LLIBRE ARGENTINA 2019 by fallarepublicaargentina

LLibre Argentina 2019.indd 2

07/02/2019 13:24:09

LLibre Argentina 2019.indd 3

07/02/2019 13:24:10

Índex LLIBRE EDITAT PER LA FALLA REPÚBLICA ARGENTINA DE XÀTIVA Equip de redacció:

Sandra Faura, Begonya Martínez, Emili Navalón Ramon, Irene Palop, Vicent Tormo i Imma Vercher. Equip de publicitat: José Ramón Amorós, Ximo Banyuls Enguix, Josep Barberà, José Ramón Gozalbes, Adelino Pardillos i Sandra Perucho. Esbossos fallers: Que calor fa en falles, C.B. Explicació monument: Jaume Noséquè Explicació monument infantil: Emili Navalón Ramon Col·laboradors i col·laboradores: Elies Barberà, Ximo Cerdà, Juan Antonio Cloquell, Victoria García Esteve, Sandra Martínez Ramon, Lluís Mesa, Ofèlia Mira, David Muñoz, Tomàs Palomares, Moisés Pérez, Ángel José Sánchez, Jesús Fèlix Soler i partits polítics de Xàtiva amb representació municipal. Col·laboradores i col·laboradors infantils: Allende Cabezón Cuenca, Andreu Casesnoves Andrés, Guillem Casesnoves Andrés, Nieves María Pla Pardillos, Xavi Roca Calvo, Abril Salinas Bolinches i Paula Sanz Vidal. Supervisió lingüística: Emili Navalón Ramon Fotografies: José Ramón Amorós, M. Carmen Calvo, Sandra Faura, Fotografia i Imatge Federico, Alberto Marín, Emili Navalón Ramon, Lídia Navarro, José Pallàs, Gabriel Pla i Vicent Tormo. Coberta: Paula Colomer Coberta infantil: Cèlia Colomer Separates, maquetació i disseny gràfic: Vicent Tormo Impressió: Gràfiques Tormo, S.L. - Xàtiva. Dipòsit legal: V-1038-2011. / ISSN: 2255-3770.

• La Falla República Argentina no s’identifica, necessàriament, amb el contingut dels articles dels seus col·laboradors i col·laboradores. • El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. • Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. • Les falles de Xàtiva han sigut declarades Bé d’Interés Cultural Immaterial, Festa d’Interés Turístic Autonòmic i Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

LLibre Argentina 2019.indd 4

07/02/2019 13:24:11

S UMARI Salutació..................................................... 7 Història d’un any 2017-2018 Per Emili Navalón Ramon............................. 9 FALLERS I FALLERES Raquel Ventura i Paredes Fallera major.............................................. 22 La comissió............................................... 24 Premis, guardons i recompenses................. 26 Programa d’actes....................................... 28 Quina por! Esbós de la falla......................................... 31 L’explicació de la falla Per Jaume Noséquè................................. .33 LLIBRE INFANTIL Salutació infantil ........................................ 41 Allende Cabezón i Cuenca Fallera major infantil .................................. 43 Els déus de l’Olimp Esbós de la falla infantil............................... 45 Explicació de la falla infantil Per Emili Navalón Ramon........................... 46 Comissió infantil........................................ 48 Literatura infantil Les falles a l’antiga Grècia Per Allende Cabezón Cuenca ..................... 50 Unes ¿falles? molt inesperades Per Andreu Casesnoves Andrés .................. 51 La falla grega Per Guillem Casesnoves Andrés.................. 54 Els somnis poden fer-se realitat Per Xavi Roca Calvo.................................. 56 El mite de la fallera major Per Nieves María Pla Pardillos..................... 58 Origen faller Per Abril Salinas Bolinches......................... 59 Els deuets entretingudets Per Paula Sanz Vidal.................................. 59 Passatemps infantils................................... 60

LLibre Argentina 2019.indd 5

QUINA POR! LA POR QUE ANGOIXA Les cendres del ‘búnquer-barraqueta’ faller Per Moisés Pérez........................................................................67 Quan el franquisme va descobrir les falles i va crear la por Per Lluís Mesa............................................................................75 1965-1978: el període predemocràtic vist a través de les explicacions d’Argentina Per Jesús Fèlix Soler ��81 Por a ser falleres i fallers? Els mecanismes de la por en la creació de la normalitat Per David Muñoz........................................................................87 Por a evolucionar Per Juan Antonio Cloquell Cuñat �� 93 LA POR QUE FA PORETA De vegades, fem por Per Àngel José Sánchez ��103 La por a fracassar en el llibret Per Sandra Faura................................................................. 109 La dictadura de les bases Per Sandra Martínez Ramon ��113 Sóc dona i fallera; i no tinc por de dir-ho ben alt, fort i clar Per Sandra Faura ............................................................... 117 Junts i rebolicats Per Ofèlia Mira Fuentes......................................................123 LA POR QUE FA GOIG Xàtiva en els premis a la promoció de l’ús del valencià Per Tomàs Palomares....................................................129 La col·lecció de llibrets de falla en la Universitat de València Per Victoria García Esteve............................................. 139 La falla infantil de República Argentina de 1962 Per Emili Navalón Ramon.............................................. 143 La por que fa goig Per Begonya Martínez Casanova ��153 Fòbies falleres o somnis? Per Vicent Tormo Aldeguer........................................ 157 El refugi Per Ximo Cerdà.........................................................163 Dos en un taüt Per Elies Barberà......................................................167 La política i les falles a Xàtiva Per l’equip de redacció..............................................171 Homenatge a Paco Bataller.....................................176 SENSE POR GAUTXO................................................................180 Comiat.................................................................... 190 Guia comercial publicitària

07/02/2019 13:24:12

6 LLibre Argentina 2019.indd 6

07/02/2019 13:24:13

Quina por! Segur que tothom ha tingut por alguna vegada. Qui no coneix aquell sentiment d’intranquil·litat, d’una inquietud continuada que de vegades arriba a convertir-se en angoixa, pànic, terror o desesperació? La por ens desestabilitza i encara que en ocasions ens beneficia, la majoria de les voltes ens perjudica. Naix a dins nostre, ens acompanya sempre i és per això que ens costa tant fugir d’ella. La produïm quan percebem un perill, real o imaginari, i salten les alarmes al nostre cos. Però la por no és bona ni dolenta, ens afecta o ens beneficia segons la situació i la nostra adaptació a ella. No oblidem que la por també ens fa prudents i responsables, formant un mecanisme de supervivència i de defensa, motius que ens han permés sobreviure des que existim com a espècie. El monument gran d’enguany tracta d’aquest sentiment, la por; i les falles, malgrat ser una festa, de vegades també ens fan sentir sentiments d’angoixa, por, temor, pànic... En el llibret hem volgut analitzar diferents graus de la por comparant-los amb algunes activitats, tradicions o costums del món faller que ens poden provocar alguns d’aquests sentiments porucs. Fraccionat en dues parts, en trobarem una primera de protocol·lària, partida també en dues seccions, major i infantil, dedicades a les nostres falleres majors, presidents i comissió. En la part infantil, aprendrem de la mà de la nostra xicalla quins eren el déus de l’Olimp. En la segona part, i gràcies als escrits dels nostres col·laboradors i col·laboradores, ens endinsarem en una espiral de terror, on passarem per diversos estats de la por: la que ens paralitza, la por que no fa molta por i aquella que ens diverteix. La por que angoixa. Ací sentirem l’ansietat de temps passats i el temor perquè tornen, l’angoixa per ser o no ser fallers, coneixerem el pànic als canvis i l’espant per innovar, pot ser percebrem fins i tot terror... Sentiments que patim quan alguna cosa ens preocupa o ens inquieta en excés, amb una sensació més intensa del que seria normal. La por que fa poreta. Coneixerem la intranquil·litat que ens produeixen alguns actes fallers, el nerviosisme en l’elaboració d’un llibret, les preocupacions pels canvis en les bases, la inquietud per aconseguir la igualtat entre sexes, reflexionarem sobre la por i l’estima... Emocions que acudeixen repetidament fins captar la nostra atenció durant un temps, sense poder desconnectar i impedint que gaudim d’altres coses. La por que fa goig. Però la por també pot ser divertida. Existeix una por que ens fa goig, que ens agrada i ens fa sentir bé. Pot resultar un sentiment agradable i estimulant. Aquesta sensació la trobarem esperant premis desitjats, celebrant l’encontre de llibrets antics o llegint contes de terror amb un bon toc d’humor. Acabarem el gruix del llibret coneixent l’opinió dels nostres polítics, que ens diran si tenen por o no a que els traguem com a ninots en una falla, i açò donarà pas a la sàtira i l’humor del nostre tradicional Gautxo. Vos deixem amb un recorregut d’emocions i sentiments porucs que ens podem despertar les falles, però no oblideu que com bé diu el nostre veí i amic, Pep Gimeno, Botifarra, de la por, cadascú se n’agafa la que vol.

7 LLibre Argentina 2019.indd 7

07/02/2019 13:24:14

LLibre Argentina 2019.indd 8

07/02/2019 13:24:17

2017 - 2018 Després de la preceptiva dimissió del president i la Junta Directiva en l’assemblea de tancament d’exercici del 28 d’abril, no es va presentar cap candidat a ocupar la presidència de la falla. Es va celebrar una nova assemblea el 12 de maig, en la qual va ser reelegit José Ramón Gozalbes com a president. En la obligatòria assemblea posterior, el 26 de maig, aprovàvem la composició de la Junta Directiva i el pressupost de l’exercici. El 30 de maig s’inauguraven els XXXVIII Jocs de Saló Fallers, en una jornada en què vam tenir una sort dispar: mentre guanyàvem al truc, perdíem al parxís. El 16 de juny s’informava a la comissió del nom de les falleres majors, Cristina Duet Franco i Gala Soler Sánchez. El president infantil seria Víctor Fitó Tormo. El dia 30, al casal, després del sopar reglamentari, tots tres van ser presentats a la comissió. El 14 de juliol es publicava en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la Resolució de 4 de juliol de 2017, de la Presidència de la Generalitat, per la qual es regula i concedeix una subvenció directa a la Falla República Argentina del municipi de Xàtiva, per a la promoció sociocultural de la Comunitat Valenciana. Era el premi de 1000 euros que donava la Generalitat a la falla que havia guanyat en cada municipi. És de veres que ja ens han donat altres subvencions i que no les hem reflectit en aquesta crònica, però aquesta em va fer més goig pel fet que la resolució i dotze pàgines del DOGV eren en exclusiva per a la nostra falla.

LLibre Argentina 2019.indd 9

07/02/2019 13:24:20

Com sempre, a la Fira i d’acord amb el Moto Club Xàtiva, el nostre casal va esdevenir l’hospitality de la cursa de motos del 66é Trofeu de Velocitat Fira d’Agost, el que alhora ens reportava guanys econòmics. El 15 de setembre, vam nomenar les nostres falleres majors per a l’exercici 2017-2018, Cristina Duet Franco i Gala Soler Sánchez. L’acte es va celebrar al casal de la comissió. Les falleres majors van estar acompanyades pels seus presidents, José Ramón Gozalbes Moracho i Víctor Fitó Tormo respectivament. La Cavalcada del Ninot va tenir lloc el 14 d’octubre, amb un —en teoria— recorregut més curt que en la pràctica ningú va saber veure i la novetat que hi havia un límit de deu minuts per cada falla per a enllestir la desfilada. El lema de la nostra comparsa era Aloha Xàtiva-Lûlu i jo en vaig ser el presentador. Fèiem veure que un grup de turistes hawaians, que havien sentit parlar de la platja de Xàtiva, havien arribat a la nostra ciutat. Constituïen el grup escènic ‘Surfistes’. En no trobar cap platja, invertien el seu temps d’esplai visitant la ciutat, el que aprofitaven per a assenyalar-ne les deficiències. El següent grup, ‘Meduses’, feia crítica de l’escassa il·luminació pública que aportaven les peretes led instal·lades per l’anterior govern municipal. Venia darrere el conjunt ‘Tiki-bar’, que versava sobre la zona acústicament saturada del mercat. L’escena ‘Hippie-sufers’ es feia ressò de la polèmica aixecada pels botiguers i habitants del nucli antic sobre les restriccions de trànsit. ‘Selva’ era el quadre on se censurava l’estat d’abandonament que ofereix la part antiga de Xàtiva. Al darrere venia el grup ‘Xamans’. Representaven els membres del nou equip de govern municipal, que teòricament havien de treure l’entrellat del caos en què havia quedat sumida la ciutat després de vint anys de govern de la dreta. El quadre ‘Volcà’ recomanava la revitalització dels espais naturals de la ciutat. Anava seguit de l’escena ‘Tòtems’, que simbolitzava com els monuments de Xàtiva són ensenya de la ciutat. Tancava la comitiva la nostra fallera major, Cristina Duet Franco, sobre una carrossa realitzada íntegrament per la comissió. La Cavalcada del Ninot Infantil va ser el 22 d’octubre. El seu lema era No tot és en blanc i negre i la van presentar Clàudia Valor i Emili Navalón, la fallera major infantil i el president infantil de l’any anterior. Clàudia representava una xiqueta aventurera que arribava a Xàtiva i la trobava en blanc i negre. Emili era

LLibre Argentina 2019.indd 10

07/02/2019 13:24:20

l’encarregat de mostrar-li la ciutat. Entre tots dos, tornen els colors a la ciutat alhora que ens mostren com d’importants són els colors a la nostra vida. Hi van participar els quadres escènics ‘Muralla’, ‘Xàtiva en blanc i negre’, ‘El Sol’, ‘El cel i els núvols’, ‘Jardí amb arbres i plantes’, ‘Rosella’ i ‘L’arc de Sant Martí’. Cloïa la cavalcada una carrossa confeccionada per la comissió on anava la fallera major infantil, Gala Soler Sánchez. En la proclamació de les falleres majors de Xàtiva, el 5 de novembre, ens vam assabentar que un dels acompanyants de la Cort d’Honor de la fallera major infantil de Xàtiva era un xiquet de la nostra falla, David Soler Sánchez, el germà de la nostra fallera major infantil. El 25 de novembre va ser la proclamació de les falleres majors, Cristina Duet Franco i Gala Soler Sánchez. També es presentava el nou president infantil, Víctor Fitó Tormo. L’acte va tenir lloc al Casino Setabense i posteriorment va haver un vi d’honor al casal. Després hi va haver festa. L’acte també va servir com a comiat de les falleres majors de 2017, Esther Pardillos Baldrés i Clàudia Valor Gozalbes, així com del president infantil de 2017, Emili Navalón Ferrando.

11 LLibre Argentina 2019.indd 11

07/02/2019 13:24:21

L’1 de desembre de 2017, al Gran Teatre, va ser la presentació de les nostres falleres majors. Un a propòsit en què un xiquet havia d’acudir al psicòleg perquè no hi havia falleres majors donava pas a l’acte d’exaltació de Cristina Duet Franco i Gala Soler Sánchez com a falleres majors de República Argentina per a 2018. Les presentadores de l’acte van ser Pilar Camacho i Raquel Ventura, mentre que com a mantenidors van actuar els pares de les falleres, Ricard Duet i José Antonio Soler. El 14 de desembre vam disputar el primer partit del campionat faller de futbol-sala, amb el resultat de República, 7; Passeig, 3. El 22 de desembre vam fer el tradicional sopar de la salut, en aquesta ocasió amb putxero, tot i que en la loteria de Nadal ens va eixir un pessiguet de 10 euros per papereta, ja que va ser premiat el número 20944. El 8 de febrer va debutar el nostre equip femení de futbol. Malgrat la intensa preparació, la desfeta va ser estrepitosa, amb un resultat de 14-0, inclòs l’esglai pel presíncope que va patir Sílvia Amorós durant el partit. L’1 de març van jugar el partit pel tercer lloc front a Abú Massaïfa, el qual van perdre per 2-1 amb el que vam quedar finalment en quarta posició. També aquest any es va celebrar un ral·li faller, però la nostra comissió no hi va participar. Tanmateix, el 10 de febrer, en les paelles de Murta, hi vam ser presents amb més de 60 assistents de la nostra falla. I també va comptar amb una elevada participació argentina el ral·li infantil de l’11 de febrer. Aquest mateix dia va tenir lloc l’acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig de l’estació de Xàtiva del dia 12 de febrer del 1939. La nostra falla va participar com a entitat en l’acte i també en l’ofrena floral a les víctimes. Després de completar una brillant fase de grups en què es van comptar tots els partits per victòries (7-3 a Passeig, 11-1 a Sant Jordi, 3-2 a Selgas i 11-2 a Espanyoleto), en quarts de final vam guanyar a Tetuan per 5-1 i al Raval per 4-2 en semifinals. La final, que s’havia de disputar el 2 de març contra la falla del Carme es presentava molt disputada. Fins i tot hi havia entesos del futbol de la nostra falla que pensaven que la favorita era la falla del Carme. Però no va ser així: es va viure un partit molt emocionant que va acabar amb un empat a dos gols i en la tanda de penals, Manolo Vinaches, Francesc Vidal i Carles Climent marcaven els seus, mentre que Álvaro Gil li’n parava un a

12 LLibre Argentina 2019.indd 12

07/02/2019 13:24:22

la falla del Carme, el que ens convertia en campions de futbol sala de falles després de catorze anys. Val a dir que s’han disputat setze campionats de falles, dels quals n’hem guanyat deu. I en un cap de setmana excel·lent pel que fa a premis, el 3 de febrer, en un campionat disputat íntegrament en una matinal a la Ciutat de l’Esport, Lluís Cuenca i Ricardo Duet aconseguien per a República l’estendard del premi de campions de pàdel de falles, després de guanyar la final a Sant Jaume per 6-0 i 6-1. Algú dels presents va ressaltar que havíem guanyat dos primers premis en menys de 24 hores. El 6 de març es van conéixer els premis que la Generalitat dóna als llibres de falla. A nosaltres ens van assignar el 14è i, el que és més important, 1400 euros. Enguany aquests premis presentaven la important novetat que hi havia dues categories: una per a falles de la ciutat de València i una altra per a falles de poble. No sé bé quina és la finalitat d’aquesta aberració: si aprofundir més encara en la caiguda en picat de la seua credibilitat i prestigi, si evitar que les falles de València es contaminen per entrar en contacte amb els fallers i falleres de segona divisió de poble, o bé repartir més diners a les falles de València ciutat. Vés a saber la veritat. En el llibre de la Falla Reis Catòlics de Silla, Tomàs Palomares feia una anàlisi exhaustiva de les 25 primeres edicions dels premis per a la Promoció de l’Ús del Valencià en les Falles (1993-2017). Incloïa diverses classificacions de falles que han obtingut aquest premi i gràcies a ell recordem que ens han premiat en 19 ocasions, de les quals en dues hem quedat segons o tercers, en onze entre els quarts i el desens i la resta per sota del desé lloc. Contenia un rànquing en què assignava puntuació a cada falla d’acord amb la posició en què havia quedat cada any i República Argentina era la tercera del País Valencià, amb 662 punts, només per darrere de la Falla Malva d’Alzira —la gran dominadora d’aquests premis— i de la Falla Sagrada Família de Gandia. Curiós. Ho podeu consultar a https://issuu.com/a.c.fallareiscatolics/docs/llibretfrc2018, en les pàgines 159 a 185. La presentació del llibre al casal del 9 de març va anar a càrrec del professor i escriptor Antoni Espí. Em va agradar el que va dir —és normal— que trobava alguns cognoms entre els xiquets que hi havien escrit que li resultaven familiars, com ara Fitó o Navalón, el que volia dir que no només portaven la pólvora a la sang, sinó també la lletra.

13 LLibre Argentina 2019.indd 13

07/02/2019 13:24:22

Un acte que pren embranzida, i que aquest any va tenir lloc el 10 de març, és la marea vermella que es trasllada a València per gaudir de la mascletà i d’un dia de falles al cap i casal. El dia següent vam celebrar la berena infantil al casal, amb la temàtica ‘La mar d’Argentina’. I el nostre més que tradicional esmorzar amb els alumnes i els mestres del Col·legi Pla de la Mesquita va ser el 13 de març, en el que és una jornada de convivència entre els fallers i la comunitat educativa d’aquest centre d’ensenyament. També vam rebre la visita —i van esmorzar amb nosaltres— el 14 de març dels alumnes de 4 i 5 anys d’educació infantil del Col·legi Sant Jacint Castanyeda. Ximo Banyuls va procedir al tancament de carrers per a la plantà de la falla en un moment tan tardà com les 12.15 h del 14 de març. Deu ser a causa de l’edat. Els més majors de la falla recordem com en la seua joventut ha arribat a tallar els carrers el 12 o fins i tot l’11 de març. Juan Ballester es va prendre amb molta professionalitat la seua comesa de decorar el monument per a la plantà. L’Ajuntament va instituir un premi per a la falla que en aquesta tasca fera servir més material reciclat i per a presentar-s’hi calia presentar una memòria dels materials fets servir. La memòria que va fer Juan era d’una exhaustivitat impecable. Perquè vos feu una idea de la seua magnitud, només vos diré que fins i tot tenia índex. I d’aquesta manera, a les ordres de l’artista, però també de Juan, la grua va començar a plantar la falla el 14 de març. El 16 de març arreplegàvem els premis a l’Ajuntament: 3r Premi a la Comparsa de la Cavalcada del Ninot, 1r Premi al Llibret de Falles, 1r Premi en el Concurs de Pàdel Masculí, Premi al Millor Llibret de Falles (sí, hi havien dos banderins diferents per a aquest premi), 3r Premi de la Secció Especial, 1r Premi en el Campionat de Futbol Masculí, 3r Premi a la Carrossa Pròpia de la Cavalcada del Ninot, 14è Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana, 1r Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot Infantil, 4t Premi de la Secció Primera de Falles Infantils. Aquella mateixa nit, al casal, va actuar Tito Luna. I el 17 de març, després de la visita a les falles, en el casal va tenir lloc l’actuació de l’orquestra Cabos Sueltos, amb una nodrida assistència —d’acord amb el que em van contar— de la classe política local.

14 LLibre Argentina 2019.indd 14

07/02/2019 13:24:23

El 18 de març, a l’Ofrena, van assistir 181 fallers i falleres de la comissió. El 19 de març, com sempre, va ser la romeria a Sant Josep. De vesprada, la berena infantil. El fet que ens programaren la cremà a les 11 de la nit va fer que anàrem amb la llengua fora per a completar tota la programació que teníem prevista per a la nit. Així, abans de sopar ve tenir lloc el concert de Pep Gimeno, Botifarra. Immediatament, Gala va calar foc a la falla infantil. Tot seguit vam sopar la torrada de cansalada i embotit que va preparar l’equip de torrada i vam anar a l’Albereda a disparar la mascletà nocturna. Finalment, a les 23.12, era Cristina la que encenia la metxa —per primera vegada des de la part sud del carrer Carles Sarthou— que servia per a cremar la falla gran i així, cloure l’exercici 2017-2018. Emili Navalón Ramon Faller

15 LLibre Argentina 2019.indd 15

07/02/2019 13:24:24

LLibre Argentina 2019.indd 16

07/02/2019 13:24:26

LLibre Argentina 2019.indd 17

07/02/2019 13:24:29

LLibre Argentina 2019.indd 18

07/02/2019 13:24:31

LLibre Argentina 2019.indd 19

07/02/2019 13:24:34

LLibre Argentina 2019.indd 20

07/02/2019 13:24:36

LLibre Argentina 2019.indd 21

07/02/2019 13:24:38

A UNA ROSA Damunt del pit et lluu una rosa bella que es gronxa al bleix suau de ton respir, escampa odors calents de meravella i invita al dolç sospir. Guaita del món la flor adés poncella sobre la sínia càndia de llir prou més que pic d’estrella és flama ardent que mai no ha de finir. Jardí esbullat i somni de tendresa, la bella rosa unida al seu roser et dóna, i pren de tu, flaire i encant. I l’aire cru que passa i que la besa té un esgarrif – tan clar! – d’amor primer que es torna fi, i tan dolç, i tan fragant.

Carles Salvador El goig i el turment, 1947

Raquel Ventura Paredes Fallera major 2019

LLibre Argentina 2019.indd 23

07/02/2019 13:24:41

JUNTA DIRECTIVA President Ximo Banyuls Enguix Vicepresidents Claudia Vidal Vinaches Adelino Pardillos Parra Gabriel Pla Grau Julio Javier Garcia Gómez Secretari Emili Navalón Ramon Sotssecretària Pilar Camacho Gosálvez Tresorera Cristina Franco Esteve Comptador Ricardo Duet Aliques Delegada d’Infantils Anna Duet Garcia Delegada de Llibre Sandra Faura Calabuig Delegat d’Activitats Diverses Marcos Camacho Climent Delegats de Cavalcada Marta Borredà Cuenca Miguel Ángel Oltra Almiñana Patrícia Martínez Casanova Patrícia Garcia Beltrán Delegades de Carrossa Adela Baldrés Grau Desirée Fuentes Bono Xelo Cuenca Vencina M. Carmen Fuster Monfort M. Lluïsa Garcia Bataller Caridad Rubio Hervás Adela Vinaches Casesnoves Delegades de Protocol Elena Calvo Garcia M. Carmen Calvo Garcia Delegada de Xarxes Socials Patrícia Martínez Casanova Delegat de Loteries Salvador Llueca Iborra Delegada de Presentació Begonya Martínez Casanova Delegat de Casal José Ramón Amorós Marzal Delegat de Decoració dels Monuments Juan Ballester Castells Delegats de Jocs de Saló i Esportius Tomàs Mateu Vinaches Salvador Llueca Iborra

VOCALS José Agustí Sempere Brian Albiol Tortajada Monserrat Alventosa Tormo Remedios Alventosa Tormo Silvia Amorós Rubio Marta Andrés López Teresa Antón Gandia José Ramón Arques Egea Carlos Arriaga Perucho Rafael Balaguer Giménez Sonia Baldoví Pons Teresa Balodis Serra Carmen Ballester Martínez Marta Ballester Mompó Edurne Banyuls Sanz Joaquín Banyuls Sanz Maria Barberà Beltrán Sergio Barberà Garcia José Barberà Gozàlbez Mónica Beltrán Esteban M. Teresa Beltrán Herrero M. Ángeles Benavent Burguera Alberto Bernabeu Santamargarita María Magdalena Bizarro Cuenca Sara Blesa Martí Alba María Borràs Pla Xavier Borredà Mejías Esther Borredà Sánchez Olivia Cabezón Cuenca Carla Calatayud Fuster Antonio José Calvo Diego Josefa Casanova Terol Fernando Casesnoves Andrés Elisa Casesnoves Chirivella Manuel Casesnoves Chirivella Adela Casesnoves Soldevila † Sergi Castellote Millet Nuria Cerdà Moreno Ramón Chulià Vera Ana Climent Garcia Eva Climent Martínez Carles Climent Valor Augusto Colomer Ballester Marina Colomer Ballester Vicent Colomer Beltrán Celia Colomer Fuentes Paula Colomer Fuentes Lluís Cuenca Cordobés Maria De la Merced Alberola Neus De los Santos Molina Macarena Díez Tormo Francesc Duet Aliques Cristina Duet Franco Ricardo Duet Franco Guillem Duet Garcia Almudena Escribà Pérez Ana Isabel Esplugues Serra Sergio Estarlich Sanz

Olga Faura Calabuig Teresa Ferrando Català Enrique Ferrer Burgos Marta Ferrer Esplugues Josep Lluís Fitó Roselló Eduardo Francés Fuster Eduardo Francés Sanchis Joanna Barbara Frydel Paula Fuster Vizcaíno Eliseo Gallego Boluda Gladys Gallego González Marta Gallego Torregrosa Mónica Gallego Torregrosa Marinye Garcia Llàcer Jorge Garcia Martínez Álvaro Gil Medrano Carlos Gómez Borredà Marta Gómez Del Soto Gabriel González Martínez Eva Gozalbes Julià José Ramón Gozalbes Moracho Cristina Gozalbes Tormo Sara Grau Gandia Rosana Gregori López Martín Guevara Navarro Susana Auria Guillem Sanchis Raquel Hernández Ferrando Alexandre Vicent Hervás Andrés Adrián Iborra Casanova Óscar Iborra Mollà Clotilde Julià Llopis Alberto Marín Alandes Ignacio Martín Garcia Zoa Martínez Estornell Carmen Martínez Folch Neus Martínez Tortosa Elisa Martínez-Costa Torregrosa Joaquim Mateu Pla Alejandro Megías Chàfer Neus Merino Bonete Amelia Miñana Vivancos Guillermo Molina Almiñana Mar Molina Carabella Néstor Molina Mollà Sabina Mompó Toribio Carla Morant Epifanio Tatiana Moreno Martínez Judit Moya Sáez Santiago Moya Sáez Antonio Naval Escribano Guillermo Navalón Ramon Clara Àngela Navalón Real Lidia Navarro Camuñas Blanca Oltra Almiñana Amelia Ortega Martí Ángeles Pallàs Benavent José Manuel Pallàs Benavent Carmen M. Pallàs Ortega

Francisco Pallàs Sanchis José Teodoro Pallàs Sanchis Rafael Javier Palop Calatayud Irene Palop Sanz Esther Pardillos Baldrés Nieves María Pardillos Briet Ricardo Pérez Borredà Marta Peris Mateu Sandra Perucho Beneito Álvaro Pino Sabater Carmen Pla Martínez Lidia Pla Roselló M. Isabel Pla Vercher Julián Ramírez Palop M. Carmen Real Tortosa Roberto Rejon Asenjo Carla Rico Herrero Manuel Ruiz Arbona Montiel Ruiz Valls Carmina Sánchez Almiñana Rosario Sánchez Bolinches Raquel Sánchez Toledo Vicenta Sanchis Galea Ana Sanhipólito Diego Andrea Sanjurjo Bañuls Àlex Soler Casesnoves Helena Soler Casesnoves José Antonio Soler Navarro David Soler Sánchez Jesús Fèlix Soler Valls José Salvador Talens Gozalbes Isabel Talens Vidal Núria Tejero Álvarez Vicent Tormo Aldeguer Pilar Tormo Esteve Joaquín Tormo Lorente José Torregrosa Arnau David Torregrosa Díez Pablo Tortosa Vila Esther Tudela Gomar Javier Uribe Albiñana José Valor Alcaraz Paula Velasco Fuentes Zoe Ventura Bolinches Raquel Ventura Paredes Raquel Vera Calvo Immaculada Vercher Bou Àngela Vidal Barberà Francesc Joan Vidal Barberà Isabel Vidal Bernabeu Norma Vidal Escalante Carles Vidal Escamilla José Ramón Vidal Martínez Adela Vidal Vinaches Manuel Vinaches Ballester Pilar Vinaches Ballester Tomás Vinaches Ballester

Premi al Llibret de Falles.

Premi

al Millor Llibret de Falles.

Premi en el Campionat de Futbol Masculí.

Premi en el Concurs de Pàdel Masculí.

Premi de la Secció Especial de Falles.

Premi a la Comparsa de la Cavalcada del Ninot.

Premi a la Carrossa Pròpia de la Cavalcada del Ninot.

14e

Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana.

Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot Infantil.

Premi de la Secció Primera de Falles Infantils.

26 LLibre Argentina 2019.indd 26

07/02/2019 13:24:52

RECOMPENSA DE LA JUNTA LOCAL FALLERA Claudia Vidal Vinaches SOCARRAT DE BRILLANTS M. Carmen Real Tortosa SOCARRAT D’OR Rafael Javier Palop Calatayud SOCARRAT D’ARGENT Marta Borredà Cuenca Adela Casesnoves Soldevila U Cristina Duet Franco SOCARRAT DE COURE Olivia Cabezón Cuenca Carla Calatayud Fuster Fernando Casesnoves Andrés Macarena Díez Tormo Sergio Estarlich Sanz Marta Ferrer Esplugues Amelia Miñana Vivancos Gabriel Pla Grau Àlex Soler Casesnoves Zoe Ventura Bolinches BUYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Elena María Calvo Garcia Maria Pilar Tormo Esteve Esther Tudela Gomar

BUNYOL D’OR Juan Ballester Castells Adrián Iborra Casanova Zoa Martínez Estornell Néstor Molina Mollà Julián Ramírez Palop Manuel Ruiz Arbona Pablo Tortosa Vila José Valor Alcaraz BUNYOL D’ARGENT Alba Maria Borràs Pla Esther Borredà Sánchez Neus De los Santos Molina Marta Peris Mateu Lidia Pla Roselló Àngela Vidal Barberà SOCARRADET D’OR Mar Iborra Naval Carlos Pitarch Sánchez Gala Soler Sánchez SOCARRADET D’ARGENT Júlia Arriaga Duet Blanca Ballester Martínez Francisco Chornet Palllàs Marcelo Martín Tudela Olivia Rejón Tejero Ximo Tormo Pallàs Julia Ventura Esplugues

SOCARRADET DE COURE Abril Balaguer Velasco Chloe Camacho Sanchis Paula Chorques Grau Marta Franco Reig Claudia Gasó de Sousa Ethan Gil Sanz Sergi Megías Fuster Lucas Pérez Navarro Clara Ridaura Galdón Martín Soler Pla Maria Solves Baida Alejandro Uribe Gallego Aina Vidal Vercher DISTINTIU D’OR Allende Cabezón Cuenca Toni Peris Garcia Xavier Roca Calvo Paco Serra Barberà Clara Tormo Pallàs Martina Valor Gozalbes DISTINTIU D’ARGENT Berta Arriaga Duet Elies Barberà Montiel Gabriel González Palop Daniela López Valor Alejandra Pallàs Beltrán

27 LLibre Argentina 2019.indd 27

07/02/2019 13:24:53

DIVENDRES 15 DE MARÇ A les 21.00 hores, plantà oficial de la nostra falla infantil. A les 22.00 hores, al nostre casal, tradicional sopar de la plantà. A les 24.00 hores, plantà oficial de la nostra falla.

DISSABTE 16 DE MARÇ A les 8.00 hores, despertada pels carrers del nostre barri. A les 10.00 hores, esmorzar al casal. A les 14.30 hores, dinar al casal per a tots els fallers i falleres. A les 19.00 hores, lliurament del premis a la porta de l’Ajuntament. A les 22.00 hores, sopar al casal i ball fins a la matinada.

28 LLibre Argentina 2019.indd 28

07/02/2019 13:24:54

DIUMENGE 17 DE MARÇ A les 10.00 hores, esmorzar al casal. A les 12.30 hores, cercavila pel nostre barri. A les 14.30 hores, dinar al casal per a tots els fallers i falleres. A les 17.30 hores, Visita Oficial a les Falles de Xàtiva. A les 22.30 hores, sopar al casal, amb l’entrepà. A les 23.30 hores, festa de disfresses amb ball.

DILLUNS 18 DE MARÇ A les 10.00 hores, esmorzar al casal. A les 12.30 hores, cercavila pel nostre barri. A les 14.00 hores, al Parc Comarcal de Bombers, acte d’homenatge per part dels bombers a les nostres falleres majors. A les 14.30 hores, dinar al casal per a tots els fallers i falleres. A les 18.00 hores, tradicional Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu. A les 22.30 hores, sopar de pa i porta i després, ball al casal.

DIMARTS 19 DE MARÇ A les 8.00 hores, espectacular despertada. A les 11.00 hores, pujada en romeria fins l’ermita de Sant Josep. A les 12.00 hores, Missa en honor al nostre patró sant Josep i després processó a sant Josep fins a l’Albereda. A les 21.00 hores, cremà de la falla infantil. A les 22.00 hores, sopar de la cremà. A les 24.00 hores, cremà de la falla amb espectacular pirotècnia aèria i terrestre.

