Quina revifalla! - Llibret Falla Saladar 2022 by Falla Saladar

QUINA REVIFALLA!

Llibret de la Falla Saladar Dénia - 2022

Edita: Falla Saladar Cordinació: Rosa Larrosa i Sergio Avargues Il·lustració de coberta i interiors: Víctor Visa Disseny editorial: Sergio Avargues Assesoria lingüística: Rosa Larrossa Textos: Natàlia Arbona, Sergio Avargues, Paco Bertomeu, Santi Cambra, Elvira Cambrils, Françoise Crespo, Melani Ivars, Rosa Larrosa, Safir Malonda, Lorena París, Patrícia Rubio, Claudia Peter i Laura Sànchez. Depòsit legal: A 39-2020 Edició: 3/2022 Difusió il·limitada en valencià: issuu.com/fallasaladar El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia per a la promoció de la cultura popular als llibrets de falles 2022. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

A totes i tots els que feu que esta reviFALLA siga possible!

✊

ÍNDEX 10 PRÒLEG 12 DECAURE 40 SOM DEL SALADAR! 46 FALLA INFANTIL 50 FALLA GRAN 62 REVIURE!

Quina revifalla!

PRÒLEG

A poqueta nit d’un 10 de març el món es va parar. La vida va decaure radicalement en molt poc de temps, els negres i grisos es van apoderar dels nostres dies i les coses van deixar de ser com eren o no. Tal volta es va obrir un temps de reflexió, o tal volta no. Una nova vida? Una nova Falla? Ha hagut temps de repensar-la, de rescatar la seua sàtira originària, de fer-la més inclusiva, de potenciar la Falla respecte a altres activitats accessòries, de pensar ben bé a què dediquem el nostre temps i esforços; d’expandir la capacitat d’integrar les diferències i les dissidències. Ara, és hora de superar la crisi recuperant la il·lusió de tots i totes per transformar la nostra vida. Quasi dos anys després, la festa de la Falla reviu. Tens entre mans la nova aposta de la delegació de cultura del Saladar que, de segur, esdevé el complement perfecte per disfrutar d’este reviure. Llegim a través dels colors, la il·lusió i l’esperança d’este renàixer que finalitzarà amb la plantà de la falla del 2020. Un regal per a tots els que estimem la Festa i la nostra llengua. Quina reviFALLA! Ara sí, un any més torna el Llibret. Quina revifalla!

16 TINC POR per Françoise Crespo 18 L’ALEGRIA per Elvira Cambrils 20 INCREDULITAT DAVANT EL TANCAMENT per Patrícia Rubio 22 QUÈ VA PASSAR? per Claudia Peters 24 RECORDS INESBORRABLES D’UNA NOTÍCIA QUE VA ARRIBAR per Melani Ivars 26 EL MEU DIA A DIA A DÉNIA per Paco Bertomeu 28 LA PANDÈMIA DELS TAXIS per Natàlia Arbona amb la col·laboració de Quique Arbona 30 LA LLIBRERIA DE TOTES I TOTS per Laura Sànchez 32 ESTETICIENS, TAMBÉ VÍCTIMES DE LA COVID per Lorena París 34 L’ARRIBADA DE LA COVID A L’OFICINA per Santi Cambra 36 2020, UN PUNT D’INFLEXIÓ per Safir Malonda

Quina revifalla!

Decaure

Aquell fatídic deu de març del 2020 s’inicià una etapa dolorosa i de decaïment de la nostra festa. Les activitats culturals falleres que anaven a tindre lloc, no es van poder celebrar i minvaren considerablement durant un llarg període de temps. Va ser una època de foscor, de tristesa i de malestar profund que va repercutir greument en tots els sectors econòmics-turisme, hostaleria, restauració, agències de viatge, comerç, transport, automoció, activitats esportives, etc- i també els que envoltaven el món de les festes i la nostra pròpia festa fallera: músics, indumentaristes, floristes, pirotècnics, artistes fallers... En només unes hores es prohibia la plantà i tots els actes, deixant el món faller perplex i la població mundial atònita. Es va proclamar l’estat d’alarma a uns dies de la setmana gran de la nostra festa. Un sentiment d’impotència ens va embargar, somiaven que no fóra així però ens van donar una galtada de realitat que ens va sumir en una etapa oscura on ens canvià la vida, la manera de relacionar-nos i el nostres hàbits i costums. Una etapa on el món de la nostra festa, per excel.lència, entrà en crisi. Quina revifalla!

TINC POR per Françoise Crespo Periodista i poetessa

Decaure

Tinc por per si em puc infectar sense jo saber-ho. Sí, tinc por, però no d’eixir al carrer ni de comprar o treballar, tinc por en tornar a casa de poder infectar a la meua mare o la meua germana... Tinc por i ho dic amb valentia perquè els covards mai ho dirien. Tinc por, és veritat i cada vegada que torne a casa em lleve les sabatilles, els guants i la mascareta, em desinfecte les mans amb sabó, em despulle, pose la roba a llavar i em fique a la dutxa. Deixe caure l’aigua calenta, i a vegades em creme… Després em vesteisc amb el meu millor somriure o això pretenc, per a que elles no vegen en la meua cara eixa por. Tinc por i intent véncer-ho. Però és veritat, tinc por.

Quina revifalla!

L’ALEGRIA per Elvira Cambrils Escriptora

Decaure

El món s’havia detingut i, tanmateix, la vida bategava amb un doble impuls al meu costat. El bessons de la meua filla, dos nadons de cinc mesos, dormien a l’habitació que havia estat de sa mare mentre la iaia, és a dir jo, seguia escrivint cada matí abans que es despertaren: l’únic moment del dia en què podia gaudir d’una certa tranquil·litat per pensar. Els seus pares havien decidit passar el confinament amb nosaltres a la casa de camp. Al capdavall els mals pronòstics per a un planeta sotmès al descontrol de l’avarícia i l’estultícia humanes sembraven el sofriment i la mort. Però l’alegria és una planta que floreix en paratges estranys i les dificultats, un esperó per valorar el que de veritat importa. Participar directament en la criança de dos xiquets, distribuir les tasques domèstiques i el temps d’oci, escriure a l’alba, mantenir relacions socials telemàtiques i repensar el propi temps van ser el gran regal d’aquella primera onada de la pandèmia. El temps havia deixat de córrer com una geneta. Només era un estat de l’ànima.

Quina revifalla!

