Andnews 2

•

per només iodisme • me

disme • només p erio er sp

periodisme • no mé més o n

AndNews

Andorra · núm. 2 · Febrer 2016 · Preu: 2 €

• només perio dis isme iod

EL COMERÇ APOSTA PER L’OUTLET L’efecte crisi encara és viu entre els compradors dels països veïns

ENTREVISTA

Rosa Ferrer: «La ideologia política es demostra amb actituds»

AFER BPA

Un corresponsal americà va tancar el compte al banc andorrà molt abans de fer-se públiques les sospites del Fincen

ANDORRA LÍRICA

Carmen de Bizet omple l’auditori Claror i augura nous èxits a la formació

• me

per només iodisme

•

Sumari

disme • només p erio er sp

periodisme • no mé més no

AndNews

• només perio dis isme iod

4

flash

5

editorial

8

en portada

Ha estat notícia Els diners d’Andorra Telecom són de tots Les rebaixes i les promocions sostenen el comerç El sector hoteler manté l’ocupació

34

actualitat

36

salut

39

medi ambient

40

cultura

42

esports

44

sortim

46

llibres

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

3 ·

actualitat

s periodism nomé e

AndNews no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

32

e•

President: Josep Segura Directora general: Nelly Dedea Redacció: Glòria Gurdó Col·laboradors: Joan López, Rosa Alberch Fotografia: Jordi Pujol, Josep Segura, Nelly Dedea i Mari Carmen Grau Publicitat: Josep Segura, Nelly Dedea, Enric Suárez (director comercial per Espanya).

Disseny: Stéphanie Brial Impressió: Impremta Solber Dipòsit legal: AND. 233-2015 NRT: F-218559-M

16 26 30

e • només periodi dism sm

AndNews Edita: Dona Secret Carrer de les Escoles, 2. 5.1.

AD600 Sant Julià de Lòria.

Principat d’Andorra.

Telèfon: +376 844 846 Comercial: +376 647 081 Redacció : +376 325 767 e-mail: donasecret@andorra.ad, comercial: donasecretcomercial@andorra.ad ww.facebook.com/donasecret

dossier

Afer BPA

entrevista

8

16

Rosa Ferrer

economia

Les estacions d’esquí andorranes a bon preu Pacte d’Estat per negociar amb la UE

30

El Consell aprova la llei marc pressupostària El càncer de colon és el segon més mortífer Grandvalira i l’Escola andorrana de Sant Julià premiades per Andorra Sostenible Estrena operística a l’Auditori Claror Andorra actualitza la legislació antidopatge La música i l’any nou xinès al programa Novetats en català, castellà i francès

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

34 40

Flash

Foto: ANA

En un any, el projecte creat conjuntament amb l’Automòbil Club Andorra, deixa una recaptació neta pel Govern de 146.500 euros per la taxa d’atribució, i 23.000 euros per la taxa de manteniment.

Aquestes xifres disten molt de les previsions inicials que van ser de dos milions d’euros el primer any en el millor dels escenaris, i d’1,3 milions en l’escenari més pessimista.

Foto: SFGA

LA PLACA PERSONALITZADA NO SEDUEIX L’AUTOMOBILISTA El Govern d’Andorra només ha recaptat 176.996 euros durant el primer any de posada en funcionament de les matrícules personalitzades. En total es van sol·licitar 184 plaques, de les quals 109 va ser atribuïdes, 50 van caducar, 19 van ser denegades i 6 estan en tràmit.

Gairebé la meitat (48) són matrícules de dues lletres i tres números que costen 300 euros. El nou sistema de matriculació es va posar en funcionament l’any passat i permet als conductors escollir les lletres i els números que vol posar a la seva placa pagant una taxa anual de 200 euros i una taxa d’adquisició que va de 300 a 6.000 euros, segons la combinació de xifres i lletres.

SABOYA ES REUNEIX AMB EL SECRETARI DEL CONSELL D’EUROPA El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va reunir-se a començament de mes amb el Secretari general del Consell d’Europa (CoE), Thorbjorn Jagland, per avaluar la necessitat comuna d’articular accions enfront dels nous reptes en matèria de migració a la regió europea. També van poder abordar aspectes amb els quals es treballa de manera conjunta, com són el pla d’acció per la lluita contra l’extremisme i la radicalització que condueix al terrorisme, i el pla d’acció sobre la construcció de societats inclusives. Un altre dels punts de la trobada va ser el repte que afronten els Estats membres per mantenir la independència i la imparcialitat del sistema judicial. Finalment Saboya i Jagland van poder fer el punt previ de preparació de la reunió ministerial del Consell d’Europa que se celebrarà a Sofia el pròxim 18 de maig, segons va informar el Govern en un comunicat.

CANILLO APROVA UN PRESSUPOST DE 15,5 MILIONS D’EUROS El Comú de Canillo ha aprovat el pressupost per al 2016, que ascendeix a 15,5 milions d’euros, un 40% per sobre del de l’any passat. La partida que més s’incrementa és la d’inversions, arribant als 3,8 milions d’euros, un 89% més que el 2015. L’increment del pressupost ha estat possible gràcies a una partida de 4 milions d’euros per fer un retorn anticipat de préstec. Amb aquesta operació, l’endeutament del Comú, incloent les societats participades, se situa en només 3 milions d’euros. A més, el deute s’ha renegociat per pagar-lo en 12 anys. El Comú canillenc també ha aprovat el pressupost del Palau de Gel, que se situa en 1,4 milions d’euros, un 16% inferior al de l’any passat, ja que l’any passat es va fer una important inversió per renovar el sistema de fred de la pista de gel.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

4 ·

AndNews · núm. 2 ·

Foto: ANA

La partida de 3,8 milions d’euros destinada a inversió, es destinarà a l’embelliment del carrer Gran (377.000 euros), la refecció del sistema de bombeig del clavegueram del Tarter (300.000 euros), la finalització del nou Mirador del Roc del Quer (250.000 euros), la construcció de nous aparcaments a Ransol i al Tarter, i l’inici dels estudis per a un aparcament a Soldeu, entre d’altres.

Febrer 2016

Foto: ANDNEWS

LA LLEI DE FINANCES COMUNAL RETARDARÀ LA CREACIÓ DE L’ORCAND Els cònsols s’han reunit amb el catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, Luis Manuel Alonso, per tractar el desplegament de la Llei de bases de l’ordenament tributari i la conseqüent creació de l’Organisme de Recaptació Comunal (ORCAND), el qual ha de permetre gestionar de manera mancomunada tots els expedients i tributs. Arran d’una demanda feta pels propis mandataris comunals fa uns mesos, Alonso els va mostrar un informe on s’exposa la necessitat de modificar la Llei de finances comunals si es vol posar en funcionament l’ORCAND, en el sentit que pugui tenir suport legal.

Així, el procés requerirà l’entrada a tràmit d’una proposició de llei dels comuns per operar els canvis legals, cosa que retardarà la posada en funcionament de l’agència tributària comunal.

Foto: ANA

Flash

ELS MUSEUS PERDEN UN 3% DE VISITES EL 2015 L’any passat, els museus d’Andorra van registrar 137.718 visites, un 2,8% menys que l’any anterior, quan el nombre de visitants ja va disminuir un 3% respecte del 2013. Els centres més visitats són la Casa de la Vall, el Museu del Tabac i el CAEE, mentre que els menys freqüentats són la Massana Còmic, la Mola i la Serradora de la Cortinada, el Jaciment de la Margineda, el Camí Hidroelèctric d’Engolasters i el Museu Postal. Pel que fa a les esglésies, van rebre 72.927 visites, un 3,8% més que l’any anterior. Cal recordar que el Santuari de Meritxell és el monument més visitat amb una afluència de gairebé 38.600 persones l’any.

perdre visitants. Per nacionalitats, entre els visitants predominen els francesos (20.310), seguits dels espanyols (13.198), els catalans (8.986) i els andorrans (5.967). El 60% de les visites són en grup i es fan sobretot als matins, sent els dissabtes i els dijous els dies de major afluència.

Els museus gestionats pel Govern van rebre 60.027 visites, un 3,9% menys que l’any 2014, allargant així la tendència a la baixa encetada el 2011. No obstant això, la Casa de la Vall i la Farga Rossell van millorar els registres, mentre que la resta van

De la resta d’equipaments de gestió pública que no depenen del Govern, els que més bons registres obtenen són el CAEE amb 12.668 visitants; seguit del Museu de la Moto (8.202) que augmenta en un destacable 16,6% els resultats del 2014.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

5 ·

Entre els museus de gestió privada, el més visitat és el Museu del Tabac (15.130 visitants) que millora en un 16,6% els resultats obtinguts l’any anterior, seguit del Museu de la Miniatura amb 10.626 visitants, tot i la davallada del 3,6%.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Editorial

Els beneficis d’Andorra Telecom cas de FEDA, la distribució només afecta al 30% dels beneficis per no posar en perill les inversions, que en aquest cas són molt més importants.

No obstant això, el grup parlamentari mixt, integrat pels consellers del Partit Socialdemòcrata (PS) i pels consellers de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), temen per la supervivència dels dos operadors de propietat estatal. La fi del roaming i el repte de la conversió energètica cap a les renovables, són les amenaces que pesen a l’horitzó segons aquestes veus.

E

ls socialdemòcrates i els socialdemòcrates progressistes estan molt preocupats perquè el pressupost d’aquest any preveu repartir els beneficis d’Andorra Telecom i de FEDA. De fet, els ingressos patrimonials del pressupost experimenten un increment del 174,76%, principalment pel fet que es retirarà el 100% dels beneficis a Andorra Telecom, cosa que suposarà uns ingressos de 26,3 milions d’euros. Cinca va justificar aquesta decisió al Consell General, explicant que les reserves de l’operador de telefonia nacional ascendeixen a 250 milions d’euros i per tant, la mesura no compromet les inversions futures. I també va puntualitzar que el en

És que Andorra Telecom no guanyava diners abans d’arribar el roaming? Segurament no tants ni de manera tan fàcil, però en guanyava.

I quin interès pot tenir el Govern en desmantellar uns monopolis estatals que funcionen bé, i a més obtenen beneficis? Una de les preocupacions en la negociació de l’acord amb la Unió Europea, és precisament mantenir la titularitat i el monopoli de totes dues empreses, cosa que com tothom sap va en contra d’un dels pilars del mercat únic, la lliure competència.

Però, més enllà d’aquestes consideracions, des del punt de vista de l’usuari –un punt de vista més casolà–, el fet que el Govern reparteixi els beneficis d’Andorra Telecom consola i molt! Perquè els preus que aplica l’operador no són d’allò més competitius, sobretot si els comparem amb els del veí del nord –amb el qual potser caldria emmirallar-nos més sovint. Per tant, si els beneficis d’Andorra Telecom reverteixen en altres partides del pressupost, siguin les que siguin, també reverteixen en la ciutadania, cosa que alleuja una mica l’ànima quan arriba la factura de l’operador a finals de mes.

OBERT: DE DILLUNS A DIVENDRES, DE 7:30H A 23:00H I DISSABTE, A PARTIR DE LES 12H A 23:00H C/ Pau Casals, 1 - Andorra la Vella - T. 726 067 (enfront d’Assegur) Piscolabis.Andorra

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

6 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Taller de Joieria

Disseny i creació de joies Tu la somies, nosaltres la fem realitat

C/ Verge del Pilar 5 (Edif. Plaza), 4rt, despatx 8 AD500 Andorra la Vella, Principat d’Andorra Tel: +376 827001 | Fax: +376 827002 | E-mail: jsproca@gmail.com

www.gaudiajoiers.com venda de diamants, perles i pedres precioses

Fotos: AndNews

En portada

L’avinguda Meritxell, l’eix comercial de la capital.

Les rebaixes i les promocions

aguanten el comerç EL SECTOR HA DE SATISFER UNA DEMANDA MOLT EXIGENT QUE BUSCA AUTÈNTIQUES GANGUES SENSE RENUNCIAR A LA QUALITAT. ELS NEGOCIS QUE S’APUNTEN A LES CAMPANYES DE PROMOCIÓ I DE REBAIXES OBTENEN MILLORS RESULTATS I RESISTEIXEN A L’ENVESTIDA D’UNA COMPETÈNCIA CADA DIA MÉS GLOBAL

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

8 ·

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

I

nternet, però també els outlets propers com el de la Roca del Vallès –autèntic paradís de la moda per al turisme de Barcelona–, són una dura competència per al comerç andorrà que durant anys s’ha forjat una reputació de preus inigualables no només en els productes exclosos de l’acord duaner, com el tabac, els alcohols, els formatges o els perfums –entre d’altres–, sinó en qualsevol subsector, des de l’electrònica fins a la moda, passant pels accessoris de motos i cotxes.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

En portada

gràcies a la clemència de la meteorologia es recuperaria el 20% o 25% que es va perdre la temporada passada amb el tancament repetit de la carretera i en canvi, les xifres estan molt per sota», lamenta.

I afegeix que «no hem arribat ni a les pitjors xifres de l’any passat».

A aquest problema s’hi afegeix que «les botigues tenen problemes a l’hora de mantenir l’horari d’obertura perquè no troben prou personal per mantenir una rotació i donar festa a les plantilles», explica Miralles, tot constatant que «la gent no vol anar a treballar al Pas i si la temporada continua així, també farà més difícil mantenir els negocis».

En quant a les raons que justifiquen aquesta davallada del comprador francès, client per excel·lència del Pas de la Casa, potser cal buscar-les en els atemptats del novembre passat, però també «en la bonança climatològica», diu Miralles. I si no plou mai al gust de tothom, «l’excés de neu perjudica l’estació perquè la incomunica, però la manca de neu també dissuadeix esquiadors i compradors d’apropar-s’hi».

Un comerç del Pas de la Casa anuncia Prix choc.

El vicepresident de l’Associació de Comerciants de Riberaygua i Travesseres (ACRT), Antonio Miralles, ho ratifica «no oblidem que el nostre primer comprador, el visitant i turista espanyol, ve a comprar a Andorra a la recerca de preu. Això ho ha fet sempre. Històricament comprar a Andorra era una ganga i no veig perquè hauria de canviar». I afegeix que «tampoc no oblidem que al nostre entorn també hi ha molta més oferta de la que hi havia fa uns anys».

En quant als resultats del desembre i del gener passats, Miralles opina que «no han estat malament. Les xifres són similars a les de la temporada anterior, i les botigues que fan ofertes i rebaixes estan fent una bona temporada. Les vendes van funcionant bé». No obstant això, també matisa que «els comerços més conservadors o que han adquirit molt estoc i han esperat per fer rebaixes o promocions, les vendes no els han acompanyat tant». El vicepresident de l’ACRT també puntualitza que el desembre va ser un mes de «venda moderada malgrat les festes de Nadal», i considera que «en general la temporada a la vall central s’albira més bona que la de l’any passat».