29 LLibre Argentina 2019.indd 29

07/02/2019 13:24:55

30 LLibre Argentina 2019.indd 30

07/02/2019 13:24:57

31 LLibre Argentina 2019.indd 31

07/02/2019 13:24:58

32 LLibre Argentina 2019.indd 32

07/02/2019 13:24:59

Quina por! és enguany el lema que porta el nostre cadafal, en què, com sempre, per sistema, preval la crítica local. Ai, mare meua, quina por! Açò de les eleccions potser són massa emocions i algú tinga un atac al cor. Ai, mare meua, quina por! El que apareix en moltes falles és un seguici de canalles que gairebé tots s’han fet d’or. Ai, mare meua, quina por! Per assolir la majoria, si els manca una regidoria, serà llavors quan vinga el plor. Ai, mare meua, quina por! El batibull de Compromís és reflex del nostre país que d’aquesta segur que es mor. Quin horror, aquella de Ciutadans, la que va dir que som uns aldeans tots els qui parlem en valencià. Per mi se’n pot anar a fer la mà.

33 LLibre Argentina 2019.indd 33

07/02/2019 13:25:01

uerra Unida: sq ’E d ls a r e p Pànic a no oblida la gent de Xàtiv claparadora com han fet d’a e l’ORA. la nova gestió d va, Roger El batlle de Xàti OE, acollonats, S P l e d s u se ls ie en els aliats per si es revolt n bac, al carrer. i se’n van, en u María José, , a v o n sa a C la P ntarà pel PP. se re p s e e u q és la bra del Rus m o l’ , rò e p , ra a Plana enc s. u elector confú se l e té n a m ò ix ia testina En una lluita in de Compromís, que es viu dins t Cristina han defenestra ben gris. i el seu futur és Cristina, La dimissió de ’al·lucina. una cosa que m ja passat allò Sembla que ha em pose jo.» de «lleva tu que ssetjament És horrorós l’a lgunes escoles, que es viu en a es bestioles practicat per un n escarment. que mereixen u

34 LLibre Argentina 2019.indd 34

07/02/2019 13:25:02

Uns voltors que ja fan ferum han saquejat el nostre equip i per això el soci està tip de tant de venedor de fum. Hi ha un voltor rapinyaire que l’Olímpic ha enfonsat, fent-ho saltar tot per l’aire el simbergüença insensat. Una gestió demencial la de l’Olímpic actual. Només falta fitxar Van Gaal i el caos és descomunal. Nou mesos hem hagut d’esperar les subvencions del consistori. No era un assumpte molt peremptori i no han tingut pressa per pagar. Espera el semàfor en verd aquest faller per a cobrar, però el que sabem que és ben cert és que nou mesos va a trigar. Deu, trenta, cent o mil, és igual, participants en la Cavalcada. Deu minuts ens dóna la Local per a completar la desfilada.

35 LLibre Argentina 2019.indd 35

07/02/2019 13:25:03

ar a atletisme Haurem d’entren avalcada, per a eixir en la C t purisme degut a tot aques rada. de limitar-li la du aquests gelats t ca lo l· co em h cí A lemes locals, simbolitzant prob lucionen aviat que com no els so pre així, glaçats. restaran per sem erç local Deia abans el com laix eixut». «carrer banyat, ca e comercial, Hui, amb el centr igual: si plou o fa sol, és en absolut. no s’acosta ningú iva és decadent L’hospital de Xàt han de reformar, l’ e u q t en id ev és i p a Ontinyent ca va ’n se t to a però ar volen edificar. per al nou que hi t ir que en Bixquer d t ti n se e h re p Sem qui més perd. el qui més posa és t de porc senglar, n ta b am a, ar ò er P e pujar. no tinc ganes ni d

36 LLibre Argentina 2019.indd 36

07/02/2019 13:25:04

Tinc ja ganes de saber què collons pensaran fer d’aquesta plaça de bous amb què ens han tocat els ous gastant-se tant de diner. Pobrets meus, els arbres de l’A lbereda! Diuen que tenen una malaltia i per això es moren la majoria. O ix en la pròxima legislatura alguna persona que en tinga cu ra, o crec que dins de no res ni un en queda. L’enduriment de la zona blava és per espantar el comprador. Només això al comerç li faltav a perquè encara li vaja pitjor. De Madrid vénen a afirmar: «Estan malament les taronges!» Jo em pense que els vaig a en viar a escurar el bací a les monges . Malgrat l’esforç que fa la ciutat per intentar atraure el turisme, restaurants i bars fan absentism e i els diumenges està tot tanca t.

37 LLibre Argentina 2019.indd 37

07/02/2019 13:25:05

LLibre Argentina 2019.indd 38

07/02/2019 13:25:07

La por fou la primera a crear els dĂŠus de la terra.

LLibre Argentina 2019.indd 40

07/02/2019 13:25:10

—Eureka! —Què dius? —Eureka és una paraula grega que vol dir «ho he trobat» i es fa servir quan trobem la solució a un problema que ens ha costat molt de resoldre. Com li passà al matemàtic grec Arquímedes, que fou el primer a exclamar «Eureka!» en aconseguir solucionar un problema que li havia posat ni més ni menys que el rei Hieró II. Tanta va ser l’alegria en trobar la solució que fins i tot Arquímedes va eixir nu de la banyera cridant: «Eureka! Eureka! Ho he trobat!» —Ha, ha, ha! Què exagerat! —Escolta, que trobar la solució a un problema reial no és cap trellat, no creus? —Eixos grecs, sí que eren estranys. —Com que estranys? Els grecs van ser... Mmm, com dieu vosaltres ara? Ah, sí! Uns cracs, això és: els grecs varen ser uns cracs! Ens van deixar l’art, la filosofia, la geometria i l’aritmètica, la política i fins i tot les olimpíades. —Caram! Sí que van fer coses els grecs! —Ah! I també la mitologia. —La mito... Què? —La mitologia. Els grecs tenien molts déus com ara Zeus, Hera, Apol·lo, Hermes o Afrodita i cadascun era déu d’una cosa. Per exemple, Hefest era el déu del foc; Atenea, la deessa de la saviesa; o Posidó, el déu de la mar. A més, hi havia els titans, les muses i els herois. Les aventures i desventures de tots ells eren narrades en els mites, que són com contes amb els quals els grecs explicaven totes les coses que els passaven. —Conta’m un conte! Conta’m un mite grec. —Clar! Per quin vols començar? El mite d’Aracne? El de Persèfone i les quatre estacions? El de Prometeu i el foc?...

41 LLibre Argentina 2019.indd 41

07/02/2019 13:25:12

LA LLUNA EN LA MAR En la mar relluu la lluna tota feta mirallets sota un blau espès i obscur on estels fan llagrimeig. En la mar plana i quieta d’un quitrà color d’alguer la lluna feta a bocins, es torna escata de peix. La lluna baixa a la mar per a rentar-se la pell; agafa nacres i perles i deixa clapes d’argent, que les sirenes repleguen per a fer-se collarets.

Carles Salvador

Allende Cabezón Cuenca Fallera major infantil 2019

LLibre Argentina 2019.indd 43

07/02/2019 13:25:15

44 LLibre Argentina 2019.indd 44

07/02/2019 13:25:17

45 LLibre Argentina 2019.indd 45

07/02/2019 13:25:20

El filòsof narra la història de tots els déus del mont Olimp: com van arribar fins al cim per assolir tota la glòria. Els déus i les deesses, de menuts, van haver d’estudiar de valent per destacar entre tota la gent a causa de les seues inquietuds.

46 LLibre Argentina 2019.indd 46

07/02/2019 13:25:22

La xiqueta està escoltant atenta les contarelles del savi grec, i d’aquesta manera, ja ho crec, que la seua ciència augmenta.

Hèracles va ser un semidéu considerat per tots un heroi. i ix en el ninot que ara veieu quan no era més que un nen, tot cofoi.

Un personatge molt audaç era el cavall alat Pegàs. Tot sol va exterminar Quimera, una bèstia barroera.

En aquesta guarderia divina estaven els déus quan eren petits: hi feien els seus primers manuscrits seguint una rígida disciplina.

La deessa de l’amor va ser la bella Afrodita, car a tos els grecs delita per la seua bonicor.

Aquesta criatura és un centaure, que podria semblar un dinosaure, però si la mirem amb més detall trobarem que és mig home, mig cavall.

I ja tots a l’escola arribats, estudiant cada assignatura, el grup de petites deïtats feia créixer la seua cultura.

Hades, el déu grec de l’inframón, sempre anava amb Cèrber, el seu gos, el qual, si es posava furiós, et pegava un mos en un segon.

Urània, musa de l’astronomia, Cal·líope i Èrato, de la poesia; Polímnia ho és de la geometria, mentre que la del teatre fou Talia.

Arriba l’hora en què han crescut i han aplegat a l’institut on, com els déus són tan sabuts, no passen desapercebuts.

Dionís va ser el déu grec del vi i per això nosaltres intuïm que fruïa, quan era benjamí, de jugar a boletes amb raïm.

Quan comencen en la universitat, cadascun tria especialitat: mentre Hermes estudia economia, Afrodita farà psicologia.

Posidó va ser el déu de la mar i també de la terra en moviment. Tenia com a atribut un trident amb què punxar sèpia i calamar.

Dels déus grecs, Zeus n’és el suprem, i en els quadres sempre observem que porta entre les mans un llamp que li serveix com a reclam.

Ben conegut pertot arreu va ser el déu hel·lènic Morfeu: quan qualsevol grec es gitava, pels seus somnis sempre vetlava.

L’Hidra era una gran serp amb set caps, açò t’ho expliquem per si no ho saps, a qui Hèracles, en els seus treballs, exterminà escapçant-la amb set talls.

47 LLibre Argentina 2019.indd 47

07/02/2019 13:25:24

President

Andreu Casesnoves Andrés Vicepresident 1r Víctor Fitó Tormo Vicepresident 2n Emili Navalón Ferrando Secretària Lucía Ferrer Esplugues Tresorera Clàudia Valor Gozalbes Comptadora Mar Iborra Naval Delegat Toni Peris Garcia Delegada Alicia Ballester Martínez

48 LLibre Argentina 2019.indd 48

07/02/2019 13:25:25

Vocals Pablo Andrés Álvarez Berta Arriaga Duet Júlia Arriaga Duet Abril Balaguer Velasco Carlota Balaguer Velasco Blanca Ballester Martínez Carme Ballester Sánchez Amada Ballester Sanhipólito Pasqual Ballester Sanhipólito Pep Ballester Sanhipólito Ana Barberà Beltrán Elies Barberà Montiel Allende Cabezón Cuenca Chloe Camacho Sanchis Guillem Casesnoves Andrés Carlos Chornet Pallàs Francisco Chornet Pallàs Paula Chorques Grau Malena Clemente Ballester Cesc Duet Moreno Ona Duet Moreno Carmen Estarlich San Cristóbal Quique Ferrer Esplugues Marta Franco Reig Ana Gallego Agustí Claudia Gasó de Sousa Manuela Gasó de Sousa Ethan Gil Sanz Enrique González Palop Gabriel González Palop Inés Iborra Naval Jordan Jordà Martínez Alma Llin López Olivia Llin Sanjurjo Gabriel Lloret Herrero

Maria Lloret Herrero Borja Llueca de la Merced Emma López Cerdà Daniela López Valor Carlota Martín Tudela Marcelo Martín Tudela Aitana Martínez Francés Sergi Megías Fuster Alejandra Pallàs Beltrán Martina Pallàs Beltrán Lucas Pérez Navarro Voro Picón Borredà Carlos Pitarch Sánchez Martina Pitarch Sánchez Nieves María Pla Pardillos Juliana Ramírez Vera Judith Rejón Tejero Olivia Rejón Tejero Clara Ridaura Galdón Adriana Rizo Bonora Xavier Roca Calvo Abril Salinas Bolinches Paula Sanz Vidal Maria Segura Alcocel

Paco Serra Barberà Victòria Serra Barberà Maria Soler Pla Martín Soler Pla Gala Soler Sánchez Maria Solves Badia Clara Tormo Pallàs Ximo Tormo Pallàs Anna Torregrosa Perucho Marta Torregrosa Perucho Alejandro Uribe Gallego Claudia Uribe Gallego Irene Valor Gil Martina Valor Gozalbes Berta Ventura Esplugues Julia Ventura Esplugues Bruno Vidal Blesa Javier Vidal Blesa Aina Vidal Vercher Marc Vivancos Vivancos

49 LLibre Argentina 2019.indd 49

07/02/2019 13:25:26

LES FALLES A L’ANTIGA GRÈCIA Fa molts anys, en un món d’homes i déus, hi havia un home fill de déus anomenat Prometeu, era un ser generós i que es preocupava pels altres. Passejant pel món es va adonar que els homes i dones no eren del tot feliços i pensant què podia fer per ells, es va adonar que el que no tenia la humanitat era el foc! No podien cuinar, no podien escalfar-se a l’hivern i de nit vivien en la foscor. Va decidir anar a parlar amb Zeus i li va explicar el que li passava a la humanitat, li va demanar que li donés el foc als humans, però ell es va negar. Prometeu va decidir que el correcte era donar-li el foc als homes, encara que això li podia portar problemes i li furtà el foc a Zeus. Els homes es van posar molt contents, per fi no passarien fred i podrien veure de nit... Zeus, quan va veure el que havia passat, va castigar Prometeu i als homes els va enviar tots els mals del món. Gràcies a Prometeu tenim el foc, element fonamental de la nostra festa. El foc serveix per a moltes coses, però també per cremar l’últim dia de la nostra festa tot el dolent i tot allò de què volem desfer-nos, per començar de nou seguint l’exemple de generositat i bondat de Prometeu. En el seu honor els humans van decidir muntar un monument i cremar per oblidar tot allò dolent que li va passar i gràcies a ell podem celebrar aquesta meravellosa festa d’alegria, colors, tradició i foc.

Allende Cabezón Cuenca 12 anys

UNES ¿FALLES? MOLT INESPERADES Feia molt molt de temps, en un poble molt molt llunyà, bé, perquè se’n feu una idea, més o menys quan no existia el wi-fi, bé, una mica més enrere, en fi, en l’època de l’antiga Hèl·lade, dit d’una altra forma, a Grècia. Hi havia un xiquet anomenat Andreux, el seu germà es deia Guillelix, però d’ell no anem ara a parlar, anem a parlar d’Andreux, i deixarem a Guillelix per a una altra ocasió. Doncs això, aquest xiquet tenia els ulls verds com el raïm, el cabell ros i també tenia un bonic somriure. Totes les xiquetes seien al seu costat a classe i, sobretot, en els controls de Biologia, ja que ell era un gran biòleg. «Era perquè elles el volien?», ell pensava... No! Però en realitat sí que hi havia una xica que el volia, es deia Helena. Anaven passant els anys i cada any es volien més, fins que van acabar casant-se. Van tindre una xiqueta anomenada Cassandra, una gran lluitadora que no es cansava mai i no parava fins aconseguir el que ella volia. Tots els esdeveniments importants eren consultats als déus, i per déus em referisc a Zeus, Hera, Afrodita o Apol·lo. I no Superman o Aquaman, que no són déus, encara que no estaria malament. La família tenia una vida molt feliç fins que va arribar un dia que els va denunciar Demetre, un veí rondinaire que tenien, sí, el que et pega granerades al sostre perquè abaixes el volum de la música... Bé, m’he adonat que en aquella època no hi havia radiocasset, doncs… Oblideu això últim. El cas és que es va plantar davant de la porta de casa i els va dir que anaven a ser condemnats a l’ostracisme, que consisteix en l’expulsió de la ciutat durant deu anys, per no haver sigut bons ciutadans i és que no havien assistit a les assemblees del mont Pnyx, on elegien els càrrecs públics per aquell temps. Es van quedar bocabadats, i és que Andreux es pensava que anava Helena a les assemblees i Helena es pensava que hi anava Andreux i, al capdavall, no hi anava ningú de la família. Quin desastre! Ara haurien d’abandonar la ciutat. I què farien? Van pensar que anirien a un altra ciutat on tingueren una oportunitat per a viure amb dignitat. Van fer les maletes i es van acomiadar de tot el món, fins i tot del gos, que el

van haver de deixar en adopció. Ja era l’hora d’abandonar aquella ciutat... Els amics i familiars de més a prop els van acompanyar al port perquè anaven a començar el seu viatge amb vaixell i encara que no van fer una festa de comiat, els van fer diversos regals perquè els recordaren i, ves per on, el veí els va regalar una caixa de bombons, de la caixa roja. Andreux va pensar que no tenia tan mal cor, però quina sorpresa va tenir quan va veure que a dintre hi havia una nota que deia: «No torneu mai!» I mig plorant se’n van anar amb el vaixell. Portaven moltes provisions perquè no sabien quant duraria el seu viatge i no volien passar gana i també mantes per a no congelar-se en les nits fredes. Van passar els dies com si foren grans de raïm. Tots estaven més avorrits que una fava. La xiqueta li va preguntar a sa mare en quin any estaven. Sa mare li va contestar que estaven a l’any 200 abans de Crist. La xiqueta li va preguntar a sa mare qui era Crist, ella no va saber respondre. Passaven i passaven els dies i no veien terra ferma i ja quedava poc menjar i, el més important, no quedava quasi aigua. Per fi, la xiqueta va cridar: «Terra a la vista!», i sí, van arribar a una platja. «Eureka, Eureka!», van cridar. Van explorar el terreny de prop i no van trobar ningú, quina pena! Haurien de ferse a la idea que estaven a soles. I es van posar a treballar per construir una casa. Al cap d’un mes ja tenien la casa com un palau amb sostre, i això que per a ells era molt complicat, perquè no tenien ni idea de com es construïa una casa. I s’hi van muntar una horteta, pescaven i caçaven i també tenien una xicoteta granja; i la cosa mes important, una piscina. Un dia va sonar el timbre de la casa (timbre, timbre no era: es tractava d’estirar-li la cua a una vaca que tenien, i la vaca feia: «Muuuu»). N’Andreux va obrir la porta i es va estranyar. Era un home prim i alt. «D’on havia eixit aquest home?», va pensar. Va cridar Helena i van començar a parlar com podien. L’home es va presentar, era Eteocles, i els va explicar que vivia a un poble a l’altra part de la muntanya però que havia anat a la platja a esperar la família que havia d’arribar en vaixell perquè venia de passar les vacances en casa dels avis i s’havia sorprés al trobar-se aquella casa. No paraven de parlar, encara que com no parlaven la mateixa llengua era difícil comprendre el que deien. Andreux li va dir que eren grecs, d’un país anomenat Grècia. Eteocles li va dir que ara estaven a València i per tant ells eren valencians i es va fixar en les escultures de fusta que havien fet Andreux i Helena per decorar la casa. Estava esverat, mai no havia vist un objecte així. «Vull que m’ensenyes a fer aquestes escultures». Mentrestant va arribar el vaixell de la família d’Eteocles amb la dona, els fills, els cosins, els germans, els veïns... Quants n’eren? Si semblava mentida que caberen tots en aquell vaixell xicotet! I tots es van quedar encisats amb les escultures dels grecs. Tots volien fer escultures!

52 LLibre Argentina 2019.indd 52

07/02/2019 13:25:28

Andreux va quedar el dia següent de mati per ensenyar-los. I a poc a poc van crear les primeres escultures, alguns van fer dissenys molt estranys: una vaca amb cap de cocodril, un drac de tres caps, un humà amb les extremitats d’un porc i un monstre verd (mes o menys com Shrek, només amb un ull, i molt lleig). Cada vegada hi havien més escultures, i més i més. Va passar molt de temps i va arribar l’equinocci de primavera i, com tot els anys, van fer una festa. A Andreux, Helena i Cassandra els va agradar molt, va ser molt divertit. Els déus, en veure que s’ho passaven tant bé, van tindre enveja i van fer que les figures dels animals cobraren vida i clar, anaven matant a tots els que trobaven. L’única supervivent va ser Cassandra, que va anar al mont Olimp per a parlar amb els déus. Quan va esbrinar que ells tenien enveja i que els haguera agradat participar en aquella festa, van arribar a un acord: si revivien els valencians i els seus pares, els convidarien a la festa. Van acceptar. Cassandra va aprofitar per preguntar algunes cosetes: «Per cert, què feu per a fer els trons i la pluja i tot això?», va dir Cassandra. «Nosaltres... ah, val! Et refereixes quan juguem a les bitlles! I la pluja... Això sí que és Neptú pixant». «Uff, no havia d’haver preguntat res». Els déus els van tornar a la vida i van fer una festa per a celebrar-ho i van participar els déus de l’Olimp. Andreux i Helena van pensar en fer una ofrena als déus grecs per agrair-los la vida i perquè els perdonaren el castic i se li va ocórrer a Cassandra que podien cremar les escultures i així tindrien més lloc per a crear-ne de noves i encara que els va doldre, així ho van fer. Quina festa van tenir! I, ves per on, un dia va arribar un vaixell amb grecs dient que s’havia suprimit el desterrament i van començar a vendre i comprar productes amb els valencians. Andreux i Eteocles, amb les seues famílies, estaven tan contents que l’any següent van tornar a fer la festa de l’equinocci cremant les escultures fetes aquest any. I cada any s’hi afegia més gent. Així es va fer durant molts i molts anys, i fins ara. I sabeu quan se celebrava aquesta festa? Sííí! El 19 de març. Quina casualitat, com les nostres FALLES!!!

fi Andreu Casesnoves Andrés 12 anys

53 LLibre Argentina 2019.indd 53

07/02/2019 13:25:29

La falla grega Fa molt de temps, l’any 1 dC, vivia a l’Hèl·lade, a la polis d’Atenes, un xic anomenat Orfeu. Ell era un ciutadà que no tenia feina i volia muntar un negoci. Per això li va demanar a un conegut diners, bastants diners amb el termini d’un any per a tornar-li’ls. Després de 5 mesos ja tenia el negoci muntat, però no li anava massa bé, però va esperar 5 mesos més. I tampoc li anava bé. Va pensar: «Em queden dos mesos per a tornar els diners i no els tinc! No em poden esclavitzar! He d’intentar obtindre els diners d’un altra manera». I se’n va anar a colonitzar terres llunyanes. Amb ell se’n van anar tres persones més: la seua dona, el seu fill i un mariner. Estaven preparats i com marcava la tradició, Orfeu va anar a consultar els déus. Ells li van dir que havia d’esperar tres mesos perquè hi havia mala mar (feia molt de fred, pluges molt intenses i molt de vent), però ell no podia esperar, només li quedaven dos mesos per a obtindre els diners del préstec. I aquella mateixa vesprada van eixir. Van navegar en línia recta cap a l’occident encara que amb molt mala mar. Després de mes i mig van arribar a les costes valencianes, només estaven a 30 Km de la costa, però de sobte va bufar vent del nord i amb l’aigua es van quedar congelats. Eren com estàtues de gel. I allà es van quedar. Passaren molts anys i Orfeu i la seua família estaven congelats al Mediterrani sense que ningú els trobés. Van passar més de 2000 anys i un 14 de març de l’any més calorós de la història que la mar Mediterrània recordava, el mar va anant evaporant-se i el vaixell es va fondre. Estaven tots vius com si el temps no haguera passat. El vaixell es va acostar cap a les costes de Cullera i van desembarcar prop del barranc de la Ribera. Ningú no els va veure, ni ells tampoc van veure ningú. El primer que van fer va ser construir-se un habitatge i altres elements, semblants a la seua ciutat. Per una altra banda, els habitants de Cullera estaven celebrant la festa més important del seu poble: les falles! Tocava triar la millor falla, i com el que

s’encarregava de triar-la era una mica fava, va passar per casualitat pel barranc de la Ribera i va pensar que la colònia grega era una falla que competia a la secció especial i va decidir triar-la com a millor falla. Quina sorpresa van tindre tots els fallers quan van anar a veure la falla guanyadora. Si era la colònia grega i no sabien ni que existia! La noticia va córrer com la pólvora i totes les falles de les diferents ciutats de València volien que anara Orfeu a construir el seu monument. Per fi havia trobat Orfeu el negoci que li anava bé, ser artista faller. Però a on aniria a treballar? Ha de ser una comissió que «fóra l’espurna que encén la flama, el combat contra l’oblit, la paraula silenciada, la revolta en un sol crit», és a dir, una comissió que era, és i serà. I com no, aquesta comissió és la Falla República Argentina. Així que enguany el monument de la nostra falla serà de temàtica grega. Espere que vos agrade i, sobretot, que guanyem el primer premi! Visquen les falles i visca la Falla República Argentina!

Guillem Casesnoves Andrés 12 anys

55 LLibre Argentina 2019.indd 55

07/02/2019 13:25:30

ELS SOMNIS PODEN FER-SE REALITAT… Era un dia molt esperat, 15 de març, la plantà de la falla. Només eixir d’escola me’n vaig anar amb ma mare a veure com anaven els artistes. En arribar, encara estava allò en bajoqueta i ens vam posar a ajudar. Es va fer de nit, molt fosca, feia fred i tenia molta son. La feina no s’acabava, i allà, a un racó, em vaig adormir. La falla infantil encara no l’havien plantada i jo volia esperar per a veure-la, però els meus ulls es van tancar i em vaig adormir. Encara era molt de nit quan em vaig despertar, tenia molt de fred, i no hi havia ningú. Se n’havien anat tots. Ma mare s’havia oblidat de mi! No sabia què fer i de sobte, vaig escoltar una veu... Estava espantat i la veu s’escoltava de dins de la falleta infantil. Vaig pensar: «uff, algú queda!» Em vaig arrimar i no hi havia ningú, de sobte, una altra vegada la veu…. —Xaaaviii, Xaviiii —qui era? Quin esglai! Era Zeus! Un ninot de la falla em cridava! Era impossible! Amb el seu raig em va assenyalar i em va dir: «Ets Xavi?» Jo, amb la veu tremolosa, li vaig contestar que sí, i em digué: «No tingues por! Sóc Zeus, el déu de tots els homes i no vaig a deixar-te sol.» D’un bot va eixir de dins de la falla i em va abraçar. A mi em tremolaven fins i tot les orelles i quasi no podia respirar, però aquella abraçada em va tranquil·litzar. Li vaig preguntar on estaven tots i per què ma mare m’havia deixat allí. Ell em respongué: «No estàs sol, estan tots ací, Estàs somiant.» Jo feia força per a obrir els ulls i despertar però no podia. Zeus va tornar a parlar: «No, no et despertes, abans de fer-ho tens una missió.» En aquell moment tots els déus que hi havia de cartró i fusta es van posar en moviment i em van envoltar: Afrodita, Hermes, Ares, Posidó, Atenea, Apol·lo… Jo pensava: «Com puc estar somiant si açò és tan real? Vull despertar!» Però ho intentava i no podia obrir els ulls una altra vegada.

Seria veritat allò que m’estava passant? Aleshores, Zeus va tornar a parlar-me: «Xavi, tens una missió. Nosaltres com a déus grecs volem que tu, xiquet d’aquesta falla, t’encarregues que tots els xiquets i les xiquetes d’aquesta comissió vinguen a veure’ns cada dia, que sàpiguen la nostra història, de què érem déus, quin significat tenim en aquest monument, per què els xiquets i xiquetes han perdut la il·lusió. Només ens visita gent gran. Els xiquets ni s’acosten. Només volen tirar petards i jugar. Tenim el cap desfet d’escoltar el pum pam dels petards dia i nit, ací mateix. I també que ningú ens faça cas. A més, als xiquets i xiquetes d’aquesta falla, els és igual el premi que els donen. Només volen que guanye el monument gran i nosaltres també volem guanyar i que vinguen tots els turistes i habitants d’aquest poble a visitar-nos.» Jo pensava: «I això com ho faré?» Zeus va continuar: «Parla amb els qui manen a la falla i conta’ls el que vols fer.» Li vaig dir a Zeus: «No em creuran si ho conte!» Zeus em va contestar: «No cal que digues que has parlat amb nosaltres. Conta el que està passant i fes veure que és la realitat. T’entendran i de segur que alguna cosa fan perquè la teua missió es complesca.» Vaig veure com tots tornaven al monument i es col·locaven al seu lloc. Zeus, ja col·locat, em va tornar a parlar: «Confie en tu! Desperta’t!» I de sobte em vaig despertar. Allí estava ma mare i d’altres fallers (quatre o cinc, clar està) acabant de posar la gespa al monument gran. Vaig anar corrents a abraçar ma mare i els vaig contar el que havia somiat. Tots es van quedar sorpresos i van dir que era veritat el que estava parlant. A l’endemà, quan vaig arribar al casal per a esmorzar, tots els xiquets i xiquetes de la falla van fer una visita al monument, on els nostres artistes i fallers adults ens van explicar tot allò de què tractava la nostra falla infantil. I jo em vaig adonar quan mirava a Zeus que aquest em va fer l’ullet. Missió complida!

Xavi Roca i Calvo 9 anys

57 LLibre Argentina 2019.indd 57

07/02/2019 13:25:31

EL MITE DE LA FALLERA MAJOR Hi havia una vegada una jove molt molt bella, era filla de Zeus, el déu del raig, rei de l’Olimp, i Demèter, deessa de la fertilitat i l’agricultura (filla de Cronos i Rea, germana de Zeus), anomenada Core, Persèfone a l’Inframón. Hades, el germà de Zeus i déu de l’infern, estava enamorat d´ella i un dia la va raptar. Ella va acceptar quedar-se amb ell i a canvi li va concedir uns desigs, el més important era ser fallera major de la Falla República Argentina i com era el que més desitjava ho acceptà. Però quan acceptaves un regal d’Hades, a canvi hi havies de quedar-te a l’inframón. Per altra part, Demèter, sa mare, estava trista sense ella, es moririen les plantes i tot es faria malbé, així que acordaren que es quedaria sis mesos amb Hades i uns altres sis amb Demèter. Persèfone li va demanar l’altre desig i era que volia que sa mare i el seu regne estigueren en el primer acte, en la seua presentació, i li va dir a Hades: «Has de deixar que vinguen però no patisques que no es quedaran ací.» Hades acceptà, i els va convidar. Demèter, quan ho va saber, plena de goig, va ordenar al seu regne que construïren escultures per a tan important acte i d’aquestes eixiren els ninots de les falles. Quan estava acabant l’acte, Zeus començà a tenir molt de mal de cap i Hefest, un gran guerrer, li va obrir el crani per curar-lo. De sobte van començar a eixir uns raigs de llum de colors i tots els assistents es quedaren bocabadats i es va sentir un gran aplaudiment. Així es van formar els focs d’artifici per celebrar el gran desig de Persèfone, ser fallera major de la Falla República Argentina.

Nieves María Pla Pardillos 11 anys

Poemes ORIGEN FALLER Grècia, terra de déus molt poderosos, astuts i diferents. Dels més importants era Cronos, el déu del temps, que va ser vençut pel seu fill, Zeus, déu del raig i els trons, el més poderós és. Volia commemorar el seu dia i una estàtua volia fer, que a la primavera es cremaria i a l’any següent es tornaria a refer. Li va demanar ajuda a Afrodita perquè la figura fos molt bonica i també al déu Cestos perquè elegirà bon material perquè després es poguera cremar. Entre els tres es van posar a treballar i la primera falla es va crear. Era en l’Olimp el més preuat i a la primavera com era deute, es va cremar. Es va estendre arreu del món, però va ser oblidat, menys a València, que una tradició s’ha creat.

ELS DEUETS ENTRETINGUDETS Des de fa ja molt de temps, fallereta jo volia ser, però mira quina sort que tinc, que l’any que ho aconseguisc la falleta va dels déus de l’Olimp. Quanta il·lusió em va fer veure com aprenen a ser déus, perquè és molt entretingut saber com eren de menuts. Jo a l’escola també vaig però de moment cap déu grec he trobat, que bé que en la falleta d’aquest any els podré veure a tots estudiant. Zeus, Apol·lo, Hades o Posidó, Afrodita, Dionís, Pegàs o Morfeu, muses, deesses i déus. Tothom divinitats gregues que aprenen a ser déus.

Paula Sanz Vidal 7 anys

Abril Salinas Bolinches 13 anys

59 LLibre Argentina 2019.indd 59

07/02/2019 13:25:33

Passatemps ELS DÉUS I LES DEESSES DE L’OLIMP Falleretes i fallerets, la vostra falleta duu com a lema Els déus de l’Olimp. Perquè enteneu millor què significaven per als antics grecs, diríem que eren com superherois. Ací teniu un breu resum perquè conegueu un poc més qui són els i les protagonistes del vostre monument. Els déus i les deesses olímpics formen part de la mitologia grega, i són els principals déus del panteó grec. Vivien a la muntanya més alta de Grècia, que és el mont Olimp. Podien viatjar per la Mediterrània i la mar Negra segons quina ffóra l’aventura en què estaven implicats. Eren immortals, menjaven ambrosia i bevien nèctar, el que els garantia la immortalitat i a més tenien poders especials. Cada déu era responsable d’alguna part de la vida, la natura o el món, i els podeu reconèixer per com van vestits o per algun objecte que els caracteritza. Ací teniu una graella amb els més importants i els atributs que vos serviran per a reconèixer-los.

Ara que ja els coneixeu una mica més, ací teniu uns passatemps perquè comproveu tot el que heu aprés. Sort! SOPA DE LLETRES AFRODITA APOL·LO ARES ÀRTEMIS ATENA DEMÈTER EROS HADES HEFEST HERA HERMES HESTIA MORFEU POSIDÓ ZEUS ENCREUAT HORITZONTALS 1.Déu del mar i dels terratrèmols. 2.Deessa de la caça i els boscos. 3.Déu de l’amor. 4.Deessa de la guerra, de la saviesa, la intel·ligència i dels artesans. VERTICALS 5.Déu de la bellesa, la música, les arts i el sol. 6.Pare del déus, déu del cel, dels fenòmens atmosfèrics i de la justícia. 7.Deessa de l’amor i de la bellesa. 8.Déu dels somnis. LABERINT Ajuda el déu Hermes a portar-li un missatge molt urgent al déu Posidó.

