La República de les Lletres. Número 1. València, Juliol-Setembre 1934 by Faximil Edicions Digitals

ÂŠ faximil edicions digitals 2004

La República de les Lletres Quaderns

literatura,

art

i política

confederació de Repúbliques literàries d'Ibèria Apareix el primer número de LA REPUBLICA DE LES LLETRES, i duu en aquestes pàgines inicials una espiritval afirmació i una cordial salutació emotiva. València presenta LA REPUBLICA DE LES LLETRES República literària federativa, de la .qual formen part Catalunya, Mallorca, Rosselló i València. LA REPUBLICA DE LES LLETRES saluda a totes les Repúbliques literàries d'Ibèria - Euzkadi, Galícia, Aragó, Castella, Andalusia, Portugal. A les Repúbliques literàries d'Ibèria, la ofrena de les nostres pàgines modestes, franques d'expressió, pures d'ideal, obertes a totes les brotades i a tota expansió de les cultures, a totes les nobles manifestacions de l'universalisme i a tots els vents de la llibertat.

O Amb la publicació de LA REPOBLICA DE LES LLETRES expressem la voluntat de constituir la Confederació de Repúbliques Literàries d'Ibèria. Catalunya, València, Mallorca-Balears -, Rosselló, s'uniran en una República Literaria Federativa de la Llengua Catalana. Les Repúbliques literàries d'Euzkadi, Galícia, Aragó, Castella, Andalusia i altres, la República literària independent de Portugal, soles o federades en grups Iingüísticstota cultura respon a una llengua, i llengua i cultura són esperit i característiques determinants i diferencials dels pobles-, amb la República Literària Federativa de la Llengua Catalana, poden formar-intel'lecte, lletres, art, comprensió i amor- la gran Confederació de Repúbliclues Literàries d'Ibèria.

e Afirmem que les lletres i l'art no poden desllidar-se de la vida política d'un país. Creiem que formen part destacada, important, de la mateixa vida política. La història universal de l'art i de les lletres està plena de gloriosos exemples. I als pobles que renaixen o als països que es transformen, les lletres, les arts, la cultura enforteixen o debiliten llurs constitucions polítiques. 3

E n tots els països, els poetes, els escriptors, els artistes, ultra les obres literàries i d'art, realitzaren fets memorables, en la vida política o patriòtics, que també són actes polítics. I sempre foren els grans poetes els cantors de les aurores i dels crepuscles dels pobles.

Catalunya, València, Euzkadi, Galícia, són Espanya, són Ibèria, però no són, ni seran mai, Castella. E n el decurs de més de dos segles, i encara en l'actualitat, Espanya ha estat sotmesa a l'idioma, a la cultura, a la política i als designis de Castella. E n tant Espanya continui éssent absolutament Castella-i una Castella unitarista i unificadora, dominadora, monàrquica o monarquitzant-, Catalunya, València, Euzkadi, Galícia, no seran mai Espanya. E s u n crim contra Natura voler sotmetre a un sol idioma i una sola cultura pobles diversos, amb llengua i cultura pròpies. Evoquem el preàmbul i determinats manaments d'una de les Constitucións polítiques modernes més avançades d'Europa. A Espanya, en el camp de l'unitarisme i el castellanisme idiomatic i cultural impera la incomprensió, la desigualtat, l'absorció, l'egoïsme, la injustícia, amb freqüència l'odi i la barbàrie. Ací, en el camp de les personalitats idiomàtiques i culturals de les Repúbliques literàries d'Ibèria, floreix generosament la llibertat, el respecte, la mútua comprensió, Iramor, la igualtat, la coexistència generosa i pacífica, la col'laboració fraterna per la 810ria de les llengües vernacles, pFr les cultures . d e l pobles ibèrics i per la universalitat. Els enemics de la diversitat, veritable i fecunda, els unitaristes, centralistes, castellanistes, monàrquics, feixistes, s'uneixen i pacten per a decretar novament: aunes mateixes lleis i una sola llengua regiran en els meus dominis ...» Provoquen, hostilitzen, especialment des dels escons del Parlament de Madrid i des de les trinxeres de llur premsa intolerant i es preparen per al bloqueig i la dictadura de l'idioma. Això fa insuficients els esforços isolats dels nostres nuclis lingüístics i literaris. Cal formar, doncs, el front únic de les repúbliques literàries d'Espanya. Cal constituir la Confederació de Repúbliques Literàries d'Ibèria. Castella, l'Espanya castellanitzada i unitària, ha probat ja que és incapaç de realitzar la gran obra de la col'laboració harmònica dels pobles d'Ibèria. La Confederació de Repúbliques Literàries d'Ibèria proclamarà la llibertat i la sobirania dels idioines; procurarà u n eficaç i pròsper desenvolupament de les lletres, les arts, la cultura dels països confederats; decretarà l'autonomia de les Universitats respectives; realitzarà una política eficient de biblioteques i museus; afermarà i extendra l'obra admirable de les Biblioteques Populars; multiplicara 1'Escola amb els més pràctics avenços pedagògics; protegira els escriptors i els artistes; donarà al proletariat llibres i cultura -pa de blat i pa espiritual- i finalment, obrirà les portes de llurs fronteres per a què entren lliurement les aures pures i benfactores de la cultura universal. La sobirania de les repúbliques federades no estarà sotmesa a més limitacions que les establertes per la germanor, la convivència, el respecte i la col'laboració. Cada república literària federada exercirà llur Sobirania de mancra total i independent. L'organisme superior de la Confederació protegira els drets sobirans de les repúbliques literàries ccnfederades. El lema de la Confederació serà aquest: Idioma, Lletres, Art i Personalitat. Homes de lletres, artistes dels diversos països de la nova Espanya, crideu -i penseu i sentiu- amb nosaltres: Visca la República Literària Federativa de la Llengua Catalana! Visca la Confederació de Repúbliques Literàries d'Ibèriai

La Redacció.

Paraules

Mallorca

U n i t a t d ’ id i o m a En un admirable assaig, Esin1es.t Renan va afi’rmar que ei signe característic d’una nacib és la voluntat d.e constituir-la. Polí’ticament, l’afirmació em sembla indiscu’tible. Etnicaiiiieiit, la qüestió i-s diversa, i es separa de la voluinitat, perquè pertany a la Naturalesa. Recordlot, a tal propòsit, l’es grotssques b d e s que els predicad,ors d’antany rolieii fer sobre e! darwinisiiie : -Esmtiiiiats german:s : un sabi afirma que l’home descendeix del simi. Vosal,tres voleu tenir aqueixa ascendència? Voleu ésser nets de %;imis? Per a aquests pobres, diables, una qiiesti6 biològica podia ésser sotmesa al sufragi universal ! H i ha també en la c1iies:ió catalana uii assumpte"

Paraules

de fet i un altre de dret. Cada espanycl, i singularment niosaltres, valencians i balears, podem ésser catalmistes o deixar d’ésser-ho, en l’asFcte polític. Podem voler o iio, voler incriure’ns en ]’estructura nacional catalana. Pero no podem desconèixer la realitat innegable de 1’Etn80grafiai de la Història, segons la qual descendim, cclkctivament, d’antics coloaitzadors catalans d’aquestes terres, conquistades per catalans, i parlem diversificacianis dialectals de la llengua catalana. Afirmar ei contrari és símptoma d’incultura O torpor i obstinació. La unitat de l’idioma català és una veritat filològica ; i el criteri ,dels profans no pot destruir-la.

Gabriel Alomar

Catalunya

Cóna e s f a P à t r i a Es un estdeveninient felic la creació a Valèiicia proposta meva, iniciat la propaganda de la tasca d’una Associaci6 Protectora de 1’Ensenyanqa Va- docent en catala amb la fiarmació d ’ u ~Patronat lenciana, ciiuilar a la que funciona a Catalunya, similar al que es constituí m é s endavant. per a fomentar la cultura eii l’idioma propi. Coni es pot veure, la necessitat d’aquesta instiPerò cal anar aiolt amb compte per assegurar el tucib venia ieconeguda ,de molt lluny, pero la seva seu èxit. I, amb el bon desig de contribuir-hi, ein reeixida trigi molt a pronurciar-se. Es passaren peilmetré fer algunes indicacions que poden servir llargs anys de labor pacient, tan feixuga coni feblement acollida, per arribar-se a socpitm I’envrtl’orientació als seus instauradors i directors. me traiiscendkiicia dels seus efectes. E n primer lloc, cal advertir que 1’Associació L’any 1915, quan jio e8mvaig fer càrrec de la Protectora de I’Ensenyança Catalana va iikixer seva presidència, 1’Associació tot just ccmptava amb una extratordinària modèstia. E n fou l’inicia- amb I 19 adherits que satisfeien quotes mociectísdlor un mestre, el malaguanyat pedagog Francesc sinies. Poc podíem fer amb tan migrats elements. Flos i Calcat, el qual en I’any 1899, per a con,soli- Però posats a la tasca, sota el patronatge de la dar la vida del Godlegi Català de Sant Jordi, benemèrita Unió Catalanista, plens de fe i amb que regentava, promlogué i aconseguí 1 1 fundació una activitat i coratge inversemblants, al cap d’un d’un Patronat que divulgués la conveniència de any eren ja zoo i en eis successius cresqué tan I’ensenyanient en la llengua verná ràpidament que en I’any 1923, al sobrevenir la La nlova institució, però, tenia ja un precedent, Dictadura, havíem arribat a vcrejar la xifra de car en I’any 1887, ei gloriós Centre Esadar Cata- 17.000 socis. lanista, associació de grata (memòria, en la qual Ei referit aconteixement, imprevist i funest per ei formaren la major part dels prohome assenya- a totes les manifestacions d’e la catalanitat, en lats en el nostre Renaixement polític, havia ja, a suibsistir durant vuit anys, pertorbà seriosament

la nostra en$titat, però no pogué atuir-la. Perseguida per les autoritats oficials, tancat i segellat el seu domicili social i registrats sovint els nostres particulars, seguírem encara clandestinament les nostres tasques i ens reunírem en llocs distints, cursant, com si tal cosa, les subvencions als centres dlocents que, també clandestinanien~t, ensenyaven els seus deixebles en I’idioma de la terra. Es clar que la crude1 embranzida dictatorial, en privar-nus de tota propaganda externa i tallar-nios, per tant, el contacte amb el poble per assabentarlo que tot seguia en marxa, arribà a castigar talment eis nostres rengles que, en caure la Dictadura, havíem deixat pe1 camí, en vuit anys, la meitat dels cooperadors. Uns per por, altres per manca de fe patriòtica, anaren resistint-se a satisfer llurs quotes, però els que quedàvem valíem per dos, cada un de nosaltres. El total quedà rediiit. a p3c més de 5.000 associats. Tot just restablerta la normalitat, trencàrem la clausura del nostre casal i hi reingressàrem triomfalmenit, refermant-nos en la tasca amb major ardiment que abans. Havem recobrat ja bona part de l’ufana perduda, arribant en l’actualitat a reunir uns 8.000 adherits. I seria bastant majloe aquest nombre si la fonda crisi econòmica no limités el coticurs dels castigalts per ella, i si no hi hagués en molta gent distreta la preocuFació que no calen ja els sacrifici! individuals, quan l’ensenyament català està servit per la Generalitat de Catalunya. No es fixsn aquests darreis en1 què les Corts d’E5pdiiy3. li llevaren precisament al nositre Estatut la 1liure.dispcisició en el terreny docent, restant aquest de ple sota el domini del Poder Central, €1 qual proveeix encaia la majoria de les nostres escoles amb mestres forasters. Heus ací, en breu resum, l’esquema de la nostra vida social. La raó de la nostra marxa arscendent ha estat la continua activitat en itots els ordres. Foment de la creació d’e Patronalts per al costenimenr d’escoles catalanes, auxili tècnic i subvencions a les que f uncionern, sosteniment de Colònies esoclars estivals per als seus deixebles, beques per als alumces desvalguts, concursos de lectura i escriptura catalanes, de Geografia i d’HistÒria, referents a totes les terres on es parla el nostre idioma, premis als mestres i deixebles sobressortints, cursos sobre totes les matèries de la nostira especia!itat, arreu del país, fins en els recons més amagats. conferències i aplecs de divulgació, foment de Biblioteques escolars amb copiosos dicaatius de llibres catalans, fins a les creades en les escoles oficials. I, sobre tot, fsormació de material escolar docen\t, mapes, llibres, cartipassos, etc. En una paraula : aio hi ha recurs conegut que to0 s’hagi adoptat per aconseguir l’atracció dels bons pedagogs a la nos-

tra obra. Fins arribàrem a la fundació d’un rudiment d’Escola Normal Catalana que la desapareguda Mancomunitat es féu després seva, abans del pronunciament dictatorial. Ja es comprén que una obra de tal pmporció és inconcebible sense una fe abmhta en la Patria i sense una abnegació i un esperit de continuitat fora de mida. Car als que hi hem dedicat bona part de la nostra vida, cap benefici personal ens ha reportat en cap ordre. La nostra tasca perseverant és una funció obscura, íntima, sense esclats de lluïment ni recompenses cotitzables. Sols l’estímul patriiltic eix és agulló i la satisfacció de omsciència pel compliment del deure iens és recompensa. I així sia mentre Déu ens dongui vida i una mica de forces per a poguer ésser útils a la nostra (terra.

*** Per a finir, em plau fer constar que la Protectora s’ha preocupat ja fa anys de !’extensió de les seves taques a València, Mallorca i Rosselló, regions integrals. E n el seu Consell Directiu hi té sempre representants de cada una de lees referides terres germanes i sovint ha excitat el zel dels patriotes coneguts en elles per estimular-los a iniciatives concordants. Actualment tenim a Mallorca una Comissió Delegada de la Protectora que ha treballat fervor’osament en el curs anterior. I ara tenim la satisfacció de celebrar la naixença de la Protectora de València, que segurament ha de donar savorosos fruits en l’avenir. Però a totes dues em cal fer-los-hi una rezomanació essencial : que treballin, en quant sia possible, per la unitat de l’idioma que ens 6s comú, vencent prevencions molt respectables, però totalment infundades. Aquesta unitat els permetria aprofitar la feina feta per nosaltres, sobre tot e n e!s aspectes editorial i de transc-ndèmia científica i contribuir a refermar la incalisable fraternitat de tfots dintre la Pàtria que a tots ens uneix. Acoblades Catalunya, València, Mallorca i Ros selló, ara espiritualment, ens farem oir i respectai de tot el món, coni a nucli espiïitual remarcah!e. I, algun dia, agermanades federalnient, podran t l l volta constituir una Personalitat Nacional efectiva que faci respectar les seves decisions en e! terreny internacional. Ens diran alguns que això és un somni (bell somni, per cert). Però, què fem sinó somniar en tot el curs de la nostra vida? I dels somnis en surten les realitats.

M.Folguera i Duran Pterident de 1‘Airociació Protectora de 1‘Enrenvanca Catalana

P o e m e s Nocturn Quan bella la nit al camp! Una tenda de campanya sembla ei cel; fa lluna, el pal.

I l’arbreda, nadalenca, s’ha abiííat amb eis estels com un Noel barba-fresca, Els rtúmds voguen i passen, amb veles de bergantí, convidant-noc a un viatge.

No t’inquiete I’estar pallida. Quan t’illumina. la lluna tens ?.ose cinematogràfica. A l’eixida de 16s hortes sembla que ens acosten l’auto els claxons de les granotes. Canta ei serevio i eis grills; dotze batallades, ràdio : Es el cocktail de la nit.

Als quinze anys

€la paasat una e s t r ~ n ~ e r ~ A la reunió homenívola se li ha p o s t un parany: una darma kHa i frívola. -Cau la lluna en un estany. Ja la conversa s’aprima posant esprit a les testes, i el seny bat la seua esgrima contra el desig fet arestes. Mòrbida i blanca, ens atreu sa fonètica eslovaca. Té tal gràcia, en la butaca, com si anara en un trineu. Oh, la passió fugissera que arbora aiostra illusió! Sembla una aurífica esfera i és ~ m ~de ~sabó! l a

Nit de fira, valenciana

No em digau, tan fred, doctor, que la tisi la pren àvida... m’atreu sa figura ingràvida, sa romàntica llargur.

Passeig riquíssim i faust propi de prínceps assiris, Fantàçtícs palaus d’arc iris còpia el Túria, quasi exhaust.

Jo crec que el mal érjl d’a-. Vós, “an&mica i ~br0tica’~. Con posat de verge gòtica, sa mirada de candor,

Eros dardefija atrevit. Ritma l’Oboe amb veu humana I’aire antic d’una pavana, c e r i m i & ..., distingit...

desmentix vostre proiuostic. Jo vos farà el diagnòstic: Snm cor és un llisbre en blanc.

Coeters, en castells destres, llencen ruiximis de topacis d r e un cel blau, de cristal...

Jo escriuré en ell gaies cosa) i les gaites seran roses en transfondre-li ma sang.

Quietud!... Al riu, les orquestres que fan hidròpics batracis a la nit pl&lunial,

Tensió Mobla d’acer niquelat, ferms, suaus, brillants, higiènics -desesper dels neurastènics- ; no sou per seure ensorrat. Antitesi dels escons -càtedres de la contallaon el vell, a la xicalla, passava les tradicions. Vostra flexibilitat einis lleqa al viril negoci oom un obús disparat contra el vell enemic: lbci. Recorda els broim~bansdel Jazz vostra fina tuberia ... Amb un xic de fantasia, qui no us creurà plens de gas? D’eixe gas que el seny nos crema, assassí de la vellúria, que, amb martellejanit cantúria diu : Deport ! Ràdio ! ! Cinema ! ! !

Vesprada &hivern a Paterna S’envolta el so1 -robell COUamb mantell cardenalici. Les vinyes seques i corbes, decrèpites per la tisi, volen ser incinerages per acabar llur martiri. Del joganler fessolar que engronsava l’aire límpid, les resseques pallaroques pengen, amb colior de ciri. Arbres sense nius ni íulles protesten del lladronici aixecant branques com braçcs que graten a I’aire chic. Vora un sequiol -ca; modèlicflorix, ufanós, un lliri: Com entre peatons famèlics senyor que viatja en edeeping.

Convalescència El bon temps $tragué, suavissim, els brots novells de l’alfabrega. La sang es va sentir núvia. La carn es sentí gemada. Processons de perirsaments manegueren com l’alba. L’anima es vestí les gases de primera combreganta i bevia glopetc d‘aire amb els quals ubriagava’s. Pres eixit d’una masmforra no aspira, com jo, l’a&cia! Chor de virtats teologals amb una primor pagana fea c o r m s de ‘roses per a sentar-nos a taula. Pensàvem amb sant Martí partint-se amb el vell la capa. Trobàvem el comunisme evangèlica ensenyança. Hauríem canttat amb una imprevisió de cigala aquell tornar a la vida tan bella i dolça, tan clara, però al contacte amb els hòmens ... l’horitzó s’ennuvolava ...

Quan dormen els nens Esposa benamada, el pes dels anys i la brega aonstant amb la família no seran prou a mustigar els tanys de l’arbre conreuat a la vigilia.

Es el repòs d’esta hora qui m’auxília en l’amargor dels aspres desenganys. Jo beneïxc ta calma que concilia els meus defalliments i els meus afanys. Que quan em manca ta claror materna, com minaire que oblida la llanterna em veig perdut en plena obscuritat ... Sense el teu port ni’hauria fet a estelles xiccant els somnis contra les estrelles com l’astre que va errant, desorbiíat.

