La comissió del LLibret Faller de la falla Portal de Valldigna donarà a conéixer el present llibret mitjançant un acte que anunciarem prèviament en els comerços col·laboradors, la nostra pàgina web, les diferents xarxes socials i a través dels grups de WhatsApp. fallaportal.com Feu-se amics nostres a Facebook Seguiu-nos em Twitter i Instagram a @fallaportal Ens pots trobar a l’app “Traca” ESPAI QUE COMPLETA EL NOSTRE LLIBRET www.rebellio2020.wordpress.com DEPÒSIT LEGAL A69-2011 MAQUETACIÓ Yogur de Fresa JUSTIFICACIÓ DE TIR ADA 500 exemplars El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis per a la promoció de l’ús del valencià de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna. La AC Falla Portal de Valldigna és membre de la Federació Lletres Falleres. Aquest llibret ha estat imprés en un paper respectuós amb el medi ambient.
004 LITERATURA 006 MIRAR ENRERE PER AVANÇAR... SÍLVIA BORRÀS I CHOFRE 008 EMOCIONS I RAONAMENTS ENRIC BORRÀS I CHOFRE 010 VISC EN UNA TERRA QUE TÉ TRES NOMS RAQUEL DONET CLIMENT 013 DESPLASTIFIQUEM LA FESTA PEPA ALABORT RIBES
032 UTENSILIS EN PERILL D’EXTINCIÓ PEPI BARBER PONS 036 RECICLAR O COL·LAPSE JAUME TALENS RODRÍGUEZ 038 COMPRA A LA BOTIGA DE BARRI VERSUS GRANS SUPERMERCATS Mª CARMEN CANET MOLLÀ 042 DE QUAN ENCARA ES PODIA JUGAR AL CARRER AMPARO CISCAR PALOMARES
064 CONTE PER A CARME FRAN LLEDÓ GRAU 067 PLANETA FALLER EQUIP ALPESA 069 CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA? NEUS ORTIZ VERCHER 072 AMB GANES DE FER MÉS SANG JORDI CAMARENA SERVÀ 074 DEL PASSAT, REUTILITZAR; DEL PRESENT, RECICLAR; DEL FUTUR, REDUIR NOE GRAU PONS
015 RECICLEM LLIBRETS XAVIER SERRA ESCRICH
045 MODA SOSTENIBLE, CONSUM RESPONSABLE DE LA MODA GERTRU GRAU SIMÓ
017 ESTORETA VELLETA DOLORS ORTELLS RUBIO
050 LA QUARTA R HÉCTOR VERCHER MOMPÓ
022 EL RECICLATGE PER A CANVIAR EL MÓN TERE MANSANET MANSANET
053 LES FOTOCOPIADORES REDUEIXEN? MARISA GRAU ESTRUCH
024 ESCOLA I ECOLOGIA PEP ORTIZ HERNÁNDEZ
055 L’ART DE RECICLAR, RRRR FRANCESC BURGOS MANCHA
086 LA IL·LUSIÓ DE DESPLASTIFICAR-NOS AMPARO ALBACETE CREMADES
026 LA BOTIGUETA ÀNGELA MAGRANER MIFSUD
060 RECORDEM, REPASSEM, RES ÉS NOU...RRR VÍCTOR BORRÀS I CHOFRE
095 ELS NOSTRES MENJARS I EL CANVI CLIMÀTIC TERE MANSANET MANSANET
062 REFLEXIONS DE PAPER FELI MAFÉ DURÀ
098 RENOVAR EL CASAL EQUIP DE LLIBRET
030 MUSIESCOLA EQUIP DE MUSIESCOLA
076 LA HIPOCRESIA DE LA MOBILITAT HUMANA OLGA Mª DUCAT VIÑALS 079 TREBALLEM EL RECICLATGE AMB ELS NOSTRES INFANTILS MARIAM TALENS ARTIGUES
100 DE LA BOMBETA INCANDESCENT AL LED, DE LA INEFICIÈNCIA A LA INSOSTENIBILITAT ENRIC MARCO SOLER 104 LLETRA D’OR UN LLOC QUE MAI FALLA EMILIO GRAU PONS 106 LLETRA D’OR MODERNITAT A L’ANTIGA MARIAM TALENS ARTIGUES 110 MÓN FALLER 112 SALUTACIÓ REGIDORA 114 FALLERA MAJOR DE TAVERNES 116 RECORDATORI FM 2019 128 SALUTACIÓ DEL PRESIDENT JUAN BAUTISTA MAFÉ ESCRIVÀ 130 EL PASSEIG PER LA FESTA FALLERA DE JUAN BAUTISTA TERE
140 PRESIDENT INFANTIL JAUME BONONAD FERRER 142 EL PASSEIG PER LA FESTA FALLERA DE JAUME LA MAMÀ 146 FALLERA MAJOR INFANTIL CARME PACHÉS SERRA 148 EL PASSEIG PER LA FESTA FALLERA DE CARME ELS PARES 152 REGINES I ACOMPANYANTS 154 COMISSIÓ MAJOR 155 COMISSIÓ INFANTIL 156 FALLERS I FALLERES 158 FALLERETS I FALLERETES 160 PROGRAMACIÓ
134 FALLERA MAJOR ÀNGELA MAGRANER MIFSUD
162 MONUMENT GRAN LA RUTA DE LA SEDA DE RAFA IBÁÑEZ
136 EL PASSEIG PER LA FESTA FALLERA D’ÀNGELA LLUÏSA MIFSUD
168 MONUMENT INFANTIL ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN DE VÍCTOR HUGO GINER BLASCO
172 FALLERS D’HONOR 173 RECOMPENSES 174 LES NOTÍCIES FALLERES 176 PREMI PORTAL DE VALLDIGNA DE LLETRES FALLERES PER FI, PROFETA A MA CASA DE JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ 177 POESIA GUANYADORA DEL PREMI PORTAL DE VALLDIGNA 2019 MIMÈTICS JOSE ANTONIO MARTÍNEZ GINER 179 PROJECTE D’INCLUSIÓ I IGUALTAT FALLA PORTAL DE VALLDIGNA EQUIP DE LLIBRET 187 PART INFANTIL 208 NOUS NADONS 210 TINC DRET A L’ESBARJO 211 CONCURS DE NARRATIVA I TARGES DE NADAL 213 PUBLICITAT
006
bservem la nostra realitat
sinònim de protegir el medi
i som conscients del poder
ambient i, no deixa de ser
que tenim, des de la nostra
una dicotomia que caldria
humil contribució volem
matisar, en realitat.
conscienciar que els avanços són bons, però per avançar
Vivim en una societat que
no cal carregar-nos el
afavoreix el consumisme
món i és tasca de tothom
i ens hem convertit en la
contribuir per a cuidar-lo i
generació «d’usar i llançar».
mantenir-lo en les millors
No obstant això hui dia no
condicions per poder gaudir
és poca la gent que participa
d’ell en òptimes condicions.
en el reciclatge. Alguns ho fan perquè són conscients de
MIRAR ENRERE PER AVANÇAR... / SÍLVIA BORRÀS I CHOFRE / EQUIP DE REDACCIÓ DEL LLIBRET
Aquest any, i aprofitant
les conseqüències del canvi
el projecte de caràcter
climàtic, mentre que altres
didàctic i educatiu que du
ho fan perquè es veuen
a terme el nostre llibret
obligats. Siga com siga,
faller els darrers anys,
el reciclatge realment pot
ens atrevim a parlar de
marcar una gran diferència
REBEL·LIÓ en el món de
en el medi ambient i és una
la festa fallera, perquè ja
pràctica que cada vegada
ho tenim consolidat i forma
més persones haurien de
part d’una realitat. La falla
ser conscients en fer i
és festa, però no té per
interioritzar per dur-ho a
què ser destructiva. És un
terme. Però si ens posem
lloc idoni per a explicar i
puristes, ni tan sols podríem
inculcar valors i principis.
dir que reciclem, sinó que
Podem establir les mesures
separem per reciclar i, són
adequades i mostrar el camí
altres els qui s’encarreguen
adient per a millorar tot allò
de reciclar.
que ens agrada tant i que volem cuidar i estimar.
Aquest error no és espontani. Les campanyes de
Des de sempre hem
sensibilització al respecte,
escoltat la gent gran com
gairebé des del seu origen,
feia per aprofitar tot allò
han transmès el concepte
que tenien, que no era
que separar els residus a
molt; com feia per viure
casa, és reciclar. Però no és
sense malbaratar, i això era
així. De fet, un percentatge
sens dubte ser sostenible
dels residus separats, si
i cuidar el món. Hui en
no entren en el mercat
dia s’ha tornat habitual
de materials acaben en
sentir converses al carrer
l’abocador o incineradora.
o en qualsevol lloc, en què
Però més enllà d’aquest
reciclar s’ha convertit en
concepte, hi ha un altre
007
derivat més preocupant,
això, la dinàmica actual
exemple, caldria premiar
en què cal posar l’accent.
ha centrat tots els seus
els models de negoci com
S’ha invertit tal quantitat
esforços en el reciclatge,
ara préstecs, intercanvis i
de recursos econòmics en
deixant totalment oblidats
lloguers, botigues de segona
campanyes de comunicació
aquests dos primers passos,
mà, venda a granel, etc, ja
sobre el “reciclatge” que
marcats com a preferents
que comporten un estalvi
la gran majoria de la gent
en la jerarquia de gestió de
significatiu de recursos
pensa que el millor que pots
residus.
naturals i econòmics a la
fer pel planeta és reciclar.
societat. El reciclatge per si sol
Malgrat tot, per molt que
no assegura la circularitat
Però no serem nosaltres
es recicle, que es millore la
de l’economia, ja que
( ja que no ens correspon)
recollida, que s’incremente
l’increment en la demanda
qui establim la jerarquia
la qualitat dels materials
requereix d’una entrada
de preferències al voltant
reciclats, que s’incorporen al
contínua de matèries verges.
de com s’han de fer les
mercat, etc., si la demanda
La gestió dels residus ha de
coses, però compartirem les
continua la progressió
ser una part important d’un
bones pràctiques que ens
actual, no només es
pla global de l’ús de recursos
han fet arribar els nostres
perpetuarà l’espoliació actual
naturals. Cal conèixer
col·laboradors conscienciats i
dels recursos naturals, sinó
quant es consumeix, és a
implicats al cent per cent en
que augmentarà.
dir, mesurar la quantitat
la reducció i la reutilització.
de recursos que utilitzem. Al llarg dels anys,
Amb la visió dels indicadors
comprem i tirem tones de
de petjada de sòl, aigua,
materials que acaben en
materials i carboni, i les
els abocadors. No obstant
conseqüències que se’n
això, a través de gestos
deriva podríem conèixer les
simples per reciclar, ajudem
xifres de consum dins i fora
a: previndre el desús de
de les nostres fronteres.
materials potencialment
Basant-nos en aquests
útils, reduir el consum de
mesuraments s’establirien
nova matèria primera i
percentatges de reducció en
reduir l’ús d’energia entre
el consum de recursos.
altres coses. En l’actualitat es donen Això ens porta a
situacions tan incoherents
ref lexionar sobre els nostres
com les subvencions a
exagerats nivells de consum.
incineradores i la falta
Per descomptat el reciclatge
d’incentius a la investigació
és una opció excel·lent quan
per allargar la vida dels
un producte s’ha convertit en
productes. En aquest
residu i no es pot aplicar cap
sentit, s’haurien de premiar
altra opció anterior com la
aquestes activitats tant
reducció i la preparació per
amb subvencions com
a la reutilització. No obstant
amb rebaixes fiscals, per
Comença la rebel·lió fallera! Bona lectura!
Ensuma l’aroma que t’envolta.
008
anca els ulls.
Tanca el ulls. Ensuma l’aire que et colpeja.
Què olores?
Què olores?
Fa olor a flors, bunyols,
Plàstic i coles cremades,
pólvora...
orina a les cantonades, productes químics...
Escolta els sorolls que t’abracen.
Escolta els sorolls que t’atabalen.
Què escoltes? Què escoltes? Escoltes música, rialles,
EMOCIONS I RAONAMENTS / ENRIC BORRÀS I CHOFRE
mascletades...
Crits, revetlles a altes hores, petards a totes
Obri els ulls. Mira tot allò que et rodeja. Què veus?
hores... Obri els ulls. Mira tot allò que et desconcerta.
Colors, festa, monuments... Què veus? De què es tracta? Són les Falles; una de les festes
Restes de plàstics, papers
més reconegudes a nivell
dels petards, llums per tot
internacional, i que ha
arreu...
aconseguit ser patrimoni immaterial de la humanitat
L’impacte ecològic de
des de l’any 2017. És la teua
les falles és innegable:
festa. La que més t’agrada.
milers de tones de residus,
La que més t’estimes.
emissions de gasos tòxics, malbaratament lumínic, etc.
Res pots comparar a les festes josefines. Per a tu
Però no t’has de resignar,
fallera, per a tu faller, cap
sols tu pots fer que hi canvie.
festa en el món s’iguala
Sols tu has de fer que canvie.
en sentiment i devoció a aquesta.
Un cop més et trobes enfront un conflicte entre
Però, és realment tot tan bonic com et sembla?
salut pública i medi ambient i els beneficis econòmics d’una
primeres no ixen benparades.
009
festa. I, com sempre, les
De la mateixa manera no et pots permetre seguir maltractant-te. L’aire que respires, quan
exercici d’empatia i arriba a
hi ha espectacles pirotècnics
un consens sobre què fer i
o durant les cremades, estan
com fer-ho.
carregats de productes químics i metalls pesants.
Tradició i innovació,
Aquests també es dipositen a
festa i respecte, espectacle
l’aigua que beus, als aliments
i ecologisme, sempre,
que menges,...
han d’anar de la mà; no enfrontar-se.
No et quedes amb raonaments sense continguts,
No.
no et quedes amb sentiments de culpabilitat que no van
No et pots permetre no
enlloc, no penses que no
gaudir de la festa, però sí
es pot fer res. Has de fer.
evolucionar-la.
Perquè pots fer-ho.
No et pots permetre deixar
Actua!
de muntar monuments, però sí utilitzar materials
Les teues idees són
que contaminen menys en
importants i valuoses, per
cremar.
això has de compartir-les. Tu eres la festa.
No et pots permetre no fer revetlles i disfrutar de
Digues què pots fer,
la música, però sí modificar
què podem fer. Proposa
els horaris per gaudir-la i
accions, situacions, idees i
descansar.
comparteix-les.
No et pots permetre no
Escaneja el codi QR i
engalanar carrers amb llums,
accedeix al tauló, on podràs
però sí fer ús de dispositius
fer les teues propostes i
més eficients i apagar-los a
mostrar les teues idees, a
certes hores.
més a més podràs veure el que plantegen els teus
No et pots permetre no
companys i companyes.
fruir dels castells de focs i mascletades, però amb
qui neteja el riu. Ross Perot
Cal, doncs, que repenses el model de festes, fes un
L’activista no és qui diu que el riu està brut. L’activista és
Tots els suggeriments seran
productes químics menys
publicats al Casal de la Falla
dolents, i amb un horari que
Portal de Valldigna durant la
respectar.
setmana de festes.
010
isc en una terra que té tres
residus més xicotets no els
noms: un enyora el passat,
arreplega, sempre queda
l’altre és un projecte de
alguna cosa. Enguany la mar
futur, l’últim, s’imposa al
està més bruta que mai. Val
present. A la terra de les
a dir que el tros de platja on
f lors, de la llum i de l’amor.
anem no està dins del casc
A la voreta del mar, a la
urbà, a penes hi ha gent, per
millor terreta del món.
això està un poc més neta. Així i tot, omplim una bossa
La meua infantesa juga a la seua platja, amagat
sencera cada vegada que baixem.
darrere el canyar dorm el
VISC EN UNA TERRA QUE TÉ TRES NOMS / RAQUEL DONET CLIMENT
meu primer amor, porte la
Uau, una bossa de residus
seua llum i l’olor per allà
de la mar! A aquest pas
per on vaja, davall l’arena
en quatre dies salvem
guarde amor, jocs i pena.
el planeta! Em sent una
Perquè… jo vaig nàixer al
completa imbècil, com si
Mediterrani.
volguera buidar la mar a culleradetes. Només Espanya
El Mediterrani, eixe bassal
llança 126 tones de residus
d’aigua entre Algesires i
a la mar al dia. Sí, al dia.
Istambul, com diu la cançó.
L’equivalent a 4 tràilers, perquè es feu una idea. I
El Mediterrani, la mar més contaminada del món. Com cada dissabte d’estiu,
jo desvanida amb la meua bosseta. Després pense que més
pugem al cotxe carregats de
val això que no res, que tota
trastos i recorrem els cinc
pedra fa paret.
quilòmetres que separen el poble de la mar. Arribem a la platja, plantem el para-
Qui no es consola és perquè no vol.
sol i mentre ells naden jo arreplegue plàstics de
Fa un temps, jo estava molt
l’arena: palets de xupa-
satisfeta amb mi mateixa:
xups, taps de botelles, fils
amb la meua bosseta de
de xarxes de pescadors,
residus de la platja, el
burilles de cigars i, sobretot,
reciclatge de cada dia a casa
trossets de plàstic indefinits,
i les xarradetes que done
que no sé què serien abans,
als meus fills. Però fa poc
però que ara formen part
vaig veure un documental
del paisatge de les nostres
esborronador que em va
platges. Vaig seguint les
recomanar una amiga,
rodes del camió que passa
Freightened. El preu real del
a netejar les dunes, els
transport marítim (2016),
Parla dels grans vaixells de mercaderies que creuen les nostres mars i oceans i de l’impacte que provoquen. Les xifres espanten. El 90% dels productes que consumim estan fabricats a l’estranger i ens arriben amb vaixell. Monstres que travessen la mar carregats de contenidors i que mouen milers de milions de dòlars de l’economia mundial. Pràcticament tot el que consumim ens ve per la mar, i consumim tant… Aquest consum desenfrenat té unes conseqüències molt greus per al planeta. Per una banda estan les navilieres que, per fugir de les legislacions més estrictes i així pagar menys jornals i impostos, empren als seus vaixells senyeres de conveniència de Grècia, Libèria, Panamà o les Illes Caiman. Aquests països no exigeixen un manteniment dels vaixells i els naufragis són continus, i amb ells la pèrdua de vides humanes i els vessaments de combustible al mar. Se’n recordeu del Prestige? També portava senyera grega. A més, la contaminació del combustible que utilitzen, el gasoil que més contamina, el més barat, clar. També són una conseqüència del transport de mercaderies
011
el podeu trobar a Youtube.
012
la contaminació acústica
los faena. En canvi, jo crec
-el soroll que fan eixos
que ens estem aprofitant
la pujada de dopamina i
enormes motors sota l’aigua
de la seua misèria. Del
endorf ines que segrega
desorienten els animals
13% d’aturats que hi ha
el nostre cervell quan
marins i molts acaben
a Espanya, a quants els
comprem (és com tenir
embarrancats a les nostres
interessa anar de tripulació
un orgasme!), si després
costes, literalment bojos
en un vaixell de mercaderies
podem anar a la platja
de tant de soroll, per posar
transoceànic?
amb la bosseta, arreplegar
un exemple, l’hàbitat de les balenes geperudes ha
fer l’esforç de controlar
quatre plàstics i quedar Segurament mai haureu
nos amb la consciència ben
sigut reduït a un 10% en les
vist un d’aquests gegants
últimes dècades- i el tràfec
de la mar, si n’haguéreu
d’espècies no autòctones,
vist els recordaríeu. Estem
que fora del seu hàbitat es
parlant de vaixells de les
i a més, és completament
converteixen en invasores
dimensions de 10 camps de
insostenible per al nostre
i acaben extingint la fauna
futbol que poden transportar
planeta. Hauríem de
i la f lora autòctones, com
fins a 12.000 contenidors.
desaprendre’ns aquesta
la tortuga californiana,
No els veiem, però els tenim
societat de consum i
la clòtxina zebra o el
ben a prop ja que el port de
aprendre’n una nova, o una
conegudíssim mosquit tigre,
València és el més important
vella, com vulgueu. I tornar
per anomenar algunes de
del Mediterrani quant
a fer com abans, com ho
les espècies foranes més
al tràfic de contenidors.
feien els nostres majors:
conegudes que ens han
Segons les xifres que ha
deixar de comprar tantes
arribat embarcades en
fet públiques l’Autoritat
coses innecessàries només
aquests vaixells.
Portuària de València (APV),
pel plaer d’estrenar, deixar
durant el 2018 pel port de
d’usar articles d’un sol ús
València han passat 5,18
per tal d’estalviar-nos temps
vides humanes. Coneixeu
milions de contenidors,
i feina, comprar productes
algú que treballe de mariner
un nou rècord. Però, lluny
de quilòmetre zero i no de
en un vaixell mercant? No,
d’estar contents amb eixes
l’altra punta del món, que
veritat? Perquè no vivim
xifres, es pretén ampliar
encara que siguen un poc
a Filipines ni a Bali. Les
el port per augmentar la
més cars generen riquesa en
tripulacions provenen, la
seua activitat i posar en
el nostre entorn, i en últim
majoria, de països del tercer
funcionament la polèmica
terme, reutilitzem i reciclem
món, en eixos vaixells passen
ZAL (Zona d’Activitat
tot el que puguem.
molts mesos sense tocar
Logística) que va massacrar
terra ni tornar a casa, sense
l’horta de La Punta fa uns
internet ni telèfon per poder
anys. És a dir, que canviarem
déiem al principi evocant
parlar amb les famílies i
l’horta tradicional valenciana
a Serrat, que hem nascut
amb jornades laborals de
amb segles d’història per
al Mediterrani, el Mare
76h setmanals. Una presó
camps de contenidors. Visca
Nostrum, la nostra
f lotant, així l’anomenen ells.
el progrés!
mar, el bressol de les
Per altra banda estan les
els fem un favor donant-
El consum genera addicció,
Doncs, sí, això que
grans civilitzacions de la
Algú pot pensar que si són de països tan pobres encara
tranquil·la!
Però, és que ens agrada tant comprar… Per a què
humanitat. Ara, l’abocador més gran del planeta.
013
’heu fixat quin és el paisatge
Va ser emocionant veure
que veiem quan caminem
l’alumnat d’infantil, primària
pels carrers després d’una
i secundària exposant al
nit de festa? Doncs sí, els
plenari de l’Ajuntament
carrers estan bruts, hi ha tot
les seues peticions. Les
tipus de fems, gots de plàstic,
propostes dels alumnes lluny
botelles tirades per tot arreu,
de ser utòpiques, eren ben
bosses, etc. Jo em pregunte,
realitzables i anaven en la
podríem gaudir de la festa
línia d’eliminar del nostre
sense embrutar els carrers?
dia a dia el plàstic d’un sòl ús i reciclar l’altre tipus
DESPLASTIFIQUEM LA FESTA / PEPA ALABORT RIBES
Com bons mediterranis
de plàstics. Cal dir que els
que som ens encanta gaudir
representants de tots els
de la festa pel carrer i
partits sense excepció van
compartir la nostra alegria
acceptar la proposta i es van
amb els altres. Però, és
comprometre a implementar-
precís que ho tirem tot pel
la a nivell municipal.
terra? Podríem gaudir i ser respectuosos amb el nostre entorn?
Ara bé, nosaltres com a ciutadans individuals, quan estem a les Falles o als Moros
El curs passat amb els
i Cristians, seríem capaços
alumnes del nostre institut
de comportar-nos de manera
vam treballar dins la xarxa
cívica i respectuosa amb el
d’Escoles UNESCO sobre
nostre entorn més immediat?
el tema de la sostenibilitat, posant l’accent en la
Ja està moguent-se alguna
utilització dels plàstics i
cosa en aquest sentit, en
plantejant-nos quina és
molts països ja hi ha sistemes
la responsabilitat dels
mitjançant els quals els
ciutadans. Per exemple,
consumidors poden retornar
quines accions podríem
els envasos utilitzats a canvi
fer nosaltres per reduir la
d’uns cèntims. En molts
utilització de plàstics en la
festivals d’aquí, de casa
nostra vida diària?
nostra, als taulells ja venen les begudes en envasos
Durant tot el curs, els
retornables, cosa que ha
alumnes d’Alcoi van estar
reduït moltíssim el volum de
desenvolupant diferents
deixalles.
iniciatives que es van recollir en una proposta que es va presentar al ple de l’Ajuntament, la vam anomenar DESPLASTIFICA’T.
014
Podríem des del món de la festa prendre la iniciativa en aquest sentit? Hem de conscienciar-nos que no podem seguir consumint i generant residus com si no coneguérem l’impacte que estan tenint les nostres accions sobre el Medi Ambient. A hores d’ara tots hem vist imatges terribles de l’acumulació de plàstics per tot el planeta i sabem com és de perjudicial per a la nostra salut. La nostra joventut ja està conscienciada en el respecte a la Natura, ara cal que nosaltres també ens conscienciem. És hora de canviar els nostres hàbits de consum. Les xicotetes accions poden provocar un gran canvi.
015
al acabar amb la galopant
d’alguns llibrets autèntiques
hipertròfia que pateixen
publicacions Frankenstein
els llibrets. Se’ns ha anat
amb retalls cosits d’aquella
de mare i cal trepitjar el
manera. I allò de la
pedal de fre abans que
coherència amb el cadafal?
ens estampem contra el
Pa’ què…
mur i explote la bambolla de les publicacions sobredimensionades.
I hi ha una altra part implicada en aquesta situació: el/la col·laborador/a.
RECICLEM LLIBRETS / XAVIER SERRA ESCRICH / CREADOR DEL BLOG MALALT DE FALLES
S’està arribant a una
Hi ha gent que acumula
situació en què les persones
tantes peticions anualment
encarregades de coordinar
que podria fer el seu propi
el llibret demanen articles
llibret signat per ell mateix
només per fer ‘bulto’ sense
de l’exagerada quantitat
cap sentit. Ja no és allò de
d’articles pels quals és
“per favor, em podries fer
requerit. Demandes de
una col·laboració en el llibret
tot tipus arriben: articles
que parla de tal…”, no.
d’opinió d’un tema del qual
Ara ja s’envien correus que
s’ha escrit infinits escrits,
semblen més exigències amb
investigacions que duen
un llistat de requeriments, ni
moltes hores, aportacions
la tesi doctoral copiada per
de material gràfic després
qualsevol polític de torn. De
maltractat i mal citat,… la
veres? Definitivament s’està
llista és llarga. Ah! I clar,
perdent el nord.
tot sense compensació econòmica alguna tot i les
La inflació del sector
quantitats que guanyen les
llibreter té molt a vore
comissions amb els guardons
amb altra inflació, la dels
als que participen. Per això,
premis. Els premis a l’ús
alguns autors han agafat
i promoció del valencià
la via del mig i han decidit
convocats per Conselleria
reutilitzar articles que, fins
d’Educació han contribuït a
i tot, en un mateix any s’han
potenciar el format “llibre
vist en dos llibrets diferents.
gros de petete” guardonant
El refregit arriba al llibret.
exemplars que s’allunyaven
Normal. Encara ha tardat
del que realment hauria de
massa en arribar.
ser un llibret. No només Generalitat Valenciana és la causant. Altres convocatòries a gèneres allunyats de l’àmbit de l’explicació de la Falla han forçat amb calçador l’entrada de tot tipus d’escrits que fan
016
Des d’estes línies i en la línia de la reutilització d’articles, propose donar un pas més: reciclar llibrets d’un any a un altre. Els avantatges són evidents. Ningú s’adonaria (total pocs lligen els texts…). Els jurats dels premis ni s’assabentarien i tornarien a premiar al pes com ja fan. I, per últim, i no menys important, s’estalviaria una quantitat de paper i tinta impressionants. El reciclatge de llibrets contribuiria a lluitar contra la desforestació i el canvi climàtic. Xe, tot són avantatges!
017
er ahí hi ha una estoreta
tradició pagana, com ocorre
velleta per a la falla de Sant
amb altres festivitats com a
Josep, del tio Pep? Mes que
Sant Anton, les fogueres de
siga la tapadora del comú
Sant Joan, Sant Miquel o el
número ú?
Nadal en diversos punts de la geografia espanyola, on
REFERENTS HISTÒRICS
també es cremen fogueres en la seua vespra. Segons
Les falles, com tothom
aquesta teoria, les Falles són
sap, se celebren en honor
una evolució d’aquest arcaic
de San Josep, patró dels
ritual que anuncia l’entrada
fusters, que era un gremi
de la primavera.
molt estés a la ciutat de València i a més, la indústria
ORÍGENS DE L’ESTORETA
del moble tenia una rellevant
TORNA LA TRADICIÓ DE L’ESTORETA VELLETA A SUECA / DOLORS ORTELLS RUBIO
importància a la regió, quan
Pel que fa a l’estoreta,
van començar a celebrar-se
pareix ser que esta tradició
cap a finals del segle XIX.
es remunta a les darreries del segle XIX i primer terç
Segons el Marqués de
del segle XX.
Cruïlles, esta costum de cremar trastos vells va ser
La xicalla era l’autèntica
iniciada pel gremi de fusters
protagonista de la plantà de
que cremaven en la vespra
les falles, eren els xiquets i
del dia del seu patró, en
xiquetes qui, d’una manera
una foguera purificadora,
espontània, plantaven
els encenalls i andròmines
els seus monuments en
velles sobrants, fent neteja
qualsevol carrer, cantó,
dels tallers abans d’entrar
carreró o placeta. És
la primavera. Rebent este
important destacar que,
ritual el nom de “cremà”.
en aquells temps hi havia més falles realitzades per la
D’altra banda, l’origen
xicalla que pels adults.
de la festa, d’acord amb la documentació conservada en
La xicalla del barri es
el Gremi de Fusters, cita la
dedicava a arreplegar
construcció de falles en la
trastos vells, casa per
festivitat religiosa del propi
casa, cantant la famosa
dia 19 de març.
cançoneta:
Així mateix, existeixen
“Per ahí hi ha una estoreta
altres autors que intenten
velleta per a la falla de Sant
trobar un origen més antic
Josep, del tio Pep? Mes que
a la festa, defensant que el
siga la tapadora del comú
culte al foc és un ritual de
número ú?“
pels encarregats de l’àrea artística.
originàriament fou creada per a cridar l’atenció
018
Indubtablement, esta cèlebre “cantinela” , que
“EmpoderArt”, aprofitant mobles vells, que després amb la imaginació i
Seguidament, vam
coneixements d’Auxi Tomàs,
dels veïns del barri, es
contactar amb la Fundació,
van donar sentit i colorit
convertiria al llarg del
la qual va acceptar amb gran
al monument, recuperant
temps, ni més ni menys que,
entusiasme formar part del
així la tradició de l’estoreta
en l’himne de les falles,
projecte i dur-lo endavant.
velleta. Fonamentalment, el
gràcies a la composició del suecà Mestre Serrano i la lletra de Maximilià Thous.
tema del monument va ser El grup d’art de la Fundació SASM,
les festes tradicionals del nostre poble: la Muixeranga
L’ESTORETA A SUECA La Junta Local Fallera de Sueca, va fer una ullada al passat, i va decidir tornar la tradició al nostre poble. Molt bona iniciativa però..., qui realitzaria el nostre projecte? En qui podien dipositar la nostra confiança per a dur-lo endavant? On plantar-la? No tardàrem massa temps en pensar en la Fundació SASM. L’esmentada Fundació, va ser constituïda el 2001, en termes generals
Plantà de l’Estoreta Velleta a la Plaça de l’Ajuntament de Sueca.
d’assistència social i amb l’objectiu d’abordar l’atenció sociosanitària, facilitar la recuperació i residència
de Sueca, els tornejants
de privilegi, al centre de la
de totes aquelles persones
de la Verge de Sales, els
ciutat, que es transitat per
amb una malaltia mental
cabuts, els gegants, els balls
tots els suecans i on feia ja
crònica. Dins dels seus
tradicionals...
molts anys que no es plantava cap monument faller.
projectes de treball, ja que és un centre homologat de
A més, van comptar amb el
formació ocupacional, hi
recolzament de l’Ajuntament
ha un taller d’art, on els
de Sueca, que ens va
retolacions per al monument
Tot seguit preparàrem les
residents desenvolupen les
permetre i va col·laborar
i una especialment amb
seues inquietuds artístiques,
en la plantà a la mateixa
l’explicació del significat de
dirigits amb professionalitat
plaça de l’Ajuntament, lloc
l’estoreta velleta.
Una de les retolacions del monument, per a explicar la festa i tradiciรณ.
President de la JLF, alcaldessa de Sueca i Regidor de Festes, Falleres Majors i Corts, membres de la Fundació SASM amb els màxims Representants Infantils de les comissions falleres.
Visita de les Falleres Majors i Corts a la Fundació SASM, per a veure els treballs que es desenvolupen en l’Estoreta Velleta i la seua evolució.
021
Així doncs ja ho teníem tot
fusta on els representants
I d’acord amb el caràcter
infantils de les comissions
dels valencians i dels fallers,
falleres de Sueca, El Perelló
quan encara estan calentes
i Mareny de Barraquetes,
les brases del monument que
van dibuixar i pintar els
acabem de cremar, ja estem
escuts representatius de
pensant en els següents
la xicalla era la gran
cada falla i, com no, la
projectes, doncs nosaltres ja
protagonista de l’estoreta,
Fallera Major Infantil de
estem preparant amb il·lusió
i és per este motiu que
Sueca, Andrea Galiana, va
l’Estoreta Velleta 2020.
la Junta Local Fallera va
confeccionar el de la Junta
repartir unes tauletes de
Local Fallera de Sueca.
a punt! IMPLICACIÓ DE LA XICALLA Com s’ha dit abans,
Plantà de l’Estoreta Velleta a la Plaça de l’Ajuntament de Sueca.
Va arribar la nit de Sant
El 14 de març de 2019,
Josep i a l’esmentada plaça es
va tindre lloc la plantà
reuniren molts, moltíssims
de l’estoreta. La JLF
suecans i suecanes per a
va convocar a tots els
poder ser testimonis de la
representants infantils,
cremà. Com és tradició, les
i en un senzill acte van
Falleres Majors de Sueca,
anar dipositant al peu
Zaida Fandos i Andrea
del monument els seus
Galiana, van encendre
escuts, així doncs, totes les
la traca que va posar fi a
comissions falleres estaven
l’Estoreta Velleta 2019.
presents al monument.
EL RECICLATGE PER A CANVIAR EL MÓN / TERE MANSANET MANSANET
022
urant molt de temps no
Quan jo era estudiant
sé si per ignorància o per
anàvem a València en
interessos creats, ens han
autobús i ens costava dues
matxucat fins a la sacietat
hores arribar-hi. L’autobús
amb l’eslogan “Usar i
feia parada en tots els pobles
tirar”. Recorde ben bé una
del trajecte. Per contra, ara
publicitat de la televisió on
de vegades en un matí anem
una dona anava feinejant
i venim a València dues
per la cuina amb un drapet
vegades, això sí, cadascú en
mentre la veïna es mig
un cotxe perquè no podem
burlava d’ella i agafant un
perdre cap minut. El CO2
paper, el passava per una
està complicant-nos la vida
paella i li deia: “mira xica,
perquè tant les malalties
jo, usar i tirar». I és clar,
respiratòries com les
ella ho enllestia tot molt
al·lèrgies van en augment,
més aviat. Recorde també
per no parlar de com afecta
una veïna nostra, molt
al canvi climàtic: o no plou
velleta, que quan venia de
o plou a poalades i quan no
comprar, les poques bossetes
toca.
de plàstic que podia portar al sarró, les rentava i ben
No vull dir que no s’haja
netetes les estenia per tal
de progressar i que per
de, una vegada assecades al
anar a València hagem
sol, poder-les guardar per a
de necessitar dues hores;
una altra ocasió. Això ens
entre el poc i el molt hi ha
feia molta gràcia.
una mida. Però cal prendre consciència, analitzar la
Quan anàvem a per vi,
situació, deixar de banda
gasosa o refrescs havíem de
els nostres interessos i,
portar l’envàs buit de casa,
sobretot, exigir als nostres
si no, era més car. Quants de
governants que deixen
nosaltres fem ara això? Crec
d’afavorir les grans empreses
que puc dir que ningú i no
i els grans empresaris
m’enganyaria de molt. A tot
perquè sense nosaltres, no
estirar guardem les bosses
serien el que són.
que tenen anses i les posem al poal del fem.
Com pot ser que un país a qui mitja Europa enveja
El cas és que ens hem
pel clima i el sol siga encara
complicat tant la vida i ens
tan depenent d’energies no
hem preocupat tan poc del
renovables? Crec que ja és
que podia passar que ara
hora que ens plantegem que
les nostres deixalles se’ns
els beneficiaris hem de ser
mengen i acabaran amb
totes i tots, no només uns
nosaltres.
quants.
No és suficient dir: “És
023
Reciclar és important i
Cal crear consciència
que jo recicle” Cal plantejar-
necessari. Malauradament,
que podem i devem fer un
nos emprar mesures més
unes vegades el que nosaltres
Món millor perquè tota
fortes com reduir l’ús de
pensem que estem reciclant,
pedra fa paret. Però no
tot allò que no és beneficiós
va cap a llocs on no saben
podem esperar-nos amb els
i reutilitzar allò que puga
què fer-ne amb això o a
braços creuats que actuen
tindre més d’un ús encara
països subdesenvolupats a
els governs, sinó que cal
que ens ocupe més temps.
canvi de diners i d’altres, i
posar-nos a la feina i donar-
se’n fan muntons tan grans
ne exemple per contagiar
que acaben convertint-se en
tots aquells i aquelles que
muntanyes que contaminen
es troben al nostre voltant.
encara més.
Encara estem a temps!
024
n moltes parts del nostre
comencen els peròs), jo,
planeta fa temps que
personalment he dedicat
s’escolten veus de protesta
42 anys a l’ensenyament i
per la situació mediambiental
l’educació -dues coses que
del nostre entorn. Però és
han d’anar unides- i l’escola
des dels darrers mesos, amb
sempre ha estat “refugio de
els incendis de l’Amazonia,
pecadores”, com deien els
els constants huracans,
vells abans. Tot allò que s’ha
DANES amb les consegüents
volgut introduir a la societat
inundacions, el desgel dels
en més o menys mesura, ha
pols, així com l’aparició de
hagut de passar per les aules
microplàstics a llocs tan
i per un professorat més que
llunyans de les societats
voluntariós (que sempre no
com els casquets polars, que
ha estat format per a totes
sembla que molts governs
les tasques).
del món s’estiguen plantejant
ESCOLA I ECOLOGIA / PEP ORTIZ HERNÁNDEZ
seriosament l’aplicació d’unes
Què ha passat quan les
normes, les de Kyoto, que
xiquetes i xiquets han eixit
estaven més per quedar bé
de les aules? Ha continuat
que per aplicar-les. Tot i
eixa educació a casa i a la
això, les dues grans potències
societat? Encara que coste
econòmiques actuals, EEUU
de reconéixer dir-ho, no
i Xina, segueixen ignorant
ha estat així. Moltes de
estos fets.
les tasques de les escoles s’han quedat dintre del
Al llarg dels anys, s’han
recinte escolar. Fa temps
promogut actuacions
ja, les escoles de Tavernes
governamentals a diverses
juntament amb l’Ajuntament
escales: internacionals,
del moment, replantaren
nacionals, autonòmiques,
zones de les nostres
locals, i fins i tot
muntanyes. Hui podem
d’agrupacions ecologistes.
vore el resultat. Mirem les
I encara que els principals
faldes de les muntanyes de
agressors del medi són les
l’Ombria i de les Creus.
grans indústries que semblen allunyades de la realitat
És per tot això que s’està
diària, és a nivell local on
intentant introduir una eina
hem de començar la nostra
que servesca d’ajuda contra
batalla diària contra la
la contaminació: l’educació
contaminació ambiental que
ambiental. Una educació
sofrim avui en dia.
que s’ha d’entendre com un procés a què es pot accedir
Com sempre s’ha dit,
en qualsevol moment de la
la millor ferramenta és
nostra vida, basat en tota
l’educació. Però (ara
la informació científica a la
025
qual hui es pot tenir accés,
participar activament de
2. Tindre cura del consum
a més dels coneixements no
la societat en què estaran
energètic a casa o a les
tan estudiats, però igual de
i puguen qüestionar tot
institucions educatives
valuosos com són els dels
allò que consideren que els
a les quals assisteixen.
més vells que amb la seua
entrebanca el camí per a una
Desconnectar aparells
experiència poden ajudar -i
millor vida. Alhora, s’hauran
que no utilitzen o apagar
molt- a establir unes normes
de preparar per adaptar-se
els llums de les aules o
d’actuació que hagueren de
als canvis mediambientals i
cambres buides.
passar ells quan la natura
ecològics que se’ls plantegen
era més neta i saludable.
en el futur.
3. En les aules de classe, sobretot a l’Educació
Aquesta educació
Per altra banda, hem de
Primària, sobren materials
ambiental, malgrat el
saber que moltes agrupacions
que es poden reutilitzar
poc recolzament d’alguns
ecologistes estan treballant
i reciclar i cal involucrar
polítics, va guanyant
per ajudar a conformar uns
l’alumnat en aquestes
terreny cada dia, perquè
continguts ecosocials. No de
taques.
és individual i col·lectiva
coneixements d’examen sinó
alhora, i ens permet criticar
de problemes que puguen
4. La creació d’un hort
el comportament tant
generar altres problemes
ecològic adaptat a les
individual com col·lectiu de
que vegen i descobrisquen;
característiques de la zona
persones o col·lectius que
un, podríem anomenar,
on s’està vivint.
només pensen en l’avui sense
constructivisme ecològic.
veure més enllà.
