IMPORTANT RESSÒ DE LA CAMPANYA CONTRA ELS PARANYS Les denúncies arriben lluny Les accions per aturar els mètodes indiscriminats de cacera organitzats pel nostre grup des de l'estiu passat estan tenint un impacte sorprenentment elevat. La iniciativa d'enviar targes postals al President de la Generalitat exigint la prohibició dels paranys ha tingut un ressò important a Europa. N'hem enviat milers d'exemplars -amb explicacions en anglès- a societats protectores angleses, holandeses i italianes. No tenim cap dubte -encara que ben callat que s'ho tenen a la Plaça de Manises- que Lerma ha rebut un bon grapat d'aquestes reclamacions trameses pels companys de fora. La Sociedad Espanola de Ornitologia (SEO) se n'ha fet càrrec de la distribució per l'Estat Espanyol.
*
.
,'lf*.. '*••*;
La demanda contra el Govern valencià per no prohibir la utilització dels paranys (vegeu Casa Verda butlletí del mes de juliol passat) va ser presentada directament a les autoritats comunitàries per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO. Paral·lelament, el mes d'octubre, la SEO va presentar-ne una contra el Govern central. La comissió de seguiment de la Directiva europea sobre la
V
Les grans dimensions d'alguns paranys es posen de manifest a la foto Veus la persona que hi ha ?
(continua a la pàg.2)
Farts de dilacions
OKUPACIO DE LA NOVA CASA VERDA Ja ho dèiem a la carta que vàrem fer arribar a tots els nostres socis i amics: "el trasllat Lde la Casa VerdaJ al nou local no pot retardarse més [...] això ha fet que ens en plantegem l'ocupació [i encara que] no és el nostre desig ni el nostre costum recórrer a aquest tipus de mesures, que quede ben clar que, quan no ens deixen cap altra eixida, també som capaços de fer-ho". A la nostra crida a la participació en aquest acte hi van acudir un bon grapat de simpatitzants de l'ecologisme. Així, el 18 de gener, com estava previst, vàrem fer saltar els panys. Al recent estrenat local tingué lloc una xicoteta festa i algun (breu) parlament. Tant els habituals com els eventuals ens vàrem mostrar plenament decidits no només a donar suport a la conquesta sinó també a mantindre-la... cosa prou més dura. I des d'aleshores les activitats del grup estan dividides entre tots dos locals: el vell de Russafa i el nou del Barri del Carme. El colp de peu a la porta (l'okupació, vaja) no volia solament ser quelcom de simbòlic; no pretenia només de donar un toc a l'Ajunta-
La Casa Verda
ment: veritablement tenim la intenció d'usar ja , des d'ara, aquesta nova Casa Verda, tot i les nombroses incomoditats que s'hi pateixen. La pressió sobre l'Ajuntament, per altra banda, a cavall del nou govern municipal, sembla que ha donat ja fruits. Com a mínim, l'accessibiliatat i les declaracions d'intencions dels nous responsables són diametralment oposades a les dels anteriors... en un sentit positiu, naturalment. Pel que fa a nosaltres, estem disposats a concedir-los un prudent marge de confiança, sense renunciar a allò que ja considerem un fet consumat -ço és, l'ocupació- i sense oblidar tampoc que el que exigim no és cap tracte privilegiat per al nostre grup ni cap tronada magnanimitat envers els ecologistes. Senzillament reclamem que allò que pertany a la col·lectivitat -el patrimoni immobiliari municipal- es pose efectivament al servei d'iniciatives renovadores i progressistes autònomes i de base, les quals ho necessiten urgentment per tal de desenvolupar tot el seu potencial. Parlem de tot el conjunt d'entitats i d'iniciatives -solidàries, democràtiques, pro( VE (continua a lapàg.3)