Enric Navarro i Borràs

Valencies d‘humanitat

El ritme historie de Catalunya Les cultures tracten d’absorbir-se recíprocamat tant en l’essència com en la forma que crea el pensament. Dues cultures arribcn a identificar-se, formant-ne una de d a , sense que siga indispensable que llurs cii cumstàncies formals s’hagin identificat; però cap que les ducs cuitures no s’identifiquen e a yo suprem que és l’esperit, i, com diu Spengler, “amb les mateixes paraules, amb idèntics USOS, amb iguals signes, dues à~ziiqiesdiferepites segueixin llurs propis camins”. Heus ací la tesi que e’n desprén del fet de !a unitat en la varietat nacional de Catalunya i de !es relacions culturals entre Sud-Catalunya i Espanya. La primera observació, segons això, presenta el Migdia de la n q t r a terra com a factor principril d’aquest estudi, ja que per un costat és l’aglutinant de la cuItura històrica de la nació i p3r altre és el desbordament que avença i pren contacte amb el món estrany. D’ací partirem, doncs, per croquitzar el nostre pensament, tractant de fer copsar en definitiva el ritme històric de Catalunya. 8

*** Exposar amb detalls els antecedents i característiques de la catalanitat és referir-se a la història de Catalunya, espec a!mmt en allò que mXs afecta al Migdia. Donada la unitat d’una història com aquesta en la que els fets apareixen tan íntimament lligats entre si i amb el conjunt, tot desitriament oferirà el risc d’una limitació arbibrària que quan més tracti d’aillar-los, tant més s’allunyarà de la vida complexa, rerò real, del passat nacional, en peijudici de la mateixa claredat de la llei causal, que Únicament cap intuir en aquella mateixa complexi tat. Les circumstàncies especials que caracteritzen el desenvolupament dels distints indre:s de Catalmya, el Convenciment que aquestes circurnstàncies n{osón pas fortuites ni degudes a una pressió estrangera, sinó que són el moll de 1’0s de la racialitat i -el desig de contribuir a fer-les cunéixer per a superar-les, creguem que jurtifica l’intent d’una crítica de sentit antitètic, després de les reserves que queden fetes més amunt i que cal tindre ben present a tct el llarg d’aquestt article. Hi ha un detall colpidor que reflexa la naturalma de I’esperit català, les causes del qual pcr sa capdal importància històrica, cal exposar per

enclavant: ia incapacitat nacional per arribar a la realització de la plena unitat política. Malgrat la forta undtat etnica, lingüística i cultural de la nació anitiga, superior en molt a la d’altres nacions, Catalunya no ha realitzat encara 1’Estat català complet i íntegre. E n els temps del seu esplendor internacional apareix formant tres Estats, units pel vincle d’una monarquia insignement democràtica: El Comtat de Barcelona, el Regne de hlallorca i el Regne de València. Sud-Catalunya apareix en la història nacional dins de la unitat de la e t m s ibèrica, formant dues grans regions : Gontestània i Edetània. La primera ocupa el iteritori limitat al nord pel Xúquer, al sud pel Segura, a ponent per la serra de La Bastida i a l’est per la mar Mediterrània. El territori de 1’Edetània s’extén des de la Serra de Balaguer (al nord de 1’Ebre) fins al Xúquer i des de la mar fins ai riu Cabriol. El límit nord de 1’Edetània ens comunicava amb els ilergetes, que, com nosaltres, perteneixien a la raça ibera o catalana d‘avui dia. La frontera de ponent ens separava de la raça celta, notablement endarrerida i pobra, en relació al nostre poble d’allavors. La civilització ibèrica a 1’Edethia i Contestània és reconeguda fins avui com la més important de la Península en I’antiguetat. Sobre el caràcter primitiu de la nostra Edetània hi trobem un tret particular que cal remarcar per la invariabilitat amb que es repeteix en el, nostres dies. Segons l’.zrqueologia, els edetans eren “un gran p ~ : e subdividit eiz d i f ereuls grups locals, que degueren portar també noms particulars, com sovint succeí entre els pobles ibèrics. Tals grups lccals cal suposar que foren, almenys, els de la plana de València, juntament amb la de Castelló i potser un altre a les comarques de Tortosa, un altre a la part muntanyosa del Maestrat, etc.” A despit, però, d’aquest caràcter localista comzi a la ctitos ibèrica, que garantitzava el caràcter i la superioritat de la nostra cultura an’tiga, la unitat de llengua, la comunitat d’hictòria i la germanoi d’espirit queder ben patents en els estudis sobre el gloriós passat d’aquesta terra de l’occident mediterrani. I fou tal la personalitat d’aquella antiga Catalunya, que les invasions posteriors a què es veié sotmesa hagueren d’acceptar la reaJitai d‘un fet tan vital en les transcendentals divisions

que feren del territori peninsular (I). La iiiivicta R m a especialment, recpectà la unitat iberica i amb la incorporació de !territoris celtes formà amb la nostra nació, en l’any 197 a. de J . C., la provincia Citerior, que amb alguns canvis, que no afectaven al nostre territori, passà a é s e r des de I’any 27 fins al segle I V de J. C., la Tarraconenca. Tenim un període de cinc segles, el de miés poderosa transcendencia en la formació del carac.ter nacional ibero-rnmà, durant els que es deseiivolupa també l’espwit nacional de Catalunya en plena unitat de llengua, minunitat d‘història i germanor d’esperit. E n comencar el segle v, August creà la nova provincia anomenada Cartaginenca, el límit nord de la qual passava per Altnienara, en la ratlla de la Plana. València quedava incorporada a una província estranya del sud. Era la primera vegada que es desmembrava 1’Edetània i amb ella l’antic territori de Catalunya del qua! formava part en la e t m s ibèrica. Emperò aquest fet, a més a més de 30 trencar la unitat racial i lingüística dels ilwrs, flGU totalment efímer i sols durà dos-cents cinquanta-quatre anys. Des del segle V I fins al XII, Sud-Catalunya és intervinguda per tres dominacions : la visigòtica, biçantina i musulmana. La primera i la darrera arriben a ocupar tot el territori català i venen de! nord i del sud, respectivament. Aquestes invasions enclouen el nostre territori nacional en certes unitats polítiques que varen constituir, tenint per capitalitats Toledo per als visigots i Còrdova per als niusu’inians; tanmateix per efecte de la seva artificiositat, aviat degeneraren totes dues dominacions en feudalisme i taifisme, cercant l’estabilitat de la unitat nacional. El domini visigot a Catalunya arrelà fortament de la serra de Balaguer enllà; a Sud-Catalunya pel seu indbmit caràcter ibero-romà, fou enèrgicament combatut, arribant a aliar-se amb els grecs biçantins, que ocuparen tota la Contestània, fins a la ratlla del Xúquer, amb capitalitat a Dènia, l’antiga ciutat grega. Novament apareix, doncs, dividida la nastra Pàtria i en aquest cas, 1’Edetaniia es troba separada dels ibers meridionals, però encara que sota el domini visigot, li era tan antagònic aquest, que seguia el ritme de la civilització iberogrega, a l’igual que la Contestània. El domini biçantí, pero, durà no més de setanta sis anys. El poble grec fou un dels primers que arribarec a les costes ibèriques, més p-r la vida d’inteicanvi i re‘ació ocasionada per la cultura i el comerç que en pla de dominadors. La influència de la sem cultura deixà petjades perdurables a Catalunya, especialment de 1’Ebie ençà, on fundaren la ciutat d‘Hemrroskopeion (Dènia), car de la seva influència a I’Emporion i Rodhe només en queda que u11 record històric &admiració. (I)

En els segles I X i x tota la Catalunya sarraina formà part del Califat de Còrdova; després es formaren al nostre Migdia els regnes de Tortosa, Altpont, València i Dènia. D’aque,ta època cal remarcar la lluita a la nostra terra del feudalisme d’alguns roders castellans, capitanejats per un tal Cid, contra el taifisme. El pas d’aquells roders per la ncstra terra, floreisent pei cert sn:a el domini musulmà, era marcat per la devastació. I’assolament i la mort en proporcions aterradores, com mai no s’havien conegut ací, segons testimmi dels escript’ers àrabs. La dominació niusiilmann, com !a visigòtica, no deixà cap iiiflu6ncia a ScdCatalunya. I arribem a la segona meitat del segle XII (1148), en què amb la llibertat de Tortora coinença la reconquesta del Migdia. E s un error creurc que aquesta reconquesta pel fet d’haver-se rcalit. zat de nord a sud suposa I’existència d’un polderho; exèrcit que com un allau, feia recular els i n v a s m iri.usuImans o els aixafava. Res de més inversemblant i simplista, com a explicació històrica, qu: aquest concepte bèllic sobre la reconquesta d’un país ocupat militarment i que se recobra a si mateix. Es no tenir idea del que suposa l’esforç d’un poble expandint-se damunt la prb2ia terra per a reintegrar-li la normalitat del seu viure nacional ; es confon això amb el cas dels pobles invasois que surten del seu territori coi11 a ramats de bèsties selvatges que sembla que mai no s’acabeii. EI principi de la reconquesta de Catalunya va tenir lloc al Pireneu sense disposar de cap exèrcit; talment com es va iniciar expoiitàniament l’alliberació de Catalunya, va continuar en el deni& territori, extenent-se l’acció del propi esforç ajudat després, naturalment, pels propis exèrcits ja ~ r y u izitzuts en la terra lliure. Fou presa Lleida o Dènia, per exemple, pels catalans? N o ; foren represes gràcies a la força que, com un vent de llibertat, s’extenia de nord a sud, cada vegada mPs poderosa. E n canvi, en el cas de Múrcia, aterritori estrany a la nostra nació, sí que podem dir amb propietat que fou c ~ ~ ~ ~ per z ~ Catalunya, c r i ~ que ja era lliure. Amb l’hegemhonia dels catalans sobre els musulmans reapareix a la nostra terra sud-catalana el senyoriu de la raça ibero-romana, exenta de l’esperit romànic o barbre i gairebé del gòtic (2), que (2) Historiadors de gran prestigi combaten I’origen god de l’art gòtic (aquest nom fou popularitzat per l’historiador més autoritzat del Renaixement italià, Vasari), peri, el mateix Safomon Reinach, que és d‘aquest parer, acava afirmant : “La tradició greco-romana s’eclipsa cada vegana més, fins al punt de fer-se gairebé fonedissa en l’arquitectura ghtica. En resum, el principi de l’art arquitectònic en 1’Edat Mitjana és, més que el desenvolurament, l’eliminació prngresiva dels elements greco-romans, baix la

tan profundes arrels tenia de més amunt de 1’Ebre enllà. Des del segle X I I al X I I I s’extén e1 període en el qual s’elabora la cultura catalana. Sud-Catalunya hi figura en la història nacicna! com l’agent més eficaç de nacionalització entre les &mis terres catalanes. Si l’alliberació de la niostrri tcrra havia vingut de noid a sud, o siga seguint el camí contrari dels musulmans, la cultura cata!ana medieval reprengué l’antiga marxa de la cultura ibera, de sud a nord. En aquest període s’organitza Catalunya en Regnes, Comtats i Senyorius, units pel vincle d‘una monarquia nacional democràtica. Cal reivindicar en justicia per a Sud-Catalunya -potser pe’s seus antecedents ibers, grecs i romans- 1’6sser l’exponent més a’t de la democràcia dins de Catalunya, que era una de les primeres dcmocràcies internacionals. Des de que fou restaurada la nostra llibertat, tota la poZtica nacional i inrernacional de Sud-Catalunya o Regne de Va!ència en què havia estat constituïda políticament excepció de Tortosa, convertida en ciutat reiale? confon amb la defensa de la llibertat i de la democràcia. Correspon al Regne de València l’orgull d’ésser l’enemic inconcil abie de l’esperit autoritari dels aragcnesos, amb els quals malgrat la incompatibilitat del nostre poble, estàvem en relació pels llaços de la Confederació catalana-aragonesa anteriors a la constitució del Regne de València. Tota la història del Regne 6, una ccntinua pugna del nostre poble contra els aragonesos ajudats per part de l’aristocràcia sud-catalana, que pretenien introduir a casa ngstra les seves lleis antidemocràtiques ( 3 ) . Les guerres de la Unió doble acció de I’art asiàtic i,,biçantí d‘un costat i del temperament barbre de l’altre. I acava dient francament que l’arquitectura gòtica és “essencialment septentrional i franco - germànica”. (Apollo). En confirmació d’aquest mateix criteri diu Pijoan: “Con el nombre de arte romáizico comprendemos hoy todos los productos del arte de la Europi occidental, entre los siglos X I y X I I I , cuando las razas bárbaías, fundidas con los antiguos cclonos romanos, habían aprendido ya lo suficiente las técnicas de la construcción y la decoración clásica para que volviese a aparecer cierta unidad en la cultura, que fué como un resplandor de la del mundo antiguo.” “Antes del año mil, en las naciones occidentales predominaron las formas germànicas, y por esto sería impropio llamar romanico a este período, poïque ni aun en la época de Carlomagno se consiguió un verdadero conocimiento del arte clásico.” Historia del Arte, vol. 11, pàgs. 251-252. (3) “Una questió d’interés capitalíssim es presentà en aquella saó w r part dels senyors aragonesos, pretenent anular el venerable còdic del bon rei E n Jaume; intentaren la magna obra del sabi legislador destruir. La protesta fou vivíssima per p w t dels valencians quan l’obra dels furs estava. amenaçada de mort. Però la direcció

sostingudcs amb aquest motiu s h una epopeia magnifica escrita en el transcurs dels segles suficient a perfilar la personalitat d’una/ nació. Però cal dir que si no per la força, per l’astúcia i la intriga aquell esperit autoritari anà endinsant-se en el nlostre Regne, produint la confusió i el n e guit. Arribaven, tanmateix, moments en què la dignitat del poble es veia tan escamida que tsrnava a revoltar-se heroicament, preferint la mort a la indignitat (4). I un d’aquests moments gloriosos i apoteòsics fou !a guerra de les Germanies, regnant Carles V (1519); mtoviment tan patriòtic i social com! sempre, que commogué de cap a cap el Regne i fins s’extengué per Mallorca. La Germania tenia per objecte (5) destruir la sobinaris de la cosa piiblica estava en mans expertes i reunit ei Concell, en ple, foren elets el sabi Berthonieu Mathoses i el prudent Ramon Muntaner, per tract,anaent necessari sobre la unió deìs furs, aixi que fur de València fos eia Co Regne per bon estament de Justicia de la Ciutat i Regne; encara que alguna modificació fou introduida en els furs de València s’extengueren a quacsi totes les poblacions del Regne. ” Almarche : Ramon Mimtaner, pàg. 7. (4) “Todas estas cosas - d i u un testimoni tan poc sospitós com En Martínez Aloy- han pasado, hasta hoy, inadvertidas, porque los historiadores regnícolas no han podido escribir sus crónicas con indeprndiente espíritu de ciudadanía y valencianisino. Pesaron primero sobre aquéllos la pireponderancia de los nobles; después, la influencia aragonesa y últimamente, el absolutismo y las doctrinas centralizadoras. ” (Geografáa del Reino de Valencia, pàg. 385.) “Volvamos los ojos a las primeras décadas forales; recordemos el organismo de la primitiva sociedad valenciana bajo un código que no reconoce privilegios de clase; repasemos la lucha constante que desde los tiempos de la Conquista han sostenido el pueblo y la monarquía contra el feudalismo; no olvidemos que los nobles valencianos tenían puestos los ojos en el reino castellano, porque allí los señores eran ‘reyes y los reyes, dictadores; tengamos presente las invasiones de las tropas castellanas en territorio aragonés por feudos que dejaban la puerta franca al enemigo, y habremos de reconocer que el pueblo valenciano vió en don Fernaxdo I un nuncio fatal de la domiación aristocrática y cautellana, que más tarde denunciaremos.” (O. c., pàg. 430.) (5) “ La Germanía organizó fuerte resistencia contra exotico despotismo que se entraba por las wertas de aquel diminuto Estado, conculcando sus fueros, haciendo caso omiso de sus Parlamentos, teniendo como letra muerta sus privilegios.” Almarche: Anales del Instituto General y Técnico de Valencia, pàg. IO. “Grandes motivos tenía ya Aragón para temer por la conservación de las (llibertats) de aquel reino, y lejos de aprovechar la ocasión que le ofrecían las Germanías de Valencia, impidió la entrada de sus parciales y contribuyó a sui destrucción.” Salustiano Olózaga: La ca{& de la Constitución w a gonesa. Discurs llegit a la R. A. de la Història en 9 de gener de 1853. Madrid, A. .de San Martín, editor. 1864. “Las Germanías de Valencia eran la consecuencia del despotismo feudal que ejercían los nobles, y si bien

de la noblesa i alliberar al poble del seu vassallatge; fou una revolució de caràcter patriòtic no exenta de resavis de religiositat cristiana] qve, tanmateix, no fou obstacle per a perseguir la clerecia com a aliada de la noblesa; el poble treballador] que era l’àrbitre de la política del Regne des de la seva fundació per Jaume I, malgrat la heroica i continua defensa que feia dels seus drets consagrats en els F w s del R e p e , venia perdent la seva llibertat fins al punt de veure’s exc!Òs de la governació del país en benefici de la noblesa enemiga de la Pàtria, que no ho haguera aconseguit sense l’ajuda dels aragonesos. Aquesta vegeda el baluard de l’esperit liberal de Catalunya fou derrotat i perseguit sanyudament ; però correîpondrà sempre a la nostra Pàtria I’ésser la que promogué la primera guerra social per la llibertat donant, amb els seus 14.000 morts (molts d’ells amb honors de martres), el major cas d’altruïsme i ciutadanlia que poguera desitjar-se per a estímul de les fiitures revolucions.

formaba parte de ellas un pueblo ignorante, no por esto dejaron de lucir bajo la enseña de la libeead que tremolaban hombres admirables por sus virtudes y heroicos por sus hazañas.” (Los mártires de lo libertad española, per Victoriano Ametller y Mariano Castillo, pàg. 300. Madrid, 1853.) EI primer prohom fou Joan Llorens, dotat de grans qualitats de governant, degut al qual fou nomenat un Govern provisional per a atendre a la seguretat del Regne i garantir la victòria del poble. Un altre prohom de la Germania fou Guillem Sorolla, general en cap dels exèrcits agermanats i seny ordenador de la revolució nacional ; parlant de Sorolla diu Ametller : “Constituida la Junta de los Trece, el ,principal pensamiento de Sorolla fu6 armar al pueblo y darle una regular organización; sus compañeros, que participaban d? los mismos sentimientos, aprobaron ei dictamen, y aunque ei clero y la nobleza suscitaba mil obstáculos para que esto no tuviera efecto, hallábanse aquéllos con voluntad resuelta, y además autorizados competentemente con una carta real de D. Carlos (V) fechada en Fraga, concediéndoles el uso de armas y facultándoles para tener sus revistas militares. E n ppcos días se formaron numerosos batallones que la Junta dispuso revistar. Era un domingo (a9 de febrero de 1520) cuando los populares, en número de ocho mil, hicieron su gran alarde. ” Sorolla publicà el seguent històric bàndol : “Pobles de la germania. Companys: Hem recobrat els furs i privilegis que traïdorament ens havien llevat hòmens infames, sumint-nos en I’esclavptge més vergonyós ; eixos nobles que sense llei ni dret saquejaven les nostres hisendes i disposaven de la vida i de I’honor de les nostres mullers, amagaven llur covard i criminal conducta en els boscos i en les cavernes; els pocs que hi ha a la ciutat han abjurat de la noblesa llur, penedint-se d‘haverhi pertenescut. ” ”Apelem, doncs, a les armes, pobles de la germania, i en començar la guarra tenim confiança en la vostra decisió i fermesa i en eixa f e que emprenem segurs d’eixir victoriosos. Si algú té por a les i r e de I’emperador, que s’aparte; a ningú se l’obliga ni enganya; el

