SUMARI 6
El Museu Carmen Thyssen Andorra
14
ENTREVISTES · Carmen Thyssen · Cap de Govern · Ministra de Cultura 8 La Fundació Museand · Ministre de Turisme · Cònsol major d’Escaldes-Engordany 10 · Guille Cervera Un edifici amb història
38
La inauguració del Museu Carmen Thyssen Andorra
50
Els quadres
68
Les sales
78
108
EduCarmenThyssen
110 Serveis
112
Horaris i entrades
114
Descobrir Andorra
Biografies Edita: Dona Secret President: Josep Segura Directora general: Nelly Dedea Directora: Mari Carmen Grau
Redacció: Mari Carmen Grau, Laura Luke, Ada Bertran i Clàudia Martí. Disseny: Stéphanie Brial Fotos: Jaume Riba, Fons Ludmila
Lacueva Canut, ANA, SFG, Itziar Badenas, Jordi Pujol, Josep Segura, Nelly Dedea i Mari Carmen Grau. donasecret@andorra.ad
+ 376 844846 + 376 647 081 Dipòsit legal: AND. 112- 2017 Impresió: Impremta Solber
Museu Carmen Thyssen Andorra · 5
Museu Carmen Thyssen Andorra · 6
una meravella de la tècnica
MUSEU CARMEN THYSSEN ANDORRA
El nou Museu Carmen Thyssen Andorra obre les seves portes amb la vocació de donar un nou impuls a la vessant cultural del país. Exposicions de nivell i tecnologia punta són dos dels punts forts de la instal·lació.
D
es que va arribar a Andorra, Carmen Thyssen Bornemisza, acaronava un somni: obrir un museu al Principat. No havia de ser una gran instal·lació, sinó que s’havia d’adaptar a les dimensions i a les necessitats del país. L’espai a l’antic Hostal Valira, un edifici emblemàtic de la part alta d’Escaldes-Engordany, obra de l’arquitecte Celestí Gusí, presentava les característiques idònies per acollir el somni de la baronessa, que és una realitat des del dia 16 de març. Per a aquesta mecenes de l’art, aconseguir portar al seu país d’adopció les obres que es troben en altres museus del món, perquè arribin al major nombre de persones possible, representa la consecució d’un dels seus desitjos més preuats. El Museu Carmen Thyssen Andorra, el primer amb aquesta denominació que la baronessa obre més enllà de les fronteres espanyoles, ocupa la planta baixa de l’antic Hostal Valira, un espai de 500 metres quadrats. Es tracta del tercer museu sota la marca personal de la baronessa, l’un és a Màlaga i l’altre a Sant Feliu de Guíxols. En aquesta mostra inaugural, titulada “Escenaris, de Monet a Estes, de Trouville a Nova York”, s’hi podran veure 26 pintures de la col·lecció de la baronessa. La meitat dels quadres formen part de les 430 que s’exhibeixen a la Fundació Thyssen de Madrid. Es tracta d’unes obres a través de les quals es pot fer un recorregut dels principals moviments pictòrics des de finals del realisme del segle XIX fins a l’hiperrealisme del segle XX. La intenció és que les exposicions es renovin cada 11 mesos, aproximadament. Quatre grans pantalles tàctils de grans dimensions permetran als visitants interactuar amb l’exposició, perquè hi trobaran una informació exhaustiva de cada quadre i de les obres que s’hi relacionen, i propiciaran el diàleg més directe entre l’obra i el visitant. Aquesta tecnologia és innovadora i només s’ha vist a Ohio (Estats Units) i a Austràlia. Entre els objectius que s’ha marcat el museu, destaca el nombre de visitants, entre 50.000 i 60.000 per a aquest primer any.
Col·leccions prestigioses
La família Thyssen-Bornemisza és a l’origen d’una de les col·leccions d’art més prestigioses del món. Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza, va ser un reconegut empresari i col·leccionista d’art. Com a mecenes, va impulsar la fundació del Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, situat al palau de Villahermosa, va ser inaugurat el 1992 per exhibir el nucli més valuós de la seva fantàstica col·lecció privada de pintura antiga, moderna i contemporània, considerada la més important del segle XX. Es va casar amb Carmen Cervera, que va tenir un gran paper en les negociacions per l’obertura del museu de Madrid i va enriquir considerablement la col·lecció del seu marit i va crear dos museus amb marca pròpia, l’un a Sant Feliu de Guíxols i l’altre a Màlaga. El Museu Carmen Thyssen de Màlaga, inaugurat la primavera del 2011, està situat al palau de Villalón. Està dedicat a la conservació, investigació i difusió de la col·lecció Carmen Thyssen per tal de posar en valor la pintura espanyola dels segles XIX i principis del XX. L’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, és un centre dedicat a exposicions temporals que es va inaugurar l’estiu del 2012 i que s’ha convertit en referent artístic de la Costa Brava. El museu es distribueix entre la segona i la tercera planta del Palau de l’Abat, al monestir de Sant Feliu de Guíxols, un conjunt monàstic de l’orde dels benedictins amb arrels al romànic.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 7
Museu Carmen Thyssen Andorra · 8
MUSEAND motor de l’art i la cultura
La Fundació Museu Andorra (Museand), és l’encarregada del disseny del projecte tècnic del Museu Carmen Thyssen Andorra. El seu director artístic és Guillermo Cervera i el gerent, Pep Farràs, mentre que la baronessa i el seu fill en són patrons amb caràcter vitalici.
L’
entitat té com a objectiu fundacional promoure l’art i la cultura a Andorra a través de l’exposició pública de col·leccions pictòriques que s’exhibiran al futur Museu Carmen Thyssen Andorra. Formen part de la fundació, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp i la directora del Departament de Promoció Cultural i Política Lingüística, Montserrat Planelles. Per part de la família Thyssen, la vicepresidenta d’honor amb caràcter vitalici, és la baronessa Carmen Thyssen, mentre que el baró Borja Thyssen, també n’és patró amb caràcter vitalici; el representant de la família és Jordi Macià.
L’entitat promou l’art i la cultura al país a través de les exposicions del Museu Carmen Thyssen Andorra El gerent, Pep Farràs, gestiona temes culturals al país des del 2007. Va començar amb el Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra, després amb l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, l’Escena Nacional d’Andorra, i ara Museand. Avui està gestionant les tres fundacions culturals on el Govern hi és present. La part més artística correspon a Guillermo Cervera, mentre que els números són responsabilitat del gerent. Des de Museand afronten la responsabilitat de gestionar la marca Carmen Thyssen, un nom molt potent a escala internacional, que ja és una gran oportunitat per posicionar el museu andorrà en el món. La seva vocació és clara: donar servei al país i a la cultura. Perquè tot i que en un principi s’adreça al públic intern d’Andorra, és evident que la instal·lació s’integrarà en l’oferta cultural que es brinda als turistes que visiten el país.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 9
una història de novel·la
HOSTAL VALIRA
Un edifici amb història
La de l’Hotel o Hostal Valira, és una d’aquelles històries que fàcilment podrien inspirar una novel·la. Des del seu origen fins ara, els fets sorprenents s’han anat succeint al llarg de dos segles.
L
a seva creació és fruit del desig d’uns monjos de Montserrat que davant la inestabilitat política de l’estat espanyol a principis del segle passat, van decidir construir aquest i d’altres establiments relacionats amb el termalisme al Principat d’Andorra, i ho van fer a través d’una societat anomenada Cultural Andorrana SA. Aquesta i d’altres dades sobre l’Hostal Valira, estan recollides en el llibre sobre el sector hoteler, “Els pioners de l’hoteleria andorrana” de la Ludmila Lacueva Canut.
El disseny de l’edifici s’atribueix al monjo del Monestir de Montserrat, l’arquitecte benedictí Celestí Gusí, seguidor de Josep Puig i Cadafalch. Té una planta rectangular amb cinc pisos i coberta a dues vessants; destaquen les tres llucanes i les obertures emmarcades amb arcs de mig punt de la planta baixa. El material utilitzat a l'exterior és el granit disposat en forma de niu d'abella irregular. La inauguració de l’establiment, va tenir lloc el 24 d’octubre de l’any 1933, i des de l’inici la gerència i direcció del mateix va estar en mans de la família Bescompte, els primers propietaris del Valira. La filosofia d’aquest i d’altres hotels del país, era la d’oferir als hostes el confort i els beneficis termals que les aigües de les caldes escaldenques els podien proporcionar. Aquell període coincideix amb l’obertura de F.H.A.S.A i la construcció de noves carreteres. Tot això va contribuir a l’augment considerable de població immigrant i treballadora al país; una reactivació econòmica que va afavorir el tret de sortida per un sector com el del comerç. La necessitat d’infraestructures per donar resposta als nous visitants a Andorra, és la llavor de l’arquitectura de granit; un tipus de disseny arquitectònic basat en el “savoir faire” dels mestres picapedres de les pedreres de granit dels Pirineus. L’activitat hotelera en els seus inicis va tenir les coses una mica difícils; mancava personal adequat i es va decidir, de moment, obrir només a l’estiu. Tal com explica Lacueva al seu llibre, un dels clients destacats del Valira era Pau Casals. El Tonet Albós, de Cal Palau, va començar a treballar-hi de grum als 8 anys, i recorda afectuosament les estades del geni universal català a l’hotel. Un dels records curiosos d’Albós, sobre aquella època és el salari del seu primer any com a treballador de l’hotel. Va acumular 3.000 pessetes en propines; el sou d’un treballador de F.H.A.S.A. era de 25 pessetes al dia. La família Bescompte va estar al capdavant de la gerència de l’hotel fins a l’any 1945, quan se’n va fer responsable Francesca Reig, vídua amb dos fills, que es va saber envoltar d’un equip entregat i responsable, que va atendre clients de tota mena durant molts anys. Es va donar la circumstància que durant una temporada hi va estar allotjat un destacament de la Guàrdia Civil, que pernoctava i menjava l’hostal. Amb un comportament seriós i molt correcte, aquests agents espanyols van marxar pagant tots els seus comptes. En aquells anys, també hi va haver un hoste que després, amb els anys es va saber que va ser un espia de l’estat espanyol, mentre que tothom pensava que espiava per França o Alemanya. L’edifici de l’Hostal Valira, que figura al catàleg d’immobles protegits, és un dels més imponents pel que fa a la característica arquitectura de granit a Andorra, un corrent arquitectònic que ha deixat diferents immobles de l’època, particularment a la parròquia d’Escaldes-Engordany, com ara el Centre Cultural de la parròquia. Fa uns anys, quan ja estava en desús, va patir un incendi que va fer necessària la restauració de diferents espais de l’edifici, que sempre havia tingut elements singulars, com el seu ascensor, un dels primers que va existir al país; també destaca l’enrajolat modernista de la planta baixa. La història d’aquest edifici, està lligada a la d’Andorra i als dos segles en què ha estat testimoni de molts canvis, conflictes i recuperacions econòmiques tant del país, com dels estats veïns.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 11
Especialistes en perfumeria i cosmètica selectiva Servei d’atenció al client
+376 736 600
Andorra la Vella Av. Meritxell, 7 ....................................................... +376 813 653 Av. Meritxell, 105-107............................................ +376 818 118 Av. Meritxell, 78 ..................................................... +376 801 635 Av. Meritxell, 58 ..................................................... +376 813 408
perfums@gala.ad www.gala.ad
La Massana Av. Sant Antoni, 22 ................................................ +376 815 264
Pas de la Casa C. de les Abelletes, 9............................................. +376 817 533 Plaça Coprínceps, 10 ............................................ +376 736 607 Edifici Sol d'Or....................................................... +376 817 552 C. de l'Abeurador, 1 .............................................. +376 817 502 C. de les Abelletes, 3............................................. +376 817 613 Plaça Coprínceps, 20 ............................................ +376 817 522 C. Sant Jordi, 2 Bis ............................................... +376 817 528 Av. Consell General, 15 ......................................... +376 817 614 C. Sant Jordi, 33.................................................... +376 817 582 C. Major, 11 ........................................................... +376 817 583 C. Major, 27 ........................................................... +376 817 584 Av. Encamp, 5 ....................................................... +376 817 523
Encamp Av. Copríncep Francès, 7 ...................................... +376 815 762
SERVEIS CENTRALS Av. Meritxell, 78 ..................................................... +376 736 616
Escaldes-Engordany Av. Carlemany, 99.................................................. +376 813 431 Av. Carlemany, 109................................................ +376 820 493 Av. Carlemany, B. Molines..................................... +376 813 674
E l M ón
dE
J o M alonE l ondon
A Jo Malone London podreu crear la vostra pròpia fragància a partir de combinar les nostres aromes úniques i sofisticades, creades seguint la més pura tradició britànica, amb un inesperat toc final. Amb Jo Malone London, els vostres regals sempre seran anhelats. Us convidem a conèixer la nostra nova boutique. Av. Carlemany 58 • AD700 Escaldes-Engordany Principat d’Andorra
Museu Carmen Thyssen Andorra · 14
CARMEN THYSSEN “Inaugurar el museu a Andorra és una gran satisfacció”
La baronessa Carmen Thyssen Bornemisza es mostra realment molt contenta d’haver culminat el somni d’inaugurar el seu museu al Principat d’Andorra. L’Hostal Valira és el marc idoni per acollir aquesta instal·lació.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 15
“Tots aquests mesos en què he col·laborat amb el Govern, només els puc qualificar d’excel·lents”
E
l museu d’Andorra, era el seu somni? L’art, en si, és sempre un somni. I, és clar, aquest museu a Escaldes, a Andorra, també ho és. Em fa molta il·lusió que s’hagi convertit en una realitat. Visc al país des de l’any 1992 i aconseguir inaugurar aquest museu meravellós, és magnífic per a mi. El meu nebot Guille hi ha treballat moltíssim, s’ha portat molt bé! Jo he estat ocupada aquests últims temps i ell s’ha entregat a fons en el museu. Ja veus que hem complert amb els terminis, hem inaugurat quan estava previst. Tots hi hem treballat, el meu fill Borja també hi ha tingut una participació activa, precisament vindrà avui a la inauguració.
I si entre els vint-i-sis quadres que conformen “Escenaris”, n’hi demanés de triar-ne un, quin seria? Tots aquests quadres són importants per a mi. Cada vegada que trio una obra ho faig per raons determinades, les decisions responen a motivacions diferents. No puc decantar-me per cap quadre en particular...
Què representen per a vostè els quadres d’aquesta exposició? Cada quadre té la seva història, el seu passat i la seva circumstància. Per a mi aquesta exposició és realment molt important. La veritat és que inaugurar un museu Carmen Thyssen al Principat d’Andorra és una gran satisfacció. A més, estic particularment contenta de tenir aquests vint-i-sis quadres tan a prop, poder venir a veure’ls sempre que vulgui, és perfecte saber que els tinc al costat de casa... Pensa que aquests quadres han format part de la nostra vida, molts d’ells han viscut a casa nostra, amb el Heini i el Borja.
Quin quadre no vendria mai? No en vendria cap! Però la vida passa i cal pensar en el futur de les col·leccions.
Però té algun quadre preferit? Me’ls estimo tots i cadascun d’ells té un significat per a mi... En general, els impressionistes són els meus preferits, però et diré que tot quadre que tingui qualitat m’agrada. I si ens hem de centrar en els quadres d’aquesta exposició, podríem parlar per exemple de l’“Hort sota l’església de Bihorel”, que va ser el primer Gauguin que vaig comprar tota sola en una subhasta.
