nº42
març '88
COLUMBRETES: TARD i MALAMENT Pot semblar en principi sorprenent que els ecologistes no demostrem massa satisfacció per la declaració de les Illes Columbretes - o Illots Columbrets, si ho prefériucom a parc natural. Després de tants anys de reclamar la protecció de l'arxipèlag -cosaque semblava, a priori, ben senzillaens hem d'acontentar amb un plat fred i aigualit. D'ençà l'any '82 que ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRÓ -aleshores encara no estàvem unificats- venim exigint la protecció radical d'aquest paratge tan singular. Calgué primer vèncer l'oposició del Ministeri de Defensa, no massa disposat a prescindir d'un blanc tan còmode on assajar la punteria dels pilots militars. Quatre anys més perduts, no se sap ben bé per quines raons, amb la responsabilitat compartida, a parts iguals entre el govern de Madrid i el Consell valencià (les transferències en matèria de la conservació del medi són de l'1 de gener del '34). Després, el desembre del '87 i per culpa de conflictes competencials entre administracions, ei Congrés rebutja la proposta del Parlament valencià de declarar els illots parc natura! marítimo-terrestre... tal com ja vàrem advertir anticipadament que passaria. Des del principi la nostra alternativa era
Ens han fet cas en la lletra... però, no en el fons cosa que en teoria implica, per exemple, clara i iàcil de portar endavant ja que no que s'hi haurà de facilitar ei contacte de causava conflictes entre administracions: l'home amb la natura, quan el que es nel'arxipèlag reunia òptimes característiques cessita és precisament tot el contrari. Que per esdevenir una reserva integral (aïllala voluntat dels responsables polítics és ment, valor naturaiísticelevat,fragilitat,...) garantir la integritat de l'ecosistema? que és la figura legal de protecció d'espais Estem disposats acreure'ns-ho, però la via més restrictiva pel quefa als usos humans. triada no és la que més ho afavoreix i, per De manera incomprensible, la figura adopaixò, ens mantenim en una expectació tada finalment pel Consell (decret de 25 de crítica. gener del '88) ha estat la de parc natural,
REMORS D EXCAVADORES PER TOT EL LITORAL No hi ha dia que no es parle de nous projectes urbanitzadors al litoral valencià. Hi ha dos factors que expliquen aquesta allau de propostes per fer-se amb el. poc que queda de costa verge: la recuperació econòmica i la futura Llei de Costes. Pei que fa al primer factor, i sense entrar en si ens trobem en una revifalla més o menys conjuntural, més o menys real i homogènia, el que sí que és cert és que hi ha una disponibilitat notable de capital -tant estranger com local-, que busca inversions i que fura d'ací d'allà per trobar els millors avantatges relatius. Juan Lagardera, en uns excel·lents articles a Levante, denunciava a finals de febrer una comèdia repetida a nombrosos municipis constaners; la visita d'un suposat representant d'un important holding financer que -quina casualitat...-havia posat la mirada a les platges del municipi en qüestió per
transformar-les en Miami Beach-2. Corredisses de propietaris especuladors, ulls en blancde comerciants ansiosos, escarafalls dels pocs regidors amb un mínim de sentit comú... L'enganyifa era evident i ja ha estat prou denunciada als articles esmentats. Deixant de banda els aspectes econòmicament fantasiosos d'aquests projectes, queda en peu una realitat: hi ha importants interessos turístics i immobiliaris decidits a triturar -ara sí- els darrers espais constaners que resten. El segon factor que esmentàvem suara és la por amb que ha estat rebuda la Llei de Costes. El debat, irracionalment conduït per part de la premsa cavernícola, n'ha clarificat poc el contingut real però ha escampat la impressió entre els mitjans costicides, que calia prendre posicions perquè d'ací poc ja no es podrà urbanitzar més el
litoral. No cal ni dir que el projecte de llei no va tant lluny, i menys encara després de les adaptacions que s'hi han fet sota les influències dels grups de pressió immobiliaris i els seus portaveus polítics. La valoració que fem del projecte, com a ecologistes, queda reflectida a les conclusions de les jornades de debat que tingueren lloc a Ciutat de Mallorca i que publiquem en aquest mateix CASA VERDA Butlletí. Comptat i debatut, als grups protectors de la natura se'ns planteja un repte importantíssim: hem de fer arribar a l'opinió pública la preocupació per la defensa del litoral - a escala de tot el País-, hem de lluitar també en concret per salvar cada un dels indrets amenaçats i, per fi, hem de saber criticar la futura Llei de Costes en les mancances que presenta i defensar-la en els aspectes positius (que també en té...).