Es pretén fer-los (i fer-
Podríem acabar esta
nos) veure que l’actual
xicoteta ref lexió dient que
consumisme social que només
SÍ, l’escola ha d’educar
de l’escola? Doncs, perquè
busca beneficis econòmics i
per a un món que en el
els models educatius actuals
el consegüent creixement,
futur serà el seu, però per
no disposen dels materials o
només els/ens vols “vendre”
a aconseguir-ho hem de
programes necessaris perquè
una única possibilitat de
començar pel present. Els
els joves isquen preparats
societat i vida.
hem de fer comprendre,
I per què aquesta ref lexió
als xiquets i joves actuals,
en matèria ecològica, a més de la -moltes vegades- poca
Segons Edith Gómez,
que el problema l’hem de
participació i compromís
periodista, podem donar uns
començar a resoldre ja. Ja
dels organismes públics
quant consells fàcils d’aplicar
hem de reduir, reutilitzar
en aquesta matèria, ja que
en qualsevol institució amb
i reciclar, i jo afegiria,
sembla que no dona vots.
la participació del capital
encara, respectar.
humà que la forma i que a Aleshores, per a què
l’escola són molt presents:
serveix l’educació? Podríem dir que per a que quan
1. Ensenyar l’alumnat com
l’alumne entre a la societat
reutilitzar els materials
com a membre, siga capaç
de treball, o no consumir
de decidir. Per això, els
de manera irresponsable
hem de facilitar eines que
productes que realment no
els permeten, en el futur,
els siguen necessaris.
026
hir era un d’eixos dies
no he pogut vore ni viure, o
plujosos que tant m’agraden.
altres que vaig viure i no puc
L’aigua queia suau sobre
recordar.
l’asfalt del carrer i anava al seu pas rentant tota la
Doncs bé, ja feia més de
brutícia que s’havia acumulat
mitja hora que ens havíem
després de tants dies
acabat el sac de bufes. A ella
(podríem dir mesos) sense
li encanten però sempre diu
ploure bé, com Déu mana...
el mateix:
LA BOTIGUETA / ÀNGELA MAGRANER MIFSUD
Com deia Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure”.
Estes no es poden
Però ahir, casualment, Sant
comparar amb les que
Pere havia decidit comportar-
féiem a “La botigueta”...
se i no canviar els mobles
la dacsa que portàvem allí
de lloc, deixant que la vall
no tenia res a veure amb
s’hidratara sense haver de
esta que venen als grans
lamentar cap desgràcia als
supermercats.
nostres camps. I jo em vaig quedar pensant Ma mare sempre m’ha dit
en “La botigueta”... aquell
que la solitud i la tristesa
xicotet comerç de barri, situat
són bones companyes de
entre el carrer Roser i el
la pluja. S’avenen molt bé.
carrer Mitja Galta, on la gent
De fet, quan plou, la gran
acudia a comprar tot tipus de
majoria de la gent decideix
llegums i també cereals per
quedar-se a casa mirant
donar de menjar als animals
una pel·lícula al sofà amb
que tenien a casa.
la manteta tirada sobre les cames i menjant, per què
I és ací on la meua ment
no, un bon sac de bufes. O
comença a pensar i a
roses. O mongetes. Com
cabdellar. Per un moment
vullgau dir-ho. Però a mi
m’oblide de la meua iaia i
em passa tot el contrari.
em veig totalment immersa
Necessite eixir i parlar
en els meus pensaments. Si
amb algú, conversar i
us sóc sincera a dures penes
socialitzar, no em pregunteu
puc recordar el negoci que la
per què. Aleshores agafe el
meua iaia, amb l’ajuda de sa
meu paraigua i me’n vaig
mare i de tota la família, va
passejant fins a ca la meua
mantenir obert des de l’any
iaia. Allí m’assec, ella em fa
1958 aproximadament fins
bufes i després ens posem
ben entrada la dècada dels
les dos baix del braser a
90. Recorde el lloc, sí, però
parlar... no em cansaria
buit. Recorde que els meus
mai de parlar amb ella i
cosins, el meu germà i jo
preguntar-li coses que jo
jugàvem a amagar-nos dins
027
dels picons, aquells forats
l’ocasió perfecta per saber-
cabres, vaques, inclús bous
cúbics oberts per dalt, on
ne un poc més sobre “La
i tot a casa. Fins al moment
antigament es guardaven els
botigueta”. Tinc una gran
el que féiem era distribuir
productes i que nosaltres
curiositat per descobrir més
nosaltres els gèneres casa
usàvem com un amagatall
coses sobre aquell màgic
per casa, de la mateixa
perfecte. Recorde com fèiem
espai que gairebé tota la gent
forma que la lletera, la
corredisses per allí dins
del poble encara recorda i
pescatera o la dona que
amb la meua pala grogueta
li pregunte, sense dubtar, a
passava amb una cistella
i verdeta. Recorde també
eixa dona que tant admire.
venent granotes per a l’arròs
A ella se li il·luminen els
caldoset. Però el teu iaio i jo
que allí celebràvem els meus primers aniversaris
ulls. Puc notar que li fa
estàvem a punt de casar-nos
i convidàvem tots els meus
molta il·lusió parlar del seu
i la planta baixa de la casa
amiguets i amiguetes, doncs
antic negoci:
que havíem comprat era una
era un espai que ja no gastàvem per a res, excepte
antiga botiga de merceria. “Bé no sé per on començar
Aleshores vam pensar que
per a fer celebracions i per
filla meua... Hem viscut
seria una bona idea posar
a deixar de tant en tant
tots tantes coses allí... Com
allí una tenda on la gent
el cotxe, ja que al carrer
saps, el teu iaio venia al
poguera vindre a comprar
sempre hi havia lloc, no
molí cereals i vam pensar
tot tipus de llegums i també
com ara. I poc més sóc
que era una bona idea
menjar per als animals.
capaç de recordar d’aquella
poder vendre en el poble
entranyable botigueta de la
alguns d’eixos productes
qual tant he sentit parlar i
que ells venien a grangers i
teníem els picons, que
nomenar a ma casa.
persones dedicades a la cria
omplíem de bon matí per
d’animals. Per què? Perquè
a deixar-ho tot preparat.
Aleshores torne al món,
en aquells anys era molta
Dins dels picons més grans
mire la meua iaia asseguda
la gent que tenia gallines,
posàvem, en este ordre,
al meu costat i pense que és
ànecs, conills, coloms,
el menjar per als animals:
Com recordaràs, allí
arròs verd, dacsa, dacsa triturada, brossa, pallús, segó, cilindre, civada, cagarritons, pinso per als polls acabats de nàixer i per a pondre. Ah! I durant els últims anys també veníem menjar per a mascotes, és a dir, animals que no eren per a fer carn, ous, llet, etc., sinó que la seua única funció era fer companyia a les persones. Sí filla, encara que et parega estrany, abans els animals es criaven per necessitat, per a poder menjar bàsicament. Però
028
venien a “La botigueta” a comprar amb el seu cabàs de palma i, si havien de gastar alguna bossa, era de tela. Eren bosses que elles mateixa es feien. Allí pesàvem els llegums en cartutxos cilíndrics de paper d’estrassa d’una quarta, mig quilo, un, dos i cinc quilos. I el menjar per als animals, en ser quantitats més grans, el pesàvem en una bàscula i les persones portaven els seus saquets o les seues bosses de tela i s’ho posaven tot dins
també teníem tot tipus de
i va exterioritzar tots els
del cabàs. Ni un gram de
cereals per al consum humà,
pensaments que, de forma
plàstic.
que posàvem en els picons
fugaç, li havien passat pel
més menudets perquè les
cap:
quantitats que es compraven eren, com pots imaginar,
I no sols hem anat arrere en eixe aspecte... què em
“Diuen que prosperem,
dius de la gent jove de hui
més menudes: arròs, fesols,
evolucionem, millorem....
en dia? Ni sap conversar, ni
cigrons, llentilles, dacsa...” .
però no, és tot mentida.
sap raonar, ni sap estar. I
Creuen en el progrés però
tot per les maquinetes, que
no veuen que eixe mateix
ens pensem que ens ajuden
fons. Era divendres i el
La televisió sonava de
progrés és el que està
a comunicar-nos i a tindre
telenotícies parlava de les
acabant amb tot. Progrés?
més amics però l’única cosa
manifestacions que milers
Per a qui? O, millor dir,
que fan és aïllar-nos del
i milers de joves havien fet
per a què? Ens fan pagar
món real. És molt difícil
eixe dia per a denunciar
dos cèntims per la bosseta,
desenvolupar les habilitats
el maltractament que està
però a les prestatgeries
socials des del sofà de casa...
sofrint el nostre planeta per
dels supermercats hi ha
I tot això t’ho estic dient
culpa de les barbaritats que
més plàstics que aliments.
perquè “La botigueta” era
fem diàriament sense pensar
No és un poc hipòcrita tot?
un lloc meravellós on una
en res, sols en nosaltres
M’encenc filla, m’encenc...
gran quantitat de dones del
i en la nostra comoditat.
Diuen que hem avançat
carrer Sant Antoni i del
Fridays for future s’anomena
en moltes coses però,
Carrer Roser es reunien
el moviment. La iaia es
sincerament, crec que abans
per les vesprades allí i feien
va detenir un moment i
vivíem millor. Molt millor!
la tertulieta, aprofitant
se li va dibuixar un tímid
Fa cinquanta anys la gent
per a brodar, cosir, o fer
somriure als llavis. Què
no sabia ni el que era el
qualsevol altra cosa...
estaria pensant? Després
plàstic... i no es moria ningú
Quan era hora de berenar
d’uns segons, va agafar aire
per això, saps? Les dones
molta gent, especialment
029
estar dedicats principalment
durant tants anys havia sigut
seus nets, venien a fer-se el
a la venda de pinso per a
tan important i útil per a
cafenet allí. Ens coneixíem
animals domèstics: gossos,
tots els veïns de Tavernes,
tots. Abans el veïnat era com
pardalets i sobretot, gats.
ara deixava de tenir sentit.
família. Ara no saps ni qui
I, en segon lloc, els grans
Per què? Una vegada més,
viu en la porta d’enfront”.
supermercats començaven a
pels avanços de la societat,
traure el cap per la finestra,
que, com t’he dit, no sempre
guanyant-li a poc a poc la
són per a millorar”.
iaies, acompanyades pels
Sols em quedava saber quan i per què van tancar
batalla als xicotets comerços
“La botigueta”, aquell xicotet
de barri com el nostre. A
comerç que durant tants
la fi, l’ésser humà es deixa
fer les deu de la nit sense
anys havia donat color i vida
portar per la comoditat:
adonar-nos-en. M’havien
al barri.
no es podia comparar la
passat les hores volant
qualitat del menjar d’estes
i estava ben segura que
xicotetes tendes amb la
aquella vesprada es quedaria
la memòria vam tancar quan
dels supermercats. També
per sempre al meu record. La
tu tenies un anyet, és a dir,
les tendes li donaven molta
iaia Amparo, amb les seues
l’any 1996. Per què? Per
més vida al poble. Però fa
paraules, havia aconseguit
diverses raons... Estàvem en
molt anar a un lloc i tindre
transportar-me a la meua
plena transició democràtica
allí totes les coses juntes:
infància, infància que havia
i la societat i l’estil de vida
forn, carnisseria, pescateria,
tingut “La botigueta” com
havia canviat molt... i això
perfumeria... Encara que
un dels escenaris principals.
va afectar al negoci. En
les coses no siguen tan
Però les seues paraules
primer lloc, les persones ja
bones.... la qualitat la
no sols m’havien ajudat
no criaven animals a casa i
deixem a banda. Al final és
a recordar, sinó també,
començava a estilar-se tindre
la comoditat la que guanya.
i sobretot, a reflexionar.
mascota. Per això, els últims
I tot açò va acabar amb “La
Creiem que per córrer més
anys de vida del negoci, van
botigueta”. Un negoci que
arribarem els primers i
“Bé reina... Si no em falla
I així va ser com es van
serem els millors, però el que se’ns oblida és que no tot val per arribar a la meta. Moltes vegades avançar i retrocedir són sinònims. Les coses canvien, sí, però no deixem mai que el canvi siga destructiu. Gràcies, iaia, per ensenyar-me tot el que hui en dia sé i per ajudarme a ser la persona que sóc. Jo, mentrestant, seguiré alegrant-me molt cada vegada que algú pronuncie estes paraules: “Tu eres la neteta d’Amparo, la de la botigueta?”.
030
MUSIESCOLA és una
actuacions per minimitzar
trobada musical i escolar
la nostra petjada ecològica
on participaran en l’edició
i actuar en el seu àmbit
d’aquest curs al voltant de
familiar.
60 escoles, 2300 alumnes i 200 mestres d’Educació
Aquesta experiència ha
Primària provinents de
crescut des que va començar,
centres educatius de diversos
augmentant el nombre
indrets valencians.
de participants edició
MUSIESCOLA / L’EQUIP DE MUSIESCOLA
rere edició, i ha merescut Aquesta experiència va
diferents guardons com:
nàixer arran de la iniciativa
Grandes Profes, Grandes
d’alguns mestres de música
Iniciativas, Premi Baldiri
de la Valldigna que, amb
Reixach a experiències en
il·lusió i entusiasme, volíem
grup i el II Premi Bankia
dedicar molts esforços per a
al talent musical en la
dur a terme una jornada de
modalitat de projecte
convivència musical escolar.
educatiu.
Els centres participants
Durant tota la jornada
fem un treball divulgatiu,
de convivència musical,
eixint al carrer per a donar
l’alumnat és el protagonista,
a conèixer la nostra tasca i la
participant activament en
importància que li correspon
totes les activitats com:
a la música i a l’educació
percussió corporal, danses,
musical per a una formació
batucades, cant coral,
integral de l’alumnat.
pràctica instrumental, mascletada i el musical sobre
Cada any centrem la
la temàtica de la trobada.
temàtica en un aspecte que ens preocupa i sobre el qual
En aquesta Musiescola
volem conscienciar el nostre
VI: EcoRock, passarem pels
alumnat. Si en l’edició de
clàssics del rock i pels nous
2019 vam posar el focus
referents, sense deixar de
en la igualtat amb el lema
banda la música valenciana,
“La mediterrànea en clau
i tota la trobada anirà
dona”, aquesta edició, la
vinculada a l’ecologia com a
número sis, la dediquem a
eina de transformació de la
l’ecologia i el medi ambient;
nostra societat.
amb el títol “EcoRock”. Ens endinsarem pels camins de
De nou, Tavernes de la
la música rock i tractarem
Valldigna serà seu d’aquesta
temes com el reciclatge, els
jornada d’agermanament
microplàstics, la fauna i la
musical on els alumnes
f lora i que l’alumnat plantege
dels diferents centres
per diferents espais de la localitat. La web de musiescola és: http://musiescola.wixsite. com/musiescola A més a més podeu trobarnos a Facebook i Twiter.
031
realitzen activitats musicals
032
i preguntàrem als nostres
restant, la que queda dins,
fills quins animals estan en
fresca, sense la refrigeració
perill d’extinció, segurament
de la nevera elèctrica que
ens contestarien d’immediat.
no resulta saludable pel
Tanmateix, si els preguntem
fort contrast entre el fred
per utensilis en perill
artificial i el calor corporal.
d’extinció, suspendrien en la matèria.
Un fet curiós és que antigament, quan les botiges
A la primera pregunta
es penjaven a l’exterior de
sabrien dir-nos: Coala,
les cases, s’aprofitava el seu
pingüí o cangur però a la
vapor d’aigua que gotejava
segona no sabrien respondre
per a regar les plantes que
res, ja que atifells en perill
es deixaven al capdavall.
d’extinció, com ara la lletera,
UTENSILIS EN PERILL D’EXTINCIÓ / PEPI BARBER
l’ouera o la botija, són uns
L’any 2010 se celebrà a
desconeguts pels nostres
Madrid la “Conferència
hereus.
Internacional sobre la sequera” on, entre altres
La seua utilització ha
coses, es reivindicava
prescrit, tal vegada, per falta
recuperar la botija, tan
d’informació.
tradicional a la vida dels nostres avis. Recordaven
Em sembla que aquesta
que cada botella de vidre o
ignorància sobre els nostres
plàstic que no reutilitzàvem
avantpassats afavoreix les
contribuïa a l’emissió de
noves modes, on està per
gasos d’efecte hivernacle,
damunt el consumisme front
així com al consum continu
el sentit comú.
de materials tòxics. I així continua passant.
És per açò que aprofitaré aquest escrit per donar a
Però es pot solucionar.
conèixer alguns objectes
Únicament cal alçar el cap
que abans utilitzàvem
del mòbil un instant i tenir
i que amb el temps i,
uns segons per omplir eixe
irresponsablement, hem
objecte mil·lenari que tant
deixat que es devaluen.
de bé ens ha fet. Recupereulo dels vostres avis i
La botija és un objecte construït majorment
reutilitzeu-lo. De segur que us sorprendrà gratament.
d’argila, un material porós que permet l’evaporació del
Pel que fa a l’ouera era un
vapor d’aigua. Aleshores
recipient de fil d’aram que
les botiges ”suen” l’aigua
servia per a transportar o
evaporada mantenint l’aigua
guardar ous.
033
El fil d’aram és un fil de
Pensarien en allò que tu i jo
metall dúctil, generalment
hem pensat ara i que ens ha
de ferro o coure i d’espessor
tret una rialla, abans que en la
variable. A l’antiguitat el
definició d’utensili de cuina.
aquests establiments. Qui no recorda al damunt del banc de la cuina l’ouera
fil d’aram s’obtenia a tires a colps de martell; un
condemnà a desaparèixer
Abans que arribaren les
de la iaia?
procediment llarg i costós.
grans superfícies comercials,
Però, actualment, en què
els ous es compraven per
cregueu que pensaria un
dotzenes o mitges dotzenes
conserven com a records
adolescent si li preguntàrem:
a les oueries, llocs que es
d’infantesa, però amb altres
dedicaven exclusivament a
utilitats més afins a la
aquest producte. L’aparició
decoració “vintage” que a la
del plàstic i el cartró
reutilització moral.
Sabries dir-me què és l’ouera?
Alguns encara les
coberteries, vaixelles,
034
Altra eina de la qual
a l’hora del dinar asseguts al
podem parlar és de la
palletes, maquinetes
terra, mentre que els caps
cistella de la compra.
d’afaitar, així com
restaven als restaurants.
La gent major del nostre
tòners i encenedors no
entorn és capaç d’imaginar
recarregables.
En aquell temps no es coneixien com a “tuppers”
perfectament un món sense bosses de plàstic, ja que ells
La prohibició també
sempre han utilitzat bosses
afectarà a microplàstics
comunament portaviandes
de vimen o de tela, o fins
que s’utilitzen a l’elaboració
o carmanyoles. Hi havia de
i tot, el típic carret de la
de cosmètics, detergents
distints tamanys, segons
compra.
o productes d’higiene
la quantitat que podien
personal. Aboquem cada
contenir i amb tancaments
any minúscules partícules
més o menys hermètics.
Cada any, a Europa s’utilitzen més de 100.000
de plàstics procedents de les
milions de bosses de plàstic,
nostres llars a rius, mars i
per aquest motiu, amb la
oceans.
sinó que s’anomenaven molt
La introducció del plàstic les va convertir en relíquies. D’una certa manera l’ús de
nova normativa es prohibirà a més la distribució gratuïta
La petita fauna marina
de bosses de plàstic d’un sol
les ingereix i a la vegada
a la restauració dins les
ús.
altres animals més grans
empreses, doncs és molt
s’alimenten d’aquests més
comú trobar un lloc reservat
menuts, iniciant-se així la
per escalfar-hi i menjar-hi el
les principals amenaces pel
cadena alimentària que
contingut d’aquest recipient.
nostre planeta. I els experts
acaba al nostre cos, qui no
Fins i tot, darrerament, amb
asseguren que no és difícil
és capaç d’eliminar-los en la
la crisi d’Europa, molts ja
la desaparició d’aquest
seua totalitat.
prefereixen dur-se el menjar
L’ús del plàstic és una de
material, sols és qüestió
de casa dins les carmanyoles
de conscienciació, cosa de
I, a la fi, ja no sabrem ni
la qual, aquesta, la nostra
què menjar. Si peixos amb
societat, demostra tindre’n
partícules de L’Oreal París,
poca.
o carn de les benvolgudes
En breu, el Pla Integral de Residus de la Comunitat
la carmanyola donà origen
que gastar-se els diners als bars o restaurants. Sols faltaria tornar a
vaques, mamífers de qui una
fabricar-les i utilitzar-les
vegada es parlà que s’havien
amb materials més afins
tornat boges.
amb el medi ambient.
Valenciana (PIR) que entrarà en vigor l’1 de gener de
Altre objecte del qual
Pel que fa als cucurutxos
2020, prohibirà els objectes
parlar són les “fiambreres”
de paper d’estrassa, va ser
de plàstic d’un sol ús que
de metall o portaviandes.
un material desenvolupat en
puguen ser fabricats amb
Els treballadors de fa unes
1884 pel suec Carl Dahl i
altres materials. Aquest
dècades s’emportaven el
està realitzat amb polpa de
pla s’implantarà de manera
menjar al seu treball o
fusta.
progressiva a partir de
al camp en portaviandes
l’1 de gener de 2020 i
de metall. Allí guardaven
afectarà a productes, com
truites, guisats o entrepans
s’embolicaven, també, no fa
ara, càpsules de café,
fins a migdia que compartien
molt, amb paper d’estrassa.
La fruita, el peix o la carn
035
Era un material rugós i de
d’uns recipients on es
fets de plàstic, moltes
gran resistència amb el qual
col·locava la llet comprada
vegades davant l’obsessió
s’empaquetava el producte
que després bullies al foc
per abaratir costos en
en molts mercats i moltes
per a poder eliminar les
detriment de la qualitat
vegades ho feien en forma de
bactèries i consumir-la més
final del producte: sacs de
con o cucurutxo. Igualment,
tranquil·lament.
tela per a guardar llegums
els fruits secs, com ara les
i cereals; olieres de cristall
pipes, pinyonets o cigrons
Encara guarden alguns
també es despatxaven als
a casa les famoses lleteres
cascs/ botelles retornables;
xicotets comerços amb
amb les quals anaves a la
piruletes amb pals de fusta;
aquest material.
lleteria a per llet a granel.
joguets de fusta; piscines
Una llet tan fresca que calia
d’obra...
Qui no recorda comprar
beure-la el mateix dia.
castanyes mentre passejava en hivern? Les agafàvem
que es podien reomplir;
Actualment, quan tot Després els grans
sembla estar inventat,
amb un cucurutxo i cremant,
supermercats ja van
ens toca fer un “retorn al
cremant ens les menjàvem.
introduir la venda
passat”, com la pel·lícula,
embotellada amb envasos
per tal de rescatar eixa
de cristall, plàstic o “tetra
CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA
brik”.
dels nostres avantpassats
Una dada curiosa és que a l’època de les mòmies egípcies es produïa un paper molt semblant per
que nosaltres semblem no El pitjor de tot, és que
tenir.
embolcallar-les. A més
amb l’anul·lació de tants
d’aquest paper, també
utensilis, hem anul·lat també
s’utilitzava lli per enrotllar
les tradicions, doncs jo sí
que la nostra nostàlgia ens
les mòmies, donat que el seu
que he arribat a anar a per
faça tornar a les nostres
color era semblant. Per això
llet amb l’àvia, la mare o la
arrels. Aconseguir que
s’ha mantés des d’aleshores
meua veïna. Esperava que
la nostra nostàlgia es
eixe color marró a les bosses
fora poqueta nit per anar a
convertisca en la nostra
de cartró.
omplir-la i després xarrava
taula de salvació climàtica.
És el moment de deixar
amb la mare a la cuina Als últims anys la
mentre bullia aquella llet tan
producció de paper
blanca mentre la boca se’t
d’estrassa s’ha convertit en
feia aigua. I pararé d’enumerar ací
quantitats d’aquest paper
perquè ja tinc un nus a
per tal que els supermercats,
l’estómac.
llibreries, farmàcies... l’utilitzen al seu benefici i al del medi ambient. Què bé!
El què? Tenir cura d’allò que se’ns ha regalat a tots
un fet molt comú ja que es fabriquen rotllos de grans
Ànim! Açò és cosa de tots.
per igual. “Sols nosaltres els humans produïm el fem que la natura
Però ara us toca a vosaltres. Seguiu pensant i voreu com trobeu un
Un utensili molt comú
munt d’articles que han
era la lletera d’alumini
desaparegut o han sigut
o vidre. Es tractava
substituïts per altres
no pot digerir.” Charles Moore
036
l filòsof que va canviar la
Terra. I ens situem entre
visió dels humans en propis
l’apatia d’alguns governants
i dels altres, Kant, va dir
i la por de molts pobladors
que amb el bocí de fusta
del planeta. Com diu Greta
torta amb el qual es va fer la
Thunberg en el fòrum
persona, era molt difícil que
Econòmic Mundial: “No vull
isquera alguna cosa recta.
que tinguem esperança, vull
Un intel·lectual del segle XX
que tinguem por. Vull que
com Isaiah Berlin va acabar
tinguem por tots els dies
de dir que calia intentar-ho.
com jo. I vull que actueu”. Acaba de parlar a la reunió
RECICLAR, INNOVAR O EL COL·LAPSE / JAUME TALENS RODRÍGUEZ
Per tant, hi ha una teoria
de la ONU sobre el clima,
ja quasi global que diu que
una adolescent critica com
acabarem amb la nostra
veu l’actuació de les líders
civilització del humans,
i els líders mundials. Però
el col.lapse, i d’altres que
acaba per descobrir que
reciclant, invertint i pensant
no cal fer res per salvar el
arribarem a intentar que
planeta, no ens necessita,
no arribe el col·lapse. Per
sols si desapareixem,
tant aquest escrit anirà en
altres espècies tindran la
aquest sentit. Ja que com diu
seua oportunitat, com els
un famós biòleg, cap éssser
mamífers gràcies al famós
a la terra ha durat més de
meteorit del Carib que els
cinc milions d’anys. Per tant
va col·lapsar a tots. Com a
la persona està encaminada
exemple un botó:
a la destrucció de forma natural, però en ser tan
German Orizaola, biòleg
artificial el seu món, potser
del grup d’Ecologia en
acabe molt abans.
Ambients Extrems de la Universitat d’Oviedo, ha
Jean Malet apunta els
treballat a un quilòmetre
fets de la nostra civilització
del reactor de Chernòbil.
que ens portaran a aquesta
Ens conta que sense soroll,
situació final. Apunta que
ni llum, ni pesticides, ni
són: el canvi climàtic,
cacera, els animals han
l’extractisme desenfrenat,
dominat altra volta creant
la desforestació, la
una nova selva amb més
pèrdua de biodiversitat,
pluja que abans. Aquesta
i la multiplicació de les
selva ha pogut amb la
catàstrofes mediambientals,
mineralització de la zona
entre d’altres, tots ells
construïda , és a dir, amb
documentats científicament
la vida humana que com a
hi generen un debat públic
habitat de vida tenia aquesta
amb urgència degut a les
zona anteriorment. Recordar
activitats humanes al planeta
que la zona no podrà ser
037
habitada pel ésser humà fins
índex de benestar econòmic
deteriorament de l’ecologia
a d’ací 20.000 anys. Una
sostenible. En definitiva,
i el medi ambient, ja que les
àrea de més de quaranta
venen a mesurar la salut,
persones tenim unes pors
kms quadrats vigilats per tal
l’educació, i la riquesa.
com les anomenades, eixos
que no s’acoste el ser més
Però és interessant pel
populismes poden fer molt
hostil i depredador de la
tema de la comprensió del
de mal. Miren per ells i per
Terra, la persona. Orizola,
col·lapse els indicadors de
el moment. Amb la manca
especialista en amfibis, diu
l’enquesta Catril sobre la
de líders politics i la certa
que no nota res de canvi,
satisfacció personal. Aquesta
indiferència democràtica que
si amb els ocells que tenen
enquesta aporta per ordre,
no ajuden de cap manera.
certa dificultat per a poder
aquests conceptes: negocis
Per tant hem de centrar-
procrear.
i economia, participació,
nos en la transició a les
comunicació i tecnologia,
energies netes i amb la
El que es demostra que a
diversitat, educació i família,
tecnologia per a frenar el
la Terra no li afectarà que
emocions, medi ambient i
canvi climàtic. Però acaba,
la persona desaparega del
energia, menjar i llar, govern
Gilles, veient que és utòpic
nostre astre. Sols afectarà
i política, llei i ordre, salut,
pensar que deixarem el
a l’ésser humà, la Terra
religió i ètica, transport i,
cotxe i de menjar menys
tornarà a regenerar-se.
finalment , treball. Catorze
carn o no viatjar amb
Chernòbil és una exemple
indicadors claus per a poder
avió. Per a proposar-nos
de dir-nos la natura que ens
entendre que hem de reciclar
que el millor serà invertir
fem a una costat.
i conservar el planeta pel
molt en innovació, sols
nostre bé. Amb una segona
la intel·ligència a futur
Però podem mesurar el
vessant: plantejar un cert
centrada en els perills de
benestar de la humanitat i
decreixement per aturar el
la humanitat en la terra
la salut del planeta, com ens
col·lapse tipus Chernòbil.
podrà salvar-nos. Però
indica Neus Casajoana. Ja
Casajoana amb el seu extens
això si posem una mica de
ens indica que el PIB no pot
treball acaba indicant la
cadascú de nosaltres fins
mesurar com indicador, ni el
manca de lideratge polític i
que regulen les polítiques
benestar, ni la sostenibilitat,
de recolzament institucional.
mediambientals. Nosaltres
continua essent un bon
Però podem canviar-ho si ens
reciclem i esperem
indicador econòmic i prou.
ho proposem, resumeix que
solucionar el col·lapse, no
Però quines alternatives
canvia aquest indicador de
ens resta ni més ni menys.
hi ha front al Producte
catorze temes pel senzill PIB.
Interior Brut? Tenim HDI, índex de desenvolupament
Diu Gilles Lipovettsky,
humà. El WHI, índex de
filòsof francès de la
felicitat mundial ecològica.
Universitat de Grenoble, al
Els dos com a enfocament
seu llibre “L’era del buit”,
sectorial. Per l’altre costat
quaranta anys analitzant
com a enfocament global,
el descrèdit en la política
comptem amb HPI, índex
i el descrèdit social, que
del planeta feliç amb altres
a pesar de la xenofòbia, la
tres: La Petjada Ecològica,
globalització i la immigració
la Petjada de Carbó i el GPI,
el perill està en el
038
ncara era fosc quan la tènue
venda. Compraven el primer
llum de la botiga prenia
pa, d’entre els variants:
al bell mig il·luminant un
assaonat, de ratlles, ratlla
recinte gairebé quadrat on
en mig, redó de mig quilo,
es disposaven dos taulells
la pataqueta era la que
d’obra recoberts per la típica
s’ajustava a la mida d’una
manisa d’origen arabesc. Un
menjada individual, tot seguit
més gran, on es despatxaven
anaven a la botiga.
els queviures quotidians
COMPRA A LA BOTIGA DE BARRI VS GRANS SUPERMERCATS / Mª CARMEN CANET I MOLLÀ
que es venien al detall, més
Al taulell ja estava tot
que al detall, a la minsa
disposat i preparat, les
necessitat de la clientela,
llaunes de “besugo”, tonyina,
que més bé es considerava
amb oli d’oliva o amb
veïnat i més que veïnat. A
escabetx, en salmorra també
l’altre costat, un taulell on
tonyina i tonyina de sorra,
el que es despatxava era oli,
les sardines també amb
vi blanc, vi negre i vinagre...
oli d’oliva o amb escabetx,
Una portalada gran, una
els muscles (mejillons),
portella i un finestral
olives en salmorra de
contribuïen a l’entrada de
moltes i diversos adobatges:
la llum solar en clarejar el
sevillanes, “alinyades”,
dia. Al voltant del recinte,
xafades, negres, del
altres prestatgeries on
cuquello... Les salsitxes,
s’emmagatzemava tot allò
xoriços, fuets, pernil...
que es poguera guardar.
penjaven de la barra en alt que era al bell mig del
No hi havia horari a les
taulell sense que tapara la
botigues ni forns, el quefer
vista del botiguer amb el
dels llauradors i els jornalers
client. La rama de plàtans
engegaven la vida diària de
penjava a la vora, entre els
la comunitat, del barri.
dos taulells de menjars i beures. Al darrer del taulell
Mentre l’home de la casa
la prestatgeria on eren
aparellava els animals per
xocolates, panfígols, fideus,
marxar a l’horta, la dona
arròs, sucre..., és a dir, tot
mestressa, bé muller o
el menjar sòlid i que tot era
filla, eixia de casa amb el
a granel, venda al detall.
davantal net i ben nugat, potser amb plat o carmanyola
La primera venda del matí
( fiambrera) i primer que res
era omplir les pataquetes
s’adreçava al forn: del Sastre,
o els plats d’allò que
de Miki o del carrer Roser, on
demanaven els clients d’allò
els forners que havien estat
que els homes, pares i fills,
la nit fent pa, començaven
necessitaven per endur-se a
a traure’l del forn per a la
l’horta.
039
- Tia Maria pose’m!...
no es balafiava en comprar
a la carnera, per evitar les
amb el per si de cas.
mosques, per la qual cosa
La tia Maria prenia el pa, l’obria, el tarava i amb
havien d’anar cada dia a la Tia Maria, tio Pablo, volen
compra. També cal dir que
estima i paciència esperava
granotes? On volen que em
les mestresses, la majoria,
la decisió de la seua clienta,
pose?
sols es dedicaven a la casa,
la seua veïna, la que tots els dies hi anava a comprar i
no implica que hi haguera Hi havia entrat la
modistes, altres anaren als
a contar-li la seua situació
granotera, prenia la cadira
magatzems, o a servir a les
econòmica i social... La
i seia per vendre’ls les
cases benestants... Açò ho
relació entre les dues no era
granotes. En saber-ho, al
contaré en un altre moment.
sols comercial, era propera
veïnat es corria la veu que a
i majorment assistencial, ja
la botiga hi era la granotera
que moltes vegades la clienta
i acudien amb el plat per
a comprar allò que
necessitava el jornal del dia
comprar-ne també. La
necessitaven en el moment
dels de casa per poder anar
granotera tenia dos sacs, a
de fer el dinar, poques
a comprar. I no sol un dia,
un costat el de les granotes
tenien cabàs, no el
moltes vegades “apuntava”
vives i l’altre un sac buit
necessitaven, portaven el
totes les compres fins que
on tirava les pells i altres
davantal que en feia les
tornaren de la “vendimia”,
despulles després de netejar
funcions i la bossa o el
la verema a França. Eren
i de preparar les granotes.
saquet del pa, exclusiu per
èpoques difícils per a molta gent perquè l’estat no era
Les dones acudien
a comprar-lo. La carn i el No hi havia cap envàs,
companatge anava amb
assistencial, no era un estat
o bé era el pa o bé el
paper d’estrassa, fàcil de
del benestar. Molts botiguers
plat. Als quals se’ls posava
degradar, així com els
coneguts i anònims atenien
tara per fer el pes exacte.
paquets on es posava l’arròs,
les seues clientes en les
Les granotes es venien
fideus i altres aliments a
per unitats. Els residus
l’estil, la bajoca, creïlles,
eren minsos, generalment
cebes i altres hortalisses
matèria orgànica, i tot i
anaven directament al
queviures perquè marxaren
això es llançaven al corral,
davantal. L’oli, el vi i el
els homes a la feina i les
bé per a menjar els animals
vinagre es posava a les
xiquetes i els xiquets, que
que s’hi criaven o per a fer
ampolles que es portaven
podien, a l’escola, les dones
el fem, que en haver-n’hi
des de casa, és a dir, la
reprenien la tasca de la casa
una carretada es portava a
reutilització era una actitud
i la primera preocupació era
l’horta com a adob.
inherent a aquell temps, per
necessitats més bàsiques. Una vegada preparats els
el dinar.
les circumstàncies, per les S’iniciava una nova
carències. En veritat, la vida
presa de contacte amb els
era en si el que hui diríem
i vindre per cadascuna de
proveïdors de les necessitats
tindre concepte ecològic.
les necessitats que se’ls
diàries, en l’època que
presentava en el moment. Ara
descric no hi havia nevera
el safrà, ara el nap, l’arròs,
o si alguna llar la tenia,
havia envasos. La vida
o fideus... Es comprava
era de gel, la carn i els
era pausada, sense córrer,
solament allò que feia falta,
embotits frescos es penjaven
sense empentes per
A la botiga era un anar
Pràcticament no hi
040
comprar, sempre hi havia
de mantega de tres colors
la típica mestressa que
i un potet de sardines
aparició, tot volia plastificar-
se li deia “té l’oli al foc”.
en escabetx”, anaven
se, si no ho feies, no havies
La botiga era un punt de
introduint-se nous productes
evolucionat, et marcaven
trobada per intercanviar
i els envasos individualitzats,
com a persona antiga. Els
sentiments, interrogants,
encara que continuaven
beures anaven en envasos
xarrameques...; s’atenia amb
despatxant-se al detall i amb
de plàstic que evitaven el
estima i respecte. Estima
bosses de paper els fideus,
retorn del vidre, la qual cosa
i respecte que era mutu.
arròs, sucre, galetes...
alliberava tant el botiguer
S’era clienta per eixa relació perquè a cada cantonada hi havia una botiga. La llet es comprava
i botiguera com el client - Pepe, baixa’m el paquet
que no necessitava l’envàs
d’Ariel i porta’m al forn una
per a retornar i tanmateix
mida de coques d’ametló que
l’alliberava de pes. Ningú,
he de portar-li-les al metge...
sobretot el comprador i la
directament a la vaqueria, anaves amb una o dues
El plàstic també féu la seua
compradora caigué en el També arribaven a les
compte que cada vegada
lleteres, potser molts dels
botigues els envasos de
que comprava un beure
qui llegiu no sapigueu què
vidre, les gasoses ja ho
amb plàstic, pagava un
és. La lletera era un envàs
eren, gasoses que al nostre
envàs, ja que el preu anava
per comprar la llet, el qual
poble sempre li hem dit
i va incorporat al preu del
sols tenia una funció: portar
llimonà, de tots els sabors
producte i que llançàvem i
la llet a casa on de seguida
que somiàvem: llima, fresa,
llancem, eixos diners al fem,
es bullia per poder-la
sarsa... que distribuïa el
encara que ara intentem
conservar.
fart, amb el seu carro amb
reciclar-los.
el burret i que feien a la Passà el temps..., poc
nostra localitat, “La Pitusa”.
La venda al detall anava
havien canviat les coses, la
Arribava la cervesa, a poc
canviant a envasos ja
relació entre els botiguers i
a poc el refresc americà
definits, l’arròs, la sal, el
la clientela continuava sent
de cola i altres beures
detergent, els fideus... No cal
la mateixa i la problemàtica
refrescants i la llet, això sí es
dir que agilitzava la venda
social també. Carmen,
pagava tot envàs de vidre, i
i la compra, malgrat que
apunta’m, continuava a
el bescanviaves –no sempre-
algunes clientes compraven
l’ordre del dia. La verema
en arribar a la botiga
amb escreix, ja que no
i la fruita a França, encara
per comprar el producte
necessitaven tanta quantitat.
era una pràctica per a la
o el tornaven els diners.
gent local, una eixida a la
Veritablement era una
poca feina que hi havia.
tasca de control i tanmateix
canviant, millora l’economia
També va seguir amb el
feixugosa, ja que era una
i amb això van apareixent
tarannà d’atendre de manera
sobrecàrrega pels botiguers
botigues més grans, botigues
exquisida la seua clientela.
i per les botigueres, a més
que tenien de tot i que
Atenia amb l’escolta de qui
suposava tindre espais grans
es deien supermercats.
vol servir d’ajuda els altres.
per tal d’emmagatzemar el
Les botigues s’adaptaren
producte amb botelles plenes
tot el que pogueren a
i les botelles buides per fer el
eixos formats, de tindre
retorn a les empreses.
de tot. Malgrat l’esforç
- “Carmen, posa’m besugo amb olives i una talladeta
A poc a poc la societat va
041
davant els plàstics hem d’anar
incontestable que hem
supermercats, apareixen els
cercant alternatives que ens
de reduir l’ús del plàstic,
grans supermercats.
porten a la seua reducció, ja
el planeta necessita que
que d’imprescindibles passem
reduïm, que eliminem la
de les botigues i petits
a una necessitat imperant
major part del plàstic. Ara
més grans, hipermercats,
en el control d’aquests, el
bé pagar les bosses et fa
van engolint-se a poc a poc
plàstic ens han envaït per la
més ecologista? Fan bosses
a les botigues i amb elles tot
nostra comoditat i deixadesa.
amb el seu logo o marca i
El gran supermercat i els
el sistema de sosteniment, d’ajuda, de cooperació que
les paguem! Tots els diners La compra, en ares al
que s’estalvien les empreses
suposava la botiga, del
temps, que si en tenim poc,
en fer pagar al client la
sentit ecològic, etc. Els
que si en un lloc hi ha de
bossa els inverteixen a
clients, generalment, són
tot, que si compre per a
ajudar a salvar el Planeta,
impersonals, no són els llocs
la setmana, si compre per
en netejar els mars o netejar
on el caliu de veïnatge es
quinze dies o per al mes,
abocaments? Realment tenen
trobe, els dependents amb
en línia... També creiem
sistemes per al reciclatge?
tota l’amabilitat que hi posen
que estalviem i, en realitat,
en vendre, no s’impliquen,
sempre es compra més d’allò
les caixeres no apunten a la
que realment es necessita,
han canviat, ens hem fet
llista, si et manca un cèntim,
les neveres, els rebosts, els
anar a la compra, que era
s’esperen que el trobes, i si no
armaris... tenim aliments
diària, d’allò més fàcil, més
deixes part del que necessites.
frescos, secs i líquids,
còmode, i solem tirar balons
congelats... més dels que
fora no assumint la nostra
podem consumir en un
part de responsabilitat. El
aquests nous centres de
temps curt i mitjà. Creem
sosteniment de la terra
compra, tot és a l’envàs, els
molts residus de tot allò que
ens reclama a cadascuna
plàstics dominen qualsevol
va en envàs. Les bosses que
i cadascun de nosaltres el
prestatgeria, l’autoservei és el
abans ens donaven per a
gest més simple, més petit i
que s’hi dona, generalment,
la compra, ara resulta que
més genuí perquè seguisca
tot s’envasa amb el plàstic.
hem de reduir-les, quan van
sent, el nostre preciós
Serà difícil en aquests llocs
plenes d’aliments envasats
planeta, el lloc on volem ser
substituir-los tot i saber que
al plàstic, és una veritat
i ser feliços.
