6 minute read
Miquel Àngel Gascón Rocha SEGONS BUFE EL VENT ÉS EL LEMA DEL MOMENT
Entre bufes, els artistes, i entre ninots classicistes esbossen la nostra falla. Van bufant en les escenes els ventijols, a mans plenes, escampant una rondalla.
Esta contalla relata cóm el penell se barata segons si és garbí o ponent, així com a introducció farem una relació des d’a on bufa cada vent.
Advertisement
En gregal ni peix, ni pardal.
Això diu el refranyer en quant al vent de gregal, i el trellat és molt formal en lo que diu un refrany, aixina que si el vent bufa i vols eixir a caçar o per peixos a la mar, no li posses massa afany.
(Tampoc dones molta tralla si vols plantar una falla).
El llevant és un vent que no el nom de nostra gent
A vore si els castellans s’enteren que els valencians no som terra llevantina. Si seguixen el retruc no van a tastar ni el suc de la dolça clementina.
El llevant pot ser un vent, un diari que llig gent, una plaja on fer el nota, alçar una taula un fartó, també una preposició i l’equip de la granota...
... pero açò no és el “Llevant” com nos estan estacant, de veres, que en poca manya. Si en ràdio o televisió senc l’horrible afegitó, m’entra una mala castanya.
En vent de xaloc també es peixca poc
Des d’Oran ve el vent bufant on molts valencians de l’exili fixaren el domicili esperant tornar un dia. Així que sent ventijol, du cançons sense acabar, versades que amaga el mar plenes de melancolia.
De migjorn seguix bufant el vent que naix migrant
Per molt que sigues contrari a donar-li l’acollida, el migjorn bufa a diari gent que busca l’ideari, de tindre una millor vida.
El vent de llebeig en falles és lleig
Si veus que anuncien llebeig, per favor, no plantes falla. Este vent fa un astraleig que se t’acaba el festeig. Trencadiç en borumballa.
Despuix de bufar a manta, plou segur al sendemà puix el bon orage espanta, sent una mala somanta si és la nit de la plantà.
Si bufa de ponent es que bufa malament
No importa en Madrit com siga el govern, sempre els perdedors som els valencians.
Este romanç pareix que siga etern per molt que el poder canvie de mans.
Aixina que tenim molt clar ací, bufe com bufe l’aire de ponent, que no durà mai cants de teuladí i l’ànim nos calfarà de valent.
Si bufa mestral aguanta com cal
Llauradors i mariners al mestral, li guarden sempre una enrònia ancestral, per ser un aire sec i violent.
Diuen que mentres el mestral no afluixa, no s’aguanta ni en poció d’una bruixa, com passa en Facenda al contribuent.
(Facenda és bruixa i mestral, que se m’entenga com cal).
Si bufa de tramontana nos entra la mala gana
Quan pel nort arriba el vent, amaga’t be la cartera, puix per l’aire aplega gent que te furta en un moment, inclús la festa fallera.
La nostra llengua és la seua, l’arròs i la moixaranga. Tampoc la paella és meua, ni al Tirant li donen treua, com si açò fora una ganga.
Ací troben compromís de gent que li és cortesana per algún estrany enchís que els posa l’aire sumís. ¡Quin mal vent la tramontana!
EL REMAT DE LA FALLA COPA LES BUFES QUE FA L’EUROPA
Des de la terra teutona bramant dels balafiadors, en cavalls retalladors arriba el bufit fet dòna. Per això no hi ha persona de Finisterre als Urals, dels tarongers als perals, que en escoltar la retreta no se’n vagen de vareta per a on tenen els ullals.
La teutona emperatriu tot engany sancer el chafa, martafallant tota estafa sense fer-ne cap captiu. En la corrupció no es riu puix la veu com un gran drac al que no cal afalac sinó tallar-lo pel coll fins a que parega un poll, per a ficar-lo en el sac.
Com és teutona i adusta s’ha acabat tota la festa, sense que capia protesta si no vols rebre la fusta. Ella mana tota augusta des del seu Berlin grisenc, tenint com a camarlenc al Banc Central Europeu, que en sentir la seua veu tremola l’albuferenc.
Ya se caguen tots els grecs i tots els regnes ibèrics junt als comtats perifèrics, tots plorant en grans gemecs. Ya no poden fer-se els suecs deixant el seu deute a banda o estar sempre de parranda, puix l’espasa venjativa els controla pujant l’IVA per a donar-los la llanda.
Només en alçar un dit te retalla el teu jornal, perque reajustar-se cal al nou imperi parit. I per a menjar bollit.
Que el marisc i la paella o la carn en la graella, es reserven als artistes, quan arriben de turistes, a torrar-se fins l’orella.
Perque el nostre regne antic s’ha passat de meninfot i ara qualsevol te fot per mirar-nos el melic. No podem fer ni el repic ni del sò del Micalet, s’ha quedat tot en guaret en Valéncia i en Espanya
Ni Alemania açò ho apanya, puix no queda ni un quinzet.