CONCLUSIONS DE LES JORNADES SOBRE LA PROBLEMÀTICA DEL LITORAL
/ 992: vista d'alçada del país valencià Els dies 22 ai 24 de gener s'han trobat a Ciutat de Mallorca membres del Grup d'Ornitologia Balear, de DEPANA -de Catalunya-, GEMAS -de La Safor- i ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Uitra els resultats concrets pel que fa a l'objectiu de la trobada, la reunió va encetar una col·laboració entre els grups que tindrà seguida en altres àrees i temes de treball La descripció que al preàmbul de la LLEI DE COSTES es fa de l'estat del nostre litoral és globalment correcta per que fa a l'apreciació del grau de destrucció que pateix. Continuant en la mateixa línia de reflexió, però, d'aquesta valoració encertadament preocupada se n'hauria de derivar prioritàriament una Llei de Protecció que contemplés com a conseqüència complementària l'ordenació de l'ús, i no pas una llei essencialment d'ús i aprofitament, que és com es planteja l'actual projecte. Deixant ben sentada, doncs, aquesta inadequació bàsica del text respecte de les necessitats profundes del nostre País, i entrant ja en el que és la realitat de la proposta que fa el Govern, hi destriem dos aspectes generals: per una banda, l'ordenació que s'hi preveu dels usos futurs del litoral; per altra, el que suposa de consolidar una situació de facto lamentable des del punt de vista social i ecològic. Pel que fa al primer punt, saludem positivament els nombrosos aspectes progressistes -respecte de l'anterior ordenació legal-que conté el projecte. Els atacs ferotges i sovint indocumentats que ha sofert per part de sectors econòmics i polítics identificats amb els responsables directes de l'actual
situació, són una bona mostra dels elements positius que conté. A tall d'exemple, és molt oportuna la consideració de la zona litoral amb un criteri ampli (zones humides, estanys interiors, illots,...) i comprensiu dels diversos elements que el conformen (dunes, barra litoral,...). La introducció de la figura de zona d'influència és també una porta obertaes perançadora cap a una futura gestió integrada del territori que contempli interelacions harmòniques entre les diverses àrees econòmiques i d'ús de l'espai. En aquesta línia, que confiem que sigui aprofundida, la Llei tindrà el nostre suport. L'altra vessant del projecte, ço és, l'acceptació resignada d'una situació global que es qualifica encertadament com a lamentable -és a dir, la sanció legal d'una realitat que considerem en gran mesura inacceptable, si ho preferiu-, no és compartida pels grups ecologistes sotasignants. I no ens referim a les actuacions passades plenament fetes dins la il·legalitat -que la Llei, evidentment, sí que preveu corregir-, sinó de totes les que, caient dins del marc normatiu actual, són una hipoteca per a una futura regeneració del litoral. Efectivament: des de la nostra òptica, a més d'aturar la degra-
dació en marxa, cal dissenyar una política de recuperació del litoral -com a objectiu a llarg termini, ben entès-, portada de manera ferma i inequívoca. El respecte del projecte pels fets comsumats no és compartit per nosaltres. Entrant ja en el contingut detallat del text, no volem deixar de manifestar a l'opinió pública algunes consideracions puntuals sobre la proposta de l'Administració. Així, trobem a faltar un instrument legal que permeta la recuperació d'aquelles zones que han estat alterades i on aquesta siga viable. Igualment pensem que la "servitud de protecció" establerta en aquesta Llei, no s'hauria de restringir a un màxim de 200 metres, ans al contrari, hauria de poder ser ampliable fins a la totalitat de la "zona d'influència" contemplada en la Llei. Respecte dels passeigs marítims, cas de fer-se'n, pensem que s'ha de garantir que siguen exclusivament peatonals, tot i que creiem que la construcció d'aquests ha de ser restringida puix no cal oblidar que constitueixen una clara agressió a la primera línia de platja. En aquesta Llei resta oberta la porta a la creació de platges artificials, aspecte que a nosaltres ens sembla improcedent ja que es tracta d'un impacte directe a l'entorn, tant ecològicament com pel que fa a la transformació innecessària de la seua fisonomia. Al temps, dóna peu a la transformació d'altres indrets per causa de l'extracció de la sorra necessària. Més encara si tenim en compte que els estudis de fons necessaris no s'improvisen sinó que necessiten d'anàlisis científiques serioses al llarg d'un període de temps suficient que, és ben evident, no estan enllestides. Així mateix, trobem massa laxitud en tot allò que fa referència a l'autorització d'abocaments contaminants així com al corresponent control. Fem palesa la nostra total oposició a aquest tipus d'eliminació de residus, per l'impacte negatiu que ocasiona tant sobre l'ecosistema afectat com sobre el paisatge litoral. segueix a la penúltima pàgina —>
Una conferència internacional estudia les diferents propostes per abandonar l'energia nuclear.
