Mossèn Ramon

Mossèn RAMON de Canillo Més de mig segle transmetent valors

Nascut a Bellcaire d'Urgell, a la Noguera, només tenia 26 anys i feia tres que exercia com a vicari d'Organyà, quan va arribar a Andorra. Aquest estiu es compleixen 54 anys de la seva arribada al país, després va ser nomenat rector de Canillo. La seva passió per l'educació dels nens i els joves, va ser la causa per a fundar, el 1976, les populars Colònies del Casal Sant Serni, a Canillo, i uns anys més tard, el 1982, la Casa de Colònies AINA, per on han passat milers de joves. Després de més de mig segle de sacerdoci, no ha perdut la passió per a continuar ensenyant i transmetent valors als joves i ajudar els més desfavorits. Amb una vitalitat admirable, als 80 anys continua llegint tant com pot, escriu cada dia i parla amb els veïns i fidels per a conèixer de prop els seus neguits. Somia crear un refugi a la part alta de la muntanya, per a acollir a joves de 15 a 17 anys. Fidel al mateix objectiu que tenia quan feia els primers passos com a capellà, que era traspassar els murs de la institució eclesiàstica, encara manté la senzillesa, la proximitat i el carisma que l'han convertit, al llarg de mig segle, en una de les persones més estimades del país. Per Redacció Dona Secret /Fotos: Dona Secret

Quan es va adonar que la seva vida estaria consagrada al sacerdoci?

Era escolà al poble on vivia i un dia va arribar un bisbe, i va demanar quins nens volien fer el seminari, finalment em va triar a mi. Em van portar al seminari, que en aquella època entraves amb 11 anys i s’anomenava humanitats. A mida que vas creixent, et vas fent a la idea. A l'estiu feia de pagès amb el meu pare, em guanyava la vida així. Un dia el meu pare em va dir: si vols ser capellà, pots ser capellà, però si no ho vols ser, no ho siguis. Vaig passar una setmana pensant què fer. El meu pare em va donar la possibilitat de triar i, des de la meva llibertat, vaig triar ser capellà. Ell em va demanar per què i sempre vaig tenir clar que em volia dedicar a l'educació dels nens. La manera d'arribar a l'educació era essent capellà o mestre. Sent capellà vaig sentir que podia tenir dedicació plena. L'elecció de ser capellà la vaig fer als 17 anys. És cert que moltes vegades pateixes crisis, un s'ho pensa, hi ha molta gent que s'enamora, té projectes, alts i baixos, però llavors sempre em plantejo el mateix. Vaig triar la meva professió des de la llibertat i vull ser conseqüent amb això. Vaig treballar quaranta anys com a professor i a l'estiu, en comptes de planejar sortides a les platges, m'he quedat aquí a gaudir dels nens.

On va cursar els seus estudis de teologia?

En aquell temps es feia tot a la Seu d'Urgell. Començàvem amb sis anys fent humanitats. Després es feia filosofia, durant tres anys, teologia, història de l'església, i així… Recordo que vàrem començar 49, vàrem acabar 10 i després en el camí, alguns es van enamorar, altres el van deixar i només 4 hem continuat. Sempre molt feliços tots.

Va ser un estudiant aplicat?

Sí, en el sentit que no era molt llest. Havia somiat ser capellà obrer, llavors em guanyava els meus estudis treballant d'obrer sobretot en l'agricultura. Això em suposava major dedicació per a estudiar. Sóc tan aplicat que mai he

deixat d'aprendre. Tinc 80 anys i continuo assistint a classes, continuo aprenent, fent cursets, participant de trobades de santuari, turisme religiós, totes les activitats que m'afecten. Sobretot, el que té a veure amb el temps lliure, colònies, campaments, etc. Aprenc, a més de “vendre el meu negoci”, perquè coneguin Meritxell. Quan deixes d'aprendre és quan ets mort. Cal llegir i escriure molt. Des de l'any 76 no he deixat mai d'escriure.

