Llibret 2018 Imperi faller by Falla Raval de Sant Agustí

F.R.S.A XXVIII Falla Raval Sant agustĂ 1

Crèdits Edita: A.C. Falla Raval de Sant Agustí

i els que expressament es citen en els peus de les fotografies

Direcció i Coordinació: Elisa Signes i Angel

Publicitat: Angel Aragó i Beltrán Begoña Camarena i Reverte Alexis Mari i Gonzalo Carlos Mari i Gonzalo Francisco Miguel Fabra i Giraldós Ivan Yagüe i Renart Noelia Escrivà i Arlandis Jose Martínez i Sanpedro Elena Ripoll i Bodí Salva Tortajada i Tur Jose Luis Valiente i Moro

Maquetació i Portada: Elisa Signes i Ángel Maquetació Llibret Infantil: Alicia Delgado i Aparisi Equip de redacció i documentació: Begoña Camarena i Reverte Joan Castelló i Lli Jose Luis Valiente i Moro Elena Ripoll i Bodí Juan Vicente Molina i Escrivà Noelia Vallet i Cruañes Xavier Calabuig i Signes Col·laboradors: La relació completa en l’índex de col·laboracions literàries

La falla Raval de Sant Agustí defensa la llibertat d’expressió però no compartix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

Impressió: Paper Plegat

El present Llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció i ús del Valencià i al Concurs de Llibrets Fallers de la J.L.F de Cullera. A més als següents premis de les lletres falleres:

Fotografies, col·leccions i arxius gràfics: Adrián Castelló i Cañamero Joan V. Ramírez Joan Castelló i Lli Xavier Serra-Malalt de Falles Alba Vercher Andrea Costa Ángel Romero Artur Part Antonio Cortés i Latre Familia Borrego

Dipòsit Legal: V-198-2012

Premi Premi Premi Premi Premi Premi Premi

Enric Soler i Godes Malva Alzira Mocador Mestre Ortifus Climent Mata Murta + Complet

Índex Salutació del president................................. 4 Fallera Major, Elena .................................... 6 Esbós i Explicació Falla gran........................... 8 Comissió Falla Raval.................................... 14 Salutació President Infantil, Gonzalo................ 16 Fallera Major Infantil, Andrea......................... 18 Esbós i Explicació Falla infantil....................... 20 Carnaval en “Ravalorum”.............................. 26 Recordatori any 2017................................... 30 Junta directiva 2017.................................... 38 Vocals i Cort d’Honor................................... 39 Infantils................................................... 42 Abonades................................................. 43 Bunyol i Cullera d’Or amb

Programa de festes..................................... 44

Fulles de Llorer i Brillants

Lina Reverte i López

IMPERI FALLER........................................... 47 Índex col·laboracions literàries....................... 49

Us convidem a visitar la versió Digital: http://issuu.com/fallaravalcullera

Imperi i Poder Faller........................... 50

El poder territorial: Les Juntes Locals...... 194

Les comissions de Soca-Arrel:

Les falles Raval................................. 266

Fins on arriva l’Imperi Faller?................ 278

Guia Comercial.......................................... 310

Salutació del President MMXVIII

Vicent Nacher i Marí Fallers, falleres, abonades, representants, col·laboradors i amics de la Falla Raval de Sant Agustí, una volta més m’agradaria expressar la meua satisfacció per formar part d’aquesta comissió, i poder tindre el gran honor de participar dia a dia i enriquir-me de la seua activitat, de les vostres vides i del sentiment d’un barri. Per altra part, és com sempre un plaer escriure unes línies en aquest llibret, que com és tradició en la nostra falla, ha sigut elaborat amb molta dedicació i il·lusió per part dels seus col·laboradors, unes característiques molts presents en totes i cadascuna de les activitats realitzades per tots els fallers i falleres de la nostra associació. Una volta més estic ben segur que aconseguirem complir el nostre gran repte de tots els exercicis, que no és altre que gaudir d’aquesta festa amb la mateixa unitat, emoció i germanor que tant ens caracteritza, una unitat de la qual tots estem especialment orgullosos, ja que el nostre sentiment comú ens unix més enllà del sentiment de pertànyer a una comissió, sent més bé un sentiment que ens ha convertit en una gran família que gaudeix dels bons moment i que es recolza en tots els seus nombrosos membres quan apleguen els temps difícils. Desitge de tot cor, que aquestes falles puguem gaudir de la nostra festa més tradicional, una festa declarada Patrimoni de la Humanitat per la seua gran aportació a la cultura des de fa segles, cultura a la qual nosaltres intentem contribuir amb només un granet d’arena mitjançant l’elaboració d’aquest llibret, així com de la resta de les nostres activitats diàries. 4

Fallera major MMXVIII

Elena Ripoll i Bodí Definir-te és traure al vocabulari la riquesa que aquest té i més gran la satisfacció si per a tu és la dita. Fallera de gran prestigi, d’elegància senyorial, de bellesa inigualable, i amb somriure desfilant...

Tal vegada les paraules del que a tu es refereix, siguen grates i sinceres com el que tu eres per a mi. Elena, un orgull i un sentiment has de tindre al cor i al cap i sempre sentir-te orgullosa, és clar, de ser del Raval.

A la festa, res li resta i la dolçor la porta al cor, valenta com a gran dona que plena d’històries està.

Elena, nostra fallera major, gaudeix de la festa, perquè des de hui, per a tu, les falles ja estan al carrer.

Portes en la sang entusiasme i gentilesa en tots els actes, vius la festa amb intensitat, i encens la llum del dia quan et veuen a tu de prop, en eixos ulls que denoten alegria i felicitat.

Per a la meua germana Elena Fallera Major 2018. Leti Ripoll i Bodí

EXPLICACIÓ FALLA gran MMXVIII de Salva Tortajada i Tur

El suport de l’Imperi Artista Faller: Toni Pérez i Mena 8

Sóc Julius Astutus, gladiador. Fa 10 anys que arribí al poblat de Ravalorum, dins de l’urbs de Portum Sucrone (Colla-aeria) (Cullera), a la vora del del riu Sucro (Xúquer). Fa 10 anys que vaig perdre una batalla, la Desplomorum Fallerus, encara que sempre s’ha dit que per molt que perdes alguna batalla, el que és realment important és no perdre la guerra, i hui hem trobe ací, de nou davant de tots vostés per a mostrar-los un sentiment que no vaig poder expressar plenament a les falles de 2008, fa hui deu anys. Hui podré demostrar en fets que el treball i la constància al si d’una comissió fallera, sempre dóna els seus fruits, i ho faré amb la falla que ocupa el lloc que jo ocupava fa ara exactament 10 anys, en 2008. Encara que ho parega, no és cap celebració d’aniversari fatídic, però he volgut estar present 10 anys després per a rememorar, no sols aquell fet sinó per servir també de guionista-conductor de la falla d’enguany i explicar-los tot el que representa l’Imperi faller, amb les seues lluites pel poder, amb les seues ambicions i misèries, amb els seus errors i encerts..., però un Imperi aquest que amb els seus pros i contres, així i tot representa un món apassionant des de totes les vessants. Fa deu anys en aquest mateix emplaçament vaig voler tocar el cel, encara que per desgràcia no ho vaig aconseguir... Deu anys després la presidisc als seus peus... I espere aconseguir la glòria que el destí em negà... Aquesta comissió ho passà malament, molt malament (no ho donem a passar ni al nostre pitjor enemic), però de les meues cendres va saber ressorgir, i ho va fer amb més força si cal, i va aconseguir des d’aleshores fites impensables que els han fet poc a poc mereixedors de les mes altes distincions. Fa 10 anys els Déus no volgueren atorgar-nos la glòria però, any rere any, l’hem conquerida amb prou esforços, pas a pas, sense presses... Jo, Julius Astutus, i els fallers de Ravalorum cenyim la corona de llorer al nostre pols. 9

EL SUPORT DE L’IMPERI ( o com s’aguanta l’estructura fallera) Firmamentum Imperii - Subjectus Fallerus est. Amb aquest lema, la Falla Ravalorum vol retre homenatge a tot l’anomenat entramat falleril que sustenta l’Imperi en què s’han convertit les nostres festes per excel·lència, les Falles. Un Imperi s’han tornat les nostres festes falleres amb la Declaració Universal de Patrimoni de la Humanitat.

I així podràs contemplar el relat que et vaig a contar, on els encerts i alguns errors a poc a poc es mostraran.

Però no es creguen senyors que tot començà ahir... puix aquest falleril Imperi fa anys que ve existint.

Que no siga tot criticar, que ja sabem què ocorre: el qui suporta l’Imperi és el qui ha de governar, i dir per on s’ha d’anar.

Amb gran suport veïnal, encara que sempre hi ha algú que no suporta la festa i està fins al... Molta és la gent del poble, veïns, gladiadors i guardians, que entre tots han contribuït a fer este Imperi més gran. Però que no se’ns puje al cap que açò se’n pot anar de mare, les falles són el que són... i que ningú es desmadre. Així pensa més d’un... que li té por a la novetat i qui es meneje de la fila i no pense com ell, no eixirà en el retrat. Encara que és ben cert que de tot podem trobar, sense passar-se’n ni un pèl i aquest Imperi assegurar.

Senyores i senyors, poden estar tranquils, el que ens pot passar és que els governants, es puguen enganyar una al cap de les mil. Perquè ben segur els dic que aquell que no fa res i sols ve que a criticar, a banda de no suportar pes, mai es podrà equivocar. Jo, Julius Astutus he dit, i així ho vull constatar: “Relatum relatorum, firmamentum Imperii est”, Amb sapiència i claredat i una gràcia intransferible, els romans del relat donaven com a possible un Imperi canalitzat d’una forma sostenible... productiu i equilibrat.... mesurat, antic i compatible. I de vegades sense trellat…

Mes la tropa irresistible d’avarícia crescuda, va estimar per preferible acabar amb la impassible resistència tossuda, i ordiren una moguda per al món i als ciutadans demostrant que l’Imperi no és dur palla entre mans. Menejaren cel i terra en territori conquistat, perquè tan singular festa fóra sense dubtar Patrimoni de la Humanitat.

I així resultà i va ocórrer, amb el suport incondicional de tota la gent del poble, monàrquics, religiosos, ateus o republicans. Però no siguem meninfots, que s’ha de vigilar i cuidar perquè pot ser d’ací uns anys estiga tot descontrolat. Déu del poble de Cullera vigila a tot el que vol ser més... Perquè encara que no ho parega, molts hi ha que volen ser els que posseïsquen el poder.

Oh... Per Júpiter i Saturn, Venus, Mart i Vulcà, Minerva, Apol·lo i Neptú, o el gran Baccus sobirà, feu-me un déu a mi també perquè d’aquest gran Imperi el que més mane jo seré. Oh... Grans Déus Romans que el poder siga meu, que tot, jo ho vull controlar, i si alguna cosa no és correcta sense més explicacions ho enviem a fer la mà... I ens trobem en la tessitura de vore enfrontaments de poder, de vore qui més mana, o vore qui més llarga la té... (l’espassa, no pensen mal vostés) 11

Specialis Bacchanal Ací tots volen fer la seua gran bacanal i hi ha qui a rebuf del pot vol xuplar, i no s’adona que per a obtindre victòries no cal sols passar el plat, ni ser d’especial... per descomptat. A una falla com aquesta de romans la cosa que resulta més habitual és que ens trobem per qualsevol lloc alguna que altra bacanal. Beure, ballar i folgar són costums de les velles, hui considerem normal la barreja de parelles. Bacanal es fer bon ús com ja feien els romans d’agafar-se en les dos mans una fava o un pa... (de l’est) En la Secció Especial quatre legions estan i totes elles volen ser, les que isquen triomfants. Però sols una aconseguirà els llorers i honors desitjats, pot ser serà Sant Antoni, la Taüt, Passeig o Raval. Són les quatre molt conegudes pel seu poder colossal. Totes porten als escuts els grans trofeus obtinguts en eixa Secció Especial.

En esta batalla o gresca aquell que calla atorga. No pots ser mai discret: guanya qui més protesta. Esperant algú de l’ambaixada el felí està a l’aguait, per a pegar-li una dentada a aquell que tinga un esvaït. En aquest Imperi especial tot el suport està controlat i qui es moga per a protestar segur que en la foto no eixirà. S’ha de lluitar molt, esforçar-se i treballar, a fi que aquest Imperi a poc a poc vaja avançant.

Tot-tipus, Tipus-tot Has de saber triar el camí més adequat perquè els cavalls de la vida no vagen desbocats. Tots volem arribar lluny i abastar un bon destí, aconseguir el que es vullga amb molta il·lusió i frenesí. En el nostre Imperi faller, el sacrifici i la constància permeten conquerir metes d’estratègica rellevància.

El premi és prou important: et dóna prestigi, solera i nom, cal gaudir-lo amb elegància i mostrar-lo humilment a tothom.

Sempre hi ha algú que dóna canya pujat a sobre de la veloç quàdriga, però sols si el premi acompanya serà el gran Senador triomfant. Si el palet no acompanya pel camí se’n va bufant.

Perquè guanyar saben tots, poquets saben perdre com cal. Eixe és el pilar fonamental d’aquest Imperi del Raval.

Oh Imperi guanyador de mil batalles! Oh Imperi de premis i estendards! Que en la batalla que lliurem enguany l’èxit vinga per lluitar i lluitar!

Pot ocórrer per instint i així passa a sovint: aquell que menys s’ho curra es banya en llet de burra. És un gran plaer ancestral tindre un negre per a ventar, que encara que no ho parega no és el negre del Whatsapp ni tampoc el del top manta sinó un mascle... semental. El refrany sempre ha assenyalat que tots els camis a Roma van, i en eixos indrets trobaràs cavalls polítics desbocats.

Reina reina reinam reinae reinae reina... (la Fallera Major). Si com Cleopatra vol manar, la dona es més que cabota i amb el cocodril per mascota segur que pujarà al cim més alt. Perquè amb la nova legalitat o li fas un lloc a la “sota”. o te’n vas a fer la mà... Mes et dic: amb aquesta llei cau la sota, el cavall i el rei. L’imperi dóna moltes voltes i a poc a poc va augmentant, el poder de les modernes dones, cada cop és més desbordant. Elles són les que controlen els càrrecs més importants, i gràcies a les dones l’Imperi va prosperant. Perquè no ens equivoquem i hui per hui està molt clar, que tant a casa, com a la falla, al carrer i en totes parts les dones són millors governants. Ave, Cesar! Morituni te salutant!... O arromanga’t un camal i voràs la polseguera que fan les dones del Raval, quan vencen a l’home pedant amb raons i a la carrera. Que els Déus ens pillen confessats! Després de tants anys, ho tenim més que clar: és hora de la igualtat

Medallorum per a tutti Tots volem lluir en el nostre pit recompenses de gran valor. També el gladiador carabassí somnia a tindre el bunyol. N’hi ha de moltes classes: de coure, argent i or, de brillants i de llorer. Els guardons hui en dia piquen més que un abeller. El guardó el tenen tots, fills, sogres i nebots, fins la bunyolera els vendrà pels cantons… El nostre poble no és un excepció I té una recompensa singular, el guardó es una cullera que fa tanta il·lusió com la primera denteta. Però es donen amb tanta profusió que en quasi totes les llars hi ha coberteries d’al·luvió.

Per subjectar-lo ben fort de tots fa falta el suport. Uns fent força per ací, altres fent fort per allà, i així les noves generacions podran tindre un món millor. Una gota poca cosa fa, moltes juntes són la mar.

Moralis -Si superiores moventur, inferiores cadunt... (Si els de baix es menegen, els de dalt cauen...) Jo, Julius Astutus he dit...!

Encara que ja són massa els cèsars, pretors i centurions carregats de culleres i bunyols, l’Imperi està fort i no fracassa perquè hi ha gent que ho viu i tan li val si té culleres, bunyols o alguna que altra carabassa. Però en una cosa estem d’acord: la febre malaltissa també passa, hui et preocupes pels bunyols i demà tot pareix una melassa. Esperem que l’Imperi convoque els més grans i guerrers centurions, perquè el món no s’enderroque per culpa dels bunyols dels nerons.

Ã&#x201C; I S S I M O C I I I V X M M

Falla Rava l San A gustĂ

Salutació del President infantil MMXVIII

Gonzalo de Vega i Beltrán Hola sóc Gonzalo, Sóc faller des de que vaig nàixer i aquest any s’ha complit el meu somni, a l’haver-me brindat l’oportunitat de poder conèixer des d’un punt de mira diferent esta gran festa fallera, tenint l’honor de poder representar a esta gran comissió i des d’ací vull donar les gràcies tots aquells que han ajudat a fer realitat la meua il·lusió,, a tots els que amb el seu recolzament incondicional m’ajuden a sentir la festa fallera representant a la meua benvolguda Falla Raval. Ara ja tot deixa de ser un somni per a convertir-se en realitat, i aquest camí no va a ser possible sense tots vosaltres, xiquets i xiquetes, fallers i falleres que formeu part d’esta gran comissió i d’aquest gran barri. Aquest any, tinc una missió molt important, i és el de contagiar-vos a tots la il·lusió per les falles, per esta festa de llum i color. Anem a fer que siga inoblidable un any més perquè ja sabeu que som el futur i continuïtat de la nostra tradició i de la nostra festa fallera. Aprofite des d’ací per a convidar-vos a tots vosaltres a participar en tots i cadascun dels actes que s’han preparat aquest any amb molta il·lusió. Vos espere a tots !!!!

Fallera major infantil MMXVIII

Andrea Lozar i Calatayud Mereixes tú Andrea, el títol de la xiqueta més expressiva I és que tens eixa careta tan bonica al igual que divertida Unes paraules volia dedicar-te, en una nit tan emotiva, i és que motius no falten, per dolça, guapa i afectiva.

A l’interior eres tendra i realment sincera culminant-ho sent una xiqueta fallera. Arribaran els dies fallers, als carrers ressonaran versos, aplaudiments i ovacions, i el teu cor batrà orgullós, de veure’t satisfeta sent la més gran xiqueta, d’esta falla, la teua volguda comissió.

Marta Tur i Rodríguez

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL MMXVIII de Salva Tortajada i Tur

Carn-a-mar a l’Imperi Venecià Artista Faller: Joan Martí i Martínez

L’expressió “Carn-a-Mar” que hem elegit com a lema de la falla infantil que enguany plantarem al Raval sorgix de la unió de les paraules Carnestoltes o Carnaval i la Mar. Així ens trobem davant d’un carnaval temàtic que es representa a l’Imperi venecià i tot allò que l’envolta: l’encant, l’espectacle i la màgia que es respira els dies de festa a la ciutat de Venècia. A la falla d’enguany veuràs disfressats des del rei Neptú fins gossos i gats.

Des del mateix fons marí sorgix un seguici reial que vol celebrar i gaudir de la festa del Carn-a-Mar.

Ningú s’ha volgut perdre aquest event especial, que ompli Venècia de llum, música, il·lusió i encant.

Tots han volgut participar en esta festa on hi ha sirenes, peixos i crancs, tots amb la cara tapada.

Amb màscares de moltes classes tamany, formes, mides i colors, tots ells van molt ben disfressats i disfrutant per tots els racons.

El carnestoltes o carnaval és una celebració sense data fixa al calendari que precedix la quaresma. En la antiga societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de carnaval oferia mascarades rituals d’arrel pagana i un lapse de permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma. Actualment el carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes. I així, no podem negar que, si d’aquest espectacle parlem, Venècia sense dubte és la capital mundial d’aquest celebració. A Venècia s’ha d’anar al menys una volta en vida, gaudir dels seus canals i de l’amor que allí es respira.

Cupido, el déu de l’amor, les seues fletxes va enviant a tots aquells que passegen per Venècia i els seus canals.

Com un espill de la veritat la parella que està en el niu reflexa l’amor que es viu en el carnaval venecià.

I si d’amor parlem Cupido és el màxim exponent, ací el podrem trobar presidint el nostre monument.

Pepet, a vore si eres tu un dels milers afortunats que viatja a esta bella urbs i per l’amor es queda atrapat.

Des d’una bonica ballarina fins el més fornit soldat, tots, tractant-se d’amor, cauen davall el seu encant.

-Visit VenèciaVisita l’Imperi venecià

El carnaval de Venècia té personalitat i màgia pròpia que el fa diferent als de la resta del món. Visitar Venècia en qualsevol moment de l’any és una experiència única per l’encant del seus canals i les cases senyorials. Però anar a Venècia durant els 10 dies de carnaval és una vivència única. La tradició del carnaval sorgix al segle XVII, on els nobles solien disfressar-se per a eixir al carrer i ajuntar-se amb el poble. Des d’aleshores, la màscara és el complement imprescindible del carnaval venecià. La vestimenta per a disfressar-se és la característica dels anys 1700 i abunden les màscares blanques amb molts detalls; barrets i tocats de plomes i teles de seda. Les màscares i disfresses desenvolupen un paper clau en aquest mon anònim, on les diferents classes socials pareixen desaparéixer i on màgicament tots tornen a ser iguals, on tot pareix estar permés. Els participants desfilen disfressats pels carrers, perquè al carrer és on es viu este carnaval, amb desfilades multicolors organitzades o sorgides espontàniament.

Si a Venècia en carnaval vas, gent molt diferent veuràs, que pareixen deixar en l’oblit qualsevol prejudici social.

Si las festa vas buscant, màscares enlluernants barrets, teles i tocats a Venècia hi trobaràs.

El carnaval més elegant que mai tu podràs trobar el veiem a la ciutat de Venècia passejant pels seus canals.

Per evitar la peripècia sent turista o foraster, busca al millor gondoler i gaudiràs de Venècia.

No jugues amb l’aigua marejada puix si katiusques no en dus et banyaràs del peu al cul amb les ones que fa la barca.

-Junt a l’AdriàticVenècia vora mar

Enguany ací al Raval hem organitzat un carnaval ben diferent a tots els que et pugues trobar per ahi. Hem volgut fer un carnaval temàtic i dedicat a la mar, perquè Venècia, una bonica ciutat, està junt al mar Adriàtic i ni el mateix rei Neptú, ni el seu seguici s’ha volgut perdre, al menys una vegada en la seua vida, l’espectacle que se celebra cada any.

Venècia, ciutat junt a la mar on Neptú i el seu seguici s’han volgut disfressar en un ambient propici.

Que sonen els clarins de festa!, que tot el món estiga atent perquè del mar Adriàtic a poc a poc anem emergent.

Al sentir els cants de sirena ploren sense consol i pena i els gondolers, creguts, quiets i amb els oïts bruts.

Un carnaval diferent, un carnaval especial, ple de màscares de colors i teles espectaculars.

El rei Neptú és el nostre guia, la sirena va davant, segur que omplim de festa la plaça de Sant Marc.

A la plaça, el lleó alat ens vigila perquè no fem cap maldat, no siga que algú maldiga i es transforme en un gat malvat.

Peixos de molts colors ens donen la benvinguda i ens volen fer els honors de forma merescuda.

El turistes que naveguen es protegixen de les sirenes: amb cançons nadalenques fan encallar les góndoles negres.

-Màscares-

Mascares per a mi, mascares per a tots Ma mare em regalà un llibre de viatges amb moltes fotografies I relats. El que més m’agradà deia que a Itàlia existeix una de les ciutats més boniques del mon: Venècia. Es una ciutat molt antiga, banyada pel mar Adriàtic. La part que més visiten els turistes està formada per multitud d’illes comunicades entre si per més de quatre-cents ponts, perquè Venècia no té carrers, té canals. Per a traslladar-se, la gent utilitza unes embarcacions anomenades góndoles, que permeten navegar encara que hi haja poca profunditat. Els personatges que les porten s’anomenen gondolers. La ciutat té nombrosos palaus semblants als dels contes de fades. Les façanes estan adornades amb marbres i obres d’art realitzades amb mosaics molt menuts, pintures adornades amb or i escalinates que arriben fins a l’aigua. En la plaça principal, anomenada de Sant Marc, es troba la basílica dedicada al sant i una antiga escultura de bronze d’un lleó alat, símbol del poder de la ciutat de Venècia durant el Renaixement, un bonic campanar i el Palau Ducal. Durant el dia arriben milers de palomes i gavines que caminen i volen amb total tranquil·litat entre els turistes arribats d’arreu del món. Com Venècia és un tresor de la Humanitat, la gent està molt preocupada perquè al estar construïda a sobre d’un sol molt blanet, cada any s’enfonsa un poc més. Actualment hi ha moltes empreses benefactores que estan treballant per a intentar detindre l’enfonsament i protegir aquesta meravellosa ciutat. En aquesta bellíssima Venècia va nàixer el carnaval l’any 1662. Al principi era només una festa per a la gent rica, aristocràtica, que participava dels jocs, els espectacles i els focs artificials; més endavant es va estendre a tota la societat. Les persones es cobrien la cara amb unes màscares molt adornades, anomenades la banta. Actualment la festa del carnaval dura una setmana i és la major atracció cultural i turística organitzada al voltant de la màscara.

En els inicis, a Venècia la gent no es disfressava amb poca roba i moltes plomes com en Corrientes (Argentina) o Rio de Janeiro (al Brasil). A la ciutat italiana, la vestimenta era molt elaborada, ostentosa i creativa, igual que les màscares. Els vestits es confeccionaven amb teles de seda, or, plata i s’adornaven amb encaixos. Els enormes palaus lluïen aranyes de vidre, pintures al fresc en parets i cel ras, a més de miralls i quadres. Allà s’organitzaven balls luxosos amb orquestres en viu. Com vos estava contant, al llibre que en va regalar ma mare hi havia un relat que en va encisar. Llegint el relat durant la nit, ja mig adormit, vaig imaginar que em trobava en un d’aquests palaus vestit com un príncep. Hi havia moltíssima gent amb màscares belles i estranyes. Em va cridar l’atenció la que portava un home tot vestit de negre i el pèl lligat enrere amb una cinta també negra. La seua màscara era aterridora, negra, amb les vores de les obertures dels ulls pintades de blanc fosforescent; tenia a més un nas llarg i ganxut. Uns dibuixos com ganivetades decoraven el front i les galtes. L’home va començar a perseguir-me, jo tractava de passar desapercebut entre els ballarins que feien reverències al compàs de la música. Cada vegada que mirava cap enrere veia els seus ulls, a través dels buits de la màscara, fixos en mi. A poc a poc, els personatges es van anar diluint. Van desaparéixer com fantasmes. Fins l’home de negre es va esfumar. Al matí següent estava segur que tot havia estat només un somni. Després de l’esmorzar li vaig demanar a la mare uns cartrons, cartolines, tisores, cola i pintures per fabricarme una màscara per espantar als meus amics. Encara que ací està explicat, no està de més que tots vostés s’acosten a la falleta i voran moltes coses més...

Si voleu conéixer Venècia sense haver de viatjar no hi ha millor peripècia: apropeu-vos enguany al Raval.

Més mascares, més parelles, més peixos, ratolins i gats, granotes, gavines i cors, i un bufó molt desficaciat.

Fins ací arrriba l’explicació, i tot el que conté la relació. Sols ens queda acomiadar-nos, fins prompte, o fins altra ocasió.

Carnaval en “Ravalorum”

e ” i m’h a t e r a “Masc tar-vos que s Hola, é n m u no falla per co e m l E de la ltes. t a p a c es nesto ’on vénen? r a c s són le u? Sabeu d be Ho sa

Veuràs amiga “Mas careta” ha de veur e molt, perquè els fallers ens encant a disfressar-nos i no perdem oportunitat pe r a fer-ho. A la nost ra falla sempre este m celebrant, i si és qü estió de disfressar-s e els nostres xiquets són els primers qu e fan per participar.

Les carnestoltes estan relacionades, en molts casos, en celebracions religioses. És un festeig públic que se celebra, principalment, en el període de quaresma del calendari cristià. No obstant, també es poden trobar o portar a terme en diferents moments de l'any quan es busca festejar per altres raons diferents a les religioses. Ohh! Q veritat? ue intere ssant Doncs, iq en les uè ha de veur falles “ e Carass açò eta”?

El primer dissabte de març, a Cullera celebrem el tradicional “Tren Faller”. És una cercavila pel barri que amb la companyia d’una banda de música, tot el món ha d’anar disfressat d’algun personatge animat, fictici o real. És molt divertit perquè tots els participants porten bosses de confeti i això fa més alegre la festa. Al ritme de la música anem ballant pels carrers del voltant i els nostres xiquets infantils, sobretot, s’ho passen d’allò més bé.

En festes del poble, una de les activitats que l’Ajuntament organitza és la “Cavalcada de Disfresses”, on totes les falles participem i amb diferents idees i gràcia fem que la cavalcada siga molt animada. Els nostres xiquets són dels principals protagonistes, perquè quan parlem de disfressar-se són els primers en apuntar-se. Al ritme de la música i amb dies d’assaig, ells són dels que millor ho fan. Aquests xiquets són molt artistes. La cavalcada també és controlada per un jurat que qualificarà a la comparsa que monte millor espectacle i on la disfressa té molta importància.

A “Halloween” els nostres delegats d’infantil organitzen una festa per als menuts de la falla i tots el xiquets van disfressats de fantasmes, bruixes o carabasses. Després d’un bon berenar al casal, on aquest està ambientat com si fóra una casa del terror, tots els xiquets van de casa en casa pel barri demanant caramels i llepolies amb la típica frase de “truc o tracte”.

A desembre, per tal de celebrar el Nadal i acomiadar l’any, fem una festa nadalenca i ens visita el Pare Noel per a arreplegar les cartes que amb molta il·lusió els xiquets han escrit. Tots els xiquets van disfressats de pastorets, estrelles, àngels o arbres nadalencs entre altres. Després del berenar i d’haver donat la carta al Pare Noel, tots els menuts canten nadales pel carrer per a celebrar que ja estem en Nadal i tots junts visitem diferents cases on hi ha un Betlem muntat, que molta és l’afició de la gent del barri i que contenta està per rebre la visita d’aquests menuts tant bonics i simpàtics. seta” Ala “Caras nt! ssa que intere teua Falla? la a r a t n u Em puc ap

rda, Per descomptat, però reco aa tens que vindre disfressad totes les festes! 29

recordatori any mmXVii 1er Premi Secció Especial Falla Gran Premi a la millor Falla Gran de Cullera Premi Enginy i Gràcia Premi Generalitat a la millor falla del Municipi 1er Premi Secció Especial Falla Infantil Premi a la millor Falla infantil de Cullera 1er Premi al Concurs de Llibrets de Falla organitzat per la JLF 8é Premi al Concurs de Llibrets de Generalitat per a la promoció i Ús del Valencià 2on Concurs de Paelles Millor actor de repartiment - Joan Olivert i Angel

President:Vicent Nacher i Marí Fallera Major: Gemma Part i Borja

President infantil: Rodrigo de Vega i Beltrán Fallera Major infantil: Claudia Lozar i Calatayud

Concurs de Paelles

2on premi

Millor Actor de repartiment

Joan Olivert i Angel

“Una eina per a canviar el món? L’educació, que collons!!” de Toni Pérez i Mena

“Saps?”

de Joan Martí i Martínez

Llibret 2017 Una eina per a canviar el mon? L’educació que collons!!!

Ofrena 2017

Dofins

junta directiva President:

Vicent Nacher i Marí

Vicepresident 1er:

Juan Gabriel Olivert i Nicolás

Vicepresident 2on:

Gabriel Escrivà i Piris

Vicepresident 3er:

Jose Martinez i Sanpedro

Vicepresident 4rt:

Juan Carlos Mari i Gonzalo

Secretari:

Jose Piera i Ferrer

Vice-Secretari:

Juan Vicente Molina i Escrivà

Delegats de Loteries:

Delegat de JLF:

Delegades de Totalitat:

Sabino Osa i Domenech

Delegat de Cultura:

Vicente Montagud i Comins

Delegat de Deudors:

Francisco Miguel Fabra i Giraldos

Delegats de Beguda i Logística:

Enrique Nicola i Hernández Patricia Osa i Domenech Julio Codina i Calatayud Francisco Miguel Fabra i Giraldós

Bibliotecaris- Arxivers:

Rosa Delgado i Sanz Jose Luis Valiente i Moro Catherine Gimeno i Tur Begoña Camarena i Reverte

Delegada de Remeses Bancaries: Lola Hernandez i Pajuelo

Delegada de Rebuts Bancaris:

Immaculada Sapiña i Cabanes

Delegada de “Tortaes”: Imma Morell i Arlandis

Delegada de Xarxes Socials:

Gemma Ariñó i Valldecabres

Comptadora:

Delegat de Protocolo:

Debora Marí i Romero

Juan Vicente Molina i Escrivá Vicente Molina i Mas Francisco Miguel Fabra i Giraldós

Vice-Comptador:

Delegats de Fallers i Falleres:

Francisco Miguel Fabra i Giraldos Ivan Bertomeu i Bonet Mª Carmen Tormos i Berges Rosa Mª Angel i Vercher Irene Blanes i Fernández Àngel Aragó i Beltran Estefania Vallet i Agut Sara Gay i Lledo Nuria Aparisi i Montagut Nuria Calatayud i Montoro Yolanda Ruano i Muñoz Lucrecia Sánchez i Tur Eva Mari i Jardón

Ivan Yagüe i Renart

Tresorera:

Alicia Gimeno i Tur

Assesors del President: Ivan Yagüe i Renart Manuel Delgado i Sanz Sabino Osa i Domenech Vicente Beltran i Grau Sirac Lucas i Solanes

Alexis Mari i Gonzalo Jose Luis Valiente i Moro Enrique Nicola i Hernández

Rosa Colom i Espí Jose Eliseo Marí i Castella Francisco Grau i Mogort

Delegada de Disseny Gràfic: Elisa Signes i Angel

Delegats d’Ofrena:

Manuel Delgado i Sanz Vicent Cortes i Monseny Ramon Cano i Garcia

Jose Luis Valiente i Moro

Delegats Infantils:

Delegats de Festes

Begoña Camarena i Reverte Pilar Molina i Martínez Joan Olivert i Àngel Julio Codina i Calatayud David Rus i Felix Cristina Fernàndez i Gonzalez Alba Franco i Molina Alba Sancalixto i Melero Àngel Aragó i Beltran Xavier Melero i Sancasto Nuria Caballero i Iznardo Rosa Mª Angel i Vercher Adrian Molina i Sancalixto Jose Eliseo Marí i Castella Rosa Llopis i Alfonso Joan Repiso i Cañizares

Delegats de Publicitat:

Alexis Mari i Gonzalo Francisco Miguel Fabra i Giraldós Ivan Yagüe i Renart Jose Martinez i Sanpedro Begoña Camarena i Reverte Carlos Mari i Gonzalo Gabriel Escrivà i Piris Juan Gabriel Olivert i Nicolás José Luís Valiente i Moro

Delegats d’Esports en JLF: Adrian Moreno i Oliver Joan Olivert i Ángel Adrian Osa i Del Olmo

Delegats de Monuments i Critica:

Delegat d’insígnies i Recompenses: Vicente Molina i Más

Vicente Beltran i Grau Ivan Yagüe i Renart Salva Tortajada i Tur

Delegats de Llibret:

Delegat d’Il·luminació:

Begoña Camarena i Reverte Elisa Signes i Angel Alicia Delgado i Aparisi Elena Ripoll i Bodí Juan Vicente Molina i Escrivà Jose Luís Valiente i Moro Noelia Vallet i Cruañes Xavier Calabuig i Signes

Delegada de Prensa:

Noelia Escriva i Arlandis

Delegats de Transport:

Juan Antonio Martí i Marin Alexis Marí i Gonzalo Jose Garcia i Aragó Enrique Nicola i Hernández

José Gimeno i Rubio

Delegat de Despertà: Sirac Lucas i Solanes

Delegades de Faixins i Bandes: Alba Franco Molina Sandra Martinez i Subiela Aroa Bertomeu i Pascual

Delegats de Disfresses:

Angel Aragó i Beltrán Judith Vallet i Agut Estefania Vallet i Agut Nuria Caballero i Iznardo Gemma Ariñó i Valldecabres Nuria Aparisi i Montagut Irene Blanes i Fernández

Delegats D´Activitats Diverses: Rosa Nicola i Llopis Juan Antonio Marti i Marin Marta Tur i Rodriguez Joan Beltran i Gimeno Joel Tarrazona i Reverte Joan Piera i Sapiña Pau Piera i Sapiña Alma Chornet i Gimeno Mireia Todosantos i Tur Cristina Fernández i González

Delegats de Play-Back:

Carmen Palomares i Gay Cristina Fernandez i González Pilar Molina i Martinez Gemma Arinyó i Valldecabres Angel Aragó i Beltrán Yolanda Ruano i Muñoz

Delegat de Cartons de Primitiva Vicente Cruañes i Bolufer

Delegats Gastronòmics

Juan Olivert i Nicolás Juan Carlos Mari i Gonzalo Jose Luis Valiente i Moro Francesc Gil i Castells

Delegades de Polars, Parques i Vestimenta Diversa: Gemma Part i Borja Carmen Palomares i Gay

Delegat de Relacions Internacionals: Sarr Mouhamadou Bamba (“El Bamba”)

vocals Carlos Barrull i Codina Francisco Benitez i Cebolla Luis Antonio Blanes Martínez Enrique Bolufer i Font Fructuoso Bustos i Pérez Llorenç Calatayud i Montoro Francisco J. Carrillo i Ruano Miguel Angel Carrillo i Ruano Luis Casamayor i Navarro Juan José Cerveró i Vargas Juan Francisco Chulio i Milan Carlos Colom i Fresquet Rubén Colubi i Osa

Francisco Prats i Font Vicente De Vega i Viñas Raul López Martin Javier Ramos i Gimeno Santiago Defez i Sotos Eloy López i Martínez José Luis Delgado i Castro Carlos Martínez i Palomares Joan Ribes i Alberola Juan Antonio Román i Muñoz Ferran Domínguez i Alberola Pascual Martínez i Sanz Juan Fco Ferrer i Boronat Roberto Martínez i Segura Diego Sancalixto i Calafat Antonio Ferrete i Zambrana Federico Mengual i Sanfelix Diego Sancalixto i Melero Raúl Sapiña i Fernández Eloy Micó i Nicola Francesc Flores i Félix José Antonio Moltó i Palero José Valiente i Sánchez Javier Garcés i Mari Juan Vte Garcés i Portales Juan Vte Montagud i Figueres Francisco Vallet i Cruañes Juan Carlos Morant i Hernandez Samuel Valls i Selfa Miguel Garcia i Vàzquez Carlos Pallarés i Company Raul Grau i Morant Ivan Palomares i Bou David Guevara i Alfonso Francesc Piris i Oliver David Ibor i Morat

Fallera major MMXVII:

cort d’honor Gemma Part i Borja Noelia Alberola i Gimeno Rosa Mª Angel i Vercher Nuria Aparisi i Montagut Carla Aragó i Beltran Gemma Ariñó i Valldecabres Mª Amparo Avellaneda i Orts Naomi Badia i Sanchez Mª Angeles Beltran i Alcazar Mª Dolores Beltran i Alcazar Claudia Beltran i Andreu Aroa Bertomeu i Pascual Andrea Blanes i Fernandez Irene Blanes i Fernandez Maria Blasco i Lobo Marlen Blasco i Lobo Pilar Bodí i Santandreu Cristina Bomboi i Garcia Vicky Bonet i Bodí Aroa Bou i Reverte Yaiza Bustos i Peiro Nuria Caballero i Iznardo Nuria Calatayud i Montoro Begoña Camarena i Reverte Irina Camarena i Reverte Mireia Cano i Delgado Rosa Cano i Delgado Iris Cañizares i Garcia Noelia Cervero i Palero Ana Cerveró i Vargas Alma Mª Chornet i Gimeno Rosa Colom i Espí Sandra Cortes i Font Tamara Del Moral i Palero Alicia Delgado i Aparisi Estefania Delgado i Garcia Yasmina Delgado i Camarena

Araceli Delgado i Costa Noelia Delgado i Fullerat Mª Rosa Delgado i Sanz Noelia Escrivà i Arlandis Noelia Escrivà i Colom Laura Escrivá i Grau Cristina Fernàndez i Gonzalez Marilo Ferrer i Alemany Sandra Ferrer i Ferrer Carla Ferrer i Rocher Nadia Ferrer i Ruiz Miriam Ferrer i Valiente Esmeralda Ferrete i Zambrana Neus Franco i Molina Alba Franco Molina Empar Gallego i Sapiña Adela Garces i Mari Sara Gay i Lledo Nuria Gil i Narbona Alicia Gimeno i Tur Catherine Gimeno i Tur Estefania Gonzàlez i Frasquet Elisabeth Gonzalez i Silva Andrea Grau i Morant Veronica Guaita i Cañabate Dolores Hernàndez i Pajuelo Miriam Herrada i Tur Noelia Ibor i Morat Luisa Iniesta i Martínez Dafne Jaijo i Vargas Shirley Jaijo i Vargas Sara Jover i Moltó Rosa Llopis i Alfonso Ines Llopis i Crespo Ana Llopis i Escriva Mª Angeles López i Alvarez

Eva Mari i Jardon Erika Mari i Lopez Debora Lucia Marí i Romero Paqui Martínez i Galdón Sandra Martínez i Subiela Neus Mateu i Colom Tatiana Megia i Navarro Sheila Melero i Galan Elvira Merlo i Grau Maite Molina i Canet Pilar Molina i Martínez Reyes Molina i Martínez Angeles Molina i Sancalixto Lucia Molto i Vallet Merche Morant i Hernandez Ana Isabel Morant i Monseny Inmaculada Morell i Arlandis Jessica Murillo i Pulido Almudena Navarro i Anacleto Cecilia Nicola i Llopis Rosa Nicola i Llopis Claudia Nicola i Marcos Janire Nicolas i Calatayud Yoani Nicolas i Hernàndez Rosa Mª Osa i Costa Karen Osa i Cruañes Patricia Osa i Domenech Sandra Palacios i Neva Carmen Palomares i Gay Daisy Peiró i Morant Patricia Perez i Porca Patricia Porca i Costa Esther Repiso i Martínez Lina Reverte i López Mercedes Ribera i Garcia Ana Ribes i Delgado

Jessica Romero i Marti Yolanda Ruano i Muñoz Carla Rubio i Morant Claudia Saez i Piqueras Angeles Sancalixto i Calafat Alba Sancalixto i Melero Cristina Sancasto i Sancalixto Lucrecia Sànchez i Tur Nuria Sapiña i Arago Inmaculada Sapiña i Cabanes Mª Teresa Sapiña i Castella Jenniffer Sapiña i Pastor Lola Segura i Sieres Mar Selfa i Beltran Mª Elisa Signes i Àngel Mireia Simon i Turpin Minerva Soldevila i Melia Nerea Tarrazona i Reverte Mireia Todosantos i Tur Mª Carmen Tormos i Berges Cristina Tortajada i Ferragud Marta Tur i Rodríguez Nerea Valero i Garcia Orofila Valles i Escola Estefania Vallet i Agut Judith Vallet i Agut Noelia Vallet i Cruañes Celia Valls i Juan Paula Valls i Selfa Mª. Teresa Vargas i Sapiña Alba Vercher i Sapiña Natalia Vidal Grau Raquel Vicente i Morant

xiquets Carlos Alarcon i Cortes Romeo Alberola i Sanchis Pablo Andreu i Peiro Victor Aparisi i Montagud Ferran Arlandis i Espi Erik Benitez i Mateu Ferran Bertomeu i Ripoll Pau Bertomeu i Ripoll Fran Boix i San Isidro Aleig Cantin i Bravo Mateo Cardona i Mestre Enzo Carobene i Cano Guillem Carretero i Mico Marc Cervero i Gil Hugo Cervero i Gil Idriss Chulio i Issah David Codina i Bonet Ivan Collado i Palero

President infantil MMXVII:

Rodrigo de Vega i Beltrán

Aday Colom i Merlo Ricardo Colubi i Morant Aaron Comes i Tur Alvaro Cruañes i Tormos Pol Escrivà i Osa Adrian Estruch i Zambrana Eric Ferrer i Bisquert Alejandro Ferrete i Molina Leo Flores i Blasco Roberto Folgado i Gonzalez Jose Maria Garcia i Alberola Erik Gimeno i Llopis Adria Grau i Gallego Lucas Guevara i Cervero Javier Guillem i Del Campo Lucas Hidalgo i Campos Manuel Iznardo i Sapiña Aaron Llopis i Galan

Fallera major infantil MMXVII:

Claudia Lozar i Calatayud Leyre Adan i Tur Laia Adan i Tur Paula Agut i Grau Alma Alarcon i Cortes Agueda Alberola i Fort Nagore Alberola i Fort Maria Aparisi i Montagud Lucia Araujo i Piqueras Angels Beltran i Miralles Judith Benedito i Cruañes Leire Blasco i Lobo Paloma Braud i Laurent Claudia Bustos i Ruiz Laura Bustos i Ruiz Saray Bustos i Vicente Martina Cardona i Mestre Olivia Chambo i Molina Julia Climent i Ferrer

Paula Colubi i Morant Mireia Cruañes i Tormos Gara Deniz i Martinez Henar Dominguez i Alberola Daniela Estruch i Lopez Ainara Fernandez Guevara Nuria Fernandez Neva Neus Gimeno i Llopis Candela Iznardo i Sapiña Noa Lucas i Ripoll Ainara Mari i Lopez Valeria Mari i Murillo Laura Mari i Soldevila Andrea Martinez i Peris Lucia Martinez i Raez Paula Martinez i Ruano Maria Martinez i Ruano Lucia Molto i Ferrete

Jose Llopis i Morant Quique Llopis i Morant Erik Martinez i Merlo Pau Martinez i Peris Kilian Merlo i Grau Erick Molina i Sanabria Kike Molla i Sancasto Raul Molto i Ferrete Alex Morales i Garcia Marc Morant i Miralles Hugo Navarro i Prats Marc Naya i Mari Nacho Osa i Miralles Robert Pastor i Morell Eric Piera i Sanchez Hector Porca i Molina Sergio Puig i Gomez Cristian Ribes i Alberola

Izan Rico i Martinez Didac Ripoll i Nicolas Kevin Rodriguez i Gomez Guillem Rosell i Escriva Anthony Rubio i Sanchez Noel Sanchez i Baldovi Joan Tamarit i Piris Joel Tamarit i Piris Louis Terrise i Bravo Javier Tormos i Morant Oscar Tortajada i Olivert Sergio Triguero i Escamilla Quique Tur i Gomez Jose Valera i Climent Javi Valera i Climent Pablo Valiente i Sanchez Ferran Vallet i Fuertes

xiquetes Andrea Molto i Tur Mar Montagud i Ariño Nekane Mora i Mejia Júlia Morant i Miravalls Yasmina Morant i Molina Alba Navarro i Sapiña Paula Naya i Mari Valentina Nicola i Font Naroa Nicolas i Merlo Ruth Olivert i Angel Berta Osa i Miralles Berta Pastor i Morell Sara Piris i Redondo Júlia Puig i Gimenez Ashley Renart i Vargas Blanca Renart i Vargas Amaya Ribeiro i Blanes Laia Rico i Martinez

Claudia Roca i Piris Alejandra Romero i Hernandez Aina Sala i Gallego Olaya Sanchez i Baldobi Blanca Sanchis i Font Isabela Sanchis i Sotoca Marta Sapiña i Avellaneda Marina Tamarit i Molina Paola Tamarit i Molina Carmen Tebar i Bou Nina Terrise i Bravo Yasmina Torres i Buenrostro Ainhoa Vallet i Palero Celia Valls i Juan Natalia Vidal i Grau Mireia Vidal i Grau

abonades Estefania Agud Maria Alonso Conchin Arlandis Maribel Blanes Carmen Bleda Encarna Calatayud Rosita Calatayud Maruja Calatayud Silvia Cañizares Encarna Cardona Susi Castelló Vicenta Costa Teresa Domenech Leonor Escamilla Rosa Mª Figueres Maruja Figueres

Fina Franco Eva Gascón Mª Carmen Gay Nicole Gay Carmen Gimeno Inmaculada Gomez Pepita Grau Conchin Hernández Dolores Hernández Julia Herrero Pili Llacer Veronica Martinez Pili Martínez Fabiola Melero Mila Melià Maruja Mengual

Mercedes Miguel Pili Molina Zila Molina Camelia Monseny Beatriz Morant Mayte Morant Pili Morant Ascensión Muñoz Rosa Muñoz Elena Neva Angelita Oliver Gemma Oliver Vicenta Palero Teresa Palomares Dolores Ruiz Rosario Rodriguez

Mª Carmen Saez Amparo Sancalixto Rosa Sanchez Encarna Santandreu Rosario Soldevila Lourdes Triguero Veronica Triguero Lola Tur Juana Tur Elvira Valldecabres Orofila Vallés Belen Vargas Mari Zambrana

Programa de festes Dijous 01-03-2018

(hi ha que apuntar-se).