L’emoció més antiga i més intensa de la humanitat és la por, i la més antiga i més intensa de les pors és la por a allò desconegut. Howard Philips Lovecraft (1890-1937)

LLibre Argentina 2019.indd 62

07/02/2019 13:25:37

LLibre Argentina 2019.indd 63

07/02/2019 13:25:39

LLibre Argentina 2019.indd 64

07/02/2019 13:25:40

LLibre Argentina 2019.indd 65

07/02/2019 13:25:42

La por ĂŠs la mare de la crueltat. James Anthony Froude (1818-1894)

LLibre Argentina 2019.indd 66

07/02/2019 13:25:43

Les cendres del ‘búnquer -barraqueta’ faller Moisés Pérez

Victoriós, pletòric i havent imposat la voluntat de les armes sobre les urnes, el general feixista i sanguinari Francisco Franco entrava l’any 1939 a València, una de les darreres ciutats que resistien l’avanç de la croada colpista. Una desfilada militar pels carrers de la capital valenciana que es produïa pocs dies després de la festivitat de les Falles, que no s’hi va celebrar. Amb València com a capital de la República, la festa major de la ciutat del Túria havia acollit un esperit reivindicatiu i força progressista en 1937. Però la derrota dels demòcrates va provocar que el franquisme penetrara a poc a poc en les Falles. Encara més, l’any 1940 va crear-se la Junta Central Fallera des del règim dictatorial per poder celebrar i, al seu torn, controlar la festivitat popular. Tal com relata l’obra La festa reinventada: calendari, política i ideologia a la València franquista (Publicacions de la Universitat de València, 2002), escrita pel sociòleg expert en la celebració major de València Gil Manuel Hernández, «es va produir una forta instrumentalització de la festa fallera per part del poder franquista». «Aquesta instrumentalització es va dur a terme primordialment a través de la Junta Central Fallera, els mitjans de comunicació i els reglaments fallers (el primer data del 1944, i els posteriors es deriven dels congressos fallers de 1952, 1955, 1958, 1964 i 1974)», detalla l’acadèmic. I afegeix: «El discurs del supraclassisme i l’harmonia social, la recerca de la deferència i l’obediència de les bases falleres mitjançant el sistema del premi

67 LLibre Argentina 2019.indd 67

07/02/2019 13:25:43

María del Carmen Martínez-Bordiu Franco, néta del dictador, va ser fallera major infantil de València el 1960

i el càstig foren els eixos sobre els quals es va articular una instrumentalització plasmada en la conformació de certa ideologia regionalista de caràcter conservador, estretament vinculada al món faller, que tingué eclosió durant l’etapa de la transició a la democràcia». Desposseïda de la crítica política i adobada amb una presència més gran del component religiós idiosincràtic del règim franquista nacional-catòlic, les Falles van coronar el dictador Franco amb el màxim reconeixement que s’atorga per part de la festivitat: el bunyol de brillants. Un premi que, fins al moment, no existia. No debades, va inventar-se per glorificar el colpista vencedor de la Guerra Civil espanyola. Un guardó del món faller que restaria intacte fins a l’any 2015. La llei de Memòria Històrica impulsada per l’executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va eliminar aquesta connotació franquista que encara arrossegaven les Falles. Al bunyol de brillants atorgat a Franco, s’hi va sumar el nomenament de falleres majors i infantils provinents de les famílies dirigents del règim dictatorial. L’any 1940 fou designada com a fallera major de València María Luisa Aranda, filla d’un general franquista. Elisa Lassala, filla de Bernardo Lassala, qui va presidir la Diputació de València entre 1958 i 1969 o Carmen Martínez-Bordiu Franco, néta del dictador, foren algunes de les més destacades. Com també les descendents de les nissagues més influents. Una tònica que durant la represa democràtica va donar-se. Ara bé, amb familiars vinculades al PP o que després van acabar ocupant càrrecs lligats a l’univers dels conservadors valencians, tal com va radiografiar El Temps al seu número 1762 al reportatge «Reina, vols entrar en política?». L’any 2005 la néta de Franco tornaria a tenir protagonisme dintre de la festa major del cap i casal del País Valencià. La falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal va escollir-la com a mantenidora de la fallera major Hortensia Roig, filla del magnat de Mercadona, Juan Roig. Com a president, hi restava l’històric dirigent fester Jesús Barrachina, que va estar-hi al capdavant de la falla durant un quart de segle. Membre d’una nissaga d’empresaris, va ser un referent dintre del sector de l’hoteleria i va arribar a ocupar la vicepresidència del València CF.

68 LLibre Argentina 2019.indd 68

07/02/2019 13:25:43

12 anys més tard, tanmateix, la Falla del Mercat va intentar condecorar com a faller d’honor la fundació que exalta les glòries del màxim exponent del règim feixista. La proposta va sorgir d’un dels dirigents de la falla, Federico Bisquert, actualment simpatitzant a les xarxes socials de l’extrema dreta de Vox. L’acte hauria comptat amb la presència de diversos membres de la família Franco. Carmen de Rosa, presidenta de l’Ateneu Mercantil i membre d’una nissaga de poder a l’òrbita del PP, s’hi va oposar al guardó. Fins i tot, va presentar la seua dimissió. L’enrenou causat va provocar que els fallers de base de la comissió aprovaren una condemna del franquisme. Els vestigis del franquisme han continuat a la festa major de València durant 2018. No va ser fins a l’any passat, precisament, quan 14 comissions falleres van adaptar els seus noms i els seus ornaments al canvi de la nomenclatura dels carrers que va impulsar l’Ajuntament de València governat per Compromís, PSPV i València en Comú (marca blanca de Podem). L’objectiu del consistori era eliminar tot rastre del règim feixista a la via pública.

Dreta radical impregnada de blau La instrumentalització de les Falles també va fer-se evident durant els darrers anys del franquisme i el període de transició cap a la democràcia al País Valencià. La resistència dels sectors més recalcitrants del règim feixista i els temors a un moviment nacionalista valencià amb pes van provocar la reacció de les capes més benestants. No debades, el blaverisme era això mateix: un moviment anticatalanista, espanyolista i contrari per les seues accions a tota promoció del valencià i de les reivindicacions valencianes davant l’Estat espanyol. La festa fou utilitzada per expandir una ideologia que agitaria la mal denominada Batalla de València, en la qual va haver-hi un terrorisme de baixa intensitat. Uns fets que marcarien el futur de l’autonomia del nostre territori. Encara més, el marc mental (i els complexos) de la política valenciana. Aquestes tesis, de fet, continuen vigents: només cal veure com Ciutadans o el PP rescaten cada vegada que s’apropen les eleccions el fantasma de l’anticatalanisme. «El poder oficial del tardofranquisme va promoure una última maniobra destinada a perpetuar-se a través de la festa fallera, atès que era la de major ressonància en l’àmbit valencià», va apuntar el citat sociòleg Gil Manuel Hernández al llibre Falles i franquisme a València (Editorial Afers, 1996). En aquesta obra, Hernández afirmava que «potser també per aquest motiu, i aprofitant les pors i incerteses de la transició, no dubtà a agitar el fantasma de la invasió cultural catalanista com a arma per a dividir la florent consciència nacionalista autòctona i desvirtuar les possibles bases populars de les forces progressistes». És, per tant, en aquest període caracteritzat per una convulsió política important quan «comencen a formar-se plataformes d’agitació anticatalanista i la Junta Central Fallera polititza radicalment el món faller a fi de crear una organització de masses reaccionària», apuntava el periodista Vicent Bello a La pesta blava (Tres i Quatre, 1989). «La premsa i les emissions del Movimiento emprenen el foment de la xenofòbia anticatalanista. Amb tot, el fanatisme demagògic anticatalanista estava circumscrit a nuclis molt reduïts de la ciutat de València i als poders polítics promotors que eren denominats per les forces democràtiques com a búnker-barraqueta», afegeix. Aquesta denominació seria explicada de manera nítida per l’exdirector de Las Provincias Francisco Pérez Puche al llibre Fallas en su tinta (Prometeo, 1978). «Després, és clar, vindrà el temps de les defenses i les resistències. Per a aquest temps s’inventarà un terme específic i definitori: el búnquer. I en l’esfera local, una variant afortunada vindrà a definir aquesta estructura que integren conjuntament homes de l’Ajuntament i de la Junta Central Fallera aferrats al passat perquè res canvie: el búnquer-barraqueta», va detallar. Amb els nostàlgics del franquisme mutant al blaverisme, i les Falles adquirint un paper destacat dintre d’aquest moviment polític reaccionari, «la Junta Central Fallera es convertí en una de les institucions més activament promotores del blaverisme, almenys en el primer dels períodes (1975-1978)», com afirma el sociòleg Vicent Flor a la seua tesi L’anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del “blaverisme”. Anys abans, fins i tot, les Falles havien mostrat la seua cara més antivalencianista

69 LLibre Argentina 2019.indd 69

07/02/2019 13:25:43

en cremar un ninot de l’assagista Joan Fuster durant una cercavila l’any 1962. L’intel·lectual havia publicat durant aquell any el llibre Nosaltres els valencians, una de les obres referencials del valencianisme fusterià. Segons relata el periodista i sociòleg Francesc Viadel al llibre No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme (L’esfera dels llibres, 2006), les manifestacions progressistes que van sorgir a les falles van ser tallades de soca-rel. A l’obra, l’exredactor d’investigació del setmanari El Temps explica que «la petició d’una part del públic per tal que la Crida de l’any 1968, un acte solemne que dóna inici als dies de la festa, es fera en valencià arribà fins i tot a generar un problema d’ordre públic davant la rotunda negativa del president de la Junta Central Fallera i regidor de festes, Juan Bautista Martín Belda». Foren els anys en els quals experiències progressistes com la falla King Kong van fracassar i els exemples populars i progressistes de Cambrils-Camí i de Jacomart-Camí de Montcada són fortament contestats pel blaverisme irredempt. L’any 1973 es suprimiran el concurs de teatre que organitzava la comissió Corretgeria-Bany dels Pavesos en col· laboració amb la Fundació Castellblanch. «Les falles, en general, assumiren ja durant la transició plenament el paquet simbòlic que el blaverisme havia fet seu», assenyala Flor a la seua tesi. De fet, al «VII Congrés General Faller [...] es decidí assumir la normativa secessionista de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana [no oficial], així com ratificar l’Himne Regional i la senyera amb franja blava com a ‘única’ bandera dels valencians. En aquest sentit, es modificarà el penó de la Junta Central Fallera l’any 1978 per tal d’afegir-li una franja blava de dimensions considerables. Tot plegat significarà l’assumpció del programa simbòlic del blaverisme». La instrumentalització de les falles pel blaverisme va arribar, fins i tot, a modificar l’horari d’un dels principals actes festers: la cremà. El motiu fou protestar perquè l’Estatut d’Autonomia Valencià que s’hi elaborava no contemplava la fórmula Regne de València per denominar el País Valencià. Aquella mobilització fallera va ser encapçalada per la falla que, precisament, duia aquesta denominació a la seua nomenclatura: Regne de València-Duc de Calàbria. D’aquesta falla, en formaven part Rafael Ferraro, que va militar a Unió Valenciana abans de passar al PP, i Vicente González Lizondo, autèntica ànima de l’anticatalanista Unió Valenciana. La formació blavera, de fet, aconseguiria situar com a membres de la Junta Central Fallera a Ferraro, González Lizondo, Ramon Pascual Lainosa (que va presidir l’entitat dirigent de les Falles durant la transició) i Manuel Campillos. Com a parlamentari popular, Ferraro va participar d’un acte del Grup d’Acció Valencianista (GAV), força de xoc del blaverisme durant la Batalla de València, l’any 2014 en el qual van calar foc a una senyera catalana. Amb la Junta Central Fallera assumint la normativa acientífica de la RACV i aprovant per unanimitat l’any 1990 una declaració contra la unitat de la llengua que havia avalat jurídicament el Tribunal Constitucional, les Falles van pintar-se de blau. I com a conseqüència d’això, la versió més recalcitrant de l’univers conservador valencià controlarà la festa major de València. O en paraules de Flor: «El blaverisme, en conseqüència, farà ‘seues’ les Falles i, una vegada, aconseguit el poder municipal, a partir de l’any 1991, ja no li caldrà instrumentalitzar-les tan intensament». «Per entendre la importància de les comissions falleres en la reproducció social del blaverisme potser serà suficient apuntar que més d’un de cada deu valencians del cap i casal pertanyen a aquest tipus d’associacionisme fester», remata a la seua tesi.

El braç faller del regionalisme anticatalanista Tot i aquest domini conservador al món fester de València, les mentalitats progressistes s’han obert pas a les falles. I la pluralitat ideològica dels més de 100.000 fallers n’és un fet. Però determinades elits festeres ultraconservadores i fortament lligades al cosmos marginal del blaverisme han generat esbroncada a qualsevol canvi que proposara el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset (Compromís) des de la seua arribada al càrrec l’any 2015. «La dreta ha cregut que les Falles eren el seu territori, el seu cortijo. No debades, són molts anys de domini. Així, els tentacles del PP, per exemple, estan presents en col·lectius fallers i presidents de falles. També hi ha gent de l’òrbita del blaverisme, generalment lligada als xicotets partits d’aquest espectre polític. Aquests últims són residuals, però creen esbroncada. Està conformat per Lo Rat Penat i les seues extensions falleres. Són grups que fóra de València, llevat de Catarroja, no tenen cap pes», detallava a EL TEMPS el mateix Hernández.

70 LLibre Argentina 2019.indd 70

07/02/2019 13:25:43

Aquest setmanari, precisament, va radiografiar les connexions més furibundament anticatalanistes amb les Falles. El principal nucli del blaverisme a la festa major de València és el Casal Bernat i Baldoví. Un col· lectiu que es va impulsar amb la intenció de defensar una posició a la celebració del foc i flama allunyada de les visions del PP i de Compromís, segons argumentaven. Reclamaven una via estrictament blavera. Ara bé, això no impossibilitava que l’exregidor de Festes, Félix Crespo, hi acudira als actes que realitzaven. Crespo està imputat com 9 dels 10 regidors del PP a l’Ajuntament de València per presumpte blanqueig de capitals en el suposat finançament irregular dels populars al cap i casal. Eusebio Monzó, l’únic representant local del PP que no està afectat per aquest procediment judicial, està investigat pels patrocinis sota sospita de l’Aeroport de Castelló. Com a integrants del Casal Bernat i Baldoví, destaca Sofia Parra, expresidenta de la Falla Sant Vicent de Paúl-Diputada Clara Campoamor i actualment màxima dirigent a Pedro Cabanes-Comte Lumiares. Parra va ser una de les líders falleres més bel·ligerants amb la decisió de Fuset d’excloure del llibret de falles els versos de l’entitat secessionista en matèria lingüística Lo Rat Penat. La mesura del regidor de Compromís va donar-se perquè aquesta institució blavera escriu en una normativa diferenciada de la marcada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, per tant, farcida de faltes d’ortografia en emprar les denominades com a normes del Puig. Aquestes regles lingüístiques estan allunyades dels posicionaments científics que mantenen els filòlegs i que van ser impulsades l’any 1978 per la RACV en plena Batalla de València contra l’estàndard que s’havia impulsat dècades i dècades abans pels experts. Aquest casal està conformat per líders fallers que han militat en alguna formació de l’univers marginal de blaverisme polític. Alberto Garcia Iranzo, de la Falla Salamanca-Comte Altea, va formar part de Poble Democràtic. Miquel García Maldonando, de la Falla Fray Pedro Vives-Bilbao-Maximiliano Thous, va fer-ho per la coalició blavera Gent en Positiu. Miquel Ramón i Quiles, fill del darrer alcalde franquista de València, exdirectiu de Lo Rat Penat i integrant de la falla Azcárraga, va ser senador i diputat al Congrés per Unió Valenciana. I Juan Victoriano Ramírez, expresident de la Falla Almirante Cadarso-Comte Altea, va integrar-se a les llistes de Poble Democràtic l’any 2015. Una de les figures més destacades del casal és Óscar Rueda, director dels cursos lingüístics i vicepresident quart de Lo Rat Penat. Rueda, a més, està integrat a la Plataforma Valencianista. Aquesta entitat profundament anticatalanista, connectada amb l’extrema dreta blavera i que ha fet publicacions a les xarxes a favor dels hooligans ultradretans del València CF, està presidida pel fill del referent d’Unió Valenciana, Vicente González Lizondo. La plataforma marginal, al seu torn, té com a membre a Fernando Chiva, militant de l’extrema dreta de Vox i involucrat, tot i que més tard absolt, en el boicot a una conferència de l’expresident del FC Barcelona Joan Laporta a València l’any 2011. A la formació ultraconservadora, està afiliat l’expresident del GAV, expresident de Coalició Valenciana, del cercle de confiança dels dirigents de la neofeixista España 2000, empresari, advocat, involucrat en diversos actes virulents i exfalangista Juan Garcia Sentandreu. D’aquest casal i de Lo Rat Penat, també és membre Vicent Boluda. Advocat, membre del Grup d’Acció Valencianista i fill de l’expresident de Lo Rat Penat i empresari tèxtil, José María Bo-

71 LLibre Argentina 2019.indd 71

07/02/2019 13:25:43

72 LLibre Argentina 2019.indd 72

07/02/2019 13:25:44

luda, és president de la Falla Cirilo Amorós. Exmembre de la direcció del partit d’extrema dreta blaver Coalició Valenciana, és el lletrat de Javier Cervera, exlíder de la Curva Nord (la grada radical del València CF) i investigat per les presumptes agressions del 9 d’Octubre de 2017. En aquesta falla, també hi està present Enrique Esteve, president de Lo Rat Penat, ex alt càrrec del PP i exmembre d’Unió Valenciana.

Connexió ultra L’atac ultra contra la manifestació vespertina de l’esquerra valenciana del passat 9 d’Octubre del 2017 va mostrar aquells dirigents fallers amb unes connexions més evidents amb actes o organitzacions integrades a la xarxa de l’extrema dreta del País Valencià. L’expresident de la Interagrupació de Falles, Jesús Hernández Motes, i el seu número dos i aleshores vicepresident segon de festejos i ingressos atípics, Pedro Pons, van participar dels aldarulls d’aquella concentració sense autorització dels ultres per boicotejar la marxa valencianista. Opositor confés a les polítiques de Fuset, Motes va promocionar a partir d’una publicació del rodamon polític i dirigent local de Vox a Massamagrell, José Carlos Grau, la manifestació d’extrema dreta i antivalencianista que encapçalaven Sentandreu i l’activista ultraconservadora Cristina Seguí. La seguretat de la marxa va ser proporcionada per la formació neofeixista España 2000, liderada per l’exlletrat de la patronal dels clubs de cites i empresari de la vigilància privada José Luis Roberto. Vinculat al col·lectiu de Ciutadans a Bonrepòs i Mirambell, Motes ha penjat al seu Facebook publicacions de caràcter xenòfob. Tanmateix, un dels comunicadors fallers amb més nexes ultres és Pepe Herrero. Cronista de la festa major de València, és conductor del programa Onda Fallera als canals 42 i 32 de la TDT a l’àrea metropolitana de la capital valenciana. Herrero està investigat per les presumptes agressions del 9 d’Octubre del 2017 com a suposat instigador dels aldarulls que van produir-se. Impulsor de la plataforma digital Mi Tierra CV, va reconèixer en un article publicat al digital Valencia News que va estar-hi a la concentració sense permís dels ultres. Una manifestació mancada d’autorització que buscava rebentar la tradicional marxa de l’esquerra valenciana. Denunciat per part de l’acusació particular, l’escrit dels afectats per aquells incidents de caràcter violent afirmava que el cronista faller «va instigar al grup d’ultres que agredien als denunciats i que s’apoderaven del material que els periodistes duien, ovacionant els agressors a llançar els exemplars del periòdic Jornada a un contenidor de brossa». «Els denunciants apunten que durant els dies immediatament anteriors al 9 d’Octubre el Sr. Garcia Herrero va publicar diferents missatges en les xarxes socials en els quals feia una crida a impedir per la força la manifestació convocada per la Comissió Nou d’Octubre», recull aquest mateix document. Tot i estar investigat al procediment judicial, el comunicador de la festa major del cap i casal s’ha convertit en l’altaveu mediàtic a través de les seues xarxes socials de grupuscles blavers com ara Defenem Valéncia [sic], que mostren a Facebook les seues simpaties pels ultres neonazis d’Hogar Social Madrid. Al seu torn, va participar d’una trobada entre diversos líders de formacions antivalencianistes i d’extrema dreta. Un dinar celebrat el 13 d’abril a un restaurant de Mislata al qual va acudir el referent al País Valencià d’España 2000 i Sentandreu. En aquell mateix establiment, segons va narrar EL TEMPS, Herrero va presentar els autodenominats Grups de Defensa de València. Ho va fer de la mà de José Manuel Opazo, un empresari i exagent de la Guàrdia Civil que suposadament finança els arrencallaços d’extrema dreta a Catalunya. Herrero, en una de les seues publicacions a Facebook, va afirmar que els Comitès de Defensa de València havien participat d’una contraconcentració del partit ultradretà Democracia Nacional a Dénia contra un acte en solidaritat amb els presos independentistes catalans. Tota una teranyina de connexions entre determinades figures falleres i l’extrema dreta valenciana que s’hi sumen a la petjada que continua tenint l’anticatalanisme furibund a les Falles com a conseqüència d’aquella reacció patrocinada pels sectors locals més recalcitrants del règim feixista a les acaballes del franquisme i la transició cap a la democràcia. Malgrat el predomini conservador, el ventall ideològic de les Falles s’ha obert considerablement durant els darrers anys a València. Això sí, de la combustió blavera de la transició encara queden cendres. Unes brases amb capacitat d’accés a l’opinió pública més dretana i que serveix com assot dels canvis progressistes que ha intentat introduir l’equip municipal encapçalat per l’alcalde Joan Ribó, de Compromís.

73 LLibre Argentina 2019.indd 73

07/02/2019 13:25:44

La por naix sempre de la ignorĂ ncia. Ralph Waldo Emerson (1803-1882)

LLibre Argentina 2019.indd 74

07/02/2019 13:25:44

Quan el franquisme va descobrir les falles i va crear la por Lluís Mesa

La festa tradicional és un element que amb un ritual específic es passa de generació en generació. La fórmula que el fa perenne es deu en gran part al seu tarannà conservacionista. Es protegeixen formes, actes i escenes que fan vibrar un col·lectiu des del record als seus avantpassats. Així, la festivitat es renova anualment sense quasi canviar res de la seua essència. Però no sempre la tradició discorre íntegrament en cada anualitat sinó que a voltes és sotmesa a un procés d’intervenció. Allò que Hobwsban va dir que era «l’invent de la tradició» és real. Les classes dominants de vegades transformen amb els seus codis les festes per a evitar que estiguen incontrolades i fer que estiguen en la ideologia imperant. Impulsen un discurs de la por en el qual tot el que se n’isca és amenaçat. Eixa realitat va ser viscuda per les falles. Des del temps que era considerada com una festivitat fins a la constitució com a festa a finals del segle xix passà un llarg camí. Foren perseguides en un primer moment, amb l’objectiu de minimitzar-les. Posteriorment es crearen els premis de llibret i després els de falla per a marcar la línia del que havia de ser la falla. L’Ajuntament s’hi va implicar. Després, quan es va entendre com un element turístic, es magnificà. En els anys 30 del segle passat, doncs, la festa, realment ja es trobava madura i presentava unes característiques específiques.

75 LLibre Argentina 2019.indd 75

07/02/2019 13:25:45

Però el final de la Guerra d’Espanya va marcar un abans i un després. Cal no oblidar que els guanyadors no només implantaren una dictadura sinó una ideologia pròpia autoritària: el nacionalcatolicisme. En tots els àmbits públics es va fer visible el missatge: l’esport, la cultura, l’economia i com no la festa. El nomenat discurs radiat pel regidor de l’Ajuntament de València Martí Domínguez en el 1939 ho va deixar clar. Calia dignificar la festa i llevar-li qualsevol component bròfec que esta poguera tindre. Necessitava potenciar-se el sentiment religiós i oficialitzar-se el discurs del règim. Tot es feia amb la intenció que des d’eixe camp no es desafiara el poder. Es va crear la por a ser diferent al que s’havia establit. Quins són els elements més efectius que va utilitzar el franquisme per a recrear la festa a la seua manera? En primer lloc, l’Ajuntament va tindre un major paper en l’organització. Es va impulsar la creació de la Junta Central Fallera. A més nasqueren els congressos fallers per a definir les activitats. En eixe camí un acte com el de l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, només realitzat per algunes comissions es va transformar en un dels motius centrals. Reflectia la idea de buscar-li una clara devoció religiosa a una festa que era fonamentalment popular i veïnal. Així passaren els anys fins a perdre’s un fragment important de la memòria històrica del que foren les falles. Les noves generacions només s’identificaven amb el que havien conegut. La fórmula de la tradició inventada novament havia funcionat en este cas. A més, la peculiaritat no només estava en el model de festa sinó que este era tan acaparador que no permetia una lectura alternativa del missatge festiu. Aquell o aquella que volia participar-ne de manera diferent era atacat. La por a ser-ho evitava qualsevol tipus de canvi no autoritzat. Especialment des dels anys 60, quan els crits de llibertat i de democratització s’estenen de diferent manera en la societat, sorgeixen diversos estímuls que es manifesten per una lectura diferent de les falles. Eixa realitat es viu fonamentalment en el Cap i Casal mentre que la resta de localitats simplement es dediquen de manera mimètica a copiar la imatge fallera creada a la capital. De res va aprofitar la tradició fallera a algunes ciutats valencianes perquè també copiaren el model que s’havia imposat a la capital. Un dels esdeveniments més prematurs en els quals es va imposar la força del règim en la festa és la polèmica de l’article d’Eladio Ramos en la revista musical Fonorama el 1966. A aquell jove valencià se li va ocórrer la temeritat de descriure el que significava la festa per a ell a uns lectors i lectores que per a res es declaraven fallers. L’assumpte va tindre tan gran repercussió, malgrat ser una revista minoritària, que el jove es va veure obligat a demanar disculpes i eixir de la ciutat. El més simptomàtic és que no només s’havia assimilat un model

76 LLibre Argentina 2019.indd 76

07/02/2019 13:25:45

de la festa sinó que a més demostrava la capacitat de mobilització que mostrava. Eixa reacció es va estendre durant la transició, ja que la festa va convertir-se en refugi de moltes de les actituds autoritàries del règim anterior. La por, en molts casos, va impedir activitats i comportaments diferents. Un altre episodi destacat on va mostrar la festa oficial el seu poder va estar relacionat amb la creació del Concurs de Teatre de la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos. Eixa comissió, a principis del 70, encapçalada per Joan Monleón va crear un concurs per a dignificar l’activitat teatral, amb un destacat suport. En aquella mateixa falla, es crearia també el grup Els Pavesos per a recuperar les cançons tradicionals. Des de l’Ajuntament va ser contestat amb la convocatòria d’un concurs i l’anul·lació del de la comissió. També fou expedientat el president. Un altre esdeveniment destacat fou la polèmica per l’especial suplement dedicat a falles en la revista undergroung Ajoblanco, editada a Barcelona. Pocs números arribaven a la ciutat però els suficients perquè esclatara l’escàndol. Diversos intel·lectuals valencians reberen l’encàrrec de definir la festa des d’un estil personal no exempt d’afirmacions intenses. Allí estaven els escriptors Amadeu Fabregat o Lluís Fernàndez, encara que les seues signatures no hi apareixien. El fet va passar al Tribunal d’Orde Públic i la revista fou tancada i multada. Independentment de la desmesurada interpretació que formulaven els autors, el més important fou com es va demostrar que la festa encapçalada pels seus dirigents tenia capacitat de reacció. Les autoritats en reconstituir la tradició festera des de 1939, els va proporcionar una gran força per a reaccionar contra tot el que suposara canvi. Eixa manera de ser va continuar més anys. El franquisme i la seua manera de ser poc respectuosa perdia força en la societat i es refugiava en la festa per a intentar frenar el canvi. És normal que la tradició, en qualsevol etapa històrica, no veja excessivament bé la modernitat. Però en este cas es tractava d’una reinventada per un règim i acompanyada per unes formes autoritàries heretades de les classes polítiques. La por al canvi havia triomfat. En eixe sentit el naixement de noves comissions en la transició, producte del desig de canvi és

Borumballes falleres. Disc d’Els Pavesos amb cançons de les festes de març.

Número de la revista Ajoblanco dedicat a les falles de València, multat amb 250.000 pessetes i la suspensió d’aparèixer al carrer durant quatre mesos

77 LLibre Argentina 2019.indd 77

07/02/2019 13:25:45

1978. Falla King Kong, la falla de la gauche divine, al marge de la JCF.

78 LLibre Argentina 2019.indd 78

07/02/2019 13:25:46

atacat fins a desintegrar-lo. El 1978 va nàixer la Falla Jacint Benavent-Reina na Germana o Falla King-Kong amb el desig de renovar la festa en un dels barris de la burgesia valenciana. Estava composta d’elements plurals relacionats amb el món universitari i la política. Els dirigia el després periodista Julio Torno. El món faller els va atacar amb virulència per mostrar una altra visió del cadafal, del llibre, de l’exaltació fallera o per la defensa de la indumentària valenciana i dels balls nocturns al carrer. El resultat fou que tres anys després desaparegué aquella experiència. En la perifèria va sorgir una altra experiència fallera diferent: les del camí de Montcada. Primerament fou Cambrils-Camí de Montcada i després Pintor Jacomart-Camí de Montcada. Foren dirigides per Simó Aguilar i tingueren gran repercussió entre els sectors progressistes de la ciutat, tot i que comptava també amb la participació del veïnat. La seua trajectòria no fou molt llarga i va acabar transformant-se en una falla amb les característiques més tradicionals. La reacció contra eixe model de festa fou destacada. No obstant això, on més es va observar l’actitud intensa del món faller contra la realitat política fou quan es va debatre l’aprovació de l’estatut valencià. Les comissions van proposar l’endarreriment de la crema per a evitar que s’imposara la denominació estatutària de País Valencià. Independentment o no de l’èxit de l’acció, el més important és que es va comprovar la capacitat mobilitzadora. Una actitud que amb el temps va suposar la creació del partit polític Unió Valenciana. La persistència d’actituds equiparables amb l’autoritarisme en la festa van continuar molt més. Potser en alguns trets fins a l’actualitat. Les falles, és clar, que no són franquistes. Estan per damunt d’eixe format del feixisme i de l’extrema dreta. Però la reacció, eina pròpia de gran part de les tradicions, continua sempre expectant. Les forces polítiques conservadores i el radicalisme dretà en qualsevol lloc veuen amb bons ulls aprofitar-se de la festa per a lluitar contra els avanços socials amb el llenguatge de la por. Alguns s’esforcen a associar mimèticament els elements tradicionals amb els elements conservadors. Potser en alguns aspectes coincidisquen però no en tots. La tradició pot formar part dels canvis socials o de les transformacions progressistes d’una societat. No ha d’estar necessàriament renyida amb la paraula canvi. Però eixa lectura a voltes s’intenta oblidar en el món de les falles. Hi ha agents que no veuen bé que les falles siguen actuals. I tot parteix de quan el 1939 el franquisme va descobrir les falles i va reinventar una gran part de la seua tradició. Encara hi ha episodis anecdòtics però simptomàtics de la persistència de l’extrema dreta en alguna comissió fallera. El cas aïllat dels fets en defensa de formes franquistes de la falla del Mercat Central de la ciutat fa dos anys així ho demostraren. En definitiva, hui sense franquisme i sense franquistes la imatge fallera encara viu del que va sorgir en els anys 40 del segle passat i en les dècades posteriors. Eixe discurs de la por a ser atacat i de la persistència de la reacció és indirectament present. Totes les reaccions anecdòtiques s’han d’entendre des d‘eixe punt de vista. Les falles són majoritàriament plurals, diverses i formen part del temps actual. Així i tot no poden oblidar-se de com es reconstituïren a partir del franquisme. Eixa realitat facilita ara per ara l’acció del reaccionarisme i l’impuls de la repulsa extrema quan naixen idees o sorgeixen iniciatives que no són compartides per tot el món faller. Determinats canvis no només no són compresos sinó atacats de manera irracional i visceral. D’aquell temps, doncs, encara es viu una xicoteta part. Un bon tema per a reflexionar i sobretot per a entendre la festa de hui.

79 LLibre Argentina 2019.indd 79

07/02/2019 13:25:46

Qui viu temorós, mai no serà lliure. Horacio (65 aC-8 aC)

LLibre Argentina 2019.indd 80

07/02/2019 13:25:46

1965-1978: el període predemocràtic vist a través de les explicacions d’Argentina Jesús Fèlix Soler

L’explicació de la falla és, sens dubte, el germen de la literatura fallera. D’això en sabem prou ací, a Xàtiva, on els estudiosos del tema situen un dels primers focus d’aquest gènere literari, lligat indissolublement a la figura de Blai Bellver, el segon centenari del qual es va celebrar l’any passat i qui va obrir el camí dels llibrets explicatius amb les seues primeres obres falleres: Versos alusius á la peixca del Aladroch (1865) i La creu del matrimoni (1866). Bellver va inaugurar una tradició de poetes fallers vinculats al gremi dels impressors, vincle que a Xàtiva es perllonga fins les acaballes del segle xx, amb noms recordats com ara Rogelio Esteve, Enric Camànyez i Úbeda o Ismael Martí Gironés, per citar-ne uns quants. Així doncs, l’origen d’aquest gènere de publicacions podria imaginar-se com una mena de magma que fa erupció en plena Renaixença valenciana, com una substància candent on es fongueren els materials extrets

81 LLibre Argentina 2019.indd 81

07/02/2019 13:25:47

de les galeries dels romanços de canya i cordill, del gust per l’ús del llenguatge col·loquial en els textos impresos i de la saba costumista de la qual s’alimentava aquest aliatge, temperat per la intenció satírica i burlesca que ha animat les falles des del seu naixement. Un guisopo molt valencià, dit sia de passada. En ser herència escrita de l’existència d’un monument faller, les explicacions acaben per funcionar com una crònica oficiosa de les preocupacions mundanes i dels fets de l’actualitat del seu temps, ja que els mateixos monuments no deixen de ser —o almenys així hauria de ser— un instrument de comunicació entre el veïnatge i la classe dirigent. Aquesta relació és més important del que sembla i opera —sempre ho ha fet al llarg del temps— en detriment de la llibertat d’expressió dels artistes i poetes fallers, en un joc d’equilibri inestable on l’habilitat per a la utilització de l’arma satírica resulta fonamental. Una altra cosa és la qüestió de qui decideix els temes a abordar en una explicació de la falla. Pel que fa al cas de la nostra ciutat, el fenomen més habitual al llarg de la història és que l’explicació s’elabore arran d’un acord entre el mateix artista, qui proposa els temes i la representació formal de les escenes, amb el poeta o guionista o, si més no, amb el grup de fallers que compleix amb aquesta funció de redactar els versos satírics ad hoc. Un passeig pels llibrets explicatius de la Falla República Argentina de Xàtiva editats durant el període predemocràtic, des de 1965 fins a 1978, ens pot oferir una panoràmica de l’evolució d’aquestes publicacions fins a l’arribada de la Constitució de 1978, que en el seu capítol I estableix els drets i llibertats fonamentals, com ara la llibertat d’expressió, i consagra l’eliminació de la censura prèvia. En 1965 es va plantar la primera falla d’aquest barri, una zona d’expansió de la ciutat en aquells moments. Estem a finals de l’aplicació del primer Pla de Desenvolupament (1964-1967) amb què el règim del general Franco preveia reactivar l’economia nacional a través del creixement del producte interior brut. Com és palés, la configuració arquitectònica i urbanística del barri respon als criteris del desenvolupisme imperant. Un incipient consumisme animava els costums d’una classe mitjana de naturalesa urbana en creixement. Xàtiva no n’era una excepció. De fet, l’explicació de la primera falla de República Argentina, l’única que es va publicar en castellà i, a més a més, en prosa, al·ludeix a la situació d’un barri en desenvolupament, reivindicant millores i nous serveis: «De arriba, hay colgado un gran candil, significado de la poca luz que tienen algunas calles del Barrio... Esta Comisión, en su afán de sacar dinero para la Falla, ha pensado hacer negocio alquilando artículos y cachivaches que pueden dar luz, tales como palmatorias, cirios, linternas, carbureros, faroles, y así vemos como transita esta mujer gorda por estas oscuras calles [sic].» Els següents anys de 1966, 1967 i 1968 s’aprecia una absència de temàtica local en la crítica de les explicacions, centrant-se les preferències en assumptes relacionats amb la conjuntura econòmica, el nivell de vida i altres fenòmens propis d’un incipient model consumista. També hi han curioses referències als contrastos entre els costums de la societat nacional i els dels primers turistes estrangers que començaven a arribar en major quantitat al país, com a efecte de l’oberturisme que impulsava Manuel Fraga des del Ministeri d’Informació i Turisme. És el cas d’aquesta escena dedicada al turisme en la falla de 1966: Una tenda de campanya i un forat indiscret, vosté ya’s figura lo qu’es lo qu’está vechent l’agüelet [sic]. Arribats a l’any 1969, apareix una primera novetat de cert relleu en les explicacions dels llibrets. Es tracta dels diàlegs de Pepet i Pasqualo, dos personatges creats per Pepe Barberà per a relatar els arguments de les falles de 1969, 1970, 1972, 1974 i 1978. Els personatges són una parella d’amics que acudeixen al taller de l’artista faller per conéixer de què va la falla de l’any. Fent servir una prosa a l’estil del diàleg teatral pròxim al sainet, Barberà descriu amb humor i sorna les distintes escenes del monument, abordant els assumptes a criticar. Un recurs literari que aporta potència per a la visualització de les escenes per part del lector i una major dosi de crítica local, si es compara amb els anys anteriors.