Europa podria planificar el seu futur SENSE ENERGIA NUCLEAR r j o m a conseqüència directa de l'accident de Txernòbil, la qüestió de com abandonar l'energia nuclear esdevé cada vegada més important entre les preocupacions del moviment ecologista i dels científics crítics arreu d'Europa. Per això s'està realitzant un esforç en comú tractant de demostrar la viabilitat tècnica i els avantatges econòmics d'abanlonar l'energia nuclear. En aquest context cal mmarcar la conferència de treball realitzada a Valk;nburg (Holanda), a convocatòria del WISE, amb Is següents objectius: 1. Intercanviar documents i estudis sobre els escenaris més rellevants desenvolupats a diferents països.
2. Identificar els principis generals en què es basen els diferents escenaris estudiats i comprovar llur grau de desenvolupament en els diferents països. 3. Intercanviar mètodes de treball. 4. Intercanviar activitats i experiències per tal d'aconseguir suport polític per als escenaris, i 5. Establir contactes entre els grups i persones involucrats en l'estudi d'escenaris d'abandó de l'energia nuclear. A l'àmbit europeu hi ha diverses propostes, algunes de les quals varen ser presentades i discu-
PlANIFICAR
..SENSE. ENERGIA NUCLEAR
escot re! escot re Âť
tides a la conferència: Projectes HMRIC i EPSEP. A més a més, s'hi comentaren diversos informes d'àmbit estatal, entre els quals destaquen els estudis per a l'abandonament de l'energia nuclear a Holanda, Alemanya Federal, Bèlgica i Estat espanyol.
El Projecte INRIC (un futur energètic per a Europa sense energia nuclear ni energies d'origen fòssil) Aquest projecte s'inicia el setembre de 1986 sota la direcció de diversos científics danesos, suecs, alemanys i holandesos. L'objectiu és analitzar les millors estratègies possibles per abandonar l'energia nuclear a Europa sense incrementar el consum de carbó. D'acord amb aquesta proposta, els principals elements a considerar són: 1. utilització més eficient de l'electricitat; 2. substitució de l'electricitat per altres fonts d'energia sempre que sigui possible (especialment en calefacció); i 3. emprar fonts renovables d'energia per generar electricitat. El projecte posa més èmfasi en els dos primers punts: conservació i substitució d'electricitat, donat que "...informes ben recents demostren que a moltes zones els consums d'electricitat poden reduir-se a una tercera part dels actuals amb la tecnologia disponible avui en dia, tot i mantenir el mateix nivell de confort i activitat econòmica de què es disposa actualment..." Contacte: I. Meyer, Jorgen S. Norgard; Physics Laboratory III; Technical University of Denmark, DK-2800 Lyngby, Dinamarca.
