nº 41
febrer '88
UN MAGATZEM RADIOACTIU AL BELL MIG DE L HORTA La "qüestió nuclear" suposa en els seus diversos aspectes (intal·lacions, tecnologies, residus, etc.) un tema tabú en el qual el ciutadà té un paper passiu i desinformat. Les empreses privades controlen i dirigeixen amb criteris estrictament empresarials la pràctica totalitat de les aplicacions industrials relacionades amb el cicle nuclear. Per una banda, LAÍNSA, en la sol·licitud de permís a l'Ajuntament de Quart de Poblet, exposa clarament la finalitat de l'activitat del magatzem radioactiu: emmagatzemar productes industrials, de neteja i reparació d'equips radioactius de baixa intensitat. Per altra banda, LAINSA té efectivament encomanada la neteja d'algunes centrals nuclears, entre les quals hi trobem la de Cofrents. És per això que podem suposar amb molta seguretat que el magatzem de Quart de Poblet no és ni "provisional" ni només per a parallamps. Entre el material emmagatzemat s'hi trobaran eines, maquinaria i ferramentes per a la neteja i recarrega del reactor nuclear, etc... Entre els elements contaminants d'aquests materials hi figuren l'urani, elplutoni, el radi,... ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ, ve sol·licitant informació sobre la instal·lació de Quart de Poblet, essent a hores d'ara part interessada en l'expedient de concessió de llicència. En aquests moments, l'expedient està en mans
Acció de protesta: 30/1/88
de la Comisió Qualificadora d'Activitats de la COPUT, pendent d'informe. Esperem que tant el conseller de la COPUT com l'alcalde de Quart de Poblet seran conscients de llur responsabilitat política, ja que un endarreriment en l'informe de l'expedient podria donar lloc a la concessió de la llicència-»
DESSECACIONS.7 ATERRAMENTS... L'ALBUFERA. PARC NATURAL? El 8 de juliol de 1986 l'administració autonòmica va decidir de declarar l'Albufera i els seus voltants Parcs Na-
Sollana: dessecacions dins del Parc Natural
tural. Un any i mig després d'aquesta decisió (per cert, generosament publicitada) pensem que pocs negaran
que es tracta d'un parc natural un punt original, per no dir veritablement singular. Dins els seus límits es produeixen tot un seguit de fenòmens i actuacions que s'adiuen molt malament amb la consideració d'espai protegit. En primer lloc, unes 5.000 indústries continuen, exactament igual que abans, abocant tota mena de residus tòxics a qualsevol de les sèquies, sequiols i barrancs que fan cap a l'Albufera (o als bancals d'horta i camps d'arròs que l'envolten). La quasi tatalitat dels pobles que encerclen el llac no tenen una xarxa de clavegueres completa ni tampoc, ben entès, depuradores. Tot això fa que l'equilibri natural d'aquest ecosistema estiga totalment alterat. Ha estat exigit per nombrosos sectors d'opinió —nosaltres entre ells— que mentre que no es trobem
pàgina 4
INFORME tomaran algunas medidas oportunas. El avance hacia el otro extremo de la muela darà origen a una visual en que la muela quedarà dividida en dos zonas.
•
Ara
•
•
L'esquema mostra l'efecte del front d'avanç
Respecte de l'impacte ambiental de la pedrera:
•
•
Para ser honestos, no se puede predecir cuantitativamente y con precisión los caudales de partículas nocivas que se van a verter, los decibelios que se van a poder oir ni la amplitud y frecuencia de las vibraciones. No se podrà restituir la primitiva vegetación de espècies rupícolas. En los observatorios próximos, Xert y St. Mateu, no existen datos de velocidad, régimen y frecuencia del viento, así como de evaporación, evapotranspiración, insolación eficaz y otros, por lo que parece poco serio, a criterio del firmante, arbitrar fórmulas empíricas para conseguir datos muy ajenos a la realidad con el
solo fin de cumplimentar un formulario propuesto. De llegarse en la plaza de cantera por debajo del nivel piezométrico local, cosa que parece poco proba-ble por la disposición de la Mola, se practicarían algunas perforaciones para reinsertar el agua en el acuífero y se crearían canales perímetrales para su recogida y evacuación por los sondeos referidos. La explotación llegarà a parecer como una depresión en el conjunto de la muela. No se tiene previsto, en principio, ningún aprovechamiento especial para el hueco creado en la masa rocosa. Se hace imposible la corrección del impacto visual ypaisagístico. El sistema de explotación que se puede producir sobre una escombrería es notable y por ello se
bé, tot i el que han dit anteriorment, segons ells...
La reanudación de las actividades en el frente de explotación no hace crecer ni menguar la calidad y belleza delpaisaje. Muy posiblemente, el ecosistema resultante tenga una vitalidad superior al actual.
