L'extinció d'espècies també és cosa nostra
Cal salvar el samaruc ! Dos peixets importants El samaruc -xicotetpeix de les nostres marjals-està tenint un insòlit relleudes de fa algunes setmanes: és un vertebrat a la vora mateixa de 1 "extinció i se saben els noms ielscognoms delsqui el íaran desaparèixer, com a espècie, de la superfície de la Terra. El fartet (Aphanius iberus) i el samaruc (Valenciahispanica) són dos membres de la família dels ciprinodòntids que tenen una àrea de distribució molt reduïda. El fartet es pot trobarà les marjalscostaneres, des de l'Ebre fins Andalusia i també en una franja estreta de la costa nordafricana. El samaruc viu exclusivament al litoral valencià. Tots dos peixets necessiten una qual i tat d' aiguaque no és freqüent de trobar actualment a les nostres marjals. Lasistemàticadegradació-o senzillament ladesa-
La Casa Verda
parició- de les zones humides litorals ésel princ ipal moti u de la reducc ió de 1' espèc ie a límits agònics. Val adir, doncs, que laproteccióde les escasses àrees on encara es reprodueixen els samarucs hauriad 'ésser un objectiu priori tari de lapolíticaconservacionista de 1' Administració. Instruments legals no en falten: la Llei d'Aigües i la de Costes preserven (en teoria) les zones humides, la Llei de Paratges Naturals permet laqualificacióamb agilitat administrativa-d'indrets concrets atenent a la seua vàlua natural ística. Una massacre amb responsables clars Des del moment que CAMPSA va començar les obres d'aterrament (finals d'agost)hem intentat -inutilment-de somoure tant lacompanyiapetroliera com les autoritats suposadament responsables de la pussaapà«2
VE de pàgl
protecció del nostre patrimoni faunístic. Davant l'evidentdesinterésque manifestaven (i, mestrestant, les obres continuaven...) vàrem portarel cas davant delstribunals. En aquestterreny, vàrem trobar unareceptivitat elevada perpart del jutge: fruitd'aixòés l'ordre de paral ització que s' ha perllongat gairebé un mes. Cal dirben clari fort que si eljutge no ha tingut més remei que alçar l'ordre de paral i tzació és perquè s' ha vist completament desasistit pels qui tenen lapaellapel mànec: l'Agència del Medi Ambient, el Servei de Recursos Naturals de la Conselleria d'AgriculturaiPAjuntamentd'Albuixec. Ho dèiem al principi: els responsables de la massacre de samarucs tenen nom i cal que siguen denunciats: en primer llocésclar, CAMPSA; però també són responsables, per passiva i per complicitat o timidesa front ala gran empresa, les tres institucions esmentades. No és cert que legalmentnohihajainstrumentsperdeturar les obres (com afirma l'Agència del Medi Ambient),noéscertqueCAMPSAdesconeguera la vàluade l'indret (hi hauna carta del nostre grup advertint-los-ho, datada l'any ' 86), no és cert que 1' Ajuntament no puga paralitzar les obres (poden revocaria llicènciad'obres..peròs'hi neguen).
La marjal df Albuixec la importància de les xicotetes zones humides Larellevànciade les poques zones humides que encara ens queden és notable, tant pertot allòque hi hostagen, com pel fet de representar ponts d'unió entre les grans marjals. La situació en què es troben ens fa ser pessimistes de cara a la seua possible protecció i salvació. Així, respecte de lamarjal d'Albuixec, si bé encara no ha estat malmesa per l'especulació turística sí que ho ha estat pel deterioramentprovocatpel desenvolupisme industrial, que està reduint acceleradament les jade per si escasses subzonesenquès'hadividitlamarjal(lamajoria envoltades percarreteres i empreses) en facilitar abocaments i vessaments de tot tipus defems. Amés d'aquests atacs, ambl 'arribada del bon temps és massahabitual trobar-s'hi més de deu persones - o encara més- alazona on sol ubicar-se lacolòniade CAMALLONGUESdedicadesalacaptura del cranc americà. Per altra banda, també afecten l'avifauna, tant les aglomeraciones que es donen a l'entorn del tir al plat i la cacera no controlada.
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO associació per a la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià
Perúltimcomentarque, segons l'opiniódel ramader,elsramatsdel qual solen destrossarelsniusdeCAMALLONGA,les obres de construcció dels terrenys de Campsa començaran enguany.
La Ribera Santa Teresa, 2-2a-4a 46600 ALZIRA Camp de Morvedre St. Josep, 11 46520 PORT DE SAGUNT
EQUIP DE REDACCIÓ Jordi Bigas Paco Fortea Pilar Martín Quique Meseguer
Dipòsit legal 1692-1985
Amés de l'interés ornitològic de la zona, cal feresment de l'existència de les espècies aquàtiques de flora i fauna típiques d'aquest medi natural ,com són ara samarucs i fartets. Junt a lamarjal de Peníscola, són potser leszonesonhihaelsmajors contingents de població.
Imma Oroval Xavier Pujol Natàlia Ramon Pepa Savall Juanjo Villanueva
Imprès amb paper reciclat
L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 VALÈNCIA Tf. (96) 374 57 37 La Costera St. Francesc, 5 -2a 46800XÀTIVA La Valldigna La Casa Verda Roser, 99 46760 TAVERNES DE VALLDIGNA
Butlletí
Nivell màxim de risc d'extinció L'actual ritmed'extinciód'espècies no té equiparació possible en qaulsevol època passada de lahistòriade la Terra. Tot i lacontrovèrsiaque suscita, no sembla que les grans extincions de finals del terciari (desaparició dels dinosauris i tota laparentela) s'hagen produït amb la velocitat -en termes geològics- amb laqual actualment milers d'espècies (i gèneres ifinsi tot famílies senceres) desapareixen del món. El problemaés especialment greu a les zones tropicals, sobretot perquè la diversitat fauníticai florísticahi és també més elevada que arreu. Es unafal.làcia, però, reduir el problema a zones "exòtiques" (Amazones, Àrtic, Himàlaia...):entre nosaltres també s'extingeixen espècies i tenim una greu responsabilitat aevitar-ho, amb mésraóencaraquealtrópicjaqueladiversitatespecíficaésmenorilacapacitatd'intervenció en lanaturamés refinada. La Unió Internacional per laConservaciódelaNatura(UICN) elabora anualment els famosos llibres rojos d'animals amenaçats. S'hi estableixen5 categories: extint, amenaçat, vulnerable, rar i indeterminat. El grauextint s'explica per si mateix (i és força freqüent!). El nivell que denota una situació més prop de l'extinció és amenaçat. Tant el samaruc com el fartet són col. locats en aquest grau poc envej able. La Lista Roja de Vertebrados de Espana, de l'ICONA, considera les mateixes
el tam tam de la selva • AccióEcologistahapresentatun altre recurscontralaConselleriad' Agricultura. Elmotiu: LaConselleriahaavançat el període de veda a 1' Albufera. A1' Albufera es pot caçar des del 1 d'octubre,quanala restadel'Estatnoespotferfinsaldía 15. Per aaixònocaliatantahistòriade parc natural.