Com valora la seva col·laboració amb el Govern? Tots aquests mesos en què he col·laborat amb el Govern, només els puc qualificar d’excel·lents. Tot ha estat molt fàcil i les relacions han estat fluides’ en tot moment. He treballat molt a gust amb tothom, tant amb el Govern com amb el comú. La Fundació Museand ha fet una gran feina.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 16
“El baró em va donar una gran saviesa per aprendre a gestionar una col·lecció privada”
I ara quin serà el proper pas pel que fa al Museu Carmen Thyssen? A partir d’ara comença una etapa de consolidació, esperem que aquesta primera exposició agradi al públic. Tothom hi ha treballat molt i tots n’hem quedat molt contents. L’espai és reduït, però la tecnologia que hi hem incorporat és pròpia d’un gran museu internacional, és molt innovador, amb unes pantalles interactives que proporcionen molta 23informació al visitant. La col·lecció que s’hi pot veure és interessant i espero que tingui èxit. La intenció és renovar els quadres cada any. Cal que el públic valori la importància dels museus, perquè en definitiva són els que protegeixen els pintors. Com es troba vivint a Andorra? La veritat és que sempre m’he sentit molt feliç a Andorra, és un país meravellós, tothom m’ha acollit fantàsticament bé i amb molt afecte. Vaig venir a Andorra amb el meu marit i el Borja a visitar el meu germà i el país em va enamorar. Vam comprar un terreny a la Massana i ens hi vam quedar! Em sento una andorrana més, és un país molt còmode, m’encanta el seu paisatge, la seva gent, m’agrada molt passejar-me per la muntanya, aquí no tens l’obligació de tancar-te al cotxe per desplaçar-te com passa a les grans ciutats, que has de viure al cotxe! Hi visc molt tranquil·la, les meves filles també són molt felices aquí, van a l’escola i s’hi troben a gust.
És el primer museu Carmen Thyssen fora d’Espanya, té altres projectes en aquest sentit? En realitat, l’art sempre comporta projectes, és un món en moviment. És un privilegi haver pogut instal·lar aquest museu precisament aquí, a l’Hostal Valira, un edifici històric i situat en un lloc ideal per a la cultura, entre el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany i la sala Artalroc. La vessant educativa del museu, serà important? Sí, EducaThyssen està funcionant molt bé a tot arreu. Són uns programes didàctics per divulgar l’art entre els nens i joves. Aquí es diu EduCarmenThyssen i té un espai específic dintre del museu, amb la seva pantalla interactiva, que permet l’accés a moltes altres obres i és una eina educativa molt vàlida. Com va donar els seus primers passos en el món de l’art? Va ser de la mà del baró, el meu marit. Heini col·leccionava quadres a casa, vam visitar tots els museus del món, em va donar una gran saviesa per aprendre a gestionar una col·lecció privada. Deia sempre que jo tenia molt bon ull per determinar si un quadre tenia valor. Ho vaig aprendre tot al seu costat. ■
Museu Carmen Thyssen Andorra · 17
TONI MARTÍ
“El museu dona prestigi internacional a l’oferta cultural del país”
El cap de Govern creu que el Museu Carmen Thyssen Andorra representa una aportació de prestigi internacional a l’oferta cultural d’Andorra. Explica que la idea neix de l’afecte de la baronessa cap a Andorra.
C
om va néixer la idea d’instal·lar un Museu Carmen Thyssen a Andorra? Aquesta idea neix de l’afecte que la baronessa Carmen Thyssen té per Andorra. Fa molts anys que és una ciutadana del nostre país espectadora de la transformació que el Principat ha fet els darrers anys. La baronessa ens va mostrar el seu interès per exhibir part de la seva col·lecció privada a Andorra, les converses es van iniciar la passada legislatura i ara s’ha donat el context idoni per tirar endavant aquest projecte. Què representa la creació d’aquest museu? El Museu Carmen Thyssen Andorra representa una oportunitat de combinar ofertes que tenen un caràcter únic. Per a Andorra, representa una aportació de prestigi internacional a la nostra oferta cultural. Per a la propietat de l’obra, exposar a Andorra és donar visibilitat a la col·lecció de cara a una afluència potencial de visitants del país de mig milió de
Museu Carmen Thyssen Andorra · 18
“Aquesta idea neix de l’afecte que la baronessa Carmen Thyssen té per Andorra”
persones en la temporada baixa i de fins a un milió en temporada alta. D’altra banda el museu serà un dinamitzador per a la zona alta d’ Escaldes-Engordany i donarà a conèixer un important element del nostre patrimoni arquitectònic, l’Hotel Valira, un edifici històric de la parròquia. Pot ser una primera pedra per obrir un nou segment de turisme? Els continguts de qualitat ens aporten un valor afegit que diversifica i millora la qualitat de l’oferta turística dirigida a un públic internacional durant tot l’any. El projecte Museu Carmen Thyssen està en la línia de la política de turisme d’aquest Govern, que té com a objectiu incrementar els motius, el nombre i la durada dels visitants que trien el nostre país com a destinació turística. La creació d’aquest museu, d’alguna manera retarda el futur museu nacional? Tal com va anunciar la ministra de Cultura, Joventut i Esports, durant les pròximes setmanes es presentarà el Pla Estratègic de Museus, que ha de permetre avançar cap a un concepte de Museu Nacional, que in-
clourà el conjunt d’espais que es troben arreu del país. Cal afegir que la creació d’aquest museu consolida i permet fer un salt qualitatiu a l’oferta museística del país i afavoreix la xarxa de museus d’Andorra. El visitant seguidor de l’oferta Thyssen trobarà al Principat una molt bona oferta de sales d’exposicions i de museus, tant pública com privada. El país inverteix prou en cultura? Mai s’inverteix prou en cultura, aquesta és una qüestió que afecta tant a públics com a privats. Andorra ve d’uns anys d’un context de contenció de la despesa que també s’ha notat en l’àmbit de la cultura. Ara, afortunadament, ens trobem en situació de poder augmentar el pressupost destinat a Cultura, que aquest exercici s’ha incrementat un 30% respecte a l’any anterior. Però aquesta no és una qüestió que puguem mesurar només des dels pressupostos del Govern, aquí juguen un paper molt important tant els comuns com el privat. El Museu Carmen Thyssen és un clar exemple del que en pot sortir de la bona col·laboració entre la iniciativa privada i les institucions públiques, el resultat només pot ser un èxit. ■
Museu Carmen Thyssen Andorra · 19
Servei de vigilancia Vigilants altament qualificats, uniformats i amb equipament tècnic adient per a cada tipus de servei. Serveis de rondes, vigilància permanent.
Sistemes d’alarma Circuits tancats de televisió Extinció i prevenció d’incendi
Avancem el futur per la seva seguretat
Distribuïdors oficials de Bosch al Principat
PROTECVALL
PREVENCIÓ I CONTROL DE RISCOS
PROTECVALL
Carrer de les Boïgues s/n AD700 Escaldes-Engordany
+376 826
765
www.protecvall.com
E M P R E S A C O L · L A B O R A D O R A E N L’ E D I F I C A C I Ó D E L M U S E U
Tel.: 720 975
OLGA GELABERT “La marca Thyssen és molt potent”
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, està convençuda que el nou museu atraurà un públic nombrós, ja que la marca Thyssen és molt potent. A la vegada, assegura que el Govern ha fet una aposta ferma pel turisme cultural.
E
l perfil del visitant actual, té una vessant d’interès cultural? Si et refereixes al visitant dels museus, indubtablement. Hi ha una part important del públic que ens visita, i del públic andorrà, tant en família com en ocasió de visites d’amics, que és fidel a totes les instal·lacions museístiques que tenim al país. El Govern ha fet una aposta ferma pel turisme cultural, perquè segons ens diuen els estudis, actualment l’oferta cultural d’un lloc és una forta motivació per viatjar. Els visitants valoren molt l’oferta cultural que ofereix un país a l’hora de decidir on viatgen. Pel que fa al visitant del nou museu Thyssen, sens dubte hi haurà una curiositat inicial. La marca Thyssen és molt potent i atraurà en un primer moment un nombrós públic. Però estem convençuts que un cop hagi visitat el museu, en quedarà captivat i hi tornarà cada any per veure quines obres de la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen s’hi exposen aquest cop.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 22
“El Govern ha fet una aposta ferma pel turisme cultural”
És un museu de petites dimensions, creieu que en un futur s’hauria de preveure un canvi de lloc per encabir més obres? El model escollit per al Museu Carmen Thyssen Andorra, de museu petit, amb poques obres però de gran qualitat, i amb canvi total de l’obra exposada un cop l’any, és actualment una tendència que s’està expandint en moltes ciutats. L’experiència de la visita és extremadament agradable, amb espais cuidats, atenció selecta al públic, i obres d’una qualitat extraordinària que et permeten gaudir l’estona adequada de cada obra sense necessitat d’anar amb pressa, i amb la certitud que podràs pair (i després recordar) tot el que has vist. És un nou concepte de museu, i estem convençuts que agradarà als visitants, que podran dedicar altres hores del dia a esquiar, a passejar per la muntanya, a fer compres... sense descuidar una part del dia per gaudir de l’art amb majúscules, però sense dedicar-hi tota la jornada, com passa amb museus de grans dimensions, o potser només un matí o una tarda, però llavors amb molta pressa... Què opineu de la selecció d’obres per a aquesta primera mostra? Són extraordinàries, d’una qualitat de referència mundial. S’hi nota molt la sensibilitat i el bon gust de la baronessa per fer aquesta selecció. Estic orgullosa i satisfeta de poder oferir als nostres ciutadans una exposició d’aquestes
característiques. I això només és el començament... La col·lecció de la baronessa ens assegura anualment una exposició que valdrà per ella mateixa una visita a Andorra. I els andorrans serem els afortunats de tenir-la tan 9a la vora i de poder-ne gaudir sempre que vulguem. Quin paper té Museand? Museand és la Fundació que s’ha creat a parts iguals entre la família i el Govern per gestionar el Museu Carmen Thyssen Andorra. Està formada per la baronessa i el seu fill Borja i per membres del Govern, entre els quals el ministre de Turisme i jo mateixa, que en sóc la presidenta. És a les reunions del Patronat on es decideixen tots els temes que afecten el museu, i que posteriorment són portats a la pràctica tant pel gerent com pel director del museu, segons la naturalesa dels encàrrecs. Està previst que també s’ocupi d’altres museus? En principi, no. Els estatuts són clars en aquesta qüestió. No es tracta d’una Fundació que gestioni instal·lacions museístiques en general, sinó que ha estat creada exclusivament per gestionar la construcció i l’obertura, i el manteniment posterior, del Museu Carmen Thyssen Andorra. ■
Museu Carmen Thyssen Andorra · 23
FRANCESC CAMP “El nostre repte és ser coneguts també per la nostra cultura”
El ministre de Turisme i Comerç, té molt clar que el Museu Carmen Thyssen Andorra donarà una gran visibilitat a l’oferta cultural del país i que donarà una nova dimensió al turisme. Reconeix que és l’oferta menys coneguda però està convençut que té un gran futur.
C
omença una nova dimensió del turisme a Andorra? Penso que sí. Estic convençut que aquest museu donarà més visibilitat a l’oferta cultural d’Andorra. Tenim una proposta turística molt completa, centrada amb els esports de muntanya, la natura, les compres i el wellness. És cert que l’oferta cultural és la menys coneguda, però no la menys atractiva. No som cap referent en l’àmbit internacional. Amb el Museu Carmen Thyssen, d’una banda entrem en una altra dimensió, perquè permet associar Andorra a una marca que sí que és un referent internacional en el món de l’art. El nostre repte és ara ser coneguts també per la nostra cultura. Quina inversió ha representat per part del Govern? La nostra inversió ha estat de l’ordre d’un milió d’euros, 450.000 corresponen al funcionament i 550.000 a l’adequació de la sala. Som conscients que els primers anys el museu serà deficitari, el dèficit l’haurà d’assumir el Govern.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 24
“Estic convençut que un referent mundial com el Museu Carmen Thyssen ens situarà en el mapa”
El turisme cultural té la seva cabuda a Andorra? I tant! Dintre de la nostra oferta turística variada, en la vessant cultural tenim petits museus que reflecteixen la cultura pirinenca, reben moltes visites, hi ha la Casa de la Vall i el Santuari de Meritxell, que són els monuments més visitats. Amb un referent mundial com el Museu Carmen Thyssen, estic convençut que això ens situarà en el mapa i que això farà que quan ens visitin persones interessades per la cultura, aprofitaran també per descobrir la resta de museus del país. Conjuntament amb Andorra Turisme tenim el passaport per visitar museus amb un abonament a preus reduïts, on també hi inclourem el Museu Carmen Thyssen. Penso que no ens hem d’encasellar amb una oferta única, estem ben posicionats perquè el visitant pugui combinar activitats de diferents tipus, fer excursions, anar de compres, el wellness... i ara visitar un museu de primer nivell mundial. Teniu previst fer campanyes per atraure turisme cultural? Aprofitant la notorietat que ens donarà aquest museu, parlarem més de la vessant cultural. Habitualment, a l’hora de comunicar,
no donem un missatge únic, sinó que combinem les ofertes. És cert que fins ara parlàvem sobretot d’esquí, de muntanya, de compres i de wellness. A partir d’aquest moment, inclourem el tema cultural en la nostra oferta, no solament el Museu Carmen Thyssen, sinó que també potenciarem el romànic i els museus que tenim. A la nostra web el turista pot trobar una informació exhaustiva que farà que la seva estada a Andorra sigui completa i satisfactòria. Creieu en la inversió en cultura? Hi crec cada vegada més. Crec en una oferta que ens doni notorietat, tenim molt clar que la cultura és un dels principals motius del turisme a escala mundial. Ens hem de fer forts en aquest aspecte, per això el projecte Thyssen encaixa molt bé en aquest projecte de potenciar l’oferta cultural. Tenim la voluntat de construir un gran recinte per fer esdeveniments culturals al país, multifuncional, que pugui acollir festivals de música, concerts, el Cirque du Soleil... S’ha de potenciar la cultura que té ressò internacional i també l’oferta autòctona. Si es combinen bé els dos àmbits, ens ajudarà a créixer i a potenciar el que tenim a casa. ■
Museu Carmen Thyssen Andorra · 25
TRINI MARÍN “És tot un orgull per a la parròquia acollir el Museu Carmen Thyssen”
La cònsol major d’Escaldes-Engordany es mostra molt satisfeta d’acollir el nou museu a la seva parròquia. Carmen Thyssen, escaldenca d’adopció, ho ha fet possible. La planta baixa de l’Hotel Valira, que inicialment havia d’acollir un restaurant, és el marc idoni per a aquesta instal·lació.