Encara que semble mentida, la solicitud que conté aquestes afirmacions ha estat informada favorablement per l'enginyer corresponent de la Secció de Mines del Servei Territorial de Castelló de la Conselleria d'Indústria i Energia (el 19 de maig del '87). Acció Ecologista - Agró i alguns particulars, han presentat al·legacions després de la publicació de la sol·licitud al B.O.E. Per la nostra part considerem intolerable que una obra d'aquesta magnitud es faça amb una avaluació d'impacte tan poc seriosa. Els valors paisatgístics de la Mola són importants, tot i que les pedreres ja existents l'han afectada bastant. També pesen en la nostra opinió els ja esmentats factors d'interés arquelògic, geològic i botànic (el bosc de carrasques). S'hauria de garantir la conservació de tota la part nord de la Mola i regular —tot limitanto-lo— l'ús i expansió de la pedrera actualment en funcionament, exigint el màxim d'esforços per a harmonitzar el paratge, una vegada fora d'ús, amb la resta de la Mola. Naturalment, el projecte de nova pedrera i la subsegüent partició de la Mola haurien de ser abandonats. El tema de les pedreres, en general i al País Valencià en concret, presenta nombrosos casos d'actuacions incontrol·lades i altament impactants. El cas de Xert és exemplar en aquest sentit, però no és ni de bon tros un fet aïllat. El Racó del Duc o les Penyes Altes venen ràpidament a la nostra memòria. L'equip de defensa del territori d'Acció Ecologista-Agró té la intenció de dedicar al tema, en un futur proper, l'interés que mereix.
NOTICIES DEL6 é CANAL
IRAK BOMBARDEJA UNA CENTRAL NUCLEAR D'IRAN a noü'cia del bombardeig Ld'una central nuclear a l'Iran ha passat sense pena ni glòria als mitjans de comunicació. Un fet d'aquesta trascendència ha desaparegut, al segon dia, dels diaris i segurament serà enterrat per sempre més. És clar: no és una informació grata al món nuclear.
El govern espanyol ha decidit continuar amb el programa nuclear. Fclipc ha declarat "Malgrat no ser ni rojos ni radicals hem optat per la ruleta russa".
L'cmprcsa Fecsa ha decidit suspendre una campanya publicitària que referent al 1992 deia "Mantindrem viu cl llum olímpic". Sembla que l'empresa elcctronuclcar farà prou d'aconseguir ajudes especials dels bancs i del govern i mantenir cl subministro elèctric.
El president del Conscjo de Scguridad Nuclear, Donato Fucjo, ha declarat que, quan no era president de CSN havia dit que era partidari de posar les centrals nuclears a referèndum. Ara que ja es president ha aclarit que això ho va dir per demostrar que com bon psoe era partidari del canvi i ha beneït dues centrals.
Vint-i-dos anys després de la catàstrofe de Palomares, Manuel Fraga encara guarda el Meyba del seu bany. Hi ha gent que no té gens de vergonya, quan després d'aquesta trajectòria se'ls haurien de caure a terra.
El presidente de l'Irak, Saddam Hussein va enviar, el passat 18 de novembre, un missatge personal al comandant de l'exèrcit de l'aire per a rendir homenatge al herois de les Forces Aèries que obeint ordres havien bombardejat la central nuclear de Bushcr; van morir onze persones, entre elles l'enginyer Jorgen Friedrich, cap de la supervisió del reactor nuclear. Segons fons iranianes, els avions de l'Estat Irakià havien bombardejat en el passat la central nuclear provocant danys menors i havien anunciat que dins el reactor hi havia combustible nuclear, la qual cosa suposa que un atac podria causar una catàstrofe radioactiva regional. Irak havia patit, en el passat, un bombardeig en un reactor nuclear en construcció i diferents atacs terroristes en instal·lacions, destinades a impedir la construcció de la central nuclear. En aquest cas, l'agressor era l'Estat Israelià. Ara, el govern d'Irak ha decidit tornar la galtada, que en el seu moment va qualificar de crim contra la humanitat. Així són els Estats! Els dos reactor de Busher varen quedar paralitzats l'any 1979, quan cl poble iranià va enderrocar la dictadura del Xa. El constructor, Kraftwerk Union (Kwu), va poder bastir en un 80% el conjunt de l'obra,
encara que sembla que mai no es va arribar a emmagatzemar material radioactiu. Malgrat que al principi la revolució iraniana va fer públic la renúncia a l'energia nuclear, cl passat mes d'octubre Els Verds del parlament Europeu varen denunciar que Kwu, empresa filial de la Siemens, estava treballant per continuar les obres a Busher. Concretament Die Grunen demanaven als governs de la República Federal i Itàlia "bloquejar d'immediat" l'exportació d'elements destinats a centrals nuclears que són embarcats a Itàlia per Kwu. Sembla que els elements eren generadors de vapor destinats a les ducs centrals de Busher. És evident que el bombardeig de Busher té unes implicacions internacionals clares. Moltes vegades els ecologistes han escrit i alertat sobre el perill que un grup terrorista actués contra una central nuclear, però, com ens passa sovint, sempre ens quedem curts a l'hora de denunciar el perill. Ara ens trobem que diferents Estats (Israel i Irak) ja han actuat en aquest sentit. Moltes persones podrien creure que aquest perill és molt llunyà, encara que després de la catàstrofe de Txernòbil ens hem adonat que les distàncies, en el tema radioactiu, són relatives. Molt poca gent recorda que l'Estat de Líbia va declarar que, tot i no disposar d'armes nuclears, com els seus agressor, els Estats Units d'Amèrica, podrien fàcilment bombardejar amb els seus míssils o avions, centrals nuclears de governs aliats d'aquells. Centrals nuclears com la de Trino, Latina, Vandellòs, Cofrentes..
