Falla Trinitat-Alboraia
CRÈDITS
Coordinació Andrea Rodríguez Lluch
Portada Amparo Peris Bartolomé
Disseny i maquetació Elena Hermida Agudo
Documentació i textos Alberto Ramos Morcillo, Antonio Cherino Talens i Ángeles Peris Bolinches
Poeta Miquel Àngel Gascón Rocha
Artista falla Arte Efímero S.L. Traducció i correcció
Artista falla infantil Ángela Grau i Daniel López, L’atelier del foc
Josep L. Paniagua Ruiz i Mª Carmen Mateu Herrero
Publicitat
F. Javier Domínguez Domingo, Inma Blay Moratal i Mireia Piris Maicas
DEPÒSIT LEGAL: V-617-2022
Esta comissió ha rebut subvencions de las Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i de la Diputació de València per a les activitats de les Falles de 2023.
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.
SUMARI 06 SALUDA PRESIDENT 08 DIRECTIVA 09 COMISSIÓ 10 SALUDA PRESIDENT INFANTIL 12 SALUDA FALLERA MAJOR INFANTIL 14 DIRECTIVA I COMISSIÓ INFANTIL 16 POEMA FALLERA MAJOR 24 POEMA FALLERA MAJOR INFANTIL 28 FOGUERA GERMANA 30 FALLA 38 FALLA INFANTIL 44 RECOMPENSES 48 RECOMPENSES INFANTILS 49 NOUS FALLERETS 50 UN ANY EN IMATGES 62 COL LABORADORS La programació del llibret es podrà consultar a través del Whatsapp de la Falla i en el tauler d’anuncis del casal. 06 SALUDA FALLERA MAJOR 20 POEMA PRESIDENT INFANTIL 03 SEGONS BUFE 47 EN RECORD DE VICENTA VERDÚ 2
Segons bufe
Miquel Àngel Gascón Rocha
Quan l’aleació de l’art i la crítica propiciaren el naiximent de la falla, les autoritats no dubtaren en intentar controlar la creativitat popular com millor saben fer-ho, usant la violència fiscal. Així, des de 1851 crearen taxes que anaren incrementant fins que aconseguiren que, a l’any 1886, no es plantara cap falla a la ciutat de València.
En tot cas, per a uns fallers que, fins i tot, havien muntat algun any les seues falles en carros per a evitar la taxa d’ocupació de la via pública, aquella només va representar una batalla perduda, no la guerra. Així, al març de 1887, després de les protestes generalitzades, les autoritats rebaixaren la taxa i les falles tornaren amb força, plantant-se, ni més ni menys que 30 cadafals.
Com que els arbitris fiscals no funcionaren, observant les autoritats municipals del Cap i Casal que any rere any i superant tots els entrebancs, els veïns s’encabotaven en plantar falles, colegiren que el vent bufava en favor de la festa i acabaren per deixar fer, és més, han sobrepassat l’adagi que diu que “si no pots amb l’enemic, has d’unir-te a ell.” Ho han sobrepassat perquè, no només, s’han unit a l’enemic, sinó que l’encapçalen com si els polítics haveren inventat la festa de les falles.
Qui els anava a dir a aquells fallers primigenis, quasi uns transgresors antisistema per als polítics de la seua època, que les actuals autoritats municipals controlarien la festa des de Junta Central Fallera; protagonitzarien les fotografies de la festa, per damunt de la pròpia Fallera Major; i mesurarien la seua popularitat segons el nombre de ninots que els dediquen als diferents cadafals escampats per la ciutat. Una mostra més que la història s’escriu segons bufe el vent.
Tampoc romandrien massa satisfets, almenys segons el meu parer, els dits fallers primigenis, vegent la direcció del vent que bufa en les falles contemporànies. Per a començar, molts a la falla li diuen “monument”, així, amb tot el lleu. Com si parlaren del Portal de Serrans o el Palau de la Generalitat. O millor encara, del túmul dedicat al Marqués de Campo que trobem al bell mig de l’Avinguda d’una altre marqués, el del Túria, per
allò de la referència a un cadafal amb ninots, perdó, estàtues. Encara que, possiblement, els referits fallers de l’antigor, en vore un bon grapat de les falles que es planten cada any hui en dia, pensarien que són autèntics monuments desubstanciats de crítica, encara que vessant de bonicor per tots els costats de la rosa dels vents. Esta tendència artística, més pròxima al classicisme que al barroquisme amb el que se sol etiquetar a les falles, fuig de romandre al pairo dels ventijols i tempestats sense entrar en temàtiques susceptibles. Així, s’acaben parint uns cadafals, com he dit adés, més pròxims a ser una columnata dòrica, encara que efímera, això sí; que no una falla.
A banda de la proposta més o menys crítica, la situació actual també deforma, d’alguna manera, el concepte de comissió. Els fallers originaris tenien clar que formaven part d’un conjunt de persones que s’unixen per a organitzar activitats de caràcter lúdic i cultural al voltant d’un motiu festiu concret. Esta identitat correpondria a la setena accepció de comissió del Diccionari Normatiu de l’AVL. Però alguns dels actuals membres d’eixe conjunt semblen més pròxims a la huitena accepció, aquella que diu que la comissió n’és el percentatge que percep un agent, proporcional a la venda o al negoci efectuat. Qui diu venda o negoci efectuat, diu quotes pagades que esta mena de fallers entén com una porta oberta a tots els drets i poques o cap obligació. Els que responen a la primera accepció comentada de comissió, en serien comissionats, els segons, podrien dir-ne que comissionistes. La mateixa arrel però tot un món de diferència en el significat de la paraula i el significant del compromís intrínsec. En tot cas, una actitut que no és exclusiva dels fallers sinó que s’escampa per tota la societat en la que bufen vents no massa favorables al treball conjunt sinó, més bé, a l’individualisme i l’autocomplaença.
