Andnews 4

•

per només iodisme • me

disme • només p erio er sp

iodisme • n és per om m é no

AndNews

Andorra · núm. 4 · Maig 2016 · Preu: 2 €

• només perio dis isme iod

pere lópez «Ens hem de plantejar una supervisió, ja sigui en temes bancaris, de blanqueig o en altres temes a nivell internacional»

EL PROJECTE FARAÒNIC DE MARTÍ Els comerciants aproven el Cloud, mentre que els defensors del patrimoni clamen la pèrdua de l’edifici representatiu d’una altra època que substituirà

SISTEMA FINANCER

El Govern defensa l’entrada d’Andorra a l’FMI i la possibilitat que el Banc Central europeu sigui el prestador d’última instància

PARADÍS D’ESPORTISTES

Els avantatges fiscals disparen el nombre d’esportistes professionals que estableixen la residència al Principat

• per només iodisme

• me

Ha estat notícia

editorial

L’augment de la cotització a la CASS és insuficient

8 13

El nou edifici d’Andorra Telecom no fa l’unanimitat dossier

A les portes de la reestructuració financera

18 26

entrevista Pere López

actualitat

6 13

L’augment de la cotització a la CASS es perfila insuficient

30

actualitat

32

zoom

Martí demana un pacte d’Estat per ordenar la Sanitat L’ombra d’Orfund posa Cinca entre l’espasa i la paret

34 36

economia

Més avaries a Andorra Telecom

empresa

Grup Pirineu l’aposta decidida per la qualitat

40

cultura

Les obres que van participar a la Biennale tornen a casa

42

esports

Els esportistes d’elit trien Andorra per viure

44

sortim

Concerts, òpera i teatre omplen les nits de maig

46

llibres

Novetats en català, castellà i francès

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

3 ·

AndNews

flash

e•

Sumari

4 6

e • només periodi dism sm

AndNews no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

• només perio dis isme iod

President: Josep Segura Directora general: Nelly Dedea Redacció: Glòria Gurdó Col·laboradors: Joan López, Rosa Alberch Fotografia portada: Jordi Pujol Fotografia: Jordi Pujol, Josep Segura, Nelly Dedea i Mari Carmen Grau Publicitat: Josep Segura, Nelly Dedea, Enric Suárez (director comercial per Espanya).

Disseny: Fanny Brial Impressió: Impremta Solber Dipòsit legal: AND.63-2016 NRT: F-218559-M

disme • només p erio er sp

AndNews Edita: Dona Secret Carrer de les Escoles, 2. 5.1.

AD600 Sant Julià de Lòria.

Principat d’Andorra.

Telèfon: +376 844 846 Comercial: +376 647 081 Redacció : +376 325 767 e-mail: donasecret@andorra.ad, comercial: donasecretcomercial@andorra.ad ww.facebook.com/donasecret

periodisme • no mé més no

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

34 40 42

Flash

Foto: ANA

CRÍTIQUES A L’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, defensa la transparència en l’adjudicació del concurs per construir la nova estació d’autobusos en resposta a les crítiques expressades pel Col·legi d’Arquitectes. Torres va explicar, en declaracions a l’ANA, que «el procés de construcció de l’estació d’autobusos s’ha fet correctament, i que des del Ministeri sempre s’ha mantingut la porta oberta al Col·legi d’Arquitectes». En aquest sentit, va indicar que no fa massa temps que van mantenir una reunió i que fins i tot es va parlar de tirar endavant un conveni de col·laboració per a futurs concursos d’idees i licitacions d’obres. Per tant, nega cap «prepotència» per part del Govern, que opta per fer una segona fase del mateix projecte –el vial del Prat del Rull– perquè «els enginyers tenen també la compedecidir no acabar-lo i aprofitar-lo per fer les andanes, els pilars i la cobertura tència de fer instal·lacions de transports i així la infraestructura podrà estar del riu. Torres també va defensar l’estalvi econòmic del procés tot i insistint enllestida el més aviat possible». Per aquest motiu, es va optar per no fer en la necessitat d’agilitzar les obres perquè l’estació pugui ser una realitat a un concurs d’idees, ja que quan va sorgir la possibilitat de fer l’estació d’aufinals d’any. tobusos en aquest emplaçament, el vial ja s’estava construint. Per això es va

ENTRAR A L’FMI COSTARÀ 30 MILIONS D’EUROS que el supervisor andorrà pugui estar tutelat per un supervisor europeu, com a primer pas per poder disposar del Banc Central Europeu com a recurs d’última instància, i fins i tot incloure aquesta possibilitat dins de l’acord d’associació. Pel que fa al Fons Monetari Internacional, excepcionalment aquest òrgan ha fet de prestador d’última instància però Martí adverteix que «en si no ho és».

Foto: AndNews

El cap de Govern, Toni Martí, va anunciar al Consell General que l’entrada al Fons Monetari Internacional, «tindrà un cost pel cap baix de 30 milions d’euros», però defensa formar-ne part per la credibilitat internacional que donaria a Andorra. A més també descarta la proposta de crear un banc central propi, pel fet que «no som emissors de moneda ni tenim el múscul necessari». En canvi, aposta per estudiar la possibilitat

LES FINANCES PÚBLIQUES MOURAN 1.658 MILIONS AQUEST ANY El pressupost de les institucions públiques per a l’exercici 2016 suma la mateixa subdivisió d’institucions financeres, destaca també la caigu1.658 milions d’euros. És un volum que té en compte totes les institu- da del pressupost de l’AREB, del 96,4% (passa de 20 milions a 751.000 cions del país: societats no financeres i públiques, institucions finance- euros), tenint en compte que l’any passat la dotació es va fer per pores i administracions públiques, dins les quals s’hi inclouen també les der-la engegar. El pressupost de les administracions públiques se situa corporacions comunals. La suma d’aquests diners s’extreu del pressu- en 1.387 milions d’euros, el que representa un increment del 7,9% en post de totes les institucions i representa un augment de 191 milions un any. Aquest sector es divideix, a la vegada, en tres: l’administració respecte a l’any passat. En percentatge, l’increment és de l’11,5%. Fa central, la local i els fons de la Seguretat Social. L’administració central dos anys que aquesta dada total puja, després de la caiguda de l’exercici té, lògicament, el pressupost més elevat que ascendeix a 847 milions pressupostari del 2014, en què es va passar de 1.616 milions a 1.214 (dels quals 452 són actius i passius financers), un 7,3% més que fa un milions d’euros. El Departament d’Estadística recopila totes les dades, any. D’entre els comuns, destaca el creixement de Canillo, que amb partint dels mètodes emprats pel Sistema Europeu de Comptes 2010 15,5 milions supera en un 39,6% el de l’any passat. La resta de comuns (SEC’2010), així com el seu sistema de classificació. A societats no fi- o destinen menys pressupost, o creixen molt lleugerament. També nanceres i públiques s’hi inclou Andorra Telecom, FEDA i Ramaders destaca el Comú de Sant Julià perquè és l’única institució del país que d’Andorra. Els pressupostos hi han crescut un 40% respecte a l’exercici encara no ha presentat el pressupost per a l’exercici 2016. Finalment, del 2015, sobretot a causa d’Andorra Telecom, que amb 149 milions dins el fons de la CASS, s’informa que el pressupost de la parapública d’euros registra un increment del 84%. El mateix passa amb l’INAF, ha crescut un 2,2% respecte a fa un any (situant-se en 266 milions), i col·locada dins la subdivisió d’institucions financeres. Per aquest 2016 que el fons de reserva de jubilació, de recent creació, està dotat amb 34 té un pressupost de 49,5 milions, amb un increment del 1.400%. Dins milions d’euros. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

4 ·

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

ELS GERMANS CASAL TORNEN TRIOMFANTS DE LA XINA Amb el missatge Comencen Forts, MoraBanc va felicitar al Marc i l’Òscar Casal, corredors de l’equip nacional d’Andorra de curses de muntanya, pel bon resultat obtingut -tercera i quarta posició respectivament- en la primera prova de la temporada de l’Skyrunner World Series 2016 disputada a Sichuan (Xina). D’aquesta manera, la directora de màrqueting, comunicació i qualitat de MoraBanc, Mireia Maestre, va definir l’actuació dels dos germans Casal en la primera cursa del calendari com a «magnífica» i va recalcar que «estan al nivell dels millors i aquest bon resultat pot ser l’inici de moltes coses bones durant aquesta temporada».

En quant als resultats obtinguts, els germans Casal van coincidir que «nosaltres arribàvem en molt bones condicions i adaptats a entrenar a altura superior als 2.000 metres i potser els corredors

Foto: ANA

Flash

capdavanters no estaven en el seu millor punt de forma», però tot i així van admetre que «aspirar a fer un tercer o quart lloc sempre és complicat i cal ser realistes i tocar de peus a terra». La pròxima cursa se celebrarà el mes que ve i Marc Casal va explicar que «encara queden dos mesos per preparar-la bé».

Foto: SFG

SUBVENCIONS PER A LA MILLORA DEL PATRIMONI CULTURAL El Govern obre una nova convocatòria d’ajuts del Departament de ció, manteniment i millora del patrimoni cultural. Les ajudes estan Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, que destinades a les persones físiques i jurídiques, les entitats privades té com a finalitat la concessió de subvencions destinades a la implan- sense finalitat de lucre i els organismes públics d’Andorra. Per optació de mesures de conservació integrada, conservació i restaura- tar a les subvencions cal que els projectes estiguin signats i realitzats per professionals acreditats que exerceixin preferentment a Andorra. El termini de presentació de les sol·licituds acaba el 29 de juliol.

Les subvencions aniran a accions destinades a béns documentals i immaterials, als béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural d’Andorra. Els projectes s’han de basar en principis científics i criteris tècnics i no poden haver estat iniciats amb anterioritat a l’atorgament de la subvenció. Un òrgan tècnic serà el responsable de valorar les propostes presentades. Les persones interessades en obtenir una subvenció poden fer una consulta a les àrees competents del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports. Amb aquesta consulta podran saber si el seu projecte reuneix les condicions adequades per ser candidat a la subvenció i obtindran recomanacions sobre com orientar les intervencions perquè aquestes s’adeqüin a la filosofia de les bases.

SOCRATES CAPITAL MANTÉ LA VOLUNTAT D’INVERTIR A ANDORRA Socrates Capital Limited, la firma britànica que va presentar, juntament amb J.C. Flowers, una oferta formal per a la compra de Vall Banc i que finalment va ser desestimada, expressa la seva «clara voluntat» d’explorar la possibilitat d’invertir i ésser present a Andorra tant a curt com a llarg termini. A més, el fons agraeix a l’AREB el fet d’haver desenvolupat un procés de licitació «professional, robust i exhaustiu».

Amb tot, la firma es mostra decebuda per no haver aconseguit la compra, i desitja al fons guanyador «èxit en els seus projectes futurs relacionats amb el banc». La firma britànica, que té com a màxim responsable Edwin Ball, exposa que té una dilatada experiència en el sector bancari, on ha consolidat una «més que provada trajectòria» en l’adquisició i la gestió de bancs i societats de gestió d’actius. A més, destaca que actualment està immersa en el procés d’adquisició d’una participació majoritària d’un altre banc a Europa, una acció que es troba en la línia del seu pla estratègic de proporcionar serveis bancaris arreu d’Europa. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

5 ·

ANDBANK I LA CREU ROJA RELLANCEN EL PROJECTE PAPI Tot i que ja fa 6 anys que està implantat en els tres sistemes educatius d’Andorra i ja ha format a més de 3.000 alumnes d’entre 10 i 11 anys en matèria de primers auxilis, el projecte PAPI –Primers Auxilis per a Infants– impulsat per la Creu Roja Andorrana fa un pas més gràcies al conveni de col·laboració signat amb AndBank. El projecte pretén aconseguir que el 75% de la població estigui formada en primers auxilis. El curset de 18 hores s’iniciarà el 9 de maig i està dividit en dues fases. Així, ofereix una formació inicial a alumnes d’entre deu i onze anys en primers auxilis per, posteriorment, al cap de 6 anys, ampliar els coneixements amb una formació en riscos naturals. Bona part del suport econòmic facilitat per AndBank s’ha destinat a l’edició de 1.000 dossiers informatius elaborats pel Centre Nacional de Formació de la Creu Roja Andorrana, així com a la possibilitat, de cara a un futur proper, d’exportar aquest projecte fora de les fronteres del Principat.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Editorial

L’augment de la cotització a la CASS és insuficient

L

a bronca de la patronal i de la unió sindical per l’augment de les cotitzacions a la CASS potser es justifica per la tristor que presideix els ànims davant d’una recuperació econòmica que no acaba d’arribar. No obstant això, aquest augment més que moderat del 2% és encara molt insuficient per garantir la sostenibilitat del sistema de Seguretat Social que continua sent deficitari, miri com es miri.

Uns diners que no es repartiran a parts iguals entre la branca general i la branca jubilació segons va explicar el cap de Govern la setmana passada en el debat d’Orientació Política, sinó que aniran al fons de jubilació.

A més, considerant que les cotitzacions a la Seguretat Social oscil·len entre el 30% i el 35% als països veïns, l’evolució de la cotització a la CASS encara té molt recorregut per fer. I el cert és que números en mà, si la CASS va ingressar l’any passat més de 209 milions d’euros en cotitzacions, l’augment del 2% representarà un increment dels ingressos de poc més de quatre milions d’euros.

Es pot deduir de les paraules del cap de Govern que va dir que la cotització en la branca malaltia és del 10% des del 1968, que a diferència de l’any passat a partir del mes d’abril passat ho torna a ser?

Però si l’augment es repartís, tenint en compte que el dèficit de la branca general va augmentar l’any passat en gairebé 2,7 milions d’euros, l’ingrés de dos milions més a l’any seria del tot insuficient per fer la pau.

Per això, Martí també va anunciar, no sense precaució, que la cotització a la CASS haurà de ser revisada a l’alça en un futur no gaire llunyà per fer front a la despesa de la branca general o branca malaltia.

Cal recordar que l’any passat el Govern va decidir traspassar dos punts de la cotització de la branca malaltia a la branca jubilació, o sigui que el 20% total de la cotització es va repartir entre el 8% a la branca general i el 12% a la branca jubilació.

Sigui com sigui, el nou increment de la cotització a la CASS esperarà perquè primer cal posar ordre en el sistema sanitari, així també ho va dir Martí, tot i que l’empresa fa molts anys que s’arrossega.

Especialitat en tapes Tel.: +376 828 533 · C/ de la Unió, 13 · AD700 · Escaldes-Engordany · Principat d’Andorra e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

6 ·

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

HA COL·LABORAT EN AQUESTS PROJECTES Nova Constructora és el proveïdor de personal subcontractat per a les empreses de més prestigi i reconeixement del Principat. En els darrers anys, les grans empreses del sector de la construcció del país li han dipositat la seva confiança.

Vila Park (Encamp)

Nova Constructora proporciona personal altament qualificat i especialitzat amb un alt nivell de formació en cadascuna de les especialitats del ram.

I són posseïdors de totes les titulacions atorgades o requerides pel Govern d’Andorra.

Escola Germans de Riba (Ordino)

Nova Constructora disposa de personal específic per a treballs de paleta, encofrador, ferrer, pedrer, gruistes, plaquista, caps d’equip...

Estadi Nacional (Andorra la Vella)

Nova Constructora pot satisfer les necessitats professionals de qualsevol iniciativa constructiva per complexa que sigui.

