nº 43
maig '88
PARALITZACIÓ DE PRACTIQUES FORESTALS AGRESSIVES A BUNOL El subsolat és una pràctica forestal que consisteix, per entendre'ns, a "llaurar" les muntanyes amb maquinària pesant. Un tractor-eruga que arrossega una gegantesca arada pentina els terrenys que posteriorment es repoblaran. L'estructura del terreny queda alterada fins una fondària respectable. Tot el procés espontani de regeneració natural de la vegetació queda interromput: la terra queda potes enlaire, s'afavoreix l'erosió i es retarda l'aparició d'una comunitat florística rica i variada. El terreny esdevé, lògicament, un hort de pins. Els ecologistes fa ja molts anys que venim denunciant aquesta tècnica forestal com a excessivament agressiva contra la terra. Una repoblació guiada per criteris no productivistes (o, senzillament, pel sentit comú) ha de respectar al màxim els processos naturals de regeneració i ha d'emprar fonamentalment, i fins on siga possible, mètodes suaus (la repoblació manual, per exemple). Semblava -ens ho semblava a nosaltres, almenys- que aquesta mena de
Membres dol Grup Ecologista "El Fresnal" davant les màquines consideracions començaven, a poc a poc, a filtrar-se per les neurones dels enginyers de l'ex-ICONA. Alguns fets, com els esdevinguts a Buhol, ens fan veure que,
malauradament, això no és així ni de bon tros. Efectivament, en unes tasques de repoblament forestal que portava endavant
JORNADES SOBRE LA NATURA ORGANITZADES PER ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO
La primera quinzena de juny tindran lloc a València les "Jornades sobre Natura i Medi Ambient al País Valencià", organitzades per la nostra associació. Enllacen amb les que, arafaun parell d'anys, AGRO va portar endavant en el recinte històric de la Universitat Vella. Alguns entrebancs de darrera hora (cal dir-ho?: de tipus econòmic) ens han fet
renunciar a part de l'ambiciós programa que en un principi ens havíem proposat. Tot i això, l'interés i oportunitat dels actes són indub*ables. Les Jornades consistiran bàsicament en les activitats que tot seguit esmentem. Del 31 de maig al 17 de juny estarà exposada al recinte de la Universitat del carrer de la Nau una col·lecció de plafons que intentem que mostre la cara i la creu de la situació medio-ambiental del País Valencià. Traurem a la llum no només allò valuós que constitueix el nostre patrimoni, sinó també tot el conjunt -tan amplild'espais degradats, bruts, cremats, erosionats, construïts... que haurien de tornar a ser nostres, de tots els valencians. Paral·lelament, al local social que la Caixa d'Estalvis de València posseeix a la Plaça de Tetuan, hi celebrarem un cicle de taules rodones on es ventilaran -amb la presència de tots els sectors implicats-uns quants dels temes-clau del nostre futur. Hi ha previstos els següents col·loquis: "Litoral i ocupació turística", "La central tèrmica d'Andorra: impacte i alternatives", Illes Columbretes", "Zones humides amenaçades" i "La seguretat de l'energia
nuclear: el cas de Cofrentes". Un cicle de vídeos i la projecció contínua de diapositives completaran l'ambientació de les taules rodones. A mesa més, apartirdel'1 de maig-i fins el 10 de juny- resta obert el període de presentació de fotografies i diapos del concurs que, amb motiu de les Jornades, ha estat convocat també per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ amb el patrocini de la revista El Temps. El concurs està dotat amb en un primer premi de 40.000 pts., un segon de 25.000 i un tercer de 10.000. D'ací pocs dies us farem arribar atots els socis i al públic en general el programa detallat de les Jornades. L'enllestiment i bon resultat de les Jornades és un repte important per al nostre grup. De tots els actes previstos, el que requereix més feina i recursos és la confecció de l'exposició, que ja hem començat. Us demanem a tots, especialment als membres del grup que no teniu el vici d'acostar-vos per la Casa Verda, que hi vingueu per tal de posar-hi el vostre gra d'arena. A partir del 9 de maig, totes les vesprades hi haurà feina a fer. El berenar anirà a càrrec de la Casa. De res.
