LLIBRE ARGENTINA 2017 by fallarepublicaargentina

LLIBRE EDITAT PER LA FALLA REPÚBLICA ARGENTINA DE XÀTIVA Equip de redacció: Isabel Argente, Sandra Faura, Begonya Martínez, Emili Navalón, Irene Palop i Imma Vercher. Equip de publicitat: Ximo Bañuls, Ángeles Pallàs, Adelino Pardillos i Sandra Perucho. Esbossos fallers: Que calor fa en falles. C.B. Explicacions: Jaume Noséquè.

Col·laboradors: Moises Belloch, Allende Cabezón, José Francisco Carsi, Maria Casanova, Andreu Casesnoves, Guillem Casesnoves, Ximo Cerdà, Antoni Espí, Lucia Ferrer, Victor Fitó, Eva Gozalbes, David Muñoz, Emili Navalón, Rosa Pastor, Rafa Tortosa, Clàudia Valor, Isabel Alejandra Vidal. Supervisió lingüística: Emili Navalón Ramon

Fotogra�ies: José Ramon Amorós, Cristina Alventosa, Miguel Arraiz, Pilar Camacho, José Francisco Carsi, Carlos Estrela, Fotogra�ia i Imatge Federico, Antoni Marzal, José M Pallás, Núria Pla, Rosa Pastor, Andrea Sanjurjo, José Antonio Soler, Belén Soriano, Roberto Rejón, Núria Tejero. Il·lustracions: Manolo Blanco, Víctor Fitó Coberta i separates: Vicent Tormo.

Maquetació, disseny grà�ic i impressió: Grà�iques Tormo, S.L. - Xàtiva. Dipòsit legal: V-1038-2011. / ISSN: 2255-3770.

La Falla República Argentina no s’identi�ica, necessàriament, amb el contingut dels articles dels seus col·laboradors. El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Les falles de Xàtiva són declarades Bé d’Interès Cultural Immaterial i Festa d’Interès Turístic Autonòmic “Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres”.

Sumari Salutació ...............................................................................7 Història d’un any 2015-2016 Per Emili Navalón Ramon .............................................9 FALLERS I FALLERES

Esther Pardillos Baldrés Fallera major ...................................................................20 La comissió.......................................................................22 Premis, guardons i recompenses ..........................24 Programa d’actes...........................................................26 El circ local Esbós de la falla..............................................................29 L’explicació de la falla..................................................30 LLIBRE INFANTIL

Salutació infantil............................................................39 Clàudia Valor Gozalbes Fallera major infantil ...................................................40 Truc o tracte? Esbós de la falla infantil .............................................43 Explicació de la falla infantil ....................................45 Comissió infantil............................................................47 EL CIRC I LES FALLES

EL CIRC ARRIBA A LA CIUTAT

L’ORIGEN L’espectacle més gran del món Per Sandra Faura ...........................................................54 LA DESFILADA De quan el circ ja no fa la des�ilada anunciadora. Per Rafa Tortosa .............................................................60 LA CARPA Passat, present i futur en el procés d’elaboració de les falles. Per Isabel Alejandra Vidal..........................................64 LA PISTA La gent, el circ i el barri. L’espectacle i la festa com elements articuladors de la comunitat. Per David Muñoz ............................................................70 COMENÇA LA FUNCIÓ. JA ESTEM EN FALLES.

ELS ARTISTES DEL CIRC La teua falla és un circ! Per Bergonya Martínez ...............................................78

ELS MÚSICS La importància de la música en les falles. Per Maria Casanova......................................................84

LA VESTIMENTA CIRCENSE Indumentària valenciana, una disfressa? Per Rosa Pastor ............................................................136 ELS ESPECTADORS Facirc. Per Victor Fitó .................................................................92 El circ i les falles. Per Allende Cabezón .....................................................96 Circ i falles. Per Emili Navalón .......................................................104 Un circ faller. Per Andreu i Guillem Casesnoves 112 Les falles, el circ, què tenen en comú? Per Eva Gozalbes .........................................................120 Les falles i el circ. Per Lucia Ferrer ..........................................................126 El circ d’Argentina. Per Clàudia Valor ........................................................132

GRAN CIRC MUNDIAL PER A TOTS ELS PÚBLICS EL CIRC SENSE ANIMALS Falles sense animalades Per Sandra Faura.......................................................140 EL CIRC INTERNACIONAL Ja som UNESCO, i ara què? Per Begonya Martínez ..............................................144 EL CIRC AMBULANT Ninots viatgers. Per Emili Navalón .......................................................150 EL CIRC DE PALLASSOS Sí té nom. Per Ximo Cerdà ............................................................156 EL CIRC D’ABANS D’una vegada que va anar un circ a Niudecorbs i de la lliçó que va rebre Narciset. Per Antoni Espí.............................................................162 S’ACABA LA FUNCIÓ. CREMEM LES FALLES.

EL CIRC DEL FOC Burning Man: el gran circ de la inclusió. Per José Francisco Carsi............................................168 L’HOME BOMBER Bombers, part imprescindible i desconeguda de la festa fallera. Per Moisés Belloch ......................................................174 Comiat .............................................................................182

Guia comercial publicitària

Senyores i senyors,

damas y caballeros, ladies and gentlemen, madames et messieurs, xiquets i xiquetes, xicotets i grans....

El circ ha arribat a la ciutat. Passeu i vegeu el major espectacle del món!

Amb tots vostés, el circ... Així començaven els mestres de cerimònies els espectacles circenses quan presentaven les seues funcions de poble en poble. Arribaven amb grans des�ilades, muntaven la carpa, preparaven la pista i començaven la funció. Acròbates, equilibristes, pallassos, domadors, contorsionistes, saltimbanquis... Grans artistes que assajaven molt dur durant tot l’any perquè arribat el moment tot isquera bé. Convivien tots junts com una gran família i després d’alguns dies en un lloc, arreplegaven els trastos i canviaven de localitat. I així any rere any. Al primer colp d’ull, el circ res a veure té amb les falles, però al seu torn la festa fallera té molta similitud amb la vida circense. A través d’aquests fulls i guiats pel mestre de cerimònies, anirem passant pels diferents escrits aprofundint en el món faller, veient les semblances i similituds que hi ha entre els dos. Veurem com ens anuncien la seua arribada, com munten la carpa o elaboren la falla, com preparen la pista o la plaça... Però sobretot veurem com segueixen la tradició i com mantenen vius els costums, com l’art és el seu eix vertebrador i la cultura els fonaments que els sustenten, com traspassen fronteres perquè arreu del món coneguen el que fan, com amb els obstacles renaixen de les cendres orgullosos del que creuen, del que senten i del que són. Així que..., senyores i senyors, damas y caballeros, ladies and gentlemen, madames et messieurs, xiquets i xiquetes, xicotets i grans.... Les falles ja han omplit la ciutat. Passeu i llegiu sobre la millor festa del món! Amb tots vostés, les falles!

Que comence la funció!!! Què ja estem en falles! 7

L’exercici va començar ben aviat. Després de cremar la falla el 19 de març, dijous, la primera reunió va tenir lloc el 20 de març, divendres. Després de Pasqua, el 10 d’abril, vam reelegir com a president José Ramón Gozalbes Moracho en l’Assemblea General Ordinària. La falla gran la faria Cimas —íntegrament a Novetlè— i en la infantil repetia Xavi Ureña. Els XXXVI Jocs de Saló Fallers es van encetar una mica més tard que d’habitud, el 2 de juny, atés que hi va haver un retard en la presa de possessió de la Junta Local Fallera després de les eleccions que van tenir lloc per triar-ne el president. Vam quedar segons en el campionat de bac. La xiqueta de la nostra comissió, Olivia Cabezón Cuenca, va ser nomenada fallera major infantil de Xàtiva pel nou alcalde, Roger Cerdà, el 27 de juliol. El seu nomenament o�icial va tenir lloc al Castell l’11 de setembre.

Com els anys anteriors, el nostre casal va servir com a quiosquet d’esmorzars i begudes a la Cursa de Motociclisme de la Fira d’Agost. El 4 de setembre, en una reunió de divendres es va informar a la comissió que les nostres dues falleres majors anaven a ser Patrícia Martínez i Casanova i Lucía Ferrer Esplugues. També se’ns va fer sabedors del nom del president infantil, Guillem Casesnoves i Andrés. Poc després, el 18 de setembre, va ser el nomenament de les falleres majors al casal. La seua proclamació la vam celebrar al casal el 21 de novembre. El diumenge 18 d’octubre, de vesprada, es va celebrar la Cavalcada del Ninot Infantil. Els presentadors en van ser Eva Gozalbes i Emili Navalón i la comparsa portava com a lema Il·lusions. En ella es mostraven les il·lusions que els xiquets solen tenir per a quan siguen majors i que es manifesta en el joc simbòlic: jugar a cotxes, a pares i mares, a aviadors... Van prendre part els grups escènics ‘Habitació infantil’, ‘Rellotges’, ‘Cotxes’, ‘Mares’, ‘Avions’, ‘Princeses’ i ‘Xiques Apple’. Cloïa la comparsa una esplèndida carrossa confeccionada per la comissió que portava al damunt la nostra fallera major infantil, Lucía Ferrer Esplugues. A banda de la carrossa, també les escenes, el guió i les disfresses havien estat confeccionades exclusivament per a l’ocasió. I el 24 d’octubre, dissabte de vesprada, va tenir lloc la Cavalcada del Ninot. La nostra comparsa tenia com a lema Xàtiva babau/a i va ser presentada per Clàudia Vidal. Explicàvem com la ciutat, que havia estat governada amb mà de ferro per un califa, havia estat alliberada gràcies a un eixerit jove. En el primer grup escènic, ‘Muralles’, es demostrava com la ciutat, que comptava amb un tresor històric abandonat, sistemes de conducció d’aigües i clavegueram obsolets i infraestructures bàsiques anacròniques, disposava, però, d’unes colossals i �lamants instal·lacions, infrautilitzades i de di�ícil abast per als ciutadans. En la segona escena, ‘Basar’, el nostre protagonista, Roger, es fa acompanyar de Lorente per assolir prou recolzament per accedir al guiatge de la ciutat. Fan un born pel soc del nucli antic, on comproven com Lorente ha eliminat el trànsit, tant del soc com de l’Albereda. Arribat el se-

CRÒNICA 2015-2016

10 10

21 de desembre, on va perdre contra l’equip del Carme per un ajustat marcador de 3-2. El 4 de desembre el Consell va declarar Bé d’Interés Cultural les falles de Xàtiva, Gandia, Torrent de l’Horta, Alzira i Sueca. Això es va veure re�lectit al BOE en el Decret 225/2015, de 4 de desembre, del Consell, pel qual es declara bé d’interés cultural immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent de l’Horta, publicat el 14 de gener de 2016. La presentació de Patrícia i Lucía, les nostres falleres majors, va tenir lloc el 22 de gener al Gran Teatre. Es va encetar amb un a propòsit titulat Per manar no cal càrrec! en què apareixien el president i la seua dona preparant-se per a acudir a la presentació. La presentadora de l’acte va ser Claudia Vidal i com a mantenidors van actuar les germanes de les falleres, Begonya Martínez i Marta Ferrer, així com el germà del president infantil, Fernando Casesnoves. La segona part de la presentació va consistir en un espectacle musical titulat Queen – Legends never die, dirigit per Esther Pardillos i en el qual intervenien més de 30 fallers i falleres de la comissió, la qual cosa va contribuir d’allò més al reeiximent de l’acte. Al llarg de l’any, Ximo Banyuls i Adelino van continuar organitzant les seues activitats golafres. Per exemple, el 31 de gener va tenir lloc la, crec, tercera edició del sopar Amb pernil i vi, es fa camí. Poc abans de falles, el 12 de març en van fer un altra activitat, el Dinar mariner. El 13 de febrer vam celebrar pel barri la Vella Quaresma. Durant els mesos de febrer i març la Junta Local Fallera va organitzar —és una manera de dir-ho— un campionat de pàdel. Després d’una primera fase en què de sis partits només es van jugar dos, que vam guanyar i els altres quatre no es van jugar per no presentar-se els rivals, en la semi�inal vam jugar contra la Falla del Raval, que ens va eliminar. I crec que l’eliminació va ser a causa de la mala organització del campionat, atés que ens van avisar de l’horari de la partida el dia abans i sense possibilitat de canviar-lo, quan alguns dels nostres representants tenien altres compromisos. En el llibret d’Espanyoleto va aparèixer un article que va alçar una mica de polseguera, ja que poc menys que ens culpava de manipular tots els premis de les falles. Trobe que l’article

CRÒNICA 2015-2016

12 12

es desquali�icava tot sol: acusa un jurat de no saber sumar les puntuacions i el mateix autor de l’article, quan transcriu els resultats, s’equivoca tant en la transcripció com en la suma. En �i, el meu amic Vicent Colomer Beltrán diu que l’autor només està encertat en una cosa, en l’elecció del pseudònim amb que signa l’article: Ninot. En la inauguració de l’Exposició del Ninot, celebrada el 27 de febrer, vam copar tots els màxims guardons: Premi al Millor Ninot de la Secció Especial i Premi al Millor Ninot de Xàtiva, tant en el gran com en l’infantil. El gran era el ninot De tal palo tal astilla, de l’autor Qué calor fa en falles!, nom comercial de Cimas i Guerrero. L’infantil, de Xavi Ureña, duia com a lema A la conquesta de Xàtiva; Isabel II. El dissabte 5 de març va tenir lloc al casal la berena infantil de disfresses organitzada per la fallera major infantil i el president infantil. El dia següent vam celebrar el nostre dinar de germanor al casal. I el dia 9 vam presentar el nostre llibre Argentina 2016 al casal. Va ser a càrrec del director de l’Arxiu Municipal de Xàtiva i professor d’Història Moderna de la Universitat de València, Isaïes Blesa Duet. El dia abans s’havia fet públic que ens havien adjudicat el sisé premi en el concurs de llibres de falles que la Conselleria de Cultura i Educació organitza, presumptament com a promoció de l’ús del valencià en els falles. L’11 de març, de vesprada, a Sant Miquel dels Reis de València, va tenir lloc el lliurament d’aquests premis, que per a nosaltres comportaven 1 100 euros. Aquell mateix matí, al casal, havíem celebrat el tradicional esmorzar amb els mestres i alumnes del Col·legi Pla de la Mesquita. Tot i això, en el llibre vam cometre l’error de participar en alguns dels premis organitzats per la plataforma Lletres Falleres. No ens vam adonar que no eren més que uns premis d’autopromoció sense cap valor agregat. I no hauríem d’haver caigut en el parany, ja que era molt cridaner que les bases publicades a Internet contingueren tants errors. Només la frase que demanaven publicar en el llibre com a requisit per a participar contenia una important falta d’ortogra�ia, cosa que sobtava en allò que teòricament eren uns importants premis literaris. I així va ser. Per a mostra, un botó: en una de les categories, un dels jurats va seleccionar com

CRÒNICA 2015-2016

a �inalista una obra seua. L’única cosa que em sorprén és com la Falla Malva d’Alzira va pegar la cabotà per a entrar a formar part de l’organització d’aquesta martingala. No guanyen prestigi amb això, més aviat el perden. Malgrat tot, el llibre va obtenir el primer premi en el concurs de Xàtiva. Enhorabona, Sandra! El 14 de març es va celebrar la recepció que fa el president de la Diputació a les falles. A poqueta nit, després d’un intens xàfec, vam començar la plantada de grua de les falles El triumvirat i A la conquesta de Xàtiva (infantil), que vam culminar la nit del 15 de març. La grua no de l’any 2016 no crec que se’ls oblide als nostres companys Josep Ramon Amorós i Ricard Duet, ateses les peripècies que van haver de passar a l’hora de tornar-la. El 16 de març vam visitar la Falla del Mercat pel seu 50 aniversari i el mateix matí vam rebre en el nostre casal la visita del president de la Diputació i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez. No van ser les úniques autoritats que ens van visitar, ja que el dia 17 van acudir a esmorzar amb nosaltres l’alcalde Roger Cerdà i els regidors Natxo Reig i Xelo Angulo. El dia 16 de vesprada vam arreplegar de l’Ajuntament els següents premis: 1r Premi de la Secció Especial; Premi al Millor Monument de Xàtiva de la Junta Local Fallera; Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera; 1r Premi a la Millor Escena del Monument, per a l’escena El bou, 1r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial; Premi al Millor Ninot de Xàtiva, aquests dos per al ninot De tal palo tal astilla; 1r Premi al Llibret Faller; 2n Premi a la Segona Part de la Presentació; 2n Premi del Campionat de Bac dels XXXVI Jocs de Saló Fallers; Subcampions de Campionat Faller de Futbol

CRÒNICA 2014-2015 CRÒNICA 2015-2016

14 14

Sala; 3r Premi a la Decoració de Monument; i 6è Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana. Pel que fa a la comissió infantil, Premi al Millor Ninot de la Secció Especial de Falles Infantils; Premi al Millor Ninot Infantil de Xàtiva, tots dos per al ninot A la conquesta de Xàtiva; Isabel II; 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil; Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot Infantil; 1r Premi d’Enginy i Gràcia de Falles Infantils; 3r Premi de Carrossa Pròpia de la Cavalcada del Ninot Infantil; i 4t Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. A l’Ofrena vam anar amb 161 persones i presentava la interessant novetat, encetada pel nou abat, de celebrar-la a l’interior de la Seu. A mi, si més no, em va agradar més. En la romeria de Sant Josep érem 137 fallers i falleres, segons els comptes de Pepe Agustí, encara que quan jo vaig passar a la seua altura, estava parlant per telèfon. No sé quins comptes faria. La xaranga que ens va acompanyar als actes va ser la d’Alexis, amb molta gent de Novetlè. Les cambreres del casal, a l’igual que els darrers anys, Eva i Geraldine. El dia 19 de vesprada va caure un bon xàfec a les 18.30 que va fer témer per la mascletà nocturna —que l’any 2015 ja no vam poder fer per la pluja— que havíem de fer a la nit. Malgrat això, vam poder cremar la falla infantil a les 21.00, fer una espectacular mascletà nocturna, una bona torrada de xulles i embotit i cremar la falla gran —tot i un altre xàfec a les 12 de la nit— a la 1.51 h. D’acord amb @MalaltdeFalles República Argentina és la falla de Xàtiva amb més seguidors al Twitter, amb 1021 el 311-2016. I a data 12-3-2016, també, amb 1130 seguidors.

1515

CRÒNICA 2015-2016

(ONA SALVATGE) Per què no he trobat algú com tu, amb la teva veu que mou muntanyes, amb el teu alè que empaita els núvols, amb la teva bellesa que m’esblaima.

Amb la teva energia que erosiona i esculpeix les roques més dreçades, que arrossega els mars amb un somriure, que s’enduu els vendavals d’una ditada, que em fa tremolar, ona salvatge, quan sento la teva veu com vibra. Ets una deessa del gran temple d’Atenes, marinera de la Mediterrània antiga. Est alçada sobre una espinavessa i irradies raó i harmonia. Dona brava que dia i nit sacseges els vorals de l’ardor i l’alegria.

“Adaptació. Miralls d’aigua, de Carme Cabús” 22 22

JUNTA DIRECTIVA President Vicepresidenta 1a Vicepresident 2n Vicepresident 3r Vicepresidenta 4a Secretària Sotssecretària Tresorera Comptadora Vicecomptador Delegat de Festejos Delegada de Loteries Delegades d’Infantils

Delegat d’Activitats Diverses Delegats de Cavalcada

Delegada de Llibre Delegada de Cavalcada Infantil Delegada de Casal Delegada de Presentació Delegada de Segona Part de Presentació Delegada de Xarxes Socials Bibiliotecària-arxivera

José Ramón Gozalbes Moracho M. Carmen Calvo Garcia Joaquim Banyuls Enguix José Valor Alcaraz Clàudia Vidal Vinaches Cristina Duet Franco Pilar Camacho Gosálvez Cristina Franco Esteve Begonya Martínez Casanova Ricardo Duet Aliques Adelino Pardillos Parra Esther Tudela Gomar Cristina Gozalbes Tormo Elena Calvo Garcia Clotilde Julià Llopis Ana Esplugues Serra Anna Duet Garcia Ángeles Pallàs Benavent. Rafael Balaguer Giménez Marta Borredà Cuenca Miguel Ángel Oltra Alimiñana Blanca Oltra Almiñana Patricia Garcia Beltrán Carlos Estrela Hernández Adrián Iborra Casanova Sandra Faura Calabuig Elena Calvo Garcia Sílvia Amorós Rubio Begonya Martínez Casanova Esther Pardillos Baldrés Patrícia Martínez Casanova Patrícia Martínez Casanova

24 24

VOCALS José Agustí Sempere Ana Albert Antón Cristina Alventosa Julià Monserrat Alventosa Tormo Remedios Alventosa Tormo José Ramón Amorós Marzal Juan Pedro Andrés Becher Marta Andrés López Teresa Antón Gandia Isabel Argente Daroqui José Ramón Arques Egea Carlos Arriaga Perucho Sonia Baldoví Pons Mª Adela Baldrés Grau Juan Ballester Castells Marta Ballester Mompó Edurne Banyuls Sanz Joaquín Banyuls Sanz Maria Barberà Beltrán Sergio Barberà Garcia José Barberà Gozàlbez Mónica Beltrán Esteban Mª Teresa Beltrán Herrero Mª Ángeles Benavent Burguera Sara Blesa Martí Alba Maria Borràs Pla Xavier Borredà Mejías Esther Borredà Sánchez Olivia Cabezón Cuenca Carla Calatayud Fuster Antonio José Calvo Diego Marcos Camacho Climent Josefa Casanova Terol Fernando Casesnoves Andrés Sergi Castellote Millet

Ana Rubia Cedeño Romero Sandra Cerdà Ferrero Nuria Cerdà Moreno Carles Climent Valor Vicent Colomer Beltrán Celia Colomer Fuentes Paula Colomer Fuentes Lluís Cuenca Cordobés Consuelo Cuenca Vecina Neus De los Santos Molina Macarena Díez Tormo Francesc Duet Aliques Ricardo Duet Franco Guillem Duet Garcia Carmen Enguix Benavent Almudena Escribà Pérez Sergio Estarlich Sanz Olga Faura Calabuig Teresa Ferrando Català Enrique Ferrer Burgos Marta Ferrer Esplugues Lola Ferri Pla Josep Lluís Fitó Roselló Eduardo Francés Sanchis Desirée Fuentes Bono Mª Carmen Fuster Monfort Paula Fuster Vizcaíno Eliseo Gallego Boluda Mónica Gallego Torregrosa M. Lluïsa Garcia Bataller Julio Javier Garcia Gómez Marinye Garcia Llàcer Álvaro Gil Medrano Marta Gómez Del Soto Paula Patricia Gómez Garcia Gabriel González Martínez Sara Grau Gandia Óscar Iborra Mollà Lucía Llamazares Real Carmen Lluch Moral Alberto Marín Alandes Martina Marras Segura Rebeca Marras Segura Ignacio Martín Garcia Carmen Martínez Folch Neus Martínez Tortosa Elisa Martínez-Costa Torregrosa Joaquim Mateu Pla Joaquim Mateu Vinaches Tomás Mateu Vinaches Alejandro Megías Chàfer Neus Merino Bonete Amelia Miñana Vivancos Guillermo Molina Almiñana Mar Molina Carabella Néstro Molina Mollà Sabina Mompó Toribio Carla Morant Epifanio

