núm. 45
novembre
'88
MARJALS D'ALMENARA I DEL MORO: ESTAT D'ALERTA
Darrerament, la situació de les nostres marjals ha estat motiu de preocupació constant per als amants de la Natura, degut al constant perill de degradació, o fins i tot de desaparició, en què es troben, malgrat la protecció teòrica que els atorga la Llei d'Aigües i el Decret de Paratges Naturals. ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO del Camp de Morvedre ha desenvolupat durant tot el passat estiu una campanya adreçada a difondre el valor natural de les marjals i aconseguir la seua protecció real i efectiva. L'aspecte divulgatiu de la campanya s'ha centrat en l'edició de fullets i tríptics explicatius i en l'organització de xerrades, audiovisuals i exposicions de fotografies i esquemes de fauna i flora pròpia de les marjals.
Les marjals del Camp de Morvedre i de la Plana Baixa han estat, i han de seguir essent, un important lloc de pas i de reproducció per a les aus aquàtiques
(continua a la pàg. 2)
EL PGOU DE VALENCIÀ, CONTRA L'HORTA El llast del passat València ciutat i la seua àrea metropolitana,com una gran part de les ciutats importants de l'Estat, va conèixer al llarg de l'etapa de desenvolupament del franquisme un enorme augment de població per l'emigració forçosa del camp a la ciutat d'un gran nombre de persones. La ciutat que, a la meitat dels cinquanta, en molts aspectes acabava al Camí de Trànsits, amb els serrells corresponents de Poblats Marítims, Patraix, Orriols, carrer de Quart Extramurs etc, estava envoltada per un coixí d'horta que la separava dels pobles de l'àrea metropolitana. El model de creixement, davant de les necessitats de mà d'obra i d'espai disponible, va ser relativament senzill: Apilar els nouvinguts en edificis horrorosos, tant a la ciutat com als pobles de
l'àrea metropolitana, i crear uns barris (d'alguna manera cal anomenar-los) sense equipaments de cap mena. En molts casos estigueren deu o quinze anys sense asfaltar. Aquesta situació, no sols incidia i incideix en les pèssimes condicions d'habitabilitat material, sinó, a més a més, impossibilitava, i continuafent-ho, el desenvolupament d'un teixit de relacions humanes i la formació d'un cert tarannà de barri. Aquest urbanisme donà com a resultat una ciutat que en alguns aspectes ja no té remei, almenys en les dècades properes. A tall d'exemple, l'índex elevadíssim d'habitatges per unitat d'àrea en gran part de la ciutat. Amb aquest estat de coses rebut per l'ajuntament democràtic calia, en primer lloc, aturar el procés de degra(continua a la pàg. 4)
LES RAONS D'UN RETARD Les noves tecnologies també arriben al BUTLLETÍ (què us pensàveu ?!). L'estiu passat hem portat endavant una profunda reconversió informàtica que (confiem...) ens permeta eixir a l'escenari cada mes. Les nostres neurones no tenen la capacitat d'adaptació dels microxips i ens ha costat un pèl d'adaptar-nos-hi. Entengué's això com a justificació d'aquest parèntesi de tres mesos. A partir d'ara, doncs, serem més àgils i més regulars.
MARMJAL DEL MORO I D' ALMENARA : ESTA D'ALERTA (ve de la pàg. 2)
Aquests actes han tingut lloc a Sagunt, EI Port, Canet d'En Berenguer, Quartell. Faura i Benifairó de les Valls, amb un balanç molt satisfactori pel que fa a la resposta de la gent. L'aspecte reivindicatiu ha estat protagonitzat per l'oposició al projecte d'urbanització de 60 ha. a la marjal Nord de Sagunt, que pertany al del mateix sistema litoral que la marjal d'Almenara. Aquest projecte necessita, per dur-se a terme, la requalificació de part de la marjal, que passaria de no urbanitzable a urbanitzable programat, la qual cosa ja va ser aprovada inicialment per l'Ajuntament de Sagunt amb els vots de la coalició CDS-CIPS (independents), el 23 de juny passat. Durant el ple, els ecologistes protestàrem contra l'acord (amb pancarta i pluja de monedes incloses), però ja sabíem que la decisió dels especuladors que ens han tocat per governants estava presa. Per tant, calia aprofitar el període d'informació pública per tal de presentar el major nombre d'al.legacions possible. Per fer un poc d'ambient, al poble editàrem un cartell amb les fotografies dels responsables del disbarat urbanístic, és a dir: l'alcalde, el tinent d'alcalde i el regidor d'urbanisme, amb el resultat d'una querella per "injúries a l'autoritat" contra la nostra associació i una altra contra un company (Visca la llibertat d'expressió!). Pel que a a les al·legacions, es creà una coordinadora de partits, sindicats i associacions ciutadanes, amb el resultat que se'n van presentar quasi 90. la qual cosa retardarà l'aprovació definitiva de la urbanització per part de l'Ajuntament. A partir d'aquesta aprovació definitiva, que sens dubte s'efectuarà, el cas estarà en mans de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat. Pensem que la COPUT hauria de protegir efectivament les poques marjals que ens resten, així com evitar que arriben a port els projectes d'aquests gestors municipals sense escrúpols urbanístics que patim. Exigim que totes les zones de mar]al que ens resten siguen declarades com a no urbanitzables de protecció especial i que es dicten
normes que n'eviten la desaparició, ja que no és l'urbanístic l'únic perill que hi planeja a sobre: quan no pateixen aterraments són els abocaments tòxics o l'acció incontrolada dels caçadors. A la mateixa marjal d'Almenara, al terme de la Llosa (La Plana Baixa), s'està procedint a la dessecació de desenes d'hectàrees amb mètodes de drenatge subterrani mitjançant canonades conectades als sequiols. La major part de la marjal del terme d'Almenara ja ha estat dessecada per aquests mètodes i no s'inunda pràcticament en tot l'any. Amb menys freqüència del que fóra necessari s'alcen veus que pregonen la marjal com a un lloc idoni per omplir-se d'hivernacles i deixar menut El Ejido. Mentrestant, però, els caçadors maten ànecs en època de veda, de nit i amb gossos, etc, etc... Què caldria fer? Davant aquesta crua realitat, creiem que la simple declaració d'espai protegit no solucionaria les coses, doncs s'accelerarien les activitats especulatives per tal de tenir-les enllestides abans de concloure el període de tramitació de la normativa legal de protecció. El més clar i efectiu fóra que l'Administració autonòmica comprarà les zones de marjal millor conservades i les declararà reserves integrals.