Dos segles més tard, en 1707, té lloc la guerra contra Castella per l’hegemonia política peninsular. Tot Catalunya lluita a favor de 1’Arxiduc d’Austria, que representa la democràcia nacional. Felip V, amb ajuda dlels espanyols i dels francesos, dervota les tropes del Regne de València a la frontera d’iilmansa i anula totalment la personalitat política del nostre poble. Encara en 1714 lluita Barcelona contra fes mateixes tropes ajudada per dos regiments de voluntaris sud-catalans. Fou també derrotada Barcelona i trepitjada la seva personalitat comtal, però no amb la mateixa fere,a que el nostre Regne, ja que pel Tractat d’Utrecht salvava part del seu Dret civil. Catalunya, merces a la monarquia borbònica havia quedat ancxionada a I’esperit uniformista francès imitat per 1’Estat espanyol i amb això desapareix I’organització política de Sud-Catalunya, denominada Regne de València, després de sis segles de gloriosa història, des de la seva fiindació per Jaume I, en el segle X I I . Sud-Catalunya passà a formar part de 1’Estat espanyol unitari, conservant nominalment la seva unitat dels temps forals, puix que continuà anlomenant-se oficialment Regne de València a!s efecque ens segueixca deu fer abnegació de llur vida, perque la va a exposar en obsequi de la llibertat de la Pàtria.” Parlant de l’extensió de la guerra de les German;es diu Ametller : “Desde el Ebro hasta las riberas del Segura halló eco el principio de emancipación de la nobleza, proclamado en la ciudad del Turia.” (Ob. cit., pàg. 358.) Referint-se a Oriola, continua dient : “ Hallamos un mérito extraordinario en lo que se hizo en Orihuela, donde los agermanados no podían contar con el auxilio de sus hermanos, a quienes, por el contrario, servían de centinelas avanzados par aquella parte, siendo los primeros que debían luchar contra las huestes invasoras.” (Ob. cit., pàg. 359.) I diu mé+ endavant, referint-se també a Oriola: “Aquella población que tantos sacrificios hizo en favor de la independencia de las clases menesterosas e industriales, es en nuestros días una de las ciudades donde más adoradores tiene el despotismo y las ideas de retroceso. i Extraña transformación ! Sin embargo, nada mis cierto.” (Ob. cit., pàg. 368.) Els aragonesos per tal de fer fracassar la Germania, vingueren a l’Assemblea, i Vicent Peris, un altre dels grans homes del moviment, en veure la seva obstrucció reprobà amb resolució que tractaren d‘avassallar al poble de València que cap mal no els havia fet. De poc va servir, de moment, l’heroisme i l’organització d‘aquell exèrcit agermanat, els sodats del qual eren, segons paraules del Virrei, Comte de Melitó, “els millors i més ben armats que s’han vist en molts dies”. Les dretes d‘aquell temps, amb els seus recursos habituals, ‘‘acabaron también con los fueros de un re1rAo poderoso y grande en su historia y en sus hombres; tan grade y tan poderoso, que extendió cu fama por remotos paises; y cuya legislación sirvió de molde donde otro3 pueblos vaciaron sus instituciones.” (Ametller, ob. cit., Pàg. 375.)

tes de I’administració espanyola, fins a l’any 1833, en el qual fou esquarterat arbitràriament en tres “províncies” i en cinc la resta de Catalunya, per Real Decreto d’Isabel 11, de 30 de mvembre (6). El moment de la divisió en aquestes vuit “províncies”, Barcelona, València, Mallorca, Castelló, Alacant, Lleida, Girona i Tarragona -4 Rosselló, a virtut d’un Tractat dels Pireneus de l’any 1659, formava ja part de la República franceEa-, niarca un tombant definitiu en la història nacional. Partint dels temps ibèrics en la remota antiguetat, en els quals el nostre poble gaudia d’una forta personalitat racial i cultural, passant pels de l’edat Medieval, el segle d’or de Catalunya, havem arribat en el segle X I X a trobar-lo esmicolat en les referides vuit “pr’ovíncies” espanyoles i un departament francès. Era 13 cmseqüència d’aquella anlcnrnalia que féu viure al nostre poble durant segles i segles, i àdhuc en les èpoques d’esplendor cultural, sense arribar a plasmar la verdadera unitat política que en forma d’Estat centralitzat correspon lògicament a tota nació organitzada.

*** Creiem de gran interés relacionar la unitat de la gran cultura catalana amb la varietat de llur sentiment polític. Aquest estudi difícilment pot ésser encara més que enunciat perquè tsotes les historie de Catalunya d’autors catalans, excepció de la Cròizica de Ramon Muntaner, estan mancades d‘un ver sentit d’unitat nacional, malgrat que el concepte que les presideix maldi per sentir-se unitarista. Se n’ha d‘ésser sense prejudicis; tindre consciència de la unitat sense artificis ni afectació. isense sentir la estranyesa de tindre aquesta consciència. Heus ací. Corn queda dit anteriorment, el període clissic de la literatura catalana comprén els segles X I I i XIII, coincidint amb el major esplendor de la política nacional. Els March, Martorell, Muntaner, Roig, Corella, Jordi de Sant Jordi, Eximeniç, Ferrer, etc., fan de Sud-Catalunya un gran centre de cultura mediterrània. D a a les acaballes del feudalisme, els efectes del qual ja diguérem (6) Cal dir que malgrat l’arbitrarietat d’aquesta funesta divisió provincial, foren incorporades a les nostres provincies antics territoris ibèrics que cauen dins de les fronteres naturals del Migdia, com són els que romanen a l’esquerra del Cabriol, els quals, juntament amb altres que formaren part del Regne de València, per haver estat influenciats per la cultura castellana han perdut en gran part l’enginy i la finesa mediterràr-ii, arribant fin3 i tot a esdedndre bilingües i mancats d‘aptituds per al foment de la riquesa material. Aquestes contrades formen l’enclavament espanyol dins del Migdia, estèril i pobre avui, que per sentir ïinstint de la germanor si més no, esperen la seva reivindicació malgrat les diferències que ara ens separen i que procura fomentar l’ermmic comú.

també que gairebé foren desconeguts al Migdia; la nostra terra si no havia arribat a fornlar definitivament la unitat política nacional, era dels pobles més predisposats en aqueix ,sentit per sa grandesa intellectual i material. En el segle xv havia emmudit ja la nostra literatura, però començaren a sentir-se els batecs de 1’Humanbsme que faria florir a Sud-Catalunya la filosofia, l’arquitectura i la pintura, dites del Renaixement, amb esperit ben nacional i amb enipenta suficient per a introduir-se a Espanya. Barcelona i la seva regió per sa tradició visigòticammànica, perfecta com una línia recta i contínua, vivia insensible a les valsors morals del marenostrum. La influència del Reneixement sud-català sobre I’espanyol fou ben evident i definitiva, milgrat la decadència política per què travesava la nostra nació. València fou la porta per on 1’Humanisfne passà del Mediterrani a Espanya i Portugal. Encara no ha estat prou copsada la importància d’aquest fet i be que val la pena de reflexionar-hi. Ja en I’edat antiga l’iberisme féu dels celtes peninsulars uns celtibers (7) ; ara I’esperit greco-romà de Sud-Catalunya feia dels sueus, vàndals i alans peninsulars uns pobles sensibles a la llatinitat creadora (8). H i ha que imaginar-se el que hagués (7) “Els celtibers procedeixen dels gals i dels celtes i d‘ells pren ei nom la regió de Celtibèria. En efecte, pel riu Ebre, on residien, i pels gals, anomenats celtes, es formà amb aquests noms el vocable celtiber.” (Diví Isidori. Etimologies, 11. IX, cap. I1 (1495.) “Poc després del 500, segons ens diuen els autors, penetraren (els ibers) al S. de França, conquerint-ne tot el migdia fins ai Roine, d’on foren expu!sats vers el 400 a. de J. C. pels Gals. que els obligaren a repassar el Pireneu. Llavars comencen a extendre’s cap al centre d‘Espanya, a expenses del celtes.” ‘‘Després de l’expulsió dels Ibers del S. de França pels Gals, l’expansió dels quals constitueix l’últim gran moviment dels celtes, que arriben, al segle 111, fins a les portes de Roma i fins a l’Asia Menor, els Ibers, com dèiem, comencen a entrar en el centre de la Península, que acaba éssent iberitzada del tot. Això degué ésser un fet al segle 111.’’ “De les runes de la raça ibèrica romanitzada, amb els nous elements germànics, en1 surten les noves nacionalitats peninsulars, que es formen en la lluita contra els alarbs. La diversa proporció de la barreja de ilurs elements ètnics i l’ambient diferent en què cadascuna visquk molt temps separada de les altres, han fet de la Península un organisme complex de pobles l’esprit peculiar dels quals persisteix fins després de la unificació.” (Bosch Gimpera, Lu cultura ibèrica, Quaderns d‘estudi, vol. I, núms. 2 i 3, any 111, Barcelona, 1917.) (8) “El comercio con Italia y Oriente, que en todo tiempo fué el nervio de la vida de Valencia y Barcelona, debido a su situación geográfica, trajo consigo que se iniciase d Renacimiento italiano en estas proz6tzciar, propagándose desde alli al resto de la Península, saturada de la cultura septentrional. Por la misma causa no se dwarrolió en la región levantina (Gatalnnya) el caràcter

significat per a nosaltres la corservació d’una Espanya bàrbara; només cal fixar-s’hi en el gran dolor que Espanya pcr sa llatinitat representa per a Euzkadi. En canvi, tct i el goticisme que h i conservat el nord de Catalunya, no ha estat obstacle per a la conservació de la unitat r-iacional. La unitat de llengua, la comunitat d’història i la germanor dresperit ens confundiren fins a l’arribada dels visigods ; &iaixò periiieté una certa desviació espiritual, en res no afectà la seculir unitat de llengua, i encara el període niés glcriós de la nostra historia nacional, malgrat la diferenciaci5 entre el nord i el sud ens troba ni& units que mai. Ben mirat, no podia haver divorci entre el nord i el sud, perquè encara que no es barregessin, la història els havia unit massa indissolubleiii~ii~ ; en darrer terme s’esdevenia que gran par: dels elements del sud procedien del ntord i no havien fet niis que desprendre’s d’aqueil esperit visigocl i humanitzar-se, com va passar a Mallorca. Es a dir, que si Rarcelona repugnava la llatinitat de Va!ència, per exemple, aquesta pels corrents històrics que devallaven del nord i per l’huiiianisrne que li obria I’esperit era comprensiva a i’exotisme nacional d’aquella, les influències de la qnal que li havien arribat va nacionalitzar rapidarnent. Ara bé, hom se n’adona que hi existfix una desproporció entre !a vitalitat espiritual dei Sud i la realització integral en què deu plasmar la llur

tipico nacional ( d ’ E s f ~ i t p de ) una manera ta pronunciada como en las dcirihs fvovtncius (l’autor dóna a la divisió espanyola en províncies un caràcter retroictiu) espaiiolas, y hasta las creaciones más madurns del barroco están aili penetradas de un scntimientq itaiiinc, más marcado. Por otra parte, no hay que olvidar qile fueron pïecisx-mite estas puoz*irrczns mediterráneas l i s que, por ci intermedio del Gesit cii Roma, ejercieron un3 infl -encia deciqiva sobre el alite italiano *’ (Otto Cc’iubci-+,íi sf 1r i u dcl Barroco CU Espafia, trad. de Manuel Hrrnindez, cap. XII, par. 123.) El traductor Impilia tot seguit en una nota el perquè d’aquesta influència dei Reriaixrinent català sob;e l’italià, peró fa un raonament tan rctorçut com inversemblant volent lligar directament f’espzrit Yasc i jésulta amb Catalunya, a través de I’Espanyd. €$cus-el ací : “La influencia que el arte csp~iiolejerc 5 por el intermedio de 1% iglesia romana de Ge&, sobre el arte !tallano, y con ello sobre el de todo el mundo, estriba eri que el Ges& responde por completo a las neces:dades prácticas y al espiritu del jesuitismo; pero como éste es oriundo de Espudu, y sin la premisa de la cultura espo%oln resulta incomprensihle, por eso veo (dice e! autor en carta contestando a una consulta del que esto escribe) en la iglesia citada el vencimiento del espíritu italiailo por el esplfiol, no desde el punto de vista formal, sino desde el correspondiente a la concepción artística del espacio.” Aquesta explicació relaciona en primer lloc els antecedents catalans de l‘anomenat estil jesstitu des d‘un punt de vista estrictament històric, però no pas estètic. En segon lloc, el que rcsdtu ~ ~ ~ c Q ~ # r e n sde ; b debò l e és que

vibració per a afermar-se políticament. Perqcè 6s evident que una nació destaca rnajorment la seva personalitat quan ni& f o r f a és, quan més t i d’Estat la seva cultura; però tampoc no pot haver-hi iin Estat nacional fort sense una cultwa, una economia i un art propis, o més o menys mmllevats, pcr a representar una política. I tenim ia paradoxa que mentre la nostra terra respcin e x e i lentnient, coni a una de les capda-miteres, a I’amhient culíural del quatre-cenvs, veu f rusirada nova.. nient la seva íntegra realitzacib estatal en els moments en què 1’Estat sïmposam entre les nacions i els corrents imperialistes es defermaven violentament. Tot fa veure que I’esplendor literari i artístic del Renaixement per obra de l’esprrit alliberador de l’Humanisrne, originava per contracop la reacció d‘un aitre i ~ i d i v ~ ~ u a l i ~de i i i major e envergadura i vigor: la consciència de i’Estat que girantitzava als súbdits la integritat de la vida riacion-il en la qual ells estaven formats i segons la qual eIls sabien, inconsc~entme~lt potser, sentir i comprendre la cultura i la vida. Es €orinen dues classes d’Estati perxo: ei de tipus llatí i el germànic o nòrdic, i ca: dir que l’esperit iinperialista pren majors proporcions dc violència quan niés antecedents gòtics intervenen ; c‘3 confirma una vegada mPs el desequilibri de seniblant temperament passant de I’individualisnic i l’anarquia feudal a l’iniperialisnie, per6 és que aquest no és pas una AoraciS de la consciència una ordre tan genuïnament espanyola recolzi directament el seu estil en l’art de Catalunya, l’esperit realista de la qua1 sempre ha dcfugit; potser cap trobar el llaç d‘uni6 dei Renaixement català i l’est2 jcsrtltn per intermedi dc la ~ ~ u ~ n cdaquell i a Renaixement sobre Ecpnya. Allrement, l’explicació que ens dóna Otto Cchubert careix & sentit i no admet la seva aplicació al cas de la p,inturn i la filosofia catalanes del Renaixement. Nicolau, Dalmau, Jacomart, Joanes, Ribalta, Ribera i d‘altres formen una escola de pintura sud-catalana d‘efectes ben patents a Itjlia, i l’escola de Lluís Vives no sols influzix sobre Itàlia, sinó directament ccbre el centre d‘Ewopa. Finalment diii l’autoaï citat parlant de les característiques de l’arqukectura catalana del Renaixement : “El empleo de una rica arquitectura dcl Renacimiento pira ocultar por completo 12 estructura gótica está de ccuerdo con ei espiritu de la érma.” (Oh. cit., pàg. 283.) “La estructura gótica primitiva se ocultó completamente can estuco bajo el aparato clásico de las columnaf-, hojarasca dorada, ángeles, niños, carte:as, etc., hasta llegar finalmente a la capilla mayor de la Catedral {de València) que Juan Bautista Pérez de Cascante (Peris de Cascant, 682) vistió con la clisic,a envoltura, lo mismo que Antonio Gilabert (1731) e¡ rcsto de la iglesia.” “ E n toda España se manifiesta el mismo empeño en transformar las obras antiguas con arreglo al nuevo estilo, pero en ninguna parte se ilevó a cabo con tanta seguridad camo en Catduña. (Ob. cit., pàg. 291.)