INCREDULITAT DAVANT EL TANCAMENT per Patrícia Rubio Educadora infantil

Després de la compareixença del dimarts 10 de març de 2020 on Ximo Puig comunicava l’ajornament de les Falles, la societat va començar a creure que allò de la “Covid” era més que un simple constipat. Els dies posteriors a esta compareixença, en C.E.I. Colorets, van anar canviant algunes coses. Vam veure com algunes famílies decidiren no portar els seus fills/es per precaució o com alguns companys/es començaven a treballar amb guants per prevenció. 22

Decaure

Poca era la informació que teníem sobre “aquell virus” que creiem que no anava a afectar-nos, però tan sols uns dies després, el dijous 13 de març de 2020, el President del govern anuncià l’estat d’alarma i, amb ell, el tancament dels centres educatius durant quinze dies, en un primer moment. A l’endemà, divendres 14 de març, últim dia d’escola, quasi no van vindre xiquets a classe, de vuitanta alumnes tan sols van acudir nou. Jo, personalment, encara no m’havia recuperat del xoc de l’ajornament de les Falles quan vaig rebre esta notícia: les famílies havien decidit confinar-se. Allò em va deixar molt sorpresa perquè sí, confirmava, que allò de la “Covid” era més que un “simple constipat”. La directora ens va ordenar que guardarem tots els ensers personals dels alumnes en borses individuals, que no ens ajuntarem entre educadors, que ens posarem guants i utilitzarem el gel hidroalcohòlic, que gastem en el canvi dels bolquers per a desinfectar-nos les mans després de tocar qualsevol cosa. Jo ho veia tot com una broma, una situació que sols es dona en les pel·lícules... però res d’això, era tot molt reial. Immediatament el món educatiu va haver d’adaptar-se al “teletreball” i començaren així les classes per videoconferència. El paper que va voler tindre C.E.I. Colorets, davant esta situació, va ser ajudar a les nostres famílies que es trobaven a casa tele treballant i amb els seus fills sense poder eixir al carrer. Els férem arribar una programació adaptada per a què pogueren fer en casa amb els seus fills i filles. A més ens gravàrem vídeos explicant les activitats, cantant cançons, fent l’assemblea, passant llista, inclús ballant, perquè els més menuts no perderen la seua rutina, tant important a esta edat. Recorde que foren uns mesos on treballarem més hores de les que haguérem treballat en una situació normal, doncs el “teletreball” d’un educador comporta moltes hores de preparació i adaptació de continguts i vam saber fer-ho en temps record i estar al costat dels alumnes i famílies per a tot el que els fera falta, sempre des de la distància d’un confinament. Quina revifalla!

QUÈ VA PASSAR? per Claudia Peters Escriptora i professora d’alemany a la Universitat d’Alacant i l’UNED

Decaure

A març del 2020, l’arribada de la COVID-19 va posar el nostre món cap per avall. Per a tots i totes va suposar haver de fer sacrificis, distanciar-nos per a poder evitar que el virus s’estenguera i poder mantindre’ns sans durant tot este procés. Per a mi, com a docent universitària va suposar haver d’abandonar les classes presencials d’un dia per l’altre. Es visqueren moments d’incertesa com “què passarà? ”, “com vaig a ensenyar bé?”, “com es graduaran?”, a més dels problemes inicials amb les classes telemàtiques que anaven a realitzar-se per a garantir una atenció adequada. El que pareixia que anava a durar quinze dies es va estendre. Des del meu punt de vista, sent professora, el més important va ser, en primer lloc, tranquilitzar i animar en esta situació els meus alumnes, que tenien moltes preocupacions i pors. El meu lema va ser: potenciar la motivació de la gent jove espantada i frustrada, alegrar el temps de l’ensenyament al màxim, cedir el protagonisme a ells i elles, evitar donar massa importància a les avaluacions… i– sentint-me jo mateixa, a vegades, trista i sola- amagar les meues pors i preocupacions … igual que va fer la majoria de professors i professores de tot el món.

Quina revifalla!

RECORDS INESBORRABLES D’UNA NOTÍCIA QUE VA ARRIBAR per Melani Ivars Regidora de Benestar Social i Educació de l’Ajuntament de Dénia

Decaure

Que valenta et veus tremolant de por, però arriscant-te a viure-ho — J.Guerrero Records inesborrables d’una notícia que va arribar, fins llavors, de manera silenciosa. Atònits quedem davant una situació d’alarma que sacsava tot el món. La COVID-19, eixa gran desconeguda, va arribar i va paralitzar les màquines per un instant, desmuntant tot el nostre full de ruta. Situació que ens produïa por, incertesa, indecisions, dubtes… i que havíem d’afrontar amb molta responsabilitat i prudència. Recorde l’ansietat que la incertesa em produïa davant la falta d’informació per a donar ràpides respostes als ciutadans. La falta de pautes i mitjans per a suportar el treball des de casa, i també, per a afrontar amb la major normalitat possible l’educació. La sensació que el món ens estava demanant una treva, però no podíem paralitzar-lo. Llavors ens vam posar a això, treballàrem al dos-cents per cent, braç a braç amb diversos col·lectius que feien possible els nostres pensaments i arribaven a la gent. I tot això mentre, sobre portàvem la situació, canalitzàvem eixos sentiments d’enyorança i por que ens abrigallaven a tots.

Quina revifalla!

EL MEU DIA A DIA A DÉNIA per Paco Bertomeu Actor

Decaure

Sents parlar d’una malaltia a la Xina, t’afecta però hi penses que mai de la vida arribarà aquí, continues en els teus bolos: La perruca de Luca, altres contacontes i altres espectacles. Fins el Nadal de 2019 tot prou bé, amb una certa cautela, perquè pareix que, cada vegada, està més a prop. Després del Nadal és quan comencen les cancel·lacions. En el meu sector es va paralitzar tot prou abans del 14 de març. Sents impotència, inseguretat, nerviosisme, més quan vius amb els teus progenitors i un, sobretot, és d’alt risc. Jo, per sort, soc molt positiu i intente viure la vida aprofitant cada moment, cada segon, però crec que ningú estava preparat. Els primers dies de confinament tens moltes coses aparcades que cal resoldre, però notes que, poc a poc, vas perdent les ganes de fer res. Està clar que dels confinaments han eixit moltíssimes coses interessants: grups de música, performances, monòlegs… Tot virtual clar, però jo no vaig contribuir a eixa creació, de fet no tenia ni ganes de llegir i menys de crear. Afortunadament va durar fins el 14 de maig. La primavera va ser difícil, de fet, jo vaig rebre ajudes estatals durant sis mesos, des de gener a juny. I per fi a l’estiu vam començar a fer alguna que altra ruta teatralitzada i altres. En tornar a la tardor les coses cada vegada amb més inseguretats, els “coles” i les biblioteques tenien por, així que la feina tampoc era tanta. Amb el Nadal, algun bolo que altre, però no per a tirar coets. Després del Nadal sí que va ser tot una anul·lació. Menys mal que des de la Regidoria de Cultura junt amb Educació ens vam animar a preparar diferents projectes a fi de treure els xiquets i xiquetes de les aules. Tant els regidors com els mestres i sobretot els xiquets i xiquetes estaven molt contents amb les activitats i inclús ens donaven les gràcies. Va ser molt enriquidor i gratificant.

Quina revifalla!

