Falla Prado Televisió Sumari EDITA: Associació Cultural Falla Prado. EQUIP DE REDACCIÓ: Teresa Talens, Noe Alberola, Jaume Talens, Natalia Palomares, Cristina Ortells, Enric Marco, Inma Perales, Eva Álvarez, Clara Isabel Vidal, Miquel Joan, Sara López , Alícia Ortells, Àngela Talens, Encarna Sansaloni, Ruben Tello, Rosa Donet, Jose Pastor, Amparo Albacete, Sergi Escrivà, Carme Espí, Saray Fajardo, Iris Pons, Rafa Grau, Vicent Boscà i Josep Llàcer. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Rosa Magraner, Miquel Joan, Miquel Joan i Huguet, Anna Bellver, Natalia Palomares, Cristina Ortells, Marta Bosch i Quim Sanz. ARXIU FOTOGRÀFIC: Cristina Ortells, Ke Foto. PUBLICITAT: Comissió gestora. DISSENY i MAQUETACIÓ: Estudi Applica’t. IMPRESSIÓ: Ida2 Impresión Digital. DIPÒSIT LEGAL: V-415-2012 El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis per a la promoció de l’ús del valencià de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna. La Falla Prado vol agrair a les empreses que han col·laborat, i a totes les persones que han prestat els seus documents, imatges i records per a l’elaboració d’aquest. Els continguts del mateix es van tancar el 27 de gener del 2020. Pots trobar el nostre llibret en format digital a la web https://issuu.com/fallaprado
2
El llibret de la informació Carta d’ajust Estimada lectora o lector: Al llibret d’enguany, i si té èxit no descartem prorrogar-ho pels temps dels temps, anem a prescindir-ne del pròleg. Sí, perquè ¿com podem parlar de pròleg, si nosaltres som quel-com més que una falla? Som un canal de televisió. I al llibret del 2020 tenim carta d’ajust. No podia ser d’una altra manera i enguany, en lloc d’escriure un llibret, hem decidit emetre’l. Per la freqüència 20-20, evidentment.
Hem convertit este grapat de fulls, ben grapats i maquetats en un canal de televisió: El Canal Falla Prado, que compta amb una programació digna de televisió de pagament on tothom podrà triar, en el menú d’alta definició i gran qualitat, de programes infantils, d’emergència climàtica, d’entreteniment, de cuina, de cinema, d’esports i, també, un noticiari extraordinari amb totes les novetats falleres per al proper exercici.
Els dies de la festa són els jorns que, totes i tots, esperem amb més il·lusió al llarg de l’any. Moltes vegades però, caiguem en l’error de pensar, mentre vivim eixes anhelades jornades, en el concepte del “tempus fugit” i la nostra consciència ens impedeix viure el moment tal com pertoca. És un fet que no passa en els dies previs, que de vegades els vivim amb més intensitat que no els tres dies de falles. De la festa, la vespra. De la festa… la carta d’ajust.
Nosaltres, gent del Prado, tenim un propòsit, i el fem palés amb este llibret o traspassant la carta d’ajust d’estos fulls. I no és altre què compartir amb vostè una altra forma possible de viure la festa. És com la nostra falla la viu, o siga, amb una aposta per la pluralitat i la diferència com a base per a contribuir a la igualtat en esta societat. Si els projectes que el nostre col·lectiu faller mamprèn li han fet traspassar la carta d’ajust - per enèsima vegada - és, tot just, perquè superen les discriminacions, perquè sempre tracten de respondre a les expectatives de les diverses parts que configuren la complexa realitat social, cultural, ideològica i festiva del poble valencià. Deia el mestre Josep Alarte que “amb voluntat de ser, tot és possible” i per la nostra experiència fallera podem anunciar, una i mil vegades, al nostre Canal Falla Prado que altres falles, també són possibles. Si ens ho proposem.
Per a qui no coneix que és un llibret de falla, només dirli que la definició és molt senzilla. Un llibret de falla és la falla mateixa, que no es crema, i cau a les nostres mans abans de plantar el monument. És a dir, durant la carta d’ajust de la festa. El llibret de falla naix a València el 1855 i ho fa de la mà d’un suecà, Josep Bernat i Baldoví, escrit per a la falla de la Plaça de l’Almodí. L’objectiu d’aquell primer plec de fulls era explicar, amb versos, el cadafal i, de passada, criticar el matrimoni, les formes de seducció i les relacions sexuals. Ja en la carta d’ajust dels llibrets de falla, com podeu comprovar, es parlava del pecat més antic del món.
Són possibles unes falles que ens permeten mostrarnos autèntics als nostres principis i no els canviem, amic Groucho, perquè som fidels i no tenim uns altres, unes falles on la por a allò desconegut siga un repte i no un condicionant per a les nostres accions, unes falles marcades pel triomf de la diversitat, unes falles crítiques, unes falles enginyoses, unes falles compromeses, unes falles identitàries, unes falles pròximes al veïnat, valleres… unes falles teues, meues, de la Prado, de totes i de tots!
Falla Prado Televisió
Però en la falla Prado no ens quedem ací. Traspassem la carta d’ajust, anem més enllà del que és l’explicació de la falla i, fins i tot, més enllà del que és el món de la nostra festa. El nostre producte, literari en majúscules, no és un producte temporal exclusiu de la carta d’ajust de la festa, ni dels dies de festa.
Ruben Tello i Sànchez
3
Falla Prado Televisió
Índex 9:00
Noticiari extraordinari faller
Pàg. 5
12:00
T'acompanyem pel matí
Pàg. 48
14:00
Amb calder de quatre anses
Pàg. 82
15:00
Les notícies del migdia
Pàg. 90
15:30
Temps de tertúlia
Pàg. 107
17:00
Parlem de les nostres tradicions
Pàg. 114
18:00
Pradolàndia
Pàg. 128
19:00
Al ritme
Pàg. 150
20:00
Desplastifica’t
Pàg. 160
21:00
L'alqueria blanca
Pàg. 168
22:30
Gaudim del cinema
Pàg. 173
00:00
Amb dos rombes
Pàg. 177
Falla Prado Televisió
CRISTINA MARTÍ I MARTINEZ FALLERA MAJOR DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA 2020
Una poesia per a una fallera major, per a la regina de totes les falles, paraules versades, plenes d’amor per a la princesa de vallers i valleres.
Virtut principal, la teua generositat, el teu defecte, eixa mateixa qualitat, valores molt la família i la bona amistat, ells t’aporten força, estima i serenitat.
La vida la gràcia de la bellesa t’ha concedit perquè realment eres una dona preciosa, a tot el que et poses li treus gran partit en qualsevol cosa estàs meravellosa.
Eres impulsiva, passional i graciosa, t’agrada sentir dels teus la seua calor, a més a més eres dolça i afectuosa, al teu voltant la vida té un preciós color.
Vestida amb les millors teles i mantellines causes popularment gran expectació, en les nits màgiques d’estreles divines sentiràs de la gent calor i admiració.
Cristina, et mereixes ser fallera major del poble, eres una persona amb molta honestedat, tens un cor gran, meravellós i noble, duràs el càrrec amb molta dignitat.
Et conec fa molts anys, quan eres xicoteta destacaves pel teu encant i la teua simpatia, recorde que eres una bonica xiqueta plena d’energia i amb una gran alegria.
A totes les falles estàs representant, les que hi ha a Tavernes de la Valldigna, falleres i fallers t’estem admirant, realment de tal distinció eres digna.
Saps que en ma casa eres especial, una més de la família, t’estimem, eres la fallera major més cordial, t’ho mereixes de veritat, t’adorem.
LA FALLA PRADO ORGULLOSA DE LA FALLERA MAJOR DEL POBLE.
Teresa Talens i Estornell
6
El llibret de la informaciรณ
7
Falla Prado Televisió
CORT D’HONOR DE LA FALLERA MAJOR DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA 2020
8
El llibret de la informaciรณ
9
Falla Prado Televisió
Salutació de la Fallera Major M’enorgullisc i sent molta felicitat per poder dirigir-me a tots vosaltres a través de les pàgines d’aquest llibret com la vostra fallera major 2020. En primer lloc vull aprofitar estes línies per agrair a la meua família i als meus amics el seu suport incondicional. Allà on vaig no estic mai sola i sentir-me tan estimada com em sent, em fa la més feliç del món. Gràcies. Gràcies també a la Junta Gestora per la confiança dipositada en mi, no dubteu que faré tot el que estiga a les meues mans per representar la nostra comissió com mereix. La Falla Prado és per a mi, com per a molts i moltes de vosaltres, la meua segona casa, i els seus fallers i falleres són com la meua família. Una família que no és de sang però sí que ho és de sentiment, ja que tots estimem el mateix escut i ens sentim orgullosos de lluir-lo i de representar-lo allà on anem. La Falla Prado m’ho ha donat tot: un sentiment cap al món faller que mai havia sentit, uns amics que s’han convertit en germans, perquè som inseparables, un orgull faller que em fa sentir admiració per tots els qui treballen al llarg de l’any per tal que tot isca perfecte i una mirada al futur de tranquil·litat, al veure el nostre casal ple de xiquets i xiquetes que són el futur del Prado i que em fan pensar que per molt que passen els anys, la meua falla continuarà en bones mans. Per tot açò i per molt més, vull animar-vos a tots, des del més menut fins al més gran, a seguir participant en cadascun dels actes que s’organitza des de la Junta Gestora. Des de batucades, festa flamenca, cavalcada del ninot, paelles... fins les nits de revetles de la setmana fallera, perquè no us en pendireu. També vull animar a la resta de la ciutadania, tant fallers com no fallers, perquè vingueu a conèixer les nostres festes i tradicions. Les portes del nostre casal sempre estan obertes per a totes i tots. Per acabar, vull aprofitar per a agrair-vos d’avantmà que em feu passar la millor setmana josefina de la meua vida, perquè encara que no haja començat, estic segura que així serà, ja que he notat la vostra estima i el vostre suport des del moment de la telefonada.
Amb molta estima, la vostra fallera major, Míriam Estornell i Gascon
10
El llibret de la informaciรณ
11
Falla Prado Televisiรณ
12
El llibret de la informació
Míriam, la més sincera felicitació et brinde i et desitge amb esta poesia, sé que estàs contenta i plena d’emoció esperant gaudir de dies de molta harmonia.
T’espera un any meravellós, increïble, a molts actes acudiràs i amics aconseguiràs, per sempre tindràs un record inoblidable, unes falles amb molta emoció viuràs.
A les falleres majors paraules boniques dediquen admirant la seua particular bellesa, amb tu no cal buscar fórmules màgiques perquè eres fantàstica i preciosa.
De brusa el dia començaràs els trons i l’olor de pólvora t’envoltaran, de la música en tots els actes gaudiràs en la falla els fallers t’admiraran.
Eixe somriure meravellós i graciós a totes les falleres i fallers té encantats, una fallera bonica, amb un aire meravellós al teu voltant tens a tots fascinats.
Engalanada amb el vestit regional a les altres falles a visitar aniràs, amb tu es fixaran perquè eres excepcional plena de felicitat i contenta ho viuràs.
Tens gràcia, saber estar i una gran alegria, de formes delicades i mirada picarona, una fallera major plena de simpatia, una xica senzilla, una bona persona.
Desitge que passes unes falles meravelloses plenes de pau, alegria i harmonia, predominant per tot arreu eixes coses tindràs per sempre un record amb garantia.
Els familiars sempre et recolzaran volen per a tu el millor, la teua felicitat, pares i germana t’admiraran al veure el teu somni fet realitat.
Teresa Talens i Estornell
13
Falla Prado Televisió A la xiqueta de casa...
A la xiqueta dels meus ulls...
Míriam, vas nàixer sent una xiqueta molt esperada per No em pot fer més il·lusió dirigir-me a tu a través de les tots. La teua germana ja era igual d’insistent com és pàgines d’este llibret. Este llibret que any rere any he ara i després d’un temps demanant una germaneta, tingut a les meues mans i he rellegit tantes vegades. vas arribar al món. Enguany ho faré amb més estima i admiració que mai, i Sempre has sigut especial, des del primer dia. és que enguany, eres tu la que ens saluda a tots des de les primeres pàgines. Enguany tu eres la protagonista. Aquell 10 d’abril de 1996 no l’oblidarem mai. Eixa careta rodoneta, eixos ulls com dos sols, i eixos pèls de punta... He somiat tantes vegades en representar la nostra falla no hi havia xiqueta per a començar, i ràpidament et vas com a fallera major, que mai m’havia parat a pensar convertir en la nostra joguina preferida, la dels iaios i la que encara hi hauria un fet que m’ompliria més de d’Alba. felicitat i orgull: que fores tu la màxima representant de la nostra Falla Prado. Vint-i-tres anys després eres ja una dona lluitadora, independent, treballadora i més forta del que tu mateixa Arribares fa vint-i-tres anys a la meua vida, i des d’aquell et creus. precís instant que encara guarde a la meua retina, et vas convertir en el meu millor regal per a sempre. Encara que ja saps que no compartim la mateixa passió Celebre els teus triomfs més del que ho fas tu mateixa, que tu pel món faller, saps que enguany estarem al teu i quan la felicitat toca a la teua porta, jo la sent meua costat per a tot, i és que, encara que no t’ho digam multiplicada per mil. I és que, com sempre et dic: “la (sobretot el papà), estem molt orgullosos i feliços de teua felicitat és i sempre serà la meua” , perquè no hi vore’t complir el teu somni de ser la fallera major de la ha res que em faça sentir més plena, que vore’t i saber falla que t’ha vist crèixer. que tu eres feliç. Volem aprofitar estes línies per dir-te que disfrutes molt Quan ja fa quasi un any vaig decidir animar-te a ser de cada moment perquè eres una privilegiada. fallera major, ho vaig fer amb un únic objectiu: tornar a vore’t somriure. A dia de hui sé que l’objectiu s’ha Exprimeix cada acte com tu saps, sent sempre la acomplit, i amb certesa et dic que ho tornaria a fer una primera en arribar i l’última en anar-te’n. El papà i la i mil vegades, perquè no hi ha res en este món que jo no mamà estarem sempre ben a prop per a tot allò que siga capaç de fer per tu. Res. necessites. Obri els ulls, gaudeix, emociona’t, viu cada minut com Riurem i plorarem amb tu, però sempre de felicitat. si fora l’últim. Ja saps que jo estaré com a molt a mig Enhorabona filla. Et volem! metre de tu, seguint orgullosa amb la mirada cada Els teus pares, moviment teu i cuidant cada detall per tal que tingues Jordi i Carmen l’any que mereixes. L’any que mereixem, perquè este és el nostre 2020 i la fallera major eres tu. Estarem més juntes que mai i el viurem com si fórem una. Et vull fins la lluna anar i tornar, i sempre sempre estaré per i per a tu. Visca la meua fallera major, visca la meua germana! Sempre juntes. Alba Estornell
14
El llibret de la informació Encara recordem aquell 20 de març de 2019, quan els carrers encara feien olor de pòlvora, les carpes de cada falla encara estaven muntades i teníem un sentiment agredolç d’haver viscut intensament una època meravellosa de l’any que havia arribat a la seua fi. Però tu eixa dia ja tenies el teu rotllo de tela per confeccionarte un vestit de valenciana nou. Un vestit que volies crear amb il·lusió per deixar de costat aquell altre que tenies i que t’havia proporcionat tants bons moments junt als teus amics i amigues i la teua comissió. Eixe mateix dia encara no se sabia que tu començaries una nova La Falla Prado ens va unir i res ja no ens ha pogut separar. aventura, tot i que algunes campanades, conjectures o desitjos podien deduir-se en l’ambient. Tot va començar amb una broma... Quantes vegades ens vas dir que no series Fallera Major? I nosaltres Cada vegada es repetia més i més allò de “La Miri insistíem, vinga que intentar-ho. La teua germana, com FM2020“ i totes les mirades van recaure sobre l’aprovació ja esperàvem, no va suposar cap problema, però ta de Mari Carmen. Una vegada aconseguit l’objectiu del mare es va imposar un poc més, i cada vegada que algú veredicte, vas presentar-te tan convençuda i decidida, de nosaltres passava per davant del saló ens paràvem a com has sigut sempre, per ser la Fallera Major de la pegar-li un poquet més la palissa. Mira si li la vam pegar teua falla per a l’any 2020. Foren unes setmanes dures que va acabar acceptant-ho! Però amb ton pare... amb de nervis en les quals, sense creure fermament en cap ell sí que ens ho vam vore més complicat, ja no sabíem divinitat, resaves a qualsevol cosa perquè ningú més què fer per vore’t enguany com a FM de la nostra falla. s’oferira a ser Fallera Major. Finalment ho vam aconseguir, et vas apuntar i, clar, ton El dia de l’esperada telefonada, amb els nervis a flor pare ja no va poder dir que no. Eixe dia ja teníem clar que de pell ens digueres que acudírem a ta casa. Ens vas series la Fallera Major de la Falla Prado de l’any 2020, i alertar que podia passar de tot, que et cridaren o que des d’eixe dia no ens hem separat de tu per veure si en simplement aquella vesprada no sonara el telèfon. Allí ens qualsevol moment has necessitat alguna cosa. presentàrem familiars, amics i coneguts, tots expectants Amb el temps hem format una gran família i enguany i també desesperats, perquè aquell dia el president de la no podem estar més orgullosos de la nostra màxima teua falla et comunicara que havies sigut elegida Fallera representant. Gaudeix, riu, plora, viu cada acte al màxim, Major. I així va ser, amb uns quants minuts de retard, que nosaltres estarem en tot moment al teu costat veient vam sentir la telefonada decisiva que canviaria el curs com deixes a la nostra falla en el lloc que es mereix. d’aquest any faller, ple d’il·lusions compartides i sobretot felicitat, felicitat per complir el teu somni de ser durant Miri, el teu regnat acaba de començar, el millor encara 365 dies, la màxima representat de la teua tan volguda està per vindre, i no dubtes que els AMP farem tot el que Falla Prado. estiga al nostre abast per fer d’aquestes falles un somni fet realitat. T’estimem! Míriam, de tot cor, les teues amigues et desitgen que disfrutes al màxim d’aquesta experiència, que plores d’alegria, que no pares de riure ni un minut, que et faça mal el cap de cantar tantes hores al passacarrer amb els monyos, que et cremen els peus de botar tant en la plaça, i que acabes ben cruixida i ben baldada de gaudir infinitament i al màxim de la setmana fallera com sabem que tan sols tu pots fer-ho. Enhorabona Míriam, l’any 2020 és el nostre. VISCA LA FALLERA MAJOR DE LA FALLA PRADO!!
15
Falla Prado Televisió
Salutació del President Estimats fallers , falleres , vallers i valleres. Portem mesos preparant la nostra festa més assenyalada com a valencians, sense escatimar en esforços. Arriben uns dies de celebració en què omplirem els nostres carrers de música , pólvora , color i festa , amb els nostres monuments, mascletades o castells artificials, i entre tots hem de continuar fent gran aquesta festa. Al costat dels nostres màxims representants, Míriam, Amor i Carles, gaudirem dels actes que estes falles ens preparen i estic segur que entre tots farem que aquets dies siguen extraordinaris per a nosaltres. No vull oblidar-me dels components de la comissió de la Falla Prado, que fan possible que tots puguem gaudir d’aquests dies tan especials. No puc acomiadar-me sense donar l’enhorabona a Cristina Martí pel seu càrrec com a Fallera Major de Tavernes, així com a Ximo Pons com a president. I ara toca gaudir, gaudir de la nostra festa, les falles. Fallers , falleres , vallers i valleres, visquen les falles i visca Tavernes! Juan Vicente Sansaloni i Vila
16
El llibret de la informaciรณ
17
Falla Prado Televisió Un any més estem fent-te la dedicatòria per al llibret, un any més que estem segurs que tornaràs a deixar la Falla Prado en el lloc que es mereix, com ja has fet dues vegades. És ja la tercera vegada que et veiem al capdavant d’aquesta gran comissió, i la teua il·lusió i les teues ganes per aconseguir que tot isca perfecte continuen sent les mateixes que el primer dia, i açò demostra l’estima que tens per aquesta falla. Ja saps que, per la teua forma de ser, eres molt volgut a la falla, fas riure a la gent allà on vas i saps com traure la part positiva en qualsevol situació. Mai perdes la teua essència, segueix desprenent alegria i bon humor, segueix sent com eres, perquè no et volem d’una altra manera. Avui especialment volem recordar-te que la teua dona, els teus fills i la teua nora estarem en tot moment al teu costat, per a les coses bones i per a les menys bones, i que sempre que mires enrere estarem allí, veient com gaudeixes de cadascun dels moments i les alegries que les falles regalen, veient com rius i com plores al costat de Míriam i com, juntament amb ella, porteu la nostra Falla Prado fins al cim més alt. No dubtes mai de la nostra estima, eres essencial per a nosaltres. T’estimem! Belén, Eva, David i Pilar
18
El llibret de la informació Juanvi, no sé si esperaves que jo et dedicara unes La vida és com una muntanya russa on, per sort, paraules. ens trobem gent que marca un abans i un després. Jo vaig tindre la sort de trobar-me amb tu al mateix El primer dia que vaig parlar amb tu va ser quan vagó d’aquest tren, sempre preparat per a gaudir em vas cridar per telèfon per a dir-me que seria la amb mi de cada pujada d’aquesta via i per agafarFallera Major per a l’any 2016. Qui havia de dir-nos me ben fort en cada baixada. que connectaríem tan bé? Has sigut un amic, un confident, un company de No m’enganye quan dic que eres el més fester de ball, un pare, però sobretot el meu PRESIDENT, que tota la falla, tant que sols has pogut descansar dos ha fet que aquesta experiència es quede gravada anys per a tornar a ser el president! per sempre al meu cor i a la meua retina. Al teu costat, les falles 2017 foren unes falles de somni, un Aquell any 2016 no ens en vam perdre ni una, a tots somni que de sobte es va fer realitat. Moltes gràcies els llocs anàvem, i el millor és que anàvem sempre per compartir-lo amb mi. junts. Mai em va faltar res estant al teu costat, sempre pendent de mi, sempre preguntant-me si La nostra festa està a punt d’encetar un nou necessitava alguna cosa. exercici i com a fallers i falleres sabem que això significa, passió, il·lusió, hores de son, foc, etc. Però L’amistat és un valor que consisteix en donar la per davant de tot és amistat i bons moments. teua ajuda, la confiança, el temps i totes les coses bones que pugues donar a una persona, i en quasi Enguany tornes a representar la nostra falla, cosa cinc anys no m’has fallat ni una sola vegada, per que m’ompli d’alegria i d’orgull, i sé que seguiràs això et considere el meu AMIC, el meu PRESIDENT. sent el meu president, el millor president i esta vegada junt a Míriam. El dia que vaig estar al teu costat per primera vegada vaig pensar: Mare de Déu, que alt!! Hauré Vos desitge un regnat meravellós, un regnat ple de fer-me les sabates de fallera amb un bon tacó!!! d’emocions i experiències que, de segur, vos Pero no va caldre. Encara que tu medixes 2 metres acompanyaran durant la resta de les vostres vides. i jo 1,50, m’has fet sentir la persona més gran allà Lídia Talens Torres on hem anat. I com sempre, agafats de la mà. Gràcies per fer del 2016 un any tan especial. Gaudix del 2020 igual que has fet fins ara, i ja saps, pots comptar amb mi per a TOT. T’ESTIME. Agnes Sales i Hervàs
19
Falla Prado televisió
Salutació de la Fallera Major Infantil Com a Fallera Major Infantil de la Falla Prado i des de les pàgines del nostre llibret faller, vull aprofitar per a saludar-vos a tots i totes, amics i amigues d’aquesta falla, i també per a animarvos, ja que les tan esperades falles ja s’acosten. Espere comptar amb la vostra presència en tots els actes que la falla Prado realitze al llarg d’aquesta setmana. El nostre casal està sempre obert per a tots i totes, per tal de passar-ho d’allò més bé amb totes les sorpreses que la Comissió de segur que ha pensat per a tots nosaltres. Fallerets, falleretes i públic en general, vos desitge unes bones festes falleres en les quals regne l’harmonia, la pau i la germanor entre totes les falles de Tavernes. Veniu i gaudirem tots junts amb la música i els coets. Visquen les Falles!!! Amor Cerón Vidal
20
El llibret de la informaciรณ
21
Falla Prado televisiรณ
22
El llibret de la informació
Amor, tens un nom meravellós, l’amor és el millor que hi ha al món, vas nàixer un dia per als teus preciós xiqueta bonica obria els ulls al món.
Estimada, de ta casa eres l’alegria, obsequiant-te perquè eres la xicoteta amb allò que a tu més t’agradaria ser la fallera més gran, la reineta.
Ta mare una xiqueta desitjava i a ton pare li ho feia saber, a molts amics ens ho contava segura que xiqueta havia de ser.
Falleretes i fallerets al teu voltant estaran perquè gaudeixques d’uns dies inoblidables, t’admiraran, en tots els actes et recolzaran, tens amiguetes i amiguets molt nobles.
Els desitjos insistint es compleixen, després de dos xiquets, la xiqueta, quan les coses amb força es demanen el premi, una careta d’àngel boniqueta.
Música, color, foc, art i poesia, presents en una setmana especial, la màgia t’envoltarà en tot dia a dia viuràs un somni preciós, ideal.
En la falla de seguida vares començar, vas ser presentada amb molta il·lusió, l’amor per ella en tu és va despertar vius la festa amb interès i emoció.
Et desitge unes falles fantàstiques, on l’harmonia estiga predominant, la falla Prado et dona les gràcies, ja tens el que tant havies estat somniant. Teresa Talens Estornell
De família fallera d’antiguitat, ta mare i familiars falleres majors. Càrrecs representats amb dignitat, omplint a la falla Prado d’honors.
23
Falla Prado televisió Amor, fa deu anys vas arribar a la família. La xicoteta de casa, la xiqueta dels nostres ulls, una gran alegria per a tota la família que va omplir de felicitat els pares i avis. Qui havia de dir-nos a tots nosaltres que algun dia series Fallera Major Infantil de la teua falla? La falla que t’ha vist créixer. Quan tan sols tenies un mes de vida, ton pare per primera vegada per la passarel·la et va pujar, amb l’atenta mirada de tota aquesta comissió. Com ho va tornar a fer el dia de la teua presentació, per a acostar-te la banda que tant ansiaves, eixa que t´acredita com a Fallera Major Infantil de la nostra benvolguda falla. Ho portes a la sang. Vens de família fallera. Has crescut rodejada de l´ambient faller a casa i al casal. Nosaltres t’hem inculcat esta passió i tradició fallera, ja que tant les teues cosines, Idoia i Clara, com ta tia Ana i ta mare Amor, també han sigut falleres majors de la comissió, i tú no podies ser menys. Teníem els nostres dubtes, des de ben menuda et vistes a tots els actes, no has faltat a cap passacarrer, entrega de premis, ofrena, sant Josep, però en obrir el teló en l´acte de presentació ja t havies llevat tots els monyos i les pintetes! Tot i algunes dificultats familiars, sempre has estat al capdavant. En la falla estàs millor que a casa. Mai en tens prou, mai vols anar-te’n, sempre volent quedar-te un momentet més. Eres incansable, i més valenta que ningú quan saps que a l’endemà has de matinejar per a la despertà! La teua maduresa ens ha convençut, i ens has demostrat que el teu moment ha arribat. Aquest és el teu any, que compartiràs junt amb Juanvi, Míriam i Carles. Així que obri els ulls per a gaudir dels colors dels monuments i de les flames al cremar-los, els oïts per escoltar la música que t’acompanyarà on vages, amb l’olor a pólvora de cada coet i traca. I així, comença a viure el teu somni. Tots els fallers, falleres, amics i familiars estarem pendents de que no et falte cap detall ni perdes el somriure, que disfrutes de cada acte i que les falles del 2020 siguen inoblidables per a tu i per a tots els qui et volem. Enhorabona Amor! La teua família.
24
El llibret de la informació Perleta de nom preciós, “Amor”, que fascinant! Tens un nom meravellós. Una princeseta estem honorant.
D’eixos dies tan especials que guardes un record meravellós que es complisquen els teus somnis ideals i que gaudisques d’eixe món preciós.
Eres senzilla i boniqueta i vius un somni desitjat. Tens cara de bona xiqueta que està plena de felicitat.
Eres l’alegria de ton pare i dels teus germans i, al desfilar, la felicitat de ta mare i dels que et veuen passar.
Per la falla el teu amor ve de sang i bressol familiar i t’han donat el seu calor per a eixe tron hui arribar.
Als teus familiars fas emocionar quan el teu vestit regional amb orgull et veuen portar amb eixa gràcia tradicional.
La tia Ana i la mamà vam ser Falleres Majors d’aquesta falla: la falla Prado. i també les teues cosines, Idoia, Fallera Major Infantil i Clara, Fallera Major. Este somni ja el tenim més que complit, ara nosaltres per a tu volem el millor que sigues feliç eixa setmana.
Careta plena de bondat, dolça, serena i tranquil·la els xiquets voldran la teua amistat quan et vegen de cercavila. Desitge que el teu regnat siga com un conte de fades que eixe somni tan anhelat estiga complit quan acabes. Enhorabona Amor!!!! Amor Vidal Santos-Juanes
25
Falla Prado Televisió
Salutació del President Infantil Amics, amigues, fallers i falleres, és per a mi un gran honor dirigir-me a tots vosaltres com a President Infantil de la Falla Prado. Des de la primera setmana del meu naixement que els meus pares ja em feren faller, i des de ben menut que porte les falles al meu cor. Enguany vos representaré als infantils i espere estar a l’altura que es mereix este gran càrrec. Sense dubte tindré una gran ajuda per part de Juanvi, el nostre president. Tant ell com jo acompanyarem les nostres màximes representants Amor i Míriam allà on faça falta i els quatre gaudirem d’unes falles 2020 inoblidables. Estic segur que podré comptar amb tota la vostra ajuda i, tots junts, farem que aquesta falla siga ben gran. No podria oblidar-me dels representants del 2019, Rubén, Àlex i Gemma i molt especialment de ma mare Eva, qui amb tant d’orgull ens va representar com a fallera major, de segur que podré comptar en tot el vostre recolzament per a l’exercici 2020. Fallers i falleres, amics, amigues, veïns, veïnes de tot Tavernes, gaudim de la festa amb germanor i harmonia, disfrutem del que tenim: la millor festa del món! Carles Chofre i Alberola
26
El llibret de la informaciรณ
27
Falla Prado Televisió
Parlar de Carles, es parlar de pura energia. Sempre ha sigut un xiquet molt afectuós, encara que molt nervioset. Amic del seus amics, sempre està per al que necessites. Ja fa un temps que demanaves ser president i per fi, ho has aconseguit. Carles, eres un xiquet molt desimbolt, que allà on vages fas colla. Tens un gran cor i si et diuen de jugar al joc que siga, allà va Carles, perquè este xiquet no para mai. És un orgull com a pares tindre un xiquet com tu. Disfruta i sigues molt feliç. Salva i Eva
28
El llibret de la informació Carles, Des de ben menudets la nostra mare ens apuntà a la falla i ens ha transmés el sentiment de ser faller. Des de ben xicotets, t’he vist créixer com un bon falleret i el fet que sigues enguany president a mi em fa molta il·lusió. Gaudeix de cada moment, de cada acte faller, dels monumets, dels dinars i sopars a la carpa, de l’entrega de premis, les presentacions, la cavalcada del ninot, de l’ofrena i finalment del dia de Sant Josep. Tota la família t’acompanyarem en cada moment per a què no trobes a faltar res. Espere que disfrutes cada dia i que ho passes d’allò més bé. Perquè aquest any és el teu! Andrea
Parlar de Carles, és parlar de PURA ENERGIA. La família sempre comentem com de tranquil·let era de menut, sols feia que dormir i menjar. Però després, ell no va caminar, directament va començar a córrer, i així continua, corrent sempre d’un lloc a l’altre. Si haguérem d’escollir una paraula per definir el nostre cosí seria “TERRATRÉMOL”. Sempre té temps per a jugar, bé al carrer o bé a casa, perquè també li agraden molt els jocs de taula. Carles és generós, simpàtic i divertit, en definitiva, és un xiquet meravellós. Per això a tots nosaltres ens agrada molt estar amb tu, ens transmets alegria i a més, és impossible avorrir-se al teu costat. Carles, et desitgem que en aquest any faller, el teu any, gaudisques de cadascun dels moments que viuràs. Nosaltres estarem al teu costat i t’acompanyarem. Si tu eres feliç, nosaltres també ho som. T’estimem, Carles!
