D'altra banda, la mecanització de les impremtes i de les indústries auxiliars contribueix a desenvolupar el funcionalisme i, per això mateix, a descarregar d'excessos el neobarroquisme. Es fan més barates les impressions, més a l'abast dels estaments socials que pugen, ço que, de retruc, suposa una certa pèrdua de qualitats, tant pel que fa al paper emprat, que és prou dolent àdhuc en llibres voluminosos, com respecte a les tintes, l'harmonia de la composició, la presentació general, etc. Mentre més ens acostem a la fi del segle, si trobem de tant en tant espècimens que poden comparar-se amb els més reeixits de les passades èpoques, serà per excepció i no per norma. Excepció mantinguda, això sí, per la petita colla d'impressors que senten encara el plaer artesà de l'obra ben feta i que són, finalment, aquells que compten en l'esdevinença històrica de la impremta valenciana. Andreu Ferrer i Vinyerta, que regia des de 1864 la impremta Ferrer d'Orga, demana l'assessorament tècnic del seu oncle, Josep d'Orga i Pinyana, per imprimir el Catálogo de la biblioteca de Salvà (1872) en dos volums, tasca que reclamava molta cura per la quantitat de gravats inclosos al text i ésser aquest, a més d'imprés a dues columnes, ple d'abreviatures i signes especials, cosa que demanava una coneixença molt pregona de l'ofici. També, per encàrrec del llibreter i editor Pasqual Aguilar —a qui tornarem a referir-nos— féu la reimpressió, a plana i ratlla i mantenint les abreviatures i imitant la qualitat del paper original, de les Trobes, remarcable commemoració del quart centenar de la introducció de la impremta a València, amb pròleg de Francesc Martí Grajales (1894). Aquest monument tipogràfic no sortí a llum sense posar a prova l'escrúpol de l'editor, el qual —com Montfort un segle abans— manà destruir els plecs ja impresos quan s'adonà que la transcripció paleogràfica del text que es seguia per compondre'l —i que havia fet Manuel Rubio i Borràs— era menys exacta que la practicada per Rafael Blasco i Moreno, molt més fidel a l'incunable. Pasqual Aguilar, per estar més segur, demanà l'opinió de Ferrer i Vinyerta, palesant el crèdit intel-
Premsa metàl·lica "Colúmbia", de 1817.
© faximil edicions digitals 2006