nº44
juliol '88
OBERTURA DEL VIAL INTERIOR DE LA DEVESA Quin Via Crucis, senyor...! L'Ajuntament de València ha permès la reobertura d'un vial al beli mig de la Devesa a proposta de la Direcció Provincial de Tràfic, amb l'objectiu de permetre el desdoblament del trànsit de la carretera NatzaretOliva els diumenges de tot l'estiu i els feiners entre les 7 i les 10'30. Aquesta mesura, presa en contra dels consells de l'Estació Ornitològica de l'Albufera, de l'Oficina Tècnica de la Devesa i del sentit comú, és una mostra de política populista - o potser s'escauria millor de dir populatxera-: es tracta de fer disminuir les cues d'automòbils a l'estiu, tot passant per damunt dels interessos ecològics d'aquesta àrea i, especialment, pertorbant greument les colònies de martinets de nit, que havien tornat a niuar a la zona. Nosaltres pensem que els valencians hem de fruir del Saler però sense carregar-nos-el, tal i com ja intentaren de fer els qui fa uns anys obriren el vial i poder fer els qui l'han tornat a obrir ara. El Saler permet la utilització de les seues platges a milers de valencians -per cert, que una línia d'autobusos augmentada els diumenges, reduiria la necessitat de l'automòbil privatperò amb una limitació d'espais i de
Les agressions al Parc Natural són contínues: imatge d'un femer al costat de la Muntanyeta dels Sants
nombre de gent. Precisament, el fet que l'autopista no continue des del Saler fins a Cullera pot ajudar a evitar més despropòsits; el contrari és la política del tant-se-me'n-fum, la deixadesa o la irresponsabilitat. Contra aquest estat de coses ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ ha presentat un recurs contenciós administratiu, per entendre que aquesta decisió de la Regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament de València s'oposa al Pla de Rehabilitació de la Devesa, va contra la legislació actual, contra els convenis internacionals sobre les aus i atempta contra el sistema ecològic del
EL CEMENTIRI RADIOACTIU SE'N VA DE QUART Una bona notícia i una important victòria del moviment ecologista i veïnal: l'Empresa Nacional de Residuos Radioactivos -ENRESA- ja ha decidit de no instal·lar el magatzem de parallamps que estava construint la societat privada LAINSA al polígon industrial de Quart. Acaba així-confiem que definitivament- una peripècia que s'inicià el març de l'any passat en presentar LAINSA el projecte per a un "edificio industrial destinado a almacenamiento de productos industriales de limpiezay reparación de equipos industriales". Sota aquest títol tan asèptic, tan de l'estil obscurantista característic del món relacionat amb la indústria nuclear, s'hi amagava la pretensió de trobar un emmagatzematge permanent per als parallamps radioactius desmantellats. La història, doncs, ve de més lluny: de quan el moviment ecologista, fa ja uns quatre anys, va denunciar l'existència de nombrosíssimes petites instal·lacions radioactives disseminades pertot el territori i que eren -són encara- com aquell qui diu a l'abast de tothom. La instrucció emesa pel Ministeri d'Indústria ordenantne el desmantellament va provocar com a efecte secundari la - passa a la pàg. 9
Parc. A instàncies nostres, un notari va donar fe de les colònies de martinets en previsió de les alteracions que puguen patir. El problema, però, ultrapassa la qüestió estricta dels martinets: està en joc tota una filosofia de cap on voiem portar la Devesa. í,Es tracta de guiar-se pels interessos més immediats dels privilegiats que disposen d'una segona residència a les urbanitzacions de la Devesa -que és als únics a qui beneficia la mesura- o bé de garantir la pervivència del paratge per a successives generacions de valencians? Nosaltres ja hem triat. L'Ajuntament, també. (pàgs. 2 a 4)
SUMARI Obertura del vial 1 Cementiri radioactiu 1 Albufera i Devesa 2,3 i 4 Jornades sobre la natura 5 Aplec del litoral 5 Coordinadora i Jornades del Bosc 6 i 7 La caça amb parany 8 LLocs de treball i ecologia 9 Entrevista a Julio Alonso 10 Manifest anti-taurí 11 Concurs de fotografia . 12
¡ALBUHERA La Albufera lleva 3 añor esperando el co'ector oeste
La segunda fase del colectar Oeste podría iniciarse el próximo mes
Ampliar «1 diémati
La primera fase con un año de
El saneamiento de la Albufera se iniciará en octubre
Terminan por fin el proyecto para sanear la Albufera
En 21 meses que debe des<
No hay fecha para hacer el colector
DECLARACIOSS DELS DA£R£R£ AT?S, PER PART DE L ' A D X I J I S T R A C I ó , REFERESTS AL COL.LECTOK OEST RELACIOKADES AXB EL SAÍEJAJIEHT DEL LLAC DE L'ALBUFERA. "COK ES POT VEUKE SO SóH G E I S COHTRABICTóRIES"
Las obras d e l c o l e c t o r o e s t e se iniciarán e n abril LEVASTE 1 3
LEVASTE
24-5-85
C ' J > " 'I •••,••
'ü> ••' :«.!, -!'-<> IJ l ' « ¿ l a * UCl COltC'.Or OcSlv
LEVASTE
La Albufera dejará de ser cloaca de l'Horta
e n ,•-„". . t c : v . :J: i . J ^ j . j
y j c
6-7-85
. I U . W u== e
«Reduciremos e 9e tientos de ii
L'Albufera estará limpia en menos de tres años
El Col-lector oest, la gran esperanga blanca per salvar l'Albufera, té una historia espasmódica feta de retards, dimensionaments ¡nadequats i planificado insuficient en extensió. A principi d'any vam enviar ais mitjans de comunicado un muntatge ¡rónic sobre aquesta tarara, que reproduím a continuado. Potser algú, en algún carree perdut per allá dalt, se n'avergonyesca i -per una vegada i sense que es considere un precedent- complesca el que va prometre. Nosaltres, amb aixó tan sois, ens donaríem per satisfets.