Els teus cosins Àlvar, Nora, Alba i Elsa.
29
Falla Prado televisió Les i els nostres protagonistes Abalos Planells, Jose Luis Adsuara Alberola, Lucas Alberola Elena, Noelia Alberola Lledó, Eva Alberola Lledó, Jose Salvador Almansa Martorell, Mercedes Almiñana Alberola, Jaume Almiñana Grau, Mariola Alonso Ciscar, Anna Altur Guinart, Sílvia Álvarez Cano, Eva Beltrán García, Estela Benavent Martorell, Miguel Bernat Gimeno, Encar Blasco Císcar, Clàudia Bo Magraner, Batiste Boigues Felis, Lorena Boigues Palomares, Víctor Bosch Magraner, Marta Bosch Perelló, Beatriz Brines Castelló, Anna Brines Castelló, Rubén Brines Castelló, Óscar Brines Vercher, Minerva Brines Vercher, Paula Calafat Miñana, Carolina Camarena Felis, Juan Salvador Campos Magraner, Andrea Campos Magraner, Sandra Canet Bernat, Ana Cano Palomares, Bea Canut Grau, Ximo Català Palomares, Jose Antonio Català Solanes, Maria José Cerdà Vidal, Oscar
Cerón Vidal, Alexandre Chapa Cebolla, Àngela Chofre Alberola, Andrea Chova Llano, Míriam Císcar Cruañes, Amparo Ciscar Delamo, Amparo Císcar Esparza, Desiré Císcar Esparza, Laura Ciscar Pons, Maria Clar Reyes, Manolo Corella Enterpre, Francisco Corella Talens, Teresa Cortijo Perona, Àngela Cruañes Navarro, Raúl Delamo Palomnares, Lola Delgado SantosJuanes, Concha Delgado Santosjuanes, Patricia Delgado Santosjuanes, Virginia Donet Bixquert, Mariola Donet Climent, José Antonio Donet Gascón, Rosa Maria Donet Gascón, Carlos Donet Gascón, Laura Durà Gandia, Gildo Elena Boscà, Toni Enguix Chover, Beatriz Enguix Chover, Susana Enguix Palomares, Lara Enguix Palomares, Sergio Enguix Servà, Salvador Escrihuela Cordero, Fernando Escrihuela Malonda, César Escrihuela Pachés, Carla Escrihuela Salavert, Alba Escrihuela Santolaya, Salvador
30
Escrivà Miñana, Vicente Espí Gascón, Paola Expósito Navarro, Salvador Expósito Sifres, Carmina Estornell Gascón, Alba Estornell Gascón, Míriam Estruch Romero, Etel Felis Grau, Pili Felis Ortega, Inma Felis Berga, Patricia Fernández Estruch, Lorena Ferrando Altur, Enrique Ferrando Muñoz, Enrique Ferrando Solanes, Imma Ferrer Sala, Adrian Ferrús Arbona, Juan Antonio Ferrús Palomares, Joan Ferrús Palomares, Esther Flores Grau, Miquel Fons Gascón, Maria José Galera Magraner, Enric Galera Magraner, Lídia García Marrades, Encar García Medina, Sílvia García Mínguez, Laura García Torres, Jenny Gascón Alonso, Maria Gascon Corella, Carmen Gascón Talens, Sandra Gil Asunción, Honorio Gimeno Gandia, Amparo Gimeno Gandia, Vicente Enrique Gimeno Juan, Nèlida Giner Cervà, Fausti Gómez Escrivà, Sandra
El llibret de la informació
Gómez Escrivà, Maria Grau Císcar, Isabel Grau Císcar, Maria del Carmen Grau Donet, Marc Grau Escrihuela, Consuelo Grau Ortega, Belen Grau Salom, Andrea Grau Sifres, Lia Hernández Hernández, Toni Hernández Salavert, Aaron Hernández Salavert, Júlia Hervás Felix, Natalia Juan Campos, Júlia Lendínez Sánchez, Manu López Requena, Sara Magraner Cremades, Isa Magraner Cremades, Gonzalo Magraner Gimeno, Ana Magraner Talens, Alex Magraner Talens, Eric Manclús Fons, Pepa Martí Estruch, David Martí Manclús, Eva Martí Martínez, Cristina Martí Martínez, Juanjo Martí Martínez, Maite Martí Orengo, Juan Martínez Aznar, Teresa Martínez Ferris, Alex Martínez Meló, Laura Martínez Paredes, Jose Vicente Martorell González, Enrique Martorell Grau, Xelo Martorell Grau, Pilar Melo Almiñana, Desam
Melo Almiñana, Mònica Melo Palomares, Ximo Merenciano Martí, Adrian Merenciano Sánchez, Carlos Mollà Carbonell, Maria Isabel Montagud Meló, Carmen Morales Gil, Maria José Navarro Enguix, Emma Navarro Núñez, Victoria O’hara Navarro, Eimear Ortells Grau, Cristina Pachés Giner, Laura Pachés Saporta, Salvador Palomares Gascón, Natàlia Palomares Grau, Xavier Palomares Pérez, Maru Perales Gascón, Imma Pita Martorell, Manolo Pita Martorell, Rubén Pita Vázquez, Juan Manuel Plana Ciscar, Raquel Ramírez Enguix, Beatriz Ramírez Torres, Jorge Roca Benavent, Pepa Saiz Donet, Noelia Sala Bravo, José Antonio Sala Bueso, Joana Sala Català, Adan Sala Grau, Josep Sala Grau, Nuria Sala Sala, Juan Carlos Sala Talens, Ana Belén Salavert Grau, Laura Salavert Torres, Marc Sales Hervàs, Agnes
31
Sales Hervàs, Victoria Salom Femenia, Lídia Sancho Escrivà, Eva Sancho Vercher, Carles Sansaloni Escrihuela, Neus Sansaloni Grau, Eva Sansaloni Vila, Juan Vicente Sendra Femenia, Gemma Sifres Vercher, Isa Solanes Salinas, Luis Solanes Vallet, Vicent Solanes Vidal, Idoia Talens Dias, Edu Talens Enguix, Asier Talens Estornell, Salvador Talens Estornell, Teresa Talens Gimeno, Carolina Talens Martorell, Gemma Talens Martorell, Laura Talens Torres, Àngela Talens Torres, Lídia Toledo Bel.lan, Maria Carmen Torres Ciscar, Dolores Torres Martínez, Inés Tur Penades, Sara Velló Gimeno, Raquel Vercher Mompó, Sergio Vercher Saiz, Júlia Vercher Salom, Vicent Vidal Climent, Clara Vidal Martínez, Raül Vidal Muñoz, Miguel Vidal Santosjuanes, Amor Vidal Santosjuanes, Ana
Falla Prado televisió Les i els nostres protagonistes infantils
Ábalos Pons, Paola Adsuara Felis, Lluc Albelda Serra, Azahar Almiñana Alberola, Laia Andres Gimeno, Ignasi Bertomeu Sancho, Joaquim Bertomeu Sancho, Ainara Bo Magraner, Jordi Brines Enguix, Andreu Brines Gómez, Vicent Brines Gómez, Nerea Brito Mejías, Iker Camarena Toledo, Oscar Cantos Requena, Rafael Cantus Ramos, Sharay Cañamas Ciscar, Alex Cañamas Ciscar, Paula Cerdà Altur, Àlex Cerdà Altur, Neus Cerón Vidal, Amor Cheng, Leqi Chofre Alberola, Carles Climent Císcar, Francesc Climent Císcar, Sara Climent Gascón, Mireia Climent Gascón, Toni Company Martí, Aleixandre Cremades Almiñana, Lola Cruañes Sendra, Ada Cruañes Sendra, Alma Cruañes Vercher, Carla Cuñat Garcia, Lola Donet Sala, Xavi Donet Sala, Laia Elena Donet, Nerea
Elena Donet, Vera Enguix Pérez, Ainhoa Escrihuela Gómez, Alexa Escrihuela Gómez, Maria Escrihuela Pardo, Paula Escrivà Sifres, Joan Escrivà Sifres, Jofré Estruch Blasco, Gerard Estruch Talens, Adrià Felis Hernández, Marc Ferrando Corchero, Pau Ferrer Sala, Alexia Ferrer Sala, Paula Ferreres Zaragoza, Vicent Fuster Sansaloni, Maria García Mínguez, Carla Gascón Magraner, Clara Gil Talens, Isaac Gil Talens, Marta Gimeno Martínez, Marina Gimeno Peris, Natalia Gimeno Peris, Victoria Giner Martí, Carla Giner Martí, Joana Gómez Campos, Andreu Grau Ciscar, Mireia Grau Donet, Martina Grau Fons, Sara Grau Fons, Sofia Grau Rodríguez, Nàdia Grau Velló, Blai Grau Velló, Martí Hidalgo Solanes, Mar Joan Soriano, Patricia Joan Soriano, Eire
32
El llibret de la informació
Lázaro Marrades, Carles Lázaro Marrades, Hugo Lechopier Vidal, Yago Magraner Ciscar, Carla Magraner Garcia, Aitana Magraner Garcia, Valèria Magraner Talens, Gemma Martí Català, Agnes Marti Català, Elsa Marti Rodriguez, Elena Martínez Borràs, Joana Martínez Borràs, Miquel Martínez Corella, Angel Martínez Grau, Alex Martínez Grau, Miquel Martínez Meló, Clara Martínez Meló, Neus Martínez Santacatalina, Ana Martínez Santacatalina, Clàudia Mollà Carbonell, Sandra Molina Sales, Kiliam Montesinos Saiz, Minerva Moreno Perales, Carme Moreno Perales, Lola Mulet Grau, Rubén Ortega Bosch, Leire Palomares Andrés, Amor Palomares Serra, Hugo Palomares Serra, Yago Pastor Arias, Josep Pastor Arias, Valeria Pavia Serra, Javier Pérez Sifres, Mireia Peiró Grau, Clàudia Peiró Grau, Marc
Perona Palomares, Marc Piera Roca, Alvaro Pita Martínez, Vera Plancha Brines, Sergi Pons Palomares, Txell Ramírez Enguix, Ariadna Ramírez Rodríguez, Nayara Roig Donet, Laura Roig Donet, Vera Salavert Torres, Josep Salavert Torres, Andreu Salavert Tur, Iván Sancho Vercher, Alex Sansaloni Escrihuela, Andreu Santandreu Salom, Oriol Santandreu Salom, Gerard Serra Vidal, Marc Solanes Almansa, Marc Solanes Tur, Joan Talens Enguix, Marina Tarrasó Mejías, Arnau Tarrasó Mejías, Joan Toledo Espí, Alba Toledo Espí, Judit Vercher Boronat, Victoria Vercher Ripoll, Carla Vercher Ripoll, Laia Vercher Saiz, Elena Verzosa Enguix, Inés Verzosa Enguix, Marc Vidal Ferrer, Raül Vieco Álvarez, Rubén Vieco Álvarez, Lucia
33
Falla Prado Televisió La nostra comissió President: Juan Vicente Sansaloni i Vila Vicepresident 1r: Eric Magraner i Talens Vicepresident 2n: Ruben Brines i Castelló Vicepresident 3r: Antonio Hernández i Hernández Tresorera: Inmaculada Felis i Ortega Comptadores: Victòria Navarro i Núñez Rosa Donet i Gascón Secretària: Maria Ciscar i Pons Vicesecretària: Sara Tur i Penadés Delegació de falla: Cristina Ortells i Grau Delegació de muntatge i material: Juan José Martí i Martinez Ruben Brines i Castelló Antonio Hernández i Hernández Victor Boigues i Palomares Juan Vicente Sansaloni i Vila Jose Alberola i Lledó Juan Martí i Orengo Vicent Solanes i Vallet
Delegació de festejos i setmana fallera: Sandra Gómez i Escrivà Laura Salavert i Grau Delegació de cens i recompenses: Pili Felis i Grau Delegació de Junta Local: Isabel Sifres i Vercher Jose Vicente Escrivà i Miñana Honorio Gil i Asunción Delegació playbacks infantils: Rosa Donet i Gascón Laura Donet i Gascón Sara López i Requena Delegació d’infantils: Rosa Donet i Gascón Laura Donet i Gascón Eva Álvarez Cano Inmaculada Perales i Gascón Delegació de playbacks: Lídia Talens i Torres Eva Sansaloni i Grau Delegació de loteria: Inmaculada Felis i Ortega Delegació de llibret: Noelia Alberola i Elena Natàlia Palomares i Gascón Cristina Ortells i Grau
34
El llibret de la informació Comissió infantil Delegació de gastronomia: Juan Ferrús i Arbona Antonio Hernández i Hernández Teresa Talens i Estornell Carolina Talens i Gimeno
President: Carles Chofre i Alberola
Delegació de cavalcada del ninot: Eva Álvarez i Cano
Secretària: Gemma Magraner i Talens
Delegació de decorats i carrossa: Manuel Lendinez i Sanchez Silvia García i Medina Juan Manuel Pita i Vázquez Xelo Martorell i Grau Jennifer García i Torres Mariola Donet i Bixquert Sara Tur i Penadés
Comptadora: Martina Grau i Donet
Delegació de presentació: Cristina Ortells i Grau Delegació de futbet: Marc Salavert i Torres Enric Galera i Magraner Eric Magraner i Talens Delegació de pirotècnia: Enrique Ferrando i Múñoz José Alberola i Lledó Juan Vicente Sansaloni i Vila
Vicepresident 1r: Àlex Magraner i Talens
Tresorera: Lucia Vieco i Alvarez Clàudia Martínez i Santacatalina Delegació de rifes: Nerea Brines i Gómez Delegació d’activitats diverses: Joan Solanes i Tur Vera Roig i Donet Laura i Roig i Donet Alexander Company i Martí Delegació d’estendard: Vicent Brines i Gómez
Delegació d’activitats diverses: Belen Grau i Ortega Laura Salavert i Grau Delegació d’estendard: Miguel Benavent i Martorell
35
Falla Prado Televisiรณ
Artista: Fernando Lรณpez
36
El llibret de la informació
El teatre de la vida
El primer gènere literari del qual tenim constància i no estava definit com a tal, era el teatre. Això ja ens pot fer pensar un poc en el tema de la nostra falla i en la inherència d’aquest gènere amb la naturalesa de la persona. Ser i aparentar. Aparentar per a no quedar mal. Dissimular. Deixar passar per alt. Moltes són les actituds que demostren els diferents papers que podem adoptar davant d’un mateix fet i la història i la literatura ens han demostrat que és més fàcil i millor parèixer que ser, malgrat que la lingüística ens diga que són el mateix tipus de verb. Viure a Tavernes, un poble de cotorres i ventiladors, estàs amb mi o contra mi. El teatre es fa patent al carrer, tots se saluden i molts es critiquen en acomiadar-se. Les falleres i fallers es desitgen sort a la plaça, el gran teatre de la germanor, allí es donen els millors desitjos sabent que les sorts sovint corren a la contra. El teatre de la vida, on tot és i no és al mateix temps. Sigueu benvingudes i benvinguts a la nostra falla.
37
Falla Prado Televisió
A l’escenari de la vida La gent interpreta El paper de la mentida I ben bé la representa. Enguany podeu trobar Entre els ninots de la falla Les mentides habituals Que la gent diu a la cara. Or pareix Plàtan no és Tot depèn si ho mires Amb l’ull tort o amb el dret. Mentides sense vergonya Faltant a la veritat D’aquelles que crien ronya I destaquen al paper del fals. Sovint trobem gent d’aquesta Que diu no tindre maldat Però t’amollen la mentida Convertint-la en pecat.
38
El llibret de la informació
Endinsem-nos en la història Mundana i habitual On es premia la cabòria I es paga no haver enganyat. Sempre es culpa l’idiota Pel més espavilat No importen els actes Sols les caretes de sant. Històries dignes de menció Han aplegat als nostres dies Per tema duen la traïció I gaudeixes mentre les llegeixes. Però deixem els papers Per al teatre no més Que a la vida estem Per a viure realment Allò que ens transmet L’amic i l’oponent. Ser o no ser Eixe és el raonament Pel qual ací estem Mirant aquest monument.
39
Falla Prado TelevisiĂł
Artista: MĂriam Garcia Sandemetrio
40
El llibret de la informació
L’hora de somiar
Quan dormim no sempre somiem, però quan estem desperts és sempre que ens alimenten els somnis. Els somnis són el motor de la realitat, un gran dinamitzador de conceptes. Són l’aliment de les idees i tot allò que necessitem està dintre dels nostres somnis. Allò que anhelem o allò que aspirem. Els somnis són fruits nostres, segurament els somnis, si no som capaços de creure amb ells, no seriem somnis, però... S’imagineu una vida sense somnis? La nostra falla no vol ni imaginar-s’ho... Enguany mostrem al poble a través del colorit i la màgia de la nostra falla els somnis preferits dels nostres germans, germanes, filles i fills, els millors somnis, els somnis de les nostres falleretes i fallerets. T’atreveixes a descobrir-los?
41
Falla Prado Televisió
Els somnis ens acompanyen Ja de ben menuts, Ells ens transporten On no aplega ningú. Els somnis són anhels, Creences i il·lusions. Els somnis són un passeig Pel desig i la passió. De menuts ja somiem Amb ser uns grans enginyers Amb tindre habilitats Màgiques i sobrenaturals.
42
El llibret de la informació
Els somnis... Què seríem sense els somnis? Ells ens mantenen desperts Els somnis són El camí expert Els somnis són La llum de l’hivern Els somnis són Un instint certer. Deixa’t dur pels somnis Mai saps on aplegaràs Ells et duen per camins Que altres mai trepitjaran. Gràcies per visitar Nostra falleta infantil On els somnis es fan realitat Mentre d’ella gaudiu.
43
Falla Prado Televisió Programació d’actes i previsió del temps Per a acabar el noticiari vos deixem amb el temps previst de l’agenda fallera més propera. Dissabte 8 de febrer Agafa el polar de la falla, farà un poc de fred i el trobaràs a faltar si no el tens. Aquells i aquelles que porteu el vestit regional avieu-vos la roba d’abric. Dinar al casal 17:00 Eixida del casal 19:00 Crida en la Plaça Major 22:00 Sopar al casal Dissabte 15 de febrer El sol estarà fora, però potser patirem fred amb les nostres disfresses. Per lluir s’ha de patir. 10:00 Esmorzar 14:00 Dinar al casal 16:00 Eixida del casal. 17:00 Cavalcada del Ninot. 21:00 Festa al Passeig del País Valencià Divendres 21 de febrer Pel matí tindrem ruixats al poble, però per la nit els núvols escamparan i gaudirem d’unes albades precioses. La manta morellana serà indispensable! 21:00 Sopar al casal Nit d’albades Dissabte 22 de febrer El sol eixirà ben prompte i s’amagarà ben tard, aprofita el dia i la nit. 14:00 Dinar al casal 21:00 Sopar de germanor
44
El llibret de la informació Diumenge 1 de març El dia començarà amb pluja lleugera i plourà amb ganes després de l’hora de sopar, avui és dia de paraigües. 11:30 Presentació del nostre llibret 14:00 Dinar al casal. Dimarts 3 de març Serà un dia calorós, posa’t roba lleugera i la brusa amb el mocador. 20:00 Inauguració de l’Exposició Ninot Indultat i entrega de premis a la Casa de la Cultura. Dissabte 7 de març Els núvols i el sol estaran presents, però el sol serà el guanyador de la jornada. 14:00 Concurs de paelles. 15:00 Música i diversió a la nostra plaça 21:30 Sopar al pavelló. 00:00 Playbacks infantil. Diumenge 8 de març Les temperatures estaran al voltant dels vint graus, posa’t la brusa, el mocador i a gaudir del dia! A partir de les 10:00 activitats infantils durant tot el dia. 14:00 Dinar al pavelló. 16:00 Fallers d’honor.
La programació i l’estimació del temps per a la setmana fallera la podràs veure en acabar les notícies del migdia (pàgina: 104)
La comissió es reserva el dret a fer canvis en els horaris i en els actes.
45
Vos deixem amb uns consells publicitaris
Falla Prado Televisiรณ
46
El llibret de la informaciรณ
47
El llibret de la informació Transició democràtica, legitimitat. La nostra transició democràtica ve sempre des de dalt i al fil de l’evolució social i econòmica dels països afectats; que els seus actors principals són estructures polítiques formalitzades - partits i institucions - tenint les forces populars sols una participació conjuntural i adjectiva, que el seu instrument privilegiat és el pacte entre líders; que la seua condició essencial és la condonació i l’oblit del passat autocràtic per obra dels partits històricament democràtics, tal i com han apuntat Vidal Beneyto, agafant les teories de Smitter i O’Donell a Amèrica, i Hermet i Morlino a Europa. Ens val aquest esquema, aquesta estructura per a parlar de la nostra transició i entendre l’actualitat. Des de dalt.- El franquisme va començar amb un colp militar contra la república el 18 de Juliol del 36. Amb una guerra de potències estrangeres també que va acabar sense mediació ni pau. Amb un partit únic i un dictador durant quaranta anys. Ho explica molt bé Juan Benet. Però diu Raymon Carr que al 1964 Fraga escrivia al seu diari: que havia trobat a Franco “esgotat i els ulls se li tancaven literalment”. Tenia parkinson i era un home mortal. Varen pensar amb Carrero Blanco, com a cap de govern, i ho seria de debó, i un cap d’estat de reserva. Carrero va arribar a dir que Franco era lent, dos anys, per aprovar la llei Orgànica de l’Estat, una mena de constitució franquista amb Juan Carlos de successor. Era 1967. Que acabarà deu anys després, en 1977, amb la Constitució Espanyola actual. Aquesta, sense la mort de Carrero al 1973, sense l’elecció d’Arias Navarro i la seu nul·la relació amb el príncep... -un mer comunicador de la mort de Franco, i així va tardar una hora de soledat total per a fer-la pública- no haguera estat possible. Franco havia mort el 20 de Novembre del 1975.
Jaume Talens i Rodriguez
Països afectats.- Henry Kissinguer un dia abans de l’atemptat de Carrero Blanco, ja havia dit que Franco estava molt deteriorat. Portugal havia resolt el seu problema amb un colp militar. Sabien que les transicions poden ser de dos formes: transitives, canvien cap d’estat i de govern; o bé, intransitives, continuen al poder, es manté de la dictadura a la democràcia. I teníem un problema greu al Sàhara i Marroc, gran aliat dels Estats Units a l’espera. La transició anava molt tutelada per França, amiga del Marroc, feu dir a Juan Carlos I , si Miterrand li donaria tants consells com Giscard d’Estaing, cansat estava ja el nou rei. Però els tecnòcrates estaven preocupats per la situació econòmica, aturar les vagues i entrar a Europa. Eren els ministres de l’Opus, recolzats pel Vaticà per a l’apertura, com bé conta Lopez Rodó, sempre oposat al sector blau del “Movimiento” . Resta per estudiar als historiadors el paper de la CIA i l’ambaixada Americana a Madrid. El paper de Giscard
49
Falla Prado Televisió d’Estaing, de les internacionals liberals i democratacristiana i, molt essencial, la visió socialista al disseny de la transició. Estructures polítiques i partits.- Franco no es fiava ni dels falangistes ni dels militars que manaven els seus governs civils. Que serien els qui portarien tot el procés a províncies i crearien un partit per al nou president Adolfo Suárez: “La Unión de Centro Democràtico”. D’aquesta manera, el futur president passava de camisa azul a ser demòcrata. Arribant inclús a legalitzar el partit Comunista. Es va presentar i obtingué bons resultats electorals. En segon lloc després de la UCD, el PSOE; però, calia fer molts canvis per arribar a governar i entrar en Europa, part del disseny?? Va deixar de ser marxista, va entrar a l’OTAN, qüestions que va resoldre , no sense problemes Felipe González, i Willy Brand. Restava un grup de los “ siete magníficos”, contra la constitució i els canvis politics liderats per Fraga, que trencaren la UCD, i pels temps fundaren el Partit Popular. Acompanyaven dos partits que configuraven les minories basques, PNV, i la catalana CiU, que donaren molta estabilitat, Arzallus i Jordi Pujol foren els seus dirigents. La trajectòria electoral.- La UCD, guanyà les primeres eleccions del 78, les dificultats amb controlar el partit entre diferents grups portaren a l’intent de colp d’estat de Tejero i Milans al 1981. Al 1982 guanya l’esquerra amb els Socialistes, han d’entrar en Europa i complir amb privatitzacions, cosa que els ocasionarà una vaga general, que es repetirà per part del seu sindicat UGT, i també de CCOO de tendència més comunista. Per motius de corrupteles i els GAL, l’exercit antiterrorista. (Miterrand va arribar a dir que fins el 1983 no veia terroristes al bascos). Els socialistes perdran les eleccions front al Partit Popular de Jose Maria Aznar al 1996. Les perdrà al 2004, pels atemptats d’Atocha i la forma de gestionar el tema entre ETA i els radicals àrabs. Guanyarà de nou el PSOE, amb Rodriguez Zapatero, que les perdrà pels efectes de la crisi econòmica. Entrà Mariano Rajoy, que per culpa de la corrupció perdrà la primera moció de confiança a les Corts en detriment de Pedro Sánchez... i ens trobem amb quatre eleccions generals en quatre anys. Forces populars.- Quan Joaquin Estefania parlava de Compromís Històric Espanyol referint-se als pactes de la Moncloa al gener del 76, veu un gran pacte econòmic, necessitat del darrer govern franquista i dels líders reals dels partits per acabar amb la quantitat de vagues dels darrers anys dels quals no hi havia precedents. Havien caigut els beneficis empresarials, l’augment del dèficit extern, la inflació i l’atur. El PCE ajuda a estabilitzar la protesta popular gràcies a Tamames i Carrillo. Ignacio Sotelo, des de la seua càtedra a Berlín deia que havia estat molt forta la mobilització de les classes populars per raons econòmiques i antifranquistes. Però que va ser aturada en aquells moments pels líders que ja eren reformistes. Va ser encarregada la Coordinadora democràtica amb l’acord, beneficiós, dels pactes de la Moncloa.
50
El llibret de la informació Hi ha un debat, sobre el cost d’aquestes mobilitzacions aturades al vot comunista, que era més antifranquista que del partit. Diuen que va servir per enterrar la seua memòria de resistència, i agafar una certa quota d’entrada amb a quest disseny de democràcia. Però igual li va passar a la UCD, quan va deixar sols als liberals. I la corrupció als dos partits constitucionals, no saberen o no van voler tallar-la. Confiaven molt en la judicatura, poc amb el periodisme, fins que va ser controlat però les noves formes de comunicació els varen desbordar. Tot açò per ensenyar a una societat prou desmemoriada, que torna el franquisme com a proposta al 2019. Oblit del passat.passat Sabem que no podem oblidar el passat, tard o prompte torna a eixir per política o com a ciència històrica. Ha d’estar present per a ser assumit. Per això l’excessiu debat actual entre legalitat i legitimitat. S’han construït unes lleis que han donat molt avantatge a la dreta provinent del franquisme, i s’han dotat de lleis per salvaguardar-se front als demòcrates. Habermas explica que no és el mateix sufragi universal i democràcia. Per això podem entendre que aquells que no els agradava la constitució avui siguen uns ferms defensors de la mateixa. Per acabar, la transició és història, és passat, però estem en temps de crispació que porta a entendre que el pas de la dictadura a la democràcia actual s’entén més com a pensament polític que com a històric. Depèn de la bancada, dreta o esquerra, on prenguin possessió de l’escó els diputats, com en l’Assemblea Francesa, quan van separar als grups en progressistes a l’esquerra de la presidència del parlament, o conservadors i a la dreta de la presidència del parlament. Ara, esquerra o dreta a parlamentar. Jaume Talens i Rodriguez
51
Anem a publicitat, tornem en un minut
Falla Prado Televisiรณ
52
El llibret de la informaciรณ
53
Falla Prado Televisió El canvi climàtic ja el tenim ací Vivim en el millor dels mons possibles. Encara que en tinguen la percepció contrària, el grup de treball OurWorldinData demostra clarament que el benestar a nivell mundial ha millorat, tenim millor educació, salut, esperança de vida, estem millor connectats i hem assolit el millor nivell econòmic que mai en tota la història de la humanitat. Evidentment moltes amenaces planen sobre la societat del futur. Possibles recessions econòmiques, pandèmies, futures guerres globals o fins i tot la improbable caiguda catastròfica d’un asteroide. Tanmateix, de totes elles, la major amenaça per a la vida humana és, ara mateix, el canvi climàtic. I sembla, que els culpables som nosaltres mateixos, els humans. La llum del Sol escalfa la superfície terrestre. Però la Terra no pot absorbir tota la radiació que li arriba, així que retorna cap amunt part d’aquesta llum en forma de radiació visible i infraroja. Aproximadament un 30% de la radiació solar que ens arriba és reemesa cap a l’espai pels núvols, pels aerosols i per la superfície de la Terra. I ocorre un fenomen digne de destacar. Sense atmosfera aquesta radiació sobrant tornaria tota a l’espai i la temperatura mitjana de la Terra seria només d’uns 18oC sota zero. Però per sort tenim una atmosfera ben gruixuda i part de la radiació infraroja que emet la superfície terrestre és atrapada per diversos gasos com diòxid de carboni, vapor d’aigua, diòxid de nitrogen i metà, els anomenats gasos d’efecte hivernacle (GEH). Aquests actuen, de manera natural, com les capes de plàstic d’un immens hivernacle i mantenen l’atmosfera i la superfície més calentes del que s’esperaria amb una temperatura mitjana global d’uns 15oC, assolint un ambient molt més agradable per a nosaltres els humans.
1.- Esquema de com actua l’escalfament global. Wikipedia Commons.
54
El llibret de la informació Aquests gasos són, per tant, essencials per mantindre la vida a la Terra tal com la coneixem avui dia. Amb la proporció adequada de cada gas s’obté un equilibri tèrmic perfecte que s’ha mantingut estable des de fa desenes de milers d’anys i que ha permès que la humanitat haja pogut expandirse sense massa esforç per tot el planeta. Sabem, però, almenys des dels anys 80 del segle passat, que la temperatura del planeta està augmentant a poc a poc. La causa és clarament humana ja que està relacionada amb l’augment de la concentració dels gasos d’efecte hivernacle, especialment de diòxid de carboni o CO2. En haverne més ara resulta més eficient per retindre la radiació infraroja que retornava a l’espai. L’atmosfera és calfa més i la temperatura puja. És el fenomen conegut com a Escalfament Global. Ara se sap que aquest problema atmosfèric començà a partir de 1750 amb l’anomenada Revolució Industrial. Primerament a Gran Bretanya i després, a poc a poc, al món sencer, es crearen foneries, telers industrials, fàbriques, trens per transportar passatgers i mercaderies que, amb ajuda dels motors de vapor alimentats amb carbó, començaren a emetre quantitats extraordinàries de diòxid de carboni.
2.- Emissions de CO2 per càpita al món el 2017. En distintes tonalitats de roig es presenten les emissions anuals en tones de diòxid de carboni per als diversos països. Estats Units, Austràlia i Canadà són els majors emissors per persona. Austràlia té una petjada de 17 tones per càpita, seguida pels EEUU amb 16,2 tones i Canadà amb 15,6 tones. Our World in Data.