PROBLEMES AL PAS DE LA CASA En contrapartida, la temporada d’hivern «està sent desastrosa al Pas de la Casa», afirma Miralles. El comerç del Pas està trobant moltes dificultats tenint en compte que «pensàvem que aquest any e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

9 ·

Una altra pèrdua important per al comerç és la davallada del turisme rus, que «va baixar molt la temporada passada i aquest gener passat s’ha vist alguna família, però amb molt menys poder adquisitiu», explica el vicepresident de l’ACRT. I matisa que «de tota manera, és evident que el comerç ja no hi compta, perquè tota l’oferta de producte car, colors vius o complements bling-bling, amb daurats i platejats, ha baixat molt». De la mateixa manera, Miralles constata que «aquesta temporada, el comerç ha apostat per productes destinats al gran consum, en línies generals».

PLAÇA OUTLET I MÉS COSES Miralles tanca l’eterna discussió sobre el futur del comerç andorrà, afirmant que «Andorra ha de ser una plaça outlet, però també una plaça que ofereixi producte diferenciat i especialitzat, ha de ser una combinació de totes dues coses». De fet, avui ja és això perquè «l’oferta no és la mateixa a l’avinguda Riberaygua que a Vivand o al Centre històric» argumenta. I defensa que «hem d’oferir un conjunt amb una oferta ben orientada i complementària, sense oblidar tota l’oferta de novetat i innovació que trobem en el producte diferenciat».

Miralles explica que cal imitar les grans marques internacionals que no proposen el mateix producte a Andorra, Barcelona o Londres. «Cal inspirar-se d’això i tenir en compte que tot el client que ens visita tampoc no viu a Barcelona i per tant, no té a mà tota l’oferta de la ciutat comtal», conclou.

El vicepresident de l’ACTR també defensa que «Andorra ha de continuar apostant per comprar als països del nord per oferir un producte diferent als clients del sud». I afegeix que «si el comprador francès busca producte espanyol perquè és diferent del seu, al client espanyol se li ha de proposar un producte menys vist a casa seva».

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

En portada

Una de les edicions d’Andorra Shopping Festival.

CAMPANYES COMERCIALS Les campanyes comercials funcionen bé en opinió de Miralles que lamenta però, que «no sabem optimitzar-les». I argumenta que «això passa amb el Shopping Festival on falta més comunicació per relligar-hi altres carrers a més de les artèries principals». Miralles lamenta que «els comerciants no som capaços de lligar accions que s’emmarquin en el Shopping Festival i perdem oportunitats». I reivindica l’animació com a eix de treball per tots els comerciants dins i fora de les avingudes principals, per optimitzar recursos i reactivar el comerç. «Cal més unió per vendre el Festival al turista com una oportunitat de conèixer tot Andorra connectant-hi totes les zones amb missatges clars i concrets de cada una, a més dels missatges que comunica cada negoci».

veure si la llei recull la figura d’una federació», anuncia Miralles. I argumenta que «està clar que el Govern necessita un interlocutor únic i potser es podrà aprofitar aquesta estructura o crear-ne una altra amb la finalitat d’unir el comerç i dotar-lo d’una sola veu».

SENSE FACA D’altra banda, Miralles explica que la situació de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA), de la qual és vicepresident en funcions, «és la mateixa». La FACA està aturada però els comerciants estan a l’espera del Pla estratègic de comerç que prepara el Govern, «per

En quant al Pla estratègic de compres que s’està treballant, es troba en fase de diagnòstic. Durant aquest mes es farà una reunió amb els comerciants per recollir les possibles estratègies i línies d’actuació que sorgeixin amb la finalitat de millorar el sector. L’objectiu és que el pla estigui acabat aquesta primavera.

Evidentment, aquesta no és l’única finalitat de l’estructura que haurà de valorar les accions de promoció i animació o les estratègies per guanyar turistes i adaptar l’oferta a la demanda, a través de les propostes que facin les diferents associacions del sector. «Aquesta veu ha de poder comunicar al Govern les inquietuds de tots els comerciants del país i ha de representar també el clar compromís de tot el sector d’implicar-se en les accions que fa Andorra Turisme o l’executiu», puntualitza Miralles.

Uns compradors passegen per l’avinguda Meritxell.

La decoració dels aparadors també és un requisit del Festival.

•

s periodism nomé e e•

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

10 ·

periodisme • no més més no

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Alarmes alta seguretat Protegeix la teva llar i el teu negoci sense cables ni obres. Instal·lació en 24 h

Albert Llovera Pilot de ral·lis

Truca ara i obtindràs un

DESCOMPTE DE 200 € I a més, regalem un robot de cuina a les primeres persones que ens comprin l’alarma.

Imatge de referència. Pot no correspondre amb l’article ofert. Unitats limitades fins a esgotar existències.

+376 88 77 66

Av. Santa Coloma, 26

En portada

La temporada d’hivern

arrenca amb força

LES DADES D’OCUPACIÓ HOTELERA DEL DESEMBRE PASSAT APUNTEN UN AUGMENT DEL 13% RESPECTE A LA TEMPORADA ANTERIOR. NO OBSTANT AIXÒ ELS OPERADORS OPINEN QUE ENCARA ÉS AVIAT PER PRONUNCIAR-SE Text: Glòria Gurdó

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

12 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

En portada

«Els preus s’han mantingut, sembla que s’ha posat fi al desgavell dels últims anys»

E

ÒSCAR JULIÁN

Aquestes millores són molt esperades pel sector hoteler perquè «podrem acotar millor el nombre de turistes que s’allotgen en hotels i altres allotjaments turístics, cosa que ens ha de permetre també planificar amb més encert», va argumentar Julián.

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

13 ·

•

DADES MÉS FIABLES Com que les dades d’Andorra Turisme sempre solen ser més optimistes que les de les patronals hoteleres, el Ministeri de Turisme i la UH volen millorar la fiabilitat dels indicadors. El Govern està revisant la metodologia de treball amb la posada en funcionament de nous sistemes de comptatge a les fronteres, i un nou tractament de les dades que es complementaran amb les del registre d’allotjaments turístics (ROAT).

s periodism nomé e

La campanya d’aquest any centra la comunicació a Espanya i França. El cost és de 3 milions d’euros, mig milió menys que la temporada passada perquè, entre altres coses, es retalla la inversió a Rússia i la temporada d’hivern és més curta.

e•

I és que Andorra Turisme preveu arribar a 1,2 milions de turistes aquest hivern, cosa que significa un creixement del 3,4% respecte la temporada 2014-2015 que va tancar amb un augment de turistes del 5,1%.

e • només periodi dism sm

El director de la Unió Hotelera, Òscar Julián, recorda que l’any passat «no va ser tan bo com s’esperava» i afegeix que «l’ocupació no va superar el 52% i va caure un 1,34% en relació al 2014, any que també va registrar una altra caiguda de l’1,73%».

Per tot això, després de dos anys de resultats a l’alça –2012 i 2013–, Julián es mostra prudent a l’hora d’avaluar les previsions de creixement. I puntualitza que «hem de tenir en compte que la temporada d’hivern és més curta aquest any».

Fotos: G.G

l balanç dels dos primers mesos de la temporada d’hivern 2015-2016 és positiu tenint en compte que l’ocupació mitjana del desembre va fregar el 60%, cosa que va significar un increment del 12,51% respecte a la temporada anterior i que l’ocupació del gener ha crescut també al voltant del 6%. No obstant això, els operadors opinen que encara és aviat per pronunciar-se.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

En portada

«Sembla que la tendència negativa s’ha aturat però veient les dades que tenim a mà, no podem dir que hem sortit de la crisi»

LES DADES DE LA UNIÓ HOTELERA CONFIRMEN L’ESTABILITAT DE L’OCUPACIÓ I UN TÍMID FRE A LA DAVALLADA CONSTANT DE PREUS PER OMPLIR LES 43.000 PLACES D’ALLOTJAMENT TURÍSTIC DEL PAÍS. AMB TOT, EL DIRECTOR DE LA PATRONAL REITERA LA NECESSITAT D’ESTABLIR MÉS COMPLICITATS AMB ANDORRA TURISME Text: Glòria Gurdó

–Quin és el balanç d’ocupació del UH per al 2015?

El comportament del sector al llarg de l’any passat i les xifres d’ocupació aboquen mesos de tendència negativa i d’altres de tendència força positiva. Amb tot, si mirem el còmput anual tot sembla indicar que l’ocupació va ser molt similar a la de l’any anterior. El 2015, es va comportar, dins de les expectatives que hi havia, de manera atípica. Sorprèn que la temporada d’hivern fos més fluixa que la del 2014 i en canvi, la temporada d’estiu fos una mica més forta.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

14 ·

AndNews · núm. 2 ·

–Les campanyes d’Andorra Turisme recuperen estiuejants Les campanyes d’A ndorra Turisme contribueixen d’una manera molt significativa a la captació de turistes a l’estiu. Aporten un posicionament al mercat i una comunicació molt potent que fa que els turistes de llarg recorregut tinguin un motiu més per visitar Andorra. Són turistes que aprofiten la campanya del Cirque du Soleil, per fer una estada més llarga de la que fa el visitant de proximitat.

Febrer 2016

En portada

Des que es va engegar la campanya del Cirque du Soleil, ara fa quatre anys, que l’ocupació creix el juliol.

–Per la temporada d’hivern, els hotelers van dir que apujarien preu, ha estat així?

El preu s’ha mantingut, sembla que s’ha posat fre al desgavell que hi havia fa dues o tres temporades. Hi ha una certa sensibilització i molts establiments ja estan apostant més pel preu mig que per l’ocupació.

–S’inverteix la tendència de davallada continuada dels últims anys?

Aquesta tendència de davallada continuada també és fruit del mercat que tenim i de l’oferta. Un país com Andorra amb 40.000 places d’allotjament turístic el 2012, 41.000 el 2013, 43.500 el 2014 i finalment, 43.000 el 2015; vol dir que hi haurà dies que es poden arribar a omplir, però també que hi haurà molts dies que la gran majoria estarà buida. Hi ha gent que el concepte de places buides el porta molt malament i intenta omplir-les com pot i una de les maneres és rebaixar el preu mig. Hi ha establiments que ho fan directament i públicament, i d’altres que ho fan a través d’altres canals més discrets. Amb tot, s’inverteix una mica la tendència perquè molts establiments opten per omplir menys i guanyar rendibilitat.

–El mercat continua comportant-se de la mateixa manera, insistint en la reserva d’última hora?

No és que el mercat es comporti d’aquesta manera, la reserva d’última hora és una tendència generalitzada sobretot quan parlem de destinacions properes. Mentre el nostre mercat sigui de proximitat i d’estades curtes de dos o tres dies, o fins i tot d’una setmana, els clients continuaran decidint a última hora, sobretot quan estan només a unes poques hores de cotxe. Això també ens passa a nosaltres si has de fer una escapada de cap de setmana, pràcticament ho decideixes dijous o divendres, si has de fer un viatge més llarg el planifiques amb molt més temps.

–Per captar mercats més allunyats, una de les reivindicacions de la UH era iniciar les campanyes de promoció amb més antelació, s’està aconseguint?

Això no vol dir que la campanya s’hagi d’anticipar molt més, som conscients que una cosa és quan ha d’arribar l’oferta a l’usuari final i l’altra és quan es comunica la campanya. El que defensem és que cal saber amb antelació quin tipus de campanya es farà, com es farà i on es farà per poder sumar esforços. Ara mateix estem a mitjans de gener i tenim moltes empreses del sector que ja estan comercialitzant i negociant la contractació, no només per aquesta primera sinó per a l’hivern de l’any que ve. Seria bo saber quins són els mercats als quals es vol dirigir les campanyes d’Andorra Turisme, perquè si vol fer un esforç de comunicació o una temptativa en un mercat i l’hoteler ho sap, el comercial que

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

15 ·

«Les campanyes d’Andorra Turisme estan ben programades de cara al client final, però falta que les comuniquin amb antelació als professionals» l’hoteler tingui en aquell mercat tindrà més força de comunicació per vendre el producte.

–Quin inconvenient té per a l’hoteler no saber la planificació d’Andorra Turisme?

A vegades ens trobem que quan s’ha anat a vendre, sis mesos més tard surt una campanya de la qual ningú no en sabia res i no s’ha pogut aprofitar. Cal que les campanyes es comuniquin amb antelació als professionals, sobretot per poder treballar en mercats que també treballen amb molta antelació com l’anglosaxó i el d’Europa central, que ara mateix ja estan treballant de cara a l’hivern i la primavera 2016-2017. Seria bo, si més no, tenir un guió i saber que després tindràs un suport, que no anar a cegues i després trobar-te que els arguments de venda hi eren però no els has pogut aprofitar.

–El mercat rus ha desaparegut totalment?

Rússia està immersa en una situació econòmica i social força delicada. Quan va esclatar la crisi en aquest país ja vam anunciar que la situació aniria per llarg. El mercat té potencial i esperem que la situació es pugui solucionar per poder-lo recuperar.

–Es troba a faltar?

Quan canvies un mercat de llarga estada i a un preu que en comparació al d’altres mercats era molt més elevat, perquè el client també era exigent, evidentment es nota. I al carrer també es nota. Fa dos anys veies botigues amb productes de 1.000 euros cap amunt i actualment són de 100 euros cap amunt.

–Andorra és una destinació competitiva?

A nivell de preu continua sent una destinació molt competitiva.

El paquet complet, passar una setmana a Andorra surt molt més econòmic que en qualsevol altra destinació de neu o de muntanya, no només de proximitat sinó també de recorregut mitjà.

Però també cal dir que el preu respon al volum important de places hoteleres que tenim.

–El sector ha sortit de la crisi?

Sembla que la tendència negativa s’ha aturat però, veient les dades que tenim a mà, no podem dir que hem sortit de la crisi.

Entenem que per sortir de la crisi les empreses han d’incrementar beneficis per revertir-los en la societat, mentre això no passi encara no podem dir que hem sortit de la crisi.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Foto: Reuters

Dossier

La directora del Fincen, Jennifer Shasky Calvery, en una roda de premsa.

