De la portada d´enguany “Dones” La dona ès el pilar fonamental de la nostra festa, tot l’exercici faller gira entorn a ella. Avuí m´estime i vull una dona que trenque en tot, que siga lliure i, sense por, s´enfrente amb coratge a totes les adversitats de la vida. Una dona que crida al món sense llast i amb confiança. Una dona que siga capaç d´arribar on vullga. Una dona lliure a la fi.
SUMARI I ÍNDEX Sant Antoni de la Mar 2020 EDITA: Falla Sant Antoni de la Mar DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Jorge Navalón EQUIP DE REDACCIÓ: Dennis Ferrer Aida Colom Laura Lafarga Loredana Saez Jose Sanjuán Gwendolin Moya Jorge Navalón COL·LABORACIÓ ESPECIAL: Pere Fuset Romina Moya DISSENY PORTADA: FOTOGRAFIES:
Jorge Navalón
Comissió Falla Sant Antoni
MEMÒRIA FALLERA:
Dennis Ferrer
REVISIÓ LINCÜÍSTICA:
David Vid
MAQUETACIÓ:
Jorge Navalón
IMPRESSIÓ:
Imag Impressions s.l.
Vos convidem a visitar la versió Digital https://issuu.com/fallasantantonidelamar
Falles 2020
1. Portada 1.1. Sobre la portada d´enguany, pàg. 1 2. Sumari i índex, pàg. 2-3 3. Representants i Esbossos 3.1. Salutació del President, per Ramón Perez i García, pàg. 4-5 3.2. Salutació del President Junta Central Fallera, per Pere Fuset i Tortosa pàg. 6-7 3.3. Marta Colom i Ferrer, fallera major 2020, pàg. 8-9 3.4. Falla Gran 2020, per Erik Martinez i Moncho, pàg. 10 3.5. Explicació Falla Gran, per José Sanjuan i Cerveró, pàg. 11 3.6. Salutació del president Infantil, per Nacho Airós i Martorell, pàg. 12-13 3.7. Paula Serrano i Alberola, fallera major infantil 2020, pàg. 14-15 3.8. Falla Infantil 2020, per Erik Martinez i Moncho, pàg. 16 3.9. Explicació Falla Infantil, per Jose Sanjuan i Cerveró, pàg. 17 4. Dedicatories 4.1. Dedicat a Marta, per Cintia Díes i García, pàg 18-19 4.2. Dedicat a Nacho, pàg. 20-21 4.3. Dedicat a Paula, pàg. 22-23 5. Un dia al taller de l´artista, pàg. 24-25 6. Sant Antoni al complet 6.1. Junta Directiva, pàg. 26 6.2. Cort d´Honor i Vocals, pàg. 28 6.3. Recompenses Falleres, pàg. 29 6.4. Comissió Infantil, pàg.30
6.5. 6.6. 6.7. 6.8.
Recompenses Falleres Infantils, pàg.31 Programa de Festes, pàg. 32-33 Mari Carmen Ferrer i ferrer, la nostra abonada major 2020, pàg. 34 Les nostres abonades, pàg. 35
Falles 2019
7. 7.1. 7.2 7.3 7.2.
En el record Premis i guardons 2019, pàg. 36-37 Bàgul del record de Laura pàg. 38-39 Bágul del record de Lucía pàg. 40-41 Memòria Fallera, pàg. 42-46
“DONES”
8. Portada artícule, pág. 47 9. “DONES” el artícle 9.1. Pròleg, pàg. 48-50 9.2. Ser Fallera Major és sentiment, pàg. 51 9.3. 11 dones valencianes que han fet història pàg. 52-59 9.4. La dona en els cossos de seguretat del Estat pàg 60-61 9.5. La dona en el món empresarial pàg 62-63 9.6. La torre de Babel pàg 64
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Sumari i Ízndex
3
GARCÍA RAMÓN
PÉREZ President 2020
4
La nostra festa, les Falles, sempre ha tractat de fonamentar-se en sólids valors cívics i socials, perqué considere que si les nostres intervencions festives i culturals poden contribuir a més a sensibilitzar la ciutadania sobre aspectes clau que desperten actituds tolerants i contribuïx a una visualització del paper de la dona en la societat. Aquesta falla, Sant antoni de la Mar, és una falla distinta, original, creativa però sobre tot tolerant. El nostre escut com ja sabeu es corona amb una núvia, una imatge femenina que representa a un barri, un barri que llavors va ser polémic pel seu creiximent urbanistic vora als anys 60, transformant completament a Cullera en lo que hui coneixem tots, un referent turístic a nivel nacional, i nosaltres el representem amb una dona, perqué també el paper de la dona sempre ha sigut un tema de controvèrsia al llarg de la història, però no oblidem que el paper de la dona en l´actualitat es el pilar fonamental de la nostra civilització.
No som ni ens considerem abanderats ni abanderades de res, però si estes págines contribuixen a visibilitzar la contribució de moltes dones o a infondre entre la gent comportaments no discriminatoris ni sexistes, a més de fer patrimoni, haurem contribuït a l´educació en valors. Este any com ja sabeu, estem de aniversari, i estic molt content de estar al front d´esta comisió en un any tan important com este, un any ple d´actes que ens han fet tornar a viure la història de la nostra falla. Ja per acomiadar-me, voldria donar les gracies pel suport demostrat este exercici, lluitant perquè tot anara bé i aplegar fins al final amb la màxima tranquil·litat possible, i com no pot ser d´una altra manera dessitjar-vos a tots de que gaudiu les festes falleres i que tots junts ens ho passem de la millor manera possible. VISQUEN LES FALLES I VISCA LA FALLA SANT ANTONI DE LA MAR !!!
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Representants
De nou tinc el plaer de convidar-vos a llegir les pàgines del nostre llibret d´enguany, un treball que té continguts que giren i que aleshores tenim d´actualitat social; parlem de la igualtat de gènere.
i Esbossos
Estimades Falleres i Fallers:
PERE TORTOSA
FUSET President 2020 Junta Central Fallera
66
Quan la UNESCO va decidir incloure la festa de les Falles en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, lluny de convidar-nos a tancar-la en la vitrina d’un museu, l’organisme de les Nacions Unides ens atorgava a valencians i valencianes la responsabilitat d’atresorar un conjunt de tradicions i valors d’una festa tan viva com ho és la nostra societat.
D’una altra banda, el compromís de buscar l’excel·lència per un camí de millora contínua on l’adequació als temps és garantia de supervivència. I per a això resulta imprescindible potenciar la capacitat cohesionadora d’una festa que des de la diversitat unix milers de persones. Una festa que no sols és un motor cultural i econòmic de primer ordre, sinó que també constituïx el major teixit associatiu valencià, una potent ferramenta per a millorar el nostre món. Per a això, hem de continuar recorrent els camins de la solidaritat i el respecte a la diversitat. I continuar treballant amb voluntat de convivència amb un veïnat del qual tots i totes formem part. Tot això, sense oblidar els passos que hem fet per a guanyar en una sostenibilitat responsable amb un medi ambient que plora i persistint també en els constants avanços per la plena igualtat que connecta —també la festa fallera— amb les reivindicacions de milions de dones de tot el planeta que alcen la veu per plantar cara a discriminacions històriques que —com tot allò combustible per a falles— cremarem també en una nit de març. I és que les Falles són una festa valenciana i universal. Una festa amb història i del nostre temps. Una festa amb fam de futur i que no tindrà mai por d’atrevir-se a millorar. Una festa que en realitat és molt més que una festa i que com a tal s’ha de reivindicar. Vos convide a continuar recorrent este camí al costat dels vostres representants, Marta, Ramón, Paula i Nacho, en un any tan especial per a la vostra comissió.
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Representants
No sabem com seran les Falles d’ací a 75 anys, però el compromís adquirit amb la humanitat amb què compartim patrimoni ens apunta un doble objectiu de futur. D’una banda, protegir tot allò que forma part de la nostra cultura festiva: la música, la pirotècnia i la indumentària, els llibrets i tots aquells elements de la festa que la fan útil per a impulsar l’ús del valencià, i òbviament, la falla, eixa mostra d’art efímer, combustible i satíric, i els artistes que la fan possible.
i Esbossos
La festa de les Falles no és cap fòssil, ni es deté en el temps. Ni ho ha fet mai, ni ho farà. Com qualsevol manifestació cultural, el seu present és fruit d’una evolució històrica i dinàmica a partir de la senzillesa original d’una festa del veïnat, de la sàtira i el foc, com la que va nàixer aquell març de 1944 als vostres carrers de la mà de mariners i gent del barri.
Bones Falles! Pere Fuset i Tortosa President de la Junta Central Fallera i Regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València
7
A Marta Simpatia i distinció, un somriure d’agradar; harmonia i bona acció, sempre vol acontentar.
Una lluna per omplir, centelleig que vol brillar; una flor que vol eixir, i tothom vol contemplar.
Gens li costa l’ajudar, a tot el que li ho demana; gens li costa l’auxiliar, quan algun problema emana.
Ara és l’hora de lluir, ara és l’hora de regnar; per sa gràcia pot eixir, i és digna d’aclamar.
Un port regi atribuït, a bona organització; un caràcter assolit, per uns anys d’educació.
Ja és l’hora de seguir, per al que duu destinat; i poder aconseguir, acomplir el seu regnat. Josep Sanjuán i Cerveró
8
MARTA COLOM I FERRER Fallera Major 2020
Falla Gran 2020
Un esbรณs de
10
Explicació de la Falla Gran
Els diners: Es representada per la xica prima de dalt el balcó. Serien totes les maneres d’oferir diners a algú a canvi d’alguna cosa o que faça determinades coses. És un tipus de seduir la voluntat de les persones a canvi d’una quantitat de diners. La sexualitat: Es representada per la xica de dalt al cim del monument. Es tracta d’exhibir-se les persones, ataviades d’una manera determinada, per a aconseguir cridar l’atenció d’altra o d’altres; siga home o dona. El caràcter: Es representa per la xica que hi ha al costat de la xica de dalt de tot. Seria una manera de seduir a la gent amb bones propostes, empatitzant. Es tracta d’una manera de seduir poc aparent, però efectiva ja que sedueix a les persones per la seua manera d’esser o de comportar-se. L’escena primera tracta de la seducció per interés. Allí es veu a una dona rica fumant-se un cigarret sobre un divan. És rica perquè s’ha casat vàries vegades i ha heretat tot el que els homes que han estat casada amb ella li han deixat. La senyora s’ha quedat monetàriament ben col·locada i a la paret de darrere té exposats tots els caps dels que han segut els seus marits, com si foren trofeus de caça. L’escena segona va de les preparacions per a la seducció. Tenim a dues dones; i una està arreglant-se per a eixir mentre que l’altra està ajudant-la. És com aquella senyora que se’n va de festa i té a la seua assistenta que va ajudant-la a vestir-se i arreglar-se. Una vegada a la festa, ella ja s’encarregarà de seduir a la persona que pretén. L’escena tercera tracta de la seducció animal i en ella podem vore a una gosseta, de concurs, d’aquestes que van ben arreglades i de perruqueria. Per altra banda, tenim a una colla de gossos esparracats i vagabunds que van darrere ella pretenent-la fent-li carantoines i mossos.
