Andnews 1

•

per només iodisme • me

disme • només p erio er sp

iodisme • n és per om m é no

AndNews

Andorra · núm. 1 · Desembre 2015 · Preu: 2 €

• només perio dis isme iod

XAVIER ALTIMIR «Cal un cert control perquè no es torni a produir un cas com el de la BPA»

IMPAGATS A LA CASS

Les empreses moroses retallen les futures pensions dels treballadors

DELIMITACIÓ DE COMPETÈNCIES

La taula de negociació serà tripartida amb la participació dels comuns, el Govern i el Consell General

Copa del Món D’ESQUÍ ALPÍ

La pista Àliga de Grandvalira acollirà per segona vegada la cita

• per només iodisme

• me

11 12

22 27 30 32 36 39 40

El que ha estat o serà notícia

en portada

La cass posa en perill Les jubilacions

dossier

Un mandat per resoldre la negociació de les competències i tranferències

enquestes dossier Conxita Marsol Trini Marín Josep Àngel Mortés Dolors Carmona Cèlia Vendrell Joan Sans Delfí Roca

entrevista

Xavier Altimir

economia

Comerç Campanya d’hivern

finances

La banca controla les entrades i sortides de diners

actualitat

Pressupostos deficitaris Tot a punt per l’irpf

empresa

La cea convoca els primers premis a la innovació i l’empresariat

medi ambient

Les lliçons de la cop21

cultura

Els pastorets tornen amb una adaptació renovada de l’obra de Folch i Torres

42 44 46

sortim

•

s periodism nomé e

e• iodism només pe per rio

2 ·

periodisme • no més més no

AndNews

editorial flash

esports

e•

Sumari

3 4 5

e • només periodi dism sm

AndNews no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

• només perio dis isme iod

President: Josep Segura Directora general: Nelly Dedea Direcció de redacció:Glòria Gurdó Col·laboradors: Joan López Fotografia: Jordi Pujol, Josep Segura, Nelly Dedea i Mari Carmen Grau Publicitat: Josep Segura, Nelly Dedea, Enric Suárez (director comercial per Espanya).

Disseny: Stéphanie Brial Impressió: Impremta Solber Dipòsit legal: AND. 233-2015 NRT: F-218559-M

disme • només p erio er sp

AndNews Edita: Dona Secret Carrer de les Escoles, 2. 5.1.

AD600 Sant Julià de Lòria.

Principat d’Andorra.

Telèfon: +376 844 846 Comercial: +376 647 081 e-mail: donasecret@andorra.ad, comercial: donasecretcomercial@andorra.ad ww.facebook.com/donasecret

periodisme • no mé més no

Grandvalira torna a collir la copa del món d’esquí alpí Un mes de concerts

llibres

Les novetats en català, castellà i francès

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

4 11 27 32 42

Editorial

Carta als nostres lectors

A

questa nova publicació que ha anat a parar a les vostres mans –si esteu llegint aquestes línies–, neix amb la vocació de donar-vos servei. Des d’aquestes pàgines volem intentar aprofundir en totes aquelles informacions que us interessen i per això també necessitem la vostra col·laboració. Estem oberts a qualsevol suggeriment per part vostra, només cal que ens feu arribar les vostres inquietuds o preguntes a través del correu electrònic de l’editora d’aquesta nova revista que hem batejat Andnews (i notícies). Sabem que no serà feina fàcil donar-vos satisfacció i que no sempre l’encertarem, però la voluntat i les ganes hi són.

També pensem que perquè una societat pugui expandir-se, evolucionar, crear i compartir riquesa, tant material com immaterial, ha de poder expressar-se amb llibertat i respecte de l’altre. Són aquests valors els que ens mouen, els valors més intrínsecs de la democràcia ben entesa, una democràcia transparent i participativa on tenen cabuda tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva condició.

En aquest primer número d’Andnews ens fixem en els impagats a la CASS que posen en perill les pensions futures dels treballadors, però també de la inèrcia de la pròpia CASS per solucionar un problema que va creixent en nom de la crisi. Hi ha empreses que encara pateixen, és una realitat.

Però també n’hi ha d’altres que fan ús i abús de les facilitats que la Saeguretat Social ha posat al seu abast.

També fem un repàs al que ha estat fins ara la negociació de les competències i transferències i anunciem que aquesta prosseguirà en el sí d’una taula tripartida amb la participació del Consell General; per la senzilla raó que caldrà una majoria qualificada per modificar les lleis. Majoria que ja no està a l’abast de Demòcrates per Andorra. Aquests són alguns dels continguts del primer número d’Andnews que esperem siguin del vostre interès.

Pensem que en el món dels mitjans de comunicació tot va massa ràpid, a tal punt que a vegades no tenim temps de relacionar una informació amb un altra o de situar-la en el seu veritable context. Tot plegat fa, que moltes vegades en lloc d’estar informats estem desinformats.

Ara ja només ens queda dir, fins al pròxim número, a reveure.

Cuina Típica Andorrana

Borda Raubert un referent de la cuina tradicional d’Andorra

Carretera d’Arinsal, km.1,5 AD400 La Massana · +376 835 420

www.bordaraubert.com e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

3 ·

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Flash

Foto: SFGA

Martí va fer una crida al grup parlamentari liberal perquè torni a la taula de negociació. I tant el Govern com els altres grups parlamentaris han expressat la voluntat d’esperar uns dies per veure si els liberals replantegen la seva posició.

POCA BASE JURÍDICA PER JUTJAR EL TRÀFIC D’INFLUÈNCIES El Greco (Grup anticorrupció del Consell d’Europa) lamenta que Andorra no hagi fet cap progrés en l’àmbit de les infraccions de corrupció en el sector privat i en el tràfic d’influències, i no hagi esmenat les regles sobre la competència extraterritorial en aquest sentit. El Greco apunta que ara per ara, Andorra no té cap base jurídica creïble que li permeti perseguir i portar davant dels tribunals un corruptor o traficant d’influències estranger que hagués actuat –des d’un altre Estat– en relació amb un agent públic andorrà. No obstanta això, el Greco també conclou que Andorra ha implementat o tractat de manera molt satisfactòria tretze de les vint recomanacions de l’Informe d’Avaluació de tercer cicle, és a dir, deu més des del primer informe de conformitat. Entre les millores esperades l’Avaluació també destaca la ratificació del Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció, que va entrar en vigor l’1 de juny passat. I l’augment de les sancions per a les infraccions de corrupció i de tràfic d’influències, susceptibles de penes d’empresonament.

El Greco considera que Andorra ha de treballar en la implicació no transparent dels grups parlamentaris en el finançament polític, precisar les modalitats de consideració dels suports donats per les formacions polítiques als candidats, i garantir de forma clara l’accés del públic als comptes anuals dels partits polítics i als de campanya. Per tot plegat, el Greco demana al cap de la delegació andorrana d’aportar informació sobre la implementació d’algunes recomanacions abans del 31 de juliol del 2016. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

4 ·

FERRER DIMITEIX I DEIXARÀ L’EQUIP DE GOVERN EL 4 DE GENER Dos dies després de les eleccions comunals, el 15 de desembre la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, va presentar la seva renúncia al càrrec i va acordar amb el cap de Govern, Antoni Martí, que el seu cessament es farà efectiu el proper dilluns 4 de gener. El Govern va informar en un comunicat de premsa, que Ferrer havia lliurat la carta a Martí personalment durant la reunió que ambdós havien mantingut al despatx del cap de Govern a primera hora del matí. En la mateixa reunió, el cap i la ministra van acordar establir un període de transició durant el qual Ferrer podria enllestir els assumptes pendents i Martí preveure un relleu ordenat al capdavant del Ministeri.

Martí va agrair a Ferrer els serveis prestats durant els últims mesos, així com la seva predisposició a pactar una transició ordenada i a deixar encarrilats els dossiers més importants del Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació. Fins la data efectiva de la dimissió, Ferrer es dedicarà a culminar la feina pendent i a concloure la redacció dels reglaments en curs.

ANDORRA DE COLOR TARONJA Demòcrates per Andorra (DA) va ser la formació guanyadora de les eleccions comunals, revalidant equip als comuns de Canillo, Ordino, Encamp i Escaldes-Engordany, i guanyant per primera vegada el Comú d’Andorra la Vella i el Comú de Sant Julià de Lòria, aquest últim gràcies a la candidatura de Laurèdia en Comú (LC), coalició formada per independents amb el suport de DA i de Socialdemocràcia i Progrés (SDP). DA presentava llista a totes les parròquies com Liberals d’Andorra (Ld’A) que s’ha de conformar només amb una parròquia, la Massana, on David Baró que es presentava per la llista Ciutadans Compromesos afí a Ld’A , va obtenir uns resultats aclaparadors. El PS va ser un altre dels perdedors dels comicis perdent vots en alguna parròquia com a Encamp o Escaldes-Engordany. Finalment, SDP, que es presentava a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany, no va obtenir representació a cap de les dues parròquies, però sí a Sant Julià de Lòria, ja que forma part de la candidatura de LC.

Foto: ANA

El cap de Govern, Toni Martí, va anunciar que vol segellar un pacte d’Estat per l’acord d’associació amb la UE el proper mes de gener. Martí es va entrevistar amb els representants de tots els grups parlamentaris excepte el liberal, que tal com ja va anunciar que faria, no va assistir a la reunió. Martí va anunciar que s’ha acordat un document que estableix la metodologia de treball que utilitzaran el Govern i els diferents grups parlamentaris per anar fent el seguiment de les negociacions amb la UE. Aquesta metodologia de treball estableix que els grups parlamentaris seran informats de totes les reunions sectorials que es vagin mantenint, i també recollirà els seus suggeriments a través de reunions amb el Govern.

Foto: SFGA

EL GOVERN VOL UN PACTE D’ESTAT PER NEGOCIAR AMB LA UE AL GENER

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Flash

SABOYA ES PRESENTA AL NOU CAP NEGOCIADOR DE L’ACORD AMB L’UE

Foto: SFGA

El ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya es va reunir a començaments de mes amb el nou negociador de l’acord d’associació de la Unió Europea (UE) amb Andorra, Mònaco i San Marino, Thomas Mayr-Harting, director executiu per Europa i Àsia central al servei europeu d’acció exterior. Aquesta va ser la primera reunió entre Saboya i Mayr-Harting, des que es va fer el relleu de l’anterior cap negociador, Luis Felipe Fernández de la Peña, i el ministre va explicar la posició d’A ndorra en les negociacions. D’altra banda, Saboya també es va reunir amb el representant permanent dels Països Baixos a la UE, Peter de Gooijer, que assumirà la presidència del Consell de la UE a partir de l’1 de gener del 2016; amb el representant permanent de Luxemburg, Christian Braun, que finalitza la presidència del Consell de la UE a finals del 2015, i amb el representant permanent d’Espanya, Alfonso Dastis. En les diferents reunions amb els representants dels països membres a la Unió Europea, Saboya va tractar sobre la situació de les negociacions de l’acord d’associació tant en el marc institucional com el marc sectorial sobre la lliure circulació de mercaderies.

NOVES PLACES A EDUCACIÓ El Govern convocarà vint edictes al gener per tal de cobrir les primeres places del sistema educatiu andorrà que actualment ocupen mestres i professors eventuals. Es convocaran edictes per les places de quatre mestres d’anglès, cinc professors d’anglès, cinc professors de francès, quatre

professors de matemàtiques i dos de professor de ciències físiques i de la natura. Tal com va avançar dimarts, aquestes primeres vint convocatòries serviran de prova pilot per tal de comprovar si els barems establerts són correctes. Els edictes són oberts, però aquells treballadors que ja hagin estat eventuals

del sistema educatiu andorrà partiran amb una mica més d’un punt d’avantatge respecte a la resta de candidats. El Govern també té la intenció de convocar més edictes en els propers mesos per cobrir places de ciències socials, plàstica, educació física, psicopedagogs, tecnologia i informàtica, castellà, música i

col·laboradors educatius. A més, es podran convocar altres places en funció de com es desenvolupi el model de batxillerat, la formació professional o la carrera professional relacionada amb la Llei d’educació. Aquestes convocatòries es faran a través d’oposicions de promoció interna seguides d’edictes externs.

MÉS TRÀMITS ONLINE incorporats corresponen a diversos certificats de vehicles, diversos certificats de comerç, i al pagament de deutes totals o parcials a l’Administració. Els certificats referents a vehicles són el certificat d’alta de vehicles, el certificat de baixa de vehicles, el de baixa per exportació de vehicles, de baixa per desguàs de vehicles i de baixa definitiva de vehicles. Pel que fa als certificats de comerç, s’incorporen a e-tràmits el

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

5 ·

e • només periodi dism sm

El web del Govern per a la gestió de tràmits online inicia una segona fase amb la incorporació de 9 tràmits nous a la plataforma e-tràmits.ad. Així, des de la seva posada en marxa el passat 29 de juny, la Secretaria d’Estat d’Administració Pública continua treballant per ampliar el contingut de la plataforma i oferir noves possibilitats als usuaris que accedeixen al portal. Els nous tràmits

certificat positiu de comerç, el certificat negatiu de comerç o el certificat de baixa de comerç. La incorporació d’aquests nous tràmits permet continuar ampliant les utilitats del web e-tràmits, de manera que cada vegada sigui més interessant per als usuaris. Així, totes les gestions que ja es poden fer de manera online permeten evitar cues al servei de Tràmits, fent-les a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. A més, els trà-

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

mits triats per a aquesta segona versió de la plataforma són certificats que es demanen amb una freqüència important, i que representen al voltant dels 800 tràmits anuals. La Secretaria d’Estat d’Administració Pública continua treballant per ampliar les gestions a través de la web. Recentment, a més, s’han incorporat els formularis relatius a la gestió de l’IRPF, que també poden omplir-se a través d’e-tràmits.

En portada

dibuixen una nova fractura social LA INTERPRETACIÓ PERVERSA DE LA LLEI DEL 2008 FA QUE LES EMPRESES MOROSES ES LIMITIN A PAGAR EL 5,5% DE LA COTITZACIÓ DEL TREBALLADOR DURANT MESOS I MESOS, SENSE PAGAR NI UN PUNT DE VELLESA. A LLARG TERMINI AQUESTA SITUACIÓ ABONA EL TERRENY PER A UNA NOVA FRACTURA SOCIAL, UN MUNT DE JUBILATS POBRES QUE TOT I HAVER TREBALLAT DURANT ANYS I ANYS ES TROBARAN AMB UNA PENSIÓ RETALLADA I INSUFICIENT PER VIURE. A QUI RECORRERAN?

L

a mala interpretació de la reforma de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) del 2008 que tenia la vocació d’introduir millores en la cobertura sanitària dels assalariats, va posar el treballador en una situació kafkiana. I és que si fins aquell moment l’assalariat s’assabentava que el patró no complia amb l’obligació de cotitzar a la CASS quan anava al metge –perquè la CASS li retornava els actes mèdics–, amb l’entrada en vigor de la Llei va deixar d’assabentar-se’n i la millora de la cobertura sanitària es va convertir en una nova indefensió.

Hi ha assalariats que acumulen tres anys de feina sense que se’ls hagi cotitzat ni un sol punt de jubilació i que ara se’n assabenten per primera vegada. I és que aquesta situació s’ha mantingut fins el passat mes de juny, perquè tot i la preocupació per l’augment de la morositat expressada en els balanços anuals de l’entitat, la CASS no es va veure mai en l’obligació legal o moral –pel que es desprèn d’aquest dossier–, d’informar els assegurats quan deixaven d’estar coberts. Dit d’altra manera, la cobertura social del treballador es limita durant els últims anys a la cobertura sanitària, obviant la de jubilació per a la qual l’assalariat treballa.

Més encara, alguns empresaris creuen que el fet de pagar la part del treballador, el 5,5% de la cotització global que s’eleva al 20% del salari, ja els treu de penes. Com si no pagar aquest 5,5% no fos una apropiació e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

6 ·

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

Foto: ANA

Els impagats a la CASS

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

En portada

indeguda, és a dir, un furt, i no hi hagués un marc legal per respondre’n davant la Justícia. Aquesta mateixa reflexió però, es pot fer al legislador quan el 2008 aprova una Llei que inclou expressament l’obligació de pagar la part del treballador, quan l’empresari té l’obligació de pagar tota la cotització, cosa que no obvia ni aquesta ni cap altra llei de la CASS ni el Codi de relacions laborals.

Així, la reforma obre una escletxa perquè moltes empreses puguin justificar la morositat. Algunes es limiten a pagar el 5,5% i a negociar els impagats, altres ni això. I per les que negocien, el problema es pot allargar mesos i mesos sense cap garantia de cobrar, ni per part de la CASS ni per part del treballador, perquè si l’empresa fa fallida «primer cobraran els bancs, si té pendent algun crèdit, després els treballadors i per últim la CASS», explica un altre treballador que va anar a buscar respostes al servei d’Inspecció de la Seguretat Social.