Per alliberar jornals, en
Els temps realment
042
ue lluny queda ja aquell
fer una ullada als adolescents
temps en que el carrer
actuals: immadurs i
era l’hàbitat natural de les
mancs d’experiències
xiquetes i dels xiquets: allí
que haurien ajudat al seu
jugàvem, berenàvem i , els
desenvolupament personal.
més inapetents, fins i tot dinaven i sopaven, jugant
És una realitat complicada
mentre la mare els perseguia
que sols els pares i les mares
amb el platet.
poden solucionar. Caldria revisar de què parlem
Què ha canviat des d’aleshores ençà?
a casa, amb lleugeresa: segrests, perill als carrers, etc.
La mentalitat! En aquell
DE QUAN ENCARA ES PODIA JUGAR AL CARRER... / AMPARO CISCAR
temps les xiquetes i els
Pagaria la pena llegir, si
xiquets no sofrien cap
em permeten el suggeriment,
trauma si es feien una ferida
a Francesco Tonucci en
als genolls o un trau al
“La ciutat dels infants” per
cap, les mares i els pares,
adonar-nos-en que veure
menys. Tampoc suposava
xiquetes i xiquets jugar al
un problema massa greu
carrer és garantia de salut
si es trencàvem alguna
i de benestar d’un barri i,
dent: “com són de llet, ja
per extensió, de tots els seus
eixiran les bones”, sentíem
membres.
contínuament per part dels majors.
Vivim altres temps, altra època. Però hem de
Però actualment, on són
reconèixer que jugar al
les xiquetes i els xiquets,
carrer no és només una
entre les cinc i les vuit de la
experiència positiva i
vesprada?
divertida, sinó que a més, proporciona un important
Alguns a casa, altres, la majoria, fent extraescolars i
desenvolupament emocional, físic i social.
molt pocs sols al carrer, i si en trobem algun segurament
No fa massa temps vaig
pensarem que els seus
llegir en algun lloc, no
pares són irresponsables i
recorde ben bé on, però
inconscients.
recorde que deia alguna cosa així: ”Els xiquets passen
I què passarà amb tots els
menys temps al carrer que
nostres xiquets i xiquetes
els presos”. Mare meua! És
d’ara, tan tancats, tan
veritat que era un titular
protegits i assumint tants
sensacionalista, però no
pocs riscos? Potser seria bo
exempt d’una part de la
04 3
veritat. Tant és així que
esportiva. És veritat que
autonomia, apropiar-se
s’han fet estadístiques al
això també és moure’s,
del poble, acostar-se a la
respecte i alguna diu que un
però l’esport no respon al
natura, aguditzar sentits
vint per cent de xiquetes i
mateix objectiu que el joc
com la vista, l’oïda i l’olfacte,
xiquets no juga mai al carrer
al carrer. Juga un paper
no gastar gaire diners i,
i, quan ho fan, juguen menys
diferent.
el que és molt important,
de trenta minuts.
desenvolupar la imaginació. - Que els xiquets d’ara no
I és aleshores quan
són tant responsables i
Jugar a l’aire lliure és
comencem a buscar excuses:
espavilats com abans.
una de les activitats més
- Que els espais urbans no
En fi, d’excuses podem
agradables i divertides
conviden massa al joc al
trobar totes les que volem,
que es poden oferir als
carrer i si afegim la manca
però allò ben cert és que
xiquets i, malgrat el mal
de temps dels adults,
vivint al País Valencià,
oratge que pot fer, l’excés
s’està provocant que es
on les hores de sol són
de treball que ens ocupa
busquen espais tancats i
tantes, és una llàstima que
molt de temps..., malgrat
fàcils de controlar. Això
renunciem a tants beneficis
tot això, jugar al carrer
passa, sobretot, als cinc
com produeix el joc al
és molt plaent i saludable
o sis anys i, sovint, es
carrer: alliberar tensions,
pels nostres xiquets i
compensa amb activitat
socialitzar-se, aconseguir
xiquetes per la quantitat de
que no teníem, encara que
que cal posar en pràctica.
semble mentida.
Segurament m’hauré deixat coses importants però el
04 4
competències i habilitats
s’acabava tot el debat, sense negociació ni opció a res més. Al llit i demà un altre
Segur que recorda, igual
dia: a l’escola i al carrer!
que és evident és que el
que jo, les pilotades a les
joc al carrer ens permet
parets i, més d’una vegada,
fer una cosa vital per a la
als vidres de la finestra
Winnicott, no és massa
supervivència de qualsevol:
d’alguna casa del veïnat i la
agosarat concloure dient que
conèixer-se a un mateix,
posterior cursa per evitar
el joc és vida i viure és jugar
conèixer els propis límits
que la mestressa de casa ens
o, en la mateixa direcció, “el
i capacitats i posar-los en
donara caça i el conegut: “Ja
joc del xiquet és la cultura
pràctica.
li ho diré a ta mare, ja” o
de l’adult“
Tal com deia D. W.
.
també, les fileres pel “Xurro, mediamanga, mangotero” i,
Podem acabar amb
nascut als pobles, al carrer,
qui no recorda els diferents
una ref lexió, que no és
com el seu nom i arrelen en
samboris dibuixats a terra,
meua, però que assumisc
la base de la convivència i
o botar a la corda, això quan
totalment:
les relacions humanes. Són
ja s’acostava Pasqua i, el més
identitat col·lectiva i fills del
dolent de tots, anar a “fer
seu temps, ens parlen d’un
arca” ni més ni menys que al
ALS INFANTS EL DRET
moment històric determinat,
“Muro”…
D’OCUPAR ELS SEUS
Els jocs populars han
CARRERS PER A JUGAR
amb unes característiques socials definides.
ALGÚ VA ROBAR
Abans, si et quedaves
I ELS PARES I MARES HO
a casa no podies fer res,
HEM ACCEPTAT. ARA, CAL
per tant havies d’eixir al
TORNAR A NORMALITZAR
la tradició pot alhora
carrer, on ja t’esperaven els
EL JOC AL CARRER.
compensar l’impacte de la
amics per a desenvolupar
globalització que malgrat
els nostres jocs. Perquè
alguns avantatges, ha
entengueu com de fàcil era
desdibuixat els referents
jugar al carrer.
Recordar i reviure
populars deixant-nos abocats a un escenari desarrelat dels propis orígens i costums.
I això s’acabava quan cada mare cridava a tot pulmó el nom del seu fill o filla amb
La gent de la meua
allò de: “… a sopaaaar”!.
generació, al nostre poble, allà pels anys 60 al 65,
I directes a casa, mans
no teníem ordinadors ni
rentades i a taula! Tots junts
tauletes ni res del que
i sense tele, ni mòbil ni
distrau els xiquets i xiquetes
res de tot això. A parlar!”;
de hui. L’única cosa que
mentre els adults xarraven,
ens igualava a ells, eren
si et deixaven ficar cullerada
les ganes de jugar, i això
bé i, si no, també: “mentre
sí que ho fèiem bé, encara
parlen els majors, els xiquets
que sense tot el que he dit
escolten i callen”. I ahí
04 5
uina punyeta! Cada vegada
i pon” i la dels diumenges.
que agafe un vestit de
Portàvem tota la setmana
l’armari per posar-me’l,
la mateixa roba, perquè no
abans l’he de planxar. I és
es llavava com ara, clar!
que... tinc l’armari ple a
La roba era cara, però li
vessar! Supose que això li
tréiem tot el partit que
deu passar a molta gent. Tots
es podia: traient vores i
els armaris de casa plens
costures a mesura que es
de roba: roba que em pose,
quedava menuda perquè
roba que no em pose, roba
creixíem, posant pedaços,
recent, roba menys recent,
solsint..., “heretàvem” la
roba d’anys... i curiosament
roba dels germans grans,
continue comprant-ne! I,
dels cosins... Féiem la roba
no és perquè no en tire o
ben aprofitada, fins que
porte al contenidor, que sí
la retiràvem per vella i
que ho faig, sobretot, dues
supergastada per a fer draps.
MODA SOSTENIBLE: CONSUM RESPONSABLE DE LA MODA / GERTRU GRAU SIMÓ
vegades a l’any, als canvis d’estacions. Però com en
A mesura que va anar
retire menys que compre,
passant el temps compràvem
els armaris cada vegada
una mica més de roba, però
estan més plens, a rebentar.
l’armari malgrat compartir-lo
Hi ha qui diu: “Peça que
amb algun germà o germana,
compres peça que has de
continuava mig buit.
tirar”, però... no és així, i encara que ho fóra, seria una
Progressivament, i des
actuació correcta, sostenible
de fa anys, la publicitat, el
amb el medi ambient? Nooo!
món de la moda s’ha colat
És clar que no!!!
a les nostres vides. A la roba se li ha anat donant un
Quan portem roba al
protagonisme desmesurat i
contenidor pensem que algú
ens indueix a comprar-ne i a
li donarà un segon ús, que
consumir-ne cada dia més i
eixa roba arribarà a països
sense ser conscients de que
o a persones sense recursos
això NO ÉS SOSTENIBLE.
i així, nosaltres adormim la consciència per tal que ens
Les grans companyies
deixe continuar comprant.
han impulsat un espiral
Però... sabem si realment
de CONSUMISME fora de
és així, que a aquesta roba
control, de manera que,
se li dona una segona vida o
contínuament llancen
va a parar directament als
campanyes i ofertes,
abocadors per a incinerar-la?
pressionant al ciutadà perquè compre roba nova cada any i
Quan era menuda recorde que tenia dues mudes “quita
arracone la de la temporada anterior, com si ja fóra
Usar i tirar sense
s’anomena “fast fashion” o
parar. Segons les dades
“moda ràpida”.
del Banc Mundial, en els últims quinze anys, la
La “moda ràpida”
producció de roba mundial
consisteix en canviar
s’ha multiplicat, al mateix
constantment les col·leccions
temps que ha disminuït
de roba a baix preu, per a
un 36 % l’ús que fem de la
provocar que les persones
roba. Els consumidors dels
compren i tiren les peces en
països occidentals només es
poc temps.
posen una peça entre set i deu vegades abans de tirar-la
La “moda ràpida” no és
o abandonar-la.
sostenible, té un preu i no és el que marca l’etiqueta,
Produïm més del que
perquè al seu darrere hi
consumim. Cada any ixen
ha pèssimes condicions
de les fabriques 62 milions
laborals i genera enormes
de tones de roba, una xifra
impactes ambientals, socials i
que, a jutjar per la situació
econòmics que cal conèixer i
dels abocadors NO ÉS
intentar reduir-los.
SOSTENIBLE. La indústria de la moda produeix més
Bens no duradors. El model
ràpidament del que la
“FAST FASHION” actual
butxaca i el medi ambient
està basat en vendre roba a
poden assumir. Així, ha
preus molt competitius, de
augmentat un 811% el
baixa qualitat i vida curta.
nombre de residus tèxtils
Segons l’Associació Ibèrica
produïts des de 1960 fins
Tèxtil, un espanyol adquireix
2015. Ahí s’inclou tant
anualment 34 peces de roba
la roba que retirem els
noves, cosa que confirma
consumidors, com la que no
la tendència: comprem més
aconsegueixen vendre les
quantitat que qualitat. És dir,
grans marques.
quan comprem, per exemple, una samarreta de polièster
L’impacte de la roba:
per 3 euros, en realitat estem
Emissions de CO2 i aigües
adquirint un producte amb
residuals. Segons un estudi
una obsolescència quasi tan
de l’Agència de Protecció
programada com la dels
Ambiental, cada any 12
aparells electrònics. L’escassa
milions de peces de roba
transpiració del teixit i la
acaben en els abocadors de
degradació del color en els
tot el món per ser cremades,
llavats, porten al consumidor
el que es tradueix en grans
a desfer-se d’ella en un màxim
emissions de diòxid de
de dos anys.
carboni a l’atmosfera que
046
alguna cosa inútil. És el que
047
contribueixen a l’efecte hivernacle.
Les perspectives, si tot continua igual no poden ser més negatives. Però, no
No obstant, l’emissió de
obstant, s’ataüllen alguns
carboni i el seu impacte
canvis. Les principals
sobre el canvi climàtic no
companyies fabricants de
es l’únic dany que causa la
roba en el món (32 grups
industria tèxtil a la Terra. El
tèxtils que involucren a
consum d’aigua que exigeix
més de 150 marques de
la fabricació de roba és tan
roba, i que sumen un terç
brutal com desconegut.
de les vendes mundials)
Un exemple especialment
han signat un document, el
escandalós: per a fabricar
“FASHION PACT”, on han
pantalons vaquers es precisa
reconegut que el sector
la mateixa quantitat d’aigua
tèxtil és responsable d’un
que carrega un hidroavió dels
20% de l’abocament d’aigües
que combaten els incendis
residuals i del 10% de les
forestals: quasi 11000 litres.
emissions de CO2 a l’aire.
Una senzilla camiseta de
Per això, es comprometen a
cotó requereix entre 1200
reduir l’impacte ambiental de
i 4000 litres d’aigua. Es
les seus produccions a tres
tracta de quantitats enormes
objectius concrets: Primer,
degut a dos factors: el cotó
assolir el zero d’emissions
és un conreu que exigeix
de gasos d’efecte hivernacle
grans quantitats d’aigua i,
en 2050, cosa que comporta
per altra, la fabricació i la
canviar de matèries primeres
producció de la peça torna a
i usar energies renovables.
exigir molta aigua. I, a més,
En segon lloc, protegir i
durant el procés, es generen
restaurar els ecosistemes
grans volums de substàncies
malmesos. I, en tercer
químiques tòxiques, que
lloc, protegir els oceans
amenacen la salut i els
mitjançant l’eliminació dels
ecosistemes.
plàstics d’un sol ús en l’any 2030, entre altres mesures.
Això fa que, la industria tèxtil siga la segona més
Però aquest document no
contaminant, per darrere
és vinculant, ni ve recolzat
del petroli. Per a fer-nos
per mesures legislatives
una idea més gràfica, segons
que obliguen les empreses
dades de l’ONU la industria
a complir-les, per això,
tèxtil, genera més emissions
entitats ecologistes, com
de carboni que tots els
GREENPEACE, temen que
vols i trajectes marítims
aquestes accions responguen
internacionals junts, (que ja
més a un llavat d’imatge,
és dir).
que a una voluntat real de
multinacionals, ames de
assenyalen que s’oblida el
les primeres marques
gran problema, que és el
occidentals de la indústria
RECICLATGE dels residus,
tèxtil, produïsquen i exploten
l’escàs RECICLATGE de
a la gent en els països del
les peces usades perquè el
tercer món per augmentar
final de la cadena també és
així els seus beneficis
responsabilitat d’aquestes empreses i deurien fer-
A l’Índia, 35 milions de
se’n càrrec. Segons l’estudi
persones es dediquen al
de Circular FIBRES
sector tèxtil, 20 milions són
INITIATIVE, menys del
dones i xiquetes menors
1% del material utilitzat en
d’edat, que es dediquen a
la fabricació de roba en el
treballar en les seues llars
món es recicla i s’usa per a
o residents en campaments
confeccionar noves peces, el
laborals, al voltant de les
que significa balafiar cada
enormes fabriques tèxtils, en
any 100000 milions de dòlars
condicions inhumanes, per
en materials. En Espanya,
11 cèntims d’euro a l’hora.
cada any van a parar al fem
Aquestes dones esclavitzades
800000 tones de rebutjos
són un sector invisible,
tèxtils, segons l’Associació
subcontractat, sense
Ibèrica de Reciclatge Tèxtil,
nòmines, ni assegurança
és a dir, el 90% de les peces
mèdica.
que compren els espanyols van directament al fem.
Conclusions. La moda és la industria que més
L’explotació laboral. Per
contamina per darrere de
una altra part i no menys
la petroliera. Açò sumat a
important tenim l’explotació
la precarització que existeix
laboral que hi ha al darrere
com a conseqüència de la
de tot aquest món de la
deslocalització en Àsia,
moda. Hem dit que la roba
ha portat a l’ONU a crear
avui dia és barata. Però
l’Aliança de les Nacions
sabem en quines condicions
Unides sobre la Moda
s’ha fabricat perquè siga
Sostenible, amb l’objectiu
barata?
de pressionar a governs i empreses per a reconduir
La major part de la roba
aquest model. Nacions
que portem la confeccionen
Unides assenyala la producció
les dones asiàtiques en
MASSIVA com el principal
condicions extremes.
problema i reclama un canvi de paradigma que passe
La globalització permet que les grans empreses
a adaptar la producció al CONSUM SOSTENIBLE,
048
canviar les coses. I també
049
la REUTILITZACIÓ dels
- Reutilitzar la roba que ja
materials i acabe en la
no uses, apostar per matèries
PRECARITZACIÓ laboral
primeres sostenibles, buscar
en els països en vies de
el segell de comerç just en
desenvolupament.
l’etiqueta per a garantir que s’han respectat els drets
I, encara que les coses
humans en la fabricació,
de palau van a poc a poc,
buscar roba de qualitat
algunes marques ja estan
perquè et dure...
donant passos en PRO del medi ambient. I també
Hem ser conscients amb les
estan sorgint moviments que
coses que usem i comprem
posen en el punt de mira
i tractar de viure d’una
al sector de la moda i la
manera més sostenible.
irresponsabilitat ecològica que comporta la compra
CAL SER RESPONSABLES
excessiva de roba, com per
EN COMPRAR I NO FER-HO
exemple:
DE MANERA COMPULSIVA.
Köpskam. A Suècia, país de l’activista Greta Thunberg, ha sorgit una nova tendència Köpskam, o “la vergonya de comprar o consumir“ més roba del que necessitem, per conscienciar sobre el planeta i ajudar el medi ambient. Ve provocada per la irresponsabilitat ecològica que suposa estar renovant l’armari constantment. Aquesta nova tendència castiga presumir de les compres i promou comprar sols el que es necessita, i també la roba de segona mà. Els seus seguidors intenten que les peces de roba tinguen una segona vida. I tu, fas un consum responsable de roba? Caldria tenir en compte alguns consells:
I NO ÉS UNA MODA, ÉS UNA NECESSITAT!
050
ots tenim més o menys
una llum groga que canviava
clars els tres objectius
la percepció de la resta de
(reciclar, reutilitzar i
colors, al cel no es veia cap
reduir) que podem aportar
estrela, només color groc.
individualment per a la sostenibilitat, però estes
La llum projectada per les
tres mesures no s’entenen
ciutats crea un dia artificial
sense una quarta dimensió:
quan és de nit. Açò afecta
RESPECTE.
els bioritmes dels animals
LA QUARTA ‘R’... / HÉCTOR VERCHER MOMPÓ
(sobretot aus) i dels mateixos Quan parlem d’ecologia i
arbres urbans. Encara que
reciclatge, ens solen vindre
últimament moltes ciutats
a ment tot allò que tirem
han començat a canviar les
al fem: residus orgànics,
bombetes dels fanals per leds
envasos, paper, productes
que consumeixen menys...
químics, piles, etc És fàcil
ho fan en la majoria dels
mesurar el vidre que gastem
casos perquè afecta a la
o reciclem, comprar fulls
butxaca. I si no deixa de ser
reciclats o saber quants
cert que en consumir menys
productes ecològics o
enegria, estes bombetes
de proximitat comprem.
són més respectuosoes amb
Però hi ha altres tipus de
el medi ambient, sol ser
contaminació més difícil de
el tema econòmic el que
mesurar amb contenidors,
fa que es produïsca este
com ara, la contaminació
canvi. Així que es canvien
acústica i la lumínica.
llums de fanals venent-nos que són ecològics perquè
VALÈNCIA, L A CIUTAT
consumeixen menys, però
DE LES LLUMS
en la majoria de casos la llum que projecta la suma
Encara recorde molt bé els
del conjunt de fanals és
primers dies vivint al cap i
altament contaminant. La
casal. Era setembre, encara
llum de les ciutats crea
estiu, els meus companys de
autèntiques bambolles
pis i jo anàvem a la ciutat per
lumíniques que s’aprecien
estudiar i ens hi instal·làrem
des de l’espai exterior. Este
a Benimaclet. Érem jovenets i
tipus de contaminació passa
veníem de passar nits d’estiu
més desapercebuda i, encara
fent sopars a la platja baix el
que la il·luminació de les
decorat que ens proporciona
urbs és necessària, s’ha de
la foscor de la nit i la lluentor
mirar que esta no siga només
de les estreles. Però les
ecològica pel consum, sinó
primeres nits a València
que també ho siga per la
ciutat eren... grogues! Els
manera que emet la llum i si
fanals del carrer emetien
esta es projecta més enllà de
hauria de ser la seua única funció. I per descomptat que la llum es pot mesurar, però parle per mi (i crec que per la majoria de gent) no tenim aparells a mà per fer-ho, així que hem d’apel·lar al sentit comú i al respecte per la natura per començar a demanar que no ens furten la nit, que volem vore quan anem pel carrer, però també les estreles, que no cal en la majoria de casos l’excessiva llum que emetem. ‘NO ÉS MÉS NET QUI MÉS NETEJA, SINÓ QUI MENYS EMBRUTA’ Dita popular Altre tipus de contaminació és l’acústica, que encara que mesurable, necessitem d’ajuda d’aparells per fer-ho... o no. A ningú li agrada estar exposat al soroll continu, ni menys encara als sorolls estridents (excepte en falles, que són uns quants dies a l’any i ens hi podem desfogar estos dies). Estos sorolls moltes vegades passen desapercebuts perquè el cervell neutralitza part dels sorolls constants, així una persona que viu a la carretera percep menys el soroll dels cotxes que una persona que visca al camp i passege per l’avinguda Germanies o Valldigna. Però esta percepció més
051
les voreres o els carrers, que
La contaminació acústica
052
tolerant al soroll no significa
xicotetes conductes cíviques
que este no afecte a esta
també abasta als cotxes
per a millorar la qualitat
gent, simplement s’han
amb la música (i els baixos)
mediambiental: hem de fer
adaptat a ell. Al que no es
a nivells que fan tremolar
força perquè els responsables
poden adaptar és als sorolls
les finestres de les cases, les
que s’encarreguen de la
estridents que estan creats
obres que es realitzen, etc.
col·lectivitat (polítics) facen
exclusivament per a advertir:
La diferència està en què
canvis, no només als tractats
els clàxons.
unes obres són una cosa més
de Kioto, París o Madrid,
o menys necessària i puntual,
sinó des dels pobles.
Ja sabem bé i, n’estem
mentre que el mal ús del
orgullosos, del caràcter
clàxon i la música massa
afable que tenim els
forta (tant a la ciutat com
per a construir una llar
valencians. Però de vegades
a les zones amb natura) és
millor per a tots.
se’ns va de mare. Molta
una qüestió de RESPECTE.
gent saluda amb el clàxon
No només eres ecològic si
quan veu a un conegut - i
recicles als contenidors,
contenidors i siguem cívics
tenint en compte que vivim
ho eres més si a més no
també en festes.
a un poble i, que més o
embrutes amb soroll. ‘TOTA PEDR A FA PARET’
artèries de Tavernes és una
Dita popular
la dimensió més moral de l’ecologia, ja que és difícilment mesurable.
autèntica simfonia de clàxons estridents. I és que el clàxon
Bones falles: utilitzem els
El respecte és tal volta
menys ens coneguem totspassejar per les principals
Posem la nostra pedreta
No cal anar a un glaciar
Podem mesurar els plàstics
és un instrument creat per
o a una central nuclear
que reciclem; podem mesurar
a advertir de perill a altres
per a vore els efectes de
el nivell d’envasos que
conductors o vianants, degut
la contaminació, ni no
reutilitzem; podem mesurar
a esta funció la freqüència
tot és saber diferenciar
tot allò que hem reduït
i intensitat no és agradable
contenidors de reciclatge.
respecte a un ús anterior.
a l’oït humà. De fet està
Hem comentat dos tipus de
Però el respecte?
reglat el seu ús i fins i tot
contaminació que tenim
penat el seu mal ús (i abús).
damunt constantment
Este abús del clàxon, a
i que no precisa de
banda de molestar la gent no
contenidors. La quarta R
destinatària de la salutació,
és més moral, tant com a
fa que li perdem el respecte
col·lectiu (responsabilitat
a este soroll quan en realitat
d’ajuntaments i altres
hi haja perill... i com no,
governs) com la
afecta a la fauna, sobretot
responsabilitat individual.
a la no domèstica, com ara,
El RESPECTE es basa en
aus de pas que niden. Fer ús
tindre en compte els altres,
del clàxon a les ciutats és una
la natura, l’entorn... Que
irresponsabilitat, però fer-ho
l’ecologia no comença i
a zones com les marjarls i les
acaba en el camp, tenim
muntanyes és un atemptat
molta faena a les urbs, i és
ecològic.
responsabilitat nostra amb
053
s cert que cada vegada hi ha
públic com qualsevol altre.
més consciència de reciclar
En aquesta última dècada les
o de reutilitzar. És cert que
noves tecnologies han avançat
la societat està canviant.
a passos de gegant. Quin goig
Però també és ben cert que
més gran quan els programes
molta gent ens preguntem:
informàtics, internet, la
“Que jo ho faça o no, quina
comunicació a través de
repercussió té? Paga la
la xarxa començava a fer
pena?”
molt efectiva i immediata la consecució de tasques
La resposta és ben senzilla:
intercentres. S’havia acabat
SEMPRE PAGA LA PENA,
perdre el temps, paper,
perquè, com molt bé diu
tinta,… s’havia acabat les
el refrany, “Tota pedra fa
hores transcorregudes
paret”.
davant la fotocopiadora per a enviar les muntanyes de
LES FOTOCOPIADORES REDUEIXEN? / MARISA GRAU ESTRUCH
Admire les persones que
documents. Anava a ser
des de l’àmbit domèstic
un canvi revolucionari.
aporten el seu granet d’arena
Imagineu-se la quantitat
per a un món millor, més
de paper que estalviaríem
sostenible, més respectuós.
a nivell burocràtic:
La lliçó d’educació, de
expedients d’alumnat,
solidaritat, el fet de
projectes de centre, beques
participar i involucrar-se
de menjador, transport,
són molt valuosos per a les
llibres, contractacions,
properes generacions.
informacions a les famílies i un innumerable etcètera. Tot
Però jo em pregunte… i
per internet!
els governs? Cóm ajuden en aquesta empenta? Tinc
La quantitat de paper i
claríssim que per a la foto
tinta a estalviar! Si pensem
de rigor en qualsevol acte
en tots els centres educatius
solidari estaran SEMPRE I
de la Comunitat Valenciana,
TOTS, però què hi ha de les
m’atreviria a parlar de tones
seues actuacions dia a dia?
de paper en un any, però…
I ací comença la meua
Quina no seria la meua
reflexió sobre l’ús de les
sorpresa quan, fins i tot a
fotocopiadores als centres
dia d’avui, a més d’enviar
educatius públics, una
telemàticament tots els
anècdota dins de la muntanya
documents s’havien d’enviar
de competències d’un govern.
també EN PAPER!
Fa més d’una dècada que soc secretària a un col·legi
Però, on estem? Aquesta és l’aportació
05 4
que fa la Conselleria a la conscienciació o a la contaminació? Sí, senyores i senyors, encara que semble mentida eixa és la manera de procedir. Malauradament aquesta és una realitat. I per això des d’ací denuncie aquesta situació. A QUI CORRESPONGA.
055
es que estudiava Ciències
servidor, sota el nom artístic
Ambientals a la Politècnica
d’El Triangulista, la qual,
de València, fa quasi 20 anys,
com ha succeït a la resta
tenia en ment desenvolupar
d’edicions, ha aconseguit
un projecte que combinara
el suport de l’Institut de
conscienciació ambiental
Cultura de València de la
i escena. Durant eixos
Generalitat Valenciana, sent
anys ja circulaven altres
una de les produccions que
iniciatives com ara Drap-
més punts va obtindre en la
Art (Barcelona) i Basurama
convocatòria de 2019.
(Madrid), les quals se
L’ART DE RECICLAR: RRRR! / FRANCESC BURGOS MANCHA
centraven en l’art plàstic,
Ara, però tornem a
a banda d’oferir un fum
l’inici. El RRRR! Festival
d’activitats complementàries.
d’Art i Reciclatge està
Coses del destí, en reobrir el
concebut per a conscienciar,
Teatre del Raval de Gandia,
mitjançant l’art, sobre
coneguérem a Xavi Ródenas,
l’impacte ambiental negatiu
activista ambiental i enginyer
que generen els residus
de forests, i de seguida
i, sobretot, per a generar
sintonitzàrem. Per sort
un canvi social envers
acabà sent Regidor de Gestió
eixa realitat. Tot açò des
Responsable del Territori de
d’una perspectiva lúdica
l’Ajuntament de Gandia, la
i participativa, on el joc i
passada legislatura, i junt a
l’experimentació sensorial
ell esperonarem el festival
són els vertebradors
RRRR! Art i Reciclatge, que
de les accions que s’hi
ja duu 4 edicions en marxa.
desenvolupen. I en això
Es tracta doncs, pel seu
apareix en escena un altre
tarannà, que a continuació
concepte clau d’aquest
exposaré, d’un projecte
projecte: la intervenció
cultural singular, innovador,
artística, la qual s’entén
sostenible i de proximitat,
com una acció artística
com la resta de projectes
original i diferenciada que
que concebem des de
modifica una o diverses
LaCasaCalba. Si no fos així,
propietats d’un espai. Cada
per posar-vos un exemple,
any en desenvolupem una
“La 2” en el seu programa
a propòsit del festival. I
“La aventura del saber”
en la darrera edició, la de
no ens haguera dedicat un
2019, estrenàrem “Plàstic-
reportatge de més de 20
tic-tic!”, una faula en pro
minuts al festival. Això fou
de la biodiversitat, l’amistat
fa dos anys. En la darrera
i bonhomia, situada en un
edició, a més a més hem
món cada vegada més brut
produït, una peça escènica,
i inhumà... Un espectacle
que ha anat a càrrec d’un
al que assistiren quasi
primeres peces escultòriques
majoria dels quals foren
fetes amb ferralla. Tot un
correctament perquè tinguen
escolars entre 6 i 12 anys
pioner en aquest camp,
el menor impacte ambiental
de les comarques centrals
ja que algunes d’aquestes
possible. Aquesta gestió però
valencianes. Malauradament,
peces foren realitzades en
consumeix molts recursos,
sols ens visità una escola de
els anys 70 del segle passat.
tant econòmics com naturals,
tota la Valldigna, el CEIP
I, per l’altra banda, La POP,
amb la qual cosa la millor
Magraner, que està capficat
Petita Orquestra Peiotaire,
recepta és la reducció. Aquí
en el projecte d’una titella de
amb un valler -un servidor-,
tenim, doncs, la primera
reciclatge que volta pel món.
i dos benifaironers -Hugo
“R” del reciclatge: REDUIR.
En paral·lel a la campanya
Canet i Gerard Vercher-, que
Un aspecte que evidencia
escolar, el festival compta
presentà nou espectacle i disc
les contradiccions de les
amb una variada programació
amb el qual continuen rodant
societats industrialitzades,
de tallers, xarrades,
per tot el territori de parla
les quals ja foren examinades
documentals, intervencions i
catalana.
des d’una perspectiva
exposicions d’art. I en aquest punt paga la pena destacar
Foto Xepo WS.
056
3.000 espectadors, la
quals han de ser gestionats
ambiental allà pels anys 70 I, després d’aquesta
del segle passat per un grup
a dos artistes més de la
introducció, cal anar al
multidisciplinari, el Club
Valldigna que hi participaren
moll de l’os: el per què del
de Roma. D’entre les seues
l’any passat. Per una banda,
RRRR! Les societats de
conclusions destaca una
el benifaironer Josep Basset,
consum continuen generant
que és fonamental: Si els
que exposà una mostra de les
molts i molts residus, els
recursos naturals són finits,
per al seu transport a les
imperant que està acabant
a ser infinit. D’altra banda,
plantes de triatge on es
amb els recursos (finits) del
és evident que necessitem
recuperen els diferents
planeta i augmentant les
consumir productes per a
materials bàsics (cartó,
desigualtats entre rics (cada
poder-nos desenvolupar,
vidre, plàstic, ferralla...).
vegada menys, en nombre) i
individual i socialment.
Ja tenim la tercera regla:
pobres (cada vegada més, en
Aquesta necessitat genera
RECUPERAR. Una acció
nombre), a escala mundial.
el que anomenem residus.
que duu seguidament al
Es tracta d’allò que hom
reciclatge de materials per
rebutja perquè té obligació
elaborar nous productes.
de les Falles té molta
de desprendre’s o perquè
La quarta “R”: RECICLAR.
feina per fer. M’alegra que
ja no ho vol o ho considera
Però podríem seguir amb
almenys s’hi plantege la
inútil. En aquest punt és
més i més “erres”, tal com
temàtica. Però tot discurs
quan ens hem de preguntar
ens suggerí el divulgador
és buit si no s’estableix un
si es pot reutilitzar o no
ambiental i escriptor Joaquín
pla d’acció. És per això que
aquest suposat rebuig. I
Araújo, que vingué a donar
m’agradaria exposar alguns
en això apareix la segona
una xarrada al festival,
punts al respecte. El primer
regla: REUTILITZAR.
com ara “Repensar”: el
i més destacat, per l’olor i
Si aquesta opció ja està
millor residu és el que
la negror que genera, és la
esgotada, hem d’entrar en la
no es genera. Per això, el
crema dels monuments fets
fase de separació i recollida
principal quefer que tenim és
de plàstic (provinent del
selectiva de materials
desfer-nos del consumisme
petroli, recurs finit que tard
En aquest sentit el món
Foto Xepo WS.
057
el creixement no pot aspirar
058
o d’hora s’acabarà). La nit del 19 de març, València i els pobles fallers són una gran incineradora a cel obert, sense cap mena de protecció ambiental. La imatge, més enllà del sentir de la festa josefina, és bastant desoladora. Com ho són també els grans vaixells que creen combustibles fòssils de baixa qualitat per moure creuers turístics. Però, aquest seria una altre tema, el del turisme i més turisme i més turisme, sembla que també sense fi, en un planeta finit... La contradicció és evident, no creieu? Sí, efectivament, s’han d’establir límits, vullga’m o no. I en el món faller també s’hauran de “Repensar” certs hàbits o dinàmiques. Aquesta exposada en primer lloc és una d’elles: el material amb què es construeixen les Falles. Segurament, calga mirar cap enrere (falles de vareta?) o cap avant (falles amb material reciclat menys nociu?) o una combinació, però sense dubte és un repte que les Falles han d’escometre quan abans. Millor si és una iniciativa pròpia que no una imposició legal, no creieu? Altra qüestió seria ja més cívica
Foto Xepo WS.
i té a veure amb el model de festa que es promou, on, fins i tot, en actes infantils, el consum d’alcohol (pels majors) es normalitza d’una manera preocupant, al meu
059
parer, i on es fan servir principalment begudes amb envasos d’un sol ús, molts dels quals s’obrin per fer dos glops i moltes vegades es deixen al terra o damunt del capó del cotxe... Pense que paga la pena fer l’esforç, pel bé comú, de “Repensar” el món de les Falles, que ja posats podria ser també des d’una perspectiva global. Ací us he deixat alguns reptes, però vosaltres que esteu a dins segur que en detecteu més. Ànim. Tot siga pels
Foto Xepo WS.
nostres fills i els qui vindran.
RECORDEM, REPASSEM, RES ÉS NOU... RRR / VÍCTOR BORRÀS I CHOFRE
060
a importància de reduir,
En un aspecte molt més
reutilitzar i reciclar és més
ample també podem dir
que evident i cada vegada
que algunes religions ho
més necessària. En els últims
han fet anomenant-ho
temps estan fent-se moltes
reencarnació, que vindria a
campanyes de conscienciació
ser com una reutilització de
per a protegir el medi
l’ànima, de l’esperit, que una
ambient, aquest motiu és el
vegada acomodada en altre
que més transcendència està
cos continua sent útil i té
tenint i podríem dir que està
novament una vida distinta.
més de moda. Però no hem de
El cos directament es recicla
pensar que es tracta tan sols
i es redueix com a matèria
d’una tendència: reutilitzar
orgànica, o reutilitzant-se
i reciclar sempre s’ha fet. Els
en alguns casos, aprofitant
motius per a fer-ho han estat
alguns dels seus òrgans
ben diferents segons el què, el
vitals amb una finalitat de
quan i el com.
supervivència humana en la majoria de les ocasions
A la Valldigna tenim molts exemples, un d’ells, del qual
Aplicat al món de les arts
n’estem ben orgullosos, és
s’han reutilitzat les idees,
la cova del Bolomor, que ha
com les cançons que són
estat reutilitzada per l’home
versionades, o com anomenen
en diferents moments de la
hui en dia, i utilitzant un mot
seua història segons la seua
més impropi que adequat,
conveniència i finalitat, fins
l’anglicisme “cover”, que no
arribar el dia de hui, que
deixen de ser interpretacions
s’utilitza precisament per a
i/o, adaptacions, d’altres
estudiar el comportament de
cançons més velles i
l’home i l’evolució del mateix.
originals. També el món de
Un altre ben significatiu és
la pintura ha reproduït una
el Monestir de Santa Maria
vegada rere altra la mateixa
de la Valldigna, en els seus
imatge interpretada de
inicis era un claustre, però
moltes maneres diferents,
ha passat per diferents usos
que a la fi ve a ser reutilitzar
segons els propietaris que
una cosa que és coneguda per
ha tingut, i hui en dia és un
tothom per tornar a donar-li
fantàstic espai per a realitzar
valor i reconeixement.
activitats culturals i socials. I no són els únics, però
També, i tot i que sona
representen a la perfecció un
a tòpic, hem escoltat
exemple de sostenibilitat com
contínuament dir que les
a concepte econòmic, social i
modes tornen, que una peça
ecològic entorn a les societats
de vestir o un estil torna
i el medi ambient.
a ser tendència i estar a
061
l’última anys més tard. Entre
un efecte sobre el canvi
El motiu canviarà en cada
altres raonaments, perquè
climàtic. Tot amb un objectiu
moment i en cada època,
la moda és cíclica. Això no
clar: reduir la contaminació,
serà diferent o farem servir
és més que la reutilització
reduint els consums d’energia
un altre que ja hem utilitzat
de patrons, colors, teixits,
i noves matèries.
amb anterioritat, tindrà més
de reciclar la idea, de reduir recursos en aprofitar els que
protagonisme o menys, però Fins i tot els vestits de
la triple R ens acompanyarà.
ja hem creat i utilitzat amb
falleres i fallers, són utilitzats
Cadascú ha de buscar la seua
anterioritat.
i reutilitzats per diferents
motivació o justificació, però
generacions fent xicotets
no ha de quedar-se ningú
ajustos, i no ho fem tan sols
d’espatlles a la realitat i hem
de plàstics, vidre, paper,
per raons econòmiques,
de ser actius en la reducció,
metall, materials electrònics,
que són molt importants,
reutilització i reciclatge,
combustibles i emissions de
ho fem també per qüestions
perquè la nostra història s’ha
diòxid de carboni per una
de contaminació i reducció
escrit i el nostre futur també
qüestió ecològica, de defensa
d’emissions en produir de
s’escriurà mentre reciclem.
del medi ambient, i que
nou tots els elements que els
Que no quede només en una
malauradament propicien
configuren.
declaració d’intencions!
Hui en dia parlem sobretot
062
om han canviat les coses,
sembla bolígraf, no desapareix
filla!!! Abans, amb un llibre
ni a la de tres!!! Uff! Senyor,
de cultura general en teníem
dóna’m paciència que és la
prou per a ensenyar-nos a
mare de tota la ciència!!!!;
llegir i escriure. - em deia la
començava el meu particular
meva mare en veure el munt
calvari. Calvari, que si ho
de llibres que tenen avui en
pense detingudament ara,
dia els xiquets.
que sóc mare i em toca pagar a mi, no era tan gran
I quanta raó que té!
penitència, ja que els meus
Ells amb menys recursos
pares s’estalviaven molts
aprofitaven més els
diners i s’aprofitaven així dels
coneixements. Les comunitats
recursos existents al si de la
autònomes, les preposicions,
família.
les taules de multiplicar, els
REFLEXIONS DE PAPER / FELI MAFÉ I DURÀ
reis Catòlics, els rius o les
Personalment, em cau
muntanyes...eren qüestions
l’ànima als peus quan veig
sabudes per tots a base de
que he de tirar al fem tots
memoritzar i recordar; en
els llibres d’infantil i primer
canvi, ara amb un món tan
cicle de primària de la meva
tecnològic, informatitzat i
filla, un dineral, per altra
replet d’informació a toc
banda, he de dir, perquè ja
de Google sembla que ja no
no es poden reutilitzar, atés
sabem quasi ni escriure. I
que estan ja escrits i pintats.
parlant d’escriure, he recordat
He mirat de donar-los a
uns dels terribles moments,
alguna ONG o biblioteca,
que per a mi suposava de
de fer-los servir per a fer
menudeta i que es repetia
bonics collages, punts de
cada inici de curs, quan
llibres o alguna que altra
arribava l’hora d’esborrar els
manualitat més com moneders
llibres que havia emprat el
o targeters, de reinventar-
meu germà el curs anterior i
los com a modernes
que jo, com a bona germana
prestatgeries, de transformar-
menuda, anava a heretar,
los en originals quadres per
reciclar i reutilitzar. Full
a l’espai d’estudi i lectura,
per full, deixant-me la vista
d’utilitzar-los com a llit per a
en la recerca d’alguna cosa
les meves mascotes, d’emprar-
manuscrita, goma en mà i
los com a llibre de repàs per
armada de santa paciència,
a l’estiu,... i ha sigut així com
mentre repetia en veu baixa
li he pogut donar una segona
un altre any més la mateixa
oportunitat i una millor eixida
feina, si ho haguera d’esborrar
a alguns del llibres de text,
ell, de segur que no escriuria
però no he sigut capaç d’evitar
tant o almenys no apretaria
que molts d’ells acabaren al
amb eixa força. Aquest llapis
contenidor blau.