Q
uin és el paper del comú en el Museu Carmen Thyssen? Es va acordar que el comú d’Escaldes-Engordany es faria càrrec del lloguer de l’espai del futur museu. Per la seva part, el Govern s’ocuparia de fer les obres, de gestionar el personal, de la seguretat i de tota la logística, mentre que la família Thyssen tindria la responsabilitat de la part artística i de la gestió de les exposicions. Per ara, el comú no tindrà participació en la venda d’entrades, però a partir del 2018, ens en correspondrà un percentatge, així com sobre els productes de merchandising. Per part nostra, al mes de gener vam començar a pagar el lloguer a la família Reig. Quin és el preu del lloguer mensual? En un principi eren 6.000 euros mensuals, però després es va decidir agafar més metres per fer la zona d’EducaThyssen i finalment el preu va quedar fixat en 9.000 euros al mes. Què representarà per Escaldes acollir aquest museu en el seu territori? Ha estat un dels nostres projectes estrella, hi hem treballat molt. Quan la baronessa ens va parlar de crear un museu, vam anar a veure diversos emplaçaments. Li agradava molt Inúu, però era massa gran i no reunia les condicions que es volien per una instal·lació d’aquestes característiques. Llavors es va pensar en l’Hotel Valira, un edifici emblemàtic, que en aquell moment
Museu Carmen Thyssen Andorra · 26
“La part alta d’Escaldes-Engordany prendrà una nova embranzida amb un museu tan prestigiós com el Thyssen”
estava en obres. La idea inicial de la família Reig era que la planta baixa acollís un restaurant, mentre que la resta s’havia de destinar a habitatges de lloguer d’alt estànding, que ara ja estan gairebé acabats. Al juliol del 2014, el cònsol menor i jo mateixa hi vam anar a visitar-ho amb la Carmen Thyssen i el seu equip de tècnics. A partir d’aquell moment es va plantejar poder-hi ubicar el museu. Els hi va agradar el lloc i aquest edifici simbòlic que havia marcat una època a Escaldes-Engordany, amb altres establiments hotelers amb aigües termals com l’Hotel Montanya, l’Hotel Carlemany o La Pèrgola. Jo ho recordo perfectament de quan era petita... La idea va sorgir del comú? De fet van ser converses a diverses bandes. S’ha d’agrair a la família Reig la bona predisposició, tal com va passar amb el CAEE, també un edifici peculiar. Va ser després de la primera visita que vam fer a l’Hotel Valira que la baronessa va parlar amb la família Reig i van arribar a un acord. Creu que el museu revitalitzarà la part alta d’Escaldes-Engordany? N’estic convençuda. Durant el mandat anterior ja vam començar a embellir la zona, ens vam posar amb contacte amb els propietaris perquè arreglessin les façanes que estaven malmeses, vam embellir la plaça Santa Anna, vam fer les voravies de l’avinguda Príncep de Gaulle, també vam arreglar i il·luminar el pont de la Tosca, hem canviat el mobiliari urbà, entre altres accions. Hem procurat endreçar la zona per donar-li un aire renovat. D’altra banda, la família Reig ens ha cedit la planta baixa del CAEE i hi hem instal·lat la biblio-
teca. També a la part alta hi ha l’Artalroc, que l’hem cedit al Govern perquè hi instal·lés la sala d’exposicions, estem arreglant el roc del Metge... en definitiva, que aquesta part alta prendrà una nova embranzida amb un museu tan prestigiós com el Thyssen. Cal tenir present que la zona també formarà part d’aquest concurs de mèrits que hem convocat amb Andorra la Vella per embellir les avingudes Meritxell i Carlemany. Creu que l’emplaçament del Museu Carmen Thyssen als baixos de l’Hotel Valira serà definitiu? Es parlava que podria marxar a The Cloud... Nosaltres hem signat un contracte per 10 anys amb la família Reig. Penso que el museu es quedarà a l’Hotel Valira. Almenys farem tots els possibles perquè així sigui. Estic convençuda que un museu d’aquestes característiques ens donarà molt prestigi. El fet que la baronessa sigui resident a Escaldes, creu que ha influït en la tria de la ubicació del museu? Imagino que va valorar l’edifici de l’Hotel Valira i va creure que era un bon emplaçament. Li agraeixo profundament que hagi fet aquesta tria i que ens hagi dipositat la seva confiança, hauria pogut escollir qualsevol altre lloc del país. Però va preferir quedar-se a la seva parròquia. Estem molt contents que hagi estat així, també vull expressar el meu agraïment a l’equip comunal del mandat anterior i a l’actual, tant a la majoria com a l’oposició, pel seu suport unànime. Tothom hi va votar a favor. ■
Museu Carmen Thyssen Andorra · 27
GUILLE CERVERA “No volem que sigui un museu passiu”
En el seu doble paper de director i conservador del museu i comissari de la primera exposició, a Guille Cervera no li queden hores lliures. Els mesos, setmanes i dies abans de la inauguració ha viscut jornades d’un ritme frenètic. El resultat, però, ha estat a l’altura de les expectatives creades.
Q
uin és el seu paper en el Museu? En aquest projecte hi he tingut part activa dels del primer moment. He adaptat els meus coneixements museològics a un projecte que volia que fos singular. Com a director del Museu Carmen Thyssen Andorra, el meu objectiu és fer-ne un referent com a museu del segle XXI. I en l’exposició? He estat el comissari d’aquesta exposició. Això era, sens dubte, un punt de pressió afegit, ja que l’havia de sumar a la proposta global del projecte, però també tenia clar que era molt important començar la primera exposició amb un estil que comencés a identificar la personalitat del museu.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 30
“Sobredimensionar el museu tenint en compte el volum del país hauria estat un error”
Com s’han seleccionat les obres? He pensat en “Escenaris”, en la metàfora mental de l’artista quan cercava i trobava els motius a representar a la tela. Això ha fet que pogués crear una exposició on el discurs artístic està interrelacionat en gran mesura entre les obres que hi estan exposades.
“L’Hostal Valira serà la ubicació definitiva. No tindria sentit dedicar tan esforç a un espai si no fos per un llarg termini”
El ritme de les exposicions serà cada 11 mesos? De moment, serà així. En el futur ja veurem si intercalem exposicions de curta durada entre dos exposicions d’onze mesos. La tecnologia del museu és innovadora? És una tecnologia que encara no s’aplica a molts museus. Un dels trets que vull que sigui diferencial en aquest museu és que no entri en la pas-
sivitat en què es troben molts museus del món. El museu no es quedarà petit? 500 m2 no és un espai molt gran, però sobredimensionar el museu tenint en compte el volum del país hauria estat un error.
L’Hotel Valira serà la ubicació definitiva? Sí, hem treballat molt en aquest espai. No tindria sentit dedicar tant esforç a un espai si no fos per un llarg termini. Quines són les expectatives de visitants? Això és una incògnita. No tenim referents previs com per poder fer càlculs precisos. El que està clar és que treballem i treballarem perquè visitin el museu un màxim de persones. ■
Museu Carmen Thyssen Andorra · 31
La remodelació de l’espai
JEPI MATAMALA “El Museu s’ha construït a consciència”
Urcosa ha portat a terme la remodelació de la planta baixa de l’Hostal Valira per convertir-lo en el Museu Carmen Thyssen. No ha estat tasca fàcil, tenint en compte les exigències que reclama una instal·lació d’aquestes característiques. Jepi Matamala, responsable de l’empresa, ens n’explica els detalls.
C
om heu fet la remodelació? La remodelació ha consistit en l’adaptació de la planta baixa actual de l’edifici, la reforma de la part posterior i també l’ampliació d’aquesta zona. A més, s’ha aprofitat un tros del petit soterrani existent, s’ha reformat i ampliat. Inicialment, la planta baixa era un espai multiservei per tal d’abastir els habitatges de lloguer, amb un servei de restauració i cafeteria. La remodelació ha consistit en el buidatge total de l’edifici principal deixant només en peu les parets de tancament perimetrals, mitjançant l’ajuda d’una estructura metàl·lica auxiliar a modus de faixa o “arriostrament”. La part de planta baixa annexada a l’edifici principal s’ha fet i ampliat de nou mitjançant una estructura prefabricada, amb murs perimetrals, pilars i forjats.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 32
museu a nivell horitzontal, amb impermeabilització de forjats. També ha afectat els baixants de desguàs, als quals s’ha posat en camises de protecció en forma de dobles i triples càmeres a més d’ubicar-los en zones que, en cas que tot això no funcionés correctament, no afectessin les obres d’art. Ha estat molt complex... Podríem seguir amb tot el tema d’aire condicionat, renovació d’aires, seguretat, etc,... que van soterrats per galeries de serveis i a base de “plenums” per trasdossats verticals i dobles parets. En definitiva, l’adaptació de les instal·lacions d’un espai per un ús molt concret i singular, en un edifici pensat inicialment per un altre ús ha estat el que ha portat més feina d’enginyeria i arquitectura perquè al cap hi ha la fi no només val que funcioni, sinó que a més, hi ha la component estètica, que en aquest cas més que mai, era i és molt important. En definitiva, el continent (edifici-sala) ha de passar desapercebut respecte del contingut (exposició-quadres) i la forma, perquè el continent funcioni bé. Com s’ha resolt la il·luminació i la temperatura ideal? El criteri que regeix aquests dos paràmetres és, bàsicament, que l’obra d’art aquí exposada es trobi en les condicions òptimes per no sofrir deteriorament del seu estat. És a dir, que pel fet d’exposar-la no es vagi deteriorant, però a la vegada qui ve a veure-la ha de tenir la confortabilitat tant d’ambient com de visibilitat. Per tot això, hi ha un sistema intel·ligent que està processant dades d’humitat, temperatura, potència de llum, entre d’altres i que avisa de possibles canvis dins d’un marge de treball acceptat, regulat i delimitat. Els nivells d’exigència d’aquest control venen marcats bàsicament per les asseguradores i són molt elevats, sempre en funció de què asseguren. Vull recordar, com segons ja ha informat la propietat, les obres que aquí s’hi exposaran seran quadres de referència mundial en l’àmbit de l’art i, com a tal, el museu que s’ha construït i que tenim avui a Andorra, s’ha fet a consciència. No és un museu gens pretensiós pel que fa a dimensions, però s’han cuidat els detalls i té un encant especial de proximitat amb l’obra exposada.
“La dificultat principal d’aquesta obra ha estat l’adaptació del museu i la idea d’aquest, a la que hi havia inicialment”
Quina ha estat la dificultat principal? La dificultat principal d’aquesta obra ha estat l’adaptació del museu i la idea d’aquest, a la que hi havia inicialment; serveixi d’exemple el cas de les possibles fuites de líquids i dels baixants de desguàs dels pisos de les plantes superiors: els baixants no podien sortir per façana, que està regulada per Patrimoni Cultural, ni tenir una incidència a la sala museu, no només arran de la visibilitat sinó també de seguretat. I quan diem seguretat, ens referim al fet que el “producte” exposat -obres d’art-, no pot ser, en cap cas, deteriorat per una possible fuita de líquid. Això ha derivat en realitzar tot un sistema de protecció dels pisos superiors vers el
Quin creu que ha estat l’èxit d’aquest projecte? El mèrit principal de tot això crec que ha estat la bona entesa entre els actors principals d’aquesta obra: administracions (Comú d’Escaldes-Engordany i Govern d’A ndorra) i privat (família Thyssen), que han fet que, dins d’un pressupost marcat i acotat, l’arquitectura/enginyeria (Pere Espuga – Engitec) i decoradora (Laura Luke – Dabada) poguessin treballar en plena col·laboració amb la constructora de la mà amb la constructora (Urcosa) i tenir, al meu criteri, aquest bon resultat final. ■
Museu Carmen Thyssen Andorra · 33
LAunSEGURETAT servei professional i rigorós
L’equip directiu de Protecvall ha fet tot el necessari per organitzar la seguretat del Museu de la manera més professional. Un equip humà i altament qualificat assegura la vigilància de les obres d’art.