82 LLibre Argentina 2019.indd 82

07/02/2019 13:25:47

Amb tot, durant la primera meitat de la dècada dels anys 70, les explicacions de les falles d’Argentina reflecteixen l’aparició recurrent de temes que s’allunyen de l’àmbit local. El període polític marcat pel desenvolupisme que es viu durant el tardofranquisme comporta la irrupció d’una sèrie de canvis socials com l’aparició d’una nova classe mitjana, el naixement de la societat de consum de masses i la incipient incursió de la dona en l’àmbit laboral. Xàtiva, com moltes altres poblacions en aquella època, va deslligant-se d’allò rural i adquirint modes més urbans. També cal no oblidar que estem en els anys de la primera crisi del petroli (1973). Tot plegat fa que apareguen interessos i preocupacions pròpies d’aquest nou model de societat que comença a aflorar. Aquestes preocupacions tenen el seu reflex en les explicacions, on apareixen de manera recurrent temes relacionats amb la carestia de la vida, la publicitat enganyosa dels bancs, la proliferació de nous tributs i impostos, el cost de subministraments bàsics com ara aigua i llum o els problemes en la regulació del trànsit rodat. D’altra banda, no sempre els canvis socials són ben rebuts. Per a mostra, aquest botó al·lusiu a l’emancipació de la dona, publicat en el llibret de 1973: Cuadro 1.—“PROGRAMA DE ACTUALITAT” En l’interior de la cuina tot aquell que sol xillar, qu’en s’a casa sol manar, aqueste deport practica. El marit ve prou cansat de son trevall diari, i ací comença el calvari que la muller li ha deixat. Es el pluri-empleo nou el que toca a serts marits, puix a les deu de la nit, els costa frexir els hous. També els xiquets arreglar, a gitarlos en lo llit; i descansa l’esperit cuat li tóca a ell sopar. S’muller, qu’es falaguera, practica molt bé el deport, puix es femella de sort... i de tenis la primera [sic]. El 20 de novembre de 1975 mor Franco i comença el període de la transició. Curiosament, en aquesta segona meitat de la dècada és quan la temàtica de les explicacions comença a nodrir-se de temes locals de manera més decidida. En l’explicació publicada en el llibret de l’any 1977, Enric Camànyez recull una menció a una polèmica suscitada pel premi Nobel de Literatura, Camilo José Cela. Veiem el relat dels fets que provocaren la controvèrsia en un reportatge del periodista Agustí Garzó, aparegut a l’edició comarcal de Levante-EMV el 19 de gener de 2002: «L’anècdota naix el 24 de maig de 1976. El setmanari Cambio 16 informava de la presentació d’una enciclopèdia en fascicles sobre l’erotisme a Espanya a càrrec de Camilo José Cela a Palma de Mallorca, el seu lloc de residència. El text no fa més al·lusió al focus del conflicte que les declaracions de Cela repassant coples po-

83 LLibre Argentina 2019.indd 83

07/02/2019 14:14:04

pulars referides al sexe. I una d’elles va ser, textualment, una tornada molt cèlebre a Mallorca —sempre segons Cela— que deia: “Som les xiquetes de Xàtiva, que venim ací a fotre”. La crònica no especifica res més ni abunda en la suposada experiència de l’escriptor amb dones joves de Xàtiva, però a la capital de la Costera esclata tota una tempesta». Abundant en l’anècdota, cal assenyalar que hi ha una versió dels fets que relaciona les polèmiques declaracions de Cela amb un viatge a Mallorca d’unes escolars de Xàtiva, en abril de 1976. Suposadament, en una visita a la cartoixa de Valldemossa (Mallorca) durant un viatge de final de curs, algunes de les escolars xativines sostragueren un objecte que va pertànyer a l’escriptora George Sand; concretament, un tinter que estava exposat en l’itinerari turístic de la cartoixa, a sobre d’un piano de Chopin, cèlebre compositor qui fou amant de l’escriptora francesa. Les paraules de Cela foren interpretades pels pares de les escolars com una ofensa que el literat va proferir en resposta a la gamberrada de les xiquetes. L’assumpte, que encara es recorda, va alçar ampolles a la capital de la Costera. El cas és que, miraculosament, el tinter va ser retornat a la cartoixa en un paquet sense remitent uns dies després de que les escolars retornaren a Xàtiva... Camànyez ho reflectia així: Les paraules mal sonants en un home de raó, no tenen explicació, i sí tenen agravants. Tinga En Kamilo segur que les dones “socarrades” són molt boniques i honrades i d’un amor bell i pur [sic].

Explicació de la falla en el llibre de República Argentina l’any 1976

84 LLibre Argentina 2019.indd 84

07/02/2019 13:25:47

Tornant al nostre assumpte, és curiós veure com les explicacions d’aquestos darrers anys del període predemocràtic es fan ressò de l’efervescència política del moment. L’aparició de nombroses forces polítiques de nou segell és motiu de paròdia i el canvi d’adscripció militant d’alguns polítics, el famós canvi de jaqueta, és un tema freqüent. Vegeu, sinó, aquest fragment de l’explicació de l’any 1977: La cremallera s’obert, hi han destapat el montó... les garves de jolivert dels partits de la nació. Mols partits i fins... badats, han eixit hara de nou, com els caragols, quan plou, els trobes a grapats [sic]. La convulsa situació econòmica arrossegada des de la crisi del petroli de 1973 i la fragilitat de l’incipient canvi democràtic, amenaçat per les forces regressives i pel salvatge terrorisme d’ETA, feia imprescindible arribar a estabilitzar la situació política i econòmica del país. Amb tal finalitat, Adolfo Suárez va impulsar els Pactes de la Moncloa. És un fet que aquella va ser una contribució decisiva de Suárez al desenvolupament de la democràcia a Espanya, a l’igual que també és un fet que les decisions del president no sempre foren ben enteses. Així es pot veure en aquest fragment de l’explicació de 1978: «PEPET.— Que el Bou de la Democracia era massa gran per a lidiar-lo, i entre tots, feren un pacte per a poder-ho torejar comodament; el deixaren sense corns i el feren un dragonet [sic].» Si hom o dona continua amb el repàs per les explicacions dels llibrets d’Argentina des d’aquells anys fins a l’actualitat, apreciarà que a mesura que passen els anys els temes que es critiquen a les falles van arrelant-se en allò local. La càrrega de crítica relacionada amb assumptes de caire polític municipal augmenta significativament, especialment en els anys 90 i la Pàgines de ‘L’Explicació’ del llibre Argentina de l’any 1997 primera dècada del segle xxi, així com la correcció en l’ús de la llengua, que fa un avanç senzillament espectacular. Continua fent-se servir l’ús combinat de la prosa i el vers per a redactar les explicacions, però aquestes enriqueixen el seu contingut gràcies a la introducció de recursos tipogràfics i d’altres propis del gènere periodístic, com ara les fotografies, les vinyetes, tires còmiques i caricatures, els titulars o els destacats. Avui dia, els llibres de falles —alguns— s’han convertit en unes revistes que aporten abundant informació sobre la festa en els seus diversos vessants. Però cal no oblidar que aquestes publicacions nasqueren per a contenir l’explicació de la falla, eixos versets que són, en definitiva, l’envàs de la sàtira; allò que dóna sentit a les tones de cartró i fusta que tant ens vanagloriem en socarrar els fallers d’aquest món.

85 LLibre Argentina 2019.indd 85

07/02/2019 13:25:48

La por pot portar a la humanitat a qualsevol extrem. George Bernard Shaw (1856-1950)

LLibre Argentina 2019.indd 86

07/02/2019 13:25:48

Por a ser falleres i fallers? Els mecanismes de la por en la creació de la normalitat David Muñoz Sociòleg i professor a la Universitat de València

La noció d’individu va unida a la d’homo philosophicus, la qual es troba al centre de la cultura moderna. Tot va començar amb Descartes i el seu subjecte compulsivament dubitatiu, el qual només troba consol en l’aplicació metòdica del coneixement, una mena d’àncora de les escasses certeses. La filosofia cartesiana, que emergeix en un període marcat pel distanciament de Déu i el trencament amb tot el que va suposar l’Antic Règim, representa una fita important en la configuració de l’autoconsciència, la qual és clau en el procés d’individualització. Més tard, Kant i el seu subjecte transcendental, fruit d’un gir copernicà que, en fer fora a l’ésser humà del centre de l’univers, li exigeix una nova relació amb la natura. Una relació que ja no té el seu punt de partida en una creació adreçada a posar les persones com els membres VIP d’un suposat paradís, sinó que cada cop més comprovarem que ha estat l’atzar el motor d’una evolució totalment anònima i casual (tal com ens mostrarien la biologia i la física del segle xx).

87 LLibre Argentina 2019.indd 87

07/02/2019 13:25:49

L’individu és la comunitat disgregada, estripada i convertida en punts aïllats, amb vincles difícils d’albirar, talment com les ones magnètiques: sabem que hi ha quelcom que provoca atracció i uneix, però no tenim capacitat de veure-ho de manera directa. Aquesta atomització pot ser font d’incertesa i, al remat, també estar en la base d’algunes de les pors atàviques dels individus. Ens remou els sentiments la idea de la soledat, ens malmet l’ànim la possibilitat d’haver d’enfrontar-nos sols i soles als trasbalsos i els temporals que el destí pot posar al nostre camí, etc. Però si la individualització, amb el seu afebliment del grup i de la comunitat, resulta una font d’incerteses, la vida en col·lectivitat no és més tranquil·litzadora. La presència d’altres no sempre és percebuda com una forma de sentir-nos segurs, sinó que no poques vegades esdevé una font de neguit, quan no és directament aquesta presència quelcom amenaçador. En aquest sentit, per exemple, fa uns anys un macroestudi basat en més de cinc mil entrevistes en vàries grans ciutats del món va mostrar que quasi la meitat de la població urbana sent amb prou freqüència una relativament forta sensació de por: aquesta por prové principalment del nostre entorn, al qual percebem individus que ens provoquen inseguretat. Aquesta dualitat, la por derivada de la soledat i la por que prové de la vida en grup, no és cap altra cosa que l’expressió d’una sensació que sembla estar profundament incorporada en els nostres cossos: una reacció a la inseguretat. Les pors, en molts casos, representen una reacció a la tensió entre llibertat i seguretat, la pressió sentida entre la possibilitat de l’acció lliurement determinada i la dificultat per enfrontar-nos amb allò que desconeguem. El psicoanalista James Hillman afirmava que la por és una invenció, una creença, referint-se amb açò al fet que es tracta de formes que prenen els mites en relació a la construcció de la nostra vida psíquica. Per la nostra part, en sociologia, quan parlem d’invenció ens referim en realitat a construcció. És a dir, els fenòmens socials, en aquest cas la por, no són naturals, en el sentit de què són conformats per la interacció de les persones, són processos «socialment construïts». La conseqüència més immediata d’aquesta manera d’entendre els fenòmens socials és que s’evidencia que estan determinats històricament i social: cada època i cada context social configuraran fenòmens socials que seran diferents. Així, també la por, en tant que construcció social, va canviant al llarg del temps i s’expressa a través de factors diversos. L’estudi al qual em referia unes línies més amunt tractava d’identificar quines són les fonts contemporànies de la por entre els habitants de les ciutats. De forma sintètica, es poden resumir dient que les pors provenen principalment del nostre entorn. En bona mesura sentim les altres persones (especialment si pertanyen a grups minoritaris) com una amenaça o, si més no, com una presència que ens provoca diferents graus d’inseguretat. Però, és la inseguretat sentida sempre fruit d’una amenaça física? No sempre. És més, probablement una de les qüestions que major neguit ens provoquen és la pressió que la normalitat exerceix sobre nosaltres. Com ha explicat la psicologia social, en aquest àmbit de les pressions cap a la normalitat, la presència dels altres actua com una mena d’espill on ens reflectim i que ens serveix de referència. Amb la necessitat de sentir-nos normals, la pressió del grup ens porta a destacar la tendència a la conformitat, a conformar-nos (en el doble sentit: ens dóna forma i fa que ens adaptem). L’aprovació, implícita o explícita, de les altres persones té un paper confirmador de la nostra normalitat i, alhora, conforma en part la nostra forma d’actuar. És interessant, a tall d’exemple, explicar de forma breu com va ser un dels primers experiments dels estudis sobre la tendència a la conformitat. En aquest experiment van reunir un grup de persones, les quals havien de dir quines d’unes línies dibuixades en unes targetes tenien una llargària semblant. Quan les persones participants eren seleccionades de forma aleatòria, les respostes errònies estaven al voltant de l’1%. No obstant això, l’equip investigador hi incloïa en alguns grups una majoria de persones que estaven contractades per a dir una mateixa resposta errònia. En aquests grups amb una majoria de participants defensant la resposta equivocada, un terç dels individus canviaven la seua resposta i l’adaptaven al que deia la majoria: una de cada tres persones acabava rendida a la pressió a la conformitat, a no voler pensar diferent. Les implicacions d’aquesta tendència a la conformitat són moltes. Des d’un punt de vista optimista, per dir-ho d’alguna forma, es podria pensar que aquesta por a ser anormals pot ajudar a mantenir les societats cohesionades. Però, des de l’extrem contrari, aquesta por pot suposar un important entrebanc a la trans-

88 LLibre Argentina 2019.indd 88

07/02/2019 13:25:49

formació i, per tant, a la millora de les societats. Aquesta tensió es manifesta en múltiples àmbits de la vida social. També, per descomptat, en la festa. Les festes, com qualsevol procés social, tenen un començament en què es tracta d’un fet minoritari, sovint vist amb ulls d’estranyesa per les persones (aleshores la majoria) que no hi participen de la nova festa. Pensem, per exemple, en la sensació que provocarien els joves que, un any després d’uns aldarulls, van tornar a la mateixa plaça de Bunyol per tirar de nou tomaques als participants d’una desfilada de gegants i cabuts; poc de temps després, aquesta mena de bretolada juvenil va passar a ser part d’allò que identificava a la majoria de la població de Bunyol amb el seu poble: a hores d’ara, qualsevol habitant pot compartir l’adhesió a la Tomatina sense por a sentir-se qüestionats, sense por a semblar rarets. Els joves que van iniciar el que

89 LLibre Argentina 2019.indd 89

07/02/2019 13:25:49

després seria una festa plenament acceptada van desafiar el consens de la seua època, la normalitat. Per a les persones que després es troben amb la Tomatina normalitzada com una festa amb la qual s’identifica el poble, gairebé podríem dir que la por (alguna de les seues manifestacions) apareixeria en sentit contrari: per sentir-se part de la comunitat hi ha una certa obligació a respectar el que ha esdevingut un símbol de Bunyol. En certa manera no és forçat pensar que les falles poden haver viscut un procés semblant, només que amb un horitzó temporal prou més llarg que la festa de Bunyol, la qual a penes supera el mig segle d’antiguitat. Sabem que, en els seus inicis, les falles van haver de superar una certa censura en diferents moments del segle xix. Sovint aquesta censura es devia al caire crític de les falles amb el govern i amb l’Església; però també va haver-hi queixes per part de la burgesia i de certs sectors il·lustrats, que trobaven inapropiada aquesta festa vinculada amb el foc. Amb els anys, després d’haver sortejat fins i tot la dictadura franquista, les falles es van consolidar com una festa central en el calendari festiu valencià. Fins i tot, les falles gaudeixen del reconeixement internacional, avalat també per la designació com a patrimoni immaterial de la humanitat per part de la UNESCO. Tot i això, malgrat aquest suport institucional de què gaudeixen les falles, la por, com a mecanisme fonamental en la creació de conformitat, mai no desapareix del tot. Tal com diuen en certes professions vinculades amb l’espectacle: cada sessió o cada representació es viu com una prova, com un examen en el qual el públic sotmet a veredicte l’obra en qüestió. Així, la sensació de no estar captant l’atenció del públic en general pot provocar inseguretat sobre la salut de la festa i, al remat, pot ser viscuda individualment com una certa por a restar allunyats i allunyades del que podríem anomenar normalitat o, dit d’una altra forma, l’espai de consens de les conductes socialment desitjables.

90 LLibre Argentina 2019.indd 90

07/02/2019 13:25:49

Arribat aquest punt, és convenient recordar que aquest article té el seu origen en un suggeriment per part de l’equip de persones que coordinen el llibre de la falla República Argentina. Em van proposar, amb bon criteri, una reflexió sobre la por que poden sentir algunes persones a formar part de la festa, por a sumar-se a alguna comissió fallera. Reflexionant sobre aquesta proposta, vaig pensar que potser seria interessant retornar la reflexió des de la perspectiva de les falleres i fallers: quines podrien ser les pors o les inseguretats que senten les persones que ja són part de la festa? De fet, la mateixa proposta del tema de l’article pareix apuntar alguna d’aquestes possibles pors: potser des de dins de les falles, la percepció d’un cert distanciament amb la societat és viscuda amb un cert neguit. Més enllà de la viabilitat econòmica de les comissions, les quals requereixen comptar amb un bon cens de fallers i falleres, és possible pensar que el fet que no arriben nous membres pot ser interpretat de moltes formes. Una d’elles és la possibilitat de pensar que les falles estan deixant de ser quelcom normal per a un important nombre de persones, especialment gent jove. Açò pot ser vist com una certa por per part de la gent a ser part de les falles. Però, en sentit contrari, també podria ser sentit per fallers i falleres com una inseguretat, com una manifestació de la por a no formar part d’alguna cosa que està totalment normalitzada per la resta de la gent. Pensem, per exemple, en el cas d’una quadrilla que anomenarem mixta: una colla formada per amics i amigues entre els quals hi ha persones que són falleres i d’altres que no ho són. En aquest cas, les falles, lluny de ser un moment de festa i joia compartida, poden suposar un període de separació, en el qual la persona o persones que són falleres passen gran part del temps amb la resta de membres de la comissió. Si recordem el que hem dit al començament, els mecanismes de creació de conformitat poden operar i exercir pressió, tant en les persones de la colla que són falleres com en les que no ho són. Però el més probable és que aquesta pressió tinga més efecte sobre aquelles persones que senten que estan en el costat minoritari, el costat que sentiria que més s’allunya d’allò normal. Així, en aquesta colla podríem trobar la por d’un costat o de l’altre: la diferència la marcaria el moment que visquen les falles en relació al conjunt de la societat. Desconec les dades concretes sobre el nombre de fallers i falleres. Però, al remat, tampoc no és molt important: la centralitat en la construcció de la normalitat, del consens, no és una qüestió de números, de quantitat, sinó que està més relacionada amb aspectes qualitatius. En el cas sobre el que estem reflexionant, el que caldria tenir en compte no és la xifra de persones que formen part del col·lectiu faller, sinó la importància que la societat atorga a la festa. Aquesta importància es podria identificar a partir del suport institucional, els discursos socials que circulen sobre les falles (el que diu o pensa la gent en general) i altres elements. Tanmateix, ací ens trobaríem amb una possible paradoxa: potser aquests aspectes qualitatius, en el fons, sí que estan relacionats amb la quantitat de fallers i falleres. Per tant, potser les pors i les inseguretats sobre per què la gent està distanciant-se de les falles sí que són rellevants. En cas d’estar fundades, en cas de tenir una base real, seria necessari esbrinar quins són els motius i, sobretot, quines són les conseqüències. D’una altra forma, potser la por, entesa com una reacció davant d’un fet que pot ocórrer o no, podria deixar de ser por i passar a ser la constatació d’una amenaça que podria suposar un trasbals important en la història de les falles. Sé que parlar d’una amenaça potser no és la millor manera de finalitzar un article. Però, estem en un llibre sobre la por: no esperarien un altre final. I, com diria Hitchcock: a qualsevol li agrada un bon crim... sempre que no en siga la víctima.

91 LLibre Argentina 2019.indd 91

07/02/2019 13:25:49

La por sempre està disposada a veure les coses pitjor del que són. Titus Livi (59 aC-17 dC)

LLibre Argentina 2019.indd 92

07/02/2019 13:25:50

Por a evolucionar Juan Antonio Cloquell Cuñat Periodista

Vivim en uns dies on tot avança molt ràpid, on quan s’opta per acceptar uns canvis, aquests ja han quedats obsolets. Un exemple d’açò són les falles. La festa fallera té por a evolucionar i s’ha quedat ancorada en l’immobilisme i en el conformisme en alguns dels seus vessants més reconeguts. I un d’ells és el monument, el centre de la festa. És un debat recurrent des de fa diverses dècades i sempre s›ha resolt en favor d›una majoria que defensa mantenir el classicisme barroc dels ninots. La innovació estètica, la voluntat d’oferir una nova lectura del monument i de les seues possibilitats tant en la construcció, en els materials emprats com en explorar alternatives cap a un monument cada vegada més sostenible, sempre ha tingut fortes reticències. No s’ha dubtat a desaprovar aquells artistes fallers decidits a ampliar la mirada d’aquesta manifestació artística. El clar exemple el trobem a les falles municipals de València, centre de les polèmiques aquests darrers exercicis. Uns monuments que, any rere any, s’haurien de convertir en abanderats d’aquestes innovadores formes de plantar una falla i explorar camins que impulsen l’element més reconegut de la festa cap a una nova dimensió. L’obra Equilibri universal d’Okuda, plantada en el 2018 a la plaça de l’Ajuntament de València, una explosió de policromies i geometries, va congregar grans admiradors i, al mateix temps, grans detractors. No era difícil trobar visitants al seu voltant sentenciant que «això no és una falla». Però, què és realment una falla? Si ens encaminem fins als orígens de la festa ens trobem amb uns monuments molts diferents al que ara es defensen per una majoria. No s’ha d’oblidar que el monument faller va construir la seua estètica actual molt després d’existir, anys després que els veïns donaren un sentit crític a cremar les restes que els fusters llançaven al carrer en el dia del seu patró. Una evolució que ens ha portat fins a hui i que s’ha de deixar fluir perquè la festa seguisca donant passos cap al futur. Per aprofundir més en aquest tema, hem parlat amb Pepa Gómez Valle, presidenta de la Falla Borrull Socors, que l’any 2018 va guanyar el primer premi de la Secció Experimental i el primer premi d’Enginy i Gràcia.

93 LLibre Argentina 2019.indd 93

07/02/2019 13:25:50

94 LLibre Argentina 2019.indd 94

07/02/2019 13:25:51

PEPA GÓMEZ VALLE.

PRESIDENTA DE LA FALLA BORRULL SOCORS

«Veure plantat un projecte tan ambiciós en l’aspecte constructiu, artístic i narratiu és molt satisfactori, sobretot per la gran implicació de la gent en cada pas»

Per posar-nos en antecedents, què es considera com a monument experimental? No existeix una definició que acote com és una falla experimental. De fet, seria impossible limitar-ho en un concepte perquè les possibilitats i característiques per les quals una falla és experimental i/o innovadora són innombrables. També seria del tot inconvenient perquè fitar en una definició com és o ha de ser suposaria que tot el que eixira d’eixes paraules no encaixaria com a falla experimental i innovadora. En infinitat de vegades hem vist catalogar com «això no és una falla» tot el que ix de la norma (no escrita) a la qual tenim per costum veure i concebre com a falla. «Tradicional», «clàssica», es diu, encara que si ens remetem al clàssic o tradicional, el suro i l’evolució artística que les falles han adquirit amb el temps no serien precisament tradicionals en l’art faller. Cada vegada més s’acosta el debat sobre si les falles experimentals s’han de considerar falles o no, a l’efecte de competició i de definició. No obstant això, al meu entendre, el punt de partida ha de ser respectar que tot el que les comissions planten al març són falles i de definir alguna cosa hauria de ser precisament això, què és falla o cadafal. La Federació de Falles I+E, des de la seua creació, no ha tingut entre els seus objectius acotar què fan les comissions que aposten per l’experimentació, sinó buscar una veu per a tindre pes i mostrar al món un ventall de propostes creatives, basades en una forma d’entendre les falles amb moltes particularitats que no fan sinó enriquir la festa. El nom de falla experimental naix amb la creació del concurs municipal, fa 20 anys. No vol dir que abans no es feren falles experimentals o diferents, sinó que comencen a ser reconegudes a partir d’aquell moment amb un premi propi. Tampoc vol dir que els registres de falles experimentals documentades amb els quals podem comptar responen a les comissions que han apostat per aquest tipus de creacions. Només podem recopilar aquelles que van guanyar primer, segon i tercer premi i, a partir de determinat any, les que es van inscriure encara que no aconseguiren cap premi. A banda d’aquestes, hi ha diverses falles que han plantat i planten falles experimentals i innovadores i no participen del premi per convicció pròpia. Per tant, és complicat quantificar quantes al llarg de la història i fins i tot ara es decanten per l’experimentació. Tornant a la definició de falla, m’atreviria a concretar que podria dir-se a tota construcció o instal· lació artística que, amb una narrativa, un rerefons crític, una base satírica i un fil conductor es planta cada any a l’inici de la setmana fallera i té per objecte ser consumida per les cendres al final d’aquesta. Per tant, tal com l’art no es pot concretar en una definició excloent, tampoc una creació per la qual aposta i treballa una comissió pot deixar de ser considerada falla. Una falla pot ser innovadora i/o experimental per optar per un artista amb un projecte innovador, treballar la falla la pròpia comissió, pels seus materials, el seu procés constructiu, la seua narrativa, el seu concepte, la seua estètica...

95 LLibre Argentina 2019.indd 95

07/02/2019 13:25:51

«Amb el monument sol ocórrer, com en moltes altres qüestions (com podria ser llibret, teatre, presentació...), que per a convèncer cal demostrar i això només era possible intentant-ho. Ho vam fer i continuem»

Com va sorgir en la comissió fer el pas cap a aquest tipus de monuments? En Borrull Socors ja fa al voltant de sis anys que apostem per aquesta fórmula, encara que de forma total des de 2016. La motivació ha radicat en les persones. Va sorgir en el si de la comissió un grup de persones amb diversitat d’inquietuds i formació complementària que es va sentir cada vegada més còmoda i compromesa amb fer exercicis circulars (temàtica que ho impregne tot, en cada acte i acció) i disposada a investigar noves formes per a comptar i fer. Fer experimentació i innovació tal com la fem suposa implicar a tota la comissió, ja que apostem per això tant en la falla infantil com en la major; crear un discurs, una narrativa, una crítica social i una sàtira en les escenes. No comptem amb un gran pressupost, encara que aquest exercici hem actualitzat i renovat els estatuts i, entre altres qüestions, ens hem compromés a invertir com a mínim el 20 per cent del pressupost anual de la comissió en falla.

96 LLibre Argentina 2019.indd 96

07/02/2019 13:25:51

Ens trobem davant de destinar la suma que teníem per a plantar falla a plantar un projecte impersonal o de prendre les regnes del projecte, escrivint i creant amb les nostres pròpies mans. Apostem per la segona fórmula per a, a més, utilitzar materials respectuosos amb el medi ambient. Això ens ha permés jugar amb el concepte de estoreta intencionadament en un parell d’ocasions. No vol dir això que siga més barat fer una falla experimental perquè, de fet, treballar amb fusta com és el nostre cas és tremendament costós tant en l’econòmic com en el modelatge. Els avantatges i facilitats artístiques que dóna el suro són incomparables. Però, a més, treballar amb arquitectes, enginyers, artistes plàstics i gràfics, guionistes i mà d’obra que apliquem des de dins de la comissió, augmenten la suma notablement. És dur apostar per aquesta forma de treballar que és constant durant tot l›any i suposa tindre una plantà aparatosa i treballosa. Però veure plantat un projecte tan ambiciós en l’aspecte constructiu, artístic i narratiu és molt satisfactori, sobretot per la gran implicació de la gent en cada pas. Que, al final, és l’objectiu al qual aspirem com a associació cultural: implicar la gent i remoure sentiments. Va ser un pas acceptat generalment per la comissió o va haver-hi alguna reticència? Va ser complicat al principi. Sempre hi ha persones que entenen tradicionalment que allò còmode i popularment acceptat és plantar falles de suro amb estètiques similars a la majoria, delegar-ho en mans d›un/a artista i després d›un parell de visites al taller a l›any, arribar a la setmana de falles i participar una estona en la plantà i «a una altra cosa»... I és tan comprensible com tindre por a allò desconegut i al gran esforç que pot requerir una aposta com la nostra. Sol ocórrer, com en moltes altres qüestions (com podria ser llibret, teatre, presentació...), que per a convèncer cal demostrar i això només era possible intentant-ho. Ho vam fer i continuem. Els arbres ens van obrir un camí, el laberint ens va

97 LLibre Argentina 2019.indd 97

07/02/2019 13:25:52

obrir els ulls i va remoure consciències i les cadires, tots els sentits i el cor. Som una comissió orgullosa de treballar i defensar aquest treball. Personalment em sent tremendament orgullosa per haver encapçalat dues d’aquests projectes durant els últims dos exercicis com a presidenta de la meua comissió, en els quals m’he deixat molt de mi mateixa. L’any passat us vau fer amb el primer premi en la secció experimental amb un monument realitzat per la pròpia comissió. Com va ser el procés d’elaboració i què suposa aquest reconeixement? I també el d’Enginy i Gràcia, la qual cosa ens va fer pensar, ja que són dos jurats totalment diferents reconeixent-nos en el més alt de dues lligues totalment diferents en les quals, així ho sentíem, encaixàvem. Podem dir que la falla de les cadires ha sigut per a nosaltres la consolidació i la culminació de la nostra idea que unes falles diferents són possibles. Per a la comissió és una confirmació que hem invertit els nostres esforços en una forma de fer falla (com a associació, no solament com cadafal) útil i sincera, a més de ser un impuls a continuar treballant d›aquesta manera. És, com he assenyalat anteriorment, molt dur perquè suposa una constància diària en què cada setmana de l›una o l›altra forma pràcticament la totalitat de la comissió toca un element de falla (recollint material, participant del disseny, contribuint al guió, inventant alguna nova escena, parlant amb algun professional que complemente el resultat...). Amb quines opinions majoritàries us trobeu? El que hem trobat per part de les persones que han visitat les nostres falles sempre han sigut comentaris positius i, allò que més ens impressiona i alegra, cares de sorpresa i moltes preguntes referents a per què fem aquestes falles, com se’ns ocorren els temes, com hem arribat al disseny, com les hem construïdes i plantat, sobre els materials... També ens han demanat que els acompanyem en les visites per a no perdre’s detall de cada crítica o escena satírica, per a interpretar la cartelleria o els conceptes, ja que no solen existir ninots a l’ús. Les crítiques, que no les solem sentir habitualment perquè estem ocupats en treballar i en fer associació de forma interna diàriament, acostumen a estar en l’aire per part d’algunes persones del món faller o alié a ell que qüestionen si l’art que realitzem és o no falla. D’altra banda, tot positiu. I la crítica que més ens ocupa, la de la pròpia comissió, sempre és incisiva en l’inici, el procés i el resultat per a intentar arribar a plantar allò que ens hem proposat. Cal destacar que les persones de pas per un barri en el qual estem i plantem, cada vegada més vénen atretes per eixa ruta alternativa, ja que en cinc carrers hi ha sengles falles que planten experimentals. Aquest trànsit de gent que s’acosta expressament i moltes d’elles així ho compten en les xarxes socials i es van animant unes a altres per el boca a boca, a peu de carrer i virtual, també és un assoliment que hem de reconéixer-nos els uns i els altres.

98 LLibre Argentina 2019.indd 98

07/02/2019 13:25:52

«La sostenibilitat i la investigació en les diferents possibilitats que ens permet la nostra festa és ja imparable i pot conviure a la perfecció, com s’ha demostrat, amb tot tipus de propostes»

Des de fa un parell d’anys, les falles municipals de València han emprés el camí cap a la innovació. Com valoreu que des de les institucions públiques s’aposte per açò, com una manera d›evolució de la festa cap a noves formes, nous materials, la sostenibilitat…? Les institucions i l’Administració sempre han de donar exemple i tendir els ponts perquè la ciutadania puga desenvolupar-se en qualsevol dels àmbits que ens plantegem. En aquest cas, pel que respecta a les falles, l’obertura a diversitat d’ens i professions a formar part del jurat i l’establiment de bases que potencien la diversitat, el respecte amb el medi ambient, la didàctica i la coherència narrativa, entre molts altres aspectes, permet a artistes i persones amb inquietuds creatives per a plantar falles oferir projectes molt interessants. Al cap i a la fi, les falles municipals són de les més vistes per part dels visitants de la ciutat i tindre l’oportunitat de mostrar una cosa transgressora pot ser una basa fins i tot estratègica per a ampliar horitzons i trencar motles. Des del punt de vista d’una persona que aposta en la seua comissió per la innovació i experimentació, crec que cal saber llegir i interpretar la posada en escena municipal com el que és, una falla de tots i totes que pot beure de totes les sinergies i ha de fer-ho amb naturalitat i sense complexos. La sostenibilitat i la investigació en les diferents possibilitats que ens permet la nostra festa és ja imparable i pot conviure a la perfecció, com s’ha demostrat, amb tot tipus de propostes.

99 LLibre Argentina 2019.indd 99

07/02/2019 13:25:52

LLibre Argentina 2019.indd 100

07/02/2019 13:25:54

LLibre Argentina 2019.indd 101

07/02/2019 13:25:58

La por no és més que un desig al revés. Amado Nervo (1870-1919)

LLibre Argentina 2019.indd 102

07/02/2019 13:25:59

De vegades, fem por Ángel J. Sánchez. Vicepresident de la Junta Local Fallera de Xàtiva.