Refugi de Sorteny (Ordino)

La direcció de Nova Constructora està compromesa amb un alt nivell d’exigència per a lliurar els acabats de manera impecable.

Residència Geriàtrica (Escaldes-Engordany)

L’objectiu de l’empresa és evolucionar contínuament de manera que el contractista continuï dipositant la seva confiança amb la garantia que els treballs seran executats de manera acurada.

Trilla IV (Andorra la Vella)

Obra Cilvil . Edificis . Estructures

Especialistes en subcontraCtació Av. Joan Martí, 73 · Local 2. AD200 Encamp Tel.:00376 815 971 · Mòbil: 00376 333 954 · e-mail: nova.constructora@andorra.ad

Foto:Andorra Telecom

En portada

El núvol, la primera obra faraònica del mandat Martí GOVERN HA VENUT MOLT BÉ EL PROJECTE ALS COMERCIANTS, UNA ALTRA COSA SERÀ LA REACCIÓ DEL VEÏNAT QUAN COMENCI A VEURE ELS 12 PISOS QUE S’ALÇARAN DAVANT LES VIVENDES I HOTELS DE LA ZONA

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

8 ·

e • només periodi dism sm

Text: Bru Noya

H

i ha núvols de paraules, de sucre, de colors, i meteorològics. Entre aquests últims destaquen els de tempesta, els cumulonimbus. Poden donar lloc a xàfecs intensos, llamps i calamarsades. En anglès seria un nimbus cloud. Pel moment, l’edifici que es construeix a Andorra la Vella s’ha batejat com The Cloud, una iniciativa d’Andorra Telecom i el Govern. Però acabarà sent un núvol de tempesta?.

Com reconeix el cap de projecte, Cerni Areny «és tracta d’un projecte especial i és normal que es generin tota mena d’opinions».

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Foto: Arxiu Nacional/Fons Fèlix Peig

En portada

Segons el director d’Andorra Telecom, Jordi Nadal, les sensacions entre els comerciants de la zona són molt bones Entre els seus arguments hi ha el cost que està al voltant dels 32 milions d’euros però que creuen que se superarà, els 60 metres d’alçada (12 plantes), els 12.000 metres quadrats de superfície, i el fet que s’enderroquin dos edificis històrics com l’antiga caserna de bombers i les oficines d’Andorra Telecom.

El guanyador del concurs d’idees va ser l’arquitecte Gerard Arias. El seu projecte va ser triat, el mes de desembre del 2014, entre 14 propostes. La seva, segons diu ell mateix, «és agosarada, molt visual, impactant i complexa». Té la tecnologia com a fil conductor i està inspirada en un núvol de vidre.

El juliol del 2015, el Consell de Ministres va aprovar declarar la construcció de l’edifici de projecte d’interès nacional, als efectes definits a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Andorra Telecom va demanar al Govern que aprovés la declaració, a banda de l’aplicació legislativa esmentada, en tractar-se d’una obra destinada per una part a la construcció, el manteniment i la millora d’infraestructures de comunicació, i per l’altra en la dotació de serveis de caràcter cultural i administratiu. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

9 ·

e•

Fins i tot es va constituir la plataforma Aturem el Núvol per frenar el projecte de construcció, encapçalada per Susanna Vela i Claude Benet que va recollir quasi 600 signatures. Els seus impulsors es mostren satisfets per haver pogut canalitzar la disconformitat ciutadana tot i no haver aconseguit el seu objectiu: el replantejament de la infraestructura.

Dimensions inèdites Les dimensions també són objecte de controvèrsia. L’edifici canviarà substancialment el paisatge urbà de la zona, i segons el director general d’Andorra Telecom, Jordi Nadal «la dinamitzarà», amb la reordenació urbanística del barri, l’habilitació de dues grans places públiques i una zona de vianants que connecti Prada Ramon, el Fener i l’avinguda Meritxell.

La façana, segons les simulacions que s’han difós, serà espectacular amb vidre, panells fotovoltaics i una pantalla de leds.

e • només periodi dism sm

Pel moment, la construcció de l’edifici a l’illa urbana delimitada per l’avinguda Meritxell, carrer Bonaventura Riberaygua, carrer Sant Salvador i carrer de la Borda ha estat ben rebuda pels comerciants i veïns.

No ha succeït el mateix entre els diversos columnistes que signen periòdicament articles a la nostra premsa diària, entre d’altres Maria Jesús Lluelles, Roser Porta o Jordi Pasques.

Relacionat amb el tema econòmic, el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé es mostra convençut que serà un edifici «que rendirà». Una afirmació que no comparteixen des de la plataforma Aturem el Núvol perquè asseguren que el pressupost final passarà de la xifra fixada tenint en compte l’experiència en obres similars i que és tracta d’un projecte complex. El futur donarà la raó a uns o als altres però, pel moment, ja es pot constatar que es va començar parlant l’any 2014 de més de 25 milions d’euros i que ja estem en més de 30 milions.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

En portada

Amb la declaració es deixava via lliure a la construcció amb característiques singulars respecte a criteris de volumetria o d’alçada màxima. Des del Comú d’Andorra la Vella es va donar també el vistiplau.

L’aleshores cònsol menor, Jordi Minguillón, veí i comerciant de la zona, va comentar que «per part nostra no hi haurà cap pega» i va destacar el passeig públic que guanya el barri.

Esborrar l’empremta històrica Les crítiques també arriben a l’enderroc –deconstrucció, segons els promotors- de l’antiga caserna de bombers i de l’edifici de l’STA (ara Andorra Telecom) que també va acollir el Servei de Policia –en el tercer pis- i que es va inaugurar l’any 1967. Les obres també han obligat al trasllat dels frescos de Santa Coloma, que eren a la sala d’exposicions del Govern i de l’obra Incomunicació de Joan Brossa al magatzem de Patrimoni, fets àmpliament narrats en dos articles de Roser Porta i Andrés Luengo al diari Bon Dia. Per Maria Jesús Lluelles, doctora en geografia i historiadora, els edificis que es demoleixen «són la fotografia d’una època en què es produeix un desenvolupament econòmic accelerat i afloren les primeres inquietuds per integrar els nouvinguts i donar serveis a una població que creix per efecte de l’al·luvió immigratori». Lluelles opina en un article al Diari d’Andorra que «sembla que ens faci nosa el poc que queda d’aquella època i ens en desfem, sota el pretext de l’escàs valor arquitectònic».

A tot això, Susanna Vela també critica la política d’aparador, de la improvisació i dels valors impostats per concloure: «hem tornat a perdre una altra gran oportunitat de fer un

Foto:Andorra Telecom

Més recentment, el passat mes de març, el conseller de Serveis Públics i Circulació d’Andorra la Vella, Miquel Canturri va dir que «es tracta d’un projecte que ha de ser positiu per a la parròquia i per al país».

També es va mostrar crític Jordi Pasques en un article al Diari d’Andorra: «un clot per a un The Cloud. Un esborrem del mapa una altra de les poques visions d’una Andorra encara mitjanament feta a mida humana i entrem en el món modern amb un edifici fet de vidre, amb unes formes de mona de Pasqua i una funcionalitat que a hores d’ara ningú sap quina serà». Pasques es va referir a l’edifici com «un monstre» i «un espantaocells».

Foto:Bru Noya

La plataforma Aturem el Núvol critica el cost del projecte i el fet que s’enderroquin dos edificis històrics

A Aturem el Núvol, però, eren partidaris d’un projecte respectuós amb l’arquitectura sostenible. En un article d’opinió al diari Bon dia, Susanna Vela escrivia, a començaments d’any, que «desconeixem en quin moment i per què s’aposta per fer taula rasa amb un projecte d’execució complexa, insostenible i invasiu. No sabem si se n’ha calculat l’impacte socioambiental i econòmic o si s’ha fet una anàlisi urbanística. ¿Per allotjar aquests projectes cal una arquitectura d’aquestes proporcions? Segons el que sembla, és imprescindible. Un cop més es comença la casa pel teulat: primer el contenidor i després el contingut que, més enllà de les oficines d’Andorra Telecom, ja es veurà».

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

10 ·

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

119 €

A partir de:

95 €

95 €

119 €

Ho trobaràs a:

Els dos Grans Magatzems d’Andorra ANDORRA LA VELLA - PAS DE LA CASA

En portada

Foto:Bru Noya

La ciutadania es pregunta si la infraestructura serà igual a la presentada i recorda les baluernes de Meritxell que al final feien nosa Les previsions són que The Cloud –en català, el núvol– estigui construït el desembre del 2018 i que encabeixi un espai museístic i comercial, i un parc tecnològic per oferir usos comercials, administratius i zones de restauració. Jordi Nadal, el director general de l’operador de telefonia públic, ha assenyalat que s’ha reunit amb diversos col·lectius de la zona i veïns, que es mostren engrescats pel projecte.

projecte sostenible, amable i respectuós amb l’entorn amb la implicació, la participació i el suport de la ciutadania».

Alienes a la controvèrsia , les obres continuen. I ho fan, segons el cap de projecte, Cerni Areny seguint les certificacions Leed Gold i Andorra Regenera, que vetllen per la sostenibilitat i l’adequació a l’entorn, i, per tant, perquè l’impacte per als veïns i el trànsit sigui el menor possible.

Més talls de trànsit a Andorra la Vella En una primera fase només es tallarà a la circulació el tram del carrer Sant Salvador comprès entre el carrer Bonaventura Riberaygua i el carrer de la Borda. El carrer Sant Salvador estarà tancat fins que finalitzin les obres.

El conseller de Serveis Públics i Circulació d’Andorra la Vella, Miquel Canturri assegura que per a totes les fases hi ha previstes alternatives i carrers de sortida i el Comú, el cap del projecte i el departament de Mobilitat del Govern han treballat conjuntament perquè els talls de trànsit tinguin el menor impacte possible en la circulació de la zona.

La primera fase de les obres que es va iniciar el 29 de març, acabarà el 15 de juliol. En una segona fase, a partir del setembre, es duran a terme els treballs per enderrocar l’edifici d’Andorra Telecom de l’avinguda Meritxell. L’obra té un element important a tenir en compte i és que l’actual edifici de serveis que ocupa la part central de l’illa de cases es mantindrà intacte i s’acabarà integrant en el nou equipament. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

12 ·

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Segons Nadal, les sensacions són molt bones entre els comerciants. Un aspecte que es pot corroborar anant a fer una volta per les botigues del carrer Riberaygua i travesseres, tot i que es denota un cert cansament per diversos canvis que s’han produït a la zona arran de diferents obres, com ara les de rehabilitació de l’edifici Plaza, la supressió de places d’aparcament, l’ampliació de voreres i la substitució del mobiliari urbà, i el canvi del sentit de circulació que es va produir l’any 2004 al carrer Bonaventura Riberaygua i en altres artèries de Prada Ramon.

Núvols i tempestes Però això ja és història. Ara, el que es parla entre els habituals un matí a l’hora del tallat en una granja de la zona són les obres del nou edifici. No hi ha masses veus crítiques però si un temor: que la infraestructura no sigui exactament igual a la que es veu en fotografia. I és que el record d’aquell projecte tan maco –en dibuixos i maquetes– de l’avinguda Meritxell amb les baluernes que es van haver de treure per exagerades, i que van suposar al Comú d’Andorra la Vella pagar una indemnització de 340.000 euros a l’arquitecte Benedetta Tagliabue és encara molt present. S’acosta un núvol que amenaça tempesta?

Dossier

Basilea III, un repte més per a la banca ELS BANCS ANDORRANS AFRONTEN GRANS CANVIS EN LA SEVA OPERATIVA JA QUE AL 2019 HAURAN DE SUMAR EL COMPLIMENT DE BASILEA III A L’ENTRADA EN VIGOR DE L’INTERCANVI AUTOMÀTIC D’INFORMACIÓ FISCAL

Així, el juny del 2010, el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea, integrat pels supervisors dels sistemes bancaris de 27 països de tot el món, va adoptar un nou dispositiu d’adequació dels fons propis de les entitats.

Unes noves regles de joc que van ser transposades a la directiva comunitària CRD4 aprovada pel parlament europeu el 2013 per entrar en vigor el 2014. D’acord amb aquestes normes, el repte més gran per als bancs europeus era proveir el capital extra que se’ls demanava, tant a la directiva com als acords de Basilea, cosa que pràcticament ja han superat.

Sigui com sigui, Basilea III i la creació de la unió bancària a la zona euro neixen amb la voluntat de dotar el sistema bancari de més robustesa per fer front a futures crisis. La introducció de Basilea s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

13 ·

e•

Els acords tenen per objectiu que les entitats assumeixin les pèrdues en cas de crisi, i no els bancs centrals i els impostos dels ciutadans

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

L

a crisi financera del 2007 i el 2008 va tenir conseqüències gravíssimes en termes de destrucció de riquesa, augment de l’atur i del deute públic a totes les economies del món occidental. I va demostrar que els fons propis dels bancs eren insuficients. La resposta política és l’enduriment de la regulació financera i un conjunt de mesures monetàries expansives, que tenen per objectiu evitar noves crisis i si malgrat tot, es produeixen, que les pròpies entitats assumeixin les pèrdues i no els bancs centrals i els impostos dels ciutadans.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Dossier

Fitch Ratings també recomana la implementació dels estàndards i buscar un sistema de prestador d’última instància III comporta, a la pràctica, una major exigència de capital, i que aquest sigui de més qualitat, així com la introducció de requisits de liquiditat per poder afrontar escenaris adversos.

De la mateixa manera, la unió bancària també té efectes sobre el sector. D’una banda, intensifica la supervisió de les entitats i amplia el focus del supervisor que inclou la sostenibilitat del model de negoci i de l’altra, crea un mecanisme comú de resolució per intervenir de forma àgil les entitats financeres amb problemes i minimitzar l’ús de recursos públics.

No obstant això, alguns bancs es queixen que les exigències de capital i de liquiditat exerceixen una forta pressió sobre la rendibilitat del sector, cosa que pot afectar directament el ciutadà ja que les entitats podrien canviar el model de negoci i en línies generals, retribuir menys els dipòsits i cobrar més pels diners que presten, així com augmentar les comissions o el preu dels serveis bancaris tradicionals.

Tot plegat però, ho contradiuen els últims estudis de la Comissió europea segons els quals l’impacte sobre el tipus d’interès dels préstecs serà limitat i no sobrepassarà el 0,15%, i el retraïment del crèdit tampoc no sobrepassarà l’1,8%.

La implementació a Andorra Si als països veïns l’adopció de Basilea III ja ha vessat rius de tinta, a Andorra la qüestió passa més desapercebuda. Únicament els polítics han avançat que representa un risc més per al sector financer, que actualment ha començat a posar en marxa l’intercanvi automàtic d’informació fiscal que entrarà en vigor el 2018, però ja s’aplicarà als balanços de l’any que ve.

Així, els reptes per als bancs andorrans són d’una banda, minimitzar la pèrdua de clients que els pot ocasionar l’intercanvi d’informació fiscal i de l’altra, proveir els fons propis amb més capital, cosa que segurament implicarà aportacions extres per part dels accionistes i retallades en la distribució de dividends.

Amb tot, després de la crisi de la BPA i el debat d’Orientació Política del cap de Govern, Toni Martí, queda clar que el sector financer andorrà avançarà en aquesta direcció i també, en la direcció de la transparència per evitar nous ensurts i no perdre ni credibilitat, ni negoci.