Crònica d’un desenllaç anunciat UN CORRESPONSAL NORD-AMERICÀ VA TANCAR EL COMPTE DE LA BPA ABANS QUE EL FINCEN DENUNCIÉS L’ENTITAT ANDORRANA

L

El Fincen explica que el corresponsal va sol·licitar a la BPA que firmés un acord per suspendre el processament de transaccions sospitoses i en no rebre una resposta satisfactòria, «el corresponsal americà va tancar el compte de la BPA».

El corresponsal va prendre la decisió després de comprovar que el 62% de les transaccions sortints de la BPA les concentraven quatre clients sospitosos. El Fincen explicita que aquests clients, «considerats d’alt risc pel banc corresponsal eren una societat pantalla, un negoci a internet, i dues institucions financeres no bancàries».

El Fincen denuncia la mala praxis de la BPA fins el 2014, però comprova la falta de diligència entre els anys 2007 i 2012 a través dels corresponsals americans, que van enviar o rebre transferències bancàries per més de 50 milions de dòlars «a través d’empreses pantalla panamenyes que compartien directors, gerents i la mateixa adreça». Aquesta coincidència e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

16 ·

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

a denúncia formulada per l’Agència contra el crim financer del departament del Tresor dels Estats Units (Fincen), contenia un detall que en el seu moment hauria d’haver fet saltar totes les alarmes. I és que un corresponsal americà, després de processar desenes de milions de dòlars per compte de la Banca Privada d’Andorra (BPA) va tancar-li el compte, o sigui li va tancar l’operativa a Estats Units.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Dossier

en la titularitat i l’adreça de les empreses va aixecar sospites que el Fincen considera també provades perquè «aquestes transferències no especificaven cap propòsit i quan els corresponsals americans van sol·licitar informació addicional, la BPA o no va complir o va proporcionar informació molt limitada».

L’Agència nord-americana insisteix que la BPA processa milions de transaccions en dòlars on hi hauria de figurar l’adreça de l’entitat andorrana i la direcció del beneficiari, titular o no del compte, i afegeix que «en rares ocasions l’adreça del banc, o l’adreça d’un client d’una altra entitat és correcta, un alt percentatge de la tramitació d’operacions no conté la informació necessària, com ara l’adreça del client».

Aquesta manca d’informació és per al Fincen un clar indici «de la manca de diligència de la BPA», i conclou que la manca de control en les transaccions és volguda per «atreure blanquejadors de diner proporcionant-los intencionadament serveis a través d’empreses instrumentals i societats pantalla».

EXPULSADA DEL MERCAT FINANCER La BPA accedia al sistema financer d’Estats Units a través de comptes oberts en quatre entitats i d’alguna manera el corresponsal americà que va tancar-li el compte es va anticipar al Fincen. L’Agència nord-americana a més de denunciar el banc andorrà també l’amenaça amb l’aplicació de la cinquena mesura de la secció 311 del Patriot Act. Es tracta de la mesura més restrictiva perquè tanca l’accés al sistema financer nord-americà, no només a la BPA sinó també a qualsevol banc o altre operador financer que hi tingui tracte.

Evidentment, l’amenaça té efectes immediats. Dos dies després de fer-se publica la denúncia el 10 de març del 2015, un reportatge de The Wall Street Journal explicava que «quatre bancs que operen a Estats Units han estat assenyalats per facilitar l’accés al sistema bancari local a una entitat financera d’Andorra, investigada per les autoritats federals per blanquejar diner provinent de Rússia i Veneçuela».

La Justícia sospita que Miquel com a alt càrrec de la BPA va mantenir i participar en un esquema per facilitar l’accés de milions d’euros en efectiu al sistema bancari RELACIONS PERILLOSES Tot i que no específica els noms de tots els implicats en la trama de blanqueig de diner que denuncia –diferents jurisdiccions encara els investiguen–, el Fincen assenyala quatre grans blanquejadors de diners provinents d’activitats il·lícites o criminals, tots ells relacionats amb causes judicials obertes a Veneçuela, Estats-Units, Espanya i ara també a Andorra. A més, l’Agència nord-americana relaciona els blanquejadors que operen amb la BPA amb el presumpte cas de malversació de fons de l’empresa nacional Petrolis de Veneçuela (PDVSA), el càrtel mexicà de Sinaloa –del qual Estats Units demana l’extradició del Chapo Guzman–, i els presumptes blanquejadors de les màfies russa i xinesa a Espanya, Andrei Petrov i Gao Ping, tots dos encausats per la Justícia espanyola. D’aquesta manera, la nota acusadora relaciona la BPA amb el blanqueig de diners procedents del crim organitzat i anomena delictes com el tràfic de persones, el tràfic de drogues, la corrupció i l’estafa.

INSTRUCCIÓ A ANDORRA La Batllia andorrana que ja havia rebut diferents rogatòries relacionades amb les detencions a Espanya de Gao Ping i Andrei Petrov, també està instruint sumari per un presumpte delicte de blanqueig

Sigui com sigui, totes aquestes entitats van declarar a The Wall Street Journal que ja havien adoptat mesures «apropiades» per evitar les operacions mencionades pel Fincen. D’aquesta manera, la BPA es va quedar sense corresponsals a Estats Units, cosa que equival a quedar-se sense operativa possible al món. Evidentment, la denúncia del Fincen també va tenir efectes immediats a Andorra, Espanya i Panamà. L’Institut Nacional de Finances (INAF) va intervenir la BPA mentre que el Banc d’Espanya intervenia la filial Banco Madrid i la Superintendència de Bancs de Panamà intervenia la filial en aquell país.

•

s periodism nomé e e•

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

17 ·

periodisme • no més més no

Foto: Andnews

Es tractava de Bank of America, Citibank i les filials nord-americanes de Hong-Kong and Shanghai Banking Corporation (HSBC) i de Deutsche Bank. Aquestes entitats proporcionaven serveis financers a la BPA. La relació entre Bank of America, Citibank i la filial de HSBC amb la BPA era de corresponsals bancaris. En canvi, la vinculació de Deutsche Bank era a través de l’entitat subsidiària Banco de Madrid.

La filial panamenya de BPA.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Dossier

de diner. La investigació judicial en curs està a l’espera del resultat de rogatòries per determinar o descartar noves ramificacions en l’afer.

De moment, la batlle instructora, Canòlich Mingorance, només ha decretat presó preventiva per al conseller i director general de la BPA, Joan Pau Miquel, acusat d’un presumpte delicte de blanqueig de capitals. La batlle sospita que Miquel com a alt càrrec de la BPA va mantenir i participar en un esquema per facilitar l’accés de milions d’euros en efectiu al sistema bancari. El dispositiu consistia en «permutes» o compensacions entre clients i en el transport de grans sumes en efectiu. Així, si un client volia portar diners a Andorra se’l posava en contacte amb un altre client que necessités diners a Espanya, només calia compensar els comptes amb un reintegrament i un ingrés, entre el banc matriu i la filial espanyola, cosa que evitava el risc del transport físic.

No obstant això, quan no disposaven d’un altre client interessat en rebre els fons a Espanya, els gestors de la BPA transportaven personalment els fons al banc. Entre els clients que van utilitzar l’esquema de «permutes» o transport, hi figura l’empresari Rafael Pallardó imputat en el sumari de l’operació «Emperador», nom de la investigació que va desmantellar l’organització de Gao Ping, a qui s’imputen els delictes de blanqueig de capitals, pertinença a organització criminal, contraban, evasió fiscal i coaccions. Pallardó va reconèixer que coneixia l’operativa de blanqueig i la procedència dels diners que blanquejava, cosa que va ser determinant perquè la batlle decretés presó preventiva a Miquel.

Però aquesta no és l’única consideració que va tenir en compte, sinó també el fet que alguns gestors de la BPA ja havien estat investigats i detinguts des del 2007 per la seva participació en una operativa de blanqueig i Miquel, que va integrar el Comitè de prevenció de blanqueig de l’entitat, no podia ser aliè al fet que aquesta praxis fos il·lícita. A més, després de les investigacions, els gestors de la BPA detinguts, intervinguts o investigats en causes seguides contra el blanqueig de diner, no van ser ni acomiadats ni sancionats, sinó que van ser promocionats a llocs de treball de més responsabilitat.

Aquest va ser el cas de Cristina Lozano, Pau Laplana o Xavier Mayol, i alguns també van integrar el Comitè de prevenció de blanqueig del banc.

Els gestors de la BPA detinguts, intervinguts o investigats en causes seguides contra el blanqueig de diner, no van ser ni acomiadats ni sancionats

Foto: Diario Ejecutivo

Miquel i un executiu de BPA Investiment a Mèxic, el 21 d’abril del 2010.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

18 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Dossier

Foto: CIPI

EL FINCEN ACUSA LA BPA DE COL·LABORAR AMB EL CRIM ORGANITZAT

Informe de la policia andorrana enviat a Veneçuela, en compliment de l’aute de la batlle Moreno.

El diner negre de la màfia russa Segons el Fincen, a partir del 2011 fins al febrer del 2013, un alt càrrec de la BPA a Andorra va prestar assistència substancial a Andrei Petrov que treballava per les organitzacions criminals russes dedicades a la corrupció i que «se sospita té vincles amb Semion Mogilevich, un dels deu fugitius més buscats per l’FBI».

La nota del Fincen explica que Petrov va facilitar diversos projectes en nom d’organitzacions criminals transnacionals i utilitzava el producte de la de-

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

19 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

linqüència organitzada per subornar funcionaris locals a Espanya. D’aquesta manera es va assegurar drets de zonificació beneficiosos i contractes de construcció per part d’un funcionari local.

En denegar-li un banc espanyol una línia de crèdit, «l’alt càrrec de la BPA, li va assegurar que un altre banc espanyol li podria concedir i que l’operació no seria percebuda com a sospitosa. Aleshores Petrov va organitzar un viatge a Russia perquè l’alt càrrec de la BPA es reunís amb figures del crim organitzat transnacional».

L’A gència nord-americana reitera que l’alt càrrec de la BPA va obrir comptes a Petrov facilitant-li facturació falsa per ocultar l’origen dels fons il·lícits. I insisteix en que «un home de negocis rus conegut per la seva relació amb les organitzacions criminals transnacionals va treballar amb la BPA per crear empreses pantalla i fundacions que s’utilitzaven per moure els fons que se sospita provenen del crim organitzat». Petrov i l’empresari rus –Viktor Kainakine segons els investigadors de l’anomenada operació «Clotilde» contra l’organització de Petrov– van utilitzar la BPA per facilitar el blanqueig de diner provinent del crim organitzat i «mantenien grans comptes bancaris a l’entitat». Al febrer del 2013, la policia espanyola va arrestar Petrov i alguns associats per un presumpte delicte de blanqueig de diner que ascendia a 56 milions d’euros.

L’alt càrrec de la BPA és el director financer Santiago Rosselló, citat a declarar el passat 15 de gener com a imputat en la causa que instrueix el jutge de l’A udiència Nacional, Eloy Velasco, contra l’organització de Petrov. En el marc de la investigació, la Fiscalia sosté

Dossier

Foto: CIPI

subratllar Roselló, afegint que s’havia desplaçat a Moscou en una ocasió per comprovar que Petrov posseïa indústries, tal com havia declarat a l’entitat.

Rosselló també va haver d’explicar perquè el Banco Madrid havia concedit un préstec hipotecari d’un milió d’euros a l’empresa DDC –per finançar la construcció d’un local comercial a Lloret–, de la que Petrov era accionista.

Precisament, aquesta operació va ser examinada pel Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) que va alertar sobre irregularitats a la filial de la BPA a Espanya. El Consell de Banco Madrid va aprovar per unanimitat el préstec en contra de l’opinió del departament de compliance del banc. El préstec va ser sol·licitat quan Petrov ja tenia dipositats 50 milions d’euros a l’entitat andorrana. Sobre aquesta circumstància, Rosselló va argumentar que es va atendre a «un principi comptable de no confusió de patrimoni» ja que es tractava d’empreses diferents.

Declaració de Xavier Mayol a la policia andorrana.

que Rosselló mantenia un «fort vincle personal i professional amb el capo rus ja que l’alt càrrec de la BPA s’ocupava personalment de la gestió i el control dels seus comptes bancaris», i sospita que es va desplaçar diverses vegades a Rússia per reunir-se amb membres de l’organització. De fet, Petrov va fer diverses gestions perquè el directiu de la BPA pogués viatjar al seu país, «arribant a tramitar el visat».

A partir de l’octubre del 2012, apareixen en escena els també empleats de la BPA, Xavier Campos i Pau Laplana que havien d’agafar el relleu en les relacions amb Petrov, cosa que sembla que no va arribar a passar. I és que Velasco va desestimar les acusacions que pesaven sobre ells en no trobar indicis suficients que fossin responsables del blanqueig de diners per compte de Petrov, però va mantenir la imputació de Rosselló.

En les declaracions que va fer al jutge Velasco, Rosselló va definir Petrov com «un client VIP» per la gran quantitat de diners que tenia dipositats a la BPA. I va explicar que era normal que l’entitat el tractés bé ja que era dels pocs clients que tenia dipositats 50 milions d’euros al banc. L’alt càrrec de la BPA va manifestar que en les seves funcions de directiu s’incloïen les gestions de compliance del banc i que per tant, abans de captar Petrov com a client es van demanar informes a agències internacionals de detectius i es van extremar els mecanismes de prevenció de blanqueig. «Per cap costat apareixia res de la màfia russa ni el client apareixia en cap llista negra», va

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

20 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

El cas de corrupció a Veneçuela El Fincen continua al·legant que a més de facilitar les transaccions financeres il·lícites de Petrov, en un esquema independent, un blanquejador veneçolà i la seva xarxa utilitzaven la BPA per dipositar el producte de la corrupció pública del seu país. Aquesta xarxa de rentat de diner va treballar estretament amb alts funcionaris del govern de Veneçuela, agents residents a Panamà i un advocat d’A ndorra per crear empreses pantalla de titularitat panamenya. «La xarxa era propietària de centenars d’empreses fictícies i va participar en una amplia varietat de negocis amb finalitats de lucre il·lícit». L’operativa es va basar en diferents mètodes per moure els fons, incloent els contractes i préstecs falsos, la sobre i subfacturació i altres esquemes de blanqueig basats en l’activitat comercial.

El Fincen calcula que «en total, la BPA va facilitar el moviment de 4,2 bilions (4.200 milions) de dòlars en les transferències relacionades amb el blanqueig veneçolà de capitals». Aquestes constatacions fan referència a la ins-

Dossier

lats a institucions de l’Estat van desfilar per les oficines del banc andorrà al centre comercial Ciutat Tamanaco a Caracas.

