Explicació de la Falla Gran

, Explicacio falla

gran

Explicació i relació del que conté la falla que té per lema:

3, 2, 1... ACCIÓ!

Roberto Usina Rodríguez

Parla enguany nostra falla, del món de la gran pantalla, i vos contarem l’argument, del guió fet per l’artista, que de forma realista, ha escrit religiosament.

I tractarem de fer poema aquesta falla de cinema, quan tot ple de llumenetes, s’escolten les claquetes, i diguen... 3, 2, 1... ACCIÓ! Convertint la nostra plaça, en tota bona traça, en un plató de gravació,

En la nostra cartellera, d’esta falla de solera, disfrutant els llargmetratges, els decorats i els doblatges,

per fer-se fotos ben mudat, quan veges als artistes, amb les modes surrealistes, per la gran catifa roja. Tot el món a la cadira, la pantalla ansiós mira, s’ha venut l’última entrada, per vore nostra estrena, al Sant Roc cinema...

Es fa el silenci, fora llums, com a l’inici és costum, comença el compte enrere, de la primera cinta, que no té mala pinta, o almenys així ho considere

de xiquets ens va encantar, puix per un camí de taulells, amb sabates de robí, Dorothy tenia com a destí, trobar al mag de gran cervell.

A Oz, un món meravellós, en un tornat aparatós, dins de sa casa va arribar, matant la bruixa de l’est, d’una forma un poc agrest, la fada del nord la va informar.

De nervis ben repleta, tornar volia la xiqueta, a Kansas, la seua llar, però per poder fer açò, amb gran consideració, un mag hauria d’encontrar. de nom Paterna, de veritat! I al llarg del camí aquell, va fer grans i bons amics, i el primer fou l’espantaocells.

Aquest home de palla, com l’artista ens detalla, gasolina, llum i tributs, li costava molt pagar, i un cervell va demanar, per fer front a estos rebuts.

Després fou l’home de llanda, qui es va unir aquesta banda, ansiant tindre un gran cor, i amb un civisme superior.

I per últim el lleó, va començar l’actuació, suplicant ser més valent, doncs falta de policia, tenim a esta travessia,

Caminant cap a Paterna, d’una forma molt fraterna, al palau del mag van arribar, per deixar a simple vista, i anhels no els podia donar. Finalment i en molta manya, que no era cap fava, i tenia pensament.

Un rellotge per al de llanda, fent “tic tac” a cada tanda, per un gran cor simular. I per al lleó una medalla, al més valent de la rondalla, el nostre mag li va entregar.

Torna a escena la fada, somrient i accelerada, perquè la xiqueta ha de tornar, per desfer esta lligasa, molt prompte a la seua casa i del somni despertar.

Colpejant-li les sabates, recitant unes paraules, ha tancat i ha obert els ulls, i ha fet bona aparició, dins de la seua habitació, amb tots els seus reculls.

I amb tota l’emoció, de cinema a nostra mostra, no et perdes cap projecció, amb rossetes al silló, d’esta cartellera nostra.

que així volgueren les falles, s’estrena el nou repartiment, que mirem a les pantalles. I com de playback el concurs, recuperem com és normal, oblidem l’antic discurs, amb l’espectacle musical.

Al paper protagonista, la benvolguda Colometa.

I en aquest carrusel, del món dels musicals, a la llengua no té un pèl, per cantar els recitals. Els sis vicepresidents, també ballen a l’escenari, adreçats amb vestuari.

Salva Evita, des de la falla Campament.

Parras és el “Superstar” que arriba des del Crist, i Santi i Víctor per cantar, faran el duo previst.

A Morcillo no farem rima, que ja va eixir escaldat, quan els versos ha recitat.

Tots als llocs per començar, l’espectacle de la Junta Local, que després de molt assajar, arriba el moment crucial.

I després del primer any, jutjarem en decisió, si ens hem emportem engany, o es mereixen una ovació.

·LA

Des de l’illa calavera, a la Paterna aventurera,

Ell és Kong, mico descomunal, que m’ha deixat bocabadat, quan d’una forma inusual, la nostra Torre ha escalat!

Al més alt del monument, ha pujat per defensar-lo, quan han volgut ultratjar-lo.

Volant en avionetes, portant esprais de colors, han vist unes xiquetes, en poc civisme i valors.

cridant als seus avions, que es donen mitja volta, per les seues intencions.

Puix la Torre de Paterna, per gent en egoisme, ha patit de forma alterna, de molt de vandalisme.

I ara King Kong la defensa, per cuidar-la i conservar-la, perquè cal respectar-la.