terrania, piloiduint :es creacions més immenses de la història de la cultura; el segon era I’instint del llibertinatge, estèril i reaccionari, que s’ha limitat a manipular la cultura llatina amb una torpesa catastròfica batejada amb el nom d’acccib civilitmd ora. Heus ací, doncs, perquè Sud-Catalunya fou assimilada políticament per Espanya. Però tot i amb això, l’expanciiment que tingué entre nosaltres l’idioma llur i el barnís espanyol que desfigurava la nostra terra fou a canvi de la h u m a n i t z a ~ ique ~ féu sentir sobie Castella. Ara, que en l’ordre polícic, hi han negocis desadrosps malgrat !’èxit ec inòmic. Si la nostra terra ha estat el primer puntal de la hisenda de 1’Estat espanyol, també ha estat primer dissolvent del seu patriotisme, puix .que els aires de la mediterïinia per la seva fortitud democràtica inalproven a Castella. Elx, Dènia, Sagunt, València, Xàtiva i totes Ics demés Valències de Sud-Catalunya, que per llurs aptituds de perfecció eren valències d’huinanitat, bo i havent esmerçat les seves energies ètniques en humanitzar Espanya, havien estat, doncs, a b a tudes per les supervivències del feudalisme espanyol ; però a poc que grateu en aqueix bariiís que la desfigura, hi trobareu incòlume l’anima imnmrtal de la Catalunya ibero-romana. Per altre costat, si el caràcter feudal de la Catalunya romànico-gòtica va fallar en el mament de la formació dels grans Estats davant del majos feudatisme de Castella, restant insensible als esdeveniments historirs, calia esperar que no fallés com no ha fallat. Incorporada a 1’Estat espanyol, Catalunya gbtica s’hi reconcentra en ella mateixa, íent honor a i’esperit que li empeltaren els visigods i a mesura que Castella s’humanitzava per Sud-Catalunya, augmentava llur divorci amb ella. Ja heni justificat el perquè de I’harmonia entre dos pols tan oposats com el nord i el sud de la nostra nació; si algun dubte poguiis quedas (I)) En els pobles germànics els homes e;tan modelats espiritualment per un mateix encnny d’uniformitat. quedaria esvaït en dir que mentre la nostra terra En canvi, en els pobles greco-romans aquest encuny t i avocava expontàniament el seu esforç espiritual la virtvt de Sa vxietat; t’home medit-rraiii i singular~ , sobre Castella, la Catalunya gotica valorava, poment el sud-català és extremadament i n d i v ~ ~ u a l i s tés

i del geni dels hnmes lliures, sinó una afirmació de l’esperit gregari i servil dels imdividus (9). Entre els Estats llatins tenim a més del cas de Sud-Caialunya, la personalitat de la qual anava ajupint-se politicament davant de la d’Espanya, el cas de Florencia, que esdeveiia serva quan Turi, de molta menor cultura, era el nucli del nou Estat del Piamont, que havia d’ésser 13 nioderna Itàlil, i també et cas de Tolosa, en què la seva importància $iterària la f & íranccsa. Noti’s que en aquests Estats les forces quc els realitzen segueixen la ruta dels barbres, de nord a sud. Concretant-nos a Sud-Catalunya, 2 podem considerar aqueix floreixement de l’humanisme i de i’art del Renaixement C I O una ~ flamarada esporàdica en la qual es concentrava desesperadament tota la potencialitat d’un pable que s’acomia~avaGusticainent de la vida? (IO). De cap manera. Si aparentment hi ha contrasentit en què les nacions de major cultura i per tant de major personalitat, siguin !es que esdevenen assimilades políticament i iingüisticament per altres de condicions inferiors, és perquè el sentiment nacional, la força estatal d’aqueixos pobles és de caràcter esotèric, és a dir, que ec projecta sobre els individus per a fer-los més lliures, mentre que la força estatal dels gòtics, sacrificant les parts es projecta exteriorment com un riu desbordant i atropellador. I es compr:n que sigui així recordant que la política provinent de la gran cultura clàssica és d‘una gran força per a l’exaltacíó de l’individualisme ; aquesta força nacional era la garantia de la coincidència en el desacord i es diferenciava de l’individualisme feudal en què aquest feia prevaler inhumanament la del senyor més fort. El primer era sentiment de llibertat que ha regulat sempre !a vida medi-

eli i res més que eil, i en aquesta coincidència de la varietat en el pensar i en el fer hi h, el secret d’una forta tenacitat ; la resistència d’aqueixa consciència collectiva vigilant és la força del propi Estat. (IO) A principis del 1400 s’esdebingué UR fet trmscendcntal per a la nostra història: el Coiinpromi; de Casp, del qual fou protagonista Vicent Ferrer. Aquest ho;Z,e, de Gura sang catalana, amb una vid&nc;a i una sensihiliiat extraordinària, copsà el perill que per a Caraluilya representava l’existència d‘una Espanya íntegrament bàrbara o feudal, i aprofitant les possibilitats de In tradici6 llatina a Sud-Catalunya, Tromogué, niitjançant l’acceptació d‘un monarca castellà, la penetració pacífica de l’espcrit d’aquesta per a desvirtuar la tradició espanyola. Era el precursor dels dies glc>riosos del Renaixement català del quatrecents. Del1 diu Miquel &Esplugues en la seva cbra El Con@yomis de Ca$: “ES impossible

desarticular del Compromís de Casp, ultra el nom de Vicenç Ferrer, aquests grans noms: Benet XIII, Calixte 111, Alexandre VI, César Borja, Lucrècia Borja, Alfons el Magnànim i Ferran ei Catòlic. Simpàtiques o no de punt de mira localistes, són figures prim~ríssímes en la historia de 1’Església i del món. La confederació catalano-aragonesa no n’ha donat de més glorioses, si per glorioses s’entén la clara r e f u l g h i a de les grans qualitats, jut. amb el fulgar sinistre de les grans errades i dels grans vicis. ” “ I bé; de prop o de lluny, més aviat d‘aprop --i molt eficaçment a través de Casp amb la virada seva i del regne en l’obediència a Benet XIII- el veritable artífex d‘aqueixa galeria de noms ilhstres, és Sant Vicenç Ferrer.” (Ob. cit., cap. 111, pàg. 32.)

dríem dir, la qualitat i la quantitat de l’esforç nostrat amb llur caràcter metodic, calculador i cpllectivista. Diguérem al principi que Catalunya en els temps del seu esplendor apareix formant tres Estats: el Comtat de Barcelona, el Regne de Mallorca i el Regne de València. Resseguint la nostra historia, hem copsat un sentiment de llatinitat junt amb un de goticisme; glatia pel primer el refinat esperit de les Valències i les Mallmques que com a bones terres llatines l’estovaren tàcticament sobre Es-

panya amb un alt sentiti polític que escrigué les pàgines més internacionals de Catalunya, tot preparant i’hoira definitiva de fer prevaler llurs drets polítics. Ara Barcellona amb un altre sentit de l’internacionalisme, menys expansiu, però que respon a l’ambient contemporani, té aplanat el camí per aquelles perfomances de llatinitat i, com ho està demostrant, irnpxarà el pensament politic estatal pel qual ve lluiitant cecularmcnt Catalunya.

Salvador Donderis i Tatay

Del Rossell6

Platge catalaiie Avall del vilatge dobre el mar joliu; camí del ribatge cada a s a riu; d’ior fos és la platge, l’ona, d’argent viu. L‘amlor s’hi refresca, rodola i miou gresca, i mig-nu l’estiu s’hi encendrà com l’esca... Lo qu’al cor no diu, la mirada ho pesca. La barca pintada saluda i enaigada passa, passa llis ... i la vela bada, blanca llepissada sobre un cel blavís. Tu, claqueja i aquissa, tu, fes xipa-xapa: quan runa s’eriça, una altra s’aclapa.

Ola que som sola! T’en venes, m’en vau, l’ona caragola el fluix setí blau; cada plec granxola les barques, ñiu-ñau, i l’ona recau, i l’ona’s boluda i aril l’ardent sorral palpita i miar nuda. Del c w espanyit salten carnors rosec; el mar és cenyit de gràcies descloses ; l’amor riurà anit al clar port de Roses ! Ai !, quina recança de no ser fadrins ! Mirarem la dansa de lluny, com els pias ; fites d’esperança terra, terra endins.

L‘aigua sedalina glop a glop resquitlla i en polsim fina salta cada titlla.

Carles Grandó

Paradisos de paper ELPAIS VALENCIA, per F. Mateu i Llopis, C.del Centre de Cultura Valenciana. Biblioteca L‘Estel. València, 1933

Regne, de nom, és a dir, reconèixer de dret mes bé, puix que, realment, o sia “de facto”, venia ja format per l’obra dels segles. Altra consideració mereix en justicia el c ~ i ó s llibre, potser la font principal en els nostres dies per a la coneixença de la nostra valencianitat -i aixb á’una guisa esquemàtica moderna, que faciiite la més ràpida informació del lector. Es recordlarà que temps arrere ens inquietàvem per la nova deliintació de les nostres comarques, perquè, en ):ractar-se de l’aplicació de 1’Estatut que s’aprovés, definitivament, es suscitaria la questió del govern interioir de nostre reconstituït Reg!ne, derivada de l’iniprescindible coneixement d’aquelles, per estímuls de la seva organització autònoma al venidor. Heus ací, dobcs, que a El Pais Vdeiicià, el senyor blaLeu Llopis formula un feliç avanç de l’assumpte, que bé pogués significar el conjunt de tlcits els antecedents històrics necessaris pcr a la solució de l’intrincat afer ni& dependent de la bona voluntat dels valencians que dels informes dels tècnics en la n o s i a opinió, sobretot pel que toca a les variacions que hagin pogut determinar cls temps actuals. En resum, l’aparició d’E1 ,Pais Vulcnciù signiíica, per tant, que la naixent esp;gA del valenmianisiiie cwntemporani comença j a de granar- se... Només ens resta afegir que, com a apèpdix de l’obra, hi figuren qiiatre cartes geogràfiques aprop de les evolucions i divisions teiritxials de l’antiî Regne de València, i que incloeix, demés, el terccr volum de la rneritissinia bibliioteca L‘Estel, adreçada a la propaganda valencianista.

L’autolr d’questa notabilissima monografia, Felip Illateu i Llopis, pertany a les darreres promocions universitàries, i del Cos d’Arxius, actualment, ha sigut primer director interí del Museu Arqueològic de Tarragona i ara oficial del de Madrid, amb el qual està dit que es tracta d’un estudi bàsic, verdader “cap laboro”, per a la tesi geogràfica i històrica i fins ètnica del valencianisme. Integra la seva malteria la prova més plena de l’existèiicia del poble Valencia al passat i al present, en aquests occidents mediterranis, asseriyalant-se a través dels temps i les invasisns, de que fou objecte el territori que s’estéii dtl &nia al Segura -rius que podran aduir-se seinpie ccm als seus límits clàssics- ei procès, en fi, de la seva formació, la unitat racial i poilítica del qual resta palesada en la primera part dei conscienciós treball. Així mateix, a la segona, s’esnienten totes les embestides de l’unitlarisine castellà -tan torpe i eixorc en consciència- per esborrar les característiques del País Valencià, o sia l’antic Regne, que la naturalesa i la història havien elaborat, de comú acord, esflm-ç aquest que curullà en el Reial Decret isabelí, [de 30 de novembre de 1833, del qual es coimplí un segle en igual data de l’any priGl>pQSSt, significant-hi nomenys dol per a València que la mateixa batalla d’Almansa i la subseguent abolició dels nostres Furs. Malgrat del trocej ament del Regne Valencià en les tres províncies actiials, encara avui les !seves LOS A N T I G U O S G R E M I O S D E gents, com adverteix l’aubar, parlen d’anar i venir C A S T E LL Ó N, per Vicent Gimeno d’aquell, perquè no oblida detall o aspecte en OCUMitjavila. Castelló, 1933. par-se de les diverses matèries que venen a confirmar les seves asercions al lloc respectiu. D’aAcaba de veure la llum pública aquest nou llibre questa manera -no dubtem en consignar-ho- la del cultíssim escriptor indicat de la ciutat germana documentació s’ofereix esplèndida. l e Castelló, que avui és honra i orgull de la regió Ultra això, com sia que el senyx Mateu i Llo- per t m t com s’afanya per la cultura nostrada. pis és, en l’actualitat, un dels nostres prestigis nu- Cada dia noves firmes i repetició de les ja conemismàtics, el coneixement de la moneda antiga gudes i celebrades, que s’exerceixin als domenys de l’ajuda eficaçment a establir les primeres i més la poesia, la història i l’art, principalment, i això, rudimentàries unitats popubrs valencianes, d’es- reeixint. cassa àrea, que, amb el transcurs dels segles, crisEl volum ara de la nostra atenció, tracta del talhessin en el País Valencià, perquè En Jaume el clàssic dret social dels valencians, a l’antiga vila Conqueridor només pogué fundar, apelknt-lo de Castelló, representat pel màxim esplendor que

assoliren $15 seus Gremis durant els segles xv i XVI, l’aparició dels quals paulatina i subsegüent a la dels oficis mecànics, advinguts per les cada dia majors necessitats de la vida, hagué d’atehdre’s a les normes dels propis de València, capital del Regne del seu nom. Torna, dmcs, el senyor Gimeno Mitjavila, en aquesta obra, al camp de la recerca històriîa, qui coni ell ha aconseguit destacar-se nomertys, ventajosament, als de l’economia agrària, la pcdagogia i l’administració local, i a fe que, en tindre ocasió a aquestes columnes d’tccupar-se d’ella, comencem per congratular-nos d’haver format pant del Jurat del Jocs Florals de 1933 que li discerní el premi de la Diputació de Castelló, la seva ciutat hadiua. Perquè Los antiguos Gremios d e Castellón venen a continuar els estudis que sobre les nostres asslwiacions gremials realitzaren el,, doctes erudits marquès de Cruilles ’ Lluís Tramoyeres Blasco al darrer terç del segle passat, que mereixessin tant la dilecció del savi historiador del Dret espanyol, N’Eduard Pérez Pujol, qui féu una gran canipanya allavors per la seva restauració, d’acord amb el dret modern, cercant la solució dels conflictes entre el capital i el treball, en quina aspiració sembla, actualment, xcundar-lo el senycr Gimeno Mitjavila, per tal com veu avui niés agreujadla que en aquells temps la qüestió social. Es per això que escriu molt entesament i generosament : “Pueyil pretensióti seria la mestra. querer dur nueva cida a los miswzos (Els Gremis) ; mas sí creemos que de su estudio puede sacar el socióloga útiles, provechosas enseñanzas, procur a d o inspirarse en la solución del llamado problenia social, que tan graves caracteres reviiste actualmente, no en el espíritu de odio e intransigencia, ni en el absoluto predaminio de unas clases sobre otras, sino en el amor y e~ los eteinos prim cipios de libertad y justicia; en una compenetración y solidaridad absolutas entre el capital y e! trabajq guardando el más perfecto equilibrio y armonía social, impulsados en la cordialidad.” I a aquest objecte, després d’una lleugera ullada al tema en general, sota l’exposat punt d’obir, al primer capítol estudia el concepte, origen i desenrotllament dels Gremis, terminant amb unes oansideracions generals sobre la nova economia; al segon, assenyala l’aparició de l’estat pla durant el període de la Reconquesta, no sense fer un assaig històric dels Gremis de València; i al tercer i Últim capítol fa la història dels Gremis de Castelló, l’ahlició dels quals, a l’igual que bots els d’Espainya, a les primeries del segle X I X , comenta en unes notes finals, puix que significa la transformació d’aquelle-, associacions gremials tancades i obligatbries a l’avior en les voluntàries i lliures d’avui en dia.

Després s’apor‘ten els nombraslos documents hirtòrics consultats, però el que sorprén bsellament és un discurs i una cultura tan addients en la matèria examinada, que encara avaluen ia precisió granada de l’estil, pel que es fa més de plànyer que l’autor no hagi emprat e! valencià per a escriure tan excellenit obra, puix que alguns dels seus paràgrafs li hagues-in sortit traspuant una elegància modèlica, que hauriem fet honor a la bellesa de la llengua valenciana. Tan de gust es llegeix el tam Los antiguos Gremios de Castellón, de Vicent Gimeno Mitjavila, el cultíssim escriptor de Castelló de la Plana ...

LA LITERATURA VALENCIANA, p e r F r a n c e s c A l m e l a i Vives. València.

1934. Aquest joliu llibret, degut a la destra ploma del jove literat Almela i Vives, fou impremtat a despeses del nostre Ajuntament per tal de commemorar la Festa del Llibre d’enguany, repat:int-lo profusament entre e:s alumnes de les escoles municipals de la ciutat. E c tracta d’una acomplida història de la literatura valenciana, a la qual, malgrat oferir-se en sintesi, no festa negligit cap valor d’ella, i això en tal forma, que l’eiudició, d’ordinari àrida i embafadora, esdevé en el preciós opuscle que comentem, lectura amena i força interessant. Anàlisi d’autors i d’oibres apareixen fets en les més pulcre, miniatures, de nlotícia històrica, que deixen així obirar -sense que això sigui obstacle el laconisme de l’&iltot el panorami de les lletres valencianes em el descens dels segles, i basta a estereotipar la nostra permialitat tradicional literària, lliurat a les normes de la piecisió selecta i al gust niés depurat. U n imanual mcdern, en fi, de lilieratura valehciana que, en l’esdevenidor, es farà de consulta indispensable per a tots els qui vullguin canèixer la matèria, car fins al dia aquesta no podia trobarse més escampada i rublerta de llacunces, i avui, gràcies a la tasca del jove mestie de les nostres lletres, figura ja, no sols estructurada al seu compendi, sinó valoriitzada i prestigiada a niés. IHeus ací per què el nou fascicle de 1’Almela i Vives el coilisiderem cridat als més Òptims fruits entre les novelles generacions de la nost‘a renaixença, per tant com surt la nostra literatura, a través de la història, de dignificada i eninoblida per l’alçaria i&l seu pensament, ben lluny de les tares que fins avui l’enlletgeixen i desnaturalitzen i de les quals obres com la present la redimi xen. Decoren les seves pàgines facsímils de les portades de les edicims dels nostres llibres clàssics i

untes cobertes de cartró daurades a guisa del cuir de Còrdova, que s’apelala guadamacilat. Es llàstima, finalment, que tampoc aparegui escri en valencià, però és que va ésser costejat pel nostre Ajuntamant, com diguérem al principi, amb l’objecte de commemorar la Festa del Llibre d’enguany, i a l’expressada Corporació sabut 4s que no ha arribat la revalencianització fins e¡ present, tot i decantant-se a un regionalisme que inclou la simple defensa dels nos-res interessos econòmics, part importantissima, certament, del problema valencii quant calgui, però que no I’avarca per s@cer.

I açò dit, recoman’em als nostres llegidors la seva adquisiició, encara que nmks fos per adonarse’n del contrast que ofereix la noistra rica ideologia, tan rublerta de prometences pàtries, amb {’esquifida dels partits espanyols, que semblen contrafer els francament centralistes de l’esfoiisada monarquia borbònica que patíem, sense més pensament que la fruició del Poder, per tal de viure els seus componedors de la que Coslta digué “francachela del Presupuesto”, amb excepcib äEsquerra Republicana, el socialista i algú més. Eduard Martínez Ferrando.

REVOLUCIÓ CATALANISTA, per EL BES ALS LLAVIS, J. V. Foix i J. Carbonell. Barcelona, 1934. Salvador.

poemes de Carles

Persistent en l’estètica que l’ha situat entre els més nous rimadors, amb ben dibuixada personalitat, nostre Salvador, poeta, ens ha oferit una nova garlanda de sensuals poemes, Bets a la manera acolorida i suggerent de 1’~bs~ssiI~nat per la bellesa mòrbida; amb una imatgeria, podriem dir tàctil, que subratlla i atreu l’emocicj, culminativa en els moments que ha neoessitat de matitzar i aprofundir el pensament. Els que no segueixen pas a pas la poesia valenciana, davant S’escasedat de versos publicats, es trobaran amb uns rsalts incomprensibles. R’emitim els interessats al voúum publicat per L‘Estel que és titulat La poesia v a ~ e n en c ~1930. ~ Aquesta breu aatologia, si més no, té el bo de compendiar i explicar l’evolució de la producció rimada durant quinze anys al menys. En aquesta festa espiritual que ,senipre és ui1 llibre de Salvador, festa autènticament actual, sense aquelles arreb arcaiques dels que tant es preocupen de la tradició antiga oblidant que tota la seva, obra morirà empolsegada i Únicament e!s que viuen el moment són els que creen la tradició del demà, en aquesta festa espiritual hi ha que de Ea r e n a ~ x ce ~ ~~ ~ ~~ ~ a ~ . capbuçar-se en les platges deportives dels forts i Importa ara inc!oure en aquest lloc l’esbós dels ressolts. “Jo vinc ara de la mar, salobres els llavis Estats nlacionals ibèrics que adverteix el senyor i ets ulls plens de veies”, diu el poeta, i així tot Carbmell al territori peninsular, per a la major el llibre té la netedat i agilitat del múscul elàstic, eficacia de la propaganda capital de la seva tesi, colrat de sol marí. Encanta l’anyorança de la mar d’acord per complet en els mateixos que perse- en un autor reclos entre muntanyes, ~ b i t u a l ~ n t . gwix LA REP~BLICA DE LES LLETRES. Heus aqui El bes als lla& &hauria pogut ben lx5 dir les nacichalitats iberiques : Catalunya, amb el L”d&mn?s:als Zhi.r, amb la mateixa propietat, car Principat, València, les Balears i Ara@; ~ u z k a d i , í’autor no fa més que omfescar-se amb aquella amb Navarra i Ires anomenades Províncies Bas- amorosida i suaisbria devoció per l’amada que és ques; Galicia, o sigui, també, les quatre Provín- goig de torts els sentits: “Jo et veia enorme magcies Gallegues, susceptibles d’incorporaci8 autò- nòlia aterrada damunt l’ombra’’. “Contra proa del noma a plolrtugal; i Espanya, amb Lleó, les Cas- pit, ¡’hèlix que escampa la boira crua del teu v a telles, Extremadura, les Illes Canàries i Andalusia ti: blau”, imatges que desperten semacions musi-amb el Riff-Yebaíâ- i Astúries autònomes. cals, pictòriques i àdhuc offatives, segons els càU n nou llibre de la germana Catalunya tan pletòrica i afrenadora dei llibres, manifestació de les seves inquietuds patribtiques a l’endemà ci’assolir el seu Estatut. Aquest llibre arriba després dels sacrificis i afanys de mig segle per l’autonomia i que encara no acaba de consolidar ni àdhuc la que li ha estat reconeguda, quan ja els elements més caracterisats de la reacció espanyola aguaiten nom& l’hch-a de prendre4 a ¡’ombra de l’Escoria1, represenitació de l’absjodutisnie cesarista dels Austries i el fanatisme religios espanyol, que no esperessin, mi-s que el centralisme burocràtic dels Borbons, per a consumar la total desfeta d’Espanya. Caniipèndisn els presents assaigs nacionalistes dels cultes escriptors, seriyors Foix i Carbonell, totes les magnífiques perspectives que s’obiren al venidor, amb els problemes de m o m ~ n tque plantegen, derivades del fet #aquesta República tan sols legalment federable, que ha d’adreçar-se a la somniada Confederació Ibèrica. Daqui que suposi Revohció Catalanista, com ja reca el subtítol de la coberta del volum, que integren w i espevit i un p y o g r a ~ a~ a c per~ al osegon ~ segle ~ ~

nons de la nova escola tendernls a suggerir, a suscitar, a promoure eixa gimnàstica de l’intelkcte que acondueix a la fruició collaboradlora. El poeta es proba per la seva mestria en l’imatge, digueren els antics. Salvador les ofereix abundants i belles: “Quin revol de papallones noturnes enganxades als nostres sotspirs.” Com esta n’hi han a cada estrofa. Ell ha sabut portar la poesia valenciana a estes concrecions, sempre amb cura de no contamiinarise d’eixa arnada patrioteria típicament floralesca que encari té conireadloirs. Llegiu “Elogi de la meua terra” i voreu el patriot i m e que crea la bellesa al ritme dels homes de son temps. I per assolir aquest estat de gràcia, Salvador no ha necessitat més que escoltar-se, girar els ulls

entom i embadalit de la bellesa d’un idilli, d’un enamorament, d’un despertar, transportar-ho als receptacles de la fina sensibilitat seva per a donarnos-ho traduït en bells poemes, estampats en la niés bella edició de llibres de versos que s’ha fet a València. clar està que tots haureu pensat que qui fa ta! edició 6 s el fill de J. Armengot, de Castelló, sota el ‘signe de la S . C. de C . Gcntrastos. El poema de gràcia més subtil eli el llibre. El de títol més prosaic: “Passa l’esmolaire”. El més intens: el que té menys versos (quatre tan sols), titulat ‘‘Quin martiri”. El més roent : ei titulat “Ventall”.