Tatiana Moreno Martínez Antonio Naval Escribano Emili Alexandre Navalón Ramon Guillermo Navalón Ramon Amelia Ortega Martí Ignacio Pacelli González José Manuel Pallàs Benavent Carmen Mª Pallàs Ortega Francisco Pallàs Sanchis José Teodoro Pallàs Sanchis Rafael Javier Palop Calatayud Enrique Palop Ortega Irene Palop Sanz Nieves María Pardillos Briet Marta Peris Mateu Sandra Perucho Beneito Álvaro Pino Sabater Nuria Pla Galán Gabriel Pla Grau Carmen Pla Martínez Lidia Pla Roselló Mª Carmen Real Tortosa Roberto Rejon Asenjo Carla Rico Herrero Caridad Rubio Hervàs Manuel Ruiz Arbona Montiel Ruiz Valls Carmina Sánchez Almiñana Rosario Sánchez Bolinches Vicenta Sanchis Galea Lucía Sanchis Rosa Andrea Sanjurjo Bañuls Ana Sanz Martínez Tina Sanz Ortiz Montserrat Serra Sanchis Àlex Soler Casesnoves Helena Soler Casesnoves Jesús Fèlix Soler Valls Belén Soriano Megías José Salvador Talens Gozalbes Isabel Talens Vidal Núria Tejero Álvarez Joaquín Tormo Lorente José Torregrosa Arnau Paula Velasco Fuentes Zoe Ventura Boliches Raquel Ventura Paredes Raquel Vera Calvo Immaculada Vercher Bou Àngela Vidal Barberà Francesc Joan Vidal Barberà Isabel Vidal Bernabeu Carles Vidal Escamilla José Ramón Vidal Martínez Andrea Vidal Montesinos Manuel Vinaches Ballester Pilar Vinaches Ballester Adela Vinaches Casesnoves

1r Premi de la Secció Especial Premi al Millor Monument de Xàtiva de la Junta Local Fallera Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera Premi al Millor Ninot de Xàtiva. 1r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial 1r Premi al Llibret Faller 1r Premi a la Millor Escena del Monument 2n Premi del Campionat de Bac dels XXXVI Jocs de Saló Fallers Subcampions de Campionat Faller de Futbol Sala 2n Premi a la Segona Part de la Presentació 3r Premi a la Decoració de Monument 6è Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana 1r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial de Falles Infantils Premi al Millor Ninot Infantil de Xàtiva. 1r Premi d’Enginy i Gràcia de Falles Infantils 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot Infantil 3r Premi de Carrossa Pròpia de la Cavalcada del Ninot Infantil 4t Premi de la Secció Especial de Falles Infantils 26 26

(GUARDONS I RECOMPENSES) Bunyol d’Or i Brillants

Recompensa de la Junta Local Fallera

amb Fulles de Llorer

Socarrat de Brillants

Francesc Duet Aliques

INFANTILS

Sandra Faura Calabuig

Montse Alventosa Tormo

Socarradet d’Or

Cristina Franco Esteve

Ana Esplugues Serra

Soler Pla, Maria

Socarrat d’Or

Ángeles Benavent Burguera Sara Blesa Martí

Olga Faura Calabuig

Marcos Camacho Climent

Barberà Beltrán, Ana

Sandra Faura Calabuig

Valor Gozalbes, Claudia

Marinye Garcia Llàcer Jesús Fèlix Soler Valls

Bunyol d’Or amb Fulles

Cristina Gozalbes Tormo

de Llorer

Tina Sanz Ortiz

Bunyol d’Or

Amelia Ortega Martí

Raquel Vera Calvo

Socarrat d’Argent

Carlos Arriaga Perucho

Francisco Pallàs Sanchis

Lluís Cuenca Cordobés Álvaro Gil Medrano

Silvia Amorós Rubio

Gabriel González Martínez

José Ramón Arques Egea

Neus Martínez Tortosa

Rafael Balaguer Giménez Patricia Garcia Beltrán

Bunyol d’Argent

Juan Ballester Castells

Socarrat de Coure

Sergi Castellote Millet

Juan Ballester Castells

Celia Colomer Fuentes

Marta Ballester Mompó Paula Fuster Vizcaíno

Martina Marras Segura

Elisa Martínez-Costa Torregrosa Alejandro Megías Chàfer Mar Molina Carabella Álvaro Pino Sabater

Mónica Gallego Torregrosa Rebeca Marras Segura

Pitarch Sánchez, Martina Socarradet de Coure Argente Vila, Marta

Latorre Perucho, Rafael Lloret Herrero, Gabriel Picón Borredà, Voro

Ventura Esplugues, Berta Distintiu d’Or

Iborra Naval, Mar

Pitarch Sánchez, Carlos Soler Sánchez, David Soler Sánchez, Gala Distintiu d’Argent

Martín Tudela, Marcelo

Manuel Ruiz Arbona

Nuria Tejero Álvarez

Andrea Vidal Montesinos

Chornet Pallàs, Carlos

Carmina Sánchez Almiñana

Néstor Molina Mollà

Isabel Talens Vidal

Helena Soler Casesnoves

Ballester Sanhipólito, Pasqual

Arriaga Duet, Júlia

Belén Soriano Megías

Ana Sanz Martínez

Socarradet d’Argent

Ignacio Martín Garcia

Andrea Sanjurjo Bañuls

Carla Rico Herrero

Navalón Ferrando, Emili

Ballester Martínez, Blanca Chornet Pallàs, Francisco Rejón Tejero, Olivia Tormo Pallàs, Ximo

Ventura Esplugues, Julia

• DIMECRES 15 DE MARÇ A les 21.00 hores, plantà o�icial de la nostra falla infantil. A les 22.00 hores, al nostre casal, tradicional sopar de la plantà. A les 24.00 hores, plantà o�icial de la nostra falla.

• DIJOUS 16 DE MARÇ

A les 8.00 hores, despertada pels carrers del nostre barri. A les 10.00 hores, esmorzar al casal. A les 14.30 hores, dinar al casal per a tots els fallers. A les 19.00 hores, lliurament del premis a la porta de l’Ajuntament. A les 22.00 hores, sopar al casal i ball �ins a la matinada. • DIVENDRES 17 DE MARÇ A les 10.00 hores, esmorzar al casal. A les 12.30 hores, cercavila pel nostre barri. A les 14.30 hores, dinar al casal per a tots els fallers. A les 17.30 hores, Visita O�icial a les Falles de Xàtiva. A les 22.30 hores, sopar al casal, amb l’entrepà. A les 23.30 hores, festa de disfresses amb ball.

• DISSABTE 18 DE MARÇ

A les 10.00 hores, esmorzar al casal. A les 12.30 hores, cercavila pel nostre barri. A les 14.00 hores, al Parc Comarcal de Bombers, acte d’homenatge per part dels bombers a les nostres falleres majors. A les 14.30 hores, dinar al casal per a tots els fallers. A les 18.00 hores, tradicional Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu. A les 22.30 hores, sopar de pa i porta i després, ball al casal.

• DIUMENGE 19 DE MARÇ

A les 8.00 hores, espectacular despertada. A les 11.00 hores, pujada en romeria �ins l’ermita de Sant Josep. A les 12.00 hores, Missa en honor al nostre patró sant Josep i després processó a sant Josep �ins a l’Albereda. A les 21.00 hores, cremà de la falla infantil. A les 22.00 hores, sopar de la cremà. A les 24.00 hores, cremà de la falla amb espectacular pirotècnia aèria i terrestre.

(LEMA) EL CIRC LOCAL (Artista) Que calor fa en falles, C.B.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA:

Jaume Noséquè

CADAFAL Aquest any el nostre monument duu com a títol El circ local, i ens presenta de forma punyent l’actualitat municipal.

PRIMERA ESCENA Roger, amb les actuals autoritats, per l’aro a l’oposició fan passar, car aquestos són quatre gats mal comptats i el de Ciutadans només fa que piular.

Dalt del tot del monument hem posat alguns pallassos mes no sigueu suspicaços pensant en l’Ajuntament.

El regidor de Ciutadans no s’ho pot traure de les mans i fa ara igual que feia abans: sempre es torba amb algun romanç.

SEGONA ESCENA A l’artista hem dit que modele els vells pallassos de la tele per demostrar que hi ha algú bo dins aquesta professió.

TERCERA ESCENA Amb l’ORA ens tracta el regidor Lorente com si no fórem persones adultes: ara puge, després baixe les multes. Quina en serà la següent que s’invente? Per no parlar de quan fa consultes qui sap si amb intencions ocultes. Vés i que et pegue l’aire, Lorente, no siga cas que el cap et rebente. L’ORA fa fugir el comprador a qualsevol ciutat veïna. Així ens resulta entenedor que el comerç estiga que trina. Vuitanta euros ha de pagar de multa qui el seu cotxe sense pagar aparca. Lorente diu que és el que la llei marca; hi ha una cosa, però, que ens oculta: segons l’ordenança municipal la sanció solament trenta euros val.

34 34

QUARTA ESCENA Aquestos van fent olor de socarrim ja que fan consultes de pa i raïm, sobre les corregudes i la reina, com si no tingueren cap altra feina. La consulta dels bous els va eixir bé, però amb la de la reina van fer ﬁga. Ens ho van presentar amb molta intriga però sols fou una frivolité.

CINQUENA ESCENA Qualsevol circ en el món té una taquilla i al circ local és la recaptació, on amb un fum de diners a la motxilla tothom va a pagar la contribució.

SISENA ESCENA En el mercat tots els comerciants estan que per la boca trauen foc. Qui de l’Ajuntament és l’albercoc que ha manat fer obres en aquest lloc?

Taxes, cànons, contribucions, tributs, impostos, gravàmens, peatges, recàrrecs, arbitris, multes, rodatges, càrregues, aranzels i sancions.

Primer hi van fer unes dunes que acabaren com enderrocs. Ara les canviem per blocs i anem balaﬁant fortunes.

Una volta constituïdes les noves corporacions comencen les exaccions i et deixen les butxaques buides. T’atabalen amb pagaments els jerarques municipals. Com si siguérem criminals ens tracten els ajuntaments.

SETENA ESCENA Al circ local nomenem domador el líder socialista Roger, que ha de fer passar per l’adreçador en Miquel i na Cristina Sunyer.

Del que apareix en el programa d’actes de la nostra Junta Local Fallera, mai no en pots saber les dates exactes, car canvien quan els ix de l’ouera. DESENA ESCENA Un tema que ara s’estila molt, el de l’educació canina. Tot i això veiem algun gos solt i podem xafar alguna mina.

VUITENA ESCENA L’home bala del circ municipal, és el cap de policía local, pel motiu d’haver sigut despatxat amb una elevada velocitat.

Realment és un tema que ens fascina, aquest de l’educació canina, però qui educarà els amos dels gossos per no deixar-nos cagallons tan grossos?

El nostre nou i jove alcalde en Roger, de seguida que va arribar al poder, va acomiadar de forma fulminant a qui en la policía estava manant. NOVENA ESCENA Volem que amb l’ós vos imagineu la nostra Junta Local Fallera, que ara de jugar té la fal·lera amb assumptes com el del museu.

36 36

ONZENA ESCENA L’home-orquestra municipal o és Lorente o és Natxo Reig, perquè els dos toquen tots els pals i s’apunten a un bombardeig. En el nostre circ l’home-orquestra és l’ínclit regidor Lorente, perquè sempre està a la palestra: no hi ha assumpte on no es presente. Ara, que també podria ser Natxo Reig: de la mateixa forma organitza un sondeig, que va a supervisar les obres d’un passeig: el mort en un enterro, el nen en un bateig.

Llibre infantil

Salutació INFANTIL —Mare, tinc por! —De què, �illa? —De la foscor, dels sorolls de la nit, del monstre de l’armari, del de sota el llit, del foc, dels coets, dels vampirs i les mòmies, de Frankenstein... —I per què tens por? —No ho sé, mare, però quan estic al llit i està tot fosc, se senten sorolls estranys per la casa i m’espante moltíssim! Sempre pense que eixirà un monstre gran i pelut..., i comence a tremolar, tinc tanta por que em tape amb el llençol cap i tot, �ins que em quede adormida. —Però �illa, no has de tindre por! Mira, t’ho explicaré. La foscor ens ajuda a descansar, per això quan tenim son tanquem els ulls i així a fosques el nostre cos es recupera dels esforços del dia i l’endemà estem preparats per a gaudir-ne de nou. No has de tindre por de la foscor! I tampoc dels sorolls estranys que sents a la nit, que no són més que els nostres mobles que es queixen quan tenen fred o calor, igual que fem nosaltres! En realitat també els fan durant el dia però com que de dia hi ha altres sorolls no ens deixen escoltar els dels mobles i només amb el silenci de la nit és quan ens adonem que estan. —Mare, i el monstre gran i pelut? —Ha, Ha, ha! —va riure la mare—. L’únic gran i pelut que hi ha a casa és el nostre gos Nelo. Totes aquestes pors estan al teu cap, �illeta. Aquesta nit, quan t’imagines el monstre pelut eixint de l’armari, pensa que no és real, que no hi ha cap monstre i que ningú no et pot fer mal al teu llit. O creus que els pares deixaríem que dormires a una habitació plena de monstres? —Clar que no, mare! —Doncs ja està, no has de tenir por, xiqueta.

41 41

—Mare i.... Què hi ha dels vampirs i les mòmies? I Frankenstein? —Però, tu alguna vegada els has vist? Perquè jo només els conec de la tele, dels contes o de la festa de Halloween. I ja saps que no són de veritat, només són xiquets i xiquetes disfressats de monstres amb l’única intenció d’espantar algun veí despistat i aconseguir un bon grapat de llepolies. No els pots tindre por, no són reals! —Tens raó mare, és un trellat tindre por d’uns xiquets disfressats. —Precisament enguany la falla infantil va de la festa de Halloween, no tindràs por de la teua falleta, veritat? —Clar que no! Com es pot tenir por d’uns ninots? Però... Que hi ha del foc i els coets? —Però �illa, no pots tindre por d’això, si a tu t’encanten les falles! Què seria de les falles sense el foc i les traques? Si no cremarem les falles, no tindríem on guardar-les i el ritual de la festa no estaria complet. Quan arribe el moment, deixa els bombers que vigilen el foc i preocupat només de gaudir de la nit de la cremà. I sí, és cert que els coets i les traques fan molt de soroll i de vegades et poden espantar però, què seria de la festa sense el rebombori, les rialles de la gent, la música al carrer i els trons dels coets? Quina festa més trista, no penses? —Tens raó, a mi m’agrada la festa de les falles tal com és, amb coets i tot! Mare, puc fer-te una última pregunta? —Clar que sí, �illa! —Algun dia podré ser la fallera major infantil de la meua falla? —Ho seràs, �illa, ho seràs... —De veritat? Gràcies, mare! I pensar que tenia por de fer-te aquesta pregunta per si em deies que no.

(MAGIA MAGIA DE LLUNA LLUNA) En els teus ulls hi ha el silenci amagat a dins els boscos, on l’òliba de nit calla entre els roures remorosos.

Dintre dels teus ulls hi cap tota la màgia de lluna que et fa transparent l’esguard enmig l’espessa foscúria. Als teus ulls hi ha una saviesa intacta i intemporal capaç de mudar els designis de la vida terrenal. Miralls d’aigua. Carme Cabús

Lema: Truc o tracte?

Artista: Que calor fa en falles, C.B.

Falla infantil 2017

l’Explicació infantil

Truc o tracte? Jaume Noséquè

D’aquesta falla benjamina de la República Argentina, n’és enguany fallera major la xiqueta Clàudia Valor.

Arriba un conill amb un tricicle que circula pel jardí molt de pressa i fa que tots, malgrat la disfressa, hagen de deixar pas al vehicle.

Com tothom pot veure a la falla aquesta colla de xicalla per Halloween fan una festa i ens hi conviden a la resta.

Frankenstein amb la seua disfressa a tots els infon molt de respecte. El vestit li ha quedat perfecte: no se li ha oblidat ni una peça.

I per poder accedir a la festa, Truc o tracte? serà la contrasenya, lema que han elegit com a ensenya els artistes per a la falla aquesta.

El que va de Dartagnan se n’ha pujat allà dalt pegant un enorme salt, amb posat bel·ligerant.

Tots passen per la porta del jardí que, amb les bústies, sembla americà. «Truc o tracte?», ningú ho oblidarà; o no podrà entrar a la festa avui.

També s’apunta al comboi Spiderman, l’home-aranya. Ara ja ningú s’estranya de veure el superheroi.

La majoria porten disfressa, molts altres també porten carasses, però hi han qui, corrents i de pressa, només han adornat carabasses.

No podia faltar un vampir en la nostra festa del terror; la seua tasca és acovardir pel seu tarannà xuclador.

Un va disfressat de pirata a la recerca d’un tresor. Només li falta la fragata per a fer alamont de por.

La Caputxeta Vermella, que és tota alegria i joia, ací està tota cofoia, passejant amb la cistella.

La mòmia, per a la vestidura, sense benes ha deixat la farmàcia. Als pares segur que no els fa gràcia quan els hi presenten la factura.

El xiquet que està a punt d’entrar va carregat amb el fanal, car les gallines va a buscar que se n’han fugit del corral.

Comissió infantil

Emili

Navalón Ferrando PRESIDENT INFANTIL

• Vicepresident 1r Guillem Casesnoves Andrés • Vicepresidenta 2a Clara Àngela Navalón Real • Secretària Eva Gozalbes Julià • Tresorera Carmeta Ballester Martínez • Comptadora Lucía Ferrer Esplugues • Delegada Clàudia Valor Gozalbes • Delegat Victor Fitó Tormo

República Argentina 2016-2017 VOCALS Marta Argente Vila Berta Arriaga Duet Júlia Arriaga Duet

Carlota Balaguer Velasco Alicia Ballester Martínez

Blanca Ballester Martínez Carme Ballester Sánchez

Amada Ballester Sanhipólito

Pasqual Ballester Sanhipólito Pep Ballester Sanhipólito Ana Barberà Beltrán

Elies Barberà Montiel Jaime Benítez Merino

Gabriel González Palop

Victòria Serra Barberà

Alexandre Vicent Hervás Andrés

Gala Soler Sánchez

Carolina Herrero Argente Isabel Herrero Argente Mar Iborra Naval

Rafael Latorre Perucho Olivia Llin Sanjurjo

Gabriel Lloret Herrero Maria Lloret Herrero Emma López Cerdà

Daniela López Valor

Noa Marín Balaguer

Carlota Martín Tudela

Marcelo Martín Tudela

Alberto Bernabeu Santamargarita Aitana Martínez Francés Allende Cabezón Cuenca Mar Cánovas Bono

Andreu Casesnoves Andrés Carlos Chornet Pallàs

Francisco Chornet Pallàs

Malena Clemente Ballester Marina Colomer Ballester Cesc Duet Moreno Ona Duet Moreno

Carmen Estarlich San Cristóbal Quique Ferrer Esplugues Enrique González Palop

Alejandra Pallàs Beltrán Toni Peris Garcia

Voro Picón Borredà

Carlos Pitarch Sánchez

Martina Pitarch Sánchez

Nieves María Pla Pardillos Juliana Ramírez Vera Judith Rejón Tejero Olivia Rejón Tejero Xavier Roca Calvo

Maria Segura Alcocel Paco Serra Barberà 49

Maria Soler Pla

David Soler Sánchez Clara Tormo Pallàs

Ximo Tormo Pallàs

Anna Torregrosa Perucho

Marta Torregrosa Perucho Claudia Uribe Gallego Alicia Valor Gil

Martina Valor Gozalbes

Berta Ventura Esplugues Julia Ventura Esplugues Bruno Vidal Blesa Javier Vidal Blesa

Tomás Vinaches Ballester Marc Vivancos Vivancos

EL CIRC

El millor espectacle del mรณn...!!

LES FALLES

La millor festa del mรณn...!!

El circ

arriba a la ciutat...

L’origen I un dia van arribar a les nostres vides per fer-nos gaudir de moments d’emoció i il·lusió que sempre recordarem, perquè com diu Cantinﬂas, la primera obligació de qualsevol ésser humà és ser feliç i la segona, fer feliços als altres.

El circ,

l’espectacle més gran del món Sandra Faura

El circ, conegut durant molt de temps com l’espectacle més gran del món, és una exhibició de diferents arts que des de sempre ha buscat la forma de divertir l’espectador. Podríem de�inir-lo com un espectacle artístic, normalment itinerant, que sol representar-se a l’interior d’una gran carpa amb pistes envoltades per grades on seu el públic. Les pistes solen ser circulars i és on es representen les funcions; el que té tres pistes és considerat el més atractiu per la varietat de números que es poden gaudir alhora. Les funcions circenses poden incloure equilibristes, acròbates, forçuts, contorsionistes, mags, malabaristes, homes-bala, mims, pallassos, titellaires, tragafocs, trapezistes, domadors... i altres artistes, molts d’ells amb números d’un elevat risc. Al llarg de la història ha canviat, i avui és molt diferent als seus inicis però sense perdre l’essència que el fa ser portador de rialles i emocions a tots aquells que el presencien i que ha aconseguit que perdurara al llarg dels anys. La història Hi ha diferents opinions sobre els seus començaments. Algunes teories, com la de Viveiro de Castro, a�irmen que la història del circ es remunta a les antigues civilitzacions; des del Llunyà Orient com la Xina, Mongòlia o la l’Índia, �ins a l’Occident més pròxim com Grècia, Roma o Egipte. En elles, ja hi havia fa més de 3000 anys activitats com puga ser l’acrobàcia,

l’equilibrisme o el contorsionisme que en aquells moments s’utilitzaven per preparar guerrers, per fer festes i entretenir la població o �ins i tot per a rituals religiosos; i que avui relacionem clarament amb el circ. Hi ha d’altres, com ara la de Raúl Eguizábal, qui en el seu llibre El gran salto, la asombrosa historia del circo a�irma que els seus inicis es troben a la Xina, sent els xinesos qui porten a Europa, i per tant a Espanya, les seues acrobàcies, que se suposa són un invent de l’emperador Groc de fa uns 5000 anys. Amb ells van arribar les acrobàcies però també els llançaments de ganivets, els plats voladors... I encara que està d’acord que les primeres mostres es troben en l’Orient Llunyà, Eguizábal pensa que és incorrecte parlar del circ romà com a predecessor de l’actual, atés que no hi havia pantomima, no hi havia res graciós en ell. Instintivament col·loquem el seu inici en l’Antiga Roma, perquè relacionem la paraula circ, que prové del llatí circus, amb el lloc destinat pels romans per a alguns espectacles públics, com les curses de carros i cavalls, o les competicions de quadrigues i bregues de gladiadors, de vegades �ins i tot amb animals salvatges, però que molt poc tenen a veure amb els circs actuals. A poc a poc i a causa de la decadència d’aquestes civilitzacions antigues, les arts corporals van perdre el seu interés entre la població. Més tard, en l’Edat Mitjana i ja a Europa, tornaren a recobrar importància cercant de nou un espai entre la població. Eguizábal, en aquesta etapa parla d’altres personatges, aquesta vegada europeus, anteriors a l’establiment del circ, com són els bufons, relacionant-los amb els pallassos perquè feien riure a la gent; i els joglars, que feien jocs malabars, tocaven instruments o recitaven poemes per entretenir la població per les places dels pobles. Però va ser en el Renaixement quan realment s’amplia l’estatus social d’aquesta cultura, apareix la Comèdia de l’Art amb altres personatges com els arlequins, els titellaires o els saltimbanquis. Eren coneguts com troupe de saltimbanquis, paraula francesa que anomenava un grup d’artistes que treballaven junts desplaçant-se d’un lloc a un altre, omplint els carrers de pobles i ciutats amb els seus espectacles, que ja incorporaven música, balls, contes populars i narracions èpiques, a més de les habilitats clàssiques com l’acrobàcia i els malabars. En molts llocs, �ins i tot se’ls arribava a cercar, podríem dir que els contractaven per a les festes o moments importants, i els oferien actuacions per entretenir els ciutadans. A poc a poc es van formalitzar itineraris per on milers d’artistes solien passar durant l’any. Serà a l’Anglaterra del segle �� quan podem començar a veure l’origen del circ conforme el coneguem. El primer circ modern sorgeix a Londres el gener de 1768. El sergent Philp Astley va presentar un espectacle eqüestre galopant en cercle perquè havia descobert que així, rodant per una pista circular de tretze 56

