Andnews7

Andorra · núm. 7 · Novembre 2016 · Preu: 2 €

AndNews MÒNICA BONELL

«S’està treballant perquè el futur sigui pròsper per a tots»

LES LLIÇONS DE PANAMÀ El Consell d’Europa aprova una resolució per controlar les finances de les persones públicament exposades

SECTOR FINANCER

Cabanes defensa que la banca és un negoci canviant que cal adaptar contínuament a un entorn cada dia més global

CRISI A L’EDIFICI EDUCATIU

El tancament de l’escola de Sant Julià és la cirereta que culmina una trajectòria plena d’incongruències en el sistema espanyol

GRUP QUALITY:

TEMPORAL QUALITY – Serveis de TREBALL TEMPORAL TQ SERVEIS-Serveis de Neteja HOTELNET-Serveis per l’Hosteleria i Venda d’utils i consumibles

Av. Riberaygua, 39, 4rt · AD500 Andorra la Vella · Principat d’Andorra · Tel. : +376 805 666

• per només iodisme

• me

AndNews

flash

És i serà notícia

8

Política en portada L’afer BPA esquitxa el Consell General

10

entrevista

14

actualitat

22

Economia i Finances entrevista

28

Crisi BPA

30

Societat en portada

38

Medi Ambient

42

cultura

Mònica Bonell lamenta la hipocresia de la política

El Consell d’Europa extreu les lliçons de Panamà

L’AREB traspassa més clients a Vallbanc

El sistema educatiu espanyol en dificultats

Renovables integrades al paisatge

Eve Ariza representarà Andorra a la Biennal de Venècia

esports

L’èxit amenaça el bàsquet 3X3

45

sortim

Concerts i teatre omplen les nits de tardor

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

3 ·

8 14

Josep Maria Cabanes explica els canvis en el sector financer

44

e•

Sumari

4

e • només periodi dism sm

AndNews no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

• només perio dis isme iod

President: Josep Segura Directora general: Nelly Dedea Redacció: Glòria Gurdó Col·laboradors: Joan López, Rosa Alberch Fotografia portada: Jordi Pujol Fotografia: Jordi Pujol, Josep Segura, Nelly Dedea i Mari Carmen Grau Publicitat: Josep Segura, Nelly Dedea, Disseny: Fanny Brial Impressió: Impremta Solber Dipòsit legal: AND.63-2016 NRT: F-218559-M

disme • només p erio er sp

AndNews Edita: Dona Secret Carrer de les Escoles, 2. 5.1.

AD600 Sant Julià de Lòria.

Principat d’Andorra.

Telèfon: +376 844 846 Comercial: +376 647 081 Redacció : +376 325 767 e-mail: donasecret@andorra.ad, comercial: donasecretcomercial@andorra.ad ww.facebook.com/donasecret

periodisme • no mé més no

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

22 28 42

és i serà notícia

EL CRIBATGE DEL CÀNCER DE MAMA DETECTA 65 CASOS EN VUIT ANYS El programa de detecció del càncer de mama que es va posar en marxa en el període 20082009 ha detectat un total de 65 casos i, des de principis d'any se n'han detectat set. Són algunes de les dades que ha facilitat el Ministeri de Salut en motiu de la commemoració del Dia mundial contra el càncer de mama. La voluntat és que les dones que poden formar part d'aquest programa de cribatge, que tenen entre 50 i 69 anys, hi prenguin part en una major quantia, i, de fet, i segons les dades, aquesta participació ha anat incrementant-se en els darrers anys.

PRODUCTES AGRÍCOLES I ARTESANS D'ANDORRA RENOVA LA IMATGE La marca creada el 2014 per identificar els diferents productes de les explotacions locals agràries o microempreses dedicades a activitats artesanals canvia de cara. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, destaca que la renovació de la imatge és una ajuda indirecte a les produccions agroalimentàries locals i produccions artesanes, i avui ja agrupa 21 productors. La imatge de Productes Agrícoles i Artesans es combina amb la pròpia de cada producte. La ministra destaca la necessitat de potenciar aquests productes perquè tenen una identitat forta de territori i es poden comercialitzar de cara al turista. El Ministeri treballa en una modificació del reglament de signes d'Estat per identificar el producte fet a Andorra i també treballa en un segell de qualitat de la patata.

ADJUDICADES LES OBRES DE LA SEU DE LA JUSTÍCIA Una Unió Temporal d'Empreses (UTE) integrada per Copsa, Construccions Pujal i Mariné serà l'encarregada de bastir la futura seu de la Justícia en un termini de 30 mesos un cop iniciades les obres. Aquests treballs han estat adjudicats per un import de 18.691.802 euros. Es tracta, tal com destaca el ministre portaveu, Jordi Cinca, de l'obra més important que es tirarà endavant aquesta legislatura. La superfície total del futur edifici serà de 15.458 m2. D’aquesta manera disposarà de dos plantes soterrànies amb un total de 5.150 m2 construïts, destinades a 91 places d’aparcament i altres dependències tècniques. La seu de la Justícia és una vella necessitat del país i una vella reivindicació del Consell Superior de la Justícia. Cal recordar que fa 25 anys que la seu de la Justícia es va emplaçar provisionalment a l’edifici de les columnes.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

4 ·

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

FLAIX

PROJECTE DE LLEI PER FACILITAR LA REORGANITZACIÓ EMPRESARIAL Amb la voluntat que la fiscalitat no sigui un impediment al desenvolupament de reorganitzacions empresarials i per corregir certes mancances que s'havien anat detectant en l'aplicació del model fiscal, el Govern ha enllestit el Projecte de llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, amb l’objectiu de neutralitat fiscal i la voluntat que les operacions de fusió o escissió d’empreses es puguin fer diferint els impostos de la tributació derivada de les operacions de reestructuració.

RENOVA ES CONSOLIDA PER FOMENTAR L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA La ministra de medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, ha informat del balanç del programa d’ajuts per a la millora del parc immobiliari i la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables, anomenat Renova. Fins al setembre d’aquest any, el programa ha rebut 110 sol·licituds, l’import total de les quals ascendeix a 543.898,44 euros, del total del milió d’euros destinats al Renova per aquest exercici 2016. La convocatòria es va obrir amb la publicació de l’Edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (20 d’abril) i finalitzarà el 2 de desembre o una vegada esgotat el pressupost de la convocatòria.

CAMINS MÉS VERDS I SENSE FUM El Govern i el comú d’Ordino han signat un conveni amb l’objectiu de promocionar i fomentar els desplaçaments sostenibles. El Govern executarà els treballs de construcció del camí que enllaçarà el Lloser d’Ordino i la Cortinada, i connectar el camí ral actual que discorre pel de l’església de Santa Bàrbara fins a l’alçada de la rotonda de Sornàs, evitant de transitar per la CG3. Aquest tram tindrà una llargada d’uns 500 metres i permetrà el pas de de vianants i bicicletes. El camí s’inscriu en l’Estratègia Nacional del Paisatge que estableix que els paisatges urbans han de ser de qualitat, ben delimitats, i acollidors i agradables per viure-hi; i en el Pla sectorial d’Infraestructures Verdes per millorar les oportunitats d’ús social del paisatge i oferir una altra manera de recórrer i descobrir Andorra, posant en valor les característiques històriques i culturals i naturals.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

5 ·

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

Foto: ANA

en portada

L’exconsellera per DA, Meritxell Mateu, després d’anunciar la renúncia a l’escó

L’AFER BPA ESQUITXA EL CONSELL GENERAL

LA CONSELLERA GENERAL MERITXELL MATEU DIMITEIX I ABANDONA LES FILES DE DA VÍCTIMA DE LA PRESSIÓ QUE S’EXERCEIX A TRAVÉS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ A LES INSTITUCIONS QUE HAN ORDENAT I DIRIGIT LA INTERVENCIÓ I DISSOLUCIÓ DE L’ENTITAT BANCÀRIA, INVESTIGADA PER BLANQUEIG DE DINER PROCEDENT D’ACTIVITATS DELICTIVES

A través de diferents notícies aparegudes en els mitjans de comunicació Mateu apareix com a lobbista a través de la relació laboral que va mantenir amb la Banca Privada d’Andorra (BPA) entre els anys 2012 i 2014. Una relació laboral que suposadament consistia en influenciar el Govern i el Consell perquè aprovessin lleis adhoc en benefici de l’entitat bancària.

L’assetjament va constar de dues parts, la publicació de la relació laboral i el fet que ni l’empresa que la va contractar ni ella mateixa cotitzessin el salari a la CASS; i l’estocada final després de les primeres explicacions de l’exconsellera i les mostres de suport dels companys d’equip. Aquesta nova envestida va consistir en la publicació de la correspondència electrònica que Mateu va mantenir amb càrrecs de la BPA. D’aquesta manera es volia provar −almenys davant l’opinió pública, altra cosa són els tribunals− que Mateu hauria cobrat per un tràfic d’influències que, tot s’ha de dir, no va acabar de prosperar segons les mateixes fonts de l’ofensiva. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

6 ·

e•

L’assetjament va constar de dues parts, la publicació de la relació laboral i el fet de no cotitzar a la CASS i l’estocada final, amb la revelació de la correspondència electrònica que Mateu va mantenir amb la BPA

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

P

rimer va ser el torn del ministre de Finances, Jordi Cinca, acusat de totes les barbaritats possibles fins a la seva presumpta implicació en un tràfic il·lícit de diamants de sang, com a empleat d’Orfound, una finada empresa vinculada a la família Thyssen i de la qual era president Càndid Naudi. Ara és el torn de Meritxell Mateu, exconsellera general de Demòcrates per Andorra (DA), que una setmana després de presentar la dimissió va acabar per abandonar les files del partit.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

POLÍTICA

La crisi personal i política de l’exconsellera arrenca amb la publicació, el passat 26 de setembre, d’un article al Diari d’Andorra que detalla la seva relació laboral amb la BPA. Després arriba la publicació dels correus electrònics a l’Altaveu digital, en un intent de provar que l’exconsellera va intentar influir en les decisions del Govern i del grup parlamentari demòcrata a favor dels interessos de l’entitat bancària, avui dissolta després de ser intervinguda i estar investigada per blanqueig de diner procedent d’activitats delictives. Finalment, Mateu renuncia a l’escó per «l’evolució i la utilització que s’ha fet de la meva relació laboral amb la BPA» i perquè no vol seguir «fent política enmig d’un clima extremadament enrarit on les difamacions són llei, i on la dignitat del polític es qüestiona a cada instant».

insostenible» i que després de la renúncia, els grups «podrem continuar la feina legislativa d’una manera més assossegada».

Entre les revelacions fetes a la premsa destaca l’afirmació que la Llei d’immigració es va canviar en el sentit que convenia a la BPA gràcies a la influència de Mateu amb la creació d’una autorització de treball sense residència, motivada «per la necessitat de les empreses andorranes de contractar personal que treballi i resideixi fora d’Andorra». Cal preguntar-se si la BPA és l’única empresa andorrana a qui afavoreix la modificació.

Per últim, el president suplent del grup mixt, el progressista Víctor Naudi, també va demanar «contrastar» els correus publicats. I va afegir referint-se a la publicació de la correspondència digital entre l’exconsellera i la BPA que «a l’hora que el cap de Govern ens donava explicacions al Consell General, on potser no ha dit tot allò que sabia, apareixien informacions que evidencien unes relacions d’informació que Mateu passava a una entitat bancària. S’haurà de contrastar, però es fa difícil creure que la contractació de la senyora Mateu per aquesta entitat no era per una altra cosa que per defensar els interessos de lobby», i va també insistir perquè el ministeri fiscal actuï d’ofici.

L’altra sospita que recau sobre Mateu és «una segona tasca molt més complicada i que, de fet, no es va assolir mai: introduir els canvis necessaris a la Llei de la CASS», segons apunten les mateixes fonts citades.

Ben entès, aquests canvis també havien de servir els interessos de la BPA. Sigui com sigui, de totes les sospites aixecades, només queda clar que Mateu va rebre 48.000 euros a través de la societat Landstreet, vinculada a l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, entre l’abril del 2012 i el juny del 2014. El pagament es va dividir en vuit liquidacions trimestrals de sis mil euros que ni la BPA, ni Landstreet, ni Miquel o la pròpia exconsellera com a autònoma, no van declarar mai a la CASS. Mateu va explicar que era una assalariada a temps parcial contractada verbalment per Miquel i que desconeixia el fet que l’empresa no cotitzés el seu salari a la CASS. Així, i com és molt habitual en la contractació a Andorra, tampoc no disposa d’un document escrit per poder-ho demostrar.

També queda clar pel to familiar dels correus electrònics que Mateu va pecar en voler plaure al seu interlocutor laboral, més enllà de satisfer l’assessorament purament tècnic que pertocava. O és que l’interlocutor li demanava que espies el Govern, influenciés els seus membres i els del Consell General, per obtenir guany de causa?

Si hagués estat així, la BPA no estava actuant de manera il·lícita fins al punt d’arribar a perpetrar el mateix delicte que ara es vol atribuir a l’exconsellera? En tot cas, no seria l’única comissió delictiva que, presumptament, plana sobre les actuacions de la BPA. LES REACCIONS DE L’OPOSICIÓ Després de la renúncia de Mateu, el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, va evitar valorar la publicació dels correus electrònics argumentant que «han aparegut aquests correus, però no en sabem la font, i és un tema judicialitzat». De la mateixa manera, el liberal Ferran Costa va afegir que «la situació era cada cop més e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

7 ·

A aquestes veus es van afegir les del president del grup mixt, el socialdemòcrata Pere López, que va considerar la dimissió de Mateu «inevitable», però va matisar que «els fets s’han d’investigar.

Esperem que DA no entengui que amb la dimissió s’acaba el cas».

López va instar el Govern a presentar el cas a la Fiscalia perquè «està obligat a investigar els fets i arribar fins al final» i «més enllà de la credibilitat dels correus electrònics, crec que ja teníem a l’abast prou elements que posaven en qüestió moltes irregularitats comeses per la senyora Mateu, com ara l’informe de la policia que deia que rebia imports no declarats».

UN PLA BEN ORQUESTRAT Després de la publicació dels correus electrònics, el cap de Govern, Toni Martí, va voler deixar clar que durant la sessió de Consell General que havia precedit la revelació, havia contestat en funció del què sabia en el moment. I va notar l’oportunisme de la informació: «tot plegat ha estat molt ben organitzat en nom de la transparència». I va lamentar que se l’acusés d’encobriment i que «alguns consellers facin preguntes que sembla que estiguin formulades per terceres persones que no estan elegides pel poble andorrà».

LLEI D’INCOMPATIBILITATS Tot plegat porta al Consell General la urgència de revisar el Reglament de la Cambra, tal com va explicar la subsíndica, Mònica Bonell, després d’oficialitzar-se la dimissió de Mateu. Bonell va anunciar que l’informe sobre el règim d’incompatibilitats dels consellers generals, sol·licitat pel president del grup mixt, Pere López, ja s’ha tramès a tots els grups parlamentaris.

