LlibreFallaPortal2014 by Falla Portal

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA 2014

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

COMENCEM L’EMISSIÓ

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

L’editorial Televisió Fallera Major de Tavernes 2014 Conta’m com va passar Salutació del President Infantil La nòria Fallera Major Infantil 2014 Diari d’Andrea Salutació del President Entre tots Fallera Major 2014 Hi ha una cosa que vull dir-te Regines 2014 Comissió Fallera Comissió Infantil Fallerets i Falleretes Fallers i Falleres La graella fallera Quins temps tan feliços!!! El país dels trobadors

4 7 8 10 20 22 23 26 28 30 32 34 36 38 38 39 40 42 44 53

AL COR DEL PORTAL La màgia de les falles On ets Josep? No sols música Les falles des dels ulls d’una pamplonesa Lletres, lletriues, lletrotes El meu embaràs faller Tanca els ulls

58 60 64 68 73 78 82 85

PORTALERS VIATGERS Canal viatger Tornar a casa Fallers al món Mexicans a falles Valencians a Mèxic Neu per pólvora

90 92 97 102 105 110 114

L’HORA DELS CONCURSOS Passa paraula

118 120

PORTAL NOTÍCIES Regals del destí Les falles, les estimes o no? Raspall a Punt 2 A vore a qui trobem!!! Espanya Directe visita la falla Portal Al meu amic Vicent Val Naix el bebé més gran d’Espanya

124 126 129 132 136 140 144 147

SALVATS PER LES FALLES Alliberats per la televisió El menjador Unes retallades... “de cine”! O no? Vore la tele (o no) en falles A negre #sensesenyal Un país sense televisió Pou

150 152 155 157 161 168 171 178

ELS INFANTILS Coneix les falles El llibre de Pep Premi postals nadalenques La meua cosina Andrea Benvinguts!!! Premi narrativa infantil

180 182 185 197 198 200 202

Donem pas a la publicitat

203

L’EDITORIAL 4

Definim la màgia de la televisió amb la particular característica de presentar irrealitats de diferents gèneres al seu vast i heterogeni auditori. La gent veu en la televisió els anhels perduts o aquells impossibles d’abastar. En les seues frustracions i limitacions socioeconòmiques es reflexa, somia i estima els personatges de les seues sèries o telenovel·les favorites. “Veu el que voldria ser i viu fantasies alienes que les fa pròpies”. “Ho ha dit la televisió” sembla ser una màxima i, és que l’expressió tradueix el pes específic del llenguatge audiovisual, pel qual una imatge val més que mil paraules; malgrat tot, molts també afigen: “no cregues tot el que diu la televisió”, perquè la caixa babaua, no requereix sinó estar passivament assegut front ella. Així s’aconsegueix educar els nostres fills i regir pautes de comportament globalitzades i alienes a les nostres pròpies cultures i costums. En comprensió de continguts la TV exigeix menys que qualsevol altre mitjà massiu, ella pensa per nosaltres i ens dóna continguts sols per digerir amb el mínim esforç. No has de pensar molt, només assentir. Pel que fa a informar, entretenir i educar, cada televisió té la seua manera i, comparar-les entre elles no seria d’allò més

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

adequat, doncs per a gustos els colors i a nivell de televisió més encara. De quina màgia parlen alguns mitjans? D’aquella on abunda la improvisació i les polítiques comercials en detriment de l’educació. Programes de faràndula fins l’avorriment, la mediocritat i els antivalors fan creure a alguns “productors” que estan fent època. Així i tot, sovint és un instrument de transmissió informativa i cultural, una finestra al món que de no ser per ella, seria difícil conèixer aquesta informació i, si a més, afegim que ho és en la teua llengua és converteix en símbol d’identitat i adquireix molta més rellevància. Ens fem ressò de la importància que cal tenir televisions, que ens parlen en la nostra llengua i, de les conseqüències que esdevindran en generacions futures les darreres decisions. És moment de reflexió davant els últims esdeveniments i, de preguntar-nos quin pes li donem a la nostra malaurada i perseguida llengua si ni tan sols té una plataforma audiovisual al món per donar-se a conèixer? L’equip de redacció

PTV 6

PORTAL TELEVISIÓ

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Televisió per Manuel Rivas

A eixa hora arribava la meua vella, tot justet, quan Billy Guffy, el baixet de The Cult, donava aquelles passes de comanxe. Wild heart son! Oh, fill del cor salvatge! Ma mare, alenant, després de fregar les oficines del Fènix Espanyol, es posava les sabatilles, seia al sofà, feia un sospir d’allò més fondo i canviava a la primera cadena. Vinga, gandul, ix al carrer i espavila’t. Però aleshores, en la pantalla va aparèixer la gegantesca mola del Empire State i la meua vella va dir amb tendresa: pobra d’aquella que haja de fregar tot això.

Fallera Major de Tavernes 2014 Empar Mayans i Palomares

Veure’t el somriure quan vas vestida de valenciana, escoltar com parles de la festa fallera, comprovar com vius la intensitat de la festa, això en essència, ser FALLERA. Això ets tu, digna mereixedora d’aquest càrrec. Des de l’estima i l’admiració, et desitgem el millor. Fallera Major de Tavernes de la Valldigna. Falla Portal de Valldigna

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Conta’m com va passar

22 de maig de 2012, assegudes al sofà de les nostres cases, sona el telèfon i és el so més esperat, aquell que dóna començament al nostre somni. Els nostres presidents ens comuniquen la bona notícia, nosaltres, Paula i Marta, serem les màximes representants de Falla Portal de Valldigna per a l’any 2013. Nervis, emoció, accelerats batecs dels nostres cors, ràpidament ens dirigim al casal, açò s’ha de celebrar. Una meravellosa sorpresa, el casal està ple de gent, amics, familiars i la comissió, ningú s’ho ha volgut perdre. Aquest serà un gran any.

Prompte comença el comboi. Malgrat no estar encara proclamades, som les encarregades d’organitzar el sopar de Sant Joan.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Aprofitem que aquest any és en cap de setmana i decidim fer la primera festa eivissenca, els únics requisits d’aquest sopar són vestir de blanc i ganes de passar-ho bé. Un imprevist, hui hi ha partit de l’Eurocopa, Espanya- França, i, com és d’esperar, durant quasi dues hores els nostres homes estan abduïts per la pantalla. Flors blanques, cocktails, foc i la mar són els ingredients, no necessitem més, una nit meravellosa.

Quasi acabant juliol, celebrem la nostra demanà, el sopar on els pregunten als nostres pares si volen que siguem Falleres Majors, encara que ara ja no hi ha marxa enrere. Un “sí” és la seua resposta. El sopar es veu interromput per la pluja, les taules van d’un costat a l’altre del carrer, la gent intenta tapar el menjar per tal que no es banye. Una llàstima, però a nosaltres no ens importa, sols és una xicoteta tempesta d’estiu, prompte pararà. I així és, en cinc minuts, tots al carrer una altra vegada, la gent comença a animar-se, agafem un autobús i cap a Simat, que hui és el concurs de disfresses i no ens volem perdre la revetlla.

S’acosta el fred i ja ha arribat el nostre primer acte oficial, la proclamació. Amb els discursos preparats i engalanades amb els nostres vestits, esperem nervioses que la comissió ens arreplegue. Hui serà un xicotet assaig per al dia de la presentació. El soroll de la dolçaina i el tabalet cada vegada se sent més a prop, ja estan ací. Esperem que la traca ens done permís per eixir de casa, ja està tot fet, sols queda gaudir.

Un cap de setmana intens ens espera, campionats de futbet i sopar de cap d’any anticipat. Enguany hem aconseguit que el nostre equip femení arribe a semifinals, per primera vegada en la història: terceres classificades! Internament, els decidim atorgar el 1r premi al “glamour”, juguen amb els cabells ben fets i, fins i tot, algunes maquillades! El campionat infantil també ens dóna una gran alegria doncs revalidem el títol de campions, a aquests xiquets no hi ha qui els pare.

Des de fa molts anys a la nostra falla celebrem el cap d’any anticipat, igual que una colla d’amics ens reunim al casal per sopar i menjar-nos el raïm, 12 hi ha gent que pensa que dóna mala sort celebrar les coses abans d’hora, però a nosaltres no ens importa. Després de les campanades el cava va que vola.

Durant aquesta setmana no tenim ni un minut lliure, els últims preparatius, mil i un recadets per fer, l’entrevista a la ràdio,... . Les banderoles ja estan penjades als nostres balcons, el moment més esperat s’acosta. El dijous per la nit ja tenim els vestits exposats, tot preparat per a rebre la visita dels nostres amics, familiars, les comissions falleres i la federació de falles. Divendres de vesprada a les nostres cases no cap ningú més, felicitacions, ànims i algun que altre consell, els nervis ja comencen a aparèixer. Ja per la nit i, quan sols quedem els de casa, comença la millor part, un soparet ràpid i algunes copes, alguns seuen dins de la “càmera de la carn” perquè diuen que així es mantindran joves, altres decideixen demanar-nos espardenyes d’anar per casa, ja que no se senten els peus, hi ha gent que insisteix en què no freguem l’escala i un fum d’animalades que fan que l’estona siga d’allò més divertida i que deixem els nervis un poc de costat. I a la fi, les nostres presentacions. Una traca i sona València, tots els fallers a la porta de les nostres cases, engalanades i acompanyades dels vicepresidents desfilem a la cercavila. Després de la presentació de la nostra cort, ja venen a per nosaltres, és hora d’anar darrere de l’escenari. Puja el tro i sentim els nostres noms, el fort aplaudiment de la gent fa que el cor se’t puge a la gola, comencem a saludar. Ens posen la banda que ens acredita com a falleres majors i arriba el moment de dirigir-se al públic. Un munt de sorpreses que ens deixen amb la boca oberta, dos muntatges musicals dignes de llevar-se el barret i un fi de festa espectacular, fan que aquest cap de setmana siga un dels millors de la nostra vida. Gràcies a tots pel que heu fet. PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Les mantes morellanes, la dolçaina i el tabalet, algun que altre dolcet i, fins i tot, alguna llagrimeta. Ha arribat la nit d’albades. Però hui ens hem de gitar prompte, demà ens espera un dia molt llarg.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

“Supercalifragilisticoespialidoso aunque suene extravagante, raro y espantoso, si lo dice con soltura sonará armonioso…”. Mary Poppins és el tema que les encarregades han escollit per a la cavalcada del ninot. Pingüins, home orquestra, escura-xemeneies, Michael i Jane, Senyor i Senyora Banks i Mary Poppins, no falta ningú. Una carrossa espectacular, nosaltres assegudes dalt dels cavallets de fira i comença la cavalcada. Aquest any també aconseguim el premi a la millor comparsa, recompensa a tot l’esforç que hem fet.

“Fallers, falleres, ja estem en falles”, les paraules de la Fallera Major de Tavernes ressonen als nostres oïts. Sí, ja estem a març, el temps passa volant, s’acosta la setmana gran de tots els valencians. La Plaça de l’Ajuntament està de gom a gom, nosaltres dalt de l’escenari signem el pregó que minuts abans ens ha dirigit Raquel a tots els vallers. Per acabar bé el dia, el sopar de germanor, totes les comissions, reunides en un mateix local, sopem i ballem fins ben entrada la matinada.

Aquest cap de setmana serà un escalfament per tot allò que ens espera. El dissabte per la nit, concurs de paelles, concurs que fa molts anys venim celebrant. Cada grup d’amics cuina la seua paella, alguns ja tenen molta experiència, però hi ha altres que és la primera vegada que en fan una i es veuen obligats a demanar ajuda als del costat. Nosaltres junt a Vicent i Ximo, exercim de jurats i ja sabeu els premis com han quedat, a cadascú li agrada el seu... Sona el despertador, les 7 del matí, monyos, maquillatge i vestit, ja estem arranjades. Hui és la matinal de motos 15 i cotxes clàssics. Una volta en un automòbil descapotable pels camins que uneixen Tavernes amb Simat, una experiència inigualable. Avui ens toca dinar “puxero”, un plat que ens agrada a tots i, per la vesprada,l’acte dels fallers d’honor, que ens ofereix l’oportunitat de donar les gràcies a aquelles persones que tant ens estan ajudant durant aquest any.

14 de març, comença la setmana fallera. Aquest és el primer any que totes les comissions de Tavernes reben un premi de Conselleria al llibret, cada vegada que puja alguna falla del poble a arreplegar el seu banderí, se sent un fort guirigall, no podem anar a cap lloc sense donarnos a conèixer! Aprofitem el viatge a València per anar a la mascletà i visitar la Mare de Déu. Quan després d’un llarg dia arribem al casal, una meravellosa sorpresa ens espera, el monument gran ja està al carrer, preparat per ser plantat a l’endemà. 15 de març, dia oficial de la plantà. Quin aire fa, amb un nuc a la gola, ens passem tot el dia mirant com els artistes planten i retoquen els monuments. Després de preguntarho un milió de vegades ens deixen pujar a la grua i a quina mala hora, com d’alt està! Però hui, no tot és falla, uns grans amics firmen els papers del seu casament a l’Ajuntament i això no ens ho podem perdre, els esperem a la porta fins que acaben. Quina cara de sorpresa, ha merescut la pena! 16 de març, primera despertà, paelles, campionat de truc, plantà del monument infantil, cercavila del xampany, revetlla,...no podem demanar més. Podrien ser sempre 16falles. 17 de març, esperem a que vinga el jurat a visitar-nos, realment no importa el premi que ens enduguem, però siguem sincers, els nervis sempre estan presents. Ja de vesprada comença a ploure, els mòbils no paren de sonar, què fem? Comencem a vestir-nos? Passeu a per nosaltres? Paraigües en mà, cap a la plaça anem, l’aigua no ens atura. 18 de març, encara amb la ressaca dels premis al cos, sona el despertador, les cames ja pesen i el cansament comença a notar-se. Però amb un somriure dibuixat a la cara ens alcem, hui és un dia molt especial, l’ofrena de flors. La sensació d’entrar a la plaça, sentint l’aplaudiment de tots els fallers i amb la Verge dels Desamparats al fons és indescriptible. Junt amb els nostres presidents li fem entrega del ram de flors i alguna llàgrima comença a recórrer les nostres galtes. 19 de març, el dia que ninguna Fallera Major vol que arribe. Missa en honor a Sant Josep, mascletada, dinar de gal·la, entrega de recompenses, cercavila i el berenar dels presidents, un fum d’actes que fan que el dia passe volant. En un obrir i tancar d’ulls, estem altra vegada al casal, mirant com preparen els monuments per a ser cremats. Focs d’artifici, flames, aigua i fotos, moltes fotos. Els monuments queden convertits en cendra. Tristesa? Sols un poc. Alegria? Immensa, aquestes han sigut les millors falles de la nostra vida!! PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Estem a meitat de juliol, la gent ens pregunta: però certament, us abelleix vestir-vos hui? Doncs sí, càrrega a gust, no pesa. Un granissat de llima i un bon ventall tot ho arregla. Aquesta és una cercavila d’allò més divertida, botem, ballem, riguem i, per acabar, sopar al cinema de la mar i un fi de festa.

Han sigut infinitat d’actes i moments els que hem viscut en un any i en tots ells hem estat acompanyades dels nostres presidents, Vicent i Ximo, uns 18 presidents meravellosos, que ens han tractat com unes reines. Moltes gràcies als dos.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

També ens agradaria aprofitar aquest espai per agrair a les regines i acompanyants, a les nostres famílies, a la comissió i a tots els fallers de la Falla Portal de Valldigna, tot el recolzament que ens han demostrat. Gràcies a tots i cadascun de vosaltres el nostre somni ha sigut molt millor del que imaginàvem. Per sempre 2013, Paula i Marta

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL 20

Comença un nou any faller i he de dir-vos que estic ben orgullós de representar la meua estimada Falla Portal com a President Infantil. Per això, vull convidar a tots els xiquets de Tavernes a compartir amb nosaltres aquesta festa tan gran. Als fallers, siguen de la falla que siguen, dir-los que ací tenen sa casa. I als no fallers, que s’animen, que és molt fàcil contagiar-se de l’esperit faller si passen pel carrer Major durant eixos dies del mes de març. Jo estaré allí, al casal, a tota hora, per a donar-los la benvinguda a tots els xiquets que s’apropen per a jugar, tirar coets, veure el monument, gaudir plenament, i fer, gràcies a eixos dies, un any especial. Us espere, Andreu Pons i Selfa.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Andreu Pons i Selfa

La nòria

Tot va començar un dia de falles que estàvem a ca la meua àvia, i ma tia i el meu germà van començar a vestir-se de valencians. Jo també volia anar com ells però, ma mare pensava que jo no era massa conscient de la situació i no m’havia fet vestit de valencià. Però quan em van veure com els mirava i vaig dir: Ara jo! I el meu vestit? Ma tia, que ja havia predit el que passaria, perquè ens semblem un poquet, va dir: “I ara, què fem?” I la mare, que té remei per a tot, com totes les mares, em va posar els pantalons vaquers a “l’estil torrentí”, unes espardenyetes d’espart, heretades a saber de qui que estaven per casa, un mocadoret de quadrets de tota la vida al cap i un jupetí, que devia haver estrenat el dia Pasqua (i que eixe dia no vaig voler posar-me perquè era “el de faller”). I ala, cap a l’ofrena més satisfet que el món! I any darrere any, no he parat de vestir-me i participar en tot perquè he fet bons amics i amigues amb els quals compartisc aquest sentiment que no sé explicar encara molt bé.

Al 2012 vaig ser l’acompanyant de Victoria, i eixe any ma mare solia fer-me una cresteta al pèl, crec que no cal dir el perquè.

A l’any 2010, Paula va voler ser Regina, i volia que l’acompanyara “el que l’acompanyava sempre” i eixe, resulta que era jo! Així que amb molta estima li dic que la considere “la culpable” de que jo ara siga president.

Així és que, Gemma, Javi, Regines i acompanyants majors, esteu preparats?

Al 2011, el meu germà Marc va ser President i jo vaig acompanyar una altra Regina, Júlia, amb qui vaig xarrar pels colzes.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Aquest mateix any se’m va amuntonar la feina i com a Vicepresident vaig acompanyar Neus al final del seu regnat, que és la més rosseta i més punxeta. I de nou a l’any 2013 ja com a President vaig acompanyar Paula, qui m’ha donat la tranquil·litat per la seua experiència com a Fallera Major Infantil, i és que a sa casa d’això en saben un poc. Aquest 2014, acompanyaré Andrea, fallereta de cap a peus. Sap algú a qui li sembla? Crec que no cal dir res més, veritat? Amb ella compartiré la il·lusió de l’any faller que comencem. De segur, que ens ho passarem molt bé perquè tenim unes regines molt falleres i uns acompanyants “DE BANDERA”.

Andreu

Fallera Major Infantil Andrea Carbó i Grau Floreta de maig vares ser d’ulls grans i careta rodona, graciosa a més no poder i princesa sense corona.

Simpàtica, estudiosa i gimnasta, entusiasta, extravertida i fallera Major Infantil, que ho diu l’acta i de la Portal que és la primera. Només onze anys han passat perquè regne la nostra princesa, que des del seu tro ben ornat mostrarà la seua bellesa. Quin orgull sentim tots a casa en veure la teua alegria, essència de falles apresa bons sentiments i valenciania. Ara gaudeix el que pugues, No deixes res de costat. De cor vull desitjar-te que… Rigues de felicitat Enhorabona, reineta Andrea, el somni s’ha fet realitat! FMI 2014

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Diari d’Andrea

10 de maig de 2002, a les 12:15h començares a formar part de la família, no teníem clar quin nom posar-te fins que el teu cosí, que era el rei de la casa, em va dir: - Tia, a mi m’agrada Andrea. Com no, t’hem criat seguint els nostres costums, entre ells, l’estima a les falles i també al València CF, a més de molts altres. Així que, fidel a aquests costums, has anat creixent i fent-se gran. Però com és ben sabut cada persona és diferent i tria les seues aficions que no han de ser precisament les mateixes que les dels pares i tu, ho tenies ben clar: Falla Portal, estudis i, com no, Gimnàstica Rítmica, esport en el qual eres brillant. Si entre les teues aficions et donàrem a triar, de segur que dos quedarien empatades: la Gimnàstica i la Falla. En la Gimnàstica queda patent l’esforç diari que fas, ja que enguany ha estat un any ple de triomfs, però ben merescuts i guanyats perquè el sacrifici que fas per arribar al més alt és digne d’admirar. Aquest any, per les circumstàncies, t’hauràs de dedicar un poc més a la Falla Portal que és com una segona família per a tu. Fent memòria recorde que a l’any 2003 va tindre lloc la teua primera presentació i, en tan sols 1 any ja portaves el pentinant faller i, des d’eixe any no has faltat mai a cap presentació, la passarel·la l’has creuada sempre ben acompanyada, pare, cosins, amics i familiars però enguany estic ben segura que quan la creues en el teu somriure es podrà veure reflexades la teua il·lusió i l’alegria de ser nostra Fallera Major Infantil. Trajectòria fallera no te’n falta, amb tan sols 7 anys fores Regina de la Festa i encara que eres ben menuda d’edat no et perderes cap acte faller, el 2010 fereu una bona pinya Paula, Andreu, Vicent i tu i, aquest any tornareu a estar junts compartint el teu regnat. Has estat també Cort d’honor de la Fallera Major de Tavernes 2012, sempre gaudint de tot acte faller, encara que de vegades el cansament està present però en tu mai es feia evident. Disfresses, playbacks, cercaviles, divendres de jocs al casal, presentacions... en tot t’agrada participar i, és els refranys són ben certs ¡NO HO FURTES HO HERETES! L’any 2007 nasqué Carme i, com és normal vol seguir les teues petjades, de vegades sou tan iguals i a la vegada tan diferents,

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

enguany com diu ella “serà la teua acompanyant”. Com d’il·lusionada està, no perd cap detall, de segur que disfrutarà d’estar al teu costat, has de tenir paciència amb ella perquè encara és menuda i vol ser també un poc protagonista, cosa normal, perquè tot el que tu fas és un poc el seu guió per seguir-lo d’ací uns anys… La teua il·lusió de ser Fallera Major Infantil, volies compartir-la amb els teus familiars, però de vegades el destí ens fa allunyarnos de les persones volgudes, mai Mèxic ha estat tan prop de Tavernes i, encara que no compartiran aquest any amb tu, es ben segur que des de Monterey estaran fent-te costat l’oncle Emilio, la tia Arantxa, Carla, Paula i, com no, Marc. Però no estaràs sola en aquest, el teu somni, d’ell també formaran part Júlia com a Regina de l’Art i Adrian com a acompanyant de Regina, avis, oncles i ties, cosins, neboda, i la resta de la família gaudirem del 2014 al teu costat. Enguany has arribat al més alt que una xiqueta pot desitjar i és ser la Fallera Major de la seua falla, la que t’ha vist créixer i ser feliç, 2014 és sense cap dubte el teu any i, com no, junt a Paula també el compartiràs, com quan foreu Regines, Cort d’Honor i, al 2014 de les seues mans la Banda de Fallera Major rebràs, sempre juntes i, tant distintes però alguna cosa teniu en comú que us uneix i fa gran la vostra amistat i això és ser Falleres de la Falla Portal. Aquest somni ha esta rondant-te pel cap molts anys, i sempre l’has compartit amb una persona a la qual vols molt en la Falla, la nostra Gemmeta com carinyosament li diguem… Recorde com li demanares a Javi (el seu marit) si deixava ser a Gemma en el 2014 la teua Fallera Major i el consell que ell et va donar va ser que una bona guardiola hauríem de fer. Així que al dia següent te la comprares posant en ella FMI 2014. Enguany eixa guardiola s’ha obert, la qual cosa significa que a la fi el somni és realitat, així que Andrea gaudeix de cada moment, no perdes ni un minut perquè cada segon és important i de segur que junt a Gemma, Javi i Andreu tindreu un any de somni fet realitat. Felicitats Andrea, que nosaltres al teu costat estarem per gaudir del teu any. Molts besets nostres. Noe, Sauro, i Carme.

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT Estimats amics,

és per a mi un honor poder dirigir-me per primera vegada a tots vosaltres com a President de la nostra falla. En aquest sentit, vull fer referència a la comissió per haver dipositat en mi total confiança i aprofite per donarlos les gràcies per la tasca que estan fent, la qual exigeix un gran esforç i una gran dedicació. No volia deixar passar l’oportunitat de continuar amb la tradició fallera de la meua família, plena de Presidents i Falleres Majors. A més, aquest any serà especial perquè compartiré aquesta experiència amb Gemma, a qui ja vaig acompanyar quan fou Regina i amb qui vaig coincidir en part del seu regnat com a Fallera Major Infantil. Sé que junt a Andreu, Andrea, les Regines i els acompanyants majors i infantils passarem un any inoblidable. Exercir com a president és un repte que afronte amb molta il·lusió i sé que no serà fàcil. La complicació es fa més gran si tenim en compte que treballe a Catalunya, però estic convençut que amb la meua dedicació i estima, junt amb la col·laboració de tots, aquesta tasca serà molt més senzilla. Estem vivint uns temps molt difícils, per això cal buscar distraccions que ens ajuden a oblidar-nos momentàniament de la crisi que patim. Acudir a la falla pot ser una d’elles. D’aquesta manera anime tothom a estar present en totes les activitats que fem al llarg de l’any perquè quants més fallers som: més festa fem, més ens divertim i més ens oblidem dels problemes que ens envolten. Ja sols em queda acomiadar-me de tots vosaltres, convidant-vos a participar en totes les activitats que es realitzen durant la setmana fallera i desitjant-vos que la gaudiu al màxim. El vostre president, Javi Talens i Artigues.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Javi Talens i Artigues

Entre tots

Des de ben menut Javi ha estat arrelat al món faller, doncs va nàixer al carrer on es va plantar la seua falla i és el benjamí d’una gran família fallera. Amb sols quatre anys, Javi ja va viure amb intensitat la festa fallera, doncs la seua germana Mariam fou proclamada Fallera Major Infantil i hi va acudir a tots els actes i cercaviles acompanyant-la junt amb el president infantil. Moltes anècdotes podríem contar d’aquell any, com quan li pujà la banda per la passarel·la junt amb el seu germà Jose que, encanats de la risa, anaven contagiant tot el públic al seu pas, o com es va passar tota la presentació arrancant les flors de les falleretes i tirant-les al públic. Uns anys després tornaria a viure de ben prop les falles amb son pare de president i, més endavant amb el seu germà com a president infantil. Tal vegada això l’impulsà a decidir que havia arribat el seu moment. Els seus pares intentaren fer-li entendre que allò suposaria renunciar a part de la seua gran passió, el futbol, però no obstant això, es convertí en el President Infantil de la Falla Portal l’any 1996. Primer coincidí amb Gemma Altur, Fallera Major del 2014, com a fallera infantil eixint i després, Javi compartí amb Jaume, Mariola, (Fallera Major) i Laura, (Fallera Major Infantil) un any del qual avui encara guarda molt bons records. Van obtenir el primer premi en el monument, que el formava un circ molt bonic, i fou el primer any en què la falla guanyava un premi de la Conselleria pel llibret a València. Una de les activitats que més li agraden i on sempre ha participat són els playbacks. Amb cinc anyets va debutar amb la famosa cançó del grup Europe “The Final Countdown” com a bateria. Va estar molt graciós perquè no calia ni que haguera assajat ja que es passava la cançó colpejant l’instrument sense canviar de plat en tota l’estona. A poc a poc, va anar progressant i va eixir com a guitarrista d’Olé Olé als playbacks del casal, de Nanet al conte de Blancaneu i, fins i tot, de Jonh Travolta en Grease. Després, quan va pujar a la comissió major va seguir participant i ha eixit en un grapat

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

de muntatges com Los Miserables, Matrix, Moulin Rouge, Nine, Mamma Mia... Els anys d’estudi a València van fer que que estiguera un poc més separat de la falla fins que al 2008 tornava a tenir un comboi en casa: la seua germana Pilar era Fallera Major amb el seu cunyat Juanjo. Així que, junt amb al seu germà Jose, decidiren ser acompanyants de regina per estar al seu costat. De nou compartí l’experiència amb Gemma qui fou Regina del Foc. Va ser un any molt intens perquè tant Pilar com les seues regines estaven molt integrades a la falla, formaven part de la comissió i arrossegaven molta gent jove. Gaudiren al màxim de cada acte i inventaren, inclús, una cercavila nova, la del cava, que ha passat a ser ja una tradició en la falla. Una vegada acabada la carrera d’Enginyer Tècnic Industrial, Javi s’apuntà a la borsa de Catalunya i, des d’aleshores, no va parar de treballar allí. Això va suposar que no poguera gaudir plenament de la festa fallera. Al començament de cada curs, el primer que feia era mirar el calendari laboral per tal de veure quins dies eren festius a falles. Amb l’arribada del primer dels seus nebots aquell any també li va pesar més si cap perdre’s la presentació infantil i, com la família no ha parat de créixer, des d’aquell dia va fer l’esforç per veure Aitana, Xavi i Migue de desfilar per la passarel·la, i tot seguit, sense poder-se quedar a veure els playbacks, emprendre un llarg viatge cap a Catalunya . Al 2012 tornà a passar un any molt intens participant en tots els actes, sorpreses i combois, doncs ara era la seua germana Mariam la qui, junt amb el seu cunyat, fou nomenada Fallera Major. Tal vegada el fet de tornar a endinsar-se en aquest món de tan a prop va fer que un any després, malgrat que la seua situació laboral era la mateixa, decidira pegar un pas endavant i presentar-se com a President de la Falla Portal. La seua figura no seria la d’un membre que dirigeix la falla, sinó com a part de la Junta Gestora que és l’òrgan que regeix la nostra entitat, així com a màxim acompanyant de la Fallera Major en tots els actes.

Altrament, li preocupava no poder assistir a les reunions que se celebraven els dimarts, però gràcies a les noves tecnologies va poder estar assabentat de tot el que es tractava en elles i participar-hi. Però avui està ben content d’haver pres aquella decisió i molt agraït amb una comissió que ha sabut entendre la seua situació i l’ha recolzat des del primer dia. Va començar la seua presidència amb Marta, Fallera Major eixint, a qui coneixia des de feia molts anys per pertànyer al mateix grup de playbacks. I, casualitats de la vida, ha tornat a coincidir en aquest exercici 2014, per tercera vegada, amb Gemma amb qui comparteix des de sempre una gran amistat. Va ser per a nosaltres, la seua família, una gran sorpresa que es presentara per aquest càrrec, perquè mai hi havia manifestat la seua intenció. Tant els seus pares, germans, cunyats i també nebots hem estat des del primer moment al seu costat, animant-lo i participant en tot, com sempre hem fet i ell ha fet sempre. Javi, volem dir-te que ens ompli de satisfacció veure’t com a president i que seguisques així fent història en la nostra benvolguda falla. Enhorabona Javi.

Fallera Major Gemma Altur i Alonso Quan nasqueres un faller aquestes paraules et va dedicar...

I per a tu, Gemma, la més novelleta de les nostres falleres.