A l’escena quinta, podem vore per contra partida, com és la seducció moderna. En ella hi ha dos joves de hui dia, que estan lligant a la seua manera. Veiem a dos joves asseguts l’u esquena a l’altre i amb un mòbil cadascun. Representa que estan fent-se proposicions i dient-se pirops a través del wassap o del e-mail. Desprès tenim l’escena sisena, on podem vore cóm és la seducció a la carta. En aquest tipus de seducció, una persona pot triar a l’altra persona que vol seduir, siga home o dona. Es veu escenificat un banc del mercat del poble amb els barrots del seient pintats amb els colors del col·lectiu LGBTI i no hi ha ningú present. Ahí es llança la pregunta de que tries el tipus de seducció que vulgues i amb la persona que t’agrade. A l’escena setena del monument apareix el nostre alcalde. L’escena tracta de seducció per “Mayor-ia” i apareix Jordi Mayor, amb la seua vara de comandament a la mà, orgullós d’haver guanyat les eleccions altra vegada. Es tracta de convèncer al votant; i per a aconseguir-ho, utilitza les seues armes de seducció que són totes les coses que ha fet durant la legislatura anterior com: El carril bici, la rotonda de l’ensenyança, El Skate Park, el Pont de Ferro, el Pont de Pedra, etc.. A l’escena huitena tenim la seducció pel menjar. A ella podem vore a una vella cuinera que no té res d’atractiu, però que té a tothom embadocat amb les olors dels seus guissos i sofregits. I és que aquesta dona sedueix amb la seua manera de preparar el menjar. A l’escena novena està la seducció fallera. En ella es veu a un xiquet que és el net de la cuinera de l’escena d’abans, que està menjant-se el pastís del 75é aniversari de la falla. La vella representa el passat de la falla i el xiquet el futur; i el pastis és el nexe d’unió de tots els conceptes. El xiquet està empapant-se del passat de la comissió per a dur-ho a terme en el futur. L’última escena, l’escena dècima, fa referència a la seducció turística. Veiem a dues aus aquàtiques del paratge de la Bassa de Sant Llorenç, fent-se carantoines i carícies una a l’altra. I és que el consistori ha preparat unes visites turístiques guiades al paratge en qüestió per a observar les aus. Així doncs, podríem denominar-lo Turisme Ornitològic.
i Esbossos
La política: Es manifesta en la xica d’aspecte més grossa. Són totes aquelles ofertes que fan certs partits polítics al partit polític que ha optés el resultat majoritari en unes eleccions generals. Tracten de seduir-lo per a obtenir favors polítics.
L’escena quarta és l’escena de la seducció tradicional on un home major, agenollat, li ofereix a una vella un ramell de flors i li confessa el seu amor. Marca una pauta de les distintes formes de seducció, fent referència a conforme es feia abans, a l’estil tradicional.
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Representants
El centre del monument representa una balconada d’un castell amb un tros d’escalinata al costat. Les xiques de la casa, que són quatre, estan tractant de seduir a un jove templat que s’arrima per allí. Cadascuna de les xiques de la casa mostra una manera distinta de seduir. Així, doncs, fem referència a distintes formes de seduir que es donen al llarg de la vida quotidiana; i tenim:
Josep Sanjuán i Cerveró
MARTORELL NACHO
AIRร S President 2020 Infantil
Josep Sanjuรกn i Cerverรณ 1212
Una de les coses que més m’ha agradat, ha segut les nombroses visites al taller de l’artista faller a vore com va la construcció dels monuments. Erik, el nostre artista, a més de faller de la comissió, és molt bo fent la seua feina. Seria probable que en aquest exercici el jurat donara un bon premi als nostres monuments. Poc més em resta a dir, sols que les festes “Josefines” ja estan apropant-se i és quasi segur que la Junta Directiva de la comissió deu tenir tot apunt per a gojar d’aquestos dies de festa i germanor. Voldria que tots els fallers visquen les falles igual que jo estic vivint-les. Espere que tingau unes bones festes. Moltes gràcies a tots! Vixca la festa de les falles! Vixca la Falla Sant Antoni de la Mar!
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Representants
Enguany m’ha tocat a mi desenvolupar la grata condició d’esser President d’Infantils de la millor comissió de Cullera. Una taxa que assumisc amb decisió, responsabilitat i molta il·lusió. N’estic segur de que vaig a passar-me-ho molt bé a tots els actes públics, acompanyat per la meua Fallereta Major Infantil Paula Serrano, pel President de la comissió Ramón Pérez i la Fallera Major Marta Colom. També tindre junt a mi a tots els membres de la comissió, entre els que es troben els meus pares David i Espe, i tots els meus “tíos”. Vull fer una cordial menció a la meua germaneta Ángela, que viu molt a prop la meua il·lusió.
i Esbossos
Estimats Falleres i Fallers:
A Paula Mostra un fort temperament, a tots els moments del dia; va jugant eternament, amb soltesa i picardia.
En aquest any s’ha donat, tot allò que buscaria; i tothom ho duu acceptat, com un fet que ja calia.
Brisa fresca permanent, que a una gran pluja seguia; ímpetu d’eixe moment, que allibera sa energia.
Ara viu el goig donat, com a gràcia permanent; per el fet d’haver format, part a l’esdeveniment.
Per una casualitat, la vida somriu un dia; eixint l’oportunitat, que sempre ella somniaria.
Tant sols vull haver mostrat, xiqueta que dignament; el gran tron durà ocupat, per a enguany intensament Josep Sanjuán i Cerveró
14
PAULA SERRANO I ALBEROLA Fallera Major Infantil 2020
Falla Infantil 2020
Un esbรณs de
16
Explicació de la Falla Infantil
L’escena segona va del canvi climàtic. En ella tenim uns personatges típics de les zones gelades: un ós polar, un pingüí, una foca i un xiquet esquimal. Tots ells es pregunten què passarà si es produeix el canvi climàtic i deixa d’haver gel als polos de la terra. L’escena tercera encalça els esports d’hivern. Tenim un jove practicant esquí, lliscant-se per unes pistes inclinades. Junt ell, un gos Husky Siberià, animal d’arrossegament de les zones gelades, està esperant-se a què acabe d’esquiar per a enganxar-se al trineu i portar-lo cap a casa.
A l’escena huitena tenim una tendra escena d’un abominable home de les neus menjant-se un gelat. Aquest abominable home de les neus o Yeti, està rodejat d’animalets per a veure quan agust està menjant-se un “frigo-pié” que s’han deixat uns turistes tirat al terra. A l’escena novena està el ballet del trencanous. Un grup de xiquets avorrits estan patinant sobre el gel i s’han proposat representar el ballet clàssic del trencanous. S’han repartit els papers i cadascun d’ells fa un personatge. A l’escena dècima tenim un xiquet que s’ha posat unes raquetes per a poder caminar sobre la neu sense enfonsar-se. En els llocs on cau molta neu, resulta molt útil aquesta pràctica. A l’escena onzena tenim una xiqueta fent boles de neu. Representa un altre estat de l’aigua durant l’hivern, que està semi-congelada formant cops pareguts a estrelles microscòpiques. La neu sembla una pols, però en realitat és un munt de cops pareguts a estrelles molt menudes.
L’escena quarta és una breu explicació del què representa la hipotèrmia. Així podríem dir que hipotèrmia és la pèrdua gradual de calor d’un cos humà o animal, al estar sotmès a la acció del fred. A l’escena es veu una xiqueta congelada i patint fred.
A l’escena dotze tenim una bústia i dos xiquets, que estan escrivint cartes al Pare Noel i tirant-les dins la bústia. Escriuen cartes amb els seus desitjos, les tiren dins el sac i les envien per correu a Lapònia per vore si es compleix el que demanen.
A l’escena quinta veiem l’acció de la pluja. Una xiqueta ha eixit a donar un volt amb el seu paraigües i el seu impermeable. S’ha protegit per a esguardar-se de l’aigua que cau i no pillar un refredat. La pluja és un dels estat de l’aigua en hivern i es mostra en estat líquid perquè no fa massa fred.
L’última escena, l’escena tretze, fa referència a la contaminació de les aigües de l’Àrtic. Una foca està perduda al quedar-se entrampada en una xarxa de plàstic. Ací podem vore els perills als que es veuen abocats els animals i la fauna.
A l’escena sisena veiem l’acció del granissol. Un xiquet havia eixit al carrer amb el seu paraigües, i de sobte la granissada li l’ha trencat tot i li ha fet un gínjol al cap. En hivern, el granissol, per l’acció del fred es solidifica i és l’estat sòlid de l’aigua.
Josep Sanjuán i Cerveró
i Esbossos
A l’escena primera dos xiquets van llançant-se amb un trineu per una pendent. Aquesta és una de les diversions que té l’hivern i els xiquets l’aprofiten al màxim. Durant aquestos temps no es pot fer res, ja que tot està cobert de neu i gel, i els nens aprofiten per a jugar.
A l’escena setena del monument apareix el Pare Noel amb una taula de Snow Board fent esquí. Resulta que els Nadals ja han passat, el Pare Noel ha repartit tots els regals que tenia i està de vacances. Aprofita el seu temps lliure per a fer esport i com està en un lloc on fa molt de fred, practica esports d’hivern.
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Representants
Una xica apareix al més alt del cadafal i representa la reina de l’hivern. La reina de l’hivern és el més representatiu de l’estació i simbolitza el fred. Dalt el seu pèl van quatre xiquets que vénen a esser els quatre mesos que dura l’hivern: Desembre, Gener, Febrer i Març. També tenim un arce que simbolitza l’esperit de l’hivern i dalt les seues banyes la princesa del Gel va donant un passeig per tot un paratge nevat.
Dedicat a Marta
“Un somni complit”
Un 3 de desembre de 1996 naix un sentiment faller, Marta Colom i Ferrer. Quan la seua vida comença i sols passava per la falla per acompanyar a la seua germana , no es feia idea que un dia podria arribar a formar part d’una forma tan important d’aquesta gran comisió. D’una familia humil, treballaora i amb ganes de festa i d’arrimar el muscle com els que més. La seua familia coneix molt bé com funciona la falla , ja que han format part de treballar colçe a colçe amb aquesta falla. Si tirem anys enrere als inicis de la creació d’aquesta comissió veiem nàixer esta gran familia de la mà de la seua iaia Celia Mompo i Piris, Fallera Major de l´any 1962 i una de les primeres en gaudir de lluir la banda de fallera major de la Falla Sant Antoni de la Mar. Un 20 de març la seua mare la desperta dient-li que es vestira que se n´anaben a València. Ella no donava crèdit del que estaven dient-li i és que després d’unes falles de moltes negociacions i del recolçament de part d’alguns fallers, els seus pares habien pres la decició que farien el possible per a que al 2020 poguera complir el seu somni.