L’anàlisi deixa clar que el règim d’inelegibilitats i d’incompatibilitats del Consell General incideix exclusivament en els càrrecs i funcionaris públics, però no regula els interessos econòmics ni les activitats professionals privades, a diferència del model francès o espanyol. Hi ha un buit legislatiu en quant no està regulada la pertinença a consells d’administració, entitats de crèdit, o l’exercici de professions com ara l’advocacia o el periodisme. En quant a la vulneració de l’article 8 del Reglament, que prohibeix utilitzar la condició de parlamentari per a l’exercici d’activitats privades, l’informe assenyala que no precisa quins serien els mecanismes per evitar-ho, ni com s’hauria de fer. L’informe també explica que no hi ha cap diferència entre els consellers a ple temps i la resta de consellers generals.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

en portada

POLÍTICA

Foto: ANA

el ministre desmenteix que aquesta relació laboral tingués res a veure amb la relació de l’exconsellera Mateu i la instrumental panamenya Landstreet, i també nega que Mateu l’hagués volgut influenciar per servir els interessos de BPA.

El ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé en roda de premsa

NOU ATAC DESESTABILITZADOR AL GOVERN DEMÒCRATA LA CAMPANYA DE DESCRÈDIT LLANÇADA CONTRA EL GOVERN REINCIDEIX PER TACAR LA IMATGE DELS MINISTRES DE JUSTÍCIA, AFERS EXTERIORS I DE TRANSPORTS I TELECOMUNICACIONS Text: Andnews

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

8 ·

s periodism nomé e

Espot ha aclarit que van vendre accions per 168.000 euros entre el 3 i el 5 de març del 2015 però que no van retirar els diners sinó que van quedar dipositats a BPA i posteriorment van ser bloquejats a causa de la

De la seva banda, el ministre Alcobé que va posar el càrrec a disposició del cap de Govern, ha explicat la seva relació amb BPA com a client −des de l’any 2003− i com a professional liberal en qualitat d’economista a partir del 2006, cosa que va desembocar en una «sòlida confiança i amistat» amb el director general i els socis principals. Alcobé ha reconegut que quan va començar la seva etapa de ministre encara estava elaborant l’anuari de l’entitat del 2011 −publicat el 2012−, i que també havia participat en el del 2012 per fer el traspàs de la tasca cap al servei d’estudis que l’entitat estava creant. De manera que tot i haver assumit el càrrec, durant un any i mig va continuar col·laborant amb BPA. Amb tot

e•

En aquest cas, les informacions aparegudes en diferents mitjans de comunicació locals i espanyols se’ls acusa directa o indirectament d’haver venut valors de BPA en assabentar-se que s’intervindria l’entitat, o el que és el mateix treure partit d’una informació privilegiada. Tant Espot com Alcobé han contestat aquestes acusacions.

intervenció com la resta de comptes corrents. El ministre de Justícia que considera la informació «calumniosa i difamatòria» ja ha anunciat que emprendrà la via judicial perquè «tant a Espanya com a Andorra es facin les querelles oportunes per revelació de secret bancari i per calúmnies».

e • només periodi dism sm

E

l ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, i el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, tampoc no escapen a la campanya de descrèdit contra el Govern i la majoria parlamentària que li dóna suport, arran de la intervenció i dissolució de Banca Privada d’Andorra (BPA).

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

En quant als moviments de diners abans de la intervenció del banc, a començaments del febrer del 2015, Alcobé va fer un canvi de dòlars a euros perquè l’operació resultava beneficiosa i va retirar efectiu del seu compte personal (25.000 euros) i d’un compte compartit amb un altre soci (108.000 euros), poc després d’arribar la nota de l’organisme de lluita contra el blanqueig de diner del tresor americà (FINCEN). No obstant això, el ministre ha aclarit que quan es van aplicar les restriccions de retirada d’efectiu el 16 de març, entre aquest dia i el dia 18 del mateix mes, va restituir els dos fons.

Finalment, Alcobé considera que aquesta campanya difamatòria només té per objectiu desgastar el Govern per la gestió de la crisi de l’entitat i la seva intervenció. I afegeix que, malgrat la relació de confiança que havia establert amb els directius de BPA, va defensar la intervenció de l’entitat perquè «era l’única via possible».

TAMBÉ SABOYA El cap de Govern, Toni Martí, també ha defensat la credibilitat del ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya. Segons les mateixes informacions aparegudes en relació a Mateu, Saboya hauria negociat amb ministres iberoamericans la signatura d’una Convenció Iberoamericana de Seguretat Social amb l’objectiu de concretar l’hub de gestió assalariada d’expatriats que BPA volia implantar amb l’ajuda de l’exconsellera durant els anys 2012 i 2013. Martí, va explicar que el Govern va desestimar el projecte perquè «hi havia massa coses a canviar, no estàvem preparats, i hi havia reformes a la CASS molt més importants que signar un conveni multilateral amb Sud-Amèrica».

També va negar que la intenció del ministre Saboya fos anar a la Cimera Iberoamericana per «parlar amb els ministres d’Exteriors, demanar un conveni multinacional amb tota Sud-Amèrica, i signar-lo tot seguit, crec que s’ha de ser molt més seriós».

entrevista

Fotos: Josep Segura

MÒNICA BONELL

«Allò de que ‘encara tenim temps’ no es pot posar a l’ordre del dia»

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

10 ·

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

POLÍTICA

LA SUBSÍNDICA DEFENSA LA FEINA DE L’ARC PARLAMENTARI, MALGRAT L’ASSETJAMENT POLÍTIC QUE ESQUITXA LA MAJORIA DE DEMÒCRATES PER ANDORRA ARRAN DE L’AFER BPA, I AFIRMA QUE DES DEL GOVERN I EL CONSELL S’ESTÀ TREBALLANT PER CONSTRUIR UN FUTUR MILLOR I CONSOLIDAR L’ESTAT −Després del Govern, ara el cas BPA també esquitxa el Consell General. La voluntat de bastir unes institucions més transparents requereix més esforç?

Abans de l’estiu el grup demòcrata va fer arribar a tots els grups parlamentaris i al Govern un esborrany de llei sobre transparència i bon govern, que definia les incompatibilitats entre l’exercici del càrrec públic i l’activitat privada dels polítics. Ara, segurament amb tot el què ha passat −després del cas Meritxell Mateu−, s’haurien d’afegir més incompatibilitats en el text. −O sigui que legalment no hi hagut irregularitat?

Segons el nostre Reglament General no hi hagut incompatibilitat, perquè si fixa clarament les incompatibilitats per a les persones que venim de la funció pública en canvi, no les fixa per a les persones que venen del sector privat. O sigui que una persona que ve del sector privat pot combinar la tasca política amb la feina, cadascú posa els propis límits, però la figura de conseller a ple temps dóna peu a confusió perquè es pot entendre que no ha de treballar fora de l’hemicicle. No obstant això, no està escrit enlloc. Per això vaig suggerir que, mentrestant, els grups parlamentaris també poden fixar els límits als consellers que els representen a ple temps. No tenim perquè esperar un text legislatiu, res no priva als partits polítics establir un codi ètic propi i dictar les normes de conducta als seus elegits. −El tràfic d’influències i la corrupció de la classe política s’estenen als països veïns, es tracta d’un virus que també s’encomana?

No m’agradaria. Estaria bé que els polítics una vegada assumit el càrrec fessin una declaració de transparència, explicant la seva activitat i el que tenen, perquè hem arribat a un punt en que ja no s’hi val tot. Andorra és molt petita i tots ens coneixem, poc o molt, i per això semblava que amb bona harmonia tot estava permès perquè tots sabíem més o menys dels altres. Ara, amb l’homologació de tantes lleis amb les d’altres països per ser un Estat reconegut, les exigències en quant a transparència també ens arriben. −Potser falta més una més gran professionalització de la política?

A Andorra, sempre hem presumit del fet que les persones que ens dediquem a la cosa pública ens hi dediquem mentre dura el càrrec, després tornem a la nostra vida privada i l’Estat no té despeses afegides. Això quan ho expliques en altres països sempre se’ns diu que tenim molta sort perquè ells continuen pagant salaris a expresidents, excaps de Goe•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

11 ·

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

AndNews · núm. 7 ·

vern i exministres, i a una llarga llista de càrrecs polítics que han tingut. D’altra banda, si el país no té la obligació de pagar-te una renda perquè has exercit un càrrec polític, d’alguna manera també ha de facilitar que et puguis reincorporar al sector privat o fins i tot, en alguns casos, que puguis compaginar el càrrec polític amb la professió. −Precisament, aquesta participació més vocacional que professional en la vida pública ha incidit en la manera de compaginar vida pública i privada?

Abans, era un deure participar a la política. Després quan va passar a ser una opció, els primers salaris eren poc significatius, però avui ja no és així. La Constitució va canviar moltes coses. La Llei ja especifica que els càrrecs de síndic, subsíndic, cap de Govern o ministre, no són compatibles amb l’exercici d’un càrrec o professió en el sector privat.

Un conseller cobra 1.800 euros i un conseller a ple temps en cobra 3.600. Estar a ple temps és dedicar més hores al grup parlamentari i per això també hi ha una compensació econòmica més elevada. Si professionalitzem la política ens trobarem amb alguns dels problemes amb què es troben els Estats veïns, com ara una partida destinada a pagar sous de per vida a les persones que han ocupat certs càrrecs públics. Crec que estem bé com estem però que ha arribat el moment de clarificar les incompatibilitats per ser el més transparents possible, que no hi hagi malentesos ni es confongui la gent. −Tot això no ha propiciat una manera poc ortodoxa de fer les coses? −Sovint em queixo que en política hi ha molta hipocresia.

Quan estàs al Consell General i estàs treballant en una llei és perfectament lícit que els representants d’associacions, empresaris o altres ciutadans, vinguin a veure’t preocupats per una determinada qüestió, et presentin dubtes i que aquestes aportacions que et fan les transmetis a la resta de parlamentaris per intentar, si s’escau, variar el sentit de la llei quan veus que realment estàs perjudicant a un col·lectiu determinat. Això s’ha fet sempre, però cobrar per fer-ho no entra en el joc. Ara bé, on està la línia a no transgredir?

Quan ets polític i pots compaginar el càrrec públic amb la professió o l’activitat privada, i depenent de les feines que fas i que has de cobrar, transmets idees que t’arriben des del sector privat al Consell General, on està la línia per determinar si estàs fent lobbisme o no? −Una llei de transparència protegiria no només els interessos de tota la comunitat sinó també el propi conseller general?

No justifico el què ha passat, perquè crec que Meritxell

Novembre 2016

entrevista

Mateu es va equivocar, hauria d’haver estat més prudent. Si la voluntat de la BPA era contractar-la per fer aquest tipus de serveis, s’hi hauria d’haver negat. Però segur que no li van dir mai que aquesta era la voluntat i ara ho expressen al cap de tres o quatre anys. Algun tipus de culpa deuen tenir si volien aprofitar-se del càrrec d’una consellera general. Tot plegat és una nebulosa que valdria la pena esvair. Al llarg de la història del Consell General, quants consellers han compaginat el càrrec polític amb l’activitat privada? Quants han estat advocats d’empreses, els ha arribat informació privilegiada i han vist que aquesta informació l’havien de transmetre al Consell o que era necessari fer determinades esmenes en algunes lleis per millorar-les? Aleshores el ciutadà s’ha de qüestionar si aquestes esmenes eren per millorar les lleis per a tots o només per a un grup de ciutadans determinat. −De fet, un comentari usual fa poc més d’un parell de dècades, era «si tinguéssim una llei contra el tràfic d’influències o la corrupció, mig Andorra seria a la presó»... −És cert que no tenim una llei d’incompatibilitats però si un Codi Penal i no s’ha jutjat mai ningú ni per corrupció, tràfic d’influències o prevaricació. D’una banda podem estar contents, però de l’altra també hem de ser conscients que aquest joc entre el sector privat i el sector públic hi ha estat sempre. Perquè Andorra és molt petita i el contacte amb la gent del carrer és molt proper. Si em passejo per Andorra i s’està treballant en una llei de la qual se’n ha fet publicitat, la gent em para, em pregunta i fins i tot qüestiona el que s’està fent cosa que jo transmeto al Consell. Això és perfectament lícit. Ara bé, si estàs treballant amb un tercer i alhora ets conseller general ha de quedar molt clar on està el límit, perquè sinó pots caure en el risc que t’utilitzin amb un objectiu determinat. −L’afer BPA no deixa espai per a res més, i el Consell i el Govern estan aturats? −Això no és cert, tot i que el cas BPA ha estat un tema molt important i ha calgut resoldre una possible crisi financera encara més greu. Evidentment, ha tingut conseqüències legislatives i pel Consell General amb la creació d’una comissió especial de vigilància per analitzar el què ha passat i el més important, evitar que en el futur torni a passar.

Ara bé, totes les comissions treballen en textos importants que s’han d’aprovar aquesta legislatura i al Govern, el dia a dia dels diferents ministeris també ocupa la major part del temps. Però és cert que hi ha una voluntat expressa de l’altra part del conflicte BPA, a qui interessa que només es parli d’aquest tema als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. I no podem negar que comporta un desgast. A més, l’oposició tot i que treballi per millorar les lleis, proposicions o projectes de llei que s’examinen, també té l’objectiu de governar a curt o llarg termini. Per tant, tot allò que pugui debilitar la majoria parlamentària també ho aprofita, cosa que es veu els consells de preguntes o en les diferents intervencions dels partits polítics. −Serà difícil aconseguir el consens per tancar l’acord d’associació amb la UE? Quan vam començar aquesta legislatura, la voluntat era arribar a un referèndum després de presentar un acord d’associació amb la Unió Europea en el qual Andorra hi creies. És a dir, quan s’hagués aconseguit un text que reflectís el millor acord possible. El què passa és que tot això s’ha anat dilatant tot i que s’hi està treballant. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

12 ·

−En virtut de l’acord monetari, Andorra ja està homologant un dels pilars econòmics que podria posar-se sota la supervisió del Banc Central Europeu...

Aquest és un dels temes que està estudiant la comissió especial. Andorra ha intentat, per les seves dimensions, adaptar-se a les exigències europees a poc a poc, ja que no ens quedava cap més remei.

L’única cosa que podíem fer era introduir terminis a través de disposicions transitòries perquè no podíem integrar tota la nova legislació en només tres anys com han fet altres països. Sense anar més lluny, fa dos anys ni tan sols teníem un marc impositiu homologable. −Ara es diu que l’acord monetari era un mal acord que es podia evitar?

Mentre hi hagi forces polítiques que vulguin fer entendre a la gent que s’hagués pogut fer d’altra manera, sempre hi haurà qui, ja sigui per reticència o melancolia, es vulgui quedar on estava, però això és impossible. I les forces polítiques que ho afirmen també han anat passant pel Govern i tots i totes hem vist que aquest era el camí, que no n’hi havia d’altre. Potser és cert que hi ha temes que s’haurien d’haver implantat molt abans, però jo mateixa, si m’haguessin demanat sis anys enrere si volia pagar IRPF, hauria dit que no. Però quan veus que el camí de l’homologació és aquest després d’haver proposat altres camins impossibles, cal acceptar que formem part d’Europa. −No estem sols al món?

Exacte. Ens ho creiem o no, formem part del món i som un Estat.

O només formem part del món per algunes coses i per d’altres no?

Som un Estat a nivell esportiu i podem presumir que els nostres at-

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

POLÍTICA

TRANSPARÈNCIA

«No tenim perquè esperar un text legislatiu, res no priva als partits polítics establir un codi ètic propi i dictar les normes de conducta als seus elegits» CRISI BPA

«Hi ha una voluntat expressa de l’altra part del conflicte BPA, a qui interessa que només es parli d’aquest tema als mitjans de comunicació i a les xarxes socials» letes poden anar a les competicions més importants, però a nivell d’altres coses ens volem amagar? −O és que si no ens amaguem perdem sobirania?