LA PANDÈMIA DELS TAXIS per Natàlia Arbona amb la col·laboració de Quique Arbona Taxista

Decaure

El taxi és un col.lectiu que s’ha vist molt afectat per la COVID-19. Les dificultats que ha afrontat el sector pel virus va a explicar-les Quique Arbona, taxista de professió i de Dénia. Li preguntem sobre l’efecte de la Covid-19 en la seua jornada laboral. Ens contesta que mentre a Dénia continuen en la mateixa jornada laboral, a Santa Perpètua de Mogoda només un 20% pot treballar i, a Barcelona no es pot fer un servici seguit. També comenta que s’han reduït un 90% els viatges. Ens explica les mesures de seguretat que han hagut d’adoptar: “Estem condicionats a portar una sola persona i estem a l’espera que la situació canvie a dues. A més, les mesures són portar client i taxista mascareta i este, a més, guants. En el taxi ha d’haver gel i alcohol i productes de neteja. Cada cop que hi puja i baixa un client s’ha de netejar el vehicle”. Ell contesta sobre si el seu sector es veurà afectat durant este estiu 2020: Evidentment que es veurà afectat. Per què? perquè si no hi ha ningú, els taxis com les tendes, els restaurants, els hotels, etc no treballarem”. “Este estiu ja deuria estar tota l’ocupació (d’hotels), com a mínim, al 80% i està al 0%. I això afectarà tots els sectors. Quique acaba comentant sobre la millora de la situació: Millorarà però molt lentament. No serà fàcil que l’evolució econòmica vaja tan ràpida.

Quina revifalla!

LA LLIBRERIA DE TOTES I TOTS per Laura Sànchez Llibrera en la Llibreria Públics

Decaure

Crec que és poc probable que a la nostra ciutat ningú no conega la llibreria Públics. En més de trenta anys són poques les vegades que denieres i deniers hem passat per davant i l’hem vista tancada, i són moltes les vegades les que hem tingut una urgència i ens hem acostat a per un regal d’última hora o material de papereria que havíem de dur dilluns a l’escola. De sobte, a març de 2020 això va canviar, com si d’una mena d’ història de ciència-ficció de les que guarden en les seues prestatgeries s’hagués tornat real, arribà la pandèmia i amb ella, l‘anul·lació de les Falles, l’estat d’alarma i el tancament de la majoria de comerços, entre ells la nostra llibreria, la de totes i tots, la de la nostra ciutat, la de Dénia. Tocava quedar-se a casa, i els llibres sempre han sigut molt bona companyia. Vàrem ser conscients de la importància de la cultura, la música i la literatura perquè van ser més importants que mai, i en la llibreria ens vam posar mans a l’obra per apropar els llibres a la gent. Passat el primer mes, s’acostava el Dia del Llibre, un dia molt especial a les llibreries, així que, a pesar del confinament volíem que el 23 d’abril de 2020 fora un dia especial, alegrar a la gent, ajuntar familiars, amics, amors que per les circumstàncies es trobaven separats, i així va sorgir la idea d’enviar dedicatòries virtuals. Els llibres quedaven reservats a la nostra tenda fins el dia que tornàrem a obrir i els clients els pogueren arreplegar, però l’esperit del dia del llibre arribava a les cases a través d’ aquests vídeos. El que mai haguérem imaginat va ser la grandíssima acollida que va tindre la idea, la nostra companya Esther va gravar més de cent dedicatòries, fins que Carolina Ferre de Á punt, i Sergio Dénia de la Ser, van parlar, en directe, amb nosaltres i es van sorprendre. Un dia que pensàvem seria trist, amb la llibreria tancada, la ciutat buida i la gent a casa, es va convertir en un dia d’alegria i, sobretot d’esperança, quedava clar que totes i tots estarien amb nosaltres en quan tot tornara a la “normalitat” i així va ser. Quina revifalla!

ESTETICIENS, TAMBÉ VÍCTIMES DE LA COVID per Lorena París Esteticista

Torne la vista enrere i mai haguera imaginat viure una situació pareguda. Com si d´una pel.lícula es tractara, així recorde el mes de març del 2020. Els dies anteriors al confinament no sabiem massa bé com actuar, incertesa 34

Decaure

total. Necessitàvem mascareta per a treballar? La situació era tan greu? Hauriem de tancar el negoci i realmente tancar-nos tots a casa? Ja havia passat en altres països. Eixos dies els clients cancel·laven les seues cites amb por, si no era absolutament necessari per a què anaven a vindre? El futur es plantejava d’un dia per l’altre prou incert. I arriba la notícia que a tots ens rondava: el confinament. Paraula desconeguda fins eixe moment però que passaria a formar part ja del nostre dia a dia, com tantes altres. Quan tornaríem a la faena? I com seria? I la vida que coneixíem? Tristesa. Ho havíem perdut tot en un obrir i tancar d’ulls. Després de moltes setmanes, quasi dos mesos sense treballar, tornàrem a la feina. Els dies previs ens vam preparar per complir tot el que s’havia de fer: aforament, distància de seguretat, protecció per a què els clients tingueren la confiança d’un lloc segur i tornaren a acudir al centre, i per a nosaltres que estàvem en contacte amb tanta gent. Una nova forma de treballar. Com era d’esperar els clients no acudien amb tanta assiduïtat com de costum, no hi havien celebracions de cap tipus, ni viatges ni festes, oci i hosteleria tancats, per a estar a casa la gent es cuidava sols per sentir-se bé amb ells mateixos, i a més, molta gent sense treballar i sense saber fins quan. Hi havien clients que demanaven acudir i estar sols al centre o altres que passaven setmanes sense acudir. Açò influïa i molt a l´hora de donar prioritat en què gastar els diners. Encara així no vam pensar en tancar, sabent que els ingressos res tenien a veure amb una situació normal. Sols ens quedava adaptar-se a nous horaris i a una nova forma de treballar; foren mesos durs. Ens sentíem molt afortunades de poder anar a treballar tots els dies i així mantenir les portes obertes. Este era el pensament, poder mantindre’ns fins que tot passara. Quina revifalla!