De manera general, el que Basilea III implicarà a més de l’augment dels fons propis dels bancs, serà limitar els actius (recursos futurs i incerts) en relació als fons i assegurar de que disposen de liquiditat suficient, a més de reforçar-los individualment. El que no farà serà suprimir el risc moral o redreçar el risc sistèmic.

El Comitè de Basilea Les conclusions del Comitè de Basilea no són vinculants. Així, les directrius i recomanacions que emet han de ser adoptades i desenvolupades e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

14 ·

posteriorment per les respectives autoritats competents tant en països representats en el Comitè com en altres que, sense estar-ho, vulguin introduir els estàndards en la seva legislació.

Entre els nombrosos documents que ha emès el Comitè des de la seva creació el 1974, destaquen l’acord de capital conegut com Basilea I, que va establir per primera vegada un sistema per mesurar el capital dels bancs en funció del risc de crèdit o incompliment en el pagament dels actius, i que es va fixar en el 8% del risc. Posteriorment, es va exigir capital addicional associat al risc derivat d’alteracions en el preu dels actius (risc de mercat).

Basilea II va constituir un nou marc de capital basat en tres pilars: els requeriments mínims, considerant per primera vegada la qualitat creditícia dels prestataris i introduint el risc operacional; la revisió que permet al supervisor exigir capital addicional a les entitats que incompleixin la normativa, i la transparència informativa.

Basilea III, l’últim conjunt integral de reformes del Comitè per optimitzar la gestió de riscos del sistema bancari, tracta d’enfortir el capital per assegurar que les entitats comptin amb suficients fons per cobrir les pèrdues potencials associades a l’activitat. Per això, tot i que manté el requeriment mínim del 8% establert anteriorment, modifica la composició del capital, exigint major pes de capital d’alta qualitat.

De fet, exigeix un matalàs conservador amb l’objectiu d’augmentar el capital en moments de creixement econòmic per poder-ne fer ús en cas d’incórrer en pèrdues. I si això no es compleix, imposa límits en la distribució de beneficis. Aquest matalàs també permet augmentar el capital si el crèdit creix excessivament per evitar la formació de «bombolles». A tot això, també estableix mesures per evitar el risc sistèmic i exigeix capital addicional a les grans institucions financeres.

A més, Basilea III és un acord pioner en aplicar requeriments mínims de liquiditat. Per a això defineix dues noves ràtios, la ràtio de cobertura de la liquiditat i la ràtio de finançament net estable, amb l’objectiu d’avaluar la supervivència de les entitats davant problemes de liquiditat a curt i llarg termini.

En resum, Basilea III neix amb l’objectiu de proporcionar les mesures i eines necessàries per millorar la capacitat de resposta del sistema bancari davant de pertorbacions econòmiques i financeres i aconseguir així una major estabilitat financera mundial.

Més recomanacions En l’última avaluació d’Andorra, el març passat, l’agència internacional Fitch Ratings va recomanar que el sector financer continués el procés de reformes financeres per implementar els estàndards de Basilea III i buscar un sistema de prestador d’última instància (lender of last resort), del qual la plaça financera encara no disposa.

La recomanació pren tot el seu sentit per l’excessiva dependència de l’economia andorrana del sector financer, cosa que Fitch constata tot i que en destaqui la solidesa i l’impacte limitat que la crisi de la BPA sobre la resta de bancs.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

C/ del Poblad贸 37, Naus Cort猫s, Nau 3 AD500 Santa Coloma Tel. 811 356 - Fax 863 398 路 fito@andorra.

Dossier

L’organisme de les crisis financeres EL COMITÈ DE BASILEA VA SER CREAT EL 1974 DESPRÉS DE LA FALLIDA DEL BANC ALEMANY HERSTATT I SI LA SEVA MISSIÓ ÉS REFORÇAR LA SOLIDESA DEL SISTEMA FINANCER, LES SEVES RECOMANACIONS SEMPRE INTERVENEN DESPRÉS DEL ‘TSUNAMI’ Text: AndNews

E

l Comitè de Basilea va ser creat el 1974 pels països del G10 amb la missió de reforçar la solidesa del sistema financer global i l’eficàcia de la supervisió prudencial i la cooperació entre els reguladors bancaris. Avui agrupa els representants de les autoritats supervisores bancàries de 27 països. La Secretaria de la Comissió és al Banc de Pagaments Internacionals (BPI) a Basilea (el banc dels bancs). Els documents que publica el Comitè no són jurídicament vinculants, però constitueixen un compromís moral pels seus membres. I normalment, els documents més importants s’inclouen en les directives bancàries de la Unió Europea.

La fallida del banc d’Alemanya Occidental Herstatt el 1974 va demostrar els riscos sistèmics als quals s’exposaven els bancs immersos en processos d’internacionalització cada vegada més presents. En resposta a aquesta amenaça, Peter Cooke, director del Banc d’Anglaterra, va proposar una reunió d’un comitè de seguiment que va significar la fundació del Comitè de Basilea que es reuneix quatre vegades a l’any.

Basilea I Entre el 1975 i el 1983 el primer text del Comitè, el Concordat de Basilea, estableix el principi de la supervisió consolidada d’un grup bancari o financer, incloses les institucions financeres que no estan subjectes a la supervisió de les autoritats del país d’origen. Els anys 80 marcats per l’alta inestabilitat dels tipus de canvi i d’interès, així com la crisi del deute als països d’Amèrica Llatina requereixen mesures més precises.

Foto: Andnews

D’aquesta manera arriba el primer compendi regulador, Basilea I. El 1988, un acord sobre el coeficient de solvència internacional, anomenat ràtio Cooke, constitueix el primer pas cap a una regulació bancària basada en fer coincidir el finançament de cada risc a un cert volum de fons propis o capital. Aquesta precaució vol garantir la seguretat global del mercat i minimitzar el risc sistèmic.

La seu del Banc de Pagaments Internacionals a Basilea.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

16 ·

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

La ràtio Cooke es fixa en el 8% i es divideix en tres categories: el Tier 1 (4%), el capital addicional o Tier 2, i el capital complementari Tier 3.

El coeficient de solvència del 8% significa que els bancs havien de mantenir un capital de 8 euros per cada 100 euros compromesos en operacions de risc. La principal limitació de la ràtio Cooke és que no tenia en compte les activitats fora de balanç dels bancs, com ara les operacions de titulització que seran responsables de la crisi financera del 2008.

Basilea II El 1995, l’escàndol del Banc Barings mostra dels límits de Basilea I. De la mateixa manera, la fallida de grans empreses que han falsificat els seus comptes (Enron, WorldCom, Arthur Andersen) requereix una revisió de les normes comptables a tot el món, IFRS (International Financial Reporting Standards). Les dues reformes, IFRS i Basilea II, arriben de manera simultània.

Els acords de Basilea II del 2004, incorporen el risc operatiu (frau i errors informàtics) en el seu marc analític i milloren la percepció del risc del crèdit interessant-se més a la qualitat dels prestataris. I a més del risc de crèdit Basilea II té en compte els riscos operatius i de mercat.

La ràtio Cooke és substituïda per la ràtio McDonough, que estableix que els fons propis d’una entitat bancària han de ser superiors al 8% dels fons compromeso i els bancs poden, si ho desitgen, establir relacions prudencials encara més altes en àrees importants per a la seva estratègia. També s’estableixen normes sobre la informació que la banca ha de fer pública sobre els actius, els riscos i la gestió.

Basilea III Els acords no són vinculants i mai s’aplicaran als Estats Units. Això explica probablement el fracàs de Lehman Brothers, de la qual els actius estaven molt ben notats. La crisi que es dispara amb la fallida el setembre del 2008 imposa una nova revisió dels acords que es publicarà el 2010.

Foto:Andnews

Dossier

La façana del Fons Monetari Internacional a Nova York.

Més transparència per accedir al prestador d’última instància El CAP DE GOVERN ANUNCIA LA VOLUNTAT D’ENTRAR A L’FMI I DE TIPIFICAR EL DELICTE FISCAL EN EL DEBAT D’ORIENTACIÓ POLÍTICA DEL 4 DE MAIG. LES MESURES TENEN PER OBJECTIU REFORÇAR EL SISTEMA FINANCER

E

Així, Martí també va anunciar que es tipificarà el delicte fiscal en el Codi Penal, cosa que farà «soroll». El Cap de Govern va argumentar que la tipificació és necessària per superar la cinquena avaluació del Comitè d’experts d’avaluació de mesures de lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme del Consell d’Europa, Moneyval i va matisar que «la mesura no es fa per voracitat recaptatòria sinó per fer que el sistema fiscal d’intensitat moderada funcioni».

D’altra banda, Martí també va dir que hi haurà una «revisió fiscal» per eliminar el tipus reduït de l’IGI (2,5%) que s’aplica al transport, les estacions d’esquí i a les activitats culturals i d’oci i que s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

18 ·

e•

La mancança més gran que la crisi de BPA evidencia és l’absència d’un prestador d’última instància

e • només periodi dism sm

Text: Andnews

n el debat d’Orientació Política del passat dimecres, 4 de maig, el cap de Govern, Toni Martí, va admetre que «la mancança més gran que la crisi de BPA ha posat de manifest ha estat l’absència d’un prestador d’última instància». Un camí que cal obrir en opinió d’altres polítics però que requerirà un accés sense sospites del sistema financer andorrà al sistema financer europeu i internacional. És per això que Martí va explicar que el Govern està estudiant que Andorra es converteixi en membre del Fons Monetari Internacional, com una de les mesures per reforçar la supervisió del sistema financer.

Una mesura que també exigirà no només més transparència sinó també adoptar noves regles de joc exigides pels organismes internacionals de lluita contra el blanqueig, als quals Andorra està adscrita.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

El Govern revisarà el sistema fiscal i suprimirà l’IGI reduït per eliminar injustícies i avançar en eficiència

Foto:Eduard Comelles/Consell General

Una altra mesura és la intenció de duplicar els recursos humans de l’INAF i de professionalitzar-ne el Consell d’Administració, obrint l’accés, si cal, a persones no andorranes perquè puguin formar-ne part.

Toni Martí explicant les decisions polítiques que marcaran el mandat.

també es reduiran les deduccions de l’Impost de Societats (IS), i es revisaran les bases tributàries, les taxes i els preus públics.

Martí va començar el debat fent un repàs a les mesures preses per fer front a la crisi de la BPA, durant el qual ha reconegut que «no sempre hem estat prou diligents a l’hora de facilitar informació». El cap de Govern va criticar i desmentir les «teories de la conspiració» i va atacar durament al president de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i advocat dels germans Cierco, Jaume Bartumeu. El cap de Govern va acusar Bartumeu de ser poc europeista i de «trair la seva trajectòria política i d’utilitzar el partit que presideix per a la seva batalla particular».

També es va referir al primer secretari de Liberals d’Andorra, Amadeu Rossell, del qual va lamentar que assegurés que la intervenció de BPA fos una «estratègia pactada» entre ell mateix i el ministre de Finances, Jordi Cinca.

El detonador Sigui com sigui, al debat va quedar clar que la crisi de la BPA ha estat el detonador per prendre mesures de control més eficients sobre l’operativa de la plaça financera andorrana. En aquest sentit, Martí va explicar que un expert internacional ja està treballant per implementar la figura del prestador d’última instància, mesura que s’anirà desenvolupant en col·laboració amb la Comissió especial de vigilància.

A més, també va insistir en la necessitat que Andorra es converteixi en membre de l’FMI, avaluant abans els costos i les oportunitats, amb un treball conjunt entre el Govern i la Comissió especial. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

19 ·

Pel que fa a la UIFAND, Martí va avançar que s’hi posaran «més recursos i més especialitzats». Per fer totes aquestes reformes, també va proposar la creació d’un grup d’anàlisi integrat pel Consell General, el Govern i els representants del sector financer.

Mesura necessària El cap de Govern es va comprometre, un cop completada la reforma fiscal, a tipificar el delicte fiscal al Codi Penal per superar la cinquena avaluació del Moneyval. Així, en un termini d’un any, el Govern tindrà enllestit un estudi nacional de riscos per avançar-se a les reformes que comportarà l’avaluació.

En quant al delicte fiscal, va justificar-ne la tipificació per la necessitat de preservar el model impositiu amb el tipus del 10%. També en matèria fiscal, el cap de Govern va informar que durant aquest període de sessions, s’enviaran al Consell General els dos acords d’intercanvi automàtic d’informació fiscal (el multilateral de l’OCDE i l’acord amb la UE), així com el projecte de llei que regularà l’intercanvi automàtic.

Precisament, aquest dimecres el BOPA publica una adjudicació directa a l’empresa Deloitte per informatitzar el projecte d’intercanvi automàtic d’informació fiscal, per un import de 573.914 euros.

Més impostos Martí va explicar que el Govern revisarà en els propers mesos el sistema fiscal per «eliminar iniquitats i avançar en eficiència». En concret, va avançar que s’augmentarà fins al 4,5% el tipus reduït de l’IGI al 2,5% que s’aplica al transport, a les estacions d’esquí i a les activitats culturals i d’oci.

També va anunciar una reducció de les deduccions i exoneracions de l’impost de societats, tenint en compte que en el darrer any les deduccions han sobrepassat els 35 milions d’euros.

De la mateixa manera, per incrementar la inversió de l’Estat, va informar que es revisaran les bases tributàries, les taxes i els preus públics, i va afegir que es farà un nou repartiment dels tributs comunals i del Govern per evitar que sigui aquest darrer «qui sempre faci el major esforç fiscal».

Finalment, pel que fa als convenis per evitar la doble imposició, a banda dels que ja estan en vigor amb França, Espanya i Luxemburg, Martí va recordar que ja se n’han signat amb Portugal, Liechtenstein i els Emirats Àrabs, i que s’ha rubricat el CDI amb Malta. També s’està negociant un nou acord amb un altre estat de la UE, així com l’inici imminent de les negociacions amb dos estats europeus més.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Dossier

Les reaccions dels partits d’oposició

Els grups parlamentaris de l’oposició critiquen els retrets del cap de govern perquè minven la possibilitat de fer un pacte d’estat

E

ls grups parlamentaris de l’oposició van criticar a Martí que els fes retrets per posteriorment, fer oferiments de pacte d’Estat. El president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, va dir irònicament que «s’ha descuidat un pacte d’Estat sobre els museus» i va lamentar que tot fossin propostes de pacte ja tractades anteriorment. En termes similars es va expressar el president suplent del grup mixt i representant de SDP, Víctor Naudi, dient que «els retrets que fa Martí sobre les formes de discrepar xoquen amb el que pretén després». Per últim, el president del grup mixt i representant del PS, Pere López, va lamentar que després de cinc anys «cap de les reformes s’ha fet», en referència a les polítiques socials, les competències i transferències, les qüestions laborals i el sistema financer.

Foto:ANA

En canvi, el president del grup parlamentari de la majoria demòcrata, Ladislau Baró, va considerar que la capacitat del polític és la de trobar consensos i evitar que la discrepància pugui malmetre acords en d’altres àmbits. Baró, va defensar el discurs, destacant-ne dues parts diferenciades. A la primera, Baró va considerar necessari el repàs de les principals fites assolides en la resolució de la crisi de la BPA, i defensar-se de les opinions d’alguns actors polítics o jurídics «que intenten

El conseller liberal, Josep Pintat, conversa amb el conseller democràta, Ladislau Baró.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

20 ·

sembrar constantment el dubte sobre la bondat amb la qual s’està pilotant el procés». A la segona, va destacar «el fil unitari de la resta del discurs», per la necessitat de transparència i d’homologació, i la reiteració d’oferiments «que marcaran el que queda de la legislatura».