Cada matí envio més de cent WhatsApp, a la gent, amb un pensament molt bonic. Avui he comunicat que farem una missa pels qui han mort a causa de la pandèmia. El missatge és que el dol ens fa humans, ens fa pobres, ens fa humils i també ens fa estimar. Si no vénen a missa, els envio un missatge. És molt bonic escriure, perquè les paraules marxen, en canvi l'escrit sempre queda.

“La por és una mala consellera” deia la meva àvia. Tu quan vagis a dormir digues, Meritxell ajuda la meva fe i, quan ho diguis deu vegades, tindràs més fe, perquè la fe treu les pors. És el motor de l'amor per l'amor. Si tinc fe en tu, t'estimo. Cal sembrar, per a collir. Cal agrair i intentar-ho tot per a no sentir-se fracassat.

Recorda la seva primera missa, què va sentir?

Sí, ho recordo, va ser al meu poble i llavors tenia 24 anys. Va ser una cosa molt bonica, la gent estava contenta que el poble tingués un capellà. Van cantar, van posar flors, em van felicitar. Des de sempre havia treballat molt amb els joves del poble. A l'estiu fèiem classes de teatre, fèiem diferents activitats. El poble es va unir a la meva festa.

Quan un es casa amb Déu has de fer la lluna de mel. Llavors em van enviar a Organyà. Vaig estar tres anys allí. Amb la meva moto feia un circuit de 132 quilòmetres per diferents pobles petits. Eren pobles sense llum. Allí jugàvem a les cartes amb la gent del poble. Eren pobles on no hi havia res, ni carrer, només camí de carros, de Jeep.

Em quedava allí, feia les misses a Or- fer un discurs creient que tots eren del ganyà i a les tardes me n'anava a visitar poble. Ara quan faig cada missa ho dic aquests pobles perduts. tot en català, després el tallo i dic la L’any 1966 va ser ordenat rector de guès i castellà.

Canillo, coneixia la parròquia?

mateixa frase en francès, català, portu-

Recordo que havia Com va ser la redemanat al bisbe “Un dia el meu pare em buda per part de la anar a Colòmbia va dir: si vols ser capellà, gent de Canillo? amb altres compan- pots ser capellà, però si no Quan vaig arribar ys, però quan va arribar a Organyà i va veure tot el que havia fet, va dir no, aniràs a Canillo. ho vols ser, no ho siguis. Vaig triar la meva professió des de la llibertat i vull ser conseqüent” aquí, Canillo no tenia res. M'avorria al principi, perquè abans a Organyà tenia una vida molt acLlavors, el primer tiva. Com era pagès, diumenge de juliol del 1966, em vaig ajudava a la collita de les patates, anaestrenar aquí. va al bar cada nit a jugar a les cartes i encara hi vaig. Aquí vaig aprendre com

Vaig arribar a l'estiu amb l'església era Andorra, perquè a la gent li agrada que estava plena de gent i llavors vaig molt que li preguntis coses i explicar donar el primer discurs de benvingu- com van passar la guerra i parlar de la da. En sortir, una dona del poble em va família. En el bar era un més de la famídir: Mossèn, ningú ho ha entès perquè lia. Quan parles, perquè jugant t'assatots els presents eren francesos, del bentes i aprens, coneixes de prop els poble només érem dos. (Riu). Jo vaig problemes de la gent.

El fet de ser ordenat rector de Canillo, també comportava ser rector del Santuari de Meritxell, suposo que va ser una gran responsabilitat, no?

Això va ser el més bonic de la meva vida, cuidar del santuari i de l'església petita. El capellà que hi havia aquí no volia marxar, llavors els estius anava al Santuari, era a l'església, coneixia la seva història. Fins que va morir l'any 70. Meritxell és la patrona d'Andorra, és la meva confident, em sosté l'obra, que és una obra social. No és meva, és d'ella. Per exemple, dies enrere, els argentins que tinc en l'altra borda de Meritxell, van venir a missa i em van dir: està content? Hem vingut a missa per a agrair-li que ens hagi acollit. Els vaig dir NO… jo no us he acollit, va ser la Verge de Meritxell, no jo.