Com un estel de gràcia i llum en l’albor de la primavera, vas nàixer sent ja fallera d’aquesta festa que és foc i fum. 32

I continues d’esta manera la nostra tradició i el costum, i portes de la flor el perfum en la teua careta lluïdera. En els braços dels teus pares Pep i Remei, començares per sentir del Casal, devoció. Recollint d’ells, com a natural, l’amor per la Falla Portal, el seu entusiasme i il·lusió. I així continues any rere any, vivint el món faller amb estima i dedicació. Fent que cada moment viscut amb tu siga inoblidable i ple d’amor. Trenta primaveres t’han vist desfilar per complir el teu somni tan anhelat. Enhorabona tata.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Hi ha una cosa que vull dir-te

Hola tata! Espere que, amb aquestes paraules, la teua ment transporte els records pel camí que t’ha vist créixer, somiar, riure, plorar; el camí del món faller: la teua vida a la Falla Portal. Tota una història meravellosa, plena de records, sentiments, bons moments, amistats; una història que s’ha convertit en una manera de viure i créixer junt a la teua família. Com no podia ser d’altra manera, la teua primera setmana de vida fallera va ser única i d’una privilegiada. Qui pot dir que ha passat unes falles al ventre de la seua mare sense perdre cap acte faller? Tots esperant que naixeres i, entre xarangues, cercaviles i despertades, et vas allargar fins el 27 d’abril. En tan sols uns mesos de vida, el pare va ser qui, als seus braços, t’acostà perquè t’imposaren la primera banda de la Cort d’Honor. I la mare no podia perdre detall. Ella et mirava, i admirava i, així com marcava la tradició que tan arrelada estava a la nostra família, sabia que ja tenia un futur a la comissió. A les cercaviles, al braç de la mare havies d’ anar. Segons diuen, no paraves ni un moment; sols volies ballar i jugar. Van passar tan sols tres anys perquè la família ja fos completa. A les dues ens faltaven hores al dia per jugar i gaudir de la setmana fallera. Les festes josefines han segut una filosofia de vida a la nostra família. Cada acte ha marcat un punt on hem compartit l’estima pel sentiment que mou el món faller: il·lusió, constància, treball i molt d’amor per les falles. En la vida tot té el seu moment i a tu, tard o prompte, t’havia d’arribar, i tots ho sabíem. Des de ben menuda has representat la teua benvolguda comissió des de Regina fins al càrrec més alt: Fallera Major. No hi ha millor sensació que poder compartir amb tu aquesta festa fallera, any rere any gaudint de cada moment i acte amb il·lusió i estima.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Aquest escrit no tindria massa sentit si no parlàrem de Javi. Ja que ell és qui comparteix el dia a dia amb tu. Sabem que sempre està i estarà al teu costat per recolzar-te i acompanyar-te en cada acte. Ell t’ha animat des del primer dia a complir el teu somni, i un somni mai acaba quan el comparteixes, perquè els somnis estan fets per compartirlos i amb qui millor que amb nosaltres i el teu marit. De segur, que aquest somni tampoc tindria el seu sentit sense les tres perletes que t’acompanyaran en tot moment. Aquest any serà per recordar-lo sempre! Sols desitjar-te un meravellós 2014. Que no deixes mai de somriure i de viure les falles com les vius tu. Ara sí, tata, FALLERA MAJOR DE LA NOSTRA FALLA!!! La més sincera enhorabona dels teus pares i de la teua germana.

regines infantils 2014

Regina de l’art

Regina de la poesia

Regina del foc

Regina de la festa

Júlia Felis i Grau

Marta Pérez i Arlandis

Olga Bosch i Peyró

Júlia Xing Talens i Sala

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Regina de l’art

Laura Muñoz i Alberola

Regina de la poesia

Regina del foc

Regina de la festa

Sandra Company i Enríquez

Neus Ortiz i Vercher

Ester Muñoz i Corts

regines 2014

Comissió Fallera

PRESIDENT: JAVI TALENS ARTIGUES VICEPRESIDENT: XIMO PERIS SALA JUNTA GESTORA: JOSÉ PEIRÓ CLIMENT, JUAN JOSÉ FELIS GRAU, Mª JOSÉ GRAU PONS, XIMO PERIS SALA, NOELIA GRAU PONS I ANTONIO JAVIER ALTUR SECRETÀRIA: GEMA FELIS GRAU COMPTABILITAT: INMA MARCO CASTELLÓ TRESORER: JUAN BTA ESPÍ ESCRIHUELA QUOTES: SYLVIE ANDRÉS GARCÍA CENS I RECOMPENSES: NOELIA GRAU PONS DELEGADES INFANTILS: MARIAM TALENS ARTIGUES I Mª CARMEN SERRA PRESENTACIÓ: JOSÉ PEIRÓ, GEMA FELIS, JOSÉ TARCONS, ANDRÉS SOLANES, ENCAR MIFSUD I EMILIO GRAU LOTERIA ORDINÀRIA: ENRIQUE GIMENO LOTERIA DE NADAL I REIS: MARTA GRAU I LIDIA ANDRÉS LLIBRET FALLES: IMMA BONONAD, MAITE GRAU, SYLVIE ANDRÉS, Mª JOSÉ GRAU, NOELIA GRAU, GEMMA ALTUR I SÍLVIA BORRÀS PROCLAMACIÓ: NEUS ORTIZ I ESTHER MAGRANER FALLERS D’HONOR: TRINI MERINO I Mª CARMEN SERRA TEATRE: ENRIQUE SANCHO PLAYBACKS MAJORS: LORENA CHOLVI, VIRGINIA ALTUR, DEBBIE GÓMEZ, BEATRIZ PALOMARES, AMPARO ALBACETE, PILAR TALENS I CRISTINA TARÍN CAVALCADA NINOT: MARTA GRAU, CARLA FERRANDO, NEUS ORTIZ I GEMMA ALTUR PLAYBACKS INFANTILS: LARA SIFRES, LUCIA DIAZ MONUMENTS FALLERS: JOSÉ TARCONS, ENRIQUE COMPANY I XIMO PERIS SALA DELEGAT DE PAELLES: JAVI PACHÉS CASAL I BAR: DANI SALA I PACO FELIS REPRESENTANTS FDF JLF: CARMEN LLINARES, ENCAR MIFSUD, NOELIA GRAU I XIMO FELIS MANTENIMENT: SALVADOR CARBÓ I LUÍS MAGRANER DELEGADES DE FESTES: NÚRIA BLASCO I PEPI BARBER PIROTÈCNIA: PEPE ALTUR I JUAN JOSÉ FELIS GRUP DE SUPORT: JUAN MAFÉ, JOSÉ FONSECA, ÀLEX TARÍN, ARTURO ALARIO, PEPE TALENS, EMILIO PONS, JOSÉ PEIRÓ, JUAN SERRA, XIMO ESTRUCH I SALVADOR SERRA

Comissió Infantil PRESIDENT: ANDREU PONS I SELFA VICEPRESIDENT 1r: VICENT BLASCO I ESCRIHUELA. VICEPRESIDENT 2n: VICENT ENGUIX I ALBEROLA VICEPRESIDENT 3r: GERARD FONSECA I GRAU VICEPRESIDENT 4t: LLUÍS MAGRANER I MIFSUD VICEPRESIDENT 5é: JOSE FONSECA I SALA VICEPRESIDENT 6é: JOSEP LLUÍS PEIRÓ I CUÑAT SECRETÀRIES: JORDINA GASCON I BORRÀS, ALEJANDRA PONS I BARBER I IRINA PONS I BRITO VICESECRETÀRIES: VERA SANSALONI I TORMOS, CARLA PALOMARES I SOLANES I CARME PACHÉS I SERRA TRESORERES: NEUS PACHÉS I SERRA, VICTÒRIA MÍNGUEZ I MAGRANER I CARLA GRAU I PONS VICETRESORERES: PAULA SOLANES I ANDRÉS, NEUS MERÍ I ROIG I JÚLIA XING TALENS I SALA DELEGADES DE PLAYBACKS: JÚLIA FELIS I GRAU, CARME CARBÓ I GRAU I PAULA GRAU I PONS DELEGAT CASAL – BAR: DAVID BOSCH I ESCRIVÀ, FERRAN PONS I BARBER, GUILLEM SOLANES I ANDRÉS, BATISTE GARCIA I GRAU I VICENT SANSALONI I TORMOS DELEGADES DISFRESSA: ANDREA CARBÓ I GRAU, ALÍCIA ESPÍ I MERINO I ADRIANA GONZÁLEZ I BLASCO DELEGATS DE JOCS: GAL·LA BLASCO I ESCRIHUELA, AITANA FELIS I GRAU, BORJA GONZÁLEZ I BLASCO, XAVI FONSECA I GRAU I ARNAU GASCON I BORRÀS GRUP DE SUPORT: IRENE ESTRUCH I ALEXANDRE, SALVA FONSECA I SIFRES I MERCÈ MERÍ I ROIG

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Fallerets i falleretes JESUS AGUIRRE MARGALEJO · MIREIA ALARIO TARÍN · AINARA ALBA LÓPEZ · MAR ALBEROLA BRINES · RAFA ALBEROLA BRINES · ANNA ALONSO CISCAR · VALERIA ALTUR MATEOS-APARICIO · JOSEP ALTUR PONS · ARIADNA ALTUR SOTOCA · HUGO ALTUR SOTOCA · NADIA ANDRÉS PALOP · VALERIA ANDRÉS PALOP · ALBA APARISI TARIN · ÓSCAR APARISI TARIN · MARIA ARMENGOL SAIZ · BELÉN ARMENGOL SAIZ · CELIA AUSINA GARCIA · RAQUEL BARBER DONET · JOAN BELLVER CASTRO · CANDELA BERNABEU SELFA · VICENT BLASCO ESCRIHUELA · GAL·LA BLASCO ESCRIHUELA · IVAN BONONAD ESCRIHUELA · CARLA BONONAD FERRER · JAUME BONONAD FERRER · NAROA BONONAD TORRES · CLAUDIA BOSCÁ PARDO · ONA BOSCH BONONAD · PAU BOSCH BONONAD · DAVID BOSCH ESCRIVA · ANDREU BOSCH PEYRO · OLGA BOSCH PEYRO · MANEL BOSCH RIVERA · ANA BOSCH RIVERA · TONI BRINES PELLICER · ALEX BRINES PELLICER · THALIA BRITO PAREJA · GUILLEM CAMARENA SAIZ · ANTHAR CAMPOS PEIRÓ · ANA CANTUS VERCHER · ANDREA CARBÓ GRAU · CARME CARBÓ GRAU · VICENT CARBÓ GREGORI · LAIA CARRASCOSA CAMPOS · MERITXELL CARRASCOSA CAMPOS · SARA CATALÁ ARLANDIS · FERNANDO CID ESCRIHUELA · JÚLIA CLIMENT TARCONS · ROSER CLIMENT TARCONS · JULIA CREMADES CORTS · ENEKO DIAGO CANO · IGONE DIAGO CANO · VICENT ENGUIX ALBEROLA · MAR ENGUIX ARLANDIS · EIDER ESCRIHUELA ESCRIHUELA · VERA ESCRIHUELA ESCRIHUELA · ALICIA ESPI MERINO · IRENE ESTRUCH ALBACETE · IRENE ESTRUCH ALEXANDRE · PATRICIA FELIS BRINES · MARC FELIS CANDELA · ALEXANDRA FELIS CANDELA · JÚLIA FELIS GRAU · AITANA FELIS TALENS · MARTINA FELIS TALENS · ALBA FERNÁNDEZ BOLINCHES · JOAN FERNANDEZ ESCRIVA · MARIA FERNÁNDEZ ESCRIVÁ · ALBERT FERRANDO HERNANDEZ · TANIA FONS SALA · ANA FONS SALA · GUILLEM FONS VERCHER · IRIS FONS VERCHER · SALVADOR FONSECA ESCRIHUELA · PAULA FONSECA ESCRIHUELA · GERARD FONSECA GRAU · XAVIER FONSECA GRAU · JOSE FONSECA SALA · ANNA FONSECA SIFRES · SALVADOR FONSECA SIFRES · AITANA FRANCO PARDO · DANIELA FRANCO PARDO · MIQUEL GARCÍA ESCRIHUELA · BATISTE GARCIA GRAU · LLUIS GARCIA GRAU · VICENT GASCON ALMIÑANA · JORDINA GASCON BORRAS · ARNAU GASCON BORRAS · ONA GAVILAN MANCLÚS · DIEGO GIMENO LOPEZ · AITANA GIMENO LOPEZ · MARC GOMEZ SABATE · ALBA GOMIS MARGALEJO · NEUS GOMIS MARGALEJO · ADRIANA GONZALEZ BLASCO · BORJA GONZALEZ BLASCO· MARTINA GONZALEZ TARCONS · GOYA GRAU BOSCH · MARIA GRAU PARDO · CARLA GRAU PONS · PAULA GRAU PONS · MARC GRAU PONS · IKER GRAU VERCHER · NEUS GUIJARRO MARTÍ · ANDREA HERNANDEZ ESCRIHUELA · ANDREU JIMÉNEZ ESCRIVÁ · ALBA LLACER PARDO · AINARA MAFE MIFSUD · LLUIS MAGRANER MIFSUD · ADRIÀ MARTÍ MAFÉ · MARC MARTI MAFE · NEUS MERI ROIG · MERCÉ MERI ROIG · HUGO MIFSUD ESCRIHUELA · PAOLA MIFSUD ESCRIHUELA · CARLA MIFSUD HIDALGO · CARLOS MINGUEZ MAGRANER · VICTORIA MINGUEZ MAGRANER · MIQUEL MIÑANA COLOMER · ZULEMA MIÑANA GRAU · ANTONIO JOSÉ MIÑANA GRAU · PAULA OLTRA CALVO · AITANA ORTIZ ARMENGOL · JOSEP ORTIZ ARMENGOL · ALBERT PACHECO ORTIZ · NEUS PACHES SERRA · CARME PACHES SERRA · PAULA PALOMARES DIAZ · LLUM PALOMARES DÍAZ · CARLA PALOMARES SOLANES · BORJA PAREJA MARTINEZ · JOSEP LLUIS PEIRO CUÑAT · JULIA PEIRO DONATO · JAVIER PELEGRI PALOMARES · ALEX PELEGRÍ PALOMARES · MARTA PEREZ ARLANDIS · NIA JUDIT PÉREZ-CHIRINOS PALOMARES · ELENA PEYRO MORELL · ALEJANDRA PONS BARBER · FERRAN PONS BARBER · IRINA PONS BRITO · VALERIA PONS PONS · ANDREU PONS SELFA · JOAQUIM RIPOLL GINER · ALEXIA RIPOLL PÉREZ · NEREA RIVERA ESTRUCH · DANIELA RODRIGO BORDES · LEO RODRIGO BORDES · JORGE RODRÍGUEZ PONS · PABLO RODRÍGUEZ PONS · SHEILA ROMERO CHAVELI · YASMINA ROMERO CHAVELI · LEONIDAS RUANO BOSCH · GUILLEM SALA ALFONSO · ANDREU SALA CHOFRE · LAIA SAN FRANCISCO CLEMENTE · PAU SAN FRANCISCO CLEMENTE · EVA SANCHIS SIFRES · VERA SANSALONI TORMOS · VICENTE SANSALONI TORMOS · ANDREA SERRA ALBEROLA · CARLA SERRA ALBEROLA · BATISTE SERRA RENTERO · IKER SERRA RENTERO · PAULA SOLANES ANDRES · GUILLEM SOLANES ANDRES · MIREIA TALENS ALTUR · ANNA TALENS MAFÉ · XAVI TALENS MARTINEZ · ARNAU TALENS MAYANS · JÚLIA XING TALENS SALA · FERRAN TALENS SAN MARTÍN · PAU TARIN SIFRES · DALINA TORRES VERCHER · MIGUE VERCHER TALENS

Fallers i falleres

ARTURO ALARIO VIDAL, AMPARO ALBACETE CREMADES, NATALIA ALBEROLA ESTRUCH, ANNA ALBEROLA FONS, CHELO ALBEROLA GARCIA, Mª ANGELES ALBEROLA GONZALEZ, RAFAEL ALBEROLA SOLER, ROSA MARIA ALEMANY SALES, Mª DESAMPARADOS ALFONSO GARCÍA, VICENT ALMIÑANA MAGRANER, Mª JOSE ALMIÑANA PALOMARES, LAURA ALMIÑANA PALOMARES, IVAN ALMIÑANA SANSALONI, REME ALONSO MARTINEZ, ISABEL ALTUR ALONSO, GEMMA ALTUR ALONSO, JOSE ALTUR GRAU, VIRGINIA ALTUR SANCHEZ, ANTONIO JAVIER ALTUR SANCHEZ, SERGIO ALTUR SANCHEZ, ANTONIO ALTUR VERCHER, LIDIA ANDRES GARCIA, SYLVIE ANDRES GARCIA, FRAN ANGUITA ESCRIHUELA, JONATHAN ARCOS FERNANDEZ, EMILIO ARLANDIS ESTRUCH, Mª JOSE ARLANDIS GALERA, JOSE FRANCISCO ARMENGOL SALA, Mª AMPARO ARTIGUES TALENS, JOSE FRANCISCO AUSINA ARENAS, Mª PILAR AUSINA GARCIA, ALEJANDRO BARBER PONS, PEPA BARBER PONS, MILA BARRES FABADO, JUAN BEL·LAN GINER, ENRIQUE BELLVER GRAU, NURIA BLASCO MAGRANER, SALVADOR BLASCO MAGRANER, MARINA BLASCO PEIRO, MARIA BLASCO PERIS, Mª ISABEL BOLINCHES MARTINEZ, GEMA BONONAD CLIMENT, JOSE EMILIO BONONAD CLIMENT, JAVIER BONONAD CRESPO, JORGE BONONAD FERRERES, AITANA BONONAD MANCLÚS, IMMA BONONAD PLANCHA, Mª DOLORES BORDES PALOMARES, CAROLINA BORDES PALOMARES, SÍLVIA BORRAS CHOFRE, VICTOR BORRAS CHOFRE, KATIA BORRAS FAYOS, ALEXANDRA BORRAS FAYOS, LAURA BOSCA BAS, JOAN BOSCÁ PARDO, ANGEL BOSCH HERNANDEZ, JUAN MANUEL BOSCH LANGA, JUAN SIXTO BOSCH PONS, MARC BOSCH TALENS, ROSANA BRINES GIMENO, MELINDA BRITO JUAN, GEMA BURGOS MANCHA, OSCAR BURGOS MANCHA, PACO BURGOS QUIROS, ALFONSO BURGUERA BRINES, MARIO CAMARENA COLOMAR, GUILLEM CAMPOS PEIRÓ, DAVID CANDELA CARRETERO, AMPARO CANET CISCAR, CARME CANET MOLLA, SANDRA CARBO BARRES, VICENTE CARBO BARRES, SALVADOR CARBÓ CLIMENT, VICENT CARBÓ SALA, NURIA CHOFRE ESPINOS, LORENA CHOLVI SANSALONI, PEPA CLIMENT FELIS, JUAN BAUTISTA CLIMENT SANCHO, ANABEL COLOMER TARCONS, SANDRA COMPANY ENRIQUEZ, JOSEFA COMPANY GONZALEZ, ENRIQUE COMPANY HERNANDEZ, VICENTE COMPANY LANGA, LORENA COMPANY VILLORA, ANA MARIA CUÑAT CHOFRE, LUCIA DIAZ ESCRIHUELA, PABLO DIAZ JIMENENZ, ADE DONATO BARBER, MIRIAM DONET CLIMENT, MARIO ENGUIX ARLANDIS, MARIO ENGUIX SALES, Mª DOLORES ENRIQUEZ ESCRIHUELA, MARIAN ESCRIHUELA BONO, Mª AMPARO ESCRIHUELA CALVO, VANESSA ESCRIHUELA CASTELLO, AMPARO ESCRIHUELA CATALA, Mª DOLORES ESCRIHUELA CATALA, JOAN ANTONI ESCRIHUELA LLOPIS, ANABEL ESCRIHUELA LLOPIS, CAROL ESCRIHUELA TOLEDO, ELENA ESCRIVA CHOVER, ANA ESCRIVA COMPANY, AURORA ESCRIVA COMPANY, JUAN BAUTISTA ESPI ESCRIHUELA, MARCOS ESPI MERINO, JUDIT ESPI SELFA, XIMO ESTRUCH CRESPO, XIMO FELIS ALBEROLA, PACO FELIS ALBEROLA, ADRIAN FELIS GRAU, GEMA FELIS GRAU, JUAN JOSE FELIS GRAU, XIMO FELIS ORTEGA, JUAN BAUTISTA FELIS SANCHO, AARON FELIX SIFRES, ANA FEMENIA ARLANDIS, MIGUEL ANGEL FERNANDEZ MUÑOZ, JOSE JUAN FERRANDO GONZALEZ, CESAR FERRANDO TALENS, CARLA FERRANDO TALENS, Mª REMEDIOS FERRERES TARCONS, JOSE FONSECA MARTI, ALEXANDRA GALAN COMPANY, LUIS GARCIA MANSANET, LORENA GARCIA MARTINEZ, NIEVES GASCO FRANCO, JOAQUIN ANTONIO GIMENO CLAR,

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

ENRIQUE GIMENO ESTRUCH, ENRIQUE GIMENO FRANCO, MARIA GINER ALBIACH, REYES GINER ESCRIHUELA, GUILLERMINA GINER MAS, PACO GÓMEZ BLASCO, JENNIFER GÓMEZ GASCÓN, SARA GÓMEZ PALOMARES, DEBORA GÓMEZ PALOMARES, RAUL GONZÁLEZ BELLVER, FRANCISCO JAVIER GONZÁLEZ MORENO, MARTA GRAU ABALOS, JOANFER GRAU ESTRUCH, MARIANO GRAU ESTRUCH, MARISA GRAU ESTRUCH, PURA GRAU HERNÁNDEZ, SERGIO GRAU MENTESINOS, CAROLINA GRAU MONTESINOS, ALVARO GRAU PARDO, MAITE GRAU PEDRAZA, EDUARDO GRAU PLANA, NOELIA GRAU PONS, EMILIO DAVID GRAU PONS, Mª JOSE GRAU PONS, CAROLINA GRAU SALOM, HERMINIA GRAU SÁNCHEZ, ANNA GRAU VERCHER, VERÓNICA HERNÁNDEZ ALEMANY, LAURA HERNÁNDEZ GIMENO, OLGA HIDALGO FERNANDEZ, CRISTIAN IBÁÑEZ LÓPEZ, CÁNDIDO JIMÉNEZ MOMPÓ, JUAN JOSE LLÁCER SALA, CARLES LLINARES, MARIA CARMEN LLINARES TALENS, MAITE LÓPEZ RODRÍGUEZ, JUAN BAUTISTA MAFÉ ESCRIVÁ, JUAN BAUTISTA MAFÉ VIDAL, ESTHER MAGRANER ENRÍQUEZ, LUIS MAGRANER ESCRIHUELA, ROSA MAGRANER LLEDÓ, SALVADOR MAGRANER MIFSUD, ÀNGELA MAGRANER MIFSUD, CARLOS MAGRANER PLANA, IVAN MANCHA ESCRIVA, MARI LOLA MANCHA PONS, JUANVI MANCLUS CORTS, JUDITH MANCLUS CORTS, ELENA MANCLUS GIMENO, INMA MARCO CASTELLO, NÚRIA MARCO MAGRANER, GENOVEVA MARGALEJO ZARAGOZA, LORENA MARTÍ CHOVER, ROSALIA MATEOS-APARICIO GARCIA, MARIA DEL PILAR MAYANS ROCA, JUANJO MERI SANCHO, TRINI MERINO CABANES, CLARA MESTRE GASCON, ENCAR MIFSUD ESTRUCH, VICENT MIFSUD ESTRUCH, TERESA MIFSUD PALOMARES, SALVADOR MIFSUD TORMO, LUISA MIFSUD TORMO, Mª AMPARO MIFSUD TORMO, ROGER MIÑANA MIRET, BELEN MOLINA BONILLA, IRENE MONZO TALENS, LAURA MUÑOZ ALBEROLA, ARANCHA MUÑOZ ALBEROLA, ESTER MUÑOZ CORTS, NEUS ORTIZ VERCHER, DOLORES ORTOLA FERMIN, JAVIER PACHES BALAGUER, NATALIA PACHÉS SAPORTA, MARTA PALLAS MARTINEZ, PILAR PALOMARES ASUNCION, JOSE SALVADOR PALOMARES GRAU, BEATRIZ PALOMARES LLORET, AMADOR PALOMARES VIDAL, PEDRO PAREJA PARRA, JOSE SALVADOR PEIRO CLIMENT, CHRISTIAN PEIRO CUÑAT, JOSEP PEIRO GARCIA, ROBERTO PELEGRÍ MIFSUD, BAPTISTA PELEGRÍ MIFSUD, JOAN PÉREZ ARLANDIS, ANTONIO PERIS SALA, XIMO PERIS SALA, XIMO PERIS ZANON, MANOLO PONS ESPI, ARANCHA PONS FUSTER, ATHENEA PONS MELO, EMILIO FELIPE PONS MELO, ANA PONS PACHÉS, MARC PONS SELFA, MARIAN RENTERO MARTINEZ, JUAN RIPOLL MENENT, JOAN RIPOLL PALOMARES, JORDI RIVERA MARGALEJO, XIMO RIVERA MARGALEJO, ANA RIVERA SAN MARTIN, RAQUEL RIVES ESCRIHUELA, ANTONIO RODRIGUEZ BASCON, JOSE ANTONIO RODRIGUEZ LLINARES, CARLOS RODRIGUEZ MAGRANER, ANTONIO JOAQUIN RODRIGUEZ MARTINEZ, NOELIA ROIG ALVAREZ, JOSE VICENTE SAIZ BLASCO, VERONICA SAIZ BLASCO, LAURA SAIZ BLASCO, DANIEL SALA CALAFAT, SONIA SALA CLIMENT, JAVIER FRANCISCO SALA FAJARDO, ANA SALOM ESTRUCH, JORDI SAN MARTIN MORANT, JOSEP SAN MARTIN MORANT, PILAR SANCHEZ MENA, ADRIANA MARIA SANCHEZ ROMERO, ENRIQUE SANCHO SALESA, ASSUMPTA SELFA MARGALEJO, Mª CARMEN SERRA GASCO, JUAN BAUTISTA SERRA GASCO, SALVADOR SERRA IVARS, Mª PILAR SERRA MAGRANER, JUAN SERRA MAGRANER, Mª JOSE SIFRES CAMARENA, RAQUEL SIFRES CAMARENA, LARA SIFRES CAMARENA, CARLA SIFRES PELEGERO, NEUS SIFRES PELEGERO, ANDRES SOLANES FELIS, IGNASI SOLER CANET, Mª DEL CARME SOLER CANET, LAURA SOTOCA JEREZ, CARMEN TALENS ALMIÑANA, ANDREA TALENS ALTUR, JAVIER TALENS ARTIGUES, JOSE TALENS ARTIGUES, PILAR TALENS ARTIGUES, MARIAM TALENS ARTIGUES, MARNA TALENS ESTRUCH, ORIOL TALENS ESTRUCH, DAVID TALENS GINER, JOSE ANTONIO TALENS GINER, JOSE TALENS TALENS, JOSE TARCONS ALBERT, DESIREE TARCONS SERRA, Mª PILAR TARCONS SERRA, CRISTINA TARIN GINER, ALEX TARIN GINER, MARIOLA TORMOS CHOVER, SERGIO VAL GONZÁLEZ, MIGUEL VERCHER BORRAS, DESIREE VERCHER GRAU, LIDIA VIDAL MOGORT

La graella fallera

DIUMENGE 9 MARÇ 9:00 Matinal motos clàssiques 19:00 Fallers d’honor DISSABTE 15 MARÇ 20:00 Concurs de paelles i revetlla amb l’orquestra Platino. DIUMENGE 16 MARÇ 08:00 “Despertà” i esmorzar. 11:00 Activitats infantils 14:00 Dinar: Fideuà 16:00 Campionat de truc 19:00 “Cercavila del xampany” 21:00 Sopar DILLUNS 17 MARÇ 08:00 “Despertà” amb banda de música i després esmorzar. 11:00 Activitats diverses per als xiquets i xiquetes. 14:00 Dinar: Paelles a l’envelat. 16:00 Final del Campionat de truc. 18:00 Lliurament de premis i cercavila. 21:00 Sopar i revetlla amb l’orquestra Sream * Actuació de les ASTUPENDES en el descans de l’orquestra.

DIMARTS 18 MARÇ 08:00 “Despertà” i xocolate. 10:00 Esmorzar i per a tots els infantils: jocs. 14:00 Dinar: Pollastre 17:00 Ofrena de flors i cercavila. 21:00 Sopar a l’envelat. 00:00 Última revetlla de les falles amb l’orquestra EUFORIA.

DIMECRES 19 DE MARÇ

08:00 “Despertà i xocolatada”. 10:00 Esmorzar. 12:00 Missa en honor a Sant Josep. 14:00 Dinar i lluirament de recompenses. 18:30 Última cercavila. 20:30 “Cremà” de la falla infantil. 21:00 Sopar a l’envelat. 00:00 “Cremà” de la falla gran. DISSABTE 5 D’ABRIL I Volta a peu Falla Portal

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Quins temps tan feliços!

L’ARTISTA ENS HA POSAT DALT DEL CADAFAL, KARINA I BRAULIO AGAFATS D´UN FANAL. –QUE QUÈEE…? –SI TENS BONA IMAGINACIÓ VEURÀS QUE ÉS CERT… I ENS DONARÀS LA RAÓ.

Pose atenció el sofert espectador! Què li cal, un diumenge a la vesprada, si el que vol vostè és fer una becada? Tindre un panoràmic televisor!

Veurà el seu programa preferit: “Quins temps tan feliços i bonics”. Comença, sense pausa i tot seguit, que és dedicat hui a fallers i amics. La il·lusionada presentadora saluda tot el públic assistent que acaba d’arribar, sense demora, de Tavernes, bon poble i millor gent. Situats a l’esquerra i a la dreta seuen els portaveus municipals i, en les cadires presidencials, llueixen cridanera samarreta. Amb una frase impresa a dos colors: “Taronges de Tavernes, les millors!” Com que són ben dolces i superfines, la presentadora es queda sorpresa quan li regalen un caixó de mandarines (comprades en un magatzem… de Xeresa).

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Diu la presentadora… a qui el públic adora: Mentre al camerino la veu s’afina, esperem ací l’aparició i que comence l’actuació de la incombustible cantant Karina. I de sobte, amb un bot temerari, la tenim al bell mig de l’escenari. Apareix al plató, entusiasmada, la cantant de veu clara i ensucrada, envoltada de volants en excés i uns quants quilets de sobrepès. Mira somrient, saluda la gent i li dedica un curt parlament: –Al públic de l’esquerra, ací present, li oferisc un tema del meu repertori i també li’l dedique especialment al seu portaveu dins del consistori. Ell veurà que si li cante, de seguida el desencante:

ROMEU I JULIETA No, ja no som ni el Romeu ni la Julieta, uns actors d’un romanç sense final. No, ja no som ni el Romeu ni la Julieta, aquells que van morir pel seu amor. No, ja no som ni el Romeu ni la Julieta, que vivim presoners d’un gran temor. No, ja no som ni el Romeu ni la Julieta, que ens haurem d’enfrontar per desamor. No, ja no som…..

I abans que la gent puga reaccionar amb més entusiasme torna a cantar: ARA JA TE’N POTS ANAR Nosaltres haguérem pogut conviure i, a un mateix ritme, els dos cors bategar. Però jo preferisc anar per lliure i és tard per poder-ho solucionar. De la teua veu un dia em vaig cansar. No vull veure’t més. Ara ja te’n pots anar. La meua decisió ja no pots canviar. Un altre hi haurà que em farà somriure. Però avui és tard ja i sola vull viure. Ara, ara, ara ja te’n pots anar….. No se sent cap murmuri ni aplaudiment, puix amb la boca oberta s’ha quedat la gent.

I la cantant continua el seu guió… amb convicció. –També al públic que tinc a la dreta voldria cantar-los a plena veu i fer-los una dedicació concreta, molt especialment al seu portaveu.

LES FLETXES DE L’AMOR En mirar el cel tan blau, jo a Cupido he descobert que disparava les fletxes, però al blanc no ha fet encert. Potser jo o potser tu, potser a tu t’arribaran, però has d’estar alerta que es claven de veritat. Allà va, salta i ve tan feliç, llançant fletxes d’amor al teu pit, N’hi haurà també per a mi? Sí, que en té per a mi! Les fletxes que m’acompanyen a qualsevol lloc on vaig, les duc en els meus cabells i en la forma de mirar, són les fletxes que travessen tota cosa que jo faig i que volen ser amb tu, allà on vages, com un raig. Lalalalalaralala lalalalalarala …

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

I continua tot seguit: EL BAGUL DELS RECORDS Si busques al bagul dels vells records, uuuh, els temps que són passats sempre et pareixen millors. Tornar la vista enrere és bo, si ho penses, uuuh, Mirar cap al futur és viure sense temor. Viure sempre amb il·lusió, que cada dia tinga un diferent color. Perquè tot arriba a la fi, després d’un dia trist en naix un altre millor. Si busques al bagul dels vells records, uuuh, els temps que són passats sempre et pareixen millors. Al públic li ha entrat la bogeria i, afinant cadascú la punteria, les taronges fan un itinerari que acaba en el centre de l’escenari. Mentre la destinatària d’elles, ix del plató a contemplar les estrelles. Diu MªTeresa a continuació: –Per calmar els ànims dels assistents, sonarà pels altaveus una cançó i us quedareu feliços i contents.