metres de diàmetre, podia trotar sense perdre l’equilibri al llom dels cavalls. Atés l’èxit que va tenir, va ampliar el negoci contractant un pallasso i una banda de músics per diversi�icar la funció. Més endavant, va construir un sostre sobre el recinte i va col·locar un escenari per realitzar funcions teatrals. Acabava de néixer el major espectacle del món i amb ell, la pista circular i el primer circ estable, deixant de tindre un caràcter itinerant. Aquest invent anglés és portat a la màxima expressió pels francesos i va fer esdevenir França la capital del circ, i tant uns com els altres portaran a Espanya els primers barracons de fusta i lona per fer llurs representacions, encara que de moment no tenien res a veure amb les carpes actuals. El segle �� és sens cap dubte el segle per excel·lència del circ. Comença el seu període d’esplendor. S’incrementa el seu nombre i apareixen tant circs ambulants com escenaris estables. El circ actual és l’hereu d’aquells que viatjaven per tot Europa amb els seus espectacles d’equilibri, força, màgia, jocs malabars, mims, pallassos... També apareixen animals com a part important del circ. A més de cavalls, hi havien espècies més ferotges com tigres i lleons, procurant sempre que estigueren enfadats per oferir una sensació de perill. Més tard incorporarien elefants i tot tipus d’animals. És en aquest segle quan apareixen els circs totalment de lona, un invent americà, segons Eguizábal. El primer apareix el 1825 i ràpidament es van estendre per Europa. També sorgeixen els circs �lotants que alguns ja contaven amb grades per a més de 3000 persones. El circ més gran del moment va ser el Sell Brothers Circus, que va nàixer el 1862 i era tan complex que arribava als llocs amb tres trens, treballaven en el seu muntatge més de 3000 persones i tenia més de 1000 artistes. Des de la meitat del segle �� ins quasi la meitat del ��, els circs ambulants americans recorrien més de 30000 quilòmetres de ferrocarril en una única temporada, fent actuacions per a més de 14000 espectadors i con-

tractant unes 1600 persones, arribant �ins i tot a eclipsar el teatre, el vodevil, la comèdia i altres espectacles del moment. A mitjan segle ��, el circ comença a experimentar un declivi, una gran decadència que l’afectarà en molts aspectes. Potser a causa de les guerres, de les crisis econòmiques, dels nous invents com el cinema o la televisió, el cas és que a partir de 1960, les formes de circ tradicionals agonitzen i s’intenta buscar solucions i alternatives. Apareix l’anomenat Nouveau Cirque, un nou moviment circense originat en la dècada dels 70 a Austràlia, el Canadà, els Estats Units, França i el Regne Unit. Els seus espectacles reuneixen les pràctiques del circ tradicional però amb una espectacular proposta escènica que té molta cura de l’estètica i prescindeix en molts casos d’animals. A Espanya el 1972, TVE també aposta per un nou model de circ contractant una família de pallassos, hereus d’una llarga tradició familiar circense que es remunta al segle ��, per fer un programa infantil, amb el nom d’El gran circo de TVE. L’èxit obtingut va ser grandíssim, el que va fer que el programa es perllongara �ins el 1981. Coneguts com els pallassos de la tele, van esdevenir un autèntic fenomen sociològic als anys 70 i van arribar a índexs d’acceptació molt destacables fent riure milers de xiquets i xiquetes a Espanya. Seguint les tendències del moviment Nouveau Cirque apareix el 1984 al Canadà el Cirque du Soleil. El Circ del Sol és el més important del gènere en molts anys, tant per la seua grandiositat com per la resposta del públic. Està format per més de 1300 artistes de més de 50 països diferents. A més, compta �ins amb 400 artesans i investigadors que donen vida a 25000 elements que formen els espectacles de tot el món. Crida l’atenció el seu vestuari, fent servir cada any més de 65 Km de tela. Utilitzen un nou llenguatge, construït a partir de fonemes po-

ètics buscant transmetre imatges i sentiments al públic. La música és creada exclusivament per a cada producció i interpretada en directe per músics professionals. Varekai és una de les produccions més modernes de la companyia que ha superat els rècords d’espectadors en tot el món, amb més de deu milions de persones, visitant més de 130 ciutats en 23 països. En l’actualitat aquest últim model es potencia cada vegada més. Al segle ��, el circ clàssic amb animals dóna pas a noves tendències creatives que barregen teatre, tècniques circenses i mitjans audiovisuals. En l’actualitat existeixen circs estables i �ixes en una ubicació, però continuen quedant circs ambulants de caràcter tradicional, encara que són molts els llocs que en els últims anys han restringit la representació de funcions amb animals en els seus territoris i també els circs que han vist prohibides pels tribunals les seues actuacions. Un exemple d’açò és el circ Barnum, creat als Estats Units el 1871, i reconegut com un dels més grans del món. Va ser el que va inaugurar el circ de tres pistes i dels primers a utilitzar l’electricitat. En gener d’aquest any anunciava que tancarà les seus portes el proper mes de maig, després de 146 anys d’existència, perquè no pot subsistir a causa dels elevats costos i la disminució de la venda d’entrades, especialment després que es veieren obligats a suprimir el 2015 el seu espectacle principal amb elefants que va arribar a tenir més de 25 milions d’espectadors, per les nombroses denúncies interposades pels defensors dels animals. Segons Coasne, el circ contemporani es caracteritza per una mescla de pràctiques, entre les quals podem destacar la música, el teatre, la pantomima, l’acrobàcia, la gimnàstica... Es tracta d’un model artístic de circ, on la tècnica està al servei de l’art i de l’expressió. El circ a Xàtiva

No resultaria estrany que durant l’antiguitat ja existira alguna construcció que es faria servir com a circ, coliseu o teatre, atesa la importància que adquirí la Saetabis romana. Però la manca de restes arqueològiques no ens permet testimoniar-ne la presència ni establir-ne la ubicació, tot i que d’existir, segurament es trobaria a la costa del Castell, espai on es van ubicar les principals edi�icacions romanes de caràcter públic. Els primers precedents relacionats amb el circ a Xàtiva els trobaríem en els espectacles que es realitzaven als espais coneguts com Coliseu o Casa de Comèdies de la Ciutat, el funcionament del qual quedaria subordinat al Priorat de l’Administració de l’Hospital Major de Pobres, una institució que es crearà en època medieval. El que sí sabem és que ja en el segle �� hagué d’existir un espai dedicat al divertiment de la societat, que s’ubicaria a la plaça de la Seu, actualment de Calixt III. Encara que la crema de Xàtiva va contribuir a la quasi total destrucció dels fons documentals que ens donarien detallada informació al voltant d’aquest tema, sí es conserva prou informació a partir del segle ��, que ens dóna a entendre la importància d’aquests esdeveniments culturals i espectacles en la vida social i en la economia de la Xàtiva d’aquella època. Durant aquesta època, com ja hem vist en la història del circ, era habitual que les companyies de comèdies que viatjaven per la península enviaren el seu oferiment a l’administració local per tal de realitzar les seues actuacions a la ciutat, normalment coincidint amb les festes locals com la Fira d’Agost o la de Sant Tomàs, suposant un clar precedent dels actuals espectacles dels circs ambulants. 59

Pel que sabem, les representacions es farien a l’aire lliure, no només en la plaça de la Seu, sinó també en altres com l’actual plaça de l’Espanyoleto, coneguda abans com la plaça del Quartell. També es van arribar a construir cadafals de fusta que perdurarien durant més o menys temps i en les quals es combinarien les representacions de teatre i comèdia, amb altres espectacles com les corregudes de bous. Els bene�icis derivats de l’organització d’aquests esdeveniments solien anar destinades, d’una banda a l’auxili social per part de la Confraria del Sant Hospital, i d’altra a la construcció o reparació d’edi�icis religiosos i altres �inalitats piadoses. Alhora, l’Ajuntament assumirà també l’organització d’espectacles per tal de �inançar altres actuacions de tipus social o urbanístic. Finalment, ja en el segle �� es destinaria un edi�ici amb més entitat, com és l’església de l’exconvent de Sant Domènec, a la realització d’actuacions de teatre i altres espectacles culturals, mentre que a partir de 1917, Demetrio Ribes projectarà la plaça de bous en el seu actual emplaçament, sent aquests dos espais els llocs on es desenvoluparan les principals activitats destinades a l’oci de la ciutadania �ins ben entrat el segle ��. El circ i les falles

El circ té moltes més coses en comú amb les falles de les que en un principi sembla, però que si ens �ixem i ho analitzem més detalladament ho podrem comprovar. Els dos tenen l’art com a eix vertebral i un atractiu molt important. A més estan formats per gent que sense tenir llaços sanguinis en comú, formen una gran família que treballen dia a dia per traure endavant el seu objectiu: el circ fer un gran espectacle que agrade al públic i les falles plantar meravellosos monuments i gaudir tots de la festa. Quan el circ arriba a una ciutat se sol anunciar amb una des�ilada o enganxant cartells pels carrers per avisar els habitants de la seua representació i convidar-los perquè vagen a veure’ls. Les comissions falleres des�ilen en les cavalcades del ninot anunciant a tota la ciutat que s’acosten les falles i fent una crida a la població. El circ, quan s’instal·la en un lloc, munta la carpa. Quan arriba el 15 de març, cal plantar la falla. És el començament d’uns dies especials. Per als dos muntatges es necessita d’un gran esforç �ísic i molta gent ajudant. Es tracta d’un gran treball d’equip on tots junts participen. El circ estarà uns dies en una localitat i els fallers passaran uns dies de festa. En la preparació de la pista on es realitzaran les funcions circenses treballen altres persones que fan possible l’espectacle, alguns com electricistes, il·luminadors, escenògrafs, tècnics de so, netejadors... En la festa fallera açò també passa. Podríem comparar la pista amb la plaça on es posa el monument i els carrers que l’envolten. Es necessiten treballadors que no són fallers perquè estiga tot a punt, com la policia per tallar les vies urbanes al trànsit, el servici de neteja perquè estiga sempre net, electricistes per posar els focus que il·luminaran els monuments... Els artistes del circ assagen moltes hores diàries, treballen molt preparant les seues actuacions perquè tot els isca bé. Els fallers treballen durant tot l’any per preparar tots els actes que es realitzen al llarg d’aquest: cavalcades, presentacions, ral·lis, llibrets, etc., a més d’altres feines que no es veuen però que són imprescindibles per al bon funcionament. Una vegada tot disposat... Que comence la funció! Ja estem en falles! 60

Per fer els seus números, els artistes utilitzen una vestimenta característica, els fallers també tenim els nostres vestits típics per a la festa. Molts circs porten sastres i modistes que els acompanyen allà on van per dissenyar-los la roba, i molts són també els establiments que es dediquen exclusivament a l’elaboració de vestits per als fallers. Els dos tenen una indumentària especial que orgullosos exposen en museus per exhibir-la a la resta de la població perquè es conega el seu signi�icat i la seua evolució. Qualsevol número circense va acompanyat de música que ajuda a fer que els espectadors experimenten les diferents sensacions de risc, suspens, alegria... La música està intrínsecament vinculada a les falles, la majoria dels actes fallers no es poden imaginar sense músics acompanyant-los perquè no serien el mateix. El seu paper és fonamental tant per a uns com per als altres. Els moments abans de les funcions, al voltant de la carpa hi ha molta gent observant les grandioses instal·lacions i fent cua per entrar a veure l’espectacle, a l’igual que al voltant dels monuments que s’omplen de curiosos observant bocabadats tots els ninots i creant molt d’ambient pels carrers del barri. Ha arribat el moment de l’última funció en una localitat. Una volta �inalitzada, el públic se’n va i s’apaguen els llums, junts desmunten la carpa i ho alcen tot en les caravanes i els camions, per agafar la carretera i anar a un altre municipi. També arriba el moment de la cremà, els fallers �inalitzen la seua festa calant foc als monuments plantats al carrer. Quan ja només queden cendres, el públic desapareix, amb cara de cansats arrimen les poques coses que queden per la plaça i se’n van a dormir. S’ha acabat la funció! S’han acabat les falles! I tots tornen a començar... Com hem vist, els dos esdeveniments tenen un caràcter multidisciplinari, estan organitzats per grups de persones que treballen per un mateix �i, disposen d’una entitat pròpia que passa generació rere generació i d’una herència cultural molt forta.

El nostre agraïment a Sergio Rubio Tormo, tècnic d’arxius de l’Arxiu Municipal, per haver-nos facilitat la informació necessària sobre el circ a Xàtiva per a la realització d’aquest article.

Bibliogra�ia: E�� R. El gran salto. La asombrosa historia del circo. Barcelona: Península, 2012. https://www.juegosmalabares.com/blog/origen-del-circo/

http://www.uv.es/~vento/circo/circo.htm

https://sinalefa2.wordpress.com/2013/06/11/historia-del-circo/

https://www.taquilla.com/blog/circo-del-sol-entradas-varekai-curiosidades/13545/ http://www.quo.es/ser-humano/todo-sobre-el-circo/imagenes-de-circo

Circ i cavalcades Tant el circ com les falles anuncien amb desfilades a la poblaciĂł lâ&#x20AC;&#x2122;arribada dels seus espectacles a les ciutats.

De quan el circ ja no fa

la desﬁlada anunciadora Rafa Tortosa Garcia Director d’El Verí del Foc

Ploga o no, els circs arriben a la ciutat i provoquen una gran bateria de cartells promocionals enganxats en faroles i senyals de trànsit. A més a més, una furgoneta del circ anuncia amb una estrident megafonia la data, hora i lloc de les funcions programades. Les xiquetes i xiquets reben a les portes dels col·legis les invitacions amb descompte. I a més recorde, quan era xiquet, alguna de les des�ilades promocionals del circ vingut a la ciutat, aquella que se celebrava la vespra del primer dia de funcions. Animals dins de les seues gàbies sobre el vehicle de transport, malabaristes mostrant un dels seus números sobre quatre rodes o uns simpàtics pallassos fent ressò dels espectacles que podíem gaudir si anàvem a veure’ls al circ. La des�ilada anunciadora del circ (o qui fa la vespra fa la festa) Aquella vespra, aquella des�ilada em provoca certes similituds amb la cavalcada del ninot fallera, ja que esta des�ilada satírica, en el seu origen local, servia per anunciar les falles i fer-les arribar a la ciutadania de Xàtiva. En la dècada dels anys 60 del segle passat, la premsa ens feia saber que «con la cabalgata del “ninot” dio comienzo en nuestra Ciudad la semana fallera. Desde la plaza del Españoleto partió el des�iles de comparsas i “ninots” de cada una de las comisiones falleras...»1. Des del 1961, l’any en què les falles de la ciutat establiren un nou programa de festejos, la cavalcada del ninot va tindre esta funció, ja que es va convertir en l’acte inaugural de cada edició fallera celebrant-se tots els 15 de març sense tindre en compte el dia de la setmana en què queia. La cavalcada, salvant les distàncies en el temps, es va realitzar d’acord amb el tarannà al qual estem actualment acostumats amb la presència dels membres de les comissions disfressats i l’aparició de carrosses afegint la presència d’un ninot que al dia següent anava a ser plantat en la seua falla. Cal advertir que totes les cavalcades programades en anys anteriors al 1961, anomenades com Gran cavalcada fallera i celebrades sempre el 18 de març, responien a una tipologia similar a l’actual Visita O�icial de falles, la recorreguda, però amb l’excepció de la presència de carrosses on les falleres i fallers, amb el vestit de valenci1Las Provincias, 20 de març de 1969.

ana i valencià, recorrien els carrers de la ciutat per visitar tots els cadafals plantats2. Aquell 1961, la consolidació de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu farà que es programe per al 18 i passe al dia 17 la Visita O�icial a les Falles. Com dèiem, la cavalcada era el primer contacte amb el carrer, lloc on habiten les falles i, com dèiem, el primer contacte amb la gent. Com el circ, mostraven l’entusiasme per la festa i contagiaven l’alegria als espectadors presents, i sobre tot, anunciaven que «les falles ja estan ací!». Inclús, amb les seues disfresses i escenogra�ia mòbil, feien les delícies d’uns espectadors ansiosos de celebrar també la festa del foc. La plantà de les falles esdevenia el dia següent sense perdre el �il que nugava la setmana fallera. El 1972, els ninots desapareixien de la cavalcada per conformar la coneguda exposició i la cavalcada passava al diumenge abans de falles. A pesar d’este canvi, el caràcter simbòlic de plantejar la des�ilada satírica com vespra de les falles es mantenia ja que era bastant pròxima la data a celebrar-la. El desdoblament de les cavalcades del ninot gran i infantil, el 1986, feia que la celebració de les cavalcades s’estenguera pel mes abans de falles, entre el darrers dies de febrer i els primers de març i amb la intenció de reservar el cap de setmana abans de falles per imprevistos meteorològics, principalment. El programa de festejos havia crescut i la vespra d’un dia es transformava en temporada fallera, on la crida n’era el primer tro que provoca la seua encesa. Actualment, esta temporada, sense cavalcades, ha vist minvat un programa que redueix les possibilitats de mostrar l’activitat fallera al carrer, reservant-se actes més tancats per al col·lectiu com el dinar o sopar de germanor. L’activitat prefalles es redueix a un desgastat i desprestigiat 2Un exemple és esta noticia apareguda en el diari Las Provincias, del 20 de març de 1943. Respecte al 18 de març ens diu que «Esta tarde recorre la Ciudad una lúcida cabalgata, yendo las falleras vestidas de labradora a grupa, para entregar los estandartes y diplomas a las fallas premiadas por el Jurado. Forman en el cortejo varias carrozas, destacando al �inal la del Gremio de carpinteros; ocho bandas de música, comisiones falleras, etc.».

ral·li faller, que amb el pas dels anys, està provocant l’efecte contrari al que caldria, ja que l’espectacle és generalment lamentable i movent-se dins del marges de la il·legalitat — està als ulls de tothom— i sembla que la seua duració estiga supeditada al fet que ocórrega un seriós accident (amb els majors desitjos que no hi passe). En el circ estaria considerat com un gran número de trapezis sense xarxa. O també, com en el circ actual, les bestieses caldria eliminar-les.

La no des�ilada anunciadora del circ (o qui no fa la vespra no fa la festa) Des de 2007, quan les cavalcades foren desplaçades al mes d’octubre de 2006, esta funció de reclam i de promoció de la festa ha quedat desdibuixada. El canvi de dates va estar un autèntic despropòsit atés que les decisions hi foren presses des d’un punt de vista faller, només pensant en el benestar del faller i recorrent a ser el melic de la festa. El fet de no pensar en les falles com a festivitat o valorar, encara que siga poc, per a qui va encarat l’espectacle de la cavalcada. Tot fa pensar que el col·lectiu faller pensa en celebrar un acte més, on és present la festa —per a molts en el seu excés— sense tindre en compte l’hàbitat en què es mou esta des�ilada, i les falles en general, que no és cap altre que el carrer. Està consideració, junt amb la de pensar que quan es fa una funció o un espectacle és per al gaudi d’un espectador. Doncs caldria pensar en els potencials espectadors que volen presenciar les cavalcades. És evident que a �inals de febrer fa mal oratge: fred, precipitacions, però també és evident que les falles són en març! (També podrien haver-les canviat al mes d’agost, per exemple). Sembla que a Gandia, Sagunt, Torrent, Carcaixent, València, etc. no fa faça fred, car, si no recorde malament, a estes poblacions se segueixen celebrant les cavalcades durant el darrer mes abans de falles. Semblà que a Xàtiva tenim un microclima. Ja fa deu anys que es realitzen les cavalcades a la tardor i la gent, la de Xàtiva i la de la seua àrea de in�luència —espectadors potencials de l’espectacle— encara no entén com se celebren en estes dates.

Hui és la cavalcada? La del ninot? De veritat? Ara en octubre, si no hi ha ambient de falles? Fotre, què prompte les fan! Estes preguntes són les que es fan habitualment les persones un dia de cavalcada, any rere any. Fugint, fugint del fred i ens trobem amb l’apatia de la tardor. És una llàstima. Tot aquell treball i esforç en el pensament d’una crítica ben mostrada, uns guions molt treballats i una posada en escena que supera les previsions per, al cap i a la �i, ser mostrada a amics i familiars, en petit comitè. Reconec que fa temps que no veig una cavalcada. Enguany, mogut per la curiositat, he arribat a veure’n fotos per les xarxes socials i periòdics digitals, i m’he sorprès del poder imaginatiu que tenen les comissions: espectaculars disfresses, des�ilades amb coherències temàtiques, crítiques actuals carregades de sàtira, grups ben acotats, diversió dins de la serietat a l’hora de des�ilar... Podem dir que moltes comissions s’ho curren. És una llàstima... Atenció! Funcions de llarga duració! A estes dates atípiques per celebrar una cavalcada fallera cal afegir la llarga durada de la funció. Cal fer un altre pensament. Quina persona és capaç d’aguantar un espectacle, inclús assegut en la butaca d’un teatre, que dura més de quatre hores? Ningú. És pràcticament impossible. Aleshores no podem fer cavalcades amb la duració actual. Només cal fer un càlcul matemàtic. A deu minuts per falla que passe per un punt del recorregut, la duració de la cavalcada és de 190 minuts, poc més de tres hores. I este és el temps màxim que s’hauria d’usar, i així i tot, em sembla molt. Podríem plantejar algunes solucions per reduir el temps de l’espectacle. Una d’elles seria acurtar el recorregut, però no ens sembla mot apropiat ja que el temps seria el mateix al pas per un punt de la des�ilada. Així que, principalment, cal reduir el temps de des�ilada. Una proposta seria posar la tribuna central al començament de la des�ilada i així la cavalcada ja no tindria motius per detindre’s només que una vegada. Però açò és francament absurd. M’explique. Si és una des�ilada per què es realitza una representació davant de la tribuna? Ací està un dels motius de no concebre una cavalcada com una des�ilada. Amb estos números davant de les autoritats, falleres majors i junta executiva fallera, per una part fa que es ralentitze considerablement l’acte satíric i, per una altra, és menysprea la resta dels espectadors, car no es mostra el mateix espectacle en tot el recorregut. Esta de moda fer els numerets, però pense que està de sobra. No estem al Gran Teatre, no estem fent la segona part de presentació i sí estem en la cavalcada i estem des�ilant! I pense que ací està la qüestió. De posar un micròfon perquè els espectadors entengueren millor allò que pretén criticar la comparsa de qualsevol comissió fallera, gràcies als altaveus presents en tot el Real de la Fira, a usar esta megafonia per reproduir la música que dicta el ritme d’una estudiada o improvisada coreogra�ia del grup escènic, fa que el temps de des�ilada es multiplique per moments. Agafant la calculadora d’abans per fer un nou càlcul, si considerem una mitjana de quatre grups per comparsa amb una durada de tres minuts per a cada número, tenim un temps total de quasi quatre hores de duració. Més o menys el que dura una cavalcada actualment. Em rea�irme en allò que ja vaig dir el 2006. No té raó de ser la megafonia en una des�ilada. El seu aspecte estàtic té la conseqüència directa d’allargar el temps de des�ilada amb els 66

numerets davant de la tribuna. I torne a insistir, la cavalcada, per de�inició, és un acte dinàmic, és mòbil i tots els recursos a utilitzar haurien de tindre esta característica. La megafonia l’hauria d’assumir cada comparsa com planteja l’escenogra�ia, llums i altres efectes que ajuden a entendre la crítica exposada.