Liberals d’Andorra El president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, va resumir la intervenció del cap de Govern dient que es tractava de «retrets, mirar el retrovisor i després parlar d’unitat», i va lamentar que fes propostes de pacte de les quals «ja s’ha parlat». A més, Pintat va insistir en el fet que hi van haver retrets a tot l’arc parlamentari menys al grup demòcrata i va subratllar que «ells no s’equivoquen mai, per això estem on estem».

Pel que fa a la revisió del sistema fiscal anunciat per Martí, el liberal va dir que «ja vam advertir que s’haurien d’apujar els impostos».

Partit Socialdemòcrata El president del grup parlamentari mixt, Pere López, va criticar que haguessin passat cinc anys i cap de les reformes per les quals es demana un pacte d’Estat hagin vist la llum. En la seva opinió això demostra «incapacitat i manca de valentia política i de consens per tirar-les endavant». A més, va considerar que «són qüestions que no necessiten l’oposició». En quant a la revisió de la fiscalitat, va criticar que fos DA qui introduís unes deduccions a l’IS aprovat pel PS, que ara penalitzen la recaptació. «És un error més de DA en la política fiscal, com l’IGI bancari», va concloure.

Socialdemocràcia i Progrés Víctor Naudi, en representació de Socialdemocràcia i Progrés, va lamentar que Martí fes «una apologia de la seva feina per a la resolució de l’afer BPA». Al seu parer, «s’equivoca doblement perquè la crisi no està acabada i la recuperació dels diners dels estalviadors, s’haurà de veure». En relació als pactes d’Estat, Naudi va tornar a insistir que «no volem que siguin xecs en blanc», i menys després de les crítiques, que va qualificar de «manca de respecte i de visions equivocades».

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Entrevista

Fotos: G.G

Pere López

«Vuit administracions com les que tenim no les podem mantenir»

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

22 ·

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Entrevista

EL PRESIDENT DEL GRUP PARLAMENTARI MIXT I CONSELLER SOCIALDEMÒCRATA (PS), CRiTICA L’ABSÈNCIA DE PROJECTE POLÍTIC DEL GOVERN DEMOCRÀTA QUE AFRONTA ELS MATEIXOS REPTES DE LA PASSADA LEGISLATURA: LA DESPESA DE L’ESTAT I LA DELIMITACIÓ DE COMPETÈNCIES DELS COMUNS, LA REFORMA SANITÀRIA I LA REFORMA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA. TOT PLEGAT EN ABSÈNCIA DE REPRESA ECONÒMICA Text: Glòria Gurdó

– Com definiria el moment econòmic?

El país no va bé i les dades macroeconòmiques ja fa dies que ho demostren. L’arribada de capital estranger no s’està produint, només s’han fet algunes regularitzacions de situacions ja existents. I sobretot, no hi ha una capacitat de crear un estat d’ànim per reactivar l’economia. Evidentment, la crisi de la BPA no ha fet cap bé i la crisi ocasionada ara pel ministre de Finances tampoc.

Moltes coses no s’estan fent bé.

–Com ara quines?

Hi ha certs sectors, des de l’energia fins a l’aprofitament de recursos, passant pel sector terciari amb el foment de serveis per a les persones amb dependència, que són possibilitats de creació d’activitat que no s’estan desenvolupant. Una part essencial del programa que el Partit Socialdemòcrata (PS) va presentar a les últimes eleccions generals, era la creació de dos grans eixos d’activitat econòmica, el primer vinculat al sector de l’eficiència energètica amb l’aprofitament i la gestió de recursos i residus sota el lema Andorra verda i el segon, vinculat al servei de les persones amb dependència.

–Creu que aquests dos eixos serien suficients?

Serien una oportunitat per crear nous llocs de treball i dibuixar una Andorra diferent. Segurament estem parlant de sensibilitats polítiques diferents. Ho hem vist en el projecte de pressupost que és una mica més del mateix que es va fer en l’anterior mandat.

–Què opina de la pujada de les cotitzacions de la CASS? La pujada és una dificultat més per als empresaris i una pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors, que han de cotitzar un 1% més, respectivament. La majoria de Demòcrates per Andorra (DA), no ho va anunciar al programa electoral i ha agafat a tothom per sorpresa, sobretot quan tota la feina en l’àmbit sanitari està per fer. El cap de Govern, Toni Martí, va prometre, entre moltes altres coses, endreçar la Sanitat, la Funció Pública, o les Transferències i Competències dels comuns.., però són temes urgents en els que no s’ha pres cap decisió.

–De tota manera, la pujada del 2% permetrà fer front als reptes que es plantegen a la Seguretat Social a més del dèficit sanitari?

Se’m fa difícil poder-ho avaluar sense dades a la mà. Però en algun moment hem de deixar de parlar de dèficit sanitari per afrontar el cost de la Sanitat. El dèficit sanitari és un concepte que no entenc perquè és com parlar de dèficit educatiu, d’infraestructures, de seguretat, o de qualsevol altra prestació pública, totes són deficitàries. Per això hi ha impostos. No paguem ni la seguretat, ni el pas per les carreteres ni l’educació, i per tant tot això genera e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

23 ·

AndNews · núm. 4 ·

dèficit i d’algun lloc ha de sortir. En quant al futur de les pensions, crec que les persones que estan al front de la CASS han de fer un pas endavant, ja n’hi ha prou de discursos alarmistes sense presa de decisions. No em val anunciar als mitjans de comunicació que no es podran pagar les pensions d’aquí a uns anys. Recordo un estudi molt alarmista de l’empresa Vincles en el que les desviacions eren molt grans. Espero que sobre la base d’estudis actuarials més seriosos qui hagi de prendre decisions ho faci.

–Una altra cosa que preocupa al treballador són les cotitzacions impagades pels empresaris que des del 2009 fins al tercer trimestre de l’any passat, sumaven 17,2 milions d’euros, i en canvi no sembla gaire important.

Tota la gestió pública és important i la de la CASS encara ho és més perquè és més sensible. No només em preocupa el deute que acumula sinó també la despesa com ara les comissions que cobren les entitats bancàries que gestionen el Fons de Reserva, cosa que em sembla desproporcionada, o el conjunt d’assessors i d’auditories de tot tipus que també aniran a càrrec de les pensions. El PS ha fet esmenes al pressupost i preguntes que no sempre s’han respost. Sembla que des del punt de vista de la majoria i de les persones que estant al front de la CASS i del Fons de Reserva hi hagi una insensibilitat per controlar tot aquest tipus de despesa que es mesura en milions i milions d’euros. Quatre milions en comissions, 1,5 milions en auditories, als quals cal afegir el cost de les revisions i dels assessors.

–L’altre gran repte del país és la gestió territorial avui capitanejada per un govern i set comuns, cosa que per 70.000 habitants potser és una mica excessiva?

Està clar que vuit administracions com les que tenim ara no les podem mantenir. I des del PS no volem malbaratar més recursos quan no podem pagar pensions ni despeses essencials, ni podem atendre les persones en dificultats –que cada dia n’hi ha més. Per tant, vuit administracions enteses com fins ara, amb una superposició de departaments i duplicitat de serveis, no ens les podem permetre. Vam proposar treballar amb la majoria i el Govern en aquest tema que requereix valentia política. Però, com ja és habitual, quan es tracta de temes escabrosos, se n’ha parlat molt i no s’ha afrontat mai.

–En canvi, sembla que el cap de Govern hagi convertit la delimitació de les competències com una de les fites irrenunciables del seu mandat.

Nosaltres creiem que per no incomodar certa parròquia o cert cònsol, no s’està fent res i això és temerari. I Martí té el repte de prendre les decisions que fins ara no ha pres. El debat d’orientació política inclou la mateixa llista de problemes. La delimitació de les competències comunals i la reforma de la llei de les transferències, la reforma sanitària, la reforma de la Funció Pública...

Maig 2016

Entrevista

De moment, tot plegat sembla aquella pel·lícula en que et despertes cada dia el mateix matí. Però, amb els anys, si la llista és idèntica la magnitud dels problemes no ho és, sinó que s’incrementa. Després de no prendre cap decisió durant cinc anys, a Martí li en queden dos per redreçar la situació i no ser recordat com el cap de Govern que no va fer res.

–S’ha referit a la crisi del ministre de Finances, perquè és tan important, quan les activitats que han sortit a la llum eren moneda corrent a Andorra tant a finals dels 90 com fins ben entrat el nou segle?

Hi ha un problema ètic i moral. I també de falta a la veritat o d’opacitat en donar unes dades que no corresponen a la realitat i en no reconèixer la participació que havia tingut en l’entramat d’unes societats creades a Panamà.

A més, el fet de figurar en unes llistes que tothom té resta credibilitat al Govern a l’hora de negociar, sobretot quan la UE vol emprendre accions contra les persones que apareixen a les llistes.

–El Govern ho està fent tant malament?

El què s’està constatant és que el Govern té dos problemes. D’una banda, li falta projecte polític cosa que a la primera legislatura no es va notar tant perquè va donar continuïtat a la feina engegada pel PS i de l’altra, és un Govern bloquejat per aquesta crisi generalitzada de certa tristor. El Govern, més enllà de solucionar les diferents crisis que se li estant obrint, tampoc és capaç d’engegar nous projectes.

–Quan parla de diferents crisis es refereix també a l’afer BPA? Una cosa és la crisi de la pròpia Banca Privada d’Andorra (BPA) i una altra és la crisi que afecta el bon nom de la plaça financera. No s’han pres decisions per defensar el prestigi del sistema financer, ni per reforçar-lo. El PS va demanar avançar el calendari d’implementació de l’acord monetari i prendre acords més contundents en matèria de transparència. És a dir, no només solucionar el problema puntual de la BPA sinó treure’n lliçons.

–I no és prou garantia que el Fincen avalés el procés de liquidació de la BPA i aixequés l’amenaça que va fer pesar sobre el sistema financer andorrà?

El Fincen va avalar el procés de creació de Vallbanc que és la llei que permetia separar els actius «bons» dels «dolents». Però la problemàtica de la plaça financera requereix més eines que donin garanties a la comunitat internacional. Quan hi ha un incendi en un edifici no n’hi ha prou amb apagar-lo, cal esbrinar perquè s’ha produït i si s’hagués pogut evitar. Això vol dir que potser cal canviar la normativa vigent o adoptar noves mesures de seguretat. No es tracta de les mesures que el Govern ha pres en relació a l’afer BPA –ja siguin moltes o poques, bones o dolentes–, sinó que per

recuperar el prestigi de la plaça financera hauria d’haver avançat les mesures que s’implementaran el 2018. De la mateixa manera, esperàvem un reforçament de l’INAF i l’aprovació de protocols més potents en tema de transparència. I tot això no s’ha fet.

–Altra cosa que està a la cantonada, a més de l’entrada en vigor de l’acord d’intercanvi automàtic d’informació fiscal, és el compliment dels acords de Basilea el 2019?

Tot això, són dificultats i riscos pel sector financer. Segurament l’intercanvi d’informació automàtic comportarà la pèrdua d’alguns clients i el compliment de Basilea III comportarà unes exigències de capital de cara al 2019 que faran que els accionistes hagin de posar més diners a les entitats. Per tant, amb més motiu, s’haurien de prendre decisions més valentes.

–També caldrà la figura de l’últim pagador per fer front a problemes de liquiditat?

Aquest és un tema que ja hem parlat a la comissió especialment creada per a l’afer BPA, i ens sembla que una qüestió que no podem allargar més. La crisi de la BPA ha demostrat que Andorra com a país i la seva plaça finan-

POLÍTIQUES SOCIALS

COMUNS

EUROPA

«El dèficit sanitari és un concepte que no entenc, és com parlar de dèficit educatiu, d’infraestructures o de qualsevol altre prestació pública »

«Des del punt de vista del PS no volem malbaratar més recursos quan no podem pagar pensions ni despeses vitals»

«En l’acord duaner hi ha dues coses essencials, les franquícies de viatgers i la fiscalitat sobre la importació de tabac»

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

24 ·

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Entrevista

–La manera d’afrontar la crisi de la BPA ha estat la millor?

Sempre ens ha semblat que a partir de la publicació de la nota del Fincen la millor solució era aprovar la directiva comunitària per engegar el procés que hem viscut. Abans de la publicació de la nota del Fincen, encara hi ha molt per explicar i aclarir. Tampoc no tenim els mecanismes de liquidació que tenen altres països. Avui encara estem vivint liquidacions –per exemple el cas Valora–, que s’arrosseguen des de fa vuit o nou anys. Per això ens va sembla que la millor garantia pels clients era aquest procés que obria la possibilitat al banc de continuar operant amb altres titulars, després de passar pel sedàs els comptes amb la finalitat de poder recuperar el més ràpidament possible els diners dels clients «bons». Els altres comptes hauran de passar per un procés de liquidació judicial i poden passar anys i anys fins que s’aclareixi tot. Però tots aquells clients que «no hi tenen cap culpa» no tenien perquè estar pendents de tot això.

cera no poden estar isolades i que cal anar a buscar aquest últim pagador. És un camí que s’ha de començar a fer. A hores d’ara, però, seria precipitat dir si això pot implicar la supervisió per part d’un organisme internacional, que podria ser i ho veuríem bé; un accés al Banc Central europeu, o crear algun altre mecanisme. Aquesta és una de les lliçons que hem de treure de la crisi de la BPA i una altra, és que potser els nostres organismes reguladors necessiten canvis.

–Posar-se sota la supervisió d’un organisme internacional és perdre sobirania?

No s’ha d’entendre així. Ens hem de plantejar seriosament una supervisió, ja sigui en temes bancaris purs, en temes de blanqueig o en altres temes a nivell internacional. I si això ha de servir per aportar més garanties als clients de la plaça financera andorrana ningú no ho ha de veure com una qüestió negativa. Si ha de fer que els clients no marxin ara ni en un futur, o que hi pugui haver l’arribada de nous clients per una activitat bancària eficient i productiva, lluny de qualsevol opacitat, benvinguda sigui la supervisió internacional, benvingut sigui l’últim pagador i benvinguda sigui la col·laboració, la cooperació i si és el cas, l’adscripció a un organisme que aporti estabilitat. Si ens hem de quedar com ara amb la sensació que hi pot haver inestabilitat i riscos, negar-se als canvis és defensar una sobirania malentesa.

–I els organismes reguladors nacionals?

Penso que la crisi de la BPA passa per moltes qüestions. Segurament hi ha una sèrie de possibles pràctiques bancàries incorrectes, però també denota deficiències en el funcionament dels organismes reguladors. Quan l’Estat crea organismes controladors i supervisors ho fa per detectar aquestes pràctiques.

Possiblement no es poden detectar tres euros, però quan es tracta de grans comptes bancaris amb grans estructures de blanqueig, se suposa que aquests organismes han de tenir la capacitat de detectar-los. A tothom se li pot colar algun client, però quan es colen més d’un miler de clients que representen un volum de diners molt elevat, és que alguna cosa ha fallat. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

25 ·

–Està d’acord doncs amb el procés de creació de Vallbanc i la venda?