El CIPI explica que «van utilitzar aquesta entitat i la filial panamenya per legitimar grans quantitats de diners producte d’operacions sospitoses, segons revelen documents oficials de la policia i la batllia andorranes, entre el 2010 i el 2012».

El CIPI relata que l’assessora a Caracas de la BPA, Mariela Milagros Prieto, no només va recollir informació per l’obertura de tots els comptes veneçolans, sinó que també «va facilitar la simulació d’operacions per efectuar transaccions fins a Andorra amb la complicitat de la directora de la BPA a Panamà, Cristina Lozano». I puntualitza que un cas freqüent eren les transferències declarades com a «permuta» o «traspassos» sense que es presentés la documentació necessària per legitimar-les.

La documentació enviada per Andorra a la Fiscalia veneçolana també explica que a causa de l’elevat import dels ingressos en efectiu, que va arribar fins a 2,5 milions de dòlars, la BPA va informar els blanquejadors que no podria continuar amb aquestes operacions i va fer una declaració de sospita a les autoritats andorranes el 2007. Amb tot, la primera investigació va aixecar més sospites perquè el 2010, la batlle Moreno va ordenar la detenció de la veneçolana Prieto, l’espanyol Antonio Salvador que captava clients per al banc andorrà, la directora de BPA Serveis a Panamà, Cristina Lozano i el director del departament internacional de la BPA, Pau Laplana.

L’organització de Gao Ping En la seva nota acusatòria, el Fincen continua argumentant que «a més de facilitar les transaccions financeres il·lícites de Petrov i altres blanquejadors de diner provinent de Veneçuela des del 2011 fins l’octubre del 2012, un altre alt càrrec de la BPA va acceptar suborns per processar les transferències d’efectiu d’un altre blanquejador: Gao Ping». I explica que «Ping va actuar en nom d’una organització criminal transnacional dedicada a l’establiment de relacions amb els bancs andorrans i amb nombrosos empresaris espanyols per blanquejar els diners de l’organització».

Amb l’ajuda dels seus socis Ping «va subornar els empleats del banc andorrà per

Foto: Europapress

trucció que se segueix contra ciutadans veneçolans per un presumpte delicte de blanqueig, corrupció i malversació de fons de la societat estatal Petrolis de Veneçuela (PDVSA).

Un cas que també va instruir a Andorra la batlle Moreno, a conseqüència de la investigació de la policia andorrana anomenada «Operació cru» per la sospita que els fons provenien del tràfic de drogues.

Actualment els imputats a Veneçuela són un espanyol, Antonio Salvador i ciutadans veneçolans clients de la BPA, entitat on treballaven Xavier Mayol com a membre del Comitè de prevenció de blanqueig i posteriorment directiu de la filial Banco Madrid, i Pau Laplana, director del departament internacional de l’entitat.

Sobre l’escàndol veneçolà, el Consorci Iberoamericà de Periodistes d’Investigació, CIPI, que agrupa professionals de diferents països iberoamericans, va publicar que «els milers de milions de dòlars que van fer saltar l’alarma internacional per presumpta corrupció a PDVSA, no eren l’únic que es rentava a la BPA». Suposats funcionaris vincu-

Gao Ping surt de la presó després de pagar una fiança de 400.000 euros.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

21 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Dossier

acceptar dipòsits en efectiu en comptes menys escrutats i transferir els fons a presumptes empreses pantalla xineses». I conclou que la BPA «va processar prop de 20 milions d’euros en efectiu per a transferir-los electrònicament als comptes de Ping a la Xina». La policia espanyola va arrestar Ping el setembre del 2012 per la seva presumpta participació en el blanqueig de diner i la Fiscalia va començar a dirigir l’operació «Emperador».

L’empresari Rafael Pallardó, imputat per ser presumptament el blanquejador de l’organització de Gao Ping va reconèixer a la Justícia andorrana que havia utilitzat els serveis de la BPA per blanquejar grans quantitats de diners de procedència il·lícita. I va declarar que el conseller delegat i accionista de l’entitat, Joan Pau Miquel, era un dels seus interlocutors.

La documentació confiscada en els registres de l’operació contra l’organització de Ping, revelen que Miquel hauria rebut efectiu i suborns de Pallardó, un dels principals imputats en el sumari que instrueix avui el jutge Fernando Andreu de l’A udiència Nacional. Segons fonts policials, l’organització hauria aconseguit evadir 68,4 milions d’euros en només 19 mesos.

Vall Banc, la llum al final del túnel encara està per veure

MARTÍ CONFIA QUE L’ENTITAT CREADA PER DESCONTAMINAR LA BPA PODRÀ OPERAR A PARTIR DE MITJANS DE MARÇ, PERÒ L’AREB TÉ DIFICULTATS PER OBRIR-LA AL MERCAT FINANCER Text: AndNews

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

22 ·

Foto: EFE

L’ombra del càrtel de Sinaloa Segons el Fincen, un altre blanquejador –no cita el nom–, va treballar amb el càrtel mexicà de Sinaloa i va facilitar la transferència de grans quantitats de diners provinents del tràfic de drogues als Estats Units.

L’A gència nord-americana afirma que «aquestes transaccions també implicaven el producte d’altres delictes» i que «el blanquejador reforçava intencionalment les connexions amb la BPA per atraure clients de blanqueig de diner, i va demanar que els clients enviessin transferències més petites a través de comptes d’altres entitats i només utilitzessin la BPA per a grans transaccions».

El Fincen explica que «en les comunicacions amb els conspiradors, el blanquejador utilitza la relació amb la BPA amb la finalitat d’atreure possibles ofertes de blanqueig de diner, i assegura als seus clients que les operacions no seran examinades per la comunitat financera». I afegeix que «també proporcionava instruccions específiques de transferència bancària als comptes de la BPA».

«El blanquejador va utilitzar molts mètodes per evitar ser detectat per la policia, incloent la planificació per augmentar les operacions durant l’aturada de l’activitat federal del Govern dels Estats Units el 2013». El Fincen conclou que l’operativa «utilitzava moltes corporacions i societats pantalla panamenyes, espanyoles i suïsses que tenien comptes en entitats bancàries, incloent-hi la BPA».

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Dossier

La intervenció va provocar que els clients es precipitessin a les oficines de la BPA. A la foto la seu d’Escaldes-Engordany.

L’operativa de Vall Banc està condicionada a la compra de l’entitat però també a la recerca de corresponsals estrangers

M

entre el cap de Govern, Toni Martí, confia que la venda de Vall Banc, la nova entitat creada per salvar els comptes «bons» de la BPA, es consolidarà abans de mitjans de març i per tant, podrà començar a operar immediatament després, el ministre de Finances i portaveu de l’executiu, Jordi Cinca, reconeix les dificultats de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) per trobar corresponsals estrangers que vulguin operar amb Vall Banc. Aquesta és una condició sine qua non perquè la venda tingui èxit. En una roda de premsa recent, Cinca va explicar que és la clau de «tot el problema generat el març passat i és el toc final per assegurar que l’entitat està novament admesa al mercat internacional».

La situació de Vall Banc no és fàcil. I algunes veus com la del president del grup parlamentari Liberal, Josep Pintat, sonen en to d’alarma, «l’afer BPA cueja des de fa deu mesos i el més calent és a l’aigüera, això fa que es perdi la confiança en el sistema financer i sobretot en el futur de Vall Banc». En la roda de premsa del passat 19 de gener per presentar el balanç de l’activitat parlamentària del grup Liberal, Pintat també es va referir a l’inconvenient major que planteja aquesta espera ja que «com més dies passen més es devalua el valor de l’entitat». e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

23 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Foto: RTVE

Dossier

La filial Banco de Madrid va tancar portes en ser intervinguda pel Banc d’Espanya.

La resolució final de l’afer BPA és una mena de peix que es mossega la cua, perquè si d’una banda l’operativa de Vall Banc està condicionada a la compra de l’entitat per un altre banc o grup bancari d’altra banda, també sembla difícil que cap entitat financera vulgui córrer el risc d’apostar per un banc que no té corresponsals estrangers.

Aquesta podria ser la raó que alenteix les negociacions amb els interessats tot i que el procés de venda iniciat a finals d’octubre de l’any passat no acaba fins a finals d’aquest febrer. El procés ja es troba en la fase final, després de la selecció de vuit entitats interessades que analitzen l’auditoria de PricewaterhouseCoopers (PwC).

Actualment, l’AREB està a l’espera d’una oferta en ferm mentre treballa per consolidar l’operativa de l’entitat amb la recerca de corresponsals i de contractes amb emissors de targetes de crèdit o de serveis de missatgeria SWIFT (Society for World Interbank Financial Telecommunication).

Sembla difícil que cap entitat financera vulgui córrer el risc d’apostar per un banc que no tingui almenys una finestra oberta al món e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

24 ·

Amb tot, l’anunci que CaixaBank hagi declinat la proposta de convertir-se en corresponsal de Vall Banc enterboleix una mica aquest horitzó, tot i que Cinca ho ha desmentit dient que el banc català no s’ha pronunciat ni en un sentit ni en un altre.

Sigui com sigui, l’establiment de relacions amb operadors internacionals ha de precedir la venda i la posada en funcionament de Vall Banc per evitar que el valor de l’entitat minvi per la pèrdua de clients i dipòsits.

De fet, Cinca reconeix que aquesta condició és imprescindible perquè Vall Banc «estigui novament admès al mercat internacional», cosa que és «una garantia per als possibles compradors» perquè ratifica que «tots els fons que han passat a l’entitat pont són lícits i no comportaran cap problema a l’entitat compradora». A més a més, obrir el banc als corresponsals també és imprescindible per recuperar el patrimoni saludable que tenia la BPA a l’exterior, actius i productes financers de clients que res tenien a veure amb el blanqueig de diner negre o criminal.

DE LA INTERVENCIÓ A LA SUBHASTA L’Institut Nacional de Finances (INAF) intervé la BPA després de rebre la denúncia del Fincen per presumptes actuacions de blanqueig de capitals, el 9 de març. El mateix cap de Govern, Toni Martí, anuncia la intervenció afirmant que l’executiu vol prendre mesures per garantir la lluita contra el blanqueig de capitals i alhora la continuïtat del servei de la BPA als clients. L’INAF designa dos interventors per dirigir el banc i prendre les decisions oportunes. Al mateix temps, la BPA anuncia una investigació per depurar responsabilitats

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Dossier

i assegura que les investigacions del Fincen es refereixen a les activitats andorranes del banc i no afecten les filials internacionals.

Tres dies més tard, el 12 de març, l’INAF destitueix el Consell d’Administració i alguns alts directius de la BPA. Entretant, Martí, de viatge oficial a Brussel·les, explica que el Govern està en contacte amb les autoritats americanes i que ha informat la Comissió Europea sobre la qüestió, explicant que no es tracta d’un problema del sistema financer andorrà i que l’afer se solucionarà abans de 60 dies.

En l’escenari de liquidació, els ajustos negatius són de 584 milions d’Euros, l’AREB s’esforça per evitarla i vendre l’entitat al millor postor

L’INAF pren la decisió d’intervenir el banc quan el Consell d’Administració de Banco Madrid, filial espanyola de la BPA, presenta la dimissió en pes per facilitar l’actuació interventora iniciada per l’organisme supervisor espanyol. A Panamà també s’intervé la filial de la BPA. El 13 de març, la policia deté el conseller delegat i director general de la BPA, Joan Pau Miquel, acusat d’un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Miquel també integrava el Consell d’Administració de Banco Madrid.

El 2 d’abril, el Consell General aprova la Llei de mesures per a la reestructuració d’entitats bancàries amb el suport de tots els consellers generals excepte els de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi i Sílvia Bonet, que hi voten en contra. La Llei ordena el marc legal per resoldre el cas BPA però també el de qualsevol altra entitat que es pugui trobar en una situació de debilitat o fallida –ja sigui o no pels mateixos motius–, i estableix la creació immediata del Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries amb una dotació proveïda pels operadors de 30 milions d’euros.

Un mes després de la intervenció del banc, el 14 d’abril, Jaume Bartumeu, advocat dels accionistes majoritaris de la BPA, Higini i Ramon Cierco, presenta una demanda a la Batllia que impugna les mesures cautelars de l’INAF i reclama tota la informació relacionada amb l’expedient des del 2012.

El 17 d’abril amb l’entrada en vigor de la Llei, es constitueix l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). Tres mesos després, el 17 de juliol, l’AREB dóna llum verda a la creació del banc pont al qual es transfereixen els actius i passius lícits de la BPA. L’entitat rep el nom de Vall Banc i és «imprescindible per iniciar els tràmits necessaris que permetin l’obertura de comptes amb corresponsals i custodis com a entitat de nova creació, així com per iniciar els procediments necessaris perquè aquesta disposi dels mitjans tècnics i humans necessaris per a la ulterior transmissió d’actius i passius dels clients», explica en un comunicat l’Agència estatal andorrana. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

25 ·

Foto: Mari Carme Grau

El 16 de març els administradors provisionals de la BPA limiten les disposicions de xecs, transferències nacionals i internacionals, mitjans de pagament, rebuts, efectes i operativa de caixa a un import màxim de 2.500 euros setmanals per compte. Sis dies després, el Govern pacta una línia de crèdit amb l’Agrupació de Bancs Andorrans (ABA) per als clients de la BPA. L’acord estableix que l’Estat en serà l’avalador.

Jordi Cinca respon les preguntes sobre l’afer a l’esmorzar de Nadal ofert pel cap de Govern, Toni Martí, el desembre passat.

L’AREB també aprova la valoració de la BPA «per crear el nou banc amb l’objectiu de procedir a la seva venda abans de finals d’any». En l’escenari de resolució, els ajustos negatius són de 313 milions d’euros i el principal ajust «prové de la situació del grup encapçalat per Banco Madrid, en concurs de liquidació, que podria generar pèrdues de 181 milions d’euros, el 58 % de les pèrdues totals».

En canvi, en l’escenari de liquidació els ajustos negatius «són de 584 milions d’euros». L’AREB s’esforça per evitar la liquidació judicial i vendre l’entitat al millor postor.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

«M’agrada la política i el servei públic, això ho sap tothom»

Fotos: G.G

Rosa Ferrer

Entrevista

Entrevista

L’EXMINISTRA EXPLICA PERQUÈ ABANDONA ELS PRIMERS RANGS DE LA POLÍTICA, TOT I QUE CONTINUARÀ DONANT SUPORT A LA COALICIÓ QUE LA VA PORTAR A PRESIDIR EL COMÚ DE LA CAPITAL. I MALGRAT LES ALIANCES, MÉS O MENYS EFÍMERES, QUE HA PACTAT, CONTINUA DEFININT-SE SOCIALISTA Text: Glòria Gurdó

–No és pagar un preu molt alt haver de deixar un ministeri per unes eleccions comunals?

