Llibret Falla Sant Antoni de la Mar 2019 by Falla Sant Antoni de la Mar

CARNESTOLTES

Llibret Falla Sant Antoni de la Mar 2019

Edita: Direcció i Coordinació:

Jorge Navalón Dennis Ferrer Gwendoline Moya

Equip de redacció:

Jorge Navalón Dennis Ferrer Gwendolin Moya Jose Sanjuán Marta Cervantes

Col·laboració Especial

Joan Castelló Lli

Fotografíes:

Memòria Fallera: Correcció: Maquetació: Portada: Impressió:

Falla Sant Antoni de la Mar

Comissió Falla Sant Antoni Dennis Ferrer Joan Castelló Eva Alfons Jorge Navalón Gwendoline Moya Davinia Martínez Cristina Adam Dennis Ferrer Gwendoline Moya Dennis Ferrer Jorge Navalón Imag Impressions S.L

Us convidem a visitar la versió Digital https://issuu.com/fallasantantonidelamar

Falles 2019

Salutació President Junta Central ................ 6 Salutació President .....................................

Al President d’Honor .................................... 10 A la Fallera Major 2019 ................................. 14 Falla Gran 2019 ............................................ 16 Explicació de la Falla Gran ........................... 17 A la Fallera Major Infantil 2019 ...................... 20 Falla Infantil 2019 ......................................... 22 Explicació de la Falla Infantil ........................ 23

Recompenses Falleres .................................. 33 Programa de Festes ...................................... 34 Comissió Infantil ............................................ 36 Recompenses Falleres Infantils .................... 37 Programa de Jocs Infantils ........................... 38 Abonada Major ............................................. 40 Les nostres abonades .................................. 41

Un dia al taller de l’artista faller .................... 24

Falles 2018

El somni fet realitat ....................................... 26

Premis i guardons 2018 ................................. 44

-Dedicat a la Fallera Major Un somni de tres ........................................... 28 -Dedicat a la Fallera Major Infantil

Memòria Fallera ............................................. 46 El bagul dels records .................................... 52

Sant Antoniers pel món.................................. 30

Col.laboracions Literàr ies

Junta Directiva .............................................. 31

Histories de carnestoltes ............................... 58

Cort d’honor i Vocals ..................................... 32

Del món fins Cullera ...................................... 78

Salutació del President de Junta Central Fallera Quan, segons conta la tradició, la xicalla recollia l’estoreta velleta pels carrers per acompanyar els primers ninots, desconeixia fins on podia arribar la seua festa. I possiblement, quan el veïnat començà a constituir-se com a comissions, més o menys estables, mai hauria imaginat que acabarien convertint-se en una de les majors xarxes d’associacionisme festiu del món. Es tracta del fruit de moltes generacions de valencians i valencianes que amb el seu esforç han generat un espai cultural digne de ser preservat Una rica indumentària rescatada de la història d’un poble, l’art pirotècnic més emocionant i atronador, la banda sonora més polifònica a càrrec de bandes de música i colles de tabal i dolçaina, i sobretot, el major festival d’art popular, efímer i satíric al carrer del món. Tot això i molt més són les Falles, una festa plural i diversa, uns dies en què l’exageració es fa norma, en què les nostres ciutats es convertixen en el caos millor organitzat del món. La festa popular dels mil colors. Del poble i per al poble. La festa del veïnat que la fa possible per un treball que és comboi. La de la gent que fa cultura i, amb això, obté diversió. Així són les Falles. Una festa oberta al món. Un món que comença al propi carrer i al propi barri. Això ho sabeu bé vosaltres, els fallers i les falleres de Sant Antoni de la Mar, una comissió on es fonen emocions i passió, uns sentiments que s’exemplifiquen en els vostres representants, Ramon, Laura i Lucía, que porten a la sang les arrels falleres de les seues famílies i que viuran un any envoltats de l’afecte de tota la comissió. Arriba el moment en què el foc renovador toca a la porta. Les il·lusions volen ser renovades amb les seues flames. L’esclafit de la sàtira i del color està a punt. També el bon humor. La festa ha tornat als carrers. Visquem-la amb alegria i orgull. Amb els cinc sentits. Amb la ment, i amb el cor. La festa de les Falles ens espera.

Bones Falles i feu bondat!

Regidor de Cultura Festiva de

Pere Fuset i Tortosa

A tots els fallers de la comissió. Arriben els dies més importants de la nostra festa, i enguany a diferència de tots els anys que porte com a faller d’aquesta comissió, vull dirigir unes paraules com a president. En primer lloc vull agrair a tots els fallers i falleres per confiar en mi com a president de la falla Sant Antoni de la Mar aquest exercici i des d’ací saludar a tots i totes els que fan que un any més traguem un monument digne de la nostra falla al carrer 25 d’abril. Agrair també el treball de les nostres dones col·laboradores i en especial a Marilin García, la nostra abonada major i ma mare, quees desviu per ajudar-me a mi i aquesta comissió en tot allò que pot. Enguany és molt especial, estem vivint un exercici que és, com si es tractara d’un llibre, el pròleg del qual vindrà a ser el 75 aniversari d’aquesta falla l’any vinent. Venim d’un exercici que ens ha donat moltes alegries, després de 18 anys hem aconseguit guanyar un primer premi, premi que quedarà gravat en la nostra ment i en la història de les falles de Cullera. Ara només vull que continuem fent història, res m’agradaria més que eixir al balcó del Mercat el dia 17 juntament amb Laura María Lafarga i García i Lucía Garrigós i Moya, i sacsar el banderí del primer premi. Per a aconseguir fer aquest somni realitat tornem a comptar amb el nostre benvolgut artista Erik Martínez i Moncho, vull donar-li les gracies anticipadament pel seu esforç en pro de la nostra causa, segur que ens plantarà uns monuments que deixarà bocabadats a la resta del poble, perquè els d ‘enguany son d ‘una qualitat excel·lent i un enginy espectacular. També com any especial que és, compten amb l’ajuda de Joan Baptista Lli i Garrigós, que tan amablement s ha brindat a ser el nostre President d’Honor. Estic segur que enguany gaudirem de la festa com mai, és hora d’aparcar les nostres diferències i fruir tots junts de la festa en harmonia i unitat. Tot està preparat i a punt per a començar la festa amb tota la seua intensitat, estrèpit i esplendor. Finalment vull donar les gràcies a tots els fallers de la Junta Directiva i agrair-los que tan m hagen ajudat i estan ajudant-me. Gràcies a tots vosaltres

VISCA LA FALLA SANT ANTONI DE LA MAR!

President 2019 Ramón Pérez i García

Fa cinquanta anys, Sant Antoni era un barri humil de llauradors i mariners... fins que va arribar la febra del turisme. A partir d’eixe moment, els constructors i els homes de diners de Cullera volien invertir en un barri que estava ple de camps i horts en els quals es podien construir edificis d’apartaments i obtenir beneficis ràpidament. En uns moments econòmics difícils però amb un horitzó ple d’esperances, a un grup de llauradors, comerciants i veïns del barri se’ls va ocórrer fer una falla. El primer any, el 1962, van representar una tenda de campanya, d’eixes que es planten en els càmpings. El 1963 van representar al barri com una núvia cobejada per tots els que volien fer negocis. Eixa falla va ser emblemàtica i va causar sensació Eixos fallers de 1962 van ser uns autèntics pioners de la falles a Cullera, i un d’ells va ser Juan Bautista Lli Garrigós, més conegut per tots com Baíst, un home que, malgrat el temps que ha passat, mai deixarà de ser faller de Sant Antoni. La seua vida no tindria cap sentit sense la falla del seu barri. La falla és per a ell tan important com l’aire que respira. No el busqueu en els balls ni en les festes que organitza la comissió. El trobareu allà on hi haja una feina que realitzar. La seua prioritat és treballar per la falla sense esperar res a canvi. No ha fet una altra cosa en aquests últims 57 anys. Sempre el veuràs amb la roba de faena posada, quasi mai el veuràs amb jaqueta i presumint de ser faller. Per això quan calia dedicar un matí de diumenge a plantar arròs i lliurar íntegrament el jornal a la falla, allí estava Baíst. Quan calia realitzar els decorats per a les presentacions, allí estava Baíst...

I no realitzava qualsevol cosa per a les presentacions: va ser Baíst el que va dissenyar i realitzar durant més de dues dècades els millors escenaris que mai s’han vist a Cullera. Eren tan espectaculars, que en dos anys consecutius (1974 i 1975) van aconseguir el primer premi de Presentació. Al tercer any, la Junta Local no va tornar a convocar mai més el premi de Presentació perquè la diferència de Sant Antoni amb la resta de comissions era abismal. Però Baist no solament és faller de quota i d’aportar treball personal. També va ser artista faller. Aficionat, sí, però un preat artista de falles infantils. És l’autor de les falles infantils de Sant Antoni plantades entre 1976 i 1981, sis falles molt meritòries, i una d’elles molt relacionada amb la realitat social del barri d’eixos anys: la falta d’inversions que patia L’Escolaica al final dels anys setanta. El seu bon quefer es va veure recompensat amb tres primers premis obtinguts en 1976, 1977 i 1979. Però el seu currículum faller no acaba ací. Va ser president durant sis mandats, de 1981 a 1986, tots dos inclosos; ha sigut dirigent de la Junta Local Fallera, i ha exercit diferents càrrecs al llarg de tota la seua trajectòria fallera. Una de les seues aportacions més transcendents va ser la creació del Museu Faller de Cullera el 1992. Com a director, va dissenyar i va omplir de contingut un espai museístic en la Casa de l’Ensenyança amb una gran visió de futur. Ell ja intuïa el valor cultural de les falles 25 anys abans que foren declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Baíst és un home senzill, desinteressat, sempre disposat a col·laborar, a treballar en qualsevol projecte de la falla sense esperar res a canvi. Un faller noble, que mai ha dubtat a oferir tot el que té en favor de la seua falla. El seu treball i dedicació sempre estaran al servei de la seua comissió. Per açò, en aquest exercici de 2019 la falla de Sant Antoni ha nomenat President d’Honor al seu faller més destacat, al faller amb més dedicació i al que més ha demostrat el seu amor per la comissió... ha nomenat president d’honor a Juan Bautista Lli i Garrigós. Joan Castelló i Lli

Fotografíes per cortesía de Joan Castelló i Lli

La millor flor del jardí Laura, tota una vida fallera i enguany Reina de la Falla, de la teua falla de Cullera i en la festa Valenciana. La millor flor del jardí i a Sant Antoni de la Mar, tots voldran voret passar quan tu vajes per ahi. Amb ilusió i alegria recordaràs, sempre aquest dia, quan a la teua falla deien, que entre totes la millor, es mereix Laura Maria ser Fallera Major J. Manuel Lafarga Vallet

Fallera Major 2019 Laura Maria Lafarga i GarcĂa

Falla Gran 2019

“El Gran Show” Erik Martínez i Moncho

Explicació de la Falla Gran El centre del monument és una gran carpa de circ amb un elefant dalt fent volantins. El circ i l’elefant voldrien ser nostra nació, nostra Espanya; que va fent volantins per a passar el dia a dia. Dalt l’elefant encimbellat hi ha una domadora a la trompa; que representa la política, enèrgica i forta. També hi ha una ballarina agenollada dalt el llom de l’elefant i seria la societat espanyola que va fent equilibris. Tanmateix, una equilibrista està a la part de les anques del paquiderm, dreta fent equilibris, com l’economia espanyola que va d’un costat a altre segons la prima de risc. A la cua de l’elefant una mona s’està enlairant amb uns globus de colors, volent anar-se’n de la resta del conjunt; és Catalunya, la “mona” d’Espanya que vol posar-se pel seu conter. El monument, al voltant del cadafal, presenta tota una mena d’escenes de caire quotidià que reflexen l’actualitat diària de la vida política i social del nostre país: A l’escena primera tenim al presentador o mestre de cerimònies que és el conductor de l’espectacle i que explica els números de circ que van a fer-se. Suposaria la funció que fan els mitjans de comunicació, ja que en anunciar les coses que passen, condicionen la postura de l’opinió pública respecte d’algun o a altre assumpte. A l’escena segona hi ha un faquir que llança grans flamarades de foc al vent. Amb eixe tema es vol criticar les coses que es fan mal al sí de nostra nació, com la penalització dels vehicles de gasoli i les taxes tan elevades per la contaminació que fan. A l’escena tercera tenim dos pallassos fugint de la carpa del circ, anant-se’n pel seu conter. Fa referència a eixes Comunitats Autònomes d’Espanya que tenen polítics que només volen eixir-se’n de l’Estat Espanyol, renunciar al rei i renunciar a la democràcia, buscant la República. A l’escena quarta tenim a l’insuperable “Home bala”. És nostre alcalde Jordi Mayor, que a l’espera de la convocatòria de noves eleccions, va preparant-se el terreny a les xarxes socials, publicitant-se per a eixir triat de nou. S’escenifica a l’alcalde Mayor dins el canó i al moment d’eixir disparat es fa un “selfi”. Mentre el poble baix va posant foc a la metxa del canó. A l’escena quinta tenim la nova creació del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera, que és el “carril bici”. Representa una equilibrista que va en bicicleta de un punt a l’altre de la corda fent equilibri. Un dels punts seria l’estació de Renfe i l’altre la platja de Cullera. L’escena es representa tota la mena de peripècies que ha de sofrir un ciclista des de què ix de l’estació, fins a la platja; o viceversa.

