PART 2: Llibret 2021: ADDICCIONS by Falla Raval de Sant Agustí

a les falles

a les fal les

addicció a les falles

addicció a les falles · addi

icció a les falles · addicció

introducció

La festa de les falles té un poder especial: t’atrau, t’atrapa i t’encisa.

2021

La seua força és tan gran, que alguns la converteixen, no sols en una experiència personal, sinó en la seua pròpia professió o en una afició que dona sentit a les seues vides. Han quedat hipnotitzats per la creativitat, la plàstica, la sàtira, la innovació i per eixa màgia especial per a captar les imatges de la festa. Per a tots ells, les falles s’han convertit en una addicció: addició que els ha fet progressar com a professionals o que, a través de múltiples disciplines, ha esdevingut una conducta addictiva per la qual són reconeguts socialment i de la qual és molt difícil desprendre’s. En aquest segon volum, artistes, estudiosos de la festa, guionistes, fallers del carrer i fotògrafs ens conten (a través d’imatges realitzades ad hoc o a través de relats en primera persona) les seues pròpies experiències.

Índex 7

IMATGES EN TEMPS DE COVID Vicente Lorenzo Díaz Salvador Bañuls Ferrer José Lafarga Palomares Carles Rosaleny Gamón Robert Català Nàcher Víctor Valero Valero Carmen Signes Audivert José Fuster García Vicent Almela Caballé Alexis Alemany Moraleda Sara Peña Martín Ximo Moragues Checa Joan Martí Martínez José Mengual Aragó Carmen Camacho Olcina

ARTICLES SOBRE L’ADDICCIÓ A LES FALLES

Aprendre de les avantguardes • Joan S. Blanch

Deler per l’esbós i la plantà • Miguel Santaeulalia Núñez

Nous llenguatges i valors conceptuals • Carles Rosaleny Gamón

Sempre hi haurà falles noves, però poques seran innovadores • Fernando Morales Checa

El dia més màgic de l’any • Juan Antonio Román Muñoz

Guió de la Falla Raval 2021: Pensar una falla, problema del tres en ratlla • Hernan Mir

Somniar les falles • Equip J

15.000 instantànies de falles per any • Ángel Romero Melle

Guardar records i sentiments • Fernando Navarro Marcos

d i v o c e d s p m e t en I

Vicente L

( Valèn cia, 19 50)

orenz o Día z

…és u n ret o antig a. En lista i ar t front ista f fe r m a de l a a men fredo ller que s t p el l a de eg r s d e le stres v a lo r s mà ueix treb a s seg a quine ur s d E s t u d p e r s o na l , s, con llant a la e tot la ins ià dib Oficis ma ne t a inua p u a ir ix a r t ct A ació i ístic a la h r tístics i el val ivitat ar tís decantan ra i d m t is or a r e le s o del a tesan tica: l’hab -se que v tòria de l s t en ilitat , al . e s f a eus ma n a mo l ’ E s col a s ha n l le del a r qu a l d’Ar t ei x i t va p er a s , c om a sA figure lgun ltres Franc mantind ninot s que plicades ar tist re un isco M i in e a h s , co M a nu l e m Vic dultat i c an passat el Bla sado, els larga i fru o e r c n g o La se co Sanch ermans C tífera col nte Agulle naments ·labor ua t r o. iro (a o lo m e s pr a a mb e ina, F c je o lo n g l rancis ió profes a fins ctòria pro guan siona co Ló fessio y ad o a 20 1 l), p r del 6 am n e pecia a z l en s Al b er prim b un e ld ol i t a r ty s s et langis e falles in er premi i c a o n m t a fal en l’a ta-Es fantil e n ç a en le s p n saV t la 1 a lè n c y e n q u e Ha re eve, 1976) es va ntades. V 969 i ia am . a l it za Pilar, a c b r t s e er el S ab a av fa ar l a s nova ra-Cir inguda de lles per a (Sant ecció esilo Am comis l’Oes Vicen t v ad o t-Far Este orós, Peu , plaça de sions com l do c de l a ve-C N a Jorda irilo A to r C A mé Creu, na ol l m sam Mené za r l a és, en orós i Ca ndez ado, Cond , Plaça de fall a m l P e 1 í Nou 98 e g (prim de Pic layo-Cata Salvatierer pr r a n de Na 5 v a s er e mi d e l unya anya, ’Engin Jordana a l director Es t a de l’e Nicolau P Gramb é mb e y i gr te l l s rimitiu q àcia). un ac l le m u de f a ip qu a “Sa re . l le s d (1991 Majes e va reali e la c ditat car t ) i Sa t e t iu g a l l u t t is c omo nt (19 at de la Fe t a am 91), i sta” El Tu b prim un pr València ( rista A s en e r e e s sio, 1 F n s a p t 1 i l r g 9 l e e ro i ió 998). de llib s autor d 88, 1993 i mis de ca 1996) e p or rrets d ,T ta e fall a (pr des per a orrent e mi A r rman evistes do S e rra

Salva Bañ

(Culle ra, 19 86)

uls Fe r

…va n à motiu ixer al si d’u qu e v lo s D a pro na família o n et piciar molt a fi l’e equip v a l’ex nals de l’a ntrada co inculada ercic m ap sol i t a a ny 20 i renen l món de r i en f 0 t al t a 2 0 1 0 - a l le r s e g ü 5 i q u e p le s f a as Les p 2 ent , fi ll rimer 011. n s q u s a r a a fo e r d e J u a l le s , sions n C ar r ma r es e va d pa r t c ome mom e Xúquer falles en del s nç a r sol i t a ent a i Pa s e u l ’a se lt ri ventu e l no r a en mbre aller de C ig-Mercat foren infa , enc a r lo s n de c o 20 1 1 t il s a ra r p D one i C er v miss e r a le ea t i de io a sc sprés lit zades En l’e ntes Pare ns a la f en un omisa a x J l l e la Re ofré d t ra r a t rcici a l l p er pr i en 2 e fo r m opi, a rimer Ja um ar pa 012-2013 S València me s t m e pl rt e re va a de C ullera iant plant de l’equip lva Bañul n 2012. com s té l a r en d e Ju l’any Nou a p l ac e C l Me s t s tan io Monter gran opor re Go ampanar t rubio im i zal bo Al zira , en e unitat d’e , Esp L’Antiga, i por tants . nls any d a r te r e e n la ciu s qu è les in o i a Ac t u a t a f e l a t g l nt un e s d l men integ t ha c comis ils de Du e València ra n ons t i c de s io dos fi t també n s de t uï t u G de l’e r men na s Dènia aeta, q , de V , Silla alènc principalm uip de Mo ocietat la i b or a l nterr ia ent , m Marc ubio a mb el·lí, G com 1A , o n d u N u m 1B , 2 ayano P a s se A , on ents gran rant molt éstor Ruiz Ll ig s , s en de infan -Mercat d uch o Els difere anys, i to tils e D o c t s t aq u e n e C ul t s n t n o c le r a ; s se c tants secció a mé rs i d’altre omission d s com cions sam s en par te ins del m Especial é ju s, ntes ó ro-Ra d local Sant mon n de les f e València són autor s, s B a ñu i Caja a d l e l e e n com s infa m o nu c o m ls i R l. ha n f n u is m t iz tr s ils co or m Ga ions tan im ents en to mat un ex eballen e y a no t s el s n Al z cel·le Lluch porira al nt ca bat . S t a l le r o E són un mps, com equip de qu e t profe p er l a l a f us equip e s n siona ia Mo teria, profe l s mo nterr ssió i jove però, e s cu ubio l l t t g a ne a u expe m r a b mo i , pint s de r imen ur a i ltíssim seguir tats procé a exp apren s d’ac erièn ent . a cia, r e sp e 10 c te

rer

José Laf

(Culle ra, 19 6

arga P aloma res

…estu dia a rt com apren s i oficis i , de s ent , r comis prés ea s en 19 ió de La B lit za les s de passa 87 eg r e el prim , amb la q a (Festes ues prime pel taller de Vic ua l a i r es f t er pr r a d c ons ente eguix icions a C alles infa Tot s emi amb L un a ntils u e eguit Conte llera l prim mis a p e e v s r e a n r de la a la 1 d o na Taver r iaia ( premi). Ta 986 y L’al C u l le Rava egria mb é r a : C e ne s de l a e l pa s a l le s f a , va ob rimòn V t o ni , tindre lles g 1991). 19 ies (S alldigna: r a ns , ant A Cont la ma 94), Visite a mb es xin ntoni s d’un r (Mo prime , 1 989 e sos a ngrel 20 0 4 r s pr ), Cul (Cam l , 200 ltre món ), Els el e bro, ( r P c 3 a ontes ), His l aç a d xeries s e 1 n 988); se m tòries ’ E spa que e (La B e i s El se ega, 2008 ns conten medievals nya, 1992) (Sant Anu , ) A ( ( i R R d i enc ne It a a ebu t ar a Val u que con val de San val de Sa m a fer ència dulta a que era n t t t Agu e A s g (Ra us td u v s t í, ser M ’eixe any na falla d a ser amb val de Sa tí, 2007), B n a mb e Prim as c a r t E u A l ig circ ( L’esp ra s’ha er a B Càdis ustí, 2011 antal jubila da al Ca v ) a . l. D a b t (Sa Prime nt Vic anyal (Ba Unes altre conseguir énia, 1996 ra A . ) s fall r r ac a ent-P e l Nin e eriod En ista A Espadà, 2 s destaca ot inla Pla la secció de s v 005) zzati, ç a de e sp e an i 20 0 8 l c Tota ), prim Des de q una v Pilar: Una ial ha rea u e e r pre l it id n rat A mi e n zorín a (2011); a it en l’òpe zat huit f : ltr al ra (20 Oh la (2013 lá, c’e es quatre ), L 09, T les, de el e mp s le st m a en l a Q uè h a mé s d mode s tres en olça gnifiq d ema i ha d ( 2 r u rcació ns José arrere d’u 014) i Spa e (2012), de Su (2010) i Mete n bes nglish Lafar l le r a eca-L o ? g ro at (2015 (2016 (L ); i un logia de l ite). Coro a festa, P ambé s’h a a en na , 2 Na Jo vida 016; i aís Valen a atrevit a mb cià, 1 r Evolu da na fal 99 ció i H : omo, 3) i a Val les innova è P l aç a dores ncia (P de Je a C usús, 2 àtries de 016). nilon s,

Carles Ro

(Alba l ’Hor l —comar ta Sud c —, 199a de 2)

saleny Gamó n

…és un jo ve ar a mb q ui t e treba c te lls re i de p l a ciona que com roduc b t s am t e . Va fin b l’ur ina la seu banis a l it za a ob 20 1 7 me i r el s a el mó ra arquite e s t ud par tic l’Escola n del c is d Tè ip disse tònica disse at en div cnica Sup e grau i m n y gràfic er s e s ny en erior à s te r conv a l a Ce en a r encio d’Arquite ntral lgunes de q ui t e c c t ur a ns s o Saint le s m Ljubl t ur a br d jana o la U Mar tins d illors esco e arquite e València l’any c t ur a e le s d n , i ha Junt ,u e amb iversitat T Londres, arqui ècnic Marc la Fa la rama a rbanisme te c te el·l c a de s , de nism Viena ultat d’A Europa co i s d’o í Rosalen e, a ix rquite . m y n í v de se mobil c c t ur a nvolu a fundar iari. L om equip d e e p l ’e a e p or à n 20 1 7 m n pro s t u di l’estu ie jecte que c ents i es d s p d’allò s a l’arqu i E ND ai p d’h itectu odirigeix ALT qu e a inten úblic o d abitatge i ra se der i v l l l is t a n a urbas r g de ad a d se p e e a n p y o r d l s an ir ys ha rdre de vis tar solucio ’interiors Els s ectament eus p i t n c a d s co o ritat l e n a lt st t rojec c ons tes e erritori i e ituït una radició i l’h ntemt r uc t el se s l con fo r m erènc c a r ac i va , r u ent te a ia e sp e or bus c cte i terit zen p x t sociocu de const a l’eq n, valors r e c u l t r o ir u n l s r a s eu uilibr v obre i en a r ac a l . els q ivència a Al ional mb l ua l s l’opo llarg de l tre la fun itat , v e imag s pr cio r tu a lupan nitat de t seua form nalitat i e inar una a eexistènc ere ld ie t rquite a tades treballs d ballar am ció i pràc isseny. c t ur a s i e dis b e di . Ha t q ic ue a p se torial pa trimo s, est rofession ni arq r ticipat e ny gràfic, u a n d l r u e ha n e is h i stat p tectònic i les jornad collint pre i entitats a tingut e s de algun m u d b e se is l ic en c a En ad e s de F r tells nvole s s e ò r u m U N músic el món d es en rev i porES ist el ue , de le Carles Ro es Falles, es interna s obres a CO per a l pas i el s s a le n ciona rquite tot i v y ls a c iu fusió i pos r tistes fal és un veri re-les de especiali tòniques ad t le t a b le s de defin l a p e z ad e s . a eixen a en valo rs, investi r sp e c ga i c passiona r del l a se tiv t o tr u a ac tivita eball dels l·labora ac de les cre a de t en e a t c i cions v r a eatiu ixe se s i les ment en ntit . 14 l a di comis sions qu e