Passen els anys i les falles evolucionem indiscutiblement en molts aspectes, però no en tots per igual. No es pot dubtar que les falles estem vivint una vessant positiva en moltes facetes, com podem veure per exemple al cens, que augmenta any rere any, superant els 3.000 fallers entre infantils i grans, la crisi ens va acostar als 2.000 però ens hem refet. La inversió en monuments també està evolucionant els últims anys, quatre falles grans en especial i sis en la mateixa secció en les falles infantils és una mostra evident del que dic. Els llibrets de falla també viuen una època dolça. A les de sempre, Argentina, Joan Ramon Jiménez i Benlloch, se sumen moltes noves falles que lluiten per situar els seus llibrets a les biblioteques dels amants d’aquesta faceta: Espanyoleto, Selgas-Tovar, Abú Masaifa, etc. Després d’uns anys delicats en quant a la figura de la fallera major de comissió, amb poques representants a les falles, ja fa dos anys en què quasi totes les comissions compten amb aquesta figura, ja siga només infantils, només gran o les dues. Enguany, per exemple, només dues comissions de les dèneu no tenen cap representant. Cal destacar i encara que parega mentida, som una de les localitats, en tradició fallera, que millor treballa la indumentària valenciana i més es respecta la norma estatutària pròpia al respecte, encara que ens queda algun despistat o despistada que ni sap el que figura als nostres estatuts ni fa cas. Molts més aspectes tenen aquesta tendència positiva, però no tot viu la seua esplendor o millora. La por a abordar diferents deficiències per part de tots, ens minva en aquest objectiu de l’excel·lència fallera. La veritat és que és complicat controlar tot el que envolta a les falles de Xàtiva i les seues expressions. Hi ha intents de modificar coses per a corregir defectes, però realment el col·lectiu, en la seua totalitat, vol corregir-ho? Es presenta un conflicte d’interessos entre falles i festa important en alguns actes dels de sempre i pareix que per a sempre. Si férem una enquesta entre la població de Xàtiva, de segur que un gran percentatge d’habitants coincidirem amb els actes que a l’actualitat fan por, no per l’organització o idea del mateix, sinó pel comportament d’alguns membres del col·lectiu. De segur que sabeu de quins actes parle…

103 LLibre Argentina 2019.indd 103

07/02/2019 13:25:59

La Visita a les Falles, més coneguda com a El recorregut, ha evolucionat any rere any i s’ha intentat posar solucions que han acabat sent pegats que no han resolt el problema. I és que recorde quan era menut (en l’actualitat tinc 32 anys), quan els infantils de la comissió ens guanyàvem 500 pessetes a compartir entre els que portàrem un carret de Mercadona amb provisions perquè cap faller es deshidratara pels carrers de Xàtiva. Més avant, ja a la meua joventut, es va prohibir que es desfilara amb alcohol, i com els fallers som molt enginyosos, doncs optàrem pels coneguts com cotxes o pisos bomba on omplir les petaques, cantimplores, biberons, botelles, etc. que portàvem damunt. Això passà un poc de moda, i en l’actualitat, a pesar que està prohibit desfilar amb begudes alcohòliques, només es té en compte a l’eixida de l’acte, ja que al girar el cantó, màgia, la comissió passa de ser 20 fallers, la majoria xiquets, a 100 amb gots, botelles i més. Sense parlar de la indumentària…. Bé, sí, parlaré! L’assumpte excedeix de si porten pico, mocador, trenes i tal, eixe dia es podria donar un premi al més atrevit, i és que es pot veure de tot, falleres i fallers amb sabatilles, vestits sense explicació possible, complements ideats exclusivament per emmagatzemament de begudes espirituoses, etc. Però no tot queda ací, el caos creat a la ciutat és un aspecte a tenir en compte, amb talls entre les falles que no s’entenen, fallers que abandonen el recorregut per a fer-se un refresquet, o botar-se alguna falla que està massa lluny. Hui en dia prop del banderí de la comissió pots veure als més menuts i alguna mare o pare amb ells, la resta estan molt escampats. Tot açò obliga als membres de la Junta Local Fallera i algun president, a una contínua i desesperant lluita per intentar que l’acte tinga algun mínim ordre… Però amb l’ajuda de la policia local, no es pot controlar tot els encreuaments de carrers al llarg del cos de la desfilada, provocant discussions amb vehicles que intenten circular per la ciutat durant aquest acte. Aquesta situació és molt desagradable, ja que rebre insults i amenaces per part de gent de fora, o inclús de vegades per propis fallers o falleres que no estan dintre dels seus cabals, ho dificulta tot. A raó de tot açò, amb el pas del temps, podem veure la disminució de públic que s’acosta a veure la desfilada any rere any. Cada vegada ve menys gent a veure passar les comissions pels carrers de Xàtiva, centrant-se el major nombre de gent a l’eixida, i al tram que va des de Molina Claret a Abú Masaifa, reforçat per les pròpies comissions que tenen el seu emplaçament al llarg o prop d’aquest recorregut. Degut a tot l’exposat, crec que queda clar que aquest acte necessita un nou aire, pegar-li una volta i intentar posar solució al deteriorat objectiu que envolta aquesta desfilada, que no és altre que conèixer tots els monuments, melic de la festa, que es planten a la nostra ciutat, i que una vegada finalitzat, són ben pocs els que s’han detingut a observar, ja no els versos o la crítica de la falla, sinó, el gros d’aquestos.

104 LLibre Argentina 2019.indd 104

07/02/2019 13:25:59

Però realment els fallers volen posar-li solució? Podríem fer un altra enquesta i ens enduríem igual alguna sorpresa. Molts fallers de la ciutat en el primer acte que pensen per a fer-se un vestit és en el recorregut, perquè és a l’únic acte que ixen, sobretot el sector jove, tant masculí com femení. Sent conscient que és complicat, continuarem intentant millorar aquest acte, però clar està que s’ha de mullar tant l’executiva de la Junta Local Fallera, com els presidents i membres de juntes gestores que conformen l’assemblea de les falles de la ciutat. Anem a tornar uns mesos abans i parlarem de la Cavalcada del Ninot, un acte que de vegades també fa por. Deixant de costat la cavalcada del present exercici, on la situació meteorològica va complicar prou l’assumpte, també està vivint una tendència negativa en alguns aspectes que influeixen a que aquest acte perda atractiu per a la gent de Xàtiva i visitants. No és pel fred, no és per les dates, el problema ve per la falta de gent que vulga dedicar-li part del seu temps preparant disfresses, grups escènics i més, perquè és una feina que necessita de molta gent i cada vegada hi ha més abonats al «diguem de què he d’eixir i vaig a comprar-me la disfressa i no comptes amb mi per arrossegar ni dur res a les mans.» Açò fa que els quatre de sempre patisquen la síndrome del faller cremat, ja que fer la feina per a tots es fa pesat, sumant-li que algú damunt et diu de tant en tant: «Açò sempre ha sigut així.» Mentida! A Xàtiva s’han vist molt bones cavalcades per part de moltes comissions, amb treball col·lectiu, comptant amb un enginy i gràcia destacable i fent gala de la sàtira genuïna de què podem presumir les falles de la ciutat. Disfresses treballades, fetes al casal, han donat pas a la reutilització o compra de disfresses industrials. Si ens preguntem d’on ve el problema, pot ser siga de la falta d’interés en la cavalcada com a tal, cobrant més importància el dinar del mateix dissabte i la preparació que al moment d’aquesta, mentre calfem el cos amb alcohol ja que a l’Albereda farà molt de fred durant la desfilada… Tal vegada siga l’exposat el que està fent que cada vegada tinga menys afluència de públic aquest acte, igual que passa amb el recorregut, i no el temps o les hores, tenint en compte que s’ha modificat des de 2017 perquè l’acte tinga una durada més concreta i acabe a bona hora sense perjudicis per a les últimes comissions. Aplega febrer, i és el torn del Ral·li faller. Aquest també és un acte a polir, al qual es van posant mesures per reconduir-lo, però que tampoc resulta fàcil. I no resulta perquè part dels participants no acaben d’entendre el seu funcionament. Aquest acte es tracta de decorar un vehicle, acompanyant-lo amb unes disfresses per als ocupants, i recórrer la ciutat de casal en casal per a fer les proves que les comissions preparen. Un matí divertit, amb moltes rialles per part dels participants i els que passen el diumenge al seu casal veient-los passar i fer les proves.

105 LLibre Argentina 2019.indd 105

07/02/2019 13:26:00

106 LLibre Argentina 2019.indd 106

07/02/2019 13:26:00

Fins ací, i sobre la teoria es pot esperar una sèrie d’expectatives que no es compleixen, ja que a l’actualitat s’ha perdut l’interés per treballar la decoració dels vehicles, limitant-se a posar-li uns cartons pintats la nit d’abans o el mateix matí en alguns casos, a furgons alquilats per a tal fi, on es claven de vegades 20 persones, multiplicant la seua capacitat. Açò en principi passarà fins a enguany, on l’assemblea general ha decidit que es remarque l’obligatorietat de que no se supere la capacitat d’ocupants. Recorde quan de menut veia aplegar a la placeta d’Alexandre VIé vehicles impossibles, elaborats amb molt d’esforç per aconseguir, a banda dels premis, atraure la gent a veure eixes costoses elaboracions, que tenien dificultats per a circular pels carrers del nucli antic. Sí, lamentablement hem perdut l’essència d’aquest acte, deixant de costat guanyar algun dels seus concursos, com el vehicle, les disfresses, la puntuació a les proves o la comparsa, i centrant-se en cobrir l’expedient amb el mínim i si no passem per totes les falles, doncs bé, és que no es pot acudir a tot, no ens quedava ginebra i hem hagut de tornar al casal. Un altra de les polèmiques dels últims anys és la puntuació de les proves. Un temps arrere començà la dinàmica del deu, abans de fer la prova ja tenies la fulla segellada amb un deu. Fins que alguna falla va pensar, nosaltres no posem deus, i es va començar una guerra civil via WhatsApp, alertant a les seues comissions, perquè tampoc li posaren un deu a tal falla. Fent extensible la seua queixa a la mateixa Junta Local Fallera. Igual el problema és de la falta d’objectivitat de les proves, o bé que no es poden mesurar numèricament, o les amistats entre comissions o membres d’aquestes, però aquesta pràctica, després d’uns anys donant maldecaps, pareix que està desapareixent, tornant a ser justos amb l’esforç de cada comissió per obtindre la màxima puntuació. En definitiva, a poc a poc les falles intenten posar remei als aspectes de la festa que mereixen correcció, però és necessari que tots i cadascun dels fallers de la ciutat pose de la seua part per fer que tots els actes tinguen la rellevància que mereixen. Actes que resulten atractius també per als no fallers, de manera que torne a despertar l’interés per eixir al carrer a veure que les falles som una festa viva, una festa que respecta les tradicions i s’adapta als nous temps, amb la intenció de perdurar per sempre. I recordeu, com se sol dir, les falles seran el que els fallers vulguen que siguen.

107 LLibre Argentina 2019.indd 107

07/02/2019 13:26:00

NomĂŠs una cosa fa un somni impossible: la por a fracassar. Paulo Coelho (1947)

LLibre Argentina 2019.indd 108

07/02/2019 13:26:00

La por a fracassar en el llibret Sandra Faura Delegada de Llibre de la Falla República Argentina

Tothom que conega una mica el món de les falles sap que per portar endavant totes les activitats i feines que esta festa comporta, cal treballar de valent al llarg de tot l’any perquè tot estiga a punt quan arribe el moment. Cadascú dins de la seua comissió podem dir que té la seua tasca, i la meua, junt a les falleres i els fallers que formem l’equip de redacció, és l’elaboració del llibret. Fer un llibret de falla, a l’igual que la resta d’actes fallers que es porten a terme cada exercici, pot semblar esgotador, encara que si t’agrada, pot resultar fins i tot divertit i entretingut, però no hem d’oblidar que també comporta un gran esforç per part de molta gent que inverteix el seu temps personal, a més d’una gran despesa econòmica per part de la comissió; per això ens ompli d’orgull i satisfacció quan tot eixe esforç es veu recompensat amb algun premi i per tant amb l’alegria de tots els components de la falla. Des de sempre hem apostat per fer un bon llibre, intentant ser originals, creatius, atrevits, innovadors... Unes vegades ens ix millor que d’altres, però cada any ens ho posen més complicat, atés que les noves bases de la Junta Local Fallera ens semblen molt dictatorials i opressives, ens sentim obligats a seguir unes pautes que no ens deixen ser tan originals i creatius com ens agradaria. Quan es forma part de l’equip d’elaboració d’un llibret faller, podríem afirmar que es viu amb por i angoixa pràcticament tot l’any, per la gran responsabilitat que això comporta. Vaja per davant que nosaltres podem realitzar-lo gràcies a la col·laboració desinteressada de molta gent que escriu articles, fa il·lustracions, investiga sobre temes fallers, ens dóna fotografies, arreplega publicitats... Sense totes estes aportacions altruistes el llibre no és podria elaborar. La nostra tasca està en pensar què fem i com ho fem, en elaborar un guió i donar-li forma, en demanar les feines a la gent, en organitzar la informació que tenim... Però són els col·laboradors amb els seus treballs els qui realment el fan possible. Per increïble que parega, nosaltres no sabem com quedarà finalment, ho podem imaginar i tindre’n una idea, sabem el que els hem demanat però no sabem com ho faran, això és una incògnita, una sorpresa, normalment agradable que desvelem quan ens ho envien, així que no coneixerem realment el resultat final fins que no posem tots els treballs en comú i vegem el conjunt del llibret. Este fet de desconéixer com quedarà acabat és part de la nostra angoixa tot el temps que dura l’elaboració del llibret. La preocupació perquè cadascú faça el que li pertoca a temps i tot isca com ho tenim previst, fa que tinguem una sensació continuada d’intranquil·litat i nerviosisme que augmentem amb pensaments negatius amb els i si... i els però... que no se’n van del cap, i tot per la por que tenim a com quedarà, esperant que al menys ens isca un llibre digne.

109 LLibre Argentina 2019.indd 109

07/02/2019 13:26:01

L’angoixa durant el procés d’elaboració. Comencem la realització del llibret per l’octubre, només que passen les cavalcades del Ninot, perquè abans és impossible, ja que la majoria està preparant disfresses, pintant cartells o fent carrosses; no és fins que acaben que fem la primera reunió, i ja acudim al casal amb l’angoixa per saber quin serà el lema del monument gran d’aquest any. Perquè els darrers anys amb les noves bases, la temàtica no la podem escollir nosaltres ja que es puntua la coherència temàtica entre el llibret i el monument, així que ha de ser el mateix tema si volem que ens ho qualifiquen per al concurs. I clar, volem, ara només ens queda creuar els dits. «Per favor! Que siga un lema que la temàtica done joc per fer un bon llibre... QUINA POR! Sí, això vam sentir tothom, por. Mare meua! Quina por! A veure per on ho agafem!» I d’esta forma tan surrealista, és com naix ara el nostre llibret, partint d’una frase que és el lema del monument gran, i un full en blanc; i a partir d’ací, a poc a poc li donarem forma. Recuperats de l’esglai del tema que ens ha tocat, comencem a pensar com portar-lo endavant. Ens solem reunir setmanalment per parlar, posar idees en comú, intercanviar impressions i anar acordant com ho anem a enfocar perquè tot vaja al voltant del tema que ha decidit l’artista, en aquest cas la por, l’angoixa, el terror... Preparem els continguts, pensem els articles i en qui els pot escriure, qui pot fer la coberta, les il·lustracions infantils... i comença una altra angoixa, buscar persones que vulguen escriure o dibuixar de manera desinteressada. Telefonem, escrivim WhatsApp, enviem correus, busquem gent amb ganes de col·laborar... Els ho proposem. Passa el temps i esperem les respostes amb l’ai al cor perquè ens donen el sí tant desitjat. Per novembre, una vegada més o menys enllestit tot i els col·laboradors confirmats, toca tornar a esperar mentre els deixem temps perquè vagen fent els seus treballs. Aprofitem l’espera per escriure els nostres articles i arreplegar fotos, materials i elaborant tot el que necessitem per al llibre. S’acosta Nadal i la data que hem fixat per l’entrega dels treballs per part dels col·laboradors. Comencem un nou any, s’acaben les festes i només hem rebut un parell d’articles. Tornem a la rutina, amb dos només no podem fer res, l’angoixa comença a ser pànic. Arriba el dia marcat com a data límit d’entrega i no aplega res, només algun escrit els dies següents, i el temps continua passant. Ací és quan ho vegem tot negre. Estem a mitjans de gener i no en tenim quasi. Per fi una llum: comencen a arribar, el pànic baixa i torna a ser angoixa. El cor s’accelera cada vegada que en rebem un. Deixem tot el que estem fent i ràpidament el llegim. Estem nerviosos per veure què han escrit. Serà com l’imaginàvem? Encaixarà per on el teníem pensat? Segur que si. Però no obstant, no importa. Siga com siga els estem agraïts per la seua col·laboració. Després seguim esperant. Molt a poc a poc ho rebem tot, però en l’últim moment sempre hi ha algú que ens diu que malauradament per algun imprevist no pot fer el que ens havia dit. Açò és terrorífic, ens toca fer-ho a nosaltres o se’ns desmunta el llibre. La data d’entrega per als concursos, que cal dir que cada any és més prompte, s’acosta i el llibre encara està per maquetar. Ha arribat el moment de fer una cosa que no ens agrada gens i que ens fa sentir malament, contactar de nou amb els col·laboradors que no han entregat el seu treball per dir-los que ho han de fer ja; ens sap molt greu aclaparar-los i donar-los pressa, sabem que van embolicats i amb molta feina, però no podem esperar més. Torna el pànic i les nits sense dormir rematant tot el que falta. Fins que no veiem les il·lustracions o tenim els articles i els llegim, no podem buscar-los fotografies, ni pensar en quin lloc els col·loquem, ni donar-li la forma al llibre, la qual cosa fa que abans de tenir-los no ho puguem fer, així que toca fer-ho ara tot de pressa i corrent. Estem en febrer i per fi maquetem, hores i hores d’impremta davant l’ordinador, decidint que si esta o l’altra lletra, si este disseny o aquell, quins motius ade-

110 LLibre Argentina 2019.indd 110

07/02/2019 13:26:01

quats a la temàtica d’eixe any utilitzem com a fil conductor... I tornem a tindre l’ai al cor per si no arribem a temps al dia assenyalat per l’entrega als concursos. Ara ja estem en la fase del terror, encara ens falten alguns articles que no arriben, insistim i els tornem a demanar perquè ens fa feredat no aplegar a temps i amb això tornen l’ansietat i els nervis. Finalment el llibre ja està a la impremta, tenim el temps en contra i el nostre pensament ara és «per favor, que no s’avarien les màquines!» Més angoixa, nits d’insomni, nosaltres ja no poden fer res, només esperar i confiar que tot anirà bé. Arriba el dia de l’entrega, corrent arrepleguem els llibres encara calentets de la impremta i seguim corrent, apleguem justets, el mateix dia, a punt de tancar correus, quasi sense poder-lo ni veure, però arribem a temps per enviar-los als premis de la Conselleria, d’ací corrent al Museu Faller a entregar els altres per als concursos de la Junta Local Fallera i Lletres Falleres. Aquell dia passem per la por, l’angoixa, el pànic, el terror... Fins que no està tot entregat, no respirem. Per què ens agrada tant viure al límit? Tots els anys diem que el que ve no ens passarà açò, però encara no ho hem aconseguit, per molt que ho intentem. I després d’entregar-ho, ens falta passar per la congoixa de buscar qui presente el llibre als fallers i falleres i a la resta de gent. Ha arribat el moment de fer-lo públic, i torna la por per si no està tot a punt, els nervis per haver de parlar davant de tantes persones, l’angoixa que mai se n’ha anat, el pànic per si no agrada, el terror per si fracassem... Passem per un estat d’intranquil·litat i d’agitació amb una sensació d’opressió al cor que va dissipant-se a mesura que anem veient les cares de satisfacció de la gent mirant el llibret i escoltant les seues felicitacions. Però després de la presentació, toca seguir esperant per veure quin és el resultat al nostre esforç i a seguir patint, ara per por que el llibret no estiga a l’altura i no obtinga els premis que ens hagueren agradat i decebre a la nostra comissió. Quasi tot l’any angoixats, però malgrat tot este cúmul d’emocions porugues, hem de dir que és una angoixa beneficiosa i benèvola, perquè encara que de vegades ho passem malament també ens manté alerta per fer bé el nostre treball però sobretot perquè és un plaer formar part de la realització d’este llibre. Sense cap dubte podem afirmar que tota està barreja de sensacions per les quals passem, paguen la pena. Són moltes les persones que participen en cada part del procés d’elaboració del llibret i la nostra tasca és organitzar-lo i coordinar què tot estiga a punt, però com ja hem dit, no podríem realitzar-lo si no fóra per tota la gent que de forma abnegada ens col·labora amb els seus treballs. Sense tots ells no hi hauria llibret, així que moltes gràcies.

111 LLibre Argentina 2019.indd 111

07/02/2019 13:26:01

Qui més posseeix, més por té de perdre-ho tot. Leonardo Da Vinci (1452-1519)

LLibre Argentina 2019.indd 112

07/02/2019 13:26:02

La dictadura de les bases Sandra Martínez Ramon Fallera

Des que vam nàixer com a falla el 1964 hem fet llibret, i tots els anys intentem fer un bon llibre. Unes voltes amb millors resultat que unes altres, però sempre treballant amb ganes per sentir-nos orgullosos del que fem. Ens agradava innovar, ser imaginatius, creatius, atrevits... Però en els darrers exercicis hem trobat un gran obstacle, les bases que ens dóna la Junta Local Fallera per a l’elaboració del llibret, que han sofert uns canvis en el sentit d’afegir coses noves que han d’aparèixer en els llibres per tal d’assolir la màxima puntuació. Fa uns anys, aquestes bases ens atorgaven més llibertat per poder ser originals i imaginatius, però a hores d’ara ens sentim atrapats dins d’una gàbia sense que ens deixen volar. Podem creure que hi ha un bon motiu per canviar les bases, pot ser pensen que és bo per a tots, però no és així perquè a alguns ens perjudica. Pot ser que a algunes falles els ajude el fet de seguir un guió i això els beneficie per fer millors llibres, la qual cosa és una circumstància que ens complau, però trobem que aquest no és el nostre cas. Es curiós pensar com unes bases ens limiten tant a encarrilar el llibre amb uns continguts semblants, fent totes les comissions un format similar, englobant coses que nosaltres ja fèiem, però de manera voluntària. Ara ens constrenyen, obligant-nos fins i tot a fer suplements a banda, contes per separat... A tall d’exemple, nosaltres vam ser pioners a donar coherència entre la temàtica del llibre i la del monument i estàvem pagats que així fóra, però teníem ben clar que si algun any el lema del cadafal no ens semblava adient per al llibre o teníem d’altres idees millors, doncs no ho fèiem i no passava res. Ara no podem. Les bases del concurs de llibres de falla de Xàtiva diuen que necessàriament ha d’haver aquesta coherència. És clar que no ho diuen d’una manera tan

113 LLibre Argentina 2019.indd 113

07/02/2019 13:26:02

taxativa, però és un apartat que puntua i si hom vol optar al premi, cal buscar-ne la coherència. També és obvi que som lliures de fer-ho o no, que sempre podem confeccionar-lo d’una altra manera que ens vinga de gust, sense tenir en compte les bases, però també ja hem dit el que això implicaria, igual que també coneixem la importància que tenen els premis. En la nostra opinió, doncs, són unes bases que tallen la creativitat i l’originalitat i, fan que no evolucionem, per la qual cosa les podríem titllar de continuistes i conservadores, ja que només estan dirigides —potser de manera involuntària, no ho neguem— a la recerca d’una uniformitat que només serveix per a deixar estancat aquest vessant de les falles. Tot açò ens fa pensar que algun motiu deu haver-hi, però quin? Per què aquest canvi? Té alguna cosa a veure amb l’aparició dels Premis de les Lletres Falleres? Les bases del concurs local de llibres de falles de Xàtiva pateixen un tomb l’exercici 2016-2017, tot coincidint amb la incorporació el 2016 de la Junta Local Fallera de Xàtiva als Premis de les Lletres Falleres, amb l’atorgament del Premi Climent Mata a la Millor Maquetació i Disseny Gràfic d’un Llibret de Falles. Poguera ser aquest el motiu? Si parem esment, els Premis de les Lletres Falleres, nascuts l’exercici 2011-2012, premien diverses disciplines dels llibrets de falla escrits en valencià, com ara la poesia lírica i satírica, l’assaig, el text breu, els articles, la coherència, el disseny o la maquetació. Aquests premis arriben a totes les modalitats literàries que normalment apareixen en els llibrets, amb guardons per a totes les parts que es poden trobar en un llibre de falla. Curiosament són gairebé tots els apartats que demanen ara en les bases de Xàtiva. Quina casualitat! D’una altra banda, podria pensar-se que potser l’objectiu d’aquests canvis fóra globalitzar totes les bases per buscar-ne una unificació i una estandardització per a tota la geografia fallera. En aquest cas trobaríem que, des que han aparegut els Premis de Lletres Falleres, les bases dels concursos de llibres de falla organitzats per la major part de juntes locals falleres havien canviat a la cerca d’aquesta homogeneïtat, tot uniformant dates dels terminis de lliurament dels llibres o dels formats dels llibres exigits per les bases. És per això que hem indagat en les webs de juntes falleres d’altres ciutats i hem descobert que no és així. Fins al

114 LLibre Argentina 2019.indd 114

07/02/2019 13:26:02

punt a què han pogut arribar les nostres investigacions, són totalment diferents, no tenen unes bases tan tancades com les nostres, fins i tot en alguns llocs ni tan sols en tenen, de manera que gaudeixen de molta més llibertat per poder fer un llibre com creguen convenint, sense trobar-se subjectes a unes normes tant estrictes. Hi ha una cosa, però, en què sí que coincidim: en la data d’entrega dels llibres, que és la mateixa per a tots de fa dos anys ençà, malauradament cada any més prompte, per tal d’unificar el mateix dia el lliurament de llibres per als premis de la Generaitat, per als onze Premis de les Lletres Falleres i per als premis dels concursos locals. No estem posant en dubte que les bases són necessàries perquè tots seguim unes pautes i perquè els jurats tinguen a què atenir-se, però haurien ser més genèriques. Per exemple, des del 1993 les diverses conselleries que han tingut la titularitat d’Educació, en nom de la Generalitat Valenciana convoquen uns premis destinats a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit de les falles. Aquests premis —o subvencions— són de notable importància per a les falles que elaboren llibres d’una qualitat acceptable. Si en parlem ací és per comparar els criteris que segueixen per avaluar els llibres que es presenten cada any. S’hi tenen en compte elements com ara l’extensió de text escrit en valencià, la qualitat de l’edició, la presentació i el disseny, l’adequació lingüística, l’ús de llenguatge inclusiu, l’originalitat, els continguts literaris, l’adequació i coherència dels continguts, l’enginy, l’interés, la difusió del llibre, la quantitat d’exemplars, la publicitat en valencià... Un seguit de característiques genèriques que no dificulten la creativitat ni la innovació. De 1993 a 2019 han passat 26 anys i les bases, és clar, han patit modificacions, gairebé sempre en el sentit d’ampliar-les però sempre millorant-les i donant cabuda a la imaginació i l’originalitat. I certament abans, les bases del concurs local de Xàtiva també eren així. Els apartats que es tenien en compte a l’hora de qualificar els llibrets eren la maquetació, la presentació, l’estètica, la innovació i l’aportació de noves formes de fer atractiu el llibret. L’explicació de la falla, articles o estudis que tractaven la festa fallera, ressenyes d’activitats falleres, contes o narracions que inclogueren el tema faller, la documentació gràfica, articles aliens a la festa... Tot fent ús d’un valencià correcte. Bases molt generals que donaven més llibertat a l’hora de l’execució del llibret. Ara, tanmateix, es puntuen moltes més ingredients: la maquetació amb la distribució dels continguts, la claredat i la fluïdesa del tema principal del llibre, la coberta, la qualitat gràfica amb les il·lustracions o els esbossos, la presentació, el tipus de paper, la qualitat de la impressió, els elements auxiliars per a la maquetació, l’explicació de la falla i la crítica local, la part protocol·lària fins i tot valorant la presentació de la comissió major, de la infantil, corts d’honor i la manera de destacar les falleres majors. Hauríem d’entendre, doncs, que aquella falla que no tinga falleres majors tindrà una puntuació menor en aquest apartat. També es reflecteix en les bases i es puntua la qualitat dels treballs de recerca relacionats amb les falles de Xàtiva, la qualitat dels articles d’opinió, el contingut infantil, la qualitat dels articles satírics, versos, dibuixos satírics... I, com no, la coherència temàtica del llibre amb els monuments. I aquests són els premis que concedeix la Federació de les Lletres Falleres: premi a la maquetació, al millor article, al poema satíric, a l’assaig, a la coherència i portada, al contingut infantil, al poema líric, al microrelat, al text satiricofaller breu, a la redacció de sainet i al llibret de falla més complet. Vos deixem que hi feu la comparança. La Federació de les Lletres Falleres mitjançant els seus premis volen potenciar els continguts culturals dels llibrets de falla, la qual cosa és plausible, i a més cal reconèixer l’esforç que fan les comissions, els autors i els col·laboradors per aconseguir uns elevats nivells de qualitat, que fa que els llibrets esdevinguen un atractiu cultural. A més, s’ha signat un acord de col·laboració entre la Federació de Lletres Falleres i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ja que totes dues coincideixen en el foment i l’ús normatiu del valencià i també pel treball d’unificació que realitzen ambdues al voltant de la llengua i dels llibrets de falla. Tot açò és magnífic i cal qualificar-ho com a bones notícies. Ens una música que ens agrada, però pot ser la lletra no siga l’adequada. Al capdavall, volem deixar palés que, contràriament al que hom poguera pensar, com més detalls es demanen en les bases, més es retalla pel que fa a imaginació i originalitat. I si hi ha alguna cosa que als qui fem llibres de falla, si més no a nosaltres, ens angoixa cada vegada més és la por a deixar de ser creatius i caure en la monotonia de fer llibres estereotipats, on tothom segueix un model preestablert, conegut i formalitzat, que s’adopta d’una manera fixa i que es repeteix sense variació.

115 LLibre Argentina 2019.indd 115

07/02/2019 13:26:02

L’autèntic heroi és aquell que lluita encara que tinga por. LLibre Argentina 2019.indd 116

07/02/2019 13:26:03

Sóc dona i fallera;

i no tinc por de dir-ho ben alt, fort i clar Sandra Faura

L’origen de les falles podríem dir que es remunta a la tradició de cremar els trastos vells al final de l’hivern. Sembla que les primeres dades fiables sobre la celebració de les falles a València es localitzen al segle xviii, i sabem amb seguretat que a Xàtiva a les acaballes del xix ja en plantaven. Estem en el segle xxi, any 2019, les falles han esdevingut una gran festa, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, i rep milers de visitants i turistes cada any d’arreu del món per veure els monuments, les mascletades, els vestits... en definitiva per veure qui som i com som. Hem evolucionat en estos quasi 200 anys d’existència. Presumim de tradició, cultura i modernització. Però, com som en realitat? Hem evolucionat en tots els àmbits? Quina és la imatge que donem? Es tan meravellosa com pensem? Darrere de tanta grandiositat, que no pose en dubte en cap moment, tenim una part fosca, una part que com a dona, i a més fallera, de vegades m’avergonyeix i que hem de seguir treballant per modificar-la i poder estar tothom orgullós al cent per cent. Parlem d’un dels assumptes més polèmics d’esta festa, el paper de la dona i concretament el lloc que ocupa dins del món faller, que malgrat haver evolucionat molt, ha de seguir canviant fins que arribem a la igualtat. Sóc fallera, i no tinc por de dir-ho ben alt, fort i clar, però em preocupa que quan ho dic, molta gent em mire amb cara d’espant i d’incredulitat, afirmant que no ho hagueren pensat mai, què algú com jo, amb la meua forma de ser i pensaments no encaixa amb el perfil dels fallers. Quan escolte estes coses l’espantada sóc jo. Quin és el perfil que donem el col·lectiu faller? Per què hi ha gent que pensa així i té esta visió de nosaltres?

117 LLibre Argentina 2019.indd 117

07/02/2019 13:26:03

Este tipus de converses em fan reflexionar sobre la trista imatge que encara tenen algunes persones del paper de la dona dins de les falles. Supose que és la que hem estat donant durant molts anys, arribant al punt que encara molta gent opina que si ets dona i lluites per aconseguir la igualtat dels drets respecte als dels homes, no pots ser fallera. Que una cosa està renyida amb l’altra, què són incompatibles. Potser pensen que la dona fallera d’ara continua sent la de fa 50 anys. I no, afortunadament les coses han canviat. Sóc fallera pràcticament tota la meua vida i ja tinc una edat... Per això puc afirmar que eixe canvi és real atés que l’he viscut de primera mà. El fet de ser dona i fallera no implica necessàriament que estigues d’acord amb moltes de les coses que encara passen en les falles però quina millor manera de canviar-les que des de dins. Si estem en l’epicentre del problema li podrem posar abans una solució. Ara el nostre paper radica en demostrar que hem canviat i continuem pel bon camí. Els darrers anys s’ha parlat molt del paper de les dones en el món faller. Però no només del lloc que ocupa o de la participació que té, sinó també de si les falles són una festa igualitària o pel contrari continuen tenint eixe punt masclista que arrosseguem des de fa molt de temps. I sí, malauradament el tenim, però de nosaltres depén que anem desfent-nos-en. Vivim en una societat encara masclista, i les falles formen part d’eixa societat i en són un reflex, per la qual cosa, també han sigut i són masclistes. Les dones, al llarg de la història, sempre han tingut un lloc inferior al

118 LLibre Argentina 2019.indd 118

07/02/2019 13:26:04

dels homes. Si en la societat la dona estava marginada, en el món faller no anava a ser diferent. Però a mesura que les dones s’han obert camí en el món en general, també ho han fet en el món faller en particular. Són dos camins paral·lels. A poc a poc, i a l’igual que en la resta d’oficis, esta situació va canviant, les dones cada vegada estan més presents en llocs dins d’una comissió abans impensables per a elles com presidint, organitzant, dirigint, coordinant, preparant... I no només dins, sinó també en tot el que les envolta com poden ser en els tallers fent monuments per a la secció especial o tirant impressionants mascletades durant la setmana fallera en plena plaça de l’Ajuntament a València. Malgrat tots estos avanços importantíssims, desgraciadament no són més que una minoria. És un fet més que comprovat que encara continuen existint grans diferències entre dones i homes dins de les falles, potser ja no tant a nivell d’organització o de participació, on ja hem fet molts progressos, però encara queda molt que millorar, per exemple en la manera que ixen de vegades representades en els monuments, o en alguns dels rols que cada sexe té adquirits. Abans estos rols estaven molt marcats, el president sempre era un home, i la fallera major sempre una dona; i això tan arrelat costa molt de llevar. Avui la dona ja és presidenta i de moment no hi ha hagut cap home faller major, però tot arribarà. Aquest any ja hi ha una falla, Borrull-Socors, que ha modificat els seus estatuts perquè algun xic ho puga ser, ara falta que des de la Junta Central els ho aproven. El paper de la fallera major també és un tema molt controvertit i discutit els darrers anys, perquè antigament se la considerava un càrrec simbòlic, una figura pràcticament silenciada, era tractada com un objecte de decoració on pràcticament saludava i poc més. Ara, ja no és així, són xiques amb estudis, formació i cultura; preparades per poder parlar, opinar i participar en molts més actes que abans, encara que de moment no poden decidir. Però el més important de tot és que ser fallera major és una decisió personal i lliure, qualsevol dona ho pot ser, i qui ho és, es presenta perquè realment vol ser, i segurament amb moltes ganes i il·lusió. Li agrada eixe paper i té llibertat per decidir si vol ser-ho o no. Malgrat ser una figura molt discutida, i amb molta gent en contra i partidària de la seua desaparició, a hores d’ara només existeix una comissió que ha eliminat definitivament la figura de la fallera major, la Falla Arrancapins, fa ja 28 anys votant democràticament, i sense ella estan des d’aleshores i tant contents. Són la prova que poden haver falles sense la discutida figura de fallera major. L’altra de les coses que ens falta endreçar i que a més està molt criticada, en moltes ocasions amb raó, és el tracte que de vegades es dóna a la dona en els monuments fallers. Des d’associacions feministes s’han intentat fer estudis per analitzar i corregir estes conductes sexistes, però el món faller no ho posa gens fàcil. Des d’alguns sectors es resisteixen a canviar, concretament a eliminar el sexisme dels monuments, amb la depriment excusa que «sempre han sigut així». Els canvis fan por i no agraden, però a poc a poc, a l’igual que la resta de canvis que hem superat, este també l’aconseguirem, malgrat que hi ha moltes ments que es resisteixen a obrir-se i són les que endarrereixen el progrés. Tot el col·lectiu faller ha de prendre consciencia de la necessitat de deixar de cosificar la dona per poder arribar a ser tothom igual, indistintament del seu sexe. Per pal·liar estos obstacles i obtenir esta igualtat, són moltes les iniciatives que han impulsat diferents institucions per buscar solucions perquè el col·lectiu faller siga més conscient de la situació i vaja interioritzant estos canvis. Com fer xarrades, conferències, tertúlies, debats... Incentivant amb premis econòmics i banderins a la comissió que més faça contra la violència de gènere, la igualtat o la no discriminació per motiu del sexe. Agafant com a temes el paper de la dona, el feminisme o la igualtat per als arguments dels llibrets o dels monuments. Des de la Regidoria d’Igualtat s’analitzen expressions o formes que podrien considerar-se sexistes, convidant-nos a la utilització del llenguatge inclusiu. Tot són mitjans per acabar amb els residus masclistes que encara ens queden, i educar les noves generacions a ser igual de respectuosos amb els dos gèneres. Sense cap dubte, la dona ha contribuït a construir i a fer més gran la festa fallera, les dones sempre han estat, encara que a l’ombra i en silenci, però són moltes les aportacions que a poc a poc han realitzat mitjançant el seu incansable treball i cada volta en serem més. L’any passat, i destacarem que per primera vegada, a l’Ajuntament de València es distingia públicament l’aportació de les dones a les falles en un acte d’homenatge a les que van ser pioneres en obrir camps a altres, i es va reconéixer el treball i l’esforç que han fet sempre totes per avançar i ocupar un lloc cada vegada més sòlid, perceptible i digne, perquè sense elles, no seria res igual.