Així que és un bufit d’aire fresc que la nostra falla, que no monument, no es deixe dur per segons com bufe el vent i arreplegue un oreig de crítica amb una ràfega d’ironia i una altra de sarcasme.
Això sí, en el cas de que a alguna persona li supose la sàtira una ventolera, ha de saber que amb una ponentada de foc, tot esdevindrà cendra que s’envolarà, com no podria ser d’una altra manera, amb el ventijol de la nit de Sant Josep. És a dir, no patiu, que el 19 de març, tot per l’aire.
3
SALUDA PRESIDENT
Estimats fallers i falleres de Trinitat Alboraia,
És una satisfacció presidir aquesta gran falla centenària i volguera desitjar a Maria, Carla i Jorge que gaudisquen d’un any que serà molt especial per a ells i que el visquen al 100%.
Enrere deixem uns anys complicats pel COVID, enguany és el primer any després de la pandèmia que es podrà gaudir com sempre (com tota la vida).
Però davant ens queda el moment per gaudir d’unes falles especials:
- Tornar a gaudir i viure eixa experiència tan inoblidable, d’aquests play backs tan divertits que ens fan “desemmelenar-nos” i perdre la vergonya.
- Toca gaudir d’eixe concurs de paelles tan clàssic en la nostra falla
- Enguany hem d’aconseguir gaudir del dia i d’eixos dinars de germanor entre tota la comissió i que no es diga que els fallers només vivim de nit.
- Tornar a gaudir d’eixe sopar de la plantà.
- D’anar de bustelló, que sobretot els joves en gaudeixen tant i alguns madurets també.
- Gaudir de la plantà de la falla amb eixe carro amb beguda de misteri amb el qual solem amenitzar la nit.
- Toca tornar a gaudir d’eixes nits de bogeria amb la discomòbil i orquestra de torn.
- I com no, gaudir de la cremà, eixe dia tan especial que ens fa viure moments d’emocions i que és la fi d’unes falles, però l’inici de les següents.
I per últim, Maria, Carla i Jorge, sé que enguany serà un any que recordareu per sempre.
4
DIONISIO CANALES LLOBELL 5
SALUDA FALLERA MAJOR
Benvolguts fallers, amics, família...:
Les Falles es van acostant. Comencem a notar eixe sentiment faller que ens corre per les venes, l’emoció i la passió que sentim per aquesta festa plena de color, música i pólvora. A poc a poc, els carrers es convertiran en obres d’art constituïdes per les carpes de cada casal i pels seus meravellosos monuments fallers.
Em sent molt agraïda de poder compartir aquest any amb vosaltres, perquè aquest any per a mi sou la meua família. Haig d’agrair a la meua comissió per tot el suport que m’heu brindat, ja que aquest camí és millor gràcies a vosaltres. Gràcies pel treball i la dedicació que poseu perquè aquestes falles siguen inoblidables tant per a mi com per a Carla, Jorge i Dionisio.
A Carla, la meua fallera major infantil, vull donar-te les gràcies per ser com eres, per fer-me reviure i fer que cada acte faller siga més divertit al teu costat. Gràcies per
fer que enguany siga perfecte gràcies a la teua alegria i a la teua passió per les Falles.
A Jorge, gràcies per unir-te a nosaltres aquest any. Tant Carla com Dionisio com jo mateixa estem molt contents que complisques aquest somni amb nosaltres. Estic molt orgullosa de tenir-te al costat de nosaltres, eres un xiquet encantador, molt alegre i humil.
A Dionisio, donar-te les gràcies per fer que aquest somni es faça realitat. No podria haver-me imaginat viure això si no anara al teu costat, papà. Gràcies per la confiança que has dipositat en mi i gràcies per ajudar-me, recolzar-me i mai deixar-me sola.
Vos desitje a tots unes felices falles. Amb tot l’afecte, la vostra fallera major.
6
MARÍA CANALES CASTELLÓ
7
JUNTA DIRECTIVA
President: Dionisio Canales Llobell
Vicepresident primer: Luís Noé Torres
Vicepresident segon: Antonio Estornell Rondán
Vicepresident tercer: Mª Carmen Valero Lliso
Vicepresident quart: Antonio Cherino Talens
Secretari: Alberto Ramos Morcillo
Tresorera: Raquel Guillot Goménez
Comptador: Manuel A. Alegre Seoane
Protocol: Mª Carmen Mateu Herrero i Mª José Herrero Gómez
Festejos: Irene López Peris i Sherezade Martínez García
Delegada infantils: Mª Carmen Valero Lliso
Encarregades loteria: Inma Blay Moratal i Mª José Segarra Valero
Encarregada comunicació: Carmen Noé Mateu
Encarregada llibret: Andrea Rodríguez Lluch
Coordinació i direcció artística: Paula Novella Rubio
COMISSIÓ
Marta Alcaide Sancho
Juan J. Alegre Ballester
Mónica Alegre Ballester
Manuel A. Alegre Seoane
Lucía Alonso Legua
Marcos Arándiga Martínez
Antonio Ballester de Juan
Antonio Ballester Sánchez
Mónica Ballester Sánchez
Pau Ballester Sánchez
Teresa Bayarri Bargues
Octavio Beltrán Vázquez
Pablo Blasco Cercos
Inma Blay Moratal
Yolanda Bonanad Lozano
Marina Bonet Damiá
Adrián Bonet Damiá
Andrea Bregant
Mª Dolores Brocal Gascó
Andrea Bustamante Magán
Geraldine Bustamante Reyes
Lucas Cabanillas Díaz
Eva Cabanillas Romero