Robert C

(Culle ra, 19 9

atalà Nàch er

Des d e b en món m e nu d e le t es s fall va e s es. En va interes trena sar p 20 1 5 r com rant l el va fin aa ’es a l i t z a món de l i fogu tada en q prenent ’ar t , e r l’ES a eres ue s t l t a l le de ta r de J O i en abr n concre fall a t, il d’aq Na Jo renom, c ller va co osé L l·la om l a af uel l a p el rdana de l a ny es fogue borar en l arga Palo fall a l’any mare a con C 20 1 6 . r a F lo s s Pel q onvent d e Jer També va rida-Por ta trucció d . Duue f a a est e u s a le z c a la s f g o udiar a l le s o l ·la l’any m l’a eua f B enc e 20 1 5 ny 20 borar en o r ma tar es at xillerat o l 19. ’orna ció a d’a tu de l a ment la Unive dis en el G r ts a l’IES cadèmica ació , Joa n rs ment r au d Fuste el 2016 va e cursa itat Politè r de S cnica belles Ar c ome n t l ’ú t s en En l a u ev a ltim c nç a r de Va i il l u a e l ·l è d e fo r u rma d stració e s del Gra ncia, en l Facultat S n 2018 va a qu a u. m pl a ir direc l es t ant Carles n ta d’u ecta per l roba a cris teje l’ar te na re el s à ac t u a sà c i sa tenció mb i t s l. força nitària de om un in C om d da de l i a v id c ovidu p er a pro l’activ pieta 19, q judic tag ts itat p at làstic ue és la dez… (Miguel Á onista tro c au s a ng el , )iae c b r e e m a t i va e W le d ma r t n tot ell i l’a ments de illiam-Ado os figure s s l lo g o l ureol p un a f a h l ·lusiv e B ou tip de a del a l le r a e g s u l p a di f ereau Grem com er s on A l fo erent ,G rep ns iA at s peu q , unes est resentan ge que su r tesà d’Ar regori Fer ná n bject t de l t r uc t u ua n e is t e s a a res q s cre patit Falle l a fal fe s t a u r men l i pati xen e les fa e recorde i mare de era). Al be s (el l l mi g n le s l s ar t tots e l le s e istes , à voqu l e n te en le nimes qu s ar tesan mp s s s cr u e . q ue de pa c ndèm ificacions den en ia. qu e h an

Víctor Va

( Valèn cia, 19 58)

lero V alero

…—ta m C han b é c one g ut a m ga — ab b f a l le r i il·lus raça una els alies d t r ad o e Val lunta carre e r, t de t r renca dedicat a a de vora ro Bis, Ma rc Ma Les s r a mb d q r te l l eu les o esenvolup uaranta a s er u i Mís r to d ò n ar i e n mu es prime xies a res d xecut ys com a ter ral (F l’edic emos r tístiq ar ide a l le s r ió de tracio es am tista p opu ue s e fanzin Q ue m l n s a b t s r e a azo y s , en vosap b pl à s t r 1 M a rc iques ler tes. C om a Acm imers del 979, al ca p ú b a s lique r tista rr icone e. v ui t a s ,e nta c er Salvad s omo or Gin van socia del pop c l seu imag Trock ulture e l a mb inari de Ba r) y est à i del s clats el me m c ) i un k d m a , El i rcat as s am e El se sperit de bient (util media m pel disse n é i c u de infan but c ompar tir t zant mat s retro, u y six tie, le til n com erials om a s ac t i v entre La nova it a r tista s o s te prom ge le s d nible ís es va ts (action emar neració ( oc a s s o re paitin pro D’A ion ca cig). palda s amb el cions que lt-Sant To duir el 19 8 3 am -Sogu meu , d o b le ha n v e t de dela1983) b la ist tr fall a . Beatr rs, Univer g r a n eba l l s eus D e s de l f a l l a sitat iz To Regn lavo i inf Vel r to e — Stol z de Valènc sa, Mestr la, Arranc antil— es en no po rs, qu a e ia (Què p o de pins, -D uc Rodr n ci t a e s te P treba i r Rills en ns al cap de Calàb go-Gener alleter, M a nu e al Av r q ? en l il 2010 ia (Futur Els d uadrats e per fe és, Castie Canarrer i n A pa n d l a l a secció es an cte, 2 l c fabib u i t en a e n 20 ys , 0 , Es favor els re 11), el 05) i Pint de re a més de pecial Inf ptes s o r d a c o r n up e r a mé s e ció d s últim p ’expo r el c nunciar a til . es sicion ersonals ar tró l cials ’ú s , l a fu de V del p s i su (2012 íc o s t b l , t ie o fo r t c a i el ha s te 20 1 3 , r Val stiré s nin e o s sol 2014, exots v idàrie ro han e palda mpromís 2 0 1 e s t it s 5 s s t socia - B en i a a t 2 018), la favor , efi l: cia-S i un de co coordina ant R cència-S Els drets l·lectiu ant R a mon d e l x e s f a l le s histò iqu am s s inf , 20 ria de les fa 16), amb on, 2015), ets, mai u antils am oTome b un la n l le s e u, Tret z e (Rip a quimer xperim que va o de gè 2018), un a b a a nere tindre (R ld en reflex en l a el prim a-Benefic iió al v tals infa infan ntils; è oltan ne r te s a . pr i t de l 18 ’hom Diferents emi de la osexu ( alitat D’Alt-Sant i la llib er tat

Carmen

(Culle ra, 19 55)

Signe s

…és l lic Carle enciada e s de n Be V l le s A Sent alència. r ts p er l a inquie s eua Facu t u ds creat ltat d ar tíst ivitat se s e e B el iq a x p os l u c e le s A a s mp d icions de s d Valen r ts S e l e in a ciana ant d p b i in e v idual n t u . a r a v iat , e .Am s i co L a se é n l ·l s c e ua t r amin a mé ctive verso ajec a s s, din s s i fo , ha fet no nt la paisa premis i r tòria ar tís r m a d t ge C e con bro t e la C ica é ei x iudad s ex t Castil o m un ens a de Al ements, la la itat entre b i varia Ma nc Altur ells: ha (T arracin (2 a (Ca d a , ha r Pr o le d o 004). s t e l lo Burja ebu t Prem emi i bec 20 0 6 2007 ssot dia pin i ) ) . ( . a 2 Prem Prem Prem dquis 016). t ur a i ad q i N ac i car t Prem ic d ió e C om uis ion el l ic difere unida nts fa anunciad ar tell anu al de Pint ició concu d u r n l o le s d s pin ra “E ciado r Fal Pa e tu l le r de Feste Piló” Ciuta ra Gorg r ticipa du Cullera en s Cullera os (A rant d s t ( l J e de C .L s u l le r a .F.) 2 la se iverso 020. (2017 Disse cant). s any ues il·lust C ). ol·lab nya i r s en de g è or a e execu el fes acions. nere n t ta tre i va l d a For llibre sm ’ar t tè ta “ Ma n x til , G ual d leny (Valè urals per (2020 ata d ncia) e Su a ). l a l lu e , i és p er v i it a co vència au to r En l’a n t r a a ” , c d e le l t ua d’Ant a l s eu s il·lu a violència o ni P taller litat com s t r ac ica zo bina de Cu ion i C ar l a se l le r a men s del u a cr “ R a Sig ne e c ó Cr www s eatiu ació ar tís .carm ”. tica e ensig n la d nes.e o c èn s cia

Audiv ert

J osé Fus

( Valèn cia, 19 9

ter Ga rcía

… g r ad u i Stop at en Com unica Motio l a se ció A u a c a n , é s un ar tist udiovisua rrera guere l i Mà a fall pr s infa s te er v ntils. ofessiona D e sp l en l alencià q r en Anim rés d ’àmb ue e s ació guion i t de ’any 2 is la cre tà desenv D, 3D realit ta, en 201 s de col·la o l up a ació 9 orie zació b o r ac de f a nt nt de Fa ió en f a l le r l le s i lles. R a definiti t a l le r al m f o v s a ateix e fogue any p alit za el s ment la s com a dis ra a e eu de Al la senya ua t r a A r te s b d à d’A acant , a m ntant cin jectò r tiste ria ca or i c f a l u t en s ol i é s les in de re t ari c s Fal p Les s a la le r s om a l it fan eu marc acion s cinc prim de Valèn zar les pr tils a Valè a ar tista cia oves s ncia prem e d’acc i un i d’En de Illes C res falles . é s g a Munt infan iny i g nàrie al Gr a anyat s r e mi il à s T cia am rafalg l Te A le s ar, Sa es ha pla b Qu tres p rol , Cons n in nt tat é er vatal-B rimer Beren s el teu p Vicent-Ma a les dee r ni i e a p er ? r và ( guer Catal s comiss ), Sa prime Ma l ion àd El r tique seu disse e València s i ha que lol i Benic nt Josep de l a n s, a a y i ovisu centrades i escultu Àngel del fegir Marq dell-Sant ra al R Al ué s d p e Mo o c . espe . Cerca tre rincipalm beuen de cá zar de ntorc t ad o Torre ent e b d a i f l e l a rents n rs m n el s prens és xic r des de l influè t en 2020 ió i e a did dissenys . ncies otets ntret à d ct e enim a un a l ent . ínia e ica i l’eng l’animació r tísin du c a tiva p y per a o audife erò d e fàc rir als il com -

2021

Vicent A

( Valèn cia, 19 55)

lmela

Des d e Alt , e l seu deb ut a m l 1976 ,l b ranta quatr ’ar tista ha la falla in e any res g f r a ns s am traçat un antil Trad i infa b a icio 1 c 76 m ntil Entre onum arrera inin ns, a Bor le s s e s . se sem te e nt ef ue la ímers rrompuda ria-Tros en se natura (P s producc e d ntre cc la io falles e quaRamo ió Especia ça del Pil ns més re i fogue ar, ei n l Telem i Cajal , 1 de falles in 1980), qu xides pod 988), e e ania f m a v n a c t sig prime it a r D ils; La (Jose d e Cr efe p r mar d nificar el ítica Telev Benlliure premi d’E e s eu d nBurja f a l -Teat l isiva a n eb ssotg ( E iny i r conc Pa E sp e Gràcia spar tero ut e di t p e d e l a M cial; i re Carbo G.V. arin en er n , t am 20 0 5 bé en ell , 1999), Canal 9; A a, 1994), p Primera A ), en la ; rimer d col·la s borac ecció Esp seua prim éu segle Alt X X (A premi ió am ecial , er a f a en le res produ vingu bM Car ll a s dem cc arcac ions dest anolo Gar me, t ’estim gran en se da prem cia i S ac ad ions is cció e (Na es de e i en 1 d’Enginy i Gràc Serrans- en falles nto Llobe Jordana, 99 6 p ll . g r a ns P l aç a ia en er A r lectiu a Ma N teix), Primera A dels Furs les ha pla cia en o t ’expan : en 1 ntade C a s te (amb tex Prime ra B e ), i Albace lló-Sogor 990 per 10 dos prim s A mé te b e n 20 0 0 s de l l a se 2 per -Mar vá (p (com a m serrans a rs a pl a cció r e n P im m ys e ç r a E e b il r prem sp re de del P l (prim ilar, A , l’amor c l col· er pre ecial per i d ’ E a l n m mina a le s mi d ’ giny i i C ub el a h s E c a-Lit G r àerat A nginy i Gr omission a realit zat olt). s de àcia e f zorín L’últim a l l es Es . n 1 98 a Conta 9), Na par tero-R infantils d ’m un falla infan e a mo J o rdana ment til qu c e ha , Cera n i Cajal la ma onte, per e m siona te i x a a la c ixit d ista R le a mb e le s os la qu omissió d s a l’ofi l 1976 i qu e u e e e s ci d’a e a ra v B m a o a ns h inic rseria r tista r a -Tros faller eproduïm iar una ll Alt , p sigut a r ga en ho e n un r t ecisa r a m any m jectò enatg ria pr arcat e a la ofesp er l a s eua dedic covid ació .