18
Des de 2007 forma part d’aquesta familia i 13 anys després estem segurs que sobradament sabrà com representar a la seua falla. La primera en col·laborar en totes les festes, actes i sobretot farteres. Disposada a organitzar els esports per poder guanyar algun premi i posar el seu granet d’arena per a la plantà de la falla i sorprendre any a any el jurat que recorre el nostre poble. Gaudeix del teu regnat amb els teus familiars i amics. Eres la FM 2020. Aida Colom i Ferrer
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Dedicatories
Ahí comença la seua il·lusió, la intriga, les ganes de preparar i triar tota la indumentària per a que aquestes falles poguera brillar d’una forma diferent com sols ella sap fer-ho. Amb la seua cara redoneta, ulls que parlen per si sols i una cara de valenciana que pareix que les peinetes, tejes i arracades estiguen fetes per a ella.
Dedicat a Nacho “L’exemple el te a la família” Natxo és un xiquet de huit anys jugador i bo, que li agrada molt ser faller. Gran part de la seua família pertany a la comissió de la Falla Sant Antoni de la Mar. Natxo es troba a gust allí perquè es sent com si estaguera a sa casa i disfruta cada moment que va al casal. Li agrada molt anar amb el seu pare als tallers de falles dels artistes que han fet, temps enrere, els monuments de la seua comissió. Te especial admiració per l’obra artística de Erik i pel seu taller, ja que en ell ha vist les coses més sorprenents que poden vore’s a nivell de monuments fallers. Erik és el nostre artista fallers des de ja fa uns quans anys i ens farà els monuments fallers d’enguany. Està convençut que aquest any anem a guanyar el primer premi amb els dos monuments fallers: el gran i l’infantil. Somnia i es recrea amb el que farà amb els estendards dels premis quan els tingam. Pensa en arribar algun dia a esser President de la comissió de la seua falla, al igual que ho va ser el seu pare David i son “tio” Francisco. Li satisfà el pensar el monument que plantaria al carrer i les coses que introduiria a la comissió si ell fora President. Sa tia Marí Àngels també va esser Fallera Major de la comissió un any, però es tracta d’una labor distinta. Sempre pensa amb les coses que pot fer, la possibilitat de fer grans coses, d’organitzar, de com traure diners per a què tot siga més fàcil i vaja rodat; i això no ho pot fer una Fallera Major.
20
És feliç anant a casa del “tio” Carlos a vore els gatets i les gossetes, mentre son “tio” prepara un dinar tant bo d’eixos que només sap fer ell.
Estima molt la seua germaneta Ángela, que va darrere ell a tots els llocs i vol fer tot el que ell fa. Te clar que ha de cuida d’ella i protegir-la perquè és el seu germà major i és qui més sap. A Ángela també li agradaria esser Fallera Major Infantil algun dia; encara que pensa que la indumentària fallera té algun motiu en contra d’ella. Una de ses màximes aspiracions és el pujar al balcó del Mercat el dia de l’entrega de premis als monuments fallers. Eixa mescla de aspiració màxima i curiositat és un fet que li atrau molt. No deixa de preguntar-se que passarà allí dalt mentre es donen els premis a totes les comissions de Cullera. Enguany tindrà la oportunitat de viure en primer plànol la plantà dels monuments de la seua falla a més de poder intervindre en preparar la falla infantil per a la cremà i gojar de tota la cremà del monument gran. Podrà triar el ninotet que més li agrade del monument per a emportar-se’l a casa. Quan el veja cada dia, recordarà aquells dies tan feliços de falles que passà col·laborant amb la seua comissió. L’encesa de la metxa de la traca que pren el monument, serà un gest que mai no oblidarà. Josep Sanjuán i Cerveró
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Dedicatories
El “tio” Alfredo també va esser faller en algun temps, però ara ja no hi és i no forma part de la comissió.
Dedicat a Paula
“El cim d’una il·lusió”
Paula és una xiqueta amb una gran il·lusió per ser Fallera Major. Arribà a aquest mon un dia de finals de Març, el que significa que més fallera ja no es pot ser. Te les inquietuds pròpies d’una xiqueta de huit anys; però la Falla Sant Antoni de la Mar, la seua falla, és la seua debilitat. Ja de ben menuda es mostra coqueta i juga a esser major posant-se sabates de tacó i pintant-se els llavis. Li agrada molt ataviar-se de fallera amb tots els seus complements, però té una especial predilecció pels monyos. Tant és així, que hi ha hagut exercicis que ha estat fins quatre dies seguits dormint a casa amb els monyos posats al cap sense traure-se’ls. La seua infància gira entorn a una falla de barriada on tothom que la forma sap qui és. Ella, amb la seua desimboltura natural, te xerrades per a tots. Tots la coneixen i l’aprecien molt perquè sap guanyar-se a la gent. Sa mare, Carol, és una dona molt treballadora que s’alça prompte del llit per a anar a fer la seua feina. Paula té impregnada fins a la medul·la el sentit del dur treball, en vore com sa mare i sa iaia se’n van juntes a treballar tots els dies; i el que els costa de guanyar els diners. Mostra especial admiració per sa tia Lucia, la germana menuda de sa mare, que va ser Fallera Major de la comissió a la que ella pertany. Per a ella, sa tia Lucia és l’exemple a seguir i el màxim exponent al que es pot arribar en tema de falla. També aprecia molt a sa tia Imma, que ha estat sempre amb ella quan sa mare i sa iaia se’n anaven a treballar de bon matí.
22
Tota la seua vida ha pertanyit a la Falla Sant Antoni de la Mar, amb el seu falleret Natxo; que els ficaren junts els pares, quasi des del dia que nasqueren. Hi ha una relació molt cordial entre ells. Paula desitja que aquest somni que ha començat enguany no s’acabe mai. Cada moment que passa i cada acte que es fa, està ple de màgia. Una màgia que una xiqueta de huit anys rep com una benedicció de la vida i que viu en el present. Ella és molt intel·ligent i per tant sap que aquest regnat és efímer i que té una durada limitada. Quan ella acabe, sap que altra xiqueta podrà sentir-se il·lusionada, igual que ella s’ha sentit, i rebre la mateixa gràcia que ella ha rebut. Però això a penes li preocupa, perquè viu intensament cada moment. I les vivències adquirides, es de segur que no les oblidarà mai. Res em resta dir. Tant sols la cara de satisfacció de Carol i de Conxa, quan veuen a la filla l’una i a la neta l’altra, desfilar amb la comissió amb el seu port tan característic. Josep Sanjuán i Cerveró
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Dedicatories
La millor companya d’aventures i la seua còmplice incondicional sempre serà la seua germana Carla, a la que estima amb tot el seu cor. Estan les dos tant clavades amb el tema del seu regnat, que Carla ho viu quasi igual com si fora ella la Fallera Major. Mostra una il·lusió desmesurada quan la veu ataviada de fallera, disposada a presidir algun acte. La acompanya, arregla, ajuda a vestir-la i la supervisa amb la mateixa cura que sa mare. Te ja un munt de fotografies dels actes de la seua germana fetes al seu mòbil.
Un dia al taller de l´artista
24
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Un
dia al taller de l´artista
I N O T N SANT A LET P M O C AL
“DONES” “El feminisme no es basa a odiar l’home, és lluitar contra l’absurda distinció entre gèneres” (Robert Webb)
Deleg. Festes Xiquets Grup de mares xiquets Deleg. festes Majors Andrea Benavent i Nicola Fernando Cisneros i Gay Laura Tur i Schoeters Nerea Marí i Quesada Deleg. Pirotècnia David León i Gràcia Francisco Airós i Blanco Delegada Prensa Romina Llopis i Gorgonio Deleg. d´Intendència Carlos Marí i Gimenez Enrique Bou i Toro Francisco Mayor i Vallet Festes Temàtiques Elena Rodríguez i Collado Jurat Incidències JLF Juan Antonio Montañés i Magraner Delegat Protocol Vicent Llopis i Gorgonio Delegat de Bandes Vicent Llopis i Gorgonio Merchandasing Elena Rodríguez i Collado Deleg. Reunions 4G Enrique Píris i Luján Delegats Cavalcada Dennis Ferrer i Ruíz Vicent Llopis i Gorgonio Davinia Martinez i Moncho Erik Martínez i Moncho Romina Llopis i Gorgonio Delegat 75e Aniversari Vicent Llopis i Gorgonio Deleg. de Plantá Francisco Mayor i Vallet Grup Festes Temàtiques Fernando Cisneros i Gay Maite Amorós i Benavent Rosa Maria Ruano i Gay Conxa Martí i Osa José Vicente Vallet i Costa José Samjuán i Cerveró Rosa Aragó i Sapíña Grup Protocol Zaira Martínez i Roldán Aba García i Llopis Cyntia Alvariño i Cerveró Loredana Sáez i Ruano Erik Martínez i Moncho Fernando Cisneros i Gay
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Sant
President Ramón Pérez i García Vice-President 1er José Vicente Vallet i Costa Vice-President 2on Alan García i Tur Vice-President 3er Fernando Selfa i Codina Vice-President 4rt Fernando Cisneros i Gay Secretari José Sanjuán i Cerveró Vice-Secretaria Cyntia Alvariño i Cerveró Tresorer Marcos Agud i Larios Vice-Tresorera Mónica Montañés i Amorós Comptadora Conxa Martí i Osa Vice-Comptadora Rosa Maria Ruano i Grau Deleg. F. d´Honor Fernando Selfa i Codina Elena Rodríguez i Collado Deleg. de Cultura Cyntia Alvariño i Cerveró Deleg. de Loteries Conxa Martí i Osa Nadina Fullerat i Sapiña Delegat Junta Local Adrian Piqueras i Melero Delegats Casal Roger Gómez i Urtasun Carlos Crémer i Alonso Deleg. Recompenses José Sanjuán i Cerveró Delegat Músics Marcos Agud i Larios Delegat Publicitats Miguel Marí i Pellicer Deleg. de Monument Enrique Píris i Luján Dennis Ferrer i Ruíz Claudia Selfa i Bou Deleg. Play back Sefa Llopis i Llopis Delegat Xarxes Socials Dennis Ferrer i Ruíz Delegat Llibret Jorge Navalón i Piqueras Deleg. Quotes Infantils Cintia Díes i García Mariló Bou i Toro Bibliotecari-Arxiver César Martínez i Estarlich Deleg. de Teatre Anais Ch. Cebolla i Aguilar Cyntia Albariño i Cerveró Delegada d´Esports Marta Colom i Ferrer Delegada Abonades Carolina Alberola i Catalá
