EL GATEPAC El 28 de genet* es va obrir al públic, a València, una exposició dedicada al GATEPAC. Es tracta de la mateixa exposició que va organitzar, l'any passat, el Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, i que ha passat ara en préstec, al Col·legi d'Arquitectes de València. Com que la bibliografia sobre el tema no és abundant ni es troba molt difosa, (1) hem pensat que seria interessant dedicar-li un comentari en aquestes pàgines. El GATEPAC («Grup d'arquitectes i tècnics catalans per al progrés de l'arquitectura contemporània») fou fundat a Barcelona l'any 1929. L'any 1930, el grup va promoure l'extensió del moviment a tota la Península, i es va crear, a Saragossa, el GATEPAC («Grupo de arquitectos y técnicos para el progreso de la arquitectura contemporánea»), dividit en tres seccions, de les quals, el nucli animador en fou sempre el grup de Barcelona. Les realitzacions més conegudes d'aquest grup són la "Casa Bloc" (1932-36), el "Dispensari Central Antituberculós" (1934-36), dels arquitectes Sert, Torres Clavé i Subirana, i el Pabelló de la República Espanyola en l'Exposició Internacional de París de 1937 dels arquitectes Sert i Lacasa (per a aquest pabelló, Juli González va fer la Montserrat, Joan Miró va pintar El pagès català i la revolució, i Picasso el Guernica); pel que fa als proyectes urbanístics, els més coneguts són el Pla Macià per a Baïcelona (1932) (en col·laboració amb Le Corbusier i P. Jeanneret), i el projecte per a una Ciutat de Repòs i Vacances entre Gavà i Castelldefels (1931-34). El GATEPAC va organitzar l'any 1932 a Barcelona la reunió preparatòria per al IV Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM), que va tenir lloc en un creuer pel Mediterrani. D'aquest congrés va eixiria cèlebre Carta d'Atenes (2), text fonamental de tot l'urbanisme contemporani. Amb motiu de la reunió pfeparatòria es van trobar a Barcelona les figures més importants del moviment modern en arquitectura (Le Corbusier, Siegfried Giedion, Walter Gropius, etc.). L'acció pública del GATEPAC es reflecteix en la revista «A. C.» («Documents d'activitat contemporània») (193-37), publicada, primer en castellà i, després, en quedar reduït el moviment al grup de Barcelona, en català. Les pàgines d'«A. C.», més encara que els edificis realitzats, són una mostra eixemplar d'arrelament polèmic en la realitat de cada dia; els problemes més importants de l'habitatge urbà, la degradació dels nuclis vells i les seues conseqüències socials,
el problema de l'habitació obrera, dels edificis escolars, dels centres d'assistència mèdica, els abusos de la construcció especulativa, etc., van rebre un espai preferent dins la revista. La ideologia dominant n'era, naturalment, la del moviment racionalista internacional; però els perills més evidents del moviment, l'utopisme social i el formalisme estilístic es presentaven, al GATEPAC molt atemperáis per les característiques del seu peculiar arrelament històric i polític. La Guerra Civil va disgregar en part el nucli del GATEPAC i va posar un fre a les seues realitzacions pràctiques, menties que, per un altre costat, va ser l'ocasió d'algunes de les seues propostes teòriques més interessants. Després de 1939, la millor part dels membíes es va exiliar; pel que fa als seus dos dorigents més importants, Torres Clavé va morir en la Guerra, i Josep Lluís Sert es va exiliar als Estats Units, on va ser contractat com a píofessor per la Universitat de Harvard, de la qual en fou elegit rector després de Walter Gropius. L'exposició que comentem, concebuda amb una intenció informativa molt correcta, mostra una sèrie d'imatges de les realitzacions més importants del GATEPAC, reproduccions de pàgines de la revista «A. C.» i documentació, en general, de tot tipus. T. LI.