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ associació per la defensa i estudi de la natura al País Valencia
ALBUFERA;
3
Coiector Oeste se acabarà ISO
LEVàSTE 3 - 1 0 - 8 7 El plan de saneamïento y regenerarien del lago debía 4aberse adjudiíade en agosto 13-12-87 ear loda l'Horta Sud
acabarà el coiector taminar la Albufera —i dar et impulso definitivo jnlaminación de la Albu3ba eufórico a Levante el feel fjlasco en relación aci6n del proyecto defï' coiector Oejji. «Pareara siempra -agrego- el egradación del lago que on transformarlo en una ica». 17
i 80% la tonteminación sfrias y viviendas»
:e llegamos a tiempo de Albufera —dijo explicito crc,ue hasta ahora este o la víctima de la desídia r.inisïracior.es oue tolera ción de numerosas indusgir'es prev'amente la inscuslquie' sistema de de-
Abocador "lunar" al fons l'Albufera
Abocaments d'una granja de porcs a la sèquia Castellar-Olivera
Senyores i senyors... vinguen a veure! El proppassat 17 de juny, ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ convidava a fer un "tour" per uns quants llocs escollits del Parc Natural de l'Albufera a membres de la Junta Rectora del Parc-i en primer lloc, com mana el protocol, el M.H. president de la Generalitat Sr. Lerma-, alcaldes del perímetre, regidors de l'Ajuntament de València, diputats, premsa, ràdio i TV. A l'autobús disposat a l'efecte tinguérem a les regidores de l'Ajuntament de València Carmen Arjona i Empar Ferrando (ÏU-UPV), Alicia Boado (CDS), els diputats Pere Major (UPV), Albert Taverner (ILJ) i a Joan Aguado, representant d'UV. La comitiva es completava amb una representació de la ràdio (Radio Cadena) i ia premsa (El País, Levante). Aitana no vingué, al·legant que la notícia no era "puntual" (sic). Finalment, també hi foren presents alguns assessors, tècnics i la lògica representació de la Casa. Malgrat les quatre hores emprades, no tinguérem temps de veure tots els punts que eren prevists al dossier que distribuïrem. No obstant, ja a la primera aturada els "expedicionaris" vàrem observar una mostra d'allò que ens aguardava: a la confluència de les sèquies Castellar-Oliveral i de l'Or, vàrem poder observar vessaments d'aigua súper-contaminada al litoral de Pinedo (que, lògicament, després serà arrossegada pels corrents marins cap al Saler), i reg de l'arrossar amb aquestes píndoles. Després en veiérem una darrere l'altra: abocadors incontrolats de fems i enderrocs, el barranc de Massanassa vessant al llac tinta xinesa d'una gran qualitat -de fet, provoca una gran taca que s'endinsa dins l'Albufera-; un immens femer al costat de la Muntanyeta dels Sants, dividit en dues parts per una idíl·lica sèquia les aigües de la qual van a vessar al llac (que és el morir!). Vàrem veure també com s'aboquen als ullals aigües de l'arrossar circumdant (lògicament amb una alta càrrega d'adobs i plaguicides) i per últim, last but not least, enfront de la Ford un immens femer, com un cràter enorme, que tot i que no és dins del perímetre del Parc per uns centenars de metres, al seu fons s'hi veu perfectament com aflora l'aqüífer del llac per sota de tones de brutícia. Tal i com va dir Alicia Boado en acabant: "jMe siento horrorizada!".
4
ALBUFERA
Text de la carta tramesa per ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO a tots els regidors de l'Ajuntament de València L'obertura al trànsit del vial interior de la Devesa és unpas enrere gravíssim en la recuperació d'aquest paratge. Des de sempre ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ havia donat públic suport a totes les iniciatives de l'Ajuntament tendents a preservar la Devesa de l'excessiu impacte causat per les activitats humanes. El tancament de gran part de les vies interiors al trànsit motoritzat fou una mesura valenta que -com s'ha vist amb el temps- ha comptat amb la compre nsió i respecte de la majoria de valencians. Aquesta política proteccionista estava donant, en conjunt, uns fruits molt esperançadors per a la regeneració del paratge. És notori, també, que la gestió municipal en el tema de la Devesa havia tingut, fins fa pocs mesos, el recolzament de la majoria d'instàncies socials i sectors progressistes de la "nostra ciutat, entre els quals ens comptem els ecologistes. Pensem que els ciutadans, en general, érem conscients de les dificultats objectives per recuperar la Devesa per a tot el poble i valoràvem positivament els avanços assolits. Fa uns mesos, però, les modificacions al P.G.O.U. -en la part que afecta la requalificació d'espais inclosos dins la Devesa- van suposar una mesura que trencava de colp amb la dinàmica anterior. Actualment, l'obertura del vial interior, amb tot el que significa de pertorbació de la fauna i de precedent perillosíssim, ens força a prendre una postura pública de ferm rebuig a aquest tipus d'actuacions i de política. Les "justificacions" donades pel Sr. Fernando Puente a la premsa ens semblen tan insòlites i inacceptables que preferim atribuir-les a un error o mala interpretació. Que tinguen la seguretat els responsables de l'actual consistori - o de qualsevol altre futur-que si ca! tornar a oposar-se frontalment a les maniobres destructores del nostre patrimoni natural, nosaltres ens trobarem en primera fila, i, n'estem segurs, amb nosaltres estaran tots aquells ciutadans que veuen en la Devesa una riquesa fràgil i valuosa que cal defensar radicalment de la insensibilitat, miopia i electoralisme de certs polítics. Volem manifestar, per tant, que si cal tornar a alçar una de les banderes històriques del progressisme valencià -EL SALER PER AL POBLE-, ho farem amb la mateixa decisió i convenciment que ho vam fer ara fa 14 anys, sota el franquisme. Com a conclusió, demanem a l'Ajuntament que clarifique a l'opinió pública els seus projectes a curt i mitjà termini sobre la Devesa i exigim que de manera immediata anul·le la Resolució d'Alcaldia que permet l'obertura del vial interior. València, a 6 de juny de 1988 P.S. Ens permetem d'enviar-li un document, que en el seu dia va fer història, i que sens dubte vostè ja coneixia, per si malauradament l'havia extraviat -ja fa tant de temps d'això...! NOTA.- S'hi adjuntava un exemplar del conegut dossier "El Saler, dades per a una decisió col·lectiva", elaborat per la nostra venerable avantpassada AEORMA, l'any 75 d'aquest segle.