La Casa Verda
Fes-los arribar la teua protesta ... i que ho paguen ells! Unacostosacampanyapublicitària de gust força dubtós (no podem deixar de trobar-hiunnotabletufracista...)ens convida anosaltres,' 'consumidors'', afer ús de l'anomenat telèfon del consumidorperaexpressar consultes (i també, suposem, reclamacions). Molt bé, acceptem elrepte: nosaltres, com a ciutadans -que ens agrada més que no pas consumidors- els farem arribar la nostra opinió sobre lamassacrede samarucsaAlbuixec. CAMPSA-' 'motordefuturo'', diuen- sen'adonaràqueel futur had'implicar una més gran actitud de respecte ala natura i que qui no ho façaaixí quedarà ben desacreditatdavantunaopiniópúblicaeadacolp més conscient d' aquesta necessitat. UsconvidematelefonaraCAMPSA per manifestar-los el rebuig que ens mereix la seua actuació a Albuixec. La trucada és gratuïta(formapartderhampublicitari...).
A més a més, com que les anàtides (o siga els patos en la terminologia més corrent) europees encara no han arribat a 1' Albufera, el s caçadors tenen poca cosa al punt de mira aquests dies: només les aus hivernants, moltes espècies protegides i, és clar, els pobres no poden resistir la temptació, el dit es posanervios al gallet i... H Definitivamentcaldefensar-sedels animals i si no es pot sol cal recórrer ala
L' ideal fóra que centenars de trucades arribassenacol.lapsarlalíhia. Jaho sabeu: sempre que tingueu un telèfon amà, la trucadeta. Només cal que repetiu els arguments que s'exposen als articles adjunts.
telèfon del consumidor de CAMPSA:900-152535
policia. MireusinolanotíciadeLaHojadel Lunes de fa uns dies: un Indiana Jons de Picassentquebuscavabolets als afores, en alçar uns cabironsvatrobar-s'hi"unenorme rèptilenroscattranquil.lament". Malgrat el "susto" - continua el diari - el nostre home vatindreelvalord'avisarala policia, laqual " se personó en el lugarde los hechos, logró localizar al bífido"... donant-li mortatrets. Exemplar.
La Conselleria d'Agricultura, contra la normativa comunitària
Una ordre de veda impresentable Hipocresia per les altures Després de lacampanyade l'any passat feta per Acció ecologista-Agró en co.laboració amb la Societat Espanyola d'ornitologia, que vaconsistiren l'enviament a Lerma de targetes des del País Valencià, la resta de l'estat i des de diversos païsoseuropeus,laConselleriad'Agricultura de la Generalitat Valenciana continua encabotada i passa de forma olímpica per damunt de les directrius europees. A l'Ordre de Vedes del 2 de j uny passat, publ icada al DOGV(27-6-89),s'hiautoritzalacaçade tords amb parany. El nombre de captures autoritzades és de 30 perdia, des del dotze d'octubre al 19 de novembre, sense limitació de dies a la setmana. Ladiferènciaentreallòqueesfaiel que es diu és molt apreciable en molts camps de l'administració. Enelcasque ens ocupa, però, no són diferències sinó contradiccions evidents. Fa poc l'administració espanyolademanava ser la seu de l'Agència Europea del Medi Ambient. I estem parlant d' una de les administracions europees més passotes en temes ambientals, on es desenfunda ràpid contra el delicte a la propietat (si és privada) i on lamoral és molt distreta si el delicte és contra la propietat comú (el delicte ecològic, sense anar més lluny). Bé, doncsquan aquesta administració,quemoltsovints'hapassat les directrius europees sobre medi ambientpel castell de popa, recull per un Reial Decret (1095/89, Art. 3 annex. 3) laprohibicióexplícitade la cacera amb certes modalitats com ara xarxes i paranys, ve la nostra Conselleria a esmenar laj ugada i fa una Ordre General de Vedes que contradiu el Decret suara esmentat, autoritzant, entre altres modal itats, el prohibitparany.
Sorprenents són les declaracions de Guillermo Ri vera, DirectorGeneral de Política Forestal i Pesquerade la Conselleria d'AgriculturaaldiariLevante(24-9-89),en elsqualsconfirmaqueen la temporada 89/ 90 els criteris de laConsellería prevaldran sobre el Reial Decret. Dóna aentendre clarament que hi haurà tolerància per part de Madrid i justifica l'actuació autonòmica emparant-seerü'Art.ódelReialDecretones di u que' 'qualsevol altre acte de persecució, mort o captura d'espècies diferents o en condicions diferents als definits en el present Reial Decret requerirà una autorització excepcional i explícita de l'òrgan de la ComunitatAutònoma". Deformaevident,no ens trobem davant de " qualsevol altre acte "sinód'unamodalitatexpressament prohibida pelmateixReial Decret, cosaque el senyor Rivera sap millor que nosaltres i per això parla de "tolerància". Recurs contenciós administratiu El dia 3 d' aquest mes hem presentat un Recurs Contenciós Administratiu contralaConselleriad' Agricultura impugnant Pautoritzaciódelsparanys.amésd'emparar-nos en el Reial Decret abans esmentat. Com cada any, hem de cridar 1' atenció sobre la violació del Conveni de Berna i deies Directives de laComunitatEuropea sobre preservaciód'ausmigratòries. Després ve el senyorCosculluela i demanaque 1' Agènciade Medi Ambient Europea tinga la seu a Espanya i, si ve a l'Estat espanyol (norigueu),elsenyorLerma pensa que València és el lloc adient: el programa preferent de protecció a la Mediterrània...etc. Apanoi!