A un proscrit d‘Espanya

Himne a la Llibertat

Si hagussis embarcat vers les ille; Canàries,

N. B.

Esdevingui paraula clara

hauries assolit el capell d’almirall ;

la veu latent en sentiments porucs.

si fossis tonsurat en algun seminari

Oh Llibertat, em fas penis2 en la mare:

potser avui tindries la mitra episco?al;

ella em féu rei damunt els teus eunucs.

si sirnplme porcater, series milionari ;

Oh Llibertat, tu m’hac donat l’aroma

si haguessis sentat plaça, series general ;

del fruit tot aigua del penec!iir;Lnt,

i si fossis tan sols ub ciutadà ordinari,

si abans te’m feies, a la mà, la poma

la pau de Déu, segur, regnés en ton casal.

acolorida per al cor sedent.

Com ets un patriota i poeta honorable

E n tan reialme d‘avingudez clares,

i ta veu ha tronat en totes les di’sputes,

amb to litúrgic i profà de ma!s,

has volgut salvar l’home i netejar l’estable,

oh Llibortat, que em fas pensà en les mares Id& teus poetes, pren el carit de tots.

el món, dur sempre a Oir els eternals ccmisellis i veient que tenis ales el mateix que els ocells,

t’ha caçat, pobre, a colp de fusell, com culpable

Frederic Míetral. Versió de Lluir Guarnsr.

Sebaetiit Sànchez-Juan.

Diversitat i esdevenidor Liautonomia, la federació i la llibertat de les llengües en. les ~ o ~ s t i t ~~ ~ l~f toi ~q ~sde s‘ ~ ~ ~ i Amèrica o ~ a Catalunya, València, Euzkadi, Gaficia ... propugnar i defensar els Estatuts autonoiniics de Euzkaldi, de Galicia, del País Valencià. Ei problema viu i renovador de l’autonmiia de L‘Estat espanyol -tolthom ho sap- 6s integrat Catalaunya, altra vegada --i sempre, fins a la iceua t difedefinitiva soluci& en primer terme de !a pdítica per diversos països amb p e r ~ n a l i ~ apròpia, rent idioma i justes aspiracims d’autonomia adde 1’Espanya diversa. ministrativa i política. Però S’Espanya unitària, Lec qüestions vitals, fortes, t r a n s f ~ r m a d ~ r ~ ~ , proclamades i defensac‘es amb persistència i carat- centralista i borbònica es resisteix a reconéixer ge, són las que commouen, les que apassionen, les aquesta veritat, cosa tan absurda com si es resist’is a reconéixer la llum del sol. que dominen, lec que s’imposen. Per la tendkcia simplista i obtusa a la “unidad La transformació d’Espanya vindrà per Cota- españoia” i a la “provincia”, signe i penyora de lunya. decadència, de desfiguració i de fallida política i ~ a ~ a ~ u nésy la a capdavantera en aquesta noble ad,míniistra~iva,¡’Estatut de Catalunya itingué, i te creuada de convertir les tterres d’lbèria en una encara, una ruda oposició i se li presentaran dificonfederació de païsm autònoms i autèntics, de cultats i entrebancs. Aquesta oposició -potser paisos units per la vo!untat, pez la l!ibertat i per no tanta ni tant violenta- es repetirà davant dels la República. Estatubs auionòmics d’Euzkadi, de Galícia, del Els enemics -els dominadors- cóm gesticu- País Vdencià. I és que Espanya desconeix, g e n e ~ l ~ cóm ~ ~ t , len, cóm criden, cóm amenacen, c&n es desccmsón constituïts els països, els [territoris, elis Estats ponen ! “Unidad nacional”, “España una e indivisible”, més significats del món. Espanya ha estat sempre un aonjunt territorial “soberanía del idioma españd” ..., tot això, úik en castellà, ni clàssic ni $modern, put a monarquia, de diferents pisos, La unitat veritable d’Espnya a centralisme, a dominació arbitrària, a passat, a no ve dels Reis Catòliçs, sinó de Felip V -fa dos segies-. L’actzial i absurda divisió en promort, a podrit. víncies tan SOIS té un segle just d’existència. I preEl moment és propici per a explanar unes lli- cisament la decadència d’Espanya es produeix çons d’autonicmia cobre el mapa dei vell i del nou durant aquest temps de l’unitarisme i de la divicontinent. sió provinciai L‘ecrtudi de les constitucions polítiques d’Europa Generalment, els paLws unitaris -donem una i America en ¡tot allò que es relaciona amb llurs ulladh a l’Europa contemporània- fa decauen pomana~nentsú’auton~miapolitica, des~e~~ralització, lítica i a d ~ i n i s t r a t i v ~ eons’acullen, ~ amb el p ~ llibertat i respecte als idiomes propis, és matèria pòsit de salvar-se, a les d’ictadures o als governs d’una amplitud considerable i d’un interés màxim. anomenats de força, que són, al cap d‘avall, í’anulNo és d meu propòsit fer un estudi detallat, pro- Iació de la personalitat i de la llibertat. fund, científic, amb les anotacions i ocmentaris L‘unittarjisrne plític, la centrailització, malmet la que suggereix el tema, sinó oferir, senzilIament, política i acrromp I’administració pública. Per tal una exposició i un resu% de les llibertats políti- de defensar-se, amagar els seus errors i rnantinques, de les característiques a u t d m i q u e s i de dre ficcions i disbauxes, abans d’enfonsar-se defiles prerrogatives de le; llengües vernacles oonsig- hitivament, engendra el “govern de força” o la nades en les principals Constitucions d’Europa i dictadura. Aquests, per a sasteniir-se i defensar-se, Amèrica. implanten, ref e n m n o inten~ifiquen l’unibrisrne Heur; ací i’exmple -i la necessitat- d‘afer- cenalista i anullen les llibertats. Heus ací I’Espnya de la rrporuarquia i de la mar i consolidar l’autonomia de Catalunya, de

I cada un d d s tres Estais-Repúbliques tenen diferent bandera. La Constitució d’Austria, la que sorgí de la guerra, en els seus dos primers articlcs declara: “Austria és una República deni1oIcràt;ca. El seu dret emana del poble. Austria és un Estat feIderal. ” I aquest Estat federal es compon de vuit païsx autònoms. Seguint el nostre viatge, viatge alliçonador per les pàgihes de les Constitucions d’Europa, ens trobem amb I’admirable Suïssa, 1’Estat republicà federal del centre d’Eutlopa, en el qual conviuen pobles dlels idiomes francès, alemany, romanxe i L‘autonomia i la italià. descentralització en les La Confederació suïssa està compoeta de vintconstitucions d‘Europa i-dos cantons i cada can’tó el formen diverses comunitats políitiques. I és en aquest Estat federal de tants pobleis i I la demosttració que Catalunya té raó la trobeni en la major part de le; constitucions polítiques tants idiicmes on l’ensenyança, en tots els seus aspectes, arriba a un grau màxim d’eficàcia, purdEuvorpa i Amèrica. Invbtem al lector a acompanyar-nos en el nostre fecció i esplendor i on I’analfabetisme no coimpta viatge a través de lels pàgines de les esmentades com en els Estiats de nacionalitats diverses sotoonstitucions i a copsar l’exemple que es desprén meses a un iaal i’dioma i a una sola llei. La Constitució belga de 1831, revisada en 1893, dels maniaments d’autonomia politica, descentralització i llibertat i respeclte als idiom-_s que es de- és, de totes les eutlapees, una de les que assegura teriminen en la major part de les Constitucions les majors llibertats polítiques. Els assumptes de competència (municipal i redel món. hl.ludíem abans 1’Alemanya de Hitler, dictardor gimonal o provincial, entre altres, es resolen pels i unitarista, alterant i restringint les llibertats respectius Consells. Flandes és un testimoni viu i exemplar de resdels païsols confederats. Però 1’Alemanya potent i emprenedora d’a‘uans pecte a la personalitat i a l’idioma. Les Gonstitucions dels païsoe escandinaus conde la guerra -militaritzada, equivocada en el nostre concepte-, ]’Alemanya reconstructiva de des- tenen moltes i encertades di,sposicions de caràcter prés de la gueira i abans de la dictadura hitleria- autonòmic o descentralitzador. A Suècia, l’administració gaudeix d’una ampla na, és una República federativa compssta dc diversds paicos, que forniien part de \tres Estats: el autonomia, la qual, ja des de m d t antic, ha estat Reich -Imperi-Estat-, 1’Estat lliure de B_abiera Considerada al país com ferma garantia constitui 1’Estat lliure de P r h i a , segons la famosa Cons- ciiolial. titució anomenada de Weimar. EI Consell general de cada regió o provincia Cada un d’aquests trds Estats tenen llur Coiicti- delibera i acorda en llur districte sobre tot el que tució pròpia. es refereix a l’economia rural, agricultura, al desDeclara un dels primers articles de la Gciistitu- envolupamant de les indústries, establiments per al ció del Reich alemany: foment de les comunicacions, sanita?, ensenyança, “EI territori del Reich es coi11pon dels teiritoris ordenances genserals i seguretat. dels països alemanys. Per una llei $el Reich poden EI territori de l’apacible Holanda, anlclmenat ésser admesos en aquest -l’Imperi-Estai- altres P a ï m Baixos, està dividit en onze regions o proterritoris quan llur població ho deniane en viatut víncies i cada una d’elles té le seua Cambra. del dret d’aultodeterminació. Aquest organismes porten el nom d’Estats provinL’anticle primer de la Constitució de Príissia cials. diu : En convertir-se Finllàndia en Estat independent “Prussia és una República que forima part del i sobirà, es va crear la necesitat de desenvolupar Reich alemany. Els paisos es caracteritzen per i reforçar la Constitució per I’augnieQt de nwes l’awtonomia administrativa. Igualment, la Repúbli- disposicions, amb força de lleis fonamentils, desca de Babiera té la seva administració autònoma, tinades a la vegada a afermar el Poder public i a Consell de Ministres, Parlament. ex’tendre els drets i llibertats dels ciutadans. En dictadura ; la França de l’administració corrompuda i dels afers tèrbiotls i sorollosos. Heus ací 1’Alemanya ficticia d Hiltler, dictador i unitarista, alterant i restringint les llibertats dels Estatis alemanys. La fermança, la fortitud, l’esdevenidor i la glòria de la República espanyola estan en la federació de les nacionalitats ibèriques. La veritable transfovmació d’Espanya vindrà per Catalunya. Catalunya té raó !

conseqüència, es va isanc:onar la Golnstitució de Federació baix un poder central. “ I tots els ESgaudiran d’un règim de gran 1919, ea la qual i en el títol que pairla del govern i tats -declaraauit onomia.” de l’adininistració, es disposa el següent : Arribem en el nostre viatge per les pàgines de “Des del punt de vista de 1’AdministraciÓ general es rnantin~ràla divisi6 de Finlàndia en pro- les Con3ituci~nseuropees, a les noves nacicnalítats sorgides de la guerra i a les més modernes víncies, districtes, bailies i ajuntaments. En cas de reforma -afegex-, els límits de le3 Constitucions. D’algunes hem parlat ja. No parcircuinccripcionis administratives hauran d’ésser, larem, però, de tots els pobles que, a l’independitdins del possible, deteminats de manera que cada zar-se, afirmen, naturalment, llur unitat. Aixi, les noves nacionalitats sorgides de la guerun comprengui solament pobles de la matzixa llenra, abans dominades, sotmeses o esquarterades en gua -finlandesa o sueca- o, si de cas, el més diversos Estats, com Polònia, en recobrar-se, en reduit nombre possible d’altra llengua.” llibentar-se dels poders opresors, es reconstrueixen I I’administració dels Ajuntanieilts esta constii afirmen llur uilitat, la unitat autèntica de la natuida ,sota el piincipi d’autonomia i dacord amb cionalitat. les lleis especials relatives a la matèria. La Repúbllica Txecoesl~ovaca,nova nacioiualitat, L’Estat proveirà a satisfer les necessitats mioen la seva carta constitucional proclama la unitat rals i econorniues dels pobles de llengua finlandesa i indivisibili’tat del seu territori. i de llengua meca. Però a umtinuació declara que “conforme al Respecte als idiomes, diu la Constitució de FinTracltat de Saint Gerniain, el territolri autònoim de làndia “que el finlandès i el suec són els idiomes la Rússia subcarpàtica, que està voluntariameni oficials de la República”; i que la llei garantira unit a la Repuiblica txecoeslovaca, forma una part el dret dels ciutadans finlandesos a u,ti:itzar la inseparable dei territori txecceslovac i serà dotat de llengua materna en les llurs relacions amb els Tri- la més ampla a u t ~ n i o ~compatible ~a amb la unitat bunals de Justícia i amb 1’Admi~istraciÓde Ilen- de la Repúbilica txccoeslovaca. gua flnladesa o sueca i a obtenir documents reAquest iterritori de la Rússia subcarpàtica té dactats en la respectiva llengua, i reglzmentarà el una Dieta prirpia, que elegeix la s u a taula i la dret del poble de llengua finlandesa i de llengua seua presidència i que exerceix el poder legislatiu sueca, segians els esmentats principis. en matèria d‘idioma, instrucció pública i religió, E n paisos unitaris o que no tenen plantejats d’adninistració local i en totes les dtres matèries problemes de ininutiries nacimais, com, per exem- en què Ics lleis de la Rephblica li atribueixen comple, Rumania, regeix l’autonomia o descentïalit- petència. zació administrativa de districtes regionals i de Hi ha un títol, el darrer i sisè d’aquesta ConsMunicipis. tita&, dedicat exclusivament a la prtotecció i lliAnglaterra, l’Imperi britànic, forma un ocnjunt bertats de les minories izacionals de raça, llengua polític confederat, el cap del qual és Anglatena i religió. i Anglaterra és, a la vegada, un Estat monàrquic I en el preàmbul de la Consti~ucióde Txecoeslodernocraitic i parlamentari, qcals instituaons s’acuvàquia, es fa aquesta declaració liberal, progreMen, potser millor que en cap altra part ‘del consiva, alliçonadora : tinent europeu, amb la natuialesa i el caràcter del “NOS, la nació xecosliwaca, proclamem ai mapoble que les ha adoptat. taix temps voler fer qu3e tots els nostres esforços La Constitució d’Anglaterra és menys escrita tendeixin a què aquesta Constitució i totes les llieis que la de qualsevol altre país d’Europa, i tot el del nostre país siguin aplicades amb l’espezit de la que hi ha escrit no consta en un sol document; nostra història i també anib l’esperit dzls principis es destribueix en diverses actes del Pa1lament i moderns cicntinguts en la formula següent : lliure en aaclrds solemnes sancionats des de 1’Edat Mit- disposició de si mateix, si bé entenem formar part jana fins al present. La part no escrita consisteix de la Societat de Nacions en qualitat de membre en costums, principis i institucions que, en virtut civilbtzat, pacífic, demwràtic i progresiu.” de l’aquieccència de la nació durant llargs períoLa Constitució de Dantzig, en el seu article des, han estat convertits en lleis efectives. primer, declara : Anglaterra, malgrat el seu caràcter d’imperi i “La ciutat de Dantzig i el seu territori formen de gran patència, ‘té un règim e3pecial per a Es- un Estat lliure, amb el n m de “ciutat lliure de còcia; dónfa, de grat o per força, la independència Danitzig”. a Irlanda; i en d agut, greu i violent problema “hllengua oficial és l’demabiy” --diu ïarticle de la India, fa, cada vegada, més conceicysiims. quart, i afegeix-: “Les lleis i l’administració eRecentment va publicar IR reforma de la G n s - rantiran a la part de la població que parli el p l a c titució india, en la qual es preveu un sistema de la llibertat del seu desenvolupament nacional, es-