A l’escena sisena tenim la llar de Madamme Faté, la pitonissa, dalt un carro de circ. Madamme Faté tracta contínuament d’esbrinar l’esdevindre de l’Espanya actual,de la forma de govern, del Rei i de la Democràcia; però no troba ninguna visualització al respecte. A l’escena setena es mostra a la dona barbuda del circ. En aquesta escena es vol criticar a tot allò que no és el que pareix. Es pretén criticar el “postureo”, l’aparentar coses que no són, siga per vergonya, per obligació o per diversió. A l’escena huitena apareix el forçut del circ, que és un home musculós que està alçant unes peses. Aquest home musculós representa a la gent normal i les peses simbolitzen les distintes càrregues que ha de suportat un home normal com són el “jefe”, les taxes, els pagaments, les hipoteques, la casa, la sogra, els xiquets, etc. L’escena novena és una exaltació a l’amor. A ella es troba un pallasso que està enamorat d’una ballarina. L’escena, molt tendra per cert, exalta eixes coses pesades que solen suportar-se per amor, sense pensar el que costen. Tot està permès per amor, tot s’entén si es veu des del punt de vista d’un enamorat, els inconvenients desapareixen, les diferències s’anivellen, etc. A l’escena dècima tenim el maquillatge que és la manera d’emmascarar el problema social de la violència de gènere. Dins d’aquest capítol van els maltractaments d’homes, de dones i de xiquets; i també, per altra banda, els maltractaments de caire físic i els de caire psicològic. A l’escena onzena es mostren als trapezistes, que són artistes de circ que van engronsant-se dalt un pal penjat per dues cordes, una a cada costat, fent una mena de engronsadora. Representa la precarietat de les relacions internacionals d’Anglaterra amb l’Europa comunitària per la decisió forçosa a l’eixir-se’n de la Comunitat Europea. Això fa que els Anglesos vagen engronsant-se d’un lloc a l’altre, sense esclarir-se de quin costat volen estar. L’escena final és l’escena del mon al revés. A ella es veu un lleó i un domador, i realment, no és el domador qui va posant a ratlla al lleó; és el lleó el que porta al solc al domador. Ahí es protesta pel maltractament animal de molts espectacles animalistes; ja que la manca d’espais lluïres per al manteniment i esbargiment dels animals fan que aquestos agarren malalties i es muiren. Josep Sanjuán Cerveró

A Lucía Vos parle d’una xiqueta, a qui coneixeu tots, que passeja a una nineta, amb afecte i devoció.

Les seues mamis, en vore-la, no es poden aguantar, Els seus ulls són dos estels, el cor els batega més de pressa, que irradien serenitat, i l'ull es posa a plorar. són àngels caiguts del cel, que donen felicitat. Té un gran esperit faller, De caràcter molt dolcet, sobrada de simpatia, ella és com un coet, que explota ple d’alegria. Li encanta el ball popular, i el balla amb gran energia, jotes, fandangos, dansà tots, amb gràcia i harmonia.

i desprén tanta valenciania, que contàgia el sentiment, de nostra festa més viva.

Festa en la qual enguany, té un lloc preferent reservat, dels xiquets serà la reina, amb gràcia, seny i trellat. Que estic parlant de Lucía, no vos ho puc amagar, que és la Fallera Major Infantil, de la Falla Sant Antoni de la Mar.

Ramón Marí Bohigues

Fallera Major Infantil 2019 Lucía Garrigós i Moya

Falla Infantil 2019

“ OZ “

Erik Martínez i Moncho

Explicacio de la Falla Intanfil El centre del cadafal representa el famós conte del Mag d’Oz. On una xiqueta nomenada Dorothy es posà a somniar i allí va ser arrossegada per una tromba a un país de fantasia anomenat “Oz”. En arribar a Oz, la xiqueta es troba en una mena de personatges un tant característics, dels quals es fa amiga. Així tenim, a un home de llanda que buscava algú que li donara un cor humà per a poder sentir igual que les persones. Un espantall que buscava un cervell per a poder raonar conforme ho fan les persones amb trellat. També anava un lleó espantadís que només que tenia por, i buscava el valor i el coratge. Dorothy els acompanya i els introdueix per tot el territori d’Oz en busca del Gran Mag. Tots ells buscaven al Gran Mag per a què aquest els concedira els seus desitjos. El camí cap al castell del Gran Mag a través de l’adusta terra d’Oz està ple d’aventures i amb les peripècies que els passen. Resulta un relat agradable d’escoltar. Al voltant del cadafal hi ha tota una mena d’escenes que representen: La màgia. Allí es veu un mag fent un invent amb uns globus de colors i un balancí. Un monet és el seu ajudant i va amb un maletí acompanyant-lo per allà on va. El canvi. La tromba representa el canvi perquè pren tot el que hi ha sobre la terra i ho trasllada a un altre lloc. Normalment eixe altre lloc sol ser un lloc de fantasia on tot el que passa és irreal. El bon fer. Aquesta faceta és mostrada per la Reina Blanca, que és la Reina bona, del bon fer i la bondat. Al voltant d’ella tot es fa com toca i de la manera correcta. El mal fer. Ací està representada per la bruixa negra, que manipula tot per a què les coses no ixquen mai bé. És la reina del mal, que sempre va malcorant a la gent i posant-ne traves. La Natura. S’escenifica amb una bruixa bona que simbolitza a la fada dels boscos o la Mare Natura. És qui protegeix als animalets, als arbres i a les muntanyes de tot mal. El somni. Tenim un cavallet unicorn, igual que els que hi ha al “Tio vivo”. L’unicorn porta dalt, al seu llom, a Dorothy i a uns quant peluixos. Els peluixos són l’home de llanda, l’espantall i el lleó. Doncs resulta, que Dorothy estava dormint i tot ho havia somniat mentre dormia. Tot resulta que era només que un somni.

Josep Sanjuán i Cerveró

Un dia al taller de lâ&#x20AC;&#x2122; Artista Faller

El somni fet realitat Un 26 de juliol de 1983, naix Laura Maria Lafarga i Garcia. Predestinada a ser Fallera Major Infantil en l’any 1992 i Fallera Major en aquest any 2019. Encara no tenies un any de vida quan els teus pares van decidir que formares part d’aquesta comissió a la qual Mari Garcia i Manolo Lafarga pertanyen des de fa anys. Poc després Marina la teua germana menuda també es va unir. La família d’artistes al complet. Portes sang d’artista a les teues venes, des de ven menuda ja participaves en playbacks, teatres infantils, cavalcades, disfresses… i sempre disposada a tot, això si, amb eixa alegria i eixe somriure que et caracteritza. Podem recordar grans actuacions teues als playbacks de la falla com la de “Lola Flores” o la de “Las Cosas del Querer” entre moltes altres. Al començar l’adolescència a la falla formares una gran quadrilla d’amics en la que disfrutàveu passant grans nits al casal i gaudint de molta festa. Al pas dels anys Laura es converteix en una preciosa dona fallera, que viu aquesta festa durant tot l’any amb gran intensitat, participant i col·laborant en tots els projectes que es desenvolupen durant l’exercici faller. I per fi arriba el teu any, eixe que tant has desitjat. Un dels dies més especial va ser el dia de la teua presentació 12 de gener de 2019 data que de segur mai oblidaràs, al lluir per fi la banda de Fallera Major. Eixa nit brillares com la que mes, estrenant la indumentària que amb tant d’amor vas triar. El teu any ja ha començat.

Ja ocupes la màxima distinció, amb orgull, saber estar, elegància, humilitat i sobretot amb un gran cor. Ara et toca a tu Laura, riu, canta, balla i plora però d’emoció, sobretot gaudeix cada instant perquè aquestes seran les millors falles de la teua vida. La teua comissió està ben orgullosa de què sigues la seua màxima representant i et desitja el millor per al teu regnat. La teua mini cort ha volgut dedicar-te aquest escrit per a recordar-te l’important que eres per a elles i per a tota la gent que t’envolta, que estaran al teu costat en tot moment formant part del teu somni i acompanyant en aquest any màgic. Des que et coneguérem et convertires en una part essencial de les nostres vides tant fallera com quotidiana, poder, comptar amb tu, per a tot, bons i mals moments, per riure o plorar, sempre has estat ací per donar-nos la teua mà. Eres incondicional amb nosaltres i igualment esperem ser-ho per a tu. Disfrutarem juntes les quatre com si fórem sols una i en cada segon que passe estarem al teu costat i sempre presents.

LA TEUA MINI CORT! Davinia Martínez, Cristina Adam i Cristina Moreno.

Lucía naix a Cullera, en el mes més important per als valencians, un 8 març de l’any 2010 i abans de nàixer, com no podria ser d’un altra manera, ja tenia el cor blau. Sent passió pel món de les falles en general, i una passió excepcional per la seua comissió. Aquesta passió es compartida amb les seues mamis, Pepita i Wendy, encara que especialment amb sa mare Pepita, que com ella, és fallera des de’l naixement. Lucía comença la seua educació en el Centre d’Educaciò Infantil Peque Natura i després i fins a hores d’ara que cursa tercer de primària, és estudiant del Col·legi La Milagrosa, on tant professores, cuidadores i alumnes la coneixen pel seu somriure i la seua simpatia. A poc a poc, encara que més ràpid del que voldríem, s’ha convertit en la personeta que és ara: dolçeta, bondadosa, generosa, constant, conscienciosa i perfeccionista, i per damunt de tot, amb una llum que fa que allà on vaja no passe desapercebuda. Sempre està disposta a ajudar, a aprendre, té una curiositat innata que la fa preguntar de manera insistent, fins que obté la resposta que busca i entén allò que li desperta eixa curiositat. Li agrada llegir, escoltar música i per damunt de tot, ballar. Els seus primers pinets amb el ball començaren en el ballet, continuaren amb el funky i, final i definitivament, amb el ball tradicional valencià. Inquieta Lucía començà a ballar danses amb sols tres anyets, el “xacarrac” que diu els seu iaio Ximo. Es declara amant de les danses i és activa component de la Colla Pas Pla de Cullera, on a més de ballar a iniciat una bonica amistat amb les ballaoretes i els ballaorets. La seua curiositat l´ha dut a passar se-ho d’allò més bé viatjant arreu del món i descobrint llocs nous amb les seues mamis.

Te molt bon caràcter, és amiga dels seus amics i molt estudiosa, i es inseparable dels seus cosins, Adrián i Valeria. Adrián sempre ha sigut el seu “tetito” i a Valeria la cuida com si fora la seua germaneta menuda. La inquietut i vitalitat que té la fa participar de bon gust en totes les activitats de les falles, especialment de les despertaes. No es perd ni una, sol dir “Mami jo a tot, si no per a què sóc Fallera, sols per a vestir-me de valenciana?” Des de la primera vegada que es provà el vestit de fallera la seua careta s’il·luminà de felicitat, inclús estava queteta mentre li pentinaven un monyo que no tenia amb 9 mesos. Des d'eixe dia va formar part de la comissió infantil afermant el seu amor per les falles, fent amiguets i amiguetes fallerets i falleretes. Lucía tenia dos anyets quan començà a somniar en primera persona, pot semblar increïble, però qui la coneix sap que és així. Ha triat personalment cada detall de la indumentària que lluirà aquest any: colors, dibuix, combinacions, models... El sentiment faller ha estat sempre present en la seua família, lligada al món de les falles, començant per les seues mares, els seus iaios Ximo i Pepita, els seus “abuelos” Ana i Manolo, sa tia Nia que va ser Fallera Major, el seu tio Paco que va ser President de la seua Comissió i el seu tio Jordi que va ser President Infantil de la seua Comissió. En aquest camí Lucía sempre s’ha mostrat molt responsable respecte del que significa ser la màxima representant de la Comissió Infantil d’una falla de Secció Especial de Cullera. Sap que no és fàcil, per això li demana ajuda, sempre que te algun dubte, tant a sa mare Pepita com a la teta Lore com a Erik. Amb Erik, el “seu artista i de ningú més”, ha establert una relació molt especial i respectuosa, apreciant al detall el seu treball i la capacitat de creació i materialització de somnis en ninots i en falla. La seua falla tindrà en seny molt especial. L’any 2019, tu, Lucía, vas a fer realitat no sols el teu somni, també vas a fer realitat el somni de Mape i de Mawen, seràs FALLERA MAJOR INFANTIL 2018-2019 DE LA FALLA SANT ANTONI DE LA MAR. Disfruta´l com tu saps, amor de les nostres vides. Pepita Garrigós i Carbó Gwendoline Moya i Cruz, les teues mamis, sempre al teu costat.