Pensem que la conservació de la natura exigeix diners i mitjans i no únicament bones intencions. En tot cas, les despeses que originaren les compres de marjal no serien res comparades amb les conseqüències econòmiques negatives que es produiran amb la seua desaparició: recordem que l'avanç de la salinització als aqüífers amenaça ja a comarques senceres. En aquestes condicions, les inversions en protecció de la natura són més rendibles que mai des del punt de vista econòmic i social. Per últim, i passant al cas de la Marjal del Moro, ens queda ressenyar que recentment ha estat declarada com a "cotó de caza" per la Conselleria d'Agricultura, situació que si bé no suposa cap protecció, és una millora, encara que insuficient, respecte de la situació anterior de caça totalment incontrolada. El lamentable afer de l'incompliment del compromís de protecció integral adquirit per la Conselleria d'Agricultura queda explicat a bastament en altres articles d'aquest mateix butlletí. Deixant de banda això, les idees exposades anteriorment són plenament aplicables a la Marjal del Moro, com és clar.
Un aspecte de la concentració que vàrem fer a la Marjal del Moro el 12 d'octubre contra la cacera al promès Refugi de Caça
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO associació per la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià L'Horta La Casa Verda Cura Femenía 15 46006 València Tel. (96) 3745737 La Safor Casa de la Cultura 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA HORARI VIDA SILVESTRE
-2-
La Ribera Sta. Teresa,2 - 2a.4a. 46600 ALZIRA La Costera St. Francesc, 5 2a. 46800 XÀTIVA Camp de Morvedre St. Josep 11 46520 PORT DE SAGUNT
DE LES COMISSIONS TEcc(3Íro§!Cfi<É8f»rts« 20 hores Dimecres a les 20 hores Dimarts a les 20 hores
DE
TREBALL
REDACCIÓ DEL BUTLLET COLLA BICI-ECOLOGISTA CONSULTA AL FONS
EQUIP DE REDACCIÓ Juanjo Villanueva Quique Meseguer Xavier Pujol IMPREMTA Mateu Otero Bayarri Partida del mar 10 ALBORAIA Tel. 3620445 Imprès amb paper reciclat Difusió gratuïta. Podeu solicitar l'enviament del butlletí a:REDACCIÓ BUTLLETÍ-LA CASA VERDA
D'A.E.-A. A VALENCIÀ Telefonar per concretar Dimarts a les 21'30 hores Dimarts i dimecres de 18 a21'30 hores
de portaveus més o menys oficials. Anem al primer punt. Hi ha 60.000 habitatges buits a hores d'ara. D'ací a l'any 2000 , segons estudis demogràfics fiables, es preveu que la ciutat perdrà 62.000 habitants....ergo anem a fer uns milers més de cases!. Jo no sé si aquestes dades, en si mateixes, són ruralistes, postmodernes o de la tercera via; és el que hi ha, però!. Segons els estudis esmentats, l'índex de creixement de la ciutat va començar a ser negatiu dençà del '81. perdent des d'aleshores un 0,30% anual, i es preveu que continuarà amb aquest ritme els propers dotze/catorze anys. la qual cosa farà que, dels 729.4I9 habitatants del '86. passem als 670.000 aproximadament per a l'any 2.000. Mentre, per al mateix període, la resta de l'àrea metropolitana passarà respectivament de 550.000 a 678.000 habitants. On està la necessitat dels milers d'habitatges?. És necessària la pèrdua de 2 milions de metres quadrats de l'horta destinats en un percentatge molt elevat a la construcció de cases9. La resposta, si hom no té interessos en el sector de la construcció, sembla ser negativa. Estem parlant, per tant. d'un urbanisme de negoci per als constructors i del qual l'Ajuntament tractarà d'obtindre profit amb les plusvàlues generades per la construcció de nous habitatges, canalitzant una part d'aquestes per a la realització d'algunes de les obres contemplades al PGOU.