Per A Alguns Sense Esment
(Lletra)
Dilluns de matí per a un funcionari. Li costa arrancar fins a el solitari.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat).
(Lletra)
Arriba el moment de fer 10 minuts per al cigarro, que són mereixcuts.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat).
(Lletra)
Despuix toca almorzar en bona gana que és sostenible i costum valenciana.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat).
(Lletra)
Sona el teléfon com en un aljup. Ningú l’agarra, és teràpia de grup.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat).
(Lletra)
Així passa el dilluns en un bufit, encara que algú parega pansit.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat).
(Lletra)
Si apareix de sobte algun ciutadà: “Sense cita prèvia, torne demà”
(Contracor punyeter)
(Si no vols caldo, tres tasses).
(Lletra)
Ara sí que s’acaba la jornada sense massa que fer, pero estressada.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat)
(Coda)
Puix segons com bufe el vent tot és sempre inapetent.
Si Te Canvies De Jaqueta
T’ASSEGURES LA PAGUETA
La campanya electoral és un conjunt de mentires. No estic descobrint la sal puix és casi un ritual dels que ocupen les cadires.
Mentres se juguen els vots: somriure incondicional, abraços i batistots. Encara que despuix tots, en amnesia temporal.
Quan s’acaba la campanya s’acaba l’abraç i el bes. Mira si és gran la patranya que fan sempre, en molta manya, lo contrari a lo promés.
Esta falta de memòria en el comentat assunt, és de tots definitòria per a res contradictòria, en el seu treball conjunt.
Per raó d’este descuit li trobem explicació a com apareix l’oblit quan claven la mà en profit en temes de corrupció.
O quan coloquen amics, familiars i coneguts, companyons d’escola antics a guanyar uns bons pessics, com si foren molt sabuts.
També despuix d’eleccions, si resulta una desfeta, obliden les conviccions, abraçant atres raons, i se canvien de jaqueta.
Puix segons com bufe el vent, adapten el seu pensament.
Bufa El Vent I Be Que Bufa Ventolera Per La Chufa
En el temps antepassat tot estava organisat per varietats de la fruta, o les diferents verdures segons de quines cultures parlem en esta disputa.
Les pomes van en les peres i se les mengen sanceres. (També la pera a la poma). Pero aguarda, que ara, espera, que una poma vol ser pera per damunt del cromosoma.
Ara l’albergina és fina i la figa una tonyina més dura que un cabirot.
La tomata sap a nap pero el nap ni vol ni sap. Aixina està este avalot.
Alguns melons de tot l’any diuen que tenen l’afany de passar-se a ser d’Alger. Els d’Alger donen la nota, volen la pell de granota perque voler és poder.
Ara el suc és multifruta i la roba tota eixuta, oberts armari i finestra. Si la fruta s’aventura, ni parlar de la verdura: Tots a menjar-ne menestra.
Puix segons nos bufe el vent, un forat, o el diferent.
EN UN CASAL ÉS NECESSARI
QUE UN CUINER FAÇA HORARI
Són els vascs els de més fama en juntar-se a fer menjars, pero en qüestió de fartars ací també s’encen flama. Perque quan el budell brama el casal està que bull, nos juntem al caramull només sentint la proclama.
Per això és molt important que entre tot el cens faller aparega un cuiner que els fogons vaja bregant. Així pot anar cuinant la carta casaletera en tanta passió fallera nos acabarem menjant.
Omplir de llet el perols per a fer chocolatà, sense oblidar la sucà d’un grapat de bons bunyols en que farcir els barjols. O en pernil i una tomata fer sonar una sonata d’un suquet de caragols.
Almorzars sense final, com sardina en ou fregit en la ceba de confit per a omplir tot el cabal, o pollastre de corral fet en bona guarnició, per a posar en acció tota taula del casal.
Encara que és el remat, d’entre tots el millor mòs, quan nos presenta l’arròs en qualsevol varietat. Ya pot ser un empastrat, un arròs del senyoret, en costelles de porquet, o un torrentí rossejat...
... un arròs en la graella, o en les barjoques farcides, en les nyores envellides, o dolç en llet i canella. Encara que sense astella de tots l’arròs principal, la gran festa del casal, sense dubte, la paella.
Puix segons com bufe el vent en falles tot està ardent DEIXA DE BUFAR EL VENT. DESPEDIDA I TANCAMENT.
Vinticinc anys van versats cinquantú en tinc contats i encara em diuen novell. Queda clara la qüestió: no tinc massa inspiració, el meu vers és desgavell.
Com no soc un teuladí, me pense que deixe ací l’enrònia lletraferida.
Adeu a Lo Rat Penat especialment al jurat, esta és la despedida.
Només demane una cosa, com mai guanyaré la Rosa almenys, perque els fa ilusió, li doneu algun palet pels versos d’este llibret ad esta gran comissió.
Artista faller: Ángela Grau i Daniel López, L’atelier del foc
Lema: Hot’n Cold
Secció: 8
