Llibret Falla Sant Antoni de la Mar 2022 by Falla Sant Antoni de la Mar

333

334

#AmbMilLikes

#AmbMilLikes Falla Sant Antoni de la Mar 2022

#AmbMilLikes

Després de la tempesta arriba la calma En aquest llibret pretenem fer un recorregut des de les Falles 2020, amb l’arribada de la pandèmia, fins a les Falles 2022, en que recollirem tot aquest complicat camí que hem viscut junts. Amb la bateria del nostre telèfon carregada tornem amb més força que mai per encetar un nou exercici faller. Ens hi acompanyes?

Crèdits EDITA: A.C. Falla Sant Antoni de la Mar

FOTOGRAFIES I ARXIUS GRÀFICS Comissió Falla Sant Antoni i els que expressament es citen en els peus de les fotografíes.

DIRECCIÓ, COORDINACIÓ, REDACCIÓ I DOCUMENTACIÓ: Dennis Ferrer Ruiz Gwendoline Moya

PUBLICITATS Gwendoline Moya David Airós Blanco

COL·LABORADORS: La relació completa en l´índex de col·laboracions literàries CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA I D’ESTIL David Vidal Sanmiguel CORRECCIÓ ORTOTIPOGRÀFICA Fernando Cisneros Gay Neus Cerveró Sanfélix COBERTA I MAQUETACIÓ: Dennis Ferrer Ruiz

IMPRESSIÓ: Blauverd Impresions TIRADA: 200 exemplars DIPÒSIT LEGAL V-300-2022 La Falla Sant Antoni de la Mar defensa la llibertat d’expressió però no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

US CONVIDEM A VISITAR LA VERSIÓ DIGITAL Aquest Llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la Promoció i Ús del valencià 2022, i en el XXVI Concurs de Llibrets i Portades organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini del M.I. Ajuntament de Cullera.

#AmbMilLikes

A més, també ha participat als següents premis de les lletres falleres: - Premi Malva Alzira - Premi Climent Mata - Premi Comfet - Premi Lletres Falleres

PANTONE COLOR DE L’ANY 2020

PANTONE 19-4052 Classic Blue

El PANTONE 19-4052 Classic Blue és un to blau atemporal i imperible que destaca per la seua elegància i simplicitat. Aquest to blau infon calma, confiança i connexió; les qualitats reconfortants ressalten el nostre desig de consolidar uns fonaments fiables i estables sobre els quals edificar el nostre camí cap al llindar d’una nova era. Gravat en les nostres ments com un color plàcid, aporta una sensació de pau i de tranquil·litat a l’esperit humà i ofereix refugi. A més facilita la concentració i aporta una claredat que ens ajuda a enfocar novament els nostres pensaments. El Classic Blue és un to blau reflexiu que fomenta la resiliència.

SUMARI

Pròleg

Parlem del lema i de la coberta

Salutacions

Vols aprendre sobre l’hivern? Jocs Infantils

Salutació Alcalde de Cullera

Un dia al taller de l’artista faller

Salutació President JLFC

Comissió 2022

Salutació President JCF

Junta Directiva

Salutació President 2022

Cort d’honor

Càrrecs Honorífics

Vocals

Fallera Major 2022

Programa de festes

Fallera Major Infantil 2022

Recompenses Falleres 2020/2022

President Infantil 2022

Nous Usuaris fallers

A peu de carrer

Comissió Infantil

Falla Gran 2022

Recompenses Falleres Infantils 2020/2022

Explicació del monument

Programa de jocs infantils

Falla Infantil 2022

Abonada Major 2022

Explicació de la Falla Infantil

Les nostres abonades

#AmbMilLikes

El bagul dels records

Recordatori Falles 2019

Recordatori Falles 2020

Memòria fallera

In memoriam

Entrevista al nostre quadre d’honor

75 anys per a la història

Memòria de l’aniversari

101

Unes Falles diferents

104 Som xarxa social

110

Sant Antoni a les xarxes socials

112

Les nostres xarxes

114

Amb mil likes

116

Guia comercial

286

Col∙laboracions literàries

#AmbMilLikes

#AmbMilLikes Capítol 1 : #lesxarxessocialsalmónfaller

120

Capítol 2 : #lesxarxessocialsaCullera

188

Capítol 3 : #lesxarxessocialsal’educació

200

Capítol 4 : #unlikeperlanostrallengüa

216

Capítol 5 : #lesxarxesalsmitjansdecomunicació

234

Capítol 6 : #somxarxacol· lectiva

250

Capítol 7 : #laxarxaéspoesía

264

Capítol 8 : #unlikeperlaindustria

278

@ximojoaquin

Falles i Xarxes Socials Ximo Gimeno Periodista I hostaler de Cullera

Els qui tenim més de quaranta anys ens sentim com peces de museu cada vegada que hem d’explicar-li a un jove que, quan estudiàrem a l’institut i fins i tot a la facultat, no existia internet. Des de fa vint anys internet ha canviat el món de tal manera que ens és difícil recordar un temps en què no existia i encara més imaginar viure de nou sense ell. Amb internet arribaren tecnologies com els telèfons intel·ligents, les tauletes tàctils, les aplicacions i les xarxes socials. Totes han contribuït a crear un segle XXI caracteritzat per la digitalització i la comunicació. Un món que com vaticinà el sociòleg Marshall McLuhan als anys seixanta, s’ha convertit en una veritable aldea global. Les falles, una festa tan lligada al dia a dia dels valencians i a l’actualitat social, política, econòmica i ....i tecnològica de la nostra comunitat, no podien ser alienes a aquests tipus de canvis. A tall d’exemple, podem veure modificacions en l’execució dels monuments fallers i en les formes de comunicació entre les comissions falleres i els seus membres. Ens seria difícil trobar una Junta Local Fallera o una falla sense perfil de Facebook, Twitter o Instagram o sense diferents grups de

#AmbMilLikes

Whatsapp per informar de les seues activitats i de les notícies que afecten als fallers. En la crisi de la Covid19 que ha provocat la suspensió de les falles de 2020, hem pogut comprobar, precisament, la utilitat i la rapidesa de les xarxes socials, ja que en qüestió de minuts tots els fallers estaven informats de la notícia, i fins i tot dels debats entre comissions falleres i Ajuntament, que se celebraven de forma privada, abans de que es prenguera cap decisió definitiva. És en aquest aspecte on radica precisament el perill de les xarxes socials, perquè, si be és cert que el món ha canviat molt, no ho ha fet la naturalesa xafardera dels humans que actuem moltes vegades com vertaders “aldeans globals” difonent rumors i notícies incertes o dubtoses i generant debats prematurs i innecessaris. De tots nosaltres depén que açò no ocòrrega, per donar a les xarxes socials un ús correcte, per tal que no es convertisquen en un pati de veïns dedicat a la xerrada insubstancial i siguen una ferramenta útil per fer de les falles una festa més democràtica, igualitària i participativa.

Parlem del lema

La música de vegades és una de les fonts d’informació i inspiració més properes que podem trobar.

agoney

El nostre Llibret per a les Falles 2021 ha fet servir una cançó del famós cantant Agoney per enllaçar les xarxes socials amb les falles i tot el món que ens rodeja. Agoney, amb 24 anys, és un famós cantant eixit del concurs “Operación Triunfo” en l’edició de 2017. Després de passar per aquest concurs el cantant ha tret a la llum un disc anomenat Llibertat on trobem la cançó en la qual ens hem basat per a filar tot aquest llibret. Black ens mostra una dura crítica a la societat, a les xarxes socials i al món dels famosos. Agoney reflexiona sobre tot el que es troba darrere d’internet i l’odi anònim que ataca sense cap mesura. Com bé diu un dels seus versos: “No podré escapar, d’aquesta societat, bruta i malaltissa, culta i moralista, però amb mil likes”. Ens demostra que mai podrem escapar de les xarxes socials i sempre estarem exposats a les opinions de qualsevol persona siguen o no positives.

#AmbMilLikes

CANÇÓ AL SPOTIFY

VIDEOCLIP A YOUTUBE

Parlem de la coberta

Viral

Falles Unió

Com si de la naturalesa es tractés, la relació entre persones a través de les xarxes socials transgredeix les lleis de la física, i sense contacte la relació és intensa, sense coneixement proper la relació és directa. De mà en mà, on el cor parla amb el sentiment de l’ànima i un olor o un so et porta al record més íntim. Aquest llibre pretén ser un viatge des del cor faller per les distintes facetes socials en què les persones ens relacionem a través de les xarxes. Gwendoline Moya

Llisca per continuar

#AmbMilLikes

#salutacions

Jordi Mayor i Vallet

L’ESPERIT FALLER L’estat d’alarma per la pandèmia de la Covid-19 es va declarar dies abans d’arrancar la gran setmana fallera. Una situació extraordinària que ens ha truncat una de les dates més esperades pels valencians i valencianes. Contem els dies perquè açò acabe i ens deixen gaudir de la gran festa del poble valencià. Tant de bo siga com més aviat millor, perquè les Falles de Cullera són la il·lusió de tot un poble, són germanor i són l’exemple de vertebració i vitalitat social al municipi. L’esforç conjunt de cada comissió fallera, de cada casal, de cada faller i cada fallera, de treballar colze a colze per mantenir viva la flama i d’anar tots a una malgrat les adversitats, és on està la vertadera idiosincràsia fallera.

#AmbMilLikes

És eixa intensa activitat durant tot l’any on el món faller ha demostrat que les Falles de Cullera són alguna cosa més que una celebració puntual. Vull aprofitar este espai que em cedeix la Falla Sant Antoni de la Mar per agrair els esforços, sobretot en aquest últim any, per continuar amb la festa fallera, una de les màximes expressions de la història dels valencians i valencianes a la nostra ciutat. Tot arriba al seu moment. Els carrers de Cullera, tard o prompte, tornaran a ser foc, tornaran a ser música, tornaran a ser art, tornaran a ser pólvora, tornaran a ser tradició, tornaran a ser dinars i sopars populars i tornaran a ser cercaviles, però si hi ha alguna cosa que no han deixat de ser els carrers de Cullera és esperit faller. Els cullerencs tenim en l’ADN una estima per les Falles que ni una pandèmia mundial ens llevarà.

jordi_mayor

#AlcaldeDeCullera 19

Jose Luis Renart Català

UN TEMPS NOU Encara que moltíssima gent pense que no he tingut sort a l’hora de ser president de la JLFC, i jo, en alguns moments, també, no canviaria per res el moment en què em vaig presentar. Això sí, si poguera viatjar enrere en el temps i esborrar del mapa el maleït virus que ja sabeu quin és, ho faria. Ser president de Junta Local, amb tot l’equip de treball que m’acompanya, l’assemblea de presidents, les persones que fan de màxims representants i totes i cadascuna de les censades en les comissions amb el suport del regidor de Falles i el nostre alcalde, ha fet que la meua gana de continuar treballant per les Falles com ho he fet des que tinc memòria, augmente.

#AmbMilLikes

Moltes gràcies a vosaltres, Falla Sant Antoni de la Mar, per oferir-me el fet de poder fer-ho públic I, sobretot, moltes gràcies a tota persona que per damunt de les circumstàncies actuals, de crisi sanitària, social i econòmica, no han deixat de pertànyer a la comunitat fallera del poble... Esperem que si no de la manera habitual, sí que es puguen celebrar les nostres festes el 2022. Plantarem els monuments i enlairarem la cultura que va deixant escrita la història fallera de Cullera. Quan tornem a cremar els monuments, renovellarem l’ànima fallera, alegrarem el cos i veurem compensat tot el que ens ha costat de suportar la pandèmia i com tot i canviar la perspectiva, les Falles són el suport necessari per a sentir-nos vius, renovellats i com una gran família valenciana.

renartcatala

#PresidentJLF 21

Carlos Galiana i Llorens

És un honor poder dedicar unes paraules per a la gent de la falla de Sant Antoni de la Mar de Cullera, especialment enguany, en un any en què els fallers i falleres hem passat uns mesos complicats, plens d’incerteses i recordant unes falles de 2020 que no van poder ser. La suspensió de les Falles per culpa de la pandèmia ens va sorprendre preparant la setmana gran, amb els casals plens de menjar, les cases amb la roba preparada, i les falles pràcticament al carrer. Una notícia que ens va omplir a tots de tristesa i dubtes pel futur, de les que tardàrem unes setmanes en recuperar-nos. Però l’enginy faller va començar a eixir i les activitats i reunions es reprengueren en línia, sent possible veure’ns de nou encara que fóra a través de les pantalles.

I també els fallers i falleres de Sant Antoni. Gràcies al vostre esforç hui tenim entre mans un nou llibret que es centra en les xarxes socials i la seua influència en la societat actual; eixes xarxes socials que ens permeteren continuar en contacte mentre estàvem tancats a les nostres cases sense poder eixir en un dels moments més complicats de la pandèmia. És d’agrair l’esforç dels fallers i falleres de Sant Antoni que heu treballat per un exercici faller de 2021-2022; i és d’agrair la il·lusió de Paula i Marta, les vostres falleres majors, i de Nacho i Ramon, els presidents de la vostra comissió. I jo em permet la llicència d’agrairvos eixe esforç, eixa il·lusió i eixa constància que farà possible, malgrat la pandèmia, un nou exercici faller. La meua més sincera enhorabona als fallers i falleres de Sant Antoni. Segur que prompte podrem viure unes noves falles.

I prompte els fallers i falleres començàrem a treballar en un nou exercici, amb les Que la flama no s’apague mai. Falles de 2021-2022 en l’horitzó.

#AmbMilLikes

carlosgaliana

#PresidentJCF 23

Ramón Pérez i García

AL CASAL, COM A CASA

Quantes vegades he escoltat aquesta frase i quantes vegades he desitjat que la pandèmia de la Covid-19 ens deixés viure com ens agrada.

Xarxes que ens donen visibilitat més enllà del nostre poble, del nostre Casal o de la nostra família. Xarxes que ens apropen fins a conéixer-nos en persona.

Compartint faena, intercanviant afectes, fent del sentiment faller el nexe d’unió entre persones que, any rere, any acudim a la nostra casa, al casal de la Falla, per gaudir del que som: festa, treball, tradició i cultura.

Per fi tens en les mans el llibret de la Falla Sant Antoni de la Mar, prova de què les Falles tornem d’on mai ens hi deuríem haver anat. Tornem al teu costat, al carrer, als casals, a la societat.

En el meu nom i en el de la Delegació llibret, vos convide que us enfonseu aquestes pàgines per conèixer com xarxes socials han passat a formar part la nostra vida quotidiana.

Les portes del nostre casal estan obertes a totes les persones per fer bondat, barret i el que toque. Sentiu-vos lliures de vindre per gaudir en companyia de tota la comissió.

#AmbMilLikes

de en les de

#President2022 25

8:30

#AmbMilLikes

8:30

#càrrecshonorífics

Marta Colom i Ferrer

Amb paciència i sacrifici tot aplega!

No vull més fotos

#AmbMilLikes

colommarta

#FalleraMajor2022 29

Paula Serrano i Alberola

Per fi ha arribat la gasolina que m’encén el cor. No veig res

#AmbMilLikes

#FalleraMajorInfantil2022 31

Nacho Airós i Martorell

Shhhhhhh!

Ja sent les traques esclatar! 32

#AmbMilLikes

#PresidentInfantil2022 33

Erik Martínez

#AmbMilLikes

#apeudecarrer

Falla Gran 2022

La Seducció Erik Martínez i Moncho

#AmbMilLikes

Explicació de la Falla Gran El centre del monument representa una balconada d’un castell amb un tros d’escalinata al costat. Les xiques de la casa estan tractant de seduir a un jove templat que s’arrima per allí. Cadascuna mostra una manera distinta de seduir que es donen al llarg de la vida quotidiana; i tenim:

El caràcter: Es representa per la xica que hi ha al costat de la xica de dalt de tot. Seria una manera de seduir a la gent amb bones propostes, empatitzant. Es tracta d’una manera de seduir poc aparent, però efectiva, ja que sedueix a les persones per la seua manera de ser o de comportar-se.

La política: Es manifesta en la xica d’aspecte més grossa. Són totes aquelles ofertes que fan certs partits polítics al partit polític que ha obtingut el resultat majoritari en unes eleccions generals. Tracten de seduir-lo per a obtenir favors polítics.

L’escena primera tracta de la seducció per interés. Allí es veu a una dona rica fumantse un cigarret sobre un divan. És rica perquè s’ha casat diverses vegades i ha tot alló que els seus marits li han deixat. La senyora s’ha quedat monetàriament ben col·locada i a la paret de darrere té exposats tots els caps dels que han segut els seus marits, com si foren trofeus de caça.

Els diners: És representada per la xica prima de dalt el balcó. Serien totes les maneres d’oferir diners a algú a canvi d’alguna cosa o que faça determinades coses. És un tipus de seduir la voluntat de les persones a canvi d’una quantitat de diners. La sexualitat: És representada per la xica de dalt al cim del monument. Es tracta d’exhibirse les persones, abillades d’una manera determinada, per a aconseguir cridar l’atenció d’altra o d’altres; siga home o dona.

L’escena segona va de les preparacions per a la seducció. Tenim a dues dones; i una està arreglant-se per a eixir mentre que l’altra està ajudant-la. És com aquella senyora que se’n va de festa i té a la seua assistenta que va ajudant-la a vestir-se i arreglar-se. Una vegada a la festa, ella ja s’encarregarà de seduir a la persona que pretén.

L’escena tercera tracta de la seducció animal i en ella podem veure a una gosseta, de concurs, d’aquestes que van ben arreglades i de perruqueria. Per altra banda, tenim a una colla de gossos esparracats i vagabunds que van darrere d’ella pretenent-la fent-li carantoines i mossos. L’escena quarta és l’escena de la seducció tradicional on un home major, agenollat, li ofereix a una vella un ramell de flors i li confessa el seu amor. Marca una pauta de les distintes formes de seducció, fent referència a conforme es feia abans, a l’estil tradicional. A l’escena cinquena, podem veure per contra partida, com és la seducció moderna. En ella hi ha dos joves de hui dia, que estan lligant a la seua manera. Veiem a dos joves asseguts l’u esquena a l’altre i amb un mòbil cadascun. Representa que estan fent-se proposicions i dient-se floretes a través del wassap o de l’e-mail. Desprès tenim l’escena sisena, on podem veure cóm és la seducció a la carta. En aquest tipus de seducció, una persona pot triar a l’altra persona que vol seduir, siga home o dona. Es veu escenificat un banc del mercat del poble amb els barrots del seient pintats amb els colors del col·lectiu LGBTI i no hi ha ningú present. Ahí es llança la pregunta de que tries el tipus de seducció que vulgues i amb la persona que t’agrade.

#AmbMilLikes

A l’escena setena del monument apareix el nostre alcalde. L’escena tracta de seducció per “Mayor-ia” i apareix Jordi Mayor, amb la seua vara de comandament a la mà, orgullós d’haver guanyat les eleccions altra vegada. Es tracta de convèncer al votant; i per a aconseguir-ho, utilitza les seues armes de seducció que són totes les coses que ha fet durant la legislatura anterior com: El carril bici, la rotonda de l’ensenyança, El Skate Park, el Pont de Ferro, el Pont de Pedra, etc.. A l’escena vuitena tenim la seducció pel menjar. A ella podem veure a una vella cuinera que no té res d’atractiu, però que té a tothom embadocat amb les olors dels seus guissos i sofregits. I és que aquesta dona sedueix amb la seua manera de preparar el menjar. A l’escena novena està la seducció fallera. En ella es veu a un xiquet que és el net de la cuinera de l’escena d’abans, que està menjant-se el pastís del 75é aniversari de la falla. La vella representa el passat de la falla i el xiquet el futur; i el pastis és el nexe d’unió de tots els conceptes. El xiquet està empapant-se del passat de la comissió per a dur-ho a terme en el futur.

L’última escena, l’escena desena, fa referència a la seducció turística. Veiem a dues aus aquàtiques del paratge de la Bassa de Sant Llorenç, fent-se carantoines i carícies una a l’altra. I és que el consistori ha preparat unes visites turístiques guiades al paratge en qüestió per a observar les aus. Així doncs, podríem denominar-lo Turisme Ornitològic.

Josep Sanjuán i Cerveró

Part de darrere de la Falla

Falla Infantil 2022 L’encant de l’hivern Erik Martínez i Moncho

#AmbMilLikes

Explicació de la Falla Infantil

Una xica apareix al més alt del cadafal i representa la reina de l’hivern. La reina de l’hivern és el més representatiu de l’estació i simbolitza el fred. Dalt el seu pèl van quatre xiquets que vénen a ser els quatre mesos que dura l’hivern: Desembre, gener, febrer i març. També tenim un ren que simbolitza l’esperit de l’hivern i dalt les seues banyes la princesa del Gel va donant un passeig per tot un paratge nevat. A l’escena primera dos xiquets van llançantse amb un trineu per un pendent. Aquesta és una de les diversions que té l’hivern i els xiquets l’aprofiten al màxim. Durant aquests temps no es pot fer res, ja que tot està cobert de neu i gel, i els nens aprofiten per a jugar. L’escena segona va del canvi climàtic. En ella tenim uns personatges típics de les zones gelades: un os polar, un pingüí, una foca i un xiquet esquimal. Tots ells es pregunten què passarà si es produeix el canvi climàtic i deixa d’haver-hi gel als pols de la terra.

L’escena tercera encalça els esports d’hivern. Tenim un jove practicant esquí, lliscant-se per unes pistes inclinades. Junt ell, un gos Husky Siberià, animal d’arrossegament de les zones gelades, està esperant-se que acabe d’esquiar per a enganxar-se al trineu i portar-lo cap a casa. L’escena quarta és una breu explicació de què representa la hipotèrmia. Així podríem dir que hipotèrmia és la pèrdua gradual de calor d’un cos humà o animal, en estar sotmés a l’acció del fred. A l’escena es veu una xiqueta congelada i patint fred. A l’escena cinquena veiem l’acció de la pluja. Una xiqueta ha eixit a donar un volt amb el seu paraigua i el seu impermeable. S’ha protegit per a esguardar-se de l’aigua que cau i no pillar un refredat. La pluja és un dels estats de l’aigua en hivern i es mostra en estat líquid perquè no fa massa fred.

A l’escena sisena veiem l’acció del granissol. Un xiquet havia eixit al carrer amb el seu paraiguas, i de sobte la granissada li l’ha trencat tot i li ha fet un gínjol al cap. En hivern, el granissol, per l’acció del fred es solidifica i és l’estat sòlid de l’aigua. A l’escena setena del monument apareix el Pare Noel amb una taula de Snow Board fent esquí. Resulta que el Nadal ja ha passat, el Pare Noel ha repartit tots els regals que tenia i està de vacances. Aprofita el seu temps lliure per a fer esport i com està en un lloc on fa molt de fred, practica esports d’hivern. A l’escena huitena tenim una tendra escena d’un abominable home de les neus menjant-se un gelat. Aquest abominable home de les neus o Yeti, està rodejat d’animalets per a veure com de gust està menjant-se un “frigo-pié” que s’han deixat uns turistes tirat al terra. A l’escena vuitena està el ballet del trencanous. Un grup de xiquets avorrits estan patinant sobre el gel i s’han proposat representar el ballet clàssic del trencanous. S’han repartit els papers i cadascun d’ells fa un personatge. A l’escena desena tenim un xiquet que s’ha posat unes raquetes per a poder caminar sobre la neu sense enfonsar-se. En els llocs on cau molta neu, resulta molt útil aquesta pràctica.

Part de darrere de la Falla

#AmbMilLikes

A l’escena onzena tenim una xiqueta fent boles de neu. Representa un altre estat de l’aigua durant l’hivern, que està semicongelada formant cops pareguts a estrelles microscòpiques. La neu sembla. A l’escena dotzena, tenim una bústia i dos xiquets que estan escrivint cartes al Pare Noel i tirant-les dins. Escriuen cartes amb els seus desitjos, les tiren dins el sac i les envien per correu a Lapònia per veure si es compleix el que demanen. L’última escena, l’escena tretze, fa referència a la contaminació de les aigües de l’Àrtic. Una foca està perduda en quedar-se entrampada en una xarxa de plàstic. Ací podem veure els perills als quals estan sotmesos els animals i la fauna. Josep Sanjuán i Cerveró

Vols aprendre sobre l’hivern? E VI D ER N A LC ÏT P ES E PRODU ANA, A UM CLIM IVITAT H A T RA L E C E T A ' L L D A QUE OSICIÓ DIAL P UN COM SFERA M O CA L'ATM PROVO S AL I EME T EL L B PRO DE TO G . LLAR ANETA PL

- ----------

NS SCE E LA E D L ÉS E NTARI D URA OLU INV MPERAT PER L TE ORA C QUE P R CO E 35° LA A D ORPIR T O S TOT NT E I T S IN PO A I F RE LA L R PA PERD NCIA R E F SCIÈ N O C

Respon la paraula que cregues correcta. La solució la podràs trobar el proper 16 de març en la nostra Falla Infantil.

SER FANTÀSTIC I GEGANTÍ AMB FIGURA HUMANA I AMB EL COS COBERT DE PÈL; SEGONS UNA LLEGENDA HABITA EN LES REGIONS DE L'HIMÀLAIA

SO D'A N GOT IG E FRE UA M S CO DES Q OLT GEL NVERT UE ES IXE AL LES ASCEN N EN Z D ELEV ONES M IR A NÚV A É OL DES D S L’AC I CAU EL EN C GRA IÓ DE L PER A VET AT.

Sopa de lletres sobre l’hivern Has de trobar 10 paraules relacionades amb l’hivern i posteriorment escriure-les al seu lloc corresponent. Et donem la primera d’elles.

--------------44

#AmbMilLikes

------------

------------------

Mots encreuats Descobreix 12 paraules relacionades amb aquesta època de l’any amb els seus significats.

PARAULES EN VERTICAL 2 - Figura feta de neu que recorda la figura humana.

Complete el crucigrama

5 - Peça de roba, tela o una altra cosa que serveix per protegir el cos del fred o evitar que es refredi.

6 - Festivitat religiosa que es celebra el día 25 de Desembre.

8 - Malaltia molt comuna amb l’arribada del fred.

PARAULES EN HORITZONTAL 1 - Peça gran i quadrangular de teixit gruixut que serveix per abrigar sobretot en l’hivern 3 - Joguet consistent en una plataforma sobre esquís que s’utilitza per baixar assegut o tombat per una pendent nevada. 4 - Acció de lliscar amb patins sobre el gel o una altra superfície dura i llisa.

6 7

7 - Peça de roba que serveix per no mullar-se 9 - AparellHorizontal esportiu que s’utilitza per a lliscar pel gel 1. 3. 10 - Peça de 4. punt elàstic de llana, cotó 7. sintètica, generalment de o alguna fibra 9. que cobreix el cos fins al màniga llarga, 10.cuixa. maluc o mitja 11. 12.

Created using the Crossword Make

Vertical 2. 5. 11 - Peça de roba que cobreix les mans i les protegeix del 6. fred 8. 12 - Peça de vestir que consisteix en una tira llarga i ampla de llana, seda o pell que es porta al voltant de coll.

Troba les 8 diferències En aquesta activitat hauràs de fer servir la teva astúcia per a trobar les diferències entre aquests dos ninots de neu.

Endevina Endevinalla Utilitza molt bé el teu cervell per a contestar correctament a aquestes endevinalles.

Dos germanets ben igualets; quan són vellets, obrin els ullets.

Envolte colls i collets, tant d’elles com d’ells

Una cosa blanca que s’agafa i no s’aguanta

--- ---------

-- -------

-- ---

#AmbMilLikes

Pinta’m Deixa sortir el teu artista interior i pinta aquest dibuix sobre l’hivern al teu gust.

Un dia al taller de l’artista Faller

Sueca, València

#AmbMilLikes

#comissió2022

Junta Directiva 2022

President Vicepresident 1r Vicepresident 2n Vicepresident 3r Vicepresident 4t Secretari Vicesecretaria Tresorer Vicetresorera Comptadora Vicecomptadora 1 Vicecomptadora 2 Deleg. F. d’Honor Deleg. de Cultura Delegats Loteries Delegat Junta Local Deleg. Recompenses Delegat Músics Delegat Publicitats Deleg. de Monument Deleg. Play Back Del. Xarxes Socials Delegat Llibret

#AmbMilLikes

Ramón Pérez García José Vicente Vallet Costa Dennis Ferrer Ruiz Fernando Selfa Codina Fernando Cisneros Gay José Sanjuán Cerveró Cintia Alvariño Cerveró Marcos Agud Larios Mónica Montañes Amorós Conxa Martí Osa Maite Amorós Benavent Rosa Maria Ruano Grau Fernando Selfa Codina, Elena Rodriguez Collado Cyntia Alvariño Cerveró Conxa Martí Osa, Nadina Fullerat Sapiña Adrian Piqueras Melero José Sanjuán Cerveró Marcos Agud Larios Miguel Marí Pellicer Dennis Ferrer Ruiz, Enrique Píris Luján, Claudia Selfa Bou Sefa Llopis Llopis Dennis Ferrer Ruiz Dennis Ferrer Ruiz

Deleg. quotes Infantils Bibliotecari -Arxiver Deleg. de Teatre Delegat d’Esports Delegats Abonades Del. Festes Xiquets Del. Festes Majors Del. Pirotècnia Del. de Premsa Del. d’intendència Festes Temàtiques Jurat Incidències JLF Del. de Protocol Deleg. de Bandes Merxandatge Deleg. Reunions 4G Deleg. de Cavalcada Deleg. 75e aniversari Delegat de Plantà Grup festes temàtiques Grup Protocol

Cintia Dies García, Mariló Bou Toro Cesar Martínez Estarlich Anais Ch. Cebolla Aguilar, Cyntia Alvariño Marta Colom Ferrer Carolina Alberola Catalá Grup de Mares de xiquets Andrea Benavent, Fernando Cisneros, Laura Tur, Nerea Mari David León Gràcia, Francisco Airós Blanco Romina Llopis Gorgonio Carlos Marí Gimenez, Enrique Bou Toro, Francisco Mayor Elena Rodríguez Collado Juan A. Montañés Magraner Vicent Llopis Gorgonio Vicent Llopis Gorgonio Elena Rodríguez Collado Enrique Píris Luján Dennis Ferrer Ruiz, Vicent Llopis Gorgonio, Davinia Martínez Moncho, Erik Martínez Moncho, Romina Llopis Gorgonio Vicent Llopis Gorgonio Francisco Mayor Vallet Fernando Cisneros, Maite Amorós, Rosa Ruano, Conxa Marti, Jose Vallet, Jose Sanjuán, Rosa Aragó Zaira Martinez, Alba García, Cyntia Alvariño, Loredana Saez, Erik Martinez

Cort d’honor Cristina Adam Saez Maria Angeles Airos Blanco Carolina Alberola Catala Cyntia Alvariño Cervero Maite Amoros Benavent Maria Rosa Aragó Sapíña Marta Armengot Nicola Carmen Barrilero Sanchis Andrea Benavent Nicola Lidia Benito Ferrer Esther Blanco Ferrer Pilar Blanco Ferrer Sara Bohigues Lli Raquel Bohigues Olmos Lorena Bolufer Ortiz Jashia Borja Perales Marilo Bou Toro Estefania Cáceres Oliver Anais Cheyenne Cebolla Aguilar Marta Cervantes Estelles Amaya Colom Altur Alba Colom Altur Aida Colom Ferrer Davinia Colom Piris Raquel Colom Piris Trini Cosi Chornet Joana Crespo Sapiña Cintia Dies García Alicia Escrivá Benavent Maruja Font Lloret Maria Fernández Chúlio Monica Frasquet Colom Paula Frasquet García Lolin Fullerat Sapiña

#AmbMilLikes

Nadine Fullerat Sapiña Elena Gadea Martí Olga García Benito Mª José García Ferrer Alba García Llopis Maria Luisa Garrido Revuelta Pepita Garrigós Carbo Andrea Gascón Moya Eva Gavarrell Peris Celia Gómez García Lorena Juarez Lli Laura Lafarga García Sonia Llinares Piqueres Romina Llopis Gorgonio Anais Marí León Nerea Mari Quesada Concha Martí Osa Soraya Martín Lázaro Joana Martínez Castelló Davinia Martinez Moncho Zaira Martínez Roldan Esperanza Martorell Mayor Ana Matoses Avellaneda Cristina Mocholí García Nuria Moncho Palomares Irene Moncho Palomares Laura Montalvo Galán Monica Montañes Amoros Mª Eugenia Morales Márquez Cristina Moreno García Gwendoline Moya Cruz Eva Maria Nicolas Muñoz Júlia Ortiz Iborra Sonia Palomares Gil

Sonia Pelegrí López Ana Maria Peris Piris Rosa Piqueras Martí María Prieto Cos Carla Prieto Piqueras Mª Elena Rodriguez Collado Rosa Ruano Grau Sheila Saez Ruano Loredana Saez Ruano Sandra Sanchez Fullerat Aurora Sanjuan Aragó Laura Tur Schoeters Paula Selfa Bou Carla Serrano Alberola Claudia Selfa Bou Esther Soler Gay Sara Vallet Martí Aida Vargas Bellver

Vocals Marcos Agud Larios David Airos Blanco Francisco Airos Blanco Francisco Arlandis Bolufer Carlos Arlandis Font Ivan Boffelli Gil Eduard Bohigues Lli Sergi Bonet Roca Jordi Bou Ortega Enrique Bou Pelegri Eliseo Buenrostro Tur Javier Campos Serra Oscar Eduardo Cárdenas Betancourt José Francisco Castelló Gonzalez Alfredo Agustín Castelló Tomás Fernando Cisneros Gay

Vicent Colom Mengual Carlos Crémer Alonso Miguel Crespo Albero Sergi Crespo Figueres Alejandro Díaz Ráez Oscar Escrivá Garrido Dennis Ferrer Ruiz Agustin Frasquet Colom Hugo Frasquet García Alan García Tur Adrien Alexander Gimeno Martínez Esteban Girard Gimeno Roger Gomez Urtasun José Antonio Gomis Piera Jose Manuel Lafarga Vallet Aday León García David León Gracia Juan Bautista Lli Garrigos Vicente Llopis Gorgonio Sergio Enrique Llopis Llopis Jesús Machi Ibor Carlos Marí Gimenez Miguel Marí Pellicer Jorge Márquez Morales César Martínez Estarlich Erik Martínez Moncho

Hilario Mayor Vallet Francisco Manuel Mayor Vallet Juan Bautista Mestre Martí Antonio Moncho Aragó Jose Francisco Montalvo García Juan Antonio Montañes Magraner Sergio Moya Año Jorge Navalón Piqueras Luis Orti Montón Christian Palero Marí Oscar Parra Muñoz Ceferino Pellicer Mar Antonio Peris Piris Adrian Piqueras Melero Juan Emilio Piris Beltrán Enrique Piris Lujan Carlos José Prieto Calvente Raul Prieto Solaz Jose Sanjuán Cervero Ferran Selfa Bou Fernando Selfa Codina Pablo Serquera Soto Joan Simó Arlandis Antonio Sirvent Bolufer Antonio Sirvent Botija Juan Carlos Sola Sapíña Vicente Soler Gay Enrique Uroz Falcó Jose Vicente Vallet Costa Joaquin Vallet García Antonio Vallet García Antoni Vallet Sapiña

Programa de Festes Dimarts - 1 de març 14:00 Dinar d’aixelleta al casal 22:00 Sopar d’aixelleta + despesa 23:00 Jocs Majors Dimecres - 2 de març 14:00 Dinar d’aixelleta al casal 22:00 Sopar d’aixelleta + despesa 23:00 Jocs Majors Dijous - 3 de març 14:00 Dinar d’aixelleta al casal 19:00 Recepció del Ninots Indultats 22:00 Sopar d’aixelleta + despesa 23:00 Jocs Majors Divendres - 4 de març 14:00 Dinar d’aixelleta al casal 22:00 Sopar d’aixelleta + despesa 23:00 Jocs Majors Dissabte - 5 de març 08:00 Preparació Paelles 10:00 Esmorzar 13:00 Paelles al carrer 18:30 Danses al Carrer del Riu 19:00 Inauguració i Premis Ninot Indultat 22:00 Sopar a càrrec de la comissió 23:30 Discomòbil

#AmbMilLikes

Diumenge - 6 de març Festa infantil als Jardins del Mercat 11:00 Gran Globotada als Jardins del Mercat 13:30 Dinar al casal 15:00 Dilluns i dimarts - 7 i 8 de març Dinar d’aixelleta al casal 14:00 Sopar d’aixelleta + despesa 22:00 Jocs Majors 23:00 Dimecres - 9 de març Dinar d’aixelleta al casal 14:00 Sopar d’aixelleta + despesa 22:00 Jocs Majors 23:00 Dijous - 10 de març Dinar d’aixelleta al casal 14:00 Sopar d’aixelleta + despesa 22:00 Jocs Majors 23:00

Divendres - 11 de març 14:00 Dinar d’aixelleta al casal + despesa 22:00 Sopar d’aixelleta al casal + despesa Gala d’esports Dissabte - 12 de març 19:00 Cercavila i Tren Faller organitzat per JLFC 22:00 Sopar a càrrec de la comissió 23:00 Festa al casal Diumenge - 13 de març 08:00 Transport de la falla al seu lloc de plantà 14:00 Arròs al forn de les nostres abonades 19:00 Cercavila fallera pels casals del poble Dilluns - 14 de març 10:00 Esmorzar 14:00 Dinar d’aixelleta al casal + despesa 22:00 Sopar d’aixelleta al casal + despesa Dimarts - 15 de març 08:00 Plantà Falla Gran 14:00 Dinar a càrrec de la comissió 22:00 Sopar a càrrec de la comissió 22:30 Entrega Premis Jocs Majors 23:00 Visita a les Falles de València

Dimecres - de 16 març Continuació de la plantà de la Falla Gran 08:00 Esmorzar 10:00 Dinar a càrrec de la comisió 15:00 Plantà Falla Infantil 18:00 Sopar a càrrec de la comissió 22:30 Nit d’albaes organitades per JLFC 22:00 Col·locació de gespa i tanques als monuments Dijous - 17 de març Despertà per la barriada a les 08:00 Cercavila de cortesia per les falles de cullera 11:30 Dinar de tota la comissió als Jardins Blau Mar 15:00 Lliurament de premis al Mercat Municipal 20:00 Sopar al casal a càrrec de la comissió 22:30 Divendres - 18 de març Despertà per la barriada 08:00 Cercavila de cortesia per les falles de Cullera 11:30 Dinar de tota la comissió als Jardins Blau Mar 15:00 Ofrena de flors a la Verge al C/ del Riu 18:30 Sopar al casal a càrrec de la comissió 22:30 Dissabte - 19 de març Despertà per la barriada a les 08:00 Cercavila i Santa Misa de San Josep 11:30 Dinar de tota la comissió als Jardins Blau Mar 15:00 Cremà de la falla infantil 20:30 Sopar al casal a càrrec de la comissió 22:30 Cremà de les falles grans per ordre invers de premi a partir de les 23:00

Recompenses Falleres 2020 - 2021 BUNYOL D’ARGENT

CULLERA D’ARGENT

Carlos Crémer Alonso Maria Luisa Garrido Revuelta Adrien Alexander Gimeno Martínez Lorena Juarez Lli Sergio Moya Año Jorge Navalón Piqueras Oscar Parra Muñoz Rosa Piqueras Martí Carlos José Prieto Calvente Sara Vallet Martí

Jordi Bou Ortega Alba Colom Altur Paula Frasquet García Nuria Moncho Palomares Jorge Navalon Piqueras Rosa Piqueras Martí Carlos José Prieto Calvente Aurora Sanjuán Aragó Paula Selfa Bou Mireia Tello Imbernon

BUNYOL D’OR

CULLERA D’OR

Javier Campos Serra Anais Cheyenne Cebolla Aguilar Mireia Tello Imbernon

Marta Colom Ferrer Andrea Vallet Martí

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Pilar Blanco Ferrer Estefanía Cáceres Oliver José Francisco Castelló González Vicent Colom Mengual Antonio Moncho Aragó Sonia Palomares Gil Sonia Pelegrí López Antonio Sirvent Botija BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Lolín Fullerat Sapiña Carlos Marí Giménez

#AmbMilLikes

CULLERA AMB FULLES DE LLORER Pilar Blanco Ferrer Estefania Cáceres Oliver José Francisco Castelló González Vicent Colom Mnegual Antonio Moncho Aragó Sonia Palomares Gil Sonia Pelegrí López Antoni Sirvent Botija CULLERA AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Lolín Fullerat Sapiña Carlos Marí Giménez

2021 - 2022 BUNYOL D’ARGENT

CULLERA D’OR

Elena Gadea Martí Claudia Selfa Bou Pablo Serquera Soto Laura Tur Schoeters

Carmen Barrilero Sanchis Marta Cervantes Estellés Alba Marí Crespo Cristina Moreno García Carlos José Prieto Calvente Antoni Vallet García

BUNYOL D’OR Dennis Ferrer Ruiz Alba García Llopis Roger Gómez Urtasun Zaira Martínez Roldán BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Sara Bohigues Lli Trini Cosi Chornet Andrea Gascón Moya Erik Martínez Moncho Ana María Peris Piris Raul Prieto Solaz Sheila Sáez Ruano

CULLERA AMB FULLES DE LLORER Sara Bohigues Lli Trini Cosi Chornet Andrea Gascón Moya Erik Martínez Moncho Ana María Peris Piris Raul Prieto Solaz Sheila Sáez Ruano

CULLERA D’ARGENT Carlos Crémer Alonso Maria Luisa Garrido Revuelta Adrien Alexander Gimeno Martínez Lorena Juarez Lli Sergio Moya Año Jorge Navalón Piqueras Oscar Parra Muñoz Rosa Piqueras Martí Carlos José Prieto Calvente Sara Vallet Martí

Nous usuaris fallers Durant aquest temps molts són el usuaris que ens han demanat sol·licitud per a entrar a la nostra xarxa social.