Tradició i essències En temes de "caceres i paranys" moltsovint s'argumentaambel perill d'enfrontar-se amb les "tradicions".Com si els la tribu encara tinguérem elscèrvolsalaDevesa del Saler i els llops a les llargues nits d'hivern vingueren audolara les cases dels aforesdelspobles.Vinga,nofotem!qui tinga ganesd'aventuraquese'nvajaaColòmbia sense la Visa. En aquest tema el que és tradicional és el baix sostre dels polítics valencians que tradicionalmenthan tingut lapaellapel mànec i dels que, sense serconservacionistes, cada vegada són més conservadors.
el parany El parany és una modalitat tradicional de cacera, consisteix a preparar un arbre de bona capçada, normalment una olivera, una garrofera o un carrasca, a la qual se li buiden les branques centrals deixant-ne només unes quantes de verticals a l'entorn, fentcircumferència. Al'espai interior es col·loquen vares d'espart amarades amb visc on es queden enganxats els pardals atrets pels reclams que s'hi posen dins. Antigament els ocells s'atreien al parany amb reclams fets de canya. En l'actualitat s'empra el cassette japonès reversible i cintes de reclams d'aus. Els ocells, en sentir el cant, es posen sobre l'arbre , queden enganxats pel vesc i cauen a terra on, ja sense lapossibi litat de volar, queden empresonats perunatancade fustaqueenvoltal'arbre. Uncolpderaquetaacabaambla vidadel'ocell.
Butlletí
Les eleccions, els verds i nosaltres: un debat ineludible moviment ben organitzat, sòlid i nombrós de caire alternatiu. La francesa, perexemple, haestat considerada sovint la societat europea més insensible als problemes del medi ambient: Françaés l'estatmés nuclearitzat-proporcionalment- del món, el moviment antinuclearés molt feble, el govern socialista (amb Mitterand al cap) ha estat compromès directamentenunaaccióterrori sta contra el s ecologi stes que va causar un mort(labombaque vaenfonsarel Rainbow Warrior a NovaZelanda) sense que aquest fetprovoquéslesreacccionsque mereixia... Peraltra banda, fa més de 15 any s que candidatures verdes s'estaven presentant a les eleccions franceses sense tindré cap impacte apreciable.
L'èxitde les candidatures verdes arreu de! continent a les passades eleccions europees i l'espectacióexistentenversel vot verd cara ales properes al Parlament espanyol imposa que en comentem alguna cosa, sobretot perquè com a grup ecologista no podem defugir de di r la nostra i fer saber que en pensael col.lectiual 'opiniópúblicai atots els que ens donen suport. El fenomen verd a Europa té a hores d'aràduesmanifestacionsdiferents:peruna banda laconsolidaciód'unafranjaelectoral important en aquellspaïsosonel moviment ja va aparèixer amb força fa gairebé una dècada (Alemanya, Holanda, Bèlgica, a més a més d' altres països nòrdics de fora de la CEE); peraltra, un ascens espectaculara estats on fins ara el ressóelectoral de l'ecologisme havia estat relativament feble (França, Regne Unit, Itàlia). Ambel risc de simplicarexcessivament les coses, podem afirmarque es tracta de dos tipus diferents d'ecologisme, si més no pel seu orige i pels sectors socials que els donen suport.
La Casa Verda
La via alemanya En el model "alemany" (diguem-li aix í...) el partit verd -Die Grünen-està sustentat per un conjunt amplíssim i divers de grups, iniciatives i persones que han fet de les idees alternatives no només un element d' intervenció política sinó també tota una forma de viure. Així,DieGrünennosónsinó lapuntadel'icebergd'unapart significativa d'un moviment social de base molt potent i consolidat. En aquest sentit, lapèrduaoel guany d'uns pocs punts en el percentatge de vots de les candidatures verdes no és massa rellevant: l'ollaes cou, en realitat, al marge de les cites a les urnes. ...i la francesa Enelcasdelsegongrupd'estàts(delsquals el cas més extrem podria ser França: anomenem-lo doncs model "francès"), el vot verd ha estat en les eleccions europees esperançadorament alt (11 % a França, 7% altàliai 15% (!)al Regne Unit); aquestes xifres, però, no es corresponen amb un
Elcasd'Itàlia,elRegneUnit,l'Estat espanyol o Portugal era, si fa no fa, semblant, almenys fins les darreres eleccions o poc abans. El vot verd en aquests estats és un votessencialment"polític"ensentitestricte, superestructural, la qual cosa no és cap judici de valorsinó només unaconstatació evident. Volemdir: és l'expressiód'un estat d'opinió-molt saludable, peraltrabandaperpartd'unsectorcadavoltamés nombrós de ciutadans, peròque pràcticament només es manifesta en aquest suport electoral (per definició, passiu). La conseqüènciaésque en aquests estats el vot als verds és molt més inestable, més sotmès a les conjuntures polítiques i als intents d'integraciódel moviment per part de les forces pol ítiques convencionals, que no pas en el model "alemany". El gra i la palla Possiblementnosigarealista voler aplicar el model alemany al sud d'Europa. Possiblementelmodelfrancèssigarúnicque,de moment, podem esperar per aquestes terres. En el cas particular de l'Estat espanyol, el sentiment difús sobre lagravetatde l'amenaçaalmediiPevidènciadeladegradació ambiental està creixent amb força rapidesa entre lapoblació. Nosaltres constatem que aquest estat d'opinió s'està estenent de manera clara. A les passades eleccions, l'enorme mancad'informacióde l'electorat novapermetrededistingirelgra(elsverds "commeilfaut":laLlistaVerdai Alternativa Verda-MovimentEcologistadeCatalunya) delapalla(elgrupLaComunidad,travestit
encaraquejnésenllàd'unes coincidències bàsiquesenel nostrecampespecífic,nohi hajahomogeneïtaten altres temes. Apostar per una opció electoral (no volem dir una opciópolítica: de política, vulguemono.en femtots)significaperdreaquestadimensió integradora que a hores d'ara té el grup i que és ben palesa: a ACCIÓ ECOLOGISTAAGROhihamilitantsdcpartitsdiferenLs,hiha molta gent que no n 'és de cap i també persones que estan en contra dels partits en general.
