Falla Prado 2016 - Nit i dia by Falla Prado

ÍNDEX 5 6 8 10 12 13 18 23 25 39

Fallera Major de Tavernes de la Valldigna 2016 Acomiadament de Sara Tur, FMT 2015 Salutació del president Salutació de nostra Fallera Major Per a nostra fallera major El monument faller Tinc una cosa que dir-te Com hem gaudit Recordatori 2015 30 anys fent falla 46 48 51 53 61 67 71 74

81 82 84 86 87 91 96

Rialles diürnes Salutació del president infantil Salutació de nostra fallera major infantil Per a nostra fallera major infantil El monument infantil Tinc una cosa que dir-te Que bé ens ho hem passat 98 101 104 112 114 117 123 127

130 131 136 140

Les nits a la Valldigna Petjades nocturnes per la Valldigna Una nit de falles plena d’estrelles Els nostres monuments ens parlen a la foscor Contes a la nit Valldigna i falla El racó de les frases fetes Memòries del paladar

Cançons de bressol Els nadons de la Prado Àvia conta'm contes Delegades infantils Endevina que endevinaràs Jocs infantils Creem art Recordatori fotogràfic infantil 2015

Comissió gestora Tots fem falla Programació setmana fallera Guia comercial

SUMARI EDITA Associació Cultural Falla Prado — COORDINACIÓ Noe Alberola i Elena — EQUIP DE REDACCIÓ Teresa Talens i Estornell, Noe Alberola i Elena, Jaume Talens i Rodriguez, Natalia Palomares i Gascón, Cristina Ortells i Grau, Àngela Talens i Torres, Miquel Joan i Huguet, Enric Marco, Rosa Magraner i Grau, Lolin Magraner i Ciscar, Eva Sansaloni, Salva Alario, Rosa Donet i Josep-Miquel Joan i Escrihuela. — CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Miquel Joan i Huguet i Natalia Palomares i Gascón — ARXIU FOTOGRÀFIC Jose Calvo i Salva Alario — PUBLICITAT Comissió gestora — DISSENY I MAQUETACIÓ Estudi kiuu — IMPRIMEIX Impremta Ida2 — DIPÒSIT LEGAL V-��-��

Aquest llibret ha participat en la convocatòria del premis de la Generalitat per la promoció de l'ús del valencià.

Ana Benavent i Gascรณn Fallera Major Tavernes 2016

PER SEMPRE… C

om sempre diré, he viscut un dels millors anys de la meva vida. Mai em cansaré de dir l’experiència tan meravellosa que ha sigut… Quan algú desitja alguna cosa amb tanta força i al final es fa realitat mai vol que acabe, voldria que el temps es parara per a seguir contemplant i vivint tan meravellós somni. Però, de sobte, has de despertar i pensar que tot ha sigut real. Que tot el viscut ha passat de veritat i que sempre ho portaràs al cor. Per a mi ha sigut un plaer i un orgull representar al meu estimat poble, on he nascut i he crescut. Com ja vaig dir amb les meues paraules el dia que em vaig acomiadar de tots: “és una experiència que has de viure per a saber el que és. No es pot contar amb paraules quant una fallera pot arribar a sentir i menys encara quant una fallera major pot arribar a viure durant un any escàs”.

alegria, cansament, diversió, tendresa, admiració, dedicació i, per damunt de tot, les falles són part de la nostra cultura i l’orgull de tot el poble valencià. I així ho sent jo i així li ho estic fent sentir al meu Joan. Per a mi el simple fet de posar-me el vestit de fallera ja és un gran honor i un gran orgull. El que jo dic, més dies haurien d’haver-hi per a lluir tan preciós vestit, per a engalanar els carrers amb la nostra música, així com també, els nostres monuments. La vida que dona aquesta festa al nostre poble no té preu. D’allò que també em puc sentir orgullosa és de la gran acollida que he tingut a tots els casals. La germanor que he pogut observar entre les sis comissions i la Federació de Falles Junta Local Fallera, ha fet que tots els que hem representat les falles de l’any 2015 ara podem dir amb majúscules que tenim una gran amistat.

Com també vaig transmetre el dia de la meua Crida, acte per a mi molt emotiu, les falles són color, música, pólvora i no sols això... Les falles són rialles, llàgrimes, superació i per a nosaltres, els fallers, una manera de viure!

Bé, ara ja estic al meu lloc; on jo vaig elegir estar fa anys, amb la meua estimada Falla Prado. On estic rodejada de la meua gent, amb la qual farem poc a poc aquesta comissió més gran. Vos estime, gràcies per tot.

Les falles no són ni una institució ni una obligació. Les falles són amistat, passió,

I per a acomiadar-me i com sempre diem les set PER SEMPRE 2015! Sara Tur i Penadés

FALLA PRADO 2016

FALLERS, AMICS I VEÏNS DE TAVERNES P

aquesta festa siga més reconeguda per tots i es convertisca en un signe d’identitat pròpia.

er primera vegada em dirigisc a tots vosaltres des de les pàgines d’aquest llibret. Com a president, em sent orgullós de representar a una comissió amb gran solera i amb uns fallers i falleres a qui estime moltíssim.

També em sent satisfet i orgullós de tindre com a Fallera Major a Agnes, i com no a Joan i a Emma com a President Infantil i Fallera Major Infantil respectivament, els quals representaran també aquesta comissió. Sols tinc un desig per a vosaltres, que gaudiu i sigueu molt feliços.

Per a mi és un honor ser el vostre president, i cada dia que passe al vostre costat em demostreu que és el vostre valor qui fa tan gran aquesta comissió, per això m’ompli d’alegria poder compartir amb vosaltres l’estima per aquesta festa plena d’alegria, cultura i art, i que defensa com cap altra les nostres tradicions i la nostra llengua.

Com no, felicitar a Sandra, Vicent, Carla i Guillem, que ens representaren aquest últim any i visqueren intensament el 2015. Tampoc vull oblidar-me dels fallers d’honor, col·laboradors i simpatitzants, pares de fallers i veïnat. Tots sou un suport en la nostra falla, moltes gràcies per contribuir al creixement d’aquesta festa i sobretot d’aquesta comissió.

Les falles són la millor festa que tenim els valencians. El camí que recorre una falla durant tot l’any no és gens fàcil. És per això que no vull oblidar-me dels fallers que treballem i treballem perquè cada vegada més,

Bones falles, i visca la Falla Prado!

Juan Vicente Sansaloni i Vila President Falla Prado 2016

BENVOLGUTS FALLERS I FALLERES E

l 2016 serà un any que duré tota la vida al meu cor junt al de 2002. Tots o la majoria es preguntaran el perquè. Farà 14 anys ja vaig representar a la meua Falla Prado. Aquella vegada anava de la mà d’una gran fallera; d’ella vaig aprendre moltes coses. Parle de Maria Ciscar i Pons. També vaig estar acompanyada de dos grans fallers, perquè els dos eren i són molt grans. Ells eren Vicent Garcia i Manclús i Honorio Gil i Asunción.

acompanyada pel president Vicent i la xiqueta Carla, que experiència no els en falta, com tampoc a Guillem, el president infantil.

Ara sóc jo la fallera major i el paper ja no és el mateix. Tinc una gran tasca, perquè el regnat el deixa una grandíssima fallera: Sandra. Què puc dir d’ella? Molt. Ho té tot. Sobretot un cor que no li cap al pit i el llistó el deixa ben alt per partida doble. Sandra,

Gràcies amb antelació per allò que viuré, i en especial a la meua comissió a qui tan gran estima li tinc per deixar-me gaudir d’aquest any. Sense tots vosaltres no seria ningú.

Feina tenim el meu company d’aquesta aventura i president Juanvi i els xiquets Joan i Emma. Sols dir-vos a tots que intentarem gaudir d’aquest any amb bona harmonia i sobretot amb molta diversió i companyerisme.

Visca la Falla Prado!

Agnes Sales i HervĂ s Fallera Major Falla Prado 2016

PER A LA NOSTRA FALLERA MAJOR Agnes, quina flor més preciosa, gran fallera i millor persona, per a ta mare eres meravellosa eres la seua joia més bona.

bona filla i germana compromesa amb la família i amb la festa. D’ulls clars bonics, brillants sense obrir els llavis et parlen, s’emocionen mirant al seu voltant als que t’admiren i t’estimen.

Has nascut per a ser regina, ja ho vas ser en la infantesa, ara de major tornes divina, a ser la màxima reialesa.

Vestida de fallera tradicional em sembla que eres feliç, vius un somni preciós personal estàs complint el teu desig.

Vius la festa amb il·lusió participant i gaudint als actes, has acceptat esta ostentació, perquè t’agraden els reptes.

Et veig lluir tan noble i graciosa , com si una fada d’un conte amb la seua vareta prodigiosa et portara a complir este repte.

Diuen que la bona qualitat es concentra en pots menuts, no és mesura la quantitat sinó els aromes més venuts.

Desitge com a persona, un any ple de felicitat, eres una fallera molt bona, duràs el càrrec amb dignitat.

Una persona grandiosa fallera d’especial bellesa,

Teresa Talens Estornell

MONUMENT FALLER

Artista Faller: Ă&#x20AC;lex Oliver

CRÍTICA A LA FALLA GRAN L

a falla d’enguany torna enrere en el temps. Ens trasllada a un món tan fascinant com és l’àrab; ple de misteris, d’històries, contes i llegendes. Viatjarem per a veure palaus i jardins plens d’esplendor, meravelles d’arreu del món que ens faran somniar en temps llunyans on estava present el misteri i la màgia. Palaus i castells a Espanya en tenim prou, tant d’àrabs com de cristians, i tots en formen part de la nostra cultura. Els ninots reflectiran anècdotes divertides, escenes dels polítics de hui en dia en aquest país, des d’una crítica sana i constructiva.

Dia de Sant Josep, nit màgica, il·luminada pel foc de les falles, les escultures acaben en mort tràgica, en este món de festa i de rialles. Mitja lluna al cel de València, símbol de les mil i una nits, el misteri ens plena la consciència, d’obres d’art i desitjos complits. Que bonica és la nostra falla, ens mostra palaus i jardins, els van perdre en batalla, aquests moros tan gentils. Formen part de la nostra cultura, per ací han passat molts pobles, tenim variada arquitectura, per això és terra de nobles. Els moros estan mirant-se, no poden veure tanta corrupció, un dia al despertar van alçar-se i agafaren una gran decepció. La mora és l’ànima de la falla, amb cos de serp el mal trencarà,

guanyarà esta difícil baralla, i l’harmonia per tot regnarà. Estem en un país de lladres, com a esta serp ens encanten, amb les seues bones paraules, ens diuen mentides que espanten. Ací esta la llàntia meravellosa, i el gran geni dels desitjos, amb la seua màgia prodigiosa, arreglarà tots els compromisos. Com estes precioses catifes, ens emboliquen els polítics, tot son contes i promeses, uns dels altres són bons crítics. Tots volen Espanya arreglar, lluiten per obtenir el poder, per a ser els amos i governar, amb enganys es fan de voler. Rajoy i Sánchez fan ofertes, per al tron poder relaxar-se, algú guanyarà estos reptes, o amb altres acabaran ajuntant-se…

Dretes i esquerres volen manar, qui entre, la llei ha de respectar, fins ara no ens han parat de robar, corruptes hi han per a omplir la mar. Per a calmar tan greu situació, l’àngel l’arpa ens vol tocar, amb la seua dolça actuació, els ànims aconseguirà calmar? Un graciós i simpàtic moret, en la Falla Prado no pot faltar, és d’esta barriada falleret, i estos dies bé s’ho vol passar. Al sofà està descansant, hi ha molta gent aturada, a veure si això va canviant, i en veiem a més d'ocupada. La ballarina ens vol animar, amb els seus sensuals balls, ella se sap molt bé insinuar, de la dansa domina els detalls. La princesa està esperant, un príncep preciós i valent,

ben prompte el tindrà davant, i li endevinarà el pensament. Si ben lluny vols volar, ací està el venedor de catifes, amb elles podràs viatjar, i viure experiències magnífiques. El gos és un fidel animal, on anem sempre ens seguirà, és guardaespatlles personal, i dels delinqüents ens cuidarà. Una falla la d’enguany, de moros i amb moltes històries, molt rebonica i de bon guany, aquest any seran nostres les victòries. De tot cor els fallers esperem, que la sàpiguen com cal valorar, la gent que tant estimem, i els qui la tenen que jutjar.

Teresa Talens i Estornell

TINC UNA COSA QUE DIR-TE

abíem tots que açò havia de passar, que des d’aquell 2009 quan Eva i jo fórem Falleres Majors, la teua vida com a faller donaria un canvi total. Començares a viure les falles d’una forma diferent, tot l’any, intensament, com mai havies fet i et va agradar. Continuares amb Lorena, acompanyant-la com a vicepresident i enguany... Enguany si! Eres el president de la nostra estimada Falla Prado. Saps que no et fallaré en res i que tot allò que necessites ho tindràs, abans de demanar-ho si cal. Tan sols has de passar-ho bé i treballar dur per la nostra falla i jo, com sempre, estaré al teu costat. D’entre totes les estreles jo... vull estar amb tu. T’estime! Belén.

uant de temps esperant aquest moment; quant de temps esperant que algú de la meua família puga viure el que vam viure la mare i jo al 2009, i que eixa persona sigues tu encara m’agrada més. Recorde el dia que ens digueres que duies idea de presentar-te com a president de la nostra falla, no m’ho podia creure. De seguida vaig pensar que allà on anares tu aniria jo al teu costat per recolzar-te, i així ho he fet. Crec que no t’agrada dir el que t’agrada la festa, ja que tots ho saben massa bé, però si la festa és fallera... eixa encara t’agrada més! Deixa el càrrec de president ben alt, fes que tots et recorden per la bona feina que has fet, però sobre tot gaudeix d’aquest any, i gaudeix-lo amb nosaltres. Et vull pare! Eva.

ncle, m’alegre molt que sigues president de la Falla Prado. Jo sempre et preguntava si algun dia anaves a ser-ho, i tu em deies que segur que sí. Eixe dia ha arribat i estaré molt content i orgullós d’acompanyar-te sempre que puga. A més, aniré agafant exemple per a quan siga president infantil de la meua falla i t’ajudaré en tot, igual que t’ajude en la caseta a l'estiu, quan sempre vaig darrere teua i em deixes fer de tot. T’estime! Emili.

ue aquest moment anava a arribar ho sabien ací i en la Xina, però quan m’ho van dir no m’ho creia. Tots saben, crec, que la festa sempre ha sigut cosa teua, però d’això a ser el president de la falla… això demostra moltes coses. M’has ensenyat molt al llarg de la meua vida, però em segueixes sorprenent, i és que des del 2009, quan la mare i Eva van ser Falleres Majors, jo ja sabia que el cuquet estava dins teua, i que algun dia ocuparies el lloc de President i treballaries per fer de la Falla Prado la millor falla. Saps que estarem sempre al teu costat per a tot el que faça falta, i encara que les falles no siguen el meu fort saps que allò que em demanes ho faré, perquè t’ho mereixes, i és un bon moment per tornar-te tot allò que ens has donat al llarg de la teua vida a tots aquells que t’estimem. Gaudeix, aprofita fins a l’últim minut, però sobretot recorda que ho vius amb molta més gent i que estarem al teu costat,en aquests moments i sempre. T’estime! David.

Estimada Agnes:

o sé per on començar, i tinc tantes coses per a dir-te, que veurem que ix d’aquesta mà que va dirigida per aquest cap. No sé, de vegades, si és veritat tot allò que està passant i em pegue pessiguets, i sí! És tot una realitat! Com si estiguérem fent una pel·lícula o un llibre i ara anem a començar la tercera part de la saga o el tercer volum del llibre. Fa uns anys, molts anys, una xiqueta anomenada Agnes, tenia un somni ser fallera major infantil. En sa casa sempre li deien que això és molta feina i una gran responsabilitat. Ella insistia amb els seus pares, en tot moment, en tota ocasió que s’insinuava apareixia ella amb un per favor... Com en tota pel·lícula o conte, ella era la bona, amb bones notes, bon comportament i moltes coses que feia que els pares anaren caient en eixe somni. Tot va començar al 2002, l’experiència per a ella va ser el que més desitjava, mai he vist una careta tant feliç i amb llàgrimes als ulls quan tot va acabar. Passaren els anys i Agnes va ser altra vegada l’encarregada de fer-nos passar per una altra nova aventura. Però esta vegada no lluitava per ella, sinó per la seua germana Victoria. Aquesta vegada els pares caigueren en un “plis-plas”. La seua germana va ser fallera major infantil al 2007 i sempre de la mà d’Agnes. Ja per fi, dues xiquetes havien complit el seu somni. A partir del 2008, moltes coses passaren i hi hagueren molts canvis. Passaren de ser 4 a 3 els protagonistes d’aquest llibre o pel·lícula. Ara eren dos joves germanes, més madures i responsables, i a més a més, involucrades en tot. I ací comença altra aventura. Anys han passat, dies i dies, per a les dues. Una per ací, l’altra per allà, i embarcades estem en aquest somni, que eixa xiqueta del 2002 al 2016, farà altra vegada realitat. D’aquest volum de llibre o saga de pel·lícula com cadascú s’ho imagine, començarà i també acabarà amb llàgrimes als ulls, però esta aventura estarà plena d’ anècdotes, rialles i molt d’esforç per part de les tres. No diré punt i final i açò s’ha acabat, perquè continuarà… POSTDATA Agnes, gaudeix de cada moment, riu i viu intensament aquesta gran aventura. Nosaltres estarem al teu costat en cada moment, per a què esta experiència no s’oblide mai. Natalia. 21

ai haguérem pensat, que arribaria el dia, en que et diguérem aquestes paraules que, de tot cor, a tu t’hem dedicat. Agnés, és el teu any màgic, que per sempre recordaràs, tots els fallers serem testimonis d’un regnat, on moments meravellosos viuràs. Nosaltres com amigues, estem orgulloses de veure’t passejar com a reina i estarem sempre al teu costat veient com desfiles, xiqueta. Fallera com ninguna de la teua Falla, has lluitat per estar ací i demostrar-ho, i nosaltres no podem negar l’orgull que sentim i hem de manifestar-ho. Agnés, per fi, eres la fallera Major, el teu somni fet realitat, sabem que no et faltarà valor, i que deixaràs el llistó ben alt. Suport et donarem, força per continuar et regalarem, ací sempre estarem, i una forta abraçada et pegarem. Les teues amigues que et volem un any ple d’alegria et desitgem i junt amb tu caminarem per veure la nostra preciosa amiga i viure l’any de somni de la seua vida.

Les teues amigues Lidia, Carmen, Lola, María, Desam, Mónica, Sara i Victoria.

COM HEM GAUDIT

ACOMIADAMENT SANDRA I CABE S

alutacions a tothom: autoritats, falleres, fallers, comissió de la Falla Prado, familiars i amics, en fi, a tots els valencians perquè el meu somni és complet si anem tots junts de la mà. Tots junts heu fet realitat la meua il·lusió, ser fallera major, i m´heu demostrat la vostra vocació a la falla, la vostra solidaritat i la vostra ajuda desinteressada. És la vostra dedicació, junt al treball de la resta de comissions i a la Junta Local Fallera, qui fa possible que el món de les falles continue pel camí de l’entusiasme, la col·laboració i l’entrega. És la festa dels valencians! Gràcies! No abandoneu mai! Carla, he de recalcar que sempre podrem dir que hem sigut les “falleres majors doblet de la Falla Prado”, demostrant així l’amor que sentim per la falla.

Del meu regnat voldria destacar que cada dia viscut, ha sigut un dia especial per a mi. Quantes emocions viscudes: esperança, intriga, l’acolliment de ma casa... Sobretot l’afecte dels meus... Rubén, Nerea i Vicent, m´heu donat: afecte, acolliment, dolçor, senzillesa i per damunt de tot... Recolzament! Gràcies també per donar-me eixos moments tan importants… Vos estime!

Benvinguts Juanvi, Agnès, Joan i Emma, sou la continuïtat d’aquesta festa tan meravellosa. Tots sabem del vostre amor al nostre escut faller. Gaudiu al màxim el 2016. Aquest any és vostre!

Com tots sabeu, aquest any les condicions meteorològiques no ens han acompanyat. He plorat per no poder esgotar el meu regnat com calia, però novament, tots junts, m´heu fet veure que res, ni ningú, pot amb tot allò que sentim: la festa fallera! la festa dels valencians i dels fallers! Enhorabona!

Ara si, m’acomiade: fallers, valencians, mai m’oblidaré de tots vosaltres! Gràcies pel reconeixement i entrega que m’heu brindat! El meu president Cabe, se suma a les meues paraules amb la mateixa estima que sentim els dos per la nostra Falla Prado.

Ara si, és la meua fi com a fallera major. Cabe, Guillem i Carla, vos regale un trosset del meu cor, vos estime a vosaltres i als vostres familiars, que ens han cuidat i malcriat amb tot allò que hem necessitat.

Un bes molt fort a tots i fins sempre! Sandra i Cabe 24

RECORDATORI 2015

UN NOU ANY FALLER QUE COMENÇA D

esprés d’un gran exercici faller 2014, arribà el dia de la Cremà i amb ella els primers moments i preparatius per encetar un nou exercici faller, el de l’any 2015. El nostre president Vicent, segueix un any més en el càrrec, i Guillem substituirà a Eric com a president infantil. Però qui seran les nostres falleres majors? És una qüestió que està en l’aire. Corren temps difícils i és complicat trobar a les candidates al càrrec. En una de les moltes reunions que es fan a la falla, una jove fallera anomenada Sandra, en sentir que no es presentaven candidates al càrrec de falleres majors, no dubtà ni un segon en oferir-se a representar el càrrec de fallera major de la Falla Prado. Ella ja ho havia sigut a l'any 2000 junt a la seua germana com a infantil, però per la seua falla està disposada a tornar a repetir en el tron.

Vicent, Sandra, Guillem i Carla, ells seran els càrrecs durant el 2015.

Ja tenim Fallera Major per a l’any 2015, però no hi ha cap candidata a ser fallera major infantil. Passen els dies, les setmanes... i el càrrec segueix sense noves candidates. Se li proposa a Carla, fallera major de l’any 2014, repetir un any més com a màxima representant dels infantils de la nostra falla i, junt a Sandra, ser les falleres majors per a l’exercici faller del 2015. Com a gran fallera que és, acceptà seguir un any més al front del seu càrrec, i junt a Vicent i Guillem, es converteixen en els màxims representats de la seua estimada Falla Prado.

A partir d’ací ja comencen tots els actes, cercaviles, festes, premis, despertades, dinars, berenars, sopars… Un fum d’actes que fan del 2015 un any especial i inoblidable per a tots ells. Un any màgic que sempre tindran gravat a les seues retines. Enhorabona per la vostra tasca! Natalia Palomares i Gascon

ELS PRIMERS ACTES E

ncetant un nou any faller, uns dels primers actes dels nostres representants del 2015 va ser la proclamació. Moments molt emotius van tenir lloc durant aquella nit. Una nit en què, dels llavis dels nostres representants, sortiren paraules d’orgull i felicitat per la seua Falla Prado, i pel gran somni que anaven a començar. Festes diverses a la falla, sopars, presentació de la nostra fallera Sara Tur i Penadés com a fallera major del nostre poble, futbet, presentació d’esbossos, cavalcada de reis, visita al taller dels nostres artistes per veure els monuments... Un fum d’actes que tingueren lloc des de la proclamació dels nostres representants del 2015 fins a la seua presentació. A les festes cada vegada hi ha més gent que participa, així com també als sopars de torrada de carn i embotit que es fan a la falla. Pel que fa al futbet, vam aconseguir ser campions en els infantils i subcampions al futbet femení. Com es pot veure a les imatges anteriors, la nostra Falla Prado està present en tots i cadascun dels actes relacionats amb el món de les falles.