pecialment f’empleu de la seua llengua materna, en de maig; considerant el bé de nostra Mare Pàtria i’ensenyança, en l’administració i davant dels Tri- sencera, lliure i unificada, desitjosa d’assentar la seua i n d e ~ n d è n ~ i el a , seu poder, la seua segurebunals.” I encara més: El territori de 1’Estat lliure es tat, el mateix que l’iol-dre socid sobre els princidividteix en districtes urbans i districtes rurals; els pis eterns del Dret i de la llibertat ...” E n el capítol dedicat al Poder legislatiu dedistrictes rurals, les viles i les comunee tenen auionomia administrativa sota el c’onitrsl del Cenar i clara : “Fundant-se la RepÚbEca p l a c a en un prind’acord amb les dispsicions de lleis especials ; els cipi d’ampla autonomia territorial, els represeiiassumptes que depenen de l’administració de 1%tat els hi picden ésser confiats ~ g u a ~ I~ la ~ n tánts ~ . cl’entitats autòncmes gaudiran de poders levi!a de Dantzig forma una Comuni<ta;especial de gislatius propis, especialnient pel que es relaciona amb les esferes administrativa, cultural i econo-. I’Estat. Les Constitucioris de la República G’Esxhia, mica i dins dels límits que deiterminen le; lleis de de Letònia i de 1’Ectat de Lituania garanteixen 1’Estat.” Vejam ara la carta constitucimal d’1r:anda. la llibentat de llurs minories ètniques, l’auisnomia En la llei promulgant la Constitució de 1’Estat administrativa i la autonomia de les institucions d’ensenyança amb el dret a la in&rucció en la lliure d’Irlarìda i el Tractat signat a Londres entre la Gran Bretanya i Irlandia el U de desembre llengua materna. A Estonia, els membres de les minories ètni- de 1921, i en els seus primers articles, es fa la ques que habiten el territori tenen dret a fundar declaració següent : “L’Estat lliure d’Irlanda és mebre de la ceinuJnstituciioins privades amb l’objecte de cultivar llur nacionalitat en la manera compatible amb els inte- nitat de nac:ons, components de la Federació de nacions britàniques, amb igual,; drets que els alressois de 1’Estat. A Lituania, els drets d’auto~omiade les rz- tres membres. Sot poder i !iota auuoritat legislagions han d’ésser fixats en Estatuts, concedits per tiva, ejecutiva i judicial d’Irlanda tenen el seu origen en la nació irlandesa i s’exerceixen pels llei especial. organismes eFtablerts en la Constitució.” El Regne dels servis, croates i eslcvens -IuUltra les Constitucions de Ics noves nacionaligoslavia-, format per tres branqiies del trbnc eslau del Sur -iugceslauquan tracta en la ,tats, les de l’imperi altmany, Austria, Itufis, Hanseua Constitució del Poder Excxtiu, de4 .- ara : gria, Rummia, s’han promulgat )o reformat altres “ Per als assumptes locals -municipals, d q a r - cartes constitucion~s,eiitie elles les de Grècia, tanientals i regionals- s’estableix una autonom’a Mèxic, Uruguai, Turquia, La mateixa Constitució de la República helèlocal -.coniunal, departamental i regioinal- ornica conté iin capítol, el X, en el qual es dtrterganitzada sobre bases electives. E s dictarà una llei especial sobre aclmhistiazió minen ics característiques d- i’au,toiiomia adi1iiin;strativa i la desceatralització. i au~i~in~iiiia de les ciutats. “L’Esta: es divideix en circumscripcions, en Els brgans especial de l’autonomia s’ociipai h n , d’acord amb les prescripcions de la llei, d’asscmp- tes quals els ciutadans ridminist‘ren directam-iit els interessos locals de la manera que la llei detertes de caràcter autònom.” mina.” Respecte a Cl’ensenyança, diu : I la peninsula d’Atbcs constiiueix, segons el “A les minories d’atres races i llengües se‘!c garantirà l’ensenyança primaria en llengua ma- seu antic i privilegiat Estatut, una unifat dotada terna, dins les cmdicims que la llei deteriiiina.” de govern propi eii 1’Estat grec, i qual sobirania, Polònia, l’esquarterada i sotmesa, és altra l e les en aquest territori, és ccinipleta. La Constiittrtció de la RepUb!ica de Turquia disnacionalitats sargides de la guerra i que, en independitzar-se i reconstruir-se, proclama i afirma la paca, en matèria descen?ïalitzadora, el que segueix : seua unitat. “Des del punt de vista geogràfic i de les relaLa Constitució de la República de Polònia en cions econòmiques, Turquia es divideix en vilaiel seu preàmbd declara: els departaments, e n ka“Nosaltres, la Nació Polaca, reconeguts a la ats -departaments--; s m -cercleu-; els cercles, en nahiés .cant>ons Pmvidència per haver-nlos lliberat &un escbmt-; comprenen petites ciuge que va durar segle i mig, pensant amb gratìi- a d r n i n ~ ~ ~ s ~ saquests tud en l’heroisme i perseverhcia que han donat tats o burgs i viletes o llogarets. Els d e p a r t a ~ n t s ‘ fes , grans ciutats, les petites proba les generacions en les seues lluites plenes de sacrifici, prodigant constantment els millors esfor- ciutats o burgs i els llogarets posseeixen la qualicos per la causa de la Independència, reanudant la tat de persones jurídiques. brillami- tradició de la Constitució gloriosa del 3 Els assuimptes dels departaments s’admiiiistren

segons el principi de la descentralització i de la separació de poders. I és curiós, digne de remarcar: àdhuc Turquia, la bescantada Turquia, en la Constiltució votada en abril de 1934,promulga disposicions descentralitzadores ; mentrestant, en 1’Espanya d’abans de la República dominava l’artificial unitarisme, la centralització absorbent, la incomprensió dominadora, la tràgica uniformitat.

La nova Russia i el problema de les nacionalitats “Presó de pobles” va anomenar un gran escriptor d’aquella època a la RWssia del Zar. I la Russia d’avui, la Russia soviètica, la niova Russia ha lliberat els pobles, “els ha tret de la pressió”. Interessanitissima, exemplar, alliçonadora, especialment per als nostres avençats del tòpic i la paraula vuida, per als nastres internacionalistes en llengua castellana, i, per l’altra banda, per als nostres sistemAtics detractors de la Russia actual, la política de les nacionalitats i el concepte de l’au~nomiai de la llibertat i respecte de les llengües naturals en la Russia soviètica. Heus ací uns paràgrafs de la declaració que encapçala la Gonsctitució federal de la Unió de Repúbliques Swialistes Soviètiques, de juliol de

1923: “Des de la formació de les Repúbliques Soviètiques - d i u l’esmentada dec!aració-tots els països del móln s’han dividit en dos camps: el camp del capitalisme i el camp del socialisme. ”Allà, al camp del capitalisme, imperen l’odi entre nacions i la desigualtat, l’esclavitud aalonial i la patrioteria, I’qressió de les nacionalitats, les atrocitatls imperialistes i la guerra. Ací, al camp del socialisme, imperen la confiança mútua i la pau, la llibertat de les nacions i la igualtat, la coexistència pacífica i la cdlaboració fraternal dels pobles. ”Les temptatives realitzades pel món capitalista durant decena d’anys per tal de regoldre la qüestió de les nacionalitaiis, fent coincidir el lliure desenvolupament dels pobles amb un sistema d’explotació de l’home per l’home, han resultat infructuoses. Pel contrari, la troca de les contradiccions nacionals s’embulla més cada vegada, arnenatzant així l’existència del capitalisme. La burgesia ha demostrat ésser incapaç de realitzar la collaboració harmbica dels pobles. <I Solament en el camp dels Soviets, i gràcies a la dictadura deil proletariat, que ha agrupat al

s a volttant la majoria de la població, ha esta: possilble imprimir radicalment l’opressió de 1% Mciimalitats, crear una atmosfera de mútua confiança i fixar les bases d’una coliaboració fraternal dels pobles.’’ Reproduïm ara mes notícies extretes de documenlts oficials, sobre la Constitució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i la lliberació de les nacionalitats. La Unió de Repuldiques Socialistes Soviètiques és una federació d’Estats lliures i autònoms. Dins de la Unió conviuen unay 180 nacionalitats diferents, amb un total de 160 mlilions d’ànimes que parlen, aproximadament, I 50 idiomes i dialates distints. U n document d’informació del problema de !es nacionalitats a la nova Russia, a la Unió Sioviètica, diu el que ,segueix: “En triomfar la revolució, el nlou Poder proclama allò que la teoria revolucionària del prole tariat havia manitingut sempre des de les seves trinxeres de lluita: el dret de totes les nacilanalitats a governar-% per elles mateixeis, arribant, si fos aquesta llur voluntat, a la completa separació Fidel a tal doctrina, en el Poder com en la revolució, el proletariat triomfant de Russia reintegrà a totes les altres naciloos de l’antic Imperi e4nllur llibertat, per tal que després, sobiranes de llurs destms, pogueren unir-se, per irnpulisi espontani i lliure. Així naix històricament la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, convertint en fraternitat humana el que abans era l’absorció pel domini i per la força. ”On es vullga que exiisteixi, dins de les seves fronteres, un poble agrupat coherentment i que forme la majoria dels habitants del territori, la Unió Soviètica li reconeix, sigui gran o petit, la llibertat de governar-% ell mateix i el constitueix en República autónoma. ”La Unió de Repúbliques Socialistes Siowiètiques està integrada per unes quaranta Repúbliques d’aquesta classe, amb els llurs Òrgans de govern propi, identificats, naturalment, sobre el principi soviètic de la democràcia obrera i camperola, amb institucions pròpies polítiques i socials, amb llurs idiomes i llurs costums. El Poder central, lluny de combatre-les, fomenta amorosament les nacionalitats autònomes en tot allò compatible amb el progrés delis pobles i amb la lluita pel socialisme, i ajuda fraternalment als Governs naciona!s en llurs campanyes contra el fanatisme i la ignorància heretats d’un règim d’opressió i a favor de les lliures personalitaks nacionals.” La Unió de Repúbliques Socialiçtes Soviètiques estava composta, primerament, per set Repúbliques federades. Ara la formen nou. La major part d’aquestes Repúbliques són, al

mateix temps, Federacions de Repúbliques i re- (més, inrtituir o tollerar qualsevol privilegi -directe o indirecte- en profit de qualsevol naciogions autònomes. La República Federativa Socialista Soviètica nalitat; recaneix a aquestes nacionalitats el dret de Russia -R. F. S. S. R.-, la més gran de de dividir-se, en virtut d’una decissió del seu totes les Repúbliques federades, ocupa el 92’7 per Congrés dels Soviets, ratiflcada pels órgans suprems de la República Socialista Soviètica, en 100 del territori total de la U. R. S. S., i cornprén Repúbliques i Regions soicialistxs soviètiques auel 68’8 per 100 de la població ,soviètica. Dins d’aquesta República es troben federades i tònomes. ” I heus ací cóm la Unió de les Repúbliques SOconserven llur pròpia personalitat les següents Repúbliques : Bashkíria, Karelia, Tatària, Kírguí- cialistes Soviètiques, la nova Russia, avencada i sia, Kasakstàn, República alemanya del Volga, inquietadora, és de l’Europa d’avui, l’organització Daghestàn, a r i m a , Chuvash, Mongoilia i ça- estatal més nacionalista, més autonomista ; la que mes francament reconeix i fiamenta la constitució kútia. En la R. F. S. S. R., existeixen també tota una política de les personali’tats regionals i nacionals. sèrie de regions autònomes: Sibeiria, Ural, etc. Integren la gran Federació Soviètica, en un nivell d’igualtat amb la R. F. S. S . R., la Russia Blanca, Ucrània, la Federació Transcaucàsica, la Les constitucions República d’Azerbardjan, la de Gebrgia, la d’Armèrica, l‘autonomia menia. Posteriorment, com hem dit, entraren a formar i la federaci0 part de la Unió las Repúbliques de Turkmènia i d’Uzbèkia. Les Repúbliques d’America quasi be totes són La nava Russia ha aprobat dues Constitucions : f ederalc, autonbmique o descenaalitzadores. la del IO de juliol de 1918i la dei 6 de juliol de La República de Mèxic constitueix una federa1923, la primera revisada en 11 de maig de 1925. ció d’Estats Units Mexicans. La Constitució -llei fonamentalde 1918, La seva Constitució declara : declara en el seu capítol primer: “Es voluntat del polble mexicà constituir-se en “La República Russa dels Soviets queda fun- una República repi esentativa, democràtica, fededada sobre el principi de la lliure unió de nacions ral, composta d’Eststs lliures i sobirans en tot el lliures i constituira una Federació de Repúbliques que es relaciona amb el seu règim interior, però nacionals de Soviets.” units en una federació establenta segons els prinLa Constitució de 1923, en el títol dedicat a cipis d’aquesta llei fonamental.” establir els drets sobirans de les Repúbliques feEl Brasil és una federació d’Estats. derades, diu : La Constitució de la República Argentina és “La sobirania de les Repúbliques federades no isemblant a la dels Estats Units d’America del e’stà sotmesa més que a les limitacions establertes Nord. per la present Gohstitució i únicament en les maLa Ccastitució de Xile, ultra les seves especials tèries que declara de la competència de la Unió característiques, proclama l’autonomia municipal. Fóra d’aquests límits, cada República federada Els Estats Unitis d’America del Nord constiexerceix llur sobirania de manera independent ; la tueixen una federació de quaranta vuit Estats Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques autònoms. empara els drets sobirans de les Repúbliques feAquesta federació d’Estats -Repúbliques senderades. ” se tradició monàrquica- té un. segle i mig d’existència. Hi figura també aquest important article : La federació de!s Estats Units -la qual coni(‘Cada una de les Repúbliques federades conprén una població cinc legades més gran que la serva el dret d’abandonar lliurement la Unió.” Les nombrases disposicions de la Constitució d’Espanya- ha passat per la proba del temps, fonamental revisada en 1925 i relatives a les Re- de l’espai i del nomibre. Les Conistituciions republicanes d’America del públiques i Regions autonmes i als Poders loca!% Nord són les que han resistit més temps - a p a r t són mioih interessants : “La República Socialista Federativa Soviètica Suïssa- i les que s’apliquen a un major nombre Russa, fundant-se en la igualtat dels drets dels de ciutadans, a més gent que cap constitució d’Euciutadaps, independentment de llur raça o nacio- ropa, llevat la de la U. R. S. S. La &nsttitució federativa dels Estats Units ha nalitat, declara que és absdutament contrari a les lleis fonamentals de la Rqública oprimir a les servit de model a les Constitucions de Canadà, minories nacionals o limitar llurs drets, i, encara Austràlia, Mèxic i altres &Amèrica.

d‘A

Catalunya, si hi haurà una Universitat o duw, què s’hi ensenyarà i cóm, algú hauria de fer present que als bstats Units el govern de Washington no es fica absolutament per a res en aquestes cose, que cada Estat pot tenir tantes Universitats ooun li doni la gana, ensenyar-hi el que vulgui i Quan al Parlament d’Espanya es discutia 1’Es- com li plagui, i que ei resultat d’aquesta anarpiu tatut de Catalunya, un escriptor, J. B. Alemany, és que aquest pais té escoles i Universitats adn;rpublicà un interessant article sobre les Cons- rabies i en una abundància que ni en somnis no titucions dels Estats Units i l’aotitud de Madrid puden concebre 6 adoradors de 1’“escalafÓn’’. ”Quan els militars identifiquen la força armada contra els Estatuts d’autonomia. Heus ací els principals paràgrafs : amb la vduntat opressora d‘una regió, ise’ls hauria “Si anem examinant les diverses maneres de de fer saber que a Amèrica cada diputat té dret fer republicanes, veurem que la nord-americana a recomanar cada any dos joves perquè entrin a i s la que ha portat més proisperi&t, més aconten- 1’Acadèmia Militar (West Point) i dos a SAcatament, més continuïtat, més estabilitat en el Go- clmia Naval (Annapolis), de manera que l’oficialivern, de {tal manera que, fóra del comunista, nto tat de i’Exèrcit i de la Marina és una represenhi ha cap partit polític que la vulgui destruir. tació pnoporcional de les diverses parts de la ”Quan els botiguers i els funcionaris de minis- federació. Ei sistema, aplicat a Espanya, voldria teris s’acoblsen a la Plaça de Braus de Madrid per dir que, obligatòriament, s i la població de Cataa dir que no volen que Catalunya tingui 1’Eotatu’t lunya és el 12 per 100 de la d’hpanya, el 12 per que s’està retallant i per a insultar la part més IOO de l’oficialitat de 1’Exèrcit i de la Marina important d’Espanya, és curiós de constatar que seria catalana. I que cap madrileny no podria ésscr no saben que a la república mis anttiga i podenosa oficial, car la capbtal no té diputats. els habitants de la capital no tenen dret a votar, Ln, discutir si e’s catalans s’encarregaran o no que en una república que fos republicana i no de mantenir l’lordre públic a casa beva s’hauria de monàrquica, ells, que es creuen ésser el govern, recordar als pseudlo-republicans de Madrid que en que es creuen haver heretat el dret a governar les el país on hi ha menys conflictes d’ordre públic la Espanyes, no podrien ni elegir diputats ni regi- policia no està a càrrec de! govern de Washington, diclrs; que si a Washington els funcionaris fessin que el governi central nc té altra policia sin6 la un míting públic dient contra Pensylvània, Fer secreta, que es confioa en el senei d’espionatge exemple, allò que a Madrid digueren contra Cata- militar, de lluita contra l’ús de drogues heroiques, lunya, la resta del país no faria sinó esclatar a del servei de Duanes, etc. No hi ha res que da;riure, i els principals agitadors dels funcionaris sembli ni de prop ni de lluny al Ministeri de la perdrien la colhcació. Car, en una república re- Governació. L’ordre públic.esità a càrrec de la publicana, els funcionaris n’o són agents del rei policia municipal i de la de 1’Estat autònom. (com encara es consideren a Espanya, a França, a Aquesta està sota !es ordres directes i exclusives Alemanya), sinó criats del poble, servidors del del governador de l’Estat, elegit pel pob!e de públic, “public servants”, com sempre es diu aquí, 1’E;tat a u t o n a . i m òptimament comprenen els funcionaris ma”I així podria anar citant-= el que es fa en la teixos. República de més experiència republicana en disEls conceptes de capitalitat que s’han discutit cutir cada article de l’Estatut, car el que aquest a Madrid són conceptes monàrquics. E n una $re- demana per a Catalunya és menys del que tenen pública republicana, ia capital és terreny neutral, els Estats que componen la Unió Nord-americana. i els que hi viuen i no són delegats de les diferents L a història demostra que no els ha anat gens maparts de la nació han de callar, car no són les lament, ni als Estats p a d c d a r s ni a la Federació persones que presten llurs serveis al poble les que en conjunt.” han de manar, sinó el mateix potble. Com diem en català: “Qui paga, mana.” ”Quan hi ha generals de l’exèrcit que també La obliden llur missió, se’ls hauria de recordar que ex aquesta república, que fins ara és la que ha tingut més èxit, ni 1’Exèrcit ni la Marina no tenen Constituciona dret a votar i si un militar parla o escriu públicament de política, perd la coilocació. Ja havem vist cóm és tractat el problema de “Quan els reptblicans barbonics discuteixen l’autonomia en la major part dels païso,s de4 món al Congrés quantes escoles poden haver-hi a i & Són de precisos i amples eis preceptes auto-

La manera de fer, comparada, de la Federació dels EE. UU.