Quan presumim de la nostra cultura, de les nostres lleis, de la nostra Constitució i del nostre Estat democràtic, ho fem perquè Andorra és sobirana. El 2019 celebrarem 600 anys de democràcia, som una de les democràcies més antigues de l’època moderna. Per tant, Andorra és més que sobirana. El fet que ens haguem d’adaptar a normatives europees o internacionals, no vol dir perdre sobirania. Quan uns andorrans rebutjaven la Constitució mentre que d’altres la desitjaven, què hagués passat si no hagués prosperat? Segurament, des de la perspectiva que qualsevol cosa que sigui assimilar-nos als altres Estats és sinònim de pèrdua de sobirania, era nefast redactar una constitució. En canvi, si la Constitució no hagués prosperat potser haguéssim perdut la sobirania del tot. El mateix passarà d’aquí a vint anys, les reformes que es fan ara també es veuran des d’una altra perspectiva. −Obrir-se al món té inconvenients i avantatges com tot intercanvi humà?

Exacte. Potser sí que Andorra perd algunes prerrogatives però guanya en molts altres aspectes. Tot el que s’està fent es fa per obrirnos al món. No hi ha res que des de l’executiu o des del legislatiu es faci perquè el nostre Estat vagi a perdre. S’està treballant perquè el dia de demà sigui pròsper per a tots, per tenir un país millor, i no el contrari. Que es puguin veure matisos diferents des d’altres partits, molt bé. Però crec que estem d’acord en el què estem fent. L’únic que es pot qüestionar en l’homologació són els calendaris, però allò de que «encara tenim temps» no es pot posar a l’ordre del dia. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

13 ·

AndNews · núm. 7 ·

ANDORRA AL MÓN

«Tot el que s’està fent es fa per obrir-nos al món. No hi ha res que des de l’executiu o des del legislatiu es faci perquè el nostre Estat vagi a perdre» SOBIRANIA

«Si la Constitució no hagués prosperat potser haguéssim perdut la sobirania del tot. D’aquí a vint anys, les reformes que es fan es veuran des d’una altra perspectiva»

Novembre 2016

Foto: Andnews

zoom

EL CONSELL D’EUROPA EXIGEIX MÉS TRANSPARÈNCIA ALS POLÍTICS L’ASSEMBLEA APROVA LA RESOLUCIÓ SOBRE LES LLIÇONS DELS PAPERS DE PANAMÀ QUE RECOMANA GARANTIR LA TRANSPARÈNCIA DE LES ACTIVITATS COMERCIALS DELS CÀRRECS PÚBLICS AIXÍ COM UNA MÉS GRAN VIGILÀNCIA SOBRE EL SEU PATRIMONI PERSONAL, FAMILIAR I DE LES PERSONES QUE ELS SÓN PROPERES

El text final que emana de l’informe de la Comissió d’afers socials, salut i desenvolupament sostenible se sustenta en «l’escàndol conegut com els Papers de Panamà». El CoE explica que l’afer va revelar pràctiques usuals per ocultar els ingressos i béns gravables en paradisos fiscals a través d’empreses pantalla i comptes secrets, i justifica la necessitat d’adoptar la resolució pel fet que «aquestes revelacions han exacerbat el sentiment d’indignació que covava en l’opinió pública des de fa anys. Ara més que mai, és inacceptable als ulls dels ciutadans que alguns sistemes jurídics permetin a grans corporacions i als més rics de sostraure’s fàcilment a les obligacions fiscals o a d’altres d’amagar els guanys mal adquirits, mentre ells compleixin amb l’impost sobre una renda estagnant o fins i tot, en retrocés». s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

14 ·

e•

El CoE recomana mantenir la vigilància reforçada de les transaccions financeres dels polítics durant almenys cinc anys després d’haver deixat el càrrec o la funció

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

E

l passat 11 d’octubre, l’Assemblea del Consell d’Europa (CoE) va aprovar la resolució 2130/2016 sobre «Les lliçons dels Papers de Panamà per garantir la justícia social i fiscal», que recomana als Estats Membres garantir la transparència de les activitats comercials dels responsables polítics, impedir que traslladin el seu patrimoni a les jurisdiccions adeptes del secret −paradisos fiscals−, i mantenir la vigilància reforçada del seus havers, així com els dels seus familiars i els de les persones més properes.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

POLÍTICA

Per tant, recomana als Estats membres donar seguiment a la Resolució 1881 (2012) per promoure polítiques apropiades en matèria de paradisos fiscals i que aquests integrin, si encara no ho han fet, el Fòrum Mundial de l’OCDE. També preconitza l’establiment de sistemes fiscals nacionals, sòlids, transparents, estables i equitatius, que no imposin tràmits administratius feixucs i que incloguin mesures contra la corrupció per encoratjar les empreses i les persones físiques a mantenir els seus actius en el país de residència, tot i augmentant la transparència amb la creació d’un registre central i públic dels beneficiaris de totes les empreses, fundacions i fideïcomisos (trusts), dels quals qualsevol canvi d’estructura serà obligatòriament informat en un termini raonable, subjecte en el cas contrari, a sancions dissuasives.

Per reforçar la implementació dels instruments existents de lluita contra l’evasió fiscal, l’Assemblea també recomana mantenir una estreta cooperació amb el Fons Monetari Internacional, l’OCDE, les Nacions Unides i la Comissió Europea per millorar els models d’impostos actuals i respondre als nous reptes que es plantegen.

El CoE conclou que «els Papers de Panamà han erosionat la confiança dels ciutadans en els sistemes democràtics, financers i fiscals, posant així en perill els valors fonamentals de la societat europea, sobretot la justícia social i fiscal». La resolució que va ser aprovada per 47 vots a favor −amb el vot d’Andorra−, quatre vots en contra i dues abstencions, inclou 27 recomanacions que pretenen reforçar la transparència dels càrrecs públics, però també incidir en la lluita contra el blanqueig de diner procedent d’activitats delictives i l’eradicació dels paradisos fiscals, instant-los a integrar el Forum mundial de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) perquè adoptin l’intercanvi automàtic d’informació fiscal sobre una base multilateral i no sobre la base d’acords bilaterals.

L’Assemblea, «profundament preocupada pel grau d’optimització fiscal, de l’evasió o el frau fiscal en les societats modernes», lamenta que «avui aquestes pràctiques apunten societats i personalitats públiques molt conegudes que haurien de ser un model d’ètica». Des del seu punt de vista «cal introduir més ètica en els àmbits polítics i en el món dels negocis per protegir els sistemes econòmics, socials i democràtics». Així mateix, insta els Estats membres a garantir la transparència de les activitats comercials dels responsables polítics, «en la mesura que la relació opaca entre les empreses i la política soscava la confiança dels ciutadans en les estructures democràtiques».

A L’ESPERA DE NOVES NORMES JURÍDIQUES Tot i que el CoE considera que la lluita contra el frau fiscal, l’evasió fiscal i l’optimització fiscal, requereix noves normes jurídiques o tècniques, també defensa que «el més urgent és l’aplicació efectiva de les normes existents», mentre els països es doten de nous instruments més eficients. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

15 ·

MÉS VIGILÀNCIA De la mateixa manera, el CoE també recomana que es dediqui més recursos a les investigacions financeres a nivell nacional. Per això demana que s’enforteixi la formació de la policia, els fiscals i jutges en tècniques d’investigació financera modernes, i s’augmenti els nivells d’intercanvi d’informació internacional i de bones pràctiques en les tècniques d’investigació.

També demana als Estats membres que emprenguin els canvis legislatius necessaris per garantir que l’accés a la informació financera es proporcioni de manera sistemàtica des de l’inici per investigar els guanys procedents d’activitats criminals. I que estableixin sancions més severes per als bancs i les entitats legals que faciliten l’evasió d’impostos, incloent la suspensió o la retirada temporal de les llicències d’explotació, així com la congelació dels comptes i actius.

Per últim, demana que s’asseguri que les directrius de l’OCDE sobre l’erosió de la base tributària i la transferència dels beneficis (BEPS) −aprovades per l’OCDE i el G-20− es converteixin en el nova norma mundial. I encoratja l’OCDE a revisar la Convenció sobre assistència administrativa mútua en matèria fiscal, amb l’objectiu de facilitar la creació d’un organisme internacional de coordinació fiscal sota els seus auspicis que també podria aplicar sancions.

El CoE insta els Estats membres a desenvolupar de manera conjunta amb l’OCDE nous acords internacionals per a la imposició directa dels ingressos i actius de les empreses instal·lades en paradisos fiscals, per tal de curtcircuitar les persones físiques i jurídiques que les instrumenten i per eliminar els obstacles legals a la imposició directa, ja sigui a través d’una nova convenció o com a part de la revisió del Conveni existent sobre assistència administrativa mútua en matèria fiscal. Així mateix, insisteix en la necessitat que els Estats membres signin i ratifiquin la Convenció sobre assistència administrativa mútua en matèria fiscal i el seu protocol d’esmena del 2010, si encara no ho han fet.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

zoom

TRANSPARÈNCIA DELS POLÍTICS L’Assemblea insisteix en «la necessitat de restablir la confiança dels ciutadans en el sistema democràtic europeu, impedint que les persones políticament exposades puguin recórrer a jurisdiccions adeptes del secret». Per això, demana als Estats membres que garanteixin que els establiments financers, les empreses i els professionals no financers designats participin en la detecció de les persones políticament exposades, els seus familiars i les persones que els són properes, i els apliquin les mesures de rigor necessàries per establir l’origen del seu patrimoni.

També insta els Estats membres a assegurar-se que els comptes dels polítics i de les persones que els són properes −familiars, socis o altres−, estiguin subjectes a una supervisió reforçada i ininterrompuda de les autoritats de control durant les inspeccions, i que se’ls apliquin sancions proporcionades i dissuasives quan es trobin deficiències.

A més, recomana mantenir la vigilància reforçada sobre les transaccions econòmiques o financeres de les persones políticament exposades durant almenys cinc anys després d’haver deixat el càrrec o la funció.

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

16 ·

s periodism nomé e

Altra recomanació en aquest apartat és seguir amb rigor el procés d’avaluació de riscos en la lluita contra el blanqueig de diner i informar les autoritats competents de qualsevol preocupació pel que fa a possibles llacunes. De la mateixa manera, el CoE recomana garantir l’existència d’una cèl·lula d’informació financera eficaç i independent, lliure d’ingerències polítiques en la presa de decisions operatives, i vetllar perquè els bancs i altres institucions financeres apliquin mesures de diligència reforçada al més alt nivell pel que fa als dossiers

El CoE vol que es reconegui la importància de la cooperació internacional i s’augmenti el volum d’informació que es transmet de forma espontània a les autoritats estrangeres, a banda de les sol·licituds de cooperació internacional.

e•

GUERRA AL DINER BRUT A més, per lluitar eficaçment contra el blanqueig de diner, recomana que els Estats membres acabin de ratificar el Conveni de Varsòvia relatiu al blanqueig, seguiment, embargament i comís dels productes del delicte i el finançament del terrorisme, i n’assegurin l’aplicació efectiva així com el compliment tècnic de les normes existents en matèria de lluita contra el blanqueig de diner, incloent les recomanacions del Grup d’Acció Financera del 2012 i la Directiva europea del 2015 en els àmbits judicial, repressiu i financer.

internacionals complexes i als clients que presenten un risc potencialment alt.

e • només periodi dism sm

La resolució que va ser aprovada per 47 vots a favor −amb el vot d’Andorra−, quatre vots en contra i dues abstencions, inclou 27 recomanacions

POLÍTICA

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

PROTECCIÓ DELS DELATORS El CoE també defensa que el dret d’accés a la informació és un dret fonamental garantit per la Declaració universal dels drets de l’home i la Convenció europea dels drets de l’home. Un dret que s’aplica a les dades en poder dels organismes del sector públic i en alguns casos, a les dades en poder d’organismes del sector privat. Per això, recomana als investigadors que facin públiques totes les dades que constitueixen els Papers de Panamà per tal que la policia i la justícia de cada país duguin a terme les pròpies investigacions nacionals i portin davant la justícia totes les persones que presumptament haurien estat implicades en activitats il·legals, inclosa la corrupció i l’evasió d’impostos.

A més, destaca el rol important dels «delators», dels quals la protecció és fonamental per enfortir la lluita contra la corrupció.

I emparant-se en les Resolucions del 2010 i el 2015 sobre la protecció dels «delators», insta tots els Estats membres «a protegir adequadament els que informen de conductes il·lícites pel bé de les nostres societats».

Foto: SFG

actualitat

El cap de la delegació del SEAE, Mayr-Harting, conversa amb Saboya i la delegació del Govern.

ANDORRA VOL ENTRAR AL MERCAT ÚNIC SENSE CREMAR ETAPES DE LA REUNIÓ DEL SEAE AMB EL GOVERN I ELS GRUPS PARLAMENTARIS ES DESPRÈN QUE EL PAÍS ENCARA NO ESTÀ PREPARAT PER AFRONTAR LA PÈRDUA DELS INGRESSOS DEL TABAC QUE REPRESENTEN EL 25% DE LA RECAPTACIÓ D'IMPOSTOS Text: Andnews

L

a delegació del Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) −per l’Acord d’Associació entre la Unió Europea i Andorra, Mònaco i San Marino−, es va reunir a finals d’octubre amb el Govern per abordar la lliure circulació de mercaderies i la posició d'Andorra per mantenir l’Acord Duaner i els privilegis en la importació de tabac i conseqüentment, mantenir els ingressos de l’Estat en aquest capítol.

El cap de la delegació europea, Mayr-Harting, es va mostrar obert a les possibles solucions que pot aportar el Govern, però creu que «la lògica del mercat interior diu que no hi pot haver derogacions permanents, però sí reflexionar sobre possibilitats transitòries», considerant que Andorra «no pot tenir les llibertats limitades per sempre», segons va recollir l’Agència de Notícies Andorrana, ANA. De fet, amb acord d’associació o sense, la derogació de l’Acord Duaner no només depèn d’Andorra sinó que depèn −i molt− de la UE, que el pot derogar unilateralment quan vulgui segons una clàusula específica del text.

Per això, el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, destaca «la necessitat de trobar un equilibri entre les oportunitats de futur que pot oferir l'acord d'associació i fer la transformació en bones condicions perquè sigui assumible per a l'economia andorrana». e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

18 ·

e • només periodi dism sm

La UE defensa que Andorra no pot tenir les llibertats limitades indefinidament

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

POLÍTICA

l’Acord Duaner per defensar aquests ingressos, sense aprofundir en els avantatges que suposarà l’entrada al mercat únic en molts altres aspectes, sense anar més lluny, un abaratiment de la cistella de la compra. Amén de la pèrdua de les franquícies (900 euros?) que no té cap raó de ser per als ciutadans que participen del mercat únic.