I la veu del gran Manolo canta… i encanta. Amb la boca tancada i ben pentinà(da) ben pentinà(da), ben pentinà(da), reina del meus amors que bonica estàs, que bella estàs, que bella estàs! Que bonica estàs, que bona estàs, tan natural, amb el teu encant! Que bella estàs, que fina estàs, no hi ha ningú que m’agrade tant! Amb la boca tancada i ben pentinà(da), ben pentinà(da), ben pentinà(da), reina dels meus amors que bonica estàs, que bella estàs, que bonica estaaaàs… Darrere els focus xiscla el regidor: –Tot seguit sols es cantarà a l’amor. Amb els ànims més tranquils la presentadora reclama la presència en aquest programa de tres parelles de diferents asils. –Han vingut per celebrar puntuals les noces d’argent, d’or i diamants. Ara i ací els donarem dos regals per a obsequiar tan il·lustres visitants.

El primer serà, evidentment, musical: Braulio vol felicitar-los com cal i els cantarà amb gran dolçor, alguna emotiva cançó d’amor, 50

I el cantant canta i també els encanta. De vegades sobren les paraules quan es tracta de parlar, senzillament d’amor. Amor, amor, el meu amor, és tot el que jo et puc dir. Estimar-te és molt més que fer-te somriure. Jo sé que ompliré la teua vida d’amor. Amor, amor, el meu amor, és tot el que jo et puc dir. L’altra sorpresa, que no arriba de moment, la tenen les àvies en el pensament: La primera pensa, mirant la claraboia, i espera que el regal siga una joia. La segona vol unes vacances a Gandia però lluny de l’home, sense companyia. I l’altra, que té ànsia de sorpresa, vol un aparell per a la sordesa.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

S’hi acosta a les iaies un Braulio encantador i, quina desil·lusió!, els dóna un ram de flors. I continua cantant i cantant a l’amor. Amor, amor, el meu amor. Hauries d’acceptar-me així. És tot el que puc dir-te… Amor, amor, amor, amor… De sobte en l’escenari… un canvi innecessari. Braulio l’abandona i Karina torna, disposada a cantar amb més sorna. La presentadora pensa, desesperada, que li han llançat a perdre la vesprada. I el regidor intervé i diu que NO! Llavors prem amb rapidesa un botó… i dóna fi a la retransmissió. Xe! Igual com feren a Canal NOU…! Tallaren el cable de la força elèctrica i ens deixaren la pantalla negra i patètica! I per molts llocs sona un cançó de Raimon: Valencians! No, jo dic no… diguem no. Nosaltres no som d’eixe món. No, diguem no…. Nosaltres no som d’eixe mooón! Enrique Company

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

El país dels trobadors LA FALLETA DEL PORTAL TROBA UN REGNE MEDIEVAL Amb un poc de fantasia els fallerets del Portal viatgen al temps medieval per a saber de poesia i entendre com es vivia, d’una forma natural, l’existència espiritual, que la del món poc valia.

Pots expressar, també en vers, els patiments i la pena, o l’odi a un ser molt pervers que et traeix o t’encadena. I no tingues por de perdre unes hores cada dia, si el que tu vols és aprendre a compondre poesia.

Enguany tenim la falleta amb dames i trobadors, que canten els seus amors en octava o en quarteta. No és fàcil trobar la rima, si vols rimar cada vers, trobar bon tema i divers i al ritme que el metre anima.

Si entrenes el teu cervell i et calfes un poc el cap llegint i imitant qui en sap, siga poeta jove o vell, amb major o menor traça trobaràs la solució per a crear la cançó o el romanç que poeta et faça.

Si pretens crear un clima d’humor, d’afecte o d’enyor, i amb mots practicar l’esgrima que bé expresse el teu amor, has de procurar que els versos siguen senzills i fecunds, i que no semblen dispersos, sinó sentiments profunds.

Ací veuràs exposats el tema i els personatges, les escenes i els paisatges d’un regne de temps passats. I al ritme del timbaler comencem l’explicació de la falleta i l’acció d’algun ninot volantiner.

També als contes pots llegir totes aquestes històries d’amors, batalles i glòries, que amb llibres es pot gaudir.

Si poeta et vols sentir i a un altre temps viatjar per aprendre a somiar hi ha un llibre que pots llegir. A l’editorial “La Xara”, fa uns mesos s’ha publicat un entretingut relat del tema que tractem ara. Ens narra fets i aventures d’un jove que ve a La Vall per les sendes insegures cercant un amagatall per fer-se bon trobador. És “Garbí de Malfiar, de rodamón a joglar” i en Sico Fons n’és l’autor.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

La princesa i el trobador s’encenen de fina amor. S’encanta la bella princesa escoltant les cançons d’amor que li canta aquest trobador, amb música i veu ben cortesa, per a requerir el seu favor. Sona el llaüt amb gran dolcesa, i, acordant mots amb franquesa, al rostre se’ls veu el rubor. La dida fidel Vigila al costat la dida com festeja la donzella. La guarda més que a sa vida que se la crià a mamella i l’ha educada i vestida perquè sempre estigués bella. Per no fer de carabina bé que voldria ser ella!

El gos incívic…

Els titelles i el teatre

I aquest gos solt, malcarat? No m’agrada gens a mi! Que no atén a l’amor fi d’un moment tan ensucrat! Fa un gest desconsiderat pixant les flors del jardí. Hi ha al poble algun amo així, que no té gens de trellat!

Mireu en aquest teatret! En quina obra està actuant el titellaire de guant? Amb un drac i un homenet representa la llegenda de Sant Jordi, el cavaller, que alliberà la princesa d’un drac de monstruós poder.

Els guardians del regne

L’art teatral et pot fer riure. També pot fer-te plorar i fer que aprengues a viure, a imaginar i a estimar. I no hi ha gat amagat, per molt que hi haja un teló, que es representa la funció en directe i de veritat.

Dos soldats guarden la torre que corona aquest castell. L’un és prim com un pinzell, l’altre és gros i ja no corre. I, encara que estiguen quiets, mirant com el temps discorre, fan que açò no s’hi ensorre vigilant els fallerets, perquè el regne el foc no esborre, que ells sempre tiren coets.

Els bufons músics…

L’engany de l’amor…

Els bufons ací penjats fan equilibris, contents, i, amb els seus instruments, fan música, enjogassats. Un toca l’acordió, l’arlequí, el seu clarí i el qui seu allà al balcó toca, alegre, el flautí.

Així passa la vetlada el cavaller, fent la cort, darrere la balustrada, a la seua enamorada, que és donzella de gran dot.

Els patges cantors… Per a fer festa completa tenim quatre personatges que van vestidets de patges i entonen la cançoneta. Compte! No desafineu! Seguiu bé la partitura! Mostreu que teniu cultura musical i que animeu! I l’excel·lent director Qui dirigeix el concert? Un enorme ratolí que porta el nostre estendard al ritme d’un balancí!

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Miren com nada a l’estany un cigne de bella estampa. Mentre ell li posa el parany, la dama cau en la trampa. No sempre és noble l’amor i has de saber guardar-te de l’amant enganyador per no haver de lamentar-te.

....

Tenim un regne d’il·lusió que ens donarà alegries mil, especialment a Andrea Carbó, Fallera Major Infantil, i al seu President Andreu Pons, representants dignes i bons de la nostra Falla Portal. Els desitgem un any genial! I ara que ens han tancat la tele nostra valenciana, el canal que ens agermana, sense motiu ni trellat, deixem la pena i l’afany i, amb una energia sana reunim-nos de bona gana per a gaudir més enguany!

Rosa Magraner i Grau

Al cor del Portal

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

ÀNGELA MAGRANER I MIFSUD He finalitzat enguany 2n de Batxillerat amb matrícula d’honor i el grau mitjà de música en l’especialitat de violí. Ara estic matriculada en la Universitat de València en el grau d’Estudis Hispànics (filologia hispànica) i en el conservatori de Velluters per a fer el grau mitjà de cant.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

La màgia de les falles Aquest article ha participat en el concurs lletra d’or de la FdF Junta local fallera

Estic ben segura que n’haureu sentit dir en alguna ocasió que els ninots de les falles cobren vida. Sé que no resulta gens creïble, però us puc assegurar que, encara que siga de forma excepcional, de vegades passa. Vicent havia nascut dins d’una gran família fallera, era faller de naixement, ho portava en la sang. Estimava les falles com el que més, gaudint sempre de cada despertà, de cada coet, de cada cercavila , de cada ofrena, de cada lliurament de premis... Però, si hi havia una cosa que el tornava boig era la falla, el monument infantil. Podia romandre immòbil davant d’aquesta durant hores i hores, mirant-la, observant-la i analitzant-la. Li apassionava veure tots i cadascun dels ninots, ja foren animals, persones o personatges fantàstics. Poc a poc van anar passant els anys i Vicent va anar creixent fins complir la majoria d’edat, ja en tenia 18! A l’ institut no li havia anat gens malament, doncs havia acabat segon de batxillerat amb bones notes i la selectivitat l’havia brodada. Però a ell, allò que realment li agradava fer era dibuixar; per agafar un full i un llapis sempre tenia temps. Tenia un fum de dibuixos, entre els quals hi havia esbossos de falles precioses. Llegint un dia una revista de falles va poder veure un anunci que demanava ajudants per a la Ciutat Fallera, el lloc on emergeixen les futures

falles, on els artistes fallers imaginen damunt el paper el que un dia serà un monument amb una història, amb figures i 61 amb llegendes. En aquest moment, en aquest precís moment, Vicent va saber que aquest era el seu destí, ser Artista Faller. Ho va consultar amb els seus pares i a aquests els va semblar bona idea. El van animar per tal que es presentara i així ho va fer. Aquell mateix matí va agafar el tramvia i es va dirigir, embolicat en els seus somnis de futur artista, cap a València. Va imaginar no una, sinó moltes idees per fer una falla. Quan va arribar a la Ciutat Fallera, amb gran decisió va encaminar els seus passos a les oficines, es va presentar i amb veu una mica tremolosa va dir: - Vinc a per la plaça d’ajudant. Al senyor que el va atendre li va agradar la cara i l’aspecte decidit del xiquet i quan li va preguntar quants anys tenia, aquest va respondre amb veu ferma: Tinc 18 anys! I dient això va unflar el pit i va intentar créixer uns centímetres alçant els peus de puntetes. Veient la seva actitud tan decidida i els esbossos que li havia ensenyat prèviament, li va dir rient: - Bé, home, bé! Eres benvingut a aquesta fàbrica de somnis.

Vicent va ser en eixe instant la persona més feliç de tot l’univers! S’acabava de fer realitat el seu somni!!! Al matí següent ja es va posar mans a l’obra, amb una il·lusió immensa per tal que tot eixira bé. Aquesta feina a ell no li resultava gens pesada, més bé tot el contrari, quan se’n va adonar ja havia arribat el mes tan esperat i màgic, el mes de març. Ara ja estava tot fet, sols li quedaven uns retocs d’última hora, la sort estava tirada! Poc a poc i de forma gradual els fallers anaven acudint al taller i emportant-se les peces, encara que no van caldre molts viatges, ja que es tractava d’un monument infantil. La falleta va sorprendre positivament a tots els fallers i falleres, era preciosa, plena de color, de llum, de vida... però sobretot molt real! Vicent havia fet els ninots amb tanta estima, delicadesa, amor i cura que pareixien reals. El dia 17 va ser uns dels més satisfactoris per a l’artista faller, ja que el seu monument havia aconseguit un PRIMER PREMI!!! El jove, sense poder contenir-se va arrencar en plor de l’emoció. L’alegria i la felicitat que recorria tot el seu cos era indescriptible. La nit del 18 de març podem dir que va ser un tant diferent, i si m’ho permeteu, diré que també màgica. La nit era estrellada, tranquil·la, serena i la lluna - lluna plena per fer realitat el refrany de “passar la nit a la lluna de València” -, somreia a les altures il·lusionada. L’agitació festera era nerviosa i accelerada entre

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

el casal i la falla, ja que la del 18 es l’última nit que se senten orquestres per tots els pobles fallers de València, és l’última nit de festa. Mentre això succeïa en la quietud de la nit, els ninots de la falla tramaven silenciosament una operació sense igual. El Mag havia fet i repartit unes pastilles que tots haurien de prendre a les dotze en punt i quan la campana desgranés l’últim gong, aquella poció no nociva els transformaria durant sis hores i podrien gaudir d’una nit màgica. Ells sempre eren els que havien d’estar davant d’un públic, sense poder moure’s ni un mil·límetre, ja que formaven part d’un monument faller i havien d’estar a l’altura de les circumstàncies. Ara era el seu torn, els tocava a ells gaudir d’una festa de la qual formaven part i saber el que se sent de debò en una nit de falles, al costat de tots els fallers i les falleres. I així va succeir. Quan la campana del rellotge de l’Ajuntament va fer sonar el dotzè so, els ninots de les falles van sentir pels seus cossos de cartró i de pedra com un corrent sec i es van fer invisibles. Tots van desaparèixer pels carrers de la ciutat per gaudir d’una nit sense igual i trobar-se així amb alguns amics de falles més allunyades. La nit, sense pausa, es diluïa i no hi havia temps per malgastar. Els més menuts i dèbils, vigilats sempre pels més grans, també van poder ser partícips d’aquesta estimulant experiència, i d’aquesta forma, tots junts

van poder recórrer cada racó de la ciutat: casals, carrers plens de gent, orquestres diverses... I va passar la nit. D’acord amb la dosi rebuda, la poció del Mag va deixar de ser efectiva. Al matí següent, tot just quan el sol va començar a sortir per l’est de la ciutat, tots els ninots van començar a tornar cap a les seues falles. Tot havia de quedar perfectament organitzat abans que la gent començara a eixir de les cases per acudir a la darrera i la més emocionant de totes les despertades. Sols els ninots sabien el que havien viscut, no tenien paraules suficients per descriure tot el que pot arribar a sentir-se en una nit de falles. Havia sigut meravellós, indescriptible... Però eren conscients i sabien que havien sigut molt afortunats, ja que únicament aquells que són fabricats pels millors artistes, són capaços de cobrar vida. Ningú va saber res d’aquella aventura, i quan dic ningú és ningú. Vicent mai va arribar a saber res de tot açò, però el que sí que us puc assegurar és que va triomfar, i molt, en un futur, arribant a ser un dels millors artistes fallers de la història de les falles. Àngela Magraner Mifsud

NOELIA GRAU I PONS

Fallera des de sempre, fou Regina de l’Art l’any 1995. Faller Major d’aquesta Comissió al 2006 i, Fallera Major de Tavernes de la Valldigna el 2011. Ha ocupat diversos càrrecs a la nostra comissió, així com ha estat Secretària de la FDF Junta Local. Enguany viurà les Falles d’altra manera, perquè vora gaudir la seua filla com a Fallera Major Infantil d’esta gran família fallera.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

On ets Josep?

Quan som jóvens ho recordem tot, ens agrada viure de pressa, viure el dia a dia sense pensar què ens fornirà el futur o qui sap on serem l’endemà, però quan arribes a vell les coses canvien radicalment. Tinc 86 anys, ho això és el que em diuen, estic asseguda al costat de la finestra veient les ones de la mar, no recorde si és matí o al capvespre, ni tan sols si he dinat. Al meu voltant està ple de gent, com jo, d’avançada edat, uns amb cadira de rodes, altres amb gaiato, la majoria dormen a les cadires del voltant. Crec que dec estar a un hotel de gent major... de sobte, em toquen el muscle, és una xica jove d’uns 37 anys, diria jo, i ve acompanyada d’un xic alt i ben plantat i dues xiquetes d’ulls clars molt reboniques. Em diu “mare” i em pregunta que com estic?, pel que es veu és la meua filla però no ho recorde, les xiquetes se’m tiren damunt, i em besen efusivament, i no paren de cridar-me, -àvia, àvia, àvia¡¡¡ Volen que els conte la història de la xica eixa al voltant del foc. Les menudes no han de tindre més de 5 anys i semblen bessones, jo els torne el somriure, per no fer-los el lleig de dir que no les conec, pel que sembla és la meua filla, el marit, i les

seues dues filles, i no dec ser a un hotel, sinó a un hospital o estaré a una residència d’ancians??? Per més que vull no puc recordar res, però en vore eixes caretes que en miren meravellades, comence a contar-los el viatge que vaig fer un estiu d’intercanvi a un poble de València, (el que no entenc és per què això sí que ho recorde, i per més que mire a estes quatre persones, no sé ni el seu nom)... “Jo tenia 17 anys, i estava estudiant al meu poble que s’anomena Sorrento i es troba a Itàlia i, vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar-me durant un mes amb estudiants d’Espanya, més concretament valencians. Aquesta gent era molt oberta i fer-me entendre no va ser molt difícil perquè la seua parla és molt semblant a la italiana, era pel mes de març, un mes on a València viuen intensament la seua festa que s’anomena Falles. Aquesta festa es viu al carrer, envoltada del soroll de les bandes de música, de la pólvora dels coets i de l’essència de les flors, entre altres. Al carrer es poden veure uns monuments que anomenen Falles, que estan compostos per ninots, que són figures fetes de cartró on es representen diferents escenes

de la vida quotidiana, fent un humor i sàtira de la vida de la gent del carrer, polítics o alts càrrecs. La gent es posava la indumentària adequada, els hòmens vestien amb saragüells i camisa, les dones uns preciosos vestits, lluïen arracades i collars brillants, uns pentinats que acabaven en pintes daurades, com si d’un conte de prínceps i princeses es tractara. Per la nit el cel s’omplia del colorit dels castells de focs artificials, on el so del mateix semblava música... fou una nit màgica on vaig conèixer Josep, un xic ben plantat que duia una brusa negra lligada a la cintura, uns pantalons ratllats que els duia doblats quasi per baix del genoll, i unes sabates de careta, lligades als turmells, era la roba típica dels hòmens. De seguida va saber que era forastera i es va encarregar de ser el meu acompanyant durant el temps que vaig ser allí.” De sobte, una de les menudes em pregunta si el Josep era el meu nuvi i, abans que puga respondre-li, la seua mare li contesta, que sí i que després fou el meu marit, acaba dient que desgraciadament ja no està entre nosaltres, li s’entretelen els ulls i una llàgrima roda per la seua galta, malgrat això les xiquetes volen que continue contant-los la història. “Durant eixe temps es poden apreciar bonics monuments fallers, pels carrers de la ciutat. Josep intenta explicar-me,

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

conforme ens permet la llengua, quina és la història de les falles, d’on venen, el sentit de les mateixes, que el seu patró és Sant Josep, que hi ha un dia que tota la gent es posa les seues millors gales i ofereix flors a una Verge que situen en mig d’una plaça, i a més, mentre junts passegem pels carrers de València aprofitem també per anar coneixent més coses l’un de l’altre. El dia 19, que és oficialment el dia del Patró de la ciutat Sant Josep, el passem pels carrers tirant coets, i bevent xocolate calent amb bunyols, que és un menjar típic d’allí. Quan arriba la nit anem al centre, on junt una multitud, veiem com a poc a poc les flames fan desaparèixer els fantàstics monuments que feia una estona poblaven la ciutat, quan aquests són cendra, es lleva el mocador que duia al coll lligat, i agafa un grapat de cendra el posa dintre dient-me: -”Que ni el foc, ni les flames, facen cendra aquesta meravellosa amistat que acaba de començar”, i acaba la frase donant-me un tendre bes. Quan desperte el dia 20, pareix que estiga a altre món, no queda ni una resta del que feia unes hores poblava la ciutat, no se sent ja el bullici de la gent pel carrer, ni el soroll dels coets... camine buscant algun detall que em mostre que tot el que he viscut és cert i, segueix l’olor embriagadora del perfum de les flors i, així arribe davant d’ella, allí al bell mig de la plaça, serena i mirant-me fixament està ella, la Geperudeta, fidel a la gent que la mira amb admiració. No sé que és el que té aquesta festa

però qui la viu una vegada el deixa marcat per sempre. Acaba el mes de març i he de tornar a Sorrento, però segura que el 67 proper març estaré gaudint de València altra vegada. ” Les menudes no paren de preguntar-me coses, i és quan els seus pares els diuen que no em molesten més que dec estar cansada i, que han de tornar a casa. S’acomiaden amb un bes i quan les veig allunyar-se inconscientment la meua veu crida: –Pepa, Pepa¡¡¡, es gira de sobte i torna corrent a fondre’s en una gran abraçada amb mi, i em diu: –mare, ja em recordes. Sí, sóc Pepa, la teua filla-, sense dir cap paraula més trac de la butxaca un mocador ple de cendres i li dic –açò has de tenir-ho tu, et pertany. Noelia Grau

AMPARO ALBACETE I CREMADES

Amparo Albacete i Cremades és nascuda el 21 de Novembre de 1980 a València, però resident a Tavernes de la Valldigna. Va cursar els estudis de Magisteri amb l’especialitat d’Anglés i l’any 2004 aconsegueix la plaça definitiva de mestra d’Anglés al C.P Magraner de Tavernes de la Valldigna. Habilitada en Educació Primària i titulada en Mestra de Valencià per l’Escola Universitària Ausiàs March de la Universitat de València. Participa en qualitat de ponent en diferents jornades educatives per al professorat. També ha realitzat diversos projectes d´innovació educativa i ha escrit diversos contes infantils en Anglés i Valencià i una novel-la en Valencià. Aficionada als playbacks, participa activament en totes les activitats realitzades a la falla. Va ser Fallera Major d’aquesta falla en 2009.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

No sols música

La música ens envolta, ens envaeix, ens relaxa, ens alegra, ens entristeix, ens anima, ens fa decaure, ens fa riure, ens emociona, ens dóna forces, ens esvaeix la ment, ens acarona el cor... Històries convertides en melodies, contades en tres, quatre, cinc minuts...records que renaixen, sentiments que refloreixen, persones que tornen a les nostres vides, moments viscuts, moments que anhelem viure i que potser algun dia viurem... I si a més les omplim de imatges? Colors, llums, paisatges, jocs de càmera, perspectives, personatges, vestuari, coreografies... Tanquem els ulls, preparem els 5 sentits i deixem-nos dur per la imaginació... És de nit, una xica corre espantada. Ha presenciat un crim. Els criminals aconsegueixen fugir, i un xic de pell negra que intenta ajudar la víctima acaba en la presó. Ella, nerviosa i sense saber on anar, acudeix a una església. “La vida és un misteri...et sent cridar el meu nom...en la mitjanit sent el teu poder...sent la teua veu, és com un àngel sospirant...” Miraculosament, una estàtua d’un Crist negre al que ella li prega, agafa vida i l’acarona. “...És com un somni sense principi ni final, estàs ací, amb mi...” Entre creus en flames i un cor góspel, la xica decideix anar a la policia, i contar la veritat. L’innocent ix de la presó i l’estàtua viva torna a la seua forma original. Una barreja d’elements: dance, funk, góspel i soul envoltats d’un estil pop general acompanyen Madonna en el tema Like

a Prayer. Era un àlbum presentat com un treball més reflexiu i personal i va resultar un escàndol per aquest vídeo, considerat 69 un dels més revolucionaris de la història. Madonna va ser acusada de blasfèmia, però aquesta acusació no va impedir que el senzill fóra tot un èxit. Una jove amb un vestit blanc i curt d’estil eivissenc, descalça damunt d’un tronc, comença a caminar i entra dins d’una pantalla on continua anant per damunt del tronc però convertida en una xiqueta. “Per damunt del meu cap, ell tira de la cadena dels meus somnis i dimonis...sent els ulls i el fons del meu iaio...”. Cada vegada que entra en una pantalla, torna a ser una xiqueta corrent i jugant pel camp, envoltada de natura, pau i tranquil·litat. Va pujant per escales de fusta, troncs...i arriba a trobar-se en un home major amb un barret, que està llegint al costat d’una piscina. Corrent puja als seu braços i es donen una forta abraçada. La joveneta li lleva el barret, se’l posa i continua jugant... “Ciao bella, altres persones que es preocupen, ciao bella...tu faltes en la meua vida”. Continuen les escenes entre la xiqueta i l’home major. Escenes plenes de complicitat i estima: els dos jugant, d’acampada, prenent un refresc... sempre alternades amb la realitat fora de la pantalla. “Més enllà de les estrelles, en les costes de Déu...el seu llenç quasi tiny tots els meus desitjos. En una corba, el dolor; en el cantó, les llàgrimes; va fer el seu camí i va derrotar els meus

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

drames...”. L’home major s’acomiada de la xiqueta. Ell comença a pujar una escala molt llarga, i quan arriba dalt de tot es fa una foto i la deixa caure. La fotografia ix de la pantalla i cau a terra. La xica jove l’agafa, la mira amb afecte, fa un somriure i comença a caminar. Amb la imatge entre les mans, mira enrere sense parar el seu pas... “Ciao bella, tu faltes en la meua vida, ciao bella, mai oblidaré la teua veu”. Rose, una jove cantant francesa, va escriure Ciao bella en homenatge al seu iaio. Amb la seua dolça veu i les imatges plenes d’estima i tendresa és capaç de transportar-nos a la nostra pròpia infantesa on els records amb els nostres iaios prenen vida i ens omplin de nostàlgia. Uns minuts on tornem a la innocència del propi passat. Un centre comercial, un milionari arriba a l’ascensor, allí una xica del personal de servici que s’encarrega de l’ascensor li regala una mirada provocativa i ell decideix entrar en l’ascensor amb ella. “Treballant com un gos per al cap…vaig a tindre una fantasia…realment necessite una xica com un llibre obert…”. En tancar-se les portes ens transporta a l’actuació en directe del grup on el cantant es tira des d’un ascensor a l’escenari i el bateria toca dins de l’aparell. Tornem a l’edifici i mentre es besen i s’acaronen dins de l’ascensor, aquest va pujant i baixant per diverses plantes on cada vegada que s’obrin les portes els personatges que veuen l’escena tenen les seues fantasies

i es formen parelles d’allò més absurdes: un dependent amb els seus maniquins, Dorothy amb l’home de llanda, la dona barbuda amb un nanet, un boy scout amb una dona vella, un domador de tigres amb el tigre...“L’amor en un ascensor...pujar quan estic baixant...”. El seu look únic el delata. Es tracta d’un vídeo dels més coneguts del grup Aerosmith. En ell apareixen la dona per aquell temps de Nikki Sixx i la de Joe Perry, a més de personatges de pel·lícules i tots els membres de la banda en una actuació en directe. Es podria dir que molts dels clixés dels 80 en sis minuts. Love in an elevator és una peça clau en la història del rock. Es pot gaudir d’un gran tema i d’un vídeo d’allò més còmic i entretingut. Fins ací arribem amb el nostre granet d’arena per la cultura musical. Tres vídeos de diferents estils però cadascun d’ells amb la seua màgia. I ja, per finalitzar, regalem-nos unes belles reflexions amb aquestes cites i frases cèlebres. La música és sinònim de llibertat, de tocar el que vulgues i com vulgues, sempre que siga bo i tinga passió, que la música siga l’aliment de l’amor. Kurt D. Cobain (1967-1994) Músic Nordamericà. La música és per a l’ànima el que la gimnàstica per al cos. Platón

(427 AC-347 AC) Filòsof Grec. Pense que una vida dedicada a la música és una vida bellament empleada i, és a això a allò que he dedicat la meua. Luciano Pavarotti (1935-2007) Tenor Italià. Sense música la vida seria una errada. Friedrich Nietzsche (1844-1900) Filòsof Alemany. La música és l’art més directe, entra per l’oïda i va al cor. Magdalena Martínez (1963-?) Flautista Espanyola. La música és el cor de la vida. Per ella parla l’amor; sense ella no hi ha ben possible i amb ella tot és bell. Franz Liszt (1811-1886) Pianista i compositor austríac d’origen Hongarés. La música compon els ànims descompostos i alleuja els treballs que naixen de l’esperit. Miguel de Cervantes (1547-1616) Escriptor Espanyol. La música pot donar nom a l’innombrable i comunicar el que desconeix. Leonard Bernstein (1918-1990) Compositor Nordamericà. En la música tots els sentiments tornen al seu estat pur i el món no és sinó música feta realitat. Arthur Schopenhauer (17881860) Filòsof Alemany. Tanquem els ulls, imaginem, i deixem-nos dur per la melodia... Amparo Albacete Cremades

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

ARKADI ESTABOLITE I ORTIZ Arkadí Estabolite Ortiz va nàixer un 11 de febrer de 1979 a Pamplona. Va cursar els seus estudis al col·legi Esclaves del Sagrat Cor de Jesús de Pamplona i, més tard, va fer administratiu en el ITC CUATROVIENTOS de Pamplona. Des de fa 15 anys treballa en una fàbrica de cables, CABELTE INCASA, situada en EGÜÉS (NAVARRA) dins dels departaments de compres, RRHH i exportació. Va visitar per primera vegada Tavernes de la Valldigana un estiu de fa ja més de 15 anys… la causa o el causant no importa, però diguem que no va ser casualitat, que va ser el destí qui va voler que el visitara per primera vegada i a partir d’aquest moment ja mai més va poder deixar d’anar, gaudir, conèixer i viure intensament tots i cadascun dels moments que aquest petit poble li ofereix, siga l’època de l’any que siga. Mai s’ha vestit de fallera… però no descarta fer-ho en algun moment… qui sap??? Quan no t’ho esperes…

Les falles des dels ulls d’una pamplonesa

Recorde la primera vegada que vaig visitar les falles com si fora ahir i, encara recorde millor si cap, la primera vegada que els meus ulls van vore una fallera. Tot el món ha oït parlar d’aquesta festa coneguda internacionalment. Tots hem sentit parlar dels coets, de les mascletades, del foc, de les paelles i de la festa nocturna, però a partir d’eixe moment vaig comprendre que era molt més, era una forma d’ésser, un sentiment, una il·lusió, una espera, un cúmul de preparatius, de grans moments i, sobretot, de PASSIÓ. Si he de destacar alguna cosa de les falles, aquesta és els fallers i les falleres, ja que en la meua opinió són les persones les que fan que les coses siguen inoblidables. Hui encara (la veritat és que ja he perdut el compte de les vegades que he anat a Tavernes) em segueixen impressionant els preparatius, els arranjaments, els monyos, els vestits, els sentiments, la força i la il·lusió que irradien. La desfilada del dia de l’ofrena floral a la Mare de Déu, els milers d’actes, les cercaviles inacabables, la cremà, les llàgrimes, els balls amb eixos vestits impossibles...això és força i la resta, ximpleria!!!

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

També recorde amb molta estima els dinars i els sopars sota la carpa de la falla, els cacauets, els tramussos, les olives, les cadires plegables, els quilos i quilos d’arròs i, els litres i litres de cassalla. Com oblidar les cassalles?, “la dinaora, la sopaora”...i per descomptat, les bruses i els folres polars...Buf! Grans les falles i més grans els fallers i les falleres! Són ja molts anys en què he pogut gaudir de la meua segona casa a Tavernes de la Valldigna i, més concretament, a la Falla Portal en la qual, tot siga dit, em sent com a casa. Però cada any, sent, descobrisc i conec alguna cosa o alguna persona nova que fa que tots i cadascun dels anys siga diferent. M’agradaria aprofitar aquesta oportunitat que m’han donat per agrair el tracte rebut a totes aquestes persones que, en més o menys mesura, m’han fet participar d’aquestes festes. Em sent molt afortunada i orgullosa de formar part d’aquesta família..., la meua gran família vallera!!!!! Arkadí Estabolite.

LAS FALLAS DESDE LOS OJOS DE UNA PAMPLONESA Recuerdo como si fuera ayer la primera vez que bajé a fallas… y recuerdo todavía mejor la primera vez que vi a una fallera… Todo el mundo ha oído hablar de éstas fiestas conocidas internacionalmente, de los petardos, las mascletás, el fuego, paellas y fiesta… pero a partir de ése momento comprendí que era mucho más, era una forma de ser, un sentimiento, una ilusión, una espera, un cúmulo de preparativos, de grandes momentos y sobre todo de PASIÓN. Si tengo que destacar algo de las fallas es a l@s faller@s ya que en mi opinión son las personas las que hacen que las cosas sean inolvidables. Todavía hoy (la verdad es que ya he perdido la cuenta de las veces que he bajado) me siguen impresionando los preparativos, arreglos, moños, trajes, sentimientos, fuerza e ilusión que irradian. El desfile del día de la ofrenda floral a la madre de dios, los miles de actos, los pasacalles interminables, la cremà, las lágrimas, las sonrisas, los bailes con esos trajes imposibles… eso es fuerza y lo demás tontería!!