La dreta i els constructors no fan massa soroll. En una col·lecció d'articles al diari Levante que després comentarem, el senyor Josep Sorribes assessor de Pérez Casado en temes urbanísticses- queixava de 'la poca intervenció dels sindicats(sic) i de les poques veus alçades des de les associacions de promotors i constructors i desd'AP. UViCDS". Però què han dedir, déu meu! Doncs que això és bufar i fer ampolles! "Companero" Sorribes, toquels vostè la butxaca i ja veurem si aleshores es queden muts... Com va dir molt bé Gonzàlez Lizondo, quan en un discurs a l'Ajunntament recomanava "un mayor acercamiento del Ayuntamiento a los constructores del que podran seguirse buenas realizaciones para Valencià". I, el senyor Lizondo, d'acostament als constructors en sap una pila, perquè no ha d'anar gaire lluny dins del seu partit per trobar-los. Per tant, per part de la dreta no hi haurà problemes de fons i es limitaran a fer la retòrica habitual, fóra d'algun cas d'ecologisme circumstancial, com la oposició a la urbanització de Rafalell i Vistabella. Ecologisme? O interessos per part d'algun membre d'UV a la contigua urbanització de Port Saplaya?
Les argumentacions a favor del pla. .Prendrem com a exemple les argumentacions oficioses del senyor Josep Sorribes, publicades en capítols al diari "Levante", que són un dels pocs intents per argumentar a favor del pla que els seus autors s'han molestat a fer, ultra les declaracions oficials i obligatòries de les pròpies autoritats. Aquest bon home diu que "el pintoresquisme d'alguns elements d'aquest pseudo-debat em va decidir a practicar el noble ofici de dir el que pense, ja que no hi ha el contrapunt necessari, llevat de les valents intervencions de Fernando Puente i les més puntuals de l'alcalde". Com que ja hem comentat el per què de la falta de "contra-
Loposició popular a la destrucció de l'Horta es va materialitzar en actes de tot tipus: manifestacions, pintades, taules rodones... punt" de la dreta, passem directament a les diferències que enfronten al senyor Sorribes d'una banda i a AA.VV, professionals i tota mena d'associacions representades a la Coordinador Pro-Horta. L'argumentació del senyor Sorribes, resumidament però reflectint-la amb tota fidelitat, és la següent: la ciutat ha de créixer bàsicament per dos motius, la competència entre ciutats de l'estat i europees i per refermar el paper de "cap i casal". "L'expansió prevista (Universitat, espais de l'est, àrea de Campanar, nou sòl industrial) està pensada fonamentalment per permetre nous usos competitius, si confonem però els termes i no es diferencia entre creixement econòmic, entre activitats productives i activitats residencials, és molt fàcil realitzar crítiques demagògiques dient que es proposa un model desenvolupista". A tot això podríem contestar senzillament dient que l'expansió de la Universitat pot fer-se al campus de Burjassot, en terrenys de secà; respecte dels terrenys de l'est, si s'està referint al 14 bis, ens temem maniobres especulatives i, pel que fa a l'àrea de Campanar i el parc d'atraccions, sembla que, de moment l'Ajuntament ha fet marxa enrera (per cert, ara què dirà el senyor Sorribes?). I ara arribem al preu del PGOU: l'Horta. Ací les argumentacions són pura delícia. Vegem-ho: " Com a actiu econòmic -de l'horta-, més val no parlar. Estudien, passen i parlen". Davant del dubte sintàctic de si hem de parlar o no i, donat que passar hem passat, deduïm que el professor Sorribes ens envia a estudi per considerar que una "fanecà" a l'horta té molt més valor que no als terrenys de secà de l'àrea metropolitana o als voltants. Continua: "identificar l'horta amb medi
ambient és un truc poc enginyós. L'horta és per treballar, no per passejar, a no ser que hom vulga destorbar i perdre l'equilibri en qualsevol sèquia..". Per treballar inútilment, professor Sorribes, ja que " com a actiu econòmic ". Respecte del "truc enginyós'' senzillament, ens ha agafat vostè, i a més a més, reduir medi ambient a passejar, açò sí que és un bon truc!. Afegeix:" Com a reserva antropològica, preservar l'horta és un objectiu raonable si hom vol mantindré una estructura familiar (sic) i social anacrònica". Ací tenim dubtes: es deu referir a les curioses relacions familiars dels indis d'Alboraia o al matriarcat imperant en certes tribus de Campanar ?. I, per acabar, diu:" si parlem en termes paisatgístics o sentimentals, res a al·legar" Sort que sembla que almenys ens deixa el bon gust i una tendència a la malenconia. Les crítiques de les Associacions de Veïns, de reconeguts arquitectes i urbanistes, de llauradors, o les apuntades al Congrés Europeu d'Ordenació del Territori, celebrat a València, són pur sentimentalisme per al Sr. Sorribes. Sincerament, veig molt més lúcid el Sr. Alejandro Escribano, quan, passant de teories justificadores, al col·loqui sobre el PGOU celebrat a la Facultat d'Econòmiques (4-7-88), va dir -cite de memòria:"Aquest és el Pla que es pot fer donada la composició de l'Ajuntament de València". Efectivament: del que hi ha -tant del govern municipal com de la majoria de T'oposició"-, no se'n pot treure més suc.