EIVISSA

TAILÀNDIA

DUBLN

UCRAÏNA

PARÍS

LONDRES

Junta Directiva 2019 President Ramón Pérez García Vice -President 1er José Vicente Vallet Costa Vice -President 2on Erik Martínez Moncho Vice -President 3er Fernando Selfa Codina Vice -President 4rt Sergio Moya Año Assessor 1 Francisco Manuel Mayor Vallet Assessor 2 Antonio Peris Píris Secretari José Sanjuán Cerveró Vice -Secretaria Cyntia Alvariño Cerveró Tresorer Marcos Agud Larios Vice -Tresorera Davinia Martínez Moncho Comptadora Conxa Martí Osa Vice -Comptadora 1 Maite Amorós Benavent Vice -Comptadora 2 Rosa Maria Ruano Grau Deleg. F. d’Honor Fernando Selfa Codina David Airós Blanco Deleg. de Cultura Ana Maria Peris Píris // Vicent Llopis Gorgonio Delegats Loteries Conxa Martí Osa // Nadina Fullerat Sapiña Delegat Junta Local Adrian Piqueras Melero Delegada Casal Cristina Adam Saez // Lydia Benito Ferrer Deleg. Recompenses José Sanjuán Cerveró Delegat Músics Marcos Agud Larios Delegat Publicitats David Airós Blanco // Miguel Marí Pellicer Deleg. de Monument Enrique Píris Luján // Dennis Ferrer Ruiz Deleg. Play Back Jose Manuel Lafarga Vallet // Ana Maria Peris Píris Delegad. Secc. Fem Ana Maria Peris Píris Del. Xarxes Socials Dennis Ferrer Ruiz

Delegat Llibret

Delegada Infantils

Jorge Navalón Piqueras

Cintia Dies García // Mariló Bou Toro

Bibliotecari -Arxiver Cesar Martínez Estarlich Deleg. de Teatre

Anais Ch. Cebolla Aguilar

Delegat d’Esports

Roger Gómez Urtasun //

Delegats Abonades

Carolina Alberola Catalá

Del. Festes Majors

Andrea Benavent Nicola //

Del. Festes Xiquets

Cyntia Alvariño //

Marta Colom Ferrer

Grup de Mares de xiquets Fernando Cisneros Gay

Del. Pirotècnia

David León Gràcia

Deleg. Festes JLFC

Andrea Gascón Moya

Del. de Premsa

Del. d’intendència

Romina Llopis Gorgonio Carlos Marí Gimenez //

Enrique Bou Toro // Francisco Mayor

Festes Temàtiques

Elena Rodríguez Collado

Del. de Protocol

Loredana Saez Ruano

Merchandising

Elena Rodríguez Collado

Jurat Incidències JLF Juan A. Montañés Magraner Deleg. de Bandes

Vicent Llopis Gorgonio

Deleg. Reunions 4G Enrique Píris Luján Deleg. de Cavalcada Dennis Ferrer Ruiz

Vicent Llopis Gorgonio

Davinia Martínez Moncho Erik Martínez Moncho

Romina Llopis Gorgonio

Cort d’ Honor Cristina Adam Saez Maria Angeles Airos Blanco Carolina Alberola Catala Cyntia Alvariño Cervero Maite Amoros Benavent Maria Rosa Aragó Sapíña Marta Armengot Nicola Carmen Barrilero Sanchis Andrea Benavent Nicola Lidia Benito Ferrer Esther Blanco Ferrer Pilar Blanco Ferrer Sara Bohigues Lli Raquel Bohigues Olmos Lorena Bolufer Ortiz Jashia Borja Perales Marilo Bou Toro Laura Catalá Pizarro Anais Cheyenne Cebolla Aguilar Marta Cervantes Estelles Amaya Colom Altur Alba Colom Altur Marta Colom Ferrer Raquel Colom Piris Davinia Colom Piris Trini Cosi Chornet Joana Crespo Sapiña Marina Diego Segui Cintia Dies García Maria Fernández Chúlio Elisabet Ferrer Salvador Monica Frasquet Colom Lolin Fullerat Sapiña Nadine Fullerat Sapiña Olga García Benito Ma José García Ferrer Alba García Llopis Pepita Garrigós Carbo Andrea Gascón Moya Eva Gavarrell Peris Celia Gómez García

Celia Gómez García Lorena Juarez Lli Laura Lafarga García Sonia Llinares Piqueres Romina Llopis Gorgonio Ángela López Chornet Jennifer Marí Ferrer Nerea Mari Quesada Concha Martí Osa Soraya Martín Lázaro Davinia Martinez Moncho Zaira Martínez Roldan Esperanza Martorell Mayor Oliva Mon López Nuria Moncho Palomares Irene Moncho Palomares Monica Montañes Amoros Cristina Moreno García Gwendoline Moya Cruz Eva Maria Nicolas Muñoz Júlia Ortiz Iborra Sonia Palomares Gil Sonia Pelegrí López Ana Maria Peris Piris María Prieto Cosí Maria Elena Rodriguez Collado Rosa Ruano Grau Sheila Saez Ruano Loredana Saez Ruano Sandra Sanchez Fullerat Aurora Sanjuan Aragó Laura Schoeters Tur Paula Selfa Bou Claudia Selfa Bou Estefania Serrano Talens Esther Soler Gay Mireia Tello Imbernon Sara Vallet Martí Aida Vargas Bellver

Vocals Francisco Airos Blanco Francisco Arlandis Bolufer Carlos Arlandis Font Enrique Ballester Alarcon Ivan Boffelli Gil Eduard Bohigues Lli Sergi Bonet Roca Jordi Bou Ortega Enrique Bou Pelegri Javier Campos Serra Oscar Eduardo Cárdenas Betancourt José Francisco Castelló Gonzalez Alfredo Agustín Castelló Tomás Vicent Colom Mengual Carlos Crémer Alonso Miguel Crespo Albero Jose Luís Fernandez García Agustin Frasquet Colom Hugo Frasquet García Alan García Tur Adrien Alexander Gimeno Martínez Esteban Girard Gimeno José Antonio Gomis Piera Aday León García Juan Bautista Lli Garrigos Jose Joaquín Martínez Vallet Hilario Ivan Molla Català Antonio Moncho Aragó Alfonso Morell Ardit Christian Palero Marí José Manuel Palero Marí Oscar Parra Muñoz Ceferino Pellicer Marí Erik Pérez Raga Juan Emilio Piris Beltrán Francisco Javier Prieto Molla Raul Prieto Solaz

Antonio Sirvent Bolufer Antonio Sirvent Botija Juan Carlos Sola Sapíña Iván Solaz Palau Vicente Soler Gay Mateo Tesoro Fernández Enrique Uroz Falcó Joaquin Vallet García Antonio Vallet García

Jose Luis Platero

Recompenses Falleres Bunyol d’ Argent

Dennis Ferrer Ruiz Alba García Llopis Roger Gomez Urtasun Zaira Martínez Roldan Júlia Ortiz Iborra

Bunyol d’ Or

Marta Colom Ferrer Estefania Serrano Talens

Bunyol amb fulles de llorer

Cullera d’ Argent

Javier Campos Sierra Anais Cheyenne Cebolla Aguilar

Cullera d’ Or

Cyntia Alvariño Cerveró Maria Rosa Aragó Sapiña Sonia Llinares Piqueres Gumer Martí Osa Esperanza Martorell Mayor Antonio Peris Piris

Cullera amb Fulles de llorer

Mónica Montañes Amoros

David Airós Blanco Maruja Font Lloret

Bunyol amb Brillants

Cullera amb Brillants

Divendres - 1 de març

Dijous - 7 de març

Gala lliurament premis Cultura 20h Casa de la Cultura

Dinar d’aixelleta al casal sopar aixelleta a càrrec de cadascú Jocs Majors

Dissabte - 2 de març Cercavila i Tren Faller 19h organitzat per JLFC Sopar a càrrec de la comisió 22h Festa al casal 23:00h Diumenge - 3 de març Danses al Carrer del Riu 18:30h 19h Inaguració i Premis Ninot Indultat a la Casa de l'ensenyança Dilluns - 4 i 5 de març Dinar d’aixelleta al casal Sopar aixelleta a càrrec de cadascú Jocs Majors Dimecres - 6 de març Dinar d’aixelleta al casal sopar aixelleta a càrrec de cadascú Jocs Majors

Divendres - 8 de març Sopar gentilesa del President d'Honor Festa temàtica Dissabte - 9 de març Dinar a gentilesa de les abonades Festa Flamenquilla 19h Sopar a càrrec de la comisió 22h 23:30h discomòvil Diumenge - 10 de març 08:00h preparació Paelles 10:00 esmorçar per als que venen a preparar 11:00h Festa infantil als Jardins del Mercat 13:30h Gran Globotà als Jardins del Mercat 15:00h dinar al casal 22:00h sopar al casal a càrrec de cadascú + gasto

Dilluns - 11 de març

Diumenge - 17 de març

Dinar d’aixelleta al casal sopar aixelleta a càrrec de cadascú + gasto Jocs Majors

Despertà per la barriada a les 8:00h Cercavila de cortesia a una part de les falles de cullera a les 11:30 Dinar de tota la comissió als Jardins Blau Mar a les 15:00 Lliurament de premis a les 20:00h als jardins del Mercat Municipal Sopar al casal a càrrec de la comissió 22:30

12 ,13 i 14 de març Dinar a càrrec de la comisió Sopar a càrrec de la comisió Jocs Majors Divendres - 15 de març

Dilluns - 18 de març

08:00h Traure Falla 10:00h Esmorçar Continuació Plantà Falla Dinar a càrrec de la comisió Sopar a càrrec de la comisió Entrega Premis Jocs Majors

Despertà per la barriada a les 8:00h Cercavila de cortesia a l’altra part de les falles de Cullera a les 11:30h Dinar de tota la comissió als Jardins Blau Mar a les 15:00 Ofrena de flors a la Verge del Castell a les 18:30 al C/ del riu Sopar al casal a càrrec de la comissió 22:30

Dissabte - de 16 març

Dimarts - 19 de març

08:00h continuació plantà falla 10:00h Esmorçar Continuació Plantà Falla Dinar a càrrec de la comisió Sopar a càrrec de la comisió Entrega Premis Jocs Majors Nit d’albaes a partir de les 22:00h organitada per JLFC Col·locació de gespa i tanques als monuments

Despertà per la barriada a les 8:00h Cercavila a la Santa Misa de San Josep a les 11:30 Dinar de tota la comissió als Jardins Blau Mar a les 15:00 Cremà del monument infantil a les 20:30 Sopar al casal a càrrec de la comissió 22:30 Cremà del monument gran per ordre invers de premi a partir de les 23:00h

Comissió Infantil 2019 Angela Airós Martorell Victoria Arlandis Barrilero Helena Boffelli Blanco Nahia Bou Linares Miriam Bou Linares Irene Bou Pelegri Valentina Campos García Zaira Colom Marí Lyra Crespo Bou Marta Frasquet Colom Ariadna Giménez Martínez Mireia Giner Talens Leyre López Colón Nerea Marín Martín Aina Martín Morell Claudia Martínez Blanco Edurne Martínez Roldán Neus Palero Ferrer Naomi Palero Moreno Nayara Pérez Rodriguez Carla Serrano Alberola Paula Serrano Alberola Sara Terradez Ramirez Elsa Todosantos Enguix Erica Uroz Blanco

Ignacio Airos Martorell Alejandro Arlandis Barrilero Asier Asunción Calpe Voro Bonet Roca Jaume Castelló Llopis Dylan Crémer Montañés Brayan Cuenca Perez Jonah De la Torre Gascón Jaume Díaz Del Arco Sergi Escrivá Narbona Juan Frasquet Colom Kothan Gimenez Martínez Alejandro Ibor Gómez Vicent Ama Juarez López Arion León García Joel López Colón Javier Marquez Morales Marco Martin Colom Lizar Martin Colom Erik Martínez Martí Andreu Martínez Nicolas Albert Martínez Nicolas Samir Martínez Samir Gorka Nicola Martin Alvaro Nicolás Tur Josep Palero Ferrer Eduard Parra Juarez