Natalia Palomares i Gascon

UN SOMNI FET REALITAT A

rribà el moment més esperat per a tota fallera major. Un acte únic i màgic on les falleres majors són les grans protagonistes, l’acte de presentació de les nostres màximes representants. Moments replets de màgia, emoció, sorpreses… Tot preparat al més mínim detall perquè es converteixi en un moment únic e irrepetible que recordaran per sempre. Per a Sandra i Carla, un somni que es tornà a fer realitat per segona vegada. Natalia Palomares i Gascon

PLAYBACKS

esprés d’estiu i festes del poble, com de costum, era l’hora de començar a pensar el tema sobre de que anirien els pròxims playbacks. Es donaren idees i, entre totes, vàrem decidir que faríem la pel·lícula de Burlesque, un tipus de cabaret.

menys em vaig donar compte, tot allò ja havia acabat. Em trobava a la fi de la festa i Burlesque havia eixit perfecte. De vegades pense en eixos cinc mesos d’assajos totes les setmanes, fins i tot en l’última setmana on s’ha de treballar molt dur per a que tot isca a la perfecció. Però... No diuen que càrrega a gust no pesa? Doncs això és el que em passa a mi amb la meua falla, tots els cinc mesos d’assajos i altres feines són càrregues que no pesen.

De sobte, em vaig trobar en que volien que jo fora la protagonista del playback. Jo que era, si no m’enganye, la més vergonyosa de totes; però sense pensar-m’ho dues vegades vaig dir que sí, que ho faria. Començàrem a assajar i, mentre cada grup tenia l’assaig a una hora diferent, a mi em tocava anar d’un grup a un altre per tal de poder eixir en totes les cançons el dia de la presentació.

Aprofitant aquest text, vull donar les gràcies a totes aquelles persones que s’encarreguen de treure balls o d’altres feines -que no en són poques- ja que sense cadascuna d’elles la presentació no seria el mateix, ni la setmana fallera, ni res dallò que s’organitza durant tot l’any. Jo, mentrestant, seguiré acceptant totes aquelles carregues que no pesen.

Després de quasi cinc mesos d’assajos arribà el dia de la presentació i, com de normal, estava més nerviosa pel playback que per eixir per la passarel·la. Però, quan

Eva Sansaloni 29

UNA CAVALCADA PASSADA PER AIGUA A

quest any, vàrem omplir els carrers de Tavernes, de tots els colors que poden representar-se a l’arc de San Martí.

Vàrem poder fer la desfilada cap a la plaça major i acabar la festa amb ball i rialles com mana la tradició. Ens quedàrem sense rebre recompensa, però amb la satisfacció de la feina ben feta.

Un eixam d’abelletes, d’allò més divertides, acompanyades per desenes de papallones i algun que altre “borinot” formaren part de la representació de la nostra falla. Nimfes del bosc i una màgica carrossa que no li va faltar cap detall.

La constància és la clau i la purpurina ens farà brillar. El millor d’aquest gran dia és veure les caretes dels més menuts i el gran premi, com gaudeixen, com gaudim tots d’aquest dia. Les imatges que vos mostrem són la prova del que afirmem, dia i nit amb color, disfresses fetes amb molta estima i en el record de tots els moments d’alegria.

Ens convidaven a endinsar-nos cap a un bosc molt especial. Com no! La purpurina no podia faltar i la nostra carrossa brillava sense cap llum. Una anticipada primavera va fer acte de presència i va ambientar amb centelleigs i colors cada racó. El temps no ens va acompanyar, i en aturar l’acte ens va amenaçar.

Carla, Sandra, Guillem i Vicent ens han representat en tot moment i per tots nosaltres s’han sentit acompanyats. Dia màgic que any rere any repetirem i on la purpurina de la Falla Prado farà que un estel a terra brille com la que més!

Després d’un breu ruixat, l’arc multicolor va anunciar que una treva ens anava a donar.

Noe Alberola i Elena

S’APROPA LA SETMANA FALLERA P

assada la presentació, i a poques setmanes per a la gran esperada setmana fallera, més actes anaven tenint lloc: presentació del nostre llibret faller, nit d’albades, cridà fallera… La presentació del nostre llibret és un acte molt especial, en que les persones que tant d'esforç posen en la seua elaboració i que ho donen tot per aconseguir un premi reconegut per Conselleria, veuen aplaudit el treball de molts mesos. Un treball molt dur que fan per la seua estimada falla. Moltes persones treballen desinteressadament perquè el nostre llibret puga eixir a la llum i no de qualsevol manera, sinó de la millor manera possible, ja que els últims anys totes les falles de Tavernes veuen recompensat el seu gran esforç sent reconegudes amb bons premis.

Dues setmanes abans de falles va tenir lloc l’esperada Cridà fallera que donà lloc a l’inici de les falles 2015. L’acte fou, si cap, més especial que cap altre any, ja que la màxima representant del nostre poble pertanyia a la nostra comissió del Prado. Sara Tur i Penadés, acompanyada pel seu president i cort d’honor, ens va dirigir, junt a l’alcalde de la nostra localitat i des del balcó de l’ajuntament, unes emocionants paraules dignes d’una gran fallera com ella ho és. Donava així l’inici a la gran festa josefina que tan esperada és per tots els fallers del nostre poble.

Un any més, el nostre llibret va rebre un premi i fou un orgull per a tot l’equip que forma el llibret i tots els seus col·laboradors. Seguirem treballant per seguir millorant i que el nostre esforç siga reconegut. La mateixa nit de la presentació del llibret, a mitja nit, va tenir lloc la tradicional Nit d’Albades que es va iniciar a l’ajuntament de la localitat i va recórrer, falla a falla, totes les sis comissions falleres. Vicent, Sandra, Guillem i Carla van rebre al nostre casal a comissions, fallers, junta local fallera, president i Fallera Major de Tavernes i la seua cort. Els cantaors i el versador els dedicaven unes cançons fetes i pensades exclusivament per a ells. Llàgrimes d’alegria i rialles es pogueren veure aquella nit. Cada any, és més la gent que participa en aquest acte.

Posteriorment Sara i la seua cort baixaren fins l’escenari per rebre a les comissions que havien rebut algun premi dels que ja se sabien. Per finalitzar l’acte, tots ens dirigirem al Passeig País Valencià on els pirotècnics havien preparat una mascletà. Amb l’olor a pólvora es feia més que evident que les falles estaven ja ben a prop. Natalia Palomares i Gascon

PREMI PER PARTIDA DOBLE H

ola a tots, des del 2013 tinc la sort de tindre la millor delegació que es pot tindre dins d’una falla, al parer dels meus ulls. Tinc la il·lusió de ser la delegada de monuments. Gràcies a aquest càrrec veig l’evolució de les nostres falles tots els mesos, busque aquell esbós que pot agradar més a la comissió i escodrinye els monuments que els nostres artistes han plantat a altres pobles. Sempre pensant si ens el poden plantar l’any vinent. Visite el taller dels artistes, em baralle al mateix temps que m’alegre en cada visita, i observe la transformació del cartró fins que acaba sent un ninot. No cal dir que el 15 de Març és per a mi el millor dia de l’any; l’arribada de la grua junt al furgó dels artistes, les últimes pinzellades… Fins i tot com posar la gespa o les pedres. Tot em suposa un gran moment, junt a tots els fallers que es reuneixen per a ajudar en la plantà.

veïnes, i que el jurat no mira les falles amb els mateixos ulls que la mires tu, doncs així com és d’esperar, no tenim el tant desitjat banderí en la nostra prestatgeria.

Evidentment, després d’estes paraules, vos podeu imaginar que el meu somni, com el de qualsevol faller, és arribar al més alt del pòdium i, ací, en la Falla Prado (de moment) hem pegat en pedra. Enguany plantarem el nostre 30é monument, i mai hem guanyat el primer premi en la falla gran i en la part infantil tan sols en dues ocasions ens hem endut a casa el banderí que acredita que hem plantat la millor falla del poble, al 1992 i al 2009.

No obstant, l’any passat la nostra falla va fer història, i és que al 2015 no tinguérem les millors falles, però si els millors ninots, i tant la falla gran com la falla infantil obtingueren el palet del Millor Ninot Indultat de Tavernes. És la primera vegada que aconseguim els dos premis al mateix any, i va ser un gran dia per a tots els fallers que ens reunírem a la Casa de la Cultura per a conèixer els premis. Done les gràcies als nostres artistes per l’esforç realitzat i per molts anys més al vostre costat. Gràcies Àlex, Ivan i Roberto i al vostre equip, amb vosaltres tenim uns artistes de primera!

Cal anar amb il·lusió a l’entrega de premis, però sabent que no partim del mateix pressupost que les nostres falles

Cristina Ortells i Grau

UNES FALLES DIFERENTS Valencians, ja estem en falles!

el sol. Una vegada pres el xocolate, ens vam esperar rondant a la nostra falla a l’espera del jurat. Van vindre, puntuaren la falla i se’n van anar. Com hauríem quedat? A la vesprada ho sabríem. Nosaltres ja estàvem relativament contents, perquè els millors ninots indultats de les falles de Tavernes del 2015, eren nostres. Una vegada acabàrem de dinar, ens anàrem a casa corrents per a posar-nos els vestits fallers per tal d’anar a la plaça a recollir els premis.

El que no sabíem era que en compte de vindre el “caloret” faller, va vindre el fred i la pluja. Pareix ser que el mal temps volia fer -se present en unes de les festes més emblemàtiques del territori valencià. Ara vos contaré el que va passar en la setmana fallera a Tavernes de la Valldigna i, sobretot, a la nostra falla. En les festes prèvies als dies grans, anàvem prenent forces per a la que seria una setmana gran; però, enguany va ser gran, molt gran i com no, diferent.

Vam tindre una sensació agredolça, ja que tot i tindre un bon premi en el monument gran (ens van lliurar un 4t premi), no tinguérem la mateixa sort en la infantil, perquè ens van donar un 6é premi. Tot i això, per a nosaltres, teníem els millors monuments de Tavernes.

El dia 17 de març ens vam alçar del llit per anar a la despertà. En aquest dia encara lluïa

Per a celebrar els premis que ens havien tocat, vam moure el cos per la nit amb la gran orquestra “Seven Crashers”

la nostra ja tradicional cercavila amb brusa, i… Sí! ho poguérem fer. Vam fer la cercavila i, sobre les 20:30 hores de la vesprada, ja estàvem tots al voltant de la falleta per veure com Carla i Guillem li botaven foc a aquell monument que representaven les festes nadalenques. I sí. El temps perfecte, des de migdia que no plovia.

Arribà el 18 de març, dia de l’ofrena a la patrona de tots els valencians, la Mare de Déu dels Desemparats, però es coneix que el temps no volia pedres aquest esdeveniment i va fer acte de presència. Vam estar tot el matí mirant el temps -plou, no plou, es fa l’ofrena, no es fa-. Quin dia més llarg! Al final es va suspendre l’acte a causa del mal oratge, però la festa al casal no va faltar. A l’hora de sopar, tots a la carpa altra vegada, perquè ens esperaven dos grans tributs per a gaudir de la nit: el primer tribut va ser als Rolling Stones i , el segon, a AC/DC. Llàstima de muntar els concerts dins del pavelló per culpa del temps, però així i tot, va ser una nit espectacular.

Enguany, vam poder sopar amb més tranquil·litat, ja que al tindre un 4t premi, érem els tercers en cremar la falla. Ui! Ja han acabat les falles? Sí ja han acabat segons el calendari, però enguany, el 19 de març no va ser l’últim dia de falles si no, el diumenge 22. A causa de la pluja del dia 18 de març, vàrem fer l’ofrena a la Mare de Déu dels Desparats aquest dia i, com a colofó final, vàrem disparar la tradicional mascletà del dia Sant Josep, una vegada acabat l’acte de l’ofrena. El temps ens va respectar el dia per un moment, i vam poder acabar les falles com calia, això sí... va ser explotar l’últim coet de la mascletà i començar a caure gotes!

Va arribar el 19 de març i, com no, la pluja va fer acte de presència al llarg del matí. No obstant això, el nostre patró Sant Josep, no es podia quedar sense la seua tradicional missa i, al ser en un recinte tancat, la seua festa va rebre. Allò que de matí no vam poder celebrar va ser de la mascletada. Arribà l’hora de dinar i tots mirant el temps per si a la vesprada podíem gaudir de

Enguany el “caloret” faller no ha estat al nostre costat, esperem que a les falles del 2016 estiga més present. Àngela Talens Torres. 35

RECORDATORI FOTOGRÃ&#x20AC;FIC 2015

30 ANYS FENT FALLA

30 ANYS FENT FALLA C

orria l’any 1986 quan començava la gestació de la més jove de les falles del poble, la falla Prado. Les xerrades començaren a la Papereria Tere entre Juan Martí, el propietari, i un client, Pep Donet.

Xe, podríem fer una falla, tanta festa que hi hauria. I tant d’ample que tenim ací en esta part del poble. Sí que és veritat, sí... A qui li ho podríem dir?

A partir d’eixe moment es va anar comentant a veïns del barri, Juan ho parlava amb els seus clients i entre tots parlaven i intentaven convèncer als seus coneguts també, ja que la idea els emocionava i tots volien ser partícips d’aquesta nova creació, donant peu a que van ser molts els fundadors. Per fi, una nit reunits tots els interessats en la Papereria Tere van decidir tirar endavant la falla i emprendre aquest projecte tan emocionant. Totes les setmanes es feien reunions on es debatien els temes principals i tots estaven emocionats i amb ganes de treballar per dur endavant aquest somni. Amb el temps, les reunions canviaren de lloc i es transformaren en cafenets a l’Espiga d’Or. Cada vegada s’incorporava més gent. Tots estaven d’acord en el nom de la falla, Falla Prado, ja que era la barriada on anàvem a plantar els nostres monuments i una part emblemàtica del nostre poble que hui en dia tots recordem encara amb enyorança.

Casal

rribà el moment de trobar un casal, un lloc on reunirnos, i el problema, com en totes les falles era la manca de diners. Proposàrem a l’ajuntament que ens deixara l’antiga caseta del Prado, on estaven ubicades les oficines i els serveis, però argumentant ser un bé del poble sencer, no ens la cediren. La nova falla estava a punt de fer-se realitat i ja comptàvem amb molts fallers i falleres, teníem molts xiquets i xiquetes. Una família que s’acabava d’involucrar amb tots els seus fills apuntats, Consuelo i Enrique, van saber de la falta de casal per a la jove falla i sense apretar ja que sabien la finalitat, ens alquilaren el local que ara continuem tenint. Amb l’ajuda d’algun obrer i els nostres homes, férem una oficina, serveis, barra de bar i amb quatre cabassos i dos forques el vàrem decorar, ja teníem casal. El 2007 el renovàrem per complet.

L’escut

ns faltava tindre un escut que fora l’emblema de la nostra falla i en una reunió es va decidir els elements que havia de tindre el nou escut: les naus del Prado, tomaques per la tradició del nom “Prado de les tomaques” tot i vendre de tot, la senyera i les flames que representen la festa fallera. Com que teníem un bon número de fallerets i falleretes, es va decidir que feren una mena de concurs i cadascun va presentar el possible escut i així fou com vàrem triar unànimement el que hui ens representa.

Primera falla feta pels fallers

Any a any

l 1987 els nostres representants foren Salvador Donet i Climent, com a president i Miguel Angel Almiñana, com a president infantil. Acompanyaren a Rebeca Calvo i Valiente i Ana Nadal i Brines. Apadrinats per Luisa Mifsud férem la presentació on és hui en dia el pàrking de Mercadona i aconseguírem dos quarts premis. Al 1988 Antonio Solves i Gumilla fou el nostre president i Jose Vicente Grau i Ibáñez l’infantil amb Ana Rosa Vidal i Santosjuanes i Raquel Cruanyes i Navarro com a falleres majors. Baixàrem als dos últims premis; el 6é premi ens acompanya molts anys. A més, era l’últim any per al nostre benvolgut Prado. En 1989 el president era Joaquim Escrihuela i Benavent que va estar dos anys, l’infantil va ser José Vicente Grau i Ibáñez i les nostres falleres majors Lourdes Borràs i Meló i Mariola Moreno i Perelló. Lourdes fou la primera fallera del Prado que va representar el nostre poble com a fallera major. Gaudírem del premi al Ninot Indultat i un 5é i 6é premi infantil. A les disfresses volguérem fer el nostre homenatge al Prado, que estava en obres aquell any, i ens disfressàrem de dol, portant com un Sant una representació del Prado, per allà on anàvem ploràvem per allò que ens havien enderrocat.

Segona falla feta pels fallers

En el 1993 la competència a les falles infantils era tan gran que arraparem un 5é premi i un 6é a la falla gran. Les falleres majors foren les germanes Noelia i Ingrid Saiz i Donet. la nostra falleta va resultar tindre el millor ninot de totes les falles, alçant-nos amb el premi al ninot indultat infantil. Els presidents per un any foren Joaquim Palomares i Escrihuela i l’infantil Jesús Borràs i Meló. Per aquells anys es feien les famoses arreplegades per la mar en estiu, i molt recordat per tots els fallers és aquella arreplegà en el camionet per la mar i a l’aplegar al casal férem una piscina amb fang i dos porquets, els xiquets s’esvaraven i intentaven agafar-los, va ser molt divertit.

Al 1990 i disfrutant del regnat de Lourdes al poble, les falleres majors foren Lara Enguix i Palomares de la mà de Joaquim; i Olga Altur i Guinart acompanyada per Vicent Climent i Lozano que disfrutaren d’un segon premi infantil mentre que el monument gran va obtenir el 5é. Al 1991 canviem de president, també per a dos anys més, Francisco Corella i Enterpre acompanyant a Eva Alberola i Lledó i Fernando Vila i Bataller acompanyant a Laura Grau i Ibáñez, on tinguérem dos quarts premis.

Al 1994 agafa el torn per a dos anys el president Vicent Armengol i Boscà i president infantil Vicent Enguix i Palomares que acompanyaren a Amor Vidal i Santosjuanes i Silvia Altur i Guinart. Malgrat tornar a tindre el millor ninot infantil del poble, les falles cauen als dos últims premis. El teatre amenitza les presentacions i també una nit de la setmana fallera, era un teatre multitudinari, el pavelló s’omplia de gom a gom i molts anys han estat les representacions seguides amb molt d’èxit.

Era el 1992 i el nostre 5é aniversari, aconseguírem el nostre primer premi al monument infantil, i a la falla gran un 5é premi. Les nostres falleres majors foren Immaculada Gómez i Grau i Paula Navarro i Cortés acompanyada per Vicente Sala i Sifres. Es va organitzar a la Pista del Nano una desfilada de models, on eixien els xiquets de la falla en roba d’una tenda del poble. 42

En 1995 Maite Martí i Martínez i Núria Nacher i Pastor acompanyada per Jose Donet i Grau que va ser president infantil dos anys seguits, foren els nostres representants. Eixe any l’artista que tantes alegries ens havia donat, ens porta menys ninots dels acordats i trenquem relacions. En la falla gran aconseguim un 5ét premi i en la infantil el 6é. És l’any que la bona amistat entre falles es fa palpable, la falla Passeig ens regala un tros de la seua falla on està dibuixat el nostre benvolgut Prado, hui en dia el tenim penjat al nostre casal.

Al 1999 continuava la dificultat de trobar una dona disposada per a ser fallera major i a més s’afegia la manca de president, en l’últim moment una parella es presentà de fallera major i president, els coneguts Miguel Vidal i Muñoz que fou també al 2000 i 2001 i Juani Martínez i Valerio, que compartiren l’any amb Juan José Bosch i García que acompanyà a Sonia Altur i Guinart, la germana menuda d’esta família també va voler ser fallera major infantil a l’igual que les seues germanes. Aconseguírem el mateix premi a les dues falles, el 5é premi.

Arribà el nostre 10é aniversari i un altre president per un any, Vicente Enrique Gimeno Gandia acompanyà a Emma Enguix i Palomares, i la fallereta és Ana Canet i Bernat. Fem una festa pel 10é aniversari on es vesteixen totes les nostres falleres majors i ho celebrem a l’antiga pista del Nano. A més, un grup de joves de la falla, realitzen amb molt bon resultat la falleta infantil, feren també la dels anys 1997 i 1998.

Al 2000 dues germanes tornen a ser falleres majors juntes, és el cas de Sandra Gomez i Escrivà i Eva Sancho i Escrivà acompanyades per Miguel i per Manolo Pita i Martorell, aconseguírem un 5é a la falla gran i un 6é infantil. L’any 2001 celebrem el nostre 15é aniversari, segueix Miguel de president, i acompanya a Paola Espí i Gascón mentre que Idoia Solanes i Vidal l’acompanya Jose Canet i Bernat. Destaquen les nostres disfresses i ens enduguem el premi a la Carrossa i Comparsa, a la falla gran un 5é i en la menuda un 6é.

Al 1997 i 1998 tenim la mateixa fallera major per la dificultat de trobar xiques disposades, Susana Sotoca i Jerez comparteix els dos anys amb Salvador Enguix i Cervà. El president infantil del 1997 fou Salvador Ciscar i Esparta i la seua fallera Davínia Salavert i Grau. Al 1998 Juan Carlos Femenia i Arlandis acompanyà a Isabel Bosch i García. La fallera major no va ser l’única que va repetir, els dos últims premis ens van acompanyar els dos anys. Malgrat haver-se llevat aquest costum, pel gener la falla tenia els seus Reis d’Orient particulars, per a donar els regals als més menuts de la falla.

Van passant els anys, i al 2002 entra de president Honorio Gil i Asunción, que ho serà per dos anys, Maria Ciscar i Pons i Agnès Sales i Hervàs acompanyada per Vicent García i Manclús foren els nostres representants. Guanyàrem el premi al ninot indultat gran, i també a la comparsa infantil, amb la disfressa de saquets d’arròs. El 2003 Honorio acompanyà a Irene Sala i Sifres i Ruben Pita i Martorell acompanya a Virgínia Delgado i Santosjuanes. Difícil d’oblidar és la “falla” que l’artista valler ens presentà com a falla infantil aquell any. Pareixia mentida que intentara que una escala de fusta i quatre ninots sense mans colara com a falla infantil. El desengany va ser molt gran, i clarament ens enduguérem l’últim premi infantil, i un 5é a la falla gran. Canviem la ubicació del nostre pavelló, traslladant-lo de d’enfront del casal a enfront del musical i l’ambulatori, on està actualment. Passem a plantar la falla al pròxim encreuat de carrers més ample on poden continuar passant els cotxes sense molestar massa. Al 2004 altre cop els dos últims premis als monuments, però l’alegria era per part de les disfresses, els gnoms feren que ens emportàrem el premi a l’originalitat i a la comparsa

Presentació

infantil. També destacàrem al llibret, aconseguint el segon premi a l’ús del valencià atorgat per l’Ajuntament. President per dos anys fou també Edu Talens i Días que acompanyà a Maria José Català i Solanes; i en la comissió infantil, Sara López i Requena acompanyada per Carles Grau i Araujo. A l’estiu anàrem tots junts a la Warner de Madrid. Al 2005 Sara Tur i Penadés i Janelle Belenguer i Vidal foren les nostres falleres majors, Adrián Sánchez i Fernández fou el nostre president infantil, i tornaria a ser-ho al 2007, la falla gran aconsegueix un 5é premi, i la infantil un 6é. Arribà el 20é aniversari i les nostres representants Cristina Ortells i Grau i Janelle Belenguer i Vidal (que repeteix de fallereta infantil) gaudeixen junt a Jaume Joan Mifsud i Elena i Iván Vercher i Sales i de tota la comissió d’un nou pavelló que han pagat amb esforç tots els fallers. La nit de la inauguració fou tot un èxit. Amb el canvi d’artistes la nostra sort canvia i tornem a aconseguir un 2n premi a la falleta infantil, mentre que la falla gran obté un 6é. Tornem a disfrutar d’un tercer premi a l’ús del valencià atorgat pel poble, i la disfressa infantil d’ouet es veu recompensada amb el premi a la millor comparsa infantil.