El martinet de nit {Nycticorax nycficorax]
És un ocell estival, nidificador local i relativament escàs a Catalunya i al País Valencià. Els primers martinets de nit arriben a final de març o primers d'abril. A la tardor és més escàs, però se'l pot observar de agost a l'octubre. Viu a les zones palustres d'aigua dolça. És un ocell força arbori i normalment necessita boscos per ajocar-se i niuar. A l'Albufera de València, nia en pinedes i als canyissars. La població reproductora és poc nombrosa; a l'Albufera s'hi calculen entre 100 i 230 parelles repartides entre 1 i 3 colònies. En èpoques passades devia ser molt més comú. La importància de la colònia de la Devesa rau, a més de l'aprofitació quantitativa en el fet de ser l'inici de la nidíficació en pi. Tant la Llei de Caça, com la Convenció de Berna i la Directiva Europea sobre Protecció de les Aus protegeixen -només en teoria, com es pot comprovar- aquesta espècie- El Llibre Roig sobre fauna en perill, de l'UICN, el considera una au rara. Les principals causes dol retrocés d'aquesta espècie són la regressió geogràfica del seu hàbitat, la manca d'aliment i els biocides. Les mesures per intentar recuperar les poblacions passen, en primer lloc, per una protecció estricta, i en segon lloc per portar endavant un control i seguiment de l'espècie.
PARÀGRAFS MES SIGNIFICATIUS DEL RECURS CONTRA LOBERTURA DEL VIAL SEGUNDO.-Se interpone el presente Recurso contra el Excmo. Ayuntamiento de Valencià, el cual mediante Resolución de Alcaldia núm. U-1.761 de fecha 26 de mayo, ha autorizado la circulación de vehículos de motor durante los días festivos y laborables a determinadas horas, a través del vial de la Devesa de la Albufera. TERCERO.- Dicha Resolución de Alcaldia constituye un acto que atenia al derecho fundamental establecido en el art. 45 de la Constitución, por las razones y motivos que expondremos. CUARTO.- Que según lo establecido en el "Plan Especial de Protección y Reforma Interior del Monte de la Dehesa de El Saler", plan establecido de conformidad con los arts. 18,19,20 y demàs concordantes de la vigente Ley del Suelo, no se permite la circulación rodada por determinadas zonas del Parque y muy en concreto por los viales, que han sido abiertos al trafico mediante la Resolución de Alcaldia que impugnamos. QUINTO- Que el Acto Administrativo, objeto de este recurso, puede ocasionar danos irreparables al ecosistema, en concreto a la avifauna que nidifica en estos momentos en el àrea cercana al viario en cuestión. [...] OTROSI DIGO, que al amparo del art. 7 de la Ley 62/1978, solicito la suspensión cautelar del acto, ya que de circular vehículos a motor con la intensidad prevista en la carretera comarcal Natzaret-Oliva, causaria danos irreparables a espècies protegidas por la legislación nacional y supranacional de obligado cumplimiento por el Estado espanol, así como al fràgil ecosistema de la Devesa, integrante del Parque Natural de la Albufera.
ACTIVITATS
5;;
LES JORNADES SOBRE NATURA: UN ESFORÇ QUE HAMERESCUT LA PENA Closes ja les Jornades sobre Natura i Medi Ambient al País Valencià, organitzades per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ a la ciutat de València la primera quinzena de juny, toca fer-ne un ràpid balanç: per aprendre dels èxits i no tornar a caure als errors. Pel que fa als primers, cal esmentar sens dubte el concurs de fotografia -del qual ja parlem en un altre article d'aquest butlletí- i l'exposició Cara i Creu de la Natura al País Valencià. Aquesta mostra, composta per 70 fotografies obra de Sebastià, membre del grup i professor d'imatge, fa un repàs a tot el bo i millor i a tot el pitjor de què gaudim o patim a la nostra terra en termes medioambientals. A hores d'ara - i al llarg de tot l'estiu- l'expo recorre la comarca del Camp de Morvedre. Posteriorment, quedarà a disposició de les entitats públiques o privades i dels grups ecologistes que la sol·liciten. Els milers de persones que l'han visitada a la Universitat Vellafan que, per aquest sol motiu, ja haja merescut la pena de fer les Jornades. Sobre l'altre conjunt d'actes previstos, que tingueren lloc als locals de la Caixa d'Estalvis de València, fem una valoració desigual: el cicle de vídeos i diapositives no va comptar amb massa assistència de públic, probablement per l'excessiva dispersió i durada de les projeccions. Les taules rodones gaudiren de la presència de entre 40 i 100 persones, la qual cosa no és massa si ho comparem amb l'esforç de convocatòria que vàrem desenvolupar, però cal considerar que l'assistència en aquest tipus d'actes és migrada a tot arreu. Pel que fa a la participació dels invitats, constatàrem l'absència d'alguns notables representants de l'Administració: en particular no varen voler ser presents al debat Blanca Blanquer, Carlos Auemheimer i Fernando Martínez Salcedo. Sí que van donar la cara molts altres, la relació dels quals resultaria feixuga, així com la dels periodistes, polítics i la resta de convidats, a tots els quals els agraïm sincerament la presència. La premsa va fer, en general, un bon seguiment dels debats. Davant la impossibilitat pràctica de reproduir, ni tan sols que siga breument, el fil de les argumentacions ens comprometem en un futur a fer esment de les opinions que s'hi expressaren en sengles articles monogràfics sobre els diversos temes. Grup Ecologista Xorlguer Coordinadora del Bosc Unitat del Poble Valencià.