Leire Pons i Adam 1

Valeria Solaz i Peris

#AmbMilLikes

Carles Palero i Bohigues 1

Lucas Cárdenas i Sáez

Luca Ballester i Martínez 1

Nacho Mestre i Matoses

S’han unit un nous usuaris a la xarxa social de la falla Sant Antoni de la Mar. Benvinguts!

Eric Pavia i Dies 1

Chloé Crémer i Montañés 1

Zoe Berezak i Benavent

Xavi Bayona i Benito 1

Bernat Castelló i Llopis

Comissió Infantil 2022 Angela Airós Martorell Victoria Arlandis Barrilero Helena Boffelli Blanco Nahia Bou Linares Miriam Bou Linares Irene Bou Pelegri Valentina Campos García Zaira Colom Marí Lyra Crespo Bou

Valeria Crespo Caceres Marta Frasquet Colom Lucia Garrigós Moya Ariadna Giménez Martínez Mireia Giner Talens Nerea Marín Martín Aina Martín Morell Claudia Martínez Blanco Alexandra Mayor Bernabeu Neus Palero Ferrer

Naomi Palero Moreno Leire Pons Adam Julia Sisternes Rico Valeria Solaz Peris Sara Terradez Ramirez Elsa Todosantos Enguix Erica Uroz Blanco

#AmbMilLikes

Alejandro Arlandis Barrilero Luca Ballester Martínez Voro Bonet Roca Lucas Cárdenas Saez Jaume Castelló Llopis Dylan Crémer Montañés Jonah De la Torre Gascón Jaume Díaz Del Arco Juan Frasquet Colom Kothan Gimenez Martínez Vicent Amador Juarez López Arion León García Javier Marquez Morales Lizar Martin Colom Marco Martin Colom Andreu Martínez Nicolas Albert Martínez Nicolas Samir Martínez Samir

Carlos Mestre Matoses Pablo Mestre Matoses Carles Palero Bohigues Josep Palero Ferrer Eduard Parra Juarez Hugo Pérez Rodriguez Josep Rodrigo Vila Alex Sanjuán Morilla Ricardo Serrano Soler Gabriel Sisternes Rico Maverick Solaz Peris Oscar Todosantos Enguix

Recompenses Falleres Infantils 2020 - 2021

DISTINTIU D’ARGENT Zaira Colom Marí Arion León García Maverick Solaz Peris Sara Terradez Peris Elsa Todosantos Enguix DISTINTIU D’OR Nacho Airós Martorell Brayan Cuenca Pérez Hugo Pérez Rodríguez Paula Serrano Alberola CULLERETA D’ARGENT Zaira Colom Marí Arion León García Maverick Solaz Peris Sara Terradez Peris Elsa Todosantos Enguix CULLERETA D’OR Nacho Airós Martorell Brayan Cuenca Pérez Hugo Pérez Rodríguez Paula Serrano Alberola

#AmbMilLikes

2021 - 2022 DISTINTIU D’ARGENT Lyra Crespo Bou Ariadna Giménez Martínez Joel López Colón Leyre López Colón Aina Martín Morell Andreu Martínez Nicolás Albert Martínez Nicolás DISTINTIU D’OR Voro Bonet Roca Nahia Bou Llinares Nerea Marín Martín Samir Martínez Samir CULLERETA D’ARGENT Lyra Crespo Bou Ariadna Giménez Martínez Joel López Colón Leyre López Colón Aina Martín Morell Andreu Martínez Nicolás Albert Martínez Nicolás CULLERETA D’OR Voro Bonet Roca Nahia Bou Llinares Nerea Marín Martín Samir Martínez Samir

Programa de jocs infantils

Dijous - 3 de març 17:30 Vesprada de cinema al casal Divendres - 4 de març 17:30 Inflables i berenar al casal Dissabte - 5 de març 10:30 Despertà Infantil i esmorzar a càrrec de la Fallera Major infantil Diumenge - 6 de març 11:00 Festa infantil als Jardins del Mercat 13:30 Gran Globotà als Jardins del Mercat 15:00 Dinar al casal Dilluns 7 de març 17:30 Rally i berenar al casal Dimarts 8 de març 17:30 Trencà de perols al C/25 d’abril i berenar al casal Dimecres - 9 de març 17:30 Inflables a càrrec de les abonades – xocolatà

#AmbMilLikes

Dijous - 10 de març Enigma i berenar al casal 17:30 Divendres - 11 de març Lliurament de premis i distintius Berenar a càrrec de la Fallera Major infantil 17:30 Dissabte - 12 de març Berenar al casal 18:00 Cercavila i Tren Faller organitzat per JLFC 19:00 Dilluns - 14 de març Berenar i jocs populars al casal 17:30 Dimarts - 15 de març Berenar i jocs populars al casal 17:30 Dimecres 16 de març Plantà Infantil 18:00 Dijous 17 de març Cercavila de cortesia per les falles de cullera 11:30 Lliurament de premis al Mercat Municipal 20:00 Divendres 18 de març Cercavila de cortesia per les falles de Cullera 11:30 Ofrena de flors a la Verge al C/ del Riu 18:30 Dissabte 19 de març Cercavila i Santa Misa de San Josep 11:30 Berenar 18:30 Cremà de la falla infantil 20:30

Mª Carmen Ferrer i Ferrer Abonada Major 2022

#AmbMilLikes

Les nostres Abonades Encarna Benavent i Martí Angelita Blanco i Pastor Concepción Catalá i Galiana Maribel Cortés i Llopis Mª Carmen Estellés i Oliver Consuelo Ferrer i Martí Mª del Pilar Ferrer i Montó Mª Carmen García i Alcalá Mari García i Gabriel Mª Carmen García i Llopis Marilin García i Llopis Encarna López i López Ángeles Teresa Moltó i Bohigues

Camelia Mompo i Piris Mª Encarna Oliver i Borrull Mª Rosa Oliver i Catalá Mónica Olmos i Martí Gema Pellicer i Peiro Rosita Pelló i Oliver Irene Perales i Calatayud Encarna Pérez i Gómez Milagros Sigalat Encarna Tomas i Bodi Lolín Toro i Oliver Felicidad Arlandis i Climent Pepa Marquez i López

#AmbMilLikes

#elbaguldelsrecords

Recordatori Falles 2019 Premis 2n Premi Falla Gran Secció Especial Premi a la Millor Crítica Local 4t Premi Falles Infantils Secció Especial 1r Classificat Campionat Futbol Sala Cadet 1r Classificar Campionat Raspall Infantil 2n Classificat Campionat de Dards

1. Càrrecs Honorífics President: Ramón Pérez i García Fallera Major: Laura Lafarga i García Fallera Major Infantil: Lucía Garrigós i Moya

2. Falla Gran “El gran Show” Erik Martínez i Moncho

2n Premi Comparses Festes Majors 3r Classificat Campionat de Pic i Maneta 3r Classificat Campionat Futbol Sala Senior 3r Classificat Trencaclosques Adult Ninot Indultat Cullera 2019 Millor Ninot Secció Especial

5. Comparsa Festes Majors “ Dinastía Shan”

6. Teatre “Tren”

7. Llibret

“Carnestoltes”

3. Falla Infantil “Oz” Erik Martínez i Moncho

4. Ninot Indultat “Un amor de circ”

#AmbMilLikes

1 2 4 3

Recordatori Falles 2020 Premis 1r Classificat Campionat Pòker 1r Classificat Campionat Dards 2n Classificat Campionat Parxís 3r Classificat Campionat Parxís

1. Càrrecs Honorífics President: Ramón Pérez i García

3. Falla Infantil “L’encant de l’hivern” Erik Martínez i Moncho

Fallera Major: Marta Colom i Ferrer

4. Ninot Indultat

Fallera Major Infantil: Paula Serrano i Alberola

5. Llibret

President Infantil: Nacho Airós i Martorell

2. Falla Gran “La Seducció” Erik Martínez i Moncho

3r Classificat Trencaclosques Infantil Ninot Indultat Cullera 2020 Millor Ninot Secció Especial

#AmbMilLikes

“Preparant la seducció”

“Dones”

4 2

Memòria fallera #Paelles2020

#presentaciódeprojectes

#paellesdelRicard

#laCrida

#galad’esports

#AmbMilLikes

#festaSantAntonirock

#presentacióllibretJLFC #assajosplayback

#insígnies75èaniversari #galafallera

#recollidaninotsindultats

#paellesalcarrer

#premisninotindultat

#AmbMilLikes

#playback

#despertàintantil

#trenfaller

#arròsalforn

La nostra comissió va realitzar un vídeo consienciant a la població de la importància de quedar-se a casa

Vídeo realitzat pels nostres fallers enviant, durant la quarantena a casa, un missatge d’ànims als infermers, metges i personal sanitari

#recollidadelsninots

#recollidasolidariad’aliments

#transportdelafallafinsCullera

#assembleageneraloct20

#AmbMilLikes

#2narecollidasolidaria

#19demarçdel2021

#sessiófotogràficallibret22

#tornadaalcasal

#paelles9d’octubre

5 #visitaalmagatzem

#AmbMilLikes

#miganyfaller

#halloweeninfantil

25 #festatornem

#galad’insígnies

#AmbMilLikes

#sopardenadalabonades #festainfantildenadal

#vid’honorfalles2022

#presentacióllibret50aniversariJLFC

#reconeixementaBaist

#cartellenunciadorfalles2022

#AmbMilLikes

#InMemoriam

In memoriam

Brayan Cuenca i Pérez 2011- 2020

Rosa Mª Pelluch i Martí 1958- 2020 88

#AmbMilLikes

Mª Pilar Ferrer i Montó Celia Mompó i Piris

1952- 2021

1939- 2020 Aquests arxius romandran per sempre al nuvolet de la nostra comissió

Entrevista als nostre quadre d’honor El nostre President ha realitzat una xicoteta entrevista a Marta, Paula i Natxo.

R- Com vos sentíreu el dia que es va fer oficial la suspensió de les falles 2020? 11:35

M - Va ser un dels pitjors moments de la meua vida, va ser com estar en un somni i de sobte et despertes, intentes tornar a adormir-te, però el somni no torna i et deixa aqueix sabor agredolç de no haver acabat de complir aqueixa il·lusió de ser fallera major de la teua falla de tota la vida. P - Em vaig sentir destrossada i amb molta tristor dins meua. N - Mal, perquè tenia moltes ganes d’anar als premis i veure la meua Falla plantà.

11:36

R- Guardàreu la vostra indumentària de seguida? 11:36

M - Per a res, fins i tot quedava aqueixa xicoteta esperança que es pogueren celebrar més avant, però veient l’evolució de la pandèmia retiràrem els penja-robes l’1 de desembre de 2020. P - No, perquè vaig tindre l’esperança dins meua dient-me que algun dia la tornarem a utilitzar. N - Sí, uns dies després de la cancel·lació. 11:39

#AmbMilLikes

R- Com va ser viure les falles 2020 a casa de manera virtual? 11:41

M - Va ser molt estrany, ja que passem d’estar amb tota la festa i actes a estar a casa sense poder eixir d’un dia per a un altre, fins passats uns dies no vaig ser conscient que havia d’acceptar i assumir que el meu somni hauria d’esperar per a poder finalitzar-lo. P - Va ser molt divertit perquè vàrem fer coses diferents i entretingudes, però estava trista N - Bé, tranquil amb tota la meua familia. 11:43

R- Quina va ser la vostra reacció en canviar tantes vegades la data de les falles? 11:44

M - En el meu cas, he sigut realista i sabia que no podríem celebrar les falles en 2021, així que només em calia assumir-ho i pensar sempre en positiu. P - La primera vegada va ser dur, però després vaig anar acostumant-me. N - Em vaig sorprendre molt, perquè mai havíem viscut aquesta situació. 11:39 11:39 11:44

R- ESPEREU QUE HE PERDUT LA CONNEXIÓ WIFIIIIIIII! 11:45

R- Va ser complicat decidir el fet seguir al capdavant de la nostra comissió? 11:45

M - Per a res, la meua il·lusió segueix igual, tinc clar que això és només una pausa i que quan tot això passe tindrem tantes ganes de falles que encara que no seran iguals, seran igualment especials i inoblidables, les agafarem amb moltíssimes ganes. P - No, perquè en cap momement vaig pensar a deixar el càrrec. N - No, perquè m’agrada molt ser president infantil de la meua comissió.

11:47

R- Fins ara,quin ha estat el millor moment del vostre regnat? 11:47

11:50

R-

#AmbMilLikes

Pareix que ho teniu tots prou clar!

11:44

M - Mire cada setmana les fotos i vídeos dels actes que hem realitzat, però si m’he de quedar amb un, em quede amb el dia de la meua exaltació com a fallera major, des del dia anterior amb la mostra de vestits tant l’eixida de casa amb tota la comissió al carrer, la banda de música sonant i un castell de focs, a més també destaque el moment en què Laura em col·loca la banda com a Fallera Major 2020. P - El moment de la presentació, sense cap dubte! N - Quan vaig recollir el premi al millor ninot de secció i l’Indultat.

11:46

R- Quina fotografia representa millor la vostra relació aquest any? 11:46

11:48

R- M’ENCANTAAAA!! 11:49

R- La meua fotografia preferida és aquesta 11:50

11:52

11:53

#AmbMilLikes

R- Com penseu que seran les falles 2022 post Covid? 11:54

M - Seran estranyes perquè, fins i tot, tindrem alguna restricció i haurem de dur mascareta, però seran especials, serà la trobada amb les ganes de dos anys acumulades, TREMOLARÀ VALÈNCIA i no faran falta coets... P - Seran diferents, però les esperarem amb amb la mateixa il·lusió de sempre. N - Les Falles sense covid seran molt millor, perquè podrem anar sense mascaretes. 11:56

R- De segur que sí! Les Falles tornaran, i la Falla Sant Antoni també! Ja ens queda res! 11:57

R- És la Falla Sant Antoni, la millor que hi ha en Cullera, és la Falla Sant Antoni, la millor de tot el món... 11:57

Visca la Falla Sant Antoni de la Mar!

11:58

R- Ens veiem demà per a fer-nos la resta de fotos del llibret? 12:00 R- Però no em deixeu en llegit!

12:10

#75anysperalahistória #AmbMilLikes

@wencullera

75 anys per a la història Gwendoline Moya Cruz

Delegada de llibret i part de la comissió organitzadora del 75è aniversari

Descriure el que ha sigut aquesta celebració Tot seguit es deixà constància que, al llarg d’estos 75 anys, has estat i són moltes les per a nosaltres en paraules, és tot un repte. persones que han format, i formen, part Seran paraules plenes d’il·lusió, sentiment, d’aquesta comissió. Algunes que ja no estan emoció i passió, perquè això és el que són entre nosaltres, encara que sempre al nostre cor, d’altres noves que fan que la nostra les Falles. comissió seguisca endavant i, en alguns casos, Començàrem engalanant el nostre casal el proppassat 6 de juliol de 2019 per a compartir són famílies que generació rere generació una jornada de portes obertes. Una jornada escriuen les pàgines de la nostra història en què la màgia començà en el còctel de amb el mateix esperit treballador, lluitador, benvinguda. altruista i de generositat de les persones fundadores. Falleres Majors, Falleres Majors Infantils i Presidents, des dels anys 70 fins a Amb molta il·lusió es va fer un breu recorregut l’actualitat, van compartir experiències i pels 75 anys d’història amb una projecció es posaren al dia. d’imatges. Continuà la jornada amb caire La Jornada va ser conduïda per Loredana lúdic i festiu. El tarannà commemoratiu es Saez i Ruano, que va ser FMI l’any 1993 va materialitzar en el descobriment d’una commemorativa del 75è i FM l’any 2008, junt a Alan Garcia i Tur. composició Començaren per donar la benvinguda al aniversari pintada a mà sobre taulell valencià. presents: autoritats, President i membres de JLF de Cullera, fallers, falleres, simpatitzants, i a tots els càrrecs honorífics.

#AmbMilLikes

El 19 de febrer de l’any 2020 es va realitzar el Al seu interior es va retre homenatge a les I concurs de microrelat faller adreçat tant a persones que foren Presidents i càrrecs infantils, cadets com a sèniors, del qual es van honorífics. lliurar els premis en l’acte de presentació del Llibre monogràfic del 75è aniversari. En aquest punt cal explicar que els Presidents, si bé són les figures que representen la gestió administrativa i social de la comissió, no son Des de la comissió organitzadora hem càrrecs honorífics, sinó que són els qui, junt a apostat per generar espais de trobada la seua Junta Directiva, procuren que Falleres en què la cultura, la tradició i el sentiment Majors, Falleres Majors infantils i, recentment, faller siga el nexe d’unió. Presidents Infantils, tinguen un any en què es En aquesta publicació plasmàrem un exercici plante el millor monument, es desenvolupen de memòria històrica. L’objectiu va ser crear totes aquelles activitats dinamitzadores i una edició que recollirà el que ha estat la l’alegria i la germanor ens uneixin per tal de Falla Sant Antoni des de la seua fundació, fer Falla. Així, tota la comissió retrà honorable l’any 1944, fins a la actualitat. pleiteisa en harmonia fallera.

Amb la ferma intenció de retre merescut homenatge als Presidents, celebràrem l’1 de febrer la Gala de l’Aniversari, en la qual reunírem els qui han ostentat aquesta distinció i als seus càrrecs honorífics. Eixe homenatge es va veure representat amb la inestimable col·laboració de Juan B. Lli Garrigós, el nostre Baist. Essent el faller amb més anys de pertinença a la falla (a hores d’ara en van 63), va ser l’encarregat de rebre, a peu d’escenari, els Presidents de la Falla Sant Antoni un per un, per tal de mostrar la gratitud de la societat fallera santantoniera, perquè sense ells no seríem qui som. Amb la disparada d’un castell de focs, donàrem pas al sopar de germanor i a la vetllada que va discórrer en harmonia fallera. Corria el 13 de març i de sobte la vida es va veure paralitzada per un virus anomenat Covid-19. Vingué el confinament, aïllaments, noves normalitats... i es quedaren ajornats els actes programats per a la setmana fallera com ara l’ofrena, un acte al que estaven convidades totes les Falleres Majors, Falleres Majors Infantils, Presidents i Presidents Infantils, per gaudir de l’ofrena de flors a la nostra Patrona i la Baixà de les festes majors del nostre poble. Amb la recuperació de la nova normalitat les falles hem tornat. Tot sembla que enguany podrem continuar on ho deixàrem.

100

#AmbMilLikes

Així que sols queda dir... Gràcies. Gràcies. Gràcies a totes les persones que heu fet possible que la commemoració del 75 anys. Encara que els anys hagen passat, a la Falla Sant Antoni ens queda molt per celebrar. El Casal està obert a la concòrdia, a la participació, a la festa i a la il·lusió. Sigau, doncs totes les persones benvingudes.

Memòria de l’aniversari #Paelles2020

#jornadadeportesobertes

#merxandatge

#programaPropdetu

#presentacióllibrecommemoratiu

#entregapremismicrorelatfaller

101

#gala75èaniversari

102

#AmbMilLikes

103

#unesfallesdiferents

104

#AmbMilLikes

105

Unes falles diferents

@saez_lo

Loredana Sáez Ruano Infermera i fallera de la nostra comissió

Sols els bojos com jo comprenen les meues llàgrimes. Tinc el cor encés en flama!

La Falla és com una segona escola en la qual creixes i cada vegada forma més part de tu.

I dic bojos perquè els que senten les Falles Els fallers som resilients, perquè creixem davant com jo saben el que sent en aquests moments les adversitats. I sí, és il·lusió. De prosperar, de de pandèmia. reinventar-nos, il·lusió pel que fem, per vestirnos amb els nostres vestits tradicionals, per Les Falles, per a mi, són una forma de viure, una portar a tot arreu que som foc, llum, pólvora, via d’escapament i un entreteniment per a música, cultura, solidaritat... desconnectar de la meua jornada de treball. Aporten el seny a aquesta vida estressant de Estic boja? No, torns inacabables, jornades doblades i continu sols és una manera de viure. contacte amb la vida i la mort. Soc la típica persona per a la que la festa fallera no és solament la setmana fallera, sinó que és els 365 dies de l’any. Sempre hi ha coses a fer, alguna tasca en què ajudar, dedicar el teu temps lliure a qualsevol quefer faller. Soc fallera per a mantenir una festa que permet perviure la tradició i la cultura, tal com l’entenem, com ha passat de generació en generació, la manera de viure i de pensar del nostre poble. Treballador, constant, generós i emotiu.

I en aplegar un 12 de març, amb moltes hores en un quiròfan i entre malalts veus pel mòbil la retransmissió de la decisió del govern... Recorde que era un dia molt tens i farcit de nerviosisme. El tema de les Falles penjava d’un fil. Estàvem esperant una resolució. Entre pacient i pacient mirava el mòbil buscant informació. Ja començava a pensar que, potser, em cancel·larien les vacances i en lloc d’estar al Casal i al carrer amb la meua falla hauria de passar tot el temps a l’hospital.

Efectivament, quedà totalment suspesa la Vaig nàixer dins d’una família fallera en què la meua festa, la meua passió, per a mi la millor Falla forma part de tu, de la teua quotidianitat. festa del món: les Falles.

106

#AmbMilLikes

Muntatge Falla Sant Antoni. Fotografíes Loredana Sáez

Llàgrimes i més llàgrimes, de ràbia, d’impotència. Després d’un any de preparatius, finalment, no celebraríem les Falles. Evidentment, els meus companys de feina intentaven consolar-me al mateix temps que em miraven com si estigués boja. Sols els que compartim el mateix sentiment faller, podrien entendre’m.

Sentiments enfrontats. No havia pogut gaudir dels dies grans de la meua festa, la que em carrega les piles i em dona energia per continuar. I a més a més, havia d’enfrontarme a treballar en una UCI, a conviure i lluitar contra un enemic molt virulent que afectava molt malament als pacients, fins i tot, amb la possibilitat de conduir-los fins a la mort.

Dies més tard les llàgrimes serien per altres motius. El fet de tindre aquest caràcter faller de Per la crueltat i la trista realitat que estàvem reinventar-te que cada any es renova i que vivint i em tocaria viure en primera línia. s’ha vist interromput per aquesta guerra vírica, fa d’aquest un any diferent. Ja que no s’ha Sóc infermera i en març pengí la meua pogut seguir l’activitat fallera, sinó tot el contrari, estimada indumentària valenciana per he deixat de banda el món faller per poder un EPI, doble mascareta, dobles guants, centrar-me i superar aquest mal glop mentre ulleres i pantalla de protecció. em dedique plenament a la meua professió.

107

Igual que he hagut d’estar mesos sense tindre contacte amb la meua família, el que significa un esforç mental terrible. Amb el pas dels mesos veus que no ens queda altra que saber conviure amb la malaltia i vas despertant d’aquest malson. La vida continua i les ganes de falles tornen!

I com diu la cançó que tant hem escoltat en els darrers temps “Resistiré, para seguir viviendo” i encara que pareix que el món s’haja detingut, les Falles no han parat i, fins i tot, gràcies a les xarxes socials hem pogut veure des de despertades virtuals a actes culturals. Ara més que mai hem de ressorgir, però tirarem endavant gràcies a la il·lusió per lluitar pel que sempre hem fet; plantar el nostre monument al carrer. Els músics eixiran amb les seues millors melodies i els valencians podrem tornar a lluir les nostres millors gales i cridarem al món sencer que tornem a estar en falles i que aquesta flama mai s’apagarà.

108

#AmbMilLikes

Il·lustració: Dennis Ferrer

109

110

#somxarxasocial #AmbMilLikes

111

@deeennnnis_

Sant Antoni a les xarxes socials Dennis Ferrer Ruiz Comunicador Audiovisual i delegat de xarxes socials

Per altra banda, la xarxa que es crea amb tots els seus seguidors serveix per a mantenir-los informats en tot moment dels successos, actes o activitats que la nostra comissió desenvolupa Des de fa un parell d’anys enrere la Falla Sant al llarg de l’exercici faller. Antoni de la Mar s’ha caracteritzat per ser una de les comissions falleres de Cullera que més A banda de ser una eina fonamental per a utilitza les xarxes socials per a promocionar expandir la nostra llengua i donar a conéixer i donar a conéixer tot el que involucra el la nostra festa, la Falla Sant Antoni de la món faller. Començant per la treta dels seus Mar també utilitzem les xarxes de manera representants fins a finalitzar amb la cremà. recreativa, perquè tot faller o simpatitzant puga Cadascun dels actes més importants de la desconnectar i gaudir una estona del que més nostra festa, tenen cabuda en les nostres xarxes. ens agrada i recordar tot el viscut a través de totes les publicacions que podem trobar. Una de les característiques fonamentals de les xarxes a la nostra falla és la possibilitat de posar- A continuació, la nostra comissió vos deixa nos en contacte directe amb tots els nostres una sèrie de normes -deu en contret-, per al fallers mitjançant xarxes com l’Instagram o el bon us de les xarxes socials. Facebook. De la mateixa manera ens ajuda a establir relacions amb tota aquella gent que es troba al voltant de la nostra comissió i simpatitzants del món faller.

Una falla sense xarxes no és res.

Les xarxes socials són una gran eina que ens ajuda a arribar a tot el món, sent una manera de difondre la nostra festa compartint tota mena de contingut i amb molts tipus de formats no sols amb text, com poden ser fotografies o, fins i tot, vídeos.

Les xarxes son una font d’informació instantànea.

112

#AmbMilLikes

NORMES DEL BON ÚS DE LES XARXES SOCIALS

1 2 3 4 5 6 7

Per la teua seguretat, no compartisques informació important a les teues xarxes, com el DNI, el telèfon... Llig bé els textos abans de publicar-los, cuida molt la teua ortografia. Has d’utilitzar un llenguatge correcte i apropiat. Has de dur un control del temps que passes utilitzant les xarxes. Abans de publicar pensa en les conseqüències del que escrius. A vegades no ens adonem de com poden afectar. Administra els aspectes de la teua vida que és millor que guardes per a tu. Exerceix els teus drets! Denuncia en cas que trobes publicacions o comentaris ofensius. No deixes que per mirar la pantalla et perdes tot el que es troba al teu voltant.

8 9 10

Tria de manera adequada els teus amics a les xarxes socials, com ho fas a la teua vida. Les fotografies o comentaris que penges a la xarxa queden a la xarxa i et poden afectar en un futur. Desconnecta alguna vegada! El telèfon mòbil no ha de ser una extensió del nostre cos.

113

FACEBOOK Facebook és una de les xarxes socials que més utilitzem perqué tot el món conega cadascuna de les activitats que realitzem al llarg d’un exercici faller.

TIK TOK

Dades de Novembre del 2021

Hem creat aquesta xarxa social que tan en auge està per a que els nostres xiquets i no tan xiquets puguen ser protagonistes de les seues pròpies històries.

114

933 seguidors 843 likes

ESCANEJA’L! 87 seguidors 273 likes

Ens pots trobar com Falla Sant Antoni i podràs visualitzar diferents vídeos on et mostrem el procés de creació i finalització de les nostres falles més actuals #AmbMilLikes

YOUTUBE 10 suscriptors SUBSCRIU-TE!

INSTAGRAM

Històries destacades

Històries que hem decidit destacar perquè tot el món puga gaudir d’elles sempre que vulga.

MOLT PROMPTE IGTV

Vídeos més extensos

PUBLICACIONS 1132 Seguidors

ESCANEJA’L! 34 likes

La nostra Falla ha creat una llista de reproducció perquè tots els fallers puguen escollir la música que desitgen escoltar al nostre casal.

115

116

#AmbMilLikes

117

Col· laboracions literàries

118

Capítol 1 : #lesxarxessocialsalmónfaller

122

Les xarxes socials i les falles

124

Les falles també som virals

128

Cassalla per zoom

132

Noves tecnologies 5G: Al servei de les Falles de Cullera

136

Llibrets, internet i xarxes socials: Anàlisi d’una realitat social entre la tradició i l’era digital

142

Les xarxes socials: Una eina per a fer cultura

154

La generació virtual: Joventut, valors i cultura

158

El passat en el futur: Del llibre a internet

162

Les falles estem salvant la llengua

168

La pandèmia que ens va canviar la vida ...i la comunicació

172

Xarxes i comissions falleres estratègies de gestió de la reputació

176

Xarxes socials: El “Fast food” de la informació

182

Innoven les falles?

188

#AmbMilLikes

Capítol 2 : #lesxarxessocialsacullera

192

El turisme i les xarxes socials: Una experiència i conectivitat integral

194

Joves i TIC

196

Turisme després de la Covid

200

Capítol 3 : #lesxarxessocialsal’educació

192

Educar en temps d’internet

212

Gent menuda: Tecnologies de la comunicació i xarxes

218

Capítol 4 : #unlikeperlanostrallengua

226

Beneficiar-se del benefici

228

Malament però ràpid

238

Una finestra al món

242

Capítol 5 : #lesxarxesalsmitjansde comunicació

244

Falles i xarxes socials: L’oportunitat d’arribar més enllà

246

Les “Fake news”

250

Jo sóc influèncer de la comunicació

254

Les xarxes socials: i el seu impacte en els mitjans d’informació

Capítol 6 : #somxarxacol· lectiva

260

Nosaltres cantem borinot el que no bote, i tu?

262

Trobar-se amb l’activisme sense voler

266

La nostra societat

270

Capítol 7 : #laxarxaéspoesia

274

Les xarxes socials

276

El nou mitjà de difusió

280

Comunicar curiositats

282

Capítol 8 : #unlikeperlaindústria

288

Gestió d’àrees industrials: la importància de crear comunitat

290

256 Transformació digital en l’empresa & xarxes socials 294

119

Capítol 1 #lesxarxessocialsalmónfallerer

120

#AmbMilLikes

8:3

8:30

ivansou 8:

il·lustració: Ivan Soucase Gonzalez

121

@andrea_vm25

Les xarxes socials i les falles Andrea Vallet Martí Historiadora de l’Art

Actualment, les xarxes socials s’han convertit en una part molt rellevant del nostre dia a dia. Un alt percentatge del temps que passem navegant per Internet, l’invertim en pàgines com Facebook, Instagram i Twitter, entre d’altres. El desenvolupament de les tecnologies d’informació i comunicació (TICS) han comportat grans canvis tecnològics i socials, els quals afavoreixen la creació de noves plataformes comunicatives. Aquest fet comporta una transformació global que provoca canvis importants a l’hora de comunicar-nos, ja que ens ofereix una resposta ràpida, interacció, múltiples activitats de forma instantània i un ús il·limitat d’informació. Ens trobem davant un món globalitzat que ens facilita les relacions interpersonals entre els diferents usuaris i ens mostren un gran ventall de possibilitats. Una gran multitud d’avantatges.

Aquest article ha participat en el XIé concurs d’articles de llibret Falles 2022 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera.

Ja que la cultura és, sobretot, afrontar noves experiències, les capacitats de compartir-les que ofereixen les xarxes socials permeten multiplicar l’impacte i l’atracció pels productes culturals. Els éssers humans som éssers sociables, a banda de simbòlics i culturals. Aquestes ferramentes no han fet més que ampliar el nostre àmbit de socialització natural a una comunitat més gran i han augmentat el nombre d’interaccions socials, creant una major densitat de connexions. Dites xarxes socials ofereixen una gran varietat de ferramentes en diversos sectors, com pot ser l’educatiu o el cultural. I en aquest cas, el sector cultural és el que ens interessa. Relacionar la cultura amb les tecnologies que utilitzen els éssers humans per intercanviar les seues experiències vitals és parlar doblement de cultura.

La proliferació de dispositius com els ordinadors i sobretot els telèfons intel·ligents (smartphones) o les tauletes, combinada amb la facilitat de De fet, tots els canvis de comportament compartir imatges, vídeos o textos de social i de codis lligats a les noves tecnologies les xarxes socials ha convertit en quotidià comencen a denominar-se “cultura digital”. el que abans era impossible: La cultura digital pot ser definida com un compartir experiències en temps real. conjunt de pràctiques, costums i formes

122

#AmbMilLikes #lesxarxessocialsalmónfaller

d’interacció social que es porten a terme a partir dels recursos de la tecnologia digital com la d’Internet. En una societat que es troba en constant creixement i transformació, la cultura digital emergeix amb noves pràctiques socials que reconfiguren la majoria dels aspectes de les nostres vides. Tot es realitza amb els mitjans electrònics, que ens brinden infinites oportunitats i reptes que ens han atorgat diversos beneficis, ja siguen educatius, econòmics, socials, culturals, entre altres. Compartir experiències és una de les claus de la nova cultura digital. Internet s’ha convertit en un canal essencial per a la salvaguarda i difusió del patrimoni cultural immaterial, gràcies a la seua cobertura global, el seu caràcter multimèdia i les possibilitats de participació dels usuaris en l’entorn de la Web 2.0. La UNESCO, en la seua Convenció per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, defensa que tots aquests “usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que constitueixen el patrimoni immaterial, i que es transmeten “de generació en generació” infonen “un sentiment d’identitat i continuïtat” i contribueixen a “promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana”. Internet permet que tant institucions com ciutadans puguen difondre i posar en valor dit Patrimoni y no deixar-lo caure en l’oblit.

