nº42
març '88
COLUMBRETES: TARD i MALAMENT Pot semblar en principi sorprenent que els ecologistes no demostrem massa satisfacció per la declaració de les Illes Columbretes - o Illots Columbrets, si ho prefériucom a parc natural. Després de tants anys de reclamar la protecció de l'arxipèlag -cosaque semblava, a priori, ben senzillaens hem d'acontentar amb un plat fred i aigualit. D'ençà l'any '82 que ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRÓ -aleshores encara no estàvem unificats- venim exigint la protecció radical d'aquest paratge tan singular. Calgué primer vèncer l'oposició del Ministeri de Defensa, no massa disposat a prescindir d'un blanc tan còmode on assajar la punteria dels pilots militars. Quatre anys més perduts, no se sap ben bé per quines raons, amb la responsabilitat compartida, a parts iguals entre el govern de Madrid i el Consell valencià (les transferències en matèria de la conservació del medi són de l'1 de gener del '34). Després, el desembre del '87 i per culpa de conflictes competencials entre administracions, ei Congrés rebutja la proposta del Parlament valencià de declarar els illots parc natura! marítimo-terrestre... tal com ja vàrem advertir anticipadament que passaria. Des del principi la nostra alternativa era
Ens han fet cas en la lletra... però, no en el fons cosa que en teoria implica, per exemple, clara i iàcil de portar endavant ja que no que s'hi haurà de facilitar ei contacte de causava conflictes entre administracions: l'home amb la natura, quan el que es nel'arxipèlag reunia òptimes característiques cessita és precisament tot el contrari. Que per esdevenir una reserva integral (aïllala voluntat dels responsables polítics és ment, valor naturaiísticelevat,fragilitat,...) garantir la integritat de l'ecosistema? que és la figura legal de protecció d'espais Estem disposats acreure'ns-ho, però la via més restrictiva pel quefa als usos humans. triada no és la que més ho afavoreix i, per De manera incomprensible, la figura adopaixò, ens mantenim en una expectació tada finalment pel Consell (decret de 25 de crítica. gener del '88) ha estat la de parc natural,
REMORS D EXCAVADORES PER TOT EL LITORAL No hi ha dia que no es parle de nous projectes urbanitzadors al litoral valencià. Hi ha dos factors que expliquen aquesta allau de propostes per fer-se amb el. poc que queda de costa verge: la recuperació econòmica i la futura Llei de Costes. Pei que fa al primer factor, i sense entrar en si ens trobem en una revifalla més o menys conjuntural, més o menys real i homogènia, el que sí que és cert és que hi ha una disponibilitat notable de capital -tant estranger com local-, que busca inversions i que fura d'ací d'allà per trobar els millors avantatges relatius. Juan Lagardera, en uns excel·lents articles a Levante, denunciava a finals de febrer una comèdia repetida a nombrosos municipis constaners; la visita d'un suposat representant d'un important holding financer que -quina casualitat...-havia posat la mirada a les platges del municipi en qüestió per
transformar-les en Miami Beach-2. Corredisses de propietaris especuladors, ulls en blancde comerciants ansiosos, escarafalls dels pocs regidors amb un mínim de sentit comú... L'enganyifa era evident i ja ha estat prou denunciada als articles esmentats. Deixant de banda els aspectes econòmicament fantasiosos d'aquests projectes, queda en peu una realitat: hi ha importants interessos turístics i immobiliaris decidits a triturar -ara sí- els darrers espais constaners que resten. El segon factor que esmentàvem suara és la por amb que ha estat rebuda la Llei de Costes. El debat, irracionalment conduït per part de la premsa cavernícola, n'ha clarificat poc el contingut real però ha escampat la impressió entre els mitjans costicides, que calia prendre posicions perquè d'ací poc ja no es podrà urbanitzar més el
litoral. No cal ni dir que el projecte de llei no va tant lluny, i menys encara després de les adaptacions que s'hi han fet sota les influències dels grups de pressió immobiliaris i els seus portaveus polítics. La valoració que fem del projecte, com a ecologistes, queda reflectida a les conclusions de les jornades de debat que tingueren lloc a Ciutat de Mallorca i que publiquem en aquest mateix CASA VERDA Butlletí. Comptat i debatut, als grups protectors de la natura se'ns planteja un repte importantíssim: hem de fer arribar a l'opinió pública la preocupació per la defensa del litoral - a escala de tot el País-, hem de lluitar també en concret per salvar cada un dels indrets amenaçats i, per fi, hem de saber criticar la futura Llei de Costes en les mancances que presenta i defensar-la en els aspectes positius (que també en té...).