núm. 45
novembre
'88
MARJALS D'ALMENARA I DEL MORO: ESTAT D'ALERTA
Darrerament, la situació de les nostres marjals ha estat motiu de preocupació constant per als amants de la Natura, degut al constant perill de degradació, o fins i tot de desaparició, en què es troben, malgrat la protecció teòrica que els atorga la Llei d'Aigües i el Decret de Paratges Naturals. ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO del Camp de Morvedre ha desenvolupat durant tot el passat estiu una campanya adreçada a difondre el valor natural de les marjals i aconseguir la seua protecció real i efectiva. L'aspecte divulgatiu de la campanya s'ha centrat en l'edició de fullets i tríptics explicatius i en l'organització de xerrades, audiovisuals i exposicions de fotografies i esquemes de fauna i flora pròpia de les marjals.
Les marjals del Camp de Morvedre i de la Plana Baixa han estat, i han de seguir essent, un important lloc de pas i de reproducció per a les aus aquàtiques
(continua a la pàg. 2)
EL PGOU DE VALENCIÀ, CONTRA L'HORTA El llast del passat València ciutat i la seua àrea metropolitana,com una gran part de les ciutats importants de l'Estat, va conèixer al llarg de l'etapa de desenvolupament del franquisme un enorme augment de població per l'emigració forçosa del camp a la ciutat d'un gran nombre de persones. La ciutat que, a la meitat dels cinquanta, en molts aspectes acabava al Camí de Trànsits, amb els serrells corresponents de Poblats Marítims, Patraix, Orriols, carrer de Quart Extramurs etc, estava envoltada per un coixí d'horta que la separava dels pobles de l'àrea metropolitana. El model de creixement, davant de les necessitats de mà d'obra i d'espai disponible, va ser relativament senzill: Apilar els nouvinguts en edificis horrorosos, tant a la ciutat com als pobles de
l'àrea metropolitana, i crear uns barris (d'alguna manera cal anomenar-los) sense equipaments de cap mena. En molts casos estigueren deu o quinze anys sense asfaltar. Aquesta situació, no sols incidia i incideix en les pèssimes condicions d'habitabilitat material, sinó, a més a més, impossibilitava, i continuafent-ho, el desenvolupament d'un teixit de relacions humanes i la formació d'un cert tarannà de barri. Aquest urbanisme donà com a resultat una ciutat que en alguns aspectes ja no té remei, almenys en les dècades properes. A tall d'exemple, l'índex elevadíssim d'habitatges per unitat d'àrea en gran part de la ciutat. Amb aquest estat de coses rebut per l'ajuntament democràtic calia, en primer lloc, aturar el procés de degra(continua a la pàg. 4)
LES RAONS D'UN RETARD Les noves tecnologies també arriben al BUTLLETÍ (què us pensàveu ?!). L'estiu passat hem portat endavant una profunda reconversió informàtica que (confiem...) ens permeta eixir a l'escenari cada mes. Les nostres neurones no tenen la capacitat d'adaptació dels microxips i ens ha costat un pèl d'adaptar-nos-hi. Entengué's això com a justificació d'aquest parèntesi de tres mesos. A partir d'ara, doncs, serem més àgils i més regulars.