Antoni al complet
Junta Directiva 2020
27
Cort d´Honor i Vocals CORT D´HONOR Cristina Adam i Saez Maria Angeles Airos i Blanco Carolina Alberola i Catala Cyntia Alvariño i Cervero Maite Amoros i Benavent Maria Rosa Aragó i Sapíña Marta Armengot i Nicola Carmen Barrilero i Sanchis Andrea Benavent i Nicola Lidia Benito i Ferrer Pilar Blanco i Ferrer Esther Blanco i Ferrer Sara Bohigues i Lli Raquel Bohigues i Olmos Lorena Bolufer i Ortiz Jashia Borja i Perales Marilo Bou i Toro Estefania Cáceres i Oliver Laura Catalá i Pizarro Anais Cheyenne Cebolla i Aguilar Marta Cervantes i Estelles Alba Colom i Altur Amaya Colom i Altur Aida Colom i Ferrer Raquel Colom i Piris Davinia Colom i Piris Trini Cosi i Chornet Joana Crespo i Sapiña Marina Diego i Segui Cintia Dies i García Alicia Escrivá i Benavent Maria Fernández i Chúlio ElisabetFerrer i Salvador Maruja Font i Lloret Monica Frasquet i Colom Paula Frasquet i García Lolin Fullerat i Sapiña Nadine Fullerat i Sapiña Elena Gadea i Martí Olga García i Benito M. José García i Ferrer Alba García i Llopis Maria Luisa Garrido i Revuelta Pepita Garrigos i Carbo Andrea Gascón i Moya Eva Gavarrell i Peris Celia Gómez i García
28
Maria Iznardo i Rodriguez Lorena Juarez i Lli Laura Lafarga i García Sonia Llinares i Piqueres Romina Llopis i Gorgonio Sefa Llopis i Llopis Rosana Llopis i Llopis Ángela López i Chornet Maria Luján i Ferrer Alba Mari i Crespo Jennifer Marí i Ferrer Anais Marí i León Nerea Mari i Quesada Concha Martí i Osa Soraya Martín i Lázaro Joana Martínez i Castelló Davinia Martinez i Moncho Zaira Martínez i Roldan Esperanza Martorell i Mayor Ana Matoses i Avellaneda Irene Moncho i Palomares Nuria Moncho i Palomares Laura Montalvo i Galán Monica Montañes i Amoros Maria Eugenia Morales i Márquez Cristina Moreno i García Gwendoline Moya i Cruz Eva Maria Nicolas i Muñoz Júlia Ortiz i Iborra Sonia Palomares i Gil Sonia Pelegrí i López Zaida Pérez i Raga Nayara Pérez i Rodriguez Rosa Piqueras i Martí María Prieto i Cosí Carla Prieto i Piqueras Elena Rodriguez i Collado Rosa Ruano i Grau Loredana Saez i Ruano Sheila Saez i Ruano Sandra Sanchez i Fullerat Aurora Sanjuan i Aragó Claudia Selfa i Bou Carla Serrano i Alberola Esther Soler i Gay Mireia Tello i Imbernon Laura Tur i Schoeters Sara Vallet i Martí Andrea Vallet i Martí
VOCALS Marcos Agud i Larios Francisco Airos i Blanco David Airos i Blanco Francisco Arlandis i Bolufer Carlos Arlandis i Font Enrique Ballester i Alarcon Ivan Boffelli i Gil Eduard Bohigues i Lli Sergi Bonet i Roca Jordi Bou i Ortega Enrique Antonio Bou i Toro Eliseo Buenrostro i Tur Javier Campos i Serra Oscar Eduardo Cárdenas i Betancourt José Francisco Castelló i Gonzalez Alfredo Agustín Castelló i Tomás Fernando Cisneros i Gay Vicent Colom i Mengual Carlos Crémer i Alonso Miguel Crespo i Albero Sergi Crespo i Figueres Oscar Escrivá i Garrido Dennis Ferrer i Ruiz Agustin Frasquet i Colom Hugo Frasquet i García Alan García i Tur Adrien Alexander Gimeno i Martínez Esteban Girard i Gimeno Roger Gomez i Urtasun José Antonio Gomis i Piera Jose Manuel Lafarga i Vallet Aday León i García David León i Gracia Juan Bautista Lli i Garrigos VicenteLlopis i Gorgonio Sergio Enrique Llopis i Llopis Carlos Marí i Gimenez Miguel Marí i Pellicer Jorge Marquez i Morales César Martínez i Estarlich Erik Martínez i Moncho Jose Joaquín Martínez i Vallet Francisco Manuel Mayor i Vallet Hilario Mayor i Vallet
Juan Bautista Mestre i Martí Ivan Molla i Català Antonio Moncho i Aragó Jose Francisco Montalvo i García Joan Montañes i Amoros Juan Antonio Montañes i Magraner Sergio Moya i Año Jorge Navalon i Piqueras Alvaro Nicolás i Tur Luis Orti i Montón José Manuel Palero i Marí Christian Palero i Marí Oscar Parra i Muñoz Ceferino Pellicer i Marí Erik Pérez i Raga Antonio Peris i Piris Adrian Piqueras i Melero Juan Emilio Piris i Beltrán Enrique Piris i Lujan Carlos José Prieto i Calvente Francisco Javier Prieto i Molla Raul Prieto i Solaz Jose Sanjuan i Cervero Ferran Selfa i Bou Fernando Selfa i Codina Pablo Serquera i Soto Joan Simó i Arlandis Antonio Sirvent i Bolufer Antonio Sirvent i Botija Juan Carlos Sola i Sapíña Vicente Soler i Gay Enrique Uroz i Falcó Jose Vicente Vallet i Costa Joaquin Vallet i García Antonio Vallet i García Antoni Vallet i Sapiña
Cullera d´Argent
Jordi Bou i Ortega Alba Colom i Altur Nuria Moncho i Palomares Aurora Sanjuan i Aragó Paula Selfa i Bou
Dennis Ferrer i Ruiz Alba Garcia i Llopis Roger Gómez i Urtasun Zaira Martínez i Roldan Julia Ortíz i Iborra
Bunyol d´Or
Cullera d´Or
Carlos Arlandis i Font Carmen Barrilero i Sanchis Marta Cervantes i Estelles Alba Mari i Crespo Cristina Moreno i García Antonio Vallet i García
Cristina Adam i Saez Marcos Agud i Larios Andrea Benavent i Nicola Cintia Díes i García Sergio Moya i Año Joaquin Vallet i García
Bunyol amb Fulles de Llorer
Cullera amb Fulles de Llorer
Sefa Llopis i Llopis Soraya Martín i Lázaro
Sefa Llopis i Llopis Soraya Martín i Lázaro
Bunyol amb Brillants
Cullera amb Brillants
Ramon Perez i García
Ramon Perez i García
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Sant
Bunyol d´Argent
Antoni al complet
Recompenses Falleres
29
Comissió Infantil 2020 Angela Airós i Martorell Alejandro Arlandis i Barrilero Victoria Arlandis i Barrilero Helena Boffelli i Blanco Boro Bonet i Roca Miriam Bou i Linares Nahia Bou i Linares Irene Bou i Pelegri Valentina Campos i García Lucas Cárdenas i Saez Jaume Castelló i Llopis Zaira Colom i Marí Dylan Crémer i Montañes Lyra Crespo i Bou Valeria Crespo i Caceres Brayan Cuenca i Pérez Jonah De la Torre i Gascó Jaume Díaz i Del Arco Juan Frasquet i Colom Marta Frasquet i Colom Lucia Garrigós i Moya Kotham Giménez i Martinez Ariadna Giménez i Martínez Mireia Giner i Talens Leyre López i Colón Alejandro Ibor i Gómez Vicent Amador Juarez i López Arion León i Garcia
30
Joel López i Colón Nerea Marín i Martín Aina Martín i Morell Claudia Martínez i Blanco Javier Marquez i Morales Lizar Martin i Colom Ricardo Martin i Colom Andreu Martinez i Nicolas Samir Martínez i Samir Alexandra Mayor i Bernabeu Carlos Mestre i Matoses Pablo Mestre i Matoses Josep Palero i Ferrer Neus Palero i Ferrer Naomi Palero i Moreno Eduard Parra i Juarez Hugo Pérez i Rodriguez Raul Prieto i Cosí Alex Sanjuán i Morilla Ricardo Serrano i Soler Gabriel Sisternes i Rico Julia Sisternes i Rico Sara Terradez i Ramirez Elsa Todosantos i Enguix Oscar Todosantos i Enguix Erica Uroz i Blanco
Miriam Bou i Linares Dylan Crémer i Montañés Kotham Gimenez i Martínez Javier Marquez i Morales Edrne Martínez i Roldán
Distintiu i Cullereta d´Or Alejandro Arlandis i Barrilero Juan Frasquet i Colom Mireia Giner i Talens Erika Uroz i Blanco
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Sant
Distintiu i Cullereta d´Argent
Antoni al complet
Recompenses Infantils
31
Programa Festes Dissabte 29 Febrer
Concurs de Paelles a les 14:00 al C/ 25 d’Abril.
Diumenge 1 Març
Dinar al casal a càrrec de cadascú i gasto a les 14:00h. Dansades en la Plaça d’Espanya a les 18:30h. Entrega de premis de Ninots Indultats a les 19:00h. Inauguració oficial de l’exposició del ninot a les 19:30h. Sopar d’aixelleta al casal i gasto a les 21:00h.
Dilluns 2 Març
Dinar al casal a càrrec de cadascú i gasto a les 14:00h. Campionat de futbolí i dards al casal a les 20:00h. Sopar d’aixelleta al casal i gasto a les 21:00h.
Dimarts 3 Març
Dinar al casal a càrrec de cadascú i gasto a les 14:00h. Pel·lícula i bufes en el casal a les 17:30h. Campionat de futbolí i dards al casal a les 20:00h. Sopar d’aixelleta al casal i gasto a les 21:00h
Dimecres 4 Març
32
Divendres 6 Març
Dinar al casal a càrrec de cadascú i gasto a les 14:00h. Berenar de xiquets a les 17:30h. Play Back i Sainet en la Casa de la Cultura a les 19:30h. Sopar d’aixelleta al casal i gasto a les 21:00h
Dissabte 7 Març
Despertà infantil i esmorzar per a la comissió infantil pagat per els càrrecs honorífics infantils. Dinar al casal patrocinat per Agustín Frasquet a les 14:00h. Berenar xiquets a les 18:00 i tren faller per la barriada. Disfresses i tren faller amb cercavila a les 19:00h. Sopar al casal a càrrec de la falla a les 21:00h. Ball de disfresses als jardins del mercat a les 23:30h.
Diumenge 8 Març
Festa infantil en els jardins del mercat a les 11:00h. Globotada infantil de JLFC als jardins del mercat les 13:30h. Arròs al forn al casal pagat per les abonades a les 14:00h. Sopar d’aixelleta al casal i gasto a les 21:00h.
Dilluns 9 Març
Dinar al casal a càrrec de cadascú i gasto a les 14:00h. Berenar xiquets al casal a les 17:30h i castells Unflables Campionat de futbolí i dards al casal a les 20:00h Sopar d’aixelleta al casal i gasto a les 21:00h
Dinar al casal a càrrec de cadascú i gasto a les 14:00h. Berenar xiquets a les 17:30 a càrrec de les abonades i trenca de perols Jocs sorpresa per a majors.
Dijous 5 Març
Dimarts 10 Març
Dinar al casal a càrrec de cadascú i gasto a les 14:00h. Berenar xiquets al casal a les 17:30h i manualitats Campionat de futbolí i dards al casal a les 20:00h. Sopar d’aixelleta al casal i gasto a les 21:00h
Dinar al casal a càrrec de cadascú i gasto a les 14:00h. Berenar xiquets al casal a les 17:30h i castells unflables C/ 25 d’Abril. Sopar d’aixelleta al casal i gasto a les 21:00h. Karaoke “poderío” i Concurs de truites de creïlles per als majors.