Tercera i última falla feta pels fallers

El 2007 continua Jaume i Adrian que acompanyen a Xelo Martorell i Grau i Victòria Sales i Hervàs, aconseguint un 6é premi per a la falla gran i un 4rt per a la menuda. El tercer premi a l’ús del valencià ens torna a recaure per part de l’Ajuntament. Amb l’ajuda dels fallers, modernitzàrem el casal.

en la falla infantil per segona vegada en la nostra història. En Tavernes es recuperà la figura de fallera major de Tavernes. El 2010 el faller Vicente Enrique continua com a president, però aquest any tenim com a president infantil al falleret Joan Sancho i Herrera. Les falleres majors foren: fallera major, Patrícia Felis Berga i fallera major infantil, Sara Grau i Clar. El monument gran va aconseguir el 6é premi i en l’infantil continuem amb la bona sort i obtenim un 2n premi.

El 2008 Jaume continuà sent el nostre president, però el president infantil fou Daniel Algaba i Grau, president per sorpresa ja que era el seu primer any com a faller. Les falleres foren: fallera major, Patrícia Delgado Santosjuanes i la fallera major infantil, Àngela Grau i Araujo. La falla gran va obtindré l’últim premi de nou, el 6é, però el canvi d’artista en la falla infantil enceta una nova època de bons premis, obtenim el 2n.

El 2011 on celebràrem el nostre 25é aniversari ens representaren com a president Vicente Enrique Gimeno i Gandia, president infantil David Magraner i Alfaro, fallera major Lorena Boigues i Felis i fallera major infantil Noèlia Belenguer i Vidal. Tot el poble recordarà per sempre els monuments que tinguérem eixe any, amb la falla gran vam voler evocar la memòria del nostre antic Prado Comarcal, i plantàrem una rèplica d’una de les naus coronada amb una parella de fallers. Tot i obtindre l’últim premi, va ser la falla més visitada i comentada de l’any, i per molts més. En la falla infantil obtinguérem el 4rt premi. Canviàrem de nou la ubicació dels nostres monuments plantant emmig de la

El 2009 per primera volta en la història de Tavernes mare i filla comparteixen el regnat, Belen Grau i Ortega i Eva Sansaloni i Grau com a fallera major i fallera major infantil respectivament, però els acompanyants canvien, el president infantil fou Vicent Tripiana Mahiques i com a president tornem a ser presidits pel faller Vicente Enrique Gimeno i Gandia. Obtinguérem un 5é premi en la falla gran i el primer premi 44

Clara Vidal i Climent acompanyada per qui seria president altres dos anys, Vicent Navarro i Enguix. En la falla gran continuàrem amb l’últim guardó, però amb la nostra falleta “Les falles baix el mar” aconseguírem un tercer premi. L’any 2015 Vicent Navarro segueix al capdavant de la falla i la fallera Sandra Gómez i Escrivà repeteix com a fallera major, aquest càrrec l’havia ocupat al 2000 junt a la seua germana, però aquell any l’acompanya la xiqueta Carla Pachés que també repetirà com a fallereta major infantil, en aquesta ocasió, acompanyada pel president infantil Guillem Cruanyes i Ciscar. Al monument gran arribàrem al 4t premi, però a la falla infantil tornàrem a caure a l’últim lloc del tauler. No obstant això, uns dies abans celebràrem que en les dues falles es trobaren els millors ninots de Tavernes, aconseguint els dos premis als ninots indultats 2015. Altra bona notícia que tenim al 2015, és que la nostra fallera Sara Tur i Penadés deu anys després de ser la nostra màxima representant a la falla, ho és per a tots els vallers i és la nostra fallera major de Tavernes.

plaça, on justament estaven les naus del Prado i aquesta és la ubicació on seguim plantant a dia d’avui.

Al 2016, on celebrem el nostre 30 aniversari, també tenim altra fallera que vol tornar a passar per l’honor del càrrec Fallera Major, i qui al 2002 fou la nostra fallereta major infantil, Agnes Sales i Hervàs serà enguany qui representarà als majors de la falla. Ho farà acompanyada per Juan Vicente Sansaloni i Vila, als infantils tindrem a Emma Enguix i Navarro acompanyada per Joan Ferrús i Palomares.

Al 2012, la fallera Cristina Martí Martinez junt al president Jose Donet i Grau foren els representants majors, mentre que la parella formada per Júlia Hernández Salavert i Marc Salavert i Torres foren els nostres màxims representants infantils. Tant en la falla infantil com en la falla gran, obtinguérem el sisè premi. A pesar d’açò el millor ninot gran el teníem a la falla i els ninots de Garfi i Peter Pan s’endugueren el premi al millor ninot indultat de Tavernes. Al 2013, les xiques Inma Perales i Gascon i Andrea Campos i Magraner foren les nostres falleres, fallera major i fallera major infantil respectivament. Jose continuava sent president i el president infantil va ser Jaume Almiñana i Alberola. Altre any amb mal sabor de boca amb els premis als nostres monuments, obtenint altre cop els dos últims premis. La falla gran va acabar tenint un gran valor sentimental per als fallers, ja que com ja ens havia passat al 2003, altre artista faller ens va deixar el monument per acabar, amb la dificultat de tractar-se en esta ocasió del monument gran, els mateixos fallers amb l’ajuda d’alguns treballadors del taller feren la falla que plantàrem ben orgullosos el 15 de març. En 2014 Carla Pachés i Giner junt a Eric Magraner i Talens representaren als nostres infantils, i els majors foren

Sara Fallera Major

LES NITS A LA VALLDIGNA

L a nit no vol que nasca la claror, a l seu si oculta maldats i tenebres. N o dorm quan vol, qui té penes d’amor i el malalt empitjora amb les febres. T ot ho veu fosc qui viu només d’enyor i en un malson, a l’aguait de l’aurora, e s desespera pel triomf d’un temps nou. L ’amor sublim, que l’esperit commou, d emà vindrà amb il·lusió duradora i un horitzó obert a l’esperança a costarà la pau, el cant, la dansa. E l dia naix i, amb la llum de l’albada, l ’anhel de festa, joia i germanor d el món faller esclata en despertada. I pels carrers sona el tro ensordidor, a compassat amb música festiva. I quan la gent s’aplega als casals l a pena oblida i vol sentir-se viva, a mb l’humor sa dels amics fraternals. N o ni ha prou hores per a les rialles i a la nit, quan es cremen les falles, t ot es renova i resorgeix del foc. Rosa Magraner Grau

PETJADES NOCTURNES PER LA VALLDIGNA LA NIT I LES ESTRELLES A LA MUNTANYA DE LES CREUS

poguera parèixer des del principi de la pujada. La pendent és regular i tot i ser ja de nit tancada, portem un bon ritme de pujada. La pituïtària se n’alegra, ens envolten tots els olors de la muntanya: pins, romer, timonet, margalló... Quan apleguem a dalt de la senda, fem la vista enrere i ens delitem amb les vistes que la poca llum de la lluna ens ofereix. La visió és encisadora i aprofitem per agafar forces.

l sol poc a poc se’n va a dormir. Els últims rajos a poc que acaronen les muntanyes de la serra de les Agulles i la serra de Corbera. El cel es vesteix de rojos i de taronges per acomiadar el sol. La nit és un gran llençol que suaument va cobrint la Valldigna com una cançó de bressol. Les primeres estrelles parpellegen en l’horitzó i la lluna esdevé l’astre més brillant en un cel blau cada vegada més fosc.

Recuperats ja de la pujada, seguim la ruta i apleguem al tossal de la Sangonera. A través d’una senda molt xicoteta apleguem on està la font del mateix nom, Font de la Sangonera. És moment de beure’n del cristal·lí i fresc líquid. Ens proveïm d’aigua i marxem. Cal seguir el tram fins el punt més alt, l’Alt de les Creus.

Ens trobem a la plaça de l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna. La casa consistorial presideix de fa moltíssims anys la plaça major del poble. La gent passa tranquil·lament pel seu davant, es paren per a saludar-se i fer un barret. Altres estan tranquil·lament xerrant als bars, prenent alguna cosa. Els hi ha que tornen ja cap a casa, prompte serà l’hora de sopar. Nosaltres comencem la nostra ruta i ens endinsem pels carrerons estrets de la part alta del poble cap al canal de defensa. Passem pel carreró de l’església i seguim amunt fins el calvari i seguim el camí.

Les cames estan cada vegada més cansades, però estem contents. L’experiència està sent molt agradable i tots ens animem els uns als altres. Les pendents pronunciades i

Hem arribat, ja ens trobem al canal de defensa, ja quasi que no queda llum. Totes les estrelles ens miren des de dalt, seran companyes fidels en el nostre camí. Recorrem paral·lelament el canal de defensa en direcció oest, quan apleguem al final començarem la pujada cap amunt a través de la coneguda Senda dels Amoladors. El poble va quedant enrere, cada vegada és més petit, ja es troba a sota els nostres peus. La pujada és suau, les nostres cames encara no han agafat ritme, però poc a poc ho aconseguiran La senda està vestida amb molts zig-zags, però no és una senda difícil de pujar, o almenys no tant com 48

LA RUTA DE L’AIGUA A LA VALLDIGNA

escassos dos kilòmetres del casc urbà de Simat. Es troben les arcades, que formen part de les restes, d’un antic aqüeducte. Suposadament, abastia a la font, que es trobava al claustre del Monestir de Santa María de la Valldigna. Lloc d’on iniciarem la nostra marxa nocturna de hui. Els nostres rellotges, ens marquen les set de la vesprada, puntualment ens retrobem tot el grup davant la Font Gran de Simat. Equipats amb llanternes i bon calçat i com no amb l’entrepà per sopar a la motxilla.

la foscor de la nit dificulten l’ascens, però obstinadament seguim endavant. Passem per les ruïnes de la Casa de l’Herbolari, deixem enrere un antic forn de calç i continuem amunt, primer un pas, després l’altre... Les cames comencen a notar-se cansades.

Fem una primera parada al Monestir de Santa María de Valldigna, per tal de capturar amb les nostres càmeres l’arquitectura i els vestigis que es conserven del bon fer d’aquella època. Les imatges tenen d’especial la lluna plena, d’una nit oberta de primavera. Gaudim una estona de les meravelles que s’amaguen entre els seus murs.

Quan pareixia ja que no podríem aplegar, ho aconseguim. Ens trobem en l’Alt de les Creus, a 540 metres sobre el nivell del mar. Cal anar molt en compte, doncs hi ha una caiguda vertical molt perillosa i la foscor de la nit la fa més perillosa encara, cal veure bé on posem els peus.

Tot seguit marxem cap a la segon parada, la Fontarda, paratge que es troba a meitat camí entre Simat i la veïna Benifairó. Seguim la ruta de l’aigua per la Valldigna. Els darrere mesos ha plogut amb força i això fa que els paisatges que anem trobant, tinguen un encant més especial, introduint l’element no sempre visible segons les èpoques de l’aigua.

El paisatge que veuen els nostres ulls és indescriptible. I la màgia de la nit fa que ens omplim d’un cúmul indescriptible de sensacions. Als nostres peus Tavernes, al fons tota la Valldigna i el Montdúver al fons. El nostre poble és ple de llums com si fos una part d’un betlem. També podem veure els pobles veïns de Benifairó i Simat, i més encara... Fins i tot Gandia i Dénia es poden veure perfectament. L’estampa és magnífica.

De camí, recordem les dades que Pep ens contava sobre com ens aplegava tota eixa aigua.Com les pluges que penetren al barranc de la Donzella (Barx) són les que fan que principalment brolle aigua a la font Gran.

Aprofitem aquestes vistes per a sopar i recuperar forces. El silenci de la nit, la conversa amb els companys de ruta, el menjar, la lluna i les estrelles i el parpelleig de les llums dels pobles que tenim al nostre davant. No ens cal res més. Ja estem a punt, cal continuar el camí.

En arribar a la Fontarda, ens apercebem de la bellesa del lloc i contemplem el reflex de la lluna sota l’aigua. Aquesta font rep l’aigua de les muntanyes que l’envolten i la que no pot absorbir la font Gran, també els brolls del riu vaca en temporada de fortes pluges. Hi ha un pou, construït per ser utilitzat, mitjançant el reg tradicional. Amb sènies de tracció animal, emmagatzemaven l’aigua en basses.

La baixada és molt més escarpada que no pas la pujada, però en cap moment és perillosa. Seguim endavant, ara cap avall. A meitat camí esn trobem un punt de para obligada. Ens trobem a les Fontetes de Cantus, on aprofitem per a beure i agafar aigua fresca per al camí de tornada. Prompte ens retrobarem amb el canal de defensa i els carrerons de Tavernes de la Valldigna. Hem acabat la nostra ruta.

Passem pel molí Company, actualment rehabilitat i utilitzat com a segon habitatge d’ús particular. D’ací es passava l’aigua a través d’una sèquia i es conduïa al Gorg de l’Ast i a la Sèquia Mare. 49

Aprofitem la ruta i ens enfilem muntanya amunt per visitar les restes del Castell de la reina Mora, queda poc en peu, però amb el suficient encant per imaginar les històries que guarden les seues runes. Contemplem des de l’alt, els relleus que la nit dibuixa sota la Valldigna. Tornem novament sota les empremtes deixades en l’ascens i ens dirigim pels camins rurals al Molí del Pla. Edificació que pertany a l’igual que el monestir a l’ordre del Císter i data del segle XVII. Aquesta edificació, després d’anys en mans de particulars, ha estat restaurada i ha passat a ser patrimoni municipal. Compta amb l’antiga càmera d’aigua, utilitzada per aprofitar les aigües que corrien amb força del riu vaca. Una de les millors conservades i que antigament feia que el molí donara servei a gran part de la Valldigna. D’allí, trenquem cap al Clot de la Font per altre camí rural, on aprofitem la zona d’esbarjo per tal de sopar. En aquest espai tan a prop del nucli urbà, respirem la pau de la natura i gaudim de la bellesa d’aquesta font. Aigua clara que emana des de les profunditats d’una caverna subterrània. Paratge que fa gaudir a grans i menuts per la proximitat a la població, zona de passeig i que tothom aprofita per practicar esport. Recuperades les forces dirigim les nostres passes cap a l’Ombria i des de la seua falda agafem el xicotet barranc que ens conduirà a les portes de la Cova del Bolomor. Gràcies a les tasques de recuperació de sendes és transitable. El jaciment és un dels més importants d’Europa i els continus treballs d’excavació que es duen a terme des de l’any 1989 estan donant els seus fruits. Els programes d’excavació i investigació han sigut i són molt rellevants. S’han trobat restes d’ossos, materials prehistòrics, restes lítics, materials de combustió (restes de com cuinaven i feien fogueres) així com fòssils homònims. Fem l’esforç en facilitar-vos aquestes dades, perquè valoreu el lloc privilegiat on habiteu. Entorns paisatgístics, culturals i amb vestigis arqueològics que es troben en un mateix enclavament, l’antiga Vall d’Alfàndech. Aquest passeig on hem seguit la ruta de l’aigua i visitat part de la nostra història són un regal que tant de nit com de dia, podem gaudir sense sortir de la nostra vall. Entorn únic que ens convida a somniar. Acompanyats de la lluna o al calor del sol, viviu amb intensitat els tresors que ens envolten, banyats pel mediterrani i al paraigües de les muntanyes que ens abriguen. Petjades per la nostra terreta… Salva Alaris i del Olmo Miquel Joan i Huguet Noe Alberola i Elena

UNA NIT DE FALLES PLENA D’ESTRELLES

a falla infantil ja ha cremat. Els fallerets l’encerclen i ballen al voltant de les brases per acomiadar l’any faller. Ja només ens queda la falla gran per gaudir de la festa. El pirotècnic i els seus ajudants ja han reblit la falla de petards, traques i paper perquè creme millor.

La deessa Hera, esposa de Zeus, gelosa de les infidelitats del seu marit, volgué matar Hèrcules, fill de Zeus i d’Alcmena i per això li envià un cranc gegant per acabar amb la seua vida mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Hèrcules va matar tots dos monstres. I com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i d’Hidra al cel. La dèbil constel·lació de Càncer amaga un tresor d’estels al centre en l’encisador cúmul del Pessebre (M44).

Mentre això passa, des del cel, tot un món de mites ancestrals ens contempla. Déus, deesses, herois i heroïnes tenen dibuixades les seues gestes en el llençol de la volta celeste. Aquesta nit, com a lluerna encisadora, ens contempla la bella Selene, la Lluna, que estima el seu amant Endimió ja dormit. Aquesta Lluna creixent, ja avançada, que camina cap a la plenitud. A la seua faç brillant s’hi dibuixen els mars grisencs, seques planures, cràters de records d’antigues catàstrofes còsmiques. Amb la mirada podem distingir el Mar de la Tranquil·litat on la humanitat xafà per primera vegada un altre cos celeste diferent de la Terra. I ja en la vora lunar la foscor aïllada del Mar de les Crisis.

A l’esquerra de la Lluna trobarem la constel·lació del Lleó, Leo, la representació del lleó de Nemea. Véncer aquest feroç animal va ser el primer dels dotze treballs que hagué de realitzar l’heroi Hèrcules per redimir-se de l’assassinat de la dona i dels fills. Leo conté també unes altres meravelles còsmiques. Però la que aquesta nit ens captiva és la brillant lluminària que llueix als seus peus. És el gegant Júpiter, que havent estat amagat tot l’hivern a les hores de la matinada, ara ja ha gosat presentar-se en la primera part de la nit per a gaudi dels mortals amants del cel. El planeta gaudeix de quatre satèl·lits: Ió, Europa, Ganímedes i Cal·lixto, que movent-se al

Selene es troba avui, nit de la cremà, situada entre les constel·lacions de Càncer, a la dreta, i Leo, a l’esquerra, totes dues ben relacionades amb el mite d’Hèrcules.

voltant del planeta, són, de fet, un sistema solar en miniatura, cosa que inspirà Galileo Galilei en la seua defensa de l’heliocentrisme. Per l’horitzó est descobrirem l’heroi Hèrcules que, amb el peu sobre el Drac que cuidava les pomes daurades del Jardí de les Hespèrides, ens recorda el triomf de la humanitat sobre les bèsties i la barbàrie. Però si ens esperem una mica, ben prop del peu del fill de Zeus, veurem un llum intens, l’estel Vega, cap de la constel·lació de la Lira. Un estel que ens acompanyarà les nits d’estiu i que ens assenyala que les èpoques més calentes de l’any s’acosten. Mentre tot això passa, per l’horitzó oest s’acomiaden de nosaltres les veritables protagonistes de les nit d’hivern. La constel·lació de Taure i la del gegant caçador Orió, junt amb els seus gossos, els Ca Major i el Ca Menor, s’amaguen per darrere de les muntanyes de ponent. L’hivern s’acaba i una nova estació està a les portes. I és que la primavera arribarà en unes hores, a les 4h 30m d’aquesta mateixa matinada quan de la falla del Prado ja no en quede res més que les brases, i quan els fallers i les falleres, ben contents i cansats de la setmana de festa grossa, ja comencen a pensar en les falles del 2017. Enric Marco

ELS NOSTRES MONUMENTS ENS PARLEN A LA FOSCOR

MONESTIR DE SANTA MARÍA DE LA VALLDIGNA S

ituat a l’antiga Vall d’Alfàndech, lloc privilegiat pels entorns paisatgístics envejables i de fèrtils terres, naix darrere la llegenda aquest Monestir. Ens conta la història que Jaume II d’Aragó més conegut per Jaume II El Just, va passar per les nostres terres després d’acabar la guerra contra els àrabs, en tornar de batallar per les terres de Múrcia i seguint amb la Reconquesta.

agropecuària. Va conduir a l’espoli i destrucció del patrimoni. Gran part de la edificació es va anar venent a peces per a material de construcció. Una dada significativa és el fet que els seus arcs gòtics acabaren formant part de la residència privada del comte de Las Almenas, al “Palacete del Pico” Torrodolones (Madrid). Així com altres peces de gran valor repartides per diverses parts d’Espanya.

Va fer una aturada al camí i va quedar anonadat per la bellesa de la nostra vall. L’acompanyava el seu abat, el mossèn Bononat de Vila-Seca. Observant des de l’alt, tota la vall que ens rodeja, li va dir al seu abat del monestir cistercenc de Santes Creus: “vall digna per a un monestir de la seua religió”. I l’abat li va respondre: “senyor Valldigna”. El rei va atorgar aquestes terres a l’abat de Santes Creus, per formar una nova ordre del Cister, en aquella vall que passà a anomenar-se Valldigna.

Per sort la Generalitat Valenciana va intervindre a l’any 2003 i va aconseguir tornar els arcs gòtics al seu lloc original. Altres parts del monestir, varen ser recuperades seguint les empremtes que els frares deixaren escrites en el pas dels anys. A l’església del “Nou Portal” es poden contemplar els escuts de la corona d’Aragó i del abat. Actualment el monestir es troba en un continu procés de restauració, semblant-se poc a poc a aquell de l’època original. Tot açò gràcies a la fundació Jaume II El Just, qui s’encarrega de cuidar i recuperar el patrimoni que allí es trobava. Hui en dia alberga exposicions, concerts i molts tipus d’esdeveniments culturals. La seua arquitectura va passar per diferents etapes: des del gòtic valencià del segle XIV a l’etapa barroca dels segles XVII i XVIII. Prova d’aquestes estructures són l’actual temple i la capella de la Verge de Gràcia.