REACCIONS DE L’OPOSICIÓ Socialdemocràcia i Progrés (SDP), reitera que «no s'està dient la veritat en aquesta qüestió: el Govern diu que es mantindrà l'Acord Duaner, però la veritat és una altra. Voler ocultar a data d'avui que no es mantindrà ens porta a dir que hi haurà d'haver renúncies. Caldrà veure com es podran compensar les pèrdues», argumenta el parlamentari i president suplent del Grup Mixt, Víctor Naudi, que creu que això comportarà «la manca de suport de la ciutadania, que potser acabarà rebutjant el referèndum». No obstant les «renúncies», SDP entén que l'acord d'associació és necessari per a Andorra i que el Govern no fa l'acció que hauria de fer. «Si no volem perdre el referèndum haurem d'unir totes les forces polítiques i fer molta pedagogia», argumenta el Secretari d'organització dels progressistes, Joan-Marc Miralles.

I matisa que «hi ha presa de consciència clara de la UE per trobar solucions a la problemàtica de les franquícies comercials i el tabac, de la mateixa manera que Andorra va evolucionant en el seu plantejament».

Sobre les solucions transitòries, Saboya creu que encara és d'hora per parlar de la solució específica per a cada sector, i que ara convé que hi hagi una bona comprensió entre les dues parts sobre la sensibilitat de la temàtica. I insisteix que l’acord «no serà obstacle perquè Andorra busqui el seu futur en un entorn que permeti desenvolupar-se econòmicament en sectors que no són presents».

El ministre defensa que l'essencial és salvaguardar la substància de l'Acord Duaner per incorporar-lo dins l'acord d'associació, i va argumentar que «hem de ser capaços d'analitzar tots els capítols de l'1 al 24 (productes agrícoles) per mirar si hi ha possibilitats de desenvolupament dins algun d'ells».

I és que a banda del tabac o l’alcohol, com pot comprovar qualsevol mestressa de casa, la resta de productes agrícoles importats ja són més cars a Andorra que a la veïna Seu d’Urgell. Cosa que s’explica per una sèrie de càrregues a la importació que han de satisfer actualment, i que amb l’acord d’associació és més que probable que minvin o fins i tot, desapareguin.

El problema és que el tabac també representa el 25% de la recaptació impositiva de l’Estat, una dependència que Andorra no pot obviar d’un dia per l’altre i per això demana temps per poder-hi fer front.

O sigui que el discurs polític no és del tot transparent, sigui quina sigui la formació que el defensi. Algunes veus ja s’alcen per dir que a la ciutadania no se l’hi explica tot i que se l’atemoreix amb la pèrdua de e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

19 ·

El Govern vol solucions transitòries per integrar el mercat interior europeu Per això, tot i tenir suspesa la participació en el pacte d'Estat, SDP prepara un seguit de conferències per explicar a la ciutadania els detalls de l'acord d'associació i com s'haurà de transformar l'economia del país per sobreviure a la retallada d'ingressos que suposarà la pèrdua dels privilegis en la importació de tabac.

Una qüestió que preocupa al president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, hereu d’una llarga tradició tabaquera industrial. Pintat tem «la perillositat que representaria perdre l'Acord Duaner». I alerta que si es deroga, «el model econòmic del país té data de caducitat». Una conseqüència que no només justifica amb la pèrdua dels privilegis en la importació de tabac per manufacturar i reexportar als països veïns, sinó també per la pèrdua de les franquícies comercials.

L’OMBRA DEL PARADÍS FISCAL El cap de Govern, Antoni Martí, creu que les negociacions de l’acord d’associació amb la UE «seran llargues», però estan «ben encaminades». En la roda de premsa posterior a les reunions que va mantenir a començaments de mes a Brussel·les, Martí va explicar que «hem vingut per defensar el que som i sobretot, el molt que podem arribar a ser», recordant que l'acord permetrà entrar al mercat interior i que «els joves puguin trobar oportunitats de futur de residència i treball fora de les nostres fronteres».

Martí es va entrevistar amb el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, i amb el president del Consell europeu, Donald Tusk, als quals va exposar la voluntat que el Principat no figuri a la llista de paradisos fiscals que està elaborant la UE. Una qüestió que està resolta segons Martí.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

comuns

POLÍTICA

LA DELIMITACIÓ DE COMPETÈNCIES AVANÇA A PAS DE FORMIGUETA LA CREACIÓ D’UNA AGÈNCIA TRIBUTÀRIA COMUNAL TORNA AL DEBAT MENTRE LES TRANSFERÈNCIES ES CONGELEN A L’ESPERA D’ENDREÇAR LA CASA

Text: Andnews

cies i transferències pugui estar enllestida en els terminis establerts, el 2018.

RECAPTACIÓ Un dels temes que es va tornar posar sobre la taula va ser la creació d’una nova Agència Tributària que centralitzi la recaptació dels comuns. Una idea que sempre han defensat els cònsols, però que des de l’executiu no es veu amb bons ulls pel simple fet que no facilitarà els tràmits al ciutadà com hauria estat desitjable i sobretot, com brindava la oportunitat d’adreçar-se a un sol interlocutor quan es tracta de satisfer impostos o taxes, tant d’àmbit estatal com comunal.

O sigui que els comuns s’entossudeixen en conservar un país amb tràmits llargs i feixucs d’una complexitat que molts ciutadans qualifiquen de malaltissa, quan les institucions europees estan mirant cap a una altra direcció molt allunyada.

Foto: SFG

Sense anar més lluny, el Consell d’Europa acaba d’aprovar una resolució que recomana als Estats membres facilitar els tràmits fiscals perquè els ciutadans compleixin amb el deure contributiu i no busquin o se’ls faciliti −gràcies a processos complicats i poc eficients− l’evasió fiscal.

La secretària d’Estat de Relacions Institucionals defensa «la bona sintonia» amb què es desenvolupen les negociacions entre el Govern i els comuns i que, per tant, confia en que la reforma de les Lleis de competèn•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

20 ·

s periodism nomé e

La reunió també va servir per tractar altres competències d’àmbit social com ara el servei d’atenció domiciliària, un dels tras-

En quant a les transferències Naudí va expressar la voluntat del Govern de mantenir-les congelades l’any que ve i que «es pugui arribar a un acord definitiu a finals del 2017». I va insistir que els pressupostos de l’Estat s’han treballat «amb aquestes xifres», o sigui en base a la congelació, «a l’espera que es pugui aprovar la llei que fixi aquesta qüestió». Sobre el nou text legislatiu que regularà les transferències que l’Estat destina a les corporacions locals, Naudí desitja que es pugui aprovar el «més ràpidament possible».

e•

En acabar la trobada Naudí va manifestar que els comuns d’Ordino i Sant Julià de Lòria ja estan fent els passos necessaris perquè el servei d’atenció a domicili passi al Govern i creu que en breu la resta de corporacions comunals ja hauran pres una decisió al respecte, segons recull l’Agència de Notícies d’Andorra (ANA).

passos en què les negociacions estan més avançades ja que deriva de la Llei de serveis socials i sociosanitaris.

e • només periodi dism sm

E

ls cònsols dels set comuns, el cap de Govern i la secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, es van tornar a reunir per tractar de les reformes que cal introduir en la Llei de competències i transferències als comuns, amb la voluntat de racionalitzar la despesa pública.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

D’altra banda, fa mesos que els comuns treballen en la unificació dels processos i en l’homogeneïtzació de les ordinacions tributàries amb la voluntat que els protocols siguin els mateixos per complir amb la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Ara falta que avaluïn quina solució veuen més factible però sobretot, si el cost d’una agència tributària comunal paga la pena per als contribuents i el país, o si es pot aprofitar una infraestructura ja existent.

Falta avaluar si el cost d’una agència tributària comunal paga la pena per als contribuents i el país, o si es pot aprofitar una infraestructura ja existent

entrevista

Fotos: Mari Carmen Grau

JOSEP MARIA CABANES

«No podem viure d’esquena al món, a Europa i a la globalització»

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

22 ·

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

ECONOMIA I FINANCES

EL SOSTDIRECTOR GENERAL DE BANCA PAÍS D’ANDBANK EXPLICA COM L’ENTITAT I EL SECTOR EN GENERAL HAN MODIFICAT LA SEVA OPERATIVA PER ADAPTAR-SE A UN ENTORN CADA DIA MÉS OBERT I CANVIANT Text: Glòria Gurdó

−Com veu la situció de la banca andorrana a l’actualitat, s’haurà de sotmetre a la supervisió del BCE? Aquests dies hi ha hagut diversos comentaris sobre aquest tema de la supervisió del BCE. Bé, hi ha defensors i detractors, totes les opinions personals hi són reflectides, però crec que això no s’ha plantejat en l’àmbit polític i institucional, per tant, és un tema del que no podríem aportar gaire i del qual podríem plantejar un munt de suposicions. Pel que fa a la banca andorrana, tenim bona salut, estem treballant i actualitzant la nostra gestió i operativa a les normes internacionals per complir amb tots els requeriments tant de solvència com dels estàndards de compliment normatiu. Les agències de ràting avalen la gestió i prudència de la banca andorrana, tot i les turbulències que han succeït durant el 2015, una temporada llarga bastant complicada, han valorat molt positivament el nivell de solvència del nostre sector bancari. −Es parla de pèrdua de sobirania, però en el món globalitzat on vivim, seria possible tancar-se en banda i sobreviure?

Som un país petit, no obstant sempre hem mirat cap al futur. Les nostres relacions amb els països veïns i amb Europa han anat avançant des de ja fa uns quants anys.

L’acord d’Unió Duanera, els acords de cooperació i de fiscalitat de l’estalvi tant amb diferents països com amb l’OCDE, o la negociació de l’acord d’associació amb la Comissió Europea que està en curs, són mostres de que el país està en procés d’actualitzar-se, i que aposta per la modernització. No podem viure d’esquena al món, a Europa i a la globalització, però hem de preservar les nostres especificitats com a país petit que som. De la mateixa manera que la resta de països tercers d’Europa, San marino, Mònaco o Liechtenstein, la intenció és arribar a formalitzar uns acords que convinguin a totes les parts, però sense haver d’anar a un ritme molt accelerat. −Aquestes veus alarmistes també auguren la pèrdua d’atractiu del sector financer i la pèrdua de negoci, en canvi els resultats dels bancs semblen contradir-les no?

No s’entén un país, un Estat o un continent sense bancs o entitats financeres, no fins ara! El món financer és clau per a què qualsevol activitat, social, empresarial o financera tiri endavant. Sigui per demanar un crèdit, pagar rebuts o per donar rendiment als estalvis i patrimonis, els bancs tenim un paper clau en la societat. No obstant, hem d’anar canviant i ens hem d’anar reinventant, tal e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

23 ·

AndNews · núm. 7 ·

com ho fa el món, hem d’adaptar-nos als nous models de negoci que van sorgint contínuament. No fa pas massa anys, 20 o 25, fèiem servir les màquines d’escriure per omplir un xec bancari o una transferència, avui dia si en veiem alguna deu ser en algun museu! −Com o gràcies a quins atractius es manté el negoci de la banca Com he comentat, el nostre negoci s’ha d’anar adaptant a les necessitats dels nostres clients. No podem quedar-nos clavats en un negoci primari si veiem que al nostre entorn s’està canviant, evolucionant i modificant les modes i les tendències respecte al nostre model inicial de fa més de 85 anys. Avui en dia, tenim diverses solucions per a diferents clients, adaptades a les seves especificitats, des dels productes més bàsics fins a l’assessorament personalitzat i la gestió personal del patrimoni. −Més transparència i més solvència són essencials per guanyar clients?

No és només el fet de guanyar clients, sinó de donar-los el millor servei, tractar que quan els atenguis surtin convençuts que estan en bones mans, que tinguin la major confiança en el seu gestor. La solvència és una garantia de seguretat i de bona gestió de l’empresa, la nostra solvència duplica gairebé el mínim que estableix l’INAF, la liquiditat també i el passiu que gestionem augmenta cada mes, per tant, crec que són dades bastant concloents per demostrar la nostra bona gestió, integritat i dedicació davants els nostres clients. −El client prioritza la seguretat dels seus diners i estalvis?

Està clar, no només els clients, fins i tot jo! Bé, la seguretat dels diners dels clients és un compromís inherent al contracte que signem ambdues parts des del mateix moment que entra a formar part del banc. És una qüestió de prioritats, el client és la nostra raó de ser! No obstant, el nostres clients valoren molt l’atenció personal, l’assessorament que els donem en qualsevol àrea financera o legal i la confiança que transmets quan treballes amb honestedat i rigor. Això ho perceben els clients. −La banca podrà continuar mantenint el seu pes en la recaptació impositiva de l’Estat?

Fins ara, el sector financer andorrà contribueix al PIB andorrà en un 19 % aproximadament,. Dintre del sector estem els bancs, les companyies asseguradores i altres entitats financeres. Fins ara hem estat un dels pilars bàsics de l’economia andorrana, i esperem que continuem per aquest camí.

Novembre 2016

entrevista

ECONOMIA I FINANCES

SUPERVISIÓ DEL BCE

«Aquests dies hi ha hagut diversos comentaris sobre aquest tema, però crec que no s’ha plantejat en l’àmbit polític i institucional, per tant, només podríem plantejar un munt de suposicions» PÈRDUA DE SOBIRANIA

«Hem de preservar les nostres especificitats com a país petit que som. La intenció és arribar a formalitzar uns acords que convinguin a totes les parts, però sense haver d’anar a un ritme molt accelerat» CONSOLIDACIÓ DEL NEGOCI

«No s’entén un país, un Estat o un continent sense bancs o entitats financeres.

El món financer és clau per a què qualsevol activitat, social, empresarial o financera tiri endavant. No obstant, ens hem d’anar reinventant»

−La banca es prepara pel canvis de les noves normatives?

Fa temps que la nostra entitat, i el sector bancari en general, estem treballant per adaptar-nos a les noves normatives, processos estàndards i polítiques de gestió i control per tal d’assolir impecablement tot el que es demana en aquestes matèries. A part d’incloure nous procediments i normatives, també s’estan modificant plataformes informàtiques per tal de posar-nos al dia, no només dins l’àmbit nacional, sinó també a les nostres filials internacionals. En aquest sentit, un dels nostres objectius ha estat la implantació d’un model de govern corporatiu a nivell de grup, per tal d’assolir i fer front a tots els reptes que puguin anar sorgint.

HOMOLOGACIÓ

«La nostra entitat i el sector bancari en general, treballem per adaptar-nos a les noves normatives, estàndards i polítiques de gestió i control per assolir impecablement tot el que es demana en aquestes matèries»

−Com avança la integració i l’assimilació i quins reptes plantegen?

De moment, podríem dir que tenim molts reptes per davant i molta feina, però tenim dos avantatges: en primer lloc, l’esforç de tot l’equip humà dedicat a treballar per superar aquests reptes fàcilment i, en segon lloc, l’esperit de superació que caracteritza tota la gent del nostre país. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

24 ·

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

opinió

ECONOMIA I FINANCES

prés de retirar-se; quant als professionals de la NFL el 78% es troba en fallida o en una situació econòmica delicada només dos anys després de la jubilació (Sports Illustrated). Pel que fa al món del futbol, segons Schips Finen, el 30% dels futbolistes en actiu estan en la ruïna i un 50% ho estaran quan acabi la seva carrera professional. L'alt nivell de vida, el «millorable» assessorament sobre les seves inversions i la nul·la planificació patrimonial solen ser els factors que determinen aquestes xifres inquietants.