peraaquestaocasióen Verdes Ecologistas -a més de 1 "habitual de Partido Humanista-,ielsfatxesclorofil.latsdelVERDE-Vertice Espanyol etc. )• Amb uns ciutadans unamicamés assabentats sobre el caràcter veritable d'aquests elements distorsionadors -la "palla"-, que evite la dispersió de vots, és probable que a les properes eleccions legislatives també a l'Estat espanyol puga haver-hi un percentatge significatiu de vot verd autèntic i la corresponent representació parlamentària (encara que això és més difícil que s'escaigaenuneseleccions no-europees; potserqui més fàcil ho té és Alternativa VerdaaBarcelonaoLos Verdes aMadrid,perallòqueIesgranscircumscripcions afavoreixen les opcions minoritàries...). Què hi pintem? El fet que grups verds tinguen presència institucional és doncs, moltprobablement, només qüestióde temps. Quinaés l'opinió i quinéselpaperd'ACCIOECOLOGISTAAGRO en aquest panorama? Nosaltres (com, per altra banda, la majoria de grups ecologistes de lot l'Estat, des dels més importantsfinslamuniódecol.lectius locals) no hem participat en laformaciódecandidatures verdes ni sembla que encara hi haja
massaentusiasme per fer-ho, per bé que darrerament es van pujant al carro dels Verds cada vegada més ecologistes "històrics". Les raons d'aquesta inhibició són diverses i cada grup té la seua pròpia trajectòriaperexplicar-ho. En el nostre cas pensàvem, i continuem pensant, que les conteses electorals no són, en aquests moments, el terreny que ens és propi. AAGaOEDOLOGISTA-AGROconsiderem que la tasca que tenim per endavant és construir una forta i arrelada associació cívica, centrada en la defensa de l'entorn, que ti nga una presència continuada i importantatots aquells llocs del País Valenciàonhihaquelcomadefensarorecuperar i que puga agrupar a tots -a la majoria almenys- dels que estan disposats a lluitar perfer-ho possible. La societat valenciana estàenormementdesvertebradaen aquest terreny (i en altres, ai!, però això són figues d'un altre paner), laqual cosa vol dir desprotegida front a agressions de tota mena i desenvolupistes de totes les tendències polítiques. Els partits i Acció Ecologista-Agró En la tasca de defensa del que ens queda, en les mil i una lluites diàries per l'entorn natural, hem de sumar les forces de tots els que són sensibles a aquests problemes,
Maiaquestadiversitatnohaestatun problema. Dins el grup es respecten les idees de tots i l'adscripc ió pol ítica de cadascú: lanostratascacomacol.lectiun'ésindependent percomplet, tot i que no tenim cap escrúpol per demanar suport ales forces polítique quan considerem que és interessant. Més encara: el nostre desig és que siguen les formacions polítiques les que facenseues les altemativesque defensem els ecologistes i que tinguen èxiten aquesta acceptació. I és ben cert que gràcies a la receptivitat d'alguns partits molts temes encetats pel grup han tingut un ressò popular i parlamentari que nosaltres sols nohaguessem pogut obtenirmai. No ens situem per sobre de les organitzacions polítiques: en som al marge, o, més ben dit, fem una tasca que és de tots (en teoria) peròque no fa ningú (en la pràctica). No hi ha per tant cap actitud antipartit entre nosaltres, molt menys encara cap prevenció contra forces anomenades verdes, ni hi ha tampoc capdesigd'entrebancar aquests grups que estan en la v ia electoral . Ben al contrari, serem el s primers d'alegrar-nos i celebrarels seus èxits futurs (partim de la base, és clar, que el programa que proposen siga coherent amb el que proposemelsecologisleshistòricament).El paper de l'Associació considerada globalment, el nostre camí, però, noés aquest. Convit al debat El temaqueda tan sols encetat. Hi ha sens dubte molts altres I actors que caldriaconsiderar per a una anàlisi d'aquest aspecte "electoral" dins la tasca dels ecologistes. Potserara,quan el temaésal carrer, siga el moment de la polèmica. Qui tinga alguna
Butlletí
Parlen els partits polítics Hem fet una enquesta sobre el partit verd i les eleccions. L'hem adreçada a Just Ramírez del MCP V, a Mario Caballero d'EUPV i a Ernest Garcia de la UP V. Pensareu que s'ha quedat fora gent que segur que té coses a dir; d'això n'estem segurs. Nosaltres desitgem que siga així, perquè ens agradaria que aquest espai del BUTLLETÍ continués sense urgències electorals. Les preguntes a tots tres són: 1.-1 No hi ha un cert oportunisme electoral en la incorporació de programes ecologistes per part dels partits polítics ?. 2.- i Què opineu de l'augment de l'expectativa del vot verd i quines en són les causes profundes ?. 3.- Quins punts concrets per al País Valencià inclou el programa del vostre partit en temes de medi ambient. 4.- Opinió sobre el nou model de partits verds.
Ernest García d'UP.V.