D’aquell creuament de paraules, va nàixer el monestir de Santa María de la Valldigna. Gaudiren dècades i dècades del nostre entorn, fins que a l’any 1835 després de la desamortització de Mendizàbal, va tindre lloc l’exclaustració i fou abandonat pels monjos cistercencs i venut a particulars. Aquest fet va ocasionar que el monestir passara a ser una explotació 54

Fora ja de la història que ens marquen les pàgines dels llibres, per cert, és un dels santuaris dels que més s›ha escrit. Ens podríem centrar en els secrets que guarden els seus murs, tantes vides viscudes entre ells donaran per a moltes i moltes hores de novel·la. Pernoctar a dintre de Santa María de Valldigna dóna peu a divagar sobre com eren les vides de les gents que l’habitaven i dels veïns i veïnes de la vall. Les nits al monestir són silencioses i conviden a somniar. Diu una llegenda, que

quan hi ha nit de lluna plena, es pot veure un visitant molt especial. Diuen que va muntat a dalt d’un cavall i que té una presència com de cavaller medieval. Altres van més enllà i afirmen que es tracta del rei Jaume II, que va quedar tan enamorat d’aquestes terres, que il·luminat per la lluna ens visita de tan en tant. La Valldigna és única, i qui no pot quedar atrapat per la bellesa d’un lloc tan especial? Entenem perfectament que el rei Jaume II El Just, li fera justícia poètica a la nostra vall i que no la vulga oblidar... Noe Alberola i Elena 55

EL CASTELL DE LA REINA MORA E

ra el 7 de juny del 2009, dia de calor i de ponent. Era diumenge i jornada electoral: comicis europeus. Érem a poc de tancar les urnes i el cel començava a tenyir-se d’infinitat de tons roigs i grocs. I dit i fet, vaig comboiar el meu fill Miquel a anar amb la càmera al castell de Marinyén. Havia acabat el text d’un llibre sobre el castell i era en procés de seleccionar les fotos que l’il·lustrarien. Era per tant una bona ocasió per arrodonir la tasca fotogràfica que havia dut mesos enrere: una visió nocturna del castell, un dia de ponent, podia esdevenir una foto espectacular. Calia aprofitar el temps i el fet que ens acostàvem al solstici d’estiu i la nit trigava més a caure. I dit i fet. Al cim notàrem la sensació de pau que dóna un lloc meravellós, el paisatge sobre la Valldigna i el silenci profund només pertorbat per la remor del vent en acaronar les runes i esmunyir-se entre els arbres. Mentrestant, comentàvem la historia del castell i tot allò que, com a vigia impassible dalt del turó, hauria vist amb el pas dels segles… Les runes del castell s’escampen pel cim del la lloma cònica de 240 metres d’alçada que cenyeixen els barrancs del Raboser i el denominat “del Castell”. El lloc és de gran bellesa i, el cim del castell, una immillorable talaia per gaudir del panorama dels termes de Simat i Benifairó. Cal pensar i és possible en un primer assentament romà al lloc, però no serà fins el domini àrab quan es convertirà en recinte fortificat que servirà de defensa o de refugi temporal, sent el nexe d’unió de l’estructura territorial que es coneix com a hisn (el castell, el cap d’un territori castral): l’hisn d’Alfàndec, unitat física formada pel castell i les alqueries de Benifairó, Xara, Simat, Massalalí,

Alfulell, Alcudiola, Gebalcobra, Gebalsogra i Ràfol, escampades per les zones baixes a prop dels terrenys conreats. El castell de Marinyén serà un dels primers elements aglutinadors del nostre territori, l’aleshores la vall d’Alfàndec, l’actual Valldigna. L’aljama (en àrab al-yama’a), comunitat rural formada pels pobladors de les alqueries i el castell, serà la base de l’organització social de la unitat territorial. Les aljames estaven dirigides per dos càrrecs unipersonals, l’alamí, cap de l’aljama i amb amples competències, i l’alcaid, governador del castell, amb competències sobre matrimonis, herències i la propietat col·lectiva, representant del poder central i recaptador d’impostos. Tant l’alamí com l’alcaid jutjaran segons els codis islàmics, la Sunna i la Xara, i encara que després de la conquesta cristiana l’aljama gaudí d’una certa autonomia, el control final serà de l’abat de Valldigna. Breus notes del castell de Marinyén a l’època monacal Les primeres referències documentals del castell les trobem a la “Crònia” del rei Jaume I en parlar en 1240 dels castells de Bairén i Marinyén, que es reprén a la “Crònica de Ramon Muntaner” encara que diu que en són tres els castells que hi ha a la vall d’Alfàndec, però sense esmentar el seu nom. Jaume I exercirà la jurisdicció sobre el castell i pobles de la vall d’Alfàndec fins que va donar les rendes i drets al seu primogènit, l’infant Pere, que en gener del 1264 consignarà els drets de la vall a Ade de Paterna en compensació d’un deute. Fins el 1298, any de la fundació del monestir de Santa Maria de Valldigna, el castell de Marinyén apareix als documents cristians per qüestions derivades

de rendes, donacions, drets d’alcaids i propietaris i pagaments reials. El rei Jaume I el seu fill, l’infant Pere, van usar molt les rendes de la vall per a tornar préstecs que havien rebut. A l’època monacal, la primera referència del castell la trobem amb ocasió de la guerra entre Castella i Aragó, la denominada Guerra de la Unió o “dels dos Peres”. Fra Esteve Gil explica en la seua “Historia Chronológica de los Abades de Valldigna” que Valldigna va patir la invasió de les tropes castellanes que saquejaren i efectuaren tales als llogarets valldignencs. Els monjos, amb alguns objectes religiosos, es refugiaren al castell d’Alfàndec de Marinyén. El pare Gil diu que “hi residien contínuament per defensar la fortalesa de la vall i lliurar-se de la mort per causa de la guerra entre els reis d’Aragó i Castella”. Acabada la guerra amb l’expulsió de les tropes castellanes, el rei Pere IV d’Aragó va reparar, enfortir i proveir tots els castells de queviures, armes i altres coses necessàries i el Batlle General, Bernat Esplugues, va practicar la inspecció i reconeixement de la fortalesa. Era Arnau d’Aranyó l’abat de Valldigna. Sabem també que el 4 de març del 1411, l’abat Lluís Rull nomena alcaid al frare Jaume Campos i que l’any 1429, amb noves tensions amb Castella, els monjos, acompanyats d’alguns vassalls, es veuen obligats a refugiar-se de nou al castell. L’any 1397 un temporal molt fort havia arrasat la Valldigna i afectat algunes peces del castell, però no serà fins mig segle després (1442), quan l’abat Llop Palací va escometre’n la reconstrucció. Les obres foren realitzades segurament a la part alta de la lloma, es van perllongar més d’una dècada, i amb prou seguretat afectarien a la porta d’ingrés a l’albacar, la grossa muralla que dóna al camí o senda actual i altres trossos de parets vetustes i de traça sarraïna. La revolta de les Germanies va afectar també la Valldigna i a l’estiu del 1521, els agermanats l’envaïren, saquejaren els pobles i obligaren els musulmans a batejar-se segons la tradició, o siga, en sèquies i mitjançant graneres i ramells de murta. Els monjos i part de la població morisca de Benifairó s’havien refugiat al castell, lloc on serien batejats. Les ràtzies pirates a la costa Mediterrània van ser constants al segle XVI i van obligar a multiplicar les mesures preventives amb la millora del castell i una provisió d’armes i cavalls per tal d’arribar ràpid als actuals marenys de Tavernes, on mes tard es bastiria la torre de guaita. La desfeta turca a Lepant va iniciar un llarg període de pau i tranquil·litat a la costa. Més tard (el 22 de setembre del 1609) es va publicar el decret d’expulsió dels moriscos. Els de la Valldigna s’embarcaren al port de Dènia i a partir d’ací el castell és abandonat definitivament, ja perduda la seua missió de protecció dels pobladors.

Com a notes finals d’aquesta resumida història, remarcar que com hem vist, al llarg del temps i en casos de perill, el castell serà un refugi segur per als monjos i pobladors, el darrer recurs per a protegir-se contra els enemics, siguen les hosts castellanes, els agermanats o els pirates barbarescs. Cal també saber que el manteniment del castell al llarg dels segles serà una obligació de sa senyoria, amo i senyor de la Valldigna, però l’abat sempre implicava els vassalls musulmans que, a més dels treballs mal pagats, es veuen obligats a pujar-hi feixos de llenya, queviures i cànters d’aigua amb els seus animals de càrrega. També com hem comentat, la custòdia i guarda del castell quedava encomanada a un alcaid, generalment un home experimentat en la guerra, que hi puja a viure acompanyat de la família i un gos per tal de no notar tant la solitud, encara que de vegades, l’abat nomena algun monjo per aquesta funció. El Castell de la Reina Mora La denominació de Castell de la Reina Mora aplicada a la fortalesa només apareix a finals del segle XIX. Mai abans havia aparegut aquest nom en cap document i potser l’origen es deu a la transmissió de pares a fills i oralment de la història d’algun fet d’armes esdevingut a la fortalesa. A poc a poc, i de generació en generació, es va teixir la llegenda d’una suposada i inexistent Reina Mora que va preferir la mort i es va llançar al precipici des d’una finestra del castell abans de ser captivada pels cristians. El poeta Josep Bodria va visitar la Valldigna el 1886 i, per tant, va poder escoltar la llegenda, que collia en versos al seu llibre “Fulles seques” (1900) qu’es va tirar de l’abim desde dalt d’una finestra del castell qu’es mira avuy fet runes allà en Valldigna d’una alta serra en lo cim. El castell va patir al segle XX una “febra de l’or” després que a les rodalies s’hi trobaren unes monedes. Els més vells fa poc encara contaven com la gent, pujava al castell per enderrocar murs i excavar entre les runes a la recerca d’un tresor que els feren rics. I ja en època més moderna es va observar con alguns visitants pujaven acompanyats d’un aparell detector de metalls a la recerca de l’hipotètic “tresor de la Reina Mora”. Això sí, sense obtindre cap botí, l’únic que aconseguiren en pocs anys va ser accelerar l’enrunament del monument, que va ser declarat BIC el 2002 i posteriorment, l’any 2006 la Conselleria de Cultura va delimitar l’entorn de protecció del Castell de Marinyén. Bibliografia: Josep-Miquel Joan i Escrihuela “El castell de Marinyén”, 2009.

LA TORRE DE GUAITA: PIRATES AL MEDITERRANI DEL SEGLE XVI L

a matinada del 25 de maig de 1550 marca una fita importantíssima a la ciutat de Cullera, aquest succés i molts altres de semblants foren el punt d’inici d’un seguit de construccions fortificades al llarg de la costa mediterrània que perduren fins avui en dia, les conegudes com a torres de vigilància.

important en bens materials i captius. Precisament, la cova on es produí l’intercanvi d’hostatges per diners s’anomena a dia d’avui Cova del Dragut, i és on s’ha ubicat un museu, la temàtica del qual gira al voltant de la pirateria al mediterrani del segle XVI. Cullera romangué quasi deshabitada durant els següents 20 anys. A més de Cullera, eixe mateix any, el pirata Dragut atacà també altres localitats valencianes com Benissa i Sant Joan d’Alacant.

Els 15 kilòmetres de costa de la ciutat de Cullera formen una badia que voreja la seua muntanya de nord a sud, aquesta badia aconsegueix la seua màxima obertura en les proximitats de la desembocadura del riu Xúquer. En l’extrem conegut com Punta de l’Illa és on el contacte entre mar i muntanya és major, fins el punt de formar-hi petits penya-segats com els de El Faro i La isla de los Pensamientos. Aquesta fou la zona on el temible pirata Dragut escollí com amagatall abans de saquejar i arrasar Cullera.

Els atacs de pirates barbarescos, com per exemple el pirata Barbarroja protector de Dragut i el pirata Salah Rais, eren molt habituals en les costes del mediterrani. Aquests continus atacs feren que s’accelerara tant la construcció de fortificacions a les ciutats importants d’aleshores, com de les torres de vigilància. Tot i que la idea i inici d’aquestes construccions fou de Carles I d’Espanya, el gros de les construccions les desenvolupà Felip II.

Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà. Conegut en diferents llengües amb diferents noms com Dragut o Darghouth, el seu nom original en turc es Turgut Reis o Torgut Reis (reis significa almirall). Dragut fou un pirata molt sanguinolent, la seua fama era coneguda arreu del mar mediterrani i la seua proximitat a la costa causava autèntic terror. Els seus constants saquejos en la costa mediterrània, des de la catalana fins l’andalusa passant per la valenciana i la murciana, posà en escac a l’emperador Carles I d’Espanya i posteriorment, el seu fill Felip II.

La Torre de Guaita és d’aquesta època, i cal remarcar que és l’última construcció, feta a la Valldigna, que duia a terme funcions d’alerta i de defensa. Va ser el rei Felip II qui, per tal d’impedir els continus atacs dels pirates i corsaris a la costa mediterrània, va encarregar a qui després seria virrei de València, Vespasià Gonzaga i Colonna, la construcció d’un sistema de defensa del litoral. Vespasià Gonzaga es feu acompanyar també per l’enginyer militar italià Giovanni Battista Antonelli, qui ja comptava amb una gran experiència en fortificacions, doncs ja havia participat amb l’emperador Carlos I i el mateix Vespasià en el setge de Siena. Ambdós militars establiren els models de torres, que tot i fer la mateixa funció, entre elles, presenten morfologies diferents.

Amb les primeres llums d’aquell 25 de maig de 1550, les 27 naus capitanejades per Dragut, entraren per la desembocadura del Xúquer. Cullera a poc que despertava quan 600 soldats turcs atacaren per sorpresa. Fou una completa carnisseria. Dragut conseguí un botí molt 58

Les Corts de Monzó de 1528 van decidir les obres a fer. Les edificacions, majorment torres de guàrdia, en serien tretze en la costa de València i quedarien emplaçades, de nord a sud, de la següent manera: a Mardá, el Grau de Sagunt, el Puig, el Grau de València, el Saler, la Gola del Perellonet, el cap de Cullera, Cullera (zona Marenyet), Tavernes, Xeraco, el Grau de Gandia, Piles i Oliva. La Torre de Guaita de Tavernes comptava amb dos “guardes de mar”, la guarda costera d’aquells temps, tot i que se sap que en ciutats com Cullera hi havia quatre per torre, dos dels quals tindrien cavalcadures. Així, quan una torre divisava pirates en la costa (cèlebre és la frase de moros en la costa), avisava als habitants de la població i a les altres torres pròximes. L’avís podia realitzar-se de diverses maneres: si era de nit, feien foc i si era de dia feien una columna de fum o enviaven coloms missatgers. Cal remarcar que la Torre de Guaita formava part d’una xarxa de torres i que calia avisar també les altres torres pròximes, bé amb senyals o bé desplaçant-se un dels guardes a l’altra torre. La torre de Tavernes és la més alta de les torres de l’antic Regne de València, de forma troncocònica, compta amb una base de sis metres de diàmetre. Els materials utilitzats per a la seua construcció són carreus i morter i està molt ben conservada. La disposició del monument és una planta baixa, tres pisos superiors i la terrassa. A la segon planta s’hi pot observa una xemeneia. Com a curiositat, cal senyalar que la torre no té cap escala cosa que ens fa suposar que usarien les de mà que es podien retirar fàcilment i dificultarien l’accés a les plantes superiors, en cas d’accedir a la torre per la força, ja que només té una porta en la planta baixa. És important també senyalar la presència d’espitlleres com a elements defensius i merlets que a dia d’avui ja no s’hi aprecien. La “Torre de Guaita”, per ser una torre de sentinella i defensa de la costa, està protegida pel Decret de 22 d’abril de 1949. També està declarada Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument per la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. Miquel Joan i Huguet

L'ERMITA DE SANT LLORENÇ E

l seu origen prové de la primitiva parròquia del poblat de Cudiola o Alcudiola. Situat entre les poblacions de Favara i Tavernes, deshabitada des del segle XVIII, passant de temple d’oració a ermita rural.

En aquests moments es troba en procés de rehabilitació a càrrec de l’ajuntament de Tavernes que és qui finalment ha assumit el patrimoni. Aquesta obra s’està duent a terme gràcies a les ajudes rebudes i als recursos propis. A hores d’ara l’ermita està restaurada i queda envidriar la zona de la cripta per poder obrir l’espai al públic.

Aquesta capella i la devoció processada per les poblacions veïnes a Sant Llorenç, han estat motiu de disputa entre els dos municipis durant dècades. Creant tal rivalitat que totes dues volien manifestar-la en propietat, en no arribar a cap acord,va ser abandonada per totes dues i condemnada a la ruïna arquitectònica.

Aquesta cripta va aparèixer durant les obres de rehabilitació traient a la llum ceràmiques del segle VII i dinou restes humanes, setze en una fosa comú i tres més: d’una dona i dos xiquets, en les proximitats. Fer una visita a l’ermita de nit et trasllada a imaginar altra època, altres formes de viure, sentir la pau, pensar en el camp; en eixa vida tan dura que a la vegada unia a les famílies, feia amigues a les persones. Converses llargues a vora del foc i el simple fet de compartir un temps tan llunyans, que ens feien més propers els uns dels altres.

Antigament fou lloc de romeries i servia d’espai d’oració per a tots els llauradors i arrossers de la zona. Ofrenaven espigues d’arròs a San Llorenç per a garantir una bona collita. Els murs del xicotet temple guarden les històries de totes les famílies que allí es casaren o recordaren a tots aquells que en el pas dels anys els deixaren.

Un lloc que s’ha de visitar per retrobar-se en el passat. De nit o de dia un paratge per a recordar… Noe Alberola i Elena

CONTES A LA NIT

TAN SOLS UNA HISTÒRIA

o passaven ni cinc minuts de la mitjanit, quan Marta sentí un colp a la finestra. Sense pensar-s’ho ni un segon més, acabà d’agafar els pocs trastos que s’emportaria i obrí la finestra. En això, una diminuta pedreta li colpejà el cap. Ella, amb un mig somriure, s’agafà de la canonada i, a poc a poc, baixà fins arribar al terra. El sòl estava banyat, la rosada feia acte de presència i Marta es banyà totes les bambes. Miquel que l’esperava a l’altre costat de la vorera, reia amb complicitat enmig de la penombra. S’abraçaren i amb passos sigil·losos marxaren cap a un lloc incert. Feia tres mesos que s’estimaven com mai ningú ho havia fet abans, però era un amor innocent, infantil i a poc més, amb un futur esperat. L’adolescència havia fet que descobriren un amor net, pur però amb molts obstacles. Fugir de casa no ho havien previst, no ho tenien predeterminat però la bogeria juvenil i eixa certa immaduresa, els portà a dur a terme tal decisió. Emprengueren cap al no-res una fugida plena d’amor però amb un cert sabor amarg. Amb la poca llum de la lluna i una llanterna, seguiren per un camí agafats de la mà, un llarg camí que s’obria entre camps de tarongers. Una flaire de gesmil els portava a imaginarse junts per sempre, caminant abraçats i compartint tota una indescriptible aventura.

Després d’una hora, més o menys, de caminar sense rumb, una pluja finíssima però abundant els amenaçava en fer-los tornar al punt d’origen. Amb la poca claror que els perseguia, descobriren una espècie de molí abandonat. Trencaren un vidre i amb precaució de no tallar-se obriren el finestral i s’endinsaren en una foscor esglaidora. Estaven mullats i sentiren calfreds. Es feren nus per donar-se calor humana i es fusionaren en una sola persona. Al molí no hi havia llum i la llanterna ja anava parpellejant, observaren detingudament el que envoltava aquell indret. Pogueren llegir una inscripció a la paret que deia: Molí Vell del Pla S.XVII. A les notícies locals Miquel n’havia sentit parlar i, Marta corroborà que estaven dins d’un molí on antigament pel seu subsòl passava l’aigua del riu Vaca, i gràcies al corrent de l’aigua, l’engranatge de les màquines girava i permetia moldre els cereals per obtindre la farina. Marta li confessà que ho sabia perquè era sa mare, com a alcaldessa del poble, qui l’havia inaugurat. Estava situat entre Tavernes i Benifairó, però en cap moment pensaren que anirien a parar allí. I què fan ací?? Un silenci esgarrifador i unes parets gelades envoltaven a la jove parella. Marta, pot ser per la por que tenia, començà a plorar i a dir que en quina mala hora se n’havien anat de casa. Miquel, més tranquil o almenys així intentava mostrar-se, intentà 62

calmar-la i proposà moure’s amb la poca llum que hi tenien per dins l’estança i comprovar si hi havia algun lloc on pogueren estar més resguardats. Es posaren unes poques peces de roba i anaren a poc a poc i molt junts cap endins. Sentiren uns sorolls estranys, com si algú xiulara o cantara una dolça melodia. Frenaren en sec i es plantejaren si tornar a l’entrada del molí on se sentien segurs, o seguir endavant. La curiositat els va fer seguir endavant. Xiuuuuu,xiuuuuuuu,xiuuuuuu!!! Però què és açò? No es podien imaginar en cap moment que allí pogués existir algun ésser humà. Amb molta precaució anaven seguint el rastre del soroll que no parava de sonar. Cada vegada era més seguit i intens. De sobte, uns passos arrastrant uns peus pesats es feren presents. Miquel i Marta no sabien on amagar-se per veure qui era aquell que amb tanta cura arrossegava uns peus que semblaven plens de ferro. Darrere d’un pilar de pedra gelat i humit i guardant un silenci sepulcral, s’amagaren un darrere de l’altre però intentant no perdre’s cap detall. Qui és? Un home amb una barba blanca i amb prou feines caminant es movia per la cambra amb gran dificultat. Girava el cap a tort i a dret per veure qui havia entrat en aquella fortalesa. Miquel abraçava Marta fortament. En un gir brusc de cap pogué veure dues ombres que estaven quietes i recollides en un grapat. Intentà dissimular com si no els hagués vist. Preguntà fortament: Qui hi ha??? Què voleu?? Eixiu que us he vist. Marta mirà Miquel i l’apretava amb molta força. Miquel, abraçant Marta i estirant-la eixiren i es descobriren davant d’aquell individu desconegut. Es presentaren i el vell els contà que vivía allí des de feia molts anys, que havia estat moliner i no tenia ningú que el pogués reconéixer ni buscar. Feia anys quan es decidí abandonar el molí i deixar d’usar-lo, ell no sabent què fer es posà a treballar debades per a empreses de la població, fent una farina molt pura i de més qualitat . Passat un temps, dos terratinents poderosos de Tavernes havien decidit que eixe molí ja no era útil i que allí no podia estar, la seua intenció era vendre les terres del costat i. el molí anava inclòs en la venda. En negar-se a abandonar, s’encadenà a les màquines de moldre el gra. L’abandonaren i el donaren per mort. Com no tenia ningú que l’esperara perquè era un home solter i sense familia, no es proposà en cap moment eixir d’allí i buscar altre tipus de vida, es deslligà i decidí quedar-se allí fins que algú el descobrira com havia passat ara. Els contà que el dia 63

de la inauguració restà quiet amagat al subsòl per no ser delatat. Què fan ara? Els joves intentaren contar-li que s’havien enamorat i havien escapat de casa però que en posar-se a ploure havien entrat dins del molí per protegir-se’n. L’home desconegut, Pere, no comprenia perquè estant bé amb les famílies havien decidit abandonar la comoditat per caure en un món on era difícil de subsistir. Marta tragué uns entrepans que duia per compartir-los, ell els digué que en arribar la nit eixia i agafava taronges per alimentar-se però que agraïa el gest dels joves adolescents. Després de passar tota la nit junts, xerrant i contant tot el que els joves havien conegut i viscut amb 15 anys, intentaren convéncerlo per tal que eixira d’aquella gàbia on s’havia empresonat. Arribaren les primeres llums de l’alba i la parella ajaguda i cansada després d’haver passat tota la nit en vetla, no sabia quin camí prendre ni què fer. Pere els mirava detingudament. Els confessà que tenia enveja de no tenir ningú que l’estimara i a més, els preguntà si no els preocupava que estagueren buscant-los. Marta i Miquel , totalment confusos, no saberen què respondre. On esteu??? Pares, familiars, policies i tot aquell que volgués col.laborar estava buscant dos adolescents irracionals. Llums, sirenes, crits… tot era vàlid per a fer entendre a tota la Valldigna que un fet important passava. Els camins propers a Tavernes i els afins a aquesta estaven presos per desenes de gent buscant. En passar la multitud pel molí vell, els joves s’amagaren. Pere preguntà perquè no eixien, tots estaven preocupats i no podien deixar que tanta gent patira per ells. Marta, que no podia més per l’esgotament, agafà Miquel de la mà i apartant-lo de Pere, li comentà en veu baixa, que pot ser Pere tenia raó i havien d’eixir, que havia estat una bogeria el que anaven a fer, que hauria estat bonic viure una experiència junts, però que no tenia sentit, que eren inexperts, immadurs i que en un breu temps, açò els passaria factura. Miquel comprengué la proposta de Marta. I entre els dos, pensaren que els feia pena deixar aquell pobre home sol. Li proposaren que si ells eixien , ell també els acompanyaria. Pere no dubtà en complaure’ls però amb una condició, no deixarien de visitar-lo allà on estiguera i seguirien contant-li la seua història d’amor. Obriren la porta del molí i es presentaren davant d’aquella gentada expectant. Lolín Magraner i Císcar

EL FOC ALS TEUS ULLS D

es dels principis dels temps, quan el sol aprenia a amagar-se i no podia veure’t els teus ulls, em demanares que, com a Prometeu, furtara el foc als Déus. Per tu ho vaig complir. Eren èpoques de divinitats i a la teua memòria - divinitat meua, sempre - faig una foguera a cada equinocci de primavera. Ara, amb la facilitat de rascar, de prémer, i fer eixir flama -com l’amor que et tinctan natural com la pedra i l’aigua quan les van trobar. En record d’aquell equinocci t’ho presente cada nit: flama fàcil. Cada nit ens dóna eixe calor necessari i eixa llum que ens allarga el dia i fa que pensem junts el que ha de venir. Vaig jugar amb el foc fent foguerada contra els malignes que de la nit em podien eixir. I ara, en memòria, ho ritualitzem amb dos fogueres prèvies: Sant Antoni, com apertura, i Sant Joan, com a cloenda. La nit més curta de l’any. (No s’afegien ni es llevaven hores als dies) Però, ben bé, saps com sempre que la nostra llum eterna és Sant Josep. El canvi primaveral que la nostra terra necessita per a fruir. Com la nostra llar, foc matrimonial, ens acompanya a casa, sempre al bell costat del nostre llit, fruit de la nostra transcendència familiar. I clar pel meu ofici solc jugar amb foc fent una falla. Intente crear diversió a tot un veïnat, intente crear unes caricatures satíriques molt

pròximes a la realitat. Critique costums. Quan fem la plantà em jugue, amor, tot l’art que per l’any he anat pensant. Sí, no hi ha dubte, el foc artístic el crearem per cremar la nostra falla en la nit de Sant Josep. I ara, tu amor meu, em demanes futur de la nostra nit de foc. Sols puc dir, sense pensar-m’ho, que no mai tornarà la por al foc. Cada vegada hi haurà més domini i seguretat. Com el nostre amor. A futur seguiran veient-hi canvis cromàtics, reflex de flames, que seguiran actuant com veres sagetes visuals de renovades proclames amoroses... Eternament certes. L’art, com la metafísica, avança des dels axiomes coneguts fins a pensar noves formes, actua de manera diferent a cada situació, i seguirà construint de forma tan embruixada com desconeguda i incomprensible a l’actualitat. Però l’art-ninot ho serà. De ben segur predominarà una efígie poderosa com a tema central, autèntic relat de vida a futur. No tindrem, puc assegurar, les escenes seqüenciades laterals que envoltaven la gran efígie. Ja que el concepte sincrètic abstracte predominarà amb la nova tecnologia. Però els diferents colors, a l’hora de cremar, eixiran de ben segur. De tal forma i manera, que canviaran segons la diferent percepció pròpia de les persones.

