EN RECORD DE VICENTA MIRA VERDÚ

Corrien els anys 60 i es va apuntar a la falla. Què dir de Vicen com a persona i com a fallera? Amb tristesa i molta pena aquest exercici faller ens va deixar, com va vindre: en la seua prudència però amb les idees clares.

En la seua joventut va passar per tots els càrrecs: igual feia les convocatòries per a les juntes (que aleshores es feien a mà) com duia la loteria... Feina que n’hi havia en la falla per fer, allí estava Vicen treballant. I és que la seua falla ho era tot per a ella.

I l’any 68 va ser Fallera Major. El seu rostre reflectia la llum que dóna

València quan una valenciana representa la seua falla. Amb finor i elegància, sense deixar-se cap acte, amb molt d’orgull i alegria formant part de la nostra historia.

Els últims anys, quan la salut li faltava, igual estava al corrent de tots els esdeveniments que n’hi havia a la falla. Ja que Trinitat-Alboraia era la seua il lusió.

Ara ja no podem vore’t, però sempre seràs una gran valenciana. I en l’ànima i en el cor de la teua comissió mai deixaràs de ser fallera de la teua falla Trinitat-Alboraia. Fins sempre, Vicentita