Des del PS tenim molts dubtes sobre com s’ha fet. Tenim dubtes sobre l’auditoria de revisió de comptes, l’abast, el termini i el cost que ha tingut. Potser el procés de venda ha anat molt encarat als bancs de fora, cosa que era un objectiu desitjable però potser massa elevat. D’altra banda, un fons d’inversió no és un banc. No obstant això, si aquesta venda permet donar operativa a Vallbanc i permet que els clients recuperin els seus diners, doncs benvinguda sigui. De tota manera, el PS mai s’ha oposat al procés de resolució de la BPA, malgrat que no teníem tota la informació que havíem demanat, perquè pensem que no és un èxit que es pugui atribuir ningú.

–Estem negociant l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), és tant necessari preservar l’acord duaner quan ja no existeixen ni restitucions ni subvencions als productes agrícoles, compresos en els capítols de l’1 al 24?

No hi ha restitucions, però l’acord duaner vigent permet unes franquícies als viatgers, tant pel valor de 900 euros com pel nombre de cartons de tabac, o de botelles d’alcohol i de perfum que són essencials per al comerç andorrà que no és un comerç a gran escala, sinó tot el contrari.

–Però entrar al mercat únic no vol dir que els viatgers puguin comprar el que vulguin com ho fan als altres països membres –a excepció potser del tabac que hem vist com França posava un límit a les compres massives que els seus nacionals feien a Espanya?

L’acord d’associació ens obre el mercat únic però no ens fa membres de la UE. La lliure circulació de mercaderies s’aplicarà als intercanvis comercials o industrials, però en quant als viatgers tindrà unes limitacions a les duanes.

Tots els països tercers que tenen acords amb la UE tenen aquestes limitacions. L’accés al mercat únic vol dir que una empresa andorrana que fabriqui un producte podrà exportar-lo sense haver de pagar aranzels. En canvi, els turistes tindran un topalls per importar a casa seva el que hagin comprat aquí, per això és interessant mantenir els que tenim perquè són superiors als d’altres països tercers.

–Quan veus que la mantega o la llet són més barates a Espanya que a Andorra, no seria possible conservar les franquícies que s’apliquen i prescindir de l’especificitat dels capítols de l’1 al 24?

En l’acord duaner l’altra cosa essencial és la fiscalitat sobre la importació de tabac cosa que permet sostenir la indústria tabaquera que dinamitza molt l’economia i representa una aportació important a les arques de l’Estat. Es tracta de preservar aquests dos aspectes de l’acord duaner sense els quals és difícil imaginar el futur d’Andorra.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Actualitat

Fotos: ANA

L’augment de la cotització a la CASS aixeca molt soroll per poques nous

L’hospital Nostra Senyora de Meritxell.

LA MESURA PROVOCA LA BRONCA D’EMPRESARIS I TREBALLADORS QUE A PARTIR DEL PASSAT ABRIL PAGUEN UN 1% MÉS, RESPECTIVAMENT. NO OBSTANT AIXÒ, NO QUEDA CLAR SI SERÀ EFECTIVA PER DISMINUIR EL DÈFICIT DE LA BRANCA GENERAL O PER PROVEIR DE MANERA DECIDIDA LA BRANCA JUBILACIÓ

Uns i altres van rebre molt malament l’increment global del 2%. I tant els representants patronals com els sindicals es van queixar reiteradament als mitjans de comunicació de l’arribada de la mesura que incrementa la despesa per uns i retalla el poder adquisitiu per als altres. A aquestes veus també s’hi sumen les de l’oposició a la majoria de Demòcrates e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

26 ·

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

D

es del passat 1 d’abril la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) representa el 22% del salari. Un percentatge que es divideix en el cas dels assalariats, entre l’empresari (15,5%) i el treballador (6,5%); i que també han de satisfer els autònoms sobre la base molt arbitrària d’un salari de 1.900 euros que molts ni tan sols somien.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Actualitat

tenint en compte que el dèficit de la branca general va augmentar l’any passat en gairebé 2,7 milions d’euros, l’ingrés de dos milions més a l’any seria encara insuficient per fer la pau.

La CASS exposa en la memòria comptable del 2015 que la despesa de la branca general és de 144 milions d’euros i augmenta més del 5% en relació a l’any anterior. Es tracta de les prestacions de reembossament que sumen 84,6 milions –un 5,3% més que el 2014– i de les prestacions econòmiques que pugen a 52 milions –un 5,2% més respecte al 2014.

En relació a les prestacions de reembossament la despesa per hospitalització s’incrementa en un 12,8% i de la mateixa manera, la despesa en centres especials i sociosanitaris també creix sensiblement (12,0%), mentre que la factura de la farmàcia augmenta moderadament (4,8%). En canvi, les prestacions econòmiques per baixa laboral –ja sigui per malaltia, accidents de treball o maternitat i paternitat– disminueixen considerablement (–4,8% respecte al 2014). Sigui com sigui, la CASS apunta que el dèficit pressupostari de la branca general és de 42,5 milions d’euros. Un dèficit que eixuga l’Estat amb fons procedents de l’Administració general.

L’augment representarà un increment dels ingressos de poc més de quatre milions d’euros

per Andorra que han recordat al Govern el seu compromís de racionalitzar la despesa sanitària abans de procedir a l’augment de la cotització, com és el cas del president del grup mixt i conseller pel Partit Socialdemòcrata, Pere López, que ho explica en l’entrevista que publiquem.

Amb tot, si per a uns augmentar les cotitzacions un 2% és una mesura insuportable en un moment en què l’economia pena per remuntar, per a altres és encara molt insuficient. I és que considerant que les cotitzacions a la Seguretat Social oscil·len entre el 30% i el 35% als països veïns, l’evolució de la cotització a la CASS encara té molt recorregut per fer.

A banda d’aquesta consideració, el cert és que números en mà, si la CASS va ingressar l’any passat més de 209 milions d’euros en cotitzacions, l’augment del 2% representarà un increment dels ingressos de poc més de quatre milions d’euros, que es no repartiran a parts iguals entre la branca general i la branca jubilació. Si fos així, e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

27 ·

Compromisos futurs Tot i que la CASS apunta una moderada recuperació de la situació de recessió econòmica amb un augment del nombre d’assalariats (2%) i un lleuger augment de les cotitzacions (1,9%), també adverteix que els punts de jubilació adquirits pels assegurats al llarg dels anys impliquen unes obligacions futures. En aquest sentit, subratlla que el càlcul de la pensió de jubilació s’estableix en relació al preu de compra i venda dels punts, fixat per llei però sense tenir en compte l’esperança de vida del jubilat ni el rendiment dels fons de reserva d’aquesta branca. I insisteix, una vegada més, que la prolongació de l’esperança de vida segueix una tendència creixent i són necessàries reformes que donin confiança als assegurats respecte a les pensions futures que ells mateixos van construint al llarg de la vida laboral, i alhora preservin el sistema públic de pensions a llarg termini.

De fet, l’abril de l’any passat ja va entrar en vigor una nova mesura per reforçar les reserves del fons de jubilació que tot i que va incrementar la cotització en un 15,6% en aquesta branca també va significar una disminució de l’11,8% a la branca general, la més deficitària en el dia a dia de la CASS, i la despesa que sembla preocupar més els empresaris.

Val a dir però, que l’any passat la CASS va pagar 75,4 milions d’euros en concepte de pensions de jubilació cosa que ja representa un increment del 6,1% respecte al 2014. De la mateixa manera, les

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Actualitat

Els locals de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

prestacions no contributives també van augmentar un 3,6%, ascendint a 70,3 milions. També va retornar 93 capitals de jubilació per un total de 923.000 euros i un import mitjà de 9.922 euros. El valor del fons de reserva de la branca jubilació a 31 de desembre del 2015 era de 1.095 milions d’euros amb un rendiment global de gairebé l’1,6%.

Descontents El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, va expressar el malestar dels empresaris davant l’adveniment de la mesura que considera poc afortunada en un moment econòmic encara delicat. I va assenyalar que les empreses no incrementen plantilles ni els resultats són els esperats. Altimir, també va criticar l’augment de la despesa a la CASS per l’augment dels salaris (+5% l’any passat) i l’increment de la plantilla, tot i recordant l’esforç del teixit empresarial per adaptar-se al nou model fiscal.

La despesa de la branca general va ser de 144 milions el 2 015 i va augmentar més del 5% De la mateixa manera, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, va retreure a l’executiu que igualés els beneficis dels empresaris amb els dels treballadors en establir que l’augment de la cotització es reparteixi a parts iguals entre e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

28 ·

uns i altres. Ubach va insistir en l’impacte negatiu que té l’augment de l’1% en la nòmina del treballador recordant que la majoria d’assalariats cobren un sou al voltant de 1.000 euros, cosa que els resta poder adquisitiu.

Fallides i morosos La Seguretat Social xifra el deute de cotitzacions declarades en 17,2 milions d’euros. Un deute que diu que aprovisiona en la seva totalitat en «tractar-se de deutes de dubtós cobrament o incobrables, amb expedients judicials o d’execució administrativa en la majoria dels casos». O sigui un dèficit més que s’afegeix al ja existent de la branca general.

Amb tot, aquesta declaració topa amb els extractes de punts dels treballadors afectats ja sigui per fallides o comportaments morosos dels empresaris. Uns extractes en els quals no queden reflectits els punts que haurien d’haver adquirit.

D’aquest deute previst de 17,2 milions, 7,8 milions d’euros es troben en execució administrativa del 2003 al 2015, i 5,3 milions més, són atribuïbles a fallides decretades per la Batllia.

La resta és de «dubtós cobrament» tot i que està a mans dels serveis d’inspecció i control administratiu «amb notificació de deute i compromisos en curs o bé amb dossier per tramitació per la via jurídica». El 75,7% del deute de cotitzacions tramitades a Batllia i el 71% de l’import de les fallides corresponen als últims cinc exercicis, entre el 2011 i el 2015.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Tel.+376 824 072 · Pl. Coprínceps, Núm.1 · AD700 Escaldes-Engordany

Mira la vida sense riscos Protegeix’te del sol

Tel.+376 873 918 · Av. Meritxell, 56 · AD500 Andorra la Vella

Fotos: Andnews

Actualitat

Martí creu que s’haurà d’encarar un nou augment de les cotitzacions a la CASS L’ORIENTACIÓ POLÍTICA DEL GOVERN PASSA PER DONAR COBERTURA SANITÀRIA TOTAL A LES PERSONES QUE NO TINGUIN RECURSOS I PER AUGMENTAR LA COTITZACIÓ A LA BRANCA GENERAL DE LA CASS

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

30 ·

e • només periodi dism sm

Text: Andnews

E

l cap de Govern, Toni Martí, va explicar en el debat d’Orientació Política les reformes que el Govern vol fer en matèria sanitària els dos propers anys i va posar sobre la taula que una de les qüestions que cal abordar és la cobertura sanitària del 100% per a les persones que ho necessitin. Martí va dir que «caldrà fer una revisió dels criteris per atorgar el 100% de la cobertura sanitària per manca de recursos econòmics», cosa que també exigeix que «tant els usuaris com els prestadors de serveis facin un bon ús del sistema de salut i que no es consumeixin més recursos dels necessaris». En aquesta tasca de revisió, va afegir, «serà precisa la col·laboració del Departament d’Afers Socials del Govern».

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Actualitat

El cap de Govern torna a demanar un pacte d’Estat per racionalitzar la despesa sanitària i garantir la qualitat dels serveis Durant la part del discurs dedicada a la Sanitat, Martí va manifestar, de nou, l’oferiment d’un pacte d’Estat i va explicar que en els propers mesos el ministre de Salut «convocarà els representants dels grups parlamentaris a diverses reunions per explorar la possibilitat d’assolir aquest acord». Segons Martí aquest pacte d’Estat hauria de tenir com a premisses «la qualitat i la sostenibilitat del sistema però que ens obligui a tots a tenir una actitud responsable».

Això, implica no només la qualitat sinó «tenir un sistema de salut que puguem pagar», va concloure.

El cap de Govern, també va exposar que en el futur també s’haurà de plantejar «un augment de la cotització per malaltia ja que des del 1968 s’ha mantingut fixa en el 10%». Amb tot, va matisar que aquest esforç no es demanarà als ciutadans fins que des del sector públic no s’hagi fet la feina per racionalitzar i controlar la despesa sanitària, tot i garantint la qualitat dels serveis.

Quant al recent increment de la cotització a la CASS va argumentar que entén que es digui que potser abans s’haurien d’haver aplicat millores en la gestió però va destacar que «en la branca de jubilació, que és on s’ha apujat, el problema no és de gestió sinó d’un model pensat per a una societat i una esperança de vida de fa 50 anys».

També va explicar que ha començat la missió d’assistència administrativa amb la seguretat social francesa per millorar «els sistemes d’inspecció de la CASS» i va defensar que aquests han de ser «més efectius i donar millor atenció als usuaris».

Reforma del sistema sanitari Martí també va defensar les accions fetes per reformar el sistema sanitari que es podran començar a veure aquest any. I va anunciar que e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

31 ·

es començaran a definir criteris i requisits perquè els professionals accedeixin a l’activitat sanitària pública, amb l’objectiu que «reuneixin uns criteris de qualitat i s’adeqüin al catàleg de serveis que el sistema públic ha de cobrir i prestar a Andorra». El nou model de contractació pública dels professionals de la salut es començarà a implementar aquest any de manera paral·lela a la cartera de serveis.

Martí va concretar que aquestes dues eines serviran per «controlar els abusos i les males pràctiques» i hauran de definir «clarament què està inclòs i què no ho està en el sistema de salut pública». D’aquesta manera, «no estem parlant de retallades; d’estalvi, sí; de reduir costos innecessaris», va insistir.

Aquest any també s’implantarà la història clínica compartida que ha de donar pas al metge referent. De fet, la llei de drets i deures dels pacients «arribarà al Consell en aquest període de sessions», va explicar afegint que «serà la que donarà pas a aquesta història compartida». Per últim, va destacar el lideratge del Ministeri de Salut en tot el procés de reforma, ja que els professionals hauran de ser acreditats pel Govern abans de signar el conveni amb la CASS. Llei de servei socials En relació a la reforma sanitària, Martí també va reivindicat la implantació de la Llei de serveis socials i sociosanitaris, que entre altres coses, ha permès vincular les pensions de solidaritat «al salari mínim, passant de 925 euros mensuals l’any a 976». En matèria social, també va afegir que el Govern enviarà al Consell un projecte de llei per adaptar la normativa del país al Conveni de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Per tot plegat, Martí va exclamar: «on són les retallades?»

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Fotos: Andnews

Zoom

Una indústria d’alt valor afegit LA VINCULACIÓ DEL MINISTRE DE FINANCES, JORDI CINCA, AMB EL GRUP ORFUND AIXECA SUSPICÀCIES PERÒ POTSER CALDRIA RECORDAR LA TRAJECTÒRIA D’AQUESTA SOCIETAT I LA PRÒPIA HISTÒRIA DEL PAÍS PER VEURE-HI MÉS CLAR

E

I és que la inauguració dels nous locals d’Orfund SA es va celebrar a bombo i plateret perquè segons el Govern era una d’aquelles empreses que tant desitjava Andorra, és a dir, una empresa d’alt valor afegit tot i que aquesta promesa no es va acabar de concretar, i al cap de poc temps, dos anys més o menys, els accionistes van deixar la clau sota la porta. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

32 ·

e•

El cap de Govern, Marc Forné, i la baronessa Thyssen van assistir a la inauguració de l’empresa que havia fundat el seu germà Guillermo

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

l 22 d’abril del 2000, El Periódico de Cataluña publicava una noteta amb fotografia inclosa a la seva secció Gente en la que explicava que «Carmen Cervera, baronessa Thyssen, va assistir aquesta setmana a Andorra a la inauguració de la seu central d’un holding internacional dedicat a la transformació d’or i brillants. L’empresa Orfund, SA, va ser creada pel seu germà, Guillermo, recentment desaparegut i està presidida per Joan Samarra. Després del casament amb el baró Thyssen, Cervera va confiar els seus assumptes econòmics al seu germà. A l’acte inaugural hi va assistir el cap de Govern, Marc Forné, així com la vídua i els fills del germà de la baronessa...».

