Falla La TaĂźt Cullera
llibret 2019
9 1 0 2 t l f tar a glòria és s in u q , u é D O, , tota nua... s o s a r osa és teb c s a o s in n u e q a , r u d é ten ,D nch real! O la donzella a s ir n e e d t s s é é a m s co co ta infàmia! s o a é t a in e s u d o q c , ia a u ít é in u u l, q «O, D t! O, Déu, q rica e libera in v a o d s a r o la r m a a s n e e be sa és tenir la o en lo seu lit c a in u q , u Dé perador! O, m e e yo vull!» r e a u p q ir lo n u e s s e fé desige és qu s é m o y e u E lo q
El prese n ha part t llibret i c i pat en convoca tòria de la Premis de la Ge n la Prom eralitat per a oció de l’ Valenci Ús del à.
El prese nt ll present ibret s’ha Concur at al XXIII sd Falles, o e Llibrets de rg la Junta anitzat per Local F all amb la col·labo era rac de l’Aju ntamen ió Cullera t de .
EDITA Falla Taüt Plaça la Verge,17 Cullera 46400 Publicat en 2019.
Fes-li ullada al nostre llibret on-line La Falla Taüt de Cullera, no s’identifica necessàriament amb les opinions dels articles d’aquest llibret. Volem fer menció especial, a la feina i suport que rebem de les cases comercials, dels empresaris i dels col·laboradors perquè aquest llibret cultural veja la llum.
Segueix-nos a les xarxes
EQUIP DE TREBALL Nacho Romero Ferrer Òscar Agud Mariner Víctor Piris Sala Ramón Marí Bohigues David Vid Juan Sapiña Calatayud Mónica Ortega Piquer Josep Bou Dalmau Edgar Frígola Bohigues Fernando Navarro Marcos Hèctor Sanmanuel Torres Sara Vázquez Bueno Raquel Escrivà Fernández Iván Morales Fernández Paula Torres Fuertes Àngels Bayona Adam Lucía Navarro Marí Joan R. Gimeno Martín CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA David Vid COL·LABORACIONS LITERÀRIES Pep Gimeno «Botifarra» Paco Muñoz Jordi Mayor Vallet Sílvia Roca Palomares Julio Martí Zahonero Àlex Morales Fernández Àlex Creus Font Josep Lluís Aparici Gayon Juan Gabriel Figueres Hernández Maria Such Palomares
El prese n present t llibret s’ha at als pr emi les Llet res Fall s de eres.
Jordi Maravilla Herraiz Enric Casado Navarro Dolors Herranz Giménez Ana Llopis García FOTOGRAFIES Alfredo Company Gimeno Fernando Navarro Marcos Nacho Romero Ferrer Associació Fotogràfica Xúquer IL·LUSTRACIONS Víctor Piris Sala Edgar Frigola Bohigues Nuria Adam Nicolau AGRAÏMENT Pedro Ribes Bohigues Abel Peralta Pablo García Gómez Gemma Chofre Piris PORTADA Víctor Piris Sala Edgar Frígola Bohigues DISSENY, MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ David Vid - El Petit Editor Fernando Andrés - Da Vinci Digital DIPÒSIT LEGAL V208-2014 TIRADA 800 exemplars
9
17
39
55
79
101
a e t , a r รณ i u t s l s i u C m o รณ C i c e c d u r a d e u o a g r l t n P e In l tre, l รณ r t r a c ma i
s lo t u n e m P s r e a l
P
109
a n o d er de
la Pla l a f e aer d
Pl
127
151
157
a r t e l l e
e aer d l b o p e l P d r e a l
P
173
Pla
s r e v e er d
189
P
l a n i f laer
s u o n s Plaer
139
e t n o c er de
Pla
165
a d i v e aer d
Pl
200
Plaer
al i c r e com
/8/
flt2019
D Introducció
e com ha evolucionat el món i, sobretot, de quina és la posició de les dones i la seua evolució al llarg dels segles, de com hem avançat o involucionat, de quins són els plaers de la vida de cadascú... de tot això i més és del que volem parlar en aquest nostre llibret per l’any 2019. Sabem de cosa certa que molts de vosaltres haureu llegit el llibre a què fem referència en aquest opuscle. Parlem, és clar, del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. I també sabem que, de segur, pensareu que volem mostrar un repertori del llibre, o en tot cas, fer esment continuu del personatge principal de la novel·la. Doncs ans al contrari. Per a nosaltres, dintre del Tirant existeix i cohabita un personatge femení fantàstic que s’encarrega de donar els millor consells i, d’intentar almenys, que les pàgines de la novel·la tinguen girs inesperats. Estem fent menció de PLAERDEMAVIDA. Una de les personatges amb cos i carn propis i substància suficient com per a que se li reta un petit homenatge en forma de llibre de falla. Plaerdemavida ens portarà a conéixer tots i cadascun dels racons del nostre llibre. Ens guiarà, com després ella mateixa ens explicarà, per a saber més de la comissió, dels càrrecs, de les empreses que hi col·laboren... fins i tot, ens durà a llegir tot un seguit d’articles els quals, agrupats en diverses temàtiques, parlen d’ella, del seu temps, del seu espai i de les seus formes. Parlen de com era la vida en la València dels segles XV i XVI, de com era entesa la dona, de com s’entenia la llengua, de com d’important era aquesta i com es desenvolupava... Amigues i amics, obriu les ments que aquest és un llibre diferent. I no caieu en sequedat, que parlarem també amb totes les lletres de la llengua tan nostra. Que com deia l’Estellés, “d’aquesta llengua tan nostrada que em durà a guanyar un dia un concurs de versos de València, o vet tu, els mateixos del Tirant”. Feu bondat i seguiu el llibre. I no deixeu de tornar sempre que pugueu a llegir l’obra del Tirant lo Blanc. Això sí, després de fer lectura d’aquest ho veureu, segur, amb una altra perspectiva.
«És costum que les donzelles de la cort presumim que ens amen i festegen. Tenim tres maneres d’amor, que són: virtuós, profitós i viciós. El primer, virtuós i honrós, és quan algun gran senyor, infant, duc, comte o marquès, que té molts mèrits i és un cavaller molt virtuós, si estima una donzella, per ella és un gran honor que totes les altres sàpiguen que ell dansa, o combat, o fa batalles per amor d’ella, i que fa actes d’honor, de renom i de fama. Ella ha d’estimar-lo perquè és virtuós i l’estima per amor virtuós. El segon amor és profitós. És quan un gentilhome o cavaller d’antiga nissaga i molt virtuós, ama una donzella i, fent-li regals, li fa fer el que ell vol. Ella només l’amarà pel seu profit. Tal amor no m’agrada perquè tan bon punt s’acaba el profit, l’amor s’afluixa. El tercer amor és viciós, quan la donzella ama el gentilhome o cavaller pel seu delit. Ell us convenç amb paraules molt agradables, que us donen vida per un any, i que, si van més endavant i us acaben portant al llit encortinat i als llençols ben perfumats, podeu estar-vos-hi tota una nit d’hivern. Un amor com aquest em sembla molt millor que cap dels altres.» Tirant Lo Blanc. Capítol 238.
Plaerdemavida
/9/
/ 10 /
flt2019
Pròleg
Q
ualificat per Cervantes com el millor llibre del món, en la seua època, el Tirant lo Blanc és un llibre de cavalleries que ens trasllada a un món de batalles, amor, sexe, erotisme, lluites de poder i conflictes. Una de les protagonistes femenines del llibre és la donzella i amiga de Carmesina Plaerdemavida. Conten que té poca edat per al que seria el nostre món actual, però en tindria ja els suficients per a ser dona casadora, tindre fills i esperar cada dia el seu home. Per sort el món ha evolucionat molt i, malgrat tots els esforços, a millor, encara queda molt de camí per fer, molta batalla que lluitar i molts drets a assolir i altres a mantenir. Gràcies a l’evolució de les societats la dona ara està més empoderada i pot exercir drets fa anys no imaginats. Com dic, està bé, però ens falta molt. El primer i que reclame des d’aquest pròleg és que ens volem vives. No podem viure en una societat suposadament avançada, i que dia sí dia també hagen notícies de brutalitats contra les dones. Espere que canviem la concepció i es puga eradicar eixa plaga. D’altra banda, Plaerdemavida és la metàfora perfecta per ajuntar dos cors, dos amors, dues vides, dues ànimes literàries que s’han reproduït moltes vegades en els temps. Eixe amor, eixa estima és molt pura i sí que paga la pena. És una donzella atrevida i consellera, com manava l’època, però al mateix temps, avançada per a l’Edat Mitjana. Ben bé com podríem dir-ho de la novel·la que li dona vida. Un text avançat i que el fa estar lluny dels textos similars de la seua època. Un personatge avançat a la seua època i que podria resultar-nos molt familiar en la nostra societat. Seria Plaerdemavida alguna de les nostres amistats? De segur que trobem versemblances en algunes de les persones que ens envolten. I això és bo. Més o menys totes i tots necessitem una Plaerdemavida en les nostres intenses i habituals vides. Descobriu-la. Viviu-la. I sobretot gaudiu-la. Plaerdemavida, tot un referent literari de les nostres lletres.
Júlia Macià Poeta i escriptora Plaerdemavida
/ 11 /
/ 12 /
flt2019
Plaerdemavida
...eixa sóc jo
P
laerdemavida em diuen. Així em va batejar i així he estat tot el temps que porte en vida, fins el dia d’avui. Si heu gaudit del llibre que em donà vida allà pel 1490, sabreu que sóc una donzella. I si no heu llegit doncs vos ho comente ací mateix. Sóc la donzella personal de Carmesina, l’enamorada de Tirant. Però també cal tenir en compte que som molt amigues. Diuen de mi que sóc molt intel·ligent i sincera. La veritat és que faig tot el possible per a que Tirant puga atreure a Carmesina, ja que el xic molt espavilat en els temes de l’amor no està. Conten que tinc catorze anys. Ja sóc tota una dona dreta i feta, i com veureu més avant, sóc molt destra en l’amor. Faig el que cal per a que Carmesina tinga els seus moments de plaer íntim i, al mateix temps, puga gaudir dels de Tirant. Ja em diureu ja, sobretot en els passatges amorosos. Quina delícia de moments. Heu de saber que en tot moment, pel llibre que teniu a les mans passen els meus companys. La resta de personatges que li van donar vida, amb mi, al Tirant lo Blanc. Vos parle del mateix Tirant, de Carmesina, de Diafebus, d’Estefania, de l’Emperador de Constantinoble, l’Emperadriu, Hipòlit, la Viuda Reposada, Felip de França, Ricomana proncesa de Sicília, Guillem de Varoic, i com no, el meu senyor d’Agramunt. Per què dic el “meu”? Doncs llegiu llegiu i ho esbrinareu. Ara ja sabeu qui sóc i, he vingut per mostrar-vos una mica de la meua època, de com ens tractaven a les dones, de com es vivia, de com es parlava... Pot ser, fins i tot, s’identifiqueu en més d’un relat. Veniu amb mi?
Plaerdemavida
/ 13 /
a d i v a u e m Plaersdela
#
@esthergrau: El plaer de ma vida és passar la vesprada al s cinema amb els meu aal fills.#sempreteu teuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem t aü tt vida #amun
@vicentgrau: El plaer de ma vida són la meua dona i la meua filla. .#sempreteualateuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt @pablitoestadilla: El de plaer de ma vida des ar m que vaig deixar de fu de et és menjar-me un troc r. pa so de s ré xocolate desp nle al eu .#sempreteualat apl 9 gua #llibrettaüt201 aüt erdemavida #amuntt
de @angels_ba: El plaer el ma vida és estar amb ut meu Cañot cada min mde la meua vida! .#se preteualateuallengua la#llibrettaüt2019 #p erdemavida #amunttaüt
/ 14 /
flt2019
r @esthergrau: El plae a ar de ma vida és arrib me casa i vore al meu ho esperant-me. .#sempreteualateuallengua laer#llibrettaüt2019 #p t demavida #amunttaü
ma @alisias: El plaer de a vida és fer-li petorros . Mireia en la panxorra .#sempreteualateuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt r @paulekia22: El plae de ma vida és estar a e la voreta del mar i qu l’aigua em banye els peus. .#sempreteualateuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt de @raultorres: El plaer ma vida és cagar i no etorcar-me. .#sempret ualateuallengua #llidebrettaüt2019 #plaer mavida #amunttaüt
@vicentgrau: Sense Taüt no hi ha vida. .#sempreteualateuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt
@natalie: El plaer de i ma vida és viure feliç aen pau. .#sempreteu tlateuallengua #llibre am taüt2019 #plaerde vida #amunttaüt
de @angels_ba: El plaer a ma vida és acabar un proclamació sencera #protocol .#sempreteualateuallengua #llidebrettaüt2019 #plaer mavida #amunttaüt
@xarrifamenut: El plaer de ma vida és fer-me una cassalleta aal casal. .#sempreteu tlateuallengua #llibre ataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt
Guia de lectura
T
u, lector o lectora que t’endinses en el nostre llibret faller d’enguany, podràs observar diferents parts que, ben bé, et portaran a conéixer l’interior de la comissió, els budells de la nostra falla, les nostres Falleres Majors i presidents, les activitats realitzades al llarg de l’any faller, les cases que ens ajuden a promocionar aquesta publicació, els membres de la falla, a què ens dediquem cadascú en la colla fallera... Però enguany tindràs també l’oportunitat de saber una mica més d’eixe personatge enigmàtic de la nostra història, allò que va fer en la seua peculiar vida l’amiga i donzella de Carmesina, en definitiva, qui va ser Plaerdemavida. Eixe personatge pensat i recreat per Martorell per donar-li confiança a la vertadera protagonista femenina de l’obra de cavalleria més important de la seua època, i a la llarga, una obra universal. Tanmateix, també tindràs la possibilitat de conéixer textos clàssics de la nostra literatura. Des d’Ausiàs March fins a Bernat i Baldoví, un allau de llengua de les nostres lletres. Ho trobareu en forma d’esguits per tot el llibre. D’altra banda, en el nostre llibre també aprofitarem per a reflexionar i mostrar una versió actualitzada dels personatges de l’obra. I si resulta que Tirant, Carmesina, Plaerdemavida i la resta dels companys viviren en la nostra actualitat? Tindrien WhatsApp? I Facebook? Instagram, potser? I en cas que estigueren immersos en les xarxes socials, com actuarien? Què farien? Pujarien a la xarxa els selfies? S’imagineu a Tirant aturant una batalla en Sicília o Constantinoble per fer-se un selfie? A nosaltres també ens ha fet pensar i paga la pena que intentem esbrinar-ho. És ben possible que, fins i tot, et resulte graciós. Per cert, pots demanar amistat al perfil de xarxes socials de la nostra Plaerdemavida. La modernitat és cosa, també, de la història i de les novel·les. Per la nostra banda, tot i fent comboi, hem recollit les sensacions dels fallers i no fallers aplegats a la nostra falla, els hem donat la forma de twits i els hem acoblat al hastag #plaersdelameuavida. En diferents parts veuràs quins són els plaers de la vida dels nostres fallers, falleres, amics i amigues, així també com dels autors que ens han afavorit amb els seus escrits literaris, investigacions, estudis... Amic i amiga lectora i lector, aquesta guia de lectura la podràs recuperar cada vegada que necessites. Mira, som així de bonics i de templats. Et facilitarem la vida per a que no et perdes en cap de les pàgines del nostre preuat llibre faller. I tot això per l’amor de déu. Passa i avan, avan... com diuen els de Borriana.
Plaerdemavida
/ 15 /
Plaer de comissiรณ
—Digau-me, Tirant -dix la princesa-, sí Déu vos lleixe obtenir lo que desitjau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mal vos fa passar, que, si en cosa neguna vos hi poré ajudar, ho faré de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho. Tirant se posà la mà en la mànega e tragué l’espill, e dix: —Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa que em prenga a mercé. Tirant Lo Blanc. Capítol 127.
Juan Sapiña Calatayud
/ 22 /
flt2019
President
B
envolguts falleres, fallers, amics i simpatitzants de la Falla Taüt. Ser president de la Falla Taüt comporta un gran compromís i responsabilitat. Des de sempre he estat lligat a les Falles i podria dir que aquesta festa ha format part important de la meua vida, i fa dos anys vaig acceptar aquest nou repte amb molta il·lusió i entusiasme, però en major mesura amb ganes de poder aportar la meua mà, una nova forma de veure les coses a fi que la comissió seguisca creixent i la festa avançant. Una festa, la festa josefina, que és part important de la Cultura Valenciana, que tenim l’obligació i honor de cuidar i valorar per tal de millorar-la en tot el que ens siga possible, per a engrandir-la amb dedicació i esforç. Les Falles estan en el cim, a Cullera el sentiment faller va creixent dia rere dia i això es palpa i es veu en cada acte faller, amb més força i participació de la gent. El present exercici faller ha estat un any de nous desafiaments, com la renovació dels estatuts, la recerca d’un nou casal, noves activitats, però ara ens queda el millor, viure les festes josefines de la millor manera possible, amb germanor, camaraderia, devoció… És per això que vos convide a tots i totes les falleres i fallers, col·laboradores, fallers d'honor, coneguts, a viure les falles junt amb nosaltres, en el nostre casal i en la plaça més bonica de Cullera, la plaça Taüt. Cal captar totes les imatges de les Falles del 2019 perquè ja no tornaran i per descomptat no volem deixar passar l’oportunitat de tornar a ser un referent en els monuments, ja ens toquen alegries en aquest aspecte, per això hem treballat de valent tot l’any i continuar fent història... perquè som una falla oberta, dinàmica i sobretot participativa, on la convivència de totes i tots i en conjunt ens fa ser una gran família. A totes i tots els que al llarg de l’any han estat al peu del canó esforçant-se, organitzant, participant en tots els esdeveniments, un milió de gràcies, ho dic amb tot el meu carinyo i estima. A l’equip d’aquest superb llibret, felicitacions, enguany anem a per totes, a trencar quinieles. Saboregeu fallers les Falles de 2019, que ens acompanye el bon temps i que tot el que hem treballat siga recompensat. Visquen les Falles i visca la Falla Taüt, i no oblideu la solidaritat i fraternitat entre tots, tan necessària en aquesta societat que tenim hui en dia. Bon vent i bona barca.
Estefanía Colubi Font
Q
Sempre ho havia somniat, era un somni inabastable, ja que sempre havia pensat que era una il·lusió irrealitzable. Però mira per on, resulta que és veritat, i el que fins ara era un somni s’ha tornat realitat. I eixa xiqueta que somiava, amb el més gran dels honors este any s’ha convertit en la Fallera Major. La principal de la falla, nostre major exponent, l’orgull de grans i xicalla, l’espill on es mira la gent. Sé que molt vas a gojar amb els teus al teu costat, i sé que hi hauran plors d’emoció i felicitat. Hi ho donarem tot per bo, que per tots és conegut, que Estefania és la Regina, és la Fallera Major, de la gran Falla Taüt.
Ramón Marí Bohigues / 24 /
flt2019
Fallera Major
ue els somnis es compleixen, jo no tinc cap dubte, i qui no s’ho crega que a Estefania li ho pregunte.
—Senyor, lo major bé que en lo món yo he tengut, e encara lo ame sobre totes les persones del món. E puch dir ab veritat que, yo stant en la piadosa vetla, me adormí e prestament me donà de parer que stava en camisa, ab una roba curta forrada de marts gebelins, de color de vellut vert, e que era en hun terrat per dir la oració que acostume dir als tres reys de Orient. E complida que haguí la beneyta oració, hohí una veu qui·m dix: «No te’n vages, que en aquest loch hauràs la gràcia que demanes.» Tirant Lo Blanc. Capítol 248.
U
Erika Albero Peralta Raquel Aragó Llopis Silvia Baldoví Grau Àngels Bayona Adam Beatriz Benito Ruiz Isabel Benito Ruiz Andrea Bernabeu Francisco Tamara Bou Mahiques Rosa Bru Fenollar Marina Calabuig Signes Teresa Carbonell Mora Romina Carles Jover Mónica Carles Jover Mónica Carles Tamarit Maria Lara Castelló Grau Raquel Castelló Oliver Nuria Castelló Palomares Cristina Català Navarro Maria Cerveró Rico Sara Chofre Bru Rosa Chofre Bru Gemma Chofre Piris Esther Clari Muñoz Marina Collado Audivert Mª José Colom Bodí Estefanía Colubi Font Lorena Costa Marí Maria José Cruañes Ferrer Lupe Del Arco González Raquel Escrivá Fernández Davinia España García Nuria Espert Moreno Helena Feliu Font Raquel Fenollar Puertos
/ 28 /
flt2019
Mª Belén Fernández Valero Lorena Ferri Vallet Paula Ferris Ortega Saray Fontana Francisco Mar Franco Renart Paula Franco Renart Carmen Fuertes Correcher Neus Fuertes Grau Elisa Fuertes Todosantos Raquel García Aragó Loles Gil Baeza Samanta Gil Nicola Alicia Gil Sapiña Mª Carmen Gomar Soñes Laura Gomis Piris Carmen María González Doménech Amparo González Sese Esther Grau Puig Alaia Hernández Berganzo Carolina Herrera Blanco Victoria Jiménez Piris Sandra Jiménez Sapiña Herminia Jover Malonda Andrea Juan Calatayud Carla Lázaro Imbernon Rosana LLi Tur Andrea Llopis Cerveró María Ángeles López Mártinez Marta Marí Péris Mónica Marí Péris Estefanía Martí Fernández Paula Martín Olivert Ana Martínez Criado Pilar Martínez Castelló
Cort d’Honor
n poble que alça el vol mirant cap al futur és el que vos mostra el camí cap a la festa de març. Un indret tendre, emotiu i faller que se sap ple d’alegria pels dies que vindran. De bell nou lluïreu els vestits, ataviades i boniques, per mostrar a la vostra gent el color viu dels somriures, de la il·lusió, de l’alegria i el temps compartit oferint estima fallera per cada racó de la ciutat.