2 la Conselleria d'Agricultura en el terme municipal de Bunol, s'estava subsolant un paratge on s'hi produia una regeneració natural molt acceptable. La finalitat... destruir el sòl?, justificar el pressupost?, fer un nou disseny de pentinat de muntanyes?, cercar "zulos"?... Per sort, gràcies a l'acció ràpida del Grup Ecologista "El Fresnal" -de Bunol- i l'actitud positiva de l'Ajuntament, aquestes actuacions han estat aturades. Repassem el paper jugat per cadascun dels intèrprets: GRUP ECOLOGISTA "EL FRESNAL" El primer encert que tingué va ser de fer un seguiment de les actuacions que es portaven endavant a les muntanyes municipals consorciades de Las Pardenillas i La Penuela. Això els va permetre d'adonarse de la presència de la màquina i de la destrossa que feia. Cal dir que el moment concret que es va fer el subsolat ha estat ocultat com si fos - i ho és- un fet vergonyós. Una vegada constatada la destrossa, es van enviar escrits a l'alcalde de Bunol i al Conseller d'Agricultura sol·licitant que es paralitzassen immediatament les obres. També, es va presentar una denúncia al jutjat. Posteriorment, mitjançant una acció directa, es va paralitzar les màquines "in •situ". Els treballs van quedar aturats després de posar-se davant el tractor i de començar a encadenar-s'hi. AJUNTAMENT DE BUNOL L'endemà de l'acció, va celebrar una Junta de Govern on s'hi inclogué la petició de paralització presentada per "El Fresnal". Es decidí de paralitzar temporalment les obres, tot esperant la resolució del Plenari per passar a ser definitava. Donat que la majoria dels grups polítics s'han expressat a favor de la paralització, s'espera que el plenari done la conformitat. L'Ajuntament, temps abans, havia aprovat íntegrament el projecte de treballs presentat per la Conselleria, en el qual s'hi incloïen les tasque fetes amb maquinària pesant. Per què l'Ajuntament el va aprovar en aquestes condicions? Tenim raons per pensar que l'esperit amb el qual la Conse-
INFORME
L'estructura del sòl s'altera de dalt a baix lleria planteja els projectes no està lluny del "o tot o res", o ho accepteu com està o ens n'anem a un altre municipi on no ens posen entrebancs i us quedeu sense els diners dels jornals per repoblar amà-que són una part substancial de la proposta-. Amb aquests condicionants, els ajuntaments cedeixen fàcilment. CONSEÍ LERIA D'AGRICULTURA Els í enys de muntanya són propietat municipal, però estan consorciats: per aquesta raó fou la Conselleria qui va presentar el pla de treballs. A la carta que el grup "El Fresnal" els va lliurar demanant de paralitzar les feines de subsolat, no van respondre. Per altra banda, a alguns municipis propers s'hi estan efectuant treballs similars. Aquests fets resulten contradictoris fins i tot amb l'opinió expressada alguna volta per la pròpia Conselleria en el sentit de reconèixer com a errònia la pràctica del subsolat i el desig de no posar-la més en pràctica.
"cal justificar el presupost...". • Un despreci absolut per la conservació del medi acompanyat pel sol objectiu de produir fusta: "...matolls, arbusts,... si això no es pot vendre!", "si el sòl no és més que terra, què importa una mica més o una mica menys", "...que matem animals i en destruïm l'hàbitat? però si són només rèptils i ocells de caça!". • Interessos econòmics relacionats amb la utilització de maquinària pesant específica, siga directament o indirectament. Quina raó és la vàlida? O potser és un poc de totes? El tema queda obert. Per la nostra banda felicitem el Grup Ecologista "El Fresnal" i l'Ajuntament de Bunol per la paralització i confiem de poder estendre aviat aquesta felicitació a la Conselleria d'Agricultura i Pesca si, d'una vegada i per sempre, es decideix a bandejar les tècniques destructives de subsolat i aterrassament.
Per què, doncs, es continuen projectant i portant a cap aquestes tècniques agressives? Se'ns acudeixen diverses respostes: • Incompetència i hàbits adquirits dels tècnics: és el "sempre s'ha fet així...",
NOTA.- Després de tenir redactat aquest article se'ns comunica que el plenari de l'Ajuntament a aprovat la paralització definitiva dels subsolats.
3
BOSC
organitzada per la Coordinadora per la Defensa del Bosc
ÈXIT DE LA TROBADA SOBRE "INCENDIS FORESTALS i EROSIÓ" Els passats 5 i 6 de març van tindré lloc les "Jornades de Debat Ecologista sobre incendis forestals i erosió, organitzades per la Coordinadora per la Defensa del Bosc al País Valencià. Les diferents ponències presentades van assolir un bon nivell, així com els debats que hi van seguir i la síntesi i conclusions. És sens dubte un avanç qualitatiu important que es va reflectir positivament en la clarificació i presa de postures a què es va arribar, sobretot tractant-se d'uns temes cent vegades plantejats i sobre els quals semblàvem els ecologistes condemnats a repetir sempre els mateixos tòpics. Cal destacar les agradables condicions materials en què es desenvolupà aquest cap de setmana de debat, que comptava amb una subvenció per part de la Diputació de València, que fou qui s'encarregà de l'allotjament i àpats dels assistents, així com les despeses de secretaria. El Centre Verd, local de CODENA a Bétera, ens obrí les portes i el personal dels Vivers Forestals col·laborà de manera activa en el desenvolupament de la trobada. L'assitènciatambéespotqualificard'èxit ja que hi van participar unes 80 persones pertanyents a 32 col·lectius ecologistes, així com altres interessats a títol individual. L'ambient fou molt cordial. D'acord amb la