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Zoom

L’obertura de la refineria d’or a la Massana es va celebrar a bombo i plateret perquè representava una activitat d’alt valor afegit No obstant això, la temptativa d’Orfund per comprar la mina de Salsigne –un procés que es va allargar durant anys i que no va arribar a bon port– va començar a aixecar sospites entre les autoritats franceses, tot i que els dirigents de l’explotació i els empleats veien la inversió andorrana com la salvació.

Si l’activitat principal d’Orfund era refinar metalls preciosos importats d’Amèrica Llatina, Àfrica i Rússia, els responsables de l’empresa estaven molt interessats en la mina de Salsigne per l’oportunitat d’ampliar el negoci. A la inauguració dels nous locals a la Massana –la mateixa a la que van assistir el cap de Govern Marc Forné i la baronessa Thyssen–, Joan Samarra va explicar als periodistes francesos que «arribem a la meta, l’Estat francès ens farà arribar la resposta tan aviat com li enviem tots els documents». I va afegir que era una qüestió de dies perquè «hem demostrat que la mina és viable i que tenim la voluntat de netejar el lloc. Salsigne s’ajusta de manera privilegiada en l’estratègia de diversificació industrial del nostre grup».

Uns accionistes, entre els quals hi figuraven, a més del ministre de Finances, Jordi Cinca, detentor del 10% de les accions de la societat, el president i el secretari del Consell d’Administració d’Orfund, Joan Samarra Naudi i Càndid Naudi Mora, aquest últim pare del conseller general per Liberals d’Andorra, Carles Naudi.

Si l’activitat principal d’Orfund era refinar or i metalls preciosos, en aquella època també intentava comprar una mina d’or tocada de mort al sud de França prop de Carcassona, per obrir-se a noves activitats industrials.

Les males llengües, però, deien que era per facilitar l’exportació de l’or africà a Europa i que si l’operació de compra hagués funcionat, hauríem assistit una vegada més a aquella pràctica tant coneguda, anomenada triangulació.

Una de les més lucratives sobretot en èpoques de restitucions a les importacions de productes agrícoles provinents de la UE, i que estava al cor de les acusacions de dumping que alguns diputats europeus portaven sobre Andorra al parlament europeu. Però a Andorra, aquestes coses com el contraban de tabac, no eren tan mal vistes i es continuava capejant els temporals amb molta mà esquerra. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

33 ·

Si l’extracció a la mina era difícil i estava envoltada de terrenys molt contaminats per aquest mateix motiu, Samarra només hi veia avantatges. «Fins ara hem explotat el metall de Costa d’Ivori, Mali, Burkina Faso, Guyana i Brasil. Francament, les mines africanes són més rendibles. L’únic interès per Salsigne és que es troba a proximitat i sabem que podem millorar-ne els rendiments pel procés Knelson que és diferent del de cianuració i permet recuperar aproximadament el 95% del metall que conté el residu».

Pràctiques oblidades A la vista de l’activitat d’Orfund i dels socis que la van fundar, entre ells Guillermo Cervera, tampoc no pot estranyar a ningú que estigués vinculada a una o altres societats panamenyes. De tots és sabut que les inversions de capital estranger a Andorra molt sovint es protegien del fisc d’origen a través d’aquestes societats, entre d’altres coses perquè era perfectament legal a l’època referida. I també donava més seguretat jurídica als inversors.

En quant a la comercialització de diamants i metalls de sang, encara avui molts països fan pocs esforços per eradicar-la. Sense anar més lluny, Europa no ha emprès cap iniciativa legislativa decidida en aquest sentit.

El 2003, la ONU va aprovar el Procés de Kimberley que intenta combatre el tràfic i la comercialització dels diamants de sang a través d’un programa de qualificacions. Amb tot, encara avui moltes matèries primeres com el coltan a la República Democràtica del Congo són objecte de comercialitzacions il·legals per finançar conflictes armats.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Fotos: Andnews

Consum

Problemes de connectivitat a Andorra Telecom LES CAIGUDES D’INTERNET ES REPETEIXEN DIA SÍ DIA NO, MENTRE QUE ALGUNS ABONATS QUEDEN DESCONNECTATS DELS SERVEIS DE TELEFONIA FIXA, TELEVISIÓ I INTERNET DURANT DIES. L’OPERADOR NACIONAL NO DÓNA CAP EXPLICACIÓ OFICIAL

L

Tampoc no és la primera vegada que l’operador nacional intenta capejar els temporals esperant senzillament que passin, en silenci i sense donar explicacions. Cosa que en lloc de donar confiança a l’abonat, només en provoca l’incertesa i la indignació. I és que és evident que davant el monopoli estatal té molt poques armes per exigir que el servei que rep estigui a l’alçada del cost que té.

En aquest sentit, cal recordar que l’any passat el ministre d’Economia, Jordi Alcobé, va acabar demanant disculpes per les incidències i avaries registrades a Andorra Telecom, després de contestar les preguntes que van fer al respecte els consellers Jordi Gallardo (Liberals d’Andorra) i Rosa Gili (Partit Socialdemocràta). s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

34 ·

e•

La millora del servei Internet no està donant el resultat esperat tenint en compte les dificultats amb què es troben els abonats per connectar-s’hi

e • només periodi dism sm

Text: AndNews

es incidències i avaries als serveis d’Andorra Telecom han augmentat els últims dies amb la caiguda reiterada d’Internet i de tota la xarxa de fibra òptica en diferents zones geogràfiques.

L’operador nacional però, no ha volgut donar cap explicació oficial. És més, ha intentat fer passar les incidències com fets aïllats quan en realitat no ho són. Andnews ha pogut saber que està fent canvis per millorar el servei, però de moment, el resultat d’aquestes millores està sent un mal son per l’operador.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Fotos: Andorra Telecom

Consum

La resposta del Govern publicada al butlletí del Consell General el febrer passat és prou il·lustrativa com també ho va ser el total de 103 queixes registrades pel Servei d’Atenció al Consumidor «per dos problemes puntuals que Andorra Telecom va tenir amb la fibra òptica i la televisió».

Segons la resposta que va donar el ministre a l’hemicicle del Consell General, s’entén per avaria una disfunció en els equipaments tècnics d’Andorra Telecom que impedeix el correcte funcionament d’un servei amb afectació sobre múltiples usuaris.

En canvi, una incidència és una queixa individual que és objecte dels serveis tècnics.

Potser això explica que quan l’abonat truca al 115 perquè no pot connectar-se a Internet, el treballador que té a l’altra punta del fil telefònic, prengui nota per defecte i tracti el client com si fos l’únic al que li passa alguna cosa. Al cap de tres dies d’haver de trucar pràcticament a la mateixa hora i d’estar desconnectat entre tres i quatre hores, el client comença a pensar que ja no és ell «el raret» i que la incidència afecta més persones. És aleshores quan arrenca a algun treballador més empàtic una petita explicació que el conforta una mica, perquè entén que no és l’únic que té problemes i torna a creure en la bona predisposició de l’operador i dels seus tècnics per solucionar l’avaria i superar el contratemps.

Explicacions al Consell General Sigui com sigui, al Consell General, el ministre Alcobé va explicar que l’any passat hi van haver 39 avaries al servei de televisió d’Andorra Telecom. Aquesta xifra incloïa des de la caiguda de canals de Som televisió, fins a una interrupció total del servei. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

35 ·

Vuit d’aquestes avaries van afectar tots els abonats durant 45 minuts. En quant al servei d’internet, es van produir 27 avaries més. De les quals dues avaries greus van ocasionar que, de forma global, 16.667 clients no tinguessin servei durant 45 minuts.

A més, les incidències registrades, és a dir els processos de resolució iniciats a demanda del client, van ser de 8.137 en el servei de televisió a través de fibra. El 55% d’aquestes responien a problemes tècnics d’Andorra Telecom –incidència, doncs a múltiples usuaris–, mentre que el 29% eren atribuïbles al mateix client, i el 15% van ser resoltes sense cap acció per part d’Andorra Telecom, segons l’operador nacional. A tot, això, va afegir que els problemes de connexió a Internet els va provocar la saturació del programari de la màquina principal que va obligar a reiniciar el servei d’Internet en dues ocasions.

En canvi, els problemes de Som Televisió els va atribuir a l’avaria de la màquina que ordena l’oferta de canals i el més important, a l’avaria de la màquina que assigna el senyal als descodificadors de televisió.

El ministre també va avançar la finalització de dues accions per millorar els serveis de connexió a Internet el proper mes de juny, cosa que suposa una inversió de quatre milions d’euros, i una altra per renovar les estacions de fibra òptica domèstiques que acabarà el 2017, per un cost de vuit milions d’euros més.

De moment, però la millora del servei Internet no està donant el resultat esperat tenint en compte les dificultats amb què es troben els abonats d’algunes zones geogràfiques per connectar-s’hi.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Empresa

Fotos: AndNews

El referent de la qualitat a Andorra GRUP PIRINEU COMPLEIX 25 ANYS AL SERVEI DELS SECTORS PÚBLIC I PRIVAT PER AJUDAR-LOS A ASSOLIR ELS MILLORS NIVELLS DE QUALITAT I EXCEL·LÈNCIA EN ÀMBITS TAN DIVERSOS COM L’EDIFICACIÓ, L’OBRA CIVIL, L’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I EMPRESARIAL, L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, LA REHABILITACIÓ, LA PREVENCIÓ RISCOS, ELS RECURSOS HUMANS, LA SEGURETAT INDUSTRIAL, LA GESTIÓ I MANTENIMENT, EL TRANSPORT PER CABLE, LA AUSCULTACIÓ O LES CAMPANYES DE SONDEJOS.

G

rup Pirineu compleix 25 anys d’existència donant servei al mercat andorrà i contribuint a la implementació i el control de la qualitat en àrees tan diverses, com la construcció, l’eficiència energètica i la preservació del medi ambient, els ginys mecànics, la seguretat dels béns i de les persones, l’organització empresarial i la sanitat. El seu director general, Josep Maria Comes, explica que «l’empresa va néixer el 1991 i la seva primera activitat va ser el control dels materials de construcció en laboratori d’assaig».

Des d’aleshores fins ara el Grup no ha parat de créixer no tant per la profunditat de mercat en aquesta àrea com per la necessitat de diversificar l’activitat. «Aviat ens vam adonar que les dimensions del país no ens permetrien créixer si només desenvolupàvem una e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

36 ·

sola activitat», recorda. I afegeix que «per això, però també per cobrir les necessitats que amb el pas dels anys exigien les empreses i el marc legal, vam sumar a la verificació en assaig els serveis d’assessoria tècnica en qualitat, prevenció i seguretat, medi ambient i sanitat». És amb aquest esperit, que el 2014 l’empresa d’estudis geotècnics i auscultacions a murs ancorats, Geotech, s’integra al grup i també ho va fer en el seu moment l’empresa Ecam especialitzada en la comprovació de ginys mecànics, especialment els equipaments

Fins ara el Grup no ha parat de créixer, no tant per la profunditat de mercat com per la necessitat de diversificar l’activitat

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

GruP

COMPROMÍS AMB LA QUALITAT

741285

agència

T

CONTROL DE QUALITAT

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

INSPECCIÓ DE GINYS MECÀNICS

SONDATGES I INSTRUMENTACIÓ

Control de qualitat d’obra nova Organisme d’inspecció i control Organisme de control mediambiental Rehabilitació Eficiència energètica ITE’s Metrologia Proves dipòsits hidrocarburs ADR’s i ATP’s Sonometries

Servei de Prevenció Aliè Vigilància mèdica Plans d’emergència i autoprotecció Formació nivell bàsic (50h) en seguretat i salut Implantació de normes ISO Certificacions BIOSPHERE Auditories de prevenció RSC

Assaigs no destructius Control cables Control estructura metàl·lica

Auscultació murs ancorats Sondatges geotècnics Assaigs in situ

www.gruppirineu.com

Empresa

Actualment avalua el projecte de certificació Biosphere de Turisme Responsable per a la destinació Andorra intrínsec del lloc, respectant les tradicions i l’entorn social i cultural alhora que també busca optimitzacions econòmiques.

«Per això també suma a les pràctiques d’aprofitament i estalvi de recursos, el respecte pel medi ambient i la immersió dels turistes en les societats que els acullen, a través de la promoció dels seus costums, la seva cultura o la seva història», resumeix Comes. El treball que fa el Grup Pirineu, representant a Andorra de la marca, consisteix en l’acompanyament, l’assessoria i l’assistència per obtenir-la.

D’altra banda, les empreses del Grup també estan acreditades com a organismes d’inspecció i control pel departament de seguretat industrial del Ministeri d’Economia, de control mediambiental pel Ministeri de Medi Ambient i com a servei de prevenció aliè pel departament de Treball. A més, les empreses del grup (Pirineu Inspecció i Control, Principat Qualipreven, Geotech i Ecam ) també disposen de les certificacions de qualitat ISO 9001:2008 i OHSAS 18001:2007 i de medi ambient ISO 14001:2004, acreditades per l’empresa de certificació espanyola Applus. Comes afirma que «en resum, són 25 anys amb un únic compromís: la Qualitat».

de les estacions d’esquí. Comes resumeix que «la nostra feina és garantir que les coses es fan bé».

I és que la voluntat del Grup Pirineu és ser una organització líder i referent a Andorra en la inspecció, verificació, assaigs, assistència tècnica i certificació en qualitat, prevenció i seguretat, medi ambient i sanitat, per tal de satisfer les necessitats presents i futures dels clients. Per tot això, proposa als seus clients la integració de serveis i l’acompanyament en la internacionalització de les seves empreses.

La filosofia del Grup Pirineu és contribuir a la generació d’avantatges competitives, afavorint la millora dels negocis. Les seves àrees d’activitat són molt diverses encara que la feina «sempre consisteix en analitzar les instal·lacions o els procediments amb perspectiva per determinar-ne l’eficiència i recomanar, si cal, millores» argumenta Comes. I conclou que «la nostra meta final és sempre l’excel·lència que ha de beneficiar el client i el país».

Actualment, el Grup Pirineu avalua un projecte força ambiciós i alhora molt beneficiós. «Intentem aconseguir la certificació Biosphere de Turisme Responsable per a la destinació Andorra, cosa que ens permetria esdevenir el primer país al món que la té».

La certificació Biosphere de Turisme Responsable està reconeguda per la Unesco i garanteix que l’explotació turística és respectuosa no només amb el medi ambient, sinó també amb el caràcter e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

38 ·

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

866 866 Truca’ns al telèfon 60 70 80 per adherir-te al nostre servei

VISIT-M posa a la seva disposició la infraestructura necessària per tal d’oferir serveis d’atenció mèdica domiciliària, així com d’altres serveis addicionals relacionats amb l’atenció mèdica, en tot el territori andorrà, independentment de si vostè és nacional, resident, turista o passavolant.