22.00h Sopar d’aixelleta al casal faller.

22.00h Sopar d’aixelleta al casal. 23.00h Jocs populars per als majors.

Divendres 02-03-2018

Dimarts 06-03-2018 20.00h Gal·la de la cultura. Entrega de Premis del 14.00h Dinar al casal per als fallers Concurs de Teatre, Llibrets, millor article i portada de llibret i de la Promoció i Ús del Valencià, al Saló d’Actes (hi ha que apuntar-se). de la Casa de la Cultura. 22.00h Concurs de Truites i sopar al casal per als fallers. 22.00h Sopar d’aixelleta al casal.

23.00h Jocs populars per als majors.

Dissabte 03-03-2018

Dimecres 07-03-2018

18.00h Berenar infantil a càrrec de la Falla.

14.00h Dinar al casal per als fallers

19.00h Repartiment de bosses amb confeti i caramels.

(hi ha que apuntar-se).

19.30h Tren Faller pel barri. Premi millor disfressa individual i grup.

22.00h Concurs d’Ensalades i Postres i sopar al casal per als fallers.

22.00h Sopar per als fallers a càrrec de la Falla.

23.00h Jocs populars per als majors.

23.30h Festa de disfresses al Casal Faller. 00.00h Ball de disfresses als Jardins del Mercat.

Diumenge 04-03-2018

14.00h Dinar al casal per als fallers. (hi ha que apuntar-se). 22.00h Concurs de Pizzes i sopar al casal per als fallers.

15.00h Dinar per als fallers a càrrec de la Falla.

23.00h Jocs populars per als majors.

19.00h Exposició i Premis dels Ninots Indultats a la Casa de l’Ensenyança.

Divendres 09-03-2018

21.30h Sopar d’aixelleta al casal.

14.00h Dinar al casal per als fallers

Dilluns 05-03-2018 14.00h Dinar al casal per als fallers

Dijous 08-03-2018

(hi ha que apuntar-se). 21.30h Rutapa fallera a càrrec del nostre Grup d’Abonades. 23.00h Jocs populars per als majors.

Dissabte 10-03-2018

18.00h Repartiment de Tortades.

9.00h Despertà infantil pel barri. Cada xiquet té que anar acompanyat d’un adult.

18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla per als xiquets fallers.

10.00h Esmorzar infantil a la carpa.

18.30h Jocs infantils.

15.00h Dinar al casal a càrrec de la Falla per als fallers.

22.00h Concurs nocturn d’Arròs al Forn (les cassoles s’entregaran de 21.00h a 21.30h).

18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla per als xiquets fallers. 18.30h Jocs infantils.

23.15h Lliurament de Premis dels Concursos d’Arròs al Forn, Truites, Ensalades, Pizzes, Postres i Parxís.

21.00h Concurs nocturn de Paelles al carrer.

23.30h Nit d’Espectacle Sorpresa.

23.15h Lliurament Premis de Paelles i Truc. 23.30h Festa amb Disc-mòbil Dj Sabi Max.

Dimecres 14-03-2018 Durant tot el dia Plantà dels nostres monuments.

Diumenge 11-03-2018

15.00h Dinar al casal a càrrec de la Falla per als fallers.

18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla per als xiquets fallers.

18.30h Jocs infantils.

20.00h Xaranga fallera pel poble “Festa de la Pelluca”.

22.00h Sopar a càrrec del nostre Grup d’Abonades.

22.00h Sopar a càrrec de la Falla per als fallers.

23.30h Jocs populars per als majors.

23.30h Festa de la Pelluca a la carpa.

Dilluns 12-03-018

Dijous 15-03-2018

15.00h Dinar al casal a càrrec de la Falla per als fallers.

Continuem plantant els nostres monuments.

18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla per als xiquets fallers.

15.00h Dinar al casal a càrrec de la Falla per als fallers.

18.30h Jocs infantils.

18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla per als xiquets fallers.

22.00h Sopar a càrrec de la Falla per als fallers.

18.30h Jocs infantils.

23.30h Jocs populars per als majors.

19.00h Dansades per totes les Falles. 22.00h Sopar a càrrec del nostre Grup d’Abonades.

Dimarts 13-03-2018

23.30h Jocs populars per als majors.

15.00h Dinar al casal a càrrec de la Falla per als fallers.

Divendres 16-03-2018 “La plantà”

19.00h Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Castell.

15.00h Dinar al casal a càrrec de la Falla per als fallers.

22.30h Sopar a càrrec de la Falla per als fallers.

18.00h Berenar a càrrec de la nostra Fallera Major

23.30h Festa amb Disc-mòbil Dj Sabi Max a la carpa.

Infantil i President Infantil. 21.00h Nit d’Albades finalitzant en la nostra Falla.

Dilluns 19-03-2018 “Sant Josep / La Cremà”

22.00h Sopar a càrrec del nostre Grup d’Abonades.

8.00h Despertà Fallera pel barri.

00.00h Xocolatada a càrrec del nostre Grup d’Abonades. 9.30h Esmorzar per als fallers a càrrec de la Fallera Major Infantil i President Infantil.

Dissabte 17-03-2018 “Els premis” 8.00h Visita dels jurats als monuments fallers.

11.30h Solemne Missa en Honor a Sant Josep a l’Església de la Sang de Crist.

8.00h Despertà Fallera pel barri.

12.00h Visita a la Residencia de la 3a Edat i Cremà

9.30h Esmorzar per als fallers a càrrec de la Fallera Major Infantil i President Infantil. 11.30h Cercavila pel poble i visita als diferents monuments. 14.00h Gran Traca Fallera al Carrer València. 15.00h Dinar faller a la Sala Santy. 19.00h Cercavila pel barri fins els Jardins del Mercat. 20.00h Lliurament de Premis als monuments fallers. 22.00h Sopar a càrrec de la Falla per als fallers. 23.30h Festa amb Disc-mòbil a la carpa.

Diumenge 18-03-2018 “L’Ofrena” 8.00h Despertà Fallera pel barri. 9.30h Esmorzar per als fallers a càrrec de la Fallera Major Infantil i President Infantil. 11.30h Cercavila pel poble i visita als diferents monuments. 14.00h Gran Traca Fallera al Carrer València. 14.30h Dinar faller a la Sala Santy.

d’una Falla. 14.00h Gran Mascletà Aèria i Terrestre al Carrer València. 15.00h Dinar faller a la Sala Santy. 17.30h Berenar infantil a càrrec de la falla per als xiquets fallers. 18.00h Inflables per als més menuts al Carrer València. 19.00h “Passacarrer Loco” pel poble. 21.00h Cremà del nostre Monument i Infantil. 22.00h Sopar a càrrec de la Falla per als fallers. 00.00h Cremà del nostre Monument Gran.

Dimarts 20-03-2018 10.00h Esmorzar faller a la carpa. 11.00h Desmuntatge de la carpa. *Les diferents activitats reflectides al programa poden sofrir canvis. Amb preavís, es penjaran a la taula d’anuncis de la falla.

I.F imperi faller

INDEX DE COL·LABORACIONS LITERÀRIES PART I: IMPERI I PODER FALLER I. II. III. IV. V. VI. VII. VIII. IX. X. XI. XII. XIII. XIV. XV. XVI.

Qui mana a les Falles?, de Francesc Viadel, pàg. 52 La parella feliç… història d’una relació imposible, de Iván Esbrí i Andrés, pàg. 56 Reflexions al voltant de l’autonomia funcional de la Junta Central Fallera respecte del poder polític, de José Luis Font i Barona, pàg. 60 Miguel Santaeulalia: “El dit era poder en el franquisme, ara les falles necessiten més autonomia”, de Joan Castelló, pàg. 66 Una festa autogestionada a partir d’una multiplicitat de poders individuals, de Jose Martínez i Tormo, pàg. 76 Del govern de les falles, de Lluis Mesa i Reig, pàg. 80 El poder fàctic: qui mana a les falles?, de Joan Castelló, pàg. 86 Influents de les falles de Xàtiva, de Rafa Tortosa i Garcia, pàg. 108 Junta Local i Federació: poder compartit a les falles de Borriana, de Vicent Blasco i Miró, pàg. 126 Jocs de poder en les Falles de Dénia, Manuel Catalán i Moreno, pàg. 136 Poder i falles a Alzira, Alba Fluixà i Pelufo, pàg. 146 El poder festiu i el poder polític a les falles de Cullera, de Joan Castelló , pàg. 152 Relacions de poder a les falles d’Algemesí, de Jordi Maravilla i Herraiz, pàg. 166 El poder en la Junta Local Fallera de Sueca: El repte de cercar solucions als nous temps, de Lorena Sendra i Gómez, pàg. 178 Relacions de poder i falles a Torrent: dependència consistorial d’una festa veïnal, de Aitor Sanchez i Collado, pàg. 182 Junta Local: el pont de la festa fallera, de José Luis Lagardera, 190

PART II: EL PODER TERRITORIAL: LES JUNTES LOCALS I. II. III. IV. V. VI. VII. VIII. IX. X. XI.

Junta Local Fallera d’Alaquàs, pàg. 198 Junta Local Fallera d’Aldaia, pàg. 200 Junta Local Fallera d’Algemesí, pàg. 202 Junta Local Fallera d’Alginet, pàg. 205 Junta Local Fallera d’Alzira, pàg. 206 Junta Local Fallera de Benetússer, pàg. 210 Junta Local Fallera de Benifaió, pàg. 211 Junta Local Fallera de Bétera, pàg. 212 Junta Local Fallera de Borriana, pàg. 215 Junta Local Fallera de Bunyol, pàg. 218 Junta Local Fallera de Cullera, pàg. 221

XII. Junta Local Fallera d’Elda, pàg. 223 XIII. Junta Local Fallera de Gandia, pàg. 226 XIV. Junta Local Fallera de L’Eliana, pàg. 229 XV. Junta Local Fallera de Massanassa, pàg.231 XVI. Junta Local Fallera de Nàquera, pàg. 233 XVII. Junta Local Fallera d’Oliva, pàg. 235 XVIII. Junta Local Fallera de Paiporta, pàg. 236 XIX. Junta Local Fallera de Paterna, pàg. 237 XX. Junta Local Fallera de Picanya, 240 XXI. Junta Local Fallera de Sagunt, pàg. 241 XXII. Junta Local Fallera de Silla, pàg. 247 XXIII. Junta Local Fallera de Sueca, pàg. 250 XXIV. Junta Local Fallera de Tavernes, pàg. 252 XXV. Junta Local Fallera de Torís, pàg. 254 XXVI. Junta Local Fallera d’Utiel, pàg. 257 XXVII. Junta Local Fallera de Xàtiva, pàg. 262

PART III: LES COMISSIONS DE SOCA-ARREL: LES FALLES RAVAL I. II.

El Raval d’Alcàsser. La falla del “pensat i fet”, de Ana Sofia Chanzà, pàg. 268 Imperi d’una falla, imperi de la Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, de Jose Luis Valiente i Moro, pàg. 270

PART IV: FINS ON ARRIVA L’IMPERI? IV.I A LA COMUNITAT VALENCIANA I.

L’essència de les Falles a Albalat, de Josep Sala i Sánchez, pàg. 282

IV.II A ESPANYA I. II. III. IV. V.

El que no es veu, és invisible, de Jose E. Amores Núñez, pàg. 288 Història de la Casa de la Comunitat Valenciana i relat de l’activitat fallera a Saragossa, de Eva Camarena i Grau, pàg. 290 Falla de El Toro - Calvià – Mallorca, de Jose Luis Calderón, pàg. 296 La Casa Regional Valenciana a Sevilla, de Maria Teresa Cáceres, pàg. 300 Falles a Gavà, pàg. 302

IV.III AL MÓN SENCER I.

Les falles a Argentina, de Unió Regional Valenciana Mar de Plata, pàg. 306

I I.P.F Imperi i poder faller

Qui mana a les Falles? Autor: Francesc Viadel Periodista i escriptor

No cal ser cap sociòleg ni cap expert en ideologia per a entendre que a les Falles qui de veritat mana és la mentalitat conservadora indígena. Vull dir, la de soca-rel sense més referents ni ambicions que les que històricament ha proporcionat l’altiplà espanyol a través de les seues institucions i dels seus múltiples i poderosos artefactes de reproducció cultural i ideològica. Els tòpics sobre la dona propis del masclisme més castís, l’homofòbia banal, la domesticació de la crítica, la hiperepresentació de les fòbies del nacionalisme espanyol, el rebuig a la renovació estètica, l’esclerotització en termes d’activisme sociocultural, la dissimulada tutela moral i institucional de l’església catòlica són, sense anar més lluny, algunes evidències que crec que confirmen l’hegemonia a què em referia. Val a dir que les excepcions, comarcals o capitalines, les iniciatives minoritàries en favor dels canvis que s’han engegat puntualment al marge del món oficial de la festa, ara com ara, no tenen cap capacitat d’influència o molt poca. Les coses són com són i és tan cert això que els nous governants del país, per definició progressistes, s’han emmotllat a aquesta realitat sense pegar ni un sol tret. La imatge de la vicepresidenta Mónica Oltra en la portada del diari Levante emprovant-se la recreació del vestit de fallera que fa quasi cent anys un dia va lluir la miss Espanya, Pepita Samper, és tota un símbol que la premsa conservadora va celebrar comme il faut malgrat la pressumptiva ideologia radical que representa la dirigent. Les Falles van tenir unes arrels clarament populars i contestatàries, allunyades dels gustos burgesos, i no sabem quina hauria estat l’evolució en el context d’una victòria republicana. El ben cert és que el franquisme, després de molt dubtar sobre la seua eliminació, va optar per parasitar-les. Segons el sociòleg Gil-Manuel Hernández, la seua utilització política va girar al voltant del feixisme, després del nacional-catolicisme i més tard, de la promoció turística i la “legitimació sense més de l’ordre establert”. A la Transició van servir d’ariet del que quedava del franquisme contra els canvis democràtics, molt especialment contra l’autonomisme i el valencianisme d’esquerres. Des de les Falles, prou que ho sabem, es va vehicular un anticatalanisme ferotge per a justificar les bondats del regionalisme conservador. Les alternatives a l’ortodòxia fallera van ser ràpidament fulminades, reprimides pel que quedava del franquisme.

Res no li va fer tan de mal a l’alcalde de València, Ricard Pérez Casado, com voler treure la pols a la festa. Amb l’arribada del règim de Rita Barberà, les Falles van tornar a harmonitzar amb el poder i així fins ara. Barberà i el PP van fer i desfer sense oposició interna. Tothom recorda episodis com el de la censura d’un ninot que representava una monja amb un suposat consolador a la mà. Com es recorden els excessos fallers de tot tipus sense limitació alguna malgrat les protestes d’una part important del veïnat, la inhibició municipal, en definitiva, davant de la perillosa gegantització de la festa. No es pot oblidar que les Falles com a part de la societat civil, emparant-se en una pretesa neutralitat política, no van dir ni pruna contra la guerra d’Iraq ni van fer tampoc cap demostració de dol per l’accident de metro de 2006 tot i que si que van estar molt presents, uns dies després, en els actes de la visita del papa Ratzinger a la ciutat. Uns actes fortament polititzats pel PP tant des de l’ajuntament del Cap i Casal com des de la Generalitat i el Govern central.

El franquisme va optar per parasitar les falles. El 1960, l’alcalde Ricón de Arellano imposa la banda de Fallera Major Infantil de València a Mª Carmen Martínez-Bordiu Franco. Arxiu Joan Castelló.

Ninot de la falla Per a qué servixen aquestes coses?, de Antonio Fornes Quijano (Sant Isidre, 2006). Col·lecció Joan V. Ramírez.

Durant els darrers anys, entre les falles i el nou ajuntament de València, només hi hagut que desencontres. El regidor de Compromís, Pere Fuset, s’ha vist en més d’un embolic a causa d’algunes decisions ambigües que a penes han pogut interpretar-se com a símptomes d’una voluntat de fer canvis epidèrmics. Una enquesta entre els fallers que ell mateix va encarregar l’agost passat, descriu una societat fallera conservadora, catòlica, majoritàriament castellanitzada i on una de les seues principals preocupacions la representen els veïns amb qui han de conviure per la força. Res o molt poc ha canviat. És lògic que el bloc social conservador vulga mantenir a tota costa el control ideològic i polític d’una manifestació social que congria centenars de milers de ciutadans. Vull dir el control a València, Cullera, Manises o a Alzira. Ben mirat, les Falles, de jugar en un altre costat, deslliurades dels seus pesants tòpics i de les seues tuteles tradicionals, podrien contribuir poderosament a canviar tantes coses d’aquests país que, a la llarga i de manera persistent, han contribuït a la seua irrellevància. De moment, mentre manen els de sempre, qualsevol perspectiva de canvi és pura il·lusió. La última paraula la tenen els valencians.

El alcalde de València, Ricard Pérez Casado, intentà treure la polsa a la festa. Visita al tallers el 1984 amb la Fallra Major, María José Ariza Tró, i l’artista Miguel Santaeulalia. Col·lecció Miguel Santaeulalia

La parella feliç… història d’una relació impossible Autor: Iván Esbrí I Andrés Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

Somos una pareja feliz. Tú me lanzas el televisor, yo te tiro el despertador. Somos una pareja feliz. El tema La pareja feliz i en concret aquesta la seua tornada que el grup valencià Los Inhumanos va popularitzar a finals de la dècada dels 80, ve al pel com banda sonora de la relació que als darrers tres anys estan protagonitzant el món faller de la ciutat de València amb el seu representant institucional al front el President de Junta Central Fallera i Regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, i per extensió amb la política que en el vessant festiu el govern en l’Alcadia -Compromís sobretot, PSPV i Valencià en Comú- du a terme. Una relació poder municipal-poder faller que tensà la corda per primera vegada tan sols uns dies després de les eleccions municipals i autonòmiques del 24-M de 2015. La desafortunada intervenció de la difunta Alcaldessa Rita Barberá en la Crida de les Falles 2015 va tirar per la borda anys de relació còmoda i beneficiosa entre l’Ajuntament i la ciutadania festera del Cap i Casal (Falles, Corpus, Setmana Santa Marinera, Sant Vicent, etc.). Avergonyits i cabrejats, molts vots van migrar cap a altres opcions com Ciudadanos; però també cap a l’esquerra, cap a Compromís: un grup polític al que es titllava de nouvingut a les Falles, però que li dedicava vora trenta pàgines del seu programa amb un seguit de premisses rigorosament proposades des d’una sectorial formada ad hoc. Si bé els programes electorals no es llegeixen, en l’imaginari col·lectiu faller es valorava més que res de cara al vot, el fet que Compromís semblava anava a posicionar com a màxim jerarca de la Junta a l’actual regidor de Comerç Carlos Galina, persona molt mediàtica dins del món faller. Però no va ser ell, i el triat fou el jove desconegut Fuset. I ací vingué el primer tir que inicià l’actual guerra.

El president de Junta Central Fallera, Pere Fuset, saluda les falleres elegides per a formar part de la Cort dâ&#x20AC;&#x2122;Honor de 2018. Foto AdriĂĄn CastellĂł

La no inclusió dels versos no normatius dels poetes membres de Lo Rat Penat al Llibre Oficial Faller; el repartiment equitatiu de les subvencions a falla, música i enllumenat; les absències -justificades i no, cal dir- a actes; el protocol i normativa del vestir de la Fallera Major i Cort de València; els nomenaments i cessaments de personal de confiança del regidor; la filtració de l’esbós de la Falla Municipal 2018; l’enquesta sociològica (sol·licitada per la UNESCO); dialèctiques, reprovacions, desqualificacions, desplantes i demès, han sigut les següents canonades llançades fins la data. Modesta opinió de qui este article escriu: les Falles no poden ser apolítiques. Com a manifestació festiva i social d’ampli espectre, es sustenta per l’acció dels seus integrants i membres els quals tots els dies fan política tant a les seus llars com a la feina i al casal simplement amb el fet de gestionar d’un mode o altre els quefers que pertoquen. És impossible fer tal dissociació. Les Falles, les de València en concret, allò que han d’estar és separades del govern municipal de torn. La Festa ha de pendre no ja models de gestió autònoma com els de Gandia o Borriana sinó aquells que té ben a prop, com el de la Junta Major de la Setmana Santa Marinera, la Junta Central Vicentina o de les altres vora setanta festes que la capital celebra de creus cap endins, sent el gruix festes de carrer algunes de llarga tradició com Sant Vult. En aquesta tensa relació i lluita fraticida Ajuntament-Falles, el primer des de la seua Regidoria de Cultura Festiva va oferir en juny la possibilitat de celebrar un congrés faller -el número IX- abans d’acabar la legislatura el qual abordara la separació de les institucions; però el missatge no va aplegar a la base, als fallers i les falleres que són els que han de promoure els canvis a exposar al seus representats en les assemblees (presidents, delegats de sectors). El buit entre emissor i receptor, el canal, va ser aprofitat per la cúpula de la Interagrupació de Falles de València, encapçalada per Jesús Hernández Motes, per tombar el passat novembre la convocatòria d’aquest congrés que abordaria l’autonomia de JCF de l’Ajuntament. Tota una paradoxa perquè la Interagrupació i els seus acòlits -mitjans afins- han estat cacarejant la “independència” des de que l’esquerra està a l’Ajuntament (ni amb el Partit Popular ni amb el PSPV als anys 80 ni molt menys sota el franquisme s’ha vingut parlant tant del tema). Així que ha dia de hui el pols entre els que manen i els que volen interferir, continua. Per tant, en el any i mig que queda fins les eleccions de 2019 sembla seguirà entonant-se La pareja feliz.

Yo no entiendo como sigue aún ésta relación que no debió comenzar jamás entre los dos…

Jesús Hernández Motes, president de la Interagrupació. Foto Ángel Romero Melle

Reflexions al voltant de l’autonomia funcional de la Junta Central Fallera respecte del poder polític1 AUTOR: José Luis Font i Barona Advocat i màster en protecció jurisdiccional de drets fonamentals

Resulta precipitat plantejar la discussió entre prosseguir amb l’actual sistema d’organització de la Junta Central Fallera, integrat en el sector públic, o bé optar per la constitució d’una entitat de naturalesa juridicoprivada, entre les bondats de la qual s’augura la de poder ventilar amb èxit, precisament, aquelles controvèrsies. A hores d’ara, no hi ha una proposta concreta que desenvolupe l’opció alternativa, que atenga les singularitats que revestix l’organització de les Falles a la ciutat de València i garantisca al mateix temps una solució efectiva a les seues necessitats, més que per anhelar o idealitzar un nou model. Mentre hi haja eixa falta de concreció, les circumstàncies que concorren desaconsellen descartar el sistema actual. Una d’estes circumstàncies és la relativa al sosteniment econòmic de l’ens. És sabut que, per raó del seu caràcter públic, la Junta Central Fallera, integrant de l’administració institucional local, es nodreix de l’Ajuntament de València a través d’assignacions pressupostàries anuals. Però ningú revela quin hauria de ser el sistema d’ingressos i despeses de l’organisme alternatiu que, pel fet de ser d’estatus privat, l’Ajuntament no tindria obligació de dotar econòmicament. És cert que eixa naturalesa no impedeix la seua sustentació. Però no ho és menys que no seria en concepte d’assignació pressupostària, sinó, probablement, de subvenció, per la qual cosa és impossible predir o assegurar en quina quantia i amb quina regularitat o periodicitat resultaria beneficiada d’este finançament. Sí que resulta evident, per contra, que esta eventual contribució quedaria a l’atzar de meres decisions polítiques. Per això, plantege com es pot assolir la certesa economicopresupostària del nou ens per a atendre regularment i suficientment els seus costos i el desenvolupament de les seues comeses. Haurien de fer els seus membres aportacions dineràries a un capital social en el moment constitutiu? També haurien de nodrir un fons comú anualment? Tenen capacitat per a fer això les comissions o estan disposades a fer-ho? Com a segona qüestió està la discordança entre la fugida del dret administratiu cap al dret privat, que és el que es pretén amb un organisme jurídicament independent del poder municipal, mentre que, d’una altra banda, es reivindica la cobertura del dret públic en àmbits autonòmic, estatal o internacional en la mesura que les Falles són ja patrimoni cultural immaterial de la humanitat. La contradicció, per tant, és latent. Ja que, si d’una banda s’assoliria l’autonomia plena per a decidir qualsevol assumpte propi d’organització de les Falles (fet que transcendix l’àmbit privat dels 1

Aquest article va ser publicat al número 19 de la Revista d’Estudis Fallers (REF) de 2014

interessos comuns als seus membres per a aprofundir en qüestions d’interés general), d’una altra banda quedarien tutelats administrativament els àmbits de protecció i promoció dels valors que afavorixen la festa en esta declaració institucional. En tercer lloc, resulta de summa importància arbitrar un sistema de drets i obligacions dels quals serien titulars els integrants del nou organisme, així com les fórmules de participació i de decisió en el seu si. Prèviament, no obstant això, haurien de resoldre’s els aspectes mínims que la legislació requerix segons la forma jurídica que adoptara esta entitat. Referent a això, sí que coneixem quin és el sistema normatiu que regix la Junta Central Fallera, constituït principalment per la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la Llei de Bases de Règim Local, la Llei de Contractes del Sector Públic, la Llei d’Hisendes Locals... dret que en conjunt compon en si mateix una garantia per al ciutadà. Permet que per pròpia iniciativa qualsevol falla o particular inste de l’organisme rector allò que, segons el seu interés, convinga en relació amb les seues funcions i naturalesa, així com a obtindre una resolució sobre la seua petició. En cas contrari, pot perfectament acudir davant els tribunals invocant la seua defensa, fins i tot per la via preferent i sumària que preveu la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa si s’ha vist violentat algun dret fonamental tant en el seu vessant subjectiu com objectiu. Per tant, que el particular o la falla perjudicada decidisca no actuar, no significa que no dispose de cobertura jurídica ni de mecanismes per a fer-ho.

Una opció es crear un ens independent del poder polític. Foto Joan Castelló Lli

La direcciรณ de la JCF es potestat del president. Escena de la falla Na Jordana 2016. Foto Joan Castellรณ

Quant a la disjuntiva entre un organisme o altre, ens topem de nou amb el problema de no conéixer la tipologia alternativa. Ignorem, per tant, quina personalitat es pretén per al nou ens, si l’adhesió dels seus integrants és voluntària o obligatòria —cosa que difícilment pot desprendre’s d’un organisme de naturalesa privada—, si pretén entrar a decidir qüestions de dret administratiu com, per exemple, la plantà de la falla, ja que suposa la utilització d’una zona de domini públic que no és competència d’un ens d’esta naturalesa, com participarien les falles en el seu govern o com interpeŀlarien els òrgans decisoris, o qui respon de les pèrdues de l’entitat el fons comú, o les falles integrants, o qui assumeix responsabilitats orgàniques, o tots ells? No hi ha resposta per a tots estos plantejaments. Això no significa que no puga existir en un futur la definició d’un nou sistema d’organització i funcionament. Però ha de ser propi, genuí, adequat a les nostres circumstàncies. Si ens detenim a analitzar els sistemes comparats del nostre entorn, advertirem que no troben parangó amb el d’una ordenació que té influència decisiva en el teixit empresarial de València. Després, la importància de l’organització de les Falles en el nostre àmbit transcendeix a una reglamentació privada, ja que afecta a l’interés general d’una gran ciutat. Ara bé. La indefinició d’un ens de naturalesa distinta de la que revestix la Junta Central Fallera, no impedix buscar una solució a la problemàtica existent. De fet, en este horitzó, sí que és factible mantindre l’estatus juridicopúblic de l’organisme actual i avançar, al seu torn, en una gestió més autònoma respecte del poder polític. No és esta una qüestió que depenga únicament de l’anuència de voluntats, sinó que és un dels objectius que inspiren la Llei 27/2013, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Sens dubte la solució requerix, d’inici, una reforma substancial del Reglament Faller vigent. Per això, hauríem d’estar, ineludiblement, en el marc jurídic que regula la convocatòria i desenvolupament d’un congrés general. Amb la modificació operada en 2003 de la Llei de Bases de Règim Local, el legislador, d’una banda, va introduir la figura del consell rector, a fi de fiscalitzar els comptes d’un organisme l’administració del qual és, suposadament, autònoma a la del poder municipal. Però este supòsit no té virtualitat pràctica, ja que la direcció de l’organisme continua estant reservada a un perfil d’ordre polític i no d’ordre tècnic. Per tant, no té sentit que amb la creació d’aquell òrgan auditor es pretenga fiscalitzar la gestió autònoma de l’ens públic quan en realitat este no gaudeix d’eixe grau d’independència. Pot dir-se, en conclusió, que el procés de transformació o configuració de la Junta Central Fallera en organisme autònom local no està perfectament completat mentre la seua estructura orgànica i funcional continue depenent de la política temporal. També es requereix, des d’aquella reforma de 2003, que el gerent o secretari general de l’ens es designe atenent els requisits de mèrit i capacitat que imperativament estableix l’article 85.bis.1.b de la norma indicada. Qüestió distinta és si s’està atenent la legalitat i l’exigència d’esta professionalitat objectiva que habilite per a la gestió adequada i eficient dels assumptes públics propis de l’organisme.

Comissió masculina d’una falla de València. Exercici 1963-64. Arxiu Joan Castelló Lli

Hi ha que establir la relació que ha d’existir entre Ajuntament i Falles. Representants de la Federació de Falles de secció Especial (2016). Foto FFSE

Amb l’última reforma d’estes bases de règim local, introduïda per l’esmentada Llei 27/2013, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració, el legislador incrementa les condicions per a la designació dels responsables públics de l’organisme autònom local, en la línia de millorar l’eficiència de l’ens i garantir la professionalitat dels qui l’integren. Fins al punt que prohibix el nomenament de personal eventual, com ho és el càrrec d’assessor remunerat, que ocuparia les funcions de gerent o secretari general quan la persona designada no complix les exigències a les quals amb anterioritat m’he referit. Amb tot això, el que el legislador està exigint és, en definitiva, que els responsables públics de la Junta Central Fallera, com els de qualsevol altre organisme depenent d’un Ajuntament, siguen tècnics en un doble sentit. Tant en el que és l’objecte de l’organisme —en el nostre cas, s’ha d’entendre com una dilatada experiència en l’àmbit de les falles— com en el perfil professional que habilite per a la gestió de qualsevol assumpte de naturalesa juridicopública, a fi d’assolir l’autonomia de l’ens en el compliment de la seua funció pública respecte del poder municipal. La consecució d’este objectiu també dependria de la reforma del Reglament Faller en els aspectes següents. En primer lloc, reconèixer a l’Assemblea la seua legitimació per a instar la convocatòria d’un congrés. De tal manera que la iniciativa no només estiguera en mans del Ple de la Junta Central Fallera, a la conveniència de la direcció de l’organisme, sinó que fóra ampliada als presidents de les falles, amb la condició de certes majories que garantisquen un consens mínim. Al cap i a la fi, en ells es reconeix la sobirania fallera. En segon lloc, establir una incompatibilitat per a ocupar al mateix temps el càrrec de delegat de sector i qualsevol càrrec orgànic, siga de directiva o al capdavant de qualsevol departament de gestió, com ara delegats o secretaris de delegació. En cas contrari, mai el Ple de la Junta Central Fallera serà independent per a fiscalitzar i interpeŀlar la Directiva en el compliment de la seua funció. Mentre no existisca eixa incompatibilitat no podem esperar d’un delegat de sector, que al seu torn siga càrrec orgànic, que exigisca públicament responsabilitats a aquell que el va designar, perquè és de qui depén la seua continuïtat. I en últim lloc, avançar en la determinació de línies econòmiques que faciliten l’obtenció de recursos o fons propis de l’organisme sense renunciar a les assignacions pressupostàries que rep de l’Ajuntament. Per exemple, mitjançant la protecció efectiva del signe distintiu Falles de València, registrant-lo com a marca en la seua representació denominativa i gràfica, tant en l’àmbit espanyol com europeu. D’esta manera, no serà possible que tercers utilitzen este emblema de titularitat pública, llevat que se’ls cedisca com a marca, amb el pagament previ d’un cànon, en virtut d’un contracte de patrocini.

Miguel Santaeulalia: “El dit era poder en el franquisme, ara les falles necessiten més autonomia” Autor: Joan Castelló Periodista I Membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

Convalescent encara d’una operació de vesícula però amb totes les seues facultats intactes, Miguel Santaeulalia Núñez, un mestre forjat en mil batalles, ens obri les portes de la seua casa per a parlar d’una de les seues falles que forma part ja de la història de la festa: La caiguda de l’imperi (Bailén-Xàtiva La Ferroviària, 1979), un tema que ens permet també enllaçar inevitablement amb temes de permanent actualitat durant tot aquest exercici, com són les relacions entre les comissions falleres, els seus representants i el poder municipal sorgit de les eleccions locals de 2015. Des de la seua posició d’espectador privilegiat de la festa, ara que està jubilat però no inactiu (el seu cap segueix pensant en sàtires falleres i les seues mans segueixen dissenyant esbossos, no amb llapis i paper com abans, sinó amb les noves tecnologies), Miguel rememora els seus treballs durant els últims anys del franquisme, quan el dit representava el poder que emanava del règim franquista, i expressa la seua opinió personal sobre el debat inacabat que ha envoltat a la festa al llarg de tot l’exercici actual: “les falles haurien de tenir més autonomia i no dependre tant del poder municipal”. Ho diu amb convicció però afegint una miqueta de sornegueria, doncs en un primer moment parla d’independència, però subratllant: “sense confondre-ho amb el tema d’actualitat”, en una al·lusió directa al procés independentista de Catalunya. Miguel Santaeulalia Núñez, en l’entrevista per al llibret de la Falla Raval de Cullera. Foto Joan Castelló

“Estic ben… fotut”, afirma Miguel, amb un somriure malèvol, a l’inici de la xarrada, abans de passar a parlar dels seus treballs professionals de la segona mitat de la dècada dels setanta del segle XX, uns anys marcats per la Transició política i les primeres passes de la democràcia: “Va ser tot un canvi doncs estàvem sensibilitzats per la política després de molts anys de claustrofòbia franquista. Comencem a fer més crítica política en les falles, que fins llavors hi havia estat vetada, com l’havia estat també la religió.” Després d’aprendre l’ofici amb el seu pare, Salvador Santaeulalia Fitó, Miguel realitza els seus primeres treballs pel seu compte durant els últims anys del franquisme . “Eren falles de temàtica blanca”, diu en recordar les realitzades en Lepant-Guillem de Castro (L’aigua, 1970), Burjassot-Carretera de Paterna (Alegre primavera, 1972 i La cabra boja, 1973) i Peu de la Cruz-En Joan de Villarrasa (Bandits, 1973). Amb aquest curt però prometedor bagatge en seccions inferiors (un primer premi en Primera B i un tercer en Primera A), Santaeulalia va debutar a la secció Especial amb la falla Martiris (1974) realitzada per a la comissió d’Exposició, a la qual va arribar recomanat per Vicent Tortosa Biosca que va dir d’ell que era “un artista jove i emergent”. Després d’un any en la plaça de la Mercé (Societat de consum, 1975), van ser els fallers de Na Jordana els qui es van interessar pels seus treballs i per a la comissió del barri del Carmen va realitzar L’any internacional del conill (1976) i Les bufes (1977). Aquelles falles traspuaven un humor frívol que, com reconeix el propi artista, avui seria impossible realitzar: “unes feministes em van agafar per banda en una taula redona i em van posar a parir amb expressions com ‘eixe tipus masclista’ sense saber que jo era l’autor de la falla (la de L’any internacional del conill). D’aquella situació incòmoda vaig eixir com vaig poder, dient que era un tema que estava d’actualitat i que l‘havia plasmat des d’un punt de vista jocós.” Els inicis de Miguel Santaeulalia com artista faller, al 1974. Col·lecció Miguel Santaeulalia.

Passem de seguida a parlar de La caiguda de l’imperi, una falla fetitxe, que s’ha convertit, junt amb Contes de la iaia, en símbols dels últims anys del franquisme a Espanya. “La gent que ocupava els càrrecs municipals era per designació, perquè així ho decidia el dit del règim. Acabava una forma de governar i naixia una altra nova. La Transició havia retornat la democràcia a Espanya però el franquisme encara estava enquistat en les falles.” Al març de 1979, l’Ajuntament de València estava regit per la democràcia orgànica inventada pel franquisme (dos terços designats d’una o d’altra forma pel règim i un terç per votació, però sense participació de partits polítics, prohibits fins a 1975). El mateix passava amb els alts càrrecs de la Junta Central Fallera, que eren fidels al mateix ideari franquista al que pertanyia el seu mentor. Les primeres eleccions municipals democràtiques no arribarien fins a maig de 1979. Recorda que en la falla de La caiguda de l’imperi (1979) va col·locar “un dit de grans dimensions utilitzat per un senador romà per a triar als càrrecs més importants”. Era una època de gran efervescència política, en la qual Miguel Santaeulalia va realitzar col·laboracions en revistes de contingut social i sindical promogudes per organitzacions progressistes. “Jo realitzava els dibuixos, i un metge amb la carrera recentment acabada escrivia els redolins. Era un auca escrita sense pèls en la llengua en la que posàvem verds a tothom”. Miguel es regira en la butaca. Fa sols uns dies que li han llevat els punts de l’operació, realitzada amb la tècnica de la laparoscòpia, però encara nota xicotetes molèsties. Carmen, la seua dona, sempre pendent d’ell, ens ofereix un cafè, que ell refusa. La conversa queda interrompuda uns minuts per la trucada d’un dels seus fills, Alejandro, que, aliè a l’entrevista, s’interessa per l’evolució del seu pare. Uns minuts després reprenem l’entrevista parlant de la comissió de Bailén-Xàtiva La Ferroviària, en la qual, i per aquells temps, hi havia fallers d’una ampli espectre ideològic: “Alguns directius eren de Fuerza Nueva i portaven pistola al sí, però entre els fallers hi havia també sindicalistes. No obstant açò, el poder el controlaven els de dreta, encara que increïblement no s’adonaven del contingut crític de les meues falles.” El treball de Miguel en La Ferroviària ho va realitzar sense condicionants. En Contes de la iaia la comissió no figurava entre les favorites per pressupost, però era un desafiament per a l’artista. “Quan lluites pel primer premi tu mateix t’imposes el filtre de la autocensura para no ferir les sensibilitats del jurat, que normalment sol ser més de dretes que d’esquerres. Hi ha molt màrqueting quan aspires al podi. El meu criteri no és fer treballs amb tanta càrrega política, però en aqueixos moments vaig carregar les tintes”. La política ho envaïa tot a la fi dels anys setanta. En eixa mateixa falla de 1978, Miguel va realitzar unes figures per a l’Exposició del ninot: “Una era alta, flaca i amb collars al pit, l’altra grossa i baixeta amb un barret al cap. Eren el prototip de les dones de l’Auxili Social que tot ho solucionaven donant almoines als pobrets. Tothom les va identificar com Carmen Polo i Pilar Franco, dona i germana del general Franco, el Caudillo com se li denominava llavors.”

Eixa primera falla per a La Ferroviària va ser una finestra oberta a la llibertat per a Santaeulalia. “Vaig gaudir molt amb ella perquè era el reflex de la meua infància i joventut. Es parlava de l’educació, amb referències a l’Enciclopèdia Dalmau Carles, que dedicava tres quartes parts a l’Educació de l’Esperit Nacional i religió, i una quarta part a la resta de matèries. Va ser també la primera vegada, després de la república, en la que apareixia un capellà en una escena de falla, en aquest cas demanant paciència i resignació a un pobre treballador.” Malgrat ser un sisè premi, va ser una falla igual de valorada que polèmica. Es van rebre amenaces de bombes però afortunadament tot va quedar en un no res. I és que en una de les escenes apareixia un gros amb copalta (el prototip del capitalista) envoltat d’edificis i xalets, al costat d’un treballador amb boina que es tapava els ous, rodejat de les seues eines de treball, entre elles, casualment, una falç i un martell creuats, el símbol del partit comunista. Miguel Santaeulalia ha segut un home d’idees progressistes. Quan la Fallera Major de València i la comitiva oficial de Junta Central Fallera visitaven els tallers, el llavors alcalde de València, Miguel Ramón Izquierdo, sempre li preguntava abans d’entrar a la seua nau: “Entre per la dreta o per l’esquerra?.” “Passe per l’esquerra que anirà millor”, li responia el mestre.

Les dots d’escultor de Miguel Santaeulalia. Foto Joan Castelló

En eixa falla es van tractar temes d’actualitat. En una de les escenes, el guerrer de l’antifaç perseguia a Raimon, a Ovidi Montllor i a tots els cantants protesta llavors perseguits pel règim. En la nit de la plantà va acudir l’alcalde amb l’ambaixador d’Estats Units i altres convidats a veure la falla. El diplomàtic anava a bacs contemplant l’aguda sàtira de les escenes, però Ramón Izquierdo es mantenia molt seriós i cabrejat. “A meitat de recorregut va donar mitja volta i se’n va anar sense veure del tot la falla.” Aquesta falla estava presidida per una làmpada de taula de grans dimensions, una reproducció d’una que havia comprat Miguel a Manises i que encara conserva a la seua casa. La va reproduir a major escala i va incorporar una pantalla feta per plànols amb expressions d’un rostre humà: plorant, rient.. “Era la imatge de Franco que il·luminava a la iaia en el balancí mentre llegia els contes als seus néts. Un dia es va presentar en el taller un policia de la polític-social, de paisà i amb bigot. ‘Aquest home, qui és?’, em va preguntar. ‘Juan Español, un ciutadà qualsevol amb els diferents gestos del que li passa en la vida’, li vaig contestar. El policia va insistir: ‘doncs jo l’he vist en alguna part, s’assembla a algú que ix en els segells de correus…’, ‘No home, no –vaig assegurar- ni me’n havia adonat…’”

La làmpada que va sevir de model per a la falla Els contes de la iaia (Bailén-Xàtiva La Ferroviaria, 1978). Foto Joan Castelló

Escena de romans a la Falla La caiguda de l’imperi (Bailén-Xàtiva La Ferroviaria, 1979). Col·lecció Miguel Santaeulalia

La segona falla de Santaeulalia en La Ferroviària va ser La caiguda de l’imperi, que es va convertir en tot un símbol del final d’una llarga etapa en la qual el franquisme va impregnar el món de la festa: la columna del poder trencada i derrocada, i sobre ella, trontollant-se, l’escut de la Junta Central Fallera. “Era una crítica contundent a tot el que envoltava a les falles: els premis i, sobretot, el funcionament de l’organisme faller. El dit autoritari del poder estava representat per José Antonio Porta Andrés (secretari general de JCF entre 1972 i 1978). També estaven els fotuts, uns romans que havien sigut laminats pels premis”. Els premis (un sisè i un quart) no van acompanyar en aquesta primera etapa de Santaeulalia en La Ferroviària. “No afavoria gens anar contracorrent. Si haguera sigut dels de la mà al pit possiblement m’haguera anat millor i amb millor resultat, però, no m’importava massa. Feia el que em semblava millor. La competitivitat per aconseguir el primer no era igual en La Ferroviària que en altres comissions, com Na Jordana o El pilar. Açò em donava una mica més de flexibilitat per a realitzar els meus projectes, perquè, llavors com avui, com et passes amb qui et va a donar el premi, ho tens clar… No pots mossegar la mà de qui et dóna de menjar. Als que tenim un sentit crític, l’autocensura ens ha afectat més que la censura franquista”.

La caiguda de l’imperi (Bailén-Xàtiva La Ferroviaria, 1979). Arxiu Publicacions Bayarri

Miguel no es resisteix a explicar una anècdota ocorreguda en els primers anys de la dècada dels setanta, durant la denominada obertura de Fraga (una llibertat de premsa sota mínims, permissiva amb l’erotisme però implacable amb els drets socials i polítics que contradeien les tesis del franquisme. “Era l’època en la que els delegats del Ministeri d’Informació i Turisme eren més papistes que el propi Fraga. Per a la falla de La Parreta (El plaer, 1971) vaig reproduir en les cartells de l’explicació fragments de cossos de dones amb sostenidors i bragues, però sense estar totalment nus. M’havia inspirat en uns calendaris sexis de l’època. Les figures estaven pintades en tons vetlats perquè destacaren les lletres dels versos. Xe, me’ls van llevar després de la plantà...! Eixes mateixes imatges lluïen en tots els tallers mecànics de la ciutat i no passava res, però incomprensiblement en la falla no es podien mostrar.” En eixos anys, la relació entre artista faller i comissió era esporàdica i es reduïa en la pràctica al president i dues o tres persones de la directiva, que eren les encarregades de pagar cada mes. “La resta venien una vegada a l’any i ja està. Hi havia comissions que ni apareixien pel taller, et feien el pagament per transferència.” Amb la JCF la relació que tenia Miguel era pràcticament nul·la “Normalment no acudia a la seu, i si ho feia era per a lliurar algun paper oficial. Després, durant l’etapa de Pedro Maroto (com a secretari general) la relació va ser major, igual que quan Salvador Gimeno va estar al capdavant del Gremi d’Artistes Fallers i jo vaig formar part de la seua directiva. En general mai he tingut una excessiva relació amb les autoritats, encara que amb el temps he mantingut un bon tracte amb dirigents com Josechu Rei de Arteaga, Alfonso Grau i Félix Crespo.” Un jovenet Miguel Santaeulalia, amb la seua muller, Mari Carmen Serrán. Col·lecció Miguel Santaeulalia

Amb l’actual regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, només ha coincidit en un parell d’actes i coneix poc. Quan se li pregunte per la relació de les falles amb l’Ajuntament de València, respon amb certa cautela: “alguna cosa no deu estar fent-se bé quan existeix tanta polèmica”. Des del seu lloc d’artista jubilat li semblaria bé que les falles s’independitzaren del poder municipal. “Tot el que siga autogovern, sense confondre-ho amb el tema d’actualitat (Catalunya), estic d’acord perquè seria més democràtic.” Aquesta afirmació l’argumenta de la següent forma: “A un líder de grup en una assemblea de presidents se li pot pressionar de moltes maneres. A més, si les falles depenen de l’ajuntament, estàs supeditat sempre a un poder polític, siga del color que siga. De l’altra forma, l’organització fallera seria més independent en el sentit pur de la paraula. Va haver-hi èpoques en les quals es pensava que els fallers eren fatxes. Però no, els fallers són reflex de la societat civil valenciana. Una altra cosa és que el franquisme haja utilitzat més o menys la festa per a tapar altres coses i les haja promocionat com el futbol i els bous. En l’actualitat conviuen tot tipus d’ideologies dins de les comissions”.