Grups,encara minori taris, pensen quecal anarcapaun model alternatiu,menys mercantil ,menys estatal i,alhoramésjust. En la mesuraque el creixement del vot verd respon al'expansiód'aquesta mentalitat es un fet del tot positiu. D'altra banda, hi ha la percepció que la crisi ecològica amenaça la nostra forma de vida, la nostra qualitat de vida d'europeusrics.Si això técomaconseqüència l'expansió d'opcions pol ítiques que no qüestionen el model de societat occidental sinó tan sols les seues incomoditats. Aleshores la cosaés més que preocupant. Aquesta posiciópodriaexpressarse mésomenysaixí: norenunciemalapossessió de béns i de riquesa derivada d'activitats productives que generen deixalles altament contaminants, però no sols volem béns i riquesa, volem també l'aigua i l'aire nets, de fornia que ens quedem el s benefici s in'exportemlacontaminació-alTercerlVIón, per exemple-. Aquesta canal lada podria
l.-NOvullparlarmassadelsaltres.LaUPV s'ha definit des de lasuaconstituciócoma partit (el 1982/82) com a ecopacífista i des de bon començament hi ha hagut persones actives en grups ecologistes i ambientalistes. En cert sentit, laUPVnogiraara cap al verd sinó que haestat sempre un partit verd. Una altra cosaés si hem estat sempre al'alturade lescircumstàncies...que segur que no ho hem estat. Parlant en general, crec que els ecologistes ens hauríem d'alegrar pel fet que els partits comencen a preocupar-se pels problemes del medi ambient. A mi, de tota manera, més que l'oportunisme em preocupa la incoherència i la ignorància: Les pol ítiques econòm iques, per exemple, són més neoliberalsa mesura que es desplacen capa la dreta i més intervecionistes i igualitàries a mesura que es desplacen cap a l'esquerra; totes, però, són adictes al creixement i bastant cegamentproductivistes. 1, amb aquesta prioritat, les polítiques medioambientals que s'hi afegeixen són puramúsicacelestial.Eldiscurs habitual en elsparti ts tradicionals, tantaresquerracom aladretadiu més o menys així: "hem de fercompatibleelcreixementeconòmicamb lajustíciasocialiamblaprotecciódelmedi
La Casa Verda
ambient". Eldefected'aquestdiscursnoés el seu opoituni sme, sinó la seua i ncoherència. 2.- Crec que hi ha dues causes de fonsquecal analitzarperseparat perquè les seues implicacionspolítico-socials són ben diferents. D'unabanda, les poblacions comencen aserconscients que lacrisi ecològica, l'espasme del qual parlà un diaGeorgescu-Roegen,posaen qüestió lacontinuïtat de l'espècie humana sobre la terra.
disfressar-se amb parauletes verdes. Alguns dels nous verds europeus, dels nascuts a les europees del' 89 en estats on fins ara no havien reeixit les propostes de l'ecologisme pol ític, quan diuen allò de " nosaltres som ecologistes, no pacifistes", podrie estarajudantafernàixerelmonstre. L'ecologisme no pot perdre laconsciència social si no vol contribuir a la legitimació, amb 1 lenguatge "ecologista", de pràctiques imperialistes i racistesques'albirenperalapropera dècada. 1 em fa por l'evidència que, a
mesura que es desplaça cap al sud D' Europa. el vot verd va perdent contingut sexual. 3.En primer lloc. paralització deCofrcnts i desenvolupament de les energies renovables, Em tem un rcllançament del programa nuclear per als "90 Ja n "hi ha símptomes: els "setgrans "hanparlat molt a Paris de l'efecte hivernacle i noresdeTxcmòbikelClubde Roma ha fet uninformepro-Nuclear...F)otser estic equivocat, però trobe que cal estarà l'aguait, per si de cas. Cal aturar la pluja àcida als Ports. i. atesa la situació, toca tancar la tèrmica d'Andorraaiiibunpla laboral alternatiu per alstre balladors. Cal també una protecció eficaç delespais naturals, des dels gransal més menuts, des de la Tinença ala Mariola, tot passant perI'eiixereta. Reforestació: em fa por I"annunci oficial, cada any. dient que s'ha reduït el nombred'incendis. Diem no al magatzem de parallamps als Serrans. El criteri: les deixalles perilloses pern suportables les ha de guardarqui les produesca: les deixalles perilloses nos'handcpnxluir: el model actual pnxJuir-lesi"cxportar-les"contraelsmés pobres- no és ecologista sinófeixista. Així que la solució més honesta en aquest cas fóra un magatzem (ambcontrol públic i només per als parallamps instal·lats al P.V.) fet en una comarca industrial (potser I" Horta). l.a previsible dificultat de trobar a hores d'ara algun ajuntamcnt que hiestiga dis|po> sat, ens hafetsuggcrrir I a n uc lear com a I Icx; d'emmagatzematge, però estem oberts a discutiralteernativesmillors. Protecció de les espècies amenaçades (sí. també dels samarucs i de les víctimes de modalitats de caçajustament prohibides). Defensa de I "Horta, perquè la pèrdua de terres agrícoles de bona qualitat és un dels fets més alarmants de la crisi ecològica glòbul. No a les urbanitzacions, aterraments iabancalamentsincontrolats! en particular, l'expansiódel complex construcció-turisiiK'-canvteresal litoral ha anat
ja mésenllà de qualsevol nivell raonable). Gestió racional de l'aigua (prou d'aquesta bogeria que confon el Xúquer ambrAmazones). Finalment, voldria posaren relleu dospuntsdel programa de la l'PV: el primer és la necessitat de la tantes vegades ajornada Llei del Medi Ambient i el segon és que.en lameuaopinió.s'ha fet un programa globalnK'nt inspirat en consideracions ecologistes. 4 - Que aquest mcxlel jaestà madur, que no scràunamcxlacojuntural i que entrarà en les institucions abitns de cinc anys. F.l problema, doncs, és el de quines característiques tindra.quinscontingutsscx.ialsi nacionals, quin tipusdc nacionalisme defensarà. Se'm preguntes obertes, perquè les actuals llistes electorals \ erdes no són encara el partit al tcmatiuquecaldria. Mol tes coses queden per decidir. Crec que la l'P V estarà oberta a purt ic i |\ir en
el debat, tot defensant tres puntsde \ ista: a) F.l procés nos'ha de produiral marge del moviment ecologista; el mos iment social no pot ser un corretja de transmissioniun;i"b;ises(x,·ial"peralpartitalternatiu: el partit nohade ser una simpleemanaciódel moviment social. b) 1 .aplatafortnapolíticahad'incorporarimpulscísaltenutiusclilcTents-paciflsta. feminista, solidàritalambel Tercer Món. Kstem per un ecologisme d'esquerres. c) Ha de ser una plataforma valenciana i compromesa amb les reivindicacionsdclsdrets col·lectius del poble valen cià.. Aixíés la tradicióde l'ecologisme socialment existent, perquè no és més ecologista unaorganitzacióespanvola i centralitzada que una organització valenciana capaçdccoordmar-seambquicalgaicon\ inga. 1 .al'PVestiiimnKTsa.enl'actualitat, en un debat intern sobre aquestes coses i. naturalment, vol discutiries amb totes les persones i grups interessats.