Cort d’Honor
Plenes de joia, gaudiu falleres de la Taüt. Gaudiu i contagieu-nos que tot el poble caurem als vostres peus en veure-vos pels carrers del poble. Aquest poble que vos ha vist nàixer i aplegar a ser el punt inicial d’una comissió sencera. I sempre amb el cor ben obert. Eixe cor amb que crideu ben fort que sou les xiques de la falla i sou la cort d’honor de la Taüt de Cullera. Eva Martínez Ivars Mar Martínez Monraval Mar Martínez Oliver Sheila Martínez Pecino Lucía Martínez Peiro Elena Melero Montero Mª Àngels Melero Monzo Susi Melià Peiró Amparo Miñana Tur Beatriz Mogort Olivert Àngels Montagud Falcó Andrea Montagut Català Claudia Moreno Sanfrutos Ana Muñoz Perez Blanca Mur Gomar Lucía Navarro Marí Natalia Nicola Bañó Mónica Nicola Beltran Mireia Nicola Femenía Mónica Ortega Piquer Gemma Ortí Sapiña Mirta Ortiz Marí Noemi Osa Puig Marta Pedrós Vilches Laura Pellicer Carboneras Andrea Pérez Bisbal Nerea Pérez Sanz Sonia Pinilla Ferrando Maria Piris Domingo Carol Ribes Romero Rosa Romero Ferrer Carol Romero Jiménez Loli Romero Jiménez Clara Rosellé Ferrer
Carla Sanchis Melero Melisa Sanjuán Montagud Carolina Sansaloni Fuertes Cristina Sapiña Benet Sara Sapiña González Carla Sapiña Tur Lorena Serra Vallet Diana Shvelidze Elena Simó Fernández Rocío Soler Romero Clara Soler Romero Paula Torres Fuertes Desamparados Tur Marí Mar Tur Morat Dunia Valero Morant Mª José Vilches Sapiña Tetxa Zambrana Dáaz
Plaerdemavida
/ 29 /
President
Vicepresident (Adjunt del president) José Simó Vivó
Juan Sapiña Calatayud
Assessors del president Josep Codina Ardid Vicent Sapiña Fuertes Pascual Sapiña González Juan Soler Marí Pascual Torres Rico Àrea secretaria i documentació Secretària Àngels Bayona Adam Vicesecretària Lucía Navarro Marí Tetxa Zambrana Díaz Censos i recompenses Lucía Navarro Marí Bibliotecàries i arxiveres Elisa Fuertes Todosantos Lucía Martínez Peiró Delegació de màrqueting César Garrido Vallet Nacho Agud Mariner
/ 30 /
flt2019
Jaume García Donet Igor Tur Bou Vicente Ruiz Torres Javier Torres Rico Vicent Sapiña Gomar Nacho Agud Mariner Pablo García Gómez José Ferrís Camarasa Delegació de músics Vicent Ribes Barberà Toni Pedrós Sabater Vicente Hernández Soriano Delegació de cercaviles Vicente Hernández Soriano Vicente Ruiz Torres Delegació de tendals Pascual Torres Rico Javier Torres Rico Igor Tur Bou Ruper Montalvo Bogarra José Molina Simó Delegació de Cremà Javier Torres Rico Víctor Rafael Ferrer Óscar Cruañes Bolufer Alejandro Micó Bohigues Delegació de pirotècnia Estanislao Carles Fuertes Raúl Torres Fuertes
Junta Directiva
Delegació de gastronomia
Vicepresident Juan Manuel Chofre Piris Delegació de carpa Pascual Torres Rico José Molina Simó Alejandro Micó Bohigues Juan Bautista Ferrer García Heliodoro Herman Castelló Delegació Fallers d’honor Juan Llorenç Peralta Oliver Susi Melià Peiró Josep Codina Ardid Abel Peralta Oliver Pedro Ribes Bohigues Pascual Torres Rico Vicent Sapiña Fuertes Nacho Agud Mariner Delegació de suports Publicitaris Lucía Navarro Marí Gemma Chofre Piris Natalia Nicola Bañó Paula Torres Fuertes Nacho Agud Mariner Delegació d’activitats diverses Gemma Chofre Piris Carol Sansaloni Fuertes Nacho Agud Mariner Juan Bautista Ferrer García Pablo García Gómez Antonio Vidal Izquierdo Marina Calabuig Signes Alejandro Micó Bohigues Jose Aragó Martínez • Coordinadora campionat futbol sala Romina Carles Jover
• Coordinadora “La Cagà De La Burra” Gemma Chofre Piris • Coordinador Tasts “Catas” Pablo García Gómez • Coordinador campionat de truc Raúl Colom Blasco • Coordinadora altres activitats Àngels Bayona Adam Vicepresident Vicent Sapiña Gomar Delegació de monuments Heliodoro Herman Castelló Pascual Sapiña González Noel Hervás García Toni Pedrós Sabater Ernest Sanjuán Montagud Pablo Fuertes Pizarro Víctor Rafael Ferrer Jorge Gil Sapiña Delegació de transports Ruper Montalvo Bogarra Pablo García Gómez Víctor Rafael Ferrer Estanislao Carles Fuertes Javier Torres Rico Javier Chofre Palomar Delegació de Plantà i gespa Nacho Agud Mariner Enrique Del Arco González Juan Soler Marí Raúl Colom Blasco Vicent Ribes Barberá Antonio Vidal Izquierdo
Pablo Fuertes Pizarro Daniel Cuello Selfa Pablo Del Arco González Raúl Torres Fuertes Andrés Boix Bisbal Edgar Frígola Bohigues Ruper Montalvo Bogarra Igor Tur Bou Sergio Miralles La Hoz Delegació d’il·luminació Alejandro Micó Bohigues Vicepresident Òscar Agud Mariner Delegació de casal faller Raúl Colom Blasco Abel Peralta Oliver Alberto Franco Gil Pablo García Gómez Óscar Cruañes Bolufer Carlos García Gómez Enrique Del Arco González Delegació de proclamació i presentació Gemma Chofre Piris Juan Bautsita Ferrer García Pascual Sapiña González Dunia Valero Morant Àngels Bayona Adam Pablo Muñoz Torrent Delegació d’entrades d’actes Carol Sansaloni Fuertes Ainhoa Sapiña Aragó Marina Calabuig Signes Mirta Ortiz Martí
Plaerdemavida
/ 31 /
Delegació de disfresses Romina Carles Jover Adrián Escolà Fenollar Clara Soler Romero Carol Sansaloni Fuertes Carol Romero Jiménez Óscar Sapiña Gomar Delegació de manteniment i imatge del casal Juan Bautista Ferrer García Heliodoro Herman Castelló Pablo Muñoz Torrent Vicepresidenta Mª José Cruañes Ferrer Delegació de protocol i falleratge Àngels Bayona Adam Gemma Chofre Piris Lucía Navarro Marí Rocío Soler Romero Carol Sansaloni Fuertes Óscar Sapiña Gomar Delegació de col·laboradores Dunia Valero Morant Lucía Navarro Marí Delegació de rifes Natalia Nicola Bañó Elisa Fuertes Todosantos Lucía Martínez Peiró Samanta Gil Nicola Lorena Costa Marí Mª José Colom Bodí Delegació de seccions masculina i femenina Vicent Ribes Barberá
/ 32 /
flt2019
Òscar Sapiña Gomar Mª José Colom Bodí Mónica Marí Peris Delegació d’indumentària Marina Calabuig Signes Carol Sansaloni Fuertes Mirta Ortiz Martí Ainhoa Sapiña Aragó Silvia Baldoví Grau Delegació d’estatuts Àngels Bayona Adam Dunia Valero Morant Delegació de sopars divendres Mª José Cruañes Ferrer Javier Torres Rico Vicepresident Iván Morales Fernández Tresorers Iván Morales Fernández Dunia Valero Morant Rocio Soler Romero
Vicepresident Marcos Sansaloni Fuertes Delegat de Jlf David González Piris Delegat de Jlf esports Juan Manuel Soriano Fernández Vicedelegada Jlf esports Romina Carles Jover Components Jlf David González Piris Delegació G-4 Pascual Sapiña González Pascual Torres Rico Vicent Sapiña Fuertes Delegació Playback
Comptadora
Nuria Castelló Palomares Lorena Costa Marí Natalia Nicola Bañó Mònica Marí Peris Samanta Gil Nicola Beatriz Benito Ruiz Loles Gil Baeza Marc Manzano Rico Rafa Collantes Mora
Anna Muñoz Pérez
Delegació Festes Majors
Vicetresorer Francisco Colom Castelló
Delegació de loteries Gemma Chofre Piris Óscar Sapiña Gomar Delegació de fardes infantils Clara Soler Romero
Rocío Soler Romero Beatriz Mogort Olivert Dunia Valero Morant Clara Soler Romero Òscar Sapiña Gomar Cristina Sapiña Benet Óscar Juan Calatayud
Blas Jiménez Piris Pablo Del Arco González Antonio Vidal Izquierdo Salva Ferrando Calatayud Rubén López Martínez Carlos Bolufer García Enrique Del Arco González Delegació d’infantils Lucía Navarro Marí Rocío Soler Romero Clara Soler Romero Romina Carles Jover Adrián Escolà Fenollar Tamara Bou Mahiques Cristina Sapiña Benet Mónica Carles Jover Lorena Ferri Vallet Vicepresident Nacho Romero Ferrer Delegat de Jlf Cultura Adrián Escolà Fenollar Vicedelegat de Jlf Cultura Óscar Sapiña Gomar Delegació de teatre Nuria Espert Moreno Gemma Chofre Piris Carol Romero Jiménez Loli Romero Jiménez Óscar Sapiña Gomar Carol Sansaloni Fuertes Marina Calabuig Signes Fabiola Morant Romina Carles Jover Mónica Carles Jover Delegació d’activitats culturals - promoció del valencià - correccions lingüístiques - premsa i comunicació
Adrián Escolà Fenollar Sara Vázquez Bueno Dunia Valero Morant Héctor Sanmanuel Torres Iván Morales Fernández Mònica Ortega Piquer Delegació de llibret crítica falla - interés turístic i crítica local Fernando Navarro Marcos Víctor Píris Domingo Lucía Navarro Marí Iván Morales Fernández Ramón Marí Bohigues Raquel Escrivá Fernández Josep Bou Dalmau Mónica Ortega Piquer Àngels Bayona Adam Paula Torres Fuertes Edgar Frígola Bohigues David Vidal Sanmiguel Mónica Ortega Piquer Josep Bou Dalmau Xarxes socials Lucía Navarro Marí Adrián Escolà Fenollar Romina Carles Jover Tallers, formació i creacions audiovisuals Raquel Escrivá Fernández Delegació de cartells i escenografies Raquel Escrivà Fernández Pablo Fuertes Pizarro César Garrido Vallet Víctor Píris Domingo Tamara Bou Mahiques Cristina Sapiña Benet Mónica Carles Jover Lorena Ferri Vallet
Lucía Navarro Marí
Plaerdemavida
/ 33 /
/ 34 /
flt2019
Simeón Fayos Miñana Salvador Ferrando Calatayud Héctor Ferrer Espert Juan Bautista Ferrer García José Jaime Ferris Camarasa Esteban Font Fabra Roberto Fontanella Garcés Mario Fontanella Lafarga Alberto Franco Gil Edgar Frigola Bohigues Pablo Fuertes Pizarro Jaime García Donet Joan Marc García Font Carlos Vicente García Gil Carlos García Gómez Pablo García Gómez Diego García Llopis Domènec García Pastor César Garrido Vallet Salvador Gascón Moya Jorge Gil Sapiña Rafa Gimeno Piris Diego Gomez Martinez Sergi Gomis Piris David Gonzalez Piris Adrià González Walker Vicent Grau Puig Heliodoro Herman Castellón Sergio Herman Castellón Vicente Hernandez Soriano Noel Hervás García Blas Jiménez Piris Iker Jover Millet Oscar Juan Calatayud Roberto Lapiedra Malonda Rubén López Martín Jorge López Martínez Jordi Lozano Nogués Marc Manzano Rico Ramón Marí Bohigues Juan Francisco Marí Martí Marc Martínez Sancasto
Vocals
Nacho Agud Mariner Marc Adam Arlandis Joan Adam Arlandis Óscar Agud Mariner Óscar Agud Romero José Aragó Martínez Adrià Aragó Lloret Alexandre Aragó Palero Jordi Arellano Gomar Hugo Arellano Gomar Alfredo Bayona Calatayud Raúl Bernabeu Francisco David Bohigues Piris Andrés Boix Bisbal Carlos Bolufer García Josep Bou Dalmau Federico Carbó Más Estanislao Carles Fuertes Christian Casamayor Molina Eric Castillo Codina Edgar Castillo Codina Héctor Cerveró Ripoll Roberto Chofre Martínez Javier Chofre Palomar Juan Manuel Chofre Piris Antonio Chornet Soler Josep Codina Ardid José David Collado Tormos Rafael Collantes Mora Raúl Colom Blasco Francisco Colom Castelló Olivier Guillaume Juan Corfmat Óscar Cruañes Bolufer David Cuello Selfa Joaquín Daniel Cuello Selfa Pablo Del Arco González Enrique Del Arco González Alvaro Díaz Jiménez Adrián Escolà Fenollar Sergio Escolà Fenollar Lluis Escrivá Mahiques
Vocals
Luis Mateo Sánchez Brian Maydana Marzal Héctor Melero Martí Fede Mengual Sanfélix Alejandro Micó Bohigues Pablo Miguel Piris Daniel Miguel Piris Joan Miguel Piris Alejandro Mínguez Mestre Sergio Miralles De la Hoz Enrique Miralles Olivert Jose Molina Simó Ruperto Montalvo Bogarra Angel Montaner Pelegrí Iván Morales Fernández Carlos Moreno Benet Nacho Moreno Benet Pablo Mossenta Gomar Pablo Muñoz Torrent Raúl Mur Gomar Pedro Narbona Romero Fernando Navarro Marco Víctor Nicola Marcos David Ochando Muñoz José Ortiz Martí Luis Ortolá Renart Marcos Palero Tormos Antonio Pedrós Sabater Pedro Juan Pedrós Soler Antonio Pelaez Martínez Rubén Peláez Martínez Javier Pellicer Tur Iker Peralta Llopis Juan Llorenç Peralta Olivert Abel Peralta Olivert Marcos Peralta Romero Antoni Picazo Moreno Marcos Piqué Llovic Llorenç Piris Redondo Víctor Piris Domingo Manuel Pons Ferrer Francisco Porcel León
Hansel Prieto Martínez Víctor Rafael Ferrer Vicente Ribes Barberá Pedro Ribes Bohigues Rubén Ribes Grau Juan Ribes Sapiña Nacho Romero Ferrer Vicente Ruiz Torres Ausies Sala López Vicent Sala Pedrós Higinio Sanchis García Higinio Sanchis Melero Ernest Sanjuán Montagud Marcos Sansaloni Fuertes Juan Sapiña Calatayud Vicente Sapiña Fuertes Vicente Sapiña Gomar Óscar Sapiña Gomar Pascual Sapiña Gonzalez Fran Sapiña Tur Isidro Sapiña Benet Álvaro Sarrion Ribes Carlos Sarrión Sapiña José Simó Vivó Sergio Simó Fernández Juan Soler Marí Juan Manuel Soriano Fernández Francisco Tello Imbernon Juan Tormos Blasco Joan Torres Falco Javier Torres Rico Pascual Torres Rico Raúl Torres Fuertes Igor Tur Bou Raúl Tur Bou Jorge Tur Marí Álvaro Vallet Sapiña Francesc Vercher Morató David Victoria Quiles Josep Victoria Quiles Antonio Vidal Izquierdo David Vidal Sanmiguel
Plaerdemavida
/ 35 /
Jordi Arellano Gomar Carlos Bolufer García Nuria Castelló Palomares Eric Castillo Codina Francisco Colom Castelló Adrián Escolà Fenollar Diego Gómez Martínez Paula Franco Renart Pilar Martínez Castelló Alejandro Mínguez Mestre Carlos Moreno Benet Raul Mur Gomar Marcos Piqué Llovic Llorenç Piris Redondo Lorena Serra Vallet
Bunyol d’Or Marc Aragó Lloret Federico Carbó Más Mónica Carles Jover Enrique Del Arco González Davinia España García Nuria Espert Moreno Roberto Fontanella Garces Oscar Juan Calatayud Jose Molina Simó Bruno Mossenta Gomar Blanca Mur Gomar Carla Sanchis Melero Clara Soler Romero Álvaro Vallet Sapiña Carlos Villarrasa Martínez Techa Zambrana Díaz
Bunyol d’Or amb fulles de llorer Elisa Fuertes Todosantos Noel Hervás García Luis Mateo Sánchez Ana Muñoz Pérez
/ 36 /
flt2019
Bunyol d’Or amb fulles de llorer i brillants Carlos García Gómez Mª Carmen Gomar Soñes
Quadre de 25 anys Vicente Grau Puig Marcos Sansaloni Fuertes Dunia Valero Morant
Taütet d’Or Pascual Torres Rico
Recompenses 2019
Bunyol d’Argent
Taütet d’Or amb fulles Alfredo Bayona Calatayud Joan R. Gimeno Martín Herminia Jover Malonda Pablo Muñoz Torrent Higinio Sanchis García Javier Torres Rico
Cullereta d’Argent Beatriz Benito Ruiz Jose David Collado Tormos Pablo Del Arco González Guadalupe Del Arco González Salvador Ferrando Calatayud Sergi Gomis Piris Víctor Rafael Ferrer Fran Sapiña Tur
Cullereta d’Or
Cullereta d’Or amb fulles
Raquel Castelló Oliver Davinia España García Alberto Franco Gil Salvador Gascón Moya
Noel Hervás García Luis Mateo Sánchez Ana Muñoz Pérez María Muñoz Pérez
Cullereta d’Or amb fulles i brillants Carlos García Gómez Mª Carmen Gomar Soñes
Col·laboradores
Les nostres col·laboradores són una part molt important, especial i necessària per al desenvolupament del dia a dia faller. Per a la comissió sou imprescindibles, i des d’aquestes pàgines volem oferir-vos el més gran dels agraïments i dedicar-vos aquesta imatge com a mostra de pleitesia i vassallatge faller. Gràcies.
Plaerdemavida
/ 37 /
#plaerdecultura #plaerdesport #plaerdeteatre #plaerperlallengua D’entre totes les imatges tenim una ben singular per a nosaltres, que guardem i sempre ben amarada al fons de la retina i al cor: la del nostre amic i fotògraf Alfredo Company sempre dispost a treure un somriure càmera en mà. Que servisquen aquestes imatges de Fernando Navarro com a record i sentit vassallatge.
/ 40 /
flt2019
Plaerdemavida
/ 41 /
/ 42 /
flt2019
Plaerdemavida
/ 43 /
/ 44 /
flt2019
Plaerdemavida
/ 45 /
Falla solidària Un plaer. Un veritable plaer i orgull poder compartir amb tothom que la nostra falla ha obtingut el distintiu de Falla Solidària. Un reconeixement atorgat per la Junta Central Fallera i ONCE, que distingeix la nostra trajectòria en l’aposta d’activitats integradores i accesibles. La Falla Taüt ha estat la primera comissió de Cullera en aconseguir aquesta distinció.
/ 46 /
flt2019
La TaĂźt en viu
Plaerdemavida
/ 47 /
/ 48 /
flt2019
Plaerdemavida
/ 49 /
/ 50 /
flt2019
Plaerdemavida
/ 51 /
/ 52 /
flt2019
@Jorge_lopez: El plaer de ma vida és estar sempre en bona companyia. .#sempreteualateuallengua la#llibrettaüt2019 #p erdemavida #amunttaüt a @cañot: El plaer de m l vida és arribar puntua aals llocs. .#sempreteu tlateuallengua #llibre ataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt
a @dunia: El plaer de m vida és ser fallera de la Taüt #plaerdema9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
@Soniapn el plaer de da ma vida és l’olor a se al obrir l’armari #pla erdemavida #llibrett taüt2019 #amunttaü
@beg_gin: El plaer de sta ma vida és eixir de fe amb els meus amics. len.#sempreteualateual gua #llibrettaüt2019 #plaerdemavida #amunttaüt
@jorge_gil: El plaer de ma vida serà tindre al etemeu xiquet. .#sempr ualateuallengua #llidebrettaüt2019 #plaer mavida #amunttaüt
a @Roxio: El plaer de m la vida és vore plantar afalla Taüt #plaerdem 9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
a @Lucia: El plaer de m vida és haver segut Fa llera Major de la Taüt #plaerdemavida #llitbrettaüt2019 #amun taüt
@mpique: El plaer de ble ma vida és anar al po en i estar a la montanya silenci. .#sempreteuatlateuallengua #llibre am taüt2019 #plaerde vida #amunttaüt
a @lagrasia. Plaer de m ls vida és el somriure de apl meus supermans.# erdemavida #llibrett taüt2019 #amunttaü
r @Mariflower: El plae de de ma vida és gaudir les bones falleres #pla erdemavida #llibrett taüt2019 #amunttaü
@RosaFont: El plaer de ma vida és vore a la meua filla Fallera . Major de la Taüt 2019 r. Portem les falles al co #plaerdemavida #llitbrettaüt2019 #amun taüt
Plaerdemavida
/ 53 /
/ 54 /
flt2019
Plaers de menuts Plaerdemavida
/ 55 /
É
s un xiquet espavilat, Mogut i un poc desinquiet, Responsable i entregat, amic dels seus amiguets.
Vos diré que li agrada l’esport, i que és un gran esportista, que el practica en gran entrega, sent un magnífic futbolista. En l’ equip on ell juga, és de tots el capità, i sap conduir a la tropa, a la lluita per guanyar. Julen enguany et toca, una nova capitania tindràs, ja que este any en la falla, als xiquets presidiràs. Els presidiràs en bon temple, en el teu caràcter rialler, sent un magnífic exemple, perquè eres un gran faller. Que presideixes una gran falla, que per tots es ben sabut, que és la millor de Cullera, que eres de la gran falla TAUT.
Ramón Marí Bohigues
President Infantil
Julen Grau Álvarez
M
ireia és molt dolceta, de caràcter entranyable, creguda i bona xiqueta, molt sérieta i responsable. Li agrada molt el disseny, cosir vestits a les nines, jugar a un joc dit Hotel, i estar en cosins i cosines. Li agrada jugar al Basquet, llegir i conversar, entretindrés en la Tablet, i té passió per viatjar. A esta preciosa xiqueta, li encanta eixir a sopar, i una bona picadeta, boja la pot tornar.
Però si alguna cosa la fascina, Eixa és, el món faller, disfresses, jocs, berenars, I tot el que ve al darrer. Este any complirà un somni que viurà en gran emoció perquè ser la reineta de la falla és sa major il·lusió. I cridem ben clar i fort proclamant com es degut que Mireia es la Fallereta Major de la gran Falla Taüt
Ramón Marí Bohigues
Fallera Major Infantil
Mireia Bolufer García
A
Claudia Adam Mahiques Raquel Agud Castelló Nacho Agud Castelló Helena Agud Romero Gerard Alba Renard Elia Alba Renard Edgar Alonso Clari Emma Alonso Clari Lucia Álvarez Muñoz Ainhoa Bartolomé Femenía Ovidi Bayona Sempere Caterina Bayona Sempere Irene Benítez Ivars Sergi Benítez Ivars Ainara Bernabeu Francisco Clara Blasco Rico Sira Blasco Rico Mireia Bolufer García Guillem Bou López Alba Bou López José Buenrostro Bohigues Paula Buenrostro Bohigues Sara Calatayud Ferrer Ruben Cantos Tamarit Ethan Castelló Sapiña Mar Ceferino Gras Héctor Chofre Sansaloni Irene Chornet Ferrando
/ 62 /
flt2019
Paula Collado Marí Mar Collado Marí Pepe Colom García Mateo Corral Selfa Saimon Corral Selfa Miquel Costa Civera Álvaro Costa Palomares Ana Costa Tormos Martina Costa Palomares Mia Criado Pirtskhalaishvili Yaiza Criado Renart Ainhoa Criado Recatalá Vicent Cruañes Bayona Mireia Delgado Simó Alba Diaz Viu Fatima Dossantos Maffaf Izan Espinosa Colom Joel Espinosa Criado Cristian Fabré Sevilla Marta Fayos Fuertes Paula Fayos Fuertes Nuria Ferrer Alemany Mar Ferrer Espert Aitnana Ferrer Majuelo Sara Ferrer Martínez Mar Ferris Ortega Leo Franco Cortés Xavi Franco Fenollar
Comissió Infantil
prop de plantar el vostre cadafal menut, sou els xiquets allò millor que La Taüt té. La sinceritat en cada mirada, la tendresa en cada abraçada, la bellesa de cada besada. Sou els més menuts d’una comissió que alegre i divertida al poble es presenta i balla, agafats de les mans i amb les ganes rodar la falla. Sou els qui desperteu del letarg amb els coets tot un barri que fa un any vos espera. Sou els nostres xiquets i xiquetes. Feu voltes al barri. Feu gaudir els veïns. I feu festa cada dia, perquè així tindrem festa cada dia de l’any. Per a vosaltres i per vosaltres un bes d’estima, joia i alegria.
Rafael Fuentes Recio Axel Garcés Aragó Enzo Garcia Colubi Gemma García Gil Marcos García Gil Summer García Gonzalez Pau García Nicola Arnau García Pastor Teresa Gavarrell Aguirre Anna Gavarrell Aguirre Omar Gavarrell Aguirre Sara Gil Mengual Samuel Gil Mengual María Gimeno Llopis Moana Gómez Galán Estela Gonzalez Bou David Gonzalez Pastor Julen Grau Álvarez Álex Grau Álvarez Mireia Grau Gil Adrián Grau Melero Alex Grau Melero Izan Herman González Lea Herman González Nerea Herman Martí Emma Herman Martí Pablo Herman Martí Barchan Joof Víctor Lapiedra Malonda Miquel Lázaro Imbernon Dunia Liebanas Codina Joel Liebanas Codina Biel López Lli Roger López Lli Adrià Madrigal Collado Aitana Madrigal Collado Iris Mahiques Gil Laura Manzano Rico Marc Marí Alapont
Yaiza Marí Alapont Eduard Marí Renard Marta Marín Robles Carlos Martínez Álvarez Zaira Martínez Álvarez Adriana Martínez Manzanares Hugo Martínez Manzanares Nerea Martínez Martínez Andrea Martínez Sancasto Julián Marzal Quirante Julia Milán Gil Noa Molina Benito Marta Moncho Bolufer Irene Montagud Falcó Eva Montagud Grau Cesc Montagut Catalá Ruperto Montalvo González Alejandro Montalvo González Ángela Moreno Moreno Ariana Moreno Moreno Ruth Moreno Sánchez Sergio Nadal Soriano Angel Nadal Soriano Héctor Ochando Muñoz Aarón Ortega Manzanares Hugo Palomares Gil Martina Palomares Gil Didac Pedrós Puig Jose Pedrós Vilches Rubén Peláez Castelló Guillem Peláez Gil Edurne Peralta LLopis Mario Prieto Martínez Gabriela María Quiles Sala Lucía Rafael Badía Aarón Ribes Grau Noa Ribes Romero Daniela Rico Moreno Lucas Rico Moreno
Sergi Rius Ferrer Alma Romeral Vidal Karlos Romeral Vidal Nacho Romero Serra David Romero Serra Héctor Ruiz Álvarez Inma Ruiz Molina David Ruiz Molina Aitor Ruiz Zambrana Julia Rybakovas Sapiña Aleix Sala López Arnau Sala López Lucas Sala Negre Mateo Sala Negre Edvinas Saltmeris Joan Sanchez Oliver Eric Sanchez Oliver Leo Sánchez Romero Aitor Sánchez Hernández Christian Sanchis Tamarit Júlia Sansaloni Nicolau Iker Sapiña Espada Mireia Sapiña Nicola Valeria Sarrión Martínez Kike Serra Sapiña Sergio Sorinao Nadal Mireia Sugrañes Simó Pablo Torregrosa Martínez Hugo Tur Fuertes Alba Tur Miñana Paula Tur Miñana Álex Valiente Simó Valeria Vargas Ribero Guillem Vercher Almiñana Miguel Vercher Almiñana Ariadna Victoria Costa Nerea Villaroya Cester
Plaerdemavida
/ 63 /
Nacho Agud Castelló Ovidi Bayona Sempere Ainhoa Bernabeu Francisco Sira Blasco Rico Ruben Cantos Tamarit Julen Carbó Castelló Saimon Corral Selfa Ainhoa Criado Recatala Nuria Ferrer Alemany Leo Franco Cortés Gemma García Gil Pau García Nicola Omar Gavarrell Aguirre Emma Herman Martí Pablo Herman Martí Marta Marín Robles Karlos Romeral Vidal
Distintiu d’Or i Cullereta d’Or Raquel Agud Castelló Irene Benítez Ivars Sergi Benítez Ivars Paula Collado Marí Pepe Colom García Teresa Gavarrell Aguirre Marc Marí Alapont Héctor Ochando Muñoz Nacho Romero Serra Aitor Ruiz Zambrana
/ 64 /
flt2019
Recompenses Infantils
Distintiu d’Argent i Cullereta d’Argent
Els xiquets de la falla
Plaerdemavida
/ 65 /
/ 66 /
flt2019
Plaerdemavida
/ 67 /
/ 68 /
flt2019
@MaredelaFMI: El re plaer de ma vida és vo x que Mireia acomplei un somni que jo vaig tindre de xicoteta#pla erdemavida #llibrett taüt2019 #amunttaü
aer @IaiosdelaFMI: El pl e qu re de ma vida és vo la tota la familia és de Taüt i que enguany la llemeua neta siga la Fa apl il# ra Major Infant terdemavida #llibre t taüt2019 #amunttaü @mcarmen: El plaer r de ma vida és guanya ael primer#plaerdem 9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
@Elpata: El plaer de eus ma vida és que els m amics Jorge i Ana li rto fiquen al seu fill Albe aGil de nom#plaerdem 9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
de @MireiaFM: El plaer e ma vida és divertir-m i i gaudir de les falles enguany més encara ret#plaerdemavida #llib t taüt2019 #amunttaü
a @Bolu: El plaer de m vida és vore feliç a la meua filla i enguany més. #plaerdemavida #llibrettaüt2019 #amunttaüt
ma @Morcli: El plaer de s vida és plantar tots el laanys la meua falla#p erdemavida #llibrett taüt2019 #amunttaü
@amoret: El plaer de ma vida és vore contents a tots els que a formen part de la meu vida#plaerdemavida #llibrettaüt2019 #amunttaüt
@passeig: el plaer de ma vida és guanyar un doblet#plaerdemavida #llibrettaüt2019 #amunttaüt
@lagemmi: El plaer de ma vida és sentir el 17 s de març com diuen de del balcó del Mercat t que la Taüt ha guanya apl i# el primer prem erdemavida #llibrett taüt2019 #amunttaü
ma @Gerard: El plaer de oc vida és traure’m un m sense el mocador#pla erdemavida #llibrett taüt2019 #amunttaü
@Totssomfallers: El re plaer de ma vida és vo la mar#plaerdemavida #llibrettaüt2019 #amunttaüt
Plaerdemavida
/ 69 /
Versos reversos per a xiquets i xiquetes diversos Recopil·lades del cançoner popular valencià per Paco Muñoz. Cantant.
Nosaltres som els cavallers i el qui diga que no no té dret a l'armadura i el qui diga que no no té dret a l'armassó. Atenció cavallers la mà dreta entra en acció la mà esquerra... és el cap qui entra... el culet entra... tot el cos... / 70 /
flt2019
El tren de Carcaixent fent xups xups el tren de Carcaixent ix quan vol arriba quan pot fent xups xups el tren de Carcaixent. El tren de Carcaixent fent xups xups el tren de Carcaixent ja se'n va el meu trenet fent xups xups el tren de Carcaixent. El tren de Carcaixent fent xups xups el tren de Carcaixent ja arribem a la vall fent xups xups el tren de Carcaixent. El tren de Carcaixent fent xups xups el tren de Carcaixent ja arribem a la vall ara ja es veu la mar el tren de Carcaixent.
Quant en saps del Tirant
Vos proposem un joc. Volem saber quant sabeu de l’obra de cavalleries més important de les lletres valencianes. Sabríeu desvetllar la resposta correcta a cada enunciat? Vinga va, que és ben fàcil. Entre tots els encertants sortejarem... un llibre, és clar, el Tirant lo Blanc.
1. Tirant es declara a Carmesina amb… a) Un petit mirall b) Una pinta de marbre c) Un feix de plomes 2. La cavalleria…
Il·lustració: Nuria Adam
a) Era el nom d’una cobla de joglars b) Era l’estable on dormien els cavalls c) Era una institució d’origen feudal 3. Estefania parla de tres tipus d’amor: a) Virtuós, profitós i viciós b) Diví, humà i platònic c) Maternal, filial i matrimonial 4. Quin tractat influeix en els discursos amorosos de la novel·la? a) Els Llibres de Bernat i Baldoví b) Els Romanços d’Anna Tirant, del Botifarra c) De amore, d’Andreas Capellanus 5. Plaerdemavida és... a) La cosina d’Estefania b) El nom d’una ciutat de Constantinoble c) La donzella de Carmesina 6. L’emperadriu s’enamora de... a) El cavaller Tirant b) El jove Hipòlit c) La Viuda Reposada
Plaerdemavida
/ 71 /
Teatre de batre per a poder els menuts debatre
L’escriptor Vicent Penya en proposa una adaptació teatral de l’obra Tirant lo Blanc per a que la gaudiu. Es tracta d’un fragment de la tercera part del Tirant per a menuts en què veureu parlar a Tirant amb Plaerdemavida. Però el millor que podeu fer és llegir l’obra. Que sí! Que vos divertireu! I així, coneixeu una mica més què és allò que anomenem teatre.
(La mateixa decoració que abans, però ara hi ha una caixa de fusta al centre de l’escenari i un llit al fons. La caixa té unes dimensions grans, hi pot cabre una persona a dins, i, a més a més, enmig té un forat, de manera que el públic podrà discernir la persona que s’hi oculte. L’EMPERADOR i l’EMPERADRIU apareixen i s’acosten al mig de l’escenari.) EMPERADOR (a la seua muller): Moltes i grans batalles ha guanyat Tirant per al nostre imperi. EMPERADRIU (al seu marit): En quatre anys i mig que du ací ha conquistat tres-centes setanta-dues viles, ciutats i castells. EMPERADOR (continuant): Malauradament, el Duc de Macedònia ha estat mort en la batalla... EMPERADRIU (continuant): ... i és per això que Diafebus, el cosí de Tirant, ha estat coronat com a duc. (L’EMPERADOR i l’EMPERADRIU, a tall de cronistes, diuen tot açò sols a l’escenari. Ixen. Hi entren CARMESINA i la VIUDA REPOSADA.) VIUDA (a CARMESINA, renyant-la i ploriquejant alhora): El parlar que feu augmenta el meu dolor, que veig com amb els ulls oberts voleu entrar en el pou de la perpètua Il·lustració: Nuria Adam
/ 72 /
flt2019
infàmia. Moltes gents em diuen: “Oh Viuda Reposada! Com pots consentir que un home estranger festege Carmesina?” Ja que en presència d’aquestes gents heu dit que si marit havíeu de prendre no seria sinó Tirant.
(Van eixint a poc a poc fins que desapareixen completament. Pausa. Hi entren l’EMPERADOR i CARMESINA. Després, una altra vegada, TIRANT i PLAERDEMAVIDA. El cavaller s’acosta a la princesa.)
(CARMESINA contempla resignada la seua dida, però no li diu res. Apareix de sobte l’EMPERADOR, que crida la seua filla per a anar a sopar. Ixen tots d’escena. Hi entren TIRANT i PLAERDEMAVIDA.)
TIRANT (li retorna la camisa que li va demanar abans de la batalla): Qui promet, un deute entremet.
PLAERDEMAVIDA: Senyor capità, de Carmesina no tingueu cap esperança mentre la Viuda li estiga a prop. D’ella no traureu res si no feu el que jo us diré: després del bany, jo procuraré ficar-vos en el seu llit. Feu el que jo us dic, i ella no en dirà res. TIRANT: Donzella, infinites gràcies et done, però qui pot pensar que forçaria la dama que jo ame més que a la meua pròpia ànima? PLAERDEMAVIDA (replicant-li, malcontenta): Tirant, Tirant, en la batalla no sereu mai temut si en amar dona o donzella no mescleu un poquet de força. Ja que ameu de veritat, aneu a la seua cambra i giteu-vos en el seu llit. (Amb un to més persuasiu.) Oh Déu, quina cosa és tenir pare emperador! Oh Déu, quina cosa és tenir enamorada rica i lliberal, lliure de tota infàmia! I el que jo més desitge és que feu el que jo vull. TIRANT (una miqueta impacient): Donzella, me n’he d’anar. PLAERDEMAVIDA: Senyor capità, no trobaria jo ningú que es preocupés tant per mi. TIRANT: Sou de naturalesa angèlica, que sempre doneu bons consells. PLAERDEMAVIDA: Qui dóna consell, cal que done remei. TIRANT (continuant el fil): Però no sabeu que moltes voltes succeeix que qui segueix un mal consell pot ser que siga perjudicat o deshonrat?
CARMESINA: La promesa no es féu davant de notari. PLAERDEMAVIDA (parlant amb gràcia i picardia, després de sentir la resposta de la princesa): No, senyora, que en les promeses d’amor no calen testimonis ni menys encara notaris. Ai, tristes de nosaltres, si cada vegada s’havia de fer amb escriptura! No hi hauria prou paper en tot el món. Sabeu com es fa? A fosques, que no hi haja testimonis. CARMESINA: Oh, aquesta boja! I sempre em contradiràs? EMPERADOR (a la princesa, a part, mentre es van retirant PLAERDEMAVIDA i TIRANT a un costat de l’escenari): Digueu-me, filla, les paraules que ha dit Plaerdemavida, d’on les ha tretes? CARMESINA: Senyor, no ho sé, jo no li he parlat mai de tal cosa. Però és boja i atrevida en el parlar i diu tot allò que li ve a la boca. EMPERADOR: No és boja, segurament és la donzella més assenyada que hi ha en la meua cort. I és donzella de molt de bé que sempre dóna bons consells. Tu voldries el nostre capità per marit? (CARMESINA es torna roja de vergonya i no contesta. Pausa breu.) CARMESINA (recobrant l’alè): Senyor, després que el vostre capità haurà complit la conquesta dels moros, jo faré tot el que em mane la vostra majestat.