Posem a la seva disposició diferents fórmules de prestació de serveis, dirigides – cadascuna d’elles- a col·lectius d’usuaris específics: Servei a particulars residents al Principat afiliats a la CASS Servei a particulars residents no afiliats a la CASS Servei a empreses (benefici social pels seus empleats) Servei als allotjaments turístics del Principat Servei a turistes i/o passavolants allotjats en residències particulars � Servei a companyies asseguradores nacionals i estrangeres � Altres modalitats de servei personalitzades � � � � �

Els usuaris del servei VISIT-M disposen d’un sistema de “call center”, de funcionament ininterromput (24 hores/365 dies), el qual gestiona les demandes de servei, tot canalitzant la petició d’atenció mèdica cap als professionals de l’equip mèdic els quals es desplaçaran al domicili del pacient en el mínim temps possible.

Fotos: SVG

Cultura

Joan Xandri posa al costat de la seva obra Ànima compartida.

De Venècia a Andorra

V

ivim en un món de portes enfora, que es mou a la velocitat L’ALTALROC OBRE LES PORTES AMB LES OBRES QUE XANDRI de la llum, que es nodreix de I ROQUÉ VAN EXPOSAR A LA 56a BIENNALE la vida de la seva gent i que ha Text: Rosa Alberch perdut la capacitat de parar el temps. En un context d’inevitable camí cap al precipici de la globalització, un petit país com Andorra decideix parar el temps i convidar-nos a passejar en silenci per un espai on l’art troba la imperiosa necessitat de reivindicar la intimitat de l’artista, els seus Paisatges interiors.

Amb aquest títol ara farà un any que Andorra desembarcava per tercera edició consecutiva a la ciutat dels canals per participar a la 56a Biennal d’Art de Venècia amb les escultures d’Agustí Roqué i la instal·lació pictòrica de Joan Xandri a l’Spazzi, Castello 3865, prop de l’Arsenale. Ara es poden veure a Andorra, a la nova sala d’exposicions del Govern, Artalroc, situada a la part alta d’Escaldes–Engordany. La mostra es podrà veure fins el 31 de maig.

Joan Xandri El pintor treu els quadres del seu espai natural, la parets, per presentar-los a terra. Una quarantena de teles amb motius animals que com una manada es resguarden els uns als altres donant l’esquena a un sistema que no els representa.

En paraules de l’autor la seva obra Ànima compartida és una reflexió sobre dues voluntat antagòniques. D’una banda, mostrar un sentiment i comunicar amb l’espectador a través e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

40 ·

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Cultura

La inauguració de la sala Artalroc i l’exposició de la participació a la Biennale.

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

41 ·

•

Deixem pel final la gran Inside una trampa artística en la qual l’espectador es veu immers en un búnquer d’intencions voyeuristes amb una mira oberta a l’exterior mentre que des de fora la intimitat queda exposada al passant.

s periodism nomé e

Cadascuna de les obres té una entitat pròpia. Be careful és una peça urbana que invita a recorre-la des de l’interior cap a l’exterior on es projecta. Between és una metàfora d’Andorra, enmig de dos països d’un blau poderós i amb una línia que serpenteja i acompanya l’espectador.

ART AL ROC. La nova sala d’Exposicions del Govern.

Centre d’Interpretació de les Aigües del Madriu, el CIAM. S’inicia així, una nova etapa de la sala d’exposicions del Govern a la part alta d’Escaldes- Engordany mentre es construeix The Cloud l’edifici de serveis d’Andorra Telecom on es traslladarà de nou l’activitat de la sala un cop acabades les obres. Art al Roc pren el nom de la font del Roc del Metge que brolla davant la instal·lació i a l’aigua de la qual se li atorguen propietats medicinals amb una temperatura que surt a 70º.

e•

Agustí Roqué L’escultor ens parla de l’abstracció, per ell, «l’essència de l’escultura», i ho fa en tres peces que volen significar «un crit d’esperança en un món dirigit». La seva preocupació una lleugeresa poètica a la seva obra la culmina en el seu trident de peces de la Biennal, Inside inside. Vidre corbat que dialoga amb poderoses planxes d‘alumini per abraçar el visitant en el seu recorregut per l’obra oferint-li un joc de transparències i temperatures que representen l’ésser en l’estat més pur.

Repercussió d’Andorra a Venècia Visitants del pavelló d’Andorra : 17.818 Facebook: 129 seguidors – Twitter : 244 Visitants a la Biennale: 501.502 6.948 visites a www.andorra-biennal.ad 35.440 imatges etiquetades #BiennalediVenezia a Instagram Més informació: www.agustiroque.com www.joanxandri.com Youtube: ANDORRA - INNER LANSCAPES (documental de la participació dels artistes a la Biennal d’Art de Venècia)

e • només periodi dism sm

de l’obra. Però per un altre costat també és una reflexió sobre el dret a la intimitat, a no ensenyar-ho tot i preservar part del seu interior. D’aquesta manera la instal·lació de Xandri es converteix en una girada d’esquena a un món que aboca tota la seva intimitat a les xarxes socials.

Una de les obres d’Agustí Roqué exposades a la Biennale de Venècia.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Un apunt. A l’exterior de l’Art al Roc hi ha exposada Blue Window una escultura que es va poder veure davant el Hilton Molino Stucky al Lido de Venècia durant el Festival de Cinema que acull la ciutat al mes de setembre.

La 57a edició Andorra aposta per la Biennal d’Art de Venècia. De cara a la 57a edició, el Ministeri de cultura ha anunciat una partida de 220.000 euros i la intenció que els Tallers d’art vagin vinculats a la participació a la gran cita. Això vol dir que podríem veure l’obra acabada abans que marxi a la ciutat dels canals per una vegada més representar Andorra en un dels aparadors d’art més rellevants del món.

De tot se n’aprèn i entre les crítiques recollides en la passada edició hi ha la de conèixer millor l’espai on anirà l’obra perquè no es donin casos com el de Roqué que va descobrir que les dimensions de l’Spazzi no eren les que li havien comunicat gràcies a una visita que va fer per compte propi.

També caldrà promocionar millor l’esdeveniment i el paper d’Andorra en mitjans especialitzats del camp de l’art i els generalistes per difondre l’orgull que suposa participar en un esdeveniment d’aquesta alçada.

Un altre aspecte a millorar és el coneixement de l’espai i la promoció de representació en diferents mitjans tan nacionals com internacionals.

Fotos: Andnews

Foto: Andnews

Esports

Cyril Despres, 5 vegades campió del Ral·li Dakar en motos

Paradís de Residents

El Principat s’ha convertit els darrers anys en el lloc de residència escollit per un nombre cada vegada més elevat de professionals de l’esport, atrets pels avantatges fiscals i unes condicions difícilment millorables per entrenar, amb els beneficis afegits de fer-ho en altura. La majoria són ciclistes o pilots de motos, però les muntanyes del país també han seduït des de fa molts anys esportistes d’altres disciplines. El govern n’ha facilitat l’arribada amb nous tipus de residències passives i, des d’entitats com la Confederació Empresarial i empreses privades d’assessorament, es faciliten els tràmits dels nou arribats. La tendència s’ha disparat els últims anys i continua en ascens. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

42 ·

e•

Cyril Despres, Purito Rodríguez, Toni Bou, els germans Espargaró i Cathy O’Dowd són alguns dels més coneguts

e • només periodi dism sm

Text: Joan López

E

l millor pilot de trial de la història, Toni Bou, realitza acrobàcies aparentment impossibles sobre la neu de Naturlàndia i el vídeo que ho recull es fa viral a les xarxes socials. Héctor Barberà i Loris Baz, pilots de l’Avintia Racing de MotoGP, desfilen amb les seves Ducati Desmosedici per l’Avinguda Meritxell d’Andorra la Vella en una espectacular presentació organitzada per l’expilot Rubèn Xaus. La Vuelta a Espanya celebra una etapa íntegrament en territori andorrà que ja es considera la més dura de la història i que ha estat dissenyada pel ciclista Joaquim Purito Rodríguez. Són alguns exemples de notícies dels darrers mesos que vinculen Andorra amb esportistes residents, capaços de mobilitzar milers de seguidors a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

ELS AVANTATGES FISCALS I LES CONDICIONS IDÒNIES PER ENTRENAR EN ALTURA DISPAREN EL NOMBRE D’ESPORTISTES PROFESSIONALS QUE ESTABLEIXEN LA RESIDÈNCIA A ANDORRA

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Esports

Els pioners Abans de l’esclat actual, un bon grapat d’esportistes ja havien fet d’Andorra la seva nova llar.

Cyril Despres (Nemours, 1974) va ser un dels primers en arribar, fa una quinzena d’anys, quan encara era un pilot d’enduro desconegut que somiava fer-se un nom al Ral·li Dakar i volia fer realitat el somni de viure en una casa de fusta enmig del bosc. Ja a Andorra es convertiria amb 5 tuaregs daurats en el segon pilot amb més victòries en motos del mític ral·li, només per darrere d’Stéphane Peterhansel. El resident francès, que des de fa un parell d’anys ha canviat les motos pels cotxes i Yamaha per Peugeot, és l’exemple perfecte d’integració al país d’acollida. Des de fa un any, organitza l’Andorra 500 de motos clàssiques.

Canvis legislatius i el cas Márquez L’arribada creixent d’esportistes professionals s’ha vist afavorida pels canvis en la legislació andorrana. L’any 2012 es van aprovar les autoritzacions de residència passiva per a professionals amb projecció internacional i per raons d’interès esportiu. Es van reduir el mínim de dies de residència principal i efectiva exigits, que han passat de ser 183 a 90 a l’any. També s’ha rebaixat la inversió mínima exigida a 50.000 euros.

No ha faltat polèmica fora de les nostres fronteres. El cas més sonat va produir-se el desembre de 2014, quan el Diari d’Andorra va avançar que el bicampió del món de MotoGP Marc Márquez havia demanat la residència andorrana. El pilot de Cervera va ser objecte de moltes crítiques pels aficionats del país veí. Amb un contracte amb Honda que li reporta uns 10 milions d’euros anuals, Márquez en l’actualitat ha de pagar la meitat en impostos. L’enrenou de la notícia va fer aturar el procés de residència i el pilot va comparèixer davant la premsa per dir, entre llàgrimes, que de moment seguiria a Espanya.

D’origen francès com Cyril Despres, un altre dels esportistes que van descobrir Andorra fa molt de temps és Cédric Gracia (Pau, 1978).

El carismàtic pilot de descens de BTT, amb centenars de milers de seguidors a les xarxes socials, va ser l’impulsor del Bike Park de Vallnord i un dels artífexs de l’arribada al país de la Copa del Món i dels Mundials de BTT. Com Despres o Gracia, també van arribar al país fa més d’una dècada els primers pilots de motos de velocitat, com l’australià Garry McCoy, el neozelandès Simon Crafar o el català Rubèn Xaus. Tots s’hi van quedar.

i desnivells perfectament senyalitzats. A banda d’alguns companys de Purito a l’equip rus Katiuixa, com Ángel Vicioso, la formació australiana Orica GreenEdge ha establert a Andorra el centre d’operacions a Europa amb una desena de corredors. El portuguès Rui Costa (Lampre), l’irlandès Dan Martin (Etixx Quick Step) o els espanyols José Joaquín Rojas, Jonathan Castroviejo, Beñat Intxausti, Gorka i Ion Izaguirre (Movistar) són altres dels molts ciclistes que resideixen i s’entrenen a les carreteres del país.

L’escocès Douglas Pate és ambaixador dels esports a la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i s’encarrega de tramitar les fitxes per a la Federació de Ciclisme, tot i que la seva feina no es limita als esportistes. «Des de la CEA estem intentant trobar maneres de simplificar el procés per als nous residents. Un exemple és el Llibre de Família. Hem aconseguit que s’elimini la necessitat de presentar una cosa que en altres països no es coneix», diu.

Una graella amb grans pilots La llista de pilots de motos residents és fins i tot superior a la dels ciclistes. Els germans Aleix i Pol Espargaró, o el britànic Bradley Smith, són algunes de les figures més destacades de la graella de MotoGP. Chaz Davies, Leon Camier i Randy de Puniet (Superbikes) o Jules Cluzel (Supersport), també es compten entre els pilots de velocitat amb residència a Andorra. Les altres modalitats del motociclisme no han volgut ser menys i recentment s’han establert al país Toni Bou, el pilot de trial amb més títols de campió del món (10 a cobert i 9 a l’aire lliure), i el dakarià Joan Barreda.

Tot apunta que el proper pot ser el vigent campió de MotoGP, Jorge Lorenzo, que ja va tenir la residència al país fa alguns anys. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

43 ·

e•

El nombre de ciclistes professionals que han seguit els passos del Purito Rodríguez s’acosta a la trentena i continua creixent. Una de les raons és l’existència de ports de muntanya ben asfaltats, poc transitats i amb distàncies

Joaquim Purito Rodríguez, 3 vegades número 1 del rànquing UCI de ciclisme

e • només periodi dism sm

Purito obre la porta als ciclistes No fa tants anys que viu al país, però Joaquim Purito Rodríguez (Barcelona, 1979) ja se n’ha convertit en un dels ambaixadors més populars. Després de visitar Andorra durant molts anys per entrenar, va acabar fent les maletes per establir-s’hi amb la família, una decisió que també el va ajudar a millorar els resultats esportius. Primer classificat de l’UCI World Tour els anys 2010, 2012 i 2013, i podi en el Tour, Giro i Vuelta, el veterà ciclista català és un dels esportistes que més es deixen veure al país. Des de l’estiu passat dóna nom a una multitudinària marxa cicloturista, La Purito Andorra, i apadrina l’escola de l’Sprint Club Andorra.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Esports

Rubèn Xaus (Sant Cugat del Vallès, 1978) va arribar a Andorra com a pilot en actiu i en l’actualitat assessora molts d’aquests esportistes des de la seva empresa AND Move. «Un dels motius que atreuen els esportistes professionals per venir aquí és allargar la carrera esportiva. Cada dia entrenat a Andorra en altura equival a dos dies al nivell del mar. A part de tots els avantatges, com la seguretat, tranquil·litat, facilitats, serveis i avantatges fiscals, que també allarguen la carrera professional», assenyala Xaus.

A banda dels ciclistes i pilots de motos, en aquesta llista incompleta podem trobar molts altres noms il·lustres, com els pilots de cotxes Dani Juncadella o Dani Sordo i l’excampió canadenc de Fórmula 1, Jacques Villeneuve, o el jugador de golf Victor Dubuison. No hi podien faltar tampoc representants de la neu. Entre els més destacats es troben el rider francès Richard Permin, l’esquiador d’estil lliure suec Henrik Harlaut o l’exsurfista de neu català, Jordi Font. Tots han fet d’Andorra el seu particular El Dorado. Per al país, el repte és aprofitar aquest excel·lent aparador sense morir d’èxit.

Toni Bou, 19 vegades campió del món de trial, a Naturlàndia.

Cathy O’Dowd, alpinista i conferenciant

Cathy O’Dowd, la primera dona que va coronar l’Everest per les dues cares

El 29 de maig de 1999, Cathy O’Dowd ( Johannesburg , Sud-àfrica, 1968) es va convertir en la primera dona que havia coronat el cim de l’Everest per les cares nord i sud. Poc temps després va descobrir Andorra i s’hi va quedar. Va ser una de les residents pioneres del món de l’esport.

–Què et va portar a Andorra?