Cabal lé

Alexis A

(Alco i, 196 9)

leman y

Reali t za e ls pa r a l ·lelam seus estu d e A le m any ( nt en l’ofi is a l’Esco pare ci d e l a Su i men En 1 9 p pinto tor). 93 co r ar tís erior de puda Disse menç tic de ment ny. aae la m fins a Ar t A x p à d e l E s fo r m a ltea, o r s a a : r G Jor ge en g a pinto a Xina) r A le leries Juan leria Ar tis … x (Mad i , fi G r a e bernia s d’ar rid), B É s au t r , a in to P ulio ( C a ba Caste izarro, Fir interromnelle r, entre al lló), B a Int s (Ca tres, de l a e te d a nc a de Conf i x a , T r a r te , edera ral de Va ls retrats aipei lència ció V Ha si d e (l a l’Arq a gut g ) i de t a me uardo lenciana Salva uebisbe M nt de d n ’ E a d m i t Valèn o r Na g (Fuva pres cia i e amb el P varro uel Roca m remi aris). l de l ( rents a). A més P resid de pin aF païso a ent t ur a s i co més, la s undació r e V En 2 l e ·l a a e u l l is e c a n c t a de 0 08 a mb inicia ions priva obra es t ciana de l’Ajun Migue roba M e di de s . l a se l San Nou e A u n m a m bient t C a mp a f us eu anar, eulalia i P aceta com s de Pilar. ac o T D uc di fe En l’a a a de G c aeta, orres, ent r tista fall De la tualitat e er, re Sa s si t ua f a l le r ció ac tà treballa nt Marce altres, pe treballan ens s l t r n ·l t í , Per ua l t a mb ent pa s s e iodist a falles d Toni el mé im ofegat opina: “ to e a Pérez A z za tístic t . ti i E s són s aviat po s, aguanta s els que l ssible fo r m nt la s e mp és al em p respir guna re els i no q a a c r c u o m t un m ón se sa de prim és castig edar-nos ió, espera del nucli nt qu p el c ats e ns e m er a n veure a e n le s ec …”. úsica crisis mí. Els ofi això que e essitat a . Se s cis ar pe sa scolt ol r ar, ar t que que és dif dir que no ícil im admir agina ar, pe r l·lícul e s qu e

Mora leda

LA IMATGE “Hem vist esfumar-se els nostres somnis sense poder fer res per a evitar-ho. No obstant això, m’agrada pensar que quan el destí torne a ser a les nostres mans, tot canviarà i, de nou, serà el nostre moment”.

S ara Peñ

(Sarag ossa, 1992)

a Mar

…—m é s co n nyad ora g eguda co ràfica ma cia. E S a ra qu ls Pain es ce eu treba e des de f ll a mé t—, és un ntra s de princ , caracter a il·lu e sp e qu ip it z st r a nç a dors. alment en at pel tra inze anys radora i d A mé ç r isseeside l a t ra s d i nsmis orgànic i làmin els c x a Valènsió d es i p e desenv o lo e mis ro o web, satge rs suaus, ha il·l ductes d lupar la s s p os e pa p us t r a eua p blicit itius tc ere at rò i treba per a ma ontes infa ria que p pia marc o den a p er rques llat e ntils n la c s c e reació com Adid n editoria onsultar- onal amb s a s. C de dis o m a l s i c a mp e e n e l s e senys a u d n is yes d senya p er a ep dor a O ysh gràfic uo. a , ha

tín

Ximo Mo

( Valèn cia, 19 5

rague s

…és L licen ciat e pintu n B el ra . le s A r ts (1 Entre 978), 1972 il·lust e n le i ració 1978 s e sp i s’es e s t ud el C A eciali p ia P en e tats d c r ia e l it za s t a ur l a Un e dib en re ació iversi ui x i p t t rat e ic ACTI at Po t ò rica, n l i tè cn V ITA disse ica d diverses T S PR ny gr t e Val 1979OF E S àfic, ència ècniques 1991: SION retra . . Reali T rebal ts, dis A L S t za la e se tradic ional nys i dibu n l’empre s t an i s x os p a va t f a l le 199 120 0 res c er als per lenciana pintu “ om r ra, dis 8: S’inde egion gamins o Ar tesa” re pe s obr a rienta al s. a l it za digita eny, il·lust ndit za i c ts a l re ració l i gr p er g a es fe nt àfica , dibu a el seu s te s mins , retr propi . ats, c ix, car tel e s Col·la t u di d ls fot arica bo ed torial o tures s Inte ra amb e , herà grafia, m icat a la d rnacio a itoria ar tíst l q u et d ic a i to ls d’e ic na l s ta m ació, ns en d’obr par tic a com grà e na d ya nç a di g fica e ul a r s a mi t e it a l i s d t ’a r ja o r l i to g r à reu d ba re na , a El s s e p e i fi x l a u c í món . r tida a mb s p er a. La com ga en in re stituc seua obr ediCom trat , són m mins orig a t an ions iss inals olt co i col·l t i excl de Sa ions falle n e e c g u ut cions sius r re nt Ag ea l it z us t í d s de l a C s en e l m ats a ón f a o m un e C ul ll l’oli o le r a , done itat Valen er i fester pastís www ciana n fe d , i le s .ximo com ’ells. millo mor a Faceb r la Fa gues.c o l l a Ra s om Faceb ok: Ar fies v a l ta Xim o ok : J o aq uin M o Moragu es oragu e s Ch ec a

Chec a

Joan Ma

(Suec a, 195 9)

rtí Ma

…é s un a r tis qu e s ’ha d ta amb u edica n a fe cun d t pl Am a traje taller b estudis enament c tò al d e Grem ’Andrés M n Ar ts i O voltant d ria en fall e e 40 fi i A r te a anys. s infantils sà d’A r torell i e cis, en 19 fall a 8 gra n a le s n r 0 tiste 1 98 va e realit C a str zada s fallers. P 5 va supe ntrar a tr o de pe eb rar l’e er la ciu xa me a l l a r en e tat d r a la com a la fase A pa n e l r p is tir de ràctic V d sió de infan a va p ’ingrés al tils, a 1989 alència. Pinto m re e r D om la Va lldign b èxits a s dedica ingo- sentar la nomé a (Po G a nd G uillem r t al ia ( s a l Du de a con falles rant 27 a , 1993 i 19 Sant Jose s t r uc 95) i nys ( p - Ra infan c ió A d v t e l al , 19 l a mà zira ( il s del de f a 9 Tulel xima s de la fal l-Avin 2), Tavern lles l a Ra 1 9 9 2 a l 2 categ en l a gu e s de va 0 o histò ria de ria, sent l l de Culle 19) ha sig da, 1995 i rès h u ’ar tis r 1 les Fa a t i ha q 996) , l a ’a mb 1 t a fa r tist l le ue dos p remis afegir sis s de Culle ller que m 7 primers a de les r p é s pr De la de Turism ninots ind a. A més imers remis de a mé ma g n ultats e. dem p re s, a a ífic , 1 1 pr ci t ques mis té emis fades ar Passa a producc t pa l m d t ’ ió Engin ge a (2 p er a al’ Índia y i Gr salud 002), L’O l a f àcia i a rient able ( l 1 l 9 a 9 R 3 (2004 aval d (2016 ), Titir ) ). Tot e San Al imun es el , Un jardí d t mera a ciutat d d l e s de ’enso i (2000), E Agustí po e Val p er a i m x l a è r ni (20 re n l S end 08) o acó de les a Sen es comiss cia ha pla n una pe G t ions ent-P de Ba ntat falles jada inesb astrolluita a s s ei o r g de la Ala raca-Espa infantils e rrable. me da n se c dà (2 0 05 i c (2007 2006 ió Prii 20 0 ) i An 8). t iga

rtínez

José Men

(Culle ra, 19 72)

gual A

Ha re a l it za t del s i d e f cur s o s d e otogr afia e fotografia La n est profe de sa seua afic u di . ssion ió mare a l , de : li ag per la fot ment direc ografi radav de l a ció a a a c à v f mb m er ins a com mer a És p o. t a e r ntànie nç a r eside C u l le a mb nt fu s i ve r a , en u n ure c n d t om e a Polaroid La se itat que e ador de l ixien ngua ’A ua t r s nom s o ràpid ny co ajec ciació pr amp l Fo la de ofessiona tòria prof essio ix 25 anys togràfica l de l profe a n Xúqu ssion d’exis er de al de fotografia al abasta t , un a pintu huit a ència. r a mu ac t i v n y s itat q c ral . u e c o o m a au t ò mp a g ina am b

ragó

IMATGE “Covid. Llibertat encadenades: l’Ofrena” és l’expressió del sentiment del món faller davant de les barreres que ens ha posat la pandèmia. Les reixes i les cadenes que ens ha col·locat el virus a les nostres costums, les nostres tradicions, el nostre sentir com a poble i com a falleres i fallers. La impotència i la frustració de no poder veure a la teua patrona i portar-li el teu cor en forma de ram de flors, ple d’emocions i desitjos.

Carmen

(Carc a

ixent,

1978)

Ca m a cho O lcina

Llice nc versit iada en B e l le s at Po A li Ar tist tècnica d r ts per la e Val a fall l le r s ència Facultat er a d’a tor i T r tistes ar des de 20 , en 2001 de Sant C te s a n 06, a o ni P a l h o r a 2 0 0 2 ; e s p r le s e n l a é s de Actua rez. eciali Falle q u e s , co pinto tat gr Unil men m Ju r t és p ane C a, en dive avat . rofes r o r te l sor a l , Vic sos taen Ed ente u c ac P a sió Se cun d ària i Bat xil lerat .

IMATGE “Creuem ponts” Aiguafort (Gravat). 2020-2021 Parlem de pont com a imatge al·legòrica que implica travessar un riu o una frontera, com la noció que ens assenyala l’allunyament de la família i els amics; una distància patida pel COVID-19, un any de confinament, separació i aïllament. Toca la seua fi, construïm ponts!

Articl sobre es dicció l’ada les

f a l l e s

r e l l a f a t s i t ar te sió d’ c i d d A es f o r p a la

T N A V A S E L

ES D R UA

artis r ta DE E R D N E R AP

is a 40

JOAN S. BLANCH Artista faller

AE adicción Del lat. addictio, -onis ‘adjudicación por sentencia’; cf. adicto. 1.

f. Dependencia de sustancias o actividades nocivas para la salud o el equilibrio psíquico.

f. Afición extrema a alguien o algo.

