXXI trobada estatal d’Escoles

No podem desconnectar

UNESCO que es duia a

d’elles ni evitar-les, doncs

terme a Benidorm. El

són pura energia que ha

CEIP Magraner formava

d’expressar-se i deixar f luir.

part de la xarxa d’escoles

LA IL·LUSIÓ DE DESPLASTIFICAR-NOS / AMPARO ALBACETE CREMADES

UNESCO des de feia sols La il·lusió és una de

uns mesos, però teníem clar

les emocions que més

que havíem d’estar presents

caracteritza als més menuts,

en aquella trobada amb

però...què hi ha de les

molta expectació per tot el

il·lusions en els adults, no

que allí es poguera coure.

tenim tothom dret a tindre

Allà anàrem el director

il·lusions? Molts diuen

i jo, com a coordinadora

que «d’il·lusions no viuen

UNESCO del centre, molt

les persones», però sense,

cautelosos i expectants,

tampoc. Tindre il·lusió per

a posar-nos al dia. Ens

fer coses significa que cada

oferiren la possibilitat de fer

dia tens ganes d’alçar-te i

una comunicació i des de la

viure la vida, emprendre

nostra humil categoria de

projectes nous i actuar.

novells, decidírem exposar

D’esta manera, s’evoluciona

una activitat que s’estava

individualment i, a poc

treballant en anglés, sobre

a poc, a nivell col·lectiu.

un intercanvi de personatges

Sols així es pot avançar

amb associacions i una

i aconseguir, perquè no,

ONG d’altres països. Gran

canviar el món.

sorpresa ens enduguérem quan veiérem l’acceptació i el

Ara bé, tindre il·lusions

reconeixement que va tindre

no significa ser il·lús/sa, es

l’activitat entre els docents

pot mirar al cel, però tindre

allí presents, sense imaginar

els peus a terra i tindre clar

que unes hores després

que sols es poden fer realitat

resultaria ser el fil conductor

si s’acompanyen de treball

d’un projecte multitudinari.

i esforç. I si s’aconsegueix transmetre la il·lusió fins

Per la vesprada, tots els/ les

el punt d’aconseguir un

assistents ens dividírem en

gran suport, col·laboració

grups de treball. Nosaltres

i cooperació, ja us puc dir

decidírem participar en

jo que és quan ocorre la

el de sostenibilitat amb la


Comunicació CEIP Magraner intenció d’agafar algunes

dispars a les dels altres,

Aleshores cada escola havia

idees i posar-les en pràctica

des d’Escoletes Infantils,

d’establir la seua pròpia

al nostre centre. El tema

centres d’Educació Infantil

línia de treball per lluitar

de debat que triàrem va

i Primaria fins a centres

contra la contaminació pel

ser el de la contaminació

de Secundària, o centres

plàstic des del seu centre.

pel plàstic, doncs el mes

d’Educació Especial, de

Com l’activitat d’intercanvi

anterior, el dia 5 de juny de

Formació d’Adults...

de personatges que havia

2018, Dia Mundial del Medi Ambient, Audrey Azoulay,

exposat en representació A més a més, els contextos

del CEIP Magraner havia

directora general de la

i la climatologia també eren

tingut tan bona acollida,

UNESCO, havia llançat el

diferents, hi havia centres

em demanaren si podria

missatge de lluitar contra

de Galícia, Catalunya, País

adaptar-la al projecte que

la pol·lució per este residu.

Basc, Andalusia, Comunitat

allí començava a vore la

Començàrem amb una

Valenciana, Aragó, Madrid,

llum. En aquell moment va

pluja d’idees i decidírem

Castella-Lleó, Canàries...

nàixer la idea de Plastiquín,

crear un projecte en el qual

Centres prop de muntanyes,

un personatge fet de plàstic

treballaríem tots els centres

altres prop de la mar, de

que havia nascut en l’illa

educatius allí presents.

rius, de llacs, de boscos...

de plàstics del Pacífic,

Estàvem parlant de la XXXI

D’esta manera decidírem

també coneguda com el

trobada i era la primera

crear un projecte amb un

sèptim continent, i que

vegada que es plantejava

únic objectiu, però totalment

volia viatjar a tots els

fer un projecte en xarxa de

f lexible per tal que cada

centres participants per

tan gran magnitud. Cada

centre educatiu poguera

transmetre un missatge

centre educatiu tenia unes

adaptar-lo al seu context i a

d’auxili. Decidiren que el

característiques totalment

les seues característiques.

kit de Plastiquín isquera des


Una sessió del grup de treball del CEIP Magraner, ja que

Érem conscients de que

plàstic als oceans. Una vegada

la iniciativa havia sorgit del

se’ns presentava moltíssima

acabada l’estància, l’enviàrem

nostre centre, i que a partir

feina per davant i no sabíem

a Alcoi per visitar els centres

d’ací recorreguera tota

exactament els resultats que

educatius que també estaven

Espanya amb un missatge

aquella nova aventura ens

«des-plastificant-se» i on

esgarrifós, però motivador.

oferiria, però el que teníem

l’esperaven com a aigua de

clar era que al centre ens

maig.

Ja sols ens faltava un nom

esperava un equip de mestres

per al projecte, i després

que no dubtaria en col·laborar

d’una pluja d’idees i diverses

perquè esta iniciativa arribara

d’estudis i investigacions

votacions es va decidir que

a bon port.

sobre la neuroeducació

DESPLASTIFÍCATE seria l’elegit.

Hi ha una gran quantitat

on un dels grans I així arribà setembre,

descobriments és l’impacte

posàrem damunt la taula el

que tenen les emocions

projecte i ens posàrem mans

dins l’aprenentatge, és

la porta gran cap a casa,

a la faena. Immediatament es

per això que una de les

si la il·lusió havia sigut el

va crear un equip de mestres

millors maneres per establir

motor per pertànyer a la

que elaboraren el kit de

aprenentatge és el vincle

xarxa d’escoles UNESCO, i

Plastiquín, i el 5 d’octubre

emocional amb l’alumnat.

el nostre transport a aquella

de 2018, Dia del Docent,

S’havia d’aconseguir

XXXI trobada, ens anàvem

l’alumnat va rebre amb

empatitzar amb els xiquets

d’allí amb una maleta plena

molta alegria a Plastiquín i

i xiquetes perquè la

d’entusiasme i de la qual

el tinguérem al centre una

conscienciació fóra més

sobreeixien les idees per

setmana per a conscienciar-

significativa, i les tortugues

dur a terme el curs vinent.

nos de la problemàtica del

marines ens despertaven

Eixíem de Benidorm per


Arribada de Plastiquín al CEIP Magraner molta curiositat tant a ells i

Eymar, encarregada del

mostraren restes d’animals

elles com a mi, per això vaig

voluntariat de l’ONG Xaloc,

marins com closca de

decidir que seria una línia

una associació per a l’estudi

tortuga, barba de balena,

de treball molt interessant.

i conservació de l’entorn.

ous de tauró, estrelles de

Va ser en aquell moment

Gràcies a ella i al seu

mar... per conscienciar sobre

quan de sobte, el cor em

equip, aconseguiren que

l’amenaça que suposa l’ésser

va fer un bàtec i una nova

del Centre de Recuperació

humà per a moltes espècies.

il·lusió em va recórrer tot

de l’Oceanogràfic Arca del

En acabar el taller, feren una

el cos; seria inoblidable

Mar, ens cediren una tortuga

recollida de microplàstics

per a tothom alliberar una

Boba que s’havia recuperat

i aprengueren el perill

tortuga marina en la nostra

en les seues instal·lacions

d’este residu pel que fa a la

platja. Potser semblara un

per poder alliberar-la a la

nidificació de les tortugues

repte un poc impossible,

nostra platja.

marines. La següent activitat

però eixa possibilitat no la contemplava, no sense haver-

s’anomenava «La recerca Amb molta expectació,

del niu perdut» i simularen

ho intentat abans, i és per

arribà el 27 de novembre

el protocol a seguir si es

això que amb l’entusiasme

de 2018. Carla Eymar i

trobaren un niu de tortuga

com a motor, vaig començar

la resta del voluntariat

a la platja. I per acabar

a investigar i establir

de Xaloc ens prepararen

la jornada, com a acte

contactes.

diversos tallers didàctics

simbòlic, alliberaren a la

a la platja. Començaren

tortuga marina recuperada

per una introducció a la

i que els xiquets i xiquetes

somriu, i això em va fer

problemàtica dels plàstics

havien nomenat Survivor,

a mi quan per casualitat,

en la Mediterrània i el taller

arrel d’haver sobreviscut al

vaig contactar amb Carla

«Tresors de la Mar» on els

monstre dels plàstics.

La vida de vegades et


Alliberament tortuga marina

Activitat «La recerca del niu perdut» Va ser una jornada

com aquella tortugueta va

immersos/es en la primavera.

inoblidable! Ho vaig viure

accelerar el seu pas en sentir

En un parell de mesos

com una xiqueta més! La

la remor de l’aigua per acabar

les nostres amigues, les

il·lusió s’havia fet realitat!

acaronada per les aigües

tortugues marines, eixirien

Estava esborronada per

de la nostra Mediterrània

a pondre els seus ous i ens

poder gaudir amb tanta

i endinsar-se en la seua

exaltàvem sols d’imaginar

intensitat d’aquell moment

llar, un fum de sensacions

que alguna fera el seu niu

i observar les caretes dels

que et fan sentir que paga

a la nostra platja. Quan

xiquets i xiquetes al llarg

la pena l’esforç. En aquell

intentàrem saber més detalls

de tot el matí. La llagrimeta

moment estava segura que

d’este procés, quina va ser la

em rodava i no podia

aquelles criatures estaven

sorpresa quan des de Xaloc

estar més satisfeta d’haver

preparades per començar a

ens informaren de la gran

aconseguit el que allí estava

des-plastificar-se.

problemàtica de microplàstics

ocorrent. Vore la tortuga passar enmig d’un corredor

que tenim a les platges de la El curs seguia el seu

Mediterrània. Estos fan que

format per aproximadament

rumb i amb molta motivació

la temperatura de l’arena

100 personetes d’entre 6 i

investigàrem i aprenguérem

augmente, i a banda d’afectar

10 anys, mestres, famílies,

sobre les tortugues marines

al canvi climàtic, afecten a

voluntariat, membres de

mentre començàvem a

les cries de les tortugues. Per

l’Ajuntament, tothom amb els

canviar hàbits de consum

això, plens/es d’optimisme,

ulls com a plats i les boques

del plàstic que era i és

decidírem fer una neteja per

obertes en un silenci total

l’objectiu principal que

preparar el terreny i afavorir

per no entorpir el trajecte de

volem aconseguir. I com

la nidificació. L’inconvenient

tornada a casa de Survivor.

el temps passa molt de

era que les màquines de

M’esborrone sols en recordar

pressa, prompte ens veiérem

neteja no podien arreplegar


Neteja multitudinària microplàstics a 9 centres educatius amb aproximadament 600 alumnes participants i un total de 4 autobusos i distribuir els diversos torns per arreplegar i tornar a tot l’alumnat, no resultava tasca senzilla, però afortunadament la gent no va dubtar en col·laborar, i és que les il·lusions moltes vegades no es veuen fetes realitat sense el suport necessari. L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna els microplàstics i l’única

una reunió on estigueren

es va fer càrrec del

possibilitat de neteja era

presents els representants

transport dels 600 alumnes

la manual. I és per això

dels 9 centres educatius de la

i del professorat que hi va

que ens mobilitzàrem per

nostra ciutat. Vaig plantejar

participar i de les despeses

aconseguir que moltes mans

la iniciativa i sense dubtar-ho

que l’activitat suposava.

ajudaren en esta batuda. Ens

van accedir a participar. Amb

L’ONG Xaloc va organitzar la

posàrem mans a la feina i ens

molta il·lusió vaig començar

neteja a la platja i va donar

reunírem amb la regidoria

a organitzar la jornada,

les instruccions per dur-la

de Medi Ambient del nostre

sabia que era un quefer

endavant adequadament, i els

Ajuntament que convocà

complicat, doncs coordinar

centres educatius acompliren


092

les normes de puntualitat i

del grup de treball per fer

de treball perquè resultara

balanç del curs que havia

Cada Plastiquina faria

una activitat fructífera.

acabat i plantejar una línia

una ruta diferent per tal

El gran treball en equip

de treball per al curs vinent.

que més xiquets i xiquetes

i la bona coordinació

Les conclusions en general

pogueren viure l’emoció

feren que s’arreplegaren

eren positives, tothom estava

i la màgia que es crea

aproximadament 12 kg de

entusiasmat per continuar

en rebre el personatge.

microplàstics, resultat un

amb el projecte i si hi ha

Tanmateix, va coincidir que

tant esgarrifós per la gran

212 escoles de la xarxa

la coordinadora nacional

quantitat existent, però que

UNESCO a nivell nacional,

de la Xarxa d’Escoles

rebérem amb satisfacció

quasi el 100% s’han adherit

UNESCO de Cuba, Delia

perquè la neteja havia sigut

al projecte, per la qual

Vera Medina, estava present

tot un èxit.

cosa no podem sentir més

al nostre grup de treball

satisfacció de formar part de

per exposar-nos la feina

la coordinació d’un projecte

medi ambiental que estan

de tan gran magnitud.

realitzant les escoles de

Els curs va acabar i al CEIP Magraner férem balanç del projecte. Gran orgull

crearíem 2 Plastiquines.

la xarxa al seu país. En

sentia i sent de pertànyer

Un dels moments més

a un claustre tan disposat

màgics a la reunió, va ser

Plastiquín, ens va fer saber

a col·laborar en qualsevol

tornar a tindre a Plastiquín

que li havia il·lusionat molt

iniciativa que es planteja.

a les meues mans. Des de

aquella iniciativa, motiu pel

Sense este gran equip de

setembre que va emprendre

qual decidírem que el nostre

mestres, res haguera sigut

el seu viatge que no l’havíem

amiguet viatjara a setembre

possible. Estàvem molt

tornat a tindre al davant.

a Cuba per ajudar a «des-

satisfets i satisfetes dels

Era molt emocionant vore

plastificar» el país.

objectius aconseguits, de la

la gran importància que

col·laboració de les famílies,

havia aconseguit aquell

de tota la comunitat

personatge que va nàixer

la trobada per la porta

educativa i de la localitat.

al nostre centre. Mirant

gran plens d’entusiasme,

També plantejàrem les

com havia canviat em

satisfacció, idees i amb

possibles millores per al curs

podia fer una idea de

moltes ganes de dur-les a

vinent, sense dubtar cap

tot el que havia viscut,

terme, sabent que estem en

segon de la continuïtat en

dels xiquets i xiquetes

el bon camí obtenint bons

este projecte tan enriquidor

als que havia il·lusionat i

resultats.

i necessari.

conscienciat, Plastiquín era un super heroi i havia

escoltar la història de

Un any més eixírem de

I així és que continuem

Un any després d’aquell

realitzat un gran treball

sentint l’essència de DES-

grup de treball on va nàixer

de sensibilització. Tanta

PLASTIFICA’T, que va

DESPLASTIFÍCATE, ens

importància tenia que

nàixer de la il·lusió per crear

tornàrem a reunir a la

tothom el volia rebre al seu

un món millor, per treballar

XXXII Trobada d’Escoles

centre, i com físicament

els objectius de l’Agenda

UNESCO que este any es

era impossible que

2030, per emocionar i

duia a terme a Madrid. Entre

arribara a tots els centres

conscienciar l’alumnat i per

conferències i ponències,

participants, decidírem

transmetre les emocions

tinguérem vàries reunions

que en este curs vinent

que molts docents sentim


Participants a la Trobada quan realitzem la nostra feina. Però per poder fer-ho possible, era necessària la col·laboració i el suport, per això, gràcies principalment, al claustre del CEIP Magraner, a les famílies i a l’alumnat pel seu esforç i entusiasme, a l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna pel seu patrocini, a Xaloc per tot el treball realitzat i a tots els centres educatius de la ciutat que han posat el seu granet d’arena. És per això que el proper curs 2019 -2020 volem comptar amb tot eixe arriba amb molta força, amb noves iniciatives i obrint portes a noves cooperacions a nivell nacional i internacional.

Amb Plastiquín

suport, doncs el projecte


Amb Delia Vera, Coordinadora Nacional d’Escoles Unesco de Cuba Tenim més ganes que mai

Continuaré marcant metes

i a fer que les nostres vides i

de lluitar contra el plàstic

i posant tot l’esforç per

la del nostre entorn siga més

i de millorar en la mida

aconseguir-les, mouré cel

feliç i millor.

que siga possible, el nostre

i terra per aconseguir el

planeta.

suport necessari per tal que

I ja per acabar, em cal dir

Tanquem els ulls i

es facen realitat, doncs si

plantegem-nos el següent:

posem entusiasme, esforç,

Què passaria si ens

que com a persona adulta

passió, treball i cooperació,

il·lusionem tots i totes

i com a docent, no pense

cap repte és impossible.

per aconseguir un planeta

deixar d’il·lusionar-me amb els meus projectes, tant de vida com en els laborals.

millor? Sols cal donar el Dit açò, us convide a ref lexionar, a emocionar-se

primer pas...comencem per des-plastificar-nos.


095

a molt de temps que

nostres compres les bosses i

els experts en ciència i

els embolcalls vagen de dos

investigació ens diuen que

en dos.

estem esgotant el planeta i que al pas que anem, les

Igual ens ha passat amb

generacions d’un futur no

el menjar. Estem deixant

massa llunyà, no podran

de banda la nostra Dieta

gaudir de les meravelles que

Mediterrània, Patrimoni

ens ofereix la natura com

Immaterial de la Humanitat,

hem pogut fer-ho fins ara.

i ens hem agafat al menjar xinés, americà, precuinat,

Crec que allò de la

etc, contribuint així a

globalització, que no dic

esdevenir l’obesitat en

jo que en alguns aspectes

menuts i grans en un greu

no haja estat positiva, ens

problema de salut i sanitat.

ha dut a deixar de banda

ELS NOSTRES MENJARS I EL CANVI CLIMÀTIC / TERE MANSANET MANSANET

els nostres productes i els

Fent un poc de memòria

nostres costums i ens ha fet

crec que abans els

adoptar els d’unes altres

esdeveniments importants

cultures que res, o quasi

dels pobles giraven al voltant

res, tenen a veure amb

de les collites i allò que

nosaltres.

es posava a la taula per a menjar sempre era de

Ens hem acostumat a

temporada, també.

veure amb normalitat que al nostre abast i durant

Al gener, per Sant Antoni,

tot l’any tinguem qualsevol

eren típiques les coques,

aliment als comerços i hem

els bunyols i la matança del

anat introduint a les nostres

porc. Ací a la nostra comarca

cases tot allò, que els qui

no és massa freqüent des

viuen només per fer diners,

que l’electricitat és al

ens han volgut imposar i a

nostre abast i aparegueren

més, ens han fet creure que

les neveres, però a les

ho necessitàvem, que era

comarques de l’interior

imprescindible i que sense

continua convocant-se la gent

això ni som moderns, ni

en una mena de festa que fa

estem al dia, ni res de res.

que el veïnat es reunisca i hi col·labore. A més, diuen que

Amb l’excusa de la finalitat

del porc se n’aprofita tot, per

higiènica i sanitària ens

la qual cosa n’hi havia per

han embolicat amb plàstic

tenir el rebost abastit una

qualsevol producte, fins i

bona temporada.

tot, els que no es fan malbé. Hem acabat per veure normal i quotidià que a les

Al febrer, calia desengreixar bé els estris


096

de cuina perquè venia

quan al camp ja no n’hi

la quaresma i la carn

havia, és a dir, de fer pots o

Es feia també tomaca fregida

desapareixia de la cuina. Era

conserves.

amb magre, llom o embotit

el moment de les faves, les carxofes i el bacallà i els ous.

mengívola a qualsevol hora.

que és tan gustós menjar-ho Una d’elles era la tomaca

calent o com a temperatura

de la qual n´hi ha de moltes

ambient. I què em dieu

Al març, per Sant Josep,

classes. Era costum fer

de la tomaca confitada?

els bunyols de carabassa i la

coca de tomaca, pebre i

Quantes llesques de pa ens

carabassa torrada.

tonyina de sorra, perquè era

hem engolit en un tres i no res! També tenim la tomaca

A l’abril, segons el

empotada. Tot un sant dia

refranyer: “Altes o baixes a

escaldant, pelant i empotant

l’abril són les pasqües”, així

tomaca! I gràcies al bany de

que amb la Setmana Santa

Maria es possibilitava tindre

arriba el contundent arnadí,

tomaca de qualitat la resta

perquè amb tant de dejuni

de l’any.