Vaig a Meritxell cada nit, a tancar, medito una hora, trobo la pau i també ve molta gent a plorar. Fa poc temps hi va haver un incendi a Escaldes i

va morir un noi, de nom Marcelo. Va La gent necessita confiar en nosalvenir la seva família de Madrid i del tres, en la nostra persona. Moltes vegaPerú. Vàrem resar, vàrem parlar, i els des vaig al Santuari i allí trobo pau. La vaig regalar una estampa de la Verge Primera oració que vaig fer a Meritxell de Meritxell amb unes pregàries molt va ser “Ensenya'm a escoltar al silenci” boniques perquè les El silenci et parla, fessin. Tinc al Marcelo aquí, al costat de la verge. Avui acomiadem a la gent, de la qual “Vàrem començar 49, vàrem acabar 10 i després, en el camí, alguns es van enamorar, altres ho van deixar i només 4 hem t'atordeix si fas silenci i no mires el teu interior. Però, si mires el teu interior podràs escoltar-te. molts no l'han pogut continuat. Sempre molt L'última oració fer a causa de la pan- feliços tots” que faig és, Meritxedèmia. Quan la gent ll, Mare de Déu, enposa una espelma, sempre els pregun- senya'm a estimar. L'amor s'ensenya. to quin desig o agraïment estan fent, Com s'ensenya? Ho deia Jesús, el que llavors molts m'ho confien i creem un et diguin a l'orella, digues-ho tu per les llaç, perquè la fe és això, humanitat, sa- teulades. El que tu tens en el teu cor, ber escoltar. digues-ho a tothom. Digues-li al teu pare que l'estimes, perdona perquè

El Papa Francesc té una frase molt quan perdones et sanes. Els pregunto important: “No hi ha desgràcia més sempre als nens quin és el llenguatge gran que anar al Santuari i no trobar a de l'amor. Com trec el que tinc al cor? ningú que t'escolti” Amb la tendresa, amb l'afecte. L'amor sempre demana estabilitat. A la vida, per a estar bé, has de tenir dos pilars ben ferms: amor i treball. Si tens molt bona feina i et falta l'amor, el treball flaqueja. Si tens molt bon amor i et falta treball, succeirà el mateix. Són dues columnes amb les quals no es pot jugar.

Estava un dia en Meritxell i vaig trobar uns vells, al capdavant de l'altar, agafats de les mans. Els vaig preguntar com estaven i em van comentar que havien vingut a donar gràcies perquè aquest dia complien 60 anys de casats. Quan es van casar, van fer el viatge de nuvis a Andorra i, 60 anys després, van tornar. Els vaig preguntar què els ha quedat per fer amb 60 anys de casats? Saps que em van respondre, estimar més. Aquella mateixa nit, vaig escriure un article dient: de l'amor mai n’hi ha prou.

A banda de la seva feina com a sacerdot, també està implicat en altres projectes solidaris i educatius com ara AINA, ens pot explicar en què consisteixen?

AINA va començar amb un senyor que es deia Pere Canturri, que ara és al cel,

organitzava campaments i em va oferir a ajudar-lo. El vaig ajudar perquè anava en actitud d'aprendre.

Quan ell va deixar de fer campaments, li vaig insistir que no ho deixés, que posaria el terreny, que jo faria el treball i, com era del govern, el controlaria. Però ell estava molt cansat, ja que era una feina molt pesada. Llavors van transcórrer tres o quatre anys, sense activitat, fins que vaig fer el primer refugi per als nens. Va tenir tant d'èxit que, a l'any següent ja no hi cabien allí, i s’havien d’habilitar tendes de campanya, però quan plovia, tot es complicava. Llavors l'any 1979 que era l'any del nen, vaig pensar a fer la casa per a tots ells.