Divendres 13 Març
Esmorzar al casal a càrrec de la falla les 10:00h. Dinar al casal a càrrec de la falla a les 14:00h. Traure monument a les 16:00h Berenar xiquets al casal a les 17:30h a càrrec de la FMI i del PI Entrega d’insígnies a la comissió infantil. Sopar a càrrec de la falla a les 21:00h. Ral·li i concurs de tortades per a major
Dissabte 14 Març
Traure monuments a les 8:00h. Esmorzar al casal a càrrec de la falla a les 10:00h. Dinar al casal a càrrec de la falla a les 14:00h. Festa Flamenquilla a les 19:00h i sopar a càrrec de la comissió. Sopar a càrrec de la falla a les 21:00h.
Diumenge 15 Març
A partir de les 8:00 plantà al C/25 d’Abril. Esmorzar al casal a càrrec de la falla a les 10:00h. Dinar al casal a càrrec de la falla a les 14:00h Sopar al casal pagat per els càrrecs honorífics infantils a les 21:00h Gincama fallera per als majors.
Dimarts 17 Març
Despertà a les 8:00h. Cercavila fallera a les 12:00h al casal. Mascletà en la rambla de San Isidre a les 14:30h. Dinar als Jardins Blau Mar a les 15:00h Lliurament de premis en els jardins del mercat a les 20:00h Sopar al casal a càrrec de la falla a les 21:00h
Dimecres 18 Març
Despertà a les 8:00h. Cercavila fallera a les 12:00h al casal. Mascletà en la rambla de San Isidre a les 14:30h. Dinar als Jardins Blau Mar a les 15:00h Ofrena a la Mare de Déu del Castell a les 19:00h. Sopar al casal a càrrec de la falla a les 21:00h. Ball als jardins del mercat a les 23:30h. Mascletà nocturna en la rambla de San Isidre a les 24:00h
Dijous 19 Març
Despertà a les 8:00h. Missa Sant Josep en l’Església de Sant Antoni a les 12:00h i cercavila fallera. Mascletà en la rambla de San Isidre a les 14:30h. Dinar als Jardins Blau Mar a les 15:00h Berenar xiquets al casal a les 17:30h i cremà de la falla infantil. Cremà de la Falla Infantil a partir de les 20:00h. Sopar al casal càrrec de la Falla a les 21:00 Cremà de la Falla Gran a partir de les 23:00h
Antoni al complet
Dijous 12 Març
Esmorzar al casal a càrrec de la falla a les 10:00h. Dinar al casal als fallers d’honors a càrrec de la falla a les 14:00h. Berenar xiquets al casal a les 17:30h a càrrec de les abonades i castells inflables al C/ 25 d’Abril. Sopar al casal a càrrec de la falla a les 21:00h. Festa Coenta més jocs de beure i Concurs de pizzes
Dilluns 16 Març
Esmorzar al casal a càrrec de la falla a les 10:00h. Mascletà en la Rambla Sant Isidre a les 14:30h. Dinar al casal a càrrec de la falla a les 14:00h. Nit d’albades inici en la Falla raconet a les 20:00h. Sopar al casal pagat per la Fallera Major a les 21:00h.
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Sant
Dimecres 11 Març
Dinar al casal a càrrec de cadascú i gasto a les 14:00h. Berenar xiquets al casal a les 17:30h i Jocs populars al C/ 25 d’Abril. Sopar d’aixelleta al casal i gasto a les 21:00h. Scape room i Concurs de coques de llanda per a majors.
Una gràcia alliberada, un resol ha contingut; una dona il·lusionada, per l’honor que li ha vingut. Una flor aclaparada, per l’ocell que li ha rebut; una brisa refrescada, per eixa aigua que s’ha endut. Una joia molt preuada, que gran valia ha tingut; una ànima calmada, que transmet la gratitud. Sols volia enlluernar, sols volia relluir; sols vol el participar, d’eixe goig a aconseguir. Ara ja pot be gojar, el destí ja es pot complir; la vida li va a donar, allò que somnia tenir. Ara ja podrà gaudir, tot el que arribà a pensar; perquè així ha pogut eixir, nomes la varen triar
MARI CARMEN FERRER I FERRER Abonada Major 2020
Josep Sanjuán i Cerveró
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ Sant
Felicidad Arlandis i Climent Angelita Blanco i Pastor Concepcion Catala i Galiana Maribel Cortes i Llopis Mari Carmen Estelles i Oliver Marilin Garcia i Llopis Mari Carmen Garcia i Llopis Consuelo Ferrer i Martí Mari Carmen Garcia i Alcalà Mari Garcia i Gabriel Maria del Pilar Ferrer i Moltó Ines Gay i Sastre Encarna Lopez i Lopez Angeles Teresa Moltó i Bohigues Camelia Mompó i Piris Maria Encarna Oliver i Borrull Maria Rosa Oliver i Catala Gema Pellicr i Peiro Monica Olmos i Martí Rosita Pelló i Oliver Encarna Perez i Lopez Irene Perales i Calatayud Milagros Simalat i Martí Encaran Tomas i Bodi Lolin Toro i Oliver
Antoni al complet
Les Nostres Abonades
35
Premis i Guardons 18/19
SEGON PREMI FALLES GRANS SECCIÓ ESPECIAL
QUART PREMI FALLES INFANTILS SECCIÓ ESPECIAL
PREMIS CULTURA I ESPORTS
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ En
el record
1er Classificat Campionat Futbol Sala Cadet 1er Classificat Campionat Raspall Infantil 2on Classificat Campionat de Dards 3er Classificat Campionat de Pic i Maneta 3er Classificat Campionat Futbol Sala Senior 3er Classificat Campionat Trencaclosques Adult 2on Premi Comparses Festes Majors
NINOT INDULTAT DE CULLERA MILLOR NINOT SECCIÓ ESPECIAL
37
El millor any de la meua vida Per a una fallera com sóc jo, des que va nàixer, poder representar la falla que l’ha vista créixer i que, per a mi i la meua família, és la millor falla del món és el millor que ens podria passar. Recorde, cada any, preguntar a la meua mare si algun any podria ser jo la Fallera Major. Ella sempre em deia: algun any, Laura, tot aplegarà. En les falles de l’any 2018 començaren a dir que jo era la pròxima. Marcos s’encarregà molt bé de difondre-ho i altres d’amotinar també, gràcies per fer-ho, molts ho sabien ja menys jo, era un poc sorpresa. Recorde un dia al treball vaig rebre una telefonada molt especial dientme que ja estava tot parlat i que havia de fer un escrit per a la falla, presentant-me com a Fallera Major de l’any 2019. Estava somiant o era real? Em nomenaren al casal un 11 de maig. Allí estaven tots els meus familiars i amics, que sense ells, res haguera estat igual. He tingut molta sort aquest any. No ha faltat cap detall. Moments molt emotius i preparats amb molta elegància com la meua presentació amb grans mantenidors com Erik, Lore i Joan Castelló, i l’homenatge tan merescut, al meu tio Baist, que tant ha fet per la falla i per mi. Sempre ha estat al meu costat, al de la meua germana, al de ma mare. Com no, el seu amic Manolo no podia faltar en un any tan important. El tornen a nomenar President d’honor i no podia ser ja millor. Gràcies tio Baist, et vull molt. Després estan els amics. Alan, Lydia, Lore, Kike, Miguel.... i com no, la minicort, les meues Cris i Davi, han estat pendents de tot, perquè no faltara cap detall, perquè aplegara a temps a tots els llocs (tinc fama de tardoneta...). Les meues companyes de treball, que han estat tot l’any amb molta il·lusió al meu costat. Joan i Adrián Castelló per totes les boniques fotografies. Carles Ruiz per pentinar-me i deixar-me perfecta per als actes més importants i Natalia Bernardo per posar-me tan bonica sempre. Moltes gràcies a tots i perdoneu si m’he deixat algú per nomenar. La meua Davi, per estar sempre prop de mi i que malgrat el sacrifici que li va suposar, em va fer un vestit que li tinc molta estima per ser tan especial.
38
el record “DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ En
Pepita i Wen, per ajudar-me en tot el que fera falta i mostrar-me tant d’afecte. Dennis, per tots els teus muntatges i estima, sempre tindré un gran record. I com no, al meu assessor, amic i admirat artista, que no m’ha deixat ni un moment i ha cuidat fins el mínim detall perquè fora un any inoblidable. Gràcies a tu i tots els teus per fer que tinguera la millor i més bonica falla de tota Cullera, feta amb moltíssim amor. I el ninot indultat que podré recordar sempre i visitar al museu faller. Gràcies. T’adore Erik Martínez i Moncho. I, com no, a la meua família que ha fet un gran esforç perquè fóra el millor any de la meua vida. Gràcies al meu pare per portar-me als Divos, mai oblidaré la cançó de xiqueta meua. A ma mare, per estar sempre al meu costat i per eixe preciós pasdoble de Murillo amb el meu nom. Al meu home Carlos, per ajudar-me a complir el somni i voler-me tant. I a la meua volguda germana Marina i Raúl per estar sempre que t’he necessitat. Sóc molt afortunada i molt feliç. Al meu presi Ramón, per abraçar-me sempre que ho he necessitat. A tota la Comissió, per l’afecte amb que m’han tractat, i a les dones col·laboradores de la falla, que sempre estan ajudant en el que calga. I, com no, a la xiqueta que sempre m’ha agafat de la mà i que sense tu, Lucía, no haguera estat tan especial el nostre any. Entre nosaltres dos ens queden els moments teus i meus d’emoció en cada acte, nervis com el dia dels premis, emoció com el dia 17 a l’Ofrena, la cavalcada, la crida, l’estrena del pasdoble de la falla, tristor com el 19 de Març. Però el millor de tot no és que s’ha acabat, sinó que ho hem viscut juntes i això es queda per a nosaltres dos, al nostre cor, i desitge que al de tota la nostra comissió, a la que tant vull i m’he sentit tan volguda i orgullosa de representar-la. I en la història de la falla Sant Antoni de la Mar el meu nom, Laura María Lafarga Garcia, quedarà escrit i gravat. Gràcies a tots per tant i per tot. Sols en queda desitjar-li de tot cor a Marta, Paula i Nacho un gran regnat. Visca la millor falla de Cullera, Sant Antoni de la Mar. Laura Lafarga i Garcia
El meu regnat, un somni fet realitat! Descriure un somni en paraules és molt difícil, però en estes línies intentaré explicar com ha sigut per a mi el meu any de Fallera Major Infantil. Les meues mares sempre em conten que la primera vegada que em provaren un vestit de fallera els meus ulls brillaven d’una manera molt especial i que no podia deixar de somriure.Potser fou determinant haver nascut un 8 de març. El mes més bonic de l’any. L’amor pel món faller forma part de les meues arrels, ja que sóc fallera de la Falla Sant Antoni de la Mar, fins i tot des d’abans de nàixer. La sang blava corre per les meues venes. Amb tots estos antecedents estava destinada a ser Fallera Major Infantil de la falla del meu cor. L’11 de maig de 2018 em van nomenar Fallera Major Infantil i començà el meu somni a fer-se realitat. Tots i cadascun dels moments previs a la meua exaltació que he viscut: triar les teles, joies, manteletes, sabates, vestits, mantellines... han estat moments màgics que atresoraré per sempre i en els quals he participat molt activament. He pogut triar cada detall: colors, dibuix, combinacions, estils. La meua família sempre ha estat al meu costat ajudant en tot moment. El sentiment faller es respira a casa des de sempre. I arriba el dia de la presentació i tota la falla ve a casa a arreplegar-me per primera vegada amb la música, sorpreses de les meues companyes de la Colla Pas Pla (que vingueren a ballar a casa), el castell de focs, el meu nom dibuixat en flames al cel i eixe corredor que va fer la cort d’honor de la meua falla per a que passara pel mig. Les paraules de la meua mantenidora en la Casa de la Cultura, el desitjat moment en què la banda de Fallera Major toca el meu muscle i finalment la sensació de prendre seient a dalt de l’escenari ja com a Faller Major Infantil. Un dia ple d’emocions inexplicables: nervis, rialles, plors... vivències úniques i irrepetibles. Sempre al meu costat la meua Faller Major, Laura Lafarga i García, amb qui he creat un vincle inigualable. Hem compartit vida, hem plorat, hem rigut, hem exprimit tots i cadascun dels moments que ens ha proporcionat esta preciosa experiència. Sempre juntes, sempre donant-nos suport l’una a l’altra. Ha sigut un any ple d’actes fora dels tres dies de falles, l’exposició del ninot, la Gala Fallera, la presentació d’esbossos, la Gala de la cultura, la Gala d’esports, la Crida... i en estos actes en els que participaven totes les comissions falleres de Cullera, he pogut conèixer a falleres majors infantils i presidents infantils d’altres falles i hem pogut compartir la nostra passió per les falles.