Vist així, per què no dir-ho…?, fa por. Em presente, sóc Joan S. Blanch…, i sóc ADDICTE… Contínuament he intentat preservar la meua intimitat, passar pel món, sobretot el de l’entorn faller, de la forma més desapercebuda possible… Veig que en aquesta ocasió es trencarà la meua escrupolosa i preservada privacitat. Gràcies, Joan Castelló! Aiiiiisssssssssssss, amb com de bé que podria viure! Només acabar els meus estudis de disseny industrial (principis dels 90) vaig tindre la sort d’accedir mitjançant una beca d’investigació a la creació d’un departament completament innovador a tot Espanya, un centre logístic que anava a ser creat per la Universidad de Cas-

2021

tilla-La Mancha i l’objectiu del qual era centralitzar tota la imatge gràfica de tots els campus universitaris que la conformaven. Aqueixa va ser la meua primera addicció, la de fer real eixa idea, juntament amb José Ramón Alcalá, doctor i professor en aquells dies en la Facultat de Belles Arts de Conca: partir d’un mínim de recursos per a convertir-ho en poc temps en CIDI, Centre d’Investigacions de la Imatge. Va comportar viure a Conca amb qui en aquells dies era la meua núvia i ara la meua dona, viure envoltat d’avantguardes, quasi enfront de la casa d’Antonio Saura, de nodrir-me d’un elenc de personatges de l’entorn contemporani i artístic que residia en aqueixa ciutat, de dormir tenint damunt un peazo Chillida original, que em va marcar de per vida, ja que vivíem en un estudi de litografia i gravat, reconvertit a casa, d’un famós artista anomenat Bonifacio que tractava amb totes les elits artístiques d’aquest mundillo. En fi, un paradís i la veritat és que fins que va despertar de nou a la meua vida la segona addicció, vaig estar com diuen alguns, “com Déu”, i he de dir que no em penedisc d’haver prescindit d’aqueixa primera addicció. Vull una “casa estudi taller”, vull una “casa estudi taller”, vull, vull, vull… a València, la meua terra natal i a més fer falles… i així va ser. Imagineu el que representava una casa, aconseguida per un desnonament, en ruïnes, i restaurar-la tota la meua dona i jo, sols, sense mitjans, buscant en biblioteques llibres especialitzats en lampisteria, fusteria, electricitat, paleta… gràcies al fet que la meua esposa treballa en biblioteques i se sap moure’s per aqueixos truculents camins, en aquells dies no hi havia reviews per internet… Per no haver-hi, no hi havia internet. Vaja, tota una Joan S Blanch en la plantà de la falla infantil de Na experiència vital, i vaig passar Jordana de 2015. Foto Joan Castelló de treballar en un monestir de

falla Raval de Sant Agustí

carmelites descalces del segle xvii restaurat i reconvertit en vicerectorat, a crear el meu propi monacato, quina paradoxa! Encara que vaig deixar la Uni, horaris de luxe, privilegis, oposició, etc.; encara que se’m va proposar treballar per a aquesta des de la meua “casa estudi taller” (que per cert, va costar, però la trobàrem, la meua esposa i jo, i el meu cunyat, agent de la propietat, que en pau descanse); encara que vaig començar Joan S. Blanch, en una xarrada d’artistes fallers dins a treballar amb entitats com de les activitats de l’Exposició del Ninot de 2016. Foto l’IMPIVA, Banco de Santander, Joan Castelló la pròpia Uni, i que vaig rebre un esment d’honor de Joves Creadors de l’Europa Mediterrània; encara que tot prometia un futur esperançador, aquesta p… addicció va marcar el meu destí. Aiiiiisssssssssssss, les falles, amb com de bé que podria viure! No dramatitzaré, però tampoc ha sigut un camí de roses. Des del meu segon exercici professional en aquest sector productiu, porte militant en secció especial infantil en el cap-i-casal vint i sis anys, consecutivament. Vegem, un sense viure, o com alguns diuen, un “viure per a treballar”. No ha sigut fàcil i com podeu imaginar ha sigut dur, dur,… dur, aquest és un sector poc agraït, contínuament et sents obligat a donar més i més, i més, contínuament estàs sent jutjat, en la majoria de casos per persones amb molt poc concepte plàstic, menystingut davant rivalitats i frustracions personals, però la meua constància, la meua integritat professional i sobretot aquesta p… addicció, al fet d’imaginar i convertir aqueixes imatges mentals en objectes, en un llenguatge visual, ha fet que encara seguisca en aquesta professió. Després d’escriure aquestes línies m’he adonat que m’he fet major, que sóc un p… addicte a les falles, al treball, i dic jo…, reconeixent aquesta malaltia, sempre serà millor que altres addiccions menys sanes.

Eureka!, de Joan S. Blanch (Exposició, 2008). Foto Joan Castelló

ssió e f o r p R a l E L a L e t A AddicRTISTA F D’A per Deler

a l p a l i esbós i la s ó la plantà b s e ’ antà l

esi la ntà

MIGUEL SANTAUELALIA NÚÑEZ Artista faller

943 és l’any que vaig nàixer i també el que el meu pare va fer la seua primera falla per compte propi. Dic això perquè es facen tots vostés una idea del que va ser la meua infància en relació amb les falles: a casa dels meus pares hi havia ninots pertot arreu, vestits de tela i amb els caps de cera com es feien en aquell temps. Com no acabar sent un addicte a aquesta professió viscuda des de xiquet ajudant (o enredant) en els precaris tallers de l’època? Només eixir de l’escola ja era allí ficat i crec que vaig començar a dibuixar alguna cosa abans d’aprendre a escriure. Quan acabes amb l’escola, llavors amb 14 anys, has de decidir a quin treball et dedicaràs perquè no era fàcil estudiar una carrera per al fill d’un treballador, d’un currante, i ací va arribar el dilema: seguisc amb les falles amb el meu pare, econòmicament parlant una professió gens atractiva, o seguisc el meu instint, que em demanava moure’m en el món de les belles arts, en altres sectors aliens a les falles? Evidentment van guanyar les falles.

l’esbós i la plantà

2021

à t an

No vull fer d’aquest escrit un currículum i descriure la meua vida laboral relatant les falles que he fet, els premis, homenatges i reconeixements a la meua labor, que després de tants anys és molt coneguda en el món faller. Preferisc parlar-los de moments, fets i sensacions que afermen aquesta addicció que a vegades és difícil descriure. Tot comença davant d’un paper en blanc. Amb un llapis a la mà has de fer l’esbós que presentaràs a la comissió, per a mi un dels moments més addictius de la professió perquè és el fet possiblement més important del procés creatiu d’una falla. Si encertes amb el projecte, tens guanyat almenys el cinquanta per cent de l’èxit en tot el procés d’elaboració. Així explicat sembla senzill, quan en realitat és un tema al qual se sol dedicar molt de temps, però una vegada aconseguit arriba la seua execució i el primer pas és fer la maqueta, per a mi un joguet complicat i part important de l’addicció. Encara tenint resolt l’esbós, construir una falla és un hàndicap de temps i diners que, a part de qualitats artístiques, has d’administrar i tot això s’ha de resoldre amb la maqueta, que és la que descriu la quantitat, grandària i distribució de les peces que la componen. Quan aquest tema està resolt, per a l’artista faller arriba el moment d’exercir plenament la seua professió, sense límits d’ho-

La saga dels Santauelalia. Miguel (c) amb el seus fills Miguel, Alejandro, Pedro i Josete. Foto Adrián Castelló

Miguel Santaeulalia Núñez d’aprenent en el taller de son pare, Salvador Santaeulalia

falla Raval de Sant Agustí

Fito. Col·lecció Miguel Santaeulalia

Miguel Santaeulalia en la plantà de la Falla El Barri (Na Jordana, 1986). Col·lecció Miguel

Santaeulalia

res en la seua jornada laboral, inclosos molts caps de setmana i, durant molts dels primers anys del meu treball, res de vacances. Després de mesos de treball esgotador ve el millor, el moment definitiu, més addictiu encara que el moment de l’esbós per la forta descàrrega d’adrenalina que comporta: el transport i la plantà de la falla. Esta apreciació crec que no me la negarà cap artista ni els fallers de comissió més acèrrims. Per dur i complicat que haja resultat en ocasions el treball quan es plantava al tombe o a cadiretes, o amb quinals subjectes als balcons, o amb torres de fusta, o amb estructures de mecanotub muntades ex professo, i fins i tot com en l’actualitat amb tota la moderna tecnologia, amb la qual la complexitat no ve pels mitjans disponibles, que són molts, sinó per les excessives grandàries de les falles actuals… per tot això i per més coses, la plantà crea addicció perquè t’ho jugues tot a una carta. El principal enemic és el vent i les pors per si t’has equivocat en algun tema de l’estructura de la falla. Per a mi eixe moment és el més inquietant d’aquesta professió i també el més emocionant. Són dies amb les seues nits interminables en els quals s’incorporen a treballar amb l’equip del taller molts amics i familiars sense percebre cap remuneració. La seua única recompensa serà acabar bé el treball i poder gaudir dels dies de festa. Es el moment més ADDICTIU, ADDICTIU per a l’artista, però també per als amics, les comissions de falla i tots els aficionats d’aquesta Festa. El meu consell per a tots ells: que no es perden una plantà.

s e l l fa s l i t n a f n i falle

les a e t Addic

falles inf fant S L S A S E U U G NO NGUAT NCEPT LLE LORS CO I VA CARLES ROSALENY GAMÓN Arquitecte

oques vegades som conscients o reflexionem al voltant d’allò que ens agrada i per què ens agrada. El ben cert és que sembla que som molts als qui el cervell ens produeix l’anomenada dihidroxifenilalanina constantment cada vegada que pensem, evoquem o vivim unes Falles. Tot i generar alhora un ventall ple d’emocions de vegades contradictòries, les Falles acaben per posicionar-se en el meu cas, en aquell lloc reservat per als millors plaers i emocions. Diuen que a les persones ens agraden les coses amb les quals vam créixer. Que les nostres preferències o gustos estan sempre lligats a determinades vivències individuals, experiències, aprenentatges…, però també a un entorn cultural i familiar. Probablement, el primer record que tinc de les Falles és el viscut a l’escola, quan a penes teníem tres o quatre anys i vam construir una xicoteta falla col·laborativa entre les diferents aules d’Infantil. Recorde que els posteriors anys insistia els meus pares per reproduir alguna figura amb retalls de cartró a casa i poder contribuir al ritual del foc. Així, mogut pels estímuls i la il·lusió que em generava la confecció d’es-

falla Raval de Sant Agustí

tos ninots i la seua combustió, vaig anar construint un món interior carregat d’un sentir associat a eixes emocions. Començar a sumar estes vivències va suposar la forma més inconscient, supose, de bastir el gust per les Falles.