Vaja, com ara, ningú veu el mateix la nit de la cremà. En fi, que en una analítica descomposició cada persona vora en la falla a futur el que necessita per a viure, per a ser feliç i estimar… Res a veure amb el que tenim avui: esta experiència magnífica del nocturn sopar amb llum i calor amical al nostre casal faller. Com anys primerencs que prohibien les falles, que havíem de pagar un impost molt gran a les autoritats per poder cremar, ara serà impossible prendre, com antigament, allò que avui anomenem carrer... Però dos conceptes avance, amor, que continuaran en els temps dels temps. Primer, la polèmica. El resultat competitiu que mai contemplarà l’equitat. Per tant, mai els premis eixiran consensuats, ni amb l’invent dels artefactes equilibradors pels premis. No aconseguiran ser objectius pels diferents veïnats. Uns sempre en desacord amb altres. I la segona, la cremà. Eixe foc nocturn, que alçarà una llum tant potent que els faça sentir calor fort, els tire arrere al tindre sensació de cremar-se la cara i un riuet de llàgrimes intente anivellar la temperatura facial... sonarà música de banda. Cert, i tens raó, que restaran fotos històriques amb falleres barroques, amb la banda inclinada romàntica i un ram a les mans. Així com un faller

al costat amb saragüells; teles impossibles de poder-se fabricar a temps futurs. Sols dos redonets al cap, en elles, monyos artificials, i una faixa sintètica, imitació, en ells. Detalls que ens podran recordar que són la nostra transcendència fruit de la nostra llar primigènia. Com els cotxes que rellisquen i ja no van en les antiquades rodes, (gran invent com el foc, recordes?), estalviant consum i respecte no agressiu a la calçada. Així de ment oberta necessite per a que entengues, amor, que qualsevol dia serà Sant Josep. Sí, ho festejaran quan vulguen, i, incomprensiblement, tots i totes al mateix moment. Vull dir que tots els dies seran el 19 de Març quan una persona o altra ho determine. I el més important, tindrà a tot el veïnat al costat en la festa. Difícil de comprendre... com les vacances o els dies “moscosos” pels esclaus a l’edat mitjana. Però si som sensibles, impressionables, si sabem distingir entre art i estètica, podem ben bé entendre-ho: sempre seran falles, quan impregnada de llum, amb moviment cromàtic, dilatada la pupil·la en nit fosca, escoltem uns compassos del faller del mestre Serrano i et tinga jo davant, amor meu. Recorda que com Prometeu, quan vaig dominar el foc nocturn, et vaig dir: “amor, són els teus ulls els que fan foc en mi”. Jaume Talens i Rodriguez

L’ULLAL GRAN Conta la llegenda que l’Ullal Gran fou el lloc on va néixer una trista i a la vegada commovedora historia…

de Marina, les rialles de les seues amigues no són la música de fons que vol escoltar. La nit d’abans de la gran nit, plora i plora sense consol, no se n’adona que cada llàgrima cau a l’ullal i l’aigua es torna més clara, semblant a un mirall. L’endemà acudeix al poble acompanyada pel seu germà, contemplen les piles de “trastos” que són la falla que van a cremar, s’embriaguen de l’ambient ja que de nit no el viuran. Observen com naix eixa festa a dia de hui tan enraigada. Quant la foscor amenaça en no il·luminar el camí, marxen plegats cap a l’ullal. El foc encès pel pare que els espera i l’olleta de la mare, els recorda que hi ha un menjar especial, pobres però amb coses que celebrar. La collita està salvada i és el dia gran. Ni l’olleta, ni les històries contades pel pare animen a Marina. S’allunya cap al seu racó preferit, i asseguda sota una gran pedra, observa la lluna plena i com de bonic està l’Ullal Gran. La lluna ha escoltat cada prec, ha vist com queia cada llàgrima, ha sentit la tristesa del seu cor i ha decidit fer-li un regal… Marina, remou l’aigua i impressionada observa que l’ullal és com un gran mirall, la remou novament i quant els cercles que s’han format desapareixen, apareix la imatge de la jove amb el pentinat de valenciana i vestida de gala. Per tercer cop remou l’aigua i comprova que eixa imatge no desapareix. La tristesa és torna somriure, crida a la seua família i tots plegats observen l’escena. Marina va passar tota la nit de Sant Josep desperta observant el seu reflex i gaudint de la il·lusió, tot i que només fora això, una il·lusió. La família va decidir guardar en secret aquell fenomen, no volien que els prengueren per bojos. Any rere any cada nit de sant Josep, la lluna feia que Marina lluint el seu vestit en l’Ullal Gran. En algunes famílies de llauradors, passen testimoni de que a dia de hui, si per Sant Josep la lluna està plena, pots trobar a Marina mirant la seua imatge en el reflex de l’ullal, recordant que ha arribat el dia gran dels valencians!! Noe Alberola i Elena

Marina, era una jove que vivia junt la seua família en una casa d’horta prop de l’Alcudiola. Per a ella les nits del mes de Març transcorrien lentes i en part en vetla, ja que havien d’assegurar la collita de les seues terres de l’ullal. Per aquells temps, havia una onada de robatoris i la gent humil que sols vivia del camp no podia permetre que els arravataren el fruit del seu treball. Mentre Marina passava hores i hores protegint el seu pa, les seves amigues d’una posició més acomodada gaudien dia i nit de les primeres falles de la comarca. Tot l’any escoltant com descrivien les teles en les que confeccionarien els seus vestits de valenciana. Les arracades que lluirien, els pentinats que es farien. I ella només que podia sospirar i somniar amb que eixa il·lusió també la viuria ella. Nit rere nit s’imaginava com estaria ella vestida de valenciana. Com li quedarien els monyos, com seria engalanar-se i gaudir de la festa envoltada de música i pólvora… S’apropava la setmana gran, les festes Josefines es celebrarien en uns dies. Marina com cada nit seuria al voltant del foc que son pare encenia per tal d’escalfar-se tots durant la llarga vetlada. Tots plegats a l’abric d’unes mantes, feien les tasques de vigilància. Ella de tan en tan, se separava uns metres per tal de contemplar la lluna i la pau de l’ullal. Reflexiva, escoltant els sons de la terreta, deixà caure alguna que altra llagrimeta, pensant que de segur que cap de les seues amigues tenia tantes ganes com ella per veure’s de fallera. Ho tenen tot fet, sense cap esforç acompleixen eixe que és el seu somni. Quina injustícia! Però la Marina està educada en uns valors que no són pas els materials i per molta il·lusió que ella tinga sap quant s’han de posar els peus en terra. No parà de repetir-se que això no és tan important, sols és un vestit i un pentinat. Dos dies falten per Sant Josep, el poble fa olor a coets, la tristesa envaeix el cor 66

VALLDIGNA I FALLA

EL PAISATGE NOCTURN DE LA VALLDIGNA

omés cal aventurar-se per la senda de les Fontetes de Cantus si volem arribar al cim de la Muntanya de les Creus i, des d’allí contemplar la Valldigna. Tavernes als nostres peus, a ponent Benifairó i Simat, cap a llevant se’ns presenta tot el golf de València, des del Bartolo fins al Montgó, amb la platja de Tavernes al mig. Un bell paisatge que ens mostra com els humans hem estat capaços d’ordenar el territori, de domesticar-lo, de fer-lo habitable.

inevitable de la societat en què vivim. Però ¿cal que la llum de la ciutat il·lumine també la muntanya, la platja, els primers quilometres de la mar, la marjal i totes les zones naturals? La protecció de les zones naturals només quan és de dia és una contradicció i porta, com a conseqüència, l’oblit d’un tipus de contaminació, fruit del malbaratament energètic dels últims anys en tot el món occidental: l’anomenada contaminació lumínica.

Tanmateix si ens atrevim a pujar de nit, aquesta aparent cura de l’entorn sembla desaparéixer. Continuem veient els pobles al seu lloc però d’ells ja no veiem el joc de tauler de les casetes, els camins i els camps treballats. En comptes d’això se’ns ofereix un panorama de taques de llum, la majoria grogues, però que, a poc a poc s’aniran convertint en més blanques. Aquesta il·luminació abundant envaeix el paisatge nocturn, ens impedeix la contemplació de les estrelles i crea una sensació de capvespre perpetu en tota la comarca. Potser algú encara puga pensar que aquesta visió és la conseqüència

Els experts la defineixen com l’emissió de flux lluminós (llum) procedent de fonts artificials nocturnes (làmpades) amb intensitats, direccions, rangs espectrals (colors) i horaris innecessaris (massa hores) per a les activitats que es pretenen fer en la zona il·luminada. Les llums de les excessives i mal instal·lades làmpades dels carrers ho envaeixen tot: entren en les nostres cases, violant la nostra intimitat, ataquen la biodiversitat dels

El primer lloc recomanat, amb fàcil accés a peu o amb cotxe, és el dipòsit d’aigua de Benifairó. S’hi accedeix des de la rotonda de la CV50 que porta a Simat i Benifairó. L’indret, situat en un tossal a 117 metres d’altura en la vessant de la muntanya de les Creus, està totalment envoltat de pins que protegeixen l’entorn de la intrusió de les llums de la Valldigna. I, tot i que no podrem veure els objectes celestes pròxim a l’horitzó, el firmament estrellat se’ns apareix clarament en les zones més altes de cel.

nostres paratges naturals i afecten la nostra salut, alterant els nostres cicles naturals del dia i la nit. I, a més, ens fan perdre un bé cultural del qual els humans hem gaudit al llarg dels segles, fins fa pocs anys: el cel estrellat. A la Valldigna ja hem perdut la bellesa del cel nocturn, ja no es poden contar les llegendes lligades als herois i deus mitològics del firmament. Ara, per a les observacions astronòmiques populars, cal apagar els llums dels carrers per retrobar altra vegada el cel nocturn. I la gent es meravella en descobrir-lo des del seu poble quan, potser, només l’havien vist en alguna escapada fugaç a pobles de l’interior, o a terres llunyanes amb poca contaminació lumínica.

El segon lloc al qual cal anar per veure un cel nocturn més net és la zona de la platja verge, coneguda con el Muntanyar de Tavernes. En concret, l’àrea situada al final del camí del Valenciano està suficientment allunyada de la platja de Tavernes al nord i de la platja de Xeraco al sud, i és un lloc molt fosc on la visió del cel estrellat no defrauda.

Un altre tipus d’enllumenat públic és possible. La instal·lació de làmpades que emeten llum només cap avall, sense enlluernar els conductors de vehicles o els vianants, ni il·luminar innecessàriament el cel seria la solució més adequada. L’eliminació de les làmpades de bola o de pal que envien llum en totes direccions, l’apagada de llums ornamentals a partir de les 12 de la nit, quan ja no hi ha gent pel carrer per veure-les o també l’apagada en la matinada de les llums dels aparadors de les tendes per la mateixa raó són accions necessàries que es podrien fer, dins d’un pla d’estalvi energètic, però sobretot de preservació del medi ambient i de la salut humana. I la substitució de les actuals llums grogues per Leds blancs no és la millor solució. Potser s’aconseguesca un estalvi econòmic però aquest tipus de llum provoca també un problema mediambiental per l’excés de llum blava que conté.

Un tercer lloc adient està situat en la pista forestal que uneix el poble de Barx amb Pinet, en l’encreuament que porta al Surar. L’indret, a una altitud de 564 metres, es troba prou allunyat de les grans poblacions de la comarca de la Safor per tal de permetre gaudir d’un cel estrellat en condicions. Altres emplaçaments recomanats per observar el cel nocturn des de la Valldigna serien els voltants de la Casa Verda, caseta i habitatge del guardaagulles de l’antiga línia fèrria Carcaixent – Dènia i els peus del castell de Marinyén. Aquests llocs, però, com que estan situats a la vessant de la Muntanya de l’Ombria, no permeten la visió del cel nocturn en direcció cap al sud. Tots aquests llocs esmentats, però, no són perfectes perquè, encara que es troben a recer de la contaminació pròxima dels pobles valldignencs, no s’escapen de la gegantina influència de la llum de la ciutat de València, situada a uns 50 km de distància, que fa brillar la zona del nord del cel de la Valldigna.

De moment, queden afortunadament alguns pocs indrets a la Valldigna on podem gaudir encara d’un cel prou fosc per veure els estels. Són llocs allunyats de les poblacions i sense massa visites a la nit. Per això mateix són llocs ideals per a admirar el firmament i retrobar la nostra unió amb el cosmos. Al contrari del que es podria pensar, els indrets elevats de la comarca, ja siga el cim de la Muntanya de les Creus o, fins i tot, l’alçada màxima de la comarca, el cim del Mondúver, són llocs molt contaminats lumínicament, ja que fins allí arriba la llum dispersa de les ciutats, prèviament difosa per l’atmosfera terrestre. Si voleu veure un cel ple d’estrelles oblideu-vos de fer l’esforç d’arribar-hi.

És feina nostra aconseguir, a través de la conscienciació ciutadana, que aquesta agressió lumínica constant puga ser almenys mitigada i, d’aquesta manera, puguem lliurar als fills un entorn nocturn més saludable. Enric Marco 69

L’ESSÈNCIA DE LA FALLA L

es falles antigament eren foguerades de trastos vells, inventades per a cremar el que destorbava a casa, allò que havia quedat inservible per estar deteriorat o inútil per fer-ne un bon ús. En botar-li foc els pensaments dels habitants de cada casa valenciana visualitzaven millor any, bones collites, prosperitat i així tot el que es feia malbé quedava reduït a cendres.

La del Nord té més disposició econòmica, més fallers; aleshores planta un monument més ostentós. Les falles Est i Oest tenen menys pressupost, són poca gent però s’ho passen d’allò més bé. El poble haurà de créixer més per a fer algun dia la falla Sud. Un any la falla Nord no tenia les possibilitats econòmiques dels darrers anys, la crisi havia afectat durament moltes famílies sacsant els seus negocis i van haver d’abaratir el preu de les quotes per no perdre els fallers i poder seguir amb la festa, però abans van lluitar en les reunions amb les veus despietades de companys fallers que volien fer ostentació i demanaven que el que no poguera permetre’s pagar que és donara de baixa. Al final va primar la cordura i la sensatesa, i el més important: l’estima per la festa per damunt del luxe. La falla que van plantar era menuda però molt boniqueta, recorde especialment uns versos en forma de crítica on es podia llegir:

Com ha evolucionat esta festa nostra! Amb el pas del temps ha anat convertint-se a poc a poc en una festa social. La societat fallera ha anat enriquint-se, començant per la diversitat de vestuaris i la meravella de teixits. Als actes van falleres i fallers, però les figures principals són sense dubte les Falleres Majors que són les protagonistes recolzades sempre pels Presidents. A més, hi ha tota una escala social de càrrecs que formen la comissió de la falla. Les foguerades han esdevingut autèntiques obres d’art, quant més diners més tamany i millor acabament, colors més cridaners, vistosos, més obscurs o més clars. Les figures són ninots que formen escenes i critiquen el que cal canviar per a tenir una vida i un món millor. Quan li botem foc volem que aquell aspecte de la societat que hem criticat en forma d’escrit i ninot a la falla desaparega i esdevinga un món millor. Eixa és l’essència de la falla.

Un poble menut, seguint les empremtes dels avantpassats, respectant cultura i tradició té tres falles, quasi tota la gent del poble és fallera, cadascun d’una falla. El nom de les falles són la falla Nord, la falla Est i la falla Oest. Cadascuna està formada pels veïns de la barriada que viuen pel voltant i, com el nom indica, cada falla està situada en l’orientació que indica el seu nom.

El més important no és el tamany ni que la falla siga ampla o gran, el que cal és plantar-la cada any, seguir amb la festa dels valencians. Ser fallers, sentir la il·lusió, de continuar una tradició vibrar amb la música, sentir emoció.

El dia l’entrega de premis, van obtindre un honrós segon premi a criteri del jurat. El món d’una falla no ha de girar sols a guanyar, a ser els primers, sinó a continuar una festa i recordar com va començar: cremant el que ja no ens era d’utilitat i creant a partir de les cendres una falla i una vida nova més digna i millor. Teresa Talens Estornell Aquest text participa al concurs «Lletra d'Or» 70

EL RACÃ&#x201C; DE LES FRASES FETES

REFRANYS I DITES DEL DIA I LA NIT · A boca de nit (Quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol) · A boca nit (Quan comença a enfosquir, en començar a fer-se de nit) · A dia adiat / a dia cert , o dia sabut (Dia prefixat per fer alguna cosa) · A diari (Cada dia, molt sovint, continuament, constantment, sempre) · A entrada de nit (Quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol) · A l’altre dia (L’endemà) · A l’aurora (Al vore’s la primera claror del dia) · A la caiguda del dia (Al capvespre) · A les hores xicotetes (A la matinada. A les primeres hores del dia) · A mitja claror (A la fi del dia, a les darreres hores de la tarda) · A negra nit (Quan ja és molt avançada la nit, quan ja fa molta fosca) · A pic de jorn (A punta de dia) · A ple dia (Quan és ben de dia) · A ple migjorn (Indica la part del dia al voltant del migdia) · A plena llum (De dia) · A plena nit (Quan ja està molt avançada la nit) · A poqueta nit (Quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol) · A primera hora (Al començament del dia o de la part del dia que s’expressa) · A punta de dia (Quan comença a fer-se de dia) · A puntes de sol (A l’hora que es veu la primera llum del dia) · A ranvespre (A entrada de nit) · A Sant Jordiet, creix el dia i el fred. (23 abril) · Alçar-se el dia (Aclarir-se el cel deixant-se veure un tros de cel sense núvols) · A sol alt (Quan és ben de dia) · A sol eixit (A l’hora que es veu la primera llum del dia) · Abans de dia / abans del dia clar (Abans de sortir el sol) · Aclarir-se el dia (Cessar d’estar ennuvolat) · Al dia (Al corrent, sense retard) · Al fil del dia (Quan és de dia ben clar) · Al mig del dia (Quan és de dia ben clar) · Al pic del dia (Quan és de dia ben clar) · Al primer llustre / a punta de sol, al cant del gall, a punta de dia, a les primeres clarors, entre dos clarors, a trenc d’alba (En vore’s la primera claror del dia)

· Al rompent de l’alba (Quan comença a clarejar el dia) · Al seu dia (Al seu temps, oportunament) · Al trenc del dia (Quan comença a fer-se de dia) · Anar de nits (Trescar durant la nit) · Apuntar / clarejar, o rompre, etc. el dia / fer-se de dia (Eixir el sol, començar a haver-hi claror) · Bon dia i bon olla a migdia (Salutació quan es desitga al temps que puga menjar) · Bon dia i bona olla (Es deia quan dos persones es trobaven de matí i es saludaven sobretot en temps de la misèria perquè el qui tenia un bon plat d’escudella dinava i moltes vegades no menjava res més) · Bon dia! / bon dia i bona hora! (Fórmula de salutació usada durant tot el dia, especialment al matí) · Un vespre (Expressió que indica la primera part de la nit) · Bon dia, bona hora i bon ball a la vesprada (Salutació amb bon auguri) · Bon dia, bona hora, bona olla a la nit (Salutació amb bon auguri) · Bon dia, si no plou, i si plou la deixarem caure (Salutació quan no interessa que ploga) · Bona nit! (Fórmula de salutació ussada per la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent) · Bona nit cresol que la llum s’apaga (Quan una cosa s’acaba, com els ciris, l’oli del cresol. En apagar o anar-se’n la llum) · Bona nit i tapa’t! (Expressió que es diu quan un se’n va al llit a dormir) · Buscar la nit pels asmaris (Anar a contracorrent, fora de lloc) · Cada dia (Tots els dies) · Cada vespre (Expressió que indica la primera part de la nit) · Caure el dia (Fosquejar) · Caure el sol (Fer-se de nit) · Clar com la llum del dia (Molt clar) · Clarejar el dia / trencar el dia (Sortir el sol) · Cobrir-se / tapar-se el dia (Ennuvolar-se, cessar de fer bon sol) · Com de la nit al dia (Expressió comparativa usada per a indicar que dos persones o dos coses difereixen molt l’una de l’altra) · Començar el dia (Iniciar l’activitat d’un dia) · D’un dia a l’altre (En un curt espai de temps) · De bell de dia. (Quan és de dia ben clar)