Miguel, cap d’una nissaga ‘artistes fallers, ensenya l’ofici al seu fill, Pedro. Col·lecció Miguel Santaeulalia

Fins que es van establir les subvencions municipals, “les falles els eixien gratis a l’Ajuntament. Eren els fallers els qui recaptaven els fons i organitzaven la festa. Si les falles foren independents tindrien un funcionament més democràtic perquè decidirien qui són els que intervenen en la festa, i no dependrien d’un regidor imposat per l’Ajuntament, que pot ser un enginyer agrònom i estiga presidint la JCF. El Consistori s’hauria d’ocupar de la festa oficial, i ajudar i col·laborar amb els representants de les comissions, que serien els que s’encarregarien dels temes relacionats amb la festa. La Federació (o com es denominara el nou organisme) tindria un grup de treball i es reuniria amb la Junta, però ja no seria l’assemblea de presidents.” Una cosa té ben clara Miguel Santaeulalia: “la poció màgica no la tenim ningú. L’actuació de Junta Central (en esta segona dècada del segle XXI) s’ha convertit en anacrònica i està sotmesa al vaivé del qui siga el president de torn. Siguem sincers: les falles són un gra en el cul per a tots els partits polítics perquè són indòmites: tallen els carrers, instal·len carpes, alteren el tràfic, causen molèsties als veïns… Solament duen maldecaps. Als polítics no els agraden les falles perquè gestionar-les és molt complicat, només volen la foto oportunista que els puga donar vots en les eleccions. Per açò, el més raonable és desvincular les falles del poder polític i que siga el propi faller el que controle la festa”. Per a finalitzar l’entrevista, Miguel Santaeulalia ens ofereix una última opinió: “Cal evitar els fonamentalismes de la pròpia ideologia. Cal tenir amplitud de mires. Hi ha coses que, al marge de si les fan els de dretes o els de esquerres, són un disbarat. En els últims anys no ha existit sintonia entre el poder municipal i els representants de les falles”. Miguel Santaeulalia Núñez, a sa casa. Foto Joan Castelló

Una festa autogestionada a partir d’una multiplicitat de poders individuals Autor: José Martínez i Tormo Gestor cultural - www.gestiocultural.net Parlar del poder en les Falles no és tema fàcil, sobretot perquè hauríem de definir molt bé què és poder i què no, i determinar si realment hi ha poder en les Falles o no. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, al seu Diccionari Normatiu Valencià, ens ofereix dos accepcions fonamentals per a definir l’expressió “poder”: 1) capacitat, força, possibilitat de fer una cosa; i 2) domini, influència o autoritat que es té sobre algú o sobre alguna cosa.

Firma de contracte. Falla almirall Cadarso-Comte d’Altea, 1995. Col·lecció Joan V. Ramírez

I potser ahí tindríem un bon punt de partida per fer certa anàlisi, evidentment no exhaustiva ni profunda, per tractar de determinar de manera general com es distribueix el poder en les Falles de la ciutat de València. En este cas, partirem de les dos accepcions escollides del Diccionari per parlar de la realitat que es viu al cap i casal de la festa fallera que, no ho descartem i estem segurs que així serà, podria ser en certa mesura exportable a altres localitats.

Qui té la capacitat, força, possibilitat de fer coses en les Falles? A esta pregunta hem de contestar que són, evidentment, els propis fallers i falleres que, de manera col·lectiva, gestionem una festa que té moltes vessants, que la sentim com a pròpia, que la defenem i la potenciem, i que té influència en els sectors productius i l’organització territorial de les localitats on se celebren. Exercim els fallers i falleres eixe poder? Ens preocupem de les coses que passen a les Falles, tant dins com fóra de les nostres comissions? O ens assabentem només per les coses que conten els mitjans d’informació i que llegim sense un esperit crític i sense obtindre vies alternatives d’informació per fer-nos una idea el més objectiva possible? Participem activament en les reunions i els debats al si de les nostres comissions exercint el dret personal d’aplicar el nostre poder individual a les decisions que ens afecten directament com a fallers i falleres? Tal vegada tots i totes hauríem de reflexionar individualment sobre tot açò i veure fins a quin punt ens impliquem i exercim el nostre particular poder en la gestió de la festa. Tota la comissió es va implicar en la reconstrucció de la falla caiguda. Plantà falla Raval, 2008. Arxiu Falla Raval

Qui ostenta un domini, influència o autoritat sobre les Falles? Este és un aspecte potser més complicat d’interpretar. Primerament seria interessant que férem la diferenciació, com existeix en molts altres aspectes de l’àmbit polític i social, entre poder de dret i poder fàctic. El primer, el poder de dret, seria aquell que ha sigut adquirit de manera legítima, que en el cas que ens ocupa seria aquella autoritat atorgada per elecció (directa o indirecta). Per tant, estaríem parlant del president i directiva de la Junta Central Fallera, dels delegats i delegades de sector i dels presidents i presidentes d’agrupació i, òbviament, els presidents i presidentes de les diferents comissions; tots ells tenen un àmbit de domini, influència o autoritat real i legítima en tant que se’ls ha sigut atorgat, de manera directa o indirecta, per les comissions falleres. I en este sentit, tots ells tenen el seu espai per exercir el seu poder en la gestió i organització de la festa: president i directiva de Junta Central Fallera en el dia a dia de l’organisme; delegats i delegades de sector i presidents i presidentes d’agrupacions al Ple de Junta Central Fallera; i presidents i presidentes de comissió a l’Assemblea General. I després estaria el poder fàctic, aquell poder de fet, que no de dret que, com en altres aspectes de la societat, també intenta obrir-se pas en l’àmbit de les Falles. En este àmbit caldria diferenciar entre els mitjans d’informació i les persones individuals que intenten influir en l’àmbit del poder de dret. Tots sabem el poder dels mitjans d’informació generalistes, i de com poden actuar interessadament en un i altre sentit segons estiguen d’acord o no amb qui exerceix el poder; igual que ells, els mitjans fallers poden intentar influir d’una manera o d’una altra, amb línies editorials poc imparcials segons qui exercisca el poder. I d’una altra banda, les persones individuals que, d’una manera o una altra, intenten exercir una capacitat d’influència a través de certes xarxes d’interès que han anat creant amb el pas del temps i que s’alimenten de manera endogàmica i que, inclús, poden haver estat alimentades, de maneres molt diverses i no sempre pecuniàries, pels propis detentors de poder.

Cap a una redefinició de la distribució de poders. La relació entre ambdós poders no és sempre fàcil si un va en una línia i l’altre en una altra diferent. L’activitat dels detentors de poder real, legitimats per a arribar a acords en benefici de la festa, no és fàcil si es veu amenaçada, interrompuda i influenciada pels detentors de poder fàctic, especialment quan estos poden interpretar que algunes decisions i acords als que puga arribar el poder real limitaran o obstaculitzaran els seus interessos particulars, la seua capacitat d’influència assolida al llarg dels anys o la seua voluntat d’establir-se com a agent d’influència real. En este sentit es fa evident la necessitat d’anar disminuint la capacitat d’influència dels detentors de poder fàctic i anar empoderant i potenciant els detentors de poder real. I això només és possible des de dins i amb una ferma convicció per part dels agents legitimats per a tindre un poder en la gestió de la festa, i ja no només d’aquells que han sigut elegits per a exercir una representació col·lectiva o un càrrec de gestió, sinó també des de la mateixa base fallera al si de les comissions.

És necessari que els fallers i falleres ens preocupem per la nostra festa, per com es gestiona i com s’organitza. Primer al si de les nostres comissions, implicant-nos en la gestió diària i en la presa de decisions, demanant i obtenint la informació que ens permeta conèixer els diversos escenaris i prendre les decisions que considerem millor per a les nostres comissions i la nostra festa. I després conèixer també tot allò que envolta a la festa fora de les portes dels nostres casals, tractant d’obtenir la màxima informació possible i assimilar-la de manera crítica, triant amb responsabilitat als nostres representants i exigint-los que actuen sempre en benefici de la festa, consultant-nos aquells temes d’interès col·lectiu i evitant caure en les influències d’aquells que es mouen interessadament. Potser semble que es tracta d’una responsabilitat irreal o d’un gran esforç, però no és més que exercir el nostre poder individual dins d’una col·lectivitat preocupada per potenciar una festa que estimem, que és tan nostra com dels altres, i en la que qualsevol faller o fallera ha de poder dir la seua. Si la festa fallera és gran és, entre altres coses, perquè és una festa autogestionada a partir d’una multiplicitat de poders individuals que han de recuperar la capacitat d’anàlisi, influència i exercici que, potser, hui en dia manté endormiscats. És l’hora.

La comissió de Convent de Jerusalem visita el taller de l’artista Pedro Santaeulalia (2016). Arxiu Falla Convent de Jerusalem

Del govern de les falles AUTOR: Lluís Mesa i Reig Historiador

L’actual organització del món faller ha creat tota una estructura jeràrquica de la qual sembla difícil escapar-se. Les comissions estan subjectes a un reglament i a l’ordenança d’una institució com és la Junta Central Fallera, qui autoritza i homologa tot allò relatiu a la festa. No sempre tot ha estat així ni tampoc, si es vol, tot pot seguir d’eixa manera. Però per entendre cap a on es vol anar resulta imprescindible primerament retrocedir al passat. La història ens fa saber realment allò que era original i inherent a la festa. Amb ella descobrim que la comissió organitzadora del cadafal de Sant Josep era mínima i tenia vigència anual. Generava entre el poder intranquil·litat perquè el seu sentit satíric no estava sotmés al control municipal del poder. Eixa raó explica que alguns anys es prohibiren o que molts monuments foren censurats. La classe dominant, doncs, no en participava. A finals de segle amb el naixement del premi atorgat pel Rat Penat als cadafals en 1895 i amb l’aparició del premi al llibre el 1903, la burgesia s’incorporà progressivament a l’esdeveniment festiu. L’Ajuntament es va adherir després també als guardons. Fou la manera d’integrar-se en la festivitat i sobretot de controlar allò que més els preocupava: l’esperit crític del monument i els versos dels llibrets. Però tot i eixos canvis a principis de segle el grup de fallers i falleres continuava reduït. No obstant a mida que passa el temps es feia necessària una major coordinació per crear un programa faller i sobretot per buscar els ingressos necessaris per fer-la possible. Així va nàixer a partir de finals de 1928 el Comité Central Faller integrat en 1930 en l’Associació General Fallera Valenciana. Fou l’aposta de l’ajuntament republicà per la festa. Des d’eixe moment el poder municipal va participar directament de l’organització mitjançant una entitat. Esta va dedicarse, entre altres tasques, a traure diners per repartir-los entre les comissions. Però sobretot el més destacat era el seu paper coordinador més que no impositor. Després de la guerra, amb la intenció de la construcció d’un estat autoritari i centralitzador, la festa va estar sotmesa a la nova concepció del poder. El missatge del regidor Martí Dominguez el 9 de desembre de 1939 suposà tot una decàleg de principis. La falla havia de depurar allò que era considerat indecent, és a dir llunyà al nacionalcatolicisme i a la doctrina política imperant. Amb la intenció de fer real eixe nou concepte es va crear una organització pròpia: La Junta Central Fallera. Una de les eines de treball que s’hi va incorporar fou la dels congressos fallers que organitzaven i sobretot jerarquitzaven l’organització festiva. Amb eixa estructura la festa va créixer i molt especialment des del “desarrollismo”: s’eixamplaren i es consolidaren els actes i les comissions cresqueren. Esta visió va arribar fins a l’actualitat on molt ha canviat però on encara perviu la concepció de la festa que es va establir majoritàriament a partir dels anys 40.

Vista tota eixa evolució històrica, cal preguntar-se quin és ara el paper de les comissions en l’organització i en l’estructura de la festa. El primer que ve al pensament és que l’estructura de la Junta Central Fallera necessita una revisió. No és prou amb el fet que s’incorporara a la democratització del poder municipal des dels anys 80. Realment es tracta de pensar en un nou model que siga més útil i que supere al passat. Cal, en part, que es recupere l’esperit del Comité Central Faller en el qual més que un sentit jeràrquic existia una concepció coordinadora. Un supraorganisme faller no està per a castigar o premiar sinó sobretot per a coordinar d’igual a igual el món faller. Les comissions no s’han de trobar com a subjectes passius de res. És clar que tenen una representació garantida per l’assemblea de presidents i pels delegats de les agrupacions en Junta Central Fallera. Però suposa això que la veu fallera a més d’escoltar-se aprofita per a intervindre en l’elaboració de la festa? Realment no. Les falles escolten i acaten la normativa que brolla d’una entitat on al cap i a la fi el poder polític és el que la controla i té l’última paraula. Les ajudes al món faller venen directament de l’Ajuntament, al monument a la il·luminació i a altres aspecte. Però on està eixe organisme coordinador que busca ingressos per repartirlos entre les comissions? Eixa entitat que frene l’enriquiment exclusiu del molts sectors privats que viuen en gran part de les falles i es neguen a esponsoritzar-les? Amb l’aparició dels premis, la burgesia s’incorpora a la festa als inicis del segle XX. Foto Joan Castelló Lli

Durant la II República va existir un Comité Central Faller. Arxiu Joan Castelló Lli

La contestació a eixos interrogants suposa la recerca de noves fórmules. Caldria buscar la manera que la constitució i funcionament d’entitats festives no estiguera tan estrictament homologat com és ara. Perquè no poden existir grups i col·lectius fallers dispostos a fer festa sense que passen eixe control a l’estil de les penyes o festejos que apareixen en altres ciutats? Allò més normal és que el poder recolzara i no tan sols prohibira la seu entrada. També cal en este segle XXI que les comissions pogueren ser més reduïdes quant a funcionament i estructura. No han d’estar obligades a participar en molts dels actes oficials. Potser el cas més emblemàtic siga el de l’Exposició del Ninot. Les falles tenen l’obligació d’estar allí amb una part del seu cadafal. Eixe fet no sempre és bo ni per al nivell artístic de la mostra ni per a la festa. La comissió universitària Universitat Vellaplaça del Patriarca va nàixer el 1989, ara fa quasi 30 anys, amb la idea de posar en marxa molt modestament una altra manera de vore la festa. Es volia acostar les falles al carrer al no faller i sobretot, dins del món universitari, a qui no havia tingut l’oportunitat de participarne. Es proposava un nou llenguatge i una nova estètica més actualitzada i que alhora purificara molts dels elements fallers que s’havien. Eixa és la raó per la qual va traure la música nocturna al carrer, va recuperar la indumentària tradicional fins al moment poc reconeguda i va intentar potenciar-ne els valors culturals. L’estructura de la Junta Central Fallera necessita una revisió. Entrega de premis, 1970. Arxiu Joan Castelló

La comissio Universitat Vella-PlaĂ§a del Patriarca va posar en marxa una altra manera de vore la festa. Made in Xina, de mario Lleonart (1995). Foto Joan V. RamĂrez

No sempre tots els objectius s’han complit com es desitjava, perquè al remat la manca de mitjans fa que no es puguen realitzar tots els reptes. Però allò realment important és que molt d’allò que ja s’exposava s’ha consolidat en l’actualitat i pot aprofitar per pensar en una nova estructura organitzativa més flexible. Eixe esperit actualitzat amb el qual va nàixer la nostra comissió és necessari també en el 2014. Les falles han de despertar per reivindicar allò en el que creuen i rebutjar el que no consideren útil. Així que el govern faller necessita de noves estructures. Molt sovint les comissions no es mostren partidàries d’allò que es fa però preferixen mantindre’s al marge d’eixe debat. Pensen que res és possible quan tanmateix tot pot arribar a ser real. Els congressos fallers i les juntes aprofiten ben poc per al futur. Pensem en una estructura més participativa on la paraula coordinació siga la més compartida. És clar que hi ha determinats temes municipals que han d’organitzar-se des del poder polític per ser el que ha de vetlar pel compliment dels deures i drets de la ciutadania en el carrer. Considere que no cal buscar una festa més gran ni més “mega” sinó més participativa i on s’escolten més totes les veus dels implicats i de les implicades. Busquem un nou ens, una nova forma de viure la falla, des del respecte a allò positiu que ha generat l’actual organisme al llarg dels anys, però el·liminant les sues mancances. En definitiva, hem de superar la Junta Central Fallera i adaptar-nos als nous temps. Hem de buscar allò positiu que té per buscar una nova manera de funcionar. Unes altres falles són possibles.

No cal buscar una festa més gran ni més “mega”. Arxiu Joan Castelló

El poder fàctic: qui mana a les falles? AUTOR: Joan Castelló Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

Existeixen molts poders dins del món de la festa, que es van superposant en els diferents nivells de decisió. Hi ha poders que emanen de les bases (els presidents de comissió); i hi ha altres poders que emanen del poder institucional (els presidents i secretaris generals de Junta Central Fallera). Altres poders són els exercits pels artistes de prestigi que han aconseguit realitzar falles que han passat a la història per la seua creativitat, sàtira i enginy; un altre poder fàctic és el de les comissions que més premis han guanyat i exerceixen una atracció especial entre el públic, que les considera un exemple a imitar. A continuació podran trobar alguns dels exemples més significatius de cadascun dels poders fallers en la ciutat de València.

El president de la Generalitat en 2005, Alberto Fabra, amb els presidents de la secció especial. Arxiu Joan Castelló

1.- El poder dels presidents Els presidents de comissió són la cara visible del poder dins d’una comissió fallera. Alguns s’han mantingut en el poder diverses dècades, uns altres han tingut un mandat més limitat però han sigut decisius en algun moment decisiu d’aquestes comissions. Aquests són alguns exemples. Marcos Soriano Soriano. Faller des de l’exercici 1975-76, és president de la comissió de Duc de Gaeta-La Pobla de Farnals des de 1995. Empresari, actor i informador de radio i televisió, en només quatre anys va situar a la falla des de 4ª B a 1ª B, i en altres tres anys la va situar en 1ª A, on ha militat durant 15 anys. En 2015 va tornar a 1ª B, categoria en la qual ha romàs fins a l’actualitat. Marcos Soriano ha sigut l’impulsor de la participació de la comissió en la Cavalcada del Ninot, Cant de l’estoreta, Pilota valenciana, Declamació, Escola de tabal, Maquetes de falles i presentacions. També ha segut peça clau en la participació en els concursos de betlems (amb tretze primers premis aconseguits per la comissió), teatre infantil i teatre adult. En el seu historial destaca igualment la faceta de guionista de presentacions infantils (amb tres primers premis) i de les cavalcades del Ninot i Infantil. En diverses ocasions Marcos Soriano ha figurat entre els millors actors en el concurs de presentacions organitzat per la Junta Central Fallera (JCF): primer premi en 2005, segon premi en 2004, 2008 i 2014 i tercer premi en en 2007 i 2009. També ha segut guardonat amb el Saragüell al millor actor principal d’obra curta B el 2015 i premi al millor director de presentacions infantils el 2017. És també el motor d’activitats solidaries al sí de la comissió (al voltant d’una dotzena cada exercici). Marcos Soriano, president de Duc de Gaeta-La Pobla de Farnals durant els últims 24 anys.

Durant la seua presidència, la comissió de Duc de Gaeta s’ha convertit en una falla amb un cens d’uns 500 fallers (entre majors i infantils) que participa amb bastant èxit en quasi tots els concursos convocats pels diferents organismes de les festes falleres. Durant els dies de falles, l’exhibició en un entramat que cobreix tota la paret lateral d’una casa dels palets aconseguits per aquesta comissió és impressionant.

Cada any, la comissió de Duc de Gaeta aconseguix una cinquantena de palets. Foto Joan Castelló

Rafael Ferraro Sebastiá. President de la comissió Regne de València-Duc de Calàbria durant 36 anys. La seua presidència es va iniciar en l’exercici 1969-1970, amb la falla en la secció 3ª A i es va tancar el 2008, amb la falla ja consolidada en secció Especial. Durant el seu mandat la comissió va viure primer un declivi, que el va portar fins a la 6ª A entre 1994 i 1999, però a continuació va cobrar un impuls que la va portar directament a la secció especial, en la qual ha militat des de l’any 2000 fins a l’actualitat. Durant el seu mandat, la falla del Regne (com popularment es coneix a aquest comissió russafenca) es va convertir en un referent de la Cavalcada del Ninot, amb 45 primers premis en la (15 en figura, 16 en comparsa, 12 en grup i 2 en carrossa) i 9 primers premis en la Cavalcada Infantil (4 en figura, 3 en comparsa, un primer premi en grup i un altre en carrossa), tots ells obtinguts entre el 1979 y el 1999. Ferraro, que va ser un dels fundadors del partit Unió Valenciana (UV), va ser elegit diputat en Les Corts Valencianes per UV (entre 1991 i 1999) i pel Partit Popular (de 1999 a 2015), una activitat política que va simultaniejar amb la de dirigent faller. Al juny de 2015, i després de abandonar l’activitat parlamentaria, va ser elegit president de la Federació de Falles de Secció Especial. De mentalitat conservadora i poc propícia als canvis al sí de la festa, va ser l’últim president de la secció especial en desterrar la indumentària negra, que encara utilitzava en els primers anys del segle XXI, i adoptar la indumentària tradicional valenciana. Rafael Ferraro Sebastiá ha sigut president d’Antic Regne de València-Duc de Calàbria durant 36 anys.

La primera i segona generaciĂł de la nissaga Borrego al complet. Arxiu FamĂlia Borrego

2.- El poder d’una nissaga fallera Els Borrego son una nissaga que ha governat la Falla Na Jordana sense solució de continuïtat des de l’exercici 197172 fins a l’actualitat, un llarg període de 47 anys on estan les fites més destacades d’esta popular comissió del barri del Carme, entre elles l’aposta decidida por la càrrega satírica del monument i les activitats culturals. La presidència de Pere Borrego Galindo s’inicià el 1972 i es va perllongar durant 29 anys fins l’any 2000, exercici en el qual va rebre el títol de Faller del Segle instituït per a festejar l’entrada al tercer mil·lenni per la revista El Turista Fallero, distinció amb la qual va culminar una brillant trajectòria fallera, que inclou, entre altres moltes, recompenses com el Bunyol d’Or amb fulles de Llorer i Brillants (1976) i el Ninot d’Or del Gremi d’Artistes Fallers (1996). En 1950 va ser un dels fundadors de la comissió de la plaça Na Jordana i baix el seu mandat l’entitat va obtindré onze primers premis en secció Especial i huit ninots indultats. Pere Borrego Pitarch va ser el successor natural de son pare en la presidència de Na Jordana en l’exercici 2000-2001. Faller de soca-rel, actor i activista cultural, el polifacètic Pere Borrego Pitarch ha segut l’ànima del Tirant de Lletra des de la seua creació (2001). La seua etapa de president (de 2001 fins l’actualitat) s’ha caracteritzat per buscar la col·laboració d’artistes d’altres disciplines plàstiques en el disseny del monument (Sigfrido Martín Begué, Chema Cobo, Ramón Pla, Sento Llobell, Ortifus... etc) i també per propiciar la col·laboració de diversos artistes (Records de l’Avenir en Carme t’estime, 2005). Ha aconseguit el primer premi d’actor de presentacions en 1991, 2007, 2008 i 2009, el segon premi en 1998, 2003 i 2004, i el tercer premi en 1981 i 2011. Pere Borrego Galindo davant de la falla Mutacions, de Manolo Martín López i Ortifus (Na Jordana, 2000). Arxiu Família Borrego

Relleu en Na Jordana: Pere Borrego Pitarch substitueix a Pere Borrego Galindo en la presidència de Na Jordana (2000). Arxiu Família Borrego

Pere Borrego Pitarch caracteritzat per a una edició del Tirant de Lletra. Arxiu Família Borrego

Carme Borrego Pitarch posseeix una llarga trajectòria com a actriu de teatre en el si de Na jordana, i ha sigut una de les protagonistes femenines en la pràctica totalitat de les obres i apropòsits que ha realitzat la comissió des de la dècada dels setanta del segle XX. Ha aconseguir el primer premi d’actriu el 1978, 1988, 1993, 2000 i 2009. Va ser fallera major de Na Jordana el 1975, l’any en el qual la comissió complia 25 anys en la secció Especial. Va ser un any màgic amb triplet històric: primer premi de falla, primer premi d’enginy i gràcia i premi extraordinari de Turisme. Vicent Borrego Pitarch. Peça clau en l’engranatge de la directiva de Na Jordana. Sempre com a baluard del seu germà Pere, Vicent s’ha bolcat en els actes culturals organitzats per la comissió, es especial El Tirant de Lletra, amb ocasió del 9 d’Octubre, com reivindicació literària dins del dia dels valencians. Ha sigut també el principal responsable en les últimes dècades del llibret, que ha merescut tot tipus d’elogis pels seus continguts relacionats amb la temàtica de la falla, coherència i per integrar a representants del món de la cultura com a col·laboradors literaris. Núria Llopis Borrego. Néta, neboda i filla de membres de la nissaga Borrego, Núria ha sigut fallera des del mateix dia del seu naixement. Va ser Fallera Major de Na Jordana, al costat de la seua germana bessona el 2005, i un any després, el 2006, va ser triada Fallera Major Infantil de València. La seua simpatia i desimboltura van captivar no solament al món faller, sinó també als llavors reis d’Espanya, Juan Carlos i Sofia, que van visitar València el 15 de març i van assistir a una mascletà en la balconada principal de l’Ajuntament, on van departir amb Núria. Carme Borrego, actriu en l’apropòsit L’estopí representat el 1978 en la presentació de les falleres majors de Na Jordana. Arxiu Família Borrego

Vicent Borrego Pitarch, amb Carme Llopis Borrego, Fallera Major de Na Jordana 2016 i integrant de la Cort d’Honor de la Fallera Major de Valencia 2017. Foto Joan Castelló

Els reis d’Espanya, Joan Carles I i Sofia, amb Núria Llopis Borrego, a la balconada de l’Ajuntament de València durant una mascletà de falles del 2006.

3.- El poder institucional Els presidents de Junta Central Fallera.- Des de finals del segle XX han sigut quatre els presidents que han estat al capdavant de Junta Central Fallera: Alfonso Grau Alonso (1996-2003), Félix Crespo Hellín (2004-2011), Francisco Lledó Aucejo (2013-2015) i Pere Fuset Tortosa (2016...). Alfonso Grau Alonso (1996-2003). Després d’una etapa de dirigents d’Unió Valenciana al capdavant de Junta central Fallera (Vicente González Lizondo, 1992 i 1993, i Santiago Cerviño 1995 i 1996), Alfonso Grau va prendre el relleu i es va convertir en el primer regidor del PP en dirigir l’organisme faller. Metge de professió i dirigent del sindicat CSIF, era un desconegut dins del món faller. Els èxits més destacat durant el seu mandat van ser concedir una subvenció a les comissions equivalent al 25 % del cost del pressupost de la falla (a partir de 2001); oferir ajudes per a l’adquisició de casals per part de les comissions i suprimir el límit pressupostari per a les falles infantils (fins a 2003 no podien sobrepassar el 33 % de la falla gran. A partir de llavors, n’hi ha prou amb costar un euro menys). També va concedir una ajuda per a la publicació del Catàlec de Ninots Indultats (1934-2004), una obra dividida en tres volum realitzada per l’Associació d’Estudis Fallers (Adef). La seua trajectòria política es va veure enterbolida i truncada al ser investigat en el anomenat caso Nóos (encara que finalment va ser absolt) i en el cas Taula sobre presumpte finançament irregular del PP en l’Ajuntament de València. Com a secretari general va nomenar a Donís Martín Albizua.

Alfonso Grau, president de la Junta Central fallera entre el 1996 i el 2003. Foto Antonio Cortés Latre

Félix Crespo Hellín (2004-2011). Durant els seus vuit anys de mandat, Félix Crespo va introduir nous actes en el dia de la Crida: la despertà i l’entrada de bandes; en 2004 va traslladar l’exposició del Ninot des dels baixos del Mercat de Russafa a les carpes de l’esplanada de Nou Centre per a cercar nous públics; va introduir el 2005 la Cavalcada del Foc en la vesprada del 19 de març, com preludi de la cremà. També va engegar, en 2006, el Centre de Documentació de Falles, que va estar actiu fins a 2010, quan es es van imposar retallades pressupostàries per la crisi econòmica. En qüestions organitzatives, va incorporar per primera vegada una dona en una de les vicepresidències de la directiva de JCF, i va crear les delegacions d’Exterior i informàtica. Després de viure l’etapa de major esplendor de les falles (amb els cadafals més cars de la història), va haver d’aplicar retallades com limitar en un primer moment la subvenció del 25 % al monument al preu màxim de la falla municipal (a partir de 2009); i reduir després eixa subvenció al 21 % (l’any 2011). Com a secretari general va tenir a Vicente Fayos Benedito.

Félix Crespo, president de la JCF entre el 2004 i el 2011, amb l’alcaldessa de València, Rita Barberá. Foto Joan Castelló

Francisco Lledó, president de la Junta Central Fallera 2012-2015. Foto Ángel Romero Melle.

Francisco Lledó Aucejo (2013-2015). Durant el seu mandat, la JCF va configurar-se com un organisme municipal i el càrrec de secretari general va passar a ser remunerat, sent José Luis Vaello Mira el primer a ostentar aquesta condició. Lledó va haver d’afrontar una important retallada de l’assignació de l’Ajuntament de València al pressupost de JCF, que es va traduir, entre altres coses, en la supressió de la Cavalcada Folklòrica. En la part positiva, va recuperar el 25 % de subvenció a les falles (amb el límit del pressupost de la falla municipal) després de diversos anys en què havia quedat reduït al 21 %. També va haver de bregar amb una polèmica decisió del Govern central, presidit per Mariano Rajoy: la d’augmentar l’IVA Cultural (en el qual estan enquadrades les falles) del 8 al 21 %, la qual cosa va encarir el cost del monument. En aquest període, el secretari general de JCF va ser José Luis Vaello Mira.

Pere Fuset Tortosa (2016...). El més destacat dels primers anys del seu mandat és la declaració de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco (novembre de 2016), un reconeixement que, a més d’un xute d’autoestima, ha suposat implicar les falles i les institucions a conservar, promocionar, investigar i divulgar els rituals de la festa, a més de conservar l’activitat i el patrimoni industrial dels sectors i activitats artesanals involucrades en ella (artistes fallers, pirotècnics, indumentària tradicional valenciana...). Altres fets destacats han sigut el trasllat de l’Exposició del Ninot al Museu de les Ciències (en la Ciutat de les Arts i les Ciències), el reconeixement del Museu Faller (fins a 2015 sols tenia la consideració de col·lecció museogràfica), la introducció de criteris professionals (i no polítics) en la selecció dels autors de la imatge gràfica de les falles i de la falla municipal, la introducció de la Cavalcada del Patrimoni, la posada en marxa dels estudis per a l’elaboració d’un Pla Estratègic de les falles i noves línies de subvenció per a les comissions (ajudes a la contractació de bandes de música o colles de dolçaina, i el programa Germanor per a la nit de sant Joan.

Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva

En l’aspecte negatiu cal situar la polèmica sobre les “Normes de protocol i actuació per a les Falleres Majors de València i les seues corts d’honor”, que es va saldar amb la dimissió després de les falles de 2017 del secretari general i una vicepresidenta de la JCF. Pràcticament des de la seua presa de possessió, Pere Fuset ha hagut de fer front al sector més immobilista de la festa, que s’ha oposat a qualsevol canvi i que ha utilitzat l’assemblea de presidents i la presidència de la Interagrupació com mascaró de proa per a criticar una suposada politització de la festa, la qual cosa va obligar al regidor a renunciar a presidir aquestes reunions fins que les comissions decidiren si volien o no un congrés en el qual es decidira quina vinculació volien tenir amb l’Ajuntament. Reconduïda la situació després del vot majoritari dels presidents i agrupacions a no celebrar un nou congrés faller, Fuset va tornar a presidir els plens de junta i les assemblees de presidents. Al capdavant de la secretaria general de JCF hi han segut José Martínez Tormo i Ramon Estellés Feliu

José Martínez Tormo, secretari general de JCF en els exercicis 2016 i 2017

L’alcalde de València, Joan Ribó, a peu de carrer abans de començar una mascletà de falles. Foto Artur Part

Rita Barberá amb el president del Govern, Mariano Rajoy. Arxiu Joan Castelló

100

4.- El poder del balcó de l’Ajuntament La balconada de l’Ajuntament és el símbol que el poder polític exerceix sobre les falles, sobretot en la sèrie de mascletàs que es disparen de l’1 al 19 de març i que, a més de congregar diàriament a milers de valencians i valencianes, tenen una cobertura mediàtica excepcional, amb desenes de fotògrafs i unitats de televisió de totes les cadenes nacionals, autonòmiques i locals, la qual cosa proporciona una visibilitat política i social envejable. Qui millor ha sabut manejar aquest poder ha sigut la exalcaldesa Rita Barberá, que al llarg dels seues 25 anys de mandat ha portat fins aquest bastió els reis d’Espanya, el llavors príncep d’Astúries, presidents de Govern, ministres, ambaixadors, personalitats del món de la cultura, esportistes de elit i gent de la faràndula. Com a bona amfitriona, amb tots ells es va fotografiar sense cap rubor en la balconada, ocupant la primera fila perquè els fotògrafs, situats a peu de carrer, la pogueren fotografiar al costat dels seus il·lustres convidats. El seu successor en l’alcaldia, Joan Ribó, s’ha mostrat més discret, cedint el protagonisme a les Falleres Majors de València, i fins i tot no ha dubtat a baixar al carrer i allí, entre el públic, assistir a la mascletà.

Balconada de l’Ajuntament de València en una mascletà de falles. Foto Adrián Castelló

101

L’artista Regino Mas al seu obrador. Arxiu Joan Castelló

102

5.- El poder dels artistes fallers El

poder

dels

artistes

manifesta

principalment, encara que no de manera exclusiva, a través dels premis. Aconseguir el cobejat palet els permet seguir escalant llocs en l’escalafó de la professió i, també en algunes ocasions, augmentar el seu caché, sempre que no s’estiga en un període de crisi en el qual les comissions hagen de contenir o reduir els seus pressupostos per falta d’ingressos propis i d’empreses patrocinadores. Segons van aconseguint premis en seccions inferiors, els artistes són fitxats en els exercicis següents per comissions de seccions més rellevants, fins arribar a la secció Especial, i una vegada en la màxima categoria poder ser contractats per aquelles comissions que més pressupost dediquen al monument. Els artistes que, al llarg de la història, han gaudit de més fama i poder dins del món de les falles han sigut Regino Mas (amb tretze primers premis en secció Especial. A més va ser Mestre Major del Gremi d’Artistes Fallers), Pedro Santaeulalia Serrán (amb vuit primers premis), Julio Monterrubio i Salvador Debón (amb sis primers premis cadascun d’ells), Vicente Agulleiro (amb cinc primers premis) i Julián Puche (amb quatre. També va ser Mestre Major del Gremi). L’artista Julio Monterrubio. Foto Adrián Castelló

103

Pantomima, de Pere Baenas (Plaรงa del Pilar, 2015). Foto Joan Castellรณ

104

6.- El poder de les comissions La notorietat i el poder de les comissions es mesura pel filtre dels premis. La consecució del màxims guardons atorga prestigi i poder d’influència a les comissions, que passen a forma part d’una elit de privilegiats i que els permet passar a la història amb tots els honors. Aquest poder de les comissions guanyadores no es perllonga en el temps, sinó que és efímer i se cenyeix als anys en què estan en la cresta de l’ona. Quan els premis li són esquius, eixes mateixes comissions que han gaudit de fama i popularitat queden en l’ostracisme o en el record dels fallers nostàlgics. Dins de la secció Especial, les comissions que acumulen més primers premis són la Plaça del Pilar (amb 16 primers premis, aconseguits amb falles de Juan Huerta, Salvador Debón Cortina, Alfredo Ruiz Ferrer, José Martínez Mollá, Vicente Agulleiro Aguilella, Julio Monterrubio i Pere Baenas), Convent de Jerusalem (amb 14, amb falles realitzades per Regino Mas, Vicent Luna, Juan Huerta, Julián Puche Ferrándiz, José Pascual Ibáñez Pepet, Agustín Villanueva Collar, Francisco López Albert i Pedro Santaeulalia Serrán) i Na Jordana (amb 12 primers premis, amb falles de Modest González Latorre, Julián Puche Ferrándiz, Vicente Agulleiro Aguilella, Manolo Martín López, Miguel Santaeulalia Núñez, Agustín Villanueva Collar i José Latorre-Gabriel Sanz). Un exemple de comissió que va tenir la seua etapa d’esplendor i que després va caure en l’ostracisme és la Plaça del Mercat Central, amb onze primers premis, la majoria en els anys quaranta i cinquanta, i que en les dècades següents va competir en Primera i Segona, encara que en 2015 va tornar a Especial, on es va mantenir durant tres anys. Un altre exemple de comissió amb predicament és la plaça del Doctor Collado, que va aconseguir justa fama en els anys cinquanta i seixanta, sobretot amb les falles que en eixe emplaçament van realitzar els germans Fontelles Alegre i Salvador Debón Cortina. En secció Primera A, les comissions més llorejades han sigut Almirall Cadarso-Comte d’Altea, amb 11 primers premis; Duc de Gaeta-La Pobla de Farnals, Sant Vicent-Periodista Azzati i Barques-Pascual i Genis, amb cinc primers premis cadascuna; Castelló-Sogorb-General Sanmartín, Mestre Gozalbo-Comte d’Altea, Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal i Plaça de Sant Jaume, amb quatre primers premis cadascuna d’elles; i Bisbe Amigó-Conca, Malvarrosa-Antonio PonzCavite i Espartero-Ramón y Cajal, amb 3 primers premis cadascuna d’elles.

105

El caรงador, caรงat, de Pedro Santaeulalia (Convent de Jerusalem, 2011). Foto Joan Castellรณ

106

7.- El poder més envejat La falla Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona, popularment coneguda com Nou Campanar, es el símbol del poder d’una comissió nouvinguda (naix a l’exercici 2002-2003) però que, en només un any, no sols accedix a la Secció Especial desafiant quasi totes les estadístiques, sinó que, a més a mes, ho fa d’una manera aclaparadora: 7 primers premis, sis d’ells consecutius (de 2004 a 2009) aconseguits amb el seus artistes fetitxe: Pedro Santaeulalia Serrán (5 primers premis, de 2004 a 2008) i Julio Monterrubio (el de 2009). El seté primer premi, el de 2012, va ser obra d’un altre membre de la nissaga Santaeulalia: Miguel Santaeulalia Serrán. És també un exemple d’au fènix del segle XXI: la seua història només compren tretze anys, i desapareix amb el mateix rebombori amb el que va nàixer: Quan el seu promotor-president, Juan Armiñana, un empresari constructor d’habitatges, deixa d’insuflar diners una vegada que ha esclatat la bambolla immobiliària.

El poder de Nou Campanar: Juan Armiñana (president) i Pedro Santaeulalia (artista faller). Foto José Marín

107

Influents de les falles de Xàtiva AUTOR: Rafa Tortosa I Garcia Director d’El Verí del Foc

Si allà pel 1865 el Twitter haguera existit, molt probablement l’esdeveniment de què a Xàtiva es plantà una falla haguera estat trending topic entre els xativins. #peixcalaladroc, #blaibellver o #fallatrinitat són un exemple dels hashtags que circularien per les xarxes socials. Blai Bellver, amb els control de les xarxes socials locals —els diaris i publicacions de mitjans del XIX que eixien de la seua impremta—, haguera estat un dels perfils més seguits. Pertanyent a la burgesia xativina, persona rica i coneguda, amb iniciativa i atrevit, molt atrevit... probablement haguera estat uns dels perfils més actius d’este món digital. I no parlem dels projectes de falles següents amb La creu del matrimoni i Eclipses del matrimoni i amb el que va passar de la prohibició de la falla, la censura i tot allò que, a hores d’ara, tots sabem. Tal vegada, però, no va estar una persona influent a les falles de Xàtiva. Doncs és veritat que va estar l’iniciador de la tasca de plantar falles a Xàtiva, de forma esporàdica, però tot allò que ocorregué —que li ocorregué— va ser un escarment per a ell i per a tota la societat xativina. Amb la censura de no plantar falla i el fet de decomissar tots els llibres publicats va fer que ningú s’atrevira a plantar falles en els següents seixanta cinc anys. Tal vegada caldria considerar-la com una influència negativa... De ben segur que ningú va estar capaç de retwittar cap hashtag com ara #noalacensura, #totssomblaibellver o #sialaplantadelacreudelmatrimoni. Doncs, si Blai Bellver no va ser una persona que va influir a les Falles de Xàtiva, aleshores, qui ho va ser? Qui va estar capaç de ser un influencer o un youtuber celibrity de la seua època? Qui va deixar empremta de les seues conviccions al món faller xativí? Ens connectem a World Wide Web i recerquem a les distintes xarxes socials de cada temps de la història per vore estos personatges o grups que, en algun moment, les seues idees foren assimilades per les seues comissions o pel col·lectiu faller. En definitiva, els vertaders influents de les falles socarrades.

***

108

Paco Climent Mata, mestre de belles arts i pintor, va ser l’autor de la primera falla republicana que duia per lema L’art de la Música, la qual va estar plantada el 1932 a les portes dels locals socials de la Música Vella. ARXIU FAMÍLIA CLIMENT ALMENDROS

El 1932, Paco Climent Mata plantava una falla a les portes de la Societat Musical, de la qual n’era president. Esta iniciativa, premeditada, li valgué que el 1961 la Junta Local Fallera li atorgarà el títol del Primer faller de Xàtiva. És imprescindible parlar del primer cadafal, plantat i cremat, de l’època moderna de les falles de Xàtiva, doncs des d’aquell 1932 les falles han mantingut una llarga continuïtat, només interrompuda per la contesa bèl·lica (1937-1939), fins l’actualitat. Doncs esta falla podria haver encés les xarxes socials amb missatges de suport de la festa fallera. Sembla que els xativins, mitjançant este fet, es recuperaven de la cremor patida amb tant any sense unes falles als seus carrers. La premsa local, com El Demócrata, deien que es va vore «[...] reflejado en todos los semblantes esa ale¬gría que solamente los valencianos de pura cepa sentimos por estas fiestas tan típicas como populares» . 1

El Demócrata, 26 de març de 1932.

109

Coberta de la revista Xàtiva Fallera, editada pel Centre Valencianista de Xàtiva el 1935. És obra de F. Climent Mata. FS-22, AMX

110

Allò que havia impulsat esta societat musical semblava tindre unes conseqüències immediates en el fet de crear-se comissions falleres que seguiren esta tradició recuperada en els carrers de la ciutat. La premsa recollia esta inquietud i era capaç de previndre un futur immediat: «No podrá quejarse esta entidad musical del éxito alcanzado por su falla; tirios y troyanos han rendido homenaje a esa “iniciación” de fiesta, que bien cuidada, atendiéndola con ”amore” pudiera en sucesivos años ser algo que imitara a las que hacen en la vecina capital» . La cremà de la falla de la Música Vella va posar en marxa una sèrie de converses carregades d’il·lusió entre amics i veïns de distints districtes de la ciutat amb la intenció de conformar una comissió amb el fi de plantar falla el març de 1933. I la mass media de Xàtiva promocionava que els distints districtes de la ciutat constituïren els seus comissions falleres i prompte es tingueren notícies de la constitució de les primeres. Les falles de les places de Méndez Núñez i Blasco Ibáñez foren úniques en constituir-se, encara que hi hagueren altres projectes que no arribaren a quallar. A estes dues s’uniren les infantils de la Humanitària i la placeta de l’Om3. Respecte a la falla de Blasco Ibáñez, l’autor fou Paco Climent Mata, qui realitzà els cadafals fins mitjans dels anys quaranta a més de signar-ne algunes més en altres indrets de la ciutat. Este va estar el panorama de 1933. Un any després les falles de Xàtiva ja hi foren una festa gran: es plantaren 16 falles — 11 grans i 5 infantils— a més de la creació del Comité Central Fallero, precursor de la Junta Local Fallera. Ja que parlem de l’ens que va aglutinar les falles, el Comité Central Fallero, en este cas, cal parlar d’una entitat: el Centre Valencianista de Xàtiva (CVX), doncs va estar, junt l’ajuntament, l’organitzador de les falles de 1935, atès que el Comité no es va constituir aquell any. Esta, pot ser, siga la major vinculació del CVX amb les falles, però hi ha d’altres com ser la promotora del primer concurs de llibrets de falla així com premiar a les tres millors falles. A més a més, el CVX, com a institució que va desplegar una gran activitat cultural i política dins del panorama del valencianisme dels anys trenta i que defensava una concepció totalitària del valencianisme, va vore en les falles una festa per promocionar estes idees. Una mostra del pensament que tenia vers les falles és el següent text aparegut a la premsa: «Més esplèndid voldria ser este Centre amb lo que considera una tradició eminentment valenciana capaç d’estimular el sentit patriòtic necessari per a l’engrandiment i progrés del nostre País Valencià. La nostra ajuda és més d’un ordre moral i espiritual i esperem amb ella infundir l’estímul de continuació per al pervindre. ¡Vixca el País Valencià! ¡Vixca Xàtiva! ¡Vixquen les falles!» .4 A més a més, el 1935, El CVX va editar la revista Xàtiva Fallera, una publicació de «caràcter festiu i literari» i que va comptar amb Miquel Duran i Tortajada, Maximilià Thous, Angelí Castanyer, F. Navarro Borrás, F. Almela i Vives o Àngel Climent, entre d’altres, tots ells caps visibles del valencianisme d’aquells anys. 2 3 4

Ibid. Podeu consultar Tortosa (2017). El Radical, març de 1934.