El circ es ven? Raó: el col·lectiu faller. Sembla que s’estan realitzant reunions extraordinàries per debatre l’assumpte de les cavalcades. Les comissions caldria que plantejaren els aspectes negatius d’este acte i així poder millorar-lo i recuperar l’esplendor de quan la cavalcada era l’autèntica vespra de la festa, aquella des�ilada per promocionar al carrer la nostra festa: les falles. Cal pensar que si les cavalcades del ninot foren un circ, davant la caiguda en picat en la venda d’entrades i la conseqüència de tancar el negoci, els seus amos es plantejarien prendre mesures com pensar en una major i millor promoció, cuidar molt més els seus espectadors, canviar de dia i hora les funcions o millorar i canviar aspectes tant obsolets com problemàtics, entre d’altres. El circ pot funcionar. Cal evolucionar però tornant a l’origen: la vespra.

El circ planta la carpa a la plaça Quan el circ arriba a una ciutat s’instal·la i munta una carpa per realitzar les seues funcions. Podem dir que els fallers munten la seua carpa quan arriba la nit de la plantà i planten els impressionants cadafals al bell mig de la plaça, els quals han estat elaborant durant tot l’any.

Passat, present i futur en el procés d’elaboració de les falles Isabel Alejandra Vidal

L’elaboració d’una falla suposa tot un procés creatiu darrere, molt més costós del que podem imaginar, i perquè el dia 15 de març estiga tot preparat, els artistes fallers han estat tot l’any treballant i elaborant els ninots que després, col·locats tots junts, formaran el conjunt del monument. Però aquest procés creatiu és pot realitzar de diverses maneres segons la forma de treballar de qui els fa. Fins ara, trobàvem dues formes per a la seua creació: el tradicional amb fusta i cartó, i el modern, amb poliestiré expandit o més conegut com a suro blanc. El primer és molt més laboriós. Es comença dibuixant en un paper l’esbós de la falla completa, és a dir, la maqueta per veure com quedarà. Després, amb fang es fan a mida real els diferents elements que la formen. Les estàtues de fang són recobertes d’escaiola perquè quan aquesta es faça dura, agafe la forma del model. L’escaiola es divideix en parts, així per dins es va col·locant una mescla de cartó i cola que quan s’asseca, es desemmotlla, és a dir, es trauen les peces de cartó ja seques amb la forma desitjada, que s’uniran i formaran la �igura que volen. Tot seguit la col·loquen sobre una carcassa de fusta o polièster. A continuació, se li posa la pintura d’emprimació perquè la capa de pintura �inal de després quede millor. El segon és més ràpid. Comença igual: dibuixant en un paper l’esbós de la falla completa, però les peces es tallaran directament sobre el suro. Quan ja estan totes tallades, s’uneixen sobre la carcassa, es poleixen perquè l’escultura tinga un aspecte uniforme i parega tot d’una peça, es cobreixen de paper amb cola i quan ja estan seques, se li posa la capa de pintura d’emprimació i la pintura �inal. Quan va aparèixer el poliestiré, per al món faller va signi�icar un gran avanç, atés que com era més lleuger, es podien fer �igures més grans i falles més altes, a més de ser un procés molt més ràpid, però amb el temps s’ha vist que no és tan perfecte. El problema és que a l’hora de cremar, com és un material plàstic, el foc ho consumeix molt ràpidament, i a més produeix un fum negre, lleig i de molt mala olor, �ins i tot una mica tòxic, que desllueix totalment la cremà del monument. Actualment, la majoria dels artistes fallers segueixen utilitzant un d’aquests dos mètodes per l’elaboració dels seus monuments, però com en tot, la ciència avança i apareixen noves 69

formes d’elaborar-los. Des de ja fa uns anys sentim parlar d’esculpir amb l’ordinador, de les impressores 3D i de la possibilitat de crear ninots fallers amb aquest sistema, i són alguns artistes més llançats i innovadors els qui ja l’estan posant en pràctica. No obstant, les impressores 3D no estan prou desenvolupades, diguem-ne que encara estan en procés, i a més, de moment, també està el problema del material a utilitzar per poder imprimir una falla. Així que �ins ara, només poden realitzar el disseny digital, la resta de passos continuen sent per a l’artista, ja que per una banda, utilitzen els programes d’escultura digital, que és el fet de crear els models de les escultures amb l’ordinador però s’ha de diferenciar de la impressió 3D perquè s’hi utilitzen tècniques diferents. Aquesta nova tendència va començar amb la invenció de softwares que podien esculpir detalladament models d’una forma tan similar com si es feren de forma tradicional, per la qual cosa no és gens estrany que es feren ràpidament populars entre els artistes de les industries del cinema, videojocs i il·lustracions. Més tard va passar a altres indústries i ja són molts els camps que usen aquests programes per a l’elaboració dels seus productes, com poden ser les fàbriques de joguines, joies, sabates... Aquests softwares ofereixen eines similars a les tradicionals i atesa la �lexibilitat de modelatge que tenen, es pot fer una mostra partint de formes primitives i posant i llevant com si estigueren esculpint i pintant sobre un objecte de tres dimensions, però en l’ordinador. Prompte es va pensar en la possibilitat de poder-ho aplicar al gremi faller per facilitar-los el treball. Aquesta nova tècnica els permet disposar des del començament d’un model digi-

Maqueta d’una falla realitzada amb disseny digital 3D

tal des d’on obtindran les diferents seccions per a la màquina de fresatge, sense la necessitat de fer una maqueta prèvia per laminar o escanejar. A més, també és més ràpid perquè no ofereix cap resistència per tallar-lo i poden esculpir de forma simètrica, és a dir, només la meitat, i els facilita poder modi�icar-los i fer distintes versions d’un mateix ninot, �ins i tot poden intercanviar peces d’uns ninots a altres. És molt més econòmic perquè no es gasten materials, es redueix l’espai d’emmagatzematge i no embruta el lloc de treball. A poc a poc s´han vist tots els avantatges que aquests programes tenen per a la indústria de les falles, per aquest motiu són molts els artistes fallers que ja utilitzen aquesta eina digital, substituint el procés de modelatge tradicional per la producció directament amb l’ordinador. Disposant d’un model en l’ordinador, ja és possible obtenir-ne les seccions que després, un robot fresadora tallarà de forma automàtica en el bloc de suro, per a la posterior elaboració, perquè de moment l’artista encara ha de fer l’acabat i la pintura �inal. Ja tenim l’esbós de la falla en l’ordinador amb un model 3D gràcies als softwares d’escultura digital i la màquina que tallarà les �igures de poliestiré. Ara es tracta d’anar més enllà del modelatge i apro�itar el model digital per a la producció dels projectes. Perquè com hem comentat, l’artista ha de continuar tallant el suro, manualment o amb la fresadora, polint, acabant i pintant. Arribat a aquest punt, l’artista faller que havia començat a utilitzar aquestes noves tècniques es troba amb un buit tecnològic perquè no pot reproduir el disseny de l’ordinador. I per solucionar açò, l’any 2011 es va crear el Projecte Lleona. Es tractava d’una nova línia d’investigació en aquest tema per part de professors de la Universitat Politècnica de València i artistes fallers amb inquietuds sobre aquestes qüestions. Tots junts, aportant cadascun els seus coneixements i experiències, van començar a ajudar i donar solucions especí�iques per al registre i l’escalat en impressió en tres dimensions d’escultures com les falles i a buscar nous materials menys contaminants. Perquè un dels objectius principals d’aquest projecte és precisament aquest, desenvolupar un prototip d’impressora 3D que poguera imprimir un material que no fóra tan contaminant com el poliestiré, especialment a l’hora de cremar-lo. Portaven endavant projectes d’investigació sobre alternatives a aquest material quan en l’any 2012 van aconseguir que els �inançaren el projecte d’investigació amb el títol Desenvolupament d’un procés sostenible per a la impressió 3D d’escultures combustibles de gran forLa falla de la maqueta �inalitzada i plantada al carrer 71

mat. En ell proposaven una investigació multidisciplinària per descobrir com fer escultures grans com les falles mitjançant la impressió 3D i a més, utilitzant materials híbrids no contaminants. En gener de 2015, el periòdic El Mundo publicava un article on es veien importants resultats del Projecte Lleona. En ell, segons els professors de la Universitat Politècnica de València que el portaven a terme, opinaven que les falles del futur es podrien construir amb materials més ecològics i menys contaminants, com la palla d’arròs o la serradura formant una pasta densa, a més de poder ser impreses en tres dimensions. Els investigadors del projecte ja havien obtingut resultats a xicoteta escala, construint al laboratori aquests nous ninots, que esperaven que es convertiren en els ninots del futur. D’una banda pretenen aconseguir un material no tòxic que es puga cremar i així canviar l’actual poliestiré, i d’una altra, desenvolupar un robot que deixe imprimir en 3D aquest material. Treballen a xicoteta escala però amb bons resultats. Han descobert que aquests materials erosionen amb facilitat, són molt lleugers i cremen sense problemes ni vapors tòxics. Encara que lleugers i emmotllables inicialment, es fan durs quan passen per un procés d’impressió per capes en 3D, en un sistema especí�ic d’impressió per a materials viscosos. Comenten que alguns dels avantatges serien: l’absència de residus, car el suro blanc deixa una gran quantitat de borumballes; s’evitaria la combustió de materials tòxics obtenint un bene�ici per al medi ambient; i la impressió en 3D produeix �igures preparades per a ser polides, i fer-los l’acabat super�icial i el pintat, per la qual cosa l’artista s’evita gran part del procés de muntatge que comporta la composició de �igures a base de tallades de poliestiré unides entre si. L’equip de la UPV durant aquests anys ha continuat treballant en el projecte per perfeccionar el procés i l’escala d’impressió. El passat mes de gener, l’alcalde de València i el president de la Junta Central Fallera van visitar les instal·lacions on es porten a terme les investigacions, i van fer públic el seu suport institucional al procés d’investigació d’aquest projecte en unes paraules al diari Levante-EMV. Avançaven que si tot anava bé i donava temps, s’intentaria posar un ninot elaborat amb aquests materials i imprés amb 3D en la falla infantil municipal d’enguany.

Els investigadors continuen treballant per aconseguir el seu objectiu, realitzar ninots fallers amb impressió 3D i materials reciclats com la palla d’arròs, la serradura o altres residus agrícoles perquè la combustió siga més neta i menys contaminant. Fins al moment han desenvolupat un primer projecte amb serradura que crema molt bé però que no funciona a la velocitat que es necessita per al procés d’impressió 3D, per això han de seguir indagant i fent proves amb la palla d’arròs, material econòmic i reciclable, atés que no s’utilitza per a res més. La palla s’hauria de triturar �ins deixar-la com la serradura, obtenint-ne una pasta per començar a treballar i crear la �igura que es vol fer. Calculaven que en uns tres mesos podrien tindre alguns resultats. De moment continuen investigant i treballant, tant professors de la universitat de diferents serveis com Belles Arts, Enginyeria de l’Edi�icació, Informàtica, Química i Tecnologia dels Aliments, com artistes fallers per trobar la solució de�initiva. Ara encara és prompte per plantejar l’ús massiu d’aquesta tecnologia, però de segur que algun dia es farà realitat.

El nostre agraïment a Alfred Moral i Fruti Juan pel seu assessorament en la realització d’aquest article.

Bibliogra�ia: http://proyectolleona.blogspot.com.es

http://www.elmundo.es/comunidadvalenciana/2015 http://www.levante-emv.com/valencia/2017

La pista del circ i l’activitat fallera La pista és el lloc on els artistes realitzen l’espectacle circense. Per als fallers la pista és com el barri on estan ubicats, el lloc on es troba la plaça on planten el monument, els carrers que l’envolten, on tenen el casal en què tantes hores passen junts...

La gent, el circ i el barri L’espectacle i la festa com elements articuladors de la comunitat David Muñoz Rodríguez Sociòleg

Un breu homenatge: Manolita Chen on the road

En Fénix, l’angoixant i magistral relat de Julio Ramón Ribeyro, Marcial Chacón, propietari del circ que centra la història, justi�ica la seua decisió de no traslladar les caravanes i els artistes del circ perquè encara queda alguna gent dels pobles del voltant per veure els números que componen el cartell. En els seus lacònics arguments s’entreveu una doble intenció. Una té a veure amb el negoci (encara no han esgotat el mercat potencial). Però l’altra intenció és menys explícita i més aviat comunitària: el circ és un dels pocs entreteniments que tenen els habitants dels pobles veïns, repartits a parts iguals entre pobres camperols i ociosos soldats. Famèlics i farts de treballar els primers, eventuals i avorrits els segons, camperols i soldats es troben sota la carpa i es reconeixen en la comunió carnavalesca que provoca cada funció del circ. Si bé els orígens del circ es troben dispersos en la història de diverses civilitzacions, la carpa juga paradoxalment el paper simbòlic de convocar, relligar (el religare del que algun autor llatí fa derivar l’etimologia de religió) aquells cossos que estan escampats pel territori. Sota el roig i el blanc de la carpa ens identi�iquem i sincronitzem l’estat d’ànim. I descobrim que no són gaire diferents les coses que ens fan riure i que ens emocionen a unes i altres persones. El circ, més enllà de l’espectacle (The greatest show on Earth es titulava aquella pel·lícula de DeMille on eixia l’armamentista Charlton Heston), és un dels rituals festius que vincula la comunitat. Així (i ací ve l’homenatge que anuncia el títol d’aquest apartat), durant trenta-sis anys, des de 1950 �ins 1986, Manolita Chen va portar el seu teatre-circ a gairebé tots els pobles i ciutats de la península. Durant bona part del segle XX, especialment en els anys en què les televisions no abundaven a les llars, Manolita Chen va convocar sota la carpa del circ diferents generacions. Manuela Fernández, corista del Circo Price, es va casar amb Chen Tse-Ping, llançador de ganivets i membre de la troupe Che Kiang. Chen va adoptar el nom de Jesús en obtenir la nacionalitat espanyola. En canvi, Manuela va passar a la història del circ amb el nom del seu marit, essent per sempre coneguda com a Manolita Chen. El teatre-circ de Manolita Chen 75

barrejava espectacles d’acrobàcia, malabars i diferents disciplines del circ amb números de teatre, monòlegs, dansa i cant. Aquest eclèctic cartell va rodar per tot el territori, burlant la censura, que no deixava ensenyar certes parts del cos, ni dir certes coses en les cançons i monòlegs. De fet, en bona mesura el declivi del teatre-circ de Manolita Chen té a veure amb la caiguda del franquisme, l’arribada de la llibertat de premsa i la popularització (i posterior superació) del destape. Aquest declivi s’explica pel fet que, durant trenta-sis anys, aquest teatre-circ va ser un espai de trobada on era possible la transgressió de les normes morals del nacional-catolicisme. Manolita Chen, empresària de dubtosa ètica, artista indiscutible, va portar a pobles i ciutats el seu circ, un circ coent i rebel que aglutinava sota la carpa un públic que potser necessitava sentir-se poble i no era conscient del tot.

Nou Barris: la gent, el barri, el circ Per parlar del circ com espai comunitari de trobada tenim la sort de comptar amb una experiència singular relativament prop de nosaltres. Al barri barcelonés de Roquetes, que forma part del districte de Nou Barris, es troba l’Ateneu Popular 9 Barris. El de Roquetes és un de tants barris que van assistir a la multiplicació de la seua població durant els darrers anys seixanta i el decenni dels setanta. Homes i dones, famílies senceres, arribaven a les ciutats catalanes, valencianes, basques, etc., procedents del camp andalús, extremeny i manxec, per tal de treballar a la indústria i a la construcció, que havien incrementat la seua demanda de mà d’obra com a fruit d’una bombolla prou semblant a la que acabem de veure esclatar davant els nostres nassos. La seqüència en tots els casos va ser la mateixa: primer arriba la gent i després es fa el barri. Les persones que arribaren a molts barris perifèrics, ubicats a les àrees metropolitanes de les grans ciutats, es trobaren amb un pomell d’edi�icis units per carrers que en no pocs casos ni tan sols estaven asfaltats. I poc més. Ni centres de salut, ni escoles, ni botigues su�icients... Per no tenir, aquests nous barris sovint no tenien ni església. Aquesta situació confronta els nous habitants amb una èpica que recorda la dels colons retratats en els �ilms del western americà: havien de domesticar un terreny aspre i convertir-lo en un barri, en un poble. Havien, a la �i, de deixar de ser un conjunt d’individus i esdevenir comunitat. Fent servir l’expressió central del llibre de Jordi Claramonte, Desacoplados: estética y política del western, aquests nous habitants es van trobar desacoblats en algun indret simbòlic entre el camp i la ciutat. Aquesta va ser també, pam amunt, pam avall, la situació que van viure aquelles persones que van arribar al barri de Roquetes i als altres barris del que després seria el districte de Nou Barris. Es van trobar un espai que no estava plenament urbanitzat, amb greus carències pel que feia als serveis i equipaments del barri. Com va passar també a molts altres barris, els valors i hàbits que els nous veïns i veïnes portaven com una part més de l’equipatge, valors vinculats amb les solidaritats comunals, van fer de lligassa en unes incipients associacions de veïns i veïnes. En el cas del barri de Roquetes aquesta lligassa va ser signi�icativament forta. Tant que en poc de temps, en els primers anys setanta, la lluita veïnal era ja oberta i gaudia d’un vigor considerable. Acció, lluita i diversió. Aquest és el lema que fan servir a l’Ateneu Popular 9 Barris. Desconec si el lema el feien servir ja en les mobilitzacions d’aquells anys setanta, però tot fa pensar que aquest era l’esperit d’aquelles lluites. Els veïns i veïnes, organitzats, encetaren tot un seguit de protestes per reclamar millores en el barri. Aquestes protestes incloïen un reper77

tori d’accions força cridaner i agosarat. En una de les accions, per exemple, pujaren a un bus urbà que circulava pel centre de Barcelona i obligaren el conductor a anar al barri, per tal de visibilitzar l’absència de transport públic que connectara Roquetes amb la ciutat. En aquest ambient reivindicatiu, l’any 1977 els veïns i veïnes de Roquetes ocuparen una planta asfàltica que s’havia construït entre aquest barri i Trinitat Nova, un barri veí. Aquest espai ocupat, a poc a poc va omplir-se d’activitats de tot tipus: lúdiques, polítiques, formatives, culturals, etc. Així, en els seus inicis l’Ateneu Popular 9 Barris ja tenia aquesta doble dimensió, reivindicativa i lúdica, que tan bé sintetitza el seu lema: lluita i diversió. Però no és una diversió banal o relacionada sols amb un entreteniment descontextualitzat. Es tracta d’una concepció de la diversió vinculada amb la producció i reproducció d’un espai social, d’una comunitat. Potser precisament pel seu halo transgressor, des dels inicis de l’Ateneu Popular 9 Barris les activitats relacionades amb el circ han estat presents. Els jocs malabars, els trapezis i altres elements i disciplines del circ van ser incorporades a la programació de l’Ateneu. Tal com expliquen a la web de l’Ateneu: «La formació i el circ social són eines de treball de l’Ateneu Popular 9 Barris des dels inicis del projecte, a �inals de la dècada de 1970. Es tracta d’una proposta de formació artística i d’educació en valors encaminada a la transformació de la persona i el seu entorn més immediat». El circ, per tant, en el projecte dels veïns i veïnes de Nou Barris, recupera la seua capacitat de vincular els cossos, de teixir xarxes, mitjançant una de les formes d’expressió artística amb més potencial transgressor. En el projecte inicial de la gent que conforma l’Ateneu Popular 9 Barris, el circ porta l’adjectiu social. Un circ social que actualment, quaranta anys després, manté intacte aquest esperit. No obstant això, durant aquests anys el projecte del circ social de Nou Barris ha evolucionat. Si bé en els primers anys el circ social aplegava sobretot gent del barri de Roquetes

i d’altres barris veïns, amb el pas del temps va esdevenir un espai de referència per a molts grups d’artistes de circ. Durant els hiverns, l’època en què els circs ambulants tenen una activitat quasi nul·la, cada cop més artistes es deixaven caure pel circ de Nou Barris. Aquesta con�luència bene�iciava ambdues parts: els artistes tenien un lloc on poder seguir treballant i assajant i el veïnat podia gaudir de tallers i activitats formatives. Fruit d’aquest procés, per exemple, ha estat el Circ d’Hivern, un festival de circ que té actualment vint-i-una edicions i en el qual es posa en marxa un espectacle inèdit mitjançant la col·laboració entre l’Ateneu Popular 9 Barris i diferents companyies de circ (cada any conviden una companyia diferent). El circ social de Nou Barris s’ha consolidat com a projecte. En termes econòmics, actualment té un pressupost anual que ronda el milió d’euros, dels quals la meitat provenen de subvencions, però l’altre mig milió són ingressos propis. Però més enllà de la viabilitat econòmica, �ins i tot més enllà del projecte artístic, el circ social de Nou Barris ha esdevingut una peça clau en el bastiment que sosté el barri. Durant els quaranta anys de funcionament, el circ social i l’Ateneu han estat un punt de trobada per la gent del barri, un espai on les relacions s’autoprodueixen. Eixe barri que la gent va trobar completament per construir, �inalment va trobar en el circ una eina fonamental. El major espectacle del món convertit meravellosament en una eina per a la creació i la recreació d’un barri. Una carpa que convoca per a la diversió i també per a la lluita i l’acció. Les falles, la festa i el barri: els vincles emocionals i la creació de d’identitats En el cas de Nou Barris hi ha diversos elements que són destacables per tal d’entendre la necessitat de la creació d’identitats i el paper que els aspectes festius poden jugar en aquests processos. La creació d’identitats col·lectives és un aspecte important per la cohesió de les comunitats (barris, ciutats...). Així, en el cas de Nou Barris, on bona part de la seua població hi va arribar de nou fa uns quaranta o cinquanta anys, una part del procés d’identi�icació col·lectiva amb l’espai i amb els altres veïns i veïnes té lloc mitjançant els processos de lluita veïnal. Però aquesta lluita, en el cas de Nou Barris, té un element diferencial de la majoria de processos similars que van tenir lloc arreu l’Estat (tot i que al País Valencià el cas del Parque Alcosa, a Alfafar, és també una excepció semblant a la de Nou Barris). Els veïns i veïnes introdueixen la diversió en el lema que fa el paper de crida a la mobilització. Les mobilitzacions contenien habitualment un element festiu, tot provocant que els actes de protesta mudaren en vertaderes expressions festives de la col·lectivitat. Aquesta dimensió festiva de la protesta va cristal·litzar en el circ i en l’escola de circ instal·lada en l’Ateneu Popular del barri. Aquesta funció emocional i cohesiva de la festa, que ha estat de sobres estudiada per l’antropologia i la sociologia, pot ser extrapolable també a les falles. En el cas de les falles, la centralitat de la dimensió festiva coincideix amb una dimensió territorial inequívoca: cada falla està vinculada a un barri o uns carrers concrets (de fet, ja el nom de cada comissió fallera marca aquesta vinculació territorial). No obstant això, en les falles el procés potser és invers al que acabem de veure en relació a Nou Barris. En general les falles estan ubicades a barris i carrers amb poblacions més o menys estables i ja assentades (ací potser l’excepció siguen algunes falles creades en urbanitzacions aparegudes durant la recent bombolla immobiliària). Per tant, el repte que tenen les falles contemporànies no és crear una identitat comunitària mitjançant la festa, sinó imbricar la festa en el teixit emocional del barri. Però potser açò donaria per a un altre article i ara és temps d’eixir al carrer i gaudir la festa. 79

Comenรงa

la funciรณ!!!