“Sense filtres”. Falla Alberic Heroi Romeu 2021

La digitalització d’aquest tipus de continguts culturals, i la seua transmissió a través d’Internet,

123

es converteix d’aquesta forma en una fórmula per a la conservació, difusió i salvaguarda del patrimoni cultural. Però, potser, el més interessant de tots els avantatges que ofereix la Xarxa siga la possibilitat de participació dels propis ciutadans, el que s’ha fet especialment evident amb el sorgiment i desenvolupament de l’anterior nomenada Web 2.0. A través de recursos com les xarxes socials, blocs, plataformes de vídeo, els propis ciutadans, al marge de les pròpies institucions, poden convertir-se en defensors i clars difusors del patrimoni cultural. Aquesta idea de la participació ciutadana és especialment important si tenim en compte que, com la UNESCO ressalta en un dels seus documents de treball, “el patrimoni cultural immaterial sols pot ser-ho si és reconegut com a tal per les comunitats, grups o individus que el creen, mantenen i transmeten”. Tots aquestos avantatges que ofereixen la Web i les xarxes socials han estat més presents que mai el passat 2020, quan la pandèmia pel COVID-19, que va assotar el nostre país i el món, va provocar la suspensió de les nostres Falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Una decisió històrica, mai ocorreguda abans, i que ens afectà a tots els valencians i valencianes amants d’aquesta festa. Falla Plaça del Ajuntament 2019. Wikipèdia: Fallas de Valencia

124

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

A causa d’aquest fet, les xarxes socials es van omplir de missatges amb els que qualsevol amant de la festa es podia identificar, intentant de la millor manera possible continuar i assimilar aquesta situació. Les xarxes socials en aquells dies es van omplir d’imatges, memes i vídeos amb què qualsevol podia sentir-se identificat i amb els que la comunitat internauta es donava suport mútuament. Fins i tot, un col·lectiu faller va proposar un repte en les xarxes socials per a donar visibilitat a la Cremà de les Falles tot creant una Cremà imaginària mitjançant els llums dels mòbils o amb una vela, per a intentar aplacar un gran sentiment de tristor. Iniciatives i reptes en les xarxes socials que impliquen la col·laboració en cadena de la ciutadania i que mantenen viva la tradició i el nostre patrimoni històric i festiu. Podem afirmar que avui en dia, gràcies a aquestos recursos de la Web 2.0,

qualsevol persona té la possibilitat de participar en la salvaguarda del patrimoni cultural, ja siga material o immaterial, afavorint la presa de consciència sobre el seu valor i la identificació de tots els ciutadans amb aquest patrimoni, contribuint a la seua difusió i protecció. D’aquesta forma, tenim la possibilitat de posar en valor experiències culturals que abans podien haver caigut en l’oblit i difondre-les a un públic mundial.

125

Les falles també som virals

@deeennnnis_

Dennis Ferrer Ruiz Comunicador Audiovisual i delegat de xarxes socials

del continent europeu. Doncs bé, ací tenim el clar exemple de com sols una fotografia, i tot el que representa, pot arribar des de la Plaça de l’Ajuntament de València fins a alguna En l’actualitat, el món de les xarxes socials d’aquestes cases tan luxoses que tenen forma part del nostre dia a dia. Des que ens alguns youtubers a Nebraska o Nova York. alcem al matí fins que peguem l’última ulladeta a l’instagram o facebook abans de dormir. No El poder de les xarxes socials i internet, avui podem concebre un món digitalitzat, com és en dia, és molt potent i com molts companys el que estem vivint, sense utilitzar xarxes socials. que han escrit publicacions en aquest llibret, Però bé, abans d’endinsar-nos en el món de la també us diré que de vegades perillós. viralització a les xarxes hem d’identificar d’on Cal que saber controlar-lo. prové aquest terme. Les Falles tenen un poder de viralització enorme i nosaltres no som conscients.

Ser viral o, d’igual manera, ser un contingut viral, és aquell que es difon de forma multitudinària a Internet, ja siga a través de xarxes socials, correu electrònic, missatgeria instantània. Pense que així, ja ho tenim més clar. Doncs sí, les Falles també som virals. O no recordeu la famosa foto que va recórrer el passat març tot internet, des de València fins a Austràlia? La meditadora, element principal de la Falla de l’Ajuntament 2020, fou una fotografia que va arribar a viralitzar-se tant fins el punt d’aparèixer en molts dels telediaris espanyols i europeus. I dubte que no haja aparegut en algun que altre mitjà de comunicació fora

126

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Wikipèdia: Fallas de Valencia

Si parlem de viralització, no podem deixar enrere una notícia de l’any 2013 en què des de l’EXTRA DE FALLES DE LEVANTE–EMV, dues falleres de la cort d’honor de la Fallera Major de València, donada la situació ambiental d’aquelles dates, van decidir realitzar aquesta sessió fotogràfica a la neu. Després d’eixir a la llum aquestes fotografies, tanta va ser la seua repercussió que moltes comissions van decidir seguir amb aquesta idea. Presidents i Falleres El col·lectiu dels artistes fallers ha aconseguit Majors van anar a la neu per realitzar una fer-se viral gràcies a la iniciativa de “Regala un sessió de fotos. ninot”. Aquesta pàgina, que també compta Una fallera de la cort a la neu. levante-emv.com amb nombroses xarxes socials, promou la creativitat i bon fer dels nostres artistes valencians per a realitzar ninots personalitzats. A més, a banda d’aquesta pàgina, també podem trobar diverses més amb la mateixa finalitat. Al llarg dels 365 dies de l’any o 366 en el cas dels anys bixestos, les comissions falleres de cadascuna de les localitats de València utilitzen les xarxes socials per a promoure i fer ressò de cadascun dels seus actes, promocionar la llengua, la cultura i fins i tot diferents iniciatives que captiven als seguidors i els fa partícips de la nostra festa. Però no sols les falles volen fer-se virals.

Durant la pandèmia, coneguérem molts testimonis de fallers i gent simpatitzant de la nostra festa que advocava perquè els fallers no oblidaren l’esperit que ens uneix. De la mateixa manera, Lorenzo Miguel Lamelas, diversos anys president de la Falla Ceramista Ros-José María Mortes Lerma, mitjançant un missatge que va córrer com la pólvora per les xarxes socials i els grups de whatsapp. En aquesta crida, el president volia intentar que els fallers no s’esborraren de les seues respectives falles per oportunisme. A més, no reflexionava sobre el fet de celebrar o no les falles, sinó el que volia realment era mostrar la importància de la pervivència de la nostra festa com a patrimoni de tots els valencians.

127

A més, si ens situem en l’any 2015, l’empresa “Regala un hit” va posar de moda la cançó “Valencia está en Fallas” juntament amb un videoclip gravat a la nostra ciutat el mateix mes de març en plenes festes. Aquest vídeo es va realitzar per a mostrar al món sencer la nostra meravellosa festa d’una forma diferent, amb una versió de la cançó “Summer vibe” de The walk of the earth. Aquesta cançó era interpretada per gent espontània que es trobava per la ciutat aquells dies de març.

“Tú si que vales”, per a interpretar aquest hit de la música valenciana. Per últim hem d’anomenar un dels fets més virals de les últimes falles 2020 durant la pandèmia i que ha continuat a les falles 2021 plantades en setembre. Núria Adraos, una maquilladora professional s’ha fet molt famosa a la xarxa social de TikTok, on un dels seus vídeos amb més visualitzacions és el maquillatge de la seua falla 2020. En aquesta pintura representava els elements centrals de la Falla Arzobispo Olaechea-San Marcelino.

I com no, un dels fets més virals que recorden les nostres Falles va ser la Crida d’aquell mateix De nou l’any 2021, Núria va ser temptada a any 2015. El caloret Faller de Rita Barberá va realitzar altre maquillatge faller representant ser portada en nombrosos periòdics estatals i, la falla, tan viral, de la meditadora. fins i tot, programes com Zapeando en la Sexta es van fer ressò d’aquest acte nomentant quest vídeo viral com el primer finalista a millor vídeo de la xarxa. La penya Cristal Dior amb la seua cançó “Me’n vaig a la mascletà” també va ser viral l’any 2012, tanta va ser la seua repercussió que aquest grup valencià va acudir al programa

niusdiario.es

128

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

elperiòdic.com

ciberfallas.com

Enguany no sabem si les Falles seran virals o no, però el que sí sabem és que seran més virtuals que mai. Cal donar les gràcies a totes les Falles que mitjançant les xarxes socials fomenten la tradició, lluiten pels indumentaristes, els artistes fallers, els orfebres, pirotècnics i tot el món que treballa i viu d’aquesta festa. Nosaltres, els fallers som els que hem de dur la nostra festa més enllà i gràcies a les xarxes ho estem aconseguint. Com bé podeu comprovar, les falles són carn de “meme” i molt virals. De segur que amb el pas del temps molts moments, fotografies o vídeos sobre la nostra benvolguda festa passaran a la història per ser virals.

Vídeo Crida Falles 2015

I recordeu, mai dubteu del poder de les nostres Falles a les xarxes, perquè les Falles som Virals!

Vídeoclip “Valencia está en Fallas”

Vídeoclip “M’en vaig a la mascletà”

129

Cassalla per Zoom Josep M. Albert Enginyer. Expert en aplicar la tecnologia a les relacions personals

Tot començà, ho recorde com si fos ahir, a mitjans de març de 2020. Ja portàvem uns quants dies de mascletades a València i jo encara no havia anat a cap enguany. Fatal. Tot i això ja portàvem algunes festes al llom, com ara els nomenaments (tretes, a Cullera), les presentacions, la Crida, festes, balls, paelles, anar al casal a posar banderes, o simplement jugar al truc o qualsevol excusa per ajuntar-nos.

de possibilitat de contagi del virus i que no hi ha falles… No vull fer política de tot açò, però personalment pense que fou una mesura prou raonable, no siga que vinguen de la meseta a portar-nos coses roïnes, que ja ens en porten prou…

Total, que el dia 10 de març ix un home per la tele per dir-nos que no hi ha falles. QUE NO HI HA FALLES? Tot el món flipant. Això com pot ser? Ieee! Veriueu-ho això!

I tirem masclets i cantem i aplaudim (jo no) i cantem el “Resistiré” (jo tampoc). La policia va pels carrers a les 20h. tocant els pitos i nosaltres parlant amb el veïnat de balcó a balcó només d’una cosa…

Després ens explicaren que un paio a la Xina es va menjar una rata penada i que va contraure un virus que venia cap ací. Una rata penada? Però si als valencians ens encanten les rates penades! És un dels nostres símbols d’identitat! Sí, però els valencians no ens les mengem. No havia caigut en això. Caguen... Total, que diu aquest home que hi ha un alt grau

130

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Ara resulta que com no podem carrer, eixim al balcó.

eixir al

Em vaig adonar que hi havien persones que es comunicaven per videotrucada per a parlar amb els familiars de com estaven passant el confinament i mantenir el contacte. És un dels avantatges de les noves tecnologies. Impensable fa 20 anys.

La tecnologia aprofita per a moltes coses:

treballar, tindre informació ràpidament, consultar informació rellevant, per a veure (sobretot els homes) una cosa en concret per Internet (no vos ho dic, perquè sé que també ho sabeu), i també aprofita per a absorbir-nos el cervell i que no pensem en coses més importants. Però, també té una cosa molt bona, les videoconferències!! Colló quin invent. Estàs a casa en “gallumbos” i vols parlar amb algú que està a l’altra punta del món, et poses una samarreta per a què ningú et veja les cuixes i en un parell de clics et veig com si estigueres ací. Van passant els dies i arriben Falles. I clar, els que som valencians i fallers de soca-rel ens costa no celebrar les festes (i qualsevol cosa) sense cassalla.

Entre cassalla i cassalla em va sorgir una idea. Vosaltres sabeu que amb 3 cassalles els valencians ens tornem molt creatius i tenim solucions per a qualsevol problema, no? I vaig pensar: per què m’he de fer la cassalla jo sol amb la quantitat d’amics que tinc? I se’m va ocórrer una cosa: si utilitzem la tecnologia per a comunicar-nos i per a treballar, per què no la utilitzem també per a divertirnos i, de pas, mantenir el contacte amb els nostres amics? Vaig tancar les pàgines indecents que solc visitar i vaig provar a fer una vídeo-telefonada amb uns quants amics. Uau! Quina gran idea! Al principi la

131

Al final el que compta és que no perdem els bons costums. Si la situació està malament,ens enginyarem una nova manera de gaudir la vida però, sobretot, amb responsabilitat. Són temps estranys. És molt possible que les coses no siguem com abans, i potser mai ho tornen a ser, però està en la nostra mà adaptar-nos als nous temps. En la humil opinió d’aquest redactor, encara tardarem uns quants anys en recuperar Nosaltres els valencians estem acostumats al algunes de les coses que hem perdut. contacte, al fregament, a compartir temps amb els amics, a eixir, a gaudir del sol, de la Mentrestant sempre podem seguir fent llum de la nostra privilegiada terra. “vídeocassalles”, “vídeocerveses” i, si és gent es reia, però a mesura que passaven els dies, l’efecte “videocassalla” anava multiplicantse. Tots els dies teníem videoconferències. A les 14:00 i a les 21:00. Cerveró no en fabricava prou. Jajajaja. De tant en tant havíem de canviar a cerveseta, perquè tots sabeu que la cassalla cal saber beure-la.

Hi ha una cosa amb la que cap virus (visible o invisible) podrà acabar: les nostres ganes de viure, la nostra intensitat per a fer festes. Les nostres falles són la festa més espectacular del món. Festes excessives, diuen els forasters. Festes que demostren el nostre caràcter de “cremar-ho tot” i recomençar de nou. Tenim eixe esperit fester de celebrar qualsevol cosa.

precís, “vídeopaelles” per a mantenir sempre el nostre caràcter alegre i combatiu i, sobretot, la nostra vitalitat.

Sempre podem tirar mà de les sàvies paraules del famós filòsof valencià Sento Aristòtil: la vida són 4 dies i 3 són falles.

És estrany. Hem passat unes falles sense Per cert, vaig a videotelefonar a uns quants cercaviles, sense xarangues, sense ressaques per a fer-nos unes cassalletes que m’han entrat ganetes. d’aquelles que no pots amb la teua ànima. Falles que han passat sense que et faça mal tot el cos, però continuant endavant per que el teu esperit faller ho pot tot. I ara, aquestes falles, les de 2021 no seran iguals a les de l’any passat. Tardarem en recuperar algunes coses que fins ara fèiem. El que si serem capaços serà de mostrar el caràcter de resiliència que tenim els valencians.

132

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Va per vosaltres, amics.

Font: Arxiu global lliure

133

@joanescas

Noves tecnologies 5G Al servei de les Falles de Cullera Joan Castelló Lli

Periodista i Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

El poder de les xarxes socials: comunicació instantània i gratuïta Comunicar és posar en comú idees, sentiments, valors, fets, pensaments… És un procés dinàmic que implica accions i reaccions, on la capacitat de rebre és tan important com la d’enviar. No es concep una societat en la qual els membres no es puguen comunicar d’alguna manera. I un element essencial de la comunicació és la informació, la finalitat de la qual és buscar la veritat del que ocorre al nostre al voltant, contrastant les dades que ofereixen les diferents fonts. Per transmetre les informacions utilitzem els mitjans de comunicació, que són els canals que ens permeten realitzar el procés comunicatiu. Poden ser escrits (diaris, revistes i agències informatives), audiovisuals (ràdio i televisió) i multimèdia (els diferents mitjans digitals que utilitzen internet per a la seua difusió).

difusió instantània, gratuïta i que han posat en valor el poder de la interacció, perquè ha permés al receptor convertir-se al seu torn en emissor d’informació. L’usuari, un ciutadà qualsevol, ha deixat de ser un receptor passiu: té la possibilitat de respondre, de donar la seua opinió i, fins i tot, de generar informació pròpia: hi ha una interacció immediata.

Però no tot és positiu, també existeixen nombrosos inconvenients. La proliferació de notícies falses o sense contrastar (fake news), els plagis (conseqüència del tallar i pegar) i els memes (fer acudits o ridiculitzar el contingut d’algunes informacions) són només algunes de les conseqüències negatives més destacades Després de les dues primeres dècades, el en matèria comunicativa, encara que també segle XXI s’ha convertit ja en el de les noves existeixen unes altres com l’autisme social i la tecnologies digitals (5G es la denominació ciberadicció que pateixen alguns usuaris a amb la que es coneix els últims avanços en la estar obsessivament connectats a les xarxes matèria) amb la irrupció de noves formes de socials o internet.

134

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

de tot (la salut pública inclosa), com una paròdia per a ridiculitzar l’escàs interés de les autoritats per mantenir la celebració de les falles es va convertir, deu dies després, en un una realitat davant l’impetuós avanç de la Però no tot és positiu, també existeixen pandèmia per la covid-19. nombrosos inconvenients. La proliferació de notícies falses o sense contrastar (fake news), els plagis (conseqüència del tallar i pegar) i els memes (fer acudits o ridiculitzar el contingut d’algunes informacions) són només algunes de les conseqüències negatives més destacades en matèria comunicativa, encara que també existeixen unes altres com l’autisme social i la ciberadicció que pateixen alguns usuaris a estar obsessivament connectats a les xarxes socials o internet. El perill d’Internet: les fake news o notícies sense contrastar

Com a exemple de fake news podem citar la faula que va circular a la fi de febrer per les xarxes socials simulant ser un edicte municipal, amb el segell del consistori i aparentment signat per l’alcalde de València, Joan Ribó. En el text, amb tota la aparença oficial, s’anunciava ja (amb més d’una setmana d’antelació) la suspensió de tots els actes de les falles de 2020. “Joan Ribó Canut, alcalde de València, fa saber: Lamentablement amb la situació actual d’infecció pel virus Covid-19 i la seua alta facilitat de contagi i la densitat de persones que discorren en la temporada de falles, hem decidit aquest equip de govern i jo: Queda suspés qualsevol acte faller d’aquest any 2020”. l que inicialment es plantejava, des d’una perspectiva friki de mantindre falles per damunt Radio Jerusalem, de Regino Mas (Xàtiva-Convent de Jerusalem, 1950). Arxiu Joan Castelló

135

En oposició al nombre de lectors en els mitjans de comunicació escrits o de les audiències en els mitjans audiovisuals tradicionals, en els moderns mitjans de comunicació digitals el que mesura el seu poder són els seguidors (followers) i els líders d’opinió que escriguen en ells (influencers). Dins de la cultura festiva, la informació fallera ha cobrat una especial rellevància. En les últimes dècades del segle XX, les notícies sobre falles i sobre l’activitat de les comissions es reduïa a les activitats del mes de març (plantà, premis, ofrena i cremà) i a alguns actes puntuals dels mesos previs, com la proclamació, la presentació i l’Exposició del Ninot. La resta de l’any, hi havia sequera informativa.

Portada del primer número de la revista Festividades (1964), editada pel cullerà José Ferrer Camarena. Arxiu Joan Castelló

L’escassa atenció que els mitjans tradicionals (premsa, ràdio i televisió) prestaven a la informació fallera quedava compensada amb la multitud de revistes-anuaris dedicades la festa, algunes de gran popularitat com Pensat i Fet (la primera a eixir al mercat, en 1912), El Turista Fallero (fundada en 1942 i l’única que continua publicant-se en l’actualitat) o Festividades (que després es denominaria Festividad Fallera i finalment Festivitat Fallera), editada per un cullerà, José Ferrer Camarena, una publicació que va estar en els quioscos des de 1964 fins als primers anys de la dècada dels noranta. Esment a part mereix la trajectòria de la revista Actualidad Fallera. Nascuda en 1993, en plena crisi dels anuaris fallers i amb periodicitat

136

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

En 2008, es produeix una nova revolució en l’àmbit de la comunicació festiva amb la incorporació de la informació fallera en Facebook. És l’inici de la revolució de les xarxes socials, a la qual se sumaran en la A València, la primera web fallera va ser la de dècada següent YouTube, Twitter, Instagram i Junta Central Fallera (JCF) de 1994, mentre Google Plus, entre altres. que les primeres web de comissions van aparèixer en l’exercici 1996-1997 realitzades per Pintor Goya-Brasil, Plaza del Pilar i José María Haro. mensual, ha mantingut la seua oferta informativa fins als nostres dies, amb números especials tots els anys amb els esbossos de les falles i les fotografies dels primers premis.

L’any 2000 es va produir una eclosió de la informació fallera en internet, amb l’aparició de les primeres revistes digitals: Racó Faller, Mundo Fallero, Falles-i-Festa, Ciberfallas, Distrito Fallas i Actualitat Fallera. En eixos anys també van sorgir els primers espais interactius de temàtica fallera (grups de correu de Yahoo i els fòrums fallers). En 2006 apareixen els primers blocs d’opinió sobre la festa fallera, com Món Faller, Malalt de Falles i Fiesta Fallera. Posteriorment van aparéixer uns altres com El analista Fallero (2008), De la Festa la vespra (2013) i Un nou parot (2013).

Televisió, de Juan Huerta (Convent de Jerusalem-Matemàtica Marzal, 1965). Arxiu Joan Castelló

.- Premsa, màquina... tot val, de José Latorre y Gabriel Sanz (Plaça de la Mercé, 2000). Arxiu Joan Castelló

137

En l’actualitat, les webs més destacades sobre falles en València són les de JCF, Vive las Fallas, Actualidad Fallera, Cendra Digital, Hablemos de Falles, Distrito Fallas, Planet Falles, Ni Fu Ni Falles, TotFalles i BDFallas. Amb dades d’agost de 2020, les pàgines de Facebook més importants dedicades a les festes són Les Falles, la millor festa del món (amb 53.000 seguidors), Junta Central Fallera (amb 47.700 en Facebook, 20.000 en Twitter i 22.600 en Instagram), Malalt de Falles (una capçalera ja sense activitat però que ha tingut 24.800 seguidors en Facebook, 11.800 en Twitter i 7.000 en Instagram), Vive las Fallas (49.300 seguidors en Facebook i 6.500 en Twitter), Actualidad Fallera (18.600 seguidors en Facebook i 6.400 en Twitter), Adictos a las fallas (24.500 membres), Visitando Fallas (3.900 membres), ¿Son Fallas? (259 membres) i Falles en evolució (330 membres). Com a pàgines de fotografies podem citar també a Fallas de València (1.533 seguidors) i Història gràfica dels Falles de Borriana (1.850 seguidors). A Cullera, la Junta Local Fallera va obrir en 2003 la seua web (www.fallescullera.com), que arreplegava els premis de les falles des de 1996 a 2003. El disseny de la pàgina s’ha anat ampliant i actualitzant amb el pas dels anys. En 2015 es va fer una actualització del seu disseny, que és el que està vigent en l’actualitat, amb una primera notícia (amb data 8 de juny de 2015) sobre l’elecció de Loles García com a nova presidenta executiva de la JLF. L’última actualització és del 17 de desembre de 2019 amb el vi d’honor de Nadal de la JLF.

138

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

L’última actualització és del 17 de desembre de 2019 amb el vi d’honor de Nadal i el cartell anunciador de falles de 2020. A més a més, la comissió de la falla Xúquer també té un bloc des de 2016. El Canet, primera comissió de Cullera en utilitzar les xarxes socials Aquesta comissió ha tingut web en dos períodes: 2005-2008 i 2015-2019, però l’auge de les xarxes socials, que se utilitzaven més, va propiciar el seu tancament. Facebook, la xarxa preferida per les comissions falleres de Cullera

Totes les comissions utilitzen a la nostra ciutat

pàgines o perfils de Facebook per a informar de les seues activitats o com a eina de comunicació interna entre els seus fallers i falleres. La primera a utilitzar aquest mitjà digital va ser la comissió del Canet a l’abril de 2009 (amb mil seguidors en l’actualitat) i a ella li van seguir Raval (agost 2010 amb 2.400 seguidors), Rei en Jaume I (2011 amb 1.465), Xúquer (octubre de 2011 amb 613), Raconet (desembre de 2011 amb 365), Taüt (abril de 2012 amb 1.402), El Port (maig de 2012 amb 485), Plaça Mongrell (febrer de 2013 amb 619), Bulevar (maig de 2013 amb 485), PasseigMercat (abril de 2014 amb 919), Sant Antoni de la Mar (juny de 2014 amb 845), Avinguda del País Valencià (juny de 2014 amb 444), Plaça d’Espanya (novembre de 2016 amb 2.642 seguidors), La Bega (abril de 2020 amb188) i Plaça d’Alboraia (amb 1.569 seguidors).

Un altra xarxa social en auge des dels anys finals de la segona dècada del segle XXI és Instagram, especialment per a difondre material gràfic, una opció que estan desenvolupant les comissions de Taüt (des de desembre de 2016 i amb 1.153 seguidors en l’actualitat), Passeig-Mercat (des de juny de 2015 amb 1.102), La Bega (des de 2018 amb 1.013), El Canet (des de 2018 amb 970), Sant Antoni (des de 2015 amb 895), Plaça d’Alboraia (des de 2014 amb 880), Raval (des de 2015 amb 865), Bulevar (des de setembre de 2017 amb 805), El Port (des de 2016 amb 657), Rei en Jaume I (des de 2019 amb 561), Xúquer (des de 2016 amb 477), Raconet (des Dades del moment quan es va realitzar l’article de 2018 amb 443), Mongrell (des de 2019 amb 345) i Avinguda del País Valencià (des de 2016 Com a conclusió podem afirmar que les amb 344). No tenen compte Plaça d’Espanya. comissions falleres de Cullera han incorporat les noves tecnologies de la comunicació, Tenen compte en YouTube les comissions de conegudes en l’àmbit professional com a 5G, El Canet (des de 2008 i amb 20 subscriptors), tant per a comunicar-se internament com per Xúquer (des de 2016 amb 30 subscriptors) i a informar de totes les seues activitats al llarg de l’any. Arrere van quedar les citacions per a Bulevar (des de 2018 amb 5 subscriptors). la celebració de reunions mitjançant impresos Totes les comissions de Cullera disposen a més de que eren entregats individualment o les notes grups tancats de Whatsapp per a comunicacions de premsa escrites en màquina d’escriure entre la directiva i per a comunicacions amb tots i enviades per correu postal als mitjans de comunicació tradicionals. els membres de la comissió.

139

@david_vid_rapsode

Llibrets, Internet i Xarxes socials

Anàlisi d’una realitat social entre la tracició i l’era digital David Vidal Sanmiguel Escriptor i editor

Internet ha canviat la nostra manera de viure des que va aparèixer. Aquesta és una afirmació contundent però certa. No ha hagut cap altra revolució en la història dels humans que haja aportat tants canvis com la cibernètica. I amb ella, l’acoblament de tots i cadascun dels estaments i sectors. Des del personal fins el polític, tot passant pels menjars, la cultura en general i el món dels llibres en particular. Les falles no han estat alienes a aquesta evolució constant. Una mostra és la capacitat de les falles per reunir-se virtualment en temps de confinament. En uns mesos en què tot ha estat clausurat per ordre i direcció d’un virus que ha fet la punyeta tot el que ha pogut i més, les comissions han mantingut trobades en la xarxa davant la impossibilitat d’ajuntar-se presencialment. Aquest ha estat un fenomen que referma la convicció que la plana online té més importància de la que pensem en les nostres vides. Queda palès que Internet ens ha fet canviar hàbits i costums, formes de treballar i de reunir, així en general.

140

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Però, particularment, i de cara al món faller, ha imposat noves fórmules per fer aplegar els continguts que desenvolupen al llarg de l’exercici corrent. Parlem de reunions, com hem dit, però també de les activitats que realitzen, dels càrrecs que tenen, dels espais que visiten, les eixides o escapades culturals que organitzen... fins i tot dels llibrets fallers que s’hi editen. Llibrets fallers. Font: VFyT

Si parlem de llibrets estem fent menció a un dels punts culminants de l’any faller. Amb totes les accions que es duen a terme al llarg de l’any faller, l’elaboració, redacció, disseny, maquetació i impressió d’aquest és un dels plaers que la vida fallera regala a més d’un. Segurament que hi hauran fallers de cada comissió als quals el llibret els la portarà al pairo. Són els mateixos als que també el fa el mateix tenir un monument tal o un qual. El que busquen és que l’amic Cerveró no els deixe tirats en cap moment i, així, que els tres o quatre dies de la setmana fallera (per a més d’un igual en dura dos) siguen el més profitosos possible, parlant des del punt de vista etílic, siguem clars. Gràcies com, que cada falla té un reducte de gals (sí, com l’Astèrix i Obèlix) encapotats en fer més gran la cultura amb la publicació del llibret faller de cada any. Més gruixuts, menys, amb més color o amb menys, amb més contingut, amb una temàtica o altra, o sense temàtica. El que sempre compta és tenir un espai anual de trobada literària i fallera. Per a mostra aquest llibre que teniu a les mans i que obri la porta a estudis i altres articles, tot barrejat amb l’evolució fallera anual. Per a ells també ha estat tot un repte apostar per la revolució del llibret faller. Acostumats a comptar les pàgines, parlar amb dissenyadors o impremtes i deixar-ho en el substrat del paper, el bot tecnològic ha estat gran. Però també els seus avantatges.

Els llibrets fallers

Mostra de llibrets de València. Font: Junta Central Fallera de València

Sense perdre la pròpia identitat i seguint amb l’edició tradicional, Internet ha vingut a completar un espai que les falles tenien coix: aplegar a un públic ingent que ara coneix el que es fa més enllà dels límits del propi municipi i pot gaudir del que es du endavant en altres ciutats. Ara per ara, el llibre de la falla Sant Antoni de Cullera pot ésser gaudit per la gent de Borriana, Gandia, València o els Estats Units. Per què? Molt senzill. La globalització en què vivim i la xarxa permeten que un faller que haja de viure a l’estranger, sense estar a falles a Cullera, puga veure el seu llibret a través de les plataformes. Abans això era impensable. Calia enviar el material físic per correus postal i esperar que la Santa Providència no conjurés per a que l’exemplar es perdera entre els sacs de les oficines corresponents. Tot això, també, de ben segur que aplegava després de falles ja.

141

Tradició front a modernitat Els llibrets fallers, com els coneixem, ja foren en el seu moment una evolució dels primers pamflets escrits i impresos a cura de Bernat i Baldoví, a la Plaça de l’Almodí de València allà per 1851. No és la intenció en aquest espai fer una dissertació sobre la història dels llibrets fallers, però sí recordar d’on venim per intentar esbrinar cap on anem. L’escriptor suecà fou qui va començar a escriure una mena de fullets en què explicava el contingut del monument i els membres de la falla apegaven en la base del cadafal i penjaven en les parets dels voltants (des d’aquell primer de la Vicenteta, el conill i Don Facundo que va ser el caldo de cultiu per a l’obra L’alcalde de Favara que dècades més tard aplegaria al cinema com a El virgo de Vicenteta). Realment allò es coneixia com “L’explicació i relació del que la falla conté” i, d’alguna manera, va ser el tret de sortida per a que, ja en anys posteriors, s’arreplegara tot en un volum que configurava un llibret que es venia per recaptar fons per a la falla. Els posteriors encarregats de recopilar i escriure els versos de la falla (aquella relació) adobaren el llibre amb altres aportacions com els programes d’actes, les falleres majors, etc. Tota aquella transformació del llibret es va forjar adequant-se als temps fallers. Conforme evolucionaven les falles s’adaptava el llibre fins a, amb el pas de molts anys i panys i amb tot els ets i uts, aplegar al que coneixem actualment.

142

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Eixa és la tradició de la que venim. Un origen centenari que ha variat i adequat als temps que vivim. Els llibrets actuals es configuren des de la realitat social que ens ha correspost, però... cap on anem? És cert que fer llibrets és una tasca grata, que alleuja l’esperit i des de la qual procurem aportar algun element nou a la nostra societat. Però, no trobeu que estem en una bambolla? ¿No penseu que s’està aplegant a uns nivells exagerats?. Muntatge idíl·lic de qui guanya premis. Font: David Vid

Cada vegada més els llibres esdevenen autèntiques enciclopèdies en què escriuen des d’artistes fallers, poetes de secà i escriptors de mig pèl fins a polítics de primera plana nacional. I en molts, la gran majoria, els que es presenten als grans premis, trobem pràcticament les mateixes firmes, autors repetits parlant de temes diferents, a molts dels quals, els té el mateix escriure tres que trenta-tres. Això també enllaça amb el fet que molts escriptors valencians han vist en els llibres fallers un aparador on eixir de l’anonimat públic i xalar davant els amics de capella. Bona metàfora de com està el panorama literari valencià en què sols un o dos escriptors poden viure plenament d’escriure. No tenim indústria forta, què li hem de fer! Però açò ho abordarem en altre lloc, que no és l’objectiu de les presents lletres. El plantejament dels llibres, des que existeixen els premis fonamentalment (des dels que patrocina la Conselleria de Cultura fins els de cada ajuntament o Junta Local Fallera), ja no és buscar la qualitat, l’originalitat, el disseny, sinó la quantitat. Si una falla vol tenir opcions a premis ha de fer un llibre que, de partida, puga reunir al voltant de 400 pàgines i a tot color.

Era això la modernitat? El traspàs dels temps de Bernat i Baldoví a la fesomia dels llibres actuals és el que es pot considerar modern? Fer llibres de 500 pàgines és el que es pretén? Seriosament, i amb tot el rigor, modernitzar el fet del llibret faller no resideix en la quantitat de pàgines que una comissió imprimisca. Respon, més bé, a la capacitat d’adaptar les estructures als nous canals. I d’això les falles en general, i les de Cullera en particular, van ben curtes. L’afirmació anterior no és gratuïta. Hi ha una tendència generalitzada a fer-nos creure que amb l’ús de les xarxes està tot fet i acabat. No. No és així. Si hi ha una característica que acompanya el temps actual és que amb la tecnologia podem aplegar on mai abans ho havíem abastat. I les falles no en fan ús ple. Hi ha com a límits. Aboquen soflames, imatges de sopars i cercaviles i similars a xarxes socials i obliden la part cultural per complet. L’ús d’Internet és reduït per part dels anomenats comunity managers de cada entitat. Ho veiem.

En cas contrari cap opció de premi. És això el que busquem? Amb l’excusa de la cura per la llengua i la seua promoció es publiquen autèntiques bajanades, i a més a més, amb infinitat de faltes ortotipogràfiques.

143

Això no és positiu. Podeu creure-ho o no, però amb comptades excepcions (els més Ja fa molts anys que existeix una xarxa per grans, diguem-ne), pocs són els llibres que compartir llibres i d’altres publicacions. Amb superen les 20-30 visualitzacions. És això el el nom d’Issuu. que acceptem per promoció? Efectivament, no. Ni tan sols els fallers accedeixen a la plataforma per veure-ho. I aquells que són d’una comissió i veuen la resta de llibres ho fan per a comprovar, o corroborar, que el que ells han presentat és el millor i els altres no tenen ni hora. Una compartició fictícia i que no aplega a l’objectiu que tenen les publicacions, que no és altre que ser llegit, estudiat, xerrat o comentat.

L’ús real de la xarxa

D’altra banda, la realitat ens mostra que altres xarxes com el Facebook o l’Instagram són vàlides per a moltes altres coses que no pas la distribució de llibres. Hom preveu una sèrie de visites, de “m’agrada” i de comentaris en els “posts” que es publiquen. Plataforma Issuu.com. Font: Ticregencia.com

La plataforma ofereix la possibilitat de penjar (parlarem en l’argot corresponent) llibres, textos, estudis, revistes i, en el cas que ens pertoca, llibres fallers. Amb la creació d’un enllaç aquest es pot distribuir entre tots aquells que hi vulguen entrar. Aquesta plataforma ha estat absolutament infrautilitzada pel món faller fins fa quatre dies, com aquell que diu. Potser en algun moment hom va veure que en servia per als objectius de promoció. Però certament, i si ens cenyim a la nostra Cullera, sols se’n fa ús per acomplir amb un dels requisits necessaris per a participar al concurs de llibres.

144

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Sí. La cosa funciona quan són imatges de monuments, de nits al casal i, potser inclòs, de teatre. Estranya la realitat però així és. Amb tot, ja no funciona quan parlen de publicacions llibreteres. Els llibres a les xarxes citades passen molt desapercebudes. Quasi insignificants. Per què? Senzill. Vivim en l’època del like i del comentari breu que ompli els egos. Un llibret és fruit del treball d’una comissió separada, habitualment, i que conforma un grup d’anomenats bojos o malalts. Els rars. Els que no tenen vida social. Eixa és la premissa que posa com excusa la majoria de la gent. Aquest treball no sol tenir likes. No viu de la palmadeta a l’esquena. Es nodreix de cultura. I és una minoria la gent que s’hi dedica. Per tant, la gran part de la comunitat, inclosos

membres de la mateixa falla, passen del llibre i de la seua promoció. I no es baladí el comentari. Pertanyem a una societat que cada vegada llegeix menys. Sols un 10% de la població afirma llegir, almenys, 10 llibres a l’any. D’aquesta, menys d’un 3% ho fa en valencià. I si parlem de poesia ja els números cauen a menys de l’1%. Això es contagia a tots els estaments lúdics i festius. Si els mateixos fallers no llegeixen ni el seu llibre de l’any, com van a promocionar-lo i compartir-lo? En fi, una retòrica en veu alta per veure si pot canviar la cosa.

La infrautilització de la xarxa i la opulència comunicativa del passat Un titular cridaner, sembla. Però és així. En el passat, abans de l’aparició d’Internet s’editaven llibres igual de gruixuts, moltes menys falles, és clar, i d’altres que es feien per a la comissió. Però s’imprimien tirades per a tota la falla. Cadascun dels i les fallers i falleres tenien a casa el seu exemplar. Se’n feien més per enviar a altres comissions, a les juntes locals, a institucions... i tot el món sabia dels llibres d’aquella o de l’altra falla. En canvi, en l’actualitat, amb tots els mitjans la distribució es centra en fer els justos i necessaris per a les famílies i després, en tot cas, enviar un arxiu pdf. I, vet aquí que arribem menys lluny. La sensació és que es treballa el llibret per als concursos de la Conselleria, del poble i poc més. S’ha deixat de costat el barri. La vida del barri. Fins i tot aquells que més pregonen la vida veïnal de la falla.De fet, hom pot parlar amb qualsevol llibreter, impremta, etc. que, de ben segur, el comentari més repetit pels encarregats del llibre és aquell de “hem de fer el que siga per aplegar a tantes o quantes pàgines”.

A molts, els monuments, les falleres majors, les activitats realitzades al llarg de l’any els va molt al caliu de les cuixes. Articles, articles i més articles. No hem d’oblidar que el llibret és el recull de tot allò que realitza la falla cada any. És la memòria escrita de l’exercici faller. És l’explicació i relació del que la falla conté. Potser se’ns oblida fàcilment aquest extrem. I precisament és el nexe d’unió de la comissió amb el seu entorn. Caldria repensar cap on va la bambolla dels llibrets fallers i si l’objectiu real és el fons d’armari de les amistats personals o paga la pena primer els continguts reals que afecten la comunitat malgrat que el volum no siga tan gros i fer una difusió més ampla, més llarga i aprofitar totes les eines que ens dona Internet per a practicar una distribució real del que es publica. ¿Creiem en l’equilibri entre la tradició i la modernitat? Apostem per la xarxa? Pensem que la simetria entre ambdós elements és més que viable, però cal emprar les ferramentes que la tecnologia posa al nostre abast d’una manera racional, clara i convincent. Creient en allò que es fa i amb tot el rigor possible. No es tracta de posar la foto de la coberta del llibre. Cal difondre el que hi d’una manera global. El llibre sencer i que el poble ho puga assolir per créixer culturalment. Perquè els llibres que es fan són bons. No tot és negatiu en aquest opuscle, però el problema radica en l’abast i la utilització de les tècniques.