Una obra social, lúdica i educadora. AINA significa any internacional del nen d'Andorra. I els valors que s'emporten des d'aquí: amistat, il·lusió, esperança, per als nens d’Andorra.

Ajuda a temporers argentins?

L'evangeli diu: “Era refugiat i em vas acollir” Haig d'obrir portes. Aquí cantem una cançó molt bonica que diu casa meva és casa vostra, si és que aquí hi ha casa d’algú. On és casa meva és casa teva. Llavors, vaig posar les cases a l’abast del Comú, perquè el Comú també va ajudar als argentins. Estic molt content per haver-los rebut, he parlat amb molt amb ells. Els he demanat que m'escrivissin en la llibreta les seves impressions, però pocs ho han fet. Perquè no es tracta de només acollir a la gent, sinó de generar un vincle.

Quina reflexió ha pogut treure d’aquesta pandèmia?

La primera lliçó és que s'ha fet molta vida de família, la segona és que cal aprendre a cedir, a ser més humà i a ajudar. Ho hem vist amb els voluntaris.

Aquesta situació m'ha recordat quan vaig arribar a Andorra, la gent de Canillo acollia sense fer cap mena de premsa, persones que fugien de la persecució de Franco o dels alemanys, eren rebuts com si fos la seva pròpia família.

La seva professió té molt de vocacio- bisbe. Continuaré tirant endavant.

nal, però en tots aquests anys, no l’ha temptat mai la possibilitat de penjar Com li agradaria que el recordessin?

els hàbits? Doncs com una persona, una persona Un sempre passa per alguna crisi, pas- que ha estat ajudada per molta gent, sa decepcions, però sempre recordo per un gran equip, com el de Jesús i el que deia el meu pare: si vols ser ca- els apòstols. Algú que ha intentat sempellà, pots ser-ho, si no, no ho siguis. pre fer el bé. Mai vaig fer les coses perHe realitzat aquesta elecció des de la què em diguessin gràcies. Ara també llibertat i sempre he estat conseqüent sé que m'agrada donar gràcies, peramb això. He renunciat a tenir una fa- què quan algú dóna les gràcies, s'enmília, però ara tinc moltes famílies. He riqueix l'esperit. renunciat al sexe, però no he renunciat a l'amor. Amo moltíssim. Sempre hi ha Opinió sobre l'avortament un amor platònic. Les grans crisis les L'església està per la vida. Ja ho vaig passo quan realitzo un projecte i els aprendre quan anava a París. Hi havia qui més haurien un gran psicòleg, que d'ajudar s'oposen. Molts em deien, quan volia fer aquesta casa, que “El primer diumenge de juliol de 1966, em vaig estrenar aquí a Canillo” es va fer sacerdot, que era director espiritual als anys 70. Ell em deia, tu sempre esaixò no era cosa de colta la persona que cures. El meu pare em va ensenyar que pateix, sempre intenta escoltar i ajudar a la vida, si tens clar una cosa, has de a destriar. Després cadascun escoltarà lluitar per ella. la seva consciència. Tu escolta dóna la Quins són els objectius o les fites que d'un monticle es fa una muntanya, per encara no ha pogut aconseguir i que li la qual cosa sempre he aplicat aquesagradaria assolir abans de retirar-se? tes paraules, escoltar, donar la mà, ajuVull fer un campament, a dalt de la mun- dar a destriar i després, cadascun tria. tanya, amb un refugi, per a nois de 15 mà i comprèn. Perquè moltes vegades, a 17 anys, que després passaran a ser És feliç? monitors. Perquè aquests nens es dedi- Sí, sóc molt feliç. A vegades amb els quin a ser monitors al servei de l'obra meus buits i els meus alts i baixos, com social. Però encara no hi ha res definit. tots, però estic molt content amb la vida que porto. Cada nit, quan reso, abans Algun dia es retirarà, no? d'anar a dormir, em pregunto quin ha No estic casat amb ningú, quan vulguin estat el moment més feliç del dia. Avui me’n vaig. No depèn de mi, depèn del per exemple és recordar als morts.•