063
Quines paradoxes té la
algun dia, el llibre de text pel
Avanç i tradició no haurien
vida!! Abans, maleïa l’haver
digital o les llibretes d’apunts
de ser incompatibles, tan
de reciclar els llibres del meu
per note-taking.
sols s’hauria d’arribar a
germà i, ara, ho voldria fer per no malbaratar diners ni
una perfecta combinació i Entre els enamorats de la
harmonia. Açò és en xicoteta
recursos naturals, ja que tots
lectura no tothom està a favor
escala el que ocorre als
eixos llibres són boscos talats
dels avanços tecnològics i es
centres educatius, on trobem
i recursos naturals balafiats.
qualifiquen com gent clàssica
elements de “ tota la vida”
que vol gaudir del plaer de la
com la pissarra de guix en
lectura en paper. Considere
perfecta convivència amb
de la xarxa llibres s’ha
que seria una bona solució
l’ordinador, el projector, la
intentat trobar una solució
per tal de reduir les tones de
pissarra blanca de retolador
per tal d’allargar la vida útil
paper que suposen els llibres
i la digital. Cadascuna té el
del material escolar. Així
de text i les llibretes al llarg
seu encant i la seua utilitat,
mateix, existeixen algunes
de la vida escolar. Així com
els seus defectes i les seves
fórmules, que afavoreixen
una bona manera de reduir la
virtuts, però en la varietat
la reutilització de llibres de
càrrega d’eixes pesadíssimes
està el gust, sempre i quan
text i/o lectura entre gent
motxilles, que han de dur els
es respecte al màxim el
de la mateixa població o
nostres menuts i que més d’un
medi ambient i l’evolució
forana, com són els simples
dolor d’esquena provoca, atés
no es torne en sinònim de
intercanvis, la venda de
que a un sol dispositiu podem
destrucció.
segona mà, la donació a
disposar de molts llibres i
biblioteques, ...
recursos.
Afortunadament, a través
La conscienciació de la
Qui anava a dir que
població a favor de buscar
arribaria el moment en
solucions per a no esgotar
què ja ningú lluiria a les
els recursos naturals i no
prestatgeries del menjador la
carregar-nos el nostre món,
completíssima enciclopèdia
poc a poc, està obtenint
Larousse o Espasa-Calpe?
resultats. Malauradament,
Ara a internet està tot! I
encara queda molta feina a
no has de passar-li el drap
fer, però els nostres menuts
tots els dies per a llevar-li
són la nostra salvació i amb
la pols. Encara que també
una bona educació, de segur,
trobem desavantatges com
ho podran aconseguir. Ells
problemes de vista a edats
són, moltes vegades, la veu
primerenques, problemes
de la nostra consciència i ens
tècnics de connexió, que
ajuden a rectificar i millorar.
les bateries d’aquests
Des de l’escola els inculquen
aparells també són altament
la regla de les 3R: reciclar,
contaminants, que no es pot
reutilitzar i reduir. I pel que
gaudir del tacte i olor dels
fa a la qüestió de reduir, em
fulls recentment impresos o
ve al cap si no serà possible
de l’autògraf amb dedicatòria
veure a l’escola substituït,
inclosa del seu autor/-a…
064
rna no havia pegat ull en
llit, poc a poc va anar sentint
tota la nit, malgrat ser una
com se li accelerava el cor i
xiqueta de set anys, no
un nuc a la gola li glaçava la
podia deixar de pensar en la
respiració. En breus moments
responsabilitat i en l’angoixa
havia de comunicar a tothom
que estava passant son pare.
la seua decisió sobre la festa, havia de demanar que cada
UN CONTE PER A CARME / FRAN LLEDÓ GRAU
Quim havia estat nomenat
família aportara una quantitat
feia tres anys mestre major
important per poder fer una
del gremi de fusters que
celebració que arribara a
tenia la seu al barri de
oïdes del Rei. Però ell era
Velluters de València. La
conscient de la situació per
caserna no era gaire gran
la qual passava el gremi,
cosa però acollia les reunions
moltes de les famílies ni tan
dels artesans de la fusta i
sols podien dur un plat de
servia com hospici temporal
calent a la taula, les guerres i
per alguna que altra família
la conquesta solien endur-se
del gremi que havia caigut en
els joves a batallar i la fam
desgràcia. Eren temps durs,
sovint, recorria els carrers
de fam i patiments, malgrat
del barri. Quim no es veia en
això tothom ajudava per dur
cor d’obligar els seus veïns a
endavant la comunitat sense
aportar uns diners que sabia
abandonar ningú a la seua
de bestreta que no tenien.
sort. Irna, en veure son pare El Rei Ferran el Catòlic ho
al llit va córrer al seu coll
havia dit: «D’ara endavant el
per abraçar-lo i amb la
gremi de fusters de València
seua veu d’infant li va dir;
gaudiria de la protecció i
«ho he somiat pare!, ho
patronatge de Sant Josep».
he somiat!. He somiat que
Corresponia al mestre major
fèiem una foguera al carrer
organitzar una celebració
i tots cantàvem, ballàvem
adient a la magnitud i
i rèiem..». Quim en sentir
importància del fet. Potser
la idea de la seua filla , va
des de la fundació del gremi
quedar impressionat, i va
a mans del Rei Jaume I el
decidir immediatament
Conqueridor, aquest era el
posar-la en marxa.
moment més rellevant de la història dels treballadors de la fusta.
Quim i Irna no van dubtar i van traure al mig de la plaça les quatre branques que
Quan els primers rajos de
tenien al taller, però en veure
llum travessaren la finestra
que la cosa es quedava en
de la cambra, descobriren a
no res, van decidir sacrificar
Quim assegut a la vora del
els pocs mobles de que
065
disposaven; quatre cadires i
preferir aportar tot el que
major al seu lloc. No podien
una taula que havia heretat
tenia a casa abans de veure
consentir que aquell que
dels avis. No volien veure
sacrificar-se els companys.
sempre havia vetllat per tots
patir la gent del barri, que els darrers anys els havia passat
quedara sense res. Però els fusters no
vivint baix mínims. Quim era
tardaren en adonar-se d’allò
Diuen que la unió fa la
un bon home, havia viscut
que estaven fent Quim i
força, i és veritat, però en
sempre preocupat per les
Irna, i silenciosament, com
aquest cas convindria dir que
famílies del gremi, i havia fet
aquell qui no vol, van anar
«la unió fa la festa», perquè
allò impossible per ajudar els
traient de casa tot allò que
no es recorda en València
seus membres com fora. Una
podien; una cadira coixa,
cap moment en el qual la
vegada, el fuster més major
un bressol arraconat, una
gent fora tan feliç com en
dels artesans s’havia tallat
tauleta corcada, una estoreta
aquella nit. No sol perquè
la mà serrant una branca i
velleta, etc. En un tres i no
les persones van cantar, van
Quim va anar tots els dies al
res una muntonada de trastos
ballar i van riure com mai
seu taller per ajudar-li en la
altíssima , lluïa al centre de
ho havien fet, sinó perquè
feina i poder tirar endavant.
la plaça deixant a tots els
el sentiment de germanor,
No es veia en coratge per
vianants bocabadats. Mentre,
de formar part d’un grup i
demanar res als seus, que
algú, sense dir res havia
de solidaritat va omplir de
tant estaven sofrint, i va
tornat els mobles del mestre
satisfacció tothom.
cendres, igual que ho fa l’au
066
Conten que quan les flames
generacions que l’habitaran
començaren a il·luminar la
Fènix. Que sàpigues que
en el futur. Si ho fem així,
plaça, que es podien veure
aquesta manera d’entendre
de segur que quan anem a
des de qualsevol lloc de la
la vida ha fet que la gent dels
envoltar la falla agafats de
ciutat, els veïns van anar
pobles tinga uns principis
les mans, compartirem el
agafant-se de les mans i
ferms, siga autèntica i
sentiment de satisfacció i
envoltant la «falla» en senyal
considere els veïns com part
orgull per fer les coses ben
d’unitat, en senyal de que un
de la família. La tradició
fetes que van omplir de
poble junt i solidari ho pot
fallera ens ha anat passant de
llàgrimes els ulls de Quim i
aconseguir tot. Conten també
pares a fills com a exemple
d’Irna.
que Quim no podia parar de
de la grandesa del poble
plorar de satisfacció, d’orgull,
valencià, i és llegat que hem
de gratitud i de veure com
de mantenir viu i pur, fidels
una nena de 7 anys havia
als costums heretats dels
canviat la història d’una
nostres avantpassats i que
ciutat. També conten que
constitueixen l’essència de la
van arribar notícies al rei
falla i del nostre sentiment de
Ferran de tot el que havia
poble.
passat al barri de Velluters, i que com a premi a l’exemple
Has de saber també que la
donat va manar construir la
història és un camí que anem
casa Gremial de Fusters de
recorrent tots junts passa
València que podem trobar
a passa, i que les nostres
a l’actualitat al barri de
decisions marcaran la seua
Velluters i que va donar una
direcció. És per això que hem
assignació generosa per tal
d’aconseguir també, que la
que el gremi poguera viure
falla siga un exemple de com
dignament»
les coses es poden fer amb idea de millorar la vida de
- Entens ara Carme; quan
les persones. De reprendre
et conte esta història, és
l’ús de les matèries primeres
perquè ara que seràs Fallera
originals, de la fusta, del
Major Infantil de la falla
cartró, evitant aquells que
Portal, vull que visques
fan malbé el nostre planeta.
plenament l’essència d’allò
De fer una falla que pense no
que és la falla. Vull que no
sols en els fallers d’ara, sinó
oblides mai que la falla és
també en els que vindran
sobretot germanor, unió
en un futur i que mereixen
i solidaritat. Que la gent
trobar un món i un planeta sa
unida som capaços de fer
i net. I això sols pot fer-se si
coses genials i grandioses i
tenim una ferma consciència
que malgrat desapareguen
ecològica, si deixem de
baix les flames, tenim el
pensar sols en nosaltres i
coratge de començar de nou,
pensem en tots, pensem
de reviure cada any de les
en tot el planeta i en les
067
’origen de la festa de les
més del seu creixement, per
Falles es remunta a l’antiga
l’impacte de la seua activitat
tradició dels fusters de la
a la societat i al planeta.
ciutat de València que en la vespra de la festivitat del seu
I així hem arribat a
patró, Sant Josep, feien una
dissenyar solucions com
gran foguera en els carrers
Upalet, palet de cartró 100%
davant els seus tallers per
reciclat que en comptar
a cremar tots els trastos
amb un pes més reduït que
inservibles junt a les eines
els tradicionals de fusta
de fusta que utilitzaven per a
contribueix a la reducció
treballar.
de CO2 a l’atmosfera en el transport terrestre.
Per tant, des de temps
PLANETA FALLER / EQUIP ALPESA
històrics, les Falles han tingut
Si una companyia, a més
al seu ADN com a objectiu
d’estalviar espai redueix
que les cendres acabaran i
aquest tipus d’emissions a
reduiran tots els estris.
l’atmosfera. Com seria si milers d’empreses utilitzaren
I hui, en un planeta en
aquest model i quin guany
què les economies de mig
dels seus beneficis arribarien
hemisferi encara s’aferren al
a la millora del planeta?
caduc model de gastar i tirar, la reducció, la reutilització
Però, sent les falles el tema
i el reciclat recuperen més
que estem tractant creiem
sentit que mai, ja que el
que el món faller pot i deu
planeta, a aquest ritme,
abraçar aquesta triple R.
s’acaba. I s’acaba per a nosaltres i per a ells/es, les
Des d’Alpesa, hem
generacions que venen i que
col·laborat amb nombrosos
estan per vindre.
projectes que utilitzen les nostres solucions més
A Alpesa ens succeeix
enllà del simple ús en el
un poc com al món de les
transport. Escultures i art
Falles. Des dels nostres
efímer, cobertes aïllants per
orígens hem anat de la mà del
a auditoris o aparcaments
reciclatge, de la reutilització
efímers per a actes esportius
i de l’estalvi. Les nostres
són alguns d’ells.
solucions d’embalatge estan fabricades amb matèries
Però, sens dubte el
primes com el cartró 100%
nostre projecte faller
reciclat, ja des de l’any 1991.
més emblemàtic ha estat la realització d’una falla
Visionaris o no, Alpesa sempre s’ha preocupat, a
amb 2500 tubs de cartró 100% reciclat amb unes
068
dimensions de 80 cms els
de Nevada a EEUU per a la
connectors i fins a 6 metres,
celebració del “Burning Man”
i reutilitzar és l’origen
els pilars més alts; baix
va estar exposada al centre
i el futur de tot i que la
la direcció del duo format
El Carmen i finalment fou
innovació ens ha de servir
per l’arquitecte Miguel
past del foc a la localitat de
per a cuidar del nostre
Arráiz i l’artista faller David
Torrent.
planeta perquè per contra
Moreno que va culminar amb la materialització
ensenya que reduir, reciclar
serà destrucció. Al cap i a Esta falla, que torna
la fi, tots viatgem en aquest
del “Renaixement” i que,
als orígens i estava feta
gran vaixell anomenat
després de viatjar al desert
amb cartró reciclat, ens
Planeta Terra.
069
a uns dies, després de
nivell polític s’ha utilitzat i
les pluges de setembre
se segueix fent com a arma
que tant de mal van fer
electoral per tal d’aconseguir
en diferents punts de la
vots. Estem més que farts de
península, escoltava un
sentir líders polítics de tots
grup de persones que en
els nivells -des de l’estatal
parlaven. Jo no participava
fins al local- defensant la
en la conversa, ja que no era
Natura i, després, en cas
un grup al qual pertanyia
de manar deixar-ho per a
en eixos moments, però, no
més endavant perquè hi
sé si bé o mal fet, prestava
ha sempre assumptes més
atenció a algunes frases.
peremptoris i que no poden
Deu ser un dels nostres
esperar.
vicis. La meua sorpresa,
CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA? / NEUS ORTIZ VERCHER
escoltant els contertulians,
Si donem una ullada a
va ser majúscula quan,
la història podem vore
parlant del famós vídeo de la
que ja els primitius havien
desembocadura del Xúquer
de viure depenent de les
atapeïda de canyes, alguns
condicions ambientals del
d’ells van exclamar: «Ara
lloc on residien o seguir de
que vagen els ecologistes
nòmades buscant llocs amb
a llevar-les, ja que no volen
condicions climàtiques que
que tallen els canyars...».
els permeteren una vida més
La resta va callar. No sé si
o menys assegurada. Tot
perquè hi estaven d’acord, o
tenint en compte que havien
perquè era més còmode no
de conviure amb altres
discutir.
éssers -animals i plantesque tenien les seues pròpies
Com que no em vaig
necessitats.
voler ficar enmig de la conversa, vaig callar,
Ja entre els antics grecs,
però aquelles paraules em
Teofrasto condiscípul
van fer ref lexionar. Serà
d’Aristòtil i el mateix filòsof
desconeixement, ideologia
escriviren tractats sobre la
política o simplement buscar
vida i costums dels animals i
algun culpable sense més
el medi on vivien.
motiu...? Encara que durant molt Des de ja fa anys, el fet
de temps hi hagueren
de la destrucció o no del
estudiosos de l’home i els
medi ambient ha estat un
animals i les seues relacions,
dels motius de discussió
tant entre ells, com entre
més utilitzats en la majoria
ells i la Natura, no fou fins
dels àmbits socials i fòrums
el segle XIX quan Erasmus
de converses. Fins i tot a
Darwin, avi del evolucionista
2. És a partir d’eixe
algunes de les tesis
moment quan es pot parlar
evolucionistes que després
d’ecologia com a ciència.
desenvoluparia el nét. 3. A partir de la segona Dins de l’ambient
Guerra Mundial apareixen
evolucionista del segle XIX
dues línies de treball: la
es considera el pare de
etnològica, dedicada a
l’ecologia al biòleg i zoòleg
les comunitats humanes
alemany Ernst Haeckel. Va
primitives, i la urbana
ser qui va introduir una
que s’interessa per les
nova paraula per definir les
comunitats modernes.
relacions entre els éssers vius i els seus hàbitats.
4. Encara que la
Utilitzà el terme oekologie
problemàtica de la
que ve del grec oikos, que
contaminació industrial es
significa casa, i logos, que
remunta al segle XIX, és al
significa ciència. Amb això
segle XX quan adquireix una
defineix l’ecologia com «la
dimensió global al planeta.
ciència que estudia les
D’ací naix l’ecologia política,
relacions recíproques entre
amb un gran nombre de
els organismes i el seu
moviments ecologistes i
entorn».
s’inicia el debat sobre els límits del creixement.
L’ecologia no només ha evolucionat gràcies
Quasi cent anys després
a la geografia (grans
de la primera definició de
descobriments de la Beagle
Haeckel es redefineix com
i el Challenger), sinó
«la ciència que tracta de les
també gràcies als avanços i
relacions entre els éssers
aportacions de la medicina,
vius i llur medi físic, així
la nutrició, la piscicultura, la
com les relacions amb
veterinària o l’agronomia.
tots els altres éssers vius d’aquest medi».
Arribat el segle XX es poden assenyalar diferents
L’escriptor jueu nord-
etapes orientatives en
americà Jared Diamond,
l’evolució de l’ecologia:
biogeògraf, biòleg, fisiòleg, doctor per la Universitat
1. A la dècada dels vint,
de Cambridge i actualment
es realitzen encontres entre
professor de geografia en
ecòlegs, botànics i zoòlegs
la Universitat de California
i ja es comença a parlar
en los Àngeles, té un llibre
de comunitats ecològiques
força interessant, «Armas,
mixtes i bioecologia.
gérmenes y acero». En
070
Charles Darwin va predir
07 1
aquest llibre, l’autor intenta
seriosament l’amenaça d’un
explicar com societats de
caos ambiental que podria
diferents continents del món
acabar amb la vida a la Terra
han evolucionat de manera
tal com la tenim. Si ens
tan diferent al llarg dels
conscienciem i els obliguem
segles d’història. Segons ell,
amb el vot a prendre part,
les desigualtats observades
potser encara arribem a
es deuen, sobretot, a les
temps de salvar un món
característiques de l’entorn
per als que ens vénen a
on s’han desenvolupat
continuació: fills i filles, néts
aquestes societats. Com a
i nétes...
exemple, podem dir que la civilització europea que té el seus orígens a l’orient mitjà, quan arriba molts segles després al nou continent Amèrica ho fa carregat d’armes metàl·liques, vaixells que poden travessar oceans, canons, etc, mentre que allí les civilitzacions autòctones, encara viuen en un ambient diguem-ne molt més endarrerit. I el mateix passa a Oceania i altres parts del món, malgrat aparéixer aproximadament en èpoques paral·leles. És el medi ambient qui condiciona l’evolució de la humanitat. I què fem amb el medi ambient? Maltractar-lo, explotar-lo. Durant molt de temps li hem extret a la Terra tot el que hem pogut. Unes vegades per necessitat, però moltes altres per interessos que sovint posem o podríem posar en dubte. Darrerament sembla que llevat dels EEUU i de Xina, la quasi totalitat de països industrialitzats s’han pres
072
A Encarna Sansaloni
Anem per feina doncs…
i Enric Martí
AMB GANES DE FER MÉS SANG / JORDI CAMARENA SERVÀ
L’escorxador municipal es ’ací poc finalitzarà la cimera
trobava al carrer “Matadero”
sobre el canvi climàtic a
junt al llavador. En una època
Madrid. En els pròxims anys,
tremendament masclista on
i m’atrevisc a afirmar que
les dones no ocupaven cap
en les pròximes dècades,
espai públic el llavador era el
es voran els resultats sobre
lloc de reunió. La neteja, la
els compromisos que han
cuina i la criança dels fills i
adquirit els diferents governs
filles eren tasques exclusives
vers aquest problema
de la dona. El llavador es
urgent que afecta a tota
convertia per unes hores
la Humanitat. També els
en un espai d’intercanvi
ciutadans i les ciutadanes del
d’informació i les dones es
nostre poble podem ajudar
posaven al dia de les notícies
a pal·liar i lluitar contra
i xafarderies del poble. A
aquest desafiament que segur
Benifairó i Simat encara
marcarà el nostre futur i el
es conserven. De fet, a
de les properes generacions.
Benifairó durant molts anys
Amb els microcanvis podem
he vist com algunes dones
tots i totes sumar-nos.
l’utilitzaven. Supose que per
Amb aquella frase que tant
a la neteja de segons quina
m’agrada “pensar globalment,
roba convindria i quedaria
actuar localment”.
molt més neta que amb la màquina. Aquesta funció
Tots i totes (encara més
de cohesió i protecció de
les generacions més joves)
les dones encara es dona en
tenim interioritzades les
l’actualitat. Una professora
tres R (Reduir, reutilitzar
de la Universitat que
i reciclar) i d’aquesta
col·laborava en projectes
filosofia han de beure
a l’Àfrica subsahariana
també les administracions
explicava que en una aldea
públiques. Jo, per la
havien proporcionat aigua
meua part, amb aquestes
a través d’un pou i així i
modestes lletres i des de
tot les dones d’eixa aldea
la meva ignorància sobre
continuaven anant a recollir-
els tràmits administratius,
la amb les seues marraixes
vicissituds i interessos
i recipients diversos
ocults faré un tomb per la
caminant una hora o més.
R de rehabilitació i la R de
L’explicació era que durant
destrucció que hi ha hagut
eixe recorregut podien
al poble en alguns dels seus
estar juntes fora del control
Edificis, espais públics i
dels seus pares, marits o
Monuments.
germans.
073
L’escorxador és un altre
Passant pàgina i, amb
ha de ser bàsic en la seua
cas que hauria pogut tindre
tota sinceritat, amb ganes
conservació futura. Un
un destí molt diferent. Allí
de fer més sang, hi tenim
edifici que es recupera, es
se sacrificaven els animals
la barbaritat del Passeig del
rehabilita però no s’utilitza,
que després es venien a
País Valencià. Un centre
està condemnat a l’abandó i
les carnisseries del poble
neuràlgic de vida social del
el deteriorament.
o eren consumits pels
poble en un altre temps, a
seus propietaris. A l’arxiu
dia de hui totalment mancat
municipal hi ha recollit al
d’ànima i desnaturalitzat i
la MEMÒRIA, d’allò que és
llibre d’actes del Ple de
sense cap d’atractiu. Un espai
intangible però fonamental
l’Ajuntament la feina que
convertit en una paellera
per a formar consciència de
feia el “matarife” on es
gegant en estiu per la falta
Poble i Col·lectiu. Aprendre
comptabilitzava els tipus i
de l’ombra dels arbres que
del passat en el present i
nombre d’animals que se
hi havia i un espai obert
projectar cap al futur els
sacrificaven i el sou que
on gelar-se i congelar-se
espais i edificis públics que
aquest empleat cobrava per
en hivern en no tindre cap
desitgem conservar per a
aquesta feina. Però tornant
barrera que frene els vents.
generacions futures. Hui
al destí diferent que hauria
La font que hi havia al mig,
en dia tenim eines per a
pogut tindre imaginem un
que abans havia estat en la
mostrar a les generacions
espai de mort i sacrifici
Plaça de l’Ajuntament quan
més joves aquests edificis
convertit, per exemple, en
aquest es va inaugurar, on els
i espais desapareguts. Es
una sala d’exposicions d’art
nostres pares anaven a fer-
podrien situar en els espais
amb aquella porta d’entrada
se la fotografia amb tota la
i a la vora dels edificis que
coronada pel cap de carner.
família després de casar-se,
així es designaren fotografies
s’ha deixat caure al mig d’una
de gran format i codis QR on
redona a la entrada del poble.
poder aprendre i visualitzar
Mal final.
com era en el passat (i no
A tots i totes ens cau una llagrimeta quan recordem el Prado Comarcal. “Mercado comarcal de productos del
La R de RECUPERACIÓ de
tant lluny en el passat) tal o En el 2013 es va
qual . O tothom sap que el
campo. Inagurado 18 de julio
rehabilitar el Molí del Pla.
Braç Treballador era la seu
de 1954”. Personalment,
Un edifici singular del segle
anarquista durant la Guerra
la pèrdua més important
XVII situat al bell mig de la
Civil? O que el pont del Riu
que ha tingut el poble en
vall, que presenta la planta
abans tenia tres ulls? O que
quant a Monument d’una
original sense cap afegit
hi havia una estació de trens
arquitectura sense grans
posterior. En l’actualitat,
en el Passeig Colom? Siiii
pretensions però amb
la conservació d’aquest
passava un tren pel poble fins
una càrrega sentimental
edifici i l’espai que l’envolta
els anys seixanta del segle
i emocional grandíssima.
(hem d’oblidar aquella idea
passat. Que el carrer Gabriel
Queda clar que a canvi de
de l’edifici com a element
Hernández es deia carrer
l’enderrocament tenim dues
descontextualitzat del seu
Convent. Qui va ser Gabriel
infraestructures i serveis
entorn) pel que es pot
Hernández? Que el carrer
com són el Centre de Salut
vore de brutícia i abandó
Molí es diu així per algun
i l’Escola de la Música però
està en una dinàmica
motiu… R de RECUPERAR,
crec que el preu va ser
negativa. Definir els usos
R de REHABILITACIÓ i R de
massa alt.
i el calendari d’activitats
memòRia de Poble.
074
EL PASSAT:
que no era nova, estava com si fora acabada de
DEL PASSAT, REUTILITZAR. DEL PRESENT, RECICLAR. DEL FUTUR, REDUIR / NOELIA GRAU PONS
Records d’infantesa en
comprar, perquè mon pare
tenim molts... i no ha passat
amb el seu treball s’ho havia
tant de temps. Jo recorde
proposat. Havia aconseguit
l’ahir com si fora el hui,
fer d’aquella bici, que abans
recorde uns dies de Nadal
havia estat roja i amb la qual
en família on l’enyorança
tant havien jugat els meus
dels que no estaven es feia
cosins quan eren menuts fins
present, quan jo portava un
a arribar a mi, una preciosa
vestit que feia uns anys havia
bicicleta de color blau, que
estrenat la meua germana
jo tant havia somiat tindre
per Nadal també i, eixe
i, junt a la del meu germà
Nadal el lluïa jo com si es
lluïen al menjador de casa i
tractara del millor Dolce &
brillava com si els anys no
Gabbana. Ser la menuda de
hagueren passat i, és que les
la família porta això, que
coses velles, poden tornar a
aprens a valorar el que tens,
ser belles si les reutilitzem
que reutilitzar no és una
amb els mitjans que tenim
moda nova d’ara, que és una
per fer-ho possible.
manera de millorar i, com ho sé?, pels xicotets detalls que
DEL PRESENT:
al llarg del temps m’han fet madurar.
És el que ara intente aconseguir amb les meues
Un altre esdeveniment
filles, és a dir, que siguen
de la meua infantesa que
més conscients i ensenyar-
recorde amb molta nostàlgia
los que hem d’anar a millor
és la meua comunió i, crec,
per a aconseguir un país
que no seré l’única que ha
més sostenible i que el canvi
rebut la comunió junt al seu
climàtic siga ja una realitat.
germà més major per poder
Moltes d’aquestes inquietuds
estalviar en les despeses
estan tractant-les a les
de casa. Recorde com si
escoles i també, com no, a la
fora ahir, el dia abans de la
nostra falla, on mitjançant
nostra comunió, quan els dos
tallers s’intenta que els més
junts exposàvem els nostres
menuts siguen conscients
bonics regals i els nostres
de que hi ha més d’una
vestits. El regal que em feia
forma de canviar i millorar.
més il·lusió era eixe que
Nosaltres estem intentant
havia estat possible perquè
que tots els fallers siguem
el meu pare havia invertit
conscients que podem fer un
moltes hores i el seu esforç
món millor, si tots posem
per aconseguir fer-me feliç.
de la nostra part i, aportem
Era la meua bici, que encara
el nostre granet d’arena.
075
Hem posat en marxa un
coberts quan baixem a dinar,
les seues metes. Tenen un
projecte on aprenem a
ja que portem les nostres
camí difícil, però estan plens
reciclar. I com ho estem
bosses falleres que són molt
de saviesa i de ganes de
fent? Reciclem de manera
semblants a les antigues
millorar, no sols el nostre
natural, estem aprenent dia
bosses de pa que utilitzàvem
món, el nostre planeta, sinó
a dia en quin contenidor
de tela o de punt de ganxo.
a millorar el comportament
hem de depositar els residus de forma correcta
de les persones, envers el DEL FUTUR:
nostre entorn...
i així s’aprofita el material necessari de cada producte.
Què li deixarem als nostres
Reduir, Reutilitzar i
Aprenem a no malbaratar
fills? Doncs no ho sé, crec
Reciclar, per a millorar el
i a reutilitzar els gots i els
que el millor propòsit és
món, que és meu, que és teu,
plats evitant usar els de
deixar-los una ment oberta,
que és de tots.
plàstic. Cada xiquet i també
oberta en tots els aspectes.
cada major portem el nostre
Que siguen capaços de
got o botella reutilitzable,
pensar per ells mateix i
portem els nostres plats i
arribar a conscienciar a
coberts els dies que baixem
més gent de què si vols ho
a dinar o a sopar al casal,
pots fer. Hem d’educar els
per això estem intentant
xiquets en el valor dels
reduir les deixalles, i
béns que ens ofereixen els
reutilitzem tot allò que
ecosistemes, hem de ser
podem fer servir l’endemà.
respectuosos amb el medi
Pareix una ximpleria però
ambient. La primera paraula
evitar utilitzar el plàstic de
que ens ve sempre al cap, és
gots, plats i coberts, evita
reciclatge, però en realitat,
molta contaminació envers
la primera actitud hauria
nosaltres mateixos. Hem
de ser reduir i més, en esta
aprés a què hi ha objectes
societat moderna. El fet de
que poden tindre més d’un
reutilitzar és també una
sol ús, i estem utilitzant-
bona manera de comportar-
los per a decorar el nostre
se amb l’entorn, millor que
casal.
reciclar, perquè no genera cap forma de residu, i
Una de les coses que
estalvia una bona quantitat
estem intentant i creguem
de productes nocius envers
que estem pel bon camí és
el medi ambient, que són
no utilitzar paper d’alumini
necessaris per al procés
quan portem el nostre
de reciclatge. Jo crec que
entrepà per a sopar, doncs
nosaltres ja no ho podem
ens hem fet uns embolcalls
aconseguir, però hem deixat
fallers, que hem preparat als
el camí en mans dels nostres
tallers dels divendres; també
menuts, ells tenen en les
evitem l’ús de les bosses de
seues mans el destí i el seu
plàstic per a dur els plats i
futur, i així podran obtenir
076
ui comença el nostre viatge.
amb diferents cultures
Destinació: Eslovènia.
fins arribar a finals del
Localitat: Maribor, la segona
segle XIX quan els primers
ciutat més gran del país.
pneumàtics per a rodes
Tot són nervis. L’emoció
revolucionaren el transport.
és manifesta. Alumnes i
El segle XX viurà la seua
professors estan preparats.
transformació, acompanyada
L’objectiu és un programa
del desenvolupament de
Erasmus+, finançat per la
l’automòbil.
Unió Europea, i durant el qual ens trobarem estudiants
Quin canvi! El motor de
i professors de 7 països
combustió interna i el petroli
diferents: França, Finlàndia,
canviaran el món conegut.
Portugal, Regne Unit, Itàlia,
La millora de l’automòbil
Holanda i Espanya.
i la resta de mitjans de transport, avió i tren, ho
LA HIPOCRESIA DE LA MOBILITAT HUMANA / OLGA Mª DUCAT VIÑALS
Tanmateix, de segur que cap de nosaltres es
transformaran tot i de quina manera.
plantejarà de quina manera un acte tan emocionant com
És per això que torne a
un viatge per a compartir
pensar en el nostre viatge.
experiències afectarà al
5 dies. Més de 5.247,7
nostre planeta.
kilòmetres per recórrer, la majoria amb avió i la resta
Això em fa pensar en
amb cotxe i bus. Trobem
els descobriments i canvis
normal agafar qualsevol
que al llarg de la història
mitjà de transport però no
s’han donat en el transport
trobem normal calcular la
i en les formes de viatjar.
quantitat d’emissions de CO2
Qui podia imaginar que
que emetrem a l’atmosfera.
el simple descobriment
Faig el càlcul, 60.000 Kg el
de les primeres rodes
nostre grup. Una bestiesa
conegudes fa 5.519 anys,
equivalent a la mitjana de
allà pel 3.500 a.C, en època
l’empremta de carboni de
sumèria, s’estendrien per
Sierra Leona durant 1 any,
Europa i Àsia i un nou
a prendre una dutxa durant
sistema de transport es
6 minuts 1 vegada al dia
faria realitat. Rodes que
durant 1 any i a viatjar en
giraven sobre un eix, que
tren uns 45.000 km. Però,
suportaven un carro tirat
aquest viatge està format
per animals. Un transport
per 6 grups més amb un
molt senzill que, en termes
nombre similar de persones,
de contaminació, era poc o
el que suposa un total
gens contaminant. La seua
aproximat d’uns 420.000
tècnica anà evolucionant
Kg. Una quantitat de diòxid
077
de carboni equivalent a
la utilització de diversos
passatger i kilòmetre. Quina
les emissions que un país
mitjans de transport i amb
contradicció! Voler viatjar,
com Burundi emet en un
destinacions molt més
moure’ns pel món, descobrir
any (segons dades del Banc
variades, tant nacionals com
altres llocs, compartir
Mundial de 2018).
internacionals. Tot plegat,
experiències, conviure
significa un increment en
amb altres cultures...i, a
les emissions de CO2 que es
la vegada, voler protegir el
com han canviat els temps.
multiplica per la immensa
planeta de la seua degradació
Tot ha canviat. Viatges,
massa de gent que es
i de l’efecte que els gasos
destinacions, viatgers,
desplaça anualment i per la
contaminants hi provoquen.
volum de transports com
quantitat de transports que
És el canvi climàtic i els
l’avió o els cotxes... El que
són utilitzats per dur a terme
seus efectes els que porten
abans eren vacances en
aquests desplaçaments. De
de volta i mitja a tot el
família, generalment amb
tots ells, és l’avió el més
planeta i, ara precisament,
destinació única, a la platja
contaminant, el mitjà que
coincidint amb la nostra
més propera o al poble dels
més emissions de diòxid
partida, se celebra a Madrid
iaios per estades mensuals,
de carboni provoca. Si
la 25ª Cimera del Clima
s’ha convertit en vacances
suposem que un avió porta
i la visita de l’activista
individuals, amb amics, amb
88 persones a bord, emetria
adolescent Greta Thunberg.
grups organitzats... amb
285 grams de CO2 per
Una quedada internacional
L’explicació la trobem en
078
per tractar d’arribar a
vehicle de motor que altere
acords però amb moltes
la fauna i la f lora. Resulta
absències importants i poca
obvi que un país amb una
conscienciació dels governs
gran riquesa natural i
per a aconseguir els acords
forestal cuide i protegisca el
necessaris que modifiquen
seu medi ambient. Anem bé.
el comportament agressiu
Ens agrada el que vegem. A
amb el planeta d’aquest
més, comprovem que en el
món capitalista i globalitzat.
tema del reciclatge porten
La solució és complicada
la davantera. No observem
però, pel contrari, la
brutícia, ni plàstics pel
voluntat ha de ser enorme i,
carrer i és que en 2016 la
sincerament, no es veu cap
seua capital, Ljubljana, va
apropament per trobar “la
rebre el premi a la capital
medicina comuna que ajude
verda europea. Un premi
a curar el malalt”.
de la Comissió europea a la seua gestió de residus i
Quin sense sentit! Sembla de bojos! És
a l’establiment en 2014 del programa “zero residus”.
com un “cocktail” que combina la modernitat,
Aquesta és la major
els nous estils de vida,
contradicció, alegrar-nos
els beneficis econòmics
de que aquest país prenga
del món capitalista i les
mesures per la protecció
grans conseqüències
mediambiental, mentre que
mediambientals que tot això
tots nosaltres hem generat
genera.
una gran contaminació
D’aquesta manera sols queda poder prendre
mediambiental en el nostre desplaçament.
mesures a xicoteta escala i de manera particular, a
Tornem a casa satisfets
casa, a la comunitat, al
per tot el que allí hem aprés
poble, a la ciutat, a la regió
i de tot allò que hem vist i
i, per què no, al país.
compartit, però, no podem oblidar tota la contaminació
Amb aquesta idea al
que hem generat i, sobretot,
cap, arribats a Eslovènia
una frase que diuen els
descobrim, amb agradable
experts i que ens deixa
sorpresa, que la seua llei
dubitant: “La millor
mediambiental protegeix
mobilitat és aquella que no
especialment la naturalesa
es produeix”.
i la qualitat de l’aire. Respirem. Ens alegra saberho. I a més, en els seus rius està prohibit qualsevol
079
a lluita contra el canvi
baix consum. Encara que
climàtic és un dels principals
en prenguem unes quantes,
desafiaments a què s’encara
el nivell de les emissions de
la humanitat del segle XXI.
diòxid anuals baixarà molt
Conscients del problema,
poc, però també és cert que
la majoria d’estats del món
són molt positives i les més
s’han reunit i signat diferents
fàcils d’adoptar.
acords com el Protocol de Kioto, l’Acord de París,
D’altra banda, estan
el Protocol de Montreal...
les mesures d’un impacte
amb el compromís principal
mitjà entre les quals
de baixar dos graus la
podem trobar algunes com:
temperatura mitjana global i
comprar productes locals
reduir les emissions de CO2.
i de temporada; reciclar; reutilitzar; reduir el consum;
TREBALLEM EL RECICLATGE AMB ELS NOSTRES INFANTILS / MARIAM TALENS ARTIGUES
Enguany, la Conferència
no menjar tanta carn, ja
de les parts de la Convenció
que redueix les emissions de
Marc sobre el Canvi Climàtic
metà; conservar energia, per
de l’ONU, la cimera per
exemple, amb l’aïllament a
abordar l’emergència
les cases; comprar productes
climàtica mundial de les
d’alta eficiència energètica;
Nacions Unides, se celebrarà
utilitzar el transport públic;
a Madrid i en ella van a
anar amb bicicleta; col·locar-
tractar-se les principals
nos plaques solars; instal·lar
mesures per a combatre
sistemes de climatització
aquest greu problema.
d’alta eficiència; no utilitzar eixugadora i rentar la roba
D’una banda, es troben
amb aigua freda.
les mesures d’un impacte més baix que són les que
Finalment, entre les
tradicionalment promouen
mesures de gran impacte es
les campanyes dels governs o
recomana: seguir una dieta
d’organitzacions ecologistes
basada en plantes i no en
perquè interfereixen
animals; comprar només
mínimament en la vida de
energia renovable; reduir
les persones i, a més, no
els efectes de la conducció,
tenen pràcticament cost
com ara comprant un vehicle
polític. Algunes d’aquestes
elèctric; evitar un vol
mesures són, per exemple,
transoceànic o viure sense
estalviar aigua, disminuir
cotxe.
deixalles, plantar un arbre, fer compostatge, evitar
Encara que una part
viatges innecessaris, comprar
significativa de la consecució
menjar ecològic o canviar
dels objectius per a lluitar
les bombetes per unes de
contra el canvi climàtic
gots i cuberts de casa per
les accions aplicades pels
tal d’evitar els d’un sol ús
governs, és cert que al
i encara que al principi es
final qui pren les decisions
mostraven poc inclinats,
diàries sobre el consum
anaren adoptant-ho com un
energètic som les persones.
hàbit.
És per això, que cal educar i conscienciar els individus,
Aleshores pensàrem que
en compte de creuar-nos
havia arribat el moment de
de braços i esperar que les
fomentar aquestes rutines
administracions adopten
ecològiques entre els més
mesures legislatives que
menuts, però calia fer-
puguen tardar dècades a
ho d’una manera lúdica i
completar-se. Si hui canviem
divertida, com les activitats
la nostra manera de viure,
infantils que els preparem
les mesures tindran un efecte
cada divendres.
immediat. Així doncs, la setmana Cada vegada més, la societat
següent muntàrem «el Taller
s’està conscienciant i sent
de les carmanyoles» on
la necessitat de respectar,
decoraren un tàper amb
valorar i estimar el món en
unes pegatines ressitents a
què vivim. Que els xiquets
l’aigua per tal que l’usaren
i xiquetes aprenguen la
com a recipient per a portar
importància de reciclar i com
l’esmorzar cada dia a l’escola
fer-ho és una tasca de tots:
i, que a més, substituira
govern, pares i mares, escola i
el paper d’alumini. No sols
... Per què no des de la falla?
fou una activitat en la qual gaudiren molt, sinó que
Preocupats per aquesta problemàtica, el nostre
a més, s’aconseguí el seu objectiu que era fer-ne ús.
col·lectiu faller hi decidí també actuar. Començàrem
Altres divendres anàrem
per parlar amb l’ajuntament
al Parc dels Vents, perquè
per tal que ens posara
teníem més espai i per
contenidors per a classificar
apropar-nos un poc més a la
el fem en les festes que
natura. Començàrem amb
organitzàvem. Després,
una xicoteta xerrada per
pensàrem que calia posar-
conscienciar les xiquetes i els
los de manera permanent
xiquets de la importància que
al casal, amb cartells
té el consum responsable,
informatius per als més
la reducció de quantitat de
despistats. A més a més,
residus, la separació correcta
demanàrem a tots els fallers
d’aquests i l’ús d’envasos
i falleres que portaren plats,
reutilitzables.
