EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

Per Miquel Àngel Gascón Rocha

AL RESCAT DEL LEMA

O TENIM UN PROBLEMA.

Com no fan massa els majors, tots els chiquets s’han unit per a salvar els tesors, dels animals i les flors, que en el món han existit.

Eixe és de la falla el tema que el nostre artiste ha esbossat, encara que en vore el lema pareix que tinga un problema, alguna cosa ha fallat.

“Hot’N Cold” Pero això ¿qué és?

¿És una dita moderna?

¿Un refrany dit en anglés?

¿És un dir sense dir res?

¿Una expressió de taverna?

Ho busque per internet i veig que és un cançó. Només espere, de fet, que buscant-la, algun chiquet, no es trobe en la traducció.

(Puix perque ausades ma vida, és una lletra “escollida”)

Aixina que obviant la senya, passarem al contingut, sense fer de l’arbre llenya que és, al remat, lo que ensenya, l’esbós al que fem tribut.

COM NOÉ ELS NOSTRES CHIQUETS, SALVEN UNS ANIMALETS.

Buscant salvar animals van estirant tots del fil per les selves i tossals.

Han trobat un cocodril en el toll d’una sabana que es trobava molt tranquil…

…fins que en molta mala gana s’ha creuat un caçador anant per terra africana.

Com vol ser acollidor el reptil li ha preguntat qué volia el batidor.

Sens vergonya li ha amollat: fer-se una bossa en sa pell i un cinturó, ya posat.

Li badalla al paixarell en un metro i mig de boca, ensenyant-li el gargamell.

El pardal, cagat com toca, pega a fugir esglayat, corrent com una bajoca.

Un animal ya han salvat d’un poregós caçador. Continuem el llistat, açò és prou prometedor.

ARA PARLEM ACÍ D’UN VALENT RATOLÍ

Un ratolí de científic, treballant en eficiència, mentres testava un dentrífic va decidir molt pacífic, que se deixava la ciència.

Perque tot eren pessics i punjades de cheringa que li feen rebolics. Eren autèntics castics posant-li el cos com mandinga.

No és per no colaborar a curar les malalties, és que tot és foradar, com un formage cheddar, les seues anatomies.

A l’amic del seu costat li posaren una orella, i en atre experimentat, la veu l’havien mudat i belava com l’ovella.

Alguns tenien bigots, com els hòmens més peluts inclús en els seus cabots, i pareixen chicots d’eixos que són tan celluts.

Ya salvat d’este quefer en una vida tan dura, com és rató faener, colabora rialler, en treballs de dentadura.

Com ya saps de forma clara, puix tens un cervell diví, des de Morella a Alfafara, tots Pérez, li diuen ara, al científic ratolí.

Al Gos Rater Valenci

TAMBÉ LI DONEN LA MÀ

El rater de raça pura és un gos de pell oscura d’un esperit molt nerviós, encara que es reconforta quan va passenjant per l’horta este chicho laboriós.

Habitual del casinet s’acompanya d’un puret que entre els seus llavis apura, allí se fa uns rebentats per a aguntar els fredats, aixina el cos assegura.

Es passa tota la vida en la lligona cenyida treballant-se molt la terra. És molt bo en ser llaurador i mai pensa en fer tesor, ni, molt manco, fer la guerra.

Per això son veïnat, els gossos del seu costat, s’aprofiten del rater mentres ell en l’hort treballa. Els atres, com la canalla, en el frut se volen fer.

Pero el rater tan content de vore com esta gent li furten les carabasses, pensa en fer una gran festa puix té posat en la testa que renyir no fa lligasses.

Ell és molt disciplinat puix sempre li han ensenyat que al veí cal fer ofrena, siga d’unes albergines o de dolces mandarines, cal fer-ho sense cap pena.

Per això és que este gosset s’ha quedat tan menudet pel vici de tot donar. Per ad ell no vol mai res ni, anem a dir-ho més, tot sempre ho vol regalar.

Per a acabar esperem que de tant que els ofrenem del rater que fem menció, per donar tot al remat no acabe condenat al perill de l’extinció.

DES DEL MAR A LA SERRA

CAL QUE SALVEM LA TERRA

En salvar els animals cal una Terra ben neta. Recuperar els ullals, montanyes, valls i tossals per tot arreu del planeta.

Així que sense demora posen en funcionament la tasca repadora, en aixada i regadora i molt de coneiximent.

Per a que tinga futur, i present, el nostre món, han de treballar molt dur, això està clar i segur, no han de perdre ni un segon.

Per a ser més efectius tot s’ho han de planificar, en pensament positius i marcant-se uns objectius que els anem a relatar.