tradició de les trobades deia Coordinadora del Bosc, a la nit es van projectar vídeos i muntatges de diapositives, elaborats pels diferents col·lectius, que feien referència a la multitdd'animalades-opotserfóra millor dir "homenades"?- que es produeixen als nostres boscos. A tall de cloenda de les jornades, es va discutir i redactar una "Plataforma Reivindicativa del moviment ecologista valencià sobre gestió forestal", que teniu reproduïda en aquestes mateixes planes També s'acordà d'enviar una carta al diputat delegat de CODENA demanant-li les raons per suspendre la campanya de repoblació forestal que aquest organisme havia portat endavant -de manera altament positiva- els darrers anys (vegeu, també, la notícia i el comentari en aquesta mateixa pàgina). Per tal de realitzar la segona part d'aquestes Jornades els dies 7 i 8 de maig, la reunió ordinària de primavera de la Coordinadora del Bosc ha quedat ajornada als 21 i 22 de maig, a Cocentaina (El Comtat). Se n'encarrega de l'organitazació elGrupd'Amicsde la Natura. Elstelèfons de contacte són: Noé, hora de dinar: Rafael, vesprades:
96/5592850 96/5590914
ATURADES LES CAMPANYES DE REPOBLACIÓ Com ja us avançàvem al nostre Casa Verda butlletí núm. 39 en l'entrevista amb Salvador Almenar, Cap de Servei dels Vivers Forestals de la Diputació, les campanyes de repoblació forestal amb espècies autòctones han estat paralitzades. Aquesta era l'única iniciativa d'investigació pràctica que l'Administració realitzava en l'intent de restaurar lacoberta vegetal de les nostres malmeses muntanyes. Aquestes actuacions, efectuades en col·laboració entre Diputació i els municipis, tenien com a objectiu prioritari la realització d'experiències sobre la repoblació amb espècies autòctones i la recerca d'alternatives per a l'agricultura de muntanya, sobretot amb plantes aromàtiques i medicinals. La paralització d'aquesta campanya és una mostra preocupant de la frivolitat amb la qual l'Administració tracta la planificació dels temes relacionats amb el medi ambient. Cal considerar que existia una infraestructura d'equips tècnics -que realitzaven les repoblacions i que valoraven els resultats obtinguts- que ha costat molt de formar i que ha hagut de superar nombrosos problemes fins que s'ha arribat a consolidar.
JORNADES SOBRE "LEGISLACIÓ AMBIENTAL" i "PROTECCIÓ D'ESPAIS NATURALS" Tindran lloc el 7 i 8 de maig al Centre Verd de Bétera. Com a les anteriors, cal confirmar l'assistència la setmana abans (bé siga al propi Centre Verd -telèfon 1601841- o a la Casa Verda de València -telèfon 3745737-). L'ordre del dia i contingut -subjectes a possibles modificacions- ós el següent: PROGRAMA 1 a SESSIÓ (DISSABTE 7 DE MAIG, VESPRADA) 12 h. Recepció i distribució de documentació 15'45 h. Presentació de les jornades 16 h. Ponència 1: EL SENTIT DE LA PROTECCIÓ D'ESPAIS NATURALS per Ricardo Almenar, biòleg. • L'origen de les idees proteccionistes. • La planificació territorial i les "illes de protecció". • Des dels primers parcs naturals a les actuals àrees de protecció. • Com protegir la Natura "amb l'home dins". 16'30 h. Ponència 2: LA PLANIFICACIÓ I L'ORDENACIÓ DELTERRITORI, a càrrec de Josep Lluís Miralles, enginyer de camins. • Evolució de l'impacte de l'home sobre la natura. • Desenvolupament econòmic i impacte ambiental. • L'origen de la planificació territorial. • Les tècniques actuals d'ordenació i planificació territorials. 17 h. Ponència 3: LA PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL MITJANÇANT LA LLEI DEL SÒL, per Carles Dolç, arquitecte. • La Llei del Sòl. • Planificació i ordenació a escala municipal i supramunicipal. • Qualificació del sòl. • Possibilitats de protecció del Medi amb la legislació ordinària de planificació. 17'30h. Ponència 4: LA LEGISLACIÓ SOBRE ESPAIS NATURALS EN L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL I LES AUTONÒMIQUES per Vicent Llorens, Joseba Rodríguez i Paco Tortosa, geògrafs.
• Anàlisi de les característiques, condicions, limitacions i avantatges de les diferents modalitats de protecció: Parcs Naturals, Parcs Nacionals, Reserves Integrals, Refugis de Caça, Paratges d'Interós Natural. • Comparació amb les legislacions d'altres Estats. • Estudi de les diferents figures de protecció creades pels Governs Autonòmics. 18 h. Ponència 5: LA PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL AL PAÍS VALENCIÀ, per Víctor Navarro, biòleg. • Repàs de les diferents actuacions administratives quant a la protecció d'espais naturals al País Valencià. • Valoració del grau de protecció assolit realment en cada cas. 19-30 h. Debat de Síntesi: ESTRATÈGIA PER A LA CONSERVACIÓ DELMEDI NATURALALPAÍS VALENCIÀ, moderat per Quique Meseguer, biòleg. 22 h. SOPAR 23 h. PROJECCIÓ D'AUDIOVISUALS I VÍDEOS, INTERCANVIS, DEBATS INFORMALS, ... 2a- SESSIÓ (DIUMENGE 8 DE MAIG, MATÍ) 9h. DESDEJUNI 10 h. Ponència 6: LA LEGISLACIÓ AMBIENTAL I EL DELICTE ECOLÒGIC, a càrrec d'Antoni Goytre, advocat urbanista. • Anàlisi de la legislació aplicable a la protecció del medi. • El delicte ecològic. • Possibilitats d'accions legals de denúncia. 10-30 h. EXPERIÈNCIES • Informació sobre diverses actuacions, iniciatives i experiències desenvolupades per grups o entitats diverses relacionades amb la conservació d'espais i la denúncia d'atemptats ecològics. 11'30 h. DEBAT FINAL I CONCLUSIONS • Elaboració d'un programa base ecologista sobre protecció d'espais naturals, moderat per Carles Arnal, biòleg. 14 h. DINAR 16 h. REDACCIÓ DE COMUNICATS, CLOENDA i COMIAT.
