ENTREVISTA
Mossèn
RAMON de Canillo
Més de mig segle transmetent valors Nascut a Bellcaire d'Urgell, a la Noguera, només tenia 26 anys i feia tres que exercia com a vicari d'Organyà, quan va arribar a Andorra. Aquest estiu es compleixen 54 anys de la seva arribada al país, després va ser nomenat rector de Canillo. La seva passió per l'educació dels nens i els joves, va ser la causa per a fundar, el 1976, les populars Colònies del Casal Sant Serni, a Canillo, i uns anys més tard, el 1982, la Casa de Colònies AINA, per on han passat milers de joves. Després de més de mig segle de sacerdoci, no ha perdut la passió per a continuar ensenyant i transmetent valors als joves i ajudar els més desfavorits. Amb una vitalitat admirable, als 80 anys continua llegint tant com pot, escriu cada dia i parla amb els veïns i fidels per a conèixer de prop els seus neguits. Somia crear un refugi a la part alta de la muntanya, per a acollir a joves de 15 a 17 anys. Fidel al mateix objectiu que tenia quan feia els primers passos com a capellà, que era traspassar els murs de la institució eclesiàstica, encara manté la senzillesa, la proximitat i el carisma que l'han convertit, al llarg de mig segle, en una de les persones més estimades del país. Per Redacció Dona Secret /Fotos: Dona Secret
Quan es va adonar que la seva vida estaria consagrada al sacerdoci? Era escolà al poble on vivia i un dia va arribar un bisbe, i va demanar quins nens volien fer el seminari, finalment em va triar a mi. Em van portar al seminari, que en aquella època entraves amb 11 anys i s’anomenava humanitats. A mida que vas creixent, et vas fent a la idea. A l'estiu feia de pagès amb el meu pare, em guanyava la vida així. Un dia el meu pare em va dir: si vols ser capellà, pots ser capellà, però si no ho vols ser, no ho siguis. Vaig passar una setmana pensant què fer. El meu pare em va donar la possibilitat de triar i, des de la meva llibertat, vaig triar ser capellà. Ell em va demanar per què i sempre vaig tenir clar que em volia dedicar a l'educació dels nens. La manera d'arribar a l'educació era essent capellà o mestre. Sent capellà vaig sentir que podia tenir dedicació plena. L'elecció de ser capellà la vaig fer als 17 anys. És cert que moltes vegades pateixes crisis, un s'ho pensa, hi ha molta gent que s'enamora, té projectes, alts i baixos, però llavors sempre em plantejo el mateix. Vaig triar la meva professió des de la llibertat i vull ser conseqüent amb això. Vaig treballar quaranta anys com a professor i a l'estiu, en comptes de planejar sortides a les platges, m'he quedat aquí a gaudir dels nens. On va cursar els seus estudis de teologia? En aquell temps es feia tot a la Seu d'Urgell. Començàvem amb sis anys fent humanitats. Després es feia filosofia, durant tres anys, teologia, història de l'església, i així… Recordo que vàrem començar 49, vàrem acabar 10 i després en el camí, alguns es van enamorar, altres el van deixar i només 4 hem continuat. Sempre molt feliços tots. Va ser un estudiant aplicat? Sí, en el sentit que no era molt llest. Havia somiat ser capellà obrer, llavors em guanyava els meus estudis treballant d'obrer sobretot en l'agricultura. Això em suposava major dedicació per a estudiar. Sóc tan aplicat que mai he
12
::: Dona Secret ::: núm. 64 ::: Juliol 2020 :::