Hugo Pérez Rodriguez Raul Prieto Cosi Ferran Selfa Bou Ricardo Serrano Soler Gabriel Sisternes Rico Maverick Solaz Peris Oscar Todosantos Enguix

Recompenses Falleres Infantils Distintiu i Cullereta d’ Argent Angela Airós Martorell Helena Boffelli Blanco Nahia Bou Linares Valentina Campos García Joan Dauder Talens Jonah De la Torre Gascón Alejandro Ibor Gómez Vicent Amador Juarez López Marco Martin Colom Oscar Todosantos Enguix

Distintiu i Cullereta d’ Or Lucía Garrigós Moya Lizar Martin Colom Neus Palero Ferrer

Programa de Jocs Infantils Dissabte 2 de març 17:30h Berenar Tren Faller per la barriada Dimarts 5 de març 17:30h Berenar Vesprada de cine al Casal Dimecres 6 de març 17:30h Berenar Unflables, manualitats i jocs infantils Dijous 7 de març 17:30h Berenar, Rally humorístic, si tens gust vine disfressat. Manualitats i jocs infantils Divendres 8 de març 17:30h Berenar obsequi del Grup d´’Abonades . Espectacle de màgia del Mag Tachán. Dissabte 9 de març 9:30h Despertà Infantil i esmortzar a càrrec de la Fallera Major infantil Diumenge 10 de març 11h Festa Infantil als jardins del Mercat 13:30h Gran globotada als jardins del mercat

Dilluns 11 de març 17:30h Berenar Trenca de Perols al C/ 25 d’abril Dimarts 12 de març 17:30h Xocolatá Unflables gentilesa del Grup d´’Abonades Dimecres 13 de març 17:30h Berenar, Enigma i manualitats Dijous 14 de març 17:30h Berenar per gentilesa de la Fallera Major Infantil. Lliurament de premis i recompenses Intercanvi de regals Divendres 15 de març 17:30h Berenar Jocs Populars Dissabte 16 de març Plantà Infantil Diumenge 17 de març Cercavila i Premis als jardins del mercat Dilluns 18 de març Cercavila i Ofrena a la nostra patrona Dimarts 19 de març Cercavila i Solemne missa de San Josep, Berenar 18h i Cremà del monument Infantil

Abonada Major 2019 Marilín García i Llopis La primavera avança, de sobte il·luminada Els carrers plens de llums esperen la teua arribada Per tot arreu naix un any més el foc i la flama Perquè ja arriba la festa més aclamada La il·lusió brota de la teua mirada com una balada I la senzillesa del teu somriure que acompanya Ens deleita a tots i aplega una alegria abalançada En saber que tornes a ser Regina abonada Amb passió lluites per la teua comissió I junt amb el teu grup la feina no té paró Treballadora i valenta utilitzen per a la teua descripció Qualitats que defenses amb gran determinació Els teus ulls brillen amb especial clamor, Perquè en aquest any tindràs tot el suport, Estima valorada et donem amb gran amor Visca la nostra abonada major Marta Cervantes Estellés

Les nostres abonades Encarna Benavent i Martí

Encarna López López

Angelita Blanco i Pastor

Angeles Teresa Moltó Bohigues

Concepción Catalá i Galiano

Camelia Mompó i Piris

Maribel Cortes i Llopis

Maria Encarna Oliver i Borrull

Mari Carmen Estelles i Oliver

María Rosa Oliver i Catalá

Mari Carmen Ferrer i Ferrer

Mónica Olmos i Martí

Consuelo Ferrer i Martí

Gema Pellicer i Peiro

María del Pilar Ferrer i Moltó

Rosita Pelló i Oliver

Mari Carmen García i Alcalá

Irene Perales i Calatallud

Mari García i Gabriel

Encarna Pérex i Gómez

Mari Carmen García i Llopis

Milagros Sigalat i Martí

Ines Gay i Sastre

Encarna Tomas i Bodí Lolin Toro i Oliver

Un 2018 per a recordar...

Fotografía: Joan Castelló 42

Premis i Guardons 2017/2018

Millor Falla Gran del Municipi Millor Falla de Cullera Primer Premi Secciรณ Especial

Segon Premi Falles Infantils Secciรณ Especial

Premis Cultura i Esports 1r Premi Comparses Festes Majors 2n Classificat Pòker 2n Classificat Enigma Cadet 2n Classificat Enigma Infantil 2n Classificat Dards 2n Classificat Volei-Platja 2n Classificat Futbet Benjamí 2n Classificat Futbet Femení 2n Classificat Raspall Femení 2n Classificat Raspall Infantil 3r Classificat Tennis Taula 3r Classificat Futbet Infantil - Cadet 3r Classificat Futbet Masculí

Ninot Indultat de Cullera Millor Ninot Secció Especial

MemĂ˛ria Fallera

D E

P R O J E C T E S

T E A T R E

P A E L L E S

P R E S E N T A C I Ă&#x201C;

T R A N S P O R T

N I N O T

I N D U L T A T

N I N O T

I N D U L T A T

FUTBET FEMENÍ

P R E M I S

P A E L L E S

G A L A

L A

F A L L A

D ’ E S P O R T S

T R E N F A L L E R

F L A M E N Q U I L L A

D E L S

M A J O R S

TRANSPORT DE LA FALLA

D E S P E R T À

P L A N T À

PRESENTACIÓ DEL LLIBRET

J O C S

I N F A N T I L

A L B A E S P R E M I S

VISITA FALLERA A VALENCIA

SOLEMNE MISA DE SANT JOSEP

C R E M À

O F R E N A

CAVALCADA FESTES MAJORS

BAIXÀ

NOMENAMENT

SANT JOAN

HALLOWEEN

CAGÀ DE LA BURRA

FESTIVITAT DEL PILAR

PRESENTACIÓ D’ESBOSSOS

MUSICAL MARY POPPINS

P R E S E N T A C I Ó

PROCLAMACIÓ

ARREPLEGÀ

Sheila Sáez Ruano Fallera Major de la Falla Sant Antoni de la mar 2018

17 de març del 2018, Mercat de Cullera, segon dia de Falles, la millor festa del mon ... el nostre faller ... Alan Garcia i Tur pronuncia les paraules màgiques .. primer premi i banderí a la millor falla de Cullera banderí a la millor Falla del municipi dotat amb 1000€ per la Generalitat Valenciana per a la Falla Sant Antoni de la Mar...... We are the champions, my friends And we’ll keep on fighting till the end We are the champions We are the champions No time for losers ‘Cause we are the champions of the world

Queen

Aquesta serà per sempre la banda sonora d’aquella vesprada de 17 de març del 2018... Les llàgrimes en el ulls, els pels de punta, els peus no hem toquen terra, mire a la dreta i ahí estàs tu,la meua germana , des del primer día que m’anomenaren Fallera Major has estat al meu costat , mostrant-me el camí , ajudant-me en tot, sent guia, confident i còmplice en les meues locures. Tú també ho fores, Fallera Major de la millor Falla de Cullera en l’any 2010. Fores i seràs, per a mi, la millor Fallera Major. La tradició fallera ens ve de cuna, Rosa Ruano, ma mare ja va ser Faller Major a l’any 1987, i ara jo, en 2018... pagà la pena donar aquest pas, les basetes som així, fortes i valentes, encara la vida ens va fer fer un paró i les tres volíem baixar-nos d’aquest mon, comprenguérem que la vida es alegria, somriure, plors d’emoció i orgull. Juntes reprenguérem el camí. Sense ma mare, la meua germana i els meus iaios no haguera segut possible . Juntes seguim i podem. Hem venen al cap els diversos actes i esdeveniments dels que he pogut gaudir com a Fallera Major 2018 tant els de Junta Local amb les Falleres Majors i presidents com en els de la nostra comissió. Dels protocol·lari, recorde amb especial estima, la presentació, en la que vaig tindre l’orgull de contar amb la presència de la Bellea del Foc i les paraules com a mantenidor de Carles Ruiz. El gran nombre de fallers i falleres que m’acompanyaren en eixe dia. L’acte va estar conduït per la meua germana Loredana Saez i Ruano i Erik Martínez i Moncho.

Fotografíes: Eva Alfons

Per a Erik sols puc tindre paraules d’agraïment i reconeixement, des de xicotets ha sigut el meu faller, passen els anys i es converteix en confident , company i amic, Gràcies mil artiste!! , has complit amb la teua paraula !!! . Jo et deia que si algun día fora FM tu hem tenies que fer la Falla. I així ha sigut i mira per a on hem obtingut el primer premi, eres molt gran , mil gràcies a tota la família Martínez i Moncho, sou especials. Després de díhuit anys hem pogut escoltar que la nostra Falla, la que duc en el cor i en l’adn és la Millor Falla de Cullera 2018.... La Falla Sant Antoni de la Mar... el mercat pegà un esclafit, el blau brillava més que mai, ja ens tocava, el meu cor no podia anar més ràpid, els meus ulls miraven al cel, la meua estrela brillava més que mai veient a la seua “rubia” com disfrutava, Papi ningú como tú per a gaudir de la nostra festa....gràcies... No sabria amb quin de tots els actes hem quedaria perquè tots han sigut super emotius, bonics i especials... però.. L’ofrena, la recordaré tota la vida, quina responsabilitat, quina emotivitat, ofrenar a la nostra patrona, estar a l’altura de tan gran comissió, menuts i grans. Molt emotiva tota la desfilada, però especialment l’entrada al mercat. Impressionant. Dels lúdics, l’arreplegà !!, va ser un 25 de novembre i com si d’una premonició es tractara férem la representació del que després va succeir el 17 de març, una vegada més ens ho passarem d’allò més be, gràcies a tos els qui allí estaguereu!!!. Un altra persona molt important en la meua vida eres tú Oscar, t’has fet faller per poder acompanyar-me en tot moment. El primer dia de falles ahí estaves amagadet, per a donar-me la millor sorpresa, estaves tan guapo, que quasi no te conec, hem deixares en la boca oberta i plena de felicitat, mil gràcies amor.... lo que ve comença..... millor acaba... Persones que fan que una idea i una il·lusió es transforme en una realitat, que amb una mirada, un gest de complicitat i sobre tot, estant on tenien que estar en cada moment han fet d’aquest any un any inoblidable. Incondicionals. Sou lo millor. Nosaltres sabem qui som. No tinc més paraules per a dir lo feliç i especial que ha sigut l’any 2018, gràcies a tots i totes els qui heu fet de la nostra comissió una falla de persones per a persones, fent la festa fallera més gran, si cap, vosaltres sabeu qui sou i jo també. Només em queda desitjar-li a Laura un bon regnat i que gaudeixca d’aquest 2019. Vixca la Falla Sant Antoni de la Mar. Vixquen les Falles de Cullera.

Neus Palero Ferrer Fallera Major Infantil de la Falla Sant Antoni de la mar 2018

Hola a tots!. Estic molt agraïda de que m’hagen donat la oportunitat de compartir amb tots vosaltres el que ha segut per a mi un any tan especial. Soc fallera des de que vaig nàixer; ma mare sempre em conta que des de ben menudeta quan anàvem a les vespres de les falleres majors em quedava davant dels trajes mirant-los entusiasmada i li deia: Jo seré algun dia fallera major infantil?. “Clar que si!” em deia ella. Amb el temps va arribar el dia que em va tocar a mi ser la representant de la comissió infantil d’aquesta meravellosa falla que m’ha vist créixer a mi i a gran part de la meva família. Família que ha viscut amb mi tota la il·lusió, alegria, nervis, etc, que comporta aquest càrrec. Jo pensava que ser fallera major infantil era estar en la presentació i els tres dies de falles com a màxima representant, però no.... , que va..... Ha segut un any sense parar, començant per la treta, proclamació, vespra, presenació, actes de Junta Local Fallera, setmana fallera, etc. Acompanyada per Eduard, el meu President Infantil, que m’ha fet riure molt i gràcies a ell, que ha estat sempre al meu costat, els moments en els que jo tenia molta vergonya, s’han fet divertits. Gràcies Eduard! No haguera segut el mateix sense tu! El dia de la presentació va ser molt especial per a mi, estrenava el traje de fallera que tant m’agradava. M’ho vaig passar molt be fent-me les fotos i arribà el moment en que tota la comissió va vindre a arreplegar-nos a Eduard i a mi, va ser molt emotiu, era la primera vegada que jo, vestida de fallera, representava a la meva falla. I després, en la casa de la cultura, allà dalt..... que xulo va ser. També han segut molt divertits els actes de Junta Local, on ens juntavem amb els fallerets i falleretes de les altres falles i hem fet amics. Recorde les visites al taller per a vore els ninots que després es convertirien en la nostra falleta. I el tren faller, quan vaig vore que mitja falla s’havia disfressat de deshollinadors per a acompanyar-nos a Eduard i a mi, que anàvem de Bert i Mary Poppins. Em vaig sentir volguda per la meua comissió.