' W\
BOSC
PLATAFORMA REIVINDICATIVA DEL MOVIMENT ECOLOGISTA VALENCIÀ SOBRE GESTIÓ FORESTAL La Coordinadora per a la Defensa del Bosc al País Valencià, organització que agrupa la pràctica totalitat de col·lectius ecologistes valencians, presenta a l'opinió pública el seu programa-base sobre política forestal, per tal de reclamar de l'Administració Autonòmica una gestió forestal racional que protegesca i recupere els nostres degradats boscos i que frene l'alarmant camí cap a la desertificació de gran part del nostre territori. Es per açò que li demanem a la Conselleria d'Agricultura, com a principal organisme oficial responsable de la política forestal valenciana, l'acompliment dels següents punts: 1. Establiment d'un Pla d'Ordenació Forestal que considere prioritària la conservació del sòl i dels aqü ífers, front a qualsevol altre criteri, en la gestió de les àrees de muntanya. Els altres objectius (explotacions de fusta, desenvolupament turístic, etc.) s'hauran de conciliar amb el primer i, quan siguen incompatibles, caldrà descartarlos. 2. No a la repoblació massiva en forma de monocultiu d'espècies de creixement ràpid. Com a excepció seran tolerables aquesta mena de regulacions en àrees molt limitades i després de la realització d'estudis previs d'adecuació que garantesquen una explotació rendible i no que danye l'ecosistema. En qualsevol cas, aquestes plantacions es consideraran cultius i no pas boscos. 3. Totes les tasques forestals s'hauran d'efectuar de manera que no acceleren l'erosió i, en general, evitant que repercutesquen negativament en la conservació de l'ecosistema. Per tant: 3.1. No a la utilització de maquinària pesant. 3.2. No als subsolats. 3.3. No als aterrassaments. 3.4. No a les tales massives. 3.5. No a l'arrossegament de pins tallats. 3.6. Obertura solament d'aquelles pistes que es consideren estrictament imprescindibles i sempre amb les necessàries mesures de consolidació que en garantesquen l'estabilitat. 3.7. No als tallafocs, exceptuant aquells llocs on siga imprescindible i la seua eficàcia demostrada, amb garanties de no agreujar l'erosió. Es poden aprofitar, en aquest sentit, les zones de cultiu de muntanya. 3.8. Que el delicte ecològic contemple també els danys contra la vegetació, el sòl i els recursos hidràulics subterranis. Que la normativa actual es done a conèixer més àmpliament i que l'aplicació es faça efectiva. 3.9. Creació d'una escola de capacitació forestal al País Valencià que aprofondesca en el coneixement del medi forestal valencià i que ensenye i investigue sobre les tècniques forestals més adients i menys lesives per als nostros boscos. 4. Afavorir al màxim la recuperació de la vegetació autòctona, potenciant i no pas interferint en els mecanismes de regeneració natural d'aquesta. 5. Potenciació de la repoblació amb espècies autòctones (arbòries, arbustives i herbàcies).