55
Falla Prado Televisió Des de finals dels anys 50 del segle passat, l’Observatori Atmosfèric de Mauna Loa en Hawaii mesura la concentració dels diferents gasos presents a l’atmosfera. És el centre de referència a nivell mundial en la mesura dels gasos GEH i les mesures mostren com la variació de la concentració del CO2 en aquests últims 60 anys és realment preocupant. Hem passat d’una concentració de 316 ppm de CO2 (ppm es refereix a parts d’un gas per cada milió de parts d’aire) en 1959 a 412 ppm el desembre de 2019, un augment del 30%. El mateix està passant amb els altres gasos GEH, amb l’agreujant que aquests són encara més actius en la captura de llum infraroja. Quin efecte té l’escalfament global sobre les societats humanes, sobre els ecosistemes naturals i sobre l’economia? En les conseqüències d’aquest fenomen estan treballant científics de tot el món. Els resultats de les seues investigacions són recollits en els informes que realitza periòdicament el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) per encàrrec de les Nacions Unides. Cada pocs anys l’IPCC explica ben detalladament 3.- Increment de les concentracions de diòxid de carboni des dels anys 50 del segle passat. NOAA Earth System Research Laboratory. els problemes que comporta per a la humanitat l’augment accelerat de la temperatura del planeta i els possibles escenaris de canvi esperable en els pròxims anys. Les previsions de l’IPCC són ben conegudes i preocupants. L’augment d’aquests gasos d’efecte hivernacle (GEH) farà pujar la temperatura mitjana mundial, amb dos conseqüències directes: el desglaç de les masses de gel continental (glaceres de muntanya, gel antàrtic i de Groenlàndia) i l’expansió tèrmica de les masses d’aigua (fenomen poc conegut però de major importància). Aquests efectes combinats originaran el ja famós augment del nivell del mar. A més, en desaparèixer grans zones gelades blanques, la reflectivitat de la superfície minvarà, la terra nua absorbirà i reemetrà més calor que s’escamparà a l’atmosfera, induint una reacció en cadena: més gel fos, més reflexió, més calor, més gel fos, més pujada de les aigües. Tot sumat fa que el nivell dels mars de la Terra ja haja crescut des de 1993 quasi 10 cm a nivell global, mesurat des de satèl·lits amb un ritme d’augment de 3,3 mm/any. Això no vol dir que tots els mars cresquen d’igual manera. Alguns pujaren més i d’altres menys. L’important és pensar l’impacte que
56
El llibret de la informació aquesta pujada ja causa en regions molt poblades, costaneres i molt planes cada vegada que hi ha una tempesta forta o hi ha marea alta. A Indonèsia, Bangladesh, o les illes del Pacífic ja pateixen aquests problemes. I els refugiats climàtics són ja una realitat. Al nostre país ja comencem a tastar aquest problema. L’escalfament global no només fa pujar el nivell de la mar. El fet de dipositar-se més energia a l’atmosfera fa més freqüents els fenòmens extrems. La passada tempesta Gloria és una típica gota freda, ara tècnicament anomenada DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts), que solia ocórrer en la tardor. I en l’últim any n’hem tingut quatre: a l’abril en la Marina Alta; a setembre en la Vega Baja i Múrcia; a l’octubre en Catalunya i al gener una 4.- Platja de la Goleta a Tavernes després del pas de la tempesta Gloria. Gener altra vegada en les comarques 2020. La Cotorra de la Vall. centrals valencianes. El clima en el nostre territori s’està tornant cada vegada menys agradable i més extrem. Per fer front al canvi climàtic els científics estan d’acord que hi ha dues vies d’actuació: la mitigació i l’adaptació. Aquests dos conceptes, encara que estan molt relacionats entre si, tenen significats molt diferents. D’una banda, mitigar el canvi climàtic significa reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la causa principal de l’augment de temperatura del planeta. Això implica accions molt dràstiques que caldrà prendre, com deixar sense extraure el petroli que queda i no usar mai més el carbó i apostar sense reserves per les energies renovables. Això provocarà tensions molt fortes amb els països productors i amb els països que depenen molt d’aquestes fonts d’energia. Amb l’afegit que les energies verdes encara no són i segurament no seran capaces d’assumir tota la capacitat energètica de les energies no renovables, cosa que ens durà a un decreixement de l’economia. Això no obstant, ja arriben tard per evitar completament els efectes del canvi climàtic. I hi ha una inèrcia tèrmica que fa que l’atmosfera tarde molt a respondre positivament a la fi de les emissions contaminants. Així que, encara que es reduesquen les emissions, la temperatura continuarà augmentant durant decennis.
57
Falla Prado Televisió Per aquest motiu, cal que ens adaptem als canvis que experimentarà el planeta, si volem sobreviure com a espècie. Per exemple, alguns cultius, com les vinyes, hauran de traslladar-se a unes altres zones més fredes, perquè l’augment de la temperatura global impedirà que es desenvolupen de manera adient on es fan ara . Com que el nivell del mar pujarà, les poblacions costaneres hauran de buscar solucions per evitar inundacions. Per això, com més es mitiguen les conseqüències del canvi climàtic, evitant que puge massa la temperatura, més fàcil serà el procés d’adaptació. L’acord de París estipula que la temperatura mitjana no ha de passar d’1,5 graus per tal que els efectes no siguen devastadors. Però no està clar que això s’aconseguesca, ja que molts estats i grans corporacions són reticents a aplicar les mesures dràstiques que cal. En el cas de Tavernes de la Valldigna les repercussions en la costa seran devastadores si es passa d’aquest llindar de temperatura. D’acord amb els models climàtics actuals, la pujada de 2 a 4 graus provocà la inundació de tota la zona costanera, l’actual platja no serà fàcilment accessible i la nova costa es trobarà prop de Borderia.
5.- Simulació de les conseqüències de la pujada d’1 metre en la costa de Tavernes de la Valldigna. Floodmap.net
58
El llibret de la informació
6.- Simulació de les conseqüències de la pujada de 2 metres en la costa de Tavernes de la Valldigna. Floodmap.net
Treballem tots per evitar els pitjors auguris amb les nostres accions individuals però, sobretot, exigim als nostres governants accions decisives per preservar el planeta per a les generacions futures. Enric Marco i Soler
7.- Ritme de pujada del nivell del mar des de 1993. A 3,3 mm/any l’altura dels oceans ja ha pujat uns 10 centímetres en els últims 27 anys. Climate.nasa.gov
59
Anem a publicitat, tornem de seguida
Falla Prado Televisiรณ
60
El llibret de la informaciรณ
61
Falla Prado Televisió La Cova del Bolomor: una finestra al nostre passat La cova del Bolomor és, sense dubte, una de les joies més importants del patrimoni arqueològic de tota la Safor. El jaciment és una finestra als orígens de la nostra espècie, un record del inevitable pas del temps i una mostra de com l’ésser humà ha evolucionat fins a arribar al que hui dia és. A més, el treball que s’hi du a cap, s’ha convertit en un referent a nivell europeu de la investigació i de l’estudi del nostre passat. El darrer any, els investigadors que hi treballen van veure la seua feina reconeguda en rebre el XIV Premi Ferrer i Pastor de la Mancomunitat de la Safor. Un guardó que, per a molts d’ells, representa tota una vida de passió i dedicació al treball; un reconeixement a més de trenta anys de feina. La Mancomunitat de Municipis de la Safor va concedir l’any passat el Premi Francesc Ferrer i Pastor a l’equip d’investigació de Bolomor en reconeixement a la seua tasca. Pablo Sañudo és codirector de l’excavació del jaciment de Bolomor i explica la importància d’aquests premis per al grup d’arqueòlegs que hi han realitzat la seua feina: «Per a nosaltres significa dos coses: per una banda la societat reconeix la importància del projecte i la tasca que és fa; per l’altra, dóna visibilitat a elements tan importants del nostre patrimoni com és la Cova del Bolomor». Cal recordar que aquest no és l’únic premi que ha rebut l’equip d’investigació del jaciment. Entre altres premis destaquen el Guardó d’Honor de la UGT-PV (2019) i l’Importante del diari Levante-EMV (setembre, 2007). Sañudo es va incorporar a l’equip d’investigació al 2001 i ha volgut senyalar com ha canviat la forma de treballar en el últims anys: «Al món de l’arqueologia el que ha canviat, al igual que en la resta de disciplines i professions, ha sigut la inclusió de la tecnologia. A finals dels anys 80, quan van començar les excavacions, la forma d’excavar, de prendre mesures i, sobretot, de registrar les troballes era molt manual. Per exemple, abans el que era posicionar cadascun dels elements arqueològics es feia a la manera tradicional: amb regle, llapis i flexòmetres. Ara tenim un aparell de topografia que dispara un làser que et diu exactament on es troba cada cosa tridimensionalment. Com aquests exemples podem trobar molts més, que serveixen per mostrar com ha evolucionat l’arqueologia en un període de temps tan relativament curt». Sañudo també ha destacat com d’avançades van ser les primeres excavacions a la cova: «Bolomor va ser un dels primers jaciments, almenys a la Comunitat Valenciana, que ja comptava amb un ordinador des del primer dia per als registres, i estem parlant de l’any 1989, era tota una novetat.» La cova a través del temps L’any 1982 l’arqueòleg Josep Fernández Peris va visitar una sèrie de coves del terme municipal de Tavernes, acompanyat per un grup de membres del Centre Excursionista de la ciutat. Una d’aquestes coves va ser la de Bolomor. Fernández, fascinat pel descobriment, va impulsar la creació d’un equip d’investigació a la Universitat de València perquè s’encarregara de descobrir tots els secrets que guardava la cova.
62
El llibret de la informació Malgrat això, les primeres intervencions arqueològiques no es realitzaren fins l’any 1989, sota la direcció de Pere Guillem Calatayud i el mateix Josep Fernández qui, a dia de hui, segueix com a cap de l’equip d’investigació. Josep Fernández Peris és una figura clau quan parlem del jaciment de Bolomor. Des de fa més de trenta anys dedica la seua vida a l’estudi i la investigació de la cova. Ell va ser el «descobridor» d’aquesta joia arqueològica l’any 1982 i forma part del grup d’arqueòlegs des que van començar les primeres excavacions el 1989. Al 2018 l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna li va atorgar el títol de Fill Adoptiu de la Ciutat en agraïment als seus més de trenta anys de dedicació. Durant aquest llarg període d’excavacions i estudis s’han descobert restes arqueològiques d’un valor incalculable. L’any 2004 és varen trobar les que es consideren les llars de foc més antigues de tota la península, amb una edat Josep Fernández Peris rep el títul de aproximada de 250.000 anys. A més, se n’han documentat Fill Adoptiu de Tavernes. Font: bolomor.com altres d’una antiguitat compresa entre els 100.000 i el 300.000 anys, amb evidències clares d’un ús controlat del foc. Per això, Bolomor és un jaciment excepcional en l’estudi dels primers usos del foc per l’home al continent europeu. Junt a aquests descobriments també s’han trobat les restes humanes més antigues de tota la Comunitat Valenciana, pertanyents als neandertals. Una de les troballes més importants és una dent d’un xiquet que pot tindre entre 190.000 i 235.000 anys, un més dels motius de la importància de la Cova del Bolomor en l’estudi dels neandertals a la Península. Més enllà de les restes arqueològiques, la pròpia cova és part de la història de la nostra comarca. Entre els anys 1850 i 1870 era freqüentment visitada per habitants de la Vall a la recerca de tresors. Leandro Calvo va escriure aquestes paraules en relació als constants saquejos a la cova: «Estimulados los habitantes de La Vall por la codicia y creídos sin duda que se destinaba en otro tiempo el dinero para enriquecer a los muertos trabajaron para desencantar a la fuerza de barrenos los tesoros escondidos en aquel Cementerio de Moros. (...) Continuaron excavando hasta las entrañas del monte la rendija cada vez más angosta. La generación presente ya se da por desengañada, y Dios haga que los venideros conserven lo poco que los presentes han dejado» (El Litoral, núm. 183-1884) Durant la III Guerra Carlista (1872-1876) la Cova del Bolomor va ser utilitzada com a refugi. També va servir per amagar els cavalls i així evitar que foren requisats per a la guerra. L’equip d’investigació del Bolomor té al seu web més històries com aquestes per als interessats en aprendre més sobre aquesta meravella que ha sobreviscut al pas de milers d’anys.
63
Falla Prado Televisió El Futur de Bolomor Pablo Sañudo: «Ara mateixa la Cova rep al voltant de deu mil visitants anuals provinents de tota la geografia peninsular i inclòs de l’estranger» El passat de la Cova del Bolomor està cada vegada més clar, però el futur sempre és incert. Sañudo explica tota la feina que queda per davant al jaciment i la importància de donar a conéixer Bolomor més enllà de la nostra comunitat : «Fa deu anys el número d’habitants de Tavernes que coneixien la cova era molt reduït. Gràcies a les tasques d’impulsió realitzades en els últims anys, el veïns de la Vall ja miren Bolomor amb uns altres ulls i són conscients de la seua importància en el camp de la investigació. De fet ara mateixa pense que quasi tots els d’ací han visitat la cova almenys una vegada.» Malgrat tot el que s’ha aconseguit, queden per davant molts reptes, com fer arribar a molta més gent un camp tan apassionant com és l’arqueologia: «Nosaltres vam ser conscients des del primer moment de la necessitat de fer arribar al gran públic la Cova de Bolomor i poder explicar-li la gran importància de la investigació. Personalment crec que comptem amb l’avantatge de que treballem Vista aèria de l’excavació del 2015. Font: bolomor.com en un camp que pot arribar a ser molt cridaner per a la gent, perquè estem parlant de l’origen de l’esser humà». Sañudo, a més, ha opinat sobre la possibilitat d’arribar a generar un turisme enfocat al ric patrimoni arqueològic de la Safor: « Nosaltres ja estem en eixa dinàmica. Ara mateixa la cova rep al voltant de deu mil visitants anuals provinents de tota la geografia peninsular i inclús de l’estranger (...). A més un projecte com aquest també serveix per mostrar l’atractiu i l’encant de poblacions com Tavernes.» Malgrat tot el que ha hagut de passar, la Cova del Bolomor segueix més viva que mai a dia d’avui. En un futur no molt llunyà, el jaciment incorporarà un Centre d’Interpretació que servirà d’al·licient per a aquells que no han tingut l’ocasió de visitar-la o, en cas de ja haver-la vista, per a redescobrir-la. És important reflexionar sobre la importància de l’arqueologia en aquests moments d’avanços tecnològics i científics. Ara més que mai caldria mirar cap enrere i veure tot el que hem aconseguit al llarg de la història. També hem d’agrair als arqueòlegs la seua tasca per discernir les claus de la nostra existència; una existència que moltes vegades es troba enterrada davall de tones de terra i roca. Com a reflexió final m’agradaria afegir que no hem d’oblidar d’on venim si volem saber on arribar. Sergi Escrivà Miñana
64
Vos deixem amb uns consells publicitaris
El llibret de la informaciรณ
65
Falla Prado Televisiรณ
Els protagonistes principals del 2019
66
El llibret de la informació
Acomiadar-se no és tasca fàcil, i més quan ha sigut un any tan desitjat… Ha passat ja un any des de que amb molt d´orgull ens nomenaren com a màxims representants de la falla Prado. No tindrem mai prou paraules per a agrair a tota la junta gestora, que cada minut que hem viscut fora inoblidable…. En nom dels quatre sols podem dir-vos un milió de gràcies per tot el que heu fet durant aquest any, per tot el vostre esforç, hores i hores a la falla per fer que tots i cadascun dels actes que anàvem a passar fora millor que l´anterior. Tots junts hem gaudit del que sens dubte ja serà un dels millors anys de la nostra vida. Dies de rialles, plors, nervis, esgotament…. Però diuen que carrega a gust no pesa. Com no, no voldria oblida-rme de tots els nostres familiars, que des de l´ombra han fet que no ens faltara de res, som afortunats per tindre la família que tenim. A les nostres amigues, amics, falleres, fallers i als qui no ho són, gràcies per recolzar-nos en tot moment, ens heu fet traure un somriure com una casa. Sols ens queda felicitar a Juanvi, Miriam, Amor i Carles, gaudiu de tots i cadascun dels moments que vos esperen, ací ens teniu per a tot el que necessiteu. Enhorabona!! Sense res més que dir-vos, mil gràcies per haver confiat en nosaltres, portarem el 2019 fins sempre al nostre cor. Gràcies Falla Prado. AGRAÏTS DE TOT COR I FINS SEMPRE…. Gemma, Àlex, Eva i Rubén
67
Falla Prado Televisió Falles 2019: Germanor, pólvora, festa, color, música.... L’última exaltació de les falleres Majors que es va celebrar per l’exercici faller 2019 va ser la nostra. Maria Ciscar i Nerea Brines, es van acomiadar del seu càrrec com a màximes representants que van ser de les falles del 2018. Eva Alberola i Lledó i Gemma Magraner i Talens, acompanyades pels seus respectius presidents Ruben Brines i Castelló i Àlex Magraner i Talens, van ser exaltades com a Fallera Major i Fallera Major Infantil d’aquesta comissió. Va ser un acte molt emotiu i l’escenari ens va deixar bocabadats en obrir-se el teló i vore a les falleres engalanades per a l’ocasió envoltades per un decorat impressionant. Les hores de treball dut a terme durant setmanes i setmanes no ens va deixar indiferents. Els actes previs de falles van ser diversos: - Cavalcada del Ninot amb el Lema: “Hänsel i Gretel”, durant la cavalcada vam poder vore galetes de gingebre, casetes de xocolate, caramels, bombons, piruletes, bruixes i fins i tot llenyataires donant llum i color als nostres carrers, tots acompanyats per una carrossa espectacular, la caseta de xocolate, per cert, molt ben escenificada i acompanyada pels màxims representants de la nostra comissió, que dalt d’ella brillaven amb llum pròpia. En aquesta ocasió la Falla Portal i la Falla la Via, van ser els qui van obtindre els guardons atorgats. Dies després continuarem amb el muntatge de l’envelat, que en breu es convertiria en la nostra casa per uns dies, dinarets al nostre casal i una nit molt emocionant amb les albades i el cant dedicat a Eva, Gemma, Ruben i Àlex a la porta del nostre casal, on la mistela i els dolços no van faltar. - Presentació del Llibret: “Un Llibret de llegendes”. La seva portada estava emmarcada per la pintura del nostre benvolgut artista Paco Alberola i dedicat a les faules, mites i llegendes. El dia assenyalat per a la presentació va ser el 24 de febrer de 2019, al nostre casal. Mesos de treball i esforç van vore la llum i foren exposats als membres de la nostra comissió. Les delegades de llibret van aconseguir amb esforç
68
El llibret de la informació un fantàstic resultat, al que finalment se li va atorgar el 55é premi al l’ús del valencià. Eixa mateixa vesprada, una representació de fallers i falleres acompanyaren a Ruben, Àlex, Eva i Gemma a l’acte de “La Crida “ a València. Va estar un cap de setmana ben complet per a tots el membres de la Falla Prado. - Exposició del Ninot: En aquesta ocasió les portes de l’exposició van ser obertes amb la ja tradicional campanya del quilo a benefici de “Càritas Tavernes”. Des del dia 5 fins al 8 de març de 2019 van estar exposats a tot el públic en general. En aquesta ocasió el ninot infantil dissenyat i treballat per Míriam Garcia i el seu equip, va obtindre el premi al millor Ninot Infantil, éssent consegüentment indultat del foc. Ningú va quedar estranyat doncs era una escena entranyable i dolça que et deixava bocabadat en vore-la. El ninot gran, obra del nostre artista Josue Beitia i el seu equip, no va ser premiat, però va agradar molt als fallers i falleres de la nostra comissió. La falla La Via va ser la comissió que obtingué la major puntuació en el Ninot Indultat de les falles grans. Continuàrem amb tasca interna de la nostra falla, entre d’altres anar descarregant part de la nostra falla que en pocs dies trauríem al carrer per omplir la nostra plaça. - VI Concurs de paelles: Una gran quantitat de gent es va reunir el dissabte dia 2 de març al voltant del nostre casal faller, per participar en els actes organitzats per a eixe dia: esmorzar, campionat de truc i el tan esperat concurs de paelles, seguit d’una actuació amb el grup de rock J’Hayber. Va ser tot un èxit, com ja ve essent habitual. Aquest és un acte on participen molts membres d’aquesta comissió, també en participen fallers i falleres de la resta de comissions de Tavernes, així com gent que no pertany a cap falla. Aquest dia va ser un dia gran, el temps ens acompanyà en tot moment, el sol lluïa des de primeres hores i la gent que participava tenia ganes de festa i de passar una bona estona amb amics, familiars i resta de fallers, en resum, va ser un gran cap de setmana. - Dia del xiquet i la xiqueta: Quan encara no ens havíem recuperat del cap de setmana passat, arribà el torn de les nostres xiquetes i xiquets. Vam començar dissabte dia 9 de març amb dinar de torradeta al nostre envelat, seguit amb una festa en música de tots els estils i èpoques. El dia següent vam haver de despertar-nos prompte, doncs era el dia del nostres menuts, els que són el nostre futur, eixos incansables i incondicionals de la nostra falla. Vam començar el dia amb una despertà de perols i cassoles, seguit de jocs i més jocs per als menuts i no tan menuts. Per dinar, una gran “macarronada”. En acabar de dinar, van celebrar l’acte de “Fallers
69
Falla Prado Televisió i falleres d’Honor”, on vam participar un gran membre de gent i als qui es va obsequiar amb un detall per la seva col·laboració, però el dia no va acabar ací, de vesprada es va fer la nostra particular “Cridà de barri” i en la que les nostres falleres majors van donar inici des del la balconada d’un habitatge del nostre barri, a la festa més esperada, les falles. -Premis per la Promoció de l’Ús del Valencià en els Llibrets de les Falles 2019: De nou i com altres anys, el nom de Tavernes de la Valldigna, es va escoltar ben alt al Palau de la Reina Sofia, a València. En aquesta ocasió vam obtindre el 55é premi de l’ús del valencià per al nostre llibret i distinció per l’ús de llenguatge inclusiu, premi atorgat per la Generalitat Valenciana. El nostres màxims representant, acompanyats per tots el falleres i falleres que volgueren acompanyar-los, es van desplaçar fins la nostra capital, per rebre aquest premi tant significatiu per a la nostra comissió i especialment per l’equip de llibret que tantes hores van dedicar a que estiguera a punt i fora digne de rebre un reconeixement. Els actes van continuar fins arribar als més destacats de la setmana fallera: Entre despertades acompanyades per la seva xocolatada, música, activitat per als més menuts, dinars, cercaviles, sopars i un llarg, etc, etc..... aquells que van ser més participatius i esperats foren: - La plantà: En aquest acte, donem la benvinguda als esperats dies de falles. Durant els dies 15 i 16 de març, la nostra plaça va estar engalanant-se amb els ninots que formarien part dels nostres monuments. El primer torn va ser per al monument infantil: “Què passa quan plou?, aquest va ser el seu títol i la seva artista Miriam Garcia. Ja de vesprada la plaça tenia ambient faller, xiquets, coets, gent treballant, en fi....un dels dies més esperats per a tota persona fallera; el dia va ser llarg acabant fins l’ultim detall que poguera enlluernar un poc més eixa falleta tant bonica i acolorida. L’endemà el torn va ser pel monument gran: “ A ningú li amarga un dolç”, títol de la falla gran, artista Josue Beitia. Va ser un orgull vore a tota eixa gent treballadora i incansable al voltant dels monuments i mimant cada detall. El resultat del treball a la nostra plaça, va ser espectacular. La plaça ja estava enlluernada amb els nostres monuments, els fallers ja estàvem preparats per anar a l’entrega de premis. - Les nits de falles en La Prado: La setmana fallera va ser un èxit gràcies als grups musicals que van participar: dissabte 16 de març actuaren els «Estrenos»; diumenge 17 de març «Nexus» i el 18 de març «Santi Bertomeu». Si al llarg del dia les activitats van ser frenètiques a la nostra plaça, per la nit encara ho van ser un poc més. Per tots és sabut la gran participació de fallers en el sopars organitzats en el nostre envelat i després encara van hi haure forces per ballar i fer costat als grups musicals que ens visitaren. - Entrega de premis: Un dels actes més esperats per qualsevol faller o fallera. És un acte destacat. La plaça de l’Ajuntament de gom a gom, esperant el guardó més preuat. Els monuments del 2019 van obtindre: Tercer premi en la falla infantil: «Què passa quan Plou?» i un sisè premi, en el monument gran: «A ningú li agrada un dolç», a més a més, vam obtindre el premi a la millor estabilitat en la falla gran. Totes les falles van plantar uns monuments d’un gran nivell, però els premiats pel jurat van ser, la falla Cambro i la falla Portal de Valldigna, guanyadores de la falla gran i infantil respectivament. El resultat obtés en els
70
El llibret de la informació nostres monuments ens va sorprendre per moments, però ràpidament, ja estàvem celebrant els premis aconseguits. Per a nosaltres els monuments plantats a la nostra plaça eren motiu d’orgull i festa, així que la cercavila va ser tot un èxit i l’arribada a la plaça del Prado, va ser un acte de germanor i festa per a tota la comissió que s’havia vestit amb les millors gales per a aquest acte. -L’Ofrena: Com tots els anys, l’ofrena va ser l’acte amb més èxit. Vam fer l’entrada a la plaça Major ja de nit, però no per això els membres de la comissió i els nostres màxims representants van brillar menys. L’acte va ser molt emotiu, la música que no deixava de sonar i les falleres van entregar les seues ofrenes a la mare de Déu. Les últimes en desfilar van ser les falleres Majors que entre llàgrimes van creuar la plaça Major, envoltades de forts aplaudiments i paraules d’estima fins arribar a on estava situada la mare de Déu, on van fer entrega dels seus ramells de flors. -Dia de Sant Josep: I tot arriba... el dia de Sant Josep va ser un dia fantàstic per a les nostres falleres i fallers. De bon de matí, despertà, passacarrer, missa en honor a Sant Josep, novament passacarrer i l’última mascletada que anunciava que les falles del 2019 en breu s’acomiadarien. El passat 2019 vam tindre el privilegi de portar la imatge de Sant Josep, les nostres falleres van ser les encarregades de portar la imatge dalt dels seus muscles fins l’Església de Sant Josep, un orgull per a la nostra comissió. En acabar l’acte mascletada i dinar al nostre envelat a on vam poder vore les cares de cansament dels nostres fallers i falleres. Inma Perales i Gascón
71
Falla Prado Televisiรณ
72
El llibret de la informaciรณ
73
Falla Prado Televisiรณ
74
El llibret de la informaciรณ
75
Falla Prado Televisiรณ
76
El llibret de la informaciรณ
77
Falla Prado Televisiรณ
78
El llibret de la informaciรณ
79
Tres anuncis i tornem
Falla Prado Televisiรณ
80
El llibret de la informaciรณ
81
El llibret de la informació Amb calder de quatre anses Bona vesprada amics i amigues: sigueu benvinguts al programa de la sobretaula Pradera, el programa de cuina sobre el que tots parlen, i és que en la nostra falla el fet és ben curiós, es menja millor que a casa. Per al programa de hui comptem amb quatre convidats especials, són dos cuiners i dues cuineres de les grans ocasions, experts en preparar els multitudinaris àpats que es donen a la setmana fallera i durant la resta de l’any. Són: Teresa Talens, que ens parlarà dels seus hàbits a la cuina i ens obsequiarà amb la recepta de la fideuà; després comptarem amb Juan Ferrús, ben conegut pel seu gaspatxo manxec; la nostra fallera Carol Talens ens revelarà la recepta de la paella, per aquests llocs és ben coneguda però... que fa la nostra cuinera per què sempre li isca bona? Per últim, però no menys important, el nostre faller Toni Hernández ens parlarà sobre eixos bons sopars i alguns dinars de caldereta de la falla que ens ofereix quan es posa el davantal. Benvinguts al nostre programa culinari, comencem! Sigueu tots benvinguts i benvingudes, comencem amb unes preguntes per a donar-vos a conéixer un poc més. Quants anys pertanyeu a la Falla Prado? La delegació de cuina sempre ha sigut la vostra feina en la falla? Juan: Bona vesprada, ja fa uns quinze any més o menys que ajude a Tere a la cuina. Tere: Des que es va fundar. Al principi em dedicava sols a escriure i preparar presentacions, etc... La cuina va començar més tard, ja que al principi tots i totes portaven el menjar de casa, arròs al forn, macarrons, etc... Sols es feia alguna paella de tant en tant ja que no hi havia pavelló per a menjar tanta gent. A poc a poc, la falla va anar fent-se gran i vam començar a cuinar per a tots menjars típics valencians. Toni: Hola bona vesprada, doncs jo la veritat que no fa massa temps que pertany a la comissió de la falla però sempre n’he estat molt vinculat perquè la meua dona i els meus fills són des de sempre. Al final, una nit de sopar i per estar al costat del meu amic Rubén, que anava a ser president, vaig passar d´ajudar a fer calders i d’ajudar en feines de muntatge i desmuntatge, desinteressadament, a ser el vicepresident primer. Sempre m´ha agradat molt la cuina i innovar en els menjars que faig, per això em vaig introduir en esta delegació. Carol: Bon dia a tots. Cristina jo sóc de la falla des del 2008 però no em vaig involucrar definitivament fins el 2014, aquell any el meu fill major va ser president infantil. A pesar de treballar com a cuinera en un local de paelles per a endur, no havia estat encarregada de la cuina fins aquell any, abans el meu treball era la delegació infantil.
83
Falla Prado Televisió En el vostre dia a dia soleu cuinar per a molta gent? Quin és el vostre plat estrela? Tere: En ma casa de 3 a 6 ( a l’estiu sempre 6). El meu plat estrela: paella, fideuà, albergínia i pebres farcits. Carol: En el meu dia a dia no solc cuinar per a molta gent, només per als meus fills i per a mi. Si et sóc sincera, no m’agrada cuinar diàriament, solament calders. La gent se sorprén sempre que em senten dir que no m’agrada molt fer el dinar. Toni: En el meu dia a dia no solc cuinar massa, sols quan puc , però sobretot cuine els caps de setmana que m´agrada fer igual cuina tradicional que innovar alguna recepta. En realitat no tinc un plat estrela. Diuen que les calderetes i els calders m´ixen molt bons, hahahaha!. Juan: El dia a dia cuina la meua dona, però als caps de setmana jo sóc el cuiner de ma casa i dels combois amb els amics.
I a falles, els calders que prepareu, per a quanta gent solen ser? Toni: De normal en la nostra falla els calders que preparem són de 4 anses i cadascun conté unes 25 o 30 racions. En el nostre poble els calders ens agrada que estiga “de ditet” perquè estiguen molt bons. Carol: Normalment ens repartim el treball, però jo diria que a falles cuinem per a unes 350 persones. Juan: Normalment els calders solen ser per a vint-i-cinc persones Tere: Si, els dies que fem dinar podem arribar, algun dia més fort, a donar menjar a 400 persones
Tinc entés que cadascun de vosaltres compta amb un equip d’ajudants de la falla. Qui són? Carol: Principalment el meu equip són els que estan ací hui amb mi. Cadascú fa que el pot i entre tots ens apanyem. Tere: Miquel, Maruc, Miguel. Ferrús porta els seus amigatxos Enrique, Batiste, Sergio,Vicente Enrique ,Edu, etc... Durant tot l’any Carol i Toni i altres fan el seu paper. Juan: Enrique, Miguel i Sergio el Reiet. Toni: La veritat és que jo tampoc és que tinga un equip en concret, ens ajudem entre nosaltres, però sempre solem estar els presents i també Rubén, Victor, Juanvi, Josevi... i algú que ens deixarem, tota ajuda és bona!
84
El llibret de la informació Tots i totes junts formeu un gran equip, felicitem també als ajudants des d’ací. Recordeu alguna vegada concreta on pensàreu que aquest dinar era el millor que havíeu fet mai? I per altra banda, també parlem de tot el contrari, alguna vegada vos ha eixit roí? Quan? Juan: A veure solen eixir totes bones, però amb el foc i l´estrés de fer-ne tants… sol eixir alguna paella un poc passada o amb l´arròs un poc cru, però de normal sempre ixen bones i, a més, amb bon sabor. Carol: sí, recorde una festa al casal de cap d’any anticipat on vaig preparar una caldereta de galteta amb una salsa de setes i boletus i, segons em varen dir la majoria dels allí presents, estava fabulosa. A pesar d’haver fet milers de paelles, recorde una vegada que tenia convidats a casa, vaig preparar el meu plat estrela, la paella. Aquell dia em va sortir desastrosa, ho recordaré sempre, quan més compromís tens i millor vols quedar... Toni: Tinc la sort que sempre que cuine tant siga per a la meua família, amics o per a la falla sempre m´han donat l´enhorabona perquè ha estat tot molt bo, no podria dir-te ninguna vegada que he fet alguna cosa roí, però clar sempre hi ha una primera vegada per a tot. El que sí que m´ha passat és que com m´agrada innovar en les coses que faig alguna vegada he posat alguns ingredients a la meua i després, en tornar-la a fer, no m´ha eixit igual perquè no els he recordat tots, hahahaha Tere: Doncs sí, recorde paelles molt bones al casal. Menys bones també per diferents factors i elements, però jo sempre mire endavant i recorde allò bo.