APLEC PER LA DEFENSA DEL LITORAL A LA VILA JOIOSA Un bon treball va fer la gent del Grup Ecologista Xoriguer, de la Vila; per tal d'organitzar l'aplec i la manifestació de protesta contra la urbanització del litoral d'aquesta població i, en general, de les comarques del sud del País. Efectivament, perilla el Racó del Conill, el Paradís i fins i tot la Malladeta, un indret de tanta importància festiva i històrica per als vilatans -de la petita història, si voleu, però no per això menys important-. Tot plegat, 2 o 3 més dels tants i tants projectes que amenacen el nostre litoral. El que se'n surt de la norma, però, és que aquesta vegada han topat amb l'oposició de sectors d'opinió al poble: si més no dels ecologistes i de tota la gent que va observar amb simpatia el recorregut de la manifestació pels carrers de la vila de la Marina. Els crits contra l'alcalde i els regidors que li fan suport foren constants. La resta d'actes previstos - a l'aire lliure- van haver d'ésser suspesos perquè la pluja no va deixar de caure amb força tota la vesprada i nit del dissabte. Sí que poguérem fer, però, una breu reunió dels grups ecologistes que lluitem per la preservació de la costa. A més de l'intercanvi d'experiències, s'acordà organitzar cara a la tardor unes jornades monogràfiques sobre la defensa del litoral. ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ es va responsabilitzar de" començar a coordinar les tasques per portar-les endavant.
6
BOSC
PLATAFORMA REIVINDICATIVA DEL MOVIMENT ECOLOGISTA VALENCIÀ SOBRE LEGISLACIÓ AMBIENTAL I PROTECCIÓ D'ESPAIS NATURALS 1. CRITERIS GENERALS DE PRO TECCIÓ 1.1 La declaració d'espais protegits (illes de protecció, en realitat) no ha de substituir una gestió racional i conservativa de tot el territori. Per això: 1.2S'ha de combinar: -
-
-
-
-
La protecció més estricta d'àrees puntuals. La protecció d'àrees extenses, distingint-hi subàrees amb tractament diferenciat i compatibilitzant els usos amb la conservació del medi. 1.3S'ha de triar la figura de protecció més EFECTIVA i SENZILLA, fugint de les grans declaracions i exceptuant-ne casos molt concrets. Així, considerem que: La normativa ordinària pot cobrir molts aspectes de la protecció del medi. En aquest sentit, han d'esgotar-se les possibilitats que ofereix la Llei del Sòl. S'han d'evitar figures que exigesquen processos legislatius massa complexos. Cal desenvolupar figures de diferent àmbit territorial: municipal, comarcal i de País Valencià. A les àrees protegides cal procedir a una estricta regulació dels usos del sòl, tot definint-se amb claredat els mecanismes de vigilància i control, així com les contraprestacions socials si són necessàries. Cal establir mesures cautelars mentre duré el procés de declaració.
2. INVENTARI D'ESPAIS NATURALS D'URGENT PROTECCIÓ AL PAÍS VALENCIÀ 2.1 Encara que el desenvolupament i l'aplicació de figures legals de protecció és un mecanisme incomplet, per ell mateix insuficient, és urgent la declaració de noves "illes de protecció", davant el ràpid avanç del procés de destrucció ambiental. L'elaboració d'un inventari d'aquests espais es una condició necessària per endegar aquesta tasca.
2.2Pel que fa a l'inventari: S'hi haurien d'incloure aquells llocs més importants, urgents i irrenunciables. - Caldriabuscarencadacaslafigura legal concreta més adequada. Genèricament podria anomenarse "ÀREA NATURAL A PROTEGIR" - La Coordinadora nomenarà una Comissió Tècnica encarregada d'elaborar aquest llistat, amb els criteris esmentats, en el termini més breu de temps possible. (Aquest llistat, junt amb els documents que el justifiquen, seran presentats a l'opinió pública, les forces socials i polítiques i l'Administració). 2.3 Urgeix especialment la declaració d'àrees protegides a: - Zones humides - Zones de pas d'aus migratòries. - Zones de ribera. - Zones de valor ecològic en perill de destrucció. 2.4És inajornable la creació d'una zona de protecció específica del litoral. En aquest sentit: - La futura llei de Costes i el reglament que la desenvolupe han de donar com a resultat una protecció efectiva del litoral. - Cal que es piantege un pla de recuperació de les Costes. - Mentre s'aprova la llei, s'han de paralitzar les construccions al litoral.
-
-
3 CONSERVACIÓ EFECTIVA DE LES ÀREES PROTEGIDES Moltes de les àrees declarades protegides segueixen degradant-se. Per a evitar-ho cal: - Ampliar i concretar la normativa de protecció en cada cas. - Establir mecanismes de vigilància i control que garantesquen una protecció efectiva. - Conseguir una participació real del moviment ecologista en el patronat de les àrees protegides. - Fixar responsabilitats a distints nivells per l'incompliment de les normes de protecció. - Ampliar i fer efectiu el càstig als infractors.
-
Desenvolupar i facilitar les possibilitats de la iniciativa ciutadana en la vigilància de la normativa legal. Dotar pressupostàriament de forma suficient l'àrea protegida per fer possible que acomplesca els seus objectius.
4 ORDENACIÓ DEL TERRITORI A més de la declaració d'"il!es de protecció" s'ha de contemplar tot el territori com un conjunt de recursos a conservar i explotar de manera racional. Per això, cal exigir: - Que existesca voluntad política i criteris clarament definits per a la protecció del medi. - Que s'acomplesca l'exigència d'efectuar plans d'ordenació territorial per a tots els municipis, comarques, regions i nacionalitats. - Que es piantege en particular l'elaboració de plans comarcals i supracomarcals a nivell de tot el País Valencià. - Que s'acomplesca de manera obligatòria que als plans esmentats aparega contemplat el medi natural i un mínim d'àrees a protegir. - Que l'apartat dedicat al medi físic es desevolupe de manera àmplia i seriosa. - Que el criteri de conservació del medi es valore adequadament en la planificació. - Que s'amplie el reduït espectre d'activitats que es troben afectades per la Llei d'Impacte Ambiental. Que s'acomplesca l'exigència d'estudis previs i seriosos d'impacte ambiental davant de cada ús del territori. -
Que es definesca i es limite de manera precisa la capacitat d'ús de les diverses àrees dins de cada territori sotmès a planificació.