Natalia Cabanillas Soler
José M. Calatayud Micó
José M. Campos Barrachina
Manuel Campos Villalba
José A. Carrión Crespo
Amós Casas Ferrús
Mª de las Nieves Casas Ferrús
Juana Casas Ferrús
Amparo Castelló Moreno
Judit Catalá Luján
Amparo Cebrián Villanueva
Antonio Cherino Talens
Concepción Cotanda Gil María Crespo Albiach
Rosa Crespo del Valle
Marcos Cruz Brocal
Jesús M. Cruz Manjavacas
Mª Isabel Damiá Caballero
Amparo de Juan Amorós
Mª José de la Viña Gascó
Marta de la Viña Gascó
Natalia Desfilis Medina
8
Martina Diaz Lorenzo
Arantxa Samira Dinu
F. Javier Domínguez Domingo
Julia Ejarque Bueno
Cristina Espinosa Canos
Marta Estornell de la Viña
Antonio Estornell Rondán
Anabel Ferragut Pascual
Andreu Ferragut Lluch
Jaime Ferrer Chardí
Mª Carmen Ferreres Roda
Juana Mª Ferrús Pérez
Jaime Flor Damiá
Lucía Gálvez Pérez
Diego Ganau Giner
Pablo García Sánchez
Desamparados Gascón Ferreres
Alma Mª Gascón Ferreres
Francisco Gascón Sancho
Concepción Gil Gelos
Victoria Giménez Defez
Consuelo Giménez Defez
Blanca Giner Perís
Alejandro Gómez Soler
Clara Gomis Maestre
Eugenio González Hernanz
Victoria Guill Guillot
Raquel Guill Guillot
Raquel Guillot Giménez
Raúl Guillot Giménez
Elena Hermida Agudo
Mª José Herrero Gómez
Carmen Herrero Sánchez
María Herrero Sánchez
José Legua Carrión
José Legua Farinós
Amparo Legua García
Mª Carmen Lliso Ruíz
Carla Llopis Guillot
Gemma Lluch Crespo
Javier Lluch Crespo
Mª del Mar Lluch Crespo
Nelson Jon Lluch Crespo
Daniel Lombardo Fernández
Ana López Peris
Irene López Peris
Lucía Lorenzo Valiente
Esperanza Magán Sánchez
Estela Mª Manau Roca
Albert Marín Sánchis
Inmaculada Marín Torrent
Sherezade Martínez García
Luisa Martínez Mira
Purín Martínez Mira
Antonio Martínez Montero
Luís Martínez Velasco
Ignacio J. Mateu Herrero
Jorge J. Mateu Herrero
Mª Carmen Mateu Herrero
José Maudos Pia
Álvaro Medina Gascón
Blanca Medina Gascón
Vicente Mercader Estela
Esther Mesa Miranda
Jorge Montón Bonilla
Héctor J. Muñoz López
Héctor Muñoz Ruiz
Inés Navarro Blay
Marta Navarro Blay
Carmen Noé Mateu
Clara Noé Mateu
Luis M. Noé Torres
Paula Novella Rubio
Isabel Ortega Hurtado
Josep L. Paniagua Ruiz
Jesús Peiró Peris
Pablo Pérez González
Paula Pérez Viñado
Amparo Peris Bartolomé
Ángeles Peris Bolinches
Laura Piris Maicas
Mireia Piris Maicas
Jordi Poquet Vitoria
Alberto Ramos Morcillo
Sofía Rangel Esteve
Noelia Real Bonanad
Mar Ribes Mirete
María Roca Herrero
Pablo Roca Herrero
Daniel Roca Salvador
Andrea Rodríguez Lluch
Margarita Romero Domingo
Ascensión Romero Mayordomo
Mª José Ruiz Villaescusa
Laura Sáez Sancho
Paula Sáez Sancho
Paula Salinas Bayarri
Tania Sancho Pérez
Sonia Sarañana Alonso
Mª José Segarra Valero
Sara Segura Trujillo
Blanca Sierra Valero
Carlos Sierra Valero
Juan M. Soler Gimeno
Patricia Soler Roig
Fernando J Soler Roig
Claudia Soler Talón
Carolina Talens Ribes
Beatriz Talón Cardona
Ignacio Talón Cardona
Raquel Talón Cardona
Mª Carmen Tarraso Pérez
María Toledo Pérez
Anabel Torres Canales
Laura Torres Canales
Mª Carmen Valero Lliso
Miguel Á. Valero Lliso
Miguel Valero Sánchez
María Verdú Garrigós
Miguel Á. Verdú Tarraso
Pau Vidal Puyuelo
Victoria Villanueva Ruescas
9
SALUDA PRESIDENT INFANTIL
Hola, amics i fallers:
Moltes gràcies per deixar-me un altre any més ser President Infantil de Trinitat-Alboraia. Sóc i me’n sent molt feliç i orgullós. No podia deixar d’acompanyar aquest any la que va ser la meua companya de viatge Carla: si hui estic ací com a president és per tu.
Compartir anècdotes i vivències era una cosa que no volia perdre’m, i al costat de Maria i Dioni formem un quadre d’honor genial.
Ja solament em queda desitjar que passem un any màgic i convidem a tota la comissió per tal que, al costat de nosaltres, passem unes falles meravelloses.
Visquen les Falles 2023. Visca Trinitat-Alboraia.
10
MATEU PERIS 11
JORGE
SALUDA FALLERA MAJOR INFANTIL
Hola amics i amigues:
Sóc Carla i és un orgull per a mi, com a valenciana i fallera que sóc, poder dirigir-me a vosaltres com a Fallera Major Infantil de la comissió que m’ha vist nàixer i créixer, i a la qual tantes vegades he somiat poder representar algun dia.
M’agradaria transmetre i compartir el meu sentiment faller i l’enorme felicitat que sent, amb tots vosaltres, fallers, amics, veïns... però sobretot amb tots els xiquets i xiquetes que formem Trinitat-Alboraia, perquè tots junts puguen gaudir al màxim de les Falles 2023.
Han sigut uns anys complicats, en els que l’amor per la festa és el que ens ha fet seguir endavant. Per això aquestes falles, les de la “normalitat”, m’agradaria convidar a tots els xiquets del barri a conèixer en primera persona la setmana fallera i a que gaudisquen amb nosaltres de cada acte, perquè puguem engrandir la
festa, perquè els xiquets som el present, però sobretot som el futur de les Falles.