Depèn de l’ambició de cadascú.

–Els últims dies al Govern han estat difícils?

Ho han estat en la mesura que si es trenca la confiança política, tot i que no hi hagi problema en el dia a dia i la gestió, no et sents còmode.

–Es va quedar sense amics i amb molts enemics?

No, encara tinc amics allà dins, que consti. I tampoc hi tenia enemics, la paraula no és aquesta sinó que senzillament perds afinitats. La confiança es trenca per totes dues bandes, i assumeixo la meva responsabilitat.

–El trencament va venir provocat per la intuïció de Demòcrates per Andorra (DA) de que Jordi Minguillón no guanyaria les comunals, i així va ser, no?

Sí, efectivament. Però independentment del resultat electoral, hi ha una manera i una ètica a l’hora de fer les coses.

I això es va portar molt malament. Si les coses s’haguessin fet bé des del començament, possiblement no haguéssim arribat a aquest desenllaç final. De tota manera, per tot el viscut m’imagino que no només no agradava en Jordi Minguillón, sinó que jo tampoc acabava d’encaixar.

–Com enfoqueu la tasca des de la Coalició d’Independents (Cd’I)?

Ens hem reunit en diferents ocasions i hem començat a analitzar què és el que no hem fet bé, perquè segur que hem fet coses malament.

–La gent potser tampoc no ha entès el pacte amb Liberals d’Andorra (Ld’A)?

Perquè tampoc l’hem pogut explicar. Mentre he estat al Govern m’he estimat més no pronunciar-me gaire. I cada vegada que acompanyava en Jordi Minguillón per defensar la seva candidatura semblava que la candidata era jo, quan en realitat eren uns altres. S’ha magnificat el meu suport a Cd’I. Penso que el temps ho posarà tot a lloc, fins i tot, jo mateixa. És cert que la candidatura amb Ld’A es va tancar amb 48 hores i va faltar temps per poder explicar no només l’acord, sinó també el programa. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

27 ·

AndNews · núm. 2 ·

–Malgrat tot, no oblidarà la política.

M’agrada la política i el servei públic, això ho sap tothom. Però sempre he dit que un acte polític és aixecar-se al matí, sortir al carrer i desitjar bon dia a les persones que vas creuant. Per tant, la política es pot fer des de molts llocs i m’agrada ajudar els meus companys de Cd’I que és el que em toca fer.

–El seu recorregut sempre havia estat d’esquerres, després de tot aquest ball de pactes amb el centredreta i la dreta, ja sigui amb Cd’I, DA o Ld’A, es defineix encara socialista?

Al final, la ideologia política es demostra amb actituds. I si ser socialista o socialdemòcrata en el segle XXI vol dir defensar el sistema que tenim, una economia de lliure mercat amb més o menys intervenció de l’Estat, amb vocació social –això vol dir defensar els drets adquirits pels ciutadans pel simple fet de ser ciutadans– i respecte dels principis democràtics, doncs ho sóc.

Però, també penso –i així ho vaig manifestar a l’últim congrés del Partit Socialista al qual vaig assistir– que vivim en un món amb unes regles de joc molt marcades en les quals és molt difícil influir-hi. La prova la tenim a nivell mundial, les esquerres estan dividides i amb molts problemes.

Així, l’acció política es resumeix a la intervenció de l’EsIDEOLOGIA tat, més o menys marcada, per donar qualitat de servei públic. Sóc de les que penso que l’administració pot ser eficient i donar qualitat, sobretot en l’àmbit dels pilars de l’estat del benestar.

Per tant, hem de buscar una bona educació pública de qualitat i una bona sanitat pública de qualitat, i universalitzar-la. El que no podem fer és universalitzar la mediocritat.

«La ideologia política es demostra amb actituds. No em serveix que a l’hora de parlar es tingui un discurs i després, a l’hora d’actuar, se’n tingui un altre»

–O sigui que la política deixa poc espai a ideologies.

Podríem dir que la política es resumeix gairebé a la gestió per això insisteixo que hem d’anar cap a l’excel·lència. Ser socialista o socialdemòcrata també vol dir ser molt respectuós amb el sistema democràtic. Tenir molt clar què cal fer.

I també vol dir que els interessos públics han de pesar més que els interessos personals. Tot això va acompanyat d’una Febrer 2016

Entrevista

actitud. No em serveix que a l’hora de parlar es tingui un discurs i després, a l’hora d’actuar, se’n tingui un altre. I el que és molt important és el respecte, la tolerància, la llibertat d’opinió. No perquè algú pensa diferent ja he d’anar per ell. Això no es fa.

–Queda clar que continuarà a Cd’I però tornarà a un partit d’àmbit nacional?

No ho sé perquè encara no sé el què faré de la meva vida. De moment vull ordenar-la i obrir el meu despatx professional i dedicar-me a fer d’advocat que és la meva professió i m’agrada molt. I després, ja ho veuré. Ara de tot cor, diria que me n’allunyo, però igual d’aquí cinc o deu anys m’ho he de menjar. Per tant, m’estimo més ser prudent i dir que no sé el què acabaré fent. És cert que el cuquet de la política el porto a dins i dir el contrari seria mentir, però ja veurem com van les coses i el futur tampoc no està escrit i a més, és incert. Estem en un món canviant i molt complex.

–Tot el que podia fer des dels ministeris de Salut i Socials per a la ciutadania no pesava més que el suport a unes eleccions comunals?

Al final la ruta està marcada i ningú és imprescindible. La meva il·lusió no era ser ministre, ni anar al Govern. Estava molt contenta de servir la meva parròquia, malgrat els meus errors, que segur que n’he comès. El que volia era acabar el meu mandat comunal –toquem de peus a terra–, i agafar una certa distància de la política tot i ajudant els meus companys.

Tot això no va anar així perquè em van venir a buscar, van insistir molt i al final vaig acceptar.

–Alguna cosa va pesar també perquè no decidís acabar el mandat.

Va pesar intentar garantir la continuïtat de la política que en aquell moment s’estava fent des del Comú d’Andorra la Vella, que en la meva opinió era correcte. Sobretot en el sentit de les polítiques socials que s’estaven desenvolupant i de la gestió financera de la corporació. Aquesta era la meva ambició real i personal. Ara, amb perspectiva, em sap greu perquè no m’havia d’haver mogut del Comú. Vaig ser ingènua.

–La cartera de Socials no era òptima per a la seva sensibilitat? És que el pacte inicial no era aquest. M’havia d’ocupar de les competències i transferències dels Comuns, que és un dossier molt complex però que domino. També és cert que quan es va constituí el Govern va esclatar l’afer BPA i estàvem en una situació molt complexa. Tampoc no era el moment de fer rabietes personals i per tant, vaig acceptar la cartera de Socials i Ocupació a més de les competències i transferències. Amb tot,

al ministeri d’Afers Socials hi ha tota la llei de serveis socials i sociosanitaris per desenvolupar i és una feina maca. Però és una feina que la puc fer jo o qualsevol altra persona amb un mínim de sensibilitat.

Al cap d’uns dies d’estar al capdavant del ministeri de Socials i Ocupació, vaig acceptar el de Salut. M’he hagut d’implicar molt i aprendre moltíssim. Penso que ja teníem la feina ben encaminada, però també es pot con-

BENESTAR

DESPESA COMUNAL

IMPOSTOS LOCALS

«Hem de buscar una bona educació pública de qualitat i una bona sanitat pública de qualitat, i universalitzarla. El que no podem fer és universalitzar la mediocritat»

«Encara hi ha molt recorregut perquè els comuns treballin conjuntament i optimitzin els recursos que tenen»

«Passem de set agències tributàries a una, cal promoure la unificació fiscal i tributària de tots els comuns»

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

28 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Entrevista

no és bona per al pacient. Hi ha coses que van generant despesa i mal funcionament. Hem de reorganitzar i controlar. I una de les eines per controlar tot això és la història clínica compartida.

–De la negociació de les competències i transferències des del Comú d’Andorra la Vella a la negociació que no ha pogut desenvolupar des del Govern, no li sembla que es gasten molts diners per administrar només 70.000 habitants?

Tinc clar que tenim la constitució que tenim. La constitució estableix un model d’Estat amb uns comuns que tenen una autonomia administrativa, unes competències i un recursos, propis i de transferències del Govern. Crec que respectant aquest marc legal encara hi ha molt recorregut perquè els comuns treballin conjuntament i optimitzin els recursos que tenen. També penso que la institució del Comú és necessària perquè és l’administració més propera al ciutadà i la que coneix millor les seves necessitats.

–I no ens haurem de rendir a l’evidència que el model actual és insostenible?

No dic que no, però aleshores canviem la Constitució. Si no es volen els comuns, canviem-la, però canviem també el sistema electoral, la representació al Consell General, canviem-ho tot. Sotmetem els canvis a referèndum i que la ciutadania es pronunciï. Avui, les regles de joc són les que són i s’han de respectar.

–Si hi ha recorregut a fer vol dir que hi ha molt estalvi a fer?

Una cosa porta a l’altre. No hem d’oblidar que gràcies als comuns tenim una sèrie d’infraestructures que potser no tindríem i estic pensant en les estacions d’esquí que han promogut amb l’ajuda de tots, i que fan una aportació al PIB molt important. Sense això, el comerç de l’avinguda Meritxell tampoc funcionaria de la mateixa manera. Per tant, s’ha d’abordar la qüestió en la seva globalitat i no menystenir els comuns que també estan fent una aportació al desenvolupament del país important. tinuar. Les persones no som tant importants. No obstant això, agraeixo l’oportunitat que em van brindar per poder conèixer un gran equip de professionals, tant al ministeri de Salut com al d’Afers Socials i Ocupació.

La seva feina és molt desconeguda i en canvi, és molt remarcable.

–Entenc que no hi havia cap problema d’ideologia en el desenvolupament de les seves funcions.

Potser la part més feixuga era la de salut, tot i que hi ha una línia marcada que agradarà més o menys. Però, hi ha un problema i és la sostenibilitat del sistema que ha de mantenir i garantir una qualitat assistencial i de salut pública al ciutadà. La meva intenció era promoure un debat al Consell General, espero que es faci, per definir el model que volem i que ens podem pagar, i que com a mínim quedés clar a tothom. Això passa per crear les guies assistencials i que la cartera de serveis que d’alguna manera ja existeix, es formalitzi amb major control i millor ús, tant per part dels prestadors com dels usuaris.

–Es diu que tenim una sanitat cinc estrelles que no ens podem pagar, és cert?

La sanitat cinc estrelles l’hem de mantenir, la cosa no va per retallar. Del que es tracta és de no duplicar proves innecessàries, cosa que tampoc e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

29 ·

–Perquè s’arriba al desgavell actual?

En el cas que conec, el del Comú d’Andorra la Vella, la corporació va acabar per assumir competències que no li pertocaven perquè no hi havia qui les assumís. A nivell de polítiques socials el Comú de la capital ha estat pioner i després els altres han seguit, perquè hi havia unes necessitats reals. Per tant, mirem la part positiva de les coses i tinguem-ho en compte. Mirem de mancomunar serveis. No m’agrada utilitzar aquesta paraula perquè se n’ha parlat molt i no s’ha fet tant, però entre les coses que hem aconseguit, podem citar la gestió forestal o l’agència tributària única.

–L’agència tributària comunal no és un indici de malfiança envers el Govern?

No hi ha malfiança, el que passa és que hi ha set agències tributàries, mirem primer de concentrar-les en una. El Govern també té feina en acabar de muntar la seva. No hi ha d’haver problemes si les coses es fan amb cura i organització. No es pot passar del res al tot en un moment, ni tampoc es pot obviar la llei que ens parla d’autonomia financera i autogestió dels comuns. Per tant, passem de set a una, aquí ja estalviem molts diners. També cal promoure una unificació fiscal i tributària de tots els comuns.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Foto: AndNews

Economia

L’estació d’hivern del Pas de la Casa.

Andorra és una de les destinacions d’esquí més barates d’Europa L’OFERTA MÉS ASSEQUIBLE CONTINUA IMMERSA EN UNA GUERRA DE PREUS SEGONS EL TRIPINDEX 2015 Text: Andnews

L’

informe anual de TripAdvisor (TripIndex esquí) que compara els preus de 42 estacions d’esquí europees, apunta Bansko a Bulgaria com la destinació més barata per segon any consecutiu, mentre que tres estacions andorranes es mantenen en el top ten de destinacions més assequibles. Arinsal, Ordino-Arcalís i el Pas de la Casa ocupen, respectivament, el setè, novè i desè lloc de la classificació.

A més, les destinacions andorranes no escapen a la guerra de preus en la que es veuen immerses les estacions d’esquí menys elitistes, contràriament a les estacions vip que apugen preus cada temporada.

Així, l’estació situada al sud-oest de Bulgària proposa una setmana d’esquí per a una família de quatre persones –dos adults i dos infants– amb hotel, forfets, lloguer d’equips, classe d’esquí, sopars i begudes incloses per 1.727 euros. En canvi, a la localitat de Zermatt a Suïssa, la destinació més cara, el mateix còmput suma 6.494 euros. Mentre Bansko baixa preus, de 2.035 euros la temporada 2014-2015 fins a 1.727 euros aquest any, Zermatt els incrementa –en part per la pujada del franc suís– i la setmana d’esquí familiar passa de 5.704 a 6.494 euros, aquesta temporada.

L’estudi TripIndex 2015 també revela que els països de l’Est ofereixen les vacances més assequibles amb tres de les sis destinacions més barates: Bansko a Bulgària, Sotchi a Rússia i Kranjska Gora a Eslovènia. No obstant e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

30 ·

això, el país amb el major nombre de destinacions low cost és Andorra contràriament a Suïssa, que concentra el major nombre de destinacions hight cost: Zermatt, Verbier, St Moritz, Flims Laax Falera i Saas Fee. Els preus a Andorra també baixen Dues de les tres destinacions d’esquí andorranes més barates, Arinsal, i el Pas de la Casa, també ajusten els preus a la baixa aquest any, tot i que de manera menys significativa. Així la setmana d’esquí a Arinsal passa de 3.159 a 3.078 euros, i al Pas de la Casa de 3.344 a 3.172 euros. En canvi, Ordino-Arcalís registra un petit increment de 3.124 a 3.163 euros. L’ajustament de preus poc té a veure amb la pràctica de l’esquí, ja que el forfet de totes tres estacions –875 euros– és el més car de les 10 destinacions més assequibles que es mouen en una forquilla que va des dels 289 euros de Bansko fins als 875 euros d’Andorra, passant pels 481 euros de Sotchi, els 559 de Kranjska Gora, o els 774 de Baqueira Beret, vuitena en la classificació.