SI NO MALBARATEM

EL PLANETA SALVEM

Els recursos són escassos en el món en que vivim lo de gastar a cabaços són uns grans romanços la caguem si ho permitim

El petròleu no és etern, t’ho has de ficar en el cap, cal buscar un fòc altern per a calfar-se en hivern i no acabar com un drap.

Per a poder fer paper molts arbres s’han de tallar. Per això pensa primer, abans d’escriure llauger, les fulles que has de gastar.

(Açò t’ho dic com poeta que ya no gasta llibreta).

Cada recurs natural, així com cada element, és un autèntic regal com els que es fan en Nadal. No cap el balafiament.

La seua conservació será la millor herència. Per tant no sigués torró alça’t pronte del silló suma’t a la resistència.

EMBRUTAR

S’HA D’ACABAR.

Embrutar no està de moda si ho fas quedes molt mal, de veres que està fatal, tirar papers pel carrer. Papers o atres gorrinades, perque, siga lo que siga, chafar alguna bonyiga no queda gens falaguer.

Salvar la naturalea comença pel teu costat, com ésta que hem senyalat, de no embrutar per les vores. A vore si açò és de veres puix són coses ben sabudes que sumar coses menudes multiplica les bacores.

RECICLA, RECICLE RECOMENÇA EL CICLE

És la manera més bona de curar nostre planeta, puix podem cada persona aportar una miqueta.

Usant els contenidors segons la classe de fem i no tirar les pudors en el primer que trobem.

El vidre per un costat el plàstic en el groguenc el paper posem per separat junt al cartó en el blavenc.

Potser siga una faena fer tanta separació pero pijor és la pena de la contaminació.

Aixina d’esta manera si tu ho fas i yo recicle protegim la biosfera i torna a mamprendre el cicle.

PER AL REMAT DIVERSITAT.

Tenim que entendre una cosa la terra en la que vivim és un món que compartim qüestió que és maravellosa. En espècies abundosa i en humans molt diferents, en diversos pensaments, que la fan més fabulosa.

Entendre este món divers resulta fonemental per a que siga viral salvar el nostre univers, cada parage, els vergers, la riquea terrenal. Per això no és gens trivial que li dediquem un vers.

Despuix de versar molts anys intentant teixir la rima, a pesar dels meus afanys he collit molts desenganys, puix la musa poc m’estima.

També em reconec bohemi, mala singularitat per a conseguir un premi. Aixina que deixe el gremi del vers de Lo Rat Penat. Almenys en ma despedida otorgueu-li un bon palet a esta comissió polida, que ha treballat desvanida, per a publicar llibret.

Recompenses

JUNTA CENTRAL FALLERA

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants

Mª Dolores Brocal Gascó

Mª José de la Viña Gascó

Mª Carmen Ferreres Roda

Alma Mª Gascón Ferreres

Amparo Peris Bartolomé

Margarita Romero Domingo

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer

Teresa Bayarri Bargues

Fernando J. Soler Roig

Mª Carmen Tarraso Pérez

Bunyol d’Or

Lucía Alonso Legua

José M. Calatayud Micó

Anabel Ferragud Pascual

Jaime Flor Damiá

Carla Llopis Guillot

Carmen Noé Mateu

Bunyol d’Argent

Mónica Alegre Ballester

Octavio Beltrán Vázquez

Andrea Bregant

María Canales Castelló

Victoria Guill Guillot

María Herrero Sánchez

Albert Marín Sánchis

Sherezade Martínez García

Blanca Medina Gascón

Clara Noé Mateu

Juan M. Soler Gimeno

Bunyol de Coure

Marcos Arándiga Martínez

Pablo Blasco Cercos

Marcos Cruz Brocal

Martina Díaz Lorenzo

Julia Ejarque Bueno

Consuelo Giménez Defez

Daniel Lombardo Fernández

Nelson J. Lluch Crespo

Luís Martínez Velasco

Esther Mesa Miranda

Sara Segura Trujillo

Claudia Soler Talón

Insígnies

Juan J. Alegre Ballester

Pau Ballester Sánchez

Octavio Beltrán Vázquez

Geraldin Bustamante Reyes

Mª de las Nieves Casas Ferrús

Juana Casas Ferrús

Judit Catalá Luján

Natalia Desfilis Medina

Marta Estornell de la Viña

Anabel Ferragud Pascual

Lucía Gálvez Pérez

Albert Marín Sánchis

José Maudos Pia

Isabel Ortega Hurtado

Paula Pérez Viñado

Mar Ribes Mirete

Sonia Sarañana Alonso

Mª José Segarra Valero

Carlos Sierra Valero

María Toledo Pérez

Anabel Torres Canales

Laura Torres Canales