-5-
P.G.O.U. de València
Entrevista a m b :
TRINI
SIMÓ
Entrevistem TRINI SIMO, professora de l'escola d'arquitectura i membre de la Coordinadora Pro Defensa de l'Horta. Es una ferma defensora del nostre patrimoni cultural, especialment en el camp arqui tectònic i paisatgístic. Entre d'altres publicacions, té una preciosa "Guia Urbana i Arquitectònica del Centre Històric de València", amb fotografies de F. Jarque (Edit. Inst. Alfons el Magnànim). Pregunta.- Penses que el PGOU té una filosofia, uns objectius clars des del punt de vista urbanístic 7 Resposta.- Pense que el PGOU no té una filosofia i això és una de les pitjors mancances que té, o bé la filosofia és tan grollera que només respon a un acord amb les constructores i immobi-liàries, tractant de pal·liar la desocupació i els problemes del sector, conseguint alhora alguns avantatges per a l'Ajuntament de tot aques procés. O bé, si pot considerar-se com a tal, la filosofia del creixement perquè si: "Cara al '92 nosaltres no podem ser menys!" En definitiva, un model de pensament que enllaça amb el dels últims 40 anys. P.- Hi ha un punt que crida l'atenció: La falta de sensibilitat de la mapr part de valencians. Siga dit això sense voler llevar mèrjts al treball de la Coordinadora i altres persones i associacions que estan duant a terme una gran tasca. Que en penses9 R- A nivell de carrer hi ha una insensibilitat tremenda, una atonia enorme. Hi ha, en primer lloc, una mena de desencís entre les forces de l'esquerra pel que està fent el Partit Socialista, i el vianant està tan acostumat a deixar-se trepitjar!. Per altra banda, jo crec que, a poc a poc, ens adonem que amb els partits polítics hi ha poc a fer; les lluites cal plantejar-les a altres nivells i tenim molt poca tradició... P.- De ciutadans ? R.- Exacte, tradició com a ciutadans, no sols governats. Per exemple, la ciutat se'ns ha anat esmunyint. A mi m'ha sorprès l'adhesiu que s'han posat alguns taxis:"Si no hay concejal de trafico,que lo pongan. Si lo hay, que lo quiten" . No sé si et sonarà malament, però si em faig amb un cartellet me'l posaré. No m'estaria de fer-ho encara que coincidirà amb un sector dretà. M'és igual, tant me fa en aquest sentit el partit. Crec que hem de defensar parcel·les i que la veritat o la falsedat no la tenen els partits polítics com pensàvem abans, sinó que la té el ciutadà que es defensa. P.-Sembla que només criden l'atenció els problemes derivats del tràfic, que són molt greus. R- Crida l'atenció perquè és caòtic. Tu saps fins a quin punt hem arribat?! P.- Com veus el paper de la Coordinadora?, com valores el xicotet o gran èxit de la no ubicació del Parc d'Atraccions a Campanar? R.- Com a un èxit xicotet, molt xicotet. A mi el paper de la Coordinadora em sembla molt important des d'un punt de vista simbòlic. Enllaçant amb el que comentava abans, em sembla molt important que hi haja forces que siguen capaces d'unir-se per defensar interessos, encara que es faça fora dels partits polítics. Potser vosaltres ja fa temps que ho sabeu, però a mi la Coordinadora m'ho ha fet veure. De fet, quan vam eixir de manifestació la gent ens mirava entre divertida i sorpresa; aquesta barreja de llauradors i persones de la ciutat! ... pensaven que estàvem una miqueta boigs. P.- En un col·loqui celebrat a la Facultat d'Econòmiques, el senyor Alejandro Escribano, arquitecte de l'Ajuntament, va dir que "en definitiva, el PGOU és el resultat de la correlació de forces a l'Ajuntament" "L'urbanisme és política i jo, al cap i a la fi, m'he de limitar a la seua aplicació tècnica". Un poc trist, no creus? R.- Això em sona una mica cínic i no hi estic gens d'acord. Cal tindré en compte que tot això va fer-se al període anterior. Hi havia una versió anterior del Pla que, tot i que tampoc no era bona, era millor que aquesta. Aleshores el Partit Socialista tenia majoria absoluta a la corporació. Per què no ho feren en eix moment?, amb claredat i tractant que les coses anaren més ràpidament?. Es va perdre una oportunitat molt important. En definitiva, jo no hi tinc confiança; el senyor Puente s'ompli la boca dient que hem de fer una política realista i, al capdavall, tornem a l'especulació. Si açò ho diu un socialista qualificat, pense que, d'alguna manera, hi estarà d'acord tot el partit.