LA IMPORTÀNCIA D’UNA PLANIFICACIÓ PATRIMONIAL EFICIENT

En el cas d'un esportista d'elit, aquests solen concentrar la majoria de les seves rendes en un període de temps no superior a deu anys. En aquests supòsits, en una primera fase és important conscienciar a l'interessat que el tren de vida que ha de mantenir no és el que correspon a les rendes que està percebent en la seva cúspide professional, sinó que ha de preveure que en el futur aquestes poden baixar de manera dràstica. Unes dades sobre aquest tema: en el cas de jugadors de la NBA més d'un 60% es troba en fallida solament 5 anys des•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

26 ·

s periodism nomé e

Es tracta d'una tasca que requereix un esforç i atenció constant ja que hem d'estructurar degudament el nostre patrimoni des del primer moment en que el rebem, o bé des de que el comencem a construir.

Una construcció que durem a terme durant tota la nostra vida i que en la majoria

En primer lloc, és important centrar-se en el perfil de la cartera d'actius en la quals es desitja invertir i, per això, entre altres factors, és primordial conèixer la previsió d'ingressos que tindrà l'interessat durant la seva vida, els quals poden concentrar-se en períodes curts de temps, o bé tenir un caràcter més constant. Un exemple clar d'ingressos concentrats en períodes curts de temps són els que poden obtenir els artistes o els esportistes d'elit.

e•

La planificació patrimonial és una matèria que es caracteritza per ser d'una dificultat rellevant, atès que no només depèn de les rendes i necessitats personals (presents i futures) de l'interessat, sinó que aquests aspectes s’han de combinar amb els diferents marcs jurídics aplicables, així com amb l’amplíssim ventall de sectors en els quals es poden materialitzar inversions (financer, immobiliari...). Per si aquesta combinació no fos suficientment complexa, s’ha de considerar que aquests tres pilars són dinàmics, per no dir que podrien qualificar-se d’altament «volàtils».

dels casos continua en les generacions successives. Tot això buscant sempre un creixement sòlid amb uns pilars que siguin capaços de minimitzar els danys derivats de factors externs com les crisis internacionals i sectorials.

e • només periodi dism sm

E

n publicacions anteriors s'han tractat temes com la planificació successòria i la transcendència, arribat el moment de jubilar-se, d’estar subjecte a una fiscalitat favorable. Ambdues qüestions mantenen un aspecte en comú, la importància d'una planificació patrimonial eficient.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

Una correcta diversificació patrimonial és un altre aspecte clau de la nostra planificació patrimonial. No concentrar tot el nostre patrimoni en la mateixa classe d'actius financers, dedicar una petita proporció de la nostra inversió en startups que puguin resultar exitoses, així com mantenir un nivell d'actius immobiliaris són fórmules que solen donar bons resultats.

En relació a les inversions immobiliàries, els béns immobles en zones prime mantenen una tendència clarament alcista des del seu inici. D'altra banda, existeixen diferents fons immobiliaris que ens permeten participar en aquestes grans inversions amb un «tiquet» mínim de participació, el qual resulta relativament assequible.

No menys important és l'elecció de productes financers, així com un altre tipus inversions que puguin aprofitar-se d'un tractament fiscal favorable, sigui per estar exempts de tributació o per tenir una tributació diferida. Si bé l’ajornament fiscal no comporta un estalvi fiscal directe, sí suposa un increment de la rendibilitat global de les inversions, el qual ve derivat de l'efecte financer de l’ajornament en el pagament d'impostos.

Finalment, es fa també recomanable realitzar una planificació successòria que permeti garantir que el nostre patrimoni es transmetrà als nostres successors amb un mínim impacte fiscal. Per tots aquests motius, és molt recomanable cercar l’assessorament dels millors professionals en aquesta matèria, les dades almenys així ho indiquen.

Dorian Burzaco Wealth management Services Andbank.

Especialitat en tapes

Tel.: +376 828 533 · C/ de la Unió, 13 · AD700 · Escaldes-Engordany · Principat d’Andorra

ECONOMIA I FINANCES

Foto: ANA

actualitat

L’AREB ACORDA UN NOU TRASPÀS DE 600 COMPTES DE BPA A VALL BANC

L’AGÈNCIA DE RESOLUCIÓ D’ENTITATS BANCÀRIES TRASPASSA 600 COMPTES MÉS A VALLBANC PER UN VALOR AL VOLTANT DE 80 MILIONS D’EUROS I REDUEIX LA LLISTA DE CLIENTS NO APTES PER MANCA DE DOCUMENTACIÓ JUSTIFICATIVA DE LA SEVA OPERATIVA

Text: Andnews

L’

Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ha acordat un nou traspàs d’actius i passius de BPA cap a Vallbanc, després d’identificar nous clients de BPA com a traspassables, segons la resolució publicada aquest mes al BOPA. L’operació inclou 600 comptes per un valor de prop de 80 milions d’euros, segons les fonts consultades per l’Agència de Notícies Andorrana (ANA).

d’aquest mes d’octubre, un cop transcorreguts els sis mesos de restriccions.

Els saldos dels clients seran distribuïts en un contracte de dipòsit i en un compte a la vista de plena disposició. Aquest darrer, però, només s’hi dipositarà el 20% del saldo total amb un màxim de 25.000 euros i un mínim de 15.000 euros. La resta dels diners no estaran a disposició del client fins al cap d’un mes des de la data de transmissió. De fet, els clients del primer traspàs ja podran disposar del 100% dels seus saldos a finals

En el primer traspàs van passar a la nova entitat el 92% dels clients de BPA, i dels que no van ser traspassats, un 3% van ser considerats sospitosos de blanqueig de capitals, mentre que el 4% restant van ser considerats no aptes per manca d’aportació de documentació justificativa de la seva operativa. Aquest 4% corresponia a 1.242 clients, amb un volum de negoci de 708 milions d’euros. Les fonts consultades no descarten

El procés de revisió dels comptes continua després de la transferència inicial del abril, que va deixar al marge certs clients considerats no aptes per manca d’informació. La resolució estableix que la migració operativa i tècnica es pot allargar fins al proper 25 d’octubre, tot i que des de l’entitat asseguren que l’objectiu és completar el procés amb la màxima brevetat de temps.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

28 ·

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

que en un futur hi hagi nous traspassos, tot i que cada vegada les migracions de clients seran més petites.

Aquest traspàs arriba també després de la formalització el passat juliol de l’acord d’adquisició de Vallbanc per part de la societat d’inversió estatunidenca JC Flowers & Co, després de l’obtenció de l’autorització d’inversió estrangera. JC Flowers va ser seleccionat com a adquirent de Vall Banc per un preu total de fins a 29 milions d’euros.

La firma d’inversió americana va fer el desemborsament inicial previst i està subjecta a una sèrie esglaonada de pagaments vinculats a l’evolució del negoci.

Michael Christner és el president de Vallbanc i Cristoph Lieber el seu conseller delegat, en substitució de César Goyache i Fernando Vázquez, respectivament.

Aquest pas culmina el pla de resolució de Banca Privada d’Andorra (BPA) que va ser aprovat el juny del 2015.

Dels 1.242 clients que no havien presentat suficient documentació per al traspàs dels seus comptes a Vallbanc, 600 han estat rescatats

Aïllem i decorem la seva llar per millorar la seva qualitat de vida

PINTURES BALANÇA US OFEREIX EL PERSONAL ESPECIALITZAT PER A DECORAR LA VOSTRA LLAR O NEGOCI, ACONSELLANT-VOS EL MILLOR PER A QUE LES VOSTRES IDEES COBRIN VIDA. PERÒ NO ES CONFORMEN AMB AIXÒ, US OFEREIXEN LA GAMMA MÉS COMPLETA

AÏLLAMENTS SUPAFIL

Sabeu que tenir una llar sense l’aïllament correcte us costa constantment diners? Sabeu que podríeu estalviar des d’un 50% en la vostra factura energètica? Aquest és un dels molts avantatges de la Llana Mineral Supafil de Knauf Insulation. Supafil és una manera ràpida i econòmica de millorar el confort tèrmic i acústic de la llar (no es perd la calor, no entra el fred i ni el soroll). Knauf Insulation és una multinacional alemanya, els productes de la qual posseeixen certificats europeus i són respectuosos amb el medi ambient. Supafil s’instal·la sense necessitat de fer obres, els inquilins no pateixen molèsties perquè la instal·lació es fa des de l’exterior. La instal·lació és ràpida, depenent de l’edifici un dia o dos. El procés és net ja que s’injecta en l’interior de les parets. Té un cost molt baix. Els resultats es poden mesurar a partir del primer moment.

DE PRODUCTES PER A ACONSEGUIR LA MÀXIMA QUALITAT I DURABILITAT DELS SEUS TREBALLS AMB UN MÀXIM ESTALVI. EN AQUEST SENTIT ENS PRESENTEN ELS AÏLLAMENTS SUPAFIL I ELS RECOBRIMENTS DE FAÇANES BAUMIT.

BAUMIT CREATIVTOP I DESIGN LIFE

L’aspecte individual d’una façana no només depèn del seu color. Utilitzeu la vostra ment creativa i poseu tot el vostre afany per modelar una textura extraordinària amb l’arrebossat Crea-tivTop de Baumlt, afegint-li fins i tot efectes especials. Baumlt CreativTop és un arrebossat emmotllable per a exteriors. Es pot tintar en 758 colors del sistema cromàtic Life i combinar de forma variada, donant via lliure a la creativitat. Sigui la que sigui la textura desitjada, en forma de solcs, difuminada, de gra fi, gruixut o llisa, aquestes múltiples possibilitats només es poden aconseguir amb el CreativTop de Baumit.

Ara, Baumit amplia la seva línia de disseny a 6 textures, introduint CreativTop Vari, Pearl i 511k. Amb aquests acabats es poden aconseguir façanes llises de dos tipus. Igual

que tots els acabats de la gamma CreativTop estan preparats per aplicar i es poden utilitzar en els Sistemes SATE. Utilitzant Baumit CreativTop Vari com a base i tot seguit CreativTop 511k aconseguireu una superfície extremadament llisa. Heu de polir aquesta superfície i després pintar-la amb Baumit Color, Baumit Metallic o Lasur.

Si desitgeu una textura vellutada, fina i amb efecte nacre o simplement una aplicació més senzilla i ràpida, llavors decideixi’s per CreativTop Pearl. Està disponible en tots els colors de la carta Life. Independentment de la decisió que prengueu, crearà una façana original amb un disseny modern i elegant.

Distribuïdors i aplicadors oficials de:

Tel.: (00376) 722 286 · pbalança@andorra.ad

Foto: SFG

en portada

El secretari d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, Marcial Marín, i l’ambaixador d’Espanya a Andorra, Manuel Montobbio, inauguren el nou centre integrat

EL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL A LA CORDA FLUIXA PRESENT A ANDORRA DES DEL 1930, EL FUTUR DE L’ENSENYAMENT ESPANYOL PLANTEJA SERIOSOS DUBTES DE PERVIVÈNCIA DESPRÉS D’UN INICI DE CURS CONVULS AL NOU CENTRE INTEGRAT I EL TANCAMENT TRAUMÀTIC DE L’ESCOLA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

E

Entre els dos temes hi ha un nexe d’unió, el de la consellera d’Educació Maria Soledad Salafranca que ha estat rellevada del càrrec després de quatre anys de gestió polèmica. Tot plegat, una motxilla massa pesada per un ensenyament present al nostre país des de l’any 1930 i sobre el futur del qual es plantegen seriosos dubtes que han arribat mentre el Govern espanyol està en funcions, cosa que ha provocat que la situació es compliqués encara més. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

30 ·

e • només periodi dism sm

Text: Bru Noya

l sistema educatiu espanyol a Andorra viu hores baixes amb el convuls inici de curs al nou centre integrat María Moliner en les seves dues seus (educació infantil i primària a Escaldes-Engordany i secundària i batxillerat a l’antic Institut de la Margineda) o el traumàtic tancament de l’escola de Sant Julià de Lòria.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

Fotos: ANA

SOCIETAT

El ministre Jover saluda la consellera Maria Soledad Salafranca en motiu de la festa de la Hispanitat, a l’ambaixada espanyola

I no és per la creació d’un centre unificat, que és la fórmula que utilitza el ministeri espanyol per les seves escoles a l’estranger i perquè ja figurava per escrit en un document firmat l’any 2005 pels governs espanyol i andorrà. Tampoc hauria d’haver estat pel tancament de l’escola de Sant Julià de Lòria. Potser no hi hauria motius per discutir el fons sinó hagués estat per les formes de la consellera Salafranca.

Maria Soledad Salafranca va aterrar a Andorra fa quatre anys deixant la seva feina al cos de tècnics de l’administració de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i amb l’aval de ser germana de José Ignacio Salafranca, exeurodiputat del Partit Popular i un home molt ben relacionat en el si de la formació política.

L’equip de la conselleria d’Educació escrivia en un article d’opinió publicat a tots els diaris andorrans (6/10/2016) que «l’estil de lideratge exercit per la senyora Salafranca durant el transcurs d’aquests més de quatre anys al Principat s’ha distingit fonamentalment pel seu extraordinari tarannà dialogant, la seva disposició per escoltar i pel diàleg, la seva empatia personal, la seva valentia, la seva responsabilitat i infrangible compromís institucional, la seva orientació a la feina i molt especialment la seva orientació a les persones».

Aquesta opinió contrasta amb la de mestres, altre personal i pares i mares d’alumnes que han fet arribat les seves queixes, sovint a través dels diversos sindicats, al ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECD) espanyol. Això sí, amb discreció, per por a represàlies sobretot tenint present i ben gravada a la memòria una frase recurrent de la consellera a les reunions i que mostra el seu suposat tarannà dialogant: «us demano la vostra opinió.., però sinó coincideix amb la meva aplicaré el dret que m’atorga el decret».

També hi ha testimonis com el d’una mare en un vídeo titulat «la terrible realitat de l’educació espanyola a Andorra». S’hi es poe•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

31 ·

Caldrà esperar l’arribada del nou conseller tot i que després del succeït, la petició és unànime per part de tots: «que tingui voluntat de diàleg» sés en una balança la gestió de la consellera guanyarien les crítiques per sobre les lloances, i per golejada, com ha passat després del tancament de l’escola espanyola de Sant Julià de Lòria, una població on aquest sistema educatiu tenia una profunda empremta de 86 anys d’història.

TANCAMENT DE L’ESCOLA DE SANT JULIÀ Són nombrosos els testimonis que parlen de l’actitud intransigent de la consellera en abordar el tema. Com si un elefant entrés en una botiga de ceràmica o com intentar apagar un incendi amb gasolina en un centre molt implicat en la vida de la parròquia, que buscava la qualitat en l’ensenyament amb un bon ambient de treball, la satisfacció dels pares i mares, i amb un augment d’alumnat malgrat la prohibició per part de l’Administració d’escolaritzar escolars de tres anys el curs passat.

Les pressions van provocar que sis docents d’un claustre d’11 es posessin de baixa el mes de maig passat. Va ser una fita més d’una gestió controvertida. Però n’hi ha més. Caldria revisar com es va atorgar la plaça d’assessor de la conselleria que, normalment, s’hauria d’adjudicar per oposició. O el nomenament dels equips directius del centre integrat María Moliner.

Segons fonts sindicals, la consellera va proposar al ministeri d’Educació, Cultura i Esport un equip directiu abans de finals del curs passat. La proposta va ser rebutjada per part ministerial ja que

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

en portada

SOCIETAT

no va acceptar que la directora d’aquest nou centre fos una mestra de primària ubicada a la seu de la Margineda.

