Benjamí Rascagneres

“La víctima és la gran oblidada del nostre sistema”

Curull de joventut i genuïnitat en cada paraula que fila, Benjamí Rascagneres és al capdavant del bufet d’advocats Eurolex Andorra, abans encapçalat pel seu pare i actual cònsol menor d’Encamp, Jean Michel Rascagneres. Comissari de Policia en excedència, Benjamí mai no oblida el motiu pel qual va decidir entrar al món judicial: la seva intolerància a les injustícies. Per: César De Pablos · Fotos: César De Pablos · Arxiu/Benjamí Rascagneres

Formes part d’una nissaga que ha dedicat la seva vida a l’advocacia. Podem dir que portes la professió d’advocat a la sang?

Més que advocat, la professió jurídica sí que ve de família. El meu pare, abans de ser advocat, també ha treballat en el sector públic, va ser magistrat fiscal a França, i és veritat que, una mica, aquest vessant jurídic sempre l’he viscut a casa, i el seguim vivint. I jo, igual que ell, malgrat que inicialment sí que vaig ser advocat, de seguida que vaig a l’advocacia. Sempre he odiat les in-

Has sentit aquesta pressió a l’hora de desenvolupar la teva feina?

És com tot. Evidentment, el meu pare és una persona reconeguda en el món jurídic, amb una llarga carrera i uns coneixements importants. És veritat que pot pesar en el sentit que et fas la pregunta de si realment estaràs a l’altura del servei que ell pot oferir. En aquest sentit, més que pesar, t’exigeix a tu mateix.

Què has après del teu pare a l’hora d’exercir la teva feina com a advocat, en aquest cas, en el sector privat?

Ell és una persona que, des de la meva primera etapa d’advocat, quan vaig sortir de la carrera l’any 2008, m’ha guiat, m’ha ensenyat com havia de fer les coses, què havia de mirar, com procedir i, evidentment, al seu costat, aprenc molt. Després és el que diuen, que a casa el ferrer, ganivet de fusta. Ell m’ha ensenyat, però d’una manera força estricta: espavilat primer, i des-

prés ja veurem si ho fas bé o malament.

Sabem que, a banda del dret, has estat molt implicat i familiaritzat amb el món de la policia, ja que et vas formar a l’acadèmia nacional de l’FBI, a la Universitat de Virginia i també vas cursar un màster a la Universitat de Barcelona en ‘Criminalística, Infoanàlisi i Tècniques Avançades en Ciències Forenses’. D’on et ve aquesta vocació de voler involucrar-te, tan profundament, en un món com aquest?

Com deia al principi, des que soc petit, sempre he tingut bastant contacte amb el món policial. El meu pare era magistrat en l’àmbit penal a França, per poder em vaig dedicar al servei públic te. He de reconèixer que el món polii a comissari de policia, que sempre ha cial i el sector de la seguretat han estat, sigut el meu somni. Finalment, al cap de gairebé deu anys de “Sempre he odiat les injustícies” i segueixen sent, la meva veritable vocació i passió. Amb poder servir, d’estar al sector públic, aquest objectiu vaig fer els estudis de de servei al meu país, de dedicar-me dret, ja que tenia clar que em volia deal que era la meva vocació, he tornat dicar a aquest sector. tant, ja des de petit hi he tingut contacjustícies. Una vegada vaig acabar la carrera, vaig tenir la sort que, per timing, aquí a Alguna vegada, el cognom Rascagne- Andorra es va donar un concurs de cores t’ha pesat durant la teva carrera? missari de policia. M’hi vaig presentar

i vaig guanyar la plaça. En aquell moment, me’n vaig anar França per dos anys, 24 mesos de formació. Eren 8 mesos de formació acadèmica a l’Escola Nacional Superior de Policia (École Nationale Supérieure de la Police), que és on es formen els comissaris francesos. La resta vaig estar de pràctiques exercint la funció de comissari, sobretot a París, on he tingut la sort d’endinsar-me, realment, en aquest món de la policia, de la gestió del comandament i del lideratge, que és el que realment m’atreu. Quan vaig acabar la formació, ja vaig tornar a Andorra, i això m’ha permès formar-me, encara més, en el món de la seguretat.

Com compagines l’advocacia i la policia?

S’ha d’entendre que policia, jutges, advocats i fiscals, pertanyen al mateix sistema, el de la justícia. Al final, dins dels nostres respectius rols, tots tenim una finalitat comuna, que és poder impartir justícia i que es pugui impartir justícia. Quan jo arribo a policia, havia exercit tres anys d’advocat, per tant, tots els coneixements de l’advocacia els he po-

Nascut a la parròquia d’Encamp, el 26 de març del 1985, Benjamí Rascagneres Travesset, malgrat la seva joventut, gaudeix d’una experiència acadèmica i professional prominent. Després de graduar-se al Lycée Comte de Foix, el 2003 va decidir cursar la Llicenciatura i Màster en Dret en ESADE, fins al 2008. El 2009 va culminar el postgrau en Dret Andorrà i, aleshores, va fer els seus primers passos com a advocat al bufet del seu pare, Jean Michel Rascagneres.

gut aplicar o, en tot cas, m’han servit en el món policial, i viceversa, ja que avui en dia, tots els coneixements que he pogut assolir en l’àmbit policial em poden servir en l’advocacia. Penso que la