· De dia / de dies (Durant el dia, el temps que hi ha claror de sol) · De jorn (A les primeres hores del dia, prompte al matí) · De la nit al dia (En poc de temps) · De matí (A primeres hores del matí) · De matinada (Començament del dia, alba) · De nit (Durant la nit) · De nits (Durant la nit) · De part de nit (Durant la nit) · Decaure el dia (Acabar-se el temps de claror solar) · Declinar el dia (Fosquejar) · Del dia (De hui) · Despús-ahir no l’altre (El dia anterior al de despús-ahir) · Despús-demà (El dia que fa dos després de hui) · Despús-demà no l’altre (El dia que fa dos després de demà) · Dia carregat (Dia mig ennuvolat sense arribar a ploure) · Dia clar / dia alegre (Aquell en què el sol brilla sense núvols que el tapin) · Dia cluc / dia gris (Aquell en què hi ha boira que no deixa passar bé la claror del sol) · Dia cobert (Dia en què el cel està cobert de núvols) · Dia de calçons amples (Dia en què es pot treballar al camp) · Dia ennuvolat (Dia en què el cel està cobert de núvols) · Dia fosc (Dia en què el cel està cobert de núvols) · Dia gris (Aquell en què hi ha boira que no deixa passar bé la claror del sol) · Dia i nit / nit i dia (En tot temps, durant el dia i la nit, sense cessar) · Dia nuvolós (Dia en què el cel està cobert de núvols) · Dia rúfol (Dia de fred i sense sol) · Donar part a la nit (Anar-se’n a dormir, al llit) · El dia d’avui (En la nostra època, en el temps que correm) · El dia de demà (En el temps a venir) · El dia menys pensat / El millor dia (Qualsevol dia [es diu d’una cosa que pot succeir sense dia fixat) · Enfosquir-se el dia (Ennuvolar-se, cessar de fer bon sol) · Entrar en dies (Esser vell, d’edat avançada) · Entre dia (Durant el dia) · Entre el dia i la nit no hi ha ni paret / ni tabic o ni baranat. (Vol dir que les coses no acabades de dia es poden prosseguir de nits) · El dia porta espardenyes (Es diu per la tardor, quan els dies s’acurcen molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí) · El vespre (Expressió que indica la primera part de la nit) · Empalmar la nit i el dia (Es diu quan algú fa vida nocturna i no se sap a quina hora tornarà o ha tornat a casa) · En el dia (Actualment, al temps present)

· En fosquejar (A la fi del dia, a les darreres hores de la tarda, entre dues clarors) · Esclarir-se el dia (Fer-se de dia clar, deixar d’esser de nit) · Estrela / estel del dia (Estrela de l’alba) · Farà bon dia, si no plou (Salutació) · Fer de la nit dia (Treballar durant la nit, o fer de nits allò que normalment es fa de dia) · Fer del dia nit i de la nit dia (Treballar o estar despert durant la nit i dormir o reposar durant el dia) · Fer nit (Parar per a passar la nit) · Fer nit blanca (Passar la nit sense dormir) · Fer un dia / un temps de reis (Fer un dia, un temps, d’allò més bell, més soleiós, més agradable) · Fer-se clar (Fer-se de dia) · Fer-se de nit (Fer-se fosc, vesprejar, estingir-se la claror del dia) · Fer-se dia / fer-se de dia, o fer dia (Sortir el sol, començar a haver-hi claror del sol) · Fer-se vespre (Fer-se fosc, fer-se de nit) · Gran dia (Ben entrat el matí, quan el sol ja fa estona que dóna claror) · Gran hora de dia (Quan és ben de dia) · Gran hora de la nit (A altes hores de la nit) · Gran nit (A altes hores de la nit) · Pondre’s el sol (Fer-se de nit) · La claror del dia (La llum del sol) · La nit passada (Ahir a la nit) · Passar la nit comptant les mol·lades (Passar la nit sense dormir) · Passar la nit del lloro (No poder dormir, passar molt mala nit) · Passar la nit en blanc (Passar tota la nit sense dormir) · Passar una nit de cans (Passar molt mala nit) · Mig a les fosques (A la fi del dia, a les darreres hores de la tarda, entre dues clarors) · Negra nit (Nit molt fosca) · Néixer el dia (A les primeres hores del dia) · Un dia part altre (Cada dos dies) · Un dia que altre (Alguns dies separats sense intervals regulars) · Sortir el sol (Fer-se de dia) · Sortir el sol a mijanit (Estar de sort) · Tan cert com ara és de dia (Expressió que ratifica una afirmació) · Tenir un bon dia (Expressió emprada per manifestar l’estat d’ànim) · Tombar el dia (Pondre’s el sol, fer-se de nit, vesprejar) · Tot el dia (Contínuament) · Tots jorns (Sempre, diàriament) · Trencar l’alba (A l’hora que es veu la primera llum del dia)

MEMÃ&#x2019;RIES DEL PALADAR

DINARS Paella negra

Arròs al forn amb cigrons i panses

· �� grams. de sepionet. · una ceba menuda picada molt fina. · dos alls pelats i ben tallats. · �� gr. d’oli. · �� d’arròs. · una culleradeta de pebre roig i un polsim de pebre negre.

· �� gr de cigrons posats en remull la nit d’abans. · �� gr de panses sense pinyol, posades en remull en aigua natural una o dues hores. · �� gr d’oli. · �� gr d’arròs. · Safrà, sal i brou

El sepionet s’ha de netejar procurant que conserve la tinta. En una paella se sofregeix tot amb oli ben calent. Primer l’all, i abans de que quede daurat, s’afegeix la ceba. Quan aquesta comence a fer-se transparent, afegirem els sepionets. En aques punt cala anar molt en compte i estar proveït, si n’és el cas, d’una tapadora i no posar el foc massa alt, doncs el sepionet desprèn molta aigua i la paella pot convertir-se en un cràter en plena activitat. Als cinc minuts, més o menys, depenent de la cocció del sepionet, afegirem l’arròs per sofregir-lo, també posarem la culleradeta de pebre roig, de pebre negre i immediatament l’aigua (doble que l’arròs com és sabut). Rectificarem de sal prudentment, per això ho tastarem primer. En un priner moment posarem la paella a foc viu, i uns minuts després, quan arranque el bull, el posarem al mínim fins que l’arròs absorbeisca l’aigua per complet.

En un perol d’aigua natural (un litre) es posen els cigrons al foc, amb sal i el safrà, i es deixen al bull fins coure’s. En una paella amb l’oli calent se sofregeixen -ben eixugades-les panses, i poc després es posa l’arròs i se sofregeix tot. Seguidament, es trasllada tot a la cassola plana de fang, abocant-li el perol -el líquid ha d’aplegar, però no passar d’uns 700 grams o 750- i anivellant el conjunt. Ara ja podem posar la cassola al forn, després de rectificar d’aigua i sal. Si cal es pot afegir aigua, però que siga calenta.

L’all-i-pebre

L’Olla

· Un quilo o quilo i mig d’anguiles. · �� grams d’oli. · Una cabeça d’alls. · �� o �� gr de pinyons. · Pebre-roig, sal, vitet i aigua. · Una llesqueta de pa fregit.

· �� gr de garreta de bou. ·�� gr de garreta de corder, la quarta part d’una gallina. · Peuet, dos ossos de corbets i 100 gr. de cansalada fresca de porc. · Una botifarra (de ceba, de carn, d’arròs) i un blanquet. · Una pilota: �� gr. de magre de porc. · Una cullerada sopera de sagí. · Un ou cru, julivert picat, sal, pinyons, i un polsim de canyella (optatiu). · Pa ratllat, el suficient per pastar-ho tot ben pastat, es fa una massa no atapeïda sinó molla, sucosa, tova, però consistent per donar-li la forma d’una o dues peces redones i allargades. En alguns pobles es fan dolces aquestes pilotes posant-los sucre i no sal. · �� grams de cigrons remullats. · �� grams de creïlles; una xirivia, i un nap. Admet uns cardets, particularment quan l’olla és molt greixosa. En alguns llocs o famílies s’acostuma a posar també altres vegetals: un moniato, un pebrot de guisar, carlota, sal i safrà.

En una paella amb oli ben calent, se sofregeix una llesca prima de pa, que es trau ja ben fregida i es deixa a part. Tot seguit sofregim els alls sense pelar i amb un tall pel mig. Un poc després es tira la culleradeta de pebre roig, es remena tot i de pressa afegim l’aigua -- mig litre més o menys--, una fulla de llorer, la sal i uns trossets de vitet al gust. Després de bullir vuit o deu minuts es posen les anguiles netes, (sense cap, desbudellades, rentades i trossejades). En un morter s’haurà preparat prèviament una salsa, matxucant amb el boix o picamà uns quatre alls pelats i crus, amb un poc de sal, els pinyons i el julivert ben tallats, tot i fent-ne una pasta. Afegim també la llesca de pa fregit i es continua matxucant el conjunt fins aconseguir una mena de crema dura la qual, aclarida amb unes cullerades de brou o d’aigua, s’escampa per damunt del bull de la paella, i es deixa coure tot fins que les anguiles estiguen cuites. El brou ha d’haver quedat reduït a una pura salsa no aigualosa. Pot servir-se en cassoletes planes de test individuals.

En un perol gran i en aigua freda--uns dos litres--es posen al foc els cigrons, la carn (llevat de la gallina, la cansalada i la pilota), el nap, la xirivia i els altres vegetals de cocció llarga, però no les creïlles. La cocció total ha de tardar, sempre a foc moderat, unes tres hores i mitja. Després (una hora aproximadament) es posen les creïlles, la gallina, la cansalada, la sal i el safrà. Una mitja hora després es posa la botifarra, el blanquet i la pilota. Es deixa coure tot a un bull moderat, afegint l’aigua (tèbia) que vaja evaporant-se. Del brou d’aquesta olla es fan, com a primer plat, sopes de pa (aromatitzada), ja escudellats els plats, amb polsims d’herba-sana seca i triturada, també és molt tradicional afegir sopes d’arròs, sèmoles, tapioques o pastes italianes. També podem preparar en una cassola plana de test, un sofregit amb l’arròs (uns 100 gr. per ració), amb el sagí i la tomaca (uns 20 gr. per ració). Una vegada fet el sofregit, l’arròs ha d’estar uns moments, i abocat el brou (poc menys del doble que l’arròs), s’afegeixen uns brins de julivert, el safrà i un pessiguet (optatiu) de pebre-negre en pols. La cocció pot fer-se al foguer o al forn. En el primer cas, ja quasi eixut, es cobreix la cassola amb tapadora metàl·lica i al damunt es posen brases per rossejar-lo. Es tracta d’un dels millors arrossos que ha creat la cuina valenciana. També es pot decorar--i resulta pintoresc- amb rodanxes de pilota.

SOPARS Ànec a la taronja · Un ànec tendre d’un quilo a dos segons les racions. · Una ceba gran, sense corfolls exteriors. · Sal i pebre negre al gust. · Dues taronges. · Una o dues cullerades de bon conyac. · Julivert picat. · Farina torrada.

Salpebrar l’ànec ja preparat per al forn. Partirem la ceba pel mig i la ficarem dins de l’ànec i el posarem al forn no massa fort sobre una graella o trípode. L’ànec estarà al forn un període de temps que oscil·larà entre una i dues hores i mitja, segons el pes de l’au. Quan siga mig cuit l’enllardarem o untarem amb un poc de mantega de vaca, i traurem de la llanda inferior el suc que haja produït la cocció. Amb els menuts farem un brou substanciós. Ja cuit l’ànec el col·locarem en una plàtera calenta, sense el suc greixós que haurem reservat. Ratllarem la pell d’una taronja; després, llevant-li la pell blanca, la tallarem en rodanxes primes. Farem una salsa amb el suc de l’altra taronja, la ratlladura, el conyac, el brou de menuts i un poc del greix líquid de la cocció, espesseint-la amb farina torrada. l arruixarem l’ànec amb eixa salsa.

Sang amb ceba · La sang sol vendre’s als mercats i carnisseries ja bullida, sol ser de pollastre (la de porc és consumeix amb la confecció de botifarres). Una quarta de quilo en serà prou per a 4 racions. · Mig quilo de ceba picada. · �� gr d’oli, sal, orenga i un fragment de vitet. · Un all.

La sang se sofregeix, a trossets quadrats; s’aparta en un plat, i en el mateix oli se sofregeix un all a trossets i la ceba; als cinc o sis minuts s’afegeix el vitet i abans que la ceba estiga molt fregida s’incorpora la sang i uns polsims d’orenga. A foc molt moderat va pegant-se voltes al conjunt uns minuts fins que tot estiga ben mesclat i solsit, i es procura que no quede sec, sinó melós. 77

Cuixa de corder Ens caldrà disposar d’una cuixa de corder d’un quilo i mig de pes. · �� gr. de sagí. · � creïlles grosses. · Un parell d’alls. · Un parell de culleradetes de julivert picat. · �� gr. de mantega de vaca. · brou, sal i pebre. Amb la mantega untarem per dins una cassola de fang. Les creïlles, pelades i rentades, es tallen a rodanxes i es posen al fons de la cassola per tongades, procurant que cadascuna de les tongades siga coberta amb sal; també es posa el julivert i els alls picats i es deixa damunt de tot la cuixa de corder adobada amb sal i pebre.

Se li posa brou fins a cobrir les creïlles i s’escampen porcions de mantega per damunt la cuixa. Caldrà deixar-ho dins del forn a mitjana temperatura durant una hora i mitja, i es procurarà pegar-li la volta i ruixar-ho amb el mateix suc, per tal que quede cuit tot per igual.

Brandada de bacallà · �� g de bacallà dessalat. · �� cl d’oli. · �� cl de llet. · � grans d’all. · � creïlla. · Llorer. · Sal.

El dia d’abans cal rentar bé el bacallà. El posarem en remull 24 hores i cada 8 hores li canviarem l’aigua. Ara, el bacallà ja estarà totalment dessalat. El tastarem una mica per comprovar-ho.Per últim, el tornem a rentar. Posem una bona quantitat d’aigua a bullir en una cassola amb un parell de fulles de llorer.Quan bulli amb força submergirem el nostre bacallà i contarem 5 segons. Si son tires 10, però no gaire més, ja que de seguida ens quedarà escaldat. El posem a escórrer. Ara aprofitarem l’aigua d’escaldar el bacallà per coure una creïlla, la tindrem uns 20 minuts, fins que quedi tova. Mentrestant, anirem esmicolant el bacallà i li traurem la pell i les espines, si en té. La millor manera de detectar espines és utilitzant els dits amb les mans sempre ben netes, és clar. Ara, preparem l’oli, uns 30 centilitres. El posem en una paella a escalfar a foc lent i hi incorporem l’all tallat...i deixem que aromatitze l’oli. No ha d’arribar a fregir-se. El traieu del foc.

Ja tenim la creïlla cuita.La fem a trossos i l’afegim al bol amb el bacallà esmicolat.En aquest punt hi incorporarem la llet calenta, poc a poc i amb l’ajuda d’una batedora elèctrica l’anirem integrant. Us quedarà una pasta enganxosa. A continuació hi anirem afegint l’oli poc a poc i amb la batedora ho emulsionarem tot plegat.Us ha de quedar una textura cremosa i untuosa. Tasteu-ho de sal. En principi no caldria afegir-ne però si l’heu dessalat bé n’admetrà una mica. Ja podem omplir cassoletes individuals amb la nostra brandada. Prepararem el forn per a gratinar a 190º-200º graus. Posem a gratinar la brandada durant uns 10-12 minuts. 78

POSTRES Arrop i talladetes En molts pobles de les terres planes i l’horta del nostre país encara és tradicional el vell pregó “arrop i tallaetes! “dels homes que baixaven de Benigànim i altres llocs de la vall d’Albaida, a carro o cavallería, per vendre la dolça càrrega que porten en orses i gerretes.L’arrop fonamentalment és el producte del raïm blanc--o roigfiltrat per mig d’una tela i sotmès al foc, en una caldera de coure, a un procés d’ebullició i evaporació perquè vaja concentrant-se. Quan ja és mig concentrat, s’hi afegeix la “terreta”, és a dir, uns grapats de terra blanca verge, de la qual estan formats tants camps d’aquelles comarques. Com el raïm porta juntament amb la glucosa, una part d’àcid tartàric, la terreta (carbonat càlcic) neutralitza eixa acidesa, evitant l’agror que faria malbé la dolçor del most concentrat. Passarem el suc una altra volta per una tela i el tornarem a la caldera i al foc, per a que bullga de nou i concentrar-

lo més, fins a un punt de sucre i densitat convenient. En l’últim moment, posarem --capbussarem--les talladetes; podrem afegir altres fruites confitables, com prunes o préssecs; o trossets de la carn blanca del meló d’Alger, despullada de la pell exterior verda.

Coques cristines Les proporcions varien segons pobles i receptaris. · Un tipus: 4 ous, un quilo de sucre, un quilo d’ametla blanca molta, uns 150 gr. de farina, ratlladura d’una llima i un pessic de canyella en pols. · Altre tipus: ous, 500 gr. d’ametla blanca molta, uns 400 gr. de sucre, canyella i ratlladura de llima.

Batudes les clares a punt de neu, se’ls van incorporant els rovells, el sucre, la farina, la llima, la canyella i l’ametla picada. Tot ben remenat, s’escampa damunt de neules grans (amb un pessic de sucre per damunt) que es fiquen al forn. La cocció és ràpida.

Codonyat Les darreres setmanes de l’estiu i primeres de la tardor vénen amb bona càrrega de collites l’arròs, el vi, les ametles, les nous, el cacau, les magranes, les sorolles, els gínjols, les pomes tardanes i les nesples que acaben de madurar entre palla, dins de les grans arques familiars. I les aspres serves… i els codonys! I, amb els codonys, la mitja festa domèstica de fer el codonyat. Madurs, pelats, sense cor, a trossos, es couen en aigua, al bull, en calder de coure. Calents encara, ben cuits, els trossos de codony es passen per un sedàs o tamís redó, fet de canyeta prima o joncs, fins obtenir una massa suau, pastosa, fina, homogènia. En el calder de coure es posa sucre -igual en pes al de la massa- amb una quantitat d’aigua suficient per convertir-lo en un almívar clar, sempre remenant-ho i procurant que no alce el bull. Ja aconseguit l’almívar (cristal·lí i fluid), es va tirant la pasta del codony sense parar de remoure el conjunt, fins que tot es mescle bé i procurant evitar el coure-ho massa per a què conserve el bell color del vertader codonyat; és a dir, que no es faça d’un roig intens o fosc.

Una vegada format, el ritu manava escudellar-lo en platets fondos de Manises o en aquelles tasses de peu, semiesfèriques i sense anses tan casolanes; i en tals casos, era convenient haver posat un poc de sucre més que l’indicat abans, amb la finalitat de que es fera per damunt, en secar-se, la crosteta de sucre que el mantenia tendre per dins.

Coques de carabassa · Mig quilo de carabassa torrada, neta de pipes i filaments · Igual pes de sucre. · Igual pes de farina. · Quatre paperets de llimonada (dos de cada color). · Ous, canyella en pols i llima ratllada.

Batrem les clares a punt de neu i anirem afegint-hi, a poc a poc, el sucre, els rovells, la carabassa, ben treballada, la farina, la llima, la canyella i els paperets de llimonada. Es formen sobre neules, i se’ls escampa per damunt un poc de sucre abans de ficar-les al forn.

RIALLES DIÜRNES

Amics i amigues, fallerets i falleretes

És una gran satisfacció dirigir-me a tots vosaltres com a President Infantil de la Falla Prado. Primerament, vull agrair a la comissió del Prado, per haver confiat amb mi en aquest càrrec i també, a la família i als amics, perquè sé que estaran al meu costat en tot moment. Ser President infantil d’una falla que m’ha vist créixer és un orgull i saber que, en cada acte, estaré acompanyat per uns representants com Emma, Juanvi i Agnes, m’ompli més encara i fa que la meua il·lusió per començar aquestes falles de 2016 siga més gran. Any rere any, he vist com un representant infantil de la meua falla complia el seu somni, i aquest any és el meu, viuré un somni que vull gaudir amb els ulls ben oberts i no perdre’m res, i m’agradaria que vosaltres m’acompanyàreu. Mil gràcies a tots i que passeu unes bones festes. Visca la falla prado!!!

Joan FerrĂşs i Palomares President infantil Falla Prado 2016

Estimats fallers i falleres Aquest any serà el més especial de tots els que he viscut des que gaudeisc de les falles. Com bé sabeu, sóc fallereta des del bressol i visc la nostra festa amb molta intensitat. Sé que aquest viatge l’inicie molt ben acompanyada, tant pel meu president com per la comissió i la meua família, que ha fet possible que un somni siga una realitat. Viure al vostre costat un 30 aniversari fa que tot siga encara més especial. Ho passarem molt bé i escamparem l’olor a pólvora per tot arreu. Serà un any per somniar i quina manera millor de fer-ho que rodejada de tots vosaltres, la meua benvolguda Falla Prado. Ser la vostra representant m’ompli de felicitat i desitge que es divertiu en cada acte al meu costat. Vos espere per omplir de rialles cada racó d’aquestes falles. Una dita que ja és un fet és: “Vine a la Prado i faràs amics”. Jo n’he trobat molts i vos convide per a que tots plegats ho passem d’allò més bé. La vostra Fallera Major Infantil. Visquen les falles i visca la Falla Prado!

Emma Navarro i Enguix Fallera Major Infantil Falla Prado 2016

Per a la nostra Fallera Major infantil Emma, eres una xiqueta divina que ens omplis d’alegria, seràs una gran regina regalant-nos la teua simpatia.

No pots contindre l’emoció en veure el teu somni realitzat, tenies molta il·lusió, el teu desig s’ha culminat.

De figura alta i elegant, eres fallereta lluïdora, vestida de fallera estàs radiant una bella ambaixadora.

Eres una personeta noble, amb un cor grandiós, una encantadora xiqueta vivint en un món preciós.

Eres una flor graciosa, a tots ens dus captivats et vegem tan preciosa ens deixes bocabadats.

Ta mare va tindre l’honor d’esta falla representar, tu no has de tindre temor perquè eres digna d’admirar.

Tens un manoll de nervis, no pots estar mai quieta, els teus moviments són ràpids, eres molt nervioseta.

Pels teus sents passió i eres molt familiar, per a ells és una emoció, i per tu volen lluitar.

Et segueixen els fallerets perquè eres molt divertida, fas somriures als xiquets et tenen molt consentida.

Desperta i desimbolta estàs plena d’amor, dolça i preciosa a la volta et desitge el millor. Teresa Talens Estornell

MONUMENT FALLER INFANTIL

Artista Faller: Germans Parra

Crítica a la Falla Infantil El circ de la simpatia La falleta d’enguany és una xicoteta meravella, ens transporta a un món tan bonic com és la vida del circ. Allí ens faran gaudir estones simpàtiques i divertides ja que és un circ de pallassos que tant ens fan riure i tanta falta ens fa hui en dia i sempre, perquè el riure és alegria i això és important en la vida. Quina tendresa les mirades plenes d’il·lusió i el somriure dels nostres xiquets, per això la Falla Prado ha volgut plantar per a tots els seus fallerets un circ i desitja que s’ho passen d’allò més bé amb els artistes i les seues actuacions. Que comence la funció!

Abans de començar la presentació, per a informar-vos amb emoció, sentireu en l’espera la il·lusió, i després vindrà l’actuació.

Al centre un vehicle de tres rodes, per a fer el salt mortal, els meravellosos especialistes, muntats en un tricicle ideal.

Voreu als millors artistes, sobre la pista actuar, pallassos i equilibristes, us demanaran col·laborar.

Ells són els vostres amics, s’alegren de la vostra existència, quins gràcia tenen estos xics, són actors amb molta presència .

És el millor circ! el de l’alegria! Que fa gaudir a cabassos, mostrant amb simpatia, la vida dels pallassos.

L’arlequí representa la tendresa, reflectida a la cara dels xiquets, ell amb molta destresa, farà gaudir als fallerets.