Bé, havent-nos posat en antecedents, anem ja amb les receptes d’aquells menjars que podem gaudir a la nostra falla. Comencem amb tu, Tere, famosa entre nosaltres els fallers per bona cuinera. Hui ens parlaràs de la recepta de la fideuà. Conta’ns: ingredients i preparació d’eixe gran calder del que t’encarregues. Ingredients per a 25 persones: • Un bon caldo de peix preparat abans • 1 l. d’oli • Sal • 3 quilos de ceba • 1 quilo de tomaca • 1 cap d’alls secs • Julivert • Pebre roig • Nyora • 5 o 6 quilos d’emperador, gamba, calamar, gambons i clòtxines. Preparació: Sofregir un poc els gambons i traurel’s, sofregir la ceba picadeta abans, a continuació el peix, després els alls i, per últim, la tomaca. Afegir el caldo, el colorant, pebre-roig, nyora i julivert, tastar de sal. Als 5 menuts de bollir els fideus de 3 a 3 quilos i mig, afegir sal si cal, a meitat cocció posar els gambons i les clòtxines i, en 17 minuts, fideuà.
85
Falla Prado Televisió Molt bé, anem a seguir amb Juan, el dia que es fa gaspatxo et vegem al comandament de la cuina. Què ens podries dir la teua recepta infal·lible? Què hem de comprar i com hem de fer per obtindre eixe gran resultat? Ingredients per a 25 persones: • 2 pollastres trocejats per a paella • 1 conill • 2 kg de costelles • 4 cebes trocejades • 1 pot de ½ quilo de tomaca • 3 kg xampinyons laminats • 3 pebres rojos grans tallats a trossos • 10 paquets de gaspatxo (un paquet per a 3 persones, però posem un poc mes per als que repeteixen) • All, oli, sal , pebre roig, safrà i l´ingredient principal que li dóna un gust especial: la pebrella. La solem fer amb una caldereta, que siga prou gran. Preparació: Posem oli i sal a la caldereta i quan està l´oli calent sofregirem el pebre i l´apartarem. En segon lloc, fem la carn ben sofregideta i, quant estiga quasi, posarem la ceba i els alls. Continuem sofregint fins que la ceba prenga color daurat i afegirem els xampinyons sense parar de remoure-ho tot. Una vegada els xampinyons estiguen fets posarem la tomaca i ho mesclarem tot, continuant sofregint i remenantho tot. Un minut abans d´afegir l´aigua posarem una cullerada sopera de pebre-roig, li pegarem un parell de voltetes i afegirem uns deu litres d´aigua i la deixarem una mitja horeta bullint, tot afegint la sal, el colorant i la pebrella.
Quan estiga bona de sabor (això se sap provant-la) i ja per últim afegirem la pasta i la deixarem sobre uns huit minuts, més o menys, i a servir calentet i amb caldo. El secret està en el sofregit i el punt de la pasta. Quina gana m’ha entrat. Bé, Carol, quina recepta ens duus tu? La paella? Mira que és un plat del qual no em canse, personalment cada dia que a falles es pot triar paella, això que em trie jo. Digues, que hem de comprar i com ho elaborem per a tindre tan bon dinar. Ingredients per a 25/30 persones: • 3 kg d’arròs (al voltant de 125 gr. per persona). • 2,5 kg de pollastre trossejat on se solen incloure els pits i el fetge. • 3,5 kg de conill trossejat. • 1,5 kg grams de ‘bajoqueta’ • 1kg de ‘garrofó’. Una varietat de fesol blanc, gran i plana, típica de València. • 500 grams de tomàquet triturat
86
El llibret de la informació • • • •
150 cc d’oli d’oliva. Pilotes: boletes de carn picada amb ou, pa ratllat, julivert i canella Una culleradeta de pebre vermell dolç en pols. Safrà, sal i oli
Preparació: Un cop encenem el foc, esperem que l’oli estiga ben calent per començar a sofregir la carn i les pilotes. Posem la sal per evitar que l’oli es creme. Una vegada l’oli estiga ben calent, abocarem el pollastre, el conill i les pilotes i anirem sofregint-los a poc a poc. Quan la carn i les pilotes ja estiguen ben sofregides, les retirem i comencem a sofregir la bajoqueta. Quan ja estiga feta, és el moment d’afegir la tomaca triturada. Afegim tots els ingredients que hem sofregit i els deixem una estoneta curta. Afegim ara el pebre vermell dolç i remenem ràpidament. Ara és el moment d’afegir l’aigua, el doble que d’arròs fins a cobrir quasi per complet tot el calder. Igual que la quantitat d’oli o d’arròs, la mesura de l’aigua és orientativa i l’experiència és el que juga ací a favor nostre. Posem el safrà i els fesols del garrofó. Seguidament, pugem el nivell del foc i s’afegeix l’arròs repartint-lo per tota la paella. A partir d’ací és el moment de jugar amb el foc per obtindré una bona cocció. A València és molt típic el ‘socarrat’. És a dir, deixar la zona inferior de la paella molt més cuita, gairebé cremada. Podem obtenir el famós ‘socarrat’ pujant el foc l’últim minut.
Algunes persones inclouen pimentó a trossos per damunt de la paella, això ja és gust de cadascú. Per últim, Toni ens explicarà com preparar la millor caldereta, t’hem vist i hem tastat calderetes de pollastre, de pollastre i conill, amb verdures, amb gambons, amb nata... Quina és la teua preferida? Quins ingredients necessitem per a fer-la? Dis-nos la teua recepta. Caldereta de conill i cigales. Ingredients per a 8 persones: • 2 conills a trossets. • 16 o 24 cigales segons preferiu , 2 o 3 per cap.
87
Falla Prado Televisió • • • • • • •
2 cebes. • 1 all porro. 300 gr. de tomaca ratllada. 2 gots de vi blanc. 1l. de fumet de peix. Oli d´oliva i sal. Espècies a gust del consumidor (pebre negre, comí, etc..)
Picada: • 6 dents d´all. • Julivert. • Uns trossets de pa fregits • 30gr de xocolate negre ratllat. • 20 ametles pelades, torrades i a trossets. • Sal i pebre-roig
Preparació: Posem la caldereta al foc amb l´oli, daurem les cigales i les reservem en un plat. Salem els trossets de conill i els incorporem a la caldereta per a daurar-los, quan ja els vegem ben dauradets incorporem les cebes, l’all porro, la tomaca que prèviament hem tallat i les espècies a gust del consumidor. Quant trobem que el sofregit ja el tenim a punt, incorporem el fumet de peix i ho deixem tot uns 20 o 25 minuts a foc mitjà. Passat aquests temps incorporem els 2 gots de vi blanc i ho deixarem 10 minuts més perquè tot agafe el gust. En este espai de temps podem fer la picada de tots els ingredients que hem dit abans, tot ben picadet per a que agafe el gust i tindre-la preparada.
Finalment incorporarem les cigales que havíem reservat i la picada que hem preparat abans i ho deixarem 5 minuts més al foc perquè tot agafe el gust que culminarà la caldereta. En este moment el nostre cuiner es quant ens crida a tots..... “ Xiquets poseu la dinaoraaaaa”, cassalla i quintet per a tots, hihihihi. A DINAR !!!! P.D: No oblideu mai de posar el pa a la taula.
Meravellós, moltes gràcies per haver acudit al nostre programa de la Cuina Pradera, estem segurs que els nostres espectadors s’atreviran a cuinar aquestes receptes per als grans esdeveniments amb les vostres explicacions. Moltes gràcies I ja ho sabeu, a la taula i al llit, al primer crit! Fins demà
88
Cristina Ortells i Grau
Uns consells publicitaris i continua la programació amb les notícies del migdia
El llibret de la informaciรณ
89
El llibret de la informació El CEIP Magraner membre fundador de “DESPLASTIFÍCATE” Del 2 al 4 de juliol de 2018, dos membres del CEIP Magraner, Jose Huertas Monreal, el director, i Amparo Albacete Cremades, la coordinadora UNESCO del centre, acudiren a la XXXI trobada estatal d’Escoles UNESCO que es duia a terme a Benidorm. El CEIP Magraner formava part de la Xarxa d’Escoles Associades de la UNESCO des de feia sols uns mesos, i acudiren a esta trobada amb la intenció de recollir tota la informació necessària per poder dur a bon port el camí pedagògic que acabaven d’encetar. Però els resultats de la seua participació anaren més enllà del que esperaren i acabaren sent membres fundadors d’un projecte que actualment es du a terme a Espanya i que ha obert camí en Cuba en este curs escolar i on participen quasi la totalitat dels 212 centres educatius de la xarxa d’escoles associades de la UNESCO estatal.
Alumnes i professors del CEIP Magraner en una actividad del projecte Desplastifica’t Si aquest projecte vos sembla interessant, no us podeu perdre esta vesprada el Documental Desplastifica’t (a partir de la pàgina 160)
91
Falla Prado Televisió L’IES Jaume II El Just guanya el 1r premi del 1r concurs “Aturem les violències masclistes” Aquest curs escolar desenvolupe la Coordinació de la Comissió d’Igualtat i Convivència de l’Institut Jaume II El Just. Som un grup de docents apassionats per la nostra tasca i gaudim de posar en pràctica tot tipus d’estratègies per a millorar la convivència a l’institut. Ens reunim els dilluns abans de l’esplai, planifiquem les tasques setmanals, revisem els seguiments de l’alumnat i, sobretot, ens contem quines idees van sorgint per aconseguir un centre més inclusiu. Una de les nostres tasques és proposar, preparar, planificar i sobretot animar a la resta de professorat a realitzar activitats al voltant d’una data important. Ja fa uns quants cursos que celebrem el 25N, dia de la no violència contra les dones, el 10D dia dels drets humans, el 8M dia de la dona i el 5J dia del medi ambient. Aquest curs, quan organitzàrem el 25N, vam recopilar tot un conjunt de curtmetratges i propostes d’activitats a realitzar al respecte. Per altra banda, des de la Mancomunitat de la Safor van organitzar el primer concurs «Aturem les violències masclistes» per a l’alumnat de 4tESO. Com que enguany done Cultura Científica, una assignatura optativa de 4t, i tinc un grup reduït, però molt compromés i participatiu d’estudiants, els vaig proposar la idea de participar en el citat concurs. I no em digueren que no. En principi, els feia vergonya i a ningú li agradava el paper del «xic dolent». El mateix alumne que després acabaria sent el protagonista ens va donar la solució quan em va dir: - Jo, si no és amb una màscara, no ho faig. Així que li vaig prendre la idea, vaig comprar dues màscares, per provar, i ens va agradar molt com quedava. Des d’aleshores, ja va ser tot una festa. Primer vam fer grups per a escriure el guió, i de la posada en comú, vam obtenir el guió del projecte. Després vam decidir els llocs on faríem les fotos i amb quin mòbil, el millor que hi havia a classe. Així
92
El llibret de la informació que Mar seria la fotògrafa. Ho vam passar molt bé, anàvem al bar, al gimnàs, al saló d’actes, féiem un munt de fotos i després a classe triàvem les que anirien al Power Point. Després escrivíem les bafarades dels diàlegs i posàvem la música. També han col·laborat en el projecte altres professors, als quals vam demanar ajuda. Així, Domènec Palomares, professor de valencià, ens corregí el que havíem escrit i Vicent Selfa, professor d’Informàtica, ens va passar el treball a vídeo, per això els estem molt agraïts i agraïdes. Quan em van cridar per a comunicar-me que havíem guanyat el primer premi, de seguida ho vaig dir a l’alumnat, i es van organitzar per anar a arreplegar-lo a Gandia. També vam passar el vídeo a la televisió que tenim davant de Consergeria, a l’entrada del centre. I ha circulat amb molta acceptació per les xarxes socials. L’alumnat estava tan content que van preparar una altra presentació on s’informava que havien guanyat el primer premi. Com a conseqüència d’aquest fet els vaig demanar que portaren música en valencià per a fer una crítica a la violència de gènere, ja que sols teníem «La puerta violeta», i de seguida ho van buscar. Ara, en els canvis de classe sona la música que ells i elles han portat, i és per això que se senten molt contentes i contents perquè és la «seua» música. Estic molt orgullosa del treball d’aquest grupet d’estudiants, sobretot per la seua implicació en aquest tipus de temàtiques. Així que enhorabona, Sara Armengol, Paula Bo, Laia Carrascosa, Raül Chovér, Mar Enguix, Adrià Gimeno, David Londoño, Judit Magraner, Maria Martínez, Joan Martínez, Octavian Nicolae, Paula Sosa i Xavi Tur.
Carme Espí Escrihuela
93
Falla Prado Televisió “Enllaçant la vida”: Projecte inclusiu Garantir la igualtat d’oportunitats per a tots en matèria d’educació segueix essent hui un desafiament a escala mundial. Segons la UNESCO, l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 i el Marc d’Accióeducació 2030, en allò que fa referència a l’educació, remarquen la importància de la inclusió i la igualtat com a ciments per a un ensenyament igualitari i de qualitat. En este context l’acció de la UNESCO fomenta els sistemes educatius que eliminen els obstacles a la participació i totes les formes de discriminació, tot i tindre en compte la diversitat de les capacitats, les necessitats especials i particularitats. En aquest sentit s’ha de prestar especial atenció als xiquets/tes amb discapacitats, o millor dit, amb capacitats diferents. I si bé la teoria és ben coneguda, la pràctica dels sistemes d’inclusió no ho és tant, encara que hui les autoritats públiques, els especialistes en educació i els mateixos docents, tracten de posar tots els mitjans al seu abast per fer realitat estos principis. Precisament en la concreció i pràctica de la inclusió radica el projecte que s’ha portat a cap al Col·legi Parroquial Sant Josep-Patronat entre els alumnes de 4t d’ESO i els alumnes del Centre Ocupacional la Valldigna. “Enllaçant la vida”, un projecte coordinat pel professor Carlos Castelló, naix des de la inquietud de trencar tabús i normalitzar la socialització de persones amb diferents discapacitats. I l’Educació Física ofereix una situació i un marc òptim per a enfortir valors fonamentals mitjançant la pràctica i l’organització esportiva. Esta activitat d’aprenentatge-servei ha permès als alumnes de 4t d’ESO empatitzar i desenvolupar la capacitat de cooperació i convivència en un ambient de diversió i joc. I és que els nostres joves són més capaços del que ens pensem per a portar a cap, amb naturalitat, una activitat esportiva que tracte com a iguals estos alumnes de distintes capacitats, acceptant-ne les diferències i enriquint-se amb elles. Amb esta experiència, que articula de forma harmoniosa l’esport i el joc, el professor d’E.F. Carlos Castelló ha pretès desenvolupar l’aprenentatge recíproc, participatiu i actiu, així com la cooperació entre els alumnes de 4t d’ESO i els del Centre Ocupacional La Valldigna, estos últims de diferents edats i capacitats, amb diversitat funcional.
94
El llibret de la informació Sols comentarem alguns dels objectius que es pretenien aconseguir: • Organitzar activitats físiques i esportives inclusives i respectuoses amb l’entorn i el medi natural, com senderisme, orientació i altres activitats com a formes d’oci actiu, tenint en compte el paisatge i la toponímia de l’entorn on es realitzen. • Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o profesional aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral amb ús d’un llenguatge no discriminatori. • Destacar el valor de l’esport com a pràctica afavoridora de la relació social i per insistir en la necessitat de valorar a tots per igual, independentment de les capacitats. • Donar sentit a l’activitat física adaptada, en igualtat de condicions, que es realitza en els col·legis com a part fonamental de l’educació dels alumnes i no com a un simple entreteniment. • Conviure amb persones amb capacitats distintes i comprovar que a través de l’esport, desapareixen aquestes diferències. Utilitzar l’educació física com a mitjà per promoure valors: respecte, tolerància, treball en equip, disciplina, consciència... valors que fomenten el respecte a la diversitat i la nodiscriminació. Al finalitzar el projecte es va fer una xicoteta avaluació global del mateix i es va constatar que s’havien superat les expectatives inicials. Cal destacar que esta experiència ha fet els alumnes més conscients de la necessitat d’actuar amb naturalitat, de forma responsable i solidària, per afavorir la inclusió. A més a més, els alumnes han aprés a prendre decisions i comprometre’s a treballar per fer realitat la inclusió amb un tractament de tots per igual, siguen les que siguen les seues capacitats o diferències. Pense que pot ser molt il·lustratiu sentir (o llegir) algunes de les valoracions personals dels alumnes del Col·legi Patronat: “Vore que els alumnes amb discapacitat posaven tot l’esforç per a jugar, m’ha motivat més encara per a jugar més conscientment”. “He aprés que l’esport servix per a integrar les persones i demostrar que tots som capaços de jugar bé, a més de crear un vincle d’amistat entre tots”. “Han sigut per a nosaltres un gran exemple de superació!”. “Aquest projecte ens ha ajudat a ser més sociables, a posar-nos en el lloc dels altres i respectar a tots per igual, siguen les que siguen les diferències”.
95
Falla Prado Televisió Aquest projecte d’Innovació a través de l’esport, que ha unit de manera entranyable, il·lusionada i fructífera els alumnes i professors dels dos centres abans mencionats, ha sigut el motiu perquè es presentara a l’Ajuntament de Tavernes i obtinguera la menció d’honor en la “Gala de l’Esport” que organitza la Regidoria d’Esports del nostre Ajuntament. Més tard el professor Carlos Castelló el va presentar a la “Red Española de Aprendizaje –Servicio” i va ser finalista a nivell nacional en els premis “Aprendizaje –Servicio”. Dies després, Carlos va ser invitat a presentar i explicar este projecte en les “Jornades de bones pràctiques” celebrades a l’IES Jaume II el Just. Per finalitzar voldria recordar les paraules d’este jove i entusiasta professor d’EF: “esperem que este projecte d’inclusió siga l’inici d’altres iniciatives d’este tipus i puga servir de referent en l’apropament i la integració entre alumnes amb diferents capacitats”.
96
El llibret de la informació Entrevistem a: Alberto Ibáñez i Mezquita Secretari Autonòmic d’Igualtat i Diversitat
La violència contra les dones existeix des de temps immemorables i no és més que el resultat d’una cultura patriarcal i masclista que imposa conductes de domini, control i abús de poder dels homes cap a les dones. Alberto Ibáñez i Mezquita és el Secretari Autonòmic d’Igualtat i Diversitat, i des del seu càrrec treballa per a aconseguir que homes i dones siguen tractats sota el dret de la mateixa dignitat. Iris: La legislació constitueix una ferramenta imprescindible per a erradicar la violència de gènere, quines són les mesures que en aquest sentit s’apliquen a nivell judicial? Alberto: No podem oblidar que la violència contra les donés és un conflicte polític i social; per tant, la legislació pot fer de palanca de canvi però allò que cal és un canvi de mentalitat. No obstant això, en el marc del pacte valencià contra la violència de gènere i masclista hem modificat la llei valenciana de violència adaptant-la al Conveni d’Estambul reconeixent totes les violències masclistes. A més, som la primera Comunitat Autònoma que ha equiparat la indemnització d’un assassinat masclista amb les de la resta de terrorismes. Iris: No podem oblidar que, a més, les accions de sensibilització, formatives i preventives són més que necessàries per a contribuir a evitar aquest tipus de violència, però, amb quines mesures de protecció i amb quines prestacions compta la víctima actualment? Alberto: Sempre la millor opció per a una dona en situació de violència és que s’aprope al Centre Dona 24 hores més proper, però també pot fer-ho als serveis socials del seu municipi o al centre de salut, allà li informaran. A més, tenim la xarxa d’agents d’igualtat i tècniques superiors de promoció més potent de l’Estat. Hi ha una xarxa de protecció integral que va des d’ajudes econòmiques, vinculades al Salari Mínim Interprofessional, atenció psicològica, alternativa residencial, ajudes al lloguer o programes d’inserció sociolaboral. En 2020, destinem 19’9 entre serveis i ajudes directes a les dones en situació de violència de gènere, un 66% més del que ens vam comprometre a la signatura del Pacte. Iris: Tot i que cadascuna de les víctimes de violència de gènere té un nom i una història, moltes d’elles acaben convertint-se en un número de la llista negra amb que l’estat espanyol quantifica aquestes víctimes mortals. Quina és la xifra total i quantes hi ha ja al territori valencià? Alberto: En 2019, l’estadística oficial va comptabilitzar 7 assassinats masclistes. En aquest sentit, sempre m’agrada destacar dos qüestions. La primera és que des de que es compatibilitza, portem més dones assassinades que víctimes mortals va ocasionar ETA. Un fet inqüestionable que ens interpel·la al conjunt de la societat i, especialment, a les forces polítiques. Al nostre territori, hi ha unanimitat de totes les forces democràtiques. I la
97
Falla Prado Televisió segona qüestió és que la lluita feminista i el compromís de les administracions públiques ha permès salvar moltes vides. Iris: Existeixen altres víctimes, les anomenades “invisibles”, que són xiquets i xiquetes que sofreixen l’impacte d’aquest tipus de violència, que viuen i que comparteixen aquestes situacions agressives directes o indirectes i que tenen conseqüències en el desenvolupament físic, cognitiu, afectiu, social o emocional. Tenen cap registre on figuren o compten amb polítiques que se’n ocupen d’aquests infants? Alberto: La llei reconeix als i les filles com a víctimes directes de violència de gènere. A més, en la llei valenciana d’infància i adolescència s’ha donat cobertura valenciana aquest nou reconeixement. Hem reforçat els centres dona 24 hores amb figures específiques com psicòlogues infantils i incrementat el finançament als equips específics d’infància i adolescència (EEIA) dels Ajuntaments. Iris: Tot i que alguns moviments cívics i polítics qüestionen la necessitat general de comptar amb polítiques d’igualtat de gènere, és cert que, ací a Tavernes de la Valldigna, n’estem ben orgulloses de parlar alt, clar i al carrer d’aquesta xacra i d’haver sigut precursores en els anomenats “punts violeta”; els espais segurs per a dones en grans esdeveniments. Creu que configuren un bon protocol per a evitar les agressions masclistes i que estan ben gestionats? Alberto: El punt violeta és un espai de confiança on rebre informació i un punt dissuasiu per a qui vol exercir una situació de violència. Afortunadament, cada cop hi ha més gent compromesa en el món dels festivals, turisme, la nit etc. Òbviament, depèn del punt violeta de la formació del seu voluntariat, de si compta o no amb professionals que puguen fer una primera atenció i de la complexitat de l’agressió a la que haja de fer front. Sumar gent de la societat civil en la lluita sempre és un encert. Iris: Les lluites per la igualtat i contra la discriminació han aconseguit avançar en els objectius però queda molt per fer. Quines actuacions té previstes des de Conselleria d’ara en endavant? Alberto: La primera legislatura, malgrat que vam adoptar grans mesures de lluita contra la feminització de l’empobriment com la renda valenciana d’inclusió o el decret de famílies monoparentals, ens vam centrar en l’atenció a la violència de gènere. Aquesta ens hem de centrar en el foment de la igualtat, en el canvi de les estructures de poder i de la forma en la que ens relacionem. Per això, la vicepresidenta, Mónica Oltra, va anunciar en la seua primera compareixença una nova llei valenciana d’igualtat que pivotarà en tres grans eixos; polítiques de redistribució (feminització de l’empobriment, cures i usos de temps), polítiques de reconeixement de drets (igualtat real, drets de les dones i masculinitats igualitàries) i polítiques de representació i paritat. Que sempre siga el temps del feminisme i de la lluita per la igualtat. Sols hi ha un camí i hem de fer-lo de la mà; elles i ells.
Iris Pons
98
El llibret de la informació Tot seguit passem als esports de la mà de Saray Fajardo i Saines
Júlia Cremades, una promesa del kick boxing La jove vallera s’ha proclamat doble campiona nacional en la categoria cadets +47 quilos La jove vallera Júlia Cremades sols tenia 10 anys quan va començar a practicar kick boxing. La passió per este esport va nàixer gràcies a les pel·lícules d’acció, ja que, com ella assenyala, “molts dels personatges ho practicaven i em va cridar l’atenció”. Tot i que “molta gent creu que és un esport violent”, Júlia agraeix el suport que li va donar la seua família des del primer moment. Actualment forma part del Club Deportivo Team Montañez de Tavernes de la Valldigna, amb el qual ha revalidat el títol de doble campiona nacional de Light Contact i Kick Boxing en la categoria de cadets + 47 quilos, trofeus ja havia obtés en 2018. Però este club no sols s’encarrega d’ensenyar-li les tècniques de l’esport, sinó que, per a ella, “el Team Montañez és una família”.
Però eixe esforç es va vore reflectit durant el 2019, any que recorda amb “molta il·lusió”, ja que, a més dels títols nacionals, va rebre el reconeixement per part de l’Ajuntament de Tavernes en la XIX Festa de l’Esport. Malgrat la seua joventut, la vallera ja acumula unes 15 medalles, les quals té guardades en una caixa en la seua habitació. Malgrat el suport que Júlia va rebre per part de la seua família, considera que “és un esport poc reconegut i deurien donar-li més suport” i, per aixó, anima a qualsevol xiqueta que vulga practicar este esport a que “vinga amb mi per provar-ho perquè segur que li agradarà”.
Júlia recalca que és un esport que necessita molt de sacrifici, ja que “els entrenaments són durs com també ho són els campionats, però ens divertim”. A més, el treball s’intensifica quan s’acosta una competició. A més, la jove combina la passió per este esport amb els seus estudis de primària, ja que reconeix que són importants per a tindre un futur, encara que “sempre tinc com a segona opció ser entrenadora o mestra d’educació física”.
99
Falla Prado Televisió Gala Camarena conquista el Femení Maresme B.C. La jove vallera afirma que, quan torne de Barcelona, desitja reprendre el contacte amb el C.B. Tavernes “Sóc una persona molt ambiciosa i necessitava canviar de lloc perquè en la Comunitat Valenciana ja ho havia guanyat tot i, per això, no vaig dubtar en acceptar l’oferta del Femení Maresme B.C.”. Així, ho explica Gala Camarena, veïna de Tavernes de la Valldigna, quan li pregunten per què va deixar el València Bàsquet, un equip amb el qual havia estat quatre temporades.
tenis, però, quan tenia sis anys, un amic la va animar a fer un partit de bàsquet en estiu. Ho va passar tan bé que “quan vaig tornar a casa per la nit, li vaig dir a ma mare que volia practicar-lo”. A més, son pare ja havia practicat este esport, per la qual cosa “li va fer molta il·lusió” que Gala decidira jugar. La jove recorda amb molta estima aquells anys a Tavernes. Per a ella, el millor moment va ser quan l’equip va quedar subcampió de la Comunitat Valenciana després d’haver perdut la final contra el València Basquet. “Vam aconseguir guanyar a equips grans i la gent a les grades estava molt contenta”, explica. Afirma que no té tanta relació amb el club com li agradaria, però “quan torne al poble i tinga més temps, m’involucraré”.
No obstant això, Gala recalca que l’experiència en el València Bàsquet “ha sigut impressionant” i afirma que mai estarà prou agraïda per l’oportunitat que li van donar quan tenia 12 anys. Amb este equip va aconseguir quedar tercera al campionat d’Espanya, el qual és “el gran objectiu que tenim en ment al llarg de la temporada”. “Durant una setmana vam gaudir del millor torneig de bàsquet i eixa és una de les millors experiències que una Tot i que Gala té molts objectius en ment, destaca jugadora pot viure en la seua carrera”, remarca. que el principal és aconseguir una beca per Per a ella, no va ser fàcil deixar el club però, gràcies estudiar la carrera universitària als Estats Units. a esta decisió, se’n va adonar de “a qui li importes de veritat”. Però esta no ha sigut l’única experiència que ha viscut Gala, ja que ha estat convocada sis vegades per la selecció valenciana, ha aconseguit la medalla de bronze en el campionat d’Espanya de seleccions en aleví i infantil i ha sigut medalla de bronze autonòmic en aleví, infantil, cadet i júnior, entre d’altres. La jove guarda tots estos trofeus en l’habitació on estudia, així quan “ja no puc més, els mire i recorde que tot esforç té la seua recompensa”. La vallera, que ocupa la posició de base, va iniciar la seua trajectòria al C.B. Tavernes, poble al qual pertany. Gala recorda que de menuda jugava a
100
El llibret de la informació Bernardo Jareño es proclama campió del Circuit Mediterrània Triatlón Sprint L’atleta aconsegueix esta victòria per segon any consecutiu en el Alicante Triatlón L’atleta valler, Bernardo Jareño, va aconseguir la victòria en el Circuit Mediterrània Triatlón Sprint després d’una victòria en el Alicante Triatlón el passat mes d’octubre, convertint-se així en el guanyador d’este circuit per segon any consecutiu. Jareño sempre ha sigut una persona molt esportista i des dels huit anys ha practicat alguns esports com el futbol, les carreres populars o trails, però explica que “necessitava un altre repte i em vaig decidir pel triatló per la seua dificultat”. A més, recalca que “amb aquest esport coincidia amb el meu fill Bernardo que fa aquatló”. L’atleta explica que es tracta d’un esport molt complet i divertit, encara que també molt dur. Afirma que el ciclisme és la disciplina que més li agrada, però “sóc conscient que el meu punt fort és la carrera”. Per altra banda, la natació és la prova més complicada per a ell, ja que “és un esport on la tècnica és determinant i sols porte tres anys practicant-lo”.
el premi a la constància i el sacrifici, la qual cosa produeix una gran alegria i satisfacció”. Jareño guarda tots els trofeus al seu despatx, però el que més s’estima de tots és el guardó del campionat d’Espanya de duatló stàndard, que es va celebrar en Eivissa. A més, en la XIX Festa de l’Esport del seu municipi li van atorgar una menció especial, en la qual va dir: “sols tinc paraules d’agraïment perquè és una gran alegria que la gent del meu poble reconega el meu esforç”. Este atleta ja està pensant en els seus pròxims objectius, ja que el mes d’abril se celebrarà el Campionat d’Espanya de duatló a Sòria i el Campionat del Món a Holanda a setembre, que és l’únic títol que li queda per aconseguir. Per això, Jareño no pensa en la retirada, “sols en el dia a dia i en fer tot allò que em faça ser feliç”.
Però Jareño ha de compaginar la passió per este esport amb el treball, tot i que recalca que no té moltes dificultats, ja que és mestre del CEIP Magraner a Tavernes de la Valldigna i “l’horari em permet tindre les vesprades lliures per a entrenar”. El valler explica que els entrenaments en este esport són durs, ja siga per la seua intensitat o pel seu volum. A més, abans d’una carrera, “he d’estar tranquil i tindre en compte l’alimentació i la hidratació”. Però tot este esforç té la seua recompensa quan guanya una competició, ja que, segons ell, “és
101
Falla Prado Televisió Rafa Díez: “El meu somni és arribar al mundial de Moto 3” El vencedor del campionat territorial de motociclisme en 50 cc té com a objectiu participar en tres tornejos durant el 2020 El veí de Tavernes de la Valldigna, Rafa Díez, sempre ha tingut un objectiu en ment: “El meu somni és arribar al mundial de Moto 3”. Malgrat la seua curta edat, este jove és una gran promesa del motociclisme, ja que, amb tan sols 16 anys, es va proclamar campió territorial de motociclisme en la categoria de 50 cc a Villena (Alacant).
Els orígens Rafa sap que esta victòria ha sigut fruit d’un gran esforç i molt d’entrenament. Quan s’acosta una carrera, Rafa entrena durant tres o quatre caps de setmana en eixe circuit i, en pretemporada, “qualsevol cap de setmana estem entrenant i provant coses noves en la moto”.
El pilot, que va eixir en la 10a posició per alguns problemes mecànics en els entrenaments, va acabar quart en la competició, però primer en la categoria dels 50 cc, ja que en la prova hi havia també pilots de 80 cc.