El xiquets de l’arreplega, de Joan S. Blanch (Ninot indultat infantil de 2008). Foto Carles Rosaleny

2021

Tot i tindre records puntuals i imatges poc concretes gravades en la memòria, no seria capaç de dir quina és la primera falla que recorde haver vist, però sí el fet de desplaçar-me amb la família a València cada març i visitar les demarcacions més influents del moment. Recorde com em deien, referint-se a les falles de Monterrubio al Pilar la segona meitat dels 90, que eixe any la falla també era de colors pastel. I recorde, per descomptat, el primer impacte d’aquella Pinotxada Universal de Manolo Martín i Sigfrido Martín Begué a Na Jordana, i com li preguntava a mon pare de camí si seria capaç d’explicar-me com era la fusteria per dins. Amb el temps, he arribat a entendre per què sent suggestió per les composicions amb figures grans, línies depurades i cromatismes clars. I és que els primers records, les primeres vivències marquen per sempre una forma de relacionar-nos amb els nostres estímuls. Són eixos que tenen la capacitat de construir a poc a poc un relat que ens ajuda a entendre la nostra identitat, com un sistema de gravació que recull l’anhel de reviure en tot moment eixes petjades que de ben menuts ens van encisar. La component monumental i artística de les Falles, de transformació de l’espai públic i la ciutat, el caràcter mediterrani de vida i cultura popular al carrer, d’activitat col·lectiva o els elements culturals com el foc són parts d’eixe relat d’identitat pròpia, de sentir de pertinença. Són peces que giren entorn d’un mateix eix, que habiten en nosaltres i que ens defineixen com a individus. Eixa capacitat de sorprendre’m, de fascinar-me o d’atrapar-me és el més paregut a la contemplació de la bellesa que conec. Els sofistes la concebien com allò que produeix plaer mitjançant la vista i l’oïda. Malgrat ser una idea certament reduccionista, posava de

Remat de Pinotxada Universal, de Manuel Martín López (Na Jordana, 2001). Col·lecció Emedoble, el taller de Manolo Martín

falla Raval de Sant Agustí

manifest el seu marcat hedonisme, molt lligat a aquell sistema de gravació del qual parlàvem anteriorment. Contemplar una falla, des del procés de creació, el seu muntatge o la seua combustió activa en mi eixa part emocional del cervell i sembla que eixa actitud contemplativa, que Pitàgores considerava la més noble perquè aspirava al coneixement, es postula a acompanyar-me, amb més o menys intensitat, per sempre. Amb els anys, i per la condició de músic, durant algun moment vaig haver de renunciar a dedicar el suficient temps per a visitar totes aquelles propostes que m’interessaven eixos dies de març. Tot i no faltar mai a la cita, l’interés per les Falles havia decaigut. Però hi va haver un clar punt d’inflexió. Aquell ninot indultat de Joan S. Blanch per a la Falla Exposició 2008 va retornar tot el meu interés per les Falles. Amb Eureka!, Blanch iniciava Escena de la falla Menuda Odissea, en mi un nou cicle que em retornava als primers de Joan S. Blanch (Na Jordana, estímuls, que em reconciliava amb les Falles. 2013). Foto Joan Castelló No és res nou afirmar que en la darrera dècada hem viscut un veritable temps d’or en el format de les falles per a infants. L’efervescència de nous artistes, la consolidació i l’evolució dels que ja formaven part de l’elenc, i els nous llenguatges, plàstiques, discursos i valors conceptuals que han sabut impregnar en estes els seus creadors han fet acaparar tot el meu interés en elles. Hui en dia trobem una gran pluralitat quant a propostes que no descobrim amb tanta freqüència en les propostes grans. Creacions que van més enllà d’un receptor purament infantil i que són universals, capaces de transmetre qualsevol missatge i que sovint tenen una càrrega crítica i reflexiva més potent. Així, tot i continuar-ne gran part tallades pel mateix patró, trobem certa evolució estètica i conceptual que m’estimula any rere any i que manté viva la flama d’una festa veritablement extraordinària. La formació acadèmica i inquietuds m’han connectat contínuament amb les diverses expressions de l’art, també amb les formes de viure, entendre i generar ciutat, però sempre des de la perspectiva de qui no renuncia a valorar l’art i la cultura festiva popular. Una cultura que, en el meu cas, estructura mentalment el temps i la ciutat, marca el calendari o referencia una climatologia concreta. Una ciutat que es transforma oferint-nos l’oportunitat d’apropar l’art a tots els segments d’una societat, que ens captiva.

innovac la a s e t Addic

ó i c a innovació v o inn I H E R P ES M L E L S A F RÒ À R HAUVES, PE AN NO ES SER ES U POQ OVADOR INN

FERNANDO MORALES CHECA Periodista Faller de Mossén Sorell-Corona Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

a creativitat pot resoldre quasi qualsevol problema: l’originalitat derrota al costum, l’acte creatiu ho supera tot». Això va dir George Lois, una de les persones més genials que ha donat la direcció creativa. Des de les portades de projectes editorials com la revista Esquire va impactar transformant la manera de construir una imatge del món, tant de la moda com de la masculinitat i la femineïtat. La fotografia, la comunicació pública i l’art conformen una alineació de conceptes on la humanitat té la possibilitat de canviar constantment, de demostrar una evolució cultural. I a València, les Falles també tenen eixe poder. Una falla per concepte és un element nou, nascut per a ser devorat per les flames i desaparéixer i donar pas a un altre element nou. És per això que no trobe sentit a la repetició, a la reiteració del passat; excepte que siga com a producte exprés d’una provocació estètica i conceptual. Com seria una falla que aglutinara hui els millors motles de remats de falles dels anys 60 i 70 del passat segle? Amb el tamís actual, l’estil pictòric adient i la voluntat de comunicar, qualsevol idea pot ser revolucionària.

Poesia rectangular roja, d’Alfredo Ruiz (Mossen Sorell-Corona, 2008). Foto

falla Raval de Sant Agustí

Fernando Morales

Però la falla ha de deixar de mirar al passat i emprendre nous camins, sempre. Perquè hui la cultura visual ens parla d’una pluralitat quasi infinita, d’independència i identitat d’autors que no tenen por a donar passos d’avanç, d’experimentar la diversitat que oferixen les arts. Els artistes contemporanis no miren cap a arrere per a crear, sinó que es nodrixen de les coses que ens envolten, de les preocupacions, solucions i afectes de la nostra era. I si les falles començaren a reprendre el seu vincle amb la societat actual? Haurien de donar un pas endavant en innovació conceptual i estètica. Ni les falles innovadores són totes excel·lents, ni totes són supèrflues. Ni totes estan mal fetes, ni totes acaronen la perfecció tècnica. La innovació és simplement una actitud per indicar que una experiència nova té més valor que repetir el model antic. Encara més quan parlem d’una cosa que apareixerà i desapareixerà en qüestió de dies. Que sentit tindria repetir l’escultura emblemàtica del David de Miquel Àngel tallada en marbre una i altra vegada per a després trencar-la en cada comesa, repetint el mateix posat, la mateixa dificultat, i aconseguint una versemblança idèntica? Doncs eixa actitud de repetició malauradament s’ha instal·lat a les falles des de fa moltes dècades. Quan s’ha establit el cànon estètic del que havia de ser una falla artística, qualsevol avanç ha

Projecte museístic de l’artista urbà Okuda al voltant de la falla municipal

sigut obviat pels jurats, apartat pel públic general i desqualificat per les comissions que contracten. Hem de canviar de camí i obrir la porta a un altre model de falles, més obertes, més participatives i, per què no, més sostenibles. Tal volta, la mateixa innovació i experimentació ens obrirà la porta de tots els reptes que tenen les falles pendents de complir, que hui en dia en són molts. En 2008, una falla d’Alfredo Ruiz, Poesia rectangular roja, ens desplaçava de la rutina i ens permetia obrir nous camins. En 2013, una falla d’Ibán Ramón i Dídac Ballester, Ornament i delicte, criticava l’ornamentació gratuïta del model actual que prima a l’estètica fallera. En 2018, Fermín Jiménez Landa cremava un cadafal, Salvar el Foc: una llar, un edifici, que havia de desaparéixer perquè només el foc persistira a les places on es planten falles. Les tres falles es van plantar a Mossén Sorell-Corona, i les tres marquen la línia contínua del que més m’agrada de les falles: la seua capacitat de renovació permanent. Serà necessari el barroquisme i l’estètica més grossera, allunyada de l’academicisme, per a recordar-nos on està la frontera. Però les nostres falles, com les nostres vides, no seran infinites. I més val que protegim allò que ens fa únics, que ens diferencia de les generacions anteriors i venidores, i que ens permet deixar un llegat en forma de tresor per a les generacions del futur. I això és: viure el present i crear en llibertat.

2021

de València de 2018. Foto Fernando Morales

e d c i g à m s é m tà n a l p a la

te c i d d A IA D L E

Y L’AN

s màgic

és màgic

JUAN ANTONIO ROMÁN MUÑOZ Faller del Raval de Sant Agustí

i hi ha un dia màgic a l’any, i pense que en aquest punt coincidirem molts dels amants de les falles, aquest és el dia de la plantà. L’any passat, a falta d’uns dies per a traure els trastos al carrer, quan tot estava a punt per a gaudir la nostra festa fallera, de sobte tot va canviar, les falles es suspengueren. En qüestió de dies i en un curt període de temps, passarem de l’eufòria col·lectiva a viure en les nostres carns les cinc fases del dol de Kübler-Ross. Sí, els concursants de «Gran Germà» tenien raó: estar confinat a una casa fa que les coses es magnifiquen, o com diria la sogra d’Eugeni Alemany, ‘les emocions ens desborden’. L’absència de plantà ha fet aflorar a un grup de gent el qual té un problema, els addictes a la plantà. Encara que no ho cregam, aquests espècimens estan a totes les comissions! Si férem un sondeig per cada comissió fallera del poble, i preguntarem a algun dels seus membres: quines són les persones obsessionades amb la plantà? De

Aquest article ha participat en el Xé concurs d’articles de llibret Falles 2021 organitzat per JLF sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera.

2021

En la falla Raval, els addictes a la plantà són una plaga. Plantà de la falla de 2017. Arxiu Falla Raval

En la plantà, “l’angunia s’apodera dels ‘Que si tirem poc a poc de grua’… Plantà de

addictes, vegent que queda poc temps, molta

la falla Raval de 2008. Arxiu Falla Raval de

faena per fer i que no s’aplega…”. Plantà de la

Sant Agustí

falla de 1998. Arxiu Falla Raval de Sant Agustí

falla Raval de Sant Agustí

segur que en major o menor quantitat, en totes en trobaríem unes quantes. Si necessiteu ajuda per a identificar-los, ací van alguns trets definitoris: són aquelles que s’agarraren vacances just uns dies abans de falles, no es perden ningun transport de góndola, estan sempre al voltant de la falla, mostren cares d’extremada satisfacció una volta enllestit el monument, visiten a sovint els tallers… Us van venint imatges d’alguns d’aquests al cap, no? Però si hi ha alguna falla on aquest fenomen és una plaga, aquesta és la nostra comissió. Només haveu de passar-vos la nit de la plantà pel carrer València i contar la quantitat de gent que s’hi troba plantant! Què com he aplegat a aquesta conclusió? Sempre he pensat que en la nostra comissió passava alguna cosa estranya, com era possible que la plantà del monument gran s’allargara fins a altes hores de la matinada? A què ’absència de la plantà ha fet aflorar un es devia aquest comportament? Per què problema... Procés d’emmagatzemar un remat hi havia tanta gent plantant? de la falla Oh la la, c’est magnifique!, de Toni La meua curiositat científica em va Pérez Mena (Raval, 2020). Arxiu Falla Raval fer plantejar-me diverses hipòtesi. La primera d’elles, la culpa és dels artistes! No sé com collons triaven artistes els delegats de monument però sempre ens tocava a nosaltres tindre bou i acabar tan tard de plantar. Aquesta hipòtesi, la vaig tindre que descartar al canviar d’artistes i vore que la plantà seguia allargant-se fins a les tantes. Per tant, havia de seguir buscant i no va ser difícil trobar una nova hipòtesi, les abonades. La culpa és de les abonades de la falla, clar, fan el xocolate a les tantes de la nit i la gent dissimula plantant fins a l’hora de mullar ensaïmades en el xocolate calentet abans d’anar-se’n a dormir. Encara que aquesta em semblava més plausible, tampoc va poder ser validada al vore que la gent després de menjar xocolate seguia ficant gespa. Doncs, després d’un llarg anàlisi, vaig aplegar a la única conclusió possible, en la falla Raval som addictes a la plantà! Com havia estat tan ceg! Sí, som l’associació d’addictes a la plantà no anònims del Raval de Sant Agustí. Així, la explicació per a que les plantaes en la nostra comissió siguen tan llargues és la següent: A causa que aquest fet només es produeix una volta a l’any, es tracta que aquesta dure el màxim possible per tal de tindre un alliberament sostingut de dopamina fins la