111

Coberta del llibret de la falla de Sant Jaume de 1942, on apareix l’esbós del cadafal De tot un poc signat per J. Morell. L’explicació de falla va estar realitzada per J. Vidal Calatayud. ARXIU PEPE CASTELLS

112

El 1936 acollia les darreres falles republicanes i la contesa bèl·lica suspenia qualsevol activitat festiva. Les falles tornaren l’any 1940, doncs l’ajuntament autoritza la petició de plantar una falla infantil5 , fet que és replegat per la premsa 6. En esta tornada de les falles cal recalcar la iniciativa de la comissió fallera de la plaça de sant Jaume —Méndez Núñez a l’època republicana i Màrtirs de la Revolució a la franquista— de plantar falla els anys 1941 i 1942, la mateixa que huit anys abans havia pres la mateixa decisió i per este motiu és considerada com una de les falles fundacionals de la ciutat. D’esta comissió cal destacar a José Vidal Calatayud qui va estar president els anys 1943, 1944 i 1945, i deduïm que els dos anys d’abans va estar qui encapçalà la iniciativa, doncs és qui signa l’explicació de la falla al llibret de 1942 i, a més, ja va ostentar el càrrec de president l’any 1936. Fem ressò d’estes persona, doncs la comesa de constituir una comissió era certament difícil amb el control del nou règim. De fet, l’Ajuntament sol·licitava informes polítics i socials al cap local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS 7. Posteriorment, l’Ajuntament, després de l’informe pertinent, elevava al president de la JLF la composició de la mateixa, amb la indicació en cadascuna de les persones si era «afiliado, de buena conducta o no afecto al régimen» 8. Al senyor Vidal s’hi podria afegir una llista d’entusiastes que, a partir de 1943, també feren el possible per què la festa fallera es plasmara als carrers de la ciutat. En esta llista estan el mateix Climent Mata que tornaria a plantar falles i pertànyer a la comissió de la plaça de la Trinitat (o del Cid); Antoni Beltran Ferri, president de la falla del Cid-Trinitat (1946-1952 i 1955) i president de la JLF (1947 i 1952); Ramón Alonso Reig, president de la JLF el 1944 i que ja fou el 1936; Bernat Sifre i Masià de la falla de la plaça del Mercat, de la qual fou president el 1945 i destacat poeta satíric faller; Enrique Garcia Seguí, president de la falla del Raval (1943, 1944 i 1948) i que també ho fou el 1936 o Luis Ballester Giner, president de la falla de la plaça Enríquez (1943-1945). També és interessant recalcar una sèrie de persones que el seu vincle amb les falles és extraordinari, doncs han estat uns grans promotors i han sigut caps visibles de la festa al llarg de totes les etapes de la seua vida. Mentre eren xiquets i joves han estat al capdavant de colles de xiquets convertides en comissions falleres infantils, s’han atrevit a projectar i obrar els cadafals fallers i, en el temps, este arrelament vers les falles, han tingut l’atreviment de fundar noves comissions falleres —en alguns casos dues— o ser el cap visible durant un llarg període de temps. Amador Cano Angulo, Josep Ribelles Álvarez i Josep Barberà Gozalbes hi són estes persones. Amador Cano ha estat el principal activista faller del carrer Caputxins allà pel final dels anys 40 del segle passat amb les facetes de president i artista faller amb projectes de caràcter infantil. El 1950, ja amb la consideració de major, construeix i dirigix el seu darrer projecte faller. La seua relació amb les falles, però, no es deté ací, atès que serà un dels fundadors, l’any 1974, de la falla Ferroviària, la qual estarà composta per treballadors de RENFE i experimentats fallers, com Amador Cano, qui dirigirà la nova comissió al llarg de 9 anys (1977-1985), a més de ser l’autor de la primera falla infantil, el 1974, que duia per lema Els llibres. Els exercicis de la seua presidència han coincidit amb l’època de les grans falles que Andrés Martorell va plantar a la demarcació de la Ferroviària. LB-1530. ARXIU MUNICIPAL DE XÀTIVA (AMX) Las Provincias ens diu que «el día de San José fue de gran animación para los confiteros y los chicos con sus fallas infantiles, quemadas a medianoche con gran alborozo. Pero las fallas de Valencia han restado parte del vecindario setabense que fue a los toros y a la “cremá” de las de la capital». Las Provincias, 23 de març de 1940. 7 LG-2277/3. AMX 8 LG-1928/3. AMX 5 6

113

Los ases buscan la paz era el lema del cadafal de la plaça Benlloch de 1956, comissió de la qual era Josep Barberà quan era xiquet. ARXIU FALLA BENLLOCH

114

El contacte de José Ribelles Álvarez amb les falles s’inicia a la falla de l’Espanyoleto, una falla infantil de caràcter autònom, que romandrà entre els anys 1955 i 1959, i que Ribelles serà president els anys 1956 i 1957. Uns anys més tard, el 1966, serà un dels refundadors de l’actual falla Espanyoleto, doncs esta comissió havia estat posada en marxa els 1960, 1961 i 1962 sense tindre continuïtat. A més a més, ocupà la presidència els dos primers anys. Pot ser, per opinions enfrontades, va abandonar esta comissió fallera per escometre, setze anys després, la fundació d’una nova comissió fallera: Avinguda Jaume I. Este esdeveniment es produïa l’exercici 1981/1982, on Ribelles fou el president així com l’any següent. La duració d’esta comissió va ser efímera —només va durar cinc exercicis—, així com carregada de polèmica des de la seua fundació, doncs va haver-hi falles que no volien que es creara —no es volien desprendre d’una part del barri— així com per les mostres de renovació de la festa i de normalització lingüística, unes idees que no encaixaven encara en aquella etapa de transició i en un món, con les falles, carregat d’immobilisme. Josep Barberà és un exemple d’entusiasta faller, tant pel seu gran nombre d’anys en la festa com per conrear distints vessants, com el de gestió o artístic. L’inici de la seua activitat fallera està vinculada a la falla infantil de la plaça de Benlloch (1953-1956), conformada per una quadrilla de xiquets del mateix barri. Barberà fou president l’any 1955 i, junt Pepe Santamaria, Toni Navarro i Salvador Álvarez, l’autor del cadafal (Sánchez, 2015: 67). Són els anys on es produeix una competència fallera al barri del Mercat —de Sant Pere, com es coneix actualment—, entre diferents grups de xiquets. Els de la falla de Benlloch van tindre una competència directa amb els de la plaça d’Alexandre VI, la qual va estar presidida per Josep Martínez Mollà, qui funda esta falla atès que no el van deixar pertànyer a la falla de la plaça del costat. Josep Barberà, el 1865, va ser una de les persones que va fundar la falla República Argentina, de la qual ha estat 26 anys seguits com a president (1970-1995), participant en la seua gestió i sent l’alma mater, durant molts anys, de les presentacions i les cavalcades, activitats on ha conreat la seua faceta artística i humorística. Com veurem més endavant, ha estat un dels culpables de què la comissió de República Argentina siga la falla referent, no només en l’apartat dels cadafals sinó en les distintes activitats que s’hi realitzen com les cavalcades o el llibret. Hui en dia, segueix participant a la seua comissió doncs, sense cap dubte, el casal i els tallers dels artistes fallers seguixen sent la seua segona casa. Igual que Josep Barberà hi ha d’altres fallers que han ocupat la presidència durant molts anys. Este exercici, carregat de constància i entusiasme, també és sinònim de confiança per part dels membres de la comissió i que es tradueix en lideratge i persona influent en l’esdevenir de la comissió. És el cas de Ricardo Marí Guerrero, de la falla Cid-Trinitat, que romandrà 17 anys al càrrec (1991-2007); Ramon García Beltran (Falla del Raval), qui després de substituir a un històric com Agustín Perales Agustí, ocuparà la presidència durant 14 anys en dues etapes: 1984-1991 i 1993-1998; Vicent Bolinches i Fabra, que presidirà la retornada de la falla Sant Jordi el 1989 i mantindrà el càrrec fins l’any 2001 (llevat dels anys 1995 i 1996), dotze anys als quals s’han de sumar els exercicis que ha participat en la presidència compartida en format de junta gestora; Juan Tormo Esparza (falla de l’Espanyoleto) amb 14 anys com a president en distintes etapes en

115

Cadafal sol, bou i...de Manolo Blanco, plantat per la Falla del Raval el 1978, la qual estava presidida per AgustĂn Perales AgustĂ.

116

el període comprés entre 1968 i 1992; José Luis Díaz Villaescusa, de la falla Verge del Carme, que ha ostentat el càrrec de president durant 12 exercicis dels quals 10 han estat de forma continuada (1988-1997) o de Joan Boluda Rico (falla de Sant Feliu), qui va ser president durant 11 anys seguits (1976-1986) en una etapa on la comissió signarà la majoria de les falles amb un estil i temes alternatius sota la direcció artística de Joan Rubio, un artista plàstic destacat de la comissió, on les seues idees influiran en el tarannà d’una comissió que en moltes etapes de la seua existència ha realitzat una interessant transgressió al caràcter immobilista que gaudixen, en molts moments, les falles. També és significativa la trajectòria de Rafael Taengua Fasanar al capdavant de la falla del Mercat, doncs enguany complix el vinté any com a president, els darrers 16 de forma consecutiva, on ha sabut mantenir en el temps una falla humil, de pocs associats, però amb la il·lusió de fer activitats i aconseguir plantar, any rere any, un cadafal. Si hom s’ha fixat en les èpoques en què estos fallers han estat presidint la seua comissió, la majoria dels casos coincideix amb l’època daurada de les falles de Xàtiva, compresa entre 1975 i 1995, on es realitzaran excel·lents falles grans i infantils amb pressupostos alts i amb una gran competència entre els artistes, principalment locals, i també entre les comissions. Este èxit esdevingut a les falles xativines té la influència d’alguns presidents que han sabut, en tot moment, inculcar l’interès vers els cadafals i considerar-los com a centre de la festa, amb la màxima de “sense falla no hi ha festa”. Estes declaracions de principis són executades, sempre que es pot, i, de fet, en estos darrers anys s’està veient un cert renaixement de l’època daurada. Al cas de Josep Barberà amb la falla R. Argentina li se pot afegir el de Juan Tormo —també José Luis Pérez i Paco Guerrero—amb la falla Espanyoleto i amb l’artista Paco Roca; Agustín Perales Agustí amb la falla del Raval —guanyarà cinc primers premis en sis anys amb Manolo Blanco— així com Ramon García Beltran, també del Raval, que seguirà gaudint de primers premis amb Paco Roca; d’Antoni Álvarez Picazo que, a pesar d’estar només dos anys a la presidència de la falla J. R. Jiménez, aconseguirà transmetre a les generacions posteriors l’amor pel cadafal faller amb la continua lluita per aconseguir bons pressupostos, any rere any. A tota esta filera d’homes cal afegir una dona: Maruja Ortolà Morant, presidenta actual de la falla Ferroviària, qui ja porta 11 exercicis ostentant el càrrec. Ortolà capitaneja una comissió que en l’actualitat és la més nombrosa del col·lectiu faller xativí i que, des que assumí la presidència, lluita en la secció especial —tant gran com infantil— amb l’objectiu d’aconseguir el màxim guardó. Entre altres dones que han assumit el màxim càrrec de la seua comissió9 , també cal destacar la llavor de Yolanda Pérez Ferri a la falla J. R. Jiménez, que este any ha assumit el càrrec per setena ocasió. Tant Pérez com Ortolà van voler imitar a Ascen Torresano Reguillo, qui va donar el primer pas com a presidenta d’una falla —la de la plaça de Sant Jaume— els anys 2001 i 2002, tot un esdeveniment de les falles de Xàtiva per la seua novetat i que hui en dia ja està completament assolit. 9

Podeu consultar el treball de José Luis Lagardera (2016).

117

Cadafal plantat per Paco Roca per a la falla J. R. Jiménez el 1989, presidida per Antoni Álvarez Picazo. Duia per lema Després de 750 anys.

118

Retorn a l’antic és el lema de la falla plantada el 1989 a l’avinguda República Argentina. La falla va ser realitzada per M. A. Gozálbez Moracho i el president fou Josep Barberà.

119

Un icona de l’època daurada de les falles és el cadafal Bruixeries (Espanyoleto, 1991), obra de Paco Roca. La falla de l’Espanyoleto va estar presidida per Juan Tormo Esparza.

120

A nivell de la Junta Local Fallera, tal vegada, la influència dels presidents i altres membres de l’executiva que puguen fer sobre el col·lectiu faller siga més escassa, tret d’alguns casos. La raó està en què la majoria de les executives s’han limitat a organitzar i gestionar el programa de festejos que, any rere any, ha estat reproduït. El fugir d’esta monotonia en la gestió de la festa ha estat una forma d’intentar influir en les falleres i fallers o, de forma general, en la festa pròpiament dita en el sentit de donar-li un tarannà més fester, més cultural o, inclús, més protocol·lari. Per tot açò cal destacar la figura de Constantino Alonso Siero, qui va estar president de la JLF els anys 1961, 1963 i 1965, a una dècada on les falles van intentar reviscolar degut a l’escassesa de falles plantades 10. A més a més, hi hagué anys que no es va constituir la JLF (1962, 1964 i 1966). D’Alonso cal considerar la confecció d’un nou programa de festejos, del qual destaca la primera edició de la Cavalcada del Ninot amb un trofeu al ninot més artístic. També es va editar un bon llibre oficial de falles —a la dècada dels 50 s’havia abandonat el llibret oficial per un tríptic amb el programa de festejos i la fotografia de la Fallera Major de la ciutat—, amb la inclusió de tots els esbossos dels cadafals a plantar aquell 1961 a més de les fotos de les Falleres Majors de Xàtiva i unes col·laboracions literàries de Vicente Vidal Escorcia, principalment. La llavor realitzada per esta JLF, a una etapa de poques comissions falleres, obtindrà els seus fruits a la dècada del 70, sobretot amb la presidència de Salvador Albero i Egea (1971-1976), on es consolidarà el programa de festejos i es produirà un canvi important en el nombre de comissions falleres, de les 6 falles de 1971 es passarà a 9 el 1972 i a 14 el 1974. També cal destacar la llavor de Joaquin Esplugues Pastor, president de la JLF des de 1980 fins el 1985, en plena època de transició. Cal posar èmfasi en la realització, el 1981, del III Congrés Faller d’on va eixir l’estatut de la JLF, actualitzat i més democràtic, que deixava la JLF com un ens autònom en quant a l’organització de les falles. A més a més, Esplugues va tindre que suportar l’afer de la nova falla de Jaume I, assumpte que, en línies generals, fou una gestió bastant nefasta atès el resultat final, doncs la JLF va denunciar a la nouvinguda comissió i la va instar a què parara tota activitat fallera. A la fi, va ser l’ajuntament qui va autoritzar a plantar la falla però en un altre lloc distint al sol·licitat (Sánchez, 2009:46-49) . Dos anys són els que Joaquim Sánchez i Pérez va presidir la JLF. Aquells 1998 i 1999 passaran a la història de les falles de Xàtiva com un autèntic terratrèmol. Ara fa 10 anys ja escrivíem que “Fa deu anys les falles anaven amb moto” (Tortosa, 2008), i així fou. Aquell ninot indultat de 1998, obra de Paco Roca, amb Ximo Sánchez i Josep Lluís Fitó —aleshores vicepresident de cultura— damunt d’una motocicleta, escenificaven gràficament el que va significar aquell canvi. «El major projecte que pense dur a terme és l’elaboració d’uns estatuts amplis i efectius, i apropar la cultura a les falles. També crear una pròpia recompensa com puga ser El Socarrat però açò són projectes posteriors. En definitiva, intentar llevar la mala llet entre les falles»11 .

10 11

Es van plantar el següent nombre de falles grans: 1960: 5; 1961:4, 1962:3, 1963:4, 1964:2, 1965:4; 1966:5; 1967:6; 1968:5 i 1969:5. PAF. Pàgines d’Actualitat Fallera, núm. 2.

121

Coberta del llibre editat per la Junta Local Fallera lâ&#x20AC;&#x2122;any 1961.

122

Inauguració de l’exposició de 1984, per part de les falleres Majors de Xàtiva, Encarna Aliaga Aznar i Sonia Martí Barberà, junt el president de la Junta Local Fallera, Joaquin Esplugues Pastor. ARXIU ENCARNA ALIAGA

Estes paraules de Sánchez, a l’inici del seu mandat, es van corroborar en fets. El Congrés faller de 1997 va significar la renovació estatutària de les falles amb la modernització de la imatge de la JLF —rellevada anys posteriors—; l’alliberació de la indumentària (fins el moment estava prohibit eixir als actes oficials en el vestit de saragüell, torrentí o puntelló); la creació d’una insígnia pròpia de les falles de Xàtiva: el socarrat; l’elecció democràtica de les falleres majors de la ciutat (fins aquell 1997 va estar elegides a consideració del president de la JLF) o la creació de l’acte dels Premis Cadafal, per tal de fer un reconeixement als artistes guardonats. A més a més, en general, es van culturitzar les falles amb la inclusió d’elements més tradicionals i autòctons en presentacions, comiat i nomenament; la creació de la Setmana Cultural; l’organització del Concurs de Teatre; l’edició d’un acurat i complet llibre de falles; la creació de la revista d’actualitat fallera L’aladroc o la publicació de llibres al voltant de les falles xativines.

123

Ximo Sánchez i Josep Lluís Fitó damunt de la moto del president de la JLF i junt el ninot indultat d’aquell 1998, que representava als dos màxims dirigents d’aquell exercici faller. ARXIU XIMO SÁNCHEZ

124

Dels darrers anys cal destacar la llavor de Javier Garcia Paños, el qual va presidir la JLF al llarg de dotze anys (20042015). El seu caràcter obert i senzill l’ha fet ser “amic de tots” —tant a nivell local com provincial— és el més destacable del seu llarg mandat junt la seua comesa en la commemoració del 75 aniversari de la JLF amb l’edició d’un llibre i la realització de les primeres falles oficials de la ciutat —junt a aquell 2007, només es plantaren cadafals els anys 2008, 2011 i 2012—, l’edició de llibres i fotografies al voltant de les falles i la ciutat o el fet de ser un dels principals promotors del Museu Faller de Xàtiva, inaugurat l’any 2015. *** Com s’ha pogut observar en tot l’escrit, ens hem basat en la part organitzativa i gestora de les falles. En aquelles persones, que des de les seues comissions o des de la Junta Local Fallera han pogut influir en la resta del col·lectiu faller o, com hem dit, en la trajectòria a seguir per part de la mateixa festa fallera i dotar-li un altre tarannà. Deixem per a un altre escrit les influències més particulars de la festa com l’artística —artistes referents—, literària —a Xàtiva pren importància el llibret— o altres activitats culturals com les arts escèniques: les presentacions, el teatre faller o les cavalcades. I també observem que els influents de les falles de Xàtiva citats, cap d’ells, ha utilitzat xarxes socials per promocionar les seus idees i inquietuds. Els seus recursos (no digitals) han sigut el carrer i el casal; la constància, la conversa i el discurs; el mirar-se als ulls i el transmetre sensacions, il·lusions, sentiments... uns aspectes que, ni en la gran quantitat d’emoticones que tenim, ho podem fer en un missatge digital.

Bibliografia: -LAGARDERA, J. L. (2016): “Quan el govern té nom de dona”, La dona, nascuda per regnar. Falla J. R. Jiménez Xàtiva 2016, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 46-49. - SÁNCHEZ PÉREZ, J. (2009): “falla Albereda Jaume I (1982-1986)”, El Verí del Foc, núm. 3, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 46-49. - (2015): Quadern de falles. Xàtiva 1865-2015, Junta Local Fallera, Xàtiva. TORTOSA I GARCIA, R. (2008): “Fa deu anys les falles anaven amb moto”, Argentina 2008. Llibre explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 98-103. - (2014): “Les autònomes comissions falleres infantils de Xàtiva (1933-1966)”, AC Falla el Mocador 2014, AC Falla el Mocador, Sagunt, pp. 360-377.

125

Junta Local i Federació: poder compartit a les falles de Borriana Autor: Vicent Blasco I Miró

Responsable de l’Àrea de Comunicació i Relacions Exteriors Federació de les Falles de Borriana

La relació del poder amb les falles, malauradament, ha seguit un camí del que els fallers no podem sentir-nos orgullosos. Als seus inicis, el poder residia en la pròpia festa. Les falles originàries de la festa feien pública condemna d’allò que creien que mereixia ser purificat amb el foc i això era una mostra del poder del poble representat pel veïnat que enllestia els cadafals i podia reivindicar per mig d’ells. Amb el pas del temps, eixe poder del poble va haver d’estar «ensinistrat» per l’altre poder, el dels polítics, que no veien molt clar que el poble s’expressara tant lliurement i és així com naixen els premis primer (maleïts diners) i després les entitats que fan perdre el poder original de les falles en favor d’aquells que des dels estaments governants es posen a regir la festa. Les falles de Borriana, al igual que a Cullera naixen l’any 1928. Al cas de la capital de la Plana Baixa, ho fan modestament i, en part, d’una manera un poc inusual ja que és un sopar d’amics reunits per preparar unes altres festes, el que propicia el naixement de la primera falla, la de la Plaça del Mestre Selma, al cor del barri de La Mercè. És indubtable que la iniciativa també qualla pel fet de que la ciutat de València és el màxim exponent de la festa fallera i els borrianencs d’aquella època tenien la vista fixada en tot el que succeïa a la capital. València era l’espill on volien mirar-se els borrianencs que en aquells temps gojaven de la prosperitat que el comerç de la taronja els havia donat.

126

Ramón Boix en una exaltació al Teatre Principal de Borriana. Foto Vicent Melchor, Ajuntament de Borriana, Museu Arqueològic Municipal.

Els primers anys fallers de la ciutat de Borriana, abracen el període comprés entre els anys 1928 i 1936. La festa fallera de la ciutat va prosperant de manera espontània amb el naixement de noves falles cada any. Al 1929 ja en son tres les que es planten i fins al 1936 trobem el naixement de 8 comissions, algunes molt efímeres com la del Barri Tarancón que sols es va plantar l’any 1932 o de Falla del Pla que va plantar els anys 1935 i 36 i ja després de la Guerra Civil l’any 1945. Les altres sis comissions encara perduren en l’actualitat: Barri La Mercè, Barri La Vila, Barri València, Barri L’Escorredor, Barri d’Onda i Barri La Ravalera. Al 1929, la ciutat ja compta amb tres comissions falleres i és per eixe motiu que l’Ajuntament, encapçalat pel comerciant de taronges, Juan Bautista Soler Martí, decideix premiar els monuments i llibrets de les falles, així comença la relació entre el poder municipal i les falles de la ciutat. En els anys successius i fins l’any 1936, els premis als cadafals i llibrets son l’única relació entre el poder i les falles, doncs l’ens normatiu de la festa no apareixeria fins l’any 1944. Si hem de destacar a alguns personatges influents de la festa en eixos primers anys de falles a Borriana hem de fer menció obligada al tàndem format per Carlos Romero Vernia i Manuel Martí Felis. El primer d’ells va ser l’iniciador de la festa, doncs d’ell va partir la idea de plantar la primera falla i ell era qui va recórrer el barri de La Mercè per fer realitat el monument. El segon va ser el primer president de falla, un xicotet empresari que va saber aglutinar la gent per portar endavant la comissió i el que contava també amb unes dots artístiques que varen servir per complementar el primer monument faller de Borriana. Aquest tàndem va funcionar a la perfecció durant el període 1928-1936 ja que la falla de la Plaça Mestre Selma (La Mercè) va ser l´única que va aguantar plantant tots els exercicis. L’any 1936 és un any destacat en la història de les falles de Borriana, doncs per primera vegada apareix la figura de les falleres i les tres comissions que decidiren plantar falla: Plaça del Mestre Selma (La Mercè), Plaça de la República (La Vila) i Plaça Capitán Galán (El Pla) s’uneixen per celebrar una vetllada al Teatre Principal i escollir entre les seues representants a la que havia de ser la Fallera Major de Borriana, distinció que va recaure en la senyoreta, Milagros López Juan, Fallera Major de la Falla Plaça Mestre Selma. La Guerra Civil va truncar la trajectòria fallera de Borriana i va tancar una primera etapa on les falles varen nàixer i es varen desenvolupar al llarg i ample de tota la ciutat. S’havia sembrat una llavor que no tardaria en tornar a florir en acabar en contenciós bèl·lic i que novament tindria com a actor principal a l’abans esmentat Carlos Romero Vernia, el qual l’any 1941 reorganitza la comissió del barri de La Mercè per tal de plantar novament falla. A la veterana comissió s’afig la Falla La Vila i la del Col·legi Niño Jesús de Praga dels Pares Carmelites. Les falles tornen a arrelar en la ciutat i poc a poc des del consistori es veu la necessitat de crear un ens regulador de la festa. L’any 1943, tal i com apareix reflexat al llibre de Julián Arribas editat pel Grup d’Estudis Històrics Fallers de Burriana «Burriana, en sus fallas» (Tomo II) trobem al programa de festes de la Misericòrdia la recepció que se li oferiria a la falla dels carrers Burriana i Mestre Gozalbo de València per part de la Junta Central de Falles de Burriana, l’ens que passaria de denominar-se Junta Local Fallera de Borriana a partir del 22 de Desembre d’aquell any quan va ser acceptada baix l’aixopluc de la Junta Central Fallera. El primer president de la Junta Local Fallera de Borriana va ser Salvador Dosdá Vernia.

127

Salvador Dosdá (amb gavardina i guants negres), junt a l’alcalde Joaquín Uríos. Foto Vicent Melchor, Ajuntament de Borriana, Museu Arqueològic Municipal.

128

El naixement de la Junta Local Fallera, de la qual este 2018 es compleixen 75 anys, inicia un camí de relació entre el poder i les comissions falleres que ens portarà fins a l’actualitat. Cal dir, en primer lloc que la Junta Local Fallera ha estat sempre un ens regit des del poder municipal, sent l’alcalde de la ciutat el president nat de l’entitat i qui designa el president executiu. És el president executiu (des de la instauració de la democràcia càrrec ostentat pel regidor de festes) qui escull l’equip que formarà la comissió permanent de la Junta Local Fallera a la que posteriorment s’afegirà un membre de cada comissió fallera de la ciutat, generalment el president. Tots junts formen el plenari de la Junta Local Fallera, el qual reunit en sessions periòdiques és l’encarregat de prendre les decisions que afecten a la festa de la falles. El plenari és el màxim òrgan faller, no obstant, és la comissió permanent, (president i els membres escollits per este) a la que tothom denomina Junta Local Fallera qui s’encarrega de la organització dels actes oficials de les falles així com de l’acompanyament de les reines falleres i corts d’honor. En aquests 75 anys de la Junta Local Fallera de Borriana, 21 han segut les persones que han ostentat la presidència de l’entitat, tots homes menys l’actual presidenta Lluïsa Monferrer, en el càrrec des de l’any 2015. Els més efímers varen ser: Miguel Gil Viñes (1951), José Castañer Mingarro (1955), Vicente Fenollosa Guinot (1958) i Joaquín Albert Serra (1971) que ocuparen el càrrec solament en un exercici. Poc més duraren al capdavant de la Junta, José Fortea Esteve (195253), Juan Monfort Font (1956-57), Vicente Tarancón Mesado (1964-65) i Francisco Isach Benedito (2008-09) que varen romandre dos anys al càrrec. Amb tres anys al front de l’entitat trobem a José Montoliu Aymerich (1977-78-79), l’últim president de «l’antic règim».

Ramón Boix al front de la Junta Local Fallera de Borriana (1959). Foto Vicent Melchor, Ajuntament de Borriana, Museu Arqueològic Municipal.

129

Javier Perellรณ en una imatge actual. Foto Vicent Blasco

130

El grup més nombrós de presidents de la Junta Local Fallera és el d’aquells que han ocupat la presidència durant quatre anys, tònica que s’instaura des de l’arribada de la democràcia, en la que els presidents de la Junta son els regidors de festes. Set han segut els presidents-regidors que durant una legislatura han dirigit la Junta Local Fallera: Javier Perelló Oliver (1980-1983), Salvador Asensio Ramia (1983-1987), Alfonso Ventura Franch (1987-1991), Salvador Molina Giménez (1991-1995), Francisco Lloret Ferrada (1995-1999), Juan Granell Ferré (1999-2003) i Carlos Solá Peris (2012-2015). Amb cinc anys com a president de la Junta Local Fallera (1966-1970) trobem Manuel Feliu Patuel i amb sis, Pedro Sancerni Olivan (2003-2007 i 2010-2011) l’únic regidor de festes que ha repetit en el càrrec. Per últim els dos presidents que durant més temps han estat al capdavant de la Junta Local Fallera varen ser el primer, Salvador Dosdá Vernia amb huit exercicis del 1944 al 1950 més l’any 1954 i José Ramón Boix Monraval que va ostentar la presidència durant 10 anys en dos períodes que van des del 1959 al 1963 i del 1972 al 1976. Evidentment, tots ells han tingut actuacions destacades dintre del món de la festa i cap a ells han centrat les seues mirades els fallers de Borriana en cadascuna de les seus èpoques per representar la «màxima autoritat» en les falles. Per ostentar el poder faller han segut motiu d’alabances i objectiu de les més satíriques crítiques als monuments fallers. Com no es pot destacar sols a un, tot i reconeixent el treball que cadascun d’ells ha portat a terme sempre en benefici de la festa, si què per diferent motius que seguidament exposarem, cal fer menció de quatre d’ells, per ordre cronològic: Salvador Dosdà Vernia, José Ramón Boix Monraval, Javier Perelló Oliver i Pedro Sancerni Olivan. Salvador Dosdà Vernia rep al 1943 l’encàrrec de l’alcalde de Borriana Juan Feliu d’organitzar una comissió de festes i cultura per tal d’organitzar entre d’altres les festes falleres. Aquesta comissió seria l’embrió de la posterior Junta Central de Falles i poc més tard, en ser acceptada per València, la Junta Local Fallera de Borriana que naix com a tal el dia 22 de Desembre de 1943. La tasca de Salvador Dosdà al capdavant de la Junta Local Fallera resulta crucial per a l’arrelament de la festa fallera a la ciutat. Son els anys durs de la post-guerra i l’esperit faller que havia nascut a Borriana al 1928 perdurava en la gent però resultava molt difícil portar-lo endavant entre tantes penúries com patia la ciutadania. No obstant això, les falles comencen a consolidar-se a partir de l’any 1944, primer efectiu de la presidència de Dosdá. Eixe any son sis les falles grans oficials que es planten, duplicant la xifra de l’any anterior, més un bon nombre d’infantils. Així com de la resta de presidents de la Junta Local Fallera si que podem dir que es rodegen en bona mesura d’experimentats fallers, en el cas de Salvador Dosdá, per raons òbvies, hem de dir que conforma un equip on prima sobretot la il·lusió per tirar endavant una festa que en poc de temps havia agafat molta força a la ciutat. Un dels elements destacats de la Junta presidida per Dosdà, va ser Santiago Izquierdo, el qual immediatament després de formar part de la primera comissió de la falla del barri de La Mota, va ser requerit per ocupar la secretaria de la nova Junta Local Fallera. L’etapa de Dosdà, com hem referit abans, és la de la consolidació de la festa, fet que podem apreciar a l’any 1945 on son ja deu les comissions falleres que planten falla més quinze infantils, a més a més eixe any es convoca per primera vegada el concurs per a l’elecció del cartell anunciador de la festa i apareix un dels actes més tradicionals de les festes falleres: la cavalcada del ninot. A l’equip encapçalat per Salvador Dosdà es deu també el primer reglament de la Junta Local Fallera que l’ajuntament aprova al 1948 i la oficialitat dels xiquets com a part de la festa amb l’elecció al 1950 de la primera reina fallera infantil i el seu cavaller acompanyant. 131

Pedro Sancerni. Foto Vicent Blasco

132

Jose Ramón Boix Monraval accedeix per primer vegada a la presidència de la Junta Local Fallera l’any 1959 essent tercer Tinent d’Alcalde i President de la comissió de fires i festejos baix l’alcaldia de Joaquín Urios. La festa fallera a Borriana es troba en eixa època en plena ascensió i es converteix en referència i cita obligada per visitants de tota la província. Baix el mandat de Jose Ramón Boix s’instaura l’ofrena de flors del matí de Sant Josep tal i com la coneixem en l’actualitat i es construeix per primera vegada el tapís de paper de seda tant tradicional de Borriana. També durant l’etapa de Boix naix la «Batalla de Flors» com a colofó de les festes patronals de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Un esdeveniment que continua en l’actualitat congregant a milers de persones en cada edició. L’èxit durant les falles de 1958 d’un local condicionat com a seu festiva de totes les falles va fer que la Junta Local Fallera que presidia José Ramón Boix creara al 1959 la primera Llar Fallera de la ciutat que es va instal·lar i va romandre durant més de 30 anys al carrer dels Àngels. En la seua segona etapa com a president de la Junta Local Fallera, entre els anys 1972 i 1976, Boix es troba amb una festa fallera plenament consolidada i que s’encara ja a la celebració dels seus primers 50 anys de vida. En deixar la presidència, José Ramón Boix Monraval es converteix en el president que fins la data més anys ha ostentat el càrrec i l’únic junt amb Pedro Sancerni que ha dirigit l’ens durant dos etapes no consecutives. Francisco Javier Perelló Oliver es anomenat president de la Junta Local Fallera al 1980 essent regidor de l’ajuntament per la UCD durant l’alcaldia de Juan Canós. El seu mandat es caracteritza per la promoció exterior de la festa fallera de Borriana. Baix la seua presidència s’inicien els llaços de germanor amb les Fogueres de Sant Joan d’Alacant, una relació hui en dia plenament consolidada i que no fa més que créixer any rere any. Un cas excepcional de promoció de la festa fallera de Borriana que va ocórrer durant la presidència de la Junta Local Fallera de Javier Perelló va ser la plantà d’una falla a Brusel·les. La reina fallera de Borriana de 1956, Maria Carmen Bernad, residia la ciutat belga d’Amberes on exercia de Consol Honorària d’Espanya i fruit d’eixes relacions va proposar a la ciutat de Borriana que es plantara una falla per promocionar la nostra festa en la capital de Bèlgica. Fins allí es va desplaçar la reina fallera d’aquell any, Maria Rosario Teruel amb la Junta Local Fallera encapçalada per Javier Perelló. En deixar la presidència de la Junta Local, Javier Perelló va ser president a la falla Barri d’Onda al 1985 i uns anys després al 1989 va ser un dels fundadors i primer president de la falla Don Bosco on encara roman com a faller en l’actualitat. Pedro Luis Sancerni Olivan accedeix a la presidència de la Junta Local Fallera al 2003 essent Tinent d’Alcalde dels Poblats Marítims i Regidor de Festes en el tercer mandat de l’alcalde Alfonso Ferrada (PP). Sancerni havia segut faller i president a l’any 2000 de la falla Club 53 i era una persona molt coneguda al món de les falles. Baix la seua presidència les reines falleres estrenen el vestit confeccionat amb l’espolí denominat «Reina de Burriana». Els temps de pujança econòmica que viu la societat a les primeries del mil·lenni fan que durant el mandat de Sancerni s’augmente la subvenció que rep cada col·lectiu faller de la ciutat, un fet amplament celebrat, encara que després aquesta subvenció és tornara a reduir.

133

La injecció de diners que el consistori dedica a la festa de les falles és, durant la presidència de Pedro Sancerni, cada vegada major i això repercuteix en uns millors espectacles al carrer amb música i pirotècnia. Durant la segona etapa com a president de la Junta Local Fallera de Sancerni entre Abril de 2009 i Maig de 2011, ja en plena crisi econòmica, te lloc la creació de la Federació de les Falles de Burriana, que naix precisament com a element d’unió dels col·lectius fallers davant la discrepància que mantenen amb l’ajuntament per motius econòmics derivats per la disminució de la subvenció en un 33%. Pedro Sancerni és amb sis exercicis el tercer president que més anys ha ostentat el càrrec i l’únic regidor del període democràtic que ha repetit la presidència dos vegades no consecutives. La creació de la Federació de les Falles de Burriana a l’any 2009 treu a la palestra una nova manera d’organitzar la festa de les falles a la ciutat. La federació es converteix de seguida en l’ens aglutinador de la totalitat de les falles de Borriana, que d’esta manera passen a portar a terme totes les seues activitats i prendre totes les decisions d’una forma col·legiada la qual atorga a les comissions falleres la vertadera rellevància que, per història i tradició i per formar amb els seus fallers i falleres el gros de la festa, li correspon. La creació de la Federació no és en principi ben acollida pel poder polític municipal, situació que amb el temps anà millorant fins arribar al dia d’avuí on les relacions estan plenament estabilitzades i es compta amb una relació fluida i de plena col·laboració entre Ajuntament i Federació. En el seu període embrional, la Federació de les Falles de Burriana és presidida pel faller de la comissió de Plaça Chicharro, Pepe Esteban Bernat, al que substitueix en el congrés fundacional el faller de la Societat de Caçadors, Xavier Diago Serrano qui roman dos anys al càrrec. El següent president amb que compta l’ens és el faller del barri de La Mercè, Josep Nos Garcia, qui roman quatre anys al càrrec i que és substituït per l’actual president, el faller de Don Bosco, Salvador Doménech Montoliu. L’aparició en escena de la Federació de les Falles de Burriana revoluciona el món faller de la ciutat i des de la seua creació la federació no ha parat de treballar per l’enaltiment de la festa. Durant els primers anys es treballa intensament en la redacció d’uns estatuts i un reglament fet a mida per a la festa fallera de Borriana i que des d’aleshores serveix per a la correcta organització de la festa. Paral·lelament s’intensifiquen les activitats en comú entre totes les falles de la ciutat i naix així, per exemple, la setmana cultural, la festa de Sant Joan o més recentment la festa de les paelles. Com be diu la dita que la unió fa la força, amb la federació, les falles aconsegueixen tindre una veu més potent dintre de la societat borrianenca i bona mostra d’això és la recent inauguració del museu faller de Borriana, fruit de l’empeny de la

134

federació que va implicar a altres estaments festius com el Gremi d’Artistes o el Grup d’Estudis Històrics Fallers en una campanya dels pressupostos participatius de la ciutat. Les comissions falleres de Borriana han segut, com és lògic, les més beneficiades amb la creació de la federació que treballa per aconseguir per a les falles preus amb més avantatges en les compres que es fan en comú i també pel fet d’aconseguir subvencions d’empreses o entitats públiques com la Diputació que reverteixen directament en els col·lectius fallers. En definitiva, amb la Federació de Falles, les comissions falleres de Borriana ens hem adonat del vertader poder que tenim les falles. Per finalitzar m’agradaria deixar constància de les persones que durant els 90 anys d’història de les falles de Borriana, durant més temps han estat al capdavant d’alguna de les 27 comissions falleres amb les que ha comptat al llarg del temps la ciutat. Amb 14 exercicis, ostenta el rècord presidencial Toni Gil Trilles a la falla del barri de La Vila. Amb 13 exercicis trobem a Leopoldo Mir Gavara de la falla del barri de La Mota i a José Cubedo Torres de la falla del barri de L’Escorredor. Amb 12 exercicis com a president de la falla barri Quarts de Calatrava està Jose Vicente Chabrera Giménez. Amb 11 exercicis hi ha un bon nombre de presidents. Juan Bautista Saborit Burdeus i Toni Leal Corrales en la falla del barri de La Mercè, José Navarro Martínez en la falla del Barri d’Onda, Javier Gual Rosell en la falla del barri de La Mota i Enrique Hueso Claus en la falla del Barri València. Amb 10 exercicis trobem a Pasqual Chiva Sanchis en la falla del Barri de La Mercè. A ells podríem sumar altres noms destacats com Manuel Martí Felis, Melchor Reig Figuerola, i Vicente Urbaneja Simarro amb 9 exercicis a la falla La Mercè, La Ravalera i Sant Blai respectivament o Vicente Borja Valls i Javier Perelló Oliver amb 8 anys com presidents de les falles del Barri La Bosca i Don Bosco, tots ells fallers amb poder que han treballat per l’enaltiment de la festa fallera a Borriana.

135

Jocs de poder en les Falles de Dénia Autor: Manuel Catalán i Moreno Col·lectiu d’Estudis Fallers de Dénia Per a parlar de les Falles de Dénia, primer es deu tenir una sèrie de nocions bàsiques de la idiosincràsia particular que embolica el món Faller a Dénia. Partint de la dependència econòmica de la Junta Local Fallera al 100% dels pressupostos municipals, la influència política en el món faller ha sigut sempre palesa i poques vegades dissimulada. A més, si a açò li afegim que les falles reben premis en metàl·lic durant la setmana fallera de diferents regidories, com són de Cultura els premis de llibrets, de Turisme els premis de la crítica turística, de Normalització lingüística els premis per al foment del valencià, de Benestar Social a la critica igualitària, etc… tot açò sense incloure els diferents serveis municipals que les falles no han d’abonar per a fer ús, com així li ocorre als ciutadans del carrer: ocupació de via pública, servei de correcció de normalització lingüística, i així un llarg etcètera. Tota aquesta infinitat d’ajudes municipals s’acosta als 125.000,00 euros en ajudes directes i un altre tant en ajudes indirectes1. La primera referència que tenim de les falles a Dénia, és quan se’n va plantar una davant de l’actual plaça del Consell i el carrer de la Mar, a l’altura de la Pastisseria Morales, amb el títol “Qui no vulga pols que no vaja a l’era”. Els impulsors d’aquesta van ser els propietaris de la pastisseria. Comenta la veu popular que es va llançar algun que altre “masclet”, i un d’aquests va arribar al Jutge del Districte, fet pel qual els responsables del monument van haver d’acudir a declarar. Es desconeix com va acabar tot allò. Parlem de primers de segle. 1

136

https://denia.transparencialocal.gob.es/va_ES/categoria/economica/subvenciones

Falla Unión Fallera El Tro – Barrio Nuevo-Dénia, lema “Ja volem tots” 1929. Vicent Balaguer. Revista Aguaits nº2. 1988

Existiren diferents activitats falleres els anys posteriors en diferents barris de la ciutat. Aquestes està costant de documentar en l’actualitat, ja que la majoria dels protagonistes ja ens han deixat i no hi ha pràcticament cap referència escrita. Amb totes estes referències, al 1943 es rep en l’Ajuntament de Dénia una sol·licitud de col·laboració per part de la Falla Alcoi-SuecaDénia de la ciutat de València. Les comissions de la capital, a manera de finançament, solien demanar ajuda als municipis que integraven el seu nom. La gestora de l’Ajuntament de Dénia accepta al febrer de 1944 la Presidència d’Honor de la falla del barri de Russafa, i coopera enviant passes i joguets per a repartir-los entre els pobres de la barriada. A causa de l’èxit de la seua proposta, la citada comissió valenciana decideix tornar a oferir la presidència d’honor als alcaldes de Dénia, Sueca i Alcoi. Es decideix designar com a fallera, per a representar a la ciutat en el “cap i casal”, a Consuelito Sánchez Martí, una jove de bona presència i prou popular a causa de les seues intervencions en les funcions de teatre que aleshores muntaven els aficionats locals dels “Cuadros de Educación y Descanso”. Vingueren les falleres i alguns membres de la Comissió des de València, a homenatjar la representant local amb un cercavila, l’acte oficial i el de la seua presentació al Teatro-Circo. Ofici acceptació Presidencia d’Honor per l’Ajuntament de Dénia de la Falla Sueca-Dénia-Alcoi. Registre Eixida Ajuntament de Dénia, 28 de febrer de 1943. Arxiu Municipal de Dénia.

137

A l’any següent, al mateix local, va tindre lloc, el dia 6 de març, un acte faller organitzat per la repetida Comissió de València, en el transcurs del qual el seu quadre artístic representà l’obra dels germans Álvarez Quintero, “Malvaloca”. En finalitzar la representació nomenaren fallera de Dénia Angelita Martí Bueno, que, després, acompanyada dels regidors José Gasent i José Reig, assistiria, del 18 al 20 d’aquell mes, a les festes de Sant Josep de la ciutat de València. Les despeses, naturalment, van a càrrec del nostre Ajuntament, que, al mateix temps, fa un donatiu de 500 pessetes a la Comissió fallera valenciana. Amb l’espurna i calor dels actes citats sorgeix la idea, per part d’un grup de deniers, de crear el que acabaria anomenant-se “La penya del Tio Pep”. Estem al 1946, i es decideix plantar una falla a Dénia per a l’any següent, programant, així mateix, altres actes relacionats amb la festa, dels quals cal destacar la presentació oficial de la Reina fallera –com l’anomenaven en aquell temps-, Teresita Carrió Alemany, i les seues dames d’honor, per tant, les primeres falleres que tingueren les nostres festes a Dénia, deixant a banda i sembla que definitivament les representacions anteriors en les comissions de València. L’acte de presentació tindria lloc al ja desaparegut Teatro-Circo la nit del 17 de març de 1947. La Penya, precursora en molts aspectes en el món de les falles a Dénia, fos la primera a demanar una ajuda al consistori municipal, rebent una ajuda de 250 pessetes de l’època. Resolució Plenari de Dénia, Llibre d’actes Ajuntament de Dénia, 6 de març de 1945. Arxiu Municipal de Dénia.

138

Poc després se celebra una reunió en el conegut Cafe Neutro, antic casino fundat a principis del segle XX i en l’època centre de les tertúlies esportives i socials de la ciutat. Assisteixen veïns de diferents barriades de Dénia i es pot afirmar que fos la primera assembla de les falles a Dénia. D’allí naixen els quatre primers districtes fallers: Centro i Oeste, que no representen cap barriada tradicional però si punts geogràfics, i Les Roques i Baix La Mar que si eren barriades reconegudes. Malgrat que la majoria dels integrants de la Junta Central Fallera formaven part de la Penya del Tio Pep, aquesta tornaria a plantar al costat de les altres quatre noves comissions. Eixa seria l’última vegada que ho farien. En 1949, l’Ajuntament no té més remei que recollir la Junta Central Fallera i incorporarla a la regidoria de Governació. Els membres d’aquesta, cansats de la feina ja en l’època poc agraïda, abandonen per complet la junta. Els conflictes amb les comissions eren continus per part de l’Ajuntament de Dénia. La ja de per sí complicada situació econòmica de la ciutat i el cansament dels fallers, que pràcticament eren sempre els mateixos feia molt complicada la continuïtat de les falles. Les continues pressions per a traslladar les falles a la setmana gran de la Santíssima Sang en juliol, on les comissions participaven ja en la cavalcada de carrosses, no ajudava molt. Un exemple de pressió va ser la retirada del dia 18 de març com a festiu en 1961. Un cop del qual les falles tardaren sis anys a recuperar-se. És a principis de l’any 1966 quan l’esperit faller torna a ressorgir amb força. Però no de manera espontània, una altra vegada es troben forces externes a les falles involucrades en el projecte. Monument Falla Baix La Mar 1948. Fons Col·lectiu d’Estudis Fallers de Dénia i la Marina Alta Donació: Joan Felip Sala i Ahuir.

139

Les quatre comissions que es van consolidar en la primera època de les falles a Dénia, Centro, Baix La Mar, Les Roques i Oeste, tornen a veure la llum de la mà de joves que ja havien format part d’ella i que, complides les seues obligacions amb el servei militar i els seus estudis fora de la ciutat, decideixen començar de nou. Aqueixa oportunitat va ser ràpidament visualitzada i encoratjada pel Centre d’Iniciatives Turístiques, grup d’empresaris de la ciutat, que veient l’auge de ciutats com Benidorm i amb una visió de ciutat completament diferent a la dels governants locals, van potenciar i fins i tot van subvencionar es quatre falles iniciadores. A aquestes quatre se li va unir la Falla Saladar, barri de cases dispersades en la zona sud de la ciutat. Una reunió en la seu de l’entitat en la Plaça del Mercat (actual Glorieta del País valència), donaria el punt d’eixida a les Falles en la seua segona època. Els governants no van tenir més remei que acceptar-les de la mà de José Simó Santacreu, en aqueixa època regidor de festes i amb anterioritat, faller de la falla Centro. Una any després en el Bar Neutro, punt de trobada de la societat local de l’època, es reuneixen les cinc falles amb la idea de crear una Junta Central Fallera de Dénia. El càrrec de la Presidència acaba en mans de José Castro Fernández pertanyent a la Falla Saladar i el mandat del qual duraria tres exercicis. Aquesta autonomia acabaria ací, passant a ser President de la Junta el regidor de Festes de torn. Acta Centro de Iniciativas Turisticas, donant recoltzament a les falles a Dénia. 30/04/1966. Familia Reig- Marí.

140

Ofrena el dia de sant Josep, Mª Teresa Castro, FFMM de Dénia 1968, amb son pare Jose Castro, President de Junta Local Fallera. Mª Teresa Castro.

Va ser Vicente Monllor Roselló, regidor de Festes en 1970, el que prendria el comandament de les falles en la ciutat. La seua experiència era dilatada en el món faller ja que el 1968 va ser President de la Falla Centro i el seu mandat va durar fins l’inici de la transició, quan un altre faller del Centro, Rafael Pastor Soler assumiria la regidoria de Festes i la presidència de la Junta Central Fallera de Dénia. Durant aquests dos mandats, van incorporant-se noves comissions falleres en la ciutat, com són Paris Pedrera, Port-Rotes i Diana que àdhuc es mantenen en actiu, o la Falla Maristas, que desaparegué a principis dels anys 80. En 1979, amb la primera corporació democràtica, un altre faller del Centro pren les regnes del les falles de Dénia, Tomás Chiner Marsal, president de la comissió el 1976. La seua influència en les falles va ser màxima, ja que de la seua mà es va confeccionar el primer reglament faller a Dénia, on es comprava una separació ja del càrrec de President de la Junta Local Fallera, com ara cal denominar, i la regidoria de Festes de l’Ajuntament. El 1981 Vicente Agulles Llobell, de la Falla Saladar, pren transitòriament el comandament de la Junta Local fallera amb l’únic propòsit de posar en funcionament el nou reglament faller.

141

Antonio Martí Martí seria triat en l’exercici 1982 i gràcies a l’existència del reglament faller, les falles a Dénia comencen a assentar-se per primera vegada d’una manera reglada. Toni Martí pertany a la Falla Oeste, una de les falles iniciadores en la dècada dels 40, i la seua experiència com a faller abasta pràcticament tota la seua vida. Cinc anys duraria la presidència de Toni Martí, i és de nou Rafael Pastor Soler qui pren les regnes de l’organisme faller per un període de dos anys. Sent faller del Saladar, Salvador Crespo Pí va ser triat el 1989 president de Junta Local. La seua àmplia experiència en les falles passa per haver sigut president de la Falla Baix La Mar, el seu barri familiar, l’any 1967, primer any de la segona època de les falles a Dénia. Més tard, de la mà dels seus amics i residint en el barri del Saladar, és triat president d’aquesta falla l’any 1984. Pascual Candela amb un mandat de dos anys iniciat el 1986 i Juanjo Gallego, tots dos de la Falla Diana, van ocupar els següents quatre anys de càrrec. Posteriorment Pere Noguera i qui va ser el seu vicepresident, Manolo Clavel, a continuació, van ocupar la presidència de les Falles de Dénia, tots dos procedents de la falla Paris Pedrera. El 2003 Pere Martí, de la falla Oeste, assumia el càrrec de Junta Local amb un objectiu clar: aconseguir un lloc on les falles pogueren confeccionar les seues carrosses i una sala multi-usos per a les presentacions i altres esdeveniments fallers. En principi el projecte es va engegar amb els fons del pla confiança, però tres anys després, i amb un canvi de govern municipal, es va transformar en naus individuals per a cada comissió on únicament es poden confeccionar les carrosses, i si és una, millor que dues. La realitat és que aquestes instal·lacions són un autèntic luxe per a les falles de Dénia, però la crisi econòmica afectà de ple a un projecte que era realment el que necessitava la festa. La confecció del nou reglament ocupa dos anys de treball sent el que en l’actualitat s’aplica. Un membre de la gestora de Pere Martí va assumir a continuació el càrrec, Jean Pierre Sánchez, desenvolupant el reglament d’una manera progressiva i ben assumida per les comissions de la ciutat. El 2011, un altre faller del Centro tornava a assumir la Junta local fallera. Jaume Bertomeu va treballar intensament a posar les falles de Dénia en el mapa de la Comunitat Valenciana. Va ser un dels impulsors del grup conegut com a G-6, que incloïa les juntes locals d’Alzira, Dénia, Borriana, Gandia, Sagunt i Torrent, organitzant activitats conjuntes durant tot l’any per a donar més visibilitat a la festa. El 2015 ningú es presenta a ocupar el càrrec de President de Junta Local, per la qual cosa s’obri un període extraordinari de candidatures, amb un mandat de dos anys, animant a Jose Antonio Monsonís a presentar-se finalment. Dos anys després, torna a donar-se la mateixa circumstància. Jose Vicente Benavente de la falla Oeste, arreplega el testimoni de Monsonís, amb una base important de la Junta Local de Jaime Bertomeu, on va ser vicepresident.