MarioCaballero d'E.UP.V. l.-Nohocrcic.EIspartits polítics en general han d'arreplegar en llurs programes solucions als principals problsmes del seu entorn. I el problema del medi ambient es ja un problema aclaparador a moltes àrees del planeta, com hoésal País Valencià. Dependrà de la importància que hom done al desenrotllisme front a laconsers aciódel nxxli ambient el fet quecada partitincorpore més o menys propostes ecologistes, lis en definitiva també una pció ideológica. 2. -L'augment del vot verdes con seqüència.perruna banda. d'una major consciència dels ciutadans pels tenK's de medi ambient i.d'altra.de ladcsconfiançad'una part de l'electorat cap als partits polítics tradicionals. Personalment.opineque no existeixen solucionsambientals"ai1l;Kles" siiHÍpolítiquesi globlalsorientailesi limitades, si cal per laconserv aciódel medi. I na opció políticaquevulgaofenraltemativ es
reals aaquests problemes had'incorporarles als seus programes econòmic, social, industrial.agrari.d'ensernamentetc. I això només pot fer-ho un partit polític ambels seus programes globals.
Butlletí
3.- Fent un resum de les propostes programàtiques.cal destacar:
tar).PerladifusióiproiiKx:k>det()·iLseiXTgétiqucsnoconiaminaniv
a) Millora i sanejament de les xarxes d'aigües residuals. b» Pladcprotecciódelesconques fluvialspereliminarlesriuadesi aprofitar al màxim les precicipitacions. c) Pla de repoblament forestal amb espèciesautòctones. d» Programes de gcstiódc residus sòlids urbans i induslnaisquc inclogueu llur reciclatge. e) Nou l'la F.nergèlic Nacional que sinie correctament l'equilibri entre oferta i demanda .apartirde ladiversificaciódels reciïrsosetx.·rgèticsmitjarK.·anteldesenvolupanx"ntd ' energies altematives i no contaminants.Tot allópeermetriaaparalitzacióiel posterior desmantellament de la Central Nuclear deCofrents. f) Creaciód'una xarxa d'espais naturals protegit.seficac,nK'nt. g) Plansd'actuaciócontraeldeteriorament i contaminacióde lacosta. h)Eíliminaciódc la contaminació produïda per laCentral Tèrmicad" Aixlorra. Trasllat de les industnescontaminants i perilloses foradel casc urbà de Castelló. i) IX'sem olupament de pn)graines de protecció de les espècies i estricta aplicació de la legislacióexistcnt pera laprotecciód'espèciesenperilld'e.xtiiK'ió. j) Retirada de parallamps radioactius i que la ubicació del magatzem siga resultat d'una anàlisi racional i equitativa. que no supose en cap dels casos penalit/acióa lescomarques deprimides.
- Contrael pnxiuctivisme, que sols miraelcreiximent quantitatiu. Pel proga's que té coma objectiu principal el be nestar de la majoria de la població.
4. -Totselspartitsprogressisiesque aporten dilea-nts v isionsdel món són necessaris. I els partits \ crds aporten, en general, un mm estildefer política. HI cas espanyol és una mica diferent . HI nostre país - i mes en concret el País Valencià- té una llarga tradició de mos imentsecologistesnovinculatsacap partit polític, ambun cert tarannà àcrata iespon tani. que dubte molt que se senten representaLsenel pla polític per un partit verd. sigael que siga. i sobreu >t quan hi aparei xen persones que no han participat mai de les "niogudes"ecologistes.
La Casa Verda
- Contra la ideologiapriv atit/;xlora. urbanitzadora i balafiadora dels recursos, que amaga els veritables interessos: l'enriquiment economic i material d'uns pocs. Per una ordenació del territori, un sistema de producció i consum (d "habitatges, transport i esbargimcntique respecte l'ús públic del patrimoni de tots i tinga com a finalitat principal el heneficide la col·lectivitat.
Just Ramírez del M.C.P.V. I - Indubtahlcment. Peralspartits que per damunt de tot van a lacacadcl vot. recologisiTK·avuiendonaunsquant.s.i s'atanyen a buscar-los com siga. Tanmateix, trobe legítim que una opcióelectoral v ulga destacar aquclls clcments que pensen que piKlen ser més atractius perals seus possibles votants; el problema, en tot cas. serà de mantenir la coherència entre el que esdiualacampanvai el que es ta cada dia. 2.- Paral·lelament ala degradació tic I nostre medi. v a pnxluint-se una certa sensibilització popular pel problema, encara que ales nostres terres hi ha moltadistànciaentre tolsdos prexessos. Eúi sectors no menyspreables comença a ser aquesta una important pretxupació i es normal que tingauncertressòelectoral. Però trobeque alguns s'enganyen. Perquè aparegueu formacionsambprcsligi i ressò de masses - de I "estil dels Verds alemanys-,cal moltdctreball pacient, intens i extens, no sectari i sense angunies per trobar resultalsacurt termini. 3.- D'una manera sumària direm que estem: -Cuitralanuclearit/ació(ci\ilimili-
La concreció de tot això al País Valencià, la tractem de dur diàriament lent combat dins dels moviments ecologistes, veïnals, pacifistes, en lluites com la defensa de l'Horta, contra plans d'ordenació ilesen \ olupistes i especulatius, per laprotecciode I' AIbuf èra.de l'eixereta contra puertoCorin to. la nuclear de Cofrentes i els parallamps radioactius a Domeno. per la ncte ja i l'ús públ ic de les platges i la conserv aciótle les /(MX'shumides.cotitralautilit/acK)delsm)sta"s ports |xir la Via. l·lotaetc. 4.-No\eigenl!(Xcldit"n»HinKxlel". Simplenx'nt hi ha un intent d'aprofitar cara a les urnes una "imatge de marca" i.de forma nxS bé parasitària, beneficiar-scdcl treball I et durant un bon grapat d'anysdes de les organitzacions de base. A més a més. trobe un important penll:eldecreiiuird'unanuix*rdprouabsur da les il·lusions dels potencials electors -i tamhéd'algunsbenintenciotuilscaiKlidaLs-
l^crcaciód'unaaltenvttivapolítica verda no la veig deslligadad'altres lluites: C( Mitra l'exploticióalesenipreses, contrael masclisme, contrael militarisme, per unes llibertats pleiK'sen el terreny personal i naCKMialetc.hiocnsviïxIràdclanitalniatí.siiK') ap;irtirdemillluitesdianes.enlesqualsens hcmdetrobarjuntstotselsquicreicmenla necessitat il'aquesta feina |KT damunt d'adscripcions partidistes i per ales quals cal guanyar encara molta gent.