Els personatges del circ i del món faller Segons l’escriptor Hermann Hesse, Premi Nobel de Literatura el 1946, «els artistes del circ tenen sobre els altres artistes un avantatge: que necessàriament han de saber fer alguna cosa, perquè si no es parteixen la crisma”.

La teua falla

és un circ! Begonya Martínez i Casanova

Si em diuen que la meua falla és un circ..., segurament em pegarà com una puntada de peu a la boca, perquè sovint les comparances amb aquest espectacle són pejoratives. És veritat que alguns fallers de vegades donem la nota, però no per això hem de quedar-nos amb la part roïna de l’expressió. El circ és l’edi�ici o recinte cobert per una carpa, amb graderia per als espectadors, amb una o diverses pistes on actuen els artistes.

També és circ l’espectacle que s’hi fa. Són circ el conjunt de persones que hi treballen. I també les persones que acudeixen al circ per veure l’espectacle circense, són circ segons de�ineix la Reial Acadèmia Espanyola de la llengua. Però a més del circ romà, on es feien competicions, i dels cràters lunars, col·loquialment és confusió, desordre i caos. Quasi totes les accepcions les podríem assimilar a les falles. Falla per a nosaltres és el casal: anem a sopar a la falla cada divendres i acostumem a dir-ho així encara que la falla siga originalment el cadafal que plantem al carrer. Falla és el grup de persones que van a la falla. Li diem falla a la comissió fallera. I a més ens agrada dir que reunir-nos, que fer festa, és fer falla. Com a Roma, competim. I com es diu en la de�inició, en falles, en plena festa, som col·loquialment desordre i caos. Arriba el circ a la ciutat amb les seues des�ilades i planta la carpa en el millor lloc que troba. El circ faller te més d’una pista, ja que actuem a la nostra carpa, al carrer on plantem els monuments, al lloc on disparem mascletades i fem ofrenes. Si el circ té un cap de pista, un mestre de cerimònies, les falles també: el president és el nostre cap. A l’escenari, aquest personatge gestiona el rendiment, i presenta els diferents números, i guia el públic a través de l’experiència d’entreteniment. Sol ser el director artístic del circ i moltes vegades es converteixen en una part integral de l’actuació, cantant i ballant juntament amb els altres artistes. Els presidents d’avui dia també fan de tot: gestionen els recursos, organitzen actes, dirigeixen la resta d’artistes i, en ocasions (i és literal), canten i ballen. 83

Altres artistes circenses intervenen en el món faller. Els acròbates, artistes capaços de realitzar exercicis d’equilibri, moviments i jocs acrobàtics, serien els artistes fallers que planten falles i sostenen volums impensables només en un punt. Aquests artistes fan també acrobàcies amb l’IVA que suporten i els pagaments dels fallers. El domador de feres és en el circ la persona que doma animals salvatges o que treballa amb els que suposadament ho són, o ja ha domat. En les falles domen feres els delegats infantils en cavalcades, des�ilades, berenes i assajos de playbacks. Els delegats de futbol també domen sovint els seus jugadors. Uns vertaders funambulistes són els tresorers de les comissions, juntament amb comptadors i vicepresidents econòmics. Caminen sempre sobre la corda tibant dels pagaments i els cobraments. I en moltes ocasions fan volantins per acabar l’exercici. En contraposició estan els escapistes, els fallers que eviten els pagaments de les quotes. Vertaders artistes de les excuses i els ajornaments en els pagaments. Alguns �ins i tot escapen de falla en falla per evitar quotes pendents. Homes bala són en les falles els encarregats de pirotècnia. No ixen volant d’un canó, però si fan servir la pólvora per a proporcionar efectes visuals i auditius als actes, a les mascletades i la cremà de les nostres falles. Pot ser un il·lusionista el delegat de presentació, que fa que l’acte siga il·lusionant i màgic per a les falleres majors. Malabarismes fa el delegat de loteries perquè li quadren les paperetes pagades i cobrades després del sorteig premiat. I sovint es transforma en escapista dels fallers que l’assetgen per arreplegar i cobrar paperetes a deshora. També fan escapisme els secretaris quan algú apareix reclamant un bunyol no concedit, o quan no apareix en el llibret. Per art de màgia apareixen els fallers els 15 de març, i també mostren aquesta art quan apareixen les pales i els cabassos per tirar arena en la plantà del monument. Mentalistes són els també anomenats literats fallers, aquells a qui algú anomena «els pensadors de la falla». Fallers enginyosos que escriuen la sàtira en els llibres, que pensen presentacions, que ideen noves formes de gestió o de recaptació econòmica. Hi ha molta gent que utilitza l’agilitat mental en les falles. I qui no ha arribat al �inal de falles com un mim? Sense veu per no dormir, per cridar, per gaudir sense descans. La meitat de les falleres majors fan mímica l’últim dia de festa i ens mostren les seues emocions a través dels moviments del cos, sense poder articular cap paraula. I l’artista per excel·lència del circ, els pallassos. Pallassos en les falles hi ha hagut sempre, hi ha pallassos famosos i coneguts. Com pallassos van alguns vestits a la correguda de falles i acaben fent gestos i esceni�icacions unes voltes gracioses i altres voltes grotesques que no sempre fan riure el públic. Sovint els pallassos acaben com tragafocs, escopint foc després de tragar líquid in�lamable sense control. És veritat que hi ha qui pensa que tots els fallers som uns pallassos, uns destrellatats i que no som més que un altre circ que arriba a la ciutat i amb ell, la pluja. Només recordar-los una frase de Jango Edwards: «Fer el pallasso és simplement una manera divertida de ser seriós.» 85

Els músics no poden faltar La música sempre ha estat present en totes les cultures. Ja des de menuts responem a les emocions que ens transmet i, com bé diu Friedrich Nietzsche, un dels pensadors més inﬂuents del segle XIX, «sense música la vida seria un error».

La importància de la

música en les falles Maria Casanova

Des de l’inici de la història, la música és un art que ha estat present en totes les cultures. No és més que una combinació organitzada de sons i silencis però que en conjunt i reproduïts alhora, originen composicions lògiques i atractives per a les nostres oïdes, sent el seu objectiu provocar algun tipus de reacció a qui l’escolta, ja siga bona o no. La música ocasiona experiències en els oients i els fa sentir emocions, sensacions, pensaments..., considerant-la un incentiu per a la percepció de les persones atés que pot entretenir, acompanyar, comunicar, alegrar, entristir, etc., i sempre provocarà alguna resposta en l’oient. La música és un llenguatge internacional que tots entenem i per gaudir-ne només cal escoltar-la i deixar que ens transporte a través de sentiments i sensacions on vulguem. En la nostra vida quotidiana estem envoltats de música i des de sempre s’ha utilitzat per crear algun efecte en les persones. Per exemple, el circ des del seu origen, n’apro�ita la capacitat de poder crear sensacions en els espectadors, motiu pel qual trobem música en quasi tots els números, fent que el públic senta el que volen transmetre els artistes en cada funció, com ara por, suspens, alegria, risc..., fent-ho tot molt més emocionant. I per descomptat, també la trobem en les falles, on melodies de pasdobles alegres, jovials i animats no deixaran indiferents a qui les escolten. Al llarg de la seua existència, les falles han creat uns símbols d’identitat propis. Són cultura, tradició, art... i música. La música forma part fonamental de la festa fallera, i si no estiguera, no seria el mateix. De tots és conegut que la festivitat fallera és una festa sorollosa. Tant la pólvora com la música estan íntimament relacionades amb ella i durant la setmana fallera no deixem de sentir a quasi totes les hores el soroll dels petards i el de les bandes de música tocant mentre acompanyen els fallers en els seus actes: despertades, cercaviles, ofrenes... I encara que aquesta música fallera la relacionem més amb les bandes, no sempre ha sigut així: les bandes, com ara vorem, han compartit la festa amb altres agrupacions musicals durant molt de temps. Des del naixement de les falles a mitjan segle ��, sempre han estat acompanyades per músics, però tant per colles de tabaleters i dolçainers com per bandes o per altres col·lectius musicals. En aquella època, el tabalet i la dolçaina, instrument aquest darrer de vent de la família de l’oboè, tenien una gran popularitat, eren els instruments essencials de les festes, no únicament de les falles. Anaven sempre davant dels actes donant l’avís i cridant la gent amb melo87

dies populars, i acompanyant també les danses i els balls. Però malauradament, van passar de l’esplendor a la decadència. Durant el segle ��, va anar desapareixent l’o�ici de dolçainer, perquè abans era considerat un o�ici que es transmetia de forma oral de pares a �ills i que no ensenyaven a ningú més, per por a perdre el treball, així que el seu so va anar a poc a poc desapareixent i les bandes de música guanyant terreny. Després d’un segle dur, ha experimentat una transformació en els últims trenta anys que continua creixent, gràcies a persones que han lluitat per recuperar-la i que han aconseguit, entre altres coses, la seua entrada en el conservatori, la creació d’escoles o la formació de grups i colles de dolçainers. Actualment, amb aquest ressorgiment, no és estrany que tornem a trobar-la cada vegada més en molts dels actes de les activitats falleres. Mentre la dolçaina anava apagant-se, el segle �� assisteix al creixement de les agrupacions musicals anomenades bandes, formades principalment per instruments de vent i percussió i que poden ser tocats mentre els músics van des�ilant. A les acaballes del segle �� i primeries del ��, comencen a formar-se, sobretot ací, a València, les primeres societats musicals, donant pas a un gran nombre de bandes de música en els pobles que des dels seus començaments acompanyaven les festes i altres actes dels municipis. Però les bandes també van patir el seu període de crisi a partir dels anys 60, tot i que no van desaparèixer. Molts pensaven que s’havien quedat antiquades i aparegueren algunes bandes de cornetes i tambors que no van proliferar molt, atés que no era ritme per a les falles. En la crisi de la dècada dels 70, comissions falleres que no tenien molts diners per contractar músics, busquen alternatives animant-se a ensenyar els mateixos fallers per formar grups musicals i poder tenir música en falles. En aquest sentit també hi va haver un intent a República Argentina. Algunes d’aquestes comissions, a dia d’avui continuen amb les seues escoles de músics i tenen la seua pròpia banda de músics-fallers.

A l’igual que la dolçaina i el tabal, les bandes de música es recuperen de la crisi viscuda i tornen amb força al món faller. Actualment, les comissions contracten preferentment bandes, encara que trobem també molts actes acompanyats per colles de dolçainers. Cada vegada més. La tradició musical és palesa en tota la Comunitat Valenciana. Un estudi realitzat per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) el mes de juny de 2015 i publicat en el diari El Mundo comenta que hi han censades més de 1.600 societats musicals amb una mitjana de tres bandes per població. Com a curiositat direm que aquest estudi també diu que hi han més de 40.000 músics valencians, que suposen el 50% d’Espanya. Més de 300 bandes són contractades tots els anys per les comissions, ens podem imaginar la gran importància que té la música per a les falles, però també les falles per als músics, per als quals no només és un treball, a banda d’una font d’ingressos per a ells o per a la societat musical a què pertanyen, és també una forma de viure la festa des de dins. Comenten que és molt cansat, són moltes hores caminant i tocant però la vivència ho mereix. Els músics de moltes poblacions que no celebren la festivitat fallera es traslladen a València o a altres municipis que sí que tenen falles per acompanyar els fallers en tots els seus actes, des dels més solemnes �ins a les celebracions més informals. Algunes bandes fa anys que van a la mateixa comissió, creant vincles molt forts d’amistat entre els músics i els fallers. A més, si són de llocs un poc distanciats, es queden a dormir i a conviure amb els fallers durant tota la setmana. Com anècdota, ens quedem amb el fet que algunes localitats que sí que celebren la festa fallera, moltes d’elles de la comarca de la Ribera, cremen les seues falles una setmana després de la resta de municipis perquè tenen tots els seus músics tocant a València o a altres poblacions. Per a ells no suposa cap problema, més bé tot el contrari, poden tocar o gaudir en les falles de València i després de les del seu poble.

Els músics veterans conten que antigament solia des�ilar tota la banda en una comissió, o com a molt es partien en dos grups per a dos falles diferents si era molt gran, tenint 25 o 30 músics cadascuna. El que ocorre des de fa uns anys amb les bandes és que la situació econòmica d’algunes comissions no és massa puixant però els fallers no volen prescindir de la música i cada vegada demanen un nombre més reduït de músics per estalviar diners, i això desllueix molt alguns actes com ara l’ofrena, no podent oferir una interpretació digna i de qualitat com l’acte ho requereix. Actualment, una banda es parteix �ins i tot en quatre o cinc grups, açò no agrada a tots els músics ni a alguns fallers, però la situació econòmica és la que mana. La creació de xarangues amb vuit o deu músics és cada vegada més habitual, pensen que pot estar bé per alguns actes més informals com cercaviles o despertades, però no queden bé en actes més solemnes. La FSMCV vol trobar algun acord amb la JCF perquè açò no passe i se li done a la música el seu lloc i a la vegada més valor a les falles, perquè no només les falleres i els fallers amb els seus vestits i pentinats criden l’atenció dels visitants o turistes, els músics també ho fan des�ilant ordenants amb la seua indumentària o�icial, els seus instruments i les seues melodies que acompanyen sempre els fallers. Podem parlar de l’existència d’una música típicament fallera identi�icant certes obres amb la festa sempre que les escoltem. Melodies compostes fa dècades són avui peces clau en les falles. Centenars de bandes van pels carrers dels pobles valencians fent sonar any rere any pasdobles, alguns més coneguts per les seues notes que pels seus noms, com Caridad Guardiola (Antonio Carrillos Colomina, 1981), Pérez Barceló (Bernabé Sanchis Porta, 1974), Fiesta en Benidorm (Rafael Domènech Pardo, 1980), Pepe Antón (Antonio Carrillos Colomina, 1982), Xàbia (Salvador Salvà Sapena, 1964), Ragón Falez (Emilio Cebrián Ruiz, 1935), Tomás Ferrús (Godofredo Garrigues Perucho, 1929), Alegría Agostense (Juan Manuel Molina Millà, 1977), Amparito Roca (Jaume Teixidor Dalmau, 1925), Fet a posta (Miquel Picó Biosca, 1970), Valencia (José Padilla Sánchez, 1924), El faller (Josep Serrano i Simeón, 1929), etc., a més de versions de cançons de moda de cantants famosos del moment. Però no només s’escolta música durant el dia. Les nits també estan acompanyades per sons musicals. Als casals trobarem revetlles, discomòbils, orquestres... Tot depenent del que la comissió és pot permetre o els agrade més per amenitzar les nits. Aquests grups solen portar repertoris de cançons de tota classe i per a tot tipus de públic, perquè tots ho passen bé. Els fallers estaran ballant i divertint-se �ins ben entrada la matinada i, després de descansar una mica, tornaran al casal on els músics de la banda els esperen per començar la despertà. Els pobles valencians que planten falles escolten durant tot el dia i per cada racó dels seus carrers, les notes de la música fallera. Com hem vist, no només sentirem melodies de bandes, sinó que també trobarem colles de tabals i dolçainers cada vegada amb més força. Tant uns com els altres, acompanyaran els seus fallers a tots els actes que facen. La tradició musical valenciana és evident. El cens d’agrupacions musicals de la FSMCV ens deixa veure la importància d’un col·lectiu amb més de 200 anys de trajectòria social, educativa i cultural. El Certamen Internacional de Bandes de Música de València, fundat el 1886, es continua celebrant encara avui després de més de 130 anys i s’ha convertit en l’esdeveniment musical per a bandes més important del món, on competeixen agrupacions dels cinc continents, sent un referent cultural en el món musical. Els músics, homes i dones de totes les edats i diferents professions, tenen molta feina en la festa fallera, els fallers els agraïm la tasca que fan perquè en part la nostra diversió és grà90

cies a ells. Els agraïm l’esforç i les ganes de tocar perquè els fallers ho passem bé i sobre tot els agraïm que compartisquen la festa amb nosaltres. La música és fonamental per a la festa fallera i esperem que mai desaparega perquè les falles sense música no serien el mateix. El nostre agraïment als amics músics que han volgut compartir amb nosaltres les seues experiències viscudes tocant en falles durant molts anys per a la realització d’aquest article. Bibliogra�ia: http://orfeoed.com/melomano http://www.distritofallas.com http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana http://www.levante-emv.com/comarcas https://www.diariodelviajero.com ttp://www.20minutos.es ccaa.elpais.com/ccaa

Vestuari i indumentària Cada personatge del circ té un vestuari característic de la funció que fa. Les falles també tenen una vestimenta característica plena de detalls i colors que fan que esdevinga un dels vestits típics més espectaculars del món i que falleres i fallers porten amb molt d’orgull.

Indumentària valenciana,

una disfressa? Rosa Pastor

Les tradicions que semblen o reclamen ser antigues són sovint prou recents en el seu origen, i de vegades inventades. Eric Hobsbawm

El procés que va dur a l’adopció d’una indumentària especi�ica per a la festa de les Falles es inseparable del mateix procés d’ascens de la festa a expressió unànime de la identitat valenciana, circumstància que es va donar entre els anys vint i trenta del segle ��. La construcció o invenció d’una indumentària pròpiament fallera fou la mesura que va servir per a visualitzar i legitimar el fallerisme. La indumentària fallera es va con�igurar amb aparença de tradició valenciana, buscant la roba que es considera tradicional d’acord amb uns interessos determinats. Durant tota la historia fallera dels segles �� i ��, i �ins tot durant les dues primeres dècades del segle ��, no hi hagué una indumentària pròpia de les falles. Eren una festa menor a la ciutat, i els únics que es vestien eren els homes que ho feien amb roba quotidiana, denominada roba de festa de guardar, a l’igual que els xiquets que també participaven en la festa. Fins 1931, la dona no s’incorporà a la festa fallera mitjançant la implantació del ritual de l’elecció i exaltació de la reina fallera, bellesa fallera (1932) o ja amb la seua denominació que coneixem com a fallera major (1933). Encara que el 1930 Pepita Samper fou homenatjada en les festes falleres d’aquell any, vestida de valenciana, convertida en la precedent de la fallera major de València. A partir d’ací es quan es busca una indumentària per a la dona, denominant-la vestit de llauradora valenciana. 93

La importància de la indumentària en el món de les falles i l’exaltació gratuïta de la dona com a protagonista ha arribat a un punt en què avui dia no s’entén la festa sense cap d’aquests dos elements. Sempre hem estat en contínua cerca de les nostres identitats com a valencians, més enllà del segle �� i del vestit tradicional, per semblar que la nostra indumentària és antiga i procedent dels nostres avantpassats. Parlar de tradició és parlar d’una successió temporal que sempre té un principi, obligant-nos a situar-nos en un moment històric concret i enfrontar-nos a la cronologia. Amb nous corrents i canvi de velles estructures socials, en els anys vuitanta, i gràcies a diferents grups folklòrics, es va encetar una nova etapa de recuperació i documentació del vestit tradicional. L’estudi i comprensió des d’un altre punt de vista trenca amb la imatge �ins al moment dels quadres de ball substituïda per la varietat d’un ampli repertori de roba pretesament extret de l’autèntica realitat antiga, no exempta de manipulacions. Aquest fet va fer que molts elements se sobreornamentaren o s’hi implicaren d’altres, que s’adoptaren de peces de diferent usos, èpoques i característiques per tal de compondre models a seguir que estaven a meitat camí entre els ja con�igurats com a icònics. Per tant, per què se centren molts indumentaristes (denominació o títol que adquireixen ells, sense cap prova o certi�icat per cap òrgan o�icial ni no o�icial) en el vestit anomenat segle �� o l’antic o tradicional, com el més antic i representatiu dels fallers? Tal vegada antic segurament sí, però la indumentària per la festa fallera no ho és, ja que en les premisses obtingudes de fets històrics, col·locades en les línies d’abans, podem observar que no hi va ser així. A més que els models que volen representar com a la indumentària del segle �� no té res a veure amb la indumentària que es llueix, ni el cabell, ni els teixits entre altres són originals d’aquesta indumentària. En els diferents estudis que s’han trobat a la cerca del perquè ens basem en dos segles anteriors per datar la indumentària valenciana com a signe d’identitat dintre de la festa fallera, trobem que aquests estaven basats en moda internacional que de vegades podia existir o no a casa nostra. Models que es copien de models o peces que investigadors o grups folklòrics intenten mostrar, vers la idea romàntica del rescat de la nostra indumentària, però es des�igura, desdibuixa i s’adapta amb materials de dubtosa qualitat i tècnica per comprendre uns vestits que barregen tot tipus d’elements vers la cerca d’un caràcter de luxe en extrem. Es repeteix el mateix fet, a partir de �inals del segle �� pels grups de recuperació folklòrica valencians, que tenen un major accés a la informació i peces antigues con94

servades, fet que per altra banda i per no tenir estudis més complets, ha portat a desvirtuar en excés allò que es coneix com a vestit tradicional valencià vers una antiguitat miti�icada, i que pren com a model una part de la moda aristocràtica internacional. Per tant, ens sorgeix una pregunta: el nostre vestit de valencià és un invent, una disfressa o continua la tradició? Al llarg de la història es troben apunts en cròniques que mostren com des de la burgesia valenciana, de marcat caràcter agrari, es van començar a utilitzar els vestits tradicionals en els balls de societat o en carnestoltes com a disfressa. Així, en les cròniques de l’època, es poden observar les transcripcions de les dones vestides amb roba tradicional però amb in�luències clares de la moda romàntica, amb adreç tradicional i amb un pentinat que, encara sent tradicional, s’arrimava als canons de bellesa nous. La dona valenciana ha anat acomodant el vestit de valenciana a les modes, no tenint en compte la tradició ni el manteniment d’unes premisses que havien heretat; és així com en els anys setanta podíem veure dones vestides de valencianes amb una llargària per damunt dels genolls, seguint la moda en aquells anys de la minifaldilla. L’home, sent més �idel, seguia vestint de carrer en els actes o�icials, encara que esporàdicament es troben vestits amb els models antics (anomenats saragüells o torrentí) en les cavalcades. A partir del 1964 és quan s’instaura el vestit faller, fent-se un vestit uniforme per a tots els homes igual, llevant del faixí, que depenia del càrrec que ostentava dintre l’organització de la mateixa falla o junta, jerarquitzant la posició dintre de la mateixa comissió. La dona, que sempre tenia més llibertat d’elecció de colors, teixits, formes, complements, etc..., i les premisses marcades de les quals no estaven tan estipulades com en el cas dels homes, ha sigut qui, al cap i a la �i, ha fet més malbé en la mateixa indumentària tradicional. Per tant, és una disfressa el nostre vestit de faller/a? Per descomptat que ho és en la majoria de les ocasions, perquè ens vestim d’una cosa que la festa i el temps han difuminat �ins quedar en un concepte nebulós denominat faller/a. Les propostes orientades a recuperar la roba antiga seguint una línia restauracionista topen amb la tendència de luxe i ostentació que, juntament amb altres elements (llargària exagerada de la falda, davantals, vol de les faldes, composició dels teixits o tria de colors estridents), con�iguren allò que podríem anomenar vestit de neofallera, que no és més que l’actualització als nous temps dels estereotips que des dels inicis envolten el vestit folklorizant (anomenat llauradora primer i després faller). Així ha passat també amb el vestit de l’home. En un principi, la posada en valor de la in95