-
Que totes les activitats (amb finalitat econòmica o no) susceptibles de tenir un impacte sobre el medi estiguen regulades pel que fa a la seua ubicació, intensitat, duració i repercussions ambientals, en l'Àmbit del País Valencià.
BOSC
7
REUNIÓ DE PRIMAVERA DE LA COORDINADORA PER A LA DEFENSA DEL BOSC Els proppassats 21 i 22 de maig, tingué lloc a Cocentaina (El Comtat) la reunió de la Coordinadora per a la Defensa del Bosc al País Valencià. La reunió fou organitzada pel Grup d'Amics de la Natura al Palau Comtal. Hi assistiren 16 grups, provinents de La Marina, La Costera, Camp de Morvedre, l'Horta, la Safor, La Vall d'Albaida i el Comtat. Abans de la reunió i, tal com ja és costum, els amfitrions organitzaren una sèrie d'activitats complementàries: El dissabte a les 8 de la vesprada actuació d'un grup de danses típiques del Comtat i de les comarques dels voltants. Després del sopar es projectaren audioviduals i vídeos. El dia següent pel matí es va fer una cercavila que tingué com a eix central la reivindicació de la Mariola; "això sí que mola: la Serra Mariola" en fou la consigna més corejada. LA REUNIÓ En la reunió de treball, a banda de l'intercanvi d'experiències i informacions, es tractaren els temes següents: Valoració de les Jornades de Debat Ecologista de Bétera: Foren valorades com a molt útils i profitoses; assenyalant-se el salt qualitatiu que s'ha produït en la discusió i aprofondimentdelstemes. L'Assemblea Comarcal Ecologista de l'Horta va afegir crítiques sobre el repartiment de propaganda institucional i d'errors a les notícies publicades per la premsa. També s'apuntà la necessitat d'augmentar la difusió dels comunicats finals. Transformacions i Aterraments: El tema és la destrucció del medi per a la creació de noves zones de conreu en àrees de gran risc ecològic (vessants de fort pendent, marjals...). S'hi va detallar la gravetat del problema, patit especialment en algunes comarques com són La Safor o les Riberes. Aquestes transformacions, sovint il·legals, amb aspectes econòmics obscurs i de rendibilitat força dubtosa, preocupen de forma especial a molts dels col·lectius presents.
I
Cercavila a Cocentaina
Contra aquestes transformacions, s'hi apuntà la necessitat de lluitar de totes les maneres possibles: protestes formals davant els ajuntaments i conselleries, mobilitzacions ciutadanes, accions directes com encadenaments, etc... Acció Ecologista-Agró de Xàtiva es va comprometre a dur el tema a les Corts Valencianes. El grup CEAMA va encarregar-se de confeccionar un estudi recopilant tota la informació possible i els estudis d'altres grups. Protecció de la Serra Mariola: S'informà de la creació d'una Coordinadora per a la defensa de la Mariola. Com a objectiu immediat es plantejà la lluita contra agressions concretes: apertura de pistes, tales, construccions, transformacions... i la realització d'iniciatives: repoblaments, neteja de fems... I tot això exigint-ne la protecció com a Parc Natural, per a la qual cosa s'està fent un estudi del qual ja s'ha publicat una part. Butlletí intern «Lligabosc»: Després d'una discusió sobre la forma i continuïtat, es va decidir seguir l'esquema anterior, encarregant-se La Colla Ecologista "La Carrasca" de l'edició. De tota manera, s'hi apuntà la disponibilitat per part d'altres revistes ecologistes o vinculades al moviment {Si volem i el mateix Casa Verda butlletí) d'editar també el Lligabosc com a separata periòdica, la qual cosa li garantiria una difusió molt més elevada. Proposta de reunió sobre estudi
i protecció de la fauna: El Grup d'Estudis de les Rapinyaires proposà la celebració d'unes jornades per posar en contacte la gent que està treballant en aquests temes, amb la finalitat d'intercanviar experiències, unir esforços, planificar campanyes i fer estudis en comú. Aquestes reunions es farien a la fi d'any o començament del proper. Abans, a la reunió de la tardorde La Coordinadora s'hi presentaria un programa detallat. Llistat d'espais a protegir: Es va decidir encetar la confecció d'un llistat de zones a protegir en tot el País Valencià, amb la finalitat d'estudiar d'una forma global la protecció dels espais naturals. Amb aquesta finalitat Acció Ecoiogista-Agró del Camp de Morvedre s'encarregarà d'enviar fitxes a tots els grups i d'apiegar la informació que ells elaboraran posteriorment. A la reunió, a més a més, s'hi tractaren d'altres temes com són ara: informació sobre la realització de la fira alternativa de València (vid. entrevista en aquest número), forma de realitzar denúncies davant la Conselleria i l'economia de la Coordinadora, etc. Per finalitzar, es va decidir de fer la propera reunió de la Coordinadora a Castelló, - a la tardor, si hi hagués gent disposada a fer-ho- amb la finalitat d'engrescar els grups del nord del País a participar-hi. Si això no fos possible, l'organitzaria el Grup Ecologista "XORIGUER" de la Vila Joiosa.