C
om s’organitza la seguretat d’una institució d’aquest nivell? Fem tot el necessari per organitzar aquest servei acuradament i de la manera més professional, som conscients de la importància del nostre paper i actuem amb total rigorositat. És molt important tenir un equip humà altament qualificat i preparat per actuar en qualsevol situació de risc. Amb aquesta finalitat hem fet recentment una formació de Servei de Vigilància del Patrimoni Històric i Artístic, tant per al nostre personal com al propi del museu. Estudiem amb profunditat totes les necessitats i possibles riscos i en base amb això establim un protocol adient per a cada situació. El principal objectiu és anticipar-nos, prevenir i minimitzar qualsevol contingència que es pugui presentar. Quines són les principals claus per tenir una seguretat efectiva en el museu? Són moltes les coses a tenir en compte però principalment, considerem que cal tenir una plantilla degudament qualificada i una direcció formada i amb experiència. És essencial comptar amb una organització ben estructurada i coordinada, així com disposar d’un personal amb capacitat de resolució i efectivitat. Coneixem l’espai que estem protegint, un
Museu Carmen Thyssen Andorra · 34
“El principal objectiu és anticipar-nos, prevenir i minimitzar qualsevol contingència que es pugui presentar”
museu té la missió d’adquirir, valorar i preservar les seves col·leccions per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural i científic i aquesta és una raó més que suficient per tenir un servei de vigilància de categoria, implicat i conscienciat de la transcendència de la seva tasca. És complicat organitzar l’operativa de vigilància d’un lloc com el Museu Carmen-Thyssen? Ha estat una feina meticulosa i en la qual s’havien de tenir en compte molts factors, però gràcies al coneixement d’una direcció que compta amb més de 30 anys d’experiència en el sector de la seguretat i la confiança que tenim en el nostre equip humà, ha esdevingut un projecte estimulant i que ens fa sentir molt orgullosos. Haver estat escollits com l’empresa que ha de dur a terme la important tasca de protegir aquesta entitat tan prestigiosa només pot donar-nos una gran satisfacció. Quin perfil han de tenir els professionals de la seguretat per treballar en una institució d’aquesta categoria? Tot el nostre personal de seguretat disposa de titulació en EPI i ESI equips de primera i segona intervenció en incendi, primers auxilis, ERA equips de respiració autònoma, DEA desfibril·ladors externs automàtics, així com formació especialitzada en esdeveniments esportius i espectacles públics. Són moltes les tasques d’un vigilant de seguretat. Ha de protegir entorn i les persones, i ha de fer complir les normes de visita
del museu. Per això apostem per un perfil rigorós i professional i ens preocupem perquè el nostre personal tingui un tracte exquisit i de cooperació amb el visitant amb la finalitat d’aconseguir una vigilància amable. Quin valor té la figura del vigilant de seguretat en la nostra societat? Sembla que cada vegada es pren més consciència de la importància d’aquesta figura, s’ha de pensar que un vigilant és un actiu important per tal de donar seguretat i tranquil·litat tant a clients com a treballadors. És una figura que principalment ha de considerar-se com a preventiva, la seva principal funció és prevenir qualsevol fet negatiu, i si finalment succeeix, que tingui capacitat i formació adequada per actuar de manera professional. Les noves tecnologies ajuden a donar un millor servei de vigilància? Si, és veritat que la formació i la disposició del vigilant són indispensables, però cada dia hi ha tecnologies més innovadores que faciliten i complementen la feina dels nostres vigilants. Protecvall, a part de l’àrea de vigilància, té un departament de sistemes. A més de ser distribuïdors, podem donar serveis integrals a qualsevol client, des de sistemes d’intrusió o incendi, circuits tancats de televisió o control d’accessos, tot això ajuda a donar un servei global i de qualitat. ■
Museu Carmen Thyssen Andorra · 35
GAUDIR DEL MILLOR PERNIL AMB ELS TEUS, UN PLAER INDESCRIPTIBLE FER-HO APROFITANT LA VISITA AL NOU MUSEU CARMEN THYSSEN, EL PLA PERFECTE
C Car arre rerr Sa Sant ntaaAn Anna na
Plaça de l’Església
Sant Pere Màrtir
Museu Carmen Thyssen Andorra
anyy man lem arle Car AAv.v. C
de Gaulle Av. Copríncep
Centre d’Art d’Escaldes-Engordany
Picó Carrer del
any rlemany Carlem Av. Av. Ca
les les Esco Av. de
Av. Carlemany, 49. Escaldes-Engordany
DES D’AUGÉ GRUP I AUGÉ REAL ESTATE, DONEM LA BENVINGUDA A ENRIQUE TOMÁS FER POSSIBLE LA SEVA IMPLANTACIÓ AL NOSTRE PAÍS HA ESTAT UN REPTE I UNA GRAN SATISFACCIÓ
www. augegrup.com
www.augerealestate.com
UNA INAUGURACIÓ plena de glamur
La inauguració oficial del Museu Carmen Thyssen Andorra va ser una de les més glamuroses i multitudinàries dels últims anys al país. Va reunir l’elit de la societat política i civil del Principat, i va comptar amb una gran cobertura dels mitjans de comunicació espanyols. La baronessa estava molt orgullosa d’haver aconseguit obrir el seu museu. Museu Carmen Thyssen Andorra · 38
La baronessa no podia dissimular la seva emoció al moment d’inaugurar el museu
C
armen Thyssen Bornemisza era feliç. A l’hora de dirigir-se al nombrós i selecte públic que es va aplegar davant de l’Hostal Valira, no podia dissimular la seva emoció. Va assegurar que estava molt orgullosa d’haver aconseguit obrir aquest museu al seu país d’adopció. Centenars de personalitats, mitjans de comunicació nacionals i internacionals, i un bon nombre de passants curiosos es van aplegar a la part alta d’Escaldes-Engordany per ser part activa del tret de sortida del Museu Carmen Thyssen Andorra. El seu fill, Borja Thyssen amb la seva dona Blanca Cuesta, el cap de Govern, Toni Martí, el síndic general, Vicenç Mateu, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Ma-
Museu Carmen Thyssen Andorra · 39
“Escenaris” proposa una passejada per més de 80 anys de pintura, des de l’impressionisme a l’hiperrealisme
rín, el director i conservador del museu, Guille Cervera, entre moltes altres personalitats, acompanyaven Tita Cervera en aquest acte tan emotiu per a ella. La cònsol major d'Escaldes-Engordany, Trini Marín, va assegurar que no s'havia escatimat esforços per tirar endavant aquest projecte que s'ha convertit en un referent d'alt nivell dins del món de la cultura i que era un bon exemple de la col·laboració entre estaments públics i privats. Per la seva part, la baronessa va assegurar que estava molt contenta de viure a Andorra, que se sentia com una andorrana més i que esperava que els visitants apreciessin aquest museu. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, va indicar que l’obertura del Museu Carmen Thyssen Andorra significava un abans i un després en el panorama cultural del país i també
Museu Carmen Thyssen Andorra · 40
va destacar-ne la seva vessant educativa. Després dels parlaments oficials i el corresponent brindis, la ministra, juntament amb la baronessa Carmen Thyssen i el seu fill Borja Thyssen, el síndic general, Vicenç Mateu, el cap de Govern, Toni Martí, el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, els cònsols d'Escaldes-Engordany, Trini Marín i Marc Calvet, i diverses personalitats, van fer per torns una passejada pel museu per descobrir la mostra “Escenaris”, que proposa una passejada per més de 80 anys de pintura, que comencen amb Monet i els impressionistes més emblemàtics i acaben amb els hiperrealistes americans. L’exposició romandrà oberta fins al mes de gener del 2018.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 41
Trini Marín, va assegurar que era un referent d'alt nivell dins del món de la cultura
Museu Carmen Thyssen Andorra · 42
Més de 300 convidats van assistir a aquesta primera inauguració, que va aplegar també convidats personals de la baronessa i una cinquantena de mitjans de comunicació, entre nacionals i estrangers, que es van fer gran ressò de l’acte. Un brindis amb xampany i una pantalla interactiva van fer les delícies dels convidats que van gaudir d’allò més posant davant del quadre de Lowell Nesbitt “Dos ponts a Nova York”, on quedaven immortalitzats per la càmera. El primer dia d’obertura al públic del museu, ja va acollir prop d’un centenar de persones, la qual cosa demostra l’interès per part de la població per aquesta nova instal·lació museística al Principat d’Andorra.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 43
UN MUSEU A LA MIDA D’ANDORRA
Museu Carmen Thyssen Andorra · 44
Les dimensions del Museu Carmen Thyssen Andorra s’adapten perfectament a les característiques del país. L’espai destinat a les exposicions és ideal per complir amb les expectativesFoto:creades. Jaume Riba Museu Carmen Thyssen Andorra · 45
Museu Carmen Thyssen Andorra · 46
Gauguin, Matisse i Monet, protagonistes
L’EXPOSICIÓ INAUGURAL
Tres grans pintors impressionistes francesos constitueixen el plat fort de l’exposició inaugural del Museu Carmen Thyssen. En total, són 26 obres des dels finals del realisme del segle XIX fins a l’hiperrealisme del segle XX, agrupades sota el títol “Escenaris. De Monet a Estes. De Trouville a Nova York”.
D
e l’obra de Paul Gauguin, arriba a Andorra el quadre titulat “Un hort sota l’església de Bihorel”, pintat el 1884, també “Conversa sota les oliveres”, d’Henri Matisse, del 1921, i “Cabana a Trouville, marea baixa”, un quadre de Claude Monet del 1881. L’impressionisme francès i nord-americà, el fauvisme, el modernisme català o l’hiperrealisme són alguns dels moviments representats en aquesta proposta. La meitat dels quadres procedeix de la col·lecció permanent de la baronessa a Madrid, mentre que l’altra meitat de les obres, forma part de la seva col·lecció personal. Un altre dels grans impressionistes, el també francès Alfred Sisley, farà companyia als tres grans amb la seva obra “Clariana de bosc”. Tal com havia avançat la baronessa, el modernisme català té una presència important en l’estrena del museu, on no falten a la cita ni Ramon Casas, amb “Interior a l’aire lliure”, pintat el 1892, ni Joaquim Mir, amb el seu “Abisme, Mallorca”, del 1901-1904. Altres pintors catalans com Anglada Camarasa, amb “Le paon blanc”, de 1904, Eliseu Meifrén que va pintar “El port de Barcelona” el 1893, Barnadas i Fàbregas, amb ”Plaça de Catalunya”, pintat el 1964, les ”Joves parisenques” de Cardona i Lladós i “Paisatge urbà” de Joaquim Torres García. També hi figura un acrílic del pintor hiperrealista nord-americà Charles Bell, “Tunder Smash” (1977). Completen la col·lecció, Max Beckmann, “Comiat” (1942); Richard Estes, “Nedick’s” (1970); Ernst Ludwig Kirchner, “Mina de argila” (1906); Walt Kuhn, “Banyistes a la platja” (1915); Henry Le Sidaner, “La barraca en els límits del bosc, Étaples” (1893); Lowell Nesbitt, “Dos ponts a Nova York” (1975); Max Pechstein, “Casa a la Kurische Nehrung” (1909); Guy Pene du Bois, “Carrer 42” (1945); Maurice Brazil Prendergast, “La platja de St. Malo” (1907); Theodore Robinson, “Capri” (1890); Karl Schmidt-Rottluff, ”Petxines de mar” (1953); Paul Signac, ”Port-en-Bessin, la platja” (1884); John Henry Twachtman, “Barques amarrades en un estany” (1890-1902), i Varvara Stepanova, “Jugadors de billar” (1920).
Fotos: Jaume Riba
Museu Carmen Thyssen Andorra · 47
Una pluja d’estels caiguda a la Vall de Montaup, il·luminà LA BORDA DEL PI, un Xalet turístic, situat en un entorn exclusiu, privilegiat i únic al Principat d’Andorra. Banquets a mida per a baptismes, noces, celebracions familiars, festes privades…. Fes volar la teva imaginació en un moment únic i excepcional de la teva vida. Vine a realitzar el teu SOMNI...
Mòbil. +376 853677 · mail: info@bordapi.com · events@bordapi.com · www.bordapi.com · Carretera de Montaup, AD100 Canillo, Andorra
CASA BEAL, Nagol · AD600 Sant Julià de Lòria · Principat d’Andorra · T. 00
www.casabeal.com
376 841 799
PAUL GAUGUIN
A
quest és un dels tres quadres que mostren l’hort de la casa que Paul Gauguin va llogar a Bihorel, un petit municipi a Normandia prop de Rouen, on s’hi va traslladar amb la seva dona i quatre dels seus cinc fills el mes de gener de 1884. En l’obra, es poden veure els fills del pintor jugant a la gespa i a la part superior, es pot veure l’església de Notre-Dame-des-Anges. Es tracta d’un quadre no massa gran, com la majoria de la trentena que va pintar mentre va viure a Normandia. Segons l’historiador d’art, Ronald Pickvance, “estilísticament, la imagen que s’hi representa recorda l’hort tancat del jardí que Pissarro va pintar en els quadres de la seva etapa a Pontoise i que Gauguin va conèixer molt bé”. En la seva opinió, Gauguin havia estudiat també l’obra Cézanne, ja que “l’arbre escassament convencional, sens dubte l’eix de la composició, així com el record de la pinzellada formalista, així semblen testimoniar-ho”.
“Un hort sota l’església de Bihorel” 1884 Oli sobre tela. 65,5 x 46 cm
Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 50
Museu Carmen Thyssen Andorra · 51
CLAUDE MONET
E
n aquest quadre extraordinari, el tema principal està desplaçat lateralment, l’horitzó està situat molt amunt, i el mar i el cel gairebé es confonen. Segons Anne-Marie Bergeret-Gourbin, especialista en art, aquesta obra presenta trets molt característics de Monet. El pintor pinta aquest quadre a Trouville, a la costa de Normandia, a finals d’agost del 1881, en un moment complicat en la seva vida sentimental. Uns anys abans, el 1867, Monet havia pintat ja un llenç també amb l’horitzó elevat que recorda vagament aquesta obra de Trouville. Es tracta de “La cabana a Sainte-Adresse”, amb l’edificació situada més centrada en el paisatge. Un altre quadre en la mateixa línia és “La cabana dels duaners”, pintat un any més tard, el 1882 a Varengeville, on també destaca una línia d’horitzó elevada. En l’opinió d’Anne-Marie Bergeret-Gourbin, la “Cabana a Trouville, marea baixa” és un paradigma de pintura efímera, en què el tema no existeix. L’harmonia líquida del cel i el mar, separats per una línia tènue d’horitzó una mica més fosca, la transparència de l’aigua que llepa la sorra rossa quan es retira, són els autèntics temes del paisatge. De fet, la costa coberta d’herbes i la casa, estan pintades per fer contrast amb l’aigua i la resta del quadre, en un conjunt ple de llum.
“La cabana a Trouville, marea baixa” 1881 Oli sobre tela. 60 x 73,5 cm
Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 52
Museu Carmen Thyssen Andorra · 53
RAMON CASAS
“I
nterior a l’aire lliure” és una pintura a l’oli realitzada per Ramon Casas el 1892 a Barcelona, que va situar l’escena en la part posterior del domicili familiar, que en aquell moment es trobava al carrer Nou de Sant Francesc, al nucli antic de Barcelona. En aquest mateix escenari, havia representat uns quants anys abans la seva germana Elisa. En aquesta ocasió, l’artista, que generalment tant en els seus interiors com en les obres pintades a l’aire lliure solia incloure una sola figura, va representar la seva germana Montserrat i el seu cunyat Eduardo Nieto prenent cafè en una plàcida sobretaula en un marc dominat per les tonalitats matisades d’aquelles hores. Al tractament excepcional de la llum i del color, s’hi afegeix una composició encertada i un ambient relaxat, que reflecteix la vida de la Barcelona d’aquells anys. Les gammes cromàtiques estan sàviament harmonitzades sota el reflex de la llum de primera hora de la tarda que resplendeix al fons del pati, mentre que les figures queden en la suau penombra que proporcionen les persianes. Amb aquesta obra, va guanyar una medalla en l’Exposició Internacional de Madrid. En aquella època, Casas havia viscut una època a París amb Santiago Rusiñol, a finals de 1980, fins al 1892.
“Interior a l’aire lliure” 1892 Oli sobre tela. 160,5 × 121
Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
Museu Carmen Thyssen Andorra · 54
Museu Carmen Thyssen Andorra · 55
MAURICE PRENDERGAST
E
l pintor postimpressionista novaiorquès Maurice Prendergast, era un gran amant del mar i molt aficionat a la natació. Va pintar un gran nombre de quadres, des de les platges de Revere o de Gloucester a Massachusetts, fins a les de Saint-Malo, a la Bretanya francesa. Sovint feia cures d’aigües per mitigar la seva sordesa, i reconeixia que per a ell era tot un plaer, assegurava que els banys de mar i estirar-se a la sorra eren unes sensacions més que agradables. Segons indica Kenneth W. Maddox, historiador d’art, el quadre “La platja de Saint-Malo” va ser probablement un dels dos que es van exposar amb el mateix títol en la mostra de The Eight celebrada el 1908 a la Macbeth’s Gallery. Almenys 11 de les 17 obres que es van exposar eren escenes d’aquesta localitat costanera bretona. Les seves pintures eren veritables explosions de color amb una tendència cap a l’abstracció. La majoria dels quadres que va crear Maurice Prendergast a Saint-Malo, els va pintar durant l’estada de dos mesos que hi va fer a l’estiu del 1907. El pintor es va sentir atret per aquesta localitat, amb les seves marees i les seves muralles, amb platges de sorra fina i les seves acolorides casetes de bany. De la mateixa manera que fa amb els seus quadres de la platja de Revere, el pintor se situa en un punt de vista elevat i contempla els banyistes que prenen el sol a la sorra. En aquest quadre, les pinzellades horitzontals dibuixen el mar i el cel, on predominen els colors freds amb alguna pinzellada càlida, mentre que gairebé la meitat del llenç està ocupat per les línies geomètriques de les casetes de bany i els traços arrodonits dels banyistes.
“La platja de Saint-Malo” 1907
Oli sobre tela. 36,8 x 44,5 cm
Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 56
Museu Carmen Thyssen Andorra · 57
ALFRED SISLEY
E
l 1906, “Clariana de bosc” ja figurava descrit al catàleg de la subhasta Stumpf celebrada a la Galerie Georges Petit de París: "A l’esquerra, un sender s’endinsa pel bosc, a la dreta, en un camp de blat acabat de segar, els camperols han aixecat pallers. A primer terme, a la mateixa banda, s’aixeca un arbre amb unes branques de fulles grogues que s’il·luminen amb el sol; també és el sol que banya amb la seva llum tot aquest racó de natura, el sender, el camp de blat, l’aire, el cel blau, creant una harmonia d’alegria contagiosa que tradueix la gran poesia d’aquesta natura de festa”. Aquest quadre és una de les sis obres pintades per Sisley l’any 1895. N’hi ha tres amb escenes rurals semblants, captades als voltants de Moret-sur-Loing. Mary-Anne Stevens historiadora d’art, es refereix a les pinzellades ràpides i fluïdes que donen moviment a aquesta obra d’art, i descriuen la llum del sol sobre les fulles de l’arbre magnífic situat a la dreta de la composició. Habitualment, en els quadres de la primera època de Sisley, gairebé no hi ha figures, i quan les introdueix, la seva presència està en plena harmonia amb l’escena. En el cas de la “Clariana de bosc”, on hi figuren pallers sota el sol del migdia, es pot veure una camperola amb un rasclet a la mà que reposa a l’ombra dels arbres de l’esquerra, mentre que a la dreta, s’endevina la figura d’un home, un cavall i un carro, darrera de l’arbre de la dreta. Alfred Sisley ha estat considerat com un dels pintors impressionistes més delicats, poètics i exquisits del seu temps, amb una gran facilitat per plasmar sentiments, sobretot a través de la seva visió de la natura i el paisatge.