Plaerdemavida
/ 73 /
Quant en saps del Tirant (2) 7. La trampa que la Viuda Reposada prepara a Tirant acaba amb la mort de... a) Lauseta b) Diafebus c) Carmesina 8. El somni fingit de Plaerdemavida narra... a) La caiguda de l’Imperi b) La nit d’amor de Diafebus amb Estefania, i de Tirant amb Carmesina c) El seu desig per Hipòlit 9. Un cop derrotat el rei d’Egipte, Diafebus és nomenat... a) Gran conestable b) Emperador de Constantinoble c) Recaptador d’impostos 10. La germana de Carmesina és... a) Donzella de la reina d’Anglaterra b) Dona del rei d’Hongria c) Monja de clausura 11. Quan i on es va publicar la primera edició de Tirant lo Blanc? a) El 1560 a Barcelona b) El 1453 a Palma c) El 1490 a València 12. Tirant lo Blanc és una novel·la... a) Massa llarga b) Romàntica c) Cavalleresca
/ 74 /
flt2019
13. Al final de l’obra, Plaerdemavida... a) Fuig de Constantinoble amb l’emperador b) És reina de Fes c) Apadrina el primer fill de Tirant i Carmesina 14. Un personatge històric que influeix en la caracterització de Tirant lo Blanc és... a) El cavaller János Hunyadi b) Ramon Llull c) Jaume I 15. Una de les parelles reflectida als tapissos del palau imperial era... a) Astèrix i Obèlix b) Romeu i Julieta c) Lancelot i Ginebra 16. Josep Carner, inspirat en Tirant lo Blanc, va escriure els poemes... a) «Com les maduixes» i «Vora la mar és nada» b) «Honor de cavalleria» i «El traïdor» c) «L’altre enyor» i «Les formigues» 17. La nit de noces de Diafebus i Estefania... a) Plou a bots i barrals b) Plaerdemavida posa cinc gats miolaires a la finestra de la parella c) Els turcs ataquen Constantinoble 18. La donzella de l’emperadriu es diu... a) Ricomana b) Güelfa c) Eliseu 19. Una germana de Joanot Martorell va estar casada amb... a) Ausiàs March b) Francesc Eiximenis c) Ramon Muntaner 20. Com es diu el castell on van passar una nit damor Tirant amb Carmesina i Diafebus amb Estefania? a) Castell de Malveí b) Castell de Montjuïc c) Castell d’Afrodita Il·lustració: Nuria Adam
Plaerdemavida
/ 75 /
Activitats durant la lectura 1. A l’hora d’agafar el llibret de la falla sempre podem fer una ràpida visió de les fotos dels nostres amiguets, dibuixos... Observa aquests aspectes i digues si t’agraden. Després intenta buscar i apuntar en quines pàgines estan els teus amics i amigues. 2. De segur que havies sentit parlar del llibre de la falla Taüt, no de bades és el llibret de falla més important de Cullera i del voltant. Abans de seguir escriu en unes poques línies els temes que creus que tractarà.
Ei menuts, en agafar un llibre sempre podeu provar a fer diverses activitats abans, durant i després d’acabar la lectura. Vos en plantegem unes ben faciletes per a que pugueu gaudir d’una estona de relax mentre seguiu amb l’atenta i amatent llegida del llibret de la falla.
3. Si llegeixes l’escrit que apareix a la introducció obtindràs unes dades de l’obra magna de la literatura valenciana. Enceta un debat a classe o a la falla en què parleu de tot allò que coneixeu sobre aquesta obra, l’època en què està escrita, el seu autor, l’argument, els personatges que hi apareixen, els temes que tracta, etc. 4. Per un moment pensa sobre tot allò que et pot aportar la lectura del llibret: capacitat de divertir-te i passar-t’ho bé, possibilitat de viure noves experiències, de viatjar a nous llocs i de sentir com a propis els pensaments dels protagonistes. Tindries altra manera d’aconseguir eixes experiències totes juntes si no fora llegint? Busca en aquesta sopa de lletres els noms dels personatges centrals del Tirant lo Blanc i dels representants de la falla: - Plaerdemavida - Tirant - Carmesina - Diafebus - Hipòlit - Emperador - Emperadriu - Juan - Julen - Mireia - Estefania
/ 76 /
flt2019
Dies de jocs de La Taüt per als notres menuts Dissabte 2 de març - (casal faller)
Diumenge 10 de març - (plç. La llibertat) 17:30H berenar infantil 18:00H inflables Dilluns 11 de març - (plç. La llibertat) 17:30H berenar infantil 18:00H tradicional trencada de perols Dimarts 12 de març - (plç. La llibertat) 17:30H berenar infantil 18:00H inflables Dimecres 13 de març - (casal faller) 17:30H berenar infantil 18:00H cluedo faller
Tren faller 18:45H recollida dorsal concurs disfresses 19:00H passacarrer 21:00H premis millor disfreses
Dijous 14 de març - (casal faller)
Dimecres 6 de març - (plç. La llibertat)
Divendres 15 de març - (casal faller)
17:30H berenear infantil 18:00H jocs tradicionas
17:30H berenar infantil 18:00H globotada 18:15H campionat enigma faller
Dijous 7 de març - (plç. La llibertat) 17:30H berenear infantil 18:00H inflables Divendres 8 de març - (casa de la cultura) Playback 2019 Dissabte 9 de març - (plç. La llibertat) 10:30H esmorzar infantil 11:00H matí de jocs reunits
17:30H berenar infantil 18:00H party&co gegant
Els guanyadors seran els participants del campionat de JLF per a les falles 2020. Divendres 16 de març - (casal faller) 17:30H berenar a càrrec del representants infantils, Mireia i Julen. 18:00H entrega de recompenses. Si es realitzara algun canvi de dia, d’horari o joc es comunicarà previ avís al tauló d’anuncis del casal o als grups de whatsapp. Plaerdemavida
/ 77 /
@ermanoroberchof: El rplaer de ma vida és fe me una cassalla en el Xarrifa menut. .#sem preteualateuallengua la#llibrettaüt2019 #p erdemavida #amunttaüt . .#sempreteualateuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt @..............: M’han an rxa el i ganxat el farru r rifa i no puc ni parla
@fribo: El plaer de ma vida és un segon dia de falles sense aressaca. .#sempreteu tre lateuallengua #llib ataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt
ma @soriano: El plaer de avida fer-me tres cass ut. lles en el xarrifa men len.#sempreteualateual 9 gua #llibrettaüt201 unt#plaerdemavida #am taüt
@quiquedelarco: El plaer de ma vida és dormir tot el dia el 20 ade març. .#sempreteu tlateuallengua #llibre ataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt
@jordinogues: El plaer de la meua vida seria pujar a la cadira sense que me diguen res. .#sempreteualateuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt
/ 78 /
a @farriu: El plaer de m svida és fer-me una ca el salla en Roberto i en m Xarrifa menut. .#se preteualateuallengua laer#llibrettaüt2019 #p t demavida #amunttaü
flt2019
@raul_mur: El plaer de la meua vida és menjar sense fer-me gros. .#sempreteualateuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt
de @luisortola: El plaer a eu ma vida és que la m Yasmi siga tautera. n#sempreteualateualle gua #llibrettaüt2019 #plaerdemavida #amunttaüt
@pedronb: El plaer de es ma vida és fer-me du ifa cassalles en el xarr menut al casal. .#sem preteualateuallengua la#llibrettaüt2019 #p erdemavida #amunttaüt r @pablodelarco: El plae de la meua vida seria e. que Quique s’emancip .#sempreteualateuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt
@llorenç1_piris: El és plaer de la meua vida xo i beure com un borrat mno fer-me Begur. .#se preteualateuallengua la#llibrettaüt2019 #p erdemavida #amunttaüt
Plaers de ploma i cartrรณ Plaerdemavida
/ 79 /
Artista faller: David Sánchez Llongo Guió i crítica: Ramón Marí Bohigues
REVOLUCIÓ Quan hi ha un canvi molt gran, del que fins ara havia estat i que tothom demana, la revolució ha esclatat. De revolucions hi han moltes, i de molts tipus poden ser; es tracta de canviar les coses i els que estan en el poder. Si este canvi és polític contra qui actua de forma innoble, es tracta d’un alçament crític, en no aguantar més el poble. Perquè quan la gent es troba cansada i fins els collons, no aguanta més i reacciona muntant les revolucions. Però també hi han revolucions en les coses quotidianes, quan cansa fer el mateix tots els dies i setmanes. Si el canvi demanat, es fa, encara que de forma lenta, la gent actua amb trellat, i no de forma violenta.
/ 80 /
flt2019
Explicació de la falla gran
Visca la Revolució
Plaerdemavida Plaerdemavida
/ 81 / / 81 /
A continuació mostrarem unes quantes revolucions de coses que canvia el temps en no trobar-les en condicions.
Rússia estava governada, pels tsars i tots els saristes, la revolució fou guanyada, i manaren els socialistes.
Anem doncs a veure unes quantes revolucions tranquil·lament, sense córrer, que són moltes les qüestions.
En la misteriosa Xina, havia un règim imperial, i va ser el règim comunista, el que els lliura d’eixe mal.
REVOLUCIONS HISTÒRIQUES Al llarg de la història han hagut grans revolucions en què la gent esclatava en còlera, per unes o altres qüestions. Posarem exemples de les revolucions històriques que acabaren amb antics règims ficant en tots normes noves. Els nord-americans es sublevaren, contra l’imperi britànic, tretze colònies alçaren, fent un règim democràtic. Els francesos estaven farts de rics despreocupats del poble, i acabaren per tallar els caps, a reis, ministres i nobles.
A Cuba fou la guerrilla de Fidel Castro i el “Che” qui derrocà el dictador Batista i el poble el poder tingué. Un dos de maig, ací a Espanya, els pobles estaven encesos, i s’alçaren tots en armes, per tirar fora als francesos. A Portugal manava el dictador Salazar, que tenia descontents a joves i vells sublevant-se en no poder-lo aguantar, ho feren amb fusells, no ho feren amb clavells. He deixat per a la darrera, la revolució mexicana, ja que este any tractarem el tema al monument de la nostra falla. REVOLUCIÓ MEXICANA A principi del segle vint a Mèxic hi hagué folló, com molts no estaven d’acord, s’armà la revolució. Uns pocs que eren els rics, als pobres estaven amargant fins que estos s’enfadaren i la revolució acabaren muntant. Tiraren al dictador Porfirio, que tant els havia robat, i triomfà la revolució, més no hi hagué tranquil·litat.
/ 82 /
flt2019
Perquè el que passà després, fou que tots volien manar, fent-se la guerra entre ells, en no poder-se aclarar.
A Mèxic, com a la falla, hi ha un grapat de “gallets” que de manera poc sana van atropellant als pobrets.
Francisco I. Madero va ser, qui els lliurà d’anteriors mals, encara que al poc de temps, sorgiren molts generals.
Els mexicans per genètica, solen ser gent divertida, els agrada cantar i ballar, i viure la bona vida.
Generals com Villa i altres, feien la guerra pel seu compte, matant-se els uns als altres sense pensar en el poble. Poble que cada dia que passava, era més pobre i miserable, passaven fam i canallades, sent la vida inaguantable. Així que el temps passava, amb guerres, embolics i traïcions, la revolució no avançava, i la gent moria a muntons. Fins a 1917 durà el conflicte, i el final de la revolució va arribar quan alguns dirigents polítics una nova constitució van crear. Fins ací fets històrics, que en els versos he contat, ara passem al present. Parlem doncs de l’actualitat. MÈXIC Mèxic es un gran país, de riquesa incalculable, on quatre o cinc són els rics, i el pobre sempre és el poble. Mèxic té grans condicions, per a viure bé i amb diners. Uns quants tenen molts milions i la resta no tenen res.
Plaerdemavida
/ 83 /
Ací estan els mariachis, entonant belles cançons, vestits de charros ells canten, despertant les emocions.
Perquè el concepte de família els darrers temps ha canviat, i de com antigament es coneixia, ara molt ha evolucionat.
Solen cantar a la vida, a les rialles i al dolor, i de forma molt sentida li canten sempre al amor.
Hi ha famílies de moltes classes, hi ha famílies especials, amb dos pares i amb dues mares, també hi ha de monoparentals.
Mèxic té selva i desert, aldees i grans ciutats, és un país que si el coneixes quedes d’ell enamorat. Visiten nostra falla, que després segur estic, que ben fort tots cridaran, que visca Mèxic! REVOLUCIÓ FAMILIAR Esta família de cactus, ací ens ve a representar, que als darrers temps ha hagut, una revolució familiar.
/ 84 /
flt2019
Hi ha famílies que es fusionen quan troben nous amors, hi ha fills teus i fills meus, i alguns que són dels dos. Hi ha famílies nombroses, hi ha famílies en pocs fills, hi ha que son silencioses, i altres que semblen grills. La família deu ser forta i ha de saber resistir, i si hi ha qui l’ataca, no deixar-se destruir.
La família és el que importa, és nostra i no l’hem de trobar, i si ha algú ens l’ataca, hem de saber-la defensar. Famílies revolucionades, per unes o altres qüestions, i les situacions desesperades, és quan apareixen les emocions. REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA
Abans en cada casa de telèfon tenien la guia, hui no hi ha ni groga ni blanca, doncs resulta una ximpleria. Walkman, Discman i cassets, tots han quedat obsolets, perquè qui vol sentir música se la baixa d’internet. El busca i el despertador han tingut el mateix fi, el mòbil els ha matat, deixant-los en l’oblit.
La revolució tecnològica, va tan apressa i corre tant, que el que fa poc era necessari, ara ho estem oblidant.
REVOLUCIÓ ALS MERCATS
En este cementiri hi ha coses que fins fa poc eren novetats, invents que pel pas del temps ara es troben soterrats.
Una revolució als mercats per a nous productes vendre sentit comú, educació i trellat per entendre i per comprendre.
El fax va ser un invent, extraordinari i magnífic, hui ja ha quedat obsolet, mort pel correu electrònic.
Són mercats revolucionaris, no són els tradicionals, no es venen verdures ni fruites, ni espècies, ni animals.
Les màquines d’escriure van ser la revolució, i d’escriure més apressa es feia competició. Abans era prou normal rebre cartes i postals; ara sols reps propaganda i algun extracte del banc. El telèfon fixe ha quedat, sense quasi utilitat, tothom amb el mòbil va parlant o whassapetjant. No sé si ho tenen en compte però han desaparegut, no hi ha cabines de telèfon, el mòbil se les ha endut.
Ací hi ha mercaderies, que produeixen revolucions, es comercia amb els sentiments, amb les sensacions i les emocions. Les mercaderies que proposem són nous productes a vendre que li fan falta a molta gent per al meu modest entendre. El que abans eren virtuts ara s’han tornat defectes, perquè no hi ha actitud i triomfa sempre l’imperfecte. El primer que jo vendria és trellat al per major, doncs la gent té molta tonteria i sense trellat són el pitjor.
Plaerdemavida
/ 85 /
També vendria el sentit comú, que sent el més comú dels sentits sol gastar-se sense cap sentit sent el seu fi, el comú. També vendria educació, però educació de la bona, perquè la mala per desgràcia, es veu que es reparteix sola. Que em diuen dels bons modals, perquè la gent molt se’n passa i per aconseguir el que es desitja els bons modals ningú gasta.
Altra cosa a vendre és la fidelitat; hui ni es coneix ni s’estima, i per qualsevol cosa mínima es perd un voler o una amistat. La temprança i la tendresa, són productes extingits que la gent viu molt de pressa, i no té temps pels sentits. La prudència i la mesura han passat a millor vida doncs no hi ha coherència alguna i la moral no s’estila. REVOLUCIÓ DELS MENUTS Quan hi ha un poder molt gran, que causa grans repressions, per poder-lo dominar, es fan les revolucions. Ací el bou representa a eixe poder brau i gran, i el torero és qui ens ensenya com poder-lo dominar. Els menuts estan ja farts, de ser dominats i oprimits, i per poder-se alliberar, es rebel·len tots units. Amb valor, art i temprança domina el torero al bou, el mateix que fan les masses quan diuen que ja hi ha prou. Ser menut no significa, que no tingues que poder, que menuda és la formiga, però gran el formiguer. Els menuts quan tots s’ajunten, fan una massa tan gran, que al poderós i gran rebutgen fotent-lo i posant-lo a part.
/ 86 /
flt2019
Si no pot guanyar-li assoles, perquè es poderós i gran, no ho dubtes, les lluites bones es fan en bons aliats Quan un està més que fart d’aguantar injustícies, trau el valor que té amagat i organitza rebel·lies. REVOLUCIÓ ESTÈTICA
Hi ha gent molt empenyorada en ser guapa i influencer que van cridant l’atenció i no ho són, però ho pareixen. REVOLUCIÓ A LES COMUNICACIONS Com a pollastre eixit de l’ou, va aparèixer internet. Revolucionà a tothom i l’amo de tot s’ha fet.
La revolució estètica canvia les formes de viure, vivint tan presos de la presència, que ja no podem ser lliures. Ara tots volen ser guapos i tindre bona presència; per això està tan de moda la revolució estètica. Darrerament a la gent li ha pegat per la bellesa i perden temps i diners per mantindre la lloança. Ixen de casa tan pintades, sense faltar-los detall, i van molt empindongades, plenes de llaços i entretalls. Sempre han hagut de guapos, com sempre han hagut lletjos. El millor és acceptar-ho i viure sense ser envejós. Hi ha qui canvia les faccions per agradar més a la gent, es suporten mil operacions gastant-se molts diners. Encara que la mona es pinte sempre mona ella serà, i encara que es vista de seda sempre mona es quedarà.
Plaerdemavida
/ 87 /
No descobrisc res en dir que internet ha suposat una gran revolució, la vida molt ha canviat, és la realitat, no ficció. Mitjançant internet hui es té tot a l’abast, sols cal prémer un boto, i tens el món a les mans. Veure pelis, escoltar música... tot es fa per internet, i fins la gestió econòmica per internet es pot fer. Per internet pots viatjar sense eixir del teu saló, veure un lloc en especial o fer la volta al món. Per internet es pot comprar en quasi tots els comerços, sols necessites entrar i tots t’obrin els seus braços. Les gestions per internet solen tindre bon final. Són ràpides i no fas cues doncs són de gestió virtual. També cal fer bona guaita doncs no tots ho fan igual, i hi ha gent que s’aprofita, per a fer bon doll de mal. Podem dir a ciència certa que es tracta d’un gran invent que ens facilita la vida; benvingut siga internet. Internet ha segut revolucionari, hui sense ell no hi ha vida; i en tots el domicilis, tindre adsl o la fibra sembla un fet necessari.
/ 88 /
flt2019
REVOLUCIÓ EN L’ALCOHOL Ara beuen tant d’alcohol i van tant revolucionats, que perden prompte el control, i acaben miolant com gats. La gent ara beu molt, que no volen passar set, i en el referent a l’alcohol, una revolució s’ha fet. Perquè hui eixir de festa significa que vas a beure, agarrant cada melopea, que després no t’ho pots creure. Comencen ben jovenets, a badoquejar amb l’alcohol i caminen pels carrers, com en un fort un marejol.
Pot ser siga la cassalla l’estrella més emergent, i per esta beguda es torna boja la gent.
Està bé que es facen obres per Cullera millorar, però en totes estes obres lleven llocs on aparcar.
Es beuen cada xupito, que ni saben de que l’han fet, deixant-los la panxa tan coenta com si hagueren menjat vitets.
Una obra faraònica és la piscina coberta. ¿Per a la seua finalització hem de fer una revolució?
Beuen molt i molt de presa ingerint gran quantitat d’alcohol, i per cuidar-se l’estómac, abusen de l’Omeprazol. Els dissabtes per la nit, tot és festa i “botelló”, i els diumenges pel matí, a cuidar-se el ressacó. El personal va molt carregat de borses, per fer “botelló”, deixant després enramat el fem per qualsevol cantó. Tenim ací una quadrilla que van revolucionats; han abusat de l’alcohol i han acabat tots doblats.
Costarà un grapat de milions, quan la puguen acabar, és per a les noves generacions, nosaltres no l’hem de gastar. Una obra han iniciat que ha produït gran desfici, qui serà l’il·luminat que ha ideat el carril bici? Un carril bici magnífic per creuar Cullera en condicions, més complica molt el trànsit, provocant embussos i retencions, El carril bici que han fet ha estret els carrers, veurem en haver un embús que el personal esta cerrer.
El que passa en beure molt és que dóna molta pixera i no es lliura del pixum ni portal, paret ni era.
L’accés al pont de pedra semblà un treball faraònic, feren, desferen i tornaren a fer i va ser un poc caòtic.
Després d’una bona festa els carrers queden ben plens de fem, colilles, pixats, i d’unes bones “potades”.
Els que van a l’institut o volen el pont de pedra creuar ho tindran prou fotut, que l’obra molt pot durar.
REVOLUCIÓ A CULLERA A Cullera està produint-se, una gran revolució. Fan obres per tot arreu, i ací no aparca ni déu.
Veurem el carrer del riu com de guapo l’han de deixar. En euros son sis-cents mil i es deurien de notar.
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL La revolució industrial de llarg per Cullera va passar, i no hagué cap industria que ací es poguera instal·lar. Les indústries que té Cullera són sols pymes i autònoms, que lluiten de mala manera, contra despeses i impostos. Si eres ciutadà de Cullera i en una indústria vols treballar fora del poble has d’anar, que ací no n’has de trobar. Un polígon industrial a Cullera malament i tard el varen fer. Esperen, crec que m’enganye, ¿és de veres que s’ha fet? Abans a Cullera havien de taronges magatzems, les dones allí treballaven i tots estaven contents. El mercat de la taronja s’ha quedat tan devaluat que han tancat els magatzems i a l’atur han acabat. Quan la crisis va acabar tancaren moltes indústries, però en Cullera no va passar perquè teníem les justes. ¿Quina indústria amb més futur podríem a Cullera muntar, que a la rajola i al turisme haja del relleu donar? REVOLUCIÓ A LA PINYATA Pense jo que en la pinyata cap revolució s’ha de fer, doncs és una festa sana i no cal canviar-la gens.
/ 90 /
flt2019
La pinyata és un símbol de la cultura mexicana, un emblema i testimoni de tradició casolana. L’avi ensenya bé als néts i la pinyata acabaran trencant, després aniran inquiets les llepolies arreplegant. Per la terra valenciana tenim també esta tradició, sols que en compte de pinyata, el que trenquem són perols. A CONTRAREVOLUCIÓ He volgut donar testimoni del que són revolucions, que les carrega el dimoni i causen explosions. Que la revolució esclata quan ja estàs fart d’aguantar i encara que vulgues aguantar-ho acabes havent-ho d’amollar. Hem parlat de coses noves que la vida han canviat, revolucions casolanes i revolucions generals. També hem fet referència a les grans revolucions que varen canviar la història, de molts pobles i nacions. També hem volgut parlar de la gent que, en ocasions, acaben causant estralls perquè van passats de revolucions. Hem volgut fer referència, i del nostre poble hem parlat, de les obres i la indústria, que o se’n passen o no hi ha.
Hem volgut deixar constància de la gran revolució tecnològica que en els darrers anys ha canviat tot amb molta lògica. De masses, grans i menuts, de sentiments i emocions, i del gran avanç ocorregut en les comunicacions. I no direm res més que nostre temps s’ha extingit i el que ha quedat per dir ho direm en altre escrit. Volguts amics, em despedisc, però no vos dic adéu, sols fins ara, fins després, que a mi no en para ni Déu.
Plaerdemavida
/ 91 /
Artista faller: Gonzalo Rojas
Guió i crítica: Ramón Marí Bohigues LLEGENDES Enmig de la falleta està un Castell que tot domina, com el nostre de Cullera, que al poble vigila i cuida. Dalt del castell està el rei, Jaume el Conqueridor, que ens lliura de l’infidel essent el nostre salvador. El rei Jaume vingué a Cullera, segons un poema d’Estellés, contemplant nostra Ribera des de dalt de la torre del Castell. Des de la seua terrassa tota la Ribera veié, i comprovà la riquesa que la nostra terra té. Arrossars, terres i horts, tots en plena producció per omplir ben ple el rebost per a quan no quede ració. Encara que vinguen guerres no ens hem d’espantar, nostra terra dóna fruits, i fam no hem de passar.
/ 92 /
flt2019
Explicació de la falla infantil
Llegendes
Plaerdemavida Plaerdemavida
/ 93 / / 93 /
LA LLEGENDA DEL CASTELL Diu la llegenda que el rei, en 1235 no el va conquistar, en no tindre bones pedres amb les quals poder-lo atacar.
Una Reina mora casada amb un comerciant molt ric, quedà molt enamorada, del fill major del Cadí.
Volia pedres redones per llançar en la catapulta, més no en trobà de bones, i no fou seua la culpa.
Volien matar al marit que del complot és avisat, per un lloro que ha comprat, i que tot ho ha sentit.
Que un àngel amb les dues ales, va protegir el castell, per això l’escut del poble, el porta en agraïment. En 1239, i de forma pacífica, Cullera va ser del rei, sense guerra, ni baralla, i com bé dicta la llei.
/ 94 /
LLEGENDA DE LA REINA MORA
flt2019
La Reina va ser tancada, en una torre de l’albacar, un recinte amurallat, mentre que ell és ajusticiat. La reina va estar allí per voler temptar la sort; al final trobà la mort, i la llegenda el seu fi.
LLEGENDA DEL PIRATA DRAGUT
LA LLEGENDA DEL FERRER BUFADOR
En maig de 1550 fou quan Cullera va ser atacada per Dragut, un pirata turc, que la deixà saquejada.
És la llegenda d’un ferrer, que al seu fornal treballava, no feia falta fer-li vent, perquè ell ben fort bufava.
Dragut raptà una donzella, dones i a molts xiquets demanant pel seu rescat un bon grapat de diners.
Passà per allí un vidrier, que buscava un bon foc, per calfar molt l’arena, i traure el cristall del lloc.
En Cullera així es recorda, i als pirates tenim por, i volem veure’ls lluny, que tindre-los prop és pitjor. El pirata mira el poble però no es vol arrimar que en Cullera als pirates no els volem deixar entrar.
El vidrier per molt que bufara, no treia mai bon cristall, i el ferrer amb més potència, el treia fenomenal. Ara en les nit de fort vent, els avis esta llegenda conten, que vidrier i ferrer es diuen, el Llevant i el Ponent.
LA LLEGENDA DEL PESCADOR Un pescador de Cullera, en mala hora anà a pescar, se li va girar la barqueta, i dins la mar va acabar. Quan estava ofegant-se, una sirena el va salvar, i en enamorar-se d’ella, a casa no va tornar. La llegenda d’un amor malaït, que no té el final clar ja que ella en sec no viu i ell dins aigua no pot estar. Hauran de fer bruixeria. Hauran de fer un conjur per mantindre la valia d’un amor sincer i pur.
Plaerdemavida
/ 95 /
A LLEGENDA DE LA PRINCESA MODERNA Vaig a contar la llegenda, d’un país llunyà que diu, que tenia una princesa, que volà prompte del niu. Diana era el seu nom, i ansiava la llibertat, i es guanyà a tot el món, amb la seua espontaneïtat. Resulta ser molt moderna, per a l’època en què vivia, i va fugir de la cort per viure la seua vida. I es que les animes inquietes, cal deixar-les volar, siguen pobres o princeses, no es poden encadenar. LA LLEGENDA DELS BALLADORS Trobem a dos balladors, disposats per a dansar, ella noble i ell servidor, als dos els encanta ballar. Tenen dues vides distintes, doncs ella viu en la cort, ell és pobre però decent, i és llec en un convent. Però a l’hora de ballar, tot s’ajunta, s’aglutina, la música no els deixa parar i la màgia els contamina. Perquè músiques i balls no coneixen distincions, ni grups ni classes socials ni credos ni religions.
/ 96 /
flt2019
LA LLEGENDA DE LA CONSTRUCCIO DEL CASTELL El Castell fou construït, per un moro espavilat, que només en una nit, el va deixar acabat. El va fer en l’atalaia, per veure bé a l’enemic, tindre una bona defensa, i evitar ser destruït. L’envoltà de muralles, i va fer una alcassaba per a fer parar a les tropes, que l’atacaren en massa. Mai no va ser conquerit, mai el pogueren guanyar, sols quan va ser rendit per no voler guerrejar. LA LLEGENDA DELS TORTURADORS Conta una vella llegenda, que havien uns torturadors, que odiaven fer maldat, perquè tenien bon cor. Per evitar les tortures, de cadenes i d’argolles, no pegaven cap de colp, només feien pessigolles. Per això que els torturats, ni crits ni laments pegaven, no els sentien ni cridar, sols riures i riallades. És una bona tortura, que no causa cap suplici, i tan sols es pot causar, algun xicotet desfici.
LA LLEGENDA DEL DRAC En Castells, guerrers i princeses, i contes d’època medieval, sempre hi ha llegendes, en les que apareix un drac.
LA LLEGENDA DE L’ESCRIPTOR Tot el que ací s’ha narrat, en la història ha succeït, serà mentida o veritat, però en llegenda s’ha convertit.
Nostra història no podia, quedar-se sense trellat, que quina història seria, si no tinguera un gran drac.
Hem contat moltes llegendes, mentides i veritats, si no se les creuen totes tan sols creguen la mitat.
Nostre drac no és malvat, ni ataca ni tira foc, sols el tenim de mascota, i per calfar el lloc.
Que la història ja està escrita, ha existit i és estupenda, i el que ací hem escrit, és tan sols una llegenda.
Nostre drac és carinyós, i el coneixem per Drakó, és molt noble i bondadós, i el volen tots un muntó.
I ja acabe i no escric més, perquè ja estic cansat, tant de conte i llegenda m’han deixat esgotat.
LA LLEGENDA DEL NIU DE GAVINA Esta llegenda conta, que ens han enganyat, i la múrria gavina, té un tresor amagat. El té amagat en el niu. Allí ningú el buscarà. I si algú ho conta o ho diu de lloc ella el canviarà. Que les múrries gavines, de boves no tenen res, i si les subestimes, et pots quedar ben sorprès. És un tresor valuós, si és de veres o llegenda, es queda en lo misteriós, i qui vullga que se ho crega.