-6-
Em demane també si un alcalde socialista com el senyor Pérez Casado, que té afició per escriure als diaris parlant d'un urbanisme de tipus teòric, està assumint que ell és el cap d'aquest pla. P.- Parlem d'un tema que coneixes bé. Quin serà el futur del centre històric? R.- No estan fent res, llevat d'alguna intervenció puntual en certs edificis com el Palau dels Raga al carrer de Baix o el Palau de Pineda a la plaça del Carme o el de Berbedel, i crec que no faran res més. Al meu entendre, manca una voluntat política de fer-ho, si n'hi haguera, s'haurien invertit diners, perquè, deixem-nos d'històries, parlem d'inversions: quant ha invertit la Conselleria de Cultura, la Direcció General del Patrimoni Arquitectònic? Pràcticament poquíssim, xifres ridícules. Hi ha per tant, una degradació tremenda, constatable des de l'any '82 ençà i, això sí, molts estudis; ara, quan anem a la realitat, a veure que s'hi fa P.- Què opines de l'ampliació de la Universitat 9 R.- Que hi ha altres llocs, com per exemple Burjassot, que té uns terrenys més rocosos. L'ampliació es fa al costat de la Politècnica per unificar serveis, la qual cosa d'entrada no estaria malament. El preu, però, és massa elevat. P.- A la gent que estem en contra del Pla se'ns està tractant de presentarcom a gent retrògrada, com a nostàlgics que no asumeixen el progrés... R.- A mi, em sembla que allò veritablement progressista no és el creixement en quantitat, sinó en qualitat i el creixement en qualitat no vol dir fer més cases, que ja en tenim moltes Jo em demane si hi ha una veritable ordenació del territori; i no n'hi ha; això m'indigna. Hom va al que és més fàcil: que l'horta encercla València?... doncs ens la carreguem dient que no té cap valor econòmic ni cultural i s'ha acabat! Ens haurien de dir, en primer lloc, per què hem de créixer. Jo encara no ho he entès. O és que la filosofia és no ser menys que Barcelona, Sevilla i el famós '92...? Jo preferesc una ciutat amb major qualitat de vida. P- Creixement d'habitatges en una ciutat que perd habitants.... R.- És un poc com els nens, no podem ser menys!, vendrem la imatge de creixement, perquè aquesta sembla que vol dir progrés i riquesa. P.- Tot plegat una mica "coent".. R.- Prou coent P.- Vols afegir res més ? R- Només una qüestió. València sembla una ciutat contínuament descontenta amb el seu entorn, crec que tenim un cert menyspreu vers nosaltres, per això, potser necessitem tant gallejar amb senyeres i símbols. Tal vegada ha influït la falta d'arrels de la burgesia.. De fet, vivim d'esquena a la mar, menyspreem l'horta. Els escriptors parlen molt poc de València. D'ençà Blasco Ibàrïez, no hi ha quasi res. Tenim una mena de sarcasme respecte de nosaltres. Les falles, per exemple, són unes festes sado-masoquistes on posem en "solfa" tot, llevat, això sí, de les coses que calen.
FONT DE MORA: UNA ALTRA PROMESA INCOMPLERTA La Marjal del Moro [vegeu article en aquest mateix butlletí] és un paratge situat entre l'anomenat Port de Puçol i la Siderúrgia del Mediterrani a Sagunt. Els terrenys van ser adquirits per Altos Hornos del Mediterraneo fa uns 10 anys per tal de construir-hi l'ampliació de la IV Planta. Després de l'ensorrada d'aquest projecte industrial, amb l'abandonament dels usos agrícoles anteriors -arròs bàsicament- i el bon any de pluges que hem tingut, el lloc a recuperat una sorprenent vitalitat com a zona humida. En pocs anys el nombre i la diversitat d'espècies d'aus a augmentat espectacularment. (Un bon exemple, siga dit de passada, dels possitius i ràpids resultats que es podrien obtenir a les nostres marjals amb una política conservacionista mínimament decidida). La riquesa animal també ha atret els caçadors del Camp de Morvedre i de l'Horta Nord, ja que la zona era de lliure cacera. En funció d'aquesta creixent vàlua i de la titularitat pública dels terrenys (Siderúrgia del Mediterrani pertany a l'INI), ACCIÓ ECOLO-
GISTA AGRO (tant el grup del Camp de Morvedre com el de València) va iniciar contactes amb l'administració per tal de declarar la Marjal del Moro com a Reserva de Caça, és a dir, que no s'hi permetés caçar. El mes de febrer d'enguany vàrem obtenir la ferma promesa per part del Conseller d'Agricultura, Lluís Font de Mora, en el sentit que efectivament el paratge es protegiria radicalment i, a més a més, de manera immediata. El temps va anar passant i el compromís inicial ha quedat completament diluït: la marjal ha estat declarada "Cotó de Caza" i no figura entre les zones prohibides en el Reglament de Vedes d'aquesta temporada. Moguts per la doble indignació que aquests fets ens han produït (el trencament del compromís adquirit personalment per Font de Mora i les destrosses que produirà la pràctica cinegètica), el mateix dia 12 d'octubre una bona colla de membres d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO vàrem fer acte de presència, de bon matí, a la Marjal. Les nostres armes eren només pancartes, cartells i decisió. Prevèiem moments tensos amb els caçadors.
En arribar allà, però, observàrem amb sorpresa que uns guàrdies jurats (qui els pagava?) hi impedien la cacera. Els frustats caçadors van haver de tocar el dos amb la bossa buida. Tot i això, nosaltres vàrem romandre tot el matí al lloc i vàrem constatar que, amb una o dues excepcions, la prohibició fou respectada. En resum: una situació altament confusa que no sabem si es decantarà a favor de la Societat de Caçadors de Sagunt (a qui ha estat atorgat el vedat per la Conselleria), a favor d'altres sectors també caçadors (partidaris de mantindré allò com a terreny de lliure accés) o bé per les tesis proteccionistes que defensem nosaltres. Mentrestant, qui ha de parlar i decidir -la Conselleria- no diu ni pruna, la qual cosa ens fa témer el pitjor: que són problemes de tipus exclusivament administratiu els que han retardat l'apertura deia temporada a la marjal del Moro i, pertant, en qualsevol moment les activitats de caça poden començar.
12 d'octubre, 7 del matí: entrevista a la Marial del Moro
PARLEN ELS CAÇADORS Nosaltres anem provistos de pancarta i bolígraf. Ells, d'escopeta i caliquenyo. L'escenari: un bar de la platja de Puçol, a la mateixa vora de la Marjal del Moro, el dia d'alçament de la veda i quasi de matinada. El diàleg es resol de manera insòlitament fluïda gràcies a un mètode més vell que anar a peu: trobant un adversari comú. En aquest cas és la política erràtica de la Conselleria d'Agricultura, per bé que els motius de crítica són ben diferents per a cada bàndol. Ens parla Vicent Martínez, membre de la Societat de Caçadors d'Albalat dels Sorells, la qual, afirma Vicent, compta amb uns 200 socis. Les seues respostes són circulars i es fa difícil d'establir un seguit coherent de preguntes i contestacions.