i abstinència calia tenir l’estómac ocupat per poder

D’altra, les albergínies

oblidar-se del menjar i poder

arrebossades, torrades,

seguir les feines del camp.

farcides, fregidetes sense més... i després també

A Pasqua, el temps de

empotades. També estan els

recolliment i estretor

pebres, tant els verds com

esdevenia joia i ganes

els rojos, fregits, torrats

d’eixir, cantar i ballar les

i empotats que junt a la

cançonetes, a més de buscar

tomaca, albergínia o ceba,

el pasqüero o la pasqüera.

tot torrat i esgarrat, amb

Les colles s’ajuntaven per

una mica d’abadejo roig i

passar el dia a les casetes.

bon raig d’oli d’oliva són uns

Les xicones havien de portar

bons acompanyants per a

el berenar al xicon, berenar

qualsevol companatge . Hi ha

que consistia en la mona

res més gustós?

de pasqua i llonganissa o ou dur. Tampoc faltaven els

A més a més, les bajoques

pepitos, eixos panets tan ben

de trencar, de desfer,

farcits, sucosos i gustosos.

del confit per a fer el tan socorregut bollidet o la

A partir d’abril

nostra internacional paella,

començaven les collites

l’arròs amb fesols i naps i

de fruites i verdures que

l’arròs al forn.

generalment en diem d’estiu. A les cases les dones

Amb totes aquestes

s’encarregaven de cuinar-les

verdures que anaven de la

acabades de collir i també

planta al plat teníem per

de preparar-les per tindre´n

a passar tot l’estiu i, quan


097

venia setembre, les voreres

processar-los i no necessiten

dels carrers s’omplien de

plàstic per embolicar-los.

cacauetes assecant-se al sol

Són comerç de proximitat

per poder guardar-les per

per la qual cosa no calen

a tot l’any i menjar-les com

camions per portar-los

apetiriu torrades amb corfa

d’allà Déu sap on i, per

o sense i per a preparar

tant es redueix el CO2

els torrons de neula, que

considerablement.

barrejades amb moniato i

En segon lloc són més

sucre, no faltaven a taula per

saborosos i, per descomptat

Nadal. Fins i tot, les corfes

més saludables. D’una banda

es guardaven per encendre

perquè no porten herbicides

el foc a l’hivern.

i d’altra, perquè com que són fruites i verdures de

Crec que quan més feina hi

temporada no s’han criat

havia a la cuina de les cases

en hivernacles on s’altera

era quan es preparava el

el seu creixement i són

Nadal i les festes del poble.

completament naturals. No

Unes festes on al voltant de

cal ser tant capritxosos i

la taula es compartia família

menjar maduixes en gener,

i amistat. L’olla de Nadal

al gener, taronges!

era el menjar principal, amb pilotes que, a alguns

Finalment, cal afegir que

llocs, era dolça. Cal dir, que

són aliments completament

la resta de l’any el putxero

aprofitables ja que les

no era tan substanciós com

deixalles que es trauen del

per Nadal. Per acabar el

consum d’aquests aliments

dinar es treien els torrons,

se les mengen animals com

els pastissets de moniato i

gallines, conills, burrets...

les coques cristines. A ma

i si no també es poden

casa, quan ma mare volia

emprar en el compostatge

quedar bé amb alguna

per a aconseguir adob per al

persona li regalava una mida

bancal.

de cristines que anava a fer amb una tia seua a un forn de Tavernes.

De segur que us en vénen al cap molts més productes de temporada que no he

I... a tot açò, per què

anomenat, però cadascú que

tant de romanç amb el

enriquisca el seu rebost i

menjar? Que té a veure

la seua taula com millor li

amb el reciclatge? Doncs

convinga sense oblidar que

crec que molt perquè, en

les generacions futures es

primer lloc, són aliments

mereixen que els hi deixem

que es produixen als nostres

un món amb les millors

bancals per tant no cal

condicions.


donen per a molt.

098

uaranta quatre anys de falla

Falla a Portal de Valldigna, convertida en símbol a la ciutat i un lloc que atresora

Històries i vivències per

records, experiències i

a omplir llibres; imatges,

emocions inestimables i

fotos i quadres per omplir

inesborrables per a una

parets... les mateixes que

gran part dels ciutadans de

es queden menudes per

Tavernes i obrim les portes

albergar una falla que

del nou casal al mateix

camina i creix cada dia

carrer i a pocs metres de

per fer-se gran, no només

la ubicació inicial, amb

en nombre de fallers i de

l’esperança intacta de seguir

falleres, sinó també en

fent i creixent.

projectes i ambicions. Enhorabona a tothom! Així que amb tota la

RENOVAR CASAL / EQUIP DE LLIBRET

il.lusió que envolta estrenar casa, obrim les portes del nou casal per a celebrar un dels tradicionals sopars fallers. Aquest sopar se celebra cada any i d’aquesta manera la família fallera ens felicitem les festes de Nadal i ens transmetem bons desitjos per a l’any que prompte anem a encetar. Hem fet en un temps record una remodelació d’una discoteca tancada durant molts anys i ara l’obrim reformada, però mantenint elements de l’edifici original que conserva l’esperit acollidor i, alhora festiu, el mateix que ha d’envoltar i nodrir la festa fallera. Tanquem les portes del vell casal amb la melancolia de saber tot allò que hi hem viscut a la casa de tots els fallers i falleres de la



100

e la bombeta incandescent al

en la producció, la distribució

LED, de la ineficiència a la

i el comerç dels béns i serveis

insostenibilitat

per tal d’obtenir el màxim benefici en un mercat lliure i

Estem transformant a

competitiu.

marxes forçades el planeta que ens acull. La nostra

La bombeta incandescent,

espècie ha colonitzat

l’invent que Thomas Alva

pràcticament tots els indrets

Edison patentà el 1880,

de la superfície de la Terra.

fou la peça essencial que

Hem “adaptat” la natura per

va permetre augmentar

tal que ens resulte més útil i

els guanys. L’augment dels

més confortable.

actius fixos i el temps per posar en marxa fàbriques

DE LA BOMBETA INCANDESCENT AL LED, DE LA INEFICIÈNCIA A LA INSOSTENIBILITAT / ENRIC MARCO I SOLER

Mitjançant la ciència i la

d’acer, foneries de ferro o

tecnologia els humans estem

fàbriques tèxtils van portar

explotant tots els materials,

a una transició cap a la

els minerals, fins i tot molts

producció “nonstop”. L’invent

animals que ens fan la vida

va solucionar el problema del

més còmoda i ho fem perquè

rendiment de les fàbriques,

produesquen més beneficis.

ja que facilitava el treball

Però els recursos de la Terra

en torns. Ja era possible

no són infinits.

treballar de dia i també de nit, sense aturar la producció.

Actualment, en plena crisi climàtica no podem seguir

La bombeta incandescent fa

per aquest camí. Les nostres

llum visible per l’escalfament

accions han de ser avaluades

d’un metall dins d’un

per comprovar la seua

recipient de vidre ple d’un

sostenibilitat. És a dir, que

gas inert. En ser un procés

satisfacen les necessitats de

tèrmic a baixa temperatura,

les generacions actuals, però

la llum visible emesa és

sense afectar la capacitat de

càlida, molt pròxima al color

les futures. Han de promoure

roig. Com a conseqüència,

el progrés econòmic i social,

una gran part de l’energia

tot respectant els ecosistemes

consumida per la bombeta

naturals i la qualitat del

s’emet en forma de llum no

benestar humà.

visible, en l’infraroig, que podem notar per la calor

Però vivim en un món

intensa que es desprèn.

capitalista, un sistema

És per això que aquestes

econòmic en què els mitjans

bombetes s’han usat

de producció són, en la seua

tradicionalment també per

majoria, propietat privada, i

escalfar o per covar ous per

en què el capital s’inverteix

exemple.


dels habitatges, la bombeta incandescent és molt poc eficient des del punt de vista de la transformació de l’energia elèctrica en llum visible. És per aquesta raó que una Directiva de la Comissió Europea obligà a retirar del mercat aquests aparells d’alt consum i d’escassa eficiència energètica a partir del 2009. Deixant a banda l’eficiència, aquestes bombetes eren bastant sostenibles. Des del punt de vista ambiental, els residus que generaven no eren un gran problema, perquè els seus components, vidre (silicats), ferro, estany i el finíssim filament de tungstè que en escalfar-se produeix la llum, no són tòxics i són elements molt abundants en l’escorça terrestre. Però durant la dècada passada milions de bombetes s’han eliminat de cases, comerços i carrers, moltes vegades sense necessitat, només per adoptar tecnologies més eficients encara que no tan sostenibles. Una forta campanya de les administracions públiques promocionaren llavors, des de 2009, les bombetes de baix consum, que certament són més eficients des del punt de vista energètic,

101

A efectes d’enllumenat, siga de carrers o de l’interior


102

però que no deixen de ser

electrònics per a transformar

un tub f luorescent enrotllat,

l’energia elèctrica en llum

llegat que deixarem per a les

tal com es pot comprovar si

visible. En finalitzar la

generacions futures.

s’analitza l’espectre lumínic

seua vida útil no són gens

En l’actualitat, estem

d’ambdós tipus de llum. Un

fàcils de reciclar ja que el

vivint una nova onada de

tub f luorescent i un llum de

mercuri és molt tòxic. És

canvi de l’enllumenat públic

baix consum són exactament

un veritable perill per a la

i privat amb la promoció

iguals des del punt de

salut quan la làmpada es

de la tecnologia LED. Un

vista del tipus de llum que

trenca i els seus gasos són

nou negoci per a les grans

emeten.

inhalats. El plàstic de la

empreses d’enllumenat que

carcassa conté productes

fan mans i mànegues per

bromats retardants de flama,

introduir les noves làmpades

és sostenible ja que la

altament neurotòxics i els

als carrers, encara que

composició de les bombetes

components electrònics tenen

moltes vegades no calga.

de baix consum genera tres

difícil retorn al mercat.

A moltes parts del món

Però aquesta llum no

grans problemes: 1) contenen

difícils de gestionar. Un

les ciutats substitueixen el

mercuri dins del tub, 2)

L’enllumenat de baix

posseeixen una carcassa

consum, ja en retirada,

sodi d’alta pressió de color

de plàstic i 3) per al seu

només va ser útil en tant

groc per làmpades LED,

funcionament són necessaris

que eficient però els residus

usualment de llum blanca

una sèrie de components

que ha generat són molt

i amb un fort component

tradicional llum de vapor de

Bombeta incandescent front a bombeta de baix consum. Ángel Morales-Rubio.


103

blau. I les empreses venen

que encara que fomenta el

aquesta tecnologia com a

progrés econòmic i social,

eficient, ecològica i fins i

no respecta els ecosistemes

tot sostenible. Però ho és

naturals, ni tampoc la salut

realment?

humana.

Primerament aquests

En definitiva l’actual

LED amb llum massa

enllumenat vial no és

blavosa tenen efectes sobre

sostenible en general. Massa

el benestar de la població,

potència, molta emissió cap

els animals i les plantes.

al cel, massa punts de llum i

La llum blava és una forta

excés de llum blanca. El que

inhibidora de la secreció

cal en l’enllumenat públic és

de l’hormona melatonina,

reduir. Reduir la potència de

assumpte que s’ha relacionat

les làmpades, el seu nombre

amb problemes d’insomni,

i la seua emissió de llum cap

obesitat, depressió o

al cel, on no és necessària.

diabetis. Segons els experts,

I, només d’aquesta manera,

des del punt de vista de la

avançarem cap a la

salut, només es recomanable

sostenibilitat del sistema,

la utilització de colors càlids

reduirem residus electrònics

en l’enllumenat. A més a més

i de retruc recuperarem el cel

en la composició dels LED

estrellat dels nostres avis.

estan presents elements com l’arsènic, l’antimoni i d’altres elements estratègics, que només es troben en països en conflicte. Finalment, per al seu funcionament és necessària la transformació del corrent altern de la xarxa a corrent continu, amb el qual funcionen els LED; i per aquesta transformació cal la participació dels components electrònics. En conseqüència, el seu residu hauria de gestionar-se com a material electrònic. L’actual tsunami d’enllumenat amb la tecnologia LED, llevat d’algunes excepcions, no és, per tant, sostenible ja


104

i havia una vegada un lloc,

amb milers de colors. La

on les setmanes tenien

pluja era mala consellera i

tres dissabtes, però només

el foc reparador, però ni un

algunes. I les que no,

ni l’altre eren benvinguts

tenien tres dies de festa sí

per separat i, quan estaven

i tres també, i el dia que

junts, només et feien que

quedava lliure era dissabte

plorar.

o diumenge. Era un lloc que no eixia als mapes perquè

Les f lors eren de colors

donava la volta al món, un

vistosos i les fruites també,

lloc màgic on baix era dalt i

quan la fruita madurava

dalt també. Era tan divertit

es feia verda i quan es feia

viure allà que passaves dels

verda madurava després.

9 fins els 11 anys sense

Les peres servien per a fer

passar pels 10 i, els nombres

suc de taronja i les paraules

eren cosins prims.

sempre venien a conte. Els

UN LLOC QUE MAI FALLA / EMILIO GRAU PONS / LLETRA D’OR

gats lladraven i els gossos Tots els mesos tenien 28

miolaven però només quan

dies excepte els que no i un

era de nit, encara que feia

any sí i altre no tenien més

sol tot el dia. Llengües

d’onze mesos i menys de

de colors s’escampaven

tretze.

als carrers mentre veïns i forasters li donaven a la

Cap adult recorda aquell

llengua.

lloc, perquè allí no existeix la memòria, encara que

I és que totes les paraules

ara mateix no recorde per

eren planes i els objectes

què. Ningú hi sabia arribar,

teníem tres dimensions,

només els que es perdien i si

això sí, unes més grans que

arribaven per error, és que

altres. Ningú tenia un “no”

no hi havien arribat i és que

per resposta encara que mai

ningú que hi va aplegar ens

es preguntava res, tothom

va saber contar com ho va

ho sabia tot i si no, s’ho

fer i si ho haguera fet no ho

inventava. Les mentides no

recordaria.

existien encara que res era real, doncs era un lloc ple de

En aquell lloc, el Sol mai

fantasia, alegria i felicitat.

eixia i sempre estava, però

Això sí, la felicitat no era

quan no estava era perquè

el destí, sinó el camí per

no havia eixit. La Lluna,

arribar i quan hi aplegaves

s’avorria perquè mai era de

te n’adonaves que encara et

nit, i quan es feia fosc no

quedava molt per caminar.

eixia perquè no li apetia.

Els objectes tenien vida

Al matí sempre tronava i

pròpia i et parlaven, però

a la nit s’il·luminava el cel

només per escrit.


acompanyada. La bellesa estava a l’interior i a l’exterior la vida era bella, la vella era jove i la joventut, experiència. Tots els somnis es feien realitat i la realitat és que la vida era un somni, malgrat que tots somiaven desperts, ja que la vida eren dos dies si bé un era diumenge...i l’altre també. No cal dir que els colors eren cridaners i les paraules sordes, l’escriptura et feia sentir i l’escultura parlar, la llum era fosca i la foscor t’aclaria la vista i és que tot era del revés i la resta de l’endret. Amb els ulls oberts veies meravelles però quan els tancaves també, i no més això sinó que aquelles meravelles cobraven vida i feien de la vida un somni. I d’un dia per un altre tot estava i tot desapareixia... com per art de màgia o per la màgia del foc. I on es trobava tan estranya ciutat? Doncs a tot arreu i a cap lloc...i és que només apareixia durant tres dies, però aquells tres dies viurien amb tu la resta de la teua vida.

105

La soledat no existia perquè sempre venia mal


106

quella nit que el meu Emiliet

la falla. Aquella eminent

ens deixà per una llarga

façana d’estil neoclàssic

malaltia, el món es tornà

conservava encara intactes

fosc com la gola d’un llop.

quatre robustes columnes

Eren tantes les vivències

amb daurades volutes que

compartides en quasi tota

reflectien els últims rajos de

una vida junts que semblava

sol. Immersa en un passat

impossible poder seguir

recent, se’m feu avinent

endavant, però m’haguí

la gelor esmoladora de les

d’acostumar a viure sense

vesprades de gener mentre

ell. Amb el temps, el sol

esperava impacient que

s’endugué la boira dels dies

s’obriren les portes del

tristos i la vida ens delectà

cinema.

amb la vinguda de dues tendres criatures a la família.

Ara, coses de la vida, s’havia llogat com a casal

MODERNITAT A L’ANTIGA / MARIAM TALENS ARTIGUES / LLETRA D’OR

- Ai, Emiliet, tan de bo

de la falla, en la qual havia

hagueres conegut la teua

viscut els anys més feliços

néta Aina! Em recorda

de la meua vida junt al meu

tant a tu... És alegre,

Emiliet. Tal vegada el destí

emprenedora i ha heretat,

havia decidit que havia

fins i tot, la teua passió per

arribat el moment d’endinsar-

les Falles. Ara s’ha obstinat

me novament en aquell

a ser fallera i, com que el

món que d’ençà d’aquell dia

teu fill se n’ha desentés del

sempre havia enyorat.

tot, he hagut d’apuntar-me de nou a la nostra falla per

El local era ple de gom

tal d’acompanyar-la. No

a gom, així que seguérem

sé si serà una bona idea

discretament a les últimes

retrobar-me amb els vells

files. L’acte ja havia

amics i reviure aquells bons

començat, però de seguida

moments que passàrem

deduírem que la temàtica

junts.

del llibret girava al voltant de la igualtat. Tot seguit,

- Ja estàs altra vegada

projectaren algunes pàgines

capficada en les teus

per mostrar-ne la seua

cabòries! Vinga, iaia,

estructura i la moderna

afanya’t o arribarem tard a

maquetació i procediren

la presentació del llibret- em

a llegir els fragments més

remugà la meua néta.

commovedors d’alguns articles. El públic quedà tan

A corre-cuita arribàrem a

captivat per la qualitat del

l’antic cinema que, després

llibret que ràpidament es

de molts traspassos, s’havia

formaren llargues cues per

convertit en el casal de

poder adquirir un exemplar.


107

- Què t’ha semblat, iaia?- em

quan vam fundar la falla i

arribat el moment de tornar

condicionàrem el baix de

a involucrar-me en aquella

Vicent? Amb uns taulers,

comissió que, després de

unes quantes cadires,

tant de temps, m’havia rebut

jo era xicoteta com tu ja

un rebost i un safareig

amb les portes obertes de

me’ls col·leccionava, saps?

ens apanyàrem. Què et

bat a bat. Sí, estava decidit.

Doncs eren de les poques

semblen les instal·lacions

Acudiria a la propera reunió

produccions literàries en la

i les tecnologies que tenen

per exposar les meues

nostra llengua que estaven al

ara aquests joves? Com ha

propostes.

meu abast. Però t’he de dir,

canviat tot!

preguntà amb curiositat Aina. - Ui, m’ha encisat! Quan

ara que estic fullejant aquest llibre, que han millorat

Arribà el dimarts i, - Sí, tal vegada massa- li

desafiant-me a mi mateix,

moltíssim. Són vertaderes

contestí després d’observar

vaig concórrer al casal.

obres d’art! A més, m’ha

detingudament l’estatge.

Mentre n’obria la porta

agradat molt que la falla, a la

Al bell mig s’hi trobava

sigil·losament, anava albirant

qual molta gent aliena associa

una xicalla de totes les

les mirades de sorpresa

sols a la festa i a la diversió,

edats absorta en els seus

i mussitacions de molts

promoga també tota mena de

mòbils sense relacionar-

coneguts que, de seguida,

valors dels quals manca cada

s’hi. I no eren els únics, els

m’oferiren amablement una

dia més la societat.

adults també atenien els

cadira. Després de tractar

seus assumptes indiferents

els diferents punts de l’ordre

a la resta de la gent-. No

del dia, arribà el meu torn.

cadires i arraconar-les per fer

estic en contra de les noves

Sense adonar-me’n sentí com

ample, la gent anà apropant-

tecnologies, però malgrat que

les paraules començaren a

se a la taula plena de gots

el seu objectiu és apropar

fluir a soles dels meus llavis.

de mistela i plats de plàstic

les persones, moltes vegades

amb productes casolans que

aconsegueixen l’efecte

havien preparat els fallers

contrari. Un altre tema del

molt de temps he comprovat

mateixos.

qual caldria parlar és el dels

gratament que l’essència de

envasos. Tu saps els que

les falles com la cultura, la

se’n deuen generar al casal?

festa o la gastronomia ha

canvien eh, Carme?- em

I veig que tot va a parar al

perdurat i ha millorat amb

preguntà Pepa-. Vine i prova

mateix contenidor! No crec

escreix. Malauradament

la meua coca morena a veure

que les comoditats dels nous

no puc dir el mateix en

què et sembla.

avantatges compensen tots

quant a les relacions. No em

els efectes negatius que

malinterpreteu; el vostre

comporten. No ho creus?

acolliment ha sigut excel·lent!