El “show” de la gavardina, si ix bé serà espectacular, a veure si és coordina, i amb plaer ho podem contemplar. Mireu quin gosset més graciós, també de pallasso s’ha vestit, baix la carpa tot és preciós, rialles que fan perdre el sentit. No pot faltar l’equilibrista, que ens farà sentir emoció, l’acompanyarà el saxofonista, per a calmar la preocupació. Amb el seu potent instrument, farà sonar notes màgiques, distraurà la vostra ment, i gaudireu amb el pensament. Al circ hi ha animalets, ensenyant les seves gràcies, son bonics i sabudets, desfilen i fan bones passes. Els més grans els elefants, majestuosos ,impactants, a més a més son elegants, admireu els seus semblants. La girafa fa la salutació, és educada i simpàtica, el seu llarg coll dona sensació, caminant és molt mediàtica. Mireu quin ós més sabut, toca el tambor i la trompeta, als fallers bé els ha caigut, com també al falleret i a la fallereta. Mirem a este mono domador, que animarà la funció,

ell és valent i animador, ens farà bona demostració. Tenim tres músics que són el millor, duen vestimentes estranyes, toquen els plats, la corneta i el tambor, amenitzen com cal estes campanyes. Dues ballarines estan dansant, doncs dominen aquest bell art, sense parar ballaran davant, doncs el públic les està observant. Tres pallassos fent equilibris, quasi impossibles, perillosos, ells dominen coses difícils i d’esta eixiran victoriosos. Amb un globus aerostàtic, faran riure els pallassets, açò és un joc molt didàctic, per a jugar amb els xiquets. Aquest és un circ famós i com cal, ens ensenya a respectar, a tota la fauna animal, a qui molt bé hem de tractar. Volem tindre un món millor, que tot siga bo i perfecte, la risa és una lliçó d’amor, si és sana és un bon repte. Si volem gaudir d’aquest any faller, al circ de la Falla Prado cal anar, s’ho passareu com és menester, quan la música comence a sonar. L’explicació ja s’ha acabat, que el jurat no trobe obstacle, aplaudiu si vos ha agradat, aquest meravellós espectacle. Teresa Talens Estornell 90

TINC UNA COSA QUE DIR-TE

Joan:

Què dir-te què no sàpigues tu? Qui et coneix estarà d’acord en que eres una gran persona, amic dels teus amics, molt familiar, afectuós, simpàtic, molt graciós, sempre tens un somriure a la boca que no has de perdre mai per res ni per ningú. Doncs, és una de les característiques més grans que posseeixes. Altra cosa que destacar són les teues dues grans passions que tothom sap que són el futbol i la falla. El futbol, on et deixes la pell per ajudar a l’equip a seguir endavant, on ets un company i tens molt consolidat el sentiment d’equip, de companyerisme i d’amic. Saps que practicant aquest esport eres feliç i sobretot fas feliç també als qui t’estimen, estiguen on estiguen… La falla, és on els teus pares han hagut de fer un esforç molt gran per a veure al seu fill gaudir junt a la resta de la família, tiets, cosins, avis… I on tindràs un gran recolzament per part de tothom que et vol. Per això, has de saber traure el màxim partit a aquesta gran ocasió que t´han brindat, gaudint en tot moment de tots els actes fallers i deixant de costat comentaris i coses que et puguen fer mal. Doncs, en aquest cas, estàs molt ben acompanyat per una fallera major infantil que es complementa amb al teu caràcter i on estem segurs què tots dos junts aneu a passar moments inoblidables. Com no, també he de fer què reconegues l’esforç d’una persona tan important per a tu com per a nosaltres. Es tracta d’una persona que mai et fallarà, que es deixarà la pell per a veure´t feliç aquests dies i què estarà implicada al cent per cent per a que res falle en el teu any com a president de la Falla Prado 2016. De la persona de qui estic referint-me, vull fer-vos arribar unes paraules i vull que sapigueu: que ens teniu ací, tant la meua neboda Esther com tu Joan, a mi i a la vostra àvia perquè parle també en nom d’ella, com a una segona mare. I també podem estar ben orgullosos d’allò que ens ha deixat com herència el nostre pare, avi, home i sogre, que és l’estar tots units, ser una “pinya familiar” i amb el seu record hem d’aconseguir portar-ho a terme mentre estem ací… I aquestes són les paraules que volem dir-te: Ets únic, especial i recorda el més important: estem ací i t’estimem! 92

LA TEUA FALLERETA.

Què pensaves que no anava a parlar de tu? Doncs sí. Joan, ja fa anys que eres el meu falleret, sempre he anat molt ben acompanyada amb tu i m’ho he passat d’allò mes bé. Saps que sempre he hagut de marmolar-te: “No camines tan de pressa i ves mes espai” i tu sempre a la teua, quins moments mes divertits hem passat, però sempre els dos junts. Quan baixàvem al casal totes les xiquetes, buscàvem parella per a les cercaviles, i jo sempre deia: “Jo ja la tinc, és Joan”. Enguany serà el primer any que desfilaré sense tu, però estic ben orgullosa de veure que el meu falleret és el nostre president infantil per al 2016. Aquest any, ocuparà el teu lloc el nostre amic Adrià, però recorda que només acabes el teu càrrec, jo la teua fallereta, et guardaré el lloc que des de xicotets vàrem començar. Joan, tan sols hem queda desitjar-te que gaudisques al màxim d’aquest any, perquè sense donar-te compte haurà acabat. Vull que sàpigues que la teua fallereta Sandra Campos Magraner, estarà al teu costat per a tot allò que pugues necessitar. Hola Joan:

Sandra Campos i Magraner

Què dir-te que no sàpigues ja, eres un xiquet afectuós, amic dels seus amics i sobretot un xiquet obert que allà a on va mai es troba sol. Encara recorde el dia que ens vares demanar ser president de la teua falla, en cap moment la teua germana i ton pare dubtaren en dir-te que sí perquè sabien que representaries a la teua falla com cal, perquè des de que vares nàixer estàs tant implicat, com la teua germana Esther i ton pare dins d’aquest món. Enguany és el teu any i nosaltres estarem ací al teu costat per a recolzar-te i per a que gaudeixis molt de cada moment, i tot per a que siga un any inoblidable per a tu. Viu cada moment, gaudeix de cada acte i sobretot trau eixe xiquet afable que dus dins de tu per a que tothom veja la passió que tens per la teua falla, La Falla Prado. No tenim paraules per a poder descriure’t de mala manera, ja que és molt difícil per a nosaltres dir alguna cosa roïna del xiquet menut de casa, sols sigues tu mateix que des de que et vares presentar com a president infantil fins ara estem ben segurs que portes amb molt d’orgull aquest càrrec. Tan sols gaudeix d’aquest inoblidable any que ací ens tens per a tot allò que necessites. T´estimem. Els teus pares i la teua germana. 93

En aquest any, Emma, el somni fet realitat. Amb un somriure de llums blanques i màgiques, de dies d’or. Un temps de joia i festa, sense cap plany, però potser amb algun plor. I és que de vegades l’emoció ens desborda. Perquè seran dies plens de moments màgics, d’actes de germanor, de gatzara i emoció sentida, d’encant afalagador, de músiques, trons i festa. També, dies de cansament, de dormir poc, d’un neguit al cos que et demanarà rendir-te. Però tu endavant, tenint present que seràs, Emma, l’anunci d’una nova primavera. Una promesa de futur, joventut i bellesa, un despertar de flors i encant, de coets i música. Tot per la teua falla. Un gest senzill, omplint de bat a bat un temps on la natura es renova. Sempre amb bona imatge; sempre, amb daurats vents de força que ens prepara la calma. Calma, sí, Emma, en el teu regnat tranquil de festa, força, felicitat i falla, tindràs tot el nostre amor, el mes pròxim: el de la família. Et duguem al cor, Emma, filla i néta, germana, neboda i cosina, amb goig i orgull de terra i fruits, de núvols i de mar, de falla i de llum. I de foguera encesa en la nit gloriosa de la “cremà”. I pensa, mentre les flames consumeixen el monument satíric, que no tot s’acaba. La vida segueix, pas a pas, dia a dia. I que tu ens obris la porta d’una altra primavera. Gaudeix del teu somni complit, La teua felicitat serà també la nostra. Emma.

Emma:

Els avis volem dedicar-te unes paraules en el llibret faller per a dir-te quan t’estimem, i que et recolzem i estem amb tu. Som una família llarga però molt unida i ben avinguda i estarem sempre donant-te el nostre suport i estima. Estimem la falla, ta mare ha sigut fallera major i els teus oncles Lara i Vicent, fallera major i president. També l’avi va ser president .Sempre hem estat vinculats a la Falla Prado i enguany que tu, la nostra neta, eres la màxima representant, estem molt contents. L’àvia encara que no ha ostentat grans càrrecs ni alts honors, s’estima molt la falla i col·labora en allò que pot. Et desitgem unes bones falles, i que guardes per sempre un record meravellós. Els avis Maruja i Vicent. Estimada Emma:

Tinc el privilegi de conèixer-te des que nasqueres. “Tia wasa” em dius, per això puc dir i afirmar que estic davant una xiqueta sensacional, excel·lent i encisadora. Meravelles a tots quan parles, ja que eres afectuosa i dolça, tendra i entusiasta, nerviosa i espavilada, fallera radiant de felicitat perquè el teu somni es fa realitat. Enguany Emma, eres tu l’estrela de la Falla Prado. Estrela que per on passa llueix graciosa, bonica i carregada d’il·lusió, nervis, alegria i emoció. Et desitge un any amb molts coets, balls, xocolate, xurros… No et canses mai i gaudeix! T’estime.

Emma, ets una de les persones amb les qui mai ens avorrim. Volem felicitar-te per aquest any que t’espera en el teu regnat de la Falla Prado, on tots t’han vist créixer. Estem segurs que Joan, el teu president, no s’avorrirà amb tu. Gaudeix d’aquest any al màxim! Una cosa de la qual no ens oblidem mai… T’estimem! Les teues amigues 95

QUE BÃ&#x2030; ENS HO HEM PASSAT

Estimats fallers i falleres, fallerets i falleretes Les falles del 2015 han sigut molt especials per a mi. Encara recorde perfectament les cares d’alegria de tota la gent de la falla, que estava a la casa de la cultura, quan vam rebre els dos primers premis en els ninots indultats. Ningú s’ho podia creure, era com un somni. Després van arribar les cercaviles, despertades, xocolatades... un muntó d’actes on acudir, moltes amistats fetes i pluja... També molta pluja... Però acompanyat de Carla, Sandra i Cabe tot s’aguantava d’allò més bé. Xiquets i xiquetes, si teniu l’oportunitat, apunteu-vos per a ser president infantil o fallera major infantil, viureu un any únic i irrepetible. Moltes gràcies a tots. Guillem

L’any 2015 ha sigut meravellós i mol bonic. Com sabeu ha sigut el meu segon any com a fallera major infantil, un any faller també inoblidable per a mi. Moltes gràcies a tots els qui heu estat al meu costat recolzant-me i ajudant-me en tot. Gràcies a la comissió de la Falla Prado per haver confiat amb mi, durant aquests dos anys, per a dur el càrrec i moltes gràcies als meus pares per haver fet els meus somnis realitat. Molts besets a tots! Carla.

CANÃ&#x2021;ONS DE BRESSOL

LA LLUNA, LA PRUNA La lluna, la pruna, vestida de dol, sa mare la crida son pare no vol.

EL LLEÓ NO EM FA POR El lleó, no em fa por pam i pipa, pam i pipa. El lleó, no em fa por perquè sóc bon caçador. Un matí, vaig eixir pam i pipa, pam i pipa. Un matí vaig eixir, per caçar - lo vora un pi.

CARAGOL TRAU BANYA Caragol trau banya puja a la muntanya. Caragol trau vi puja al muntanyí.

PEIX, PEIXET Peix peixet, de la canya, de la canya. Peix peixet, de la canya, al sarronet 99

L’he trobat, en un Prat pam i pipa, pam i pipa. L’he trobat en un prat i el lleó l’ha mossegat.

SOL, SOLET

PASTORET, D’ON VÉNS?

Sol, solet, vine’m a vore vine’m a vore. Sol, solet, vine’m a vore que tinc fred.

Pastoret, d’on véns? de la muntanya, de la muntanya Pastoret, d’on véns? de la muntanya de vore el temps.

Si tens fred, posa’t la capa posa’t la capa. Si tens fred, posa’t la capa i el barret.

Quin temps fa, Plou i neva, plou i neva. Quin temps fa Plou i neva i nevarà.

EL COLOR BLAU Blau, blau, blau és el vestit que porte.

PLOU I FA SOL

Blau, blau, blau és tot el que jo tinc.

Pou i fa sol, les bruixes es pentinen.

Perquè m’agrada el blau de la platja.

Plou i fa sol, les bruixes porten dol.

I el meu amic és un mariner. 100

ELS NADONS DE LA PRADO

101

Isaac

Gil i Talens

Marc

Serra i Vidal

Lluc

Adsuara i Felis 102

Andreu Bò i Altur

Alexa

Escrihuela i Gómez

Natalia

Gimeno i Peris 103

Ã&#x20AC;VIA CONTA'M CONTES

104

Els músics de Bremen Hi havia una vegada un ase que treballava en una granja. Quan l’ase es va fer vell, el seu amo va decidir portar-lo a l’escorxador. Però l’ase va descobrir els seus plans i va escaparse de la granja. “Quina injustícia! He passat tota la meua vida i he gastat totes les meves forces al servei de l’amo ... i mira com m’ho agraeix !”, murmurava l’ase. Llavors, va pensar anar a la ciutat de Bremen per a fer-se músic de la banda municipal. Pel camí es va trobar amb un gos de caça i li va preguntar: “Amic, per què corres amb la llengua fora?”. “Perquè sóc vell i el meu amo vol matar-me...”. L’ase va escoltar totes les desgràcies del gos i li va dir: “Company, vine amb mi a Bremen i ens farem músics de la banda municipal. Jo tocaré la guitarra i tu el tambor. “ Una estona després, l’ase i el gos es van trobar amb un gat. “Company, per què estàs trist?”, li van preguntar. “Com ja sóc vell, la meva senyora volia ofegar-me. Per això he escapat i ara no sé com guanyar-me la vida.” “No et preocupis -li van dir- la teva història és igual que la nostra. Vine amb nosaltres, ens farem músics.” Una mica més endavant, l’ase, el gos i el gat van sentir un gall que cantava, semblava que s’anava a trencar la gola. El gall els va dir: “Quina injustícia! Tota la vida he treballat de despertador i demà pensen tirar-me a la sopa... Ara, cante fins a escanyar-me mentre puc.” Llavors, el burro li va dir: “No tens cervell baix d’aquesta cresta? Vine amb nosaltres a Bremen. Anem a ser músics de la banda municipal.” Però la ciutat de Bremen estava lluny i la nit se’ls va llançar al damunt mig camí. Els quatre músics van decidir passar la nit al costat d’un arbre gruixut. L'ase i el gos es van quedar baix l’arbre, el gat va enfilar a una branca i el gall es va pujar a la branca més alta. Des d’aquella alçada, el gall va cridar: “Es veu una llum a la llunyania...!”. “Anem allà, companys -va dir l’ase-; segur que és millor posada que aquesta.”

Quan van arribar a la casa, l’ase va guaitar des d’una finestra i va dir: “Hi ha un grup de bandits asseguts a la taula. Tenen preparat un sopar fastuós.” Els animals, després d’alguna discussió, van preparar un pla per a foragitar als bandits. L’ase va recolzar les potes davanteres en la finestra; el gos es va posar damunt de l’ase; el gat es va enfilar damunt el gos i el gall damunt el cap del gat. A la vegada, tots van començar la seua música: l’ase bramava, el gos bordava, el gat miolava i el gall cantava. I, a la vegada, tots es van llançar sobre la finestra. El vidre es va trencar en mil trossos i els bandits van cridar espantats: “Fantasmes! La casa està embruixada!”. I van fugir aterrits al bosc. Llavors, els quatre músics de Bremen es van assentar a la taula i van gaudir de tots els aliments que hi havia preparats. Quan van acabar de sopar, van apagar la llum i van anar a dormir. Quan els bandits es van tranquil·litzar, el capità va manar a un dels seus que anés a la casa per a espiar. El bandit va entrar sense fer soroll; al fons de l’habitació brillaven els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un llumí per a encendre un ciri . Llavors, el gat se li va llançar damunt i li va arrapar la cara; en la seva fugida va entropessar amb el gos i aquest el va mossegar en una cama; finalment, l’ase li va pegar una patada tremenda. Quan escapava aterrit va sentir cantar al gall: “Quiquiriqui!”. El lladre va tornar al costat dels seus companys i els va dir: “A la casa hi ha una bruixa horrible. Tot just entrar m’ha arrapat la cara. Després, m’ha agafat la cama amb unes tenalles i un monstre negre i pelut m’ha colpejat amb una porra. Quan escapava, un fantasma va cridar: -Porteu-me’l ací!-”. A partir d’aquell dia, els bandits no es van atrevir a tornar a la casa i els quatre músics de Bremen es van quedar allà per a sempre.

105

La rateta que agranava l’escaleta Hi havia una vegada una rateta que cada dia agranava l’escaleta i un dia es va trobar un euret. —Oh, quina sort que he tingut! I què en podria fer? Si em compre ametletes em cauran les dentetes... I si em compre un llacet per la cueta? Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!! I així ho va fer. Va anar a casa la senyora “Conilla” i es va estar mirant molts llacets. Al final, es va decidir per un llaç de setí de color rosa. —Sí, aquest sí que m’agrada! Seré l’enveja del barri, segur que tothom em mirarà — pensava la rateta—. Ui, no me l’embolique que me l’emporte posat! Es va posar a la porta de casa seua per lluir el llacet. I aleshores va passar el senyor Ànec per davant seu. En veure-la tan bonica, li va dir: —Ai, Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí? —No ho sé. A veure quina veu fas? —Nyec, nyec, nyec! —Ui, que m’ensordeixes. No et vull per marit. També hi va passar el senyor Gall amb les plomes estarrufades que li va dir: —Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí? —Ai no ho sé. A veure quina veu fas? —Quiquiriquic! —Ui, no, quin xivarri. No et vull per marit. I el senyor Gall se’n va anar amb el cap cot. Després, va passar el senyor Gos, que també va ser rebutjat per la Rateta.

106

Al cap d’una estona va passar el senyor Ase que en veure la Rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li: —Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí? I la Rateta, fent-se pregar li va dir: —Ai no ho sé, a veure quina veu fas? —Ihà, ihà! —Fuig, fuig, que m’ensordeixes! Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes, va passar un senyor Gat pel seu costat que li va dir: —Mèu, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon sóc tan bon fadrí? I la Rateta, fent-se l’estreta: —Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas? —Mèu, marrameu! —Sí, amb tu sí que em vull casar! —Mèu, marrameu! I així ho van fer. Ben aviat es van casar i van convidar tothom. Aquell dia, mentre tuns deien a la Rateta: «Vés amb compte amb aquest gat!», d’altres li advertien. «Vigila que, quan estiguis despistada, no et clave queixalada!» la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu marit sabien el secret: aquell gat era vegetarià, no menjava rates! I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

107

Castanyes amb banyes Hi havia una vegada una velleta que vivia en una casa del bosc. Era la castanyera. La castanyera portava sempre una faldeta molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i una cistella a la mà. Sabeu per què és la castanyera? Quan arriba el temps en què comença a fer fred, va pel bosc, cull castanyes i després les torra a la plaça del poble perquè els xiquets i les xiquetes se les mengen. Tot anava bé fins que un dia, sabeu què li va passar un dia a la castanyera? Doncs que va anar al bosc i va veure castanyes per tot arreu. Així que, quan les va veure, va dir: Oh! Quantes castanyes! Què contenta estic! I es va posar a collir-les. Cada vegada que n’agafava una, la castanyera deia: Castanya … a la cistella! I, castanya que agafava, a la cistella que la posava!. Quan la castanyera va tindre la cistella ben plena de castanyes, se’n va anar cap al poble on tenia la seua paradeta.. va encendre el foc de la torradora per poder – les torrar i, quan ja ho tenia tot a punt, va anar a agafar les castanyes, però, es va trobar la cistella buida. On estaven les castanyes? Doncs, totes, però totes, havien fugit. La castanyera es va espantar. Va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava: Castanyes!! On esteu? Ningú no contestava, les castanyes no apareixien per cap lloc. De sobte, es va posar a ploure i, entre les gotes que rebotaven al terra, la castanyera va veure, tot d’una, una castanya que caminava i la castanyera va exclamar:

108

Com pot ser? Les castanyes no caminen! Oh! Una altra castanya que també camina! Però, si tenen banyes i tot! Què he fet? He collit caragols i no castanyes!! Hi havia caragols per tot arreu: al terra del carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora... Hauré d’anar al bosc una altra vegada! Ja cal que corra, perquè els xiquets i les xiquetes de l’escola prompte vindran i no tindré les castanyes torrades! A més, he de tornar a tots estos caragolets, al bosc. Corrent, la castanyera va arribar al bosc. Va deixar anar els caragols i va pensar: “per no tornar-me a equivocar, la cançó del “caragol trau banya” cantaré. “Caragol trau banya, puja a la muntanya. Caragol trau vi puja al muntanyí” Quan va acabar de cantar la cançó, va mirar les castanyes i les va dir: No traieu les banyes? Doncs sou castanyes!! I ara sí l’he encertada. I se’n va tornar cap a la seua paradeta. Allà, de seguida, les va començar a torrar, i molt contenta es posà a cridar: Castanyes torrades, calentes i bones! Castanyes ben torrades, calentetes i fumades!! Els xiquets i les xiquetes, quan la van sentir cridar, corrents hi van anar. I així s’acaba la història de la castanyera que un dia va agafar caragols amb banyes pensant que eren castanyes.

109

Despertant la curiositat Hi havia una vegada, un grup de fallerets i falleretes de la nostra falla amb una certa curiositat. Quina era? Doncs, la incògnita que els rondava pel cap des de feia anys, i que més s’accentuava a l’època de falles, era com havia sorgit el nom de cadascuna de les sis comissions del nostre poble. El perquè del nom de cada falla. Per aquesta raó, un 15 de març van quedar tots els xiquets i xiquetes de la nostra falla, per tal de fer una excursió per les falles de Tavernes a veure si aconseguien resoldre el misteri de cada nom. Arribat el moment, començà la ruta fallera on la primera parada va ser la falla Portal de Valldigna, primera falla que es va crear al nostre poble. Un xiquet va dir: Falla Portal de Valldigna, la falla més antiga del poble, la primera que es va crear i crec que, d’això, ja fa uns 40 anys, però no sé el perquè d’aquest nom. Però una altra xiqueta li va contestar: –No pateixis, ací hi ha un grup de fallers, ara els ho preguntem. La resposta al primer misteri que els rondava va ser: Ja fa molts anys, l’entrada al nostre poble era per aquest carrer: el carrer Major. Ací és on nosaltres tenim el nostre casal, on ens reunim, i on nosaltres plantem els monuments. Com que aquest carrer era considerat la porta del nostre poble i, com no, també de la Valldigna, i per això el nom de Portal de Valldigna. Els xiquets es van quedar meravellats i els va agradar molt l’argument utilitzat per a posar el nom a la falla, que a més enguany celebra el seu 40 aniversari.