080
serà possible gràcies a
081
A la primera activitat
reutilitzables.... Aquestes
El segon joc consistí en
es treballaren tots els
targetes també es trobaven
una cursa entre dos equips
coneixements que s’acabaven
apegades a uns balons que
per a classificar els diferents
d’explicar. Un equip tenia
es trobaven al fons. El joc
productes, alguns d’ells
unes targetes de tot allò
consisitia en conduir les
en material imprès, als
que no s’havia de fer com
pilotes corresponents amb
diferents contenidors: el de
utilitzar bosses de plàstic
un estic de hoquei el més
paper i cartró; el de plàstic
a la compra, utilitzar piles
aviat possible.
i envasos; el de vidre; el de
d’un sol ús, abocar l’oli a la pica, tirar les piles al sòl, utilitzar gots i plats d’un sol ús... mentre que les targetes de l’altre representaven com s’havia d’actuar per ser respectuós amb el medi ambient com portar els electrodomèstics als punts nets, utilitzar piles recarregables perquè, a més són menys tòxiques, reutilitzar el paper, tirar els medicaments al contenidor que es troba a les farmàcies o utilitzar botelles
piles i el de l’oli. Guanyava qui, per descomptat, aconseguia desfer-se’n de tots en el menor temps possible i separar-los correctament. Al tercer joc n’hi havia tres xiquets o xiquetes amb un cartell de color roig penjat al coll d’un hàbit no ecològic on posava: compra amb bosses de plàstic; envasos d’un sol ús o paper d’alumini. La seua funció consistia a colpejar els companys amb un baló de “foam” per tal que quedaren suspesos del joc temporalment fins que foren salvats en ser tocats pels companys dels cartells verds. Aquests, que representaven els bons hàbits portaven escrites les paraules: reciclar, reutilitzar o reduir. Per tal que tothom poguera representar tots els rols, els cartells anaven canviant entre els diferents participants cada cert temps.
Malgrat que en totes les
les paraules que hi faltaven
activitats que preparàrem
darrere del seu plànol. Una
dinàmiques i divertides on
ho passaren d’allò més bé,
vegada recorregut tot el
aconseguírem amb escreix
la gimcana ecològica fou,
trajecte i completades les
l’objectiu plantejat. Els xiquets
sens dubte la que més els
targetes acudien al punt de
i les xiquetes són el futur de
agradà. Es tractava d’un
partida on es comprovaven
la nostra societat, per la qual
joc d’orientació on, encara
les respostes i es repartia una
cosa ensenyar-los a reduir
que els més majorets hi
bossa de tela com a premi.
els residus i l’impacte que té
destacaren, els més menudets també pogueren realitzar totes les proves amb l’ajuda dels pares i mares i gaudiren moltíssim. Cada parella o trio disposava d’un plànol del parc amb deu números que representaven les targetes que havien de trobar. En cadascuna d’elles apareixia una frase incompleta relacionada amb tota la informació que havien aprés i cada equip havia d’afegir
Foren unes activitats molt
en el medi ambient és una
seues inquietuds a les seues
als pares l’ús del paper
forma de millorar la situació
famílies, les quals també hi
d’alumini i els han insistit en
en els propers anys. Però a
han col·laborat. Ara tots els
la necessitat de reciclar. Pot
més de futur són present.
nostres infantils acudeixen
ser una utopia però seguim
Des que vam començar a
a assajar els playbacks amb
pensant que «Molta gent
mostrar-los la importància
una botella reutilitzable, van
xicoteta, en llocs xicotets, fent
d’aplicar les mesures
a l’escola amb un embolcall
coses xicotetes pot canviar el
mitjanes han trasmés les
o carmanyola, han prohibit
món».
086
es emocions són pròpies
màgia convertida en grans
dels éssers humans. Totes
projectes, este és el cas de
les emocions són vàlides,
DES-PLASTIFICA’T.
doncs totes elles acompleixen funcions importants en les nostres vides.
Tot va començar en juliol de 2018, en la XXXI trobada estatal d’Escoles
No podem desconnectar
UNESCO que es duia a
d’elles ni evitar-les, doncs
terme a Benidorm. El
són pura energia que ha
CEIP Magraner formava
d’expressar-se i deixar f luir.
part de la xarxa d’escoles
LA IL·LUSIÓ DE DESPLASTIFICAR-NOS / AMPARO ALBACETE CREMADES
UNESCO des de feia sols La il·lusió és una de
uns mesos, però teníem clar
les emocions que més
que havíem d’estar presents
caracteritza als més menuts,
en aquella trobada amb
però...què hi ha de les
molta expectació per tot el
il·lusions en els adults, no
que allí es poguera coure.
tenim tothom dret a tindre
Allà anàrem el director
il·lusions? Molts diuen
i jo, com a coordinadora
que «d’il·lusions no viuen
UNESCO del centre, molt
les persones», però sense,
cautelosos i expectants,
tampoc. Tindre il·lusió per
a posar-nos al dia. Ens
fer coses significa que cada
oferiren la possibilitat de fer
dia tens ganes d’alçar-te i
una comunicació i des de la
viure la vida, emprendre
nostra humil categoria de
projectes nous i actuar.
novells, decidírem exposar
D’esta manera, s’evoluciona
una activitat que s’estava
individualment i, a poc
treballant en anglés, sobre
a poc, a nivell col·lectiu.
un intercanvi de personatges
Sols així es pot avançar
amb associacions i una
i aconseguir, perquè no,
ONG d’altres països. Gran
canviar el món.
sorpresa ens enduguérem quan veiérem l’acceptació i el
Ara bé, tindre il·lusions
reconeixement que va tindre
no significa ser il·lús/sa, es
l’activitat entre els docents
pot mirar al cel, però tindre
allí presents, sense imaginar
els peus a terra i tindre clar
que unes hores després
que sols es poden fer realitat
resultaria ser el fil conductor
si s’acompanyen de treball
d’un projecte multitudinari.
i esforç. I si s’aconsegueix transmetre la il·lusió fins
Per la vesprada, tots els/ les
el punt d’aconseguir un
assistents ens dividírem en
gran suport, col·laboració
grups de treball. Nosaltres
i cooperació, ja us puc dir
decidírem participar en
jo que és quan ocorre la
el de sostenibilitat amb la
Comunicació CEIP Magraner intenció d’agafar algunes
dispars a les dels altres,
Aleshores cada escola havia
idees i posar-les en pràctica
des d’Escoletes Infantils,
d’establir la seua pròpia
al nostre centre. El tema
centres d’Educació Infantil
línia de treball per lluitar
de debat que triàrem va
i Primaria fins a centres
contra la contaminació pel
ser el de la contaminació
de Secundària, o centres
plàstic des del seu centre.
pel plàstic, doncs el mes
d’Educació Especial, de
Com l’activitat d’intercanvi
anterior, el dia 5 de juny de
Formació d’Adults...
de personatges que havia
2018, Dia Mundial del Medi Ambient, Audrey Azoulay,
exposat en representació A més a més, els contextos
del CEIP Magraner havia
directora general de la
i la climatologia també eren
tingut tan bona acollida,
UNESCO, havia llançat el
diferents, hi havia centres
em demanaren si podria
missatge de lluitar contra
de Galícia, Catalunya, País
adaptar-la al projecte que
la pol·lució per este residu.
Basc, Andalusia, Comunitat
allí començava a vore la
Començàrem amb una
Valenciana, Aragó, Madrid,
llum. En aquell moment va
pluja d’idees i decidírem
Castella-Lleó, Canàries...
nàixer la idea de Plastiquín,
crear un projecte en el qual
Centres prop de muntanyes,
un personatge fet de plàstic
treballaríem tots els centres
altres prop de la mar, de
que havia nascut en l’illa
educatius allí presents.
rius, de llacs, de boscos...
de plàstics del Pacífic,
Estàvem parlant de la XXXI
D’esta manera decidírem
també coneguda com el
trobada i era la primera
crear un projecte amb un
sèptim continent, i que
vegada que es plantejava
únic objectiu, però totalment
volia viatjar a tots els
fer un projecte en xarxa de
f lexible per tal que cada
centres participants per
tan gran magnitud. Cada
centre educatiu poguera
transmetre un missatge
centre educatiu tenia unes
adaptar-lo al seu context i a
d’auxili. Decidiren que el
característiques totalment
les seues característiques.
kit de Plastiquín isquera des
Una sessió del grup de treball del CEIP Magraner, ja que
Érem conscients de que
plàstic als oceans. Una vegada
la iniciativa havia sorgit del
se’ns presentava moltíssima
acabada l’estància, l’enviàrem
nostre centre, i que a partir
feina per davant i no sabíem
a Alcoi per visitar els centres
d’ací recorreguera tota
exactament els resultats que
educatius que també estaven
Espanya amb un missatge
aquella nova aventura ens
«des-plastificant-se» i on
esgarrifós, però motivador.
oferiria, però el que teníem
l’esperaven com a aigua de
clar era que al centre ens
maig.
Ja sols ens faltava un nom
esperava un equip de mestres
per al projecte, i després
que no dubtaria en col·laborar
d’una pluja d’idees i diverses
perquè esta iniciativa arribara
d’estudis i investigacions
votacions es va decidir que
a bon port.
sobre la neuroeducació
DESPLASTIFÍCATE seria l’elegit.
Hi ha una gran quantitat
on un dels grans I així arribà setembre,
descobriments és l’impacte
posàrem damunt la taula el
que tenen les emocions
projecte i ens posàrem mans
dins l’aprenentatge, és
la porta gran cap a casa,
a la faena. Immediatament es
per això que una de les
si la il·lusió havia sigut el
va crear un equip de mestres
millors maneres per establir
motor per pertànyer a la
que elaboraren el kit de
aprenentatge és el vincle
xarxa d’escoles UNESCO, i
Plastiquín, i el 5 d’octubre
emocional amb l’alumnat.
el nostre transport a aquella
de 2018, Dia del Docent,
S’havia d’aconseguir
XXXI trobada, ens anàvem
l’alumnat va rebre amb
empatitzar amb els xiquets
d’allí amb una maleta plena
molta alegria a Plastiquín i
i xiquetes perquè la
d’entusiasme i de la qual
el tinguérem al centre una
conscienciació fóra més
sobreeixien les idees per
setmana per a conscienciar-
significativa, i les tortugues
dur a terme el curs vinent.
nos de la problemàtica del
marines ens despertaven
Eixíem de Benidorm per
Arribada de Plastiquín al CEIP Magraner molta curiositat tant a ells i
Eymar, encarregada del
mostraren restes d’animals
elles com a mi, per això vaig
voluntariat de l’ONG Xaloc,
marins com closca de
decidir que seria una línia
una associació per a l’estudi
tortuga, barba de balena,
de treball molt interessant.
i conservació de l’entorn.
ous de tauró, estrelles de
Va ser en aquell moment
Gràcies a ella i al seu
mar... per conscienciar sobre
quan de sobte, el cor em
equip, aconseguiren que
l’amenaça que suposa l’ésser
va fer un bàtec i una nova
del Centre de Recuperació
humà per a moltes espècies.
il·lusió em va recórrer tot
de l’Oceanogràfic Arca del
En acabar el taller, feren una
el cos; seria inoblidable
Mar, ens cediren una tortuga
recollida de microplàstics
per a tothom alliberar una
Boba que s’havia recuperat
i aprengueren el perill
tortuga marina en la nostra
en les seues instal·lacions
d’este residu pel que fa a la
platja. Potser semblara un
per poder alliberar-la a la
nidificació de les tortugues
repte un poc impossible,
nostra platja.
marines. La següent activitat
però eixa possibilitat no la contemplava, no sense haver-
s’anomenava «La recerca Amb molta expectació,
del niu perdut» i simularen
ho intentat abans, i és per
arribà el 27 de novembre
el protocol a seguir si es
això que amb l’entusiasme
de 2018. Carla Eymar i
trobaren un niu de tortuga
com a motor, vaig començar
la resta del voluntariat
a la platja. I per acabar
a investigar i establir
de Xaloc ens prepararen
la jornada, com a acte
contactes.
diversos tallers didàctics
simbòlic, alliberaren a la
a la platja. Començaren
tortuga marina recuperada
per una introducció a la
i que els xiquets i xiquetes
somriu, i això em va fer
problemàtica dels plàstics
havien nomenat Survivor,
a mi quan per casualitat,
en la Mediterrània i el taller
arrel d’haver sobreviscut al
vaig contactar amb Carla
«Tresors de la Mar» on els
monstre dels plàstics.
La vida de vegades et
Alliberament tortuga marina
Activitat «La recerca del niu perdut» Va ser una jornada
com aquella tortugueta va
immersos/es en la primavera.
inoblidable! Ho vaig viure
accelerar el seu pas en sentir
En un parell de mesos
com una xiqueta més! La
la remor de l’aigua per acabar
les nostres amigues, les
il·lusió s’havia fet realitat!
acaronada per les aigües
tortugues marines, eixirien
Estava esborronada per
de la nostra Mediterrània
a pondre els seus ous i ens
poder gaudir amb tanta
i endinsar-se en la seua
exaltàvem sols d’imaginar
intensitat d’aquell moment
llar, un fum de sensacions
que alguna fera el seu niu
i observar les caretes dels
que et fan sentir que paga
a la nostra platja. Quan
xiquets i xiquetes al llarg
la pena l’esforç. En aquell
intentàrem saber més detalls
de tot el matí. La llagrimeta
moment estava segura que
d’este procés, quina va ser la
em rodava i no podia
aquelles criatures estaven
sorpresa quan des de Xaloc
estar més satisfeta d’haver
preparades per començar a
ens informaren de la gran
aconseguit el que allí estava
des-plastificar-se.
problemàtica de microplàstics
ocorrent. Vore la tortuga passar enmig d’un corredor
que tenim a les platges de la El curs seguia el seu
Mediterrània. Estos fan que
format per aproximadament
rumb i amb molta motivació
la temperatura de l’arena
100 personetes d’entre 6 i
investigàrem i aprenguérem
augmente, i a banda d’afectar
10 anys, mestres, famílies,
sobre les tortugues marines
al canvi climàtic, afecten a
voluntariat, membres de
mentre començàvem a
les cries de les tortugues. Per
l’Ajuntament, tothom amb els
canviar hàbits de consum
això, plens/es d’optimisme,
ulls com a plats i les boques
del plàstic que era i és
decidírem fer una neteja per
obertes en un silenci total
l’objectiu principal que
preparar el terreny i afavorir
per no entorpir el trajecte de
volem aconseguir. I com
la nidificació. L’inconvenient
tornada a casa de Survivor.
el temps passa molt de
era que les màquines de
M’esborrone sols en recordar
pressa, prompte ens veiérem
neteja no podien arreplegar
Neteja multitudinària microplàstics a 9 centres educatius amb aproximadament 600 alumnes participants i un total de 4 autobusos i distribuir els diversos torns per arreplegar i tornar a tot l’alumnat, no resultava tasca senzilla, però afortunadament la gent no va dubtar en col·laborar, i és que les il·lusions moltes vegades no es veuen fetes realitat sense el suport necessari. L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna els microplàstics i l’única
una reunió on estigueren
es va fer càrrec del
possibilitat de neteja era
presents els representants
transport dels 600 alumnes
la manual. I és per això
dels 9 centres educatius de la
i del professorat que hi va
que ens mobilitzàrem per
nostra ciutat. Vaig plantejar
participar i de les despeses
aconseguir que moltes mans
la iniciativa i sense dubtar-ho
que l’activitat suposava.
ajudaren en esta batuda. Ens
van accedir a participar. Amb
L’ONG Xaloc va organitzar la
posàrem mans a la feina i ens
molta il·lusió vaig començar
neteja a la platja i va donar
reunírem amb la regidoria
a organitzar la jornada,
les instruccions per dur-la
de Medi Ambient del nostre
sabia que era un quefer
endavant adequadament, i els
Ajuntament que convocà
complicat, doncs coordinar
centres educatius acompliren
092
les normes de puntualitat i
del grup de treball per fer
de treball perquè resultara
balanç del curs que havia
Cada Plastiquina faria
una activitat fructífera.
acabat i plantejar una línia
una ruta diferent per tal
El gran treball en equip
de treball per al curs vinent.
que més xiquets i xiquetes
i la bona coordinació
Les conclusions en general
pogueren viure l’emoció
feren que s’arreplegaren
eren positives, tothom estava
i la màgia que es crea
aproximadament 12 kg de
entusiasmat per continuar
en rebre el personatge.
microplàstics, resultat un
amb el projecte i si hi ha
Tanmateix, va coincidir que
tant esgarrifós per la gran
212 escoles de la xarxa
la coordinadora nacional
quantitat existent, però que
UNESCO a nivell nacional,
de la Xarxa d’Escoles
rebérem amb satisfacció
quasi el 100% s’han adherit
UNESCO de Cuba, Delia
perquè la neteja havia sigut
al projecte, per la qual
Vera Medina, estava present
tot un èxit.
cosa no podem sentir més
al nostre grup de treball
satisfacció de formar part de
per exposar-nos la feina
la coordinació d’un projecte
medi ambiental que estan
de tan gran magnitud.
realitzant les escoles de
Els curs va acabar i al CEIP Magraner férem balanç del projecte. Gran orgull
crearíem 2 Plastiquines.
la xarxa al seu país. En
sentia i sent de pertànyer
Un dels moments més
a un claustre tan disposat
màgics a la reunió, va ser
Plastiquín, ens va fer saber
a col·laborar en qualsevol
tornar a tindre a Plastiquín
que li havia il·lusionat molt
iniciativa que es planteja.
a les meues mans. Des de
aquella iniciativa, motiu pel
Sense este gran equip de
setembre que va emprendre
qual decidírem que el nostre
mestres, res haguera sigut
el seu viatge que no l’havíem
amiguet viatjara a setembre
possible. Estàvem molt
tornat a tindre al davant.
a Cuba per ajudar a «des-
satisfets i satisfetes dels
Era molt emocionant vore
plastificar» el país.
objectius aconseguits, de la
la gran importància que
col·laboració de les famílies,
havia aconseguit aquell
de tota la comunitat
personatge que va nàixer
la trobada per la porta
educativa i de la localitat.
al nostre centre. Mirant
gran plens d’entusiasme,
També plantejàrem les
com havia canviat em
satisfacció, idees i amb
possibles millores per al curs
podia fer una idea de
moltes ganes de dur-les a
vinent, sense dubtar cap
tot el que havia viscut,
terme, sabent que estem en
segon de la continuïtat en
dels xiquets i xiquetes
el bon camí obtenint bons
este projecte tan enriquidor
als que havia il·lusionat i
resultats.
i necessari.
conscienciat, Plastiquín era un super heroi i havia
escoltar la història de
Un any més eixírem de
I així és que continuem
Un any després d’aquell
realitzat un gran treball
sentint l’essència de DES-
grup de treball on va nàixer
de sensibilització. Tanta
PLASTIFICA’T, que va
DESPLASTIFÍCATE, ens
importància tenia que
nàixer de la il·lusió per crear
tornàrem a reunir a la
tothom el volia rebre al seu
un món millor, per treballar
XXXII Trobada d’Escoles
centre, i com físicament
els objectius de l’Agenda
UNESCO que este any es
era impossible que
2030, per emocionar i
duia a terme a Madrid. Entre
arribara a tots els centres
conscienciar l’alumnat i per
conferències i ponències,
participants, decidírem
transmetre les emocions
tinguérem vàries reunions
que en este curs vinent
que molts docents sentim
Participants a la Trobada quan realitzem la nostra feina. Però per poder fer-ho possible, era necessària la col·laboració i el suport, per això, gràcies principalment, al claustre del CEIP Magraner, a les famílies i a l’alumnat pel seu esforç i entusiasme, a l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna pel seu patrocini, a Xaloc per tot el treball realitzat i a tots els centres educatius de la ciutat que han posat el seu granet d’arena. És per això que el proper curs 2019 -2020 volem comptar amb tot eixe arriba amb molta força, amb noves iniciatives i obrint portes a noves cooperacions a nivell nacional i internacional.
Amb Plastiquín
suport, doncs el projecte
Amb Delia Vera, Coordinadora Nacional d’Escoles Unesco de Cuba Tenim més ganes que mai
Continuaré marcant metes
i a fer que les nostres vides i
de lluitar contra el plàstic
i posant tot l’esforç per
la del nostre entorn siga més
i de millorar en la mida
aconseguir-les, mouré cel
feliç i millor.
que siga possible, el nostre
i terra per aconseguir el
planeta.
suport necessari per tal que
I ja per acabar, em cal dir
Tanquem els ulls i
es facen realitat, doncs si
plantegem-nos el següent:
posem entusiasme, esforç,
Què passaria si ens
que com a persona adulta
passió, treball i cooperació,
il·lusionem tots i totes
i com a docent, no pense
cap repte és impossible.
per aconseguir un planeta
deixar d’il·lusionar-me amb els meus projectes, tant de vida com en els laborals.
millor? Sols cal donar el Dit açò, us convide a ref lexionar, a emocionar-se
primer pas...comencem per des-plastificar-nos.
095
a molt de temps que
nostres compres les bosses i
els experts en ciència i
els embolcalls vagen de dos
investigació ens diuen que
en dos.
estem esgotant el planeta i que al pas que anem, les
Igual ens ha passat amb
generacions d’un futur no
el menjar. Estem deixant
massa llunyà, no podran
de banda la nostra Dieta
gaudir de les meravelles que
Mediterrània, Patrimoni
ens ofereix la natura com
Immaterial de la Humanitat,
hem pogut fer-ho fins ara.
i ens hem agafat al menjar xinés, americà, precuinat,
Crec que allò de la
etc, contribuint així a
globalització, que no dic
esdevenir l’obesitat en
jo que en alguns aspectes
menuts i grans en un greu
no haja estat positiva, ens
problema de salut i sanitat.
ha dut a deixar de banda
ELS NOSTRES MENJARS I EL CANVI CLIMÀTIC / TERE MANSANET MANSANET
els nostres productes i els
Fent un poc de memòria
nostres costums i ens ha fet
crec que abans els
adoptar els d’unes altres
esdeveniments importants
cultures que res, o quasi
dels pobles giraven al voltant
res, tenen a veure amb
de les collites i allò que
nosaltres.
es posava a la taula per a menjar sempre era de
Ens hem acostumat a
temporada, també.
veure amb normalitat que al nostre abast i durant
Al gener, per Sant Antoni,
tot l’any tinguem qualsevol
eren típiques les coques,
aliment als comerços i hem
els bunyols i la matança del
anat introduint a les nostres
porc. Ací a la nostra comarca
cases tot allò, que els qui
no és massa freqüent des
viuen només per fer diners,
que l’electricitat és al
ens han volgut imposar i a
nostre abast i aparegueren
més, ens han fet creure que
les neveres, però a les
ho necessitàvem, que era
comarques de l’interior
imprescindible i que sense
continua convocant-se la gent
això ni som moderns, ni
en una mena de festa que fa
estem al dia, ni res de res.
que el veïnat es reunisca i hi col·labore. A més, diuen que
Amb l’excusa de la finalitat
del porc se n’aprofita tot, per
higiènica i sanitària ens
la qual cosa n’hi havia per
han embolicat amb plàstic
tenir el rebost abastit una
qualsevol producte, fins i
bona temporada.
tot, els que no es fan malbé. Hem acabat per veure normal i quotidià que a les
Al febrer, calia desengreixar bé els estris
096
de cuina perquè venia
quan al camp ja no n’hi
la quaresma i la carn
havia, és a dir, de fer pots o
Es feia també tomaca fregida
desapareixia de la cuina. Era
conserves.
amb magre, llom o embotit
el moment de les faves, les carxofes i el bacallà i els ous.
mengívola a qualsevol hora.
que és tan gustós menjar-ho Una d’elles era la tomaca
calent o com a temperatura
de la qual n´hi ha de moltes
ambient. I què em dieu
Al març, per Sant Josep,
classes. Era costum fer
de la tomaca confitada?
els bunyols de carabassa i la
coca de tomaca, pebre i
Quantes llesques de pa ens
carabassa torrada.
tonyina de sorra, perquè era
hem engolit en un tres i no res! També tenim la tomaca
A l’abril, segons el
empotada. Tot un sant dia
refranyer: “Altes o baixes a
escaldant, pelant i empotant
l’abril són les pasqües”, així
tomaca! I gràcies al bany de
que amb la Setmana Santa
Maria es possibilitava tindre
arriba el contundent arnadí,
tomaca de qualitat la resta
perquè amb tant de dejuni
de l’any.
i abstinència calia tenir l’estómac ocupat per poder
D’altra, les albergínies
oblidar-se del menjar i poder
arrebossades, torrades,
seguir les feines del camp.
farcides, fregidetes sense més... i després també
A Pasqua, el temps de
empotades. També estan els
recolliment i estretor
pebres, tant els verds com
esdevenia joia i ganes
els rojos, fregits, torrats
d’eixir, cantar i ballar les
i empotats que junt a la
cançonetes, a més de buscar
tomaca, albergínia o ceba,
el pasqüero o la pasqüera.
tot torrat i esgarrat, amb
Les colles s’ajuntaven per
una mica d’abadejo roig i
passar el dia a les casetes.
bon raig d’oli d’oliva són uns
Les xicones havien de portar
bons acompanyants per a
el berenar al xicon, berenar
qualsevol companatge . Hi ha
que consistia en la mona
res més gustós?
de pasqua i llonganissa o ou dur. Tampoc faltaven els
A més a més, les bajoques
pepitos, eixos panets tan ben
de trencar, de desfer,
farcits, sucosos i gustosos.
del confit per a fer el tan socorregut bollidet o la
A partir d’abril
nostra internacional paella,
començaven les collites
l’arròs amb fesols i naps i
de fruites i verdures que
l’arròs al forn.
generalment en diem d’estiu. A les cases les dones
Amb totes aquestes
s’encarregaven de cuinar-les
verdures que anaven de la
acabades de collir i també
planta al plat teníem per
de preparar-les per tindre´n
a passar tot l’estiu i, quan
097
venia setembre, les voreres
processar-los i no necessiten
dels carrers s’omplien de
plàstic per embolicar-los.
cacauetes assecant-se al sol
Són comerç de proximitat
per poder guardar-les per
per la qual cosa no calen
a tot l’any i menjar-les com
camions per portar-los
apetiriu torrades amb corfa
d’allà Déu sap on i, per
o sense i per a preparar
tant es redueix el CO2
els torrons de neula, que
considerablement.
barrejades amb moniato i
En segon lloc són més
sucre, no faltaven a taula per
saborosos i, per descomptat
Nadal. Fins i tot, les corfes
més saludables. D’una banda
es guardaven per encendre
perquè no porten herbicides
el foc a l’hivern.
i d’altra, perquè com que són fruites i verdures de
Crec que quan més feina hi
temporada no s’han criat
havia a la cuina de les cases
en hivernacles on s’altera
era quan es preparava el
el seu creixement i són
Nadal i les festes del poble.
completament naturals. No
Unes festes on al voltant de
cal ser tant capritxosos i
la taula es compartia família
menjar maduixes en gener,
i amistat. L’olla de Nadal
al gener, taronges!
era el menjar principal, amb pilotes que, a alguns
Finalment, cal afegir que
llocs, era dolça. Cal dir, que
són aliments completament
la resta de l’any el putxero
aprofitables ja que les
no era tan substanciós com
deixalles que es trauen del
per Nadal. Per acabar el
consum d’aquests aliments
dinar es treien els torrons,
se les mengen animals com
els pastissets de moniato i
gallines, conills, burrets...
les coques cristines. A ma
i si no també es poden
casa, quan ma mare volia
emprar en el compostatge
quedar bé amb alguna
per a aconseguir adob per al
persona li regalava una mida
bancal.
de cristines que anava a fer amb una tia seua a un forn de Tavernes.
De segur que us en vénen al cap molts més productes de temporada que no he
I... a tot açò, per què
anomenat, però cadascú que
tant de romanç amb el
enriquisca el seu rebost i
menjar? Que té a veure
la seua taula com millor li
amb el reciclatge? Doncs
convinga sense oblidar que
crec que molt perquè, en
les generacions futures es
primer lloc, són aliments
mereixen que els hi deixem
que es produixen als nostres
un món amb les millors
bancals per tant no cal
condicions.
donen per a molt.
098
uaranta quatre anys de falla
Falla a Portal de Valldigna, convertida en símbol a la ciutat i un lloc que atresora
Històries i vivències per
records, experiències i
a omplir llibres; imatges,
emocions inestimables i
fotos i quadres per omplir
inesborrables per a una
parets... les mateixes que
gran part dels ciutadans de
es queden menudes per
Tavernes i obrim les portes
albergar una falla que
del nou casal al mateix
camina i creix cada dia
carrer i a pocs metres de
per fer-se gran, no només
la ubicació inicial, amb
en nombre de fallers i de
l’esperança intacta de seguir
falleres, sinó també en
fent i creixent.
projectes i ambicions. Enhorabona a tothom! Així que amb tota la
RENOVAR CASAL / EQUIP DE LLIBRET
il.lusió que envolta estrenar casa, obrim les portes del nou casal per a celebrar un dels tradicionals sopars fallers. Aquest sopar se celebra cada any i d’aquesta manera la família fallera ens felicitem les festes de Nadal i ens transmetem bons desitjos per a l’any que prompte anem a encetar. Hem fet en un temps record una remodelació d’una discoteca tancada durant molts anys i ara l’obrim reformada, però mantenint elements de l’edifici original que conserva l’esperit acollidor i, alhora festiu, el mateix que ha d’envoltar i nodrir la festa fallera. Tanquem les portes del vell casal amb la melancolia de saber tot allò que hi hem viscut a la casa de tots els fallers i falleres de la
100
e la bombeta incandescent al
en la producció, la distribució
LED, de la ineficiència a la
i el comerç dels béns i serveis
insostenibilitat
per tal d’obtenir el màxim benefici en un mercat lliure i
Estem transformant a
competitiu.
marxes forçades el planeta que ens acull. La nostra
La bombeta incandescent,
espècie ha colonitzat
l’invent que Thomas Alva
pràcticament tots els indrets
Edison patentà el 1880,
de la superfície de la Terra.
fou la peça essencial que
Hem “adaptat” la natura per
va permetre augmentar
tal que ens resulte més útil i
els guanys. L’augment dels
més confortable.
actius fixos i el temps per posar en marxa fàbriques
DE LA BOMBETA INCANDESCENT AL LED, DE LA INEFICIÈNCIA A LA INSOSTENIBILITAT / ENRIC MARCO I SOLER
Mitjançant la ciència i la
d’acer, foneries de ferro o
tecnologia els humans estem
fàbriques tèxtils van portar
explotant tots els materials,
a una transició cap a la
els minerals, fins i tot molts
producció “nonstop”. L’invent
animals que ens fan la vida
va solucionar el problema del
més còmoda i ho fem perquè
rendiment de les fàbriques,
produesquen més beneficis.
ja que facilitava el treball
Però els recursos de la Terra
en torns. Ja era possible
no són infinits.
treballar de dia i també de nit, sense aturar la producció.
Actualment, en plena crisi climàtica no podem seguir
La bombeta incandescent fa
per aquest camí. Les nostres
llum visible per l’escalfament
accions han de ser avaluades
d’un metall dins d’un
per comprovar la seua
recipient de vidre ple d’un
sostenibilitat. És a dir, que
gas inert. En ser un procés
satisfacen les necessitats de
tèrmic a baixa temperatura,
les generacions actuals, però
la llum visible emesa és
sense afectar la capacitat de
càlida, molt pròxima al color
les futures. Han de promoure
roig. Com a conseqüència,
el progrés econòmic i social,
una gran part de l’energia
tot respectant els ecosistemes
consumida per la bombeta
naturals i la qualitat del
s’emet en forma de llum no
benestar humà.
visible, en l’infraroig, que podem notar per la calor
Però vivim en un món
intensa que es desprèn.
capitalista, un sistema
És per això que aquestes
econòmic en què els mitjans
bombetes s’han usat
de producció són, en la seua
tradicionalment també per
majoria, propietat privada, i
escalfar o per covar ous per
en què el capital s’inverteix
exemple.
dels habitatges, la bombeta incandescent és molt poc eficient des del punt de vista de la transformació de l’energia elèctrica en llum visible. És per aquesta raó que una Directiva de la Comissió Europea obligà a retirar del mercat aquests aparells d’alt consum i d’escassa eficiència energètica a partir del 2009. Deixant a banda l’eficiència, aquestes bombetes eren bastant sostenibles. Des del punt de vista ambiental, els residus que generaven no eren un gran problema, perquè els seus components, vidre (silicats), ferro, estany i el finíssim filament de tungstè que en escalfar-se produeix la llum, no són tòxics i són elements molt abundants en l’escorça terrestre. Però durant la dècada passada milions de bombetes s’han eliminat de cases, comerços i carrers, moltes vegades sense necessitat, només per adoptar tecnologies més eficients encara que no tan sostenibles. Una forta campanya de les administracions públiques promocionaren llavors, des de 2009, les bombetes de baix consum, que certament són més eficients des del punt de vista energètic,
101
A efectes d’enllumenat, siga de carrers o de l’interior
102
però que no deixen de ser
electrònics per a transformar
un tub f luorescent enrotllat,
l’energia elèctrica en llum
llegat que deixarem per a les
tal com es pot comprovar si
visible. En finalitzar la
generacions futures.
s’analitza l’espectre lumínic
seua vida útil no són gens
En l’actualitat, estem
d’ambdós tipus de llum. Un
fàcils de reciclar ja que el
vivint una nova onada de
tub f luorescent i un llum de
mercuri és molt tòxic. És
canvi de l’enllumenat públic
baix consum són exactament
un veritable perill per a la
i privat amb la promoció
iguals des del punt de
salut quan la làmpada es
de la tecnologia LED. Un
vista del tipus de llum que
trenca i els seus gasos són
nou negoci per a les grans
emeten.
inhalats. El plàstic de la
empreses d’enllumenat que
carcassa conté productes
fan mans i mànegues per
bromats retardants de flama,
introduir les noves làmpades
és sostenible ja que la
altament neurotòxics i els
als carrers, encara que
composició de les bombetes
components electrònics tenen
moltes vegades no calga.
de baix consum genera tres
difícil retorn al mercat.
A moltes parts del món
Però aquesta llum no
grans problemes: 1) contenen
difícils de gestionar. Un
les ciutats substitueixen el
mercuri dins del tub, 2)
L’enllumenat de baix
posseeixen una carcassa
consum, ja en retirada,
sodi d’alta pressió de color
de plàstic i 3) per al seu
només va ser útil en tant
groc per làmpades LED,
funcionament són necessaris
que eficient però els residus
usualment de llum blanca
una sèrie de components
que ha generat són molt
i amb un fort component
tradicional llum de vapor de
Bombeta incandescent front a bombeta de baix consum. Ángel Morales-Rubio.
103
blau. I les empreses venen
que encara que fomenta el
aquesta tecnologia com a
progrés econòmic i social,
eficient, ecològica i fins i
no respecta els ecosistemes
tot sostenible. Però ho és
naturals, ni tampoc la salut
realment?
humana.
Primerament aquests
En definitiva l’actual
LED amb llum massa
enllumenat vial no és
blavosa tenen efectes sobre
sostenible en general. Massa
el benestar de la població,
potència, molta emissió cap
els animals i les plantes.
al cel, massa punts de llum i
La llum blava és una forta
excés de llum blanca. El que
inhibidora de la secreció
cal en l’enllumenat públic és
de l’hormona melatonina,
reduir. Reduir la potència de
assumpte que s’ha relacionat
les làmpades, el seu nombre
amb problemes d’insomni,
i la seua emissió de llum cap
obesitat, depressió o
al cel, on no és necessària.
diabetis. Segons els experts,
I, només d’aquesta manera,
des del punt de vista de la
avançarem cap a la
salut, només es recomanable
sostenibilitat del sistema,
la utilització de colors càlids
reduirem residus electrònics
en l’enllumenat. A més a més
i de retruc recuperarem el cel
en la composició dels LED
estrellat dels nostres avis.
estan presents elements com l’arsènic, l’antimoni i d’altres elements estratègics, que només es troben en països en conflicte. Finalment, per al seu funcionament és necessària la transformació del corrent altern de la xarxa a corrent continu, amb el qual funcionen els LED; i per aquesta transformació cal la participació dels components electrònics. En conseqüència, el seu residu hauria de gestionar-se com a material electrònic. L’actual tsunami d’enllumenat amb la tecnologia LED, llevat d’algunes excepcions, no és, per tant, sostenible ja
104
i havia una vegada un lloc,
amb milers de colors. La
on les setmanes tenien
pluja era mala consellera i
tres dissabtes, però només
el foc reparador, però ni un
algunes. I les que no,
ni l’altre eren benvinguts
tenien tres dies de festa sí
per separat i, quan estaven
i tres també, i el dia que
junts, només et feien que
quedava lliure era dissabte
plorar.
o diumenge. Era un lloc que no eixia als mapes perquè
Les f lors eren de colors
donava la volta al món, un
vistosos i les fruites també,
lloc màgic on baix era dalt i
quan la fruita madurava
dalt també. Era tan divertit
es feia verda i quan es feia
viure allà que passaves dels
verda madurava després.
9 fins els 11 anys sense
Les peres servien per a fer
passar pels 10 i, els nombres
suc de taronja i les paraules
eren cosins prims.
sempre venien a conte. Els
UN LLOC QUE MAI FALLA / EMILIO GRAU PONS / LLETRA D’OR
gats lladraven i els gossos Tots els mesos tenien 28
miolaven però només quan
dies excepte els que no i un
era de nit, encara que feia
any sí i altre no tenien més
sol tot el dia. Llengües
d’onze mesos i menys de
de colors s’escampaven
tretze.
als carrers mentre veïns i forasters li donaven a la
Cap adult recorda aquell
llengua.
lloc, perquè allí no existeix la memòria, encara que
I és que totes les paraules
ara mateix no recorde per
eren planes i els objectes
què. Ningú hi sabia arribar,
teníem tres dimensions,
només els que es perdien i si
això sí, unes més grans que
arribaven per error, és que
altres. Ningú tenia un “no”
no hi havien arribat i és que
per resposta encara que mai
ningú que hi va aplegar ens
es preguntava res, tothom
va saber contar com ho va
ho sabia tot i si no, s’ho
fer i si ho haguera fet no ho
inventava. Les mentides no
recordaria.
existien encara que res era real, doncs era un lloc ple de
En aquell lloc, el Sol mai
fantasia, alegria i felicitat.
eixia i sempre estava, però
Això sí, la felicitat no era
quan no estava era perquè
el destí, sinó el camí per
no havia eixit. La Lluna,
arribar i quan hi aplegaves
s’avorria perquè mai era de
te n’adonaves que encara et
nit, i quan es feia fosc no
quedava molt per caminar.
eixia perquè no li apetia.
Els objectes tenien vida
Al matí sempre tronava i
pròpia i et parlaven, però
a la nit s’il·luminava el cel
només per escrit.
acompanyada. La bellesa estava a l’interior i a l’exterior la vida era bella, la vella era jove i la joventut, experiència. Tots els somnis es feien realitat i la realitat és que la vida era un somni, malgrat que tots somiaven desperts, ja que la vida eren dos dies si bé un era diumenge...i l’altre també. No cal dir que els colors eren cridaners i les paraules sordes, l’escriptura et feia sentir i l’escultura parlar, la llum era fosca i la foscor t’aclaria la vista i és que tot era del revés i la resta de l’endret. Amb els ulls oberts veies meravelles però quan els tancaves també, i no més això sinó que aquelles meravelles cobraven vida i feien de la vida un somni. I d’un dia per un altre tot estava i tot desapareixia... com per art de màgia o per la màgia del foc. I on es trobava tan estranya ciutat? Doncs a tot arreu i a cap lloc...i és que només apareixia durant tres dies, però aquells tres dies viurien amb tu la resta de la teua vida.
105
La soledat no existia perquè sempre venia mal
106
quella nit que el meu Emiliet
la falla. Aquella eminent
ens deixà per una llarga
façana d’estil neoclàssic
malaltia, el món es tornà
conservava encara intactes
fosc com la gola d’un llop.
quatre robustes columnes
Eren tantes les vivències
amb daurades volutes que
compartides en quasi tota
reflectien els últims rajos de
una vida junts que semblava
sol. Immersa en un passat
impossible poder seguir
recent, se’m feu avinent
endavant, però m’haguí
la gelor esmoladora de les
d’acostumar a viure sense
vesprades de gener mentre
ell. Amb el temps, el sol
esperava impacient que
s’endugué la boira dels dies
s’obriren les portes del
tristos i la vida ens delectà
cinema.
amb la vinguda de dues tendres criatures a la família.
Ara, coses de la vida, s’havia llogat com a casal
MODERNITAT A L’ANTIGA / MARIAM TALENS ARTIGUES / LLETRA D’OR
- Ai, Emiliet, tan de bo
de la falla, en la qual havia
hagueres conegut la teua
viscut els anys més feliços
néta Aina! Em recorda
de la meua vida junt al meu
tant a tu... És alegre,
Emiliet. Tal vegada el destí
emprenedora i ha heretat,
havia decidit que havia
fins i tot, la teua passió per
arribat el moment d’endinsar-
les Falles. Ara s’ha obstinat
me novament en aquell
a ser fallera i, com que el
món que d’ençà d’aquell dia
teu fill se n’ha desentés del
sempre havia enyorat.
tot, he hagut d’apuntar-me de nou a la nostra falla per
El local era ple de gom
tal d’acompanyar-la. No
a gom, així que seguérem
sé si serà una bona idea
discretament a les últimes
retrobar-me amb els vells
files. L’acte ja havia
amics i reviure aquells bons
començat, però de seguida
moments que passàrem
deduírem que la temàtica
junts.
del llibret girava al voltant de la igualtat. Tot seguit,
- Ja estàs altra vegada
projectaren algunes pàgines
capficada en les teus
per mostrar-ne la seua
cabòries! Vinga, iaia,
estructura i la moderna
afanya’t o arribarem tard a
maquetació i procediren
la presentació del llibret- em
a llegir els fragments més
remugà la meua néta.
commovedors d’alguns articles. El públic quedà tan
A corre-cuita arribàrem a
captivat per la qualitat del
l’antic cinema que, després
llibret que ràpidament es
de molts traspassos, s’havia
formaren llargues cues per
convertit en el casal de
poder adquirir un exemplar.