L’ARRIBADA DE LA COVID A L’OFICINA per Santi Cambra Enginyer industrial

A començaments d’aquell mes de març de 2020 pareixia que això que deien Covid no anava amb nosaltres. Recorde, encara, que el dia 4, un dimecres, vaig anar a les oficines centrals de València a tractar uns assumptes laborals 36

Decaure

i després vaig poder gaudir de la mascletà a la plaça de l’Ajuntament. Una de les últimes que es van fer. Pocs dies després, començaren a pujar els casos a Espanya i es decretava l’estat d’alarma. Jo treballe a una empresa de Distribució Elèctrica, i és un servei fonamental que ha de quedar garantit per als ciutadans, encara que la meua feina es pot fer amb ordinador, mòbil i connexió a internet. El mateix dia 14 ja estava a casa teletreballant, compaginant les hores de feina amb la feina de la meua dona i les tasques escolars dels meus fills; tots quatre clavats a un pis de 90 m2. Realment van ser unes setmanes complicades de gestionar. A la feina, tot es va convertir en reunions telemàtiques , correus electrònics i cridades telefòniques. Treballant a deshores i amb les ferramentes que teníem a l’abast, però la feina va eixir tal com s’esperava. Al carrer, els companys que vetllen pel bon funcionament de les instal·lacions no podien anar en parelles, sinó cadascun amb un vehicle, amb el que es va haver de gestionar el lloguer de més vehicles. Al centre de control es va haver de dividir a la gent de guàrdia en dos edificis diferenciats i crear grups bombolla per evitar contagis, ja que és un servici crític. Tot anava en eixa línia. Les obres a mig gas, no es podien revisar o posar en servici noves instal·lacions, etc... Amb el pas dels dies tots els procediments de seguretat es van anar consolidant, i per sort, no vam tindre quasi baixes personals i es va poder funcionar dins de la normalitat que eixe moment ens permetria. Encara que a data d’avui, en una plantilla de més de 8.000 persones, han hagut dos morts i més de 1.800 infectats. Esta vivència, de segur, quedarà marcada per a sempre en la nostra memòria. Quina revifalla!

2020, UN PUNT D’INFLEXIÓ per Safir Malonda Fallera Major de Dénia

Decaure

La nit del 10 de març de 2020, varem rebre l’amarga notícia de la cancel·lació de les Falles en tot el territori valencià. Aquell mateix dia a la vesprada, tant Martina com jo anàrem a l’estudi de la cadena SER a fer una entrevista, ja que faltaven pocs dies per al començament de l’esperada i ansiada setmana fallera. Estàvem desitjant i comptant els dies per a què arribara aquell moment i poder gaudir amb tots els deniers de les Falles. Durant el cap de setmana anterior s’escoltaven notícies que s’anaven a aturar les mascletades a la ciutat de València, que aquell virus que fèiem tan llunyà, a la Xina, estava arribant i s’acostava a nosaltres. Mai ho haguérem dit, molts pensàvem que es tractava d’un assumpte que no anava amb nosaltres, així que incrèduls vam rebre la notícia que ningú volia sentir, primer la cancel·lació de la Magdalena a Castelló i, el que tots sospitaven després d’aquest anunci, l’anul·lació de les Falles. En aquell moment, recorde estar sopant al casal de la Falla Darrere del Castell, el primer dia dels típics sopars de cabasset previs a la gran setmana fallera. Hi havia gent que no volia escoltar-ho, però jo vaig ser una de les que amb el mòbil va escoltar com Ximo Puig feia l’aparició per confirmar el que tothom rumiava. En aquell moment les cares dels presents eren de sorpresa, de tristesa, d’incredulitat, d’enuig i amb alguna llàgrima que altra, ningú ens podíem imaginar que allò era realitat. El mòbil treia xispes parlant amb gent d’altres poblacions i veient com en tots els racons de la nostra terra estàvem rebent l’aplaçament o anul·lació de les nostres volgudes Falles. Acabarem de sopar i tothom se n’anà a casa enfadats i sense ser realment conscients del que aquella notícia anava a significar. Al dia següent, com vos podeu imaginar, vaig dormir ben poc i em vaig despertar amb un mussol a l’ull dels nervis d’aquell malson que estava vivint. La meua primera reacció va ser d’emprenyament amb tot i amb tothom, no acceptava la notícia, pensava que sols quedaven uns dies per a poder celebrar-la, no podia ser que hagueren pres esta decisió tan dràstica. Però, a poc a poc, compartint diferents punts de vista i opinions vaig anar informant-me, acceptant i analitzant la gravetat de la situació. Quina revifalla!

La vesprada de l’11 de març ens reunírem a l’Ajuntament tots els càrrecs i delegats de les onze comissions falleres de la ciutat de Dénia per conscienciar al món faller denier que la situació era realment greu, que es tractava d’una emergència sanitària i havíem de ser responsables, ja que les accions individuals de cura i prevenció són molt importants per a combatre aquest maleït bitxo, que sí es va originar lluny, però ja estava afectant a nivell mundial i començaven a viure una pandèmia. Després d’aquella reunió i compareixença davant els mitjans de comunicació, tots els càrrecs comentàvem que açò passaria i podríem tornar a gaudir, més prompte que tard, de la millor festa del món. Malgrat això tot era incertesa, ens preguntàvem què fariem un any sense celebrar les Falles? Els càrrecs seguiríem? Dèiem, és clar, que no havíem culminat el nostre exercici i ens mereixíem, després d’un any intens de treball, poder gaudir dels dies de Falles. Què faríem amb les falles? On guardaríem els monuments? La fusta i la pintura no es farien malbé si estaven molt de temps guardades? Si seguíem tots, hauríem de tornar a fer presentacions? I les Carrosses de les Festes Patronals s’hi celebrarien? Hauríem de tornar a confeccionar Carrosses? Hi havia moltes preguntes a l’aire i cap d’elles amb resposta: la qüestió era esperar i veure com avançava la situació sanitària. En la meua opinió, ningú anava a imaginar-se que la COVID-19 ens canviaria les nostres vides ja que uns dies després de l’anunci de l’ajornament de les Falles, ens confinaren a tots, sols podíem eixir a treballar i obrien al públic establiments de primera necessitat. Cada quinze dies es renovava l’estat d’alarma i vam veure com anava passant el temps i no podíem fer-nos amb els virus. Durant el temps de quarantena i al passar un temps, algunes de les preguntes que ens fèiem aquell onze de març teníen ja una resposta. Després de reunions telemàtiques, tant les Falleres Majors i Presidents de les onze comissions com 40

Decaure

nosaltres, les Falleres Majors de Dénia i les nostres Corts d’Honor, seguiríem exercint el nostre càrrec fins que poguérem celebrar les Falles a març de 2021.

Quina revifalla!

Enguany sí plantarem la falla! ✦

☞ Saladar, Saladar, Saladar, falla i la festa que fa és colos dar, quan planten la falla mo també la sopà! 44

Som del Saladar

el barri de Dénia que fa bona ssal. Saladar, Saladar, Salaolt guai és la festa, la traca i Quina revifalla!

Represetants 2022 ✦

Emma Gonzàlez-Albo Serra espera cremar ja la seua falla i junt a Diego Abellan Martí encapçala la xicalla.

Som del Saladar

Marta Pérez Vengut ja ho té tot a punt per botar-li foc a la falla i junt a Raül Gonzàlez-Albo Barber, faran bona flama.

Quina revifalla!

Som del Saladar

Una falleta d’Enric Ginestar junt el conte sonor de Pepa Guardiola

Quina revifalla!

LA PESCADORA I EL FALCONER Un conte sonor de Pepa Guardiola amb la veu de Paqui Noguera de Tarannà Teatre ↓

Escolta’l aquí!

Som del Saladar

Quina revifalla!

Som del Saladar

Una falla de Josep Sanchis versada per Rosa Larrosa

Quina revifalla!

