5 minute read
EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL
Per Miquel Àngel Gascón Rocha
AL RESCAT DEL LEMA
Advertisement
O TENIM UN PROBLEMA.
Com no fan massa els majors, tots els chiquets s’han unit per a salvar els tesors, dels animals i les flors, que en el món han existit.
Eixe és de la falla el tema que el nostre artiste ha esbossat, encara que en vore el lema pareix que tinga un problema, alguna cosa ha fallat.
“Hot’N Cold” Pero això ¿qué és?
¿És una dita moderna?
¿Un refrany dit en anglés?
¿És un dir sense dir res?
¿Una expressió de taverna?
Ho busque per internet i veig que és un cançó. Només espere, de fet, que buscant-la, algun chiquet, no es trobe en la traducció.
(Puix perque ausades ma vida, és una lletra “escollida”)
Aixina que obviant la senya, passarem al contingut, sense fer de l’arbre llenya que és, al remat, lo que ensenya, l’esbós al que fem tribut.
COM NOÉ ELS NOSTRES CHIQUETS, SALVEN UNS ANIMALETS.
Buscant salvar animals van estirant tots del fil per les selves i tossals.
Han trobat un cocodril en el toll d’una sabana que es trobava molt tranquil…
…fins que en molta mala gana s’ha creuat un caçador anant per terra africana.
Com vol ser acollidor el reptil li ha preguntat qué volia el batidor.
Sens vergonya li ha amollat: fer-se una bossa en sa pell i un cinturó, ya posat.
Li badalla al paixarell en un metro i mig de boca, ensenyant-li el gargamell.
El pardal, cagat com toca, pega a fugir esglayat, corrent com una bajoca.
Un animal ya han salvat d’un poregós caçador. Continuem el llistat, açò és prou prometedor.
ARA PARLEM ACÍ D’UN VALENT RATOLÍ
Un ratolí de científic, treballant en eficiència, mentres testava un dentrífic va decidir molt pacífic, que se deixava la ciència.
Perque tot eren pessics i punjades de cheringa que li feen rebolics. Eren autèntics castics posant-li el cos com mandinga.
No és per no colaborar a curar les malalties, és que tot és foradar, com un formage cheddar, les seues anatomies.
A l’amic del seu costat li posaren una orella, i en atre experimentat, la veu l’havien mudat i belava com l’ovella.
Alguns tenien bigots, com els hòmens més peluts inclús en els seus cabots, i pareixen chicots d’eixos que són tan celluts.
Ya salvat d’este quefer en una vida tan dura, com és rató faener, colabora rialler, en treballs de dentadura.
Com ya saps de forma clara, puix tens un cervell diví, des de Morella a Alfafara, tots Pérez, li diuen ara, al científic ratolí.
Al Gos Rater Valenci
TAMBÉ LI DONEN LA MÀ
El rater de raça pura és un gos de pell oscura d’un esperit molt nerviós, encara que es reconforta quan va passenjant per l’horta este chicho laboriós.
Habitual del casinet s’acompanya d’un puret que entre els seus llavis apura, allí se fa uns rebentats per a aguntar els fredats, aixina el cos assegura.
Es passa tota la vida en la lligona cenyida treballant-se molt la terra. És molt bo en ser llaurador i mai pensa en fer tesor, ni, molt manco, fer la guerra.
Per això son veïnat, els gossos del seu costat, s’aprofiten del rater mentres ell en l’hort treballa. Els atres, com la canalla, en el frut se volen fer.
Pero el rater tan content de vore com esta gent li furten les carabasses, pensa en fer una gran festa puix té posat en la testa que renyir no fa lligasses.
Ell és molt disciplinat puix sempre li han ensenyat que al veí cal fer ofrena, siga d’unes albergines o de dolces mandarines, cal fer-ho sense cap pena.
Per això és que este gosset s’ha quedat tan menudet pel vici de tot donar. Per ad ell no vol mai res ni, anem a dir-ho més, tot sempre ho vol regalar.
Per a acabar esperem que de tant que els ofrenem del rater que fem menció, per donar tot al remat no acabe condenat al perill de l’extinció.
DES DEL MAR A LA SERRA
CAL QUE SALVEM LA TERRA
En salvar els animals cal una Terra ben neta. Recuperar els ullals, montanyes, valls i tossals per tot arreu del planeta.
Així que sense demora posen en funcionament la tasca repadora, en aixada i regadora i molt de coneiximent.
Per a que tinga futur, i present, el nostre món, han de treballar molt dur, això està clar i segur, no han de perdre ni un segon.
Per a ser més efectius tot s’ho han de planificar, en pensament positius i marcant-se uns objectius que els anem a relatar.