“Clariana de bosc” 1895
Oli sobre tela. 56,4 x 65,4 cm
Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museu Thyssen-Bornemisza
Museu Carmen Thyssen Andorra · 58
Museu Carmen Thyssen Andorra · 59
LOWELL NESBITT
L’
obra “Dos ponts a Nova York” mostra una perspectiva de Brooklyn al capvespre, vista des de Manhattan. A l’esquerra apareix el pont de Brooklyn, mentre que a la dreta hi figura el de Manhattan. Entre tots dos, s’endevina la silueta del Clocktower Building, del Sweeney Building i de les Cadman Towers. La majoria dels quadres que va crear Maurice Prendergast a Saint-Malo, els va pintar durant l’estada de dos mesos que hi va fer a l’estiu del 1907. El pintor es va sentir atret per aquesta localitat, amb les seves marees i les seves muralles, amb platges de sorra fina i les seves acolorides casetes de bany. De la mateixa manera que fa amb els seus quadres de la platja de Revere, el pintor se situa en un punt de vista elevat i contempla els banyistes que prenen el sol a la sorra. En aquest quadre, les pinzellades horitzontals dibuixen el mar i el cel, on predominen els colors freds amb alguna pinzellada càlida, mentre que gairebé la meitat del llenç està ocupat per les línies geomètriques de les casetes de bany i els traços arrodonits dels banyistes. Lowell Nesbitt era originari de Baltimore i va instal·lar-se a Nova York el 1963. Poc després va començar a pintar façanes d’edificis històrics. Segons explica Juan Ángel López-Manzanares, expert en art, tant en els seus quadres com en les façanes, el pintor fa èmfasi en la frontalitat i en la repetició rítmica d’elements. En “Dos ponts a Nova York”, Nesbitt presenta una composició calculada i uns contrastos estudiats a partir dels colors complementaris, el blau i el taronja. Tot i que les obres de Nesbitt poden semblar fredes, la veritat és que posseeixen un component romàntic i autobiogràfic. En aquest cas, l’artista dóna la seva visió particular de la ciutat de Nova York i d’una zona específica de Manhattan per on li agradava passejar a peu o en bicicleta. Es confessava apassionat de les ciutats amb grans rius, i permanentment intrigat pels “skylines”. de ciutats com Nova York o Nova Jersey.
“Dos ponts a Nova York” 1975
Oli sobre tela, 114.3 x 127 cm
Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 60
Museu Carmen Thyssen Andorra · 61
THEODORE ROBINSON
T
heordore Robinson era el millor amic del pintor impressionista Claude Monet, de qui va adoptar l’estètica pictòrica. Kathleen Pyne, especialista en art, considera que és probable que els quadres dels penya-segats de Varengeville, Pourville i Étretat que va pintar Monet a principis de la dècada de 1880 l’inspiressin per a “Capri”. Aquest pintor nord-americà va pintar tres versions d’aquest quadre que representa un aspecte d’un poble de l’illa italiana de Capri, reproduint una perspectiva fidel a la realitat. El pintor ha integrat la figura de dos capellans amb sotanes negres que caminen per un carrer costerut que accentua la sensació de profunditat. En aquesta obra, Robinson construeix el paisatge a partir de les línies rectes que s’endinsen en diagonal cap al centre del poble. Els edificis de la part inferior dreta reforcen aquesta sensació. El turó’ que ocupa la part superior presenta pinzellades horitzontals de tonalitats verdes, mentre que el mar apareix fugaçment a l’esquerra del penya-segat.
“Capri” 1890
Oli sobre tela. 44,5 x 53,3 cm
Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museu Thyssen-Bornemisza.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 62
Museu Carmen Thyssen Andorra · 63
JOHN HENRY TWACHTMAN
T
ot indica que “Barques amarrades en un estany” es va pintar després del 1890, ja que està estretament vinculat amb els quadres que va pintar Twachtman a Gloucester en els anys 1901-1902, ja al final de la seva vida. Sembla que l’escena se situï en un lloc d’esbarjo d’algun racó d’Europa. Segons apunta Kenneth W. Maddox, especialista en art, aquesta obra es desmarca d’altres paisatges pintats per impressionistes francesos perquè no hi ha cap figura humana integrada en aquesta escena bucòlica. En les seves obres, el pintor buscava l’harmonia entre forma i color. Aquest quadre té una dominant de colors freds trencats per pinzellades càlides. Pot sobtar el negre del tronc de l’arbre, una línia molt vertical que contrasta amb les formes arrodonides dels arbres del fons, que dibuixa amb unes pinzellades semblants als núvols. Precisament va ser en els últims anys de la seva vida que Twachtman va tornar a incorporar el color negre a la seva paleta.
“Barques amarrades en un estany” 1890-1902 Oli sobre tela. 72,5 x 50 cm
Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museu Thyssen-Bornemisza Museu Carmen Thyssen Andorra · 64
Museu Carmen Thyssen Andorra · 65
Ontec és una empresa especialitzada en la distribució de sistemes tecnològics avançats. T’ajudem a optimitzar al màxim els costos i a treure el màxim rendiment als teus sistemes tecnològics, fent recerca de la solució que més s’adapti a les teves necessitats des de l’òptica del negoci. Disposem d’un equip humà amb experiència i en continua formació que ens permet assolir els grans reptes d’innovació i tecnologia que son cada vegada més necessaris pels nostres clients. COMUNICACIONS Ontec proveeix les últimes tecnologies en xarxes de comunicació, veu sobre IP i video IP. Des de la infraestructura física, fins als actius de xarxa i sistemes diversos. Disposem d’una àmplia gamma de productes per poder oferir solucions a tots els escenaris possibles de xarxa i comunicacions. AUTOMATITZACIÓ / DOMÒTICA Ontec està especialitzada en solucions d’automatització per Smart Homes, Smart Buildings, Near Zero Energy Compsumtion Buildings,
Smart Metering i Smart Cities, basades en les últimes tecnologies BACS (Building Automation and Control Systems) i BMS (Building Management Systems) a nivell mundial en aquests camps. DIGITAL SIGNAGE El “Digital Signage” és el terme anglès que descriu la cartelleria digital. Consisteix en la difusió de continguts digitals mitjançant pantalles de diferents tipus, monitors LCD, pantalles de plasma, panells LED entre d’altres. Aquesta tecnologia substitueix cada vegada més els cartells tradicionals en paper ja que permet una actualització del contingut a temps real inclús una interacció amb els continguts per part de l’usuari. SEGURETAT EN LES COMUNICACIONS Ontec ofereix solucions innovadores per tal de protegir xarxes, estacions i servidors i les dades que aquests allotgen. A més, disposem de solucions orientades exclusivament a protegir d’atacs DDOS, protegir aplicacions web i salvaguardar la informació.
C/ de les Boïgues s/n · Edifici Pic Blanc · AD700 Escaldes-Engordany · Principat d’Andorra Email: ontec@ontecandorra.com · tel.: +376 885 599 · www.ontecandorra.com
UN ESPAI
modulable i flexible
L’estudi de disseny DABADA Laura Luke va rebre l´encàrrec de fer-se càrrec de l’interiorisme i això va suposar un repte des de l´inici. La gran qualitat de les obres exposades magnifica l’espai.
S'
Fotos: Jaume Riba
havia d´entendre que malgrat la pressió i les expectatives del nom Thyssen, es proposava un altre format de museu més interactiu, dinàmic en el seu contingut, que seria espectacular per la seva qualitat i la seva projecció internacional.
La restauració de l´edifici catalogat Hostal Valira, va preveure allotjar en els seus baixos el museu, ampliant la planta existent, que conté la sala d´exposicions, amb un nou mòdul on s´afegirien el vestíbul d’accés al museu, el hall-botiga, la recepció i la sala EduCar-
Museu Carmen Thyssen Andorra · 68
Una aliança a llarg termini ENS ASSOCIEM AMB TU PER CERCAR LES MILLORS SOLUCIONS
La creació de valor per als nostres clients i la preservació del seu patrimoni és el nostre objectiu, sempre dirigit cap a la recerca de la rendibilitat i l’excel·lència.
Gràcies a la confiança i suport dels nostres clients Andbank ha guanyat el 2016 el premi al millor banc de Banca Privada per The Banker,.
www.andbank.com
menThyssen destinada a la promoció, experimentació i difusió de les arts. Es va treballar l´espai museu, buscant una coherència i un corporativisme amb els altres museus Thyssen, malgrat les limitacions constructives de l´espai disponible. Des de l´inici, es va projectar un espai modulable, flexible, que permetés adequar-se i reconvertir la seva imatge i funcionalitat segons la col·lecció a presentar en cada edició. Per tant, es va treballar una proposta constructivista en el continent i en el contingut a base d´elements modulars d´una geometria rigorosa que es poden apilar, agrupar, repartir i distribuir formant múltiples composicions. El minimalisme i la sobrietat en la forma, són característiques que formen part del full de ruta des d’un primer moment. El museu s´havia de perllongar en el temps, havia de transmetre la seva modernitat, elegància i sobrietat i continuar amb els criteris de simplicitat i funcionalitat de les altres seus. Per això el treball de l´espai es fa amb diferents tonalitats de blanc, amb més puresa o menys lluminositat per generar diferents emocions inconscients.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 70
Tots els espais comuns del museu, poden transformarse, adaptar-se i renovar-se en funció de cada exposició
Calia donar llum i complementar la foscor de la pedra granítica de l´Hostal, per fusionar de forma simbòlica la història’ de l´edifici/país amb el futur/modernitat del que representa el Museu Carmen Thyssen a Andorra.
El treball de l´espai es fa amb diferents tonalitats de blanc per generar diferents emocions inconscients Tots els espais comuns poden transformar-se, adaptar-se, i renovar-se segons el criteri dels responsables del museu, que disposarà d´una capsa màgica on fer valer el discurs que cada exposició demani. Calia projectar un conjunt on l’expectativa sempre estigués dirigida cap el seu contingut, on la puresa de l´espai ajudés a situar-se en l´estat de receptivitat adient per gaudir dels mestres que s´hi exposen, i on el tarannà obert i accessible de la família Thyssen i de la baronessa ajudés a transmetre la il·lusió i sinceritat d´un projecte amb sentiment.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 72
oferim un ampli ventall de serveis per tal que vosté, la seva
llar o la seva empresa estiguin protegits en tot moment.
· · · ·
Seguretat física Cambres cuïrassades Control d’accés Sistemes anti-robatori
· · · ·
Connexió a central receptora Detecció d’incendi Detecció de gasos Circuit tancat de televisió
PROTEGEIX TOT EL QUE TINGUIS PERQUÈ L’ART NO TÉ PREU, LA SEVA SEGURETAT ÉS FONAMENTAL
Av. Príncep Benlloch, 6 bis – 1r 3a · AD500 Andorra la Vella · telèfon: 825 328 sepir@andorra.ad · www.sepirseguretat.com
Ha col·laborat en aquest projecte
Li
IL·LUMINACIÓ AMB LED
La il·luminació del museu es basa en la tecnologia LED, ideal per a aquest tipus d’instal·lacions. Al vestíbul, s’han col·locat uns LED de disseny innovador. El color blanc domina la decoració. Foto: Jaume Riba Museu Carmen Thyssen Andorra · 74
Tenim clients esperant conèixer el seu immoble
UN ESPAI DIÀFAN
Les sales del Museu Carmen Thyssen Andorra es caracteritzen per una gran claredat i lluminositat. Tot ha estat pensat per donar una sensació de pau i relaxació per permetre la contemplació de les obres en les millors condicions.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 76
Museu Carmen Thyssen Andorra · 77
de la borsa als pinzells
GAUGUIN
BIOGRAFIES
Paul Gauguin va començar a treballar a la borsa. Però la pintura era la seva passió. Ben aviat va abandonar el món de les finances per dedicar-se de ple al dels pinzells. El color i les línies enèrgiques caracteritzen la seva pintura, sobretot la de la seva època més emblemàtica, la que va viure a la Polinèsia Francesa.
E
ugène Henri Paul Gauguin neix a París el 7 de juny de 1848 i mor el 9 de maig de 1903 a Atuona, a la Polinèsia Francesa. Descendent de terratinents del Perú, viu els primers anys a Lima i, després d’estudiar a Orleans, s’embarca a la marina mercant. Torna a França el 1870, i es fa agent de borsa a París. Té una vida estable burgesa amb la seva dona danesa Mette-Sophie Gad i els seus cinc fills. El seu tutor, Gustave Arosa, home de negocis i amant de l’art, l’introdueix en el grup d’impressionistes. El 1874 coneix el pintor Camille Pissarro i veu la primera exposició impressionista. Comença a pintar, exposa per primera vegada i el 1882, deixa la seva feina a la borsa per dedicar-se completament a la seva nova passió: la pintura. El 1887 decideix viatjar a Panamà, on arriba a l’istme de Panamà i continua el periple a l’illa de la Martinica el 1888. Aquest viatge al Carib resultaria fonamental per al seu futur artístic, ja que li mostra la sensualitat del color i s’interessa per la natura primitiva. Torna a Europa malalt i abatut, entre el 1886 i 1891, viu principalment a la Bretanya on es converteix en el centre d’un grup de pintors experimentals coneguts amb el nom d’Escola de Pont-Aven. El seu estil de pintura començarà a transformar-se des del començament de l’impressionisme fins a un estil molt més personal, inspirat en l’art indígena, en els vitralls medievals i en les estampes japoneses. Els problemes amb l’administració colonial, la manca de diners i els problemes familiars, acabaran amb un intent de suïcidi. El 1901, fuig cap a Hiva Oa, a les illes Marqueses, on acaba malalt i arruïnat. Mor el 9 de maig de 1903 a Atuona, a la Polinèsia Francesa.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 78
Av. Carlemany, 107 . AD700 Escaldes-Engordany . Tel.:+376 827 867. casacanutbotiga@andorra.ad . www.casacanutbotiga.com
MONET el pintor de l’aire llilure
BIOGRAFIES
Monet ha estat el pintor més important i obstinat representant de l’impressionisme francès. En la seva obra, el factor dominant és el caràcter de la llum. Pinta sobretot paisatges i durant la seva estada a la costa normanda s’interessa pels penya-segats i les escenes marines.