119 LLibre Argentina 2019.indd 119

07/02/2019 13:26:04

120 LLibre Argentina 2019.indd 120

07/02/2019 13:26:04

Encara que ens queda un bon tros de camí que recórrer per arribar al nostre objectiu de ser iguals, ja en portem molt recorregut i des de dins del món faller continuem lluitant. Cada vegada som més, dones i homes, perquè no oblidem que són molts els que ens donen el seu suport dins de les comissions. La societat està canviant i les falles canvien amb ella. Hem de reflexionar per fer bé les coses, per aconseguir la igualtat de les persones i que cap sexe se senta inferior. No podem quedar-nos estancats, les falles són conegudes a nivell internacional i eixe fet ens dóna l’oportunitat que ens coneguen com a un grup de gent reivindicativa i optimista, que prompte deixarà de ser un col·lectiu masclista, on la dona ja no és tractada com un objecte, on dones i homes som iguals. És cert que tenim una gran responsabilitat per davant, però no hem d’oblidar tot el treball que ja hem fet. Ens hem obert pas saltant durs obstacles tenint-ho tot en contra i ja hem aconseguit accedir a tots els càrrecs dins d’una comissió, a poder estar en juntes directives locals i central, la nostra presència és patent en tots els actes fallers que es realitzen... És visible tot el canvi que a poc a poc hem fet i seguirem fent perquè les falles avancen cap a un món més igualitari fomentant valors de convivència i igualtat de gènere, a més de lluitar contra el masclisme. Tot el camí que les dones hem recorregut aconseguint fer-nos un lloc en un món masclista, em fa sentir molt satisfeta. Tot el camí que recorrerem amb força i optimisme per seguir lluitant en contra de la distinció entre sexes per arribar a la igualtat en les falles, em fa sentir molt esperançada. Sóc dona i fallera, i per tot açò, no tinc por de dir-ho, més bé tot el contrari estic molt orgullosa de pertànyer a un col·lectiu que treballa sense descans per millorar la festa, que ha sabut evolucionar junt a la societat per acabar amb les injustícies masclistes i que continuarà lluitant per aconseguir eixa igualtat entre sexes tant desitjada.

121 LLibre Argentina 2019.indd 121

07/02/2019 13:26:04

La por és natural en el prudent i saber-la vèncer és ser valent. Alonso de Ercilla y Zúñiga (1533-1594)

LLibre Argentina 2019.indd 122

07/02/2019 13:26:04

Junts i rebolicats Ofèlia Mira Fuentes

Res est solliciti plena timoris amor. Ovidi

L’amor i la por, com bé va dir l’Ovidi fa més de dos mil anys, van junts de la mà. L’amor està ple de por, por a perdre al nostre ser amat, a no fer les coses bé, o fins i tot a no arribar a ser suficient. La por, en molts escenaris de la vida, és la que ens fa millorar, com a treballadors, persones, mares o pares. Qui no ha sentit por en algun moment de la seua vida? Però no aquesta por, com per exemple la por a l’obscuritat o als taurons. La por que fa que se’ns gelen completament els peus i les mans, la que ens mareja i ens deixa el rostre blanc. Un sentiment que ens obliga a tancar els ulls, intentant trobar la pau en aquella negror biològica. Intentar trobar la calma en la ignorància que la foscor, tant física com mental, ens ofereix. I el mateix ens passa als fallers. Tota aquella estima que sentim; per la nostra comissió, el nostre monument i la nostra gent, a la fi del dia ens fa sempre un poc de por. És aquella por que moltes vegades ens deixa glaçats, sense una resposta clara amb un nus a la gola i a la panxa. He de fer açò? Hauria de donar la meua opinió? Eixir de la meua xicoteta zona de confort? No, sí, no. Així fins que alguna força ens empenta o el nostre propi pes ens deixa caure al mar de les decisions. Més o menys meditades, però decisions a la fi del dia.

123 LLibre Argentina 2019.indd 123

07/02/2019 13:26:05

Encara que, en la majoria de les voltes, és una por que ens fa fer coses meravelloses. Aquesta mateixa por vaig sentir jo la primera vegada que em van oferir escriure per aquest llibret. Jo? Per al llibre d’Argentina? I en aquell moment vaig dir que sí, amb tota la il·lusió del món, però també amb tots els temors darrere de la meua orella. Seria suficient? Estaria a l’altura del llibret? A l’altura de la comissió? Aquella por, a poc a poc es va transformar, va perdre els queixals i les ungles llarguíssimes per convertir-se en passió i estima. Estima a aquelles lletres que tant em van fer somiar i a aquella comissió que va tindre els braços oberts per a mi i el meu petit trofeu. Continuant en la línia de la por que ens deixa transformar-la en coses magnífiques; podem centrar-nos en els artistes fallers. Jo, artista crec que sóc un poc, però més de lletres que del cartró ploma o les pintures. Com serà la primera vegada que a un o una artista faller el criden per fer una falla? El cadafal de tota comissió, on es veuen reflectides les il·lusions de tota la gent que durant l’any ha estat lluitant per poder posar el dia quinze un monument digne dels seus fallers. La por del principi, que a poc a poc, capa a capa, es converteix en un ninot, en un altre i així fins arribar a florir en un túmul de sentiments en tres dimensions. Podem dir que els fallers i les falleres vivim en un estat de por constant durant tot l’any. Arriben les cavalcades, i com no, el meravellós temps d’octubre. És que, benvolguda Junta, plou igual a la tardor que a l’hivern. I amb la por, i un nus a la gola, mirem el temps durant tot el mes. I amb l’app del myweather com a bandera, decidim si fer els decorats amb més o menys cartró. Sempre ens podem trobar com la de l’any passat, i si no podeu passar per Molina Claret a veure què vos conten. Amb el fred de l’època del Nadal, les presentacions. I, com a fallera, la veritat és que gràcia no fa que ploga. I si no, parlem amb Andrea i amb Nerea, a veure què ens conten. El ral·li és un cas digne d’investigació científica. Supose que l’alcohol ens manté ben calents i en conserva. Si no, podem anar a Anglaterra o a Mònaco a veure que ens conten per allí els qui duen la corona. I com no, arriba març. I ací ja és el patir per patir. El gustet que ens dóna a tots els del col·lectiu comentar per el grups de whatsapp, des de el dia vuit com va el temps. «Eh, que per a l’ofrena plou», «Buff, per a Sant Josep diu que vuitanta per cent de probabilitats de pluja», o el temut «Ie, que per al recorregut diu que cent per cent de probabilitats». I en eixe missatge notem com tota la joventut comença a plorar un poc en silenci. No ens podem escapar de la por. I especialment, durant la setmana fallera hi ha un dia on la por es barreja amb tots els sentiments possibles. El dia dels premis. [Pausa dramàtica]. Ens alcem ja de bon de matí a la despertà o la cercavila, jo sóc més de cerveseta en el Moncho, però què anem a fer-li. I ja es nota amb l’ambient només xafar el carrer. Jo tinc la sort de viure just al mig de tres falles, Molina Claret, Ferroviària i aquesta, República Argentina. Baixe al carrer posada del polar taronja, amb algun que altre «Ja està ací el butà Mari!», i ho puc notar. La tensió. La por. Els colors de les samarretes dels fallers té els colors molt més vius. I puge al casal. Incendiar el grup de whatsapp. «No no tia, aquest any el primer és nostre», «Jo crec que Ferro no te res a fer», «Però haveu vist la decoració de…». Tot el dia. Mascletà, i al casal una altra vegada. Amb la tensió, la por, i alguna que altra cassalla entre plat i plat, tot aflora. Càntics guturals d’«Aquesta falla és la millor», o «Vamos hostia», es barregen durant la vesprada. I de sobte, tres realitats prenen part d’aquesta vesprada. Tres?. La dels de baix de l’Ajuntament, la de les representants de cada comissió fallera, i les de les representants de la ciutat. Però Ofelia, va, no sigues així, que al final tots escombrem cap a casa. Mentida. Vos assegure jo, que llevat els premis de monument, se celebra com si fos de la nostra comissió. Sobretot els de presentació, que nosaltres sí que anem a tot(es). Recorde des de la part de dalt les cares de les falleres i els presidents. Un poema dels bons amics. Pura lírica de terror. Les cares dels més innocents, avorrits perquè normalment no solen entendre el que està passat, i estan més pendents de jugar amb la banda o amb el faixí. I després, les falleres i els presidents. Por de perdre aquell primer premi de presentació, de cavalcada o de ral·li.

124 LLibre Argentina 2019.indd 124

07/02/2019 13:26:05

I arriba el moment més esperat de la vesprada. Els premis a millor monument, sobretot, la secció especial. I tots prenem partit. «No, jo vull que guanye nosequina falla perquè els de nosequina duen guanyant cinc anys.» «No no, que guanyen ells que tenen la millor falla, o és que no has vist el ninot que tenen allí de cadafal?» I la por es transforma, en alegria o en tristesa. En eufòria o en dolor. I se’n va. I no torna fins la nit de la cremà, on no volem que es creme res més que el monument. Xiquets no gràcies. I manteletes tampoc. Al capdavall, la por ens fa mantindre’ns vius, de manera literal. I si no, poseu-vos un documental de la 2 i parlem. Som animals a final del dia, animals de costums, de sentiments. De mescles estranyes de desitjos i de passions. Però animals al cap i a la fi. I què hi ha més ferotge que la por? L’estima. Per això, estimem la por, abracem-la i acceptem-la, juguem amb ella. Perquè sense ella, res d’açò podria ser possible. Gràcies por. Thank you fear. Merci la peur.

125 LLibre Argentina 2019.indd 125

07/02/2019 13:26:05

LLibre Argentina 2019.indd 126

07/02/2019 13:26:07

LLibre Argentina 2019.indd 127

07/02/2019 13:26:11

Deixem de témer el que s’ha aprés a entendre. Marie Curie (1867-1934)

LLibre Argentina 2019.indd 128

07/02/2019 13:26:12

Xàtiva en els premis a la promoció de l’ús del valencià Tomàs Palomares

El passat any 2017 es va celebrar la 25a edició dels premis a la promoció de l’ús del valencià atorgats per la Generalitat Valenciana, uns premis que han valgut per a augmentar el nivell dels llibrets i la sana competència entre les falles que aposten per aquests premis. En aquests 26 anys, contant també l’edició del 2018, els llibrets s’han convertit en llibres que contenen a banda del contingut propi de la falla, tota una sèrie d’articles, assajos, divulgacions científiques, estudis i tota mena de publicacions que fan als llibres de falla una mostra de la realitat fallera i social de València i la seua província. Des d’aquest article volem fer una anàlisi dels premis atorgats i les falles que han sigut guardonades en la ciutat de Xàtiva, al llarg de tota la història dels premis. Aquest article és la versió local de Xàtiva de l’article que vaig fer l’any passat al llibret de la Falla Reis Catòlics de Silla, on s’analitzava la història dels premis. I la veritat és que em vaig alegrar que contactara amb mi Emili Navalón per a fer aquesta adaptació del meu article per al llibret de la Falla República Argentina de Xàtiva, ja que quan s’escriu per un llibret es fa amb la intenció que agrade i puga aportar dades desconegudes al qui el llig i l’article de l’any passat ho va complir, espere que aquest que esteu llegint també ho complisca.

129 LLibre Argentina 2019.indd 129

07/02/2019 13:26:12

Al llarg d’aquests 26 anys s’han atorgat un total de 1167 premis, el nombre de premis ha variat segons l’any: les dues primeres edicions (1993 i 1995) es donaren 20 premis cada any, les següents edicions, des de 1996 fins a 2003 es donaren 30 premis, en 2004 i 2005 s’augmentaren a 36 premis, per a passar a 50 premis en l’any 2006, de l’any 2007 al 2012 van ser 54 els premis que es donaren, entre 2013 i 2015 es passaren a 62, en 2016 es va reduir a 60, en l’edició de 2017 es van donar 70 premis. I l’any passat hi hagué una variació i hi hagué dos concursos diferents, un que era la primera vegada que se celebrava i era exclusivament per a les falles de València, i l’altre concurs que era com sempre per a totes les falles de la comunitat, on per primera vegada no participaven les falles de València, en aquest concurs es donaren 75 premis. Xàtiva és una de les grans potències quant al nombre de premis obtinguts per les seues comissions, sent la quarta població que més premis ha guanyat tal com podem veure en la taula següent:

Taula 1. Premis per població Població Premis València Gandia Alzira Xàtiva

277 119 83 79

Dues falles de Xàtiva han aconseguit el màxim guardó del concurs, el desitjat primer premi. La Falla Ferroviària va guanyar la primera edició del concurs en l’any 1993, i la Falla Plaça Benlloch-Alexandre VI que va guanyar la quarta edició en l’any 1996. Dues falles més han obtingut un lloc al podi en alguna de les edicions dels premis, l’any passat la Falla Joan Ramon Jiménez va obtindré la seua màxima classificació en quedar tercera, un lloc que ja va obtenir la Falla República Argentina l’any 1993, premi que va superar a l’any següent en 1994, on va aconseguir una històrica segona posició, només superada per la Falla Plaça la Malva d’Alzira, la gran dominadora d’aquests premis. Ampliant les dades de l’anàlisi i prenent com a base les falles que han estat alguna vegada en el top ten, en les 10 primeres posicions, vegem que augmenta prou el nombre de falles que han ocupat algun any aquestes posicions. La falla que més vegades ha estat en les 10 primeres posicions ha sigut la Falla República Argentina amb 13 vegades, seguida per la Falla Joan Ramon Jiménez amb 8 vegades, 6 vegades ha estat la Falla Plaça Benlloch-Alexandre VI, 4 vegades la Falla Ferroviària, i en una ocasió han estat en aquestes posicions la Falla Molina Claret i la Falla Sant Feliu. En la taula de baix podem veure els anys en què cada falla hi ha obtingut els diferents premis.

Taula 2. Falles de Xàtiva en les posicions de la 1 a la 10 Falla

Any

Premi

FALLA FERROVIÀRIA

1993

FALLA FERROVIÀRIA

1996

FALLA FERROVIÀRIA

1997

FALLA FERROVIÀRIA

1998

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2009

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2011

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2012

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2013

130 LLibre Argentina 2019.indd 130

07/02/2019 13:26:12

Taula 2. Falles de Xàtiva en les posicions de la 1 a la 10 Falla

Any

Premi

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2014

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2016

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2017

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2018

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

1994

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

1996

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

1997

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2002

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2004

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2005

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1993

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1994

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1995

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1996

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1998

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1999

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2000

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2004

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2006

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2011

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2012

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2014

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2016

MOLINA CLARET

2003

SANT FELIU

2001

L’última classificació a analitzar és la de premis totals, veurem quantes falles de Xàtiva han estat premiades en alguna de les 26 edicions, independentment de la posició que hagen ocupat. Un total de 10 falles, de les 19 falles que hi ha a Xàtiva, un 52%, han sigut premiades en alguna ocasió en els premis a la promoció de l’ús del valencià als llibrets de falla. Lidera eixa classificació la Falla República Argentina, que ha sigut premiada en 20 ocasions, el que implica que ha sigut premiada en totes les edicions excepte en 6 (les edicions de 1997, 2001, 2002, 2003, 2005 i 2007). La Falla Plaça Benlloch-Alexandre VI ha sigut premiada en 16 ocasions i la Falla Joan Ramon Jiménez en 11, aquestes són les tres falles de Xàtiva premiades en més de 10 ocasions. La resta de falles premiades en algun any, les podeu veure en la taula següent:

131 LLibre Argentina 2019.indd 131

07/02/2019 13:26:12

Taula 3. Falles de Xàtiva premiades Falla

Vegades

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

FALLA FERROVIÀRIA

SANT FELIU

ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPANYOLETO

FALLA AV SELGAS PLANAS DE TOVAR I ADJACENTS

MOLINA CLARET

CULTURAL FALLA ABÚ MASAIFA

SANT JORDI

I en la següent taula podem veure el detall de les falles premiades de Xàtiva amb l’any que va ser premiada i el premi obtingut.

Taula 4. Detall de les falles de Xàtiva premiades Falla

Any

Premi

ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPANYOLETO

1997

ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPANYOLETO

2014

ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPANYOLETO

2015

ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPANYOLETO

2016

ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPANYOLETO

2017

ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPANYOLETO

2018

CULTURAL FALLA ABÚ MASAIFA

2017

CULTURAL FALLA ABÚ MASAIFA

2018

FALLA AV SELGAS PLANAS DE TOVAR I ADJACENTS

1996

FALLA AV SELGAS PLANAS DE TOVAR I ADJACENTS

2006

FALLA AV SELGAS PLANAS DE TOVAR I ADJACENTS

2016

FALLA AV SELGAS PLANAS DE TOVAR I ADJACENTS

2017

FALLA AV SELGAS PLANAS DE TOVAR I ADJACENTS

2018

FALLA FERROVIÀRIA

1993

FALLA FERROVIÀRIA

1996

FALLA FERROVIÀRIA

1997

FALLA FERROVIÀRIA

1998

132 LLibre Argentina 2019.indd 132

07/02/2019 13:26:12

Taula 4. Detall de les falles de Xàtiva premiades Falla

Any

Premi

FALLA FERROVIÀRIA

2006

FALLA FERROVIÀRIA

2007

FALLA FERROVIÀRIA

2008

FALLA FERROVIÀRIA

2009

FALLA FERROVIÀRIA

2010

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2008

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2009

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2010

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2011

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2012

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2013

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2014

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2015

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2016

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2017

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

2018

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

1994

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

1996

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

1997

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2002

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2004

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2005

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2006

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2010

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2011

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2012

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2013

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2014

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2015

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2016

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2017

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

2018

133 LLibre Argentina 2019.indd 133

07/02/2019 13:26:12

Taula 4. Detall de les falles de Xàtiva premiades Falla

Any

Premi

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1993

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1994

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1995

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1996

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1998

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

1999

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2000

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2004

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2006

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2008

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2009

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2010

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2011

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2012

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2013

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2014

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2015

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2016

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2017

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

2018

MOLINA CLARET

2003

MOLINA CLARET

2007

MOLINA CLARET

2018

SANT FELIU

1998

SANT FELIU

1999

SANT FELIU

2000

SANT FELIU

2001

SANT FELIU

2002

SANT FELIU

2003

SANT JORDI

2018

I ara ve la part complicada de l’estudi. Podríem fer una classificació històrica? Quina seria la més justa? Com podríem dir quina falla és millor que altra al llarg dels anys? Quin mètode representaria millor la realitat? Al cap se’m vénen dues classificacions que podrien valdre com a referència, i segur que cadascuna ens dóna un resultat

134 LLibre Argentina 2019.indd 134

07/02/2019 13:26:12

diferent. La primera seria tipus medaller de jocs olímpics, on en vegada de medalles d’or, argent i bronze, contaríem, primers, podis, top ten i resta de premis diferents (Taula 5). El que té de mal aquesta classificació és que una falla amb una sola participació quedant primera, ja estaria més amunt que moltes altres que sempre han estat optant al primer premi molts anys però mai l’han aconseguit. Una altra opció seria fer una classificació per punts, de manera que l’últim classificat de cada any obté 1 punt, el penúltim 2, així va apujant fins que el primer classificat obté tants punts com premiats hi ha. Segurament aquest altre tipus de classificació ens donarà uns resultats diferents (Taula 6). Açò són sols dues propostes de classificació tant vàlides com qualsevol altra, però no serem nosaltres qui classifiquem l’esforç de tants anys.

Taula 5. Classificació de les falles segons el sistema de medaller olímpic 1

Podi

Top 10

Resta premis

Total vegades

FALLA FERROVIÀRIA

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

SANT FELIU

MOLINA CLARET

ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPANYOLETO

FALLA AV SELGAS PLANAS DE TOVAR I ADJACENTS 0

CULTURAL FALLA ABÚ MASAIFA

SANT JORDI

Falla

Taula 6. Detall de falles de Xàtiva premiades Falla

Punts

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

724

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ I ADJACENTS

558

FALLA PLAÇA BENLLOCH-ALEXANDRE VI

374

FALLA FERROVIÀRIA

187

ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPANYOLETO

141

FALLA AV SELGAS PLANAS DE TOVAR I ADJACENTS

130

CULTURAL FALLA ABÚ MASAIFA

SANT FELIU

COMISION FALLERA GREGORI MOLINA

MOLINA CLARET

SANT JORDI

135 LLibre Argentina 2019.indd 135

07/02/2019 13:26:12

136 LLibre Argentina 2019.indd 136

07/02/2019 13:26:13

D’aquesta anàlisi, si tractarem de veure l’evolució dels premis i valorar quina falla ha tingut una millor participació global en els premis es poden obtenir vàries conclusions. Per una part està la Falla Sant Feliu que ha estat premiada diferents anys però ja fa prou de temps de l’últim premi, allà per l’any 2003, per tant es pot entendre que actualment aquesta falla no competeix per ser dels millors llibrets. Hi ha un altre grup de falles, que havent obtingut premis en anys anteriors, han estat un temps sense premis i en els últims anys han tornat a treballar bé en el llibret i ara tornen a tindre premis. Estem parlant de la Falla Molina Claret, Selgas Tovar i Espanyoleto. Hi ha dues falles més, Sant Jordi, i Abu Masaifa, que han començat a ser premiades en les últimes edicions. Sant Jordi, l’any passat, i Abu Masaifa que hi ha obtingut premis en els dos últims anys. La Falla Ferroviària va guanyar el primer premi en l’any 1993, després en la dècada dels noranta va tindre tres participacions entre els deu primers i a finals la dècada del 2000 obté premi durant 5 anys seguits, però són premis en números prou alts, l’últim any on obté premi és l’any 2010, i des d’aleshores, no torna a aparéixer entre les falles premiades. L’altra falla que ha guanyat el primer premi és Plaça Benlloch-Alexandre VI en 1996. Entre els noranta i en la primera meitat de la dècada del 2000, hi ha cinc anys que obté premis entre els 10 primers llocs, i en 2006 obté un premi 39. Des de l’any 2010 fins ara esta sent premiada tots els anys, encara que amb premis en números prou alts, es manté en els premis, però pareix que els dies d’estar entre els millors llibrets han passat. Guanyar un primer premi és un fet extraordinari, que té molt de mèrit, però si volem valorar la participació global en els premis, vull destacar a dues falles que encara que no han guanyat mai un primer premi, han estat ben prop, i el més destacable és que són falles regulars i que quasi sempre han estat entre els millors llibrets de cada edició. La Falla Joan Ramon Jiménez, apareix per primera vegada en els premis en l’any 2008, i des d’eixe moment tots els anys ha estat premiada, i a més a més aconseguint tots els anys molts bons premis, quasi sempre ha estat entre els 10 primers llibrets de la comunitat, i l’any passat va obtindré la seua millor classificació amb un tercer lloc. I la que pense que ha tingut una millor participació de les falles de Xàtiva en els premis a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de falla, és la Falla República Argentina. Ha estat premiada en 20 de les 26 edicions del concurs, ha obtingut un segon premi i un tercer premi, i ha estat 11 vegades entre els 10 millors llibrets de València, i 4 vegades més entre els 20 millors. Cal ressenyar que en les classificacions que vaig fer en l’any passat en el llibret de la Falla Reis Catòlics tenint en compte a totes les falles de la Comunitat, en la classificació per punts dels 25 anys, la Falla República Argentina ocupava el tercer lloc, i les falles de Xàtiva tenien un paper destacat. Vull valorar el fet que si ja és difícil un any estar entre els millors llibrets de la Comunitat, estar premiat 11 vegades entre els 10 primers, i tindre premi en 20 de les 26 edicions, això és dificilíssim, perquè implica mantindré un nivell d’esforç i de treball en un element tan important per a les falles com és el llibret, que és digne d’admirar, perquè segurament deuen haver hagut canvis en l’equip de llibret, deuen haver variat les persones, i és molt difícil mantenir eixa motivació any rere any. Per a finalitzar vull destacar que els premis per a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de falla atorgats per la Generalitat Valenciana han ajudat a millorar el nivell cultural de la nostra festa, cada any està més difícil aconseguir ser premiat i és una molt bona notícia que cada vegada més comissions aposten pel llibret amb l’esforç que suposa, tant per fer-lo com per a finançar-lo, ja que suposa una despesa molt important en el pressupost de la falla. I un bon llibret requereix partida econòmica, ja que és molt difícil finançar-lo totalment amb publicitat. Des d’ací agrair l’esforç que es fa a totes les comissions i animar-les a seguir treballant, ja que el llibret és l’únic que se salva del foc cada any. ** Les dades d’aquest article han sigut obtingudes del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i passades per un procés de depuració per a unificar criteris quant a noms, ja que les mateixes falles s’anomenen de diferents formes segons el pas del temps. Hem intentat aconseguir el nombre de falles participants en cada edició, per fer més complet l’article però no ha sigut possible.

137 LLibre Argentina 2019.indd 137

07/02/2019 13:26:13

L’home que és temut per molts, a molts ha de témer. Plató (427 aC-347 aC)

LLibre Argentina 2019.indd 138

07/02/2019 13:26:14

La col·lecció de llibrets de falla en la Universitat de València Victoria García Esteve Directora del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València

L’any 2019 la Universitat de València compleix 520 anys, des que va ser fundada l’any 1499. Tenim notícia del funcionament d’una biblioteca a la Universitat de València des de 1785, quan Francisco Pérez Bayer va donar una important col·lecció de llibres a la institució. Actualment la Universitat de València posseeix una important col·lecció bibliogràfica, conserva més de 1.300.000 monografies impreses, 390.000 llibres electrònics, una variadíssima col·lecció de revistes, més de 22.000 títols de revistes impreses i més de 48.000 títols de revista en versió electrònica. Amb aquest material dóna suport a l’aprenentatge de més de 50.000 estudiants i a les necessitats d’investigació de més de 3.000 professors, repartits en tres campus universitaris: Blasco Ibañez i Tarongers, a València, un tercer campus a Burjassot-Paterna, a més d’un centre a Ontinyent. Dins d’aquesta important col·lecció bibliogràfica, destaca pel seu valor històric i fins i tot econòmic la col· lecció de llibres i revistes que anomenem Col·lecció de Reserva o Col·lecció Patrimonial, conservat a la Biblioteca Històrica a l’edifici de La Nau.

139 LLibre Argentina 2019.indd 139

07/02/2019 13:26:14

Aquesta col·lecció patrimonial està formada per 2.000 manuscrits, més de 400 incunables i 100.000 llibres impresos entre 1501 i 1900. Entre els manuscrits resulta obligatori assenyalar l’existència de 226 que van pertànyer a Alfons el Magnànim i els seus successors en el tron de Nàpols i que van arribar el 1837 a la Universitat de València com a conseqüència del Decret de Desamortització de Mendizábal. Es tracta d’una col·lecció de manuscrits medievals i renaixentistes d’una variada temàtica: història, geografia, literatura, religió, medicina etc., que reprodueix en autèntics objectes de luxe, obres clàssiques de Titus Livi, Virgili, Tucídides, Sèneca, Tomàs d’Aquino etc. En la confecció d’aquests manuscrits van treballar els millors copistes, els millors miniaturistes, els millors enquadernadors, etc. La col·lecció d’incunables de la Universitat de València també és molt singular. Anomenem incunables als llibres impresos entre 1450, any de la invenció de la impremta i 1500. La Universitat de València té més de 400 incunables i entre ells hem de destacar el primer llibre literari imprès a la Península Ibèrica Obres o trobes en lahors de la Verge Maria, imprès a València per Lambert Palmart en 1474. Un altre incunable singular és l’exemplar de Tirant lo Blanch, escrit per Joanot Martorell i imprès a València el 1490 per Nicolau Spindeler. Es dóna la circumstància que del Tirant lo Blanch només es conserven tres exemplars al món, un a Londres, un a Nova York i el tercer en la Universitat de València. Entre aquesta rica i valuosa col·lecció bibliogràfica, la Universitat de València, i en concret, la Biblioteca Històrica, conserva una col·lecció de literatura efímera, entre la qual podem trobar un recull de llibrets de falla publicats entre 1855 i 1935. En total són uns 235 llibrets. Materialment es tracta de llibres de xicoteta mida, impresos en paper de baixa qualitat i pensats per a una curta vida, la vida de la falla que explicaven. Avui es tracta d’una col·lecció important, rara, curiosa, i que és responsabilitat de la Universitat de València continuar preservant. Es una col·lecció que concita un gran interès i curiositat per part d’investigadors, historiadors, sociòlegs, fallers, etc. i que nosaltres intentem difondre adequadament. Tenim un exemplar del llibret de falla més antic que es coneix, l’autor és Josep Bernat i Baldoví (1809-1864), Historia de la falla de Sent Chusep de la plaseta del Almodí, en el añ 1855. El conill, Visanteta y Don Facundo. Com diu Enric Soler i Godes1: «És de suposar que la idea fón de Baldoví, reunint en un quadernet els versos que, escrits en fulls solts, s’enganxaven al carafalet de la falla. Aquell quadernet amb prosa i vers, explicant tot el que contenia la falla […] encara perdura amb el mateix esperit crític amb que va nàixer. Bernat i Baldoví va escriure el primer llibret amb un estil satirico-eròtic, perque així ho demanava l’argument de la falla […]. El llibret ha anat sempre al compàs de la falla del que ella representava i criticava que han estat tothora els set pecats capitals, els fets de més rabiosa actualitat o els assumptes dels que més se n’ha parlat o ha tractat la premsa […] es una crònica social digna de tindre’s en compte.» Del mateix autor i de la mateixa falla conservem el llibret de l‘any següent, 1856, Historieta en prosa y vers de la falla de Sen Chusep en la plaseta del Almudí en l’añ 1856.

1 Soler i Godes, E. Josep Bernat i Baldoví: Llibrets de falla, 1977, p.90.

140 LLibre Argentina 2019.indd 140

07/02/2019 13:26:14

Tenim 90 llibrets de falla considerats exemplars únics, no hem trobat altres exemplars en els catàlegs d’altres biblioteques o museus, potser hi haja algun en col·leccions privades. Citem per exemple: 1.- Descripsió del Argument de la falla del carrer de Carabases titulada Els borrachos, per a l’any 1880. 2.- Falla de Sant Chusep en els cuatre cantons del carrer de Grasia y carrer de la Crehueta, en el dia 18 de Mars de 1880. 3.- Esplicasió de la falla del carrers de Caballers titulà “Uns amors desgrasiats”. Per sinc sentims de peseta. Valencia, 1880. 4.- Falla dels cuatre cantons dels carrers de Grasia i Llanterna [1895]. 5.- Peteneres. Consérts Flamencs. Falla colocada en lo Tros-alt pera cremarla la nit de la vespra de Sen Jusep. Añ 1880.

La Biblioteca Històrica ha catalogat tots aquests llibrets de falla en el catàleg de la Universitat de València http://trobes.uv.es, on l’esmentat catàleg està accessible a través d’Internet 24 hores al dia, tots els dies de l’any, des de qualsevol lloc del món. En aquest catàleg hem creat una col· lecció de llibrets de falla i buscant per la denominació actual de la falla, podem trobar els diferents llibres conservats. Com ja hem dit, es tracta d’una col·lecció de literatura efímera, que es va concebre per a una vida curta, unida al desenvolupament de la falla. En l’actualitat la seua conservació presenta dificultats, per això, hem pres mesures per seguir preservant-la adequadament i al mateix temps permetre una difusió d’acord amb la curiositat que conciten. Per això estem digitalitzant aquests llibrets, algun d’ells ja es pot consultar a la col·lecció digital http://somni.uv.es. Durant el mes de març de 2019, la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, a la sala Duc de Calàbria, situada a l’edifici de La Nau, oferirà una exposició oberta al públic de dimarts a diumenge d’aquesta curiosa i raríssima col·lecció de llibres de falla.

141 LLibre Argentina 2019.indd 141

07/02/2019 13:26:14

Per a qui té por, tot són sorolls. Sòfocles (498 aC-406 aC)

LLibre Argentina 2019.indd 142

07/02/2019 13:26:15

La falla infantil de República Argentina de 1962 Emili Navalón Ramon Faller

És ben sabut que la Falla República Argentina es va constituir el 1964 per a plantar la seua primera falla el 1965. Hi ha, però, un antecedent: una falla infantil que es va organitzar en l’exercici 1961-1962 i que, amb el nom de Falla Infantil República Argentina i adjacénts [sic], va plantar el seu monument infantil en l’encreuament de República Argentina amb el carrer Pare Claret aquell any, però que no va tenir continuïtat. Possiblement va suposar, com li agrada dir a Rosa María Vidal Ruiz, fallera major d’aquella falla, un germen del que seria després l’actual Falla República Argentina. Fet i fet, Joaquim Sánchez, en el seu Quadern de falles, 1865-2014, inclou totes dues en el mateix apartat, cosa que a mi em sembla molt oportú. No debades Rosa va ser també la primera fallera major de República Argentina en 1965. Si bé és cert que ella mateixa ens va fer cinc cèntims de la falla infantil de 1962 en el seu escrit ‘Anècdotes que fan història: l’embrió de l’esperit faller’ al llibre Argentina 2014, l’existència d’aquesta falleta, avantpassada de la nostra, és poc coneguda, fins i tot entre els mateixos components actuals de República Argentina. Aquest escrit arriba amb el propòsit de donar-ne coneixença.

143 LLibre Argentina 2019.indd 143

07/02/2019 13:26:15

La comissió Com explica Rosa en l’article suara esmentat, la comissió «es va concebre quan, pel Sant Josep de 1961, uns xiquets baixàrem al portal per cremar una falleta feta com una manualitat. Acudiren alguns veïns i quasi d’immediat estiguérem d’acord en crear una falla de veritat, així que entre el veí de dalt, el de baix i el del cantó... es va constituir la comissió de la Falla República Argentina, de 1962.» Un d’aquests xiquets era Enrique Vidal Ruiz, de manera que van començar a reunir-se a sa casa, que feia les funcions de casal. És per això que a l’hora de triar fallera major, van nomenar la seua germana Rosa. La comissió estava formada per vuit xiquets i tres xiquetes. El major d’ells tenia catorze anys i el més petit en tenia set. És fàcil comprendre, i així ens ho ha confirmat la fallera major, que van rebre l’ajuda dels seus pares, per exemple, a l’hora de contractar amb l’artista faller o de confeccionar el llibret, acordar-ne la publicitat i gestionar la seua impressió. El president era Ricardo Roca Bañuls i el vicepresident, Enrique Perelló Gandia. Enrique Vidal Ruiz va ser el secretari, com a sotssecretari figurava José Gosalbes, el tresorer era Vicente Silvestre Martínez i el cobrador, José Palop. La fallera major, Rosa María Vidal Ruiz Completaven la comissió masculina com a vocals Bruno Vidal Ruiz i Ximo Roca Bañuls. La fallera major era, com ja s’ha dit, Rosa M. Vidal Ruiz i la seua Cort d’Honor estava formada per dues dames, les germanes bessones Lolita i Mari Lourdes Perelló Gandia. En les fotografies que hem pogut recuperar d’aquell exercici, les xiquetes apareixen vestides de falleres, amb la seua banda, mentre que els xiquets van vestits de particular, amb una mena de llacet o distintiu amb l’escut de la falla que ells mateixos es van confeccionar amb bolígrafs i aquarel·les.

La fallera major rep un distintiu, probablement de mans de qui llavors era el regidor de Festes de l’Ajuntament de Xàtiva, Antonio Martí

144 LLibre Argentina 2019.indd 144

07/02/2019 13:26:15

Comissió de la Falla Infantil República Argentina 1962. Noteu com les xiquetes van vestides de falleres, amb la seua banda, mentre que els xiquets ho fan de particular, amb la insígnia que ells mateixos es van confeccionar.