SI NO MALBARATEM
EL PLANETA SALVEM
Els recursos són escassos en el món en que vivim lo de gastar a cabaços són uns grans romanços la caguem si ho permitim
El petròleu no és etern, t’ho has de ficar en el cap, cal buscar un fòc altern per a calfar-se en hivern i no acabar com un drap.
Per a poder fer paper molts arbres s’han de tallar. Per això pensa primer, abans d’escriure llauger, les fulles que has de gastar.
(Açò t’ho dic com poeta que ya no gasta llibreta).
Cada recurs natural, així com cada element, és un autèntic regal com els que es fan en Nadal. No cap el balafiament.
La seua conservació será la millor herència. Per tant no sigués torró alça’t pronte del silló suma’t a la resistència.
EMBRUTAR
S’HA D’ACABAR.
Embrutar no està de moda si ho fas quedes molt mal, de veres que està fatal, tirar papers pel carrer. Papers o atres gorrinades, perque, siga lo que siga, chafar alguna bonyiga no queda gens falaguer.
Salvar la naturalea comença pel teu costat, com ésta que hem senyalat, de no embrutar per les vores. A vore si açò és de veres puix són coses ben sabudes que sumar coses menudes multiplica les bacores.
RECICLA, RECICLE RECOMENÇA EL CICLE
És la manera més bona de curar nostre planeta, puix podem cada persona aportar una miqueta.
Usant els contenidors segons la classe de fem i no tirar les pudors en el primer que trobem.
El vidre per un costat el plàstic en el groguenc el paper posem per separat junt al cartó en el blavenc.
Potser siga una faena fer tanta separació pero pijor és la pena de la contaminació.
Aixina d’esta manera si tu ho fas i yo recicle protegim la biosfera i torna a mamprendre el cicle.
PER AL REMAT DIVERSITAT.
Tenim que entendre una cosa la terra en la que vivim és un món que compartim qüestió que és maravellosa. En espècies abundosa i en humans molt diferents, en diversos pensaments, que la fan més fabulosa.
Entendre este món divers resulta fonemental per a que siga viral salvar el nostre univers, cada parage, els vergers, la riquea terrenal. Per això no és gens trivial que li dediquem un vers.
Despuix de versar molts anys intentant teixir la rima, a pesar dels meus afanys he collit molts desenganys, puix la musa poc m’estima.
També em reconec bohemi, mala singularitat per a conseguir un premi. Aixina que deixe el gremi del vers de Lo Rat Penat. Almenys en ma despedida otorgueu-li un bon palet a esta comissió polida, que ha treballat desvanida, per a publicar llibret.
Recompenses
JUNTA CENTRAL FALLERA
Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants
Mª Dolores Brocal Gascó
Mª José de la Viña Gascó
Mª Carmen Ferreres Roda
Alma Mª Gascón Ferreres
Amparo Peris Bartolomé
Margarita Romero Domingo
Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer
Teresa Bayarri Bargues
Fernando J. Soler Roig
Mª Carmen Tarraso Pérez
Bunyol d’Or
Lucía Alonso Legua
José M. Calatayud Micó
Anabel Ferragud Pascual
Jaime Flor Damiá
Carla Llopis Guillot
Carmen Noé Mateu
Bunyol d’Argent
Mónica Alegre Ballester
Octavio Beltrán Vázquez
Andrea Bregant
María Canales Castelló
Victoria Guill Guillot
María Herrero Sánchez
Albert Marín Sánchis
Sherezade Martínez García
Blanca Medina Gascón
Clara Noé Mateu
Juan M. Soler Gimeno
Bunyol de Coure
Marcos Arándiga Martínez
Pablo Blasco Cercos
Marcos Cruz Brocal
Martina Díaz Lorenzo
Julia Ejarque Bueno
Consuelo Giménez Defez
Daniel Lombardo Fernández
Nelson J. Lluch Crespo
Luís Martínez Velasco
Esther Mesa Miranda
Sara Segura Trujillo
Claudia Soler Talón
Insígnies
Juan J. Alegre Ballester
Pau Ballester Sánchez
Octavio Beltrán Vázquez
Geraldin Bustamante Reyes
Mª de las Nieves Casas Ferrús
Juana Casas Ferrús
Judit Catalá Luján
Natalia Desfilis Medina
Marta Estornell de la Viña
Anabel Ferragud Pascual
Lucía Gálvez Pérez
Albert Marín Sánchis
José Maudos Pia
Isabel Ortega Hurtado
Paula Pérez Viñado
Mar Ribes Mirete
Sonia Sarañana Alonso
Mª José Segarra Valero
Carlos Sierra Valero
María Toledo Pérez
Anabel Torres Canales
Laura Torres Canales