Per això: 5.1. Portar a terme experiències dissenyades i controlades científicament 5.2. Promoure planters d'aquestes espècies, així com un banc de germoplasma. 5.3. Desenvolupar repoblacions en aquelles àrees on la repoblació natural no és posible o siga molt lenta, després d'haver-hi fet un estudi previ d'adecuació. També poden repoblar-se zones amb matossar o fins i tot amb pins, per tal d'accelerar l'evolució de la vegetació, però sempre comptant amb un estudi previ i fent ús de tècniques respectuoses amb la vegetació existent. 6. Penar legalment la tala d'espècies arbòries autòctones i, en general, tota mena de danys injustificats a la vegetació. 6.1. La coverta vegetal només pot ésser danyada en casos excepcionals on ho requeresca una força major. 6.2. Que l'Ordre sobre Protecció d'Espècies Endèmiques o Amenaçades tinga una difusió més àmplia i siga realment coneguda pels valencians. Que el contingut es faça acomplir en la pràctica i que es castigue severament els infractors. La relació d'espècies incloses a l'ordre i el grau de protecció respectiu hauria de ser revisada i/o ampliada en funció d'anàlisis científiques regides pel criteri de la màxima prudència en favor de llur conservació. 7. No permetre que ningú puga treure benefici dels incendis forestals. Per això, després d'un incendi cal prohibir:
Quercetum rotundifoliae
BOSC - L'entrada dels ramats - La cacera - L'edificació - L'extracció de fusta En general, tota àrea incenciada haurà de considerarse automàticament protegida i s'hi hauran de desenvolupar mesures urgents destinades a afavorir-hi la recuperació de la vegetació. De manera molt especial, després de l'incendi no s'han de portar a terme actuacions que puguen agreujar el perill d'erosió. . En aquelles àrees amb perill de desertització i en general en tots els ecosistemes de tipus mediterrani, cal evitar les neteges de matolls i qualsevol actuació que tendesca a danyar o disminuir la coberta vegetal, ja que aquesta, encara que siga de tipus arbustiu o hebàci, acompleix un gran nombre de funcions ecològiques beneficioses i, en particular, la retenció del sòl i la recàrrega dels aquífers. Només en casos puntuals i molt determinats podran efectuar-se, sempre després de comprovar-ne fefaentment la necessitat. El que sí que és urgent és una autèntica neteja consistent en la recollida de deixalles i restes d'esporga abandonats a la muntanya, així com de plàstics, papers, pots, etc, especialment prop dels llocs d'esplai. . Contrarrestar el fenomen de despoblament de les àrees de muntanya. Per això, cal: 9.1. Millorar les condicions de vida dels pobladors, ampliant les dotacions de serveis socials (ensenyament, medicina, comunicacions, etc.) 9.2. Desenvolupar i potenciar la diversificació d'explotacions, tot cercat-ne la rendibilitat econòmica i la co.Tipatibilitat dels diversos usos agrícoles, ramaders i forestals. 9.3. Fomentar i subvencionar els aprofitaments energètics descentralitzats, com són, per exemple, els basats en l'energia solar, l'eòlica, la biomassa, els xicotets salts d'aigua, etc. RAMON FOLCH GILLÈN LA VEGETACIÓ DELS PAÏSOS CATALANS
10.
5
Potenciar un sistema d'ajuts i compensacions econòmiques que afavoresquen aquelles comunitats rurals que mantinguen o augmenten la biomassa forestal en el seu terme municipal. 10.1. Establir un sistema de subvencions basat en l'absència d'incendis forestals al terme. 10.2. Formar, equipar i ajudar els veïns de les àrees forestals en les quals existesca un alt risc d'incendi 11. Protecció total de les escasses àrees relictes de bosc clímax. 11.1. Front a la reducció de les restes de la vegetació autòctona, demanem la conservació absoluta d'aquestes amb l'objectiu de garantir una presència mínima, almenys, de les diverses variants de la nostra vegetació climàcica i de mantenir la diversitat de la flora i la fauna. 12. Fomentar les explotacions econòmiques compatibles amb la conservació del medi. Per conseguir-ho proposem: 12.1. Diversificar al màxim els tipus d'activitats econòmiques potenciant tota classe de recursos (agricultura, ramaderia, apicultura, plantes aromàtiques, suro, etc.) 12.2. Per cadascun d'aquestos usos caldrà determinar l'impacte sobre el medi ambient i, en base a això, reglamentar-ne el desenvolupament i limitar-ne l'extensió i la intensitat. 12.3 L'objectiu ha de ser una explotació racional i continuada, percomptes d'una expoliaciódegradativa que només és rendible a curt termini. 12.4. Regular les activitats d'esbargiment sobre les zones de muntanya, preservant adequadament els llocs de major valor ecològic i fomentant les activitats d'educació ambiental 13. Gestió democràtica de les àrees forestals. Participació de tots els sectors implicats: ajuntaments, Administració Autonòmica, sindicats agrícoles i ramaders, moviments socials, grups ecologistes, tècnics i científics,... 14. Estalvi en el consum de paper. - Desenvolupament seriós d'una xarxa de reciclatge que disminuesca les necessitats de tala d'arbres. - Paralització de l'exportació de pasta de paper, per les greus contrapartides ecològiques que suposa aquesta activitat. - Reconversió de la indústria paperera en la línia de fer el màxim ús possible del reciclatge. - Foment de les iniciatives populars i les campanyes d'educació tendents a afavorir el reciclatge de paper. 15. Tractament de les plagues forestals amb criteris ecològics. 15.1. Introducció de la "lluita biològica" i d'altres sistemes respectuosos amb el medi. 15.2. Prohibició de les fumigacions massives amb plaguicides tòxics inespecífics. 15.3. Lluita contra les causes d'aquestes plagues. En molts casos les repoblacions massives, en forma de monocultiu d'espècies poc adients n'han estat el desencadenant. 16. Canvi urgent de la política forestal de la Conselleria d'Agricultura i de la resta d'entitats oficials implicades, de cara a una gestió més racional de la muntanya, tot considerant les línies exposades en els punts anteriors. Creació d'equips pluridisciplinars que tinguen com a objectiu l'elaboració d'estudis d'impacte previs a qualsevol actuació i les accions alternatives més adients.