Si la reforma del 2008 millora la cobertura sanitària del treballador, també fa que molts empresaris deixin de prioritzar el pagament de les cotitzacions a la CASS per satisfer altres compromisos amb els bancs o els proveïdors. I fins al junt passat la morositat es va incrementar amb tota impunitat, perquè com que el treballador no en sabia res, continuava treballant sense demanar comptes al patró morós cosa que, d’altra banda, tampoc li garanteix que satisfaci les cotitzacions que li deu, sinó ben al contrari. «Quan vaig deixar l’empresa en la que treballava no se’m va acudir comprovar el meu extracte de punts, d’això fa un any i mig», explica un treballador. I afegeix angoixat «aquest estiu la CASS em va avisar que el meu actual patró no havia satisfet totes les cotitzacions, vaig anar a demanar un extracte de punts i vaig descobrir que no tinc cap punt de vellesa des de fa gairebé tres anys, però el pitjor és que els creditors han portat el meu anterior patró a la Batllia».

El cas d’aquest treballador no és únic, però com ell d’altres esperen que la CASS emprengui accions legals contra els empresaris que no compleixen perquè «tampoc se’ns diu què podem fer i quan parlem amb el patró ens diu que tot està arreglat que té un compromís amb la CASS i que va pagant a poc a poc, però ja fa més d’un any i mig que tota la plantilla té pendent la cotització per jubilació».

PROCEDIMENT D’INFORMACIÓ En descobrir la situació d’indefensió dels assalariats, a començaments d’any els representants dels treballadors al Consell d’Administració de la CASS, David Fernández i Mireia Ramos, van reclamar el que havia d’haver estat des de bon principi el comportament exemplar d’una institució de protecció social com és la Seguretat Social: informar els assegurats.

Fernández i Ramos van fer la proposta de posar en marxa un procés d’informació a l’assalariat que es va aprovar el març passat i es va iniciar el juny amb l’enviament de les primeres comunicacions a empresaris i treballadors. Fernández argumenta que «abans de l’aprovació de la llei 2008 quan les empreses no pagaven les cotitzacions a la CASS, els treballadors es quedaven sense cap cobertura i a partir d’aquell moment se’ls va garantir la cobertura sanitària. Amb tot, ens vam adonar que moltes empreses no pagaven la totalitat de la cotització i que per tant, els treballadors no sumaven punts de vellesa». I afegeix que «nosaltres com a representants dels treballadors al Consell d’Administració de la CASS vam demanar que s’instaurés un procediment d’informació perquè quan una empresa no paga tota la cotització, s’avisi el treballador afectat». I és que si els treballadors poden demanar un extracte de punts de vellesa a la CASS sempre que ho vulguin, són encara molt pocs els que ho fan espontàniament. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

7 ·

L’any passat, de 35.000 assalariats només 4.000 van demanar-lo, o sigui una mica més del 10% de la massa salarial controla els punts que acumula i de la mateixa manera, controla que l’empresari satisfaci correctament la seva cotització.

Sigui com sigui, el procediment posat en marxa també informa l’empresari morós. «Evidentment, primer s’informa l’empresa avisant-la que té un termini 45 dies per posar-se al dia i si no ho fa, a partir d’aquest termini la CASS envia una comunicació al treballador informant-lo d’aquells períodes en que no se li han pagat els punts de jubilació». Fernández explica que «ens podem trobar amb mil i un casos, però la situació pot ser crítica per a la persona que es jubila ara si l’empresa no li ha cotitzat els punts de vellesa durant els últims anys, perquè la seva jubilació es veurà forçosament retallada en l’immediat encara que la CASS recuperi després aquests diners i evidentment, regularitzi la pensió».

I insisteix en que «per això era tan important per a nosaltres fer alguna cosa al respecte».

Una vegada posat en funcionament el procés d’informació, «alguns empresaris ens van demanar que els donéssim quatre o cinc dies més per fer la regularització, i moltes cotitzacions pendents es van cobrar», explica Fernández, afegint que entre aquestes regularitzacions hi havia «moltes cotitzacions mínimes que segurament responien a un oblit, com ara cotitzacions de personal domèstic que representaven quantitats molt poc elevades».

JUBILATS POBRES No obstant això, hi ha casos en què s’ha avisat al treballador que tenia un mes impagat i quan el mateix treballador ha anat a la CASS a demanar un recompte de punts s’ha adonat que en lloc de tenir un mes impagat, l’extracte li computa més de 18 mesos sense cotitzar per jubilació. Fernández i Ramos admeten que hi ha alguns casos greus com aquest, i afegeixen que «estem batallant per solucionar-los». I reiteren que «el que volem és que les empreses regularitzin les cotitzacions i sobretot, que les persones que es troben en situacions com aquesta ens vinguin a veure, per poder-los ajudar sempre que sigui possible amb la llei a la mà».

Fernández també apunta que «molts impagats acaben a la Batllia, i si normalment els batlles prioritzen els pagaments als treballadors i a la CASS, cobrar-los pot ser una tasca llarga i difícil». A la qual cosa també afegeix un altre problema i és que «la gent té menys por a les institucions en general». Si fer complir la Llei és cada dia més difícil, Fernández adverteix que «si et mous ràpidament potser podràs solucionar el problema però si no, faràs tard», referint-se al fet que si una empresa tanca sense pagar la CASS i l’empresari desapareix es fa molt difícil cobrar. «Qualsevol pot obrir un negoci i marxar sense pagar, aleshores es fa molt llarg i difícil cobrar tot i que vull pensar que hi ha mecanismes legals per aconseguir-ho», argumenta. Per això, Fernández i Ramos reiteren que «des del primer dia, el què hem volgut fer és que la gent tingui tota la informació, al cap i a la fi, la CASS és dels treballadors i dels empresaris».

Hi ha assalariats que acumulen tres anys de feina sense que se’ls hagi cotitzat ni un sol punt de jubilació i que ara se’n assabenten per primera vegada

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

En portada

Facilitats per a l’empresari, indefensió per al treballador D’acord amb l’article 96 de la Llei de la CASS del 2008, els períodes de liquidació de quotes es refereixen a mensualitats naturals completes i vençudes, i l’empresa ha de presentar i pagar el full de cotització en el termini de 15 dies naturals. Si l’empresa no fa el pagament, s’inicia el procés de reclamació a comptar del dia 24 de cada mes sempre que l’import del recàrrec o la suma dels recàrrecs sigui d’un import mínim de 20 euros. Als 35 dies de no haver efectuat el pagament, la CASS genera automàticament un avís de reclamació de la cotització i dels recàrrecs, si ni ha, a l’empresa o a l’autònom deutors. Se’ls informa que poden presentar un ajornament del pagament a l’Àrea de Control Administratiu i en cas de no ser reincident, i en el supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu, els recàrrecs es reduiran en un 50% si l’empresa o l’autònom ingressen l’import de les cotitzacions abans d’iniciar el procediment de constrenyiment. També se’ls comunica, per correu electrònic o ordinari, que el seu personal assalariat serà informat de la manca de pagament de les cotitzacions.

Als 75 dies de no haver complert amb l’obligació de cotitzar, la CASS avisa el personal assalariat. Els treballadors reben una carta o un correu electrònic que els informa que la seva empresa o patró no ha pagat les cotitzacions i que per tant, no han adquirit els punts de jubilació que els correspondrien.

En aquest avis la CASS precisa que la manca de pagament de la cotització no comporta la pèrdua dels drets de la branca general sempre que el full de cotització hagi estat presentat i afegeix que el treballador no adquirirà punts de jubilació fins que l’empresa o patró no facin efectiu el pagament de les cotitzacions.

Al cap de sis mesos, la CASS envia una carta de reclamació del deute de cotització –i/o de recàrrecs– al patró o a l’empresa deutora. En aquesta carta se’ls informa que iniciarà el procediment de constrenyiment de recaptació executiva del deute i que si fan el pagament en el termini de 10 dies a comptar de la notificació, el recàrrec es reduirà un 30%. Esgotat aquest últim termini es demanarà als tribunals l’embargament dels béns i drets per obtenir el pagament dels deutes.

Amb tot, l’empresa o l’autònom poden presentar recurs al Consell d’Administració, amb la qual cosa els deutors encara poden allargar una mica més el temps d’espera del treballador, que mentrestant no acumula ni un punt de vellesa.

La Seguretat Social va tancar l’exercici 2014 amb 15 milions de deute en concepte de declaracions de cotització pendents e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

8 ·

Si aquest estat de coses s’allarga es perfila una futura bossa de pobres perquè el fons de vellesa no és un fons solidari que estableix una pensió mínima i una pensió màxima, i no disposa d’un fons de garantia a imatge de les assegurances privades per fer front als sinistres provocats per un vehicle no assegurat per exemple, o per front a situacions extraordinàries com les catàstrofes naturals.

Els representants dels treballadors al Consell d’Administració de la CASS confien en que el procediment d’informació aturi l’augment dels impagats A més, la CASS ha canviat la terminologia de punts adquirits per la de punts pagats perquè no hi pugui haver confusió a l’hora de reclamar la pensió. D’aquesta manera els punts que compten són els pagats i prou, i no els que el treballador hauria d’adquirir per Llei segons els anys treballats i la remuneració percebuda.

Els representants dels treballadors confien en que el procediment d’informació aturi l’augment dels impagats, tot i que reconeixen que la iniciativa no està donant tota l’efectivitat esperada. I és que alguns empresaris continuen enganyant el treballador adduint que tenen un conveni signat amb la Seguretat Social i que van pagant de mica en mica, quan porten més d’un any i mig sense pagar ni un sol punt de vellesa als seus treballadors. Una situació que tampoc resolt la CASS, tot i que en la carta que adreça als treballadors diu haver iniciat «els tràmits previstos per reclamar el pagament de les vostres cotitzacions per tal que es comprin els punts de jubilació que corresponguin».

Es podria pensar que si la CASS no empren alguna acció més contundent com denunciar el morós a la Batllia és per no deixar una plantilla sense feina, la qual cosa només ajornarà la precarietat dels treballadors perquè si al cap i a la fi, l’empresa no paga, el treballador estarà igualment indefens el dia que es jubili. És fàcil imaginar el patiment que aquesta situació pot generar a persones que han treballat per arribar a la vellesa còmodament i que, possiblement, es veuran reduïdes a demanar ajudes socials perquè no podran fer front als seus últims anys de vida.

MÉS IMPAGATS La CASS va tancar l’exercici 2014 amb més de 15 milions de deute en concepte de declaracions de cotització pendents de cobrament, dels quals 7,067 milions es troben en execució administrativa i corresponen a impagats generats des del 2003 fins el 2014, i 4,470 milions més, corresponen a fallides decretades per la Batllia entre els anys 2001 i 2014.

Segons la memòria de la CASS, la resta –més de 3,5 milions d’euros– «és de dubtós cobrament, en tractament pel servei d’inspecció i control administratiu amb notificació de deute i compromisos en curs o bé amb dossier de tramitació per la via jurídica». I conclou que tant el 88% del deute per cotitzacions tramitat a la batllia com el 82% del deute per fallida, és atribuïble als cinc últims exercicis, del 2009 al 2014. O sigui que la CASS registra un creixement important de la morositat, mentre que suposadament el país s’allunya de la crisi.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Descompte fins el

-15%!

· Ortodòncia adolescent coberta al 100% · Forfet Óptic / Lents de Contacte

· Prima de Benviguda de Nen/a · Cobertura universal · Hospitalització il·limitada · Preus Especials per famílies · I molts avantatges més...

En portada

La CASS no troba comprador per l’última inversió d’alt risc LA SUBHASTA DE LA SOCIETAT COMA PEDROSA QUE VA COSTAR 3,372 MILIONS D’EUROS ALS FONS DE VELLESA QUEDA DESERTA

L

Text: Glòria Gurdó

a subhasta convocada per la Caixa andorrana de Seguretat Social (CASS) el passat 17 de desembre per vendre la societat espanyola Coma Pedrosa SAU de la qual és accionista únic, va quedar deserta. Coma Pedrosa és titular d’una finca amb dos terrenys rústics de 45.092 i 13.264 metres quadrats, i d’una masia per rehabilitar, al terme de Santa Cristina d’Aro (Girona).

Fins el 1993, Coma Pedrosa va estar sota el control d’Eurodas, una instrumental de la CASS per fer inversions d’alt risc amb els diners del fons de vellesa, quan Antoni Ubach dirigia la parapública. L’anàlisi de les operacions financeres de la CASS entre el 1987 i el 1992, que l’auditor Ernst & Young va elaborar per a la Comissió d’Economia i Finances del Consell General, va desvelar el 17 de juny del 1993, que la inversió a Coma Pedrosa ascendia a 561 milions de pessetes (3,372 milions d’euros) després de l’última ampliació de capital del 1992.

Amb tot, aquesta no és la pèrdua més elevada que la CASS registrés en les desinversions que es va fer després que el Consell General i el Govern decidissin apostar per una política de gestió més conservadora dels fons de jubilació.

De fet, segons la comissió tècnica integrada per la CASS, el Govern i el Consell General que es va encarregar de redreçar la situació el 1993, les pèrdues de les inversions de risc s’elevaven a més de 35 milions d’euros.

L’any 2011 la CASS va revisar el valor de Coma Pedrosa a la baixa, fins a 775.000 euros. Un valor encara molt per sobre del preu de sortida a la subhasta, segurament perquè la finca s’ha degradat amb els anys, tot i les inversions milionàries inicials que mai no es van veure reflectides ni en els terrenys ni en la masia que els presideix. A tot això es va afegir la pèrdua d’interès especulador e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

10 ·

per la finca en ser catalogada com a terreny rural i la masia com a bé d’interès arquitectònic en sòl no urbanitzable.

CLÀUSULA TRAMPA La finca anomenada Mas Castelló se situa en un paratge protegit al veïnat de Romanyà de la Selva i el seu valor de sortida a la subhasta era de 244.537 euros amb dites que no podien ser inferiors a 5.000 euros. No obstant això, segons l’edicte publicat per la CASS el 4 de novembre passat, en cas que en el termini de tres anys posteriors a la venda es modifiqués la qualificació urbanística de la zona incrementant la superfície construïble dels terrenys, el nou propietari hauria de pagar a la CASS el 30% de la diferència entre el valor del terreny novament qualificat i el valor de l’adjudicació.

Una clàusula que el futur comprador podia percebre com a trampa tenint en compte els usos de la finca i la possibilitat de demanar una ampliació de la superfície construïda com recull el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Santa Cristina d’Aro. Els usos de la masia són de primera i segona residència, turisme rural o hoteler, i restauració. I el POUM obre la possibilitat d’acollir-se a un pla especial per ampliar-ne la superfície construïda amb finalitats hoteleres.

Així, si el comprador fa una inversió important per recuperar la masia i l’amplia per fer-hi un negoci hoteler, és evident que el preu de la finca s’incrementarà però també és evident que serà gràcies a la inversió del comprador, i no perquè l’ajuntament li permeti ampliar en uns quants metres quadrats la superfície la construcció existent.

BÉ PROTEGIT L’any 2007, l’ajuntament de Santa Cristina d’Aro va catalogar Mas Castelló com a patrimoni arquitectònic en sòl no urbanitzable. Segons el catàleg de bens protegits del municipi, Can Castelló és una masia original de començament del segle XVII amb tipologia pròpia de construcció agrària catalana. L’habitatge consta de planta baixa, pis i semisoterrani a la façana est. També té petits coberts annexats a l’edifici principal, que antigament eren utilitzats per al bestiar. Al llarg del temps no ha patit cap tipus de modificació o reforma i actualment, es considera que està en estat d’abandó perquè li falta bona part de la coberta.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Foto: SFGA

Dossier

Delimitació de competències

el repte del nou mandat comunal ELS COMUNS I EL GOVERN JA PORTEN QUATRE ANYS LLARGS PER DELIMITAR LES COMPETÈNCIES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS AMB UN OBJECTIU CLAR I D’INTERÈS NACIONAL: TRANSFERIR A LES CORPORACIONS LOCALS UNA DOTACIÓ QUE CORRESPONGUI A NECESSITATS REALS I VETLLAR PELS RECURSOS DE L’ESTAT

F

Això, es desprèn de la mostra d’enquestes que publiquem a continuació i que alguns, més diligents que d’altres, van contestar fa uns dies. Si bé hi ha matisos, tots coincideixen en que la modificació de les competències no pot esperar, perquè cal eliminar duplicitats i males interpretacions per establir «un nou marc de competències amb una distribució lògica de les transferències», argumenta Jordi Torres, recentment elegit nou cònsol d’Encamp en encapçalar la llista guanyadora de Demòcrates per Andorra (DA). A la qual cosa, Josep Àngel Mortés (DA), nou cònsol del Comú d’Ordino, també afegeix que delimitar les competències no només «és un repte d’aquest nou mandat comunal, sinó que ha de ser un repte de totes les institucions implicades». En quant als que ja hi porten quatre anys e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

11 ·

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

a quatre anys que el Govern i els comuns van encetar una llarga negociació, encara sense sortida, per delimitar les competències de les administracions locals i de l’administració general amb la finalitat d’evitar duplicitats i sobretot, de calcular les transferències que el Govern destina als comuns per adaptar-les a la despesa real que necessita el país, però també al desplegament del nou marc fiscal. Si a començaments de mes, els cònsols van tornar a reiterar que la modificació de les competències i les transferències és un dels principals objectius de cara al proper mandat, la majoria de polítics, elegits o no, que van participar a les eleccions comunals del passat 13 de desembre comparteixen aquest repte.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Dossier

treballant com la cònsol d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, que repeteix mandat, «sense cap mena de dubte aquest serà un dels majors reptes per als comuns per als propers quatre anys», afirma i afegeix que «cal un marc competencial clar i per aquest motiu, la primera Reunió de cònsols del gener estem disposats a marcar un calendari de treball».