Salafranca, però, va decidir que l’equip directiu es mantingués en funcions fins a obtenir una resposta definitiva del ministeri.

Aquesta va arribar des de la subdirecció de Cooperació Internacional –responsable dels centres educatius espanyols a Andorra− amb nous càrrecs directius.

Aquest retard en el nomenament s’ha traduït en múltiples problemes a l’hora d’iniciar el curs a les dues seus del María Moliner i en un intent de caça de bruixes al més pur estil del senador nord-americà McCarthy amb trucades des de l’Ambaixada espanyola a la comunitat educativa perquè esbrinés qui havia filtrat les informacions a la premsa. Altres trucades acusaven determinats docents de voler malmetre la imatge de la marca España.

Les pressions van provocar que sis docents d’un claustre d’11 agafessin la baixa el maig passat, una fita més d’una gestió controvertida

I sobre aquesta base i amb aquesta justificació s’ha erigit la seu del María Moliner d’Escaldes-Engordany. Ja es difícil justificar que es tingui més en compte uns llocs de treball per davant dels alumnes i de la seva educació, però encara ho és més si sabem que els funcionaris d’adscripció temporal tenen una plaça de treball assegurada a Espanya si mai han de marxar d’Andorra. I a partir d’aquí tot són veritats a mitges o mentides a mitges.

Caldrà esperar l’arribada del nou conseller tot i que després del que ha succeït els darrers temps la petició és unànime per part de docents, pares i resta de personal: «que tingui voluntat de diàleg».

Sobretot perquè no s’ha d’oblidar tot el que ha representat històricament l’ensenyament espanyol a Andorra, per mantenir aquest privilegi de comptar amb tres sistemes educatius i que el futur sigui millor en benefici dels alumnes.

Foto: SFG

UN DESENLLAÇ INCERT Entre tantes filtracions, notícies, comunicats i rumors costa arribar fins a la clau, però diverses fonts consultades coincideixen en assenyalar que la conselleria d’educació ha prioritzar la conservació dels llocs de treball per als docents d’adscripció temporal, reduint les places del professorat interí que tornen a Espanya, sense tenir feina.

N’és un bon exemple el servei de menjador escolar de la seu del María Moliner a la Margineda. La consellera Salafranca va negar que es vulgui externalitzar el servei tot i que va reconèixer que en converses amb l’Associació de Pares d’Alumnes (AMPA) se’ls va informar que si no arribaven a un acord s’hauria de buscar una alternativa. També va haver de desmentir que s’hagués negat a l’AMPA l’ús de les dependències de la Margineda i que si algun cop això ha ocorregut ha estat per un «error d’interpretació». Errors, o potser no. Com la substitució del director de l’aleshores Institut de la Margineda quan aquest funcionava organitzativament bé i s’havia produït un augment d’alumnes. Entre aquest estira i arronsa, les queixes dels pares per la manca de comunicació amb la conselleria, nomenaments i cessaments hi ha en joc el futur del sistema educatiu espanyol a Andorra.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

32 ·

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

actualitat

SOCIETAT

EL GOVERN I EL CONSELL VOLEN EL LLIBRE BLANC DE LA IGUALTAT PER A MITJAN DEL 2017 EL PROJECTE NEIX AMB LA VOLUNTAT DE DOTAR EL PAÍS D’INSTRUMENTS JURÍDICS PER LLUITAR CONTRA QUALSEVOL TIPUS DE DISCRIMINACIÓ

Text: Andnews

Tant Bonet com Bonell insisteixen en el fet que aquesta és una feina que ja es va iniciar a la passada legislatura i que no s'hauria de «menystenir tot i que no ha estat visible». A més, Bonell també insisteix en que «és fruit d'una voluntat política de totes les forces representades al Consell General».

El consell expert estarà integrat de representants del Govern i del Consell General i l'11 de novembre es constituirà la taula transversal de treball professionalitzada amb responsables de les diferents associacions i entitats amb la voluntat que facin arribar les seves propostes. La intenció és que el treball definitiu pugui incloure «la veu» d'aquests col·lectius segons el ministre Espot.

Foto: ANA

Així, es farà «especial atenció» a la discriminació de gènere, sense deixar de banda altres tipus de discriminació, ja que a mesura que la feina feta fins ara anava avançant, «ens vam adonar que la discriminació no afecta només aquest col·lectiu i que les reivindicacions entre els sectors més vulnerables són força comunes», puntualitza Bonet.

Per això, es planteja un procés participatiu en què hi estaran implicades les associacions que representen els diferents col·lectius que poden ser objecte d'algun tipus de discriminació (dones, gent gran, infants i joves, discapacitats, homosexuals, bisexuals, transgèneres i immigrants). s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

33 ·

e•

La voluntat, segons el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, és que el treball «pugui estar enllestit a mitjan del 2017 o si pot ser abans, millor».

Aquestes dates i voluntats les ha exposat conjuntament amb la presidenta de la

Comissió Legislativa d'Afers Socials, Sílvia Bonet, i la subsíndica general, Mònica Bonell, que defensen la feina feta fins ara, iniciada a la legislatura anterior. «Fins ara s'havia treballat més en la forma i ara s'entra en el fons i s'impulsa de manera definitiva», reitera Espot que espera la conclusió del procés per poder tenir les eines necessàries per combatre qualsevol acte discriminatori.

e • només periodi dism sm

E

l Govern i el Consell General donen un impuls definitiu al procés d'elaboració del llibre blanc de la Igualtat posant en marxa el consell expert, amb representats de l'Executiu i del Parlament. El proper 11 de novembre es constituirà la taula transversal de treball que ha d'incorporar les diferents associacions que representen els col·lectius que poden patir discriminació.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

LLEI DE LA IGUALTAT Aquest treball que ara es reprèn té per objectiu identificar la realitat andorrana en matèria d'igualtat d'oportunitats a partir de l'anàlisi de les dades estadístiques; avaluar els antecedents i la feina que s'està fent; analitzar els serveis públics i privats existents al Principat; incorporar l'opinió de les persones expertes i promoure la participació ciutadana, amb la intenció que el resultat final siguin unes conclusions i l'establiment de 30 recomanacions i deu prioritats.

Tant Espot com Bonet coincideixen que una de les prioritats serà la Llei de la igualtat com a «instrument normatiu per lluitar contra la discriminació», puntualitza el ministre de Justícia.

El treball té per objectiu identificar la realitat andorrana en matèria d’igualtat d’oportunitats a partir de l’anàlisi de dades entre d’altres

actualitat

SOCIETAT

LA POLICIA INTERVINDRÀ EN CASOS D'ASSETJAMENT ESCOLAR PODRÀ ACTUAR DIRECTAMENT A INSTÀNCIA DEL CENTRE EDUCATIU EN SITUACIONS GREUS. UN EQUIP D’INTERVENCIÓ FORMAT PER REPRESENTANTS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA ESTUDIARÀ CADA CAS Text: Andnews

problema, que va entrar en funcionament el curs 2012-2013.

La segona versió del protocol es va implementar el 2014-2015. Ara el nou decret, aprovat pel Consell General, «permet donar més força i entitat jurídica a les polítiques del Govern contra aquest tipus de situacions», va explicar el ministre.

El decret consta de 17 articles i tipifica l’assetjament físic i verbal, d’exclusió social i el ciberassetjament

Foto: SFG

Dels disset articles del decret destaca la definició d'assetjament escolar, com a conducta de persecució física o psicològica a un alumne, i la identificació dels actors associats amb l'assetjament: l'agressor, la víctima i l'espectador, «que per la seva inactivitat, sovint reforça el procés d'assetjament i se’n fa còmplice», ha argumentat Jover.

El ministre d'Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, ha presentat les novetats que incorpora el nou decret del Govern sobre aquest tema i que va entrar en vigor fa uns dies. I ha explicat que la intervenció institucional contra l'assetjament escolar a les aules es remunta al 2011, quan la Comissió Legislativa d'Educació va encomanar al Govern un protocol relacionat amb aquest s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

34 ·

e•

També involucra tota la comunitat educativa en la prevenció i la detecció, i instaura un equip que decidirà la intervenció policial

tervenció, integrat per representants de la comunitat educativa, estudiarà cada cas a partir d'uns protocols d'actuació i de situacions objectives recollides en el decret de prevenció i tractament de l'assetjament a les escoles del Principat.

e • només periodi dism sm

L

a Policia podrà actuar directament, a instàncies del centre educatiu, en situacions d'assetjament escolar greu a un alumne. Un equip d'in-

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

El decret tipifica l'assetjament físic i verbal, d’exclusió social i el ciberassetjament. I involucra tota la comunitat educativa en la detecció de casos. «Tothom està obligat a comunicar a l'equip directiu del centre aquestes situacions o sospites», ha dit Jover. Un equip d'intervenció del mateix centre recopilarà informació per, a partir d'unes situacions definides, intentar determinar-ne les causes, i confirmar o descartar cada cas. Una de les novetats que incorpora el decret, i que no recollia l'anterior protocol, és que «depenent de la gravetat del cas es podrà informar directament la Policia».

MENYS CASOS Les dades que recollides pel Govern mostren un descens dels casos d'assetjament a les aules andorranes. De nou casos registrats al llarg del curs 2014-2015 s’ha passat a cinc, el curs passat. Malgrat la millora, des del Ministeri no es vol abaixar la guàrdia i el ministre Jover assegura que «si el proper any repunten els casos d’assetjament, com a mínim, amb el decret tindrem un millor diagnòstic i una millor detecció».

HA COL·LABORAT EN AQUESTS PROJECTES

ESTADI NACIONAL (ANDORRA LA VELLA)

EDIFICI JOSEP VILADOMAT

EIXAMPLAMENT CG2

EDIFICI TELECABINA

EDIFICI DIAMANT

Nova Constructora és el proveïdor de personal subcontractat per a les empreses de més prestigi i reconeixement del Principat d’Andorra.

OBRA CILVIL . EDIFICACIÓ . ESTRUCTURES

ESPECIALISTES EN SUBCONTRACTACIÓ Av. Joan Martí, 73 · Local 2. AD200 Encamp Tel.:00376 815 971 · Mòbil: 00376 333 954 · e-mail: nova.constructora@andorra.ad

actualitat

SOCIETAT

La Federació de la Gent Gran demana l’augment de les pensions, i assegura que amb 1.000 euros no es pot viure a Andorra

Foto: ANA

I va incidir en el pla de xoc que està desenvolupant el Govern amb l'objectiu que les persones grans només hagin d'anar a les residències en casos de dependència molt elevada, i és per això que de manera conjunta amb els comuns es treballa per fer una reorganització competencial.

ANDORRA VOL COMPLIR AMB ELS DRETS DELS DISCAPACITATS ABANS DE FINAL D'ANY

EL GOVERN PREPARA UN PROJECTE DE LLEI DE MESURES URGENTS PER MODIFICAR LA LEGISLACIÓ I ADAPTAR-LA A LA CONVENCIÓ DE L’ONU SOBRE LES PERSONES AMB DISCAPACIPAT RATIFICADA EL 2013

Text: Andnews

Al voltant de 600 persones van participar a la celebració de la Festa Magna al Complex Esportiu i Sociocultural d'Encamp. Durant l'acte, Espot va reiterar l'aposta del Govern per una atenció domiciliària «de la mateixa qualitat, tarifes i harmonitzada a tot el país».

També va demanar un major compliment dels compromisos anunciats, i va aprofitar per agrair la sensibilitat del ministre. Tot i això, va deixar palès que el Partit Socialdemòcrata és qui més escolta les seves necessitats.

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

36 ·

s periodism nomé e

El ministre va aclarir que una cosa és la llei d'igualtat que «previndrà i atacarà pro-

Segons el ministre, la llei de mesures urgents obligarà que «en un termini d'un o dos anys es facin modificacions més importants perquè tot el nostre ordenament jurídic quedi perfectament conformat a les disposicions del conveni».

PENSIONS INSUFICIENTS Per la seva banda, el president de la Federació de la Gent Gran, Simó Duró, també va aprofitar la presència de les autoritats per fer algunes reivindicacions. Una vegada més, Duró va insistir en la necessitat d'un augment de les pensions perquè assegura que per sota dels 1.000 euros no es pot viure dignament a Andorra, i va demanar que part dels beneficis de les parapúbliques es puguin destinar a aquesta finalitat.

e•

Espot va fer aquestes declaracions recollides per l’Agència de Notícies Andorrana (ANA) a la celebració de la Festa Magna quan se li va preguntar sobre la preocupació manifestada per la Federació Andorrana d'Associacions de Discapacitats (FAAD), i la possibilitat que els drets dels discapacitats puguin diluir-se dins d'una llei d'igualtat.

blemàtiques vinculades a la discriminació, i els discapacitats són un dels col·lectius afectats», i una altra són les modificacions legislatives que es faran per complir amb el conveni de les Nacions Unides, i que assegura que no té res a veure. Espot va voler tranquil·litzar el col·lectiu afirmant que «són dues potes i dues qüestions absolutament complementàries».

e • només periodi dism sm

E

l ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha anunciat que abans que acabi l'any està previst que s'entri a tràmit parlamentari un projecte de llei de mesures urgents que modificaran diverses lleis per adaptar-les a la Convenció de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) sobre els drets de les persones amb discapacitat, que Andorra va ratificar el 2013.

La Llei de serveis socials i sociosanitaris aprovada la passada legislatura, estableix que la titularitat de l'atenció domiciliària correspon al Govern però pot delegar en els comuns, i per tant, segons Espot, «ara estem en procés de reorganitzar i acabar de decidir si el Govern es fa càrrec de la gestió, o si alguns comuns segueixen fent-se càrrec i a les parròquies que vulguin ho farà el Govern». El ministre també va recordar els avenços que va suposar l'aprovació d’aquesta Llei com ara la consolidació de les pensions de solidaritat. Tot i això, va reconèixer que encara queda molt camí per recórrer i s'ha compromès a treballar per la millora de les pensions contributives.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

Foto: SFG

3es jornades del paisatge

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó

EL DESPLEGAMENT DE LES RENOVABLES TAMBÉ RESPECTARÀ L’ENTORN

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, defensa que les Jornades del Paisatge són un instrument més per motivar els col·lectius. I afirma que «és una iniciativa que ha portat els seus fruïts, ja hem signat dos convenis amb les pistes d’esquí i el Col·legi d’Arquitectes, i ara en signem un altre que no és menys important».

La ministra insisteix en la importància d’aquest últim conveni perquè abans d'acabar l’any el Govern presentarà el Pla sectorial d'infraestructures energètiques per promoure noves instal·lacions de producció d'energia. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

38 ·

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

L

es mútues i distribuïdores elèctriques, han signat un acord amb el Govern per adherir al conveni per a l'Estratègia Nacional del Paisatge i integrar els projectes de producció d’energia a l’entorn. Aquest és el tercer conveni que signa Medi Ambient en el marc de les Jornades del Paisatge, amb la voluntat de garantir una explotació respectuosa del territori, després dels tancats amb els responsables dels dominis esquiables i el Col·legi d'Arquitectes.

