ENTREVISTA
Benjamí
RASCAGNERES “La víctima és la gran oblidada del nostre sistema”
Curull de joventut i genuïnitat en cada paraula que fila, Benjamí Rascagneres és al capdavant del bufet d’advocats Eurolex Andorra, abans encapçalat pel seu pare i actual cònsol menor d’Encamp, Jean Michel Rascagneres. Comissari de Policia en excedència, Benjamí mai no oblida el motiu pel qual va decidir entrar al món judicial: la seva intolerància a les injustícies. Per: César De Pablos · Fotos: César De Pablos · Arxiu/Benjamí Rascagneres
Formes part d’una nissaga que ha dedicat la seva vida a l’advocacia. Podem dir que portes la professió d’advocat a la sang? Més que advocat, la professió jurídica sí que ve de família. El meu pare, abans de ser advocat, també ha treballat en el sector públic, va ser magistrat fiscal a França, i és veritat que, una mica, aquest vessant jurídic sempre l’he viscut a casa, i el seguim vivint. I jo, igual que ell, malgrat que inicialment sí que vaig ser advocat, de seguida que vaig
18
::: Dona Secret ::: núm. 68 ::: Novembre 2020 :::
Has sentit aquesta pressió a l’hora de desenvolupar la teva feina? És com tot. Evidentment, el meu pare és una persona reconeguda en el món jurídic, amb una llarga carrera i uns coneixements importants. És veritat que pot pesar en el sentit que et fas la pregunta de si realment estaràs a l’altura del servei que ell pot oferir. En aquest sentit, més que pesar, t’exigeix a tu mateix. Què has après del teu pare a l’hora d’exercir la teva feina com a advocat, en aquest cas, en el sector privat? Ell és una persona que, des de la meva primera etapa d’advocat, quan vaig sortir de la carrera l’any 2008, m’ha guiat, m’ha ensenyat com havia de fer les coses, què havia de mirar, com procedir i, evidentment, al seu costat, aprenc molt. Després és el que diuen, que a casa el ferrer, ganivet de fusta. Ell m’ha ensenyat, però d’una manera força estricta: espavilat primer, i després ja veurem si ho fas bé o malament.
Sabem que, a banda del dret, has estat molt implicat i familiaritzat amb el món de la policia, ja que et vas formar a l’acadèmia nacional de l’FBI, a la Universitat de Virginia i també vas cursar un màster a la Universitat de Barcelona en ‘Criminalística, Infoanàlisi i Tècniques Avançades en Ciències Forenses’. D’on et ve aquesta vocació de voler involucrar-te, tan profundament, en un món com aquest? Com deia al principi, des que soc petit, sempre he tingut bastant contacte amb el món policial. El meu pare era magistrat en l’àmbit penal a França, per tant, ja des de petit hi he tingut contacpoder em vaig dedicar al servei públic te. He de reconèixer que el món polii a comissari de policia, que sempre ha cial i el sector de la seguretat han estat, i segueixen sent, la sigut el meu somni. “Sempre he odiat les meva veritable voFinalment, al cap de injustícies” cació i passió. Amb gairebé deu anys de poder servir, d’estar al sector públic, aquest objectiu vaig fer els estudis de de servei al meu país, de dedicar-me dret, ja que tenia clar que em volia deal que era la meva vocació, he tornat dicar a aquest sector. a l’advocacia. Sempre he odiat les inUna vegada vaig acabar la carrera, justícies. vaig tenir la sort que, per timing, aquí a Alguna vegada, el cognom Rascagne- Andorra es va donar un concurs de cores t’ha pesat durant la teva carrera? missari de policia. M’hi vaig presentar