ELS RESIDUS RADIOACTIUS, QUÈ EN FAREM? ue farem amb els residus radioactius Q que generin les centrals nuclears?. Que faran amb els residus de Cofrentes? Aquesta pregunta té contestació o no en té, segons com es miri. Els residus radioactius generats a les centrals nuclears són de molts tipus. A efectes pràctics es separen en, per un costat, els d'alta radioactivitat i els procedents del combustible cremat i d'altra banda els de mitjana i baixa activitat, procedents dels utillatges contaminats, irradiats i d'allrcs usos. I com està cl rebost? Doncs les últimes dades que disposem diuen que hi ha uns 40.000 bidons a les centrals nuclears, de residus de baixa i mitjana activitat. D'altra banda hi ha els d'alta emmagatzemats a piscines junt a les centrals nuclears. L'empresa encarregada de la gestió dels residus radioactius, Enresa, està pensant on posar aquests residus, —com ajudar a fer que la indústria nuclear pugui continuar funcionant—; ja que podria quedar bloquejada si els seus magatzems s'omplcn. Per un costat, cl projecte de Laboratori de Residus raioactius d'Aldeadavila (Salamanca) ha estat paralitzat per l'oposició veïnal antinuclear. D'altra banda no hi ha cap lloc on guardar els residus de baixa i mitjana activitat. Seria raonable paralitzar les centrals nuclears, entre d'altres raons, perquè no saben que fer amb els residus. Fins als anys 80 els residus de les centrals nuclears de la primera generació (Zorita i Garona) eren exportats al Regne Unit. Aqucíl contracte va caducar i no se'n va signar cap més. Les deixalles de Vandellòs han anat sempre a les plantes de reprocessament franceses i, degut a les. característiques excepcionals d'aquest reactor, continuaran dirigint-se cap a França. El Plan Energético Nacional Espanyol abandona la idea que els nou reactors nuclears reprocessin les seues deixalles. És massa car, massa complex i molt contaminant, aquest procés industrial. Així, doncs, Enresa buscarà la solució, si n'hi ha, d'on guardar aquestes escombraries.
Destinats a Andalusia Els residus produïts de baixa i mitjana activitat seran magatzemats a Andalusia, segons es pot llegir al Pla General de Residus Radioactius aprovat pel govern espanyol. Això vol dir que, si el programa nuclear espanyol continua, tal i com els socialistes el varen dissenyar, aniran a aquella regió més de mig milió de bidons procedents de diferents punts i transitant una àmplia zona del territori. Els bidons de Cofrents, com els d'Ascó, tindran per destí el poble d'Homachuelos on hi ha el cementen atòmic de El Cabril. Aquesta antiga mina d'urani abandonada acull sis mil bidons: mil procedents d'un accident nuclear i la resta de les instal·lacions de Madrid del Centro Nacional de Energia Nuclear. Un deu per cent restant procedeixen dels residus hospitalaris i d'altres centres d'investigació. El cementeri nuclear a El Cabril va començar a emmagatzemar residus en
1961 i fins l'any 1975 no va ser legalitzat com a instal·lació radioactiva. Així i tot, el magatzem a El Cabril no té autorització municipal i per tant és il·legal. L'oposició a Andalusia no és molt important, perquè, malgrat les declaracions del parlament regional, no existeix una oposició clara ni tans sols per part d'Iniciativa por Andalucia. Per a nosaltres, aquesta qüestió té ducs vessants clares. Per un costat no podem admetre que els residus radiactius generats aquí vagin a parar a Andalusia. L'única cosa raonable es aturar les centrals nuclears i posteriorment estudiar què fer amb els residus i fems generats. Per tant, ens oposem a qualsevol transport nuclear ja que és un risc molt gran. Daltra banda, els ecologistes no podem facilitar que la indústria nuclear trobi solució als problemes que va generant. Primer vàrem aconseguir que cap residu anara a parar al mar, puix era un sistema de rentar-se les mans i deixar-los sense cap tipus de control ni vigilància,
fltyp-
ni capacitat de recuperar-los. Quan diem que la indústria nuclear "ha trobat solució" en realitat volem dir que ha trobat un magatzem per aquests residus. Volem insistir que les deixalles nuclears poden ser aïllades relativament, a curt termini del medi ambient exterior, però no poden ser neutralitzades. Normalment, Enresa afirma que la seva feina és al marge de l'opció nuclear, que ells ni critiquen ni donen suport. La realitat és molt diferent. Molts dels tècnics i càrrecs d'Enresa han treballat construint i operant centrals nuclears. A més, Enresa és una empresa pública que ha amagat i no ha demanat responsabilitats per la gestió anterior dels residus magrat les greus irregularitats detectades a El Cabril i a altres llocs. Són, en realitat, majordoms de la indústria nuclear.
