núm. 53
novembre '89
Un indret molt especial per a la Ribera
Volen urbanitzar la Murta ?
Membres d'Acció Ecologista Agró de la Ribera encadenats a les màquines La Murta és una vall situada al sud-est d'Alzira, entre la Serra de Corbera i la Serra dita, precisament, de la Murta. El fet de ser un cul-de-sac n'ha preservat la part més profunda d'un impacte humà
excessiu. Les restes del monestir dels Jerònims doten l'indret d'una dimensió històrica remarcable. En la psicologia col·lectiva dels habitants de la Ribera -i en especial dels d'Alzira- la Murta juga un pa-
darrera hora... Es confirma documentalment que l'Ajuntament d'Alzira vol parcel·lar terrenys forestals protegits. A més a més, s'ha creat una comissió investigadora municipal per les possibles responsabilitats derivades de l'obertura de vials... presidida pel mateix alcalde. per a part: un lloc bonic, entranyable i a respectar. El fet que des de fa alguns anys hi tinguen lloc fenòmens religiosos singulars i multitudinaris -que no entrem a jutjar- és significatiu d'aquest caràcter "especial" que té el paratge en la mentalitat popular. La plaga dels xalets, però, ha anat mossegant progressivament més i més superfície d'aquesta contrada. Algunes transformacions (passa a pag 5)
L'accident més greu d'ençà Txernòbil
Vandellòs: a un pas de la catàstrofe Es una impressió generalitzada que cada volta s'estan produint més accidents a les centrals nuclears i, en general, a les instal·lacions que fan servir en el seu cicle materials radioactius. Si ana-litzem els errors i les fallades -tant humanes com tècniques- que es produeixen als accidents catalogats com a molt greus (cas del darrer a Vandellòs-!), es comprova la poca distància que hi ha entre aquests tipus d'accidents i el tràgic desenllaç final de Txernòbil. Així, la situació perillosíssima a la qual arribà l'escalfament del nucli del reactor fou molt semblant a Vandellòs i a Txernòbil. La diferència entre un accident
La Casa Verda
greu i una catàstrofe és més que res una qüestió de sort, de límits imprecisos. El desgast desmesurat que pateixen els elements mecànics que componen una central nuclear i els altíssims factors de risc que porta implícita la tecnologia corresponent, afecten de manera similar totes les centrals, siguen del model que siguen. El fet que ara no hàgem rebut una forta pluja radioactiva a la manera de Txernòbil, hem d'agrair-ho no pas a la perícia o a l'enginy dels treballadors i tècnics de Vandellòs-I (ni, encara menys, a la infal·libilitat de la tecnologia) sinó a la clemència i la misericòrdia de les deesses del cel. (passa a pag 2)
Central nuclear de Vandellòs-2
energia (Ve de la pàg. 1)