L'Estudi IPSEP El govern holandès ha encarregat a Flo-
rentine Krause, del "International Project for Soft Energy Paths", un escenari energètic d'àmbit europeu basat en tres components: 1. riscs climàtics associats a les emissions de combustibles fòssils; 2. inventari sobre nivells raonables d'eficiència energètica en diversos sectors de producció basats en la tecnologia actualment disponible i en criteris de minimització de costos; 3. inventari de canvis estructurals en l'economia que puguin representar algun impacte sobre els consums energètics. Contacte: Florentine Krause, IPSEP, 2439 Russel Street, Berkeley, Califòrnia 94705, Estats Units d'Amèrica
Països Baixos Un nou informe titulat Els costos de mantenir en funcionament els reactors nuclears de Dodewaard i Borssele, per Herman Damveld, pot representar una important contribució a la discusió sobre l'abandonament de l'energia nuclear als Països Baixos. La conclusió de Finforme és que l'aturada immediata dels dos reactors holandesos estalviaria al país prop de 447 milions de florins (uns 27 mil milions
de pessetes). Per elaborar aquest estudi, el Grup Interfacultats d'Estudis sobre l'Energia i el Medi Ambient (IVEM) de la Universitat Reial de Groningen ha desenvolupat un model de simulació per tot el sector elèctric. Aquest model està pensat per permetre el càlcul dels costos de producció d'electricitat en funció de diverses fonts de producció Contacte: Herman Damveld, Kloosterstraat 45, 9717 LC Groningen, Holanda; Interfakultaire Yakgroep Energie en Milieu (IVEM), Rijiksuniversiteit Groningen, P.O.Box 72,9700 Groningen, Holanda.
Alemanya Federal El suport a l'abandonament de l'opció nuclear a l'Alemanya Federal és, probablement, el més important d'Europa. A la conferència de Valkenburg es varen identificar més de vint estudis al respecte, alguns d'ells encarregats pel propi govern federal. Un fet que va destacar-s'hi és que la RFA produeix prop del 31% de electricitat a partir de l'energia nuclear, i que fins i tot en el dia de major demanda elèctrica de la història alemanya (el 8 de gener de 1985) el 46% de la capacitat de producció va restar inutilitzada. Assumint que n'hi ha prou de mantenir una reserva de capacitat del 15% per tal de garantir-ne el subministrament,
tots els reactors nuclears alemanys podrien paralitzar-se immediatament sense causar cap problema. Contacte: Georg Lóser, BUND, Bergstrasse 19, 7803 Gundelfingen, Alemanya Federal
, alta per tal de sotmetre el sistema elèctric peninsular a un funcionament proper a la situació crítica. 2. L'anàlisi demostra que la potència elèctrica no nuclear inclosa en el Pla Energètic Nacional de l'any 1983 és suficient per fer front a la demanda elèctrica prevista fins l'any 1992.
Si cal evitar l'augment de contaminació atmosfèrica deguda ala utilització de carbó per fer electricitat, l'abandonament de l'energia nuclear no pot ésser gaire ràpid a Bèlgica. Aquesta és la conclusió d'un estudi del Centre d'Estudis per a la Investigació Econòmica i Social de la Universitat d'Anvers, per encàrrec del Grup Arc Iris del Parlament Europeu i l'Institut d'Ecologia Política del Partit Ecologista Belga (AGALEV). Això és degut a "l'extremadament desfavorable situació del sistema elèctric belga, manca de diversificació, manca de mesures per aplicar tècniques de descontaminació a les centrals de carbó, etc...
3. No sembla necessària la importació d' electricitat en el període considerat a l'informe, llevat que es vulgui disposar d'una reserva de potència per fer front a eventuals incidències. 4. Malgrat que és tècnicament factible l'abandonament de l'energia nuclear a Espanya només amb el recurs de la potència actualment instal·lada o la prevista ja aprovada, això no eximeix a les autoritats energètiques d'aprofundir en les mesures de conservació i de racionalització del consum de l'electricitat. 5. L'increment en el cost de l'electricitat degut a l'abandonament de l'energia nuclear serà del 12'9% per a tot el període 1987/1992. Es prenen com a referència els costos del kwh d'origen nuclear estimats pel Ministeri d'Indústria i Energia, que es consideren molt infravalorats.