O
scar-Claude Monet neix a París el 14 de novembre de 1840 i mor a Giverny el 5 de desembre de 1926. Els seus pares eren comerciants i es van haver de traslladar a Le Havre per problemes econòmics. Monet va rebre les seves primeres lliçons artístiques a l’escola, amb François-Charles Ochard, però el jove estava més interessat pels dibuixos graciosos i caricatures que per adquirir una formació artística. Als 15 anys, ja tenia relativa fama com a caricaturista, en va fer un bon nombre de ciutadans de Le Havre i va aconseguir una petita fortuna de 2.000 francs. Quan Monet té 17 anys, mor la seva mare, l’única persona amb cert talent artístic de la família. Aquest mateix any, decideix abandonar l’institut per dedicar-se a la pintura, cosa que no agrada gens al seu pare. Amb els seus estalvis, marxa a París el 1859, on entra a l’Acadèmia Suisse, on tenia absoluta llibertat per treballar davant de models vius. Aquí coneixeria Camille Pissarro, i ambdós entaularen una estreta amistat. Després del servei militar, on va agafar el tifus, torna a París i coneix Auguste Renoir, Alfred Sisley i Frédéric Bazille. A finals de l’any 1873, es funda la Societé Anonyme Cooperative d’Artistres Paintres, Sculpteurs, Graveurs, que té Monet com a líder indiscutible. El 15 d’abril de 1874, inauguraven la primera mostra i hi participen, entre d’altres, Boudin, Cèzanne, Renoir, Monet, Sisley, Gautier, Pissarro, Bracquemond i Berthe Morisot. El grup rebrà, de manera irònica i despectiva, el nom d’impressionistes a causa del títol de l’obra de Monet. Els impressionistes realitzarien set exposicions, en cinc de les quals participarà Monet. Després de la mort de la seva dona, va abandonant la pintura de figures per dedicar-se al paisatge pur i als estudis de llum i atmosfera, i s’interessa per captar la llum a diferents hores del dia en un punt determinat. La seva estada a la costa normanda el farà interessar-se pels penya-segats i les escenes marines. La fama de Monet va pujant igual que la seva cotització. Gradualment, va prenent part en més mostres, que augmenten la seva fama i la seva fortuna. El seu esperit viatger el porta a Holanda, on iniciarà una de les seves sèries més importants: els pallers. La culminació de l’èxit vindrà amb el suggeriment, per part d’un grup encapçalat per Clemenceau, de l’execució d’una sèrie de pintures amb nenúfars. Des del 1914 fins al final de la seva vida, es dedicarà a treballar en aquestes obres que seran emplaçades a l’hivernacle de tarongers de Tuileries, annex al Louvre, el 1927, i s’ordenaran en cercle, de manera que l’espectador té la impressió d’estar al mig del jardí aquàtic. Aquest espai rep el nom de la Capella Sixtina de l’impressionisme. La vista de Monet empitjora des de 1919 i el 6 de desembre del 1926 mor a la seva casa de Giverny.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 80
L’ART DE VIATJAR
Plaça Guillemó, 5 AD500 Andorra La Vella +376 806 006 emocions@andorra.ad
Plaça Coprínceps, 4 Local 3 Bis AD700 Escaldes - Engordany +376 829 044 emocions2@andorra.ad
Carrer de l’Aigüeta, 18 AD500 Andorra La Vella +376 807 900 emocions3@andorra.ad
mestre del cartellisme
CASAS
BIOGRAFIES
A aquest artista català, se’l considera el pioner i mestre del cartell a Catalunya, amb Alexandre de Riquer. Els seus primers cartells, els farà per a la taverna d’Els Quatre Gats, on es reunien els artistes del segle XIX a Barcelona.
R
amon Casas i Carbó va néixer el 4 de gener de 1866 a Barcelona i va morir a aquesta mateixa ciutat el 29 de febrer de 1932. Va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l’impressionisme i un dels impulsors del modernisme català. És un dels pintors més reconeguts de la primera generació modernista i, junt amb Santiago Rusiñol, membres de la bohèmia daurada,i l’impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX. Era fill d’una família benestant, el seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba, i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d’una família de la burgesia catalana. Les seves primeres classes de dibuix les comença a rebre als onze anys per part de Joan Vicens, un reconegut retratista. L’any 1881 començà a col·laborar en diferents revistes, i amb només 15 anys emprèn el seu primer viatge a París, acompanyat de dos cosins seus, Miquel Carbó i Joaquim Casas i Carbó i s’instal·la a la rue Lourcine. Torna a Barcelona, on participar en l’exposició que la sala Parés realitzava cada quinze dies amb un paisatge titulat Sant Hilari. Coneix Santiago Rusiñol, amb qui manté una gran amistat durant la resta de la seva vida. El 1884 envia a la sala Parés un dibuix titulat Cursa de braus, amb què començava un seguit d’obres centrades en la tauromàquia, una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el 1885 es va traslladar de nou a París, on visita amb regularitat l’Acadèmia Gervex, on coincideix amb altres pintors com Rusiñol. A partir de 1889 exposa anualment a la sala Parés de Barcelona, amb un estil que combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l’hora de dibuixar grans gernacions. També fou un dels fundadors del cafè Els Quatre Gats (1897-1903), on se suposa que conegué el seu futur mecenes William Deering i el seu fill Charles Deering. De mica en mica, es va anar convertint en un dels pintors més cobejats per la societat burgesa barcelonina de l’època, que se’n disputava els retrats. El 1898 començà a publicar la revista d’art Els Quatre Gats, substituïda un any després per Pèl & Ploma i que amb posterioritat fou substituïda per Forma. La premsa li serví per al seu vessant de dibuixant i per compaginar amb el cartellisme: en són un exemple les obres Cartell de la revista Pèl i Ploma, i l’Esbós per a l’anunci de l’Anís el mono, que es troben en el Museu Abelló, de Mollet del Vallès. És especialment destacable la seva col·lecció de vora els dos centenars de retrats al carbó d’intel·lectuals i personatges d’aquells anys, com Unamuno, Azorín, Granados, Sorolla, Zuloaga, i Albéniz.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 82
NETEGES DE FINAL D’OBRA NETEGES DE MANTENIMENT NETEGES APROFUNDIDES
NETEGES ESPECIALITZADES · Neteges de vidres · Neteges d’aparcaments · Neteges de moquetes · Neteja d’exterior, treta de neu i jardineria · Abrillantament de terres
C/ de les Boïgues, s/n Edifici Pic Blanc - baixos. Escaldes-Engordany Tel.: 828 982 · Fax: 826 764 · casaneta@andorra.ad
expressió i color
PRENDERGAST
BIOGRAFIES
Maurice Prendergast va ser un pintor postimpressionista americà, que treballava sobretot amb l’aquarel·la. El domini del color i de la llum, les seves obres són vigoroses i alguns crítics les comparessin als mosaics i a les tapisseries.
M
aurice Brazil Prendergast, va néixer a St. John’s, al Canadà, el 10 d’octubre de 1858 i va morir a Nova York l’1 de febrer de 1924. Quan tenia 10 anys, el 1868, la família va marxar cap a Boston, on el jove Maurice va treballar com a aprenent d’un artista comercial fent cartells. Les estructures acolorides dels pamflets publicitaris, van exercir una gran influència en el seu estil, que també es va estendre a les obres que va pintar a la maduresa. Els seus estudis artístics havien començat el 1881, quan va marxar a França amb més de 30 anys. Durant la seva estada de tres anys a la capital francesa, va anar a les acadèmies Colarossi i Julian. El 1895 torna a Boston i comença a treballar amb el seu germà en una empresa de marcs. En aquell moment, les seves aquarel·les ja són conegudes i exposades al Boston Art Club i a la Pennsylvania Academy of the Fine Arts. Amb Robert Henri i altres sis artistes, va ser membre del grup anomenat The Eight (Els Vuit), que a principis del segle XX va promoure un canvi en l’estricte panorama artístic nord-americà del moment. El grup va exposar a la Macbeth Gallery per manifestar la seva protesta per la política conservadora de la National Academy of Design. Durant la seva vida va fer un total de set viatges a Europa, dels que cal destacar el que va fer a Itàlia entre 1898 i 1899, que va tenir un impacte especial a la seva obra. Es va apassionar per l’art i l’arquitectura italiana del segle XV, que va plasmar en una llarga sèrie d’obres dedicades a reflectir la vida als carrers i les places de les ciutats d’aquest país, principalment les de Venècia. La seva primera exposició en solitari es va celebrar a la Macbeth Gallery de Nueva York, on el públic va poder contemplar les obres de la seva etapa italiana. El seu estil va anar evolucionant cap al postimpressionisme sota les influències d’Édouard Vuillard i Pierre Bonnard. Prendergast pintava formes àmplies radicalment simplificades, acolorides, amb llum i vigor que disposava sobre la tela d’una forma gairebé rítmica. Alguns crítics d’art, van descriure les seves obres com semblants a mosaics i tapisseries. Es va convertir en un dels primers pintors americans que es van inspirar en l’obra de Paul Cézanne, sobretot per l’ús expressiu de la forma i el color. Tot i que va treballar
Museu Carmen Thyssen Andorra · 84
Ha col.laborat en la construcció del Museu Carmen Thyssen Andorra
FINESTRES (ALUMINI . FERRO . INOX. PVC . FUSTA) PORTES I AUTOMATISMES · SERRALLERIA EN GENERAL
C/ Camp Bastida - Edifici Armengol, 4 • AD500 Andorra la Vella • Principat d’Andorra Tel.: +376 807 770 • Fax: +376 828 185 serralleriajoan@andorra.ad • www.serralleriajoan.com
SISLEY el gran paisatgista
BIOGRAFIES
Alfred Sisley és un dels grans pintors del paisatge. L’aigua, la neu, el cel i la boira no tenien secrets per a ell. Al costat de Monet, és considerat com un dels impressionistes més purs. Va néixer i va morir en la pobresa i fins després de la seva mort, els seus quadres no van ser valorats.
E
l pintor francès Alfred Sisley va néixer a París el 30 d’octubre de 1839, i va morir a Moret-sur-Loing, el 29 de gener de 1899. Els seus pares eren anglesos, i el van enviar a aquest país per aprendre l’idioma i realitzar estudis de comerç, contraris als seus desitjos artístics. Comença a pintar com aficionat i entra a l’estudi de Charles Gleyre on coneix Renoir i Bazille. La concepció del paisatge de Gleyre difereix massa de la percepció que en té i amb els seus amics abandona el taller del mestre per treballar a l’aire lliure -Au plein air- i plantar el seu cavallet al bosc de Fontainebleau, a Chailly-en-Bière, Barbizon, o Marlotte. Aquesta primera experiència de treball en grup, renovada sobretot al juliol de 1865, uneix els pintors, els motiva i anuncien, l’any mateix en què s’inaugura el primer Salon des Refusés, el seu interès en la nova pintura impressionista. Al començament de l’ocupació prussiana, aconsegueix fugir de París i fa una primera estada a Louveciennes. Hi pinta sobretot «Primeres neus a Louveciennes», representant el carrer de veïns en el caseriu on resideix. Pinta igualment una sèrie de teles de dalt de la costa del Cœur-Volant. La mort del seu pare a finals de 1870 modifica dràsticament les seves condicions de vida. Aquell any, amb Monet i Pissaro, Sisley es refugia a Londres on Camille Pissarro el posa en contacte amb Paul Durand-Ruel. De retorn a França, abandona París pel març de 1871 per instal·lar-se a Louveciennes a prop de la casa de la família de Renoir, on lloga una casa i se sosté només amb els mitjans del seu art, després de la mort del seu pare, arruïnat per la guerra. Mentre que l’oest de París, cap a Versalles era l’escenari d’operacions militars prussianes i franceses, Sisley va realitzar un gran nombre paisatges de Louveciennes, Marly-le-Roi i Bougival on no figura cap traça de la guerra. El 1874 exposar per primer cop i ho continuaria fent el 1876, 1877 i 1882. Sisley va ser eminentment un pintor paisatgista, que es va distingir dels seus col·legues impressionistes per la decisiva intervenció als seus quadres dels elements més imponderables: l’aigua, la neu, el cel, la boira, de tal forma que ha estat considerat, al costat de Monet, com un dels impressionistes més purs. Va morir com havia viscut, en la pobresa, abans de poder contemplar com els seus quadres, que en angoixants moments de penúria havia venut a preus irrisoris, poc després de la seva mort començaven a ser apreciats per la crítica i el públic i arribaven a elevades cotitzacions al mercat artístic.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 86
NESBITT El geni que pintava flors
BIOGRAFIES
Foto Bright Colors
Aquest artista és un dels més reconeguts de la seva generació pel que fa a la pintura de flors. Va crear més de 400 obres amb les flors com a protagonistes. Els seus quadres s’inclouen en museus tan prestigiosos com el Metropolitan Museum de Nova York.
Foto Smithsonan. Pinterest
L
owell Blair Nesbitt va néixer el 4 d’octubre de 1933 a Baltimore, als Estats Units i va morir a Nova York el dia 8 de juliol de 1993. Es va graduar a l’Escola d’Art Tyler a la Universitat de Temple, a Filadèlfia i també havia assistit a la Royal Academy of Arts de Londres. La seva primera exposició individual es va inaugurar el 1957 al Museu d’Art de Baltimore, però el reconeixement més important va arribar amb el seu debut a la Corcoran Gallery of Art a Washington. Nesbitt va ser un dels artistes, sovint qualificat com hiperrealista, més reconeguts i que destaca per les seves obres d’art sobre les flors, amb el seu estil tan personal. La seva sèrie més coneguda, i potser la més bella i poètica, són les més de quatre-centes obres que va crear amb la flor com el tema, amb quadres de grans dimensions, el més gran dels quals feia 6x9 metres. A banda de les flors gegantines, també va pintar interiors, fruites i verdures i una col·lecció sobre el seu gos. D’altra banda va dedicar una part important del seu temps a pintar les façanes neoclàssiques dels edificis de ferro colat del segle XIX de Soho i els principals ponts de Manhattan. Va ser el primer artista a utilitzar peces d’ordinador com a matèria per a les seves obres d’art. El seu estudi, un espai monumental, va esdevenir un lloc de reunió popular per als grans del món de l’art figures, celebritats i dignataris com Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Robert Indiana, Jasper Johns, Robert Motherwell, Larry Rivers i James Rosenquist. El 1980, el Servei Postal dels Estats Units va emetre quatre segells basats en les pintures florals del pintor. Va ser l’artista oficial dels vols espacials de la NASA d’A pol·lo 9 i Apol·lo 13. Nesbitt va ser trobat mort, per causes naturals, al seu estudi de Nova York el 1993 a l’edat de 59 anys.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 88
RESIDÈNCIES PASSIVES VIATJA TRANQUIL, T’ASSISTIREM AMB COBERTURA MUNDIAL!
c/ Bonaventura Armengol, 6-8 · Planta Baixa Bloc B · Andorra la Vella liniaassegur@andorra.ad · Tel.: +376 826 944 · Mòbil: +376 332 740 · Fax: +376 861 757
el gran amic de Monet
ROBINSON
BIOGRAFIES
Theodore Robinson va ser un dels primers impressionistes nordamericans, ja que va ser als finals dels anys 1880 que va començar a desenvolupar aquest estil, al costat del seu gran amic Claude Monet.