Les veus dels consellers de comú del Partit Socialdemòcrata que repetiran mandat, Dolors Carmona a la capital, Cèlia Vendrell a Escaldes-Engordany i Joan Sans a Encamp, tampoc no difereixen gaire de les dels elegits de DA. Carmona insisteix en que «no es pot posposar el fet de posar fi a les actuals duplicitats, i establir un sistema de finançament just en base a prestacions de serveis». Però, matisa que el finançament no s’ha de basar en «repartiments igualitaris o que no tenen en compte les necessitats d’equipament i de serveis de cada parròquia». Vendrell també admet que la modificació de les competències és el repte dels propers quatre anys, però puntualitza que «no només del mandat comunal sinó que és un repte de país». I afegeix que «el model ha de ser treballat pel Govern, els comuns i el Consell General». Sans, carrega contra el comú sortint i adverteix que «aquest era el repte més gran que es va proposar l’equip d’UP+DA quan va agafar les regnes del Comú d’Encamp fa quatre anys i avui tenim el resultat damunt la taula. El més calent és a l’aigüera».

Per últim, Delfí Roca, com a portaveu de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), –formació que només ha pogut arribar al Comú de Sant Julià en donar suport a la llista guanyadora, Laurèdia en Comú com alternativa a Unió Laurediana–, té clar que també cal una nova definició de les competències comunals amb la participació activa del Consell General. Perquè «només així se sabrà la xifra exacta del que necessiten les corporacions locals per donar servei als ciutadans i poder fer la modificació de la repartició justa de les transferències del Govern als comuns», argumenta.

EL CONSELL GENERAL TAMBÉ El mes de juny passat, el cap de Govern, Toni Martí, i la ministra, Rosa Ferrer, van assistir a la Reunió de cònsols per reprendre les negociacions amb els comuns després de les eleccions generals. En aquella reunió es va acordar crear una comissió per preparar la llei de creació de la taula nacional de competències en la qual hi tindrà cabuda per primera vegada el Consell General. Cosa que pot portar a pensar que si la negociació a dues bandes ja era difícil, a tres bandes, potser serà eterna. La realitat però, s’allunya molt d’aquestes conjectures. L’oportunitat de que el Consell General participi de la negociació emana de la lògica institucional. I és que per modificar la

Llei de competències cal una majoria qualificada, cosa que de moment la majoria de DA no obtindria sense el concurs de les altres forces polítiques que seuen a l’hemicicle. Cosa que els polítics entrevistats reconeixen i avalen, amb més o menys entusiasme.

Els cònsols de DA es mostren prudents a l’hora de valorar la participació del Consell General en la negociació. Així, Marín opina que «la participació del Consell General és clau com a òrgan legislatiu i la participació dels grups parlamentaris»; Torres afegeix que «es tracta d’afinar el model d’Estat i és lògic que un actor tan important hi participi», i Mortés puntualitza que «la seva participació és imprescindible». Però no tothom opina el mateix a l’hora de valorar si aquesta participació agilitarà la negociació o no.

A l’oposició, els consellers del PS, també veuen necessària la participació del Consell General a la taula de negociació perquè «qualsevol modificació de la Llei de competències ha de ser consensuada però d’aquí a que facin ells mateixos la llei hi ha una gran distància», matisa Carmona. Vendrell recorda que «del que es parla és de refer una llei qualificada, per tant, qui haurà de votar aquesta llei són els 28 consellers generals. La participació activa i implicada del Consell General és una obvietat». En canvi, Sans, es queixa de que les minories comunals no poden participar en la negociació, i Roca adverteix que «la democràcia vol lentitud» i afegeix que «el Consell General ha de pilotar aquesta negociació entre els comuns i el Govern. Ha de ser moderador, garant i savi, perquè el que decidim ara afectarà les properes generacions.»

EL FONS DE LA QÜESTIÓ Si amb els anys els comuns han anat assumint més competències d’acord amb l’article 4.14 de la Llei qualificada de delimitació de competències comunals, per donar servei a la ciutadania, també s’han vist abocats a fer inversions, a vegades prescindibles, per complir amb la Llei de transferències. Un i altre extrem expliquen en part l’espiral de dèficit pressupostari que devora les corporacions locals. Per aquest motiu i per donar una mica més d’oxigen als comuns, la Llei qualificada de transferències als comuns ha estat modificada en diverses ocasions.

L’última modificació data del 3 de desembre passat, quan el Consell General va aprovar la proposició de llei presentada pels comuns que permet destinar els diners de les transferències a eixugar deute, i no únicament a més inversió o a la creació de més serveis.

DISTRIBUCIÓ DE LES TRANSFERÈNCIES

NOU MODEL COMPETENCIAL

Si encotillar les transferències ha resultat perniciós, també ha resultat perniciós el model per repartir-les, una qüestió també molt discutida pels mateixos comuns

Els polítics comunals consideren que la modificació de les competències no pot esperar, perquè cal eliminar duplicitats i males interpretacions per establir la distribució de les transferències

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

12 ·

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Dossier

ACORD INSTITUCIONAL

TAULA TRIPARTIDA

L’acord institucional que va congelar les transferències també ha permès avançar en alguns temes com ara els serveis sociosanitaris, les carreteres secundàries, els recursos naturals i l’energia

L’oportunitat de que el Consell General participi de la negociació emana de la lògica institucional. I és que per modificar la Llei de competències cal una majoria qualificada

Aquesta modificació ben rebuda pels elegits de DA no ho és tan pels del PS que volien encotillar la utilització de les transferències a través de percentatges establers per llei per eixugar deute o fer inversions. Una proposta en el mateix esperit que la llei vigent fins ara que s’ha demostrat totalment ineficaç a mesura que ha anat passant el temps.

taris i en el cas que aquest percentatge fos inferior al 30% dels ingressos recaptats en concepte d’Impost de Mercaderia Indirecte (IMI), la transferència es calcula d’acord amb aquest segon criteri.

Si encotillar les transferències ha resultat perniciós per als comuns, també ha resultat perniciós el model per repartir-les. No tots els comuns han de donar servei al mateix nombre de ciutadans, ni tots els comuns tenen els mateixos recursos propis. D’aquí la proposta de Martí en quant a la solidaritat institucional a l’hora de tirar endavant la modificació de la Llei de transferències. Entre les possibilitats que es plantegen hi ha la creació d’un fons de reserva per fer front a eventuals desequilibris.

Sigui com sigui, amb l’arribada de la crisi el debat que els comuns mantenien sobre aquesta qüestió es va anar intensificant, com també es va intensificar la urgència d’eixugar deute i aturar el dèficit pressupostari. És per això que els comuns volien negociar amb l’Executiu els serveis que havien anat assumint perquè el marc legal els ho permetia, tot i que no els hi obligava. En canvi, el Govern pretenia tenir més potestat en algunes de les competències que els atorga la Constitució, sobretot en temes com ara la titularitat del territori o el recompte del cens de població i del cens electoral.

Finalment, els cònsols que van rebutjar la proposta inicial del Govern, es van avenir a signar un acord que recull «la vigència del model de distribució competencial sorgit del procés constituent que permet aprofundir en la distribució de l’execució de les competències sense que s’hagi de modificar a curt termini la Llei qualificada de delimitació de competències», i que congela les transferències durant dos anys fins el 2017.

L’ACORD DEL 2014 Després de molts estires i arronses, i aturades sonades com la que va provocar la dimissió del ministre Riberaygua que va pilotar la negociació fins el desembre 2013; el 28 d’abril del 2014, els comuns i el Govern van signar un acord per congelar les transferències aquest any i el que ve –excepte el Comú de Sant Julià de Lòria que s’hi va oposar– perquè segons els càlculs de l’Administració general, ja haurien superat els 60 milions d’euros. Una xifra que aniria previsiblement a l’alça de cara als propers exercicis amb el desplegament del nou marc fiscal.

I és que el redactat de la Llei de transferències vigent, estableix que el Govern ha de transferir cada any als comuns el 18% dels ingressos tribue•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

13 ·

Actualment, l’IMI que només pagaven els importadors de mercaderies ha desaparegut amb l’entrada en vigor de l’IGI. El problema és que a diferència del seu predecessor, l’IGI no només el paga l’importador sinó també el consumidor final. A més, a aquest impost se n’hi afegeixen d’altres que venen a engruixir la quantitat que inicialment preveia la Llei del 1993 i que evidentment, no preveu que si el 18% de tots els ingressos tributaris és superior al 30% de l’IMI es torni a calcular els ingressos d’acord amb el primer valor.

De fet, el Govern va argumentar la congelació per la necessitat d’avaluar l’impacte dels nous impostos directes i indirectes, cosa que requereix un període de com a mínim dos anys, per quantificar les recaptacions de l’Impost de Societats(IS) i d’Activitats Econòmiques (IAE), de l’Impost General Indirecte (IGI), i l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

El text explicita que un cop consolidat el nou model fiscal de l’Estat «caldrà revisar les transferències, i que el Govern i els comuns es comprometen durant el proper mandat a arribar a un acord institucional amb la consegüent modificació legislativa, si escau». I emplaça els mandataris a continuar treballant en la delimitació de les competències, sobretot les que els comuns han anat assumint d’acord amb l’article 4.14 de la Llei vigent, també conegut com calaix de sastre.

D’aquesta manera, l’acord també ha permès avançar en alguns temes com ara els serveis sociosanitaris, les carreteres secundàries, els recursos naturals i l’energia, de cara una millor delimitació de competències entre les administracions locals i l’Administració general.

CANVI DE PILOT Amb la dimissió de Rosa Ferrer com a minstre de Sanitat i Ocupació, però també de Relacions institucionals, la negociació de les competències entre el Govern i els comuns canviarà de pilot. A partir del gener, l’encara cònsol menor d’Ordino, Cònsol Naudi, serà nomenada secretària d’Estat de Relacions Institucionals i assumirà aquesta negociació, segons ho va anunciar Martí fa uns dies. Martí va argumentar que Naudi «és una persona d’extrema confiança, de gran vàlua, que coneix en profunditat els comuns, que té un gran pragmatisme i que és capaç d’encarar una qüestió tant complexa com aquesta».

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Dossier

CONXITA MARSOL Cònsol major d’Andorra la Vella per DA

«Totes les administracions han de ser curoses tant pel que fa a inversions com funcionament » El comú de la capital es resistia a Demòcrates per Andorra. La victòria de la llista encapçalada per Conxita Marsol a les últimes eleccions comunals, celebrades el passat 13 de desembre, va canviar la tendència deixant a la cua l’equip sortint i superant el Partit Socialdemòcrata –Com valora l’aprovació de la proposició de llei per modificar la Llei de transferències del 2007 sotmesa pels comuns al Consell General?

Positivament.

MODIFICACIÓ DE LES TRANSFERÈNCIES

«Cal assolir un acord per modificar les lleis, fer sostenible el sistema i assegurar l’estructura territorial del país»

- L’aprovació va arribar en el moment just, abans de les eleccions comunals?

Segurament havia d’haver arribat abans.

–D’altra banda, poder destinar aquests diners a eixugar deute representa una certa dosi d’oxigen per als comuns, però també pot representar ser més curosos en les inversions?

Totes les administracions han de ser curoses tant pel que fa a inversions com a funcionament. Es gestionen diners públics i s’ha de ser responsable i coherent.

És necessària la participació del Consell General en aquesta negociació?

Entenc que l’acord per determinar els imports de les transferències i la manera de repartir-lo així com la nova definició de les competències és un acord al que han d’arribar els comuns i el Govern, que són els que ostenten les competències que s’han de tornar a definir. Al Consell general li correspon aprovar les lleis que materialitzin aquest acord, i el fet que participi a la taula pot facilitar el tràmit d’aprovació. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

14 ·

e•

–La nova taula de treball per negociar les competències i les transferències als comuns estarà integrada per la Reunió de cònsols, el Govern i el Consell General.

DELIMITACIÓ DE COMPETÈNCIES

e • només periodi dism sm

–No obstant això, el Govern i els comuns, excepte el de Sant Julià de Lòria, van acordar congelar les transferències, fins que no quedi ben definit el marc competencial de les administracions locals. Aquest és el repte d’aquest nou mandat comunal?

Aquest és un dels reptes. Cal assolir un acord que permeti modificar les lleis de transferències i competències del comuns, per fer sostenible el sistema i assegurar l’estructura territorial del país.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

«És un acord al que han d’arribar els comuns i el Govern que són els que ostenten les competències que s’han de tornar a definir»

Dossier

TRINI MARíN Cònsol major d’Escaldes-Engordany per DA

«L’esforç passa per mantenir la infraestructura, donar servei i no malgastar el diner públic» La cònsol d’Escaldes-Engordany repetirà mandat en sortir guanyadora de les eleccions comunals celebrades el passat 13 de desembre. A més de la llista més votada, Demòcrates per Andorra (DA), que Marín encapçalava, també es van presentar als comicis Liberals d’Andorra (Ld’A) i el Partit Socialdemòcrata (PS) que seuran a l’oposició; i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) que va quedar fora del consell comunal - Com valora l’aprovació de la proposició de llei per modificar la Llei de transferències del 2007 sotmesa pels comuns al Consell General?

Molt positivament, de fet és una proposició de llei que vam impulsar des dels comuns.

L’objectiu principal d’aquesta modificació és que les corporacions comunals no es vegin obligades a fer inversió innecessària, sinó que puguin mantenir en bon estat les existents i oferir un servei de qualitat. En el cas d’Escaldes-Engordany, considerem que ja tenim una infraestructura suficientment àmplia i de qualitat a nivell social, esportiu i cultural. I l’esforç del Comú passa per mantenir-la en bones condicions i seguir donant el servei. En definitiva, no malgastar el diner públic.

NEGOCIACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

«La participació del Consell General és clau com a òrgan legislatiu i per la participació dels grups parlamentaris» s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

15 ·

e•

- D’altra banda, poder destinar aquests diners a eixugar deute representa una certa dosi d’oxigen per als comuns, però també pot representar ser més curosos en les inversions?

L’obligació de l’equip comunal és gestionar les finances amb el màxim rigor i, sobretot,

- No obstant això, el Govern i els comuns, excepte el de Sant Julià de Lòria, van acordar congelar les transferències, fins que no quedi ben definit el marc competencial de les administracions locals. Aquest és el repte d’aquest nou mandat comunal?

Sense cap mena de dubte aquest serà un dels majors reptes per als comuns per als propers quatre anys de mandat, tot i que cal precisar que ja portem quatre anys treballant. Calia un marc competencial clar.

Per aquest motiu, durant la primera Reunió de cònsols del mes de gener del 2016 estem disposats a marcar un calendari de treball.

e • només periodi dism sm

- L’aprovació va arribar en el moment just, abans de les eleccions comunals?

Aquesta llei s’ha estat treballant durant tot el mandat comunal. Per a nosaltres era important que s’aprovés abans de finalitzar l’any pressupostari per poder-la aplicar al més aviat possible.

executar un pressupost equilibrat, amb sentit comú i no fer inversions innecessàries.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

- La nova taula de treball per negociar les competències i les transferències als comuns estarà integrada per la Reunió de cònsols, el Govern i el Consell General. És necessària la participació del Consell General en aquesta negociació?

Evidentment, la participació del Consell General és clau com a òrgan legislatiu i per la participació dels grups parlamentaris que el conformen.

- En tot cas, la participació del Consell General pot accelerar-la?

Pot facilitar-la perquè en seran partícips.

Dossier

JORDI TORRES ARAUZ Cònsol major d’Encamp per DA

«Quan es parla de diner públic, s’ha d’assegurar que tingui un retorn econòmic i social» L’actual cònsol menor d’Encamp prendrà ben aviat el relleu al comú encampedà en un exercici de continuïtat, després de guanyar les eleccions al capdavant de la llista renovada de Demòcrates per Andorra (DA) –Com valora l’aprovació de la proposició de llei per modificar la Llei de transferències del 2007 sotmesa pels comuns al Consell General? És un pas endavant per reafirmar la llibertat de gestió dels comuns en un moment on l’obligació d’inversió ha deixat de tenir sentit. La modificació permet que els comuns destinin els diners allà on siguin més necessaris segons les particularitats de cada parròquia.

MODIFICACIÓ DE LES TRANSFERÈNCIES

«És obligació dels bons gestors ser curosos tant en les inversions com en la despesa»

–L’aprovació d’aquesta llei arriba en el moment just, quan s’inicia la campanya electoral?

L’aprovació de la llei es va fer amb consens quan era més necessari.