Després de trastejar les

- Els bons costums mai

Quasi sense adonar-me’n em veié envoltada d’antics

- Bona nit. Després de

Em referisc, més bé, a

amics que acudien a donar-

Aquella nit no podia

me la benvinguda i les seues

dormir. Havia obert una

tecnologies. No vos preocupa

mostres d’afecte.

porta que portava molts

que els pocs fallerets i

anys tancada i era incapaç

falleretes que venen estiguen

d’assimilar totes aquelles

cara la pantalla en compte

de nou entre nosaltres. Te’n

sensacions que m’havien

d’ajuntar-se i parlar de les

recordes del primer any

provocat. Tal vegada havia

seues coses? Recordeu quan

- M’alegre molt que estigues

la influència de les noves



109

els nostres fills i filles eren

- Iaia, mira, aquests

misteri i és que aquella ciutat

menuts i jugaven a jocs de

fallerets i falleretes és

era Tavernes, però, si fa no

taula o a jocs tradicionals

el primer dia que venen.

fa, quaranta anys enrere.

a la porta del casal, o quan

Podries seure amb ells i

no ens deixaven ni sopar

contar-los el relat sobre

perquè estaven ansiosos

la ciutat més ecològica del

història, les estones

per començar els balls

món que tant ens agrada-

compartides els divendres,

que amb molta il·lusió

em proposà Aina. Així que

les rialles que sorgiren

havien preparat... I quan

altra vegada em trobava

entre tantes anècdotes, la

érem nosaltres els qui

relatant aquella història

complicitat entre pares i

amenitzàvem la vetlada amb

que no deixava indiferent

fills treballant junts o les

sainets? No podem permetre

ningú. Els parlava d’un lloc

noves amistats que anaven

que tot això es perda!

on no existien bosses ni de

fermant-se. Sols sé que hi

D’altra banda, volia parlar-

plàstic ni de paper; on la gent

hagué un abans i un després

vos d’un altre tema ben

sols utilitzava cabassos de

en una falla més humana i

diferent. He observat que es

vímet per a fer la compra;

amb més valors. Tal vegada,

produeix molt de fem, però

on els comerços no servien

en esta societat on sols

no es recicla. Tal vegada,

cap producte envasat, sinó

ens preocupa avançar, de

mitjançant jocs i tallers

que tothom comprava a

vegades caldria mirar enrere

podríem conscienciar els més

granel i utilitzava els seus

i reprendre tot allò que féiem

menuts de la importància

propis recipients; on les

bé i modernitzar-nos...però a

de cuidar el medi ambient

persones anaven cada dia

l’antiga.

perquè les expectatives

a pel pa amb un saquet de

d’un futur molt pròxim són

ganxet i abocaven la llet en

bastant negatives. Què us

una lletera de llanda que

sembla? A més a més, se

portaven de casa. De cap

n’oblidarien una estona dels

manera utilitzaven botelles

mòbils.

de plàstic perquè l’aigua estava tan neta que la treien

La proposta tingué molt

directament de l’aixeta i la

bona acceptació entre els

servien en gerres. No existien

membres de la comissió, així

els gots ni els plats d’un sol

que amb tanta ajuda dur-ho a

ús, així que utilitzaven els

terme fou tot flors i violes. El

estrictament necessaris per

primer dia acudiren sols uns

tal de no haver-ne d’escurar

pocs i folraren els cubells de

tants després ja que tampoc

les escombraries de diferents

existia el rentaplats. No

colors, però la veu anà

contaminaven perquè es

corrent-se i cada divendres

desplaçaven sempre a peu

apareixien caretes noves

o amb bicicleta. Tot i això,

que venien il·lusionades per

no eren conscients de ser

decorar una carmanyola,

respectuosos amb el medi

participar en una gimcana o,

ambient ja que eixe problema

simplement, jugar amb els

no existia. Entre cares

nous amics.

d’expectació es revelava el

No sé si fou aquesta




112

l 1973, Joan Manuel Serrat

s’han posat les piles per tal

amb la seua cançó “Pare” ja

d’establir mesures globals

feia una ferma denúncia de

i la ciutadania, mesures

la destrucció que sofria la

locals, per frenar aquesta

natura:

situació i intentar salvar el

Pare, digueu-me què li

nostre planeta.

han fet al riu que ja no canta…

Ha arribat l’hora d’actuar

Pare, digueu-me què li

i les persones cada vegada

han fet al bosc que no hi

estem més conscienciades de

ha arbres…

l’SOS que ens fa la Terra i

Pare si no hi ha pins, no

de la importància d’un canvi

es fan pinyons, ni cucs, ni

d’hàbits, un canvi del model

ocells...

de producció i consum.

Pare on no hi ha f lors,

AIXÒ ES POT SALVAR / ENCAR MIFSUD ESTRUCH / REGIDORA DE FESTES

no es fan abelles, cera, ni

I de sobte, ens adonem

mel...

que moltes de les mesures

Pare que el camp ja no és

bàsiques, que estan

el camp…

impulsant-se ara per a frenar el canvi climàtic i

Des d’aleshores, com si

reduir residus, són les que

no anara amb nosaltres i no

ja posaven en pràctica les

ens haguera d’afectar, s’han

generacions passades i, fins

continuat destruint boscos,

i tot, els que ja tenim una

contaminant rius,… I és que

certa edat. És important

en determinades èpoques es

tornar enrere a velles

posaven en valor interessos

costums que eren molt

més lucratius per a certs

més respectuoses amb el

sectors, arribant fins i tot a

medi ambient que aquelles

negar el canvi climàtic, tot

que, a curt termini, podien

i que era més que evident

semblar que ens facilitaven

el forat a la capa d’ozó, el

el dia a dia però que poc

desplaçament dels pols,

a poc han anat fent-nos

l’augment del nivell del mar,

mal a nosaltres, mal a les

la pujada de temperatures,…

nostres ciutats, als nostres rius, als nostres mars,...; en

Malgrat estar alertant-

definitiva, al nostre planeta.

nos des de feia molt de

És important mirar enrere

temps que no tenim altre

per poder avançar.

planeta i que havíem de tindre molta cura d’ell, no

Encara recorde quan

ha sigut fins que s’ha arribat

de menuda tornàvem els

a una seriosa emergència

envasos de vidre buits

climàtica, quan les grans

al supermercat o al bar

corporacions, els estats,...

d’enfront de casa, i des


113

de la finestreta del costat

això sí, les sabates tenien

i fort compromís que són

de la porta, sense a penes

les inicials escrites a la sola,

els xicotets gestos els que

arribar al taulell, deixàvem

per tal d’identificar-les quan

ens faran aconseguir grans

els envasos i arreplegàvem

anàvem a per elles, i això

objectius, perquè món sols

algunes pessetes.

delatava que ja havien sigut

en tenim un i entre totes i

reparades alguna que altra

tots l’hem de cuidar. Com

vegada.

cantava Sau a la seua cançó:

Recorde anar a pel pa amb una de les moltes bosses de punt de ganxo que havia fet

“Això es pot salvar”, espere Estos i molts moments

que amb la implicació de

la meua àvia i si encara no

quotidians, que recorde

totes i tots, el nostre món es

estava el pa fet, la deixàvem

amb certa enyorança i

puga salvar.

allí junt a moltes altres més

dolça melangia, eren el

de tela o punt de ganxo,

nostre dia a dia. Hui en

però cap de plàstic i el

dia amb la perspectiva dels

d’aquestes línies, i com

forner després s’encarregava

anys i davant la situació

faig cada any, sols em resta

d’anar posant-li a cadascú

d’emergència en què ens

reconèixer i felicitar tots els

la seua comanda. També,

trobem, pense que sense

equips de llibret de totes les

anar a la botigueta i comprar

adonar-nos-en teníem molta

falles en general i al de la

llegums o farina a granel,

més consciència de respecte

Falla Portal de Valldigna en

o comprar cafè acabat de

al medi ambient que la que

particular, per tot el temps

moldre que feia aquell aroma

s’ha tingut últimament. Per

que dediquen a l’emocionant

tan especial en l’entrar a la

això la importància de mirar

aventura que resulta moltes

tenda.

enrere per poder avançar

vegades l’elaboració d’un

i promoure campanyes de

llibret de falla. I donar-los

conscienciació per a reduir,

les gràcies per fer-nos, un

quan paràvem taula i

reutilitzar i reciclar i així

any més aquest regal literari

cadascú tenia el seu tovalló

donar resposta a l’SOS que

que és el llibret de falla.

de tela, amb una marqueta

ens està enviant la Terra.

També em ve a la memòria

o alguna anella de diferent color per tal que cada

Bona festa, bona lectura i Els fallers i falleres de la

persona sapiguera quina era

Falla Portal de Valldigna,

la seua. Així com al mig de

ja s’han posat en marxa,

la taula sempre hi estava la

ja estan actuant amb una

gerra de vidre plena d’aigua

excel·lent campanya de

de l’aixeta.

conscienciació a la qual se li ha de sumar tot el treball

Recorde les genolleres que ens posava ma mare als

Arribant ja a la fi

que hi ha darrere d’aquest llibret i tot el seu contingut.

pantalons dels xandalls per vore si podien aguantar una

Espere que amb totes les

temporadeta més. I com no,

accions que s’estan portant

les vegades que portàvem les

a terme a la falla i amb la

sabates al sabater perquè

lectura dels interessants

ens canviara les tapetes i

articles que formen aquest

que quedaren com a noves;

llibret, agarrem consciència

bones falles!


FALLERA MAJOR DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA CRISTINA MARTÍ MARTÍNEZ



emocions que hem viscut

116

ón molts els moments i les

com les nostres famílies ens hem agafat una gran estima.

juntes durant aquest any faller, sens dubte el millor

Una vegada passada la

de la nostra vida fallera i, és

telefonada, vam començar

per això, que volem recordar

a preparar i a organitzar la

els moments més importants

demanada que celebràrem

i destacats per a nosaltres.

al casal. Aquest dia va ser

Començant pel dia de la

molt emocionant ja que

telefonada i continuant per

teníem junt a nosaltres a

escriure records i reviure els

les nostres famílies i amics.

moments més especials fins

Miràrem cap on miràrem,

al dia de la cremà.

véiem com tota la gent que

RECORDATORI 2019 / GEMA I CARL A / FALLERES MAJORS 2019

estimàvem omplia de bat a Tot començà aquell 11

bat el carrer. En arribar al

de maig de 2018. Eren les

carrer del nostre casal, les

19:55h de la vesprada i les

persones presents ens havien

dues esperàvem ansioses eixa

fet un passadís. Mentre

telefonada, eixe moment que

caminàvem ens aplaudien

canviaria el nostre pròxim

com si s’acabara el món,

any faller. El moment que

en eixe moment alguna que

faria de dos camins un.

altra llagrimeta va recórrer

Els segons es feien minuts

les nostres galtes. Una

i els minuts hores, podíem

llàgrima que representava

sentir com al nostre interior

tan d’agraïdes i felices com

es començava a formar un

ens trobàvem en eixe moment

nuc. No paràvem d’agafar

desfilant entre centenars

el telèfon, alçar-lo i mirar

d’aplaudiments i compliments

l’hora. Arribaren les 19:59h

dirigits a nosaltres. Després

i un silenci profund habitava

de tanta emoció, vam passar

casa nostra, de sobte el

un fi de festa molt divertit,

telèfon començà a sonar.

encara ens fan mal els peus

Els nostres ulls s’obriren

de tant com vam ballar!

com a plats, una emoció d’alegria va omplir el nostre

Va arribar el fred i amb

cos, agafàrem el telèfon

aquest una gran ploguda

amb les mans tremoloses i

i riuada al nostre poble, i

escoltàrem el presidents de

quina gran coincidència que

la falla. Aquell dia un dels

va ser el dia de la nostra

nostres somnis es va fer

Proclamació, el 20 d’octubre.

realitat perquè sabíem que

Encara recordem el pesar

l’experiència que anàvem

que ens va envair, ja que

a viure seria única i, sens

es va haver de cancel·lar

dubte, així ha sigut. Des

uns dels actes fallers més

d’aquell dia tant nosaltres

importants. La pluja queia


117

amb gran intensitat i el

familiars i amics. Bo, en

Aquests dies sempre

vent bufava com mai, així

finalitzar aquest acte ja

quedaran presents a la nostra

que com al saló no volíem

sabíem que el nostre somni

memòria i als nostres cors, ja

arribar amb barqueta, l’acte

cada vegada estava més a

que per a nosaltres significa

es va ajornar per al dia

prop i amb ell el dia més

molt haver sigut les màximes

següent, i a més a mig dia,

esperat per ambdues.

representants de la nostra

iniciativa que ja quedarà sempre marcada, perquè

benvolguda falla, la que ens Doncs sí, després de molts

ha vist nàixer i créixer.

va ser un encert fer-ho pel

preparatius i de moltes

dia. Estàvem desvanides

visites a la modista, el

de veure el saló ple de gent

nostre cap de setmana va

presentació, els actes anaven

tan volguda per nosaltres,

arribar. No tenim suficients

sumant i tot els caps de

cosa que ens va emocionar

paraules per a descriure

setmanes els teníem ocupats

molt. Els nostres ulls es

com va ser, i tot el que vam

per actes fallers. Però ens

convertiren en mars de

sentir. El decorat i l’acte en

quedem amb la Cavalcada del

llàgrimes i les nostres galtes

sí de categoria superior, els

Ninot. Tan sols de parar-nos

en rius en veure la gran

playsbacks una passada i,

a recordar-ho i contar-vos-

ovació que ens feren en

les sorpreses molt emotives.

ho, sens posen pessigolles a

entrar a la sala. Però tot

Quina satisfacció teníem de

l’estómac. Quina vesprada

no va ser plorar d’emoció,

veure-vos a tots des de la

més inoblidable vam viure!

sinó també ens vam riure

part més alta de la nostra

i divertir molt en veure el

torre, la Torre de Guaita,

muntatge de vídeo que ens

símbol present en el nostre

de somni, no li faltava cap

van preparar els nostres

escut.

detall i totes les disfresses

Després de la nostra

Lluíem dalt d’una carrossa

tant majors com infantils eren originals i gracioses. Érem el punt de mira de qualsevol persona en arribar al Passeig de Malta. No es podeu ni imaginar l’orgull que teníem de veure’ns, ja que pareixíem unes vertaderes princeses de Disney i els nostres presidents uns prínceps genials, els més menuts venien a veure’ns dalt la carrossa i del nostre costat no es movien. Per a ells, érem els personatges reals dels dibuixos animats: Bella, Bèstia, la Ventafocs i el Príncep. Mil i una fotos ens vam fer, milers de crits en


118

passar per cada raconada del

posava mal de panxa.

nostre poble i moltes cares

Estàvem molt contentes del

per al nostre any faller, un altre record que guardarem

de satisfacció de la gent que

resultat final i això és el que

en els nostres cors per a

ens envolta. Però el millor

compta.

sempre.

d’aquella vesprada no es va quedar ací..., sinó que a

Una vegada el monument

Després de la merescuda

més d’aquesta meravellosa

plantat l’hora del veredicte

celebració, arribà el moment

experiència, el jurat

s’acostà. Per a tota fallera

que tota fallera desitja viure

qualificador ens va atorgar

major la vesprada dels

cada any faller, l’ofrena de

CINC premis!!! Les nostres

premis és la que en més

flors a la nostra Mare de

cares en aquell moment

tensió viu, ja que totes

Déu. Sens dubte aquest acte

parlaven soles i no podíem

volen ser les afortunades

és un dels més importants i

parar de botar i cridar ben

en guanyar el primer

a la vegada més emocionant

fort. Una vesprada que

premi de la seua falla. La

per a una Fallera Major.

quedarà sempre en el nostre

vesprada començà, totes

Les emocions ens recorrien

record com un dels dies més

les falles s’havien reunit a

de punta a punta el cos,

especials del nostre regnat.

la Plaça Major per a viure

cobrint fins l’últim racó.

aquell moment amb nervis.

Alegria, emoció, satisfacció,

De sobte, en un obrir i

S’escoltaven crits, cançons

orgull i admiració per la

tancar d’ulls estàvem en la

cantades per cadascuna de

festa fallera eren uns dels

setmana fallera i aquesta la

les diferents falles, música,

cents de sentiments que

comencem el dia de la plantà,

els estels començaven a

formaven part nostra aquella

dia que inicien les falles de

omplir el cel i el moment

vesprada. Aplegà el moment

2019. Encara que aquest dia

va arribar, l’acte d’entrega

més esperat, el moment

per a molts no siga de gran

de premis va començar. El

d’entrar dins la Plaça Major

importància, per a nosaltres

nom de la Falla Portal no

del nostre poble per poder

va ser un dels més especials.

podia parar de repetir-se

fer-li l’ofrena a la Mare de

Quina felicitat teníem en

a la plaça, i entre besos,

Déu. Notàvem com el nostre

veure com poc a poc els

abraçades, bots i crits cap

cor s’accelerava cada vegada

homes de la nostra falla, ens

amunt a arreplegar els

més quan véiem l’estendard

anaven portant les peces dels

premis vam anar.

acostar-se a nosaltres per

nostres monuments, i poder viure com de peces xicotetes

rendir-nos honors. En aquell Però la nostra gran

moment l’emoció va ser

aquests agafaven forma, i

sorpresa va ser quan vam

grandíssima i en plors vam

com l’artista faller es fixava

sentir: “segon premi falla

esclatar. Seguidament els

en cadascun del detalls i

Passeig”. En aquell moment

nostres músics ens van tocar

amb molta delicadesa creava

ens havien donat el premi a

València i pel mig d’aquell

una grandiosa obra d’art.

la millor falla infantil. Els

gran passadís format pels

Els nostres monuments

nostres ulls es van convertir

nostres fallers, vam desfilar,

transmetien una bellesa i

en rius d’aigua, els nostres

però els nostres ulls miraven

elegància que enamorava

crits es podien sentir fins

directament als de la Verge i

tothom que passava pel

la lluna i amb els nostres

els nostres oïts se centraven

seu voltant. Sols en pensar

bots quasi podíem tocar el

en cada aplaudiment i

que el dia 19 ens hauríem

cel. Aquest moment s’havia

paraula bonica que rebíem,

d’acomiadar d’ells se’ns

convertit en un record més

com si d’una reina es



120

tractara. En aquell moment

falla ja estava cremant-

les nostres pregàries anaven

se. Les flames, pintaven

per la paciència que han

dirigides per a les persones

les cares de les persones

tingut amb nosaltres;

que més ho necessiten i per

d’una llum taronja i, poc a

als encarregats de tots i

a tots els nostres familiars i

poc, consumien els nostres

cadascuns del actes que han

amics.

monuments. El fum, que era

format part del nostre gran

igual de negre que el carbó,

any faller.

Aquest acte el recordarem

a les delegades de protocol

cobria fins l’últim estel. Quan

sempre com el més

l’última flama es va apagar,

També GRÀCIES,

emocionant de tots.

una gentil brisa va alçar les

a les nostres regines,

cendres del terra i poc a poc

acompanyants, presidents,

van començar a volar pel

vicepresidents i familiars,

setmana fallera va arribar,

cel, guiades pels estels més

doncs heu estat en tot

dia que esperàvem amb

brillants en aquella nit de

moment al nostre costat i

tantes ganes però amb sabor

San Josep.

heu fet de cada acte una

L’últim dia de la nostra

agredolç perquè no volíem que arribara a la seua fi.

gran festa, ja que cadascun Tots aquests moments

de vosaltres ens heu aportat

Pel matí a l’eucaristia vam

que us hem contat semblen

una cosa diferent. Aquest

anar i la mascletà els quatre

històries que les reines del

2019 ha unit i creat unes

representants de les dues

contes de fades no han tingut

grans amistats que mai se

falles guanyadores vam

el plaer de viure. Centenars

separaran.

encendre. Mascletà que

de records que estaran en el

donava fi a les que serien les

nostre àlbum de la memòria,

falles de 2019.

per a tota la vida i que uniran

família i amics, per fer

les vides de dues persones.

realitat aquest somni i no

Milers de rialles juntes,

perdre’s cap detall d’aquest

observar com els nostres

mirades expressives en els

gran any faller. Us estarem

monuments passaven de ser

moments més oportuns,

eternament agraïdes per tot

obres d’art gegants a simples

gestos d’estima i abraçades

el que heu fet.

cendres. El moment arribà i

infinites...