Este jove, que té a son pare com a referent, a qui també li agrada este esport, tenia 8 anys quan va pujar per primera vegada a una moto ja que, com ell explica, sentia curiositat. Esta passió la combina amb altres aficions com la natació o la mecànica. A més, Rafa està estudiant, encara que afirma que El jove recalca que la victòria es deu, en les és complicat compaginar ambdues coses. seues paraules, “a la convicció, l’esforç en els entrenaments, una bona mecànica, uns bons El valler pretén continuar en esta disciplina i, per això, patrocinadors i, sobretot, una gran confiança en el seu desig del 2020 és participar en el campionat l’equip”. Per aixó, Rafa recorda la competició amb autonòmic d’automàtiques de 50 cc renovant el especial estima, tot i que la carrera d’Albaida, a títol, en el campionat autonòmic de 80gp marxes i, maig, va ser una de les seues preferides, ja que “va per últim, en el campionat del Mediterrani amb una estar molt disputada i hi va haver avançaments Yamaha 180cc. quasi impossibles amb el meu màxim rival dins la meua categoria, Javi Royo”. Però este no va ser l’únic premi que va rebre, ja que l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna li va atorgar un reconeixement honorífic en la XX Gala de l’Esport. Tot i això, Rafa considera que este esport no té suficient visibilitat, ja que “moltes persones creuen que no és un esport pel fet d’anar assegut damunt la moto, però realment és una disciplina que necessita concentració, reflexos, fortalesa mental i molta preparació física”. A més, afig que hi ha moltes dificultats, ja que “s’ha d’entendre bé la moto, saber què està transmetent, som si la moto formara part de tu mateix i tu d’ella”.
102
El llibret de la informació Morcillo: “M’agradaria participar en els Jocs Olímpics de Policies i Bombers” El policia valler va obtindre la segona plaça en el Campionat Mundial de Ciclisme Vicente Morcillo, veí de Tavernes de la Valldigna, havia desitjat ser policia des de ben menut i, per això, va començar a preparar-se en una acadèmia per poder opositar. Ell reconeix que esta professió té moments roïns com “quan hem d’acudir a un accident on hi ha morts i, sobretot, si hi ha menors implicats”, però també “m’aporta molta satisfacció personal” com la participació en el Campionat Mundial de Ciclisme per a Policies i Bombers, on va quedar subcampió.
mescla de sensacions, entre alegria, satisfacció i sorpresa perquè el nivell era molt alt”. Però este no és l’únic repte que el valler s’ha proposat. “M’agradaria participar en els Jocs Olímpics de Policies i Bombers”, reconeix. A més, també pretén estar en els Campionats d’Europa en esta disciplina i repetir en el campionat mundial.
Morcillo va participar en la 5a edició, que es va celebrar a les ciutats catalanes de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant el setembre de 2019. Tots els anys assisteixen policies i bombers de tot el món que es disputen la victòria en una prova de ciclisme de més de 100 quilòmetres. Este policia sempre ha practicat este esport, encara que també li agrada el senderisme i les arts marcials. Morcillo va estar dos anys preparant-se per a esta competició entrenant cinc o sis vegades per setmana. “Vaig contactar amb un preparador físic per a què m’ajudara amb l’alimentació i la preparació”, explica. El valler ja havia participat en dos ocasions anteriors, però “mai a eixe nivell”. Per aixó, Morcillo explica que al conéixer el resultat va sentir “una
103
Falla Prado Televisió Programació d’actes i previsió del temps Arriben els dies més esperats per tots els fallers i falleres: la setmana gran de les festes josefines. Per acabar les notícies del migdia vos deixem amb el temps previst per a cadascun dels dies. Dissabte 14 de març El sol brillarà amb ganes, roba lleugera, brusa, mocador i a la falla. 14:00 Dinar al casal 21:00 Sopar al pavelló 00:00 Orquestra Strenos Diumenge 15 de març Preveiem un temps estable rondant els díhuit graus, algun núvol passejarà per damunt de les nostres falles, però no caurà ni gota. 8:00 Plantà falla gran 10:00 Campionat de Truc. 11:00 Esmorzar al pavelló. 11:00 Activitats infantils. 14:00 Dinar al pavelló. 15:00 Plantà de la falla infantil. 21:00 Sopar al pavelló Dilluns 16 de març Pel matí començarà la frescoreta i a l’hora de dormir també farà frescor, però abriga’t bé i no et pergues res, el dia serà molt complet. 8:00 Despertà de perols i cassoles. 9:30 Xocolatada. 10:00 Campionat de Truc. 11:00 Esmorzar al pavelló. 11:00 Activitats infantils. 14:00 Dinar al pavelló. 21:00 Sopar al pavelló 22:00 Festa del pijama Dimarts 17 de març Arriba el sol per a quedar-se fins la cremà, sols s’amagarà per donar pas a la lluna. Farà dia de falles, matí de brusa, vesprada de vestit regional i nit amb polar per a ballar fins que acabe l’orquestra. 8:00 Despertà. 9:30 Xocolatada. 10:30 Esmorzar al pavelló. 11:00 Jocs infantils. 11:30 Semifinals i final del campionat de Truc.
104
El llibret de la informació 14:00 Dinar al pavelló. 17:00 Eixida del casal. 18:00 Lliurament de premis i cercavila. 22:00 Sopar al pavelló. 00:00 Revetlla amb orquestra Jumanji Dimecres 18 de març El xocolate l’hauràs de prendre al pavelló. El sol estarà present des de primera hora i farà calor en la nostra plaça. Vestit regional per a ofrenar i brusa per a ballar. 8:00 Despertà. 9:30 Xocolatada. 10:30 Esmorzar al pavelló. 11:00 Jocs infantils. 14:30 Dinar al pavelló. 17:30 Eixida del casal. 18:00 Ofrena a la Verge dels Desemparats i cercavila. 22:30 Sopar al pavelló. 00:00 Revetlla amb la presència de Santi Bertomeu (DJ resident de Tallarina). Dijous 19 de març El sol continua lluint per a goig del nostre patró i el bon estar ens acompanyarà fins la cremà. Pel matí hauràs d’anar amb el vestit regional a la missa en el seu honor, mascletà, dinar i cercavila... No ens farà falta abric fins el dia 20. 8:00 Despertà. 9:00 Xocolatada. 10:15 Eixida del casal. 11:30 Missa en honor a Sant Josep. 14:00 Mascletà. 14:30 Dinar lliure. 19:00 Cercavila de la cremà. 21:00 Cremà del monument infantil. 22:00 Sopar al pavelló. A partir de les 23:30, segons el premi obtingut, cremà del nostre monument gran. Divendres 20 de març Farà fred, però amb la feina entrarem en calor. 9:00 Desmuntatge del pavelló Dissabte 21 de març Ja pot ploure, però amb coneixement. La comissió es reserva el dret a fer canvis en els horaris i en els actes.
105
Fem un recés per a la publicitat i tornem
Falla Prado Televisiรณ
106
Falla Prado Televisió Café Tertúlia: Les herbes de la Valldigna Aquesta vesprada a “Café Tertúlia”, encetem una nova secció a la que anomenem: “Les herbes de la Valldigna”, per parlar-nos d’aquesta ens acompanya al voltant de la taula Vicent Felis Bosch, President del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna. Vicent , ets un gran coneixedor de tot el Territori Valencià, evidentment més accentuats quan parlem de la Valldigna, perquè penses que s’estan perdent la utilització i l’aplicació dels remeis naturals que tenim al nostre abast?... El motiu més visible que podem apreciar és la pèrdua de transmissió generacional, abans els remeis naturals, l’ús de les plantes com alternativa a molts medicaments, era el boca, orella a totes les cases, tothom coneixia la majoria d’herbes que podem trobar a la Valldigna i quins beneficis podem obtindre d’elles, també els racons on poder trobar-les. Hui en dia, la gent jove ha perdut l’hàbit o l’interés per mantindre aquests coneixements, a més, la globalització ens ha dut a un consum cada cop més comercialitzat fent que aquesta memòria natural siga una gran desconeguda per a molts. Vicent, com penses que podríem recuperar la nostra tradició d’utilitzar els remeis naturals? Principalment fent difusió mitjançant guies d’herbaris, eixides per les nostres muntanyes per conéixer les plantes i les seves propietats, exposicions fotogràfiques amb el nom de les herbes per a que la gent puga recordar-les i identificar-les quant surt a l’aire lliure. Durant el programa de hui recuperarem algunes de les herbes de la Valldigna i parlarem de les seues propietats. En el transcurs de la nostra conversa caldria esmentar que alguna d’aquestes està protegida per la seua escassetat, com és el cas de la Pebrella, actualment sols la podem trobar a la zona de Les Creus i cal recordar que no s’ha d’agafar, en canvi la que sí que podem trobar en abundància, és la falsa pebrella, nom propi Herba d’olives, ja que en ús alimentari tendra es col·loca per salmorres i per adobar olives. Altra dada curiosa que em comentaves Vicent, és sobre el raïm de pastor, el millor amic per facilitar la digestió i bon acompanyament per les ensalades. Conta’ns més coses sobre les Herbes i plantes que ens envolten, des de les més conegudes fins aquelles que molts cops pensem que són males herbes i estem molt lluny de la realitat. Us faig un xicotet recorregut ja que aquest tema dona per a un llibre:
108
El llibret de la informació HERBA D’OLIVES Més coneguda com falsa pebrella, de mata perenne, aromàtica de base llenyosa, té nombroses tiges que es mesclen i entrellacen unes amb altres. Fa la flor de color blanc,fulles obovades, agudes, senceres, xicotetes i sol florir entre Juliol i Novembre. La podem trobar per zones de matoll baix, pedregoses. Propietats: Digestiva, antiespasmòdica, antidiarreica, disminueix la fatiga. Té una marcada acció antisèptica. Indicacions: Quan es necessita fer una desintoxicació de l’organisme, en afeccions digestives, respiratòries, gastroenteritis, cucs intestinals, processos inflamatoris a la gola. Ús: Infusió, decocció, pols, tintura, oli essencial. L’ús prolongat en qualsevol de les fórmules de preparació esmentades està contraindicat pel seu poder neurotòxic, no està indicat utilitzar-se més de 3 o 4 dies sense supervisió facultativa. Alimentació: S’usa tendra en salmorres, per adobar olives verdes xafades, sola o mesclada amb la pebrella. Propietats: Antisèptica, digestiva, antiespasmòdica.
RAÏMET DE PASTOR Es tracta d’una planta suculenta o crassa, és una planta de fulls engrossits, es comú trobar-la a les teulades de les cases més antigues i quan sortim a la muntanya, per tot arreu. Pot aplegar a agafar una alçada d’entre trenta i cinquanta centímetres, de flors engroguides que apareixen entre Juliol i Agost. La seua part externa aèria s’utilitza tradicionalment com a cicatritzant, al posseir alcaloides derivats de la piperidina. Bullida, s’utilitza per combatre úlceres, inflamacions i ardor d’estòmac. Amb els fulls i les flors es fa una infusió tranquil·litzant. S’utilitza la planta fresca.
109
Falla Prado Televisió ARÍTJOL Una planta per a “depurar l’organisme”. La capacitat depurativa d’esta planta es deu principalment a les propietats diürètiques que li proporciona la seua riquesa de minerals i calci, potassi i magnesi. L ‘oli essencial ric en flavones ajuda en esta funció a estimular les parets cel·lulars dels renyons. A la seua capacitat per augmentar la diüresi o introducció d’orina se li sumen les seues propietats diaforètiques, és a dir, la seua capacitat per incrementar el suor corporal. Tot això contribuïx a eliminar líquids del nostre organisme, la qual cosa la converteix en una planta adequada en les següents malalties: Retenció de líquids: Millora l’aparició de cel·lulitis, l’obesitat, hipertensió o el colesterol. (Maceració durant 12 hores de 2 cullerades d’arrel seca al mig litre d’aigua. Decocció de la maceració durant 20 minuts. Prendre un parell de gots al dia durant 15 dies màxim). Malalties reumàtiques: L’eliminació de líquids. Malalties de la pell: La seua capacitat depurativa elimina toxines i millora l’estat de la pell. Malalties de les vies urinàries: La seua capacitat diürètica, així com les propietats antisèptiques que li atorguen el zinc i l’àcid ascòrbic junt amb la capacitat antibacteriana del beta-sitosterol, la converteixen en un aliat per combatre les malalties urinàries. ( Decocció durant 10 minuts d’una culleradeta per got d’aigua. Prende un parell de gots al dia abans de les dues menjades principals). Propietats alimentàries: Els brots tendres es poden utilitzar a l’ensalada, com una verdura més o fregits amb truita. A partir de les arrels s’obté una beguda, cridat sarsa, que va ser molt popular durant el segle XIX, tant a Europa com als Estats Units, convertint-se en la beguda refrescant més popular durant eixa època. La Sarsa és una beguda no alcohòlica fabricada amb extracte d’arrel, sucre, mel i aigua. Posteriorment, amb l’aparició d’altres refrescos com la coca-cola, va perdre importància. De les espècies de Sarsa s’obté un aromàtic que s’utilitza en la confecció de la cervesa d’arrel. Contraindicacions: El seu elevat contingut en saponines pot produir irritació en la membrana gàstrica amb la presencia de vòmit o nàusees. Propietats: Desintoxicant, diürètica, depurativa, hipotensora. Maceració de l’arrel 12hores. Decocció de l’arrel 7 minuts. ( Gota, nefritis). Ús extern: Decocció, fregues, rampes.
110
El llibret de la informació PERICO, FLOR DE SANT JOAN Quan aplega la primavera es donen molts casos d’Astènia primaveral i en alguns mostren símptomes d’al·lèrgia, esta versàtil i bonica planta ens podrà ajudar. Això sí, molta cura amb el sol ja que pot crear fotosensibilitat, no s’exposeu a aquest mentre feu us d’ella. L’hipèric també coneguda pel nom d’herba de Sant Joan pot ser utilitzada com a oli essencial pel seu contingut en tanins, flavonoides i hipericina. Usos medicinals: • Els tanins li atorguen l’acció antisèptica, astringent, cicatritzant i vulnerària. • Els Flavonoides, colagoga, antiespasmòdica. • L’hipericina li confereix l’acció sedant suau i antidepressiva. Antiinflamatòria. • S’utilitza per combatre l’ansietat, el nerviosisme, la depressió, espasmes gastrointestinals i el terror nocturn. • Hemorroides, molt eficaç en les internes. • Varius, compressió externa. • Migranyes, cicatrius, cremades solars, colps. Ho usarem per les seues propietats analgèsiques, cicatritzants i antiinflamatòries. Dosi: Infusió: Dues culleradetes de café per tassa, 4 vegades al dia. Extracte sec: 2 càpsules, 3 vegades al dia. Extracte fluid: 7 gotes, 3 cops al dia. Oli d’hipericina: Posem 100 grams de fulls frescos, ben picadets en un morter, i els deixem maçolar en un litre d’oli d’oliva verge. Ho introduïm en un recipient de vidre hermèticament tancat, ho deixem en un lloc sec i sense que li done la llum solar un mínim de 6 setmanes. Passat este temps exposem l’envàs de vidre al sol fins que es pose l’oli de color roig robí. Contraindicacions: Fotosensibilitat originant eritemes, cremades e ulceracions. Per això no es deu exposar al sol. En cas d’embaràs no es deu consumir per la seua acció úter-tónica. Perico, Flor de Sant Joan, infusió: Flors fresques o seques al 2% per litre d’aigua, 2 grams. (Una culleradeta de café per un litre d’aigua). Depuratiu, desintoxicant, balsàmic, digestiu, sedant, hipotensor ( baixa la tensió), antisèptic i antidepressiu. Oli de Perico: Flors en maceració en oli d’oliva verge 41 dies. Ús extern, llagues, cremades, malalties de la pell (mai en ferides). Precaucions: És fotosensibilitzant i fa bambolles. No tocar directament.
111
Falla Prado Televisió ROMER El romer és molt popular com a herba de cuina, especialment en els plats mediterranis i també és utilitzat com additiu de sabons i altres cosmètics. En la cultura popular els herboristes utilitzaven el romer per millorar la memòria, alleujar el dolor i espasmes musculars, estimular el creixement del pèl i recolzar el sistema circulatori i nerviós. La planta és originària de l’àrea mediterrània, el romer hui dia està present arreu del món. Els fulls són com agulles de color verd fosc per dalt i blanques per davall. Les seues xicotetes flors són de color blau pàl·lid. Els fulls i parts de les flors contenen un oli volàtil. És utilitzat per usos medicinals i per a la cuina. Indicacions i usos medicinals del romer: Conservació d’aliments. La major part de l’evidència dels usos medicinals del romer provenen de l’experiència clínica més que d’estudis científics. Recents estudis demostren que el romer ralentitza el creixements d’alguns bacteris com ara la E. Coli i S. Aureus que estan relacionades amb el procés de descomposició dels aliments, i pot actuar millor que alguns conservants que es comercialitzen en l’actualitat. Un dels tradicionals usos del romer ha sigut estimular el creixement del cabell. Les propietats antioxidants del romer poden ser actius per previndre malalties cancerígenes. Aquest fet a falta de conéixer més resultats efectuats per estudis al respecte per saber fins on es produeix aquest benefici. És beneficiós per a la hipotensió (tensió baixa) l’esgotament o estrés. Propietats: Antisèptic, mucolític, estimulant biliar, hipotensor, vulnerari i circulatori. Ús extern: Desinfectar ferides i llagues. Estimulant capil·lar. Baf per a la grip. Aigua de romer: Revitalitzant del cabell. Alcohol de romer: Per a fregues: ¼ de litre d’alcohol i fulles tendres de romer. Posar a macerar 9 dies. Aquest alcohol és molt bo per als dolors reumàtics. Oli de romer: 1 litre d’oli d’oliva verge i 40 grams de romer. Posar a macerar 40 dies. 1 part d’oli d’oliva i dos parts de romer. Aquest oli és bo per l’artritis i l’artrosis. Per acabar amb l’entrevista voldríem donar les gràcies al Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna, i en concret i amb molta estima a Vicent Felis, el seu president, que amb tota la simpatia i bonhomia que el caracteritza; ens ha dedicat el seu temps per transmetre’ns amb molta passió, tots els coneixements de les herbes de la Valldigna.
112
No et desconnectes, tornem en un moment
El llibret de la informaciรณ
113
El llibret de la informació Les festes i els carrers engalanats a Tavernes Quan un poble celebra les seues festes està contribuint a crear un patrimoni cultural que és de tots. Cada any és un orgull poder realitzar festes perquè la festa genera vida, alegria, il·lusió i treball en germanor. Durant tot l’any, els veïns, abans més que ara, esperaven les festes per a gaudir-les, viure-les com un descans merescut, després del treball esgotador de les feines del camp, especialment el de la sega de l’arròs. L’activitat de la festa naix des del poble i adquireix una dimensió lúdica, de descans, de confraternitat; el concepte de festa ha anat canviant al llarg del temps, no té res a veure la festa que celebraven els nostres avantpassats amb les que avui celebrem. I precisament, això és el que cal recuperar donant una ullada enrere des de la serenor per veure com se celebraven les festes en temps no massa allunyats, en els mateixos carrers que nosaltres continuem caminant avui en dia. Per la documentació consultada sabem que des del segle XVII, en la vila de Tavernes, se celebraven anualment les festes de carrer, sempre amb el permís de l’abat del monestir de Santa Maria de Valldigna. En el segle XVIII l’ajuntament organitzava les Festes Majors amb el vistiplau de l’abat del Monestir, festes que comptaven amb la participació de tots els veïns de la vila. Els Clavaris i els Majorals eren els protagonistes de l’organització de les nostres festes de carrer. Cada any, el veïnat d’un carrer escollia els Majorals, la comissió encarregada d’organitzar els actes festius, amb el Clavari Major al capdavant, presidint i sufragant econòmicament la major part dels actes de la festa. A Tavernes tenim documentats els carrers en els quals s’organitzaven festes, des de finals del segle XVIII fins als anys XX del segle passat. Eren els carrers més importants i amb més veïnat, i tots portaven el nom d’un sant: el carrer Sant Antoni, Sant Benet, Sant Roc, Roser, Carmen, Sant Agustí1. La celebració d’aquestes festes coincidien amb l’onomàstica del nom del sant del carrer. En juliol celebraven la festa el carrer Sant Benet i el carrer Carmen, en agost el carrer Sant Agustí i en octubre el carrer Roser2. El carrer La Mar celebrava les seues festes el mes de maig en honor a Sant Isidre llaurador, amb danses, carreres de cavalls i engalanant el carrer amb guirlandes de colors. En el carrer Carmen celebraven molta festa, segons consta en el memorial que enviaren al monestir, perquè l’abat els donara permís, “...para celebrar ocho días de fiesta ... i tres días de vaquillas... como se acostumbra hacer otros años“3. Els documents ens diuen que l’any 1800, en el carrer Sant Agustí, van col·locar una plaça de bous, “... al final del carrer i les cases del porxí”. 1 V. GASCÓN PELEGRÍ. Historia de Tabernes de Valldigna”. Diputació Provincial de València. 1981, pp. 254-257. 2 Llibre de festes , any 1998. Les festes de Tavernes entre l’ahir (segle XVIII) i l’avui”. Josep Escrivà Gregori. 3 Arxiu Regne de València. Convents. Lligall número 784.
115
Falla Prado Televisió L’any 1864 el carrer Santíssim Crist, també conegut com el “carrer Gitanos”, celebrava el segon dimecres de juliol la seua festa amb el “porrat” en el Clot de la font, on tot el veïnat anava a fer-se la paella; aquest dia baixaven i pujaven la imatge del Crist en processó des de l’ermita fins a l’església parroquial4. Les festes patronals se celebraven el mes d’agost en honor de la Divina Aurora, patrona de la vila, durant un dia per a la festa religiosa i tres dies de bous. En 1885 va tenir lloc una epidèmia de còlera morbo molt mortífera. Els veïns baixaren el Crist des de l’ermita del Calvari fins a l’església invocant la desaparició de l’epidèmia, la qual cosa va ocórrer5 i a partir d’aquest moment les festes del Crist i de la Divina Aurora passaren a celebrar-se conjuntament en agost, “… teniendo lugar las religiosas los días 7 y 8 de agosto y los días 9, 10, 11, 12 y 13 se hagan las corridas de vaquillas en la plaza Mayor… que hayan iluminaciones en la fachada de esta casa Consistorial y en las calles más céntricas de la población, contratando a la banda de música de esta Villa y a los dulzaineros para que amenicen dichos festejos”6. Des de principis del segle XX les festes de carrer van anar perdent la seua esplendor en favor de les festes patronals i entre elles, una de les que més va variar, va ser la festa de la Sang. Aquesta festa va deixar de ser una festa del carrer Santíssim Crist, prenent protagonisme el carrer Calvari, ja que els seus veïns, el segon dimecres del mes de juliol, celebraven Missa i processó en l’ermita del Calvari, i una revetlla en el seu carrer, sense perdre el costum d’anar a fer-se la paella o a berenar la coca amb tomaca al Clot de la Font. D’ací ve la confusió entre els dos noms que en realitat ve a significar el mateix: dia del Clot o dia de la Sang. L’any 1892, sent alcalde D. Salvador Grau Martí, la corporació municipal, en vista de la importància i les feines que comportava el conreu de l’arròs, va acordar traslladar la celebració de les festes patronals al mes d’octubre, coincidint amb la finalització de la recol·lecció de la collita, perquè tothom poguera gaudir del descans de les festes7. Segons la informació consultada en els llibres de festes des dels anys 40 del segle passat, en les festes patronals a Tavernes podem distingir dues etapes: una primera que aniria des de l’any 1940 fins a 1961, any que per primera vegada elegeixen Reina i dames d’Honor al nostre poble. La primera regina de Tavernes fou Rosa Mari Pellicer Grau, juntament amb 12 xiques que formaven la cort d’honor8. En tota aquesta etapa, la celebració de les festes no evoluciona i sempre es realitzen els mateixos actes. En una segona etapa, a partir de la dècada dels anys 1960, les festes van adaptant-se als nous temps, 4 AMTV. Acta 28 juliol de 1864. A-17. En aquest carrer i els voltants s’ubicava fins a 1609 el cementeri musulmà de Tavernes. Estava situat als afores del nucli urbà fins a finals del segle XVII. 5 AMTV. Acta 26 juliol de 1885. A- 26. 6 AMTV. Acta 10 juliol 1887. A-27. 7 AMTV. Acta 18 setembre 1892. A-30. 8 Llibre de Festes 1961. “Tabernes de Valldigna, al elegir por vez primera Reina de las Fiestas, proclama pleitesía a su Reina, y al exaltar su gentileza y galanura, rinde con ello tributo a la belleza de las mujeres Tabernenses”.
116
El llibret de la informació però mantenint-se inalterables els actes centrals de la festa, com són la Pujà i la Baixà del Crist de la Sang. Canvia l’elecció de les “dames d’Honor”, donat que cada una d’elles passa a representar un gremi de Tavernes: La Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders, el gremi de Forners, el gremi d’Hostaleria, el gremi del Metall, el gremi del Transport, el sindicat de la Construcció, el Sindicat de Fruits i Productes Agrícoles, el gremi local de l’Alimentació, el gremi Societat Columbicultura i la Unió Esportiva Tabernes C.F., la Cooperativa Agrícola i Caixa Rural i els sindicats de Regs de les Partides Arrossars. Les festes a Tavernes han anat sofrint variacions amb el pas del temps. Uns actes han estat invariables, com les processons, els balls típics de Tavernes com el ball dels panderos o dels gitanos, i els bous al carrer, activitat que avui no passa pel seu millor moment. S’han perdut en el temps les retretes, desfilades de cavalls ricament enjoiats i muntants per joves parelles amb vestits típics valencians, que recorrien a poqueta nit, els carrers més importants de la vila. També es construïen les típiques carrosses, amb l’ajuda de tots els veïns d’un carrer o barriada, que formaven part de la gran “Cavalgada” que es feia cada any, des del començament de la dècada dels anys 50 del segle passat. Aquest acte solia fer-se el divendres, atorgant-se grans premis a les carrosses més artístiques. A partir de l’any 1961, la desfilada de les carrosses ja no era organitzada pels carrers sinó pels gremis de la localitat9. La celebració d’aquest acte es va mantenir a Tavernes fins a l’any 1997. S’han deixat de realitzar-se les entranyables carreres de cambrers, els concursos de cucanyes i carreres de sacs, concursos de pintura i fotografia, el de la biga ensabonà, el de la trencà de perols, les carreres ciclistes en les quals només podien participar corredors del poble, així com el “concurs de tir al plat” que cada any reunia a una gran quantitat de participants, patrocinat per l’ajuntament però organitzat per la Societat de Cazadores “San Huberto”, societat que tenia un casino en l’actual passeig del País Valencià. A partir dels anys 70 i fruit dels nous temps i d’una millora econòmica general van començar a realitzarse tornejos de tenis, concursos de tir i arrossegament, cercaviles amb “Majorettes” i l’acompanyament a 9 Llibre de Festes 1961. Viernes 6 octubre a les 19 horas, Gran Cabalgata, en la que tomaran parte diversas representaciones oficiales y gremiales de la localidad, con la especial participación de la Reina de las Fiestas y su Corte de Honor.
117
Falla Prado Televisió tots els actes oficials de les bandes de cornetes i tambors “Los Lobatos” i “Agrupació San José”. En aquest any de 1970 es van realitzar per primera vegada Jocs Florals a Tavernes. Una activitat cultural important, realitzada a instàncies del Centre de Cultura i Llengua Valenciana, per petició dels membres de Tavernes que formaven part d’aquest centre cultural. Així, es va organitzar el Primer Certamen de Jocs Florals per a la proclamació de la Reina de les Festes, sent els mantenidors d’aquests actes destacades personalitats de la cultura valenciana i donant-li a les festes un gran ressò cultural. El mantenidor d’aquell any va ser D. Manuel Sanchis Guarner, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques del Centre de Cultura Valenciana. Aquest acte que tanta rellevància donava a les festes sols es va realitzar fins a l’any 1973, sent aquest any el seu mantenidor el valencià Ventura i Beltrán, periodista, polític i escriptor. Com a curiositat, les festes patronals de l’any 1970 es varen celebrar per primera vegada en el mes d’agost, havent-se celebrat des de l’any 1892 en el mes d’octubre; la corporació municipal ho va aprovar en ple municipal10. Aquest canvi va causar certa polèmica entre el veïnat i es fonamentava en: • La tradició, adduint que des de sempre s’havien realitzat en aquest mes, “... costumbre observada desde inmemorial en nuestra villa”11. • Per la gran quantitat de persones que se n’anaven a treballar a França a la verema en el mes de setembre i que l’ajuntament calculava en uns 1.000 treballadors d’un total de població de 15.000 habitants. • Els factors climatològics, doncs molt sovint les festes entre setembre i octubre coincidien en temporals de pluja, fent realitat la dita popular ”... quan els carrers s’omplin de paperets i venen els barracons i barquetes, aigua segura” i, • Per promocionar el turisme local “... al hacer más aliciente su veraneo en nuestra playa”12. A partir de l’any 1979 amb l’arribada de la democràcia les festes patronals van anar perdent el seu caràcter tradicional i continuista introduint-se canvis a favor de la participació més popular; en aquest any deixaren d’elegir-se reina i cort d’honor. Guarnir els carrers per a les festes en Tavernes és una tradició que ha anat passant de pares a fills, malgrat que sempre hi ha hagut carrers més festers que altres, sent protagonista la força necessària del veïnat per tal d’arreplegar idees i portar-les a la pràctica. Tot això comporta una tasca de germanor, de confraternitat i fins i tot de posar-se d’acord per al tema a elegir cada any, la qual cosa no sempre és fàcil d’aconseguir. En la nostra memòria està viva la imatge dels cobertors que cobrien els balcons de les cases quan passaven les processons.
10 AMTV. Acta 27 febrer de 1970. A-87. 11 AMTV. A finals del segle XIX, en 1892, les festes patronals van ser traslladades a finals del mes de setembre, quan finalitzava la recol·lecció de l’arròs i en 1970 aquest cultiu havia deixat d’existir per la “concentració parcel·lària” i començava l’auge del taronger. 12 AMTV. Abril de 1970. Expediente Fiestas.
118
El llibret de la informació La referència més antiga dels carrers engalanats a Tavernes la trobem en el programa de festes de l’any 194013, en un article escrit pel regidor i secretari de la comissió de festes D. José Juan Bononad, amb el títol “Aquellas fiestas de 1900” “… les danzas se hacían en la calle Mayor, adornado con profusión de arcos de murta… las parejas precedidas por el cap de dances, el tío Santo i la tía Juana del Trinquet, salían desde el ajuntamiento”. La primera vegada que en els llibres de festes apareix el concurs de carrers engalanats és en 1953, amb el següent programa: “A las 12 horas, visita del Excmo. Ayuntamiento, invitados y Banda de Música, a las calles engalanades para otorgar los correspondientes premios” En el programa de festes de l’any 1955, apareix per primera vegada com un acte integrat dintre de les festes patronals “el concurs de carrers engalanats”. I foren tants els carrers engalanats que participaren en aquest any que el jurat va necessitar dos dies per recórrer-los i decidir quin era el millor. Els premis dels carrers engalanats es donaven el dilluns de festes, en el saló d’Actes de la Casa Consistorial. Malgrat l’interés i la participació, el concurs de carrers engalanats sols es va celebrar durant tres anys consecutius, el 1953, el 1954, i el 1955. A partir d’aquest any desapareixen de la programació de festes i no serà fins a l’any 1968 quan van començar a realitzarse una altra vegada14. A partir de l’any 1972 el carrer que havia obtingut el primer premi en el concurs de carrers engalanats tenia el privilegi d’elegir una xica del mateix carrer i nomenar-la dama d’honor per a les festes de l’any següent i organitzar una revetlla a la nit, amb l’actuació de conjunts en directe. En finalitzar es disparava un castell de focs d’artifici en el mateix carrer15. Un dels carrers que sempre participava en aquests concursos era el carrer Sant Lluis, pel fet que en les festes patronals de 1958 es va inaugurar la “Gruta de la Mare de Déu de Lourdes” i en el mateix carrer, a inicis dels anys 70, es va inaugurar una “capella” amb l’advocació del sant del carrer, Sant Lluís. Aquests esdeveniments donaren certa coherència i unió al barri; l’any 1975 aquest carrer va obtenir el primer premi de carrossa i de carrer engalanat i va obtenir el privilegi d’elegir festera que formaria part de la cort d’honor.
