Marta San Juan

ENTREVISTA Marta

SAN JUAN Em vaig treure el curs d'arbitratge quan tenia 14 anys i estava jugant al futbol també. Vaig començar a arbitrar després de

Com neix la teva vocació pel món del futbol i de l'arbitratge? A quina edat vas descobrir que t'agradava el futbol?

La meva vocació pel futbol, que jo recordi, l'he tingut des de sempre. Des de molt petita jugava en el col·legi amb altres nens. Més tard em vaig apuntar a l’ENFAF i vaig poder practicar el meu esport. Amb l'arbitratge va succeir gairebé de la mateixa manera, en una època en treure-m’ho, crec que un mes després. L'arbitratge també és cosa de dones Els primers equips que vaig començar a arbitrar eren categories inferiors de nens Té 21 anys i amb tan sols 14 va començar a arbitrar. La seva (Futbol 7), també vaig arbitrar la mini llivocació pel futbol li ve de molt petita i la seva passió per ga de nens d'Andorra de futbol 5. l'arbitratge va anar creixent amb el pas dels anys, fins que es Quan eres més joveneta, somiaves ser va convertir en la primera dona del país a arbitrar un partit en la primera divisió andorrana. Està cursant el tercer any o jugar com alguna esportista coneguda, tenies algun referent en el món de l’esport? d'una doble titulació en Fisioteràpia i Ciències de l'Activitat i de l'Esport a Barcelona. Admet que decidir entre el futbol i Des que era ben petita m'ha agradat l'esport, però el futbol és el que més he seguit. Sempre mirava partits i progral'arbitratge no li va ser gens fàcil, però no es penedeix de res. mes especialitzats en aquest esport. En Somia a portar el braçalet de FIFA REFEREE i convertir-se aquest moment el futbol femení no era tan visible com ara, llavors els meus reen internacional, mentrestant continua perfeccionant-se i ferents eren masculins (Miguel Castella – adquirint experiència en el camp. Raúl González Blanco, del Reial Madrid). Àrbitres no en tenia cap, perquè mai Fotos: @coke_deportes m'ho havia plantejat. Per a mi l'àrbitre era una figura més al camp. Aquesta passió per l'arbitratge ha anat creixent al llarg dels anys, des que vaig començar amb

la formació.

Fa uns anys et vas convertir en el primer àrbitre dona d'Andorra i vas arbitrar un partit masculí. Com recordes aquest moment?

Vaig tenir dos moments emblemàtics, un va ser quan vaig debutar en primera, com a assistent, ara fa un parell d'anys, i després en la Super Copa d'Europa, com a assistent d'àrea. Com ho recordo? Com un partit més, perquè ja venia de segona divisió, com a assistent, i tenia experiència en el camp. El que sí que canviava era el tema de la comunicació (ús d'auriculars) i el nivell tècnic dels jugadors, que són més previsibles que en un partit de segona.

Des de llavors Com ha evolucionat la

la qual volia provar una mica de coses teva carrera en el món de l'arbitratge? diferents. Crec que va haver-hi una atura- La meva carrera en el món de l'arbitratge da de lliga i estava lesionada, llavors em ha anat evolucionant, a poc a poc, i amb vaig dir, veurem com funciona això de bona lletra. Vaig començar en categol'arbitratge i mira… (Riu) ries més baixes i el meu punt d'inflexió va ser debutar en primera. Després vaig Quants anys tenies quan vas començar a arbitrar més partits en primera, vaig estar arbitrar i quins van ser els primers partits que vas xiular? “Des que era ben petita m'ha agradat l'esport, però el futbol en la Copa Constitució i vaig participar en la semifinal de la Super és el que més he seguit”

Copa. La FAF m’ha donat la possibilitat de viatjar a tres països com a assistent. Crec que vaig evolucionant al mateix nivell que la Lliga andorrana, anem a l'una.

La teva presència en els camps de futbol ha ajudat a normalitzar la figura d'una dona àrbitre? Altres noies del país o amigues han seguit el teu exemple?