Per la vesprada, vam poder

els minuts passaven molt de pressa. La gent començava

I com no, a la nostra

En fi, moltíssimes Sols ens queda donar les

GRÀCIES a tots vosaltres,

a vindre i envoltaven el

GRÀCIES a la comissió per

a tots els fallers d’aquesta

monument. Encara no

permetre’ns viure aquesta

gran comissió, a tota la gent

havíem assimilat que el

experiència tan bonica

que ens ha acompanyat a

que havien sigut les nostres

juntes; als encarregats de

cada acte, a cada cercavila,

falles s’anaven a acabar en el

presentació; al grup artístic

a cada despertà i a cada

moment que l’última flama

en general; a les delegades

moment per fer-lo més

s’apagara.

de cavalcada; als delegats

gran si cap. Sense la vostra

de llibret; als xocolaters

presència, el nostre any no

Vam encendre la traca,

de falles per fer-nos eixe

haguera sigut tan meravellós

traca que donaria punt i

xocolate tan bo per a les

com imaginàvem. Ha estat

final a les nostres falles,

despertades; als encarregats

tot un orgull representar la

les FALLES DE 2019. I en

de monument i crítica; al

Falla Portal en les FALLES

un tancar i obrir d’ulls la

nostres cuiners de falles;

DE 2019!









128

nguany em dirigisc a tots

Enguany, tinc el gust de

vosaltres com a president

compartir el càrrec amb la

de la meua falla per segona

nostra Fallera Major, Àngela,

vegada.

el President Infantil Jaume i la nostra Fallera Major

És ben cert que anys

Infantil, Carme. Sé que serà

enrere mai haguera esperat

un gran any per a nosaltres i

ser president de la nostra

espere gaudir al màxim amb

falla, però les vivències de

tots ells i les nostres famílies.

l’any anterior, han fet que m’agafe el càrrec amb més il·lusió que mai.

Sols em queda dir que la falla és de tots, per a tots i hem de tirar-la endavant

Ser president no és fàcil.

entre tots.

Fàcil és portar la presidència

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT / JUAN BAUTISTA MAFÉ ESCRIVÀ /

amb la comissió que tinc.

Les portes del casal estan

Gent incansable que treballa

obertes de bat a bat per a tot

dia a dia i que amb la seua

el que vulga aportar el seu

dedicació, experiència i saber

gra d’arena.

fer aconsegueixen que el camí per portar endavant la nostra falla siga molt més fàcil. No hi ha cosa que òmpliga més d’orgull un president que sentir-se recolzat i, tant els membres de la comissió com la meua família, ho han fet. Per tant, com a màxim representant, sols em queda agrair-los tot el que fan per la nostra falla.

Espere que tots passem unes grans falles 2020.



EL PASSEIG PER L A FESTA FALLER A DE JUAN BAUTISTA MAFÉ ESCRIVÀ / TERE /

130

n cop més, cal escriure la

costat dels navegadors més

vida fallera d’un President,

capaços i la teua capacitat

el President de la Falla

no té límits. Ningú triomfa

Portal de Valldigna de l’any

sense esforç, aquells que

2020. Sembla un any més,

triomfen deuen el seu èxit

un cicle més, però per a

a la seua perseverança, i

tu, Juanba, no és un any

com bé vas dir al teu últim

qualsevol doncs són nous

discurs, deus molts dels

records que es quedaran

teus èxits a la teua família

per sempre gravats a la

fallera. Gràcies a aquest

teua història fallera. Són

suport, hem après que l’amor

moltes les coses que al

i l’orgull de tenir una gran

llarg d’aquests dos exercicis

família a la falla, creix quan

fallers la teua família i els

es reparteix. Sé que t’has

teus amics t’hem dit, molts

envoltat de gent meravellosa

els sentiments que t’hem

a la qual escoltes i demanes

volgut transmetre, però no

consell, però també sé que

puc deixar perdre l’ocasió

escoltes els consells del

que em dona el llibret faller

teu cor per fer que la falla

cada any per recordar-te

ocupe un lloc important

molts d’eixos sentiments. Al

en el dia a dia de tots els

cap i a la fi, aquest escrit

fallers.

el podràs tornar a llegir quan hagen passat molts

Soc conscient que moltes

anys d’aquesta meravellosa

vegades et sents culpable per

experiència que per a tu ha

ocupar massa del teu temps

estat ser President de la teua

en les teues funcions de

benvolguda falla.

president, però els xiquets i jo bé sabem que intentes

Durant les falles de

compensar-nos quan pots

2019 has viscut moments

ja que sempre hem estat el

irrepetibles que aquest any

primer per a tu. El dolor és

tindràs la sort de reviure i

temporal, i la satisfacció és

de tornar a disfrutar, però

per a sempre.

aquesta vegada ho faràs amb molta més experiència.

Viu, aprofita el temps,

Moments que encara que ja

gaudeix cada instant perquè

hages experimentat, segur

totes les batalles de la vida

que gaudiràs com el que

serveixen per a ensenyar-nos

més.

alguna cosa, i nosaltres, la teua família i la família que

Estic segura que

t’has format amb la teua

aconseguiràs tot el que et

dedicació i esforç, lluitarem

proposes, perquè els vents

AMB TU sempre que ens ho

i les ones estan sempre del

demanes.





“Colguen les gents amb alegria festes...” Ausiàs March uan volem dir amb lletres i sintagmes, fugint del tòpic fals i els compliments, el goig que amera els nostres sentiments, brollen potents del cor encesos magmes. I no es pot fer un poema amb paraules, perquè ens corprén un silenci intrús embolcallat en vivències com baules que s’encadenen a un somni profús. Per això tu, que et sé tan emotiva, sabràs entendre el secret d’aquests mots d’una intenció sincera i afectiva i desvetlar-ne el sentit, perquè pots

A L A FALLER A MAJOR / AMB CANT DE MEZZO / ÀNGEL A MAGR ANER MIFSUD / ROSA MAGR ANER GR AU

endevinar el gaudi que t’espera en un present i un futur deliciós i assaborir el temps com a fallera que viu la festa en un any venturós. Sents pianet ta joia i joventut, mig fort, el so del desig de bellesa, però intueixes el pas del temps mut, que ensorrarà eixa fútil fortalesa. Poc romandrà d’uns deliris ufans: uns encenalls d’una falla que crema, un gust insípid d’una fruita sema quan no és l’amor qui sustenta els humans. Assaboreix i canta fort l’estima! Amb un to empàtic i de senzillesa, canta fortíssim l’amistat, sublima la germanor en tota avinentesa. Fina dolçor desprén la teua veu, amb tants matisos, tanta subtilesa, que, al teu cant, no li cal altaveu! Ens enamora la seua puresa! Àngela, fes del transcurs dels teus dies la partitura de gràcils melodies i amb goig de viure l’art, canta’ns i balla, abans que es torne tot cendres de falla!



136

uan en una casa es respira

l’Ofrena i entrar tu sola i a

ambient faller, la família se’n

peu, et proposà tornar a casa

contagia.

i tu, cabuda i amb decisió ferma, et negares, que volies

Àngela nasqué un mes de

anar al passacarrer i, així ho

maig de 1995 i ja, mesos

férem: a peu, amb els pirris

abans de nàixer, visqué

ben col.locats i sense perdre’t

cada acte faller des del meu

cap ball.

interior. És tant l’orgull que sents El fet d’estar embarassada

per la teua falla que des de

i a dos mesos de nàixer tu,

ben menuda no has dubtat en

Àngela, no em va fer que em

ocupar un càrrec quan t’ho

detinguera davant la festa,

han proposat.

la pólvora, el poc dormir, la

EL PASSEIG PER L A FESTA FALLER A D’ ÀNGEL A MAGR ANER MIFSUD / LLUÏSA MIFSUD /

música….tot anava entrant a

Recorde quan, amb tan

través dels meus sentits i tu

sols 7 anys, t’elegiren Regina

n’anaves aprenent.

Infantil de la Festa. Quin comboi! No ens vam perdre

Ara després de 24

res. Des de bon matí ens

anys este sentiment, este

posàvem la brusa, el mocador

despertar en sentir la paraula

i a tirar coets, tot seguit

“FALLES” està present en la

passaves el matí als jocs

teua vida i t’acompanya en

infantils, en arribar després

cada pensament.

de dinar molts xiquets i xiquetes queien rendits

La iaia Amparo, la tia

al cansament però tu sols

Amparo i jo sabíem que

preguntaves: Mamà, quan em

series una gran fallera i no

faràs els monyos?, no vull fer

dubtàrem en apuntar-te a la

tard!”

falla des del minut ú. Aquesta implicació Jo em vestia en cada acte

augmentà quan l’any 2006

perquè no sé a qui li agrada

ens proposaren ser Fallera

més este món si a tu o a mi i,

Major Infantil. 11 anys

sempre et duia al meu costat

tenies quan accedírem que

i no és que volgueres anar al

representares, junt a Noe

braç, no, volies anar a peu,

Grau, la Falla Portal en

volies que les sabates feren

cada acte faller. I si fins

soroll, que el tacó anunciara

ara no volies arribar tard

que anaves vestida de

a cap acte, imagina’t com

valenciana.

seria la situació a partir d’ara. Descansar no sabies

Recorde quan tenies 2 anys que, després d’anar a

què era perquè no volies perdre’t cap festa ni acte que


137

passara. Obries els ulls per

Enguany, el 2020 serà un

a contemplar i retindre en la

any on veurem a una gran

memòria tots els moments, i

fallera, una gran persona,

en són tants els records que

una gran amiga i, per

guardem d’aquell any!

descomptat, una gran filla.

A mesura que anaves fent-

Seràs, Àngela, Fallera

te major et feres amb una

Major, de la falla que t’ha

gran colla fallera, tu sola

vist nàixer i créixer, de la

acudies al casal, assajaves

falla que ha confiat en tu en

per als playbacks, ajudaves

grans moments, de la falla

en la cavalcada del ninot,

que portes al teu cor.

reunions no, perquè anava jo, però n’estaves assabentada de

Filla, no tindràs temps

tot el que passava al voltant i

per a res però tampoc el

sempre et veia, en parlar de

necessites perquè quan una

la falla, amb un somriure i,

cosa es fa de bon grat i amb

és que qui ho porta dins, ho

il.lusió es trau temps d’on

porta i no hi ha dubte que tu

siga. Aniràs a cada acte, et

ho tens interioritzat.

posaràs les millors gal.les, ballaràs, riuràs, disfrutaràs

L’any 2015 és un gran any

i jo, junt a la teua família

en els nostres records. El teu

i amics, ho viurem al teu

germà Lluís, que és l’únic que

costat.

ens segueix la vena fallera, es convertí en President Infantil

Serà un any inoblidable i en

i, quina millor Regina Major

especial per a tu, gaudeix-lo

de la Poesia que tu, la seua

tant com pugues.

germana! Quin any de bojos! Monyos, vestits, jupetins que apreten, faixes que molesten però, ho portàrem endavant, perquè tu tingueres paciència i m’ajudares a què Lluís disfrutara tant o més que nosaltres i, a què ton pare no ens enviara a la Xina sense bitllet de tornada. El temps passa i ens fem majors, els somnis volem que es complisquen, jo els meus com a fallera ja els tinc complits, però em falta veure els teus.




és un plaer per a mi, adreçarme a tots vosaltres com a President Infantil de la nostra falla, La Falla Portal. Vull donar les gràcies a tota la comissió i, en especial, a la comissió infantil per estar sempre ahí. Encara que sou els infantils, sou una gran comissió i ho heu demostrat al llarg de tot l’any omplint el nostre casal de gom a gom, cada divendres, cada diumenge o cada assaig de

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL / JAUME BONONAD FERRER /

playback, per exemple. Ara ens queda gaudir de la setmana gran, així que us anime a participar en tots els actes que la nostra falla ha preparat per a les festes Josefines. Per a mi és un orgull compartir aquest any amb Carme, Àngela i Juanba, que junt a les regines i els seus acompanyants de segur que passarem un any inoblidable i el recordarem per sempre. Les portes del casal estaran obertes per tot aquell que vulga gaudir de les Falles Us espere!

140

stimats fallerets i falleretes,


141


142

uin tema més entranyable

compartit amb ell hores

i apropiat per a tu, Jaume!

de casal i festa al Carrer

Quan les encarregades

Major, “no ho has furtat, ho

em digueren que havia de

has heretat”.

redactar un escrit per al nostre llibret sobre la teua

Passaren els anys, i

vida com a faller, no sabia

volgueres representar la

molt bé per on començar,

teua falla d’una manera

però del que sí n’estava

més especial. Així

segura era de que l’escriuria

que començares sent

ben orgullosa de fer-ho

acompanyant de regina,

com a mamà del President

després passares a ser

Infantil, el meu “bebè”,

vicepresident i ara ja eres

perquè per a mi sempre

el nostre President Infantil,

seràs el meu menut.

un càrrec que estàs portant amb gran orgull.

EL PASSEIG PER L A FESTA FALLER A DE JAUME BONONAD FERRER / L A MAMÀ /

Calia començar pel principi i el teu inici va ser només

Encara que l’inici de la

acabares d’omplir la nostra

teua presidència va ser un

llar d’amor, el dia que vas

poc caòtic perquè quan et

nàixer, el deu de novembre

feren la telefonada estaves

de 2006. Encara que el teu

malalt i no pogueres baixar

començament a la falla es va

a la falla. En posar-te bé et

produir quan vas ser un poc

feren una gran festa i amb

més major, ja que la mamà

molta satisfacció deies a tots

no era massa fallera i el papà

els xiquets i xiquetes de la

treballava. Així que fins

falla com estaves de content.

que no ens ho vas demanar

A partir d’eixe dia, sempre

no vas ser faller, però la

estàs preparat per a tot:

teua sol·licitud va arribar

dinars, sopars, activitats

prompte i als quatre anys

infantils... i per això a casa

vas emprendre el teu camí

tenim cada vegada més clar

com a falleret de la teua

que eres un gran faller i

benvolguda Falla Portal.

cada dia que passa tens més estima per la teua Falla

Des d’aleshores ençà

Portal.

t’has convertit en un gran seguidor de la falla. Et poses

Sols em resta desitjar-te

molt nerviós quan arriba

que gaudisques del teu any

cada acte i més, si cap, quan

de president amb la teua

arriba la setmana fallera, ja

fallereta, Carme i, amb tota

que eres un xiquet a qui li

la gent que t’envolta. Tota

agrada molt la festa fallera,

la teua família esperem que

i com bé diuen tots els qui

siga un any inoblidable per

coneixen ton pare i han

a tu.


tu, així com saps que faré el que faça falta i estiga a les meues mans per tal que tingues el millor any. Enhorabona president i a per les falles de 2020!

14 3

Saps que la mamà t’estima molt, que estic a la falla per




la felicitat que sents per ser la Fallera Major Infantil. Tots sabem que et feia molta il·lusió i vore com es complixen els teus somnis m’ompli de satisfacció. Em sent orgullosa de vore’t com a representant de la nostra benvolguda falla i estic impacient de viure amb tu aquest any, amb la mateixa emoció que vas viure tu el meu.

A L A FALLER A MAJOR INFANTIL / CARME PACHÉS SERR A / NEUS PACHÉS

La teua germana com sempre, al teu costat. Et vull molt!

146

arme, els teus ulls reflexen



148

arme, la festa fallera i tu

Van anar passant els anys

heu anat de la mà des que

i, tu vas anar fent-te major

vas nàixer. Ja des de ben

a mesura que cada vegada

menudeta comptaves els

vivies amb més intensitat tot

dies que faltaven per a

el que envolta el món de les

la presentació o per a la

falles.

gran setmana, doncs el que desitjaves amb més

Així que va arribar l’any

força era que arribaren

2018 i vas ser nomenada

eixos meravellosos dies i

com a regina del foc. Quin

poder posar-te el vestit de

any més especial i com de

fallera. Només vestir-te

bé ho vas passar! Millor dit,

de valenciana els teus ulls

com de bé ho vau passar. Va

s’encenien d’il·lusió i d’alegria

resultar ser un any ple de

i disfrutaves de cada acte al

rialles doncs tots i cadascun

que assisties.

dels representants infantils

EL PASSEIG PER L A FESTA FALLER A DE CARME PACHÉS SERR A / ELS PARES /

de la falla éreu un grupet Des d’aleshores ençà, no

d’amics molt ben avinguts;

t’has perdut ni una cavalcada,

a més, durant aquests dos

ni un play-back, ni una

darrers anys heu tingut cura

presentació, ni una excursió,

de la vostra amistat i hui en

ni cap activitat infantil... res

dia encara ho sou més.

de res. T’encanta participar en tot i de tot.

Carme, a la teua vida com a fallera sempre has estat

De tots eixos anys, l’any

acompanyada per Jaume,

2012 va ser molt especial

qui ha sigut el teu amic i

per a tu, doncs la teua

company de falles des de ben

germana Neus va ser la

menuts. Per això, ara també

Fallera Major Infantil i

ha volgut estar al teu costat i

tu et senties desvanida i

ser el teu President. Així que

estaves molt il·lusionada.

estic segura que compartir

Durant aquell encisador

el teu regnat amb ell i, amb

any, sense perdre’t ni un

Àngela i Juanba, serà una

detall, cada moment viscut

experiència que vos quedarà

pareixia teu. Veritablement,

gravada per a sempre. Sense

aquelles falles de l’any 2012

oblidar-nos que comptareu

vas fer molt bé el paper

també en tot moment, com

“d’acompanyant”, això sí,

no, amb la companyia de les

en el fons tots sabíem a

regines i acompanyants.

casa que esperaves ansiosa que arribara el dia que els acompanyants foren per a tu.

Disfruteu de cada minut faller de l’any 2020. T’estimem!





VICEPRESIDENT Arturo Alario Vidal REGINES I ACOMPANYANTS FOC Elena Manclús Gimeno Mario Enguix Arlandis POESIA Clara Mestre Gascón Ximo Gascón Bononad ART Sara Gómez Palomares Josep Lluís Peiró Cuñat FESTA Tania Fons Sala Jose Donet Grau


VICEPRESIDENT Guillem Solanes Andrés REGINES I ACOMPANYANTS FOC Gal·la Blasco Escrihuela Batiste Serra Rentero POESIA Eva Sanchis Sifres Arnau Gascó Borràs ART Ainara Mafé Mifsud Ferran Pons Barber FESTA Valeria Altur Mateos-Aparicio Carles Durà Serra