145

Aquest punt ens porta a plantejar nous vehicles per explorar. Altres camins que les falles no empren, per desconeixement o desgana, però que són tant o més vàlids que els que actualment s’agafen, i que comporten el que més amunt dèiem com a infrautilització de la xarxa.

terme o dels monuments, de les falleres majors, acompanyades de textos breus. Solament trobem referències als llibrets en els moments en què són presentats públicament, i es tracta de fotografies de l’esdeveniment concret, no del volum imprès. El canal de Issuu sí que el tenen totes, però resulta irrisori i és una dada simbòlica, ja que és un requisit per a participar al concurs de llibrets. No hi ha canal Issuu no es pot participar. I si no es pot participar la comissió no pot accedir a l’ajuda o subvenció que dona l’ajuntament de la ciutat. És a dir, si les falles tenen el canal citat és per un interès purament econòmic.

Com ha quedat palès, els grups dedicats al llibret de cada comissió realitzen una tasca efectiva i real, però lluny de ser refermada amb un cert èxit a través de les xarxes socials i d’Internet. Deixen de banda l’aplicació de ferramentes indispensables per a difondre els continguts dels llibres, el que també posaria en valor la pròpia comissió. D’aquest petit anàlisi es pot deduir que la carrera per a guanyar la tecnologia encara Si fem un repàs ràpid i acotat de les falles no ha començat entre les nostres falles. Paga de Cullera, hom pot observar que cap la pena assenyalar que no és un mal endèmic d’elles té una pàgina web. Cap. Realment de Cullera. Si analitzem ciutats falleres amb simptomàtic. Solament la Junta Local Fallera tradició llibretera arrelada passa el mateix. en té una, curta i poc actualitzada (Covid Parlem de Gandia, de Sagunt, de Carcaixent, mediant, la darrera és del 17 de desembre d’Alzira. Fins i tot falles de llarga vida i de 2019) que informa breument de les últimes guanyadores de primers premis poc difonen notícies, calendaris, documentacions de els seus llibres. Una minoria de comissions s’hi diversos concursos i les imatges de falles grans dediquen amb pàgines webs i canals de i infantils, ninots indultats i esbossos. A més a difusió específics. més, bastant incompleta. Però de llibres res de res. Però tota aquesta situació es pot revertir. La veritat és que resulta genial que les ¿Quina promoció es fa dels llibres de Cullera entitats apareguen en la xarxa amb perfils al si ni tan sols la Junta Local els referencia en Facebook, Twitter o Instagram, però han de saber les limitacions que ofereixen aquestes la seua pàgina web? plataformes per als objectius. O bé sols es Per tant, les falles ja perden un punt de difusió: poden penjar imatges o bé solament text curt la web. Malgrat que totes tenen perfil al i breu amb una imatge. Facebook, quasi totes a Instagram i algunes, també, a Twitter (a més a més, una sola té canal de Youtube), el que exposen duen a

146

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Gràfica de les xarxes socials que tenen les falles de Cullera. Dades extretes en abril de 2020.

Portada de la pàgina web de la Junta Local Fallera de Cullera. Font: JLF Cullera

147

Ferramentes per a descobrir i utilitzar Hi ha tot un món de ferramentes que es poden utilitzar per a promocionar i difondre els llibrets de cada falla. Anomenarem en aquest espai diferents possibilitats que la xarxa ens ofereix, fàcils i sobretot, gratuïtes. Si voleu una llista més exhaustiva sols cal fer una visita pels cercadors d’Internet.

Si el que es pretén és oferir el llibre plenament, una bona possibilitat és l’elaboració d’un videobook, una mena de tràiler del llibre. Un anunci audiovisual que pot durar entre 2-3 minuts i on s’exposa resumidament el llibre. Aquesta és una ferramenta que pot crear l’expectació necessària davant d’esdeveniments com la presentació del volum anual, així com que la gent el busque per llegir-lo. Els vídeos realitzats tenen cabuda i es poden penjar en plataformes com Youtube o Vimeo. Espais de difusió gratuïta des d’on enllaçar-los per compartir-los en la web i en les xarxes. Una promoció sense costos i que suma altres comunitats. Cadascuna d’aquestes són per se noves xarxes socials (no tot en el món és Facebook, Twitter o Instagram).

La primera d’aquestes és la creació d’una pàgina web de la falla. Actualment, tenir una web pròpia obri un munt de possibilitats per arribar a una ingent massa de persones de qualsevol lloc i parla. A la falla li pot servir per mostrar la seva història, les seves activitats, imatges dels monuments passats... a més a més de poder oferir el llibre. Pàgina a pàgina o en obert. Una pàgina web és una referència absolutament necessària per enllaçar la tradició amb la modernitat electrònica. Altra ferramenta és Ivoox. En aquest cas molt específica. Es tracta d’una plataforma per penjar D’altra banda, en el cas concret dels delegats podcasts i elements sonors. En un món conscient de llibret, a partir de la web pròpia de la falla, de la gent que hi viu, crear els llibres que s’escolten poden elaborar un bloc específic on mostrar (audiollibres) per aplegar a la màxima població el llibre, penjar els articles individualitzats, possible hauria de ser una obligació. Cal pensar distribuir els continguts i, per què no, crear que hi ha persones cegues o amb problemes un arxiu històric del que es va fent any a greus de visió, que no poden gaudir de la lectura any, per exemple. També és una bona eina d’un llibre. Els costos de realitzar còpies en format per ajuntar més gent al projecte llibreter de Braille són elevats. Per tant, és més fàcil que tot l’exercici i treballar la llengua, una cosa de es puga gravar i compartir en aquest espai. Sí és la que ens oblidem fàcilment i que resulta ser cert, i així consta, que sols una falla de Cullera un dels punts bàsics de la cultura llibretera. ho ha fet al llarg d’un parell d’anys. Entre els Cal pensar que des del bloc creat ad hoc seus membres hi havia una persona cega i així es pot completar el treball del llibre, amb ho feien. Dos o tres anys sembla que va durar la més imatges, enllaços a referències, vídeos, cosa. Els passats exercicis ja no es va fer. Això cal mantenir-ho. Per tots. àudios. Un món per a enllaçar.

148

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Per a seguir amb la difusió del llibret propi, hi ha una I per suposat, en l’època que vivim, cal ser ferramenta bàsica. Confeccionar un media kit. conscients que molta gent accedeix als llibres a través de dispositius digitals. Aquesta s’aplica per a fer arribar als mitjans de comunicació (premsa, ràdio I no és millor ni pitjor. És allò que tenim realment. i televisió) el producte que tenim a les La tecnologia ha procurat que molts lectors mans. És tan senzill com preparar un hagen substituït llibres en paper per digitals. dossier amb títol, sinopsi, imatges i un Doncs cal oferir eixa possibilitat. Sens dubte, breu llistat dels participants (articulistes) i que les transformacions de formats es poden enviar per correu electrònic a columnistes fer online, de manera que és ben fàcil posar de premsa i redaccions. Cal buscar gent a l’abast dels lectors el llibre en arxiu pdf, que ressenye els llibrets i que ho publique mobi, epub o altres, depenent de marques i en diaris o mitjans audiovisuals. Amb això models de llibres electrònics. Cal donar eixa possibilitat. I com? Doncs penjant enllaços l’impacte està garantit. de descàrrega en la mateixa pàgina web de És clar que una de les formes per aplegar a la falla. Molt senzill. Casella en la web amb més gent i expandir el volum és compartir- enllaç de descàrrega. Eixe enllaç pot estar ho en altres xarxes socials específiques allotjat bé en la mateixa web o bé en externes de llengua i lectura. Parlem d’Scribd o de com Issuu. En cas de no tenir-ne (de web) de Goodreads, entre altres. Ací les comunitats manera més rudimentària, és a dir, enviant-lo per mail a qui el sol·licite. es permeten comentaris, crítiques...

Noves ferramentes per usar. Font: Imatges lliures d’Internet i Falla Sant Antoni de la Mar

149

Passat, Present i Futur Mantenir un cert equilibri entre el passat i el futur és una tasca que s’ha de desenvolupar des del present. Que hi haja una harmonia entre la tradició i la modernitat és important en l’elaboració de llibrets fallers. Cal agafar els elements que sempre han funcionat i ens serveixen i fondre’ls amb les noves tecnologies, que posen al nostre abast un camí per difondre de forma més global el llibre que al cap de cada any presenten les comissions. És tan important el format, la mida o el contingut com saber on exposar-los per aplegar a la màxima gent possible. Si es segueix aquesta via el que la falla publica cada exercici tindrà un sentit més ampli, a més a més de dur endavant una tasca fonamental per a la comunitat com és la de crear cultura. Sí, cultura. Perquè al remat els llibrets han de ser molt més que els articles, que les imatges, que els records de tot un temps. Han de ser els vehicles per transmetre coneixements, sensacions i emocions. Tot un compendi que configura el que es diu la cultura d’un poble i d’una gent. Per aplegar a aquest punt extraordinari cal que les bases i les estructures, fins i tot dels qui fan els llibres, canvien. Els objectius sembla que estan obtusos. En el passat el que es pretenia era que la gent s’enterara del que tractava el monument, de les crítiques al que passava en la societat contemporània. Caminem cap a un futur que hauria d’assumir reptes com la difusió, la transmissió d’idees i, com dèiem abans, coneixements.

planeta, editant amb papers alternatius que no s’extrauen dels arbres, reciclats, etc. (això serà objecte d’altre estudi). Però estem en un present que no té ja més sentit. En la realitat social que compartim, els llibrets fallers tenen dues vessants: aquelles comissions que no disposen de capital per fer volums enormes (encara que voldrien) i publiquen llibrets pràcticament interns, i els que tenen (per pressupost o publicitats) els diners i els fan. Açò és insostenible ja. Per totes les bandes. D’una, la sensació és que el que es busca és elaborar el llibre més gros, més gran, més monumental. Partint d’una temàtica s’encomanen articles a gent, diuen, que experta en la matèria. Però poc importa el que diuen o escriuen, mentre siga voluminós. Per tant, l’objectiu de compartir sapiències i coneixements no s’està assolint. D’altra banda, hi ha molts llibres que resulten fastigosos, repetitius i que cansen. Una tercera és el cansament dels qui escriuen. D’un temps ençà que pràcticament les mateixes plomes han de redactar articles per a disset, divuit o vint falles. En algun fòrum ja comenten que no tenen ni ganes ni temps, i que al remat, no cobren un euro. Això cansa i en els propers anys molts d’ells diran que no a les sol·licituds de col·laboracions i sols participaran amb les falles que més renom hagen assolit (encara que hi ha qui per veure el seu nom es llança a un pou si cal). El futur del llibret ha d’estar en la justa mesura, com deia Aristòtil.

Treballar des de les experiències per repartir cultura a través del paper (sostenible) i d’Internet. Que el També podem afegir cap a un futur més llibre físic es puga completar amb l’experiència a sostenible amb el planeta, editant amb el la xarxa, com hem dit més amunt.

150

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

A mode de conclusió Què passaria si no hi hagueren premis? ¿I si es limitara el contingut del paper a, per exemple, 100 pàgines? I en cas de premis i limitacions ¿com actuarien aquells que fan enciclopèdies en una situació d’igualtat de condicions a d’altres que sí podrien participar amb capacitat per competir per un millor premi? I si es valora el conjunt i no el pes? De ben segur que uns quants dels que fan llibres per ego propi deixarien de fer-los. D’això se’n diu personalisme i no comunitat. Egocentrisme front a solidaritat. Particularitat front a cultura. Precisament els llibres de falla han de ser tot el contrari a egos, personalismes i particularitats. Aquests han de ser font de llibertat, de solidaritat, de fer comunitat. Una font cultural que aporte coneixements, sapiència, experiència i saber. I tot, amb la simetria dels temps que vivim. Amb l’harmonia de compartir aquesta vida des del paper i des de les xarxes.

151

@salva_am93

Les Xarxes socials: Una eina per a fer cultura Salva Andrés Martin

Filòleg i Vicepresident cultural de l’AC Falla Rei en Jaume I

SALVA ANDRÉS MARTÍN La humanitat es troba actualment en un estat alarmant de dependència cap a les noves tecnologies. Vivim pendents a tota hora d’aparells i pantalles electròniques que, segons ens diuen, ens fan la vida més fàcil. Un rellotge, un telèfon, una televisió, i ara fins i tot un vàter, reben el cognom “Intel·ligent”. Caldria detenir-se a reflexionar si tots aquests objectes “intel·ligents” resten intel·ligència a la mateixa espècie humana. Seria un tema digne d’un article, o d’un llibret sencer, però aquesta vegada m’han demanat que tracte un altre aspecte que està directament relacionat amb les noves tecnologies, o almenys és el responsable directe perquè invertim o consumim gran part del nostre temps en aquestes: les xarxes socials. Font: Arxiu global lliure

La societat ha trobat en els perfils de les xarxes personals una eina perfecta per a relacionar-se de moltes maneres Per a presumir i fanfarronejar. Per a criticar i reivindicar. I sobretot per a mostrar-se (cosa que és equivalent: fer postureig). Personalment, faig ús d’aquestes (no queda altra), però als meus perfils no trobareu imatges del que estic fent a cada hora les 24 hores del dia dels 7 dies de la setmana, amenitzades per les mateixes cançons (normalment de naturalesa “regguetonera”) que sonen i sonen darrere de cada història. Podria ser més crític amb açò, però realment no paga la pena, cadascú és lliure de viure (i posturejar) a la seua manera. Realment en aquest article voldria posar en valor l’ús que fan de les xarxes socials altre tipus d’usuaris, les entitats no físiques: mitjans de comunicació, negocis, associacions... I com no, les comissions falleres. Contràriament a l’ús que fan normalment els perfils personals, els perfils d’aquestes entitats, en aquest cas les comissions, té una funció comunicativa. D’una banda, les comissions publiquen les seues notícies més actuals: nomenaments de càrrecs, renovacions amb

152

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

artistes, cartells informatius d’esdeveniments, resultats de competicions esportives... Tanmateix, també solen penjar àlbums de fotografies d’actes oficials, festes o activitats culturals de la comissió. Tot i això, a les Falles també ens agrada posturejar, i de tant en tant també s’hi publiquen fotografies d’algun dinar o dels guardons més recents que s’han guanyat. Tot per a interessar i acontentar als nostres seguidors. Mai se sap si gràcies a aquesta eina de persuasió digital algun d’aquests centenars (o milers, segons comissions) de seguidors podrien acabar apuntant-se a la falla. Podríem afirmar, i no erraríem, que les xarxes socials també tenen una funció publicitària. Però, fem un ús correcte de les xarxes les comissions falleres? Considerant-nos com a associacions culturals, els nostres perfils haurien d’assolir una funció “culturalitzadora” en molts sentits. El primer de tots ells és defensar la cultura “de falla”. Sí, parle de les falles que plantem i cremem. No estaria de més trobar als perfils de les comissions falleres àlbums amb fotografies de les seues falles, acompanyades d’altres dades com el lema, l’artista, el premi i l’any. Cal plasmar al món virtual quin és l’objectiu principal d’una comissió fallera: plantar una falla. A les xarxes tenim l’aparador perfecte per a difondre el treball d’anys i anys. També s’hi podrien fer àlbums de les falles al taller, de la Cremà, dels ninots indultats... Trasera Falla Na Jordana 2020. Arxiu Falla Sant Antoni de la Mar

153

Publicació Instagram Falla Raval de Sant Agustí

En altre sentit, i com a associacions culturals alguns dels tipus de publicacions que les valencianes que som, comissions comparteixen amb l’únic objectiu de fer cultura i promoure la nostra llengua. és quasi una obligació fer ús de la nostra llengua als nostres perfils. Açò sembla evident, però sols cal parar-se a veure detingudament alguns dels perfils de les quasi quatre-centes comissions que hi ha al Cap i Casal: la majoria empren el castellà per a comunicar-se amb els seus seguidors. Afortunadament, no passa el mateix als pobles on, tot i que hi ha algunes excepcions, gran part de les comissions falleres utilitzen el valencià. A Cullera aquest fet s’ha normalitzat, de manera considerable entre les comissions, a causa del premi a la Promoció de l’ús del valencià, i actualment són moltes les que comparteixen publicacions relacionades amb la nostra llengua i la nostra literatura, enriquint així i aportant més contingut cultural als seus perfils. Jocs d’endevinalles, recomanacions lingüístiques, difusió de música en valencià, poemes o recomanacions lectores són sols

154

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Evidentment, és inqüestionable que les xarxes socials són una eina de comunicació de gran utilitat per a les Falles, tanmateix, encara calen polir molts detalls perquè el nostre ús d’aquestes siga el més adequat i el més beneficiós per als nostres interessos culturals i comunicatius. És responsabilitat del comunity manager de la comissió i de l’equip de cultura que els perfils s’actualitzen constantment, amb continguts de tota classe, i per descomptat culturals. Ja n’hi ha prou de veure perfils abandonats! Tenint aquesta eina situada al nostre abast, per què no utilitzar-la? Per acabar, m’agradaria enaltir la funció que fan els

comunity manager o millor dit, en termes fallers, la delegada o delegat de xarxes socials de les comissions.

Un càrrec que ja és habitual a les juntes directives i que té una responsabilitat enorme, atés que és la veu en línia de cada comissió. El treball d’aquest serà essencial perquè la seua falla puga arribar al nombre més gran de persones a les xarxes per tal de comunicar-se d’una manera adequada i amb regularitat. En definitiva, cal defensar un ús responsable de les xarxes socials i aprofitar, de la millor manera possible, la visibilitat que ens aporten a les comissions falleres per a fer cultura, i per a defensar el que realment som: associacions culturals.

155

@neuss.99

La generació virtual: Joventut, valors i cultura. Neus Cerveró Sanfèlix

Tècnica en turisme i Delegada de Cultura Falla El Raconet

SALVA ANDRÉS MARTÍN Per tots és sabut que l’èxit d’una bona comunicació resideix en què tots els seus aspectes estiguen en ordre, des d’una bona transmissió fins a una bona recepció tot passant per un missatge clar, directe i concís.

Com a bones impacients, ens van faltar dits per a crear el compte d’Instagram i arreglar el Facebook de l’era prehistòrica que teníem. L’objectiu principal estava clar, però i com aconseguiríem que el públic ens donara suport en el nou projecte que començava? No teníem ni idea, per a ser sinceres. Nosaltres publicàvem o compartíem (ho continuem fent), sobre temes o informació que ens pareixia interessant.

Nosaltres això ho teníem clar, i tot i que ho practicàvem de la manera clàssica des de feia molts anys, no ens focalitzàvem en les xarxes exclusivament. Teníem un Facebook més bé abandonat per compartir algun article que altre, fotografies o vídeos de El cas era que als ‘adults’ ja els teníem captats, diversos actes, i ja està, res més, el que ve a o almenys a la gran majoria, però i a les joves? definir-nos com a primitius totals. Va ser l’any 2018 quan, en un dinar al casal, la jovenalla vam estar parlant dels avantatges i els inconvenients de fer un ús més gran de les xarxes a la nostra comissió. Òbviamen, tots vam exposar les nostres opinions i vam dir, i per què no? Pensàrem quin seria el motiu principal i vam coincidir tots en què seria la promoció i difusió de la nostra llengua i la defensa dels valors que nosaltres, com a comissió, pensem que hem de defensar i respectar.

156

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

instagram: Falla El Raconet gener del 2022

Com faríem per transmetre d’una manera més cridanera la seua atenció cap als temes que abordem normalment? Aquests temátiques els importen? Després de mil preguntes i dubtes, decidírem dirigir-nos als joves com ens agradaria que es dirigiren a nosaltres, és a dir, d‘una forma amistosa, però respectuosa, amb unes quantes bromes i depén del tema parlant d’una manera més seriosa o col·loquial. Com a bones “Mil·lennals” i integrants de la “Generació Z”, decidírem abordar temes d’interés actual, informant des de la inclusió i el respecte i, sobretot, des dels valors que considerem essencials en la nostra societat. Açò ha fet que molta gent jove es senta identificada i seguisca el treball de recerca i informació que duem a terme mitjançant les nostres xarxes. Un altre aspecte que hem intentat abordar des del principi -i que també ens al·lucina-, és la recomanació de música i de lectura. La nostra falla sempre ha intentat des dels seus inicis difondre la cultura musical valenciana així com la literatura, prosa o poesia. Als nostres llibrets sempre hem intentat aprofitar un ‘raconet’ -mai millor dit- per mostrar al món la nostra passió cap a l’art en la nostra llengua, i tanmateix per donar als seus autors la visibilitat que es mereixen. instagram: Falla El Raconet

157

Si açò ho lliguem amb la joventut que té a veure? Fàcil, molta jovenalla ens ha comunicat la seua admiració cap a la nostra tasca i ens ha agraït haver-ho fet, ja que així han descobert a molts dels cantants, grups, autors o llibres que més els agraden o que no paren de reproduir de seguit. També hem de puntualitzar que no sols són ells qui aprenen i descobreixen, sinó que moltes vegades som nosaltres les que mitjançant les col·laboració

xarxes

demanem

i sent sinceres, qui no es sent bé quan et demanen opinió o et fan partícip? Estem convençudes que la música i la lectura uneixen, i ara més que mai. Juntes hem aconseguit: que les nostres xarxes siguen un lloc d’aprenentatge en l’àmbit educatiu i en l’àmbit cultural, on el batec principal són el conjunt de valors que aportem i fent de la nostra bombolla un espai de conversa i opinió, sempre que no es menyspree a cap col·lectiu, ja que açò és fonamental per a la convivència. Açò, al nostre parer, és el que fa que les joves s’interessen i decidisquen participar en les diferents jornades que oferim a les nostres xarxes socials.

158

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

ESCANEJA’L SALVA ANDRÉS MARTÍN SALVA ANDRÉS MARTÍN

Totes les imatges són de l’instagram: Falla El Raconet

159

El passat en el futur Del llibre a Internet

Virma Montagud Alemany Presidenta de l’Escola de Tradicions Colla Pas Pla

No sé ben bé si vaig triar l’arxivística per a investigar sobre indumentària tradicional valenciana, o si va ser la passió per la indumentària la que em va portar de la mà a estudiar els arxius i els seus misteris. El que sí que sé és que aquelles llargues jornades entre fulls de paper de cotó emmidonat, engroguit d’estar guardat, amb aquella escriptura que pareixien lletres brodades amb fil degradé, han esdevingut en estones de temps lliure navegant sense vaixell pel bast oceà d’Internet.

Magnífic, magnànim, majestuós, grandiós, colossal, genial, general, massa general, de fàcil interpretació al gust del consumidor, veritable i mentider al mateix temps, esclaridor i embolicador d’idees tot alhora, ferramenta útil i arma letal en un mateix concepte. Així és. És fàcil reconèixer que eixa descripció és també la que ens han transmès al llarg del temps de com és un Déu, i fa el mateix quin siga, perquè tots tenen en comú les mateixes característiques.

Sant Google, li dic jo, encara que millor seria La indumentària tradicional que descobreix dir-li el Déu Google. el curiós, l’interessat en la matèria, Arxiu fotográfic Falla Sant Antoni de la Mar l’investigador... digueu-li com més vos agrade, del S.XXI, esdevé una nova forma de veure la indumentària. Si bé és cert que tan sols cal fer clic a una tecla per a saber què és un espolí i quina aparença té (perquè el Gran Déu ens mostra imatges meravelloses d’absolutament TOT), no és menys cert que no sabrem com és de veres, quin tacte té, com és de pesat ni quin material s’ha emprat per a usar-lo.

160

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

A la gran majoria de la població fallera, en nomenar l’espolí, vos haurà vingut al pensament la imatge d’una tela estreta teixida a mà i que el tramat dels fils fa un dibuix, amb un sol color, amb molts colors, amb fils de metall, o sense ells. I sí. Hi ha un teixit al qual s’hi ha anomenat així, però el nom no és propi d’ell. Ha heretat el nom de l’instrument que es fa servir per a passar els fils de la trama pels de l’ordit. Això és un espolí. I malgrat açò, en posar-li al cercador la paraula espolí obri una pàgina amb fotos dels diferents dibuixos de les sedes espolinades que ara es fan servir, majoritàriament per a vestir a falleres i, en menor nombre, a fallers. garin1820.com

garin1820.com

D’aquesta manera les xarxes, internet i tot el seu entramat, aporta una informació veraç, però no totalment. D’aquesta xicoteta anàlisi podem traure la deducció que Internet ens mostrarà la resposta que la gran majoria fa servir com a bona, no la que originàriament és la vertadera. Això és: l’interès que la paraula espolí ha despertat en qui buscava informació acabava satisfent-se quan apareixia en pantalla la imatge d’una tela, no d’una ferramenta de teixir. Així, és molt difícil que qui busca espolí a les xarxes sàpiga mai, el per què eixe tipus de teixit es diu així. De qualsevol forma, la rapidesa amb què s’obté la informació en xarxa no podrà mai competir amb el temps que s’ha d’emprar per a aconseguir la mateixa informació a un llibre, un document d’un arxiu, o una acta notarial. Així que, haurem de triar: saber més cert o saber més de pressa.

161

La conclusió és òbvia: a Internet obtindrem la informació que busquem ràpidament però, de vegades incompleta i basada en un algoritme que calcula quina és la resposta que majoritàriament han triat els usuaris com a bona, suficient o satisfactòria.

M’explique: Una usuària pensa fer-se un vestit per a la festa fallera i decideix buscar en línia tendències, teles, complements, etc. I a cop de clic en posar al cercador d’imatges “vestits de fallera” un nombre infinit de fotos de falleres apareix davant dels seus ulls.

D’altra banda, la recerca de la informació des del seu origen suposa llargues estones, dies, setmanes, mesos, anys, vides... bussejant per llibres, anotacions, documents oficials antics, actes de plenaris d’ajuntaments, edictes municipals, actes notarials i “otras malas hierbas”. Paradoxalment, han sigut la tecnologia, les connexions en xarxa, i la informàtica allò que ha permès que les cerques als arxius siguen infinitament més ràpides i efectives. Amb la nova organització de les biblioteques i arxius, i amb tot el material informatitzat, la cerca de l’objectiu et portarà al contenidor de la informació, o millor dit, et mostrarà quin és el o els documents als quals has de buscar. Hauràs de llegir aquest document, llibre, acta notarial, etc., per a aplegar a la fi de la teua cerca.

Busca preferències i tria. De la mateixa manera, en la recerca de la millor opció, i com que recentment se sent molt parlar del tema, busca a les imatges del buscador “vestit de fallera a l’antiga” i un món d’imatges de falleres vestides “diferent” apareix a la Tornant a la idea de les xarxes socials i pantalla del dispositiu informàtic Internet, hem de destacar, així i tot, pros i contres al respecte. És ben cert que hem d’agrair a Internet que es coneguen les diferents formes de vestir dels valencians, però també que, per la incompleta informació, l’usuari puga confondre, barrejar i fins i tot inventar formes de vestir errònies.

162

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Ja, al que s’escriu a la cerca, hi ha errors. Intentaré no aprofundir massa en el tema, però és necessari aclarir que: vestir de fallera és vestir-se per a la festa de les falles i els seus diferents actes i que vestir a l’antiga o de forma tradicional és vestir-se com els habitants de certa època o període de temps. Açò vol dir que vestir-se a l’antiga és reproduir amb la màxima fidelitat possible la forma de vestir de l’època que volem representar, basantnos en documentació d’aquell temps i sense desvirtuar, ni afegir ni llevar res. Per tant, la cerca hauria de ser: “vestits a l’antiga” o “indumentària tradicional”.

Internet ens proporciona també la possibilitat de veure el que ens ofereixen les botigues que venen teles i complements d’indumentària valenciana? Ací, la suma de la necessitat de vendre del comerç i la necessitat de parèixer únic i diferent del client dóna com a resultat uns conjunts impossibles que, a cop de tecla i sense més informació addicional que la que aporta una fotografia d’un vestit a un maniquí, fan pensar a l’usuari de la xarxa que eixa imatge és fidel al que hauria de ser el vestit que està buscant.

Amb açò, de forma necessària se’ns planteja una pregunta: Aleshores, si vols ser fallera, no t’has de vestir a l’antiga? I la resposta és que per a gustos, colors.

D’altra banda, els defensors i seguidors de la indumentària ben entesa i ben estudiada i plasmada, hem vist també com el missatge de la necessitat de no desvirtuar les nostres arrels ha començat a aplegar a molta més gent. Indumentaristes estudiosos i divulgadors (que no venedors/ es de teles ni modistes/os) i diferents grups folklòrics, amb les seues aparicions a les diferents xarxes socials, van guanyant terreny a les males costums en el fet de vestir i en la forma d’entendre la festa i les arrels valencianes. Per tant, la modernitat de la tecnologia i la informàtica esdevé una ferramenta infinitament útil per a la divulgació de les tradicions, però també per a difondre de forma ràpida errors difícilment identificables com a tals.

Jo defense que es pot ser fallera i vestir a l’antiga per a la festa de les falles,

encara que no deixa de ser una ximple opinió personal. D’altra banda, ser fallera i vestir-se de fallera, amb el vestit institucional de mànegues de fanal i tots els seus complements, estaria també dins d’allò que podríem considerar “normal”. El que no hauria de tindre cap sentit per a ningú seria barrejar aquestes formes de vestir. Si cap fallera es posaria un cos de mànega de fanal, amb la seua llaçada a l’esquena i la seua manteleta de tul amb lluentons, amb una falda llisa amb randes, per què es De qualsevol forma, decideix que es pot dur un guardapeus a l’antiga amb un gipó escotat fins al melic i, mai el que és virtual podrà aportar les sensacions de les coses reals. quasi segur, sense mocador de pit???

163

El tacte d’una seda natural, el vertader color d’un estampat, el soroll d’unes arracades de balconet en menejar-se els penjollets, descobrir com és de còmode vestir un gipó com més ajustat millor, notar la caiguda i el vol natural d’un guardapeus damunt de dos brials emmidonats i un vió.... o ser conscient de la necessitat que una calça tinga la llargària necessària perquè no caiga i poder fixar-la amb uns lligacames amb una dedicatòria brodada.... sensacions i vivències que mai trobarem a la pantalla d’un dispositiu electrònic. I ara, quan guarde el present document a una carpeta del meu PC, pense: m’hauria donat el món analògic l’oportunitat de parlar-los a vostès per ací? Bones falles per sempre!

164

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Espolí Fallera Major de València Marina Civera Moreno: vivesymari.com

165

@alexmoralesfer

Les Falles estem salvant la llengua Àlex Morales Regidor de Joventut i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Cullera

Des que començaren a cremar-se trastos enmig del carrer simbolitzant l’arribada de la primavera, les Falles han estat sempre un moviment social de caràcter estrictament popular. Aquesta característica ha fet de la festa un espai de constants canvis lligats al necessari, previsible i productiu progrés de la humanitat. També, a diferència de les confraries de Setmana Santa, o qualsevol festa de caràcter religiós que no haja tingut una acceptació social important no ha estat capaç de suportar el pas dels anys, bé siga per l’augment de la secularització i la poca creença en el catolicisme o per altres factors causants. L’exemple el trobem perfectament en les festes de barri. El caràcter popular de les Falles ha fet mantenir costums i aspectes tradicionals de la gastronomia, la música, la indumentària i la cultura folklòrica del poble valencià. Aquest fet suposa que les Falles són elements de transmissió preceptiva de la cultura local i nacional dels valencians. De fet, la clara mostra de la professionalitat adquirida en els teatres fallers, en els llibrets o en les activitats culturals, fa d’aquesta festa una corda transmissora de patrimoni cultural entre diferents persones de diverses idees, sexes, classes socials o altres qüestions.

166

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Falles, xarxes socials i la llengua Amb la digitalització i la globalització cada dia més presents en les nostres vides, el valencià viu com un xicotet segle d’or ara mateix. Si a principis del 2000 la llengua es trobava en un estat lamentable, avui en dia la nostra llengua està present a les xarxes socials d’una forma gairebé sorprenent. Les dades ens mostren com una de les llengües de la Unió Europea amb més presència a Internet.

Que ningú et diga com has que parlar Les falles parlem en valencià

Trasera Falla Convent de Jerusalem 2021. Dennis Ferrer

La qüestió lingüística vers la llengua que parlem el 80% del municipi, o això diuen els últims estudis demoscòpics per part de les administracions competents, també és important ressaltar-la. Les Falles, i especialment gràcies a l’arribada del Premi de Promoció del Valencià, han estat en part precursores en fer ús del valencià normativitzat i normatiu en tota la seua documentació interna, i no sols això, sinó en utilitzar-lo en obres de teatre, llibrets i molt important, a les xarxes socials. M’han acusat, en ocasions, de ser especialment optimista i venedor de productes per a fer créixer els cabells per dir estes coses, però les Falles han estat capaces de mobilitzar centenars i milers de persones a nivell local parlant una llengua, utilitzant una llengua i fent ús de les xarxes socials d’una forma impressionant.

És ben clara l’existència de comissions falleres, especialment a la ciutat de València, en què l’ús del valencià escasseja de forma ben palesa. Té a veure amb una evident “desvalencianització” de la capital que està produint-se des de fa molts anys al Cap i Casal, amb clares excepcions a Benimaclet, la Malvarrosa o el Cabanyal, però també té a veure molt amb l’ús de la llengua en l’àmbit col·loquial, que és ben escàs a causa de ser una ciutat amb milions d’habitants i un moviment de persones migrades o vingudes d’altres indrets de l’estat espanyol on no tenen per llengua el valencià. Però aquesta no és una causa preocupant, doncs ve donada per la mateixa globalització.

167

Les generacions actuals, gràcies a la implantació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i per tant el seu ús i aprenentatge al sistema educatiu, estan fent que moltes comissions falleres recuperen la llengua com a vehicle comunicatiu en la comissió.

Llengua

De fet es pot veure clarament com la mateixa Junta Central Fallera realitza tots els seus actes oficials en la llengua de Martorell. Alguna cosa positiva en podem extraure. A Cullera és evident que ja cap comissió fallera usa el castellà en les seues comunicacions oficials, i molt menys a les xarxes socials, on fins i tot es fan campanyes culturals per promoure la nostra llengua. I aquesta fita, aconseguida de forma consensuada per tots i per totes, sense cap distinció ideològica, no pot veure’s mai desmantellada per ningú. Qualsevol mostra en contra de l’ús del valencià en les Falles de Cullera ha de ser condemnada unànimement, si més no, haurem perdut una batalla.

168

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Valencià

Falles i TIC

Falles

En l’actualitat, les comissions han fet un exercici mutable d’actualització al que diríem l’era digital. En 10 anys hem passat d’omplir el casal d’arxivadors, documents i d’anar a Correus o casa per casa per entregar epístoles informatives a utilitzar les xarxes socials i les comoditats de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a informar, comunicar i fer que els fallers i les falleres estiguen al corrent. Enrere queden aquelles assemblees interminables, malgrat que la presencia humana segueix essent una de les potes de la nostra existència. Avui dia no calen pissarres ni cartellera al cau faller per informar de l’hora de trobada per a les cercaviles: ens val amb un sol WhatsApp, i damunt en valencià.

Tradició

La vida ha canviat, i les Falles, com ja porte anunciant-ho des de fa anys, també ho han fet. La comissió de Sant Antoni de la Mar ja no és una Falla conformada per famílies de pescadors o de llauradors solament. Les comissions falleres són un espai de trobada, amb moltes mirades, mirades atentes i altres disperses, però totes elles amb la certesa que cal conservar una festa, que per al xicotet país on vivim, que és el valencià, no sols són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, sinó que és una forma més d’entendre les nostres vides.

169

@emilio_ps

La pandèmia que ens va canviar la vida ... i la comunicació! Emilio Pacho Sorlí Ex delegat de comunicació de Junta Central Fallera

Que la pandèmia de la COVID-19 ens ha canviat la vida pot sonar a tòpic, però, és una premissa necessària per a entendre el que, des de la meua humil experiència, volia exposar-vos en aquestes línies. I dic que ens ha canviat la vida perquè ja no fem les mateixes activitats que abans, ni ens comportem de la mateixa forma que abans, ni comuniquem de la mateixa manera que ho fèiem abans de conviure amb el virus.

En un moment en què sembla que tot es va detenir, les xarxes eren allò que ens continuaven connectant al món: a les nostres amistats, a les nostres ciutats; en definitiva, les xarxes ens han ensenyat la seua potencialitat i el seu poder social, econòmic i transformador.

I les comissions falleres, i les falleres i fallers, no ens vam quedar aliens a aquesta manera de De la nit al dia, ens hem acostumat (encara viure el confinament i els moments més durs més) a viure pendents del correu electrònic, de la primera onada. de les xarxes socials, de les videotrucades i de qualsevol cosa que tinga relació amb la xarxa. Mitjançant les xarxes, canalitzàvem tot allò Delegació de comunicació JCF. Font: Emilio Pacho

que volíem tornar a ser, i això hem intentat durant el període més dur de la pandèmia,

per exemple, des de Junta Central Fallera i el seu gabinet de comunicació: intentar mantenir viu l’esperit faller, intentar que les falleres i els fallers se sentiren connectats, amb més ganes de treballar i de fer falla que mai.

170

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Era (i és) essencial que les nostres falles tingueren un perfil a les xarxes socials i aquesta idea s’ha reforçat més encara. Però... què podem traure en clar d’aquesta pandèmia? No és necessari estar a totes les xarxes si no les cuidem. Estar a una xarxa vol dir que pensem el contingut, que sabem què contem i per què ho contem.