40
el record “DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ En
Pel carrer, als casals i en els actes que hem compartit, fent una xicoteta colleta que encara hui en dia fa que en els esdeveniments fallers de Junta Local Fallera en ajuntem per a passar-ho d’allò més bé. I finalment, arriben els dies de falles, tan desitjats, tan esperats, pels que s’ha treballat de valent durant tot un any. I arriba la primera despertà Amb il·lusió em pose la parca i la brusa de la meua falla i al carrer, amb els músics a tirar coets per a despertar als veïns i veïnes del barri. M’encanten les despertades. El primer dia de falles el descriuria com un dia de nervis. Es sent música i soroll per tot arreu, els carrers s’omplin de color amb la nostra indumentària tradicional i les falles, totalment plantades, engalanen els carrers a l’espera de la valoració del jurat de falles per saber quina serà la millor falla de Cullera. Encara que donen el premi que donen, la meua falla sempre és la millor. El sentiment que descriu el segon dia de falles és l’emoció. Després del goig dels premis arriba el moment d’ofrenar a la nostra Mare de Déu del Castell, un acte molt emotiu en què es posen els pèls de punta en entrar per la porta del Mercat i escoltes com el narrador de l’Ofrena diu el teu nom per la megafonia, els focus de llums, la Mare de Déu allí dalt i no pots sentir més orgull del que representes en eixe moment. Tristor i nostàlgia són els sentiments que t’embarguen el dia de sant Josep. Tot acaba, la falleta es crema, s’acaba el teu regnat per poder sorgir de les cendres i donar pas al regnat d’una altra xiqueta i d’un altre xiquet. Les llàgrimes són imparables i voldries que tornara a ser el dia del nomenament i tot començara de nou per a tu. Després d’aquestes paraules sols em resta donar les gràcies a aquelles persones que m’han ajudat per a que el meu somni fos realitat. A Carles Ruiz, per fer que anara sempre ben pentinada i per fer possible que coneguera personalment a Marina Civera i Moreno, Fallera Major de València de 2019. A Rosa de L’U i dos indumentària, a Mónica de Dengue Indumentària i a Virma Montagud, per fer-me eixos vestits tan meravellosos que he pogut lluir. A Eric Martínez i Moncho per fer-me viure en Oz eixos tres dies tan increïbles i pel meu ninot indultat, que estarà exposat per sempre en el millor museu del món, ma casa. A la meua teta Lore per agafar-me la mà, per fer-m’ho passar tan bé, per aconsellar-me i guiar- me. A tu Lauri, per ser tan carinyosa amb mi, per tindre sempre un somriure als llavis i per ser la meua Fallera Major. A Ramón Pérez, el meu President. I per últim, deixe a les dues persones sense les que no haguera pogut ser Fallera Major Infantil, les meues mares, que han fet un esforç increïble per a que tinguera tot allò que volia i més, que han deixat de costat les seues vides durant tot l’any per a viure el meu somni amb mi. “Os quiero mucho mil”. Transmetre a Paula, Natxo i Marta els millors desitjos per a que gaudisquen de l’any més meravellós de les seues vides perquè, de ben segur, ho serà. Ahhh! I aprofite aquesta ocasió per a posar per escrit un desig de futur: Mape, Mawen, vull ser Fallera Major. Visquen les falles i visca la Falla Sant Antoni de la Mar.
Memรณria Fallera
42
43
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ En
el record
44
45
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ En
el record
46
“DONES”
Pròleg
Encara que el feminisme és un moviment social i polític que inicia formalment el seu camí a finals del segle XVIII, encara hui, més de 200 anys després, hi ha persones -tant hòmens com dones- que no coneixen els seus objectius i que desvirtuen la seua lluita per desconéixer fins als principis més bàsics que perseguix. El feminisme, en contra dels que ho conceben com la lluita de la dona per anteposar els seus principis als de l’home, és un corrent de pensament en constant evolució que perseguix la defensa de la igualtat de drets i oportunitats entre ambdós sexes. Constituïx, per tant, una forma diferent d’entendre el món, les relacions de poder, les estructures socials i les relacions entre els sexes. Encara que és cert que hi ha múltiples definicions de feminisme, es podria entendre que este moviment polític i social perseguix la presa de consciència de les dones com col·lectiu humà, de l’opressió, dominació i explotació a què han sigut i són sotmeses per part del col·lectiu dels hòmens al llarg de la història. Per tant, el feminisme busca l’alliberament de la dona amb totes les transformacions de la societat que esta requerisca. Per tant, el feminisme no es contraposa al masclisme, és a dir, no perseguix aconseguir una “actitud de prepotència de les dones respecte als hòmens”, d’acord amb la definició de masclisme que adopta la RAE.
48
Per això, per a començar a entendre el feminisme és important tindre clar alguns conceptes: Patriarcat: En el seu sentit literal significa govern dels pares. Històricament, el terme ha sigut utilitzat per a designar un tipus d’organització social en què l’autoritat l’exercix el baró, cap de família, amo del patrimoni, del que formaven part els fills, l’esposa, els esclaus i els béns. La família és, clar està, una de les institucions bàsiques d’este orde social i que ho protegix i ho reproduïx fins als nostres dies. Gerda Lerner (1986) ho ha definit en sentit ampli, com “la manifestació i institucionalització del domini masculí sobre les dones i niños/as de la família i l’ampliació d’eixe domini sobre les dones en la societat en general”. Els estudis feministes sobre el patriarcat, i la constatació que es tracta d’una construcció històrica i social, assenyalen les possibilitats de canviar-ho per un model social just i igualitari. Sexe: És el conjunt de característiques físiques, biològiques, anatòmiques i fisiològiques dels sers humans, que els definixen com a home o dona. El sexe ve determinat per la naturalesa, és una construcció natural, amb la que es naix..
Androcentrisme: L’androcentrisme és la visió del món que situa l’home com a centre de totes les coses. Esta concepció de la realitat part de la idea que la mirada masculina és l’única possible i universal, per la qual cosa es generalitza per a tota la humanitat, siguen hòmens o dones. L’androcentrisme comporta la invisibilitat de les dones i del seu món, la negació d’una mirada femenina i l’ocultació de les aportacions realitzades per les dones.
Apoderament de les dones: Es tracta d’un terme encunyat en la Conferència Mundial de les Dones en Beijing (Pequín) en 1995 per a referir-se a l’augment de la participació de les dones en els processos de presa de decisions i accés al poder. Actualment esta expressió comporta també una altra dimensió: la presa de consciència del poder que individual i col·lectivament ostenten les dones i que té a veure amb la recuperació de la pròpia dignitat de les dones com a persones. Coeducació: És el mètode d’intervenció educatiu que va més enllà de l’educació mixta i les bases del qual s’assenten en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de xiquetes i xiquets, independentment del seu sexe. Coeducar significa per tant d’educar des de la igualtat de valors de les persones. Però són molts més els conceptes desvirtuats pel patriarcat i que s’han assentat com correctes al llarg dels segles. En este article de Dones en Xarxa podeu trobar la definició d’altres paraules i conceptes clau des de l’òptica del feminisme. Perquè, parafrasejant la feminista Celia Amorós, qui té el poder és qui dóna noms a les coses (i a les persones) .
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ El article
Gènere: És el conjunt de característiques socials, culturals, polítiques, psicològiques, jurídiques i econòmiques que la societat assigna a les persones de forma diferenciada com pròpies d’hòmens i dones. Els gèneres són construccions socioculturals que varien a través de la història i es referixen als trets psicològics i culturals que la societat atribuïx al que considera «masculino» o «femenino» per mitjà de l’educació, l’ús del llenguatge, la família, les institucions o la religió. Exemples d’esta adscripció de característiques en la nostra societat és pensar que les dones són parladores, afectuoses i organitzades i els hòmens són actius, forts i emprenedors. Podem dir, usant les paraules de la doctora Victòria Sau, que el gènere és la construcció psicosocial del sexe.
49
En definitiva, es pot entendre el feminisme com una manera d’observar la realitat des de la perspectiva de les dones. A més, no hi ha dubte que la seua lluita ha sigut i és el motor que està produint més canvis, en el present segle i en el passat, en el sistema i els valors socials, aconseguint que les institucions modifiquen les seues polítiques socials i econòmiques. Per tant, com indica la consultora de gènere i investigadora Coral Herrera, “el feminisme no vol imposar un matriarcat basat en la violència contra l’home, com ha sigut el patriarcat fins ara. No desitja deixar-los sense vot, ni violar-los en les guerres, ni mutilar els seus genitals en pro d’una tradició cultural, ni confinar-los en l’àmbit domèstic, ni vol matar-los per adulterio”. I continua: “El feminisme no pretén que els hòmens siguen propietat de les seues mares i després de les seues dones, ni desitja que els hòmens cobren salaris més reduïts, ni tampoc voldria desterrar-lo de les cúpules de poder mediàtic, empresarial i polític. No vol traficar amb cossos masculins per al gaudi dels femenins, ni desitja que els xiquets barons estiguen desnodrits o abandonats en orfenats, ni, per descomptat, promouria la seua marginació social o econòmica. Tampoc vetaria que els xiquets barons pogueren anar a escola, ni els prohibirien l’accés a la sanitat i la Universitat. Comprenguen que això és una bogeria que no promou el feminisme”.