COMISSIÓ

Arturo Alario Vidal

15 4

PRESIDENT Juan Bautista Mafé Escrivà

Cándido Jiménez Mompó

Amparo Albacete Cremades

Sergio Lozano Carralero

Natàlia Alberola Estruch

Juan Mafé Vidal

Mªjosé Almiñana Palomares

Esther Magraner Enríquez

Gemma Altur Alonso

Luis Magraner Escrihuela

Pepe Altur Grau

Imma Marco Castelló

Antonio Javier Altur Sánchez

Rosalia Mateos-Aparicio García

Sylvie Andrés García

Encar Mifsud Estruch

José Armengol Sala

Lluïsa Mifsud Tormo

Pepi Barber Pons

Laura Muñoz Alberola

Imma Bononad Plancha

Neus Ortiz Vercher

Sílvia Borràs Chofre

Javier Pachés Balaguer

Gemma Burgos Mancha

Marta Pallás Martínez

Mario Camarena Colomar

Ximo Palomares Pérez

Salvador Carbó Climent

José Peiró Climent

Lucia Díaz Escrihuela

Christian Peiró Cuñat

José Donet Grau

Josep Lluís Peiró Cuñat

Carlos Durà Bono

Josep Peiró Garcia

Santiago Durà Langa

Ximo Peris Sala

Vicent Enguix Alberola

Emilio Felipe Pons Meló

Mario Enguix Arlandis

Arantxa Pons Fuster

Vicent Enguix Torres

Marian Rentero Martínez

Ana Escrivà Company

Juan Ripoll Menent

Déborah Espí Selfa

José Saiz Blasco

Ximo Estruch Crespo

Dani Sala Calafat

Adrián Felis Grau

Salvador Serra Ivars

Gema Felis Grau

Juan Bautista Serra Gascó

Juanjo Felis Grau

M. Carmen Serra Gascó

Ximo Felis Ortega

Juan Serra Magraner

Juan Felis Sancho

Lara Sifres Camarena

José Fonseca Martí

Andrés Solanes Felis

Marta Grau Ábalos

Mariam Talens Artigues

Joanfer Grau Estruch

Pilar Talens Artigues

Marisa Grau Estruch

Toni Talens Giner

Pura Grau Hernández

Ximo Talens Marrades

Maite Grau Pedraza

Pep Tarcons Albert

Emilio David Grau Pons

Cristina Tarín Giner

Mª José Grau Pons

José Nicolás Teruel Alcaide

Noelia Grau Pons

Dalina Torres Vercher

Sara Gómez Palomares

Miguel Vercher Borràs

Olga Hidalgo Fernández


155

COMISSIÓ INFANTIL

PRESIDENT Jaume Bononad Ferrer

Mireia Alario Tarín

Carla Grau Pons

Paula Altur Mateos-Aparicio

Axel Jiménez Escrivà

Valeria Altur Mateos-Aparicio

Andreu Jiménez Escrivà

Belén Armengol Saiz

Eugeni Mafé Mifsud

Maria Armengol Saiz

Ainara Mafé Mifsud

Olimpia Arnau Enguix

Carla Mifsud Hidalgo

Júlia Arnau Enguix

Josep Ortiz Armengol

Gal·la Blasco Escrihuela

Aitana Ortiz Armengol

Yago Bononad Bordes

Carme Pachés Serra

David Bosch Escrivà

Llum Palomares Díaz

Martina Bosch Martí

Paula Palomares Díaz

Anna Camarena Saiz

Gala Peris Grau

Guillem Camarena Saiz

Joel Peris Grau

Carme Carbó Grau

Álvaro Picon Enguix

Gea Company Escrivà

Ferran Pons Barber

Carla Díaz Grau

Alejandra Pons Barber

Maria Escrihuela Morales

Alexia Ripoll Pérez

Irene Estruch Albacete

Leo Rodrigo Bordes

Martina Felis Talens

Daniela Rodrigo Bordes

Aitana Felis Talens

Guillem Solanes Andrés

Maria Fernández Escrivà

Anna Talens Mafé

Miquel Garcia Escrihuela

Daniela Talens Martínez

Lluna Gómez Felis

Xavi Talens Martínez

Dídac Gómez Felis

Amaia Vercher Andrés

Júlia González Magraner

Eric Vercher Talens

Marc Grau Pons

Migue Vercher Talens

Paula Grau Pons


156

Mª Pilar Ausina Garcia

Sandra Company Enríquez

Pepi Barber Pons

Josefa Company González

Alejandro Barber Pons

Enrique Company Hernández

Mila Barres Fabado

Diana Corts Raimundo

Juan Antonio Blasco Bo

Júlia Cremades Corts

Vicent Blasco Escrihuela

Vicent Cremades Juan

Núria Blasco Magraner

Ana Maria Cuñat Chofre

Salvador Blasco Magraner

Lucía Díaz Escrihuela

Marina Blasco Peiró

Pablo Díaz Jiménez

Mª Isabel Bolinches Martínez

Míriam Donet Climent

Mari Carmen Boluda Juan

José Donet Grau

Gema Bononad Climent

Juan Carlos Durà Bono

José Emilio Bononad Climent

Santiago Durà Langa

Ivan Bononad Escrihuela

Vicent Enguix Alberola

Carla Bononad Ferrer

Mario Enguix Arlandis

Jorge Bononad Ferreres

Noelia Enguix Egea

Jaume Bononad Hernández

Mario Enguix Sales

Aitana Bononad Manclús

Vicente Enguix Torres

Imma Bononad Plancha

Mª Dolores Enríquez Escrihuela

Carlota Bononat Pellicer

Marian Escrihuela Bono

Arturo Alario Vidal

Mª Dolores Bordes Palomares

Vanessa Escrihuela Castelló

Amparo Albacete Cremades

Carolina Bordes Palomares

Amparo Escrihuela Català

Natàlia Alberola Estruch

Sílvia Borràs Chofre

Mª Dolores Escrihuela Català

Mª Ángeles Alberola González

Víctor Borràs Chofre

Eduardo Escrihuela Palomares

Maria Isabel Alberola Marrades

Joan Boscà Pardo

Anabel Escrihuela Llopis

Vicente José Alegre Bono

David Bosch Escrivà

Conchín Escrivà Benavent

Juan Almiñana Armengol

Juan Bosch Mifsud

Carol Escrihuela Toledo

José Almiñana Fletes

Juan Sixto Bosch Pons

Elena Escrivà Chover

Laura Almiñana Palomares

Marc Bosch Talens

Ana Escrivà Company

Mª José Almiñana Palomares

Toni Brines Almiñana

Judit Espí Selfa

Ivan Almiñana Sansaloni

Melinda Brito Juan

Déborah Espí Selfa

Gemma Altur Alonso

Gema Burgos Mancha

Ximo Estruch Crespo

Isabel Altur Alonso

Óscar Burgos Mancha

Gema Felis Grau

José Altur Grau

Paco Burgos Quirós

Adrián Felis Grau

Virginia Altur Sánchez

Mario Camarena Colomar

Juan José Felis Grau

Sergio Altur Sánchez

Amparo Canet Ciscar

Ximo Felis Ortega

Antonio Javier Altur Sánchez

Sandra Carbó Barres

Juan Bautista Felis Sancho

Antonio Altur Vercher

Vicente Carbó Barres

Carla Ferrando Talens

Lidia Andrés Garcia

Salvador Carbó Climent

Lidia Ferrer Vila

Sylvie Andrés Garcia

Andrea Carbó Grau

Mª Remedios Ferreres Tarcons

Jonathan Arcos Fernández

Vicent Carbó Sala

David Fons Callejón

Emilio Arlandis Estruch

Verónica Civera Espí

Ana Fons Sala

Mª José Arlandis Galera

Lorena Cholvi Sansaloni

Tania Fons Sala

José Francisco Armengol Sala

Fernando Cid Escrihuela

Gerard Fonseca Grau

Mª Amparo Artigues Talens

Anabel Colomer Tarcons

José Fonseca Martí


157

Alexandra Galán Company

Ruth Mafé Escrivà

Dolores Ortolà Fermín

Batiste Garcia Grau

Juan Bautista Mafé Escrivà

Javier Pachés Balaguer

Luis Garcia Mansanet

Juan Bautista Mafé Vidal

Neus Pachés Serra

Lorena Garcia Martínez

Judit Magraner Dios

Rosa Ana Pallàs Magraner

Nieves Gascó Franco

Esther Magraner Enríquez

Marta Pallàs Martínez

Jordina Gascó Borràs

Luis Magraner Escrihuela

Ana Palomares Hernández

Joaquin Blas Gascón Bononad

Clara Magraner Grau

Pilar Palomares Asunción

Juan Bautista Gascón Clar

Rosa Magraner Lledó

José Salvador Palomares Grau

Joaquín Antonio Gimeno Clar

Àngela Magraner Mifsud

Joaquín Palomares Pérez

Enrique Gimeno Franco

Salvador Magraner Mifsud

Beatriz Palomares Lloret

Vicente Gimeno Pardo

Lluís Magraner Mifsud

Carla Palomares Solanes

Maria Giner Albiach

Carlos Magraner Plana

Pedro Pareja Parra

Guillermina Giner Mas

Ivan Mancha Escrivà

José Salvador Peiró Climent

Jennifer Gómez Gascón

Carlos Mancha Escrivà

Christian Peiró Cuñat

Sara Gómez Palomares

Mari Lola Mancha Pons

Josep Lluis Peiró Cuñat

Débora Gómez Palomares

Elena Manclús Gimeno

Josep Peiró Garcia

Alba Gomis Margalejo

Inma Marco Castelló

Baptista Pelegrí Mifsud

Raúl González Bellver

Núria Marco Magraner

Roberto Pelegrí Mifsud

Fco. Javier González Moreno

Lorena Martí Chover

Javier Pelegrí Serra

Marta Grau Ábalos

Salvador Martín Felix

Joan Pérez Arlandis

Marisa Grau Estruch

Paula Martí Lloret

Núria Pérez Estruch

Joanfer Grau Estruch

Ana Martínez Giner

Ximo Peris Sala

Mariano Grau Estruch

Lara Martínez Peris

Ximo Peris Zanón

Pura Grau Hernández

Rosalia Mateos-Aparicio Garcia

Marta Pesquerra Plaza

Maria Grau Pardo

Neus Merí Roig

Irina Pons Brito

Álvaro Grau Pardo

José Antonio Melis Borrull

Manolo Pons Espí

Maite Grau Pedraza

Juanjo Merí Sancho

Arancha Pons Fuster

Eduardo Grau Plana

Clara Mestre Gascón

Athenea Pons Meló

Mª José Grau Pons

Encar Mifsud Estruch

Emilio Felipe Pons Meló

Noelia Grau Pons

Vicent Mifsud Estruch

Andreu Pons Selfa

Emilio David Grau Pons

Teresa Mifsud Palomares

Marc Pons Selfa

Carolina Grau Salom

Luisa Mifsud Tormo

Marian Rentero Martínez

Adrià Grau Sansaloni

Mª Amparo Mifsud Tormo

Juan Ripoll Menent

Herminia Grau Sánchez

Salvador Mifsud Tormo

Ximo Rivera Margalejo

Anna Grau Vercher

Victoria Mínguez Magraner

Jordi Rivera Margalejo

Iker Grau Vercher

Antonio José Miñana Hernández

Ana Rivera San Martín

Neus Guijarro Martí

Roger Miñana Miret

Raquel Rives Escrihuela

Laura Hernández Gimeno

Belén Molina Bonilla

Antonio Rodríguez Bascon

Carlos Herrero Grau

Paula Morales Vercher

Carlos Rodríguez Magraner

Olga Hidalgo Fernández

Irene Monzó Talens

Antonio Joaquín Rodríguez Martínez

Cándido Jiménez Mompó

Laura Muñoz Alberola

Noelia Roig Alvárez

Maite López Rodríguez

Arantxa Muñoz Alberola

Sheila Romero Chaveli

Sergio Lozano Carralero

Ester Muñoz Corts

Verónica Saiz Blasco

Sergi Llàcer Sansaloni

Neus Ortiz Vercher

Laura Saiz Blasco

Maria Felicidad Mafé Durà

Josep Ortiz Vercher

José Vicente Saiz Blasco


158

Daniel Sala Calafat

Alba Ballester Pesquera

Sonia Sala Climent

Àlex Barber Donet

Marta Sales Martínez

Raquel Barber Donet

Ana Salom Estruch

Joan Bellver Castro

Pilar Sánchez Mena

Hugo Beloso Sancho

Vicente Sansaloni Escrihuela

Lucia Beloso Sancho

Yolanda Sansaloni Selfa

Gal·la Blasco Escrihuela

Vera Sansaloni Tormos

Judit Blasco Llinares

Mª Carmen Serra Gascó

Yago Bononad Bordes

Juan Bautista Serra Gascó

Jaume Bononad Ferrer

Salvador Serra Ivars

Victòria Borràs Garcia

Àngela Serra Manclús

Ona Bosch Bononad

Mª Pilar Serra Magraner

Pau Bosch Bononad

Juan Serra Magraner

Martina Bosch Martí

Lydia Serrano Torres

Valeria Bosch Martí

Lara Sifres Camarena

Ana Bosch Rivera

Raquel Sifres Camarena

Manel Bosch Rivera

Mª José Sifres Camarena

Alex Brines Pellicer

Carla Sifres Pelegero

Marc Burgos Abellán

Neus Sifres Pelegero

Lluna Burgos Cogollos

Paula Solanes Andrés

Mariona Burgos Cogollos

Andrés Solanes Felis

Valeria Burgos Rivera

Mª Del Carme Soler Canet

Pol Burgos Rivera

Ignasi Soler Canet

Anna Camarena Saiz

Laura Sotoca Jérez

Victoria Alario Escrhuela

Guillem Camarena Saiz

Carmen Talens Almiñana

Mireia Alario Tarín

Carme Carbó Grau

Andrea Talens Altur

Ainara Alba López

Vicent Carbó Gregori

Mireia Talens Altur

Alexandra Alexandre

Nacho Castelló Garcia

Mariam Talens Artigues

Ferrando

Sara Català Arlandis

Pilar Talens Artigues

Vega Almiñana Cholvi

Míriam Clemente Donet

José Talens Artigues

Paula Altur Mateos-Aparicio

Júlia Climent Tarcons

Javier Talens Artigues

Valeria Altur Mateos-Aparicio

Roser Climent Tarcons

José Antonio Talens Giner

Ariadna Altur Sotoca

Gea Company Escrivà

Joaquín Talens Marrades

Hugo Altur Sotoca

Tessa Coyle Grau

Jaume Talens Rodríguez

Nadia Andrés Palop

Victoria Coyle Grau

José Tarcons Albert

Valeria Andrés Palop

Laia Cholvi Basset

Desireé Tarcons Serra

Abril Arcos Camarena

Igone Diago Cano

Mª Pilar Tarcons Serra

Hugo Arcos Camarena

Eneko Diago Cano

Cristina Tarín Giner

Belén Armengol Saiz

Carla Díaz Grau

Àlex Tarín Giner

Maria Armengol Saiz

Julia Durà Serra

José Nicolás Teruel Alcaide

Júlia Arnau Enguix

Carles Durà Serra

Mariola Tormos Chover

Olimpia Arnau Enguix

Maria Victoria Escrihuela Grande

Dalina Torres Vercher

Cecilia Arnau Toran

Maria Escrhuela Morales

Miguel Vercher Borràs

Eduard Arnau Toran

Irene Estruch Albacete

Miguel Ángel Vercher Duato

Celia Ausina Garcia

Ximo Estruch Albacete


159

Ferran Estruch Bononad

Marina Grau Tarcons

Javier Pelegrí Palomares

Núria Estruch Bononad

Marc Hernández Bononad

Carles Pellicer Grau

Àlex Felis Candela

Elia Hernández Bononad

Martina Peña Tur

Martina Felis Talens

Àxel Jiménez Escrivà

Alaia Pérez Almiñana

Aitana Felis Talens

Andreu Jiménez Escrivà

Marta Pérez Arlandis

Alba Fernández Bolinches

Alba Llàcer Pardo

Gala Peris Grau

Maria Fernández Escrivà

Ainara Mafé Mifsud

Joel Peris Grau

Joan Fernández Escrivà

Eugeni Mafé Mifsud

Pau Peris Grau

Emma Ferrando Noguero

Vicent Magraner Hernández

Álvaro Picon Enguix

Ana Fons Sala

Aimar Magraner Hernández

Alejandra Pons Barber

Iris Fons Vercher

Gerard Mancha Calatayud

Ferran Pons Barber

Guillem Fons Vercher

Lorena Martí Escrihuela

Mara Pons Brito

Xavier Fonseca Grau

Adrià Martí Mafé

Alexia Ripoll Pérez

Anna Fonseca Sifres

Marc Martí Mafé

Eric Ripoll Pérez

Aurora Garcia Altur

Joan Josep Martínez Magraner

Nerea Rivera Estruch

Ariadna Garcia Company

Lara Martínez Peris

Daniela Rodrigo Bordes

Miquel Garcia Escrihuela

Iker Melis Bononad

Leo Rodrigo Bordes

Lluís Garcia Grau

Miriam Melis Bononad

Alejandro Rodríguez Garcia

Marta Gascón Almiñana

Lara Melis Bononad

Victoria Rodrigues Grau

Elena Gascón Almiñana

Mercé Merí Roig

Jorge Rodríguez Pons

Vicent Gascón Almiñana

Emma Mifsud Company

Pablo Rodríguez Pons

Arnau Gascó Borràs

Mercedes Mifsud Cuéllar

Yasmina Romero Chaveli

Martina Gascón Corts

Paola Mifsud Escrihuela

Eva Sanchis Sifres

Ximo Gascón Corts

Hugo Mifsud Escrihuela

Vicent Sansaloni Tormos

Aitana Gimeno López

Carla Mifsud Hidalgo

Joan Sastre Pla

Diego Gimeno López

Alan Mifsud Hidalgo

Carla Serra Alberola

Lluna Gómez Felis

Mar Mifsud Salord

Andrea Serra Alberola

Dídac Gómez Felis

Carlos Mínguez Magraner

Iker Serra Rentero

Marc Gómez Sabate

Martí Miñana Colomer

Batiste Serra Rentero

Neus Gomis Margalejo

Miquel Miñana Colomer

Aina Serra Soler

Borja González Blasco

Zulema Miñana Grau

Pau Serra Soler

Júlia González Magraner

Antonio José Miñana Grau

Guillem Solanes Andrés

Elsa González Magraner

Sandra Monzó Borràs

Flavia Talens Ibáñez

Laia González Tarcons

Elsa Oltra Toran

Joana Talens Mafé

Martina González Tarcons

Aitana Ortiz Armengol

Anna Talens Mafé

Isabel Grau Bofí

Josep Ortiz Armengol

Daniela Talens Martínez

David Grau Bofí

Albert Pacheco Ortiz

Xavi Talens Martínez

Enric Grau Boluda

Carme Pachés Serra

Ferran Talens San Martín

Àlex Grau Boluda

Aria Palomares Altur

Jose Talens San Martín

Asier Grau Brines

Paula Palomares Díaz

Pau Tarín Sifres

Néstor Grau Fabra

Llum Palomares Díaz

Elena Teruel Almiñana

Juanqui Grau Palomares

Jordi Palomares Rives

Marta Teruel Almiñana

Carla Grau Pons

Borja Pareja Martínez

Amaia Vercher Andrés

Paula Grau Pons

Ferran Pareja Martínez

Eric Vercher Talens

Marc Grau Pons

Àlex Pelegrí Palomares

Migue Vercher Talens


160

PROGRAMACIÓ

DISSABTE 8 DE FEBRER

DIUMENGE 15 DE MARÇ

DIMECRES 18 DE MARÇ

19:00h

08:00h

08:00h

Crida i Sopar de Germanor.

Plantà.

Despertà i xocolatada.

14:00h

10:00h

DISSABTE 15 DE FEBRER

Dinar: arròs al forn.

Esmorzar i jocs per als

17:00h

16:00h

menuts.

Cavalcada del Ninot.

Plantà.

14:00h

17:30h

Dinar: fideuà de carn.

DIVENDRES 21 DE FEBRER

Marató de playbacks

18:00h

21:00h

infantils.

Ofrena de flors. 21:00h

Nit d’Albades. DILLUNS 16 DE MARÇ

Sopar a l’envelat.

A DETERMINAR

08:00h

00:00h

20:00h

Despertà i esmorzar.

Última revetlla de Falles amb

Inauguració de l’Exposició

14:00h

l’orquestra Límite.

del Ninot.

Dinar: fideuà de peix. 16:00h

DIJOUS 19 DE MARÇ

DISSABTE 7 DE MARÇ

Campionat de Truc.

08:00h

11:00h

16:30h

Despertà i xocolatada.

Jocs per als menuts.

“Mojità”

10:00h

14:00h

17:30h

Esmorzar.

Dinar faller.

Xocolatada infantil.

11:30h

17:00h

19:00h

Missa en honor a Sant Josep.

Ball amb l’orquestra La Tribu.

Cercavila del Xampany.

14:00h

21:00h

Dinar i lliurament de

Sopar.

recompenses.

DIUMENGE 8 DE MARÇ

18:30h

9:00h XII Matinal Motos i Cotxes

DIMARTS 17 DE MARÇ

Última cercavila.

Clàssics.

08:00h

20:30h

19:00h

Despertà amb banda de música.

Cremà de la falla infantil.

Fallers d’honor.

10:00h

21:00h

Esmorzar.

Sopar a l’envelat.

DISSABTE 14 DE MARÇ

11:00h

00:00h

11:00h

Activitats diverses per als

Cremà de la falla gran.

Jocs per als menuts.

xiquets i xiquetes.

14:00h

14:00h

DISSABTE 28 DE MARÇ

Concurs de paelles.

Dinar: paelles a l’envelat.

VII Volta a Peu - 8K Falla

17:00h

16:00h

Portal de Valldigna.

Orquestra Zeppelin Band.

Final del Campionat de Truc. 19:00h Lliurament de premis i cercavila. 21:00h Sopar i revetlla amb Crazy Dreams.


ÉS TEMPS DE CRITICAR



LEMA / LA RUTA DE LA SEDA ARTISTA / RAFAEL IBÁÑEZ CRÍTICA I GUIÓ / QUINO PUIG

Parlarem ara de la falla on els desitjos són complits, com els d’aquella contalla de les… “Mil i una nits”. (On també estarà “l’Ali Baba”, un polític molt valencià.) Veuran vostés un elefant que ve del llunyà Orient, que molt lent va caminant com el nostre Ajuntament. (És lent perquè és un pesat, per desgràcia per a la ciutat.)

Comencem com és oportú

És per desig dels crítics

explicant a tot el personal,

que porte dalt del llom,

que una falla d’estil hindú

a alguns noms polítics

enguany tindrem al “Portal”.

que ací coneixem tothom.

(De caràcter hinduista,

(Que fan ús del “Bus-paquiderm”,

com ha manat l’artista.)

del Consell.... fins l’Ajuntament.)

Evitant el toc de queda

Ara parlem de la Federació

iniciarem l’explicació,

d’eixa, de la Junta Local,

d’eixa ruta de la seda

on el manar és satisfacció

que causarà admiració.

i no fer-ho queda fatal.