La punta de l'iceberg Tot i que hi ha més interès entre la població i més i millor informació sobre els accidents nuclears que no pas fa deu o quinze anys, encara continua sense arribar a coneixement de l'opinió pública un gran nombre d'aquests accidents, molts dels quals catalogats com a molt greus. Els mitjans de comunicació com sempre: hi ha honroses excepcions...- silencien o trivialitzen habitualment els accidents del tipus del de Vandellòs, dulcifiquen la naturalesa de la notícia en excloure'n les anàlisis objectives d'uns fets que delaten extremes amenaces i riscs per a les poblacions. Els accidents greus acaben per ser reduïts i considerats com a "incidents resolubles" que afecten només a tècnics i treballadors de les instal·lacions radioactives. Les empreses gestores de les centrals, mogudes objectivament per la lògica exterminista del "caiga qui caiga mentre omplim el calaix", és a dir, d'acord amb els interessos econòmics de la indústria elèctrica i nuclear, conti-
nuen tenint una sèrie de defensors incondicionals, per més que el món al seu voltant perda la salut i la vida. El consens que hi ha entre els poders econòmics al voltant de la necessitat de l'energia nuclear, dificulta la difusió de notícies sobre els continuats accidents que es produeixen. Només de vegades, en casos notoris com Txernòbil, Harrisburg o ara Vandellòs, s'aconsegueix de trencar la barrera informativa que imposa el consens establert pels poders fàctics. Segons informacions de la premsa diària (Levante, 27 d'octubre), el mateix Consell de Seguretat Nuclear qualifica l'accident de Vandellòs-I com el més greu ocorregut en una central de l'Estat Espanyol. De l'informe es desprèn que durant les 48 hores següents a l'incendi, la refrigeració del nucli del reactor va estar a punt d'interrompre's, la qual cosa hagués provocat un accident de conseqüències incalculables, (passa a pag 3)
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO associació per a la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià
Vandellòs pàg.1,2,3,4 Murta " 1, 5 i 6 Parallamps " 6 Albufera "7 i 8 Cofrents "9 Bosc 9 Pgou's " 11 i 12 Energia nuclear..." 12 i 13 Femer nuclear... " 14 S'ha parlat " 15 Aclariment "15 Convocatòries "16
Record d'Angel Cabo Àngel era un bon amic de tots. Una persona sempre disposada a oferir la seua contribució a les tasques de la Casa Verda. Hem perdut un ecologista i un company. Com a homenatge, només podem dir una cosa: continuarem lluitant pel que tant ell com nosaltres crèiem i creiem. La Ribera Santa Teresa, 2-2a-4a 46600 ALZIRA Camp de Morvedre St. Josep, 11 46520 PORT DE SAGUNT
EQUIP DE REDACCIÓ Jordi Bigas Paco Fortea Pilar Martín Quique Meseguer Ester Dipòsit legal 1692-1985
SUMARI
Imma Oroval Xavier Pujol Pepa Savall Juanjo Villanueva
Imprès amb paper reciclat
L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 VALÈNCIA Tf. (96)3317864 La Costera St. Francesc, 5 -2a 46800 XÀTIVA La Valldigna La Casa Verda Roser, 99 46760 TAVERNES VALLDIGNA
butlletí
energia
La deixadesa del Consell de Seguretat Nuclear Arran de l'accident de Txernòbil (1986), el Consejo de Seguridad Nuclear va exigir algunes millores tècniques en els elements de seguretat de diverses centrals nuclears de l'Estat Espanyol. Pel que fa a Vandellòs-I, dues de les cinc noves mesures de seguretat exigides consistien en la millora del sistema d'extinció contra-incendis i en la col·locació d'un cinquè turbobufador per a la refri-geració del nucli del reactor. Després de 3 anys de l'accident de Txernòbil, aquestes exigències tècniques encara no s'havien acomplert.