La falla En aquell temps la situació econòmica a Espanya no era gaire puixant, amb una inflació desbocada que voltava el 10%. En el nostre barri, ocupat fonamentalment per parelles joves el maldecap més gran de les quals era fer front a les lletres dels pisos, tampoc estaven per a balafiar molts diners, de manera que el que d’antuvi havia de ser una falla gran va haver de quedar-se en una falla infantil, tot i que la crítica era pròpia d’una falla gran.

145 LLibre Argentina 2019.indd 145

07/02/2019 13:26:15

La falla infantil República Argentina de 1962, plantada a la confluència de l’avinguda República Argentina amb el carrer Pare Claret

146 LLibre Argentina 2019.indd 146

07/02/2019 13:26:16

El lema del monument era Hui en día la construcsió es un negosi redó i, encara que l’esbós que apareixia a la coberta del llibre anava signat per Esteve – Von Morris, la falla la va fer Ramon Morell, qui després faria la primera falla, la de 1965, en l’actual Falla República Argentina. El cadafal era un prisma amb formes quadrangulars que representava un edifici, amb bases altes i ninots no gaire elaborats, formats característics de Ramon Morell. A banda del prisma esmentat, en el qual s’inserien els versos amb les crítiques, en les fotografies que ens han arribat podem veure que només una de les bases, l’oriental, contenia dos ninots amb un paraigua. El cadafal en tenia dos més de petits i un de més gran assegut sobre el que sembla una pastera. Aquest ninot sostenia un cartell amb el lema de la falla. La crítica, com indica el lema de la falla versava sobre el bon negoci que llavors era la construcció: Esta falleta infantil te molt poquet que explicar, pues hasta el mes chocotiu pot mol pronte comprobar que trata de algúns negosis grosos, grans... y descarats. Començava la crítica palesant les elevades xifres de diners que podia costar un pis en els començaments dels anys seixanta del segle passat: Si tú vols ferte una casa, dinés tens que adelantar. Cuant la primera pedra se posa mes dinés tens que portar. Atra volta mes dinés pera fer els fonaments, y dinés pera els moments en que estos están fets. Pesetes y mes pesetes vas pagant sense parar, y cuant donen les clauetes ¡torna atra volta a pagar! I una vegada que el nou veí havia pogut fer front a tots els pagaments del pis, arribava la desil·lusió: Ya tens les claus en la ma la casa apunt de ocupar; entonses te dones conter qu’un bon buñol t’han donat. Unes portes que no tanquen, mols taulells sols, ¡y trencats!, la escala feta un desastre... ¡Al obrer has de cridar!

147 LLibre Argentina 2019.indd 147

07/02/2019 13:26:16

És aleshores quan el comprador del pis s‘adonava de la crua realitat: Entonses penses y penses... Penses que t’han engañat; penses que el contratiste s’ha forrat mol ben forrat. Tu pensabes tindre un piso molt bo, nou y barat, en un pati ben bonico aon vore als teus fills chuar. Un terrat molt espasiós aon, sense eixir de casa, als xiquets el pegue el sol, el aire y la llum clara. ¡Pues no señor, no tens res!, ya que el pati tens tancat perque diuen que els chiquets molesten al veïnat. I ací no acaben els problemes i les decepcions: En el terrat pasa igual. El chiquet no pot anar, no pot allí pendre el sol ni les cames estirar. perque diuen els veíns que viuen bais del terrat, qu’els chiquets, com son tan vius, fan goteres y maldats. Així qu’els pobres chiquets al carrer tenen que anar, exposanse a que algún coche es puguera atropellar. Al capdavall, el comprador s’ha entrampat, ha perdut diners i il·lusions i s’ha quedat amb un pis que és una calamitat i, a més a més, li toca patir pels seus fills. L’escena no pot ser més patètica i lacrimògena: Y el pare que s’ha empeñat hasta el cap en esta empresa está veixquent en sorpresa que s’ha quedat estacat. ya que el piso,.. ¡Bueno, prou! Les ilusións s’han trencat; la buchaca en ca li cou... y els chiquets abandonats.

148 LLibre Argentina 2019.indd 148

07/02/2019 13:26:16

Premis Aquell any de 1962 es van plantar a Xàtiva tres falles grans —Carme, Espanyoleto i José Espejo— i dues d’infantils, República Argentina i Sant Agustí. Així almenys ho arreplega Joaquim Sánchez en el seu llibre Quadern de falles, 1865-2014. La Falla República Argentina va guanyar el primer premi d’infantils i ho testimonien tant el llibre de Sánchez com una de les fotografies que ens han arribat d’aquell any, en què apareixen els xiquets que formaven la comissió amb el banderí del primer premi. Tot i que Sánchez explica que el premi al millor ninot infantil, en les seues diferents denominacions, a Xàtiva va començar a lliurar-se l’any 1980, en la foto a què fem referència, els membres de la falla sostenen un banderí en què pot llegir-se: «Junta Central Fallera. Premio al Mejor Ninot», acomLa comissió participant en la Cavalcada del Ninot panyat d’una data que no arribem a distingir. És per això que apuntem la possibilitat que obtingueren algun tipus de premi al ninot. També hi ha la possibilitat que aquest premi o reconeixement els fóra atorgat per la Cavalcada del Ninot, de la participació en la qual també resta constància gràfica, amb els xiquets disfressats d’obrers de la construcció portant els ninots amb unes andes i acompanyats de les xiquetes vestides de falleres.

La comissió amb els banderins dels premis

149 LLibre Argentina 2019.indd 149

07/02/2019 13:26:16

Coberta del llibret explicatiu

150 LLibre Argentina 2019.indd 150

07/02/2019 13:26:16

El llibret El llibret explicatiu té un format de full de mà, amb unes dimensions de 17 x 12 cm i consta de setze pàgines. En la coberta hi l’esbós de la falla, junt amb el lema. A banda del que ja s’ha explicat —la composició de la comissió i els versets explicatius—, hi ha el «Programa de Festechos», que reproduïm en una de les fotografies que il·lustren aquest reportatge i, en les pàgines centrals, fotografies de la fallera major i les seues dames amb versos al·legòrics. Diu així la poesia a la fallera major: «La fallera, ¡casi rés! / de hermosura sense igual. / Así la tenen vostés, / ¡ROSA MARIA VIDAL RUIZ! // Te donaire, garbo, grasia; / te... lo que Deu li ha donat. / Un capollet es encara / y ya se pot admirar // Ella es la flor que engalana / la festa del present any / y la falleta se ufana / de mostrarla al veïnat.» Els versos dedicats a les dames són: «Les dames... les dames son / lo que es diu el ¡no va más! / una parella de flors / que complementen el ram. // Son perfum, esensia viva, / nostres dos dames de honor. / Es diuen de nom, LOLIT LOLITA / y MARI LOURDES PERELLO GANDIA». Com a curiositat, en la versió del llibret que ens ha arribat, resten entre Pàgina 3 del llibret explicatiu parèntesi els segons cognoms de la fallera major i de les dames. I és de veres que si fem l’exercici d’obviar-los, la rima dels poemes és més encertada: igual amb Vidal i honor amb Perelló. Llevat de la composició de la comissió i de la publicitat, el llibre està redactat en valencià, cosa que s’ha de destacar, ja que no era gens habitual en aquella època. Les cases comercials que s’hi van anunciar van ser Confecciones Perelló, l’agent d’assegurances Ricardo Roca Pelegero, Librería y Papelería Herrero, Horno y Panadería Adrián Moscardó, Materiales de Construcción y Vivienda Rodenes y la Relojería Richart. El llibret va ser imprés a la Imprenta de Nuestra de la Seo de Xàtiva.

La bandes de fallera major de República Argentina de 1962 i 1965

Bibliografia Falla inFantil F Fantil República aRgentina i adjacénts. Llibret explicatiu de la Falla Infantil República Argentina i adjacénts 1962. Xàtiva: Falla Infantil República Argentina i adjacénts, 1962. Quilis, Joan. ‘Mig segle d’artistes fallers’. A: Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2014. Xàtiva: Falla República Argentina, 2014. sánchez, Joaquim. Quadern de falles, 1865-2014. Xàtiva: Junta Local Fallera de Xàtiva, 2015. tORt OR Osa i gaRcia, Rafa. ‘Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina’. A: Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2014. Xàtiva: Falla República Argentina, 2014. vidal Ruiz, Rosa Maria. ‘Anècdotes que fan història: l’embrió de l’esperit faller’. A: Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2014. Xàtiva: Falla República Argentina, 2014.

151 LLibre Argentina 2019.indd 151

L’ésser més perillós és aquell que té por. Ludwig Börne (1786-1837)

152 LLibre Argentina 2019.indd 152

07/02/2019 13:26:17

La por que fa goig Begonya Martínez Casanova

M’he despertat, com cada any en aquesta data, amb ganes d’eixir al carrer. Em fan mal les cames, i això també és habitual. Últimament els dies previs són intensos. A més, no he dormit massa. Seria ideal encarar-ho assossegadament, descansar els dies previs, dormir bona cosa la nit d’abans; però no ho puc evitar, és un dia especial per a mi. Especial per a molts. Hi ha qui espera el dia de Nadal, la nit de Reis o el primer dia de Fira. Jo ansie l’arribada d’aquest. Què voleu que li fem? Igual és que sóc masoquista i m’agrada patir, però tot i que sovint ho passe malament, m’encisa viure’l. En fi, que m’he llevat del llit sense pensar-m’ho, i he tirat cap a la dutxa. Una bona dutxa calenta revifa qualsevol. Doncs jo he estat sota el doll d’aigua fins que ha deixat de cremar-me la pell i he notat que ja era hora d’eixir. Un cop reviscolada i a l’habitació una altra volta, he obert la porta dreta de l’armari i allà (on sempre hi és) he trobat la roba que he de posar-me per al dia d’avui. Em sent còmoda amb ella, i a més em veig afavorida. No sé si és el color que m’assenta bé, o que vestir-la m’emociona i això es transmet a la meua cara. Segurament és la meua sensació, perquè tinc unes ulleres de por, i la cara d’espant segurament vaja a més una volta acabem de dinar.

153 LLibre Argentina 2019.indd 153

07/02/2019 13:26:17

154 LLibre Argentina 2019.indd 154

07/02/2019 13:26:18

En fi, que una volta vestida de dalt a baix per al dia que m’espera, amb la roba i els complements ideals per a l’ocasió, em pose les ulleres de sol encara que el dia és gris i isc al carrer. D’ençà que he xafat el carrer i he començat a trobar-me amb gent, he començat a tenir una sensació diferent. No són paranoies meues, hi ha qui em mira de reüll, ho sé. Jo ho note. A més, hi ha d’altres que em miren directament, m’observen. Fins i tot hi ha xiquets que en veure’m se’n van corrent cap a les seues mares i li fan un gest com assenyalant-me. Em miren com qui veu un estrany personatge de cinema de ficció de sèrie b. Observen la meua vestimenta, i en reconèixer-la canvien l’expressió de la seua cara. He de dir que jo no sóc l’única que va d’aquesta manera, no us penseu, som un bon grapat. Quasi una tribu. Però no som l’única, un gran percentatge de la població local ha buscat avui a l’armari i ha tret la seua disfressa especial per al dia d’avui. Però jo no sé perquè, però a ells no els miren igual. Ja fa temps que vaig deduir que si ens miren així deu ser pel color de la roba. No pot ser per una altra cosa, nosaltres també som persones normals. De fet, si no anem vestits d’aquesta manera, també passem inadvertits. Si, és el color. N’estic segura. Aquest color atrau, no negaré que és ben cridaner. Un color atractiu, preferiria dir jo. Tota la vida han dit que «tot lo roig fa goig» i que el roig assenta molt bé. Un color que fa por? En tot cas ha de ser una por que fa goig. Por pel roig? Goig pel roig!

155 LLibre Argentina 2019.indd 155

07/02/2019 13:26:18

De res sâ&#x20AC;&#x2122;ha de tenir tanta por com de la por. Franklin D. Roosevelt (1882-1945)

LLibre Argentina 2019.indd 156

07/02/2019 13:26:18

Fòbies falleres o somnis? Vicent Tormo Aldeguer

Leandre acabava de custodiar les claus de casa al calaix d’un moble del rebedor de sa casa. Després d’una inacabable jornada de treball es rendia, exhaust, tombant-se de colp al sofà extensible que s’havia comprat a les acaballes de l’estiu. L’experiència d’altres anys li ensenyava que havia de preparar-se per a suportar el càstig que li suposava finalitzar, a temps, les quatre falles que s’havia compromès a realitzar. En acabar l’agost començava la recta final, la qual aniria acompanyada amb una gran dosi d’ansietat, estrès, tensió i falses taquicàrdies, que donarien com a resultat un immens esgotament físic i mental. Fins i tot havia abandonat la nau de treball apressadament perquè se sentia com acorralat i aixafat en el seu interior. Sempre fugint de la foscor de les ombres que l’ofegaven, atés que el taller gaudia de poca llum exterior. Era la més econòmica. És la que es podia permetre després de la puta crisi patida els últims anys. S’acoquinava cada vegada que veia els ninots penjats allà dalt, encara emblanquinats, sense color. Tots blancs. L’eterna pregunta de quin color elegir per encertar l’acabat i no fer el ridícul. Allà romanien, dalt. Quan aixecava el cap per a mirar-los li atacava el vertigen i li entrava un mareig. La manca de temps se li tirava al damunt i no li permetia pensar amb claredat. Però havia de prendre decisions constantment. Comprar material, fer diners per pagar despeses del lloguer i de la llum. Cal fer front al rebut d’autònoms, els quals no podem patir cap malaltia ni cap accident. I els impostos, els jornals, i tantes, tantes coses més... Si aconseguia complir el projecte a hora i amb les condicions que un artista, compromès i professional, s’exigeix, es donaria per satisfet. No es podia permetre fallar. Seria un gran fracàs no finalitzar el treball. Només de pensar-ho li estremia tot els cos. La fatiga s’apodera d’ell, amb la sensació que un gegennees, gegant de sis braços de la mitologia grega, agafant-lo des de darrere l’embolicara contra el respatller de la butaca. No s’hauria de dormir, perquè abans de sopar li queden per acabar els versos de l’explicació d’una de les falles, a més de donar color a l’últim

157 LLibre Argentina 2019.indd 157

07/02/2019 13:26:19

158 LLibre Argentina 2019.indd 158

07/02/2019 13:26:19

esbós que li queda d’un altre monument faller. També espera la telefonada del transportista amb el qual s’ha de coordinar per fer la càrrega de ninots que ja estan acabats i dur-los a emmagatzemar a una altra nau industrial fins el dia que hagen de ser plantats on escau. Necessita buidar i fer lloc al taller per poder acabar la resta de ninots. Tres cops secs a la porta retrunyen per l’habitació de Leandre. Li resulta complicat posar-se dret a conseqüència de l’esgotament que afeixugava tot el seu cos. De nou colps secs irrompen en el silenci de l’estança, aquesta vegada en són quatre. Pesadament pren direcció cap a la porta per esbrinar qui crida amb tanta insistència. Cerca per l’interior del calaix del moble on abans havia guardat les claus, quan sobtadament torna a retrunyir tot el pis. Ara no ho esperava, el que li provocà una gran espantada i el conseqüent enfuriment. Agafa les claus amb avidesa i obre la porta amb la ferma determinació de comptar-li vint més vint a qui fóra que estiguera provocant l’escàndol. Però no. Per a major sorpresa, si cal, no hi ha cap presència al seu davant. Treu el cap per esbrinar i, ni a l’esquerra, ni a la dreta troba a ningú present. No pot ser que se n’haja anat. No ha donat temps des que ha escoltat l’última cridanera retrucada de trompades a la porta. Resignat, aixeca els muscles. Tampoc li afecta molt, les preocupacions que li atapeeixen el cap no donen més espai per a altres maldecaps de difícil enteniment. Repetint la mateixa acció de quan havia vingut a casa, torna a guardar les claus al moble i entra cap a dintre del pis. Amb lentitud i pensarós s’endinsa cap a la cuina. Una truita de dos ous amb tonyina i una mica de formatge calent l’alleujarà del cansament. S’atura a meitat del viatge i se n’adona que des de la matinada, quan s’ha pres un cafè amb llet i una rosca de pa torrat adobada amb l’oli d’oliva, que el sogre li subministra cada vegada que fa la recollida anual, res no s’havia posat a l’estómac. Novament continua amb el recorregut iniciat. El que no es pot imaginar, ni per espillera, és l’aterradora sorpresa que està a punt d’esdevenir-se. Aterradora per inesperada i esgarrifosa per la visió que se li presenta. De reüll li havia semblat l’ombra de la jaqueta tirada al damunt del sofà, però per l’altre reüll veu que aquesta està penjada a la perxa del corredor. A més ell havia estat, feia un moment, assegut. Què collons podia ser el que o qui allà estava? Dubta si fer un pas enrere per esbrinar què és allò que ocupa el sofà o escapar a córrer cap a cap lloc possible. Quiet com el gerró de flors que adorna la taula de la cuina, reflexiona, i li aboca tota la culpa, d’aquesta irracional interpretació, a l’esgotament que està suportant. Així i tot, retrocedeix un pas amb lentitud i alerta. Fa una mitja rotació amb el cap per tal d’observar l’interior del menjador. Bruscament fa un ràpid salt estavellant l’esquena contra la paret del passadís, la qual cosa li fa esfondrar-se al sol incapaç de moure cap articulació del cos. Allà estava! Qui era? Què hi feia? I com havia pogut passar per davant d’ell sense haver-lo vist? No li sortia cap paraula de les cordes vocals. Ho intentava, però no. Més que dir alguna cosa el que pretenia era cridar molt fort, però no. No podia fer res més que observar aquella figura humana, la qual romania amb un posat fanfarró i pedant, amb les cames encreuades i les mans agafant-se el genolls. Agraïda melena negra, corpulent i mirada arrogant, vestia amb un pulcre estil steampunk. Van ser quinze segons, però va parèixer una eternitat fins que es va articular la primera paraula. Va ser l’inesperat visitant l’iniciador. —Vine, Leandre. Aixeca’t del terra i acosta’t cap a mi. Leandre es manté assegut amb les cames estirades i immòbil, mentre l’observa atemorit. —Va! Apropa’t. No tinc tot el dia. Cada dia tinc més comandes que acomplir i no puc estar perdent el temps amb tu. Vine i seu a la cadira —li fa repetidament el gest amb el dit de que s’aproxime cap a ell. L’artista faller, amb dificultat i sense separar l’esquena de la paret aconsegueix aixecar-se. Pausadament i amb recel es dirigeix cap a la cadira que el desconegut li indica amb el dit. Treu un dèbil fil de veu per la gola. —Desitge estar de peu. —Estic imaginant que has de tenir un munt de preguntes per a fer-me. Doncs endavant. Ara és l’ocasió. —Qui ets? Que vols de mi? No tinc diners ni res que puga ser de valor —no cessa la sensació de taquicàrdia que li ressona a l’interior del pit. El cor li batega amb tanta insistència que a penes hi ha descans entre batec i batec.

159 LLibre Argentina 2019.indd 159

07/02/2019 13:26:19

—Leandre, estàs confós. No necessite res que tu tingues. El motiu de la meua presència no és quedar-me amb cap cosa material que pugues guardar. La meua tasca és apropiar-me de tu, del teu benestar. Després d’aquesta afirmació el cor de Leandre s’hauria d’accelerar de manera exponencial, però ja és impossible. El següent que pot passar ja ha de ser un col·lapse cardíac. Una suor freda li rellisca per les mans i sent que s’ofega. —No ho entenc. Dius que véns a fotre’m l’existència? A fer-me patir. És això el que vols dir-me? Per això has vingut a ma casa i te n’has apoderat sense més explicació? —No. Et tornes a equivocar, Leandre. Jo no he vingut. Ets tu el que m’ha fet vindre ací. —Què dius ara? Jo no tinc ni punyetera idea de qui ets. I si tu no necessites res de mi, pense que menys et necessite jo a tu. —En part és cert el que em dius. Res no necessites de mi, però si desitges que això siga real, només hi ha un camí, i és que et desfaces de mi, de la mateixa manera que m’has fet vindre. —Però què em comptes? Tu has embogit! No sé què vols aconseguir i tampoc qui ets! Hauries d’abandonar la casa si no vols que telefone la policia! —No t’escarotes! Mantín les bones formes. La meua presència en ta casa és més greu del que et penses. No cal cridar a ningú. T’he deixat ben claret què és el que has de fer. Tu ets qui més pot perdre. Et recomane que sigues conscient de la situació. Si el que necessites és saber qui sóc i el motiu pel qual estic ací, seu a la cadira i t’ho explique. Leandre, de mala gana, obeeix els requeriments del visitant. Aquest s’aixeca del sofà que li’l ofereix a Leandre mentre passeja al voltant de l’habitació. Fixament i amb semblant seriós observa com pren posició al seient. —El meu nom, pel qual he sigut conegut durant milers d’anys, és Fobos. Sóc el déu grec que representa el pànic i la por. Sóc el fill d’Afrodita, la deessa de la bellesa, i Ares, el déu de la guerra. Vaig ser educat com a déu malèvol. Encarregat de contribuir amb la por i el pànic, creant la confusió i la consternació en els camps de batalla dels mortals. Tinc quatre germans: Dimos, que representa el terror; Eros, el déu de l’amor i l’atracció sexual, Ànteros, qui representa l’amor correspost; i Hímer, que era la personificació de la luxúria. També tinc dues germanes: Adrestia, la deessa de l’equilibri equitatiu entre el bé i el mal; i Harmonia, deessa de la concòrdia. —Jo, Fobos, personifique el pànic, aquella sobtada sensació de por que us passa als humans, com a individus o en grups creant el pànic massiu. Aquesta percepció és tan forta que vos impedeix l’ús de la raó i del pensament lògic, substituint-los per aclaparadors sentiments d’aprensió i inestabilitat frenètica. El torna a mirar i observa com de bocabadat el radiografia de dalt a baix. —Aleshores tu ets qui provoca les fòbies que patim els humans! La mare que t’ha parit! —Tu ho has dit. El meu nom així ho indica, i te’n podria esmentar un munt. Segur que alguna t’és familiar. —La mare que t’ha parit! Però qui ets, Satanàs? —cada vegada més aterrat, inquiet, ansiós i temorós pel possible desenllaç del que està ocorrent. —No, no sóc Satanàs. Ja t’ho he dit. Puc enumerar-te les més de quatre-centes fòbies que hi ha. Quan estic avorrit vaig creant-ne d’altres noves. Així, perquè sí! Perquè vull jo! No sóc el déu del pànic i del terror? Doncs això! Com te les compte? Per ordre alfabètic. En vols unes poques: acluofòbia, por a la foscor; acrofòbia, por a les altures; atiquifòbia, por al fracàs, cainofòbia, por a fallar; catagelofòbia, por al ridícul... Aquestes et sonen prou. A què sí? Claustrofòbia, por als espais tancats; copofòbia, por de fatigar-se; cronofòbia, por a no controlar el temps; cromatofòbia, por als colors; decidofòbia, por a prendre decisions; distiquifòbia, por als accidents... Què et semblen aquestes? També les coneixes! I aquestes altres també! Esquiofòbia, por a les ombres; leucofòbia, por al color blanc; liguirofòbia, por als sorolls forts... Quan he cridat a la porta amb trompades, veritat que t’has espantat? Veig vas reconeixent cadascuna d’elles... I hi ha més: nictofòbia, por a la foscor, aquesta que no et deixa dormir per la nit. I, atent a aquesta, zeusofòbia, por a déu o els déus. Aquesta no me la pots negar. La estic veient davant de mi. Fins i tot, agafa el matxo, hexakosioihexekontahexafòbia, por al número 666. No és el meu número! Pots estar tranquil per això. Però no tant per la resta.

160 LLibre Argentina 2019.indd 160

07/02/2019 13:26:19

Fobos s’abalança contra l’atemorit Leandre agafant-lo per la pitera de la camisa. Aquest s’aixeca del sofà escapant-se de la forta presa que li havia fet al coll. Quasi no podia respirar. El cor no trobava lloc dins del pit per poder bategar i el pressionava buscant una sortida. El torna a fer presoner amb els seu musculats braços. L’atur del reg sanguini li fa emblavir tota la cara, fins el cervell sembla que va a rebentar. —Saps que ets un mortal i quina era la meua missió en les batalles que mamprenia per tot arreu. Ara, tu ets la guerra que haig de disputar. I de tu depén eixir victoriós de la contesa. Traient força d’on ja no en quedava, aconsegueix alliberar-se de nou. La suor li brolla per tota la pell. No pot respirar. Defalleix lentament sobre el sofà. Escolta en la llunyania un inapreciable soroll. Pit, pit, pit... Xiulada a xiulada cada vegada s’escolta més fort i a prop, fins que no es pot suportar. De sobte aconsegueix obrir els ulls i prémer el botó que apaga el despertador. S’incorpora en el sofà amb la camisa xopa de suor i amb l’alé accelerat. Mira i revisa amb atenció tot el seu voltant. Tot sembla correcte. Desitja trobar una explicació al que ha viscut. Era real? Era un somni? El cert és que havia aconseguit dormir onze hores seguides i es notava bé. Molt bé. Surt del menjador cap a la cuina. No sap a què. Tal vegada cercant alguna cosa... Res. Calma. Només la jaqueta ja no està a la perxa. Ni al respatller del sofà. Tampoc està plegada a la cadira, on de vegades la deixa. Simplement no hi és. Uns instants després, ja recuperat del desassossec patit, entra cap a la dutxa, emboirada pel vapor que provoca l’aigua calenta. Disposat a entrar a la banyera observa en l’espill marcada per diminutes gotes d’aigua la següent frase: «Onirofòbia, por als somnis.» Somriu perquè se sent bé. Molt bé.

161 LLibre Argentina 2019.indd 161

07/02/2019 13:26:19

L’home que té por sense perill, inventa el perill per justificar la seua por. Émile-Auguste Chartier, Alan (1868-1951)

LLibre Argentina 2019.indd 162

07/02/2019 13:26:20

El refugi Ximo Cerdà

L’anomenen refugi, però la veritat és que l’estança és diminuta. Podria dir-se que asfixiant. I la il·luminació és tan pobra que ells es veuen reduïts a meres siluetes retallades contra la tènue llum que, amb dificultat, es cola per la minúscula finestreta. Unes siluetes cansades fins a la pràctica extenuació i que, no obstant això, seguixen endavant. No tenen una altra opció. Detindre’s implicaria funestes conseqüències. Com una remor sorda de fosques ressonàncies, el so de l’exterior travessa la finestra, la porta i fins i tot les mateixes parets, i arriba a ells, erigint-se en el seu turment. Cadascú fa el que pot per a ignorar-lo, per a fingir que no existix. Pau, per exemple, porta hores escrivint sobre el sòl. El martelleig del clarió contra el terra, en alguns moments, pareix imposar-se al soroll de fora. Però, per alguna estranya raó, no resulta confortant. Anna, per la seua banda, s’assenta en un cantó i fixa la seua mirada en el seu fill, el xicotet Daniel qui, despreocupat, joguineja amb un nino. El nino que Llorenç va trobar per casualitat en una de les incursions i li va portar. Anna encara alberga, vívid i nítid, el record de la cara del seu fill al veure el nou joguet; la brillantor entusiasta i innocent en què era impossible distingir senyals del caos en què el món sencer s’havia convertit. Parlant de Llorenç, ell està assentat al costat de la finestreta i, cada cert temps, llança mirades intentant atalaiar la llunyania. Laura roman al seu costat, fidel i servicial. —Pareix que ara s’escolten menys, no? —diu. Tots entenen que és més un desig que una constatació—. És que s’allunyen? —No —respon Llorenç, immisericorde, acompanyant la negativa amb un moviment de cap—. Seguixen ací. Pareix que sonen menys perquè… bo, alguns… alguns acaben de menjar. Quan tornen a tindre fam tornaran a sonar. Com abans. És un cicle, un maleït cicle. No fa la impressió que vagen a perdre el seu interés per nosaltres. —Oh, Déu. És que açò no va a acabar-se mai? —Acabar-se? Per descomptat que s’acabarà! I jo puc dir-te exactament com, cuixes. Vols saber-ho? Qui s’ha expressat en eixos termes és Víctor, que està assentat en terra, amb l’esquena recolzada en una caixa, com si res d’això anara amb ell. A estes altures, Anna ja no té cap dubte que la seua actitud és la més danyosa. Creuar la mirada amb ell li provoca eriçons. —No cal, gràcies —contesta Laura, que pareix compartir els seus mateixos sentiments cap al desagradable company. —Jo sí! —exclama Daniel, fent gala de la seua infantil ingenuïtat–. Com acabarà? La reacció és tan inesperada que li arranca una riallada. Anna no riu. Laura tampoc. De fet, l’únic que ha rist és Víctor. —A la fi un home amb el que cal tindre —declara, sense ocultar una mirada desdenyosa cap a Llorenç i Pau—. T’ho vaig a dir, xiquet.

163 LLibre Argentina 2019.indd 163

07/02/2019 13:26:20

—No diràs res —Anna li ix a l’encontre amb brusquedat. A Víctor la interrupció no li fa ni mica de gràcia. La riallada es retorç en la seua boca i dóna pas a una carassa de profund enuig. —Llavors dis-li a eixe mocós que tanque la seua condemnada boca d’una maleïda vegada! —escup. L’arrancada els agafa a tots per sorpresa. —No crides —li recrimina Llorenç—. Si ens senten, vindran a per nosaltres. —Cride si em dóna la gana! —respon Víctor, cridant. La seua actitud és cada vegada més hostil; tots ho perceben. Està buscant l’enfrontament davall qualsevol excusa, és evident, però només aconseguix augmentar el desassossec. El murmuri de l’exterior pareix créixer en intensitat, encara que no estan segurs, perquè el que sí que és evident és que ha augmentat el repicament del clarió de Pau contra el sòl. També remuga quelcom, a penes audible, entre dents. —I tu calla d’una vegada, maleït tarat! —exclama Víctor i li llança la primera cosa que li ve a la mà. Un tros de cartó? Una peça de fusta? És difícil precisar. Pau a penes té temps de soltar el clarió i cobrir-se amb les mans. —Eres un imbècil —li retrau Laura, en un filet de veu. —Jo també et vull, cuixes –respon Víctor, acompanyant les seues paraules amb un somriure que a ella li pareix repugnant. Ella no respon. Centra la seua atenció en el pobre Pau, amb la seua fòbia social. L’atac de Víctor l’ha deixat bloquejat. Anna veu el tros de clarió en el sòl; l’arreplega i li l’oferix. —Pren. —Gra… gràcies —remuga ell entre dents. I intenta reprendre el que siga que estava escrivint. —Què fas? —pregunta ella. —Són… vectors —les paraules emergixen amb comptagotes, com si cada una d’elles li costara horrors de trobar—. De propagació. I fórmules. Busque… un patró. Una pauta que ens permeta detindre la… infecció. —Ha, ha —riu Víctor, des de l’altre costat de l’habitació—. Doncs bona sort amb això. —No li faces cas —respon Laura, tractant de calmar-lo—. Conta-m’ho a mi. —Els… els primers casos van començar fa uns anys —referix Pau. Centrar-se en els fets i en les investigacions té un efecte balsàmic sobre els seus nervis. La seua veu sona menys entretallada i titubejant—. El primer text data de, almenys, deu anys arrere, tot i que la malaltia encara no s’havia descrit1. Poc després es van començar a documentar violents canvis en el comportament d’alguns animals, molt especialment entre el bestiar porcí2. Tot pareix indicar que eren casos aïllats. La verdadera font pareix un cep provinent del Center for Advanced Medical Studies, abreviadament CAMS, centre d’investigació cofinançat per, però administrativament independent de, la University of Southern Califòrnia, a Los Angeles3. A partir d’ací, els casos es multipliquen exponencialment. Hi ha, literalment, centenars de reports d’atacs, a qual més cruel4. Uns aplaudiments lents interrompen el soliloqui de Pau. Està clar qui els dóna. —Una història preciosa —diu Víctor—. Has acabat ja? Pau torna a retraure’s. Esta pareix la gota que ha vessat el got. Amb cara de pocs amics, Llorenç s’incorpora i es dirigix a Víctor. —Ja he escoltat massa. A partir d’ara, el que guardaràs silenci seràs tu. —Sí? —Víctor pareix complagut d’haver tret a Llorenç de les seues caselles. Es posa en peu lentament—. I qui em va a obligar? Tu? Llorenç no respon. Ja no. Sap que el temps de les paraules ha passat. S’abalança sobre ell amb els punys tancats. Víctor quasi no té temps per a preparar-se. Ambdós cauen a terra, en una embolic de colps. —Pareu! —exclama Laura.

1 Cerdà, Ximo. ‘Raó’. En: Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2009. Xàtiva, Falla República Argentina, 2009. 2 Cerdà, Ximo. ‘Animalades’. En: Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2009. Xàtiva, Falla República Argentina, 2010. 3 Cerdà, Ximo. ‘La soca V-19-3’. En: Contes el foc. Volum II. Suplement al llbre Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2012. Xàtiva, Falla República Argentina, 2012. 4 Cerdà, Ximo. ‘Sí té nom’. En: Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2017. Xàtiva, Falla República Argentina, 2017.

164 LLibre Argentina 2019.indd 164

07/02/2019 13:26:20

—Per l’amor de Déu. Es van a matar! —ara és Anna qui crida, mentres abraça amb força a Daniel. Pau s’emporta les mans a les orelles i comença a oscil·lar, efectuant un moviment semblant a un bressol, mentres xanglota. —Quiets! Pareu ja! L’habitació es convertix en un caos. Colps, crits i ploriquejos. Ningú se n’adona que, durant el xoc, el so provinent de l’exterior s’ha fet cada vegada més estrepitós. Ni tampoc dels colps que ressonen contra la malparada porta. No, fins que és massa tard. I la porta es rendix a l’envestida i cedix. Ara ja no hi ha escapatòria. Els veuen entrar, quasi amb alentiment. Les seues mans es mouen, arrapant l’aire. Els seus peus s’arrosseguen, deixant solcs en el sòl. De les seues goles ixen sons guturals i ominosos. —No volem caaaaaaap, que no estiga borraaaaatxoooooo… no volem caaaaaaap… —pareixen dir alguns. —Caaaasaaaaallaaaaaaa… caaaasaaaallaaaaa… —pareixen dir altres. —Un… mas… clet… un… mas… clet… —pareixen dir els de més enllà. Víctor i Llorenç, que encara estava en el sòl, s’han detingut, petrificats. Anna abraça Daniel, estrenyent la seua cara contra el seu pit, perquè no veja el que se’ls acosta. Pau crida desaforadament, alié a tots els intents de Laura de calmar-lo. Tot està perdut. I en mitat de l’allau d’aquelles ànimes en pena, que es mouen per simple inèrcia, sense poder detindre’s, apareix la visió més aterridora de totes elles: una figura imponent. Uns difusos trets femenins oferixen la impressió general que en algun moment del passat va ser una dona. Però ara, amb tota eixa capa de decrepitud i decaïment, és quasi impossible assegurar-ho. A un costat i a l’altre del seu cap s’exhibixen dos monyos caragolats i, coronant-la, una pinta triangular. —Seeenyoooor pirotèèèèècniiiiic —diu aquella monstruositat—. Poooot començaaaaar la mascletààààààà… I llavors és quan saben, sense cap dubte, que no hi ha esperança per a ells. Tanquen els ulls i es disposen a enfrontar-se al seu destí.