A
quest pintor nord-americà va néixer a Irasburg el 3 de junio de 1852 i va morir a Nova York el 2 d’abril de 1896, als 43 anys d’edat. Va ser un dels primers impressionistes nord-americans, conegut pels seus paisatges. Moltes de les seves obres són considerades obres mestres d’aquest estil. En els seus quadres, Theodore Robinson es va centrar invariablement en els paisatges rurals d’Europa i dels Estats Units. Havia nascut a l’estat de Vermont, però va créixer a Evansville, a Wisconsin i va estudiar art a Boston. El 1874 va viure a Nova York, on va anar a estudiar art a la National Academy of Design. Aquell mateix any va viatjar a París per entrar a l’Académie des Beaux Arts amb Jean-Léon Gérôme. Va exposar per primera vegada a París en 1877. Va viatjar a Venècia i a Bolònia, on va pintar de manera més realista i el 1884 va tornar a França, a Giverny, que s’havia convertit en el centre de l’impressionisme francès sota la influència de Claude Monet. El 1888, Robinson i Monet s’havien fet tan amics que el nord-americà va anar a viure al costat del pintor francès. A partir d’aquell moment, l’estil de Robinson va canviar i va fer un gir cap a l’estil impressionista més tradicional, probablement sota la influència de Monet, de qui va adoptar l’estètica. Va ser en aquesta època quan Robinson va pintar les seves millors obres. El 1892 va tornar a Amèrica i va obtenir una plaça de professor a l’acadèmia d’arts de Brooklyn, i va ensenyar en altres escoles d’art. A Nova York, el pintor es va relacionar amb altres impressionistes americans, com John Henry Twatchman i Julian Alden Weir. Passava també temps a Connecticut, on va pintar una sèrie d’escenes amb barques, de les seves millors obres. El 1896, va escriure a Monet per dir-li que volia tornar a Giverny. Però a l’abril d’aquell mateix any va patir un atac agut d’asma que li va provocar la mort. Tenia només 43 anys.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 90
Ha col.laborat en la construcció del Museu Carmen Thyssen Andorra
Av. Joan Matrí. Nr. 42 local 14 · Tel.: 833 306 · ENCAMP · (Principat d’Andorra) · port-guix@andorra.ad
una personalitat independent
TWACHTMAN
BIOGRAFIES
Cèlebre pels seus paisatges impressionistes, John Henry Twachtman va ser un pintor amb un estil molt personal i experimental. Va pintar sobretot paisatges, molts d’ells nevats, amb pinzellades suaus i una bona tècnica pel que fa a les ombres. Foto: Gertrude Käsebier
J
ohn Henry Twachtmanva néixer el 4 d’agost de 1853 a Cincinnati i va morir el 8 d’agost de 1902 a Massachusetts. Va ser molt cèlebre pels seus paisatges impressionistes, tot i que el seu estil va anar variant al llarg de la seva carrera. El seu estil es considera com un dels més personals i experimentals de la seva generació. Va estudiar art a la seva ciutat natal, Cincinnati, i com molts altres artistes de l’època, després d’adquirir les nocions bàsiques va viatjar a Europa per continuar els seus estudis. Va ser alumne de l’Acadèmia de Belles Arts de Munic entre 1875 i 1877, i va visitar Venècia al costat de Duveneck i William Merritt Chase. Els seus paisatges en aquesta època exhibien pinzellades febles, una tècnica d’aplicació d’ombres que va aprendre a Alemanya. Twachtman també va aprendre aiguafort, i sovint portava recipients amb aiguafort per usar-los per si li sorgia l’impuls de representar una escena al llenç. Després d’un breu viatge a Amèrica, Twachtman va estudiar des de 1885 fins 1885 a l’Académie Julian, a París, i les seves pintures van canviar de manera dramàtica a un estil tonalista més suau, amb predominança dels colors gris i verd. Durant aquest període va crear el que diversos historiadors d’art consideren com les seves obres mestres, incloent Arques-la-Bataille, que es troba a la col·lecció del Museu Metropolità d’Art de Nova York, i Springtime, de la col·lecció del Museu d’Art de Cincinnati. En 1886 va tornar als Estats Units i es va establir a Greenwich. Va impartir classes de pintura a la Lliga d’Estudiants d’Art de Nova York des de 1889 fins a la seva mort, el 1902. El 1893, Twachtman va rebre una medalla de plata en pintura a l’Exposició Universal de Chicago i aquell mateix any, va exhibir les seves obres juntament amb Claude Monet a una galeria de Nova York. Va ser membre del grup “Els Deu”, format el 1898 per deu pintors nord-americans que estava en contra de les organitzacions artístiques professionals i que van exhibir les seves obres com a grup d’estil homogeni. A Connecticut seu estil artístic va tornar a canviar, aquesta vegada va optar per una tècnica impressionista molt personal. Va pintar nombrosos paisatges de la seva granja i el seu jardí a Greenwich, generalment coberts per la neu. Anys després, va visitar Gloucester, on va produir una sèrie d’escenes vibrants que anticipaven un estil més modern que guanyaria cada vegada més espai en l’art nord-americà. Twachtman va morir de sobte a Gloucester d’un aneurisma cerebral, als 49 anys d’edat.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 92
ARA MALIKIAN 17/02 MACACO 04/03 SIDONIE 07/04 DAVID MICÓ
28/01
MÉS INFORMACIÓ I VENDA D’ENTRADES A
JOSÉ MERCÉ 04/05 JARABE DE PALO 01/06 BLUETONICS 15/06 DAVID SIX22/06
www.cultura.ad
L’ESPAI La llum com a fil conductor
Foto: Jaume Riba
Ho va dir Guille Cervera, director del museu, referint-se a aquesta primera exposició que acull el Museu Carmen Thyssen Andorra: “La llum és el fil conductor”. L’espai és lluminós, diàfan, i és el marc ideal per a aquesta col·lecció. Museu Carmen Thyssen Andorra · 94
RECONNECTAR AMB EL QUE MÉS IMPORTA
SIMPLY CLEVER
EL NOU ŠKODA KODIAQ / AMB ŠKODA CONNECT / amb l’opció de 7 seients Deixi’s sorprendre per un nou concepte de SUV. El KODIAQ combina una bellesa robusta amb un disseny intel·ligent i amb la tecnologia més avançada. Climatització trizona, Park Assistance, assistència de remolc, càmera visió 360º, fars FullLed, Driving Mode Select, suspensió pilotada, pedal d’obertura per al maleter, clau Kessy, Front Assistance Lane Assistance, Infotainment Online, un llarg etcètera i més de 30 solucions Simply Clever aportaran comoditat simplement intel·ligent a les aventures amb la seva família. Si la vida moderna l’allunya del que més importa deixi que el nou ŠKODA KODIAQ el torni a connectar.
Motor Espai, Av. d’Enclar, 50, Santa Coloma - Tel.: 890 000 - Correu electrònic: vda.skoda@andorra.ad
Una passejada per l’exposició, posa de manifest la importància de la llum en els quadres
Foto: Jaume Riba
S
i la mostra es titula “Escenaris”, explica Guille Cervera, “és per situar cada artista en el moment en què creava la seva obra, en l’instant d’adversitat o felicitat que ha viscut”. Una passejada per l’exposició, posa de manifest la importància de la llum en els quadres dels impressionistes, fauvistes o hiperrealistes que conviuen en la mostra i que s’ofereixen al visitant, que pot viure en primera persona els escenaris dels artistes. Museu Carmen Thyssen Andorra · 96
RECONNECTAR AMB EL QUE MÉS IMPORTA
SIMPLY CLEVER
EL NOU ŠKODA KODIAQ / AMB ŠKODA CONNECT / amb l’opció de 7 seients Deixi’s sorprendre per un nou concepte de SUV. El KODIAQ combina una bellesa robusta amb un disseny intel·ligent i amb la tecnologia més avançada. Climatització trizona, Park Assistance, assistència de remolc, càmera visió 360º, fars FullLed, Driving Mode Select, suspensió pilotada, pedal d’obertura per al maleter, clau Kessy, Front Assistance Lane Assistance, Infotainment Online, un llarg etcètera i més de 30 solucions Simply Clever aportaran comoditat simplement intel·ligent a les aventures amb la seva família. Si la vida moderna l’allunya del que més importa deixi que el nou ŠKODA KODIAQ el torni a connectar.
Motor Espai, Av. d’Enclar, 50, Santa Coloma - Tel.: 890 000 - Correu electrònic: vda.skoda@andorra.ad
L’art uneix continents de manera fàcil i espontània
Fotos: Jaume Riba
Segons queda demostrat en les obres que es poden veure a “Escenaris”, cada pintor va captar la llum a la seva manera, sobretot els que van formar part del moviment el “plein air”, que sortien a pintar a l’aire lliure i que traslladaven a les seves pintures una lluminositat extraordinària. Aquest moviment nascut a la veïna França, també es va exportar als Estats Units, la qual cosa demostra que l’art uneix continents de manera fàcil i espontània.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 98
RECONNECTAR AMB EL QUE MÉS IMPORTA
SIMPLY CLEVER
EL NOU ŠKODA KODIAQ / AMB ŠKODA CONNECT / amb l’opció de 7 seients Deixi’s sorprendre per un nou concepte de SUV. El KODIAQ combina una bellesa robusta amb un disseny intel·ligent i amb la tecnologia més avançada. Climatització trizona, Park Assistance, assistència de remolc, càmera visió 360º, fars FullLed, Driving Mode Select, suspensió pilotada, pedal d’obertura per al maleter, clau Kessy, Front Assistance Lane Assistance, Infotainment ff Online, un llarg etcètera i més de 30 solucions Simply Clever aportaran comoditat simplement intel·ligent a les aventures amb la seva família. Si la vida moderna l’allunya del que més importa deixi que el nou ŠKODA KODIAQ el torni a connectar.
Motor Espai, Av. d’Enclar, 50, Santa Coloma - Tel.: 890 000 - Correu electrònic: vda.skoda@andorra.ad
Amb l’ajuda de les pantalles tàctils es poden descobrir altres obres que s’interrelacionen amb la pintura i l’autor de referència
Els visitants del Museu Carmen Thyssen Andorra, amb l’ajuda de les pantalles tàctils interactives, sota l’epígraf “Connecta’t amb l’art”, no solament tenen accés als detalls dels quadres, sinó que poden descobrir frases que van pronunciar els pintors i altres obres que s’interrelacionen amb la pintura i l’autor de referència. Només s’han d’anar desplaçant per les pantalles i anirà apareixent tota la informació.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 100
SIMPLY CLEVER
RECONNECTAR AMB EL QUE MÉS IMPORTA
EL NOU ŠKODA KODIAQ / AMB ŠKODA CONNECT / amb l’opció de 7 seients Deixi’s sorprendre per un nou concepte de SUV. El KODIAQ combina una bellesa robusta amb un disseny intel·ligent i amb la tecnologia més avançada. Climatització trizona, Park Assistance, assistència de remolc, càmera visió 360º, fars FullLed, Driving Mode Select, suspensió pilotada, pedal d’obertura per al maleter, clau Kessy, Front Assistance Lane Assistance, Infotainment Online, un llarg etcètera i més de 30 solucions Simply Clever aportaran comoditat . simplement intel·ligent a les aventures amb la seva família. Si la vida moderna l’allunya del que més importa deixi que el nou ŠKODA KODIAQ el torni a connectar.
Motor Espai, Av. d’Enclar, 50, Santa Coloma - Tel.: 890 000 - Correu electrònic: vda.skoda@andorra.ad
y
Per a aquest primer any, s’espera aconseguir uns 50.000 visitants
Guille Cervera opina que aquest nou concepte de museu complementa les grans pinacoteques tradicionals, “ateses les dimensions d’aquest museu, el visitant podrà dedicar més estona a cada quadre; amb el complement de l’audioguia i les pantalles tàctils, ampliarà considerablement la informació sobre l’obra i el pintor”. Val a dir que cada pantalla conté un gran nombre de dades i més d’un centenar d’obres també de la col·lecció Thyssen per fer que cada persona gaudeixi d’una experiència enriquidora.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 102
SIMPLY CLEVER
RECONNECTAR AMB EL QUE MÉS IMPORTA
EL NOU ŠKODA KODIAQ / AMB ŠKODA CONNECT / amb l’opció de 7 seients Deixi’s sorprendre per un nou concepte de SUV. El KODIAQ combina una bellesa robusta amb un disseny intel·ligent i amb la tecnologia més avançada. Climatització trizona, Park Assistance, assistència de remolc, càmera visió 360º, fars FullLed, Driving Mode Select, suspensió pilotada, pedal d’obertura per al maleter, clau Kessy, Front Assistance Lane Assistance, Infotainment Online, un llarg etcètera i més de 30 solucions Simply Clever aportaran comoditat simplement intel·ligent a les aventures amb la seva família. Si la vida moderna l’allunya del que més importa deixi que el nou ŠKODA KODIAQ el torni a connectar.
Motor Espai, Av. d’Enclar, 50, Santa Coloma - Tel.: 890 000 - Correu electrònic: vda.skoda@andorra.ad
Aquest nou concepte de museu complementa les grans pinacoteques internacionals
Foto: Jaume Riba
En els primers dies d’obertura del museu, un bon nombre de persones ja han acudit a les noves instal·lacions i també ja hi ha hagut demandes per organitzar visites guiades per a grups. Segons les previsions de la direcció, per a aquest primer any de funcionament, s’espera aconseguir la xifra de 50.000 visitants.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 104
Ha col.laborat en la construcció del Museu Carmen Thyssen Andorra
M +376 332827 · T +376 855601 dado.emangroup@andorra.ad
emangroup@andorra.ad
Av. d’Enclar, 27 · AD500 Santa Coloma ·
ANDORRA
Ha col.laborat en la construcció del Museu Carmen Thyssen Andorra
Av.Santa Coloma, 93. Local A. · Tel: (+376) 724 001. · (+376) 324 001 AD500 Andorra la Vella. · Principat d’Andorra. · www.instatr.com
una eina educativa
EDUCARMENTHYSSEN
El Museu Carmen Thyssen Andorra compta amb una sala específica anomenada EduCarmenThyssen que acollirà la vessant educativa del museu, amb activitats didàctiques per divulgar l’art entre els nens i joves. És la versió andorrana de l’EducaThyssen, que funciona amb èxit als museus de Madrid i Màlaga.
L’
espai educatiu, rep el nom d’EduCarmenThyssen i a banda d’acollir els grups de visitants que ho sol·licitin per fer-hi activitats relacionades amb el museu, acollirà els grups d’escolars que hi acudiran per fer tallers. Es tracta d’una sala situada a l’entrada del museu, que s’adapta perfectament a aquest tipus d’activitats, EduCarmenThyssen compta amb una pantalla plana mòbil d’alta definició de gran format, 52 polzades, col·locada com si fos una taula, on podran interactuar quatre persones. La sala està patrocinada per Andorra Telecom, i tal com va indicar el seu director, Jordi Nadal, estan molt satisfets de la col·laboració amb els responsables del museu que han permès a Andorra Telecom ser el soci tecnològic de la instal·lació. “Estem molt contents de ser part activa del projecte educatiu del museu”. Va apuntar també que “aquesta fórmula serà la manera de connectar el museu amb l’exterior, a través d’Internet”. Segons el director, l’oferta del museu s’adapta perfectament al programa de patrocinis d’Andorra Telecom, amb la innovació i la formació com a idees bàsiques. Per la seva part, Guille Cervera, considera que “un museu no s’entén sense una part educativa” i va referir-se a la col·laboració amb Andorra Telecom, assegurant que “amb les sinergies, tothom guanya“.
Les activitats escolars programades en aquest espai començaran aquest any, mentre que de cara al 2018, s’està treballant amb el ministeri d’Educació i la Universitat d’Andorra per establir un calendari d’activitats adequades a cada nivell. Els responsables tenen clar que la tasca educativa en els museus ha de ser abans que tot una experiència, educativa i engrescadora, que apropi a la societat les obres d’art que es troben en els museus. Museu Carmen Thyssen Andorra · 108
Prevenir és
assegurar-te
Perquè mai estem exempts dels imprevistos
Lluís Marín
Partner oficial de
45
més de
anys
SERVEIS
Foto: Jaume Riba
El Museu Carmen Thyssen Andorra disposa d’una botiga on es proposen als visitants objectes de merchandising, llibres d’art i diversos articles. A l’entrada, al costat de la recepció, també hi ha un servei de taquilles a la disposició dels visitants. L’espai del Museu Carmen Thyssen Andorra està totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 110
HORARIS I ENTRADES El Museu Carmen Thyssen Andorra està obert tots els dies tret del diumenge a la tarda i els dilluns tot el dia. El preu de l’entrada és de 9 euros i inclou l’audioguia en 6 idiomes, català, castellà, francès, anglès, alemany i rus. HORARIS De dimarts a dissabte: de 10 a 19h Diumenge:de 10 a 14h Diumenge tarda i dilluns tancat. ENTRADES Preu: 9 euros, amb àudio-guia en 6 idiomes inclosa. Menors de 18 anys, entrada gratuïta. Amb Carnet Jove i Targeta Magna, 50% de descompte. INFORMACIÓ Facebook: Museu Carmen Thyssen Andorra Twitter i Instagram: cthyssenandorra Telèfon: + 376 800 800 Antic Hostal Valira. Av. Carlemany, 37 baixos AD700 Escaldes-Engordany. Principat d’Andorra info@museucarmenthyssenandorra www.museucarmenthyssenandorra.ad Museu Carmen Thyssen Andorra · 112
Els que saben gaudir Tot el que es pot saber sobre Apple i tots els seus dispositius i accessoris, ho sabem nosltres. T'assessorem sense compromís i, com sempre, escoltem les teves necessitats.