CACERA
8
La denúncia presentada per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ al president de la Generalitat es basa essencialment en l'incompliment de l'article 8.1, annex IV de la Directiva del Consell d'Europa de 2 d'abril del '79, relativa a la conservació de les aus silvestres i a la qual el Govern espanyol no va posar cap reserva en el moment de l'adhesió a la CEE i que, per tant, està plenament en vigor des de l'1 de gener del '86. Per si fóra poc, aquesta modalitat de caça incompleix també l'article 8, annex IV del conveni de Berna (ratificat el 13 de maig del '87). Cal afegir que la complicitat oficial envers la transgressió d'aquesta normativa europea pot portar sancions econòmiques (com ha passat a Grècia) en forma de pèrdua de fons comunitaris.
LA CAÇA DE TORDS AMB PARANY Determinades àrees del País Valencià on el cultiu predominant és l'olivera, acullen grans quantitats de tords (Turdus ssp) hivernants europeus ja que les espècies del gènere Turdus són frugívores i, a més a més, són migrants presaharianes. En aquests llocs s'aplica una tècnica artesanal de captura de les aus anomenada "parany" que consisteix a preparar especialment un arbre de bona alçada, que sol ésser una olivera, una garrofera o fins i tot una carrasca. El mètode consisteix a buidar l'arbre de les branques centrals de manera que només en resten unes quantes de verticals i s'hi instal·la una bastida de fusta on es col·loquen vares d'espart amarades amb visc (substància molt apegalosa). A la modalitat tradicional de caça s'atreia els tords imitant-ne el cant amb una mena de flauta feta amb un tros de canya. En l'actualitat es fa mitjançant un cassette reversible i una cinta de reclam de tords. L'ocell, en sentir el cant, es posa sobre l'arbre, queda enganxat a les varetes i cau a terra. Com que els arbres estan voltats d'una tanca que no els permet de fugir, un senzill colp de raqueta acaba amb la vida de l'ocell. Les motivacions sociològiques que varen impulsar en un principi la
pràctica de la cacera artesanal de tords -basades en el desig d'obtindre la més gran quantitat possible de captures amb la menor inversió econòmica- evidentment ja no són vàlides avui en dia. Ara bé, l'augment del nivell de vida al País Valencià no ha produït una disminució del nombre de paranys, sinó tot el contrari: la incorporació de noves tècniques (el cassette) els ha fet proliferar encara més. Nosaltres hem calculat que moren actualment al País Valencià uns 5 milions de tords com a conseqüència d'aquesta pràctica de caça. A més a més, pel fet de tractar-se d'un mètode de captura massiu i no selectiu, també en resulten víctimes prop d'un milió vuít-cents mil passeriformes protegits. Molts tords caçats d'aquesta manera es comercialitzen per canals que no tenen cap mena de control sanitari. La utilització del visc està prohibida expressament pel Conveni de Berna i per la Directiva del Consell d'Europa relativa a la conservació dels ocells silvestres. Tots dos acords han estat subscrits per l'Estat espanyol. La Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana però, continua autoritzant sistemàticament la cacera amb visc, és a dir, la modalitat del parany.
El tord comú (Turdus philomelos) és sens dubte l'espècie més afectada pels paranys. Aquest ocell, de dors marró i pit pigallat, és més petit que la griva (Turdus riscivorus) i la griva cerdana (Turdus pilaris), dos parents propers. Té la part superior uniformement marró i pit i flancs ocraci-groguencs amb petites taques. Sovint menja per terra, al descobert, fent corregudes espasmòdiques. Construeix, com tots els tords, nius grossos en forma de copa en arbusts, arbres, roques i ocasionalment enedificis. El cant és potent i musical, de frases curtes i variades que repeteix 2-4 vegades entre breus pauses. Se'l troba prop de llocs habitats, parcs, boscos i tanques.
ECOLOGIA I OCUPACIÓ
9
ELS LLOCS DE TREBALL COM A PATENT DE CORS Des de fa un temps els ecologistes estem observant la proliferació d'un argument poderós que permet justificar tota mena de desgavells ecològics, malifetes urbanístiques, atemptats contra la salut, expoli de bens naturals (i, per tant, col·lectius), etc... Aquest argument és el conegut: "és que dona llocs de treball!". La majoria de les vegades ni tan sols això és veritat; altres voltes els llocs de treball que es guanyen per una banda es perden, sobradament, per una altra. Quasi sempre, però, l'argumentació passa, que és el que es pretén. Així, la urbanització que destrossa el paisatge, que produeix erosió a la costa, no depura les pròpies aigües negres, malbarata l'aigua -llevant-la de les aplicacions agrícoles-, desseca una gran extensió de zones humides -amb el perill derivat d'augmentar la salinització dels aqüífers, ja prou elevada-, i privatitza un extens sector de platja, es converteix en salvadora de l'economia de la comarca (es pot salvar l'economia destrossant l'ecologia?) amb l'únic argument que crea llocs de treball (?!). Mereixen la pena aquests hipotètics llocs de treball -escassos i temporals- front al mal -important i permanent- que produirà la construcció?