Dades de Novembre del 2021

Sabem que, per exemple, Instagram pot ser una xarxa molt més jove, dinàmica i visual. A Twitter, podem llançar els missatges que necessitem en l’espai dels 280 caràcters, i a Facebook, trobarem normalment el nostre públic més adult. Però bé, tornem a les possibilitats que ens donen les xarxes i que durant la pandèmia, s’han fet més potents que mai. A la vostra falla, teniu un exemple: els vídeos participatius que es publicaren als dies de falles, fan que tot i estar passant un moment complicat, la gent estiga un temps pensant el seu vídeo, enviant-ho, i després, visualitzant-ho, cosa que reforça eixe sentit de pertinença i d’orgull a la comissió.

50.217 persones els agrada això 54.841 persones segueixen aixó

171

A Junta Central Fallera teníem clar que havíem de seguir una línia institucional prou més marcada que una comissió de falla. Tot i això, però, vam llançar diferents iniciatives per fer que la comunitat fallera continuara creixent: era un bon moment per fidelitzar seguidors i ensenyar la nostra “marca”, la nostra festa.

i econòmica de promoció, per exemple per a captar nous fallers, o fins i tot noves empreses que ens patrocinen. Cal ser conscients de la importància d’aquestes formes de comunicació que, una pandèmia després, semblen assolides per la majoria de la població. La joventut tenim un paper clau en aquesta forma de comunicar-nos al món perquè coneguem les xarxes com cap altra generació. Aprofitem-ho! Demostrem que podem ser l’energia renovada i l’espenta que necessiten moltes de les nostres comissions.

Ideàrem campanyes comunicatives per viralitzar a la xarxa, per exemple, amb el treball dels que van ser els artistes municipals de 2020, Manolo Martín i Espuig. Proposàvem a la gent que imitara la postura de la mediadora amb una fotografia i ho compartira a les xarxes. Una altra idea que va funcionar molt bé, va I a totes les persones que heu aplegat fins ací, ser també el #ParlemAmbArtistesFallers, on un «gràcies» en majúscules i... espere que ens donàvem a conèixer amb una entrevista trobem a les xarxes! breu a diferents artesans fallers. Aquestes no deixen de ser unes poques propostes, tant valides com les que vosaltres mateixa vau fer durant aquests mesos. I és ací on rau tot el sentit de les xarxes socials: saber aprofitar cada moment, i cada ocasió, totes les ferramentes que ens proporcionen per a fer comunitat. Això sí, cal tindre en compte que les xarxes són un treball de fons. I mai em cansaré de dir-ho. Però paga la pena treballar-les.

L’experiència de les usuàries i usuaris dels nostres perfils a les xarxes socials ha de ser tan positiva com siga possible, perquè aquestes ens atorguen una forma senzilla, ràpida

172

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Font: Arxiu global lliure

173

@ricardmm

Xarxes socials i comissions falleres: estratègies de gestió de la reputació Ricard Martínez

Director de la Càtedra de privadesa i Transformació Digital Microsoft-Universitat de València

174

Les falles són un espai de socialització de primer ordre a la Comunitat Valenciana. En la majoria dels casos es tracta d’una tradició familiar que transcendeix generacions. És molt probable que moltes persones hagen tingut la condició de faller o fallera pràcticament des del naixement. Una gran part de la vida de les xiquetes i xiquets es produeix precisament a l’interessant ecosistema que genera el Casal Faller durant tot l’any. Per tant, des del punt de vista de l’impacte en el desenvolupament de la personalitat, una falla pot assolir un valor rellevant.

Usualment, qualsevol falla ha de comptar amb una pàgina web i espais d’interacció social, ja siga a Facebook, Twitter, Instagram i a la recentment arribada Tik Tok.

L’impacte de la tecnologia a l’esfera de drets dels menors resulta particularment significativa des de l’arribada de la fotografia digital, i sobretot amb la incorporació d’aquesta funcionalitat als smartphones i l’aparició de les xarxes socials.

Hem d’entendre, en primer lloc, que la nostra participació a les xarxes socials genera, sens dubte, una reputació, una identitat digital que ve conformada tant per les nostres accions com per les nostres interaccions, i finalment per actes que escapen al nostre control i que depenen de decisions que prenen altres persones.

Podria dir-se que pràcticament tota la nostra vida queda enregistrada sinó minut a minut, sí dia rere dia. Qualsevol lector o lectora nascuda abans de l’any 2000 pot comparar l’àlbum de fotos de la seva infància amb qualsevol nen o nena actual i apreciarà la diferència en quantitat i qualitat. Per altra banda, el desenvolupament de les tecnologies de la informació ha suposat un canvi radical per a les entitats associatives.

Així, si des d’un punt de vista institucional la comissió fallera no decideix quin hauria de ser l’objectiu de la seva presència a Internet i no gestiona ni els seus missatges, ni la imatge que vol proporcionar a la comunitat, es poden cometre errors que afecten greument la seua reputació.

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Per a una Comissió fallera és molt rellevant, preguntar-se amb quina finalitat utilitzem les xarxes i quin puga ser l’impacte o la repercussió en l’esfera dels drets dels fallers i de les falleres, parant una atenció particular al cas dels menuts i menudes.

Cal pensar que una comissió encarna una part essencial de la nostra cultura tradicional, dels nostres valors com a societat, d’una manera de sentir el fet comunitari que hauria de ser exemple per al territori, per al barri o el poble on s’insereix. Si no entenem aquesta dimensió i la nostra comunicació pública se centra única i exclusivament en els elements festius, podríem traslladar al nostre entorn una imatge de sensibilitat escassa i de vegades de mal exemple. És per això que les comissions haurien de comptar entre els seus equips directius amb, almenys, una persona responsable de la comunicació que fos capaç de definir els criteris de conducta correcta i de filtrar el missatge que es vol llançar a la comunitat. Sense aquest instrument, serà impossible traslladar la cultura d’Internet als membres restants de la Comissió Fallera. I aquest és el segon aspecte estratègic que caldria destacar.

El nostre casal. Arxiu Falla Sant Antoni de la Mar

El casal com un entorn de convivència pot ser un instrument idoni per interactuar amb xiquets i xiquetes, amb pares i mares, amb les i els joves, amb la finalitat de proveir-los d’un mínim d’educació digital.

Per exemple, es poden organitzar conferències, o cursos breus, que permeten que la comunitat fallera siga capaç d’entendre i governar les repercussions derivades de l’ús de les tecnologies de la informació.

Amb tota seguretat, les comissions podran trobar a l’entorn del seu ajuntament, o en el context del teixit associatiu d’Internet, persones amb capacitat i criteri per proporcionar aquesta formació.

Així, tant grans com adolescents i menuts han de ser capaços d’entendre que la compartició de determinades fotografies o comentaris puga afectar, significativament, tant la seua identitat individual com la reputació de la institució fallera.

175

Encara que siga un exemple, gairebé vulgar per la seva simplicitat, l’exposició d’imatges festives poc convenients que indueixen tercers a considerar l’espai faller, per exemple, com un entorn per a la beguda és un risc particularment evident. Des del punt de vista de la gestió de la falla pot semblar innocu utilitzar una fotografia d’una persona que maneja una ampolla d’alcohol d’alta graduació. No obstant, aquesta imatge casual podria induir a confusió i generar una mala reputació. Per això, és important aprendre a gestionar les nostres imatges a Internet, a escollir les millors, i sobretot als perfils institucionals a publicar aquelles que s’alineen amb els objectius, principis i valors de la comissió fallera. El mateix cal dir en relació respecte dels espais de xarxa social com entorns de generació de conflicte. No hem de desconèixer que moltes vegades els ambients fallers són altament competitius, almenys una setmana a l’any. En molts casos, en comunitats particularment vertebrades, aquestes competicions no només s’estenen als premis que habitualment es concedeixen a la setmana fallera, sinó també a altres tipus d’activitats culturals i esportives. De vegades ens enfrontem a rivalitats de dècades entre comissions falleres. La competitivitat és un valor altament positiu a la nostra comunitat autònoma, expressa una manera de ser i defineix un esperit innovador i emprenedor. Tot i això, els entorns de xarxa social exacerben la competència. Una comunicació inadequada, un comentari erroni, una opinió excessiva o malsonant i el conflicte estarà servit.

176

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Massa vegades assistim en xarxes socials al que es defineix com el discurs de l’odi. A l’exercici de la llibertat d’expressió, les comissions falleres han de recordar que la llibertat d’opinió no impedeix la crítica, no impedeix els comentaris àcids, tampoc la burla consubstancial al món faller, però si troba el límit en el respecte a la dignitat de l’altre i en la prohibició de proferir expressions vexatòries o denigrants. I aquests valors, que han d’inspirar l’acció pública de la comissió fallera, haurien de ser consubstancials a totes i cadascuna de les persones que la integren, amb independència de la posició que hi ocupen. Una darrera reflexió ha d’atendre considerar les condicions en què hauríem de tractar les dades i les imatges dels menors. La nostra legislació estableix que per al tractament d’aquesta informació es requereix el consentiment del pare, la mare o el tutor legal quan el menor tinga una edat inferior als 14 anys. Sense perjudici, inclou dues regles addicionals. La primera consisteix en què hem de procurar, sempre, l’interès superior del menor. La segona, de caràcter tutelar, estableix que quan aquest interès estiga en risc les autoritats competents en matèria de menors, particularment el Ministeri Fiscal, haurà d’intervenir per protegir la integritat i el lliure desenvolupament de la personalitat del menor.

Des del nostre punt de vista, aquest interès superior en una xarxa social consisteix, precisament, a evitar la sobreexposició, així com la seua identificació directa. Sembla raonable, en aquest sentit, que els mitjans institucionals de qualsevol entitat associativa limiten l’exposició pública dels xiquets i xiquetes al mínim imprescindible, i d’acord amb regles prèviament establertes que asseguren la protecció de la reputació i empren tècniques que no ho identifiquen directament. És obvi que hi haurà menors subjectes a una exposició més gran. La identitat d’aquells que tinguen la responsabilitat més gran, com per exemple la fallera major infantil, serà ineludible.

I és raonable que siga així. Tot i això, publicar imatges o fotografies de menors d’edat amb la indicació del seu nom i cognoms en espais públics comporta, encara que siga remotament, el risc que es produisquen assetjaments per depredadors d’Internet. Per això, és molt recomanable definir una estratègia en tres nivells. En primer lloc, la comissió fallera hauria d’obtenir el consentiment dels pares i les mares per al tractament d’imatges i dades dels seus menuts en condicions de llibertat. Això és, si alguna família se sent particularment incòmoda, o si hi ha risc, com per exemple el de la violència de gènere, que aquests pares puguen veure protegida la seua identitat i la dels mateixos menors, sense que això supose cap repercussió per a la convivència de la comissió.

177

En aquest cas, únicament, procediria informar a tots i cadascun dels integrants de la falla de la naturalesa privada de les imatges captades i de la prohibició del seu ús públic, sense el consentiment de les persones que hi apareixen. El cas de les fotografies és un simple exemple sobre com hem d’aprendre a créixer al món d’Internet, configurant una reputació digital En segon lloc, es pot i favorable tant per a les institucions com per s’ha de definir una política interna d’ús de a les persones. Es tracta d’una estratègia que les imatges i la informació assegura en tot moment el manteniment del control sobre la informació i que, en segon lloc, que permeta establir el tipus de plànols que promou un creixement integral dels nostres es publicaran, quines fotos es consideren menuts i menudes, educant-los sobre el futur rellevants i quins moments pertanyen a la digital a què s’enfrontaran. dimensió pública de la falla, diferenciant-los d’aquells d’altres que pertanyen a l’esfera d’activitat privada dels membres de la comissió fallera. Respecte d’aquest segon aspecte, així com dels casos en què la imatge d’una persona es vulga prendre com a element de promoció de la institució, s’hauria d’obtenir consentiments expressos. Això obliga, també, a un esforç considerable dirigit a evitar la segregació d’aquestes persones. Hem d’abordar aquests casos excepcionals amb una extraordinària delicadesa i sensibilitat. Són persones que exerceixen els seus drets fonamentals.

Finalment, el tercer pilar d’aquesta estratègia no consisteix, com podria semblar, no prendre imatges, sinó al contrari, la Comissió ha de definir la manera en què la captació contínua d’imatges pot ser un instrument per vincular fallers i falleres amb la seua falla, i generar aquests records inesborrables que tots voldríem tenir. És a dir, res no impedeix la captació d’imatges, de tota mena i naturalesa, que després siguen objecte de compartició en espais privats segurs pel conjunt de la comunitat fallera.

178

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

179

Xarxes socials:

El “Fast food” de la informació David González García Faller de Falla Plaça Dr. Collado

Si alguna cosa caracteritza l’època en què vivim és la velocitat. Tot el món corre perquè té la sensació que arriba tard o per a ser el primer sense importar tant el com s’arriba. Segurament tot això va començar amb la industrialització, deixant-se de costat el treball artesanal per l’augment de la producció i, a la fi, ho hem “industrialitzat” tot.

A la restauració hem canviat el menjar a foc lent pel menjar ràpid, a la moda les botigues de barri pels grans magatzems i, si ens centrem en la comunicació, la lectura pausada d’un periòdic mentre prenies un cafè per la immediatesa de les notícies de les xarxes socials. Amb l’aparició de les noves tecnologies i d’Internet se’ns va obrir una finestra més al coneixement, amb la diferència que ara li acompanya una variable fonamental que és la immediatesa, i més encara si tenim en compte que el pitjor telèfon actual és més potent que qualsevol dels primers ordinadors. Al principi a Internet els continguts s’agafaven de les mateixes fonts que antany perquè

180

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

el motiu de fer-ho era diversificar la seua oferta i eren els grans mitjans de comunicació els qui obrien les primeres pàgines, per això, la revolució de veritat arriba quan apareixen els telèfons intel·ligents i les xarxes socials perquè, en eixe moment, tota persona es convertia en un potencial “mitjà de comunicació”.

Tot això podria semblar un gran avanç, però si deixem de córrer i ens parem a pensar, en realitat és una involució perquè igual que es genera ràpidament el contingut, el seu interès és efímer, i la notícia d’ahir ja és caduca. Més preocupant és si aquesta immediatesa ens porta a publicar tot el que ens aplega sense contrastar si la informació és veraç provocant, en realitat, una desinformació perquè en poc de temps apareix una altra publicació que ho desmenteix i, si no tens accés a la rectificació, la teua versió serà errònia i, en conseqüència, estaràs mal informat. Per tot això, hauríem de fer una reflexió sobre la utilització d’aquesta potent eina amb la finalitat de traure-li el major profit.

No tot és dolent. Com comentava, l’aparició de Twitter, Facebook, Instagram, entre altres, ha suposat que qualsevol persona puga comunicar i que qualsevol institució, sense haver de fer una gran inversió, puga donar-se a conèixer i puga fer arribar al públic en general la seua activitat que d’una altra manera seria impossible fer-ho. Per aquestes raons, uns dels sectors més beneficiats per l’aparició d’aquestes noves maneres de comunicar són, sens dubte, les ONGD’s i les associacions de qualsevol índole, doncs sense acudir a professionals de la comunicació poden transmetre les seues notícies i amb el missatge que volen donar. A la nostra terra unes de les grans beneficiades d’aquesta revolució digital han estat les associacions festives i, entre elles, les comissions falleres, que seran en les que ens centrarem a partir d’ara. Per a les falles ha suposat un gran descobriment que ha permès generar, contínuament, continguts que antigament no es veien publicats en cap mitjà de comunicació perquè no despertaven cap interès. Però, abans d’utilitzar-les, hauríem de conèixer un poc quin tipus de continguts es consumeixen en cada xarxa social, a quin públic potencial arribarem i, el més important, si aquest tipus de contingut que es genera perdurarà en el temps.

Twitter és consumit per un públic que vol estar informat immediatament, per això, han de ser missatges curts i concisos. En el cas de Facebook, l’usuari agraeix que s’amplie la informació i que s’acompanye per imatges i vídeos i, fins i tot, és una eina molt interessant per a fer retransmissions en directe en les que el públic pot interactuar. En el cas d’Instagram, el que es busca són imatges cuidades que servisquen de reclam per al públic en general. Si posàrem un exemple del que faríem amb cadascuna d’elles seria: amb Twitter donaríem a conèixer el nom dels representants o els premis obtinguts en temps real, amb Facebook podríem escriure un xicotet article sobre l’esdevingut o incloure un directe i en el cas d’Instagram pujaríem fotos cuidades d’algun moment de l’acte, algun detall de la falla, etc. Però si el que ens interessa en realitat és que la informació perdure en el temps, segurament, cap d’aquestes xarxes socials seran les indicades per a guardar la informació perquè, a l’inconvenient de l’efímer que tenen les xarxes socials, se’ls uneix que les publicacions solen estar esbiaixades, doncs en elles majoritàriament apareix informació sobre representants, falles, activitats però molt poca sobre la gestió de les mateixes i sobre la seua aportació cultural.

Una errada molt comuna que es comet en la comunicació per xarxes socials, és vincular els comptes de tal manera que en totes elles aparega la mateixa informació, quan el públic potencial és completament diferent.

181

Si volem acudir a aquesta informació caldrà mirar uns altres tipus de publicacions que són cuinades a foc lent, com són les pàgines web i, fonamentalment, les publicacions en paper de cadascuna de les comissions com el llibret, programes d’exaltacions, llibres d’aniversaris i, en alguns casos, revistes pròpies.

Portada Llibre del 150 Aniversari. Foto de l’Arxiu de la Falla Plaça Dr. Collado

En aquest sentit, m’agradaria explicarvos l’experiència que tinguerem els fallers i falleres de la comissió de la Falla Plaça Doctor Collado a l’hora de recopilar informació per a la realització del seu 150 aniversari en el 2019. Per als quals no la coneguen, aquesta falla es planta en el cor de la ciutat de València a l’esquena de Llotja de la Seda, és a dir, en un d’eixos carrers on varen nàixer les falles. Els anys més gloriosos a nivel de premis els tingueren a les dècades dels 50 i 60 que era quan estaven a Especial i guanyaren en quatre ocasions el Primer Premi. Actualment, els nostres èxits venen de la mà de la solidaritat amb divereses activitats, entre la que destaquen els Jocs Solidaris, i dels Premis Llotja i Salvador Debón que es donen a persones o entitatas rellevants a la nostra societat i a l’artista revelació de l’any que hi haja plantat a la ciutat de València. Com deia, en 2019 celebrarem el nostre aniversari, un tant atípic, ja que celebràvem 150 anys de la primera falla de la qual tenim constància que es va plantar en eixa plaça, encara que, al llarg dels anys, ha canviat de nom perquè anteriorment es deia de la Llotja en honor a la Llotja de l’Oli que allí hi havia.

182

#AmbMilLikes

Portada Llibret 1911, primer llibret conservat a la falla Plaça Dr. Collado. Foto de l’Arxiu de la comissió.

Com deia, en 2019 celebrarem el nostre aniversari, un tant atípic, ja que celebràvem 150 anys de la primera falla de la qual tenim constància que es va plantar en eixa plaça, encara que, al llarg dels anys, ha canviat de nom perquè anteriorment es deia de la Llotja en honor a la Llotja de l’Oli que allí hi havia. Això no vol dir que anteriorment no es plantara cap falla, sinó que no hi ha registre d’això. És més, fins a principis dels 90 es pensava que la primera falla havia sigut en 1911 perquè eixe any coincideix amb el llibret més antic que conservàvem. Tot va canviar quan a l’Hemeroteca Municipal de València trobàrem, al diari El Mercantil Valenciano del 18 de març de 1869, que una de les 3 falles que es plantaren eixe any, a més de la de pagament de la plaça de bous, va ser a la plaça de la Llotja i estava composta per un cadafal amb dues donzelles i, a Las Provincias del 19 de març de 1869, una ressenya contava que es van realitzar una sèrie d’activitats entre les quals destacava un concert. Posteriorment, investigant si es tractava d’un esdeveniment puntual o no, vàrem veure que va tenir continuïtat, però amb una peculiaritat: cada any canviava la seua ubicació. Altres fonts de documentació que van resultar importants a l’hora d’obtindre informació foren els llibrets de la comissió, el llibre del 125 aniversari i una revista que editem des de 1990 que anomena l’Embolic, perquè en una festa que és tan efímera com són les falles, l’única cosa que queda sempre són aquestes publicacions.

Portada de L’Embolic de 1990. Foto de l’Arxiu de la comissió. de la Falla Plaça Dr. Collado

Això no vol dir que no buscàrem informació a Internet, però el que trobàvem en la majoria dels casos eren fotografies dels representants i de les diferents falles, però mai de les anècdotes ni de les persones que amb el seu treball han aconseguit que aplegarem a complir 150 anys d’il·lusió, per la qual cosa ens centràrem en les fonts d’informació de sempre i en els records de les persones més majors.

183

Segurament, si es fera una enquesta, la Actualment, han evolucionat molt i podem trobar des dels que únicament tenen els majoria de gent coincidiria que continguts habituals, fins els que fan treballs el llibret és la publicació més important que de recerca amb temes relacionats amb el lema de la falla o en els que escriuen articles es fa cada any en una comissió d’actualitat entorn de la festa. però, no tots ni totes sabran que el seu nom es deu al fet que antigament la seua grandària era d’una octava i, per a que es considerara com a tal, havia de contindre l’explicació de la falla doncs en cas contrari era un programa de festejos. Desgraciadament, els primers anys únicament s’incloïa això, la qual cosa complica obtindre informació de les persones que componien la comissió, encara que abans no tenien res a veure amb el que coneixem avui en dia ja que, en la majoria dels casos, s’ajuntaven per a fer la falla i després es dissolien. Per això, per a obtindre eixes dades, calia recórrer al Registre Municipal donat que per a plantar una falla calia sol·licitar un permís en què s’adjuntava una xicoteta relació amb les persones sol·licitants. Posteriorment, a aquesta sol·licitud se li acompanyaven l’esbós i el pagament de les taxes. Al llarg del temps els llibrets van anar evolucionant, incorporant continguts com publicitat, relacions nominals, esbossos, programes de festejos i fotografies dels representants facilitant molt la tasca d’investigació. A mesura que s’incorporaven aquests continguts també augmentava la seua grandària, encara que es va mantindre el nom original de llibret per a referir-nos a aquestes publicacions.

184

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Centrar la importància dels llibrets únicament en els aspectes comentats seria cometre una greu errada perquè, a més de donar a conèixer com era una falla en el seu moment, són una font de cultura doncs en explicar la falla ens acosta a tradicions i pensaments de l’època, ens mostren les tendències en el disseny gràfic de cada període i, sobretot, conserven la nostra llengua, perquè sempre van estar escrits amb un llenguatge col·loquial, un un llenguatge escrit pel poble per al poble. És per això, que en aquest món de velocitat hauríem de pensar en el llegat que deixarem a les següents generacions, i deurien conservar aquelles publicacions que perduraran en el temps encara que, per a nosaltres, siguen unes fulles escrites sense més que ni arribem a llegir o confeccionem per a participar als diferents concursos que existeixen, quan, en realitat, són la càpsula del temps que deixem a les generacions futures

i que els ajudarà a conèixer com vivim nosaltres esta festa. Com en el cas del Fast food, ens agrada menjar una hamburguesa de vegades, però preferim assaborir una bona paella a llenya, per això hem de continuar publicant a les xarxes socials ja que ens donen una visibilitat immediata, malgrat que es més important que cuidem les nostres publicacions tradicionals perquè, a foc lent, tot sap millor i es converteix en etern.

Falla plantada a Secció Especial a 1960 amb el lema “La fama” de l’artiste Salvador Debón i que va guanyar el Primer Premi. Foto de la comissió. Falla plantada a Secció Especial a 1961 amb el lema “Sí, sí però vaca” de l’artiste Salvador Debón i que va guanyar el Segón Premi. Foto de l’Arxiu de la Familia Lloris.

Guardons dels Premis Llotja i Salvador Debón. Foto de l’Arxiu de la comissió.

185

Innoven les Falles? David Muñoz Tirado Expert en innovació i desenvolupament. Bloguer Faller

Els monuments fallers estan íntimament relacionats amb el costumisme i la crítica social. El món faller, amb la música i la vida al carrer. A través d’un lent procés de maduració que dura gairebé un any, accelera l’u de març i ho dóna tot durant quatre dies, la mitologia fallera exhibeix al públic general les peces caçades, no per l’escarni ni la burla, sinó per exposar-los a la massa social, fer-los humans i donar-los un bany de realitat, alhora que indicar la porta d’eixida si no tenen una cosa nova per explicar: canvia o mor! Transforma’t o desapareix! I no obstant això, l’any 2020 ha estat l’any del silenci, la travessia del desert. Està encara per veure quants han quedat en el camí. De tot l’engranatge artístic, social i econòmic que gira entorn als quatre dies “josefins”, què roman, què ha canviat i què ha desaparegut? Parlem de ruptura i transformació, de què quedarà després de tot això. I llavors sorgeix d’una manera natural la següent pregunta: què ha fet el món de les Falles diferent en l’any de la pandèmia?

186

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalmónfaller #lesxarxessocialsalmónfaller

Quines iniciatives han sorgit? Què hem après? A l’igual que la societat s’ha transformat radicalment -no li quedava una altra i no sempre ha pivotat a millor- ¿quins canvis s’han produït en les organitzacions falleres, en les relacions públiques i privades amb l’administració, en els productes o processos fallers? És que podrà la indústria fallera suportar un altre any en blanc? Wikipedia.org: Fallas2018 - Construcción - Falla Municipal

¿S’han repensat els materials, els processos de producció, les eines, les formes de treball? ¿S’han repensat els materials, els processos de producció, les eines, les formes de treball? ¿S’ha tingut en compte que hi poden haver altres formes de comunicar o explicar que no tenen per què ser les tradicionals? Avui dia la tecnologia permet generar fils conductors i històries paral·leles a la falla tradicional, tot això a través d’eines de realitat virtual i realitat augmentada, entre altres, que permetrien posar en valor altres elements de l’obra, interactuar amb els edificis de l’entorn o amb altres falles, o fins i tot explicar la falla d’una manera diferent. Les Falles són monuments imponents, de gran inventiva i estètica ad hoc per a cada cantonada o plaça dels nostres pobles i ciutats. Ens sorprenen la seva bellesa, complexitat, alçada i qualitat. Però igual que el monument físic, la Indústria i la Festa està en un moment crucial: renovar-se o morir. És, en aquests moments de sotsobra i incertesa, quan l’ésser humà treu el millor de si mateix per allò que viu i estima amb totes les seves forces. Cullera, València, tota la província, i també la Comunitat Valenciana, estan assedegades de nous dissenys i noves formes de fer les coses: necessiten suar creativitat per tots els porus i esperem i aspirem a que els artistes fallers i tota la indústria que orbita al voltant

wikimedia.org - Falla Castielfabib 2013

hagen estat capaços de reinventar-se per sobreviure, de pivotar cap a altres formes de vida fins que la festa torne a tenir lloc. Perquè per als fallers, 2020 sense 19 de març no és any, el tancament del cercle no ha tingut lloc: no hi ha hagut primer dia d’any faller.Dins d’aquesta reinvenció dels artistes fallers cal destacar la perspicàcia que han utilitzat a l’hora de fer servir les seues ferramentes i adaptar-se a una nova etapa. Iniciatives com la de regala un ninot o altres semblants fan més gran si cap la professió d’artista faller i ajuden a lluitar per fer front a esta època tan complicada. Viure rodejat d’art i de talent és el que permet evolucionar i reinventar-se cap al futur, com ha fet el sector faller desde la pandèmia. L’any de la no-celebració del 75 aniversari de la Falla pot ser un bon moment de reflexió, tertúlia i inflexió per a aquesta temàtica tan controvertida. La vostra, una de les quatre existents en la Secció Especial a Cullera i sempre vinculada als pescadors i al mar, mereix celebrar l’onomàstica amb tota la pompa i tota la parafernàlia.

187

188

Capítol 2 #lesxarxessocialsaCullera #AmbMilLikes

robertocatnac

@robertocatnac

il·lustració: Roberto Català i Nacher

189

El turisme i les xarxes socials: Una experiència i connectivitat integral Débora Marí Regidora de Turisme i Promoció Econòmica

Comencem amb una dada: a Espanya som més de 29 milions de persones usuàries actives en xarxes socials. Tot i el despoblament i la desigualtat entre el món rural i les grans urbs, mitja població espanyola té compte o comptes en xarxes socials que els empra per estar informada, consultar l’oratge, l’agenda del poble, el que fa la veïna del carrer i, per descomptat, per viatjar, virtualment o explícitament. O el que és el mateix, busca les seues properes experiències viatgeres a través d’Internet i de les xarxes socials.

Naturalment, eixe binomi experiència i xarxes socials, s’ha convertit en una base imprescindible per als professionals del turisme. La xarxes socials són vertaderes “guies de viatge” i participen en la promoció de les destinacions. A Cullera som molt conscients de l’impacte que tenen les xarxes socials en l’elecció de la destinació i en la seua promoció turística.

Per això, desenvolupem una estratègia de comunicació amb l’objectiu de cuidar la visibilitat de la ciutat, tindre un major nombre de visites de la web, establir estratègies segmentades segons el perfil del turista, fidelitzar els visitants i turistes, millorar el servei d’informació En el sector del turisme, les xarxes socials turística, fer un seguiment de la seua reputació s’han convertit en una eina indispensable de en línia i promoure les empreses locals. màrqueting i comunicació, ja que són part integral de l’experiència del turista, bé siga a l’hora de triar la destinació, o a la de compartir opinió durant l’estada. Una foto, un moment, una crítica, una lloança o una recomanació formen part de la maleta particular de records que ens queda d’unes vacances o d’un cap de setmana inoblidable.

190

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialacullera #lesxarxessocialsacullera

L’assut de la marquesa. Font Ajuntament de Cullera.

Instagram Visit Cullera. Octubre 2021

Altra dada: segons el XIV Baròmetre de Xarxes Socials de les Destinacions Turístiques de la Comunitat Valenciana, publicat per INVATTUR, Cullera ocupa la segona posició en el rànquing de seguidors en Instagram a la província de València, just per darrere de València.

Cullera és un aparador infinit, com la força de penetració de les xarxes socials, que amb només un clic ens permeten tindre una font d’inspiració i d’informació actualitzada, en constant evolució i que afortunadament situen Cullera com a destinació turística intel·ligent de referència a la Comunitat Valenciana.

Què vos puc dir?Que estem molt contentes pel I una última dada, o millor dit, desig: fem de treball fet, i sobretot, que tenim unes persones Cullera un lloc de carrer, de pertinença, de sentiments compartits, de somnis per complir. que estimen Cullera i el que es fa a Cullera. Vos rebrem, per xarxes o pel canal que siga, Sense anar més lluny i en un any més que com a ciutat acollidora i solidària. estrany, el maleït 2020 de la pandèmia, la campanya d’estiu “Cullera, un estiu com Una Cullera sempre autèntica i d’origen. el d’abans” va generar més de 2,7 milions d’impressions, i va aconseguir arribar a més de 1,8 milions de persones.

191

Joves i les TIC Àlex Morales Regidor de Joventut i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Cullera

Els darrers anys el panorama comunicatiu, des de les institucions cap a la ciutadania, ha canviat d’una forma exponencial. De fet, hui en dia totes les administracions a tots els nivells, siga autonòmic, local o estatal, tenen presència en les xarxes socials i utilitzen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació com a ferramenta per a comunicar a la ciutadania allò que es considere.

Els de la meua generació, en volta de nàixer amb un pa baix del braç nasquérem amb un aparell electrònic. I no et dic ja tots i totes les xiquetes nascudes a partir d’ara, que sense l’electrònica i les TIC no serien absolutament res, entre altres coses perquè hem configurat les seues -i les nostres- vides amb i per a la tecnologia.

Cullera, com qualsevol altra xicoteta ciutat, és un poble gran que ha estat capaç d’adaptarArrere han quedat panells en via pública se els últims anys a les TIC, fent ús d’Internet informant sobre tot o inclús d’eixos portaveus com a una ferramenta per a comunicar, però que resaven en veu alta el ban que l’alcalde sobretot per a interactuar. o el regidor llançava per a eixe dia. Arrere ha quedat tot això perquè en 100 anys hem passat Amb el canvi de govern progressista açò ho de no tindre cap via de telecomunicació més hem viscut amb molta més presència, entre enllà de les convencionals, a utilitzar telèfons, altres coses perquè l’Ajuntament de Cullera deixà d’estar en l’obscuritat mediàtica per a ràdios, televisió... i sobretot, Internet que ser part activa dels mitjans de comunicació i en 30 anys ha canviat la vida de la gent fins de les xarxes socials. No sols el canvi de govern va propiciar un canvi de consciència social i a un límit inimaginable. de noves pràctiques per a l’acció política, sinó també va consolidar, i ha consolidat, un model de comunicació molt més amable i interactiu amb la ciutadania.

192

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialacullera #Lesxarxessocialsacullera #lesxarxessocialsacullera

De fet, fa 10 anys la gent més gran no utilitzava ni els smartphones ni cap altre element semblant per a comunicar-se, i hui en dia és molt fàcil trobar-se a persones majors de 70 anys amb telèfons intel·ligents o registrats en qualsevol xarxa social. En resum, la informació arriba abans a la ciutadania, perquè la gran majoria de gent utilitza les TIC per a assabentar-se de l’actualitat, cosa que abans no passava. L’Ajuntament de Cullera en l’actualitat està present a Youtube, a WhatsApp, a Telegram, a Facebook, Twitter i Instagram, bàsicament les xarxes socials més utilitzades per part de la gent. El WhatsApp compta amb milers i milers de persones i, de fet, eixa va ser la gran iniciativa que es va realitzar el passat any des de la Regidoria de Joventut. Hui en dia el WhatsApp Jove s’ha convertit en la millor eina comunicativa que tenim al departament amb més de 1000 joves del municipi que ja estan inscrits i que l’utilitzen com a espai per a informar-se. A diferència del WhatsApp oficial de l’Ajuntament de Cullera, este servei juvenil és bidireccional i per tant si algun jove vol fer una pregunta, pot fer-la i rep resposta. Cal que les administracions vagen al mateix ritme que la ciutadania, i per això cal adaptarse a totes les circumstàncies i moments, perquè en cas que no ho facen no estaran vertaderament al servei del ciutadà. Ninot Falla Albacete - Marva 2021. Facebook de Miriam Sandemetrio

193

La gent jove precisa de ferramentes fàcils, i sobretot precisa d’atenció exclusiva i que vaja d’acord als gustos, preocupacions i anhels d’una generació com la nostra, que porta concatenant crisis econòmiques, socials i sanitàries de magnituds brutals i que cal donar-nos moltes més oportunitats. És molt lamentable que la generació més preparada i formada de la història no siga atesa per part de les institucions com correspon, i la comunicació, ací juga un paper fonamental.

194

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialacullera #Lesxarxessocialsacullera #lesxarxessocialsacullera

Falla Blocs de platja 2019. Facebook de Mario Gual

195

Turisme després de la Covid Aurora Pedro Departament d’Economia Aplicada, Universitat de València Consultora de la UNWTO (Organització Mundial del Turisme)

Coincidiran amb mi que mai s’ha parlat tant de turisme com en aquestes últimes setmanes. Hem llegit, parlat, discutit... tant sobre turisme, economia o crisi econòmica com del Covid i la pandèmia. Hem passat mesos dolents per les conseqüències de la pandèmia en vides humanes, però també en comprovar com anaven tancant hotels, restaurants, bars, com el guies turístics es quedaven a casa... Molts elements que formen part de la nostra cultura, de les nostres costums, però també de les oportunitats d’ocupació d’una part important dels Valencians. A hores d’ara sembla que la vacunació està sent efectiva per frenar la pandèmia, almenys en els col·lectius que ja s’han vacunat en un percentatge significatiu, como els sanitaris o els majors a les residències. Entrem, per tant, en una nova etapa marcada per l’esperança que el malson acabe i tornem a la normalitat. Però, quina normalitat? En una destinació turística com Cullera, parlar de normalitat és parlar de turistes, de gent al carrer, de platja, sol, música...

196

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialacullera #Lesxarxessocialsacullera #lesxarxessocialsacullera

Però no tot serà igual. Aquesta crisis sanitària i econòmica no ve sola: ho fa acompanyada d’una crisi climàtica que ens obliga a canviar alguns elements del model o models turístics al mon i, per tant, a la Comunitat Valenciana també. Cullera rep, principalment, turisme nacional. Aquest característica del model “cullerenc” serà, sense cap dubte un element positiu per a la temporada d’estiu d’aquest any. I desprès de tants mesos, els espanyols estan (estem) desitjant viatjar, tornar a les platges, tornar a la paella amb els amics i familiars. Però aquest optimisme no deu de fer-nos oblidar altres debilitats del nostre turisme. L’estacionalitat ens aboca a tenir una destinació com Cullera tancada molts mesos a l’any i, en conseqüència, una part de l’economia paralitzada/aturada. Les solucions no son, en absolut, fàcils. Entre altres coses perquè totes les destinacions juguen al mateix i perquè la demanda turística fora de temporada alta no és tan elevada. L’envelliment de la població europea en general, i de l’espanyola en particular, pot millorar a llarg termini les perspectives. Això sí, caldrà tenir en compte altres despeses de serveis d’atenció que correran a càrrec dels diners públics.

Hi ha un altre aspecte que em preocupa també, i molt. Va ser precisament un alumne de Cullera qui, en una classe ja fa uns anys, em va dir allò de les “3 P”. Com alguns ja sabran, en turisme ens agrada allò de les coincidències amb les inicials per a definir i concretar algunes característiques o elements que defineixen el desenvolupament de l’activitat turística. Per exemple, quan es parla del turisme a Espanya des dels anys 60 es parla de les “3 S”: Sun, Sea and Sangria (alguns afegirien una quarta: Sex). Les 3 P serien: Platja, Passeig i Pipes. Les “3 P” no és, en absolut, exclusiu de Cullera. Quasi totes les destinacions turístiques on predomina la segona residència estan marcades per un turisme que genera un volum elevat de visitants. Però la despesa queda per baix (prou per baix) d’altres formes de turisme. I caldria afegir que exigeix una despesa pública significativa per a que els serveis que ofereix siguen de qualitat. Aquest és, per a mi, un dels grans reptes que ens planteja la destinació turística Cullera. Com podem fer que augmente la despesa del turista sense tenir que tornar a captar-ne més i més... No cal confondre construcció amb turisme. Construir més i més apartaments ens genera més segona residència. En la qüestió de l’estacionalitat no podem fer gran cosa. La bahía de Cullera. Font Ajuntament de Cullera.