–La nova taula de treball per negociar les competències i subsidiàriament les transferències als comuns estarà integrada per la reunió de Cònsols, el Govern i el Consell General. Perquè és necessària la participació del Consell General en aquesta negociació?

El Consell General forma part de l’Estat i, al final, estem parlant d’afinar el model d’Estat, és lògic que un actor tan important i participi.

–En tot cas, la participació del Consell General pot accelerar-la?

Crec que pot facilitar la tasca parlamentaria, però per aquesta modificació caldrà un ampli consens que determinarà el temps que sigui necessari per assolir-lo. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

16 ·

e•

–No obstant això, el Govern i els comuns, excepte el de Sant Julià de Lòria, van acordar congelar les transferències, fins que no quedi ben definit el marc competencial de les administracions locals. Aquest és el repte d’aquest nou mandat comunal? És un dels grans reptes del mandat. Amb els resultats obtinguts s’ha de poder fer passos endavant per eliminar duplicitats i males interpretacions, i per establir el nou marc de competències amb una distribució lògica de les transferències, que s’ajusti a les necessitats de cada parròquia.

DELIMITACIÓ DE COMPETÈNCIES

e • només periodi dism sm

–D’altra banda, poder destinar aquests diners a eixugar deute representa una certa dosi d’oxigen per als comuns, però també pot representar ser més curosos en les inversions?

La gestió de l’endeutament és una obligació dels gestors per tal de complir amb les obligacions contretes. És obligació dels bons gestors ser curosos tant en les inversions com en la despesa. Quan es parla de diner públic, s’ha d’assegurar que tingui un retorn econòmic i social.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

«S’ha de poder eliminar duplicitats i males interpretacions i establir el nou marc de competències amb una distribució lògica de les transferències»

Dossier

JOSEP ÀNGEL MORTÉS Cònsol major d’Ordino per DA

«És important que les inversions siguin viables i contribueixi al progrés general d’Andorra» Encapçalava la llista de Demòcrates per Andorra (DA) a la parròquia d’Ordino i va guanyar les eleccions, i a començaments d’any, com la resta de candidats elegits encetarà mandat. Mortés es felicita de l’aprovació de la proposició de llei per modificar la Llei de transferències del 2007 perquè creu que l’obligació que tenien fins ara els comuns d’invertir no era viable en el canvi de model econòmic actual

–No obstant això, el Govern i els comuns, excepte el de Sant Julià de Lòria, van acordar congelar les transferències fins que no quedi ben definit el marc competencial de les administracions locals. Aquest és el repte del nou mandat comunal?

Crec que no tan sols és un repte d’aquest nou manperiodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

17 ·

•

«No tan sols és un repte d’aquest nou mandat comunal, sinó que ha de ser un repte de totes les institucions»

–Poder destinar aquests diners a eixugar deute representa una certa dosi d’oxigen per als comuns, però també pot representar ser més curosos en les inversions? És evident que el fet de poder destinar aquests diners a eixugar deute és important per tots els comuns però també és important que les inversions que es duguin a terme siguin viables i al mateix temps contribueixin al progrés general d’Andorra.

s periodism nomé e

DELIMITACIÓ DE COMPETÈNCIES

–L’aprovació d’aquesta llei va arribar en el moment just, abans de les eleccions comunals?

El més important de l’aprovació d’aquesta llei és el fet que s’hagi fet amb consens i per tant, aquesta és una molt bona base per iniciar la revisió de les lleis de competències i transferències.

e•

«El més important de l’aprovació d’aquesta llei és el fet que s’hagi fet amb consens»

e • només periodi dism sm

MODIFICACIÓ DE LES TRANSFERÈNCIES

–Com valora l’aprovació de la proposició de llei per modificar la Llei de transferències del 2007 sotmesa pels comuns al Consell General?

La meva valoració és positiva, és un dels texts que servirà de base a l’hora de plantejar la revisió del sistema de competències i transferències. Crec que l’obligació d’invertir dels comuns en la conjuntura actual no era sostenible i per tant s’havia de canviar.

Els Comuns podran destinar els seus recursos a donar un bon servei als ciutadans i a fer les inversions necessàries en funció dels seus ingressos i despeses.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

dat comunal, sinó que ha de ser un repte de totes les institucions implicades.

–La nova taula de treball per negociar les competències i les transferències als comuns estarà integrada per la Reunió de cònsols, el Govern i el Consell General. Perquè és necessària la participació del Consell General en aquesta negociació?

Finalment el Consell General és qui ha d’aprovar les modificacions i és evident que la seva participació és imprescindible.

–En tot cas, la participació del Consell General pot accelerar-la?

El consens entre totes les institucions, independentment de la seva acceleració, el que farà és que els canvis que es produeixin estiguin ben adaptats a la realitat d’Andorra.

Dossier

DOLORS CARMONA Consellera del PS al Comú d’Andorra la Vella

«No es pot posposar el fet de posar fi a les actuals duplicitats» Carmona tornarà a seure a l’oposició de la majoria de DEMÒCRATES PER ANDORRA, en encapçalar la segona llista més votada a la capital –Com valora l’aprovació de la proposició de llei per modificar la Llei de transferències del 2007 sotmesa pels comuns al Consell General?

Considero que la reforma és un nou pedaç sobre un sistema que no funciona, que és ineficient i que, a més, està penalitzant la parròquia d’Andorra la Vella.

–L’aprovació d’aquesta llei va arribar en el moment just, abans de les eleccions comunals?

Aquesta modificació de la llei ens fa pensar en electoralisme i parroquialismes malentesos. Es proposa la reforma de la Llei i es juga amb els diners dels ciutadans.

MODIFICACIÓ DE LES TRANSFERÈNCIES

«La reforma és un nou pedaç sobre un sistema que no funciona, és ineficient i penalitza la parròquia d’Andorra la Vella» per a l’exercici de les seves competències i també a la reducció de l’endeutament.

–No obstant això, el Govern i els comuns, excepte el de Sant Julià de Lòria, van acordar congelar les transferències fins que no quedi ben definit el marc competencial de les ade•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

18 ·

e • només periodi dism sm

–Destinar aquests diners a eixugar deute representa una certa dosi d’oxigen per als comuns, però també pot representar ser més curosos en les inversions?

Des de el PS+Independents considerem que la modificació de La llei de transferències no té en compte cap directriu i per tant els comuns en poden disposar com vulguin del diner públic, amb el risc que pot comportar el fet que no es prioritzin determinats serveis, manteniment d’infraestructures o altres inversions necessàries per la parròquia.

La proposta que va presentar PS+independents i que va desestimar el Consell General, dota el marc legal que regula les transferències de directrius clares, com ara: un 25% al finançament de despeses d’inversió a realitzar a la parròquia, un 15% per a les despeses d’activitats esportives, culturals i socials, un 10% a despeses destinades a despeses de manteniment del territori no urbà o polítiques destinades a l’aprofitament de recursos naturals o polítiques destinades a reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i un 10% a treballs de manteniment i millora de xarxes bàsiques de serveis sempre d’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns. I proposa que la resta de les transferències rebudes es puguin destinar al finançament d’altres despeses generades

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

ministracions locals. És el repte d’aquest nou mandat comunal?

Considero que no es pot posposar el fet de posar fi a les actuals duplicitats, d’establir un sistema de finançament just en base a prestacions a serveis davant dels ciutadans i no en repartiments igualitaris o bé que no tenen en compte les necessitats d’equipaments i de serveis de cada parròquia. Des del punt de vista polític, és una nova promesa incomplerta per DA i en el fons ens porta a pensar que es vol mantenir un doble discurs per fer veure que es volen reformar les competències i les transferències quan en realitat es vol donar resposta a interessos parroquials. Considero que els comuns han de ser autosuficients i que cada Comú s’ha de poder autogestionar, però també considero que cal garantir, per transparència envers la ciutadania, un marc competencial de referència per saber a que es destinen les transferències. Cal modificar el marc legal actual a nivell de transferències, però abans caldria revisar el marc competencial per poder valorar si els criteris que regulen la dotació de les transferències als comuns corresponen a l’import necessari per assegurar els serveis i el manteniment de les instal·lacions.

–La nova taula de treball per negociar les competències i les transferències estarà integrada per la Reunió de cònsols, el Govern i el Consell General. Perquè és necessària la participació del Consell General en la negociació?

El Consell General és qui té la responsabilitat de modificar la llei i els comuns l’han d’aplicar. Qualsevol modificació ha de ser consensuada però d’aquí a que facin ells mateixos la llei hi ha una gran distància. El parlament hi té molt a dir i ha de participar.

–En tot cas, la participació del Consell General pot accelerar-la?

Els consellers generals són els que treballen les proposicions de llei i per tant poden tenir molta influència en si es fa més ràpidament o més lentament.

Dossier

CÈLIA VENDRELL Consellera al Comú d’Escaldes-Engordany pel PS

«Hi ha d’haver coordinació entre les polítiques nacionals i les polítiques locals» Vendrell torna a seure a l’oposició del Comú escaldenc després que el Partit Socialdemòcrata arribés com a tercera força més votada als últims comicis comunals, a remolc de DA i de Liberals d’Andorra

DELIMITACIÓ DE COMPETÈNCIES

«La feina s’ha de fer amb dedicació i el temps que sigui necessari per arribar a un text acceptat per totes les parts implicades» muns, però també pot representar ser més curosos en les inversions?

La Llei ja recollia que el 80% de l’import de les transferències es destina al finançament de despeses d’inversió i també a la reducció d’endeutament. És a dir, que ja es podia destinar part de les transferències a reduir endeutament. La nova modifica•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

19 ·

s periodism nomé e

–Destinar aquests diners a eixugar deute representa una certa dosi d’oxigen per als co-

–No obstant això, el Govern i els comuns, excepte el de Sant Julià de Lòria, van acordar congelar les transferències fins que no quedi ben definit el marc competencial de les administracions locals. És el repte d’aquest nou mandat comunal?

Aquest és el repte d’aquest mandat, però no únicament comunal sinó que és un repte de país.

Amb la definició de competències s’estableix el model de país pels propers anys. Aquest model ha de ser treballat pel Govern, els comuns i el Consell General.

e•

–L’aprovació d’aquesta llei va arribar en el moment just, abans de les eleccions comunals?

Efectivament, el Consell General la va aprovar en plena campanya electoral per les comunals. Aquesta superposició de calendari fa que la necessitat de modificar la Llei de delimitació de competències comunals agafi encara més rellevància política.

ció no dóna cap dosis d’oxigen a les arques comunals ja que amb el precedent redactat ja es podia fer.

e • només periodi dism sm

–Com valora l’aprovació de la proposició de llei per modificar la Llei de transferències del 2007 sotmesa pels comuns al Consell General?

Amb l’aprovació de la modificació de l’article 7 de la llei de transferència tal i com està previst, es donarà als comuns la total llibertat de disposar dels diners transferits per a les partides que considerin més oportunes. Aquesta total llibertat és un retrocés en la gestió global del país. Hi ha d’haver coordinació entre les polítiques nacionals i les polítiques locals. La nostra proposta era de destinar un 25% a inversió, 15% a polítiques socials i culturals, 10% a accions mediambientals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i 10% al manteniment i millora de les xarxes de serveis bàsics. El 40% restant, els comuns el disposarien per a les accions que consideressin més adients. Aquesta proposta que plantejàvem va ser desestimada pels consellers de DA, Liberals i d’SDP. Pensem que és una proposta assenyada ja que garantiríem que els comuns fessin uns mínims d’inversió a la parròquia, mantinguessin i milloressin les xarxes bàsiques de serveis, continuessin apostant per la cultura i les polítiques socials i sobretot, els obligaríem ha fer una política real envers el medi ambient. En el cas d’Escaldes-Engordany cal fer esforços importants en la millora energètica dels edificis de propietat comunal.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

–La nova taula de treball per negociar les competències i les transferències als comuns estarà integrada per la Reunió de cònsols, el Govern i el Consell General. Perquè és necessària la participació del Consell General en aquesta negociació?

En la definició del model de país que volem pels propers anys per Andorra cal que s’escoltin totes les veus. El Consell General és qui segons la Constitució exerceix la potestat legislativa. Del que es parla és de refer una Llei qualificada, per tant, qui haurà de votar aquesta Llei són els 28 consellers generals. La participació activa i implicada del Consell General és una obvietat.

–En tot cas, la participació del Consell General pot accelerar-la?

L’objectiu no és accelerar la modificació d’aquest llei, l’objectiu final és definir, de forma consensuada totes les competències, assignar-les als comuns o al Govern, i al final del procés votar-la al Consell General.

La feina s’ha de fer amb dedicació, voluntat, implicació i amb el temps que sigui necessari per arribar a un text acceptat per totes les parts implicades.

Dossier

JOAN SANS

MODIFICACIÓ DE LES TRANSFERÈNCIES

Conseller del PS al Comú d’Encamp

«És trist haver de recórrer a un àrbitre perquè des dels comuns i el Govern som incapaços de fer els deures» Sans seurà a l’oposició del Comú encampadà en representació del Partit Socialdemòcrata, que en les últimes comunals torna a perdre posicions darrera DA i Liberals d’Andorra

–Com valora l’aprovació de la proposició de llei per modificar la Llei de transferències del 2007 sotmesa pels comuns al Consell General?

La modificació de la Llei de transferències és, d’una banda, un pedaç pel fet de no haver fet els deures a què s’havien compromès els comuns de DA en matèria de competències i, de l’altra, l’única fórmula per justificar com es netegen les irregularitats que cometien els comuns destinant aquests diners a unes finalitats que no recollia la Llei fins ara vigent.

«L’aprovació d’aquesta Llei permetrà al Comú d’Encamp no haver de justificar al Tribunal de Comptes perquè durant el darrer mandat han incomplert la Llei»

totes les parròquies garanteixin els mateixos serveis públics, per exemple.

–No obstant això, el Govern i els comuns, excepte el de Sant Julià de Lòria, van acordar congelar les transferències, fins que no quedi ben definit el marc competencial de les administracions locals.

Aquest és el repte d’aquest nou mandat comunal?

Aquest era el repte més gran que es va proposar l’equip d’UP+DA quan va agafar les regnes del Comú d’Encamp fa quatre anys i avui tenim el resultat damunt la taula. El més calent és a l’aigüera.

–L’aprovació d’aquesta llei va arribar en el moment just, abans de les eleccions comunals?

L’aprovació d’aquesta Llei permetrà al Comú d’Encamp, per exemple, no haver de justificar al Tribunal de Comptes perquè durant el darrer mandat han incomplert la Llei. Res és casual.

–La nova taula de treball per negociar les competències i les transferències estarà integrada per la Reunió de cònsols, el Govern i el Consell General. Perquè és necessària la participació del Consell General en aquesta negociació?

I on és la representació de les minories comunals? Que jo sàpiga no hi participen a la reunió de cònsols. Ja comencem tan malament com fa quatre anys.

–Poder destinar aquests diners a eixugar deute representa una certa dosi d’oxigen per als comuns, però també pot representar ser més curosos en les inversions?

Aquesta Llei dóna màniga ampla als comuns per fer servir les transferències en allò que els faci més gràcia. Em sembla que un Estat ha de ser més rigorós a l’hora de vetllar pel destí dels recursos públics. Em demano si no és més rigorós aprofitar la modificació per definir uns percentatges que afavoreixin que

–En tot cas, la participació del Consell General pot accelerar-la? És trist haver de recórrer a un àrbitre perquè des dels comuns i el Govern som incapaços de fer els deures com toca per respecte a la ciutadania. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

20 ·

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Dossier

DELFÍ ROCA

DELIMITACIÓ DE COMPETÈNCIES

Candidat per Socialdemocràcia i Progrés a la capital

«Abans de parlar de transferències caldria assentar la nova definició de competències» Roca no ha pogut integrar l’equip comunal d’Andorra la Vella en arribar en quart lloc als comicis del passat 13 de desembre. Amb tot, la seva opinió és representativa de la militància d’SDP, una força que participa a la coalició Laurèdia en Comú guanyadora dels comicis a Sant Julià de Lòria

–La nova taula de treball per negociar les competències i les transferències als comuns estarà integrada per la Reunió de cònsols, el Govern i el Consell General. Perquè és necessària la participació del Consell General en la negociació?

En primer lloc la reunió de cònsols no és cap institució. Si no vaig errat és al consell de cada comú que es prenen les decisions.

Això també necessita una revisió. De forma similar és al Consell General on rau la sobirania popular, i és el Consell General qui tria el cap de Govern, com és el Consell de Comú qui tria els cònsols de la cada parròquia. Anirem millor si aquests «detalls» no els oblidem.

–Com valora l’aprovació de la proposició de llei per modificar la Llei de transferències del 2007 sotmesa pels comuns al Consell General?

Abans de parlar de les transferències caldria assentar les bases de la nova definició de les competències comunals, amb la participació activa del Consell General. Només així se sabrà la xifra exacta que necessiten les corporacions locals per donar servei als seus ciutadans i poder fer la modificació de la repartició justa de les transferències del Govern als comuns.