D'aquesta manera, l'empresa milionària en vendes amenaçarà de tancar la factoria si no se li deixa la meitat de les muntanyes del territori municipal a l'abast de la voracitat de les seues excavadores i explosius. En aquest cas no es prometen llocs de treball: s'amenaça de destruir-los descaradament si no es paga un cànon orogràfic imposat arbitràriament. Anàlogament, l'empresa de l'INI amb beneficis més elevats es permet el luxe d'afectar greument 220.000 Ha. (=2.200 Km2) de boscos i terres de conreu i s'oposa a intal·lar processos de filtratge (l'aplicació dels quals, per cert, sí que produiria nous llocs de treball...), a més a més de boicotejar els intents de la CEE de frenar la pluja àcida. Tot això amb l'argument que "Espanya és un país pobre que no ha contaminat tant com els rics" i falsejant el debat en plantejar l'alternativa "o llocs de treball i contaminació, o bé tancament i desocupació". Aquesta mateixa empresa-parlem d'ENDESA, naturalment- que no té diners per descontaminar, sí que en té per desenvolupar una campanya publicitària monstre amb regals-recompensa al concurs cultural dels dilluns televisius (Dona Lluvia Àcida... jugem-hü). Pensem que aquests són petits
EL CEMENTERI RADIOACTIU SE'N YA DE QUART (ve de la pàgina 1) recerca de llocs on col·locar els milers de càpsules radioactives desmuntades. Aquest és un exemple característic de l'ús de determinades tecnologies perilloses, notablement les de tipus nuclear: el problemes futurs es deixen per a altres; el negoci, però, és ben actual. Així, les deixalles dels parallamps converteixen en problema social el que va començar essent una iniciativa privada. Anàlogament - i a un nivell incomparablement més perillós i irresponsable- els residus radioactius de les centrals nuclears es deixen com a llegat per les generacions futures, tot confiant que sabran trobar-hi solució. Al projecte de magatzem s'hi han oposat tots el ajuntaments de la comarca, associacions de veïns, partits i sindicats, grups ecologistes i, en general, tota l'opinió pública. La Coordinadora Veïnal Anti-Magatzem Radioactiu ha encapçalat i dirigit aquesta oposició de manera, com s'ha comprovat, ben efectiva. Cal destacar ei treball decisiu dels companys de l'Assemblea Comarcal Ecologista en la creació i manteniment de la Coordinadora. Els interessats de conèixer més a fons el procés i argumentació contra el magatzem, així com el paper jugat per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ, podeu adquirir (per 300 pessetes) el dossier que ha editat la nostra associació titulat La lluita contra el magatzem de residus radioactius a Quart de Poblet.
exemples que mostren que en molts casos s'està efectuant un veritable "toco motxo" amb el tema de la creació de llocs de treball, tot aprofitant la crisi econòmica. Els mateixos agents que lavanprovocarcontinuentraent-hisuc jugant amb la por a la desocupació laboral. La postura dels ecologistes davant aquest tema és clara: SÍ a la cració de llocs de treball en consonància amb un desenvolupament harmònic de l'economia i l'ecologia. NO als llocs de treball hipotètics, al xantatge de jugar-hi o als que, tot podent ser reals, impliquen la destrucció d'altres o la comissió d'atemptats contra el patrimoni natural o el dret a la salut. Cap lloc de treball presumptament creat dóna dret a la destrucció de béns col·lectius. I recordem, per acabar, que entre els ecologistes, hi trobem molta gent també sense feina.
Aquest article fou publicat per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ DEL CAMP DE MORVEDRE a la revista comarcal «Comercial Press».
ALMACEN RADIOACTIVO
10
ENTREVISTA
PARLANT AMB JULIO ALONSO SOBRE LA V FIRA ALTERNATIVA DE VALENCIÀ Els passats 12, 13, 14 i 15 de maig es va celebrar als Vivers la 1S FIRA ALTERNATIVA DE VALÈNCIA. La fira va aplegar a uns 140 participants, individuals o col·lectius. Amb aquest motiu entrevistem Julio Alonso, un dels membres de l'equip organitzador. P. Què es busca amb una fira alternativa? R. Jo crec que, fonamentalment, dues coses: d'una banda, oferir, mostrar unes formes de vida alternativa, com és el cas de la gent que treballa controlant la pràctica totalitat del procés de producció del seu producte final. En segon lloc, obrir un mercat per a tot aquest tipus de gent, siguen artesans o gent que fa productes biològics, serveis, etc... que s'inclouen dins d'unes formes diferents d'entendre lavidai les relacions humanes diferents de les habituals. Podria resumir dient que l'objectiu principal d'aquestes fires no es la venda, encara que no la rebutgem. Quins són els requisits, les condicions per participarhi? Pense que cal ser rigorós en l'admissió de participants. Hi ha uns mínims que han estat elaborant-se de fira en fira, i perfi, a la de Castelló, quedaren configurats de la següent manera: Pel que fa a l'alimentació, que els productes siguen biològics i que qui els hi comercialitzen siguen els productors mateixos o gent propera de la col·lectivitat on s'han produït. Per als productes artesanals, es demana que, aquells artesans que hi participen, controlen la major part del procés d'elaboració del seu producte. En l'aspecte de difusió cultural -que a hores d'ara no està massa debatut- sí que hi ha un acord perquè no s'hi fiquen sectes de tipus religiós; en canvi síque es deixa camp al ioga, la meditació, medicina naturista, etc. Per dir-ho ràpidament: no volem ni Hare-Krishnas ni Testimonis de Jehovà. Tampoc no hi volem els partits polítics com a tals, el que passa és que després cal concretarcas percas per part de cada col·lectiu.
Un aspecte de la fira
Heu rebut algun tipus d'ajuts econòmics? No n'hem rebut cap. Potser perquè tampoc no hem sabut moure'ns com cal, això ho hem vist després; de cara a l'any vinent, pensem que cal corregir-ho. No obstant, tot i haverla fet exclusivament amb els nostres mitjans, hi ha hagut un cert superàvit malgrat havertingut dos dies de pluja, malgrat també que ha estat la primera vegada que es fa una fira d'aquestes característiques a València. Pràcticament no es va fer publicitat. Creus que les fires són un moviment en alça? Sí, perquè responen a un moviment alternatiu que hi ha darrere, tant entre gent que treballa el camp i va connectantse com per part d'empreses alternatives. La diferència que tenim respecte dels moviments socials tradicionals és la de tindré una part, mínima si es vol, de mitjans de producció (escoles, agricultura, impremtes, metges, etc.) i això ens permet uns primers assaigs, junt a objectors, ecologistes, moviment feminista etc, per constituir un moviment social - i alhora, econòmic- alternatiu.