197

Però, front a aquest apunt positiu, cal preguntar-nos quines conseqüències tindrà el canvi climàtic: en les platges l’augment del nivell del mar, la desfeta d’infraestructures de platja per les fortes tempestes, la desaparició o transformació de la flora i fauna o les previsions de desertització de la major part de la península. Acaba d’aprovar-se la Llei de Canvi Climàtic al Parlament Espanyol. Malgrat les crítiques en un sentit o en el contrari, hem de considerar-la com una oportunitat que ens pot ajudar en el procés de canvi i transformació. Perquè el que no volem -crecés perdre la base de recursos que dona sentit a aquesta activitat econòmica i social.

S’ha parlat molt del sistema de finançament que, no sabem encara per què, ens perjudica tant. La diferència de diners rebuts per habitant és escandalosament baixa per a la nostra comunitat. Cap responsable dels que van estar representant-nos (suposadament) al Parlament Espanyol ha donat cap explicació de com es van defensar als valencians. I aquests diners son molt importants per a poder formar i educar, generar un teixit productiu competitiu que, amb una presència fonamental d’empreses menudes, necessita l’ajuda del Sector Públic valencià, de millora de les infraestructures d’informació i comunicació, etc.

El turisme s’ha convertit en un sector econòmic molt important per a l’economia valenciana i cullerenca.

No sols diners públics és el que necessitem. També inversió privada. Però cal no caure en un excessiu monocultiu productiu per evitar caigudes importants quan ve la crisi. Una economia diversificada és una garantia de major fortalesa front a les crisis futures. Però també cal anar amb compte. Val qualsevol cosa? En aquesta etapa de canvi de paradigma productiu, de procés cap a una economia més sostenible, no tot és vàlid. Tenim capacitat per a avançar decididament cap a l’economia del coneixement i de les noves tecnologies, per a tenir cada vegada més presència de subsectors d’alta formació i valor afegit. I això, sense oblidar sectors tan importants com el turístic. No es fàcil.

Però no hem d’oblidar que també necessitem d’altres sectors productius per a no caure en la trampa del quasi “monocultiu” productiu. Això ens debilitaria molt més com a espai econòmic i social. Cal tenir en compte que, segons dades sobre Renda per Càpita de l’Institut Nacional d’Estadística per a 2019, la Comunitat Valenciana era ja una de les Comunitats Autònomes més pobres del Estat Espanyol . La diferència entre Extremadura (la més pobra en renda per càpita) i la nostra Comunitat era d’uns 3.700 euros, mentre que la diferència entre Madrid (la més rica) i nosaltres era d’uns 12.700. Ja estem ubicats “al Sud”.

198

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialacullera #Lesxarxessocialsacullera #lesxarxessocialsacullera

Si s’aconsegueix un percentatge de vacunació significatiu a Espanya i Europa, viurem un estiu quasi normal. I amb moltes ganes. Per tant, és molt probable que aquest estiu siga de “quasi” normalitat en destinacions turístiques com Cullera. De fet, alguns parlen de que aquesta dècada s’assemblarà a la dels anys 20 del segle passat: els feliços/daurats/bojos anys 20. Tenim un panorama complicat, però a la vegada que planteja grans reptes. Polítics, empresaris, població local i altres agents deuen de compartir reptes i solucions que ens servisquen per a començar la remuntada econòmica i social. Mentrestant, esperarem per a poder celebrar, com només sabem els valencians, la màgia del “renàixer”. Això que celebrem cada anys amb les Falles i que aquests anys, si encara ho podem celebrar, tindrà un significat més marcat.

199

200

Capítol 3 #lesxarxessocialsal’educació #AmbMilLikes

alvaro_ae

il·lustració: Álvaro Alemany

201

@carlaferrerr

Educar en temps d’internet Carla Ferrer Renart Mestra d’Educació Infantil

Al llarg de les últimes dècades Internet i infinits aparells tecnològics, que cada vegada ofereixen més possibilitats, han esdevingut eines fonamentals en tots els àmbits de la vida. La societat i la tecnologia avancen ràpidament de la mà, fins al punt que no es sap si és la tecnologia qui s’adapta a les necessitats de la societat o a la inversa. Així doncs, l’escola no pot quedar al marge de tots aquests canvis, sinó que ha de seguir les seues passes per tal de procurar que la societat i l’educació caminen al mateix ritme. Per tant, si les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan tan presents en tots els àmbits socials,

que faciliten que tota la comunitat educativa es mantinga en contacte. Ara bé, a l’hora d’introduir aquestes ferramentes a l’aula hem de procurar que els xiquets i les xiquetes desenvolupen un esperit crític envers la tecnologia i Internet.És a dir, no només han de saber què és i com s’utilitza, sinó que cal que desenvolupen una actitud reflexiva cap als continguts que els ofereix aquesta via.

Des d’aquesta perspectiva cal no oblidar que les TIC en cap cas poden substituir a les per què no ho han d’estar a l’educatiu? figures humanes, bé siguen docents o famílies, ja que els menuts i les menudes es recolzen Són moltes i molt variades les possibilitats que en les persones del seu voltant per a adquirir aquestes eines ofereixen, des de la realització aprenentatges tan fonamentals per al seu d’activitats lúdiques per a les criatures fins a desenvolupament com ho són la recerca d’informació sobre temes del seu interès, passant per un punt que cobra cada el del llenguatge i el de les relacions socials, vegada una major importància: la relació entre la família i l’escola. Per tal de satisfer aquesta necessitat existeix un gran ventall de webs familiars i aplicacions

202

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialal’educació #lesxarxessocialsal’educació

entre d’altres.

Reprenent el llistat d’avantatges que ofereix la tecnologia, cal tindre en compte que per a totes aquelles xiquetes i xiquets (i també adults) que presenten certs tipus de diversitat funcional, els avanços tecnològics constitueixen una eina indispensable per a la seua quotidianitat. És el cas, per exemple, de persones que degut a una paràlisi cerebral, algun Trastorn de l’Espectre Autista, o altres motius, tenen dificultats per a comunicar-se de manera eficient a través del llenguatge verbal, i per això utilitzen SAAC (Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació). Mitjançant “HOLA” una App que forma part del projecte “Azahar”, aquestes persones poden relacionar-se amb l’entorn a través de pictogrames. De la mateixa manera, existeixen aplicacions que les persones invidents poden emprar, per exemple, per a saber el color dels objectes i que els proporcionen autonomia per a fer una activitat tan habitual com ho és vestir-se. Malgrat l’existència de tots aquests dispositius i programes, la varietat de circumstàncies socials que les xiquetes i els xiquets troben a les seues llars fan que no totes les criatures en tinguen accés.

Font: Arxiu global lliure

Parlem doncs d’una bretxa digital entre xiquets de famílies més afavorides i altres de famílies més humils, que encara es fa més palesa quan les situacions esdevenen adverses.

203

És a dir, que la missió fonamental de l’educació que és oferir igualtat d’oportunitats a totes les criatures independentment del seu context, es veu truncada. A pesar d’aquestes situacions, és clar que les TIC resulten molt útils per als menuts i menudes i les seues famílies però, com influeixen en les relacions entre docents? Els i les mestres sempre han tingut interès per relacionar-se entre ells i conèixer d’aquesta manera les tècniques i recursos que empren els seus companys, per a millorar així la seua activitat. Amb aquest objectiu va sorgir a la Barcelona dels anys 50 la “Institució Pedagògica Rosa Sensat”, que constituïa una mena de xarxa social entre docents, i que a dia de hui continua posant en contacte a diferents professionals de l’àmbit educatiu. A través de diverses vies com ara pàgines web, revistes, seminaris... aquesta i altres institucions ofereixen informació sobre les investigacions i els avanços que es produeixen al món de l’ensenyament, contribuint d’aquesta manera a la divulgació d’aquests. A més d’això, ara que les xarxes socials formen part del nostre dia a dia, algunes d’elles -com ara Instagram- s’han convertit en una font de recursos i en un medi on intercanviar opinions i pensaments sobre temes que afecten a la realitat educativa. Font: Arxiu global lliure

204

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialal’educació #Lesxarxessocialsal’educació #lesxarxessocialsal’educació

D’aquesta manera el conjunt de la societat pot implicar-se, coneixent i compartint les seues idees al respecte de diverses qüestions.

@cccesssarrr

En aquest context han sorgit en els últimes anys vertaders “influencers” de l’educació Sí, heu llegit bé, de la mateixa manera que hi ha usuaris de l’esmentada xarxa social que ofereixen continguts relacionats amb el món de la moda, els viatges o l’entreteniment, també hi ha qui aconsegueix rebre un fum de seguidors i de m’agrada penjant recursos per a l’ensenyament. En aquesta línia trobem mestres, la tasca dels quals s’ha vist reconeguda no només socialment sinó també institucionalment, com ara César Bona (@cccesssarrr) o Raúl Bermejo (@thinksforkids). Als seus comptes d’Instagram trobem fonamentalment reflexions, propostes d’activitats per a realitzar amb els més menuts o recomanacions de llibres infantils, tot i que també és habitual que promocionen les seues obres publicades. De la mateixa manera, existeixen altres comptes de persones menys conegudes que solidàriament comparteixen amb la resta de docents i famílies diferents tipus de continguts educatius. És el cas, per exemple, d’Anna Mas (@creaduca) una educadora social que habitua a penjar recursos per persones nouvingudes, així com reflexions sobre diferents temes, convidant sempre als seus seguidors a que es senten lliures d’expressar la seua posició al respecte.

Dades de quan es va realitzar l’article

@thinksforkids

@creaduca

205

D’altra banda, si continuem bussejant en la mar de comptes educatius, en trobarem també d’altres tipus, com ara el de Maestra de pueblo (@maestradepueblo), que més que proposar activitats o a recomanar llibres infantils, es dedica a fer una crítica satírica en relació a diferents temes escolars, i explica des d’un punt de vista humorístic -i quasi sempre en forma de mems- algunes situacions que es repeteixen freqüentment en l’àmbit educatiu. Per a finalitzar, un element molt útil i emprat en el món de les xarxes socials és el “hashtag”, que consisteix en una paraula o varies, escrites sense separació, i precedides d’un coixinet (#). Aquest element permet comprovar totes les publicacions que s’han penjat en una determinada etiqueta. Així, per a facilitar la recerca de continguts educatius va sorgir el hashtag #claustrodeig. D’aquesta manera

es pot accedir ràpidament a recursos educatius per a totes les edats, des de l’Educació Infantil fins a la Secundària i Batxillerat. L’ús d’aquesta etiqueta ha proliferat tant i d’una manera tan exitosa que fins i tot, de tant en tant, s’organitzen reunions de docents de diferents punts de la geografia per a intercanviar idees i experiències.

206

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialal’educació #Lesxarxessocialsal’educació #lesxarxessocialsal’educació

En conclusió, Internet i les xarxes socials no han canviat l’essència de les relacions que es donen entre els diferents grups de persones que prenen partit en l’educació. Més prompte podríem dir que han contribuït a facilitar la vida quotidiana i a ampliar l’intercanvi d’informació, ja que qualsevol persona pot compartir les seues idees, propostes i recursos. Malgrat això, hi ha una sèrie d’aspectes que van més enllà dels continguts educatius. Pense, per exemple, en l’espontaneïtat d’una situació que dóna lloc a un nou aprenentatge, al joc lliure que es desenvolupa al pati amb els companys i companyes, o aquell en el que són els menuts qui creen i fixen les normes, les excursions a llocs desconeguts -amb els nervis de la nit anterior i la negociació per a seure a l’autobús amb la teua amiga-, el treball grupal que els descobreix la necessitat de compartir els recursos comuns... Amb tot això, podria l’educació virtual substituir a la presencial?

8:30

#claustrodeig 207

Gent menuda:

Tecnologies de la comunicació i xarxes socials Rafael Soler Beltrán Direcció pedagògica Col·legi LA MILAGROSA de Cullera

(…) la educación se ve obligada a proporcionar las cartas náuticas de un mundo complejo y en perpetua agitación y, al mismo tiempo, la brújula para poder navegar por él. (…)

Delors, J. (1996.): “Los cuatro pilares de la educación” en La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión internacional sobre la educación para el siglo XXI, Madrid, España: Santillana/UNESCO. pp. 91-103.

Aquest article pretén posar el focus en un fenomen que ens envaeix i, en certa mesura, ens desborda. Aquest fenomen no és un altre que el de les noves tecnologies de la informació i està canviant la forma de comunicar-nos, d’aprendre, d’ensenyar, en definitiva, de relacionar-nos. A més ho farem posant al centre de la imatge a la xiqueta, al xiquet; com es veuen influenciats, riscos, pors, control, educació... I és que aquest article proposa una mirada escolar al repte que suposa la irrupció de les noves tecnologia de la informació i, com no, al desembarcament de les xarxes socials.

208

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialal’educació #Lesxarxessocialsal’educació #lesxarxessocialsal’educació

Arxiu fotográfic Rafael Soler

Breu contextualització El progrés de l’ésser humà sempre ha anat vinculat al desenvolupament de noves tecnologies. Són les que permeten la nostra hegemonia al planeta Terra sobre qualsevol altra espècie animal. També resulten el factor determinant per encimbellar les successives potències dominadores. Avui dia ho segueix sent. La nació, l’empresa que primer desenvolupa i domina noves tecnologies, fa un pas avant i relega a un segon pla a la resta. En la ment de tots els grans avanços tecnològics en la història de la humanitat: el control sobre el foc, l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, la roda, la pólvora, la impremta, la màquina de vapor, l’electricitat, el motor de combustió, l’electrònica, Internet, robòtica... i tantes i tantes noves tecnologies que l’ésser humà ha desenvolupat i segueix desenvolupant per donar respostes tant a les seues necessitats com a les seues ànsies de coneixement i de poder. Avui, inicis de segle XXI, aquests avanços resulten cada vegada més vertiginosos, ens espenten, ens acceleren, ens superen... moment ideal, doncs, per reflexionar.

Arxiu fotográfic Rafael Soler

Al nostre judici dos condicionants s’han d’incorporar, ja, a qualsevol avanç tecnològic, que ens venen assenyalats per l’experiència més recent i que, d’alguna manera, ja ens mostrava Jaques Delors en el seu estudi “Els quatre pilars de l’educació” (referenciat a l’inici) , l’any 1996,

209

quan ens venia a dir que per emprendre, per assolir la competència, no n’hi ha prou amb aprendre coneixements, no n’hi ha prou amb dominar els procediments, ni fins i tot n’hi ha prou amb tenir la determinació per dur-los a terme. A tot això cal incloure el que Delors anomena, l’aprendre a ser. Ens està apel·lant al fet que posem l’accent en el desenvolupament global de la persona, en el seu cos i ment, en la seua intel·ligència, sensibilitat, sentit estètic i la seua responsabilitat individual i social... Aquests dos condicionants a què ens referim de manera implícita apunten a aquest saber ser.

Les tecnologies de la informació hui Des dels prehomínids, fa uns 60 milions d’anys, amb els seus senyals, fins a l’actual 2020 d.C. amb els nostres ordinadors, dispositius mòbils i Internet, passant pels jeroglífics, pergamins i la impremta, la necessitat de comunicació de l’ésser humà no ha parat d’evolucionar. En ple segle XXI ens estan sacsejant tot un seguit de noves tecnologies de la comunicació que canvien qualsevol paradigma comunicatiu fins ara concebut.

Parlem d’ètica i sostenibilitat. Qualsevol avanç tecnològic ha d’anar, avui, de la mà de l’ètica i la sostenibilitat. El fet d’innovar, d’avançar, no resulta suficient si aquestes innovacions no resulten ètiques ni sostenibles. Insistim, ho estem observant en l’actualitat. Un avanç tecnològic que no té en compte aquests paràmetres, és un avanç mutilat,

De sobte som testimonis directes del que passa en qualsevol punt del planeta a temps real. Tenim accés a la informació amb un “clic”. De la mateixa manera ens podem comunicar amb altres persones o grup de persones. Assistim, amb una certa fascinació, a la irrupció de les xarxes socials. Les relacions socials pateixen un tomb al·lucinant.

D’altra banda, no deixem de reconèixer que totes elles naixen d’un món d’adults amb unes necessitats de consum desmesurat, fruit Si centrem aquests avanços en els propis de d’una geopolítica global que tot ho arrasa. les tecnologies de la informació, aquest saber ser ens ha de portar a fer un ús ètic de les El primer gran avanç en tecnologies de la mateixes, ens ha de portar a trobar fórmules comunicació a la fi del segle XX va venir de perquè aquests avanços no es transformen la mà del que coneixem com informàtica. La en escletxes digitals que generen unes societat, les persones, en un primer moment, noves classes socials. Noves, però igualment vam donar una benvinguda exemplar a la irrupció de la informàtica en les nostres vides. desiguals i injustes. és un avanç que es torna contra nosaltres.

210

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialal’educació #Lesxarxessocialsal’educació #lesxarxessocialsal’educació

El nostre coneixement en informàtica es va anar configurant a base d’un aprenentatge grupal, col·laborador i desinteressat que ens va permetre assimilar-la i començar a dominar-la.

Tot seguit Internet, xarxes socials ... I entre tant i tant d’avanç tecnològic, entre tant i tant d’aprenentatge, no ens havíem adonat que ací estaven ells, allà estaven elles, les nostres persones menudetes, el nostre tresor més preuat. N’hi havia capbussant al seu aire en aquestes tecnologies, sense control, amb uns pares i mares superats o mirant cap a un altre costat. I allà estaven i ací estan. I en aquest context, en aquesta realitat, ens trobem. I ací és el moment i és l’ara. És el moment de les escoles. Les escoles tenen davant seu el repte de mirar cara a cara a la societat i oferir respostes als grans reptes de la humanitat. Ara és quan l’escola recull l’esperit solidari d’aquesta formació espontània, social i col·laborativa, l’amplia i aprofundeix, la domina i la posa a servei dels xiquets, amb seguretat, amb control, en una paraula, una paraula però amb majúscules, EDUCANT. Necessitem reactivar aquest laboratori que és l’escola. Un laboratori on els futurs ciutadans assagen aquestes millores que poden i han de transformar realitats futures. Font: Arxiu global lliure

211

Aquest laboratori per a la vida futura, anhels d’utopies que lluiten per obrir-se camí en un temps potser no molt llunyà Un futur que ja és present, un aprenentatge que en si mateix ja és vida. Però, aterrem, què volem dir quan parlem d’educar els xiquets i xiquetes en l’ús de les noves tecnologies de la comunicació i la seua derivada de les xarxes socials. Senzillament el que proposem és emportarnos-les a un entorn segur, a l’escola, i dins d’ella i amb l’ajuda de mares i pares, posar totes les potencialitats d’aquestes tecnologies al servei de l’aprenentatge, de l’aprenentatge del xiquet, de la xiqueta, de l’adolescent, del futur ciutadà. A ningú se li escapa ja que la memorització de continguts per part de l’alumnat no s’entén com un element essencial en l’educació, més prompte, el que demana la nostra societat, és aprendre a destil·lar tot l’allau d’informació que ens arriba diàriament, és a dir, un dels aprenentatges essencials de qualsevol escola ha de ser el de fomentar l’esperit crític i la reflexió. S’ha d’ensenyar a reconèixer les fonts fiables que pul·lulen per la xarxa i a rebutjar aquelles que no ho són. De la mateixa manera s’ha d’educar en què tot acte comunicatiu ha de ser respectuós i veraç. Font: Arxiu global lliure

212

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialal’educació #Lesxarxessocialsal’educació #lesxarxessocialsal’educació

I aquesta comunicació respectuosa i veraç traslladada, com no, a l’ús de les xarxes socials. S’ha de educar, per tant, en el bon ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació, en el coneixement de les lleis que el regeixen posant, especial èmfasi, en les lleis de protecció de dades. Per a nosaltres l’edat ideal per iniciar amb profunditat aquests processos formatius és als 9/10 anys d’edat. Apostem per aquestes edats perquè pensem que aquests aprenentatges s’han d’iniciar abans d’entrar en l’etapa madurativa de l’adolescència. La xiqueta, el xiquet, arribada a aquesta etapa, ja ha d’haver pogut forjar els pilars bàsics d’aquesta formació en noves tecnologies.

D’altra, s’educa en un ús responsable d’aquestes potents eines que, de no controlar-se, passen a controlar-nos, ens posen en perill, un risc que no volem córrer. Reiterem, la clau, l’educació, el saber ser. Per tant, des d’una actitud col·laborativa i humil, ens agradaria acomiadar aquest article deixant unes claus que apuntalen, almenys per a nosaltres així ha estat, la implantació rigorosa i reeixida de les noves tecnologies de la comunicació i la informació a l’educació obligatòria del nostre sistema educatiu:

El nostre centre educatiu s’inspira en aquests fonaments i trasllada, al seu projecte educatiu, l’ús conscient i decidit de les noves tecnologies al servei dels processos d’aprenentatge de l’alumnat. Atenció! l’ús de les noves tecnologies no suposa un fi en si mateix,

simplement és un facilitador, un potenciador de les metodologies actives que es posen al servei dels aprenentatges essencials, dels aprenentatges autèntics. S’obté amb aquest enfocament de l’escola un doble benefici, d’una banda l’alumnat utilitza eines del seu temps per aprendre, per créixer.

213

CLAUS PER AL BÓN ÚS DE LES TECNOLOGÍES I LES XARXES SOCIALS A L’EDUCACIÓ

1 2 3 4 5 6 7

214

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsal’educació #lesxarxessocialsal’educació

Aposta conscient, decidida i valenta per l’ús de les noves tecnologies de la comunicació i informació en l’aprenentatge escolar. Tots o ningú. Cal lluitar per la igualtat d’oportunitats de l’alumnat. Tot l’alumnat amb els mateixos recursos. Lluita contra l’escletxa digital. Projecte educatiu clar, horitzó. Domini tecnològic. Domini normatiu: Reglament de Règim Intern adaptat. Formació, formació, molta formació docent. La tecnologia només és un instrument que potencia una metodologia d’aprenentatge actiu. LA FI, L’EDUCAR A SER.

Revista Semana: Los niños y las pantallas

PD El informe aprende a hacer (1972) manifestaba en su preámbulo el temor a una deshumanización del mundo vinculada a la evolución tecnológica. La evolución general de las sociedades desde entonces y, entre otras cosas, el formidable poder adquirido por los medios de comunicación masiva, ha agudizado ese temor y dado más legitimidad a la advertencia que suscitó. Posiblemente, en el siglo XXI se amplificarán estos fenómenos, pero el problema ya no será tanto preparar a los niños para vivir en una sociedad determinada sino, más bien, dotar a cada cual de fuerzas y puntos de referencia intelectuales permanentes que le permitan comprender el mundo que le rodea y comportarse como un elemento responsable y justo

Más que nunca, la función esencial de la educación es conferir a todos los seres humanos la libertad de pensamiento, de juicio, de sentimientos y de imaginación que necesitan para que sus talentos alcancen la plenitud y seguir siendo artífices, en la medida de lo posible, de su destino.

Aprender a ser, informe de la Comisión Internacional para el desarrollo de la Educación, UNESCO- Alianza Editorial, Madrid, 1987,pág. 31

215

216

Capítol 4 #unlikeperlanostrallengua #AmbMilLikes

alxlpzart

il·lustració: Álex López

217

Beneficiar-se del benefici Fani Criado Ripoll Fallera de Cullera.

És a dir: ser,viure i sentir en valencià M’és molt difícil, de veritat de la bona, escriure encomandes1 que tenen un espai programat, un tema predeterminat i, a més a més, sota la pressió de no quedar malament amb les persones que m’ho han confiat per al seu projecte. En aquest cas, el llibret faller de l’Associació Cultural Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera per a l’exercici 2020/2021. No cal ni dir que encara està en l’aire la idiosincràsia2 de la nostra estimada festa la pròxima primavera. Enguany, en el moment que estic intentant explicar-vos que no és fàcil posar-se davant del full en blanc, acabem de patir, de plorar i de sentir fins al moll de l’os3 que ens hem hagut d’aturar en contra nostra. La roda del temps d’una manera lenta, impassible, indiferent a les nostres emocions, afigura4 que s’ha parat.

Ho sabeu, ho sabem; però no podíem fer res més del que hem fet. Encara recorde, una joveneta novella en la meua comissió, que després de la decisió ja presa i ella amb l’esma preparada perquè el missatge del president fora: “tranquil·la Comissió que plantem”, em va traure paraules desafortunades, d’aqueixes que sempre vull evitar en el món de les Falles a Cullera i fins i tot de vegades a la faena i com no?! A ca meua també, i més que res en les joves generacions que tant necessitem per fer perdurar la nostra cultura: “El seny i el trellat estan per alguna cosa! Que tu no en tens?”

Li ho vaig imprecar6 amb veu d’adulta, poc empàtica, perquè no se’n volia saber res d’ajornar les Falles. I de ben segur que no va ser l’única que va protestar. Jo mateix tenia un pes dins de mi però sabia que calia tirar del carro. I pensava amb totes i cadascunes Març del 2020 passa a la història tristament. de les persones que en aqueix mateix instant No hem plantat, no hem cremat la saó5 de comunicaven la dura i desagradable realitat: tot un any de treball, perquè les Falles no són no plantaríem els monuments preparats ja per lluir la nostra valenciania Tenia les presidentes tres dies de “festorra” li pese a qui li pese. i els presidents al mig de l’ànima. Supose que es trobava com moltes altres falleres de Cullera, dins de la llacuna seca, eixuta, buida, Sabeu per què, no? de la incredulitat, de la negació.

218

#AmbMilLikes #unlikeperlanostrallengüa

Podràs trobar totes les notes a peu de pàgina al final de l’article

Una dificultat més que em trobe, no vull anarme’n tant del que m’han encomanat, és que quan s’arriben a publicar aquestes paraules, no sé com les llegireu. Ho fareu? No sé com les llegirem, perquè jo també ho faré, ho vull fer. Ens haurem oblidat de tot? no crec! Impossible! diria jo. Estarem ja preparant sense cap entrebanc7 i sense cap por les Falles 2021? Haurem tingut proclamacions i presentacions? Diuen algunes persones que em coneixem des de xiqueta que tinc molta imaginació i és possible, però vaig fent-me gran d’edat i a l’igual que vosaltres tenia tanta il·lusió en cremar les falles 2020 que una mena boira m’impedeix fer cap predicció, ni a curt ni a llarg termini. L’únic que tinc és la força d’un sentiment que acompanya el meu batec perquè més tard o més d’hora la música, els crits d’alegria, els colors i les famílies falleres tornarem al cau a compartir la vida a la taula, eixirem a omplir de vida els carrers. Quan? No ho sabem de cert a maig del 2020.

Falla Plaça del Pilar 2019, “Qui mou els fils”. El país

A pesar de la incertesa, espere que sapigueu valorar el que valen els companys i companyes que no han deixat de treballar per vosaltres, per nosaltres, pel poble faller que és el nostre, que no paren de fer Falla, de fer Cultura, de dur endavant el vostre projecte com a Comissió. Puc assegurar que no és gens fàcil convéncer-me per traure’m l’amor per les Falles, la veritable passió que porte dins per la cultura del nostre País Valencià per escrit i sense cap vergonya, a més per a publicar-ho i sí, com llegiu, ho han aconseguit.

219

Per això he dit abans una paraula que Poder parlar per escrit de la meua llengua i possiblement heu pensat o que estava mal de si és profitós o no el seu ús a les plataformes escrita o que no sabíeu exactament que que actualment ens marquen el dia a comportava: dia i per a les quals ja no necessitem ni seure’ns cara un ordinador, per a mi és una paradoxa9, una contradicció personal que Ia roda del temps “afigura” que s’ha parat. per una banda em resulta gratificant i, per Afigura, és a dir, ho pareix; però no és així, altra, m’és complexa. S’imagineu la rutina, segueix impassible i descarada amb el seu i malauradament també la no rutina que quefer i estem a les portes de la incertesa ens va suposar el confinament, sense mirar el mòbil? ( ací ara posaria “ens ha suposat” però pensant que ho llegirem al 2021, d’ara quan ja hauríem de saber fins i tot, per costum endavant canviaré el context temporal i rutinari, les dates de presentacions de les pensaré en quan ho llegirem). comissions a Cullera. Sí, l’aparell que teòricament és per a telefonar Com no ho puc saber a l’igual que vosaltres, però per a l’únic que pràcticament no s’usa però la delegació encarregada d’aquest gran des que existeix el WhatsApp, per anomenar llibret, (segur pel que m’han contat i per com només una de les nombroses possibilitats de m’agraden a mi els llibrets fallers) m’ha dit que ja contactar-nos, per assabentar-nos de tot i si tarde en enviar-vos la meua participació, vaig és el Facebook o el Twitter per a què opinar? a seguir amb un desig: tot anirà bé, plantarem i Amb açò el que vull dir és que la societat cremarem. Seguirem fent poble. sencera, on vivim nosaltres, té un continu Ara ja he començat i podria dir fins i tot que accés a les xarxes des que van començar he escrit molt per al que deuria ser només una a existir i cada vegada a una edat més primerenca tot i els entrebancs generacionals introducció però, cadascú és com és, no? que ho volen impedir. De teories sobre l’ús, Com que sóc una apassionada de tot allò l’abús i l’addicció que provoquen n’hi ha que hi té a veure amb la cultura des del seu per anar i vendre’n però no és ni de ben significat antropològic; és a dir, amb el conjunt lluny la meua intencionalitat enumerar-les de costums, de tradicions, de formes de vida ni tampoc el que m’han demanat. Igual ho d’un poble, d’una societat o de la humanitat, fa una altra persona en aquest mateix llibret m’imagine que a l’igual que de mica en que està més preparada i instruïda que jo. mica s’ompli la pica arribaré a dur a terme Possiblement fins i tot no s’enrotlla tant! l’honor que una companya vostra8 m’ha fet: demanar-me que expresse per escrit allò que Una vegada dins la temàtica, he de dir que al meu entendre suposa l’ús del valencià a les si ens la plantegem és, simplement, perquè o bé nosaltres o bé algú de fora ens fa dubtar. xarxes socials.

220

#AmbMilLikes #Unlikeperlanostrallengüa #unlikeperlanostrallengüa

I els dubtes són bons si serveixen per a l’aportació de solucions que sumen i no per al contrari. El que és evident des de les primeries del nou segle és que estem embarcats dalt d’una vertiginosa i globalitzadora època on hi pugem o ens quedem per a vestir sants10 fins pagar la moneda al barquer d’Hades11, i això ni les més beates ho volen d’ofici i encara ens queda molta pólvora per tirar, no creieu?. Amb aquests últimes línies no he pogut deixar enrere la meua dèria personal o, millor dit, el meu interés per saber el perquè creiem o no en unes teories o en altres. Per què la religió “oficial” d’Occident ens ha transmés unes o altres imatges de la vida, de la mort, de l’existència?. Per què tota cultura que ha arribat al segle XXI té una metàfora del trànsit entre la vida i la mort? Moltíssimes però només són plagis unes de les altres. Còpies traduïdes a l’interés que mou en un determinat moment la societat. La Cultura que anomenem els occidentals com a Clàssica ens parla d’algú que ens cobra per passar d’una vida a l’altra si és que hi ha una d’altra. Per si de cas, gaudiu tot el que pugueu en aquesta. Fins i tot a la Saga del Harry Potter apereix la mitologia, també a l’Star Wars, a les pel·lícules del Disney o El Pixar, i com no! les pel·lícules que han guanyat molts Oscars als segles XX i XXI amb diferents versions i remakes com Troia (l’heu vista?), Vau veure com posaven les monedes als ulls dels herois abans d’incinerar-los? I fa molts anys també al Sean Connery fent d’un rei Artús molt benevolent, sí aquell utòpic, o no, de la taula redona?

José Benlliure, La barca de Caronte, 1909, Museo de Bellas Artes de Valencia.

221

treballat voluntàriament, significativament i conscientment per a enaltir-lo, sentir-lo, expressar-lo, viure’l i cremar-lo per tornar a començar. I, on es proclama des de que hem entrat al segle XXI, a les xarxes socials, no? O sabeu d’alguna Comissió que no tinga Facebook, Instagram o qualsevol altra plataforma per a fer-se veure? Fins i tot hi ha Nosaltres les Falles podríem dir que som qui diu que el que no es publica no passa, i eternes perquè no morim, després de cremar jo sé que també és al contrari: es publica el els monuments d’un exercici en tornem a que no passa però es vol fer realitat. Però plantar-ne un altre i així any rere any, com deia la pel·lícula:”La vida és bella, de vegades cansa, de vegades fa mal. No és com l’au Fènix, tret dels anys de la cruenta perfecta, no és coherent, no és fàcil, no és Guerra Civil i el 2020 per una maleïda pandèmia. eterna però, a pesar de tot, la vida és bella” Però ho hem superat! I quan calga ho tornarem a fer. De nou bell els monuments es plantaran, Ací toca dir com d’essencial, d’important els cremarem i les comissions tornaran a fer un és el llibret faller. projecte nou. És l’única manera una vegada en paper i Perviurà el poble valencià mentre no entre les nostres mans de deixar el nostre pas deixem morir la nostra cultura per la Història, de no caure en l‘oblit, l’únic que podem arxivar i que només el foc pot i, amb ella, la nostra manera de festejar que destruir. Falla Plaza del Pilar 2015 existim i ho hem de fer com cal: amb les paraules EDM DIARIO: Ribó Dice Que Las Fallas En Julio Son “Posibles que transmeten el nostre tarannà12, el nostre significat, el que som i moltes són intraduïbles en molts contextos. Vau veure com posaven les monedes als ulls dels herois abans d’incinerar-los? I fa molts anys també al Sean Connery fent d’un rei Artús molt benevolent, sí aquell utòpic, o no, de la taula redona? I si preguntem a les iaies: Qui té les claus del cel? Sant Pere ens diran sens dubte totes i cadascuna d’elles.

Hem d’expressar-nos, sí, en valencià perquè les Falles som valencianes. Què hi té a veure les xarxes i el valencià amb les Falles? Amb la nostra Festa? Molt, moltíssim i alhora res tot depenent del que cadascuna de les nostres personalitat vulga entendre. El Carpe Diem és molt, molt apassionant i moltencoratjador si pensem en nosaltres, el món de les Falles, que el celebra cada any. Sí, sense cap dubte; però després d’haver

222

#AmbMilLikes #Unlikeperlanostrallengüa #unlikeperlanostrallengüa

Nosaltres cremem les falles però deixem e els llibrets amb el material gràfic que demostra la seua existència,la nostra. Els núvols cibernètics, els discs durs, les memòries usb i un llarg etcètera de noves tecnologies poden fer caput, poden anar en orri, poden Eurostars: 6 Cosas que tienes que saber de las Fallas de Valencia desaparéixer per la mancança d’energia artificial creada per nosaltres mateix i en les Des de finals del segle XX i sense pressa nostres mans. però tampoc sense pausa, a més d’algunes Personalment no sóc amant de les noves comissions del Cap i Casal com fa molts Na Jordana, la Falla , i la per a mi tecnologies, com tampoc no ho sóc del café, anys ja 14 ni per als bons resultats que atorguen en la inefable i entranyable Arrancapins, les dels meua faena però sí en faig ús i sí aconselle a pobles van anar, i quasi que gosaria a dir que tota persona que em pregunta que faça el nosaltres les viles de capdavanteres ( li ho possible per dominar-les abans que passe el podem preguntar a l’estimat Joan Castelló, contrari: que ens dominen elles a nosaltres. I açò i tantes coses més; sí el vostre Joan que ací, ve la meua aportació a la postura de si ens cada dia em sorprén més significativament 15 hem de comunicar en valencià en elles o no. Sí, i positiva i amb la germaneta del qual tinc Sí i rotundament sí. Sí sense cap excusa i encara molts entranyables records), van anar, com he dit, recuperant allò que s’havia arraconat menys per a nosaltres la societat fallera. com la indumentària menys barroca sense deixar de ser-ho per a les grans ocasions, Les Falles són valencianes i tenen un valor més adequada al context i més autèntica i, que dia a dia ha anat en augment a mida excel·lentment s’abillava16 amb saragüells, que es van reprendre com a cultura que gipons, calcetins preciosos els participants identifica molts dels pobles valencians, masculins de la Festa. Ara es veuen fins i tot altres fan moros i cristians, fogueres, algunes escarselles17! romeries de les canyes... No cal ni dir que el fet que els hòmens ens acompanyaren en aquesta trajectòria ha I hui, ara, si ens situem en la contemporaneïtat, fet moltíssim a favor de la cultura popular les Falles com diu la cançoneta popular per a valenciana. Ells també tenen història i costums nosaltres són les ames de casa i del carrer13. valencianes que s’ han incorporat a la festa que hui apareix a l’índex dels llegats que són I, malauradament som vulnerables davant el Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Ells capitalisme, la globalització que acompanya també llueixen i tenen bon parar! Que no ho els números fàcils de l’economia, perquè neguen perquè estan contents de veure’s amb allò de la intimitat es difícil de preservar vestitsI, a més a més, no seria bo que que no s’hi s’entra al joc sense saber-ne les regles. hi participaren:

223

hem de treballar per ser una realitat equitativa, una societat que rebutge el masclisme i les imatges del “macho alfa” (em produeix tant de rebuig l’expressió que ni la traduesc). I, ara sí va de bo! Penseu que sense les nostres frases fetes, sense la nostra gastronomia, sense les nostres paraules amb una connotació arrelada i intraduïble, sense que les dones s’hagen incorporat a les estructures organitzadores i gestores ( si no, mireu els banderins replegats de Diputació i les bases per obtenir-los- açò per als més reticents si necessiten proves) , si més no a les estadístiques en algunes comissions de la capital, sense la incorporació de la realitat cultural on encara ens queda un camí ben llarg i esperem que no siga d’altra manera perquè si no, no seria, sense la faena conjunta i la germania entre totes les comissions, entre totes les persones censades en elles, sense trencar les barreres de la mitjania del segle XX on per exemple jo ja no em vestiria de valenciana perquè sóc d’edat i mare de dos fills (com moltes de les falleres en les comissions culleranes), sense el valor de l’autenticitat que ens fa increïble però ho hem passat el que ha passat el 2020, sense que l’esperança ens amere fins penetrar-nos ben endins, fins arromangar-nos per viure unes Falles nostres, penseu que al segle XXI tenim possibilitats de romandre actives, vives, respectades..., penseu que existiríem? Existència sí, perquè la vida per a una persona fallera és molt més que nàixer, créixer, reproduir-se (o no) i morir.