US DE RADIACIONS IONITZANTS EN LA CONSERVACIÓ D'ALIMENTS
a irradiació d'aliments és una tècnica i L•'procediment —que cl Codi Alimentari Espanyol autoritza— per inhibir la germinació de certs vegetals, combatre insectes paràsits i controlar la flora microbiana, combinat amb altres prodediments de conservació com la refrigeració o liofilització, ctc. L'aliment passa per una cinta transportadora mentre s'exposa a la radiació, generalment gamma o també beta o raigs catòdics.
A altres indrets s'utilitza aquest procediment pera esterilitzar menjars destinats a malalts, controlar la maduració de fruites i verdures, destruir la triquina de la carn, etc. La ionització que produeixen les radiacions és el que pot provocar tots aquests efectes, però, és clar, produint-ne d'altres no desitjats: les pèrdues nutritives són importants, en alguns casos similars a les que es produeixen en coure els aliments, i es destrueixen les vitamines
en gran part. Un altre efecte de la irradiació és la generació de tòxics, s'inactiven enzims, s'alteren les proteïnes, s'oxiden els greixos... Un estudi de K. Pfeilsticker (Universitat de Bonn, 1985) prova que la irradiació altera notablement els àcids nucleics de les cèl·lules, es produeix només d'un compost, com l'adcnina, 21 productes radiolítics, alguns d'ells coneguts com a canccrígcns. En tots els casos en què s'utilitza aquest prodediment de la irradiació, n'hi ha d'altres provadament innocus. No hem d'oblidar tampoc que la matèria que passarà a formar part del nostre cos ja ha estat irradiada, amb el que tot això comporta. A l'Estat Espanyol es va començar a promoure la irradiació dels aliments a partir de 1966 amb la creació de la Comissió Assessora de Conservació d'Aliments per Irradiació, amb seu a l'antiga Junta de Energia Nuclear i el desenvolupament de la normativa per l'aprovació del tractament per irradiació d'aliments destinats al consum humà. Últimament a Europa i als mitjans de comunicació espanyols hom torna a parlar del tema amb insistència. Per aquest motiu, estem estudiant tot el que està relacionat amb la irradiació d'aliments destinats al consum humà. Tota col·laboració o mostra d'interés serà ben rebuda!.
PARALLAMPS RADIOACTIUS: llamps i trons •* yralgrat el secretisme de l'empresa Enresa, ens assabentàrem -L'-^-de la retirada de 13 capçals de parallamps radioactius, un almenys de la Fàbrica Nestlé i un altre de la Valentine, aquesta última afectada per un incendi. Una vegada retirats els parallamps, sembla que per un escamot d'una de les empreses autoritzades, —Medyrad—; els bidons han seguit un camí clandestí, sembla que cap a Madrid. En principi hom pensava que podrien anar al magatzem de Quart de Poblet. L'empresa que hauria d'haver fet l'operació és Desarrollos Nucleares de Terrassa, però, ha estat "castigada" per haver fet arribar als mitjans de comunicació les irregularitats dutes a terme per Enresa i per oposar-se al magatzem indefinit de parallamps a Terrassa. Potser Enresa prepari retirar només els parallams especialment perillosos, per trencaments, caigudes..., diluint el problema de fons que és la manca d'un pla global. Diferents grups estan pensant en la possibilitat de continuar pressionant per aconseguir plans concrets de desmantellament.