Estem molt fotuts. Tots els que veieu ací [assenyala uns 15 o 20 caçadors repartits pel bar i per fora] veníem a començar la temporada i ens hem trobat que, sense cap avís, ho han prohibit. Estem indignats. Jo cace ací, al Moro, des de l'any 48. No he fallat cap temporada. Sempre m'he dedicat als ànecs i a les fotges exclusivament. Jo no sóc dels que mata animals protegits, com n'hi ha tants... D'Albalat vénen ací uns 10 o 12 caçadors. De Puçol, uns quants més, ja que la seua Societat és més nombrosa que la nostra (deu tenir uns 400 o 500 membres). De Sagunt i d'altres localitats de la comarca també vénen, però, de tota manera, la majoria d'aficionats s'estimen més anar a la perdiu o al conill a Conca.
Fa uns anys, abans de l'expropiació per Altos Hornos, tot això era plantat d'arròs. Hi havia molta més cacera que ara. Actualment, després de l'abandó dels cultius, l'aigua està ací perquè nosaltres ho inundem. Si volem, ho podem buidar tot... i estem disposats a fer-ho si no torna a ser zona de cacera lluiré.
Reconec que la majoria de caçadors se'n passen molt. Jo puc disparar uns 7 o 8 cartutxos en un dia. N'hi ha d'altres que no es queden satisfets amb menys de 200. Tiren a tot: ànecs, pardalets,... i quan es cabregen per la falta de caça inclús disparen contra espècies protegides. El 90% maten per matar.
Els caçadors ho tenim molt clar: o bé fan una Reserva on estiga prohibit totalment caçar o bé segueix com a zona lliure. O tots o ningú. No estem disposats que quatre senyorets se n'aprofiten. Si es declararà Reserva ho consideraríem injust perquè ja no podríem caçar en cap lloc, però de tota manera preferiríem això a què tinguren accés a la marjal quatre enxufats d'algun ministre. Possiblement el millor fóra mig reserva, mig lliure... [l'interromp Juli Lahuerta, un altre caçador, de Puçol, amb to un pèl exaltat]
Si no ho deixen lliure li botarem foc a tot
[torna a agafar el fil Vicent Martínez] Els ecologistes us hauríeu de centrar només en els pardals protegits i no oposar-vos a la caça en general. Estic d'acord que s'aplique un fort càstic als infractors... [diverses veus s'alcen per demanar càstigs exemplars contra els "altres", contra els "escopeters" que maten espècies protegides. D'esprés d'alguns suggeriments de tortures medievals, algú apunta el màxim càstig imaginable: que li retiren l'escopeta al culpable. La majoria, però, fa senyals de reprovació: això seria excessiu... . Continua parlant Vicent] Nosaltres pensem que la Generalitat s'ha apropiat d'un terreny que encara no ha acabat de pagar. Cal saber que la IV Planta no ha volgut firmar l'acceptació del vedat, és a dir, es reserven el dret de fer el que vulguen als seus terrenys en un futur. Per cert, que han oferit revendre els camps als antics propietaris però els llauradors no ho han volgut perquè els oferien els mateixos diners que fa 10 anys o perquè s'havien emportat completament la terra. Ens acomiadem, amb cert protocol, dels ocasionals companys del primer cafè del dia. Anem allunyant-nos sense donar-nos mai l'esquena. Quan ja els hem perduts de vista, ens xiulen les orelles. A ells, segurament, també.
...si no ho deixen lliure totalment no hi haurà ni una gota d'aigua a la marjal. Si jo no la hi fique, això quedarà sec ! [una altra veu, en segona fila]
-3-
\LA CAÇA (UN ANY MÉS...) REFLEXIONS SOBRE LA CACERA 1988, no fa dos mil anys), dels desequilibris induïts a la natura per aquesta pràctica exercida massivament o de la permissivitat amb què les autoritats i la societat en general l'observen. Un bon exemple de la manca de seriositat i de fermesa per part de l'Administració en tractar del control i la regulació de la cacera el tenim en la facilitat amb què s'han sotmès a les pressions de La indústria de la caça (perquè és això les associacions de caçadors pel que fa a la bàsicament: una indústria) mou a l'any milers de protecció de la Marjal del Moro. Com a ecologismilions i polaritza una notable munió d'interessos i tes, nosaltres defensem la prohibició genèrica de grups de pressió, començant, en primer lloc, per les la caça a tot arreu (com s'ha fet a Itàlia, per exemple). Pensem que constituiria una bona associacions de caçadors. empenta cap a la regeneració d'un entorn natural El caçador típic és un personatge agradable i equilibrat, del qual ara ens veiem convençut completament de tenir el dret natural de desposseïts. disparar contra un animal de pèl o ploma pel sol fet Mentre tot això arriba, som partidaris que li passe pel davant (no som els reis de la creació? no s'ha fet sempre així?...). Els caçadors d'exigir a quien corresponda -que moltes vegades són una varietat de l'espècie humana que està és la Guardia Civil, altres els ajuntaments, i en pricomposta, gairebé sense excepcions, per individus mer lloc és la Conselleria d'Agricultura- el combarons -un argument més per fer-se feminista...-, la pliment de la normativa existent, la regulació clara qual cosa, curiosament, no impedeix que es multi- dels espais on es pot caçar i l'ampliació progressiva dels protegits (reserves). En aquest període pliquen a gran velocitat. L'increment de la població caçadora transitori, fins i tot és possible de coincidir amb només ha estat limitat per la manca de preses alguns sectors de caçadors objectivament interprovocada precisament per la proliferació de depre- essats a fer desaparèixer algunes pràctiques dadors. Dit planament: de caçadors, n'hi ha tants clarament abusives: els paranys, sense anar més que han acabat amb la majoria d'animalets i, lluny. pobres, s'avorreixen en no poder farcir de plom un conill o una perdiu cada diumenge que ixen al camp. Del Dia de la Raza a la patrona de la Guardia Civil, de la Hispanidad i la Pilarica a la Fiesta Nacional inventada pels neoespanyolistes moderns... massa continguts per a una sola data. No acaben ací les malaurances d'aquesta fita singular al calendari: és també l'inici de la temporada de caça al País Valencià.