Amb el vostre suport i al costat de Maria, Dioni i Jorge, estic segura que farem que les Falles 2023 siguen unes falles molt especials i desitjades.
Visquen les Falles i visca Trinitat-Alboraia!
12
CARLA ESTORNELL DE LA VIÑA
13
DIRECTIVA INFANTIL
President: Jorge Mateu Peris
Vicepresident primer: Hugo Martínez Talón
Vicepresident segon: Álvaro Ferrer Piris
Vicepresident tercer: Lucas Ferrer Català
Vicepresident quart: Sara Cruz Brocal
Secretària: Sofía Estornell de la Viña
Vicesecretari: Toni Carrión Gascón
Esports: Álvaro Soler Talón, Marcos Muñoz Ruiz i Lucas Bonet Damià
Materials: Pablo Pérez de la Viña i Victoria Chulià Bustamante
Mascletà: Vicente M. Real Bononad, Carlos Ribes Mirete i Óscar Legua Carrión
Jocs: Iván Martínez Talón, Martina Lombardo Mínguez i Berta Ferrer Català
Flors: Covadonga Pérez de la Viña i Lucía Ferrer Piris
14
COMISSIÓ INFANTIL
Lucía Arándiga Martínez
José Luís Baeza Legua
Ana Baeza Legua
Lucas Bonet Damiá
Álvaro Carrión Gamir
Quique Carrión Gascón
Toni Carrión Gascón
Victoria Chuliá Bustamante
Sara Cruz Brocal
Nicolás Díaz Lorenzo
Jaume Estornell Aguilar
Leo Estornell Aguilar
Sofía Estornell de la Viña
Berta Ferrer Catalá
Lucas Ferrer Catalá
Sofía Ferrer Catalá
Álvaro Ferrer Piris
Lucía Ferrer Piris
Raquel Ganau Giner
Marc Giner Ramón
Hugo Guillot Losada
Irene Hanquet Mercader
Marcos Hermida Prieto
Óscar Legua Carrión
Claudia Legua García
Laia Legua García
Martina Lombardo Mínguez
Macarena Martínez López
Hugo Martínez Talón
Iván Martínez Talón
Marcos Muñoz Ruíz
Asier Ordóñez Paniagua
Covadonga Pérez de la Viña
Pablo Pérez de la Viña
Vicente M. Real Bonanad
Carlos Ribes Mirete
Álvaro Soler Talón
15
A la nostra fallera major MARÍA CANALES CASTELLÓ
Per Miquel Àngel Gascón Rocha
En la nit hi ha un silenci, la vida esdevinguda cendra.
El foc s’ha aigualit dins la foscor, les rialles apaivagades en la memòria.
Només uns ulls, la teua mirada enteleda, acresolada per la flama, el crepitar dels sentiments.
Tot romandrà en tu, la música, l’esclat, el vers.
La cendra et farà caliu per sempre més.
POEMA 16
17
UN POC MÉS SOBRE MARÍA
18
19
Al nostre president infantil JORGE MATEU PERIS
Per Antonio Cherino Talens
Com a President Infantil, ple d’alegria i il lusió vens cada dia a la nostra falla demostrant la teua devoció. Entre el futbol i Trinitat és molt difícil triar i encara que els dissabtes al partit de futbol no pots faltar prompte et canvies a saragüells o torrentí, i mai et deixes d’esforçar
per, amb somriure i salero, la nostra falla representar
I ara llegint el poema, sabem tots el que vol dir. I només és que estem en Falles, i per això, Jorge, et volem dir que gaudisques junt a Carla i els xiquets i xiquetes de la comissió infantil.
I que d’esta forma recordes sempre que els teus orígens fallers estan ací. Com diu aquell vell refrany és de ben nascuts sempre saber agrair.
Per això Trinitat-Alboraia en este segon any consecutiu, sabent tots el que suposa, vol donar-te a tu les gràcies per ser de nou President Infantil
A Jorge Mateu i Peris amb estima de la seua Comissió.
POEMA
20
21
UN POC MÉS SOBRE JORGE
22
23
A la nostra fallera major infantil CARLA ESTORNELL DE LA VIÑA
Per Miquel Àngel Gascón Rocha
Creua el carrer la veu de la xicalla com un record del cant de l’estoreta, el compàs d’aquella antiga consueta replegant els “trastos” per a la falla.
Recordem la tradicional contalla, els cadafals d’efímera vareta, la cendra envolant-se al cel de bestreta renaixent el cant en una rialla.
S’acresola pel foc de la foguera la remembrança d’esta tradició brollant al llindar de la primavera.
En els teus ulls es mira eixa passió, el sentiment del teu cor de fallera, el somriure d’abundant emoció.
POEMA
24
25
UN POC MÉS SOBRE CARLA
26
27
FOGUERA LA GOTETA - PLA DEL BON REPÒS
SALUDA FOGUERA GERMANA
Les nostres festes són festes germanes; el foc, la pólvora, l’alegria i la tradició ens agermanen i ens fan formar part del mateix univers simbòlic, aquell que marca la fi d’una etapa i el principi d’una altra...
Les Falles de Sant Josep obren el pas a l’alegria de la primavera, les Fogueres de Sant Joan marquen l’inici de l’estiu, amb tota la seua esplendor que ens deixa gaudir sense final de les nostres platges i dels nostres mars.
És per tot això que vull celebrar amb tots vosaltres, fallers i falleres de la Falla Trinitat-Alboraia, en este primer any com a president de la Foguera La Goteta - El Pla del Bon Repòs, l’alegria d’un nou any de festa i pólvora, de música i foc, i en resum, d’un bon any on l’orgull de ser fallers i falleres, i foguerers i foguereres agermanats ens tornarà a reunir en el goig de la festa.