Arxiu Falla Sant Antoni de la Mar

224

#AmbMilLikes #Unlikeperlanostrallengüa #unlikeperlanostrallengüa

Ací si m’ho permeteu,

la de les literatures hispàniques. I no ho dic per xalar. És un argument més per a intentar mostrar-vos que entre ser, sentir, viure i el que seria deixar-se dur, portar-se i beneficiar-se , es encara que la patiren de manera pot perdre el benefici de la identitat. asimptomàtica, totes les ànimes que no es troben amb nosaltres ja, i les que sí la van Supose que me n’he eixit molt, massa dels véncer; i, com no, també totes les persones arguments que s’esperava la vostra companya que van fer el possible per parar la pandèmia que m’ha proposat la col·laboració però en ( una intensa abraçada, d’aqueixes que el fons pense que no tant realment. Per què? Perquè s’ha de tindre molt clar, claríssim, premen el cos quasi fins notar els ossos). vull recordar totes les lluitadores contra la covid-19

Tornem a les Falles i, penseu si ens podem permetre arguments de si ho fas en castellà arriba a més gent, si ho pugem en anglés encara més no?, sabeu que hi ha molts més milions de persones que parlen xinés(mandarí o cantonés perquè el xinés no existeix científicament com a llengua global de la cultura a què em referesc? I no vaig a fer cap al·lusió paral·lela al nostre país tot i que vindria de cinema perquè no és el que pertoca) .Sabeu de debò quantes llengües es parlen al planeta Terra i quantes desapareixen cada dia absortes per altres invasores i destructores de riquesa cultural? Quan viatgeu i aneu a altres cultures, busqueu una paella per dinar, una cassalleta? O si aneu al Japó voleu provar el sake? Si aneu a Astúries la sidra de debò? Si esteu a l’Índia, no voldreu tastar el veritable curri? Sense anar tant lluny,si aneu a Sevilla per la Feria, no demanareu manzanilla? De ben segur que moltes de les ensalades que mengeu porten surimi o palitos de mar, o de cangrejo. Però al casal tret d’alguna festa temàtica, volem paella, allipebre, fideuada, torrada...Tot i això he de dir que no tinc cap inconvenient en parlar, en escriure, en llegir... en castellà. Fins i tot sóc mestra de castellà. Tinc l’ales hores llicenciatura en hispàniques: la de la llengua i també la de a llengua i també

qui som, com volem viure, i no hi ha cap altra manera de saber-ho que a través de la llengua mare18. S’imagineu a les xarxes que explicaren què és un muñecote o un trueque en las fiestas falleras? Tota llengua a la que correspon una cultura té unes paraules intraduïbles que s’han de respectar, té una llengua que fa la literatura i el dia a dia dels qui realment atorguen identitat i valor a la manera de viure en un indret o altre del planeta. Nosaltres, el poble valencià, no devem ni podem renunciar al que som perquè, en el cas nostre de les Falles implicaria sense cap dubte fer-nos objecte mercantil per al turisme. Un turisme barat, sense massa formació humanística si no sap que allà on va el millor és la veritat de fer vida, de fer casa, de fer música, de fer faena, de jugar, d’enamorarse, de conviure, de menjar el que feia la iaia,.. Mireu i investigueu com estan els paradigmes al segle XXI pel que fa a recórrer món: una hamburguesa s’hi troba ja a tot arreu i una pseudopizza, i uns fish and xips, un arròs tres delícies... però unes autèntiques Falles ?

225

Us puc assegurar pel que he viatjat i per les persones que sé que s’hi dediquen al món de la tramoia19 econòmica del turisme, on compte amb una bona amistat gràcies a les Falles, que el que es recerca de debò és personalitat, cultura diversa, diferent a la pròpia i que no deixe indiferents els que van d’un lloc a l’altre del món. Un món que controlem per a eixir de la rutina creada per a suposadament viure còmodament i d’acord a les pautes establertes segons on s’habita. Conclusió: Cada dia emprem més el Facebook, l’Instagram... i un munt de plataformes que ens comuniquen amb qui volem apressa i ja!. On pugem què fem o què se suposa que fem a les nostres comissions, quan o com es durà a terme aquest o l’altre esdeveniment, qui és o qui no és qui ens representarà...

hem de fer ús la nostra llengua si volem transmetre i fer sentir qui som i com som. A les xarxes, les Falles hem de ser Falles i les Falles són valencianes. La salut de les nostres festes, la seua vitalitat i els beneficis que aportem a la resta de la societat amb què convivim, al poble que fem i som, depén sense cap mena de dubte de que la participació siga horitzontal (democràtica i igualitària a més d’equitativa i sostenible) en compte de vertical. Depén de si té o no té una definició i una via de comunicació que la faça un tresor un patrimoni immaterial, si no per a la resta del món, sí per a nosaltres, les valencianes i els valencians. Aquesta no pot ser altra que la llengua mare que ens ha parit: el valencià.

(compte amb les falses notícies, les entremaliadures, las paparruchas que haurien de dir els castellanoparlants, les fake-news I les dones hem d’estar-hi plenament i conscientment. Equitativament i sense dels globalitzadors...) prejudicis. És beneficiós, sí si sabem beneficiar-nos-en. I no em val allò de jo a l’escola ho vaig fer tot en castellà perquè jo també. Vaig nàixer el 2 de maig de 1967 encara en la dictadura. Però sóc dona i tinc la força de totes les dones reprimides culturalment i socialment i ja veieu, escric en valencià. Se n’adoneu de la riquesa dels signes lingüístics? El beneficiar no té massa a veure amb el beneficiar-se i només per dues lletretes...Així que:

226

#AmbMilLikes #Unlikeperlanostrallengüa #unlikeperlanostrallengüa

Hem de publicar, hem de cantar, hem d’escriure, hem d’estimar, hem de treballar, hem de fer festa, hem de plorar, hem de riure, hem de plantar falles i hem de cremarles. Hem de ser poble, sí, però si no ho fem en valencià deixaran de ser nostres les festes i els ninots, per exemple, i el bon esmorzar valencià (per als castellans és el dinar) desapareixeran i amb tot això, nosaltres. Volem? Jo, no. I vosaltres?

Falla Cuba Literato Azorín 2012. katyarichinternationalkitchen.files.wordpress.com

1 Encomandes són encàrrecs. 2 La idiosincràsia és el caràcter o temperament propi d’un individu, d’un poble, d’una societat... 3 El moll de l’os és metafòricament la medul·la, allò més important que sí hi tenim dins dels ossos i sense el que no podríem viure, l’essència que ens permet seguir vivint. Com si es tractara de les ales d’una libèl-lula, sense elles no volaría. 4 La paraula “afigurar”apareix explicada més avall. No, no li sobra la a. 5 La saó és el momento oportú en què es pot fer alguna cosa. El vocable ve de la gent treballadora de la terra i és quan aquesta, després de la preparació i cures de l’any, està en el momento perfecte per a donar el fruit. 6 Imprecar en aquest cas és parlar sense amabilitat. 7 Entrebanc, obstacle, impediment. 8 Companya que com un parotet, com una libèl·lula de les que ja en queden poques, de les que no es troben i amb el calor de la seua família i de la seua comissió fa Falla, Fa Falles, fa Poble i a qui li he d’agrair intensament l’oportunitat de sentir-me part de vosaltres a través d’aquestes pàgines. 9 Una paradoxa és el resultat de una imposible relació entre dos conceptes però que s’entén, que resulta l’única manera d’explicar alguna cosa.

10 El que vindria a ser també en expressions populars, viure sense pena ni glòria esperant la mort. 11 Caront, personatge mitològic que conduïa les ànimes fins l’altra banda de la llacuna d’Estígia (que venia a ser el Purgatori dels catòlics). 12 Caràcter, manera de ser. 13 Ens hem permés canviar corral per carrer perquè les Falles es planten al carrer. 14 No s’explica dins del context on es trova. És inexplicable amb paraules en sentit positiu. 15 Em referesc a Clara, la de menys edat. El diminutiu és per la connotació tan valenciana que donem a les coses que ens agraden o estimem 16 Quan alguna persona s’abilla, vol dir que no només es vist per deixar d’anar nueta,ho fa amb robes elegants i bones 17 L’escarsella és la mena de cinturó amb bossetes que portaven els hòmens per a les seues coses personals: Claus, diners... 18 En el cas nostre, el valencià 19 Ens referim a tot l’entramat que els agents de viatges tenen per poder treballar i facilitar-nos-ho. És una paraula italiana que vam incorporar a través del lèxic teatral fa molts segles

227

@nuriaaparisi

Malament però ràpid Núria Aparisi Montagud Estudiant de filologia catalana

Vivim rodejats d’aparells electrònics. Quin tòpic, sí, però tots portem al damunt en qualsevol moment del dia un dispositiu intel·ligent que ens acompanya cada moment esperant que l’utilitzem, que quedem atrapats a les seues pantalles i ens fan sentir totalment inútils quan ens adonem que no som capaços de funcionar amb total normalitat sense ells. Ens hem acostumat al fet que aquests ens resolguen gran part de les nostres dificultats quotidianes i és cert que en tot moment estem a un clic d’eixir de dubtes immediatament.

a les xarxes en comptes de gaudir de la companyia o del moment.

I no només ens hi hem acostumat, sinó que realment les necessitem.

Moltes vegades les xarxes socials són motiu de frustració per a la majoria dels joves per confondre precisament açò

no sabem moure’ns per cap lloc no massa conegut sense que ens ajude a orientarnos, ni estar tranquils sense pujar una història a Instagram, perquè tots puguen veure la nostra vida ideal i feliç. Se’ns ha oblidat gaudir del moment, de la companyia i del que ens envolta. Necessitem capturar tot el que està a prop de nosaltres i que pensem que quedarà bé a una de les nostres publicacions per tal que qualsevol persona puga veure com gaudim quan en veritat només ho pareix, , perquè estem malgastant el temps penjant-ho

228

#AmbMilLikes #Unlikeperlanostrallengüa #unlikeperlanostrallengüa

Però més insà encara és que ens hem acostumat a interpretar un paper i esperar que la resta del món no se n’adone que és una funció. I en molts casos funciona i ens costa diferenciar entre la vida real i la vida que projectem a les xarxes socials, quan en veritat té molt poc a veure una cosa amb l’altra.

i no tindre en compte que totes aquelles persones amb les quals es comparen tenen l’ajuda de filtres per a estar més morena, tindre els ulls més clars, les pestanyes més llargues, els llavis més grossos, dissimular les imperfeccions, les fotografies fetes des d’un angle perfecte amb un posat totalment antinatural i moltes hores davant la càmera per tal de trobar el moment perfecte i que coincidisca amb el moment en què es fa la fotografia, i tot per tal d’intentar encaixar en un cànon de bellesa impossible

que ja teníem inculcat i que les xarxes socials s’han encarregat de potenciar. Encara que realment, tampoc cal ser perfecta; si ho penses bé, en parèixer-ho és suficient. I estem tan pendents de què la fotografia siga perfecta, i que nosaltres i les nostres vides també parega que ho són, que ja no cal posar importància al text que l’acompanya, tant s’hi val si té errades ortogràfiques o si directament ens falten la majoria de les lletres.

Sincerament és una cosa que no arribaré a comprendre mai. Tenim al nostre abast totes les facilitats: una educació pública i gratuïta a la qual tot el món té accés

que ens permet tindre una formació de qualitat, perquè com a mínim siguem capaços de redactar un text sense que faça vergonya. Però a més a més, amb un sol clic tenim la possibilitat que el nostre aparell intel·ligent (possiblement més que nosaltres) ens corregisca qualsevol errada que hem pogut cometre. I la meua pregunta realment és: com pot ser que després de tot l’esforç ens done igual la perfecció intel·lectual sent aquesta la part més fàcil? Pel que es veu la intel·lectualitat és una cosa que ací no cal que valorem mentre a la foto que hem pujat isquem ben guapos.

229

Som de la generació que s’ensenya abans a fer-se selfies de “qualitat” que a saber col·locar correctament la b i la v en cada ocasió, i açò és, com a mínim, preocupant. Ni tan sols hem sigut capaços d’elaborar una bona excusa per a defensar que no sabem escriure, ja que no són poques les persones que m’han dit que prefereixen escriure “malament, però ràpid”. Som una generació amb la integritat tan pobra que estem deixant morir la llengua més bonica del món per salvar la nostra aparença a les xarxes. Sort que encara en quedem alguns que estem ací per recordar que el valencià és una espècie en perill d’extinció, perquè per desgràcia també cada vegada es llig menys i seria una llàstima que les noves generacions confongueren també aquesta ortografia amb la realitat. I ara que pense... què farà eixa gent amb tot el temps que s’estalviaran escrivint malament? Possiblement fotos per a pujar-les a Instagram.

230

#AmbMilLikes #Unlikeperlanostrallengüa #unlikeperlanostrallengüa

Font: Arxiu global lliure

231

@caminantlanit

Una finestra al món Juanjo García Escriptor

Les xarxes socials han suposat tota una revolució en el fet de comunicar i comunicarnos. L’impacte d’aquestes sobre l’ús del valencià —o de qualsevol altra llengua minoritzada— requereix un estudi profund que aborde el tema des de múltiples perspectives, contraste dades i incloga enquestes. La resta seria fum de botges si els esforços no naixen —o cremen— amb l’objectiu de trencar els mites. Anem, doncs, pels mistos...

Acceptem-ho. És una realitat.

Ara bé? Per cada grup en valencià, per cada humorista o creador de continguts que han començat a seguir en les diferents plataformes, quants n’han descobert en castellà o en anglès? I sí, dic anglès perquè en els propers anys ens enfrontarem a un problema que ja afecta altres llengües com ara el noruec, el txec o el suec: l’anglès comença a produir interferències entre joves El primer mite ens diu que el valencià ha que parlen una mateixa llengua, però que aprofitat la finestra que suposen les xarxes juguen en la de l’imperi de la globalització. socials per emprendre el vol. Sempre hi ha la visió optimista. Els valencians ho som per La substitució lingüística ha deixat d’amenaçar naturalesa. Sinó, com ens expliquem que només a les llengües sense estat. sobrevivim com a poble? La visió sobre la llengua pròpia s’ha transformat: de ser un element de (poc) Segons aquesta tesi, prestigi a esdevenir una qüestió de (poc) el valencià en fer-se present en les xarxes mercat. No ens enganyem, la nostra té un mercat suficient, només competeix amb uns socials s’han desprès del caràcter local, rivals molt poderosos. s’ha emancipat de l’estigma de llengua subalterna que la perseguia, s’ha tenyit de El segon mite és que el valencià s’ha quedat modernitat. enrere, que ha perdut dues dècades en Per exemple, les xarxes han servit per a què els adolescents descobrisquen la qualitat i diversitat de músics en la nostra llengua. D’acord.

232

#AmbMilLikes #Unlikeperlanostrallengüa #unlikeperlanostrallengüa

el posicionament dintre del mercat que adés assenyalàvem. Els esforços han sigut insuficients. Subscric aquesta tesi. No som els valencians, de fet, pessimistes per naturalesa? Com sinó hem malviscut com a poble?

Atents, però: aquesta percepció sobre la falta d’espais a la xarxa ve condicionada perquè en els últims anys s’han pres decisions estratègiques urgents que han optat pels canals tradicionals. El govern valencià ha apostat per refer el teixit comunicatiu valencià. Ha hagut de tornar a posar dempeus una radiotelevisió pública, just en el moment que el consum de continguts canviava. Els joves s’allunyen de la televisió i s’enganxen a les pantalles del mòbils i les tauletes, es comuniquen per Instagram, per Twitter, i per Facebook —bé, això últim els que no són joves i s’ho pensen—. Els nostres adolescents, i massa sovint els menors, miren durant hores vídeos de Youtube, retransmissions a Twich, reptes al Tik-Tok. Per a ells la televisió és una cosa avorrida, passada, morta. La pregunta que sorgeix és qui farà —o més prompte, qui fa— contingut en valencià a aquestes plataformes i per què? Hi ha joves que ho fan per militància lingüística i orgull. Tenim el cas de la iniciativa Valençubers o valentubers, amb productors valencians. Però quant de temps els durarà l’altruisme? Si tenen èxit, resistiran la temptació de canviar de llengua? És el mercat amic! I sí, és el mercat, però també els poders públics poden dir la seua. O no? Potser els cal un canvi de mirada. Han d’entendre que les formes d’oci han canviat i que les xarxes s’han transformat en pocs anys en un sector estratègic. Ha deixat de ser un espai marginal per a ocupar el centre. Necessitem polítiques que s’ajusten a la nova realitat. I no només per a la normalització de la llengua, sinó també pel que fa als models de llengua.

La Vanguardia. Una alumna de la UV crea “Valentubers”,

Torne a repetir-ho: només són percepcions com a consumidor. Només això. Però preguntem-nos en quina llengua interactuen els joves per les xarxes i en quina continuen quan es coneixen. Preguntem-nos en quina llengua juguen i en quina llengua aprenen els vocabularis associats. Les respostes no conviden a l’optimisme, però tampoc ens han de fer caure en el pessimisme. Reivindiquem l’obertura de nous espais, reclamem polítiques públiques de creació, consumim en valencià. Ens va la vida.

Página web de Valençubers

233

Capítol 5 #lesxarxessocialsals 234

mitjansdecomunicació

#AmbMilLikes

ddenisebbustos

il·lustració: Denise Bustos

235

@clara_castello_

Falles i xarxes socials: l’oportunitat d’arribar més enllà Clara Castelló Lli

Periodista i Fallera Major de la nostra comissió l’any 1989

Les xarxes socials han revolucionat la societat, han redefinit la manera en què ens comuniquem però també han ajudat a popularitzar la festa de les Falles. Facebook, Instagram o Twitter s’han introduït en el món faller com si d’un membre més de la comissió es tractaren. Amb una immediatesa mai imaginada abans, ens aporten dades rellevants del monument, dels membres que conformen la comissió, així com dels actes organitzats per cada falla. Si llancem la mirada enrere comprovem que el llibret era, fins fa no res, l’única font d’informació que teníem cada exercici faller sobre les Falles. Apareixien en les setmanes prèvies a la celebració de la festa i el secret sobre com de gran seria el monument de la comissió ‘rival’, quants ninots el conformarien o sobre què versaria la crítica romania, per tant, en secret fins a eixe moment.

El primer data del 1928. Pertanyia a la comissió anomenada en aquell moment Arraval del Mar, coneguda hui en dia com Falla la Taüt. El lema, “Tot està per fer... en projectes!” Dos anys més tard, la mateixa comissió en presentava un altre amb el lema “Carretera de primera”. Entre el 1943 i el 1947 es varen publicar altres llibrets de forma esporàdica. No va ser fins la dècada dels seixanta quan els llibrets de falla van adquirir una periodicitat, una continuïtat, i, sobretot, la notorietat que mereixien. A partir d’aquest moment, totes les comissions es van sumar a aquesta tendència i totes els anys publicaven el seu llibret. En ell relataven amb detall en què consistia el monument, en què basaven la crítica que hi apareixia, i incloïen a més l’esbós, així com fotos de les falleres majors, dels membres de la comissió i fins i tot, articles d’opinió.

Entre 1973 i 1996 només es publicava un llibret. El que editava la Junta Local Fallera de Cullera que contenia informació de totes les comissions. A partir d’aquell any, les falles censades van decidir tornar a fer de manera individual i repartir entre els membres de la El primer llibret de falles de què tenim comissió i fallers d’honor els seus llibrets, al constància el va escriure Bernat i Baldoví el marge del que poguera publicar la Junta 1850. A Cullera arribaria un poc més tard. Local Fallera.

236

#AmbMilLikes #lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació

A banda dels llibrets, l’arribada de la televisió pública valenciana va suposar tota una innovació per al món faller. Al 1990 vam poder veure per primera vegada, gràcies a les retransmissions i cobertures informatives de Canal 9, com a inicis del mes de març arribaven els primers ninots al carrer, com es duia a terme la Plantà, com els fallers i falleres recollien els premis atorgats a les seues comissions, com realitzaven la seua ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats o com el foc devorava els monuments que durant uns dies havien estat presidint places i carrers. L’any 1995 les càmeres de Canal 9 van estar a Cullera. Gemma Juan i Juanjo Prats van retransmetre, per a l’especial ‘Cremà de les Falles’ d’eixe any, la cremà de la Falla La Bega que va aconseguir el desè premi de Junta Local Fallera. Un monument obra de José Vicente Gutiérrez que portava per títol “Festes majors de Cullera”. Anys abans, altres mitjans de comunicació com la premsa escrita també mostraren el seu interès per la festa i omplien a diari pàgines i pàgines dels periòdics per fer-se ressò dels principals actes fallers. Però la vertadera transformació ha arribat amb l’aparició de les xarxes socials. Han capgirat per complet la concepció que tenim de les Falles i li han donat un gran impuls a la que probablement és la festa de major participació ciutadana que hi ha. Les xarxes socials l’han feta més internacional però també Falla La Bega 1995 “Festes majors de Cullera”. Arxiu fotográfic: Joan Castelló

237

han suposat un repte important per a les comissions Han hagut de fer un esforç ingent per a adaptarse a aquesta nova manera de comunicar, de traslladar i donar a conèixer convocatòries d’esdeveniments i festejos, anunciar els premis aconseguits o els noms dels artistes fallers que s’encarregaran de fer els seus monuments així com els dels seus presidents i falleres majors. Un dels exemples més clars i recents de l’important paper que juguen les xarxes socials en el món de les Falles el tenim amb la candidatura d’aquesta festa a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A finals del 2016 arribava la confirmació. La UNESCO atorgava aquest segell de qualitat a un projecte que envolta i conforma la festa fallera. L’organisme per a l’Educació, la Ciència i la Cultura de les Nacions Unides concedia esta consideració a una festa que contribuïx a forjar la seua identitat cultural i a la vertebració dels barris, Twitter de Antonio Banderas

amb l’única obligació de mantindre viva la festa de l’art i el foc. A aquest reconeixement va contribuir en bona mesura la difusió que es va fer a través de les xarxes socials per obtindre els suports necessaris. Després de la declaració, les Falles es van colar entre les principals tendències de Twitter. Milers de missatges es van llançar en aquesta xarxa social amb l’etiqueta #FallesUNESCO i #SomPatrimoni per expressar l’orgull i l’emoció per aquest reconeixement mundial de la festa. Fins i tot, reconeguts personatges de la cultura es van sumar a aquest repte. Mai abans un coixinet havia servit tant per a alguna cosa que no fos descansar! També durant la pandèmia del coronavirus les xarxes socials han posat de manifest la seua importància. Han sigut el nexe que, tot i estar confinats, ens ha permès estar en contacte amb la festa. D’una manera ben diferent, això sí; però en contacte permanent amb el que passava amb les Falles. No hi ha dubte que ens trobem en un moment en què tot es retransmet, tot es viu, tot es conta en directe mitjançant el poder de les xarxes socials. Els llibrets continuen formant part de les moltes activitats que les comissions falleres duen a terme i tot i l’èxit que tenen ara mateix Facebook, Twitter o Instagram, les xarxes socials no han aconseguit ni desplaçar-los ni llevarlos protagonisme. Però els comentaris i les fotografies pujades a les xarxes socials perduren més en enllà del paper, més enllà del foc.

238

#AmbMilLikes

Cremà Falla Sant Antoni de la Mar 1989 Fotografíes de Clara Castelló

Les xarxes socials ens permeten tindre una visió de les falles i de la festa des d’una perspectiva diferent. Amb una immediatesa, amb una rapidesa, mai abans imaginada. Les xarxes socials ens permeten compartir experiències inoblidables, moments únics viscuts junt a tota la comissió. Quan jo vaig ser fallera major d’aquesta comissió al 1989 res de tot açò (noves tecnologies, Internet) existia. Ni hi havien xarxes socials, ni tan sols se les esperava. Però aquell any quedarà gravat en la meua memòria a foc. No només perquè va ser un any atípic en què la pluja ens va impedir celebrar la gran majoria dels actes previstos, sinó, i probablement per eixe fet, perquè la comissió de Sant Antoni es va unir com mai per fer-me costat a mi i a la meua família, per fer possible que tots i totes gaudírem de la festa d’una manera singular. Perquè feren de les Falles d’eixe any unes de les més especials que es recorden.

Falla Sant Antoni de la Mar 1989 Fotografíes de Clara Castelló

Passen els anys i les Falles evolucionen. El món faller no ha volgut quedar-se enrere i se n’ha pujat al tren de la innovació. Facebook, Instagram i Twitter han aconseguit que esta tradició tan arrelada a la nostra Comunitat haja arribat a ser trending tòpic. Les xarxes socials han sigut capaces de portar la festa de les Falles on ningú més ha sigut capaç d’arribar.

239

Falles i xarxes socials: l’oportunitat d’arribar més enllà Joan R.Gimeno Martin Corresponsal Levante-EMV

Els temps estan canviant a passos agegantats i sens dubte ens està tocant viure una època de canvis

creences de la persona que serà receptora, parlant en el seu mateix canal, tot amb la intenció que siga acceptada pel receptor del missatge.

marcada, en especial, per la crisi sanitària i, Dins de la crisi sanitària s’ha parlat molt d’actuacions i notícies motivades per en l’aspecte informatiu, per les fake news. interessos propis i itinerants, per tal d’alarmar a la societat i enfrontar-la contra unes Què és una fake new? determinades idees. En el sentit literal de la paraula podria ser una mena de notícia enganyosa. Com diuen els experts és una notícia falsa propagada amb alguna finalitat, és a dir, consisteix en divulgar alguna mentida. De totes maneres cal tenir en compte que actualment està considerada com una notícia que menteix, així també com qualsevol rumor o filtració d’informació l’origen de la qual no està verificada o directament podria ser falsa. Ara bé una fake news tendeix a ser més elaborada i proveïda de suposats articles periodístics per a donar consistència a la falsedat. La principal diferència que es pot trobar per distingir-les es fonamenta en l’estil de la redacció, ja que en el cas de les fake es tracta de continguts “pseudoperiodístics” que tendeixen a modificar la conducta o les

240

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació #lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació

font: Arxiu global lliure

La manipulació de les notícies, en xarxes socials especialment, ha tractat de forma molt sensacionalista informacions convenientment manipulables, retallades, fins i tot pujant-les a la xarxa amb parts dels missatges eliminades o exagerades. Els propis partits polítics han muntat un bon entorn propici per tal de fer populars les fake news i, a través d’elles, repetir missatges falsos. Una circumstància que moltes vegades es converteix en mes perillosa que el propi virus, que ens ha atacat durant aquest 2020.

Caldria que tots els mitjans de comunicació, a l’hora de planificar les informacions especialitzades o d’anàlisi, ho feren amb professionals. Per exemple, en el cas del coronavirus amb professionals de la sanitat, científics o investigadors acreditats, i no qualsevol tertulià que siga capaç de parlar A l’ombra de les fakes, han aparegut una de tot sense saber de res. sèrie de tertulians, especialment a les televisions, que són capaços de parlar, tant Molts col·lectius, especialment polítics, a s’hi val, de la bombolla immobiliària, del preu l’ombra de la crisi que estem vivint i davant dels aliments o, fins i tot, es converteixen en de la demanda d’informació, han utilitzat especialistes en tractar un tema tan seriós les falses notícies per tal d’apropar les seves com el coronavirus. idees, així com confondre el possible

241

lector amb idees falses que ràpidament es propaguen a través de les xarxes socials. En temes tan especialitzats com el Covid-19 no sempre és fàcil discernir entre una informació real o una notícia falsa o fake new. A més a més, qui difon les notícies enganyoses pot trobarse amb una connotació especial, ja que difondre “bulos” pot ser, segons les circumstàncies, constitutiu de delicte d’injúries o de calúmnies, tot i que si difonen el missatge pensant que la notícia és real (no ens haurem de preocupar donat que la constitució protegeix el dret a rebre informació per qualsevol mitjà i sense cap tipus de censura prèvia) és tan responsable com qui realitza el fet delictiu. Sens dubte la desinformació és cada vegada més gran i el que es recomana és buscar i comparar les fonts d’informació i si les mateixes són fiables, és a dir, com a exemple de periòdics de tirada Nacional amb renom, aleshores fiar-se, en cas contrari millor no propagar-les.

242

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació #lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació

243

@ susanapereztv

Jo soc Influèncer de la comunicació Susana Pérez Influencer

Hola a tots, fallers, falleres de la Falla Sant Instagram és més de treball. Quants més reels, directes, stories faces més interés despertes Antoni de la Mar de Cullera. en les marques. Molts creuen que es guanyen El meu nom és Susana Pérez, soc molt fallera, molts diners i, cert és que una Maria Pombo, visc les falles de tot cor, he sigut fallera i, una Paula Echevarría, una Laura Escanes... sí malgrat que no puc gaudir-les per la meua que guanyen altes xifres, però a algú com jo, per exemple, poden eixir-li campanyes a canvi professió em continue sentint molt fallera. de producte. Quan Dennis Ferrer i Gwendoline Moya (Delegació llibret A.C. Falla Santa Antoni de la Mar) em van comentar que, malgrat no haverhi falles per la pandèmia que estem patint, sí que volien fer el llibret 2022 FSA, i que un dels temes era parlar de les xarxes socials, dels esments que fem la majoria dels que tenim més de 8000 seguidors tant en Instagram com en twitter, per descomptat immediatament li vaig dir un SÍ molt gran. Sou meravellosos i només tinc paraules d’agraïment cap a vosaltres.

Twitter s’utilitza per a donar la teua opinió, encara així també hi ha marques que et demanen ajuda i una mica és el mateix procediment que instagram.

En qualsevol cas s’ha de cuidar molt la nostra imatge o almenys intentar-ho. En el meu cas solc enfocar les meues fotografies amb frases positives i motivadores que puguen animar i ajudar a persones que ho necessiten i, fins i tot, a mi mateixa. També puge molts vídeos de TikTok @susanaperezgonzalez, i si algú es pot En el meu cas el meu Instagram @susanapereztv riure amb això doncs benvingut siga i jo feliç té 23.075 seguidors i el meu twitter verificat @ d’haver contribuït a això. susanapereztv té 17.597 seguidors. En el mes de març, com és lògic, instagram el dedique més a les nostres festes Josefines. Actualment són dues xarxes socials molt potents i que s’utilitzen de diferent manera. Moltes gràcies per comptar amb mi. M’ha fet especial il·lusió.

244

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació #lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació

Fotografíes de Susana Pérez.

245

Les xarxes socials

i el seu impacte en els mitjans d’informació Cristhian Solaz Hernández Estudiant de Periodisme a la Universitat Pontifícia a Salamanca

Les xarxes socials s’han convertit en una ferramenta molt útil per a aquells que sàpiguen utilitzar-les de manera adequada i, inclús, estratègica, però pot actuar també com a arma de doble tall per a aquells que les vulguen usar amb una connotació tòxica i malèvola. El camp periodístic és un dels sectors en què més s’ha notat l’existència d’este fenomen social. Abans era habitual eixir pels matins a adquirir un exemplar dels periòdics i mitjans de premsa escrita més afins a la teua ideologia, o inclús pròxims a diferents tendències per a comparar les notícies entre els grans periòdics i els seus competidors. Asociación de medios de información.

Inmediatesa en la publicació dels continguts Ara gràcies a la digitalització i als avanços tecnològics tenim a la nostra disposició l’accés als grans, mitjans i xicotets portals digitals, on en qüestió de segons podem trobar tot tipus de notícies d’actualitat sense a penes moure’ns de casa, ni gastar diners en premsa escrita. A més, en la gran majoria d’ocasions no cal ni tan sols buscar el mig periodístic en el nostre buscador, sinó que és el propi mig el que arriba a nosaltres a través de les xarxes socials. Jo col·labore en un mitjà digital anomenat ESCPlus, i de manera simultània a la publicació d’un nou post o article, estos es comparteixen de forma automàtica o programada en les principals plataformes digitals com Facebook, Twitter, Telegram o Instagram. Açò suposa tot un desenrotllament, atès que inclús pots activar les notificacions del mitjà en xarxes socials perquè et bote una bombolla de notificació en el mòbil, evitant la cerca de la direcció de la web en el buscador de Google. El factor de publicar les notícies de manera instantània també obliga a una autoexigència major,

246

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació #lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació

qualsevol error ortogràfic o visual es farà notable en qüestió de centèsimes de segon. La utilització d’aplicacions com Twitter o Instagram no sols beneficia a l’hora de compartir publicacions, sinó que també és útil per a dotar de major capacitat de redacció, organització i elaboració de títols que no siguen carregosos ni excessivament llargs. Un bon titular ha de comptar amb un màxim de 7 paraules amb sentit complet, entre les que no es troben articles, determinants, pronoms o un altre tipus de nexes entre paraules. Desavantatges en el mal ús de les xarxes socials Ací vull remarcar en com de perillós pot ser el mal ús de les xarxes, ja que diversos mitjans digitals aprofiten o busquen un titular tret de context per a guanyar-se major interacció social. Són nombroses les ocasions en què una foto o un titular no fan justícia o no s’adapten al contingut desenrotllat per la notícia, ni al context basantse en la qual esta s’ha escrit. És evident que, a pesar de la interacció i l’audiència fàcil, este tipus de titulars fake o titulars trets de context fan que un mitjà, ja siga digital o imprès, perda estatus social a causa de la seua carència de de veracitat i possible manipulació dels seus continguts, generalment propiciats per un tipus d’ideologia o una altra.

Busca d’una identitat pròpia L’ocupació de les xarxes en l’àmbit publicitari deu de dur a terme un disseny elaborat i crear una essència pròpia a l’hora de fer publicacions en la xarxa. És més visual entrar en un perfil d’Instagram en què totes les publicacions comparteixen una mateixa entitat visual quant a disseny, gamma de colors i estructuració de les notícies. A més, el desenrotllament d’un disseny gràfic diferenciat no beneficia només a una determinada empresa o mitjà públic, sinó que també pot ajudar a crear una marca reconeguda com a artista mitjançant la redacció de tweets, disseny de publicacions o busca d’elements que et facen diferenciar-te de la resta de competidors. Com estudiant Quant a la faceta d’estudiant, les xarxes socials són una ferramenta que moltes vegades poden ajudar a obtenir un impacte molt major a l’hora d’elaborar projectes. Jo personalment he desenrotllat perfils interactius en determinades aplicacions per a realitzar una exposició de forma no convencional. L’ús de continguts audiovisuals, videoconferències o inclús Tik-Tok fan que el missatge arribe d’una forma més directa i facilitant la comprensió del destinatari. Hi ha un altre sector de xarxes socials com Pinterest o Tumblr que poden ser una font potencial per a la cerca i desenvolupament d’idees perquè els alumnes desenrotllen la seua creativitat a l’hora d’enfocar un projecte o una exposició.

247

A més, els estudiants es mostren més afins a utilitzar estes plataformes per a contestar preguntes plantejades pel professorat. Les estadístiques afirmen que el disseny de proves per mitjà d’aplicacions com Kahoot, desenvolupen un instint competitiu i de participació molt superior a una prova convencional en paper escrit. Amb aquest tipus de pràctiques, els alumnes també obrin les seues fronteres socials i comencen a relacionar-se més amb els seus companys. Molts aconsegueixen vèncer la seua timidesa parlant i interactuant amb els seus companys.

APRENDRE A DEBATRE Les xarxes socials, ben utilitzades, suposen una ferramenta d’aprenentatge juvenil,on a través de l’ús de “hashtags(#)” podem accedir a comentaris d’una temàtica en particular, podent compartir, rebatre i argumentar opinions amb altres usuaris que comparteixen afinitat temàtica i interessos.

248

#AmbMilLikes #Lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació #lesxarxessocialsalsmitjansdecomunicació

249

250

Capítol 6 #somxarxacol· lectiva #AmbMilLikes

erik_martinez_moncho

il·lustració: Erik Martínez

251

@lambdavalencia

Nosaltres cantem Borinot el que no bote, i tu? Lambda Col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar

Una de les principals preocupacions de Des de Lambda tenim la certesa que moltes Lambda ha sigut erradicar els actes homòfobs persones fan aquest càntic sense ser conscients de l’odi que la cançó amaga darrere, i que de les nostres festes populars, ajudant a contrarestar la discriminació que encara existeix a les Falles, com quan de tant en tant encara hem d’escoltar el “maricón el que no bote” pels carrers. Encara hi ha casals fallers que, en nom de la tradició, prefereixen aquesta versió ofensiva, i ens preguntem el per què d’aquesta resistència a un canvi que l’única cosa que pretén és generar una societat més respectuosa i igualitària per a les persones. bdfallas.com: Falla Infantil Arquitecto Alfaro - Francisco Cubells 2017

només canviant la paraula «maricón» per «borinot», aconseguim una versió més respectuosa cap al nostre col·lectiu sense deixar de gaudir cantant als carrers. Mantenir en l’imaginari col·lectiu la paraula ‘maricón’ com un insult només reforça la LGTBIfòbia en la societat. Tot seguint amb un càntic inofensiu en les festes de les Falles perpetua l’assetjament i les agressions a les persones lesbianes, gais, trans i bisexuals, i fa que les futures generacions seguisquen patint l’assetjament, la vexació, la invisibilitat, la inseguretat, etc. Volem conscienciar un any més el món faller de la necessitat d’implicar-se i mostrar el seu suport a aquesta iniciativa. Per això ...