Declaracions de Donato Fuejo (president del CSN): "L'energia nuclear no és segura..." (de la premsa diària). Igualment, la Central Nuclear de Cofrents no ha corregit ni aplicat les mesures de seguretat que el Consell de Seguretat Nuclear va exigir a Hidroelèctrica, com a propietària de la central. Un accident com el de Vandellòs-I a Cofrents tindria conseqüències molt més greus. Acció Ecologista-Agró va recordar i concretar el desembre del 86, a les Corts Valencianes, les exigències del Consejo de Seguridad Nuclear pel que fa a la Central Nuclear de Co-frents. En resum, calia:
a) Instal·lar un sistema amb capacitat per fer front, sense que falle la contenció, a reaccions me-tall-aigua del 75% de la beina que rodeja la part activa del elements combustibles. b) Implantar mesures encaminades a evitar la fallida del sistema de contenció com a conseqüència d'accidents amb nucli degradat. Cap d'aquestes mesures de seguretat, doncs, no s'ha posat en marxa, ni a la Central de Cofrents ni a la de Vandellòs. Aquest fet insòlit i miserable i la situació francament preocupant que se'n deriva ens fan pensar que: 1)Cal qualificar de cínica i contradictòria -com a mínim...- la lògica política i tècnica que presumeix que "amb més control tècnic és possible garantir la seguretat total en les instal·lacions nuclears". Les afirmacions dels tècnics pronuclears perden tota credibilitat quan són els primers a vulnerar els seus propis criteris: després de 3 anys des de l'accident de Txernòbil les noves i salvadores mesures de
La Casa Verda
seguretat no s'han posat encara en pràctica. 2)Aquestes omissions sóntnostra de la irresponsabilitat i la imprudència, no només dels propietaris de les centrals nuclears, sinó també, i en igual grau, del Consejo de Seguridad Nuclear, una de les funcions principals del qual consisteix, precisament, a vetllar per l'estricte compliment de les mesures tècniques necessàries per reduir el risc de catàstrofe. El Consejo coneix perfectament la realitat de les centrals... i deixa fer. 3)Es confirma que l'ús de l'energia nuclear dóna lloc, de manera consubstancial, a catàstrofes humanes i a desolació ambiental. La majoria de polítics i tècnics demostren en aquest terreny una irresponsabilitat que qualificaríem d'infantil si no fos, per desgràcia, criminal. N'és una bona prova que els poders públics, no exigeixen una cosa tan elemental com és que s'acomplesquen les esmentades mesures de seguretat emeses arran de Txernòbil.
energia
El factor humà
La nit del 29-0
Pel que fa a la consideració del factor humà i dels mecanismes de seguretat, en el cas de l'últim accident de Vandellòs-I s'han produït les següents deficiències notables:
La mateixa nit del 29-0 un grup de persones d'AE-A va acostar-se al Palau del Temple, on es seguia la llarga nit electoral de "la majoria sí/la majoria no", per lliurar una carta oberta a tots els parlamentaris/es elegits, per recordar-los el poc ressò que havia tingut l'accident de Vandellòs en les seues res-pectives campanyes -llevat d'honroses excepcions- i demanarlos que: a) Prengueren postura pública a favor del tancament definitiu de la central de Vandellòs (aquestes sí que són ones perilloses i no les de TV3). b) S'encete el camí cap a la paralització de totes les centrals nuclears de l'Estat i, en particular, la de Cofrents.
l)Les autoritats suposadament responsables no avisaren ni els alcaldes ni la població de la gravetat de la situació. No obstant, els tècnics de la central sí que tingueren temps d'avisar els seus familiars del perill de catàstrofe per tal que s'allunyaren de la comarca. En els moments de perill, els mateixos tècnics van deixar tot sols els equips de bombers (els quals, a més a més, mancaven de la preparació tècnica i dels mitjans idonis per a fer front a un accident d'aquestes característiques i magnitud). 11)Els plans d'evacuació previstos i dissenyats per a una situació de tan altíssim risc no es posaren en marxa. lll)No s'està donant informació sobre les medicions concretes dels índexs de radioactivitat ambiental. -...... • • IV)No hi ha un centre d'acollida d'irradiats per al tractament de les persones afectades. •
V)EIPENTA (Pla d'Evacuació Nuclear de Tarragona) ha resultat funcionar com una broma inoperant i pesada. Per acabar, dues reflexions més al voltant d'aquests fets: .En primer lloc, cal lamentar que el comitè sindical de l'empresa de Vandellòs assumirà servilment el fals discurs tranquilitzador d'"aquí no ha passat res". Quan es juga amb la vida de multitud de persones, esdevé una atrocitat moral convertir-se en transmissors del interessos lucratius i corporatius de l'empresa propietària de la Central Nuclear. Cal dir que la reunió de Comitès d'Empresa deies centrals nuclears feta posteriorment ha desautoritzat de pla aquesta postura. .En segon lloc, cal destacar la situació d'indefensió i desempar dels municipis limítrofs a la Central Nuclear de Vandellòs-I. Tot i les reiterades declaracions públiques, manifestacions i fins i tot vagues generals sol·licitant la paralització definitiva de la central, aquestes poblacions només reben un tipus de resposta -que ja no és creïble ni pot ser-ho mai més-: "s'adoptaran les mesures tècniques necessà-
ries per a garantir la seguretat i la protecció de la població". Una autèntica burla. Per totes les raons esmentades ja reiteradament, entenem que hem estat a un pas que l'accident de Vandellòs tinguera unes conseqüències tan sinistres com les que va ocasionar la catàstrofe de Txernòbil i considerem que és urgent exigir: 1)Que les autoritats -a tots els nivells- adopten un compromís públic en favor del tancament definitiu de la Central Nuclear de Vandellòs. 2)Que s'inicie el camí cap a la paralització de totes les Centrals nuclears de l'Estat Espanyol, per entendre que suposen una amenaça intolerable per a totes les ciutadanes i ciutadans. 3)Que s'encete el desplegament de nous plans energètics alternatius -desnuclaritzats-, que no siguen un risc greu per a la continuïtat de la vida en el planeta.