El millor que té un poble: el patrimoni i la memòria, per això has de ser noble, i respectar la seua història. Amb Hitchcock com president, de problemes actuals.

Problemes de la falla, i comuns a molts casals, s’escapa pels ramals.

Quan convoca directiva, per fer llavor administrativa,

I a voltes ens delecta, en uns bonics escrits, ens té a tots acovardits. I també aquest pardal, amb la lentitud no té mida, sempre arriba impuntual, o si no es dona a la fugida.

També té en propietat, un túnel del terror, prop del casal ubicat, la planta baixa de l’horror.

I conta la llegenda, i espantat de forma horrenda,

Aquest pardal en qüestió, a més treballa d’advocat, si aquests versos li han gustat.

ha arribat un gran robot, i no estic tarambana, si amb presència marciana, ha vingut d’un lloc remot.

Un Jedi, el gran mestre, de nom Yoda i petit cos, ha vingut l’extraterrestre, al planeta terrestre, acompanyant R2D2.

Han vingut per avisar, fent aquest llarg viatge, per poder-nos preparar, i este atac contrarestar, ens porten un missatg

Puix l’exèrcit imperial, amb Darth Vader al davant, en gran missió espacial, vol donar destí fatal, amb les falles acabant.

En l’Estrela de la Mort, si tenim la mala sort, que no troba resistència. Els fallers molt agraïts, preparem la batalla, d’este atac tan fortuït, per Darth Vader conduït,

I donarem recompensa, a Yoda i al Robot, per esta ajuda immensa, d’avisar nostra defensa, fent-los fallers d’honor!

Podrem trobar aquest racó, del nostre monument, que hem guardat per l’emoció, i per traure el sentiment. Doncs volem fer memòria, d’una època daurada, i recordar la trajectòria, a la falla disfrutada.

El temps que ja ha passat, i camina cap al futur, el trobarem representat, per Clark Gable i Aundrey Hepburn.

del gran Hollywood de bé, ens porta l’evocació, del millor de l’art seté.

I el millor de nostra falla, de qui aprenem i ens fem savis, i als que mai tiraren la tovalla, seu devem als nostres avis.

Dediquem l’escena en aplom, als que van fer possible, que hui dia som el que som, fent esforç incombustible.

I els agraïm d’aquesta forma, tot el treball realitzat, en trellat i bona norma, del seu temps utilitzat.

Ara hem de continuar avant, fent falla i molta festa, sempre amb respecte actuant, fent gran aquesta gesta.

Un personatge mític, que faltar no podia, encarna a un polític, del que farem apologia.

Sagredo, el nostre alcalde, en Indiana Jones convertit, ni a Paterna ni al partit.

Amb majoria absoluta, que Paterna el va donar, l’oposició va silenciar.

Als “lovers” del cinema, també vol conquistar, i per això en aquesta escena,

Un xiquet que l’acompanya, dels qui és fenomen fan, en una vagoneta estranya, el segueix en el seu plan. I

és que en poc més d’un any, seran de nou les eleccions, segur que prepara en afany, marxandatge i actuacions.

I també vol recordar, a esta falla de cinema, que Almodóvar va rodar,

A l’Òscar nominada, i el nostre famós Indiana, a Hollywood no va viatjar.

Farem menció especial, a un paterner de bressol, al més internacional, gran persona, sensacional, i estimat per qualsevol. Com “el Coto” conegut, Antonio Ferrandis, el seu nom, la interpretació en exactitud, amb sort va rebre l’atribut, per delectar-nos a tothom.

Amb una gran carrera, plena d’èxits i de premis, aquest actor de bandera, que Paterna ja venera, fou ben aclamat als gremis. Fins i tot un Òscar va guanyar, que ell mateix va protagonitzar, i el públic la va aclamar, d’una forma vertadera.

Si es recorda un personatge, fou l’entranyable pescador, al que farem bon homenatge, i el nomenem en el missatge, a “Chanquete” en tot l’honor.

Trobarem al monument, a dues dones valencianes, el seu bust i el seu talent, per uns Òscars envoltades. de la nostra projecció, havent-la disfrutat, al nostre benvolgut plató.

El moment de dir adeu, les llums enceses, dalt el teló, i ens dona gran ovació.

Ara falta que el jurat, amb el públic coincidisca, i amb la bona voluntat, l’Òscar ens concedisca.

Sols ens queda per fer, aquest virus carregar-nos, i que disfrutem al carrer, i al casal puga’m ajuntar-nos. que Covid porta per títol, acabe així amb aquest temor,