DOSSIER
«Nueva Cultura» REVISTA DE CRITICA CULTURAL (1935-1937) MANUEL AZNAR SOLER *
N
UEVA Cultura, revistamarxista fundada per iniciativa d'un grup d'intel-lectuals comunistes valencians encapcalat per Josep Renau, va aparéixer amb una periodicitat mensual a partir del gener de 1935. El rigor intel-lectual deis seus redactors i col-laboradors, la seua intel-ligent actitud de defugir qualsevol mena de dogmatisme i sectarisme, una auténtica independencia política i l'orientació de la seua crítica cultural la convertiren, al meu parer, en la revista d'un plantejament teóric mes coherent d'entre les publicades arreu de l'Estat espanyol durant els anys de la Segona República. Nueva Cultura, majoritáriciment escrita en castellá, encara que fou prou sensible a la qüestió nacional, tema específic que tractá Emili Gómez Nadal a les seues planes1, es subtitulava revista d'«información, crítica y orientación intelectual». La revista conegué dues etapes ben diferenciades: la primera compren tretze números entre gener de 1935 i juliol de 1936 i es caracteritza peí seu antifeixisme militant i peí seu intent d'organitzar el front popular de la cultura espanyola; la segona, vuit números, entre mar? i setembre de 1937, en qué tractá de desenvolupar, com a órgan oficial de l'Alianca d'intel-lectuals Antifeixistes de Valencia, el front revolucionari de la cultura espanyola. Josep Renau ens ha narrat minuciosament els antecedents constituents de la revista: fundació a fináis de 1932 de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris de Valencia (U.E.A.P.) com a primera filial espanyola de PAssociation des Ecrivains et Artistes Révolutionaires de París (A.E.A.R.); contactes orgánics amb José Díaz, secretari del Partit Comunista d'Espanya, i amb el grup intel-lectual de la revista madrilenya Octubre, etc...2. Nueva Cultura, pero, no fou l'órgan d'expressió de la UEAP, ja que la revista
*Per a RICARD BLASCO, JOSÉ BUENO, ÁNGEL GAOS i EMILI GÓMEZ NADAL, redactors de Nueva Cultura i ainics
6
náixia, amb voluntat d'obertura cap ais sectors intel-lectuals antifeixistes, —encara que no fossen marxistes—3, per cobrir la lluita ideológica contra el feixisme, i volia adrecar-se ais «sectors mes curiosos i inquiets de la classe obrera i de la petita burgesia camperola i urbana»4. En paraules del mateix Renau, l'antifeixisme militant, és a dir, «la guerra sense contemplacions contra el feixisme en els seus aspectes ideológics i culturáis constituía la premissa fonamental de tota lluita per una nova cultura»5: «El títol i el subtítol com a revista d'orientació intel-lectual s'acceptaren sense discüssió, pero es precisa que tal orientació havia d'estar necessáriament informada per un principi d'antifeixisme actiu; en segon lloc i per raons d'amplitud, la revista calia que fos independent de la UEAP, car havent molts intel-lectuals que no es consideraven própiament revolucionaris, podrien col-laborar, tanmateix, en una tasca antifeixista sense flagrant contradicció amb la nostra lluita per una nova cultura; en tercer lloc, NC hauria de teñir un carácter eminentment popular sense caure, per aixó, en cap mena de populisme; i, per últim, calia que fos de nivell nacional i publicar-se preferentment a Madrid, amb una redacció conjunta com mes amplia millor.»6
«Ho havíem pensat i debatut forca, i no estávem d'acord amb les concepcions i orientacions krausistes, imbuídes de germanisme idealista, de la Institución Libre de Enseñanza i de les seues Misiones Pedagógicas, que constituíen la ideologia oficiosa de l'época. Amb tot el bé que antany havien fornit al país, en les noves condicions les considerávem totalment insuficients, car en les seues mes generoses actituds i accions didáctiques, assumien un ciar elitisme paternalista, que considerava la massa camperola i popular poc menys que un «sac buit» que calia «omplir» amb versions d'esquerra de la cultura del nostre Siglo de Oro molt particularmente9 Sorprén la lucidesa i la fermesa de les conviccions intel-lectuals que impulsen Panálisi de la situado política i cultural realitzada peí grup Nueva Cultura, la seua consciéncia de la crisi capitalista, de la crisi de la cultura burgesa i de l'amenaca que per la cultura representa l'ascens del feixisme. Es tractá, dones, d'organitzar el compromís de la intel-lectualitat antifeixista espanyola en defensa de la cultura, és a dir, en defensa d'una nova cultura que, utilitzant la terminología gramsciana, anomenem com a cultura nacional-popular: «Peto no puede hablarse, y ya nadie habla, de una consolidación del desarrollo de la cultura en los países de tipo capitalista (...) Se tra1? etapa de «Nueva Cultura» ta ahora de la salvación de la cul(1935-1936): antifeixisme tura, de la significación y contenimilitant i creació del front do humanos de la cultura. popular de la cultura espanyola (...) Al margen de las elucubraciones Fracassades les converses amb el del snobismo formal que anima el 7 grup Octubre de Madrid , Nueva Culvacío de la cultura burguesa de tura va eixir a Valencia amb una forhoy, y con un firme sentido de asita voluntat internacionalista, «tractant milación y superación de lo positid'informar i orientare] lector de i cap vo que la historia nos legó, en cuana les tendéncies intel-lectuals i fets culto a los valores de conocimiento, turáis mes progressistes i revolucionaexperiencia y técnica, NUEVA 8 ris de fora del país» . La revista no CULTURA intenta la formación amaga que aquesta «orientació» culde una cultura de raíz española, tural l'enfrontava obertament amb la que contribuya a la realización política cultural republicana, que haintelectual y social de la idea de via convertit les Misiones Pedagógicas colaboración y solidaridad unien el símbol del seu esforc: versales.»10 DEBATS N? 11