XARXA DE VIGILÀNCIA ALTERNATIVA diferents xarxes d'alerta de la Lesradioactivitat no mereixen la confiança dels ecologistes, sanitaris crítics i de molta gent que es va sentir enganyada arran de l'accident de Txernòbil, quan les autoritats varen amagar informació "per no alertar innecessàriament la població". Seria raonable que les autoritats donaren les xifres mesurades per tal que es puguessin fer diferents interpretacions. Però ningú confia que aquest segrest informatiu despareixi. Per aquest motiu hem pensat de dotarnos d'una xarxa alternativa a les diferents xarxes oficials, de diferents administracions. El projecte que estem preparant implica iniciar les medicions de radioactivitat ambiental, com un primer pas dirigit a poder mesurar la radioactivitat dels aliments i líquids. Molta gent no sap que hi ha diferents xarxes que mesuren la radioactivitat de l'aire. Per un costat hi ha la xarxa entorn de les centrals nuclears, la dels propietaris, la que controla el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) i la que ha facilitat als Ajuntaments entorn de les centrals nuclears (els aparells s'anomenen
MR-6).Als quarters de la Guardia Civil, hi ha una altra xarxa que cobreix el territori cada 25 Km., aproximadament. Els aparells són detectors molt senzills anomenants JEN-INE. També hi ha institucions científiques i universitàries que duen a terme estudis al respecte. A Catalunya, el govern de la Generalitat catalana té una sèrie de sensors i preveu dotar-se d'una unitat mòbil, similar a la
que té el CEMAT de Madrid (antiga Junta d'Energia Nuclear). Sense oblidar la pressió per tal d'exigir una xarxa pública de medició i vigilància de la radioactivitat ambiental, o com a complement a aquesta pressió, hem pensat de fer una xarxa amb diversos sensors. Totes les persones e institucions interessades poden prendre contacte amb nosaltres.
ACTIVITATS BALANÇ D'ACTIVITATS REALITZADES PER LES COMISSIONS DE TREBALL D'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ (El 1987, d'ençà de la fusió) A partir de la fusió d'Agró i Acció Ecologista en una organització única, quedaren constituïts diferents grups de treball per a atendre de forma més efectiva els diversos temes i ocupar-se'n. Aquests equips han portat a terme una activitat intensa des d'aleshores. COMISSIÓ DE DEFENSA DEL TERRITORI: Es treballa sobre: • Marjal del Moro, zona humida necessitada de protecció, per la qual cosa s'està fent un dossier subratllant-ne les característiques principals i repartint-lo a les persones implicades amb la finalitat d'arribar a un acord sobre la conservació de la zona. • Accions en contra de la destrucció de les Morres de Benitatxell. S'elaboren cartes que s'adrecen a l'Administració amb requeriments sobre punts concrets. • Participació i col·laboració en les II Jornades sobre Zones Humides organitzades per la F.A.T., presentant-hi una ponència titulada "Les zones humides al País Valencià". • Seguiment de la proposta del Portitxol com a seu per a la construcció del Centre Mundial dels Boy-scouts, amb la finalitat d'evitar l'alteració d'aquesta zona, dins la línia d'aturar la degradació que ve patint el litoral. • També es treballa en temes com ara el Parc Natural de l'Albufera, Serra d'Irta, etc. COMISSIÓ D'ENERGIA: Tres són els temes que fonamentalment està treballant aquesta comissió: • Seguiment de la C.N. de Cofrents, especialment en tot allò relacionat amb la polèmica que hi ha als U.S.A. sobre els problemes de seguretat plantejats pels Mark III (edificis de contenció del receptacle dels reactors nuclears BWR). Es treballa en l'elaboració d'un informe que pot ésser molt interessant. • També es treballa en l'avantprojecte d'un futur pla energètic alternatiu per al País Valencià. Relacionat amb
pàgina 5
açò, s'han establert contactes amb l'Institut Valencià d'Energies Alternatives per a obtenir-ne informació. • L'altre tema que preocupa més a la Comissió, especialment per la seua urgència, és el futur magatzem de residus radioactius de Quart de Poblet (Vid. article en aquest número). COMISSIÓ VIDA SILVESTRE: Es continua l'elaboració de l'Atlas ornitològic, així com altres treball de camp. COMISSIÓ DE PUBLICACIONS: A més de la redacció mensual del BUTLLETÍ, s'han fet d'altres publicacions (25 raons contra la central nuclear de Cofrentes; Què ésA.E.-A., adhesius, etc). COLLA BICI-ECOLOGISTA: La Colla Bici-ecologista continua amb les seues activitats: excursions, eixides i promoció de la bici com a mitjà de transport. GRUP DE TREBALL AL FONS DE DOCUMENTACIÓ: A més de l'ampliació dels fons bibliogràfics i de revistes, el Fons de Documentació té pràcticament enllestit el catàleg de revistes i llibres que serà publicat pròximament. Així mateix, el fons continua l'activitat d'atenció de consultes i recerques d'informació que li són demanades tant des del País Valencià com de la resta de l'estat. GRUP D'ALZIRA: La riuada va tornar a colpejar la Comarca i els companys del grup prou feines han tingut fent front a les tasques de neteja, repartiment d'aliments, etc... Tot i això, s'ha portat a terme, un any més, la repoblació amb espècies autòctones de les muntanyes de la Serra de Corbera on fem habitualment l'experiència pràctica de reforestació. GRUP DE XÀTIVA: L'oposició a les aclaparadores obres d'aterrassament que tenen lloc a la muntanya de Santa Ana ha ocupat preferentment, l'activitat del grup. S'està també fent un esforç per obrir un local estable.