También recuerdo con mucho cariño las comidas/cenas 75 en la carpa del casal, los cacahuetes, altramuces, olivas, las sillas plegables, los kilos, kilos y kilos de arroz y las cazallas… ¿¿¿cómo olvidar las cazallas??? La “dinaora, la sopaora”… y por supuesto los blusones y los forros polares… grandes las fallas y más grandes aún l@s faller@s!!! Son ya muchas las fallas que he disfrutado en mi segunda casa Tavernes de la Valldigna y más concretamente en la falla portal en la que, dicho sea de paso, me siento como en casa, pero cada año siento, descubro y conozco algo/alguien nuevo que hace que todos y cada uno de los años sean diferentes. Me gustaría aprovechar ésta oportunidad que se me ha dado para agradecer el trato recibido a todas ésas personas que en mayor o menor medida de me han hecho partícipe de éstas fiestas. Me siento muy afortunada y orgullosa de formar parte de ésta familia… ¡¡¡mi gran familia tavernícola!! Arkadí Estabolite.

Failak iruindar baten begietatik ikusita 76

Atzo bailitzan gogoratzen dut lehenengo aldiz falletara jaitsi nintzen eguna… eta, nola ez, failera bat begien aurrean izan nuen momentua ere. Nork ez du izan internazionalki ezagunak diren festa hauen berri: petardoak, maskletak, sua, paeilak eta festa… baina, nik momentu hartan ulertu nuen komentatu berri dudan hau guztia baino askoz ere geihago zela.. izaera bat zela, momentu bereziak sortzen zituen sentimendu bat, ilusio bat, itxarotea, prestaketa piloa, eta, bereziki, SENTIMENDUA. Falletan zerbait nabarmendu beharko banu, failerak izango lirateke, nire iritziz pertsonak direlako gauzak ahaztezin egiten dituztenak. Gaur, oraindik, (egia esan, honez gero galdua dut zenbat alditan jaitsi naizenaren kontua) hunkitzen jarraitzen naute prestaketa, konponketa, motots, jantzi, sentimendu eta erakusten duten indar eta ilusioek. Jainkoaren amari lore eskeintza egiten zaion eguneko desfilea, milaka ekintza, kalejira bukaezinak, cremà,

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

malkoak, barreak, ezinezkoak diren jantzi horiekin eginiko dantzak... hori da indarra, eta gainontzeko guztia huskeria. Maitasun handiz gogoratzen ditut bazkari-afariak casaleko karpan, kakahueteak, eskuhoriak, olibak, caĂ§allak, eserleku tolesgarriak eta arroz eta caĂ§allak kiloka. Nola ahaztu caĂ§allak? Dinaora, sopaora, eta, nola ez, brusa eta forro polarrak. Handiak dira failak eta are handiagoak failerak!! Asko dira, jadanik, nire bigarren etxean, Tavernes de la Valldigna, gozatutako failak; zehazki, faila portalean, non etxean bezala sentitzen naizen. Gainera, urtero sentitu eta ezagutzen dut urte bakoitza desberdin izatea egiten duen norbait edo zerbait. Emandako aukera hau aprobetxatu nahiko nuke era batean edo bestean festa hauen partaide egin nauten pertsona horiei eman didaten tratuagatik eskerrak emateko. Zoriontsu eta harro sentitzen naiz familia honen partaide izateagatik. Nire familia tabernikola handia!!! ArkadĂ Estabolite

PEPI BARBER I PONS Pepi Barber és diplomada en magisteri per la Universitat Edetania i exerceix com a mestra de primària al col·legi Sant Josep HHDC de Tavernes de la Valldigna.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Lletres, lletretes, lletrotes Aquest article ha participat en el concurs lletra d’or de la FdF Junta local fallera

Un colp i totes les lletres ballen. Es barregen, juguen i no es cansen. F alles, fulles, filles. A ctes, amors, amics. Ll etres, llestes, lluïderes. E sforç, esperança, entusiasme. S atisfacció, sinceritat, sentit comú.

Les falles, nascudes al gremi artesà, s’esfumen en dies i duren tot un any. La F és la primera, la que duu la veu cantant, i amb ella doncs, comença,

l’explicació que duc endavant. Fallers i falleres a la fatiga s’afermen, fanatisme i fervor es fonen. Faldes i faixes fatxendegen les finestres, flors i focs flamegen les festes.

A Anual és el treball que els artistes fallers han de fer, donant forma als seus pensaments. Imaginar, projectar, esculpir, perquè nosaltres, valorem i discernim. Millor que estiga alta? Plena, bonica o ampla? Votem i ja la tenim. El monument està decidit. Entre tots s’ha just preat, i a tothom ha conformat. Artista qui aprecia a just artesà. Artífex qui aclapara abell d’ansiosos. Aviat arriben abraços que abriguen. I arrabassats addueixen, acceptació i alegrança.

L Llunyana trobes la mare, quan comença la processó i propera quan la mires, que sembla posar-te el capçó. Acull la Ll l’ofrena en honor a la mare de Déu dels Desemparats. Imatge que conserva la doble corona reial i llargues arracades de gust barroc. Verge maternal i emparadora que els valencians veneren i adoren vestits amb les seues millors gales. Llistes lluïderes, llençol de clavells llaços llacats de llum lleu. Llacuna de vells i novells, llàgrimes lliures, llunyà llambrec.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Amb escola o sense escola, se’ns demana esborrallar, un article perquè la falla, el llibret puga presentar.

La S, silenciosa, s’espera per recordar, el sentit de les falles, per a tot valencià. El casal és punt de reunió d’amics que conviuen la realitat social que ens ha tocat conèixer. I és d’agrair que continuen esforçant-se, col·laborant amb la sostenibilitat de la falla. Se supervisa la sostenibilitat sensible al sofriment social. Sensibilització, servilitat i un sentiment comú, sostenen aquesta senzilla societat.

La E “d’escrit” fa referència al llibret que cada any, els fallers de cada falla ajuden a pensar. Any rere any, cada escriptor pretén millorar, per poder, a la fi, sentir-se gratificat. Enginy, encant i encís envolten tot esbós enardit Encaixen elogis i enjudicies, esquemes debatent esperit. L’economia s’examina, l’emoció s’exalta, s’elogia l’ebenista, que executa amb elegància.

Pepi Barber i Pons

CRISTINA TARÍN I GINER Cristina Tarin i Giner, nascuda a Silla el 28 de març de l’any 1979, resideix a Tavernes de la Valldigna des que tenia cinc anys. Sempre ha participat activament al grup artístic de la falla portal des que forma part d’ella i, a més a més ha realitzat diferents tasques com a membre de la comissió. Ha estat Regina de la poesia l’any 2006 i Regina de la festa l’any 2011.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

El meu embaràs faller

El nerviosisme ens envaïa per complet aquella nit, en saber que en fer-se de dia seria la prova definitiva. Arturo i jo anàvem a ser pares, eixe anava a ser el primer dia de la resta de les nostres vides, tot anava a canviar a partir d’eixe moment. Embaràs volgut i desitjat, ben rebut per familiars, amics i coneguts. La notícia es divulgà prompte entre les nostres amistats, i com no, a la falla, on cada divendres baixàvem a sopar, on la gent s’il·lusionà amb el naixement d’un nou membre a la nostra gran família fallera. En saber que anaves a ser una xiqueta, ens van sorgir mil i un noms possibles, però un matí, com si d’una inspiració es tractara, vaig pensar en veu alta… MIREIA!!! Sí, eixe anava a ser el teu nom. La proclamació va ser el primer acte al qual vas acudir, tot i que sols portaves dos mesos a la meua panxeta. L’emoció es palpava a l’ambient el dia de la presentació. Estava impacient, tremolava tota, portava el vestit de fallera que amb molta esmera les meues ties, Carmen i Conchín, m’havien endreçat perquè lluïra com la que més. Portaves sis mesos dins meua i agafada del braç de ton pare vam creuar la passarel·la per rebre la banda de fallera. Eixa nit va transcórrer en un vaivé d’emocions, no paraves de moure’t, supose que nervioseta com jo, anàvem a eixir

als playbacks, que com cada any feia i enguany amb eixa panxorreta tan característica. 83 El temps anava passant i tu anaves creixent a bon ritme. Cada dia, cada setmana que passava, aquell boliquet anava a més, cada vegada et movies més, tot i que el espai allí dins era menys, sempre cama ací, braç allà. A les revisions de la ginecòloga mai et deixaves veure, sempre les dues manetes a la cara, com si vergonyetes tingueres. En un obrir i tancar d’ulls vingueren les falles. A tot acudíem: cercaviles, dinars i sopars a l’envelat, nits de revetlla…, però si he d’anomenar un dia destacaria l’ofrena a la Mare de Déu. Eixe dia era especial per a mi, però esta vegada anava a ser-ho més si cal. La “uela” Guille ens tenia preparat el vestit, el ram i la mantellina, com sempre, perquè res ens faltara al ritual de tota dona valenciana. Les cames em tremolaven, tu no deixaves de moure’t en entrar a la plaça, i una explosió de sentiments em van recórrer tot el cos. Les llàgrimes m’impedien veure la Maredeueta i el cor em bategava a mil per hora. Tot és poc per explicar el que se sent, però de segur que més d’una mare sabrà el que estic contant. Tots junts: fallers i falleres, passàrem la nit de la cremà. Entre flames recordava com d’especials havien sigut les falles en portar-te a dins meua, i com sense adonar-nos-en, ja havíem

arribat a la seua fi. Passades les falles vingueren les Pasqües, San Vicent i, en un tres i no res aplegà el dia que eixiria de comptes. La teua cosineta Pau no deixava de cantar-te a la panxa de la mare… “Mireia vine ja! Mireia vine ja!” Però res, cap símptoma que anunciara la teua arribada. Setmana 39, 40 i 41, tot un caminar de matí amb la quadrilleta de panxorres, passejades amb els iaios a San Llorenç cada vesprada i cap senyal anunciava que venies al món. En complir la 42 setmana i sense més preàmbuls, ingressava a l’hospital, ja que no podies passar un dia més dins de la mare. I sí, la vida és molt sàvia i es produí el que anomenem el miracle de la vida. Mai oblidaré eixa careta que tenies i a ton pare agafant-te al braç com un tresor. Aquest any seràs tu la que visques les falles en primera persona, tenim ganes de veure’t gaudir com ho fem nosaltres. La il·lusió i orgull de tota mare que sent i viu la festa valenciana, és transmetre als seus fills la passió per una gran tradició, com són les falles. Per a tu, Mireia. CRISTINA TARÍN

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

GEMMA FELIS I GRAU Treballa de mestra al CEIP Divina Aurora de Tavernes. Fallera des que va nàixer. Ha sigut Faller Major Infantil i Fallera Major de la nostra falla. Ha ocupat diversos càrrecs a la nostra comissió. Des de l’any 2009 i fins l’actualitat és la secretària de la nostra falla.

Tanca els ulls Aquest article ha participat en el concurs lletra d’or de la FdF Junta local fallera

Posar-me un poc de xocolate a la boca em fa posar la pell de gallina. De seguida tots els meus sentits es posen en marxa, sensació de benestar, olor a familiaritat, font d’energia i felicitat. Quan menge xocolate experimente, analitze i valore totes les seues característiques amb els 5 sentits. Però que passa si un dels sentits no reacciona, si un sentit el tinc dormit? Això és el que li passa a Josep, que és un expert en gaudir de la vida amb tant sols 4 sentits, oïda, tacte, gust i olfacte. Però i la vista? 19 de març, 7,30h del matí sona el despertador, eixe soroll tant familiar de cada dia, però que, quan arriben estes dates, dóna la sensació que és més melòdic, més agradable als seus oïts. Fa que tinga una força superior que l’ajude a alçar-se ràpid i directe a la dutxa. Notar com l’aigua corre pel cos l’acaba d’espavilar i, fa que comence el dia amb més força. A les 8,15h arriba a la falla i sentir la música que ix dels instruments de vent i percussió que toca la xaranga fa que es perda en un món màgic, on la música t’envolta i tot és únic, perfecte. La música, què seria de les falles sense ella? És un factor molt important, protagonista indiscutible de la festa. No la podem veure, tocar, provar ni olorar, tant sols la podem escoltar, però la seua melodia fa que se’ns emocione el cor. El soroll dels coets el torna en sí, masclets que ressonen per tot el

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

carrer sense to ni so, són els fallers i les falleres que gaudeixen fent-los explotar i anunciant a tot el poble que és hora d’alçarse, que el dia ja ha començat i no podem deixar escapar ni un moment perquè les falles estan apunt d’acabar. L’olfacte es posa en funcionament, l’olor a pólvora envaeix el nostre voltant. Un olor tant peculiar i a la vegada tant agradós. Després de la música i els coets és hora de posar en marxa el nostre paladar, xocolate i bunyols. Olfacte i gust, un sentit posa en alerta a l’altre, Josep sap que els millors bunyols es mengen a falles, per això no deixa escapar mai una despertada, perquè combinar el sabor dolç del xocolate amb el del bunyol, esponjós per dins i cruixent per fora amb matisos de carabassa, l’atrapa. Després de la xocolatada, tothom se’n va a posar-se el vestit de faller i fallera, per a anar a la missa en honor al Patró de les nostres festes, Sant Josep. Els pares de Josep, li posaren aquest nom perquè sempre han sigut molt fallers i, volien que el seu fill ho portara a la sang, i així ha sigut. Josep no es perd ni una desfilada encara que no puga gaudir de veure les meravelles de les teles, joies, i complements que porten, però sols en posarse el seu vestit de torrentí, s’emociona. Se sent completament faller, i sap, encara que no ho pot veure, que a sa mare li cau alguna llagrimeta en veure’l tant feliç.

14h, després de desfilar i anar a l’església de Sant Josep, se’n va a la mascletà. Mascletà que anuncia que és l’últim dia de falles. Un espectacle de petards de diverses potències, masclets i carcasses, en què s’obtenen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora. Una sèrie d’explosions potents i sorolloses que comença suaument i que progressivament va agafant força fins al seu màxim esplendor, un soroll ensordidor que provoca diferents sentiments entre els espectadors, llàgrimes, rialles, crits, en eixe apoteòsic final. L’olor a pólvora, el soroll tronador, i l’ambient de la mascletà fan que aquest event siga un dels preferits de Josep. Són aproximadament 8 minuts, si li preguntes a Josep què és la mascletà ell sempre contesta el mateix, són 8 minuts de passió. 14,30h després de la mascletà, cadascú se’n va a dinar a la seua falla. Aquest dia a Josep li encanta el dinar que fan, i només acaba de girar la cantonada del carrer de la seua falla, ja li arriba eixe olor tant familiar, l’olor a paella. Indescriptible sensació. Menjar que deleix els més exquisits paladars, entre ells el de Josep que no veu el seu color ni la seua presentació, però no li importa, l’olor és bona i ja li està obrint la gana i, en posar-se la primera cullerada a la boca, sap que la paella del Dia de Sant Josep, és la millor paella del món. Poder compartir

aquest moment amb tanta família fallera, fa que el seu bon gust augmente i que gaudisca més del moment. Després de la xarradeta del dinar, rialles i anècdotes dels passats dies, es prepara per a la darrera cercavila del dia, cercavila que tancarà eixes estones de balls amb la xaranga, eixos recorreguts per totes les falles amigues, eixos moments de festa. A les 22h arriba l’estona que menys agrada als fallers, l’últim sopar de la setmana fallera. Per la poca conversa que hi ha a les taules Josep sap que la gent està trista perquè les falles ja s’acaben, contenta perquè ha gaudit al màxim d’elles i esgotada perquè en quatre o cinc dies es viuen molts moments sense quasi ni descansar. En acabar de sopar, és temps de recordar, d’apreciar, de valorar en silenci el que han sigut les falles. Per a Josep és un instant privilegiat. Quan els fallers comencen a preparar la cremà de la falla el deixen entrar dins i s’enfonsa en un món on sols estan ell i els ninots. Els olora, els toca, sent que els ninots li parlen, els escolta i se sent la persona més feliç de món. A mesura que va avançant per dins de la falla, va donant-les forma en la seua imaginació a totes eixes figures que han estat allí plantades durant 4 dies. Ara Josep veu la falla, en tocar cada ninot li dóna

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

color i forma. Eixa estona és la que desperta en Josep el seu cinquè sentit. 24h. Ja ha arribat el moment, un castell de focs enceta l’espectacle. El fosc cel de la nit s’il·lumina amb els colors del castell, Josep no els pot veure, però els sent, els olora, i se’ls imagina. A cada soroll fort sap que hi ha un color. Ell li dóna la forma que vol, un sol, una flor, una estrella,.... i quan sona el coet més fort, ja sap que és el que va després, la Fallera Major encén la metxa i la traca que envolta el monument fa que aquest prenga foc i en qüestió de minuts desaparega de la vista de tots els presents. De tots menys de Josep, que mentre el foc va consumint tots els ninots, s’imagina la falla envoltada de flames però intacta, sencera, igual que l’ha vista quan ha tocat els ninots. L’escalfor que desprèn el foc fa que la gent faça passes enrere apartant-se d’ella. Però és qüestió de minuts, perquè de seguida tornen tots a apropar-se per acabar d’assaborir aquest moment únic. Les flames poc a poc són més dèbils i abans que s’apaguen els fallers i les falleres s’agafen de la mà i envolten les restes de falla, i van pegant-li voltes fins que l’únic que queda són cendres. Cendres que la Fallera Major es guarda en record del seu any, cendres que quan ja estan tíbies Josep agafa amb les mans, i una escalforeta li recorre el cos, ara sí que la falla desapareix del seu cap i en el seu lloc

queden les restes. 10, 9, 8, 7,.... Tanca els ulls, posa en marxa tots els altres sentits que tens i gaudeix de les falles que estan apunt de comen莽ar, que no hem de deixar escapar cap moment ni cap sensaci贸 que ens donen. Gemma Felis i Grau

Portalers viatgers

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Mª JOSÉ GRAU I PONS Maria José Grau i Pons és nascuda a Tavernes de la Valldigna el 1970. És diplomada en Magisteri per la Universitat de València i exerceix com a mestra d’Educació Infantil al CEIP ALFÀNDEC de Tavernes. Pel que fa al món faller fou Fallera Major de la nostra falla el 2007 i, a més d’ésser membre de la comissió, també forma part del grup de teatre i participa en l’elaboració del llibret. 92

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Canal viatger Aquest article ha participat en el concurs lletra d’or de la FdF Junta local fallera

Estava a l’aeroport de Bangalore esperant per a facturar les meues maletes. L’any d’estada a la Fundació Vicent Ferrer havia acabat. Havia conegut la família del meu afillat Venkatesh, de 16 anys d’edat, les seues costums i la seva forma de viure a un continent tant diferent al meu. Les meves tasques d’ajuda realitzades a Anantapur havien conclòs. Abans d’arribar a l’Índia el meu interès se centrava, principalment, en els projectes educatius d’actuació que la ONG estava duent a terme a la zona i que es basaven en disminuir la taxa d’analfabetisme dels menuts indis. Tan sols un 10% estava escolaritzat i la majoria abandonaven l’escola abans de concloure els seus estudis obligatoris. Haver pogut treballar colze amb colze amb mestres com jo, que es desfeien pels seus alumnes, no havia fet més que refermar la meua vocació. Una vegada allí vaig poder comprovar que no sols els projectes educatius tenien un paper fonamental, sinó que també la Fundació havia treballat en la sanitat: creant hospitals generals i especialitzats, establint programes de prevenció sobre vacunació, nutrició, tractaments ginecològics,…; en la vivenda, construint cases per a les comunitats més desfavorides; i, com no, en les dones i en la seua formació. Ara asseguda a la Teminal 3 de l’aeroport de Bangalore, damunt les meves maletes, recordava infinitat de moments

viscuts allí. Feia una calor insuportable ací dins, perquè ja havia començat l’estiu, que inclou des de març fins a juny Però ara, el 93 meu destí era altre, un de ben familiar i arrelat a la meua vida. El meu poble, la Vall, com solen anomenar-la el meus veïns benifaironers o de Simat. Sols una hora per a facturar i volar fins a Delhi i d’allí a la capital francesa, París, d’on agafaria un altre vol fins a la terra de les flors, de la llum i dels colors, la meua València. Tota aquesta anada i vinguda d’avions anava a durar al voltant de 20 hores viatjant i travessant aeroports, però l’esforç pagava la pena. Arribar a“La Vall”en ple mes de març, en plena setmana fallera…, només recordar-ho em posava els pèls de punta. Posar-me la brusa, que ma mare de segur tenia ja planxada i preparada per a mi, em feia davallar llàgrimes d’alegria. Estava tot calculat perquè jo arribara el dia del meu sant a casa i poguera veure com la meua benvolguda falla es cremava sota la meua mirada emocionada. Els batecs del meu cor s’acceleraven només de pensar-ho. Però havia de tornar a la realitat, per la megafonia ens avisaven que ja podíem facturar l’equipatge. El tret d’eixida de la meua tornada acabava de posar en marxa el cronòmetre i a descomptar segons, minuts i hores per poder arribar a casa. Amb el meu e-book a les mans llegint una novel·la pol·licíaca

del valler Víctor Peris, Tan sols ho sap el vent i, mirant de tant en tant per la finestreta de l’avió, poc a poc em vaig quedar adormida. De sobte una hostessa em va tocar el braç i li vaig preguntar: - Semy keya hai?- que volia dir quina hora era. Ja havien passat quasi les dues hores i trenta-cinc minuts que durava el vol fins a la capital de l’Índia. L’hostessa primer en la llengua oficial, l’hindi, i després en anglès, ens avisava que ens premérem els cinturons de seguretat perquè en deu minuts anàvem a aterrar a Delhi. Dos vols menys i l’olor a pólvora substituiria el d’aquesta terra que durant aquest darrer any havia estat la meua. En aterrar vaig comprar quelcom per menjar i callar els sorolls del meu estómac que es moria de gana. Tres quarts només i un trajecte de nou hores em deixaria a la veïna França. Era un bon moment per telefonar, serien les onze de la nit a Tavernes, tres hores i mitja menys que ací. Els meus pares estarien sopant a l’envelat de la falla, després d’haver vist l’ofrena de flors que no es perdien cap any, on fills i néts ben orgullosos desfilaven pel carrer la Barca i pel carrer Major fins oferir-li a la maredeueta el ramell de flors, símbol de la seua devoció a la Verge i a les Falles. Van trigar en respondre’m, segurament l’orquestra estaria provant el so abans de

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

començar la revetlla i seria difícil escoltar el del telèfon. A la fi, vaig sentir mon pare a l’altre costat de l’aparell. Li vaig dir que tot anava sobre rodes, que arribaria a les dotze i mitja del mig dia a París i més o menys a les cinc de la vesprada a Manises. Els meus germans van aprofitar per saludar-me i els meus nebots també volien posar-se però la trucada ens costaria un ull de la cara, així que els vaig dir que demà durant la darrera cercavila podria veure’ls a tots. Sentir les veus dels xiquets dient: “-Jo vull parlar, jo vull parlar. Jo també!.”- no va fer més que tornar-me a emocionar. I a plorar, que tinc un poc de fama de ploroneta i no vaig poder evitar-ho. Coets, música, crits, la fallereta triant el ninot, trons de martell colpejant la falleta, paper, gasolina, tot preparat per a la Cremà i, de sobte, em desperta una veu que diu que l’avió ha de tornar a l’aeroport per problemes al tren d’aterratge. “Xe, però què diu?, si portem dues hores de viatge. Tornar a Delhi suposa perdre quatre hores”. En un moment els meus plans feren un tomb, a la cercavila de Sant Josep no hi arribaria però encara podria veure la Cremà. Calia ser positiva. L’hostessa ens havia comunicat que ja hi havia un altre avió esperant-nos, canviar les maletes i embarcar. Si els meus comptes no em fallaven, podria estar a París al voltant de les sis de la vesprada, més o menys. Tot i això, no tenia gens clar que hi hagués un vol cap a

València a eixes hores. “Oh Déu meu!, les meues benvolgudes falles, ara tan lluny”. Quasi sis hores més tard reprenia el viatge, mentre tothom iniciava un nou dia a Delhi. En pujar a l’avió ens serviren el desdejuni. Tot aquest tràfec d’avions va fer que la son s’apoderara del meu cos i prompte vaig caure dormida amb l’e-book obert i les ulleres posades. El vol transcorregué sense cap complicació. Serviren el dinar i per passar les quatre hores restants vaig connectar els auriculars al mòbil i començà a sonar: “Don’t go breaking my heart” d’Elton Jon I Kiki Dee. Volia evadir-me un poc d’aquest estrès patit durant les últimes hores, però el cap que és molt traïdor només que feia que dirigir els meus pensaments al vol de París que era el pròxim que anava a agafar. Esperava de tot cor que hi hagués un prompte i arribar al poble el més aviat possible i gaudir de la festa la resta del dia. Enyorava la música de la xaranga a la darrera cercavila de Falles, sopar a l’envelat amb els meus amics de la falla, decidir a quin costat de la falla posar-nos perquè no ens arribe la fumera, veure el castell d’abans de la Cremà, tantes i tantes coses que el temps que restava del vol se’m va fer etern. En arribar al Charles de Gaulle vaig arreplegar ràpidament les maletes de la cinta transportadora i em vaig dirigir a la companyia aèria per canviar el vol a València. Al cristall d’Ibèria

un cartell amb lletres majúscules anunciava una vaga de pilots i hostesses per al 19 i 20 de març. La cua feia por i com no, els serveis mínims, ho eren de veritat. L’únic vol a València eixia a les dotze de la nit, no arribaria a casa fins les tres i mitja de la matinada. Tots els meus plans, somnis i desitjos finits! No voria cremar la meua falla ni en somnis. Ni cercavila, ni sopar, ni castell, ni fum, ni res de res. Les falles de 2014 havien acabat per a mi. Des d’eixe moment fins l’hora d’eixir, vaig seure a esperar que l’avió iniciara el seu camí. Sabia que no era dimarts i tretze però ho pareixia. Vaig cridar a casa per contar-los tot el succeït. Els vaig dir que arribaria en taxi i que aniria directe a casa, doncs sempre cremem prompte i ja hauria acabat tot. Però no, era Sant Josep; a més, el meu aniversari, i per a la meua sorpresa teníem el Primer Premi de Falles i per tant cremàvem els últims. Fallers espereu que ja arribe! Mª José Grau i Pons

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

SÍLVIA BORRÀS I CHOFRE Sílvia Borràs i Chofre va nàixer el 26 d’agost de 1970, de manera circumstancial a la ciutat de Metz a França. Llicenciada en Psicologia, per la Universitat de València, ha fet també estudis de Postgrau a la mateixa Universitat, i encara avui en dia segueix formant-se. Fallera compromesa amb la seua falla, col-labora en tot allò que li demanen; a més a més, va estar la màxima representant, quan a 1998 va ser proclamada com a Fallera Major. Des de fa molts anys, participa de forma activa en l’elaboració del llibret faller.

Tornar a casa Aquest article ha participat en el concurs lletra d’or de la FdF Junta local fallera

Tinc unes ganes boges d’arribar, les últimes setmanes amb els preparatius he estat molt nerviosa, però ja està, en poques hores arribe a casa, just en falles, perquè després de cinc anys a Filipines, estic desitjant-ho. No tenia bona combinació d’avió, així que he decidit des de Madrid agafar l’AVE cap a València i d’allí rodalia a Tavernes, en un tres i no res. A més a més, si tinc sort i no hi ha retard, segurament podré escoltar els últims trons de la mascletà i, em donarà la certesa d’haver arribat, d’estar a casa. Dues hores i mitja de tren donen per a molt, no tinc cobertura al mòbil, supose que per l’actualització de la tarifa, a vedades dóna problemes; de tota manera volia que fora una sorpresa per tots els meus amics, que saben que torne aviat, però no saben quan. Em recorda els temps de la facultat, arribava a casa cap al 15 de març, tot just per a la “plantà” i n’estava fins el 20 que tornava cap a València, jo sempre contava als meus companys com es vivien les falles al meu poble, el concepte de casals oberts a tothom i en cadascun una revetlla era una cosa difícil d’entendre per a gent de València acostumats a altre tipus de festa, molt

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

més privada i recollideta. No sabien el que es perdien! Si això era complicat, no cal dir-vos com ho haguera estat a Filipines, on després de comprovar la misèria i la penúria, vaig decidir reprimir-me de contar res, monuments, traques per tot arreu, cercaviles, vestits tradicionals, ofrenes, a tota hora menjant, i a la fi, una bona cremà i au, fins l’any que ve... No s’hagués entès mai. De sobte, note com em toquen el muscle i amb una veu molt suau, escolte: -“Senyoreta estem entrant en l’estació”. Es coneix que m’he quedat absorta i m’he endormiscat, mire el rellotge i gairebé només passen uns pocs minutets de les dues, estic esbalaïda, i transposada, la gent comença a llevar-se dels seients, agafa les bosses de viatge i baixa tranquil·lament del tren, s’acomiaden per cortesia i cadascú s’enfila cap a la seua destinació. Jo també abaixe, però tinc una sensació estranya, quasi no reconec l’estació, no tant per l’estructura, que és la mateixa, sinó per l’exagerada quietud. La recordava molt més sorollosa i amb multitud de gent amunt i avall, agafe les maletes, mire el panell informatiu i veig que en cinc minuts ix el tren, així que amb el cos una mica descol·locat agafe l’andana corresponent i puge al tren, només faig que mirar-me

el rellotge i preguntar l’hora, no escolte cap tro de la “mascletà”, i això no em quadra. Pregunte a l’home major que seu al meu costat i, aquell em contesta: “Ai filla, ja fa temps que no tenim falles”, “d’on ixes tu?”. Evidentment, l’home no em veu aspecte de forastera i, damunt li parle valencià, es posa les ulleres, agafa el diari i comença a llegir, mentre remoreja pels baixos. Vull cridar algú i preguntar, però si ho faig, no hi haurà sorpresa, de manera que agafe el llibre que havia començat a llegir en el tren i continue la lectura. De tant en tant mire per la finestra per veure el paisatge, i no veig res estrany, tot al contrari, ni tan sols la veu que anuncia les parades ha canviat, i una darrere de l’altra totes i cadascuna de les parades anuncien les estacions que anem deixant enrere. Tinc ganes de preguntar-li novament a l’home, però no sembla tenir massa ganes de conversa, així que em reprimeix. “Pròxima parada Tavernes de la Valldigna”, només el meu germà sap que arribe a estes hores i venia a recollir-me a l’estació. Baixe del tren i el veig. Què contents estem! Ens abracem, ens

fem les típiques preguntes de com ha anat el viatge i ens tornem abraçar, m’ajuda a pujar al cotxe la maleta tan pesada i la bossa 100 de mà i camí cap al poble. I és quan li comente la sensació tan estranya que havia experimentat en arribar a València i la conversa amb l’home del tren. Li canvia el semblant i em diu: - Es cert, fa tres anys que no tenim falles. - Com que no tenim falles? Això és impossible! Per què?pregunte angoixada. - Una nova normativa europea sobre els fums permesos a la ciutat es va implantar i ens prohibia cremar els monuments, així com fer mascletades i tirar coets. Només permetien algunes coses que com a fallers no podíem consentir, de manera que, com a protesta, tot el col·lectiu faller, va decidir no fer falles. Tampoc hi ha fogueres a Alacant, volíem que se n’adonaren de la repercussió mediàtica que podia tenir i amb això estem, esperant que des d’Europa rectifiquen o facen una proposta nova amb l’excepció adient. - Em deixes morta! Com és que no sabia res? Açò és molt greu, per què no m’ho havies dit? –pregunte sense parar. - Com que no? –contesta ràpidament- si abans d’anar-te’n a Filipines ja coneixies la prohibició dels coets. - Ja, però amb l’autorització corresponent seguírem tirant-ne... No sé..., estic que no m’ho crec. I ja està bé així? No fem res