Fotografíes: Eva Alfons

I per fi la esperada setmana fallera, un no parar; dinars, berenars, jocs, paelles, flamenquilla, anar a per falla........ JA ESTAVEM EN FALLES!!! Els tres dies de falles varen ser molt intensos, l’oratge no acompanyava massa i ens va ploure quasi tots els dies. Però amb aigua i tot he disfrutat moltíssim. Sempre recordaré el moment dels premis, jo dalt de l’escala esperant junt a Eduard, Sheila i Sisco, estava molt nerviosa. Quant començaren a dir premis i no ens cridaven era molt emocionant. Finalment ens varen nomenar, tots botant de alegria, plorant de la emoció, mirava cap a baix i tota la comissió pegant bots, cridant i aplaudint. Ai, encara m’emociona quan ho recorde. 1er premi en la Falla gran i 2n en la infantil. Moltíssimes gracies Erik, per haver-nos fet unes falletes tan boniques! I arribà el dia de Sant Josep, ja estava acabant-se tot, eixe dia tenia una mescla de sentiments; alegria, perquè era el gran dia de la festa fallera, cansament, després de un mes molt intens i tristesa perquè ja estava arribant el fi del meu somni. Va ser molt emocionant encendre la metxa que cremaria la nostra falleta infantil i veure com poc a poc anava consumint-se. Ja s’havia acabat tot, un any de preparatius i actes que prompte ha passat, pensava jo. Però encara ens quedaven les festes del poble. Festes que mai oblidaré, començant per la baixà de la mare de deu. Tots vestits amb els trages de fallera mes bonics que tenim i altra vegada l’oratge ens va jugar una mala passada. Va ploure moltíssim, però amb aigua i tot jo vaig disfrutar molt. “Al mal temps, una sonrisa fallera”. I com no, la cavalcada de disfresses, que va ser impressionant. Vesprades elaborant les disfresses i assajant varen tindre la seua recompensa, varem ser la comparsa guanyadora. Premi ben merescut ja que era espectacular. Jo, em sentia com una princesa africana en un dia de festa i tota la comissió ho va fer genial. Ací acaba la historia del que ha segut el meu somni. Moltes gràcies per haver estat al meu costat i per deixar-me contar-vos com m’he sentit. Desitjar-li a Lucía que gaudixca molt del seu regnat i que disfrute cada moment. I ja només em queda dir: VISCA LA FALLA SANT ANTONI !!!!!

Eduard Parra Juarez President Infantil de la Falla Sant Antoni de la mar 2018

Tot començà quan el meu padrí Eduard, només nàixer em va apuntar a faller, els meus tios ja ho eren i ell va voler que formara part de la millor festa del món, si si la millor. Després els meus pares també s’animaren a formar part de la gran família que és la Falla Sant Antoni de la Mar. Cada any veia com dos fallerets de la comissió es convertien en els màxims representants de la falla, però jo estava més interessat en veure monuments i pensar si algun dia podria ser jo l’artista i plantar-ne jo el meu propi. No m’havia plantejat mai ser president infantil, de fet he de dir que no volia serho, però quina sort que els meus pares em van animar, perquè ara repetiria una i mil vegades. Al principi sentia una barreja de sensacions, em sentia nerviós, entusiasmat, impacient, eufòric, emocionat... no sabria ben bé com descriure la responsabilitat que sentia en haver de representar a una falla com la nostra. Sort que vaig poder compartir aquestes pors i sensacions amb Neus, sense la qual l’any haguera estat incomplet. Gràcies Neus pel teu suport i per compartir el nostre millor any, que segur sempre recordarem. Durant l’any vam passar molts moments divertits els dos junts, amb les nostres famílies ,gairebé tots fallers, els amics de la falla i en definitiva tota la comissió, que ens va acollir d’allò més bé. Sempre dient-nos que guapos i somrients estàvem, Gràcies a tots també! Si he de destacar un moment de les falles és,sens dubte, la plantà, l’emoció de veure al nostre artista plantant la que serà la nostra falla, estava entusiasmat! Sols volia anar a veure les altres falles per estar segur de què la meua era la millor.

I va arribar el primer dia de falles i així va ser, LA MILLOR! Primer premi al monument gran i segon a l’infantil. El millor moment de totes les falles, l’emoció al balcó pensant si serem els pròxims, els nervis de no voler escoltar el nom de la meua falla fins al final... Un cúmul de sentiments que no es poden explicar amb paraules, s’ha de viure. Per això, Lucía, gaudeix de cada moment, serà únic, irrepetible i no hi ha forma de transmetre com de bé teu passaràs aquest any, si no és gaudint-lo. Qui em diria a mi, que aquest any seria sens dubte ... EL MEU MILLOR ANY!

Carnestoltes

Pròleg

Jorge Navalón Piqueras Delegat de Llibret de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

El carnestoltes es una gran festa amb molt de color, vida i història, que se celebra una vegada a l’any des de fa molt temps en diversos països del món. Durant almenys tres dies, pel carrer, la gent utilitza màscares, disfresses i la música corre per onsevulla. Fidel reflex del nostre caràcter llatí, tant a Amèrica Llatina com a Espanya és una de les festivitats més esperades i més populars. Durant la història, tots els pobles van tindre unes dates per al batibull similars al carnestoltes: Els egipcis celebraven fa quatre mil anys les festes del bou Apis a Memfis. Aquells dies la multitud de fidels tenia la vista posada en el disc d’or que el bou sagrat portava entre les seues banyes i quan els últims raigs del sol de la vesprada es reflectien en ell donava començament una festa sorollosa, amb música, i la cridòria s’apoderava de la ciutat i tot estava permés. Els hebreus celebren el *Purim, commemoració de la caiguda del rei persa Asuero, cri dat Amán segons relata el Llibre d’Ester, cinc-cents anys a. de C. Els grecs celebraven en honor a Dioniso unes festes presidides per la tolerància: desapareixien les classes socials i tots els homes eren iguals aqueixos dies. Els romans van continuar la tradició grega i van assimilar el déu grec Dioniso al llatí Bacus, per això el carnestoltes és continuació de les bacants o festes protagonitzades per les sacerdotesses de Bacus. Aquestes sacerdotesses corrien nues camp a través amb el pèl solt i torxes a les mans, amb un cinturó de fulles de parra com a únic abillament. Feien crits, acompanyades per una processó de flautistes, tamboriners i *cimbalistas, de manera que quants es creuaven amb aquesta comitiva s’entregaven als mateixos excessos. A les bacants les seguia una multitud disfressada de nimfes i sàtirs coronats de pàmpols, amb el rostre empastifat i fent-se els borratxos, si és que no ho estaven. El carnestoltes s’assembla molt a les festes *Lupercales romanes perquè ambdues eren festes de gaubança celebrades per a honrar al Faune Luperco en una cova del Palatino, on es diu que la lloba va alletar als fundadors de Roma. La Joventut de Bacchus, 1884. de William Bouguereau

Quant a les disfresses, cal dir que sembla que la paraula disfressa procedeix de la veu fresa= petjada, pista i la partícu- la negativa /*dis/=esborrar, llevar petjades. És a dir, la disfressa oculta el rostre de qui el porta: aquesta és la naturalesa de la festa a la qual serveix. En caure el sol la disfressa era peça important, els esclaus imitaven així l’abillament dels seus senyors mentre aquests es disfressaven d’esclaus. Era el món a l’inrevés en el qual predominava l’extravagància, la llicència i la bogeria. A Espanya va degenerar: ja en temps de Cervantes s’havia convertit en ocasió quasi blasfema. En 1585 es va buscar la seua prohibició. A Madrid quasi va desaparéixer. Felip V ho va prohibir, però va tornar a legalitzar-ho Carles III, en el regnat del qual es van introduir els balls de màscares en quasi tots els teatres espanyols i americans. El terme carnestoltes es va imposar en el Renaixement pel prestigi que va cobrar el carnestoltes italià. És un concepte íntimament lligat al de Quaresma, al seu torn procedent del llatí quarantena, en al·lusió als quaranta dies que transco- rren des del seu inici fins a Pasqua de Resurrecció. Durant aqueix temps l’Església obligava al dejuni en memòria dels quaranta dies que Jesús va dejunar en el desert. Les Carnestoltes precedeix a la Quaresma, i en previsió dels quaranta dies de dejuni que s’aveïnen s’accentua durant tres jornades tot el que la Quaresma prohibeix: bona taula i diversió, molta diversió.

Carnestoltes de Cadis

Jorge Navalón Piqueras Delegat de Llibret de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

El carnestoltes de Cadis es un dels carnestoltes més famosos d’Espanya , per la qual cosa ha sigut reconegut (conjuntament amb els carnestoltes de Santa Cruz de Tenerife i els carnestoltes d’Águilas a Múrcia) amb la declaració de Festa d’Interés Turístic Internacional. Precisament des de l’any 2014,el carnestoltes de Cadis i el de Santa Cruz de Tenerife estan agermanats, coincidint amb el 30 aniversari de l’agermanament de totes dues ciutats que va tindre lloc en 1984. Tots els anys i durant els mesos de gener i febrer se celebra en el Gran Teatre Falla el Concurs d’Agrupacions de Carnestoltes. Sense la idea de la Quaresma no existiria en la forma en què ha existit des de dates fosques de l’Edat mitjana Europea. Se’l relaciona també amb els ritmes del temps, amb la percepció qualitativa del temps. El cristianisme estableix «un ordre passional del temps», en el qual els moments d’alegria i tristesa s’alternen cronològicament, segons siga temps de prohibicions o toleràncies, assimilats pel cristianisme. Els carnestoltes és una conseqüència de la concepció simple del temps que adopta el cristianisme. Una concepció ajustada als cicles vitals i de les collites. Però sense dubte amb el transcurs del temps diferents aspectes s’han anat marcant amb major profunditat fins a aconseguir a Cadis una festa diferent. En el procés de la seua pròpia definició, Les Carnestoltes gadità pren peculiaritats de l’italià, explicable per la influència fonamentalment genovesa que Cadis va conéixer des del segle XV, després del desplaçament cap al Mediterrani dels turcs, els comerciants italians es traslladen a Occident, trobant a Cadis un lloc d’assentament perfectament comunicat amb els objectius comercials que els genovesos buscaven: el nord i centre d’Àfrica. Els antifaços, les caretes, les serpentines i el confeti són d’altres elements que es van assimilar dels carnestoltes italiànes. Les primeres referències documentades a la celebració del carnestoltes que coneixem fins ara, es troben en l’obra de l’historiador gadità Agustín de Horozco. Daten de finals del segle XVI, exposa que en temps de carnestoltes, les gaditanes arrancaven les flors dels tests per a llançar-li-les els uns als altres a manera de broma. Altres documents on queda constància de la celebració del carnestoltes són les Constitucions Sinodals de 1591 i els Estatuts del Seminari de Cadis en 1596, ambdues contenen indicacions perquè els religiosos no participaren de les festes a forma que ho feien els seglars. Aquestes referències confirmen que ja a la fi del segle XVI les festes havien de tindre gran arrelament entre els gaditans.