En la plantà hi ha una sincronització de fases. Plantà de la falla El suport de

sobredosi final, la qual es produeix al culminar l’últim tros de gespa quan el sol comença a saludar-mos. Èxtasi brutal que provoca que una volta plantada, es tinga la necessitat de cremar-la per tal d’iniciar el procés de nou. Una particularitat pròpia de l’addicció col·lectiva i comunal a la plantà de la nostra comissió és la sincronització de les fases individuals de cada addicte en una meta-addicció. És a dir, tots els addictes de la falla passen al uníson per tres fases d’un procés que any rere any es produeix. Aquestes estan clarament diferenciades i són versemblants a les de l’addició, encara que amb la particularitat que la nostra addicció una volta finalitzada a la plantà, excepte en els casos

2021

l’imperi, de Toni Pérez Mena (Raval, 2018)

falla Raval de Sant Agustí

més greus, passa a un estat latent fins l’any següent. Altra particularitat, és l’evolució de la mateixa. A mesura que passa el temps, aquesta s’accelera de manera exponencial i exorbitant. Així doncs, trobaríem una primera fase de consum o de treta de peces i ninots al carrer. Aquesta ve caracteritzada per l’admiració cap al volum de les mateixes, l’ambient festiu, la il·lusió i els sentiments agradables de vore com la festa fallera ja és visible al carrer. Després d’aquesta, trobem una fase de fals control, també dita en la comissió com «tranquils que hi ha temps». Ací, la gent pensa que hi ha temps de sobra per a plantar, però no ens enganyem, com hem assenyalat, allò que es vol és fer-la durar i mantindre els sentiments agradables el màxim possible. Que si tirem poc a poc de grua, que si ara parem unes hores, que si hi ha que canviar els ninots de posició… això si, sense aclaparaments. Finalment, trobem la fase de pèrdua de control típica de tota addicció, ací l’estrés s’apodera de tothom, ara ja no es gaudeix de la plantà, sinó que es sofreixen les conseqüències negatives de la parsimònia anterior. En aquest punt, per moments l’angunia s’apodera dels addictes, vegent que queda poc temps i molta faena per fer i que no s’aplega. Ací, s’ha de dir que molts addictes de la comissió verbalitzen que no conten en ells l’any següent, que sempre es queden els mateixos, que acabant tan tard no gaudeixen del primer passacarrer… Us sona, no? Aquests estan encara en la fase d’auto-engany i negació de l’addicció, l’any següent tornaran a estar ahí i tornaran a verbalitzar el mateix. Finalment, una volta s’ha enllestit el monument, els més addictes de la comissió, senten la necessitat de fer una ronda fallera, puix mai queden completament satisfets ni farts. Però dins d’aquest preocupant problema del col·lectiu faller, a banda dels addictes en fase de negació ja esmentats, en totes les comissions es poden distingir diversos subgrups clarament diferenciats. El primer d’aquest grups, són els addictes visuals a la plantà. Aquest subconjunt té com a tret més diferencial que se’l pot trobar assegut prop de la falla, amb un paquet de pipes o got amb beguda espirituosa a la mà i la seua funció és comentar amb altres addictes visuals què bonica que és la falla o aplaudir conforme es van encaixant les peces del remat. Altre tret digne de menció, és la seua facilitat per a romandre hores i hores asseguts al mateix lloc. Aquests addictes visuals compleixen una funció molt important en la plantà fallera, puix no només donen ànims a aquells addictes que estan fent un esforç físic, també són els encarregats de mostrar hospitalitat i recaptar informació d’aquells que pateixen la seua mateixa addicció però d’altres comissions, els quals es troben fent una ronda fallera pels diferents monuments del poble. Altre subgrup d’addictes, el qual a la nostra comissió és molt nombrós, és el d’addictes a la gespa. El tret característic d’aquests, és que porten un ganivet a la mà i sempre estan de genolls i envoltats de rolls

2021

de gespa. En la nostra comissió, aquests han evolucionat fins al punt de portar una vestimenta identificativa com si de membres d’una secta es tractaren, la qual els fa fàcilment reconeixibles. Si, sou vosaltres! els del mono roig o blau de Sumival i guants de goma (Iván la menció en l’article no és gratuïta, ja et passaré la factura). La seua aparició a la nostra comissió coincideix amb l’inici de la tercera fase de pèrdua de control, coincident al mateix temps al moment en que les albaes han acabat de cantar a la nostra comissió (sempre que aquesta comença al nostre barri). El fet d’aquesta aparició tan tardia, porta associada un tret masoquista, puix gaudixen del ritme frenètic i estrés de vore com el temps s’esfuma entre les mans i encara tenen molts rolls de gespa per ficar. Finalment, hem d’assenyalar que no tothom desenvolupa el mateix grau addictiu. Per sort alguns encara el controlem; altres, malauradament, es massa tard per a ells i l’únic que poden fer és pal·liar els símptomes. En aquest moment, m’agradaria fer un incís. Toni, Mari Carmen i Raúl, si esteu llegint aquest article, no els ho tingueu en compte, no és que siguen pesats i vagen a tota Tots els addictes a la plantà passen per tres fases... hora per tindre-vos controlats, Plantà de la falla Una lluita desigual, de José Vicente tenen un problema i necessiten Gutiérrez (Raval, 2008). Arxiu Falla Raval anar al taller per a controlar el seu síndrome d’abstinència. Els membres de la Comissió del Raval vos agraïm la vostra paciència. Així, aquests, serien l’equivalent als heroïnòmans dels vuitanta. En el cas dels fallers mostrarien conductes típiques com visitar el taller dels artistes, anar a traure falla i guardar-la al magatzem, menejar de

magatzem la falla, planificar durant tot l’any els viatges de góndola o tots aquells aspectes de la plantà, etc. Totes aquestes conductes les desenvolupen per una qüestió simple, necessiten evitar el malestar que els provoca esperar fins al dia de la plantà. No cal ficar noms per saber qui serien els dos més yonkis de la plantà a la nostra comissió, a tothom ens ha vingut la mateixa imatge, els dos discutint a certa distància de la falla si el contrarremat s’ha de girar uns quants centímetres per a omplir més espai, això si, en cas de menejar-lo, tots tocant el monument en les mans planes per favor. Per a finalitzar, assenyalar que el primer pas per a superar l’addicció és reconéixer que s’hi té un problema, però estic segur que ningun dels afectats per aquest, ni vol ni necessita superar l’addicció, i en el cas del Raval la gaudim i estem contant els dies que falten per a tindre la nostra dosi, això si fins a les tantes de la matinada, per suposat.

falla Raval de Sant Agustí

PD.: Amb aquest article només hem volgut fer sàtira fallera d’un dels moments més importants de la nostra festa. A la falla Raval de Sant Agustí ens prenem les addiccions de manera molt seriosa. Aquestes són un problema molt greu que afecta a milers de persones. Si tens una addicció, no dubtes en demanar ajuda.

Hi ha una fase “d’admiració cap al volum de les peces”. Plantà de la falla

de 1997. Arxiu Falla Raval de Sant Agustí

guions llaguions

a l l a f e d s n o guions de falla i u g ls a e t c Addi

1 2 0 2 L A V A : R A A M L E L L AR A F A S L N E E D P , “ A L L GUIÓ FA MA A N U OBLE PR RES EN T DEL R ATLL A”

de falla

HERNAN MIR Guionista i faller de Duc de Gaeta-Pobla de Farnals

COS CENTRAL l damunt d’un pis de taulells blancs i negres ens trobem la taula i la cadira d’un estudi. En la cadira un home abillat amb un xandall, l’Addicte, es troba completament envoltat de llibres i llibrets de temàtica fallera. Entre ells, i com a homenatge, es troba la fotografia de la falla de Na Jordana 1961 (any de naixement del personatge central), obra de Julià Puche titulada: “Dur endavant una falla, problema del tres en ratlla”. Damunt la taula un ordinador, teclat, ratolí, flexo de llum i alguns mini-estendards de premis d’enginy i gràcia. Dos gats poden acompanyar-lo fent-li la punyeta: un pràcticament damunt del teclat i altre entre les cames rosegant un premi saragüell. La cara del personatge principal està totalment desencaixada i del seu cap, embolicats amb fums de color, ixen altres personatges més menudets: un pirata, un pallasso, una xica molt guapa, una bruixa i qualsevol personatge tòpic de les falles de tota la vida. L’ordinador està en flames de manera que sembla la maqueta d’una falla que està pegant-se foc. Com a últim detall, en la mà del personatge central encara resta el misto,

encés o fumejant, amb el qual li ha calat foc a l’ordinador. A totes les escenes, i tal com ja va fer Manolo Martin a la falla Na Jordana 1983 amb el personatge del Pupas, apareix el protagonista de la falla: L’Addicte, amb diferents indumentàries i edats.

Escena de la falla Sapristi, quina historieta, de Francisco Mesado (Duc de Gaeta, 2007). Foto Hernan Mir

falla Raval de Sant Agustí

Ninots: 1 Es tracta del nostre Addicte encara jove, vestit de faller d’altre temps (vestit de “panderola”), amb la boca oberta de forma exagerada i tot ple de baves. L’expressió del personatge és d’admiració i goig vent l’escena de la falla… fins i tot l’ix una llàgrima dels ulls…

L’Homòdrom, escena per a la falla Rebel·lió a la granja, de Miguel Santaeulalia Núñez Av. Brjassot-Pare

ESCENA: ADDICTE ALS MESTRES Ambient: El fons és una ampliació fotogràfica d’un grup de ninots plantat en 1980 a la falla Bisbe Amigó-Conca pel mestre Julià Puche. L’escena representa un home fent equilibris sobre un cilindre que posa sou, aguantat sobre els seus muscles i braços a tota la família. Dona, fills i pares… tots fent equilibris al capdamunt de l’home.

Carbonell, 2002)

ESCENA: ADDICTE A LA INUTILITAT Ambient: El mateix estudi que es representa al cos central sense cap estendard, ni gats, i tal vegada amb un ordinador molt més antic. Això sí la paperera vessa de papers arrugats.

Ninots: 1 Del cap del nostre Addicte ix una escena de falla en la qual una iaia està a punt de caure de tos a l’intentar baixar el pedal d’un contenidor de fem. Al dibuix que acaba de fer es veu una catastrofe de dibuix desencaixat dels que dibuixarien els nanos més menuts, davant d’un intent de perspectiva d’un deformat rectangle.

Ninots: 2 L’artista faller recorda al mestre Miguel Santaeulalia amb la punta de la cigarreta en una mà i la punta d’una llapissera en una altra. Amb el seu somriure socarró característic li mostra el dibuix a l’Addicte que levita sense tocar els peus en terra i amb el braç enlairat toca amb els dits un rètol molt per damunt d’ell que diu: Cel. ESCENA: ADDICTE A L’EXPOSICIÓ Es tracta d’una escena doble, amb un principi i un final.

2021

ESCENA: ADDICTE AL CEL Ambient: Ens trobem en un taller de falles a finals de març. Està buit i només un cavallet amb un full dibuixat, i altre amb una pilota de fang i els “palillos” de modelar punxats. Damunt, en un cantó, del full de dibuix, hi ha punxat un altre full amb aquesta descripció: “L’Homòdrom. Una llarga pista amb una tanca a mitja alçària que corre de part a part de la mateixa. Al final de la guia de la tanca un pal sosté un parell de formosos pits de dona. A l’altra part de la pista tres homes amb les llengües fora, bavejant, i els ulls clavats en els pits corren per arribar a ells com si foren llebrers. Cadascun porta un dorsal amb un número i una identificació del seu amo. Uns trepitgen als altres per arribar primer. Al bell mig de l’escena i darrere de la tanca de forma que no se’ls hi veu més que la part alta, un parell de gossos de diferents races fan les seues apostes mostrant diners i número corresponents als corredors humans. Dalt mateix dels “corredors” un cartell publicitari presenta al públic el programa de curses per al dia amb la descripció dels “corredors”, etc… L’escena dibuixada al full representa amb exactitud la descripció escrita, millorant-la.