TU DE PART DE QUI VENS, DEL NUVI 0 DE LA NÚVIA? El 16 de desembre, al CONTINENTAL tingué lloc una xicoteta presentació-festa d'Acció Ecologista-Agró. S'hi adreçaren als convidats: Toni "Monf'esinos i Rafa Pardo per part de la casa, M.A. Villena (periodista), Josep Vicent Marqués, Joan Ramon Peris (Unió de Llauradors i Ramaders), M. Gil Corell i Vicenç Roselló Verger (catedràtic de geografia física). Els parlaments foren breus i la gentada aprofità l'ocasió per a retrobar entre el mig miler de convidats antics amics i velles passions.
pàgina 6
ACTIVITATS
JORNADES DE DEBAT DE LA COORDINADORA PER A LA DEFENSA DEL BOSC LES JORNADES DE DEBAT DE LA COORDINADORA PER A LA DEFENSA DEL BOSC AL PAÍS VALENCIÀ VAN ENDAVANT En la darrera reunió de la Coordinadora per a la Defensa del Bosc celebrada a la Safor (Ador, 24 i 25 d'octubre) es va decidir l'organització de dues JORNADES DE DEBAT sobre alguns dels problemes ecològics més greus i urgents al País Valencià. La finalitat és la clarificació dels col·lectius ecologistes enfront d'aquests temes, de cara a elaborar una estratègia pròpia del moviment ecologista. Es tracta d'abordar l'estudi de les qüestions amb la informació i les dades necessàries per a que els membres dels grups puguem assolir un coneixement rigorós i documentat, la qual cosa no es pot fer en les reunions ordinàries degut a la manca de temps, la densitat dels ordres del dia, etc... Les dades i programes provisionals de les Jornades són les següents: JORNADES ECOLOGISTES DE DEBAT SOBRE INCENDIS FORESTALS I EROSIÓ
Dies 5 i 6 de març, 1988 Ponències i debats: 1.- La vegetació del País Valencià. 2.- Els incendis forestals. 3.- L'erosió al País Valencià. 4.- La gestió forestal de la Conselleria. 5.- Relació incendis-erosió-política forestal. 6.- La repoblació amb espècies autòctones. 7.- Programa-base ecologista sobre incendis i erosió. JORNADES ECOLOGISTES DE DEBAT SOBRE LEGISLACIÓ AMBIENTAL I PROTECCIÓ D'ESPAIS NATURALS Dies 7 i 8 d e maig, 1988 Ponències i debats: 1.- Les figures legals de protecció dels espais naturals. 2.- La protecció del medi natural en la legislació ordinària: planificació territorial i ordenació urbana. 3.- Protecció del medi natural al País Valencià. 4.- La legislació ambiental i el delicte ecològic. 5.- Experiències.
Tal i com s'acordà a l'última reunió de la Coordinadora per a la defensa del bosc al País Valencià, ha aparegut el primer número de Lligabosc, butlletí intern d'aquella. Creat amb la finalitat d'afavorir l'intercanvi d'informació entre els diferents col·lectius de la Coordinadora del Bosc, pretén "dinamitzar la Coordinadora, donar-li un poc de vida en eixos sis mesos que hi ha entre reunió i reunió". L'elaboració i distribució la du a terme el Col·lectiu Ecologista "La Carrasca" d'Alcoi. Aquest primer número informa sobre: - Actes de la reunió de la tardor de la Coordinadora del Bosc - Retalls de premsa sobre la denúncia presentada contra la Conselleria d'Agricultura pel grup Xoriguer de la Vila Joiosa per l'actuació realitzada al mont Tàsio. - Retard en la formació del Consell de Protecció de la
-
-
6.- Programa-base ecologista sobre protecció d'espais naturals. Carles Arnal, del col·lectiu CEAMA, va assumir el compromís d'organitzar les Jornades i coordinar les diverses activitats. A hores d'ara han estat cursades les sol·licituts per aconseguir els locals que té la Diputació de València a Bétera (El Centre Verd, depenent de CO.DE.NA.) per realitzar-hi les Jornades. Així mateix estan desenvolupantse els contactes amb una sèrie de tècnics i especialistes en els diversos temes implicats per a què preparen les corresponets ponències i participen als debats. Es procurarà que els textos de totes les ponències es repartisquen als grups amb antelació i que en les Jornades tothom tinga temps i possibilitats de discutir i aclarir els punts a debatre. Amb més antelació s'enviaran a tots els grups uns documents que poden servir de base per a què els diversos col·lectius preparen idees i propostes i es puga arribar a conclusions en les Jornades. Més endavant tindreu notícies noves sobre les Jornades.