ENTREVISTA
PARLANT DE LA TINENÇA DE BENIFASSÀ AMB QUIQUE ERRANDO. Quique Errando, naturalista valencià, porta més de quinze anys treballant en l'estudi i defensa de la naturalesa. Gran part dels seus estudis els ha relitzats a la Tinença de Benifassà. Quique es va centrar en una primera època en l'observació i estudi de les rapinyaires; posteriorment, passà a realitzar estudis integrals del medi motivat en part per l'evidència que no era possible la defensa d'aquestes aus sense una protecció integral dels espais naturals que en són l'hàbitat. Mogut per aquest interès, va fundar El Roure, associació per a la defensa del patrimoni natural dels Ports. Actualment continua estudiant les rapinyaires i treballant per la protecció d'aquesta comarca. Casa Verda butlletí: Sembla que durant aquest any 1988 es declararà Parc Natural la Tinença de Benifassà. Tu que coneixes bé aquesta zona, ens podries explicar quins valors reuneix? Quique Errando: Els valors són molts i diversos, més encara si els considerem enquadrats dins d'una visió global del País Valencià. Fent un repàs ràpid d'algunes de les seues peculiaritats podríem parlar de: - La vegetació, amb els boscos de carrasques i roures, potser siga la zona amb la major cobertura forestal del País Valencià. També és l'única comarca que presenta espècies de la regió eurosiberiana. Igualmente es podrien citar nombrosos endemismes. - Respecte a la fauna, caldria destacar la presència de més de 100 espècies nidificants d'aus, entre les quals, la majoria de les rapinyaires. Els mamífers també hi són ben representats, ja que hi trobem tots els carnívors -tot referint-nos al marc del País Valencià- llevat de la llúdria {Lutra lutra). Hi trobem també la cabra salvatge (Capra pirenaica hispànica). - La zona ofereix importants valors paisatgístics: el barranc del Salt, el riu Cérvol, la Serra del Turmell, el Montnegrell, el Barranc dels Prats..., en són bons exemples. - Tampoc no podem oblidar les restes culturals: el Monestir de Santa Maria de Benifassà, d'estil romànic i amb un bell claustre, fou el primer monestir del País Valencià. També tenim l'església de Vallibona, amb pintures romàniques. Entre les abundantsrestes arqueològiques esmentem pintures
rupestres i poblats de l'Edat de Bronze i ibèrics. Consideres que la declaració de Parc Natural ajudaria a salvaguardar aquesta zona? En primer lloc, em sembla convenient indicar que la figura de Parc Natural és molt indefinida i per tant resulta un poc arriscat parlar-ne afavor sense conèixer exactament com es plasmarà aquesta figura jurídica en aquest cas concret. Malgrat això, però, crec que és necessària una protecció. Actualrr'Tit la ciutat està envaint accelerac^ment el camp. Cada any allò que anomenen "turisme de muntanya" esdevé més impactant: construccions de segones residències, caçadors, excursionistes... Així doncs, és totalment indispensable una normativa legal que puga garantir una ordenació del territori i que controle les segones residències i el turisme. No obstant, sembla que una de les funcions del Parc Natural és dirigir el turisme cap a eixes zones i el fet de declarar una zona concreta "Parc Natural" fa que aquesta siga especialment atractiva per al turisme. Ja he comentat anteriorment que allò que caracteritza la figura de parc natural és la indefinició. El fet d'escollir aquest nom amb preferència sobre d'altres és la comoditat. Pensem que paratge natural, reserva integral, parc nacional s'han d'establir mitjançant una llei. Tanmateix, per establir un parc natural només és necessari un decret. D'aquesta manera s'arriba a desvirtuar allò que hauria de ser un parc natural i en aquest sentit em sembla totalment inadequat, per exemple, aplicar aquesta designació al Penyal d'Ifac. Respecte al fet de si la declaració com a parc natural afavoreix el turisme, cal recordar que la mateixa figura legal declara constituirse per tal de facilitar els contactes de
l'home amb la naturalesa, amb la qual cosa és indubtable que esdevé una definició eminentment turística. No obstant aquest no és el problema, ja que el turisme existeix i no podem oposar-nos-hi frontalment. Cal sobretot ordenar el territori perquè l'impacte sobre el medi ambient siga mínim. Però, a més a més, no cal ordenar-lo només de cara al turisme, sinó també a la resta d'activitats econòmiques de la zona per propiciar un desenvolupament racional. Hem de deixar de banda la idea que per protegir una zona cal evitar el seu desenvolupament, perquè aleshores estem plantejant una batalla perduda. La postura lògica seria la contrària, és a dir, impulsar una ordenació del territori que permeta la seua activació. Sens dubte per aconseguir aquest objectiu el turisme és una peça important. Però el turisme massiu no implica el deteriorament del medi natural? Sí, efectivament, aquest és un problema real, però que cal lligar, no obstant, a un altre tema per a mi de gran importància i que és el de la grandària o dimensions dels espais a protegir. Si la política de creació de parcs naturals consisteix a crear xicotets enclavements de gran interès, se n'està afavorint potser el futur deteriorament. És tot just per això que existeixen d'altres figures o denominacions per protegir aquesta mena d'espais. No crec que la declaració com a parc natural de la Font Roja i el Penyal d'Ifac siga la millor alternativa, però possiblement siga l'única que aquest govern amb tan poca voluntat política pera la conservació siga capaç de fer. Ara bé, des del punt conservacionista per a aquests espais tan localitzats serien més adients denominacions com Reserves integrals d'interès científic o Paratges naturals. El terme parc natural hauria de quedar restringit a zones àmplies (comarcals o intermunicipals), on la tasca prioritària seria la conservació i restauració del medi natural sense deixar de banda, però, la possibilitat de realitzar-hi activitats per a la promoció de la comarca í, alhora, satisfer la demanda d'indrets naturals per a l'esplai i l'esbargiment. Un parc d'aquestes característiques
7
ENTREVISTA s'hauria d'ordenar formant un mosaic, tot alternant-hi zones amb diversos estatus: des d'àrees d'àmplia utilització fins altres de reserva integral d'ús molt limitat. Per a això cal, evidentment, que l'extensió siga gran. Pense que s'hauria d'arribar a formar tota una sèrie de parcs naturals a l'interior del País Valencià, com per exemple el Penyagolosa, l'Alt Millars, el Toro, l'Alt Palència, la Serrania del Túria, els engorjats o colls de Xúquer i Cabriel, etc... En algunes d'aquestes zones potser l'interés científic no siga gran, tanmateix pot ajudar a cobrir la demanda d'indrets d'esplai o bé millorar la vida d'aquestes comarques de l'interior, frenar el despoblament i protegir el medi natural que, millor o pitjor conservat, és l'únic que tenim. Darrerament existeix una gran quantitat de sol·licituds de declaració de parcs naturals. Quina és la teua opinió sobre açò?