O sigui que la baixada de preus cal buscar-la en els serveis complementaris que recull l’estudi com ara l’allotjament d’una setmana en un hotel, la classe d’esquí, el lloguer d’equips bàsics, els sopars i les begudes per a una setmana entre el 15 de desembre del 2015 i el 15 de d’abril del 2016.

En quant a l’allotjament, Arinsal proposa el quart preu més barat d’Europa amb un preu de 1.463 euros, i Ordino-Arcalís el cinquè amb 1.477 euros. També són molt competitius els preus de les begudes i de l’equipament, mentre que la classe d’esquí és una de les més cares a Ordino-Arcalís contràriament al Pas de la Casa on és la segona més barata de la llista amb 104 euros, després de Candanchu.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

En venda o lloguer

En aquesta casa històrica a Vilosell, un poble medieval a la comarca de les Garrigues, a Lleida, hi va néixer, el 1803, el bisbe de la Seu d’Urgell, Josep Caixal Estradé, que va ser copríncep d’Andorra el 1858. És una casa pairal construïda el 1747, molt adequada per passar-hi un cap de setmana relaxant, unes vacances o també per fixar-hi la seva residència. L’indret és ideal, i l’entorn de gran bellesa.

Totes les opcions són possibles, des de llogar-la per un cap de setmana fins a comprarla; també es pot llogar per temporades.

Més informació: +376 341 165.

Foto: SFGA

Actualitat

El pacte d’Estat per negociar amb la UE se signa sense els liberals

Encaixada de mans, entre López i Naudi, després de firmar el pacte d’Estat amb Martí i Baró.

El document firmat conté les grans línies de la negociació amb la UE i Martí va detallar que es vol un accés al mercat intern amb resultats equivalents als de l’Espai Econòmic Europeu; el manteniment de l’acord duaner, el manteniment de les quotes d’immigració durant un període transitori, assumir el cabal comunitari de manera gradual en àmbits com la llibertat d’establiment i la lliure circulació de serveis; i una «consideració particular» per als monopolis d’Estat, FEDA i Andorra Telecom.

El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, es va mostrar satisfet i va insistir que el progrés del país passa per la «incardinació» en la UE. El president del grup mixt, Pere López, va destacar que una de les aportacions del pacte d’Estat és el treball conjunt que se’n deriva per una major «eficàcia» ja que s’estipula una nova metodologia de treball. El president suplent del grup mixt, Víctor Naudi, va subratllar la importància que els diferents grups comparteixin les grans línies a seguir i les especificitats que es volen preservar i va posar en relleu el fet que en el redactat s’estipuli «el compromís» de fer un referèndum.

Tant des de l’Executiu com des dels grups parlamentaris es va recordar que el procés per aconseguir un acord d’associació serà llarg i Martí, fins i tot, va exposar la voluntat que e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

32 ·

e • només periodi dism sm

Text: Andnews

E

l Govern i els grups parlamentaris demòcrata i mixt van firmar el passat 2 de febrer el pacte d’Estat per a la Unió Europea (UE) amb el desig que el grup liberal s’hi acabi afegint. El cap de Govern, Toni Martí, va puntualitzar que «el fet que no hi siguin ara no vol dir que no hi seran». Martí va agrair «l’actitud constructiva» dels grups parlamentaris que van signar l’acord recordant que representen «el 72% dels vots» i que no es «renuncia» al 28% restant.

EL GOVERN I ELS GRUPS DEMÒCRATA I MIXT MATERIALITZEN LA VOLUNTAT DE TREBALLAR JUNTS PER ACOSTAR ANDORRA A EUROPA

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Foto: Mari Carme Grau

Actualitat

El grup parlamentari liberal amb Gallardo i Costa en primer pla, durant la roda de premsa del passat gener.

es pugui concloure en aquesta legislatura, tot i que si no és així considera que amb l’acord signat «s’escenifica» la línia de continuïtat.

Actualment l’acord està en la fase de negociació de la lliure circulació de mercaderies i s’espera que a finals d’any es pugui començar a negociar la de persones.

Crítica de DA al grup parlamentari liberal Demòcrates per Andorra (DA) està satisfet del pacte assolit entre el Govern i els grups parlamentaris demòcrata i mixt. Segons el parer de l’executiva demòcrata, expressat a través d’un comunicat, aquest acord «legitima el Govern per prosseguir amb les negociacions, malgrat l’absència dels liberals», de qui l’executiva en destaca la «manca de sentit d’Estat».

I qualifica de «sorprenent» que el principal partit de l’oposició «no tingui un posicionament clar».

Els demòcrates recorden que Liberals d’Andorra (Ld’A) va concórrer a les eleccions del març passat amb «un programa ambigu en molts punts, també pel que fa a l’acostament a la UE». I per això lamenten que en aquests deu primers mesos de legislatura «no hagin estat capaços de dissipar aquestes ambigüitats i que encara no hagin deixat clar si volen o no sumar-se a un gran acord transversal per Europa».

L’objectiu principal de l’acord, tal com assenyalen des de DA, és que els partits polítics «siguin capaços de parlar amb una mateixa veu» en una qüestió cabdal per al futur del país com és l’acord d’associació amb la UE. DA considera que aquest acord és clau per donar oportunitats a professionals, treballadors, empresaris i estudiants andorrans. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

33 ·

Els arguments de Ld’A per declinar la invitació Els liberals consideren que el document sobre el pacte d’Estat que els va presentar el Govern «és fluix i mancat de contingut, fa la sensació que està fet per un becari», va rebatre el conseller general Ferran Costa en la roda de premsa del balanç que el grup parlamentari liberal va fer a mitjans de gener. Amb tot, també va afirmar amb vehemència que «d’antieuropeistes, res de res, però volem rigor, seriositat i responsabilitat».

De la mateixa manera, el president del grup, Josep Pintat, va anunciar que la primera quinzena de febrer volen presentar al Govern els impactes de l’acord i les estratègies de la negociació. I va afegir que «si paral·lelament ells creuen que han de signar un pacte d’Estat, si convé, més endavant ens hi afegirem».

I és que Ld’A creu que cal estudiar l’impacte sobre la sobirania, perquè afirmen que el Tribunal Superior de Justícia Europeu «tindrà prevalença sobre el nostre ordenament jurídic», cosa que «obligarà Andorra a adoptar automàticament totes les directives europees futures».

També temen perdre el diferencial de l’IVA perquè «és competència de la UE».

Ld’A vol que la negociació tinguin en compte una sèrie de factors, començant pel fet que si la UE creu que aquest acord és un avantatge, «no hem d’anar acomplexats ni amb el cap baix», va dir Pintat, afegint que «Andorra no negocia sola, sinó amb dos altres països amb realitats econòmiques molt diferents». I va acabar per insinuar si no seria necessari negociar un marc institucional diferent per a cada microestat.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Foto: ANA

Actualitat

Cinca pensatiu i encaixant les crítiques de l’oposició a les lleis pressupostàries.

La majoria parlamentària aprova el primer marc pressupostari

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

34 ·

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

L

a tríada formada pels tres grups polítics que seuen a l’oposició, els consellers liberals i els consellers del grup mixt –socialdemòcrates (PS) i socialdemòcrates progressistes (SDP)–, no va ser suficient per tombar el primer marc pressupostari d’Andorra per al període 2016-2019 en compliment de la Llei de Sostenibilitat de les Finances Públiques, d’Estabilitat Pressupostària i Fiscal, anomenada Regla d’or. La majoria de Demòcrates per Andorra (DA) va ser suficient per impedir que l’esmena a la totalitat presentada per Liberals d’Andorra (Ld’A) prosperés.

L’ESMENA DELS LIBERALS A LA TOTALITAT NO PASSA, TOT I TENIR EL SUPORT DELS SOCIALDEMÒCRATES

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Actualitat

El president del grup mixt i conseller del PS, Pere López, va posar en dubte bona part dels indicadors i va demanar quins sectors experimentaran el creixement del 7% acumulat previst, quan bona part te problemes. També va posar en dubte les previsions d’ingressos i va criticar el fet que s’aprofitin els recursos de les empreses estatals Andorra Telecom i FEDA. A aquestes crítiques s’hi van afegir les del conseller de SDP, Víctor Naudi, que no creu que el Govern pugui preveure «què pot passar en quatre anys», insistint en que la davallada dels ingressos pel tabac i l’afer BPA presenten «massa incògnites». I va augurar que el marc pressupostari «pot ofegar el rellançament de l’economia, quan calgui més inversió o endeutament a curt termini».

ENDEUTAMENT Després de debatre l’esmena a la totalitat de la llei marc pressupostària que va acabar pels volts de les vuit del vespre, mitja hora més tard, el ple va reprendre la sessió per debatre l’esmena a la totalitat del pressupost presentada pel grup parlamentari liberal, que tampoc no va prosperar.

Pintat va argumentar la presentació de l’esmena a la totalitat del projecte del pressupost per la manca de control en l’endeutament. I va lamentar que el pressupost no ajusta la inversió a les necessitats del país, ni estimula la iniciativa privada, ni elimina obstacles o dissipa incerteses. I va alertar que «Andorra es troba en una situació de creixement de la despesa financera que pot impossibilitar la capacitat de finançament del deute».

Preocupat perquè «l’economia no funciona», també va explicar que el grup liberal considera les previsions d’ingressos irreals i va insistir en les inversions estratègiques, recordant que és contrari als projectes de l’heliport o de l’edifici futurista d’A ndorra Telecom, El núvol.

El grup liberal va argumentar el seu rebuig perquè la llei marc no preveu els impactes negatius que tindran l’intercanvi automàtic d’informació en el sector bancari, i la recaptació en concepte de taxa al consum pel retrocés de les importacions de tabac, pilars en els quals se sustenta un gruix important de l’economia domèstica. I va afirmar que «tot aquest procés cap a la transparència comporta un impacte sobre l’economia, i esperàvem que en aquest marc pressupostari hi hauria una reflexió més profunda».

DEFENSA I CANVI ESTRUCTURAL El ministre de Finances, Jordi Cinca, va defensar el marc pressupostari i el pressupost en una sessió maratoniana. En quant al pressupost va argumentar que recull els «grans principis de la política pressupostària dels darrers cinc anys». I va defensar que «incideix en la necessitat d’acompanyar i ajudar la recuperació econòmica». També va reiterar que té en compte factors determinants com la crisi provocada per l’afer BPA, la recuperació econòmica i els reptes del sector bancari i de la indústria del tabac.

Tot i que el marc pressupostari fa projeccions a la baixa dels grans indicadors econòmics europeus i internacionals –en previsió dels ajustaments necessaris defensats pels liberals, tal com va explicar el conseller demòcrata encarregat de defensar el projecte de llei, Carles Ensenyat–, Pintat va insistir que «fer projeccions sobre aquesta base és un mecanisme habitual en economies que ja tenen uns sistemes econòmics estabilitzats, però no és el cas d’Andorra».

La consellera demòcrata, Meritxell Mateu, va destacar que el pressupost garanteix el manteniment del «canvi estructural en el model de país», avisant que Andorra ja no es pot permetre el model que havia persistit fins ara. I va destacar que les despeses corrents disminueixen en un milió d’euros. Així, va agrair «el tímid esforç de contenció», però alhora va felicitar el Govern per augmentar les partides socials en gairebé un milió d’euros.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

35 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Actualitat

Andorra no escapa al miasma del càncer L’HOSPITAL ATÉN 3.006 PACIENTS DEL 2002 AL 2014. LA INCIDÈNCIA DE LA MALALTIA ÉS IGUAL QUE EN TERRITORIS VEÏNS Text: Andnews

E

n el període comprès entre el 2002 i el 2014 l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell va atendre 3.006 pacients amb càncer, que patien 3.170 tumors.

1.750 pacients eren homes (59%) i 1.256 eren dones (41%). El càncer de pròstata en els homes i el de mama en les dones és el més freqüent, segons les dades fetes públiques pel Ministeri de Salut amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer.

Quant a les localitzacions dels tumors, en els homes el càncer de pròstata és el més comú, amb un 17,5% dels casos, seguit del de tràquea, bronquis i pulmó, amb el 13,9% i del colorectal amb el 13,8%. En les dones, el càncer que fa més estralls és és el de mama, amb el 30,9% de casos, seguit del colorectal amb el 12,5%, i del càncer de la glàndula tiroide amb el 7,1% de les pacients tractades.

Durant el període esmentat, el càncer també va ser la principal causa de defunció, representant el 33,6% de les morts, i computant 304 defuncions en homes i 144 en dones. Concretament, el càncer de tràquea, bronquis i pulmó va ser el més mortífer entre els homes, i el càncer de mama el que presenta una major mortalitat entre les dones. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

36 ·

Les dades també posen en relleu que tot i que el recompte total de càncers diagnosticats en homes és superior al de les dones, si es fa l’anàlisi per grups d’edat s’observa que entre les dones de 20 a 59 anys i també en les que se situen per sobre dels 80 anys, la proporció de diagnòstics supera la dels homes. També cal destacar un pic important entre els homes que tenen de 60 a 79 anys. D’altra banda, Salut també adverteix que és important recalcar que els tumors més freqüents que pateix la població no són sempre els que tenen una mortalitat més alta, com és el cas del càncer de pròstata.

Salut conclou que tot i que en els diferents estudis «alguns dels resultats puguin estar infraestimats per les peculiaritats de la nostra població» –a més de la fluctuació immigratòria, moltes persones es diagnostiquen i tracten a fora–, «les primeres localitzacions en la incidència del càncer i les primeres causes de mort segueixen el mateix patró que en els països veïns».

A Catalunya, en el període 2003–2007 les primeres localitzacions en la incidència de càncer en homes van ser, el tumor de pròstata, el de pulmó, el colorectal i el de la bufeta d’orina. En canvi, en les dones, el càncer de mama, el colorectal, el de cos d’úter i el de pulmó van ocupar les primeres posicions.

En aquest mateix període, el càncer de pulmó, el colorectal, el de pròstata i el de la bufeta d’orina van ser els més mortífers entre els homes. Els més devastadors per a les dones van ser el càncer de mama i el colorectal, seguits del càncer de pulmó i el de pàncrees.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Nova Constructora ha col.laborat amb els següents projectes

Residència geriátrica (Escaldes-Engordany)

Escola Germans Riba (Ordino)

El trillá IV (Andorra la Vella)

Estadi Nacional (Andorra la Vella)

Nova Constructora, especialització al màxim Aquesta empresa està especialitzada en subcontractació de personal en el sector de la construcció. Per això gaudeix d’un gran prestigi al país, ja que col·labora amb les principals empreses, sempre oferint un nivell d’exigència òptim.