butlletí
espais naturals
alguns interrogants sobre la Murta .perquè una despesa innecessària de 230 milions? .perquè l'any '85 s'hi van legalitzar urbanitzacions "salvatges"? .com és possible que l'Ajuntament ignore el seu propi Pla General d'Ordenació Urbana? .Sr. Blasco, protegir = urbanitzar ? (ve de pag 1)
agrícoles van contribuir també a degradar-ne la part més accessible. Fa set o vuit anys un incendi va reduir quasi a no-res la magnífica pineda que cobria els vessants de les serralades i el fons de la vall. El procés de regene-ració de la coberta vegetal anava per força bon camí, ajudat per l'orientació cap a l'obaga i la relativament elevada pluviositat. El Pla General d'Ordenació Urbana d'Alzira (aprovat l'any 84) qualifica la Murta com a sòl especialment protegit, destinat a ús exclusivament forestal i cinegètic. Segons el Pla, a la vall no poden fer-s'hi aterraments... però se n'hi han fet. Tampoc no poden fer-s'hi transformacions agràries... però també se n'hi han fet. Menys encara poden fer-s'hi urbanitzacions... i tot sembla indicar que hi ha qui vol fer-les. l'Ajuntament: hi vaig, compre....i la destrosse
la
El passat octubre, maquinària pesant va començar a ampliar desmesuradament alguns camins que ja existien i a obrir-ne de nous. On només hi havia camins rurals estrets, s'hi han fet pistes de 8 metres d'amplària. Arbocers i margallons (espècies protegides),
La Casa Verda
arrabassats per les excavadores, s'estenen pels costats d'aquestes noves pistes. L'assumpte és greu no tan sols per l'impacte ecològic en si, sinó perquè el propietari de la vall és a hores d'ara el mateix Ajuntament d'Alzira, el qual, mitjançant una discutible operació financera, va adquirir la Murta a particulars per més de 200 milions de pessetes. La raó per a fer aquesta despesa tan considerable va ser, justament, la de preservar els valors paisatgístics de l'indret.
Afirmem que es va tractar d'una operació financera discutible perquè no veiem quina necessitat tenia l'Ajuntament d'endeutar-se en una quantitat tan elevada quan estava en les seues mans evitar qualsevol impacte degradant (amb les figures legals de protecció adients) sense que això impliqués necessàriament fer-se amb la propietat del terreny. Però és que ara ve la seguida insòlita d'aquesta compra: l'Ajuntament afirma que no té recursos suficients per pagar la Murta i proposa de parcel.lar-ne (passa a la pàg. següent)
part i revendre-la a particulars per fer-hi xalets. Genial. Increïblement, aquesta grollera maniobra especuladora i propagandística va tindré el suport dels grups d'oposició municipal (a l'Ajuntament té majoria el PSOE).
passat 21 d'octubre. Després, es van encartellar les parets de l'Ajuntament. Paral·lelament, s'ha denunciat l'amenaça que gravita sobre la Murta a tots el alzirencs i s'ha pres contacte amb totes les forces socials i polítiques locals.