Serveis Macnífics
Servei tècnic especialitzat en Mac
Assessorament personalitzat
Second Life
Revisions
Pla Renove
Save My
Transfer
Aconsegueix la targeta client mymac i acumula punts! Podràs canviar els punts per importants vals de descompte. Emissió de targeta gratuïta. Finançament fins a 24 mesos! Et financem la compra fins a 24 quotes mensuals, sense import mínim. Consulta’n les condicions.
www.mymac-ad.com • Tel.: +376 868 687 • C/ François Mitterrand, 2 - botiga 7 • AD700 Escaldes-Engordany
DESCOBRIR ANDORRA
Foto: Jaume Riba
El Principat d’Andorra és un país amb més de 700 anys d’història. És el país dels Pirineus, l’únic amb el català com idioma oficial. Compta amb poc més de 78.000 habitants i és un dels països més segurs del món.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 114
BAB7000IRGE
BAB7000IRE
“
Aquesta marca va sempre per davant
“
La nova gamma de productes
BAB3000BEPE
BAB7000IE
Encuéntralos en
BAB3000EPE
Distribuidor oficial de
Isidoro Sánchez & Laura Sánchez • 4D@andorra.ad • Tlfs.647676/322654
L
PORTAND Portes automàtiques d’Andorra
Angel Mir | DEA | Riera Pantalles LED | Manusa
Ctra. General, 2, ed. La Bartra, bloc E, local 4 AD200 ENCAMP (Principat d’Andorra) portand@andorra.ad Tel. +376 80 44 82 - Fax. +376 88 19 10
Museu Carmen Thyssen Andorra · 116
Ha col.laborat en la construcció del Museu Carmen Thyssen Andorra
es seves fronteres es troben íntegrament dintre de la cadena pirinenca, té una extensió de 468 km2 i una economia basada en el turisme. A l’hivern la neu, amb més de 300 km de pistes, i a l’estiu la muntanya, amb uns paratges naturals de gran bellesa. Tot això es complementa amb les compres, amb més de 1.200 comerços, el wellness, amb Caldea i Inúu, i la cultura. Precisament, la vessant cultural ha rebut ara un nou impuls amb l’obertura del Museu Carmen Thyssen Andorra, un espai que oferirà exposicions de gran qualitat que s’aniran renovant cada any, i que s’afegeix a la completa oferta museística del país, que compta també amb una riquesa romànica amb exemples únics. Està dividit en set parròquies i la seva estructura institucional és la de coprincipat parlamentari, amb dos caps d’estat: el bisbe de la Seu d’Urgell i el president de la república francesa. L’estiu és una època ideal per conèixer el seu pa-
trimoni natural, gaudir de les seves espectaculars vistes, descobrir llacs que es troben en racons impensables o simplement, passejar tranquil·lament per la muntanya. Aquestes són algunes de les propostes que els amants de la natura no poden deixar escapar. El país compta amb més de 80 pics que superen els 2.000 metres d’altitud i més de 70 llacs repartits per tot el seu territori, i sense oblidar la inigualable riquesa dels seus tres parcs
La cultura ha rebut ara un nou impuls amb l’obertura del Museu Carmen Thyssen Andorra
Foto: Jaume Riba
naturals. Existeixen rutes marcades per fer senderisme i també hi ha empreses que ofereixen una completa gamma d’excursions i passejades que propiciaran la descoberta d’aquest petit gran país.
FELICITATS Museu Carmen Thyssen
#passióperlart Baixada del Molí, 14 Andorra la Vella (AD500) Tel. (+376) 808 808
Fax. (+376) 865 111 | 868 586 multisegur@multisegur.com www.multisegur.com
Museu Carmen Thyssen Andorra · 117
ANDORRA SHOPPING
Ha col.laborat en la construcció del Museu Carmen Thyssen Andorra
Finestres | Portes | Vidres Especials | Cristalleria en General | Mampares de bany
C/ del Pobladó 37, Naus Cortès, Nau 3 AD500 Santa Coloma | Tel. 811 356 | fito@andorra.ad Museu Carmen Thyssen Andorra · 118
E
l Principat d’Andorra ofereix, en pocs quilòmetres, més d’un miler de botigues, de centres i d’eixos comercials, on es poden trobar productes de les més prestigioses marques internacionals arribats d’arreu del món. Les darreres novetats en tecnologia i electrònica de consum, la moda més actual amb les tendències més agosarades, la cosmètica i els perfums més exclusius o les especialitats gastronòmiques més refinades són al teu abast. El gran pol d’atracció comercial el configuren la capital, Andorra la Vella, amb Escaldes-Engordany. En aquest nucli hi ha diversos eixos comercials, com ara l’avinguda de Meritxell, el centre històric i Prada Ramon a Andorra la Vella i, a Escaldes-Engordany, Vivand i la part alta de l’avinguda de Carlemany, amb el nucli antic. Són zones que apleguen un gran nombre de comerços especialitzats, grans magatzems i centres comercials. També alguns dels establiments més prestigiosos del país pel que fa a joieries i rellotgeries, botigues de moda i de complements, perfumeries, centres de cosmètica, farmàcies i parafarmàcies.
Museu Carmen Thyssen Andorra · 119
ANDORRA CULTURA Tot tipus de treballs de fusteria | Banys I Finestres a mida | Escales a mida amb acabats moderns
Ha col.laborat en l’obra
Carretera de la Comella, 31 Nau nº2 del Ribal . Andorra la Vella . Tel.: +376 869 657 Museu Carmen Thyssen Andorra · 120
A Foto: laguaridadebam
Museu Carmen Thyssen Andorra · 121
ndorra compta amb un sòlid patrimoni cultural i un passat que es pot descobrir en els diferents museus que hi ha al país, a través dels quals es pot viure l’evolució del país. A Ordino, la Casa Museu d’Areny-Plandolit és l’únic exemple de casa senyorial a Andorra que ha arribat intacte als nostres dies. La Farga Rossell, datada l’any 1842, va ser una de les últimes fargues actives d’Andorra que avui és un exemple viu del patrimoni preindustrial d’Andorra. El Museu de l’Electricitat, està situat a la sortida d’Escaldes en direcció a Encamp, a l’edifici de les Forces Elèctriques d’Andorra. La Casa Cristo, a Encamp, significa viatjar en el temps per descobrir com era la llar d'una família humil de jornalers en el passat. El Museu del Perfum, a Escaldes, farà descobrir la història dels perfums, al Centre Júlia. Al Museu del Tabac d'Andorra s'explica de manera senzilla i audiovisual aquesta important activitat econòmica per al país. La Casa Rull de Sispony, a La Massana, et trasllada a l’Andorra del s. XIX i principis del s. XX. Finalment, la Casa de la Vall a Andorra la Vella, és un dels monuments més simbòlics del Principat, que data de finals del segle XVI.
ANDORRA ROMÀNICA
Museu Carmen Thyssen Andorra · 122
M Foto: Jordi Troguet
és de 40 exemples d’art romànic es poden visitar a Andorra. L'església de Sant Miquel d'Engolasters, a la parròquia d'Escaldes-Engordany d'Andorra, representa el punt més àlgid d’aquest art i una de les mostres més belles. L’església romànica de Santa Coloma és una de les joies del romànic andorrà, amb el seu campanar de planta circular, que és únic a Andorra. Visitar l'església de Sant Climent de Pal suposa tot un viatge al cor de l'art romànic a Andorra. En aquest poble es pot visitar el Centre d’Interpretació del Romànic. Sant Andreu del Prat del Campanar, a Arinsal, està situada 400 m al nord del nucli urbà d’Arinsal, a peu de carretera. D’altra banda, l’església de Sant Joan de Caselles, a Canillo, és una altra de les joies del romànic andorrà. Es troba a la sortida de Canillo en direcció a França, a la vora d’un antic camí. L’església de la Cortinada, a la parròquia d’Ordino, presenta unes interessants pintures murals. L’església romànica de Sant Serni de Nagol es troba en un indret estratègic des d’on es domina tota la vall de Sant Julià de Lòria i també compta amb pintures romàniques. El conjunt històric de Les Bons es troba al poble d’Encamp, i està format per l’església de Sant Romà, una antiga torre de defensa, dos colomers i un dipòsit d’aigua excavat a la roca.
Ha col.laborat en la construcció del Museu Carmen Thyssen Andorra
Al teu costat des de l’any 1986 Sistemes de protecció contra incendi Instal.lació d’aire condicionat Energies renovables Manteniment Electricitat Calefacció Sanitari Piscina Solar
c/ les costes s/n local 3 edf Armengol AD500 Andorra la Vella | telèfon: 00376808020 | trefelca@andorra.ad Museu Carmen Thyssen Andorra · 123
ANDORRA NATURA
38 ANYS DE BONA CUINA
C/ MestreC/ Xavier Plana 6 · AD500 la Vella · Tel.: (+376) 397 Mestre Xavier Plana 6Andorra · AD500 Andorra la Vella · 822 Tel.: (+376) 822 397 www.restaurantcanmanel.com · Restaurant Manel Andorra Restaurant Can Manel Andorra www.restaurantcanmanel.com · Can Museu Carmen Thyssen Andorra · 124
E Foto: Jaume Riba
l Principat d’Andorra és el paradís de la natura. La riquesa i la diversitat del seu paisatge en fan un indret ideal per passar-hi unes vacances. Hi ha infinitat d’itineraris per descobrir els racons amb més encant, amb recorreguts per a tots els nivells, des dels més senzills fins als que presenten més dificultat. Hi ha rutes per fer a peu, en BTT o a cavall. Els estanys d’alta muntanya són espectaculars, com el de Juclà, els de Tristaina, el cercle dels Pessons, el de la Nou, entre molts d’altres. La Vall del Madriu, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, en la categoria de paisatge natural, és un indret molt especial i que mereix una visita. S'estén per les parròquies d'Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Encamp i Sant Julià de Lòria i ocupa un 10% del territori del país. Un dels accessos més populars a la vall es troba a la carretera d'Engolasters. La seva xarxa de rutes de senderisme i refugis d’alta muntanya permet fer-hi un gran nombre d’excursions i contemplar la fauna i la flora autòctones. Durant els mesos d'estiu s’hi organitzen excursions guiades temàtiques. A la web d’Andorra Turisme, www.visitandorra.com hi ha tota la informació necessària per conèixer a fons el país.
Av. Joan martí 106, baixos · AD200 Encamp (Andorra) · Telf. +376 832088 / Fax. +376 832086 Email: hanson@andorra.Ad · www.hanson.ad · NRT: L-704105-P Museu Carmen Thyssen Andorra · 125
ANDORRA SENDERISME
Al teu costat
Farmàcia Roser Miró · C/ Mariaa Pla, 14 · AD500 Andorra la Vella farmaciamiro@andorra.ad · www.farmaciaandorra.com Museu Carmen Thyssen Andorra · 126
Caminar per les muntanyes i valls del Principat d’Andorra és una aventura fantàstica. La natura del país és exuberant i diversa, amb recorreguts adaptats a tots els perfils, des de les caminades més tranquil·les fins a les més agosarades, que portaran el visitant fins als cims més alts. Foto: Jaume Riba LLOGUER - VENDA - MOBILIARI I DECORACIÓ. CLAUS EN MÀ. ALQUILER - VENTA - MOBILIARIO Y DECORACIÓN - LLAVES EN MANO. LOYER - VENTE - MOBILIER ET DÉCORATION. CLEFS EN MAIN. RENT - SALE - FURNITURE AND DECORATION. KEYS IN HAND.
LA CASA ÉS ON ES VIU.
Confieu en nosaltres per transformar-la en l’art de viure-hi bé.
LA CASA ES DONDE SE VIVE.
Confíe en nosotros para transformarla en el arte de vivir bien.
LA MAISON Ç’EST LÀ OÙ L’ON VIT.
Nous nous engageons à la transformer en l’art de bien y vivre.
A HOME IS WHERE YOU LIVE.
Trust us to transform it into a way of good living.
Baixada del Moli 39, Local 2 · AD500 Andorra la Vella · Principat d’Andorra Telefon +376862009 · Mobil +376335009 · www. premium.ad· comercial@premium.ad Museu Carmen Thyssen Andorra · 127
Museu Carmen Thyssen Andorra · 128
U
n pot decidir-se per seguir els itineraris que figuren en els fulletons turístics que estan a disposició del visitant a les oficines de turisme situades a les parròquies, però si un vol anar sobre segur, existeixen empreses especialitzades amb guies diplomats que proposen un gran
Amb un guia professional, es podran aprendre nocions bàsiques d'orientació a la muntanya nombre de recorreguts amb rutes de senderisme guiades per recórrer valls i muntanyes amb la màxima seguretat. Durant les rutes de muntanya orientades i amb un guia professional, es podran aprendre nocions bàsiques d'orientació a la muntanya alhora que es gaudeix de l’observació de la fauna i la flora d'Andorra de ben a prop. Una passejada agradable i senzilla és la que fa el recorregut pel Parc natural de la Vall de Sorteny, que no arriba a una hora de camí. Aquesta vall presenta una vegetació rica i diversa, amb espècies úniques als Pirineus. A la vora del camí, es pot observar, per exemple, l'herba de la gota, una planta insectívora i als prats alpins floreixen milers de miosotis i pulsatil·les. En aquest itinerari es pot veure l'escassa serenalla pallaresa i el discret ermini i, amb una mica de sort, també s’observaran voltors que sobrevolen els pics més alts i la magnífica merla roquera.
Foto: Jaume Riba
Museu Carmen Thyssen Andorra · 129
Els més agosarats i els amants de les muntanyes escarpades gaudiran d’allò més amb l’itinerari guiat que els portarà a coronar el pic del Comapredrosa, el cim més alt del Principat d’Andorra amb 2.942 metres. Amb aquesta ruta l’excursionista s’endinsarà al Parc Natural de les Valls del Comapedrosa, amb una su-
La vall de Sorteny presenta una vegetació rica i diversa, amb espècies úniques als Pirineus perfície protegida de 1.542,6 ha, tot descobrint el seu patrimoni cultural lligat a l’explotació agropecuària tradicional: bordes, cabanes, fonts i parets de pedra seca. Un cop arribats al cim, l’observació de les extraordinàries vistes sobre els cims dels Pirineus serà el millor premi.
Foto: Jaume Riba
V E N I U
A
D E S C O B R I R
E L
M Ó N
D E
L A
N À U T I C A
c/ de l’Alzinaret, 7 - Baixos • AD500 Andorra la Vella • Telf +376 869 125 • cna@andorra.ad www.clubnauticandorra.ad Museu Carmen Thyssen Andorra · 130
ww.vivand.ad
Espai d’oci, comerç i cultura situat a l’avinguda Carlemany per a vianants i part alta.
Av. Meritxell, 14 · Andorra la Vella · Telèfon +376 80 74 75