50
Reina Fallera, Bellesa Fallera, Fallera Major són les diferents denominacions que ha tingut la figura de la dona en representar el món faller. No fou fins 1933 quant es va utilitzar per primera vegada el títol de Fallera Major. A partir d ́aquest any fins els nostres dies es segueix mantenint el mateix títol. Serà uns anys més tard quan es crearà el càrrec de Fallera Major Infantil, ostentat per una xiqueta que representaria els xiquets de les comissions falleres. Ser Fallera Major és ser la major representant d ́una comissió fallera durant els festejos i activitats que dita comissió realitza durant l ́any que dure el seu regnat. Encara que també exercirà de representant en altres activitats falleres o no falleres en què la comissió siga convidada. Quan naixes en una família fallera t’inculques de les tradicions d ́aquesta festa i des de ben menuda et fan partícip de totes les activitats programades per la teua Falla. Poc a poc vas creixent en la comissió i vas tenint les sensacions de tindre una segona família. Amb el pas del temps descobreixes que ser fallera no es sols jugar amb els xiquets de la falla, sinó que ser fallera és cultura, tradició, música, pólvora, sentiment, passió, un cresol de sentiments que són difícils d ́explicar en paraules. I quan sents vertader respecte pel que són les Falles és quan sents que pots assumir la responsabilitat de ser Fallera Major de la teua comissió. Ser la màxima representant d ́aquesta festa, portar amb orgull el nom de la falla per allà on vas.
Tota valenciana que recull totes aquestes sensacions té com a màxima aspiració, dins d ́una comissió, la de ser Fallera Major. I arriba el dia en què la falla et nomena per unanimitat com a Fallera Major. I comences a somiar... L ́acte més important és el dia de l’exaltació. És molt emocionant veure arribar a casa a la comissió acompanyada de la banda de música. Els nervis es posen a flor de pell. Més tard, en l ́acte protocol·lari es reten tots el honors que una Regina mereix i, per fi, cau la banda tant desitjada en el muscle dret (sols de recordar-ho em torne a emocionar). Són uns segons inexplicables. Després de tants actes arriba Falles, quan despertes amb el soroll dels masclets i l ́olor a pólvora i t ́esperen els millors dies de tot un any. El més destacable és l ́adrenalina que amolles en el repartiments de premis, on veus des de dalt com la teua falla gaudeix per veure qualificada la faena feta en l ́exercici faller, on et donen el premi que et donen el celebres orgullosa pel que som. El dia següent vius l ́acte de l ́Ofrena a la Mare de Déu. Els carrers pels quals desfiles es queden estrets de tan plena com et sents per lluir com a màxima representant de la falla que tant estimes. I arriba la Cremà i corren llàgrimes d ́emoció per que veus reflectides en les flames l ́experiència i els moments viscuts. Saps que seran irrepetibles. I desitjaries que parara el temps, però com tot en la vida, és un cicle i cal deixar pas a altres que sentisquen esta festa com a seua. Ser Fallera Major és sentiment. Loredana Saez i Ruano FM 2008 Falla San Antoni de la Mar
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ El article
Ser Fallera Major és sentiment
51
11 Dones valencianes que han fet història Isabel de Villena (València, 1430-1490)
Sor Isabel de Villena, està considerada una de les primeres escriptores en llengua valenciana. Filla bastarda emparentada amb els alts bressols dels regnes de Castella i Aragó, sor Isabel va saber escriure una vida de Crist pròxima, humana i allunyada de les convencions ortodoxes. Elionor Manuel de Villena era el seu nom real. Havia nascut a València l’any 1430 dels enamoriscaments del marqués Enrique de Villena i Vega (1384-1434) amb una dona de què no coneixem el seu nom. Son pare era un poeta pertanyent a l’alta noblesa i estava emparentat amb les cases reals de Castella i Aragó. Amb tan sols quatre anys, Elionor va quedar òrfena i va ser acollida en la cort de la reina Maria, la seua cosina i esposa d’Alfons el Magnànim d’Aragó en el seu palau de València. Així, la xiqueta va créixer rebent una bona educació intel·lectual i religiosa. Quan tenia 15 anys, en 1445, va entrar voluntàriament en el convent de la Santíssima Trinidad de les Clarisses de València, fundat per la reina Maria poc de temps abans. Va canviar llavors el seu nom pel d’Isabel. Sor Isabel de Villena va viure una vida de profunda pietat després dels murs del convent.
52
Es sap que va escriure diverses obres però només ha arribat fins a nosaltres “La Vida de Crist”. No és només excepcional per estar escrita per una dona, sinó també per estar pensada per a les monges i dones illetrades que acudien al convent. Conscient de la falta de cultura de moltes d’aquelles dones, la seua obra dóna una visió més humana i pròxima de la història sagrada. A més es centra en les dones que van rodejar la vida de Crist (Santa Anna, la verge Maria i Maria Magdalena). Esta obra excepcional, es va basar en textos apòcrifs i no sols va tindre èxit entre es fidels i les germanes del convent, sinó que va tindre l’acceptació de molts hòmens literats i intel·lectuals, i està considerada una obra indispensable del Segle d’Or Valencià.
La primera actriu que va parlar i va cantar en castellà en la gran pantalla i potser de la història del cine, ja que amb 17 anys va aparéixer en una pel·lícula de Llig DeForest que es va gravar quatre anys abans que El Cantor de Jazz, la considerada primera pel·lícula sonora fins fa poc. La figura més gran de la cobla va ser utilitzada pel règim franquista, a pesar que la Piquer mai va cedir a les peticions de Franco en persona, el qual li va retirar per dos vegades el passaport. Quan la seua veu va fallar per primera vegada damunt d’un escenari va deixar les taules. Una figura rellevant i irreverent del segle passat, que va triomfar a Nova York abans de convertir-se en la reina de la música espanyola. Va contraure matrimoni en 1933 amb el destre Antonio Márquez, amb qui tindria una filla que caminat el temps seria també cantant: Conchita Márquez Piquer. Va conéixer després, durant la Guerra Civil, a Rafael de Lleó, poeta i lletrista a la decisiva influència de la qual es deu la seua orientació definitiva cap a la cançó espanyola. Rafael de Lleó, el dramaturg Antonio Masover i el pianista i compositor Manuel Quiroga van ser els membres del trio Masover, Lleó i Quiroga, que va produir una llarga sèrie d’espectacles i cançons de gran èxit, popularitzades per Concha Piquer i altres intèrprets de l’època. Alguns dels temes més recordats del seu repertori són “Ojos Verdes” (considerada entre les més representatives del gènere de la cobla i divulgada també per Miguel de Molina) , “Tatuage”, “Antonio Vargas Heredia”, “Y sin embargo te quiero” i “Yo soy esa”. El singular estil de Concha Piquer influiria en les posteriors generacions d’intèrprets
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ El article
Concha Piquer (València, 1906 – Madrid 1990)
53
Manuela Solís (València, 1862 – 1910) Primera llicenciada en Medicina en la Universitat de València en el 1889, amb notes excel·lents, va treballar a Madrid, París i València com a ginecòloga de reconegut prestigi. Va ser membre de la Societat Ginecològica Espanyola i professora agregada de la Secció de Ginecologia de la Real Policlínica de Socorro,a mes, va publicar l’obra Higiene de l’embaràs i de la primera infància, que va ser prologada per Ramón i Cajal. Doctora i investigadora, va lluitar durant anys per ser reconeguda professionalment en una època on no estava res ben vist que una dona treballara i menys en l’àmbit de la medicina.
Pilar Mateo (València, 1959) Considerada una de les deu científiques més importants d’Espanya i entre les 100 més importants del món, Pilar Mateo té patentades set famílies de patents en més de 100 països. El seu treball inesgotable per a combatre les malalties que transmeten els insectes amb pintures insecticides li ha favorit nombrosos premis i reconeixements. A més d’empresària, té una important fundació i és presidenta de MOMIM (Moviment de Dones Indígenes del Món). Una dona exemplar que va ser finalista del Premi Princesa d’Astúries de Cooperació.
54
Reyes Martí (Burriana, 1965)
De menuda va demanar a son pare, a l’igual que feien els homes, poder fabricar i disparar carcasses. En un sector majoritàriament d’homes, Reyes ha aconseguit un reconeixement empresarial i artístic. Fou la primera dona en disparar a la plaça de l’Ajuntament de València i a la Plaça dels Estels d’Alacant, i des de l’any 2014, el dia 8 de març dispara la mascletà de les Falles de València a la plaça de l’Ajuntament, dedicada a les dones del món. Durant les Falles 2018 va ser la responsable de disparar la Nit del Foc, la mascletà i la cremà de les falles municipals, els tres actes més importants per a la pirotècnia durant les falles, convertint-se en la primera dona en aconseguir-ho. S’ha guanyat el respecte d’un món predominantment masculí.
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ El article
És la responsable de l’empresa familiar Pirotècnia Martí, que va fundar el seu rebesiaio dedicada a la pirotècnia des de l’any 1868, de la que forma part de la cinquena generació i que dóna feina a més dones que homes.
55
Juana Francés (Altea, 1926 – Madrid, 1990) Artista avantguardista, va ser pràcticament l’única dona espanyola les obres del qual s’exhibien en l’estranger a mitjan segle passat. Fundadora junt amb Serrano, Milers o Saura el grup El Pas, en el que era l’única dona, es va convertir en una mestra de l’abstracció. Les seues obres es van mostrar en llocs de referència com la Caram Gallery de Londres, el Guggenheim de Nova York o la Biennal de Venècia. Sens dubte una artista única l’obra de la qual té una exposició permanent en el MACADURA d’Alacant.
Isabel Clara Simó (Alcoy, 1943 -Barcelona, 2020) Considerada una de les autores més importants en llengua catalana, si no la que més, l’alcoiana Isabel Clara Simó va debutar en 1983 amb Júlia i des de llavors ha escrit més de 20 obres que s’han traduït a una desena d’idiomes. Periodista, filòsofa, professora i activista, acumula una infinitat de premis per les seues novel·les, assajos i obres teatrals. Filla predilecta d’Alcoi, recentment va donar més de 10.000 llibres i obres d’art de Salvador Dalí, Tàpies, Paul Klee, Alberti i Joan Miró, entre altres, a la seua ciutat natal.
56
Anna Montañana (València 1980) Va començar a jugar al bàsquet en les categories escolars del seu col·legi, Marianistas d’Alboraya, d’ací va fitxar per l’EB Alboraya que en eixa època tenia un conveni de col·laboració amb CB Dorna Godella.
Des de sempre Anna Montañana jugava en totes les posicions degut a la seua envergadura, el seu domini del baló així com la seua visió del joc. En l’estiu de 1993, la Federació Espanyola de Bàsquet li va convocar per a formar part de l’equip que participaria en el Campionat del Món U-12 de Puerto Rico. 129 vegades internacional i medallista amb Espanya, Anna Montañana s’ha convertit recentment en la primera dona entrenadora assistent d’un equip ACB, el Fuenlabrada.
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ El article
La temporada següent ja va passar a les categories inferiors del club més important en eixe moment en el panorama tant nacional com europeu.