Font Roja després de la declaració d'aquest com a parc natural. La historieta "Repoblant amb carrasques", elaborada perla Coordinadora Ecologista de la Valldigna. Informació sobre els requeriments necessaris per a que una pedrera siga legal. Proposta per a utilitzar una metodologia comuna en la recollida de dades (utilitzant quadrats de 100 Km. amb coordinades UTM). Informació sobre la campanya contra el polígon de tir de Cabaneros.
A més a més, s'hi inclou com a annex un model d'instància als ajuntaments per demanar la prohibició de venda de vegetals morts dins el terme municipal respectiu. L'adreça per enviar i rebre informació sobre aquest butlletí, la periodicitat del qual vindrà donada per la quantitat de material que hi arribe, és: Col·lectiu Ecologista "La Carrasca" Tirs Llorenç Cl. Santa Rosa, 2-88 03800-ALCOI
S'HA PARLAT DE... LLUM VERDA A LA PLUJA ÀCIDA El govern espanyol ha bloquejat l'aprovació d'una directriu comunitària per a la lluita contra la pluja àcida. La directriu suposarja les reduccions de SO2 en un 34% al 1993 i en un 45% al '98. Això significaria unes despeses d'uns 670.000 milions de pessetes i, com és ben sabut, les preocupacions de l'Administració pel medi ambient no arriben més enllà del titular de premsa. El pessupost que es dedica a la proteció del medi ambient amb prou faenes aplega a cobrir les despeses en publicitat, com ara "Estamos protegiendo el medio ambiente" i a continuació el nom del ministre o conselleria corresponent. Fins ací, res d'anormal (dins la línia del "tout va bien!") però la justificació del MOPU... n'és una d'antologia! Diuen que ací de pluja àcida, no hi ha problemes i, amb això que ens n'estalviem, podrem pagar la lluita contra l'erosió del sòl. Aplicant-ho als Ports podem veure que l'Administració pensa desenvolupar una política a llarg termini i molt previsora: no reconèixer l'existència de la pluja àcida, deixar que desaparega la massa forestal i preocupar-se més tard de l'erosió i desertificació de la zona. Si la preocupació per l'erosió del sòl ha de ser com ha estat fins ara... que a la propera riuada ens trobem en un lloc ben alt!
^D'APRENENTS DE BRUIXOTS La revista alemanya Der Spiegel ha descobert recentment que l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica ha amagat a l'opinió pública 48 accidents greus ocorreguts en centrals nuclears de tot el món. D'altra banda, també s'han descobert fa poc 1.808 bidons de deixalles nuclears a la R.F.A., que haurien estat introduïts il·legalment des de Bèlgica mitjançant suborns i violacions de les normes de seguretat. També s'especula amb la possibilitat que els bidons pogueren procedir d'un accident no declarat en una central de la R.F.A. Tot allò relacionat amb l'energia nuclear està envoltat d'un secretisme i obscurantisme en vers l'opinió pública que fa augmentar-ne el perill, no sols pel que fa la salut física, sinó també la social. Per la seua perillositat, s'ha muntat tot un sistema, que tan permet el segrestament, cas de Mordejai Vanunu, la desinformació de milions de persones en cas
pàgina 7
d'accident, quan al mateix temps se'ns oculten sistemàticament. Ens trobem davant del bruixot que amaga els misteris de la seua força, només que, en aquest cas, són com l'aprenent de bruixot que conjurà l'embruix però després no sabia com aturarlo.
^ NATURALESA NO RETORNABLE En passar Nadal, si mirem els poals del fem podrem veure-hi com han acabat el pi, l'avet, el grèvol i totes les espècies que arrosseguen la maledicció del tòpic nadalenc. Tal i com venim fent d'ençà alguns anys, Acció EcologistaAgró va enviar una lletra a floristeries i a nombrosos ajuntaments recordant el decret sobre espècies protegides del Consell que en prohibeix la venda i comercialització. Tanmateix, enguany ha continuat la venda de grans quantitats de grèvol i coníferes, encara que, això sí, ara la Conselleria d'Agricultura amb la col·laboració del gremi de floristes han tret un cartell (després de la nostra carta) on es diu que el grèvol que s'hi ven és de viver o tallat de zones autoritzades. Malgrat això, la quantitat de grèvol que es ven continua en augment, i això demostra que no s'exerceix un control estricte; es ven grèvol arrencat dels boscos. Amb tot això, queda ben clar que, mentre no es prohibisca la comercialització d'espècies protegides, serà impossible d'acabar amb l'arrasament del bosc que es produeix quan s'acosten les festes nadalenques.