LES ELÈCTRIQUES SUBSCRIUEN EL COMPROMÍS DE DESENVOLUPAR INFRAESTRUCTURES QUE S’INTEGRIN A LA NATURA

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

MEDI AMBIENT

Ara l’acord signat vol garantir que aquestes instal·lacions «es facin de la manera més harmoniosa possible i integrades al paisatge», explica Calvó que d’altra banda també reconeix que la protecció del paisatge és «una tasca a llarg termini, però cada dia més la gent pren consciència de que és necessària sobretot per un país turístic com el nostre». En quant al pla d'infraestructures, la ministra ha avançat que recull projectes sostenibles com la instal·lació d'aerogeneradors, de plaques fotovoltaiques i de cogeneració. En el cas dels aerogeneradors, s'està estudiant dues possibles ubicacions per posar eòliques o molins de vent al país.

Calvó també ha explicat que la voluntat del Govern és anar cap a un mixt energètic pel que fa a la producció pròpia, entre les energies renovables i la cogeneració. La idea és arribar a produir el 33% del consum energètic total, mentre que ara mateix només s’arriba a cobrir el 15% gràcies a la central hidroelèctrica d'Engolasters.

Des de l'associació que agrupa les entitats del sector energètic, AESE, el pacte per a l'Estratègia Nacional del Paisatge és una oportunitat perquè sempre «s’ha apostat per les renovables i la integració al paisatge». De fet, la societat Productora Elèctrica Renovable, ja treballa en dos projectes, la minicentral d'Arcalís que entrarà en funcionament aquest hivern per cobrir el consum de l'estació d’esquí, i la minicentral d'Aixovall que encara està pendent de l'autorització del Govern.

RECONVERSIÓ SOSTENIBLE Finalment els fundadors de Sarl Architecture et paysage à Lavelanet, van presentar el projecte d’Ecoquartier que han desenvolupat en un espai rural a la comuna de Dun (Ariège). Sylvie Assassin i Barthélemy Dumons, arquitecte paisatgista i arquitecte diplomat pel Govern francès, van explicar la reconversió d’una zona industrial oblidada arran de la fallida del tèxtil. Avui aquest paisatge industrial és una nova zona d’explotació agrícola, que en poc més d’una dècada ha captat l’interès dels joves i ja compta amb 500 habitants. Les activitats que s’hi desenvolupen són la ramaderia, la silvicultura i l’explotació forestal. Tot plegat, s’emmarca en un projecte de desenvolupament sostenible i energèticament autònom, gràcies al sector forestal i la producció de biomassa.

ELS PONENTS

Francesc Muñoz, director del màster en Intervenció i gestió del paisatge i el patrimoni de la UAB defensa el model de ciutat amb zero emissions

CIUTATS SENSE EMISSIONS El primer ponent de les terceres Jornades del Paisatge va ser Francesc Muñoz, director de l'Observatori de la Urbanització, i del màster en Intervenció i gestió del paisatge i el patrimoni de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Muñoz va defensar el model que defineix com low-carbon, és a dir un model de ciutats amb zero emissions, cosa que «implica canvis culturals i socials» i que planteja noves funcionalitats per al sòl no urbanitzable. Muñoz va argumentar que «és totalment factible que Andorra es converteixi en un laboratori a escala Europea», i va rebutjar la idea de que «el mal ja està fet i les coses no es poden canviar».

Ben al contrari, en opinió de l’expert, el territori ben o mal modelat per la mà de l’home, té sempre una segona oportunitat per reconvertir-se. «Es tracta de fer les coses bé i ponderar també els avantatges i inconvenients, no només per al paisatge sinó per a l’entorn en general».

Muñoz va posar com a exemple els camps d’eòliques que si bé no són gaire atractius sí que tenen una repercussió beneficiosa per al planeta al contrari d’altres instal·lacions altament contaminants. I va argumentar que «tot està on les col·loques i com, perquè d’entrada ja aporten un benefici al medi en termes de conservació a llarg termini, ara s’estudia la manera d’integrar-les al paisatge».

El ponent Francesc Muñoz presenta el model de ciutat neta, low-carbon

Sarl Architecture et paysage à Lavelanet són els autors d’un projecte energèticament autònom a la comuna de Dun a l’Arièja

MOLINS DE VENT El segon ponent, Jordi Grau, de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, va desenvolupar precisament aquest punt. Grau va explicar que els treballs que es fan actualment per integrar les eòliques al paisatge passen per considerar aspectes com el color i la forma, i va afirmar que «si es fan de manera correcta, no només són compatibles sinó que es poden convertir en un element d'identitat del territori». e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

39 ·

AndNews · núm. 7 ·

Jordi Grau, de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, defensa la integració de les eòliques en el paisatge com a element d’identitat del territori Novembre 2016

transport

MEDI AMBIENT

el servei de bicicleta elèctrica passi pel centre urbà. També insisteix en la necessitat de connectar les valls centrals amb Sant Julià i veu relativament senzilla la connexió entre la Massana i Ordino, assenyalant que potser la més complicada serà la de les valls centrals amb Encamp i Canillo.

Foto: SFG

La signatura del conveni entre les tres parts va coincidir amb el Dia mundial sense cotxes i a través d'aquest acte es va voler plasmar, la voluntat d'impulsar una mobilitat sostenible. El ministre de Transports, Jordi Alcobé, va recordar l'impuls al vehicle elèctric i el concurs per a la concessió de les noves línies de transport públic.

Per últim, el cònsol menor d'Escaldes-Engordany, Marc Calvet, defensa que el servei de lloguer de bicicletes va tenir «una molt bona acollida» i que es demanava per la seva continuïtat. Es tracta, segons remarca, de «donar espais als ciutadans».

GOVERN, COMUNS I L’AUTOMÒBIL CLUB IMPULSEN LA BICICLETA ELÈCTRICA L’ANY QUE VE S’OBRIRÀ UN CONCURS PER A LA CONCESSIÓ DEL SERVEI DE LLOGUER MENTRE ES DOTA LA XARXA VIÀRIA DE MÉS CARRILS BICI

Text: Andnews

E

ls comuns, el Govern i l'Automòbil Club d'Andorra refermen la voluntat d'implementar la bicicleta elèctrica amb la signatura d’un conveni de col·laboració. Com ja s'havia avançat, de cara a l'any que ve s’obrirà un concurs per a la concessió del servei i de manera immediata començaran els treballs per definir les característiques tècniques de la convocatòria per determinar, entre d’altres, quants punts de recàrrega s'han d'instal·lar o com es fa el desplegament del servei. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, té clar però que el servei es vol donar amb «coherència» amb el transport públic i a totes les parròquies.

prova pilot que van fer FEDA i l'empresa Pedaland, es dissenyaran nous carrils bici a la xarxa viària. En aquest sentit, el ministre d'Ordenament Territorial, Jordi Torres, reitera la voluntat que hi hagi carril bici en sentit ascendent a la CG1 i la CG2, per això tots els trams de carretera que es liciten ja intenten incorporar aquest carril.

De manera paral·lela al servei de bicicleta elèctrica que donarà continuïtat a la

Calvó creu que caldrà tenir en compte que els trajectes siguin «els òptims» i que

De fet, els comuns també hi treballen i Andorra la Vella té previst nous carrils bici a les avingudes d'Enclar i de Tarragona. La Massana ja s’ha dotat d’un carril al centre urbà i un altre en direcció a Arinsal, als quals s’afegeixen els trams d’Ordino que el Govern ha tret a concurs i en els quals el carril bici també hi té cabuda.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

40 ·

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

DINAMITZACIÓ Per la seva banda, el conveni estableix que l'Automòbil Club d'Andorra dinamitzarà i conscienciarà la població sobre l'ús de la bicicleta elèctrica compartida i els seus avantatges mitjançant un pla de comunicació que inclourà: jornades de promoció, informes anyals sobre la mobilitat en bicicleta, i accions prop dels sectors susceptibles de participar en l'ús i el creixement d'aquests tipus de mobilitat.

Es constituirà una comissió d'implantació i de seguiment per vetllar pel correcte compliment d'aquests pactes, així com per garantir la qualitat del servei i de les infraestructures als usuaris de bicicletes elèctriques. Aquesta comissió estarà formada per dos representants del Govern; dos representants dels set comuns, i un representant de l'ACA.

L’ACA conscienciarà la població sobre l’ús de la bicicleta elèctrica compartida i els seus avantatges amb un pla de comunicació

SFG / www.labiennale.org

EL MURMURI DE LA BIENNAL

LA PROPOSTA D’EVE ARIZA ÉS L ‘ESCOLLIDA PERQUÈ REPRESENTI ANDORRA A LA PROPERA EDICIÓ DE LA BIENNAL D’ART DE VENÈCIA AL PAVELLÓ CAPELLO MEMMO DEL 13 DE MAIG AL 26 DE NOVEMBRE DEL 2017

D’aquesta manera Eve Ariza, envairà l’espai de Venècia amb una instal·lació que és un missatge de la terra cap a l’home. En la lectura del veredicte la comissària Míriam Ambatlle destaca que «l’obra d’Eve Ariza presenta les millors qualitats, en destaca l’aspecte monumental i l’ambiciós del projecte de l’artista de tornejar i accidentar 9.000 bols», i afegeix que «la utilització del fang i el torn és una tendència recurrent en l’art contemporani que transcendeix l’aspecte utilitari i decoratiu de la ceràmica tot realçant la puresa de material. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

42 ·

e • només periodi dism sm

Text: Rosa Alberch

E

s tracta de milers de bols d’argila vista que l’artista moldeja davant el torn i que, abans de retirar-los del giratori els provoca un accident de manera intencionada. No n’hi ha cap d’igual però tots tenen alguna cosa a dir. L’artista els dota d’una boca per poder murmurar.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

CULTURA

A aquest material humil, l’artista contemporani el dota d’un discurs adaptat a una realitat sociocultural completament diferent. Mumuri interpel·la sobre la dialèctica entre la societat sorollosa i el murmuri confina al silenci que ha de permetre a l’espectador distanciar-se i retrobar-se alhora. Qui és curiós s’acostarà sinó s’allunyarà».

L’artista diu que abans d’arribar a Venècia ja ha pogut veure l’efecte que buscava en l’obra. Va ser durant la inauguració dels projectes a l’ArtalRoc. «El diàleg funciona», assegura. «El projecte està fet perquè cadascú vegi el que vulgui. Es un projecte visual però també sonor. La mare terra té coses molt senzilles a dir».

COMENÇA LA CURSA CAP A VENÈCIA. Eve Ariza té sis mesos per realitzar l’obra. Segons explica Ariza , a la mostra del projecte a l’ArtalRoc hi ha 800 peces i calcula que en pot fer unes 1.600 al mes. El projecte es realitzarà fora, entre Barcelona i França ja que en necessita un forn gran i molt espai lliure. El transport un neguit que es tenia també està pensat. «800 peces caben en 8 caixetes de plàtans. Les encaixo i en faig cuquets» com explica ella mateixa.

A Venècia diu que seran unes 30 hores de muntatge a quatre mans, si no hi ha imprevistos. Sobre la fragilitat de la instal·lació i la possibilitat que es trenquin peces diu que hi ha previstes peces de recanvi. Amb tot, afegeix que «a Venècia no hi haurà barreres».

EVE ARIZA I LA COMUNICACIÓ.

El Mumuri de la Biennal és un pas més en la recerca de l’artista en el camp de la comunicació. Aquesta instal·lació pretén absorbir els blas que des de fa uns anys ens ensenyava en les seves obres com

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

43 ·

unes bitlles que alienes al perilla anaven a la seva, un contrabandista que passava fronteres carregat de blas o un guerrer de la comunicació. Murmuri agafa tots aquests blas i els transforma en murmuri, un diàleg a l’ombra.

QUADRE 1 . ELS PROJECTES DESCARTATS: «Qualsevol dels projectes podien anar a la Biennal» diu Henry Périer qui fins fa dues biennals havia comissariat les exposicions andorranes. El missatge és potent, però amb matisos: JORDI CASAMAJOR “OMPHALOS” Centrat en el bestiari imaginari, empremta de la marca de l’escultor, Jordi Casamajor proposava un ritual al voltant d’una columna il·luminada, un omphalos sagrat, adorada per unes bèsties. Com un pastor Jordi Casamajor traslladava la ingenuïtat d’un ramat d’animals símbol d’un món primitiu cap a un món contemporani per adorar un déu industrial. La intenció era que el visitant girés amb el bestiar però Périer diu que la mida dels animals és massa petita per impressionar el públic de Venècia.

ZOE “LOST ORIGINS” Criatures esgarrades, híbrides, «estocs d’humans fallits» com els anomena la mateixa artista. Zoe proposava el part d’una venus incòmode i angoixant amb el qual volia fer reflexionar al voltant dels arquetips, l’ús incontrolat que fem de les noves tecnologies i la desconnexió de l’ànima que provoca aquest entorn. De ben segur que l’obra no hagués passat desapercebut als visitants de la gran cita a la ciutat dels canals. Amb tot, en paraules de Périer «recorda a l’obra de Louise Bourgoise» en el concepte de criatures fetes draps i amb peces cosides. www.cultura.ad

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

Fotos: FIBA 3x3

Fotos: Andnews

ESPORTS

Guzmán, Peña, Bartolomé i Schneider Bartolomé, quarts a l’Europeu sub-18

Hugo S. Bartolomé i el seu cosí Alexis celebren una victòria a Debrecen (Hongria)

L’ÈXIT AMENAÇA EL BÀSQUET 3X3

«No ens ho podem permetre. El bàsquet 3x3 necessita uns calés que no tenim. La nostra meta és Tòquio 2020, però ara la veig molt lluny». Ho diu Jaume Tomàs, director tècnic de la FAB i artífex de l’èxit internacional d’Andorra. Els 50.000 euros de dèficit per l’organització del Preeuropeu de l’estiu passat a Escaldes-Engordany pesen molt, però no són l’única causa d’una situació límit. «El deute l’hem generat organitzant el Qualifier, però és circumstancial i ho podem eixugar. El 3x3 necessita molts més recursos dels que tenim. No és una crítica a la subvenció que rebem de Govern. És un mea culpa. Hem prioritzat el projecte esportiu i ara ens hem de demanar si podem mantenir això any rere any. La resposta és que no. Estem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Això és com tenir un Ferrari i no poder pagar la benzina, queda molt bé per a la foto però després això no funciona. És una llàstima, perquè crec que podríem ser olímpics a Tòquio 2020», lamenta.

Tomàs ha dedicat moltes hores a aquest projecte, des que a l’estiu de 2012 la FIBA el va convocar a un workshop a París amb una quinzena de federacions. Uns mesos abans, l’aleshores president de la FIBA, Yvan Mainini, havia dit que el futur del bàsquet andorrà passava pel 3x3. «La FIBA va fer una presentació i ens va explicar el seu projecte, que passava per aconseguir que el 3x3 fos olímpic. I ens ho vam començar a mirar amb atenció. Aquell setembre es feia el primer Mundial en categoria sub-18, a Alcobendas, i tot era encara molt experimental. Casualment, la baixa sobtada de Líbia en categoria femenina per l’esclat de la guerra ens va obrir les portes a participar. Jo en aquell moment portava les noies en categoria sub-18. Ens va costar només els bitllets de l’AVE. I ens vam demostrar que podíem ser competitius», recorda. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

44 ·

e•

Després de tocar el cel a l’Europeu sub-18, els Mundials de la Xina podrien ser l’última presència internacional per la manca de recursos

e • només periodi dism sm

Text: Joan López

N

omés un miracle pot evitar que Andorra desaparegui de les competicions internacionals de bàsquet 3x3, les mateixes en què les seleccions tricolors s’han guanyat el respecte de les grans potències i la gestió de la Federació Andorrana de Bàsquet (FAB), ha esdevingut un model de referència. Després de participar en tots els grans campionats dels últims quatre anys i de tocar el cel amb un quart lloc al recent Europeu sub-18 d’Hongria, els campionats del món d’aquest mes d’octubre a la Xina podrien ser la darrera gran cita per a Andorra. La manca de recursos amenaça el futur d’una disciplina que el mes de juny vinent espera ser olímpica.