Ambient: Ens trobem a l’Exposició del Ninot. Només uns panells blancs i, si de cas, el cartell de la secció corresponent. Al final dels panells, l’ordinador de votació. Ninots: 6 En primer lloc i en exposició ens trobem un iaio assegut en una cadireta que sembla adormit. Sobre els seus genolls una corona de

Lamorgue i Sang, ninot per a de l’exposició, de Miguel Santaeulalia

flors. Tot açò damunt d’un caixó retolat Lamorgue i Sang. Al seu costat un “visitant” de l’exposició està totalment esgarrifat davant la contemplació del iaio. Els cabells se li han plantat, el bigot també i els dits dels peus s’han eixit de les sabates. Un cartell de còmic li fa exclamar “Caguentot, han portat un mort”. Al costat mateix un taüt plantat amb un iaio al seu interior. El iaio té totes les arrugues marcades. El vestit té fets tots els detalls i uns ciris encesos amb caretes modelades han fet que la llum groga li done un aspecte fantasmagòric. El taüt té tots els detalls del món. Marqueteria, poliment, reflexos, motlures, tornejats, daurats, anses, etc… Hi ha centres de flors fetes de pasteta, més de mil. Primer, i davant dels dos ninots exposats, ens trobem un espectador literalment rebolcant-se de riure davant el primer ninot… Després, uns passos més endavant, ens retrobem amb el mateix ninot votant per a l’indult i el número que introduïx a l’ordinador és el del cadàver al taüt. Al costat mateix de l’ordinador el nostre Addicte està amb una pistola apuntant-se al cap…

Núñez (Duc de Gaeta, 2002). Foto

falla Raval de Sant Agustí

Hernan Mir

ESCENA: ADDICTE A LES SORPRESES Ambient: Ens trobem al carrer la nit de la plantà, com es pot comprovar en el fet que està tot fet un desastre. Pots de pintura per tots els costats, petita maquinària per terra, eines abandonades, sorra per terra, rolls de gasó, etc… Estem davant d’un grup de ninots acabats de situar i que tenen davant el palet preparat per a col·locar el cartell d’explicació, així com alguns detalls a les mans obertes que expliquen que fan allà i perquè s’han de cremar. Ninots: 2 L’artista amb cara de desesperació consulta un llistat de cartelleria i se n’adona que una part de la mateixa no està feta… L’Addicte prou enutjat porta un roll de cinta de carrosser que utilitza per a posar-li una X apegada als llavis dels ninots de la falla, perquè no parlen. ESCENA: ADDICTE A L’IMPOSSIBLE Ambient: Obrador d’un artista faller en el mes de febrer. No cal dir més. Els cartells de bous omplin les parets…

Ninots: 2+els que s’estime oportú… Per un costat l’artista faller amb el seu posat de treball ple de taques de tots els colors i materials… Prim com un fus, amb barba de deu dies… desfet i amb un somriure sardònic mostra una filera de ninots sense cap sentit… Hi ha una infermera, un pirata, un gos, una dona grossa, un home prim, un pallasso i un astronauta… Damunt del cap de l’artista un gran signe d’interrogació, demanant al guionista que li done sentit a tot allò. L’addicte porta una llibreta en blanc a les mans i un bolígraf per apuntar… Els ulls se li n’ixen de les òrbites i la seua expressió és de sorpressa (fins i tot pot tindre el cap a punt d’esclatar o directament esclatant com una bomba atòmica). ESCENA: ADDICTE FINS AL FINAL Ambient: Taula d’estudi de casa de l’Addicte. Ninot: L’addicte als guions escriu un guió de falla nou per al llibret de la Falla del Raval. L’ordinador mostra un calendari i un rellotge. Del cap de l’addicte ix fum a manta mentre està a punt d’escriure la paraula…

2021

Regata casolana, escena da la falla El desafiament, de Pedro Santaeulalia Serrán (Nou Campanar, 2007). Foto Hernan Mir

r a i n m So alles f s e l Somniar les falles mniar

tes L GUIÓ c i d d A A

Somniar M EQUIP J

és que addictes al guió, se’ns podria considerar com un grup d’amics addictes a les falles (sobretot a la plantà que va ser el nostre nexe d’unió), que per circumstàncies del destí vam tindre la sort de poder aportar el nostre granet d’enginy, gràcia, crítica i sobretot treball al costat dels artistes que van tindre a bé comptar amb nosaltres. Érem, i continuem sent, un grup d’amants de les falles que des de molt xicotets ja anàvem tenint al cap idees i projectes propis per a futures falles. La plasmació d’eixos somnis, d’eixos projectes sobre paper en forma de concurs d’esbossos entre amics, va ser el que després va tindre un paper determinant en la nostra marxa en el món dels guions, alguns dels quals es van fer realitat, com Floreal (Cuba-Literat Azorín, 2012) o Fauna Ibèrica (Plaça del Pilar, 2013). Va ser el nostre volgut i plorat amic Juan Escriche l’artífex del nostre bateig com a Equip J, “J” del seu amic de l’ànima Julio Mon-

Aquest article ha sigut redactat pels integrants de l’Equip J: Manuel Blanes, Juan Sánchez, Pedro Castro, Jorge Gómez, Fernando García i Octavio Benavent.

L’equip J amb Julio Monterrubio en Esta falla tiene mucha tela (Nou Campanar, 2009). Col·lecció Equip J

terrubio, per l’admiració quasi sense mesura que nosaltres li teníem i continuem tenint, encara que sempre li déiem que era una “J” compartida perquè també era de Juan, pel profund afecte que li teníem. Juan, coneixedor d’aquest concurs d’amics de caràcter anual al qual féiem referència, ens va preparar una gran sorpresa en forma d’una promesa…, que va adquirir en secret amb Julio, i que no era una altra que l’Equip J col·laboraria amb Julio Monterrubio en el següent projecte de falla gran que fera. Juan desgraciadament no va

2021

falla Raval de Sant Agustí

poder gaudir amb nosaltres d’aquella experiència, però Julio no ho va oblidar i va complir amb aquella promesa. Un dia de falles de 2007 menjant junts, Julio ens va donar la notícia, volia comptar amb nosaltres per al seu projecte més ambiciós, la falla que faria per a la comissió de Nou Campanar l’any 2009. Per a nosaltres va ser un autèntic xoc, un somni fet realitat. Després de 2009 ens arriba la col·laboració amb Pere Baenas per al desenvolupament de les escenes, a través d’una petició de Juan Armiñana. Amb Pere, artista al qual ens unia i ens uneix una gran amistat, vam tindre la sort d’anar de la mà en 4 ocasions: Nou Campanar 2010, Cuba-Literat Azorín 2011 i 2012, i Plaça del Pilar 2013. Quatre treballs amb una unió artista-guionistes excel·lent i que es va veure reflectida en cada treball. Extraordinària va ser també la nostra experiència amb Vicente Martínez en 2011 per a la foguera de Florida-Portazgo o amb Vicente Llácer per a la falla de Cuba-Literat Azorín de 2015. Dos treballadors incansables i extraordinàries persones. Sense menysprear cap de les falles en les quals col·laborem, sens dubte el pas de gegant per a nosaltres arriba quan presentem a Pere el projecte Floreal per a Cuba-Literat Azorín 2012. Fins eixe moment ens havíem cenyit al guió d’escenes, però en eixa ocasió decidim anar un pas més enllà i presentem un projecte íntegre. No cal dir-ho, una experiència marcada en lletres d’or.

L’equip J amb Andrés Martorell en Floreal, de Pere Baenas (Cuba-Literat

Azorín, 2012). Col·lecció Equip J

Fauna ibèrica, de Pere Baenas (Plaça del Pilar, 2013), un projecte en el que l’equip J va

Des que presentàrem l’esbós d’aquell projecte va haver-hi una simbiosi perfecta amb Pere i Andrés Martorell, que el van viure amb passió des del minut u. Andrés, responsable de la direcció artística del taller en aquella època, va donar un toc de genialitat en la seua adaptació del projecte, i es va convertir així en una de les falles més recordades, icòniques i admirades de la història recent de la festa. En relació amb el nostre mètode de treball, es pot dir que sempre hem dedicat un temps considerable a la cerca dels temes i plantejament d’escenes. No ens ha valgut allò més recurrent, el “molt fàcil”, el massa evident. Explorar les possibilitats menys vistes i més originals ha sigut constantment una meta que hem perseguit. Ens considerem uns enamorats de les falles, hem gaudit des de les primeres reunions fins a la foto final del grup amb la falla plantada. Mai vam veure això com una professió sinó com una vocació. Per a nosaltres, un treball ben fet parteix des del compromís total amb l’artista. Els nostres guions, escenes i versos han perseguit un sentit d’unitat estètica, un perquè temàtic i un equilibri visual i, d’altra banda, les dosis d’humor, agudesa i gràcia que més s’acostaven a la trajectòria de l’artista per al qual treballàvem. Fins i tot aportàvem esbossos de cada escena, de cada ninot amb la intenció de facilitar així la labor als artistes fallers, que posteriorment les

2021

participar com a guionistes. Foto Joan Castelló

falla Raval de Sant Agustí

convertien en figures reals, i a més, des del mateix moment de la concepció, podíem decidir la disposició, distribució, interacció i detalls d’aquestes. Com si d’una novel·la o d’una sèrie de televisió es tractara, en l’Equip J hem volgut sempre crear un bon fil conductor que guiara el visitant al llarg de la presentació de les diferents escenes…. tot buscant la millor distribució d’aquestes, focalitzant l’atenció en el missatge principal de cada escena, facilitant la lectura visual dels acudits o gags secundaris…, intentant, en la mesura que siga possible, la millor disposició estètica jugant amb els diferents volums de la part central i contraremats de la falla. Una plasmació harmònica de ninots, detalls, complements i cartelleria és fonamental per a convidar a l’espectador a gaudir d’aquest espectacle faller. La nostra col·laboració arribava a la mateixa col·locació de la gespa…. En 2015 decidim donar-nos un respir, tornar a gaudir de les falles passejant per València, vivint la plantà amb l’amor i devoció que li professem. L’etapa de guionistes va ser extraordinària, un somni que visquérem, no sols per gaudir desenvolupant la nostra imaginació de manera desbordant, sinó pel component sentimental que va ser enorme. Com ocorre en totes la facetes de la vida descobrírem per descomptat interioritats d’aquest món de les falles i en particular dels guions que no ens van agradar, però sempre la nostra passió, unió i saber estar va estar per damunt de tot. Si tornarem a fer guions…? Sens dubte que tornarem, és una addicció meravellosa que no té cura.