Chirigota Caí de mi arma - 2018

A partir del segle XVIII es reiteren sovint les ordres intentant bandejar els carnestoltes. En 1716 es van prohibir els balls de màscares per ordre de la Corona, prohibicions que es van repetir al llarg de tot aquest segle. Malgrat tot, existeixen testimoniatges que poden confirmar que el desacatament de les ordres era bastant notable. En el carnestoltes de 1776 es van cometre excessos en el convent de Santa María i en el de La nostra Senyora de la Candelaria, la qual cosa va provocar escàndols a la ciutat. Aquest mateix any visita la ciutat el viatger britànic Henry Swinburne, que va deixar testimoniatge sobre les celebracions carnavalesques dels gaditans. De mitjan segle XIX prové el costum gadità de demanar alguna invitació o monedes per part de les agrupacions després de cantar les seues cobles i d’aquesta forma en 1861 l’alcalde Juan Valverde ordena que es dote amb una partida de 30 000 rals de billó amb la finalitat d’iniciar una reforma en el carnestoltes. Aquesta tutela per part de l’ajuntament continua fins als nostres dies. L’objectiu d’aquesta era eradicar els mals costums que donaven una mala imatge de la ciutat i dels gaditans. Els bàndols van continuar recordant, any rere any, als ciutadans les diferents normes de comportament. En 1884, l’alcalde Eduardo el Genovés Puig, va publicar un edicte en el qual va afegir l’obligació de les agrupacions participants en els carnestoltes a presentar prèviament les cobles que cantarien durant les festes. Les agrupacions aconseguien així una llicència per a poder eixir pels carrers i només interpretarien aquelles que foren autoritzades, és el primer antecedent de censura en els carnestoltes de Cadis. Gràcies a aquesta decisió de l’ajuntament, des d’enguany es coneixen els noms de les agrupacions, el nombre de components i sobretot es conserven les lletres de les cobles. Els cors aconsegueixen la seua primera maduresa a la fi del segle XIX i principis del segle XX, amb la participació d’Antonio Rodríguez Martínez, l’oncle del guix. Els seus cors més recordats són Els clavells (1896) i Els antiquaris (1905). D’aquest últim és recordat el tango dels duros antics que és hui dia l’himne oficiós dels carnestoltes de Cadis. .

Cartell anunciador del Carnaval de Cadis 2019

Cartell de les carnestoltes de 1898

El carrer Columela, una de les més cèntriques de Cadis

El carnestoltes de 1936 va ser el últim que es van celebrar abans del començament de la Guerra Civil, perquè aquesta va començar el 18 de juliol. Va ressuscitar gràcies al sofriment provocat per l’explosió del depòsit de mines de San Severiano, ocorreguda en 1947 que va vestir a Cadis de dol i va portar la tristesa a la ciutat de l’alegria. Tant, que el governador civil, Carlos María Rodríguez de Valcárcel, va pensar que calia alçar els ànims. Els vells carnavaleros li havien mostrat el seu desig de tornar a traure un coble en alguna vetlada d’estiu i després d’escoltar els tangos dels cors Pinyata Gaditana grup aglutinat per José Macías Reptes i Els Chisperos, no va trobar motius per a no permetre de nou la celebració de les festes. Així va ser com es va permetre, fora del Carnestoltes, en les festes de l’estiu, que aquells cors de veterans tornaren a cantar vells tangos. Hi havia garanties polítiques. I tant van alçar els caiguts ànims de Cadis els coristes amb els seus vells tangos dels Clavells, i tant va agradar el gènere que el governador se les va enginyar per a recollir el sentir popular, donar suport a la iniciativa municipal i aconseguir que el govern de Madrid permetera una resurrecció del Carnestoltes segons la ideologia dominant. L’esperit de la ciutat es va imposar de tal forma que va ser disfressat el mateix Carnestoltes, amb el tipus ocasional de Festes Típiques Gaditanes. Als cors se’ls consentia eixir, però poc menys que en l’estètica de cors i danses. Per descomptat que sense màscares al carrer i sense disfresses al poble, només en les agrupacions. En el dirigisme cultural de l’època, van ser unes festes més de l’Ajuntament que del poble, que les va inserir en una estètica entre jocs florals i festa de la verema, amb reina de les festes, que era sempre la filla d’un ministre, i cavalcades i aixina fins al 15 de febrer de 1977, data en la qual els carnestoltes tornen a ser democràtiques i en llibertat, com actualment les coneixem. Les modalitats de les agrupacions que poden participar en el COAC (Concurs oficial d’agrupacions carnavalesques) son la Chirigota, la comparsa, el Cor i el quartet. Els tipus de cobles, que canten les agrupacions i que recull el reglament del COAC són: La presentació, és la primera composició a interpretar i la seua música pot o no ser original. Actualment la interpreten totes la modalitat, a excepció dels quartets, els quals, interpreten una paròdia.

Chirigotes del carnestoltes de Cadis

La caixa i el bombo, usats per les comparses i chirigotes.

El pasdoble, ha de ser una composició original. Ho interpreten les facècies i les comparses, sent en aquesta última la peça més valorada en el COAC. Cada agrupació, en cada passada del concurs, ha de cantar dos a excepció dels cors, els quartets i les comparses juvenils i infantils, que hauran de cantar tres. El tango, ha de ser una composició original. És la peça genuïna del cor i la més valorada del seu repertori. Només ho interpreten els cors i cada cor en cada passada del concurs, ha de cantar dos. Excepte els cors infantils i juvenils que interpreten tres. La paròdia, és la part més valorada en el quartet. No és una composició musical, és una representació que fan els components del quartet en manera de diàleg entre ells. Sent l’humor, la ironia i el doble sentit les seues característiques principals. El cuplet, aquesta peça és comuna per a totes les agrupacions. Ha de ser una composició original. Cada agrupació ha d’interpretar dos cuplets acabats per la tornada en cada passada. Excepte en els cors, que no és obligatori, els cuplets van enfilats, és a dir units. És la part del repertori més valorada en la chirigota. Les chirigotes infantils i juvenils hauran d’interpretar tres cuplets. La tornada, serveix com a terminació dels cuplets i pot variar d’un cuplet a un altre. Ho interpreten totes les agrupacions. Les tornades estan orientades al tipus (disfressa) de l’agrupació; els de chirigotes i quartets solen ser tornades humorístiques amb música i jocs de paraules senzills (a vegades, molt repetitius per a calar al públic i suscitar que l’auditori repetisca amb l’agrupació les últimes frases del mateix), mentre que les comparses canten a una cosa relacionada amb el tipus de forma més sentimental i solen estar més musicalment cuidats. Els cors no estan tan encasellats a cantar tornades humoristes o de forma “més seriosa”, sinó que depén del cor en si i dels seus autors. Malgrat això, la tornada sempre és lliure i pot ser com els autors i/o l’agrupació desitge (pot ser una tornada de facècia i ser crític; o de comparsa i ser humorístic), sempre que la lletra vaja al tipus.

El xiulet de canya, usat per les comparses, chirigotes i quartets.

Les claus, usat pels quartets.

La guitarra, usada pels cors, comparses, chirigotes i en quartets és opcional

La bandurria i el llaüt, usats pels cors.

El popurrí, és una mescla de músiques, que poden o no ser originals, i lletres. És una peça obligatòria en totes les modalitats, excepte en el quartet, que és opcional. El tema lliure, és el tema opcional que tenen els quartets després de la tanda de cuplets obligatòria. Pot ser un popurrí, una altra paròdia o una tanda de cuplets. Encara que s’utilitzen moltíssims més instruments, sobretot al carrer i en la interpretació de popurrís, tornades i/o presentacions, els instruments més característics són:

Carnestoltes de Santa Cruz de Tenerife

Jorge Navalón Piqueras Delegat de Llibret de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

El carnestoltes de Santa Cruz de Tenerife és la festa més popular i la més participativa de quantes se celebren a Canàries. L’any 1980, obté la distinció d’haver sigut declarada oficialment “Festa d’Interés Turístic Internacional” i des de 1987, figura en el llibre dels Rècords Guinness amb la major participació de públic amb més de 200 mil persones en un ball celebrat en lloc obert. Durant el segle XIX van aparéixer nous tipus d’actes festius (cossos, exhibicions artístiques i concursos), a més del ja tradicional ball. També es va estendre llavors el costum de les tapadores, dones de classe alta que es mesclaven als carrers amb la gent plana gràcies al misteri de les màscares. Els historiadors fixen aquest costum com l’antecedent de les mascares del llençol i el abanador, que es van fer habituals a principis del segle següent. En les primeres dècades del segle XX es produeix un increment d’arribada de turistes atrets pels carnestoltes. La prosperitat dels anys 20 afavoreix aquesta celebració fins al punt de crear-se, en 1925, el primer programa de les festes dels carnestoltes per l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife. En aquesta època apareixen també les agrupacions que van més enllà de la màscara tradicional: les rondalles, comparses, estudiantines i murgues. A més, avança el disseny de disfresses i la senzillesa de la màscara evoluciona a uns vestits de major qualitat i elaboració, per la qual cosa apareixen els primers concursos. La Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura frena la celebració d’aquestes festes, ja profundament arrelades en la societat de Tenerife. Malgrat la repressió, comencen a organitzar-se festes clandestines en la intimitat de les cases. En 1961 torna a acceptar-se oficialment la celebració del Carnestoltes sota la denominació eufemística de Festes d’Hivern, declarades en 1967 com a Festa d’Interés Turístic Nacional.

Després de l’arribada de la democràcia, els carnestoltes recupera el seu nom i es converteix a poc a poc en la festa popular per excel·lència de Santa Cruz de Tenerife. Des de llavors i ja desvinculat del seu origen religiós, els carnestoltes s’han convertit per la seua vistositat, la qualitat dels seus concursos, cossos i concerts, i l’autenticitat de la seua celebració al carrer en les segones Carnestoltes més populars i conegut en l’àmbit internacional, tan sols per darrere del de Rio de Janeiro al Brasil. Compta amb dues parts ben diferenciades, el carnestoltes “oficial” i el carnestoltes al carrer. El carnestoltes oficial compta amb més de 100 grups amb una mitjana de 50 components cadascun: murgues, comparses, grups de disfresses, rondalles i agrupacions musicals. El carnestoltes del carrer, ve a ser la participació dels mateixos ciutadans en la festa. Hui dia, les entrades per als diferents actes, especialment la Final de Murgues Adultes i Gala d’Elecció de la Regina, es venen per complet (l’aforament supera els 20.000 seients) entre 15 i 60 minuts després de posar-se a la venda, totes les localitats. La Gala de la Regina, espectacle amb un escenari que corona a la primera dama de les festes i on actuen les agrupacions premiades, és retransmés cada any per alguna cadena nacional per a tot el país i emés via satèl·lit a tots els continents. El dimecres previ a la cap de setmana dels carnestoltes es tria a la Regina en una gala que desfilen les candidates per l’escenari principal i amb la participació d’un jurat compost pels membres de la corporació municipal i persones famoses seran els encarregats de triar a la reina. En els últims anys es realitza també una votació via SMS. Una vegada triades les dames d’honor, l’alcalde fa lliurament del ceptre a la guanyadora. Els vestits pesen una mitjana de 150-200 quilos pel que les candidates s’ajuden de rodes per a transportar-los. El preu dels vestits és molt alt, per la qual cosa és necessari que tinguen un patrocinador, generalment una de les multinacionals que tenen un establiment a l’illa. La Llar Canària Veneçolana envia també a la seua pròpia Regina i ostenta una posició privilegiada en la cavalcada posterior. Solen estar fets de plomes; plàstic; metall i pedreria. La reina serà l’encarregada de representar als carnestoltes en les diferents fires de turisme a les quals acudisca una representació de Canàries.

El divendres té lloc la cavalcada anunciadora, en la qual tots els grups “carnavaleros” recorren les principals artèries de la ciutat anunciant l’arribada dela festa. Comença al Parc de la Granja, per a concloure en la Plaça d’Espanya, travessant les Rambles; Avinguda Illes Canàries; la Plaça Weyler i el carrer Méndez Núñez per a tornar a les Rambles i d’ací girar cap a l’avinguda Anaga i acabar en la Plaça d’Europa o en la façana posterior del Cabildo de Tenerife. La regina i les dames d’honor passen en la seua pròpia carrossa, escortades per les comparses. Les murgues i rondalles van repartides per la comitiva. Les carrosses privades també participen en la cavalcada. En total, són més de 4 hores a ritme de batucadas i altres ritmes llatins. En finalitzar, ben entrada la nit, dóna començament la festa oficialment al carrer. El Dissabte de Carnestoltes és un dia dedicat íntegrament al ball. Hi ha dos escenaris principals; un en la Plaça de la Candelaria i un altre en la Plaça del Príncep. Depenent de la comissió de festes, s’opta per muntar o un escenari més en la Plaça d’Europa o carpes en la Plaça de l’Església de la Concepció de música electrònica i en la mateixa Plaça d’Europa. En ells actuen grups generalment de música llatina. Els balls no solament abasten aquests tres punts sinó tots els carrers que les connecten, carrers plens de quiosquets i carrosses amb la seua pròpia música. Amb la celebració de balls i actuacions diürnes en els diferents escenaris que habitualment es reparteixen per la ciutat, persones de totes les edats, i fins a famílies senceres, gaudeixen d’una multitudinària festa de disfresses a la qual, cada any, acudeixen desenes de milers de persones. El diumenge de Carnestoltes de dia ara com ara és una activitat consolidada que es va crear l’any 2008. Es va plantejar que la família també havia de ser protagonista d’aquesta festa a ser declarada d’Interés Turístic Internacional organitzant una jornada diürna. Algunes veus van desqualificar la iniciativa perquè es convertiria en un after; òbviament, aquestes crítiques van desaparéixer com una autèntica digressió l’endemà, després de comprovar que 250.000 persones de totes les edats van acudir a la trucada que va fer l’Ajuntament de la capital. Hui dia el carnestoltes de dia compta amb dues activitats, la primera el primer diumenge de la festa i la segona el dissabte de pinyata, últim cap de setmana. L’endemà és el gran de la festa, amb actuacions estel·lars en els principals escenaris instal·lats en la capital.