Formada en Administració i Màrqueting en la Universitat George Washington, la seua carrera com a esportista és digna d’admiració, ja que és la primera valenciana que va jugar en la WNBA. En 2011 va guanyar l’Eurolliga femenina i després de passar per clubs de França, Turquia, República Txeca i Estats Units va decidir en 2015 començar una molt prometedora carrera com a entrenadora.
57
Matilde Salvador (Castelló de la Plana, 1918 – València, 2007) Compositora, cantant, pintora i musicòloga, va destacar sobretot per la seua gran creativitat en l’àmbit compositiu. Va crear centenars de cançons, però també música per a piano, violí, corals, ballets, i inclús va escriure quatre òperes. Una d’elles, Vinatea, és l’única òpera escrita per una dona estrenada en el Gran Teatre Liceu de Barcelona. Va ser la primera dona a rebre el títol de filla predilecta de Castelló, en 2004, i des dels 13 anys, quan va estrenar la seua primera composició, fins a la seua mort, no va parar de treballar. Va deixar un llegat de més de 300 composicions registrades i va rebre centenars de reconeixements. Inclús una coral d’Alguer, a Sardenya, porta el seu nom.
Rita Mas “La Rulla” (Valencia 1865 - 1946) Rita Mas es va fer popular per a estar sempre present en les revoltes, els amotinaments i les manifestacions que des de començaments del segle XX van tindre lloc en la ciutat de València. A l’hora d’ara, el republicanisme blasquista s’estava conformant com un partit polític, però també i sobretot com un important moviment social, capaç de donar una resposta democràtica al sistema corrupte i caciquista de la Restauració borbònica. En el carrer, les masses populars elevaven les seues protestes contra qualsevol fet arbitrari imposat pel govern o s’enfrontava a altres sectors polítics, com els carlins o la Lliga Catòlica, que tractaven de frenar la seua força reivindicativa.
58
Va ser una artista pertanyent a la Generació Valenciana dels Trenta. És coneguda per les seues facetes de pintora, il·lustradora, cartellista, escriptora, editora i poeta; així com per la seua activa militància política en el Partit Comunista d’Espanya. També va formar part de l’Agrupació de Dones Antifeixistes i va ser membre de la UEAP (Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris) i de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes en Defensa de la Cultura. La seua obra es troba dispersa i descatalogada. Després de la seua graduació a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Manuela Ballester va començar la seua carrera professional realitzant diversos treballs de disseny de figurins de moda per a les revistes Crònica i El Hogar y la Moda, editades a Madrid i València respectivament. A pesar de viure a l’ombra del seu marit, el també pintor Josep Renau, la seua obra com a pintora i il·lustradora és també molt rellevant, encara que es va veure truncada per la Guerra Civil. La contesa va obligar a emigrar d’Espanya a ella i la seua família, i van acabar residint primer a Mèxic, i més tard a Berlín. Durant la Guerra civil va dirigir el diari antifeixista Passionera, revista de les dones antifeixistes de València. Amb la mort de Franco va tornar al seu València natal a exposar en diferents galeries d’art, i va donar part de la seua obra al Museu d’Art Contemporani de Vilafamés
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ El article
Manuela Ballester (Valencia 1908-Berlín 1994)
59
La dona en el cossos de seguretat del Estat En l’actualitat veure a dones en les forces i cossos de seguretat no és gens estrany, igual que en molts treballs en els quals fa anys això era impensable. Aquests fets han canviat gràcies a les primeres dones que es van embarcar en el camí, valents com les que més, disposades a trencar cada sostre de cristall que es trobaren al seu pas. Elles són les que ens han aplanat el camí perquè hui no ens miren de manera diferent, perquè puguem desentelar el nostre treball sense ser qüestionades. La desigualtat laboral ha quedat molt arrere, l’expressió “treballs per a homes” ha quedat obsoleta. La societat està avançant, i al costat d’ella, també ho fan les institucions. De vegades, els individus tenim una percepció, a vegades plena de prejudicis, que no concorda amb la realitat. Molta gent creu que per ser dona et resultarà més difícil exercir la teua comesa, que et tractaran amb inferioritat, que els ciutadans et miraran diferent... Des de la meua experiència com a membre d’un cos de seguretat de l’Estat, puc dir que això resideix únicament en la ment d’algunes persones. En l’acadèmia el període de formació és per a tots el mateix; mateixos horaris, mateixes classes, mateixes comeses, mateixa uniformitat... Des que entrem per la porta de l’acadèmia passem a ser Guàrdies o Policies on tots exercirem la mateixa comesa amb el mateix compromís, sense importar sexe ni edat.
60
Amb el tracte al ciutadà succeeix el mateix, no es tracta de ser home o dona, sinó de saber controlar la situació, saber dialogar i “jugar amb la psicòloga” fins al punt de calmar-lo i normalitzar la situació. D’altra banda, en els llocs de comandament no hi ha cap mena de qüestió, el règim militar és molt clar, el respecte és el primer pilar entre tots els components del cos. El tracte als superiors és exactament igual per a tots, sense distinció de sexe ni edat. Es pot tindre un superior més jove que tu i se li respectarà i utilitzarà el mateix tractament igual que al més major del cos. Quant a l’ascens és a les teues mans, tu tries fins on vols arribar. Hui dia hi ha dones desplegades per totes les especialitats i llocs de comandament, que han arribat pel seu propi treball fins al més amunt. En definitiva cal agrair a totes les dones pioneres en la seua època, valentes que es van llançar pels seus somnis en una època molt més endarrerida que l’actual, seguint avant malgrat ser qüestionades, trencant cada sostre de cristall. Gràcies a elles, actualment podem exercir les nostres comeses amb total normalitat, sense ser qüestionades, sent una més en la nostra professió. Gràcies per aplanar-nos el camí.
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ El article
En els llocs de feina les comeses són designades per igual a cada agent, exercint totes les mateixes funcions. Sense cap desigualtat ni cap diferència. De la mateixa manera es desenvolupen les mateixes funcions fora del nucli laboral. Si aquestes de servei i t’informen d’un avís, independentment del sexe, vas amb el teu company/a i ningú es qüestiona si la persona és home o dona, sou un binomi i cadascun vetlarà per la integritat de l’altre, deixant en alguna ocasió el més preuat en mans del seu company.
61
La dona en el món laboral Dones Escric esta paraula i a mi només em vénen sensacions positives, i paraules com fortalesa, valentia, solidaritat, empatia, afecte... Tinc un entorn ple de dones a les que admire, respecte i estime; amb les que sempre tinc un espill on reflexar-me, tant en les debilitats com en les fortaleses. Jo em considere una dona independent i crec que em puc permetre dir que som la primera generació que ha tingut la sort de poder decidir la seua vida sense condicionaments socials limitants. He pogut estudiar a la universitat, comprar-me una casa sola, tindre les relacions personals que he desitjat sense passar per vicaria ni donar explicacions ni a la familia ni a ningú. També he pogut desenvolupar-me professionalment en mons masculinitzats, sense ninguna dificultat “infranqueable”, ni barreres limitants. Per tot això i perquè em considere una dona afortunada, a més de declarar que sóc feminista, ja que no totes tenen les mateixes condicions de vida que he pogut gaudir, i les mereixen igual que jo. Em sap prou greu que la paraula feminisme siga en l’actualitat tant qüestionada, jutjada i malinterpretada. Davant aquesta situació voldria dir dos coses: la primera és que cal llegir una mica més i entendre els conceptes dels que es parla i opina; i la segona, que des de la comprensió del concepte de feminisme, no cap una alternativa que no siga injusta i inadmissible.
62
“DONES” Sant Antoni de la Mar 2020/ El article
El feminisme es apolític, el feminisme és una necesitat, i ho es a nivell global, perquè el mon necesita equilibri, no competitivitat de gèneres. Necessita compensar molts anys d’injusticies cap a les dones que a molts llocs i moltes cases encara no han cesat. Si poguera demanar un desig demanaria autoreflexió, prendre consciencia del que diguem i pensem. Moltes vegades de forma automàtica i sense pensar massa bé que les generalitzacions no ajuden. Dir que les dones són d’una manera o altra o que entre elles hi ha enveges; pel físic, estatus, vida... no és una actitut adecuada, i jo utilitze un xicotet joc per a veure si és adequat o no. Sempre des de la base que jurjar una persona, siga del sexe que siga, no és el que s’ha de fer. El joc’ consistix en preguntar-se: açò que estic diguent sobre les dones ho diguera sobre els homens, com sonaria o com em miraria la gent? Açò que pense ho dic d’aquesta dona, ho diria d’un home? Et pots sorprendre de la diferència que hi ha respecte al que s’exigix o s’espera d’una dona i del que s’espera d’un home, sinó sols has de vore la televisió i comprobar quants presentadors homens tenen certa edat i el pes qua vullguen, i quantes presentadores hi ha. I per acabar, qui sóc jo per a parlar de dones i feminisme? Doncs, ningú en especial, però algú que s’ocupa de deixarli un món millor a la seua filla, perquè he tingut la sort de tindre-la i que siga dona i confie que el seu futur serà millor que el nostre, pel seu be i el de tots, homes i dones. Romina Moya López Gerente APPI & Rib A3
63
La dona valenciana s’ha vestit de primavera i ha pres lo carrer i l’ha omplit de llum en el soroll de la música, la festa i el fum un any més, com tot lo món espera. S’ha vestit dels colors del cel i la mar, del sol i la terra, del vent i de l’aigua, els colors de la vida que vol retornar i retorna, feliç, i són les falles. Sa bellea, calcigant per la ciutat, es prou delicada envolta de seda. ¡Quina bonicor!, diuen quan la veuen els que han vingut per volta primera a vore com naix de nou la primavera. Delicada femella, rosa del roser, gesmil que retorna a sa vida plena, pluja refrescant d’un març que refresca la fret de l’hivern que deixem darrere. Benvinguda dona, que tornes de nou en la primavera que encara no aplega i tu ya fas viure en esta ciutat i en estos carrers que viuen per tu.
66
La dona valenciana, nafa primerenca, somriu quan la gent la mira passar: el sol per cabell, la terra i el mar vestint lo seu cos, la llum naixquen-li en el ventre, donant-li a la vida de nou el sentit. La primavera renaix com renaixqué sempre: vestida de dona.
I la vida és un somriure i la vida és la mirada, i la vida se desperta després d’estar oblidada d’un hivern que ya no és, d’un hivern que no la ama... ¡i aplega la primavera amagada en la falda de la dona valenciana que s’ha vestit, com fa sempre, en els colors de son poble, en els colors de sa terra, en la suavisada seda que recobrix ses encants! Ay, dona, si me donares una miqueta de tu, per a portar-me la llum a la foscor que m’habita. Ay, dona, si tu vullgueres vindre en mi i fer-me tu, fer-me foc i fer-me fum, no eixir mai de ma presència... La dona valenciana s’ha vestit de primavera i ha pres lo carrer i l’ha omplit de llum en el soroll de la música, la festa i el fum un any més, com tot lo món espera. I yo la mire... i somie...
‘La Torre de Babel’ per Halloran