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

més? Esperar i prou? Estic molt decebuda, és més, només de pensar-ho m’entra molt de pesar...- Un sepulcral silenci regna entre els dos. Amb tot açò, arribem a Tavernes i és cert, no hi ha ambient faller, no escolte ni un coetet, no veig cap carrer tallat, ni envelat muntat, ni cap tros de monument a punt de plantar. L’alegria de tornar a casa s’havia convertit en una gran tristor, tot era cavil·lar i res no tenia sentit, una cosa així hauria d’haver tingut major repercussió internacional i en canvi res de res. Mentrestant arribem a casa els meus pares, és hora de dinar i quasi no hi ha gent pel carrer, així i tot és com si hagués arribat a un poble completament desert, no done crèdit a tot el que el meu germà m’ha contat en uns minuts, un munt de coses em passen pel cap... Encara que portem claus, truquem la porta i obri la meua neboda que una mica estranyada reacciona ràpidament i en un bot la tinc als meus braços i crida ben fort als seus iaios, els meus pares, perquè vinguen a la porta, ma mare esclata en un plor d’alegria i darrere mon pare també, i.... De sobte, note com em toquen el muscle i amb una veu molt suau, escolte: -“Senyoreta estem entrant en l’estació”. Es coneix que m’he quedat absorta i m’he endormiscat,

mire el rellotge i passen uns pocs minutets de les dues, estic esbalaïda, i transposada, la gent comença a llevar-se dels 101 seients, agafa les bosses de viatge i baixa de pressa. De fons, el soroll indescriptible i pertorbador de la “mascletà” fa que plore d’alegria i anuncie en veu alta: “Ja estic a casa”. Sílvia Borràs i Chofre

JAVI TALENS I ARTIGUES Javi Talens i Artigues va nàixer a València el 9 de setembre de 1982. Va fer els seus estudis a Tavernes de Valldigna en l’ institut Jaume II el Just on cursà BUP i COU, i després continuà a la Universitat Politècnica de València on realitzà la carrera d’Enginyeria Tècnica Industrial en l’especialitat de Química Industrial. Actualment treballa a Catalunya com a professor de Matemàtiques i de Física i Química. Faller des de l’any 1986, fou acompanyant de Regina Infantil l’any 1995, President Infantil l’any 1996 i acompanyant de Regina Major l’any 2008. Actualment és President. 102

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Fallers al món

Un dels inconvenients per a qualsevol valencià de treballar fora de la província és no poder gaudir al cent per cent de les falles i estic convençut que el primer que fa la majoria, jo un d’ells, és mirar el calendari i fixar-se en les dates del quinze al denou de març. Alguns per demanar-se eixos dies de festa i altres, com jo, per veure si hi ha sort i aquests dies són cap de setmana. Treballe a Catalunya com a professor substitut i en aquesta professió els dies de vacances són fixos. De tota manera en els cinc anys que porte treballant he tingut bastant sort en aquest sentit. Dos d’ells no em cridaren per substituir cap professor durant la setmana fallera, creuava els dits perquè així fóra, i en els altres tres, part de les falles han sigut en cap de setmana, així que, amb més o menys dies, sempre he pogut disfrutar de l’ambient faller. No obstant, els dos darrers anys he hagut de marxar a terres catalanes el divuit de març i no he pogut assistir a l’ofrena, a l’última vetllada ni a cap acte del dia de Sant Josep. No és gaire motivador despertar-se el dia denou de bon matí per anar a treballar i veure el whatssap ple de fotos, rebudes a les tantes de la matinada, dels amics i de les amigues passants’ho d’allò més bé. A Catalunya no hi ha festes llargues, sols dies festius com la Diada o el dia de Sant Joan, i el concepte que tenen de les falles

es redueix únicament a la setmana fallera, potser semblant al que jo tinc de la festa Sants Fermins o la Fira d’Abril. Però els 103 vertaders fallers sabem que aquesta idea és completament errònia. Als quatre dies de falles cal afegir tots els actes, activitats, combois, etc., que organitza la falla al llarg de tot l’any. Respecte a tots aquests esdeveniments sí que prioritze i intente assistir a aquells que considere més rellevants o aquells en els quals pense que m’ho passaré millor. No cal dir que tots els que tenen lloc entre setmana estar-hi em resulta impossible. Hi ha diversos actes importants, però un destaca sobre la resta: la presentació. Per sort, no tinc cap problema en acudir perquè és en dissabte. La infantil, en canvi, en ser diumenge per la vesprada i haver de viatjar, sí que m’he de perdre una part i, fins ara, mai he pogut veure, entre altres coses, els meus nebots ballant als playbacks, els quals tenen lloc en acabar-se la presentació. Continuant amb el tema dels playbacks, he de dir que sempre que he pogut he participat, però clar, els assajos em suposen un problema i el que faig és aprofitar els caps de setmana que vinc al poble per assajar el màxim possible i després repassarm’ho jo en solitari. Sempre acabe sabent-m’ho a última hora! Una anècdota que reflexa el que estic contant succeí el dijous

abans del musical de Nine, en el qual Toni Peris, que en aquell moment treballava a Barcelona, i jo haguérem d’assajar a altes 104 hores de la nit en la cuina del meu pis a Sabadell perquè encara no ens ho sabíem. Per últim, sols em queda dir que aquest any serà diferent als altres sols pel fet de ser el President, perquè tinc certs deures com assistir i participar en tot, així com fer el possible per estar present en la setmana fallera. Però cal deixar clar que aquestes obligacions les he agarrades amb moltes ganes i il·lusió amb la finalitat de passar un any increïble. Javi Talens i Artigues

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

ANTONI PERIS I SALA Antoni Peris i Sala va nàixer a València el 19 d’octubre de 1985. Va fer els seus estudis a Tavernes de Valldigna, concretament a l’ institut IES la Valldigna, on cursà ESO i Batxillerat, i després continuà a la Universitat Politècnica de València on realitzà la carrera d’Enginyeria Informàtica. Actualment treballa a consultoria en un projecte d’implantació de sistemes a Mèxic. Faller des d’abans de nàixer, fou acompanyant de Regina infantil l’any 1996 i acompanyant de Regina l’any 2009.

105

Mexicans a falles

Sí, sí, ho heu llegit bé, “Mexicans a falles”. I per què no fallers a Mèxic? Perque no i punt…és broma, hi ha una raó molt senzilla 106 i ara us la vaig a tractar d’explicar. En primer lloc, us faré una breu introducció: fa ja una temporadeta, al voltant del mes de febrer de 2012, em va sortir una oportunitat de treballar a Mèxic i, després de meditar-ho no la vaig voler desaprofitar. Encara recorde aquell dia que em confirmaven que el 5 de març començava i que el proper dilluns, havia de viatjar a Monterrey. La veritat és que fou curiós, havia d’estar molt content, però no ho estava del tot, i per què? Perquè no i punt….ja, ja, ja (és per treure-li una mica de tensió al tema) Perquè al mateix temps que pensava que era una oportunitat professional per a mi, em venia a la ment que anava a perdre’m les falles d’aquell any. Està bé, vaig pensar. No passa res. És un any i un any passa de seguida. L’any que ve, segur que m’ho podré arreglar per tornar… són frases que em deia a mi mateix per intentar treure-li importància, però a qui volia enganyar? Els últims anys de la meua vida havien estat molt lligats a la falla i no és fàcil renunciar a ella, encara que tan sols tres dies eren els que anava a perdre’m. Bé, aquelles falles passaren i quasi que ni em vaig assabentar!!! Increïble, però cert!!! Res havia canviat, el despertador continuava donant pel sac a la mateixa hora, el café continuava

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

amb el mateix mal gust de sempre i, això que no en prenc, el sol continuava eixint cada matí!! Segur que més d’un se sorprendrà en llegir açò, però feu-me cas, és veritat. Les falles passaren i no em vaig adonar. Bé, i què té tot açò a veure amb allò del títol? Doncs res, sols era per posar-vos en situació, per si algú no ho sabia o no s’enrecordava...o ni s’havia adonat que a les falles de 2012, faltava jo, perquè com és la primera vegada que em deixen escriure a aquest llibret aprofite per reivindicar-me. Ara sí, continue amb l’explicació. Tots ens hem trobat fora de lloc alguna vegada al llarg de la nostra vida: el primer dia a la universitat, la primera vegada que et poses una corbata per a una entrevista de treball, la primera vegada que coneixes als nous companys de feina, la primera reunió de la feina, la segona reunió de la feina, la tercera reunió de la feina... però què passa quan et trobes fora de lloc a la teua pròpia casa? Doncs per a aquells que no ho hagen viscut mai, us diré que és estrany, molt, molt estrany i perquè no dir-ho, trist. Març de 2013, portava 3 mesos parlant de falles amb tots els companys a Mèxic, enguany sí, no me les perdré! El meu germà president de nou, era el millor moment per tornar a la falla; tornar a veure la gent; tornar a fer paelles, bo menjar-les; tornar a jugar el campionat del truc pensant que sóc bo quan

no tinc ni dea; tornar a vestir-se de faller; tornar a participar a les cercaviles; tornar a aparéixer al poster d’Eufòria; tornar a passar eixes nits tan especials i úniques de falles que mai saps com poden acabar però que sempre comencen igual...amb un “cassalleta” i, que tant donen per parlar al dia següent… bàsicament la mateixa sensació que tenim tots cada any però multiplicada per 100. Més ganes que jo cada any? No pot ser!, pensarà algú i, potser tinga raó, però en el meu cas va ser així, estava emocionat, nerviós, tenia fins i tot papallones a la panxa i, és que em moria per arribar al poble, a la falla, a la festa. Finalment, després de 3 avions, 4 aeroports, un pesat al vol d’Atlanta que no em va deixar dormir i 4 hores de cotxe, vaig arribar a Tavernes. De sobte, olor a pólvora pels carrers, les falles ja plantades i la festa començada. Tot era perfecte, excepte per una estranya sensació, alguna cosa em passava i no sabia què era. A la fi estava a les falles, les meues falles, la meua gent, la meua festa però, era tot això meu o sols ho havia estat temps enrere? Era com tindre la sensació de ser un desconegut i que tots eren desconeguts per a mi. No tenies cap conversa especial amb ningú, amb tots les mateixes paraules, les mateixes converses “com va tot per allà?”, “quan has vingut?”, “i ara quan te’n vas?”… la primera persona contestes “de categoria, vaig arribar ahir i me´n vaig d’ací 4 dies” però ja la que fa 10 dius “no

107

sé quan vaig arribar i me’n vaig ja, però a fer-me’n una per a no escoltar-vos, pallisses!!” I és que és tràgic veure que no tens 108 cap novetat que contar quan eres tú qui ha eixit a veure món; que la teua parella del truc de tota la vida ja en té una altra de parella; que no saps amb qui seure per a dinar; que a casa s’han oblidat del teu ticket de cadira per a sopar; que no saps ni on tens el vestit de faller guardat perquè ja no tens armari a ta casa; que amb dos cassalles ja no saps ni on estàs perquè ja no estàs acostumat i; el que va resultar més greu és que ja no vaig sortir al cartell d’Eufòria… sí, possiblement estic exagerant, però és cert que et sents desplaçat i no per la gent, la gent continua sent la mateixa que tant volies, però tal vegada eres tu el que ja no és el mateix. Passaren aquelles falles i la sensació que em van deixar la veritat no va ser molt bona. Foraster a ma casa, a la casa que m’ha vist créixer, la meva Falla. Fins i tot vaig pensar inclòs en deixar-me la Falla i deixar de pagar les quotes i oblidar-me una mica de tot, però a ma casa hi havia una persona que no estava disposada a deixar-me fer-ho sense pensar-ho bé, el presi. Finalment, em va dir “va Toni, si continues et deixarem escriure al llibret de falles de l’any que ve” i ja em va convéncer! Han passat ja uns mesos des d’aquells dies tan frustrants per a mi i durant tot aquest temps he pensat moltes vegades per què

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

m’havia passat això i sabeu a quina conclusió arribe? Que vaig caure en l’errada de pensar que les falles eren 3 dies. Sí, alguna cosa tan senzilla com això. Les falles són molt més, són tot l’any, acaba una presentació i ja estàs pensant en la cavalcada del ninot, acaba la cavalcada i ja estàs pensant en quan tanquem el carrer per a montar la carpa, montes la carpa i penses en quin moment plantem la falla, cremes la falla i penses en el mig any faller de l’estiu, acaba el mig any faller i ja penses en la proclamació, presentació i falles de l’any següent… Tota aquesta il·lusió que tens durant tot un any, tot l’esforç que es fa sense cap tipus de compensació, això sí amb la compensació de disfrutar del temps amb gent que aprecies i que t’aprecia, sense importar edat, estatus social o sexe, tot això no pots reduir-ho a 3 dies perquè si tots férem això no existirien les falles. Estic segur que molta gent, sobretot gent que ha estat fora per qualsevol motiu, ha passat pel mateix que he passat jo i s’ha sentit com un foraster a casa pròpia i de segur que està d’acord si més no amb totes, amb la majoria de coses que ha llegit. Al final en aquesta vida ens adaptem allà on estem, i deixem de ser estrangers en el moment en què t’has adaptat, però estic completament segur que no hi ha cap faller desplaçat a qualsevol part del món que per molt adaptat que estiga al seu

nou lloc, no trobe a faltar l’ambient faller quan arriba març. L’any vinent faré un esforç per no desconectar, per estar al dia de la falla i per participar com puga encara que en la distància. Esperant com no, que ara que la família creix i, que aconseguir l’armari de nou estarà, si cap, més difícil encara, tinga almenys l’oportunitat de poder gaudir dels meus nebodets a falles engrandint aquesta, ja de per si mateixa, gran Família que som a la nostra falla. Espere que ara sí haja quedat clara la raó del títol i si per algun motiu algú no ha entés alguna cosa, ja té una pregunta més per fer-me les falles que venen quan em veja pel casal ;) Antoni Peris i Sala

109

EMILIO DAVID GRAU I PONS Emilio David Grau i Pons va nàixer a Tavernes de la Valldigna al 1973. És Enginyer Tècnic Industrial en Electrònica Industrial i Enginyer en Organització Industrial per la Universitat Politècnica de València. Actualment és part de l’equip executiu d’una empresa multinacional dedicada a la consultoria. La seva feina l’obliga a viatjar per tot arreu del món, treballant en projectes internacionals de millora a les principals empreses a nivell mundial. Ha estat treballant a països com Suècia, Turquia, Anglaterra, Índia i Sud-àfrica. Aquests últims dos anys ha estat lluny de les falles que no apartat, desenvolupant un projecte a Mèxic on s’ha traslladat amb tota la seva família. 110

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Valencians a Mèxic

Després de molt de pensar, no vaig a avorrir-vos amb un escrit que parle de tan trist com és estar fora quan són les falles, etc. D’això estic segur que ja s’ha encarregat algú altre. Jo vaig a fer-vos un escrit per com sobreviure a Mèxic si eres valencià. Què és el que més us preocupa abans de sortir de viatge a un país estranger? A banda del pressupost, de si cabrà tot a les maletes, de que algú li pose aigua a les plantes, de que semble que hi ha algú a casa mentre no esteu (deixant llums encesos, jeje) , etc., etc.,....de segur, que allò que més us preocupa és l’ idioma. Qui no ha sortit de viatge a Anglaterra, als Estats Units, a Egipte, a França, i no ha estat preocupat per l’ idioma? Ja sé, ja sé, ara em direu que a Mèxic no és el mateix, perquè suposadament parlen castellà i, fins cert punt teniu raó, però no és del tot correcte. Pels que teniu ordinador serà fàcil d’entendre el pròxim exemple, pels altres que no en teniu serà més complicat, encara que jo em preguntaria com és possible que al segle XXI no en tingueu d’ordinador?, però això seria un altre escrit. Continuant amb l’exemple, els qui teniu ordinador i heu configurat alguna vegada l’ idioma, haureu vist que hi ha vàries opcions de selecció d’idioma. La sorpresa és quan arribes a l’espanyol i surten totes aquestes opcions, sense cap mentida: “Espanyol (Argentina), Espanyol (Bolívia), Espanyol (Xile), Espanyol (Colòmbia), Espanyol(Costa Rica), Espanyol(República

Dominicana), Espanyol (Equador), Espanyol (El Salvador), Espanyol (Guatemala), Espanyol (Hondures), Espanyol 111 (Internacional), Espanyol (Mèxic), Espanyol (Nicaragua), Espanyol (Panamà, Paraguai), Espanyol (Perú), Espanyol (Puerto Rico), Espanyol (Espanya Tradicional), Espanyol (Estats Units), Espanyol (Uruguai) i Espanyol (Veneçuela) i si els de Microsoft ho fan així, és perquè seran diferents, o no? O us penseu que aquests americans inverteixen sense trellat? Doncs sí, són diferents, almenys del que jo sóc testimoni ací a Mèxic, us puc ben assegurar que són diferents. A veure, tampoc em mal interpreteu, no és tot l’ idioma diferent, sinó algunes paraules que tenen un significat, de vegades bastant, bastant lluny del que tenim al nostre vocabulari. Aneu a permetre’m que al meu escrit hi apareguen frases en castellà, doncs és l’única manera que he trobat per poder-vos explicar aquestes diferències. Sense anar més lluny, si vas a un bar de Mèxic i demanes un entrepà de truita, allò que seria “un bocadillo de tortilla”, la primera pregunta que et faran és “de dacsa o de farina?” i la segona “què és un entrepà?” Sembla estrany, eh?. I és que “tortilla” són les coques de farina de blat o farina de dacsa que fan per fer els “tacos”, i els tacos tampoc són males paraules, sinó combinacions de carn i coquetes de dacsa o de blat, i que

112

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

se les mengen a totes hores. Tampoc la dacsa és “maiz” sinó elote, o siga que de moment porteu-se l’entrepà de truita a la maleta perquè aquí no el provareu. Llavors després dels primers minuts de confusió, “Aaaaah” exclames, ara ho entenc, llavors t’ensenyen les coquetes i tu tot educat dius, “puc agafarne una?”, el que vindria a ser “puedo coger una?” i clar, no et peguen una pallissa perquè tens cara d’espanyol, perquè a Mèxic “coger”, és alguna cosa bastant relacionada amb sexe, amor, llit, bé, us ho podeu imaginar. Així que imagineu-se com de difícil que és parlar sense usar la paraula “coger”, a la fi, t’acostumes a no utilitzar-la, però és inevitable fer-la servir en algun moment, amb la qual cosa, al principi es reien, però ara ja estan acostumats. Un altra expressió que ens ha donat problemes és “em val!”, o en castellà “me vale”, per exemple us pose en situació, en una conversació amb un mexicà. - Mexicà: Oye güey (ve a ser colega) qué te parece que hacemos esto de esta manera? - Tu: A perfecto, me vale!!! - Mexicà (indignat): Cómo que te vale? - Tu (amb cara de sorpresa): Pues eso que me vale, que me parece bien. - Mexicà (ja més tranquil): Ahhhh, me vale es que te parece

bien, no? Es que en México significa que importa una mi.... Imagineu-se les vegades que els mexicans a la meva feina es varen sentir indignats!! Ara com que ja van coneixent-nos, s’indignen igualment, però per altres motius. Així pot passar-te amb infinitat de paraules, “no manches” que tu penses que és “no ensucies” i res a veure, és una espècie d’expressió popular tipus “no fotis” o et poden dir que eres una mica “fresita” i t’ho agafes malament, pensant que t’han dit maricó, i allò que et diuen és que eres una mica “pijo”, que ara no sé la traducció al valencià tampoc. A la fi, t’aclareixes i si vols un entrepà has de demanar un “torta”, sense accent i si vols una “tortà” has de demanar un “pai”, si vols madalenes, demanes “quequitos”, el cotxe és el carro, el tot terreny és la camioneta, si vols aigua amb gas és mineral i sense gas és natural. I així un fum de paraules i d’expressions diferents. Un altre exemple de frase feta, la típica que nosaltres els valencians ens diem quans ens veiem: - Xe, què fas? - Bé i, tu, què tal? entre mexicans seria alguna cosa així : - Qué hubo? (normalment diuen Quiubo? Tot seguit) - Bien, que onda güey?”

Al principi quan em deien “que onda güey?” jo contestava, “qué onda de que onda? Què és una onda?” 113 A banda d’això, les paraules que nosaltres no fem servir, chamoy, huachinango, mole, valentina, jícama, elote, pendejo, chingada, etc. També les pots trobar a tot arreu i a la fi t’acabes acostumant a elles Pel que fa al tarannà del mexicà, no sap dir que no, és bastant polític i no li agrada la gent directa, o siga exactament el contrari que som els espanyols. Per exemple, tu li preguntes a un Mexicà a la feina “Oye guey (es riuen perquè quan ho diem nosaltres els sona estrany, igual que a nosaltres quan ells diuen “joder tio”) ya has terminado lo que te pedí?” La resposta mexicana seria alguna cosa així “Sí, claro, estoy en ello y ahorita mismo te lo entrego” lo que ve a significar en realitat “No tinc ni puta idea del que em vares demanar i no sé com ni quan t’ho lliuraré!!!” Espere que us haja servit de guia per quan aneu a Mèxic així que, en propers viatges, us donaré altres consells. Bo, sí, sí que notem l’estar lluny en falles, però ho agafem amb paciència i amb més ganes de festa per quan tornem. Emilio David Grau i Pons

114

JUAN RIPOLL I MENENT Juan Ripoll i Menent va nàixer a València el 24 de novembre de 1980. Va fer els seus estudis a Gandia en l’institut Escoles Pies i, després, continuà a la Universitat Politècnica de València on realitzà la carrera d’Arquitectura en l’especialitat d’edificació. Actualment, treballa a Woodstock, Illinois (EEUU) com a professor auxiliar del sistema bilingüe i com a entrenador de futbol a “Woodstock North High School”. Faller des de l’any 1987, fou acompanyant de Regina Infantil l’any 1993 i, de major, acompanyant de Regina els anys 2006 i 2011.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Neu per pólvora

Isc al carrer amb la meua brusa vella. Deixaré la nova per a més avançada la festa. Per tot arreu el soroll dels coets i l’olor de la pólvora em recorda que les dates tan esperades ja han arribat. Com tots els anys una mescla d’emoció i nervis recorre el meu cos, sensació que es repeteix any rere any i que mai deixa de créixer. Els monuments ja estan a punt i la il·luminació preparada. Sols uns pocs fallers acaben amb els últims detalls, la gespa, els cartells i la decoració del casal. Tot llest! Les falles ja han començat! El soroll del despertador em torna a la meua realitat. És dia 16 de març de 2013. La predicció del temps diu que avui no superarem els zero graus. Lluny queden aquells dies de gener on arribàrem a menys 20 i el primer que havia de fer era llevar el gel del cotxe i deixar el motor engegat. La primavera s’acosta i, encara que l’última nevada va ser copiosa i els carrers es veuen blancs, la suavitat de les temperatures indica que el pitjor ja ha passat. Prompte veurem el verd de la gespa, les fulles i les flors als arbres; esquirols, cérvols i altres animals tornaran a passejar pel nostre jardí. És hora de fer-me el café abans de la feina. Per la finestra del saló es veuen els cotxes passar. Tot i que Woodstock és un poble

tranquil del nord-oest d’Illinois, el nostre carrer, Dean Street, es plena de vida a estes hores del matí, i tan sols són les sis. Durant tot el dia els missatges al mòbil se succeeixen. Centenars de fotos, vídeos i comentaris, sembla que les falles han començat bé. La sensació és estranya, l’alegria de comprovar que la gent ens recorda s’entremescla amb un sentiment de llunyania. Des de fa set mesos és el dia que més lluny em sent de casa. De sobte un missatge especial; una foto amb uns 10 calders alineats, els fallers darrere d’ells sofregint la carn i un text que diu : faltes tu! Les següents hores i, també els dies, continuen amb el mateix patró, Whatsapp i Facebook s’omplin de comentaris, imatges i anècdotes. Premis a la plaça o al futbol, pluja i més pluja, però sobretot alegria, festa, emoció... En definitiva: FALLES. Tot açò em transporta per uns moments a la calidesa de la nostra terra. Tanque els ulls i puc sentir el soroll dels coets, el rebombori de la gent i fins i tot la música de l’orquestra. Per uns segons em torne a sentir a casa, però el missatge rebut dies abans encara ressona al meu interior: faltes tu! Les falles passen apresa, per a nosaltres més que mai. Unes

115

116

falles on l’alegria, l’eufòria i la germanor han donat pas a la malenconia , enyorança i la gelor del mitjà oest dels EEUU. Hem canviat pólvora per neu, calor per fred, gent per intimitat, música per silenci i festa per tranquil·litat. Tot i que aquesta setmana ha estat difícil, la resta de l’experiència ho mereix. A la calor de la llar i, repassant les imatges i els missatges, la idea d’un altre any sense falles és fa massa dura de pensar. Per tot això, la decisió està presa. Falles de 2014: quin millor moment perquè la nostra filla conega casa en aquestes dates tan importants. Torne a llegir el missatge que ha ressonat al meu cap: faltes tu, faltes tu... i me n’adone d’allò que realment sent: em falteu vosaltres! Juan Ripoll i Menent. Ja hem arribat una vesprada més al moment més esperat de passa paraula, el moment del “rosco”. Avui, i fent un homenatge a les falles, el componen paraules relacionades amb la festa fallera i també amb la nostra falla. Algunes paraules són més complexes i d’altres, més divertides, segur que hi trobes alguna que no coneixes, jugues amb nosaltres? Comencem:

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

A: Són de formes molt variades. Van adornades amb maragdes, perles o espillets. Amb un cert ordre podem parlar de polca, raïms, “barquillos”, de balcó, barquetes, de pardalet o de la Verge B: Extensió blava cutània que et pot eixir a la cintura quant portes el vestit de valenciana, si no duus un bon cancan. C: Cobreix de forma ajustada el peu i la cama fins el genoll. Poden ser llises o calades, d’un color o combinades. Ç: (conté la ç) Mes per excel·lència de tots els fallers D: Allò que esperem que ens duguen les nostres falleres majors, presidents o regines per després del dinar o sopar. E: Orquestra que durant molts anys ens ha acompanyat en les revetlles a la nostra falla. F: Allò amb què es ferma o es lliga les dues parts del collar de valenciana. G: Part d’un premi al qual poden accedir els monuments fallers. H: ( conté la h) Una ingestió massiva o excessiva d’ell et pot produir una gran pesadesa de cap. I: (conté la I) Moble format generalment per peces de fusta o metall per a suport d’un somier, capçal i peus que té prohibit el seu ús en la setmana fallera si realment la vols gaudir intensament. J: Màxim òrgan de govern dins la nostra falla que pren les Ja

117

118

L’hora dels concursos

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

119

120

PILAR TALENS I ARTIGUES Pilar Talens i Artigues va nàixer a València l’any 1978, però es resident en Tavernes. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de València, ha encarat la seua carrera professional al món de la banca i actualment és la subdirectora de l’oficina bancària de Caixabank a Cullera.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Passa Paraula

hem arribat una vesprada més al moment més esperat de passa paraula, el moment del “rosco”. Avui, i fent un homenatge a les falles, el componen paraules relacionades amb la festa fallera i també amb la nostra falla. Algunes paraules són més complexes i d’altres, més divertides, segur que hi trobes alguna que no coneixes, jugues amb nosaltres? Comencem: A: Són de formes molt variades. Van adornades amb maragdes, perles o espillets. Amb un cert ordre podem parlar de polca, raïms, “barquillos”, de balcó, barquetes, de pardalet o de la Verge B: Extensió blava cutània que et pot eixir a la cintura quant portes el vestit de valenciana, si no duus un bon cancan. C: Cobreix de forma ajustada el peu i la cama fins el genoll. Poden ser llises o calades, d’un color o combinades. Ç: (conté la ç) Mes per excel·lència de tots els fallers D: Allò que esperem que ens duguen les nostres falleres majors, presidents o regines per després del dinar o sopar. E: Orquestra que durant molts anys ens ha acompanyat en les revetlles a la nostra falla. F: Allò amb què es ferma o es lliga les dues parts del collar de valenciana. G: Part d’un premi al qual poden accedir els monuments fallers.

H: ( conté la h) Una ingestió massiva o excessiva d’ell et pot produir una gran pesadesa de cap. 121 I: (conté la I) Moble format generalment per peces de fusta o metall per a suport d’un somier, capçal i peus que té prohibit el seu ús en la setmana fallera si realment la vols gaudir intensament. J: Màxim òrgan de govern dins la nostra falla que pren les decisions en nom de tota la comissió i que està al capdavant de la junta directiva. K: (conté la K) Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars. L: ( conté la L) Per a tots els fallers és la nostra segon casa LL: Element decoratiu que trobes en abundància al davantal i al mocador de coll de les falleres. Poden ser d’or, d’argent o de diversos colors. M: Peça de roba fina o de blonda, amb què les falleres es cobreixen el cap i l’esquena per a anar a missa i a altres funcions religioses. N: (conté la ena) Manera especial de dur el cabell que, en el cas de les falleres, se sembla al de la dama d’Elx NY: (conté la ny) També anomenades agulles, són la peça fonamental per a la realització del pentinat. És un objecte cilíndric en forma de tub, compost de dues peces: espasa, que és punxant i canó, que és cilíndric i buit i subjecta el monyo.

122

S’acoblen l’una dins de l’altra. O: (conté la o) Senyor al qual totes les Falleres Majors de València demanen des de l’u fins el denou de març de tot els anys que comence la mascletà. P: Peça de pell, tela o un altre material que té forma de sola de sabata i que es posa dins del calcer sobre la sola interior necessària per a poder acabar sens dolor als peus totes les cercaviles. Q: (conté la Q) Moneda de curs legal sols en la setmana fallera i algun que altre acte faller R: Distintiu de coure, argent i or al qual podem accedir els fallers a mesura que anem complint anys en la nostra comissió fallera tant infantil com major. S: Paraula que més és repeteix al llarg de tots els discursos de les falleres majors, tant entrants com eixints, sembla quasi necessària la presència en el mateix. T: Joc de cartes molt enraigat a la nostra festa que normalment es juga entre quatre jugadors, que van dos contra els altres dos, i cada equip guanya punts guanyant dos bases, matant-se les cartes segons un orde establert i fent objecte d’envit . U: (conté la u) Conjunt de regles per les quals es regeix la nostra falla. V: La nostra terra W: (conté la W) Document amb informació codificada

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

compatible amb el sistema de comunicacions de la xarxa Internet. La nostra falla en té una on hi pots trobar la programació de tot l’exercici faller, així com fotos i altra informació d’interès. X: Conjunt de músics que amenitzen les cercaviles. Z: (conté la z) Allò que fem abans de la matinal de motos clàssiques. Pilar Talens i Artigues

Solucions: A arracades B blaüra C calba Ç març D dolcet E eben F fermall G gràcia H alcohol I llit J junta gestora K folklore L casal Ll lluentons M mantellina N pentinat Ny rasca monyos O pirotècnic P plantilles Q tiquets R recompensa S somni T truc U estatuts V València W web X xaranga Z esmorzar

123

124

Portal notícies

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

125

126

MARIOLA TORMOS Nascuda a Tavernes de la Valldigna en 1968. Es diplomada en infermeria, especialitzant-se en instrumentació quirúrgica. Actualment, exerceix com a supervisora de quiròfan en el Hospital Aigües Vives. Pel que fa al món faller, ha sigut Regina del Foc en 1987 i Fallera Major en 1996 i, ha participat en totes aquelles tasques que la falla ha necessitat.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Regals del destí

Després de tot el dia treballant a l’hospital..., quines ganes d’arribar a casa, sopar amb rapidesa i posar-me a veure un nou capítol d’Hospital Central! Tot comença amb molta tranquil·litat. Elisa, la cap d’infermeres, passeja per urgències mentre controla i revisa els monitors i les històries dels malalts. De sobte, un dels malalts té una aturada cardíaca i apareix en escena el Dr. Vilches que, en un tres i no res, soluciona el problema. Però el clímax del capítol està per vindre. Mitjançant una telefonada, avisen el servei d’urgències centrals perquè un autobús escolar acaba de caure ple de xiquets per una muntanya cap avall i perquè s’esperen molts ingressos. L’hospital posa en marxa el codi 7. Comença l’acció. Tots passen pels corredors, els metges donen altes, es preparen els quiròfans, avisen els serveis centrals de radiologia, laboratori…, fins i tot, al banc de sang per poder realitzar transfusions urgentment. Mentre en el lloc de l’accident, tots els xiquets com poden eixen de l’autobús, uns plorant, altres plens de ferides... De seguida, arriba el SAMU i les ambulàncies es posen a fer els primers auxilis

i a traslladar-los a l’hospital. Sols hi ha una persona que queda tirada en terra, sense moure’s, és el conductor i està mort. En això, s’escolta la veu d’una xiqueta demanant auxili dintre de l’autobús. La xiqueta, que li diuen Laura, està atrapada per les cames. Mario, el metge del SAMU, entra per una finestra per comprovar el seu estat. Laura està perdent molta sang i sent molt de dolor, però encara nota les seues cames. Mario li posa el collarí i la tapa amb una manta. Arriben els bombers i li diuen a Mario que ha d’eixir perquè han d’alçar l’autobús amb la grua. Però ell no vol deixar a la xiqueta sola i decideix quedar-s’hi. Laura té molta por, però les paraules afectuoses del metge fan que la xiqueta es tranquil·litze. Els bombers després de diversos intents d’alçar l’autobús ho aconsegueixen, Laura queda alliberada i així la poden traslladar a l’hospital. Les portes d’urgències de l’hospital es converteixen en una marea de gent que va arribant amb multitud de fractures, dolors i molta sang. Els pares dels xiquets també van acudint tots nerviosos i espantats perquè no saben com estan els seus fills.