Magatzems de parallamps radioactius,
on i com? Quan jas'han instal·lat milers de parallamps radioactius, quan ja s'ha l'et negoci amh la comercial it/ació per part d'empreses privades, els parallamps es troben repartits per les teulades sense cap tipus de cens ni el més mínim control de seguretat ex igible a les instal.faccions radioactives en general. 1. actual normativa.aprovada l'a IIK'S de dos anvs.en prohibeix lapnxlucció Alniateix temps otèa-ixilues alternatives: la legalit/acio dels parallamps com a "instal.lacióradioaetiva" obéexigeix la a·tiradaoik·stnantcllamcnt d'aquests aparells per part de personal especialil/at que certifiquelaik·scontaminaciódellkxones troben. I lem de plantejar-nos, doncs, on i en quines condicions hauran de magat/emar-se els resiilus radioactius dels parallamps. Pensem que les possibles solucions a I' cmmagalzcmamcnt d'aquests parallamps constitueix untemacotnplex.ja que les deixalles són tan sols un aspecte d'una problemàtica molt més àmplia: la incontrolada imassi va produccióderesidusradioactuisdc baixa. mitjana ialla intensitu. ÍTont a aquesta problemàtica tan complexa, els moviments ecologistes no s'han pronunciat de forma unitària. Ans al contrari: s'està produint un ampli ik"bat a"flcxiu qucexpa'ssa opinions sovintdifea·nciades i divergents. Sabem que el responsable d'aquest estat caòtic tic coses es la pròpia Administració pública, que ha oient una irresponsable permissiv itataunncgoi. i pnv at que juga alegrement amb la salut de tols nosalla's. l.aComissiòd'l·lnergiad'Accio Ixologista-Agiúentenquequalsevolsoluciód'cmmagat/cmatgc. hauriaile respectarelsseguentscriteris: I. IX's de la premissa ecologista
10
AlíHTIJjnitl·julkilcxr»^wnquL·ralfcire<ivatrA(XT()l·ÏX)lXX;iSTA-A(;R()aL·uhicaciòilel magat/enuleparallam ps radioactiusptxiría ser la central nuclear ik; Col rentes. Aquesta presaile postura haprov oeat tlebatsapassionats i opinions noscmpreeoincidentsdinsdel grup. IvIsmembresdelaC'íHnissiód'finergianoestand'acortlambaquellaopinió i.en aquest article. lac(MitnKliiKMi.l·lltenui.sinxSm).tS>p()lèniicid'aixòestnicUi:queelBLTl.l.l·TIsigaunnian.·tk.' debats que afav oresquen el tractament en profunditat dels temes.
bàsica de "qui genera Ics dei xal Ics i residus contaminants. had'assumir-ne Ics conseqüències indesitjables", la ubicació i cl control dels magat/ems ha de ter-sc als llocs on s'han instal·lat i usat. Rebutgem qualsevol solució que intente traslladarà /ones mes netes i conserv adcsdel territori les restes degradants que procedeixen. sobretot.de lesàreesmetropolitanesi industrials. 2. (atia comunitat autònoma haurà d'emmagat/emarels seus propis residus i ubicar-los a/ones industrialit/ades i noa /ones rurals. V lílsmagat/ems radioactius hauran tic guardar i conservar aínb les màxiiDes condicionsdc seguretat únicaiJK'nt i exclusivament aquest tipusdc material radioactiu sense barrejar-ho amb un altre. 4. Aquests magat/ems hauran de tenircontrol públic així com possibilitatsde panicipacióeiutadana per garantir-ne la seguretat. Hauran de ser propietat de l'einpa>s;ipúNical·INRf·-SA(I·Jnpa·s;i Nacional de Residuos Radioactiv os) i no estar sota el control d "empreses pnv aties. D'aqiK'stsmínimscriterisracHmalsi ecològics apuntats .es dedueix on no haurien d'estar els cementeris de parallamps.l'nade les possibles respostes.vkiraiev nlcnt".tor.i: laCentral Nuclear deC'otrentes. Pensem.jx-n').que la nuclear nos'ha ilc convertir també en un magat/em ik1 (xiral lamps r.KÜoiKtius. PeRjuè.'. L·i ubicacio a la CN de Cot rentes vulnera tots els punts anteriors, que nosalta·sconsidea·m
premisses importaniíssmics. Amés amés: a) Podria Ne unueixida per al greu pnïblcmaque té la Central dcCola'ntes:I,a saturació dels magat/ems de residus de mitjana i baixa activitat ràdioactivaque es pnxliïeixenalamateixacentral. l'nmagat/em de parallamps a Cotrentes pixlria donar una eixida camuflada a aquest probkiua. b) L·ipoblaciiHk" la comarca de la Vall d'Aiora.afortunadament tampoc nohi v oi el ntigat/emiU parallani|is. ni aCofrentes ni a la seva comarca. c) legitimaria i reforçaria més la racionalitat endimoniada de les centrals nuclears, tot afegint-lcsei xa "nova funció" de absoldre el problema de l'emmagatzematge dels paral lamps. AranlentjrBl.'TLU·rn.dcliiiCMk.· Juliol, esikirtavaunaallcmativ aprovisiona! per als magat/ems de parallamps: laCcntral Nuclear deCofrentes. lísuna|x>sició que mantenen alguns gru ps ecologistes tkrl País Valencià. Nosaltres, contràriament, dcsprcsik' valorar les últimesexpenencies i mov iments socials contra un possible magat/em a lacomarcadels Serrans, pensem que la Central de Confrents no és en absolut una possible-solució: no assumim la necessitat de donar una "alternativa"concretaa un problemaque els i Icsccologistcs no hem creat. Des d'aquesta perspectiva v aloa-mcom a iiKoraxta i pa'cipitada l'alteniativaik·Cofa·ntesquealgunsecologisteshanikMiat.Haua·mdccontinuarexigint a·spotisabiliUttsarAilministracKJPública
Butlletí
Parlem de la Serra de l'Espadà...