Plaerdemavida
/ 97 /
De visita als monuments
/ 98 /
flt2019
Plaerdemavida
/ 99 /
@Hosteleriaiturisme: El plaer de ma vida és viatjar junt als meus xiquets i la meua peladilla#plaerdema9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
l @El beato: El plaer de l sa ca casal és anar al i tindre Beata#plaerdemavida #llibrett taüt2019 #amunttaü
/ 100 /
pla@viatjarimenjar: El jar er de ma vida és viat junt i conéixer nous llocs i a les meues princeses ael meu reiet#plaerdem 9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
@teenager: El plaer de ma vida és tindre 18 anys i ser fallera de la Taüt#plaerdemavida #llibrettaüt2019 #amunttaüt
aer @escrivaraquel: El pl una de ma vida és fer-me arç cervesseta el 16 de m aça. prenent el solet a la pl li. #plaerdemavida #l tbrettaüt2019 #amun taüt
@ramonet: el plaer de ma vida es cantar alba ons es valencianes i canç r. la pu del folklore po ers Quan cante pels carr i o a l’escenari gaudisc laem sent realitzat. #p tre lib erdemavida #l t taüt2019 #amunttaü
aer @litoaquilitoca: El pl de ma vida és obrir els ulls i vore’t al meu icostat. #plaerdemav da #llibrettaüt2019 #amunttaüt
@litocaaquilitoca: El plaer de ma vida és papes, olives i cerves iu. seta fresqueta a l’est #plaerdemavida #llitbrettaüt2019 #amun taüt
flt2019
@Juanito: El plaer de t ma vida és la humita del matí#plaerdema9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
@ganxets: El plaer de els ma vida és llevar-me a fic 189 ganxos que em Maria Jose Vilches al lamonyo de fallera. #p tre erdemavida #llib t taüt2019 #amunttaü
a@litocaquilitoca: El pl ir ud ga és er de ma vida da d’una típica vespra de tardor en familia, lapel·lícula i bufes. . #p tre lib erdemavida #l t taüt2019 #amunttaü
@litocaquilitoca: El e plaer de ma vida és qu la r et deixen tranquil fe e rr xo becadeta i que et la baba. #plaerdema9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
res é nosalt ue tamb è pensàq í u q a u et Doncs v modernitzat. Q atges de n o m s r e e h p als ens no? Per é aplega el mo e u q , u b ve im n r a t e mod el·les les nov tegrar-se en la amb els n ’i ie d e ns v u ment o ja no e n la desafecció n i s e u tat, q iem e s ulls i ca mateixo ra part. es tot xarx st per la vo sí, tenim fins i App per a ts ia, Com de emprem el Wh ltres, sí. I o . m v sa socials -nos, co os estats de r a ic n u a com isposar-n jar les h ncanta I ens e diferents, i pu n un dia e pp WhatsA s que caduquen ove com r e p ix tòries e tot el món com ntre Tie e m u I per a q va en la vida. b Diafem s a n e le b o in de bé t es, Constan les xiqu t rant per lit, i nosaltres, i morin ò bus i Hip u esperant-los els nosala eu ací al p asi. Mireu, mir u q . , d’amor atsApp.. ts de Wh tres esta
Tirant lo Blanc
Carmesina
Plaerdemavida
Si m’escrius i no te conteste o estic en una guerra o intentant punxar-me a Carmesina. O igual és que passe de tu. Tria de la parada.
ooooohhhhhh em muir d’amorrrrrrrrrrrrrrr
que estic pensant en el tros de ...al del senyor d’Agramunt. Que bo!
Plaerdemavida
/ 101 /
L’Instagram de Tirant - bàsic 685.369
Tirant lo Blanc
tirantloblanc que vos pareix mascles? Hui eixint de pesca hipolitelteucosi si jo estava amb tu, fava. diafebuselguai ahi ahi i esta nit a per la copa! tirantloblanc res, que m’han dit a que no hi han ous! Ai xè! emperatorelator tanca la navalla, valent!
L’Instagram de Plaerdemavida - no em volen!!! 152.365 plaerdemavida
plaerdemavida jo també he anat a la perruqueria! plaerdemavida hola! Ningú? tirantloblanc bé, bé, molt bé emperatorelator tanca la navalla, valent!
/ 102 /
flt2019
L’Instagram de Carmesina - tota una influencer 1.258.958
Carmesineta
carmesineta hui he anat a la perruqueria. Ha quedat bé, no? Plaerdemavida bellísima diafebuselguai prima estàs que te n’ixes viduareposada molt bonbica. També t’hauran fet les ungles, no? I quant t’han cobrat? emperatorelator xiqueta meravellosa tirantloblanc fiu fiu!!! Guapa, guapa i guapa! emperatorelator tanca la navalla, valent!
L’Instagram de la Viuda Reposada - no la volen!!! viudetassss
5
viudetassss doncs jo estrene vestit. Què tal? hipolitelteucosi aituuuuuuuuu emperatorelator tanca la navalla, valent!
Plaerdemavida
/ 103 /
Tirant Estimat Tirant! On estàs per on vas? Tirant Hola!
Aplegant a Sicília. La barqueta és lenta
pensant en tu
Tirant tranquil·la
Em crida mon pare per a sopar. TQM!!! Tirant redéu sempre igual! TQM+++
/ 104 /
flt2019
els matxets ie, si t’agarre t’esgarre! Diafebus, Tirant, Hipòlit... Diafebus
Ei xics, que per nassos he d’agregar a l’Emperador L’Emperador hola!!!
Hipòlit Jo havia quedat amb Estefania Tirant colló, sempre igual! Hipòlit
Diafebus
Desitges eliminar L’Emperador del grup?
Diafebus Ieeeee que l’emperador està en el grup!!! Tirant arreglat Hipòlit
Ale, a l’altra tornes.
Plaerdemavida
/ 105 /
Tirant lo Blanc
Tirant
L’Emperador 99623 persones Tirant lo Blanc és amb Diafebus Diafebus i 43 persones més Va xiquets que demà és el dia en que cremem tot el que es puga cremar, i no parle de ciutats que teniu la mà molt llarga!!! Va, aneu apuntant-vos en el grup de was...
plaer @oscartaüt2019: El mília, de la meua vida és fa és am amics, falla i bici. Si stos, d’e s rio va es conjuguen oji el plaer és infinit. (em elqu Ra coret taronja) Lara ronja) Nacho (emoji coret ta tre . #plaerdemavida #llib t aü tt taüt2019 #amun
/ 106 /
flt2019
de @catimenut: El plaer ens l’e és la meua vida b nyament barrejat am , ón viatges arreu del m dues formes de viure fan molt diferents que et a. on rs créixer com a pe ret#plaerdemavida #llib t taüt2019 #amunttaü
@Taütersarabiar: El plaer de ma vida és gaudir dels meus amics#plaerdemavida #llibrettaüt2019 #amunttaüt
r @Soctaütera: El plae r de ma vida és no have de posar el desperta#llidor#plaerdemavida tbrettaüt2019 #amun taüt
@Fotostaüt: El plaer de ma vida és fer feliç aa la meua familia#pl erdemavida #llibrett taüt2019 #amunttaü
@batiste: El plaer de ma vida és viure la vida#plaerdemavida #llibrettaüt2019 #amunttaüt
plaer @famIliataütera: El mde ma vida és estar se ar sc pre amb vosaltres: O deRaquel i Nacho#plaer 9 01 mavida #llibrettaüt2 #amunttaüt
@lafinestretadelamor: El plaer de ma e vida és fer fotos sens parar#plaerdemavida #llibrettaüt2019 #amunttaüt
a @Mjose: El plaer de m l vida és la paelleta de adiumenge#plaerdem 9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
@Mjosecruañes: El plaer de ma vida són els moments amb la Taüt#plaerdemavida #llibrettaüt2019 #amunttaüt
r: @Taütersempretaüte El plaer de ma vida és vore a les dones de ma casa#plaerdema9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
@Eldeloli: El plaer de ama vida és beure cass am lla Cerveró #plaerde 9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
r @Linamorgan: El plae de r de ma vida és fe Norma Duval a la proclamació de la falla i guanyar el premi al amillor ball#plaerdem 9 01 vida #llibrettaüt2 #amunttaüt de @Llumetes: El plaer erma vida és tindre cib asexo taüter#plaerdem 9 vida #llibrettaüt201 #amunttaüt
Plaerdemavida
/ 107 /
/ 108 /
flt2019
Il·lustració: Víctor Piris
Plaers de falla Plaerdemavida
/ 109 /
Un any de falles Lucia Navarro Marí Fotografies: Alfredo Company
Les falles són per a mi la millor època de l’any; la més especial. Sempre hi ha alguna cosa que les fa millor que les anteriors i que ens fa somiar en que les pròximes encara ho seran més. Però aquest any han sigut més especials que mai perquè he complit un dels meus somnis: ser la Fallera Major de la meua falla. També ha sigut especial poder gaudir d’altra cosa que m’agrada molt de les falles, la seua indumentària. I és que durant aquest any he gaudit com a xiqueta visitant tendes, triant teles, pintes, adreços, sabates, etc... però tot ha sigut mes fàcil gràcies als meus pares i a la meua tia postissa, que ho han fet tot més fàcil. Qui em coneix sap que les falles sempre estan al meu cap; per a mi les falles són 365 dies de somnis, de treball, d’hores de son, de festa i de compartir grans moments amb la meua família fallera, que ha estat amb mi des de el primer instant fent aquest any únic i inoblidable.
/ 110 /
flt2019
Tot comença un diumenge de primavera quan el president va comunicar que aquest any representaria a la nostra comissió i després a ma casa junt a la meua família on la directiva va fer oficial aquest somni, però ahí no fou el principi ja que al meu cap i al de la meua mare el somni feia anys que començava a prendre forma ja que compartiríem la mateixa experiència 30 anys després d’haver-ho fet ella.
Començava l’aventura, una aventura que no seria igual sense la companyia d’Helena i Jose, els meus xiquets, i com no dels seus pares. Hem format un equip perfecte, un pack, tres famílies falleres compartint el mateix somni representar a la falla del nostre cor; sense oblidar-nos del nostre presi, Juan, que haguérem fet sense ell. I així donava inici un any de veure i viure les falles d’altra manera. Així com l’estiu s’obria pas tenien lloc els primer actes com l’intercanvi de vares de la nova Junta Local Fallera, on coneixeria a les que serien les meues companyes de somni, el 2018 sempre serà el nostre any. A l’hotel El Chalet, una any mes, va tindre lloc el sopar d’esbossos on Helena, Jose i jo veuríem els que serien els nostres monuments, per a nosaltres els millors. A finals juliol va tindre lloc la meua treta, un sopar d’agraïment per a la meua
comissió on celebrar tot el bo que estava per vindre; i entre tota la festa jo sumava un any més al comptador i no hi havia millor companyia per celebrar-ho que amb ells. A setembre tornaven els sopars al casal i iniciàvem de nou les activitats. Aquest any visitarem els tallers dels artistes per conèixer mes a prop els nostres monuments, un matí molt divertit i amb molta il·lusió de veure i imaginar-los ja a la plaça. Sols quedaven sis mesos per a falles i això havia de celebrar-se i amb la resta de comissions celebrarem el “Mig Any Faller” al parc Enric Chulio. Amb la tardor tindria lloc la tradicional “Caga de la burra”, Halloween, el Campionat de Truc i, com no, l’acte de proclamació. Una nit màgica i plena de sorpreses on els nervis eren presents però junt a la meua família i amics tot eixiria perfecte. D’aquest somni, fou de les nits mes emocionats i tot gracies a la meua família fallera que m’havia preparat una nit plena de sorpreses des d’abans d’eixir de casa fins el moment mes important de la nit on hem van traure la llagrimeta amb un meravellós vídeo on la musica, les imatges i les seues paraules sempre estaran al meu cor. A l’hivern celebrarem les festes nadalenques amb totes les comissions però també hi havia que celebrar-ho amb els nostres fallers tant menuts com grans i amb l’any nou començaren els primers campionats de falles: parxís, truc, domino, enigma, etc... i no havíem de perdre’ns res. El dies passaven i la presentació s’acostava; en tot ja preparat ens esperaven uns grans dies. El 3 de febrer era el dia, un dia de nervis però també d’emocions; pentinada i maquillada era hora de vestir-me i fer-me les primeres fotos per al record. Abans d’arribar la comissió el saló de casa s’omplia de la meua família, d’amics, veïns i, como no, de la meua família fallera que sempre han estat ahí en tot moment. Els primers compassos es sentien, el que indicava que la comissió ja arribava. El carrer s’omplia de falleres i fallers i el president entrava per la porta, era el moment. Sempre havia comentat amb la meua avia que el dia que fora fallera major donaria gust veure el carrer de dalt cap a baix ple de falleres i fallers, amb la musica sonant i l’olor a pólvora en l’ambient, i així va ser. Amb el seu record vaig traure el cap per la porta, i els meus ulls es rodaren d’aigua, en eixe moment començava la traca que finalitzava amb un castell de focs d’artifici amb el meu nom, desprès sonà “el fallero”, per recórrer el corredor de falleres i fallers fins arribar a Helena i Jose. Amb la disparada de focs d’artifici a la plaça tots junts ens dirigirem cap a la Sala Santy. Una vegada allí els nervis es feren més presents però encara hi quedava molt per que fora el nostre moment. Helena, Jose i jo seirem junts al final esperant el nostre torn. Helena i Jose ja havien estat presentats i
Plaerdemavida
/ 111 /
era el meu torn, situada al final del corredor, els nervis apareixien de nou i com no les llàgrimes també, amb les paraules i veus dels presentadors. Junt amb el so de “el fallero” i del braç de Juan vam començar a caminar fins arribar a l’escenari on seria nomenava Fallera Major de la comissió. Les sorpreses no havien finalitzat i es que desprès dels versos escrits per Joan Gimeno, la meua cosina Yasmina va pujar al escenari per dedicar-me unes boniques paraules i també vam rebre la visita de la meua cosina Sonia, amb la qui he compartit somni aquest any, però ella a Sueca. Finalitzat l’acte amb l’himne regional era moment per a sopar, ballar, gaudir de la nit i celebrar tot el que estava per vindre. Era mitat de febrer i l’activitat fallera era al seua màxim esplendor, va tindre lloc: el teatre, l’arreplegà, la presentació d’esbossos, les paelles, la gala fallera i la crida. Moments compartits junt amb la resta de falleres majors, moments de diversió, de risses i de nervis, especialment, els moments previs a la crida. Si he de destacar algun dels actes junt amb elles seria aquest últim. Amb el so dels primer coets donàvem la benvinguda a març, el millor mes de l’any. Les disfresses donaven l’inici a les activitats falleres, als dinars i sopars, als jocs a la plaça, a les festes, al canvi d’armari...; la vida ja era al casal i la nostra agenda estava plena d’activitats on quasi
/ 112 /
flt2019
no hi havien hores ni per a dormir sols per a gaudir de la nostra festa. Els dies abans de la plantà la nostra plaça es transforma i s’ompli amb primeres peces del monument i com no dels primers curiosos per a veure-les. Es 15 de març i els nervis no ens deixen dormir; així que de bon matí ja som allí per veure com la grua comença la seua feina, i com les peces van encaixant donant forma al monument. El 16 de març es un dels dies de mes nervis, els fallers junt l’artista donen forma a la part de baix del monument amb les escenes però arriba l’hora de dinar i gaudir de les tradicionals cassoles per agafar forces per a l’ultima espenta. Entrada la nit el so del tabal i la dolçaina ompli la plaça i el treball es para, i com es tradició, Helena, Jose, Juan i jo els esperem vestits davall del monument per escoltar atents els versos que ens dedicaran amb les albades, finalitzades, es moment de tornar a la feina per rematar els monuments. El 17 de març i encara que hem dormit poc, els nervis i l’emoció del primer dia de falles fa que eixir del llit avui siga menys costos, a més, es la meua despertà. A les 8:00h, ni un minut mes ni menys, es hora de despertar al barri; els mes valents llancen coets els que no ballem i cridem junt als musics obrint la desfilada recorrent la barriada fins tornar al casal per a desdejunar. Amb les piles carregades, es hora de pentinarse i de maquillar-se amb Carmina, que pareix el centre de reunió amb les falleres majors i a
l’hora que ella ens maquilla nosaltres no parem de contar-nos tot el que estem vivint. A les 12:00h començà el pasacarrer, el primer dia visitem els monuments de la Bega, Passeig, Plaça Espanya, Bulevard, Alboraia i Raval, aquest any acompanyats per una poca plujà que no ens va acomiadar i que ens deixà gaudir de la primera mascletà a correus. De ahí a dinar, aquest mai es tranquil, els fallers i falleres a més de dinar, ballem, cantem i fem les nostres quinieles, però els nervis estan present a l’ambient. A les 20:00h, i junt a la resta de representants, ens dirigim cap als jardins del mercat; uns jardins ja plens de colors per totes les comissions i impacients per saber el premi que el jurat els ha atorgat. Recorde que les meues companyes i jo no paràvem de xarrar per veure el que aconseguiríem però també recorde veure des de dalt del l’escalinata als meus amics botar, ballar i animar-me, ja que no hi havíem aconseguit el millor guardó però si alguna cosa he après a l’estar tant involucrada en la meua comissió es que el premi es el remat perfecte d’una any però mes perfecte es compartir any rere any noves vivències, noves il·lusions i nous nervis tots junts. Així que independentment del guardó la festa no va parar i ho vam celebrar a la plaça i al casal fins altes hores de la matinada. El 18 de març comença amb la despertà infantil, on els xiquets gaudeixen com ho fan
els majors. A les 12:00h de nou pasacarrer per visitar les falles del Port, Xúquer, País Valencià, Rei en Jaume, Mongrell, Sant Antoni i Raconet. I per la vesprada, el moment mes important, toca vestir-se amb les millors gales per fer l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Castell. Els fallers i les falleres recorren els carrers del poble portant les flors que ompliran el tapis de la verge. Aquest acte es molt emotiu però especialment per als representants ja que aplegar als jardins del mercat i sentir de fons la veu que et nombra caminat cap a la verge et posa els cabells de punta. Al finalitzar tornem tots al casal per sopar i continuar amb la festa. I amb el 19 de març la festa comença el camí al seu final, i cal aprofitar tots i cadascun dels moments. De nou toca maquillar-se i pentinarse però avui a la perruqueria, José, ens trau més d’un somriure fent-nos deixar el cansament a un costat. A l’església dels Sants Joans te lloc la missa en honor de Sant Josep. Una vegada acabada i abans d’escolta l’ultima mascletà ens dirigim cap a la plaça per fer festa amb els musics, que ja s’ha tornat una tradició, i de nou a dinar, avui té lloc l’intercanvi de regals, els premis de festes fallers i con no d’agrair i acomiadar-se. A poca nit es hora de la cremà infantil, que es va retardar un poc per la pluja. Helena i Jose van encendre la seua falla i tant xiquets/es com majors la veiem cremar rodejantla amb cants i balls. Hores mes tard seria jo qui encendria la metxa que prendria foc al monument acomiadant així un gran any. Les flames reflexaven el final del meu any, en elles veia cremar el meu somni però també fixar tots i cadascun dels records. En els últims instants al meua cap en venen tres persones que haurien gaudit d’ell amb mi, se que ho han fet, igual que ho fet jo amb totes les persones amb qui he compartit meravellosos moments; GRACIES perquè l’haveu fet millor del que imaginava.
Plaerdemavida
/ 113 /
Ramón Marí Bohigues Fotografies: Arxiu Família Vilches
Bojos per les falles: Mª José Vilches
Tal vegada esta història deuria de començar just en el moment en el qual una xiqueta anava a escola, concretament al col·legi Doctor Alemany de Cullera, era el mes de Març, eren temps de falles, la xiqueta veia com un grup de gent feia festa a la plaça que hi ha just a la pujada que dirigeix cap al col·legi, eixe grup de gent feia jocs per als xiquets, feia xocolatades, etc, i pareixia passar-ho d’allò més bé. En eixe instant la xiqueta de qui parlem va decidir que ella volia pertànyer a eixa festa i ser part d’eixe grup de gent, la festa no era altra que la fallera i el grup de gent eren els membres de la comissió de la falla Taüt, per això li demanava a sa mare que l’apuntara a la festa i sempre rebia la mateixa contestació per part de sa mare... Mari jo no puc portar-te, quan sigues suficientment fadrina per anar tu sola, seràs fallera, i per fi arribà eixe moment per ella tant de temps esperat. Ràpidament, Maria José queda impregnada del verí faller, no sé si eixe temps d’espera fou el que forja en Mari Jose un esperit faller fort i incondicional, però el que si sé, és que l’esperit faller el té tan arrelat que sempre ha segut part activa de la comissió, comissió a la que sempre ha obert de bat a bat les portes de sa casa i per la que sempre ha estat disposta a sumar-li al·licients per tal d’aconseguir fer-la més gran i millor. Maria José es va involucrar tant en la falla, que va portar als seus al si de la comissió, possiblement la primera persona en arribar fou sa mare Maria Sapiña, que des del primer moment formà part del grup de col·laboradores, arribant a ser col·laboradora Major, més tard incorpora al que era el seu nuvi, hui el seu marit, Pedro i per descomptat, no podia ser d’altra manera, ha incorporat a els seus dos fills Marta i José, tots dos han representat a nostra comissió en els llocs preferents com a Fallera Major Infantil i com a President Infantil respectivament, hui en dia tota la família continua com a fallers en actiu.
/ 114 /
flt2019
En el capítol d’anècdotes la primera que en ve a la ment ens porta a l’any 1989, sent president de la comissió Alfredo Bayona, li va oferir a Maria José l’oportunitat de ser la Fallera Major, i sense dubtar-ho va acceptar, el destí tant capritxós, va voler que eixe any fora un any plujós i va ploure tant els dies de falles, que es dona la circumstància de què pràcticament tots els monuments fallers caigueren degut a l’aigua acumulada per la pluja, però el nostre no, recorde que era un cap caricaturitzat del Rei en Jaume I que va fer Roberto Andrés i aguanta tota l’aigua ferm i ert. Com ja he dit van ser unes falles passades per aigua, per este fet la directiva de la falla encapçalada pel nou president Pepe Codina, va decidir que ja que la fallera Major no havia pogut lluir-se i gaudir de la festa, li oferiria la possibilitat de repetir a l’any vinent, cosa que van fer moltes de les falleres majors de les altres falles del poble, ella no ho va dubtar i de seguida va dir que si, sent des d’eixe instant la fallera major de l’any 1990, en la presentació es dona un fet anecdòtic, ja que al no haver fallera major salient, la banda de fallera major li va ser imposada pel president de la comissió. Pel que fa a la vida normal, i com normal en referisc a la vida fora de la falla, Maria José és una dona treballadora que ha compaginat un treball fora de casa amb el de casa, i quan en referisc al de casa no parle sols al del seu domicili, sinó al del restaurant familiar, allí la pots veure sempre a peu de canó atenta a tot i a tots, involucrada en la tasca, controlant que tot funcione com cal. Qui coneix a Maria José, sap que és una dona lluitadora que es creix davant dels problemes, de les que saben afrontar-los i fer-se amb ells, em consta, perquè ella m’ho va contar, que no fa molt va tindre un greu problema a escala personal i amb eixe caràcter lluitador i eixe esperit indòmit que ella té, li va saber plantar cara i va aconseguir guanyar-li la partida i fer que avui en dia estiga totalment superat. No voldria acabar l’article sense dir que és una gran acomboianta, li agrada la festa i vol fer festa, per això en els dies de falles, quan tota la comissió dina al seu restaurant, prepara un sarau abans del dinar en els qual s’involucra tota la comissió, amb música, llums i ambient fester a borbollons, tots ballen i tots canten, els dinars es fan llargs i sols es tallen pel fet dels actes que a les vesprades té la comissió, com entrega de premis, ofrena, etc. I per finalitzar este article vull animar a Maria José a seguir com fins ara, que continue tenint eixe esperit faller, que continue involucrada en la comissió, que tant ella com els seus continuen en el si de nostra falla, que continuen gaudint de tot el que envolta al món faller, que mantinga ferm l´esperit treballador, el caràcter lluitador i que, no cal dir-ho, continue fent comboi, que els fallers volem festa, som de festa i ens agrada la festa.
Plaerdemavida
/ 115 /
El sainet mític: La tetera Ramón Marí Bohigues
Fotografies: arxiu Fari
/ 116 /
flt2019
La Tetera és una obra de Teatre original de Miguel Mihura, que fou estrenada en Març de 1965 al teatre Infanta Isabel de Madrid, esta va ser l’obra que el grup de teatre de la Falla Taüt va escollir en l’any 1998 per participar en el concurs de teatre que cada any organitza la Junta Local Fallera. L’obra durava al voltant de dos hores i va exigir la màxima implicació de tots els components del grup, els que actuaven de cara al públic i els que ho feien entre bambolines. Sota la direcció de Rosa Amparo Adam Nicolau l’obra va ser interpretada pels següents actors, Mari Angeles Melero i Ramon Mari interpretaven a Mari i Carlos, parella lliberal de Madrid que visitava a un antic amic d’ell, Juan home atractiu i molt viscut que interpretava François Martínez, i a la seua poc agraciada esposa Julieta que era interpretada per Isabel Soler, tots dos formaven un matrimoni burges que vivien junt amb la germana de la dona, Alicia era el seu nom i estava interpretada per Pura Oliver, era una xica molt guapa i atractiva, Don Leocadio capella del poble era interpretat per Domingo Garcia, Rosana Lli, feia el paper de Fabiana, la rara criada coixa a la qual varen lligar el genoll perquè no el doblarà i Mari, la mare de Julieta i Alicia que era interpretada per Magda Buenrostro, a la que simularem curra amagant-li el braç. La trama de l’obra, que transcorreix en una xicoteta i anònima capital de província on tota la família vivia feliç, és el misteri causat per la visita dels antics amics que porten un regal de noces, una tetera, este fet provoca una sèrie d’esdeveniments causats per la recent i tràgica mort del nuvi de Alicia, ahí comencen les penes per a tots tenint un
desenllaç inesperat i incògnit que porta a fer que cada espectador, mitjançant la imaginació, cree un final propi per cadascú. En la part tècnica de l’obra estaven Rosa Amparo Adam, que a mes de la direcció s’encarregava del so i la il·luminació de l’escenari, la decoració va ser obra de Alfredo Bayona i com apuntadora estava Hermínia Jover, que era ajudada per Carol Mahiques, la memòria en falla i no puc nomenar a ningú més però vull aprofitar i fer una menció per tota la gent que col·labora en l’obra d’alguna o altra manera, en maquillatge, perruqueria, sastreria, transport, etc, per tots ells el mes sincer dels agraïments. La música que escollirem per a banda sonora de l’obra va ser la que va compondre Michael Nyman per la pel·lícula El Piano, i com no podia ser de cap altra manera el magnífic piano que hi ha al saló d’actes de la Cassa de la Cultura presidia el nostre decorat, decorat que va merèixer el premi a la millor escenografia. La tetera va ser representada en vàries ocasions, la primera pel concurs la resta pel fet de que havia molta gent que no pogué vore l’estrena i ens demanava que la tornarem a fer, en totes les representacions vam aconseguir omplir l’aforo de la casa de la Cultura i es dóna una curiosa circumstància en totes i cadascuna d’elles, la gent estava tan involucrada en l’obra que feia callar als que tossien, parlaven i feien algun soroll al llarg de la representació. Al llarg dels temps que dura la preparació i assaigs, i en la mateixa actuació es produïren moltes anècdotes, recorde que pel paper de Julieta, que interpretava Isabel Soler, al tractar-se d’una dona poc agraciada físicament i amb uns quants quilos de més, hagueren de confeccionar-li un cosset farcit de buata perquè pareixerà grossa, a mes de què normalment les actrius passen per maquillatge per ficar-se guapes, doncs no, Isabel passava per maquillatge per ficar-se lletja, exigències del guió. Domingo Garcia interpretava a Don Leocadio el capella del poble que era un poc despistat,
Domingo estava en la seua salsa amb este paper, en una escena crucial pel desenvolupament de l’obra havia de trencar, sense voler, l’escultura d’una menina, li s’oblida el paper i no trencava la menina, per el que Ramon i Mari Angeles, que estaven en escena en ell, hagueren d’improvisar uns quants i llarguíssims minuts de text, fins que a ell li vingué la inspiració i trenca la menina, fet que va permetre poder seguir amb el desenllaç de l’obra. Esta obra també va significar el debut en el teatre de la Jenny, pels que no la coneguen diré que la Jenny era una nina de més d›un metro vint, que a les hores tenien les meues filles, la varen vestir de gallega amb un vestit de pastoreta que porta Hermínia i va estar tota l’obra en escena, a més a més durant el segon acte va anar de braç en braç de tots els actors, fent una actuació magnifica. Pel que fa a la decisió del jurat qualificador del concurs a més del premi a la ja mencionada escenografia, recollirem moltes nominacions però si la memòria no ens falla, ens van atorgar els següents guardons, millor actor per a Ramon Marí i millor actriu per a Mari Angeles Melero i el premi gros, millor obra del concurs i per tant primer premi. Ara que fa 20 anys de la representació de l’obra, tots els que participarem en ella, tenim un record molt grat de La Tetera i tot i que significa un gran esforç per tots, l’èxit aconseguit fon tan gratificant que valgué la pena, i és que els dies posteriors a l’actuació la gent ens parava pel carrer per donar-nos l’enhorabona, gent a la qual coneixies i gent que sense conèixer-te de res et parava i t’ho deia. Ara que per causa d’este article hem pogut mirar de nou el vídeo de l’actuació, ha tornat a nostra memòria tota la vivència causada per La Tetera i ens hem sentit, a part de més jovents, molt gratificats, molt orgullosos per un treball ben fet i molt contens pel fet de que encara que passe molt de temps el record, el meravellós record de La Tetera sempre estarà present en les nostres vides.
Plaerdemavida
/ 117 /
Premis de poesia satírica Falla Taüt 2018
L’exercici passat convocàrem la primera edició dels Premis de poesia satírica Falla Taüt. Es van presentar nombrosos aficionats a les lletres i els guanyadors van ser els que ací tot seguit, reproduïm.
/ 118 /
flt2019
Cullera poble de mariners una idea i a la partida tots a una, càmera en mà a poca llum només, enfocar al Castell envoltat de superlluna. Si les coses s’escriuen tan a gust, mil incidències i l’aplicació esclata, a l’ajuntament algú va prenent nota amb tinta invisible per paréixer just Els senyors del poble de certa edat ja tenen clar el proper candidat: algun assessor hauran de posar, per a algún jornal poder-se estalviar L’inventor de les xarxes socials, li porta aigua a aquest alcalde, el dia senser publicant per totes parts no té temps per escoltar al poble. Els fallers comencen a posar-se pesats Dues llargues setmanes de martiri es queixen fins els del cementiri Però molts veins omplin el sac A la vora del riu mare, m’he deixat les espardenyes esperem que no siga prop de l’asssut on moltes promesses de paisatge d’estrelles i com sempre ha acabat abandonat i tot ben brut Alcalde bo per a jugar al truc Si tenim inundacions ell ens aconsella Si tenim foc amb una mà la manguera i amb l’altra fent un selfie per al Facebook Com a Cullera a cap lloc som gent especial critiquem al que ho fa mal però de voluntat fiquem poc La piscina de Sanjuán, Mayor vol tindre presència falta menys per a eleccions i vol seguir manant sols esperem que per no tindre paciéncia en una bassa de Cullerots acabem nadant
Óscar Agud
No és estrany anar pel món presumint i lluint d’esta terreta i pensant que no hi ha res tan bo, com quant arriba la primavera.
L’atur no remunta i està en xifres que fan por i les quotes de la falla fan tremolar a un mort.
Ja estan ací les falles li pese a qui li pese, i dir-los als veïns i a les veïnes que total són quatre dies plens d’alegria i festes.
Les Falles són una festa amb estil i tradició, per aixó no dubte en dir que són la festa del meu cor.
No volem mal per a ningú, i els polítics no es queden al marge, perquè la millor festa del món s’escampa per totes les comarques.