Entre 2011 i 2013, va viure a Lyon, on es va formar per convertir-se en comissari de policia, instruït per le École Nationale Supérieure de la Police. Entre el 2011 i el 2020, va ser comissari al Cos de Policia d’Andorra, on va servir, entre altres càrrecs, com a Cap de l’Àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal, durant 6 anys. Entre aquest període, més concretament l’any 2017, Rascagneres va completar la seva formació en investigació i lideratge a l’Acadèmia Nacional de l’FBI, als Estats Units. En l’actualitat, amb una excedència autoritzada per la policia andorrana, Benjamí porta les regnes del despatx d’advocats del seu pare, qui ostenta el càrrec de cònsol menor del Comú d’Encamp.

connexió és aquí: són diverses peces d’un mateix puzle que se’n diu justícia. La policia té el seu rol, la seva feina i ha de desenvolupar les seves missions. L’advocat, per una altra banda, també, ja que té el seu rol i la seva missió. I tot això encaixa amb un puzle molt més gran.

Com a cap de l’àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal, quins problemes han estat els més freqüents o els principals en matèria

de delictes penals aquí a Andorra?

Diria que hi ha tres grans pilars: una de les infraccions penals bastant recurrents és tot el tema de violència domèstica, de gènere, que ara amb la Covid-19 s’ha accentuat encara més. Això ha constituït i segueix constituint un dels eixos fonamentals i essencials de la lluita contra la criminalitat. És un problema que, avui en dia, s’ha accentuat, tot i que ja fa anys que hi és. També té bastant importància i rellevància la lluita contra els delictes financers i econòmics, coneguts com els delictes

antiblanqueig. Això també ocupava violència de gènere. Es posa realment una gran part de l’acció policial. Com l’accent sobre la formació d’aquests a tercer pilar o eix, també destaco la agents, que s’escullen en funció dels lluita contra les drogues. Això no vol seus perfils, ja que cal tenir en compte dir que no hi hagi altres problemes i que, per exemple, per un agent pot ser infraccions contra els que hem de llui- complicat desenvolupar aquest tipus tar, però aquests tenen una importàn- d’investigacions per la mateixa naturacia notable. lesa dels delictes i pel que veuen allà. Estic plenament convençut que estan Podries fer una valoració sobre la formats, tenen aquesta passió i vocaformació de la policia andorrana per ció per lluitar contra aquesta tipologia combatre aquest tipus de criminalitat, “La violència de gènere és un de delictes, i ho fan d’una forma absoluespecialment en problema que, avui en dia, ta i totalment profesviolència domèstica, s’ha accentuat, tot i que ja fa sional. ja que tenim el co- anys que hi és”

neixement de què hi Si et demanéssim ha funcionaris de la policia que estan decidir entre policia i advocat, què plenament formats per poder atendre triaries?

aquests casos amb tota la seriositat i És una molt bona pregunta. No et condelicadesa necessaris? testaré ni policia ni advocat. M’agraden Dins de l’àrea de Policia Judicial hi ha les experiències, sortir de la meva zona un grup que, específicament, està es- de confort i els canvis. Per això, en el pecialitzat en aquesta matèria, que és seu moment vaig acceptar fer aquesta el grup de delictes contra les perso- formació a Quantico, o inclús vaig fer nes. És un grup compost per agents una amb l’exèrcit americà sobre ciber altament professionals i altament seguretat. M’agrada aprendre coses especialitzats en aquesta problemà- noves, per això, ara mateix estic on tica, perquè tracten des de delictes estic, en vull aprendre al màxim, estic violents, com poden ser agressions a gust però no descarto mai tornar al o lesions, fins a qüestions relaciona- sector de la seguretat, perquè m’apasdes amb menors i tota la temàtica de siona.

Per què penses que el sistema judicial andorrà ha arribat a aquest punt de col·lapse i conflicte?

Primerament, crec que no estic prou autoritzat per parlar d’això, perquè tinc una experiència dins el món de l’advocacia que és curta. No tinc la suficient experiència per a expressar-me sobre això. Evidentment, com pot veure tothom, hi ha un seguit de factors que han fet, al llarg dels anys, que s’arribi en aquest punt, i et podria dir els més banals, els que veiem: manca de recursos humans i materials. Però sobre la justícia, jo no em puc pronunciar sobre si hi ha hagut una manca d’estratègia o de visió, jo això no ho sé i no tinc la suficient experiència per entrar en aquest debat.

Durant la teva carrera t’han passat pel cap diferents objectius. Et visualitzes, en un futur, com a Ministre de Justícia o d’Interior, aquí a Andorra?

El futur és tan incert! Si un any enrere ens hagueren parlat d’una pandèmia com la que estem vivint, ningú s’ho hauria cregut. Encara més si em visualitzo o si no em visualitzo, el que et diria és que tinc ganes de seguir en el món de la seguretat. És realment una vocació, m’apassiona. M’agradaria no perdre mai el lligam amb aquest sector.

Consideres que Andorra és un país just?

Sembla una autèntica pregunta de dissertació filosòfica (riu). Comparat amb què? Amb països totalitaris? Evidentment. Un país just però que, alhora, ha de millorar amb certs aspectes? Evidentment, com tots els països.

Què li demanes a la vida? Tant des d’un punt de vista professional com personal.

La pregunta és molt bona i donaria per parlar molt temps. Què li demano a la vida? Més justícia i equitat per a tothom. Voldria una societat justa en termes generals: poder reduir les desigualtats, anar cap aquest ideal filosòfic de justícia i d’igualtat, ja que penso que la víctima és la gran oblidada del nostre sistema.•