ANDORRA HA ESDEVINGUT UN DELS PAÏSOS CAPDAVANTERS EN UNA MODALITAT SORGIDA AL CARRER QUE ASPIRA A SER OLÍMPICA A TÒQUIO 2020

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

El camí recorregut en aquests quatre anys ha estat molt intens.

«Hem jugat contra els països més grans, com els Estats Units, Rússia, la Xina, o el Brasil, i no només hem competit, sinó que moltes vegades els hem guanyat. Hem anat a Mundials i Europeus absoluts i sub-18, Jocs Olímpics de la Joventut i els Jocs Europeus de Bakú. I la constant és que sempre hem guanyat partits, no hem anat de passeig». Amb les subvencions del Govern congelades els darrers anys, el creixement de l’activitat s’ha pogut mantenir gràcies a les ajudes de Solidaritat Olímpica, a través del Comitè Olímpic Andorrà.

El brillant quart lloc de la selecció sub-18 a l’Europeu ha fet més visible una feina tan meritòria com poc reconeguda. «És la cirereta del pastís, però n’hem fet moltes, de grosses. Al Mundial sub-18 del Kazakhstan vam guanyar la Xina i la gent d’allà ens miraven al·lucinats, tothom ens veia com David contra Goliat. Als Jocs Olímpics de la Joventut de Nanjing ens va faltar un tir lliure contra el Brasil amb el rellotge a zero per passar als quarts de final.

El Brasil té dues-centes mil llicències femenines i Andorra només en té 35, de noies. Al Qualifier d’Escaldes-Engordany els nois van estar a punt de guanyar Eslovènia, que després va ser campiona d’Europa. Li podem donar un ensurt a qualsevol», diu Tomàs, que recorda una anècdota: «En el partit pel tercer lloc de l’Europeu sub-18, al sorteig on pots demanar treure a l’inici de partit o bé a la pròrroga, si n’hi ha, Turquia va demanar tenir la possessió en cas d’arribar a la pròrroga. És la màxima mostra de respecte», explica el director tècnic de la FAB.

ens doni més diners i els tregui d’una altra federació. No hem estat capaços de despertar l’empatia suficient per generar els diners que això requereix. No ens hem sabut vendre i com al final el que mana són els bitllets, haurem de prendre decisions que no ens agradaran.

Esperem un miracle o un canvi d’orientació».

Els èxits esportius han fet que el nom d’Andorra sigui conegut en aquesta disciplina. «Ara en bàsquet tothom ens coneix pel 3x3.

En cinc per cinc som una formiga. El dia que vam guanyar a Eslovènia a l’Europeu sub-18, en 10 minuts vaig rebre felicitacions de vuit o nou països. Uns anys abans vam jugar el primer Mundial absolut en noies a Moscou i quan l’Hèctor Grau (seleccionador) va assistir a la reunió tècnica, una persona de Rússia va demanar si Andorra era un sistema de competició. Va dir, això d’Andorra que surt a tot arreu, què és? No sabia que érem un país!»

L’amenaça de la desaparició coincideix amb l’eclosió internacional del 3x3. «Entrarà al programa dels Jocs de Tòquio, no com a nou esport sinó com a modalitat esportiva, el mes de juny. I nosaltres no sabem si podem aguantar fins al mes de juny. Hem demostrat que no fem volar coloms, però fa falta que més gent s’ho cregui. Hem anat a contracorrent i ens hem equivocat. La Xina és un final de trajecte. Quan tornin les seleccions del Mundial haurem de parlar i decidir. El que no podem fer és posar en perill l’estabilitat de la federació», assenyala Tomàs.

Fotos: FIBA 3x3

Amb una subvenció de 87.000 euros de Govern, la Federació genera més de 250.000 euros en recursos atípics, un percentatge del pressupost superior a la majoria d’entitats esportives del país, però insuficient. Per mantenir el 3x3, «caldrien 30.000 o 40.000 euros més per any. És molt difícil de quantificar, perquè cada any podem tenir desplaçaments més lluny o més a prop. També depèn de si continuem rebent una subvenció de Solidaritat Olímpica per al nou cicle», explica Tomàs. «No és una queixa, ni volem que el Govern

La pista instal·lada a la plaça Coprínceps durant el Preeuropeu d’Escaldes-Engordany

AMB PERSONALITAT PRÒPIA

En aquesta modalitat del bàsquet amb arrels urbanes, els equips estan formats per tres jugadors en pista i un quart a la banqueta. Les rotacions són constants, no hi ha entrenador, es juga amb una sola cistella i els partits duren 10 minuts o s’acaben quan un dels dos equips arriba als 21 punts. La intensitat del joc, la música, les animacions i l’entorn a l’aire lliure connecten molt bé amb el públic més jove.

Darrere de l’èxit andorrà hi ha molta feina per treure profit del complex sistema de puntuació de la FIBA, que serveix per elaborar el rànquing federatiu. Aquest és el criteri per accedir a les competicions oficials i està basat en el rànquing individual. S’elabora amb les puntuacions durant els darrers 12 mesos dels 100 millors jugadors de cada categoria, i també amb l’activitat de cada territori. Com més tornejos s’organitzen, més jugadors acumulen punts i fan pujar la posició de la seva federació en el rànquing. La bona gestió de la FAB explica la bona classificació de totes les seleccions i també que Patrícia Vicente rebés el guardó a la primera jugadora del rànquing mundial del 2015, en una gala organitzada per la FIBA. Un miracle més per a una federació que compta amb poc més de 300 llicències.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

45 ·

DUES FITES PER RECORDAR

Alexis Bartolomé, Aaron Guzmán, Èric Peña i Hugo Schneider Bartolomé, amb Èric Bartolomé de seleccionador, van entrar en el llibre d’or de l’esport andorrà amb el quart lloc a l’Europeu sub-18 disputat a Debrecen (Hongria).

Després de classificar-se per mèrits propis entre les 12 millors seleccions del continent, Andorra va guanyar Eslovènia a la fase de grups i va eliminar després Hongria, l’amfitriona, en quarts de final. A les semifinals, la tricolor va caure contra Bèlgica i va fregar el bronze en el duel pel tercer lloc contra Turquia. La campiona del 2015 va capgirar el marcador en els instants finals i es va imposar per un sol punt.

Dos mesos abans, el 25 i 26 de juny, Escaldes-Engordany havia acollit per primera vegada un torneig classificatori per al Campionat d’Europa de categoria absoluta. La pista central instal·lada a la plaça Coprínceps es va convertir durant quatre dies en l’epicentre del bàsquet 3x3 europeu.

30 persones van treballar en l’organització i es van disputar 46 partits en dos dies. Eslovènia, en categoria masculina, i Hongria, en la femenina, van ser les campiones. Andorra va aconseguir una victòria, en categoria masculina, contra Bielorússia.

AndNews · núm. 7 ·

Novembre 2016

ÉS NOTÍCIA

EL PESSEBRE VIVENT D’ESCALDES-ENGORDANY BUSCA FIGURANTS

El departament de Cultura del Comú d’Escaldes-Engordany torna a fer una crida per participar a les representacions del Pessebre Vivent, que tindran lloc els dies 16, 17 i 18 de desembre a la part alta d’Escaldes-Engordany. Així, a partir d’aquest dimarts i fins al divendres 21 d’octubre les persones interessades a formar part de les representacions, ja sigui com a actors o com a figurants, podran fer les inscripcions adreçant-se al departament de Cultura del Comú de les 8 a les 17 hores, de dimarts a dijous, i de les 8 a les 15 hores, el divendres. Aquelles persones que tinguin dubtes sobre el procés per prendre part en l’obra, podran parlar amb l’equip de direcció artística al Comú d’Escaldes-Engordany el dilluns 24 d’octubre de les 19 a les 20.30 hores. I el divendres 28 d’octubre ja tindrà lloc una primera lectura de l’obra per als majors de 16 anys a les 21 hores a sala del Prat del Roure. Els menors s’incorporaran a l’assaig el dissabte 19 de novembre a les 10.30 hores, a la mateixa sala del Prat del Roure.

El Pessebre Vivent es va recuperar fa dos anys, després de més del 50è aniversari del cèlebre Pessebre d’Engordany. L’any passat, en què es van tornar a esgotar les entrades de totes les funcions, entre el repartiment de l’obra hi havia 40 adults i 20 menors amb paper, 10 figurants adults i 10 figurants menors d’edat. El cos dansaire de l’Esbart Santa Anna i la coral infantil i d’adults de la parròquia també van tenir protagonisme en les representacions. Cal recordar que totes les persones que van participar al repartiment ho van fer de manera altruista.

INDÍGENA

En el transcurs de la litúrgia en una missió amazònica, un ésser humà es fa preguntes sobre la seva condició. Les seves arrels i cultura divergeixen tant de les dels seus avis que no pot assumir la seva identitat. Indígena és un monòleg que, tot aprofitant la interpretació de la Missa Criolla d'Ariel Ramírez, aborda la certesa que a Amèrica hi va haver descobridors i descoberts, evangelitzadors i evangelitzats i, sobretot, conqueridors i conquerits.

Dissabte 29 d’octubre a les 20 hores al Teatre Comunal d’Andorra la Vella

V TROBADA INTERNACIONAL DE CORALS DE GENT GRAN

Trobada de corals de gent gran de diverses ciutats per compartir el gaudir de la música amb cantada oberta al públic.

Dissabte, 5 de novembre a 16.30 hores al Centre de Congressos d’Andorra la Vella

CONCERT DE SANTA CECÍLIA

Concert de Santa Cecília amb l'ONCA, la Jonca i les escoles de música d’Andorra, dirigit per Albert Gumí i amb Gerard Claret com a concertino. Entrada gratuïta.

Diumenge, 20 de novembre a les 12 hores a l’Auditori Nacional, a Ordino.

MÚSICA

TEMPORADA DE TEATRE

HARDBREAK JAM

Jam-session el segon i quart dimecres de cada mes, amb convidats sorpresa.

Sessions obertes a tots els músics i al públic, amb varietat de música en directe, bona companyia, cosetes per picar i cerveses de qualitat. Entrada gratuïta.

Organitza HardBreak.

Dimecres, 26 d'octubre del 2016 a les 20 hores, al Prat de la Creu, 29 Andorra la Vella

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

46 ·

AndNews · núm. 7 ·

EL FLORIDO PENSIL NENES

És la història del dia a dia de cinc noies sotmeses a l’absurda i ideològica brutalitat del sistema educatiu que va dominar l’Espanya de la postguerra. L’escola és el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant. I aquella ideologia havia decidit posar al dia el més profund patriarcat medieval, i portar-lo a les últimes conseqüències. La dona va ser el principal objectiu de

Novembre 2016

AGENDA

l’empresa moralitzadora, ja que resultava que estava naturalment destinada al matrimoni i a les feines domèstiques. La seva carrera professional consistia a formar una família i tenir prole. I en això es posaven d’acord pràcticament totes i tots: la mestra, el capellà, els pares, els moralistes, les cupletistes, les escriptores de novel·les roses i, fins i tot, les professores d’educació física. En tots els escenaris de l’acció es veurà reflectit que només hi havia dos tipus de dones: les decents i les altres. Amb Lloll Bertran, Victòria Pagès, Roser Batalla, Mireia Portas i Isabel Rocatti. Entrada 22 euros, 25 % de descompte amb el carnet jove, la targeta magna o el carnet universitari de l'UDA. www. morabanc.ad/entrades Dijous, 27 d'octubre a les 21.30 h a l’Auditori Claror de Sant Julià de Lòria

d'autors dramàtics catalans que es van donar a conèixer en la dècada dels noranta. La seva obra més emblemàtica és Zowie, guanyadora del premi Ciutat d'Alcoi 1997 i estrenada al Teatre Lliure amb direcció de Lluís Homar. La lectura dramatitzada comptarà amb un repartiment format a partir d'un càsting obert a tots els actors i actrius del Principat. Preu de l'entrada 6 euros. www.codetickets.com Dijous, 17 de novembre a les 21.30 hores al Teatre de Les Fontetes de la Massana

EL COLOQUIO DE LOS PERROS

CREU EN TU, TROBA LA TEVA PASSIÓ I FES-LA RENDIBLE

Després de El retablo de las maravillas i de En un lugar de Manhattan, la nostra admiració per Cervantes segueix intacta, i es converteix en un excel·lent company de viatge en aquest nou camí escènic de El coloquio de los perros. Clar que els dos protagonistes d'aquesta novel·la exemplar, els discrets gossos de carrer Cipión i Berganza, que van ser beneïts amb el do de la parla durant una nit, cosa sobrenatural i mai vista, no van poder gaudir dels avenços de què gaudeixen els seus actuals congèneres de quatre potes del segle XXI. Amb Ramon Fontserè, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xavi Sais i Xevi Vilà. Entrada 20 euros. www.morabanc.ad/entrades Dijous, 3 de novembre a les 21.30 hores al Teatre Comunal d’Andorra la Vella

TEMPORADA ENA 2016 · Refugiats Lectura dramatitzada no apte per a menors de 16 anys. Refugiats, de Sergi Pompermayer, és una obra de gran actualitat, tant pel que fa al llenguatge que utilitza com al tema que tracta. Mostra els interessos dels mitjans de comunicació en els conflictes bèl·lics i explica la manipulació brutal que polítics i periodistes fan de la realitat de la guerra. És una peça irònica, crítica, plena d'humor però també de crueltat; una comèdia que recupera el teatre de denúncia. Sergi Pompermayer forma part de la nova generació

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

47 ·

AndNews · núm. 7 ·

CONFERÈNCIES

Ser emprenedor ens permet viure de la nostra passió i fer-nos la vida a mida. Però què cal per aconseguir-ho? Potser penses que tenir títols i títols, potser tenir contactes..., però hi ha un ingredient que és gratis i funciona millor que cap altre: tu. Xerrada gratuïta amb Txell Costa, conferenciant i docent universitària de màrqueting i comunicació, on i off. Treballa per a diferents departaments de la Generalitat i col·labora com a assessora homologada d’ACC10 en màrqueting digital i màrqueting i vendes des de l’any 2012. El 2015 va ser escollida una de les cinc dones referents del Parlament de Catalunya. Aquest mateix any publica Working Happy. El llibre ha estat considerat un súper vendes pel portal Amazon; és la publicació més venuda en llengua catalana de totes les categories, entre les 20 primeres posicions dels llibres d'economia i empresa de l'Estat.

El 2016 participa en el primer programa sobre lideratge femení de la Universitat de Yale, a Connecticut. És l’única representant de la Unió Europea i la més jove de les 20 executives seleccionades d’arreu del món.

Dimecres, 2 de novembre a les 19.30 hores, al Centre La Llacuna d’Andorra la Vella

Novembre 2016