13 En l’Arxiu Municipal de Tavernes el llibre de Festes més antic data de l’any 1940. Sabem que durant la II República es van publicar programes de Festes, però no es conserven. Des d’ací fem una crida per si algun veí ens pogués aportar informació sobre aquests llibres de Festes. 14 Llibre de festes 1968. “A las 10 horas del domingo 22 de septiembre visita de la Comisión de Fiestas, la Reina i Damas de la Corte de Honor a las Calles engalanadas, para la concesión de los premios establecidos, acompañados por la banda de música Unión Musical de esta Ciudad. 15 Testimoni oral aportat per Amparo Vercher, que vivia en el carrer Sant Lluis.
119
Falla Prado Televisió No hi ha notícies escrites de quina era la temàtica realitzada per cada carrer ni el lema emprat cada any, almenys de moment no l’he trobada, doncs els noms dels carrers guanyadors no apareixien en el llibre de festes de l’any següent. Ha quedat en la memòria col·lectiva del veïnat de cada carrer però no en documentació escrita16. El que sí que em venen a la memòria són els carrers que any rere any es guarnien i que amb ulls de xiqueta i després de jove anava a visitar en companyia de les meues amigues i em sorprenien les meravelles que feien en cada carrer. Recorde amb una mica de nostàlgia passejar pels carrers Sant Antoni, Sant Lluís, Sant Roc, Sant Benet, el carrer Calvari, ... entre altres que no recorde ... I l’alegria de la gent, els carrers plens de veïns, la música sonant; els xiquets jugant; les paradetes de llepolies, les pomes recobertes de caramel i el famós “coto en pèl” de sucre; això era fer i viure la festa, festa de veïnat i de tot el poble. Segons la notícia que ens proporciona el periòdic Micro17, l’any 2016 el carrer La Barca va resultar guanyador dels carrers engalanats en les festes del poble amb el tema “Aloha”, recreant els veïns d’aquest carrer espais idíl·lics de Hawai “...on els xiquets han estat els protagonistes oferint un ball típic als visitants”. Hi havia germanor entre el veïnat, puix cada any els veïns començaven a preparar el guarniment del seu carrer, guardant en secret el tema escollit, i esperant la visita de les autoritats el diumenge de festes, amb les festeres i els festers acompanyats per la banda de música pels diferents carrers engalanats. I amb molta il·lusió, el veïnat rebia el veredicte del carrer guanyador. Podem concloure dient que les festes han anat evolucionant al ritme del temps i han anat perdent-se tradicions i costums en favor d’altres. Fem una crida perquè les tradicions a Tavernes no es perden, malgrat que som conscients que la població en alguns carrers de la part alta de la ciutat ha anat minvant a poc a poc des de finals del segle passat. Existeixen altres motius com el procés d’homogeneïtzació cultural, l’auge de la festa de les falles a Tavernes, la formació de nous barris en la part baixa de la ciutat, i l’auge de l’habitatge en vertical que ha fet que el sentiment de veïnat s’haja anat perdent. Els canvis socials ens marquen l’evolució de la festa, que s’enfronta entre altres, al repte de la gentrificació, la migració i el turisme, sent necessari treballar per recuperar l’essència dels carrers guarnits com a eina per mantenir viva les festes Majors de Tavernes, tasca no gens fàcil, dintre d’una societat respectuosa i compromesa amb els valors creatius, inclusius i democràtics propis del segle XXI. Encarna Sansaloni Martí Cronista oficial de Tavernes de la Valldigna 16 El carrer Alacant va obtenir el primer premi de carrer engalanats durant dos anys consecutius: 1973, 1974. 17 Micro va ser un periòdic gratuït que arreplegava noticies de Gandia i dels pobles de la Safor. Va nàixer cap a l’any 2007 i va deixar de publicar-se l’any 2016.
120
El llibret de la informació Els porrats Remuntar-se a la història del “porrat” és, com quasi sempre en el País Valencià, viatjar a l’època musulmana. Alguns historiadors atribueixen l’origen del porrat a “coses dels moros”, ja que sembla que el cigró “tostat” (torrat o porrat) formava part del menú de les celebracions dels musulmans valencians especialment en les bodes, com a tribut a les núvies. Altres escriptors afirmen que el costum de vendre “porrat” ve res més que de l’època dels romans i diu que Horaci, en una de les seues epístoles, menciona el costum d’aquells de comprar cigrons torrats com a distracció i golosia. El “porrat” entra en la tradició valenciana amb motiu de la Conquesta per Jaume I i la festa del 9 d’octubre. Per tal de celebrar aquesta festa, durant els primers anys els valencians acostumaven a obsequiar-se amb xufes, faves bullides, tramussos, ametles i cigrons torrats. Esta tradició va anar variant i fonamentant en la veneració de la societat agrícola cap al corresponent sant de cada localitat o regió, amb l’ànim d’aconseguir bones collites i animals sans. Així doncs, el “porrat” es convertí en una fira que se celebra baix l’advocació a un sant en les proximitats d’ermites o santuaris, i on l’element més important és un mercat a l’aire lliure on es venen productes tradicionals, dolços i fruits secs. Actualment, el porrat ha incorporat a la variant festiva i religiosa un importantíssim component cultural amb la programació d’activitats i manifestacions a través de les quals cada poble promociona i difon la seua singularitat cultural, patrimonial i turística. Tant en la ciutat com en la província de València, es fan “porrats” al llarg de tot l’any. Diu el nostre refranyer que Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer, i seguidament van festejant-se d’altres (Sant Vicent Màrtir, Sant Valer, Sant Blai, Sants de la Pedra, etc.).
Porrat de La Sang al Clot de la Font. Foto: Web Ajuntament de Tavernes de la Valldigna
121
A la comarca de La Safor, també s’enceta en gener la coneguda Ruta dels Porrats, amb el porrat de Sant Antoni d’Oliva, el de Sant Antoni de Benirredrà i el de Sant Antoni de La Font. En febrer, el porrat de Sant Blai a Potries és conegut per la gran devoció popular que causa, i li segueix el porrat de Sant Macià a Ròtova. Ja a l’estiu es celebren els últims porrats com ara el del Crist de la Sang a Tavernes, el de Santa Anna a Simat, el dels Sants de la Pedra a L’Alqueria de la Comtessa i el de Sant Llorenç a Tavernes.
Falla Prado Televisió Des de 1860, el segon dimecres del mes de juliol es realitza el porrat del Dia de la Sang a Tavernes en dos punts, al Clot de la Font vora el famós brollador d’aigua, i als peus de la muntanya de les Creus, a l’ermita del Stm. Crist de la Sang. Té lloc a la vesprada, i normalment durant la nit podem gaudir de l’actuació d’algun grup musical que obri el Festival Internacional Sete Sóis Sete Luas. En agost té lloc també a Tavernes la celebració del porrat de Sant Llorenç, que ens transporta a tots al tossal del mateix nom on era l’ermita del sant, ara a la part altar del Racó de Joana, mirant la mar Mediterrània.
Porrat Sant Llorenç Foto: Web Ajuntament de Tavernes de la Valldigna
“Se mor l’añ en Sant Silvestre qu’el dú agarrat d’els cabells, y en cara tens de Nadal la casca dins de les dents, ve Sant Antoni el barbu casi acompanyat d’els Reis… causa del primer porrat en lo désat de Giner… Y así tens festa seguida tot lo que queda de mes. Y uns, per vore al nacoreta, y altres per vore al porquet, cap al carrer de Molvedre vá tot un astól de gent, tanta, qu’el pont de Serrans es á contindrela estret; tanta, que no hiá, á vegades, qui puga pasar per ell. - Beates, jichs y beatos, jóvens, velles y agüelets, ¡tot lo mon á Sant Antoni, tot lo mon corre content!
Els porrats posen de manifest la tradició valenciana de compartir natura i festivitat, en enclavaments preciosos i rodejats de gent que sap què significa ser i sentir-se part del seu poble. Per acomiadar aquest recordatori sobre els porrats de la terreta, rescatem un interessant fragment de Lo romancer valencià (Biblioteca Valenciana).
LOS PORRATS
qu’en ser cósa de menjusa, póch treball y algun traguet… no hiá qui mos falle el basto si s’ajunta el mon sanser. De Sant Antoni, als cinch dies, ja está damunt Sant Vicent, el que dihuen de La Róda, que també vol lo mateix, y espera en son llit de flórs a que mude l’avesper de punt, y allá a la Roqueta se dirijixca tot dret. Y ¡rataplam!…tot lo mon pren ja camins diferents y es queda a soletes Toni… o en compañía d’aquell qu’en la vida el desampara per mes que gruyga de fret, fins que torne lo seu dia cuant torna a vindrer Giner.” Rosa Maria Donet Gascón
122
El llibret de la informació El pentinat de fallera: Artesania pura Si quelcom crida l’atenció de València, a més del magnífic clima de sol i platja i la rica gastronomia (amb la paella, que es pot degustar en qualsevol arrosseria), són les seues falles. Gran part del protagonisme d’esta festa, a més dels espectaculars monuments que inunden els carrers, recau en la indumentària fallera. En el cas de les dones, els vistosos vestits es completen amb un elaborat pentinat que no passa desapercebut. El pentinat típic de valenciana o fallera es remunta al segle XVIII, quan les dones recollien el seu llarg cabell en un monyo. En el segle XIX este pentinat es va veure lleugerament modificat per una nova moda: s’afegien a cada costat uns xicotets monyos en forma de caragol, anomenats trosses, que s’enganxaven amb dues agulles de ganxo (una vertical i una altra horitzontal). El pentinat, tant si s’opta per un monyo del segle XVIII com del segle XIX, es remata amb una pinta posterior i, en el cas del del segle XIX, amb dues rèpliques de la pinta principal més xicotetes, una en cada trossa. Hui en dia suposa un verdader repte per a moltes dones disposades a lluir el pentinat de valenciana. El pentinat típic de valenciana és laboriós però, sens dubte, un dels més peculiars de totes les indumentàries tradicionals que es coneixen. El resultat i la bellesa que atorga a la dona paguen, sens dubte, la pena. Es tracta d’un dels més treballats d’entre tots els que podem trobar entre les diverses indumentàries tradicionals. Si en el seu origen ja ho era, hui en dia ho és molt més. Antigament, les dones tenien el cabell molt llarg perquè pràcticament no se’l tallaven al llarg de tota la vida i, per això, tendien sempre a portarlo arreplegat.
123
Falla Prado Televisió A continuació es descriu pas a pas la forma d’arreplegar-lo: Per al vestit del segle XIX, el pentinat consta de tres monyos, un de posterior i dos de laterals, cobrint les orelles. Els passos per a la seua realització són: 1.- Fem una ratlla enmig del cap des de la part davantera cap enrere fins a l’encreuament amb la segona ratlla, que es traça de forma perpendicular des d’una orella fins a l’altra. És un encreuament de ratlles en forma de T, i així queda el cabell dividit en tres seccions, dos de laterals i una de posterior. 2.- A continuació, arrepleguem el cabell de la part posterior en una cua baixa i centrada. D’esta manera no ens molesta i el tindrem preparat per a fer després el monyo posterior. 3.- Per a realitzar les ondes davanteres, s’agafa el cabell d’un dels costats que hem separat i el pentinem formant una ona en la part superior frontal. És recomanable posar-li prou gomina o fixador, per a aconseguir de manera més fàcil la forma desitjada. El cabell restant se subjecta amb un clip per a unir-lo posteriorment a la cua, deixant-lo amagat davall els monyos que realitzarem a continuació. Este procés es realitza igualment per a l’altre costat. 4.- A l’iniciar el monyo posterior, separem el cabell en sis fragments per a fer dos trenes, o bé en huit fragments per a fer dos trenes i un huit. Dependrà de la quantitat de cabell de cada persona. Si no és prou, podem afegir-li dos malles postisses per a la realització dels huits. 5.- Es col·loca l’agulla de forma horitzontal travessant la cua. Amb els dos fragments que hem deixat solts o les malles postisses, anem retorcent-los sobre si mateixos, al mateix temps que formem el huit al voltant de la rosta. Ho anirem subjectant amb les agulles de ganxo que siguen necessàries perquè no es moga i intentant que estes no es vegen. 6.- Amb les trenes que hem deixat a cada costat cal anar rodejant el huit central, fixant-les igualment amb agulles de ganxo o clips. Una altra opció és col·locar la pinta posterior abans de col·locar les trenes perquè s’acople millor al cap. 7.- Una vegada finalitzat el monyo posterior, començarem a fer els monyos laterals o trosses. La forma de realitzar-los no ha variat molt des de fa anys. Sí que és cert que actualment la majoria de les falleres no ha de passar per este procés, perquè solen tindre’ls ja cosits i, d’esta manera, en faciliten la col·locació i el temps de pentinat és molt menor. De totes maneres, si s’han de fer en el moment, el procediment és el següent: buscarem el centre entre el naixement del cabell i el monyo posterior. Subjectarem la malla postissa amb un clip i anirem formant un monyo en forma de caragol, retorcent la malla sobre si mateixa i rodejant la primera de les agulles passadores (agulles del guarniment) que hem col·locat de forma vertical. Una vegada acabat el procés es col·locarà la segona agulla passadora pel mateix lloc que l’anterior, però de forma horitzontal, de manera que queden col·locades en forma de creu.
124
El llibret de la informació Les trosses, una vegada acabades, han de tindre la mateixa grandària i estar col·locades de forma simètrica. Tots els monyos han de quedar ben pentinats, és a dir, sense que isquen pèls despuntats, i els finals de les malles ben amagats. Una vegada hàgem acabat els tres monyos, completarem el pentinat afegint-li les pintes. La pinta en el monyo posterior i els “rascamonyos” en les trosses. Igualment, i amb açò queda acabat el pentinat de valenciana, col·locarem les últimes agulles passadores posteriors de forma paral·lela a l’agulla amb què iniciem el monyo posterior. Finalment, un consell: les pintes, tant la posterior com les laterals, es porten baixetes. Les trosses ben apegadetes i el monyo posterior pla i baix. Per al vestit del segle XVIII només es realitza un monyo. Els passos són els següents: 1.- Es retira tot el pèl cap enrere arreplegant-lo en una cua, i se separa en sis fragments per a fer dos trenes, o bé en huit fragments per a fer dos trenes i un huit. 2.- Es col·loca l’agulla horitzontalment i amb els dos fragments que hem deixat solts, anem formant el huit al voltant de la rosta, subjectantlo amb les agulles de ganxo que siguen necessàries. 3.- Amb les trenes que hem deixat a cada costat es va rodejant el huit central, fixant-les igualment amb agulles de ganxo o clips. 4.- El monyo ha de quedar ben pentinat, és a dir, sense que isquen pèls despuntats, i el final de les malles ben amagades. Per a finalitzar, cal dir que el pentinat de fallera, com quasi tot al món faller, és art en estat pur i que, com tot canvia al llarg del temps, depén de modes i estils. Eva Álvarez i Cano
125
Un instant de publicitat i tornem amb la programació infantil
Falla Prado Televisiรณ
126
El llibret de la informaciรณ
127
El llibret de la informació Les espectadores i els espectadors més menuts de Pradolàndia
Javier Pavia i Serra 1/08 /2019
Txell Pons i Palomares 2/08/2019
Adrià Estruch i Talens 26/11/2019 Carla Magraner i Ciscar 17/01/2020 129
Falla Prado Televisió Vidriola amb botella de plàstic Tal com es veu a la imatge, realitzarem una vidriola amb una botella de plàstic i materials reciclats. Els passos a seguir seran els següents: 1. Recopilar tot el material necessari per a fer el treball manual: a. Tisores b. Una botella de plàstic buida c. Taps de botella d. Un tros de cartolina, goma eva o un retall de tela que tingueu per casa e. Bolis o pintures per a decorar 2. El segon pas consistirà a tallar la botella en dues parts. És millor que vos ajude algun adult per a fer aquesta part del treball manual. 3. Una vegada tallada la botella en dues parts, posarem una dins de l’altra fent que es quede amb forma de botella però més menuda. 4. El quart pas serà tallar el foradet per on posarem els diners a dins de la vidriola. Aquesta part també convé que la feu amb ajuda d’un adult. 5. Col·locarem la cartolina, goma eva o retall de tela envoltant la part on s’ajunten les dues parts de la botella. Cal que la pegueu amb cola per a tela si feu servir un retall, cola blanca si és la cartolina o silicona si feu servir goma eva. 6. L’últim pas consisteix a decorar al gust la vostra vidriola. Nosaltres l’hem volgut fer amb forma de porquet. Utilitzem el tap de la botella de nas i li dibuixem dos punts. Després li fem unes orelletes amb els colors i les formes que considereu. Podeu fer servir sobres de goma eva, cartolina o retalls de tela. Hem dibuixat dos ulls i els hem pegat. I amb ajuda de cola forta o silicona, hem pegat més taps que teníem a casa per a fer les potes del porquet. JA TENIU LA VIDRIOLA PER A PODER ESTALVIAR!
130
El llibret de la informació Punts de llibre amb càpsules Nespresso Els materials per fer aquest treball manual de càpsules Nespresso per a xiquets són molt fàcils de trobar, si voleu que fer tot el treball manual vosaltres, no utilitzeu una pistola de silicona, ja que es podríeu cremar, podeu utilitzar altres alternatives com cola blanca. Aneu amb compte quan talleu amb les tisores i a part d’això, experimenteu i feu les vostres pròpies creacions i les vostres pròpies formes i barreges de colors. Veureu que els resultats són molt divertits! 1. Els materials que farem servir per a fer aquest treball manual seran els següents: a. Càpsules de Nespresso b. Pals de Polo c. Feltre o goma eva d. Tisores e. Ullets per a decorar f. Pintures (en cas d’haver de pintar el pal de polo) 2. En primer lloc netegem i buidem la nostra càpsula Nespresso. La xafem fins que quede més o menys plana. 3. Retallem un trosset de feltre o goma eva amb la forma d’un peix i un altre més petit sobre el qual col·locar l’ull perquè ressalte. 4. El pal de polo es pot pintar o si no, potser teniu algun que ja té color. 5. Se li encola el feltre, la càpsula xafada i l’ull mòbil, al pal de polo. I JA TENIM ELS NOSTRES ULLS PUNT DE LLIBRE!
131
Falla Prado Televisió Mòbils amb forma de caseta En aquest treball manual realitzarem un mòbil en forma de caseta per tal de decorar la vostra habitació o el raconet de casa que vos agrade més! Farem servir els cartons que queden quan s’acaba el paper de vàter com a material reciclat. 1. Els materials que utilitzarem seran els següents: a. Tub de cartó b. Tisores c. Llana o fil resistent d. Cola blanca e. Retoladors o pintures acríliques per a decorar 2. Primer pintarem del color que vulguem el tub de cartó. Ho farem amb pintures acríliques per tal que es quede bé. 3. Una vegada sec, tallarem una finestreta amb les tisores. Ha de tenir dues portes, així quedarà millor! 4. Per a fer el sostre, amb algun full de colors o decorat per vosaltres mateixos, es fa un con xicotet i es peguen les dues parts. 5. Quan s’asseque, enganxarem el fil o la llana. Ho farem de la següent manera: tallarem un tros llarg i farem un nus en una banda. L’altra la passarem pel foradet que queda del con fins que arribe el nus i faça tope. 6. Una vegada posada la llana, pegarem amb cola blanca el tub de cartó al con i ja tindrem tot ben enganxat. JA TENIU LES VOSTRES DECORACIONS MÒBILS! Sara López i Requena
132
El llibret de la informació Doraemon el gat còsmic Cançò de l’inici Els teus somnis desitjats poden fer-se realitat, poden fer-se realitat si tens un amic com jo. Viatjaràs amb Doraemon per les portes màgiques i et durà a un país ple de llums i colors. Amb la imaginació podràs volar molt lluny. -Ei, açò és un barretcòpter! Oh, oh, oh... Tu sempre em fas feliç, Doraemon. Oh, oh, oh... Tu sempre em fas feliç, Doraemon.
133
Acoloreix els personatges de Doraemon
Falla Prado Televisiรณ
134
El llibret de la informació Cançò de l’acabament Mira totes les floretes que brillen alegres al sol, com ensenyen els seus pètals, replets de colors i d’olors. Mira totes les floretes com canten esta cançó: la la la la, la la la la la... la la i olà i olà. Per la terra viatjarem sense parar i ens enlairem en un no res per tot el món. Dóna’m la mà: construirem un món meravellós; unint les mans, tots junts farem un planeta millor. Tots els xiquets de la terra crearem amb il·lusió, coratge i tenacitat un món més verd, més tolerant: units, podrem guanyar. Vine a volar! Eres l’heroi si pots imaginar.
135
Falla Prado Televisió Receptes de cuina per a xiquets Galletes salades Ingredients: • 75 ml oli d’oliva • 150 ml llet • 5 g sal • 300 g farina tamisada
Galletes de xocolate farcides de nata Ingredients: • 1 ¼ tassa de farina tamisada • ¾ tassa de xocolate en pols o cacau • ½ culleradeta de cafè de bicarbonat • sal • 9 cullerades soperes de mantega fosa • 2/3 tassa de sucre morè • 1 ou Per al farciment: • 4 cullerades soperes de mantega pomada (a temperatura ambient) • 1 ½ tassa sucre “glas“ • ¼ tassa sucre blanc • 2 cullerades de cafè d’essència de vainilla
Preparació: Enfarinar la taula i fer una pila amb la farina al centre com si fos un volcà. Al forat del centre, afegir la llet, l’oli i la sal. Amassar com si es tractara de pa fins que quedi una massa homogènia, si quedés molt enganxosa afegir una mica més de farina. Fer una bola i conservar al paper film una hora a la nevera. Estirar la massa ben fina, tallar i posar sobre el tapet de cocció. Coure 20 minuts al forn a 180 º C fins que queden daurades. Preparació: En un bol ajuntar la farina, el xocolate, el bicarbonat i la sal i barrejar. En un altre bol ajuntar la mantega fosa amb el sucre morè i l’ou i barrejar bé. Incorporar poc a poc la barreja de farina a la mantega i treballar bé fins que quede una massa homogènia. Estirar sobre el tapet de cocció i reposar tapat uns 30 minuts a la nevera. Tallar amb la forma desitjada, preferiblement rodones i coure al forn, prèviament escalfat, a 180 º C de 8 a 10 minuts. Retirar i deixar refredar. Per al farciment: Amb un batedor elèctric, batre la mantega, incorporar els sucres de forma gradual i l’essència de vainilla. Ha de quedar una barreja homogènia. Omplir les galetes i llest. Nota: En un recipient hermètic, aguanten fins a 5 dies a la nevera.
136
El llibret de la informació Torró de coco Ingredients: • 125 gr de coco ratllat • 100 gr farina d’ametlla • 200 gr sucre • 2 clares d’ou (*) • un pessic de sal • xocolate, lacasitos, fideus… per la decoració (opcional) (*) Amb dues clares ens ha quedat un pèl tou, creiem que amb una clara d’un ou gran n’hi hauria prou. Elaboració: Com preparar la massa del torró: • Aneu pesant els ingredients i poseu-los dins un bol. • Barregeu bé el coco, el sucre i l’ametlla. • Ara cal batre bé les dues clares a punt de neu. Recordeu posar-hi un pessic de sal. • Un cop tingueu les clares a punt de neu aneu-les incorporant al bol amb la resta d’ingredients. La massa uns quedarà una mica enganxosa. • Prepareu el motllo. • Si no teniu cap motllo especial per a torrons, cap problema, podeu fer servir un envàs de llet tallat. Poseu-hi paper sulfurat perquè no s’enganxi. Nosaltres hem fet servir el motllo de plàstic d’un torró de xocolate cruixent que teníem. Li hem posat paper sulfurat. Poseu la massa ben escampada dins del motllo. Doneuli un cop al taulell perquè acabe de baixar bé. Tapeu el torró amb paper sulfurat. Ara us cal utilitzar una peça de pes per pressionar el torró. Deixeu-lo amb el pes a la nevera com a mínim un dia. Com decorar el torró de coco: Ací cada cuiner és lliure de decorar el torró de coco com més li agrade. • El podeu deixar, tal qual, sense res per damunt. • Li podeu posar una capa fina de xocolate al vostre gust, blanca, amb llet, negra o un combinat. • Podeu dibuixar-hi ratlles, la paraula coco, posar-hi lacasitos, fideus de xocolate…
137
Falla Prado Televisió La mona Primer fem la base, el pa de pessic. Ingredients: (per un motlle d’uns 25 cm de diàmetre) Bescuit o pa de pessic: • 6 ous • 150 g de sucre • 150 g de farina Elaboració: Engeguem el forn a 160º. Preparem el motlle untant-lo amb mantega i espolsat de farina o folrem la base amb paper parafinat. Es baten, amb batedor elèctric o màquina de muntar, els rovells i la meitat de les clares amb el sucre fins a punt de cinta, és a dir, fins que en resulta una barreja que es triplica en volum i es torna molt escumada i blanquinosa. S’hi barreja la farina i es remena amb suavitat fins que en quedi ben integrada. Es munten la resta de les clares fins a punt de neu i s’hi barregen amb molta suavitat. S’enforna (el forn ja ha d’estar calent) a 160º C, aproximadament 30-45 minuts. Es treu del forn, es deixa refredar i es desemmotlla. Ara la mantega amb la que cobrirem el pa de pessic. Ingredients: Mantega dolça: • 250 g de mantega tova (a pomada) • 250 g de sucre • gotes de suc de llimonada Es posa el sucre cobert d’aigua, amb les gotes de suc de llimona, en un cassó i es fa bullir fins fer un almívar a punt de fil fort. Quan està bastant tebi es va tirant damunt de la mantega tova (no líquida) i es va batent amb el batedor elèctric fins que quede com una crema fina i homogènia. Si se’ns desfà molt la mantega, quan ho tinguem tot barrejat ho posem a la nevera fins l’endemà que estarà pres, llavors hi passem altra vegada el batedor (uns 10 minuts) fins que es torni una cremeta de mantega untuosa i blanquinosa. S’utilitza o es reserva a la nevera i quan es vol fer servir es treu una estona abans perquè no estiga dura a l’hora d’escampar (si convé s’hi torna a passar el batedor). Es pot tenyir de colors amb colorant alimentari. Muntatge: S’obri el bescuit per la meitat, s’unta amb mantega, es tanca. S’escampa més mantega per les vores i pel damunt. S’hi enganxa l’ametlla laminada torrada per tot arreu. Es posa la mona a la plàtera amb la blonda. A partir d’ací se li posa la figura de xocolate i tots els guarniments que es vulguen: plomess de colors, fruita confitada, flors de massapà, flors de sucre, ou filat, etc.
138
El llibret de la informació Curiositats per a curiosos Per què es diu que els xiquets els porta la cigonya des de París? Molts pares i mares es troben en una situació ben compromesa quan han d’explicar als seus fills menuts d’on venen els xiquets. La història de la cigonya que porta els nadons embolicats al bec, i que ve des de París, deixa els menuts ben convençuts. De moment! Però, per què es diu que vénen precisament de París i que els porta una cigonya? Què no hi ha més ciutats i animals? Resulta que tot plegat és una qüestió de coincidències… Una llegenda de l’Europa Central explica que una parella jove tenia a la teulada de casa seva una parella de cigonyes que, segons es deia, només emigraven fins a una regió propera a París. Els joves van ser pares el mateix dia que la parella de cigonyes va tornar al niu i van explicar als xiquets del poble que el nadó l’havien portat les cigonyes des de París. I la història es va anar popularitzant per tot Europa des d’aleshores.
Per què bufem ciris per celebrar el nostre aniversari? Cada any, des del nostre naixement, en el dia del nostre aniversari seiem davant d’un pastís per bufar tants ciris com a anys complim. Però, per què ho fem? I per què demanem un desig? Com succeeix la majoria de les vegades, no es coneix el moment exacte en què va sorgir aquesta tradició ni el seu perquè, encara que existeixen diverses possibles explicacions. Una explicació sobre l’origen es troba en l’Antiga Grècia, on es tenia el costum d’oferir uns dolços rodons a Artemisa, la deessa de la Lluna, representant el cicle lunar complet. Damunt dels dolços es col·locaven ciris encesos que els adeptes bufaven perquè el fum ascendís fins a la deessa. Encara que abans d’apagar-les, explica la llegenda que s’havia de demanar un desig perquè el fum el transportés fins a la deessa i ella el fes realitat. Una altra explicació diu que el cercle de ciris formava part d’un ritual que protegia l’homenatjat dels mals esperits durant un any. De manera que, el foc i la llum representaven la vida i, per tant, el tenir ciris en el pastís d’aniversari simbolitzava una crida a la continuació de la vida per seguir amb la tradició molts anys més.
139
Falla Prado Televisió Per què se celebra Sant Valentí? Les parelles i l’amor tenen un dia per festejar la seva condició, el Dia dels enamorats. Gairebé tothom sap que el 14 de febrer és Sant Valentí, però el que molts desconeixen és per què se celebra aquest dia i quin és el seu origen. Tot i que hi ha altres versions, avui us n’explicarem una que comença al s.III d.C. amb un tirà emperador romà i un humil màrtir cristià. L’emperador era Claudi III i el cristià era Valentí. Claudi havia ordenat a tots els cristians adorar a dotze déus, i havia declarat que associar-se amb cristians era un crim castigat amb la pena de mort. Valentí s’havia dedicat als ideals de Crist i ni tan sols les amenaces de mort el detenien de practicar les seves creences. Valentí va ser arrestat i enviat a presó. Durant les últimes setmanes de la seva vida, alguna cosa impressionant va succeir. El carceller de la presó, havent vist que Valentí era un home de lletres, va demanar permís per portar a la seva filla, Júlia, a rebre lliçons del cristià. Júlia, qui havia estat cega des del seu naixement, era una jove preciosa i de ment àgil. Valentí li va llegir contes de la història romana, li va ensenyar aritmètica i li va parlar de Déu. De sobte, una nit, Júlia va confessar a Valentí que el seu gran desig era poder veure tot el que ell li havia explicat. Acte seguit, es van asseure junts, cadascú en oració. De sobte, una llum brillant va il·luminar la cel·la de la presó. Radiant, Júlia va exclamar, ‘Valentí, puc veure, puc veure!’. En la vespra de la seva mort, Valentí li va escriure una última carta a Júlia demanant-li que es mantingués prop de Déu i la va signar ‘Del teu Valentí’ (expressió que en anglès s’usa en els comiats de les cartes d’amor ‘From your Valentine’). Valentí va ser executat l’endemà, el 14 de febrer de l’any 270. Explica la llegenda que Júlia va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. Avui, l’arbre d’ametlles és un símbol d’amor i amistat. Des d’aleshores, cada 14 de febrer, el dia de Sant Valentí, missatges d’afecte, amor i devoció són intercanviats al voltant del món!!
140
El llibret de la informació Què passaria si la Terra deixara de girar de colp? La Terra gira a una velocitat de 465 metres per segon. Però, t’has preguntat alguna vegada què passaria si, de sobte, la Terra deixara de rotar sobre si mateixa? Si xafàrem a fons una espècie de fre imaginari i el nostre planeta deixara de girar? El resultat seria catastròfic. Seria alguna cosa semblat a anar amb cotxe a gairebé 1.700 km/h i xocar contra un mur només que, en aquest cas, tot el que no estigués sòlidament ancorat a la Terra (és a dir, tots nosaltres, edificis inclosos) sortiríem acomiadats a aquesta velocitat. Atès que la velocitat de rotació en els Pols és menor, la població molt prop dels Pols podria sobreviure inicialment. Encara que només al principi. La gent que, just a l’instant de parar-se la Terra, estigués volant en avió tindria també possibilitats de sobreviure, encara que les tempestes i fenòmens atmosfèrics que es formarien després farien gairebé impossible que aquests avions seguiren a l’aire. La velocitat del vent generat per aquest fenomen seria tan elevada (més ràpida que l’impacte d’una bomba atòmica) que produiria incendis en bona part de la superfície del planeta. Aquest vent produiria també una erosió sense precedents que arrasaria gran part de la superfície terrestre. Els oceans s’elevarien com a enormes tsunamis inundant els continents. Després l’aigua s’acumularia en els Pols al no existir la inèrcia del gir que manté als oceans en el seu lloc i per ser també la gravetat major en els Pols. El centre del Terra es quedaria sense aigua. Sense la rotació de la Terra, desapareixeria el camp magnètic del nostre planeta i la radiació solar destruiria l’escassa vida que pogués quedar. La meitat de la Terra estaria exposada a una temperatura gairebé insuportable per a la vida. L’altra meitat es gelaria.