142

Després d’aquest repàs, diverses conclusions es deixen entreveure. Les falles de Dénia sempre estaran condicionades pels diferents governs municipals. El factor econòmic és important per a algunes comissions, els pressupostos anuals de les quals depenen de manera grollera de les subvencions. I els diferents governs han vist un viver de vots important en el món de les falles, incorporant en no poques ocasions a les seues llistes electorals personatges rellevants en el món de les falles, sense una altra experiència ni bagatge que la seua pertinença a la festa.

Presidents de la Falla Centro el dia de Sant Josep en el casal de la Falla. Any 1997. Arxiu Falla Centro.

143

També cal destacar que el col·lectiu faller a Dénia és el moviment associatiu més important en quantitat

participants, sobrepassant en gran manera a les penyes de les Festes Majors de la Santíssima Sang o els Moros i Cristians a l’agost. A més en l’actualitat són un motor econòmic important durant pràcticament tot l’any, no solament durant la setmana fallera. La confecció de les carrosses genera un impacte en el comerç local de prop de 40.000 euros. Fusteries, ferreteries, etc... es veuen beneficiades en major o menor mesura de la seua confecció, sense tenir en compte les 20.000 persones que solen gaudir de les desfilades. De cara a la presidència de Junta Local destaca que una falla tan emblemàtica com Baix La Mar, no haguera tingut cap. Açò ve marcat per la idiosincràsia de la pròpia comissió. Des de sempre és una comissió que s’ha posicionat enfront de tot tipus de poders, ja fora en els anys 50 saltant-se les prohibicions franquistes o amb comparses àcides i transgressores en les desfilades de carrosses. El seu barri es troba situat en l’antiga zona del port, lloc on residien els mariners que el dia després de la cremà eixien a pescar. El seu caràcter dur, forjat per les hores en alta mar, sempre els ha valgut per a posicionar-se com la falla castigada per diferents jurats. En l’actualitat és un exponent importantíssim en la ciutat en la posada en valor de la cultura valenciana, omplint el seu any faller d’actes culturals, com per exemple la “Dansà”, acte on es fan classes de balls tradicionals, oberts al públic i amb gran acceptació popular. Però com tot en la vida, la falla Baix la Mar havia de trobar-se amb la seua comissió antagònica, La Falla Centro. Una comissió nascuda en ple cor de la ciutat, de famílies d’empresaris i comerciants de la ciutat, a la qual les demés comissions cridaven despectivament “la falla dels rics”. Els seus membres sempre han ocupat càrrecs de relleu social, tant en els governs de l’antic règim com ja en democràcia, a més d’estar sempre participant del moviment associatiu de la ciutat en el seu àmbit empresarial i comercial. Aquest esperit roman en la comissió en l’actualitat, ja que és una de les poques comissions de la ciutat on es poden trobar fins a tres generacions de fallers. El cas més significatiu de la implicació dels òrgans de govern de la ciutat en el món de les falles, és el de Sebastià García i Mut, alcalde de Dénia a mitjan els anys 90 i faller de gran tradició en la Falla Baix La Mar. Les falles van veure en ell un raig de llum, en uns anys on la festa no rebia l’afecte que consideraven els corresponia. Rens més lluny de la realitat. Poc després de la seua elecció, les falles reben la retallada més important de subvencions que han patit fins a l’actualitat. En alguna ocasió fins i tot les falles van pensar en mesures de força com la no participació en carrosses a manera de pressió. Per a més inri, en l’exercici 1996-97, recentment apartat de l’alcaldia, va ser triat president de la seua comissió, però un canvi d’aliances al sí de la corporació el va fer de nou alcalde, amb la qual cosa va compaginar les darreres setmanes en la presidència de la falla amb les seues funcions com a màxim representant de la ciutat. La llegenda fallera a Dénia diu que va guanyar el primer premi de falles grans gràcies al seu recuperat estatus polític ja que, segons expliquen algunes cròniques, no era la millor falla d’aquell any.

144

Sebastià García, President de la Falla Baix la Mar i Alcalde de Dénia, junt a Yolanda Pulido, Fallera Major Falla Saladar, Sisca Noguera, Fallera Major Falla Baix la Mar i Juan Antonio Vives, President Falla Saladar, març 2000. (de esquerre a dreta). Foto: Yolanda Pulido.

Bibliografia: Revista Aguaits. Les Falles a Dénia en la seua primera etapa: 1947/1961. Vicent Balaguer. Nº 2 Tardor- Hivern 1988. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. 50 Aniversari Falla Centro. Ed. La Comissió. 1998. 50 Anys Saladar 1966-2016 Ed. La Comissió. 2016.

145

Poder i falles a Alzira autor: ALBA FLUIXÀ i PELUFO Escriptora i gestora cultural Parlar de poder sempre és un exercici de risc. En primer lloc, perquè es tracta d’un concepte difícil de definir. Evidentment, podem recórrer a l’ajuda d’un diccionari. El de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per exemple, ens diu que el poder és la capacitat, força o possibilitat de fer alguna cosa. Si ens limitem a aquest sentit, totes aquelles persones que duen a terme les accions que fan possible les falles d’Alzira tenen poder. Es tracta d’una idea certament atractiva i bellament idealista, però tots sabem que no ens referim a açò quan parlem del “poder”, sinó més bé d’allò que recull el diccionari com a segona accepció: “Domini, influència o autoritat que es té sobre algú o sobre alguna cosa”. Aquesta definició pareix que ja s’acosta a l’idea més estesa, segons la qual el poder s’exerceix sobre els altres i existeix una jerarquia d’autoritats. Al món faller aquest és un concepte plenament integrat, tan sols cal observar l’existència de figures com els presidents o, fins i tot, les falleres majors. No obstant això, si d’alguna cosa podem estar segurs quan continuem llegint el que diu l’AVL és que el poder és un concepte múltiple. Hi ha poder polític, poder militar, poder jurídic o poder executiu, entre altres. Tornant al context que ens ocupa, que no és altre que les falles d’Alzira, resulta inevitable fer-nos algunes preguntes abans de continuar. Hi ha un únic tipus de poder a les falles d’Alzira? És un poder col·lectiu o exercit per un grup reduït sobre la resta? 146

La presencia de la Fallera Major de València sempre es noticia pel seu poder de convocatòria. Carmen Jarabo Calatayud es entrevistada durant una visita a Alzira el 1974. Arxiu Joan Castelló

Començarem responent la primera de les preguntes amb una afirmació. A les falles d’Alzira, igual que a la resta dels àmbits de la ciutat, intervenen diversos tipus de poders. El primer i més evident que trobem és el poder faller. És a dir, el poder exercit pels òrgans de gestió específicament fallers com són les comissions i la Junta Local Fallera d’Alzira. Tant dins d’unes entitats com de l’altra, trobem presidents, vice-presidents, secretaris, delegats i un llarg etcètera de càrrecs. És a dir, hi ha una clara jerarquia dins la qual podem incloure també les falleres majors, si tenim en compte també el poder simbòlic, a més de l’administratiu.

El poder de la comissió de La Malva d’Alzira te molt a veure amb el seu llibret. Falleres Majors de La Malva a l’Exposició del Llibret. Alzira, 2015. Foto Joan Castelló.

147

Com que el funcionament de les comissions és bastant similar arreu del territori faller (deixant de banda les lògiques peculiaritats de cada grup), ens centrarem en l’organisme col·lectiu que, per delegació de les comissions falleres, exerceix la funció rectora i coordinadora per a la celebració dels festejos i de tot tipus d’activitats relacionades amb les falles. És a dir, anem a parlar de la Junta Local Fallera d’Alzira. Fou creada l’any 1944 i està formada per fallers i falleres de les diverses comissions de la ciutat. La seua màxima autoritat rep el nom de President i és triat per votació democràtica. De fet, fa poc han tingut lloc unes eleccions on s’han pogut veure dos candidats fent campanya electoral, presentant els seus programes i als seus futurs equips de govern, tot al més pur estil de les eleccions als nostres parlaments i ajuntaments.

Participant en la Casolà de la Falla de la plaça del Forn d’Alzira de 2014. Foto Ribera Express

148

Això sí, el sistema electoral faller alzireny es pareix més al dels Estats Units que a l’espanyol, ja que dins de cada comissió té lloc una votació on el candidat guanyador s’endú el vot corresponent a eixa falla (igual que ocorre al país nord-americà, perquè el partit més votat a cada estat s’endú tots els representants). Per tant, el candidat guanyador necessita obtenir la majoria a més de la meitat de les trenta-cinc agrupacions falleres d’Alzira. Curiositats electorals a banda, podem dir que la JLF exerceix el seu poder a través de múltiples activitats i també gestiona diversos aspectes necessaris per a l’existència de la festa, tal com l’entenem hui en dia: economia, incidències, arxius, recompenses, relacions públiques, mitjans de comunicació, incidències jurídiques, etc. El segon poder que està indissolublement unit a la festa de les falles a Alzira i a qualsevol altra localitat és el poder polític. Les relacions entre la JLF i l’Ajuntament d’Alzira són intenses i continuades. Per una banda, sense la intervenció de les autoritats locals en qüestions logístiques com la seguretat, la gestió del tràfic i la il·luminació o els serveis de protecció civil la festa, que genera un impacte considerable en la vida de la ciutat, no seria viable. Però la simbiosi polític-fallera no acaba ací. L’Ajuntament d’Alzira destina una important dotació econòmica a subvencionar la Junta Local i també les activitats de les diverses comissions. De fet, el pressupost de la JLF consisteix bàsicament en aquesta aportació i, com sempre que entren en joc qüestions econòmiques, ambdues parts debaten assíduament si la suma atorgada és suficient o no i si les despeses són les adequades. Pel que fa a la representació d’aquest poder als actes, es reparteix bàsicament entre dos figures polítiques: l’Alcalde i la Vicealcaldessa, que també és la Regidora de Festes. Tot i que a algunes accions concretes relacionades amb altres àmbits com la cultura o els esports recauen sobre altres regidories. Aquesta presència, tractant-se d’una de les principals festes de la ciutat (i la que aglutina un col·lectiu major) no és per a res un assumpte menor, sinó que reflecteix la forta implicació del món polític en les falles. A més a més, també s’ha produït un fenomen de transvasament del poder faller al poder polític que ha fet que membres destacats del món faller siguen regidors o vagen com a candidats en les llistes de diversos partits polítics. Podem citar dos exemples com són Rafael Fita, anterior Regidor de Festes que prèviament havia presidit la JLF, o Eliseo Candela, que va passar de presidir la falla Camí Nou a ocupar una regidoria. Aquesta tendència demostra, per una banda, el pes del món faller a la ciutat i, per altra, que el poder polític ha intentat en nombroses ocasions que l’àmbit faller (especialment aquells que ocupaven càrrecs) li siga favorable.

149

Encara que puga semblar que aquests dos poders retraten tota la realitat dels òrgans de poder existents a les falles alzirenyes, queda un aspecte de vital importància dins del món faller i de la societat en general: el poder simbòlic. Aquest és un poder que no es mesura en càrrecs o jerarquies, tampoc amb xifres econòmiques. Podem anomenar-lo també prestigi o autoritat moral. Existeixen diverses vies i formes d’aconseguir-lo. Una amb molt d’impacte i repercussió són els premis. Tractant-se del món faller, els premis als monuments són dels més desitjats i valorats, sobretot quan més alta és la secció en què s’hi participa i, en conseqüència, la inversió econòmica. És inqüestionable que les tres falles que planten a Alzira en Secció Especial (Camí Nou, Plaça Major i El Mercat), gaudeixen de prestigi i són de les més visitades per la població local i visitant.

El 2016, la Falla La Malva va guanyar el primer premi del concurs de la Generalitat a la promoció del valencià en els llibrets de falla. Foto Joan Castelló

150

Però, a pesar que les creacions dels artistes fallers són el centre i el principal pretext per a la festa, hi ha quasi tantes formes de buscar el prestigi com falles. Algunes comissions utilitzen també la via dels concursos (com el de teatre, el de disfresses de la cavalcada del ninot o el de playbacks) i altres exploren camins distints. Una de les apostes més fortes de les últimes dècades han sigut les activitats culturals. L’exemple paradigmàtic ha estat, sens dubte, la Falla Plaça Malva que ha integrat el vessant cultural en la seua identitat com a comissió. Altres falles com Plaça Major, El Mercat, Pintor Andreu o, més recentment, Ausiàs March i Sant Joan també han desenvolupat un destacable treball en aquesta línia. Un altre element relacionat amb l’àmbit més cultural que ha concentrat grans esforços ha estat el llibret. De nou, la comissió capdavantera i de referència és la de la Plaça Malva, però moltes altres han vist en aquestes publicacions una bona inversió i els han dedicat recursos humans i econòmics. Una de les que més guardons ha obtingut a Alzira i també fora ha estat la Falla Plaça del Forn. Al seu torn, la falla Sant Joan ha obtingut igualment bons resultats als darrers concursos de llibrets locals i autonòmics. Tot aquest moviment ha convertit el llibret faller en un element que pot arribar a proporcionar un reconeixement social elevat, al nivell dels propis monuments fallers. Però no tot té caires intel·lectuals. Una altra de les tàctiques per a crear elements diferenciadors i, amb ells, una certa fama o prestigi ha estat la gastronomia. Un dels majors exemples és la Cassolà de la Falla Plaça del Forn, convertida ja en una de les grans cites de la setmana fallera i que compta amb l’assistència d’autoritats locals i autonòmiques al més alt nivell. Per últim, no podem deixar d’analitzar la influència del nivell socioeconòmic dels membres d’una comissió. Malgrat que les falles són un espai de socialització que propicia les relacions interclassistes, un poc d’observació fa evident que no totes les comissions tenen el mateix perfil socioeconòmic i, tal com ocorre a la resta de la societat, aquestes diferències poden comportar nivells diversos de poder simbòlic. El perfil i la quantitat dels components d’una comissió incideix, en primer lloc, en el pressupost disponible i les prioritats que s’estableixen per a invertir-lo. També marca el tipus d’activitats, ja que aquestes respondran en certa mesura a l’interès dels membres. Tot açò, junt a factors com la zona o la trajectòria històrica genera un altre factor decisiu per a la percepció de prestigi d’una falla. En definitiva, podem dir que les falles estan inevitablement lligades a la idea de poder, però aquesta noció té incomptables matisos que fan que determinar les relacions de poder existents a les falles d’Alzira siga vertaderament complex. Tot i això, és aquesta riquesa i multiplicitat de visions la que engrandeix el món faller i li dóna el seu autèntic poder, sense adjectius.

151

El poder festiu i el poder polític a les falles de Cullera AUTOR: Joan Castelló Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

Amb quasi seixanta anys d’activitat ininterrompuda, les falles i la seua estructura organitzativa (les comissions) s’han convertit en el principal referent festiu de Cullera, ja que compten amb un potent entramat social (prop de 3.000 falleres i fallers), la qual cosa suposa, aproximadament, un 13 % del cens de la població. El poder dins d’una comissió l’encarna principalment el seu president i, en aquestes sis dècades de vida fallera a Cullera, han sigut una mica més de dos-cents els dirigents que han estat al capdavant de les diferents comissions (17 en total, dos d’elles ja desaparegudes). Dins d’aquest col·lectiu hi ha presidents amb una gran trajectòria (algun ha arribat a acumular 14 mandats) o que han deixat una important empremta: per la seua passió per les falles, per la defensa del monument, pel seu decidit impuls a les activitats culturals (teatre, llibrets, promoció del valencià, música tradicional…), recreatives (playbacks, concursos gastronòmics…) o esportives (futbol, bàsquet o esports autòctons, per exemple). Però els presidents no són l’únic poder a les falles. L’altre gran poder de la festa és el que s’exerceix a través de la Junta Local Fallera, un organisme autònom municipal en el qual estan representades totes les comissions i en el qual existeix un equilibri no sempre estable: el president triat per les falles té el poder executiu, però el control o poder nominatiu segueix sent del president nat (l’alcalde, que generalment delega en el regidor de falles o festes). Al llarg de la recent història, poder faller i poder municipal (o polític) han mantingut, de forma sempre implícita, pactes de conveniència, amb fecundes etapes de col·laboració en les quals no han faltat crítiques de les comissions per a aconseguir una major implicació econòmica del consistori. De la mateixa manera, tampoc han faltat veus polítiques que han titllat a les falles i als seus responsables de ser insaciables en les seues reivindicacions, principalment econòmiques o de prestació de serveis. Aquesta relació, fluïda en la majoria d’ocasions, crispada en altres (les menys), ha facilitat també el trànsit de fallers cap a la vida política (no sempre ha sigut una porta giratòria, encara que en alguns casos ho ha semblat), doncs els partits han sigut conscients del ressò popular que tenen els dirigents fallers. Com a exemples de presidents o directius (de comissió o de Junta Local Fallera) que han sigut regidors de l’Ajuntament de Cullera podem citar a Salvador Romero Olivert (faller de la Bega, regidor en l’últim ajuntament franquista i primer president de la Junta Local Fallera), Juan José Oliver Grau (faller de la Bega i regidor del PSPV-PSOE), Ernesto Sanjuán Cerveró (president de Taüt, regidor del CDS

152

i alcalde pel PP), Juan Antonio Montañés Magraner (president de Junta Local Fallera i regidor del PP), Salvador Tortajada Tur, (president de Raval i regidor del PSPV-PSOE), Juan Tur Fenollar (president de Passeig-Mercat i regidor de Gent per Cullera) i Fredy Juan Marín (president del Port i regidor del PP). Amb lentitud i a partir d’èpoques més aviat recents, la dona també ha anat accedint al poder dins de les falles. La figura més representativa és sens dubte Loles García Mancebo, primera presidenta d’una comissió a Cullera (la de l’Avinguda del País Valencià) i també la primera dona a ocupar la presidència executiva de la Junta Local Fallera. A continuació, els presentem una radiografia de com s’articula el poder en les falles de Cullera, a través dels presidents de comissió, dirigents de Junta Local i càrrecs de l’Ajuntament. Una relació de conveniència basada en un sistema d’equilibris, en el qual el poder polític juga la basa dels diners i els presidents de comissió esgrimeixen el poder del cens de fallers.

Grup de presidents de comissions falleres (1998). Arxiu Junta Local Fallera

153

Loles Garcia Mancebo (presidenta de JLF), Jordi Mayor (alcalde), Javier Cerveró (regidor de falles) i Silvia Roca (primer tinent d’alcalde). Foto Joan Castelló

154

Els 224 Presidents Han sigut 213 els presidents que han tingut les 17 comissions que han existit a Cullera des de 1962 fins a l’exercici 20172018. A aquesta xifra cal afegir altres 11 en el període comprès entre 1929 i 1959, amb la qual cosa la xifra total ascendeix a 224 persones que han portat les regnes de la festa fallera en la nostra ciutat. Els presidents amb més mandats han sigut personatges molt coneguts dins de la festa i no solament en la seua comissió. El degà de tots ells és Jordi Collado Hoyo, que va estar al capdavant d’una comissió novella com la Plaça d’Alboraia durant 14 exercicis, a més d’un any en la Plaça de Mongrell. Li segueixen per nombre de mandats José Cerveró Camarena (Raval, 10), Josep-Bernat Selfa Jordà (El Port 7 i Xúquer 3), Blas Ruiz Giménez (Mongrell, 9), Lluís Pellicer Ibiza (Passeig-Mercat, 8), Juan Llopis Fenollar (Sant Antoni, 7), Manuel Corral Melo (La Bega, 7), Enrique Serra Gómez (Plaça d’Espanya, 7), Manuel Briva Vives (Plaça d’Espanya, 7), José Antonio Ausina Cruañes (Passeig, 6), Rafael Sala Martínez (El Canet, 6), Juan B. Lli Garrigós (Sant Antoni, 6), Juan Marí Pellicer (Sant Antoni, 6), José Codina Ardit (Taüt, 6), José Luis Valiente Moro (Raval, 6), Enric Miguel Oltra (La Bega, 6) i David Ferrer Sánchez (Xúquer, 6). Jordi Collado (Plaça d’Alboraia), el president amb més ampla trajectòria a Cullera. Arxiu Joan Castelló

155

Enrique Serra (1981), un dels presidents històrics de la Plaça d’Espanya. Arxiu Falla Plaça d’Espanya

156

En la història particular de cada comissió, un menor nombre de presidents significa períodes de major estabilitat (i també d’acumulació de poder en una mateixa persona..., o que no hi ha altres persones que vulguen assumir aqueixa responsabilitat), mentre que un nombre elevat de presidents significa un major repartiment de poder i alternança en la presa de decisions de la falla, encara que en ocasions també es tradueix en mandats erràtics o frustrats. La comissió que més presidents ha tingut en la seua història ha sigut la Plaça d’Espanya amb 24 (20 en l’etapa actual i quatre en la històrica), la qual cosa fa una mitjana de 2,5 mandats per president. Alguns dels noms més carismàtics són Enrique Serra Gómez i Manuel Briva Vives (amb set mandats cadascun). També ha tingut una dona presidenta, Begoña Serra Bertrán, que ha acumulat quatre mandats, els mateixos que Enrique Sanz Grau, Fernando Audivert Ros, José Alapont Regodón i José Enrique García Canet. Amb 24 presidents se situa també Sant Antoni (22 en l’etapa actual i dues en la històrica), a una mitjana de 2,4 mandats per president. Entre els seus dirigents més representatius es troben Juan Llopis Fenollar, Juan B. Lli Garrigós, Juan Marí Pellicer, Antonio Peris Bravo, Miguel Marí Pellicer i Enric Piris Luján, que va ser també president infantil en 1964. A ells cal afegir Juan Antonio Montañés Magraner, que va ser president executiu de la JLF i actual regidor de l’Ajuntament de Cullera.

Juan B. Lli Garrigós (1981), president de Sant Antoni i únic faller en actiu des del 1962. Col·lecció Juan B. Lli

157

Manuel Corral Melo (1973), president i fundador de La falla la Bega. Arxiu Falla la Bega

José Cerveró Camarena (1976), el degà dels presidents de Raval de Sant Agustí. Col·lecció Teresa Palomares Mengual

158

La tercera comissió amb major nombre de presidents és Taüt amb 23 (19 en l’etapa actual i quatre en la històrica), a una mitjana de 2,3 anys. El seu president més carismàtic ha sigut José Codina Ardit, amb sis mandats en dos períodes diferents. Altres quatre presidents van estar al capdavant de la comissió durant quatre anys: Juan Soler Marí, Vicent Sapiña Fuertes, Pascual Sapiña González i Ernesto Sanjuán Martínez, que primer va ser regidor i després alcalde de Cullera. La Bega també acumula un important nombre de presidents, 20 en total (a una mitjana de 2,8 mandats per president), encara que només un d’ells, Manuel Corral Melo, acumula set mandats. Altres tres presidents van arribar als cinc anys: Joaquín Oliver Oliver, Josep Mengual Palomares i Juan José Oliver Grau, que va ser regidor i president de la JLF. Fins a 18 presidents ha tingut El Canet al llarg dels seus 43 anys d’existència (a una mitjana de 2,4 anys). El seu president més longeu va ser Rafael Sala Martínez (6 mandats). Amb quatre exercicis al capdavant de la comissió figuren Pablo Gomila Seguí i Josep Lluís Renart Catalá. Han sigut 17 els presidents que han estat al capdavant de la comissió de Raval de Sant Agustí (a una mitjana de 2,8 anys). El degà dels seus presidents va ser José Cerveró Camarena, que va completar una dècada. Destacats han sigut també els sis anys de presidència de José Luis Valiente Moro, un home que s’ha caracteritzat per la seua disposició al treball, la seua passió pels monuments i l’admiració per la labor dels artistes fallers. S’han de destacar també els aires de renovació que va portar Francesc Martínez Beltrán en els seus cinc anys de presidència, i l’eficaç labor de Vicent Morant Marí durant quatre anys en un període complicat en la segona meitat dels vuitanta. No cal oblidar la labor d’altres dirigents com Enrique Nicola Hernández, mantenint sempre alt el llistó monumentalista del Raval; Antonio Villarroya del Toro, iniciador en 1973 de la nova etapa en la falla; José Luis Mogort Braco, Sabino Osa, Vicent Nácher i Salvador Tortajada Tur, un altre faller amb llarg historial de serveis a la falla, sobretot en la contractació d’artistes i en l’elaboració del llibret. Actualment és també regidor de l’Ajuntament de Cullera. Altres 17 presidents (16 en l’etapa actual i un en la històrica) ha tingut el Passeig al llarg de 56 anys (una mitjana de 3,3 anys per president). Als històrics Lluís Pellicer Ibiza (8 mandats), José Antonio Ausina Cruañes (6) i Quintín Sapiña Aragó (3), cal afegir altres dirigents de la segona i tercera generació com Benjamí Font Climent (5), Agustín Sanjuán Armero (4), Juan Tur Fenollar (4), Leandro Fort Llobet (3), Joan Montaner Collado (3), Josep Manel Fernández Roig (3), Francesc Falcó Reig (3), Marc Sanjuán Ortis (3) i Gerardo Piris Cabanilles (3). El Port és una altra comissió amb una llarga relació de presidents: 16 en 36 anys, a una mitjana de 2,3 anys. El seu màxim exponent és Josep-Bernat Selfa Jordá, que va estar set anys en la presidència i en 2003 va encapçalar el grup fundador de la comissió Xúquer. En la relació de presidents cal incloure també Vicent Miquel Bolufer Font (4), Alfred Juan Beltrán (3) i Conrado Turpín Martínez (3),

159

Grup de presidents de la falla Passeig-Mercat (1990). Arxiu Falla Passeig-Mercat

Vicent Bolufer Font, president de la falla el Port (2012). Arxiu Falla el Port

160

Catorze han sigut els presidents que ha tingut l’Avinguda del País Valencià, entre ells tres dones, que converteixen a aquesta comissió en la més feminista de Cullera. Rafael Villarrasa Ferrer és el més veterà amb sis mandats. Altres tres presidents han aconseguit els quatre mandats: Joan Vicent Armengot Giménez, Enric Piris Ruano i Loles García Mancebo, que va ser la primera dona presidenta a Cullera i també la primera en estar al capdavant de la Junta Local Fallera. El Raconet ha tingut tretze presidents, però només dos han arribat als quatre mandats: Carles Prats Vallés i Francesca Criado Ripoll, l’única dona president de la comissió fins avui. Per la seua part, Mongrell ha tingut dotze presidents: a més de Blas Ruiz Giménez amb nou mandats, destaquen Miguel Grau Pastor (amb 5), Alfredo Martí García (5) i Julián Alcañíz Sáez (fundador de la comissió) amb quatre. Les restants cinc comissions estan per sota dels deu dirigents cadascuna d’elles. Els presidents amb més trajectòria en Rei en Jaume I (vuit en total) han sigut Julián Renart Andrés i Juan José Nicolau Bonet, tots dos amb quatre mandats, i José Luis Carles Tamarit amb tres. En la plaça d’Alboraia (sis en total), a més de Jordi Collado Hoyo, cal assenyalar Ernest Frígola Giménez (2), Francisco Recio Porro (2), Ernesto Collado Prieto (2), i dues dones: Estefanía Cáceres Oliver (2) i Rosa Ana Tomás Figueres (1). Sis presidents també ha tingut la comissió de Xúquer, amb David Ferrer Sanchis com a president més emblemàtic, amb 7 mandats. Altres dirigents han sigut Josep Bernat Selfa Jordá (3), Christian García Tur (2), i dues dones: Isabel Collado Arlandis (2) i Gema Pellicer Mateos (1). Quatre han sigut també els presidents que ha tingut la desapareguda comissió d’El Pontet: Joan Rafael Garrigós Tormos (4), Michael Knorr (4), Joan Bernat Creus Bou (1) i Jonathan García Álvarez (1). Per la neòfita de les comissions de Cullera, la de Bulevar, han passat ja cinq presidents: Susan Costa Salieto (tres anys) i, amb dos mandats cadasqún, Rosendo Pelegrí de Arce i Juan José Comes Monmeneu. Finalment, l’únic president d’El Masclet va ser Alexandre Bonet Martí.

161

Loles García Mancebo (Falla País Valencià), primera donar en ser presidenta de comissió a Cullera. Col·lecció Loles García Mancebo

162

La dona en les Falles Fins als anys vuitanta del segle XX la dona no va accedir amb normalitat a qualsevol lloc de la junta directiva. A més a més, caldrà esperar una mica més de tres lustres perquè una fallera poguera arribar a la presidència d’una comissió. La pionera va ser Loles García Mancebo, elegida presidenta de l’Avinguda del País Valencià en 1998 i que va romandre en el càrrec durant quatre exercicis consecutius (de 1998 a 2001, tots dos inclusivament). L’exemple de Loles va ser seguit en la seua pròpia comissió per altres dues dones: Pilar Crespo Tomás (2020 i 2011) i per Carolina Pineda Gómez (2014 i 2015). Aplanat així el camí, altres quatre comissions tampoc van tardar a triar una dona com a presidenta: El Port amb Gema Pellicer Mateos (2001) i Mª Carmen Hernández (2013); La Bega amb Rosa Ruano Castelló (2004); Plaça d’Espanya amb Begoña Serra Bertrán (de 2007 a 2010); la Plaça d’Alboraia amb Rosa Anna Tomás Figueres (2007) i Estefanía Cáceres Oliver (2012 i 2013); Xúquer amb Mª Isabel Collado Arlandis (2007 i 2008) i Gema Pellicer Mateos (2012); El Raconet amb Francesca Criado Ripoll (de 2012 a 2015), i Bulevar amb Susan Costa Salieto (2014, 2015 i 2017).

Susi Melià Peiró (2018), presidenta de Junta Local Fallera de Cullera. Col·lecció Susi Melià

163

La Junta Local Fallera La Junta Local Fallera de Cullera es va constituir el 1971, amb el nomenament del tinent d’alcalde Salvador Romero Olivert com a president de l’organisme. Va ser una Junta Local de caràcter presidencialista, paritària entre les comissions i que mantenia un equilibri entre les representacions de les falles i de l’ajuntament, encara que els nomenats pel consistori exercien els càrrecs executius (presidència i secretaria). De qualsevol forma, en aquesta primera etapa va haver-hi un consens i la majoria de les decisions es van adoptar per unanimitat o per assentiment. Al llarg de 42 anys d’existència, la Junta Local Fallera ha adoptat diversos models organitzatius. El primer d’ells, el presidencialista, va abastar dotze anys, de 1972 a 1983, tots dos inclusivament, amb Salvador Romero al capdavant de la institució. El poder polític local (exercit pel franquisme, que vivia llavors els seus últims anys) no necessitava de cap control addicional, ja que Romero reunia una doble condició, la de regidor electe pel terç familiar i faller de base. El panorama va començar a canviar en 1979, arran de les primeres eleccions municipals democràtiques, en les quals el PSPV-PSOE va obtenir la majoria absoluta del consistori. En 1980 apareix per primera vegada en l’organigrama de la JLF el càrrec de delegat de l’Ajuntament, que va exercir Juan José Oliver Grau fins a 1987. Salvador Romero Olivert, primer president de la Junta Local Fallera de Cullera. Arxiu Falla La Bega.

164

En aquest període, algunes comissions van començar a reclamar canvis en la JLF, que seguia funcionant pràcticament igual que en el període predemocràtic i amb un poder efectiu en mans de les comissions del centre de la ciutat (La Bega, Passeig i Plaça d’Espanya). Al final de les falles de 1983, Salvador Romero es va sentir qüestionat i va presentar una moció de confiança que va guanyar per la mínima diferència (cinc vots a favor, quatre en contra i una abstenció). Davant aquesta victòria pírrica, i veient la divisió existent, Romero va optar per dimitir i deixar que foren uns altres els que portaren les regnes de la JLF. La dependència econòmica de la JLF de l’Ajuntament va ser un dels arguments argüits per l’Ajuntament per a modificar el model organitzatiu i prendre el control efectiu de l’organisme faller. La presidència va passar a exercir-la l’alcalde, Enric Chulio Piris, encara que va cedir eixa funció a un regidor, Juan José Oliver, que va estar al capdavant de la institució fins a 1987. Les eleccions municipals de 1987 van modificar el mapa polític municipal, amb un pacte de govern que va donar l’alcaldia a Alfredo Martínez Naya (UV) i la Regidoria de Falles a Ernesto Sanjuán (CDS), qui automàticament va passar a presidir la Junta Local Fallera fins al final de legislatura (1991). En aquest període, els secretaris generals van ser Francesc Rico Aragó (1988 i 1989) i Manuel Briva Vives (1990 i 1991). Les eleccions municipals de 1991 van retornar la majoria al PSPV-PSOE i van donar l’alcaldia al seu candidat, el professor Josep Vicent Alandete Català, que va nomenar Josep Manuel Rius Sanjuán com a regidor de Falles i màxim responsable de JLF. En aquest període, la secretaria general va quedar en mans de Salvador Molina Ferrer (1992 i 1993) i Francesc Martínez Beltrán (1994). Com a conseqüència del Primer Congrés Faller, celebrat al febrer de 1994, es va escometre un nou canvi organitzatiu que va repartir el poder polític i executiu. Com a responsable polític es mantenia l’alcalde i, en el seu nom, el regidor de Falles corresponent, mentre que per a portar les regnes de l’organisme en el dia a dia es va establir la figura del president executiu. Aquest model és el que, bàsicament, s’ha mantingut vigent fins a l’actualitat. La presidència executiva de la JLF ha sigut exercida des de llavors per Juan Antonio Montañés Magraner (de 1995 a 2000); Pau Manuel Aragó (de 2001 a 2004); Domènec Garcia Pastor (de 2005 a 2009); Enrique Sanz Grau (de 2010 a 2013), Francesc Llopis Escrivà (2014 i 2015). Després de tres legislatures amb majoria absoluta del PP (2003-2015) i l’alcaldia a mans de Ernesto Sanjuán, unes noves eleccions municipals el maig de 2015 van donar la majoria al PSPV-PSOE i el seu candidat, Jordi Mayor, va ser elegit alcalde. En esta nova etapa, amb Javier Cerveró Palomares com a regidor de Falles, dues dones s’han succeït a la presidència de la Junta Local: Loles García Mancebo (2016 i 2017) y Susi Meliá (2018).

165

Relacions de poder a les falles d’Algemesí Autor: Jordi Maravilla I Herraiz Administrador del Blog Corredor de Falles

Gairebé tots podem suportar l’adversitat, però si voleu provar el caràcter d’un home, doneu-li poder. Abraham Lincoln

Junta Local Fallera d’Algemesí, 1981. Col·lecció Toni Roig

166

El 30 de març de 1944, com relata Josep Antoni Domingo a Festa a la Ribera. Les Festes d’Algemesí, l’autoritat local tancava la porta a la restauració de les falles, que ja s’havien celebrat en els anys 30 com a tantes altres poblacions: “Leída la instancia de varios vecinos que desean restaurar la antigua costumbre de las típicas fallas en esta población, al objeto también de equipararnos en lo posible a otras poblaciones de la región y después de una amplia discusión, en el sentido de si conviene fomentar estas fiestas en perjuicio de las de la capital, se acuerda no conceder la autorización solicitada para la proyectada falla en la plaza del Mercado, con la oposición en contra de este acuerdo de los señores Llácer y Ramirez.” No he trobat cap referència, des d’aquell fallit intent fins la definitiva restauració fallera de 1973 amb l’aprovació de la constitució de la Falla Plaça del Cabdill que plantà el 1974, vora trenta anys de desert faller, provocat entre altres per les mateixes autoritats locals que no veien la festa amb bon ulls. El primer president de Junta Local Fallera Algemesí, fou probablement Juan Montrull Bartual i dic probablement i no simplement fou, perquè desgraciadament no he pogut consultar arxius fiables on poder comprovar eixa afirmació i només una notícia corresponent al 3 de març de 1976 a Las Provincias i una altra al 5 de març de 1976 a Levante-EMV on apareix el citat president de JLF Algemesí, que proven que per lògica cronològica hagué de ser el primer, ja que les tres primeres comissions fundadores de l’entitat -Plaça del Cabdill, Victor Pradera i Plaça Tres Moreres- ja havien segut fundades entre 1973 i 1975, plantant ja les tres els seus corresponents cadafals el 1976. Desgraciadament poca és la informació respecte els primers compassos de les renascudes falles algemesinenques, l’any següent el 1977, davant el creixement de comissions -ja plantaren sis- es decidí atorgar premis a les falles. Toni Roig, al seu estudi de pintura. Foto Toni Roig.

167

Primera falla d’Algemesí: Plaça del Cabdill, 1974. Foto Vicente Roig Aliaga

168

Amb el segon president, Enric Lloret Boscà hi hagué molta activitat, així ho assegura lèxvicepresident primer Toni Roig, el qual ocupà eixe càrrec en els anys de la transició. En Els Graons, antic local propietat del mateix president al carrer Castelló d’Algemesí, la J.L.F era més autònoma que anys després en els que va caure en la dependència de lÀjuntament. Les fonts de finançament no eren copioses, a banda de les pròpies aportacions dels fallers en forma de quotes, loteries, etc...no obstant hi havia moltes activitats actualment desaparegudes com la Porquejà, competicions esportives com la competició de piragües, etc,...en els actes sempre sàprofitava per fer falla i estendre el prestigi de les falles locals, així com arreplegar alguns dinerets, sempre necessaris, en una població sense la massa social d’altres llocs.

Coberta realitzada per Toni Roig per a la revista Graons (1985), editada per la Junta Local d’Algemesí.

Llibret de la Falla del Barri de Santa Bárbara (1979). Arxiu Falla Barri Santa Barbara.

169

Falla Ideal-Terrassa (1979), de lâ&#x20AC;&#x2122;artista Mario BarberĂĄ.

170

La Junta Local Fallera d’Algemesí dels inicis cuidava més que altres posteriors la comunicació ja que comptava amb una revista pròpia. La publicació era una revista oficial on a banda dels esbossos de les comissions que formaven part de Junta Local Fallera també apareixien els diversos actes cosa que l`actual no en te ni en format analògic, ni digital, tampoc disposa de web, tan sols d’algunes xarxes socials, com Facebook i més recentment Instagram, però no d’altres com Twitter, Google +, etc. Respecte l`activitat de J.L.F era molt intensa sobretot les setmanes prèvies a les falles. Cada comissió tenia dos representants, es convidaven a FM i president, com a representants de la comissió. Destacar que de les comissions, hi havia algunes com la de Sant Josep de Calassanç, que era composta per gent molt activa i festera, ..... potser massa i tot, ja que també havien fundat la Confraria del Sant Espoli, un cadafal a la Plaça de Bous, etc,...activitat frenètica i dispersa que els feu durar poc, plantant falles del 1978 al 1981.

Toni Roig (dreta) i Enrique Lloret Boscá en la presentació de la Fallera Major d’Algemesí de 1981. Col·lecció Toni Roig

171

Falla Ideal-Terrasa, primer premi de les falles d’Algemesí, 1980. Col·lecció Toni Roig

172

Tot i que la JLF arribà a tindre més de vint membres en els moments de major esplendor entre 1979 i 1981, lòrganisme local era arrossegat per lèntusiasme i lèxperiència de Lloret, que tot i delegar en la resta de membres, comptava amb un equip de gent molt jove. El fet més singular es que ell ni era regidor, ni tampoc era faller, una excepcionalitat que li permetia una independència com cap altre president ha tingut després a la JLF d’Algemesí i probablement tampoc a cap població més, a banda de deixar-li més espai per a ocupar-se únicament de la JLF. El seu empeny en realçar les falles del seu poble, era tan gran que Toni Roig em contava, com si ho estiguera vivint en aquell mateix moment, que el 23 de Febrer de 1981 acudia una patrulla de la Guardia Civil a la porta dels Graons per informar Lloret i a alguns membres de Junta que com el jove Toni Roig venien en aquell moment de València, de la situació de toc de queda....i Lloret insistia en fer la reunió de Junta! Aleshores convençut per la benemèrita, desistí i deixà la reunió per un altre dia. Una dada a destacar es que tot i que les subvencions eren prou menors que les actuals, la Junta Local dels inicis, sempre se les arreglava per a traure de diners d’on fora, era evident que els seus membres es menejaven molt per aconseguirho. A eixe nivell, lèconòmic si que es notava la fortalesa de les falles del centre, les quals comptaven amb més fallers de famílies potentades que no les dels barris més llunyans. No obstant, a diferència d’altres poblacions no hi havia una lluita pel poder a lòrganisme rector de la festa, com si ocorria i ocorre en altres llocs, de tal forma que eixa diferència social, no desembocava en una preponderància en la direcció de la Junta Local Fallera. D’altra banda, làfany de Lloret arribava fins i tot a tractar de salvaguardar els ninots, ja que un dels seus anhels era aconseguir fer un Museu Faller d’Algemesí on guardar els ninots, de fet els seus plans consistien en dur-ho a la pràctica en Els Graons, ja amb ninots de mitjans i finals dels `70, un pensament conservacionista avançat a la seua època. Malauradament, tot allò desaparegué, s`hagueren pogut conservar ninots dels Navarro, Picot, Pérez Abad, Germans Ferrer, Carrasquer, Martorell, etc... Entre aquells primers dirigents fallers, les comissions solien buscar a persones que anteriorment hagueren tingut alguna experiència prèvia, desgraciadament Algemesí havia estat vora 40 anys sense falles i eixa pràctica només la tenien persones que havien segut fallers en altres llocs com foren els casos d’Aparicio en Ideal Terrassa, el qual havia segut ja faller en Alzira prèviament. Presidents fundadors importants foren Alandete a Crist de lÀgonia o Belloch a Victor Pradera. A Cabanilles per exemple es variava molt de dirigents. Respecte a altres activitats, cal destacar la dels jurats de falles, on Toni Roig com a llicenciat en Belles Arts fou un dels primers fallers d’Algemesí junt a Ramiro Rosa, Moya, Enrique Colomer, Felici, etc... en acudir a la Ciutat de lÀrtista Faller on Miguel Santaeulalia Núñez els faria un curset, ni més ni menys que de 21h a 23h de la nit... Calia tindre ganes! Aldaia fou una de les primeres destinacions dels primers jurats enviat per JLF.

173

Falla VĂctor Pradera (1990), del germans Navarro.

174

Amb el canvi de govern municipal el 1987 és va produir una reordenació de la gestió de les festes a nivell local i això suposà la creació d’una regidoria de festes que propiciaria làrribada d’Alfredo Mont a la presidència. Tot i que la JLF anava un poc per lliure, el problema residia en que el president era el responsable de demanar les subvencions i no tenia la passió fallera del seu anterior homòleg, mantenint al llarg del seu llarg mandat un perfil baix, amb la qual cosa làcció de la JLF quedava reduïda i la seua esfera d’influència molt minvada. Els plantejaments del nou president eren merament burocràtics i moltes vegades sense ni tan sols complir el protocol, fet que tampoc sobta si es te en compte que el nou responsable no pertanyia a cap comissió i no havia segut designat expressament per a desenvolupar una funció executiva només per a les falles, sinó per a totes les festes locals. Els representants de les falles d’Algemesí es reclogueren més, mantenint unes relacions externes molt escasses; fins i tot, a l’època de Lloret venien més juntes locals que a l’època posterior, en presentacions i actes semblants. Fins èpoques molt recents, no s`ha millorat eixe aspecte de Relacions Internacionals, quan han arribat a vindre a un sol acte representants de més de 15 Juntes Locals diferents. L’arribada d’una nova generació de fallers, que ja ha conegut les falles des del seu naixement i fins i tot per boca dels seus pares o iaios, ha transformat la situació. Òbviament eren els tècnics, el qui portaven una J.L.F on el càrrec més alt ostentat per un faller era el de Secretari. Un dels més longeus, i que per tant ha marcat amb la seua gestió la institució, ha segut Roberto Martínez, el qual durant 25 anys ha hagut no nomes d’alçar actes i fer treball d’oficina sinó també en moltes ocasions de representar la J.L.F d’Algemesí. No hi hagut mai ingressos extraordinaris, ni per a les comissions -amb alguna excepció temporal molt puntualni tampoc per a J.L.F, quotes, rifes i propagandes de llibret o a les tanques del cadafal, completaven el quadre d’entrades. Amb el panorama descrit i amb làfegit que de 1982 a 1987 les comissions havien baixat en nombre de 10 a 7, amb la total desaparició de les falles del centre de la ciutat, no hi havia lloc per a lluites internes de poder pel control de la J.L.F, la qual estava subordinada en quasi tots els ordres al poder polític municipal de torn. Quin paper li quedava doncs, a una comissió en eixa situació per a poder fer efectiu el seu poder? Com en una partida de cartes, als ’90 les falles més poderoses tractaven d’atemorir a les seues competidores, amb la intenció de desmoralitzar-les, proclamant en encontres bilaterals o davant els mitjans de comunicació, pressupostos superiors o pretesament superiors. Jorge Moreno, president de la Falla Victor Pradera-Ferran d’Aragó, que sempre que ha pogut ha apostat per la falla com a centre de la festa, dignificant-la amb cadafals memorables als ’80 i els ’90 sempre amb els Germans Navarro com a artistes, recordava actuacions molt lamentables de jurats de falla que acudien a Algemesí com qui acudia a passar el dia de festa, sense mostrar ni un mínim de respecte pel treball de làrtista o de la comissió.

175

En alguns casos molt extrems alguns membres de jurat ni tan sols baixaven del cotxe, en altres posaven peu a terra amb evidents signes d’ebrietat, altres ja portaven sobres oberts i en general hi havia un excessiu percentatge de casos aïllats. També cal dir que afortunadament eixos comportaments deplorables han quedat arrere. El funcionament de la JLF en els anys ’90 i principi dels 2000 mostrava tal opacitat en els aspectes de tresoreria, que ni tan sols els presidents de les set comissions locals coneixien el pressupost de JLF i molt menys encara on anava cada partida. Les lògiques preguntes rebien respostes com No està tot pagat? Doncs, ja està. Obscurantisme econòmic que afortunadament també resta en la història, ja que ara la despesa està controlada al 100% per % i tot ha de justificar-se convenientment, com d’altra forma fan totes les associacions locals. Els ingressos són pràcticament els mateixos que abans, als quals cal afegir ingressos extraordinaris com les barres d’alguna celebració conjunta dins la setmana de falles, el més de Març o el Mig Any Faller, que començà alguna comissió de forma individual i que fan ara de forma conjunta JLF i les deu comissions locals. El limitat poder dels dirigents fallers algemesinencs es demostra per exemple en la triple demanda realitzada per presidents de falles com Victor Pradera, Plaça Cabanilles, Ideal Terrassa, etc,...que ja fa 20 anys en una entrevista a Levante-EMV exposaven la necessitat d’un Concurs de Llibrets, d’un altre de Teatre Faller i d’un Museu Faller. D’aquelles tres demandes, vint anys més tard només s`ha materialitzat la primera i amb un sol premi de llibret per a deu comissions des de 2014. La del Teatre Faller s’entoixa complicada, degut a problemes tècnics, ja que el Teatre Municipal està reservat per a la programació regular i les presentacions de les FFMM de la ciutat, el Teatre Jaume I està en un estat lamentable i pendent de reparació, amb una partida pressupostària aprovada en plenari municipal, i la única opció que quedaria seria el Centre Polivalent, el qual ja està reservat per a fer les presentacions. Del tema del Museu Faller, no cal ni preguntar, si potències falleres com Alzira o Cullera, tenen pseudomuseus o no museus fallers i en una població potent com Carcaixent ni es planteja... Anècdotes com quan la Cort d’Honor de la FM d’Algemesí hagué d’anar en tren a València abonant elles mateixes l’import del viatge i que, a causa d’una vaga de tren, hagueren de ser arreplegades per diversos membres de Junta Local, entre ells el president, que inexplicablement no havia anat amb elles, en tenim un fum. Fora com fora, el cas és que aquells fallers mai cobraren l’import de la gasolina que posaren en aquella ocasió i anècdotes com aquella em podrien posar un grapat... eixe era el poder de les falles d’Algemesí fins fa poc més d’una dècada. Amb l’entrada de Miguel Pont el 2007, l’Ajuntament canvia de tàctica: si abans tractaven d’espolsar-se les falles, ara tractaven de pescar vots en un calador molts anys oblidat. Les Falles s’obriren de nou a la societat algemesinenca, eixint dels casals i retornant al carrer, recobrant la convivència i el contacte amb el veïnat amb actes multitudinaris com els dinars de germanor, l’ofrena o l’entrega de premis a la Plaça Major o el Concurs de Mascletades al Parc Salvador Castell.