Ara s’ha posat de moda fer festa en les places i carrers i buscar Dj’s a bon preu, i si treballa debades més gran festa podem fer.
Podem parlar de turisme, o burlar-nos de nosaltres mateix, però encara que ens clavem amb tots sempre ens queda per vendre més peix.
Al final. Què són les Falles? Una festa de carrer on aquell qui no paga la quota, ni dret a cassalla té.
Diuen que ara “Som Patrimoni” però poc ho hem notat perquè en la butxaca de falleres i fallers encara tenim un bon forat.
Ves mirant-te la cartera i procura que estiga farcida de bitllets, perquè si no pagues la quota no podràs vestir-te de faller.
Diuen que són les falles una festa de tradició per aixó sempre escoltem alló de “la nostra falla és la millor del món…”.
No vull esplaiar-me més ni contar més coses amb hipocresia, perquè encara que no ho semble, les falles són importants en la meua vida.
Joan R. Gimeno Les Falles del meu cor
Il·lustració: Víctor Piris
Abans gastàvem la falla per a trobar una bona parella ara entre els Meetics, Badoo i els xats, no anem al casal ni a menjar paella.
Plaerdemavida
/ 119 /
El meu avi, cantava una cançó, que de Cullera parlava, ho feia amb gran devoció, sovint la taral·lalejava.
Ara hem arribat a un punt, Que no s’ho val, res de res, El personal està fotut, Te més despesa que diners.
L’altre dia Diumenge, Me n’aní al passeig, I vaig vore el lujo, Que Cullera té, No s’ha conegut, Que hi haja hagut guerra, I és que la taronja, S’ha quedat en terra.
El caqui és la solució, És el que estan ara dient, I estan arrancant els horts, Per plantar este element.
I és que la taronja era, Un cultiu fonamental, I molta gent de Cullera, Vivia d’este fruital,
En principi funcionava, el caqui era excel·lent, I tot el món s’animava, estava el personal content.
Total estem altra volta, En un estat ruïnós, Doncs ni caqui ni taronja, A vore que fem dels horts. Com diu el gran Botifarra, En la famosa granaina, Açò només té un final, I van a acabar aixina. Si no canvia la taronja, I el preu no millora un poc, Agarrem la motoserra, I fem llenya per al foc.
Més poc durà l’alegria, I com hi ha tants plantons, ho dic amb molta ironia, ens hem tocat els collons.
Ramón Marí
Senyores ja venen les municipals, d’ací no res, molt promte que bé estarem, ens fregaran l’esquena com si f´ñorem gats. Els que avui governen ens donaran cinc doncs l’opocició ens ofereix vint i davant l’abundancia de tanta donació estem plens de dubtes per a l’elecció. I a totes i a tots ens volen donar els uns per darrere… i altres ningú sap. Em quede bocabadada si mire el televisor, ai que bé que parlen, tots tenen rao! Ningú té la culpa de la corrupció. Tots tots per campanya ens volen més, fins a la sogra es una mél. Fa uns anys en votar pensí que la democràcia canviaria el pais, hem sigut tots rics el mateix que els grills, tot era mentida i ara estem així. Duros a quatre pessetes no dona ningú, si no hi ha faena estarem fotuts, a no ser que vinga un illuminat pagant-nos el sou per estar gitats. Pobres de nosaltres i dels que vindran, açò és la cova d’Ali Babà. I vos pregaria pel bé de tots, pensar una mica en donar el vot. He sigut discreta, no m’ho negaran, a cap corrupte he anomenat; ni burres ni reses ni l’amo del clan, tampoc anomene eixes Blak que tenen tots per a furtar. Açò no és sonet, dècima o cançó, jo més bé diria una reflexió, que vull compartir ara amb tots vostés i abans de votar s’ho pensen molt bé. S’ha acabat.
Dolors Herranz
Venen les municipals
/ 120 /
flt2019
Versos diversos per a adults dispersos (1)
Poemes LXXXVI i LXXXI Ausiàs March Adaptació d’Enric Casado Recopilació de David Vid
En aquestes breus incursions al llarg del llibret vos oferirem tastets de textos clàssics de la nostra llengua. I per obrir boca, Ausiàs March, qui va ser cunyat de Joanot Martorell. LXXXVI
LXXXVI
Si em demanau lo greu turment que pas, és pas tan fort que em lleva el dir que passe, i és d'admirar, passant com no em trespasse ingratitud, portant-me el contrapàs.
Si em pregunteu pel greu turment que passe, és tan fort que no puc dir que el passe i és sorprenent com, passat-lo, no em traspassa la ingratitud, i em porta el contrapàs.
Mai retrauré de vostra amor un pas, puix en seguir a vós, honesta, medre; e si raó me fa contrast, desmedre, i és-me lo món, sens vós present escàs.
Mai m’allunyaré del vostre amor ni un pas, perquè seguint-vos, honesta, jo millore; i si s’oposa la meua raó, desmillore, i és el món sense vos és un present buit.
Passe, penant, un riu de mort lo dia, i en ser per vós, me dol fer curta via.
Visc, penant, un riu de mort cada dia però sent per vos, encara se’m fa curt.
LXXXI
LXXXI
Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant, e veig a vós, bastant mos mals delir. Desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant.
Així com aquell qui es veu prop de la mort patint mal temps i perills en la mar, i veu el lloc on es podria refugiar i no arriba per la seua mal sort, així em passa a mi, que vaig passant afanys, i us veig a vos que els meus mals podríeu remeiar. Desesperat per complir els meus desitjos, aniré pel món proclamant el vostre orgull.
Escolta una mica
Plaerdemavida
/ 121 /
Jordi Maravilla Herraiz Administrador del Blog Corredor de Falles
Tirant de flames Molt recordada fou la primera reproducció dels personatges del Tirant lo Blanc a un cadafal faller, desenvolupada per l`artista de Xàtiva, Pepe Martínez Mollà, en l’emplaçament faller més important de la humanitat: la Plaça de l’Ajuntament de València. Fins ací tot molt normal, no? Clar, l’obra cimera de la literatura valenciana escrita en ple segle d’or com a lema de la Falla Municipal, ara bé, si mirem la data de 1990, alguna cosa comença a deixar de quadrar. Òbviament no es que els fallers o els artistes li tingueren mania al Tirant, simplement o no tenien ni idea de que existia o a l’estar escrit en valencià ho consideraven una obra important, però menor en comparació a grans obres de literatures escrites en llengües amb estat propi, potser això explicaria la extraordinària reiteració temàtica del Quixot i sobretot la seua antiguitat, almenys que jo sàpiga des de 1887 en una falla plantada a la Plaça de Rodrigo Botet, no molt lluny per cert de la Plaça de l’Ajuntament. En un context en que s’abandonava una sèrie de falles més agosarades construïdes al taller de Manolo Martin, es passà a un estil més acadèmic
/ 122 /
flt2019
i clàssic que ja havia encetat l’any anterior Miguel Santaeulalia i que consolidà Mollà en la primera meitat dels anys 90. Dels personatges de la novel·la de Joanot Martorell que complia aleshores el seu cinquè centenari, només apareixien els dos principals, al coronament el propi Tirant a lloms d’un blanc corser, el qual es situava damunt les Torres de Serrans... una imatge espectacular! Enmig de les mítiques i turístiques torres el rostre de l’altra gran protagonista: Carmesina, la filla de l’emperador i far amorós i espiritual del cavaller. En aquesta primera entrega, no hi havia espai per a més personatges i és obvi que el paper principal el tenia el cavaller, podem criticar ara, és fàcil, però potser els creadors volien destacar el subjecte principal de la novel·la i la veritat es que si Carmesina per una banda tenia un paper molt passiu, per altra banda ha segut un cadafal que ha perdurat en la memòria de tots aquells que tingueren el privilegi de contemplar-la. Tirant lo Blanch a diferència del que ha passat periòdicament amb les grans falles de la secció especial de València no fou una falla replicada en
poblacions com Alzira, Borriana, Carcaixent, Cullera, Dénia, etc..., almenys sencera, es triaren parts com el cap del cavaller Tirant o el de la princesa Carmesina que foren reproduïdes fins la sacietat, per exemple a la Falla el Canet de Cullera el 1995, a la Falla Cantereries d’Alzira aconseguint el 1r premi de la secció primera el 1996, a la Falla Victor Pradera d’Algemesí pels Germans Navarro aconseguint el 1r premi de 1996, a la Falla Jaume I de Carcaixent també pels Germans Navarro el 1997, etc,... això sí, eixos refregits mai feren referència a la novel·la de Martorell, ni a les falles plantades a la Ribera del Xúquer ni a poblacions d’altres comarques on es planten habitualment falles. Caldrà esperar a 2004 per a trobar un nou cadafal faller de temàtica tirantiana, ni més ni menys que la Falla Na Jordana que l’any anterior havia guanyat el 1r premi de la secció especial de València, plantava Tirant de Festa de la ma de José Latorre i Gabriel Sanz amb disseny de Ramon Pla. Tot i que amb una composició diferent a la de 1990, el cavaller Tirant ocupava una posició important de contra coronament, però ara en canvi Carmesina es trobava en una situació més elevada, el cadafal obtingué el 5é premi de la secció especial de València, però el que realment va ser important es que la centenària comissió del Carme, establí des d`eixe any la lectura pública del Tirant lo Blanc, esdeveniment que ha arribat fins l’actualitat, amb la participació tant de públic en general com de personatges públics rellevants en tots els àmbits socials, cosa que ha aconseguit difondre la novel·la cavalleresca entre amplis estrats fallers i extra-fallers del Cap i Casal. La següent contribució fou la de la Falla Bosseria-Tossal amb Tirant ....Avant de l’artista Juan Miguel Delegido Cabrito que va rebre el 1r premi i el 1r d’enginy i gràcia de la secció 3-A, l’únic personatge representat al cadafal era el del Tirant en el coronament, per cert totalment pintat de color blanc, fent un joc de paraules amb el seu cognom. I encara no havíem parlat de la representació del Tirant lo Blanc a falles infantils, per que no fou fins el 2012 que no es plantà una, de nou la Falla Na Jordana de la ma d’un dels grans especialistes en infantils, Joan S. Blanch qui plantà No és per casualitat, un recompte de tota l’activitat social de la comissió on apareixia una escena molt amplia dedicada al Tirant de Lletra, que ja organitzava des de prop d’una dècada la Falla Na Jordana, en realitat més que una gran escena era quasi un terç del cadafal. La falla més completa de la història respecte al Tirant lo Blanch, amb la paradoxa que no el tenia com a tema Falla infantil de la comissió Na Jordana de València 2012.
Plaerdemavida
/ 123 /
principal tenia el més ampli tractament dels personatges mai fet, a banda del propi Tirant i Carmesina, apareixien per primera vegada altres protagonistes com Diafebus cosí de Tirant, Plaerdemavida filla del comte i donzella de Carmesina, Guillem de Varoich, noble que va deixar la cavalleria per fer-se ermità, Duc de Macedònia, etc,....... tots els personatges apareixien amb un llibre a la ma convidant a la participació en el Tirant de Lletra i per cert Plaerdemavida tenia un paper cabdal sostenint el cartell del Tirant de Lletra, cosa que trencava el paper preponderant del propi Tirant en els cadafals fallers i també posava per primera vegada una protagonista femenina com a personatge cabdal de l’escena. Encara hi ha hagut una darrera referència important de la mítica novel·la cavalleresca valenciana, a la Falla Municipal Infantil de València, fou dins de La València Daurada de Ceballos i Sanabria de 2013, les novetat foren que per primera vegada apareixia algun personatge Falla de la Plaça de l’Ajuntament de València 1990. Imatge MIA València. del Tirant a una falla infantil municipal i en segon que per primera vegada s’honorava al seu autor el gandià Joanot Martorell... que ja era hora! En conclusió una trajectòria molt recent de menys de trenta anys, que en els darrers temps ha reviscolat i s’ha transformat incloent a més personatges, destacant una major presència i protagonisme de personatges femenins com Carmesina o Plaerdemavida, aportant una visió més global, cultural i didàctica, que innegablement han patit un impuls molt important per una comissió amb una repercussió tan gran com la que te Na Jordana.
/ 124 /
flt2019
Versos diversos per a adults dispersos (2)
L’agüelo pollastre (versió original) Josep Bernat i Baldoví Recopilació de David Vid
Reproduïm tot seguit un fragment de l’Agüelo pollastre, obra de Josep Bernat i Baldoví, una obra que satiritzava el Tenorio de Zorrilla. Deixem l’ortografia original.
Pues siñor, yo al atre dia, meditant en lo cap cacho cap a quin punt pegaria, ahon en honra y cortesia poguera fer més el macho; prenguí el camí de Espioca, y aquella mateixa nit, en exposisió no poca, matí una agüela, un cabrit, tres gats, un porc y una lloca. Y al ferse de matinet aparegué en mich la plasa, y apegat a la paret, un pesquí en paper de estrasa que dia així: “Yo hua fet.” Tot lo món es quedà mut, temerós de atre desastre, perquè això ya es bo y sabut, ahon fa l’ala este pollastre, no hia gall que diga chut. De allí vach pegar después, sempre en busca de perills, capa Silla, ahon no fiu més
que matar trenta conills y deu patos... De Silla pasí a Sollana, ahon, asaltant una fleca, trenquí el orgue a lleña seca, furtí un burro a una chitana, y en ell m’allarguí hasta Sueca. No vullc dir lo que allí fiu, però basta que huos diga que dels meus fets el caliu cremarà mentres estiga eixe poble a vora riu. De Cullera no dic res, perquè allí estiguí molt poc; però en mich’hora no més sampí tres olles del foc, y sinse coure atres tres. Sert és que si es considera, no hia atre poble en Europa cuant y manco en la Ribera, ahon se puga menchar sopa més fàsilment que...en Cullera.
En fi, he fet en estos dies tot lo mal que he pogut fer en los pobles y alqueries, así arrancant chirivies, allà cremant un paller... Pels puestos que he corregut no he deixat a vida un tit, m’ha burlat de la virtut, a la chustísia ha escarnit y a la inosènsia he venut. Y hui después de dinar, al tornarmen capa casa, no he deixat un melonar ni en lo terme de Alfafar ni en l’horta de Masanasa...
Mira un fragment
Plaerdemavida
/ 125 /
/ 126 /
flt2019
Il·lustració: Víctor Piris
#plaerdedona Plaerdemavida
/ 127 /
La dona en l’època del Tirant
Il·lustracions: lliure distribució Internet
Àlex Morales Fernández Polític
Durant l’època del Tirant lo Blanch, és a dir al s.XV el paper de la dona en la societat era molt restringit. Les seues funcions principals -i pràcticament úniques- es reduïen a ser mare i esposa o en tot cas dedicar-se a una vida monacal com a servidora de Déu (monja). Això era considerat com el deure fonamental i primer de la dona, i els qui no complien amb això eren mal vistes per la resta, ja que considerava que no estaven complint amb el seu deure bàsic. La dona quedava reclosa a sa casa, sense tindre accés al món exterior, el qual quedava reservat exclusivament per als homes. Les noves formes de pensament, just en les antípodes de la contrareforma i el Barroc no valoraven la cultura de la ma-
/ 128 /
flt2019
teixa manera que el període anterior, on l’erudició es considerava un adorn que havia d’acompanyar a les dones. Una vegada que se’ls va relegar de tota possibilitat de creixement intel·lectual, les dones van quedar sotmeses a l’estret cercle familiar, dominat exclusivament per la masculinitat i sense cap possibilitat de contacte amb el món exterior i les estructures de poder. La ignorància de la dona no feia més que facilitar el fet que quedaren quietes davant la desigualtat, cosa que les va amagar durant anys al calaix de la impassivitat. L’honor de la dona en la societat espanyola de l’època depenia que aquesta seguira el model proposat per l’Església i la Monarquia. La dona bona i “virtuosa” i per tant el model femení havia de complir amb uns quants requisits imprescindibles per al respecte i la consideració: la castedat, la puresa, la bellesa, la submissió a les decisions de l’home i la modèstia, sense oblidar-se que la seua principal funció era ser esposa i mare. No obstant existien diferents formes de participació de la dona en el món del treball i de l’estudi, ja que són nombroses dones les que sí s’encarregaven de tasques agrícoles, culturals o inclús medicinals. Les dones s’encarregaven de cuidar els malalts i per tant tenien coneixements bàsics de medicina, tal i com les tasques agrícoles més precises, com l’extracció del cotó també eren oficis ostentats per dones. Ara bé, el marge de decisió i de presa de decisions era molt limitat i sempre anava lligat a la presència masculina.
L’Edat Mitjana: Prejudicis i mentides L’Edat Mitjana és potser dels períodes històrics més llargs de la nostra història. Foren deu segles en els quals la societat va patir moltes variacions; De fet a Espanya l’Edat Mitjana començà amb tres religions – musulmana, judea i cristiana – i per tant tres formes d’entendre el sexe femení. Però el vertader problema que ens trobem a l’hora de definir la Història de les Dones en l’Edat mitjana, és la percepció que, en general, s’ha tingut de d’aquesta etapa històrica durant segles arribant fins i tot a l’actualitat. El Renaixement va marcar el final d’aquest període històric, ja que va sentenciar l’Edat Mitjana com una època d’ignorància i subdesenvolupament. El terme “Renaixement” va ser un invent italià del segle XVI per a anunciar que després de deu segles de barbàrie havia tornat la llum cultural del món clàssic grecoromà. La societat actual sempre cau en el tòpic que l’Edat mitjana va ser l’etapa de la història occidental més fosca, bàrbara, violenta, supersticiosa, repressiva i misògina. Encara hi ha textos i documentals que citen com a vertaders tòpics falsos inventats segles arrere com el dret de pernada, que l’Església no considerava que la dona tinguera ànima o la massiva persecució i crema de bruixes, quan aquest últim és un fet que va tindre el seu epicentre d’actuació en els posteriors segles XVI i XVII on la religió va adoptar un paper molt més radical. La valoració del paper que la dona va jugar en la societat medieval depén de la comparació cronològica: Fent una simplificació ben ajustada a la realitat podem afirmar que la situació de la dona en l’Edat mitjana era pitjor que en l’actualitat però millor que en el període anterior de l’Imperi Romà i també millor que en els segles posteriors al XVI i al XIX. La historiadora francesa Regine Pernoud assevera en un dels seus estudis que “l’apogeu de la fèmina correspondria a l’era feudal, des del segle X fins a finalitats del XIII és indiscutible que en aquells dies les dones exerceixen una influència que no van poder tindre ni les dames partidàries de la Fronda en el segle XVII ni les severes anarquistes del segle XIX”. És evident que s’ha avançat molt en la regulació dels drets i les llibertats de la dona, especialment gràcies als successius governs democràtics i progressistes que han anat ampliant les diferents legislacions, però encara queda molt a fer, i una de les xacres més clares que tenim a hores d’ara és la violència exercida contra la dona, violència que els extremistres i destrellatats d’aquest país neguen constantment i que és un fenomen lamentable que cal combatre fins finiquitar-lo. A treballar s’ha dit.
Plaerdemavida
/ 129 /
Romanç de la porquerola
Il·lustracions: lliure distribució Internet
Ramón Marí Bohigues Poeta, versaor i cantaor
El fet de ser dona en l’ època del Tirant era poc més que ser res. Si tenien la sort d’haver nascut en la classe alta encara vivien prou bé, doncs la seua situació familiar era suficient per conservar un estatus privilegiat dins de la societat, cosa que qualsevol altra dona no podria alcanzar mai, fins i tot açò he de dir que esta condició, que li permetia una vida plaentera, no li permetia la possibilitat de prendre cap tipus de decisió i estaven subjectes als seus familiars barons, pares, marits etc. Si per el contrari la dona era de classe baixa, la seua vida era un martiri total, passaven el dia treballant de sol a sol, feien les feines pròpies i relatives a la casa, cuidaven dels fills, del ramat i sobretot del marit, i el temps lliure que tenien el dedicaven a treballar generalment en el camp, que servia de rebost per a la casa, a més de carrejar aigua, i tallar llenya pel foc. Pel que fa al sexe, dir que la dona era merament un objecte, havia d’estar disposta sempre que era requerida per a este fi, i era tractada amb poca delicadesa, a més a més diré que les relacions sexuals s’assemblaven a fer l’ acte com ho fan els animals, sense cap tendresa i sols per la funció de desfogue, que moltes vegades acabava en funció reproductiva, tenint totes les famílies molts fills. Solament les dones de classe baixa que vivien en certa manera bé, eren les donzelles de les dones de la corts, com és el cas de Plaerdemavida, ja que el fet de viure en la cort les lliurava de la duríssima vida rural i les limitava sols al servici personal de la seua senyora. El que una dona estava totalment lligada al seu marit queda constatat en el romanç que a continuació reproduiré. Es tracta del romanç de La Porquerola, en el qual, de manera clara i concisa explica el que li ocorria a una dona, quan quedava sense marit passant de dona de cavaller a dona de menor condició. El romanç té estructura de cançó, amb lletra i música popular, es desconeix l’autor, i el més segur és que el transmeteren pel boca a boca. Potser el seu origen estiga en l’edat mitja arribant fins ara per este mitjan, es canta repetint l’ultima estrofa després de la tornada A la redoneta…
/ 130 /
flt2019
El rei n’ha fetes fer crides, Que crides n’ha fetes fer, Que tots los mes galants homes, A la guerra els ha mester. -“Jo que tinc la muller jove A qui li la deixaré? A la redoneta …. La deixaré en ca ma mare Que la cuidarà molt bé”A la redoneta…. Al cap de les set setmanes, Porquerola la va fer A la redoneta…. I al cap de set anys que passen, Veu venir un cavaller, A la redoneta…. -“Déu vos guard, la porquerola”-“Déu vos guard, bon cavaller”A la redoneta -“ Dis-me, si pots porquerola, Quin hostal hi ha vinent”A la redoneta…. -“ A casa la meua sogra Trobareu tot el mester, A la redoneta…. Te d’allò que tant agrada, Per complaure als cavallers” A la redoneta….
-“ No en direu, bona hostalera, Quin sopar hi trobaré”A la redoneta…. -“ Hi ha gallina i fotxa a l’olla Ànec, i títol també” A la redoneta…. “Voleu dir-me, hostalera, Esta nit en qui jauré” A la redoneta…. -“ Ahí està la porquerola Que al meu fill guarde ben bé”A la redoneta…. -“Fa set anys que en llit no en gite, Altres set que n’estaré. A la redoneta….
-“ tu que de res no en coneixes, Ara jo en descobriré”A la redoneta Caterina, Caterina, Tu n’ets la meua muller”A la redoneta…. I plorant la porquerola En sos braços romangué A la redoneta…. “Ahon son les robes bones Que tenies tu primer” A la redondeta…. “Totes les té vostra Mare Vostra germana també” A la redoneta….
Ben a prop de la fogada, Com si fos un gat cendrer A la redoneta….
-“Si no fóreu mare meua De vos faria un cendrer A la redoneta….
Fa set anys que no tinc home I esta nit tampoc tindre”A la redoneta….
I vos ventaria en el Puig Més alt i perdut que sé”A la redoneta….
Si el vostre fill vos sentirà Vos en cuidaríeu bé A la redoneta…. L’agafà per la mà blanca i a la cambra la dugué a la redoneta….
-“Mone” a casa porquerola Que ací ja no vindràs mes A la redoneta…. Mes guardada estaràs ara, Que en set anys que vaig roder”A la redoneta...
El romanç descriu ben bé el que era la vida de la dona, treballar de sol a sol, en este cas a l’hostal, on feia totes les tasques i a més cuidar dels porcs, porquerola, i a la nit complaure els homes.
Plaerdemavida
/ 131 /
Heroïnes a l’Edat mitjana
Il·lustracions: lliure distribució Internet
Maria Such Palomares Advocada i Politòloga
Les dones de l’Edat Mitjana tingueren serioses dificultats a l’hora d’accedir al coneixement, de poder formar-se i d’estudiar a les universitats de l’època. No obstant açò, hi hagueren dones de gran rellevància intel·lectual com Hidelgarda de Bingen (introductora del lúpul), o Cristina de Pisán (amb l’obra La Ciudad de las Damas) entre moltes altres, que pese als seus esforços i aportacions se les va relegar a un segon plànol en la història tal i com la coneguem. És més, algunes ni tant sols tingueren la possibilitat d’obtar a un paper secundari, sinó que directament se les va ocultar, i per tant, invisibilitzar. Les dones sempre han estat presents en diversos ambits o contextos socials, alguns textos antics que ronden el segle
/ 132 /
flt2019
XIII i XIV, posen de manifest la gran importància de les dones en el desenvolupament, no sols intel·lectual sino també laboral. Elles participaven, com qualsevol altre home en els oficis i treballs de l’època, en l’obra pública del moment, intervenint en edificis emblemàtics i religiosos, sobretot gòtics. Treballaven com a constructores i suministrant els materials per a l’obra, tal i com consta en el Llibre dels Oficis d’algunes ciutats capitals. Ara bé, si la dona tal i com pareix, va tindre un protagonise tímid a la Baixa Edat Mitjana, la seua presència i imatge va anar decaiguent en els segles XIV i XV, entre altres raons, per la influència de filòsofs i escriptors que obertament escrivíen amb un marcat accent misògin.
Per exemple, el valencià Jaume Roig, contemporani de Joanot Martorell, a través de la seua novel·la en versos, “L’Espill”, feia una desripció de les dones uns “èssers amb condició inferior a la dels varons”. El que molta gent desconeix, és que en resposta al que Jaume Roig autodenominaria com al el LLibre dels Consells i de les Dones (l’Espill), Isabel de Villena escriuria anys després el Vita Christi, una reinterpretació dels textos sagrats amb una gran perspectiva de gènere, en el que feia una crítica als postulats i consideracions de Roig. Però el patriarcat anava més enllà, i adquiria un protagonisme major, que sobrepassanva l’èlit intel.lectual, per endirssar-se en les classes treballadores, doncs la constitució de
gremis i cofradies, creats per tal de regular i sectorialitzar els oficis de l’epoca, va començar a negar l’ingrés en ells a les dones, deixant-les quasi privades de la possibilitat de treballar en sectors organitzats, com era per exemple el de la construcció i altres oficis manuals. És obvi dir, que aquesta situació comportà l’aparició i reproducció de rols i d’estereotips que encara venim arrossegant. Després d’aquesta aproximació a un context històric que marcaria la condició de les dones, ens adintrem en l’obra i personatge de de Joanot Martorell, qui estant baix el regnat d’Alfons els Magnànim (segle XV), se’l va conèixer per la seua fama de cavaller beligerant. Joanot sempre anava buscant honors i reconeixements, i utilitzava les pràctiques cavalleresques per retar-se a dol amb altres cavallers qui ell considerava que l’havien ofés. Si bé la fama no la va aconseguir per les batalles lliurades, si la va alcançar per la novel·la medieval que escriuria, el Tirant Lo Blanch. Joanot Martorell, a través del Tirant Lo Blanch, crea un heroi, un cavaller que lliurava batalles mentre es movia entre les cases reals europees. Però més enllà del personatge, la seua novel·la marcà un tret caracterísitic, i és que s’apartava de l’estil de narrativa coneguda amb anterioritat, i crea tota una sèrie de personatges femenins realment influents. Trobem a L’Emperadriu, Carmesina, la Viuda Reposada i Plaerdemavida, que tenen un paper decisiu en el desenvolupament dels fets, i com no en la vida del cavaller Tirant Lo Blanch. La visió de la dona que l’autor plasma en la novel·la, suposà un canvi significatiu, i una aportació rellevant, doncs la dona en la narrativa medieval tradicional jugava un paper purament testimonial, i quan se les referenciava era per enaltir els models de bellesa que inspiraven i animaven l’ànim dels homes i cavallers. Les dones que apareixen en el Tirant, s’allunyen dels estereotips tradicionals, tot i que mantenen certs patrons i jeraquies, donat el seu con-
text de l’obra circumscrita dintre de la noblesa europea. En un món controlat pels homes, les dones del Tirant dominen un petit espai on són elles les protagonistes, la Cort i el Palau. En aquest espai, entra en joc una dicotomia, doncs per una banda la Cort i el Palau, és l’allar que les reté i les reclueix, però al mateix temps, és l’únic espai que dominen, i per tant tenen el control, de la mateixa manera que Tirant el te en la guerra. Si fem un símil del context de la novel·la del Tirant Lo Blanch amb el període actual, podem veure que hi ha una clara evolució en el paper que juguen les dones en la nostra societat. Per una banda, hem començat a formar part de l’espai públic, si bé, no hem aconseguit del tot que els homes s’apoderen de l’espai privat, és a dir, el de casa, i això suposa que la nostra dedicació, siga el doble, dins i fora de l’allar. Per tal de concloure diré, que si Tirant va lliurar batalles per les que conqueriria terres i honors, ara ens toca nosaltres lliurar la vertadera batalla: la d’aconseguir una igualtat entre homes i dones. Eixe seria el millor plaer que podríem donar-nos. El plaer de la nostra vida.
Plaerdemavida
/ 133 /
Trobairitz trobades
Aques
partic Concu
t artic
ipat en
rs d’ar t
le ha
el VIII é
icles d e de Fall es 201 9 organi tzat pe r JLFC sota el patroc ini del Molt Il·lust re Ajun tamen t de Culler a llibret
Sara Vázquez Bueno Filòloga
El Segle d’Or de les lletres valencianes va brollar molt abans que el d’altres grans literatures, com l’espanyola o l’anglesa, i, per això, té una estretíssima relació amb l’Edat Mitjana. Així doncs, considerem que el Tirant és una de les grans obres de la cultura medieval i mediterrània i és impossible, aleshores, no relacionar-la amb altres formes culturals pròpies de l’Europa d’aquell ençà. L’amor cortès és, sens dubte, allò que mou tota l’obra de Joanot Martorell; d’altra banda, els trobadors, els principals promotors d’aquest concepte literari. De fet, sense tindre alguna noció d’aquest “amor cortès” i dels trobadors, seria quasi impossible entendre i comprendre completament alguns autors de, fins i tot, el segle xx. Quan pensem en la figura del trobador, generalment ens imaginem un xic jove, músic i poeta literat, que ronda les corts senyorials i els palaus nobles. Per aquest motiu, i especialment, pel moment actual en que ens trobem, trobe necessària fer la pregunta: no hi havia dones trobadores? I, si hi havia, com eren? Il·lustracions: lliure distribució Internet
/ 134 /
flt2019
Òbviament, les condicions socials d’aquella època i les seues desigualtats no poden comparar-se amb les actuals – malgrat que encara ens queda molt per fer al respecte. La dona era, generalment, una titella que feia el que li marcaven: si pertanyia a l’estatus dels no privilegiats, podia servir i encarregar-se de treballs físics; si pertanyia a algun dels estatus privilegiats, podia ser religiosa o noble-“acompanyant”. I, en aquest últim cas, una peça clau per a assegurar patrimoni de terres i diners en casar-la amb algun altre noble convenientment. Però durant els segles baix medievals, concretament a Occitània, es van produir nombrosos intercanvis comercials, culturals i espirituals, que provocaren l’obertura de nous espais de llibertat i actuació espiritual i política, especialment per a les dones. Durant l’època de les Croades, van ser elles, les nobles, qui van poder fer-se càrrec del govern dels seus territoris. És aleshores quan apareix la figura de les trobairitz, nobles protagonistes que componien versos i impulsaren la cultura del moment. Malgrat això, si comparem el nombre d’homes trobadors i el de dones trobadores, veiem com, fins i tot en aquest context “favorable”, les dones tenien grans dificultats per a realitzar-se literàriament i, també, culturalment. Les dones hem estat les grans oblidades de la literatura des que aquesta és LITERATURA, en majúscula; és a dir, des que les obres comencen a ser signades per l’autor, o l’autora. No obstant això, elles han sigut en gran part les transmissores de tota una literatura popular que en aquells moments es feia de viva veu. No seria descabellat, doncs, pensar que moltes de les obres signades amb “anònim” realment foren escrites per “anònima”. Repensem la història i trobem les veus d’aquelles que intentaren silenciar. Trobem les trobairitz.