107
- Què t’ha semblat, iaia?- em
quan vam fundar la falla i
arribat el moment de tornar
condicionàrem el baix de
a involucrar-me en aquella
Vicent? Amb uns taulers,
comissió que, després de
unes quantes cadires,
tant de temps, m’havia rebut
jo era xicoteta com tu ja
un rebost i un safareig
amb les portes obertes de
me’ls col·leccionava, saps?
ens apanyàrem. Què et
bat a bat. Sí, estava decidit.
Doncs eren de les poques
semblen les instal·lacions
Acudiria a la propera reunió
produccions literàries en la
i les tecnologies que tenen
per exposar les meues
nostra llengua que estaven al
ara aquests joves? Com ha
propostes.
meu abast. Però t’he de dir,
canviat tot!
preguntà amb curiositat Aina. - Ui, m’ha encisat! Quan
ara que estic fullejant aquest llibre, que han millorat
Arribà el dimarts i, - Sí, tal vegada massa- li
desafiant-me a mi mateix,
moltíssim. Són vertaderes
contestí després d’observar
vaig concórrer al casal.
obres d’art! A més, m’ha
detingudament l’estatge.
Mentre n’obria la porta
agradat molt que la falla, a la
Al bell mig s’hi trobava
sigil·losament, anava albirant
qual molta gent aliena associa
una xicalla de totes les
les mirades de sorpresa
sols a la festa i a la diversió,
edats absorta en els seus
i mussitacions de molts
promoga també tota mena de
mòbils sense relacionar-
coneguts que, de seguida,
valors dels quals manca cada
s’hi. I no eren els únics, els
m’oferiren amablement una
dia més la societat.
adults també atenien els
cadira. Després de tractar
seus assumptes indiferents
els diferents punts de l’ordre
a la resta de la gent-. No
del dia, arribà el meu torn.
cadires i arraconar-les per fer
estic en contra de les noves
Sense adonar-me’n sentí com
ample, la gent anà apropant-
tecnologies, però malgrat que
les paraules començaren a
se a la taula plena de gots
el seu objectiu és apropar
fluir a soles dels meus llavis.
de mistela i plats de plàstic
les persones, moltes vegades
amb productes casolans que
aconsegueixen l’efecte
havien preparat els fallers
contrari. Un altre tema del
molt de temps he comprovat
mateixos.
qual caldria parlar és el dels
gratament que l’essència de
envasos. Tu saps els que
les falles com la cultura, la
se’n deuen generar al casal?
festa o la gastronomia ha
canvien eh, Carme?- em
I veig que tot va a parar al
perdurat i ha millorat amb
preguntà Pepa-. Vine i prova
mateix contenidor! No crec
escreix. Malauradament
la meua coca morena a veure
que les comoditats dels nous
no puc dir el mateix en
què et sembla.
avantatges compensen tots
quant a les relacions. No em
els efectes negatius que
malinterpreteu; el vostre
comporten. No ho creus?
acolliment ha sigut excel·lent!
Després de trastejar les
- Els bons costums mai
Quasi sense adonar-me’n em veié envoltada d’antics
- Bona nit. Després de
Em referisc, més bé, a
amics que acudien a donar-
Aquella nit no podia
me la benvinguda i les seues
dormir. Havia obert una
tecnologies. No vos preocupa
mostres d’afecte.
porta que portava molts
que els pocs fallerets i
anys tancada i era incapaç
falleretes que venen estiguen
d’assimilar totes aquelles
cara la pantalla en compte
de nou entre nosaltres. Te’n
sensacions que m’havien
d’ajuntar-se i parlar de les
recordes del primer any
provocat. Tal vegada havia
seues coses? Recordeu quan
- M’alegre molt que estigues
la influència de les noves
109
els nostres fills i filles eren
- Iaia, mira, aquests
misteri i és que aquella ciutat
menuts i jugaven a jocs de
fallerets i falleretes és
era Tavernes, però, si fa no
taula o a jocs tradicionals
el primer dia que venen.
fa, quaranta anys enrere.
a la porta del casal, o quan
Podries seure amb ells i
no ens deixaven ni sopar
contar-los el relat sobre
perquè estaven ansiosos
la ciutat més ecològica del
història, les estones
per començar els balls
món que tant ens agrada-
compartides els divendres,
que amb molta il·lusió
em proposà Aina. Així que
les rialles que sorgiren
havien preparat... I quan
altra vegada em trobava
entre tantes anècdotes, la
érem nosaltres els qui
relatant aquella història
complicitat entre pares i
amenitzàvem la vetlada amb
que no deixava indiferent
fills treballant junts o les
sainets? No podem permetre
ningú. Els parlava d’un lloc
noves amistats que anaven
que tot això es perda!
on no existien bosses ni de
fermant-se. Sols sé que hi
D’altra banda, volia parlar-
plàstic ni de paper; on la gent
hagué un abans i un després
vos d’un altre tema ben
sols utilitzava cabassos de
en una falla més humana i
diferent. He observat que es
vímet per a fer la compra;
amb més valors. Tal vegada,
produeix molt de fem, però
on els comerços no servien
en esta societat on sols
no es recicla. Tal vegada,
cap producte envasat, sinó
ens preocupa avançar, de
mitjançant jocs i tallers
que tothom comprava a
vegades caldria mirar enrere
podríem conscienciar els més
granel i utilitzava els seus
i reprendre tot allò que féiem
menuts de la importància
propis recipients; on les
bé i modernitzar-nos...però a
de cuidar el medi ambient
persones anaven cada dia
l’antiga.
perquè les expectatives
a pel pa amb un saquet de
d’un futur molt pròxim són
ganxet i abocaven la llet en
bastant negatives. Què us
una lletera de llanda que
sembla? A més a més, se
portaven de casa. De cap
n’oblidarien una estona dels
manera utilitzaven botelles
mòbils.
de plàstic perquè l’aigua estava tan neta que la treien
La proposta tingué molt
directament de l’aixeta i la
bona acceptació entre els
servien en gerres. No existien
membres de la comissió, així
els gots ni els plats d’un sol
que amb tanta ajuda dur-ho a
ús, així que utilitzaven els
terme fou tot flors i violes. El
estrictament necessaris per
primer dia acudiren sols uns
tal de no haver-ne d’escurar
pocs i folraren els cubells de
tants després ja que tampoc
les escombraries de diferents
existia el rentaplats. No
colors, però la veu anà
contaminaven perquè es
corrent-se i cada divendres
desplaçaven sempre a peu
apareixien caretes noves
o amb bicicleta. Tot i això,
que venien il·lusionades per
no eren conscients de ser
decorar una carmanyola,
respectuosos amb el medi
participar en una gimcana o,
ambient ja que eixe problema
simplement, jugar amb els
no existia. Entre cares
nous amics.
d’expectació es revelava el
No sé si fou aquesta
112
l 1973, Joan Manuel Serrat
s’han posat les piles per tal
amb la seua cançó “Pare” ja
d’establir mesures globals
feia una ferma denúncia de
i la ciutadania, mesures
la destrucció que sofria la
locals, per frenar aquesta
natura:
situació i intentar salvar el
Pare, digueu-me què li
nostre planeta.
han fet al riu que ja no canta…
Ha arribat l’hora d’actuar
Pare, digueu-me què li
i les persones cada vegada
han fet al bosc que no hi
estem més conscienciades de
ha arbres…
l’SOS que ens fa la Terra i
Pare si no hi ha pins, no
de la importància d’un canvi
es fan pinyons, ni cucs, ni
d’hàbits, un canvi del model
ocells...
de producció i consum.
Pare on no hi ha f lors,
AIXÒ ES POT SALVAR / ENCAR MIFSUD ESTRUCH / REGIDORA DE FESTES
no es fan abelles, cera, ni
I de sobte, ens adonem
mel...
que moltes de les mesures
Pare que el camp ja no és
bàsiques, que estan
el camp…
impulsant-se ara per a frenar el canvi climàtic i
Des d’aleshores, com si
reduir residus, són les que
no anara amb nosaltres i no
ja posaven en pràctica les
ens haguera d’afectar, s’han
generacions passades i, fins
continuat destruint boscos,
i tot, els que ja tenim una
contaminant rius,… I és que
certa edat. És important
en determinades èpoques es
tornar enrere a velles
posaven en valor interessos
costums que eren molt
més lucratius per a certs
més respectuoses amb el
sectors, arribant fins i tot a
medi ambient que aquelles
negar el canvi climàtic, tot
que, a curt termini, podien
i que era més que evident
semblar que ens facilitaven
el forat a la capa d’ozó, el
el dia a dia però que poc
desplaçament dels pols,
a poc han anat fent-nos
l’augment del nivell del mar,
mal a nosaltres, mal a les
la pujada de temperatures,…
nostres ciutats, als nostres rius, als nostres mars,...; en
Malgrat estar alertant-
definitiva, al nostre planeta.
nos des de feia molt de
És important mirar enrere
temps que no tenim altre
per poder avançar.
planeta i que havíem de tindre molta cura d’ell, no
Encara recorde quan
ha sigut fins que s’ha arribat
de menuda tornàvem els
a una seriosa emergència
envasos de vidre buits
climàtica, quan les grans
al supermercat o al bar
corporacions, els estats,...
d’enfront de casa, i des
113
de la finestreta del costat
això sí, les sabates tenien
i fort compromís que són
de la porta, sense a penes
les inicials escrites a la sola,
els xicotets gestos els que
arribar al taulell, deixàvem
per tal d’identificar-les quan
ens faran aconseguir grans
els envasos i arreplegàvem
anàvem a per elles, i això
objectius, perquè món sols
algunes pessetes.
delatava que ja havien sigut
en tenim un i entre totes i
reparades alguna que altra
tots l’hem de cuidar. Com
vegada.
cantava Sau a la seua cançó:
Recorde anar a pel pa amb una de les moltes bosses de punt de ganxo que havia fet
“Això es pot salvar”, espere Estos i molts moments
que amb la implicació de
la meua àvia i si encara no
quotidians, que recorde
totes i tots, el nostre món es
estava el pa fet, la deixàvem
amb certa enyorança i
puga salvar.
allí junt a moltes altres més
dolça melangia, eren el
de tela o punt de ganxo,
nostre dia a dia. Hui en
però cap de plàstic i el
dia amb la perspectiva dels
d’aquestes línies, i com
forner després s’encarregava
anys i davant la situació
faig cada any, sols em resta
d’anar posant-li a cadascú
d’emergència en què ens
reconèixer i felicitar tots els
la seua comanda. També,
trobem, pense que sense
equips de llibret de totes les
anar a la botigueta i comprar
adonar-nos-en teníem molta
falles en general i al de la
llegums o farina a granel,
més consciència de respecte
Falla Portal de Valldigna en
o comprar cafè acabat de
al medi ambient que la que
particular, per tot el temps
moldre que feia aquell aroma
s’ha tingut últimament. Per
que dediquen a l’emocionant
tan especial en l’entrar a la
això la importància de mirar
aventura que resulta moltes
tenda.
enrere per poder avançar
vegades l’elaboració d’un
i promoure campanyes de
llibret de falla. I donar-los
conscienciació per a reduir,
les gràcies per fer-nos, un
quan paràvem taula i
reutilitzar i reciclar i així
any més aquest regal literari
cadascú tenia el seu tovalló
donar resposta a l’SOS que
que és el llibret de falla.
de tela, amb una marqueta
ens està enviant la Terra.
També em ve a la memòria
o alguna anella de diferent color per tal que cada
Bona festa, bona lectura i Els fallers i falleres de la
persona sapiguera quina era
Falla Portal de Valldigna,
la seua. Així com al mig de
ja s’han posat en marxa,
la taula sempre hi estava la
ja estan actuant amb una
gerra de vidre plena d’aigua
excel·lent campanya de
de l’aixeta.
conscienciació a la qual se li ha de sumar tot el treball
Recorde les genolleres que ens posava ma mare als
Arribant ja a la fi
que hi ha darrere d’aquest llibret i tot el seu contingut.
pantalons dels xandalls per vore si podien aguantar una
Espere que amb totes les
temporadeta més. I com no,
accions que s’estan portant
les vegades que portàvem les
a terme a la falla i amb la
sabates al sabater perquè
lectura dels interessants
ens canviara les tapetes i
articles que formen aquest
que quedaren com a noves;
llibret, agarrem consciència
bones falles!
FALLERA MAJOR DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA CRISTINA MARTÍ MARTÍNEZ
emocions que hem viscut
116
ón molts els moments i les
com les nostres famílies ens hem agafat una gran estima.
juntes durant aquest any faller, sens dubte el millor
Una vegada passada la
de la nostra vida fallera i, és
telefonada, vam començar
per això, que volem recordar
a preparar i a organitzar la
els moments més importants
demanada que celebràrem
i destacats per a nosaltres.
al casal. Aquest dia va ser
Començant pel dia de la
molt emocionant ja que
telefonada i continuant per
teníem junt a nosaltres a
escriure records i reviure els
les nostres famílies i amics.
moments més especials fins
Miràrem cap on miràrem,
al dia de la cremà.
véiem com tota la gent que
RECORDATORI 2019 / GEMA I CARL A / FALLERES MAJORS 2019
estimàvem omplia de bat a Tot començà aquell 11
bat el carrer. En arribar al
de maig de 2018. Eren les
carrer del nostre casal, les
19:55h de la vesprada i les
persones presents ens havien
dues esperàvem ansioses eixa
fet un passadís. Mentre
telefonada, eixe moment que
caminàvem ens aplaudien
canviaria el nostre pròxim
com si s’acabara el món,
any faller. El moment que
en eixe moment alguna que
faria de dos camins un.
altra llagrimeta va recórrer
Els segons es feien minuts
les nostres galtes. Una
i els minuts hores, podíem
llàgrima que representava
sentir com al nostre interior
tan d’agraïdes i felices com
es començava a formar un
ens trobàvem en eixe moment
nuc. No paràvem d’agafar
desfilant entre centenars
el telèfon, alçar-lo i mirar
d’aplaudiments i compliments
l’hora. Arribaren les 19:59h
dirigits a nosaltres. Després
i un silenci profund habitava
de tanta emoció, vam passar
casa nostra, de sobte el
un fi de festa molt divertit,
telèfon començà a sonar.
encara ens fan mal els peus
Els nostres ulls s’obriren
de tant com vam ballar!
com a plats, una emoció d’alegria va omplir el nostre
Va arribar el fred i amb
cos, agafàrem el telèfon
aquest una gran ploguda
amb les mans tremoloses i
i riuada al nostre poble, i
escoltàrem el presidents de
quina gran coincidència que
la falla. Aquell dia un dels
va ser el dia de la nostra
nostres somnis es va fer
Proclamació, el 20 d’octubre.
realitat perquè sabíem que
Encara recordem el pesar
l’experiència que anàvem
que ens va envair, ja que
a viure seria única i, sens
es va haver de cancel·lar
dubte, així ha sigut. Des
uns dels actes fallers més
d’aquell dia tant nosaltres
importants. La pluja queia
117
amb gran intensitat i el
familiars i amics. Bo, en
Aquests dies sempre
vent bufava com mai, així
finalitzar aquest acte ja
quedaran presents a la nostra
que com al saló no volíem
sabíem que el nostre somni
memòria i als nostres cors, ja
arribar amb barqueta, l’acte
cada vegada estava més a
que per a nosaltres significa
es va ajornar per al dia
prop i amb ell el dia més
molt haver sigut les màximes
següent, i a més a mig dia,
esperat per ambdues.
representants de la nostra
iniciativa que ja quedarà sempre marcada, perquè
benvolguda falla, la que ens Doncs sí, després de molts
ha vist nàixer i créixer.
va ser un encert fer-ho pel
preparatius i de moltes
dia. Estàvem desvanides
visites a la modista, el
de veure el saló ple de gent
nostre cap de setmana va
presentació, els actes anaven
tan volguda per nosaltres,
arribar. No tenim suficients
sumant i tot els caps de
cosa que ens va emocionar
paraules per a descriure
setmanes els teníem ocupats
molt. Els nostres ulls es
com va ser, i tot el que vam
per actes fallers. Però ens
convertiren en mars de
sentir. El decorat i l’acte en
quedem amb la Cavalcada del
llàgrimes i les nostres galtes
sí de categoria superior, els
Ninot. Tan sols de parar-nos
en rius en veure la gran
playsbacks una passada i,
a recordar-ho i contar-vos-
ovació que ens feren en
les sorpreses molt emotives.
ho, sens posen pessigolles a
entrar a la sala. Però tot
Quina satisfacció teníem de
l’estómac. Quina vesprada
no va ser plorar d’emoció,
veure-vos a tots des de la
més inoblidable vam viure!
sinó també ens vam riure
part més alta de la nostra
i divertir molt en veure el
torre, la Torre de Guaita,
muntatge de vídeo que ens
símbol present en el nostre
de somni, no li faltava cap
van preparar els nostres
escut.
detall i totes les disfresses
Després de la nostra
Lluíem dalt d’una carrossa
tant majors com infantils eren originals i gracioses. Érem el punt de mira de qualsevol persona en arribar al Passeig de Malta. No es podeu ni imaginar l’orgull que teníem de veure’ns, ja que pareixíem unes vertaderes princeses de Disney i els nostres presidents uns prínceps genials, els més menuts venien a veure’ns dalt la carrossa i del nostre costat no es movien. Per a ells, érem els personatges reals dels dibuixos animats: Bella, Bèstia, la Ventafocs i el Príncep. Mil i una fotos ens vam fer, milers de crits en
118
passar per cada raconada del
posava mal de panxa.
nostre poble i moltes cares
Estàvem molt contentes del
per al nostre any faller, un altre record que guardarem
de satisfacció de la gent que
resultat final i això és el que
en els nostres cors per a
ens envolta. Però el millor
compta.
sempre.
d’aquella vesprada no es va quedar ací..., sinó que a
Una vegada el monument
Després de la merescuda
més d’aquesta meravellosa
plantat l’hora del veredicte
celebració, arribà el moment
experiència, el jurat
s’acostà. Per a tota fallera
que tota fallera desitja viure
qualificador ens va atorgar
major la vesprada dels
cada any faller, l’ofrena de
CINC premis!!! Les nostres
premis és la que en més
flors a la nostra Mare de
cares en aquell moment
tensió viu, ja que totes
Déu. Sens dubte aquest acte
parlaven soles i no podíem
volen ser les afortunades
és un dels més importants i
parar de botar i cridar ben
en guanyar el primer
a la vegada més emocionant
fort. Una vesprada que
premi de la seua falla. La
per a una Fallera Major.
quedarà sempre en el nostre
vesprada començà, totes
Les emocions ens recorrien
record com un dels dies més
les falles s’havien reunit a
de punta a punta el cos,
especials del nostre regnat.
la Plaça Major per a viure
cobrint fins l’últim racó.
aquell moment amb nervis.
Alegria, emoció, satisfacció,
De sobte, en un obrir i
S’escoltaven crits, cançons
orgull i admiració per la
tancar d’ulls estàvem en la
cantades per cadascuna de
festa fallera eren uns dels
setmana fallera i aquesta la
les diferents falles, música,
cents de sentiments que
comencem el dia de la plantà,
els estels començaven a
formaven part nostra aquella
dia que inicien les falles de
omplir el cel i el moment
vesprada. Aplegà el moment
2019. Encara que aquest dia
va arribar, l’acte d’entrega
més esperat, el moment
per a molts no siga de gran
de premis va començar. El
d’entrar dins la Plaça Major
importància, per a nosaltres
nom de la Falla Portal no
del nostre poble per poder
va ser un dels més especials.
podia parar de repetir-se
fer-li l’ofrena a la Mare de
Quina felicitat teníem en
a la plaça, i entre besos,
Déu. Notàvem com el nostre
veure com poc a poc els
abraçades, bots i crits cap
cor s’accelerava cada vegada
homes de la nostra falla, ens
amunt a arreplegar els
més quan véiem l’estendard
anaven portant les peces dels
premis vam anar.
acostar-se a nosaltres per
nostres monuments, i poder viure com de peces xicotetes
rendir-nos honors. En aquell Però la nostra gran
moment l’emoció va ser
aquests agafaven forma, i
sorpresa va ser quan vam
grandíssima i en plors vam
com l’artista faller es fixava
sentir: “segon premi falla
esclatar. Seguidament els
en cadascun del detalls i
Passeig”. En aquell moment
nostres músics ens van tocar
amb molta delicadesa creava
ens havien donat el premi a
València i pel mig d’aquell
una grandiosa obra d’art.
la millor falla infantil. Els
gran passadís format pels
Els nostres monuments
nostres ulls es van convertir
nostres fallers, vam desfilar,
transmetien una bellesa i
en rius d’aigua, els nostres
però els nostres ulls miraven
elegància que enamorava
crits es podien sentir fins
directament als de la Verge i
tothom que passava pel
la lluna i amb els nostres
els nostres oïts se centraven
seu voltant. Sols en pensar
bots quasi podíem tocar el
en cada aplaudiment i
que el dia 19 ens hauríem
cel. Aquest moment s’havia
paraula bonica que rebíem,
d’acomiadar d’ells se’ns
convertit en un record més
com si d’una reina es
120
tractara. En aquell moment
falla ja estava cremant-
les nostres pregàries anaven
se. Les flames, pintaven
per la paciència que han
dirigides per a les persones
les cares de les persones
tingut amb nosaltres;
que més ho necessiten i per
d’una llum taronja i, poc a
als encarregats de tots i
a tots els nostres familiars i
poc, consumien els nostres
cadascuns del actes que han
amics.
monuments. El fum, que era
format part del nostre gran
igual de negre que el carbó,
any faller.
Aquest acte el recordarem
a les delegades de protocol
cobria fins l’últim estel. Quan
sempre com el més
l’última flama es va apagar,
També GRÀCIES,
emocionant de tots.
una gentil brisa va alçar les
a les nostres regines,
cendres del terra i poc a poc
acompanyants, presidents,
van començar a volar pel
vicepresidents i familiars,
setmana fallera va arribar,
cel, guiades pels estels més
doncs heu estat en tot
dia que esperàvem amb
brillants en aquella nit de
moment al nostre costat i
tantes ganes però amb sabor
San Josep.
heu fet de cada acte una
L’últim dia de la nostra
agredolç perquè no volíem que arribara a la seua fi.
gran festa, ja que cadascun Tots aquests moments
de vosaltres ens heu aportat
Pel matí a l’eucaristia vam
que us hem contat semblen
una cosa diferent. Aquest
anar i la mascletà els quatre
històries que les reines del
2019 ha unit i creat unes
representants de les dues
contes de fades no han tingut
grans amistats que mai se
falles guanyadores vam
el plaer de viure. Centenars
separaran.
encendre. Mascletà que
de records que estaran en el
donava fi a les que serien les
nostre àlbum de la memòria,
falles de 2019.
per a tota la vida i que uniran
família i amics, per fer
les vides de dues persones.
realitat aquest somni i no
Milers de rialles juntes,
perdre’s cap detall d’aquest
observar com els nostres
mirades expressives en els
gran any faller. Us estarem
monuments passaven de ser
moments més oportuns,
eternament agraïdes per tot
obres d’art gegants a simples
gestos d’estima i abraçades
el que heu fet.
cendres. El moment arribà i
infinites...
Per la vesprada, vam poder
els minuts passaven molt de pressa. La gent començava
I com no, a la nostra
En fi, moltíssimes Sols ens queda donar les
GRÀCIES a tots vosaltres,
a vindre i envoltaven el
GRÀCIES a la comissió per
a tots els fallers d’aquesta
monument. Encara no
permetre’ns viure aquesta
gran comissió, a tota la gent
havíem assimilat que el
experiència tan bonica
que ens ha acompanyat a
que havien sigut les nostres
juntes; als encarregats de
cada acte, a cada cercavila,
falles s’anaven a acabar en el
presentació; al grup artístic
a cada despertà i a cada
moment que l’última flama
en general; a les delegades
moment per fer-lo més
s’apagara.
de cavalcada; als delegats
gran si cap. Sense la vostra
de llibret; als xocolaters
presència, el nostre any no
Vam encendre la traca,
de falles per fer-nos eixe
haguera sigut tan meravellós
traca que donaria punt i
xocolate tan bo per a les
com imaginàvem. Ha estat
final a les nostres falles,
despertades; als encarregats
tot un orgull representar la
les FALLES DE 2019. I en
de monument i crítica; al
Falla Portal en les FALLES
un tancar i obrir d’ulls la
nostres cuiners de falles;
DE 2019!
128
nguany em dirigisc a tots
Enguany, tinc el gust de
vosaltres com a president
compartir el càrrec amb la
de la meua falla per segona
nostra Fallera Major, Àngela,
vegada.
el President Infantil Jaume i la nostra Fallera Major
És ben cert que anys
Infantil, Carme. Sé que serà
enrere mai haguera esperat
un gran any per a nosaltres i
ser president de la nostra
espere gaudir al màxim amb
falla, però les vivències de
tots ells i les nostres famílies.
l’any anterior, han fet que m’agafe el càrrec amb més il·lusió que mai.
Sols em queda dir que la falla és de tots, per a tots i hem de tirar-la endavant
Ser president no és fàcil.
entre tots.
Fàcil és portar la presidència
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT / JUAN BAUTISTA MAFÉ ESCRIVÀ /
amb la comissió que tinc.
Les portes del casal estan
Gent incansable que treballa
obertes de bat a bat per a tot
dia a dia i que amb la seua
el que vulga aportar el seu
dedicació, experiència i saber
gra d’arena.
fer aconsegueixen que el camí per portar endavant la nostra falla siga molt més fàcil. No hi ha cosa que òmpliga més d’orgull un president que sentir-se recolzat i, tant els membres de la comissió com la meua família, ho han fet. Per tant, com a màxim representant, sols em queda agrair-los tot el que fan per la nostra falla.
Espere que tots passem unes grans falles 2020.
EL PASSEIG PER L A FESTA FALLER A DE JUAN BAUTISTA MAFÉ ESCRIVÀ / TERE /
130
n cop més, cal escriure la
costat dels navegadors més
vida fallera d’un President,
capaços i la teua capacitat
el President de la Falla
no té límits. Ningú triomfa
Portal de Valldigna de l’any
sense esforç, aquells que
2020. Sembla un any més,
triomfen deuen el seu èxit
un cicle més, però per a
a la seua perseverança, i
tu, Juanba, no és un any
com bé vas dir al teu últim
qualsevol doncs són nous
discurs, deus molts dels
records que es quedaran
teus èxits a la teua família
per sempre gravats a la
fallera. Gràcies a aquest
teua història fallera. Són
suport, hem après que l’amor
moltes les coses que al
i l’orgull de tenir una gran
llarg d’aquests dos exercicis
família a la falla, creix quan
fallers la teua família i els
es reparteix. Sé que t’has
teus amics t’hem dit, molts
envoltat de gent meravellosa
els sentiments que t’hem
a la qual escoltes i demanes
volgut transmetre, però no
consell, però també sé que
puc deixar perdre l’ocasió
escoltes els consells del
que em dona el llibret faller
teu cor per fer que la falla
cada any per recordar-te
ocupe un lloc important
molts d’eixos sentiments. Al
en el dia a dia de tots els
cap i a la fi, aquest escrit
fallers.
el podràs tornar a llegir quan hagen passat molts
Soc conscient que moltes
anys d’aquesta meravellosa
vegades et sents culpable per
experiència que per a tu ha
ocupar massa del teu temps
estat ser President de la teua
en les teues funcions de
benvolguda falla.
president, però els xiquets i jo bé sabem que intentes
Durant les falles de
compensar-nos quan pots
2019 has viscut moments
ja que sempre hem estat el
irrepetibles que aquest any
primer per a tu. El dolor és
tindràs la sort de reviure i
temporal, i la satisfacció és
de tornar a disfrutar, però
per a sempre.
aquesta vegada ho faràs amb molta més experiència.
Viu, aprofita el temps,
Moments que encara que ja
gaudeix cada instant perquè
hages experimentat, segur
totes les batalles de la vida
que gaudiràs com el que
serveixen per a ensenyar-nos
més.
alguna cosa, i nosaltres, la teua família i la família que
Estic segura que
t’has format amb la teua
aconseguiràs tot el que et
dedicació i esforç, lluitarem
proposes, perquè els vents
AMB TU sempre que ens ho
i les ones estan sempre del
demanes.
“Colguen les gents amb alegria festes...” Ausiàs March uan volem dir amb lletres i sintagmes, fugint del tòpic fals i els compliments, el goig que amera els nostres sentiments, brollen potents del cor encesos magmes. I no es pot fer un poema amb paraules, perquè ens corprén un silenci intrús embolcallat en vivències com baules que s’encadenen a un somni profús. Per això tu, que et sé tan emotiva, sabràs entendre el secret d’aquests mots d’una intenció sincera i afectiva i desvetlar-ne el sentit, perquè pots
A L A FALLER A MAJOR / AMB CANT DE MEZZO / ÀNGEL A MAGR ANER MIFSUD / ROSA MAGR ANER GR AU
endevinar el gaudi que t’espera en un present i un futur deliciós i assaborir el temps com a fallera que viu la festa en un any venturós. Sents pianet ta joia i joventut, mig fort, el so del desig de bellesa, però intueixes el pas del temps mut, que ensorrarà eixa fútil fortalesa. Poc romandrà d’uns deliris ufans: uns encenalls d’una falla que crema, un gust insípid d’una fruita sema quan no és l’amor qui sustenta els humans. Assaboreix i canta fort l’estima! Amb un to empàtic i de senzillesa, canta fortíssim l’amistat, sublima la germanor en tota avinentesa. Fina dolçor desprén la teua veu, amb tants matisos, tanta subtilesa, que, al teu cant, no li cal altaveu! Ens enamora la seua puresa! Àngela, fes del transcurs dels teus dies la partitura de gràcils melodies i amb goig de viure l’art, canta’ns i balla, abans que es torne tot cendres de falla!
136
uan en una casa es respira
l’Ofrena i entrar tu sola i a
ambient faller, la família se’n
peu, et proposà tornar a casa
contagia.
i tu, cabuda i amb decisió ferma, et negares, que volies
Àngela nasqué un mes de
anar al passacarrer i, així ho
maig de 1995 i ja, mesos
férem: a peu, amb els pirris
abans de nàixer, visqué
ben col.locats i sense perdre’t
cada acte faller des del meu
cap ball.
interior. És tant l’orgull que sents El fet d’estar embarassada
per la teua falla que des de
i a dos mesos de nàixer tu,
ben menuda no has dubtat en
Àngela, no em va fer que em
ocupar un càrrec quan t’ho
detinguera davant la festa,
han proposat.
la pólvora, el poc dormir, la
EL PASSEIG PER L A FESTA FALLER A D’ ÀNGEL A MAGR ANER MIFSUD / LLUÏSA MIFSUD /
música….tot anava entrant a
Recorde quan, amb tan
través dels meus sentits i tu
sols 7 anys, t’elegiren Regina
n’anaves aprenent.
Infantil de la Festa. Quin comboi! No ens vam perdre
Ara després de 24
res. Des de bon matí ens
anys este sentiment, este
posàvem la brusa, el mocador
despertar en sentir la paraula
i a tirar coets, tot seguit
“FALLES” està present en la
passaves el matí als jocs
teua vida i t’acompanya en
infantils, en arribar després
cada pensament.
de dinar molts xiquets i xiquetes queien rendits
La iaia Amparo, la tia
al cansament però tu sols
Amparo i jo sabíem que
preguntaves: Mamà, quan em
series una gran fallera i no
faràs els monyos?, no vull fer
dubtàrem en apuntar-te a la
tard!”
falla des del minut ú. Aquesta implicació Jo em vestia en cada acte
augmentà quan l’any 2006
perquè no sé a qui li agrada
ens proposaren ser Fallera
més este món si a tu o a mi i,
Major Infantil. 11 anys
sempre et duia al meu costat
tenies quan accedírem que
i no és que volgueres anar al
representares, junt a Noe
braç, no, volies anar a peu,
Grau, la Falla Portal en
volies que les sabates feren
cada acte faller. I si fins
soroll, que el tacó anunciara
ara no volies arribar tard
que anaves vestida de
a cap acte, imagina’t com
valenciana.
seria la situació a partir d’ara. Descansar no sabies
Recorde quan tenies 2 anys que, després d’anar a
què era perquè no volies perdre’t cap festa ni acte que
137
passara. Obries els ulls per
Enguany, el 2020 serà un
a contemplar i retindre en la
any on veurem a una gran
memòria tots els moments, i
fallera, una gran persona,
en són tants els records que
una gran amiga i, per
guardem d’aquell any!
descomptat, una gran filla.
A mesura que anaves fent-
Seràs, Àngela, Fallera
te major et feres amb una
Major, de la falla que t’ha
gran colla fallera, tu sola
vist nàixer i créixer, de la
acudies al casal, assajaves
falla que ha confiat en tu en
per als playbacks, ajudaves
grans moments, de la falla
en la cavalcada del ninot,
que portes al teu cor.
reunions no, perquè anava jo, però n’estaves assabentada de
Filla, no tindràs temps
tot el que passava al voltant i
per a res però tampoc el
sempre et veia, en parlar de
necessites perquè quan una
la falla, amb un somriure i,
cosa es fa de bon grat i amb
és que qui ho porta dins, ho
il.lusió es trau temps d’on
porta i no hi ha dubte que tu
siga. Aniràs a cada acte, et
ho tens interioritzat.
posaràs les millors gal.les, ballaràs, riuràs, disfrutaràs
L’any 2015 és un gran any
i jo, junt a la teua família
en els nostres records. El teu
i amics, ho viurem al teu
germà Lluís, que és l’únic que
costat.
ens segueix la vena fallera, es convertí en President Infantil
Serà un any inoblidable i en
i, quina millor Regina Major
especial per a tu, gaudeix-lo
de la Poesia que tu, la seua
tant com pugues.
germana! Quin any de bojos! Monyos, vestits, jupetins que apreten, faixes que molesten però, ho portàrem endavant, perquè tu tingueres paciència i m’ajudares a què Lluís disfrutara tant o més que nosaltres i, a què ton pare no ens enviara a la Xina sense bitllet de tornada. El temps passa i ens fem majors, els somnis volem que es complisquen, jo els meus com a fallera ja els tinc complits, però em falta veure els teus.
és un plaer per a mi, adreçarme a tots vosaltres com a President Infantil de la nostra falla, La Falla Portal. Vull donar les gràcies a tota la comissió i, en especial, a la comissió infantil per estar sempre ahí. Encara que sou els infantils, sou una gran comissió i ho heu demostrat al llarg de tot l’any omplint el nostre casal de gom a gom, cada divendres, cada diumenge o cada assaig de
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL / JAUME BONONAD FERRER /
playback, per exemple. Ara ens queda gaudir de la setmana gran, així que us anime a participar en tots els actes que la nostra falla ha preparat per a les festes Josefines. Per a mi és un orgull compartir aquest any amb Carme, Àngela i Juanba, que junt a les regines i els seus acompanyants de segur que passarem un any inoblidable i el recordarem per sempre. Les portes del casal estaran obertes per tot aquell que vulga gaudir de les Falles Us espere!
140
stimats fallerets i falleretes,
141
142
uin tema més entranyable
compartit amb ell hores
i apropiat per a tu, Jaume!
de casal i festa al Carrer
Quan les encarregades
Major, “no ho has furtat, ho
em digueren que havia de
has heretat”.
redactar un escrit per al nostre llibret sobre la teua
Passaren els anys, i
vida com a faller, no sabia
volgueres representar la
molt bé per on començar,
teua falla d’una manera
però del que sí n’estava
més especial. Així
segura era de que l’escriuria
que començares sent
ben orgullosa de fer-ho
acompanyant de regina,
com a mamà del President
després passares a ser
Infantil, el meu “bebè”,
vicepresident i ara ja eres
perquè per a mi sempre
el nostre President Infantil,
seràs el meu menut.
un càrrec que estàs portant amb gran orgull.
EL PASSEIG PER L A FESTA FALLER A DE JAUME BONONAD FERRER / L A MAMÀ /
Calia començar pel principi i el teu inici va ser només
Encara que l’inici de la
acabares d’omplir la nostra
teua presidència va ser un
llar d’amor, el dia que vas
poc caòtic perquè quan et
nàixer, el deu de novembre
feren la telefonada estaves
de 2006. Encara que el teu
malalt i no pogueres baixar
començament a la falla es va
a la falla. En posar-te bé et
produir quan vas ser un poc
feren una gran festa i amb
més major, ja que la mamà
molta satisfacció deies a tots
no era massa fallera i el papà
els xiquets i xiquetes de la
treballava. Així que fins
falla com estaves de content.
que no ens ho vas demanar
A partir d’eixe dia, sempre
no vas ser faller, però la
estàs preparat per a tot:
teua sol·licitud va arribar
dinars, sopars, activitats
prompte i als quatre anys
infantils... i per això a casa
vas emprendre el teu camí
tenim cada vegada més clar
com a falleret de la teua
que eres un gran faller i
benvolguda Falla Portal.
cada dia que passa tens més estima per la teua Falla
Des d’aleshores ençà
Portal.
t’has convertit en un gran seguidor de la falla. Et poses
Sols em resta desitjar-te
molt nerviós quan arriba
que gaudisques del teu any
cada acte i més, si cap, quan
de president amb la teua
arriba la setmana fallera, ja
fallereta, Carme i, amb tota
que eres un xiquet a qui li
la gent que t’envolta. Tota
agrada molt la festa fallera,
la teua família esperem que
i com bé diuen tots els qui
siga un any inoblidable per
coneixen ton pare i han
a tu.
tu, així com saps que faré el que faça falta i estiga a les meues mans per tal que tingues el millor any. Enhorabona president i a per les falles de 2020!
14 3
Saps que la mamà t’estima molt, que estic a la falla per
la felicitat que sents per ser la Fallera Major Infantil. Tots sabem que et feia molta il·lusió i vore com es complixen els teus somnis m’ompli de satisfacció. Em sent orgullosa de vore’t com a representant de la nostra benvolguda falla i estic impacient de viure amb tu aquest any, amb la mateixa emoció que vas viure tu el meu.
A L A FALLER A MAJOR INFANTIL / CARME PACHÉS SERR A / NEUS PACHÉS
La teua germana com sempre, al teu costat. Et vull molt!
146
arme, els teus ulls reflexen
148
arme, la festa fallera i tu
Van anar passant els anys
heu anat de la mà des que
i, tu vas anar fent-te major
vas nàixer. Ja des de ben
a mesura que cada vegada
menudeta comptaves els
vivies amb més intensitat tot
dies que faltaven per a
el que envolta el món de les
la presentació o per a la
falles.
gran setmana, doncs el que desitjaves amb més
Així que va arribar l’any
força era que arribaren
2018 i vas ser nomenada
eixos meravellosos dies i
com a regina del foc. Quin
poder posar-te el vestit de
any més especial i com de
fallera. Només vestir-te
bé ho vas passar! Millor dit,
de valenciana els teus ulls
com de bé ho vau passar. Va
s’encenien d’il·lusió i d’alegria
resultar ser un any ple de
i disfrutaves de cada acte al
rialles doncs tots i cadascun
que assisties.
dels representants infantils
EL PASSEIG PER L A FESTA FALLER A DE CARME PACHÉS SERR A / ELS PARES /
de la falla éreu un grupet Des d’aleshores ençà, no
d’amics molt ben avinguts;
t’has perdut ni una cavalcada,
a més, durant aquests dos
ni un play-back, ni una
darrers anys heu tingut cura
presentació, ni una excursió,
de la vostra amistat i hui en
ni cap activitat infantil... res
dia encara ho sou més.
de res. T’encanta participar en tot i de tot.
Carme, a la teua vida com a fallera sempre has estat
De tots eixos anys, l’any
acompanyada per Jaume,
2012 va ser molt especial
qui ha sigut el teu amic i
per a tu, doncs la teua
company de falles des de ben
germana Neus va ser la
menuts. Per això, ara també
Fallera Major Infantil i
ha volgut estar al teu costat i
tu et senties desvanida i
ser el teu President. Així que
estaves molt il·lusionada.
estic segura que compartir
Durant aquell encisador
el teu regnat amb ell i, amb
any, sense perdre’t ni un
Àngela i Juanba, serà una
detall, cada moment viscut
experiència que vos quedarà
pareixia teu. Veritablement,
gravada per a sempre. Sense
aquelles falles de l’any 2012
oblidar-nos que comptareu
vas fer molt bé el paper
també en tot moment, com
“d’acompanyant”, això sí,
no, amb la companyia de les
en el fons tots sabíem a
regines i acompanyants.
casa que esperaves ansiosa que arribara el dia que els acompanyants foren per a tu.
Disfruteu de cada minut faller de l’any 2020. T’estimem!