141
Falla Prado Televisió Experimenta experimentant Crear boira La boira és un dels fenòmens atmosfèrics que més fascinen als xiquets. Amb aquest experiment, aprendran quins són els factors que influeixen en la seva formació, i com posar-los en pràctica. Materials: • 1 got de vidre. • 3 glaçons.
• 1 colador. • Aigua calenta.
Experiment: En primer lloc, agafa una gerra d’aigua calenta i, amb aquesta aigua, ompli un got ample fins a dalt. Deixa que el got s’escalfe durant 30 segons i després buida’l per la meitat. A continuació, posa un colador sobre el got i col·loca els tres glaçons. Voràs com el vapor que queda per baix comença a condensar-se. Això es deu al fet que part de l’aigua calenta es converteix en vapor. El vapor que està baix del gel es refreda i acaba convertint-se en aigua, procés que s’anomena condensació. Les xicotetes gotes d’aigua que queden suspeses en l’aire formen la boira.
Materials: • 1 moneda. • 1 got de vidre. • Aigua.
Monedes que desapareixen
Experiment: Primer, agafarem un got de vidre i una gerra d’aigua. Introduirem en el fons del got una moneda i anirem a poc a poc omplint el got amb l’aigua. Per ara, la moneda seguirà veient-se reflectida en el fons del got. La raó és la pròpia ubicació de la moneda; la llum reflectida arriba fins als nostres ulls. No obstant això, en cas de posar la moneda sota el got d’aigua, es tornarà invisible davant els nostres ulls. La llum, en canviar de medi es desvia, com en passar d’aire a aigua, o d’aigua a vidre. És aquest el fenomen anomenat refracció. Si mirem el got des d’un altre costat, la refracció ens farà creure que la moneda ha desaparegut.
142
El llibret de la informació La flotabilitat Si poses un ou en aigua s’enfonsarà irremeiablement fins al fons, però si afegeixes una quantitat suficient de sal aconseguiràs que sure. Descobreix per què i aprèn amb aquest senzill i divertit experiment. Materials: • Un ou cru.
• Un got.
• Sal.
• Una cullereta.
Experiment: Posa aigua en un got. A continuació posa un ou, amb cura que no es trenque, en l’aigua. Podràs observar com l’ou s’enfonsa. Després afegeix sal cullerada a cullerada i remou amb compte de no trencar l’ou. Després d’unes quantes cullerades de sal veuràs com l’ou flota. Per què? L’ou s’enfonsa en l’aigua perquè la seua densitat és més gran que la de l’aigua. Un volum de la substància ou té major massa que un mateix volum de la substància aigua. En afegir una quantitat suficient de sal aconseguim una barreja, la densitat de la qual és més gran que la de l’ou i, com a conseqüència, l’ou flota.
Levitació Amb aquest truc casolà aconseguiràs que un objecte levite. En aquest cas es tracta d’un anell de plàstic (molt fàcil d’aconseguir a partir de qualsevol bossa que tinguem per casa), el qual aconseguirem que vole i es moga sense tocar-lo. Amb un simple globus i una mica d’electricitat estàtica, podrem gestionar l’anell al nostre gust. Materials: • Un globus. • Unes tisores.
• Una bossa de plàstic. • Una peça de llana o els nostres cabells.
Experiment: El primer pas és posar la bossa de plàstic en una taula o qualsevol altra superfície i estirar-la bé. Un vegada estirada, hem de doblegar-la al llarg en quatre trossos. A continuació, tallem la part inferior de la bossa i mesurem uns tres o quatre dits des d’aquest punt i tornem a tallar. Agafem el tros retallat i l’obrim; aquest serà el nostre anell volador. D’altra banda, unflem un globus i el nuguem. Perquè “vole” el nostre anell, l’únic que hem de fer és fregar repetides vegades el globus amb alguna peça de llana o simplement amb el nostre cabell, i fer el mateix amb la part externa de l’anell. Llancem cap amunt l’anell de plàstic i col·loquem la part que hem fregat del globus de cara a aquest. Com podrem comprovar, es repel·liran contínuament i farà la sensació que l’anell està levitant. En fregar dos objectes amb llana o pèl, el que hem fet ha estat omplir-los de càrrega negativa. Igual que en els imants, les càrregues del mateix signe es repel·leixen, de manera que en col·locar el globus baix de l’anell, aquest el repel·leix cap amunt i aconseguim que l’anell de plàstic, com que és molt lleuger, levite.
Àngela Talens i Torres
143
Falla Prado Televisió Acudits Dos amigues estan parlant: - El meu gos és fantàstic. Quan vol fa tombarelles, em duu les sabates i lladra a ritme de rock & roll. - No em digues! - Si, el que passa és que mai vol.
- Quina classe de gos menja amb la cua? - Tots, perquè cap es lleva la cua per menjar.
La vaca Margarida passejava pel prat cloquejant: - Cloc-cloc, cloc-cloc. Una cabra que pasturava per allí, sorpresa, va preguntar: - Eres una vaca, ¿per què em compte de mugir cloqueges? - Perquè estic aprenent idiomes.
Un xiquet li pregunta a la seua mare: - Mare, quina és la data del meu naixement? I li respon la mare: - El 4 de gener. - Ala! El mateix dia que el meu aniversari!
Puja un xiquet a l’autobús i li pregunta al conductor: - Quant costa l’autobús? - 50 cèntims. - Doncs que es baixen tots que me’l quede!
144
El llibret de la informació L’esbós de la nostra falla ha sofert alguns canvis. Troba les set diferències!
Solució: En totes els peus de pàgina trobes l’escut de la nostra falla, has provat a passar els fulls ràpidament? És la màgia de la televisió!
145
Falla Prado Televisió Uneix amb punts per descobrir quins personatges s’amaguen darrere d’aquests dibuixos i, després, pinta´ls!
Guia a Darth Vader cap a la seua espasa a través del següent laberint. Que la força t’acompanye!
146
El llibret de la informació En aquesta sopa de lletres trobaràs el lema de nostra falleta i paraules relacionades. A més, tindrem una paraula amagada, quina serà?
HORA DE SOMIAR
DESITJAR VOLAR ANHEL
VIATJAR JUGAR
147
VACANCES EXCURSIÓ
Tornem en uns moments
Falla Prado Televisiรณ
148
El llibret de la informaciรณ
149
El llibret de la informació Músics i compositors de Tavernes
per Josep Llàcer i Gandia
Omar Sala Escrihuela És Titulat d’Estudis Superiors de Música en l’Especialitat de Composició pel Conservatori Superior de Música “Salvador Seguí” de Castelló de la Plana. Ha estudiat composició i orquestració amb el reconegut compositor Ferrer Ferran i la doble guanyadora del Grammy llatí, Claudia Montero. A més, ha assistit a cursos de composició amb James Barnes i classes de composició contemporània impartides per Toshio Hosokawa i Hèctor Parra, entre d’altres. El seu catàleg de composicions abasta diferents formacions musicals, com són la banda, l’orquestra, música per a solista o diferents grups de cambra. Així mateix, la seua música s’ha interpretat en llocs com el Teatre Circ d’Albacete, l’Auditori de Castelló, l’Auditorium Jongen de Brussel·les (Bèlgica), el Campus Piccole Note de Borgone Susa (Itàlia), el Palau de la Música de València, La Casa do Lago – Unicamp Campinas de São Paulo (el Brasil), etc. Com a director, és guanyador de l’XI Concurs Internacional de Direcció de Bandes de Música “Cova de Medrano” realitzat el 2018 en la localitat d’Argamasilla d’Alba (Ciudad Real, Castella-la Manxa). En l’actualitat, és director de la Banda Simfònica de l’Associació Artístic-Musical d’Oliva (València), director de la Banda Unió Musical Santa Cecília de Xilxes (Castelló), director de la Banda Simfònica de l’Associació Cultural Allegro de València i professor d’Harmonia, Anàlisi i Fonaments de Composició en el Centre Professional de Música de l’Alcúdia (València). Rabo i Tapó: Pasdoble composat per a la presentació de la banda simfònica de la SIUM Tavernes en la secció especial del 41é Certàmen Provincial de bandes de la Diputació de València. Aquesta obra ret homenatge al naixement de la SIUM, la qual va sorgir mitjançant la unió de dues societats musicals preexistents en la localitat vallera, el Centre Artístic Musical i la Banda Municipal conegudes com «El Rabo» i «El Tapó». Formacions que van haver de deixar de banda la seua gran rivalitat per a crear una entitat que, hui per hui, s’ha convertit en una de les societats musicals més importants de la Comunitat Valenciana. Així mateix, aquest pasdoble està elaborat de manera colorista, alegre i solemne per a transformar-se en la millor carta de presentació de la banda simfònica. Es tracta d’un pasdoble que està dedicat a totes les persones enamorades de la música que han format, formen i formaran part de la vida musical de Tavernes. Aquest pasdoble va ser estrenat el 14 de maig de 2017, en la secció especial del Certàmen Provincial de Bandes de la Diputació de València, celebrat a la sala Iturbi del Palau de la Música de València a càrrec de la banda simfònica de la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes dirigida per Rafael Garrigós García.
151
Falla Prado Televisió Bernardo Moreno Bertomeu Inicia els seus estudis de clarinet i violoncel amb el Mestre Eduardo Arnau i Diego Navarro. Seguidament ingressa al Conservatori Superior de Música “Joaquim Rodrigo” de València amb els professors Jaime Seguí, José Vte. Mañes, David Martínez i José Cerveró on obté Matrícula d’Honor i les més altes qualificacions. Musicoterapeuta per la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid. Realitza una gira de concerts de música de cambra per la Comunitat Valenciana en el cicle “Joves Intèrprets”. També ha participat en nombrosos Festivals Nacionals, Internacionals i Congresos per tota la geografia espanyola. Continua perfeccionant-se amb clarinetistes de la talla d’Albert Ferrer, Juan Navarro, Javier Balaguer, Guy Deplus, Walter Boeykens, Salvador Catalá, Matthias Höfeler, Karl Leister i en Música de Cambra amb Will Sanders, Raúl Díaz i els germans Luís i Victor del Valle. Ha sigut clarinet solista de l’Orquestra Valldigna des de 1998-2004, interpretant com a solista el Concert per a clarinet i Orquestra KV 622 i la Gran Partita K361 de W.A.Mozart...i amb directors com Georges Pehilvanian, Juan Pablo Hellín, Will Sanders, Francesc Cabrelles, Andreja Solar, Serguei Dvorsak...també actua amb solistes de la talla d’E.Terwilleger, S. Teslia, F.Nemilovsky, J.M.Martinez, D.Fons, F.Clement, A.Pereira, B. Da Silva, J.Franco... Convidat a impartir diversos cursos de perfeccionament a l’Escola de Música “El Tiemblo” Ávila, Conservatori Professional de Música de Cullera, Escola Professional de Música de Tavernes de la Valldigna, en la Iale School de L’Eliana, Escola Elemental de Música “Dámaso Jiménez” de Villamanrique (Ciudad Real) i Escola Elemental de Música “Juan Cañada” d’Argamasilla de Calatrava de (Ciudad Real). Ha sigut professor a l’Escola Professional de Música “Mestre Arnau” de Tavernes de la Valldigna, l’Escola Elemental de Música “Mestre Amorós” de Simat de la Valldigna, el Centre Professional de Música “ Districte Marítim” del Grau de Gandia, l’Escola Elemental de Música d’Alfauir, l’Escola Elemental de Música de Beniopa, l’Escola Elemental de Música d’Alcolea de Calatrava (Ciudad Real), el Conservatori Professional “Torrejón i Velasco” d’Albacete, el Conservatori Professional “Pablo Sorozábal” de Puertollano i en l’actualitat és professor numerari del Conservatori Professional “Marcos Redondo” de Ciudad Real. Col·laborador de l’Orquestra “Orfeu” de Ciudad Real, de l’Ensemble de Clarinets “Clar-i-arts”, del quintet de vent “Llevant Ensemble”, del quintet i grup de vents “Airén” de Ciudad Real, de l’Ensemble “Sine Tempore” i Membre fundador de l’Associació Cultural “Vents Manxecs” de Ciudad Real. Misifu: Peça per a clarinet sol basada en 4 notes: mi, si, fa, fa# i en la combinació d’aqueixes indistintament. El clarinet sempre ha estat vinculat estretament amb aquest animal tan afectuós i alhora tan esquerp. Misifu ha estat inspirada en la Simfonia per a xiquets de S. Prokofiev i la Suite dels gats de J. Noble entre d’altres. Creueta: Peça per a clarinet i piano inspirada i dedicada a la seua muller, Mª de las Cruces. Creueta conté 2 temes ben diferents i contrastants, el primer és melòdic-expressiu i el segon té un caràcter més rítmic. Per tal d’il·lustrar la portada d’aquesta peça s’ha utilitzat una imatge de la muntanya de les 3 Creus de Tavernes.
152
El llibret de la informació El tio Quico, 68 anys de passió per la música El passat 20 de novembre de 2019, el músic valler i membre de la banda de la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes, Francisco Torres Felis, més conegut en el món musical com “El Tio Quico” va rebre de mans del president de la Ganeralitat, Ximo Puig, el guardó corresponent als “Premis Euterpe” que en la seua XXa edició li ha concedit la Federació de Societats Musicals Valencianes. El premi al tio Quico se li ha atorgat per tota una vida dedicada a la música i en aquest cas concret a la dedicació a la seua banda, la de la SIUM. I és que 68 anys es diuen prompte, moltes notes s’han tocat des d’aleshores. Milers d’assajos, centenars de concerts, festivals i certàmens, des del certàmen de Cullera al de Magallón (Saragossa) o Aranda de Duero (Burgos), així com el certàmen provincial i l’internacional de València, passant per totes les categories i aconseguint nombrosos primers premis, fins i tot en la secció d’Honor. En tot eixe temps, també han hagut molts actes fallers: presentacions, passacarrers, despertades, ofrenes, cavalcades del ninot, entregues de premis, etc. Lluny queda ja l’any 1952 quan el mestre D. Fernando Penella li ensenyava les primeres lliçons de solfeig, passant després sota la direcció de D. Miguel Villar. El 2 d’octubre de l’any següent, 1953, fa el seu ingrés com a músic de la banda de la SIUM de Tavernes amb el saxo soprano, posteriorment tocaria el saxo alt. Realitza els seus estudis de solfeig i harmonia amb D. Juan Vercher. L’any 1974 inicia els seus estudis de fagot amb el professor D. Juan Iznardo essent el primer fagotista de la SIUM. Actualment podem vore al «tio Quico» concert rere concert amb un saxo ben gran, el baríton. Però sense dubte, aquell qui més va influir per a que «El Tio Quico» començara a estudiar música i a tocar en la banda va ser son pare, «El iaio Quico» qui també era músic, tocava la tuba. Això va fer que durant uns anys tres generacions de la família Torres coincidiren alhora com a músics de la banda. El iaio, el pare i el net, tots tres compartint assajos i concerts sota la batuta del Mestre Arnau. Des de fa uns anys aquest fet s’ha tornat a produïr amb el «tio Quico» com a iaio.
153
Falla Prado Televisió Potser algú es pregunte: i per què el «tio Quico» no va tocar la tuba, com son pare? Doncs bé, la resposta és prou lògica si ens posem en el lloc d’un xiquet d’aproximadament 10 anys al qual li cridava més l’atenció el saxo soprano, molt més fàcil de manejar que la tuba, sobretot per la mida. Però després i amb 32 anys decidix canviar d’instrument i passarse al fagot, aquest fet va influir sense dubte en el seu fill que a dia de hui és un destacat professor i músic solista d’aquest instrument. La seua filla per contra va escollir el piano. Com podeu comprovar una família on es respira la música per tots els racons. I què va passar per a que el «tio Quico» no es dedicara professionalment a la música? Els temps eren diferents en la década dels 60. Amb 21 anys va haver de fer el servei militar obligatori, les circumstàncies feren que durant 5 anys deixara la música, mentrestant es casà i emigrà a París per qüestions de treball. Al tornar a Tavernes de la mà del Mestre Arnau va reprendre l’activitat musical, fins avuí. Tocar en la banda simfònica de la SIUM és un orgull per a qualsevol músic de Tavernes i això et permet viure un fum d’experiències col·lectives com ara les gires i els concerts nacionals i internacionals per Rúsia, Grècia, Turquia, Itàlia, Portugal, entre d’altres. El ben cert és que el «Tio Quico» s’ha convertit des de fa temps en un referent per a tots els músics que formem part de la SIUM Tavernes, per la seua trajectòria, per la seua bonhomia, pel seu caràcter, per estar sempre ahi disposat a ajudar tant a músics com a directius en tot allò que siga necessari. Per tot això i per molt més tothom ens varem alegrar i pensem que el reconeixement a la trajectòria que li va atorgar la Federació de Societats Musicals Valencianes és un premi ben merescut per al nostre «Tio Quico». Josep Llàcer i Gandia
154
El llibret de la informació Avui parlem de... Musiescola per Rafa Grau i Almiñana Bona vesprada, benvinguts i benvingudes com cada setmana al programa AVUI PARLEM DE.. Doncs avui anem a parlar de música i de la seua importància en l’educació primària. Tenim el plaer d’entrevistar a Jose Pastor Arnau i a Juanjo Giner Cervà. Jose és un mestre d’Educació Musical, musicoterapeuta i pedagog que exerceix la seua professió al Col·legi Públic Serreria de València alhora que imparteix classes a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. D’altra banda, Juanjo Giner Cervà és un mestre d’Educació Musical i musicòleg que desenvolupa la seua tasca com assessor al Servei de Formació del Professorat (CEFIRE) de Xàtiva. Ambdós participen en diversos projectes educatius, entre els quals destaquem Musiescola, del que són membres fundadors. Comencem l’entrevista: 1. Juanjo, què és MUSIESCOLA? Musiescola és una trobada musical i artística en la que participen alumnes i mestres d’Educació Primària provinents de centres de gairebé totes les comarques valencianes. Suposa la concreció de tot un any de treball realitzat a les aules, als seminaris, a les xarxes socials, a la formació, a les reunions dels centres, etc., per part de tot el personal implicat en el projecte. Juanjo Giner i Cervà És una gran experiència educativa per a tots els participants, que ens esforcem per a dur a terme una jornada anual de convivència musical i escolar i que va creixent any rere any.
2. Jose, com va nàixer aquest projecte? Musiescola és un projecte col·laboratiu intercentres que va nàixer de la iniciativa d’un grup de mestres de música de la zona de la Valldigna. Amb il·lusió, dedicàrem tots els esforços per a dur a terme una jornada anual de convivència musical escolar. La música té efectes àmpliament positius en l’aprenentatge, la motivació i el comportament en general.
155
Falla Prado Televisió El col·lectiu de mestres de Musiescola, sobre aquesta base començàrem apostant perquè les propostes i projectes didàctics que es duien a terme a les aules tingueren el seu espai al carrer, als barris i a les localitats. Vam obrir les portes de les escoles i les de les aules de música per a donar a conéixer tot el que es pot aconseguir amb alumnat de qualsevol condició social, cultural i nivell acadèmic mitjançant la música. En definitiva, pretenem mostrar la tasca que fan els/les mestres de música i el seu alumnat a l’escola cada dia i fer-ho de manera cooperativa i col·laborativa. 3. En 2019 heu celebrat la cinquena edició, com ha evolucionat la trobada? Molt bé, estem molt contents. Musiescola s’ha anat reinventant i transformant al llarg de les seues edicions. En 2015, Musiescola començà sent una trobada musical i escolar amb la participació de 8 centres educatius i al voltant de 600 alumnes de la comarca Safor-Valldigna. Per primera vegada vam omplir els carrers de Tavernes de la Valldigna de música. Amb el temps, ens hem convertit en un projecte musical complex que ha anat Jose Pastor i Arnau incorporant, progressivament, més alumnat, més centres educatius, més localitats, més professorat, institucions, associacions musicals i comunitats educatives i altres empreses. Actualment formem una xarxa educativa de gairebé 60 escoles públiques amb gairebé 2400 alumnes i al voltant de 200 mestres d’Educació Primària provinents de més de 40 localitats valencianes. Després de cinc edicions, Musiescola s’ha convertit en un agent socialitzador que contribueix a la integració artística grupal, creant llaços afectius, facilitant la cooperació, el treball en equip, fomentant la socialització i les relacions interpersonals, el treball emocional i en valors, valorant el talent innat, la coeducació, la inclusió, la millora de la convivència, arribant a aconseguir que es formen altres projectes alternatius i transversals mitjançant el cant, la pràctica instrumental, la creació, la improvisació, la dansa, l’expressió corporal en grup i l’art en general. 4. Quina és la finalitat de Musiescola, Jose? Amb l’educació musical com a punt de partida, la finalitat ha sigut sempre la trobada amb la música. És a dir, el catalitzador de tot procés didàctic és la música en si mateixa, com a experiència viscuda en la seua especificitat i amplitud de significats. Per això, el que pretenem amb el nostre projecte és ressaltar la importància de l’educació musical per a despertar i desenvolupar les facultats humanes i per
156
El llibret de la informació aconseguir l’educació integral de l’alumnat. A més, valorem la necessitat d’obrir un nou camí cap a la col·laboració entre centres educatius i associacions mitjançant el disseny, aplicació i avaluació de projectes musicals col·laboratius i fer-ho en la nostra llengua. 5. Què destacaríeu de Musiescola? El caràcter motivador, lúdic i participatiu de la trobada promou la interacció de l’alumnat amb el seu grup de referència i amb aquells/es d’altres escoles. A més, la promoció d’activitats conjuntes entre centres públics de primària suposa un increment de la pràctica d’activitats musicals entre l’alumnat. Ofereix l’oportunitat de fer-ho a tots aquells/es alumnes que, per diverses circumstàncies (manca de centres musicals en la zona, dificultats econòmiques, desconeixement d’altres ensenyaments oficials musicals, etc.), no realitzen pràctiques musicals de manera habitual. 6. En poc temps, vos han atorgat diversos premis, Premi Baldiri Reixac pel projecte educatiu “La Mediterrània en clau de dona”, Premi Bankia al talent musical per “L’empoderament de la música a les escoles”, i Premi Soler i Godes pel treball sobre la música com a eina pedagògica. Què suposa per a vosaltres aquets reconeixements? Als premis esmentats hem d’afegir el premi de la Fundació Atresmedia “Grandes profes, grandes iniciatives” pel projecte “Un món de valors” desenvolupat en la segona edició de Musiescola. Els premis són un reconeixement a la tasca desenvolupada per l’escola pública. Tots ells ens fan reafirmar-nos en la nostra tasca que sense dubte millora la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge promovent la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat, atenent la seua diversitat, pal·liant i prevenint situacions de desavantatge, marginació i exclusió social, de forma que tot l’alumnat pot desenvolupar les seues capacitats potencials per a afrontar amb èxit l’escolaritat des d’un punt de vista inclusiu per a aconseguir una millor qualitat de vida.
157
Falla Prado Televisió 7. Aleshores, és la cultura el mitjà fonamental per a transformar l’educació i la societat? “Cap xiquet ni xiqueta sense música”. Si aquesta frase no fóra una utopia i es complira en cada escola del nostre territori, no hauríem de penedir-nos de moltes desgràcies que afecten els xiquets, xiquetes, famílies i mestres. La música té unes característiques úniques, podríem dir que fins i tot màgiques. Té el poder de transformar i enriquir l’interior de l’ésser humà. La música ens desperta, ens fa riure, plorar, imaginar, en definitiva, ens fa sentir vius! Al mateix temps és un element socialitzador per excel·lència; compartir experiències musicals amb les persones augmenta la capacitat d’escolta, l’empatia i el gaudi del què s’està escoltant, aprenent, interpretant... Com podem nosaltres com a mestres de música posar el nostre granet d’arena en aquesta qüestió? Doncs ensenyant música i fent que els/les nostres alumnes la reclamen, la gaudisquen i la necessiten per a viure d’una forma més alegre i intensa.
Moltes gràcies a tots dos. Vos desitgem molta sort i una llarga vida a aquest projecte tan enriquidor i necessari per a la societat valenciana. Fins a la pròxima setmana! Rafa Grau i Almiñana
158
No canvies de canal, la programació continua amb el documental Desplastifica’t
El llibret de la informaciรณ
159
El llibret de la informació Benidorm va acollir del 2 al 4 de juliol de 2018 la XXXI Trobada Estatal d’Escoles UNESCO en el que van participar una vintena de centres de tota Espanya i que tenia com a lema “Benidorm, ciutat oberta i multicultural de la Mediterrània”. L’alcalde, Toni Pérez, va inaugurar la trobada en la que el Col·legi Internacional Lope de Vega va actuar com a amfitrió i en la que els centres participants exposarien els projectes dissenyats vinculats a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. A la inauguració va assistir el director director territorial de Política Educativa de la Generalitat Valenciana, Jaume Fullana; la secretària general adjunta de la Comissió Nacional d’Espanya de Cooperació amb la UNESCO, Carmen Pinar; la coordinadora de la xarxa internacional d’Escoles UNESCO, Sabine Detzel; el coordinador estatal, Salvador Jorge Pagán; el titular del Lope de Vega i la directora educativa del centre, Vicente Fuster i Áurea González; i Rafael Alemany, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant (UA). A l’acte inaugural, un grup de xiquets i xiquetes, acompanyats/des de “xirimita” i “tabalet”, ballaren “El Peuet”, dansa típica de Benidorm que cada any interpreten les Reines i Dames de les Festes Majors Patronals, també presents a l’acte. A més, s’entonaren diverses ‘copletes’ dedicades a la Verge del Sufragi, mostrant així als assistents, part del patrimoni cultural de Benidorm. L’activitat de la trobada va seguir a l’endemà al centre social La Torreta, on després de la intervenció del Coordinador Estatal, qui va presentar l’equip organitzador, es va donar pas a les comunicacions que alguns dels centres assistents havien preparat. El CEIP Magraner va aprofitar esta oportunitat i des de la categoria de novells, exposaren una activitat que s’estava treballant en anglés, sobre un intercanvi de personatges amb associacions i ONG d’altres països. Gran fou la sorpresa en observar l’acceptació i el reconeixement que va tindre la iniciativa entre els i les docents allí presents, sense imaginar que unes hores després resultaria ser el fil conductor d’un projecte multitudinari. Per la vesprada, va començar el debat, on tots els/les assistents es dividiren en grups de treball. El CEIP Magraner va participar en el de sostenibilitat amb la intenció d’agafar idees i posar-les en pràctica al centre. Per començar, s’havia de plantejar al voltant de quin tema debatre, i decidiren relacionar-lo amb el lema del Dia Mundial del Medi Ambient. Des de fa més de 40 anys, este dia ens recorda la nostra responsabilitat respecte a la preservació del planeta. L’any 2018, per iniciativa de la República de l’Índia, país amfitrió, el tema de l’edició va ser la lluita contra la contaminació produïda pels plàstics, doncs constitueix un greu problema ambiental, social i econòmic. Actualment, quasi una tercera part dels envasos de plàstic que utilitzem es queda fora dels sistemes de recollida i acaba contaminant el medi ambient. Esta contaminació afecta molt especialment als oceans. Per efecte de les corrents, milers de milions de fragments de plàstic es junten a la mar, i encara que supose una amenaça per als ecosistemes marins, també representa un perill per a la salut dels éssers humans des de que els detrits plàstics passen a
161
Falla Prado Televisió formar part de la cadena alimentària. I així fou que el 5 de juny de 2018, Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, llançà el missatge de lluitar contra la pol·lució per este residu, motiu pel qual, el grup de treball va decidir, per unanimitat, la urgent necessitat d’adherir-se a esta lluita. Després d’una pluja d’idees, es va plantejar fer un projecte en xarxa amb tots els centres educatius allí presents. Era la XXXI trobada nacional d’Escoles UNESCO i la primera vegada que es plantejava una iniciativa de tan gran magnitud. Cada centre educatiu tenia unes característiques totalment dispars a les dels altres, des d’Escoletes Infantils, centres d’Educació infantil i Primària fins a centres de Secundària i Formació Professional, d’Educació Especial, de Formació d’Adults... A més, els contextos i la climatologia també eren diferents, hi havia centres de Galícia, Catalunya, País Basc, Andalusia, Comunitat Valenciana, Aragó, Madrid, Castella-Lleó, Canàries...Centres prop de muntanyes, altres prop de la mar, de rius, de llacs, de boscos... D’esta manera es va decidir crear un projecte amb un únic objectiu, però totalment flexible per a què cada centre educatiu poguera adaptar-lo al seu context i a les seues característiques. Aleshores cada escola havia d’establir la seua pròpia línia de treball per lluitar contra la contaminació pel plàstic des del seu centre. Com l’activitat d’intercanvi de personatges que havia exposat el CEIP Magraner havia tingut tan bona acollida, demanaren la possibilitat d’adaptarla al projecte que allí començava a vore la llum. Des del Magraner es va proposar la idea de crear a Plastiquín, un personatge fet de plàstic que havia nascut en l’illa de plàstics del Pacífic, també coneguda com el sèptim continent, i que volia viatjar a tots els centres participants per transmetre un missatge d’auxili. Decidiren que el kit de Plastiquín isquera des del CEIP Magraner, ja que la iniciativa havia sorgit del centre valler, i que des d’ací recorreguera tota Espanya amb un missatge esgarrifós, però motivador. Per acabar, sols faltava un nom per al projecte, i després d’una pluja d’idees i diverses votacions es va decidir que “DESPLASTIFÍCATE” seria l’elegit. En incorporar-se al següent curs escolar, els representants del Magraner plantejaren el nou projecte a l’equip de professorat que no va dubtar ni un segon en accedir a treballar esta temàtica a les aules i fora d’elles.
Plastiquín arriba al CEIP Magraner
Immediatament es va crear un equip de mestres que elaboraren el kit de Plastiquín, i el 5 d’octubre de 2018, Dia dels i de les Docents, i dia nacional elegit per llançar “Desplastifícate” al carrer, la comunitat educativa del CEIP Magraner va rebre amb molta alegria i entusiasme a Plastiquín. Va estar una setmana a l’escola per conscienciar de la problemàtica del plàstic als oceans i per relacionarse amb l’alumnat i professorat, fins que, una vegada acabada l’estància, viatjà a Alcoi per visitar els centres educatius que també estaven «desplastificant-se» i on l’esperaven com aigua de maig.