–L’aprovació va arribar en el moment just, abans de les eleccions comunals? És un clar missatge electoralista de part del Govern de DA, en l’estil de qui paga mana.

Ja veurem quan triguen a «congelar» els diners.

–No obstant això, el Govern i els comuns, excepte el de Sant Julià de Lòria, van acordar congelar les transferències, fins que no quedi ben definit el marc competencial de les administracions locals. Aquest és el repte d’aquest nou mandat comunal?

El repte d’aquest mandat és, com he dit abans, definir primer les feines abans de parlar de diners per dur-les a terme. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

21 ·

e • només periodi dism sm

–Poder destinar aquests diners a eixugar deute representa una certa dosi d’oxigen per als comuns, però també pot representar ser més curosos en les inversions?

Amb nosaltres, les persones poden estar segures que en destinarem més a serveis que als bancs. Primer cal tenir cura de la parròquia, dels seus habitants, de créixer en qualitat i no en quantitat. Altrament es tornarà a entrar en una espiral d’endeutament no per les inversions, sinó pel seu manteniment futur.

«Les decisions importants requereixen ser discutides tants cops com faci falta...

El Consell General ha de pilotar aquesta negociació entre els Comuns i el Govern»

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

–En tot cas, la participació del Consell General pot accelerar-la?

La democràcia vol lentitud. Les decisions importants que s’han de prendre requereixen ser estudiades, rumiades i discutides tants cops com faci falta perquè tothom tingui la sensació de sortir guanyant alguna cosa. Per això, el Consell General ha de pilotar aquesta negociació entre els comuns i el Govern. Ha de ser moderador, garant i savi, perquè el que decidim ara afectarà les properes generacions. La seguretat jurídica que Andorra tant necessita també passa per les formes pausades a l’hora de prendre la millor decisió.

Foto: Josep Segura

«Els impostos no s’han de tocar i el que recapta l’Estat s’ha de gestionar de la manera més eficient»

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e • només periodi dism sm

22 ·

e• iodism només pe per rio

XAVIER ALTIMIR

Entrevista

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Entrevista

LA CONFEDERACIÓ EMPRESARIAL ANDORRANA (CEA) CONTINUA PROMOCIONANT L’OBERTURA ECONÒMICA PER CAPTAR L’INTERÈS D’EMPRESARIS I PATRONALS NO NOMÉS DE L’ENTORN IMMEDIAT, SINÓ DE PAÏSOS TAN LLUNYANTS COM LA XINA. EL SEU PRESIDENT, XAVIER ALTIMIR, AFIRMA QUE LA INVERSIÓ ESTRANGERA ÉS UNA REALITAT I QUE CAL PRESERVAR L’ATRACTIU DEL NOU MARC FISCAL PERQUÈ EL CREIXEMENT DEL PIB INCREMENTI LA RECAPTACIÓ DE L’ESTAT Text: Glòria Gurdó

- Com avalua l’obertura econòmica en termes d’inversió? És un degoteig. Als locals de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) rebem empreses que es volen informar sobre l’obertura econòmica, el mercat andorrà i el què es pot fer al país també de cara a l’exterior. Hauria estat desitjable rebre una gran afluència d’empreses, però sempre he pensat i he dit que l’obertura comportaria una feina llarga i feixuga i que caldria esperar uns anys per avaluar-ne els resultats. De fet, el temps m’està donant la raó. Malauradament en aquest recorregut també hem patit alguna frenada com ha estat el cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Però, crec que aquest efecte ja ha passat i que la gent continua interessant-se per Andorra.

- Hi ha un abans i un després del cas BPA? Diria que hi ha hagut una petita parada. Durant uns mesos la gent va voler esperar per veure que passava, fins on arribava aquest assumpte, quin abast tenia. Però crec que ara això ja ha passat i tornem a tenir una activitat normal. El nombre de visites que registra Actua va en augment i ja es comptabilitzen unes 1.600 empreses que s’han constituït a Andorra amb capital estranger.

- S’han endurit els tràmits per invertir a Andorra?

El que s’ha endurit una mica és el tema de l’obertura de comptes bancaris. No és que s’hagi endurit, sinó que després del cas BPA, els banc són més cautelosos a l’hora d’obrir un compte. Els departaments de compliance de qualsevol banc es miren els dossiers de manera més acurada. A vegades, això pot ser contraproduent perquè hi ha empreses que tarden molt temps en obrir un compte i d’altres que no el poden obrir, però entenc que els bancs són sobirans en aquest tema.

A més, també hem de tenir clar que cal un cert control perquè no es torni a produir un cas com el de la BPA. No ens podem permetre que Andorra torni a sortir en una foto al costat de famílies espanyoles que tenen problemes amb la justícia. No seria gens productiu. Ara que fem les coses bé i amb transparència, els bancs tenen l’obligació de ser més curosos. Tot i que a vegades es tracta més de descriminar qui cal examinar de prop i qui no.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

23 ·

AndNews · núm. 1 ·

- La CEA continua fent una feina de promoció del país a l’exterior?

El nostre objectiu és que les empreses de fora s’interessin per Andorra i ajudar les empreses andorranes a internacionalitzar-se. Les relacions amb altres patronals de caràcter nacional i el fet de poder sortir a explicar la transformació que s’ha fet a Andorra aquests últims anys, és un dels objectius que tenim. Fa poc vam estar reunits amb membres de la Cambra de comerç i d’inversions xineses a Madrid. El mes que ve farem una jornada organitzada per un bufet andorrà i un bufet d’assessors fiscals de Madrid, amb la participació de la patronal espanyola (COE) per explicar les possibilitats que ofereix Andorra per invertir. A finals de febrer vindrà una delegació d’empresaris xinesos per conèixer el mercat andorrà. A finals d’abril esperem una altra visita d’empresaris xinesos que es desplaçaran directament del seu país. No parem.

- Es coneix més Andorra ara que ja portem uns pocs anys d’obertura econòmica?

Encara no es coneix prou per això fem aquesta feina. En quant surts de l’àmbit de 1.000 quilòmetres a la rodona, Andorra és una gran desconeguda. Per això ens focalitzem en mercats més allunyats i no únicament en els més propers com Espanya o el sud de França, perOBERTURA què a Paris ja som uns grans desconeguts. Precisament, aquests dies estem treballant amb la patronal francesa (Medef) per signar un acord de col·laboració.

«Unes 1.600 empreses s’han constituït a Andorra amb capital estranger»

- Fa un any que es vol fer una trobada amb el Medef, perquè es dilata tant?

Costa molt, nosaltres som petits i pel Medef dedicar una jornada a Andorra és molt més complicat que quan és a l’inversa. Nosaltres de seguida atenem a tothom, però el Medef té el volum que té i la disponibilitat que té.

- Com veu l’evolució de la nostra economia, ens hem recuperat de la crisi?

No encara. Crec que ens hem estabilitzat. Per aquest hivern sembla que hi ha millors perspectives pel sector hoteler i que hi ha símptomes d’una recuperació mesurada, però les empreses encara estan patint perquè arrosseguem gairebé vuit anys de crisi, i això no es recupera amb dos dies.

Desembre 2015

- Costarà remuntar?

Costarà remuntar perquè no oblidem tampoc les empreses que han desaparegut i els llocs de treball que s’han perdut. Tornar a xifres del 2006 costarà moltíssim perquè estem molt per sota.

Foto: Josep Segura

Entrevista

- Quan per sota?

Bé al 2006 es van començar a perdre llocs de treball a ritme sostingut i ara devem tornar a estar a nivells del 2011 o del 2012 en nombre d’assalariats.

Estem parlant d’un període de temps molt llarg, pràcticament 10 anys de retrocés. Fins l’any passat es van perdre llocs de treball.

- Hi ha sectors que potser no recuperaran mai els nivells del 2006, com ara el de la construcció?

L’Associació de Constructors (ACODA) té ara 35 empreses afiliades quan havien estat 60, i ha perdut més de 3.000 llocs de treball. És un dels sectors que més ha patit les conseqüències de la crisi. Val que hi va haver la bombolla de la moratòria, que després no va ajudar gaire, però crec que el sector ja ha pagat aquest tribut amb escreix. A més, ara el Govern tampoc no fa tanta inversió, la inversió pública és pràcticament nul·la.

- I la inversió privada en termes de rehabilitació i eficiència energètica? És en el que s’està treballant. Cal conscienciar la gent que quan rehabilita no fa una despesa sinó que està invertint en el seu propi edifici. Aquesta inversió la recuperarà amb l’estalvi energètic que són diners que s’escapen per les finestres, les parets o els sostres. Si la gent es consciencia de que invertir en eficiència energètica és important, el sector de la construcció també pot recuperar una mica d’empenta a l’hora de tornar aconseguir contractes i feina.

- Com perceben els empresaris la negociació de l’acord d’associació amb la UE? La CEA treballa en col·laboració amb la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) i la Pime. Entre totes les patronals i la CCIS hem contractat tres experts i hem creat una comissió ad hoc. Aquesta comissió es reunirà amb tots els sectors d’activitat econòmica i els experts ens donaran un cop de mà a l’hora d’avaluar quins seran els punts forts, els punts febles i les línies vermelles, quins problemes ens podem trobar una vegada l’acord tancat i quins beneficis en podem treure. Amb la qual cosa encara estem en aquesta fase i pensem que la negociació va per llarg.

- La percepció d’una associació amb la UE pot ser diferent d’un sector d’activitat a un altre?

El que està molt clar és que s’haurà de consensuar moltes coses i evident-

ment, hi pot haver algun sector que tingui més perjudici i altres que en tinguin menys o tinguin més beneficis. Però, al cap i al la fi, es tracta de trobar l’interès general del país. Tal com va el món, intentar mantenir segons quins privilegis és difícil, haurem de trobar les accions que siguin menys perjudicials per a l’economia del país i trobar les possibilitats que se’ns obren de cara al futur, que crec que poden ser moltes i molt interessants.

- Quedar-nos a banda seria la pitjor opció?

Evidentment.

- Una altra qüestió que preocupa molt és la despesa del país, i en aquest sentit el comerç tem els impostos que qualifica d’enemic número ú, a la

RECUPERACIÓ

IMPOSTOS

ADMINISTRACIÓ

«Les empreses encara estan patint perquè arrosseguem gairebé vuit anys de crisi»

«Si l’objectiu és acabar pujant-los serà molt contraproduent, i és molt fàcil d’entendre perquè»

«Gastem molt en gestionar, en duplicitats i trepitjant-nos el terreny entre el Govern i els comuns»

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

24 ·

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Entrevista

- I és possible no tocar la càrrega impositiva fins d’aquí 20 anys?

Ara el que s’ha de fer és gestionar millor els impostos que estem pagant.

Però d’això sembla que no en parlem.

- És necessari doncs optimitzar la despesa del país?

Cal fer un pla macroeconòmic i definir les prioritats. L’increment de la recaptació de l’Estat no ha d’estar subjecte a l’increment de la càrrega impositiva sinó a l’increment del producte interior brut (PIB), cosa que vol dir més activitat econòmica. La Llei d’inversió estrangera està tenint bons resultats, s’instal·len més empreses i això vol dir que pagant el mateix percentatge d’impostos, com que som més a pagar, el Govern pot recaptar més. Aquest ha de ser l’objectiu. En canvi, si l’objectiu és acabar pujant els impostos serà molt contraproduent, i és molt fàcil d’entendre perquè un dels atractius d’Andorra és el marc impositiu que tenim. Si comencem a donar inseguretat jurídica a les empreses, dient que aquest marc impositiu pot anar variant en els propers cinc o deu anys, no vindran empreses o en vindran moltes menys, és el peix que es mossega la cua. Per això, quan diem de no tocar els impostos durant uns quants anys no ho diem perquè sí, ho diem perquè té sentit. Les empreses andorranes que han patit molt i que encara pateixen, han hagut d’adaptar-se al nou marc fiscal en un període de temps molt curt.

Cosa que ha afectat els seus comptes d’explotació en èpoques de vaques magres. Ara que estan en una fase previsible de recuperació no els tornem a parlar de pujar els impostos, perquè aleshores no es recuperaran mai. La conclusió és que la recaptació de l’Estat s’ha d’incrementar amb el creixement del PIB i els impostos no s’han de tocar. A més, el que recapta l’Estat s’ha de gestionar de la manera més eficient possible i crec que aquí encara hi ha camí per recórrer.

CEA també es té aquesta percepció?

Entenc que quan una persona fa aquest comentari no se sent segur a nivell jurídic. I és cert que fa temps que ho parlem a la CEA. - Als països veïns no hi ha seguretat jurídica? I els governs bé que pugen els impostos quan ho necessiten.

El que entenem aquí per seguretat jurídica és que una llei que s’acabi de fer no es canviï al cap de quinze dies. Sempre hem reclamat que quan es faci una llei sigui ben feta i sigui vigent durant un temps mínim perquè la gent s’hi pugui adaptar. Si al cap de poc temps de promulgar-la la tornen a canviar, això és el mai no acabar. I en aquest cas, no han de tornar-nos a parlar d’impostos fins d’aquí 20 anys perquè hem passat de tenir molt poca càrrega impositiva a tenir-ne molta més.

ACORD AMB LA UE

«Intentar mantenir alguns privilegis és difícil, haurem de trobar les possibilitats que se’ns obren» e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

25 ·

- La CEA va presentar un estudi ‘Andorra té futur’ en que ja parlava de gestionar millor els recursos de l’Estat i sobretot de les administracions, encara és d’actualitat?

I tant! Seria interessant establir les necessitats del país, tant a nivell d’ingressos com a nivell d’administració. Quantes administracions necessitem, quantes persones necessitem per gestionar-les, quant ha d’invertir el sector públic en infraestructures, perquè l’Estat torni a injectar una part dels impostos que recapta en l’economia... No només ens hem de gastar els diners en la gestió corrent del Govern i dels comuns. Un país com Andorra hauria de ser un país modèlic en la gestió dels recursos, perquè és un país petit.

- Precisament, calen set administracions i una administració central en un país de 70.000 habitants?

L’altre dia m’ho va preguntar un polític i la meva resposta va ser que si traslladem la pregunta en el terreny empresarial, Andorra és un país que no li calen 5 directors generals ni un quadre de comandament de quinze persones. Amb una bona direcció general complementada amb un bon equip de quadres entremitjos al darrera, no necessitem tanta parafernàlia com la que tenim. Aquesta és la meva opinió personal de la que discreparan molts, però gastem molts recursos en gestionar, creant duplicitats i trepitjant-nos el terreny entre el Govern i els comuns. Això és insostenible, tard o d’hora, per molt que moltes persones no ho vegin, haurem d’acabar per rendir-nos a l’evidència.

Les coses han de ser sostenibles i fàcils de gestionar. A Andorra ens ho podem permetre perquè som petits i de vegades ens compliquem molt la vida innecessàriament.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Economia

penetració de la campanya en el mercat francès, també espera una recuperació del mercat espanyol ja que aquest representa el gruix més important. En canvi, l’arribada de més turistes procedents dels mercats portuguès, anglès i irlandès, no cobrirà la vacant del turisme rus. Altre repte que planteja la campanya d’hivern és que serà curta perquè Pasqua cau al març, mes en que la previsió arriba al percentatge més alt amb un creixement del 7,7%. .

Com ja és habitual la campanya de comunicació i màrqueting d’Andorra Turisme va començar online a mitjans del més passat als mercats més allunyats com són el Regne Unit, Holanda i Bèlgica, però també a França, on els turistes tenen per costum planificar les vacances amb força antelació. En canvi a Espanya i a Portugal la campanya de comunicació no es va engegar fins a començaments d’aquest mes de desembre. La campanya publicitària manté l’eslògan i l’espot de la temporada passada, Andorra és una altra història, per donar continuïtat a un missatge ben rebut pel públic.

Foto: Vir Grovignon

El ministre de Turisme, Francesc Camp va detallar les xifres en la presentació de la campanya als sectors turístics i comercials a finals de novembre, explicant que l’augment previst suposarà que 40.305 persones més facin estada a Andorra aquest hivern. Així, dels 1,2 milions de turistes esperats, 908.572 provindrien d’Espanya (+3,7%), 114.558 de França (+4,6%) i 190.140 d’altres països (+1,5%).

Aquestes previsions més optimistes es justifiquen per la millora de l’economia als mercats internacionals, tret de Rússia. De fet, Andorra Turisme considera que l’increment del turisme britànic, polonès i del Benelux pot permetre recuperar l’absència de turistes russos, tot i que Camp va reconèixer que pot tornar a castigar el sector comercial amb una disminució de les vendes.

Campanya d’hivern

Andorra Turisme vol recuperar el mercat espanyol TOT I QUE LA CAMPANYA D’HIVERN REFORÇA LA PENETRACIÓ EN EL MERCAT FRANCÈS, EN REALITAT APUNTA RECUPERAR EL MERCAT ESPANYOL QUE REPRESENTA EL 75% DEL NOMBRE TOTAL DE TURISTES

El pressupost de la campanya puja a tres milions d’euros, mig milió menys que l’any passat en reutilitzar el mateix espot. Camp també va explicar que tot i que és una campanya de continuïtat, la temporada d’hivern presenta novetats en l’oferta turística, sobretot als dominis esquiables de Grandvalira i Vallnord. I va insistir en l’impacte de les competicions que ajuden a posicionar el Principat com a destí de neu a escala internacional.