Joan Palomo
La reacció de les entitats ciutadanes, de la població i fins i tot dels partits que van donar suport a la dubtosa operació de compra, han estat esperançadores. Les obres s'han aturat i les màquines han estat retirades. L'alcalde, amb una maniobra ben reveladora del seu tarannà, ha evitat de convocar plenaris ordinaris del consistori per no fer front als requeriments d'explicació que se li plantejaven. Es l'hora d'exigir responsabilitats... i ben segur que ho farem.
Per si això no fóra prou, hi ha qui no pot esperar-se: per instruccions directes de Francesc Blasco, alcalde d'Alzira, president de la Diputació de València i home fort del PSOE de la comarca, co-mencen les obres d'obertura de vials esmentades abans. No hi ha pla especial, no hi ha projecte d'obres, ni tan sols en sap res la Comissió d'Obres i Urbanisme del propi Ajuntament. No hi ha direcció tècni-
ca ni l'obligat informe sobre impacte ambiental de l'Agència del Medi Ambient. No s'ha exposat a informació pública ni s'ha aprovat al plenari municipal. Es difícil de trobar més il·legalitats juntes. Alzira és Xicago anys 20. Per cridar l'atenció sobre aquests fets, membres d'Acció Ecologista Agró de la Ribera es van encadenar a les màquines el
Els Serrans no es queden a la lluna de València Els serrans han dut fins ara una oposició frontal i exemplar contra el projecte d'instal.lació d'un magatzem radioactiu a la seua comarca. Ni la gota freda els ha impedit de manifestar-se, ni les càrregues policials indiscriminades o les denegacions de permís del senyor Burriel els han aturat. Enfront de tanta decisió, l'Administració es dedica a marejar la perdiu: en Juliol l'ex-conseller Azagra proposa una moratòria per fer els informes tècnics corresponents; els alcaldes socialistes que l'accepten es separen de la Coordinadora i aquesta queda com a Coordinadora de Veïns i Alcaldes. Actualment, el nou conseller, Emèrit Bono, ha proposat un acord dels municipis afectats dut per la via de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, per posteriorment traslladar-lo al Consell, que al seu torn ho faria al Govern de l'Estat. Pensem que seria l'ocasió de difondre la declaració d'ajuntaments no nuclears, aprofitant la reunió de la Federació. Els serrans tenen pendent una entrevista amb Lerma i, si les coses no canvien convoquen MANIFESTACIÓ el 24 de Nov. a les 6 de la vesprada. Després de les mobilitzacions de la campanya electoral cal transformar l'actual moratòria en un rebuig clar del projecte d'instal.lació del magatzem de parallamps radioactius a Domeno.
llicència per al magatzem; després de l'experiència amb la Serrania, estem segurs que ja sabran que la gestió dels residus ha de tindré en compte els aspectes socials alhora que els tècnics.
Els d'Enresa, a més de no donar ni una i tindré per tota política de gestió de residus la recerca i captura de l'alcalde despistat que done
La lluita dels serrans, per la seua intensitat, no sols està servint per paralitzar el projecte de magatzem a Domeno, si no que ha obert una
escletxa important en la política d'Enresa. Amb el nou govern, les movilitzacions del serrans haurien de servir de reflexió per a un canvi necessari en la gestió dels residus radioactius. Pensem que és important que la lluita antinuclear aparega a les institucions: a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, les Corts, etc. han de posicionar-se. El silenci del Consell evidència su indefinió respecte de la política d'Enresa. I d'ara endavant, no sols parlarem de Domeno si no dels Ports i el Maestrat, de Cofrents.... Davant d'aquests successos cal preguntar-se si té o no legitimitat un govern autonòmic per a opinar i decidir en una qüestió que l'afecta tan vivament com és la utilització del seu territori per emmagatzemar residus que no s'han generat al País Valencià i que ens vénen imposats, ja que el traspàs de competències entre l'administració central i l'autonòmica no va incloure "la qüestió nuclear".