Contacte: Willy Weyns o Undine Bloch von Blottnitz, Grup Arc Iris, Rue Belliard 97-113, B-1040 Bruseles, Bèlgica
Contacte: Greenpeace-Espana, Barquillo 38, 28004 Madrid Cl. Pelai, 32 àtic, 08001 Barcelona
Bèlgica
Conclusions Estat Espanyol A la conferència de Valkenburg només va presentar-se l'estudi "1992 sin nucleares", elaborat per un grup d'experts per encàrrec de Greenpeace, encara que hi ha d'altres estudis recents sobre el tema, con el d'AEDENAT i el de Pedró Costa Morata. Un dels autors, l'economista José Allende Landa, va presentar-hi les conclusions de l'informe que, en resum, són les següents: 1. S'ha acceptat com a hipòtesi de treball una evolució de la demanda d'energia elèctrica excessivament
La Conferència sobre l'Abandonament de l'Energia Nuclear a Europa acordà les següents conclusions:
l.És possible prescindir de l'energia nuclear a curt termini a Europa, encara que hi ha diferències apreciables entre els diversos estats. 2. Els models d'abandonament han de considerar l'impacte ambiental dels combustibles de trànsit (carbó, per exemple). 3. Els models han de fugir de proposar
grans unitats de producció elèctrica centralitzada, per facilitar el posterior canvi a un sistema basat en energies renovables descentralitzades. 4. És imprescindible un fort desenvolupament de la cogeneració a partir de petites centrals de gas natural.
5. Les polítiques energètiques han d'incidir fortament en el consum final, penalitzant els consums ineficients per la via de les tarifes. La promoció de l'ús eficient de l'energia que s'ha mostrat més eficaç és la que ha eixit de les institucions més properes al ciutadà: els ajuntaments. 6. Cal considerar amb molta cura les possibles implicacions que l'abandonament de l'energia nuclar als països desenvolupats pot tenir als països de l'anomenat Tercer Món. Cal evitar que aquests passin per les mateixes etapes de subministrament d'electricitat que ha recorregut el món més industrialitzat.
Jaume Morron i Estradé.
S HA PARLAT DE . Deprés d'una querella de ARCA (Associació per a la Defensa dels Recursos Naturals de Cantàbria) el jutge d'Instrucció de Santofia ha processat 4 persones per la destrossa feta en unes zones humides de Noja, en fer-se unes obres per les quals l'ajuntament els havia denegat la llicència.
. Les tarifes elèctriques pugen vora el 6%. Fonts del sector declaren que aquesta mesura s'inclou dins les recomanacions d'augments proposats per CC.OO. - U.G.T.
. Ara s'ha sabut que Harold Macmillan, primer ministres britànic va censurar en 1957 l'informe sobre l'accident en la central nuclear de Windscale, a Cúmbria, a l'oest de Gran Bretanya. Segons la documentació feta pública ara, aquest accident ha estat un dels pitjors de la història. I nosaltres que ens pensàvem que això només els passa als russos!
. L'oposició popular ha aturat la central nuclear de Seabrook provocant la fallida de l'empresa Public Service of New Hampshire que hi havia invertit 240.000 milions de pessetes. Un dels opositors més decidits ha estat Michael Dukakis, candidat demòcrata a la presidència. Als últims deu anys als EE.UU. s'han
aigües negres: s'està superant el límit a partir del qual el llac no les regenera.
posat en marxa 30 centrals i s'han cancel·lat 66 projectes; a hores d'ara funcionen unes 100 centrals (16% de la producció d'energia elèctrica)
. Segons Francisco Vicente Pedrós, profesord'electroquímicade la Universitat de Valencià, els aqüífers valencians són els més contaminats del món pels nitrats.
. Segons un informe de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica citat per "Der Spiegel" (vid. ant. Butlletí) al món ha desaparegut material radioactiu suficient per fabricar 70 bombes atòmiques. Una part important d'aquest material té el seu origen en els residus d'empreses alemanyes (Nukem, Transnuklear...) i els destinataris han estat Líbia i Pakistan, que ja podrien disposar de bombes atòmiques en aquests moments. Fa pocs dies els serveis informatius de TV3 emeteren un reportatge sobre el comerç clandestí de material nuclear amb finalitats militars; centre de compra-venda: Khartum; clients: Pakistan, Líbia, Brasil, Argentina, Iran, Irak, Israel (que no el nesessita però vol saber qui en compra).