Una vegada resolt el misteri, se’n van anar a una altra falla. Ells no es donaren compte, però estaven anant a la segona comissió que es va crear al poble, la Falla Cambro. Ui! – digué una fallereta – D’aquesta falla són uns amics meus de l’escola. Voleu que els busque i els preguntem el per què d’aquest nom? Sí, sí, vinga busca’ls! – contestaren tots a la vegada. Els amiguets els van contar que prop d’on ells tenen el casal i planten les falles, hi ha un barri conegut com el Cambro. És per aquest motiu, en honor a aquest barri i a la zona de tarongers que també rep aquest nom, que els fundadors de la falla decidiren posar el nom de Falla Cambro a la seua comissió. Els xiquets estaven molt contents de tindre una altra incògnita resolta. Passejant, passejant, arribaren a la Falla la Via. En arribar, els nostres amics fallers es van quedar bocabadats en veure que allí al casal estaven tots els components de la falla celebrant una gran festa d’aniversari. Els nostres fallerets i falleretes no sabien el perquè d’aquesta gran festa i, preguntant per ací i preguntant per allà, van obtindre la resposta. Aquesta falla celebrava que feia ja 35 anys que es va formar però... I el nom? D’on venia?- Preguntaven els xiquets, i un dels fundadors els va contar: Ja fa molts, però molts anys enrere, el tren passava per dins del poble... Per dins del poble? – va preguntar una xiqueta-. Sí, per dins. El que ara coneguem com a Passeig Colon,

110

anys enrere eren les vies del tren i, allí on està la Casa de la Cultura, estava l’edifici de l’estació. Aquest tren feia el trajecte Dénia-Carcaixent. La colla d’amics que ens vam reunir per a formar la falla i vam posar el casal en aquest carrer, pensàrem que quin nom millor per aquesta comissió que falla la Via?! I així poder recordar que fa uns anys enrere per ací hi havia una via per on passava el tren. D’aquesta manera ho podem recordar sempre i ho podem contar als menuts del poble. Els nostres infantils es van quedar meravellats d’escoltar la història del nom d’aquesta falla i saber que, quan els seus iaios eren menuts, el tren passava per dins del seu poble. Els xiquets i xiquetes del Prado, estaven perplexos al descobrir que en les tres falles on havien anat, el nom que s’havia escollit, estava relacionat amb alguna cosa del nostre poble i, que a més a més, dues falles estaven d’aniversari. Ja tenien tres misteris resolts, ara els en faltaven altres tres. La següent parada va ser la Falla la Dula, falla que també estava d’enhorabona i no perquè estigueren d’aniversari, sinó perquè els dos màxims representats de la festa fallera de Tavernes de la Valldigna són d’aquesta comissió fallera. Quan van arribar al casal de la falla la Dula començaren a indagar, i el resultat va ser el següent: una colla d’amics es va reunir per formar aquesta falla i com que estaven al barri de la Dula, van pensar que el millor nom per a la seua comissió era la Dula, en honor al seu benvolgut barri. Que contents que estaven els nostres fallerets i falleretes d’anar coneixent com havien sorgit els noms de les falles de Tavernes, però encara els en faltaven dos. Una d’elles la seua precisament. De la part alta del poble baixaren al centre, al Passeig País Valencià. Mirant com muntaven la falla, van veure als màxims representants d’aquesta comissió i començaren a llançar les mateixes preguntes que havien fet a les altres falles. Els nostres infantils no s’adonaven

que la resposta era molt evident. Aquesta comissió va rebre el nom de Falla Passeig perquè els monuments són plantats al tan estimat Passeig País Valencià i és per aquesta raó que la falla rep aquest nom. Els xiquets van eixir molt contents i estaven molt emocionats perquè tornaven a la seua benvolguda falla. Eixa falla que ja era com una segona casa per a ells. Però, en arribar-hi, es van quedar un poc parats, ja que la carpa estava tota tancada i no se sentia a ningú. Van seguir caminant fins arribar al casal. Allí varen veure un grup d’amics que eren els qui millor els podien contar la història de la falla perquè, justament, eren els qui 30 anys enrere havien format aquesta jove però gran falla. Van fer la pregunta estrela: el perquè del nom de Falla Prado a la nostra comissió. Els nostres fundadors van començar a contar que on muntem actualment les falles, hi havia unes naus on els llauradors del nostre poble anaven a vendre els seus cultius, entre altres coses. Aquestes naus rebien el nom de Prado de les Tomaques. -Aquest és el motiu pel qual, quan ens vam ajuntar ja fa 30 anys, vam decidir posar a la nostra comissió el nom de falla Prado, en honor a aquest monument i a la seua història. Tots els fallerets es van quedar molt sorpresos en escoltar que anys enrere, els seus iaios anaven a vendre i a comprar on ells munten la falla, i que és on actualment es troba el Conservatori de Música i el centre de salut. Ja tenien totes les incògnites resoltes, ja sabien com havien sorgit els noms de les diferents falles de Tavernes. Noms que estaven tots relacionats amb algun fet o monument important del nostre poble. I el més important de tot... Que mentre anaven passejant entre falla i falla, anaven coneixent edificis i barris del nostre poble! Ara sols els quedava una cosa, gaudir de la gran festa que havien preparat un grup de fallers i falleres de la falla per tal de celebrar el 30 aniversari de la falla més jove del nostre poble. Àngela Talens Torres

111

Per als nostres xiquets Per a nosaltres, dur a terme la tasca de Delegades Infantils significa amor, amor a la falla, paciència, il·lusió, imaginació, esforç, diversió i nervis al mateix temps. Som un equip treballant per a veure els vostres somriures… Sí, xiquets i xiquetes, perquè sou el motor de la nostra falla, artistes que en els playbacks ens traslladeu a històries d’amor, d’amistat, d’enfrontaments i de fantasia. Amb passos increïbles i gran coordinació a l’escenari que surten del que tant ens agrada a nosaltres, el treball des de darrere del teló. Fallerets i falleretes que participeu en les activitats que s’organitzen durant la setmana fallera i durant la resta de l’any, tals com la Festa Flamenca, Halloween, Campionat de Futbet, Concurs de Paelles, visita al Pare Nadal, amic invisible, berenar la mona de Pasqua, etc. Sempre amb ganes de baixar al Casal, com si fos una segona casa. És inexplicable el que sentim, ens contagieu l’alegria i junt a la bona disposició dels vostres pares, es creen moments únics i experiències que tots recordarem sempre. Sou especials, els nostres xiquets i xiquetes del Prado, el FUTUR.. Perquè pensem així, per vosaltres, intentem superar-nos i millorar sempre la nostra feina com a Delegades Infantils. Amb molta estima. Carol, Lola, Àngela, Eva, Esther, Laura i Rosa

112

113

ENDEVINA QUE ENDEVINARÃ&#x20AC;S

114

Endevinalles Sóc al cel volant ben alt, dominant, molt amunt, vigilant. En bandera i escut el poder o la majestat representant.

La resposta és: L’àguila 115

La resposta és: El cargol

És petit com una nou, no té peus i puja al mont.

La resposta és: L’elefant

Animal de massa enorme, no li direm elegant; té un nas tubular enorme que el remena pel davant.

La resposta és: El grill

No sóc ocell i volo amb ales, duc capa i no sóc persona, canto sense tenir veu, no sóc rei i duc corona.

La resposta és: El lloro

Parle i no tinc pensament, plore sense tenir sentits, mentisco sense intenció i sense cap solta sóc ric.

Tinc un boig marit que canta de nit; a mi em sentireu quan un ou tindreu.

La resposta és: La gallina

Tinc dos ulls que tot ho miren i un morret rossegador i ben d’amagat em fique cercant formatge per tot.

La resposta és: El ratolí

Quin és l’animal que vola sense ales?

La resposta és: La granota

Va de dol aquest senyor, va de negre que fa por; amb botes, sense soroll remena tot el seu món.

La resposta és: L’escarabat

Cap pinta no m’ha tocat, però cada dia em pentine i això que no sóc cap gat.

La resposta és: La gata

Quin és l’animal tibat que porta una serra al cap?

La resposta és: El gall 116

JOCS INFANTILS

117

118

119

120

121

122

CREEM ART

123

Pots pels llapis QUÈ NECESSITEM: · Pinces d’estendre la roba de fusta · � tub de paper de vàter o paper de cuina · Pegament

PROCÉS Sabíeu que amb un grapat de pinces d’estendre podem fer un munt de manualitats? Una d’elles és un pot per posar els nostres llapis de colors. És molt fàcil de fer i el resultat és d’allò més vistós i útil. – Prepareu les pinces: només heu de desmuntar-les, quedant-vos amb les dues parts de fusta. – Agafeu el tub de paper i talleu-lo un poc més baix de la mida de les pinces. A continuació agafeu un tros de paper o cartró i retalleu-ne un tros rodó que ens servirà de base del pot enganxant-lo a la base. – Ja ho tenim a punt per anar enganxant amb pegament les pinces. Enganxeu-les per la part plana, una al costat de l’altra i totes ben alineades. Quan el pegament s’haja assecat ja podeu omplir el pot de llapis o bolígrafs… I a treballar!!!!

124

125

Fem un dominó QUÈ NECESSITEM: · � cartolina gran. · Papers de diferents colors. · Pegament. · Màquina de foradar. · � regle. · � rotulador.

PROCÉS Us proposem una manualitat fàcil de fer i amb elements que ben segur tindrem a casa: un dominó! És una manera doble de passar-ho bé: primer fent el joc i després jugant! – Retalleu �� rectangles de la mida que vulgueu. Podeu fer un dominó de mida normal o si voleu un dominó gegant. Agafeu els fulls de colors i amb la màquina de foradar aconseguireu cercles xicotets de colors que són els que necessitareu per enganxar a les cartolines. – Feu una línia al mig de cadascuna de les cartolines. I després ja podreu començar a enganxar els cercles de paper. I tindreu un dominó per començar a jugar. A veure qui guanya!

126

RECORDATORI FOTOGRÃ&#x20AC;FIC INFANTIL 2015

127

128

129

COMISSIÓ President Juan Vicente Sansaloni i Vila Vicepresident primer Rubén Brines i Castelló Vicepresident segon Víctor Boigues i Palomares Vicepresident tercer Vicent García i Corella Vicepresident quart J. Vicente Escrivà i Miñana Tresorera Teresa Martínez i Aznar Comptador Pepe Donet i Climent Secretària Maria Ciscar i Pons Delegats de casal Victor Boigues i Palomares Inma Felis i Ortega Delegada de monument Cristina Ortells i Grau Delegat de muntatge i material J.Antonio Ferrús i Arbona Raül Cruañes i Navarro Vicent Solanes i Vallet Delegació de festejos i setmana fallera Sandra Gómez i Escrivà Sara Tur i Penades Laura Salavert i Grau

COMISSIÓ INFANTIL

Delegació de cens i recompenses Xelo Martorell i Grau

Delegació de decorats Mariola Donet i Bixquert Manuel Lendínez i Sánchez

Delegació de Junta Local Pili Felis i Grau, Victòria Navarro i Nuñez i Alba Estornell i Gascón

Delegació de presentació Maria Ciscar i Pons

Delegació d’infantils Carolina Talens i Gimeno Laura Donet i Gascón Rosa Donet i Gascón Delegació de playbacks Pili Felis i Grau Victòria Navarro i Nuñez Delegació de playbacks infantils Esther Ferrus i Palomares Eva Sansaloni i Grau Lola Delamo i Palomares Àngela Grau i Araujo Delegació de loteria Teresa Martinez i Aznar Inma Felis i Ortega

Delegació de futbet Maria Gascón i Alonso Juan Vicente Sansaloni i Vila Delegació de pirotècnia Salvador Talens Estornell i Enrique Ferrando i Muñoz Delegació d’activitats diverses Natàlia Hervás i Félis Belen Grau i Ortega Juan Martí i Orengo Pilar Martorell i Grau Delegació d’estendard Miguel Benavent i Martorell

Delegació de llibret Noelia Alberola i Elena Natàlia Palomares i Gascón Natalia Peris i Grau Àngela Talens i Torres Cristina Ortells i Grau Delegació de gastronomia Teresa Talens i Estornell Delegació de cavalcada del ninot Sandra Gascón i Talens Alba Estornell i Gascón

130

President Joan Ferrús Palomares Vicepresident Guillem Cruañes Císcar Comptadora Carla Escrihuela Pachés Tresorera Nerea Brines Gómez Delegat de rifes Joan Solanes i Tur

TOTS FEM FALLA

131

FALLERES

Alberola Lledó Eva Altur Castillo Rosa Altur Guinart Silvia Alvarez Cano Eva Belenguer Vidal Noelia Bernat Gimeno Encar Blasco Císcar Claudia Bohigues Felis Lorena Bononad Crespo Raquel Bosch Perelló Beatriz Bosch Vercher Carmen Canet Bernat Ana Cano Palomares Bea Catala Solanes Maria Jose Chapa Cebolla Angela Chova Llano Miriam Císcar Cruañes Maria Amparo Ciscar Delamo Amparo Corella Talens Teresa Delgado Santosjuanes Patricia Delgado SantosJuanes Concha Delgado Santosjuanes Virginia Donet Bisquert Maria Dolores Enguix Chover Beatriz Enguix Chover Susana Enguix Palomares Emma Enguix Palomares Lara Enguix Palomares Ruth Escrihuela Palomares Laura Espí Gascón Paola Estornell Gascón Miriam Estruch Romero Etel Felis Berga Patricia Felis Magraner Alexandra Fernandez Estruch Lorena Ferrando Solanes Imma Fons Gascón MariaJosé Garcia Galan Laura Garcia Marrades Encar Garcia Navarro Sara Garcia Palomares Maria Garcia Torres Jennifer Gimeno Gandia Amparo Gimeno Juan Nelida Gómez Escrivá María 132

Gómez Gandia Susana Grau Bosch Pilar Grau Císcar Maria Carmen Grau Gimeno Ana Gemma Grau Palomares Sabrina Grau Sifres Lia López Requena Sara Magraner Gimeno Ana Manclús Fons Pepa Martí Martinez Cristina Martí Martinez Maite Martinez Sierra Judith Martinez Valerio Juani Meló Almiñana Desamparats Meló Almiñana Monica Melo Bernabeu Margarita Montagud Meló Carmen Nadal Vercher Yolanda Navarro Cortes Paula Pachés Giner Laura Palomares Pérez Maru Perales Gascon Imma Roca Benavent Pepa Saiz Donet Noelia Sala Grau Nuria Sala Sifres Irene Sala Talens Ana Belén Salavert Grau Davinia Sales Hervás Agnes Sales Hervas Victoria Sancho Escriva Eva Sendra Femenía Gemma Solanes Exposito María Solanes Palomares Marina Solanes Vidal Idoia Talens Martorell Gemma Talens Torres Lidia Torres Ciscar Dolores Torres Martinez Inés Velló Gimeno Raquel Vidal Climent Clara Isabel Vidal Climent Miriam Vidal Santosjuanes Amor Vidal Santosjuanes Ana Rosa Vieco Alvarez Lucia

FALLERS

Abalos Planells Jose Luis Almiñana Costa Francisco Jairo Andres Calafat Juan Jose Andres Calafat Jesus Campos Recio Marcos Catala Palomares Jose Antonio Cerdá Vidal Oscar Chofre Escrihuela Salvador Climent Ibor Juan Emilio Corella Enterpre Francisco Donet Gascón Carlos Donet Grau Jose Dura Gandia Gildo Elena Bosca Juan Antonio Enguix Palomares Sergio Enguix Palomares Vicente Enguix Servá Salvador Escrihuela Benavent Joaquín Escrihuela Cordero Fernando Escrihuela Malonda Cesar Escrihuela Santolaya Salvador Exposito Navarro Salvador Flores Grau Miquel Garcia Manclus Vicent Gil Asunción Honorio Gimeno Gandia Vicent Enrique Giner Cervá Faustino Grau Alepuz Vicente Grau Almiñana Juan Rafael Hernádez Salavert Aarón

133

Herrero Grau Carlos Magraner Cremades Gonzalo Magraner Talens Eric Martí Martinez JuanJo Martinez Ferris Alex Martinez Paredes Jose Vicente Mifsud Elena Jaume Joan Navarro Poza Pau Ortega Salom Sergio Pastor Arnau Jose Pita Vazquez Juan Manuel Pita Martorell Manolo Pita Martorell Rubén Ramirez Torres Jorge Roig Alvarez Rafa Sala Bravo Jose Antonio Salavert Torres Marc San Nicolas Ventura Jesus Serra Ibars Jose Maria Serra Ibars Marcos Serrano Talens Josep Talens Dias Edu Vercher Gimeno Vicent Vercher Mompó Sergio Salva Vercher Salom Vicent Vidal Martinez Raul Vidal Muñoz Miguel Vidal Santos Juanes Rafael Vieco Lopez Andres

FALLERETES

Albi Peiró Àngels Almiñana Alberola Laia Beltrán García Estela Maria Bertomeu Sancho Ainara Bo Campos Paula Bononad Ortuñedo Merce Brines Albi Agnes Brines Vercher Minerva Brines Vercher Paula Campos Garcia Gema Campos Magraner Andrea Campos Magraner Sandra Cañamas Ciscar Paula Cerdá Altur Neus Ceron Vidal Amor Chofre Alberola Andrea Climent Císcar Sara Company Foerster Lluna Cordero Gomez Maria Cremades Almiñana Lola Cruañes Sendra Ada Cruañes Sendra Alma Elena Donet Nerea Elena Donet Vera Enguix Perez Ainhoa Escrihuela Escrihuela Andrea Escrihuela Escrihuela Carmen Escrihuela Gómez, Alexa Escrihuela Pachés Carla Escrihuela Pardo Paula Escrihuela Salavert Alba Espósito Sifres Carmina Ferrando Grau Almudena Ferrando Grau Mireia Ferrer Sala Alexia Ferrer Sala Paula Galera Magraner Lídia Gascón Magraner Clara Gimeno Peris Victoria Gimeno Peris Natàlia Giner Martí Carla Giner Marti Joana Grau Barber Alexandra Grau Donet Martina Grau Fon Sofía Grau Fons Sara 134

Hernández Salavert Julia Juan Campos Julia Lacomba Navarro Irene Lendinez Medina Azahar Llacer Ortega Zoe Magraner Garcia Aitana Magraner Grau Clara Magraner Talens Gemma Martí Catalá Agnes Marti Catala Elsa Martinez Santacatalina Claudia Mogort Herrera Olga Moreno Perales Lola Navarro Enguix Emma Ortega Bosch Leire Palomares Sala Nerea Palomares Torres Laura Pastor Arias Valeria Pérez Sifres Mireia Pineda Estruch Selena Ramirez Enguix Ariadna Ramirez Enguix Beatriz Roig Donet Laura Roig Donet Vera Sala Bueso Joana Sancho Cruañes Jimena Sansaloni Magraner Aurora Soler Bascón Aitana Soler Bascón Neus Talens Enguix Marina Talens Grau Paula Talens Martorell Laura Toledo Espí Judith Toledo Espí Alba Tur Escrihuela Julia Vercher Boronat Clara Isabel Vercher Boronat Victoria Vercher Corella María Vercher Saiz Elena Vercher Saiz Julia Vercher Sales Olga Verdú Gómez Ainhoa Verzosa Enguix Ines Vidal Bonilla Martina Vidal Castelló Mar

FALLERETS

Almiñana Alberola Jaume Andres Gimeno Ignasi Bertomeu Sancho Joaquim Blasco Herrera Ruben Bo Altur Andreu Bo Altur Oscar Bo Magraner Joan Baptiste Bo Magraner Jordi Brines Albi Marc Brines Gómez Vicent Camarena Toledo Oscar Cantos Requena Rafael Cañamas Ciscar Alex Chofre Alberola Carles Climent Císcar Francesc Company Martí Aleixandre Cremades Almiñana Pau Cruañes Císcar Angèl Donet Sala Xavi Enguix Grau Salva Escrihuela Palomares Vicente Estruch Blasco Gerard Fernández Estruch Guillem Ferrer Sala Adrià Ferreres Zaragoza Vicent Galera Magraner Enric Garcia Mogort Aitor Garcia Mogort Diego Gascon Grau Alejandro Gascón Magraner Adrià Gimeno Juan Miquel Gil Talens Isaac Gomez Campos Andreu Grau Bifante Daniel

135

Grau Bifante Gerard Grau Donet Marc Grau Velló Marti Lacomba Navarro Victor Llopis Melo Edgar Llopis Melo Aaron Magraner Talens Alex Marti Palomares Cristian Martinez Corella Àngel Martinez Grau Alex Martinez Magraner Joan Merenciano Marti Adrià Mogort Herrera Gerard Moreno Borrás Alex Muñoz Sancho Adrià Navarro Enguix Pau Noguera Talens Vicent Paches Saporta Salvador Pastor Arias Josep Peiró Altur Cristian Pons Paches Javier Requena Alberola Joan Sala Grau Josep Salavert Torres Andreu Salavert Torres Josep Salavert Tur Ivan Sancho Herrera Guillem Sancho Vercher Carles Solanes Tur Joan Talens Enguix Asier Verdú Gómez Alejandro Verzosa Enguix Marc Vieco Alvarez Rubén Zanon Albi Andreu

PROGRAMACIÃ&#x201C;

136

Setmana Fallera Divendres 26 febrer

Dimarts 8 de març

21:30 Sopar al casal 22:30 Nit d’albades

20:00 Inauguració de l’ Exposició Ninot Indultat i entrega de premis

Dissabte 27 de febrer

Dissabte 12 de març

14:00 Dinar al casal 16:00 Eixida del casal 17:00 Cavalcada del Ninot

Dissabte 5 de març 16:30 Eixida del casal 19:00 Cridà. 21:00 Mascletà a la Plaça Major 22:00 Sopar de Germanor

14:00 Concurs de paelles 21:30 Sopar al pavelló 00:00 Playbacks infantil

Diumenge 13 de març A partir de les 10:00 activitats infantils durant tot el dia 14:00 Dinar al pavelló 16:00 Fallers d’honor

Diumenge 6 de març

Dilluns 14 de març

14:00 Dinar al pavelló

8:00 Plantà del monument gran 14:00 Dinar al pavelló

Dimarts 15 de març 8:00 Plantà del monument infantil 11:00 Activitats infantils 14:00 Dinar al pavelló 22:00 Sopar al pavelló 23:30 Festa del pijama

137

Dimecres 16 de març

Divendres 18

8:00 Despertà de perols i cassoles

8:00 Despertà

9:30 Xocolatada

10:00 Campionat de Truc

10:30 Esmorzar al pavelló

11:00 Esmorzar al pavelló

11:00 Jocs infantils

11:00 Activitats infantils

14:30 Dinar al pavelló

14:00 Dinar al pavelló

17:30 Eixida del casal

22:00 Sopar al pavelló

18:00 Ofrena a la Verge dels Desemparats i cercavila

0:00 Karaoke i festa de disfresses

Dijous 17 8:00 Despertà 9:30 Xocolatada 10:30 Esmorzar al pavelló 11:00 Jocs infantils 11:30 Semifinals i final del campionat de Truc 14:00 Dinar al pavelló 17:00 Eixida del casal 18:00 Lliurament de premis i cercavila 22:00 Sopar al pavelló 00:00 Revetlla amb New Limite

22:30 Sopar al pavelló 00:00 Revetlla amb la presència de Santi Bertomeu (DJ resident de Tallarina)

Dissabte 19 8:00 Despertà 9:30 Xocolatada 10:00 Eixida del casal. 12:30 Missa en honor a Sant Josep 14:00 Mascletà 14:30 Dinar lliure 19:00 Cercavila de la cremà 21:00 Cremà del monument infantil 22:00 Sopar al pavelló A partir de les 23:30, segons el premi obtingut, cremà del nostre monument gran. La comissió es reserva el dret a fer canvis en els horaris i en els actes.

138

GUIA COMERCIAL La Falla Prado agraïx a tots els comerços la seua participació en la guia comercial del llibret

¡Moltes gràcies!

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

Falla Prado 2016 Tavernes de la Valldigna

158

159