176

Cresqueren les comissions, tornant al màxim històric de deu i amb el retorn d’almenys una falla de l’eixample: la històrica comissió de la Plaça del Mercat, ara amb el nom de Nou Mercat. Fora com fora, la festa, que ja havia anat consolidant-se, aconseguia millorar alguns aspectes. Per exemple, ara la Cort d’Honor ja comptava amb una furgoneta amb la que poder fer desplaçaments i en l’última legislatura amb Amparo Lluch fins i tot han disposat d’un autobús, que servirà de vehicle comú per a les dues corts d’honor, tant major com infantil. Al mateix temps que s’han aconseguit eixes millores s’han suprimit tiquets de dinars, etc. El 17 de maig de 2016, les falles d’Algemesí triaven per primera vegada el seu president, millor dit, el votaven els presidents de les deu comissions que formen la Junta Local Fallera d’Algemesí, un sufragi censatari extraordinàriament restringit, molt diferent del sistema indirecte d’Alzira o al Sufragi Universal Directe de la Federació de Falles de Gandia, on voten tots els fallers censats. Amb 44 anys de falles consecutives, les comissions d’Algemesí han assolit un grau de maduresa que les consolida com un dels grans esdeveniments festius en l’àmbit local, amb vora 2.000 fallers i falleres, però lluny encara del gran prestigi amb el que compta la Festa de la Mare de Déu de la Salut -Patrimoni de la Humanitat des de 2011- o de la Setmana de Bous la qual compta amb una participació massiva amb vora 4.000 o més cadafalers i cadafaleres i es considerada una de les millors Fires de Jònecs de l’Estat. La recent declaració de la Festa de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat pot constituir un esperó per a que les Falles aconseguisquen una major repercussió i per tant poder, en l’àmbit local, però això depèn de molts factors i esforços col·lectius, de moment és innegable que en l’última dècada han recuperat influència social. Respecte al futur, el temps dirà, el temps decidirà, com sempre, com un jutge implacable.

Jorge Moreno, el president més veterà de les deu comissions d`Algemesí, amb més de 25 anys d`experiència

177

El poder en la Junta Local Fallera de Sueca: El repte de cercar solucions als nous temps Autor: Lorena Sendra i Gómez Llicenciada en història i secretaria de la JLF de sueca Les falles ja van nàixer amb una senzilla estructura associativa a un carrer, a un veïnat, a un barri ... que més o menys organitzats posaren tot el seu entusiasme per a fer continuïtat l’existència de la festa fallera. Al llarg del temps va evolucionar, adaptant al seu creixement a les continues necessitats d’organitzatives fins a l’actualitat on ha arribat a ser autentiques associacions amb un funcionament que ve reglat per uns estatuts, règim intern, normatives... Donat els major nombre d’afiliats i unes relacions més intenses a l’interior de l’associació fallera, crea la necessitat d’una major estructura interna, consolidant-se els càrrecs directius, com el de President/a, secretari/ ria, Tresorer/a ... La complexitat organitzativa la trobem en totes les comissions de falles, tenint un organigrama semblant i sempre depenent de la quantitat de fallers o de les prioritats d’aquestes. En aquestes associacions festivo-culturals i sense ànim de lucre, l’estructura de poder és piramidal, encapçalades per un President/a i la seua junta directiva, i dividida en àrees de treball; a la base de la piràmide trobem a un potent nucli organitzatiu de tots els afiliats, associats i censats a la falla, que participen activament en la festa ( a excepció dels pocs que adopten la postura de l’absentisme que es limita a pagar les quotes i acudir sols els dies de festa). Analitzant la figura del President/a de la falla, és el càrrec de poder amb major responsabilitat, capacitat de convocatòria i de participació; posant tot el seu entusiasme en motivar a la seua comissió. A més de liderar, executar decisions, escollir i envoltar-se d’una bona junta de treball que recolze aquesta capacitat i estratègia per actuar i traslladar-la a la resta de la comissió. És molt important els carisma i la popularitat d’un President per tal d’exercir el seu poder de convocar i animar a tots els fallers. Així mateix són importants els càrrecs de dita junta, per vetllar i decidir el millor pel be de la festa i traslladar les decisions preses a la resta dels associats. El poder dels màxims responsables de la falla, sempre comporta un gran esforç, sacrifici i moltes hores de treball, que d’alguna manera ve compensat per la seducció i l’atractiu que genera el “tenir el poder” (és parla de l’eròtica del poder). Eixa atracció es dóna pel plaer que produeix tenir-lo, i l’atracció que senten molts cap a les persones que l’ostenten. Els càrrecs més importants d’una falla (President, secretari i Tresorer) comporten una professionalitat, que en cas de no tenir-la, precisen llogar-la. Per la gran quantitat de documents (instàncies a l’Ajuntament, actualització dels estatuts,

178

presentació de remeses de les quotes dels socis, control del comptes bancaris, impost de societat, comptabilitat, signa digital....) precisa uns determinats coneixements per exercir alguns càrrecs. La festa fallera necessita organitzar-se col·lectivament, en cada comissió i en tota una ciutat. La màxima expressió de la direcció de la festa a Sueca recau en la Junta Local Fallera, i en les Assemblees o reunions de Presidents. Allí es tracten temes d’organització d’actes conjunts, de noves necessitats econòmiques, noves legislacions per a les falles, comunicació i recerca de les solucions, sempre adaptant-se als nous temps, i a les noves tecnologies. La Junta Local Fallera de Sueca, és va crear a l’any 1974, sent una representació de totes les falles de Sueca, El Perelló i Mareny de Barraquetes, que cada comissió envia a dos delegats i d’aquests s’elegeix el President que forma la seua Junta de la resta de delegats, contemplant-se la figura de l’assessor per ajudar en algunes àrees i càrrecs que precisen més especialització i professionalitat.

Presidents i directius de Junta Local Fallera de Sueca 2017-2018. Foto: Lorena Sendra i Gòmez

179

Els Presidents que ha tingut la Junta Local Fallera de Sueca són els següents: Samuel Navarro Vercher (1 any), Miquel Burguera Sarró (3 anys), Daniel Tormos Villagrasa(3 anys), Julio Ribera Ortells (1 any), Josep Franco Císcar (1 any), Joan Lluís Sarrió Quiles (1 any), Joan Lluís Fletes Vendrell (2 anys), Enrique Latorre Monparler (2 anys), Salvador Beltrán Planells (2 anys), Jesús Soldado Català (1 any), Josep Vicent Vallet Pérez (3 anys), Salvador Lamolda Martí (2 anys), Joan Martí Aguilar Solves (2 anys), Kiko Ortolà Alberola (2 anys), Vicent Blasco Colechà (2 anys), Josep Vicent Carlos Codonyer (8 anys al front de la jlf ), Faustí Vazquez García (2 anys), Vicent Iborra Vallet (2 anys), Vicent Llopis Hermano (4 anys) i en l’actualitat i per a dos exercicis , Bernardo Garrigós Carlos. Segons els estatuts que regeixen la JLF, els càrrecs elegits en Assembles Extraordinària, són per a dos anys, podent ser renovats per dos anys més. No podem oblidar a els secretaris i tresorers de la JLF, càrrecs de poder i d’innumerables obligacions i treball administratiu. Els secretaris dels últims anys són: Mariano Hervás, Francisco Ferrer, Emilio Roda i Lorena Sendra. Els tresorers: Bernardo Garrigós i Francisco Vidagany. Cal destacar la figura del President d’honor, Juan Nicolas, que està exercint eixe càrrec des del 2008 i és el membre actiu més antic de la Junta Local, sempre al càrrec dels censos i les recompenses, tota una institució en la història de les falles de Sueca.

Tots els presidents de la Junta Local Fallera de Sueca (1974-2017). Foto: Lorena Sendra i Gòmez

180

Les setze falles que integren la Junta Local Fallera de Sueca (2017). Foto: Lorena Sendra i Gòmez

Els Presidents de Falla, segons els estatuts de cada falla tenen un mandat d’un o dos anys renovables, però antigament i amb l’absència d’aquestes normatives, trobem casos de presidents amb molts anys al capdavant de la seua falla. Alguns exemples de presidència que més empremta han deixat en les seues comissions són: Falla Sol i tarongers : Mariano Mars, Falla Che Collons : Carles Vendrell, Falla Via del Materal Salvador Sanchez Olegario, Falla Tro i Flama El Perelló: Salvador Furió, Falla Bernat Aliño: Eusebio Peñalosa, Falla Mercat: Pedro Melero... Als seus inicis la JLF de Sueca, va començar agafant la seua Presidència, el Regidor de Festes, com és el cas dels tres primers presidents, passant després a elegir-se entre els delegats que les falles envien a dita junta. També destaquem les autoritats municipals, que exercint el seu càrrec, han sigut fallers actius de la seua comissió, recolzant la festa des de la seua regidoria o alcaldia, alguns exemples són: Kiko Ortolà (Regidor de Festes) Salvador Campillo (Alcalde de Sueca) i Raquel Tamarit (actual Alcaldessa de Sueca). La festa fallera, és popular i amb una gran quantitat de col·lectiu social. Festes plenes de soroll, cercaviles, pólvora, música, concerts, menjars col·lectius, alegria, despertades, bullici i invertint l’ordre quotidià; però darrere d’aquest desordre festiu, trobem una invisible xarxa organitzativa, encapçalada pels presidents i les seues juntes directives, amb la necessitat d’organitzar-se i treballar de valent tot l’any, i així fer possible que durant unes dies tot un poble es transforme. La nostra festa, és el resultat d’un extraordinari esforç organitzatiu en el que està implicat un gran col·lectiu. Aquesta trama social-festiva tan arrelada en la nostra cultura, no seria possible, sense una bona direcció i relació de poder, trencant el tòpic del “pensat i fet” dels valencians.

181

Relacions de poder i falles a Torrent: dependència consistorial d’una festa veïnal AUTOR: Aitor Sánchez I Collado PeriodistA

L’organització de la Junta Local Fallera de Torrent (JLFT) sempre ha estat sota la influència del govern municipal. Una paradoxa si es té en compte el caràcter popular, veïnal, altruista, reivindicatiu i quasi subversiu dels inicis d’esta festivitat. El màxim creixement de la festa fallera a la capital de l’Horta Sud sota el regim Franquista, la influència i les relacions amb Junta Central Fallera (de la qual imitava el model) i l’acomodament dels fallers a l’hora que altres gestionen la festa en l’etapa democràtica van traçar estes relacions de poder/dependència. Des de la fundació de l’ens aglutinador de les comissions fins l’actualitat, les falles han tingut a l’alcalde o a un regidor al front de la JLFT, amb xicotetes variants en la tria dels seus membres, però inalterable en quant a la fiscalització dels pressupostos i la pressa de grans decisions per part dels representants polítics. Fem un repàs des dels inicis de JLFT fins l’actualitat:

Benedicció del nou estendard de la Junta Local Fallera de Torrent (1989). Arxiu Aitor Sànchez

182

1957: la primera Junta Local Els antecedents de la seua creació els trobem a mitat dels anys 50, quan la festa institucionalitzada irradiava un gran potencial i estenia els seus arrels en la ciutat. Les dinàmiques festives i organitzatives feien necessària una coordinació d’actes per a no solapar-se. En 1957 es crea per primera vegada una Comissió de Festes, Junta Central o Junta Local Fallera (hem trobat fins les tres denominacions per a referirse a l’ens), presidida per Ricard Fernàndez Roig. Malauradament esta Junta Local a soles va durar un exercici, ja que l’episodi conegut com la Tombà de les falles va fer que es prohibirà la festa fins 1968. En este període la figura del primer president de la Junta Fallera va ser primordial, perquè de les seues relacions, lluites de poder i rifi-rafes amb l’alcalde del moment, Benlloch, es va derivar el posterior conflicte, prohibició del ball en falles de 1957 i repressió de la festa durant una dècada.

1969: refundació de la Junta Local Fallera Després de la bona acollida de les falles en març de 1968 (només plantà La Plaça i Àngel de l’Acasser) i de 1969 (quan es reenganxen l’Avinguda, Poble Nou, Antoni Pardo, Sant Roc, Toledo, Sedaví i la ja desapareguda Sant Pere Alcàntera) es veu en la necessitat de fundar de nou la Junta Local Fallera i es que per aquell moment com apunta Beguer “L’arbre havia rebrotat”: José Roig Alegre, president de la Junta Local Fallera de Torrent (1973-1977). Arxiu Aitor Sànchez.

183

Entrega de premis a Lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament de Torrent (1973)

184

“Com el poble va tindre molta animació, en 1969 varen ser onze les falles i I’Ajuntament va editar un programa molt senzill dels actes generals, fet per la Junta Local Fallera, que presidia Pasqual Chuan Benlloch. Hi hagué en dit any -1969- cabalgata del ninot, ofrenda de flor a la Verge, nit de foc, revista d’humor per Àngel Villena i varen acudir a la bendició del monument que es va inaugurar a honra del fundador dels Terciaris capuchins, Pare Lluís Amigó. Ah!, també, operació «kilo».”

Com podem observar en 1969 es funda la segona època de la Junta Local Fallera i com comenta Joan Josep Carratalà i Velert, l’afany de superació i la unió de fallers de distintes falles va donar com a resultat un projecte comú: “Una Junta Local formada per un representant de cada comissió que començaren amb molta il·lusió i que segons anaven passant els dies es perfilava i anaven forjant uns fonaments per a que la base d’ella fora sòlida.” 2 Per tant, sota la dependència municipal, els fallers de cada comissió que formaven part de JLFT es ficaren com a primera meta el començar a treballar de manera igualitària. La festa continuava creixent. “L’any 1970 varen ser dotze les falles plantades. Se varen millorar els actes conjunts de l’any anterior. Se va consolidar la Junta Local Fallera.”3 I es que de plantar dos falles en 1968 Torrent va passar a plantar dotze en 1970. No es d’estranyar que en estos primers anys la Junta Local ja continua la seua activitat sota l’empara de l’Ajuntament de Torrent, a model de València (les activitats, calendari i programa de festes es realitzava de manera conjunta, sota la supervisió i tutela del consistori). Esta connexió amb Junta Central Fallera i l’Ajuntament de València el podem vore en el moment en el que Junta Local fa entrega en 1972 de l’emblema de la Torre d’or (creada l’any anterior) al “excmo sr. Teniente de alcalde del Ayuntamiento de Valencia y Presidente de la Junta Central Fallera, don Francisco Alarcó Alarcó,”

En 1975 la sintonia continua sent la mateix, siguent la primera vegada que apareix un llistat complet dels membres de Junta Local de Torrent a El Granerer (revista oficial de la festa). Encapçalats pel tinent d’alcalde de la comissió de festes, Pascual Alejos, i el regidor delegat de festes i president de Junta Local, Jose Roig. El 1979 s’elimina la figura de “president” de Junta Local Fallera i és l’alcalde, encara Vicente Soria, qui estrena el títol de “Presidente Nato”, com a màxim edil, mentre que Arturo Boix estrena el càrrec de vice president 1r (dirigent de la JLFT, però sense càrrec polític) i serà el que més anys estiga en eixe càrrec.

Beguer Esteve, Vicent (1980). “Les falles i Torrent: Xicoteta història”, El Granerer 1980. Carratalà Velert, Joan Josep (1981): “El nostre caràcter faller”, a El Granerer 1981. 3 Beguer Esteve, Vicent (1980). “Les falles i Torrent: Xicoteta història”, El Granerer 1980 4 Los emeblemas falleros fueron creados en 1971, dins del núm. 1 d’EI granerer, 1973. 1 2

185

Les falles continuaran sota la mateixa situació de dependència econòmica i política ben entrats els anys 90 quan l’ajuntament instaura l’aprovació d’una subvenció anual de 500.000 pessetes a cada falla de la localitat (independentment de la seua activitat fallera). Comença l’etapa coneguda com “Café para todos”, on les falles s’acomoden a la dependència consistorial, no a soles “per por” de perdre la subvenció, sinó també a l’hora de demanar talls de carrer, cadires i taules per fer revetles, etc. Esta comoditat fallera arriba fins ben entrada la segona dècada dels 2000, quan els fallers tenen l’oportunitat de auto-gestionar-se com a federació (sempre comparats amb la Federació de Moros i Cristians de Torrent) o seguir sota la dependència municipal... què va ocórrer?

La comissió de La Plaça entrega un pergamí de Faller d’Honor a l’alcalde, Vicente Lerma (1968)

186

Assemblea de presidents de la Junta Local Fallera de Torrent.

2013: OAM Junta Local Fallera de Torrent Torrent canvia de signe polític a les eleccions de 2007. Per primera vegada la popular M. José Català accedix al poder, però en setembre d’eixe any -al mig de les proves d’elecció de Falleres Majors de la ciutat- esclata la polèmica, tal com titula Las Provincias: “Una gestora substituirà fins a abril a la Junta Local Fallera de Torrent, dimitida en bloc”, per desavinences de la nova edil amb el vice president primer de JLFT, Ricard Messeguer 5 . En abril de 2008 es crea una nova Junta Local amb forces renovades i capitanejada pel vicepresident 1º executiu, Pasqual Piles. El major canvi arribarà en l’exercici faller de 2013, amb un període de transició per tal de conformar un Organisme Autònom Municipal (O.A.M.) per adaptar la situació alegal de JLFT a la legalitat. Els presidents van decidir, en majoria, esta forma de govern, en lloc de la federació. Amb esta decisió se sentenciava i oficialitzava la relació de dependència de l’ens faller amb l’ajuntament. Tal i com marca el nou reglament faller establert, es duen a terme eleccions a l’executiva d’aquesta renovada Junta Local: dos fallers són triats per alcaldia per al càrrec de vice president, mentre que altres dos són triats pels presidents de falla. La resta de la Junta la formen els voluntaris. Per la seua bada, els nous òrgans de la Junta Local Fallera, tal com recull els Estatuts del OAM són: el “Consell Rector”, “el ple de Junta Local” i “l’Executiva”, sent el president de l’OAM el regidor de Cultura. 5

RIPOLL, LAURA (2007): Las Provincias. 15 de septiembre de 2007.

187

Pascual Piles, executiu de Junta Local Fallera entre 2009 i 2011.

L’Alcaldessa de Torrent, Maria Josep Català amb la Cort d’Honor Infantil de 2012.

188

2018: situació actual El 24 de maig de 2017 els presidents de falla van fer dimitir a la segona executiva de l’OAM de Junta Local Fallera per “l’increment de fets, declaracions i decisions desafortunades i polèmiques per part dels integrants del OAM, fent-se ja habitual el seu anormal funcionament i dificultant la comunicació i convivència tranquil·la amb les falles.” Així doncs, el regidor de l’àrea, Alfred Costa, va fer pública la cessió. S’obria un període nou de formació. Els presidents van demanar consensuar els noms, per a formar “un equip”, que treballara de forma integrada. Mentre que Costa va insistir en el model de Federació com la millor forma de gestió. Finalment, la nova Junta Local dóna els seus primers passos amb el nomenament d’Ana Royo, com a vice presidenta del consell rector. Es tracta d’una figura mai utilitzada i que s’aplica ara. Royo serà la coordinadora d’aquesta nova etapa en la gestió de les falles i estarà per sobre de les quatre vicepresidències executives. Com veiem, la situació actual continua siguent de dependència econòmica (partida pressupostària per a falles i per a JLFT), gestionada per voluntaris fallers, però fiscalitzada pels funcionaris del consistori, a la que se li suma la dependència política final en la tria de decisions, tal i com ha anat evolucionant estes relacions de poder-falles-política local fins l’actualitat. Una autèntica paradoxa si tenim en compte l’origen crític de la festa contra el mateix poder local. Alguns aplaudixen esta dependència, al considerar que les falles, com a màxima festa de Torrent (Patrimoni Immaterial de la Humanitat, Bé d’Interès Turístic Autonòmic i Bé d’Interès Local), han de ser gestionades per l’ajuntament com a garant de la seua estabilitat, promoció turística, etc. Mentre que altres opinen que la mateixa gestió es pot desenvolupar al marge, amb total llibertat i autogestió. A soles el futur sabrà el camí que prendran les falles de Torrent, però veient d’on venin i cóm estem, tot pareix indicar cap a on ens dirigim.

Bibliografia: - Anònim. Los emeblemas falleros fueron creados en 1971, núm. 1 d’EI granerer, 1973. - Beguer Esteve, Vicent (1980). “Les falles i Torrent: Xicoteta història”, El Granerer 1980 - Carratalà Velert, Joan Josep (1981): “El nostre caràcter faller”, a El Granerer 1981 - Ripoll, Laura (2007): Las Provincias. 15 de septiembre de 2007.

189

Junta Local: el pont de la festa fallera Autor: José Luis Lagardera Periodista i ex-membre de la Junta Local Fallera de Xàtiva

Recorde, com si fos ara mateix, el dia en que vaig rebre aquella telefonada. De fet, sent com si el mòbil, a la meua butxaca, estigués vibrant de nou. Fa més de cinc anys d’aquell moment. El president de la Junta Local Fallera de Xàtiva, Javier García Paños, es trobava a l’altra banda del telèfon. “Pepe, que et semblaria entrar a formar part de la Junta?” La pregunta em va sacsejar de dalt a baix. Va trastocar tot el cos d’aquell xaval de dinou anys. Malgrat que va tardar una estona en respondre-li, sabia que la decisió estava pressa. Inclús abans de rebre formalment la proposta. “Avant”. No sé (ni sabré mai), que es sent al rebre eixa telefonada que reben les Falleres Majors de la ciutat, quan el batlle –president nat de la Junta Local en el cas de Xàtiva- els comunica que van a representar al seu municipi al llarg de l’any, però aquest moment, en part, deu assemblar-se. L’instant en que te n’adones de que vas a treballar per les falles de la teua localitat. Per les Falles de Xàtiva. Jo, a més de faller, sóc periodista. I com a tal, sentia (i sent) la imperiosa necessitat de donar a conèixer tots els esdeveniments – algun d’ells únics; molts, fantàstics-, que duen a terme les Falles, en especial a la capital de la Costera. És la carta de presentació que la resta d’amants d’aquesta festa reben, amb la que poden o no interessar-se pel que es fa fóra del Cap i casal, que concentra quasi tots els focus mediàtics. Les Falles de poble necessiten fer perdurar eixa reivindicació que les acredita com al que són, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A Xàtiva, aquesta ha estat una de últimes fites, però no l’única que s’ha aconseguit en el període en que he tingut la sort de formar part d’aquesta família. Baixada de Sant Josep amb pluja. Xàtiva. Arxiu José Luis Lagardera

190

Xarxes Socials. Arxiu José Luis Lagardera

Em ve a la memòria que, en entrar, tan sols coneixia a un parell de membres d’aquella executiva. A un grapat més els havia vist alguna vegada. Alguns d’ells eren completament desconeguts per a mi. Amb el temps, tots han acabant sent grans amics amb els que compartisc l’estima per les Falles. Ser el benjamí d’aquell grup no em va fer sentir-me apartat. De fet, era curiós que entrara a formar part de l’executiva del president amb qui vaig ser, també, acompanyant d’una de les dames de la Fallera Major Infantil de Xàtiva de l’any 2004. Després d’una dècada de presidència de García Paños, va arribar el relleu. En aquest cas, va ser Jesús González Sarión qui va empomar el càrrec –els darrers anys havia estat vicepresident primer-. A ell també he d’agrair-li la seua confiança, i sobretot, el seu treball. Jesús va posar les falles de Xàtiva en el mapa. La capital de la Costera va entrar a formar part del G-6, i les seues Falleres Majors van assistir a les eleccions de les Belleses del Foc d’Alacant o les Reines de les Festes de Castelló, o a les presentacions de les Falleres Majors de València; cortesia que ha estat retornada en forma de presència a les presentacions de les màximes representants de les festes xativines. Els actes fóra de la ciutat s’han multiplicat, i és estrany veure algun cap de setmana amb l’agenda buida. Inclús l’estiu el tenen gaire complet. A nivell local, també s’han produït nombrosos canvis: una Crida més enlluernada, canvis en els Estatuts i en aspectes com l’elecció de les Falleres Majors o els jurats de falles, la instauració del dinar popular de Germanor (abans de l’inici de les Festes) o el retrobament amb el futbol sala faller a la ciutat.

191

Xàtiva ha experimentat molts canvis en les seues Falles, i jo he estat ahí per a veure-ho i donar testimoni. Al meu pas per la Junta Local Fallera, he anat variant els càrrecs: he estat sotssecretari, comptable i delegat de comunicació. En aquesta última tasca és, per descomptat, on més he treballat i més he gaudit. Durant la meua estada a la JLF, es va crear una pàgina web que vam haver d’anar nodrint amb notícies de tot el que anava succeint. El creixement de les xarxes socials va ser exponencial (respecte a les Juntes Locals és un dels Twitter amb més seguidors, superant la barrera dels 1.750 seguidors, mentre que a Facebook es compten més de 1.500 “m’agrada”), es va crear un compte de Instagram i es va fer seguiment de molts actes importants a través de la xarxa de vídeos en directe Periscope. Va ser una revolució en la xarxa. Inclús es va aconseguir que totes les Falles de la ciutat tingueren compte de Twitter. D’aquests anys a la Junta Local Fallera em quede amb tot el treball que hi ha darrere, i que fan persones que estimen les falles de la seua ciutat sense esperar res a canvi, de forma desinteressada. Molta gent no és conscient de l’ingent esforç que s’ha de fer, setmana rere setmana, per enllestir-ho tot. Una tasca que es torna en desgavell quan parlem de la setmana fallera. Dos anys he tingut que anar amb els jurats dels monuments, i he de dir que és una experiència inoblidable. Estar present en una de les decisions que fa trontollar tot un pressupost per a les comissions és una responsabilitat incommensurable.

Amb la Bellea del Foc d’Alacant. Arxiu José Luis Lagardera

192

Festa Lletres Falleres a Alzira. Arxiu José Luis Lagardera

Ara, que he tornat a la meua comissió, sé estimar les Falles d’una altra manera. Sé veure aquesta festa des de la perspectiva que ofereix haver format part de l’espectacle des de darrere del teló. La Junta Local Fallera (de qualsevol municipi) és un dels estaments més maltractats de l’organigrama faller. I ara puc dir, sense temor a equivocar-me, que tothom hauria de passar per ella per a poder realitzar un judici de valor. Ser membre de JLF és una tasca molt complicada, que mereix el reconeixement de tots. És el pont que uneix al Govern municipal de torn amb la festa fallera. Jesús va decidir continuar com a president, però quasi tota la seua Junta executiva vam decidir apartar-nos. Certament, és una responsabilitat que acaba cremant. No obstant, és una experiència que recomane a tota aquella persona que vulga veure-ho tot amb una altra perspectiva. Un contrallum en el que la seua finalitat última és treballar per les festes de tot el municipi, tractant de ser el més equitatiu possible i de fer que tots acaben contents. Evidentment, açò últim és una utopia. Mai plou a gust de tots. Però mentre l’aigua cau, seguirem construint ponts i obrint paraigües. Seguirem fent gran la festa fallera.

193

II P.T el poder territorial: les juntes locals

Actualment hi ha 55 Juntes Locals/Federacions Falleres a la Comunitat Valenciana1. Algunes d’elles han col·laborat amb nosaltres i han proporcionat aquella informació més rellevant de cada poble.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 1

196

Informació proporcionada per Junta Central Fallera

Junta Local Fallera d’Alaquàs Junta Local Fallera d’Albal Junta Local Fallera d’Alberic Junta Local Fallera d’Alboraia Junta Local Fallera d’Aldaia Junta Local Fallera d’Alfafar Junta Local Fallera d’Algemesí Junta Local Fallera d’Alginet Junta Local Fallera d’Almussafes Junta Local Fallera d’Alzira Junta Local Fallera de Benaguasil Junta Local Fallera de Benetússer Junta Local Fallera de Benicarló Junta Local Fallera de Benidorm Junta Local Fallera de Benifaió Junta Local Fallera de Bétera Junta Local Fallera de Bunyol Junta Local Fallera de Borriana Junta Local Fallera de Carcaixent Junta Local Fallera de Carlet Junta Local Fallera de Catarroja Junta Local Fallera de Cullera Junta Local Fallera de Dénia Junta Local Fallera d’Elda Junta Local Fallera de Gandia

26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. 51. 52. 53. 54. 55.

Junta Local Fallera de Godella Junta Local Fallera de L’Eliana Junta Local Fallera de La Llosa de Ranes Junta Local Fallera de La Pobla de Vallbona Junta Local Fallera de Llíria Junta Local Fallera de Manises Junta Local Fallera de Massamagrell Junta Local Fallera de Massanassa Junta Local Fallera de Montcada Junta Local Fallera de Naquera Junta Local Fallera d’Oliva Junta Local Fallera de Paiporta Junta Local Fallera de Paterna Junta Local Fallera de Picanya Junta Local Fallera de Picassent Junta Local Fallera de Puçol Junta Local Fallera de Riba-Roja del Túria Junta Local Fallera de Sagunt Junta Local Fallera de Sant Antoni de Benaixeve Junta Local Fallera de Sedaví Junta Local Fallera de Silla Junta Local Fallera de Sollana Junta Local Fallera de Sueca Junta Local Fallera de Tavernes de La Valldigna Junta Local Fallera de Torrent Junta Local Fallera de Torís Junta Local Fallera d’Utiel Junta Local Fallera de Vall D’Uixó Junta Local Fallera de Vilanova de Castelló Junta Local Fallera de Xàtiva 197

JUNTA LOCAL

FALLERA

Alaquàs

Any de fundació: 1984 Dies de falles: del 15 al 19 de Març Fallers: Majors: 1770 Infantils: 765

SECCIONS: NO

FALLERES MAJORS DEL POBLE:

COMISSIONS: 11

L’any 1989 fou el primer any en haver Fallera Major del poble.

Falla Avinguda 18 de Juliol Falla Avinguda Genovés

Fallera Major Infantil: Clara Pozo i Cantos Fallera Major: Paula Sanchis i Mengod

Falla Bonavista Falla Plaça d’Espanya Falla Camí Vell de Torrent Falla Verge de l’Olivar Falla Avinguda Miguel Hernández Falla Cervantes Falla Plaça Buenos Aires Falla Vicent Andrés Estellés Falla Plaça de la Llibertat

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: 2014-2015 President: Óscar García Secretaria: Paula Sanchis

2015-2017 President: Fermín Martínez Secretaria: Rosa Elvira Palomares

2017-2018 Presidenta: Júlia Roselló Secretari: Aitor Poveda

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: No hi han.

Informació proporcionada per la J.L.F. d’Alaquàs 198

Actes rellevants // específics: El dia de la crida, una vegada acabada la mateixa, celebrem l’acte de “Pleitesia” a les Falleres Majors de totes les falles del poble i a les Falleres Majors d’Alaquàs. La crida es realitza al Castell-Palau d’Alaquàs, després desfilem cap a l’Auditori Nou per a rendir “Pleitesia” a les màximes representants de cada comissió i del poble. Aquest acte és molt emotiu perquè consisteix en una “Exaltació” a totes les Falleres Majors realitzada pels seus familiars, amics o persones de gran estima per a elles.

Castell d’Alaquàs. Arxiu Junta Local Fallera Alaquàs.

Interior del Castell. Arxiu Junta Local Fallera Alaquàs.

199

JUNTA LOCAL

FALLERA

Aldaia

SECCIONS: NO COMISSIONS: 9

Any de fundació: 1979 Dies de falles: del 15 al 19 de Març Fallers: Majors: 1372 Infantils: 784

FALLERES MAJORS DEL POBLE: En Aldaia hi ha falleres majors de la localitat des de les falles de 1990. Fallera Major Infantil d’Aldaia 2018: Xiqueta Leyre García i Honrubia

Falla Sant Vicent

Fallera Major d’Aldaia 2018: Senyora Gloria Cortina i Palanca

Falla La Saletta

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS:

Falla Sant Antoni Falla Colonia Falla Santa Rita- Pilar Falla Mestre Serrano Falla Villarobledo- San Carlos Falla Plaça Corts Valencianes Falla Plaça Europa

Presidents Miguel Cañaveras i Rubio Jose Lópezi Serrano David Solis i Rubio

Secretaris Rafael Ferrer i Vilata Manuel Feltrer i Risueño Alberto Navarrete i López

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: José Badia i Roca Pascual Montes i Carrasco Borja Llorens i Mata Francisco Martos i Sánchez Héctor Serranoi Horta També comptem amb uns deu tallers fallers a la localitat la majoria situats al polígon industrial del Coscollar

Informació proporcionada per la J.L.F. d’Aldaia 200

Actes rellevants // específics: Al llarg de l’any, les falles d’Aldaia celebren diverses activitats i campionats. Són moltes les comissions falleres les que participen en tot el que la Junta Local Fallera organitza com el campionat de frontó en els mesos de Maig i Juny, de petanca junt a la festivitat del 9 d’Octubre, de truc i parxís a l’hivern (d’Octubre a Desembre) on els campionats es disputen en els diferents casals fallers. Cal destacar també el Festival de Playback, que ja s’ha convertit en una tradició a la Plaça de l’Ajuntament i és multitudinària la participació de les falles, perquè des del primer any va tindre una molt bona acollida per part de les falles participants.

Cavalvada. Issuu Junta Local Fallera Aldaia.

Concurs de Paelles. Issuu Junta Local Fallera Aldaia.

201

JUNTA LOCAL

FALLERA

Algemesí SECCIONS: NO

FALLERES MAJORS DEL POBLE: L’any 1977 fou el primer any en haver Fallera Major del poble.

COMISSIONS: 10

Fallera Major Infantil: Marta Català i Martí

Falla Nou Mercat

Fallera Major: Deanira Calado i Faus

Falla Parc Bernat Guinovart

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS:

Falla El Pla Falla Crist de l’Agonia Martínez i Adjacents.

Any de fundació: 1976-1978 Dies de falles: del 17 al 19 de Març Fallers: Majors: 1667 Infantils: 542

Lluís

Falla Plaça del Cid Albalat i Adjacents.

Secretari: Roberto Martínez i Alemany

2011 - 2015 Presidenta: Amparo Lluch i Ferrís

2015-2016

Falla Plaça Cabanilles Falla Ideal Terrassa i Adjacents.

Presidenta: Marta Trenzano i Rubio

Falla Barri Santa Bàrbara

2016-2018

Falla Plaça Tres Moreres

President: Juan Vicente Talamantes i Garcia

Falla Víctor Pradera d’Aragó i Adjacents.

Ferran

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: A Algemesí hi ha 4 artistes fallers amb els seus tallers en la mateixa població. Alguns d’ells planten monuments en aquesta localitat, amb molt bons resultats, i altres en planten en diferents ciutats com València, on lluiten per un bon lloc en algunes seccions i també en secció especial.

Informació proporcionada per la J.L.F. d’Algemesí 202

Actes rellevants // específics: Aquest és el segon any que La Junta Local Fallera d’Algemesí treballa independent de l’ajuntament, això significa que poc a poc va agafant forma el nou projecte d’obrir la festa fallera a tota la ciutat. Per aquesta mateixa raó hem recuperat el tradicional sopar de Germanor Fallera que en el 2017 tingué rècord de participació. També per primera vegada hem fet el mig any faller, amb molt bon resultat de cara als fallers i veïns de la població. Hem aconseguit tindre una Crida Fallera digna d’una població com aquesta, i els actes organitzats per Junta Local Fallera han agafat la força i el valor que es mereixen.

L’aniverssari de Bernat, Falla Parc Bernart Guinovart, guanyadora del 1er premi de les Falles Infantils 2017. Arxiu Junta Local Fallera Algemesí.

203

Malson en la cuina de la comissiĂł, Falla Nou Mercat, guanyadora del 1er premi de les Falles 2017. Arxiu Junta Local Fallera AlgemesĂ.

204

JUNTA LOCAL

FALLERA

Alginet SECCIONS: NO

Any de fundació: 2000 Dies de falles: del 16 al 20 de Març Fallers: Majors: 972 Infantils: 383

FALLERES MAJORS DEL POBLE: No hi han.

COMISSIONS: 6 Falla Poble d’Alginet Falla Sant Josep Falla La Manta al Coll Falla Palleter Falla La Dolçaina Falla Poble Nou

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents: Minerva Hernàndiz i Gil Ricardo Agustín Burchés i García José Salvador Sancho de la Concepción

Secretaris: Maria Espert i Gaya Salvador Llopis i Vidal Susana Arcos i Hervás ARTISTES FALLERS DEL POBLE: No hi ha.

Actes rellevants // específics: El dia 16 de març per la vesprada/nit fem un trasllat de la imatge de Sant Josep des de l’Ermita fins a l’Església del poble, ja que és nostre patró del poble. El dia 19 de març després de la missa de Sant Josep, es torna aquest a l’Ermita. Al ser el dia 19 festiu a València i ser el nostre patró local, el festiu local es trasllada al dia 20 de març. Nomenat el dia de la nostàlgia fallera.

Informació proporcionada per la J.L.F. d’Alginet 205

JUNTA LOCAL

FALLERA

Alzira

SECCIONS: SI - 5 grans i 5 infantils (especial, primera , segona, tercera i quarta)

COMISSIONS: 35

Any de fundació: 1944 Dies de falles: del 17 al 19 de Març Fallers: Total: 4925

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Fallera Major Infantil 2018: Aitana Carbo i Alaminos Fallera Major 2018: Lourdes Burgos i Lanzero

Falla Albuixarres Camí Fondo Falla Colonia Ana Sanchis Falla Ausiàs March Falla Camí Nou

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents Rafael Fita i Santamaria

Falla Camilo Dolz

Rafael Dolz

Falla Caputxins

Vicente Pla

Falla Colmenar

Vicente Muñoz

Falla Dr. Ferran

Jaume Bohigues i Agustí

Falla El Mercat Falla El Parc Falla Plaça Germanies Falla Hernán Cortés Falla Josep Pau

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Jordi Carrascosa Borja Lorente Fernando Llopis Jaume Navarro

Informació proporcionada per la J.L.F. d’Alzira 206

Falla L’Alquenència Falla L’Alquerieta Falla La Gallera Falla Les basses Falla Cantereries Falla Luis Suñer

Juanjo Tarraso Bernardo Estela Julio Monterrubio Germans Parra Rubén Gómez Eduardo Expósito

Falla Pare Castells Falla Nou Penalet Falla Pere Esplugues Falla Pere Morell Falla Pintor Andreu Falla Plaça d’Alacant Falla Plaça del Forn Falla Plaça Major Falla Plaça La Malva Falla Sagrada Família Falla Sant Andreu Falla Sant Joan Falla Sant Judes Falla Sant Roc Falla Sants Patrons Falla Tulell Avinguda

Actes rellevants // específics: (Autor escrit: Luis Gisbert i Soriano) Orgull, ni més ni menys. Això es el que es sent al viure les falles. Orgull de ser patrimoni immaterial de la humanitat. Orgull de poder oferir-li les flors en cada ofrena a nostra mare de deu, La verge del Lluch. La passió per la creació d’un monument que durant tres intensos dies ens representa per a després tornar-se en cendra. El sentiment de dur un escut bordat al blusó i gravat al cor. I tot això ho caracteritza una falla, una unió, diverses persones amb un objectiu comú. I podran preguntar-li a qualsevol persona fallera que porte un o cinquanta anys. Eixe sentiment es inexplicable. Perquè quan anem a l’entrega de premis volem veure l’escut ben alt, quan fem els cercaviles, volem veure el escut ben alt i quan el monument cau, el escut es queda etern a cadascuna de les llàgrimes, que cauen pels membres de eixe objectiu anomenat “falla”. Anem més allà els pareix? Que pensen si els parle del concurs tradicional de mascletades a la plaça del mercat? Que sensació experimenta la seua pell quan escolten una xaranga tocar un bon pasdoble? Quans colors poden acceptar els seus ulls quan un artista faller li dona les últimes pinzellades al treball de tot un any? I es que això també son falles.

207

He conversat amb moltes persones que viuen aquesta festa des de un punt extern o simplement no el viuen i la seua contestació es un somriure de admiració amb una mica d’incredulitat. Tot i que els puc assegurar que després d’eixa conversa el noranta-nou per cent, sols es queda amb la passió de les paraules amb les que els he contat el meu romanç i el de totes i cadascuna d’aquelles persones que les estimem i en que tal vegada siga una bona idea provar eixe sentiment. I l’altre un per cent? L’altre un per cent està ara mateix corrent a fer la seua inscripció en la falla més prop de sa casa, comprant-se el mocadoret i fent el compte enrere per al dia de la “plantà”

Fallera Major Infantil 2018: Aitana Carbo i Alaminos Arxiu Junta Local Fallera Alzira.

208

Fallera Major 2018: Lourdes Burgos i Lanzero Arxiu Junta Local Fallera Alzira.

Carla Vidal. Arxiu Junta Local Fallera Alzira.

MascletĂ . Arxiu Junta Local Fallera Alzira.

209

JUNTA LOCAL

Any de fundació: 1989 Dies de falles: del 15 al 19 de Març Fallers: Majors: 770 Infantils: 398

FALLERA Benetússer SECCIONS: NO

FALLERES MAJORS DEL POBLE:

COMISSIONS: 6

L’any 1989 fou el primer any en haver Fallera Major del poble.

Falla Joventut Falla Plaça De Lepanto Falla Literato Azorín - Maestra Rosario Iroil Falla El Rajolar Falla Vicente Navarro i Soler Falla Barri De L´Estació

Fallera Major Infantil: Claudia Palomares Fallera Major: Patricia Villar

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents: Mª Dolores Ceacero Juan Alarcon Jose Vte Vidal

Secretaris Herminio Ricarte Isabel Gomez Victor De Lis

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: No.

Actes rellevants // específics: Dins de les activitats mes rellevants de l´any faller podríem destacar els concurs de carrers engalanats, presentacions i concurs de “Play-backs” de les falles de Benetússer que es fa en les festes majors de Benetússer en el mes de juny.

Informació proporcionada per la J.L.F. de Benetússer 210

JUNTA LOCAL

FALLERA

Benifaió SECCIONS: NO COMISSIONS: 5 Falla Arturo Mas Falla Santa Bárbara Falla Mitja Capa Falla La Verge Falla Sant Josep

Any de fundació: 1976 Dies de falles: del 15 al 19 de Març Fallers: Majors: 682 Infantils: 403

FALLERES MAJORS DEL POBLE: El càrrec de fallera major de Benifaió es va crear l’any 1997 sent aquest any la primera fallera major Olga Pérez i Giménez de la comissió Falla Arturo Mas. Des d’aquell moment hem tingut anys vacants sense Fallera Major i altres també amb càrrec de Fallera Major Infantil. Enguany 2018 el càrrec de Fallera Major de Benifaió ha recaigut en SANDRA GARULO CAMPA de la comissió Falla Sant Josep.

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: El càrrec de president de la Junta Local Fallera de Benifaió recau sobre l’alcalde o alcaldessa. Els 3 últims anys han sigut Presidents de la Junta Local els alcaldes: Jesús Tortosa i Llopis Amparo Arcís i Martínez Marta Ortiz i Martínez (actual) Els secretaris no son càrrecs polítics, triada la figura entre els membres de la Junta Local Fallera, sent els 3 últims: Marta Alepuz Soria Ximo Marqués Duart Mª Pilar González Martí (actual)

Informació proporcionada per la J.L.F. de Benifaió 211

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Dora Piles

Actes rellevants // específics: La festa fallera a Benifaió es viu intensament a través de les 5 comissions locals. Cada una al seu lloc però juntes amb germanor ofereixen festa i tradició del 15 al 19 de març. A més, en aquest 2018, i per tercer any, tindrà lloc el ja participatiu Sopar de germanor entre les 5 falles i la junta local fallera, dies abans de la setmana gran, per donar la benvinguda a les falles. Exposició del Ninot, cavalcada i crida, concurs d’arrossos, ofrena, etc... de tot un poc per gaudir de la festa. Podeu veure en el següent enllaç el video promocional de les Falles de Benifaió:

https://vimeo.com/239094093?ref=fb-share&1

212

JUNTA LOCAL

Any de fundació: 2008 Dies de falles: del 16 al 19 de Març Fallers: Majors: 606 Infantils: 304

FALLERA

Bétera SECCIONS: NO

FALLERES MAJORS DEL POBLE:

COMISSIONS: 5

L’any 2014 fou el primer any en haver Falleres Majors del poble.

Falla Gran Via de l’Est Falla la Barraca Falla Carraixet

Fallera Major Infantil: Andrea Peinado i Vilafranca Fallera Major: Luisa Motilla i Nieto

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS:

Falla Gran Via del Sur

Presidents:

Falla l’Albereda

2008 - 2014 David Aloy i Martin

2015 - 2018 Jose Maria Asensi i Molins Secretaris:

2015 - 2016 Amparo Carrascosa i López

2017 Maria Cuerda i Ballester

2018 Paula Ruiz i Asensi

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: No.

Informació proporcionada per la J.L.F. de Bétera 213

Actes rellevants // específics: A banda dels típics actes de la Plantà, l’Ofrena a la Mare de Déu del Desemparats, l’entrega de premis i la Missa en honor a Sant Josep, cal destacar que nosaltres tenim un acte propi, dins de la setmana fallera, l’Ofrena al Xiquet de Bétera, “cantaor de cant d’estil” nascut a Bétera i que es realitza el 19 de Març per la vesprada al parc del carrer que porta el seu nom. En aquest acte les comissions falleres, així com les Falleres Majors del poble, ofrenen una corona de llorer al xiquet i realitzen cants d’albades, finalitzant així els actes conjunts entre totes les falles del poble.

Ofrena al Xiquet de Bétera. Arxiu Junta Local Fallera Bétera.

214

Ofrena al Xiquet de Bétera, Arxiu Junta Local Fallera Bétera

JUNTA LOCAL

FALLERA

Borriana SECCIONS: 3 seccions majors i 3 seccions infantils COMISSIONS: 19 Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla Falla

Rei Jaume I Barri Sant Blai Societat Centre Espanya Societat Club 53 Cardenal Tarancón Don Bosco Quarts de Calatrava Barri la Mercè Societat Sant Josep Barri d’Onda de Caçadors Barri l’Escorredor Societat Club Ortega Barri la Mota Plaça Chicharro Barri la Bosca Barri València Barri la Vila

Falla Barri la Ravalera

Any de fundació: 1944 Dies de falles: del 15 al 19 de Març Fallers: Majors: 2250 Infantils: 150

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Reina Fallera 2018: Judit Pesudo i Martinez Reina Fallera Infantil 2018: Ana Gimenez i Domingo

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents: Presidenta actual: Mª. Lluisa Monferrer Aguilella Carlos Sola Peris Pedro Sancerni Oliván

Secretaris: Salvador Boix Mesado Sayo Planelles Ramos Francisco Collado Aparici

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: José Pascual Ibáñez (PEPET) Rafael IbañezVicente i Martinez Luis Herrero Lázaro Chuecos José Luis Pascual (PEPI), etc.

Informació proporcionada per la J.L.F. de Borriana 215

Actes rellevants // específics: A Borriana se inicia l’exercici faller amb el concurs de les Creus de Maig en què participen totes les comissions falleres. Seguix amb la Cavalcada de la Batalla de Flors que es realitza dins de les festes patronals al Setembre, amb carrosses confeccionades amb paper de seda. També l’exposició de la indumentària de les Reines Falleres i components de les Corts d’Honor. Exaltacions de les Reines Falleres, Corts d’Honor i Falleres Majors i Talls d’Honor de les Falles. Cavalcada del Ninot Major i infantil. Ofrena de Flors a la Mare de Deu de la Misericòrdia. Carrossa de la Batalla de les Flors. Arxiu Junta Local Fallera Borriana.