28
BELLESA LUCÍA EXPOSITO HURTADO
PRESIDENT IGNACIO VALERO UBEDA
29
PRESIDENT INFANTIL OSCAR FURQUET ALIA
Lema: Segons bufe
Artista faller: Arte Efímero S.L.
Secció: 5A
30
EXPLICACIÓ DE LA FALLA
Per
Miquel Àngel Gascón Rocha
SEGONS BUFE EL VENT ÉS EL LEMA DEL MOMENT
Entre bufes, els artistes, i entre ninots classicistes esbossen la nostra falla. Van bufant en les escenes els ventijols, a mans plenes, escampant una rondalla.
Esta contalla relata cóm el penell se barata segons si és garbí o ponent, així com a introducció farem una relació des d’a on bufa cada vent.
En gregal ni peix, ni pardal.
Això diu el refranyer en quant al vent de gregal, i el trellat és molt formal en lo que diu un refrany, aixina que si el vent bufa i vols eixir a caçar o per peixos a la mar, no li posses massa afany.
(Tampoc dones molta tralla si vols plantar una falla).
El llevant és un vent que no el nom de nostra gent
A vore si els castellans s’enteren que els valencians no som terra llevantina. Si seguixen el retruc no van a tastar ni el suc de la dolça clementina.
El llevant pot ser un vent, un diari que llig gent, una plaja on fer el nota, alçar una taula un fartó, també una preposició i l’equip de la granota...
... pero açò no és el “Llevant” com nos estan estacant, de veres, que en poca manya. Si en ràdio o televisió senc l’horrible afegitó, m’entra una mala castanya.
En vent de xaloc també es peixca poc
Des d’Oran ve el vent bufant on molts valencians de l’exili fixaren el domicili
esperant tornar un dia. Així que sent ventijol, du cançons sense acabar, versades que amaga el mar plenes de melancolia.
De migjorn seguix bufant el vent que naix migrant
Per molt que sigues contrari a donar-li l’acollida, el migjorn bufa a diari gent que busca l’ideari, de tindre una millor vida.
El vent de llebeig en falles és lleig
Si veus que anuncien llebeig, per favor, no plantes falla. Este vent fa un astraleig que se t’acaba el festeig. Trencadiç en borumballa.
Despuix de bufar a manta, plou segur al sendemà puix el bon orage espanta, sent una mala somanta si és la nit de la plantà.
Si bufa de ponent es que bufa malament
No importa en Madrit com siga el govern,
32
sempre els perdedors som els valencians.
Este romanç pareix que siga etern per molt que el poder canvie de mans.
Aixina que tenim molt clar ací, bufe com bufe l’aire de ponent, que no durà mai cants de teuladí i l’ànim nos calfarà de valent.
Si bufa mestral aguanta com cal
Llauradors i mariners al mestral, li guarden sempre una enrònia ancestral, per ser un aire sec i violent.
Diuen que mentres el mestral no afluixa, no s’aguanta ni en poció d’una bruixa, com passa en Facenda al contribuent.
(Facenda és bruixa i mestral, que se m’entenga com cal).
Si bufa de tramontana nos entra la mala gana
Quan pel nort arriba el vent, amaga’t be la cartera, puix per l’aire aplega gent que te furta en un moment, inclús la festa fallera.
La nostra llengua és la seua,
l’arròs i la moixaranga. Tampoc la paella és meua, ni al Tirant li donen treua, com si açò fora una ganga.
Ací troben compromís de gent que li és cortesana per algún estrany enchís que els posa l’aire sumís. ¡Quin mal vent la tramontana!
EL REMAT DE LA FALLA COPA LES BUFES QUE FA L’EUROPA
Des de la terra teutona bramant dels balafiadors, en cavalls retalladors arriba el bufit fet dòna. Per això no hi ha persona de Finisterre als Urals, dels tarongers als perals, que en escoltar la retreta no se’n vagen de vareta per a on tenen els ullals.
La teutona emperatriu tot engany sancer el chafa, martafallant tota estafa sense fer-ne cap captiu. En la corrupció no es riu puix la veu com un gran drac al que no cal afalac sinó tallar-lo pel coll
33
fins a que parega un poll, per a ficar-lo en el sac.
Com és teutona i adusta s’ha acabat tota la festa, sense que capia protesta si no vols rebre la fusta. Ella mana tota augusta des del seu Berlin grisenc, tenint com a camarlenc al Banc Central Europeu, que en sentir la seua veu tremola l’albuferenc.
Ya se caguen tots els grecs i tots els regnes ibèrics junt als comtats perifèrics, tots plorant en grans gemecs. Ya no poden fer-se els suecs deixant el seu deute a banda o estar sempre de parranda, puix l’espasa venjativa els controla pujant l’IVA per a donar-los la llanda.
Només en alçar un dit te retalla el teu jornal, perque reajustar-se cal al nou imperi parit. I per a menjar bollit.
Que el marisc i la paella o la carn en la graella, es reserven als artistes, quan arriben de turistes,
a torrar-se fins l’orella.
Perque el nostre regne antic s’ha passat de meninfot i ara qualsevol te fot per mirar-nos el melic. No podem fer ni el repic ni del sò del Micalet, s’ha quedat tot en guaret en Valéncia i en Espanya
Ni Alemania açò ho apanya, puix no queda ni un quinzet.
PER A ALGUNS SENSE ESMENT
(Lletra)
Dilluns de matí per a un funcionari. Li costa arrancar fins a el solitari.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat).
(Lletra)
Arriba el moment de fer 10 minuts per al cigarro, que són mereixcuts.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat).
(Lletra)
Despuix toca almorzar en bona gana que és sostenible i costum valenciana.
(Cor)
34
ÉS QUE MAI BUFA EL VENT
(Això és com bufar en caldo gelat).
(Lletra)
Sona el teléfon com en un aljup. Ningú l’agarra, és teràpia de grup.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat).
(Lletra)
Així passa el dilluns en un bufit, encara que algú parega pansit.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat).