165 LLibre Argentina 2019.indd 165

07/02/2019 13:26:20

Cada dia ja té prou amb els seus temors, no hi ha motiu per anticipar els de demà. Charles Péguy (1873-1914)

LLibre Argentina 2019.indd 166

07/02/2019 13:26:21

Dos en un taüt Elies Barberà

(Aquest relat està inspirat per la lectura del relat “Els fabricants de taüts”, de Williams)

Quan lentament tornà en si, no hi havia llum que li ferira els ulls. Un enrenou de trons damunt seu l’eixordava. Li costà reconéixer el so de la terra escopida contra fusta. Tot era foscor, sense ni un badallet de claror. Li rodava el cap i li feia mal. «Caguen Déu, com està açò de carregat!», pensà. Suava com un porc i no es podia moure. Sentí sobre el cos un pes mort. Millor dit, tenia sobre el cos un pes mort! «On sóc?», es preguntà. El constant colpeig de terra començava a disminuir, però la flaire de la terra acabada d’excavar se li feia cada vegada més forta. Obria els ulls de bat a bat i no veia res! «Eh!», cridà amb totes les seues forces. «Fills de puta!», va insistir. Però, res. El pes mort que tenia damunt seu es va remoure: «Urrrrrg!», va fer amb la veu rogallosa i ell va reconéixer a palp el cos d’un home. «Eh, eh!», li va dir. L’altre es deixondia. Era més gros que ell i també estava xop de suor. Va anar percebent les dimensions i el pes sencer del cos de l’altre. Percebia que quedava més i més xafat. «Arrrrgh!», va grunyir l’altre, i li va tirar l’alé podrit d’alcohol a la cara. Ell no es podia moure, suava i no era plenament conscient del que estava passant. «Eh, qui eres tu? Qui eres?!», va cridar. L’altre va sentir la pregunta molt endins del seu cap i va intentar una resposta: «Jordi... Jordi Murillo.» De colp ho va entendre tot. El cor se li va parar un segon quan l’horrible veritat li va esclatar al cervell: els estaven soterrant vius. No s’ho podia creure. Què havia fet ell per meréixer allò? «Ja està bé la broma! Fills de putes!» Ple d’ira va intentar colpejar les parets de la caixa, però braços i cames no tenien prou recorregut i, a més, el cos de Jordi Murillo impedia uns moviments ja de per si restringits. «I... tu?», va preguntar Jordi, «Qui eres tu?» —Escolta, algun fill de puta ens ha enterrat junts en este taüt. Hem d’eixir d’ací, ho entens? —Qui eres? La teua veu... —Sóc... Miquel Sancho. Silenci, foscor, tensió i suor. Miquel Sancho i Jordi Murillo junts en un taüt? Els dos alhora intentaren remoure’s i pegar punyades i puntellons. Tot esforç era inútil. Cridaren alhora. Tan fort com van poder. El so era sord i no anava més enllà de la fusta que tenien per presó, perquè el clot de terra on havien estat soterrats no

167 LLibre Argentina 2019.indd 167

07/02/2019 13:26:21

deixava escapar els crits. L’esforç només servia per desesperar-los més i accelerar-los les pulsacions. Esperaren que algú vinguera a traure’ls d’allí. El mateix que els hi havia enterrat. Esperaren. Qui devia ser el malparit? Esperaren, però res. —Com en aquella pel·lícula... —digué Jordi. —Kill Bill —digué Miquel. —No, l’altra. —Kill Bill 2. —No, collons, una altra, d’un tio en un taüt. Però, qui ha pogut...? —Més d’un en el teu cas, però jo... —digué Miquel. —Tu? Si eres el fill de puta més gran que em puga tirar a la cara! I quins collons, haver-me de trobar en esta situació! —Calla, imbècil, que m’estàs esclafant. Ens han llevat els mòbils, veritat? —I les claus. Com si poguérem obrir el pany i eixir d’ací com s’ix d’un pis, caguenl’hòstiaputa! —Només la roba ens han deixat. Mou-te un poc. —No puc —digué Jordi. —Se m’adormen les cames si no et mous. Peses com un mort. Silenci. Jordi Murillo va intentar recol·locar els seus noranta-cinc quilos de pes. Es va poder bellugar uns centímetres. —Gràcies. Quants diners devies als germans Boluda? —preguntà Miquel. —A tu què t’importa, cara d’ou? I més que els hauria d’haver tangat! —digué Jordi. —Igual han sigut ells. I això que són de la teua falla, però clar, tractant-se d’un perla com tu... Crec que a mi també em tenien manieta. —Si és per manieta, igual ha sigut Gomis, el de la teua falla, que ha descobert que et tiraves la seua dona. —O igual ha sigut la mare que t’ha parit quan s’ha assabentat del fill de puta que va posar al món. —O igual ha sigut el president de la teua falla quan ha descobert el que t’has embutxacat de les loteries. —O igual ha sigut el tresorer de la teua quan ha sabut que rellogaves el casal per fer partides de pòquer i et quedaves la pasta! Silenci, foscor, tensió i més i més suor. I enmig del silenci els seus dos caps funcionaven a tota màquina intentant trobar un per què i, sobretot, un com eixir d’allí. I no hi havia manera perquè Miquel tenia els punys i els genolls fets a banderes de pegar colps contra la fusta que no hi havia forma de moure ni de badar. I Jordi removia la seua còrpora imponent i fotia colzades i culades i colps d’esquena contra la tapa, però res. I tots dos ho provaven alhora, però, ca! Allò estava cargolat amb ganes. —I tu com ho saps? —preguntà Miquel. —Ho sap tot el món, això de les timbes de pòquer. —Allò de la dona de Gomis, dic. —Corre un vídeo per uasap. Els dos follant en el teu cotxe —respongué Jordi. —Puto uasap! I puto Gomis! —Però, i jo? Per què jo? —Tu sabràs. I ara calla una estona que te m’acabes l’aire a cada bocada que fas. Silenci, foscor, més i més tensió i més i més suor. La caixa era una autèntica i definitiva sauna. Segellada al buit pràcticament. Jordi feia força amb els braços per esclafar el menys possible el seu company de suplici, però el cansament i l’ofec constant el rostien. Els cossos exhalaven més i més calor, la roba estava xopa i les gotes de suor s’enfilaven per la punta del nas i la barbeta de Jordi i queien en la cara de Miquel. —El que més em fot es perdre’m les falles. Enguany guanyem segur —digué Miquel. —Sí, com l’any passat, he, he, he... —retrucà Jordi. —L’any passat vau amollar una morterada que et cagues a última hora, que si no... —I ben gastada! El que faça falta perquè no toqueu bola, ninot! —Au, va, calla! I seguim. I seguien pegant colps. I Jordi ja pegava colps amb el cap i tot. I va començar a brollar la sang dels punys

168 LLibre Argentina 2019.indd 168

07/02/2019 13:26:21

i els genolls d’un i de la coroneta de l’altre. I l’olor de sang es barrejava amb la sentor corporal i amb l’olor de la terra que els envoltava. I tot era un desesper tan fosc com la mort que veien tan propera. I quan no podien més tornaven a xarrar i a cridar i a insultar-se i a insultar a tot déu que se’ls passava pel cap. No podríem dir qui dels dos es va es va rendir primer. Qui va plorar primer. Qui va acceptar que mereixien aquella mort primer, l’un damunt de l’altre. Qui va perdre el coneixement abans que l’altre. Qui es va quedar sol abans, compartint taüt amb un mort. I qui va morir al cap de no res, enfollit dins d’aquella tortura física i psicològica fins a la fi. Tres metres per damunt i uns trenta kilòmetres a l’est del clot on aquells dos pallussos moririen per asfíxia sense que ningú mostrara la més mínima preocupació per ells (i posteriorment es podririen i serien devorats per una munió de cucs insaciables), Patrici Gomis i els germans Boluda brindaven amb xampany i, tot i que eren membres de dues falles rivals que alimentaven el seu odi amb anys i anys de competència no sempre lleial, celebraven una victòria conjunta.

169 LLibre Argentina 2019.indd 169

07/02/2019 13:26:21

Conquerir la por ĂŠs el comenĂ§ament de la riquesa. Bertrand Russell (1872-1970)

LLibre Argentina 2019.indd 170

07/02/2019 13:26:22

La política i les falles a Xàtiva Equip de redacció

És ben sabut que l’actualitat política, i a Xàtiva especialment la política local, és una de les crítiques principals dels nostres cadafals. Molts dels ninots que veiem any rere any en els monuments solen representar membres de la corporació municipal que probablement hagen fet alguna cosa que no ha agradat massa a la majoria de la població, i el col·lectiu faller ha representat amb el seu enginy en forma de ninots de manera satírica i burlesca. Però, què pensen els polítics i les polítiques de la nostra ciutat sobre eixir en una falla? Tenen por a trobar-se en forma de ninot o pel contrari els agrada? Teníem curiositat per saber-ho, així que els vam enviar les preguntes que teniu a continuació i aquestes van ser les seues respostes. QÜESTIONARI: 1.- Trobeu que la vostra gestió política i municipal és digna per a no traure-vos en la falla? O més bé, penseu que heu fet alguna cosa durant aquesta legislatura perquè el col·lectiu faller puga posar-vos en els monuments? 2.- Teniu por que vos traguen en un ninot o, en canvi, vos agrada eixir? En aquest darrer cas, quin ninot de falla penseu que podríeu ser? 3.- Què creieu que han fet els polítics xativins per eixir en les falles? Els dels altres partits i els del vostre també. A qui trauríeu? Per què? 4.- Què podeu fer en la pròxima legislatura perquè no vos traguen? Quines són les idees que porteu per al món de les falles si resulteu elegits? Moltes gràcies.

171 LLibre Argentina 2019.indd 171

07/02/2019 13:26:22

ROGER CERDÀ PSPV-PSOE

1.- Segur que sí. Quan un té un càrrec com el d’alcalde de Xàtiva estàs constantment prenent decisions i es poden cometre errors. Ningú no és infal·lible. A més, dedicar-se al servei públic dóna visibilitat a les teues actuacions. És completament normal que l’alcalde isca en la falla. Sempre ha estat així i no passa absolutament res. És una qüestió plenament normal i fins i tot saludable. XÀTIVA

2.- En absolut em fa por eixir en la falla. M’he vist retratat moltes vegades i sempre em resulta graciós. Vaig començar en política molt jove i no he tingut mai por d’assolir responsabilitats en el meu partit i les institucions. Açò d’eixir en la falla cal agafar-s’ho amb esportivitat. És el que toca. Em preocuparia més si eixira en la falla per qüestions d’una mala gestió o assumptes poc clars, com han eixit altres, però no és el meu cas, afortunadament. 3.- Com deia abans, la visió crítica de les falles és saludable. Els qui estem ocupant responsabilitats públiques hem de ser receptius als missatges que se’ns llancen des de les falles. La qüestió de a qui s’ha de treure en la falla la deixarem al bon criteri dels fallers. 4.- Des que estem governant, l’Ajuntament s’ha esforçat per estar al costat dels fallers, recolzant les vostres iniciatives i atenent les vostres necessitats, amb la interlocució de la Junta Local Fallera, però també atenent qualsevol requeriment de qualsevol comissió. Crec que no hi haurà cap comissió que puga dir que no haja sigut atesa quan ho ha demanat. Hem posat en marxa importants actuacions com l’increment dels premis en metàl·lic per als monuments fallers i la gratuïtat de l’ús del Gran Teatre per a les comissions, tal com ens comprometérem els socialistes en el nostre programa electoral. A partir d’ara, crec que hem de continuar en aquesta línia de donar suport al vostre col·lectiu, ja que és un dels més importants de la ciutat. Amb aquesta línia de col·laboració conjunta, hem de posar en marxa actuacions que reforcen el paper integrador i de cohesió social i veïnal de les comissions falleres. Pense que les falles poden fer moltes coses per la ciutadania de Xàtiva. D’altra banda, en el plànol més relacionat amb la festa, és important mantenir la política de dotar econòmicament els premis als monuments, sempre i quan hi haja una millora palpable de la seua qualitat. En aquest cas, és necessari el compromís real de les comissions. Crec que les nostres falles necessiten recuperar monumentalitat i qualitat. Hem d’esforçar-nos tots per a aconseguir-ho. A més a més, pense que cal posar en marxa actuacions per a dinamitzar el Museu Faller, estudiar la millor manera que siga un centre actiu i obert i que complisca la missió per a la qual es va posar en marxa després d’anys de reivindicació. Les falles esteu implicades en l’organització de diversos actes, com ara la cavalcada de reis, o en la promoció turística de la ciutat, bé siga acompanyant-nos a esdeveniments com fires de turisme, bé siga convertint-vos en un més dels atractius turístics de la ciutat. Ambdós aspectes són importants i cal coordinar actuacions de millora per potenciar-los. En resum, pense que aquestes haurien de ser les línies mestres de la política municipal envers les falles per als propers anys.

172 LLibre Argentina 2019.indd 172

07/02/2019 13:26:23

MIQUEL LORENTE XÀTIVA UNIDA

1.- És important que les falles com a espais de crítica es facen ressò de qualsevol assumpte que afecte a la ciutat. De fet, entenem que aquesta crítica és un bon indicador del grau de salut democràtica i del nivell de llibertat d’expressió d’una ciutat. Durant aquesta legislatura hem fet moltes coses i hem impulsat importants canvis en la ciutat, per tant teniu moltes oportunitats per a fer crítica i així esperem que siga. 2.- Entenem que eixir en la falla mai pot ser una mala notícia, més bé hem d’estar contents i contentes per formar part d’una festa com són les falles. En política com en qualsevol altre treball s’ha de tenir humor i encaixar les crítiques amb la millor de les predisposicions. Evidentment! Si podem triar escollim ser el ninot indultat. 3.- És difícil concretar una acció perquè han estat moltes les coses que s›han fet. En tot cas, estem segurs que hi ha opció per a llançar una bona crítica per a qualsevol dels regidors i regidores, tant als que estem en el govern com els que estan en l’oposició. 4.- Seria una molt mala notícia que l’acció municipal no estigués present en les falles, en tot cas vos encoratgem a continuar jugant eixe esperit crític tan important en qualsevol societat democràtica. Nosaltres apostem d’una manera decidida per impulsar un Pla Estratègic per a les falles de Xàtiva. Les falles són per tradició, cultura, art, crítica, cohesió... una de les festes més importants de la ciutat. De fet, generen importants impactes, uns que cal afavorir com ara l’impacte econòmic, el seu esperit crític i social i altres que cal minimitzar com és l’impacte ambiental i la necessitat de conciliar els diferents interessos veïnals. Per tot això, hem de fer un bon diagnòstic i unes bones línies d’actuació implicant el màxim de voluntats de la ciutat. Pensem que eixe és el camí per fer continuar avançant aquesta festa. Moltes gràcies.—A vosaltres—.

FERRAN MINGUET I AZNAR

COMPROMÍS

1.- S’han fet moltes coses durant aquesta legislatura, hi ha coses que s’han fet molt bé i altres que es poden millorar. Per això, perquè segur que no ho hem fet tot bé, segur mereixem també la crítica de la falla. 2.- No tenim por, sempre és d’agrair la crítica, per tractar de millorar. El que realment ens agrada és tindre la millor relació i comunicació possible amb la falla. El ninot us ho deixem a vosaltres. 3.- Durant aquest temps, a tots ens ha faltat diàleg i enteniment perquè Xàtiva avance. A l’alcalde i al seu partit el veiem sense lideratge. Pot ser, es podria fer alguna cosa en eixe sentit. 4.- • Promocionar el món faller arreu del món. • Impulsar la projecció i difusió del teatre faller. • Potenciar el contacte entre el faller/a i el públic per tal d’evitar la contínua pèrdua de popularitat de la festa que estem vivint als darrers anys.

173 LLibre Argentina 2019.indd 173

07/02/2019 13:26:23

M. JOSÉ PLA

PARTIT POPULAR

1.- La nostra gestió d’oposició ha sigut responsable i positiva, però també crítica amb allò que el govern actual no ha fet com cal. La nostra tasca de fiscalització ha sigut diària en els òrgans de govern a què assistim i amb accions molt actives en les xarxes socials i en els mitjans de comunicació locals de forma setmanal. Per a nosaltres, com a bons fallers, és un orgull aparéixer en els monuments de la nostra ciutat. Oposició bona o roïna… Sou vosaltres els qui teniu l’última paraula, i és una forma externa i satírica de veure com és vista la nostra labor des d’uns altres ulls. 2.- Com hem dit abans, si sents les falles i formes part o has format part del col·lectiu faller entens perfectament que, com que exerceixes un càrrec públic, és normal eixir en la falla i tal vegada la decepció és no eixir. En aquest últim cas, quin ninot de falla penseu que podríeu ser? Difícil contestar aquesta qüestió… En aquests moments ens identifiquem amb un equip de bàsquet on cinc jugadors i jugadores són els i les titulars i amb ells juguen cinc reserves de la mateixa qualitat. L’equip té una capitana i una afició que li dóna suport de manera incondicional. Però també hi ha gent del nostre grup que s’identifica amb Braveheart, Buzz Lightyear o amb l’estàtua de la Llibertat. 3.- La gestió municipal sempre ha de tindre presència en la crítica local, això és senyal que la societat xativina actua com a controladora dels polítics de la ciutat i ens recorda que el protagonisme és de la ciutat i del ciutadà i que són ells els qui finalment prenen les decisions. El govern de Xàtiva està format per un tripartit que no s’ha dut mai bé, però ho han amagat fins ara que arriben eleccions. L’Ajuntament s`ha fraccionat en tres minigoverns als quals els agrada molt eixir en la foto però gestionar poc per a la ciutat. Per a justificar la falta de gestió, el govern actual ha manipulat el deute de la nostra ciutat per intentar enganyar el ciutadà, dient que la ciutat estava arruïnada pel govern anterior, però hi ha diners per als seus sous i per als seus saraos. No volien recaptar però han elevat més del 100% les denúncies de l’ORA i ara eleven també el rebut del COR, rebut que aconsellaven no pagar quan no governaven. No venien a crear una xarxa clientelar però han deixat el currículums dels seus amics oblidats en les focotopiadores de l’Ajuntament amb les instruccions d´on havien de treballar. Venien a treballar per tota Xàtiva però s’han oblidat de demanar les ajudes de 150.000 euros per aturats del llarga duració i com la plaça de bous la va fer el PP paga la pena que es caiga a trossos, prefereixen retornar una ajuda de 254.000 euros que invertir-la en un bé immoble de la nostra ciutat. El nostre partit va pagar cara la corrupció a la Comunitat Valenciana de persones que eren part del PP. Aquesta legislatura ens hem hagut de reinventar per la bufetada que ens va pegar la ciutadania en les últimes eleccions, però hem aconseguit treballar amb il·lusió i això ha fet que la gent torne a confiar en nosaltres, per la qual cosa seguim i seguirem treballant per a la nostra ciutat i per la seua gent. 4.- El treball per a la ciutat és la nostra responsabilitat, que eixim o no en la falla serà la vostra. Els dos tenim una tasca important que complir amb la societat xativina. Quines són les idees que porteu per al món de les falles si resulteu elegits? Primer escoltar el col·lectiu per que faça els suggeriments necessaris, atés que no es pot governar una ciutat sense fer cas dels seus ciutadans, en este cas els fallers i falleres de Xàtiva.

174 LLibre Argentina 2019.indd 174

07/02/2019 13:26:23

Si el fallers estan d’acord, els Populars de Xàtiva tornarem a donar una ajuda econòmica directa a totes les comissions perquè cada una trie en què la vol invertir, sense obligacions imposades com està passant en aquest moment. Cal revisar el pressupost destinat a la Junta Local Fallera perquè fa molts anys que no s’incrementa, i es pot estudiar que, atés l’augment, es puga destinar una ajuda a les falleres majors de Xàtiva, com es fa a la reina de la Fira. Volem agrair a la comissió República Argentina l’oportunitat que ens doneu d’arribar a la gent amb estes paraules i per descomptat us donem l’enhorabona de tot el col·lectiu Popular per la vostra tasca cultural i de recuperació de la festa de les falles. Moltes gràcies i bones falles

AGRUPACIÓN CIUDADANOS XÀTIVA

1.- Qualsevol gestió política i municipal que es realitze des de l’Ajuntament és digna que un col·lectiu com el faller se n’aprofite per a traure-la en les falles, tant des del costat positiu com des del negatiu. Si la tasca dels polítics no apareguera en les falles voldria dir que és indiferent, la qual cosa no és bona per a gestionar les activitats dels ciutadans. 2.- Si les persones que es dediquen a la política tingueren por d’aparèixer en les falles no haurien d’haver-se ficat mai en aquest tipus d’activitat. Quan algú s’exposa a la vida pública en una ciutat, i més havent de prendre decisions per al futur dels seus conciutadans, sempre està exposat a aparèixer en una falla, i la decisió final de com ens representen depén directament del sarcasme i ironia de la comissió fallera i l’artista faller. 3.- Els polítics cada vegada que decideixen són dignes d’aparèixer en una falla, si la decisió que han pres ha sigut bona per a un col·lectiu, segurament hi haurà un altre que pense que no ha sigut així. Respecte al col·lectiu faller, creiem que no ha tingut tot el suport que hauria d’haver tingut. Respecte a la nostra ciutat, des de la brutícia que trobem en els carrers, passant per la falta de manteniment de voreres i d’altre mobiliari urbà, fins a arribar a la dificilíssima burocràcia amb què es troba un ciutadà per a fer qualsevol tràmit. 4.- En la pròxima legislatura alguna decisió que prenguem serà digna d’aparèixer en una falla, perquè mai no plou a gust de tots, i el caràcter valencià és capaç de traure punta a qualsevol situació. Fins i tot amb un suport marcat i definit de les falles i el seu col·lectiu, segur que ens representen en alguna falla. Des de Ciudadanos tenim clar que les falles és una de les tradicions més populars i esteses de la nostra ciutat. Els fallers i falleres són un dels col·lectius més amplis que existeix en la nostra ciutat, per això proposem un suport continuat a aquest col·lectiu, guardant, mantenint i incentivant les activitats que realitzen al llarg de tot l’any, ajudant-los des de la institució que representem.

175 LLibre Argentina 2019.indd 175

07/02/2019 13:26:23

Per tots els anys passats al casal gaudint de la teua companyia envoltats per la teua mĂşsica.

LLibre Argentina 2019.indd 176

07/02/2019 13:26:24

LLibre Argentina 2019.indd 177

07/02/2019 13:26:26

EL GAUTXO Suplement satíric · 15 Alguns tenen por als altres, mentre que altres es temen a ells mateixos. Uns a la mort i altres a la vida; uns a la foscor i altres a la llum; uns a la mentida i altres a la veritat. César Fernández García (1967)

LLibre Argentina 2019.indd 178

07/02/2019 13:26:27

LLibre Argentina 2019.indd 179

07/02/2019 13:26:29

180 LLibre Argentina 2019.indd 180

07/02/2019 13:26:29

ELS NOSTRES MONSTRES Anem a conèixer un grapat de gent que considera que té un gran problema. És per això que han anat a una sessió de teràpia. Realment, estes persones, no tenen cap problema greu a la vida, són ben afortunades, encara que no ho vegen clarament. Els seus problemes no son tals, són únicament xicotets conflictes dels quals poden eixir per ells mateixos. Són situacions habituals en la vida real, de les quals amb una mica d’auto-reflexió s’ix sense cap problema. Ara ho veuran, i veuran a més, que tots els seus maldecaps tenen una cosa en comú.

Hola, sóc Esther, tinc 29 anys, sóc de Xàtiva, sóc fallera, fallera de República Argentina, i tinc un problema. Els pose en antecedents. Com he dit, sóc fallera, molt fallera, duc les falles en les venes. Quan era una xiqueta vaig ser fallera major infantil, i des d’aquell moment somniava amb repetir i ser fallera major. Van passar els anys i desprès de molt d’insistir a casa i una volta vaig acabar els meus estudis de Magisteri, vaig convèncer ma mare (perquè mon pare estava més que convençut) i vaig ser el que jo desitjava ser. Fallera major de la meua falla. Fallera major de República Argentina! Quin any... Inoblidable. Espectacular. En la falla, amb les falleres majors... El 2017 si fóra per mi haguera durat sempre, però no pot ser. Desprès de mi, va vindre una altra fallera, però al remat, vaig conèixer un xic. Sembla que la cosa va més que bé i estem vivint junts. Compartim moltes coses i a més ell és faller. I vostès deuen pensar: «Xiqueta, quin problema tens tu? Què més vols en la vida?» Doncs, no s’ho imaginen? He dit que és faller... Si fóra de la meua falla haguera dit que és d’Argentina. Quan jo em pose la jaqueta roja, ell en trau una blava... Es poden imaginar? Tinc en el meu armari roba d’una altra falla! Argentina ja no és el monotema de les meues converses falleres. Tan endogàmics que som nosaltres... i el meu xicot no és de la família roja. És? O no és un problema? ______________________________________

Ell era faller, com no pot ser d’una altra manera, era de la nostra falla, eren altres temps i les coses es vivien d’una altra manera. Però era tan amant de les falles, que va ser president de la Junta Local Fallera de Xàtiva entre 1976 i 1979. Mon pare, desprès de tants anys a la falla, sempre amb les activitats diverses, esmorzars, combois, cercaviles, etc. va començar a canviar i passa de ser delegat a vicepresident i desprès començàrem a sentir-li dir que volia ser president. Que no es volia morir sense ser president d’Argentina. Encara que fóra per un any. I mira, ara és ell qui mana, qui anava a esperar-s’ho... Està pendent de reunions, de falleres, d’actes, de l’economia... I vostès deuen pensar: «Ximet, on està el problema?» Però que no ho veuen? Fins fa res, això de ser president era un tema aïllat a la família. I ara ja anem pel segon president... Això vol dir que he de seguir amb la tradició i ser president en el futur? Jo vaig ser president infantil... Això compta? I si mon pare desprès vol ser president de la junta local? Buuuffff, a l’any que ve hi ha eleccions! A la falla encara m’ho pensaria... Però jo a la JLF no pense anar! Menut problema se me’n ve damunt amb açò de les tradicions familiars... I per últim, ara qui es fa càrrec de la banda de música? ______________________________________

Hola, sóc Begonya, tinc mooooolts anys, sóc de Xàtiva, sóc fallera, fallera de República Argentina, i tinc un problema. Igual em coneix algú, però jo els explique el meu cas. Soc de República Argentina quasi tants anys com tinc, és a dir, sóc fallera mooolts anys. En passar a la comissió adulta vaig començar a tenir càrrec a la falla, any rere any, que si delegada infantil, que si secretària, que si vicepresidenta, que si no hi ha president i muntem una gestora i per al remat (seguint l’exemple del pare) vaig ser presidenta. Cadascú, en les falles, aspira a una cosa, i jo crec que vaig ser el màxim que podia ser dins de la falla.

Hola, sóc Ximo, tinc 30 anys, sóc de Xàtiva, sóc faller, faller de República Argentina, i tinc un problema. Els explicaré amb detall la meua història, i ho comprendran. Sóc Ximo Banyuls III. Fill de Ximo Banyuls Enguix i nét de Ximo Banyuls Sanchis. El primer Ximo va ser qui ens va introduir en el món de les falles.

181 LLibre Argentina 2019.indd 181

07/02/2019 13:26:30

Desprès de deixar el càrrec, vaig continuar en la falla fent feina i sempre col·laborant en la mesura de les meues possibilitats. Les falles m’agraden, i jo sent passió per la meua. Com els he dit, són molts anys en la mateixa casa, tants que l’any passat em van concedir el bunyol d’or i brillants, amb fulles de llorer. I vostès deuen pensar: «Tot bé fins ací, no? On té esta dona el problema?» El problema esta ací. Miren el bunyol. No veuen com brillen les pedretes i com rellueix l’or? No senten l’olor a llorer sec? El problema està en açò! Es com una càrrega per a mi. Un pes molt gran. Abans els fallers s’esperaven a tenir aquesta insígnia per donar-se de baixa de la falla! I jo ja la tinc des de l’any passat, és com si estiguera ja en el temps de descompte. Ara què? Em toca ja seure en un cantó de la taula? Perquè sóc oficialment una vella glòria de les falles! Si me la penge del revés com a Felip V al museu se me passarà la neura esta? De moment vaig a tornar a amagar-la, com ja no duem banda, no queda lleig que no me la pose. No es poden fer l’idea de com pesa una cosa tant xicoteta... Menut problema.... la xapeta esta. ______________________________________

cosa? Es fa. Que hi ha comboiet i diuen de comprar alguna cosa i sopar? Jo em quede. Tot perquè les falles siguen una miqueta més llargues. Però he de dir que d’uns anys cap ací, quan arriba març, no sé què em passa que m’entra una miqueta de poreta. I que a un faller li entre por quan estan a punt d’arribar les falles és un problema. I gran. I vostès deuen pensar: «Com a un faller va a entrar-li por quan està apunt d’arribar el que està esperant tot un any amb tantes ganes? Quina classe de problema té el xiquet este?» Doncs bé, els explique, jo no sé com me les arregle últimament que cada any abans de falles em passa una cosa o una altra. Que em faig un parell de jupetins per vestir-me de faller un any? Em trenque el menisc a principi de març i s’acaba això de desfilar amb la falla. L’any següent, no em trenque res gràcies a Déu, i uns dies abans de falles tire a em provar-me els famosos jupetins i paaam! No em caben, i sense estrenar. Desprès d’un any de gimnàs, em falta un pam de tela. Que s’apunten a la falla la meua cosina i els meus nebots, me’n passe un poquet de rosca el dia del recorregut i no hi ha manera humana d’eixir a l’ofrena. No creuen que tinc un problema? Estic espantat de pensar què em pot passar enguany. I clar... No sé què fer. Em quede a casa? No vaig al casal, ni a traure falla, ni a repartir llibrets? Qui m’assegura que estant quiet a casa no em passarà res? Ara, de moment el tema de la roba el tinc controlat, totes les setmanes m’emprove els jupetins. Eixa no m’ha de tornar a passar. ______________________________________

Hola, sóc Toni, tinc 26 anys, sóc de Xàtiva, sóc faller, faller de República Argentina, i tinc un problema. Sóc Toni Calvo Jr, mon pare també és Toni Calvo, i com el de la majoria d’estos, també era faller. Bo, no és faller perquè no està censat ja, però és igual de faller que era abans i tant d’Argentina com qui més. Jo no tinc el dilema del xic que han escoltat abans, perquè mon pare no va ser president, per tant si volguera ser-ho no seria per cap tradició. I he de dir... que a mi sí que m’agradaria. De les falles el que més m’agrada és estar a totes, anar a traure falla i veure com va la cosa pel taller de l’artista, sopar al casal, últimament actuar en les presentacions, assabentar-me de com són les falles dels competidors... Una del les coses que més m’agrada és el que nosaltres acostumem a dir les pre-falles, arrimar-se per la vesprada al casal quan comença març, fer la xarradeta, que cal ajudar en alguna

Hola, sóc Marta, tinc 28 anys, sóc de Xàtiva, sóc fallera, fallera de República Argentina, i tinc un problema. Sóc Marta Borredà Cuenca, si són vostès de Xàtiva, han de conèixer la meua família. Segur. La meua història és pareguda a altres que han escoltat. Sóc mestra, tinc parella i també és d’una altra falla. Però la roba taronja a mi no em suposa cap problema... De fet, anem a casar-nos. També sóc fallera de sempre i vaig ser fallera major infantil. Filla, neboda i germana de fallera major de República Argentina, és així que la tradició familiar també em duu a ocupar el càrrec.

182 LLibre Argentina 2019.indd 182

07/02/2019 13:26:31

Però eixe no és el meu problema, jo tinc ganes de ser-ho. I espere poder ser-ho en un futur. Encara que de moment haurà d’esperar, perquè ja els he dit que l’any que ve em case. [ensenya l’anell]. I clar, jo em pose en el seu lloc, i vostès deuen pensar: «Quina xorrada de problema té esta xica? Si li va bé en la vida?» Veuran vostès, és que, vist que encara he de tardar a ser-ho, estic agafant-li por a ser fallera major. Perquè m’he adonat amb els anys que cada cop em semble més a mon pare. I ja saben el que diuen, que qui no se sembla al seu pare... I mon pare té l’enorme facilitat de dormir-se en una cadira si està cansat! Es poden imaginar, que si tarde molt a ser-ho, m’entre la son el dia de la presentació? Una opció es casar-me de fallera i poder aprofitar el vestit i ser fallera major l’any que ve, ara que encara no m’entra soneta a les dotze de la nit. No no, quan arribe el moment veurem què fem, sempre em queda l’opció de demanar que la presentació siga de matí, i el nomenament si cal, a hora de dinar. Es poden imaginar que m’adormira vestida de fallera en la cadira del quadre plàstic? Menut problema! ______________________________________

els meus diners, m’autopatrocine el càrrec i així segur que ningú em diu que no. I saben? A dia d’avui tinc feina estable. I ara és quan tots, es pregunten quin és el meu problema, si vull i ja puc ser fallera major? El meu problema és que ara, desprès de taaaants anys en què trobar algú que volguera i poguera era missió impossible, hi ha una cua de por per a ser fallera major. Ara els ha entrat a totes la ganeta... Es poden creure que ara hi ha més d’una candidata per any? Doncs sí, és increïble almenys en la nostra falla, però ara passa. I a més, com ara va per punts d’antiguitat, em tocarà esperar que altres més majors ho siguen... Amb la sort que tinc jo em tocarà esperar tant que hauré estalviat per a ser fallera major de la falla i desprès de Xàtiva. Potser siga tan major que també hagen de fer la presentació a migdia. Però pensant-ho bé, si aquella es casa l’any que ve... Disculpen que no acabe la sessió, crec que he trobat la solució al meu problema i he d’anar a comprar una cosa. Una cosa a estes hores? Sí, una vidriola per anar estalviant, de l’any que ve no s’escapa. Vaig a ser per fi fallera major. Fallera major de República Argentina.

Cal afegir que tots ells estan en bones mans. Han reservat cita amb el prestigiós doctor Herodes Menotti, especialista en teràpia de xoc per a ser tractats de manera individualitzada i en grup. En la pròxima edició d’El Gautxo es publicaran els diagnòstics i tractaments a realitzar per cadascun dels pacients. De moment el pronòstic és reservat.

Hola, sóc Silvia, tinc 30 anys, sóc de Xàtiva, sóc fallera, fallera de República Argentina, i tinc un problema. Com ells, sóc fallera de sempre, de la mateixa falla que ells. La nostra història és ben pareguda, perquè els nostres pares són amics, i la majoria de nosaltres ens hem criat junts dins i fora de la falla. Com ells, la falla és part de la meua vida. El meu pare també va ser president, i es va quedar tres anys en el càrrec, de fet no sé per què en esta falla tots els presidents ho són un mínim de tres anys. Així que Ximo, si se segueix el costum de la falla tens president a casa dos anys més. I si te decideixes a seguir amb la tradició, te tocaria ser-ho també a tu però més d’un any... No sóc mestra jo, ni el meu xicot es d’una altra falla que ja vos dic jo que el feia canviar, no com elles... Ni sóc filla ni germana de fallera major, però això no lleva que sí que vulga ser-ho des de fa anys. De fet em muir de ganes de representar República Argentina, i més encara des que alguna amiga ja ho pogut viure. Així que jo vaig pensar, quan em pose a treballar i em guanye

183 LLibre Argentina 2019.indd 183

07/02/2019 13:26:33

184 LLibre Argentina 2019.indd 184

07/02/2019 13:26:33

185 LLibre Argentina 2019.indd 185

07/02/2019 13:26:34

186 LLibre Argentina 2019.indd 186

07/02/2019 13:26:35

187 LLibre Argentina 2019.indd 187

07/02/2019 13:26:35

188 LLibre Argentina 2019.indd 188

07/02/2019 13:26:36

189 LLibre Argentina 2019.indd 189

07/02/2019 13:26:38

La por és com un foc dins nostre. Si el controlem, ens mantindrà calents per seguir endavant. Però si no el controlem, s’estendrà i ens devorarà...

LLibre Argentina 2019.indd 190

07/02/2019 13:26:39

LLibre Argentina 2019.indd 191

07/02/2019 13:26:41

LLibre Argentina 2019.indd 192

07/02/2019 13:26:42