qüestió de les llengües en les modernes

nòmics i els manamen,ts descentralitzadors en les rat, sempre que sigui possib’le i no hagi manifestat el seu desig en contra, a florces militars en les Constitucions polítiques d’Eurlopa i AmGrica. Vejàm ara cóm està resolta o tractada la qüestió quals (tots els homes parlin la mateixa llengua materna (el finlandès o el suec) i rebrà la inut,rucció de les llengües: A Alemanya, el problema de les llengües és trac- en la seva llengua. La llengua utilitzada per nianatat, segons l’article 113 de la Constitució de Wei- ment de les forces militars serà la finlandesa.” La Constitució del regne del s’ervis, croates i mar, de la següent manera: “No es (dificultarà ni legislativamen,t ni admi- eslovens, en l’article dedicat a 1’ensenyamerJt diu : “ A les minories d’altres races i llengües se’ls nistrativament als sectors de la població del Reich que parlen, un idioma estranger el seu lliure des- garantirà l’lensenyanient primari ei1 la llengua maenvolupament ètnic, especiaiment quant a l’ús de terna, dins les oolndicions que estableixi la llei.” A la Constitució d’Irlanda e; llegeix: la llengua maiterna en l’ensenyament, en l’adminis“L’irlanid&s serà l’idboma nacional de 1’Estat tració interior i en els Tribunals.” En la Constitució d’Austria s’estableix el se- Lliure d’Irlanda ; però l’anglès serà reconegut igualment com idioima oficial. EI dispamt en el güent precepte : “L‘alemany serà l’idioma oficial de la República. present article no impedirà que el Parlament estasense perjudici dels drets que les lleis federals cloii- bleixi disposicions especials per a aquells districtes o zones on sols uni idioma estigui en Ús gecedeixen a les minories lingüístiques.” La Constitució de Txecoeslovàquia dedica un neral. ” La Constitució de la República de Polònia decapítol a la protecció de les minories naciionals, clara en l’article 10g: religiases i ètniques. “Tot ciutad‘à ité dret a conservar la seva nacio“Els ciutadans de la República Txecoeslovaca - d i u un article- poden lliurement, dins dels li- nalitat i a cultivar el seu idioma i costums naciomits assenyalats per les lleis, usar qualsevol idio- nals.” L’article I IO deterimima : ma, sigui per a les relacions privades o comercials, “Els súbdits polonesos que pertanyin a les misiigui en m t è r i a religiiolsa, de prems2 o de publicacions de qualsevol classe, ,sigui en le; assemblees nories nacionals de religió o d’idioma, tenen dret, com els altres ciutadans, a formar, inspeccionar i populars públiques.” administrar a costes seves institucions de benefiL’article 131 afegeix: “ A les ciutats i districtes en els quals resideixi cència, religioses i socials; escoles i altres instiuna proporció considerable de súbdlits txecceslo- ,tucions d’edbcació, i a fer-hi lliure ús de llur idiovacs que parlin un altre idioma que no sigui el ma i observar els preceptes de llur religió.” La Constitució de la Unfió de Repúbliques 2110txecoeslovac, es garanteix la possibilitat, dins dels límits fixats pe la legislació general sobre tdwa- cialistec Soviè,tiques determina en el seu article 34’ “Els drets i les ordenances del Comité Central ció, als fills dels esmenttats súbdits txecoeslovacc, de rebre l’ensenyatnent en la llur prbpia lkligua, Executiu, de la seva Directiva i del Consell de i es pot declarar obligatori, al mateix temps, l’en- Comissaris de la Unió, s’impimiran en els idiomes usuals a les Repúbliques federades (rus, ucrasenyament de la llengua txecoeslovaca.” La Constitució (de Finlàndia en el seu article nià, blanc-rus, georgià, armeni, turc-tàrtar).” L’article 70 afegeix : 14 diu: “L‘cscut de la Unió es compon d’una oorbella “El finlandés i el suec són les llengües nacionals i un martell sobre un globus voltat úe raigs, amb de la República. El dret dels ciutadans finlandesos a usar davant un lema escrit en els sis idiom’cs esmentats a l’ardels Tribunals i autoritats administratives la llen- ticle 34, que diu: ‘‘i Proletaris de tots els paisasi, gua materna, el finiandes o el suec, i a rebre les uniu-vos!’’ Al damunt hi haurà una estrella amb ordres o decisions en aquesta llengua, estarà ga- cinc puntes.” rantit per disposicions legislatives, tenint en comp“Els ciu,tadans de la República Socialista Fedete que els drets, tant de la població finlandesa carn raitiva Soviètica Rusa tenen el dret de servirise de la població sueca del país s’han de pmtegit lliurement de la seva llengua vernacla en els Cond’acmd amb els mateixos principis.” gresos, davant dels Tribunals, en la vida adminisL’article 22 estableix : trativa com en la vida social. Les minioiries nacionals tenen el dret dl’instruir“Lasi lleis i reglaments, així com els projectes de llei tramesos pel Govern a la Cambra, les res- se a l’escola en la llengua vernacla.” EI problema de les llengües a Belgica és molt postes, exposicions i altres noites dirigides per la Cambra al Govern, es redactaran en la llengua interessant. E n l’etapa 1920-1930 existia la kendència d’establir a Flandes la igualtat de lesi dufinlandesa i sueca.’’ I< Tot recluta -diu l’article 7j- serà incorpo- gues llengües sobre la base del bilingüisme gene-

ral. En els darrers anys de l’esmenitada etapa va dominar la tendència a establir la igualtat sobre la base de 1’unilingÜisime regional. I l’any I930 fou votada la llei que converteix la Universitat de Gant en una Universitat unilinee flamenca, amb el respecte (tan sols als alumnes que tenien començats els estudis segos el sitema anterior. A botes aquestes Constitucions, com hem vist, es reivindiquen i es reconeixen els idiomes vernacles.

Catalunya té raó L’idioma, la personaliitat, la cultura han d’ésser les principals característiques, com ho són a Catalunya, de les autonomies io Estatuts) autononiics de València, d’Euzkadi, de Galícia: l’idioma, la unitat espiritual de cada una de les nacionalitats ibèriques, les cultures aut&,tones, el recobrament, per l’idioma i la cultura, de la personalitat. Personalitat, llibentat, autonomia. I sense la mts insignificant pèrdua dels nostres respectius patrimlonis espirituals. Afermar i defensar els interessos materiais? Indubtablement. Però, per sobre ‘de tot, en primer lloc, afermar i defensar el nositre patrimoni espiritual : llengua, cultura, art... Jo, nat a València, don tota la producció agrí-

cola del meu país per una reivindicació de la nostra llengua, per una pintura de Joari~so de Ribalta, per un sol cant del diví Ausiais March. Yerquè els beneficis dkls interessos materials gairebé mai es repadeixen justament, equitativament. I eh beneficis espirituals arriben fàcilment a tot el poble, a les classes privilegiades i mitja i al proletariat. Perquè la terra queda, i és pròdiga i amorosa, i produeix sempe, incansablement. I el patrimoni espiritual, si es malvensa, si es perd, és difícil de refer, potser ja no es recobra mai. G m l’home, normal i autèntic, l’autlonomia, els Estatuts a u t a n h i c s de lea nacionalitats ibèriques, han de tenir cos, esperit, pensament i llengua:

PERSONALITAT. L’essència i la raó d’ésser de l’autonomia de Catalunya es’ troben en aquestes afirmacions: Sobirania de l’idioma. Predomini i esplenáor de la pròpia cultura. Unitat espiritual i política del terriboai català. Personalitat i confederació. Baluart de la República. La terra, per als que la treballen. La ciutadania, per als que la mereixen. I per als catalans i per a la Pamtria,la llibertat. Catalunya té raó !

Miquel Duran de València

Lluís Cebrian Mezquita Julià Ribera i Tarragó Inscribim ací aquests do19 noms a honor de la memòria del poeta i escriptor de la nostra Renaixença i del savi professos i investigador castellà -nat a València-, ordenador, estudiant i prologuista del Llibre del Repartiment. LA REPUBLICA DE LES LLETRES publicarà oportunament autoritzades i documentades biografies de Lluís Cebrian Mezquita i Julià Ribera. Avui reproduïm aquestes justes notes que insereix, en el seu darrer número, La Revista, de l’alt poeta Josep Maria LÓpez Picó: “Lluís Cebrian Mezquita. Del renaixement literari de València -a l’inici

del camí ambiciós i coratjás de la giran unitat ‘catalana- no n’aprofità els episodis espectaculars. E n tingut!, però, el sentit essencial de la intimitat profunda i gràvida, fidel a les tradicions locals més estrictes.’’ ‘‘Julia Ribera i Tarragó. U n savi. Voldríem la plenitud catalana que permetés simplement aquest elogi definitivament substantivat. I voldríem que el record de la posteritat no desvinculés el respecte a la seva memòria de la realitat de la Catalunya gran.”

Repúbliques Literàries d’Ib èria Galícia

Castella Xoquin

Cataluña Cataluña : tus costas luminosas atraen nuestra mirada: la mirada de nuestro espíritu. Desde Castilla y desde Vamania, vemos a lo lejos la faja de oro y de luz de las costas mediterráneas. Desde lo más alto de Cataluña se extiende el dentelleo de la costa, hasta los confines de Alicante. Y erifrente está la predilecta Mallorca; Mallorca, con el laro y el azul y el morado del agua en sus calas profundas. Cataluña : tu nombre representa para España la vida, el tumulto, el movimiento, el fervor del mundo durante muchos siglas. Por otro mar navegan abma los hombres. En el siglo XVI, ya la vida del mundo marcha por otros caminos. Pero la armonía, la euritmia maravillosa de la Grecia antigua, que desde Grecia han venido hasta aquí, serán imperecederas. Cataluña es Valencia, y es Alicante, y es Mallorca. Los almendros crecen en Cataluña, en Valencia, en Alicante y en Mallorca. Los almendros son finos y se levantan sobre los blancos ribazos. E n ninguna parte de España hay almendros bañados como éstos por una luz tan viva. E n ninguna parte los horizontes, por encima de suaves alcores, tienen tan luminosas perspectivas. Las cosas resaltan, con todos sus pormenores, a remotísimas distancias. Los hombres 6on prestas y ágiles; su entendimiento es sutil ; se alimentan frugalmente. Cataluña, Valencia, Mallorca, Alicante : quien Ileva innata la visión de vuestra luz en la retina, no as podrá olvidar jamás. Ese almendro sobre las piedras blancas -delicado y gracioso- es el símbolo de vuestra delicadeza y vuestra gracia.

Xoquin, inda pequem, c-os seus 0110s de neno veu craramente o mundo e mais a vida. E colléu seu camino -o dta seu c o r a z k e o seu dediñosin medo a dente, frecha nin ferida. Xoquin puxo ‘seu gusto en cam’ñar o onde o levan os pes vai a cabeza

nuis seia besta ou home o que tropeza, Xaquin déixao pasar. Como un varal de fento, un milleiro de follas velaíñas ten o seu pensamenbo. E como non dá rido, can8doceiba as folliñas a xente di : “Xoquin non ten sentido.” Porque todo o que mira o mira arrente, non se dá conta á xente de que Xoquin ten lollos milagreiros : os dos santos, os tdos e os poetas que de bokio o que brila fan luceiros e de todo o que voa volvoretas. Nunca dos homes ó vivir noxentso ten de tornar Xoquin, xa que a sua vereda non ten fin e està empedrada pol-o Esquecimento. Tal com é, é ditoso. Nada o mágoa e nin sabe de envexas, nin de dores. Todaç as erbas, para él, son frores, pelras de luz todas as pingas de ágoa e M o s OS paxaros, reiseñores. Din que é parbo Xoquin ... son os que o din!

i Parbas

AZO*

Ramón Cabeailloo

Euzkadi Més de 20.000 nacionalistes Euzkadi, present. Més de vint mil nacionalistes bascos es cmcentraren el dia 15 de juliol a Tolosa. Motiu: l’hmenatge a l s diputats dc la minoria nacionalista basca que. en nombre de catorze, es retiraren del Parlament de Madrid per solidaritat amb Catalunya. L’acte fou un acte polític, parò no va mancar, com en gairebé tots els actes i festes dels nacionalismes ibgrics, la part dedicada a les coses de l’esperit, la música, les dances i la pcesia populars ; banderes desplegades i cançons al vent. A Tolosa, ja des de la nit del dissabte començà l’afluència de forasters i es féu intensissima a primeres hores del matí de’ diumenge. Entraren a Tolosa nombroses caravanes de Navarra, Guipúscoa, Biscaia i Alava. En trens i autobuscus es traslladaren a Tolasa milers de nacionalistes acompanyats per nombroses banderes i estandarts. Pot dir-se que Tolosa quedà plena de forasters que portaven bandes de chistularis i grups d’ezpatadantzaris i comlaris. H i havia moltíssim elemeat femení, gairebé tot ell jove. Per a assistir a l’boimenatge arribaren també representacions de Catalunya i Galícia, integrades per personalitats de diversos sectors polítics catalanistes i galleguistes. Al Teatre Ureta tingué lloc l’acte dhomenatge i adhesió als diputats bascos. Al banquet ofert per la Junta Municipal als diputats nacionalistes, autoritats del partit i delegats forasters assistirin aambrosos comensals. Actes remarcables de confraternitat nacionalista. Per la tarda, al Frontó Beotibon, es va celebrar el míting. Parlaren Carles de Linazoasoro, Josep Antoni de Aguirre, Telesfor Mencón, els senyors Trabal, Roba, Cabal1 i Martínez López, per Cata!unya, i el delegat del partit galleguista, senyor Alvarez Gallego. Tots els parlaments foren aplaudits. El míting fou un èxit; i és quedaren sense poder entrar al local més de deu mil persones. La gran jornada nacionalista acabà amb un festival d’atietisme i folklore basocrs a 1’Estadi de Berazubi, intervenint 800 atletes. Es calcula que es concentraren a Tolosa més de 20.000 nacionalistes. Gora .Euzkadi !

Portugal Psalms al Sol Déu i Senyor amantíssim de l’Altura, patriarca dels Astres ; criador de la grandor dels Mons ; fontana pura de Bellesa immortal ; germà-senyor dels humils i enemic de l’Ombra eterna; profunde esguard que esbrina i que desferra: beneïda la llum que ens enlluerna, daura i canta les noces de la Terra. Déu criador dels arbres i delis fruits dels terrers tendres al conreu propicis : perquè els Homes recullin bons produits accepta, loh Sol!, els meus alts sacrificis. Oh sempre igual en gràcia i en bondat que inundes d’or les gents, la vall, la serra, per ensinestrâ als Homes l’iguaitat que tots ploren damunt la mare-terra! Reb en les teves mans aquest s meus versos fets amb regust de Ilàgrimrs plorades pels que llauren de sol a sol immersos en la feina de relles i d’aixades. I

Proim+s delis cels i gentil Déu perfecte! Oh gents!, veieu el Sol! I aprés banyeu-vos en llur Font de Bellesa, en el respecte de sa força: bracers del Món, aimeu-vos! Sigueu bells, sigueu forts ,sols per 1’Amor del Sol, germans del Sol, i des de nois sereu plens de sa gràcia i resplendor, Homes de Déu, després, raça d’Heròis.

Alfonso Duarte (Trad. de R. R.)

L’art i e l s a r t i s t e s Exposicions a València Sovintegen a València !es exposicions d’art de poc tiemps encà. P d s e r la crisi del viure impulsa els artistes a deixar els somnis, o més bé, a plasmar-los, per heure la ~emuneracióa la qual tenen dret i que, sens dubte, en altra terra, trobarien. Els valencians s6n amics de la vida fàcil i a l’aire lliure. Han perdut el gust per la sumtuasitat que en altres temps els distingia i València és un pobre mercat per als artistes. Convé drspcrtar el desig i haurà d’ésser exhibint obres belles, naturalment. En una de les exposicicns oln més vegades hem vist el rètol d“‘adquirit” ha estat la que a :a sala d’Acció d’art (Redempció, 8) va oferi:- Pasqual Roch Minué ; hi figuraven paisatges d’Eivissa, Mallorca, Va!ència i París. Trenta tres teles exquisidament pinitades, en les quals es podien constatir els avenps en el matís que sembla ésser la preocupació de Roch Minué, puix que en, l’anterior exposició ja havíem cibxrvat diafanitat en les llums, unció espiritual en la tria dle l’hora i de l’assumpte, enamorament dels temes plàcids i totes aquestes qualitats, que no estan negligides, ans al contrari, afermades actualment, es troben encara enriquides amb una justesa en les ombres i dins de les ombres una matisatzió que el porten a fixar l’aire en els paisatges, valorant els termes i donant a l’espectador l’illusió de la lluminosiltat de les Balears, amb aquelles transpariències tan difícils d’anconseguir en la gama rebaixada. E n els quadres de València hi ha més latitud. Una original visió de la fira valenciana nadalenca, molt justa de perspectiva, perquè Roch és dels que dibuixen bé; un apunt de Morella en dia de neu, meravellosament observat i, per damunt de tot, la p l a p del Pouet, de Burjassot, que és com un resum de les qualitats de la pintura de l’artista. Les notes perlades de París oompletaven aquesta expasició d’un artista que no defrauda mai i goja de les mels de I’art en copa més rica cada vegada.

O Dimitri Tsapline. Cescultor rus també va passar per València amb la seva superba caba!gada de peixos i feres de granit i de marbre de color; amb aquelles testes plenes de vigoria ; amb aquells cossos que es ooatorsien resseguint el martiri d‘una

rabassa plena de nucs i que tanta emoció afegien a les figures. Prodigiosa tècnica duta a un despullament tal, que $semibla un somni de la Naturalesa. Aquells rocs que, devegades, amb una mica de fantasia, ens semblen !es més plàstiques concrecions, han estat trobats per aquest bruixoit de caellera esbullada i dits hàbilment faedors, i amb la rúbrica d’un, art mascle i valent oonvertits en emocionades afirmacions. Lluny, molt lluny del nostre ambient la tècnica d’este-home que amuntega els músculs per produir una sensació d’esforç ; que uti‘itza en hieràtica actitud medieval graciosos temes modern6 i que sap també ésser delicat en les tedes de l’esposa i de la filla, en el seu aubocretrat i en altres caps on es veu la mestrívola tècnica feta de simplicitat i vigoria. El casal de 1’Acsociació de la Premsa, on es va fer l’exposició, va ésser molt visitat i les converses molt apassionades. Acció d’Art, entitat d’artistes joves, va ofrenar un dinar a Dimitri Tsapline, que ha deixat a València molts amics.

a Cartells. Cal parlar ara del cartell anunciador de la nositra Fira, premiat amb el primer premi. No volem fer-se ressò dels incidents del collcurs, per ser cosa passada, però a la vista esti. Es açò un cartell a to amb la tradició artística de València? E s pot concebir que hi haja valencians que facen passar a la ciutat el ridiool d’exibir eixe lamentable dibuix? Ca!dria no oblidar que no és igual el fabricant d’un producite més o menys prosaic, que pot anunciar com millor li scmble, que el convit fet per un poble ocm el nostre. Si els artistes pensaren ben bé en la història i categoria de la nostra cultura, en e! que representem i som, cóm no els havia de tremolar la mà ans que fer eixes coses? Per molt despreocupatc que siguen, no els agradaria oir els clomentaris que es fan per totes bandes. Altre cartell anuncia la “Exposición Regional de Bellas Artes”. El cartell és una impropietat del senyor Canet ; representa un rat-penat sabre la testa de Pallas. Apart la pobresa de concepció, cal vore que e1 rat-penat és símbol solament de València ciutat, i emplear-lo en allegoria de tot

el País 6s d’una ignorància molesta per a les demés comarques. Veritat és que qui per a anunciar l’esforç de la nostra indústria va pintar el món de berbena, no s’havia de detindre massa a pensar propietat, 101 tècnica, o concepte. El cartellet ho proba. I després de w r e aquests dos cartells, arribem al modest que anuncia la I11 Setmana Cultural

Valenciana i ens sembla una cosa discreta. Una mica confús pel punt de mira que tria i’autor, F. Cabedos Torrent, però almenys ha hagut preocupació tècnica, justesa i noblesa en la idea i sobrietat de tintes. Sense ser un gran cartell, ni ofén ni i s de compadir.