TURISME DE COMPRES D’altra banda, Andorra Turisme i la Secretaria d’Estat de Turisme i Comerç engeguen un nou Pla Estratègic del Turisme de Compres programa que comprèn l’estudi i la diagnosi de la competitivitat del sector comercial, amb l’objectiu d’invertir la tendència a la baixa dels darrers anys. Quant als àmbits d’actuació, el desenvolupament d’aquest pla estratègic, a càrrec de les empreses Intueri i Cushman & Wakefield, passa per la millora en àrees com la comunicació de l’oferta, la diversificació de productes i marques, o l’embelliment dels carrers així com fer una anàlisi de les diferents zones comercials per augmentar la seva competitivitat. El treball d’Intueri se centrarà en la diagnosi i el treball de camp, i el treball de Cushman & Wakefield marcarà l’estratègia d’implementació d’accions de millora a curt, mitjà i llarg termini. Els resultats de tots dos estudis es faran públics a finals del primer trimestre del 2016.

Text: Andnews

L’

objectiu de la nova campanya d’hivern d’Andorra Turisme és aconseguir més 1, 2 milions de turistes, cosa que significaria un 3,4% més respecte l’any passat. L’aposta apunta sobretot el mercat francès del que es preveu captar un 4,6% més de turistes, seguit de l’espanyol (+3,7%).

La captació d’altres mercats arriba a la cua amb un tímid increment de l’1,5%, després de la pèrdua del mercat rus. Amb tot, si Andorra Turisme reforça la e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

27 ·

El projecte que també comptarà amb la participació dels comuns, requereix però la implicació del sector privat per optimitzar-ne les conclusions i a posteriori, les accions que preconitzi, fruit de la comparació de la situació actual del sector andorrà amb la situació d’altres zones comercials d’èxit ubicades essencialment urbanes o properes a grans centres urbans, sense oblidar les tendències i canvis que experimenta el comerç detallista en l’àmbit internacional. El Pla vol aportar eines d’especialització i innovació i suport a comerciants, empresaris i nous emprenedors.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Finances

La UIFAND obliga les entitats financeres a regular les sortides d’efectiu

LA UNITAT D’INTEL·LIGÈNCIA FINANCERA PUBLICA UNA NORMA D’OBLIGAT COMPLIMENT PER PREVENIR EL BLANQUEIG DE CAPITALS Text: Andnews/ANA

A

ndbank ha informat que la UIFAND va publicar, el passat 3 de desembre, una norma d’obligat compliment per a les entitats financeres amb l’objectiu de regular les sortides d’efectiu per prevenir el blanqueig de capitals. Amb tot, la norma no fixa cap limitació a la quantitat retirada, sempre que es compleixin els procediments establerts.

L’entitat n’ha fet pública l’existència arran de les informacions aparegudes en alguns mitjans espanyols sobre la decisió d’Andbank de limitar la retirada d’efectiu a 250.000 euros.

L’entitat recorda que aquesta limitació es va establir l’any passat com a mecanisme de control per assegurar la traçabilitat dels diners i donar compliment a les normes internacionals contra el blanqueig de capitals, «anticipant-se a la normativa andorrana». I afegeix que no es tracta d’una mesura presa arran de la crisi de BPA ni d’un problema de liquiditat, ja que de fet, la ràtio de liquiditat actual és del 73,38%, «superior a la que tenia a febrer de 2015, abans de la crisi de BPA». A més, aquesta mesura no afecta les operacions interbancàries, de manera que els clients poden retirar diners mitjançant transferències o xecs a qualsevol altra entitat.

De fet, la mesura s’emmarca dins de la normativa europea, i existeixen mesures similars en pràcticament tots els bancs del món. A Espanya, tal com informa l’agència EFE, abans de realitzar moviments d’efectiu de més de 100.000 euros és obligatori presentar prèviament una declaració coneguda com a S1 als Serveis de Duanes o per mitjans telemàtics a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària. L’omissió d’aquesta declaració pot donar lloc a la intervenció dels Serveis de Duanes o de la policia, mentre que a Andorra no existeix una normativa similar i, per això, Andbank va decidir limitar la retirada de grans sumes d’efectiu. La mesura, però, no afecta les operacions interbancàries, de manera que els clients poden retirar diners mitjançant transferències o xecs a qualsevol entitat. L’entitat va fer pública l’existència d’aquesta norma arran de les informacions aparegudes en alguns mitjans espanyols sobre la decisió d’Andbank de limitar la retirada d’efectiu a 250.000 euros.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

29 ·

D’altra banda, l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) també ha emès un comunicat per insistir en que la normativa vigent no limita les entrades i sortides d’efectiu a les entitats. Sinó que les entitats financeres andorranes apliquen «els controls habituals» per a aquest tipus de transaccions i compleixen amb la normativa internacional de prevenció del blanqueig de capitals. Finalment, l’ABA recorda que el sistema financer andorrà gaudeix d’unes ràtios de solvència i liquiditat especialment elevades, del 22,39% i del 66,32%, respectivament.

VALL BANC SERÀ OPERATIU AL GENER El Govern ha anunciat que a mitjans de gener es desencallaran aspectes importants que permetran avançar cap a la resolució de l’afer BPA, segons les previsions de l’AREB. D’una banda, està previst que l’auditoria dels comptes de BPA ja estigui finalitzada i de l’altra, també es coneixerà l’entitat adjudicatària de Vall Banc.

Actualment, continua el degoteig de comptes de BPA que van passant a Vall Banc, i tot i que hi pot haver casos que encara no han superat l’auditoria, perquè «senzillament els seus titulars encara no han presentat tota la documentació requerida», segons va explicar el ministre de Finances, Jordi Cinca, a la premsa.

De la mateixa manera, les vuit entitats que han passat a la segona fase de la subhasta estan analitzant la situació i aviat han de presentar ofertes.

Un cop les presentin i es triï la millor, només faltarà concretar les condicions de la compra. Un cop enllestida l’auditoria i coneguda l’oferta, Vall Banc ja podrà començar a operar.

AndNews · núm. 1 ·

L’entrada o retirada d’efectiu compleix amb la normativa internacional Desembre 2015

L’afer BPA acapara el Consell de Sant Tomàs

Foto: SFGA

Actualitat

El Consell General, el Govern i els Cònsols, a les escales de la Casa de la Vall.

EL SÍNDIC GENERAL DEMANA PRUDÈNCIA PER TROBAR LA VIA PER RESOLDRE’L I PER NO A TORNAR A PATIR UNA CRISI D’AQUESTES DIMENSIONS Text: Andnews

L

a sessió tradicional de Sant Tomàs que acomiada el curs legislatiu, va girar entorn a l’afer BPA, les especulacions sobre la continuïtat del Principat i les eleccions comunals del passat 13 de desembre. En el seu discurs, el síndic general, Vicenç Mateu, va afirmar que la crisi bancària «ha tingut una incidència important en l’activitat parlamentària» d’aquest any.

El Consell General va aprovar vuit lleis i vuit convenis internacionals, i els diferents grups parlamentaris van formular fins a 152 preguntes de control al Govern. Mateu va apel·lar a la prudència i als consells del Manual Digest per trobar la via per resoldre l’afer i no tornar a patir una crisi similar.

També va demanar una reflexió per saber «on ens devem haver equivocat perquè se’ns hagi assenyalat amb el dit amb tanta força».

A més, també va destacar que, arran del cas BPA, hi va haver una voluntat d’aprofitar la crisi «per anar més enllà», amb informacions que posaven «en entredit» Andorra i «on semblava que la desestabilització podia anar més enllà del sistema financer i l’estructura institucional també es pogués veure qüestionada».

Per això, Mateu va celebrar que el Papa Francesc adrecés un missatge de felicitació al país amb motiu del dia de Meritxell, que va ser transmès pel copríncep episcopal, i que el síndic general interpreta com la voluntat de posar fi a les especulacions sobre un possible replantejament del coprincipat. «El Vaticà és molt fi des d’un punt de vista diplomàtic, no és cada any que el Papa Francesc envia un missatge, i si es va fer enguany és per tallar d’arrel qualsevol especulació al respecte», va assegurar. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

30 ·

Pel que fa a les eleccions comunals, Mateu va evitar l’augment de l’abstenció i va felicitar les persones que «s’han atrevit a fer un pas endavant perquè no és tan senzill, en un moment en què tothom gira la mirada impacient cap als polítics i espera solucions immediates».

En declaracions posteriors, el síndic general va celebrar que tant els Verds d’Andorra com Demòcrates per Andorra hagin demanat una taula de reflexió sobre l’abstenció, per tal de veure quines en són les causes. Mateu també va destacar que, després de la sortida de Rosa Ferrer del Govern es pugui mantenir l’estabilitat parlamentària, un fet que podria tenir conseqüències greus, començant per una possible baixada del «rating» del país per part de les agències de qualificació internacionals.

«Semblava que la desestabilització podia anar més enllà del sistema financer i l’estructura institucional també es pogués veure qüestionada»

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Foto: SFGA

Actualitat

Un pressupost més deficitari

El ministre de Finances, Jordi Cinca, entrega el pressupost al síndic general, Vicenç Mateu.

L’INCREMENT DE LA DESPESA I LA DAVALLADA DE LA RECAPTACIÓ FAN AUGMENTAR UN 8,46% EL DÈFICIT PRESSUPOSTARI RESPECTE AL 2015. UN DÈFICIT QUE S’EXPLICA PER LA DEROGACIÓ DE LES RETALLADES SALARIALS A L’ADMINISTRACIÓ, L’AMPLIACIÓ DE LA COBERTURA SANITÀRIA A TOTS ELS JOVES DE 18 A 25 ANYS I LA PREVISIÓ DE MENYS INGRESSOS TANT EN IMPOSTOS DIRECTES COM INDIRECTES. EL GOVERN PREVEU RECAPTAR MENYS DE LA BANCA I DE LES IMPORTACIONS DE TABAC, UNS INGRESSOS DELS QUALS L’ESTAT ÉS ENCARA MOLT DEPENDENT Text: Andnews

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

32 ·

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Actualitat

El ministre atribueix el descens de la recaptació en concepte d’impostos directes a una disminució de la recaptació en el capítol de l’Impost de Societats (IS) degut al possible descens dels beneficis en el sector financer i a les deduccions que les societats apliquen a l’IS. En quant als impostos directes també apunta que es veuen afectats per la rebaixa dels ingressos per IRNR amb l’entrada en vigor dels convenis de no doble imposició amb els països veïns, però sobretot per la baixada de la recaptació de l’IGI tant en el sector bancari com en el comercial. I és que la recaptació prevista en concepte d’impostos indirectes és significativament inferior a la del 2015 (–5,46%) i ascendeix a 278.699.279 euros. Cinca va explicar que això es deu sobretot a la recaptació de l’IGI que experimenta un descens del 6,87% en previsió a una demanda més feble de tabac i al descens de la recaptació de l’IGI bancari (–6,95%) per l’impacte del cas BPA. No obstant això, l’evolució de l’IRPF és a l’alça, ja que passa de15.810.683 euros a 20.495.435 el 2016, incrementant la recaptació en les rendes del treball, les rendes del capital mobiliari i les rendes d’activitats econòmiques.

Per últim, els ingressos patrimonials s’incrementen un 174,76% en previsió a la distribució del 100% dels beneficis d’Andorra Telecom, cosa que es quantifica en de 26,3 milions d’euros per a les arques públiques. El ministre va puntualitzar que les reserves de l’operador nacional ascendeixen a 250 milions d’euros i que aquesta mesura no compromet les seves inversions futures.

DESPESES Les despeses se situen en 314, 3 milions d’euros, una quantitat similar a la de l’exercici anterior segons el titular de Finances. Amb tot, el pressupost 2016 retalla les inversions en gairebé 3 milions d’euros. Així si el 2015 la inversió real de l’Estat es va situar en gairebé 35 milions d’euros, el 2016 superarà de poc els 32 milions, cosa que representa una retallada del 5,55%. En aquest capítol es torna a postergar la construcció de grans infraestructures viàries com ara acabar la desviació de Sant Julià de Lòria, tot i que es preveu alguna millora a les fronteres. Com a noves construccions destaquen una estació d’autobusos i un edifici multifuncional amb capacitat per a 5.000 persones.

E

l projecte de Llei del pressupost 2016 deroga les congelacions i retallades salarials de l’Administració i modifica la llei de la CASS preveient l’increment de les cotitzacions a la branca general en un 2%, però també donant cobertura sanitària als joves de 18 a 25 anys, encara que no siguin estudiants. El projecte preveu uns ingressos de 395.008.372 euros i unes despeses de 423.286.234,97 euros, cosa que aboca un saldo negatiu de 28.277.862 euros i suposa un increment del dèficit del 8,46% respecte al pressupost del 2015.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar que el pressupost 2016 esta marcat per la consolidació de la millora econòmica i per l’adaptació a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, però que l’afer BPA obliga a fer previsions més conservadores en quant als ingressos (–1%). Els ingressos es veuran afectats per la disminució de la recaptació tant en impostos directes (–11,27%), com indirectes (–5,46%), tot i l’augment de la recaptació en concepte de taxes i altres impostos (+3,55%) i dels ingressos patrimonials (+174%). e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

33 ·

En contrapartida, l’Estat invertirà molt més en despeses de personal que ascendeixen a 107.987.838 euros, cosa que suposa un increment del 3,41%.

En aquest apartat el pressupost obre la porta a que es puguin crear places noves a l’Administració, amb un increment salarial de 557.472 euros. També suma l’increment de la cotització a la branca general de la CASS de 850.445 euros per la part que haurà de pagar el Govern pels seus treballadors i la dotació de 834.812 euros al Pla de pensions de la Funció Pública. Finalment, la derogació de la congelació dels salaris dels funcionaris imposada per la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal costarà al Govern 2.153.176 euros més.

La despesa en béns corrents i serveis també augmenta un 6,14% per la contractació d’assessors per l’aplicació de l’acord monetari, la prevenció de blanqueig de diner procedent d’activitats criminals i la negociació per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. En canvi, les despeses financeres varien a la baixa (–6,08%), gràcies als tipus d’interès actuals i a les operacions de deute públic aplicades. De la mateixa manera, les transferències corrents també baixen per la disminució de la transferència a la CASS, que cau en 10 milions d’euros gràcies als ingressos previstos per l’increment de les cotitzacions a la branca general del 2%.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

RUNTAL COSMOPOLITAN

Foto: SFGA

Actualitat

Gestionar l’IRPF serà més fàcil

La proposta de regularització la rebran tots els obligats tributaris, i aquells que disposin del seu MIL (usuari i contrasenya d’e-tràmits) la podran consultar i acceptar en línia. En cas que la proposta no s’adapti a les circumstàncies personals, l’usuari haurà de fer la declaració abans del 30 de setembre del 2016. El fet que tots aquests tràmits es puguin fer en línia agilitarà la declaració sense haver de fer cues. La única cosa que cal és disposar de l’usuari i contrasenya que es pot sol·licitar als serveis de tràmits del Govern i dels Comuns de manera gratuïta.

La campanya de comunicació engegada pel Govern inclou el repartiment de 37.500 díptics a les llars i als edificis del Govern, un espot que es difondrà per Andorra Televisió, falques a les ràdios del país i anuncis als webs dels mitjans de comunicació.

LA INTENCIÓ ÉS AGILITAR LES DECLARACIONS DE L’IMPOST A TRAVÉS DE LA WEB DE TRÀMITS Text: Andnews

A

quest és el primer any en què els contribuents hauran de satisfer l’IRPF i per facilitar els tràmits i fer-ho el més simple possible, els portals e-tràmits.ad i impostos.ad/ oficina-virtual permeten omplir els formularis necessaris en línia.

Així, per facilitar la gestió, el departament de Tributs i Fronteres farà una proposta de regularització de les rendes del treball a tots els obligats tributaris durant el mes de març per evitar que hagin de fer la declaració de la renda.

Perquè aquesta proposta sigui el més ajustada a la realitat, els usuaris tenen l’opció d’aportar les seves dades personals, familiars i econòmiques omplint el formulari 315 abans del 31 de desembre del 2015, també de manera on-line o presencial. Així, Tributs i Fronteres tindrà en compte les reduccions a aplicar, ja sigui per hipoteca, per fills o persones grans a càrrec o per aportacions al pla de pensions. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

35 ·

EL FORMULARI Durant el proper mes de març, Tributs i de Fronteres farà propostes de liquidació de l’IRPF sobre les rendes del treball subjectes a retenció. El formulari de declaració 300.3/300.4 facilitarà la informació al contribuent que d’aquesta manera podrà acceptar o modificar la proposta de liquidació de la seva renda, aplicant les deduccions que preveu l’Impost, si escau. Així, a partir del mes d’abril es podrà fer la declaració de l’IRPF aportant les dades de la situació real de l’obligat tributari. A més, perquè la proposta de regularització feta per Tributs i de Fronteres sigui el més ajustada possible, els usuaris poden facilitar les seves dades personals i familiars i econòmiques mitjançant el formulari 315 fins al 31 de desembre. El formulari 300 de declaració que els contribuents podran presentar entre l’1 d’abril i el 30 de setembre del 2016, farà liquidarà l’IRPF del 2015. No tenen l’obligació de presentar-la les persones físiques que únicament rebin rendes del treball o del capital mobiliari sotmeses a retenció, o bé les que rebin rendes exemptes. Tampoc serà obligatòria la declaració de les rendes del capital immobiliari (lloguers) quan conjuntament amb les rendes del treball siguin d’un import inferior a 24.000 euros anuals.