127

128

Quan ja està tot controlat, apareix de nou Elisa i el Dr. Vilches que posen cara de satisfacció per haver pogut salvar tots els xiquets. Tot acaba mitjanament bé, sols un mort i tots els xiquets vius. Açò sí que és una pel·lícula. Mariola Tormos

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Mª JOSÉ ALMIÑANA I PALOMARES Sóc fallera des de 1986, vaig ser fallera Major Infantil l’any 1994. Passaren els anys i en 2002 vaig començar a introduir-me en la comissió, com a delegada infantil fins 2012 i, de l’any 2009 fins 2011 vaig portar la loteria ordinària, a més de l’anterior càrrec. En 2008 vaig ser Regina Major de la poesia i, fins la data, una fallera més.

129

Les falles, les estimes o no?

Sóc una periodista valenciana, i com a valenciana visc les falles amb tot allò que suposa: la festa, els coets, els vestits de 130 valenciana, els pentinats, les arracades, és a dir, tot allò que a una gran fallera li agrada.

Així que, exposaré a continuació les conclusions de les meues enquestes, doncs d’una banda, els fallers més o menys responien de la mateixa manera, exceptuant el canvi d’alguna paraula:

He fet vàries enquestes per diversos pobles de la comunitat. Pobles que, els primers dies del mes de març, s’engalanen de llums, colors, i eixa olor de pólvora que et condueix dintre d’un món meravellós.

1- Clar abans de nàixer ja ho era. 2- Amb tot, no en canviaria res. 3- Res ja ho he dit abans, jejeje. 4- Alegria, tot el que va relacionat amb elles es per alegrar-se. 5- Sí, sol anar en tren o en cotxe fins a València a veure la mascletà, o com està engalanada la ciutat, o a menjar bunyols amb xocolata, és a dir, un viatget curtet d’un dia o un quants més durant la primera quinzena del mes de març.

Algunes de les preguntes qüestionades al llarg i ample de la geografia valenciana hi foren aquestes: 1- Ets faller/a? 2- Amb quina cosa et quedaries de les falles? 3- I quina cosa llevaries? 4- Què són per a tu les falles: molèstia o alegria? 5- Quan arriba el més de març, sols viatjar? De les respostes recollides i, després de realitzar l’anàlisi, en vaig concloure que el 85% eren favorables per a les falles, i el 15% que resta del percentatge no eren massa de bon grat.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

I d’altra banda, aquelles persones que no les estimen responien amb aquestes paraules: 1- No, ni ganes tampoc 2- Res, per a mi són una molèstia: els coets, els soroll, la pólvora, els carrers tallats… 3- No en puc llevar res, ja que jo tan sols sóc d’una minoria de la qual la gent fallera de sentiment diu que som estranys. Encara que, sí que hi posaria un horari per tirar coets, per què han de

ser precisos a totes les hores? 4- Molèstia ja ho he confirmat abans. 5- Sí que me n’aniria ben lluny, però xiqueta, amb la crisi que tenim damunt no me’n puc anar on jo vull, així que em quede ací dins de casa perquè els sorolls no m’angoixen massa. En fer les preguntes com bé heu pogut comprovar n’hi havia persones que es gloriaven de falles, deien que és l’època més esperada per molts dels habitants dels pobles i ciutats valencians, però també n’hi havia altres que no les suportaven, tant de soroll les feia fugir d’un món al qual no hi pots entrar forçat, ha de ser de tot cor i has d’aconseguir sentir-les. Eixes persones sols s’alegraven perquè tenien vacances i podien pegar a fugir, tant al nord com al sud, d’allò que no els feia molta gràcia. Jo no en puc ser objectiva respecte a eixes persones, ja que des que vaig nàixer en tinc el sentiment. Però està molt clar, tant si les estimes com si no, les falles són una tradició que ve arrelada dels nostres avantpassats. Tradició a més que ni els més alts càrrecs ens poden llevar, ho van intentar però no ho pogueren, i no en podran, doncs aquest 85% ho aconseguirà, no podran amb nosaltres. Mª José Almiñana i Palomares

131

MARIAM TALENS I ARTIGUES Nascuda a Tavernes de la Valldigna el 1976. És diplomada en Magisteri per la Universitat de València i exerceix com a mestra de primària al col·legi de Simat de la Valldigna. Habilitada en Educació Física, titulada en Mestra de València per la Conselleria i amb el Cicle Superior de Valencià per l’Escola d’Idiomes, ha sigut guardonada en diferents projectes d’Innovació Educativa de Conselleria, així com en les Jornades d’Innovació Educativa de la Ciutat d’Alzira. També és coautora d’un llibre de text d’Educació Física, a més d’altres publicacions editades per la Conselleria sobre recursos educatius. 132 Pel que fa al món faller, forma part de la Comissió com a delegada infantil i participa activament en totes les activitats que organitza la falla. Ha estat Fallera Major Infantil al 1987 i Fallera Major al 2012.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Raspall a Punt 2

Corrent, tan de pressa com puc, tracte de localitzar les meues claus en algun racó de la bossa. Els meus dits ensopeguen, a palpentes, amb cadascun dels objectes que hi trobe i descarte tots aquells que no s’assemblen a cap peça metàl·lica i dentada. A la fi, el seu soroll tan característic m’indica que ho he aconseguit. Ràpidament, obric el pany i sent cridar a qui, sens dubte, és el meu iaio: - Això és xicon, Val net! Xe, quin braç!...I quin colp més bonic! Ningú pot negar que ha heretat la força i la destresa de son pare. Vine i seu, Empar- diu dirigint-se cap a mi- que estàs a punt de veure el primer joc sabater. Sens dubte està parlant de Genovés II. Espere no haver-me perdut massa part de la partida de Raspall doncs portem esperant-la molt de temps, però el meu iaio no compleix vuitanta anys tots els dies i m’ha costat aconseguir el seu regal molt més del que em pensava. A la televisió veiem com el marxador, la persona que organitza les travesses per tal que estiguen equilibrades, busca algú que aposte ara pels blaus després d’haver rebut un feix de bitllets a favor dels rojos que sol ser la parella o trio favorit del públic. Nosaltres, per donar-li més emoció fem el mateix a l’altre costat de la pantalla; unes vegades a favor d’un dels dos equips i d’altres, per un resultat concret. La d’avui és una decisió fàcil, presa des de fa molt de temps.

A l’equip roig es troba Álvaro, qui és considerat per tothom el millor jugador d’avui en dia. El meu iaio, pel contrari, defensa 133 que no existirà mai cap jugador que supere la llegenda de Paco Cabanes, més conegut com el Genovés que, malgrat estar retirat continua amb la tasca d’impulsar aquest esport fora de l’àmbit professional. Recorde, amb gran estima, una xerrada que va realitzar a la Universitat on tractava d’inculcar-nos als mestres d’Educació Física la seua passió pel Joc de la Pilota Valenciana. Però, sobretot, quedà gravada a la meua memòria, mentre esperava que em signara un autògraf pel meu iaio, la seua mà, tan gran, tan forta i, a la vegada, tan deformada que, de tants colps com ha rebut no semblava humana. Avui a l’equip blau juga el seu successor, Genovés II, l’únic que li pot parlar de tu a Álvaro en el mà a mà. Des d’aquella partida, si fa no fa deu anys, on el blavet tenia contra les cordes a Álvaro i aquest va aconseguir remuntar fins obtenir la victòria, quan s’anuncia un desafiament entre ambdós pilotaris els aficionats no s’hi perden cap partida, ja que és garantia d’espectacle i rivalitat esportiva. -Xe, Empar, saps que m’agrada que vingues puntual a la nostra cita perquè és l’únic moment que compartim els dos sols. Crec que és dels pocs temes dels qual podem parlar i entendre’ns perquè quan nomenes l’Internet, les tablets i els WhatsApps...

és com si em parlares en xinés. N’hagueres pogut tenir el detall per ser hui el meu aniversari. Saps com m’agrada comentar 134 amb tu la partida abans de començar, analitzar els jugadors, comparar els equips i decidir així les travesses. Hui tens totes les de perdre perquè el Genovés ha fet uns colps que, en un tres i no res, ha aconseguit fer-li un joc net als rojos. A que això no t’ho esperaves? Sabia que es disgustaria, però de segur que canvia de parer quan òbriga el regal que li he comprat. Els crits del meu iaio en entrar a casa ja m’havien deixat ben clar que la partida no estava al meu favor. No obstant, el marcador ha fet un canvi de cap i volta i ara són els rojos els qui dominen. - Xe, ja ha tornat a encalar la pilota. Això no pot ser, Genovés, si tenies també el segon joc guanyat. Tu has vist això? Dominaven els blaus val a net i ara estan a dos!- que significa que estan igualats a quaranta-. Seu, seu a la cadira o... millor, queda’t dempeus perquè aquesta serà una vesprada d’infart. La partida anava transcorrent i com el meu iaio Pep augurava, s’estava convertint en la més emocionant que fins ara havia vist. Mentrestant, entre els comentaris de les jugades, em feia la mateixa explicació de tots els dies sobre l’evolució d’aquest esport des que ell era xicotet.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

-Tu saps, Empar, que quan érem xicotets tots els xiquets després de l’escola no fèiem altra cosa que jugar a Raspall? Teníem un guant foradat amb didals fets de cartró i, qui s’ho podia permetre, una placa de ferro apegada amb esparadrap. Amb això i una pilota de badana que portava Ximet, el més acomodat del carrer, en teníem prou per passar les vesprades. Ara els xiquets sols pensen en jugar a futbol, com si no existira altra cosa. Saps que jo vaig conèixer el Xiquet de Simat? De les seues mans vaig veure la primera pilota de vaqueta, sí xiqueta sí, d’eixes que utilitzen els professionals i que són més dures que una pedra. Jugàvem als carrers, els més amples i llargs del poble i la gent els omplia de gom a gom. Amb l’arribada dels cotxes van construir carrers artificials amb balconets i tot, però no van tenir massa èxit. A mi, sincerament, on més m’agradava veure les partides era al trinquet. La gent més prestigiada tenia un lloc reservat a la Llotgeta, eixe raconet situat prop del dau, mentre que nosaltres sèiem als esglaons. El públic formava part de l’espectacle i s’hi comportava de manera molt correcta per no interrompre el joc. Quan la pilota era colpejada cap al personal, aquest romania tan immòbil que semblava que ni respirara fins que queia de l’escaló i era envestida enlaire pel pilotari abans que tocara el

sòl per no perdre el punt. I els jugadors? Si hagueres vist quina planta tenien, tots de blanc de cap a peus llevat d’una faixa blava o roja que els diferenciava dels adversaris... No com ara que porten una samarreta d’aquests colors amb uns grans rètols publicitaris per què es distingisquen per televisió i han perdut tota l’elegància...-continuava contant. Mentre escolte aquelles històries carregades de saviesa i experiència pense en el final de la partida, no pel resultat, sinó per poder-li lliurar el seu regal. Tinc ganes de veure l’expressió de sorpresa, primer, en el moment en què li done un sobre blanc i, d’alegria i emoció, després quan descobrisca que es tracta de dues entrades per a la partida que es disputarà al trinquet Pelayo. Realment és un regal per als dos ja que així tindre l’oportunitat de gravar en la meua memòria una de les últimes experiències que viure al seu costat. Espere algun dia compartir també amb els meus fills i néts aquesta afició i tenir l’oportunitat de transmete’ls l’estima per aquest esport tan bonic. Mariam Talens i Artigues

135

NÚRIA BLASCO I MAGRANER Núria

NÚRIA BLASCO I MAGRANER Núria va nàixer a Tavernes. Després de diplomarse en Relacions Laborals, treballa des de 1999 com a responsable de recursos humans. Va ser Fallera Major en l’any 97 i, actualment, és encarregada de protocol. És membre fundador i actiu de les Astupendes i afirma que no és fallera, és portalera! 136

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

A vore a qui trobem!!!

Dimarts qualsevol, reunió de falla 2014…. Parlem d’ açò i d’allò, uns que sí altres que no...que sí es pot fer….el llibret enguany va de “La Televisió”, la caixa quadrada, … que si naps, que si cols... Panadero, açò ja s’ha acabat, anem cap a casa? Encar, tu vens? Sí, au. Camí a casa, resumim la reunió, parlem de temes d’actualitat…… i jo en el cap tot barrejat. Són les 11:30 de la nit o les 12.00, em gite i el meu cap comença a desglossar i esquematitzar tot el que s’ha dit. De sobte, el llibret. Què podria escriure?, quin programa m’ha marcat o ha marcat una època? A més, tot enfocat al món de la falla. No puc dormir, necessite una idea , si no, no podré pegar ull... pense, pegue voltes. “¿Todo bien?- em pregunta el meu maritSiempre igual , los martes te cuesta dormir!!!!” Necessite una idea per poder dormir!!!!...Engegue l’ordinador…..i el ratolí? No el trobe,….has vist el ratolí enlloc? ”Quién Sabe Ande, lo tenía tu hija”. Com? Quién Sabe Ande?....Ho tinc!, ho tinc!,….Lobatón!….. puf, doncs no he passat hores cara el caixó buscant a gent!! Podria ser “Llicenciada en buscar”…encara que li tinc molta passioneta al dimoni, sí, això que quan perds una cosa i lligues un drap a la pota d’una cadira o d’una taula per a trobar-la i quan la trobes dius tota orgullosa: ni Lobatón ho haguera trobat!!!!

I ara què? ….. PERDUT…..OBLIDA’T….. LOBATÓN…..(hauré de deixar-me bigot per concentrar-me?) 137 A vore, centrem-nos, corrien els anys 90 quan a la televisió emetien un programa on gent buscava gent , és a dir, que no sabies qui era ton pare o si havia desaparegut algú i l’home del bigot t’ajudava….va hi haure casos molt emotius, que han deixat empremta i, altres casos resolts i més d’un per resoldre. Expedient: mocadoret De sobte, un dia va desaparèixer una cantant d’un grup que durant molts anys ens va portar festa al Carrer Major de Tavernes de la Valldigna. Durant anys vaig seguir els seus espectacles, del Carrer Major va passar al Passeig del País Valencià, va passar del mocadoret i de la bruseta, als tops i als pantis de malla. Després va passar d’un espectacle a altre com de la nit al dia. La vaig seguir al voltant de la Verge del Pilar i dels grans espectacles va començar a actuar per a bodes, comunions i batejos. A l’any 2010 vaig contactar amb ella en un viatge de l’ Inserso a Benidorm, no és que jo anara, però passava per allí i la vaig vore. Eixe va ser l’any on vaig tancar l’expedient i vaig decidir dedicarme a altres casos. Conclusió ….l’edat no perdona!!! I ho comentàvem a la falla, que per aquella època tot just el

138

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

dijous era el dia dels joves. Baixàvem a sopar els més joves de la falla, avui ja fadrinets i érem bona colla. Molts d’aquells seguim en el Carrer Major, però altres han desaparegut i aquí és on centre la meua segona investigació. Expedient: “Las viejas Glorias” I de sobte, desapareixen!!! Las velles glòries de la falla, els triomfadorets, aquells que empalmaven... Però, va ser com en un plis-plas……avui empalmen, demà ja no. Al llarg dels anys he seguit les seues trajectòries, vaig poder parlar amb ells: el boniquet, el simpàtic i el que s’arrima a ells per si cau alguna cosa!!! El boniquet s’ajuntava al simpàtic, perquè tenia més retòrica i feia més rogle i l’arrimat s’emportava el que aquests dos no volien…..eren un dream team!!! Feien rogle, estaven al dia de tot..., però es van casar els tres i quina sort van tindre elles, perquè se’ls van emportar. I ara pensant-ho així i, després de tants anys, donaven color perquè varen ser presidents, acompanyants de regines…..i de sobte, un dia es van casar, van posar seny i es van escampar pel voltant de la Valldigna, uns per ací, altres més lluny i, altre més prop... Durant alguns anys han aparegut de sobte, sempre en el seu lloc, davant del casal i la veritat és que m’alegra vore’ls, ja que he compartit molts moments amb ells de joventut i cada any

el 19 de març pronunciàvem la frase típica…..COM ENGUANY CAP!!!! Seguint al trio “lalala” i parlant amb ells vam recordar molts bon moments i ells van ser els que en van fer recordar FOC!!!! “Ande andarán????” Estaran de bombers, perquè a allò que es dedicaren en aquella època, supose que no, o estaran amb la manya per Benidorm? Nunca Mais!!! Es va saber d’ells. Expedient: Mirall Qui més ha fet l’espantadeta? Així i mirant el present….trobe a la protocol·lària de la falla!!! Ostres, la meua rossa!!!! Mira que manava, anàvem tots més rectes que un fil. Era majestuosa, tot allò que es proposava nosaltres ho fèiem:…..estovades…. rectes….sense parlar…. perquè en aquell moment no hi havia premi a la millor cercavila, perquè si no, era nostre. Tot el protocol de la falla i la presentació eren d’ella…..quin temple tenia i quan parlava, executava. Veritablement, fa anys que la trobe a faltar i, trobe a faltar en les presentacions aquells: calleu!!!, ram a la dreta, per favor !!! i quan isca la F.M. totes en peu. Ara, d’una banda, ja som més majoretes i d’altra, va deixar bons deixebles, així que ix tot perfecte com sempre. Com deia un amic meu del trio lalala sempre que acabàvem una presentació: ”perquè la perfecció no existeix, si no ……….

seria Perfecta!!!.....més impossible!!!!” No sé si és o segueix sent fallera, el que sí sé és que ha deixat 139 bona llavor a la falla. No li he perdut la pista, la tinc controlada. Si estàs llegint-me….,recorda’ns!!!! I et promet que enguany la cercavila de Sant Josep se sentirà dir!!!! Sempre li he tingut una admiració especial, va ser mestra meua, per tant, forma part de la meva vida en el món faller i en la meua infantesa…..i és un bon mirall on poder reflectir-te. I hi ha molta gent que podríem buscar, però no en deixen… ja que l’escrit és limitat, però en podríem buscar ……cent i la mare….!!! Per favor, que no es perda cap més, que us vull vore a tots al Carrer Major aquestes falles!!! Núria Blasco i Magraner

LES ASTUPENDES Onze falleres de la Falla Portal nascudes a Tavernes composen aquest gran grup artístic, que des de fa quatre anys actua al Carrer Major perquè els fallers i simpatitzants d’aquesta falla puguen gaudir d’ell. Cadascuna d’elles diferent, però en conjunt espectaculars, “bonorres” i gracioses com les que més.

140

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Espanya Directe visita la Falla Portal

“És una animalada?” No heu vist mai algun programa per televisió del tipus Espanya directe i en eixos moments us ve a la ment la pregunta: açò que ens conten en aquest reportatge existeix? No pot ser, açò és una animalada. Els reporters d’aquest programa han visitat el nostre poble i han trobat ací, a la Falla Portal de Valldigna, un tema que pot deixar bocabadat a la meitat del país. Que de quin tema es tracta? LA VENDA D’ENTRADES DE LA PRESENTACIÓ. Tot seguit, us deixem amb una breu però detallada filmació sobre aquest esdeveniment sense precedents. Diumenge, 19 de gener de 2014 04:15h. xiu, xiu (sona el WhatsApp) arriba una imatge al grup de la comissió. No pot ser, o sí: Ximo Canut, Lara, Lucía i Pablo al casal fent cua. Whatssapeem a les Astupendes, “xiqueeeees, anem baixant que ja hi ha gent”. 05:15h. “Jo ja estic a punt. Jo també. Jo ja estic esperant-vos”. Ens trobem a la cantonada del Bar Encarnita. El xandall, les esportives i la cara ben llavada són la indumentària. “Ei, se n’aneu a la muntanya?” ens pregunten uns fallers de la Dula que venen del fi de festa de la Falla Passeig. “A la muntanya?, jajajaja, a la falla!!” 05:20h. “Pareu un moment, us he de fer una foto. Això no pot ser”, és la seua resposta. “Hem de canviar-nos les esportives,

aquestes no corren prou; sembla que no arribem”. En el seu cotxe acaba de passar Sol, la llista va augmentant de segur. Va, 141 ànim, que ja hi som. 05:25h. Entrada al casal. Som els números 21, 22, 23, 24... de la llista. El casal ja està mig ple. Buf!!, ja estem ací. I ara què? 05:30h. Ens adonem que no està Emilio Felipe i que Sixto un any més no és el primer, oh oh oh!!! Les primeres de la fila: Lara i Lucia. Aquesta ens conta que no ha pogut dormir en tota la nit. A les 02:30h estava estenent la roba i aleshores ha pensat que no valia la pena gitar-se, així que ha quedat amb son pare i amb Lara i, a la falla. L’ambient boníssim i enriquidor, sembla un divendres de vesprada quan els infantils es reuneixen a realitzar els seus tallers i a jugar, però amb gent un poc més gran i ullerosa. Hi ha activitats per a tots: retallables per a la cavalcada, manualitats per a les sorpreses de la presentació, monyos de fallera cosits amb molta cura... Café, gent que aprofita per a dormir, ara bé, enguany, com altres anys, no ha vingut ningú empalmat (en el bon sentit de la paraula). 06:00h. Arriba Pechu, el número 69. No és casualitat, s’ha esperat per a tindre eixe. 08:00h. I continuen entrant persones al casal, aquests seuen dalt segur. Mª José i Noe dormint o fent com si dormiren. 08:45h. ....espavila’t, Mª José, que s’ha de fer llista. Però cal

142

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

tindre-ho tot en compte, les disfresses estan quasi acabades, ens hem pres el xocalate que ens ha dut la Fesola i dos o tres talladets (hem perdut el compte quan han tocat les huit). Així que, rebombori de panxa i, no és de l’emoció en el “corassó”, sinó d’eixa sensació de que l’hora s’acosta i ens hem d’anar cap allà. 10:00h. Amb puntualitat, marcada pel protocol de Panadero, comença la venda d’entrades per a les presentacions de l’any 2014. La primera en comprar-les Lara i, tot seguit Lucia... 13:00h. S’acaba la venda d’entrades d’avui, tots més contents que un gínjol, ens plantegem de nou contestar la pregunta d’aquest reportatge: és una animalada? La resposta seria: ha valgut la pena, malgrat haver suposat una gran matinada!!! 13:10h. I ara què? Hi ha dinar a la Falla, doncs “de perdidos al río”, seguim fent hores asseguts a les cadires del casal i entrenant per a falles, així que dinem!!! 16:00h. Seguim ací, sense moure’ns, prenent cafenet. Encara no en tenim prou? Total, ens quedem un poc més, avui toca intercanvi de regals i, amb un poc de sort i l’aire a favor ens toca alguna cosa. 16:05h. Es demana la presència de les Falleres Majors a l’escenari. Les vegem un poc borroses perquè la son pot amb nosaltres, portem quasi 12 hores de casal, però que no se n’adone ningú,

estem al peu del canó com si tinguérem 18 anys, nosaltres i els nostres fills. “Se nota, se siente...!!!” anem xiuxiuejant entre badallades. 17:30h. No queda ningú al casal, sols nosaltres, aquelles que fa molts anys empalmàvem, perquè, per a rematar el dia i per si no ha estat completet, anem a continuar amb les disfresses de la cavalcada del ninot. Per què hauríem d’anar-nos-en a casa a descansar?, si estem fresquetes. Recordem que Sixto encara està al casal, no vol tampoc anar-se’n a casa, li pesa no haver estat el primer en la venda d’entrades i, com a bon capità, vol ser el darrer en abandonar el vaixell. 20:04h…acaba la jornada. Sixto fa arròs caldós pel dissabte que ve i totes tenim seient. Ha estat un dia llarg i intens, la veritat. Bona nit, l’any que ve més i millor, esperem que puguem continuar anant-hi totes i tots. LES ASTUPENDES

143

PEPE TARCONS I ALBERT Faller des del primer any de la nostra falla. Ha estat membre de la comissió des de sempre, ocupant durant molts anys el càrrec de vicepresident. Ha treballat amb els fallers i pels fallers i, ha sigut capaç de transmetre l’amor per les falles a la seua família. Les seues dues filles han estat Falleres Majors de la nostra falla i, ara és el responsable, junt a la seua dona, de que a les seues tres netes se’ls il·luminen els ulls quan senten parlar al seu avi de la falla.

144

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Al meu amic Vicent Val

Mai en la vida m’haguera imaginat escriure un text per al llibret de la meua benvolguda falla. Tots els que em conegueu sabeu que porte la meitat de la meua vida en aquesta falla. He compartit moments amb moltíssimes persones de diferents edats i generacions. I permeteu-me dir, des de la meua modesta opinió, que avui la nova generació de la falla, sou alumnat avantatjat; i ho sé perquè esteu treballant i fent la vostra tasca molt bé, molt més bé que nosaltres, les velles glòries. Així que de tot cor us anime a que continueu sempre així. Però aquests dies, revisant el meu petit i particular museu faller, m’han vingut a la ment diferents moments viscuts amb persones que estigueren i ja no estan. Diuen que ningú mor mentre algú el recorda. Doncs bé, jo tots els dies recorde el meu amic Vicent Val. Voldria que aquestes línies foren un xicotet homenatge per a Vicent, ”el maestro”, com ell i jo, amb estima, ens anomenàvem. Vicent, gran faller, de tracte obert i sense prejudicis. Artista entre els artistes i home que no veia els problemes. Ell per la

falla, la seua falla, era capaç de tot…Donava tot tipus d’idees per a les presentacions; algunes molt bones, altres un poc 145 fantasioses, com aquella vegada que volia representar el Sena i la Torre Eiffel a la presentació de Sylvie perquè havia nascut a França. Ho va plantejar i es va quedar tan ample! També col·laborava als playbacks. Recorde aquella vegada que tot il·lusionat es va comprar un vestit blanc amb la seua bufanda a joc també blanca, sols per a la seua actuació on imitava a Àdamo, fabulós! I em ve a la ment, aquell dia que vam envair el forn dels pares de Mila Barres per a fer la rebosteria de pasta fullada (mai no he vist tanta pasta fullada junta, ni tan bona). Vicent ens duia a tots al vol, fent el que ell ens manava… i ell encisat, molt content i disfrutant. Si a la falla sorgia cap contratemps, allí estava ell per a ajudar i trobar la millor solució possible. Com aquella vegada que ens vam quedar sense banda de música i vam anar a buscar altra (que per cert va vindre la banda de Xàbia). Doncs bé, buscant, vam anar al poble de Vicent, a casa d’un amic seu, que era directiu d’una banda. Aquest senyor vivia en un primer pis…

i mentre pujàvem a parlar amb ell, li va dir a Vicent per l’escala -Vicent, tin cura que no se’n vaja el gos… que va escales avall! 146 -Tu tranquil, obri que pugem- li va contestar Vicent. I tot seguit el gos al carrer!! -Ai! Què vols? Com tinc les cames tan tortes, per molt que he intentat ajuntar-les se m’ha escapat entre elles. Fins fa ben poc de temps, encara ens riem d’aquella anècdota. A més, recorde aquell any que ens vam quedar sense orquestra i vam aconseguir que vingueren els d’Ébano. Aquesta orquestra va estar 10 anys amb nosaltres i Vicent es va convertir en el seu “manager”. Contentíssim va fer de representant entre la falla i el conjunt. Fins i tot vàrem anar a Saragossa a veure’ls actuar. Encara tenim, a pesar del pas del temps, molta amistat amb alguns dels seus components, i tot açò és, en part, gràcies a Vicent. Amb el pas del temps, al casal i als locals que desinteressadament molts fallers i falleres deixaven per a la falla s’acumulava molt de material i açò moltes vegades ens duia de cap. En aquesta ocasió, també Vicent es va implicar moltíssim, i puc assegurar que fou part activa i molt important per tal que aconseguírem la casa que avui tenim i que emprem, entre altres coses, com a magatzem. PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Altra anècdota per no oblidar fou aquell any en què, arribat el moment d’anar a veure el monument al taller, ens va semblar que era un poc fluix. I Vicent, amb l’aprovació de la comissió per suposat, va decidir donar-li a l’artista faller més diners dels signats al contracte, si millorava el monument, amb la condició de que sols li’ls donaria si guanyàvem el primer premi (cosa que consideràvem tots improbable). L’artista faller va acceptar el tracte i va millorar la falla. A la fi, vam aconseguir el segon premi (“uff, encara sort…” - vam pensar els fallers) amb el pressupost per a un monument d’un dels últims premis!!! Bo, benvolguts fallers i falleres, amics i amigues tots i totes del faller Vicent Val. Escriuria fulls i fulls recordant Vicent, recordantlo tant ell, com la seua manera tan particular que tenia per a fer les coses. Per a ell tot era fàcil, tot ens ho feia fàcil i, ho va fer fins al final. Servisca aquest humil text com a homenatge per al meu amic i company de moltes batalles que hem compartit al llarg de les nostres vides. Fins sempre. Allà on estigues. Et recorda el teu amic, Tarcons

LORENA CHOLVI I SANSALONI Nascuda el 29 d’octubre de 1986 a València, però resident a Tavernes de la Valldigna. Diplomada en Infermeria per la Universitat de València i amb un Màster d’Instrumentació Quirúrgica de la Universitat de València amb el qual col·labora, actualment, com a professora. Treballà durant tres anys en l’àrea quirúrgica de l’Hospital Clínic Universitari i, des de fa quatre anys, treballa com a delegada comercial en una empresa nacional de material quirúrgic per a traumatologia.

147

Naix el bebé més gran d’Espanya

148

El passat 7 d’agost, va nàixer al Hospital Marina Salud de Dénia, i per part natural, el bebè més gran d’Espanya. La xiqueta que ha pesat 6´20kg i respon al nom de Maria Lorena, és d’origen colombià per part de pare i britànic per la mare. Encara que a Espanya existeixen casos de nadons macrosòmics, és a dir, nascuts amb un pes superior a 4´5kg, tots ells nasqueren mitjançant cesària, per tant, aquesta és la xiqueta més gran del país per part natural. La mare, una britànica de 40 anys, ens conta que estava en la setmana 41 d’embaràs i que ja sabia que el bebè era gran, però no imaginava que ho fos tant, ja que els seus altres quatre fills pesaren en nàixer més de 4´5kg. A la 1 de la matinada baixà de la planta d’hospitalització a paridors, dilatada de 4cm. Finalment, fou a les 4´40h, i sense ajuda d’epidural, quan va vindre al món Maria Lorena. El cap de Ginecologia i Obstetrícia, el Dr. Rius, ha assegurat que en 40 anys de professió no havia conegut cap cas com aquest i, que estaven tots molt contents amb la tasca realitzada. El pare ha remarcat que tant la mare com el bebè es troben en perfecte estat, però que no obstant, el cap de servei de Pediatria, el Dr. Boix, ha ordenat que ingressaren a la recent nascuda en observació de la unitat de Neonatologia per a

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

tindre-la vigilada, ja que a aquest tipus de bebès els sol baixar el nivell de sucre en sang en les primeres hores de vida, degut a que són passius i no es desperten ni per a menjar. Encara que és una xiqueta gran, està molt lluny del bebè més gran del món que fou un xiquet canadenc que va nàixer per part natural l’any 1879 i va pesar 10kg, no obstant, no va poder sobreviure més d’11 hores. Lorena Cholvi

149

150

Salvats per les falles

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

151

NÚRIA BLASCO I MAGRANER MAITE GRAU I PEDRAZA Maite Grau i Pedraza és llicenciada en Filologia Hispànica i treballa com professora d’ESO. Fallera des de fa molts anys, forma part de la comissió de la nostra falla participant al grup del llibret.