VICEPRESIDENT Arturo Alario Vidal REGINES I ACOMPANYANTS FOC Elena Manclús Gimeno Mario Enguix Arlandis POESIA Clara Mestre Gascón Ximo Gascón Bononad ART Sara Gómez Palomares Josep Lluís Peiró Cuñat FESTA Tania Fons Sala Jose Donet Grau
VICEPRESIDENT Guillem Solanes Andrés REGINES I ACOMPANYANTS FOC Gal·la Blasco Escrihuela Batiste Serra Rentero POESIA Eva Sanchis Sifres Arnau Gascó Borràs ART Ainara Mafé Mifsud Ferran Pons Barber FESTA Valeria Altur Mateos-Aparicio Carles Durà Serra
COMISSIÓ
Arturo Alario Vidal
15 4
PRESIDENT Juan Bautista Mafé Escrivà
Cándido Jiménez Mompó
Amparo Albacete Cremades
Sergio Lozano Carralero
Natàlia Alberola Estruch
Juan Mafé Vidal
Mªjosé Almiñana Palomares
Esther Magraner Enríquez
Gemma Altur Alonso
Luis Magraner Escrihuela
Pepe Altur Grau
Imma Marco Castelló
Antonio Javier Altur Sánchez
Rosalia Mateos-Aparicio García
Sylvie Andrés García
Encar Mifsud Estruch
José Armengol Sala
Lluïsa Mifsud Tormo
Pepi Barber Pons
Laura Muñoz Alberola
Imma Bononad Plancha
Neus Ortiz Vercher
Sílvia Borràs Chofre
Javier Pachés Balaguer
Gemma Burgos Mancha
Marta Pallás Martínez
Mario Camarena Colomar
Ximo Palomares Pérez
Salvador Carbó Climent
José Peiró Climent
Lucia Díaz Escrihuela
Christian Peiró Cuñat
José Donet Grau
Josep Lluís Peiró Cuñat
Carlos Durà Bono
Josep Peiró Garcia
Santiago Durà Langa
Ximo Peris Sala
Vicent Enguix Alberola
Emilio Felipe Pons Meló
Mario Enguix Arlandis
Arantxa Pons Fuster
Vicent Enguix Torres
Marian Rentero Martínez
Ana Escrivà Company
Juan Ripoll Menent
Déborah Espí Selfa
José Saiz Blasco
Ximo Estruch Crespo
Dani Sala Calafat
Adrián Felis Grau
Salvador Serra Ivars
Gema Felis Grau
Juan Bautista Serra Gascó
Juanjo Felis Grau
M. Carmen Serra Gascó
Ximo Felis Ortega
Juan Serra Magraner
Juan Felis Sancho
Lara Sifres Camarena
José Fonseca Martí
Andrés Solanes Felis
Marta Grau Ábalos
Mariam Talens Artigues
Joanfer Grau Estruch
Pilar Talens Artigues
Marisa Grau Estruch
Toni Talens Giner
Pura Grau Hernández
Ximo Talens Marrades
Maite Grau Pedraza
Pep Tarcons Albert
Emilio David Grau Pons
Cristina Tarín Giner
Mª José Grau Pons
José Nicolás Teruel Alcaide
Noelia Grau Pons
Dalina Torres Vercher
Sara Gómez Palomares
Miguel Vercher Borràs
Olga Hidalgo Fernández
155
COMISSIÓ INFANTIL
PRESIDENT Jaume Bononad Ferrer
Mireia Alario Tarín
Carla Grau Pons
Paula Altur Mateos-Aparicio
Axel Jiménez Escrivà
Valeria Altur Mateos-Aparicio
Andreu Jiménez Escrivà
Belén Armengol Saiz
Eugeni Mafé Mifsud
Maria Armengol Saiz
Ainara Mafé Mifsud
Olimpia Arnau Enguix
Carla Mifsud Hidalgo
Júlia Arnau Enguix
Josep Ortiz Armengol
Gal·la Blasco Escrihuela
Aitana Ortiz Armengol
Yago Bononad Bordes
Carme Pachés Serra
David Bosch Escrivà
Llum Palomares Díaz
Martina Bosch Martí
Paula Palomares Díaz
Anna Camarena Saiz
Gala Peris Grau
Guillem Camarena Saiz
Joel Peris Grau
Carme Carbó Grau
Álvaro Picon Enguix
Gea Company Escrivà
Ferran Pons Barber
Carla Díaz Grau
Alejandra Pons Barber
Maria Escrihuela Morales
Alexia Ripoll Pérez
Irene Estruch Albacete
Leo Rodrigo Bordes
Martina Felis Talens
Daniela Rodrigo Bordes
Aitana Felis Talens
Guillem Solanes Andrés
Maria Fernández Escrivà
Anna Talens Mafé
Miquel Garcia Escrihuela
Daniela Talens Martínez
Lluna Gómez Felis
Xavi Talens Martínez
Dídac Gómez Felis
Amaia Vercher Andrés
Júlia González Magraner
Eric Vercher Talens
Marc Grau Pons
Migue Vercher Talens
Paula Grau Pons
156
Mª Pilar Ausina Garcia
Sandra Company Enríquez
Pepi Barber Pons
Josefa Company González
Alejandro Barber Pons
Enrique Company Hernández
Mila Barres Fabado
Diana Corts Raimundo
Juan Antonio Blasco Bo
Júlia Cremades Corts
Vicent Blasco Escrihuela
Vicent Cremades Juan
Núria Blasco Magraner
Ana Maria Cuñat Chofre
Salvador Blasco Magraner
Lucía Díaz Escrihuela
Marina Blasco Peiró
Pablo Díaz Jiménez
Mª Isabel Bolinches Martínez
Míriam Donet Climent
Mari Carmen Boluda Juan
José Donet Grau
Gema Bononad Climent
Juan Carlos Durà Bono
José Emilio Bononad Climent
Santiago Durà Langa
Ivan Bononad Escrihuela
Vicent Enguix Alberola
Carla Bononad Ferrer
Mario Enguix Arlandis
Jorge Bononad Ferreres
Noelia Enguix Egea
Jaume Bononad Hernández
Mario Enguix Sales
Aitana Bononad Manclús
Vicente Enguix Torres
Imma Bononad Plancha
Mª Dolores Enríquez Escrihuela
Carlota Bononat Pellicer
Marian Escrihuela Bono
Arturo Alario Vidal
Mª Dolores Bordes Palomares
Vanessa Escrihuela Castelló
Amparo Albacete Cremades
Carolina Bordes Palomares
Amparo Escrihuela Català
Natàlia Alberola Estruch
Sílvia Borràs Chofre
Mª Dolores Escrihuela Català
Mª Ángeles Alberola González
Víctor Borràs Chofre
Eduardo Escrihuela Palomares
Maria Isabel Alberola Marrades
Joan Boscà Pardo
Anabel Escrihuela Llopis
Vicente José Alegre Bono
David Bosch Escrivà
Conchín Escrivà Benavent
Juan Almiñana Armengol
Juan Bosch Mifsud
Carol Escrihuela Toledo
José Almiñana Fletes
Juan Sixto Bosch Pons
Elena Escrivà Chover
Laura Almiñana Palomares
Marc Bosch Talens
Ana Escrivà Company
Mª José Almiñana Palomares
Toni Brines Almiñana
Judit Espí Selfa
Ivan Almiñana Sansaloni
Melinda Brito Juan
Déborah Espí Selfa
Gemma Altur Alonso
Gema Burgos Mancha
Ximo Estruch Crespo
Isabel Altur Alonso
Óscar Burgos Mancha
Gema Felis Grau
José Altur Grau
Paco Burgos Quirós
Adrián Felis Grau
Virginia Altur Sánchez
Mario Camarena Colomar
Juan José Felis Grau
Sergio Altur Sánchez
Amparo Canet Ciscar
Ximo Felis Ortega
Antonio Javier Altur Sánchez
Sandra Carbó Barres
Juan Bautista Felis Sancho
Antonio Altur Vercher
Vicente Carbó Barres
Carla Ferrando Talens
Lidia Andrés Garcia
Salvador Carbó Climent
Lidia Ferrer Vila
Sylvie Andrés Garcia
Andrea Carbó Grau
Mª Remedios Ferreres Tarcons
Jonathan Arcos Fernández
Vicent Carbó Sala
David Fons Callejón
Emilio Arlandis Estruch
Verónica Civera Espí
Ana Fons Sala
Mª José Arlandis Galera
Lorena Cholvi Sansaloni
Tania Fons Sala
José Francisco Armengol Sala
Fernando Cid Escrihuela
Gerard Fonseca Grau
Mª Amparo Artigues Talens
Anabel Colomer Tarcons
José Fonseca Martí
157
Alexandra Galán Company
Ruth Mafé Escrivà
Dolores Ortolà Fermín
Batiste Garcia Grau
Juan Bautista Mafé Escrivà
Javier Pachés Balaguer
Luis Garcia Mansanet
Juan Bautista Mafé Vidal
Neus Pachés Serra
Lorena Garcia Martínez
Judit Magraner Dios
Rosa Ana Pallàs Magraner
Nieves Gascó Franco
Esther Magraner Enríquez
Marta Pallàs Martínez
Jordina Gascó Borràs
Luis Magraner Escrihuela
Ana Palomares Hernández
Joaquin Blas Gascón Bononad
Clara Magraner Grau
Pilar Palomares Asunción
Juan Bautista Gascón Clar
Rosa Magraner Lledó
José Salvador Palomares Grau
Joaquín Antonio Gimeno Clar
Àngela Magraner Mifsud
Joaquín Palomares Pérez
Enrique Gimeno Franco
Salvador Magraner Mifsud
Beatriz Palomares Lloret
Vicente Gimeno Pardo
Lluís Magraner Mifsud
Carla Palomares Solanes
Maria Giner Albiach
Carlos Magraner Plana
Pedro Pareja Parra
Guillermina Giner Mas
Ivan Mancha Escrivà
José Salvador Peiró Climent
Jennifer Gómez Gascón
Carlos Mancha Escrivà
Christian Peiró Cuñat
Sara Gómez Palomares
Mari Lola Mancha Pons
Josep Lluis Peiró Cuñat
Débora Gómez Palomares
Elena Manclús Gimeno
Josep Peiró Garcia
Alba Gomis Margalejo
Inma Marco Castelló
Baptista Pelegrí Mifsud
Raúl González Bellver
Núria Marco Magraner
Roberto Pelegrí Mifsud
Fco. Javier González Moreno
Lorena Martí Chover
Javier Pelegrí Serra
Marta Grau Ábalos
Salvador Martín Felix
Joan Pérez Arlandis
Marisa Grau Estruch
Paula Martí Lloret
Núria Pérez Estruch
Joanfer Grau Estruch
Ana Martínez Giner
Ximo Peris Sala
Mariano Grau Estruch
Lara Martínez Peris
Ximo Peris Zanón
Pura Grau Hernández
Rosalia Mateos-Aparicio Garcia
Marta Pesquerra Plaza
Maria Grau Pardo
Neus Merí Roig
Irina Pons Brito
Álvaro Grau Pardo
José Antonio Melis Borrull
Manolo Pons Espí
Maite Grau Pedraza
Juanjo Merí Sancho
Arancha Pons Fuster
Eduardo Grau Plana
Clara Mestre Gascón
Athenea Pons Meló
Mª José Grau Pons
Encar Mifsud Estruch
Emilio Felipe Pons Meló
Noelia Grau Pons
Vicent Mifsud Estruch
Andreu Pons Selfa
Emilio David Grau Pons
Teresa Mifsud Palomares
Marc Pons Selfa
Carolina Grau Salom
Luisa Mifsud Tormo
Marian Rentero Martínez
Adrià Grau Sansaloni
Mª Amparo Mifsud Tormo
Juan Ripoll Menent
Herminia Grau Sánchez
Salvador Mifsud Tormo
Ximo Rivera Margalejo
Anna Grau Vercher
Victoria Mínguez Magraner
Jordi Rivera Margalejo
Iker Grau Vercher
Antonio José Miñana Hernández
Ana Rivera San Martín
Neus Guijarro Martí
Roger Miñana Miret
Raquel Rives Escrihuela
Laura Hernández Gimeno
Belén Molina Bonilla
Antonio Rodríguez Bascon
Carlos Herrero Grau
Paula Morales Vercher
Carlos Rodríguez Magraner
Olga Hidalgo Fernández
Irene Monzó Talens
Antonio Joaquín Rodríguez Martínez
Cándido Jiménez Mompó
Laura Muñoz Alberola
Noelia Roig Alvárez
Maite López Rodríguez
Arantxa Muñoz Alberola
Sheila Romero Chaveli
Sergio Lozano Carralero
Ester Muñoz Corts
Verónica Saiz Blasco
Sergi Llàcer Sansaloni
Neus Ortiz Vercher
Laura Saiz Blasco
Maria Felicidad Mafé Durà
Josep Ortiz Vercher
José Vicente Saiz Blasco
158
Daniel Sala Calafat
Alba Ballester Pesquera
Sonia Sala Climent
Àlex Barber Donet
Marta Sales Martínez
Raquel Barber Donet
Ana Salom Estruch
Joan Bellver Castro
Pilar Sánchez Mena
Hugo Beloso Sancho
Vicente Sansaloni Escrihuela
Lucia Beloso Sancho
Yolanda Sansaloni Selfa
Gal·la Blasco Escrihuela
Vera Sansaloni Tormos
Judit Blasco Llinares
Mª Carmen Serra Gascó
Yago Bononad Bordes
Juan Bautista Serra Gascó
Jaume Bononad Ferrer
Salvador Serra Ivars
Victòria Borràs Garcia
Àngela Serra Manclús
Ona Bosch Bononad
Mª Pilar Serra Magraner
Pau Bosch Bononad
Juan Serra Magraner
Martina Bosch Martí
Lydia Serrano Torres
Valeria Bosch Martí
Lara Sifres Camarena
Ana Bosch Rivera
Raquel Sifres Camarena
Manel Bosch Rivera
Mª José Sifres Camarena
Alex Brines Pellicer
Carla Sifres Pelegero
Marc Burgos Abellán
Neus Sifres Pelegero
Lluna Burgos Cogollos
Paula Solanes Andrés
Mariona Burgos Cogollos
Andrés Solanes Felis
Valeria Burgos Rivera
Mª Del Carme Soler Canet
Pol Burgos Rivera
Ignasi Soler Canet
Anna Camarena Saiz
Laura Sotoca Jérez
Victoria Alario Escrhuela
Guillem Camarena Saiz
Carmen Talens Almiñana
Mireia Alario Tarín
Carme Carbó Grau
Andrea Talens Altur
Ainara Alba López
Vicent Carbó Gregori
Mireia Talens Altur
Alexandra Alexandre
Nacho Castelló Garcia
Mariam Talens Artigues
Ferrando
Sara Català Arlandis
Pilar Talens Artigues
Vega Almiñana Cholvi
Míriam Clemente Donet
José Talens Artigues
Paula Altur Mateos-Aparicio
Júlia Climent Tarcons
Javier Talens Artigues
Valeria Altur Mateos-Aparicio
Roser Climent Tarcons
José Antonio Talens Giner
Ariadna Altur Sotoca
Gea Company Escrivà
Joaquín Talens Marrades
Hugo Altur Sotoca
Tessa Coyle Grau
Jaume Talens Rodríguez
Nadia Andrés Palop
Victoria Coyle Grau
José Tarcons Albert
Valeria Andrés Palop
Laia Cholvi Basset
Desireé Tarcons Serra
Abril Arcos Camarena
Igone Diago Cano
Mª Pilar Tarcons Serra
Hugo Arcos Camarena
Eneko Diago Cano
Cristina Tarín Giner
Belén Armengol Saiz
Carla Díaz Grau
Àlex Tarín Giner
Maria Armengol Saiz
Julia Durà Serra
José Nicolás Teruel Alcaide
Júlia Arnau Enguix
Carles Durà Serra
Mariola Tormos Chover
Olimpia Arnau Enguix
Maria Victoria Escrihuela Grande
Dalina Torres Vercher
Cecilia Arnau Toran
Maria Escrhuela Morales
Miguel Vercher Borràs
Eduard Arnau Toran
Irene Estruch Albacete
Miguel Ángel Vercher Duato
Celia Ausina Garcia
Ximo Estruch Albacete
159
Ferran Estruch Bononad
Marina Grau Tarcons
Javier Pelegrí Palomares
Núria Estruch Bononad
Marc Hernández Bononad
Carles Pellicer Grau
Àlex Felis Candela
Elia Hernández Bononad
Martina Peña Tur
Martina Felis Talens
Àxel Jiménez Escrivà
Alaia Pérez Almiñana
Aitana Felis Talens
Andreu Jiménez Escrivà
Marta Pérez Arlandis
Alba Fernández Bolinches
Alba Llàcer Pardo
Gala Peris Grau
Maria Fernández Escrivà
Ainara Mafé Mifsud
Joel Peris Grau
Joan Fernández Escrivà
Eugeni Mafé Mifsud
Pau Peris Grau
Emma Ferrando Noguero
Vicent Magraner Hernández
Álvaro Picon Enguix
Ana Fons Sala
Aimar Magraner Hernández
Alejandra Pons Barber
Iris Fons Vercher
Gerard Mancha Calatayud
Ferran Pons Barber
Guillem Fons Vercher
Lorena Martí Escrihuela
Mara Pons Brito
Xavier Fonseca Grau
Adrià Martí Mafé
Alexia Ripoll Pérez
Anna Fonseca Sifres
Marc Martí Mafé
Eric Ripoll Pérez
Aurora Garcia Altur
Joan Josep Martínez Magraner
Nerea Rivera Estruch
Ariadna Garcia Company
Lara Martínez Peris
Daniela Rodrigo Bordes
Miquel Garcia Escrihuela
Iker Melis Bononad
Leo Rodrigo Bordes
Lluís Garcia Grau
Miriam Melis Bononad
Alejandro Rodríguez Garcia
Marta Gascón Almiñana
Lara Melis Bononad
Victoria Rodrigues Grau
Elena Gascón Almiñana
Mercé Merí Roig
Jorge Rodríguez Pons
Vicent Gascón Almiñana
Emma Mifsud Company
Pablo Rodríguez Pons
Arnau Gascó Borràs
Mercedes Mifsud Cuéllar
Yasmina Romero Chaveli
Martina Gascón Corts
Paola Mifsud Escrihuela
Eva Sanchis Sifres
Ximo Gascón Corts
Hugo Mifsud Escrihuela
Vicent Sansaloni Tormos
Aitana Gimeno López
Carla Mifsud Hidalgo
Joan Sastre Pla
Diego Gimeno López
Alan Mifsud Hidalgo
Carla Serra Alberola
Lluna Gómez Felis
Mar Mifsud Salord
Andrea Serra Alberola
Dídac Gómez Felis
Carlos Mínguez Magraner
Iker Serra Rentero
Marc Gómez Sabate
Martí Miñana Colomer
Batiste Serra Rentero
Neus Gomis Margalejo
Miquel Miñana Colomer
Aina Serra Soler
Borja González Blasco
Zulema Miñana Grau
Pau Serra Soler
Júlia González Magraner
Antonio José Miñana Grau
Guillem Solanes Andrés
Elsa González Magraner
Sandra Monzó Borràs
Flavia Talens Ibáñez
Laia González Tarcons
Elsa Oltra Toran
Joana Talens Mafé
Martina González Tarcons
Aitana Ortiz Armengol
Anna Talens Mafé
Isabel Grau Bofí
Josep Ortiz Armengol
Daniela Talens Martínez
David Grau Bofí
Albert Pacheco Ortiz
Xavi Talens Martínez
Enric Grau Boluda
Carme Pachés Serra
Ferran Talens San Martín
Àlex Grau Boluda
Aria Palomares Altur
Jose Talens San Martín
Asier Grau Brines
Paula Palomares Díaz
Pau Tarín Sifres
Néstor Grau Fabra
Llum Palomares Díaz
Elena Teruel Almiñana
Juanqui Grau Palomares
Jordi Palomares Rives
Marta Teruel Almiñana
Carla Grau Pons
Borja Pareja Martínez
Amaia Vercher Andrés
Paula Grau Pons
Ferran Pareja Martínez
Eric Vercher Talens
Marc Grau Pons
Àlex Pelegrí Palomares
Migue Vercher Talens
160
PROGRAMACIÓ
DISSABTE 8 DE FEBRER
DIUMENGE 15 DE MARÇ
DIMECRES 18 DE MARÇ
19:00h
08:00h
08:00h
Crida i Sopar de Germanor.
Plantà.
Despertà i xocolatada.
14:00h
10:00h
DISSABTE 15 DE FEBRER
Dinar: arròs al forn.
Esmorzar i jocs per als
17:00h
16:00h
menuts.
Cavalcada del Ninot.
Plantà.
14:00h
17:30h
Dinar: fideuà de carn.
DIVENDRES 21 DE FEBRER
Marató de playbacks
18:00h
21:00h
infantils.
Ofrena de flors. 21:00h
Nit d’Albades. DILLUNS 16 DE MARÇ
Sopar a l’envelat.
A DETERMINAR
08:00h
00:00h
20:00h
Despertà i esmorzar.
Última revetlla de Falles amb
Inauguració de l’Exposició
14:00h
l’orquestra Límite.
del Ninot.
Dinar: fideuà de peix. 16:00h
DIJOUS 19 DE MARÇ
DISSABTE 7 DE MARÇ
Campionat de Truc.
08:00h
11:00h
16:30h
Despertà i xocolatada.
Jocs per als menuts.
“Mojità”
10:00h
14:00h
17:30h
Esmorzar.
Dinar faller.
Xocolatada infantil.
11:30h
17:00h
19:00h
Missa en honor a Sant Josep.
Ball amb l’orquestra La Tribu.
Cercavila del Xampany.
14:00h
21:00h
Dinar i lliurament de
Sopar.
recompenses.
DIUMENGE 8 DE MARÇ
18:30h
9:00h XII Matinal Motos i Cotxes
DIMARTS 17 DE MARÇ
Última cercavila.
Clàssics.
08:00h
20:30h
19:00h
Despertà amb banda de música.
Cremà de la falla infantil.
Fallers d’honor.
10:00h
21:00h
Esmorzar.
Sopar a l’envelat.
DISSABTE 14 DE MARÇ
11:00h
00:00h
11:00h
Activitats diverses per als
Cremà de la falla gran.
Jocs per als menuts.
xiquets i xiquetes.
14:00h
14:00h
DISSABTE 28 DE MARÇ
Concurs de paelles.
Dinar: paelles a l’envelat.
VII Volta a Peu - 8K Falla
17:00h
16:00h
Portal de Valldigna.
Orquestra Zeppelin Band.
Final del Campionat de Truc. 19:00h Lliurament de premis i cercavila. 21:00h Sopar i revetlla amb Crazy Dreams.
ÉS TEMPS DE CRITICAR
LEMA / LA RUTA DE LA SEDA ARTISTA / RAFAEL IBÁÑEZ CRÍTICA I GUIÓ / QUINO PUIG
Parlarem ara de la falla on els desitjos són complits, com els d’aquella contalla de les… “Mil i una nits”. (On també estarà “l’Ali Baba”, un polític molt valencià.) Veuran vostés un elefant que ve del llunyà Orient, que molt lent va caminant com el nostre Ajuntament. (És lent perquè és un pesat, per desgràcia per a la ciutat.)
Comencem com és oportú
És per desig dels crítics
explicant a tot el personal,
que porte dalt del llom,
que una falla d’estil hindú
a alguns noms polítics
enguany tindrem al “Portal”.
que ací coneixem tothom.
(De caràcter hinduista,
(Que fan ús del “Bus-paquiderm”,
com ha manat l’artista.)
del Consell.... fins l’Ajuntament.)
Evitant el toc de queda
Ara parlem de la Federació
iniciarem l’explicació,
d’eixa, de la Junta Local,
d’eixa ruta de la seda
on el manar és satisfacció
que causarà admiració.
i no fer-ho queda fatal.
(Per ser un apreciat teixit,
(Perquè, senyors, en el món faller,
encara que tinga un descosit.)
segons qui mane..... queda per fer.)
Per això tancarem el casal
Després d’un any sense Junta
l’Ajuntament i les casernes,
amb llibertat i sense tisora,
doncs fer l’indi serà normal
qualsevol punxant pregunta
en la ciutat de “Tavernes”.
la responia.... una gestora.
(Indis que ens faran por,
(Formada pels presidents,
de Bombai fins a la Safor.)
amb millor o pitjor ambient.)
Com el teixit és riquesa
Van vindre les eleccions
ací ja ningú es resigna,
amb una sola candidatura,
que passe massa de pressa,
tornant a les imposicions,
la seda per “La Valldigna”.
a les tisores i a la censura.
(Perquè una cosa està clara,
(Doncs el que es pensa que és el melic,
ens agrada una tela... que siga cara.)
només el suporta el millor amic.)
164
Els hindús de la nova Junta
Perquè vinga tot el turista
tenen ja una “vaca sagrada”,
oferirem a preu de ganga,
i pel que es veu tot apunta
una “pel·li” amb molt d’artista
que la tenen prou assentada.
i dirigida pel Berlanga”.
(Una vaca que no dóna llet,
(Convertint-la en una filigrana,
perquè respon al nom de “Ximet”.)
de la filmoteca valenciana.)
Ben ventada per un llepaire
Com el turista no ve doble
que sempre porta un palmito,
ens dedicarem al “musical”,
perquè sap que si no fa aire
posant un escenari al poble
el corrent és que “no repito”.
i altres dos en la marjal.
(Fent aire pel bon costat,
(I el festival amb més canya,
evitant que agarre un refredat.)
el posarem en la muntanya.)
Al principi bones intencions
I així el turista es desfoga
però a meitat legislatura,
amb el “Pop en el Carrer”,
tot es feia ja per collons
en ple estiu amb “l’Iboga”
passant a ser una dictadura.
i en nadal amb el “Festivern”.
(I la vaca a més de sagrada,
(I per als més tradicionals,
és també desmemoriada.)
farem també el de corals.)
Al “WhatsApp” no pots parlar
Tindrem la platja a baix cost
només ells tenen missatge,
d’una forma instantània,
i si un premi volen canviar
muntant a finals d’agost
ho fan amb un bon trucatge.
el festival... “Mediterrània”.
(I per a evitar un sarau,
(On menjaran uns trenta mil,
ho fan sense el “vist i plau”.)
una fogassa i un pernil.)
Tavernes ciutat turística?
Amb la queixa d’algun veí
una pel·lícula de fantasia,
i l’alegria dels locals,
perquè fa falta més logística
Tavernes porta el camí
per a un turisme de garantia.
de ser l’eix dels festivals.
(Perquè només amb un hotel,
(Perquè tant a l’estiu com a l’hivern,
no vindran ni amb recel.)
per a alguns, Tavernes és un infern.)
165
Ara parlarem d’un projecte
“l’UE Tavernes” entropessa
que ens pot costar la ruïna,
“l’AT. la Vall” es fa un clevill,
fet per un gran arquitecte
perquè la terra és malesa
que ens acabarà la piscina.
i la gespa és un gran perill.
(Un projecte molt “popular”,
(I tot perquè no hi ha permís,
que encara està sense acabar.)
per al préstec de “Compromís”.)
Farem novament un forat
Com la falla és oriental
fet de formigó i grava,
ens portarà una “mina”,
on cabrem tota la ciutat
que fot el comerç local
perquè és del “Calatrava”.
i que ens ve de la Xina.
(Perquè este xic no s’atura,
(Amb articles sense sabor,
ni en el tamany, ni en la factura).
de tota grandària i color.)
Tota ella serà revestida
Xinés molt ràpid i veloç
del primer fins a l’últim pis,
que ens ve pujat a cavall,
d’una rajola ben f lorida
competència dura i feroç
d’on es despenja el trencadís.
per al comerç de la Vall.
(De les sobres i parts,
(Perquè obri quan li dóna la gana,
del palau de les arts.)
al principi i al cap de setmana.)
I ja per fi ací a Tavernes
Els agrada el local molt gran
podrem donar un esvaró,
semblant al “Corte Ingles”,
a la piscina i cisternes
amb la diferència que el clan
de la nostra població.
no és britànic.... és xinés.
(Perquè el que distingeix Calatrava,
(Com la gent és “conveniència”,
és que esvara tot el que acaba.)
no els importa la procedència.)
Ii si la piscina encrespa
Igual venen un perfum
que podem dir del futbol,
que un ventilador xinés,
on tenim tota la gespa
l’un ens fa olor de fum
com si fóra un camp de col.
i l’altre dura un encés.
(L’Ajuntament fa molt poc,
(I si compres una flor,
perquè està “fora de joc”.)
ni dura, ni fa olor.)
166
Direm adéu a la ferreteria
Doncs cal ser inconscient
i a la botiga de costum,
i també un poc il·lús,
perquè tanquen dia a dia
si vols arribar al tren
per no poder pagar la llum.
agafant l’autobús.
(I si damunt estàs llogat,
(Perquè amb quatre al dia,
acabaràs hipotecat.)
millor agafar l’autovia.)
L’assumpte està fatal
Un polític sense raó
ací tot depén del client,
pensa que la gent no viatja,
que torne al vell local
quan posa una estació
i que s’oblide de l’Orient.
entre el poble i la platja.
(I quan pense amb la Clementina,
(I més quan el carril bici,
que es recorde... de la Xina.)
no és un carril... és un suplici.)
Ara ens n’anirem de viatge
Com és molt convenient
com si ens anàrem a Panamà,
quan arribe la votació,
doncs senyors està el peatge
o canviem l’Ajuntament
pràcticament a fer la mà.
o canviarem l’estació.
(Açò es diu aïllament,
(I veurem com l’alcaldia,
amb permís de l’Ajuntament.)
canvia prompte la via.)
T’oferirem ací un camell
Ara ens posarem seriosos
de dubtosa procedència,
i canviarem el sentit crític,
que tindrà molt més nivell
senyors lliguem als gossos
que el tren cap a València.
parlarem ara dels polítics.
(Perquè un camell sense set,
(Eixos que en eleccions,
corre més que l’Euromed.)
ens donen moltes lliçons.)
Ho té millor un romanés
Eixa classe tan establida
que vol viatjar a Romania,
per la nostra comunitat,
que un “Vallero” burgés
que no diu mai cap mentida
que vol menjar a Gandia.
ni tampoc diu cap veritat.
(Que es menjarà la fideuà,
(Perquè un polític s’enganya,
o a la nit o... demà.)
quan és sincer en campanya.)
167
Són els sultans del poble
Un faquir que s’acostuma
al que tenen com harem,
a fotre-la sempre que es mou,
cobrant-li un sou noble
encara que ens diu la suma
a vegades un sou extrem.
que entre tots ens sumen nou.
(Poble que és un tigre domat,
(Operació on algú esvare,
que més que un tigre és un gat.)
perquè cadascú és d’una mare.)
Sultà que el poble demana
Perquè Populars i Socialistes
“volem que ens governes”,
els Ciutadans i l’Esquerra,
mentres ell a la setmana
no volen arriscar llistes
se la llarga de Tavernes.
ni posar-se en una guerra.
(Doncs Jordi Juan i Huguet,
(Prefereixen callar i patir,
ha fet cap a Benimaclet.)
com ho fa un bon faquir.)
Com el sultà s’ha escapat
I ací acaba aquesta història
fent el camí de València,
lluenta com les llanternes,
amb “Compromís” s’ha triat
que espere porte a la glòria
un emir sense experiència.
a les falles de Tavernes.
(De nom Sergi González Frasquet,
(I que amb permís de l’Ajuntament,
que encara el tenim molt verd.)
gaudisca la bona gent.)
Amb eixe joc de mudances el poble ja no es fia, agafant el partit vacances perdent.....la majoria. (I açò és el primer avís, si perds el “Compromís”.) Com no manen ni fan ressó ni són sultà ni són emir, ací tenim a tota l’oposició “clavada” com un faquir. (Un faquir que no es mulla, ni amb el mal que fa l’agulla.)
LEMA / ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN ARTISTA / VÍCTOR HUGO GINER CRÍTICA I GUIÓ / ROSA MAGRANER GRAU
CAVALCAR EN UN SOMNI SENT L A FALLER A MAJOR A la figura central un unicorn representa la imaginació genial que el món infantil ostenta i el poder d’aquell que inventa. Carme munta un unicorn que els seus pares li han unflat. Sap que li ha arribat el torn, que el seu somni és realitat i ja és Fallera Major. Vola amb la imaginació. Té tot l’any per a volar. Sabrà gaudir-lo amb passió
Els infantils del Portal,
i sempre ho podrà contar
en aquest any 2020,
amb una gran emoció.
somiem un món ideal i ací us l’estem descobrint
Se sent com una princesa
des del principi al final.
i al casal, com a un palau, troba amics i calidesa,
Com que ens encanta viatjar
perquè sempre hi ha sarau
sense gastar-nos diners
i alguna que altra sorpresa.
hem decidit somiar somnis de gran interés,
SOMIA QUI CANTA
per poder-vos-els contar.
QUE ELS SEUS MALS ESPANTA
Siga de nit o de dia,
Jaume no és un príncep blau
desperts, volem ben sovint
però té gran gentilesa
a un món bell de fantasia.
i un bon caràcter que atrau
També quan estem dormint,
perquè espanta la tristesa
que té ales qui somia.
i la tanca sota clau. Per animar-nos la festa un micròfon ha agafat i rapejant manifesta que ell sempre havia somiat cantar cançons de protesta.
SOMNIS AMB MONSTRES
i guanya algun concurs,
DESPERTEN LES PORS NOSTRES
podrà adquirir molta fama
170
Si un gran públic l’aclama
Per salvar els sers marins sobre una orca vigila. Molts plàstics i fem apila,
fent rap com qui fa un discurs,
Endevina a quina raça
els recull de mar endins
però en vers encés en flama.
pertany aquest ser malvat.
fins que a la costa s’enfila.
Causa terror si amenaça, No caldrà que entone gens,
clava els ulls, obsessionat,
S’espanta perquè els humans
només buscar bones rimes
i fa por als nens que acaça.
no veiem el nostre error:
i marcar un ritme intens
abusem com uns tirans
que cree agradables climes
Qui és el més monstre dels dos?
fent un món desolador
per fer-nos ballar contents.
El verd amb banyes i cua,
i usant productes insans.
dentoles i boca atroç? QUI LLIG BONA LITER ATUR A
O el nen pervers que fa bua
UNS PIRATES SENSE ESCRÚPOLS
SOMNIS MÀGICS S’ASSEGUR A
i asseja a qui és bondadós?
SOBREEXPLOTEN ELS RECURSOS
Què fa aquesta criatura?
És bregós, endimoniat
Aquet xiquet sol somiar
Què du a la mà, una estrela?
i una víctima és també.
que és un capità pirata
Es capbussa en la lectura
No coneix què és l’amistat
i amb un vaixell solca el mar
i al seu cabet es revela
ni a l’escola ni al carrer
amb un gat i alguna rata,
la màgia de la cultura.
i fa mal sense pietat.
però ell ni un peix pot pescar.
Que és un mag este xiquet?
Quan te’n vages a dormir
La pesca està més escassa.
Sí que ho deu ser perquè aprén
no has de ser tan poregós
Hi ha espècies en extinció,
i gaudeix llegint bons llibres,
per si un monstre et fa patir.
que fa temps que abusem massa
viu mil vides i comprén
Si adoptes un gat o un gos
de la sobreexplotació
com podem sentir-nos lliures.
no et cal mirar sota el llit.
dels recursos de Thalassa.
Té un gran poder perquè llig
SOMIA AQUEST XIQUET
I qui és Thalassa? Ho sabeu?
i és capaç d’interpretar
UN PL ANETA BL AU I NET
És una deessa grega,
la realitat i el desig
la mare del mar Egeu
i una història imaginar,
Cal protegir la natura
que amb gran poder s’encarrega
com un mag, al seu capritx.
a la terra i a la mar,
del Mediterrani seu.
que un futur negre s’augura Llegint està ben feliç
si el ser humà no en té cura
D’orient i piratejant
i passa molt bons instants.
ni procura netejar.
al nostre Mediterrani,
Ell fa com si no existís
molts vaixells estan pescant
el mal. I els monstres gegants
Si el desastre no s’atura,
les tonyines per fer sushi
mai més no el faran patir.
com que el clima està canviant,
i ja s’estan acabant.
ja fem tard prenent mesura. Prou d’anar contaminant!
No les podem ni tastar
Terra neta i aigua pura!
en el temps contemporani perquè el seu preu és molt car i ací mengem succedani o altres peixos d’ultramar.
17 1
AQUEST JOVE CIBERNAUTA
VIU UNA I MIL AVENTURES
SOMNIS DOLÇOS TINDREM
SOMIA SER COSMONAUTA
QUAN MUNTA A LES ALTURES
SI DE LLEPOLIES NO ABUSEM
Aquest jove cibernauta,
Sempre ha sigut muntanyera,
No abuseu de llepolies
per internet sap viatjar.
li agrada molt escalar,
ni mengeu tants caramels.
Amb criteri, amb bona pauta,
perquè és molt aventurera,
Fan mal de panxa molts dies,
i evitant piratejar
com la cabra sap saltar
per a les dents són fatals
navega de forma cauta.
i no es cansa en cap costera.
i us causaran malalties.
Però ell desitjaria
A la muntanya no vages
L’osset de peluix el vol
d’una missió formar part
si no vas ben equipat:
per poder-lo acariciar
i astronauta es faria
emporta’t pa i companatge,
i anar al llit no li dol
per tal de xafar un dia
aigua, roba, un bon calçat
perquè és tan suau el tocar
la Lluna, Venus o Mart.
i vigila el mal oratge.
que s’adormirà tot sol. Mireu quines abelletes
Amb un coet espacial
Si volem ser alpinistes
van per la falla volant!
recorreria els planetes
de les muntanyes gaudim
Amb pol·len a les potetes
per vore el seu potencial,
com unes belles conquistes.
les flors van pol·linitzant.
per si se’n va a fer punyetes
I quan arribem al cim
Fan gelea i mel dolcetes.
el paradís Terrenal.
podem vore bones vistes.
Si no hi ha un lloc habitable,
Paratges, fonts i ullals
les xiquetes d’esta falla?
més lluny se n’haurà d’anar
que tots els vallers coneixen
Doncs és molt revelador
i, si el viatge és inviable,
hem de respectar com cal
que el desig de la xicalla
els humans hem de lluitar
i estimar-los com mereixen,
és ser Fallera Major.
per una Terra salvable.
com un tresor natural.
Què somien amb ardor
Com estaria content un xiquet molt falleret? Si el triaren d’entre cent, almenys durant un anyet, per ser el nou President. La infància, fem-la durar! Somia i vola amb passió! Que és molt bonic somiar, viure al món amb il·lusió! que els bells somnis, somnis són.
172 Laura Selfa
Carme Pachés
Vicen Ibáñez
Carlos Minguez
Vicen Cortés
Anna Fonseca
Emilio Grau
Arantxa Muñoz
Encarna Pons
Juanba Mafé
Noelia Grau
Anna Talens
Salvador Carbó
Carme Pachés
Andrea Carbó
Emilio Pons
Carme Carbó
Raquel Sifres
Maria José Grau
Leo Tarin
Ximo Felis
Pepi Barber
Adrián Felis
Luisa Mifsud
Júlia Felis
Melinda Brito
Dolores Martí
Josep Ortiz
Alejandra Pons
Aitana Ortiz
Paula Grau
Laura Almiñana
Marc Grau
Elena Gascón
Pilar Pons
Gema Burgos
Mari Carmen Serra
Daniela Rodrigo
Javi Pachés
Com cada any, tenim el gran
Esther Magraner
Eva Muñoz
plaer de destacar a falleres i
Ximo Peris
Mªjosé Artola
fallers, amics i amigues de la
Jose Armengol
Hermi Grau
falla per deixar d’una o altra
Vero Saiz
Juan Felis
manera el seu granet d’arena
Mª Lola Palomares
Emilio Grau
a la nostra falla. Pensem
Consuelo Palomares
Encar Mifsud
que donar a conéixer a
Carol Bordes
Andreu Jiménez
tothom els nostres FALLERS
Mercé Almiñana
Àxel Jiménez
D’HONOR és una gran
Sonia Sala
Josefa Company
satisfacció. Els presentem
Paola Mifsud
Neus Ortiz
als mereixedors d’aquesta
Pau Tarín
Àngela Magraner
distinció:
Carla Grau
Paco Burgos
Íker Serra
Mª Lola Mancha
Luis Magraner
Batiste Serra
Jose Donet
Dolores Enriquez
Neus Paches
Arturo Alario
Juamba Serra
Cresen Rentero
Carlos Mancha
Gemma Bononad
Concha Martínez
Juan Mafé
Ximo Bordes
Juan Serra
Conxin Escrivà
Josep Lluís Peiró
Nieves Gascó
Adrià Martí
Maria Armengol
Marian Rentero
Ainara Mafé
Sheila Romero
Richard Vercher
Marc Martí
Yasmina Romero
Sonia Vercher
Eugeni Mafé
Joan Fernández
Mari Selfa
Tere Mifsud
ELS MÉS VALORATS DE 2019
Marta Pallàs
ARGENT INFANTIL Aina Serra Soler Alaia Pérez Almiñana
RECOMPENSES
Dídac Gómez Felis
La Junta Central Fallera de
Eugeni Mafé Mifsud Gal·la Peris Grau Joel Peris Grau Júlia González Magraner Mara Pons Brito Yago Bononad Bordes OR INFANTIL Ainara Mafé Mifsud Andrea Serra Alberola Antonio José Miñana Grau Batiste Serra Rentero Borja González Blasco Daniela Rodrigo Bordes Marc Grau Pons Ona Bosch Bononad
València atorga als fallers una sèrie de reconeixements
OR
pels seus mèrits, constància
Cándido Jiménez Mompó
i treball envers la festa
Joan Pérez Arlandis
fallera. Tant menuts com majors són mereixedors
OR EN FULLES DE LLORER
d’aquestes distincions i per
Virginia Altur Sánchez
aquesta raó nosaltres al llibret faller volem deixar
OR I BRILL ANTS
manifest el nom de totes
EN FULLES DE LLORER
aquelles i aquells fallers que
Ana Salom Estruch
gaudiran d’aquest distintiu a
Arancha Pons Fuster
les Falles de 2019.
Víctor Borràs Chofre
LES NOTICIES DEL PORTAL
CAMPIONAT DE TRUC
Ací teniu una xicoteta mostra d’articles de premsa i webs que hem recopilat i que fan referència a les falles de 2019.
CAVALCADA DEL NINOT
PREMIS ALS MONUMENTS FALLERS
PRESIDENTA DE LLETRES FALLERES
176
iuen que ningú és profeta a
començaven a suar, i el cor a
sa casa, i en el meu cas així
tremolar quan pensava en la
havia sigut fins al mes d’abril
possibilitat de no guanyar.
de l’any passat. Va arribar el moment.
PREMI PORTAL DE VALLDIGNA LLETRES FALLERES / PER FI, PROFETA A MA CASA / JOSE COLERO
Aquell matí havia començat
Les paraules de Gema, que
nerviós, recorde que només
era l’encarregada de llegir
despertar-me vaig pensar que
ressonaven a la sala i el món
eixe dia jugava a casa, a ma
es va parar. De sobte, abans
casa, a la Casa de la Cultura
d’anunciar el guanyador es va
del meu poble, i no sé si
fer el silenci. Un silenci tan
alguna volta es tornarien
etern que em va fer pensar
a donar els condicionants
com de bonic seria guanyar a
d’estar nominat a un Premi
casa, pensava com de bonic
de Lletres Falleres i que
seria compartir aquell premi
l’acte de lliurament fora a
amb la meua gent de la Falla
Tavernes.