Plaerdemavida
/ 135 /
La dona a les falles fins als ‘60
ver Plaerdemavida és ha lconegut el vessant cu tural i satíric del món faller, sense els quals les Falles no serien unplaerdemavida.
Juan Gabriel Figueres Hernández AC Falla El Canet
Maria havia de realitzar un treball per a la Universitat dins dels seus estudis, el qual consistia a parlar del paper de la dona dins d’algun àmbit de la societat. Ella, tirant de sentit comú, vol aprofitar els coneixements de son pare pel que fa a la història de les Falles per realitzar el treball sobre el paper de la dona en les Falles. Maria: pare, necessite la teua ajuda. Vull que em contes quin va ser el paper de les dones abans del 1960. Pare: començant pel segle XIX, la dona es posava les seues millors gales per a ser vistes, gaudir de les falles i distraure’s, acompanyades pels seus pares, tenint com a objectiu trobar baró per a elles. F: Quin control més exhaustiu i lamentable! A mi no m’agradaria que em passara això. Quina vergonya i, sobretot, quina humiliació! P: També hi ha alguna referència a la participació en la realització d’alguns dels monuments fallers en la Falla del carrer Roters de València. F: Això sí que estava bé, participant en l’origen de la festa fallera en un ofici que semblava ser sols d’homes. P: A partir dels inicis del segle XX apareixen alguns fluxos de participació de la dona en les comissions falleres. El primer va ser a València l’any 1915, on vuit falleres es van encarregar d’organitzar un dinar Cort d’Honor de la Fallera Major de València 1950. Fallas.com
/ 136 /
flt2019
per als pobres, mostrant el seu vessant solidari. També trobem altres referències en la comissió de Murillo-Palomar, on apareixia al cens una bunyolera. Per tant, es pot afirmar que la dona apareix dins del marc gastronòmic de les comissions falleres. F: No em sembla bé, semblava que la dona només servia per a cuinar, per tant em sembla molt discriminatori. Això sí, m’agrada aquest vessant Cort d’Honor de la Fallera Major de València 1945. Fallas.com solidari del dinar. P: El seu paper va augmentar en 1929, amb l’aparició de la figura de la Fallera Major, un càrrec que es triava igual que el d’un concurs de bellesa, a veure qui era la més bonica per a poder lluir-se. I uns anys després, comencen a aparèixer les primeres presidentes i comissions femenines a les comissions. F: La veritat és que ens queixem dels concursos d’esbossos, però això també era deplorable, ja que hi havia un concurs per a ser la dona pitxer del món faller. Ara encara el sistema és semblant a València, és a dir, discriminatori, ja que no veuràs a una xica una mica grosseta com jo en la cort d’honor. Sort que en les comissions falleres hi prevalen criteris com l’antiguitat. P: Per últim, a partir del 1939 i fins als anys 70, la dona va disminuir, de nou, el seu paper en les comissions falleres sota el règim franquista, encara que sí es manté el de la Fallera Major. M: Vaja, enrere com els crancs... I a Cullera, més del mateix? P: A Cullera fins als anys 60 res, que és quan va aparèixer la figura de la Fallera Major. Ja després s’han integrat en les juntes directives, han sigut presidentes, artistes falleres i, fins i tot, presidentes de JLF. Però abans, un paper residual. M: Aleshores, pot ser canvie d’idea. M’he posat malalta amb tants despropòsits. Poques referències i negatives!
Bibliografia Medina Bonilla, JJ. 2013. La dona en les falles, molt més que bonica i galana. Falla Plaça de Jesús. Després de la desena musa. València: s.n., 2013. Mozas Hernando, J. 2003. Dona i Falles (1836-1936). Un llarg camí cap a la igualtat. Falla Borrull-Socors. Operació Valquíria: la segona obra Wagneriana. València: s.n., 2003, Vol. II.
Plaerdemavida
/ 137 /
/ 138 /
flt2019
Il·lustració: Víctor Piris
#plaerdeconte Plaerdemavida
/ 139 /
De com Tirant...
Héctor Sanmanuel Torres Faller
De com Tirant salva i fou salvat per dues tortugues. Quan Tirant estava en el vaixell i aquest, durant la tempesta, es va enfonsar va haver un temps on pensava que no tornaria mai més a terra ferma. Però quan pensava que tot estava perdut aparegué una tortuga que pareixia molt atabalada i en vore el nostre heroi va anar cara ell i li va demanar la seua ajuda. - Venturós cavaller, a la meua germana se li ha enganxat part del cordatge de la nau que acaba de enfonsar-se i corre perill de mort. Necessite unes mans per poder ajudar-la. I el valerós Tirant, tot i que estava ja al límit de les seues forces, es va submergir per a trobar-la ja que un cavaller no pot deixar mai cap criatura innocent patint de qualsevol manera. Una volta va alliberar del cordatge al pobre animal, ambdues tortugues el van portar a la superfície i allí li van preguntar qui era i com era que el seu vaixell s’havia afonat i ell els ho va explicar. Els animals es van sorprendre molt i li van dir: - Oh gran Tirant, en raó ens has ajudat tan fàcilment tot i que estaves al límit de les teues forces. Fins i tot dues tortugues babaues com nosaltres hem sentit parlar de les teues proeses i la teua gentilesa. En Tirant es va sorprendre molt en saber que les tortugues el conegueren, però més es va sorprendre en sentir que elles parlaven en termes tan roïns d’elles mateixes. - I com és que vos dieu a vosaltres mateixes que sou babaues? - Oh, no és que ho siguem en realitat, és que és el nom que ens han donat per què ens agrada quedar-nos endormiscades surant i la gent, que no ens respecta, ens agafa fàcilment -va dir la tortuga que havia sol·licitat l’ajuda a en Tirant. -Bé, un poc tu sí que ho eres –contestà la seua germana. A en Tirant li va fer molta gràcia el comentari i una vegada establerta l’amistat els va demanar si el podien portar a terra ferma. Les tortugues li van dir que sí, però, malauradament, no podien tornar-lo al lloc d’on havia partit ja que per la tempesta s’havien creat unes corrents massa fortes per a que elles pogueren superar-les. Així que feren tot el que pogueren i d’eixa manera fou com el Tirant fou salvat per dues tortugues, després de salvar a una d’elles, i va arribar al nord d’Àfrica.
/ 140 /
flt2019
Primer amor
Àlex Creus Font Escriptor
El plaerdemavida ha anat sempre lligat a a. l’etapa en la que vivi a er Quan era xiquet la jugar. Actualment, és sa meua família. Un be tots ells.
En el temps en què les xiquetes i els xiquets ja sabien com desplaçar-se per l’espai controlant la gravetat, la invisibilitat era una realitat, i s’acabava de descobrir com viatjar en el temps; el futbol havia derivat en un esport molt complexe. La policia no parava d’intervindre en casos en els quals la invisibilitat estava pel mig. Ja no es jugava al carrer, ni als parcs ni als jardins. Ara, es jugava a l’aire lliure, a l’espai, amb les escafandres autònomes prop de les ciutats espacials, filles d’aquella estació espacial internacional. La xicalla no sabia jugar al bàsquet, ni al tennis, anar amb bicicleta, i que dir de banyar-se amb l’aigua dispersa. Nadar impossible! Ara bé, es tornava a jugar al “pilla-pilla”, a “polis i a cacos”, a volar, i a desplaçar-se i fer carreres. Les xiquetes i els xiquets llegien, com molts altres al passat; però als seus dispositius electrònics, als de polsera… Continuava parlant-se a l’escola de l’obra del Quixot, de Miguel de Cervantes Saavedra, i de com va destacar un llibre per damunt de la resta, el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. En este dia a dia, una xiqueta i un xiquet es conegueren jugant a l’espai, prop de sa casa. El xiquet de deu anys, davant d’ella, notava coses extranyes al seu interior, que no havia notat fins aquell moment: Li encantava el seu to de veu, la seua olor, el seu somriure, la seua imatge, la seua manera de jugar amb ell i els demés, la seua conversació… Ella, mentre tant, continuava com sempre, tot i saber que ell estava interessat amb ella. Prompte, va creure convenient deixar-li ben clar que no era del seu estil. Ella dominava la gràcia de l’enamorament, com el personatge Plaerdemavida del Tirant lo Blanc. Un dia, el xiquet jugava distret a l’espai amb el seu tratge experimentant i descobrint, quan per desgràcia un tros de basura de l’espai va impactar contra ell i li va causar una mort inmediata. Això, dolgué enormement a totes les xiquetes i xiquets que el coneixien, en especial, a la seua amiga. Amb el pas dels anys, ella es va convertir en l’heroïna que encapçalaria un moviment anomenat 10M. 10 per l’edat del seu amic mort, i M pel seu nom, Miquel. El moviment 10M va aconseguir canviar moltes coses respecte a un espai lliure de basura. Ella, Patrícia, no oblidaria mai el seu amic Miquel, i pensava que bó era abans viure a la Terra: poder menejar-se sense tantes complicacions, escoltar el soroll de les fulles dels arbres produït pel vent, vore la mar en calma i embravida, córrer per qualsevol lloc, anar amb bicicleta, esquiar, escalar muntanyes, fer foc i escoltar el seu soroll, gaudir de l’enorme quantitat d’animals (vore volar les aus) en total llibertat, gaudir de tot el regne vegetal… Passaren més anys, i Patrícia no deixava de recordar el rostre del seu amic, el seu somriure, el seu to de veu, la seua alegria i les seues rialles, i les seues preocupacions… Es deixà portar per la imaginació pensant amb tot el que faria amb ell (…) si visquera en l’actualitat. Patrícia es repetia totalment covençuda: “Tú seràs el meu estímul, jo seré l’heroïna. Ho conseguirem. Et vull”.
Plaerdemavida
/ 141 /
/ 142 /
flt2019
Els guardians de Cullera
Juan Sapiña Calatayud Faller
Vet ací que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven... hi havia un poble gran situat al sud de València anomenat Cullera, amb una muntanya pròpia, un castell en el cim i unes revoltes per les quals la gent pujava caminant fins allí per tal de veure la Mare de Déu, més coneguda amb el sobrenom de “la Moreneta”; en aquella ciutat desembocava el riu Xúquer a la Mediterrània, en fi, era una vila de les més boniques d’Espanya, perquè hi havia mar, riu i muntanya. Però mira per on, els habitants del poble tenien un greu problema, un conflicte força important que no sabien com solucionar. No eren preocupacions per passar fam o no poder anar a l’escola, ni molt menys, el que passava era... un feroç drac d’aquells que escupen foc per la boca i atemoritzen a tots els pobladors. Doncs bé, aquesta fera era el guardià del Castell de Cullera i vivia en una cova des de la qual divisava tot el municipi, cap ciutadà s’atrevia a pujar per les revoltes, ja que el monstre no tenia pietat i els podia raptar i devorar en un tres i no res. A més d’humans, podia menjar-se tota classe d’animals, des de llops fins a ovelles passant per raboses. Com totes aquesta classe de bèsties tenia gran saviesa i coneixement, però també defectes com l’avarícia i una cobdícia insaciable que el conduïen a devastar de tant en tant poblacions veïnes com Sueca o Favara per a apilar gegantescos trofeus. El rei de Cullera, preocupat per la situació, ja no sabia ben be què fer, a qui cridar, com lliurar-se del drac, fins i tot moltes nits enviava el seu exèrcit per tal de matar-lo però no hi havia manera, era un repte
del tot impossible. La població estava sotmesa al poder del drac i terroritzada quasi mai eixia de les seues cases per por a ser agafats pel cruel animal; els residents patien per la seua vida. Inclús es donaven grans recompenses a cavallers valents que volgueren lluitar contra el drac, era una missió inabastable, cap d’ells va poder véncer-lo, encara que alguns estaven del tot convençuts de poder sortir airosos de la batalla. El que no sabien era el final, alguns van perdre la vida, altres tornaven malferits i els més covards ni començaven la lluita en veure el drac traure foc pels queixals. Així, dia rere dia, mes rere mes, any rere any, fins que… Un matí de forta tempesta el drac va demanar parlar amb el rei, la conversa fou de poca durada però intensa de sentiments i emocions; el rei, bocabadat, no donava crèdit al que li exigia, ni més ni menys que
Plaerdemavida
/ 143 /
segrestar i portar a Cullera a la princesa de Constantinoble, a Carmesina, famosa per la seua bellesa singular, pels seus cabells rossos que reflectien, com si fossen maduixes d’or, un ulls lluents com a pedres precioses, un nas prim i afilat, cara d’extrema blancor de roses amb lliris mesclada, llavis vermells com a corals, dents molt blanques, mans perfectes i carnoses, dits llargs, en fi, la perfecció natural feta dona. Si la portaven per a fer-li companyia possiblement, tal vegada, deixaria en pau a la població. I així fou com un grup de soldats cullerencs encapçalats pel capità Sapinyàrum i després de llargues travessies, problemes, maldecaps i històries que no es poden ni deuen contar-se, van segrestar de la cort a Carmesina. La cosa doncs es va calmar i les primeres setmanes el drac i Carmesina compartien el temps, els jocs, les aventures i tot tipus de converses; l’animal era feliç, pujava a la princesa als seus lloms i junts volaven pel cel tocant els núvols i jugant amb les aus, la tranquil·litat havia tornat a Cullera, encara que lògicament Carmesina no era gens afortunada, trobava a faltar la seua anterior vida, les seues donzelles, el rei i la reina, fins i tot les audiències amb altres princeses… Però en major mesura, el que li faltava, al qui no parava de recordar era al seu amant, el gran cavaller Tirant lo Blanc. Així doncs, se sentia disgustada per no tindre notícies d’ell, ja que l’amor
/ 144 /
flt2019
entre els dos era idíl·lic, passional i ferm. El que no sabia era que Tirant, a l’adonar-se del succés i en conéixer on era Carmesina, va partir de seguida amb els seus soldats cap a a Cullera i prompte arribaria a la vila per a enfrontar-se als que havien segrestat la seua amada; el que no esperava de segur seria al drac… Passaren les jornades i Carmesina estava trista, parlava a sovint amb el drac de la seua situació, intentava fer-li comprendre que no havia de ser tan roín, que no calia ser-ho perquè els locals no li havíen fet res dolent, que quin era el motiu que ell fera mal als ciutadans. El drac, que es mire per on es mire estava enamorat de Carmesina, va estar reflexionant, i en una vesprada solejada on les granotes no troben aigua ni davall terra li van sorgir de la seua boca, o tal vegada del seu cor unes paraules mai esperades. Alguna cosa estava canviant? Pot un drac renovar-se per amor? I va soltar allò de “jo et vull, sé que tu no pots amar a un drac, però si tu em deixes ens podem ajudar mútuament, inclús canviar el meu caràcter per tal de fer-te feliç… no vull que te’n vages del meu costat, no vull quedar-me sol…”. Carmesina va utilitzar la seua millor arma, la de la tendresa i afecte contestant-li: “no et deixaré mai drac, però jo vull a Tirant, junts podríem formar un equip: defensar Cullera, sense tu no seria possible, series el pilar del poble, però per a això hauries d’analitzar el teu comportament, jo mai t’abandonaria, viuré amb tu i serem una pinya, sempre junts els tres… perquè tal vegada Cullera té una màgia fantàstica que mai haguera imaginat”. Era la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Cullera Tirant amb el seu xicotet exèrcit. Varen anar preguntant on trobar Carmesina, fins i tot què havia sigut d’ella. De sobte un drac va eixir al seu encontre i el que podia haver estat una violent i sagnant lluita, va esdevindre tot el contrari, ja que la bèstia al reconéixer a Tirant després de tot el que li havia contat Carmesina va traure una bandera blanca en senyal de pau i tots es quedaren paralitzats, atordits, sense saber ben bé què dir i fer. A l’instant aparegué Carmesina, la qual es va tirar en braços del cavaller i es van fondre en un llarg i càlid bes; el drac, encara que zelós, va comprendre al moment que res podia fer amb la princesa. Carmesina feia temps que havia entregat el seu cor a Tirant. Les següents setmanes foren fantàstiques; entre Carmesina i el drac van convéncer Tirant per a quedar-se al poble i junts el tres defendre i vigilar la vila dels malvats, malignes i gent de mala vida. Es varen instal·lar al castell, per fi, el poble era lliure, l’harmonia havia tornat, els anys dolents acabats, el sofriment havia passat a millor vida, les gents tornaven a somriure, el regne estava salvat. El cap de setmana posterior el rei organitzà una gran festa de celebració on no van faltar tota classe de menjars i begudes, balls, activitats, etc. i varen nomenar oficialment els tres “Els guardians de Cullera”, la qual cosa va ser rebuda amb molta honra i satisfacció per part del trio. Com havia canviat tot!, el benestar i la prosperitat acompanyaria a Cullera per sempre. De sobte una vesprada de desembre on el fred et deixa els peus congelats i el cervell no pot pensar, es varen divisar pel cel unes naus extraterrestres organitzades en el que parexia anava a ser una invasió alienígena, però eixa és un altra història que no toca contar en aquests moments, tal vegada en altra ocasió… quan les circumstàncies ens conviden a relatar-ho, i conte contat, conte acabat, qui no s’alce té el cul foradat.
Plaerdemavida
/ 145 /
Versos diversos per a adults dispersos (2)
Una escala qualsevol L’hotel París (1973) Vicent Andrés Estellés Recopilació de David Vid
Com hi ha el fill sense els pares i els pares sense el fill i xiques, al cinema, amb les cames obertes i una mà entre les cuixes, i el rosari en família, Escolta el tema i hi ha el peó que es mata caent des d’un andami i l’home que fa el pa i hi ha qui porta un metre per saber el tamany escaient del taüt i com hi ha els tramviaris que treballen la nit de cap d’any i els forats de les piques i hi ha l’ascensor amb un llum brut groguenc esperant mentrestant la portera s’emborratxa de vi i pixa per l’escala i la filla té por i el marit està fent-ho amb la dona del metge i els tramvies terribles amb l’enrenou dels ferros i el metge que es dedica a trencar les anous ganes de menjar res i ploren com les rates mentrestant la portera va pixant per l’escala i el cosí i la suïssa que dormen brutalment i trucant a les portes amb un colp de mamella i el canelobre encès i el cobertor encès i el fill de la de l’arpa que s’ha mort fa tres dies les cortines enceses i tot el pis encès plora i plora i encén un ciri i posa el ciri els nobles cavallers enterrats en els claustres a l’ampolla del vi i contempla la Loren mentrestant la portera pixa pels escalons i llavors la suïssa crida pel passadís i el marit no pot més i la dona del metge i el cosí la segueix brandant el canelobre se’n va i agafa el metge i li diu fill de puta i la xica que es gita més aviat que mai i se’l fica entre cames i tot es pega foc i un fred com una mà li puja per les cuixes i la nena que plora sola a la porteria i hi ha un instant que pensa que té el cul més petit i les inscripcions obscenes dels comuns i els veïns que s’han mort els dos intoxicats i el crani rebotant per tots els escalons. l’altre dia i la dona i la filla no tenen
/ 146 /
flt2019
“Lo” somni que Plaerdemavida contà a Aldonça Enric Casado Navarro Mestre i escriptor
Trobant-me jo un dissabte en el desaparegut rastre de Llaurí, vaig veure al final d’un carrer una parada que tenia un muntó de plecs i parers vells en terra. Em vaig acostar i vaig agafar un dels cartipassos. Estava escrit a mà, a ploma i en lletra antiga. Quan vaig llegir un poc, em vaig trobar amb la sorpresa que semblava una versió en valencià del Quixot1. Però alguna cosa no era correcta. En el Quixot de Cervantes no apareix mai Dulcinea2, només es nomena. No obstant això, es tractava d’una escena on Don Quixot li declara el seu amor al Dulcinea. El venedor, veient el meu interés no va voler vendre’m el cartipàs sol, sinó tota la muntanya de papers. Hui pense que el tracte valgué la pena, com demostra aquest fragment, prova del gran amor espiritual que sentia Don Quixot per Dulcinea, i quant disposta estava ella a correspondre-li’l de forma més... corporal. —Si vós voleu, senyora, vos recitaré un somni que he tingut aquesta nit, però vos pregue que si dic alguna cosa que puga agreujar vostra altesa, em perdoneu, però són les coses que de normal en el llit soleu fer. La senyora amb grans rialles li digué que li contara tot el que volguera, que ella la perdonava de pena i de culpa amb la seua autoritat apostòlica. Llavors Plaerdemavida començà el seu somni amb aquestes paraules: —A l’emperadriu de la Manxa diré tot el que he somiat. Dormia jo en una cambra en companyia El text, d’autor desconegut, òbviament, presenta clares referències a autors com: els acadèmics d’Argamasilla, Cid Hamet Benengeli, Joanot Martorell, Martí Joan de Galba, Miguel de Cervantes o, fins i tot, Josep Bernat i Baldoví. 2 “Aquesta Dulcinea del Tobós, tantes voltes referida en la present història, diuen que per salar porcs tenia més bona mà que cap altra dona de la Manxa.” Cid Hamet Benengeli, d’un cartipàs del Quixot trobat a Toledo. 1
Plaerdemavida
/ 147 /
Il·lustració: lliure distribució Internet
d’unes donzelles3 i viu com una cambrera4 venia amb una candela encesa. Jo no sabia si dormia o vetlava, i llavors viu com la cambrera obrí la porta de la cambra i trobà al senyor don Quixot que estava esperant. Vestia amb gipó, manta, espasa i en el cap l’elm de Mambrí, que a fe meua, se semblava molt a un bací, i caminava descalç per no fer remor. Quan entrà, ella apagà el ciri i, com si veies en l’obscuritat, passà per davant nostre i el posà dins la vostra cambra. I en eixe instant don Quixot entropessa amb l’espasa i anà a terra, fent tant de remor i escama que degué despertar a tots quants dormien en p...5 I vostra altesa, de l’esglai, pegà un bot del llit i ofegà amb les mans a la boca un crit, que més semblava un bram, quan veié al cavaller de la trista figura tot quant llarg era davant vostra. Estàveu vós, curiosament, ben neta i rentada, gens abillada, prou vestida i no massa despullada. Don Quixot s’alçà com pogué, i en veure-vos, intentà agafar-vos en els seus braços per entrar-vos en la cambra. Però la vostra esvelta complexió, per dir-ho de manera delicada, li ho impedia, anant quasi a terra mentre la vostra altesa deia: «¡Deixa’m, Quixot, deixa`m!». I així, tots dos, en un bac, acabàreu damunt del llit. —¿Has somiat alguna cosa més? —li preguntà Dulcinea amb moltes rialles i amb gran plaer. —¡Sí, per Santa Maria! —digué Plaerdemavida—, ara vos ho acabaré tot de contar. Vós, senyora, espatarrada sobre el llit, déieu: «Quixot, t’he deixat vindre ací per donar-te sense repòs tot l’amor que et tinc». Quixot dubtava de fer el que vostra altesa li deia, però vós, refregant-vos, insistíeu: «Si tu m’ames6, no has de deixar d’assegurar-me el futur, perquè el càrrec que jo he pres per donar-te el meu amor no convé a dama com jo. No em denegues quant et demane, que altres precs sent en altres cambres, perquè la castedat en què vós digueu que he viscut es digna de lloança, però més digne és que em dónes la teua amorosa gràcia, perquè estic encesa del teu digne amor. Per això et pregue que com més aviat et vulgues acontentar amb mi, millor, i acabem així tots dos contents». Llavors Quixot contestava: «Per l’extrema congoixa que vos veig passar, no vull que desconfieu de mi. Amb gran esperança creia que vós recordaríeu mon voler, però ja que per posició a vostra altesa no li ha de plaure el plaer, estic content de no fer tot el que qualsevol cavaller li plauria.» I vostra altesa deia: «Calla, Quixot, i no t’angoixes, ja que la meua noblesa fa molt la perdí i ara puc jaure sota, o damunt, el vostre amor.» I li juràveu que no vos enutjaria en res, ans al contrari, i continuàveu dient: «I no dubteu en cometre allò que vos demane, ja que seria poc el mal que em faríeu, ja que la innocència fa molt l’he perduda i no es pot reparar». Aquestes són les coses que he somiat. Després viu com vós el besàveu molt sovint i després vos desféieu la clotxeta dels pits i li demanàveu que vos tocara les mamelles, i també com li agafàveu la mà per posar-la baix la falda i que vos buscara les puces, i com vós, la meua bona senyora, tot li ho volíeu consentir, i don Quixot no volia fer res, i deia: «El vostre jurament no ha de perillar, perquè conservaré el meu celibat per a tu». Després posàreu la vostra No es llig bé. Pot tractar-se, per tant, de “poncelles”, o de “donzelles poncelles” o de “donzelles desponcellades”, vés-te’n a saber. La “eme” no es llegia massa bé. 5 No s’entén bé: podria ser “palau”, però també “posada” 6 No tinc segur que hi haja apòstrof. 3 4
/ 148 /
flt2019
cara sobre la seua, i els braços sobre el seu coll com els sarments en els arbres, i omplíeu a don Quixot d’amorosos besars i palpons. Després viu somiant, com sobre el llit que déieu: «¡Ai, senyor, no em fareu mal, compadiu-vos de mi i mateu-me del tot». I don Quixot vos deia: «No crideu tant, que podeu incriminar el vostre honor. ¿No sabeu que moltes voltes les parets tenen orelles?». I digué: «Em dóna igual, car ¿què he de fer? Segons veig, no teniu previst matar-me com tant desitge jo». I Llavors prenguéreu el llençol i li tapàreu la boca perquè no parlara. I llavors la meua ànima se sentí tan calenta en companyia de mi mateixa perquè jo no formava parella amb Hipòlit. I llavors, com més pensava, més calenta em sentia. I llavors agafí un poc d’aigua i em llaví el cor, els pits i el ventre. I Llavors, la passió pel meu Hipòlit es doblà, perquè no podia prendre part dels besos i palpons que Dulcinea buscava de don Quixot. I llavors tornà el meu esperit a mirar pel forat, i veié a don Quixot dient: «¿Qui es fiaria de mi si no guardara una dama que m’ha sigut encomanada? Tinc el consol que no he perjudicat el vostre honor, i que he complit la vostra voluntat contra la meua», i vós dient: «Ets cruel i amb poc d’amor. Ací em teniu, estesa en el llit, oberta i havent lliurat les armes. ¿Perquè no tens pietat ni misericòrdia?». I així tota la nit, don Quixot agenollat davant vós dient: «A les nostres bodes han de vindre el rei i la reina, el vostre pare i la vostra mare, la nostra família, i parents i parentes, el capellà vestit per dir missa, els cortesans i les cortesanes, amb ministrers i ministreres que han de cantar i tocar, i cavallers i dames que han de dansar, i nosaltres vestits de robes nupcials, perquè les nostres seran unes bodes sonades». I vós, senyora meua, sobre el llit tan oberta davant don Quixot que a parer meu se vos veia el blanquejar de les cames, dient: «Açò que ara t’oferisc no requereix de capellans ni cerimònies. ¡Ai, senyor, que mal que em feu! Cruel i amb poc amor ets, no tens pietat ni misericòrdia d’una dama que
tan obertament se t’ofereix. ¿De quina pena vols que et perdone si no fas res perquè et puga perdonar? Complau-me i encara t’estimaré més fortament». Després, com el jorn s’acostava, vostra altesa i don Quixot l’aconhortàveu com millor sabéreu: bregant. Que si ell no, que si vós sí... que si vós sí, que si ell no. Més tard, quan els galls tornaren a cantar, vostra altesa pregava ja humilment a don Quixot que vos fera la gràcia d’alliberar-vos del pes que allí baix teníeu i obtenir així el victoriós triomf que tant desitjàveu. Però la celsitud i celibat de don Quixot no ho volgué consentir, pel que vós no restàreu com a vencedora de la batalla. Quan don Quixot se n’anà, em despertí i no viu res, ni a vós, ni les donzelles ni a Hipòlit, ni a ningú. Llavors, caiguí en una gran torbació perquè em trobí els pits i el ventre banyats en aigua. Tal fou la calentor que sentí, que desitgí d’amar Hipòlit amb tot el meu cos, i pensí: «¿Què llei, justícia o poder de tot el terrenal món, negar-me a mi a soles pot quan de llibertat es tracta una cosa tan sensata com és un cap de virot?7 L’amor m’ha encés tant, que morta sóc si l’amor d’Hipòlit no em travessa.» Fort desig causa el despertar de qui bon somni somia.
da El plaer de la meua vi iés llegir, escoltar mús ca, compondre i escriu i , ill nz re, un menjar se na estar amb la meua do s i la meua filla, amb le persones que estime.
Aquesta frase és similar a una dita per altra heroïna de les lletres valencianes, però per desgràcia no he trobat la referència.
7
Plaerdemavida
/ 149 /
#plaerdepoble Plaerdemavida
/ 151 /
Il·lustració: Ed. Tirant lo Blanch
Tota col·lectivitat amb llengua pròpia que es preue a si mateixa atresora una obra literària senyera que la caracteritza i que, al mateix temps, contribuïx a la creació d’un imaginari col·lectiu propi. Pregunteu, si més no, els anglesos amb el Hamlet de William Shakespere o els castellans amb el celebrat Quixot de Miguel de Cervantes. Dues obres universals però fortament imbricades en la identitat dels seus respectius pobles.