Quina revifalla! El monument ens està durant massa temps: tres exercicis, de moment, comptem. Una falla és creada per a ser cremada i reviscolant espera que esta crisi vírica quede finalitzada. I amb esta esperada “cremà” tots els malsons se n’aniran, i del virus, els fallers, deixarem de parlar. Ningú el recordarà i les Falles tornaran a març per a que Dénia les torne a celebrar. Així les nostres crítiques, de fa uns quants anys, puguem, per fi, amb ganes mostrar.

Som del Saladar

Ridiculitzen, estes, la societat actual, igual que es feia a Venècia uns segles abans. Emmascarats anaven i malifetes tramaven i, ara, els regidors a cara descoberta actuen. Veïns destacats, Junta Local, aspectes de l’actualitat local, nacional i internacional estem criticant. I amb la consagració, els pecadors, creuen que es perdona tot i els regidors, pensen que són “santets” tots. Fatal amb la contaminació lumínica i els recursos hídrics ho fan, ja que amb el planeta estan jugant. A cara descoberta actuen i estan fent-nos malalts climàtics, i la solució no la tenim, han esgrimit. La nostra oferta cultural, sol, platja, festes, gastronomia… és molt important i no la saben explotar. La merda està pel carrer ja que els amos, en passejar, no volen arreplegar este obsequi infernal. Al final, els mandataris per fer el que fan no els cal dir que tot ho canviaran si continuen igual.

Quina revifalla!

Una falla del 2020 per al 2022! Ara sí el 16 de març a l’encreuament del passeig del Saladar i el carrer Diana.

Som del Saladar

Quina revifalla!

ELS QUE LA FEM POSSIBLE ✦ COMISSIÓ 2022 Raúl Gonzàlez-Albo Barber Vicepresident 1r Marta Pérez Vengut Fallera Major Enrique Arbona Diert Vicepresident 2n i Del. JLF José Luís Martín Signes Vicepresident 3r i Delegat d’Esports Santiago Cambra Sancho Secretari Patricia Rubio Larrosa Vicesecretària Carla Bernat Gavilà Tresorera Rosa Maria Ahuir Morales Vicetresorera i Del. Censos José Antonio Cristobal Reig Comptador Ana Rosa Ivars Ferrer Delegada de Quotes Juan Mateo Fornés Oller Delegat de Loteries José Vicente Cholbi Ivars Delegat de Festejos i infantils Andrea Sànchez Agudo Delegada de Festejos José Puig Martí Delegat de Festejos Maria Isabel Martí Vallés Delegada infantils i juvenils Inés Alacreu Roselló Delegada de Infantils i juvenils Samantha Carbonell Viciano Delegada de Pergamins i rifes Sergio Avargues Berenguer Delegat Artístic Rosa Amparo Larrosa Pérez Delegada de Cultura 58

Som del Saladar

Rafael Rosalén Pérez Delegat de plantà i piroctècnia Andrés Ahuir Boronat Delegat de Casal i Nau Espai Fester Raquel Llobell Ivars Representant Cort d’honor de JLF Ainhoa Gamero Pereira Representant Cort d’honor de JLF Vocals Sindo Abellan Martí, Julia Agudo Jiménez, Ada Arbona Larrosa, Carlos Bañuls Carbonell, Pepa Berenguer Molines, Carolina Cerdà Marín, Emilio Cholbi Ivars, Mari Berna Cholbi Gàlvez, Miguel Crespo Sáez, Julia Katharina Drehsen Salvador, Victoria Diego Armiñana, Beatriz Diego Mahiques, Clara Fornés Ferrer, Alberto J. Gamero Pereira, Marah Gamero Pereira, Nerea Gamero Pereira, Gema Gómez-Rico Mut, Isabel Gonzàlez Ivars, José Antonio Gregorio Rosa, Maria Juan Gonzàlvez, Melani Ivars Rojas, Aarón Llobell Ivars, Irene Gema López Bisquert, Cristina López Bolufer, Juan Pedro López Montilla, Iván Martí Signes, Patricia Martí Vallés, Aina Martín Calafat, Mónica Miñana Esteve, Amparo Moll Gonzàlez, Rosa Moncho Serra, Antonia Naranjo Rubio, Mara Victoria Pereira Alexandre, Alejandro Pérez López, Rosa Piqueras Pérez, Andrés Riveros Albarracín, Laura Sánchez Agudo, Juan Antonio Sánchez Soler, Verónica Sánchez-Migallón Periañez, Lidia Sigalat Estruch, Juan Villalba Llopis i Andrea Villar Ferrando. Juvenils Raül Chacon Gavilà, Bruno Gonzàlez-Albo Serra, Maia Cervera Costa, Leyre Keliang Coppens Tudela, Paula Cristóbal Ivars, Marta Gómez Juarez, Ana Moreno Salas, Lucia Moreno Salas, Gala Pérez Martí, Lucia Puig Vega, Marta Puig Vega, Lucía Ramos Sapena, Itziar Rosalén Ahuir, Emma Vicens Tomàs i Neus Villar Ferrando. Col·laboradors Paco Ferrer Fornés, Miguel Ivars Cardona, Raquel Pérez Vengut, Francisca Roselló Caselles, Sandra Rubio Larrosa, Fàtima Serra Llobell, Josefa Amelia Vengut Marco i Natali Viciano Terroba. Quina revifalla!

ELS QUE LA FEM POSSIBLE ❤ COMISSIÓ INFANTIL 2022 Diego Abellan Martí President Emma Gonzàlez-Albo Serra Fallera Major Yaiza Serrano Moll Cort d’honor FMI Dénia

tà

Vocals Iker Benlloch Ivars, Itziar Betormeu Cruañes, Marcos Castelló Tomàs, José Juan Chacon Gavilà, Pedro Chacon Gavilà, Leon Ernst Balve, Marc Femenia Martínez, Aroa Ferer Moll, Kiko Ferrer Moll, Thais Garcia Doldan, Melissa Hernàndez Crespo, Amaya Ivars Ahuir, Héctor Ivars Ahuir, Daniel Martín Bernat, Lucía Martín Carbonell, Valentina Mastrangelo Barber, Ainara Moncho Rivera, Alberto Moncho Rivera, Noel Pérez Martí, Joan Ponsoda Bernat, Víctor Ramos Sapena, Elena Rosalén Ahuir, Marta Serrano Martínez i Eloy Villaba Diego.

Som del Saladar l 60

ote a gran

ta é

a la m

i ota

c la

ire

Som del Saladar

eés tan ma rx os ai

fa lle ra ,

ta an c ta no a gr

é mb a t i

pujant. les aigües n a v an a qu t o b

Quina revifalla!