Crec que sí, com ja fa bastants anys que arbitro al país i els jugadors i l'afició em coneixen i ha fet que la figura d'un àrbitre dona en el camp es normalitzi i que pugui estar en qualsevol partit i sigui un àrbitre més. Respecte al fet que si altres noies han seguit el meu exemple, crec que sí. Després que vaig fer el curs, en les següents edicions es van apuntar bastants noies, però no han continuat, no sé si és per falta de temps o perquè no els agrada. Tinc entès que en aquesta última edició del curs d'àrbitre s'han apuntat bastants noies, desconec el número exacte. Tant de bo alguna més es quedi i puguem fer un gran equip.

En els teus inicis quina va ser la reacció dels aficionats, et van acceptar bé?

Al principi perquè era l'única noia que arbitrava al país, entre cometes, sí que hi havia reaccions com “ala una noia arbitrant!” i tal, però en cap moment he tingut cap problema seriós enlloc i, si l'he tingut, han estat casos aïllats. Sempre m'he sentit molt secundada per les aficions, els jugadors i la federació. Al llarg dels anys s'anirà normalitzant i no deixarà de ser estrany que una noia arbitri un partit, sigui de la categoria que sigui.

Alguna vegada et van recriminar alguna cosa des de la graderia o des del terreny de joc pel fet de ser dona?

Alguna vegada sí, però són casos molt aïllats. És gent que vol donar la nota, o que no té res a fer un diumenge i va al camp a insultar a l'àrbitre. Pel fet de ser dona, per comentaris masclistes he tingut un parell de casos, però molt aïllats, els quals no els donaré importància, perquè no és la norma. El futbol encara és un esport molt masclista, però està evolucionant de forma molt positiva. El fet que es normalitzi que una noia estigui arbitrant, que les noies juguin al futbol, i que el futbol femení tingui més

pes, fa que cada vegada això es vegi ara que el futbol és un esport per a nois, menys, però sempre hi ha excepcions, a és un esport per a “marimachos”, algules quals no cal fer-li cas, perquè since- na cosa que encara es continua sentint rament no val la pena. a les escoles, això canviarà. Perquè es Vas començar en el futbol com a juga- mediàtic se li doni més importància als dora, vas arribar a ser internacional i vas equips femenins, que les grans empretriar l'arbitratge, per què? ses i equips inverteixin en la lliga femeAl començament combinava la pràctica nina i en la professionalització del sector de l'esport amb l'arbitratge, però va arri- perquè una noia es pugui dedicar, no bar un moment en el qual vaig haver de “Vaig tenir dos moments sé si al cent per cent a aquest esport, però decidir per una de les emblemàtics, un va ser quan almenys a temps dues. Veient que en el vaig debutar en primera, com parcial, perquè sigui futbol havia estat in- a assistent, fa un parell d'anys, semi professional. ternacional i feia molts i després en la SuperCopa Això s'ha d'aplicar a anys que estava en el d'Europa, com a assistent escala de jugadors i mateix equip, volia d'àrea” d'àrbitres, si en l’àmnous reptes. En l'ar- bit futbolístic evolubitratge tenia per davant una progressió cionem, a nivell d’arbitratge també. brutal. Em tirava molt més l'arbitratge que modifiqui és important que en l’àmbit el futbol. Va ser una decisió molt compli- Fins a on t'agradaria arribar, quins són cada, però ara mateix no em penedeixo els teus pròxims reptes? de res. Trobava a faltar moltes vegades el Fins a on vull arribar? Crec que a tot àrbifet de jugar futbol, la pilota, a les meves tre que li agradi arbitrar i que es dediqui companyes, la vida de futbolista que por- a això, sempre tindrà la meta de portar tava abans, però són decisions. (Riu). el braçalet que posi FIFA REFEREE, és a dir que sigui internacional. Vaig fent, Per què creus que hi ha tan poques do- pas per pas, encara em queda moltíssim nes en els esports que es consideren per millorar, em queden per xiular molts masculins, com és el cas del futbol, què partits, amb l'ajuda dels meus companys es podria fer per a canviar aquesta situa- i el suport de la federació, crec que cada ció i igualar les oportunitats? vegada el meu nivell continuarà milloÉs tota una qüestió mediàtica, mentre rant. Nous reptes? Si puc, aquesta temmés visibilització se li doni al fet que una porada m'agradaria arbitrar més partits dona pugui jugar al futbol igual que un en primera, com a àrbitre principal, però noi, i s'eliminin certs comentaris, com anirem fent. (Riu).•