PROBLEMA Un 12 d'octubre es llancen al camp amb l'escopeta al muscle 130.000 individus. Tenint en compte que el 99% afirmen que el 90% (entre els quals no hi són inclosos ells mateixos) no sap caçar, tira contra tot el que passa i no són sinó uns vulgars escopeters, es demana calcular: 1) La probabilitat que té un iexemplar qualsevol d'una espècie protegida de sobreviure després de 3 mesos de temporada de caça. , 2) L'índex de fantasmor per càpita (segons l'escala de Baskerville) dins del col·lectiu format pel membres d'una societat cinegètica X. \$OL UCIO: al pròxim butlletí.
^
fcü-hauria molt a parlar sobre la filosofia que QI iQtpnta la nràptira Hp la rar'pra pn l'ai^ti lalitat fpl
EL P.G.O.U. DE VALÈNCIA CONTRA L'HORTA
(ve de la pàg. 1) dacióde la ciutat cercant un Plad'Drdenacióque, substituint el PGOU del '66, redefinira un model de ciutat a llarg termini, proposant uns objectius realistes encaminats a resoldre la mancança d'equipaments, la situació del transport, l'accés a la façana marítima i, per què no?, els que poden ajudar a refermar la capitalitat del País ( per més que no crec que siga aquesta una qüestió urbanística. Ja ho voldríem, tan senzill !).
Fem parlar les xifres Bé, doncs res d'això. El PGOU que duu camí d'aprovar-se, en mig de la indiferència ciutadana, és un pla que naix tort, amb una filosofia edificadora gens edificant i que, lluny de la modernitat pregonada pels predicaires de torn, ens deixa amb una sensació de "dejà vu" i un regust de temps passats. Intentarem argumentar la nostra oposició de forma breu i seguint el fil següent: primer, és un pla desenvolupista que no s'adiu amb les necessitats reals de la ciutat. Segon, la redacció del pla respon bàsicament als interessos dels sectors de la construcció. Tercer, farem un repàs a les argumentacions en contra del Pla expressades per diferents sectors i a la defensa d'aquest per part
-4-
L'Ajuntament bloqueja la cessió de la futura Casa Verda
NOU LOCAL: EN TENIM LA PIPA PLENA ! Tots els que coneixeu La Casa Verda, local d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO a València, us n'heu adonat de l'espai reduït en què hem de desenvolupar les nostres activitats, de la falta d'un magatzem, de l'estat lamentable del bany... Breument: és un lloc precari, poc adient per a la tasca d'estudi que s'hi fa i no massa acollidor com a lloc de trobada dels ecologistes. La seu actual va ser inaugurada a principis del '82 i ja fa molt de temps que és totalment insuficient perquè el grup vaja endavant. Tots n'erem i en som conscients, però la feblesa de la nostra economia no permet altra cosa. Per altra banda, els ecologistes participem de l'interés que en cert moment semblava que tenia l'Ajuntament per tal de rehabilitar la Ciutat Vella. Això ens va moure, ara fa dos anys, a proposar a l'Ajuntament que ens atorgarà un local, pertanyent al patrimoni municipal, dins del programa general de rehabilitació d'habitatges al barri del Carme. En aquest sentit, es va presentar una memòria i s'encetaren unes negociacions llarguíssimes, repetitives i francament esgotadores -almenys per a nos-altres...- fruit de les quals va ser l'acord d'Alcaldia del mes de juny del '87 segons el qual se'ns concedirien uns baixos que, poc després, resultaren ser els que hi ha situats al portal de Valldigna.