66 EL TEMPS ES VA ATURAR per Françoise Crespo 68 L’ALEGRIA per Elvira Cambrils 70 LA NOVA NORMALITAT A LES AULES per Patrícia Rubio 72 VEURE LES COSES COM SÓN per Claudia Peters 74 UNA NOVA NORMALITAT per Melani Ivars 76 LA VIDA AMB PANDÈMIA per Paco Bertomeu 78 EL TAXI PER FI RESPIRA per Natàlia Arbona amb la col·laboració de Quique Arbona 80 REESCRIURE EL FUTUR per Laura Sànchez 82 LES MASCARETES HAN VINGUT PER A QUEDAR-SE per Lorena París 84 LA COVID A 2022 per Santi Cambra 86 LES CENDRES TORNARAN A PRENDRE FOC per Safir Malonda

Quina revifalla!

Reviure

Com es pot recuperar una cultura on tots els seus sectors entraren en una crisi greu? Esta era la gran pregunta que havia de respondre València i els valencians quan, d’un dia per l’altre, mataren les nostres il.lusions festives. Els fallers no ens van donar per vençuts i vam fer xicotets esforços mitjançant les xarxes socials per estar presents durant eixa època de silenci imposada pels governants. Però podíem fer-ne més? Sí, després d’esperar pacientment un raig de llum per a revifar tots els sectors esmorteïts, la celebració de les Falles tornà a parlar convertida en el símbol més evident d’esta Renaixença. Al principi del mes de setembre, a València, esta celebració s’alçà victoriosa i engalanada de festa per tornar a ser la que va ser sempre. Així, després d’uns mesos d’espera, a març, li tocarà a les comissions falleres de Dénia que no volen renunciar per més temps a la pólvora, la música i les cercaviles. Tornar a fer Falles serà una celebració de la festa, de la creació i de la cultura, a més, d’un motor econòmic important. Cal mirar endavant i seguir amb coratge i valentia salvant obstacles i desafiaments.

Quina revifalla!

EL TEMPS ES VA ATURAR per Françoise Crespo Periodista i poetessa

Reviure

Un 14 de març el temps es va aturar i amb ell les nostres vides. No sortíem al carrer, vam deixar de treballar, vam deixar de celebrar vam deixar d’abraçar, de besar… Vam deixar de fer tantes i tantes coses… Sí, la nostra vida es va aturar però la naturalesa va reviure. Els aplaudiments ens van fer pensar que el món anava a ser millor. No, no va ser així, i de no fer bé les coses van tornar una i altra vegada cap enrere. Les falles no es van plantar, la Pasqua no es va celebrar ni tampoc les festes patronals ni els moros i cristians. Els Nadals van ser diferents i un any nou va començar amb l’esperança de tornar a celebrar. Dos anys després tornarem a tindre Falles, els monuments, els fallers i músics ompliran de nou les places i carrers. Viurem de nou la festa, eixa que no vam gaudir per culpa d’una pandèmia que ho va paralitzar tot i que sobretot no ens va deixar gaudir la nostra festa.

Quina revifalla!

L’ALEGRIA per Elvira Cambrils Escriptora

Reviure

Dos anys després, malgrat tot, em queda l’esperança que sabrem reeixir. El fet que la capa d’ozó estiga en vies de recuperació gràcies al protocol de Mont-real és un exemple de la necessitat de seguir els dictats de la ciència. No podem abandonar els que ens segueixen. Afrontar la nova normalitat de virus mutants, inundacions, incendis, migracions forçoses i altres conseqüències nefastes del canvi climàtic només és possible des de la presa de consciència de la força que tenim cadascú per a aturar-ho. Ja no val el lament, ni la resignació. Cal actuar. Alçar una falla, omplir les places de música, exposar les obres dels artistes o escriure una novel·la és una invitació a l’alegria. L’alegria que ha d’impulsar el millor de cadascú a comprometre’ns amb la salut del planeta. Ja ho deia Albert Camus, el pitjor de la pesta no és la destrucció del cos sinó de l’ànima. Cal lluitar contra l’impuls a resignar-nos, a acceptar la derrota. L’existència d’un planeta blau enmig de la negror del vast univers és tan miraculosa i la vida tan extraordinària que bé mereix la pena intentar-ho. Des del sector de cultura de la Marina fem un pas endavant.

Quina revifalla!

LA NOVA NORMALITAT A LES AULES per Patrícia Rubio Educadora infantil

Reviure

La Covid-19 i algunes de les seues mesures preventives han vingut per a quedar-se. Tot i que al principi de tornar a la feina se me feia quasi inimaginable el poder respectar totes les mesures de seguretat amb alumnes tan menuts, la realitat va ser que ells i elles ho feien molt millor que els propis adults. Són molts els canvis que els protocols sanitaris ens han portat a les escoles infantils com grups bombolla, confinar joguets i materials, ventilació de les aules constant, presa de temperatura i desinfecció de mans periòdica, entre d’altres. Mesures que, a nosaltres els adults, se’ns feien un món, però en canvi, els més menuts van rebre amb el millor dels seus somriures i la felicitat de tornar a retrobar-se amb els seus companys i companyes. La tornada a les aules i, poc a poc, a la nova normalitat ha sigut prou més fàcil del que m’esperava. És cert que, per exemple, no ha sigut fàcil treballar amb mascareta, doncs estar parlant o cantant cançons infantils amb ella i respirar a la vegada, ha sigut prou complicat, però com tot, al final ens hem anat acostumant. Crec que no m’enganye si dic que no tot ha sigut negatiu en quant a l’aplicació de les mesures per a tornar a la normalitat, de fet pense i espere que algunes d’elles continuen d’ara endavant, doncs hem tret la part positiva, inclús ens ajuden i faciliten la feina cada dia.

Quina revifalla!

VEURE LES COSES COM SÓN per Claudia Peters Escriptora i professora d’alemany a la Universitat d’Alacant i l’UNED

Reviure

Sens dubte, hui som conscients que la situació ha sigut greu, que ens ha fet vulnerables en tots els sentits. Però també som conscients que queixar-se és perdre el temps i no soluciona res. Hem après que hem de veure les coses com són, enfrontant-nos a la realitat tal i com és, no com era o com ens agradaria que fora. Existeixen moltes coses que escapen al nostre control, però hi ha una que sempre ens pertany: la nostra actitud, com reaccionem a tot el que ens succeeix. També en temps de crisi. Quan escoltem la paraula crisi de seguida ens ve a la ment reaccions intenses d’alerta, emergència, perill. Però, en realitat, dita paraula deriva del grec “krisis”, que simplement significa “decisió”. Una definició que implica, evidentment, una reorientació, un nou punt de vista, obrir noves vies. Estic convençuda que - davant l’anomenada “nova normalitat” - ningú pot ignorar la pregunta volem viure com abans o hi ha coses que desitgem canviar?

Quina revifalla!