butlletí
zones humides Al·legacions al Pla del Parc Natural
Albufera : Un pas endarrere
de la creació de la figura protectora del Parc. A més a més, proposem fer disminuir l'àrea recreativa de les urbanitzacions així com eliminar àrees de pic-nic situades entre el poble del Saler i la platja i les situades al sud de la gola del Pujol. Arrossar L'arrossar té un funció fonamental no "complementària" com s'indica a la Memòria del Pla. La continuïtat de l'arrossar és imprescindible: per tant, cal aturar qualsevol tipus de transformació dels arrossars en conreus hortofrutícoles, sense deixar cap porta oberta en el PEPNA. En definitiva, les confusions del Pla deixen una escletxa a la reducció en la pràctica
La Comissió de Territori d'Acció Ecologista-Agró sempre ha seguit molt a prop el tema de l'Albufera. A continuació fem un breu resum del document d'al·legacions presentades al Pla Especial del Parc Natural de l'Albufera (PEPNA). Per raons d'espai, les notes que segueixen són un pàl·lid reflex de les argumentacions del document de 20 pàgines. Per a les persones interessades en aquest o d'altres temes relacionats amb espais naturals, ordenació del territori, etc. recomanem posar-se en contacte amb les persones de la Comissió.
En el seu temps, valoràrem l'Avanç del Pla del Parc Natural de l'Albufera com a acceptable, pensant que no hi ha més cera que la que crema i que, en molts aspectes era millorable. Ara, a la vista del Pla Especial exposat a informació pública, pemsem que l'Administració ha reculat massa davant dels interessos d'AVA, caçadors, etc. i, en canvi, no s'hi tenen en
La Casa Verda
compte els desitjós de les persones que volen una protecció més eficaç d'allò que, en definitiva, és un én de tots els valencians/nes. Tot seguit, fem un extracte de les al·legacions presentades. Devesa No s'avança en el grau de protecció de què ja gaudia abans
del perímetre del Parc en establir arbitràriament i de forma discrecional dos tipus d'àrees; permetent a la segona els conreus rotatoris. Està demostrat que els conreus horto-frutícoles aporten més productes fitosanitaris a la cadena tròfica.
zones humides
Proposem tornar a la redacció anterior i que s'hi contemplen mesures de protecció dels arrosars i dels arrossers: Ajuts dels Fons Comunitaris previstos per a zones agrícoles d'interés ambiental, Creació d'un Banc de Terres com el que va proposar la Unió de Llauradors i Ajuts per productes fitosanitaris no impactants. Cullera Volem manifestar la nostra satisfacció amb l'ordenació proposada que no cedeix davant les intencions i actuacions de l'Ajuntament de Cullera (Veg. art. sobre PGOU de Cullera en aquest BUTLLETÍ) que ha proposat la revisió del PGOU amb criteris especuladors enfrontats contra el Parc, considerant urbanitzables zones declarades com a de Protecció Especial Integral.
8
Guarderia Hauria d'estar prevista una guarderia eficaç amb mitjans adequats, des del primer any per evitar el furtivisme, els aterraments etc. Vols rasants Proposem que s'establesca la prohibició de vols (inclosos els militars) a menys de 1.000 mts. de la vertical de tota la superfície del Parc, exceptuant-ne quan es tracte de raons de seguretat, conservació o salvament, tal i com es fa en altres espais protegits. Vegetació El PEPNA comtempla la regeneració del paisatge i la protecció i potenciació de la vegetació autòctona de la Devesa i el Llac; no s'hi preveu, però, un sistema d'ar-
bratge a la marjal que afavoresca la diversitat paisatgística , l'establiment de la fauna i la creació de microclimes positius per al conreu de l'arròs (tanques, tallavents ). Tampoc no s'hi preveu el tractament de la vegetació higròfila de les sèquies que constitueix la base genètica per a una futura recolonització de les aigües lliures del Parc. Caceres En general hi ha una gran regressió respecte de l'Avanç: s'hi manté la pràctica destructiva de les càbiles i, a més a més, creiem que manquen de fonament els criteris amb què es delimiten les àrees de reserva atenent exclusivament a raons de l'espai disponible, sense afectar a llocs on, malgrat les caceres, hi ha poblacions d'aus importants.