El dimarts té lloc el Gran Coso Apoteosi, una cavalcada que discorre al llarg de l’Avinguda de Anaga i que suposa la fi del Carnestoltes de manera oficial. Tornen a desfilar els grups del carnestoltes; carrosses; cotxes engalanats i regines, però aquesta vegada de dia i en un espectacle celebrat especialment per als turistes, que arriben en autobusos des de les zones turístiques de les illes. El dimecres de cendra, primer dia de Quaresma, es celebra l’Enterrament de la Sardina. Els carrers de Santa Cruz es visten de dol amb crespons per a acompanyar a una sardina gegant de cartó-pedra en els seus últims moments abans de ser cremada. La sardina és elaborada pels presos de la presó Tenerife II. Durant el recorregut, es poden sentir els crits desesperats per la mort de la sardina de les “vídues”. També destaquen les burles a l’Església amb molts participants vestits de papes, bisbes i monges imitant benediccions i altres ritus religiosos en moltes ocasions acompanyats d’objectes d’índole sexual, fàl·lics sobretot. Per a acabar al següent cap de setmana l’anomenat “Dissabte i Domingo de Pinyata” és el cap de setmana que posa el terme a Do Carnal fins a l’any següent i el protagonisme del qual, sobretot el dissabte amb el carnestoltes de dia, ha crescut en les últimes dècades fins al punt de tindre alguna actuació de renom internacional quasi al mateix nivell que el mateix dilluns.

Carnestoltes de Venècia

Jorge Navalón Piqueras Delegat de Llibret de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

El carnestoltes de Venècia és un dels més famosos del món. És la festa més popular de la ciutat i es remunta al segle XI, encara que no es va declarar com a festa fins al segle XIII. Visitar Venècia durant el Carnestoltes és una experiència única. Mentre en altres latituds els carnestoltes es caracteritza per vestits acolorits, sensuals i brillants, els vestits del Carnestoltes de Venècia s’inspiren en les vestimentes del segle XVII. Els abillaments, que sempre han de ser de caràcter aristocràtic, sempre van acompanyats d’una màscara, generalment blanca, daurada o platejada. Aquests elaboradíssims vestits s’han convertit en un símbol de Venècia. En aquesta època, la noblesa s’ocultava després de les màscares per a mesclar-se amb el poble. Durant aquesta època, els carnestoltes de Venècia ja atreia moltíssims aristòcrates europeus, que acudien a la llavors ciutat-estat a la recerca de diversió. L’any 1797, Napoleó Bonapart, durant la seua ocupació sobre Venècia, va prohibir els festejos del carnestoltes per temor al fet que es generaren conspiracions. Aquests van ser lentament restablits des de l’inici del segle XX i de forma oficial en 1979. Des de llavors la festivitat dóna inici cada començament de quaresma cristiana, és a dir, a partir del dimecres de cendra.

Dura deu dies i té lloc a l’inici de l’any entre febrer i març. La dinàmica és molt diferent de la d’altres celebracions. En general, la gent ix a passejar i a prendre part en desfilades, siguen organitzats o espontanis. Hui milers de visitants acudeixen a Venècia en aquestes dates per a admirar les espectaculars disfresses dels qui inverteixen milers d’euros per a lluir com una estrela durant alguns dies de l’any o solo per a mesclar-se entre la gent i perdre’s pels carrerons d’aquesta ciutat única. El Gran Canal de Venècia també és un escenari molt important on mirar les góndoles o passar menjant una “frittella”, un dolç típic. El rècord de visitants i esdeveniments s’aconsegueix el dia dimarts de Carnestoltes. Les disfresses són vestits d’època del segle XVII venecià, com si estigueren acabats d’eixir d’un quadre. Durant el Carnestoltes també s’organitzen molts esdeveniments i festes, algunes d’elles privades a les quals és difícil assistir sense invitació. Els preus de les festes també són alts, i una nit pot arribar a costar fins a 500 €. L’objectiu de la majoria dels visitants és veure Venècia per Carnestoltes i fer-se fotos amb les millors disfresses Entre els millors moments dels carnestoltes venecians destaca l’espectacular “Volo dell’Angelo” (o “Volo della Colombina”), molt lligat a la tradició (el primer a efectuar-ho va ser un acròbata turc a mitjan segle XVI). Aquest espectacular esdeveniment preveu que un artista de carn i os, subjecte amb un cable metàl·lic, efectue el descens per la corda partint des del més alt del Campanar de Sant Marcos i arribant al Palau Ducal després de diversos metres de suspensió en el buit.

Volo dell’Angelo

Un altre espectacle tradicional és la Festa de les Maries; aquesta antiga festa ve introduïda prop de l’any 943. En el dia de la purificació de María, el 2 de febrer, s’usava celebrar la benedicció de les esposes i es beneïen col·lectivament el matrimoni de dotze donzelles triades entre les més belles i pobres de la ciutat. Contribuïen al dot d’aquestes esposes les donacions de les famílies patrícies de Venècia i també els prestaven luxoses joies provinents del tresor de la ciutat. Els convidats gaudien d’una rica rebuda en un palau. Lamentablement un any, en uns d’aquests rics festejos, davant l’estupor i incredulitat de la gent, van irrompre a l’església uns pirates portant-se a les donzelles i totes les joies del dot. Encara que van aconseguir després capturar als pirates van decidir no realitzar més la festa com es feia, però si continuant-la en manera commemorativa per a recordar el succeït. Aquestes festes van continuar, de manera alternativa, depenent dels esdeveniments històrics de l’època. Des de l’any 1999, ve de nou instituïda oficialment amb les noves variants, que arriben al dia de hui, una desfilada en passarel·la amb dotze belles venecianes vestides en vestit d’època, a qui es triarà la més bella concedint-li l’honor de la “Maria de l’any” Cal destacar l’espectacle de teatre itinerant Els Secrets de Venècia, que tots els dies de carnestoltes parteix de la plaça de Sant Marcos a diferents hores, i que es duu a terme en italià, anglés, i francés. També se celebra el famós Vol del burro en la Plaça Ferreto, en to de burla al Vol de l’Àngel. I a la mateixa hora en la Plaça de Sant Marcos es podrà contemplar el Vol de l’Àguila.

Festa de les maries

Tour Teatral “Els secrets de Venècia

L’acte de clausura és amb la Regata del Silenci, una desfilada de vaixells tradicionals pel Gran Canal, que a les 12 de la nit parteix des del Pont Rialto fins a la plaça de Sant Marcos. També s’organitzen grans balls de disfresses organitzades per institucions privades, més concerts i altres diversions com a sopars de gales i balls de disfresses en diferents hotels i palaus de Venècia.

Carnestoltes de Brasil

Jorge Navalón Piqueras Delegat de Llibret de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

Els primers carnestoltes d’Itàlia consistien en balls de màscares amb gran recalcament en les disfresses. La tradició es va estendre prompte a altres països europeus, entre ells Portugal, d’on van nàixer els carnestoltes del Brasil. Els portuguesos van portar nombrosos esclaus d’Àfrica, raó per la qual els carnestoltes presenten una important influència africana. Els africans utilitzaven màscares i disfresses fetes amb plomes, ossos, herbes, pedres i altres elements per a invocar als déus i espantar els esperits malignes. Tot això tenia un significat simbòlic en la tradició d’aquesta regió i ara forma part integral del disseny de les disfresses per als carnestoltes de Riu modern. Els gèneres típics de la música del carnestoltes brasiler són, samba-enredo, samba de bloco, samba de embalo, marchinha, samba-reggae, pagode ( un tipus de Samba) i el gènere principal axé music. És la festa més famosa del Brasil i s’ha convertit en un esdeveniment d’enormes proporcions, de tal forma que el país s’unifica per quasi una setmana i les festivitats són intenses, dia i nit, principalment en ciutats costaneres. Els carnestoltes de Rio de Janeiro per si només va atraure 4,9 milions de persones en 2011, i 400,000 eren estrangers. La música i el ball de Samba s’associen als carnestoltes al Brasil des de 1917. Originari de Ángola i Àfrica Occidental i els esclaus la van introduir en aquestes terres trobant en aquest tipus de música consol en temps difícils. Amb l’abolició de l’esclavitud, molts d’aquests esclaus es van traslladar a Riu, i es van asseure en llocs com Prace Onze i Cidade Nova que van arribar a ser importants centres de la músicai el ball de Samba.

A mesura que aquest ritme guanyava popularitat, els compositors, els músics i els ballarins se solien reunir per a demostrar el seu talent, formant clubs i associacions que competien entre si. Aquests grups van suposar la implantació de les escoles de samba, que el seu primer desfile oficial va tindre lloc en 1932. L’afició va créixer al mateix ritme que el concurs fins a la formació de l’Associació d’Escoles de la Ciutat de Samba, a Rio de Janeiro, l’entitat que organitza les Desfilades durant el Carnestoltes de Rio. Des de llavors, les “escolas” han evolucionat amb el pas dels anys fins a formar grans organitzacions similars a empreses modernes. Disposen de mitjans i àmplies infraestructures que els permeten preparar els carnestoltes de Riu cada any. Cada escola té un grup incondicional de fans ben organitzat mitjançant un equip de gestió concret. Moltes d’elles es dediquen a mantindre grups socials del seu barri amb escassos recursos i treballen tot l’any amb l’objectiu de preparar-se per a la desfilada de carnestoltes, són especialment notables les desfilades en el Sambódromo, estadi dissenyat per l’arquitecte Oscar Niemeyer, en el qual unes 70.000 persones es donen cita cada any. Els cordõés, són algunes de les actuals representacions del carnestoltes populars del Brasil. Estan formats per persones que es disfressen d’acord a certs temes o celebren els carnestoltes de forma específica. Les celebracions principals es duen a terme a Rio de Janeiro, Salvador de Badia, Recife/ Olinda i São Paulo, on les escoles de samba, cordõés i bandes ocupen barris sencers. Sambódromo Antigament, l’Avinguda Marquês de Sapucaí, un dels carrers més vells de Riu, era l’escenari on se celebrava les Carnestoltes de Riu. No obstant això, la gran popularitat del carnestoltes va comportar la construcció d’estructures de ciment a banda i banda del carrer. Aquest edifici, es va encarregar en qualitat de ‘Sambódromo’ i alberga la Desfilada des de 1984.

Cada any, milers de ballarins, cantants i músics de les agrupacions arriben al Carnestoltes de Riu de gom a gom per a presentar les seues carrosses, disfresses i ritmes en el Sambódromo. Les actuacions són fastuoses i grandioses durant els aproximadament 85 minuts dels quals gaudeix cada escola per a demostrar el fruit de tot un any de treball . El Diumenge i el Dilluns de Carnestoltes són els dos dies importants en els quals dotze de les principals escoles de samba competeixen pel títol del campionat en l’estadi. Milers de turistes de tots els racons del món es reuneixen en Riu per a presenciar la Desfilada de Samba i celebrar la festa al més pur estil brasiler. L’esdeveniment es retransmet al món sencer, per a aquells que no poden estar presents. La Desfilada en el Sambódromo està ben organitzat i cada participant exerceix un paper determinat en el destil·le, les escoles presenten diferents temes cada any. A més, no es repeteix disfressa ni cap número, de manera que es converteix en un dels millors espectacles existents. L’entrada al Sambódromo es paga, no obstant això, es pot aconseguir accedir gratis durant els dies d’assaig, els caps de setmana abans de l’inici del Carnestoltes de Rio. Les dones que ballen samba acompanyant les carrosses, a vegades, porten un vestit tan cridaner com xicotet. No obstant això, una de les normes que es considera per a desfilar al sambódromo de Riu és que la tanga no pot mesurar menys de quatre centímetres. El que mai pot faltar en el seu abillament són les llums, els colors vius, les lluentors, els brodats a mà i un maquillatge molt elaborat. D’acord a la temàtica i al disseny, s’acostuma a incorporar adorns als muscles i plomes a l’esquena, com si foren grans ales de colors, per a imprimir major fastuositat. En general, el vestit de la ballarina es complementa amb dos accessoris bàsics: el casc al capdavant amb plomes de colors, i els talons major a 10 centímetres, fent joc amb el vestuari, encara que algunes vegades es col·loquen turmelleres, braçalets, i cinturons. Finalment, la lluentor, la coqueteria, el color i la majestuositat són el tret característic d’aquests vestits. treballat realitzat durant un any.