(Per ser un apreciat teixit,

(Perquè, senyors, en el món faller,

encara que tinga un descosit.)

segons qui mane..... queda per fer.)

Per això tancarem el casal

Després d’un any sense Junta

l’Ajuntament i les casernes,

amb llibertat i sense tisora,

doncs fer l’indi serà normal

qualsevol punxant pregunta

en la ciutat de “Tavernes”.

la responia.... una gestora.

(Indis que ens faran por,

(Formada pels presidents,

de Bombai fins a la Safor.)

amb millor o pitjor ambient.)

Com el teixit és riquesa

Van vindre les eleccions

ací ja ningú es resigna,

amb una sola candidatura,

que passe massa de pressa,

tornant a les imposicions,

la seda per “La Valldigna”.

a les tisores i a la censura.

(Perquè una cosa està clara,

(Doncs el que es pensa que és el melic,

ens agrada una tela... que siga cara.)

només el suporta el millor amic.)


164

Els hindús de la nova Junta

Perquè vinga tot el turista

tenen ja una “vaca sagrada”,

oferirem a preu de ganga,

i pel que es veu tot apunta

una “pel·li” amb molt d’artista

que la tenen prou assentada.

i dirigida pel Berlanga”.

(Una vaca que no dóna llet,

(Convertint-la en una filigrana,

perquè respon al nom de “Ximet”.)

de la filmoteca valenciana.)

Ben ventada per un llepaire

Com el turista no ve doble

que sempre porta un palmito,

ens dedicarem al “musical”,

perquè sap que si no fa aire

posant un escenari al poble

el corrent és que “no repito”.

i altres dos en la marjal.

(Fent aire pel bon costat,

(I el festival amb més canya,

evitant que agarre un refredat.)

el posarem en la muntanya.)

Al principi bones intencions

I així el turista es desfoga

però a meitat legislatura,

amb el “Pop en el Carrer”,

tot es feia ja per collons

en ple estiu amb “l’Iboga”

passant a ser una dictadura.

i en nadal amb el “Festivern”.

(I la vaca a més de sagrada,

(I per als més tradicionals,

és també desmemoriada.)

farem també el de corals.)

Al “WhatsApp” no pots parlar

Tindrem la platja a baix cost

només ells tenen missatge,

d’una forma instantània,

i si un premi volen canviar

muntant a finals d’agost

ho fan amb un bon trucatge.

el festival... “Mediterrània”.

(I per a evitar un sarau,

(On menjaran uns trenta mil,

ho fan sense el “vist i plau”.)

una fogassa i un pernil.)

Tavernes ciutat turística?

Amb la queixa d’algun veí

una pel·lícula de fantasia,

i l’alegria dels locals,

perquè fa falta més logística

Tavernes porta el camí

per a un turisme de garantia.

de ser l’eix dels festivals.

(Perquè només amb un hotel,

(Perquè tant a l’estiu com a l’hivern,

no vindran ni amb recel.)

per a alguns, Tavernes és un infern.)


165

Ara parlarem d’un projecte

“l’UE Tavernes” entropessa

que ens pot costar la ruïna,

“l’AT. la Vall” es fa un clevill,

fet per un gran arquitecte

perquè la terra és malesa

que ens acabarà la piscina.

i la gespa és un gran perill.

(Un projecte molt “popular”,

(I tot perquè no hi ha permís,

que encara està sense acabar.)

per al préstec de “Compromís”.)

Farem novament un forat

Com la falla és oriental

fet de formigó i grava,

ens portarà una “mina”,

on cabrem tota la ciutat

que fot el comerç local

perquè és del “Calatrava”.

i que ens ve de la Xina.

(Perquè este xic no s’atura,

(Amb articles sense sabor,

ni en el tamany, ni en la factura).

de tota grandària i color.)

Tota ella serà revestida

Xinés molt ràpid i veloç

del primer fins a l’últim pis,

que ens ve pujat a cavall,

d’una rajola ben f lorida

competència dura i feroç

d’on es despenja el trencadís.

per al comerç de la Vall.

(De les sobres i parts,

(Perquè obri quan li dóna la gana,

del palau de les arts.)

al principi i al cap de setmana.)

I ja per fi ací a Tavernes

Els agrada el local molt gran

podrem donar un esvaró,

semblant al “Corte Ingles”,

a la piscina i cisternes

amb la diferència que el clan

de la nostra població.

no és britànic.... és xinés.

(Perquè el que distingeix Calatrava,

(Com la gent és “conveniència”,

és que esvara tot el que acaba.)

no els importa la procedència.)

Ii si la piscina encrespa

Igual venen un perfum

que podem dir del futbol,

que un ventilador xinés,

on tenim tota la gespa

l’un ens fa olor de fum

com si fóra un camp de col.

i l’altre dura un encés.

(L’Ajuntament fa molt poc,

(I si compres una flor,

perquè està “fora de joc”.)

ni dura, ni fa olor.)


166

Direm adéu a la ferreteria

Doncs cal ser inconscient

i a la botiga de costum,

i també un poc il·lús,

perquè tanquen dia a dia

si vols arribar al tren

per no poder pagar la llum.

agafant l’autobús.

(I si damunt estàs llogat,

(Perquè amb quatre al dia,

acabaràs hipotecat.)

millor agafar l’autovia.)

L’assumpte està fatal

Un polític sense raó

ací tot depén del client,

pensa que la gent no viatja,

que torne al vell local

quan posa una estació

i que s’oblide de l’Orient.

entre el poble i la platja.

(I quan pense amb la Clementina,

(I més quan el carril bici,

que es recorde... de la Xina.)

no és un carril... és un suplici.)

Ara ens n’anirem de viatge

Com és molt convenient

com si ens anàrem a Panamà,

quan arribe la votació,

doncs senyors està el peatge

o canviem l’Ajuntament

pràcticament a fer la mà.

o canviarem l’estació.

(Açò es diu aïllament,

(I veurem com l’alcaldia,

amb permís de l’Ajuntament.)

canvia prompte la via.)

T’oferirem ací un camell

Ara ens posarem seriosos

de dubtosa procedència,

i canviarem el sentit crític,

que tindrà molt més nivell

senyors lliguem als gossos

que el tren cap a València.

parlarem ara dels polítics.

(Perquè un camell sense set,

(Eixos que en eleccions,

corre més que l’Euromed.)

ens donen moltes lliçons.)

Ho té millor un romanés

Eixa classe tan establida

que vol viatjar a Romania,

per la nostra comunitat,

que un “Vallero” burgés

que no diu mai cap mentida

que vol menjar a Gandia.

ni tampoc diu cap veritat.

(Que es menjarà la fideuà,

(Perquè un polític s’enganya,

o a la nit o... demà.)

quan és sincer en campanya.)


167

Són els sultans del poble

Un faquir que s’acostuma

al que tenen com harem,

a fotre-la sempre que es mou,

cobrant-li un sou noble

encara que ens diu la suma

a vegades un sou extrem.

que entre tots ens sumen nou.

(Poble que és un tigre domat,

(Operació on algú esvare,

que més que un tigre és un gat.)

perquè cadascú és d’una mare.)

Sultà que el poble demana

Perquè Populars i Socialistes

“volem que ens governes”,

els Ciutadans i l’Esquerra,

mentres ell a la setmana

no volen arriscar llistes

se la llarga de Tavernes.

ni posar-se en una guerra.

(Doncs Jordi Juan i Huguet,

(Prefereixen callar i patir,

ha fet cap a Benimaclet.)

com ho fa un bon faquir.)

Com el sultà s’ha escapat

I ací acaba aquesta història

fent el camí de València,

lluenta com les llanternes,

amb “Compromís” s’ha triat

que espere porte a la glòria

un emir sense experiència.

a les falles de Tavernes.

(De nom Sergi González Frasquet,

(I que amb permís de l’Ajuntament,

que encara el tenim molt verd.)

gaudisca la bona gent.)

Amb eixe joc de mudances el poble ja no es fia, agafant el partit vacances perdent.....la majoria. (I açò és el primer avís, si perds el “Compromís”.) Com no manen ni fan ressó ni són sultà ni són emir, ací tenim a tota l’oposició “clavada” com un faquir. (Un faquir que no es mulla, ni amb el mal que fa l’agulla.)



LEMA / ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN ARTISTA / VÍCTOR HUGO GINER CRÍTICA I GUIÓ / ROSA MAGRANER GRAU

CAVALCAR EN UN SOMNI SENT L A FALLER A MAJOR A la figura central un unicorn representa la imaginació genial que el món infantil ostenta i el poder d’aquell que inventa. Carme munta un unicorn que els seus pares li han unflat. Sap que li ha arribat el torn, que el seu somni és realitat i ja és Fallera Major. Vola amb la imaginació. Té tot l’any per a volar. Sabrà gaudir-lo amb passió

Els infantils del Portal,

i sempre ho podrà contar

en aquest any 2020,

amb una gran emoció.

somiem un món ideal i ací us l’estem descobrint

Se sent com una princesa

des del principi al final.

i al casal, com a un palau, troba amics i calidesa,

Com que ens encanta viatjar

perquè sempre hi ha sarau

sense gastar-nos diners

i alguna que altra sorpresa.

hem decidit somiar somnis de gran interés,

SOMIA QUI CANTA

per poder-vos-els contar.

QUE ELS SEUS MALS ESPANTA

Siga de nit o de dia,

Jaume no és un príncep blau

desperts, volem ben sovint

però té gran gentilesa

a un món bell de fantasia.

i un bon caràcter que atrau

També quan estem dormint,

perquè espanta la tristesa

que té ales qui somia.

i la tanca sota clau. Per animar-nos la festa un micròfon ha agafat i rapejant manifesta que ell sempre havia somiat cantar cançons de protesta.


SOMNIS AMB MONSTRES

i guanya algun concurs,

DESPERTEN LES PORS NOSTRES

podrà adquirir molta fama

170

Si un gran públic l’aclama

Per salvar els sers marins sobre una orca vigila. Molts plàstics i fem apila,

fent rap com qui fa un discurs,

Endevina a quina raça

els recull de mar endins

però en vers encés en flama.

pertany aquest ser malvat.

fins que a la costa s’enfila.

Causa terror si amenaça, No caldrà que entone gens,

clava els ulls, obsessionat,

S’espanta perquè els humans

només buscar bones rimes

i fa por als nens que acaça.

no veiem el nostre error:

i marcar un ritme intens

abusem com uns tirans

que cree agradables climes

Qui és el més monstre dels dos?

fent un món desolador

per fer-nos ballar contents.

El verd amb banyes i cua,

i usant productes insans.

dentoles i boca atroç? QUI LLIG BONA LITER ATUR A

O el nen pervers que fa bua

UNS PIRATES SENSE ESCRÚPOLS

SOMNIS MÀGICS S’ASSEGUR A

i asseja a qui és bondadós?

SOBREEXPLOTEN ELS RECURSOS

Què fa aquesta criatura?

És bregós, endimoniat

Aquet xiquet sol somiar

Què du a la mà, una estrela?

i una víctima és també.

que és un capità pirata

Es capbussa en la lectura

No coneix què és l’amistat

i amb un vaixell solca el mar

i al seu cabet es revela

ni a l’escola ni al carrer

amb un gat i alguna rata,

la màgia de la cultura.

i fa mal sense pietat.

però ell ni un peix pot pescar.

Que és un mag este xiquet?

Quan te’n vages a dormir

La pesca està més escassa.

Sí que ho deu ser perquè aprén

no has de ser tan poregós

Hi ha espècies en extinció,

i gaudeix llegint bons llibres,

per si un monstre et fa patir.

que fa temps que abusem massa

viu mil vides i comprén

Si adoptes un gat o un gos

de la sobreexplotació

com podem sentir-nos lliures.

no et cal mirar sota el llit.

dels recursos de Thalassa.

Té un gran poder perquè llig

SOMIA AQUEST XIQUET

I qui és Thalassa? Ho sabeu?

i és capaç d’interpretar

UN PL ANETA BL AU I NET

És una deessa grega,

la realitat i el desig

la mare del mar Egeu

i una història imaginar,

Cal protegir la natura

que amb gran poder s’encarrega

com un mag, al seu capritx.

a la terra i a la mar,

del Mediterrani seu.

que un futur negre s’augura Llegint està ben feliç

si el ser humà no en té cura

D’orient i piratejant

i passa molt bons instants.

ni procura netejar.

al nostre Mediterrani,

Ell fa com si no existís

molts vaixells estan pescant

el mal. I els monstres gegants

Si el desastre no s’atura,

les tonyines per fer sushi

mai més no el faran patir.

com que el clima està canviant,

i ja s’estan acabant.

ja fem tard prenent mesura. Prou d’anar contaminant!

No les podem ni tastar

Terra neta i aigua pura!

en el temps contemporani perquè el seu preu és molt car i ací mengem succedani o altres peixos d’ultramar.


17 1

AQUEST JOVE CIBERNAUTA

VIU UNA I MIL AVENTURES

SOMNIS DOLÇOS TINDREM

SOMIA SER COSMONAUTA

QUAN MUNTA A LES ALTURES

SI DE LLEPOLIES NO ABUSEM

Aquest jove cibernauta,

Sempre ha sigut muntanyera,

No abuseu de llepolies

per internet sap viatjar.

li agrada molt escalar,

ni mengeu tants caramels.

Amb criteri, amb bona pauta,

perquè és molt aventurera,

Fan mal de panxa molts dies,

i evitant piratejar

com la cabra sap saltar

per a les dents són fatals

navega de forma cauta.

i no es cansa en cap costera.

i us causaran malalties.

Però ell desitjaria

A la muntanya no vages

L’osset de peluix el vol

d’una missió formar part

si no vas ben equipat:

per poder-lo acariciar

i astronauta es faria

emporta’t pa i companatge,

i anar al llit no li dol

per tal de xafar un dia

aigua, roba, un bon calçat

perquè és tan suau el tocar

la Lluna, Venus o Mart.

i vigila el mal oratge.

que s’adormirà tot sol. Mireu quines abelletes

Amb un coet espacial

Si volem ser alpinistes

van per la falla volant!

recorreria els planetes

de les muntanyes gaudim

Amb pol·len a les potetes

per vore el seu potencial,

com unes belles conquistes.

les flors van pol·linitzant.

per si se’n va a fer punyetes

I quan arribem al cim

Fan gelea i mel dolcetes.

el paradís Terrenal.

podem vore bones vistes.

Si no hi ha un lloc habitable,

Paratges, fonts i ullals

les xiquetes d’esta falla?

més lluny se n’haurà d’anar

que tots els vallers coneixen

Doncs és molt revelador

i, si el viatge és inviable,

hem de respectar com cal

que el desig de la xicalla

els humans hem de lluitar

i estimar-los com mereixen,

és ser Fallera Major.

per una Terra salvable.

com un tresor natural.

Què somien amb ardor

Com estaria content un xiquet molt falleret? Si el triaren d’entre cent, almenys durant un anyet, per ser el nou President. La infància, fem-la durar! Somia i vola amb passió! Que és molt bonic somiar, viure al món amb il·lusió! que els bells somnis, somnis són.


172 Laura Selfa

Carme Pachés

Vicen Ibáñez

Carlos Minguez

Vicen Cortés

Anna Fonseca

Emilio Grau

Arantxa Muñoz

Encarna Pons

Juanba Mafé

Noelia Grau

Anna Talens

Salvador Carbó

Carme Pachés

Andrea Carbó

Emilio Pons

Carme Carbó

Raquel Sifres

Maria José Grau

Leo Tarin

Ximo Felis

Pepi Barber

Adrián Felis

Luisa Mifsud

Júlia Felis

Melinda Brito

Dolores Martí

Josep Ortiz

Alejandra Pons

Aitana Ortiz

Paula Grau

Laura Almiñana

Marc Grau

Elena Gascón

Pilar Pons

Gema Burgos

Mari Carmen Serra

Daniela Rodrigo

Javi Pachés

Com cada any, tenim el gran

Esther Magraner

Eva Muñoz

plaer de destacar a falleres i

Ximo Peris

Mªjosé Artola

fallers, amics i amigues de la

Jose Armengol

Hermi Grau

falla per deixar d’una o altra

Vero Saiz

Juan Felis

manera el seu granet d’arena

Mª Lola Palomares

Emilio Grau

a la nostra falla. Pensem

Consuelo Palomares

Encar Mifsud

que donar a conéixer a

Carol Bordes

Andreu Jiménez

tothom els nostres FALLERS

Mercé Almiñana

Àxel Jiménez

D’HONOR és una gran

Sonia Sala

Josefa Company

satisfacció. Els presentem

Paola Mifsud

Neus Ortiz

als mereixedors d’aquesta

Pau Tarín

Àngela Magraner

distinció:

Carla Grau

Paco Burgos

Íker Serra

Mª Lola Mancha

Luis Magraner

Batiste Serra

Jose Donet

Dolores Enriquez

Neus Paches

Arturo Alario

Juamba Serra

Cresen Rentero

Carlos Mancha

Gemma Bononad

Concha Martínez

Juan Mafé

Ximo Bordes

Juan Serra

Conxin Escrivà

Josep Lluís Peiró

Nieves Gascó

Adrià Martí

Maria Armengol

Marian Rentero

Ainara Mafé

Sheila Romero

Richard Vercher

Marc Martí

Yasmina Romero

Sonia Vercher

Eugeni Mafé

Joan Fernández

Mari Selfa

Tere Mifsud

ELS MÉS VALORATS DE 2019

Marta Pallàs


ARGENT INFANTIL Aina Serra Soler Alaia Pérez Almiñana

RECOMPENSES

Dídac Gómez Felis

La Junta Central Fallera de

Eugeni Mafé Mifsud Gal·la Peris Grau Joel Peris Grau Júlia González Magraner Mara Pons Brito Yago Bononad Bordes OR INFANTIL Ainara Mafé Mifsud Andrea Serra Alberola Antonio José Miñana Grau Batiste Serra Rentero Borja González Blasco Daniela Rodrigo Bordes Marc Grau Pons Ona Bosch Bononad

València atorga als fallers una sèrie de reconeixements

OR

pels seus mèrits, constància

Cándido Jiménez Mompó

i treball envers la festa

Joan Pérez Arlandis

fallera. Tant menuts com majors són mereixedors

OR EN FULLES DE LLORER

d’aquestes distincions i per

Virginia Altur Sánchez

aquesta raó nosaltres al llibret faller volem deixar

OR I BRILL ANTS

manifest el nom de totes

EN FULLES DE LLORER

aquelles i aquells fallers que

Ana Salom Estruch

gaudiran d’aquest distintiu a

Arancha Pons Fuster

les Falles de 2019.

Víctor Borràs Chofre


LES NOTICIES DEL PORTAL

CAMPIONAT DE TRUC

Ací teniu una xicoteta mostra d’articles de premsa i webs que hem recopilat i que fan referència a les falles de 2019.

CAVALCADA DEL NINOT


PREMIS ALS MONUMENTS FALLERS

PRESIDENTA DE LLETRES FALLERES


176

iuen que ningú és profeta a

començaven a suar, i el cor a

sa casa, i en el meu cas així

tremolar quan pensava en la

havia sigut fins al mes d’abril

possibilitat de no guanyar.

de l’any passat. Va arribar el moment.

PREMI PORTAL DE VALLDIGNA LLETRES FALLERES / PER FI, PROFETA A MA CASA / JOSE COLERO

Aquell matí havia començat

Les paraules de Gema, que

nerviós, recorde que només

era l’encarregada de llegir

despertar-me vaig pensar que

ressonaven a la sala i el món

eixe dia jugava a casa, a ma

es va parar. De sobte, abans

casa, a la Casa de la Cultura

d’anunciar el guanyador es va

del meu poble, i no sé si

fer el silenci. Un silenci tan

alguna volta es tornarien

etern que em va fer pensar

a donar els condicionants

com de bonic seria guanyar a

d’estar nominat a un Premi

casa, pensava com de bonic

de Lletres Falleres i que

seria compartir aquell premi

l’acte de lliurament fora a

amb la meua gent de la Falla

Tavernes.