Creu de Maig. Arxiu Junta Local Fallera Borriana.

216

Pancarta feta amb flors. Arxiu Junta Local Fallera Borriana.

217

JUNTA LOCAL

FALLERA

Bunyol SECCIONS: NO COMISSIONS: 5

Any de fundació: 1972 Dies de falles: del 17 al 19 de Març Fallers: Majors: 350 Infantils: 350

FALLERES MAJORS DEL POBLE: L’any 1993 fou el primer any en haver Falleres Majors del poble. Fallera Major 2018: Nairobi Galarza i Sanz

Falla Buñol Poble Falla Nou Buñol Falla Ventas

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS:

Falla El Prado Falla Reis Catòlics

Presidents: Pilar Garriges i Espert María Álvarez i Gil Juncal Carrascosa i Alonso

Secretaris: Maite Clemente i Sanz Indalecio Zanon i Matamales

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Salvador Espert Emilio Tamarit Antonio López

Informació proporcionada per la J.L.F. de Bunyol 218

Actes rellevants // específics: Com a importància estan la Crida i l’Exposició del Ninot. També cal destacar que com el poble està dividit en dues zones diferenciades, els actes es multipliquen en alguna ocasió en dos, és a dir, els dies 17 i 18 pel matí es realitzen en anys alternatius les visites a les falles de cada zona, desplaçant-se totes les comissions i la Junta Local Fallera en cercavila amb les respectives bandes de música pels carrers de la població. El dia 18, també es realitzen dues ofrenes de flor una en cada zona del poble per la vesprada, assistint la Junta Local Fallera a les dues ofrenes. El dia 19, després de la missa al Sant Patró, es realitza una ofrena conjunta a la imatge del Patró en un retaule instal·lat en un carrer on es planta la primera falla de Bunyol i que els fallers de l’època li dedicaren a Sant Josep. Per altra banda, entre les comissions existeixen diferents tradicions com les xocolatades, despertades, mascletades, jocs per als xiquets i orquestres entre altres.

Gala Fallera 2017. Arxiu Junta Local Fallera Bunyol.

219

Falleres de Bunyol junt al seu monument. Arxiu Junta Local Fallera Bunyol.

Fallera Major de Bunyol. Arxiu Junta Local Fallera Bunyol.

220

JUNTA LOCAL

FALLERA

Cullera SECCIONS: SI - 3 grans i tres infantils (especial, primera i segona cadascuna) COMISSIONS: 15 Falla La Bega Falla Sant Antoni de la Mar Falla Passeig-Mercat

Any de fundació: 1972 Dies de falles: del 16 al 19 de Març Fallers: Majors: 2048 Infantils: 1118

FALLERES MAJORS DEL POBLE: No hi han.

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents/es: Francesc Llopis i Escrivà María Dolores García i Mancebo Susi Meliá i Peiró

Falla Plaça d’Espanya

Secretaries:

Falla Raval Sant Agustí

Maria Dolores García i Mancebo Amparo Ibáñez i Cutanda Dunia Maria Valero i Morant

Falla Taüt Falla El Canet Falla Plaça Mongrell Falla Av. País Valencià Falla Port Falla El Raconet Falla Plaça Alboraia Falla Rei en Jaume I Falla Xúquer Falla Bulevar

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Eric Martínez i Moncho Alfredo Bayona i Calatayud Juan Carlos García Donet Fede Alonso, Xavier Tur i Ortiz Joan Simó i Arlandis Jorge Gil i Sapiña Noel Hervas i García Arturo Benavent i Pérez José Lafarga i Palomares Salva Bañuls

Informació proporcionada per la J.L.F. de Cullera 221

Actes rellevants // específics: Els actes ,més rellevants són l’entrega de premis als Jardins del Mercat el dia 17 de març a les 20h, l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell i la nit de la Cremà. Enguany Junta Local fallera recupera les mascletades dels 3 dies de falles, així com s’introdueix “la Fit del foc” el 18 a mitjanit. La Crida és un acte relativament nou on les comissions s’han bolcat i té molta assistència de fallers i falleres. Es celebra a la Plaça d’Espanya i va acompanyat d’un espectacle audiovisual. Altres actes a destacar són la celebració del Mig Any Faller i concurs de paelles, actes als quals acudeixen més de 1500 fallers i falleres. També l’acompanyament a la Mare de Déu del Castell per part de les comissions, coneguda com “processó de la baixà” és un acte molt emotiu on els fallers i falleres demostren la devoció que senten per la seua patrona. Cal finalment destacar la cavalcada de disfresses de festes del poble com a acte divertit en el que cada any les comissions van demostrant la gran capacitat que tenen per fer balls, coreografies i treballar el món de la disfressa temàtica.

Entrega de Premis als Jardins del Mercat. Arxiu Falla Raval Sant Agustí.

222

Cavalcada Disfresses en Festes del Poble. Foto Joan Castelló.

JUNTA LOCAL

FALLERA

Elda

SECCIONS: NO COMISSIONS: 9 Falla Fraternidad

Any de fundació: 1959 Dies de falles: segon o tercer cap de setmana de Setembre. En 2018 seran del 13 al 16. Fallers: Majors: 1385 Infantils: 195

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Des de 1959 fins a 1984, les màximes representants de les Falles d’Elda es van denominar Regines, però des de 1985, reben el nom de Falleres Majors.

Falla Estación

Fallera Major Infantil: Elia Bernabéu i Milán

Falla El Huerto

Fallera Major: Andrea Martínez i Villena

Falla Huerta Nueva Falla San Francisco de Sales Falla José Antonio Las 300 Falla Trinquete Falla Zona Centro Falla Ronda San Pascual

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Tres últims presidents: Chelo Moya i Máñez José Luis Cuenca i Bonal Isabel Villena i Pastor

Tres últims secretaris generals: Alejandro Sánchez i Pérez Ana Ruiz i Gan Antonio Ruano i Gisbert.

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Joaquín Rubio i Yáñez, Francisco J. Conejero i Bañón Francisco J. Sierra i Alarcón Raúl García i Pertusa Antonio Ruano i Gisbert

Informació proporcionada per la J.L.F. d’Elda 223

Actes rellevants // específics: Més de 80 anys de tradició i festa. Una visita a les Falles d’Elda suposa unir l’essència de les Falles de València i les Fogueres d’Alacant. Estes festes se celebren des dels anys 20 del segle passat i tenen una participació de més de 1500 persones en tots els actes i desfilades. Les Falles d’Elda compten amb una identitat pròpia que les fa ser conegudes i seguides des de qualsevol part. El fet de celebrar-se en setembre ens distingueix de la resta de poblacions que celebren el calendari del foc. La deslocalització temporal permet que els artistes fallers i de fogueres, puguen mostrar la seua obra plantada al carrer, igual que els indumentaristes i artesans mostren la riquesa dels seus treballs convertint-se Elda en un aparador, perquè la resta de poblacions puguen apreciar les característiques d’esta festa. La seu de les Falles d’Elda és “El Alminar”. Aquesta edificació característica de la nostra ciutat s’ha convertit en un referent de la festa i en un lloc de trobada per als fallers durant la celebració. En ella, gràcies a les seues instal·lacions, se celebren multitud d’activitats com les reunions de la Junta i comissions falleres, trobades relacionades amb l’elecció de les Falleres Majors i les seues Dames d’Honor o sopars i recepcions oficials entre altres. Elda ha sabut cuidar i mantindre la tradició fallera amb el transcurs del temps, convertint la iniciativa quasi centenària d’uns veïns, en la forma d’expressar com entenen els barris el seu protagonisme ciutadà.

Fallera Major Infantil 2018: Elia Bernabéu i Milán Arxiu Junta Local Fallera Elda.

224

Fallera Major 2018: Andrea Martínez i Villena Arxiu Junta Local Fallera Elda.

Monument Infantil Falla Huerta Nueva 2017. Arxiu Junta Local Fallera Elda.

Monument Falla Huerta Nueva 2017. Arxiu Junta Local Fallera Elda.

225

JUNTA LOCAL

FALLERA

Gandia SECCIONS: SI - 4 grans i 4 infantils (especial, primera , segona i tercera)

COMISSIONS: 23 Falla Benipeixcar Falla Beniopa

Any de fundació: 1947 Dies de falles: del 16 al 19 de Març Fallers: Total: 3400

FALLERES MAJORS DEL POBLE: F la ciutat, tenim 2 falleres Majors. Una major i una infantil. Fallera Major 2018: Sara Sanvictor i Beneyto Fallera Major Infantil 2018: Nuria Llopis i Carrasco Les dues son nomenades en maig i des del moment del nomenament assisteixen a tots els actes de la ciutat com a representants del mon Faller.

Falla Sagrada Familia “Corea” Falla Marqués de Campo - Perú

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS:

Falla Vilanova Falla Benirredrà Falla Sant Nicolau “Mosquit” Falla Alquerieta i Museu Faller Falla Màrtirs Falla Plaça El·líptica Falla Plaça del Mercat Falla Carrer Major i Passeig

Presidents Telmo Gadea Boix (Actual) Josep Lloret Escrivà Jesús Garcia Cànoves

Secretaris Oscar Morant Martínez (Actual) Telmo Gadea Boix Pepe Mas de Sanfélix

Informació proporcionada per la J.L.F. de Gandia 226

Falla Plaça “Jardinet”

Exèrcit

Espanyol

Falla Serpis Falla Escola Pia Falla Grau Falla Passeig Lluís Belda Falla Plaça Sant Josep - Raval Falla Avd. República Argentina

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Palacio i Serra Germans Miñana Germans Guerola Jose Sanchis Pere Baenas Dino García Christian Melia Ginestar

Falla Crist Rei Falla Roís de Corella Falla Parc Alqueria Nova Falla Plaça Prado

Actes rellevants // específics: El primer dia de Falles, el dia 16, fem de sempre el Bateig, on se bateja a un xiquet o xiqueta i participen totes les comissions de la ciutat. En acabar l’acte solemne, totes les comissions desfilen per la ciutat repartint llepolies fins arribar a la plaça de l’Ajuntament per tal de fer entrega dels banderins dels premis. Des de 1948 fem un concurs de Emissions Falleres on les falles fan critica i sàtira mitjançant una mena d’història gravada que la SER retransmet per radio. Ja mes avant vam incorporar el concurs de Informatius Fallers, que es fa en directe en la COPE. Altra cossa que tenim, es que les màximes representants de les comissions, s’anomenen “Reines de la Falla”, tant major com infantil, i no Falleres Majors. Falleres Majors sols son les de la ciutat. A mes de les Reines de la falla, tenim 4 Reines mes, Reina de l’Art, de la Poesia, de la Festa i del Foc, Totes elles amb bandes representatives d’un color diferent; Groc, verd, blau i roig.

227

També, a banda de les visites als estaments oficials com son la Policia Nacional, la Policia Local i al cuartel de la Guardia civil que fem tots els anys, també visitem el Col·legi Preventori Nuestra Señora del Amparo on muntem un xicotet monument i el cremem. Altra peculiaritat es que les corts d’honor de les Falleres Major de la Ciutat, van acompanyades per xics a tots els actes.

Bateig Faller. Arxiu Junta Local Fallera Gandia.

Les falleres majors d’Alzira amb els xiquets del Col·legi Prevenori. Arxiu Junta Local Fallera Gandia.

228

JUNTA LOCAL

FALLERA

L’Eliana

Any de fundació: 1992 Dies de falles: del 14 al 19 de Març Fallers: Majors: 800 Infantils: 300

SECCIONS: NO COMISSIONS: 4 Falla Josep Antoni, Puríssima i Major (fundada en 1975) Falla Verge del Carme (fundada en 1978) Falla el Mercat (fundada en 1982) Falla Antic Molí - Les Casetes (fundada en 2003)

FALLERES MAJORS DEL POBLE: No hi ha falleres majors del poble, les falles no és la festa major de l’Eliana.

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents Josep Maria Angel i Batalla Salvador Torrent i Català J. Enrique Martínez i Escrivà

Secretaris Rai Santa Maria Ana Belén Cristóbal i Roldán Vicente Ramón García i Riera

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: David Sánchez i Llongo

Informació proporcionada per la J.L.F. de L’Eliana 229

Actes rellevants // específics: La festa fallera naix a l’Eliana com a festes de carrer o barri, als anys 30 del Segle XX ja es té constància per fons orals que es realitzaven xicotetes falles en algun carrer del poble. Als anys 50 es plantà una falla municipal a la plaça del poble de manera excepcional, paral·lelament a les falletes de les barriades, qüestió que segueix realitzant-se als anys 60. Del caràcter popular passaria als anys 70 a l’associacionisme faller; les xicotetes falles de carrer s’unifiquen creant comissions falleres reglades com les falles del cap i casal. El desenvolupament del poble fa que anys vinents es creen de noves comissions i al 1992 es va crear la Junta Local Fallera per necessitat de tindre un òrgan rector i coordinador de la festa fallera, sobre tot per als actes en conjunt de totes les comissions falleres. Els actes a destacar són: La Crida Fallera celebrada l’últim dissabte de Febrer. Les comissions falleres s’ajunten per a realitzar una gran nit de paelles valencianes. La Cavalcada Fallera que enceta el primer dissabte de Març amb una gran desfilada de carrosses i on les protagonistes són les Falleres Majors de les distintes comissions que van acompanyades amb comparses de fallers i falleres disfressats per a l’ocasió. El Tren Faller és sense cap dubte l’acte més local del dissabte “pre-setmana fallera”, que consisteix en una gran desfilada on els fallers i falleres van disfressats amb un caràcter humorístic, satíric o de critica. Cal destacar que es diu Tren Faller perquè antigament els fallers anaven fins la parada del tren de Mont-i-Sol i baixaven en la parada de l’Eliana, figurant com que venien de València ciutat, les grans estrelles, els grans esportistes, les personalitats il·lustres de la societat valenciana, entre altres, de visita a l’Eliana; al cap i a la fi una manifestació festiva de vinculació carnavalesca. L’Ofrena de flors a la patrona del poble, la Mare de Déu del Carme, es realitza el dia 18 de març, a la vespra de Sant Josep. Per concloure, destacar que les falles a l’Eliana no han perdut eixe xicotet esperit de festa de carrer o barriada amb caràcter popular, on la gent pot participar en les nits de revetlla, ja que totes les comissions realitzen la festa al voltant de la falla i al carrer, i obert per al públic en general.

230

JUNTA LOCAL

FALLERA Massanassa SECCIONS: NO COMISSIONS: 4 Falla Poble de Massanassa Falla l’Alqueria Falla Jaume I el Conqueridor Falla el Divendres

Any de fundació: 1999 Dies de falles: del 15 al 19 de Març Fallers: Majors: 300 Infantils: 220

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Fallera Major 2018: Sara Portalés i Bou Fallera Major Infantil 2018: Lucia Chinchilla i Cabañas

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents 2008 Wanda Machado i Recio

2015 Samuel Boix i Heredia

2013 Antonio Estarlich i Dauder

Secretaris Secretaria Comarcal Fallera l´Horta Sud: Magdalena Reliquia Guzmán i Chacón

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: No hi ha.

Informació proporcionada per la J.L.F. de Massanassa 231

Actes rellevants // específics: L’acte més important és la Presentació a l’Auditori Municipal Salvador Seguí. També destacar l’Ofrena, l’Exposició del Ninot, la Cavalcada del Ninot, l’entrega de Premis als monuments fallers i la Missa en honor a Sant Josep el 19 de Març. Cal destacar també que la Junta Local Fallera de Massanassa presideix la Junta Comarcal Fallera de l’Horta Sud i que enguany farà homenatge a les Falleres Majors de les 12 Juntes Locals el pròxim 21 d’Abril.

Fallera Major Infantil 2018: Lucia Chinchilla i Cabañas. Arxiu Junta Local Fallera Massanassa.

232

Fallera Major 2018: Sara Portalés i Bou. Arxiu Junta Local Fallera Massanassa.

JUNTA LOCAL

FALLERA

Nàquera

Any de fundació: 2015 Dies de falles: del 14 al 19 de Març Fallers: Majors: 107 Infantils: 110

SECCIONS: NO COMISSIONS: 3 Falla Amics (Any de fundació 1986) Falla L’Encarnació (1987).

FALLERES MAJORS DEL POBLE:

Falla Sant Francesc (2015).

No hi ha. Però si que hi ha Regina de les Festes del Poble.

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: 2015 - 2018 Presidenta: Mª Dolores Pérez i Ballester Secretari: Alejandro Escribano i Tomás

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: No hi ha.

Informació proporcionada per la J.L.F. de Nàquera 233

Actes rellevants // específics: L’acte més rellevant és la Proclamació de les nostres Falleres Majors de cada comissió, on només pugen les sis representants, tant falleres majors com les infantils. També hi ha Crida a les falles, acte que uneix a les comissions del poble i fa viure amb unió la festa fallera, independentment del color que siguem. Una curiositat a destacar, és que tant a l’any 2007 com al 2015 cremarem les falles una setmana després que la resta de poblacions, perquè la nit de Sant Josep, per la ubicació de la nostra població, feia molt d’aire i no vam poder cremar les falles per precaució d’incendis, i tinguérem un cap de setmana més de festa amb cercaviles incloses com si estiguérem a 19 de Març.

Representants de les Falles de Nàquera. Arxiu Junta Local Fallera Nàquera.

234

Fallers de Nàquera. Arxiu Junta Local Fallera Nàquera.

JUNTA LOCAL

FALLERA

Oliva

Any de fundació: Aprox. fa 30 anys. Dies de falles: del 17 al 19 de Març Fallers: Total: 1000

SECCIONS: NO

FALLERES MAJORS DEL POBLE:

COMISSIONS: 7

Recuperem la figura de Fallera Major després de dos anys, anteriorment casi tots el anys hi havia fallera major del poble.

A.C. Falla Barri Sant Francesc

Fallera Major 2018: Mireia Burgos i Salinas

Falla Pensat I Fet Falla Institut A.C. Falla L´Estació

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents

Falla Casa D´Alonso

Ramón Virgili i Savall

A.C. Falla Conservatori

Juanjo Llorca i Mateu

A.C. Falla La Mar

Vicent Perez i Bernabeu

Secretaris Vanessa Camps i Gavilà Inma Isnardo i Moreno MªJosé Barrreres i Monzonis

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Palacio i Serra

Actes rellevants // específics: Cavalcada del ninot, paelles falleres i crida.

Informació proporcionada per la J.L.F. de Oliva 235

JUNTA LOCAL

FALLERA

Paiporta SECCIONS: NO COMISSIONS: 6 Falla Mestre Serrano–Sant Francesc i Adjacents. (1973) Falla Verge dels Desemparats – Dr. Fleming i Adjacents. (4-04-1974) Falla Sant Antoni i Adjacents. (Abril 1975) Falla Plaça de Cervantes. (24-03-1974) Falla Avinguda Francesc CíscarPlaça l’Església. (6-04-1979) Falla Jaume I (28–01-2015)

Any de fundació: 1975 Dies de falles: del 16 al 19 de Març Fallers: Majors: 1204 Infantils: 785

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Tamara Canales Noemí Garcia.

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents Andrés Sánchez i Sánchez. Exercicis 2013 – 2015. Juan Carlos Chirivella i Soriano. Exercicis 2015 – 2016. Adrián Cosó i López. Exercicis 2016 – 2018.

Secretaris Sofia Martínez i Sánchez. Exercicis 2016 – 2017 i 2007 - 2008 Adela Domínguez i López. Exercicis 2008 – 2009 al 2010 – 2011. Raúl Zamora i Jurado. Exercicis 2011 – 2012 i 2017 – 2018.

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Miriam García i Sandemetrio

Informació proporcionada per la J.L.F. de Paiporta 236

JUNTA LOCAL

FALLERA

Paterna SECCIONS: 3 Tres seccions de monuments (especial, primera i segona)

Any de fundació: 1973-1974 Dies de falles: del 15 al 19 de Març Fallers: Majors: 1706 Infantils: 789

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Des de l’any 1975 hi ha Fallera Major; des de l’any 1987 hi ha Fallera Major i Fallera Major Infantil.

COMISSIONS: 17 Falla Plaça Dos de Maig Falla Campament

Fallera Major Infantil 2018: Paula Banacloy i Aparicio Fallera Major 2018: Mónica García i Guillem

Falla Plaça Porta del Sol–La Canyada Falla Mariano Benlliure

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS:

Falla Grups de la Mercé Falla Vicent Mortes Falla Sant Roc Falla Jacinto Benavente – Alborxí Falla l’Amistat Falla Colom d’Or Falla Gran Teatre Falla Crist de la Fe Falla Terramelar Falla Vicente Lerma – El Clot

2015 - 2018 President: Gregorio Buendia i Ibáñez Secretaria: Diana Talón i Salvador

2014 President: Domingo del Olmo i Martínez Secretaria: Mª Teresa Calatayud i Hernando

2013 President: Juan Miguel Escrich i Pinazo Secretari: Manuel Ortiz i Lobato

Falla Plaza Benicarló – La Coma Falla Enric Valor Falla El Molí

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: No.

Informació proporcionada per la J.L.F. de Paterna 237

Actes rellevants // específics: Encara que la setmana fallera comença el 15 de març, les falles comencen cada any l’últim diumenge de febrer en què la Crida i l’Exposició del Ninot donen el començament oficial. La setmana següent és el torn de la Cavalcada del Ninot, però es el cap de setmana anterior a falles quan tenim la màxima activitat: nit d’albades (on anem en algaravia a cantar a les Falleres Majors de totes les comissions), concurs de paelles i despertà.

Crida. Arxiu Junta Local Fallera Paterna.

238

Despertà. Arxiu Junta Local Fallera Paterna.

Concurs de Paelles. Arxiu Junta Local Fallera Paterna.

Ofrena a la Mare de DĂŠu dels Desamparats. Arxiu Junta Local Fallera Paterna.

239

JUNTA LOCAL

FALLERA

Picanya

Any de fundació: 1982 Dies de falles: del 15 al 19 de Març Fallers: Majors: 315 Infantils: 280

SECCIONS: NO COMISSIONS: 3 Falla Plaça Pasi Valencia I Adjacents Falla Santa Maria Del Puig Senyera I Adjacents

FALLERES MAJORS DEL POBLE: En Picanya hi ha Falleres Majors des de 1983: Fallera Major Infantil 2018: Marta Sabido i Salinas Fallera Major 2018: Andrea Chust Company

Falla Barri Del Carme I Adjacents

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: 2106 President: Jorge Padilla Estirado

2107 Presidenta: Amparo Martinez Martinez Secretari: Jorge Padilla Estirado

2108 Presidenta: Amparo Martinez Martinez Secretari: Lorenzo Alaña

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Picanya no te ningun artista faller al seu poble, encara que tenim a molts artistes per la contorna.

Informació proporcionada per la J.L.F. de Picanya 240

JUNTA LOCAL

FALLERA

Sagunt SECCIONS:

seccions en categoria infantil, des d’Especial fins a la Setena, i set seccions en categoria major, des d’Especial fins a la Sisena. COMISSIONS: 30 comissions de diversos municipis, Sagunt, Port de Sagunt, Faura i Gilet. Sector I: Els Vents, Plaça Mare Nostrum, Plaça del Sol, La Marina, Luis Cendoya, Teodoro Llorente, Eduardo Merello i Plaça Rodrigo. Sector II: La Victòria, La Palmereta, Tres d’Abril, Plaça Ibérica, El Palleter, Churruca Hispanitat i Baladre. Sector III: La Vila, El Remei, El Mocador, El Romano, El Mercat, El Tabalet, Avinguda i Nou Montíber. Sector IV: Santa Anna, Sant Francesc, Doctor Palos, El Tronaor, La Palmera, Gilet i Vila de Faura.

Any de fundació: 1971 Dies de falles: del 14 al 19 de Març Fallers: Majors: 2893 Infantils: 1200

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Fallera Major: María del Mar Gimeno i López Fallera Major Infantil: Andrea Escribá i Fernández

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents Rafael Burgos i Oliver Enrique Javier Docón i Barriopedro David Indiano i de Rosa

Secretaris Nathalie Martín i González Rafael Burgos i Oliver Rosario Ángeles Gómez i Martín.

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Antonio Verdugo Xesco Gil Daniel Barea Vicente Andrés i Sánchez José Moya Alfredo Villalba Pascual Guillem Juan Vicente i Solaz Tomás Macián

Informació proporcionada per la J.L.F. de Sagunt 241

Rafael Vedriel Raúl Calderón Andrés Alcaraz Vicente El Chato Alberto Rajadell José Marco i Ricard Balanzá

Actes rellevants // específics: Les nostres falles comencen el 14 de març amb la plantà dels monuments; el dia 15 es visita les comissions falleres de Faura i Gilet mentre que el 16 de març es l’entrega de premis i la visita a les falles de Sagunt. A l’endemà es visita les comissions del Port de Sagunt i el dia 18 es realitza l’ofrena de flors a la Mara de Déu dels Desamparats al nucli de Sagunt. Finalment, el 19 de març es l’ofrena al Port de Sagunt i, per la nit, la cremà dels monuments.

Exaltació de les Falleres Majors de Sagunt. Foto Antonio José Fresno.

242

Cavalcada de Disfresses. Foto Antonio José Fresno.

Les falles al Camp de Morvedre: 90 anys de història La història de les falles al Camp de Morvedre es remunta a l’any 1927 quan dos amics, Antonio Blasco i Sanjuan i Francisco Cervantes i López, varen decidir portar la festa josefina fins al nucli del Port de Sagunt creant la comissió que, en la actualitat, porta el nom de Luis Cendoya. El primer monument faller a aquest nucli de població es va plantar al carrer Poeta Llomart, front al nombre 52, monument que es va dur a terme gràcies a la col·laboració de veïns de la localitat que es varen encarregar de la construcció i vestimenta dels ninots. Cinc anys després, la tradició fallera es va traslladar fins al nucli històric saguntí. Al mes de març de 1932, es va plantar la primera falla al carrer Camí Reial de Sagunt, justament front a l’edifici de l’Ajuntament, un monument que va ser creació de Antonio Blasco i Francisco Fernández amb una crítica on es parlava d’esdeveniments històrics rellevants a la ciutat com la invasió dels cartaginesos o la segona Guerra Púnica. Poc a poc, la tradició fallera va anar creixent a ambdós nuclis de població i, a l’any 1971 es va decidir crear un organisme de coordinació de totes elles, la Junta Fallera de Sagunt, a hores d’ara anomenada Federació Junta Fallera de Sagunt. Aquesta entitat, impulsada pel regidor de Festes d’aleshores, Luis Cuadau i Marco, començaria a funcionar a l’exercici següent i incorporaria la figura de les Falleres Majors l’any 1974. Falla 1927. Arxiu Camp de Morverdre.

243

Les primeres dones en ostentar aquest títol varen ser Nora Ariza i Alandí y la xiqueta Mª Ángeles Cuadau i Asensi. És important recordar que la Federació Junta Fallera de Sagunt té un àmbit d’actuació comarcal ja que incorpora comissions falleres de fora de la ciutat de Sagunt, concretament les de Gilet i Vila de Faura, aquesta última incorporada en 1994, encara que durant un temps també varen formar part de l’actual Federació Junta Fallera de Sagunt, les falles de Puçol. La idiosincràsia de les falles del Camp de Morvedre fa que molts dels actes que organitza la entitat festiva comarcal es realitzen inclús quatre vegades com és el cas de les cavalcades d’humor faller o les Nits d’Albades que es duen a terme als nuclis de Sagunt i del Port de Sagunt així com a les localitats de Faura i Gilet. A més a més, la Federació Junta Fallera de Sagunt també intenta realitzar, durant tot l’any, diversos actes a tots els municipis fallers de la comarca: així doncs, encara que la gran majoria d’estos tenen lloc a la capital del Camp de Morvedre, des de fa alguns exercicis, el Concurs de Paelles es realitza a Gilet, mentre que el Concurs de Dibuix Infantil i la Trobada Fallera tenen lloc al municipi de Faura. Falla 1932. Arxiu Camp de Morverdre.

244

PresentaciĂł del Cartell anunciador de Falles. Foto Antonio JosĂŠ Fresno.

245

Actualment, la Federació Junta Fallera de Sagunt està formada per un total de 30 comissions integrades per més de 4.000 fallers i falleres, convertint-se en el moviment cultural i festiu més important de Sagunt i de tota la comarca. Es per aquest motiu que, des del 16 de març de 2007, va rebre el títol de Festa d’Interès Turístic Autonòmic, guardó que va complementar amb el de Festa d’Interès Turístic Nacional a finals del mes de desembre de 2013, concretament el dia 30, vespra de la Nit de Cap d’Any, sens dubte una grandíssima noticia per a començar eixe exercici faller per a tota la comunitat de la festa josefina. Després de nou dècades, i ara baix la presidència de Rafael Burgos i Oliver, les falles del Camp de Morvedre i la Federació Junta Fallera de Sagunt està realitzant un esforç per a dotar a la festa josefina de la importància que ha de tindre. Pasdobles amb els noms de les Falleres Majors, inversió cada vegada major per als monuments fallers, el regal del vestit oficial a les màximes representants de la festa josefina al Camp de Morvedre o la incorporació, any rere any, d’actes nous, son algunes de les característiques de les falles d’aquesta comarca de la Comunitat Valenciana que continuen amb una trajectòria ascendent cap al seu segle d’existència.

Proclamació. Foto Antonio José Fresno.

246

JUNTA LOCAL

FALLERA

Silla

SECCIONS: NO COMISSIONS: 7 Falla Poble. 1972 Falla Parc Sant Roc. 1976 Falla Port. 1977 Falla Reis Catòlics. 1980

Any de fundació: 1978 Dies de falles: del 15 al 19 de Març Fallers: Majors: 1200 Infantils: 1000

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Sí que hi ha FM i FMI.

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: 2013 - 2015 President: Fernando Ruiz i Jiménez

Falla Mercat. 1981

Secretària 2013-2014: Clara Bugues i Vicente

Falla El Molí. 2009

Secretaria 2014-2015: Tamara Martos i González

Falla La Marjal (falla de nova creació 2017-2018)

2015- 2018 Presidenta 2015-2017: Silvia Más i Jareño Presidenta 2017-2018: Raquel Gradolí i Guillem Secretària: Maria Company i Martínez

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Juan Carlos Alonso i Pons Adrián Forner i García

Informació proporcionada per la J.L.F. de Silla 247

Actes rellevants // específics:

L’exercici faller comença amb el campionat de Truc i Parxís, durant dos o tres dies a la Nau Jove. En juliol i setembre es realitzen les proclamacions dels nous representants de les comissions falleres, on la Junta local Fallera assisteix. Durant el mes d’octubre es realitza la Nit del Món Faller, on les comissions de Silla i la Junta Local Fallera sopen en germanor i es fa l’entrega dels premis del campionat del truc i parxís. També és l’acte on els representants de l’exercici anterior s’acomiaden en el seu últim acte junts. En novembre i desembre es celebren les presentacions. Cal destacar que totes les falles demostren els seu dot d’artista per a fabricar decorats i mostren el seu enginy per a sorprendre a tot el món amb l’apoteosi final. A gener, es celebra l’Exaltació a les FFMM de les comissions de Silla i ens reunim en germanor totes les comissions falleres per a sopar i realitzar l’exaltació. El primer cap de setmana de març es celebra la Cavalcada del Pregó, amb la Crida per part de les Falleres Majors de les diferents comissions, la inauguració de l’Exposició del Ninot i l’entrega de recompenses de Junta Local i Junta Central Fallera. És la nit del 15 de març on acompanyats de dolçaina i tabal fem la tradicional “Nit d’Albaes” pels casals del poble i a les 0.00h de la nit es clausura l’exposició del ninot i cada falla acaba de plantar les falles perquè a les 8.00h del matí del dia 16, el jurat qualifica els diferents monuments. El dia 17 pel matí s’entreguen els premis de totes les modalitats: presentació, ninot, llibret i falles. Ens concentrem totes les falles a la Plaça dels Germans Iborra i en cercavila pel poble anem fins arribar a la Plaça del Poble on des del balcó de l’Ajuntament es lliguen els premis i els representants de cada falla van eixint al balcó a celebrar-los. El dia 18 per la vesprada es celebra l’Ofrena de Flors a la Verge dels Desemparats i el dia 19 pel matí la missa en honor a Sant Josep i les mascletades. Per la nit, la tradicional Cremà.

248

Representants de les comissions de Silla en La Nit del Mรณn Faller. Arxiu Junta Local Fallera Silla.

249

JUNTA LOCAL

FALLERA

Sueca SECCIONS: NO COMISSIONS: 16 Falla Plaça Ajuntament Falla Ronda País Valencià Falla Materal Falla Plaça Cervantes Falla Xúquer Falla Verge de Sales Falla Mercat Falla Avinguda d’Espanya Falla Che Collons Falla el Portal

Any de fundació: 1974 Dies de falles: del 17 al 19 de Març Fallers: Majors: 2693 Infantils: 1409

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Fallera Major: Tania Sáez i López

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents: Juan Nicolás i Matoses. President d’Honor des de 2008

2017 - 2018 Bernardo Garrigós i Carlos 2017-?

2014 - 2017 Josep Vicent Llopis i Hermano

2012 - 2013 Vicent Iborra i Vallet

Falla Sucro

Secretaris:

Falla Avinguda 18 de juliol

2016 - 2018

Falla Sol i Tarongers Falla Bernat Aliño Falla Poble Vell Falla Tro i Flama

Lorena Sendra i Gómez

2015 Emilio Roda i Lucas

Anterior Paco Ferrer i Ripoll

Informació proporcionada per la J.L.F. de Sueca 250

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Pasky Roda

Andrés Martorell

Joan Pedrós

Vicente Gutiérrez “Guti”

Mauricio Moreira

Joan Martí

Filiberto Pons i Rubio

Josep Cuenca

Pascual Carrasquer

José Andrés Ibor i Peiró

Juan Antonio Llopis i Sisternes

Climent Piera i Ballester

Conrado Meseguer

David Clari

Francisco Vizcaíno

Juan Vicente Campillo i Molina Rodasoques

Actes rellevants // específics: Dels actes més importants de la Junta Local Fallera de Sueca, cal destacar “La Presentació” de la Fallera Major del poble que se celebra el tercer o quart dissabte del mes d’octubre, “La Crida” que normalment és el segon diumenge de febrer i “La Cavalcada del Ninot” el primer dissabte de març. Un dels actes més informals, amb més acceptació i major nombre de participants, és el Concurs de Paelles que és celebra l’últim dissabte del mes de febrer. Durant els mesos de gener i febrer es realitzen les mostres de playbacks i sainets, que també poden formar part del concurs. La Junta Local també organitza diversos campionats esportius (futbet o futbol7, raspall o bàsquet) i de jocs de taula (dòmino, parxís i truc). El tercer diumenge de febrer es realitza el Ral·li humorístic que té dos vessants: •

Concurs de vehicle decorat

•

Concurs de proves

El dia 18 de març per la vesprada, visita de Cortesia de totes les comissions a tots els monuments fallers de Sueca i el 19 pel mati, ofrena de corones de fulles de llorer als personatges insignes de Sueca. (Joan Fuster, Mestre Serrano i Bernat i Baldoví).

251

JUNTA LOCAL

FALLERA

Tavernes SECCIONS: NO COMISSIONS: 6 Falla Portal de Valldigna Falla Cambro

Any de fundació: 1985 Dies de falles: del 16 al 19 de Març Fallers: Majors: 1897 Infantils: 956

FALLERES MAJORS DEL POBLE: La Fallera Major actual és Begoña Bononad. I hem tingut sempre Falleres Majors a Tavernes menys de l’any 1996 al 2009 on es va llevar la figura de la Fallera Major. Des del 2009 tornem a tindre a Tavernes Falleres Majors.

Falla La Via Falla La Dula Falla Passeig Falla Prado

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents:

2018 Carlos Merenciano

2016 - 2017 Salvador Talens

2014 - 2015 Ximo Felis

Secretaries: Encarna Mifsud Belen Benavent Elisa Palomares

Informació proporcionada per la J.L.F. de Tavernes 252

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Victor Hugo Giner Blasco Josue Beitia Pere Baena José Gallego i Miriam García entre altres.

Actes rellevants // específics: A Tavernes celebrem infinitats d’activitats falleres durant tot l’any com Concurs de postals nadalenques, de narrativa, de lletra d’or, Campionat de futbet infantil i femení, sopar de germanor, la Crida, nit d’Albades, el Mig Any Faller o Concurs de truc.

Logo Federació de falles Tavernes. Arxiu Junta Local Fallera Tavernes.

253

JUNTA LOCAL

FALLERA

Torís

Any de fundació: 1992 Dies de falles: del 22 al 25 de Març Fallers: Majors: 784 Infantils: 301

SECCIONS: NO COMISSIONS: 6 Falla Els Barris

FALLERES MAJORS DEL POBLE: En estos moments no hi han. Però si que hi havia des de el 2000 fins al 2012.

Falla el Mercat Falla El marquès Falla les Corts Valencianes Falla l’Antiga Fontanella

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents: Javier Marchuet Ximo Cuallado Isabel Guaita

Secretaris. Laura Iranzo Maria Dolores Torrelles Mònica Gil

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Vicente Espaleta Salvador Dolz

Informació proporcionada per la J.L.F. de Torís 254

Actes rellevants // específics: Els Actes relacionats més importants són tots, ja que realitzem la Festa fallera una setmana més tard. Però desglossant un poc la setmana tenim l’entrada de Bandes i el correfoc de la falla Els Barris. La Parada mora de la falla Placeta del Marqués on participen Files de València. Després la Falla Plaça del Mercat realitza la cavalcada del Foc. Després les altres falles realitzen discomòbils i concerts. A més, enguany es realitzarà la 4 edició de les falles al Cap. Un concurs per a saber el coneixement que tenen els fallers sobre la Festa Fallera, tant d’indumentària com de pirotècnia i monument.

Cavalcada del Foc. Arxiu Junta Local Fallera Torís.

Cavalcada de disfresses. Arxiu Junta Local Fallera Torís.

Parada Mora. Arxiu Junta Local Fallera Torís.

255

Comissió fallera de una de les Falles de Torís al seu casal. Arxiu Junta Local Fallera Torís.

256

JUNTA LOCAL

FALLERA

Utiel

SECCIONS: NO COMISSIONS: 3 Falla Puerta del Sol Falla Plaza de San Juan Falla Plaza Puerta de las Eras

Any de fundació: 1944 Dies de falles: del 14 al 19 de Març Fallers: Majors: 200 Infantils: 150

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Encara que no hi ha monument municipal, si tenim Falleres Majors del poble des de fa poc de temps i són elegides per sorteig entre les diferents candidates que cada comissió presenta, i solen ser Regines Falleres del mateix any. Les no elegides passen a formar part de la Cort d’Honor de les Falleres Majors d’Utiel. Fins fa poc, les funcions de representació de la Junta Local Fallera les portava la Regina de la Falla que obtenia el primer premi.

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: La Junta Local Fallera està composta per l’Alcalde com a President Honorífic, la Regidoria de Festejos que assumeix la Presidència, els Presidents de les Comissions com a Vicepresidents, Secretaria de la Comissió de Festejos i la resta de vocals la composa els diferents regidors que formen l’equip de Govern i membres de les comissions.

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: En els primers anys, Utiel, va tindre artistes fallers locals d’importància, com Miguel Herrero, Pedro José Sáez, Isabel Pérez i Mario Martínez. En l’actualitat es compren els monuments a artistes d’importància com Santeulalia, Pepet i altres importants, com fou Vicent Agulleiro.

Informació proporcionada per la J.L.F. de Utiel 257

Actes rellevants // específics: Des de la “ Valencia Castellana “, en Utiel, l’any 1944 venen celebrant les festes josefines amb l’aparició de la Pl. Sant Gregori de la primera falla infantil. És a partir de 1945, quan es formen les tres comissions falleres d’Utiel i que continuen fins l’actualitat.

Monument Infantil Falla San Ildefonso. Arxiu Junta Local Fallera Utiel.

258

Monument Falla Puerta del Sol 2017. Arxiu Junta Local Fallera Utiel.

259

Comissions amb els següents noms: “Falla Puerta del Sol”, “Falla Plaza de San Juan” i “Falla Plaza Puerta de las Eras”, amb les seues corresponents comissions infantils, que com a dada curiosa i encara que planten en la mateixa demarcació, a escassos metres de les falles grans, no porten el mateix nom que estes. Porten el nom dels carrers de la zona on es planten, com Falla Infantil de la “Plaza San Ildefonso”, en la barriada de la “Puerta del Sol”, Falla infantil de la Olivereta, que pertany a la “Falla Plaza de San Juan” i la Falla infantil del “Carrer del Remedio i adjacents”, en la barriada de la “Puerta de las Eras”. En quant a cens faller, la mitjana oscil·la entre 50 a 80 adults i alguns menys d’infantils en cada comissió, que per a una població de més d’11.000 habitants, formem un col·lectiu important. Els actes més importants són la representació de la Junta Local Fallera per la Comarca i Província, on es requereix la seua presencia. En els dies de falles, acompanyen a les seues comissions i és en l’Ofrena de flors a la Santíssima Verge del Remei que celebrem el 19 de Març, pel matí, representant al col·lectiu faller. En la resta de festes de la ciutat, alternen importància amb la Regina de la Fira i de les Festes d’Utiel. En aquest exercici les Falleres Majors d’Utiel pertanyen a la comissió de “la Puerta del Sol” i de les que ens sentim vertaderament orgullosos. Depenent de les activitats de cada comissió, els dies de falles són 5 o 6, del 14 al 19 de Març, començant amb la Plantà. Els cap de setmana anteriors, es realitzen diferents actes d’importància festiva organitzats per Junta Local Fallera o per cada comissió, visites a Residencies d’Ancians i altres entitats, Gales Falleres, en les que es fa entrega de diferents recompenses que des de Junta Central Fallera i Junta Local Fallera s’entreguen als diferents membres de les comissions mereixedores d’elles. Exposició del Ninot en l’Ajuntament i Exposició de Cartells de Falles presentats a concurs. Sense oblidar el popular Concurs de Paelles que “la Puerta del Sol” ve organitzant des de 1986, amb gran èxit de participació i organització, el Concurs Nacional de Teatre per a aficionats que va tindre el seu inici en “la Puerta del Sol” l’any 1986, i que a dia de hui organitza L’Agrupació Escènica Enrique Rambal, que va arreplegar el testimoni de la Comissió , amb gran èxit de participació amb grups de teatre de tot el territori nacional. D’importància és conèixer que als anys 40, 50 i 60, cada comissió fallera contava amb un grup de teatre, amb multitud d’activitats socioculturals. Mencionar les diferents festes populars que cada comissió organitza en les agradables nits d’estiu d’Utiel, San Juan, El Carmen i El Salvador, sent esta la més antiga de la nostra ciutat, amb més de 500 anys. Els llibrets fallers són cuidats i mimats per les comissions ja que s’estableix un premi. Firmes d’autors locals que seria difícil enumerar ací tant per la quantitat com per la qualitat dels seus escrits, i perquè no seria de justícia oblidar algun. Firmes també importants de fama nacional plasmaren les seues firmes en els nostres llibrets. Altra curiositat és que “la Puerta del Sol” de Utiel, va obtindre el premi de Lo Rat Penat l’any 1987. Poc després ja no s’admetria literatura en castellà. Açò és motiu d’orgull per a la nostra comissió.

260

Grans personatges de renom nacional han sigut nombrats fallers d’honor en les nostres comissions al llarg d’aquests any... i 75 són ja!. I per acabar, les comissions de “la Puerta del Sol” i la seua infantil de “San Ildefonso”, agraïm a la Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, la seua amable invitació a participar en el seu prestigiós llibret, amb lema “L`imperi Faller”, molt bon lema, al que ens acollim, perquè en Utiel, a distancia de la ciutat i en castellà, també l’imperi faller és gran, prolífic i successiu. Bones Falles 2018. Antonio Fco. Pons García. Utiel.

Esctu Falla Puerta del Sol. Arxiu Junta Local Fallera Utiel.

Esctu Falla Infatil San Ildefonso. Arxiu Junta Local Fallera Utiel.

261

JUNTA LOCAL

FALLERA

Xàtiva

SECCIONS: 4 Cuatre seccions de monuments (especial, primera, segona i tercera) COMISSIONS: 19 Falla Del Raval Falla El Cid-Plaça de la Trinitat Falla Plaça Benlloch-Aleixandre VI Falla Avd. Selgas-Planas de Tovar Falla Sant Feliu Falla Sant Jordi Falla Sant Jaume Falla República Argentina Falla Ferroviària Falla Plaça Espanyoleto Falla Passeig-Cardenal Serra Falla Verge del Carme Falla Abu-Masaifa Falla Juan Ramon Jiménez Falla Plaça del Mercat Falla Plaça Tetuan-Portal de Sant Francesc Falla Molina Claret Falla Corts Valencianes Falla Murta-Acadèmic Maravall

Any de fundació: 1933 Dies de falles: del 15 al 19 de Març Fallers: Majors: 1.751 Infantils: 866

FALLERES MAJORS DEL POBLE: Hi ha Falleres Majors des de l’exercici 1932/1933. Les actual falleres majors són Andrea Torres i Martínez i en infantil la xiqueta Nerea Serrano i Ramírez.

ÚLTIMS PRESIDENTS I SECRETARIS GENERALS: Presidents: 2001 - 2003 Juan Ramon Alcocer i Pla

2003- 2015 Javier García i Paños

2015- 2018 Jesús González i Sarión

ARTISTES FALLERS DEL POBLE: Xavi Herrero Josep Almiñana Manolo Blanco Alfred Bernat Ramon Olivares Xavi Ureña Alfonso Almiñana Venancio Cimas Francis Guerrero

Informació proporcionada per la J.L.F. de Xàtiva 262

Actes rellevants // específics: Dins dels nombrosos actes que s’organitzen des de la Junta Local Fallera de Xàtiva podem trobar com a destacats, el concurs de Pasdobles, des d’on es trien els dos pasdobles que portaran el nom de les Falleres Majors de la ciutat. També és molt esperada la celebració del Mig Any Faller, on s’organitzen diferents actes i amb un multitudinari sopar amb totes les comissions del poble. Prop de falles celebrem la “Crida” des de l’ajuntament de la ciutat, que acompanyem amb l’entrega dels premis dels ninots indultats, un castell de focs d’artifici i un sopar amb la presència de totes les comissions. També es conegut el dinar de germanor que muntem, on celebrem que les falles ja estam prop, amb un dinar de fraternitat amb totes les comissions de la ciutat i una gran orquestra.

Premis del Ninot Indultat. Arxiu Junta Local Fallera Xàtiva.

Falleres Majors de Xàtiva. Arxiu Junta Local Fallera Xàtiva.

263

Presentació de les Falleres Majors de Xàtiva. Arxiu Junta Local Fallera Xàtiva.

264

Falleres Majors de Xàtiva posant el seu corbatí al estendard. Arxiu Junta Local Fallera Xàtiva.

265

III C.D.S Les comissions de soca-arrel: Les falles Raval

El Raval d’Alcàsser. La falla del “pensat i fet” Autor: Ana Sofia Chanzà DELEGADA DE LLIBRET I COMUNICACIONS DE LA FALLA RAVAL D’ALCÀSSER La Falla Raval d’Alcàsser podria ser una falla més qualsevol, però no. Nosaltres ens caracteritzem perquè sempre plantem el nostre monument una setmana més tard. Per què? Perquè quan va ser fundada, l’any 1980, ja es va plantar una setmana més tard i aquesta tradició s’ha conservat (amb permisos oficials inclosos) al llarg del temps. Va ser un dia de març, quan un grup d’amics després, d’un bon dinar, va pensar que estaria bé muntar una falla en el barri del Raval d’Alcàsser. Però ho decidiren la mateixa setmana de falles. Era impossible aconseguir ninots per a muntar una falleta. O sí. Perquè, pensat i fet, demanaren ajuda a una falla de València, Nador- Miraculosa, i aquesta els va cedir els ninots amb una condició: que no els plantaren fins que no celebraren ells la seua tradicional “cremà” el 19 de març. I així ho van fer els alcassers. Plantaren el dijous següent després de Sant Josep i varen fer la seua pròpia festa. Un any més tard, en 1981, es va inscriure oficialment com a Falla Raval d’Alcàsser a Junta Central Fallera, que va respectar el moviment de dates. I des d’aleshores plantem la falla el dijous després de Sant Josep. Sempre que no estiga massa a prop la Setmana Santa, perquè aquest fet ens obliga a endarrerir la setmana fallera una setmana més. De fet, enguany cremarem la falla el 8 d’abril.