152

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Núria

Alliberats per la televisió

D’una banda, gràcies a una entrevista realitzada fa uns mesos a “El Intermedio” de La Sexta, coneixíem que una científica va anar a “Atrapa un millón” d’Antena3 per poder seguir investigant una malaltia genètica amb transmissió dominant, independentment del sexe. A aquesta entrevista ens assabentàrem que d’aquell concurs la professional del CSIF (Consell Superior d’Investigacions Científiques) va guanyar quinze mil euros, que van suposar una clau per al pany de la porta que conduiria ella i els seus companys a continuar investigant uns mesos més. I en aquesta entrevista de La Sexta realitzada per Gonzo, presentador del programa, la científica contava que el concurs d’Antena3 havia estat una acció més, doncs abans havien venut loteria, havien preparat calendaris i, inclús, havien organitzat i gestionat concerts solidaris. D’altra banda, però al mateix temps, coneixíem per les notícies de Telecinco, pels telediaris de TVE, i pels informatius de TV3 (evidentment, mitjançant la xarxa, perquè en directe no podem) com alguns milions d’euros anaven a parar a les mans d’alguns alts càrrecs polítics. Polítics, que de segur no necessitarien concursar ni a “Tu cara me suena”, ni a “Atrapa un millón”, ni a “¡Ahora caigo!”, ni a “La Ruleta de la Suerte” d’ Antena3, ni a “Uno para ganar” de Cuatro, ni a “Saber y ganar”,

ni a “MasterChef” de TVE, ni a “Pesadilla en la cocina de Chicote” de La Sexta, ni a “La Voz”, ni a “¡Mira quién salta!” de Telecinco, 153 ni a “Sé que ho saps” de Canal 9, ni a “Gandia Shore” de la MTV... I va ser en aquell moment quan el nostre cap va començar a traure fum gràcies al plantejament de diferents qüestions. Doncs, per què ens hem d’acostumar a veure una científica en un programa de televisió per aconseguir uns quants euros i, per contra, ens sorprendria veure com alguns dels grans polítics es presenten al concurs de Telecinco “Gran Hermano” per guanyar-ne tres-cents mil d’euros? A més, per una banda, per què ens escandalitzaria veure algunes de les polítiques més conegudes d’aquest país vestides de roqueres sota el veredicte de Pitingo i de Pastora Soler al programa “Número Uno” d’ Antena3 per poder gravar un disc, poder vendre’l després i, per poder arribar a la fi de mes? I, per l’altra banda, no ens sorprenen els retalls i les pujades d’impostos que els distints governants imposen no sols als músics, sinó a la cultura en general? Doncs sí, encara hi ha persones que ens escandalitzem, ens sorprenem i denunciem que no és just que hi haja treballadors que lluitant cada dia per la salut de la humanitat hagen de ser alliberats del cessament de la seua investigació per la televisió

154

i altres que, lluitant cada dia per omplir-se bé la butxaca, gaudisquen de molts privilegis com el poder seure al sofà de la seua mansió i el poder elegir l’iPad, la tauleta tàctil o l’ordinador portàtil per veure qualsevol d’aquests programes per la televisió. Maite Grau i Pedraza

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

NATALIA ALBEROLA I ESTRUCH Va nàixer a Gandia el 7 d’octubre de 1973. Realitzà els seus estudis d’Administratiu a l’Institut de Formació Professional de Tavernes. Després realitzà Tècnic en Puericultura a València. Actualment, treballa d’Educadora del menjador en el Col·legi Divina Aurora.

155

El menjador

156

És una gran necessitat per a molts pares deixar els seus fills en els menjadors escolars. Els menjadors comptem amb educadores i educadors que atenen els xiquets i xiquetes durant el migdia: els ensenyen hàbits d’alimentació i higiene, els ajuden a menjar de forma autònoma, a fer deures, els preparen manualitats, els cuiden durant el pati....en definitiva, tenen cura d’ells en tot moment. Com hem dit és una necessitat per a molts pares deixar els fills a menjar a l’escola. Ja que per una banda, molts pares treballadors no es poden fer càrrec d’ells durant eixe temps i demanen les beques que la Conselleria d’Educació oferta per als xiquets i xiquetes d’Educació primària, beques que Conselleria aprova, però que després tarda molt de temps en pagar, obligant els col·legis a destinar diners d’altres qüestions a aquest menester i sempre amb la incertesa de saber si es podran fer càrrec dels pagaments del mes següent. D’altra banda, també es converteix en una necessitat per a molts pares amb escassos recursos que no poden alimentar els seus fills de forma adequada i així l’àpat del menjador escolar es converteix, quasi, quasi, en l’única menjada del dia. Degut a aquesta situació, aquest any, molts col·legis de la Comunitat

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Valenciana han hagut d’oferir el servici del menjador per a aquests xiquets durant els darrers mesos d’estiu, per tal que continuen almenys amb aquest àpat assegurat. Natàlia Alberola

AMPARO CÍSCAR Mestra

157

Unes retallades... ”de cine”! O no?

Antigament l’expressió “de cine” s’utilitzava per a definir allò que era bo o molt bo. I actualment, alguns seguim donant-li el 158 mateix significat , però altres… Aquest desgavell va començar un dimarts 3 d’abril, que no 13!, tot i semblar-ho i, des d’aleshores ençà, no ha fet més que augmentar. O millor dit, disminuir. Estem parlant de totes les barbaritats que pot fer un instrument tan senzill com les tisores. A qualsevol persona que puga llegir aquest escrit li podria preguntar si sap alguna cosa d’això. Segur que la resposta és sí. Si és una ciutadana o un ciutadà espanyol: li ha tocat el lot complet: manualitats fetes únicament amb tisores, cinturó de dues o tres talles menys (perquè se’l puga prémer millor) i/o vacances indefinides i obligades. Doncs bé, a la gent del cinema li ha passat el mateix; als del cinema espanyol o valencià o català, tant s’hi val! De tota manera i, segons el ministre de torn, té tan poca qualitat, que… igual s’ho mereixien ! No! No ho crec! Ací caldria, potser, fer una xicoteta reflexió: si la quantitat dels diners públics que es destinen a pagar els sous dels polítics estiguera en proporció directa a la qualitat dels mateixos… Crec

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

que ens hauríem pogut estalviar altres mesures d’austeritat. El que estava cantat era que tard o prompte havia d’arribar: el cinema, com tot fill dels pressupostos generals de l’Estat, havia de sofrir retallades, això sí, brutals. I més, per allò de que aquest sector, no ha desplegat una especial sintonia amb el govern actual, i, en canvi, sí que havia demostrat una influència notable en els successius gabinets de Cultura del govern anterior, d’un altre signe polític i, perquè no dir-ho!, d’una altra sensibilitat cultural. No hem d’oblidar que moltes de les batalles plantejades pel món de la cultura venien, precisament, de l’entorn del cinema. I ho tenen ben negre, no només perquè els fons públics que s’hi destinen han caigut en picat. Hi ha més, molt més: què passa amb l’augment de l’IVA cultural? També afecta el cinema? Naturalment! Al cinema i a les persones que l’estimem: ja s’ha acabat allò d’anar una vegada per setmana i, per descomptat, ja no podrem mai més anar amb la família, sols ho podem fer a Nadal, com un regal més perquè… no surt a compte! I això que érem i som molts els qui creguem que és un fet cultural alhora que un magnífic recurs didàctic pels més menuts i, també, per què no?, un entreteniment sa. Quina llàstima! I pensar que estàvem acostumant-nos a llegir

i a veure cine com una activitat normal en la vida quotidiana. Tant que ens agrada exportar la marca Espanya, no se’ns ocorre pensar en noms que l’han portada al cim de certàmens internacionals? On han quedat els: Almodóvar, Vicente Aranda, Montxo Armendáriz, Bigas Luna, Icíar Bollaín, Jaime Armiñan, Fernando Colomo, Àlex de la Iglesia, Víctor Erice, Fernando F. Gómez, Pilar Miró, Julio Médem, Carlos Saura, Agustí Vilallonga, Fernando Trueba, Imanol Uribe…, Això per parlar de directors. I a més a més, els equips tècnics espanyols no tenen res a envejar als equips tècnics americans que, segons ells, són els que fan el millor cinema i, tanmateix, són moltes les superproduccions que es roden o s’han rodat en territori espanyol (les pel·lícules de l’oest de tota la vida). Ara mateix, sense anar més lluny, estan rodant a Espanya el actors Ron Howard (Una mente maravillosa, Cocoon, etc); Ridley Scott ( Gladiator, Allien, etc) i; també han rodat en altres moments Woody Allen (Manhatan, Desmontando a Harry,etc) i, tants i tants que no podem anomenar per falta d’espai i temps. I si no en tenim prou: podem parlar també dels guionistes, la formació dels quals depèn del nivell cultural del qual disposen que, dit siga de passada i fins ara, ha estat i està a l’alçada dels

159

millors cineastes. D’ara endavant no sé què podran fer. 160 El que sí sé és que ja està bé de configurar cervells ben moblats per tal que els aprofiten en altres indrets. Que està molt bé això de la mobilitat, però sempre que siga voluntària i no perquè no en queda altra. Com a conclusió, sempre s’ha dit que el cinema és El seté art. Tot i que, “visto lo visto” ni setè, ni vuitè, senzillament ART i, com la resta de manifestacions culturals, sembla no tenir cabuda entre les prioritats d’un govern que, fins ara, no ha mostrat cap interès per tot allò que supose avançar en el sentit més ample de la paraula. I m’agradaria acabar amb les paraules del director de cine francès Jean Luc Godard “El cine no és un art que filma vida, el cine està entre l’ art i la vida” I... algú té el dret de frenar la vida en nom de la crisi? No hi ha dita que siga mentida i n’hi ha una que diu : qualsevol excusa és bona… quan volem justificar allò injustificable! Amparo Císcar

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

ENRIC-MIQUEL CASADO Enric-Miquel Casado va nàixer l’any 1961 a Sueca. Ha escrit, entre altres coses, bastants articles per diferents llibrets de falles, arribant durant els anys 1997 i 1998 a coordinar el Llibre Col•lectiu de Falles de Sueca. Va ser faller i, s’estima molt el món de les falles. En l’actualitat, està més dedicat a la música que a la literatura, però en el fons busca el mateix, comunicar les seues idees i ferho en valencià.

161

Vore la tele (o no) en falles

162

Trobe la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l’encén, em retire a una altra habitació i llig un llibre. — Groucho March — Les falles són una epifania de festa, de llum, de música, de passió, de foc. I, com totes les epifanies, té coses bones, coses més bones, i algunes (poques) negatives. Però no vaig a parlar de les coses negatives, per això ja estan els crítics de les falles i, jo no ho sóc. Vaig a parlar d’una cosa positiva, molt positiva, almenys per a mi. Durant les falles hi ha tantes coses a fer, tants llocs on anar, tantes formes de divertir-se, que la gent en general –quina benedicció– deixa de vore –de consumir– durant uns dies la televisió. I això deu ser un entrebanc per a l’empresa Katar media1–antiga Sofres–, per als operadors televisius i per a les empreses de publicitat. Però que no es queixen, tenen la resta de l’any. I la resta de l’any són molts dies, i moltes hores, de televisió. I si no s’ho cregueu, fem una ullada a les estadístiques. Durant 2011 cada espanyol (de qualsevol lloc, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social) va estar veient la televisió cada dia de mitjana durant 239 minuts (tres hores i cinquanta nou minuts). I en febrer de

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

2012 vam aconseguir batre el rècord: de mitjana vam estar 267 minuts (quatre hores i vint-i-set minuts)2 davant la televisió. I supose que enguany les dades no hauran anat a menys, la crisi no deixa fer moltes coses més que vore la televisió, hui per hui és de les poques coses debades, almenys de forma legal. (No es preocupeu, ja van trobant formes perquè paguem la televisió. A la llarga –temps al temps– per vore un canal mitjanament decent, caldrà pagar). Com a contrapunt, a Espanya només dos de cada deu persones que saben llegir (un 21,4%)3 , lligen alguna cosa durant el dia (i val qualsevol cosa, com les pàgines esportives dels diaris, una revista del cor o el manual del microones). I quant de temps dediquen a llegir cadascuna d’eixes dues persones? Poc més d’1 hora i 12 minuts. Això vol dir que, el conjunt de la població espanyola major de 10 anys que sap llegir (poc més de 30 milions de persones) només dedica poc més de 15 minuts al dia a aquesta tasca. 15 minuts de llegir contra 4 hores de televisió. (Per si us interessa, a Espanya hi ha més de 750.000 persones analfabetes4). I com sé tot açò? Perquè un dia ho vaig vore per la televisió. Val, i també perquè he investigat un poc. No és massa difícil.

Internet està plena de dades sobre l’abús de la televisió. Però una cosa a la qual no us puc contestar és per què utilitzen les dades de lectura per demostrar el temps excessiu que ens passem veient la televisió. Podríem contrastar-lo amb el temps que passem practicant esport, jugant al xamelo o inclús fent l’amor (coses també més interessants que vore excessivament la televisió). Però m’imagine que els resultats serien més depriments encara. Si a la fi del dia li llevem les hores que dediquem a la nostra cura personal (que inclou dormir, menjar, neteja personal, etc.) i a treballar, l’altra cosa que més fem és vore la televisió5. I no sé si després ens queda temps per altra cosa. Per això em pregunte seriosament: El poc temps lliure que tenim l’hem de dedicar només a la televisió? Però allò que és realment aterridor són les xifres del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) sobre la televisió i els xiquets i xiquetes6. Uns exemples: • Els xiquets i les xiquetes d’entre 4 i 12 anys passen a l’any més de 950 hores davant la televisió, més hores que en escola. Per al curs escolar 2013-2014 es fixen entre 849 i 862 hores lectives7 (El fracàs escolar és l’èxit de la televisió).

• A Espanya, 750.000 xiquets i xiquetes veuen la televisió després de les 10 de la nit. I més de 20.000 després de mitjanit. 163 (I així arriben a l’endemà a escola). • Del temps total que passen els xiquets i xiquetes veient la televisió, el 75% no són programes infantils (Els Simpsons en EUA té la consideració de sèrie per adults i, s’emet per la nit). • Dos de cada tres pares i mares espanyols reconeixen obertament que no controlen allò que veuen els seus fills. (I dubte que controlen allò que veuen ells mateixos). • I més del 30% dels xiquets i xiquetes entre 4 i 12 anys tenen televisor en les seues habitacions (Segurament els pares estan veien la televisió en la saleta d’estar, i així no es molesten mútuament). I com per desgràcia no podem estar de Falles tot l’any (i no serà per falta de ganes), crec que ens calen alguns consells per aconseguir deixar de vore un poc la televisió, o com a mínim vore-la amb un poc més de trellat. El primer consell és simple: no s’ha de vore la televisió, s’han de vore programes de televisió. Hem de seure per vore una sèrie en concret, un partit d’esports, un documental, els informatius, una sèrie de dibuixos, etc. I després, parar. Preguntem-nos, i sobretot preguntem als nostres fills, quin programa de televisió

164

voleu vore?, i no, voleu vore la televisió? Si no hi ha resposta concreta, és millor jugar al parxís. D’acord amb el consell anterior, el zàping és nefast. El zàping genera una lluita injusta que sempre sol guanyar el mateix. Hem d’acordar quin programa volem vore entre tots i no anar pegant bots per totes les cadenes i lluitant pel comandament. Recordeu que sempre podem jugar al parxís. Quan desdejunem, esmorzem, dinem, berenem o sopem en família, no tinguem encesa la televisió. Millor si no hi ha televisió on mengem. Disfrutem del menjar i de la companyia de la nostra família si mengem junts, i no destrossem eixos moments amb un aparell que ens obliga a vore-lo i escoltar-lo. No utilitzem la televisió de “cangur electrònic”. La televisió no cuida els nostres fills, ni els dóna afecte, ni els avisa dels perills. Al contrari, la televisió sense control pot ser un perill a llarg termini. I greu, i molt greu. I, per últim, una sèrie de consells ràpids: La publicitat televisiva pot ser tant o més perillosa que un programa roín. Els programes infantils no són sempre bons, i inclús alguns estan falsament catalogats d’infantils quan realment no ho són. No posem una

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

televisió en les habitacions dels xiquets i xiquetes; si l’han de vore, intentem sempre supervisar els continguts. La televisió no té la culpa, els programes els sintonitzem nosaltres. Hem de buscar alternatives a vore la televisió: llegir, música, excursions, etc. En aquest món hi ha moltes més coses a fer que vore la televisió8. Recordeu que la televisió és un electrodomèstic més, com la torradora o la rentadora. Està al nostre servei i no nosaltres al seu. No tenim l’obligació de tindre-la encesa sempre. La podem apagar quan vulguem. Només cal aplicar el sentit comú. Si equivocadament encenem la televisió sense saber què volem vore, i després de fer zàping durant uns minuts, no trobem res interessant, la decisió és simple: apaguem-la i fem una altra cosa. Després de l’apagada elèctrica de Nova York en 1977, al nou mesos va haver un augment de natalitat. I segur que no va ser només per la foscor... Un poquet d’imaginació. Encara podria escriure més sobre la televisió, i no només de l’excés de consum. Podria parlar de com els informatius i tertúlies de certs canals (tant públics com privats, i dirigits per pseudoperiodistes que han perdut qualsevol respecte per la seua professió) manipulen la percepció de la realitat, dientnos que l’economia no va bé, que estem en crisi, que la borsa

no fa més que caure. Ens expliquen que l’atur no para de créixer, que milers d’empreses han tancat o ho estan a punt, 165 que sense ajudes públiques no es venen cotxes. I fan que ens ho creguem, perquè en part és veritat. Si som de classe baixa o mitjana, anem de crani. El que no ens expliquen és que els directius de les grans empreses s’han pujat els sous, mentre els nostres han baixat o directament ens han acomiadat. O com els beneficis de les grans empreses han pujat, mentre les xicotetes han tancat o estan amb greus dificultats. O com durant aquests anys de crisi a Espanya hi ha un 17% més de rics (i curiosament també un 17% més de gent sense feina). També podria parlar dels milions i milions que les televisions paguen als equips de futbol professionals (i ens fan creure que és just i correcte a través de notícies d’esports on només es parla de futbol professional). I això ho fan tant els canals públics (la qual cosa és de jutjat de guàrdia), com els privats (cadascú fa amb els seus diners el que vol, però no hem d’oblidar que l’espai radioelèctric que ocupen és un bé de domini públic, i les televisions privades –a banda de pagar unes taxes ridícules per ocupar-lo si les comparem amb les que paguen en altres països, com França o Alemanya– haurien de tindre certes responsabilitats públiques).

O dels canals de teletenda, bruixes i endevinadors (autèntica plaga televisiva que increïblement són rendibles. Us recorde 166 per segona vegada que l’espai radioelèctric és un bé de domini públic?) O dels programes de telebrossa o de teleporqueria (no vaig a posar cap exemple. Us recorde per tercera vegada allò de l’espai...? No, millor no). O de la falta generalitzada de qualitat de la majoria de programes infantils (que són qualsevol cosa menys infantils. Us recorde per quarta...? No fa falta, crec que ja ho heu entès). Però es fa tard. Ara vaig a guardar l’article, tancar l’ordinador i anar-me’n a vore una estoneta la televisió. A aquestes hores hi ha un programa que m’agrada molt. I quan s’acabe, apagaré la televisió (sí, és eixe botonet roig del comandament a distància), i em posaré a fer altra cosa: anar a vore falles, passejar, escoltar música, llegir o simplement pensar. Perquè com va dir l’escriptor francès Gilbert Cesaron: “La televisió ens proporciona temes sobre els quals pensar, però no ens deixa temps per a fer-ho”. PS. Als pocs dies d’acabar aquest escrit, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana anul·lava l’ERO que acomiadava a més d’un miler de treballadors de la Radiotelevisó Valenciana (RTVV), l’antiga Canal 9. Unes hores després de la sentència, el President de la

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Generalitat Alberto Fabra anunciava el tancament de la RTVV, amb excuses tan peregrines i demagògiques com “no estic disposat a minvar partides bàsiques d’educació, sanitat i serveis socials”. Llàstima que el molt honorable no pense igual quan es tracta del l’Aeroport de Castelló, per exemple. La llei de creació de RTVV afirmava que el canal públic s’inspirava en una sèrie de principis, entre ells la promoció i protecció lingüística del valencià; la veracitat, imparcialitat i l’objectivitat en les informacions; la separació entre les informacions i les opinions; el respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social. Ni d’incompliment sistemàtic d’estos principis; ni la pèssima gestió de la RTVV, que deixa més de mil dos-cents milions d’Euros de deute i mil set-cents treballadors en el carrer; ni la (i)responsabilitat de tots i cadascun dels Governs de la Generalitat (que no es pot saldar demanant només perdó), justifiquen el tancament. Però aquest no serà ni el primer ni últim (espere equivocarme) tancament d’un mitjà de comunicació públic. Estan, per exemple, la Televisió Municipal de València o la Televisió Pública de Grècia. Però no hem d’oblidar tampoc que hem arribat a aquest estat de coses per la complicitat dels directius (i alguns treballadors) de RTVV, i la indiferència de molts valencians i valencianes. I això s’ha d’acabar. Els governs de certa ideologia, amb l’excusa de la crisi i els retalls, estan privatitzant gran part del sector públic, i regalant-lo a grans multinacionals. I els mitjans de comunicació, com la sanitat, l’educació, les pensions o la dependència són espais on guanyar molts diners a costa nostra. Tinc la sospita que a la llarga les freqüències de RTVV acabaran en mans de qualsevol televisió propera al TDT party. Hui per

hui encara podem impedir-ho. El poder real de la democràcia està en tirar del govern (o inclús de l’oposició) als qui ho fan malament. 1 Empresa especialitzada en la medició d’audiències en el àmbit televisiu a Espanya gràcies al seu panel audimètric. Eixa informació permet als operadors, als radioemissors i als mitjans publicitaris controlar els costums d’ús de l’audiència de televisió, i obrar en conseqüència. 2 Egeda Panorama Audiovisual 2012, Edita Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales, Madrid, 2013. 3 Cifras INE, Boletín informativo del Instituto Nacional de Estadística, Sobre libros y lecturas, Madrid, Nov. 2011. 4 Font, INE. Per cert, els enquestadors només pregunten si la persona sap llegir i escriure. Però la definició d’alfabetisme segons l’UNESCO és l’”Habilitat per llegir i escriure, amb comprensió, un enunciat simple relacionat amb la pròpia vida quotidiana. Inclou un conjunt d’habilitat de lectura i escriptura, i sovint d’aritmètica bàsica.” UIS-UNESCO, Global Education Digest 2010, Glossary. Davant d’esta definició, caldria preguntar-se quanta gent és analfabeta a Espanya. Pense que superaran àmpliament les 750.000 persones. 5 Cifras INE, Boletín informativo del Instituto Nacional de Estadística, Encuesta de Empleo del Tiempo, Qué hacemos y durante cuánto tiempo, Madrid, Abril 2007. 6 CIS, Centro de Investigaciones Sociologicas, Núm. estudi 2391, La televisión y los niños: hábitos y comportamientos, data de l’estudi: 8 de

maig de 2000, Univers: Població espanyola d’ambdos sexes entre els 7 al 16 anys. http://www.cis.es/cis/opencm/ES/1_encuestas/estudios/ver. 167 jsp?estudio=1377, 27/10/13 a les 9:30. 7 En el present curs escolar, les activitats escolars lectives de l’alumnat d’Educació Infantil i Educació Primària comportaran entre 849 i 862 hores lectives. Article tercer, punt 1 de la RESOLUCIÓ de 20 de juny de 2013, de la Direcció General de Centres i Personal Docent [de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana], per la qual es fixa el calendari escolar del curs acadèmic 2013-2014. 8 En Internet hi ha un fum de pàgines amb consells de com vore la televisió avalades per entitats serioses. Val la pena buscar-les, llegir-les i aplicar-ne alguns. Descobrireu que la majoria són només consells basats en el sentit comú.

Enric-Miquel Casado

168

ENCAR MIFSUD I ESTRUCH Encar Mifsud i Estruch és Tècnic Superior en Comerç Internacional. Actualment, és membre de la Federació de Falles – Junta Local Fallera de Tavernes i va ser Regina del Foc de la nostra falla l’any 1990 i Fallera Major l’any 2000.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

A negre

A les 12:19h. del 29 de novembre de 2013 la pantalla se’n va anar a negre. Finalment, la comissió de liquidadors, escoltada per un gran dispositiu de policies, i després de diversos intents, va aconseguir tallar l’emissió de la manera més brutal i menys ètica que es podia escollir. El govern d’Alberto Fabra, amb aquesta acció acabava amb vint-i-quatre anys de ràdio televisió pública valenciana i ens convertia als valencians i les valencianes en ciutadans de segona categoria, ja que ens privava de poder escollir el fet d’escoltar i veure informatius i programació en la nostra llengua, igual que poden fer els gallecs, els bascs, els catalans… El 29 de novembre de 2013 i els dies previs seran unes dates d’aquelles que es queden enregistrades tristament en la memòria col·lectiva dels ciutadans, perquè veure i viure en directe una barbaritat de tan gran magnitud és impossible d’oblidar. Veure la quantitat de gent concentrada a les manifestacions en contra del tancament, diferents edats, ideologies, creences,.... tots amb una sola veu cridant: “RTVV no es tanca! RTVV no es tanca!”; veure els treballadors i treballadores concentrats a les portes dels estudis de Burjassot, sense poder accedir al seu lloc de treball, a “la casa” com l’anomenen ells; escoltar-

los com repetien: “ Açò és un cop d’Estat! Açò és un cop d’Estat”; veure com la policia entrava a les instal·lacions amb la intenció de desconnectar l’emissió; veure Vicent, el president del comité d’empresa, el meu germà, amb els braços creuats, junt a altres companys davant la porta del control central per impedir que es produïra la desconnexió; veure la presidenta de l’associació de víctimes de l’accident del metro entrant a l’estudi 3 acompanyada a corre-cuita per diversos periodistes ... aquestes són algunes de les moltes imatges que se m’han quedat a la memòria de tota aquesta història que ja fa temps va començar. Aquella matinada sense poder dormir per la indignació, estava davant el televisor mirant el programa en què els periodistes de RTVV narraven en directe amb una actitud de calma i responsabilitat exemplar malgrat la tensió del moment, tot el que anava passant. No m’ho podia creure! Sentia impotència i ràbia davant l’actitud del govern valencià en prendre aquesta decisió. Ens volen vendre que és una decisió econòmica, que han d’escollir entre mantindre la ràdio televisió pública o escoles i hospitals. No és cert!! És clarament, una decisió política. Els seus interessos tindran. Malgrat no haver sigut espectadora habitual, em dol quan algú

169

comenta que la Ràdio Televisió Valenciana és una empresa més de les moltes que s’han tancat en aquest temps de crisi, 170 perquè cert és, que no és una empresa més que s’ha tancat, ja que a hores d’ara solament s’ha tallat l’emissió i els treballadors continuen cobrant sense permetre’ls desenvolupar el seu treball. Els valencians i valencianes continuem pagant per un servei que no rebem. Aleshores per què tanta pressa en tancar? Moltes respostes em venen al cap,... ara però, no és el moment ni el lloc per obrir aquest debat. Amb la calma del temps passat, he de dir que em sent un poc preocupada. La gent ja no parla tant de canal 9. S’hauran oblidat? Hauran trobat algun canal substitut? Però quin canal el pot substituir? Ens han privat de l’única ràdio i televisió que parlaven en la nostra llengua pròpia. Ens han privat d’un dels principals instruments de vertebració i cohesió territorial. I ara em pregunte: com serà el proper 1 de març quan, com cada any, comencen les mascletades a València i ja no puguem veure la plaça de l’ajuntament plena de gom a gom i sentir el soroll dels coets, encara que estiguem lluny? Què farà la gent que la setmana de falles, li agradava veure els informatius per contemplar els impressionants monuments que es planten a la capital? Què passarà amb tots aquells xicotets pobles que hi ha al llarg del nostre territori i que els hem pogut conèixer

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

gràcies a la televisió valenciana? Quin oratge ens farà a La Valldigna? I com està el camp valencià?... Hi ha algun canal que ens puga oferir tot açò? Perquè estem davant d’una forta agressió a la cultura dels valencians i valencianes, hem de continuar defensant, malgrat tot, la nostra identitat com a poble, la nostra cultura, la nostra llengua i reclamar una ràdio televisió pública de qualitat, plural i en valencià. És viable i necessària. #RTVVtornarà.

ENRIC MARCO I SOLER Enric Marco i Soler va nàixer a Montmorency, França (1958).Va estudiar Físiques a la Universitat de València on es doctorà el 1995. Ha fet llargues estades a l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) a La Laguna (Tenerife) i al Kiepenheuer Institut für Sonnenphysik a Freiburg (Alemanya). El seu camp de recerca, l’estudi de les regions actives solars, l’ha portat a realizar observacions a l’Observatori del Teide i a treballar amb dades de la sonda solar SOHO. És tècnic superior al departament d’Astronomia i Astrofísica i responsable de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. Convençut que la ciència no només cal produirla sinó també transmetre-la a la societat, s’ha esforçat sempre a divulgar-la mitjançant la publicació d’articles a diaris i revistes. També ha fet multitud de conferències i sessions d’observació astronòmica a universitats d’estiu, trobades, instituts de secundària i escoles. És coautor del llibre Astronomia fonamental. Manté el bloc d’internet Pols d’estels.

171

#sensesenyal Un país sense televisió

Quan ets jove penses que el futur sempre serà millor que el present, que amb el teu esforç i el d’altres, la societat serà cada 172 vegada més culta, més solidària, més educada i democràtica. És a dir, que els avenços en la línia del temps o de la història no tenen marxa enrere. Ara, que ja no tornaré a complir 20 anys, me n’adone que aquells anhels de joventut no s’han complit i que caldrà que esmercem molts més esforços dels que pensàvem per aconseguir aquests desitjos. Els meus fills nasqueren en els primers anys de la dècada dels 90. Mentre creixien tractàvem d’educar-los de la mateixa manera que ho fan castellans, francesos, italians o danesos, de manera normal en la seua llengua materna. Anaven a l’escola en valencià, però, a més a més, com molts altres xiquets, en arribar a casa, veien els dibuixos animats en la seua llengua: el Super3 de TV3 i A la Babalà de Canal 9. El Tomàtic, el Petri, el Megazero eren els seus referents infantils, així com també ho eren Xoni, Poti i Tiriti, del programa A la Babalà, on una joveneta Carme Juan, que feia de Poti, els agradava força. La vinculació dels xiquets amb les seues televisions era molt forta aleshores. Els meus fills encara conserven els carnets dels programes infantils. A més a més aquests canals els recompensaven la seua fidelitat. Rebien regals de C9 i TV3 pels seus aniversaris, com ara motxilles, gorres o vídeos de les seues PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

cançons. Ara, tot això ja no és possible en aquesta zona perifèrica d’Europa. En lloc de ser cada any més cultes i més lliures per elegir els nostres referents culturals o, simplement, per viure en la nostra cultura, ens trobem que el nostre món s’ha endarrerit i que hem tornat als anys 80. Perquè, ja em direu, quina televisió pot veure un xiquet nascut la segona dècada del segle XXI en aquesta part del món? Té molts més canals al seu abast, és veritat, la majoria en castellà i alguns en anglès o en altres llengües, però cap ni un en la seua llengua pròpia. O és que els xiquets valencians actuals no tenen els mateixos drets que tenen castellans, francesos, italians o danesos, posem per cas? En arribar a casa, al comandament de la tele no trobaran cap cadena que parle en la seua llengua, que parle de la societat pròxima a la qual pertanyen; és a dir, cadenes amb programes que usen la llengua del país de manera normal. Considereu que això és com hauria de ser? D’aquesta mancança segur que la generació dels que ara són més menuts se’n ressentirà bona cosa. I l’autoestima o la consideració social que té la població en general per la llengua pròpia encara es perdrà més: de considerar que el valencià és tan digne com qualsevol altre idioma per ser usat als mitjans de comunicació, a donar a entendre que és una llengua de segona, com pretenen fer-nos

creure. Els xiquets són com esponges en la primera etapa de la seua vida, ho absorbeixen tot i és, llavors, que són capaços d’aprendre dues o tres llengües a la vegada i també d’adonarse’n de les actituds lingüístiques de menyspreu a la nostra llengua. No és teoria. Els sociolingüistes ho tenen ben estudiat i us assegure que ho he viscut jo mateix. A França, en la meua infantesa, parlava valencià a casa amb la família i francès a l’escola o al carrer amb els amics. A les vacances al poble, quan véiem la tele en castellà, jo em qüestionava per què no parlaven normal com nosaltres. Fins i tot vaig arribar a pensar si és que el valencià era d’una naturalesa tal, que potser tenia Ràdio Televisió Valenciana, el dia del seu tancament, el 29 de novembre de 2013

algun tipus de problema que li impedira ser usat a la tele. I és clar, en la meua adolescència i joventut, quan ja vivia a la meua terra i vaig llegir algun llibre en valencià, em vaig adonar que no era que la meua llengua materna tinguera cap mancança o defecte, sinó que se l’havia postergada des de feia segles, especialment durant el franquisme; i no només dels mitjans de comunicació (TV, ràdio, premsa), sinó també de l’escola i de tots els àmbits d’ús oficials i cultes. No fer viure els nostres fills en valencià –l’única llengua pròpia dels valencians– en tots els àmbits de la vida –i la TV n’és un de ben important– és perdre una oportunitat única per al seu desenvolupament lingüístic. La tele, si es fa amb dignitat, és

173

capaç d’oferir un model de llengua estàndard en la majoria de la programació i també mostrar tota una gamma de registres 174 més específics o més cultes, així com la parla col·loquial i quotidiana de la gent de diverses comarques. Tot açò ens enriqueix com a parlants i ens cohesiona com a valencians. I no impedeix que qualsevol xiquet, a partir de la base que li ofereix l’aprenentatge de la llengua pròpia, puga aprendre i dominar segones o terceres llengües. I més encara si s’ho proposa. I és que tot sembla premeditat per fer-los oblidar quina llengua parlen i en quina societat s’han d’identificar les noves generacions de valencians. Primer ens obligaren a tancar TV3 al País Valencià sota l’amenaça de multes milionàries. En aquell moment, molts xiquets valencians van deixar de veure, d’un dia per l’altre, el Club Super3 i el dolentíssim senyor Pla, (Domènec de Guzman Císcar) que, a més a més és una bellíssima persona, i va i resulta que és de Tavernes. Parafrasejant Rick en la pel·lícula Casablanca, encara ens quedava Canal 9. Però seguidament com a segona part del pla per exterminar la perillosa llengua dels valencians de les pantalles televisives, des del 29 de novembre passat l’emissora ja no emet cap senyal, manu militari per ordre del president Fabra. I la conseqüència directa és que, des d’aleshores ençà, cap xiquet valencià no té la possibilitat de veure programes en valencià. PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Podeu fer la prova i preguntar a qualsevol xiquet quins són ara els seus programes infantils preferits. Els seus referents ja no parlen en valencià. Han deixat de ser normals. Per a ells, el valencià ha perdut prestigi social. En aquest aspecte hem tornat als anys del franquisme televisiu. Hi havia una vegada una època en què ens embadalírem amb Canal 9. Era l’any 1989 i tot semblava possible. Una televisió que parlava dels valencians i en valencià. Informació de proximitat, de les nostres comarques, dels nostres costums i tradicions. És veritat que ja miràvem TV3, la televisió del nord, però encara que parla la nostra llengua amb accent oriental, no parla massa dels valencians, llevat de l’oratge potser. Per això una televisió com Canal 9 agradà a tots i es va convertir en “la valenciana”. Veure Casablanca i escoltar la veu d’Ovidi Montllor fent de Rick va ser una de les meravelles d’aquell any. Però l’alegria va durar poc, la cosa prompte degenerà. I Canal 9, a banda d’ocupar intencionadament la freqüència que feia servir TV3, ja en el temps del seu primer director, Amadeu Fabregat, confeccionà la famosa llista de paraules que no es podien dir a la tele per ser massa “catalanistes”. Ara calia dir “sello, Alemania i plata”, en lloc de “segell, Alemanya o argent”. Altres paraules es castellanitzaven directament, com deport (en lloc d’esport), ret (xarxa), quadro (quadre) i vacacions (vacances). I així fins a 543 mots que foren prohibits sense criteris filològics.