162
El llibret de la informació Plastiquín ja havia llançat el seu missatge, però ara s’havia d’aconseguir empatitzar amb els xiquets i xiquetes per a que la conscienciació fóra més significativa. Les tortugues marines despertaven molta curiositat, és per això que al CEIP Magraner treballaren la contaminació per plàstics al voltant d’elles. Des del centre, contactaren amb Carla Eymar, encarregada del voluntariat de l’ONG Xaloc, una associació per a l’estudi i conservació de l’entorn marí. Gràcies a ella i al seu equip, aconseguiren que del Centre de Recuperació de l’Oceanogràfic Arca del Mar, se cedira una tortuga Boba que s’havia recuperat en les seues instal·lacions per poder alliberar-la a la platja de Tavernes enmig de la comunitat educativa del Magraner. Amb molta expectació, el 27 de novembre de 2018. Xaloc va preparar diversos tallers didàctics a la platja per a l’alumnat. Començaren per una introducció a la problemàtica dels plàstics en la Mediterrània i el taller «Tresors de la Mar» on els mostraren restes d’animals marins com closca de tortuga, barba de balena, ous de tauró, estrelles de mar... per conscienciar sobre l’amenaça que suposa l’ésser humà per a moltes espècies. En acabar el taller, feren una recollida de micro-plàstics i aprengueren el perill d’este residu pel que fa a la nidificació de les tortugues marines. La següent activitat s’anomenava «La recerca del niu perdut» i simularen el protocol a seguir si es trobaren un niu de tortuga en la platja. I per acabar la jornada, com a acte simbòlic, alliberaren la tortuga marina recuperada i que els xiquets i xiquetes havien nomenat Survivor, arrel d’haver sobreviscut al monstre dels plàstics. En passar els mesos, tant l’alumnat com el professorat, van canviar progressivament els hàbits de consum del plàstic que era l’objectiu principal plantejat a l’inici del projecte, però en arribar la primavera, un nou perill amenaçava: els micro-plàstics. En un parell de mesos, les tortugues marines havien d’eixir de l’aigua per a pondre els seus ous i l’abundància de microplàstics a les platges de la Mediterrània afectaria concretament a les cries i al canvi climàtic en general. Per este motiu, des del CEIP Magraner decidiren fer una neteja de la platja de Tavernes de la Valldigna per preparar el terreny i afavorir la nidificació. L’inconvenient era que les màquines de neteja no podien Alliberament tortuga marina arreplegar els micro-plàstics i l’única possibilitat de neteja era la manual, i és per això que es mobilitzaren per aconseguir que moltes mans ajudaren en esta batuda.
163
Falla Prado Televisió La iniciativa començà demanant ajuda a la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tavernes que no dubtà en col·laborar i patrocinar l’activitat on participaren els 9 centres educatius de la localitat amb aproximadament 600 alumnes participants. L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna es va fer càrrec de les despeses que el transport i l’activitat suposaven. Des del CEIP Magraner es van distribuir i coordinar els diversos torns de neteja, L’ONG Xaloc va organitzar la neteja a la platja i va donar les instruccions per dur-la endavant adequadament, i els centres educatius acompliren les normes de puntualitat i de treball perquè resultara una activitat fructífera. El gran treball en equip i la bona coordinació feren que s’arreplegaren aproximadament 12 kg de micro-plàstics, resultat un tant esgarrifós per la gran quantitat existent, però que es va rebre amb satisfacció perquè la neteja havia sigut tot un èxit. En acabar el curs, el CEIP Magraner va fer balanç del projecte. Molt satisfets i satisfetes pels objectius aconseguits i per la gran col·laboració obtesa, es plantejaren les possibles millores, sense dubtar cap segon sobre la continuïtat en este projecte tan enriquidor i necessari.
Neteja de microplàstics
Un any després d’aquell grup de treball on va nàixer “DESPLASTIFÍCATE”, es tornaren a reunir a la XXXII Trobada d’Escoles UNESCO que es duia a terme a Madrid. A la trobada acudiren 2 membres del CEIP Magraner; Fran Lledó Grau, cap d’estudis, i Amparo Albacete Cremades, coordinadora UNESCO, per compartir amb la resta de companys/es els resultats que el projecte havia tingut a l’escola. Les conclusions en general eren positives, tothom estava entusiasmat per continuar en el projecte i si hi ha 212 escoles de la xarxa UNESCO a nivell nacional, quasi el 100% s’havien adherit al projecte. Un dels moments més màgics per als membres del CEIP Magraner va ser tornar a tindre a les mans a Plastiquín, que des de setembre que va emprendre el seu viatge que no l’havien tornat a tindre al davant. Va resultar molt emotiu vore la gran repercussió que havia tingut aquell personatge que va nàixer al centre valler. Plastiquín semblava altre, doncs cada centre li havia afegit un detall i anava carregadet d’experiències i vivències de milers de xiquets i xiquetes entusiasmats/des per millorar el planeta. Plastiquín era un super heroi i havia realitzat un gran treball de sensibilització.
164
El llibret de la informació Tanta importància tenia que tothom el volia rebre al seu centre, i com físicament era impossible que arribara a tots els centres participants, decidiren que en el curs vinent es crearien 2 Plastiquines. Cada Plastiquina faria una ruta diferent per a que més xiquets i xiquetes pogueren viure l’emoció i la màgia que es crea en rebre el personatge. Tanmateix, va coincidir que la coordinadora nacional de la Xarxa d’Escoles UNESCO de Cuba, Delia Vera Medina, estava present a les reunions del grup de treball. En escoltar la història de Plastiquín, havia quedat molt il·lusionada i el grup “DESPLASTIFÍCATE” va decidir que el ninot viatjara a Cuba per ajudar a «des-plastificar» el país. Però primer li quedava una última parada a Espanya: l’escola que l’havia vist nàixer. I així va ser que un any després, el 5 d’octubre de 2019, Dia dels i de les Docents, el CEIP Magraner va rebre un paquet molt especial. Tant l’alumnat com el professorat estaven entusiasmats/des de tindre a Plastiquín entre les mans. Va passar una setmana envoltat de l’estima del Magraner per agafar forces fins que va arribar l’hora d’emprendre el viatge per continuar llançant el seu missatge d’auxili.
Amparo Albacete Cremades amb la coordinadora d’Escoles UNESCO de Cuba i Plastiquín
Actualment, Plastiquín està a Cuba on va d’escola en escola transmetent el seu missatge. Ja va notant-se la seua visita i molts xiquets i xiquetes han començat a “des-plastificar-se”. La llavor ha estat ben plantada, sols cal continuar regant-la i vore créixer els seus fruits. Fruits que de moment es recullen a Espanya, a Cuba...i qui sap on més s’expandirà la llavor? Amparo Albacete Cremades
165
Anem a publicitat, tornem en dos minuts
Falla Prado Televisiรณ
166
El llibret de la informaciรณ
167
El llibret de la informació La nit d’aquest diumenge s’emetrà, al nostre canal, un nou capítol de L’Alqueria Blanca, la sèrie més popular de la història de la televisió valenciana. L’entretingut capítol que veurem, anomenat “Qui dona més”, correspon al núm. 99 de la sèrie. Aquest èxit d’audiència, convertit en un fenomen social, reflecteix la vida d’un poble tranquil de l’interior de l’Alcoià, allunyat de la gran ciutat i dels avanços de la societat. Malgrat ser un poble xicotet passen moltes coses. En un ambient rural, aquesta sèrie de ficció es converteix en l’escenari de trepidants històries d’amor, passió, de moments tristos, alegres, de vocacions espirituals truncades, històries per a tota la vida marcades per la lluita de classes, poder i terres. Amb personatges quotidians i històries que pretenen reflectir els diferents àmbits de la societat valenciana, aconsegueix enganxar gent de diferents condicions i edats. Els carismàtics Tonet i Don Miquel (alcalde de l’Alqueria), Dora, Jaume, Anitín, Blanca, el tio Pep, Sento i Don Genaro, entre molts altres, conviden a milers de llars valencians a emprendre un viatge en el temps per a recordar com era la societat valenciana dels anys 60 del segle passat. Un aspecte que marcava profundament la societat en aquells anys era la dictadura franquista. Llavors, l’ensenyament era únicament en castellà i va haver un intent permanent d’invisibilitzar el valencià amb la finalitat d’aconseguir l’abandonament i extermini de la nostra llengua i cultura. Les persones més distingides i de més classe, com la família Falcó (Joaquim Falcó i els seus parents propers), parlen exclusivament en castellà i totes les altres, entre les que estan els Sanchis Pedreguer, conversen en valencià entre ells, però, també únicament, en castellà quan ho fan amb el grup d’elit. Al capítol d’aquest diumenge, pren protagonisme la festivitat de Sant Antoni del porquet, una de les celebracions més tradicionals als pobles del País Valencià. Aquesta és una festa esperada per tothom en l’Alqueria Blanca, poble majoritàriament agrícola on no és gens difícil equipar-se per a participar en la cercavila i benedicció. Cada any, el cap de setmana més proper al 17 de gener, els veïns celebren la festivitat de Sant Antoni amb la música de l’acordió de Toni Sargantana però aquest any, els majorals han pensat en contractar a “Los Volcanes”, grup de música moderna de la localitat veïna de Sax. Sento i Tonet, majorals de Sant Antoni, malgrat tindre aparaulada la contractació del grup, es troben amb la negativa de l’alcalde, Don Miquel, de fer-se càrrec de la despesa. És per això que, amb l’ajuda de Paqui
169
Falla Prado Televisió “la del bar”, organitzen una subhasta per a recaptar diners fent saber al veïnat que: com diu ma tia la torta, qui més paga se l’emporta!! D’altra banda, Anna està molt preocupada davant la possibilitat d’estar embarassada. El fet de trencar la relació amb Xavi i l’esporàdic encontre amb Diego han precipitat els esdeveniments i ha decidit marxar cap a Granollers. Robert, que ha tornat de França inesperadament, descobreix els vertaders motius d’Anna per a anar-se’n del poble i l’ajuda en tot moment. Fins i tot s’ofereix a acompanyar-la a Alcoi per a fer-se una anàlisi per a comprovar si està embarassada o no. Després d’un fort mareig d’Anitín, Don Genaro (el metge) li comenta a Dora que la xica pot estar embarassada. És per això que, Dora expressa un profund malestar i enuig amb la seua neboda. En la societat dels anys 60, ser mare soltera suposava un escàndol i estigma que poques dones podien suportar. Només una insensata optaria per ser mare soltera. En aquesta dècada es va produir el naixement de la píndola anticonceptiva però el règim franquista va prohibir la comercialització i ús de la píndola fins a la transició democràtica. En una societat patriarcal com aquella, on el masclisme i l’homofòbia eren universals, el règim promulgava que les dones s’havien de casar i tindre fills/es. En aquest context, les dones casades necessitaven el permís dels seus marits per a obrir un compte en el banc o treballar, i en cas de ser menors de 21 anys i ser solteres necessitaven el vistiplau del seu pare. El llibre de família era obligatori per a gairebé tot, fins i tot el demanaven per a allotjar-se als hotels. Alhora, arreu del món, i també a Espanya es va produir una gran onada feminista que defensava un tracte més igualitari al que rebien els homes. La telefonia fou un dels principals avenços tecnològics i les dones tingueren un paper rellevant en el desenvolupament de les comunicacions al nostre país. En aquesta època, les telefonistes establien la comunicació entre els usuaris del servei connectant els cables a la centraleta. Aquest fou un ofici que va permetre a les dones incorporar-se al món del treball. Era curiós que, mentre els interlocutors parlaven, elles tenien el poder d’escoltar i assabentar-se del contingut de totes les converses. Blanca és la telefonista de l’Alqueria Blanca i sap l’adreça i costums de la majoria de la gent del poble. Compagina aquesta tasca amb el treball a la botiga d’ultramarins on ven principalment productes alimentaris que despatxa generalment al pes.
170
El llibret de la informació Per tal de garantir l’estabilitat social es considerava prioritari el creixement econòmic. Conseqüència de la integració d’Espanya en el mercat internacional, es va produir un creixement econòmic que en la província d’Alacant va tindre com a motor la indústria del calcer. Joaquim Falcó, home de negocis, visionari i emprenedor, inicia la seua carrera dins el món de la indústria del calcer amb un xicotet taller que ha de fer front una important comanda del mercat americà. Amb l’augment de la producció segueix les recomanacions d’un amic de negocis i contracta a Victòria com a encarregada. A més, com que no estava content amb la feina del seu comptable, aprofita que Robert està a l’atur i el contracta per a dur els comptes del taller de calcer. Durant els anys 50 i 70 del segle passat molts valencians i valencianes decidiren buscar-se la vida a l’estranger. Blai, veí de l’Alqueria Blanca, fou un d’ells. Va marxar a Califòrnia on va fer fortuna amb el negoci del vi i, una vegada aconseguit l’èxit, va tornar a la terreta per a reprendre qüestions que va deixar pendents. Entre d’altres, amb la intenció de ser perdonat pel seu cosí Rafel i reprendre la seua vida al poble. La seua tornada no és del grat de Joaquim Falcó. Encara que les relacions personals entre el veïnat de l’Alqueria Blanca són de familiaritat, la convivència no és fàcil. La qual cosa queda expressada amb la rivalitat existent entre els Sanchis i els Falcó, les dues famílies més representatives del lloc. En aquells anys la relació entre el veïnat era fonamental. La gent es coneixia de tota la vida, es vivia amb les portes obertes i la complicitat i solidaritat existent generava un sentiment de poble. Aquest capítol fa palès que la societat actual és molt diferent de la d’aquells temps. La globalització, les relacions personals, els avanços de les tecnologies de la informació i la comunicació, la preocupació pel medi ambient i el creixement de la multiculturalitat han canviat molt el món en què vivim. Gaudiu!!
José Pastor i Arnau
171
No us marxeu, tornem després de la publicitat
Falla Prado Televisiรณ
172
Falla Prado Televisió Rodada a la Valldigna, concretament filma espais al magatzem de Bollo. Absurda i embogida pel·lícula. Superb deliri. Un festí de desficacis i atreviments. Una xerinola desaforada. I, a més, molt interessant en molts sentits. - El personatge principal, magnífic Cacho, es veu contínuament derrotat, massacrat per una realitat inclement; és un idealista que ha triat, en la seua soledat i indefensió, l’àmbit sexual-sentimental per a trobar allí la puresa, l’ordre, el sentit, la felicitat, la tranquil·litat... I per descomptat, ni ho ha trobat ni n’hi ha, en cap lloc. Per això, com un Sísif camioner i turbulent, cada dos per tres, el caos, la ràbia i el dubte li envaeixen i dominen, pateix, desastrosament. Diversos personatges li ho diuen, i ell no fa cas, l’única manera de preservar la innocència, de ser feliç com a xiquet, és exercir de perfecte ignorant, ni saber ni preguntar, fer de la falta d’informació la regla de la teua vida (“qui pregunta la seua mal escolta”, li diu “el Fècules”, gloriós sobrenom que dóna el to de la història), ser cec, sord i mut, molt millor. En el moment en el qual coneixes alguna cosa (o a algú), repasses la seua trajectòria, el seu passat, els seus secrets, desitjos i veritats, estàs perdut, apareixerà... la ineludible taca (“tot és de segona mà”, es queixa amb tristesa i enfonsament). - La història al·ludeix a un món atemporal. Malgrat que l’aspecte exterior és realista, ancorada en l’actualitat de quan es va rodar la pel·lícula, finals dels 90, en realitat és un món al·lucinat, imaginat, pura idea. Enganya l’aparença rústica, la classe humil dels protagonistes, els seus treballs comuns i poc glamurosos, les seues robes senzilles i les seues maneres pròximes. Però les seues regles, les seues lleis, les seues pulsions, obeeixen més a la tragèdia, que no grega, espanyola, molt espanyola, amb sabor de cigaló, puticlub de carretera i taronges, a surrealisme cazurro, entre Buñuel i Goya. Encara que si aprofundim una mica més el que està recreant, recordant, recuperant, pensant..., posant sobre la pantalla, és aqueixa essència atàvica de l’espècie, aqueixa etapa pre civilitzada, quasi animal, en la qual ens movíem, només, per instints, regits per la brutalitat i la ceguesa, com a bèsties perpètuament en zel, protegint el territori, matant i morint per... sexe. I la pel·lícula és la seua plasmació poètica, ordenada, escrita, d’aqueixa part inconscient, reprimida, emmanillada i amagada que tots, en major o menor mesura, guardem en lloc segur; aqueix substrat fosc, vidriós, primitiu, aqueix embolic en el qual xipollegen tots els desitjos i pors que no es poden dir ni reconéixer, “els baixos” (que diu Aitana), tot el genital i tabú, tot això que ací està
174
El llibret de la informació tractat amb solemnitat trastornada i emfàtica, amb teatralitat i unció, un fatalisme negre i *enfebrecido; una visió molt térbola i molt idealitzada, sublimada en el seu turment i arravatament, atroçment bella, un romanticisme fúnebre i definitiu. - I en aquest món poblat d’ombres, culpes i baixeses, emergeix com un tità, un semidéu(diabòlic), el mascle final, el xuloputes total, un ser *pansexual (“bujarró” i compulsiu follador de dones, sense descans ni remei, tot al mateix temps), José, Ell (mana Ell, diu Cacho), una espècie de símbol, i imant, de tot el que ens porta a la perdició, a la mort, o l’assassinat, aqueixa força originària, imparable, davant la qual res es pot fer més que assumir i perdre’s. Aquesta deïtat causa espante per on passa, és com el flautista de Hamelí per a les dones, allà que van boges, sense control. La resta d’homes caminen espantats, impotents, plorosos (com Tosar), perseguint-les perquè no li les lleve aqueix mal imbatible. Ells són *peleles en mans d’elles, i elles marionetes atretes per aqueix “macarra” suprem. Per tant, tots malament, tots a expenses, esclaus del mateix pecat original, pagà en aquest cas, purament sanguini. - El gran estil d’Aranda. Pel·lícula molt d’autor, tant en el to, la forma extrema, com en els diàlegs (un encertat, poderosa parenceria d’expressions amb intenció, afilades, sentències abruptes i cruels que al·ludeixen al nucli fosc del llenguatge, quasi com a refranys, o aforismes del “poble”, escèptics i negatius, molt crus i sintètics). - En aparença pot semblar, aquesta història tremenda, un exemple d’allò més masclista i retrògrad. Però jo crec que això és només la superfície. Va més enllà, intenta revelar el que encoratja després de la modernitat i la civilització, la qual cosa està a l’aguait per poc que les coses es torcen o caiguem, per la qual cosa siga. Molt a la vora de les dissimulacions i les bones paraules del discurs oficial. Aqueixa amenaça. Per això, no crec que s’haja de prendre al peu de la lletra. Seria absurd, ja que és una distorsió, una deformació “artística” del que podem ser si ens oblidem de censurar-nos i comportar-nos com devem. Ruben Tello i Sànchez
175
Dos anuncis i comença Amb dos rombes
Falla Prado Televisiรณ
176
Falla Prado Televisió “Dels pecats del piu, el Nostre Senyor se’n riu. I dels pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona.” Múltiples qualitats defineixen el caràcter típicament valencià. En trobem de diferent índole i cap d’ells ens espanten a aquells que ens reconeixem genuïnament valencians i valencianes de soca i arrel. És així, el poble valencià, d’un reconegut tarannà obert, socarró, malparlats transmetent estima, d’una finíssima i intel·ligent ironia, amants del sarcasme i del doble sentit, senyors del meninfotisme i del ves a fer la mà; vaja!, tot un seguit de característiques que en comptes de transmetre’ns certa sensació de màcula, és precisament tot el contrari... Ens vanagloriem de la nostra excepcional forma de ser i de fer-nos entendre! Cal però, afegir al bon quefer valencià l’ús constant i habitual d’una lexicologia sexual que ompli els nostres registres dia a dia; enteneu-me bé - qui no utilitza el sonor COLLONS en un moment donat?- No us havíeu parat mai a pensar que l’exabrupte utilitzat és un mode més de dir, col·loquialment, testicles?-. Si senyor! El sexe, l’eròtica i tot allò que l’envolta, és emprat de mode més o menys conscient al nostre vocabulari habitual. És bastant curiós, si no s’ho heu parat a pensar alguna vegada, la multitud de paraules amb que els valencians i valencianes som capaços d’enumerar els òrgans sexuals d’ambdós sexes, perquè a més a més, una bona part són paraules emprades del lèxic agrari, i com no pot ser d’altra manera - i mira que ens agrada el doble sentit!- allà que diversifiquem els genitals de diverses maneres. Qui si no els valencians utilitzem tot un seguit de paraules com: fava, nap, piu, pel·lila, xufa, cacaua, pardal, plàtan, llonganissa, etc per a referir-nos al penis? I dels testicles? Ous, ouera, boles, collons, castanyes,... No passa exactament amb la vagina? Figa, parrús, parrussa, xona, cony, pastís, clòtxina, petxina, etc i dels pits? Òbviament els femenins: mamelles, mamellera, melons, melonar, pitera, bufes,... Cal a més, no oblidar certes expressions molt nostres que en fan referència al sexe o a l’acte sexual en si mateix; d’aquesta manera, en la nostra peculiar finor valenciana, tenim tota una retafila de frases fetes del tipus: “la figa li fa palmes”, “vaig armat a més no poder”, “tinc els ous (o el piu) plens d’amor”, “si t’agarre t’espatarre”, “vaja un recalfó que porte”, “folleu, folleu, que el món s’acaba”, “en estiu la figa busca al piu”, etc. Estic segur que vosaltres, estimats lectors i lectores, en sabreu o en recordareu alguna més, de paraula o frase feta, que jo no sé o simplement no m’han vingut al cap, de bon grat vos les rebré si en algun moment d’aquestes falles fem un barret i en parlem. Així som els valencians i les valencianes, poble ardent de sang mediterrània obert al mar, i perquè no? Obert de mires i de mentalitat. Gent de mar i de muntanya, de camps i d’arrossers, del sol i la platja, del bon viure i del bon sexe també.
178
El llibret de la informació Potser els benvolguts lectors i lectores no sabran, com a una curiositat que ens pot parèixer si més no sorprenent i no ens pot deixar indiferents, que a la València capital del segle XV podíem trobar-hi el prostíbul més gran i més ben considerat d’Europa. En aquest segle s’hi va donar el moment més àlgid del Burdell i cal assenyalar que hi exercien els menesters característics més de dues-centes meretrius. La pobla de les fembres pecadrius, nom amb que acabà coneixent-se La pobla de Villa que es com s’anomenà la zona inicialment; d’aquesta manera, si fem una passejada pel barri del Carme en concret pels carrers la Corona, Beneficiència i Na Jordana molts desconeixeran que estan fent-ho per un indret on durant molts segles s’hi ubicà la mancebia de València. Val a dir que el prostíbul inicialment estava fora de la muralla, però amb el temps hi fou annexat. Com a punt molt curiós, per la singularitat de l’època, és que el funcionament del Burdell estava totalment reglat i tenia supervisió del govern de la ciutat i en recaptaven taxes i multes. Tot i que la supervisió era pública, l’explotació era privada i poc a poc els hostalers en tragueren el seu rèdit econòmic, de fet esdevingué francament un lloc de negoci i un pulmó de desenvolupament econòmic, doncs al voltant del prostíbul s’hi desenvolupà una xarxa econòmica a través de l’establiment dels anomenats hostals; i cal entendre aquests no només com un lloc per a menjar i dormir, sinó per adquirir altres productes i desenvolupar intercanvis i negocis entre els benestants. Les tarifes pels serveis estaven estipulades i per exercir-hi i calia el consentiment de la Justícia Criminal a la fi de que no s’hi prostituïren dones massa joves, l’edat mínima era de vint anys ja que les dones menors d’aquesta edat es consideraven faltes de formació i influenciables. A més a més, les fembres havien d’estar supervisades per un metge oficial i tenien tarifes especials per dormir i menjar als hostals ubicats dins del Publich, nom que també rebia. Possiblement la descripció més detallada de l’interior del Burdell la realitzaria el noble flamenc Antoine de Lalaing, senyor de Montigny, cronista de viatges i altres empreses del Rei Felipe el Hermoso que visità València al 1502, d’aquesta manera citava: “Después de cenar, fueron los dos caballeros conducidos por algunos caballeros de la ciudad a ver el lugar de las mujeres públicas, el cual es grande como un pueblo pequeño, y cerrado todo alrededor con muros y una sola puerta. Y delante de la puerta hay levantada una horca para los malhechores que pudieran entrar dentro. En la puerta un hombre encargado de ello quita los bastones de los que vayan a entrar dentro, y les dice si les quieren entregar su dinero, si lo tienen, que se les devolverá a su salida, sin pérdida alguna. Y si, por casualidad, si teniéndolo no lo entregan, y se lo roban durante la noche, el portero no es responsable de ello. En este sitio hay tres o cuatro calles llenas de pequeñas casas en cada una
179
Falla Prado Televisió de las cuales hay muchachas muy ricamente vestidas de terciopelo y de seda, y habrá de doscientas a trescientas mujeres. Tienen sus casitas adornadas y provistas de buena ropa. Allí hay tabernas y casas de comidas. Por el calor no se puede allí ver bien de día, y hacen de la noche día: porque están sentadas en sus entradas, con una hermosa lámpara colgada encima de ellas, para verlas con más facilidad. Hay dos médicos encargados y pagados por la ciudad para visitar todas las semanas a las mujeres, para saber si hay algunas enfermas, con pústulas u otras enfermedades secretas, para retirarlas de aquel lugar. Si hay allí alguna enferma de la ciudad, los regidores tienen un sitio para atenderlas a su costa, las forasteras son enviadas a donde quieran ir. He apuntado esto porque no he oído hablar de poner tal policía en tal lugar.” A més de l’ordre públic que s’hi podia donar al si del prostíbul, cal esmentar que no s’hi podia exercir la prostitució amb homes de diferent religió, de fet jueus i musulmans en tenien prohibida l’entrada, açò estava totalment penat. S’han trobat referències d’un jueu convers Gil García que en feia negoci amb la mediació i l’encobriment de cites entres les fembres cristianes i musulmans, en ser descobert i demostrat el delicte fou condemnat a la foguera. Les senyoretes del Burdell seien en cadires a l’espera dels seus clients, és significatiu esmentar que cada una d’elles comptava amb una xicoteta il·lustració, il·luminada amb un cresol, indicant quina era la seua “especialitat”. De les fembres més ben considerades i que més distinció tenien entre els clients cal destacar-ne les valencianes que vestides amb les millors sedes cobraven pels seus serveis molt més que les castellanes, que eren les més nombroses, o d’altra procedència com ara les italianes, portugueses, catalanes, mallorquines, aragoneses, etc. La prostitució s’exercia en tot moment i durant tot l’any, exceptuant les festivitats religioses més significatives i mai els diumenges abans “d’haver alçat a Déu” que és el moment en que es reparteix la comunió. Poc a poc l’activitat del Burdell anà decreixent paulatinament fins que a primeries del segle XVII, per ordre de Carles II, el prostíbul fou enderrocat i la mancebería fou traslladada en menor escala a diferents zones de la ciutat.
180
El llibret de la informació Que als valencians ens va la marxa i l’eròtica és innegable. A quin lloc sinó a València seria possible trobar referències sexuals i pecaminoses en estructures monumentals tan important com la llotja o la mateixa Catedral de València. Doncs si, així és, si visitem ambdós construccions amb ulls desperts podem observar-hi com en la Llotja de la seda s’hi poden apreciar, entre altres doncs hi ha bastants, dues figures molt singulars. Una d’elles és un home que sembla masturbar-se amb el propi edifici, però a més, també s’hi pot observar en altre indret a una voluptuosa dona nua que està tocant-se els seus genitals luxuriosament. Ni la Catedral de València se’n salva, doncs una de les seues gàrgoles és clarament una dona que està tocant-se els seus pits descoberts. Està la teoria de que València comptava amb aquesta monumentística tan peculiar per tal d’indicar la ubicació, a ulls sabedors, del Burdell del que hem parlat anteriorment. Tanmateix, aquesta teoria no sembla estar massa demostrada, o si més no, massa desenvolupada. Quan en parlem de la sexologia i de l’eròtica i ho fem des d’una perspectiva valenciana, quasi sobtadament i inequívocament en la ment de tots els valencians i valencianes, quasi com si ho portàrem adherit al nostre ADN tan peculiar, ens apareix l’obra de Bernat i Baldoví, el sainet satíric-eròtic “El virgo de Vicenteta i l’alcalde de Favara o El parlar bé no costa un patxo”. A l’obra podem veurehi com l’autor fa contínuament referències agrícoles relatives als tributs sexuals i atorga tot un seguit de qualificatius molt propis de l’horta i del mode popular en que s’empraven els mots. Val a dir que aquesta obra, segons estudis i interpretacions, pareix més escrita per ser llegida en privat que no pas per a ser representada i açò seria prou corrent, doncs heu de saber que publicacions i il·lustracions eròtiques hi ha hagut sempre, tot i la forta recriminació moral de l’església- ai l’església i les seues vicissituds!- , inclús en època de guerra i de dictadura. Les publicacions eròtiques eren de tendència més progressista però no us equivoqueu el seu consum era realitzat per un públic que podria tindre qualsevol vessant polític i ideològic. De fet, ací en rau la dificultat en la conservació d’aquest tipus de relat, doncs pecaminoses i mal considerades com eren, els propietaris se’n solien desfer per por a qualsevol problema. De fet, si en trobeu alguna, guardeu-la, potser tinga més valor del que us penseu perquè, a dia d’avui, per a l’estudi d’aquestes publicacions cal atendre a col·leccions privades que en tenen exemplars per la seguretat de l’amagatall on estaven o bé perquè oblidades han romàs en algun lloc fins que algú les ha recuperat, no són edicions gens fàcils de trobar tot i que s’ha sabut que eren d’ús habitual en l’època. D’aquesta manera podem observar-hi com al món faller, reflex inequívoc de les tradicions i cultura valencianes, i ho dic fugint de qualsevol tòpic regionalista i costumista amb que se sol –o se vol?- batejar
181
Falla Prado Televisió l’àmbit faller, ens trobem també amb aquesta àuria eròtica-sexual que impregnen els nostres monuments fallers. A qualsevol que visite la nostra festa més valenciana i s’aprope als monuments segur estic que no deixaran de posar-li l’ull a aquells ninots de cartró que tenen un tarannà clarament sexual. I és que som així. Fem burla i ironia de tot, i del sexe i dels cossos nus també. Val a dir que aquesta expressió artística està ben arrelada a la festa fallera, i per suposat, no la desmereix gens. Evidentment, no estan exempts de polèmica ja des de l’inici de les primeres falles i amb l’aparició dels primers monuments i ninots amb un poc més de lleugeresa de roba o algun tipus d’insinuació, hem tingut a un sector de la població i de l’església –com no, veritat? Aquesta doble moral de recriminar el pecat i la nuesa per a després fer ulls cecs cap als problemes de la puerilitat. Dubte que aquests pecats Déu els perdone...- que s’ha mostrat obertament i sorollosament contra aquesta màcula a la festa fallera. Tanmateix, i vosaltres ho sabeu estimats i estimades lectors i lectores, cap falla pot prescindir d’alguna mena d’erotisme en el seu monument. Per això mateix, i aplegat aquest punt, voldria recordar l’Eroticrònica –no, no és una nova sèrie de Netflixés el nom que rep que el monument de la falla de l’artista Ramón Espinosa plantada en L’Antiga de Campanar (oficialment Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana-General Avilés) que a l’any 1989 guanyà el primer premi en la secció especial. Aquest monument se’l considera el millor de l’artista i amb un pressupost de 9.900.000 pessetes (59.500€) el monument aconseguí una alçada de 17 metres i la base ocupava 120 metres quadrats. El millor de la falla, sense dubte, els ninots; se’n col·locaren 80 que repassaven les distintes maneres de fer l’amor al temps que també en feien crítica de la situació política d’aquells temps, doncs apareixien mandataris d’aquells temps. El remat del monument era una escena lèsbica. Una falla si més no molt agosarada en aquells moments, molt atrevida i justa vencedora no només per la temàtica i el sexe, sinó també per l’equilibri i la dificultat. Les falleres són sense dubte les dones més boniques i més ben engalanades de qualsevol festa, els nostres fallers també; i per a mostra un botó, doncs l’interès eròtic cap a les falleres i fallers és més que sabut i les distintes comissions han començat a traure’n rèdit econòmic. I molt bé que fan. Així hem pogut veure com distintes comissions de diverses ciutats han venut calendaris eròtics fets expressament pels membres de la falla. I és que aquests calendaris han tingut un èxit desmesurat. Siga quina siga la comissió que els ha fet, ha aconseguit guanyar sobradament un bon pessic de diners, que tots sabeu que a qualsevol falla, i més si es tracta d’una de menuda, sempre va molt però que molt bé. Val a dir que els calendaris, almenys els que jo he vist, són purament eròtics i fets amb molt bon gust. No espereu disbauxa i sexe que us conec... Fins ací arriba aquest article, i com no, voldria acomiadar-me amb una frase molt característica d’aquesta època de festivitat, alegria - i per què no?- de sexe i erotisme que sempre va bé. Així que ja sabeu... Si en falles no folles, en pasqua no falles! Miquel Joan i Huguet
182
El llibret de la informaciรณ
183