ENTREVISTA
Marta
SAN JUAN L'arbitratge també és cosa de dones
Té 21 anys i amb tan sols 14 va començar a arbitrar. La seva vocació pel futbol li ve de molt petita i la seva passió per l'arbitratge va anar creixent amb el pas dels anys, fins que es va convertir en la primera dona del país a arbitrar un partit en la primera divisió andorrana. Està cursant el tercer any d'una doble titulació en Fisioteràpia i Ciències de l'Activitat i de l'Esport a Barcelona. Admet que decidir entre el futbol i l'arbitratge no li va ser gens fàcil, però no es penedeix de res. Somia a portar el braçalet de FIFA REFEREE i convertir-se en internacional, mentrestant continua perfeccionant-se i adquirint experiència en el camp. Fotos: @coke_deportes
Em vaig treure el curs d'arbitratge quan tenia 14 anys i estava jugant al futbol també. Vaig començar a arbitrar després de treure-m’ho, crec que un mes després. Els primers equips que vaig començar a arbitrar eren categories inferiors de nens (Futbol 7), també vaig arbitrar la mini lliga de nens d'Andorra de futbol 5. Quan eres més joveneta, somiaves ser o jugar com alguna esportista coneguda, tenies algun referent en el món de l’esport? Des que era ben petita m'ha agradat l'esport, però el futbol és el que més he seguit. Sempre mirava partits i programes especialitzats en aquest esport. En aquest moment el futbol femení no era tan visible com ara, llavors els meus referents eren masculins (Miguel Castella – Raúl González Blanco, del Reial Madrid). Àrbitres no en tenia cap, perquè mai m'ho havia plantejat. Per a mi l'àrbitre era una figura més al camp. Aquesta passió per l'arbitratge ha anat creixent al llarg dels anys, des que vaig començar amb la formació. Fa uns anys et vas convertir en el primer àrbitre dona d'Andorra i vas arbitrar un partit masculí. Com recordes aquest moment? Vaig tenir dos moments emblemàtics, un va ser quan vaig debutar en primera, com a assistent, ara fa un parell d'anys, i després en la Super Copa d'Europa, com a assistent d'àrea. Com ho recordo? Com un partit més, perquè ja venia de segona divisió, com a assistent, i tenia experiència en el camp. El que sí que canviava era el tema de la comunicació (ús d'auriculars) i el nivell tècnic dels jugadors, que són més previsibles que en un partit de segona.
Com neix la teva vocació pel món del futbol i de l'arbitratge? A quina edat vas descobrir que t'agradava el futbol? La meva vocació pel futbol, que jo recordi, l'he tingut des de sempre. Des de molt petita jugava en el col·legi amb altres nens. Més tard em vaig apuntar a l’ENFAF i vaig poder practicar el meu esport. Amb l'arbitratge va succeir gairebé de la mateixa manera, en una època en
30
::: Dona Secret ::: núm. 68 ::: Novembre 2020 :::
Des de llavors Com ha evolucionat la teva carrera en el món de l'arbitratge? La meva carrera en el món de l'arbitratge ha anat evolucionant, a poc a poc, i amb bona lletra. Vaig començar en categories més baixes i el meu punt d'inflexió va ser debutar en primera. Després vaig Quants anys tenies quan vas començar a arbitrar més partits en primera, vaig estar en la Copa Constitució arbitrar i quins van ser els primers par- “Des que era ben petita m'ha i vaig participar en la tits que vas xiular? agradat l'esport, però el futbol semifinal de la Super la qual volia provar una mica de coses diferents. Crec que va haver-hi una aturada de lliga i estava lesionada, llavors em vaig dir, veurem com funciona això de l'arbitratge i mira… (Riu)
és el que més he seguit”