Vaig venir per la residència passiva. Sóc sud-africana i volia viure al sud d’Europa, en algun lloc que reunís sol i muntanyes. Sóc autònoma i utilitzo la meva experiència en les expedicions que faig a l’Himàlaia per parlar a les empreses de lideratge i treball en equip. No tenia un segon passaport, ni tampoc gaires diners, així que semblava molt complicat obtenir la residència en algun país de la Unió Europea. Andorra i el seu sistema de residència passiva em van donar una oportunitat.

–Què et va fer quedar-te?

Si Andorra hagués resultat ser com Mònaco, massificada, amb molt ciment i gent rica preocupada per les aparences, no m’hagués quedat. Però de fet és fantàstica, plena de muntanyes, un clima genial i una manera de viure tranquil·la.

–Com és la teva vida aquí?

M’agrada molt viure a Andorra. Vaig comprar una borda reformada al límit de la Massana, en un lloc que em permet ser a prop e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

44 ·

de la ciutat i tenir a la vegada un accés fàcil a la muntanya. Faig molt esquí de travessa a l’hivern, i escalada a l’estiu. Hi ha alguns llocs per escalar a Andorra, però passada la frontera amb Catalunya trobes racons increïbles. I viatjo molt, per la meva feina i per l’esport que practico.

–Quins avantatges té el país per a un esportista professional?

No puc parlar pels esportistes completament professionals, perquè l’alpinisme és la meva passió però no em paguen per fer-ho.

He de trobar altres maneres de guanyar diners i pagar les meves expedicions. Per a mi el principal avantatge és poder viure a la muntanya i mantenir-me a prop de tota la infraestructura urbana. Puc viure la meva passió per la muntanya i entrenar fàcilment per preparar les expedicions, sense renunciar a les comoditats de viure en una ciutat o tenir Internet d’alta velocitat. La baixa fiscalitat em permet estalviar per poder pagar les expedicions. I el bon temps em fa feliç!

–Darrerament han arribat molts ciclistes i pilots de motos, aprofitant els nous models de residència. Què et sembla?

Creus que això és bo per al país?

M’agrada la barreja de nacionalitats i la gent interessant i motivada que et pots trobar entre aquest grup d’esportistes. Si és bo per al país? depèn de què ens referim. Sense cap dubte, és difícil integrar-se si no s’hi viu al país. Si la teva feina és fora i a més no la fas en català, pots caure fàcilment en un cercle d’estrangers i viure a Andorra dins d’aquest grup. Dit això, no estic convençuda que els andorrans més tradicionals vulguin integrar plenament aquests residents, el país pot semblar que té dos nivells separats, entre la gent d’aquí i la de fora. Si Andorra vol ser una economia moderna, ha d’integrar la gent de fora i això vol dir ser més multicultural i més multilingüe. Però això porta canvis. Ser al mateix temps un país obert i tancat és difícil.

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Sortim

MÚSICA

TEATRE

TEMPORADA 2016 a l’AUDITORI NACIONAL MARINA BBFace & THE BEATROOTS Amb la sortida al mercat del primer single de la banda el 2014, Time To Begin, Marina BBFace & The Beatroots (The Pepper Pots, Sol Lagarto, Chocadelia Int, Electric Gozarela) es consoliden com un dels projectes de referència en l’escena de la música negra espanyola. Time To Begin és el punt de partida d’una formació que guanya solidesa i personalitat cada dia, amb la fusió del funk, la intensitat del soul i la lleugeresa del rock. Després d’un nombre destacable d’actuacions, en festivals com el Black Music Festival arriba el moment de la gran revàlida, el primer LP, Still Beating, un disc ple d’energia, amb ritmes trepidants i un groove arrossegador. Amb un so més cru i visceral, Marina BBFace ataca de nou amb una veu única que encaixa a la perfecció amb les seccions de vent i les harmonies soul.

Divendres, 27 de maig a l’Auditori Nacional d’Ordino, a les 21 hores.

22a TEMPORADA DE MÚSICA I DANSA EARTH WIND & FIRE La mítica banda de Chicago fundada per Maurice White el 1969, de ben segur conquistarà el públic de la Temporada. Mestres del soul, però també de la música disco, R&B, funk, jazz i rock, Earth Wind & Fire és un dels grups que ha tingut més èxit al segle xx. La revista Rolling Stone els descriu com «innovadors, precisos però sensuals, calculats però animats que han canviat el so del pop negre». La banda ha estat nominada 20 vegades al Premi Grammy i en va guanyar sis com a grup. A Andorra oferirà clàssics com September, Boggie Wonderland i Let’s Groove.

Entrades a 25, 30 i 35 euros. Descomptes amb el Carnet Jove, la Targeta Magna.

Venda d’entrades a www.morabanc.ad/entrades Divendres, 13 de maig al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, a les 21.30 hores.

1a TEMPORADA D’ÒPERA • LA VÍDUA ALEGRE L’opereta en tres actes de Franz Lehár, versió piano i violí, produïda per l’Associació Andorra Lírica, clausura la primera Temporada d’Òpera d’Andorra. L’Anna és una vídua riquíssima del país de Pontevedre, els seus béns representen més de la meitat de la riquesa de la nació. La vídua va a París per intentar trobar marit, però si es casés amb un estranger seria catastròfic perquè el destí del país depèn de la seva fortuna. Així, l’única preocupació de l’ambaixador serà que el Conde Danilo la sedueixi, s’hi casi i la torni a Pontevedre. Aquesta divertida trama es desenvolupa al so d’una música alegre, de melodies exquisides i valsos coneguts. Amb Jonaina Salvador (soprano) i Albert Deprius (tenor). Entrades: 32 euros i 27 euros.

Dissabte i diumenge 4 i 5 de juny a les 20.30 i 18 hores, a l’Auditori Claror de Sant Julià.

SAISON CULTURELLE 2016 • TUTU Sis ballarins ens arrosseguen en un remolí visual frenètic i ple d’humor. En 20 escenes, revisen les icones del ballet, de la dansa contemporània, de la dansa de saló, de la dansa esportiva i rítmica, i de l’acadèmica o acrobàtica.

Tutu és una oda a la dansa en què la burla conviu amb l’exigència. Una ocasió per als neòfits de descobrir els grans temes imprescindibles, i per als més entesos, de redescobrir-los amb una nova mirada, però sense alterar.

Cada escena és una sorpresa pintoresca en la qual la companyia ens transporta en el seu univers fantàstic i teatral. Els sis intèrprets masculins, com camaleons, representen tots els rols —més de 40 personatges ens fan riure, ens sorprenen i ens impressionen. Divertit i virtuós alhora.

Dimecres, 11 de maig del 2016, a les 21 hores, a l’Auditori Claror de Sant Julià.

48a TEMPORADA DE TEATRE • E.R La Companyia Carbassó presenta E.R de Josep Maria Benet i Jornet, que ens ofereix una reflexió, amb crítica, drama i sentit de l’humor, sobre el món del teatre i de les actrius. Una jove estudiant de teatre es prepara per afrontar el seu debut a l’escenari. Per fer-ho decideix entrevistar tres actrius reconegudes de l’escena teatral: la Glòria, una diva internacional; l’Assumpta, una estrella de la televisió, i la Maria, una actriu de doblatge. L’aspirant descobreix en els records d’aquestes actrius les grandeses i les misèries del món que tant la fascina. Tota una metàfora de la vida. Amb Iris Orriols, Judit Martin, Naïma Fernández i Olalla Losada, sota la direcció de Joan Hernàndez.

Entrades a 10 i vuit euros al Centre cultural i de congressos lauredià obé a: www.morabanc.ad/entrades Dijous, 26 de maig del 2016 a les 21.30 hores, a l’Auditori Claror de Sant Julià.

LA VENUS DE LES PELLS El text d’Ives és un thriller còmic, sexy, àgil i intel·ligent que ens presenta Marc Novach, un dramaturg jove i ambiciós que està desesperat perquè no troba l’actriu ideal per encarnar el personatge femení de la seva obra: Vanda Von Dunayev, en una adaptació de La Venus de les pells, la novel·la de Leopold Sacher-Masoch que va donar origen al sadomasoquisme. En l’últim moment apareix Vanda Jorda, una actriu que curiosament es diu igual que el personatge però que està a anys llum del perfil que en Marc busca, però la Vanda resultarà ser molt més del què sembla. Comença així un joc de poder, seducció i miralls on la realitat i la ficció es barregen i donen lloc a una batalla sobre l’eterna guerra de sexes, on els rols de dominador i dominant encara no s’han decidit. Entrades de 20 i 10 euros a La Llacuna.

Dijous, 2 de juny del 2016 a les 21.30 hores al Teatre Comunal d’Andorra la Vella.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

45 ·

AndNews · núm. 4 ·

Maig 2016

Llibres

Papa Francesc (Columna) El primer llibre del Papa més estimat de tots els temps. Per vegada primera, en un llibre entrevista signat per ell, Francesc es dirigeix a cadascun dels homes i dones del planeta en un diàleg senzill, íntim i personal. El Papa afronta el tema de la misericòrdia, tan central en el seu ensenyament i en el seu testimoniatge, a través de la seva experiència personal com a sacerdot i pastor. Explica els motius d’un Any Sant extraordinari que va desitjar amb tot el seu ímpetu, parlant a totes les ànimes –de dins i fora de l’Església– que busquen donar un sentit a la vida, trobar un camí de pau i de reconciliació, una cura a les ferides físiques i espirituals. És la síntesi del seu magisteri i el seu pontificat. Per revelar tot el seu pensament, ha triat el periodista del Vaticà, Andrea Tornielli, proper al pontífex i garantia, doncs, de rigor i solvència.

El buit

Anna Llenas (Barbara Fiore) La Júlia té un gran forat i no li agrada gens. Per això, tracta d’omplir-lo i tapar-lo de moltes maneres diferents per tal que desaparegui. Ho aconseguirà?

La vida és plena de trobades. I també de pèrdues. De vegades aquestes pèrdues són insignificants, com perdre un llapis o un paper. Però n’hi ha d’altres que poden ser importants, com perdre un projecte, la salut o una persona estimada. El buit és un llibre que ens parla de la resiliència, o la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit.

Pour se défendre dans un procès qu’il s’intente à lui-même, l’auteur fait défiler au galop un passé évanoui. Il va de l’âge d’or d’un classicisme qui règne sur l’Europe à l’effondrement de ce «monde d’hier» si cher à Stefan Zweig. De Colbert, Fouquet, Bossuet ou Racine à François Mitterrand, Raymond Aron, Paul Morand et Aragon. Les aventures d’un écrivain qui a aimé le bonheur et le plaisir en dépit de tant de malheurs cèdent peu à peu la place à un regard plus grave sur le drame qui ne cesse jamais de se jouer entre le temps et l’éternité, et qui nous emportera.

CASTELLÀ Se busca mujer perfecta

Anne Berest (Random House)

Émilienne ronda los cuarenta años, es artista visual y fotógrafa, además de madre. Su último proyecto artístico consiste en fotografiar mujeres perfectas. Con este trabajo aspira a ganar un prestigioso concurso en Arles. Comenzará por retratar a su vecina Julie, que, a ojos de Émilienne, encarna el paradigma de la perfección. Sin embargo, la realidad pronto revelará que Julie no es tan perfecta como parece. Émilienne inicia un periplo fotográfico que la llevará a seguir a diversas mujeres por Francia e Italia, en el intento de atrapar con su cámara la perseguida «perfección femenina». En su aventura fotográfica, la protagonista no solo se enfrentará a diferentes visiones y versiones de la mujer moderna, sino que también tendrá que hace frente a un amor inesperado y huidizo con el que se topará en el camino...

La flor y nata

Mamen Sánchez (Espasa libros)

L’horizon à l’envers

Marc Levy (Robert Laffont) Où se situe notre conscience ? Est-ce qu’on peut la transférer et la sauvegarder ? Hope, Josh et Luke, étudiants en neurosciences, forment un trio inséparable lié par une amitié inconditionnelle et une idée de génie. Lorsque l’un des trois est confronté à une mort imminente, ils décident d’explorer l’impossible et de mettre en œuvre leur incroyable projet. Emouvante, mystérieuse, pleine d’humour, une histoire d’amour hors du temps, au dénouement inoubliable. Un roman sur la vie, l’amour et la mort, parce qu’après plus rien n’est pareil.

Sarah Lark (Ediciones B) Nº de páginas: 864 págs.

Yohan, Blanchard, Fred, Croix, Laurence (Dupuis)

Le retour d’un animal mythique dans une série qui l’est tout autant. Spirou fait une découverte stupéfiante : on l’a zorglondisé il y a des années pour lui faire oublier jusqu’à l’existence du Marsupilami !

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

46 ·

AndNews · núm. 4 ·

La joven protagonista, una periodista recién salida de la facultad y del cascarón, se ha criado, literalmente, entre la flor y nata de la sociedad, esa misma que cada semana aparece retratada en las páginas de la revista de su familia. A raíz de un providencial encuentro en París, deberá enfrentarse al primer reto importante de su carrera: conseguir el reportaje del compromiso y la boda de un irresistible lord con una insoportable (y bellísima) novia italiana. La flor y nata, a medio camino entre la autobiografía novelada y la comedia romántica, descubre desde dentro, con simpatía e inteligencia, el inaccesible mundo que se refleja en la crónica social o en las películas de Hollywood. Mamen Sánchez ha conquistado a más de trescientos mil lectores.

El rumor de la caracola

Les Aventures de Spirou et Fantasio Tome 55 La colère du Marsupilami

•

El nom de Déu és misericòrdia

Jean d’Ormesson (Gallimard)

s periodism nomé e

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diari de Terrassa, i sobretot molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna sentit. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat de l’últim premi Sant Jordi.

Je dirai malgré tout que cette vie fut belle

e•

La vida sense la Sara Amat

Pep Puig (Proa, premi Sant Jordi 2016)

FRANCÈS

e • només periodi dism sm

CATALÀ

Maig 2016

Segundo volumen de una nueva saga familiar ambientada en Nueva Zelanda. La autora de la Trilogía del Fuego con más de ocho millones de lectores en todo el mundo presenta un libro con los ingredientes habituales: historia muy bien documentada, paisajes exóticos de Nueva Zelanda, vidas entrelazadas de mujeres fuertes y resueltas, absorbentes sagas familiares, esta vez en torno a los colonos alemanes.

Carns - Peixos– Marisc – Arrossos

Gran Assortiment de tapes

Menú Diari 12,50€ Obertura a les 8h del matí · fem esmorzars

Av. Consell de la Terra 10 · AD700 Escaldes-Engordany ·

(+376) 823 200

La creativitat al servei de la cuina

Tel. (00 376) 83 51 54 - Can Teixidor - Crta d’Arinsal- La Massana

Carn, Peix, Tapes, Jabugo, Arrossos i Fideuas Passeig Font Caminal, local L4 · Escaldes Engordany · T.+376.81.39.69

restauranttictapa@gmail.com

Avui la calefacció es controla així Els termòstats intel·ligents “connectats” de Honeywell permeten controlar a distància la calefacció de la llar des d’un smartphone, així de senzill. evohome Connected és la gran innovació dels sistemes de regulació de la calor i estalvi d’energia capaç de gestionar la temperatura de forma individual, en fins a 12 zones. Gràcies a la connectivitat Wi-Fi integrada, que elimina la necessitat d’utilitzar una passarel·la independent, la instal·lació d’evohome és ara encara més senzilla.

El termòstat Y87 Connected representa una alternativa simple i fiable per regular la temperatura de casa. El programa setmanal es pot utilitzar des de l’App, la facilitat d’ús el fa accessible a qualsevol persona. Sempre connectat al confort.

www.getconnected.honeywell.com