252

#AmbMilLikes lectiva #somxarxacol·

Facebook Pau Soler: Falla Santa María Micaela 2019 guanyadora del Premi Arc Iris

vos demanem a falleres i fallers d’aquesta comissió que feu públic el vostre compromís amb el respecte a la diversitat sexual, de gènere i familiar. També a les agrupacions musicals i bandes de música amb què treballeu i, fins i tot, a l’Ajuntament de Cullera. Per això, per setè any consecutiu, donem difusió a la campanya “Borinot el que no bote”, una alternativa a l’arrelat càntic “maricón el que no bote”. Acomboieu a la gent de la vostra falla i publiqueu el cartell a les vostres xarxes socials amb l’etiqueta #BorinotElQueNoBote, afegint-li el vostre escut o la insígnia que considereu, per a combatre la LGTBIfòbia i fer de les Falles un espai més lliure i igualitari. Quina tradició? Si posem atenció a una definició general de la paraula tradició, per descomptat esta argumentació seria més que vàlida, doncs entenem per tradició el conjunt de costums i manifestacions que cada societat considera valuoses i manté perquè siguen apreses per les noves generacions, com a part indispensable del llegat cultural.

Esbóss Falla Falla Santa María Micaela 2019 de Pau Soler

Cartell campanya “Borinot el que no bote”- lambdavalencia.org

253

Però qui diu que és just aquest llegat el que volem deixar a les futures generacions? En ple segle XXI les persones som més que conscients que vivim en una societat patriarcal i heteronormativa, que genera comportaments masclistes, com l’assetjament a les dones i els feminicidis, i LGTBfòbics amb l’assetjament escolar a menors homosexuals, bisexuals o trans o la violència en els carrers, entre altres, ja que ho veiem cada dia quan agafem un periòdic, naveguem per la xarxa o encenem la televisió. Aquests comportaments masclistes i LGTBfòbics es basen precisament en arguments com el que estem qüestionant: la tradició. Quantes vegades hem sentit “açò és així de tota la vida” o “a estes altures de la pel·lícula açò no va a canviar”. I amb aquestes frases apreses des de la infància, les persones seguim generació rere generació perpetuant un sistema que ens oprimeix, menysprea, genera desigualtats i ens lleva llibertat per a “ser” diverses. Per això, millor cantar Borinot, que a més d’un insecte volador, és una paraula que utilitzem en valencià per dir que algú és babau. I és que s’ha de ser un poc babau per a no passar-ho bé clavat dins de la festa fallera!

Beso lésbico - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve 2021. El país

Però, ja sabeu: si aquestes Falles volem que tot el món es pose a botar –encara que siga amb mascareta!–, cantem ben fort “Borinot el que no bote!”.

254

#AmbMilLikes lectiva #Somxarxacol· #somxarxacol· lectiva

Ninot de la Falla L’Amistat 2019 de Cristian Carrasco. Twitter de Lambda

Escena de la Falla Santa María Micaela 2019 guanyadora del Premi Arc Iris lambdavalencia.org Escena de la Falla Na Jordana 2018. Twitter de Fran Ferri.

Falla Falla Jesús Morante i Borràs Camí del Caminot, guanyadora del Premi Arc Iris infantil

255

@yessicayebenes

Trobar-se amb l’activisme sense voler Yessica Yebenes Filòloga Anglesa especialitzada en literatura i col· laboradora a Polymorfia UV.

Des que tenim accés a Internet amb uns dispositius que caben en el puny d’una mà, les xarxes socials s’han tornat les noves fonts de comunicació i informació per als més joves (i no tan joves). Xarxes com Instagram, Twitter, Facebook, YouTube o TikTok tenen la capacitat d’ensenyar, informar, influenciar, entretenir i mostrar coses noves, però de la mateixa manera també poden alienarnos, aïllar-nos, destruir-nos d’una manera molt sigil·losa. De la mateixa manera que han evolucionat les maneres que tenim de difondre informació també ho han estat les formes de fer activisme. Retrat de Yesica amb la bandera bisexual tatuada al muscle. Foto de @jvilaplana22

L’activisme es defineix com la propaganda activa que es realitza al servei d’una ideologia, pot ser política, social o sindical. Però... ¿quin és el factor clau per a convertir un contingut en activisme? ¿És el mateix activisme el que es fa amb Tik Tok que el que es desenvolupa al carrer? Crec que aquesta és la pregunta principal que ens hem de fer quan plantegem aquesta qüestió. Del que més sé entorn d’aquest tema, és baix la meua pròpia experiència, així que contaré un poc l’evolució que ha tingut l’activisme en la meua vida. En 2016, em vaig mudar a València. Venia d’un poble molt menut en el que sentia que no encaixava i volia veure de primera mà el que era ser una més en meitat d’una multitud. En arribar a la gran ciutat, i gràcies també a la carrera que estava estudiant, vaig començar a conèixer moltíssimes coses relacionades amb la sexualitat: feminisme, models relacionals i, sobretot, el col·lectiu LGBT. Tant vaig conèixer que em vaig descobrir a mi mateixa en una de les meues investigacions: la bisexualitat. Açò va ser una cosa que, a priori, no deuria de tindre molta sorpresa, però jo mai havia escoltat res sobre la «bisexualitat» fins 2016, gràcies a la carrera de filologia i a la meua millor amiga, Ciara, que també és bisexual.

256

#AmbMilLikes

Açò va ser una cosa que, a priori, no deuria de tindre molta sorpresa, però jo mai havia escoltat res sobre la «bisexualitat» fins 2016, gràcies a la carrera de filologia i a la meua millor amiga, Ciara, que també és bisexual. Des d’aquest moment i molt poc a poc, vaig verbalitzar tot el que anava aprenent per les històries de Instagram. Al principi sols escrivia texts o reflexions que tenia envers certes qüestions com el cas de «la Manada» o la invisibilitat de certes parts del col·lectiu LGBT com el trans o el bisexual. Fins que un dia vaig començar a parlar i a conversar amb els meus seguidors sobre tots eixos debats que em passaven pel cap. A partir d’eixe moment, tot va canviar.

Durant els dos anys que he estat treballant al 100% en Polymorfia, la informació que he publicat ha sigut molt aleatòria: cites de grans personatges LGBT, debats i qüestionaris sobre la bisexualitat, personatges que representen el col·lectiu en sèries, programes de televisió i llibres, grans autors i autores de dins del col·lectiu, debats sobre polèmiques candents en el moment... i un grapat de publicacions més.

Quan comences a submergir-te en el món de l’activisme passes de, simplement, donar la teua opinió a informar-te i estudiar abans de parlar. Per a mi, eixe és el factor fonamental que determina quin tipus de contingut, encara, es fa. El secret millor guardat que té l’activisme és que no depèn del nivell d’estudis que tingues ,sinó de fins a quin Ahí va ser quan em vaig adonar de la punt t’involucres amb el tema, t’informes de diferència que hi ha entre compartir i divulgar, l’assumpte i el sents com a propi. és a dir, com li arriba la informació al receptor. Una estètica bonica crida l’atenció, però el més important és que el contingut és clau en Una cosa és que nosaltres, com usuaris, el subconscient del receptor. Ací és quan fas vegem una història compartida com un bon ús de l’activisme. aquell que veu un post d’una platja amb una cançó bonica o quan vegem a una Per què no es parla sobre la protecció dins persona que té un discurs que ens arriba i de les pràctiques sexuals entre vulves? Perquè ens fa pensar. És eixe el quid de la qüestió. no interessa, perquè som minoria. L’activisme, per a mi, es basa en traure a la palestra totes Poc de temps després, Polymorfia va inaugurar eixes qüestions que sembla que molesten i vaig començar com a militància fins que en certs debats públics, i que gràcies a les vaig decidir posar-me en la part activa de xarxes socials, eixos col·lectius que no tenen l’organització, com a creadora de contingut representació als grans col·loquis, podem a xarxes socials. Treball que molta gent pensa participar igualment. que és fàcil, però estan completament Fa uns anys, Marsha P. Johnson va dir «si los equivocades. travestis no se defienden a sí mismos, nadie más va a defender a los travestis».

257

Aquesta frase resumeix molt bé la finalitat de l’activisme. L’activisme és defendre’ns de les restriccions institucionals, és xafar fort davant els discursos d’odi i traure les ungles enfront d’agressions LGTB-fòbiques com milers de referents han fet abans que nosaltres.

Colecció “Lo que ves no es lo que hay” de roba sostenible: 6 de setembre del 2021 roba de @abintage i foto de @jvilaplana22

És deixar clar que no ens tombaran, que no ens destruiran, que no van a fer-nos desaparèixer.

Perquè existim de sempre i per a sempre. No ens importa enfrontar-nos si, així, podem aconseguir que el món siga una mica més just per a totes. Seguir amb l’activisme és sinònim de seguir en lluita contra la discriminació, contra l’odi i en favor de la igualtat. Tots tenim dret a existir sense ser apartats per un factor que no escollim sinó que sentim.

Día de la Visibilitat Bisexual de Polymorfia. 23 de septembre del 2017

Museu eròtic de Barcelona: 9 d’agost del 2021

258

#AmbMilLikes lectiva #Somxarxacol· #somxarxacol· lectiva

“Una habitació pròpia” d’Apunt amb Irene Rodrigo. 22 de novembre del 2018

Punt Multicolor concert de Benvinguda de la Universitat. 18 de octubre del 2019

Polymorfia a Instagram

259

@marta__tur

La nostra societat Marta Tur Rodriguez Fallera i Regidora d’Igualtat de Cullera

Habitualment i de manera general, quan parlem dels valors que haurien d’imperar en una societat justa, a la nostra societat ideal i massa vegades utòpica, parlem de termes com igualtat, respecte, tolerància, i poques vegades, massa poques vegades, ens parem a pensar que signifiquen conceptualment eixos valors i com afecten a les persones que formem la societat i sobre tot que aporten a eixa societat que tenim als nostres caps.

Una societat que siga capaç d’incloure diferents persones, cultures, creences, ideologies, ha de ser obligatòriament tolerant com a capacitat d’acceptació d’allò diferent. Però si el que volem és una societat incloent, és a dir, que de facto inclou les diferencies, obligatòriament necessitem que a la nostra societat impere el respecte, on cap persona es senta ofesa i discriminada per la seua manera de pensar, ser i/o fer.

Si pensem en una societat inclusiva

La majoria de persones, quan pensem en una societat justa, pensem en una societat que siga igualitària. Però preguntem-nos, què és una societat igualitària? Doncs, una societat igualitària hauria de ser una societat en la que els drets, les responsabilitats i les oportunitats, de i per a les persones foren exactament iguals independentment del sexe que tingueren en nàixer. Dit d’una altra manera, el sexe amb el que naixem les persones mai hauria de determinar els drets, les oportunitats i responsabilitats al llarg de la vida. I aquesta societat igualitària mai hauria de dependre d’uns valors com la tolerància ni el respecte, perquè quan parlem de drets, responsabilitats i oportunitats, estem parlant de drets humans. I els drets humans són drets inherents a les persones i a les seues vides.

hem de pensar en la tolerància. Leds morats en el día de la dona al pont de pedra de Cullera

260

#AmbMilLikes lectiva #Somxarxacol· #somxarxacol· lectiva

Llegint això és fàcil pensar que la igualtat a les nostres societats democràtiques ja existeix, però a dia d’avui i segons l’OECD (Organització Internacional per a la cooperació i el desenvolupament econòmic) cap país al món ha aconseguit la igualtat de gènere: «Les desigualtats de gènere persisteixen a tots els àmbits de la vida social i econòmica, i a tots els països del món. I encara hauran de passar més de 100 anys per a que algú ho aconseguisca». Podríem fer una observació més o menys ràpida per saber si la societat en què vivim és igualitària. Segur que tenim dubtes. Mirem 5 factors o aspectes i reflexionem: quina és la participació política de les dones? I l’accés a l’educació? I l’accés al món laboral? Quines són les xifres de la violència de gènere? I per últim, quina és la legislació al respecte que ens assegura mesures que garanteixen la igualtat? Les normes socials discriminatòries per a les dones i les xiquetes estan molt arrelades tant en països pobres com en països rics, són sistemàtiques i sistèmiques a totes les societats i quan la meitat de la població no té les mateixes oportunitats, drets i llibertats, tota la societat perd. Ara, la pregunta que hauríem de fer-nos és: què podem fer nosaltres per canviar les normes i construir una societat justa i igualitària?

Escena Falla Almirant Cadarso - Comte d’Altea 2019 - Votes for women fotosfallas.com

261

Massa vegades pensem que nosaltres com a persones individuals no podem produir canvis en una societat, però tal vegada, només hem de pensar quina és la nostra part de societat en la que podem influir i fer-ho. Podem començar per obrir els ulls i aprendre a tenir el filtre o les ulleres morades i ser capaços de detectar les desigualtats; què fem, com ho fem, des d’on ho fem i com ho faríem si fórem del sexe contrari al que som. Si existeix una diferència no justificada sinó que la raó de la diferència radica en els rols de gènere i/o comportaments assignats pel nostre sexe, canviem-lo. Parlem i reflexionem amb les persones dels nostres cercles propers i continuem reflexionant amb altres persones d’altres cercles. Reflexionar i detectar situacions de discriminació, prejudicis i biaixos ens farà poder fer treball de prevenció i, per tant, de no perpetuació de les desigualtats. Aleshores, estarem construint una societat igualitària i no només imaginant-la. Depèn de totes i tots! Depèn de tu!

Falla Almirant Cadarso - Comte d’Altea 2019 - Votes for women - fotosfallas.com - elmundo.es

262

#AmbMilLikes lectiva #Somxarxacol· #somxarxacol· lectiva

263

264

Capítol 7 #laxarxaéspoesia #AmbMilLikes

deeennnnis_

Jo em dic Word Jo, Ausiàs March Encantat

il·lustració: Dennis Ferrer

265

Les xarxes socials Josep Sanjuán Cerveró Faller de la comissió

Aquest poema participa en IV Premi Cullerot al millor poema satíric

Hui són les xarxes socials, un sistema distingit, de relacions personals, que entre membres ha sorgit. Es coneixen per un xat, fruit d’una conversació; no cometen cap pecat, sols hi ha gust i admiració. Cadascú es va presentant, amb una breu descripció; i una foto va posant, d’una xica d’excepció.

Hi ha persona que és sincera, amb la seua descripció; mentre l’altra trau sencera, a un artista de ficció.

I així es crea una estima, per eixa xarxa social; no sabent si es grossa o prima, ni portar figa o pardal.

266

#AmbMilLikes #laxarxaéspoesia

Va forjant-se una atracció, que desfà molts matrimonis; fruit de sana relació, per la xarxa dels dimonis.

Al temps d’anar conversant, sol donar curiositat; si amb aquell que vas parlant, és com diu o t’ha enganyat.

Doncs ve la investigació, per dues parts de la parella; a esclarir la situació, de si és mascle o és femella.

De vegades s’ha donat, desprès de moltes xerrades; que ú a l’altre ha enganyat, amb les descripcions donades.

267

El que és una consciència, es trobar-te a una parella; que res duu coincidència, amb la descripció d’aquella. Cap la possibilitat, i donar-se la jugada; de què ú a l’altre ha agradat, i l’estime una burrada. El següent pas a donar, és la sana relació; que ha sorgit en “xatejar”, entre dos en connexió.

Freqüentment ha succeït, fer un passatemps del xat; i quan parella ha sorgit, una obsessió s’ha tornat.

Matrimonis s’han desfet, quan la dona va trobant; el xat de caire secret, que l’home li va ocultant.

268

#AmbMilLikes #Laxarxaéspoesia #laxarxaéspoesia

269

Les xarxes socials Josep Sanjuán Cerveró Faller de la comissió

Aquest poema participa al premi Malva Alzira

És hui la xarxa social, mig de comunicació, que gasta la gent normal, per a entaular relació. Per poder tenir parella, per a quedar a sopar; per a anar tots de paella, i amb tothom xafardejar. Funcionen per Internet, sempre que haja cobertura; si el sistema cau, vas net, quedant-se tot en atura.

Un mitjà de relació, que supera a l’escriptura; més ràpid, més difusió, i de més envergadura.

Un mitjà tradicional, perdura com l’escriptura; mes nostra xarxa social, va canviant sense mesura.

270

#AmbMilLikes #Laxarxaéspoesia #laxarxaéspoesia

Tots els llibres que hi ha escrits, pel temps poc van canviant; les xarxes canvien a crits, segons la ciència imperant. Un signe d’evolució, és el programa informàtic; que envia la informació, en suport poc problemàtic.

Gran treball organitzat, és la taxa a realitzar; per a què allò redactat, es puga informatitzar.

Tot el contingut escrit, si està digitalitzat; polsant un botó amb el dit, en no res, es veu trobat.

Una gran informació, al servei de molta gent; que presenta com opció, traure-la en breu moment. Cal viure, doncs, el moment, i gastar tecnologia; que estalvia a la gent, temps per viure el dia a dia. Tota informació existent, a suports es va passant; i les xarxes del moment, bé la van aprofitant.

També és donen molts errors: quan hi ha manca d’energia, el virus causant terrors, i saturacions de via.

Front a tot error causat, hi ha una forma prodigiosa; còpia de seguretat, amb restauració forçosa.

271

@comeig

Comunicar les curiositats Eduard Ramírez Lector compromés amb la literatura

El pensament poètic és una activitat de la imaginació per a teixir la nostra particular interpretació de la realitat.

L’activitat creativa ens acompanya

des que ens considerem humans, i els ressons dels seus resultats han bastit al llarg de la història la nostra tradició cultural. Una manera D’esta manera redefinim les nostres relacions plural d’acumular referències, implicacions i amb l’experiència del món, i ens permet prioritats que permeten entendre el món i els dibuixar els contorns de la vida conforme ens sentiments que vivim. pareix adequada. Així aconseguim la imatge de la vida que per a nosaltres mateixos paga És a dir, també d’entendre’ns a nosaltres la pena ser viscuda. Perquè és fàcil compartir mateixos. De buscar i provar respostes a les experiències genèriques de la humanitat, que el convenciment que al remat sempre tornem a experimentar de la vida ha de ser alguna cosa més que manera concreta com a individus particulars. pagar factures. Que des de la pràctica ens crea i ens defineix. Però no de manera aïllada, sinó en contacte a partir d’este començament cada persona i diàleg amb els altres, del nostre temps i espai o d’altres llocs, cultures i moments de ja fa el seu camí. l’esdevenir. Per això també ens considerem La poesia conforma un entrellat que lliga integrats en la història, en la nostra història. la nostra intimitat i l’entorn humà, la nostra imaginació i les nostres aspiracions vitals... I ho fa tot a través de la paraula, que és un codi compartit de comunicació, però no queda satisfeta amb els sentits donats, rebuts, sinó que els modula i els adapta, juga amb ells per tal d’eixamplar-los i concretar les idees prèvies en la nostra experiència del trajecte.

272

#AmbMilLikes #Laxarxaéspoesia #laxarxaéspoesia

Com escrigué Vicent Andrés Estellés en el poema “Un amor, uns carrers” del Llibre de meravelles: “Els amors fan l’amor, les històries la història. / Heus una vida ací. Les paraules terribles, / les paraules amables que ja no diu ningú, / que no sé qui va dir, que retornen, anònimes, / i em donen un sentit. Tot ho recorde, ho pense”. La reflexió íntima que va de la mà de les accions viscudes, com una argila a la qual hem de donar forma, on pouem i modelem els sentits que ens fan les persones que som. Poesia a cau d’orella El lligam de la poesia resulta efectivament de

“Una vez leí un libro”, blog de lectures de Fernando Daniel Bruno.

la connexió que sorgeix quan les llavors dels versos troben la saó d’una lectura afectivament i mentalment ben predisposada. Això pot aparèixer com una espurna, com la il·luminació d’una clarividència, com un reconeixement fulminant... O també com una educació de les actituds i les perspectives, des d’un hàbit que sedimenta la nostra visió i la nostra sensibilitat. En tot cas el que vull destacar és que la forma expressiva, la rima i els ritmes, són facilitadors de la comunicació. Ajuden a ancorar les impressions i les connexions fructíferes. Però tot i la importància indubtable de les tècniques retòriques aplicades en la poesia,

Edu Marco, poeta de Borbotó guanyador del Maria Beneyto de la Ciutat de València el 2021 per “Ultramarins”.

273

esta comunicació existeix gràcies a milanta En acabant la collita popular d’un degoteig corrents freàtics. Unes séquies i un riu que ens que reinventa les tradicions. Del mateix agermana, abans i per baix dels efectismes. cabdell podríem estirar el fil dels recitals de poesia i l’spoken word, que justament busquen Actualment les tecnologies de la informació i un contacte més fresc i una impressió més la comunicació, junt a la difusió de les xarxes espontània de l’accés a la paraula treballada. socials, transformen moltes maneres d’establir En un sentit ben diferent, trobem el gust de la vincles personals. Les fronteres entre el que lectura íntima i del descobriment personal en els trajectes entre pàgines impreses. El regne és públic i privat, o la gestió de la intimitat, protegit i indòmit de la nostra sensibilitat i les trontollen respecte a la manera tradicional nostres aspiracions respecte a la nostra manera d’entendre-les. Ara com ara s’imposen la de viure. Tot passa i tot passa simultàniament. immediatesa comunicativa i l’hegemonia dels Com hi ha qui té aversió a la lectura i com qui es missatges breus, sintètics, audiovisuals, etc. deixa endur per la voracitat de volums i volums escrits. Somnis d’inconsciència i somnis de I això per força afecta a les relacions de digestió infinita, impossible, que ens desborda. transmissió dels missatges, també dels poemes. I enmig, les persones que acompanyen les seues lectures de reflexions, en una alimentació Certament no és el primer canvi, ni mútua que produeix efectes pràctics en la necessàriament el punt de vista a què seua vida quotidiana. podíem estar acostumats era perenne ni venia del fons del temps. Hem viscut sovint En les xarxes socials més habituals trobem ben creient que la poesia era un ofici difús, vives les aportacions de minoritari i arraconat, però alhora prestigiós. De vegades com una mena d’oracle o de persones que escriuen i mostren els resultats xaman... Però ben cert és que esta jerarquia de les seues indagacions a la hipotètica que encimbella l’autor i redueix el “públic” curiositat d’un públic receptiu. com una massa d’admiradors o d’insensibles terrossos, i que venia mediatitzada pel prestigi Si d’una banda trobem l’avantatge directe social de l’accés a l’edició de llibres, dels d’oferir-se al món, d’una altra, la velocitat i la volums consistents amb tapes dures, ni és immediatesa dels mitjans poden resultar un fort obstacle a l’atenció reposada i al diàleg única ni se sostenia especialment bé. literari. La inexistència de filtres també pot La principal via de transmissió històrica de la col·laborar a un augment poc gestionable de l’oferta, a una devaluació de l’interés lector poesia, dels relats, dels mites i de les tradicions, a causa de les dificultats per tal de destriar ha estat oral en cercles reduïts. qualitats. A causa de la manca de criteris clars, Una pràctica de diàleg, practicar el rogle i de la senyalització de les rutes, o bé esgarriats sense una presentació ordenada que guie en el costum d’escoltar. la degustació dels diferents tasts disponibles.

274

#AmbMilLikes #Laxarxaéspoesia #laxarxaéspoesia

“Que res no està perdut ni res perdura / en l’eixdel temps i en l’oix de la distància, / història fou ja el món per a nosaltres, / futur serà per a tu si t’ho proposes”, diuen precisament uns versos publicats pel poeta de Borbotó Edu Marco en el seu perfil de facebook. Paui Rodríguez també sol publicar-hi els seus versos, més donats al joc de paraules i perplexitats. Aigua Clara, des de Benimaclet, ofereix les seues creacions de to vital reivindicatiu. Carles Moya també publica poemes propis, junt amb lectures i comentaris de poemes d’altres persones, que sovint reprodueix també en el seu blog. Mari Carmen Sáenz Lorente, Fernando Daniel Bruno i Jana Espadà són altres lectures habituals i ben fresques que trobe en el facebook. I Miquel Eixau, de qui ara destaque els versos “Les mans que ajuden / són més sagrades que / els llavis que preguen”. La producció i l’oferta són enormes, i ens espera per a trobar el matís que vulguem apropiarnos. També en el perfil d’instagram lliuresllibres podem trobar des de recomanacions de poemes i lectures a través d’imatges, a vídeos en què joves reciten versos. Tenim una mar ampla al nostre abast, i la navegació sempre és un assumpte personal.

275

La poesia com la vida, un exercici quotidià Malgrat l’adaptació als nous mitjans de comunicació, i la convivència entre les diverses formes de transmetre missatges i peculiaritats del dir, l’expressió no deixa de fer via... Perquè les aspiracions i els entusiasmes, les penes i les pèrdues, i el tenaç desig de viure, ben segur que continuaran acompanyant-nos. En versos del turc Nazim Hikmet, traduït pel poeta valencià Eduard J. Verger: “I a morir sabent / Que no hi ha res més bell ni més ver que la vida / Te l’has de prendre molt seriosament / Però seriosament fins a l’extrem / Que, per exemple, als setanta anys plantaràs oliveres / No perquè hagen de ser per als teus fills / Ni perquè, tot i témer-la, no creuràs en la mort / Sinó perquè no tens cap altra cosa a fer excepte viure”. Tots ho sabem perquè ho experimentem, no ens en calen explicacions ni experts. Tots som especialistes a viure, i ens la juguem en un àmbit compartit. I així convindrem que la vida és constantment provisional, quan avança en passos lents o en bots sorprenents, quan giravolta i ens planteja reptes. Però tothora ens reclama. Al nostre propi torn, des de la paraula i l’acció, també l’elaborem cada dia. Amb la vigència eterna de totes les curiositats (que fan la curiositat).

276

#AmbMilLikes #Laxarxaéspoesia #laxarxaéspoesia

277

278

Capítol 8 #unlikeperlaindústria #AmbMilLikes

joansiart

11:35

il·lustració: Joan Simó

279

@RominaMoLo

Gestió d’àrees industrials: la importància de crear Comunitat

Romina Moya López Gerent APPI & Rib A3

Una àrea industrial per a la majoria de la gent és un espai on es va a treballar, i d’entrada, el que ens interessa a tots i totes és tindre informació de l’empresa en què estem i que ofereix, i poca gent, d’entrada es para per pensar en la diferència de treballar en un espai o altre.

la de crear sinèrgies, tant entre empreses, com entre persones, i al final crear una xarxa de coneixement, experiències, bones pràctiques i una filosofia de suport comú que facilita el dia a dia.

Som éssers socials, que necessitem de la interacció amb els nostres iguals, que no deixem d’aprendre cada dia de les nostres Jo mateix em vaig trobar en la gerència vivències, per la qual cosa un entorn industrial d’una associació d’empresaris d’un polígon és un espai molt nutritiu a molts nivells, és clar sense saber ben bé de què es tractava, però que professional, però també personal. amb el temps he aprés l’abast, la importància i l’impacte que les àrees industrials, junt al seu estat i forma de gestió, tenen en les empreses i en les persones. Hi ha un part, que jo dic mig de broma que es més avorrida, que tracta d’estar al corrent del manteniment i estat dels elements de l’entorn, la qual cosa és molt important, perquè ja té un impacte directe en la seguretat de les persones. I després hi ha una altra part, la que solc dir que més m’agrada, que és la de generar Comunitat

280

#AmbMilLikes #unlikeperl’indútria

En la nostra vida tenim molts cercles. El primer que coneguem es el familiar. Després passem al que creem a l’escola, molt relacionat amb els cercles d’amistats. Arribada l’edat de treballar trobem un cercle que serà igual d’important que els anteriors i és el de l’entorn laboral, el qual podrà durar molts anys o sols ser una etapa, però que influirà en la nostra vida, i en el que la meua recomanació és participar i traure-li el millor suc possible. I si tens la sort de trobar-te en un espai on existeix una entitat que coordina i gestiona pot ajudar-te molt.

Hi han aspectes concrets que tal vegada no conegues, però quan treballes en una empresa i el teu cicle laboral ha acabat, és important tindre una bona ‘reputació’ laboral, per a tindre facilitat en una recol·locació en un altra companyia, o en un lloc millor, i interactuar en les activitats comunes que es fan pot ajudar en aquest aspecte. A més del ja comentat tenim, en l’entorn d’Almussafes, exemples molt nutritius de com d’interessant és cuidar les xarxes (físiques i virtuals) per a donar-se suport uns a altres en moments difícils o durs. Acabem de viure uns mesos convulsos amb la pandèmia i compartir dubtes, necessitats, unir-se per a localitzar subministres necessaris, o simplement parlar i adonar-se de que tots tenim problemes comuns i que també trobarem solucions comunes ens fa viure les coses amb menys angoixa o preocupació. Fotografíes de Romina Moya

281

Per últim dir que sempre que escric sobre la meua feina, en ser tant nova i especialitzada, em sembla que tal vegada a la gent no li puga interessar, però poc a poc me n’adone que tots, en un moment o altre, necessitem ajuda, algú a qui preguntar alguna cosa, tindre on lloc on acudir quan no saps com fer això o allò, i siga l’entorn, sector o situació que siga, les persones i entitats que aglutinem grups de persones i professionals fem una gran tasca per la societat, per la qual cosa vos anime a mirar cap a les associacions, entitats, fundacions, siguen de l’entorn que siguen (educatiu, esportiu, religiòs, laboral, etc.) perquè de segur que fan una tasca molt positiva per tu i el teu entorn, creant xarxes que potencien el que de forma individual mai aconseguiríem.

282

#AmbMilLikes #Unlikeperl’indútria #unlikeperl’indútria

Fotografíes de Romina Moya

283

Transformació Digital en l’empresa & Xarxes Socials.

Javier Belarte Ballester Director de Transformació Digital del Grup KH-Vives

Jo soc Xavier Belarte, Director de Transformació Digital del Grup KH-Vives. Em fa molta il·lusió i estic molt agraït per poder parlar d’un tema que tant ens apassiona com és el de la Transformació digital & Xarxes Socials, en el llibret d’una falla amb tanta tradició com aquesta.

de les xarxes socials a les empreses és un pas fonamental que ajuda a integrar el pensament digital i a convertir els Professionals en Professionals 4.0.

Òbviament que necessitem millorar el processos interns de les empreses en pro de la millora Si parlem de transformació digital en les contínua, tot incorporant les noves tecnologies empreses, sempre ho fem de tres factors clau: per fer “evolucionar” les nostres empreses. Però, a més, crec que

1. 2. 3.

Millora de processos Noves tecnologies Millora de la vida de les persones

el canvi en la manera de pensar i relacionarse a través de les xarxes socials, dins de la pròpia empresa, és una de les claus per fer que els nostres treballadors canvien el Pensament analògic pel Pensament digital,

El punt de la qüestió està sobre en què posem l’accent. Molts el posen en les Noves Tecnologies o en la millora dels processos. amb la qual cosa serà molt D’altres el posen en les persones. Fins i tot aconseguir que ells ens ajuden algun expert unifica la qüestió dient que la els processos d’empresa, a l’hora tecnologia és el com i les persones el per què. més receptius per tal d’integrar tecnologies al seu dia a dia. Pel que fa a mi, jo soc clarament d’aquest últim grup. I just en aquest punt pense que la incorporació

284

#AmbMilLikes #Unlikeperl’indútria #unlikeperl’indútria

més fàcil a millorar que estan les noves

En l’actualitat hi han al mercat diverses ferramentes, com la famosa Happydonia de Nunsys, que incorporen a l’ecosistema de les empreses les xarxes socials, tot aconseguint crear

Font: Arxiu global lliure

una xarxa social corporativa, com si es tractés d’un “Facebook” privat, sols per als treballadors, clients i proveïdors que giren en torn a la nostra empresa D’aquesta manera es fomenta la comunicació perquè ens permet: 1. Gestionar tota la informació interna de l’organització en una sola eina centralitzada i compartida, que facilita l’accés a la informació personal i als tràmits, com per exemple descarregar-se una nòmina o demanar un permís, comprovar els dies de vacances que ens queden disponibles, o fins i tot realitzar suggeriments de millora. contribuirem a fer les Falles, empreses i la 2. Ajudar el departament de RRHH societat (com molt bé apunta Ximo Gimeno donant-li un nou canal d’escolta activa per a en aquest llibret) més democràtiques, la millora contínua, tot permetent una manera igualitàries i participatives. de relacionar-se menys formal i amigable. Aquest darrer punt encara cobra més sentit Per acabar, vull enviar-vos una forta abraçada en les empreses descentralitzades. a tots els germans fallers que esteu vivint un 3. També permet millorar l’experiència moment molt difícil per a la nostra festa. Tan del treballador afavorint l’organització de de bo les xarxes socials ens donen un poc del propostes d’activitats fora de l’entorn laboral, calor del foc que ara no podem rebre. com per exemple excursions, actes solidaris, Ara, gràcies a vosaltres, des del món de la felicitacions al treball, etc. transformació digital, pensem en què: alguna D’aquesta manera, cosa estarem fent bé si eixim en el llibret faller de la Falla Sant Antoni de la Mar.

285

Amb més il· lusió que mai, apostant per la cultura i el llegat imprés, hem compartit aquest viatge per les xarxes socials que no hagués segut possible sense la família amb qui compartim el sentiment faller i que a continuació vos presentem tot donant-los les

286

#AmbMilLikes

Gràcies

Guia Comercial

287

FRAYCAR PINTURAS

288

#AmbMilLikes #Guiacomercial

289

MARÍ & LARIOS

290

#AmbMilLikes #Guiacomercial

- ASESORÍA JURÍDICA, FÍSCAL, CONTABLE, LABORAL Y ENERGÉTICA - SERVICIOS LEGALES - MEDIACIÓN CIVIL, MERCANTIL Y FAMILIAR - SEGUROS - SOLUCIONES FINANCIERAS, NEGOCIACIÓN BANCARIA Y BÚSQUEDA DE FINANCIACIÓN - RENTING - TRAMITACIÓN ADMINISTRATIVA DE VEHÍCULOS - PAE Marcos Agud Larios (ECONOLAB SERVICIOS ECONOMICOS SLP) Economista, Contable y Asesor Fiscal 651955384 Cullera (VALENCIA) CL LA SEQUIA 38

291

MC DONALD’S CULLERA

McDonald’s Cullera con las fiestas.

292

#AmbMilLikes #Guiacomercial

McDonald’s® Cullera con ® McDonald’s las fiestas. Cullera con las fiestas.

McDelivery y te lo llevamos donde quieras! Sundae GRATIS con tu McMenú McDelivery y te lo®

Café Latte + Croissan

Sundae GRATIS con tu McMenú

Café Latte + Croissan

llevamos donde quieras! ®

Oferta válida hasta el 31/03/2022 Presentando este cupón en McDonald’s® Cullera.

1.9€

Oferta válida hasta el 31/03/2022 Presentando este cupón en McDonald’s® Cullera

293

CONSTRUCCIONES AIMAR

294

#AmbMilLikes #Guiacomercial

INMOSTAR

295

HIERROS BRIA

296

#AmbMilLikes #Guiacomercial

BAR CASA PATRICK

297

PANINI

298

#AmbMilLikes #Guiacomercial

ELECTRONDAY

299

PELLICER

Oscar Pellicer Alonso Gerente Administración de fincas Agente de la Propiedad Inmobiliaria

Av. Blasco Ibáñez, 5 Bajo 46400 CULLERA (Valencia) 300

#AmbMilLikes #Guiacomercial

Móvil: 615 817 149 Telf: 96 172 07 67 oscar@pellicer.eu

REFORMES MARTI

301

ALUMINIOS LEON

302

#AmbMilLikes #Guiacomercial

BAR - RESTAURANT PESCADORS

303

BASTIDA I COMPAS

https://bastidaicompas.com 304

#AmbMilLikes #Guiacomercial

CONSTRUCCIONES GALÁN

305

TAPIZADOS UTRILLA

Carrer del Redolins, 6 46436 El Romaní Sollana (Valencia) 961740470 topsofa-6@hotmail.com

306

#AmbMilLikes #Guiacomercial

INSTALACIONES ELÉCTRICAS F.SELFA

TELS. 96 172 00 43 609 665 511 606 318 849

307

CONSTRUCCIONES MAHIQUES

308

#AmbMilLikes #Guiacomercial

SOS MULTISERVICIOS

309

DENNARTIST

310

#AmbMilLikes #Guiacomercial

RESTAURANTE SAN FRANCISCO

311

EVENTS VALENCIA

312

#AmbMilLikes #Guiacomercial

BAR RESTAURANT EL MUSICAL

96 172 01 11

c/ Del Riu, 7

313

NEW SALA

CARRETERA SUECA, 38 644 49 60 17 CULLERA 314

#AmbMilLikes #Guiacomercial

MAR DE TAPAS

669517053

315

PALLISA

316

#AmbMilLikes #Guiacomercial

EL PITO DEL SERENO

317

BLAUVERD IMPRESSORS

318

#AmbMilLikes #Guiacomercial

FLORISTERÍA HORT DE VESSES

319

MAXI CASH CULLERA

320

#AmbMilLikes #Guiacomercial

COLOM NAYA

321

ARROCERÍA ULISES PIGA

322

#AmbMilLikes #Guiacomercial

LA MAESTRA PIZZERIA

VIR RUIZ PHOTOGRAPHY

323

CAFETERÍA LA HABANA

PLAZA MONGRELL Nº7 - CULLERA

MAROTO AUTOMOCIÓN

324

#AmbMilLikes #Guiacomercial

TECNISHOP

LLEVANT

325

CARLES RUÍZ ESTILISTE

LIMPIEZAS CARALCA

326

#AmbMilLikes #Guiacomercial

SALA SANTY

nº telf. 639682218 correo electrónico: info@hosteluxcullera.com HOSTELUX

327

JUVALCESA

RTE.PIZZERIA PASSADÍS

328

#AmbMilLikes #Guiacomercial

FORN BOHIGUES I LLI

ALICIA HERRERA ESTÉTICA

329

SALUD Y BELLEZA EDEN LLAMAR A SONIA 635 44 43 42

C/BARCELONA Nº1 BAJO

FISCAL. LABORAL. JURÍDIC. PATRIMONIAL Carrer Jaume I, 50. 46410 Sueca tel: 96 171 00 18

DUART AÑÓ

330

#AmbMilLikes #Guiacomercial

331

332

#AmbMilLikes

CULLERA

335

336

#AmbMilLikes