Els valencians no en som menys. Malgrat que semble mentida, en este aspecte fórem uns avançats a la resta de territoris europeus. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch el 1490 en ple Segle d’Or Valencià. Deia al pròleg: “en llengua vulgar valenciana per ço que la nació don jo so natural se’n puxa alegrar”. El dubte que m’assalta és si la nació de la qual provenia, aquell antic Regne de València i les posteriors generacions que heretaren la seua tradició, se’n va alegrar o, fins i tot, si s’enamoraren d’eixa magna obra. Permeteu-me que tinga els meus dubtes. El Tirant, novel·la cavalleresca salvada de les flames per Cervantes en el mateix relat del Quixot, és un emblema de la nostra identitat com a poble. Seria de necis negar-ho. Però, tal com ens ocorre amb tantes altres coses, tinc la percepció que ‘el manco de Lepanto’ la sabé apreciar més que nosaltres. La inclinació dels valencians cap a l’autoodi és ben palesa ja des del segle XV. Bernat Fenollar, en el seu Lo procés de les olives (1497), ens acusava de ser “ingrats a la llet que haveu mamat i a la Pàtria on sou nascuts” per deixar que els nostres clàssics ‘altres’ se’ls volgueren apropiar.
Un sentiment per descobrir Jordi Mayor Vallet Alcalde de Cullera
/ 152 /
flt2019
Il·lustració: Ed. Jesús Gabán
Si a eixa laxitud en la defensa de la nostra identitat, que tant ens ha caracteritzat des de ben antic, sumem la minsa difusió de les lletres en aquella època i la posterior desfeta d’Almansa, que impulsaria, precisament durant la Il·lustració, una profunda assimilació dels valencians per part de la cultura castellana, tenim el còctel perfecte perquè els clàssics, i amb ells bona part del que fórem com a poble, quedaren pràcticament en l’oblit. No serà fins a l’arribada de la democràcia i la recuperació de l’autogovern quan començarem a prendre consciència real de la importància d’eixa herència literària. Aleshores, els reduïts grups d’intel·lectuals valencianistes impulsaran, també a través de la política i de l’educació, un moviment de recuperació de la identitat i del sentiment com a poble on el Tirant és una peça fonamental. Hem avançat molt des d’aleshores, passant de l’oblit i la censura a un procés de normalització, almenys en el terreny acadèmic, on l’alumnat valencià estudia, coneix i, fins i tot, s’estima el Tirant. A Cullera, una de les nostres principals avingudes porta el nom de l’autor de l’obra insígnia de la literatura valenciana, però personalment no he trobat cap altra al·lusió —en nomenclatures de carrers o espais públics— directa o indirecta al Tirant. La pregunta que se m’acudix és si, realment, hem arribat a apreciar i enorgullir-nos en la seua justa mesura d’esta aportació del nostre poble a la literatura universal al mateix nivell que ho fan altres pobles arreu del món amb les seues pròpies obres? Honestament, trobe que encara no. Queden molts sentiments ocults per aflorar. Caldrà que ens seguim esforçant per fer descobrir el nostre poble l’estima per este tresor que ens dota d’una particularitat. I caldrà fer-ho no sols des de apl l’alta intel·lectualitat o el món acadèmic, sinó també a traRes em resulta més b am e m irnt se vés d’altres fórmules de cultura popular, capaces d’arribar al ent que il·la la consciència tranqu gruix de la població. Si no superem eixe repte, quedarem ess de viure conforme a le tancats la narcotització del nostre sentiment de poble, que meues conviccions. viu en un estat vegetatiu permanent. No mor, però tampoc reacciona. Ja ho deia el mestre Estellés: Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble.
Plaerdemavida
/ 153 /
Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc, era un cavaller valencià que va viure al segle xv una realitat que mai no acceptaria. No acceptà la seua trajectòria frustrada de cavaller vençut i arruïnat i no acceptà, tampoc, una realitat històrica on, entre altres coses, la cristiandat acabava de patir una hecatombe, la caiguda de Constantinoble per part dels turcs. Constantinoble, la ciutat més important de l’Europa d’aleshores, la Nova York del segle xv, s'havia convertit en Estambul, després que Memet II la conquerira. Martorell, en la seua única obra escrita, farà un relat de tot allò que ell no va poder ser ni va poder viure. Contarà la vida que va pensar per al seu principal protagonista, Tirant, un cavaller a qui atorgarà l’honor, fortuna i fama que ell no va tindre mai i crearà una ficció on tot serà possible. Fins i tot Constantinoble serà salvada en la novel·la, gràcies a les estratègies militars de Tirant lo Blanc, un heroi que guanyarà als turcs i rescatarà el món occidental. Però, deixant ben clar que la novel·la Tirant lo Blanc és un intent de transmetre tots els ideals de vida i de cultura cavalleresca, encara que semble antagònic, una de les característiques més importants és el seu estil realista i humà. Martorell va ser capaç de fondre l’ideal de la vida de l’època i també la realitat d’eixa mateixa època. Ficció i realitat caminen de la mà al llarg de tota l’obra. Tirant, lluny de ser un personatge de novel·la de cavalleries fantàstic i idealitzat, es convertisca en un noble cavaller que ens conta en la seua llengua, el valencià tal com es parlava al segle xv, la seua vida tal com es vivia al capvespre de l’Edat Mitjana. Martorell ens ompli el relat d’ideals, somnis i d’una simbiosi de totes les influències d’anys i anys de tradició literària i cultural. Tirant és un famós caLitografia de Ràfols Casamada encarregada l’any 1990 valler, un heroi i un home. És generós, implacable, humil, per l’Ajuntament de Gandia amb motiu del V Centenari de la publicació del Tirant lo Blanc. divertit, jove, atractiu i seductor. Viu aventures èpiques i transcendentals però també, de tant en tant cau ferit i
Tirant lo Blanch. Un monument literari Sílvia Roca Palomares Regidora d’Educació, Cultura i Activitats Musicals de Cullera
/ 154 /
flt2019
expressa sentiments i penes, i desitjos, i s’enamora, i fa testament, i mor per un desafortunat mal de costat. El Tirant lo Blanc és molt més que un llibre cavalleresc. És també una novel·la èpica amb molt de detall de batalles, tornejos i estratègies militars, així com descripcions d’armadures i armes. Però a més, és també una novel·la costumista i social. Descriu amb tot detall el món coetani a Martorell. Recrea diferents ambients on viuen cortesans, nobles, artesans, juristes, metges i gent humil, tots ells amb noms i cognoms. També és una novel·la sentimental i eròtica. El protagonista perd tota la seua objectivitat en enamorar-se de Carmesina i comença a contar-nos tot un univers de sentiments i comportaments al voltant d’eixe enamorament. Litografia de Mariscal encarregada l’any 1990 per Apareixen moments molt sensuals, passions i desitjos. Cap l’Ajuntament de Gandia amb motiu del escriptor de la seua època parla de l’amor amb tanta lliberV Centenari de la publicació del Tirant lo Blanc. tat desenfado, gràcia i cruesa. Però també és una novel·la psicològica. En esta novel·la, per primera vegada en la literatura, els personatges descriuen intimitats humanes, pensaments i somnis. Este peculiar estil literari i els personatges de carn i os de l’obra de Martorell són el que fascinen a Cervantes i l’inspiren per a la creació del seu personatge Don Quijote i també a William Shakespeare i a Rousseau i a Mario Vargas Llosa i a molts altres. Perquè des del mateix moment de la seua publicació s’ha considerat un llibre molt divertit i amb un poder de persuasió que captiva als lectors convertint-lo en el clàssic valencià més traduït fins als nostres dies i en un model de com s’ha d’escriure una novel·la, fet que marcarà l’evolució de la literatura europea. El Tirant no només és un orgull per a la literatura en la nostra llengua, sinó també per a la literatura universal. Mostra no només la barbàrie de les batalles sinó també els sentiments i els desitjos que seguim tenint els homes i dones de hui en dia. Martorell era valencià, però la seua mirada transcendia les fronteres, tot i que, com mostra la seua obra, estava molt arrelat a la terra on va nàixer. Eixa ampla mirada va fer que escriguera una novel·la que ha emocionat a gent de tot el món. Tirant lo Blanc és un monument literari. Trenca fronteres geogràfiques i temporals. Quan la llegim ara, sentim a l'orelleta, en present, allò que s’ha escrit fa molts anys, però que ens parla de les constants de la naturalesa humana que homes i dones continuem tenint a dia de hui. Experiències, sentiments i emocions que ens uneixen per damunt de la distància que, de vegades, ens marquen les creences, les llengües, els costums i les conviccions. La Falla Taüt enguany ha llegit el Tirant lo Blanc i li ha dedicat el seu llibre de falles. No sé si també hi tindrà algun lloc al monument faller, tant de bo siga així. El foc de la falla no li farà cap mal, més bé al contrari. No caldrà que ningú el rescate de les flames, com va ocórrer al famós episodi de la crema de llibres del Quijote, on Cervantes fa una foguera amb tots els llibres de cavalleries que havien fet embogir , #elplaerdema vida és a l’hidalgo cavaller i salva el llibre del Tirant per considerar-lo ntir cada dia, estimar, se “el mejor libro del mundo”. Llegiu-lo! Feu difusió del Tirant lo els la llibertat, distingir Blanc! Cremeu-lo a la falla, si és el cas. Fent tot això, brindeu un pte, re un colors, alcançar gran reconeixement al nostre clàssic literari per excel·lència, ns, io viure i reviure emoc salvant-lo així de la indiferència i l’oblit, que són focs molt més conviure i sobreviure arrasadors. Enhorabona a la Falla Taüt i gràcies per millorar la cultura del nostre poble.
Plaerdemavida
/ 155 /
/ 156 /
flt2019
#plaerdelletra Plaerdemavida
/ 157 /
Teatre al Renaixement: tot per la realitat sense la realitat Julio Martí Zahonero Gestor teatral Apropant-nos al gran orador romà com era Ciceron, i a la clàssicament atribuïda afirmació seua d’allò que la comèdia havia de ser una imitació de la vida, podem arribar a debatre el títol que encapçala este text. Era el teatre als segles XV i XVI un autèntic reflexe de la realitat? I si així fóra, comptava realment amb els elements que formaven eixa realitat? El Renaixement suposa una autèntica recuperació per a la dignitat teatral, una autèntica revolució en les arts escèniques. Després de molts segles de foscor i confussió, on la vida de l’actor, si així el podem catalogar, estava reduïda a la presentació de misteris de carácter religiós, o, ja en els últims cuades medievals, a la presentació oral d’alguns textos d’entreteniment a places i tavernes per part d’uns juglars no sempre ben catalogats per la societat de l’època, de sobte, naix un nou gremi professional conformat per autors i actors que desenvolupen el seu treball a l’igual que un altre ofici més. És cert que, en un primer moment, els temes religiosos copaven la majoria de les representacions però, a mesura, que transcorre el segle XVI, la laïcització dels arguments escenificats acabaria per glossar tot un ventall heterogeni de propostes teatrals. Es buscava un nou públic àvid d’emocions que necessitava identificar-se amb la seua quotidaneitat. I per conseqüència, naixen també espais eminentment destinats a l’acció teatral: els corrals de comèdies proliferen de manera sorprenent. Les històries presentades a l’escenari amb un públic que vivia de manera íntima aquell “ritual màgic”, reflexaven situacions de la vida amb personatges que reflexionaven sobre problemes diaris. Es proposen autèntics models de conducta a l’escenari i per a això era necessària la participació de tots els ent om m da ca rir bo sa As actors que formaven l’escena de la realitat. Homes i, per t, de la vida, cada instan suposat, dones, cosa que no significava, en absolut l’aparidia cada minut del meu ció d’actrius per donar vida a estos personatges femenins. t es a dia com si realmen Eren els mateixos homes qui s’encarregaven d’esta feïna. é tractara de l’últim al Hauria d’haver una nova revolució en l’escena de la realitat d’existència. per fer possible que la dona prenguera el seu paper en la societat com una actriu fonamental en el teatre de la vida.
/ 158 /
flt2019
Tirant internacional Josep L. Aparici Gallón Filòleg La novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc —en la molt divulgada frase i valoració de Miguel de Cervantes, el millor llibre del món— va ser una autèntic best seller de l’època, tot i que a finals del segle XV es movien en altres paràmetres. Així, els llibres més venuts no es comptaven per milions arreu del món, ni existia el marquèting dels nostres dies per a estos artefactes o productes culturals. Tanmateix, la novel·la de Joanot Martorell —sembla ser que acabada per un altre cavaller, Martí Joan de Galba— és, encara, des de la perspectiva històrica necessària i uns quants segles després, una de les obres cabdals en la història de la llengua catalana, un dels èxits internacionals més celebrats, la cimera del segle d’or valencià i testimoni directe de l’hegemonia i esplendor polític, econòmic, cultural i social de la ciutat de València o Cap i Casal, al si de la Corona d’Aragó i també pel Mediterrani. En realitat, l’aparició del Tirant va ser quasi coetània a l’arribada de la impremta a València. Les dates següents ens ho confirmen. En primer lloc, els investigadors han apuntat que l’obra probablement va ser escrita entre 1460 i 1464, tot i que no va ser publicada fins al 1490 a València i reimpresa a Barcelona en 1497, en edicions incunables. Amb esta paraula ens referim als textos impresos durant el període que va des de la invenció de la impremta fins a principis del segle XVI. Fet i fet, el primer llilbre imprés a la península Ibèrica va tindre lloc a València en 1474, en la impremta del flamenc Lambert Palmart, deixeble de Johannes Gutenberg. Va ser, a més, en llengua vernacla. Es tractava de l’obra religiosa d’autoria col·lectiva anomenada Les trobes en lahors de la Verge Maria. Precisament, les novel·les de cavalleries eren el complement de la literatura religiosa de l’època, i circulaven entre un públic lector format fonamentalment per l’alta noblesa i cortesans, un poc abans que la literatura també començara a ser patrimoni del castellà —i fins i tot de l’italià— en els territoris de la Corona d’Aragó. Qualificada com a novel·la total, a banda del món cavalleresc que tan bé coneixia Joanot Martorell, l’obra mescla aventures amb escenaris amorosos. No entrarem ara en els detalls argumentals, ja
Plaerdemavida
/ 159 /
Il·lustració: lliure distribució Internet
que no ens correspon, però sí que cal destacar algunes de les localitzacions internacionals on es desenvolupa el Tirant arreu del món conegut de l’època: Anglaterra, les illes mediterrànies de Rodes i Sicília, Constantinoble (l’actual Istanbul) o algunes zones d’Àfrica. En eixe sentit, va ser també una obra força innovadora. Tot plegat, això va contribuir perquè ben prompte, el 1511, el Tirant fora traduït al castellà, en una edició anònima impresa a Valladolid. O que, en 1538, veiera la llum la primera versió a l’italià. Dos segles més tard, el 1737, també va ser traduïda al francés, prova innegable que la novel·la havia tingut molt de ressò. Però això no és tot, el Tirant lo Blanc seguix molt vigent. Modernament, pel que coneixem, s’ha traduït des de finals dels anys setanta del segle passat fins al segle actual, en romanés, anglés (en diverses ocasions), neerlandés, finés, alemany, suec, portugués, francés, polonés, serbi, rus o japonés. I continuarà. Quasi res porta el diari! Per tant, podem concloure que la cultura i la literatura en la nostra llengua, en obres d’ahir i també de hui, són perfectament exportables i d’abast universal. Amb eixe motiu, propose estimar, protegir, usar i conrear la senya d’identitat més important que tenim, en tots els àmbits d’ús, en qualsevol lloc i circumstància.
poEls plaers de la vida ns den ser privats. Algu es tr al són vicis i manies, canvien i muten. Els més comuns, compartits; altres, secrets.
/ 160 /
flt2019
Els parlars del Tirant Josep Bou Dalmau Faller
Llegir Tirant és endinsar-se en un text amb un llenguatge acurat, usant el que es coneixia a l’època com a valenciana prosa. Un llenguatge que s’evidencia als capítols amb un major contingut militar i històric. Per altra banda, el llenguatge més proper, amb explicacions com d’anar per casa - això sí, preferiblement en una versió actual- s’observa en aquells capítols centrats en afers amorosos i conspiracions. Tres exemples com a mostra: “Anem, que jo em refrede ací.” Paraules de l’emperadriu quan acudeix en camisó a l’habitació de la filla, alertada per la cridòria que provoca l’encontre a mitjanit entre Carmesina i Tirant. (Cap. 234) “Ai senyora! E com vos veig caminar per lo pedregal!, que l’un peu va tan avant que l’altre no el pot aconseguir”; diu la Viuda Reposada en assabentar-se de la declaració amorosa de Tirant a Carmesina. (Cap. 127) “A la majestat vostra diré tot lo que he somiat” (Cap. 163) Plaerdemavida conta a Carmesina el somni que ha tingut, iniciant-se així, entre els dos amants, la part sexual de l’obra, com si foren - salvant tota distància- Les 50 ombres d’en Grey del segle XV. Expressions col·loquials posades en boca dels personatges femenins de la novel·la, dones que tenen enginy, agudesa, picardia i certa gràcia. Girs i locucions de la parla de l’època en paraules de Martí de Riquer. Personatges amb una importància rellevant i un llenguatge poc inclusiu. Els diàlegs dels personatges femenins són diferents als dels masculins, elles porten la part més sentimental, sexual i personal de la novel·la, mentre que els personatges masculins estan més centrats, no ho oblidem, en la cavalleria, en l’aspecte militar de l’obra, tal com mostren alguns parlaments que trobem als capítols 87 i 92, entre altres, com el jurament dels cavallers de la Garrotera o la narració de diferents batalles. Reclamat per l’Emperador, Tirant acudeix a Constantinoble per defensar el cristianisme de l’assetjament dels moros. Tal vegada, la part més coneguda de la famosa novel·la de Martorell que
Plaerdemavida
/ 161 /
Il·lustració: lliure distribució Internet
inclou la relació entre Tirant i Carmesina, amb la presència d’una Plaerdemavida que com a “Celestina” s’obstinava en ajuntar cavaller i princesa. Tot i que aquest personatge de la literatura espanyola és posterior al Tirant, puc suposar que Fernando de Rojas s’hauria nodrit de les històries de Martorell així que permeteu-me l’atreviment de la comparació. No cap dubte que tant la història com el seu llenguatge la converteix en una obra mestra, lliurada del foc per Cervantes al Quixot i que altres autors com Dámaso Alonso i Vargas Llosa la qualificaren de novel·la total i moderna. Si la història fóra actual, com a escenari ens valdria una vetlada estiuenca al xiringuito a vora mar o una nit de falles qualsevol en un portal ombriu de camí a casa. On embriagats de cassalles i cubates el desig creix a través d’efluvis; i és a l’endemà quan el Whatsapp, Facebook, Twitter o Instagram tira fum. Convertint-se així en els muts i alhora cridaners observadors de tanta dita i desdita, tal qual la Viuda Reposada, Estefania i Plaerdemavida. Martí de Riquer cita els manuals i obres d’on la novel·la de Tirant esdevé com és, amb fragments plagiats d’altres autors anteriors i coetanis que Martorell adapta a la seua prosa. Tornant al present tindríem el trist debat sobre tesis i màsters de polítics que copien i no citen; que obtenen títols per ser qui són, sense acudir a cap curs i que ataquen amb vehemència el contrari quan, potser, tinguen més a callar. Hui queda clar que estem a l’abast de qualsevol amb un poc de destresa i certs coneixements informàtics o tecnològics, mireu si no el comissari Villarejo que ha posat en entredit, la ministra Delgado, el Govern de Sánchez, la Casa Reial, Cospedal i vés a saber qui més. A quin personatge de la novel·la interpretaria Corinna? Què farien Plaerdemavida i la Viuda Reposada hui en dia amb les informacions que coneixien? A quin postor li les vendrien? I com en la novel·la, a qui faria cas un “emperador” en hores baixes? Podeu pensar en qui vulgueu... Cau un Deluxe segur! Bibliografia Martí de Riquer, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Ed Ariel, 1990. Francesc Machirant, versió de Tirant lo Blanc. Ed. Bromera, 1990 Manuel Llanas i Ramon Pinyol i Torrens, Tirant lo Blanc a Constantinoble, El Garbell. Ed. 62, 1989
/ 162 /
flt2019
Versos diversos per a adults dispersos (4)
Poètica Fragments Ibn Khafaja d’Alzira Recopilació de David Vid
EL PARADÍS Valencians, quin goig el vostre! Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres. L’evitern paradís és a ca vostra. De donar-me a triar, meu el faria. Viviu-lo. No penseu en l’infern. Del paradís al foc no s’hi va mai. AUTORETRAT Tot i creure’m fort i ferm com una roca, la bellesa em sacseja com a una dèbil branca. Era dur de coratge i, de sensibilitat, tendre. No m’he mantingut mai en una sola postura ni he anat mai pel mateix camí. No m’agrada la rigidesa en l’home, que el transforma en una estàtua; ni qui no ha passat nits despert per l’insomni de l’amor, ni aquell a qui el desig no ha doblegat mai el cos. Jo, que només parle d’amor, he estat cruelment colpejat a pedrades. Jo, que rebutge les vileses i estime el que és bo i bell alhora. Ara penedit, ara abrandat, plore pels meus pecats i gemegue per les ruïnes. Sóc talment la tendra branca d’un salze que el vent du de banda a banda.
LAMENT A LA CAIGUDA DE VALÈNCIA SOTA EL CID El tall de les espases, ai de ma casa, ha tacat de sang tota la plana. El foc sofrent t’ha socarrat el rostre! Ai, qui et mira queda mut, vessa planys. Fugir has vist els habitants de colp, València meua, terra desgraciada; els monuments, enderrocs del destí, com tu, ciutat, s’afonen i s’esborren. Ara, jo em sent recitant per als savis senyors que amb goig i estima la poblaven: tu ja no ets tu, València, no ets tu; ja no hi ha cases a les teues cases.
Plaerdemavida
/ 163 /
/ 164 /
flt2019
Il·lustració: Víctor Piris
#plaerdevida Plaerdemavida
/ 165 /
/ 166 /
flt2019
Mònica Ortega Piquer Fallera
Els plaers de la vida El plaer és una sensació agradable que experimenta una persona quan satisfà una necessitat, siga física o psíquica. Per una banda, el plaer físic està associat amb els instints i els sentits, com per exemple, un bon menjar, una carícia, una olor agradable... En canvi, el plaer emocional ve de la satisfacció de les necessitats d’afecte i admiració. Alguns d’aquestos plaers serien alegrar-se per una persona, estimar a algú... Aquestes serien les definicions tècniques, les que trobem al diccionari... però tots sabem que la paraula “plaer” és una paraula molt subjectiva, amb molts significats denotatius. Per tant, per la curiositat que desperta aquest món dels plaers, i per la gran quantitat de plaers diferents que hi ha en la nostra societat, he sentit curiositat i m’he posat a preguntar a la gent del meu entorn: Quins són els plaers “confessables” de la teua vida? Ha sigut molt curiós comprovar que el primer que trobava en la cara de les persones quan escoltaven aquesta pregunta, la qual, reconec que és una pregunta personal, era un gran somriure... i a continuació, uns segons de silenci. Açò em fa creure que el tema “plaer” és un tema important, digne de fer-nos pensar uns segons, un tema el qual ens agrada compartir i un tema que ens genera bons records, alegria, enyorança... És també una paraula que porta darrere moltes connotacions i la majoria positives. Ja des de l’antigüetat el tema plaers ha sigut molt comentat. Llegint a alguns filòsofs o escriptors, podem observar que la seua definició té molta relació amb el que considerem plaer hui en dia. “ El millor plaer és obtindré allò que desitges” Tales de Mileto (624 AC-546 AC) Filòsof i matemàtic grec.
Plaerdemavida
/ 167 /
“ La felicitat es troba en els xicotets plaers de la vida però sempre amb honestitat i mesura” Epicuro. (341 AC-270 AC) Filòsof grec. “El plaer i la pena són els motors que menegen la vida” Claude Adrién Helvetius (1715-1771) Filòsof francés. “ Els plaers senzills són el refugi dels hòmens complicats” Oscar Wilde(1854-1900) novel.lista irlandés. Després de llegir aquestes cites passaré a enumerar algunes de les definicions de plaer que la gent ha compartit amb mi. Ens adonarem que encara que passe el temps, moltes d’aquestes definicions actuals tenen molta semblança amb les cites de l’antiguetat. He de puntualitzar que he escoltat moltes impressions però he decidit arreplegar aquelles que més es repetien o que més èmfasi li posava la gent al dir-les. He hagut de fer una selecció perquè ha sigut estrany la persona que m’ha contestat només una definició. Com he dit abans, a la majoria li costava donar-me una resposta immediata, però una vegada es llançaven... he escoltat moltíssims plaers i de molts diferents. Així que sense més, passaré a citar algunes de les moltes contestacions que he arreplegat i que m’agradaria compartir en aquest article. Què és per a tu un plaer? Plaer és... “ La paella dels diumenges” “ Traure una bona nota en un examen” “ Vore als meus fills riure” “ Gaudir d’un passeig per la platja” “ Estar tot un dia a soles en casa” “ Apagar el despertador i seguir dormint” “ Vore i escoltar la pluja des de la finestra” “ Trobar-me a un amic que feia temps que no veia” “ Ballar, cantar...a crit pelat” “ Fer les coses ben fetes” “ El silenci...tindre temps per a mi” “ Fer esport, i si és en companyia, millor” “ El Nadal, la família junta...”
/ 168 /
flt2019
“ Quan els meus nets venen a vore’m” “ Escoltar una cançó que m’agrada” “ Que els meus fills em diguen: eres la millor mami” “ Anar de sopar amb els amics” “ L’olor de la colònia de la meua parella” “ Formatge amb vi” “ Anar de compres” “ Una bany ben calent” “ Quan la meua falla guanya un bon premi” “ Viatjar, descobrir llocs nous” “ Posar-me el pijama i no eixir de casa en tot el dia” “ Vore la cara d’alegria quan fas un regal i encertes” “ Arribar a casa i que estiga ordenada” “ Acabar i entregar les coses a temps...i que estiguen ben fetes” “ Anar al servici quan no podies més...” “ Abraçar, besar...a algú que vols” “ Tindre tot un dia per a fer el que vullgues” “ Vore fotos i recordar moments inoblidables” ...i molts plaers més. He hagut de parar perquè la llista era inacabable. La resta de plaers eren pareguts o més o menys relacionats amb aquestos. Una vegada escoltats i plasmats sobre el paper he pogut arribar a les següents conclusions: Què és un plaer? Un plaer és tot allò que ens fa sentir bé, que ens fa feliços encara que siga un instant, com una abraçada o un bes... També he observat que la majoria de persones valoren molt més sensacions, moments... més que objectes materials. Fins i tot potser la cosa més senzilla que et pugues imaginar (una olor, un record), algun moment solitari (un bany) o acompanyat (un dinar amb amics)... En resum, plaers hi ha molts però la majoria de plaers o els més valorats, no tenen preu... és a dir, no es poden comprar. Per finalitzar i com a conclusió final aconsellaria el següent: gaudeix dels plaers, troba temps per a poder realitzar-los ja que plaer significa felicitat.
Il·lustració: Víctor Piris
Ramón Marí Bohigues Poeta, versaor i cantaor
Plaer de ma vida: despertar Plaer de ma vida, quan pels matins em desperte, i ets al meu costat, serena, tranquil·la, dormida.
Plaer de ma vida, quan et gires front a mi, com buscant una carícia, i a poc a poc t’ esperes, dormida.
Plaer de ma vida, quan lentament et toque el cabell, i esbosses un somriure, sense obrir els ulls, dormida.
Plaer de ma vida, quan per un instant, deixes de respirar, per a fer-ho junt a mi, acompassant l’alé, dormida.
Plaer de ma vida, quan poc a poc, obris els ulls, i encara un poc tornejats, em mires sense mirar, dormida.
Plaer de ma vida, quan el teus llavis pausadament, s’obrin tan sols un moment, en el que suaument dius, bon dia.
Plaer de ma vida, quan quasi sense voler, em busquen les teues mans, lentament, palpant, dormida.
Plaerdemavida
/ 169 /
Il·lustració: Víctor Piris
Ramón Marí Bohigues Poeta, versaor i cantaor
Plaer de ma vida: cantar i versar Plaer de ma vida, cantar, sempre ho he volgut fer, cantar m’apassiona, em dona felicitat, complementa el meu esperit i alegra tot el meu ser. Plaer de ma vida, cantar, cantar per a mi és grandiós, canturege tot el dia, entone la melodia anant pel carrer inclòs. Plaer de ma vida, cantar, nervis em solen entrar, en el moment de cantar, patisc per no entrar a temps per l’entonació no trobar. Plaer de ma vida, cantar, quan estic en la rondalla, cantant les nostres cançons, note com em bat el cor de pressa però gojos.
/ 170 /
flt2019
Plaer de ma vida, cantar, quan cante nostres albades, sent que no respire bé, per això algunes vegades m’ixen un poc atrotinades. Plaer de ma vida, cantar, els estils tenen gran dificultat, i encara que m’agraden tots, i tots procure cantar, la riberenca és la meua debilitat. Plaer de ma vida, versar, notar com els versos naixen, com es rimen els vocables, com els xive a l’orella perquè en la boca esclaten. Plaer de ma vida, versar, jugar amb les paraules, buscar els acabaments, notar com en el cervell brollen fins que l’idoni apareix. Plaer de ma vida, versar, la rima sempre buscant, escodrinyar l’alfabet, per trobar les adequades, que s’ajusten i tinguen significat. Plaer de ma vida, versar, acceptar el repte, estar davant d’un full blanc, escriure en ell, i que qui ho llija puga entendre el concepte. Plaer de ma vida, cantar i versar, vull dependre encara més, vull versar en tot moment, i vull tindre les cançons sempre en ma vida presents.
Plaerdemavida
/ 171 /
/ 172 /
flt2019
Il·lustració: Víctor Piris
#plaerdevers Plaerdemavida
/ 173 /
/ 174 /
flt2019
Il·lustració: Edgar Frígola
Il·lustració: Edgar Frígola
Revelació de Carmesina Ana Llopis García Periodista i poeta
La meua cara en l’espill per donar-te la mort o la vida. Massa pes a les meues mans sembla que vulgues soterrar amb gèlides làpides el meu cor, ara que encara no sé estimar. Veig el desig en la teua mirada, pel tresor que amaguen les meues cames, per ser el primer, per xuclar la meua pell, encara mai, pertorbada. Les més dolces paraules murmures a l’oïda, quan dels ulls volem fugir amagats. Però no sé si són d’amor o sols l’orgull que et crema la gola per fer-me claudicar. I Tirant, et diré que no. Malgrat que em prengues a la força, malgrat que et cride que t’atures, que em fas mal. Et diré que no, una i mil vegades.