Cambro que omplia la part superior del saló i, sobretot,

A mesura que passaven

pensava com m’agradaria

les hores i em vestia per a

que la meua família poguera

l’ocasió, feia memòria dels

sentir aquelles sensacions

anys anteriors que havia

que sols se senten quan estàs

estat nominat en el premi

a casa.

de poesia satírica de la Malva, i em venien a la ment

I vaig sentir el meu nom i

dolços records que feien que

totes les sensacions es van

aquelles sensacions perdudes

unir en una sola: felicitat.

tornaren a envair el meu cos. Aquell primer premi em va fer tocar la glòria, el segon em va demostrar que no havia sigut casualitat i el tercer em va donar la confiança suficient per escriure Sonatines i sonats; i la realitat que no em va anar gens malament. Però aquell dia era diferent, en arribar a la Casa de la Cultura em vaig adonar que la gala se’m faria llarga, molt llarga, eterna... i així va ser. A mesura que passaven els premis les mans


MIMÈTICS / JOSE ANTONIO MARTÍNE Z GINER / FALL A CAMBRO DE TAVERNES DE L A VALLDIGNA

POESIA GUANYADORA DEL PREMI PORTAL DE VALLDIGNA 2019

T’he observat reflectida en un espill i amb plàcida simplicitat he contemplat el bamboleig de les teues arracades. T’has deixat acaronar pel vestit de somnis i fantasia i he sentit els batecs harmònics del teu cor. Llavors el temps ha demanat permís per aturar-se mentre les falles han exigit l’existència; sense prejudicis, sense disculpes, sense comptar ninguna de les hòsties a la cara que la vida t’ha donat com els esclats de les carcasses. I has sentit el soroll dels clavells i els gessamins, i has assaborit l’aroma dels petards. De sobte t’has adonat de la meua mirada convertida en pasdoble d’eterna cercavila, i has xiuxiuejat ànimes de ninot de color de fantasia. T’he observat mentre tu m’observaves i has vessat una llàgrima mimètica perquè revoltege amb les espurnes juganeres que ompliran la nit de desitjos i cremades. Llavors les falles han esdevingut simples anècdotes i la vida ha passat mentre t’observava.



179

quest any passat, la falla

testimonis sobre els drets

Portal de Valldigna es va

humans, concretament,

posar en marxa per a fer un

a l’apartat “Nosaltres”

projecte anual amb la finalitat

de la web https://www.

de conscienciar les persones

dretsidecisions.wordpress.

i mostrar que els fallers i les

com. I, per acabar, els més

falleres també podem ser

menuts de la nostra falla

un bon exemple d’inclusió i

sabien donar raó sobre

d’igualtat per a la societat.

els drets que les persones tenim o, millor dit, hauríem

Per aquest motiu, vam

de tindre (poden vore el

decidir que la temàtica que

testimoni als apartats dels

volíem tractar al nostre

diferents drets a la pàgina

llibret havia d’anar més

web abans anomenada).

enllà, havia de fer-se present

PROJECTE D’INCLUSIÓ I IGUALTAT FALLA PORTAL DE VALLDIGNA / LES DELEGADES DE LLIBRET

en molts moments i, així,

Els nostres objectius

des que vam començar

estaven clars i per tots ells

l’exercici faller el dia 20

ens posàrem a treballar:

de març de 2018, els drets humans van estar presents

Conscienciar les

en tots els actes i en tots els

persones sobre la

esdeveniments que la nostra

problemàtica de la

falla organitzava.

desigualtat que ens envolta.

D’una banda, ens preocupàrem pels drets

Donar a conèixer la

humans en la campanya

realitat sobre les dones

“Cada festa, una causa”

maltractades.

i vam aconseguir recaptar productes i diners per a

Ajudar diverses ONG

diferents ONG. D’altra

a aconseguir els seus

banda, les delegades de

propòsits.

la cavalcada pensaren en el drets humans quan van

Transmetre valors cívics

decidir presentar el món de

i socials per a ajudar a

la fantasia enfront del món

millorar la convivència

de la realitat i, d’aquesta

entre persones sense

manera, van aconseguir

importar raça, llengua,

conscienciar tothom sobre la

religió, identitat

importància de respectar-los.

sexual...

A més, l’equip de redacció del llibret preparà una

Sensibilitzar amb

pàgina web on qualsevol

xicotets gestos per

persona podia trobar molta

aconseguir grans

informació i diferents

canvis.


A banda d’encapçalar els

tecnologies i fer un bon

textos literaris, hem fet una

ús per a la difusió i la

difusió extensa de totes

comunicació mitjançant

aquestes imatges a les xarxes

les xarxes socials;

on es troba la nostra falla.

C A D A F E S TA UNA C AUS A Comença la pluja d’idees per al nostre llibret, ens venen molts conceptes al

enviar missatges de sensibilitat social sobre

180

Aprofitar les noves

El nostre llibret 2019

cap, però cal anar més

els drets humans de

també es pot trobar en

enllà. Ha estat tan gran

les persones i, alhora,

format digital.

la repercussió del llibret Dona havia de ser, que no

fer la promoció de la temàtica del llibret

faller d’enguany.

yogurdefresa/docs/portal_

volíem mantindre la línia de

valldigna19_a

treball, però arribar més a

https://issuu.com/

podíem baixar el llistó,

prop de les persones que ens

Els objectius ens marcaven el camí, però

calia concretar el projecte

yogurdefresa/docs/portal_

fer? Doncs ens arribà la

en actuacions concretes.

valldigna19_b

inspiració.

Així que ens posàrem en marxa i portàrem a terme les següents activitats:

L L I B R E T FA L L E R El llibret de la falla Portal de Valldigna de 2019 parla de drets, d’uns drets que suposadament tenim totes i tots per tindre la condició de ser éssers humans, i en són molts els que hem tractat al nostre llibret faller Al llarg del nostre llibret, l’equip de redacció pretenia sensibilitzar de la gran quantitat de desigualtats que ens envolten. Per aquest motiu, no sols han estat textos literaris, sinó també moltes imatges que amb tan sols una ullada ens deixaven palès el patiment sofrit per tantes persones. Unes imatges que han encapçalat cadascun dels articles.

https://issuu.com/

envolten. I com ho podríem




Aquest any 2019 anàvem

183

Dipositàrem una urna a

que aquesta associació duu a

a parlar del drets, un tema

l’entrada de la casa de la

terme. A més, la falla va fer

molt ample i al mateix

Cultura amb la finalitat de

unes polseres, que les posà

temps molt complex. Però

recaptar fons per a ajudar

a la venda eixe mateix dia i

no sols volíem fer un llibret,

a pal·liar les mancances

tots els diners arreplegats

volíem ajudar, col·laborar,

econòmiques, sanitàries i

anaren destinats per a

participar d’alguna manera

socials dels refugiats siris,

aquesta associació.

amb aquelles persones que

especialment, dels xiquets

tenen dret a moltes coses

i de les xiquetes que són el

i, per circumstàncies de la

col·lectiu més vulnerable.

no seria l’última, ja que encara ens quedaven actes

vida, no gaudeixen d’aquests drets. Persones amb

Aquesta darrera causa

El diumenge 24 de febrer,

i esdeveniments a celebrar i

fam, amb carències, amb

vam fer la presentació del

no volem oblidar que mentre

dificultats, amb desigualtats,

nostre llibret i en aquesta

nosaltres estem de festa

amb necessitats..., volíem

ocasió la causa solidària va

també podem ajudar. Les

aprofitar cada una de les

ser destinada a la Creu Roja

nostres causes continuaven,

festes per a fer una causa.

de Tavernes de la Valldigna.

ja que pensàvem que

Concretament col·laboràrem

quedava molt per fer. Entre

amb el projecte “Promoció

altres i, com la resta de

cartell, una imatge per a

Ens animàrem a fer un

de l’èxit amb xiquets i

falles, vam col·laborar en

donar inici a una humil

xiquetes d’entre 6 a 14

la venda de xapes que han

campanya, i el resultat per

anys”. Molts d’aquests es

donat beneficis per a la

a nosaltres fou molt positiu,

troben en risc d’exclusió

AECC.

perquè allò important és que

social, ja que les famílies

amb gestos xicotets podem

compten amb pocs recursos

ajudar a moltes persones.

per a tirar endavant. Entre

fallera i amb ella la

altres, una de les activitats

Matinal de Cotxes i Motos

La nostra primera causa

S’apropava la setmana

que posen en marxa dins

Clàssiques, ens posàrem

va tenir lloc durant la Festa

d’aquest projecte és donar-

en contacte amb l’ONG

de Benvinguda al mes de

los berenar; per tant,

local Solidaritat amb el

setembre de 2018; ens

demanàrem la col·laboració

Tercer Món que treballa

posàrem en contacte amb

del públic assistent i el

conjuntament amb l’ordre

Cáritas Interparroquial de

resultat fou molt gratificant.

de Sant Joan de Déu;

Tavernes i per a eixe dia aconseguírem aliments i

aconseguírem per a ella tot La propera causa que

productes de neteja per a

presentàrem fou el dia

ajudar moltes persones.

9 de març. A la falla era

tipus d’aliments. L’última causa relacionada

el concurs de paelles i,

amb la festa fallera fou

en aquesta ocasió, vam

en la cursa que any rere

les nostres exaltacions, i

col·laborar amb l’associació

any la falla prepara,

eixos dies vam col·laborar

Dorotea, que lluita per a

ací col·laboràrem amb

amb l’associació Valldigna

eliminar la violència de

l’associació Diabetescero,

Solidària, amb qui en

gènere. La nostra manera de

amb la venda de

tantes altres ocasions

col·laborar fou posar un punt

complements que ens

ja hem estat solidaris.

a la falla on s’exposava tot el

proporcionà l’associació.

Va arribar el moment de


E N T R E V I S TA A L S I N FA N T I L S S O B R E EL S DRE TS HUMANS I L A I G U A LTAT Hem treballat amb els més menuts i els hem fet una sèrie de preguntes sobre els drets humans, la inclusió i la igualtat. Aquests vídeos es poden trobar a la web que hem crea.. A més dels vídeos, es pot trobar informació destacada d’interès sobre aquest tema (http://www. dretsidecisions.wordpress. com). Com es pot escoltar als vídeos, els xiquets ho tenen clar. Moltes vegades som els adults a qui se’ns oblida que totes i tots tenim els mateixos drets; se’ns oblida que tots i totes començàrem a gaudir del dret a la vida el dia del nostre naixement, i se’ns oblida també com és d’important tenir-los presents cada dia i respectarlos. Aquest va ser el nostre objectiu de l’any 2019, el fil conductor, no sols del nostre llibret sinó de la nostra falla, perquè els que vam preparar tot açò som fallers, però sobretot som persones i volem ser cada dia millors persones per ser, així, millors fallers.

DIVENDRE S AL CASAL I A C T I V I TAT S PER ALS MÉ S MENUTS

amb la igualtat i amb els drets humans. Des de contes fins a un concurs de dibuix, on el guanyador va ser escollit per a eixir al nostre llibret.

A més, cal destacar

Divendres rere divendres,

que diverses escoles de la

les delegades infantils

Comunitat Valenciana ja han

de la nostra falla han

preparades diverses

fet ús d’aquests vídeos per a

realitzat diverses activitats

activitats per a la setmana

conscienciar el seu alumnat.

relacionades amb la inclusió,

fallera.

A més també tenien


185

C AVA L C A D A D E L N I N O T

aquesta fantasia, ens arribava la realitat, que mostrava un

Aquest any 2019 la nostra

gran grup de fallers i falleres

C A M PA N YA D E SENSIBILIT Z ACIÓ FA L L E R A

cavalcada del ninot va

vestits de negre amb imatges

estar relacionada amb la

que de vegades volem, fins

Retolàrem el casal i el

mateixa temàtica. El títol

i tot ignorar, ja que moltes

monument; tinguérem un

d’entrada de la cavalcada era

persones no volen vore més

punt d’informació amb

“Fantasia versus realitat”.

enllà del que tenen davant.

telèfons d’interès cedits pel

Tot començava amb un

Aquestes imatges ens van

nostre Ajuntament; férem

món de fades, princeses i

acompanyar també durant

jocs infantils enfocats a la

prínceps, personatges del

la setmana fallera, perquè

inclusió i a la igualtat...

món de WaltDisney. Però

formaven part de la campanya

una vegada finalitzada tota

de sensibilització fallera.

Molt se’n parla en els últims temps, a nivell de les institucions en matèria de política social, de famílies, inclusió social, joventut, integració de les persones migrants, voluntariat social, igualtat, atenció i programes de la dona, conciliació, prevenció de la violència de gènere i atenció a les víctimes. Les associacions falleres tenen molt a dir en un espai on té cabuda tanta diversitat de persones; la falla és una aparador immillorable per a donar a conèixer tots els valors que es poden traslladar de manera directa. Pretenem, amb els objectius marcats a priori, arribar a sensibilitzar la gent i les persones que en formem part del col·lectiu, perquè tots som responsables dels fets que duguem a terme i de les conseqüències que se´n deriven dels nostres actes.


Volem incentivar models de bones pràctiques i conductes favorables en el marc de la prevenció de l’exclusió social, de la protecció a les persones i de la promoció de la inclusió i la igualtat. Valorem positivament el fet de premiar iniciatives que, per la seua capacitat innovadora, contribuïsquen a potenciar qualitativament el model social de la Comunitat Valenciana. Aquest projecte ha permès fer més palesa la necessitat d’una major conscienciació social i millora de la convivència en un ambient lúdic i festiu, com és el casal faller i totes les activitats de la falla que se’n deriven, i integrar l’enfocament de gènere, els drets humans i la diversitat cultural en totes les seues accions.



un greu problema! El nostre planeta està molt rebolicat!!

188

OS! Falleres i fallers! Tenim

Q U È PA S S A S I S’ENC ALLEU EN UN E N I G M A?

El gel està desfent-se, les inundacions ofeguen tot

Cap problema! Baix de cada

allò que se’ls presenta, la

enigma hi ha una pista, però

vegetació està cremant-se i

si continueu encallats/des,

milions d’éssers vius estan

podeu preguntar a alguna

morint-se! Què està passant?

persona que us puga tirar una maneta.

Fins i tot, la història que ara us presente ha acabat

De tota manera, al final de

rebolicada! És urgent que la

la història estan les solucions

llegiu, doncs si aconseguiu

a tots els enigmes.

arribar fins al final, podreu trobar un poc d’ordre en este planeta tan irracional, però

S’atreviu a endinsar-se en esta aventura?

està tan desbaratada que els capítols s’han barrejat!

Doncs bé, concentremnos que tenim una missió

Si la llegiu tota seguida voreu que no té ni cap ni peus.

COM HEU D’ENDE VINAR PER QUIN C APÍTOL S’HA DE CONTINUAR LLEGINT ? Comenceu llegint pel principi, i quan trobeu un enigma, haureu de desxifrarlo. Una vegada resoleu l’enigma, voreu que la solució es tracta d’una lletra, esta lletra vos indica el següent capítol per on heu de continuar llegint. Aleshores, el buscareu i continuareu la història.

complicada! Hem de salvar el planeta! Endavant!


189

de puntets turquesa i es va

era tot producte de la seua

estranyar de no vore ningú.

imaginació, però de colp

La mar estava en calma, el

i volta, una intensa ona li

Sol començava a vore’s entre

va banyar els peus, i en

la platja estava tranquil·la.

els núvols, però Pere no

esvair-se, va deixar a l’arena

A l’horitzó, allà on l’aigua

estava pescant, no hi havia

una criatura increïble, una

es barreja amb el cel, el Sol

gent fent gimnàstica i cap

tortuga marina!

intentava enlairar-se entre

persona passejava per vora

els núvols. La seua llum

mar. Tampoc veia Batiste

enlluernava la mar i la tenyia

amb el tractor, però a l’arena

un bot cap enrere, i va

de color argent. Sols se sentia

sí que estaven les marques

córrer arena amunt, però

el soroll del tractor que

de les seues rodes. Però era

abans de pujar els escalons

anava i venia netejant l’arena.

estrany, eixes senyals eixien

de sa casa, va girar el cap i

Irene era una xiqueta molt

de dins de l’aigua i acabaven

observà que aquella tortuga

desperta i juganera que vivia

a uns 30 metres arena

li feia senyes amb l’aleta.

amb la seua família en unes

amunt. Com pot un tractor

Va notar que la curiositat li

casetes vora mar. Ella era

eixir de l’aigua? A més,

picava i molt sigil·losament

molt matinera, i quan tothom

les seues marques sempre

va anar apropant-se a aquella

encara dormia en sa casa, de

semblen interminables,

criatura que de sobte, va

puntetes, amb el seu pijama

com poden tindre un final?

començar a parlar.

de puntets turquesa, obria

Curiosa, va seguir aquell

la porta del carrer i baixava

camí que acabava en un clot.

els quatre escalons que

Va aguaitar però sols veia

i sóc una tortuga marina

comunicaven amb la platja.

arena.

Boba que viu a les aigües de

L A G R U TA D E L S SOMNIS Eren quasi les 8 del matí,

Li encantava seure i agafar l’arena fina i fresca amb les

Irene, esglaiada, va pegar

-Hola Irene, em diuen Aleta

la Mediterrània-. Irene tenia No podia entendre què és el

els ulls com a plats i poc a

mans i sentir com s’escapava

que estava passant i confosa,

poc la boca anava obrint-se-li

entre els seus dits. Batiste,

va mirar a un costat i a l’altre

de bat a bat mentre aquella

l’home del tractor, passava

repetidament per intentar

tortuga continuava parlant.

per davant d’ella i la saludava

trobar la resposta. Va ser en

amb la mà i ella li responia

aquell moment quan alguna

amb un simpàtic somriure.

cosa es va moure a l’aigua

eixit a fer el niu per posar els

També saludava Pere, el seu

que estava com una bassa

ous i han desaparegut!

veí que ja estava pescant

d’oli. Desconcertada, Irene

i a qui li preguntava amb

es va apropar lentament, i

-El teu niu? Ous?- va

molta gràcia: «Hui piquen?».

quin bot va pegar quan va

exclamar sobresaltada.

Per la voreta de la mar,

descobrir com una aleta que

tocant l’aigua, de tant en

sobreeixia de l’aigua li feia

tant passava gent caminant

senyes.

o corrent i allà lluny, alguns grups feien gimnàstica.

-Sí! Veus aquell forat? Jo l’he cavat esta matinada, he posat els meus ous i ara ja no

Ofuscada, va anar apropant-se per investigar

Però aquell dia tot era

-Tinc un greu problema! He

estan! Necessite urgentment trobar-los!-.

què era allò que hi havia al

diferent, Irene va baixar com

mig de la mar, però aquella

sempre, amb el seu pijama

aleta s’havia esfumat. Potser

-Però jo no sé res! No sé ni com són! A més, tu eres


190

una tortuga, i les tortugues

i les meues cries també-.

no parlen, de segur que

De cop i volta, el cor li pegà

nerviosa de vore que allò

és la meua imaginació!-.

un bot i sense dubtar ni un

era més complicat del que

Es va girar d’esquenes i va

segon, es va escabussar dins

esperava-.

començar a pujar arena

de l’aigua. -Però..., tu no vens amb

amunt cap a casa. Irene nadava submergida -Irene, per favor! Necessite

Irene començava a posar-se

mi?-

darrere de la tortuga,

la teua ajuda! Vine i t’ho

inexplicablement podia

-No puc, este camí l’has

explicaré tot! Confia en mi!

respirar baix de l’aigua.

de recórrer tu sola. Confia

Vas a deixar que una pobra

Passaven entre algues, arena,

en mi! Tot anirà bé. Tens

tortuga no trobe els seus ous

petxines, algun que altre

una gran virtut, doncs les

i no conega mai les seues

peix, i de sobte pararen

emocions són el teu motor, i

cries?-. En aquell instant,

davant d’una roca enorme.

tot el que fas t’ix del cor, per això has sigut l’elegida. Si fas

Irene va parar en sec, no podia permetre que aquella

-Irene, vas a entrar en

ús de la teua essència seràs

tortuga patira, per això va

una gruta anomenada «La

capaç d’aconseguir tot allò

pegar mitja volta.

Gruta dels Somnis». Ahí dins

que et proposes-. -Però quina

estan els meus ous amagats,

és eixa essència?-

-Val...t’ajudaré!-.

sols tu els podràs trobar. En total hi ha 5 ous. Quan

-Quan aconseguisques

Irene encara no es treia

aconseguisques trobar-los

eixir de la gruta ho sabràs-.

dels dits que havia conversat

tots, eixiràs de la gruta-.

I seguidament es va

amb una tortuga marina i que havia accedit a ajudarla quan es va vore seguint

allunyar nadant fins que va -No sembla una tasca complicada...

a aquella criatura cap a la vora de la mar, semblava tot

-A cop d’ull no, però hauràs

tan surrealista. De sobte la

de tirar mà del coratge per

tortuga es va submergir en

superar alguns entrebancs.

l’aigua. Irene es va quedar

Estàs preparada? Ja pots

fora i no es va atrevir a

entrar-. Irene va mirar cap a

entrar, però l’animal, en vore

tots els costats i no va vore

que no la seguia, va aguaitar

cap gruta. -On és?-.

a la superfície i li va fer senyes amb l’aleta per tal que se submergira. -Però on anem? Jo no puc nadar molt lluny, i a més, no

-Ahí!- Va respondre Aleta mentre assenyalava la roca-. -Però..., no hi ha cap accés-.

aguante massa temps sota l’aigua...-.