Aprofitant la posada en marxa de l’Administració on line, els obligats tributaris que disposin de l’usuari i contrasenya del mòdul d’identificació en línia (MIL) tindran l’opció de fer d’omplir els formularis a través dels portals e-tramits.ad i impostos.ad/oficina-virtual, de manera més ràpida i senzilla.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Foto: CEA

Negocis

Presentació de la memòria de la Confederació empresarial al centre de congressos de la capital.

La CEA compleix 10 anys apostant per la innovació i el valor afegit EL PROPER MES DE MARÇ ESTRENARÀ LA CONVOCATÒRIA BIANUAL DE PREMIS PER REFORÇAR LA SEVA MARCA I EL TEIXIT EMPRESARIAL DEL PAÍS. EL CERTAMEN ESTÀ OBERT A TOTES LES EMPRESES, SIGUIN O NO MEMBRES DE LA CONFEDERACIÓ Text: Andnews

A

començaments d’any que ve la CEA celebra el seu desè aniversari amb una entrega de premis a l’empresariat que la patronal convocarà cada dos anys a partir d’ara.

La convocatòria que consta de sis premis, tres a concurs i tres més a discreció del jurat, està oberta a totes les empreses del país que encara poden optar per participar-hi ja que les inscripcions estan obertes fins el 31 de desembre.

Els premis a concurs són d’emprenedoria i/o innovació, de sostenibilitat i d’internacionalització, i els premis a discreció del jurat són per trajectòria empresarial, menció especial i reconeixement personal a l’activitat de promoció. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

36 ·

En el primer apartat s’han d’inscriure a concurs les empreses que presentin un producte o servei innovador i que en demostrin l’èxit de penetració per optar al premi d’emprenedoria i/o innovació. De la mateixa manera, les empreses que destaquin per la gestió sostenible, o per haver comercialitzat un producte o servei respectuós amb el medi ambient podran optar al premi de sostenibilitat. Per últim, les empreses amb holding a Andorra i amb delegacions internacionals o les empreses amb producció i servei a Andorra que es dediquen a l’exportació podran optar pel premi a la projecció internacional.

En el segon apartat no cal inscripció al certamen. El jurat premiarà la trajectòria de les empreses que al llarg dels anys s’han erigit en referent empresarial per la seva solvència i pels coneixements adquirits per superar obstacles i aprofitar oportunitats. El jurat dels premis precisa que hi opten les empreses «amb un mínim de 25 anys de trajectòria i de reputació impecable que han col·laborat a donar una bona imatge exterior del país». El premi especial del jurat anirà a l’empresa que acumuli un conjunt de valors que la destaquin de les altres. I finalment, el jurat premiarà a títol personal aquells empresaris, esportistes o polítics entre d’altres, que per la seva tasca i dedicació ajuden a la promoció d’Andorra al món.

ENTREGA L’entrega dels premis es farà el proper 17 de març al Park Hotel d’Andorra la Vella, coincidint amb la celebració del desè aniversari de la patronal que ocuparà tota la vetllada. L’esdeveniment començarà a les nou de la nit amb la presentació de la memòria anual de la CEA. Tot seguit hi haurà un sopar que finalitzarà amb l’entrega dels premis als empresaris i altres personalitats.

El jurat d’aquesta primera convocatòria està integrat pel ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Marc Pantebre, el degà del Col·legi d’Economistes, Xavier Prats, i quatre membres de la CEA; el president, Xavier Altimir, el president de la secció Joves i Emprenedors, Jordi Balletbó, el president de la comissió d’Innovació i Noves Tecnologies, Jordi Blanes, i el representant dels patrocinadors, Miquel Àngel Armengol.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Foto: SFGA

Medi ambient

La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, saluda l’enviat de la República Francesa per a la protecció del planeta, Nicolas Hulot.

Andorra reduïrà les emissions en un 37% a l’horitzó 2030

EL GOVERN ANÚNCIA QUE CALDRAN MÉS ESFORÇOS EN LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC PER COMPLIR AMB L’ACORD ADOPTAT A PARIS EN EL MARC DEL CONVENI DE LES NACIONS UNIDES Text: Andnews

E

l director general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, el cap de l’Oficina de l’Energia, Carles Miquel, i el tècnic d’Afers Multilaterals, Juanjo López, van fer balanç de la feina feta per la delegació andorrana a la COP21 celebrada a començaments de desembre a Paris. Així, segons l’acord assolit, Andorra haurà de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 37% sobre l’escenari immobilista, d’aquí al 2030.

A més, tot i que Andorra ja treballa en un canvi de model energètic, i aplica mesures com ara la creació de l’Oficina de l’Energia, la modificació del Reglament de la Construcció o el foment del vehicle elèctric, Rossell insisteix en que «caldrà ser molt més exigents amb les mesures en contra del canvi climàtic». I és que l’acord signat a Paris en el marc de la COP21 és un text ambiciós, de caràcter universal, que reconeix els drets humans en e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

39 ·

relació al canvi climàtic i que a més, equilibra l’acció i el finançament entre els països desenvolupats i en desenvolupament.

Amb tot, el text no estableix sancions, però crea un mecanisme de transparència i verificació de les accions, de manera que els que no compleixin quedin assenyalats. A més, les contribucions hauran de ser revisades cada cinc anys a l’alça.

Miquel afegeix que se seguirà potenciant l’adaptació i rehabilitació d’edificis amb el pla Renova, però també l’optimització del transport amb la política de foment del vehicle elèctric que veurà la llum l’any que ve. Altre objectiu que es fixa Medi Ambient i Sostenibilitat és reduir el consum energètic de les llars, els comerços i les petites indústries.

RESPONSABILITAT I EDUCACIÓ Si la responsabilitat d’Andorra en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle és molt petita, ja que només som responsables del 0,00112% de les emissions mundials, Miquel va reconèixer que «estem patint els efectes com la resta de països i ja hem constatat augments de temperatures al voltant de 0,20 graus per dècada i pèrdues de precipitacions de 45 mil·límetres anuals per dècada». I afegeix que tot plegat «té conseqüències directes en diferents sectors tant socioeconòmics com naturals». Per últim, també destaca, entre altres molts efectes, «la pèrdua del recurs hídric del país».

Per al director de Medi Ambient totes les mesures que s’adoptin des de l’Administració per lluitar contra el canvi climàtic s’hauran de complementar amb la implicació i conscienciació de la ciutadania. Així, Rossell afirma que «l’actuació no ha de venir únicament de l’administració», sinó que «cal treballar des de l’educació a les escoles».

Durant les dues setmanes de la COP21, la delegació andorrana va participar en diferents trobades amb delegacions d’altres països. El cap de Govern, Antoni Martí, va participar a la cimera de caps d’Estat, i la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va integrar el segment ministerial.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Foto: Comú de Sant Julià de Lòria

Cultura

Una edició anterior de la tradicional representació laurediana.

Uns Pastorets

més fantàstics que mai LA PRODUCCIÓ LAUREDIANA SE SUMA AL CENTENARI DE L’OBRA DE FOLCH I TORRES I RECUPERA DUES ESCENES EMBLEMÀTIQUES DEL GUIÓ ORIGINAL COM SÓN L’ANUNCIACIÓ DE MARIA I EL PORTAL DE BETLEM

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

40 ·

e • només periodi dism sm

Text: AndNews

L

a 22a edició dels Pastorets serà més familiar amb personatges menys malignes i més innocents. Per fer-ho possible el director de l’obra, Joan Hernández, trasllada els protagonistes de l’obra inspirada en el naixement de Jesús, a la dimensió més fantàstica dels contes i el circ, sense renunciar a tornar als orígens en motiu del centenari de la primera representació de l’obra, el 1916. Així, tot i que s’ha escurçat la durada total de la representació, es recuperen dues escenes emblemàtiques com són l’anunciació de Maria i el portal de Betlem.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Cultura

L’origen dels Pastorets remunta al teatre religiós medieval català que en dates nadalenques que s’estructurava en quatre nuclis argumentals: els Officium pastorum (l’adoració dels pastors o pastorades, l’Ordo prophetarum (desfilada de profetes bíblics i aparició de la Si-

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

41 ·

•

ORÍGENS DE L’OBRA Els Pastorets, representacions nadalenques per definició, són dramatitzacions divertides que combinen els continguts més argumentals del misteri cristià del naixement de Jesús. S’anomenen Pastorets perquè l’acció es desenvolupa a través dels diàlegs que mantenen els pastors mentre es dirigeixen a Betlem per fer l’ofrena al nounat.

L’AUTOR Josep Maria Folch i Torres va nèixer a Barcelona el 29 de febrer de 1880 en el si d’una família benestant amb inquietuds artístiques. Però el jove Josep Maria es veu obligat a abandonar el seu cercle social quan el negoci familiar fa fallida. Tot i que li costa adaptar-se a la nova situació d’escassetat material, l’autor reconeix que aquest daltabaix li subministra la primera matèria per a la seva obra literària futura.

s periodism nomé e

Els Pastorets de Sant Julià tornen a comptar amb un gran equip de més de 100 persones, entre el cos d’actors i la producció. La consellera de Cultura del Comú, Maria Servat, assegura que ja són «un referent» per als lauredians i afegeix que «hi han participat de manera altruista més de 150 persones», segons recull l’ANA. Les representacions es faran com ja és habitual als voltants de Sant Esteve i Reis, concretament els dies 26 i 27 de desembre i 3 i 6 de gener.

Moltes de les representacions dels Pastorets són a càrrec de grups de teatre local i es fan en centres socials, centres parroquials, casinos o teatres. I són la cantera on s’han format molts dels actors professionals.

e•

Aquesta revisió fantàstica de l’obra també requereix una música diferent i l’ajudant de direcció, Alfons Casal, fa una picada d’ullet a les bandes sonores de les pel·lícules de Disney que s’immisceixen en el guió amb algunes referències als clàssics de la factoria.

Tot i que els primers textos en català d’aquest tipus de teatre són del segle XV, no és fins a finals del XIX, amb l’aparició primer del text de Miquel Saurina Los Pastorets de Betlem (1887) i el de Federic Soler El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga (1901) que la representació torna a agafar embranzida. Des d’aleshores són molts els autors que han escrit la seva pròpia versió dels Pastorets, però sens dubte la més representada és la Josep Maria Folch i Torres (1916), l’obra més representada de la producció teatral catalana de tots els temps.

Foto: Comú de Sant Julià de Lòria

La idea és que la representació sigui més entenedora per als més petits per això a més d’escurçar-la, Hernández transforma els personatges per fer-los més entranyables que mai.

Són més amables i divertits, i fins i tot, una mica pallassos. Si Satanàs és maldestre, l’arcàngel Miquel el combat amb una vareta màgica en lloc d’una espasa i mentrestant, l’arcàngel Gabriel il·lumina el camí als pastors amb un estel.

bil·la), l’Ordo stellae (basat en el tema de l’estel dels Mags) i l’Ordo Rachaelis (dramatització del lament de Raquel després de la matança dels Innocents).

e • només periodi dism sm

Hernàndez –que en les darreres dues edicions havia estat l’ajudant de direcció–, explica que de bon començament de la representació, «ens situem en un ambient de conte on els protagonistes, el Lluquet i el Rovelló, es troben dins d’un somni». És més, els Pastorets d’aquest Nadal tindran una ambientació de circ i de conte de fades, per engrescar tota la família. Per això, Hernández també opta per escurçar la durada de la representació que durarà poc més d’una hora, en lloc d’hora i mitja llarga.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Després d’alguns assajos adolescents, Folch i Torres comença a escriure de manera regular a La Renaixença. El 1902 hi publica les primeres Pàgines viscudes. Involucrat en el moviment nacionalista, la Llei de Jurisdiccions del Govern central espanyol l’obliga a exiliar-se a França entre el 1905 i el 1908. En tornar de l’exili, a partir de 1909 dirigeix el setmanari En Patufet. El 27 de març de 1915 hi publica la primera historieta amb el títol Pàgines viscudes. Fins al 1938, n’hi publica centenars –il·lustrades sempre pel dibuixant Joan G. Junceda– que constitueixen un gran èxit de vendes (65.000 exemplars setmanals).

El 1936, En Patufet és decomissat pel Consell de l’Escola Nova Unificada i ha de canviar d’ideologia. Després de la guerra, del 1939 fins al 1950, l’autor torna a conèixer un període molt trist. El seu fill Jordi mor al front, no té subsistència econòmica fixa i comença a escriure en castellà, sense èxit. A més, les emissions radiofòniques de les Pàgines viscudes en castellà també s’acaben. A partir del 1940 pinta natures mortes i ven els quadres a un marxant per mantenir la família. S’acaba d’ensorrar amb la mor de la seva esposa, Maria Camarasa, el 1945. Folch i Torres mor el dia 15 de desembre de 1950. Al Romea feien Els Pastorets, una representació a la que l’autor havia assistit pocs dies abans. Narrador, novel·lista i autor teatral, alguns dels seus títols més emblemàtics s’editen de manera regular cent anys després. Són clàssics de l’imaginari col·lectiu i de la literatura infantil i juvenil.

Foto: SFGA

Esports

Conrad Blanch mostra el cartell de la convocatòria a Toni Martí en motiu de la constitució del comitè d’honor de la Copa del Món 2016 a Canillo.

LA COPA DEL MÓN ja és aquí!

La pista Àliga de Grandvalira-El Tarter acollirà els dies 27 i 28 de febrer la segona Copa del Món d’esquí alpí de la història a Andorra

«E

Andorra havia arribat al circ blanc amb l’objectiu de quedar-se. El següent objectiu va ser disposar d’un traçat de descens adequat per aspirar a fites organitzatives de més envergadura. I l’escollida va ser la pista Àliga d’El Tarter. Reformada i posada a prova amb les finals de Copa d’Europa de velocitat la temporada passada, els propers dies 27 i 28 de febrer serà l’escenari de la segona Copa del Món d’esquí alpí al país, novament en categoria femenina, però aquesta vegada en les disciplines de supergegant i combinada. En aquesta ocasió el lema escollit és The World Cup is here (La Copa del Món és aquí).

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

42 ·

e•

El nou escenari andorrà té un traçat de 2,9 quilòmetres, amb 50 metres d’amplada i 751 metres de desnivell des del punt més alt

e • només periodi dism sm

Text: Joan López

l món ens mira».

Aquest va ser el lema escollit per la primera Copa del món d’esquí alpí organitzada a Andorra els dies 10, 11 i 12 de febrer de 2012 a la flamant pista Avet de Soldeu.

Amb aquells tres dies màgics al país dels Pirineus, on l’esquí és l’únic esport catalogat d’interès nacional pel Consell General des de fa mig segle, la història feia un nou gir. L’esforç de molts anys perquè la tradicional imatge del país com a escenari turístic de neu fos compatible amb l’organització de competicions de primer nivell rebia el màxim premi per part de la Federació Internacional d’Esquí. El repte es va saldar amb molt bona nota i la primera Copa del Món andorrana va rebre els elogis de les millors esquiadores del planeta.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Esports

Mireia Gutiérrez. e• iodism només pe per rio

43 ·

periodisme • no més més no

•

El gran dubte a hores d’ara és la presència de la darrera sensació de l’esquí femení mundial i gran dominadora de l’eslàlom, la nord-americana Mikaela Shiffrin (Vail, Colorado, 1995), després de l’esquinç de lligaments al genoll dret que va patir a l’estació sueca d’Are i que l’obligarà a descansar durant algunes setmanes. Amb només 20 anys, el seu palmarès ja inclou un or olímpic, dos títols de campiona del món i tres globus de vidre a la Copa del Món d’eslàlom.

L’HORITZÓ DEL 2019 Si el present és magnífic, el futur permet continuar somiant. L’any 2019 Andorra i Grandvalira seran l’escenari de les finals de la Copa del Món d’esquí alpí en categoria masculina i femenina, la cita més important de l’esport blanc després dels Jocs Olímpics d’Hivern i els Campionats del Món. En només set anys, s’haurà recorregut un camí vertiginós, que consolidarà definitivament el país entre els grans escenaris mundials de l’esport blanc. Una nova porta oberta que podria conduir en un futur no gaire llunyà a uns Campionats del Món. Andorra s’ha guanyat la llicència per seguir somiant.