Et diré que no, perquè no vols acompanyar-me quan caiga. Perquè no estaràs, quan necessite el consol. Perquè em faràs fills, que mai voldràs criar. Et diré que no, perquè quan tingues el teu desig, i sense cura, em penetres, em sentiré bruta, i sense mirar-me, partiràs. Et diré que no, perquè mai serem dos. seré aquella que camina que et segueix les passes, sense remugar. Et diré que no, perquè mataràs els meus somnis, perquè vull continuar i que la meua virtut siga d’aquell de qui no em demane la mort, d’aquell de qui em faça sentir, viva.
Plaerdemavida
/ 175 /
Cullera és el meu poble Ramón Marí Bohigues Poeta, versaor i cantaor
Aques
t poem
a part icipa i Culle r ot organi tzat pe r la JL F. al Prem
/ 176 /
Cullera és el meu poble. Ho sé, no descobrisc res, però que li anem a fer, cadascú és d’on és.
No hi ha indústria com he dit molts van fora a treballar tornant en arribar la nit, ací al poble a descansar.
Per això i per acabar, una reflexió vull fer, i vaig a fer-la ben curta, que se m’acaba el paper.
Sóc cullerot a molta honra, els meus pares també ho eren, valencià en els huit cognoms, i amb tota la sang de les venes.
Les terres abans molt riques, han sigut abandonades, perquè de les collites, sols és reben bastonades.
El miracle de Cullera, no és complicat d’entendre, ho dic en la capçalera, allí ho poden comprendre.
Vaig vore la llum primera un calorós dia d’estiu en el barri del Raval, on mons pares feren niu.
El turisme seria bo, si tot l’any poguera ser, però amb tan sols dos mesos, miracles no es poden fer.
Se sap que el que tens dins, ho portes enmig del cor, i fas el que siga precís, per donar-li el teu amor.
de Cullera vos diria que no és un poble industrial l’agricultura és una roïna i el turisme va fatal.
Amb totes estes premisses, el futur pot ser siga fal·laços, però els cullerots sabem, com tornar-lo avantatjós.
Que el poble que es d’u, no es sols pel naixement, és pel conjunt d’una vida, sentit i convenciment.
Açò dona per a pensar, de què viu el personal? és el que anem a indagar, ja que la veritat no es viu mal.
Que la gent de Cullera, sap bé com reaccionar, i si venen mal donades, les tornarem a donar.
flt2019
Per això Cullera et dic, que tots els teus habitants, et critiquen i de tu xarren, però els tens al teu costat.
He estat en
greu desconsol Beatriu de Dia (Comtessa) Adaptació d’Enric Casado
Estat ai en greu cossirier per un cavallier qu’ai agut, e vuoil sia totz temps saubut cum ieu l’ai amat a sobrier; ara vei qu’ieu sui trahida car ieu non li donei m’amor don ai estat en gran error en lieig e quand sui vestida.
He estat, ai, en greu desconsol per un cavaller que he tingut, i vull siga tostemps sabut com jo l’he estimat amb passió Ara veig que fui traïda perquè no li doní el meu amor. Per això he viscut en l’error al llit i quan vaig vestida.
Ben volria mon cavallier tener un ser en mos bratz nut, qu’el s’en tengra per ereubut sol qu’a lui fezes cosseillier; car plus m’en sui abellida no fetz Floris de Blanchaflor: ieu l’autrei mon cor e m’amor mon sen, mos huoills e ma vida.
Com voldria al meu cavaller entre els meus braços tindre nu, i que ell se sentira feliç si sols li fera de coixí. Que estic molt enamorada més que Floris de Blancaflor: li done jo el cor i l’amor, el seny, els ulls i la vida.
Bels amics avinens e bos, cora.us tenrai en mon poder? e que jagues ab vos un ser e qu’ie.us des un bais amoros; sapchatz, gran talen n’auria qu’ie·us tengues en luoc del marit, ab so que m’aguessetz plevit de far tot so qu qu’ieu volria.
Bell amic, amatent i bo, quan vos tindré en el meu poder, i amb vós un capvespre jauré i vos faré un bes amorós. Sapieu que gran goig hauria tindre-vos en lloc del marit, però vós m’heu de concedir fer tot el que jo voldria.
Plaerdemavida
/ 177 /
Aques
t poem
al Prem
organi tza
a part
i Culle
t per la
icipa
rot
JLF.
Per a fer-se un all-i-pebre Ramón Marí Bohigues Poeta, versaor i cantaor
/ 178 /
Es trobaven molt ociosos, una parella de dos, quan decidiren tediosos, passejar pels camps d’arròs.
Mes ja se sap que el peix, no és gens fàcil d’atrapar, i l’anguila, què trobeu? s’esmuny i no la pots agarrar.
El cas és que els dos anaven, pel mig dels arrossars, quan de sobte es trobaren, un portell formós i gran.
Després dels primers intents, en què tota ocasió erraren, no es trobaven gens contens, però no es desanimaren.
Es trobava entre dos marges, tenia l’aigua tan clara, que els peixos i les anguiles, a simple vista s’albirava.
Estaven al seu abast més no podien fer-se en ells, si no els agarrem en les mas, ens llançarem damunt d’ells.
Pensaren que seria fàcil, que el temps no havien de perdre, i que en uns moviments àgils, podrien fer-se un all-i-pebre.
Al poc, després de pegar-se, quatre o cinc escabussons, els dos es quedaren pensant, com resoldre la qüestió.
Encara que feia fred, la temptació va ser gran, entrant els dos dins de la basa, arromangant-se els camals.
Tenien fang per tot ells, la roba no es distingia, xopats fins l’últim cabell anaven sense cap guia.
Col·locats i en posició, dispostos els dos estan, que en paciència, esme i pols, els agarrem en les mans.
L’aigua ja no estava clara, en la basa res es veia, i de quan en quan, en xanxa, alguna tenca els eixia.
flt2019
Estaven tan esgotats, que no tenien rossoll, renegant de la mala hora, que entraren en aquell toll.
I es posaren de genolls, i en les rames d’un arbre, varen traure l’aigua del toll, tirant-la cap al marge.
Una vegada es calmaren, pensaren en el que fer, i per el prompte decidiren, atacar de nou al peix.
L’aigua apressa del toll eixia però més apressa encara, només arribava al marge, de nou a la bassa tornava.
Mes no volien altra volta, tindre el mateix final, i es buscaren una arma, per poder fer-los mal.
Amb totes estes faenes, la nit ja estava arribant, i per a més majors penes, l’aigua els continuava xorrant.
De seguida varen caure, en un canyar que hi havia, a la vora d’una canal, que de meravella els venia.
Com ja vista no tenien, en ser la lluna minvant, decidiren que podrien, les accions anar parant.
I agarrant unes canyes, cap a la bassa es dirigiren, darrere de peix i anguiles, moltes canyades pegaren.
Estaven els dos rabiosos, per tot el que va succeir, isqueren del toll fangosos, i en l’orgull molt ferit.
La veritat siga dita, és que molts colps van pegar, però la cruel realitat, és que cap, van encertar.
Quan, assentats en un marge estret, recuperen el rossoll que van perdre, digueren els dos que hem fet, si ni a tu ni a mi ens agrada l’all-i-pebre.
I ja estaven altra volta, amb fang fins a les orelles, mentre que el peix, pels peus, els feia pessigolleges. Com la cosa no avançava, i ni peix ni anguila tenien, es pararen per pensar, quina decisió prenien. De sobte una gran idea, els va passar per la ment, anem a desgotar la bassa, i els agarrem fàcilment.
Els protagonistes de la història, tenen noms i cognoms, però mantindrem l’anonimat, per no tocar-los els cordons, Del que passà aquella vesprada, res en el poble s’ha dit, fins ara que un modest poeta, ha decidit fer l’escrit.
Plaerdemavida
/ 179 /
Imatge: disc Te’n cantaré més de mil
Romanç de Don Simó Pep Gimeno “Botifarra” Cantaor
Vaig a contar-vos una història d’un rector que li deien Don Simó, que era tan alt i tan gros que per on passava el seu cos a tots cridava l’atenció. Però, entre manteu i sotana, fera fosca o fera vent, feia fugir a la gent, pensant-se que era una tartana. D’altre mode, Don Simó sempre fou molt bon subjecte, però tenia un defecte de gran consideració: rotava d’unes maneres i es tirava uns pets tan grans que no havien cristians que al seu costat estigueren. Per eixa mateixa raó no tenia mai criades, doncs fugien espantades, perquè els causava aprensió. Però, molt ben recomanada per una agència, la donzella Manuela, una xicona canella, un dia es va presentar.
/ 180 /
flt2019
Ja la varen avisar dels defectes del rector, però ella, de molt bon humor, així va contestar: - Si és això a soles, això no és res, s’ajuntem jo i Don Simó i a vore qui pot més! A la badia, només arribà, fou molt ben rebuda, li donaren la benvinguda i acabaren de dinar. Estant ella a soles, arreglant el seu quartet, quan en la sala sent un pet, ella va i se n’aventa un altre. Per eixa mateixa raó quedà el rector estranyat, doncs no estava acostumat a tindre contestació. Des d’ahí en avant, igual de nit que de dia, en la casa pareixia que estaven bombardejant.
Si Don Simó se’ls tirava com si li eixiren dels ossos, del mateix modo, o més grossos, Manuela li retrucava. Per fi, un dia, el rector es mosquejà, de vore la competència que, en qüestió de flatulència, li feia la crià . I a Manuela li va dir: - Si has pensat en provocar-me i posar-me a mi en apuros, ben guardats jo tinc 100 duros i els trauré per a jugar-me’ls, i si és que te’ls vols jugar a qui es tira el pet més gros, vés preparant el teu cos que a mi no m’has de guanyar! - Sí senyor, me’ls jugue! Quan vosté vulga, voldré jo! No es crega Don Simó que a mi això em fa por! Un ratet abans de sopar, aprepararen en la cuina un llibrell ple de farina d’eixos grans de pastar. Acabaren de sopar i començà la prova. El rector s’alçà la roba i al llibrell es va assentar.
- Si no has perdut l’esperança ara a tu et toca esclafir. I tornaren a arreglar el llibrell de farina, que omplia quasi tota la cuina, i Manuela es va assentar. Un minut hagué de treva, i com si fóra una tromba, com si caiguera una bomba, aixina fou, mare meua! S’armà la gran tremolina, el llibrell va rebentar, i els trossos varen tirar el barandat de la cuina. El rector s’havia quedat com si estiguera mut, pensant que havia perdut tot allò que s’havia jugat. I corrent encara se’n va anar i va agarrar una llum, i li va alçar la roba a grapats i encara va vore dos forats que tiraven fum. - Qui ho havia de dir, cara de quatre collons? Com t’havia de guanyar si tu tens per a disparar una escopeta amb dos canons?
Tremendo fou l’esclafit, gran polseguera armà, tota la casa retronà i el llibrell quedà buit. I somrient, del llibrell es va alçar, pensant que aquell pet ningú el podia igualar. I a Manuela li va dir tot ple de confiança:
Escolta el tema
Plaerdemavida
/ 181 /
Il·lustració: Víctor Piris
Les criades.
Un col·loqui valencià
Fa molt prop de cuaranta añs qu.estic tractant en criaes y a donar informe d’elles ningú en lo món pot guañar-me.
/ 182 /
Anònim. Llenguatge original.
Mirant-les només la cara, puc dir ya, d’un modo exacte, de quina se deu fuchir y de quina pot fiar-se.
Les d’Albalat y d’Albal les hores del dia pasen cantant cansons o romansos, gochos, orasions o albaes.
Y és tanta la meua pràctica y el estudi fet en tantes que sols pel nom del seu poble conec ya les seues faltes. [...]
Les d’Alfara y Alfafar són per l’aliment barates, no menchen més que verdures, sebes, tomates y faves.
Les que.s crien en València per a criaes no valen. Són millor p.a camareres o donselles..., si són guapes.
Les d’Alcublas y Tabernes solen pecar de borraches. Y les de Rotglà y Petrés de flatos solen queixar-se.
Les de l’Horta són rasposes, y a cada punt amenasen en tornar a la barraca, perquè... està mala sa mare.
Les de Cullera en la cuina els millors trosos se traguen. Les de Catadau són llépoles, y les del Puig tot eu tasten.
Les d’Albuixech y Alboraya són molt devotes dels frares, y a sobint (sic) van a la iglésia a oir misa y confesar-se.
Són plorones les d’Algímia; les d’Aldaya, descaraes; caprichoses les d’Antella; y les de Bétera, paves...
flt2019
Il·lustració: Víctor Piris
Romanç del
senyor feudal Ramón Marí Bohigues Poeta, versaor i cantaor
El romanç que conte ara, no és cosa fàtua o banal, doncs conta com és la vida, que viu un senyor feudal.
Vulga la dona o no vulga que ella es trobe preparada, que té la prioritat que li dona, el maleït dret de pernada.
Si un vassall vol ser lluire bona renta ha de pagar, més si es retarda en el pago, vassall de nou ell serà.
En el seu feu, senyores, el senyor feudal a tot té dret i només deu obediència al seu benvolgut rei.
Els seus vassalls tenen, que treballar sols per ell, i que es quede el benefici, no serà cap atropel.
Només per diversió s’organitzen grans caçeres, on es caça de tot i a tots i es fan moltes malifetes.
Ell és l’ amo dels terrenys, que el rei li va atorgar, i tot el que en ells hi ha, és de la seua propietat. Ell és l’ amo de les cases, les collites i el bestiar, dels rius, bosc i montanyes, i del que en ells puga estar. Els homes i les dones que allí puguen habitar, són els seus vassalls, per ell treballen i, si és precís, per ell, la vida han de donar. Si una dona a ell li agrada, d’ella es pot aprofitar, i no haurà cap donzella, que ell no haja de tastar.
Ells li deuen obediència i l’han d’ajudar, Si té algun conflicte de caràcter militar.
Té un vida molt pesada plena de orgies i borratxeres que són pagades pels vassalls amb impostos i elevades rendes.
Els fills que els vassalls tinguen al senyor deuen presentar, i si són del seu agrado, ben bé que s’els pot quedar.
Quan mor el senyor feudal no es perd la condició, i són els seus descendents, els que continuen en la posició.
Si el senyor feudal volguera, fer fora d’ allí a un vassall, només ha de donar l’ ordre, i ell vassall ho deixa tot, i se’n va.
Per acabar faig resum, del que en el romanç s’ ha dit, i que el senyor feudal és l’ amo, ho vull deixar ben escrit.
Si algun vassall es rebel·la, que sàpiga que té dies comptats, doncs rebel·lions no en tolera, i tot seguit, talla caps.
Que en el seu feude mana ell, que és la màxima autoritat, que els vassalls per a ell viuen, i que li deuen obediència i lleialtat.
Plaerdemavida
/ 183 /
Romanç de
Aques
t poem
al Prem
organi tza
a part
i Culle
t per la
icipa
canya i cordell
rot
JLF.
Tararí tararíííí, Tararà, tararàààà... Senyores i senyors, xiquetes, xiquets, iaios i iaies gossos i gats... De la vida faré una referència i posaré als vostres peus el que no deixaré als hereus però em serveix d’experiència. Vivim en un temps estrany en què manca una mica de cordura. Per això no seria raro que aquest any de nou guanyara el de la corfa dura. La cosa és que la comunicació tant pobra s’ha tornat que en la mateixa habitació podem veure ajocat al pare amb una televisió, al fill amb el mòbil trastornat, a la mare amb un punt d’emoció pel que el Jorge Javier ha xismat, a la filla en estat d’abducció perquè el Gran hermano han posat, i al uelo o uela, que amb resignació encara no sap perquè no ha soltat una hòstia com a solució.
/ 184 /
flt2019
David Vid Poeta, editor i rapsode
Amb aquest panorama la cosa pinta parda doncs resulta més important el que a la tele van soltant al llarg de tota la tarda que una conversació en què la gent estiga parlant i intercanviant opinió. I el que es veu a l’aparell cadascú ho vol per a ell. A la tele, de cultura una mica, pica. I si la Esteban s’allarga? Amarga. I si el Gran hermano mou? Cou. Com els romans, pa i circ a la gent que sense educació cobren sou per fer un trist entreteniment que pica, amarga i cou. El gran hermano i la isla, las mujeres, los hombres i los viceversas. Els adams i les eves, i no sé quantes més de tonteries com aquestes emboiren una televisió que ompli les butxaquetes a costa de la població.
Ai senyors, Déu ens guarde i done altra oportunitat, que després ens preguntem com hi ha tant d’abandó escolar, tant adam i tanta xoni poligonera. Clar, si en safata els ho deixem! per a què tant estudiar si podem ser una rata sangonera que dels reallities pot xalar? Després a una discoteca amb sols el múscul ensenyar ja tenen la feina feta fan caixa i a ingressar. Ara bé, si parlen la poden cagar, perquè ni tan sols saben què vol dir el mot pensar. I per revertir la situació el govern tragué un nou pla general d’educació que volia anar al gra de la desfeta comunicació. Resulta que la treta li va donar opció a la Esteban, que guanyà diners a manta sense discreció amb el llibre que presentà, digué que escrit amb devoció, i resulta que a tots enganyà doncs no caigué en la cantà que l’escriptor real volgué admiració i eixí descobrint la marcianà deixant a aquella en depressió. No ens cal ja altra història. Miren, sabem amb certesa que la qüestió de la saviesa a més d’u li aigua l’eufòria en un moment de canya tiesa doncs importen més una o dues raons que tot allò que la persona pensa. A això ens ha dut aquesta nova comunicació tant pobra que hem perdut la màgica sensació
de fruir amb un conegut d’una bona conversació en la que al món detingut li posem bona solució. No pensen però, que tot és negatiu. Que també hi ha qui se’n fot del que la gent pensa i en sa cara un bon rot a tot aire llença. Eixa és la gent que riu i treu de recompensa un món nou, sincer i viu. El que ens cal per canviar, parlar. El que necessitem pel camí fer, saber. El que volem pel camí fruir, gaudir. Si volem altra vida viure és cosa nostra decidir que ens cal de forma lliure parlar, saber i gaudir. Ací acaba tota d’una aquesta mena d’explicació que he volgut adobar-los al voltant de la comunicació. A veure si és de veres i fem algun barret parlant de coses sinceres i posant a punt el cosset, que davant d’unes cerveses diuen que es parla més claret. I esperant que allà al final no acabe tot açò en cendra s’acomiada de tots per igual un amic. Tararí tararíííí, Tararà, tararàààà...
Escolta la rapsòdia
Plaerdemavida
/ 185 /
Vita Christi Fragments Isabel de Villena Adaptació d’Enric Casado Recopilació de David Vid Escolta el tema
Versos diversos per a adults dispersos (5)
Poques vegades, en la literatura de la baixa edat mitjana (o fins i tot en l’actualitat), podem trobar obres literàries (i de qualsevol tipus) la gestació de les quals i la seua publicació és protagonitzada exclusivament per dones. La Vita Christi va ser escrita per Sor Isabel de Villena, abadessa, i donada a la impremta, atenent la sol·licitud de la reina Isabel la Catòlica, per la seua successora Aldonça de Montsoriu, qui va pràcticament va exigir que portara el seu nom: «sor Isabel de Villena ho ha fet, sor Isabel de Villena ho ha compost, sor Isabel de Villena, ab elegant i dolç estil, l’ha ordenat», sent les destinatàries més immediates de l’obra les religioses del seu convent. L’obra s’ocupa abundantment dels personatges femenins de l’Evangeli, i defensa obertament la superioritat moral de la dona sobre l’home. Pot una obra del segle XV considerar-se feminista? Sí, si acceptem com a definició d›aquest concepte la defensa de la dignitat de la dona. Naturalment, sense anacronismes: el feminisme medieval no preconitzen conceptes com el dret a disposar del propi cos -el cos femení, el gran enigma de la medicina medieval-, ni el reconeixement polític. 7 de setembre de 1458, anotació del diari de sor Isabel de Villena, que en vida va ser coneguda com Elionor de Castella i d’Aragó:
/ 186 /
flt2019
Temps de dol per recordar què em contàveu mentre vivia al Palau del Real, i em criàveu com a filla i princesa. Vós reina Maria, esposa d’un rei que fugí a Nàpols, Alfons, vau ser per a mi mare i exemple de vida, em vau acollir quan vaig quedar sola al món, ni pare, ni mare, ni certesa que la meua vida no s’apagaria amb només 4 anys, a mans dels nostres enemics.
l’ànima del Fill e de la mare se parlaren… […] E mirant e contemplant aquell petit cos… e recordant-se que era passible e mortal, sentí en si la senyora mare tan excessiva dolor que tot lo cor li travessà, e especialment com lo sentí plorar de fred… e prenía la senyora los peuets dels seu Fill, e calfava’ls ab les pròpies mans, no havent altra manera de fer foc. ”
Per vós i per la vostra memòria escriuré més paraules, unes paraules que només per a la vostra oïda havia compost, per usar-les de bàlsam per la vostra dolor, però que ara, acabaré per a les meues monges. Per vós, i per la vostra memòria, perquè la vida de les dones que saben sofrir, i viure; que coneixen la seua càrrega, però la porten lleugera; que acullen les dones sense jutjar-les; que treballen i governen, amb justícia; i duen amb la paraula l’esperança, serà la meua inspiració. I per més que no sóc com la mestra en saber Hidelgarda de Bingen, ni és Déu qui m’ordena escriure, veig i sent que “la inspiració és com la gota de la pluja, suau, refrescant i ens transporta”. I la vostra mort, se m’ha convertit en pluja.
Com la dolorada mare plora lo fill que mort tenia en la falda “E baixant la piadosa mare la sua cara, besa’l en la boca ab tanta dolor e llàgrimes que paria volgués esclatar recordant-se d’aquells dolços parlaments e raonaments, a ella tan plaents, que ab ell havia hagut en la vida sua; e deia: —¡Oh, alegria e consolació mia! Finits són los parlaments que en la present vida vós e jo haver solíem. Apartats e partits són de mi tots los delits meus. En recordança de dolors serà la vida mia, puix la dolçor de la vostra veu oir no puc. ¡Oh, dolor sens mesura! ¡Oh, silenci dolorós! ¿Qual cor de mare lo porà durar? ¡Tenir lo Fill mort en la falda e no poder oir la sua paraula!”
Com lo senyor ixqué del ventre virginal de la sua mare e fon adorat e bolcat per aquella …ixqué lo Senyor del ventre virginal de la mare sua sens dar-li nenguna dolor, lleixant-la verge e pura… […] E sant Miquel e los altres prínceps prengueren prestament lo Sényor perquè no caigués en terra e adoraren sa majestat… e presentaren-lo a la senyora mare sua, qui ab goig infinit lo mirava… e prenint-lo sa mercé… ab sobirana prudència posa’l en la sua falda e abraça’l e besa´l estretament ab tendrea d’amor com a Fill seu verdader e natural… E sens mitjà de llengua,
Plaerdemavida
/ 187 /
Versos diversos per a adults dispersos (fi) Tancat a casa la major part del temps, no sóc amant de llepar. No tinc déus, ni pensament de trobar-me en tal cas. Jo sóc qui sóc. Si vols veure’m, em veus. El meu treball el demostre com puc. I tant com puc, em done tot a ell. Millor, pitjor... El judici ja és vostre. I amb l’ofici, arribaré a ser vell. Llavors veure’m quina retribució em tocarà en tant que jubilat. Si dic això, és perquè com he dit, no sóc amant de llepar un sol dit. Jo sé que vaig amb les meues cançons saltant històries, saltant situacions. Ara dic groc, i després passe al verd. Sé que és difícil seguir-me l’explicat. Per tant, per tots, em vaig a presentar: Jo ací explique a la meua manera uns fets, un temps, una estima, una idea. Jo sóc l’artista. El cantant. El pallasso. Per a uns pollet. Per a altres una fera. Com bé veureu, no arribe a l’u setanta. Si com he dit al bell començament sóc dels qui resta a casa el major temps, no és per boig, ni per sentir-me estrany. És pel dubte. I dubte molt companys: Quina és la porta que s’obre sense pany?
/ 188 /
flt2019
Autocrítica i crítica Ovidi Montllor Rapsòdia i recopilació de David Vid
Escolta el tema
Quantes persones et reben sense engany? Quants parlen d’ells dient que de tu parlen? Quants m’estaran posant en dubte ara? Doncs repeteixo: Jo parle del meu temps. Estime el viure d’un cop ja, per a tothom. Tinc un partit i una ideologia. Dic el que dic sense cap covardia. Però també sé el preu de tot això: Mes tard o d’hora, m’arribarà sentència. Car no interessa qui no llepa amb paciència. M’aïllaran, dient que m’he aïllat. Diran o diuen, que ja sóc acabat. No pense pas donar-me per guanyat. Mentrestant jo, no m’empasse la porga, D’aquells qui creuen que tot està tan clar. Respecte això amb tot el meu respecte. Admire artistes, admire comediants. Però jo sóc jo. I no em puc deslligar. De mi mateix poc més puc explicar Jo sóc l’artista, el cantant, el pallasso. Sóc l’artista. El cantant. El pallasso!
#plaerfinal Plaerdemavida
/ 189 /
els matxets ie, si t’agarre t’esgarre! Diafebus, Tirant, Hipòlit...
Tirant Ie penya, què fem esta nit? Hipòlit
Jo havia quedat amb Estefania Tirant colló, sempre igual! Hipòlit
ie mascle, no te’n passes. A vore si al final ens fas a tots igual. Tu que no pares que si Carmesina per ací, que si Carmesina per allà, que si té el culet molt bonic, que si té dues mamelletes com dues poemetes Diafebus
Diafebus Ieeeee que l’emperador està en el grup!!! jajajajajajajajajajaj
ara l’expulse!!! jajajajajaja
/ 190 /
flt2019
les mandarines ladies Carmesina, Plaerdemavida, Estefania, Vidua reposada...
Plaerdemavida xiques!!! Sabeu què m’han dit? Plaerdemavida
que Tirant vindrà esta nit a per Carmesina Carmesina siiiiiiii!!! Reposada Heu vist el face de tirant. Feu-li ullada Estefania Plaer, i saps si vindrà també Hipòlit. He quedat amb ell però com Tirant li estira tant ell diu que sí. És tan bo!!!
i jo sé que em vol!!! Aissssss Plaerdemavida ell diu que sí. És tan bo!!!
i jo sé que em vol!!! Aissssss
i el napicol també t’agrada. Mira esta!
Plaerdemavida
/ 191 /
Tirant lo Blanc
Tirant
L’Emperador 99623 persones Tirant lo Blanc és amb Diafebus Diafebus i 80 persones més
Sabia que ens passaria açò al final. Si és que no sabeu beure casalla!!! I això que dieu que sou de Cullera!!! Ai mare la cama!!!
/ 192 /
flt2019
@mario: El plaer de ma vida és que el Querubí guanye un partit. .#sempreteuatlateuallengua #llibre am taüt2019 #plaerde vida #amunttaüt
r @mario_font: El plae de ma vida seria que eno Cañotet faça un entr sencer. .#sempreteuatlateuallengua #llibre ataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt aer @pako_miguel: El pl meu de ma vida és que el semgermà siga taüter. .# preteualateuallengua laer#llibrettaüt2019 #p t demavida #amunttaü
a@edgar_castillo: El pl ar er de ma vida és arrib a Canalla el dia de la eproclamació. .#sempr liteualateuallengua #l debrettaüt2019 #plaer mavida #amunttaüt
@vic_piris: El plaer de e ma vida és menjar-m eteun brownie. .#sempr retualateuallengua #llib avitaüt2019 #plaerdem da #amunttaüt
pla@carlos_moreno: El els er de ma vida és que a meus amics s’apunten ala falla. .#sempreteu tre lateuallengua #llib ataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt r @diego_garcia: El plae de ma vida és que hi mhaja barra lliure. .#se preteualateuallengua la#llibrettaüt2019 #p erdemavida #amunttaüt
@oscar_juan: El plaer de ma vida es que . Joseph es faça mamat .#sempreteualateuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt
r @toni_cullera: El plae un de ma vida és tirar nt masclet dins de la fo edel mercat. .#sempret ualateuallengua #llidebrettaüt2019 #plaer mavida #amunttaüt
@jordi_arellano: El plaer de ma vida seria que el meu germà no ebeguera tant. .#sempr liteualateuallengua #l debrettaüt2019 #plaer mavida #amunttaüt aer @diego_gomez: El pl ni de ma vida és que To t. Vidal siga presiden .#sempreteualateuallengua #llibretataüt2019 #plaerdem vida #amunttaüt
@josep_victoria: El re plaer de ma vida és vo preuna despertà. .#sem liteualateuallengua #l debrettaüt2019 #plaer mavida #amunttaüt
Plaerdemavida
/ 193 /
Algú recordarà el meu nom quan siga passat el temps? Voldria pensar que sí. I també voldria creure que vos hem fet feliços almenys un temps. Ara ja em coneixeu.
/ 194 /
Plaerde flt2019
Ja sabeu de mi i de les nostres aventures. Aixà que ens veiem ben prompte als llibres, a les places i als carerrs. Fins prompte estimats. Acà s’acomiada una amiga.
emavida Plaerdemavida
/ 195 /
El makingoff / 196 /
flt2019
Plaerdemavida
/ 197 /
/ 198 /
flt2019
Plaer de guia comercial Plaerdemavida
/ 199 /
guia comercial
/ 200 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 201 /
guia comercial
/ 202 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 203 /
guia comercial
/ 204 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 205 /
guia comercial
/ 206 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 207 /
guia comercial
/ 208 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 209 /
guia comercial
/ 210 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 211 /
guia comercial
/ 212 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 213 /
guia comercial
/ 214 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 215 /
guia comercial
/ 216 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 217 /
guia comercial
/ 218 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 219 /
guia comercial
/ 220 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 221 /
guia comercial
/ 222 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 223 /
guia comercial
/ 224 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 225 /
guia comercial
/ 226 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 227 /
guia comercial
/ 228 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 229 /
guia comercial
/ 230 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 231 /
guia comercial
/ 232 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 233 /
guia comercial
/ 234 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 235 /
guia comercial
/ 236 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 237 /
guia comercial
/ 238 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 239 /
guia comercial
/ 240 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 241 /
guia comercial
/ 242 / / 242 /
flt2019 flt2019
guia comercial
Plaerdemavida Plaerdemavida
/ 243 / / 243 /
guia comercial
/ 244 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 245 /
guia comercial
/ 246 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 247 /
guia comercial
/ 248 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 249 /
guia comercial
/ 250 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 251 /
guia comercial
/ 252 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 253 /
guia comercial
/ 254 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 255 /
guia comercial
/ 256 /
flt2019
guia comercial
Plaerdemavida
/ 257 /
guia comercial
9 1 0 flt2 / 258 /
flt2019
Plaerdemavida
/ 259 /
/ 260 /
flt2019