dumentària i la pressió de les modes van conduir a una lenta però progressiva desuniformització de la roba masculina i la popularització de vestits a l’antiga. A poc a poc, ocorre el mateix que amb la indumentària femenina, donant pas a una indumentària que barreja peces de diferents èpoques o �ins i tot peces de nova creació per la comoditat i així, estalviant-ne del preu, tornar a una certa uniformització. Un clar exemple és l’anomenat vestit d’hortolana per a referir-se a qualsevol vestit que està compost de coteta, camisa, falda menys luxosa, davantal i/o mocador (que en moltes ocasions no és utilitzat). Per a l’home tindríem dos models, el primer ens referiríem al vestit compost de saragüells, camisa, jupetí, faixa i/o mocador al cap (que de vegades no és utilitzat); i el segon, el compost per pantalons rallats (anomenat de forma incorrecta puntelló), camisa, jupetí, faixa i/o mocador (que de vegades no és utilitzat). Aquests vestits, lluny de la realitat conceptual, serien una mera disfressa fallera que s’ha utilitzat per a actes menys o�icials. No existeix un vestit per a l’horta antic. Podem observar en els gravats com les dones i homes que feien treballs com ara llaurar no portaven aquestes peces, ja que el vestit sempre s’adequa a l’estació en què es trobem, no té sentit que ens posem una peça d’estiu en el ple de l’hivern, que és el que representen aquests vestits descrits anteriorment. Per descomptat, a més a més, aquestes feines o altres feines quasi sempre manuals, eren realitzades per les classes populars i més baixes de la societat, que no utilitzaven la roba més luxosa per a realitzar la tasca, reservant aquestes peces per a dies de festa, balls o danses. Paradoxalment, allò que va nàixer com a una reivindicació ha acabat sent assimilat per l’establishment faller, que ha sotmès l’ús de la roba antiga a un procés de mecanització i uniformitat. Així, d’una activitat associada a l’àmbit domèstic i artesanal, s’ha passat a una gran quantitat d’empreses i botigues relacionades amb el món de les falles que any rere any volen fer caixa, traient novetats i fent la indumentària fallera com una passarel·la més, com si fóra una moda internacional, convertint-lo en una disfressa que res té a veure amb un vestit tradicional faller. La dona no ha continuat unes premisses heretades de les dones valencianes en el moment de vestir-se de valenciana per a la festa, sinó que amb el pas del temps ha anant adaptant aquest a cada moda o tendència. És clar que ara i durant quasi tota la història del denominat vestit de fallera ha nascut del desig de recuperar una identitat, que la industrialització i globalització difumina. Bunyolera de la segona meitat del segle xx, Però no hem d’oblidar que tot aquest procés vestida a la manera del moment, de transformació ha �inalitzat volent imitar una pentinada amb tres monyos i ratlla a un costat. 96

forma de vestir, però no com era, sinó adaptant i alterant al gust actual aquestes peces. Canvien pentinats, teixits, complements, patrons, etc..., de forma que quan la imatge es re�lecteix, siga la que ens agrada a la vista, molt lluny d’una imatge de dona o home vestit tradicionalment. És així com ens arriben als nostres dies amb una destacada varietat de models i variants, e ntre els quals trobarem models utilitzats per la secció femenina (grup folklòric de l’època), altres més al gust dels anys vuitanta del segle ��, quan la manca d’informació i de peces testimoni feia utilitzar la imaginació per crear un nou vestit a l’antiga; altres segons els gustos de l’època següent, que gràcies a diverses actuacions folklòriques, van voler re�lectir un nou model més aristòcrata i aliens a la nostra cultura valenciana i, �inalment, el vestit de faller i fallera barrejant peces o models anteriors, tot creant una imatge nova. Difuminada i distorsionada ha quedat la nostra indumentària tradicional, reduint-la a una simple disfressa folklòrica sota la in�luència de la moda moderna, allunyant-se cada vegada més dels models tradicionals. Hem de parar-nos a pensar si volem vestir per a la festa com hauríem de fer-ho tradicionalment, seguint la icona de dona i home valencià com a tal o volem seguir com aquests anys darrers, convertint les nostres millors gales en un vestit per disfressar-nos de fallers i passejar pels carrers. La incansable cerca del model més antic de la indumentària només re�lecteix que l’ésser humà necessita justi�icació d’arrels antigues per saber que li és propi i arrelat a la cultura a què pertany, la identitat com a poble. Vestir-se a l’antiga, a l’estil dels nostres avantpassats, cercar una forma romàntica amb un passat històric, que és formada amb una nova mirada contemporània. Cal entendre els processos creatius d’una societat que basa part de la seua cultura en el fet d’assumir una antiguitat que no ho és. Les festes socialitzen un poble i l’uneixen a un passat junt al seu ritual, entre ell, la roba que exerceix de valor simbòlic. Cada roba té el seu temps, el seu espai i, sobretot, el seu ús. Conclusions Hi ha un incipient moviment de vestir-se a l’antiga, un intent de retornar a l’essència com a resposta davant de tant de des�icaci, però el problema és que estan anant-se’n a una visió imaginada d’un pseudoidíl·lic segle ��. El segle �� no existeix. El que s’ha fet amb les màximes representants de la festa ha sigut anar-se’n a una idealització del �� amb una estètica més pròxima a Maria Antonieta o a Caterina la Gran que a la vestimenta de les classes populars d’aquella època.

Fallera de 1955, abillada amb un cosset amb mànegues de farol i sense cinta a l’escot. Llaçada posterior enorme.

A més, desterrar els tres monyos és destruir l’únic que ens queda de tradicional en un vestit que pretén representar una festa patrimoni immaterial de la UNESCO. I és que molta de la indumentària que avui veiem en les nostres festes ha sigut basada en el llibre Kioto de moda, un obra de referència obligada de què tots copien però que agafa models genèrics que no tenen res de valencià. El model tradicional s’aparta, pervertint el pentinat de tres monyos, minoritzant l’ús de mànegues de farol i mànegues llargues en gipons femenins, multiplicant les caigudes en les faldes, introduint casaques impossibles en el vestit dels xics o introduint les cò�ies en forma de bosses de pa. S’han creat monstres atemporals que no ens retrotrauen a cap època ni representen cap cultura ni territori. La indumentària ha esdevingut fa temps un de tants elements de la maquinària mercantilista que envolta la festa fallera, derivant cap a models més propis d’antigues marqueses i de prínceps de Beukelaer que d’una genuïna iconogra�ia valenciana. En el món de la falla diferenciaria dos corrents a l’hora de vestir. Un corrent que adaptarà totes les novetats que li cauen i que evoluciona el vestir segons les modes (les úl-

times novetats vistes en les cercaviles han sigut les faldes de �lors amb volants o els saragüells estampats). En l’altra via sí que caldria treballar de valent en els criteris per a de�inir una imatge tradicional de llauradora valenciana, o si voleu hortolana, que podria ser utilitzada pels fallers. Es tractaria de posar en valor una estètica emprada per pintors i escultors costumistes del segle �� i principis del �� (Sorolla, Benlliure o Pinazo) tornada a repristinar i passada pel tamís de la tradició. Per tant, aquesta proposta aposta per un vestit construït que agafa peces de diferents èpoques per de�inir una identitat, recuperant l’estètica de l’anomenada edat argentada, que a València fou més extensa que a la resta de l’Estat (1875 a 1930) i que està considerada com l’època daurada del vestit tradicional. La fallera Cap: tres monyos, pentinat amb tres ratlles, pinta alta o tres pintes. Monyos laterals amb malles més grosses que donen al pentinat un aspecte de naturalitat. Poden anar cosits, però

sempre amb aspecte natural. Per descomptat, sense ones ni llapassades. Tot això en contrast al que ocorre actualment, on els monyos laterals han esdevingut una espècie de discos compactes, amb ganxos cada cop més doblats i més grans. Cos: en el cos es permet prou variabilitat: cotilla amb camisa, gipó de mànega llarga, cos amb mànega de farol amb cotilla per dins, o gipó pel colze. El mocador de pit en tul brodat en or, batista, o nipis, però sempre solt, sense cosir al cos. Cames: falda a �lors o a ratlles amb colors clars, naturals i tradicionals, amb metall o sense metall. No cabrien en aquesta proposta roses blaves o verdes, o mides de les �lors més properes a les d’un baló que a les d’una �lor natural. La falda, a 15 o 20 cm del terra, una llargària que permet a la xica moure’s sense que la vora toque terra. I no massa estovades, seria correcte posar un mirinyac (amb volum, però sense arribar a un vol antinatural). Peus: les calces, blanques o negres. Amb sabates folrades o no, amb pompons, llaç o rissara. Complements: joies, tradicionals, barquillo, de tres, fulles, polques, raïms, balconets, gerronets o perles, de manera que es cree una imatge digna amb referents. El faller L’home faller té una paleta més variable: Vestit de torrentí: amb colors clars i vibrants, amb calçó llarg o curt, mocador al cap i manta. Aquest ha sigut el més identi�icatiu de l’home de l’horta i en la festa fallera (model d’on va derivar el vestit de panderola). Vestit de saragüells: tradicionalíssim, sempre blanc, prisat o no, representació per excel·lència dels valencians. I sempre sense negrilla, ningú n’ha trobat i ningú en té una antiga. Només hi ha algun gravat. Però quan vas a l’original de l’Arxiu Nacional veus que no està acolorit, poden ser dos saragüells, una costura, una falda.

100

Cap: sempre mocador o barret d’arboços. A altres comarques, barrets i cò�ies. La vitalitat de la festa fallera, una festa no exempta de manipulacions diverses, ha servit per identi�icar els valencians dins i fora del nostre territori. Una celebració que viu de la vistositat dels monuments i de la indumentària dels fallers, que ha servit perquè els valencians hàgem conservat l’interés pel vestir tradicional, i que provoca en de�initiva que continuem entestats en la tasca de digni�icar cada vegada amb més encert la nostra tradició. Bibliogra�ia A�� V�� F. El traje valenciano. València: Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo, 1941. A�� V�� F. Valencia y su reino. València: Editorial Mariola, 1965. M�� G�� JL, M�� H�� J. Llegendes Falleres.

O�� C. Folclore, tipismo y política. Los trajes regionales de la Sección Femenina de Falange. Gazeta de Antropología. 2012;28(3). http://hcl.handle.net/10481/22987

R�� A�� FX. Indumentària tradicional valenciana. Volum I, Matèries primeres, color i ornamentació en la roba tradicional. Algemesí: Andana Editorial, 2014. R�� A�� FX. Indumentària tradicional valenciana. Volum II, La construcció del vestit tradicional valencià. Algemesí: Andana Editorial, 2015.

R�� X, D�� Z�� S (com.). Inventant la tradició. Indumentària i identitat. (Exposició celebrada a València, Museu Valencià d’Etnologia, del 23 de novembre de 2016 al 30 d’abril de 2017). València, Museu Valencià d’Etnologia, 2016, S�� G�� M. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: L’Estel, 1963.

T�� B�� O, R�� A�� X, O�� T�� E. Vestir-se per a la festa. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí, 2005.

101

Els espectadors. Encara que el circ és un espectacle per a tota la família, són sens cap dubte, les xiquetes i els xiquets els seus més fidels espectadors. El circ és un món màgic per a ells, ple d’il·lusió i diversió, i que com bé va dir el gran pallasso Miliki, «sense els xiquets no hi hauria humanitat, per tant la humanitat li la devem als xiquets»

102

Facirc Víctor Fitó Tormo. 10 Anys

Hi havia una vegada un poble xicotet on reinaven les falles i en el del costat reinava el circ i totes les setmanes es barallaven per tindre el territori complet. Hi havia un xic que s’anomenava Facirc i li agradaven les falles i el circ, i llavors Facirc va idear molts plans, però van fallar tots. I en tenia un ment que segur que funcionaria i sabeu quin era? Doncs preparar una falla enorme que siguera d’un lleó del circ però necessitava constructors i ja sabia on trobar-los. Va anar i els va dir: —Eii, pssss! Ho havia aconseguit. Ja podia fer-ho i al dia següent estaria. Al dia següent Facirc es va despertar i va dir: —Wala! Quina xulada! Un lleó del circ! Tots van vindre corrent, els del poble de les falles i els del poble del circ. —Quina wapada! Això sí que és el circ i les falles, quina meravella de falla del circ! Endevineu com es va dir el poble: Facirc! Tots es van quedar satisfets i tots contents. Conte contat, ja s’ha acabat.

 

Un circ faller Andreu i Guillem Casesnoves Andrés. 10 Anys

Això era una vegada un xic que es deia Enric. Enric era faller de la Falla República Argentina. Un dia Enric va veure un cartell d’un circ i va decidir anar a veure’l. Hi havien moltes coses: trapezistes, malabaristes, pallassos, etc. Quan va eixir li va dir a la seua mare que li havia agradat molt. La seua mare li va dir que si volia anar a veure la falla com anava. I Enric li va dir que sí. Doncs van anar. L’escultor no tenia res fet i quan se’n van anar a fer-se un café, es van oblidar d’Enric. Enric, com no tenia res que fer, es va posar a fer la falla xicoteta. Anava d’un circ faller. En la crida tots estaven enfadats amb Enric perquè creien que anaven a perdre, però... —La falla guanyadora és... La República Argentina!!! —va dir Roger. Tots es van posar contents i se’n van anar al casal a celebrar-ho. Tots els anys li encomanaven la falla a Enric. 103

El circ i les falles Allende Cabezón Cuenca. 10 Anys

Era una xiqueta que es deia Clàudia i els seus pares treballaven al circ. Un dia Clàudia va conèixer un xiquet en el circ que es deia Emili. Ella li va dir: —A què et dediques? El xiquet va respondre: —Sóc artista faller i faig molts ninots per a falles i també sóc president de la Falla República Argentina. —Les falles, què són les falles? —Les falles són una cosa meravellosa. Són monuments artesans que fan crítica de la vida dels famosos. També hi ha música, mascletades, dinars i sopars al casal i ens vestim amb el vestit tradicional dels valencians. Són del 16 al 19 de març. Si vols vindre, estàs convidada. Clàudia els ho va preguntar als seus pares i a ells els va semblar molt bé. El dia 16 Clàudia es va presentar al casal d’Emili. El que va veure va ser fantàstic: els xiquets no paraven de tirar coets, el monument era molt bonic, tenia molt de color, tots els dies dinaven al casal i a la nit no volia anar-se’n a casa. Va passar uns dies inoblidables. També va fer una amiga molt especial que li deien Esther. Era més major que ella, però durant aquests dies van fer molta amistat. El dia 20 es va acomiadar d’Emili i d’Esther i van quedar per a les pròximes falles. Va passar un any i tots van anar a les falles. A Clàudia li esperava una sorpresa: Jose, el president de la falla, els va proposar una idea molt bona: Esther seria la fallera major, Emili el president infantil i Clàudia la fallera major infantil. Clàudia plorava d’alegria, s’ho van passar d’allò més bé i des d’aquell any Clàudia va tornar a la Falla República Argentina, que per a mi és la millor falla del món.

104

Les falles i el circ Lucía Ferrer Esplugues. 11 anys

Les falles i el circ són dues coses amb alguna semblança, i no ho dic perquè el circ siga el tema del monument gran. Si et �ixes podràs adonar-te que hi ha més d’una cosa en què s’assemblen. A les falles hi ha un grup de gent que va als casals a assajar o a fer la cavalcada; al circ és el mateix. Una altra semblança és que tot aquest esforç és fruit del gran espectacle amb focs arti�icials. El circ és un lloc gran, i les falles les representa un gran monument, podem dir que quasi més gran que un circ. El vestuari no és molt paregut, però són bonics vestits, igual que les gimnastes, amb brillants, lluentons, etc. Les posades en escena que fan i creen els fallers per a les presentacions són molt boniques i la gent sap que fer tot això costa un esforç. Al �inal, tot acaba sent un gran espectacle, agradable per a l’espectador i per al creador. Una cosa que no tenen en comú és que en les falles sempre hi ha dues representants que sempre van a estar impecables per representar com cal la seua comissió.

105

Les falles, el circ, què tenen en comú? Eva Gozalbes Julià. 13 anys

Un circ sempre arriba a les ciutats justament quan fa fred i hi han molts dies de falles en què fa fred i plou. El circ, �ins que l’envelat i els artistes que més importen del circ no estan preparats no comença, en les falles passa el mateix: �ins que la falla no està acabada de muntar pels artistes que acaben la seua tasca que és muntar el monument, i les falleres majors i totes les comissions no estan preparades, les falles no comencen. Els artistes del circ viuen a una casa tots junts, els fallers passem la major part del nostre temps al casal on vivim tots junts. Els artistes són com una gran família: esmorzen, dinen i sopen tots junts; els fallers fem el mateix. Tot el món es diverteix en el circ, a l’igual que nosaltres els fallers ens divertim amb les falles tant o més que en un circ. A tots els qui els agrada el circ, en gaudeixen, a l’igual que nosaltres, els fallers, gaudim de la nostra festa. Si pensem, hi han molts circs i segur que competeixen entre ells per a veure qui te més fama arreu del món; entre les falles competim per a veure qui guanya més premis. El circ, al cap d’unes setmanes, se’n va, i l’any següent torna; en les falles fem el mateix: muntem el monument, gaudim de la setmana fallera i després la falla desapareix a través de cendres i a l’any següent una altra. Als circs hi han moltes llums i colors que animen a tots a anar-hi; a les falles hi han molts coets de colors que il·luminen la ciutat i anima a tots a gaudir-ne. Els xiquets, quan anem al circ sempre demanem dolços per a menjar; en les falles els xiquets demanem coets perquè ens agrada el soroll que fan i l’olor de pólvora que desprenen. Els vestits del circ estan perfectament confeccionats i únicament s’utilitzen per a aquest moment; els fallers i falleres portem uns vestits perfectament confeccionats per als actes fallers i únicament els fem servir per a aquests. Els circs tenen una música que contempla i agrada a tots, a l’igual que a les falles omplim de música la ciutat. Els circs es munten tots els anys al mateix lloc; els monuments sempre es munten al mateix lloc. El circ sempre té un director que ho fa i resol tot; en les falles està el president que fa la mateixa tasca. Doncs les falles i el circ tenen moltes coses en comú, qui ho anava a pensar…

106

Circ i falles Emili Navalón Ferrando. 11 anys

Fa ja aproximadament vint anys va nàixer una xiqueta que es deia Teresa. Aquesta xiqueta actualment treballa al circ i li paguen una misèria, però a ella li agrada: s’ho passa bé i té molts amics. El seu problema és que, com moltes persones, no té una quantitat gran de diners. Aquesta xiqueta (que més bé era una dona, amb vint anys que tenia) tenia un somni. Aquest somni era ser fallera i, més tard, fallera major. Ella volia ser fallera, però no d’una falla qualsevol, volia ser d’una falla especial: la Falla República Argentina. Un dia li va preguntar a la seua mare si podia ser fallera i sa mare li digué: —No, no i no! No hi han su�icients diners. —Doncs jo ho pagaré —digué Teresa. Al dia següent Teresa va anar a parlar amb Jose, el president de la Falla República Argentina. Jose li digué: —Per mi perfecte. I des d’aquell dia Teresa ja era fallera de la millor falla de Xàtiva. Presentacions, cavalcades... Fins que arribà el dia: Teresa va ser proclamada fallera major. Des d’aquell dia tot va ser festa, rialles... Fins que un dia Teresa caigué malalta. Un dia Teresa va tocar a la falla dient que no es trobava bé i que se n’anava a l’hospital, per si podien dur-la. Teresa només feia que empitjorar i de sobte... Se n’anà d’aquest món. Les falles properes, totes les falles de Xàtiva van fer en honor a Teresa una falla amb el tema del circ. Teresa, sempre al nostre cor.

 

El circ d’Argentina Clàudia Valor Gozalbes. 11 anys

El circ és la clau. La clau encarregada d’obrir, d’obrir un món, un món màgic: el món de les falles. Al circ igual que a les falles hi ha color, llum i soroll. El color del foc dels ninots, la llum dels ulls de les falles vivint moments inoblidables, com els meus que veuen un espectacle. I el soroll, la màgia que ens envolta tothora. CIRC + FALLES = MÀGIA. 107

108

Gran circ mundial

per a tots els pĂşblics!!!

109

Circ sense animals Què la diversió d’uns i el descans d’altres no siga un motiu de discussió. Perquè el respecte i la tolerància és cosa de tothom.