En la majoria dels casos es tracta de protegir espais d'una extensió reduïda, per tant, i com ja he dit abans, no crec que la figura o denominació de parc natural siga la més adient. Les iniciatives haurien de seguir un d'aquests camins: en el cas que aquests paratges siguen molt localitzats i importants, cal lluitar per una reserva integral o un paratge natural. Si el seu valor ecològic mesurat per l'excepcionalitat o la bona conservació no és massa important, em sembla que el camí a seguir podria ser la protecció basada en els Plans Generals d'Ordenació Urbana del municipi. Aquesta via, malgrat ser molt poc utilitzada, podria ser molt rendible perquè amb molt poc d'esforç es podrien obtenir nivells de protecció satisfactoris. Per acabar, i tornant al tema inicial: la declaració de la Tinença de Benifassà com a parc natural, n'estàs a favor o en contra?
La meua resposta és clara: sí al parc, però controlant com es realitzarà aquesta declaració. Hi ha una sèrie de punts claus en els quals cal insistir: -
El primer, del qual ja n'hem parlat, seria el de l'extensió. S'ha de protegir gran part de la comarca. No és suficient que siga solament un paratge.
-
Un altre punt que també hem tractat, és que l'objectiu fonamental del Parc és la protecció del medi però també s'ha de contemplar el desenvolupament comarcal i la utilització turística, per tal que l'impacte siga mínim.
-
Per acabar, cal aconseguir les màximes prerrogatives executives per fer que les normes del Parc s'acomplesquen i alhora assolir els objectius de protecció i ordenació del territori.
NOMBROSOS TEIXOS TALLATS A PENYAGOLOSA PER OBRIR UNA PISTA FORESTAL El teix (Taxus baccata): espècie arbòria en clara regresió a tot arreu i especialment al País Valencià, que es cita sempre com a mereixedora d'una protecció especial. Figura amb el grau màxim legal de protecció als catàlegs de Catalunya, Balears i País Valencià. La necessitat d'extremar les mesures de defensa es admesa per tots els naturalistes i fins i tot per les institucions oficials. Aquesta xicoteta introducció era potser innecessària. No sap tothom que Penyagolosa és un dels paratges naturals més interessants de la nostra terra? Hi ha qui dubta que cal protegir els pocs teixos que queden? Resposta: no fa ni dos mesos nombrosos exemplars joves han estat tallats al Barranc de la Teixera, al bell mig del massís de Penyagolosa, entre St. Joan i el pic. També s'ha eliminat el brancatge d'exemplars més vells. Els arbres, sembla ser, feien nosa a una nova pista forestal, oberta amb l'objectiu de facilitar el camí per a l'extracció de pins, i que han fet passar pel barranc. En un estudi de desembre del '87 - e n poder del Servei de Protecció de Recursos Naturals- es destaca específicament la importància singular d'aquest barranc, tot referint-se a la necessitat de protecció de tot Penyagolosa.
Destrosses causades per la pista forestal
Han tingut notícia d'aquest atemptat els Serveis Forestals de la Conselleria d'Agricultura? Què han fet amb els culpables? Com evitaran que es repetesquen actuacions similars?. Ni paraula. 0 és que l'obertura de la pista comptava amb els corresponets permisos dels Serveis Forestals i ara s'intenta tapar l'esguerrada?. Més encara: potser la pista comptava fins i tot amb finançament oficial? Queden plantejades les preguntes. Us informarem al proper butlletí.