Tres integrants de l’equip J i Pere Baenas (segon per la dreta) amb el ninot de

l’exposició de la falla Fauna ibèrica, (Plaça del Pilar, 2013). Foto Joan Castelló

f f

a i f a r g o t o f a r e l l a f a e t c i d Ad

fotogr fallera

fotografia fallera

0 15.00 E D S E I N AN Y À T N A R INST LLES PE FA

ÁNGEL ROMERO MELLE Fotògraf

fotogr fallera

iuen que el primer pas per a superar una addicció és reconéixer que la pateixes, i en el meu cas fins que no vaig veure que havia fet més de quinze mil fotografies entre el començament de la plantà i la cremà de les Falles de l’any 2010 no vaig ser conscient d’això. Per sort no és una addicció nociva que vulga superar, al contrari, és una cosa amb la qual gaudisc i que a més em permet tindre un complet arxiu d’una festa que ha sigut declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Però, com s’arriba fins a aqueix punt d’addicció? Tirant la vista arrere, els senyals eren clars des de xicotet. L’afició per la fotografia és una conseqüència directa d’una passió encara major: les Falles. Des que tinc memòria comptava els dies que faltaven per a la plantà i, una vegada ja estaven les falles al carrer, demanava als meus pares visitar el major número possible d’aquestes. Amb sis anys vaig descobrir en el quiosc del barri el Fotos Fallas que edita Bayarri, la qual cosa va suposar una autèntica revolució per a mi: ja no sols podia recordar les falles en la meua ment, també podia mirar-les i guardar el record fidel de la seua imatge en paper.

falla Raval de Sant Agustí

Això em va obrir un món nou i em va portar al pas següent que, fet i fet, seria l’inici de l’addicció: i per què no fotografiar i tindre en paper el record de totes les falles que visitara? Ja no em conformava amb tindre només les fotografies de les falles de Secció Especial, Primera A o la de l’Ajuntament de València, també volia tindre les de la falla del meu carrer, del meu barri, les que visitava per la ciutat, les infantils, o escenes i ninots que m’agradaren. I és que estem davant una festa l’essència de la qual és el foc, i després de la cremà l’únic record que ens queda de les falles (sense comptar el mental) són les fotografies. Per això per a mi era tan important immortalitzar-les. Vaig parlar amb els meus pares i van aconseguir una càmera de fotografies, un flaix i em van Ángel Romero davant un ninot amb comprar dos rodets. Vaig preguntar si serien sula seua imatge en una falla de 2012 ficients per a fotografiar totes les falles que anàa València. Col·lecció Ángel Romero vem a veure i em van comprar quatre rodets més. Quan van arribar les falles estava encara més il·lusionat que de costum ja que per primera vegada les anava a poder veure i fotografiar. Els meus pares em van conscienciar sobre l’alt cost de revelar les fotografies i en la importància de ser selectiu i encertar amb cada instantània, a no fer-les a la babalà. Encara recorde els nervis entre el lliurament dels rodets per a revelar i la recollida de les fotos a la botiga, ja que fins que no les tenies a les mans no sabies amb certesa si havien eixit bé o borroses, ni el resultat final de cada instantània. He de dir que per a ser la primera experiència van eixir bastant decents, però eren millorables, així que no em vaig conformar i vaig decidir que les de l’any següent havien de ser molt millors. Vaig passar tot l’any analitzant-les, mirant el que havia funcionat i el que no havia de repetir, i el major repte van ser les fotografies nocturnes (vaig aprendre que a una certa distància no valia la pena fer-les o que havia d’intentar tapar els focus amb la pròpia falla buscant una bona perspectiva). D’aqueixes hores d’anàlisis va nàixer, sense adonar-me’n i per accident, l’afició per la fotografia. Anava pel carrer i veia potencials plans, la llum apropiada i elements per a fer bones fotografies, cosa que vaig acabar materialitzant també. Així van anar transcorrent els anys fins a la irrupció de les càmeres digitals, una innovació que canviaria la meua vida. Amb 20 anys vaig tindre la meua primera càmera digital i vaig fer més de mil fotografies de les Falles de l’any 2006. Ja no sols havia de conformar-me amb una única fotografia per falla i escenes puntuals,

de Déu de la Fontsanta de 2019 a Ángel Romero

ara podia immortalitzar més detalls i a més veure el resultat a l’instant. Llavors va arribar un altre pas natural, el més ambiciós, i que consistia a dur a terme un somni que tenia des de xicotet i que pensava que era irrealitzable: per què no veure i fotografiar totes les falles de València? Però la tecnologia era limitada, ja que la bateria de la càmera tenia una duració suficient per a un ús normal però insuficient per al que jo pretenia fer. Vaig veure que era possible comprar una segona ba-

2021

L’artista Carlos Herranz va dedicar el ninot de l’Exposició de la falla Mare

falla Raval de Sant Agustí

teria i ho vaig fer; encara així no les tenia totes amb mi i els meus pares em van regalar per Nadal una altra càmera que funcionava a piles. Ara ja res impedia complir el repte, i eixe any 2007 vaig veure totes les falles portant les dues càmeres i un carregament de piles. Vaig repetir aqueixa jugada els dos anys següents. Quan vaig fundar la web Cendra Digital l’any 2010 vaig comprar una càmera rèflex i tres bateries de recanvi. Això em va permetre deixar de preocupar-me per sempre pel nombre d’instantànies i poder fer un salt qualitatiu en les fotografies. En eixes Falles de 2010 vaig fer unes cinc mil fotografies de plantà i altres deu mil de les falles plantades, Ninot de Ángel Romero realitzat per Manuel Martínez mitjana que des de llavors he Reig per a la falla de la Plaça de la Tenda de 2012 anat mantenint cada any fins a l’actualitat. Anècdotes, n’hi ha moltes, però la més destacada em va ocórrer el diumenge 17 de març de 2019 en la primera falla que visitava eixe dia: fent les fotografies de la falla infantil de Menorca-Luis Bolinches vaig escoltar un soroll en l’objectiu i va començar a fer totes les fotografies desenfocades. S’havia desbaratat. Em vaig acostar a un centre comercial pròxim a eixa comissió i estava tancat, així que vaig comprendre que l’objectiu m’havia abandonat en el pitjor moment possible i que fins al matí següent no podria comprar-ne un altre. El que haguera sigut un drama de dimensions èpiques anys arrere es va solucionar gràcies a com d’avançades que són les càmeres que tenen els telèfons mòbils en l’actualitat. Sense arribar a la qualitat d’una rèflex, la càmera del telèfon va servir per a traure’m de la dificultat durant vint-i-quatre hores, ja que perdre un dia complet de falles no era opció. Aquesta és, a grans trets, la història de com la meua major passió, les falles, em va ajudar a descobrir la meua segona gran passió: la fotografia. I la manera en la qual ambdues es van unir, i em van permetre gaudir durant tot l’any de la fotografia fallera ja siga en tallers, actes de comissions, plantà, falles plantades o cremà.

Guardar r a d

r a Guardar Gurecor s d r o c e r T C I D AD

FO A L EA

FI A R T OG

s t n e m i i sent

Guardar r

FERNANDO NAVARRO MARCOS Fotògraf Faller de la falla Taüt

aveu tingut alguna vegada eixa sensació de estar fent una determinada cosa en un moment i recordar a un ésser volgut o una vivència passada? Per a mi les fotografies em donen eixa sensació. Perquè puc capturar amb un simple “clic” un moment, un estat, una emoció, un sentiment, etc. i tindre un record per a tota la vida. Avui en dia realitze fotografies sempre que vull, amb el meu mòbil puc capturar tot el que m’agrada en qualsevol moment del dia; i amb la meua càmera realitzar fotografies mes elaborades. Però sempre recordaré el dia que vaig agafar una càmera per primera vegada. Va ser a l’any 1988, ací a Cullera, a la que avui és la meua dona. Ella s’acomiadava del seu càrrec com a fallera major de la seua falla, Falla Taüt, i jo amb una càmera d’usar i tirar capturava el moment en què avançava pel corredor fins a l’escenari. Des d’aquell instant no he parat de fer fotografies a la meua família, als amics i especialment a les falles que tant m’agraden. Si quan encara s’utilitzaven els carrets n’hauré pogut omplir milers i milers, ja amb les càmeres digital no us ho podeu imaginar; això

falla Raval de Sant Agustí

sí, fotos bones bones… la veritat que no totes. Quan eixa sensació d’immortalitzar moments va augmentar és va convertir en afició i em vaig comprar la meua primera càmera analògica, una Minolta, amb la qual vaig fotografiar falles, playbacks i, com no!, viatges. L’any 2000 aprofitant que la meua filla era fallera major infantil i no podia perdre’m res, em vaig fer amb l’equip complet, càPresentació de la falla Taüt 1988-89. Foto Fernando mera nova, flaix, motxilla i tot el Navarro que poguera necessitar, no calia escatimar. La de carrets que vaig omplir, no em vaig perdre cap moment, gràcies que ara ja sortien millor les fotografies. Per aquell any em vaig fer faller però per la meua feina no sempre podia anar a tot. El que sí que m’agradava i segueix agradant-me es fer fotos el dia de la plantà i veure com, poc a poc, la falla pren forma; i si alguna foto he de destacar d’eixe moment és quan el dia s’obri pas darrere de la falla i veus com el primers Primer raigs del dia sobre la falla Xe xin pont (Taüt, raigs de sol del 17 de març es 2003). Foto Fernando Navarro reflecteixen sobre aquesta. Des d’aquell any he fotografiat tot el referent a la meua falla, esports, actes, cercaviles, dinars, premis i cremà, però també amics d’altres falles. Tinc un arxiu prou extens, no a la mà de qualsevol, amb el qual he pogut contribuir en el llibret faller de la meua comissió i també en el d’altres. Aquest arxiu s’ha vist augmentat des que forme part de la JLF de Cullera. Cada acte que es realitza, i puc acudir, allí estem la meua càmera i jo per fotografiar i deixar empremta de totes les activitats que realitzem, de tots els fallers i falleres que participen, i de tots i cadascun dels moments de germanor viscuts per totes les comissions falleres. Així, no sols compartim amb tothom els que són les falles de Cullera sinó també guardem la seua història, la seua evolució i la empremta que deixem en la nostra cultura.

2021

I si tinc la gran sort que la meua afició es convertira en passió es gràcies a les persones de les quals em rodege i m’he rodejat, que m’han donat consells i m’han mostrat les seues tècniques i experiències. Si he de donar les gràcies a algú es al meu mestre i amic, Alfredo Company: tot el que sé ho he après d’ell. Amb ell he après a editar, enquadrar, il·luminar, buscar els detalls i sobretot a Un moment de l’acte del premis a les falles de Cullera veure i entendre les fotografies de 2019 en els jardins del Mercat. Foto Fernando Navarro mes enllà del que es veu per l’objectiu. Ell deia que les falles son dignes d’admirar però més ho són les persones que veus al seu voltant gaudint de la festa i que algú havia de documentar-ho. Què seria de la nostra memòria sense les fotografies? Les falles es cremen però les fotografies perduren i ens fan viatjar al moment exacte on tot va tindre lloc i recordar tot el que va passar i vam gaudir.

Alfredo Company, mestre de fotògrafs

falla Raval de Sant Agustí

Quan comparteixes una gran connexió amb una persona tant gran com ell, la distància desapareix. L’expressió 24/7 (24 hores al dia els 7 dies de la setmana) ens quedava curta, i gràcies a això tinc milers de records i anècdotes que fan que sempre estarà a la meua memòria. Perquè el millor d’aquesta afició no sols està en els records que hi queden, sinó també en els amics que fas quan en gaudeixes. I la meua addicció/afició no sols està a fer fotos falleres sinó també dels paratges que em rodegen i als que tinc la sort de viatjar. No haveu tingut la sensació que encara que per a nosaltres el temps s’ha parat, per a la natura no, i que quan hem eixit ha estat tot més bonic que mai? Doncs gràcies a aquest impàs que ha sigut el confinament, he pogut capturar els flamencs a la partida de Sueca o als ànecs passejar sols per la vorera del riu Xúquer. I com no!, immortalitzar les millors albes i capvespres del nostre territori, des dels primers rajos de sol a la platja fins als últims del dia als arrossars o a l’Assut de la Marquesa amb el soroll tranquil dels ocells i l’aigua, per esperar a veure eixir la lluna en tota la seua grandiositat il·luminant la nit amb el Castell de Cullera com a testimoni. I sí, de totes les addiccions aquesta em fa la persona més afortunada, no sols pels llocs que visite quan faig fotografies, ni per la memòria que atresora, sinó per les vivències i els amics als quals m’uneix.

Últims rajos de sol a l’Assut de la Marquesa. Foto Fernando Navarro

s e u g ro d r e s p e l l a F s e l comh i ha

addictes m jo! co