ara. completament independent de qualsevol altra entitat, pública o privada. El fet de llogar-li uns baixos a l'Ajuntament no implica cap mena de vinculació envers aquest organisme que hipoteque la nostra autonomia i capacitat crítica. L'Ajuntament complia amb la seua obligació proporcionant a agrupacions ciutadanes -n'hi ha d'altres, a més a més de la nostra, en aquestes circunstàncies- certes facilitats i nosaltres contribuíem a la regeneració del Barri del Carme amb un local públic de caràcter participatiu, cultural i reivindicatiu. De fet, és obligació de les institucions públiques posar a disposició de les associacions ciutadanes allò que no és sinó patrimoni dels mateixos ciutadans. Aquesta aspiració nostra ha anat topant amb un llarg seguici d'ajornaments, excuses i mentides descarades. Falses promeses o mutisme administratiu, fins que per fi hem arribat a la conclusió que l'Ajuntament no vol donar cap facilitat a qui de vegades és una veu crítica envers la seua política (com el rebuig que hem manifestat
respecte del Pla General d'Ordenació Urbana de València, per exemple). Ens volen castigar. Tot plegat, ben vergonyós per a un govern municipal que es vanta de potenciar la participació ciutadana. O és que només els interessen les veus dòcils i les associacions inofensives de l'estil de les Falles? Per la nostra banda no estem disposats a renunciar a allò que creiem que tenim dret, amb més raó encara si ens han fet girar al voltant d'aquesta possibilitat des de fa tant de temps. Només demanem que l'Ajuntament no segreste el que ens pertoca. Simbòlicament, el dissabte 22 d'octubre vàrem posar el rètol a la porta del nou local: LA CASA VERDA. També vàrem informar la gent del barri de qui érem i què volíem. Altres col·lectius socials tenen problemes similars (el Casal de Joves del Barri del Carme n'és un) i, entre tots, continuarem la lluita amb accions més decidides cas que no se'ns donen solucions de manera ràpida.
El lloc suposava una millora important respecte del local actual, sobretot pel que fa a la disponibilitat d'espai, encara que està mancat d'acondicionament (sòl, banys....). Les tasques del grup s'han vist condicionades -recordem-ho: des de fa ja dos anys- per l'expectativa de disposar d'aquestes noves instal·lacions. Nombroses iniciatives s'han ajornat davant la perspectiva -que cada vegada semblava immediata- de comptar amb una bona seu. Queda ben entès que aquest acord amb l'Ajuntament es feia partint de la base que la nostra organització continuaria essent, com fins
CONVOCATÒRIES
Segona quinzena de novembre, assemblea de la COORDINADORA PER LA DEFENSA DE LES AUS (CODA). Contacte: CODA Marqués de Sta. Ana, 28 28004 Madrid
26 i 27 de novembre, a la Vila Joiosa, reunió de tardor de la COORDINADORA PER LA DEFENSA DEL BOSC. Temes: gestió forestal, litoral, revista Lligabosc, informació econòmica i general, jornades, noves propostes,...). Telèfons de contacte: Toni (965890919) i Jaume (96-5891587). Per correu: Grup Ecologista Xoriguer Apartat 43 03570 La Vila Joiosa 23 de novembre, 7 de la vesprada, al Rialto i dins del cicle de debats organitzats per l'Ajuntament, xerrada sobre "El carril-bici de València", amb la paricipació de membres de la COLLA
CICLO-ECOLOGISTA LA LLUNA PLENA -secció de bicicletes d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO-, i de tècnics de l'Ajuntament responsables del carril. 1 de desembre a les 6'30, manifestació amb ciris, a València, convocada per la COORDINADORA PER LA DEFENSA DE L'HORTA en protesta per l'aprovació del PGOU per part de l'Ajuntament d'aquesta ciutat i per exigir de la Conselleria d'Obres Públiques la no aprovació del Pla. Recorregut: de l'Ajuntament (Pça. del País) a la Conselleria passant pel carrer de les Barques. Més informació: a la CASA VERDA, els dimecres de 8 a 10 de la vesprada.
-7-
quan ja tancàvem...
ACCIDENT A COFRENTES El darrer incident ocorregut a la central nuclear de Cofrentes (trencament d'un bidó amb material contaminat i vessament del contingut) torna a posar damunt la taula el tema de l'extrem secretisme sobre tot allò que envolta el tema nuclear. Veritablement, poden ocórrer moltes coses sense que ens n'assabentem... Per exemple, podia haver rebentat un dessecador de residus. Per exemple, aquest fet podia haver ocorregut abans del mes d'octubre, concretament el mes de juny. Continuant amb els exemples, poden haver restaurat els
ASSEMBLEA ANUAL D'ACCIÓ ECOLOGÍBTA AGRÓ dissabte 12 de novembre, al Centre Verd de Bétera
PLA D'ACTIVITATS:
terrats de l'edifici de residus i del dels motors generadors Diesel, tot emportant-se i fent desaparèixer el material grava- que els cobria. Per exemple, es podia haver sotmès l'inspector-resident del Consejo de Seguridad Nuclear a pressions difícils de resistir. Per exemple, la Direcció de la central pot ser especialment refractària en aquests moments al fet que es conega qualsevol mena d'incident, tot just acabat d'estrenar el permís concedit pel CSN per treballar al 102% de potència (ells havien demanat el 104%). Per exemple...
13'30 a 14'30: arribada 14'30 a 17 : dinar de germanor, cafè, xerrada,... 17 : comença l'assemblea
ASSUMPTES A TRACTAR: balanç d'activitats i econòmic del passat curs document-manifest ideològic plans de treball conjunts per al present curs renovació de membres de la Taula Gestora cloenda de l'.assemblea, tot prenent un vi (comiat i a treballar...) COM ARRIBAR AL CENTRE VERD: amb tren: Des de València, línia 1 del metro. Cal deixar-lo a l'abaixador del Psiquiàtric i seguir un camí asfaltat que voreja l'hospital. A uns 500 metres de l'estació trobareu l'entrada. amb cotxe: Carretera de València a Bétera, a l'altura del Psiquiàtric gireu a l'esquerra. Estarà indicat. PER QUEDAR-SE A DINAR: Cal avisar per telèfon a la Casa Verda, de 6 a 9 de la vesprada, fins al dia 9 de novembre com a màxim.