. Skyline de Vinaròs fins Oriola. Dels 464 Km. del litoral del País Valencià, només en queden per urbanitzar 85 i d'aquests sols 67 estan declarats com a no urbanitzables (de moment). Només els ajuntaments de Torreblanca, València, Elx, Santa Pola i Guardamar declaren algunes zones com a protegibles .
. Segons un informe de la Càtedra d'Enginyeria Química de la Universitat d'Alacant la conca de l'Albufera genera anualment 300.000 Tm. d'abocaments al llac. L'aigua del llac ja conté quantitats de metalls en proporció perillosa, com l'arsénic (que dificulta la reproducció del·lular), cadmi (provoca malalties cardio-vasculars), mercuri, plom, xinc etc... Però potser el perill més greu a hores d'ara procedesca de la matèria orgànica que hi aporten les
. Un equip de tècnics de l'Empresa Nacional Bazàn ha finalitzat un estudi per aconstruirun submarí nuclear amb col·laboració francesa. El Govern no ha pres encara cap decisió entre d'altres raons per qüestions de prioritats militars i de pressupost (24.000 milions costa cada gòndola)
. El director de la central tèrmica de Cercs (Berguedà) Domingo Ibars ha estat condemnat per l'audiència de Barcelona a 1 mes de presó per les responsabilitats de la central de FECSA en provocar la plutja àcida que està afectant la zona. L'empresa argumenta la impossibilitat de col·locar-hi els filtres corresponents (3.000 milions de pessetes) i la baixada de rendibilitat que això suposaria amb les corresponents pèrdues de llocs de treball.
CONCLUSIONS DE LES JORNADES SOBRE LA PROBLEMÀTICA DEL LITORAL (ve de io pàgina 20 Per acabar pensem que, mentre que no s'aprove l'esmentada Llei, hi ha un espai de temps durant el qual és molt probable que es produeixi una allau d'agressions de tota mena. Per tal d'impedir aquest oportunisme especulatiu de darrera hora és imprescindible adoptar mesures cautelars urgents que paralitzen radicalment qualsevol actuació 0 nova concesió sobre la zona anomenada de "servitud de protecció". En el moment actual la tasca prioritària de l'Administració és impedir aquestes previsibles intervencions il·legals irreversibles que no seran permeses amb l'entrada en vigor de la futura Llei. Així mateix, esperem que no s'ajorni l'elaboració del Reglament que regularà aquesta Llei, cosa que permetrà de reduir al màxim el període transitori. Palma de Mallorca, 24 de gener de 1988.
HORARI DE LES COMISSIONS DE TREBALL DA.E.-A. PROTECCIÓ DEL TERRITORI VIDA SILVESTRE NERGIA REDACCIÓ DEL BUTLLETÍ COLLA VICI-ECOLOGISTA LLUNA PLENA
EQUIP DE REDACCIÓ Juanjo I Satur Villanueva — Qulque Meseguer — Xavier Pujol — Jordi Blgas — Jaume Morron
Dimecres a les 20 hores Dimecres a les 20 hores Dimecres a les 20 hores Dijous a les 11 hores Dimarts a les 21'30 hores
HORARI DE CONSULTA DEL FONS DE DOCUMENTACIÓ DEL MEDI AMBIENT Dimarts í Dimecres de 18 a 21'30 hores
COMPOSICIÓ, MAQUETACIÓ i IMPREMTA Mateu Otero Bayarri Partida del Mar, 10 — Tel. 3620445 Alboraia EDITA ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ LOCALS A València: LA CASA VERDA, Cura Femenia, 15
46006-València — Tel. 3745737 A Alzira: Reis Catòlics, 69 - 2 1 - 46600 Alzira Imprès en paper reciclat Difusió gratuïta. Podeu sol·licitar l'enviament del Butlletí a: REDACCIÓ BUTLLETÍ - LA CASA VERDA. No solament acceptem la reproducció del contingut d'aquesta revista, sinó que estarem contentlssims si algú ho la. Dipòsit Legal: 1692 -1985
TENIU A LA VOSTRA DISPOSICIÓ ELS DOCUMENTS •
25 RAONS CONTRA LA CENTRAL NUCLEAR DE COFRENTS
•
QUÈ ÉS A C C I Ó AGRÓ
ECOLOGISTA-
El primer es v e n a 100 pessetes. El segon és GRATUÏT