110

Falles sense

animalades Sandra Faura

A la gran majoria dels xativins segur que ens agradaria poder tenir unes falles sense animals fent animalades, i en açò no ens referim als animals pròpiament dits, no parlem dels éssers vius que senten i que tenen tota la nostra estima i respecte, sinó a la paraula animal utilitzada de forma metafòrica referint-nos a persones de comportament incívic i vandàlic que realitzen barbaritats. Ens agradaria tenir unes falles on el civisme i el bon comportament dels ciutadans, tant fallers com no fallers, fóra digne d’admiració. On no hi hagueren actes reprovables com anar destrossant el mobiliari urbà o despertant els veïns cridant i fent sorolls pels carrers a altes hores de la matinada. En evitar tot açò, té molt a veure la Policia Local i, sobretot, les mesures que es prenen des de la seua regidoria. Per aquest motiu hem volgut parlar amb la regidora de Seguretat Ciutadana, Mariola Sanchis, per veure quines són les mesures que des de l’Ajuntament s’engegaran per viure unes falles sense tantes animalades. Durant els dies de Nadal ho vam gestionar. Després d’un parell de visites a la comissaria de la Policia Local, els agents d’informació van anotar les meues dades per fer-li-les arribar i aquell mateix dia em va cridar per telèfon, li vaig explicar de què es tractava i vam concretar una data per a la setmana següent. El dia assenyalat vaig acudir a la cita i em va rebre al seu despatx i com si ens coneguérem de tota la vida començàrem a parlar. —Com en altres anys, hi haurà un dispositiu especial per a Falles, no? —Sí, sí, clar, sí que n’hi haurà. Com sempre. És una setmana que necessita unes mesures policials diferents a les habituals. —Enguany es tracta també d’un operatiu on treballeu de manera coordinada les àrees de Seguretat Ciutadana, Neteja Viària i Sanitat? —Sí. Tornarem a treballar les tres conjuntes de manera coordinada. Ja ho hem fet en altres ocasions i dóna millors resultats. —No només en la setmana fallera s’intensi�ica la feina de la policia. Hi ha un treball abans de començar com és tallar alguns carrers, canviar senyals per desviaments, posar itineraris alternatius per on hi ha monuments fallers... Tot açò provoca les queixes dels veïns o per contra solen ser prou tolerants i comprensius amb les falles? —És cert que dies abans la policia té un treball per preparar i organitzar les vies públiques perquè es puguen plantar els monuments amb normalitat i sí, es produeixen algunes queixes. Hi ha un canvi en les rutines diàries, hi ha moments en què la ciutat és una mica un caos, no es pot passar per alguns carrers i els conductors han de desviar-se o no es pot apar111

112

car en algun lloc i això pot crear un poc de malestar en alguns veïns. Però són casos puntuals, en general els xativins són prou tolerants, saben que només són unes dies, una setmana a l’any i ho comprenen. —Suposem que l’entrega de premis, per la rivalitat d’algunes falles i els premis esperats i no rebuts que pot crear malestar; i el recorregut per tots el monuments, a causa de l’elevada ingesta d’alcohol d’alguns fallers són els actes on més animalades es fan i, per tant, més presència policial es requereix. És així? Es reforcen els torns amb més personal en aquests actes? —Sí, efectivament, ho has encertat. Aquests dos són els actes que necessiten de més presència policial, exactament el doble. La cremà també, però aquesta pel risc que presenta el foc. L’entrega de premis, que a més reuneix bastant a�luència de gent a les portes de l’Ajuntament i el recorregut són actes que comporten un elevat consum d’alcohol. I quan s’ajunten festa i alcohol solen donar problemes. —Encara què açò és més de la Regidoria de Sanitat o de la JLF, saps si es prendrà alguna mesura especial per evitar que els menors tinguen accés a l’alcohol? O �ins i tot per evitar una gran ingesta per part de joves majors de 18 anys i adults? —Sí. L’any passat ja es va fer una xicoteta campanya per prevenir el consum d’alcohol. Cada vegada és menor l’edat de començar a consumir-lo, i açò és un fet preocupant que hem d’eradicar. Tenim una plantilla reduïda i ens falten recursos humans per controlar tot el consum d’alcohol o els actes incívics que es poden fer en la via pública. Per això estem muntant un dispositiu amb la Policia Nacional perquè ens ajude a poder controlar-ho tot millor. —Si ens hi �ixem, la majoria de problemes i coses censurables que passen en falles i en qualsevol festa porta el consum d’una gran quantitat d’alcohol com a responsable. Des de l’Ajuntament s’ha plantejat alguna mesura per pal·liar açò? Hi ha alguna solució per evitar-ho? —Malauradament eliminar-ho és pràcticament impossible. Hem d’intentar evitar-ho en la mesura de les possibilitats que tenim. Pensem que hem de començar des dels més joves, per això seguim fent campanyes i xerrades als menors per tal d’educar-los perquè siguen més conscients del perill que comporta l’abús de l’alcohol o drogues per la seua salut, a més que tinguen una actitud més cívica i respectuosa. —Els casals tenen una hora de tancament per les nits per no molestar als veïns, però... Què passa amb tota la gent, fallers i no fallers, que tenen ganes de continuar la festa i es queden pels carrers cridant i fent malifetes? —Des de la policia s’intenta no ser molt estrictes amb els casals, sempre i quan no molesten molt, perquè entenem que els fallers estan de festa i és una volta a l’any però a la vegada hem de vetllar pel descans de la resta de veïns. Sí que es reben algunes queixes i quan açò passa, la policia ha d’actuar. És cert que quan tanquen els casals algunes persones es queden pels carrers fent sorolls i �ins i tot trencant el mobiliari urbà. La policia patrulla pels carrers i vigila perquè tot estiga dins de la normalitat però com ja hem comentat abans, els efectius són el que són i no pot haver un policia en cada cantó. —Quin és el càstig o penalització per a tots aquells que trenquen el mobiliari urbà, criden per les nits, tiren petards fora d’hores permeses o tinguen conductes reprotxables? —Depén del cas i del fet en concret. Si no són reincidents, un advertiment perquè no ho tornen a fer. Depén de la situació. 113

—A part de la policia local, compteu també amb la col·laboració de voluntaris de Protecció Civil que ajuden la policia en alguns actes i dels bombers presents especialment en la nit de la cremà. Quina creus què és l’opinió d’aquests tres col·lectius sobre l’arribada de les falles, sabent que això implica un gran augment de la seua feina a més de no poder gaudir de la festa? —Ells no opinen, saben que és la seua feina i l’han de fer. Ho tenen assumit, a més com fan torns, no hi tenen cap problema. La nit de la cremà s’ajunten en la comissaria els policies, els voluntaris de Protecció Civil i els bombers i es fan una picadeta tots junts. Quan acaben es distribueixen en diferents grups per veure com acompanyar els bombers. No els suposa cap problema. —Com som els fallers de Xàtiva en general? Donem molta feina a la policia? —No, que va, en general sou bona gent. Ni molta ni poca feina, la normal, encara que de vegades s’ha de tenir una mica de mànega ampla. Tots som conscients que estem en festes i tots tenim algun familiar o amic faller, o ho hem sigut alguna volta en la vida... Les falles són la gran festa dels valencians, i hem de ser un poc tolerants i permissius. És una setmana molt estressant per a la policia però res més. Està dins de la normalitat, podem dir que és com un entrenament per a la Fira. —I per acabar, vols dir alguna cosa per acomiadar-te? —Des de la Policia Local recomanem gaudir de la festa amb una actitud cívica i respectuosa, pensant que hi ha gent que vol descansar i no pot. És només una setmana i hem de ser tolerants els uns amb els altres i així tots podrem estar millor, atés que hem de conviure junts. Les comissions falleres són un col·lectiu que arrossega molta gent i a més s’implica en

114

moltes coses de la ciutat i hem de donar-los suport. Les Falles acaben de ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i, ens agraden o no, estan ací. —Dons, �ins ací l’entrevista. Moltíssimes gràcies per haver atés tan ràpid i bé la nostra proposta i esperem que aquestes falles siguen tranquil·les i no tinguem cap animalada que lamentar. —Esperem. Gràcies a vosaltres per interessar-vos pel treball que la policia fa per vetllar per la seguretat dels xativins i mantenir l’ordre en la ciutat. I �ins ací que ens vam acomiadar, el temps va passar de pressa resultant una estona agradable i des d’aquests fulls apro�item per agrair-li de nou que ens dedicara el seu temps. Com hem vist, la Policia Local prepara junt a la Policia Nacional un dispositiu especial per a la setmana fallera i des de l’Ajuntament es busca la manera d’aconseguir que els ciutadans passen unes falles sense res que lamentar i que tant fallers com no fallers puguen estar tranquils. La llàstima és precisament això, que hagen de fer-se dispositius policials especials perquè hi haja cada vegada més gent que no sàpiga comportar-se de forma cívica i respectuosa. A l’igual que en els últims anys, que són més els circs que ja no tenen animals en les seues funcions, tant de bo poguérem dir el mateix de les falles, que en un futur ja no tinguérem “animals fent animalades”. Finalitzarem quedant-nos amb les paraules de la regidora Mariola Sanchis, fruïm tots de la festa sense molestar-nos els uns als altres, amb una actitud cívica i respectuosa i recordem que abusar de l’alcohol no ens porta res de bo. A veure si ho aconseguim!

115

El circ internacional No podem negar el caràcter internacional que sempre ha tingut el circ, però en els últims anys les falles també han anat coneixent-se més mundialment, culminant amb la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el desembre de 2016.

116

Ja som UNESCO,

i ara què? Begonya Martínez i Casanova

No sé les voltes que puc haver sentit des del passat 18 de gener que les Falles ja som Patrimoni Immaterial de la UNESCO. És cert que és una boníssima i esperada notícia. Però des d’aquell dia �ins ara, i sembla que per una bona temporada, no hi ha discurs o referència a les falles que no cite el reconeixement. Devem pensar que no es pot ser una bona fallera major o un bon president sense nomenar que «ja som UNESCO» en els seus parlaments d’agraïment per l’any en el càrrec i que en totes les fotogra�ies que, fent mostra del nostre fallererio publiquem en les xarxes socials, s’ha d’afegir el hashtag #FallesUnesco, ja siga en referència a un llibre, a una falla, a una mascletada, a una paella, o a una festa fallera en la qual la meitat dels qui apareixem en la fotogra�ia duem un got «d’aigua amb gel i llima». Ens hem deixat dur pel que podríem anomenar com a postureig UNESCO. Ho dic perquè sobre aquest reconeixement, sobre el fet que una organització com la UNESCO haja inclòs les falles en la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, sobre el que signi�ica, el que suposa per a les falles, el que va a comportar-nos, el que haurem de fer per mantenir-ho, és sobre el que hauríem d’anar pensant. Pot semblar-li a alguns que ha estat fàcil i ràpid. I que ha estat el Sr. Fuset amb l’actual Junta Central Fallera (JCF) qui ho ha aconseguit. Siguem justos amb la història i les persones. En el seu discurs com a mantenidor de la Vanessa Lerma (fallera major de València 2003), en Justo Nieto, que era aleshores rector de la Universitat Politècnica de València, va proposar ja presentar la candidatura que catorze anys desprès s’ha acceptat. La proposta quedà en paraules �ins que el 2009 Ángel Martínez (president de la falla Avinguda dels Tarongers-Universitat Politècnica i professor de l’esmentada institució) proposà a la JCF reprendre la iniciativa, just després que el Tribunal de les Aigües rebera el reconeixement mundial. Encara hauria de passar un any perquè la proposta agafara força; el 2010 Félix Crespo (regidor de Festes del moment a València) anuncià al plenari i a l’assemblea de presidents la proposta i el 28 de gener de 2011 es va aprovar una moció a l’Ajuntament de València donant el vistiplau per a l’inici de l’expedient. Ja a l’abril es crea l’equip que redactaria la candidatura, format per Jorge Guarro (vicepresident de Promoció Exterior de la JCF), Pepe Martínez Tormo (actual secretari general), Gil-Manuel Hernández (director del museu faller), Josep Lluís Marín (funcionari de Cultura Festiva) i Javi Mozas (documentalista i delegat 117

d’Arxiu en la Junta). Candidatura que seria defensada el març de 2012 per Francisco Lledó davant del Consell de Patrimoni Històric reunit a Tarragona, ciutat on acudeix amb el suport de l’aleshores secretari autonòmic Rafael Ripoll i la directora general de Patrimoni, Marta Alonso. Finalment, s’accepta que la candidatura opte a entrar a la llista. El mateix mes, el Ple del Consell aprova la declaració de les Falles com a Bé d’Interés Cultural (BIC), declaració que el desembre del 2014 es fa extensiva a les ciutats de Xàtiva, Gandia, Alzira, Sueca i Torrent de l’Horta. L’expedient de la candidatura s’envia al Ministeri de Cultura i aquest el remet a la UNESCO a les acaballes de març del 2012. Aquest any no va entrar a la llista, ja que la candidatura dels Patis de Còrdova hi anava per davant. El 2013 tampoc no va ser el moment, atés que es va fer un canvi en els criteris i es limità a una candidatura per país. El 2014, la candidatura de las Tamborradas ens va prendre la davantera, encara que no van ser inscrites a la llista �inalment. El 2015 serien les falles les candidates, però les Falles dels Pirineus. El projecte signat per tres països (Andorra, França i Espanya) compta com a candidatura pròpia i anul·la la valenciana que es queda en el camí de nou. I per �i el 2016, amb el viatge de la UNESCO a València, la candidatura comença a agafar vol, es con�irma a l’octubre del 2016 que l’expedient està complet i passa a entrar en la llista de projectes a examen. Posteriorment, ja el gener del 2017 se sotmet a votació i �inalment s’inclou en la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial.

118

Un procés, com veieu, llarg i costós, amb un expedient al qual poca gent va tenir abast �ins que va començar l’últim període de la candidatura. És aleshores quan es fa pública perquè els implicats el coneguen i es llança una campanya de signatures d’una petició per enviar a la UNESCO. D’ençà que sóc conscient del procés, més o menys des que les Falles dels Pirineus ens van prendre la davantera, hi ha un grapat de qüestions que he anat fent-me i que he hagut de resoldre dins de la mesura de les meues possibilitats jo sola. Perquè si hi ha una cosa que he trobat a faltar en el procés és informació, promoció i implicació. Què és la UNESCO? A què es dedica? Que és la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial? Es pot deixar d’estar en la llista una vegada dins? Per què les falles són mereixedores de la distinció? Què cal fer per mantenir-s’hi? Quin paper hem de tenir els fallers? Quins bene�icis o sacri�icis comporta? Ens hi hem implicat prou? Doncs bé, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, Ciència i Cultura) és un organisme fundat el 1945 per contribuir a la pau i la seguretat del món mitjançant l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. Orienta a pobles en vies de desenvolupament per contribuir a la modernització sense que perdem orígens, identitat i diversitat cultural. És per això que creen la Llista de Patrimoni Mundial, per la necessitat d’identi�icar els béns inestimables i irreemplaçables de les nacions que suposarien una inavaluable pèrdua per a la humanitat sencera, i la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial. Aquesta última recull tradicions, arts, rituals i actes festius, tècniques ancestrals tradicionals, instruments, artefactes i espais culturals inherents a pràctiques i expressions culturals. D’aquesta famosa llista hi ha dos tipus: la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat a la qual ja pertanyen les falles i la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial que requereix mesures urgents de salvaguarda i a la qual esperem que les falles no pertanguen mai i en la qual poden acabar també les candidates que no hagen complert amb les mesures de salvaguarda proposades. Bé, tots coneixem les falles, tots sabem que és una festa, una tradició a mantenir, però hem d’identi�icar què és realment el que hem de protegir i de quina manera. Res millor que llegir-se les 23 pàgines de l’expedient presentat. La festa de les Falles valencianes es considera patrimoni cultural immaterial perquè constitueix un conjunt de pràctiques, rituals, expressions, coneixements i tècniques que giren al voltant de l’elaboració i destrucció per mitjà de l’ús del foc d’un element protagonista: la falla, de la qual es destaca la sàtira i la crítica amb què es tracta el tema d’aquesta. Al voltant de la falla es desenvolupa tot el cicle ritual, les activitats, i al voltant d’ella es reuneixen els implicats: fallers i falleres agrupats en comissions, gremis artesans d’artistes fallers, pirotècnics, músics, orfebres, seders i literats fallers. La Falla és destacada com el principi i el �i, i al seu voltant es fan cercaviles amb bandes de 119

120

música o música tradicional, ofrenes de �lors, trobades on es cuina, i destaca la indumentària i les pràctiques pirotècniques autòctones. A més, de les falles es destaca que es transmeten coneixements d’organització de la festa i relació social en el si de les comissions falleres; valors d’igualtat i respecte relacionats amb la convivència ciutadana, la sostenibilitat o la seguretat; coneixements del control social del foc i de la pirotècnia, ja que iniciem els xiquets en el bon ús d’aquests; coneixements i habilitats relacionats amb l’elaboració de les falles de caràcter artesanal i coneixements artesanals d’elaboració de la indumentària festiva tradicional. És d’aquesta manera com es venen al món les nostres falles. Certament com una festa i una tradició idíl·lica. A més, es proposa una sèrie de mesures de salvaguarda que en la majoria dels casos són a nivell institucional, com la implantació d’ensenyaments reglats de Tècnic Superior en Artista Faller, la promoció i transmissió de música fallera a partir de concursos de pasdobles i de composició, la implantació d’ensenyaments de dolçaina en conservatoris i centres autoritzats, la implantació de l’assignatura de Cultura Valenciana, a més de la protecció de la documentació històrica de la festa fallera, la rehabilitació de l’edi�ici que albergarà el futur museu de la indumentària tradicional festiva valenciana, la posada en valor dels museus fallers, l’adaptació de la legislació per a permetre l’ús de pirotècnia respectant les normes europees de seguretat i mantenint les tècniques tradicionals, el foment i salvaguarda de l’ús festiu de la indumentària tradicional a partir de la publicació de volums i difusió en jornades culturals, la convocatòria de concursos anuals de diversos gèneres literaris (poesia, narrativa i teatre) i que tenen el valencià com a vehicle d’expressió i la recuperació de rituals singulars i tota una sèrie de sabers tradicionals en la de la falla, exempli�icat amb la plantà al tomb. Al meu parer, el paper dels fallers continua per de�inir, continuem estant qui sufraga la festa i qui la duu endavant en la majoria dels casos, sense massa ajudes institucionals ni subvencions per costejar-la. Es parla de sostenibilitat, de respecte al medi ambient, de convivència amb el veïnat, de festa oberta a la ciutat, temes que pense que encara estan per rede�inir. Crec que no ens hem implicat massa, és cert i m’avala el fet que només 22.969 persones hagen signat la carta de petició a la UNESCO, tenint en compte que són més de 200.000 els fallers censats en 800 falles al llarg de la Comunitat Valenciana; crec que com deia al principi no hem passat d’un #fallesUnesco, però també crec que �ins ara no s’ha deixat participar massa del fet al faller real. Crec que el reconeixement és com un segell de qualitat que ens avala turísticament. Potser a la gran ciutat li valga d’atractiu per als visitants i per a l’economia pròpia, però als fallers del pobles, els llocs on arribarà el turisme en massa que no puga albergar la capital (com es diu a la candidatura), no crec que estar en la famosa llista els bene�icie en gran manera. Sí, és un gran reconeixement. Sí, és ben merescut. Sí, hem de conservar les falles, transmetre-les, cuidar-les, estudiar-les, recuperar-les, però ho haurem de fer nosaltres, de res serviran les mesures institucionals si no la mantenim viva. I de res ens servirà estar en una llista si cada vegada invertim menys en falla, si cada vegada la valorem menys, si la sàtira i la crítica són secundaris a ella. Per la falla en si, som Patrimoni Immaterial de la Humanitat, segurament haurem de començar per ací. 121

El circ ambulant. El circ és un espectacle generalment viatger, les falles encara que assentades en les terres valencianes també viatgen arreu del món divulgant la seua art i la seua cultura.

122

Ninots viatgers Emili Navalón Ramon

Quan el 27 de febrer de l’any passat, els ninots que la Falla República Argentina havia presentat al concurs que la Junta Local Fallera amb ocasió de l’Exposició del Ninot , el gran De tal palo tal astilla, i l’infantil A la conquesta de Xàtiva, Isabel II, aconseguien tots dos el Premi al Millor Ninot de Xàtiva, ningú no imaginava que, a més de ser indultats i tenir reservat un lloc al Museu Faller de Xàtiva, també serien —vejats miracle!— uns ninots viatgers. Però vés per on que també ho van ser. La primavera següent rebíem una telefonada del Servei de Promoció de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per demanar la cessió dels nostres ninots indultats per a una exposició que se celebraria a la tardor a Barcelona. Vam contestar que sí, que els cedíem i, a començaments d’octubre els ninots van marxar cap a Barcelona. L’exposició, comissariada per l’Associació d’Estudis Fallers, es va celebrar a la Casa València de Barcelona, al carrer Còrsega. I duia com a títol El llibret de falla. Explicació i relació de la festa. Retia un homenatge a la literatura popular continguda en els llibrets de falla. En ella es feia un recorregut pels textos que han acompanyat les falles a diverses poblacions: literatura de cordill, poesia, impressions en fulls, quaderns o llibres actuals que mostraven la vitalitat de la literatura popular. Constituïa un veritable viatge en el temps a través dels espais de transgressió, on la llengua, la sàtira i la crítica havien pres el protagonisme. L’exposició començava amb una de les primeres mostres de literatura fallera, els Versos colocats en la falla

123

124

del carrer de Sent Narsis, la vespra de Sent Chusèp en el añ 1850. Incloïa llibrets de falla antics de la ciutat de València, com els la Falla de la Plaça de Calatrava (1926, Llibret en la Relasió y Explicasió de tot lo que conté la Falla de la Plasa de Calatrava), de la Falla del Carrer de la Tapineria (any 1936), de la falla infantil del Mercat de Colom (1951), de la Falla del Tio Pep (1951) o el de la Falla Na Jordana de 1955. Però també trobàvem llibres moderns: Llibret de Falla del Casal Jaume I de la Malva-rosa 2001, Falla Sucro de Sueca 2016 o Falla Na Jordana 2016. A més dels ninots de la Falla República Argentina, l’exposició també incloïa ninots de la Falla Na Jordana de València i de la Falla Plaça Malva d’Alzira. La mostra va aparèixer en els informatius de TV3, la televisió de Catalunya, amb una notícia de 56 segons i que podeu veure en l’enllaç que teniu a peu de pàgina1. Una vegada closa l’exposició, el 31 d’octubre, els ninots van tornar a Xàtiva, al seu domicili del Museu Faller. Amb l’experiència haver participat ja en dues exposicions, De tal palo tal astilla i A la conquesta de Xàtiva, Isabel II esperen al carrer Montcada per si és necessària la seua intervenció en alguna més. 1-http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/el-llibret-de-falla-un-recorregut-per-la-festa-valenciana/video/5625699/

125

El circ de pallassos «La rialla és l’únic llenguatge amb què s’expressen tots els pobles de la terra», va dir Charlie Rivel, pallasso català, un dels més famosos de la història del circ.

126

Sí té nom Ximo Cerdà

Però que quede clar que jo no estic boig. Per descomptat que no. Ni molt menys. Sóc una persona normal, amb un xicotet problema. Xicoteeeet. Així de xicotet. Oh, clar. No poden veure’m. Però si em veren ara mateix, veurien que estic fent un gest amb els dits polze i índex que ve a ressaltar la reduïda magnitud del meu problema. Veuen? He dit problema, i no bogeria. Perquè si fóra bogeria hauria dit «la reduïda magnitud de la meua bogeria». Però no. He dit «la reduïda magnitud del meu problema». Perquè açò és el que és. Un problema. Un xicotet problema. A més, per si a algú li queda algun dubte, el meu problema té un nom, la qual cosa con�irma encara més que és un problema. I no una bogeria. Perquè si era només bogeria, ningú no hauria tingut la necessitat de donar-li un nom, no? Haurien dit, simplement, «està boig», i ja. Però no. Cientí�ics molt importants, i molt intel·ligents, han estudiat casos com el meu. Problemes com el meu. I, com sabien que es tractava d’un problema, li han donat un nom. Coulrofòbia. Co-ul-ro-fò-bi-a. Por irracional als pallassos. Sí; aquest és el meu problema: la coulrofòbia. Tinc por dels pallassos. Des d’abans del que sóc capaç de recordar. Sóc coulrofòbic. És superior a mi; no puc evitar-ho. A més, en totes les seues manifestacions. És igual si es tracta d’un oliver, un august, un contraaugust, un tony, un carablanca o la mare que els va parir a tots ells. És veure una cara amb maquillatge blanc o uns cabells vermellosos i em vaig per la pota avall. Literalment. Però és que, si ho pensen bé, hi ha per a açò i per a més. O siga, amics dels xiquets? Per favor! Corre per ací aqueixa llegenda, aqueixa versió, segurament apòcrifa, segons la qual l’origen del costum es remunta a les zones altes de les muntanyes gelades d’una vila europea trucada Momkha, prop de la qual, uns éssers deformes i sinistres coneguts sota el nom de Crathull o Clouides eixien dels seus forats en les muntanyes per a segrestar i devorar xiquets. Aquests éssers presentaven una pell verdosa, rostre blanc i nas roig, degut al fred. També ulls groguencs, dents descomunals i retorçudes, i cabell esvalotat, permanentment tintat de roig per les esquitxades de sang de les seues víctimes. Un poema, vaja. En les nits d’hivern, els Crathull baixaven als llogarets propers disfressats de vilatans. S’acostaven als xiquets i els escanyaven, emportant-se els seus cossos. Però els vilatans van reaccionar, i van passar al contraatac. Així, cada vegada que un d’aquests éssers era capturat, se’l degollava, se l’escorxava i, en una simbòlica celebració �inal, els caçadors es cobrien 127

amb la seua pell i imitaven la seua desmanyotada manera de caminar com a burla. Aquesta seria la tradició que hauria anat recorrent generació rere generació �ins a perdre el seu sentit primigeni. Macabre, eh? Per a fer honor a la veritat, és molt possible que tota la història dels Crathull no siga més que una farsa, creepypasta inventada per i per a internet sense cap besllum de referent real. Però açò és el de menys. L’important és que, si ho pensen bé, els pallassos donen iuiu. Molt de iuiu. El que s’ha dit: sóc coulrofòbic. I, és més, el descoulrofobitzador que em descoulrofobitze, serà la canya de Picanya. De debò. Perquè ho he provat tot. Tot. Anys i anys de teràpia, religiosament abonada, en les seues formes més diverses. Psicòlegs, psiquiatres, psicoterapeutes, parapsicòlegs, hipnotitzadors, exorcistes, remeiers, vidents, mèdiums. Fins i tot vaig arribar a plantar-me en la consulta del Doctor Vudú, a qui sembla que se li dóna molt bé atraure l’èxit professional i sexual, però té una mica menys d’experiència a espantar fòbies. Ara, açò sí, aqueixes veles negres que em va fer instal·lar en el menjador desprenen una fragància deliciosa. I aquesta, senyors, és la meua última teràpia, el meu més recent intent per a desfer-me del mal que em tenalla. Curiosament, i després del meu passeig pel costat fosc i alternatiu, el suggeriment ha vingut de la mà del meu psicòleg, el primer que em va tractar. Segons sembla, últimament ha estat llegint molt sobre teràpies dràstiques, estratègies de xoc i intervencions sobtades, el que li ha portat a proposar-me aquesta nova aproximació.