-Sí que hi ha, hauràs de passar una primera prova

-Estigues tranquil·la. Has

per a aconseguir entrar. Jo

de confiar en mi. Et necessite

me n’he d’anar, molta sort!-

desaparéixer.



S A B I E S Q U E . . .?

Estava molt satisfeta

192

CAPÍTOL M

obrir els ulls, va comprovar

d’haver aconseguit el primer

que havien aparegut un

ou, però no podia llevar-se

centenar d’arbres altíssims,

del cap aquell pobre ós, si

i allí estava ella, abraçada

Amb l’augment de les

això estava passant a l’Àrtic,

a un d’ells, a 50 metres

temperatures pel canvi

podria extingir-se l’ós polar.

d’altura, enmig d’un bosc

climàtic s’afavoreix el desgel.

I tot pel canvi climàtic, on

d’eucaliptus. Va intentar

Este procés fa que els óssos

per culpa de la contaminació

mantindre la calma per poder

polars es queden aïllats

causada per les persones,

guipar el següent ou i va ser

en trossos de terra i no

la temperatura del planeta

quan tres arbres més enllà,

puguen arribar fins on està

havia pujat i els pols estaven

va descobrir un petit koala

el menjar, per la qual cosa,

derretint-se. Això no es podia

amarrat. «Quina gràcia! Quin

moren de fam.

consentir!

animalet més simpàtic!». Però de sobte un soroll

L’aigua va començar a

Molt indignada va

estrèpit els va sorprendre,

congelar-se i aquell llac que

continuar el camí per aquella

una màquina anava talant els

s’havia format es va tornar

gruta tan misteriosa.

arbres que trobava al seu pas

a convertir en una enorme placa de gel. L’ós i les foques

i sense titubejar, s’apropava La temperatura tan gelada

a l’arbre on aquella afable

havien desaparegut, i allí

havia canviat, ara era més

criatura es trobava. Irene

enmig del gel, solitari, es

templada i càlida i la terra

va notar com l’angoixa

trobava el primer ou. Irene

començava a tremolar. El

li arribava a la gola, era

es va apropar i l’agafà amb

trèmol era cada vegada més

terrible! «Va a talar l’arbre

molta cura, quan titubejava

i més fort i s’acompanyava

on ell està! Eixa màquina ha

d’on guardar-lo, va descobrir

d’un soroll com una forta

de parar!». I mentre cridava

un poc més endavant una

tamborinada. La terra anava

amb totes les seues forces

espècie de motxilla. Va anar

obrint-se per uns badalls

per tal que aquell aparell

corrent sobre el gel fins ella,

i a Irene li se complicava

destructor es detinguera, va

i quan la tenia a les seues

mantindre l’equilibri. En

observar que al costat del

mans, el gel es va trencar i

això, un sacseig la va fer

koala havia aparegut el segon

va anar desfent-se, fins que

caure enmig d’un badall

ou. Si talaven l’arbre i queia,

aquella cova va recuperar

i es va quedar penjant de

el koala i l’ou també caurien

l’aspecte del principi. Havia

dues mans. Quan pensava

50 metres avall a terra, cap

semblat tot un somni, però

que anava a precipitar-se

dels tres sobreviuria.

va comprovar que a la seua

per aquell forat, un arbre

esquena estava la motxilla,

enorme va sorgir del clavill,

per tant, prova superada!

es va enganxar a les seues branques i va començar a elevar-se a una gran velocitat. Es va abraçar fortament i va tancar els ulls fins que va notar que l’arbre es va quedar quiet. El soroll havia parat i una forta olor a menta l’envoltava. Quan va



S A B I E S Q U E . . .? La contaminació de l’aigua dolça pot ser causada per

Irene caminava satisfeta

194

CAPÍTOL T

Sense saber com, Irene es

per haver salvat la xiqueta,

va trobar nadant entre corals

però l’angoixa anava

i roques. Peixos de tots

apoderant-se d’ella. Era molt

els colors passaven pel seu

inquietant pensar fins a quin

costat. «Quina preciositat el

punt havia arribat el planeta.

fons de la mar!». Calamars,

les aigües residuals tant

meduses, i altres éssers

d’ús domèstic, com d’ús

El seu cap no parava de

feien d’aquell paisatge tot

agrícola i ramader pels

maquinar de quina manera

un espectacle. De sobte va

adobs i pesticides i per

podria ella solucionar

divisar un tipus de peix molt

residus industrials metàl·lics.

aquelles problemàtiques

diferent, s’apropava per vore

Tanmateix, l’aigua salada es

que anava descobrint. I

què era i quin fàstic quan

contaminada pels residus

quan més immersa estava

va descobrir una botella de

de vaixells i fàbriques entre

en els seus pensaments, va

plàstic enmig de les roques,

altres.

tornar a escoltar el corrent

al seu costat una llanda de

de l’aigua. I de colp i volta,

refresc, gots, plats, bosses...

del camí on es dirigia ella,

Aquell paisatge no semblava

abraçat a Irene en senyal

com si explotara un bidó

gens la meravella del principi.

d’agraïment. Aquell riu

d’aigua enorme, un raig

Era oixós! Tot ple de brutícia!

tornava a ser cristal·lí, i va

d’aigua a pressió de grans

Nadant havia d’apartar-se els

poder refrescar-se amb dos

magnituds es dirigia cap a

plàstics del davant per poder

bons grapats d’aigua. Allí,

ella. Va intentar fugir, però

vore el camí.

a la vora, continuava l’ou,

era impossible, aleshores

l’agafà amb molta cura i quan

enormes quantitats d’aigua

es va alçar, ja no hi havia

salada ompliren aquella

més lluny, va reconéixer una

cap rastre de la xiqueta ni

gruta, fins que es va

silueta, era la tortuga Aleta!!

d’aquell riu. Sols les pedres

convertir en el fons de l’oceà.

Estava apunt de menjar-se

La xiqueta s’havia

En una d’aquelles, un poc

i la humitat d’aquella gruta

una bossa de plàstic!! Irene

tan misteriosa. Si aquella

va fer gestos amb les mans i

nena haguera begut, de

va intentar cridar ben fort,

segur que haguera mort. Un

però no podia! Si es menjava

escalfred li va recórrer el cos

la bossa, podria morir!

en pensar la gran quantitat

Va intentar nadar ben de

de persones i animals que

pressa, i en apropar-se, va

moririen a causa de l’aigua no

descobrir damunt d’una roca

potable convertida així pels

el cinqué ou, però no anava

éssers humans. Quin grau

a ser tasca senzilla, doncs

de desesperació tindria la

una xarxa havia aparegut de

menudeta per beure d’allí! El

la superfície i estava a pocs

canvi climàtic estava secant

mil·límetres de pescar-lo.

la terra i la sequera feia que la gent morira de set o de malalties causades per beure d’aigües brutes.



S A B I E S Q U E . . .? La por és una emoció

La temperatura era càlida

196

CAPÍTOL E

Quan portava 5 minuts

i agradable. Al seu voltant

caminant sense parar, no

tot era pedra humida. Al

havia trobat cap rastre que

sostre les estalactites i les

li indicara on buscar, però

estalagmites semblaven

de sobte, una brisa gelada

provocada per la percepció

tallades per algun escultor

la va acaronar. El sostre i

del perill, que pot ser

i li donaven molta bellesa

les parets de pedra, a gran

real o imaginària. Moltes

a aquell lloc tan misteriós.

velocitat, estaven cobrint-

vegades la por ens cega i no

Va començar a caminar cap

se de blanc, era gel! Un

som capaços i capaces de

a la foscor, sense perdre

fred polar l’envoltava i va

resoldre els conflictes. Hem

cap detall, doncs esperava

començar a tremolar. Les

d’esforçar-nos i patir un poc

ansiosa trobar el primer ou.

dents li cruixien per la gelor,

per aconseguir una futura

i sota els seus peus, una

gratificació que de segur

placa de gel es va formar.

pagarà la pena.

Davant d’ella va aparéixer un ós polar. Estava molt flac

De sobte, una llum davant

i desvalgut i esbramegava de

de la roca la va cegar i va

fam. Al fons, es veia un munt

haver d’apartar la mirada,

de cries de foques a les quals

seguidament un soroll molt

l’ós volia arribar, però el gel

fort la va esglaiar, i quan

davant d’ell anava derretint-

tot va tornar a la calma,

se i no hi havia manera

bocabadada va descobrir que

d’aplegar. Irene va començar

en aquella enorme pedra

a sentir una angoixa horrible

havia aparegut una entrada.

«Pobre ós! Morirà de fam!»

El cor li bategava amb gran

pensava Irene molt afligida,

intensitat, i sigil·losament es

«Per què es derreteix el

va apropar per escodrinyar

gel? Si no hi ha gel no podrà

què hi havia allí dins. Es

arribar al seu menjar!».

tractava d’una gruta de pedra

Mentre es preocupava per

il·luminada per una llum

aquella criatura, no se

tènue. No es veia el final de

n’adonava que ella també

la gruta, el fons era tot fosc.

havia quedat atrapada en un

Dubtava si entrar o tornar

tros de gel que es fonia a un

a casa, però va recordar les

ritme preocupant i, de sobte,

paraules d’Aleta: «Tu eres

al costat d’aquelles foques,

l’elegida» i, decidida, va

va aparéixer la silueta d’un

accedir. En pegar la primera

ou. Ara també era ella la que

petjada en aquella cova, altre

tenia un greu problema.

soroll fort la va sorprendre, i darrere d’ella, l’entrada es va tapar amb una enorme roca. Ja no hi havia pas enrere, sols quedava trobar els ous i intentar eixir d’allí.



S A B I E S Q U E . . .? La deforestació causa la desaparició de boscos

«Pobre koala...» pensava

reconeixia l’olor, olor a

Irene mentre tirava

cremat com quan cremen

endavant, «quasi es queda

el monument faller, però en

sense casa i sense menjar...

aquell cas les flames eren

haguera mort...a l’igual que

més destructores, el bosc

l’ós polar...».

estava cremant-se! Aquell

d’eucaliptus. Tallen els arbres per ampliar els assentaments

198

CAPÍTOL P

jaguar estava en perill! Irene Encara sentia l’olor

intentava fer-li senyes a

dels humans per al comerç,

d’eucaliptus, li recordava

l’animal perquè fugira, però

vivenda, fàbriques, camins...

els xiclets que solia menjar

ell no se n’adonava. Aquella

L’hàbitat dels koales i d’altres

la seua mare, la trobava

situació podia convertir-

animals desapareix.

a faltar, també a la seua

se en tragèdia, i ella havia

família. Intentava agafar

d’intentar fer alguna cosa

Aquella màquina

aire perquè eixa oloreta tan

per solucionar-ho! De sobte,

devastadora havia

fresca i familiar no acabara,

al costat del jaguar va

desaparegut. Els eucaliptus

però de sobte l’olor va

aparéixer el tercer ou. Ara sí

continuaven al seu lloc, però

canviar, era més forta i no

que necessitava urgentment

el koala ja no estava allí. El

era gens agradable. Tancà

acabar amb aquelles flames,

que sí que estava era l’ou

els ulls per a concentrar-se

si no, tot es convertiria en

d’Aleta. Irene va botar d’un

i esbrinar a què feia olor,

cendres.

arbre a l’altre agafant-se de

i quan els va obrir es va

les rames fins que pogué

quedar bocabadada, aquella

estirar el braç i agafar l’ou.

cova s’havia convertit en un

El va abraçar mentre tancava

enorme bosc de l’Amazònia.

els ulls i feia un profund

Era un paisatge espectacular,

sospir, quan els va obrir, tot

arbres enormes i frondosos,

havia tornat a la normalitat,

lianes al voltant dels troncs,

aquell bosc tornava a ser una

gran diversitat de plantes

gruta de pedra.

i flors precioses com les orquídies, i enmig d’allí, descansant, un enorme i preciós jaguar. El seu pelatge groguenc amb les taques obscures, el cap gran i les potes fortes. Observar aquell animal tan de prop era tot un espectacle, però hi havia alguna cosa que no quadrava, eixa olor tan forta no concordava amb aquella meravella de selva. Exaltada va pegar un crit quan va comprovar que el principi d’un incendi il·luminava el fons de l’arboreda. Ara


199


S A B I E S Q U E . . .? Pràcticament, tot el plàstic

“Quina imatge més dolenta

200

CAPÍTOL I

Un sobresalt la va

vore tot el plàstic envoltant

despertar. Sentia el cant dels

aquell món marí!” pensava

ocells. Confusa va mirar al

Irene mentre buscava

seu voltant. Estava a la seua

impacient l’eixida d’aquella

habitació i portava el pijama

creat encara existeix d’alguna

cova que l’havia fet endinsar-

de puntets turquesa. “Què

manera. El consum excessiu

se dins de tants perills

m’ha passat?”. “Ha sigut tot

d’este material fa que hi

causats per les persones.

un somni?”. No sabia què

haja enormes quantitats de plàstic als oceans, inclús al

pensar, tenia una barreja I a la fi, uns metres més

d’emocions que la tenien

Pacífic podem trobar una

endavant Irene veia una

desorientada. “Ho he viscut

illa formada per plàstics.

llum, “serà eixa l’eixida?”

intensament! No pot tractar-

Resulta un gran perill

es preguntava inquieta. Els

se sols d’un somni!”. Se

per als animals, doncs el

nervis s’apoderaren del seu

sentia desil·lusionada, doncs

poden consumir o quedar-

estòmac. “Què faig? Creue o

havia sigut una aventura tan

se enganxats en ell. A més,

serà altre malson?”. “Si ja he

increïble que no volia pensar

el consum de peix fa que el

arribat fins ací, no em queda

que havia estat sols creada

plàstic també acabe en el cos

altra que endinsar-me i vore

per la seua imaginació.

dels éssers humans.

què m’espera a l’altre costat”. Decidida va tirar endavant,

Tot el plàstic havia

la llum era tan forta que

desaparegut. Aquell paisatge

va haver de tancar els ulls.

marí era increïble! Aigua

Caminava a cegues, quan de

clara i neta, éssers marins

sobte, en una de les passes

nadant feliços per tot arreu,

que va pegar, el seu peu no va

i Aleta menjant unes algues

xafar terra, i va començar a

amb molta gana. L’ou

caure com si d’un precipici es

continuava al seu lloc i la

tractara. El seu estómac era

xarxa havia desaparegut.

ple de papallones i de l’esglai,

Irene va nadar ràpidament

cridava, però la veu no li

fins arribar a la roca i, quan

eixia, estava caient al buit,

ja tenia l’ou a les seues mans,

tenia la sensació que havia

com si hagueren obert el tap

arribat el seu final.

d’una aixeta, tota l’aigua va desaparéixer per baix d’ella. Amb ella desaparegueren tots els animals i tot allò que formava els fons marí. Aleta ja no estava present i davant d’ella s’obria, per última vegada, aquella màgica gruta.


Disgustada, va baixar a la

Irene se sentia feliç i

platja. Eren les 8 del matí.

satisfeta per tota la tasca que

Va mirar cap als dos costats

havia realitzat. Gràcies al seu

i es va estranyar en no vore

esforç, aquelles tortuguetes

ningú. La mar estava en

havien pogut tornar a la seua

calma i el Sol començava a

llar, la mar.

vore’s entre els núvols. No estaven ni Pere, ni Batiste,

Per una altra banda estava

ni gent fent gimnàstica o

molt angoixada per pensar

passejant. Va pegar una

en com de terrible era el que

ullada a l’arena i va trobar

els éssers humans havien fet

les marques de les rodes del

i com estava destruint-se el

tractor. Es va apropar per

planeta a passes agegantades.

inspeccionar-les bé i se’n va

Ella era una simple xiqueta,

adonar de què no semblaven

però havia de buscar la

haver sigut xafades per

manera de poder ajudar. «Si

cap roda, sinó com si

fas ús de la teua essència

algú haguera arrossegat

seràs capaç d’aconseguir tot

l’arena...”qui podria haver-

allò que et proposes». Eren

les fet?”. S’iniciaven de la

les paraules que Aleta li

vora de la mar i acabaven

havia dit. Sabia que eixe era

al clot que havia descobert

el secret que estava buscant,

el dia que es va trobar amb

però no aconseguia esbrinar

Aleta. Confusa va aguaitar a

de què es tractava.

aquell clot i no va vore res, sols arena, però de colp i volta, una ebullició sorgia d’allí i començaren a eixir unes tortuguetes d’uns 6 centímetres. Eren tortugues marines nadons i es dirigien cap a l’aigua. Bocabadada i amb la pell eriçada, Irene mirava aquell espectacle. Les va contar... “1, 2, 3, 4...5!”. Quan entraren dins de l’aigua, Irene alçà el cap i mirà cap a l’horitzó. Allí divisà a algú fent-li senyes. Era Aleta que molt feliç i satisfeta es va submergir en aquella mar Mediterrània.




S A B I E S Q U E . . .?

A poc a poc, tenia més

la no potable. De sobte, va

confiança en ella mateixa i

sentir la veu d’una xiqueta

sentia més ganes d’ajudar a

que s’apropava al riu per

aquells animals en perill.

beure. Un esglai li va córrer

Els incendis forestals són habituals en època

204

CAPÍTOL A

pel cos - No begues d’eixa Irene continuava el seu

aigua! Està contaminada!

seca, però molts els han

camí per aquella cova

Si beus d’ahí et moriràs!-

provocat deliberadament, es

esperant ser sorpresa per

aquella noia d’uns 5 anyets,

desforesta il·legalment per

altre somni que semblava

semblava no haver-la sentit

la indústria. Per este motiu,

més un malson. Conforme

i cada vegada estava més

moltes espècies estan en

anava caminant, una corrent

a prop de l’aigua i de colp

perill d’extinció, el jaguar

d’aire calent venia del fons de

i volta, al costat d’aquella

entre ells.

la gruta. Era tan candent que

petita, va aparéixer el quart

no va tardar en començar a

ou, i estava tan a la vora que

suar. De sobte la pedra de

poc li faltava per caure dins.

a ser un dels més bells

terra va començar a desfer-

Eixe ou també moriria si

espectacles de la natura. Les

se i es va transformar en

es posava en contacte amb

flames havien desaparegut, i

arena. Ja no hi havia cap

l’aigua!

el jaguar ja no es trobava allí,

rastre d’humitat, tot estava

però l’ou estava al mateix

sec, aquell espai s’havia

lloc. Va pujar conforme va

convertit en un paisatge de

poder i el va agafar. «Quina

sequera del nord d’Àfrica. Va

preciositat d’animal, el

sentir l’aigua córrer i enmig

jaguar! Era majestuós!».

d’aquell munt d’arena es va

Irene no havia tingut por en

formar un riuet. «Què bé!»

vore’l, sentia la necessitat

va pensar Irene, «dos grapats

d’ajudar-lo, no de fugir d’ell.

d’aigua fresqueta a la cara

Després del que estava

em vindrien de categoria»,

aprenent en aquella gruta,

però en mirar a l’aigua es va

se sentia més identificada

estranyar, estava tan tèrbola

amb els animals que amb les

que no s’atrevia a clavar

persones, cada vegada tenia

les mans dins. Preocupada,

més clar que l’animal més

va passejar per la vora per

perillós era l’ésser humà i

arribar fins els naixement

no estava gens orgullosa de

d’aquell riuet i descobrir així

pertànyer a esta raça tan

què causava eixe color. Va

destructora.

haver de caminar un parell

La selva amazònica tornava

de minuts fins que va sentir aigua corrent. Allà lluny va divisar com uns rajos que abocaven l’aigua al riu. En apropar-se es va espantar, eren aigües residuals de les indústries que estaven contaminant l’aigua i fent-



206



Ximo GascĂłn Corts 02/04/2019

Lara Melis Bononad 12/07/2019

Ferran Pareja MartĂ­nez 17/07/2019 Emma Mifsud Alberola 16/07/2019


Aria Palomares Altur 11/09/2019

Pau Peris Grau 20/09/2019

Victoria Alario Escrihuela 22/09/2019 Elsa Gonzalez Magraner 22/10/2019

Hugo Beloso Sancho 28/11/2019 Juanqui Grau Palomares 26/12/2019


Paula Palomares DĂ­az


Concurs de narrativa

1ª Categoria: 6 a 8 anys Irene Estruch Albacete

3ª Categoria: 12 a 14 anys Carme Paches Serra

2ª Categoria: 9 a 11 anys Aitana Felis Talens


Concurs de targes de nadal

Guanyadora 2a Categoria: de 3 a 5 anys Martina Felis Talens

Guanyadora 4a Categoria: de 9 a 11 anys Daniela Rodrigo Bordes














































Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.