Les opcions són variades quant al vestuari de samba per a homes. Generalment porten el pit nu i pantalons frescs. Uns altres, acompanyen la temàtica de l’Escola de Samba que representen, i usen “taparrabos” indis amb lluentors i plomes. En altres casos utilitzen vestits més convencionals, amb camisa i pantalons, semblança al d’altres estils musicals del tròpic com la salsa o la merenga. Les carrosses constitueixen un símbol de l’escola de samba, és la seua carta de presentació, és on està en joc el seu prestigi com a organització carnestoltada, perquè allí han de demostrar tota la seua experiència i creativitat. Allí es resumeix tot el treballat realitzat durant un any. Per a la seua elaboració primer l’escola defineix el tema que explotarà en la versió dels carnestoltes d’un any determinat. A partir d’allí planifica els colors, el decorat, els abillaments i accessoris, i la imatge que defineix el tema. Cal destacar que el tema triat així com els colors han de reflectir-se també en el vestuari de ballarins i garotes, i en la lletra, música, danses i coreografia de tot el treball. En general les carrosses van magníficament decorades segons el tema de l’escola. A bord d’elles va el personatge principal de la carrossa que canta la cançó de Samba, en la seua part més alta, a més dels músics i ballarins amb les seues elaborades disfresses, que donen mostra de la creativitat de l’escola. Les disfresses més agosarades i fastuosos es reserven per a les persones que van sobre les carrosses. Aquests són els que més fama han donat al Carnestoltes. És així com es disposa l’escola a participar en la desfilada de carrosses de carnestoltes que és una dura competència a Rio de Janeiro.

Carnaval de Rio 2017

Del mรณn a Cullera 79

Joan Castelló Llí Periodista y membre de l’Associació d’Estudis Fallers

L’actuació de les comissions de Cullera no solament es limita només a plantar falla una vegada a l’any, sinó que s’han convertit en unes associacions culturals que, a més de propiciar la convivència inter-generacional i d’enfortir el teixit associatiu local, promouen nombroses d’activitats que inclouen teatre, literatura (llibret), gastronomia (paelles i altres plats típics) i esports (d’equip, individuals i tradicionals), entre moltes altres activitats recreatives i socials. Com a part del teixit associatiu, les comissions falleres participen també en les Festes Majors de Cullera, fins al punt de ser les grans protagonistes d’una de les jornades: la del divendres de la cavalcada i el ball de disfresses. En les últimes dècades, les comissions falleres han convertit aquesta cavalcada en una gran desfilada que combina elements tant dels carnestoltes de Rio de Janeiro (el sambòdrom) i de Santa Cruz de Tenerife (el coso), com de les festes de Moros i Cristians (les espectaculars entrades) fins a convertir-la en un senyal d’identitat pròpia en el qual juguen un paper rellevant la indumentària, la música i la coreografia. Aconseguir l’espectacularitat actual ha sigut possible gràcies a la tenacitat de les comissions, que no han escatimat recursos i imaginació per a engrandir aquesta desfilada, que en els seus començaments va ser voluntarista, sense al·licients de premis i amb escasses ajudes econòmiques, però que, a poc a poc, va anar adquirint solera, espectacularitat i, el que és més important, sempre va despertar gran interés entre els ciutadans, que van omplir els carrers i places del seu recorregut per a contemplar-lo. Palet del primer premi en cavalcada aconseguit per la falla de Sant Antoni (1990). Arxiu Falla Sant Antoni

En la segona meitat dels anys huitanta del segle XX, les comissions van reclamar a l’ajuntament un major suport econòmic, ja que el vestuari (peça clau per a captar l’interés del públic) suposava una important inversió que no era compensada amb l’import de la subvenció, molt per davall del preu de mercat per a aquest tipus d’espectacles (tant en el format de les falles com si s’optava per contractar a grups especialitzats forans, que sempre resultarien bastant més cars). Encara que es va millorar i s’ha continuat millorant a poc a poc (amb excepció d’alguna etapa de retallades, que també n’hi ha hagut), l’ajuda del consistori no cobreix ni de lluny el cost bàsic de l’espectacle. Encara així, les comissions continuen oferint un espectacle de gran nivell que compta amb el beneplàcit del públic.

Grup de Falleres i fallers a la cavalcada de 1982. Col·lecció Juan B. Lli Garrigós

La falla de Sant Antoni ha sigut, des de sempre, una gran entusiasta de la cavalcada o de la desfilada de comparses, que és el nom utilitzat en les palets de premis que entrega l’Ajuntament. Al principi, les comissions participaven per a donar major realç a la festa però no existien els premis. D’aquesta primera etapa hi ha constància documental de participació de falleres i fallers de Sant Antoni en cavalcades de les dècades dels seixanta (amb vehicles propis) i dels setanta (amb carrosses finançades per l’ajuntament). La fase competitiva es va instaurar en 1986 i la primera comissió guanyadora va ser la de Passeig-Mercat, que va ser la comissió capdavantera al guanyar també en les edicions de 1988 y 1989. En 1987 la comissió guanyadora va ser Taüt.

Carrossa amb falleres de Sant Antoni a la cavalcada de 1970. Col·lecció Joan Simó

Sant Antoni prompte va entrar en lliça: segon premi en 1989 i primer premi en els tres anys següents (1990, 1991 i 1992), un màxim guardó que es tornaria a conquistar en 1995, 1997 i 1999. Altres falles guanyadores han segut Raval (1994 i 2001), Passeig (1996, 2002 i 2009 amb El circ), Taüt (2000), La Bega (2011 amb Burlesque i 2013 amb Aladin) i Plaça d’Espanya (2014 amb El rei Lleó). Comparsa mora (1990). Arxiu Joan Castelló Lli

Ja en el segle XXI, Sant Antoni va tornar a demostrar la seua gran imaginació per a oferir espectacle amb els primers premis aconseguits en 2003, 2004, 2006, 2007, 2008, 2010 i 2012, establint poc després un nou rècord amb els primers premis reeixits en quatre anys consecutius: 2015, 2016, 2017 i 2018. Encara que la bona ratxa encara pot prolongar-se algun any més... Amb aquestes dades a les mans, que reafirmen la passió que posen cada any les nostres falleres i fallers, es pot dir que Sant Antoni no solament regna en les cavalcades (posseeix 17 primers premis, per sis de la següent comissió, Passeig-Mercat), sinó que és també la reina d’aquesta desfilada, l’estrela que brilla amb llum pròpia, per la plasticitat de les seues coreografies i per la grandiositat de l’escenografia que les acompanya.

Mascarada (2017). Foto Joan Castelló

Aconseguir aquest nivell d’excel·lència, un any sí i uns altres també, no és una qüestió d’atzar, sinó fruit d’un treball en equip en el qual intervenen nombroses persones que trien la temàtica general, la música específica, el vestuari adequat, les passades de balls, l’escenografia complementària (carrosses i altres elements mòbils) i el maquillatge personalitzat. I després comptar amb la participació de la major part dels fallers i falleres, que han de dedicar moltes hores a assajar perquè tot isca perfecte. Només així es pot aspirar a l’èxit. I eixe èxit s’ha aconseguit, per exemple, en 2003 (amb Chicago), en 2004 (amb Freixenet), en 2006 (amb el Brasil), en 2007 (amb Moros), en 2008 (Cabaret modern), 2010 (Abba), 2012 (Sant Antoni du soleil), 2015 (Tribu Asteca), 2016 (Tahilandia), 2017 (Mascarada-Venècia) i 2018 (Àfrica).

Un aspecte de la desfilada Mascarada (2017). Foto Joan Castelló

D’aqueix equip que es bolca a preparar i coordinar la cavalcada cal citar, entre altres, a Dennis Ferrer Ruiz, Vicent Llopis Gorgonio, Romina Llopis Gorgonio, Erik Martínez Moncho, Davinia Martínez Moncho , José Vallet i Juan B. Lli Garrigós, als quals cal afegir a Alba Colom Altur i Aurora Sanjuán Cerveró en la coordinació d’assajos. Només així, amb molta il·lusió i amb tota la passió que són capaces de transmetre, les falleres i fallers de Sant Antoni ens ofereixen cada any un espectacle de carrer que està a l’altura del que es pot veure en els millors musicals que es representen als millors teatres.

Grup de Sant Antoni en Mascarada (2017). Foto Joan Castelló

Cavalcada 1978. Arxiu Joan Castelló Lli

Cavalcada 1974. Arxiu Joan Castelló Lli

Cavalcada 1973. Arxiu Joan Castelló Lli

Pallassos (1987). Arxiu Joan Castelló Lli

Cavalcada 1977. Arxiu Joan Castelló Lli

Cavalcada 1981. Arxiu Joan Castelló Lli

Comparsa .som

Dennis Ferrer Ruiz Delegat de monument i xarxes socials de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

Passió, Alegria, treball, satisfacció. Aquestes són les primeres paraules que em venen a la ment si parlem de la cavalcada de disfresses de les Festes Majors del nostre poble. Al llarg dels anys de vida d’aquesta comissió, aquesta activitat ha format part sens dubte, del més important dins de l’exercici faller corresponent. Aquesta cavalcada des de fa uns anys ha anat augmentant el seu nivell, respecte als balls, disfresses o fins i tot temàtiques. En aquesta comissió dediquem moltíssim de temps perquè l’últim divendres de les festes majors el desitjat guardó del primer premi arribe fins al nostre casal. Des d’Àfrica fins a Abba, una gran quantitat de temàtiques han dut als carrers del nostre poble la nostra comissió. També hem de dir que som la comissió amb més primers premis en aquesta activitat. Tot comença amb una idea, idea confeccionada pels delegats de cavalcada de la nostra comissió. L’elecció del tema de què tractarà la nostra propera “comparssa” no es feina fàcil, ja que cal superar-nos any rere any, d’aquesta manera s’ha de elegir una temàtica de la qual puga’m traure tot el partit. Per a nosaltres els delegats de cavalcada, el dia 20 de març, la depressió post-falles canvia radicalment quan el grup de WhatsApp tira fum. - Enguany que? Diu un. Així els engranatges d’un nou somni comencen a funcionar i a desenvolupar el que serà la nostra feina fins al pròxim dia de la cavalcada de Festes Majors.

Al llarg de les setmanes abans del dia assenyalat, distribuïm els assajos per a la coreografia i els tallers per a la confecció de la disfressa, que gràcies a l’augment de les xarxes socials fa que amb l’ajuda dels tutorials tota la informació arribe millor a tots els fallers, d’igual manera que ocorre amb els passos dels balls. Assajar totes les vesprades després del tercer dia de pasqua ja s’ha convertit en costum. A les 18 h tots al lloc de sempre per a començar amb la coreografia. El moment de donar el play per primera vegada a la cançó i veure la reacció de cadascuna de les falleres i fallers que participaran en aquesta comparsa no s’oblida any rere any. Amb l’arribada de la tan coneguda Goma “Eva”, la innovació arribà a les nostres disfresses, noves formes, textures, colors. Ara si, aneu amb molt de compte, que sols els que l’hem utilitzada sabem com es queda cada casa després. Un dels principals atractius i que sempre crida l’atenció són les nostres carrosses, són la primera impressió que dóna la nostra comparsa i com sempre es diu s’ha de començar amb bon peu. Encara que de vegades el temps el duguem pels talons, sempre arribem a temps. Com ha de ser, la carrossa va a conjunt de la temàtica elegida, per tant te que dur algun element que amb el primer colp de vista sàpies identificar el que va a vindre, o de vegades no, perquè potser et trobes alguna sorpresa. Arriba l’hora de la veritat, l’últim assaig i com sempre tot ix fatal, però sempre s’ha dit que si l’últim assaig ix mal, el dia assenyalat eixirà de categoria. Doncs ens trobem en el dia de l’estrena, la nostra comissió bé siga des del Raval o des de Sant Antoni, comença el seu recorregut. Les preguntes envaeixen les nostres ments, plourà?, farà vent? Tot està en mans del destí i pot ser que enguany puga’m tornar a guanyar l’esperat guardó del primer premi, o no. Però del que sí que estic ben segur és de què omplirem Cullera, de llum, música i color. Perquè som la disfrutar.

Falla Sant Antoni de la Mar i en la cavalcada anem a

CRONOLOGÍA

2018

2017

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2005

2004

2003

2006

SUSPÉS PER LA PLUJA

“Per als bojos, tot l’any és carnestoltes.” - Víctor Pàmies