(Lletra)
Si apareix de sobte algun ciutadà: “Sense cita prèvia, torne demà”
(Contracor punyeter)
(Si no vols caldo, tres tasses).
(Lletra)
Ara sí que s’acaba la jornada sense massa que fer, pero estressada.
(Cor)
(Això és com bufar en caldo gelat)
(Coda)
Puix segons com bufe el vent tot és sempre inapetent.
SI TE CANVIES DE JAQUETA
T’ASSEGURES LA PAGUETA
La campanya electoral és un conjunt de mentires. No estic descobrint la sal puix és casi un ritual dels que ocupen les cadires.
Mentres se juguen els vots: somriure incondicional, abraços i batistots. Encara que despuix tots, en amnesia temporal.
Quan s’acaba la campanya s’acaba l’abraç i el bes. Mira si és gran la patranya que fan sempre, en molta manya, lo contrari a lo promés.
Esta falta de memòria en el comentat assunt, és de tots definitòria per a res contradictòria, en el seu treball conjunt.
Per raó d’este descuit li trobem explicació a com apareix l’oblit quan claven la mà en profit en temes de corrupció.
O quan coloquen amics,
35
familiars i coneguts, companyons d’escola antics a guanyar uns bons pessics, com si foren molt sabuts.
També despuix d’eleccions, si resulta una desfeta, obliden les conviccions, abraçant atres raons, i se canvien de jaqueta.
Puix segons com bufe el vent, adapten el seu pensament.
BUFA EL VENT I BE QUE BUFA VENTOLERA PER LA CHUFA
En el temps antepassat tot estava organisat per varietats de la fruta, o les diferents verdures segons de quines cultures parlem en esta disputa.
Les pomes van en les peres i se les mengen sanceres. (També la pera a la poma). Pero aguarda, que ara, espera, que una poma vol ser pera per damunt del cromosoma.
Ara l’albergina és fina i la figa una tonyina més dura que un cabirot.
La tomata sap a nap pero el nap ni vol ni sap. Aixina està este avalot.
Alguns melons de tot l’any diuen que tenen l’afany de passar-se a ser d’Alger. Els d’Alger donen la nota, volen la pell de granota perque voler és poder.
Ara el suc és multifruta i la roba tota eixuta, oberts armari i finestra. Si la fruta s’aventura, ni parlar de la verdura: Tots a menjar-ne menestra.
Puix segons nos bufe el vent, un forat, o el diferent.
EN UN CASAL ÉS NECESSARI
QUE UN CUINER FAÇA HORARI
Són els vascs els de més fama en juntar-se a fer menjars, pero en qüestió de fartars ací també s’encen flama. Perque quan el budell brama el casal està que bull, nos juntem al caramull només sentint la proclama.
36
Per això és molt important que entre tot el cens faller aparega un cuiner que els fogons vaja bregant. Així pot anar cuinant la carta casaletera en tanta passió fallera nos acabarem menjant.
Omplir de llet el perols per a fer chocolatà, sense oblidar la sucà d’un grapat de bons bunyols en que farcir els barjols. O en pernil i una tomata fer sonar una sonata d’un suquet de caragols.
Almorzars sense final, com sardina en ou fregit en la ceba de confit per a omplir tot el cabal, o pollastre de corral fet en bona guarnició, per a posar en acció tota taula del casal.
Encara que és el remat, d’entre tots el millor mòs, quan nos presenta l’arròs en qualsevol varietat. Ya pot ser un empastrat, un arròs del senyoret, en costelles de porquet, o un torrentí rossejat...
... un arròs en la graella, o en les barjoques farcides, en les nyores envellides, o dolç en llet i canella. Encara que sense astella de tots l’arròs principal, la gran festa del casal, sense dubte, la paella.
Puix segons com bufe el vent en falles tot està ardent DEIXA DE BUFAR EL VENT. DESPEDIDA I TANCAMENT.
Vinticinc anys van versats cinquantú en tinc contats i encara em diuen novell. Queda clara la qüestió: no tinc massa inspiració, el meu vers és desgavell.
Com no soc un teuladí, me pense que deixe ací l’enrònia lletraferida.
Adeu a Lo Rat Penat especialment al jurat, esta és la despedida.
Només demane una cosa, com mai guanyaré la Rosa almenys, perque els fa ilusió, li doneu algun palet pels versos d’este llibret ad esta gran comissió.
37
Artista faller: Ángela Grau i Daniel López, L’atelier del foc
Lema: Hot’n Cold
Secció: 8
38
EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL
Per Miquel Àngel Gascón Rocha
AL RESCAT DEL LEMA
O TENIM UN PROBLEMA.
Com no fan massa els majors, tots els chiquets s’han unit per a salvar els tesors, dels animals i les flors, que en el món han existit.
Eixe és de la falla el tema que el nostre artiste ha esbossat, encara que en vore el lema pareix que tinga un problema, alguna cosa ha fallat.
“Hot’N Cold” Pero això ¿qué és?
¿És una dita moderna?
¿Un refrany dit en anglés?
¿És un dir sense dir res?
¿Una expressió de taverna?
Ho busque per internet i veig que és un cançó. Només espere, de fet, que buscant-la, algun chiquet, no es trobe en la traducció.
(Puix perque ausades ma vida, és una lletra “escollida”)
Aixina que obviant la senya, passarem al contingut, sense fer de l’arbre llenya que és, al remat, lo que ensenya, l’esbós al que fem tribut.
39
COM NOÉ ELS NOSTRES CHIQUETS, SALVEN UNS ANIMALETS.
Buscant salvar animals van estirant tots del fil per les selves i tossals.
Han trobat un cocodril en el toll d’una sabana que es trobava molt tranquil…
…fins que en molta mala gana s’ha creuat un caçador anant per terra africana.
Com vol ser acollidor el reptil li ha preguntat qué volia el batidor.
Sens vergonya li ha amollat: fer-se una bossa en sa pell i un cinturó, ya posat.