Però això no havia de ser res en comparació amb el que havia de vindre. En canviar el partit governant començaren les purgues dels treballadors més antics i la contractació a dit de periodistes més dòcils amb el poder. I la despesa augmentà i es disparà. Per exemple, per fer el programa infantil es contractà una productora externa per 3 milions d’euros l’any, quan, fins aquell moment, el personal de la casa el feia només amb 300.000 euros l’any. És a dir, deu voltes més, i perdent qualitat i audiència. Per altra banda, Canal 9 sempre va marginar la música en valencià. El grup Obrint Pas, per exemple, que va ser capaç de portar 10.000 persones a Tavernes en el passat Festivern, no va eixir mai per la nostra televisió. Els polítics de l’oposició van ser exclosos dels debats i de les notícies, tot faltant a l’obligació d’equanimitat d’un mitjà públic. Els periodistes més mediàtics i compromesos, alguns tan coneguts com Xelo Miralles, d’Oliva, Rosa Brines, de Simat o el valler Vicent Mifsud van ser relegats a programes emesos en Punt 2, la segona cadena, o foren exclosos dels llocs més sensibles políticament com els informatius. La investigació judicial i l’oposició estan revelant les despeses absurdes i estranyes de les activitats de la nostra televisió. En total uns 1.200 milions d’euros de deute amb els bancs, a pagar pels valencians fins el 2030. I el súmmum del desficaci fou la

poca vergonya del director, Vicente Sanz, acusat d’abusar sexualment de tres dones periodistes de Canal 9. Alguna cosa s’havia de fer per redreçar la nostra televisió. És clar que la solució no passava per tirar 1000 persones al carrer de manera injusta i a la babalà, tal com va dictaminar el jutge en anular l’ERO fet pels directius de RTVV, ni la més nefasta decisió posterior, com a represàlia, de tancar el mitjà de comunicació en només tres setmanes. I tot resultat de la mala gestió i del desgovern. Em podeu dir amb raó que la ràdio i televisió valencianes havien abandonat feia temps els seus espectadors potencials, que la seua audiència havia davallat fins a xifres ínfimes, amb programes de baixa qualitat i manipulació política però, tal com diu Rafa Xambó, si en un concert de piano tot sona malament, el que cal és canviar el pianista, no trencar el piano. I això és el que s’ha fet, trencar i tancar un dels instruments que millor vertebrava els valencians, la seua ràdio i televisió públiques. Amb el tancament de RTVV hem perdut molt com a valencians. I encara no en coneixem l’abast de la pèrdua. D’un dia per l’altre hem passat de saber l’oratge que farà demà a cada comarca valenciana a haver d’empassar-nos el “Tiempo” i a conformarnos amb uns dibuixets de solets per la part est de la península i 5 segons de predicció. És normal això?

175

Aquesta decisió precipitada també serà l’hecatombe per als actors, els periodistes i les empreses d’audiovisuals. I 176 evidentment, uns dels sectors de la cultura valenciana que més patirà l’apagada de Canal 9 serà el món de les festes populars valencianes. I dins d’aquestes les falles seran especialment perjudicades. No podem negar l’esforç de difusió de la festa fallera que han fet els nostres mitjans de comunicació públics. Des de primeries del mes de març les notícies i reportatges sobre la festa omplien la graella televisiva. L’ofrena i la crema de les falles a València eren els actes més ben coberts, però les visites als tallers fallers, al casals, als carrers, etc. han anat acostant aquestes tradicions a totes les capes de la societat i han contribuït a reconsiderar positivament la labor de les falles entre els seus detractors. Amb l’apagada de Canal 9 deixarem de veure en directe les mascletades que, diàriament a la una, des del primer de març, s’emetien des de la Plaça de l’Ajuntament de València. I mira que ho sent per una amiga a qui li agradava tant veure-ho i que ara s’ho perdrà. Però qui més patirà serà el prestigi de la nostra llengua. Sense la ràdio i televisió pública valenciana el valencià queda arraconat i menystingut i si no fóra per l’escola la batalla per la supervivència de la llengua s’hauria perdut. Això ho saben bé els que ens governen i, per això, l’ofensiva contra l’escola no ha PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

fet més que començar amb l’aprovació de la llei educativa del ministre Wert que, més que educar pretén adoctrinar. Sort en tenim, d’Escola Valenciana. Diuen els manuals de comunicació audiovisual que la missió social dels mitjans és informar, educar i entretenir. Informar dels fets que ocorren a la societat, de les decisions que prenen els nostres governants i del perquè. Per a informar cal preguntar, de vegades de manera incisiva i, no ser mai conformista amb el poder. Educar per tal de contribuir a fer una societat més culta i, per tant, més crítica. L’educació és un procés que no s’acaba en l’educació obligatòria i és, més bé, un procés que dura tota la vida. En aquest aspecte els mitjans, tenen molt a fer. I, finalment, entretenir. Tampoc no cal que els mitjans siguen avorrits i no cal que busquen les maneres per fer contents els seus lectors/oïdors/espectadors. I no cal tampoc caure en la grolleria dels debats que semblen un galliner, ni en el telefem. Això que he contat és vàlid per a tots els mitjans però, quin paper cal que facen els mitjans públics de comunicació? Aquests han d’omplir un espai que difícilment no cobriran els mitjans privats, com ara la promoció d’una llengua com la nostra o la cohesió d’un país a través del foment de la seua cultura. Com també la proximitat a l’espectador i la llibertat d’expressió respecte als poders polítics i econòmics.

Enric Marco i Eugeny Alemany al programa “Trau la llengua”.

Joan Carles Fortea a l’Oratge de Canal 9 en els últims dies d’emissió

Per tot el que he exposat, el tancament de les emissions de la ràdio i la televisió públiques és un desastre per als valencians. Ens hem quedat sense la ferramenta més important de cohesió de les comarques valencianes. També amb l’única que, malgrat les mancances, ens parlava en valencià. Un país normal a tot arreu d’Europa no es pot concebre sense una ràdio i televisió públiques que expliquen el món al seus ciutadans. Per tant, creieu que té futur la societat valenciana sense la seua ràdio i televisió? Jo pense que no, o almenys és un futur més fosc i menys lliure. Més teledirigit des de fora de la nostra terra. És per totes aquestes raons exposades que jo estaré amb totes les iniciatives cíviques que pretenguen tornar-la a posar en marxa. Amb dignitat, amb qualitat i amb una gestió sostenible. Perquè el poble valencià s’ho mereix. Si penses el mateix, posa’t en marxa. RTVV és nostra i RTVV tornarà. Enric Marco

Vicent Mifsud adreçant-se al públic, després de la manifestació RTVV no es tanca. Dissabte, 30 de novembre de 2013 a la Plaça de la Mare de Déu.

177

PAU

178

Pau i au, poeta. Recentment ha publicat “Les claus de casa”. Edicions 62. Col·leció Razef.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Al pou sec encara penja el poal amb quĂ¨ les mares poen el no-res per als fills assedegats de buit.

179

Els infantils

MARTA PALLÁS Va nàixer el 27 de febrer de 1995, ha estudiat al col·legi HHDC i a l’IES “La Valldigna”. Actualment estudia Grau en Mestre d’educació Infantil a la Universitat de València. Fallera des de l’any 1997, va ser Regina de la Poesia l’any 2006.

182

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Coneix les falles 183

Peppa vol conèixer les falles, perquè el dia sant Josep és el seu sant i, buscant buscant, troba la nostra falla!! Quina falla més divertida! Oing, oing!! Comença el viatge i Peppa està molt emocionada, Oing! En arribar a la falla estan tots menjant ARRÒS AL FORN! Peppa vol provar-lo… Mmm…està boníssim!!!! Oing! Oing! Quan Peppa veu arribar el camió amb la falla carregada, pregunta què és i aleshores vol ajudar a muntar-la. Peppa i el seu germà George es posen a treballar i, junt a tots els xiquets, comencen a posar ninots molt cuidadosament. Són uns ninots preciosos amb unes caretes molt simpàtiques, però molt fràgils. Ha quedat molt bonica!! De segur tenim un bon premi!! Oing!

Peppa acudeix a tots els actes i disfruta de cada moment al màxim: la despertà, la xocolatà… -“mmm està boníssima aquest xocolate!!! Oing!!”. L’ofrena de flors, les cercaviles, … l’han emocionada!! … tot li encisa a Peppa, però arriba el dia de la CREMÀ i Peppa no s’esperava ni ara ni mai que anaren a cremar la falla que a ella tant li agradava. No ho entenia i no parava de preguntar per què… La gent major de la nostra falla, amb gran emoció li explicava la nostra tradició i, al mateix temps, la van convidar a ella i a tota la seua família a vindre cada any per disfrutar-la i formar part de la gran família de la Falla Portal perquè aquesta poguera ser la seua segona llar. Peppa es va quedar molt emocionada! Sols va saber dir… Oing!! Oing!! Ara ho entenia tot a la perfecció!! Què bonic!!

Havien sigut les millors vacances de la seua vida, tenia clar que anava a tornar cada març i a més anava a acudir a tots els actes que es feien durant tot l’any, ja que havia aprés que les 184 falles no són una setmana sinó tot UN ANY!! Un any sencer, ple d’emoció, d’alegria, de festa, de música, d’art i … de FOC ; així com marca la tradició!! OING OING!! Marta Pallás

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

El llibre de Pep

185

, d’on véns?

de la

Pep és un xiquet de 10 anys, molt independent, li agrada molt anar a l’escola, jugar amb els amics, ajuda molt a la seva mare, però el que més li agrada és el periodisme. Pep sempre diu 186 que quan siga major voldria eixir a la tele, informar la gent, fer algun programa per als xiquets… Tots els dies la seua vida és una història, sempre té alguna cosa que contar, fer o pensar i, a més, moltes de les coses les relaciona amb la tele. S’apropen els dies de la festivitat que més li agraden: les falles. Aquest any, Pep és president de la seua falla i està molt il·lusionat, tots els dies té al cap alguna cosa relacionada amb les falles. Vols saber com és un dia de la vida de Pep? Ja veuràs com a la fi, tu també vols que et passen els dies d’aquesta manera. RINGGGGGG…… (Sona el despertador), són les 8:00h del matí, Pep es desperta, s’alça, endreça l’habitació i com cada matí li pregunta a la seua mare el temps que fa per posar-se una peça de roba o una altra. La mare té una manera molt peculiar de contestar-li; els dies que fa sol canta una cançó, però hui el temps no acompanya molt i li canta aquesta: ( Esbrina les paraules que falten per a ajudar a Pep)

, de la

, d’on véns?

de la

de veure el

i quin

hi fa?

i quin

hi fa?

i PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Pep ja està preparat per al desdejuni, com cada matí la mare li posa a la taula el seu gotet de llet amb els cereals. En finalitzar es renta les dents, es pentina i ja està preparat per a anar a l’escola. A Pep li agrada molt anar cada dia per un camí … ( Ajuda a Pep a buscar el camí més ràpid per a arribar al col·legi).

187

Una vegada finalitzada la primera jornada d’escola, arriba el torn de dinar, per a Pep el dinar es fa molt avorrit, així que la seva mare li posa una pel·lícula de dibuixos. La veritat és que a Pep li agraden tot tipus de dibuixos, així que la seva mare cada dia l’espera amb uns diferents. (Esbrina quins són els dibuixos que més li agraden a Pep)

188

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Torna a ser l’hora d’anar cap a l’escola, però cau una aigua de mil dimonis, per tant Pep es posa…

189

Una vegada a la classe, és l’hora de plàstica, com que s’apropen les festes josefines al centre han fet un projecte. (Dibuixa el teu monument, et pot ajudar mirant l’esbós o esperar als dies de falles que ja el tindrem al carrer)

190

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Pep està molt cansat, és l’hora de tornar a casa, fer els deures i berenar. Mentre la mare li prepara el berenar, Pep es posa la tele i veu un programa especial de Passa Paraula, a més, és genial, ja que aquesta setmana va dedicat a les falles.

En aquest joc anem a construir una escala. Començarem per una paraula de sis lletres i, amb l’ajuda de les definicions proposades, construirem una altra amb una lletra menys.

191

Paraula de 6 lletres. En un examen, mirar d’amagat el que un altre escriu, un llibre o els apunts i escriure el mateix. Paraula de 5 lletres. Fer un petit forat a la pell amb el bec, amb un fibló, etc., un ocell, un insecte, una aranya, etc., o amb una agulla o un altre objecte punxegut. Paraula de 4 lletres. Abreviatura. En alguns esports com el futbol o l’handbol, jugador o jugadora que representa l’equip i transmet als companys les orientacions de l’entrenador. Paraula de 3 lletres. Cim d’una muntanya acabat en punta.

192

Paraula de 6 lletres. Targeta que es pot enviar per correu sense necessitat de posar-la en un sobre. Quan la gent va de vacances, la envia a les amistats. Paraula de 5 lletres. Plural. Recipient de forma rodona i poc fondo que fem servir per a menjar. Paraula de 4 lletres. Moviment que algú fa cap amunt o cap avall de manera que durant uns moments no toca de peus a terra Paraula de 3 lletres. Substància en pols de color blanc que s’usa per a fer més saborosos els aliments o per a conservar-los.

Paraula de 6 lletres. Segona persona del plural del present d’indicatiu del verb firmar. Paraula de 5 lletres. L’os de la cuixa. Va de la pelvis al genoll i és l’os més llarg del cos. Paraula de 4 lletres. Que és fort, que aguanta bé, que no cau ni tremola. Paraula de 3 lletres. L’excrement d’un animal.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

A : Dinar que mengem a la falla tots els 15 de març. B: Cinta ampla que es porta creuada com a signe d’algun càrrec, honor, etc…. C: Artifici de pólvora que fem esclatar a la despertada. D: Cercavila amb banda de música i llançament de coets que recorre els carrers pel matí. E: Element simbòlic que és representat amb l’escut de la nostra falla i sempre encapçala els actes. F: Membre de la comissió encarregada d’organitzar la festa de les falles. G: Acció. Tots els anys quan anem a la plaça a recollir els premis volem… H: Cançó que cantem una vegada finalitzat l’acte de la nostra presentació. I : El ninot que portem a l’exposició es diu ninot… J: Peça de vestir sense mànegues que porten els fallers. K: Conté la K. Un dels jocs que fem els infantils de la falla. L: Manual on s’exposen tots els esdeveniments fallers, articles, recordatoris…i que en aquests moments el tenim a les mans. M: Cada any plantem al carrer un ….. gran i un…infantil. N: Els monuments són un conjunt de …. O: Acte d’oferir-li flors a la Mare de Déu el dia 18 de març. P: Exaltació més important per a una fallera. Q: Número de regines que acompanyen a la nostra fallera major infantil. R: Quatre falleres que sempre acompanyen la fallera major a tots els actes. S: Nombre de Falles que hi ha a Tavernes. T: El dia de les albades ve una dolçaina i un … U: La nostra falla està molt unida, entre tots hi ha... V: Conté la v, desfilada que fem per a passar-ho bé. W: Nou mitjà de comunicació que utilitzem per a parlar, enviar-nos fotos i sobretot per a fer grups de la falla i comunicar-nos. X: Menjar dolç i espès que prenem després de les despertades. Y: Acaba en y. Beguda que els nostres majors beuen en una de les cercaviles. Z: Conté la z. Els dies de falles, quan acabem de la xocolatada i els xiquets estan jugant, els més majors estan...

193

Hora d’eixir una estona al carrer a jugar amb els amics. Juguen a conillet amagar, al sambori, la pilota... Però la vesprada es fa curta i ja és l’hora de tornar a casa. Ja finalitza el dia, ha sigut llarg i intens, per això ara ve la dutxa, recollir la motxilla per al proper dia i…SOPAR!!! Pep té molta gana i els pares ja estan preparant el soparet… Què tindrà hui per a sopar?

194

Per a sopar hi ha: No tinc potes i em bellugo, respire i no tinc pulmons, passe la vida fent voltes amb un vestit de colors. De postres: Sembla or, plata no és, qui no ho endevinarà ben ximple serà. I si Pep s’ho menja tot, la mare li dóna… Sóc tota morenor, dolça com les confitures i, em veuràs moltes vegades pel nas de les criatures.

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Arriba l’hora de dormir i el pare de Pep tots els dies li conta un conte, aquesta nit és un poc diferent, ja que els trons i l’aigua que cau fan un soroll esgarrifador. Pep li demana al pare el conte del monstre de l’aigua. I així comença el conte: “Un llamp il·luminà la finestra. Pep es va amagar entre els llençols. Quin esglai! No li agradaven les tronades! Va escoltar un tro. Es va tapar les orelles amb el coixí. De seguida, una pluja torrencial va sacsejar l’habitació. Pep va cridar a la seua mamà. —Dorm, Pep. Sols és pluja — va dir sa mare. Va tancar les cortines i se’n va anar. Pep va guaitar un poquet per damunt dels llençols. Sabia que ell vindria. Li agradava aparèixer de sobte en les nits de tronada. D’on eixiria, si les finestres estaven tancades? L’havia vist vàries vegades: era blau i tenia una pelussa lluminosa pel cos. Era el MONSTRE DE L’AIGUA! Pep va pensar en amagar-se baix del llit, dins de l’armari... Va posar el cap entre les mantes i es va abraçar al seu ós de peluix. Li l’havien regalat quan era un bebè. Ja estava molt gastat. Els trons i els llamps feien sorolls en la finestra. De sobte, el silenci. Pep sabia que se li anava a aparèixer el MONSTRE DE L’AIGUA. No es va enganyar. Des del seu amagatall baix dels llençols, va escoltar la seua rialla horrorosa. El va mirar de reüll. Sí, allà estava, tenia les mesures d’un gat, blau, un poc lluminós i pelut. —Mou-te, MONS... MONS... MONSTRE — va dir sense plorar. Però el monstre no es movia. El mirava desafiant. Pep es va tornar a amagar baix del llençol i va pregar que la tronada acabara. Però els trons ressonaven i la pluja no parava. Ara el monstre caminava per damunt del seu llit. —Ves-te’n, MONS...TRR...E —va dir mort de por. Però el maleït continuava allà, botant i rient-se. Pep el va mirar de reüll altra vegada. Va vore que, amb cadascun dels botets, el monstre deixava caure pèls blaus per tot el llit. Blaus i lluminosos. Pep es va protegir. A l’endemà, quan es va despertar, el sol tractava d’entrar per la persiana. —¡Uff, per fi! —va exclamar—. ¡Hem vençut el MONSTRE DE L’AIGUA! Va mirar el seu peluix mentre despertava. I el va vore allà, a la seua vora, esguitat igual que el llit, per una pelussa blava un poc lluminosa...”

195

Pep es queda dormit, però té un somni on li ve al cap el Monstre de l’aigua. Intenta ordenar el conte que està desordenat en aquests televisors.

196

Rinnnnnnnggggggg.....són les 8:00h del matí del dia següent, comença una nova aventura per a Pep. PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Solucions: pàgines 250 i 251

Premi del concurs de postals nadalenques de la Junta Local Fallera 197

Paula Fonseca -5 anys-

Paula Solanes -11 anys-

La meua cosina Andrea

198

- Hola Carla com estàs? - Bé, Zaha i tu. - Bé també, mhhh segur que estàs bé?, ja fa uns dies que et trobe un mica trista - Sí que hi estic una mica trista la veritat. - I què et passa? - Doncs que d’ací poc són les falles a Tavernes i enguany ja serà el segon any que no hi anem - Les falles? - Sí, les falles. És que a Mèxic no en teniu. - I què són les falles? - Són una espècie de festa que fem a València, d’on jo soc. Tota la gent surt al carrer amb uns vestits especials, el xiquets juguem al carrer, sopem tots junts, tirem coets… - Ui ui ui, espera una mica!!! Vas molt apressa!! Tot això ho feu en un dia? - No, que va són tres dies, bé és tot l’any, perquè hi ha molts actes…és que és molt difícil d’explicar….no sé per on començar - I si comences pel principi? - És que no sé si hi ha un principi. Jo sé que els meus pares tots els divendres ens porten a sopar al casal… - Al casal? Això que és? - És un lloc on ens reunim per sopar, dinar, fer festes, fins i tot aniversaris… - Com un bar o restaurant? - No, és un lloc que només fem servir els fallers i falleres. - I que és un faller? - Quantes preguntes!!! - És que està molt interessant. - Un faller és un persona que pertany a una falla i que li agrada viure la festa fallera. - I què és….?

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

- Una falla? Abans que t’avances. - Sí - Una falla es l’agrupació de persones que els agrada ajuntarse, passar-ho bé i viure les festes Josefines, en honor a Sant Josep. A més a més tots els anys fem un monument de cartró molt bonic i que està ple de colors. Bé, en realitat fem dos monuments, un per majors i altre per xiquets… - Ai, què bonic i què més? - Doncs cada any, una fallereta és la Fallera Major de la comissió Infantil i un fallera, és la de la major. - Ah sí, i com les elegeixen? - El més normal és que siguen les xiquetes que més participen, les que més es visten de falleres, etc. les elegides. - Però aquesta festa la fan cada any? - Sí - Llavors, si no estàs enguany no passa res, ja estaràs l’any vinent, no? - No, sí que passa, sí? - I què passa? - Doncs que enguany, la meva cosineta Andrea és la Fallera Major Infantil. - Ahhh, ara entenc perquè estàs trista. - I tant, i no només això, sinó que l’altra cosineta és una de les regines que l’acompanyen, Júlia. - Encara pitjor!! - Doncs sí, perquè encara que jo no puc viure les falles com elles, perquè mon pare viatja pel món i mai sabem on viurem, aquest any m’haguera agradat estar a falles amb les meves cosinetes. Amb Júlia perquè és de la meva edat i sempre juguem juntes i, amb Andrea perquè és especial ja que a ella sempre li ha agradat cuidar-me. Sempre que arribe de viatge vol que vaja a sa casa a dormir i en falles sempre s’ha fet càrrec de mi. Ella

viu les falles amb molta intensitat, ve d’una família fallera molt arrelada, sa tia Fallera Major, sa Mare Fallera Major de la Falla i del poble, son pare President, el seu oncle, és a dir, mon pare, President Infantil, en definitiva una família molt fallera. A més Andrea compagina molt bé les falles, amb l’estudi i amb l’esport. I avui està complint un somni que moltes xiquetes els hi agradaria viure. - Sí que és una llàstima que no hi pugues anar. - Doncs sí, però encara que no hi anem, les meves cosines i en especial Andrea, poden estar ben segures que d’alguna manera estarem allí amb elles amb tot el cor i tota l’ànima i disfrutarem, en la distància, d’eixe somni que la meva cosina, enguany, finalmente podrà acomplir. Andrea, espere que aquestes falles, t’ho passes d’allò més bé. Jo et trobe molt a faltar i de tot cor m’agradaria estar al teu costat en cada acte, en cada cercavila, en cada despertà i durant totes les falles. Que tingues unes falles inoblidables i una bonica presentació. Carla Grau…amb una mica d’ajuda

199

Benvinguts!!!

Martina Felis i Talens

Mireia Alario i Tarín

200

Carla Mifsud i Hidalgo Ona Gavilán i Manclús

Pablo Rodríguez i Pons

Guillem Sala i Alfonso

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Albert Pacheco i Ortiz

Alexia Ripoll i Pérez

Hugo Altur i Sotoca

Joaquim Ripoll i Giner Miquel García i Escrihuela

Andreu Jiménez i Escrivá

Leo Rodríguez i Bordes

201

202

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Premi del concurs de narrativa infantil de la Junta Local Fallera Un 19 de març… Un dia, en un poble molt avorrit on no hi havia festes i la gent sempre estava tancada en casa, van decidir inventar una gran festa relacionada amb el foc i li van donar el nom de falles, així la gent durant una setmana gaudia d’aquesta festa. Va començar la segona setmana del mes de març i, un 19 de març, en Sant Josep, la gent portava els seus mobles vells i apilant-los van donar forma a un gran monument al qual van anomenar FALLA. Passant el temps, van pensar més coses per incloure en aquesta gran festa com per exemple: fer molts grups d’amics per tal que hi haguera més falles, fer concursos entre elles, que hi haguera quatre representants de cada falla: Fallera Major, Fallera Major Infantil, President i President Infantil, portar-li flors a la Mare de Déu, tirar coets i mascletades…. I així, de generació en generació, la segona setmana de març comença esta gran festa i tots els fallers i falleres la disfruten cada any millor en les seues falles. Sempre tots tindrem aquesta gran festa al Cor

FALLES!! Andrea Carbó Grau -11 anys.-

203

204

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

205

206

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Donem pas a la publicitat

207

208

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

209

210

Menjars per a portar a 2€ PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

211

Bones Falles!

212

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

213

214

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

215

J.J. BOSCÀ

FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

OSTEOPATIA FISIOTERÀPIA REEDUCACIÓ POSTURAL GLOBAL (R.P.G.) 216

RADIOLOGIA (RX) ONES DE XOC ASSESSORAMENT NUTRICIONAL EN ESPORTISTES I SUPLEMENTACIÓ PILATES SOL I MÀQUINES REVISIONS MÈDIQUES

Telf: 96 283 65 69 / 606 32 00 31 E-mail: jjbosca@gmail.com www.juanjosebosca.com Av/ Germanias nº29. Tavernes de la Valldigna (Valencia) PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

217

218

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

219

220

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

221

222

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

223

224

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

225

226

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

227

228

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

229

230

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

231

232

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

233

234

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

235

236

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

237

VESTUARIO LABORAL ·

CALZADO DE SEGURIDAD ·

GUANTES ·

SEÑALES ·

CASCOS · PROTECCIÓN AUDITIVA · PROTECCIÓN RESPIRATORIA · PROTECCIÓN OCULAR ·

PROTECCIÓN ANTICAIDAS ·

CINTURÓNES ANTILUMBAGO ·

CONOS· EXTINTORES· PROTECCION COLECTIVA · LINEAS DE VIDA · VESTUARIO LABORAL ·

CALZADO DE SEGURIDAD ·

GUANTES ·

SEÑALES ·

CASCOS ·

PROTECCIÓN AUDITIVA · PROTECCIÓN RESPIRATORIA · PROTECCIÓN OCULAR ·

PROTECCIÓN ANTICAIDAS ·

CINTURÓNES ANTILUMBAGO ·

CONOS·

EXTINTORES · PROTECCION COLECTIVA· LINEAS DE VIDA · CASCOS · PROTECCIÓN AUDITIVA · PROTECCIÓN RESPIRATORIA · PROTECCIÓN OCULAR · PROTECCIÓN ANTICAIDAS ·

CINTURÓN ANTILUMBAGO ·

CONOS ·

EXTINTORES

Ausias March, 3 · 46760 Tavernes de la Valldigna 962 837 211· 605 792 063 www.splic.es

238

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

239

240

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

241

242

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

243

244

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

245

246

Avda. Germanies, 66 · 46760 Tavernes de la Valldigna

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

247

248

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

FUNERARIA GERMANS RONDA, S.L. TANATORIO TAVERNES DE LA VALLDIGNA

DIRECCIÓN C/ Joaquin Verdú, 4 – Bajo 46760 Tavernes de la Valldigna (Valencia)

TANATORIO ALBERIC

DIRECCIÓN C/ Cami Misana, 10 Pol. Ind., Parcela 10 46260 ALBERIC (Valencia)

Teléfono y página web: Fijo: 96 282 25 39 Móvil: 678 64 72 90 www.funerariagermansronda.com Servicio 24 horas. -Podemos hacer todos los servicios funerarios de cualquier compañía y particulares.

249

Tràmits ajuntament: comunicacions i llicències ambientals, plànols i certificats. Tràmitsedificiprop:líniesaltatensió,transformadors, d’incendis, d’aigua i de baixa tensió; de pública concurrència, d’indústries, vivendes, etc.

Solucions Cançó del pastoret

250

Pastoret, d'on véns? De la muntanya, de la muntanya. Pastoret, d'on véns? De la muntanya de veure el temps! I quin temps hi fa? Plou i neva, plou i neva. I quin temps hi fa? Plou i neva i nevarà. Sopa de lletres

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

Passa paraula A: Arròs; B: Banda; C: Coet; D: Despertada; E: Estendard.; F: Faller/fallera.; G: Guanyar; H: Himne; I: Indultat; J: Jupetí; K: Jimkana; L: Llibret; M: Monument; N: Ninots; O: Ofrena; P: Presentació; Q: Quatre; R: Regines, S: Sis, T: Tabalet; U: Unió V: Cercavila; W:Whatsapp ; X: Xocolate; Y: Xampany; Z: Esmorzar. Joc de la piràmide COPIAR POSTAL FIRMEU PICAR PLATS FÈMUR CAPI SALT FERM PIC SAL FEM Endevinalles Peix Plàtan Xocolate.

251

252

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

253

c/. LEPANTO, S/N. TEL.962821441 – FAX.962837713 TAVERNES DE LA VALLDIGNA.

Retalls fallers

254

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014

255

La falla Portal de Valldigna vol agrair la col·laboracio de tots els qui fan possible aquest llibre. Gracies de tot cor. 256

PORTAL TELEVISIÓ. ANY 2014