E. N.-B.

D i v e r s a LA REPUBLICA DE LES LLETRES prodaimia, naturalnient, indiscutiblement, la unitat del nostre idiloma. Des de la ratlla de la Pnwença fins als hell; palmerals d’Elx, a la fita de Múrcia, es parla la mateixa llengua. De nord a sur, comença el nostre idioma entre lies músiques renictec i les cantúries amoroses dc la bella Provença i el daurat Rosselló, s’esth gloriosament per tot el ncstre imperi del sol, salta a les illes de somni i de llum ‘de la nostra incomparable niBr Mediterrània i acaba sota els arcs enlairats de les palmeres d’Elx com en apoteosi de glòria i de trbnif. Un sal idioma, unia sida ortografia. Dues orbografies per a un idioma fóra absurde i desorientador. LA REPUBLICADE LES LLETRESadopta l’ortografia de la suparior autoritat del nostre idioma, que és 1’Institut d’E’studis Catalans; i, al mateix temps, demana l’ingrks a l’esmentat Institut d’un2 representació de València. Unitat d’idioma: un idioma, una sola ortografia.

0 La República va portar a les Corporacions populars valencianes -Ajuntament i Diputa&-reflexes de l’esperit autènticament valencià i algurpes de bes mks cares reivindicaciims valencianistes. Ací publiquem una llista de realitzacions valencianistes amb sentit cultural, o culturals amb sentit valencianista, dutes a cap per 1’Ajuntament de València des del 14 d’abril de 1931. Aquell mateix dia, quan 16s masses varen poc clamar la República en la Casa de la Ciutat, la Junta revducionàiia va llancar una proclama redactada en castellà i en valencià. Poc després, ja constituït ei nord Ajuntament, adoptava aquest l’axxrrd unànime que tots els bans foren redactats en ambdás idiomes, a r n es ve dent. Els regidors valencianistes senyors Soto, Duran

i Tortajada i Reig establiren l’habitud de parlar en valencià al saló de sessions, hxbitud que seguiren altres regidors, com el cenysr Monmeneu. Per aquells dies es va demanar a 1’Estat la cessió de les Torres de Quart, la prupietat de les quals havia dcmt lloc a algunes discussions. Actualment, les dlites torres són coanipletament de la ciutat. I 1’Acadèmia de Belles A r e , per encàrrec de l’Ajuntament, estudia la pussible restauració. Els dies de la fira d’aquell any es va inaugurar, en la Gran, Via del Marqués del Túria i amb una g r a festa, el nionument al llaurador vakncii, obra de Carme1 Vicent i les inscripcions del qual són en llengua valenciana, així c m un elogi del llaurador, redactat per Eduard Martínez Feïrando i repartit durani aquell acte, al que varen assistir diverses representacions de la terra va!enciana. Amb miniotiu del cen,tenar de Guillem de Castro es va posar una làpida -obra també de Carme1 Vicen,t- en el carrer que dau aquell nom. L’any I932 es va celebrar la Festa del Llibre, cancedint premis a llibres publicats en el País Valencià. L‘any 1933 es va celebrar també, concedint premis, repartint uns milers de llibres i editant un fascicle amb les Normes d‘Ortografia Valenciana i un altre fascicle cuirosament presentat, sDbre el llibre valencià en les divcrses èpques, de Francesc Almela i Vives. D’una semblant manera, ha celebrat enguany la Festa del Llibre. El fascicle editat, també d’A!mela i Vives, tracta de la literatura valenciana, és a dir, rn valencià. Tant aquest fascicle com l’anterior han estat malt omentabs i recensionats en la premsa del País Valencià, d’Espanya i d ‘ h è r i c a . A més, 1’Ajuntament ha rebut moltes felicitacions per l’encert amb què ha celebrat la Feda del Llibre. Entre aquestes felicitacions cal remarcar la de la Cambra Oficial del Llibre, de Barcelona. Per a decorar el Consistori, l’escultm Vicent Beltran va fer una, estàtua de la República, i el

pintor Lluís Dubon, dos “panneaux” representant Espanya i València. E n Inicvit bcms condicions econÒmiques han estat adquirides unes talles de Vergara procedents del pala^ de Dios-Aigües. S’han fet gestions, que ja estaven molt avanqades, per a adquirir aqulest magnífic palau; però, malauradament per al patrimoni artístic dei nostre País, s’interpocaren obstacles que impediren l’adquisició. El1 bellíssim banc que era als Jardins del Real, procedent de l’entrada a la ciutat per Mislata, f6n retornat al seu lloc d’jcaigen. Amb mlotiu de l’endcrroc d d convent de Jerusalem, el regidor senyor Barrera donà a 1’Ajuaitament la p t a d a quatrecentista i un curiás trespol. L’instalJació de 1’Arxiu Municipal està éssent modernisada i millorada, amb l’ajuda d’un personal conipetenJtíssim. Darrerament -i amb motiu de la Festa del Llibre- ha estat inaugurada una sala de lectura, plena de aomoditats. Per a guardar el riquíssirn còdex del Llibre del Consulat d e Mar s’ha fet una vitrina adient. També s’ha fet una superba vitrina -ja acabada, però no instaildaper a exposar la Senyera. Aiximateix s’està fent una altra vitrina per als

de Mistral i al mateix temps una demostració d’interés per inldrets de la ciutat que fins ara estaven massa sense cura espiritual. També l’any passat -a les seves darreries- es va inaugurar d rnonumenb al gran pintor Valencià Joaquim Sorolla. Aquest monument s’ha erigit amb el peu forçat del bust -regalat per Benlliure-, del lloc -inldicat Fel mateix escultor- i de les columnes i ahtres pedres, afdquirides pel mateix Stcirolla. Amb motiu d’arribar a la ciutat nadiva les despulles de Biasclo Ibàñez, 1’Arxiu Municipal va editar en gran quanititat un fullet amb dades biogràfiques i treballs en castellà i en valencià dei gran novel.lista, julicis sobre le seua personalitat i amb diverses illustrracions. Enguany ha editad un alitre fullet dedicat al mestre Ripoll, amb treballs de Salustiano de Olózaga i de Tomàs Jiménez Valdivieso. Sobre el fons de periòdics que ja posseïa 1’Arxiu Municipal, s’esità creant una Hiemeroteca, seccib interessantissima i d’imprtància màxima per a l’obra cultural de l’Ajuntamen,t i per a la història de la ciutat. Les gestions personals han produït l’afluència de d m t i u s per a la Biblioteca Municipal. Aquests donatius sovintengen cada vegada més ; cal esperar que acsjdiran l’kportància que assolixen en alitres Furs. poblacions estrangeres... i espanyoles ! Complint una iniciativa de Blasao Ibàñez, e; va Una de les demostracioais més clarament valencrear el Museu d’Etnografia i Fidklore, del qual cianistes que ha fet 1’Ajuntament ha estat la crea-en vies d‘organisacib- està encarregat Maxi- ció d’una oficinsa de redacció de llcngua valenciana, milià Thous, qui va donar per ràdio un seguit de la finalitat de la qual és \redactar i corregir tots els conferències sobre aquesta institució i coses rela- documents municipals escrits en valencià i aixicionades amb ella. mateix oferir un servei completament gratuit de Un jove investigador, Josep Lllcaca i Rodríguez, correcció a tot els ciutadans que hi acudixin té al seu càrrec l’organisació, ea les Torres (dels amb cartells, programes, reglaments, etc. Serrans, del Museu de la Panòplia Valenciana. L’ Ajuntament, a més, ha subvencionat la puA més, s’està habilitant el local per al Museu blicació de diverses obres valencianes ; ha isubvenHistòric Municipal, l’inauguració del qual segura- cimat aiximateix la Setmana Cultural Valenciana, ment constituirà una solrpresa per a tots d s va- a la qual ha donat moltes facilitats. lencians. La manca d’espai i de notes - a q u e s t a llista està S’ha restaurat l’imtge de sant Miquzl, proce- feta gairebé de memòria- ens priva (de compledent de la capella de l’antiga Casa de la Ciutat. tar-la com fóra el noistre desig; però les coses Aiximateix, el restaurador municipal, senyor Re- esmentades sbni de pnau, qualitat i de prou quantinau, ha treballat en altres obres importants. tat per a què tots els valencianistes les esguarS’ha treballat per a dur a tenme un projecte den anib simpatia i no regategen l’exteriorització d’adecentament i dignificació del mur die tanca d’aquest sentiment per a què el Consell de la de la Llotja. Aquest projmte, que passa pcr uns ciutat segueixi actuank cada vegada amb més intràmits determinabs per causes que no cal ara tensitat en aquest sentit. esbrinar, tendeix a fer m4s vistent ei magnífic Finalment, seria una greu injustícia ometre que edifici i el seu jardí. en l’iniciació i realització de gairebé totes les coses L’any p s a t es va inaugurar a la romàntica esmenades correspon una part principalíssima plaça del -te de Carlet, el monument al gran al regidor president de la Comissió de Monupoeta provençal Frederic Mictral, am(ic dels re- ments, senyor Enric Duran i Tortajada. naixenstictes valencians. El monument, obra de També la Diputació ha pres acords i ha realitI’escultor Lluís Bdinches, és un ressò del centenar zat actes valencianistes, culturals i de caràcter

artístic, enbre els quals figurep la c d c i d i i t a t de la llengua valenciana, l’acord de crer una Acadèmia de l’Idioma, la part important que prengué, en unió de ¡’Ajuntament, que conltribuí decididament i amba cabals, en la campanya a favor de I’Estatut d’autonomia del País Valencià i la repress, a iniciativa del diputat don Ismael Barrera, de les obres de restauració del Palau de la Generalitat de València.

e Als darrers dies del bell maig rmsellonès tingueren lloc a Perpinyà les festes dels JOCS Florals de la “Ginesta d’Or’’ i del lliurament d’una Biblioteca Catalana a la capital del Rosselló. “Les diverses manifestacions de l’esiperit que s’han realitzat a Perpinyà - d i u Un cronista rosse1lonè.s- han provocat un gran ~ o v i m e n tpopular i de franc regionalisme. Gràcies a les diverses agrupacions de cu!tura, guardadores fidels de la tradició dins del marc de la França, ha brillat més intensament aquest particularisme, aquesta originalitat que fan evadir el Rosselló del gran u n i f o r m i ~ ~ e . Els catalans d’Espanya són vinguts portadiors o m sempre dentusiasnie, per fer ofrena a la ciutat de Pierpinyà d’una Biblioteca Catalana la vàlua de la qual cal estimar com es mereix. Altres actes han tingut lloc: la reunió de la “ Maintenance Catalane”, afillada al Féiibrige ; l’hamcnatge al gran mallorquí Ramon Llull ; finalment, la bella, la tradicional festa dels Jocs Florals de la “Ginesta d’Or”, que són a l’any deu de la ceua cel.lehració. L a participació dels Poders públics en aquestes festes és testimoni de I’harmonia regional, aquesta harmonía que va exaltar en elevats conceptes, a Perpinyà, en maig de 1933, un pur llatí, M. Gaston Doumergue. Hom pot dir sense exageració que els mots que s’han pronunciat amb motiu de les esmentades festes són un enocpratjament per bats aquells que dubten dels destins del país, pels que s’entristeixen amb els confusos esdeveniments de I’hora actual, i, en general, per la devallada de la moralitat pública. L’eqectacle de les gents celebrant amb fervor les coses del passat i de l’esperit és rezlment prometedor de l’endemà triomf ant dins d’una atmòsfera nacionai purificada.” Es a dir: la decadent moral pública, l’atmhsfera densa de la nació centralista, purificada, regenerada pel particularisme, per les manifestacions espirituals de la regió amb idioma propi i amb personalitat.

Els estudiant3 alencianistes 4 r u n a c i ó i esperawhan realitzat enguany un feliç assaig d’universitat Popular Valencianista. Conferenciants prestigiosos o distingits han professat -tems interessants- en el saló histbric del Consolat de Mar, a Llotja. U n públic nombrós destudiants i d’estudiosos ha assistit asiduamnt i amb atenció sencera a les classes de la Universitat Popular. Els organitzadors persegueixen, per al curs vinent, perfeoció i extensió. L‘assaig d ’ u n i v e r s ~ ~Popuar ~t V~encian~sta, un encert. Per a la continuació volem el mateix que persegueixen els estudiants organitzadors : pwfecció, textensió i, en conseqiiknria, un major èxit.

o El president de l’Associaci6 Protectora de l’E* cenyança Valenciana, Antoni Tarin i Sales, amb m t i u de la fundació de l’esmentada Societat i per a que l’esdeveniment quedi registrat en les noskes pàgines, ens diu el següent : “ H e pensat malteu vegades sobe la tragèdia del nostre pol&, que per les seues característiques ackuals dóna l’absoluta sensació désser un poble vençut, un poble dominat. Per ço, les nioutres característiques actuals ja no són pròpiament característiques. L’assimilisme f a que el nostre poble hagi esdevingut inconscient, ja no es recorda de si mateix. Ja ha tingut bona cura el porble vencedor d‘esborrar tot alló que poguds donar-nos al idea que el nostre poble ha estat un poble lliure i amb lleis, història, llengua natural i tantes atres característiques autèntiques que ens diferéncien dels dominadors. Per assolir una completa d ~ ~ en iel polític ~ ~ i espiritual ó ha emprat ei mitjà m& eficaç, que és I’escola. A les escoles, la mentalitat dels nens valencians, d’una manera forçada, ha estat imbuïda amb paraules i formules que no podien entendre, multant la llum de la imaginació i ámb una llengua estranya ilmiposada per la força de la llei i la llei de la força s’ha ensenyant als nostres nens, als nens valenfians, que no tenen cap p e r d i t a t , és a dir, altra llengua, altra història i altre esperit que l’esperit de la nació castellana. EI problama, puix, del nostre retnhbament i de la nostra dignitat Bs ei coneixement de la nostra història, de les nostres Ileis, de Ia nostra llengua i, en un mot, assolir upa cultura positiva, un coneixement veritable de qui som, &on venim i cm anem. Fer a que el nostre poble segueixi el cami la seua regeneració moral i material, si volem avançar d‘una manera posiitiva en el terreny individual com en d co;Eiec% cal que f m n t e m amb

tenacitat, sacrifici i entusiasme l’ensenyança valenciana per tot el nosixe País. Per aixó varem pensar en la fundació de l’Associació Pnokctora de 1’Ensenyança Valenciana. Constituïda 1’Associació en febrer prop passat i malgrat la manca de mitjans económics propis de la seva curta vida, hem pogut repartir gran quantitat de contes infantils en la nostra llengua, regalar impdrtants lats de llibres abiblioteques i concursants i el que és més remarcable: acoblar més de 300 deixebles que aprenen la nostra llengua per correspondència. Tenim ja delegats a uns trenta pobles del nostre País i a l’estranger i tot açò s’ha fet sense altres mitjans que les quotes recaptades dels socis i petits donatius rebuts. Confiem que, a poc a poc, i a mesura que les Corporacions oficials se’n adonen de la nostra labor, ens ajudaran econbmicament, per bé que encara no havem sol4icitat cap ,subvenció d’aquesta mena. L’AsUociació Protectora de 1’Ensenyança Catalana, afermant la sincera estimació que sent per la cultura de totes les terres de la mateixa llengua, ens ha ofert reiiteradament la seva col.labració sincera en tots els aspectes i per $0 no cal dir que n’estem molt agraïts. Convençuts i cionscients que la labor que ens proposem solament pot aconseguir-se amb una tenacitat i una aotivitat constants i efectives, res ha d’afeblir el nostre entusiasme i cap fracàs podrà contimire la nostra serena acometivitat. Amb questes aansideracions estem segurs del nostre triomf. Els valencians, doncs, rebran constantment les nostres insistents crides a llur sentiment de patriotisme, amb l’existècia del qual creem fermament i en el que tenim posades totes les nostres esperances”.

O Al mes de maig es celebraren, com cada any, els Jocs Florals de Barcelona i en els diest que apareix LA REPUBLICADE LES LLETRES tindran lloc -també com cada any- els Jocs Florals de València. Ambdues institucions -respectables per llur edat i pel que representen dins la niostra Renaixença- han esdevingut antiquades i cal renovarles amb seny i amb amor. Eh JOCS Florals de València, especialment, s’han de transformar de manera radical. I qüestió important: que t d s els poetes i escriptors que intervinguin en la festa, oirganitzadors i lloretjats, parlin i escriguin la nostra llengua. Renovar-se... Renovar-se o morir.

El P. E. N. Club, Associació internacional d’escriptors, Centre de Catalunya, ha quedat oficialment constituït a Barcelona. E n la darrera sessió celebrada per l’esm’entada entitak, foren aprovats els Etsatuts del Centre. En la mateixa sessió va ésser elegit el Comité Directiu, que està format pels senyors: Pompeu Fabra, Carles Soldevila, Carles Riba, Lluís Nicolau d’Olwer, J. M. López Picó, Rafael Benet, J. Pous i Pagks, Joan Estelrich i J. Millàs Raurell. El niou Comité en pendre possessió dels seus càrrecs va designar president el senyor Pompeu Fabra, que ho és, per tant, de l’agrupció. En la mateixa sessió del Comité Directiu foren nomenats per a presidir al Congrés Internacional del PePn CClub que s’ha celebrat a Edinburg en representació del Centre, el senyor Carles Riba i el secretari del Pen Club, ,senyar Millàs Rausell. Per raons de caràcter particular el senyor Riba no va poder efectuar el viatge i fou substituit pel senyor Marià Manent. La repr,esentació catalana al Gongrés Internacional de Pen Clubs va proposar als assistents, d’acord amb el Gamité Directiu i 1’Honorable senyor Conseller de Cultura, Barce!ona per a què hi fus celebrada la XIII” reunió. Aquesta proposta fou acollida amb aplaudiments i acceptada per unanimitat. La tercera sessió de la XII” reunió fou presidida per la Delegació Catalana. I finalment, en reelegir-se el Comité Executiu Internacional de l’Agrupació, Catalunya en fou nomenada mebre.

O La joia que ens duu la realització d‘aquesta revista d i d a l s , LA REPUBLICA DE LES LLETRES, i el moment de satisfacció ínt:ma de l’ajust de la darrera pàgina dei mimer número, ve mescla+ amb la tristesa i la dolor d‘un dels nostmres, amic carissim i company lleial, que ha presenciat la gestació, ha treballat amb entusiasme i ha contribuït a donar vida a la nostra obra, que tot just comença: Enric N a W r o Borràs, el modern poeta i prestigiós esoriptor, ha vist morir la seva amoiosa mare, donya María Borràs, vídua de Navarro. Cal haver perdut la mare per a saber la dolor que ens acora. Cal haver ireballat amorosamen)t iamb anhel una obra d‘ideals per comprendre l’alegria que dóna el seu acabament o tan sols la primera fita. No hi ha joia sense dolor. Així, noualtres, que compartim sincerament el doi que avui trasbalsa la llar del nostre amic. La mort no és un mal - a f i r m a Leopardi-, perquè llibera de tota els mals ... Però el bon fill voldria la immortalitat per a la mare i creu que la seva mort és el pitjor de tots eis mals. Pau a la morta. Fortitud w r als que deixa. Condolença i record.

Renovació Tipogràfica, Angel Guimerà, 5, València