I TAMBÉ... Només 200 dels més de 20.000 dispositius de raigs X estan homologats com a instal·lacions radioactives. Prorrogats un any més els abocaments tòxics a la badia de Càdiz.Amb això es vol evitar que els peixos de la badia patisquen la síndrome d'abstinència? Cofrents emmagatzemarà 100 tones d'urani altament radioctiu el març. Vaga general a Hornachuelos contra el cementeri nuclear.
II JORNADES SOBRE ZONES HUMIDES De les II Jornades sobre zones humides portades a terme del 4 al 7 de novembre de 1987, organitzades per la Federació d'Amics de la Terra (FAT) amb la col·laboració d'Acció EcologistaAgró, se'n tragueren una sèrie de conclusions de les quals cal destacar les següents: - Necessitat de solicitar la presentació de la promesa Llei de Conservació de la Naturalesa, on s'establesca la protecció genèrica de les zones humides a Espanya. - Proposar la inclusió en el Conveni de Ramsar i la Directiva d'Aus de la CEE, de les zones humides que compiisquen els criteris precisos, tal i com manifestà a les jornades el director d'ICONA. - Instar les administracions central, autonòmica i municipal, a cooperar activament en la protecció, recuperació i gestió de les zones humides. - Respecte dels aiguamolls del País Valencià, s'acordà sol·licitar la protecció real, pràctica i urgent de les zones humides més importants (Prat de Canbanes, Marjal del Moro,
Marjal de Xeresa-Xeraco, Marjal de Pego-Oliva, Embassaments del Fondo, Salines de Santa Pola i Salines de la Mata i Torrevella); al mateix temps, després de valorar la declaració del Parc Natural de l'Albufera de València, es veié la necessitat d'adoptar mesures encaminades a resoldre els greus problemes amb que s'enfronta. En aquestes jornades assitiren entre altres, els directorsconservadors dels Parcs Nacionals de Donana i Daimiel, el director general d'ICONA, investigadors, associacions ecologistes, etc. Entre les activitats realitzades durant les jornades cal destacar l'exposició oral de les ponències presentades pels assistents, que contribuïren al coneixement de la difícil situació en què es troben les diferents àrees (Salines de les Illes Canàries, Salines d'Alcaniz, els marjals valencians, els de Santofia, etc). Tot això va estar acompanyat d'audiovisuals sobre el tema i una gran varietat d'exposicions.
pàgina 8 CONVOCATÒRIES I EDICIONS -» La Fundació Serveis de Cultura Popular ha fet una convocatòria pública d'ajuts a projectes d'educació ambiental destinats a grups i entitats de caràcter no lucratiu dels Països Catalans. Les bases són a la Casa Verda. Podeu també adreçar-vos directament a la Fundació (Provença, 324 - 3r., 08037 BARCELONA). La data límit de presentació de projectes és el 24 de febrer. -» El cap de setmana 5, 6 i 7 de febrer hi ha una cita a Molins de Rei: l'enèssima (hem perdut el compte...) Fira
CONVOCATÒRIES Alternativa. Hi tidran lloc nombrosos debats (entre els quals, un sobre reciclatge i recollida selectiva de deixalles, amb participació dels companys d'El Cuc de València), a més de l'acostumat mercat artesana!. -» Estan publicats Què és Acció Ecologista-Agró (manifest del grup) i 25 raons contra la central nuclear de Cofrentes. Els qui esteu interessats de rebre'ls podeu solicitar-los. Per als socis són gratuïts tots dos. El segon, per als que no en són, val 100 pessetes. -» Presentació d'una nova revista: el 5
de febrer a las 8 hores, tindrem ocasió de conèixer la nounada "Si volem... alternatives". El lloc, Ateneu Al Margen (carrer Baix, 8-1«, al bell mig del barri del Carme de València). lll a Fira Alternativa de Castelló de la Plana, del 10 al 13 de març. El tema central és la qualitat de vida. Hi son convidats grups, productors d'elaboració pròpia i interessats en general. El lloguer d'una parada són 500 pessetes el m2. Més informació a La Casa Verda o directament a l'apartat 391, 12080 Castelló (telèfon 964/ 235952, dimarts, dimecres i dijous de 9 a 12 del matí).
L —— —— — — -_ — — — — —— — — — —— ™ - . ~ ™ — — — — —— — — — —— — — J