Li badalla al paixarell en un metro i mig de boca, ensenyant-li el gargamell.
El pardal, cagat com toca, pega a fugir esglayat, corrent com una bajoca.
Un animal ya han salvat d’un poregós caçador. Continuem el llistat, açò és prou prometedor.
ARA PARLEM ACÍ D’UN VALENT RATOLÍ
Un ratolí de científic, treballant en eficiència, mentres testava un dentrífic
va decidir molt pacífic, que se deixava la ciència.
Perque tot eren pessics i punjades de cheringa que li feen rebolics. Eren autèntics castics posant-li el cos com mandinga.
No és per no colaborar a curar les malalties, és que tot és foradar, com un formage cheddar, les seues anatomies.
A l’amic del seu costat li posaren una orella, i en atre experimentat, la veu l’havien mudat i belava com l’ovella.
Alguns tenien bigots, com els hòmens més peluts inclús en els seus cabots, i pareixen chicots d’eixos que són tan celluts.
Ya salvat d’este quefer en una vida tan dura, com és rató faener, colabora rialler, en treballs de dentadura.
Com ya saps de forma clara, puix tens un cervell diví, des de Morella a Alfafara, tots Pérez, li diuen ara, al científic ratolí.
AL GOS RATER VALENCIÀ
TAMBÉ LI DONEN LA MÀ
El rater de raça pura
40
és un gos de pell oscura d’un esperit molt nerviós, encara que es reconforta quan va passenjant per l’horta este chicho laboriós.
Habitual del casinet s’acompanya d’un puret que entre els seus llavis apura, allí se fa uns rebentats per a aguntar els fredats, aixina el cos assegura.
Es passa tota la vida en la lligona cenyida treballant-se molt la terra. És molt bo en ser llaurador i mai pensa en fer tesor, ni, molt manco, fer la guerra.
Per això son veïnat, els gossos del seu costat, s’aprofiten del rater mentres ell en l’hort treballa. Els atres, com la canalla, en el frut se volen fer.
Pero el rater tan content de vore com esta gent li furten les carabasses, pensa en fer una gran festa puix té posat en la testa que renyir no fa lligasses.
Ell és molt disciplinat puix sempre li han ensenyat que al veí cal fer ofrena, siga d’unes albergines o de dolces mandarines, cal fer-ho sense cap pena.
Per això és que este gosset s’ha quedat tan menudet
pel vici de tot donar. Per ad ell no vol mai res ni, anem a dir-ho més, tot sempre ho vol regalar.
Per a acabar esperem que de tant que els ofrenem del rater que fem menció, per donar tot al remat no acabe condenat al perill de l’extinció.
DES DEL MAR A LA SERRA
CAL QUE SALVEM LA TERRA
En salvar els animals cal una Terra ben neta. Recuperar els ullals, montanyes, valls i tossals per tot arreu del planeta.
Així que sense demora posen en funcionament la tasca repadora, en aixada i regadora i molt de coneiximent.
Per a que tinga futur, i present, el nostre món, han de treballar molt dur, això està clar i segur, no han de perdre ni un segon.
Per a ser més efectius tot s’ho han de planificar, en pensament positius i marcant-se uns objectius que els anem a relatar.
SI NO MALBARATEM
EL PLANETA SALVEM
Els recursos són escassos
41
en el món en que vivim lo de gastar a cabaços són uns grans romanços la caguem si ho permitim
El petròleu no és etern, t’ho has de ficar en el cap, cal buscar un fòc altern per a calfar-se en hivern i no acabar com un drap.
Per a poder fer paper molts arbres s’han de tallar. Per això pensa primer, abans d’escriure llauger, les fulles que has de gastar.
(Açò t’ho dic com poeta que ya no gasta llibreta).
Cada recurs natural, així com cada element, és un autèntic regal com els que es fan en Nadal. No cap el balafiament.
La seua conservació será la millor herència. Per tant no sigués torró alça’t pronte del silló suma’t a la resistència.
EMBRUTAR
S’HA D’ACABAR.
Embrutar no està de moda si ho fas quedes molt mal, de veres que està fatal, tirar papers pel carrer. Papers o atres gorrinades, perque, siga lo que siga, chafar alguna bonyiga no queda gens falaguer.
Salvar la naturalea comença pel teu costat, com ésta que hem senyalat, de no embrutar per les vores. A vore si açò és de veres puix són coses ben sabudes que sumar coses menudes multiplica les bacores.
RECICLA, RECICLE RECOMENÇA EL CICLE
És la manera més bona de curar nostre planeta, puix podem cada persona aportar una miqueta.
Usant els contenidors segons la classe de fem i no tirar les pudors en el primer que trobem.
El vidre per un costat el plàstic en el groguenc el paper posem per separat junt al cartó en el blavenc.
Potser siga una faena fer tanta separació pero pijor és la pena de la contaminació.
Aixina d’esta manera si tu ho fas i yo recicle protegim la biosfera i torna a mamprendre el cicle.
PER AL REMAT DIVERSITAT.
Tenim que entendre una cosa
42
la terra en la que vivim és un món que compartim qüestió que és maravellosa. En espècies abundosa i en humans molt diferents, en diversos pensaments, que la fan més fabulosa.
Entendre este món divers resulta fonemental per a que siga viral salvar el nostre univers, cada parage, els vergers, la riquea terrenal. Per això no és gens trivial que li dediquem un vers.
Despuix de versar molts anys intentant teixir la rima, a pesar dels meus afanys he collit molts desenganys, puix la musa poc m’estima.
També em reconec bohemi, mala singularitat per a conseguir un premi. Aixina que deixe el gremi del vers de Lo Rat Penat. Almenys en ma despedida otorgueu-li un bon palet a esta comissió polida, que ha treballat desvanida, per a publicar llibret.
43
ARA VE EL CONTRAREMAT DESPEDIR EL MEU VERSAT.