Les empreses més reconegudes del Principat han dipositat la seva confiança en Nova Constructora, una empresa que fa més de tres anys que es dedica a aquesta tasca, complint amb els models més exigents de qualitat. Compta amb tot el ventall de professionals altament qualificats per realitzar qualsevol obra. En els darrers anys ha anat incrementant la plantilla d’especialistes, un personal amb un excel·lent nivell de formació, cadascú en la seva especialitat. Nova Constructora compta amb paletes, encofradors, serrallers, pedrers, gruistes amb carnet i caps d’equip, entre d’altres.

El compromís dels seus responsables i el seu elevat grau d’exigència fa que cada treball compleixi abastament els estàndards de qualitat exigits, sempre amb uns acabats impecables. Els clients satisfets són el seu principal aval.

Obra Cilvil . Edificis . Estructures

Especialistes en subcontratació Av. Joan Martí, 73 –Local 2. AD200 Encamp Tel.:00376 815 971 Mòbil: 00376 333 954 E-mail: nova.constructora@andorra.ad

Fotos: ANA

Medi ambient

Andorra Sostenible premia el projecte de revegetació de

GrandValira-Ensisa LA 10a EDICIÓ DEL CONCURS D’INICIATIVES AMBIENTALS TAMBÉ RECONEIX EL TREBALL DELS ALUMNES DE LES ESCOLES DE SANT JULIÀ I DE LA CAPITAL Text: Andnews

E

l projecte Revegetació amb llavor autòctona a les pistes d’esquí presentat per Grandvalira-Ensisa és el guanyador –en la categoria empresaris– de la 10a edició del Concurs d’Iniciatives Ambientals que també ha premiat el projecte Flascons aromàtics. La màgia de les olors de l’Escola Andorrana de maternal i primera ensenyança de Sant Julià de Lòria, en la categoria escolars i universitaris.

En canvi, el premi de la categoria societat civil ha quedat desert.

Des dels seus inicis, el Concurs d’Iniciatives Ambientals, que té l’objectiu de premiar les accions orientades al desenvolupament sostenible, l’educació ambiental, o la millora del medi ambient i de la qualitat de vida de la societat, ha rebut 109 propostes i ha repartit fins a 69.000 euros. La 10a edició ha rebut deu projectes repartits en les tres categories, empresaris, escolars i universitaris, i societat civil.

Els premis consisteixen en 1.500 euros per als guanyadors i 800 euros per als segons classificats.

A més dels premis atorgats a GrandValira-Ensisa i a l’Escola Andorrana de Sant Julià, aquesta edició també ha premiat l’empresa Montse González pel projecte Perruqueria ecològica, i l’Escola Andorrana de primera ensenyança d’Andorra la Vella pel projecte Pati Sostenible. Els premis en la categoria de societat civil van quedar deserts, tot i que el col·lectiu Mountain Alchemist ha estat distingit amb un accèssit pel projecte Alternadal.

L’acte d’entrega també va donar el tret de sortida a la propera edició que seguirà premiant les accions d’entitats, associacions, casals, escoles d’art, escoles, empresaris i ciutadans que estiguin desenvolupant o aplicant un projecte sostenible al llarg d’aquest any 2016.

La data límit per presentar els projectes i accions al Centre Andorra Sostenible és el proper 25 de novembre.

L’acte d’entrega de premis del Concurs d’Iniciatives Ambientals que organitzen el Centre Andorra Sostenible i el Comú d’Escaldes-Engordany, es va fer a la sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany, el passat 27 de gener, i el va presidir la ministra de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sívia Calvó, que va valorar els premis, tot i animant la ciutadania a engrescar-s’hi. Calvó va defensar la continuïtat del concurs perquè «recompensa persones que fan coses a favor d’una millora ambiental». La qual cosa la cònsol d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, també va reiterar, insistint en «el paper cabdal de l’educació per involucrar la societat en la resolució de problemes que afecten el medi ambient». e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

38 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

s r e d í l m o Núm.

S

EN DIFUSIÓ i EN VENDES

Dona Secret

Vi at g e s , G a s t r o n o m i a , B e l l e s a , S o c i e tat, M o d a , L l a r, M o t o r, L l i b r e s

• Andorra • Núm. 11 • Febrer 2016 • Preu: 1,50 €

Entrevistes Gilbert Saboya Alfons Clavera Pepe Chisvert

Esports Margot Llovera, gel, sorra i adrenalina Societat Escudelles de diumenge

L’ORTA celebra 25 anys Especial bodes

Piluca Díez tota una dama

Celebracions Aram, una gran festa de 18 anys

Damien i Eulàlia, boda a Escaldes

100%

Una revista

andorrana

Telèfon: +376 844 846 · e-mail: donasecret@andorra.ad ·

ww.facebook.com/donasecret

Foto: Andorra Lírica

Cultura

Andorra Lírica trepitja fort en el panorama artístic «L’AMOR ÉS UN INFANT GITANO, QUE MAI NO HA CONEGUT CAP LLEI. SI TU NO M’ESTIMES, JO T’ESTIMO. SI JO T’ESTIMO, VÉS AMB COMPTE...» (SEVILLA, 1820)

C

Són els primers passos d’una òpera que farà història a Andorra per ser la primera vegada que es representa una peça del gènere al país amb cantants andorrans i figures de gran talent en el circuit de la lírica. I és així com una vegada més es demostra que voler és poder i que encara queda gent que, com se sol dir, viuen i treballen per «amor a l’art».

El 23 de gener passat, la soprano andorrana Jonaina Salvador va enamorar el pati de butaques de l’auditori Claror en l’estrena de la temporada Andorra Lírica –amb un ple gairebé absolut– en el paper de Carmen, un paper que va debutar com moltes altres sopranos, tot e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

40 ·

e • només periodi dism sm

Text: Rosa Alberch

armen apareix amb el seu cant de sirena fatalista i amb un gest descarat, en llençar-li una flor, es guanya l’amor de Don José, un brigadista que ha sorprès la plaça entre el quarter dels Dragons d’Alcalà i la tabaquera on treballa l’exultant cigarrera.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Cultura

i que el personatge va ser pensat per a una mezzosoprano, cosa que implica matisos de tons més greus.

Entre els andorrans també hi eren l’actor Xavi Fernández com a Lilas Pastia, un personatge parlat i Guillem Forné com Morales un paper secundari que va permetre descobrir un talent nascut en el si dels Petits Cantors, un cor que junt amb el de Cambra de les Valls, tots dos dirigits per Catherine Metayer, estan presents en aquest gran projecte.

Per a l’ocasió la representació també va comptar amb Eduardo Sandoval, en el paper de Don José, un gran tenor que ha representat altres grans obres com la Bohème o “Il Trovatore”. Un altre dels convidats va ser el baix baríton Andrés Jiménez (Zúñiga) qui acaba d’estrenar un recital líric sobre Jules Verne; Gerardo Bullón (Escamillo); Partrícia Rojas (Micaela). Van completar la fitxa tècnica Maria Voronkova a la direcció d’escena; Mònica Armengol, en l’escenografia; Josep Bordas en la il·luminació i so; i Olga Kobenkina a la direcció musical i piano.

D’aquesta manera Andorra Lírica trepitja fort en el panorama artístic i aposta amb projectes que neixen de zero per acostar la lírica al gran públic andorrà. La gran expectativa generada va deixar sense entrada a molta gent.

que portava la llibertat per bandera, independent i que no tenia intenció de quedar atrapada en l’obsessió de Don José, avui seria l’heroïna de més d’una si no fos perquè el que alhora era víctima del seu amor es converteix també en el seu botxí.

Georges Bizet va tenir molt clar que Carmen havia de ser el seu gran projecte tot i que els inicis no van ser precisament un camí de roses, sinó més aviat d’espines.

El primer entrebanc va ser, qui interpretaria l’obra. Cap mezzosoprano volia una taca a la seva carrera per un paper que portava una etiqueta difícil d’esborrar. Finalment seria Gallie Marié qui interpretaria a el paper, tot i que expliquen que, com ella, a partir d’aleshores, molts actors principals tindrien difícil el seu camí professional.

El lloc de l’estrena, l’Ópera Comédie de París, un teatre per a públic familiar, acostumat a acollir obres senzilles tampoc semblava el millor lloc per una peça tan profundament sentimental, tràgica i passional. Van pressionar a Bizet per canviar el desenllaç però ell no va accedir-hi. Tampoc va resultar parlar amb els actors per alleugerir de dramatisme algunes escenes.

Per aquest motiu es planteja fer una doble sessió per al proper espectacle que serà el 4 de juny amb la representació de l’opereta “La vídua alegre” per la qual la directora del projecte, la mateixa Jonaina Salvador, vol comptar amb el baríton andorrà Marc Canturri. Una altra de les col·laboracions que es vol aconseguir de cara a futurs projectes és la de l’escenògraf andorrà Joan Anton Rechi.

L’OBRA Corria l’any 1875 quan l’Opéra Comique de París estrenava una òpera controvertida i immoral, una peça basada en la novel·la de Prosper Merimée que parlava d’una gitana cigarrera de Sevilla de nom Carmen.

El paper d’aquella dona d’atributs incomparables i admirada per tots els homes, e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

41 ·

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Sense saber-ho Bizet es va convertir en denunciant del masclisme, defensor de la llibertat de les dones i un dels compositors de referència del camp operístic. Carmen es va estrenar el 3 de març de 1875, el dia en què li donaven la medalla de Legió d’Honor. Tres mesos després, Bizet moria a l’edat de 37 anys.

Una angina de pit semblava poc final per una història tan èpica.

El compositor podria haver estat Don José i rendir-se davant la mort de Carmen. Però no va ser així. El 23 d’octubre de 1875, a la Hofoper de Viena es produïa el miracle. La cigarrera començava la seva conquesta al món i Bizet com el seu Toreador saludava orgullós, recollia els aplaudiments de la plaça i marxava de la mà de la nineta dels seus ulls per gaudir del seu èxit pels segles dels segles si no fós perquè Carmen no seria Carmen sense el final que ell no va voler eliminar. Públic: Aplaudiments!

Propera cita de la temporada Andorra Lírica: La vídua alegre - 4 de juny a l’auditori Claror de Sant Julià de Lòria Més informació:www.andorralirica.com

Foto: Frans Berkelaar

Esports

El Tour de França, que visitarà Andorra per cinquena vegada el proper juliol, no perilla segons el Govern.

En el punt de mira de l’AMA ANDORRA ACTUALITZA LA LEGISLACIÓ ANTIDOPATGE PER SORTIR DE LA LLISTA DE PAÏSOS EN SITUACIÓ DE «NO COMPLIMENT» DE L’AGÈNCIA MUNDIAL ANTIDOPATGE

E

«Una setmana abans havia estat al Consell d’Europa en una reunió del comitè ad hoc.

En aquesta reunió, l’AMA ens havia informat verbalment que Andorra estava en aquesta posició de no conformitat, com també altres països, i el mandat del comité del Consell d’Europa era tenir les lleis arreglades el 18 de març. Pensava que l’AMA faria cas d’aquest mandat. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

42 ·

e • només periodi dism sm

Text: Joan López

l Govern ha hagut d’actualitzar amb urgència el marc legal contra el dopatge després de ser interpel·lat per l’Agència Mundial Antidopatge (AMA o WADA, per les sigles en anglès), que el 18 de novembre passat va incloure Andorra en una llista de països en situació de «no compliment», a la reunió del Consell de fundació d’aquest organisme celebrada a Colorado Springs (Estats Units). El motiu era no tenir adaptada la legislació al nou reglament del Codi Mundial Antidopatge. Al ministeri d’Esports la noticia es va rebre amb sorpresa, segons el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Beal.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Esports

No és una llista negra. És una situació de no conformitat que té la Comissió Estatal Antidopatge, no el país», assenyala Beal.

L’AMA també posava en el punt de mira altres països. Israel, en la mateixa situació que Andorra, va sortir de la llista el 5 de gener passat. Argentina, Bolívia i Ucraïna, per utilitzar laboratoris no homologats. I Rússia, un cas apart, per un escàndol de dopatge generalitzat, que ha implicat medallistes olímpics i que també ha esquitxat la cúpula de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF). També s’advertia a d’altres països com Bèlgica, Brasil –escenari dels propers Jocs Olímpics de Rio -, França, Grècia, Mèxic i Espanya, que hauran d’adaptar la seva legislació abans del proper 18 de març.

«Diuen que no hem fet els deures amb prou diligència a nivell legislatiu i per això estem en aquest estat de no conformitat», assenyala Jordi Beal

Foto: www.wada-ama.org

El Consell de Fundació de l’AMA, el 18 de novembre passat a Colorado Springs.

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

43 ·

e•

El secretari d’Estat d’Esports insisteix que no es pot parlar d’una llista negra. «La comunicació de l’AMA i la publicació de l’estat de no compliment és la

La nova legislació antidopatge suposarà un nou pas en un camí que va arrencar fa gairebé dues dècades, amb la Llei de l’Esport de 30 de juny de 1998, primera eina que tipificava el control antidopatge. L’any 2005 veia la llum el Reglament sobre el control del dopatge esportiu, que va permetre la posada en marxa de la Comissió Estatal Antidopatge, adscrita a la secretaria d’Estat d’Esports. L’any 2006 Andorra va ratificar el conveni contra el dopatge del Consell d’Europa i al gener de 2009 signava la Convenció internacional contra el dopatge en l’esport de la UNESCO. El mateix any, la comissió estatal firmava el Conveni Mundial Antidopatge, el document que aglutina les polítiques i reglaments en la matèria de les organitzacions esportives i de les autoritats públiques. Andorra no disposa d’un laboratori homologat i treballa en cooperació amb els centres de referència d’Espanya i França. L’any 2014 la Comissió Estatal Antidopatge va realitzar i supervisar un total de 31 controls de dopatge, dins i fora de la competició. Cap d’ells va resultar positiu.

e • només periodi dism sm

Amb la nota de l’AMA van saltar les alarmes sobre les possibles conseqüències i algunes informacions van apuntar que el país es podria veure privat de proves internacionals com la ja celebrada Font Blanca d’esquí de muntanya, la Copa del Món d’esquí alpí del 27 i 28 de febrer a Grandvalira, o el Tour de França, que visitarà el país per cinquena vegada el juliol vinent. Beal creu que es va mal interpretar. «Es va crear alarma per la interpretació d’una cosa que sí que és cert que posa el codi mundial antidopatge, però nosaltres estàvem relativament tranquils. Des del mes d’abril s’ha fet feina, estàvem en comunicació amb les federacions tant d’aquí com internacionals.