UNA NOVA NORMALITAT per Melani Ivars Regidora de Benestar Social i Educació de l’Ajuntament de Dénia

Reviure

Ja han passat quasi dos anys, els quals han comprés molts canvis. Canvis que, mirant cap arrere, han suposat per a nosaltres adaptacions a una altra forma de vida, a una nova normalitat. Sent que aquesta situació ens ha obligat a aprendre, a valorar, a afrontar i possiblement això ha canviat la nostra visió de futur, o eixa esperança tinc. Hui en dia eixa manera de treballar que ens va obligar a afrontar la pandèmia, forma part de la nostra rutina. Continuem reinventant-nos i afrontant les conseqüències d’aquesta. Amb un gran volum de treball, i amb el desgast que ha suposat. Som l’esperança de moltes famílies i el motor d’un gran equip de treball. Així que, arribats a aquest punt, i amb moltes traves superades a la nostra esquena, continuem treballant amb la convicció que l’experiència és un grau, i amb l’esperança que de tot s’ix, i si no s’aprén.

Quina revifalla!

LA VIDA AMB PANDÈMIA per Paco Bertomeu Actor

Reviure

Crec que l’ésser humà és molt fort i s’adapta a qualsevol imprevist, fins i tot a viure i conviure amb un virus. Està clar que jo no sóc sanitari, ni forme part de les forces de seguretat, etc., tan sols sóc una personeta que intenta fer la vida més agradable als altres, a més a més, d’aportar un granet d’arena a l’educació i formació dels nostres xiquets i xiquetes així com dels seus progenitors. Ara estem més normalitzats, fem el mateix però d’una altra manera, grups més reduïts, sense massa interacció i sense compartir elements, clar. Al cap i a la fi el que compta és poder aprendre jugant i això és el que intentem fer amb els xiquets i xiquetes cada dia, amb virus o sense. Ells i elles són conscients i estan molt per la tasca de fer les coses bé, saben el que han de fer perquè els seus professors i professores estan ahí tots els dies. Així que endavant, sempre endavant, amb respecte, cautela, i estima, molta estima. El virus no té que poder amb nosaltres.

Quina revifalla!

EL TAXI, PER FI, RESPIRA per Natàlia Arbona amb la col·laboració de Quique Arbona Taxista

Reviure

L’avant i el després del taxi el marca el mes de maig de 2021. La vacunació brinda l’oportunitat de ser optimistes i pensar un poc més enllà del dia a dia. Quique Arbona comenta: “A menys restriccions sanitàries, tenim més treball”. Entre setmana s’ha tornat a la normalitat prèvia a la pandèmia perquè la gent va al treball o a fer gestions i no es nota diferència amb la situació anterior a la COVID-19”, ha incidit. El sector del taxi comença el camí de la recuperació, les dades de la plataforma diuen que al juliol de 2021 els viatges amb taxi augmentaren respecte al mateix mes del 2020, i com l’oci nocturn està tancat, pel toc de queda, el servici, a eixes hores, continua sent mínim. En quant a les mesures de seguretat, segueix sent obligatori portar mascareta tots els ocupants del taxi, i ja es poden utilitzar totes les places mentre pugen quatre persones del mateix grup. Si són menys, el seient del copilot ha d’estar desocupat. En quant a la neteja continua pràcticament igual, encara que ja se saben més coses sobre estes mesures. L’estiu ha sigut excepcional continua Quique Arbona: “es veia que la gent tenia ganes d’eixir”. Ha continuat relatant “este estiu i els mesos següents, els ciutadans han eixit a sopar i a prendre copes fins les 12, per la qual cosa no utilitzaven el seu vehicle privat, sinó que agafaven taxi”. “Mentre continuava restringida la madrugada, la recuperació no era total”, ha comentat. A finals d’estiu va decaure el tancament nocturn i la nit es va reactivar i la situació va anar millorant. “Ara mateix el sector està treballant igual o més que abans de la pandèmia” ha finalitzat Quique Arbona.

Quina revifalla!

REESCRIURE EL FUTUR per Laura Sànchez Llibrera en la Llibreria Públics

En estos dos anys, hem tingut que reescriure les nostres vides, els nostres costums, la nostra manera de relacionar-nos i fins i tot la nostra manera de treballar. Òbviament el futur de la llibreria i de la majoria de comerços, ja venia de la mà de les xarxes socials i el comerç on-line, un procés 82

Reviure

que en el nostre cas, la pandèmia havia accelerat. Hem creat la nostra web, i ara venem llibres a tota Europa, però encara que la pàgina està funcionant molt bé, pensem que la relació client-llibreter sempre ha estat molt pròxima, i ara, com tots sabem, a vegades, no podem acudir als establiments o preferim fer una compra ràpida en compte de passar-nos una estona triant, per això, les xarxes socials estan més actives que mai, i hem de continuar acostant els llibres als clients encara que siga a través d’una pantalla. Segurament, en un futur, esperem que no molt pròxim ja que es perdria el gremi llibreter, a través d’ una app llegiràs la recomanació al teu mòbil, trobaràs el llibre en la prestatgeria, t’ho cobraràs i empaquetaràs tu mateixa però, a dia de hui, encara fa falta un algoritme de dues potes que t’ajude i recomane eixes lectures quan no saps que has de llegir o regalar. Les llibreries estem vivint un bon moment, la pandèmia ens ha apropat a la literatura, cada volta llegim més. També ha aparegut una nova generació d’amants dels llibres. Som optimistes amb el futur de la llibreria, estos nous lectors, xiques i xics d’entre dotze i setze anys, gasten els seus estalvis, regals de Nadal o aniversari en llibres, sobretot de temàtica fantàstica i de còmic japonès. Venen quasi tots els dies a la llibreria, i a través de tik tok, booktubers i del boca-orella, es fan recomanacions uns als altres. També hem hagut d’ampliar la secció infantil, perquè cada vegada s’editen més llibres infantils i els pares i les escoles han sigut més conscients, en un món cada vegada més digitalitzat, de la importància d’un bon conte en paper i ben il·lustrat. I encara que voldríem fer més activitats de contacontes, manualitats, presentacions de llibres, etc., com fèiem abans, la falta d’espai i les noves circumstàncies estan fent que esperem un poquet més. Tot arribarà. Anem adaptant-nos, però estem segurs que a l’igual que la cancel·lació de les Falles 2020 ens va marcar a tots i va ser un moment molt dur per als que estimem esta festa, les Falles 2022 seran el reviure, el punt de trobament per a què tot torne a ser com era o quasi. Estem ansiosos per l‘arribada de la la revifalla i que a la nostra ciutat torne la festa com tots desitgem. Quina revifalla!