La gran incògnita és la presència de Mireia Gutiérrez, però s’espera que l’al·licient de córrer a casa convenci la millor esquiadora del país

s periodism nomé e

LES PROTAGONISTES Sense la lesionada esquiadora austríaca Anna Fenninger, guanyadora de la general de les últimes dues Copes del Món i medalla d’or als Jocs Olímpics de Sotxi 2014 en la disciplina de supergegant, ni tampoc dues llegendes com la nord-americana Julia Mancuso –que el mes passat es va operar per resoldre definitivament els seus problemes al maluc– i l’eslovena Tina Maze –retirada temporalment de la competició–, totes les mirades estaran posades en la nord-americana Lindsey Vonn (Sant Paul, Minessota, 1984), la corredora més mediàtica del circuit i una autèntica llegenda de l’esquí, amb un rècord de 71 victòries en Copa del Món sumant totes les disciplines, i un palmarès que inclou un or olímpic, dos en campionats del món, sis globus de vidre en descens, sis en supergegant i tres a la combinada.

La repercussió Si l’any 2012 van mirar Andorra uns 75 milions d’espectadors, en aquesta ocasió s’ha fet un càlcul d’entre 60 i 100 milions. Les curses es podran seguir per televisió en directe, amb 17 càmeres repartides al llarg del traçat. També s’espera que segueixin la Copa del Món en directe uns 125 periodistes acreditats.

e•

Els dissenyadors de l’Àliga han volgut que sigui una pista amb una forta exigència tècnica, amb molts canvis de rasant i peralts. La neu ja fa setmanes que s’ha començat a preparar. I és que una prova d’aquest nivell obliga a tenir una base molt dura de neu gelada per soportar el pas de totes les corredores en igualtat de condicions.

Un equip amb experiència contrastada La propera serà la segona vegada que la Copa del Món d’esquí alpí visita Andorra, però l’equip de Grandvalira al capdavant de l’organització acumula força experiència. Les dues figures clau són el director general de la Copa del Món, Conrad Blanch, i el director de cursa, Jordi Pujol. Completa el trident guanyador el president de la Federació Andorrana d’Esquí, Albert Coma, un somiador que durant el seu mandat ha obtingut el que fa només pocs anys semblava impossible.

Foto: FAE

L’organització d’una prova de velocitat obligarà a triplicar les mesures de seguretat respecte de les modalitats tècniques de gegant i eslàlom que es van celebrar a Soldeu l’any 2012. Es desplegaran fins a 12 quilòmetres de xarxes de seguretat per minimitzar el risc de les possibles caigudes.

Per últim, un altre dels grans noms propis a Grandvalira serà la suïssa Lara Gut, líder provisional de la Copa del Món després de les victòries en descens i combinada a Val d’Isère (França) i ambaixadora a la Copa del Món de Soldeu 2012. La gran incògnita és la presència d’esquiadores del país. Tot i no estar ni molt menys descartada, a hores d’ara sembla difícil la participació del referent nacional, Mireia Gutiérrez, que aquesta temporada estarà centrada en l’eslàlom després de completar el seu millor any. A ningú se li escapa, però, que serà molt difícil per a la Mimi renunciar a la possibilitat de disputar una Copa del Món a casa, i més després d’haver-se perdut la de fa quatre anys per lesió. Pendents de la seva decisió, Grandvalira es presenta com una immillorable ocasió de seguir creixent per a les joves Carmina Pallàs, Sara Raméntol o Sissi Hinterreitner.

e • només periodi dism sm

LA PISTA El nou escenari andorrà de Copa del Món té un traçat de 2,9 quilòmetres, amb 50 metres d’amplada i 751 metres de desnivell des del punt més alt. Per a la prova de supergegant, la sortida se situarà lleugerament per sota, a 2.320 metres, i l’arribada, al costat de l’aparcament d’El Tarter, a 1.720 metres. El desnivell serà de 600 metres.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Sortim

FIRES Saló de la Infància i de la Joventut d’Andorra El Saló torna a Encamp i al Pas de la Casa amb l’objectiu d’oferir a infants i joves de dos a 18 anys l’oportunitat de gaudir de diverses activitats i espectacles lúdics, esportius, d’aventura i manualitats, entre molts d’altres. El programa d’activitats inclou demostracions d’activitats i concursos a diferents simuladors cada dia. També hi haurà personatges infantils al photocall per què tothom pugui tenir un record simpàtic de la jornada, campionats de videojocs i lliga de futbol. Entre les atraccions del Saló destaquen els simuladors de moto GP, vol, conducció F1, Rolling Xtreme, moto d’aigua, ral·lis, bicicleta de muntanya, Laser Sniper, surf i Batk. A més, també hi haurà futbolins, airhokey, màquines Mini Arcade i zones de Box Kinet, Playstation i Wii. A la Sala de Gimnàstica Esportiva hi haurà un trenet infantil, un circuit de psicomotricitat, la Casa Mickey Mouse i una zona de ludoteca. Les piscines seran l’escenari d’activitats de barques i tobogans, i la Sala Polivalent acollirà un circuit de cars, una llançadora humana i un recorregut esportiu. El Roller ball i el Running ball seran les activitats estrella del camp de futbol nou.

Del 27 de desembre i fins l’1 de gener al Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp. I del 3 al 5 de gener al Pas de la Casa, de les 16 h a les 21 h.

MÚSICA

En viu a La Fada Ignorant Xavi Aparici de la llegendària Família Stinson i ara també de la nova banda Temible, i Dani Flaco actuaran en directe al conegut local alternatiu d’Andorra la Vella.

Dissabte, 26 de desembre i diumenge 27 de desembre a la nit.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

44 ·

Orquestra, cor i ballet de l’Exèrcit de Sant Petersburg L’Auditori Nacional acull aquest Nadal més de 100 artistes en un espectacle trepidant de veu, ball i música, in crescendo del començament fins al final. La formació de l’exèrcit de Sant Petersburg interpreta els temes més coneguts del folklore rus emmarcats en coreografies espectaculars. Avalada per l’èxit internacional –amb més de 30 milions d’espectadors al seu haver–, irromp a l’escenari amb la força d’un espectacle enèrgic, harmoniós i sempre sorprenent. Preu de l’entrada: 40 euros.

Dissabte, 26 de desembre del 2015 a les 19h, a l’Auditori Nacional d’Ordino.

Mississippi Gospel Choir Hallelujah Les grans veus de la música negra tornen amb una nova proposta de vitalitat i espiritualitat amb ritmes de funk i de blues. El cor proposa un recorregut intens per les cançons espirituals del segle XIX, de profundes arrels religioses, però també ret homenatge a les cançons protesta i marxes per la llibertat. Format per 20 artistes, fa un recorregut únic per la història del gòspel amb cèlebres cançons que transmeten un missatge de pau i solidaritat. Preu de l’entrada: 40 euros.

Diumenge, 27 de desembre a les 19h, a l’Auditori Nacional d’Ordino.

Concert de Cap d’Any Un repertori de valsos interpretat per l’Orquesta Nacional de Cambra d’Andorra, dirigida per Salvador Brotons. Preu de l’entrada de 25 a 30 euros.

Divendres, 1 de gener a les 19h , a l’Auditori Nacional d’Ordino.

Gran concert de Reis La Johann Strauss Orchestra oferirà un concert en l’autèntic esperit vienès. El programa recull els valsos, les polques i les

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Sortim

marxes més conegudes de la família Strauss, entre les que no hi faltaran títols tan cèlebres com El Danubi blau, el vals de l’Emperador i la marxa Radetzky. Al costat de l’orquestra, el ballet de l’Strauss Festival Ballet Ensemble, donarà vida a la música, i restituirà així una part essencial d’unes composicions que van ser concebudes precisament per ser ballades. Preu de l’entrada: 39 euros.

Dimecres, 6 de gener a les 19 h, a l’A uditori Nacional d’Ordino.

CONFERÈNCIES 6a Xerrada del Grup de Pares d’Adolescents La trobada oberta a tothom, tractarà dels problemes que preocupen joves i adults, com ara l’alimentació, la sexualitat, l’alcohol, les drogues, l’assetjament escolar, les noves tecnologies i sobretot, l’ús i abús de les tecnologies de comunicació.

Dimarts 12 de gener a les 21 h, a l’Espai Jovent del Comú d’Escaldes-Engordany.

TEATRE

ESPORTS

Els Pastorets 22a edició del clàssic nadalenc. Un cop més, gràcies als actors amateurs i a la direcció professional de Joan Hernández i Alfons Casal, s’aixeca el teló de l’Auditori Claror per explicar-nos el naixement i l’adoració de Jesús, segons l’obra de Josep Maria Folch i Torres.

Dissabte 26 de desembre a les 20 hores, diumenge 27 de desembre a les 18 hores, diumenge 3 de gener i dimecres 6 de gener a les 18 hores. A l’Auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria.

EXPOSICIONS José Luís Pascual 2015 Mostra de pintures de tècnica mixta sobre cartró i tela organitzada per la galeria Art al Set. Fins el 31 de gener a l’Andorra Park Hotel, Andorra la Vella.

Bernard Buffet. Post 1958: una simfonia de color de més a més Exposició organitzada pel Ministeri de Cultura, Joventut i Esports amb la col·laboració del Fonds de Dotation Bernard Buffet.

Fins el 10 de gener a la Sala d’Exposicions del Govern d’Andorra, Andorra la Vella. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

45 ·

Copa del Món d’Esquí de Muntanya 2016 Vallnord torna a acollir la prova Font Blanca de la Copa del Món d’Esquí de Muntanya que es disputa en dues curses, la individual a l’estació d’Ordino–Arcalís i la vertical a Arinsal.

La Font Blanca compta de nou amb la presència dels millors atletes de l’especialitat en categories masculina i femenina. El campionat consta de quatre proves més. Després de la Font Blanca, es disputaran la XXX Valltelina (Itàlia), l’A lpinski (Suïssa), la 33a Transcavallo (Itàlia) i la Mondolé Ski Alp (Itàlia).

Dissabte, 16 de gener a Ordino–Arcalís i diumenge, 17 de gener a la Massana.

Swatch Freeride World Tour Per segon any consecutiu, l’estació d’Ordino–Arcalís (Vallnord) és un dels cinc escenaris de la prova. La competició obre el calendari de la temporada 2016 i reuneix els millors corredors mundials en categoria masculina i femenina en esquí i surf de neu. El FWT continuarà amb les proves de Chamonix-Mont-Blanc (França), Fieberbrunn Kitzbüheler Alpen (Àustria) i Haines-Alaska (EUA) per acabar amb la Verbier’s Bec des Rosses (Suïssa).

Del divendres, 22 de gener al dimecres 27 de gener a Ordino– Arcalís.

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Llibres

CATALÀ

FRANCÈS

CASTELLÀ

Dies i records d’infantesa

Un amour impossible

Orgullo y prejuicio

Núria Feliu (biografia, Ara llibres)

Christine Angot (roman, Flammarion)

Núria Feliu és l’orgull de Sants.

Una dona que ha fet carrera en el món de l’espectacle, però que ha dedicat la vida al barri, el seu primer escenari sentimental. Les pàgines d’aquestes memòries recorren amb nostàlgia els seus carrers i les seves places, els replans i les botigues del mercat, i rememoren un escenari de llambordes irregulars, jocs de plaça enfarinada de terra, novel·les de fulletó, primers amors i tafaneries d’orella parada. Els records primerencs d’una de les cantants més estimades pels catalans que evoquen els colors i les olors inconfusibles d’una època i d’un món, d’una infantesa i d’un barri.

Pierre et Rachel vivent une liaison courte mais intense à Châteauroux à la fin des années 1950. Pierre, érudit, issu d’une famille bourgeoise, fascine Rachel, employée à la Sécurité sociale. Il refuse de l’épouser, mais ils font un enfant. L’amour maternel devient pour Rachel et Christine le socle d’une vie heureuse. Pierre voit sa fille peu. Des années plus tard, Rachel apprend qu’il la viole. Le choc est immense. Un sentiment de culpabilité s’immisce entre la mère et la fille. Angot met à nu une relation des plus complexes, entre amour inconditionnel et ressentiment, dépeignant sans concession le parcours d’une femme, détruite par son péché originel: la passion vouée à l’homme qui aura finalement anéanti tous les repères qu’elle s’était construits.

L’economia en colors

L’histoire de France pour les nuls

He aquí una fascinante novela sin ficción saturada de ficción; la ficción no la pone el autor: la pone Enric Marco. ¿Quién es Enric Marco? Un nonagenario barcelonés que se hizo pasar por superviviente de los campos nazis y que fue desenmascarado en mayo de 2005, después de presidir durante tres años la asociación española de supervivientes.

El caso dio la vuelta al mundo y convirtió a Marco en el gran impostor. Casi una década más tarde, Cercas asedia el enigma del personaje, su verdad y sus falsedades y, a través de esa indagación bucea en lo más profundo de nosotros mismos.

Armand Gatti (essai, jeunesse, l’aube)

Vegetta777 WillyRex (juvenil, Temas de Hoy)

Mile a rarement eu l’occasion de rencontrer un personnage ayant eu une vie aussi remplie, aussi variée, aussi extraordinaire.

Alors l’adolescent se demande : ça fait quoi, d’avoir une vie pareille? D’être et d’avoir été un artiste complet, créateur et raconteur, un témoin de l’Histoire, un citoyen engagé, un journaliste passeur de mots et de maux? La pertinence des questions amène son interlocuteur à se centrer sur l’essentiel de sa pensée et à la restituer avec clarté et concision. Il en résulte un entretien au ton original, exigeant, accessible qui intéressera aussi bien les ados que leurs parents.

Despúes del último ataque sufrido, los habitantes de Pueblo recuperan la tranquilidad y su existencia transcurre en paz. Todo parece funcionar a la perfección. Sin embargo, una serie de misteriosas desapariciones van a alterar las cosas… Una amenaza externa, con forma muy peculiar; una criatura extraordinaria dotada de una poderosa arma; una clave por descubrir... El equipo formado por Willy, Vegetta y sus mascotas, Trotuman y Vakypandy, arriesgarán de nuevo sus vidas y pondrán a prueba su ingenio para solucionar el problema.

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

46 ·

•

Això és exactament el que es pregunta en Greg quan decideix oferir-se com a voluntari per a l’experiment de desendollar-se i passar dels aparells electrònics.

Però la veritat és que la vida moderna té els seus avantatges i el Greg no està fet per viure en un món desconnectat. Mentre la tensió s’acumula a casa dels Heffley, serà capaç de trobar la manera de sobreviure?

El impostor

Wigetta y el báculo dorado

C’est quoi une vie passionnante ?

s periodism nomé e

Diari del Greg: vella escola

Jeff Kinney ( juvenil, Estrella Polar)

Mérovingiens, Carolingiens, Capétiens, Valois, Bourbons... De Clovis, le fondateur du royaume des Francs, à Louis-Philippe, le dernier roi emporté par la révolution de 1848, ce livre retrace l’histoire des rois qui se sont succédé sur le trône de France. Quatorze siècles d’histoire chargés de sacres, de complots, de victoires et de tragédies. Ce panorama complet revisite les principaux événements qui ont marqué les règnes des grands rois et permet de faire découvrir les aspects méconnus ou insolites de leur vie, entre intrigues, stratégies guerrières, luttes de pouvoir, trahisons... Le livre de Julaud est un best-seller qui a atteint plus d’un million de ventes.

e•

De manera divertida i fresca, Sala i Martin ens ofereix una explicació magistral d’economia, per posar-la a l’abast de tothom, aplicar-la a les situacions quotidianes i, en definitiva, per mostrar-la com mai s’havia vist abans: en colors. La monumental crisi dels darrers anys ens ha fet veure que, ens agradi o no, juga un paper molt important a les nostres vides. A Economia en colors, Sala i Martin explica els secrets dels economistes, els trucs de la borsa i les estratègies de les empreses, i també es pregunta què vol dir ser ric, què vol dir «innovar», en què consisteix el capital humà, quina és la història dels diners, i més coses per acostar l’economia al carrer.

Una cuidada edición de la obra maestra de la literatura inglesa para conmemorar el bicentenario de la publicación original en 1813. A lo largo de una trama que discurre con la precisión de un mecanismo de relojería, Jane Austen perfila una galería de personajes que conforman un perfecto y sutil retrato de la época: las peripecias de una dama empeñada en casar a sus hijas con el mejor partido de la región, los vaivenes sentimentales de las hermanas, el oportunismo de un clérigo adulador...

Javier Cercas (novela, Literatura Random House)

Jean-Joseph Julaud, Gabriele Parma, Laurent Queyssi (BD, éditions First)

e • només periodi dism sm

Xavier Sala i Martí (assaig, Rosa Dels Vents)

Jane Austen (novela, Penguin Clásicos)

AndNews · núm. 1 ·

Desembre 2015

Organització integral de:

Esdeveniments socials, empresarials, lúdics, bodes, batejos, aniversaris, comiats, etc…

Servei de càtering, vehicles de lloguer, organització de viatges.

Assessorament en il·luminació, so i estilisme

Explotació d’instal·lacions esportives i espectacles musicals

Carretera de la Comella 140 · Magatzem Jaume, planta 3 · AD500 Andorra la Vella Tel.: 810 818 · Fax: 863 701 · creadorsdillusions@gmail.com