Entrevista amb Manuel Costa catedràtic de botànica a laFacultat de Farmàcia FadosnúemrosdelBUTLLETI us donàvem notícies de la Coordinadora per a la Defensa de l'Espadà i de les accions que des de fa mesos venen emprenent pera la defensa d' aquest espai. Com a continuació del tema, publ iq uem ara una entre vista amb Manuel Costa, catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia de València i decidit impulsorde la Coordinadora.
Voldria destacar també la importància que té tant la façana est com l'oest. Moltes vegades pensem que l'Espadà és tan sols la part que mira al mar. També hi ha la part castellanoparlant de l'interior, on moltes vegades se senten un poc abandonats de la nostraatenció.Aixòm'hihapassatmoltes vegades i és important de tindre-ho en compte.
Quines són les característiques físiques més peculiars d'aquesta serra?. L'Espadà és un entorn completament original alPaís Valenciàper dos factors: els materials rocosos i pertantels sòls. L'existènciad'arenisquesdeBuntsandstein-el que s'entén com a rodenos o pedrad'esmolar, que és de naturalesa silícea-, la fan completament diferentalageneralitatcaliça. Tot açò, junt a les alçàries de la serra superiors amil metres i laproximitatalamar, faques'hi donen unes condicions microclimàtiques molt especials amb un grau d'humitat molt més elevat que el de l'entorn general. Això faque la vegetació sigaabsolutament original, amb lapresènciade suredes, matolls i tota laresta d'etapes de substitució d'aquest tipus de vegetació que és la sureda valenciana. Hi ha altres punts al País Valencià amb un bosc de suro ben diferenciat? Non'hi hacap altre com l'Espadà. A la Serra Calderona hi ha exemplars aïllats barrejats amb carrasca i també al Desert de les Palmes hi ha algunes barrancades amb suredes. Després queden alguns exemplars aïllats en altres serralades, però amb laqualitatiestructuraciódel'Espadànon'hi hacap més. Quins són els impactes que ha rebut la serra els darrers anys? Dinsdeladegradaciógeneralquehiha al País Valencià, realment aclaparadora, a la serra resten espais encara ben conser-
La Casa Verda
bles de 1' interior. Jo considere molt importanelfetd'animarlagent,elshabitants-que són al capialafielsquees beneficiaran més de la conservació de la zona- a preservar els costums tradicional s, tant populars com festius, agrícoles, arquitectònics... valors que s'estan perdent i queal'Espadà resten prou ben conservats.
vats i això és important. Les agressions més fortes han estatels incendis, lahiperexplotaciódel suro, l'extraccióde terres i les pedreres. Penses que l'impacte humà, amb la transformació de terres per al conreu, és important? La serra no ha estat excessivament pobladaiaixòhafetquel'úsdelaterrasiga prou harmònic amb 1' entorn. Molts cultius estan actualment en regressió i caldria buscarunasolucióperharmonitzarlautilitzaciódel territori amb l'entorn natural de l'àrea. Quins valors són destacables als pobles d'aquesta àrea? En general laserraés original en tots els sentits. Unentom original dóna originalitat a totes les coses, als habitants, als pobles, als cultius...atot. És un espai que sota el punt de vista arquitectònic, llevantd'algunes barbaritats que han fet malbé l'harmonia que molts d' aquests pobles guardaven amb l'entorn, doncs està prou ben conservat. És una zona taninteressantquetotelquesigalaconservaciódel'areajolidóne una gran importància. Els costums són els clàssics dels po-
L'Espadàésunconjuntproucomplicat desdelpuntdevistaorogràficidedistribució administrativaicaldriadelimitarbéquins són els límits d'Espadà i què considerem que està dins l'Espadà peraferunapolítica de conservació adequada. El que és clar és quecategoriaentél'Espadàperaconvertirse en una àrea natural a protegir. Quina seria per a tu la Figura de protecció més adequada? Caldriapotseranalitzar-homés detingudament, però de bestretajo diriaque lade ' 'Parc Natural Regional'',figuraque existeix a molts països i que significa que es conservaelqueexisteixiquenos'alteraelqueestà fet. Molt sovint la gent pensa que amb la protecció d' una zonaja no podrà plantar un ametlleri això noés així. La gent de lazona hauriade rebre unacompensaciójaqueells hi aporten alguna cosa més que l'espai per a laconservació, mentre que qui ho disfruta és el poble de tot el País Valencià. Vol afegir alguna altra cosa? Estimular les associacions com laque tu representes perquè continuen esforçantse pera salvaguardar els últims llocs que ens queden en condicions. Pense que Espadà és ideal ja que la surera es recupera molt bé després d' un incendiiensofereixunespaidegranqualitat natural.
11
25 d'octubre, dimecres, 8 h., a La Casa Verda projecció de diapositives de l'expedició ornitològica al llac Mki (Marroc) de la passada primavera.
28 d'octubre, dissabte excursió fotogràficaper l'Albufera (interessats aanar-hi, telefoneu aLa Casa Verda de 6 a 9 del vespre). Places limitades!
7 de novembre, dimarts, 8 h. a La Casa Verda debat sobre els magatzems radioactius
ALTRÍ
:onsulteu les cartelleres d'aspectacles
salvem la fauna autòctona! CAMPSA instaUaunmagatzem a la marjal d Albuixec que destrueix un dels últims reductes del samaruc, espècie endèmica del País Valencià
fes-los arribar la teua protesta... i que ho paguen ells! crideu al 900.152535 (telèfon del consumidor de CAMPS A) i expresseu la vostra protesta. La trucada és gratuïta.
PREMSA