LES MASCARETES HAN VINGUT PER A QUEDAR-SE per Lorena París Esteticista

Reviure

Viure esta època de pandèmia amb totes les pujades i baixades, que han afectat el treball, ha sigut molt difícil, només teníem esperança en què se n’aniria solucionant amb les vacunes. El nostre no és un treball que es puga fer des de casa, i per suposat amb l´inici de la vacunació, la gent tornava amb una altra il.lusió: la faena, poc a poc, començava a semblar-se a una situació més normal. Pense que les mascaretes en llocs tancats i en faenes com les nostres on el contacte amb el client és tan estret tardaran en anar-se’n, inclús també, per por. La relaxació de les mesures s’ha notat en l’increment de gent que torna a arreglar-se per a celebrar comunions, bodes, dinars, sopars o viatjar. Tots estos sectors influeixen en el nostre, reactivar-lo era necessari per a tants llocs de treball que s’han vist perjudicats. Ens queda encara un llarg camí i temps, un tant difícils, però després de quasi dos anys, pense, que hem pogut arribar a una certa normalitat on hi haurà que conviure amb precaució amb el virus, i que els negocis que han aconseguit sobreviure a esta situació puguen seguir endavant, i mirar cap al futur.

Quina revifalla!

LA COVID A 2022 per Santi Cambra Enginyer industrial

Reviure

Ja han passat quasi dos anys des del començament de la pandèmia, i en estos moments ens trobem immersos a la sexta onada. En tot aquest temps hem viscut moltes anades i tornades de restriccions, tant a la feina com a la vida personal. Al treball hem passat del teletreball i confinament, al treball a l’oficina amb mascareta, sense atenció al públic, sense poder desplaçar-nos a altres llocs de treball, i desprès fins a la relaxació de restriccions quasi total en períodes estivals. En estos moments, tornem a tindre certes restriccions, ja que és l’onada que més casos de treballadors està afectant. Encara que l’empresa no és partidària d’aprovar de manera generalitzada el teletreball, ho està fent, actualment, per al personal d’oficina que està confinat. El que està clar és que hi ha ferramentes de treball que es van instaurar durant el confinament que han vingut per a quedar-se, com per exemple les videoconferències o reunions on-line, o el canvi d’ordinadors de taula (PC) pels portàtils, per a tindre major mobilitat. Continuem amb la incertesa del que pot passar a curt termini. Quan pensàvem que ja estàvem superant la pandèmia, ha arribat la sexta onada per a donar-nos una bufetada de realitat i veure com la cepa Omicron s’ha escampat d’una manera exagerada. En el meu cas, esta onada és la que ens ha infectat a mi, els meus fills, la meua dona, i a gran part de la nostra família i amics. Per sort no hem tingut que lamentar cap pèrdua ni malaltia greu, però hem passat les festes nadalenques a casa, recordant temps passats que més valdria oblidar. Sincerament, estic cansat d’esta situació, de la gestió política que s’està fent i de la manca de llibertat i planificació que estem patint, encara que sembla que este serà l’any de la tornada a la “normalitat”.

Quina revifalla!

LES CENDRES TORNARAN A PRENDRE FOC per Safir Malonda Fallera Major de Dénia

Reviure

Un cop arriba març de 2021 i amb un sentiment de resignació i cansament arrossegat, després d’un any de pandèmia, els fallers començàrem a plantejar-nos celebrar les Falles en una altra època de l’any. La flama estava totalment apagada i ens havíem de moure tots junts per tal de reviure-la. Ens havíem d’adaptar a les mesures de seguretat per tal de fer activitats i actes culturals, i així, animar al món faller a co.laborar i al mateix temps donar un poc d’esperança al sector econòmic que l’envoltava. Per una banda, en algunes poblaciones s’havia decidit fer Falles a finals d’estiu o per al pont d’octubre, i per l’altra hi havia poblacions que decidiren realitzar-les a març de 2022. A Dénia, es posà sobre la taula la possibilitat de celebrar-les a principi del mes de setembre, però, per una decisió quasi unànime, es va optar per a març de 2022. Després d’esta decisió, les Falles a Dénia s’han encaminat en realitzar una sèrie d’actes de caràcter cultural com: musicals, gales de màgia, xerrades amb artistes fallers i professionals de diferents sectors implicats en el món de les Falles, recopilació i exposició de dates històriques sobre les Falles a Dénia, actes d’homenatge, concerts benèfics, etc. D’esta manera, les Falles han mostrat l’esperit faller de nou en la programació cultural de la nostra ciutat, com feien abans de la pandèmia. En el meu cas, després de dos anys com a Fallera Major de Dénia he tingut l’oportunitat de visitar altres poblacions on es celebren les Falles i acudir a diferents tipus d’actes. Anteriorment, ja havia descobert l’ampli ventall cultural, de tradicions i de diversitat que tenim en el territori valencià i en d’altres com Múrcia. Estes eixides de Dénia han sigut el més gratificant com a fallera a nivell personal, i de ser Fallera Major de Dénia. A poc a poc, amb molta responsabilitat i coordinació tornaren els actes a la meua agenda. Durant este període de transició, com he dit, algunes experiències ja les havia viscudes en el seu moment, però d’altres han sigut novedoses i molt enriquidores. Per exemple, he pogut gaudir dels dies de Falles a la ciutat de Borriana, on ens van rebre amb molta estima i vaig poder confirmar que amb molta responsabilitat, Quina revifalla!

organització i cooperació de les institucions locals, sí que es poden celebrar les Falles. Per a mi va ser un plaer i una experiència única, ja que en una altra situació, mai haguera visitat Borriana a Falles. També he desfilat a l’ofrena d’Alzira i Sueca, organitzada durant les seues Falles a octubre. A més, vaig visitar Moncada per unes jornades falleres organitzades com a Homenatge a les Falleres Majors de la Comunitat. Per tant, malgrat el desànim general arrel de la pandèmia, puc dir que les Falles formaven part del meu dia a dia i, després d’estes vivències, m’he adonat que així m’agradaria que fora sempre. Este homenatge va ser molt emotiu ja que ens vam poder tornar a reunir, després de tant de temps, totes les companyes d’este viatge tan intens. Tinguérem l’oportunitat de gaudir d’unes “mini falles” totes juntes. Recorde, que al tornar a Dénia des de Moncada, em sorgiren idees què es podria fer a Dénia i així que tots els deniers guadiren com ho havia fet jo. La il·lusió havia tornat, encara que l’esperit faller mai havia marxat, la flama s’encenia de nou. De manera que, he observat com els fallers hem lluitat per ressorgir i mostrar al món perquè som Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat ja que amb idees novedoses, ens hem reinventat i podem dur a terme les mateixes activitats que realitzavem abans de la pandèmia. Personalment, este període de resiliència ens ha permès conèixer-nos millor i adonar-nos del que realment és important. En el seu moment els fallers vam saber donar un pas enrere, mantenir-nos al marge, però ha arribat el moment, poc a poc, que som més sabedors de com afrontar este virus i sobretot com conviure amb ell. Hem de donar el millor de tots nosaltres per mantenir esta tradició valenciana de tant de sentiment, per tornar a gaudir del que més ens agrada, les Falles.

Reviure

GRÀCIES! A les autores i autors pel seu temps del reflexió i creativitat. A les falleres i fallers, empreses i col·laboradors que feu possible esta reviFALLA. A tu, que fas una aposta per les Lletres Falleres. Fem Falla, fem Cultura.