MÀXIMES RECOMPENSES. JUNTA CENTRAL FALLERA
Un any més, la nostra comissió està d’enhorabona. Enguany, sis falleres han rebut la màxima recompensa que la Junta Central Fallera otorga per tota una vida dedicada a les Falles.
Mª Dolores, Mª José, Mª Carmen, Alma, Amparo i Margarita... Moltes gràcies per tots estos anys dedicats al món faller i enhorabona!
44
Mª Carmen Ferreres Roda
Mª José de la Viña Gascó
Mª Dolores Brocal Gascó
BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS
45
Margarita Romero Domingo
Amparo Peris Bartolomé
Alma Mª Gascón Ferreres
RECOMPENSES
JUNTA CENTRAL FALLERA
Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer
Teresa Bayarri Bargues
Fernando J. Soler Roig
Mª Carmen Tarraso Pérez
Bunyol d’Or
Lucía Alonso Legua
José M. Calatayud Micó
Anabel Ferragud Pascual
Jaime Flor Damiá
Carla Llopis Guillot
Carmen Noé Mateu
Bunyol d’Argent
Mónica Alegre Ballester
Octavio Beltrán Vázquez
Andrea Bregant
María Canales Castelló
Victoria Guill Guillot
María Herrero Sánchez
Albert Marín Sánchis
Sherezade Martínez García
Blanca Medina Gascón
Clara Noé Mateu
Juan M. Soler Gimeno
Bunyol de Coure
Marcos Arándiga Martínez
Pablo Blasco Cercos
Marcos Cruz Brocal
Martina Díaz Lorenzo
Julia Ejarque Bueno
Consuelo Giménez Defez
Daniel Lombardo Fernández
Nelson J. Lluch Crespo
Luís Martínez Velasco
Esther Mesa Miranda
Sara Segura Trujillo
Claudia Soler Talón Insígnies
Juan J. Alegre Ballester
Pau Ballester Sánchez
Octavio Beltrán Vázquez
Geraldin Bustamante Reyes
Mª de las Nieves Casas Ferrús
Juana Casas Ferrús
Judit Catalá Luján
Natalia Desfilis Medina
Marta Estornell de la Viña
Anabel Ferragud Pascual
Lucía Gálvez Pérez
Albert Marín Sánchis
José Maudos Pia
Isabel Ortega Hurtado
Paula Pérez Viñado
Mar Ribes Mirete
Sonia Sarañana Alonso
Mª José Segarra Valero
Carlos Sierra Valero
María Toledo Pérez
Anabel Torres Canales
Laura Torres Canales
46
EN RECORD DE VICENTA MIRA VERDÚ
Corrien els anys 60 i es va apuntar a la falla. Què dir de Vicen com a persona i com a fallera? Amb tristesa i molta pena aquest exercici faller ens va deixar, com va vindre: en la seua prudència però amb les idees clares.
En la seua joventut va passar per tots els càrrecs: igual feia les convocatòries per a les juntes (que aleshores es feien a mà) com duia la loteria... Feina que n’hi havia en la falla per fer, allí estava Vicen treballant. I és que la seua falla ho era tot per a ella.
I l’any 68 va ser Fallera Major. El seu rostre reflectia la llum que dóna
València quan una valenciana representa la seua falla. Amb finor i elegància, sense deixar-se cap acte, amb molt d’orgull i alegria formant part de la nostra historia.
Els últims anys, quan la salut li faltava, igual estava al corrent de tots els esdeveniments que n’hi havia a la falla. Ja que Trinitat-Alboraia era la seua il lusió.
Ara ja no podem vore’t, però sempre seràs una gran valenciana. I en l’ànima i en el cor de la teua comissió mai deixaràs de ser fallera de la teua falla Trinitat-Alboraia. Fins sempre, Vicentita
47
Per Ángeles Peris Bolinches
RECOMPENSES INFANTILS
JUNTA CENTRAL FALLERA
Distintiu d’Or
Irene Hanquet Mercader
Noelia Real Bonanad
Insignia i distintiu de Coure
Victoria Chuliá Bustamante
Leo Estornell Aguilar
Berta Ferrer Catalá
Lucas Ferrer Catalá
Sofía Ferrer Catalá
Marc Giner Ramón
Hugo Guillot Losada
Carlos Ribes Mirete
48
NOUS FALLERETS
Vos presentem al futur de la falla!
Nous fallerets i falleretes, nascuts en 2022.
49
Hugo Guillot Losada- 01/11/2022
Leo Estornell Aguilar - 30/06/2022
Marc Giner Ramón – 7/06/2022
UN ANY EN IMATGES
50
51 RESUM DE L’ANY
52 RESUM DE L’ANY
53
54 RESUM DE L’ANY
55
56 RESUM DE L’ANY
57
58 RESUM DE L’ANY
59
60 RESUM DE L’ANY
61
COL·LABORADORS
Moltes gràcies a totes les empreses i comerços que col laborareu enguany amb nosaltres. Junts farem d’estes Falles 2023 unes festes inoblidables.
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
Himne de la Falla Trinitat-Alboraia
Trinitat-Alboraia, sempre és la falla, sempre és la falla, de ma il lusió.
Trinitat-Alboraia, a on es troba, a on es troba, més emoció.
Trinitat-Alboraia, per on jo vaja, per on jo vaja, et cantaré...
Trinitat-Alboraia, Trinitat-Alboraia, la millor falla, la millor falla de Sant Josep.
Són tots veïns fervents peregrins, què van pels camins cantant-te en amor, les excel lències de l’art de València i a la beneïda essència de sa muller en flor.
Trinitat-Alboraia sempre és la falla sempre és la falla de ma il lusió.
Trinitat-Alboraia a on es troba a on es troba més emoció.
Trinitat-Alboraia per on jo vaja per on jo vaja et cantaré...
Trinitat-Alboraia, Trinitat-Alboraia la millor falla, la millor falla de Sant Josep, la millor falla, la millor falla de Sant Josep.
Escaneja el codi per escoltar l’himne
84