268

Presidents: Nelo Puchades i Gascon i Miguel Belcos i Martínez junt als seus representants, FM: Beatriz Lorente i Jiménez, President Infantil: Fran Campayo i Tarín i FMI- Àngela Francés i Carbonell. Arxiu Ana Sofia i Chanzà

Fallers de la Falla El Raval davant del seu monument. Arxiu Ana Sofia ChanzĂ .

269

Imperi d’una falla, imperi de la Falla Raval de Sant Agustí de Cullera Autor: Jose Luis valiente i moro faller històric de la falla raval de sant agustí

Escriure en poques línies i resumir una història de 46 anys es fa un poc complicat i narrar cada una de les experiències viscudes, alegries, amargures, anècdotes, moments màgics, de festa i diversió però també al temps de treball, sacrifici i il·lusió es fa molt més difícil en tant poc espai, i més tenint amb compte totes les persones que han passat per la falla en tot aquest temps. Cadascú depenent dels anys que ha estat o la intensitat que ho ha viscut en ella tindrà més o menys història, experiències o anècdotes que contar, falleres majors, presidents, directiva... o simplement fallers de “a peu”, cadascú podria escriure no un, sinó diversos articles o inclús un llibre sencer i contar la seua pròpia història. Doncs bé, totes aquestes històries juntes amb la de tots els fallers que han passat per la nostra comissió, són les que completaran la gran història de la Falla Raval de Sant Agustí.

Comissió al complet de la Falla Raval Sant Agustí en la presentació del 2017. Arxiu Falla Raval Sant Agustí

270

Des que en 1973 es tornà a plantar una falla al nostre barri (després d’aquella primera en 1967) fins a hui, tenim que estar molt satisfets del que havem aconseguit. Ens trobem en el millor moment de la nostra història en tots els sentits, tant com en nombre de fallers, monuments, premis, llibrets, activitats, una comissió de qualitat i quantitat. La nostra comissió ha aconseguit un prestigi no sols a nivell de Cullera sinó que també, a nivell del món de les falles, perquè com bé he dit, no sols són els premis aconseguits o monuments que plantem al carrer, sinó que a banda organitzem grans esdeveniments com la “matinal motera”, exposició de llibrets, actes de presentació i proclamació entre molts altres. En el pas dels anys, la vida fallera en la nostra història ha suposat grans canvis, sempre en positiu. De plantar les falles “a tombé” i en bastides, a plantar amb grues i elevadors monuments de grans dimensions dins la dificultat que suposa plantar al carrer València. De guanyar en 1975 el seu primer premi en categoria infantil a ser la comissió que més primers premis en monuments té, amb un total de 32 primers (11 en gran i 21 en infantil) i la que més vegades ha doblat en ambdues categories, 8 doblets, dels quals aquests 3 últims anys han sigut consecutius (2015, 2016 i 2017). Podem dir alt i clar que hem fet història al món de les falles de Cullera. Dimonis de la vida, de Pasqual Roda Ferrando Pasky (Raval, 1999). Arxiu Junta Local Fallera.

271

Mai no deixarem de lluitar, Llibret 2016. Arxiu Falla Raval Sant Agustí.

Ofrena de flors any 2017. Arxiu Falla Raval Sant Agustí.

272

De fer un llibret en 1982 per a commemorar el dècim aniversari de la falla a ser una de les comissions que millors llibrets realitza en tota la Comunitat Valenciana amb nombrosos primers premis a Cullera i molts bons premis ininterrumpidament a València, destacant el 4t premi en 2016, a més d’altres nominacions en concursos com el Premi Mestre Ortifus o lletres falleres. Tot gràcies a un grup de fallers en els que destacar la llavor, entre altres, d’Elisa Signes en la part de maquetació, Begoña Camarena “la chica para todo” i la immillorable col·laboració des de fa uns anys de Joan Castelló, baix la supervisió del “incombustible” Salvador Tortajada. D’ofrenar al castell amb simples cistelles de flors a fer cada any un vertader monument de flor des de 1982. Grans obres d’art que cada 18 de Març passegem pel poble i ofrenem a la Mare de Déu que ens espera a la “peineta”, dalt les escales dels Jardins del Mercat. Gran sempre és l’expectació de la gent al veure’ns desfilar i que esclata amb infinits aplaudiments quan girem al balcó del mercat el monument de flors que anem a ofrenar. De ser una comissió amb pocs fallers a ser una de les comissions més nombroses del poble amb quasi 400 fallers. De començar els primers anys d’existència de la falla fent reunions als bars i casals esporàdics en falles, a tindre casal tot l’any des de 1978 i amb propietat des de 2005 amb una reforma integra en 2007. De fer presentacions a l’Auditori del Mercat o la Casa de la Cultura en un aforo limitat a multitudinàries presentacions a la Sala Santy, passant inclús per anys de fer dues presentacions, una per a majors i altra per a infantils amb teatre per als xiquets. D’un programa de festes amb duració de poc més d’una setmana, a més d’un mes de festejos i d’unes poques activitats al mes de Març a fer-ne durant tot l’any, com teatres, musicals infantils (Rei Lleó i Aladdin), playbacks, futbet, basquet, matinal de motos, cagà de la burra, disfresses, Sant Joan, “Halloween”, sopar de Nadal, rifes de creuers, excursions, viatges... o simplement qualsevol excusa és bona per a que els fallers del Raval ens ajuntem i gaudim d’una bona estona junts. La nostra falla pot dir que ha arribat a tindre del poc recolzament del barri a ser un sentiment del mateix, en part i gran mesura contribuït per la creació del nostre Grup d’Abonades en 1990, grans dones i grans persones molt treballadores per un mateix interès, la falla. De cremar les falles banyades en gasolina com tot el món, a cuidar la Cremà fins l’últim detall, cremant la falla de dalt cap a baix i preparant-la des de bon matí el dia 19 de Març. Nombroses són les participacions dels nostres fallers en nom de la falla quan a actes solidaris ens referim com fer un banc d’aliments per als més necessitats o simplement col·laborar en una marxa solidaria a favor dels més desfavorits.

273

Les abonades del Raval. Arxiu Falla Raval Sant AgustĂ.

Matinal Motera 2017. Arxiu Falla Raval Sant AgustĂ.

274

Destacar la visita que la nostra comissió realitza cada any en Sant Josep a la residencia d’ancians des de 1983. En acabar la Missa, visitem els nostres majors per tal de celebrar aquest dia amb la Cremà d’una “falleta” al pati de la residencia. Sense cap dubte, és un dels actes més emotius i del qual ens sentim més orgullosos. D’importància també és que som de les poques falles que te un pasdoble propi, aquest s’anomena “Falla Raval” del compositor Marcos Ripoll i fou estrenat l’any 2002 amb un diumenge de concert de la Banda Instructiva Santa Cecilia. La nostra falla també ha traspassat la xicoteta pantalla. En 1992 un grup de fallers participarem al programa “El Show de Joan Monleón”. En aquella època i amb l’ajuda dels assistents un bon “pico” de diners ens portarem cap a la falla. També en 1998 fórem partícips d’un anunci “d’Arròs la fallera” i l’Estany fou l’escenari publicitari. Com tota història també hi ha moments trists que hem sabut superar, com les caigudes dels monuments en 1991 i 2008. Però tota part mala en una història aporta alguna cosa bona i positiva, i a banda de no lamentar cap destrossa humana, va suposar una experiència que ens va unir i sense cap dubte va reforçar d’una forma increïble a tota la comissió.

Play- back a la Casa de la Cultura. Arxiu Falla Raval Sant Agustí

275

Reunions al casal. Arxiu Falla Raval Sant Agustí.

Arreplegà any 1987. Arxiu Falla Raval Sant Agustí.

276

Per tot açò i molt més, hi ha que mantindre el record del que ha sigut la falla i com hem aplegat fins ací per a que la gent jove continue avançant per suposat, però sense perdre l’essència d’on venim i com hem aconseguit tot açò. Gràcies al xicotet o gran gra d’arena, de gent com Pepe Cerveró, Vicent “la Sali”, Juan José, Susana, Ximo Boteig, el uelo Reverte, Jose Muñoz “el Madriles”, Paula, Garcés, Paco “el del Conqueridor”, Jose Escrivà, Villarroya i Joan “el Relonger” entre molts altres que poc a poc ens han deixat però que des d’allà on estiguen segur que estan orgullosos de la seua falla. També gent com los López, el tio Paco, Tono, Angelines i Vicent, la Corberana, Begoña, Fernando, Ximo, Cañot, Tino 600, David Codina, Pablo, Jesús, Paco Martínez i Tere, Vicent el suecà, Signes, Collet, Tomàs, Neus, Panesillo, Pepitin, Elo, el Tofol, Marcelino, Fernando el barber, Bastidas, Mogort, Conchín, Pili, Yolanda, les Miralles, Amparo, Angustias, Jessi, Marta, Silvia, Inma, Pepi, Ascension, Juani, Merxe, Rosa Mari, Mari Carmen, Janette, Amada, Adelita i molts altres que han passat per la nostra comissió i que per diversos motius hui no estan però qui sap si algun dia tornaran ací, a sa casa, i de tots els que estem ara i el Pansero com a únic faller en actiu que està des de la seua fundació (46 anys). Des del meu punt personal, parlar de la meua historia en la falla, la que he viscut i estic vivint és parar al bar Royalti per a fer-te l’obligà abans de pujar al Castell el dia de la Baixà; dies d’Arreplegà, parar en casa del tio Paco i la seua família a fer tertúlia; nits de premis preparant l’Ofrena per a l’endemà en Pepe, la Sali, Angelines i Lina entre altres; cercaviles en homes com Panesillo i Marcelino, divendres de reunions; celebrar els premis a la rodona del bar Xelo; dinars en casetes de diversos fallers; anar al Ball del Mercat tots junts pel carrer fent el ball dels patets; patir amb el transport dels monuments fins arribar al carrer València; ficar-se la pell de gallina en arribar als Jardins del Mercat la nit de l’Ofrena i pujar per l’escala fins el balcó el monument de flors que vas a oferir a la Mare de Déu; conviure any rere any amb persones que com tu valoren i volen el millor per a la teua falla; muntar i desmuntar decorats de proclamacions, presentacions, teatre i playbacks; visites i més visites als tallers dels artistes fallers i reunions de directiva, llibret, festes, infantils i tot el que completa la nostra comissió. Hi ha tants i tants moments... Podria continuar perquè la nostra falla és tot un imperi, un imperi que ha costat de portar fins arribar a la cim, però que amb l’ajuda de cadascú hem aconseguit els objectius marcats. Crec que tots deuríem d’estar ben contents de veure on hem arribat fins a hui i en el que s’ha convertit la Falla Raval com a institució a nivell d’identitat. Però ací no val relaxar-se, perquè açò no para i hi ha que continuar tenint el mateix èxit, treballant dia a dia per mantindre-ho i inclús superar eixe èxit i anar pujant la falla cada vegada un poquet més. El que es pense que ja està tot fet s’equivoca, sempre hi ha alguna cosa que fer, millorar i innovar perquè la clau de l’èxit és la suma de xicotets esforços que es fan dia rere dia.

277

IV F.O.A.I fins on arriva lâ&#x20AC;&#x2122;imperi?

Albalat de la ribera

A la Comunitat Valenciana

L’essència de les Falles a Albalat Autor: Josep Sala i Sánchez Faller de la Falla Campassos La història de la festa fallera a la localitat d’Albalat té dos essències principals; la primera és que aquest poble durant la dècada dels 90 va veure nàixer una falla no molt peculiar al món faller, i la segona és aquella que la compartim amb molts pobles veïns, que sols tenim una falla, on aquesta congrega a tots els fallers d’un mateix poble. L’any 1982, segons daten els documents, un grup de matrimonis formaren una comissió amb el propòsit de fer una falla i elaborar un programa fester en honor a Sant Josep. Després de molts treballs i no pocs sacrificis, aconseguiren reunir unes quantes pessetes, 58.845 per ser exactes. A poc a poc les seues il·lusions anaren consolidant-se però, malauradament, vingué la Pantanada de Tous del 82 i s’ho va emportar tot. Els fallers van decidir deixar la festa i les celebracions per a un altre moment. Va ser a l’any 1991, quan per fi, va arribar la festa de les Falles a la nostra localitat per iniciativa d’una comissió formada majoritàriament pels Jubilats i Pensionistes del poble, comptant també amb l’ajuda d’aquelles pessetes que deixaren els fallers del 82. Des d’aleshores pel poble es respirava alegria, gerga i comboi, pel fet d’encetar un nou inici a la festa tradicional valenciana, que en aquells moments era comuna als pobles veïns però no al nostre poble. La falla s’anomenava Ben-Vell i va tenir molta bona acollida per part de tots els veïns i les veïnes del poble. Es va agregar gent de totes les edats, tot i que va ser engendrada per Jubilats i Pensionistes, una peculiaritat quasi no vista al món faller. Cada cop la família fallera va anar creixent, trobant la culminació l’any 1993 amb l’arribada de colles formades per joves a la Comissió Executiva que van anar barrejant els actes tradicionals que ja es venien practicant amb altres innovadors i humorístics, donant més vida, si cap, al programa fester. Portada del primer Llibret Faller de la Falla Ben-Vell. Arxiu Josep Sala i Sànchez.

282

Fallers al primer any de la Falla Ben-Vell. Arxiu Josep Sala i SĂ nchez.

283

Primera presentació de la primera fallera major de la Falla Ben-Vell. Arxiu Josep Sala i Sànchez.

L’any 1994 els majors van deixar d’estar al capdavant de la festa, i va ser aleshores quan els joves els van rellevar fins al 1996, any en què tot va començar a trontollar-se. Fou un temps de controvèrsies perquè veritablement hi havia gent amb molta il·lusió i ganes de què continuara la festa però era insostenible, hi havia molts infants per a tant pocs adults. I aquest fet va fer que durant molt de temps aquesta festa desapareguera del programa festiu anual del poble d’Albalat. El poble va estar 16 hiverns sense aquestes festes fins que al 2012 un grup de persones va tindre l’idea de crear una nova falla, com varen fer els majors 21 anys enrere. I així va nàixer la Falla Campassos. En aquest moment, gràcies a aquesta, la flama fallera al poble d’Albalat és viva. Majors, joves i xiquets gaudeixen durant tot l’any de diferents activitats, però especialment al mes de març.

284

El primer any es va fer un monument amb algun que altre ninot indultat i deixats per artistes fallers i veïns del poble. I, a més a més, també cal destacar que va ser una de les poques comissions falleres que començà sense que els fallers pagaren la típica quota. Al segon any l’associació ja contava amb dos monuments i amb unes 100 persones adscrites. Actualment aquesta xifra va en augment, fet que consolida l’arrel fallera a la nostra localitat d’Albalat. Pel que fa a l’organització d’un poble que sols té una falla no canvia molt respecte als pobles que en tenen més d’una, però sí que és veritat que molts fallers d’altres localitats amb més d’una falla es pregunten com ens organitzem. Per començar partim d’una Junta Central Fallera i després cada població té una Junta Local Fallera. En el nostre cas, com en molts més pobles, no hi ha una Junta Local Fallera, aleshores en lloc d’aquesta, a les poblacions d’Albalat de la Ribera, Benicull, Corbera, Fortaleny, Polinyà i Riola, parteix la Junta de cada falla més la Junta Fallera de la Ribera Baixa, que aglutina els diferents pobles mencionats anteriorment. Aquesta està formada per dos representants de cada falla dels pobles components, on en tots ells hi ha una falla menys en Corbera que en té dues. La Junta Fallera de la Ribera Baixa té com a uns dels principals propòsits fer germanor entre les comissions falleres que hi pertanyen a aquesta, a més de ser una associació organitzativa. D’aquesta han partit diferents actes, un d’aquests té molta afluència de gent i importància en el programa faller de l’any, és el cas del Mig Any Faller. Actualment per a celebrar-lo, cada any es selecciona un dels pobles que forma part d’aquesta Junta, aleshores les diferents comissions acudeixen i entre totes i tots passen un dia en harmonia i germanor. I així és com celebra el poble d’Albalat la festa que tant estimem totes i tots. Portada del primer Llibret Faller de la Falla Campassos. Arxiu Josep Sala i Sànchez.

285

Casa de la c.C.V.V. Saragossa gavà falla el toro calvià Fallers pel món Carcaixent

A Espanya

El que no es veu, és invisible Autor: Jose E. Amores Núñez A.C. fallers pel món Si partim de l’expressió de “el que no es veu, és invisible” podem fer-nos una idea de com són de desconegudes les falles per a la gent de fora de la nostra Comunitat. N’hi ha prou amb realitzar un recompte de les 10 festes més populars que existeixen al nostre país – excloent la nostra festa que encapçalaria la llista junt amb la Fira d’Abril, els Sant Fermí i les Carnestoltes – i nosaltres mateix som verdaders desconeixedors dels quals, del perquè, de la qual cosa representen i del que es fa en cada una d’elles. Realment algú sabria explicar-me, sense tirar de “google”, la resta de festes populars que se celebren de cap a cap de la nostra geografia, però sobretot, algú podria explicar-me, incloses estes, realment en què consisteixen els actes que se celebren en cada una d’elles o simplement se sap que a València es cremen ninots, a Sevilla van vestits d’andalusos i munten a cavall, a Pamplona a les 8.00h del matí corren davant de bous o que a Tenerife es disfressen i passen tot el dia ballant. Perquè esta va ser una de les principals raons, per no dir la principal, que ens va fer pensar que “Fallers pel món” havia d’existir, i que cada any que havíem de mostrar la nostra festa per tota Espanya, i algun dia, perquè no, per fora de les nostres fronteres. A la nostra primera eixida, a Àvila, se’ns va quedar clar que la gent de fora de la Comunitat només sap de nosaltres que cremem uns ninots fets de cartó i que ens passem el dia tirant petards. Però quan un cap de setmana els portarem la nostra festa, fou quan ens deien el meravellós de la mateixa i entenien el perquè ens sentim tots els valencians tan orgullosos de la nostra festa. Escut. Arxiu Fallers pel món

288

Durant aquests anys hem exportat la nostra Ofrena a la “Geperudeta”, la nostra “mascletà” i els nostres castells, hem exportat la nostra paella i “fideuà”, la nostra música i cercaviles, l’orxata, l’aigua de València i la cassalla entre altres. També hem ensenyat l’indumentària de la dona valenciana, ostentosa i bella on els haja, i el característic als seus monyos, però sobretot hem exportat el nostre caràcter, el caràcter valencià, el de la nostra terra mediterrània, de sol, llum i mar, eixe caràcter obert i alegre que sabem contagiar allà on ens traslladem, i que ens permet dir amb el major dels orgulls que tenim LA MILLOR FESTA DEL MÓN. Les falles són i seran un dels nostres signes d’identitat com valencians.

Ofrena a la Mesquita de Córdoba. Arxiu Fallers pel Món.

Ofrena en la Basílica del Pilar - Saragossa. Arxiu Fallers pel Món.

289

Història de la Casa de la Comunitat Valenciana i relat de l’activitat fallera a Saragossa Autor: Eva Camarena i Grau Casa de la Comunitat Valenciana en Saragossa El 9 de Maig de 1954, data en la que se celebra la Verge dels Desemparats, a l’eixida de Missa en la Parròquia de Sant Gil, es gestà la creació de la “Casa de València” a Saragossa. L’idea fundacional de l’antiga “Casa de València” es deu a l’advocat valencià resident a Saragossa, D. Vicent Barrios i Rosell, qui en unió de la Sra. María Luisa Barrera i Pascual, membre de la Confraria de la Verge dels Desamparats, aprofità la infraestructura de dita confraria i l’elevat nombre de valencians que en ella integraven, per a aglutinar als valencians residents en la ciutat en la “Casa de València”, constituïda a Juny de 1954 i que anys més tard s’anomenaria “Casa de la Comunitat Valenciana” i fou elegida la primera Junta Directiva en reunió celebrada el 24 de Juny d’aquell mateix any. L’objectiu principal era unir a la colònia valenciana en Saragossa, ser el vincle d’agermanament entre valencians i aragonesos, així com celebrar els festejos, les tradicions i mantindre les costums d’ambdós pobles. El primer president fou D. Cándido Antolin i Lorente (1954 – 1959), qui gràcies al seu prestigi en el món cultural saragossà, on era conegut com “Mario Albar” (nom en el que va triomfar com actor en els anys 20), va contribuir en el fiançament de la “Casa de València” i a la seua implicació en el món cultural aragonès. Aquesta primera etapa, té un referent cultural en la formació d’un quadre líric que representava sarsueles populars i un quadre artístic que representava comèdies i sainets típicament valencians. Així mateix, és important destacar d’esta època el tradicional “Tren Faller”, que cada any permetrà a centenars de valencians residents en Aragó i als saragossans interessats, visitar les festes de la ciutat de València. Amb la mort de D. Cándido Antolín i el trasllat a la Comunitat Valenciana de D. Vicent Barrios, secretari i fundador del centre, es produeix un vuit en la direcció del centre, i s’anomena president a D. Vicent Sancho i Alufre, càrrec que va desenvolupar durant 9 anys superant grans dificultats però assegurant la continuïtat. A ell se li deu la participació de la Casa en les “Fogueres de Sant Joan” d’Alacant i en les festes de la Magdalena de Castelló. En 1968, D. Juan Escrivà i Pla consolidaria els projectes iniciats i durant la seua presidència prolongada durant 16 anys va adquirir amb l’esforç econòmic de l’entitat i dels socis, la seu en la que actualment s’ubica la “Casa de la Comunitat Valenciana”. Destacar en aquesta època la celebració de les Bodes d’argent en 1979, amb un programa d’activitats culturals, entre les que destaquen “La Plantà” del primer monument faller en la capital aragonesa.

290

Des d’aleshores i fins la data, les posteriors directives de l’Associació, presidides per D. Amadeu Herreras i Collado, D. Saturnino Giménez i Alabau, D. Guillermo Fernández i Lartigau, D. Agustí Brunchú i Celda, i D. Emili Gracia i Asensio, seguiren treballant per a que la cultura, les tradicions i les senyes d’identitat valencianes continuaren difonent-se en Saragossa. A l’any 2004 i baix la presidència de D. Francisco Calvo i Ballester, se celebraren les Bodes d’Or amb la realització de diverses activitats entre les que va destacar l’Ofrena a la Santíssima Verge del Pilar d’un mantó brodat amb l’escut de la Casa de la Comunitat Valenciana en Saragossa. I fent al·lusió al 50 aniversari, se plantà una Falla commemorativa del mateix. Dins dels actes més significatius, s’oferí un emotiu homenatge a totes les Regines que ens han representat al llarg d’aquests anys (Falleres Majors i infantils per València, Gaiateres per Castelló i Belleses del Foc per Alacant). D. Vicent Camarena i Badía, anomenat soci il·lustre de la Casa, en Desembre de 1987 per la seua trajectòria com a Rector de La Universitat de Saragossa, agafà la presidència l’any 2005, continuant, baix el seu manament, la llavor de difusió de la cultura i tradicions valencianes portades a terme durant tots els anys d’existència de l’associació. Actualment i des de Juny de 2007, exerceix la Presidència en Na. Clara Perales i Obenich, sòcia del Centre des de fa molts anys i molt implicada des de la seua alta como sòcia, destacant els seus somnis com Presidenta de la Comissió Fallera encarregada de la “Plantà” d’una Falla en Saragossa.

Entrega del mantó de la Casa de la CCVV a la Verge del Pilar. Arxiu Casa de la CCVV en Saragossa.

291

Des de la fundació en l’any 1954, les activitats programades estan encaminades a aconseguir la millor combinació entre els actes institucionals com lúdics pròpiament dits, tenint sempre com a meta el foment de les arrels valencianes tan arraigades en tots els components d’esta Casa. Totes i cadascuna de les accions que es desenvolupen pretenen aconseguir les finalitats de l’associació: fomentar i donar difusió a la llengua, cultura, costums i tradicions de la Comunitat Valenciana, així com estretir llaços d’unió i les relacions amb la Comunitat aragonesa, promoure activitats de tipus cívic cultural i educatiu. Dites activitats no quedaran restringides als socis, sinó que seran a qualsevol altre possible beneficiari, donat el caràcter d’utilitat pública de l’associació. Se celebren totes aquelles festes que tradicionalment tenen lloc en la Comunitat Valenciana com son les Gaiates i la Magdalena de Castelló, les Falles i Sant Josep en València, així com les Fogueres i Sant Joan en Alacant. També són dates senyalades a celebrar la festivitat de la Verge dels Desamparats o Sant Vicent Ferrer, el dia de la Comunitat Valenciana, dates en les que s’organitzen diferents tipus d’actes com concerts, conferencies, paelles, cercaviles i exposicions entre altres. Però sobretot cal destacar l’acte de la Proclamació que cada mes de Febrer ens permet anomenar a les nostres Gaiatera, Fallera Major, Fallera Major Infantil i Bellesa del Foc. Aquest acte públic i solemne d’anunci oficial de les nostres Regines ens permet tindre una perfecta representació tant a Saragossa com a la Comunitat Valenciana, difondre la indumentària, les festes i la música, així com integrar a questes joves en l’associació, col·laborant activament en la nostra festa.

Paella Valenciana. Arxiu Casa de la CCVV en Saragossa.

Ofrena de fruites a la Verge del Pilar. Arxiu Casa de la CCVV en Saragossa.

292

A Març de 1978, al finalitzar el dinar de germandat el dia següent de la Proclamació de les Falleres Majors i infantils, D. Juan Escrivà, President de la Casa de València, va proposar una programació dels actes amb motiu de les Bodes d’Argent del centre per a l’any següent, destacant la Plantà. Ja als postres del dinar, s’arreplegà diners per part dels assistents com a punt de partida per a la Falla XXV Aniversari i s’oferí la Presidència de la Comissió a D. Hernán Morera i Pastor, 2n vocal de la Junta Directiva i un soci fundador, formant-se en Abril la Comissió Fallera de la Falla Commemorativa de les Bodes d’Argent de la Casa que va començar a operar de manera incansable i s’acordà fer una falla gran de l’artista D. Mario Lleonart i Herrero amb l’idea original del seu soci D. Julio Monzón i Royo que també confeccionava el Llibret de la falla, i altra infantil de D. Ramón Irano i Ruiz, formant-se una comissió infantil i altra juvenil. Aquestes se plantaren coincidint amb les Festes de la Primavera que per aquella època organitzava l’Ajuntament com a mostra d’agraïment per la gran acollida de tots els valencians en terres aragoneses. La falla de 1979 tenia per lema “Les Comunicacions”, o com apareix en l’explicació i relació del Llibret d’aquell any, “Les In-Comunicacions: dos pobles agermanats que viuen prou separats”, apareixen com a figures principals el Micalet i la Seu entre altres joies d’un gran joier que ballen com a símbol d’unió en l’alegria i les figures menors fan referència al problema de les comunicacions entre València i Saragossa. Aquest tema de plena actualitat ara en 2017, donaria per a “plantar” una falla en l’any 2018, si l’economia ho permet ja que el problema de la mala connexió per tren entre ambdós ciutats segueix de plena vigència, encara que en aquella època la mala comunicació en tren com en carretera feia molt difícil que els valencians residents a Saragossa pogueren visitar la seua terreta.

Llibrets dels anys 1979, 1992, 2008 i 2010. Arxiu Casa de la CCVV en Saragossa.

293

Destaquem les llegendes que figuraven en la Falla de 1979 relatives a la lentitud dels trens: “Sobre el burro el valencià va segur i es descarta que abans que el tren, donarà en mà i a Saragossa la carta” “El Correu al viatjar, la poca presa conjuga doncs d’ell et pots baixar i tornar al tren tortuga”

Esbòs Falla 1979. Arxiu Casa de la CCVV en Saragossa.

Com a València, al voltant d’esta falla s’organitzaren tot tipus d’actes com sopar d’aixella, mascletades, focs d’artifici, música i s’aconseguí un local com a casal faller entre altres més actes. Aquest fou el principi de l’activitat fallera. Però no seria la primera falla de Saragossa, buscant en papers antics, hem trobat informacions que fan referència a una falla anterior de principis dels anys 30 per part d’altra Casa de València més antiga, desapareguda molt antes de la nostra fundació i que també feia al·lusions a les comunicacions. Però en aquesta ocasió amb la falla es volia celebrar una millora amb la línea que permet acurtar les infinites hores que separaven Saragossa de València, gràcies a la connexió per Villareal en lloc de per Calatayud que es feia en aquell moment. Al llarg dels anys de vida de la nostra Casa i conforme la nostra economia ho permet, s’ha plantat diferents monuments fallers al·lusius a temes actuals i amb el sentit irònic i crític que els caracteritza. Aquests monuments s’han confeccionat en moltes ocasions per socis com Francisco Ferrer i Sanchís, Pepe Andrada, Alfredo Percha, José María Gago i Herrero o Eduardo Gago i Laguardia. La festivitat de Sant Josep a Saragossa es viu amb la mateixa intensitat que a València i per aquest motiu durant el cap de setmana, normalment el següent al 19 de Març, organitzem una sèrie d’actes entre els que tenim que mencionar una Missa a la que assisteixen les nostres Regines amb la indumentària regional, cercaviles, concert d’una Banda de Música, sopars d’aixella, paella de la germandat, ofrena a la Verge del Pilar i mascletades, és a dir, tot el necessari per a portar a terme un bon festeig faller i l’any que és possible, es planta una Falla, modesta però amb tota la il·lusió que fiquen tots els integrants de la nostra volguda Casa. Els anys en que la festa fallera no es pot culminar amb una Falla, principalment, per temes econòmics i unió de tots els socis i amics, és encara més fort per a que la resta d’actes si que s’organitzen, tinguen la vistositat que requereixen les festes josefines.

294

D’especial importància per al nostre Centre Regional és la Falla del 50 Aniversari, realitzada durant la presidència de D. Francisco Calvo i Ballester, i confeccionada per D. José María Gago i Herrero en el que el seu fill, Eduardo que col·laborava amb son pare per aquella època, ha sigut el nostre artista faller posteriorment en més d’una ocasió, com pot ser l’any 2014 amb motiu del 60 aniversari. Per acabar, volem ficar de manifest el nostre respecte i admiració a les Falles, que no en va, l’any 2016 van ser declarades Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. Encara que modestament, des d’aquesta terra volem fer sentit homenatge a les mateixes així com a tots els que al llarg dels anys han contribuït esforç i amor incondicional a la terreta per a donar difusió de la festa.

Falla del 50 Aniversari, de José María Gago i Herrero. Arxiu Casa de la CCVV en Saragossa.

295

Falla de El Toro - Calvià - Mallorca Autor: jose luis calderón vice-president falla el toro Un dispers municipi turístic de Mallorca fou destí d’acollida de nombrosos treballadors procedents de la península. En Calvià se trobaren extremenys, andalusos, manxecs... i com no, valencians que enyorant la seua terra i les seues arrels decidiren ajuntar-se almenys una vegada a l’any (sinó més) per a celebrar la festivitat de Sant Josep. Reunits entorn a una paella i am el seu bon vi de Requena, no faltaren tampoc traques. El soroll i l’olor despertaren en la localitat de El Toro sentiments enfrontats i per evitar disgustos decidiren formalitzar una associació fallera. Es van crear els estatuts i es va inscriure la falla en Junta Central Fallera de València.

Fallers de la Falla El Toro en el seu casal faller. Arxiu Falla el Toro

296

Han passat des de llavors 25 anys en què la Falla de El Toro ha comptat amb 5 presidents i les seues respectives juntes i amb 25 Falleres Majors. Des del primer monument fet amb cartó i de poc més de 45cm als 6m d’ara, no és un gran monument el que caracteritza a la nostra falla. Ens decantem més per la pólvora, gastronomia i la indumentària. Des d’un principi les festes falleres han anat organitzant-se en dates posteriors a Sant Josep degut a que tant l’artista faller com pirotècnia, banda de música i inclòs la disc-mòbil venen de València i estan ocupats en estes dates de falles.

Concurs de Paelles 2011. Arxiu Falla el Toro

Falles 1997. Arxiu Falla el Toro

297

L’acceptació dels veïns de l’entorn ha evolucionat i augmentat amb el pas dels anys. Prova d’això és que la nostra festa perdura i s’ha integrat en la localitat i el municipi fins el punt de formar part del calendari de festes que el consistori publica hui a la seua pàgina web. Les nostres falles es desenvolupen en 3 dies festius (divendres, dissabte i diumenge) començant amb la Plantà del monument. Festa infantil amb balls i jocs, sopar de la Fallera Major, despertades, cercaviles, vi d’honor a les autoritats, mascletades, concurs de paelles, ball regional, Ofrena a la Verge dels Desemparats, “globotà de 5000 globus”, disc-mòbils, nit del foc i la Cremà. El finançament es basa en 3 blocs; quotes de socis, aportacions institucionals i benefici d’activitats com venda de loteria i participació en esdeveniments gastronòmics. La participació dels fallers és essencial en aquet aspecte. Cap a l’any 2011 ens convertirem en casa de València en Calvià, incorporant-nos al CEVEX a través del qual també aconseguirem ajudes al desenvolupament d’activitats i manteniment del casal com a seu del centro.

Globotà de 5000 globus. Arxiu Falla el Toro

En 2012 ens agermanarem amb falles de València, en concret amb la Falla Cervantes-Pare Jofre i amb la Falla Garcia Lorca- Olta. Habitualment ens desplacem a València per a viure la festa amb les falles agermanades i igualment ells ens visiten (i ajuden) en la nostra festa. L’agermanament ha significat una font de coneixement i aprenentatge inavaluable. És per això que estem sempre molt agraïts a les aportacions d’ells. Fallers disfrutant de la disc-mòbil. Arxiu Falla el Toro

298

La indumentària és altra de les facetes que donem importància. Les nostres falleres viatgen habitualment a València per a actualitzar els seus vestits i joies i algunes d’elles lis agrada vestir “a l’antiga” procurant respectar al màxim els canons estètics del segle XVIII. I així, bàsicament, ens agrada pensar que som una falla més, en la distància i amb l’enyorança de la terra i les costums, però valenciana a la fi i al cap, encara que entre nosaltres hi ha gent de València, Toledo, Andalusia i inclòs gent alemanya o anglesa. Però a tots ens toca el sentiment faller.

Falles 1998. Arxiu Falla el Toro

Amb el Presiden de la Comunitat Valenciana Ximo Puig. Arxiu Falla el Toro

Deu anys després, Falles 2008. Arxiu Falla el Toro

299

La Casa Regional Valenciana a Sevilla Autor: M Teresa Cáceres CASA REGIONAL VALENCIANA A SEVILLA A mitjans del segle XX, es desplaçaren molts valencians a Andalusia, des de professionals qualificats d’alt nivell fins a gent de camp. Un exemple concret es posa de manifest en Sevilla i el Vall del Guadalquivir, col·laborant en desenvolupar entre altres coses tot el que era mareny i que actualment és la zona d’arrossers més productiva d’Europa. Per aquella època es va fundar La Casa de València en Sevilla que tenia la seu al carrer Chapineros, però per diversos motius dita associació es va dissoldre a la dècada dels setanta, però les relacions, l’amistat entre ells i la devoció a la Verge dels Desemparats va romandre, mantenint durant tot el temps la celebració de la seua festa com si estigueren a València, el segon diumenge de maig. Els descendents d’aquests valencians, junt amb molts altres valencians que posteriorment també ens desplacem per motius familiars o professionals, ens trobem, i de nou sorgeix l’actual Casa Regional Valenciana, fundada l’any 1999, inscrita com Centre Valencià a l’exterior en la Generalitat Valenciana i com associació en el registre municipal d’associacions de Sevilla, tenint la seua seu a l’emblemàtic barri de Triana. En els Estatuts dels que ens dotem, figura que l’associació sense cap ànim de lucre i en la que les principals finalitats són fomentar la cultura Espanyola en general i la Valenciana en particular, atraure als valencians residents en Sevilla i compartir aspiracions, crear una biblioteca sobre història i geografia valenciana i mantindre i fer vincles amb la Comunitat Valenciana. Cercavila per Sevilla. Arxiu Casa Regional Valenciana a Sevilla

300

Una de les activitats relacionades amb la cultura valenciana són les falles, amb totes les seues activitats relacionades, és per això que des del 2003 cada any anomenem una Fallera Major. L’acte d’exaltació de la Fallera Major es desenvolupa gràcies a la Fundació Caja Sol en el seu magnífic teatre, situat a la plaça de Sant Francesc front a l’ajuntament de Sevilla. Al llarg de tots aquests anys hem comptat amb mantenidors valencians com Santiago Ferrer i Baldoví, Elena Casas, Joaquím Borrell, Vicent Cervera, Fernando Ruiz, Angel Núñez i Vicente Fonseca, i inclòs a l’any 2016 la mantenidora fou la nostra sòcia Maria Pilar Giménez i Santamarina, Fallera Major de València l’any 2010 i que es traslladà a viure a Sevilla per uns anys. Enguany la nostra Fallera Major és Isabel Morales i Pérez. Durant el desenvolupament de l’acte hem comptat amb actuacions de dolçainers i tabaleters, com el grup “Tio Vaina”, de col·lectius de balls valencians, junt amb actuacions de cantants i balls andalusos i algun conjunt flamenc i col·laboracions de grups corals d’altres cases regionals d’Espanya en Sevilla, com el Lar Gallego o el Cor de la Casa d’Aragó, donat que la nostra Casa Regional Valenciana està integrada en una federació de Cases regionals d’Espanya. La finalització de l’acte sempre és amb el cant de l’himne de la nostra Casa i de l’himne de València. Tinguérem la sort de comptar amb el regal de la composició del nostre himne realitzat per a banda i cor; la part musical fou obra del Mestre J. Albero, Director de la Banda Sifònica Municipal de Sevilla durant trenta anys, alacantí de naixement, i la lletra del poeta valencià Santiago Ferrer i Baldoví. En l’última edició de l’acte destacà el fet de que la UNESCO va declarar les Falles com a Patrimoni de la Humanitat. En acabar l’acte es realitza una cercavila pel centre de Sevilla fins aplegar on se celebra el sopar, i que causa molta expectació tant per la música com per la indumentària valenciana.

Exaltació de la Fallera Major. Arxiu Casa Regional Valenciana a Sevilla

301

La Casa València de Gavà Autor: begoña camarena i reverte informació proporcionada per Sergio Engli i Izquierdo La Casa València de Gavà fou fundada l’any 1981, quan un grup de joves valencians, decideix, després de varies trobades, instaurar-la. El 4 de Novembre del mateix any, s’inaugurà la seu social, amb la presencia de les autoritats municipals. Com a casal existim des de l’any 1978 en aquesta fase, encara que tenim informació precisa de la nostra existència en Gavà per l’any 1932. A partir d’aquell moment, l’entitat començà a organitzar diferents activitats culturals i esportives, a més de festejos fallers com les festes falleres i la desfilada de moros i cristians, la celebració del dia de la Mare de Déu dels Desamparats i el dia de la Comunitat Valenciana. També va nàixer un grup de Teatre de l’associació al que se li va acollir també Balls de Saló i danses del ventre. Destacar la Mostra d’Entitats Locals incloent els productes valencians amb denominació d’origen, l’Exposició d’Artistes Valencians (Vall de Crist, indumentària típica valenciana i ninots indultats entre altres) i la Rua de Carnaval per la ciutat. Per altra banda, també participen en les Festes de La Mercè a Barcelona, fan viatges culturals per tota la Comunitat Valenciana i paelles gegants populars. Moros i Cristians. Arxiu Casa València a Gavà

302

Per als xiquets també hi ha moltes activitats, com festes infantils, muntatge d’un Betlem, la festa del Pare Noel i la recollida de joguets perquè el lema és “Cap xiquet sense joguina”. A més, aquest any és el nostre 30 aniversari de la festa de les Falles, encara que l’anomenem així, donat que nosaltres representem a tota la Comunitat Valenciana, la mesclem amb altres festes pròpies com els Moros i Cristians.

La Cremà. Arxiu Casa València a Gavà

Fallera. Arxiu Casa València a Gavà

303

Uniรณ regional valenciana Mar deL plata - argentina

Al mรณn sencer

Les falles a Argentina Autor: unió regional valenciana mar deL plata - Argentina Corria l’any 1954, quan un grup de valencians residents a Mar de Plata (Buenos Aires, República d’Argentina) des de feia poc de temps, va decidir reunir-se i fer alguna cosa en comú per a mantindre viva la tradició de la seua enyorada Valencia i van fundar la primera falla. Els inicis no varen ser fàcils, ja que era molta feia el dur a terme la construcció de la mateixa, els materials i el lloc on cremar-la. Després d’un difícil treball, eixe mateix any es va dur a terme la construcció i la primera “Cremà” del monument faller, en el Club River Plate de la ciutat. Aquesta primera festa va contar en aquella època amb una concorreguda presència, en especial la d’una gran quantitat de valencians que en aquells anys vivien a la ciutat (a l’actualitat són molt pocs valencians els que resideixen). Al veure l’èxit i l’entusiasme d’aquella primera falla, decidiren fundar el Centre Valencià, amb l’objectiu de reunir als valencians de la ciutat i difondre la cultura valenciana en Mar de Plata. Lamentablement per aquells temps el present no era el millor entre els associats a l’entitat, pel que la institució va patir una escissió l’any 1957, quedant per una banda el Centre Valencià amb Seu en el Club Español i per altra la Penya Valenciana amb local al carrer Pampa. Primera Falla. Arxiu Unió Regional Valenciana.

306

Dita separació no fou obstacle per a que les costums i la cultura valenciana continuaren de celebració a la ciutat, seguint amb la realització de la falla, les paelles, el nomenament de falleres i els balls entre moltes més activitats. Uns anys més tard, les associacions d’ambdues institucions entengueren que no feia falta l’existència de dos centres i el 24 d’octubre de 1965 tots reunits en l’actual seu social, decidiren fundar i fixar les finalitats i propòsits de l’actual “Unió Regional Valenciana”, així com els nous estatuts vigents fins l’actualitat. La Unió Regional Valenciana va tindre com a principal propòsit dur a terme la Cremà de la falla tots els anys durant el mes de març, amb el major esplendor possible com ací a Valencia. Dita festa valenciana es realitza des de 1954 fins els nostres dies, de manera ininterrompuda, però durant molts anys fou difícil cremar la falla pel lloc i que no era res coneguda a Argentina. Als seus inicis es feia cada vegada en un lloc diferent, en coberts, terrenys prestats i on podien. Però gràcies a l’esforç dels valencians, aquesta festa va anar agafant difusió i calant en el sentiment dels argentins, pel que va anar agafant també color i major importància, realitzant-se en llocs d’accés als habitants, recordant el pas d’esta festa en la Plaça d’Espanya, en els anys 60 i 70, fins aplegar en els 80 a la Plaça Colon, on agafa les dimensions de hui en dia, i a l’any 2004, Falla de l’any 2017. Arxiu Unió Regional Valenciana.

307

segons estimacions oficials de la Policia Departamental, s’acostaren al voltant de cent mil persones per a veure cremar el monument faller. Al compàs de la festa fallera, l’entitat fou creixent, construint i millorant les instal·lacions del carrer Alberti, duent a terme nombroses festes i paelles populars, creant un nombrós cos de ball, apadrinant la Llar Municipal dels Ancians i muntant la ja tradicional “Barraca” de productes gastronòmics de Valencia i més activitats al llarg de l’any. Des de 1997, l’entitat compta amb el recolzament

institucional,

econòmic

i cultural del Govern de la Comunitat Autònoma de Valencia, la qual cosa va permetre enfortir els llaços amb la volguda

regió,

intercanviant

viatges,

programes, costums i modes actuals, i a més quefers d’ací i d’allà. Així mateix, la Festa Fallera Valenciana de Mar de Plata ha sigut declarada des de 1995 Festa Nacional i d’Interès Turístic Provincià i Municipal. El pròxim diumenge 25 de Març de 2018, es durà a terme la Cremà d’una nova edició de festa fallera pel seu 64é any ininterromput.

Fallera Major 2017 - Cintia Gimenez. Arxiu Unió Regional Valenciana.

308

Plaça Colon de Mar de plata amb més de mil assistents per a veure la Cremà. Arxiu Unió Regional Valenciana.

309

GUIA COMERCIAL

313

314

Carmina Estética - 96 173 84 35

Manolo

peluquería - 96 173 84 84 Avd. País Valencià - 27 - CULLERA

315

BAR LLAURADOR Carretera de Sueca, 51, Cullera 46400 Telefon: +96 173 26 29

C/Archiduque Carlos, 64 ValĂ¨ncia Telefon: 96. 329.03.49

316

317

Carrer del Vall, 15 Cullera Telf: 96 173 06 91

REPARACIÃ&#x201C; I VENDA DE MOTOS

318

319

Maldonado, 34 - 46001 Valencia Telefon 963 915 321 - 696 060 435 taller@artsantamaria.com http://www.santamariaorfebres.com/

320

Av. 25 de Abril , 1 46400 Cullera (ValĂ¨ncia) Telefon 96.172.54.73

321

322

C/ REI EN JAUME, 17 46400 (Cullera) Telf: 96 172 13 41

323

324

325

Camí Molí Cremat (junt al Pont de Ferro) 46400 CULLERA (València) Telf. 96 173 04 24

Juan España 620 605 113 Juan Montañes 629 60 51 14

326

SUBMINISTRES D’ARTICLES DE NETEJA I DESINFECCIÓ

Mob.

Muntatges industrials Instal·lacions de calefacció Xarxes informàtiques Vivendes Antenes col·lectives, S.A.T Enllumenat públic Xarxes de baixa tensió

PIZZERIA EXCEL·LENT CAFÈ

SEU CLUB DE DARDS

Articles d’enllumenament Tel. 173 24 01 Mob. 667 56 02 53 Mob. 667 56 02 54

327

ESPECIALITATS CASERES Putxero - Arròs al Forn - Arròs a Banda - Arròs Negre Arròs melós amb llamàntol - Sarsuela de Peix i Marisc

C/ del Riu, 2 - 46400 CULLERA - Tel. 96 172 01 52

328

329

330

331

Fructuoso Bustos Todo un mar de exquisitos sabores!!! Paellas - Arroces tradicionales - Secos - Melosos Caldosos - Calderetas - FideuĂ - Pescados Mariscos - Frituras - Tapas - etc... EDIFICIO MARENYET Av. Marenyet s/n 46409 Cullera (Valencia)

332

Tel. 960 264 712 Mov. 744 484 450

333

334

335

Tel. +34 961 724 563 www.elrincondelfaro.com

336

Loteries Sant Antoni Admon. de loteries nº3 Plaça Mongrell, 12 Cullera, València

96 172 67 18 337

BOLETINES ELÃ&#x2030;CTRICOS

338

C/Metge Joan GarcĂŠs, 32 Tfn. 960116803

rafahiguerascullera@gmail.com

40 anys amb vosaltres

339

340

Info@hotelcarabela2.com www.hotelcarabela2.com www.facebook.com/hotelcarabela2 Av. Diagonal País Valencià - CULLERA - Platja de Sant Antoni

València (Espanya) CP 46400 Tel. (+34) 96 172 40 70 FAX: (+34) 96 172 43 04

341

ESPECIALISTES EN IL·LUMINACIÓ Enllumenat public, Àrees esportives i Residencial Enllumenat Industrial i Comercial Enllumenat Decorativa EQUIPAMENT URBÀ Mobiliari Urbà Jocs Infantils Jocs Àrees esportives i Elements biosaludables CONMOU S.L. - C/LLÍBER, 7 03007. ALACANT TFN. 965 117 244 comercial@conmou.es

342

Av. Pais ValenciĂ , Bajo 2, 46400 Cullera, ValĂ¨ncia

343

344

Carrer del Vall, 38 96 170 51 85 - 677 57 02 36 doloresportaastruells@gmail.com

345

346