128

Crec que ho anomena identi�icació. O alguna cosa així. El cas és que la setmana passada em va donar una xarrada de mitja hora, teoritzant sobre la possibilitat que la meua coulrofòbia siga, en essència, una manifestació d’una por més profunda cap al desconegut, o llunyà. Va venir a dir que, més o menys, tem als pallassos perquè els considere una realitat estranya i aliena a mi, i que per a eliminar aqueixa fòbia el que he de fer és establir un pont entre els pallassos i jo; sentir-me identi�icat amb ells. Veure’m a mi mateix en el semblant d’un pallasso. I, bé, després va dir unes quantes coses més, però no les recorde totes i tampoc vaig prestar molta atenció, perquè era dia de Champions i tenia ganes d’anar-me’n prompte a casa per a veure el València–Barça. Però, a grans trets, va ser açò el que va dir. Que havia d’identi�icar-me. És a dir, vestir-me de pallasso. I ací estic, amb les sabates grans i la disfressa de colors estridents. En la cara, el maquillatge blanc, amb el pèl ataronjat, la boca vermellosa… Tot. El pack complet. Aferrant-me al més recent cartutx que em brinda la psicologia moderna, sense massa esperança en què el seu resultat siga alguna cosa diferent al de totes les teràpies anteriors. O siga, cap. Per a fer honor a la veritat, hauria de dir que una mica d’efecte sembla estar tenint. Només acabar de vestir-me, he cercat la meua imatge en l’espill. Ostris. No vegen quin esglai m’he pegat. Quasi em dóna alguna cosa. Ha sigut entrellucar aquell estrany re�lex i quasi se m’ix el cor per la boca. Mare meua. M’he deixat caure al sòl i he romàs allí durant, no sé, un quart d’hora?, intentant fer apilament de força per a tornar-me a incorporar i mirar-me a mi mateix una altra vegada. Porte així tot el matí. Però per �i ho he aconseguit. M’he vist. He suportat contemplar la meua aparença ornada per aquella disfressa. I, saben què? Ho estic suportant. Per primera vegada en la vida, no tinc por. Per primera vegada sent que hi ha esperança per a mi. Evidentment, encara estic molt lluny de poder llançar les campanes al vol. Ja m’ho va advertir el meu psicòleg convenientment; es tracta d’una teràpia estructurada en etapes que cal recórrer rigorosa i seqüencialment. Primera part, mimetització. Aquesta ja la tinc controlada. Segona part: obertura. He d’eixir al món. No serveix de res mantenir la identi�icació en un entorn tancat i controlat com és la meua casa. Ara he de fer un pas més (literalment també) i eixir al carrer. He de deixar que la gent em veja tal com jo veig als pallassos. Només així tancaré el cercle retroalimentat de la percepció subjectiva. O alguna cosa així. Ja els dic que era a punt de començar el València–Barça i tenia la meua atenció partida. Doncs hala. Allí vaig. Òbric la porta. Isc al carrer. Afortunadament no visc en un barri massa concorregut. Veig unes quantes siluetes en la distància. No sé si s’adonen del meu abillament. No passa res. Cal anar a poc a poc. El meu psicòleg va insistir en açò. A poc a poc. Però estic agafant con�iança. Ho note. Què et sembla? Mira que si tinguera raó. Mira que si la resposta fóra tan fàcil com açò. S’acosta algú. Vaja! A veure què tal se’m dóna. Oh! Un xiquet. Bé, pot ser bon senyal, no? Al cap i a la �i, se suposa que són els xiquets els qui més gaudeixen dels pallassos. Açò és el que necessite. Una trobada amb un interlocutor amistós. I qui més amistós que un xiquet? Però alguna cosa falla. Alguna cosa va malament. Ho llig en els seus ulls. Bé, en els seus ulls, i en el crit que pega. —Socors! —crida, només veure’m—. Un pallasso sinistre! 129

130

Balbotege. Eh? Sinistre? No, no, no, no. Vull explicar-li; vull dir-li que no sóc sinistre. Que només sóc jo, vestit de pallasso. Que tinc un problema. Però la meua boca no m’obeeix. És com si les paraules es quedaren pegades a la meua gola, negant-se a eixir. Per què, maledicció? Per què? —Tra… tra… tra… Anava a dir «tranquil», però sone com una metralleta encasquetada. I, el que és pitjor, sembla que els crits del xic han atret l’atenció d’altres transeünts; un grup de joves, als qui se’ls endevina l’avançat estat etílic, s’apressen a unir-se a l’escena. —Què passa? —pregunta un d’ells—. A què vénen aquestos crits? —Eh! Jo conec al xiquet aquest! És Tonet, el �ill de Rafel! Què passa, xic? —És un pallasso sinistre! —diu el xiquet, apuntant-me amb un índex acusador—. Com els de la tele, de Halloween! —Me cague en la puta! —exclama un altre—. És veritat! —En el telenotícies avisaven que hi havia tipus així. Alce les mans amb els palmells ben oberts. —No… no… —intente desmentir, però de nou la meua gola sembla tenir les seues pròpies idees. —Tonet, has tingut sort que estiguérem en el casal, ací al costat —declara un d’ells—. Anem a llevar-li a aquest tipus les ganes d’espantar la gent. —Sí. Vine cap ací —diu un altre, encara més amenaçador—. Que m’han sobrat un parell de femelles de la despertà d’aquest matí. —Ara t’apanyarem. Intente regirar-me, però abans que m’adone, m’han envoltat i caic presa de l’equivocada torba. En un últim i titànic esforç, obligue a les paraules a emergir. —Coulro…! Coulrofòbia! —exclame, per �i. —Què ha dit? —pregunta un—. Heu entès el que ha dit? —Crec que ha dit «colonoscòpia». —Home, mira. Doncs açò sí que és una bona idea. I mentre cauen sobre mi, curiosament se’m cola de gairell un fugaç pensament. Crec que estic recuperat. Ja mai més vaig a tenir por als pallassos. Ja no. Crec que la meua fòbia va a desaparèixer per complet, espentada i substituïda per una paüra molt major i per a la que, a pesar meu i des d’avui mateix, tinc una incontestable justi�icació. Per cert. La fòbia descontrolada als fallers té nom? No? Segur que no? M’ho temia. Maledicció.

131

El circ d’abans Quan s’atansa el mes de març, la ciutat s’ompli de colors, de sorolls i d’olor de pólvora. La gent ix al carrer i esperen amb il·lusió la nit de la plantà.

132

D’una vegada que va anar un circ a Niudecorbs i de la lliçó que va rebre Narciset Antoni Espí Cardona

Al Niudecorbs de la infantesa de Narciset de diversions n’hi havia ben repoquetes. Si tenim en compte que Narciset va nàixer el mateix any que la televisió espanyola i que Niudecorbs era un poble de set o huit-centes animetes a tot estirar, us en podeu fer una idea. Hi havia cinema els caps de setmana, però de vegades les pel·lícules eren «no toleradas para menores». Hi havia algun televisor escampat pel poble i unes poques famílies que deixaven que els xiquets anaren a veure algun programa. Hi havia els grans esdeveniments: Reis, Carnestoltes, la Salpassa, els berenars a les eres els dies de Pasqua, les festes de sant Llorenç a l’agost i para de comptar.

133

134

A les mil venia alguna colla de gitanos o d’húngaros que feien el número de la cabra. I, a les milanta, algun personatge extravagant que feia el seu número en un dels dos casinos. Com que al pare de Narciset li agradava d’anar-hi, al casinet, Narciset i el seu germà també hi anaven. Una vegada, al casino de la plaça va arribar una jove contorsionista i rossa que el presentador anunciava com la inventora del rock and roll a les Illes Britàniques. I una altra, al Musical, un senyor prestigitador i xerraire que feia trucs amb la baralla i feia com que es trencava un dit i se l’apegava. Narciset encara se’n recorda, d’aquell truc de màgia. Quasi res vas ser allò, doncs, quan es va proclamar als quatre vents que a la plaça de Dalt muntarien un circ que actuaria els dies tal i tal altre! Només el procés de muntatge de l’estructura i dels tendals, de la gent que hi treballava, dels quatre animals esmorteïts que hi havia en una gàbia, en �i, de tot aquell rebombori insòlit al Niudecorbs d’aleshores, ja va ser una festa per a Narciset i els amics. Quan s’acabava l’escola, mamprenien el berenar i a veure tot allò de la plaça de Dalt. Tanmateix, com que eren trapassers i agosarats, al tercer dia no van tindre prou amb mirar i van començar a emprenyar. S’acostaven als operaris i deien qualsevol barbaritat. O tiraven pedretes... Al principi, la gent del circ no els feien cas. Però, tant van fer la guitza, que van obtindre resposta. I això encara els agradava més. Narciset i els amics agarraven pedretes menudes i les llançaven contra els tendals del circ perquè hi rebotaren i feren soroll de traca. I llavors eixia algú que els maleïa i feia senyal d’acaçar-los i ells corrien rient. Que graciosos! Fins que una volta de tantes, un xicot que devia estar �ins els collons de les gracietes es va quedar a l’aguait i, quan van tirar les pedretes i es van quedar una mica con�iats mirant-ne l’efecte, aquell xicot, àgil i fort, els va acaçar de veritat i en va agafar un del coll. I a veure si sabeu qui era aquest un? Doncs, sí: Narciset. El qual Narciset llavors es va cagar damunt; no de veritat, però metafòricament molt. I aquell xicot àgil i cepat li va fotre un grapat d’hòsties a les orelles i, desesperat, va dir: «¿Pero qué queréis, coño?» I Narciset plorava i demanava perdó cagadet de por. I aquell xicot va tindre pietat o compassió —o com vulgueu dir-ho— de Narciset i ja no li va fer res més. I va dir: «¿Pero no veis que estamos trabajando, hijos de puta? ¡Parad ya de joder!» I va soltar Narciset i se’n va anar. I van tornar els amics, que s’havien ben amagat mentre passava això i li van preguntar a Narciset què havia passat i què li havia dit aquell cirqueret. I Narciset només va dir: «Encara em passa poc, per balòstia!».

135

136

S’acaba

la funció!!!

137

El circ del foc Al segle XIX, el circ creuava l’oceà per portar-nos ací els seus grandiosos espectacles; al segle XXI, les falles el tornen a creuar per ser plantades als Estats Units enmig del desert de Nevada.

138

Burning Man:

el gran circ de la inclusió José Francisco Carsí Navarro

Sempre es menciona la Fórmula 1 com el gran circ, per l’enorme desplegament de mitjans tècnics i humans. Encara que avui dia aquesta competició viu governada pels interessos econòmics i publicitaris, els seus inicis com a conjunt de curses de bojos del volant amb actituds bastant hippies, bé podrien semblar, salvant les distàncies, l’esperit del Burning Man. El, �ins a enguany, desconegut festival americà, és el gran circ de la cultura artística a l’aire lliure. Descriptivament, res nou no podré aportar que d’altres no hagen dit abans durant aquests mesos. Renaixement, la proposta de David Moreno i Miguel Arraiz (Col·lectiu Pink Intruder), ha provocat un fum d’articles, debats, taules rodones... Els dos artistes han recorregut casals, ràdios i televisions parlant del projecte. Fins i tot el mateix Miguel ha exposat la seua experiència al TEDx, un dels més importants cicles de conferències en l’àmbit nacional, celebrat al centre del Carme a València el passat octubre.

139

140

Però aquesta experiència va ser també l’aventura d’un grup de quinze persones que van ajudar a fer possible el projecte durant la seua concepció, muntatge i �inalment construcció en el desert. Aquest equip de persones, entre les quals m’incloc, va tenir la sort de descobrir el gran circ del Burning Man. Una ciutat sorgida del no-res, en mig de la platja, com ací anomenen a l’àrida super�ície del desert de Nevada. Al cor d’un paratge natural, centenars de voluntaris són capaços d’alçar una infraestructura que permetrà viure 75.000 persones durant una setmana. I no només set dies. El campament base funciona mesos abans de l’esdeveniment (que no festival, paraula que detesten) i mesos després d’aquest. Tot ha de quedar com abans de construir-ho. Imagineu. El voluntariat és la base del Burning Man, i no només des de l’organització, sinó també dels participants (que no visitants o turistes). Després d’un dia al desert, el teu cap està tan conscienciat, que quan qualsevol necessita ajuda, acudeixes i quan veus alguna cosa per terra, l’agafes i el guardes per a tirar-ho o fer reciclatge després, al teu campament. No hi ha diners. Exceptuant les necessitats primàries (aigua, gel, llum i combustible) la resta no es compra ni es ven. El bescanvi és un dels altres principis de l’esdeveniment. Però no és un bescanvi directe, no cal donar a una persona res a canvi d’allò que ella acaba de donar-te. La cadena és el concepte fonamental. Tu reps alguna cosa d’algú i ja donaràs alguna cosa a una

141

142

altra persona. És més, només el fet de construir una proposta artística en el desert, fa que tot el món et done les gràcies, com si la teua aportació al bescanvi fóra una creació artística a l’abast de tots els participants. Una vegada construïda la peça, els dies de festival són una successió de troballes inesperades. Cada matí, una vegada agafada la teua bicicleta (no oblidem que les distàncies es conten en quilòmetres, atesa la magnitud del recinte), eixir del campament suposava una nova aventura. Pel camí, diverses persones em contaren com cada any viuen de manera diferent l’esdeveniment, i això és gràcies a la quasi aleatorietat dels fets que ocorren al desert. Cada 100 metres trobaves alguna cosa interessant que et feia aturar-te. Un taller, una activitat, una peça artística o simplement una persona amb un vestit extravagant. Tot està permès i qualsevol cosa és acceptada sense ser criticada. Molts parlen del món fora del desert com el Default World (Món per defecte). La societat funcionaria millor si aquest món funcionara com al Burning Man. Ajudant-se els uns als altres, acceptant qualsevol estètica, tipus d’art, manera de vestir o estil musical. No hi ha exclusions. Ni en l’àmbit d’edat, condició sexual, tribu social o gustos musicals. Tots tenen el seu espai al gran circ del Burning Man. No és just, però vaig passar els dies de l’esdeveniment comparant el festival amb les falles, i la meua conclusió és que eixim perdent en molts punts. No obstant, el que em va marcar és el concepte d’inclusió. Se’ns ompli la boca dient que som una festa popular, però som una festa excloent, no som capaços d’integrar tots els per�ils, allò que sí aconsegueixen els americans. Vos imagineu desdejunar bunyols amb xocolata amb un cicle de música de la moguda valenciana? O tours guiats per determinades falles, explicant-les i amb la visita d’alguns dels artistes? O —perquè no?—, tallers de construcció de tabalets? Desdejuni de coquetes amb música de David Bowie, bici-tours per la platja o taller de construcció de bongos. Això era el Burning Man, el gran circ de la inclusió. Jose Francisco Carsí Navarro és arquitecte i dissenyador grà�ic. Va ser membre de l’equip que va construir Renaixement al Burning Man 2016. Premi Soler i Godes al millor article de llibret de falla en 2015 i 2016, ha rebut altres distintius a nivell de disseny en les falles com els premis Mestre Ortifus de Portada 2015 i 2016 amb Roberto Heredia. Amb una trajectòria fallera de 25 anys, ara resideix a Luxemburg, desprès de 3 anys a París (França).

143

L’home bomber Uns arrepleguen i se’n van i d’altres ho cremen per tornar a començar, per a ells, el foc ho purifica tot.

144

Bombers,

part imprescindible i desconeguda de la festa fallera Moisés Belloch Mont Cap del Parc de Bombers de Xàtiva Consorci Provincial de Bombers de València

Al voltant del món faller existeix un ventall important d’actors secundaris que participen en moments puntuals de la festa, que passen desapercebuts en molts casos, però que són fonamentals perquè aquesta puga realitzar-se. Policies, equips de neteja, membres de Protecció Civil, bombers, etc. Des de la meua posició de cap del Parc de Bombers de Xàtiva m’agradaria donar a conèixer el nostre treball i evolució. Qualsevol persona que haja assistit als diversos actes de la festa fallera relacionats d’alguna manera amb el foc, mascletades, castells de focs d’arti�ici, la cremà, té en la seua memòria els components del cos de bombers que estan presents en cadascun d’aquests actes, bé como a part de posició preventiva davant de focs arti�icials o bé com a prevenció activa per al control de la crema de les falles.

145

146

La participació en aquestes activitats preventives, especialment la nit de la cremà, implica realitzar un dispositiu extraordinari per al parc de Xàtiva, que passa de tres vehicles i sis bombers, dotació diària del parc, a vuit vehicles i 20 bombers que treballaran en conjunt per garantir la seguretat i per aconseguir mantenir uns horaris de crema raonables per a tothom. La nostra missió en la prevenció de la crema d’una falla passa per les següents fases: • Fase preliminar. Durant els dies anteriors a la cremà, diversos efectius del parc realitzen una comprovació i revisió de tots els hidrants pròxims a les falles, per tal d’avaluar el seu estat òptim o solucionar possibles problemes. Després de realitzar-se la plantà, el cap de parc realitza una inspecció de cadascuna de les falles, i realitza una avaluació del seu risc potencial. Depenent d’aquest risc s’establirà el nombre d’efectius necessaris per a poder realitzar un control segur de la crema de la falla. Es classi�iquen en quatre tipus de riscs: baix, mitjà, alt i molt alt. Totes les falles que es classi�iquen de risc baix o mitjà, no necessiten un dispositiu de prevenció directa per bombers, són assignades a membres de Protecció Civil sota la supervisió d’un bomber. Les de risc alt o molt alt són les que van a necessitar una prevenció directa de bombers, i cal destinar dos camions amb llurs dotacions per a les de risc molt alt, per poder oferir unes garanties adequades de seguretat. • Fase primera. Es realitza en els moments previs a la seua ignició per part dels fallers. Consisteix en la col·locació estratègica dels vehicles, establint-los punts de abastiment directe d’aigua. També inclou la preparació i desplegament de la instal·lació de les mànegues necessàries, així com seleccionar-ne el diàmetre adequat que garantisca el cabal i pressió d’aigua necessaris per al tipus de falla segons la seua avaluació de risc. A més a més, la instal·lació ha de tenir en compte el factor rellevant de la velocitat i direcció del vent. • Fase segona. Es procedeix a l’ompliment i posada en pressió d’aigua de les diverses instal·lacions, a la col·locació de l’equip de seguretat complet per part dels bombers, que se situen en els seus llocs d’intervenció. En aquest punt és quan s’autoritza al president de la falla, perquè puguen col·locar els líquids in�lamables que acceleraran la combustió de la falla i faran que s’in�lame de forma correcta. És imprescindible estar preparats en aquest punt per poder garantir la seguretat dels fallers encarregats d’aquesta tasca, i minimitzar els riscos davant de qualsevol accident en el procés de col·locació d’aquests productes. • Fase tercera. Es comença la cremà i passem al control de la velocitat de propagació de les �lames pels materials utilitzats en la fabricació de la falla, i al refredament de façanes, cartells publicitaris, arbres, etc., tot allò que puga veure’s afectat per les �lames o per la convecció de les altes temperatures. • Fase quarta. Durant la fase �inal de la crema de la falla cal assegurar-se que el conjunt d’aquesta haja cremat totalment o bé que el volum de les restes siga d’unes dimensions adequades per a ser carregat per l’equip de neteja, i que a més a més no suposen un risc per a la població pel seu poder calorí�ic. Per això es procedeix a llançar a les �lames les parts no incendiades i a extingir els punts que puguen esdevenir un risc. • Fase cinquena. En aquesta darrera fase es procedeix a l’arreplega de les instal·lacions, comprovant-ne l’estat, revisió de l’estat del vehicle i els diferents nivells d’abastiment, per a �inalitzar desplaçant-se el dispositiu a la següent falla. 147

Com de tothom és ben sabut, en els darrers anys hi ha hagut una evolució pel que fa als materials fets servir en la construcció de les falles, en què s’ha passat de monuments íntegrament construïts de fusta i cartró, a una disminució d’aquests materials en contra d’un increment generalitzat de poliestiré expandit, comunament anomenat suro blanc. Açò, que ha suposat una revolució en les falles, car s’assoleixen millors monuments a menor cost, ha suposat un repte i una adaptació del cos de bombers davant el control i l’extinció d’aquest tipus de materials dins del nucli urbà. Fins al moment de la utilització d’aquest material en les falles, el seu incendi i extinció només el trobàvem en quantitats abundants en incendis industrials, on els núvols tòxics procedents de la seua combustió estaven allunyades de la població. Ara ens trobem amb incendis amb grans quantitats de poliestiré, en els carrers de la ciutat i envoltats de gent. Anem a trobar-nos grans diferències en la forma d’incendiar-se i per tant, en la manera de controlar-los. En una falla íntegrament construïda en fusta i cartró ens trobem amb un material, el cartró, que crema de forma ràpida i amb una temperatura d’autoignició de 233ºC, i la fusta, que crema de forma lenta i amb una temperatura d’autoignició de 300ºC. La unió d’aquests materials quan cremen desprén un fum marró o color bronze, el foc té un començament ràpid pel cartró, que disminueix paulatinament a mesura que passa a la fusta. Aquest fum té uns nivells mitjans de toxicitat i disminueix de forma ràpida la temperatura del núvol de fum. El control de les �lames en la falla és relativament senzill, ja que l’aigua n’abaixa de forma molt ràpida la propagació, i els efectes són una falla que crema a una ve-

148

locitat controlada i contínua. Actualment són construïdes de manera majoritària de poliestiré, un material que té una temperatura d’autoignició de 460ºC, que es descompon per les �lames a gran velocitat provocant un fum negre altament tòxic, carregat de partícules actives per la mala combustió i que mantenen una alta temperatura durant molt més temps que la fusta. A açò hauríem d’afegir que per la temperatura el poliestiré encés fon i goteja. Açò ens duu al fet que la falla crema d’una forma molt ràpida i més descontrolada, a majors temperatures i per això és necessari fer servir més quantitat d’aigua per al seu control.

Aquesta evolució ha fet que siga necessari utilitzar mànegues de major diàmetre per a poder fer un control en els moments de major força de foc, uns majors nivells de protecció tèrmica dels bombers que hi intervenen i, a més a més, en alguns casos s’han de fer servir equips de respiració autònoma per a protegir-se de la gran quantitat de fum tòxic procedent de la combustió i que el vent o les capes tèrmiques fan que baixen cap a la base de la falla on es troben situats els bombers. A més a més de tot açò, es fa necessari usar tècniques de refredament i control del fum per evitar que aquest se dirigisca cap al públic. Vull expressar el meu agraïment a la Falla República Argentina per permetre’m mitjançant aquestes línies donar a conèixer la funció que tenen aquestes persones cobertes amb roba taronja, que es mouen al voltant d’una falla cremant, aliens a coets, música, balls, càntics, riures i llàgrimes; actuant com a convidats en aquest petit paper secundari de la gran pel·lícula que són les falles.

149

150

Hi ha qui diu que el circ és com les falles, el que les sent, les sent; i qui no, ni les entén ni les entendrà mai. No hi ha terme mitjà.

151