Serien elles i no l’AMA les que haguessin pogut decidir una sanció extraordinària.

En cap moment, ni la Federació Internacional d’Esquí (FIS), ni la Federació Internacional de Muntanyisme (ISMF) ni ningú del Tour s’havia posat en contacte amb nosaltres per dir que prendrien aquesta decisió. Nosaltres internament, i així ho vam dir a l’AMA, trobàvem que no hi havia una situació d’equitat amb altres països que tenen fins el 18 de març per adaptar la seva legislació, i si s’hagués rebut una sanció d’aquest tipus haguéssim recorregut al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport», assenyala.

El compromís contra el dopatge a Andorra

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Esports

La lluita mundial antidopatge l’educació, el desenvolupament de capacitats antidopatge i l’observació del Codi Mundial Antidopatge, el document que unifica les polítiques antidopatge per a tots els esports i tots els països en cinc àmbits: controls, laboratoris, excepcions, llista de substàncies i protecció de privacitat i informació personal.

El primer Codi Mundial Antidopatge va veure la llum l’any 2004. Posteriorment ha tingut dues revisions, el 2009 i 2015.

Aquesta última és la que ara ha d’adoptar la nova legislació d’Andorra.

Foto: Andorra Difusió

L’Agència Mundial Antidopatge (AMA) té com a missió liderar un moviment col·laboratiu mundial per a un esport sense dopatge. El seu lema és play true, juga net. Els esdeveniments que van sacsejar el món del ciclisme l’estiu de 1998 amb el Cas Festina van fer que el Comitè Olímpic Internacional impulsés la creació d’un organisme mundial de lluita contra el dopatge.

Establerta l’any 1999 com una agència internacional independent, formada pel moviment esportiu i els governs d’arreu del món, inclou entre les seves activitats la recerca científica,

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, i el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Beal.

no adaptació de les normes, tant llei com reglaments, al nou codi mundial. No hi ha cap retret, ni cap insinuació, ni acusació.

Diuen que no hem fet els deures amb prou diligència a nivell de llei i de reglament i per això estem en aquest estat de no conformitat fins que no ens posem al dia», manifesta.

La creació de l’Agència Andorrana Antidopatge Per sortir de la llista de l’AMA, Andorra haurà de modificar la seva legislació específica. El projecte de llei es va tramitar al Consell General per procediment d’urgència el 16 de desembre passat. La principal novetat serà la creació d’una Agència Andorrana Antidopatge, que funcionarà de manera independent. El primer any es preveu dotar-la d’un pressupost de 70.000 euros. «Tot apunta que serà una organització semblant a la Comissió Estatal Antidopatge i el gran canvi és que hi haurà una comissió executiva que tindrà tota la independència d’actuació, que és e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

44 ·

el que marca el nou codi mundial de l’AMA. Serà una persona, amb el suport de dos tècnics de Govern» assenyala Beal.

La nova entitat serà la interlocutora amb l’AMA i s’encarregarà de signar i aplicar les actualitzacions del Codi Mundial Antidopatge i desenvolupar un pla nacional en aquesta matèria. Educació, prevenció i informació són les funcions bàsiques d’aquesta nova etapa en la política contra el dopatge. «Tenim un programa de controls que s’haurà d’incrementar. No hem tingut positius per incrementar el rendiment», recorda Beal. «El que hem de fer és informar, hem d’aprofitar tota la potència que té l’AMA a nivell de prevenció de la salut per informar del que ens pot suposar prendre segons quines substàncies, perquè representen un perill per a la salut. Hi ha un esforç important a fer, juntament amb Educació i segurament a nivell escolar. Jo crec que aquesta agència estarà centrada en aquests elements: educació, formació, prevenció i el programa de controls», afegeix Beal.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Sortim

MÚSICA El VIRTUOSISME DEL VIOLONCEL AL SEGLE XVIII L’ONCA i el solista andorrà Daniel Claret, interpretaran el Concert número 2 en re major per a violoncel de Joseph Haydn i la Suite per a cordes de Frank Bridge.

Divendres 12 de febrer, a les 20.15 hores, a l’església d’Escaldes-Engordany.

ANNI B SWEET La proposta d’aquesta artista és plena de lluminositat i energia.

Els seus temes beuen de diferents fonts i influències musicals, des del soul dels seixanta fins a la new-wave dels vuitanta, passant pel rock dels setanta. La versatilitat, la vitalitat i el talent de l’Anni, fan que ja sigui considerada una de les artistes espanyoles amb més projecció internacional. Entrada 15 euros.

Dissabte, 27 de febrer a les 21 hores, a l’Auditori Nacional d’Ordino.

CAP D’ANY XINÈS L’Orquestra Folklòrica del Teatre de Cant i Ball de Fujian oferirà una concert de melodies tradicionals interpretades amb els instruments autòctons de la cultura popular xinesa.

Fundada el 2007, és un grup professional de música tradicional xinesa que cada any actua en centres docents de Fujian per popularitzar i difondre la música tradicional de la regió. A més d’actuar per a caps d’Estat i delegacions de països estrangers també ha participat en esdeveniments culturals i artístics importants dins i fora del país. Les entrades són gratuïtes, però cal reservar localitats a través de www.morabanc.ad.

Divendres 13 de febrer al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, a les 21.30 hores.

TEMPORADA DE MÚSICA I DANSA GONZALO RUBALCABA TRIO El jazz es convida a la 22a edició de la Temporada de música i dansa d’Andorra la Vella de la mà de Gonzalo Rubalcava al piano, Ernesto Simpson al contrabaix i Armando Gola a la bateria.

Rubalcaba és un pianista i compositor cubà de jazz, un virtuós instrumentista considerat una de les principals figures del jazz afrocubà, que arriba a Andorra en format trio.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

45 ·

Entrades: 25, 30 i 35 euros. Descomptes amb el Carnet jove, Targeta magna, menors de 25 anys i majors de 60 anys. Venda d’entrades a www.morabanc.ad/entrades.

Dissabte, 13 de febrer a les 21.30 hores al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

CINEMA A MOST VIOLENT YEAR Cineclub de les Valls proposa la projecció de Most violent Year, una pel·lícula de J.C Chandor. En el Nova York de començaments dels vuitanta, Abel Morales, un ambiciós immigrant, i la seva maquiavèl·lica esposa Anna, intenten expandir el seu negoci de calefactors, cosa que també els podria destruir. Projecció en VOSE anglès. Entrada 5 euros.

Dimecres, 17 de febrer, a les 21.30 hores, al Teatre Comunal d’Andorra la Vella.

CONGRESSOS CONGRÈS MUNDIAL DE TURISME DE NEU I MUNTANYA Sant Julià de Lòria acull la 9a edició del Congrés de turisme de neu i muntanya que organitzen el Govern d’Andorra, els comuns i l’Organització Mundial del Turisme (OMT). Aquest 9a edició se centra en l’Esport i aventura, una combinació prometedora. Més informació i inscripcions a: www.congresdeneu.ad Del dimecres, 2 de març al divendres, 4 de març al Centre de congressos lauredià de Sant Julià de Lòria.

ESPORTS COPA DEL MÓN D’ESQUÍ ALPÍ FEMENÍ 2016 El sector Soldeu de Grandvalira és per segona vegada l’escenari de la Copa del Món d’Esquí Alpí Femení. La nova pista Àliga, adaptada a les exigències tècniques de la supercombinada i el supergegant, acollirà les curses de la mànega andorrana de la Copa FIS 2016, que comptarà amb la presència de les millors esquiadores del moment.

Per a aquesta segona edició de la Copa del Món a Grandvalira, l’organització proposa activitats complementàries per dinamitzar i apropar la competició al públic.

Dissabte, 27 de febrer I diumenge, 28 de febrer a Soldeu, Canillo.

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

Llibres

CATALÀ

FRANCÈS

Prou!

D’après une histoire vrai

La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s’atura en un semàfor vermell i que des d’allà veurà els jardins del darrere d’una renglera de cases. En una d’aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada.

Fins i tot els ha batejat, com si els conegués...

El llibre perdut

Edward Berry (infantil, La Galera) Dos successos misteriosos en el món dels llibres: durant el llançament d’una obra nova –de la qual només se sap que el crític Leo Gutenberg l’ha qualificat com «el conte més meravellós que s’ha escrit mai»–, totes les còpies es queden en blanc, sense text ni il·lustracions. L’endemà, dos germans, l’Alba i el Guillem, llegeixen Peter Pan i de sobte, el capità Garfi treu... una pistola làser! Què està passant?

Quina relació hi ha entre els dos fets, un llibre nou que desapareix i un clàssic amb escenes noves i estranyes? L’Alba i el Guillem es veuen embolicats en una gran intriga que va molt més enllà del que ningú no pot imaginar-se.

Dieu, les affaires et nous, chronique d’un demi-siècle

Jean d’Ormesson (essai, Robert Laffont)

Ce livre est un bel exercice de vérification auquel se livre l’auteur. Il s’est parfois trompé.

Sur plusieurs points, les faits lui ont donné raison. Pendant toutes ces années, Jean d’Ormesson a observé le monde et les hommes et les femmes qui nous gouvernent. Prenez parti, dit-il, et trompez-vous sans trop de bassesses. Ceux qui ne défendent pas leurs amis sont ignobles. Ceux qui ne défendent que leurs amis sont aveugles. Il faut se débrouiller dans ce labyrinthe. C’est ce qu’on appelle l’honneur des hommes.

Desde la alegría y el humor, Óscar Terol nos propone un selfie de ese ser humano que habita en la península ibérica.

En este viaje, descubriremos el ADÑ, un juego verbal que sirve para ilustrar las cosas que nos unen, a pesar de que usemos los tópicos para empeñarnos en todo lo contrario. Desde el humor, sin pretender sentar cátedra ni manejar grandes convencimientos, pero con mucho conocimiento de campo, el libro hace un recorrido por el imaginario colectivo que nos convierte en seres afines.

Desde la comida al paisaje, el sentido lúdico, las ganas de vivir o el apego a cosas tan etéreas como las tradiciones territoriales. Un retrato desprejuiciado de lo que somos, al hilo de cómo nos comportamos.

La guitarra azul

John Banville (novela, Alfaguara)

Esta es la historia de un hombre que se enamoró de una mujer con forma de chelo. Lo suficiente como para robarla. Abandonado por su musa, Oliver Orme ha dejado de pintar. Quizá ya no sea un pintor, pero siempre será un ladrón. No roba por dinero, sino por el placer casi erótico de quitarle algo a otro. La guitarra azul disecciona la naturaleza de los celos y las relaciones humanas.

Vida y muerte. Crepúsculo reinterpretado

Les royaumes du Nord, à la croisée des mondes / I

Stephenie Meyer ( juvenil, Alfaguara)

La jeune Lyra, élevée à Oxford au sein du prestigieux Jordan College, dans le monde austère des Érudits, mène entre ces vénérables murs une existence intrépide de sauvageonne, en compagnie de Roger, le marmiton. Depuis quelque temps, une invisible menace semble planer sur le monde connu, une mystérieuse poussière qui tombe du ciel.

Des expéditions sont organisées vers les régions lointaines et inhospitalières du Nord, d’où semble venir le fléau. Existe-t-il un lien avec les nombreuses disparitions d’enfants? Le premier tome de la célèbre et fascinante trilogie, chef-d’œuvre que le talent de Philip Pullman rend accessible à tous.

Stephenie Meyer reinterpreta la novela clásica 10 años más tarde. Esta edición especial conmemorativa del décimo aniversario incluye la novela original Crepúsculo, así como una nueva y sorprendente reformulación de la historia completa realizada por la autora, junto con un detallado prefacio y epílogo.

Los lectores disfrutarán de la icónica historia de amor de Bella y Edward con una perspectiva renovada. Crepúsculo ha cautivado a millones de lectores desde su publicación en 2005 y se ha convertido en un clásico moderno, redefiniendo los géneros de la literatura Young Adult e inspirando un fenómeno del que los lectores ansían nuevo contenido.

Philip Pullman (Folio junior)

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

46 ·

•

Hawkins, Paula (novel·la, La Campana)

«Ce livre est le récit de ma rencontre avec L.L est le cauchemar de tout écrivain. Ou plutôt le genre de personne qu’un écrivain ne devrait jamais croiser.» Dans ce roman aux allures de thriller psychologique, Delphine de Vigan s’aventure en équilibriste sur la ligne de crête qui sépare le réel de la fiction. Ce livre est aussi une plongée au cœur d’une époque fascinée par le Vrai.

s periodism nomé e

La noia del tren

El ADÑ

Óscar Terol (humor, Planeta)

Delphine de Vigan (roman, JCLattès)

e•

La tolerància d’Occident amb les dictadures i l’opressió de la dona, la connivència amb Qatar i el diner del petroli, la incapacitat de denunciar l’islamofeixisme... Aquest és un llibre per assenyalar els errors, per fer-nos enrojolar i ajudar a posar fi, de manera definitiva, a tanta estupidesa, tanta ximpleria, tanta inoperància, tanta incapacitat. Cinc anys després de la denúncia de La república islàmica d’Espanya, el repte totalitari de l’islamisme radical ha esdevingut gegantí: l’amenaça gihadista s’ha instal·lat al cor de casa nostra i Occident... ha fet una llarga migdiada còmodament ajagut a la palla. I mentre hem dormit el son dels inútils, l’enemic de la humanitat ha conquerit terres i cervells i ens ha declarat obertament la guerra.

e • només periodi dism sm

Pilar Rahola (assaig, RBA)

CASTELLÀ

AndNews · núm. 2 ·

Febrer 2016

años

​Consum​mixt​5,0-5,5​(l/100​km)​i​emissions​de​CO₂​129-143​(g/km).

Nou GLC. Què conquistaràs avui?

Arriba un moment a la vida en què “és el teu moment”. Tens experiència i energia. Ho tens tot per guanyar. Ho tens tot per gaudir. I tens el nostre totterreny que t’espera, el GLC. El disseny compacte i esportiu, la gran versatilitat i l’equipament tecnològic increïble que incorpora Navegador COMAND Online, ajuda activa per aparcar incloent el PARKTRONIC i la línia esportiva exterior AMG, el converteixen en l’aliat perfecte per afrontar el dia a dia i conquistar tot el que et proposis. El millor en cada terreny.