PROGRAMA DE LA FIRA ALTERNATIVA DE VALENCIÀ DIJOUS 12 matí Recepció i distribució de llocs. 9h 9'30 h. Obertura dels tallers: vímet, llautó, batik, ceràmica, macramé, cànem, marqueteria, reciclatge. 12 h. Tai-xi. Danses internacionals. 12 h. Conferència: Ioga. vesprada . . Obertura de les parades. 4h. — cercaviles — Taula rodona: Reciclatge. 6h. Vídeo: Fukoaka. 7h. Conferència: Consciència pla8h. netària. DIVENDRES 13 mati 9'30 h. Obertura dels tallers: reciclatge.
10 h.
Conferència: Pobles deshabi tats o per habitar. 11 h. Conferència: Agricultura ecolò gica. 12 h. Psicoteràpia. vesprada 4h. Obertura de les parades — cercaviles — Vídeo: Energies alternatives. 5h. 6h. Conferència: Arquitectura alter nativa. Música i percussió. 7h. DISSABTE 14 mati :iciatge 9'30h . Obertura rakú. 10 h. Debat: N :iu. 12 h. Conferència, a uun uescans. 12 h. Espinologia.
— cercaviles — 12 h. Obertura de parades. vesprada Teatre infantil 5h. Vídeo i xerrada: Geobiologia. 5h. 8h. Taula rodona: Mitjans de comunicació. nit Actuació d'un grup de teatre. Música celta. DIUMENGE 15 matí 10 h. Obertura de parades i tallers. 10 h. Conferència: Xarxa de productors i consumidors de productes biològics. 12 h. Higiene vital. vesprada 4h. Revisió i balanç de la Fira. Vídeos: Taller d'alquímia. 6h. Conferència: Medi urbà. 7h.
PRIMERA FIRA ALTERNATIVA DE VALENCIÀ Les Fires Alternatives són una experiència que va quallant de mica en mica a tot arreu. A Molins do Rei la feren el febrer, a Castelló el març, Alacant ja en coneix dues e 1 cions... L'objectiu és exposar, intercanviar, vendre i donar a conèixer tota mena de productes alternatius. Alternatius pel contingut i també per la manera d'elaborarlos, crear-los o recrear-los, perquè a la Fira no només hi haurà aliments naturals i obres artesanes sinó també xerrades, teatre, cursets, activitats en comú, ioga, tai-xi,... Com diuen els organitzadors: Pensem en la Fira Alternativa com una tasca conjunta de persones i grups per catalitzar i impulsar totes les iniciatives que aporten noves expectatives de transformació social. No hi falteu!
Jardí dels Vivers, 12 al 15 de maig. Contactes: Restaurant Naturista Ana-Eva, Túria, 49 -46008 València.
JORNADES SOBRE NATURA i MEDI AMBIENT AL PAÍS VALENCIÀ València, 31 de maig - 17 de juny '88
CONCURS DE FOTOGRAFIA ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ (Associació per la Defensa i Estudi de la natura al País Valencià) amb motiu de l'organització de les Jornades sobre Natura i Medi Ambient al País Valencià, convoca un concurs fotogràfic sobre el tema: "Natura i Medi ambiente" amb les següens
BASES TEMA: Natura i Medi ambient, tant des d'un punt de vista positiu com de denúncia. PARTICIPANTS: Tots els fotògrafs que ho desitgen, sense limitació de categories. La inscripció és gratuïta. FORMAT: Color i blanc i negre amb una grandària de 18 X 24 ó 30 X 40. OBRES: Els treballs que s'hi envien no han d'haver estat premiats en cap altre concurs fotoyràfic. PRESENTACIÓ: Cadascuna de les fotografies durà escrit al dors el títol i un lema, i aniran acompanyades d'un sobre tancat, a la part de fora del qual s'hi posarà el lema de l'obra, i a dins s'hi ressenyarà el nom de l'autor, el telèfon i l'adreça. ENVIAMENTS: Es faran per correu a l'adreça següent: ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ, La Casa Verda C/. Cura Femenia, 15 - 46006 València. També podran lliurar-se personalment a la mateixa adreça, de dilluns a divendres i de 6 a 9 hores de la vesprada. DOVOLUCIÓ D'ORIGINALS: Les fotografies no premiades, es tornaran per correu dins del termini de 3 mesos, comptats dençà del tancament de l'exposició. També podran ser retirades a l'adreça abans esmentada. TERMINI D'ADMISIÓ: Finalitzarà el dia 10 de juny de 1988. PREMIS: Consistiran en un primer premi de 40.000 pessetes, un segon de 25.000 i un tercer de lu.uuO. Les obres premiades, així com el dret a reproduir-les, quedaran com a propietat d'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Cap participant no podrà obtenir més d'un premi. El resultat del concurs s'anunciarà el 15 de juny, a les 8 hores de la vesprada i al local on s'exposaran les obres. JURAT: Estarà composat de persones de reconegut prestigi en el carrip de la fotografia, la defensa de la natura i el medi ambient. El seu dictamen serà inapel·lable i el premi podrà quedar desert. EXPOSICIÓ: Es farà del 10 al 17 de juny a la Universitat de València, C/. La Nau, 2. NOTA: la participació en aquest concurs suposa l'acceptació de les bases en tots els seus punts. Els casos no previstos en aquestes cases es resoldran per la junta directiva d'aquesta associació.