EDICIÓ DE DOSSIERS Arran de les Jornades s'ha editat una colla de dossiers que inclouen part dels temes que treballaACCIÓECOLOGISTA-AGRÓ. Tenim japublicats els de la llista que oferim tot seguit, i estan enllestint-se els titulats "La lluita per la conservació de les Morres de Benitatxell i Puig de la Llorença", "La cacera al País Valencià" i "L'Albufera" • La Central Tèrmica d'Andorra i la contaminació dels Ports i el Maestrat 100'• Transformacions agrícoles a Xàtiva 200'• La lluita contra el magatzem de residus radioactius a Quart de Poblet _ 3 0 0 ' • Presència d'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ als mitjans de comunicació 200'• Els sistemes de seguretat a la central nuclear de Cofrentes 300'Els podeu passar a comprar per la Casa Verda o, si sóu de fora, envieu l'import en segells de correus (més 100 pts. per despeses d'enviament).
n
DEBATS
MANIFEST ANTI-CORREGUDES DE BOUS
Lfl VERGÜENZfl NflCIONflL
A la darrera reunió estatal de grups anti-taurins es va elaborar el següent manifest, que té com a objectiu contribuir -mitjançant la recollida de signatures- a crear un corrent d'opinio contra allò que al meteix text s'anomena "l'espectacle bàrbar de les corregudes". Considerem interessant de publicar aquest escrit perquè coincidim en el fons de la qüestió plantejada, per bé que la forma literària no ens acabe de convèncer-encara que siga per allò que el discurs de l'enemic només es assenyat usarlo com a farsa-. D'altra banda, la traducció ha hagut d'ésser notablement alleugerada de la terminologia taurina, que, significativament, és quasi inexistent en català. El respecte de les societats envers els passatemps i af icions individuals i les tradicions culturals s'ha de compaginar amb la regulació de determinats comportaments que vagen en contra de la sensibilitat col·lectiva, la qual, afortunadamente augmenta amb el temps. En un determinat moment la societat va suprimir espectacles i costums que havien estat considerats edificants i que hui considerem degradants, com són per exemple els combats de gladiadors, els duels, els càstigs corporals, les execucions públiques o l'exhibició a fires i circs de les malformacions físiques. Altres -com la prostitució- han estat reduïts a la semiclandestinitat o a una obligada privacitat, mentre la majoria sensible no s'atreveix a silenciar una minoria impenitent. De la mateixa manera, hui en dia, la majoria raonable i cívica de la nostra societat cal que adopte mesures per tal d'impedir l'exhibició pública, notòria i oficial d'un joc bàrbar, cruel i més adient amb un règim retrògrad que no pas amb un poble que sap que el respecte mutu entre persones necessita també respectar els altres éssers vius i la natura. Un espectacle que gira al voltant de la pretensió d'alguns milers d'espectadors passius a fer que unes poques persones -més dèbils- puguen fugir de la fam a costa del risc de rebre colps de banya. Un espectacle que inclou la mort pública, sobint televisada en directe, lentament i gradualment estudiada, de sis animals, sis, amb la sola finalitat d'entretindré un públic no més respectable que la vida i la dignitat dels dos éssers vius als
NO A LA TORTURA
BO/COT A LAS CORRIDAS A . L A . (ALTERNATIVA PARA LA LIBERACION ANIMAL)
CAMPANA ESTATAL ANTITAURINA - Apartado 3073 - Zaragoza
quals escridassa en un enfrontament poc edificant. Els que signem aquest manifest demanem, amb el mocador blanc de la nostra indignació moral: • A tots els homes, dones i joves sensibles, un respecte més gran pertot el que és viu. Doneu suport a les accions que es mamprenguen; pareu més esment a les conseqüències morals de l'enorme publicitat amb què es celebren les corregudes. • Als governants municipals, autonòmics i de l'Estat; a les Corts i als parlaments autonòmics i molt especialment a les autoritats educatives i sanitàries; als mitjans de comunicació social, que juguen un papertan important en la creació de la moral cívica - i molt especialment a la televisió-; als partits, sindicats i associacions de tota mena, inclosos grups religiosos i humanitaris,... Atots: considereu la responsabilitat en la qual incorriu amb el vostre suport, connivència, silenci o -encara pitjor— presència per raó del càrrec públic a les corregudes de bous. Deixeu de banda la covardia electoralista. Preneu mesures adreçades a la supressió de les corregudes o, si no us hi atreviu, almenys impediu-ne la publicitat. • També volem dirigir-nos als afeccionats a la mort pública i ritual del brau: que els animals tinguen bravura i resistesquen com més millor la mort, si així ho preferiu; que els que els maten per delitar-vos broden llurs millors "faenas", arriscant imprudentment les vides i manifestant un concepte estantís de la virilitat i el valor; que ixca el sol aqueixes vesprades; que brogesca el públic; que corren els diners del negoci no menys que la sang a l'arena... Disfruteu de les penúltimes alenades d'aquest espectacle: perquè els temps canvien quasi sempre cap al progrés i per a les corregudes aviat tocarà el darrer clarí.
Qui estiga interessat en un breu recull d'articles periodístics anti-corregudes de bous (no volem emprar l'expressió anti-taurins perquè res no tenim contra aquests bells animals...) el pot sol·licitar a La Casa Verda, tot enviant-nos -això sí- vint durets per les fotocòpies.
ATORGATS ELS PREMIS DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA Dins les activitats de les Jornades sobre Natura i Medi Ambient organitzades per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ ha tingut un gran èxit de participació el concurs de fotografia. El tema era veritablement molt ampli -el mateix que les pròpies jornades- i això ha contribuït probablement al gran nombre d'obres presentades i a l'elevada qualitat de la majoria. El jurat -composat per 5 periodistes gràfics i fotògrafs professionalsha atorgat els següents premis: 1er dotat amb 40.000 pessetes, a "Oroval" de Víctor Ciscar 2n amb 25.000 pessetes, a "Quina culpa tenim nosaltes...?", de Miquel Àngel Navarro 3er amb 10.000 pessetes, a "Dunes al Saler", d'Albert Mir García Per bé que la reproducció en blanc i negre al CASA VERDA butlletí fa perdre gran part de les seues virtuts, no ens podem estar d'oferir-vos les tres obres premiades. Recordem també de passada que els qui heu enviat originals ens fareu un gran favor si passeu a arreplegar-los pel local. 1
2" premi: Quina cuipa tenim nosaltres..,?
premi: Oroval
3" premi: Dunes al Saler.