Cambro que omplia la part superior del saló i, sobretot,
A mesura que passaven
pensava com m’agradaria
les hores i em vestia per a
que la meua família poguera
l’ocasió, feia memòria dels
sentir aquelles sensacions
anys anteriors que havia
que sols se senten quan estàs
estat nominat en el premi
a casa.
de poesia satírica de la Malva, i em venien a la ment
I vaig sentir el meu nom i
dolços records que feien que
totes les sensacions es van
aquelles sensacions perdudes
unir en una sola: felicitat.
tornaren a envair el meu cos. Aquell primer premi em va fer tocar la glòria, el segon em va demostrar que no havia sigut casualitat i el tercer em va donar la confiança suficient per escriure Sonatines i sonats; i la realitat que no em va anar gens malament. Però aquell dia era diferent, en arribar a la Casa de la Cultura em vaig adonar que la gala se’m faria llarga, molt llarga, eterna... i així va ser. A mesura que passaven els premis les mans
MIMÈTICS / JOSE ANTONIO MARTÍNE Z GINER / FALL A CAMBRO DE TAVERNES DE L A VALLDIGNA
POESIA GUANYADORA DEL PREMI PORTAL DE VALLDIGNA 2019
T’he observat reflectida en un espill i amb plàcida simplicitat he contemplat el bamboleig de les teues arracades. T’has deixat acaronar pel vestit de somnis i fantasia i he sentit els batecs harmònics del teu cor. Llavors el temps ha demanat permís per aturar-se mentre les falles han exigit l’existència; sense prejudicis, sense disculpes, sense comptar ninguna de les hòsties a la cara que la vida t’ha donat com els esclats de les carcasses. I has sentit el soroll dels clavells i els gessamins, i has assaborit l’aroma dels petards. De sobte t’has adonat de la meua mirada convertida en pasdoble d’eterna cercavila, i has xiuxiuejat ànimes de ninot de color de fantasia. T’he observat mentre tu m’observaves i has vessat una llàgrima mimètica perquè revoltege amb les espurnes juganeres que ompliran la nit de desitjos i cremades. Llavors les falles han esdevingut simples anècdotes i la vida ha passat mentre t’observava.
179
quest any passat, la falla
testimonis sobre els drets
Portal de Valldigna es va
humans, concretament,
posar en marxa per a fer un
a l’apartat “Nosaltres”
projecte anual amb la finalitat
de la web https://www.
de conscienciar les persones
dretsidecisions.wordpress.
i mostrar que els fallers i les
com. I, per acabar, els més
falleres també podem ser
menuts de la nostra falla
un bon exemple d’inclusió i
sabien donar raó sobre
d’igualtat per a la societat.
els drets que les persones tenim o, millor dit, hauríem
Per aquest motiu, vam
de tindre (poden vore el
decidir que la temàtica que
testimoni als apartats dels
volíem tractar al nostre
diferents drets a la pàgina
llibret havia d’anar més
web abans anomenada).
enllà, havia de fer-se present
PROJECTE D’INCLUSIÓ I IGUALTAT FALLA PORTAL DE VALLDIGNA / LES DELEGADES DE LLIBRET
en molts moments i, així,
Els nostres objectius
des que vam començar
estaven clars i per tots ells
l’exercici faller el dia 20
ens posàrem a treballar:
de març de 2018, els drets humans van estar presents
Conscienciar les
en tots els actes i en tots els
persones sobre la
esdeveniments que la nostra
problemàtica de la
falla organitzava.
desigualtat que ens envolta.
D’una banda, ens preocupàrem pels drets
Donar a conèixer la
humans en la campanya
realitat sobre les dones
“Cada festa, una causa”
maltractades.
i vam aconseguir recaptar productes i diners per a
Ajudar diverses ONG
diferents ONG. D’altra
a aconseguir els seus
banda, les delegades de
propòsits.
la cavalcada pensaren en el drets humans quan van
Transmetre valors cívics
decidir presentar el món de
i socials per a ajudar a
la fantasia enfront del món
millorar la convivència
de la realitat i, d’aquesta
entre persones sense
manera, van aconseguir
importar raça, llengua,
conscienciar tothom sobre la
religió, identitat
importància de respectar-los.
sexual...
A més, l’equip de redacció del llibret preparà una
Sensibilitzar amb
pàgina web on qualsevol
xicotets gestos per
persona podia trobar molta
aconseguir grans
informació i diferents
canvis.
A banda d’encapçalar els
tecnologies i fer un bon
textos literaris, hem fet una
ús per a la difusió i la
difusió extensa de totes
comunicació mitjançant
aquestes imatges a les xarxes
les xarxes socials;
on es troba la nostra falla.
C A D A F E S TA UNA C AUS A Comença la pluja d’idees per al nostre llibret, ens venen molts conceptes al
enviar missatges de sensibilitat social sobre
180
Aprofitar les noves
El nostre llibret 2019
cap, però cal anar més
els drets humans de
també es pot trobar en
enllà. Ha estat tan gran
les persones i, alhora,
format digital.
la repercussió del llibret Dona havia de ser, que no
fer la promoció de la temàtica del llibret
faller d’enguany.
yogurdefresa/docs/portal_
volíem mantindre la línia de
valldigna19_a
treball, però arribar més a
https://issuu.com/
podíem baixar el llistó,
prop de les persones que ens
Els objectius ens marcaven el camí, però
calia concretar el projecte
yogurdefresa/docs/portal_
fer? Doncs ens arribà la
en actuacions concretes.
valldigna19_b
inspiració.
Així que ens posàrem en marxa i portàrem a terme les següents activitats:
L L I B R E T FA L L E R El llibret de la falla Portal de Valldigna de 2019 parla de drets, d’uns drets que suposadament tenim totes i tots per tindre la condició de ser éssers humans, i en són molts els que hem tractat al nostre llibret faller Al llarg del nostre llibret, l’equip de redacció pretenia sensibilitzar de la gran quantitat de desigualtats que ens envolten. Per aquest motiu, no sols han estat textos literaris, sinó també moltes imatges que amb tan sols una ullada ens deixaven palès el patiment sofrit per tantes persones. Unes imatges que han encapçalat cadascun dels articles.
https://issuu.com/
envolten. I com ho podríem
Aquest any 2019 anàvem
183
Dipositàrem una urna a
que aquesta associació duu a
a parlar del drets, un tema
l’entrada de la casa de la
terme. A més, la falla va fer
molt ample i al mateix
Cultura amb la finalitat de
unes polseres, que les posà
temps molt complex. Però
recaptar fons per a ajudar
a la venda eixe mateix dia i
no sols volíem fer un llibret,
a pal·liar les mancances
tots els diners arreplegats
volíem ajudar, col·laborar,
econòmiques, sanitàries i
anaren destinats per a
participar d’alguna manera
socials dels refugiats siris,
aquesta associació.
amb aquelles persones que
especialment, dels xiquets
tenen dret a moltes coses
i de les xiquetes que són el
i, per circumstàncies de la
col·lectiu més vulnerable.
no seria l’última, ja que encara ens quedaven actes
vida, no gaudeixen d’aquests drets. Persones amb
Aquesta darrera causa
El diumenge 24 de febrer,
i esdeveniments a celebrar i
fam, amb carències, amb
vam fer la presentació del
no volem oblidar que mentre
dificultats, amb desigualtats,
nostre llibret i en aquesta
nosaltres estem de festa
amb necessitats..., volíem
ocasió la causa solidària va
també podem ajudar. Les
aprofitar cada una de les
ser destinada a la Creu Roja
nostres causes continuaven,
festes per a fer una causa.
de Tavernes de la Valldigna.
ja que pensàvem que
Concretament col·laboràrem
quedava molt per fer. Entre
amb el projecte “Promoció
altres i, com la resta de
cartell, una imatge per a
Ens animàrem a fer un
de l’èxit amb xiquets i
falles, vam col·laborar en
donar inici a una humil
xiquetes d’entre 6 a 14
la venda de xapes que han
campanya, i el resultat per
anys”. Molts d’aquests es
donat beneficis per a la
a nosaltres fou molt positiu,
troben en risc d’exclusió
AECC.
perquè allò important és que
social, ja que les famílies
amb gestos xicotets podem
compten amb pocs recursos
ajudar a moltes persones.
per a tirar endavant. Entre
fallera i amb ella la
altres, una de les activitats
Matinal de Cotxes i Motos
La nostra primera causa
S’apropava la setmana
que posen en marxa dins
Clàssiques, ens posàrem
va tenir lloc durant la Festa
d’aquest projecte és donar-
en contacte amb l’ONG
de Benvinguda al mes de
los berenar; per tant,
local Solidaritat amb el
setembre de 2018; ens
demanàrem la col·laboració
Tercer Món que treballa
posàrem en contacte amb
del públic assistent i el
conjuntament amb l’ordre
Cáritas Interparroquial de
resultat fou molt gratificant.
de Sant Joan de Déu;
Tavernes i per a eixe dia aconseguírem aliments i
aconseguírem per a ella tot La propera causa que
productes de neteja per a
presentàrem fou el dia
ajudar moltes persones.
9 de març. A la falla era
tipus d’aliments. L’última causa relacionada
el concurs de paelles i,
amb la festa fallera fou
en aquesta ocasió, vam
en la cursa que any rere
les nostres exaltacions, i
col·laborar amb l’associació
any la falla prepara,
eixos dies vam col·laborar
Dorotea, que lluita per a
ací col·laboràrem amb
amb l’associació Valldigna
eliminar la violència de
l’associació Diabetescero,
Solidària, amb qui en
gènere. La nostra manera de
amb la venda de
tantes altres ocasions
col·laborar fou posar un punt
complements que ens
ja hem estat solidaris.
a la falla on s’exposava tot el
proporcionà l’associació.
Va arribar el moment de
E N T R E V I S TA A L S I N FA N T I L S S O B R E EL S DRE TS HUMANS I L A I G U A LTAT Hem treballat amb els més menuts i els hem fet una sèrie de preguntes sobre els drets humans, la inclusió i la igualtat. Aquests vídeos es poden trobar a la web que hem crea.. A més dels vídeos, es pot trobar informació destacada d’interès sobre aquest tema (http://www. dretsidecisions.wordpress. com). Com es pot escoltar als vídeos, els xiquets ho tenen clar. Moltes vegades som els adults a qui se’ns oblida que totes i tots tenim els mateixos drets; se’ns oblida que tots i totes començàrem a gaudir del dret a la vida el dia del nostre naixement, i se’ns oblida també com és d’important tenir-los presents cada dia i respectarlos. Aquest va ser el nostre objectiu de l’any 2019, el fil conductor, no sols del nostre llibret sinó de la nostra falla, perquè els que vam preparar tot açò som fallers, però sobretot som persones i volem ser cada dia millors persones per ser, així, millors fallers.
DIVENDRE S AL CASAL I A C T I V I TAT S PER ALS MÉ S MENUTS
amb la igualtat i amb els drets humans. Des de contes fins a un concurs de dibuix, on el guanyador va ser escollit per a eixir al nostre llibret.
A més, cal destacar
Divendres rere divendres,
que diverses escoles de la
les delegades infantils
Comunitat Valenciana ja han
de la nostra falla han
preparades diverses
fet ús d’aquests vídeos per a
realitzat diverses activitats
activitats per a la setmana
conscienciar el seu alumnat.
relacionades amb la inclusió,
fallera.
A més també tenien
185
C AVA L C A D A D E L N I N O T
aquesta fantasia, ens arribava la realitat, que mostrava un
Aquest any 2019 la nostra
gran grup de fallers i falleres
C A M PA N YA D E SENSIBILIT Z ACIÓ FA L L E R A
cavalcada del ninot va
vestits de negre amb imatges
estar relacionada amb la
que de vegades volem, fins
Retolàrem el casal i el
mateixa temàtica. El títol
i tot ignorar, ja que moltes
monument; tinguérem un
d’entrada de la cavalcada era
persones no volen vore més
punt d’informació amb
“Fantasia versus realitat”.
enllà del que tenen davant.
telèfons d’interès cedits pel
Tot començava amb un
Aquestes imatges ens van
nostre Ajuntament; férem
món de fades, princeses i
acompanyar també durant
jocs infantils enfocats a la
prínceps, personatges del
la setmana fallera, perquè
inclusió i a la igualtat...
món de WaltDisney. Però
formaven part de la campanya
una vegada finalitzada tota
de sensibilització fallera.
Molt se’n parla en els últims temps, a nivell de les institucions en matèria de política social, de famílies, inclusió social, joventut, integració de les persones migrants, voluntariat social, igualtat, atenció i programes de la dona, conciliació, prevenció de la violència de gènere i atenció a les víctimes. Les associacions falleres tenen molt a dir en un espai on té cabuda tanta diversitat de persones; la falla és una aparador immillorable per a donar a conèixer tots els valors que es poden traslladar de manera directa. Pretenem, amb els objectius marcats a priori, arribar a sensibilitzar la gent i les persones que en formem part del col·lectiu, perquè tots som responsables dels fets que duguem a terme i de les conseqüències que se´n deriven dels nostres actes.
Volem incentivar models de bones pràctiques i conductes favorables en el marc de la prevenció de l’exclusió social, de la protecció a les persones i de la promoció de la inclusió i la igualtat. Valorem positivament el fet de premiar iniciatives que, per la seua capacitat innovadora, contribuïsquen a potenciar qualitativament el model social de la Comunitat Valenciana. Aquest projecte ha permès fer més palesa la necessitat d’una major conscienciació social i millora de la convivència en un ambient lúdic i festiu, com és el casal faller i totes les activitats de la falla que se’n deriven, i integrar l’enfocament de gènere, els drets humans i la diversitat cultural en totes les seues accions.
un greu problema! El nostre planeta està molt rebolicat!!
188
OS! Falleres i fallers! Tenim
Q U È PA S S A S I S’ENC ALLEU EN UN E N I G M A?
El gel està desfent-se, les inundacions ofeguen tot
Cap problema! Baix de cada
allò que se’ls presenta, la
enigma hi ha una pista, però
vegetació està cremant-se i
si continueu encallats/des,
milions d’éssers vius estan
podeu preguntar a alguna
morint-se! Què està passant?
persona que us puga tirar una maneta.
Fins i tot, la història que ara us presente ha acabat
De tota manera, al final de
rebolicada! És urgent que la
la història estan les solucions
llegiu, doncs si aconseguiu
a tots els enigmes.
arribar fins al final, podreu trobar un poc d’ordre en este planeta tan irracional, però
S’atreviu a endinsar-se en esta aventura?
està tan desbaratada que els capítols s’han barrejat!
Doncs bé, concentremnos que tenim una missió
Si la llegiu tota seguida voreu que no té ni cap ni peus.
COM HEU D’ENDE VINAR PER QUIN C APÍTOL S’HA DE CONTINUAR LLEGINT ? Comenceu llegint pel principi, i quan trobeu un enigma, haureu de desxifrarlo. Una vegada resoleu l’enigma, voreu que la solució es tracta d’una lletra, esta lletra vos indica el següent capítol per on heu de continuar llegint. Aleshores, el buscareu i continuareu la història.
complicada! Hem de salvar el planeta! Endavant!
189
de puntets turquesa i es va
era tot producte de la seua
estranyar de no vore ningú.
imaginació, però de colp
La mar estava en calma, el
i volta, una intensa ona li
Sol començava a vore’s entre
va banyar els peus, i en
la platja estava tranquil·la.
els núvols, però Pere no
esvair-se, va deixar a l’arena
A l’horitzó, allà on l’aigua
estava pescant, no hi havia
una criatura increïble, una
es barreja amb el cel, el Sol
gent fent gimnàstica i cap
tortuga marina!
intentava enlairar-se entre
persona passejava per vora
els núvols. La seua llum
mar. Tampoc veia Batiste
enlluernava la mar i la tenyia
amb el tractor, però a l’arena
un bot cap enrere, i va
de color argent. Sols se sentia
sí que estaven les marques
córrer arena amunt, però
el soroll del tractor que
de les seues rodes. Però era
abans de pujar els escalons
anava i venia netejant l’arena.
estrany, eixes senyals eixien
de sa casa, va girar el cap i
Irene era una xiqueta molt
de dins de l’aigua i acabaven
observà que aquella tortuga
desperta i juganera que vivia
a uns 30 metres arena
li feia senyes amb l’aleta.
amb la seua família en unes
amunt. Com pot un tractor
Va notar que la curiositat li
casetes vora mar. Ella era
eixir de l’aigua? A més,
picava i molt sigil·losament
molt matinera, i quan tothom
les seues marques sempre
va anar apropant-se a aquella
encara dormia en sa casa, de
semblen interminables,
criatura que de sobte, va
puntetes, amb el seu pijama
com poden tindre un final?
començar a parlar.
de puntets turquesa, obria
Curiosa, va seguir aquell
la porta del carrer i baixava
camí que acabava en un clot.
els quatre escalons que
Va aguaitar però sols veia
i sóc una tortuga marina
comunicaven amb la platja.
arena.
Boba que viu a les aigües de
L A G R U TA D E L S SOMNIS Eren quasi les 8 del matí,
Li encantava seure i agafar l’arena fina i fresca amb les
Irene, esglaiada, va pegar
-Hola Irene, em diuen Aleta
la Mediterrània-. Irene tenia No podia entendre què és el
els ulls com a plats i poc a
mans i sentir com s’escapava
que estava passant i confosa,
poc la boca anava obrint-se-li
entre els seus dits. Batiste,
va mirar a un costat i a l’altre
de bat a bat mentre aquella
l’home del tractor, passava
repetidament per intentar
tortuga continuava parlant.
per davant d’ella i la saludava
trobar la resposta. Va ser en
amb la mà i ella li responia
aquell moment quan alguna
amb un simpàtic somriure.
cosa es va moure a l’aigua
eixit a fer el niu per posar els
També saludava Pere, el seu
que estava com una bassa
ous i han desaparegut!
veí que ja estava pescant
d’oli. Desconcertada, Irene
i a qui li preguntava amb
es va apropar lentament, i
-El teu niu? Ous?- va
molta gràcia: «Hui piquen?».
quin bot va pegar quan va
exclamar sobresaltada.
Per la voreta de la mar,
descobrir com una aleta que
tocant l’aigua, de tant en
sobreeixia de l’aigua li feia
tant passava gent caminant
senyes.
o corrent i allà lluny, alguns grups feien gimnàstica.
-Sí! Veus aquell forat? Jo l’he cavat esta matinada, he posat els meus ous i ara ja no
Ofuscada, va anar apropant-se per investigar
Però aquell dia tot era
-Tinc un greu problema! He
estan! Necessite urgentment trobar-los!-.
què era allò que hi havia al
diferent, Irene va baixar com
mig de la mar, però aquella
sempre, amb el seu pijama
aleta s’havia esfumat. Potser
-Però jo no sé res! No sé ni com són! A més, tu eres
190
una tortuga, i les tortugues
i les meues cries també-.
no parlen, de segur que
De cop i volta, el cor li pegà
nerviosa de vore que allò
és la meua imaginació!-.
un bot i sense dubtar ni un
era més complicat del que
Es va girar d’esquenes i va
segon, es va escabussar dins
esperava-.
començar a pujar arena
de l’aigua. -Però..., tu no vens amb
amunt cap a casa. Irene nadava submergida -Irene, per favor! Necessite
Irene començava a posar-se
mi?-
darrere de la tortuga,
la teua ajuda! Vine i t’ho
inexplicablement podia
-No puc, este camí l’has
explicaré tot! Confia en mi!
respirar baix de l’aigua.
de recórrer tu sola. Confia
Vas a deixar que una pobra
Passaven entre algues, arena,
en mi! Tot anirà bé. Tens
tortuga no trobe els seus ous
petxines, algun que altre
una gran virtut, doncs les
i no conega mai les seues
peix, i de sobte pararen
emocions són el teu motor, i
cries?-. En aquell instant,
davant d’una roca enorme.
tot el que fas t’ix del cor, per això has sigut l’elegida. Si fas
Irene va parar en sec, no podia permetre que aquella
-Irene, vas a entrar en
ús de la teua essència seràs
tortuga patira, per això va
una gruta anomenada «La
capaç d’aconseguir tot allò
pegar mitja volta.
Gruta dels Somnis». Ahí dins
que et proposes-. -Però quina
estan els meus ous amagats,
és eixa essència?-
-Val...t’ajudaré!-.
sols tu els podràs trobar. En total hi ha 5 ous. Quan
-Quan aconseguisques
Irene encara no es treia
aconseguisques trobar-los
eixir de la gruta ho sabràs-.
dels dits que havia conversat
tots, eixiràs de la gruta-.
I seguidament es va
amb una tortuga marina i que havia accedit a ajudarla quan es va vore seguint
allunyar nadant fins que va -No sembla una tasca complicada...
a aquella criatura cap a la vora de la mar, semblava tot
-A cop d’ull no, però hauràs
tan surrealista. De sobte la
de tirar mà del coratge per
tortuga es va submergir en
superar alguns entrebancs.
l’aigua. Irene es va quedar
Estàs preparada? Ja pots
fora i no es va atrevir a
entrar-. Irene va mirar cap a
entrar, però l’animal, en vore
tots els costats i no va vore
que no la seguia, va aguaitar
cap gruta. -On és?-.
a la superfície i li va fer senyes amb l’aleta per tal que se submergira. -Però on anem? Jo no puc nadar molt lluny, i a més, no
-Ahí!- Va respondre Aleta mentre assenyalava la roca-. -Però..., no hi ha cap accés-.
aguante massa temps sota l’aigua...-.
-Sí que hi ha, hauràs de passar una primera prova
-Estigues tranquil·la. Has
per a aconseguir entrar. Jo
de confiar en mi. Et necessite
me n’he d’anar, molta sort!-
desaparéixer.
S A B I E S Q U E . . .?
Estava molt satisfeta
192
CAPÍTOL M
obrir els ulls, va comprovar
d’haver aconseguit el primer
que havien aparegut un
ou, però no podia llevar-se
centenar d’arbres altíssims,
del cap aquell pobre ós, si
i allí estava ella, abraçada
Amb l’augment de les
això estava passant a l’Àrtic,
a un d’ells, a 50 metres
temperatures pel canvi
podria extingir-se l’ós polar.
d’altura, enmig d’un bosc
climàtic s’afavoreix el desgel.
I tot pel canvi climàtic, on
d’eucaliptus. Va intentar
Este procés fa que els óssos
per culpa de la contaminació
mantindre la calma per poder
polars es queden aïllats
causada per les persones,
guipar el següent ou i va ser
en trossos de terra i no
la temperatura del planeta
quan tres arbres més enllà,
puguen arribar fins on està
havia pujat i els pols estaven
va descobrir un petit koala
el menjar, per la qual cosa,
derretint-se. Això no es podia
amarrat. «Quina gràcia! Quin
moren de fam.
consentir!
animalet més simpàtic!». Però de sobte un soroll
L’aigua va començar a
Molt indignada va
estrèpit els va sorprendre,
congelar-se i aquell llac que
continuar el camí per aquella
una màquina anava talant els
s’havia format es va tornar
gruta tan misteriosa.
arbres que trobava al seu pas
a convertir en una enorme placa de gel. L’ós i les foques
i sense titubejar, s’apropava La temperatura tan gelada
a l’arbre on aquella afable
havien desaparegut, i allí
havia canviat, ara era més
criatura es trobava. Irene
enmig del gel, solitari, es
templada i càlida i la terra
va notar com l’angoixa
trobava el primer ou. Irene
començava a tremolar. El
li arribava a la gola, era
es va apropar i l’agafà amb
trèmol era cada vegada més
terrible! «Va a talar l’arbre
molta cura, quan titubejava
i més fort i s’acompanyava
on ell està! Eixa màquina ha
d’on guardar-lo, va descobrir
d’un soroll com una forta
de parar!». I mentre cridava
un poc més endavant una
tamborinada. La terra anava
amb totes les seues forces
espècie de motxilla. Va anar
obrint-se per uns badalls
per tal que aquell aparell
corrent sobre el gel fins ella,
i a Irene li se complicava
destructor es detinguera, va
i quan la tenia a les seues
mantindre l’equilibri. En
observar que al costat del
mans, el gel es va trencar i
això, un sacseig la va fer
koala havia aparegut el segon
va anar desfent-se, fins que
caure enmig d’un badall
ou. Si talaven l’arbre i queia,
aquella cova va recuperar
i es va quedar penjant de
el koala i l’ou també caurien
l’aspecte del principi. Havia
dues mans. Quan pensava
50 metres avall a terra, cap
semblat tot un somni, però
que anava a precipitar-se
dels tres sobreviuria.
va comprovar que a la seua
per aquell forat, un arbre
esquena estava la motxilla,
enorme va sorgir del clavill,
per tant, prova superada!
es va enganxar a les seues branques i va començar a elevar-se a una gran velocitat. Es va abraçar fortament i va tancar els ulls fins que va notar que l’arbre es va quedar quiet. El soroll havia parat i una forta olor a menta l’envoltava. Quan va
S A B I E S Q U E . . .? La contaminació de l’aigua dolça pot ser causada per
Irene caminava satisfeta
194
CAPÍTOL T
Sense saber com, Irene es
per haver salvat la xiqueta,
va trobar nadant entre corals
però l’angoixa anava
i roques. Peixos de tots
apoderant-se d’ella. Era molt
els colors passaven pel seu
inquietant pensar fins a quin
costat. «Quina preciositat el
punt havia arribat el planeta.
fons de la mar!». Calamars,
les aigües residuals tant
meduses, i altres éssers
d’ús domèstic, com d’ús
El seu cap no parava de
feien d’aquell paisatge tot
agrícola i ramader pels
maquinar de quina manera
un espectacle. De sobte va
adobs i pesticides i per
podria ella solucionar
divisar un tipus de peix molt
residus industrials metàl·lics.
aquelles problemàtiques
diferent, s’apropava per vore
Tanmateix, l’aigua salada es
que anava descobrint. I
què era i quin fàstic quan
contaminada pels residus
quan més immersa estava
va descobrir una botella de
de vaixells i fàbriques entre
en els seus pensaments, va
plàstic enmig de les roques,
altres.
tornar a escoltar el corrent
al seu costat una llanda de
de l’aigua. I de colp i volta,
refresc, gots, plats, bosses...
del camí on es dirigia ella,
Aquell paisatge no semblava
abraçat a Irene en senyal
com si explotara un bidó
gens la meravella del principi.
d’agraïment. Aquell riu
d’aigua enorme, un raig
Era oixós! Tot ple de brutícia!
tornava a ser cristal·lí, i va
d’aigua a pressió de grans
Nadant havia d’apartar-se els
poder refrescar-se amb dos
magnituds es dirigia cap a
plàstics del davant per poder
bons grapats d’aigua. Allí,
ella. Va intentar fugir, però
vore el camí.
a la vora, continuava l’ou,
era impossible, aleshores
l’agafà amb molta cura i quan
enormes quantitats d’aigua
es va alçar, ja no hi havia
salada ompliren aquella
més lluny, va reconéixer una
cap rastre de la xiqueta ni
gruta, fins que es va
silueta, era la tortuga Aleta!!
d’aquell riu. Sols les pedres
convertir en el fons de l’oceà.
Estava apunt de menjar-se
La xiqueta s’havia
En una d’aquelles, un poc
i la humitat d’aquella gruta
una bossa de plàstic!! Irene
tan misteriosa. Si aquella
va fer gestos amb les mans i
nena haguera begut, de
va intentar cridar ben fort,
segur que haguera mort. Un
però no podia! Si es menjava
escalfred li va recórrer el cos
la bossa, podria morir!
en pensar la gran quantitat
Va intentar nadar ben de
de persones i animals que
pressa, i en apropar-se, va
moririen a causa de l’aigua no
descobrir damunt d’una roca
potable convertida així pels
el cinqué ou, però no anava
éssers humans. Quin grau
a ser tasca senzilla, doncs
de desesperació tindria la
una xarxa havia aparegut de
menudeta per beure d’allí! El
la superfície i estava a pocs
canvi climàtic estava secant
mil·límetres de pescar-lo.
la terra i la sequera feia que la gent morira de set o de malalties causades per beure d’aigües brutes.
S A B I E S Q U E . . .? La por és una emoció
La temperatura era càlida
196
CAPÍTOL E
Quan portava 5 minuts
i agradable. Al seu voltant
caminant sense parar, no
tot era pedra humida. Al
havia trobat cap rastre que
sostre les estalactites i les
li indicara on buscar, però
estalagmites semblaven
de sobte, una brisa gelada
provocada per la percepció
tallades per algun escultor
la va acaronar. El sostre i
del perill, que pot ser
i li donaven molta bellesa
les parets de pedra, a gran
real o imaginària. Moltes
a aquell lloc tan misteriós.
velocitat, estaven cobrint-
vegades la por ens cega i no
Va començar a caminar cap
se de blanc, era gel! Un
som capaços i capaces de
a la foscor, sense perdre
fred polar l’envoltava i va
resoldre els conflictes. Hem
cap detall, doncs esperava
començar a tremolar. Les
d’esforçar-nos i patir un poc
ansiosa trobar el primer ou.
dents li cruixien per la gelor,
per aconseguir una futura
i sota els seus peus, una
gratificació que de segur
placa de gel es va formar.
pagarà la pena.
Davant d’ella va aparéixer un ós polar. Estava molt flac
De sobte, una llum davant
i desvalgut i esbramegava de
de la roca la va cegar i va
fam. Al fons, es veia un munt
haver d’apartar la mirada,
de cries de foques a les quals
seguidament un soroll molt
l’ós volia arribar, però el gel
fort la va esglaiar, i quan
davant d’ell anava derretint-
tot va tornar a la calma,
se i no hi havia manera
bocabadada va descobrir que
d’aplegar. Irene va començar
en aquella enorme pedra
a sentir una angoixa horrible
havia aparegut una entrada.
«Pobre ós! Morirà de fam!»
El cor li bategava amb gran
pensava Irene molt afligida,
intensitat, i sigil·losament es
«Per què es derreteix el
va apropar per escodrinyar
gel? Si no hi ha gel no podrà
què hi havia allí dins. Es
arribar al seu menjar!».
tractava d’una gruta de pedra
Mentre es preocupava per
il·luminada per una llum
aquella criatura, no se
tènue. No es veia el final de
n’adonava que ella també
la gruta, el fons era tot fosc.
havia quedat atrapada en un
Dubtava si entrar o tornar
tros de gel que es fonia a un
a casa, però va recordar les
ritme preocupant i, de sobte,
paraules d’Aleta: «Tu eres
al costat d’aquelles foques,
l’elegida» i, decidida, va
va aparéixer la silueta d’un
accedir. En pegar la primera
ou. Ara també era ella la que
petjada en aquella cova, altre
tenia un greu problema.
soroll fort la va sorprendre, i darrere d’ella, l’entrada es va tapar amb una enorme roca. Ja no hi havia pas enrere, sols quedava trobar els ous i intentar eixir d’allí.
S A B I E S Q U E . . .? La deforestació causa la desaparició de boscos
«Pobre koala...» pensava
reconeixia l’olor, olor a
Irene mentre tirava
cremat com quan cremen
endavant, «quasi es queda
el monument faller, però en
sense casa i sense menjar...
aquell cas les flames eren
haguera mort...a l’igual que
més destructores, el bosc
l’ós polar...».
estava cremant-se! Aquell
d’eucaliptus. Tallen els arbres per ampliar els assentaments
198
CAPÍTOL P
jaguar estava en perill! Irene Encara sentia l’olor
intentava fer-li senyes a
dels humans per al comerç,
d’eucaliptus, li recordava
l’animal perquè fugira, però
vivenda, fàbriques, camins...
els xiclets que solia menjar
ell no se n’adonava. Aquella
L’hàbitat dels koales i d’altres
la seua mare, la trobava
situació podia convertir-
animals desapareix.
a faltar, també a la seua
se en tragèdia, i ella havia
família. Intentava agafar
d’intentar fer alguna cosa
Aquella màquina
aire perquè eixa oloreta tan
per solucionar-ho! De sobte,
devastadora havia
fresca i familiar no acabara,
al costat del jaguar va
desaparegut. Els eucaliptus
però de sobte l’olor va
aparéixer el tercer ou. Ara sí
continuaven al seu lloc, però
canviar, era més forta i no
que necessitava urgentment
el koala ja no estava allí. El
era gens agradable. Tancà
acabar amb aquelles flames,
que sí que estava era l’ou
els ulls per a concentrar-se
si no, tot es convertiria en
d’Aleta. Irene va botar d’un
i esbrinar a què feia olor,
cendres.
arbre a l’altre agafant-se de
i quan els va obrir es va
les rames fins que pogué
quedar bocabadada, aquella
estirar el braç i agafar l’ou.
cova s’havia convertit en un
El va abraçar mentre tancava
enorme bosc de l’Amazònia.
els ulls i feia un profund
Era un paisatge espectacular,
sospir, quan els va obrir, tot
arbres enormes i frondosos,
havia tornat a la normalitat,
lianes al voltant dels troncs,
aquell bosc tornava a ser una
gran diversitat de plantes
gruta de pedra.
i flors precioses com les orquídies, i enmig d’allí, descansant, un enorme i preciós jaguar. El seu pelatge groguenc amb les taques obscures, el cap gran i les potes fortes. Observar aquell animal tan de prop era tot un espectacle, però hi havia alguna cosa que no quadrava, eixa olor tan forta no concordava amb aquella meravella de selva. Exaltada va pegar un crit quan va comprovar que el principi d’un incendi il·luminava el fons de l’arboreda. Ara
199
S A B I E S Q U E . . .? Pràcticament, tot el plàstic
“Quina imatge més dolenta
200
CAPÍTOL I
Un sobresalt la va
vore tot el plàstic envoltant
despertar. Sentia el cant dels
aquell món marí!” pensava
ocells. Confusa va mirar al
Irene mentre buscava
seu voltant. Estava a la seua
impacient l’eixida d’aquella
habitació i portava el pijama
creat encara existeix d’alguna
cova que l’havia fet endinsar-
de puntets turquesa. “Què
manera. El consum excessiu
se dins de tants perills
m’ha passat?”. “Ha sigut tot
d’este material fa que hi
causats per les persones.
un somni?”. No sabia què
haja enormes quantitats de plàstic als oceans, inclús al
pensar, tenia una barreja I a la fi, uns metres més
d’emocions que la tenien
Pacífic podem trobar una
endavant Irene veia una
desorientada. “Ho he viscut
illa formada per plàstics.
llum, “serà eixa l’eixida?”
intensament! No pot tractar-
Resulta un gran perill
es preguntava inquieta. Els
se sols d’un somni!”. Se
per als animals, doncs el
nervis s’apoderaren del seu
sentia desil·lusionada, doncs
poden consumir o quedar-
estòmac. “Què faig? Creue o
havia sigut una aventura tan
se enganxats en ell. A més,
serà altre malson?”. “Si ja he
increïble que no volia pensar
el consum de peix fa que el
arribat fins ací, no em queda
que havia estat sols creada
plàstic també acabe en el cos
altra que endinsar-me i vore
per la seua imaginació.
dels éssers humans.
què m’espera a l’altre costat”. Decidida va tirar endavant,
Tot el plàstic havia
la llum era tan forta que
desaparegut. Aquell paisatge
va haver de tancar els ulls.
marí era increïble! Aigua
Caminava a cegues, quan de
clara i neta, éssers marins
sobte, en una de les passes
nadant feliços per tot arreu,
que va pegar, el seu peu no va
i Aleta menjant unes algues
xafar terra, i va començar a
amb molta gana. L’ou
caure com si d’un precipici es
continuava al seu lloc i la
tractara. El seu estómac era
xarxa havia desaparegut.
ple de papallones i de l’esglai,
Irene va nadar ràpidament
cridava, però la veu no li
fins arribar a la roca i, quan
eixia, estava caient al buit,
ja tenia l’ou a les seues mans,
tenia la sensació que havia
com si hagueren obert el tap
arribat el seu final.
d’una aixeta, tota l’aigua va desaparéixer per baix d’ella. Amb ella desaparegueren tots els animals i tot allò que formava els fons marí. Aleta ja no estava present i davant d’ella s’obria, per última vegada, aquella màgica gruta.
Disgustada, va baixar a la
Irene se sentia feliç i
platja. Eren les 8 del matí.
satisfeta per tota la tasca que
Va mirar cap als dos costats
havia realitzat. Gràcies al seu
i es va estranyar en no vore
esforç, aquelles tortuguetes
ningú. La mar estava en
havien pogut tornar a la seua
calma i el Sol començava a
llar, la mar.
vore’s entre els núvols. No estaven ni Pere, ni Batiste,
Per una altra banda estava
ni gent fent gimnàstica o
molt angoixada per pensar
passejant. Va pegar una
en com de terrible era el que
ullada a l’arena i va trobar
els éssers humans havien fet
les marques de les rodes del
i com estava destruint-se el
tractor. Es va apropar per
planeta a passes agegantades.
inspeccionar-les bé i se’n va
Ella era una simple xiqueta,
adonar de què no semblaven
però havia de buscar la
haver sigut xafades per
manera de poder ajudar. «Si
cap roda, sinó com si
fas ús de la teua essència
algú haguera arrossegat
seràs capaç d’aconseguir tot
l’arena...”qui podria haver-
allò que et proposes». Eren
les fet?”. S’iniciaven de la
les paraules que Aleta li
vora de la mar i acabaven
havia dit. Sabia que eixe era
al clot que havia descobert
el secret que estava buscant,
el dia que es va trobar amb
però no aconseguia esbrinar
Aleta. Confusa va aguaitar a
de què es tractava.
aquell clot i no va vore res, sols arena, però de colp i volta, una ebullició sorgia d’allí i començaren a eixir unes tortuguetes d’uns 6 centímetres. Eren tortugues marines nadons i es dirigien cap a l’aigua. Bocabadada i amb la pell eriçada, Irene mirava aquell espectacle. Les va contar... “1, 2, 3, 4...5!”. Quan entraren dins de l’aigua, Irene alçà el cap i mirà cap a l’horitzó. Allí divisà a algú fent-li senyes. Era Aleta que molt feliç i satisfeta es va submergir en aquella mar Mediterrània.
S A B I E S Q U E . . .?
A poc a poc, tenia més
la no potable. De sobte, va
confiança en ella mateixa i
sentir la veu d’una xiqueta
sentia més ganes d’ajudar a
que s’apropava al riu per
aquells animals en perill.
beure. Un esglai li va córrer
Els incendis forestals són habituals en època
204
CAPÍTOL A
pel cos - No begues d’eixa Irene continuava el seu
aigua! Està contaminada!
seca, però molts els han
camí per aquella cova
Si beus d’ahí et moriràs!-
provocat deliberadament, es
esperant ser sorpresa per
aquella noia d’uns 5 anyets,
desforesta il·legalment per
altre somni que semblava
semblava no haver-la sentit
la indústria. Per este motiu,
més un malson. Conforme
i cada vegada estava més
moltes espècies estan en
anava caminant, una corrent
a prop de l’aigua i de colp
perill d’extinció, el jaguar
d’aire calent venia del fons de
i volta, al costat d’aquella
entre ells.
la gruta. Era tan candent que
petita, va aparéixer el quart
no va tardar en començar a
ou, i estava tan a la vora que
suar. De sobte la pedra de
poc li faltava per caure dins.
a ser un dels més bells
terra va començar a desfer-
Eixe ou també moriria si
espectacles de la natura. Les
se i es va transformar en
es posava en contacte amb
flames havien desaparegut, i
arena. Ja no hi havia cap
l’aigua!
el jaguar ja no es trobava allí,
rastre d’humitat, tot estava
però l’ou estava al mateix
sec, aquell espai s’havia
lloc. Va pujar conforme va
convertit en un paisatge de
poder i el va agafar. «Quina
sequera del nord d’Àfrica. Va
preciositat d’animal, el
sentir l’aigua córrer i enmig
jaguar! Era majestuós!».
d’aquell munt d’arena es va
Irene no havia tingut por en
formar un riuet. «Què bé!»
vore’l, sentia la necessitat
va pensar Irene, «dos grapats
d’ajudar-lo, no de fugir d’ell.
d’aigua fresqueta a la cara
Després del que estava
em vindrien de categoria»,
aprenent en aquella gruta,
però en mirar a l’aigua es va
se sentia més identificada
estranyar, estava tan tèrbola
amb els animals que amb les
que no s’atrevia a clavar
persones, cada vegada tenia
les mans dins. Preocupada,
més clar que l’animal més
va passejar per la vora per
perillós era l’ésser humà i
arribar fins els naixement
no estava gens orgullosa de
d’aquell riuet i descobrir així
pertànyer a esta raça tan
què causava eixe color. Va
destructora.
haver de caminar un parell
La selva amazònica tornava
de minuts fins que va sentir aigua corrent. Allà lluny va divisar com uns rajos que abocaven l’aigua al riu. En apropar-se es va espantar, eren aigües residuals de les indústries que estaven contaminant l’aigua i fent-
206
Ximo GascĂłn Corts 02/04/2019
Lara Melis Bononad 12/07/2019
Ferran Pareja MartĂnez 17/07/2019 Emma Mifsud Alberola 16/07/2019
Aria Palomares Altur 11/09/2019
Pau Peris Grau 20/09/2019
Victoria Alario Escrihuela 22/09/2019 Elsa Gonzalez Magraner 22/10/2019
Hugo Beloso Sancho 28/11/2019 Juanqui Grau Palomares 26/12/2019
Paula Palomares DĂaz
Concurs de narrativa
1ª Categoria: 6 a 8 anys Irene Estruch Albacete
3ª Categoria: 12 a 14 anys Carme Paches Serra
2ª Categoria: 9 a 11 anys Aitana Felis Talens
Concurs de targes de nadal
Guanyadora 2a Categoria: de 3 a 5 anys Martina Felis Talens
Guanyadora 4a Categoria: de 9 a 11 anys Daniela Rodrigo Bordes