butlletí
Després de l'accident de Vandellòs, l'oposició popular a la central nuclear es torna a organitzar
Inquietud a Cofrentes El passat dissabte 11 de novembre va néixer a Casas Ibànez (Albacete) la Coordinadora Antinuclear contra Cofrentes. A la reunió constitutòria van anar-hi prop de 50 persones en representació de localitats i grups dels voltants de la central nuclear: Almansa, Ayora, Casas Ibànez, Madrigueras, Minglanilla, Villamalea, Villalpardo, Villorta... També hi va assistir gent d'Albacete i de València, entre els quals membres d'Acció Ecologista Agró i de l'Assemblea Comarcal Ecologista. La Coordinadora està oberta a totes les persones interessades i sensibilitzades en la lluita antinuclear, en particular als col·lectius
ecologistes del País Valencià i d'Albacete que vulguen col·laborar per aconseguir la paralització de Cofrentes. Totes les persones i grups presents a la reunió arribaren a l'acord de començar una campanya d'activitats d'explicació als ciutadans i de concienciació antinuclear: cartells, adhesius, dossiers informatius, xerrades, vídeos, referèndums populars etc. També es va decidir de cercar l'ajut dels grups polítics que han incorporat als seus programes electorals la proposta de tancament de les centrals nuclears. D'aquesta manera es podrien presentar mocions als diversos ajuntaments contra la inseguretat per a
la vida que implica el funcionament de Cofrentes. Per acabar, la nounada Coordinadora acordà de posar-se en contacte amb la Coordinadora Estatal Antinuclear per augmentar les energies cap al tancament de totes les centrals nuclears de l'Estat Espanyol, així com sol·licitar al WISE (Servei Internacional d'Informació sobre la Energia) de formar part de la xarxa alternativa de medició de radioactivitat ambiental [vegeu el butlletí de juliol passat], única manera de contrastar les mesures oficials que es donen per a la zona de Cofrentes.
carta oberta al senyor Francesc Blasco
Treuen carrasques del Javalambre A continuació reproduïm la carta tramesa pel nostre grup al president de la Diputació de València. Els fets i les argumentacions que s'hi exposen estan, potser, massa simplificats. Si arriben en aquesta Redacció noves dades sobre el tema, tornarem a parlar-ne més en detall, atès que ens sorprendria que els vivers forestals de CODENA tingueren actuacions d'aquest tipus.
Benvolgut senyor, Ens hem assabentat que CODENA, organisme depenent de la Diputació, que vostè presideix, està efectuant una extracció de carrasques al Javalambre, concretament de finques situades a la Puebla de Valverde, per posar-les a disposició dels corresponents serveis de jardineria municipals. Aquesta operació constitueix
La Casa Verda
un despropòsit evident, per tal com acostar les espècies autòctones a un jardí urbà no pot fer-se de cap manera a costa de destruir paratges naturals de delicat equilibri. Que aquesta desfeta la faça un organisme de l'Administració especialitzat en aquests temes, converteix l'assumpte en un fet greu i dolorós. Per proveir els Ajuntaments d'espècies autòctones existeix l'alternativa d'aprofitar-ne els arbres que estan comdemnats per
les nombroses transformacions agràries, carreteres, etc. Per tal motiu, solicitem que intervinga el més prompte possible per suspendre immediatament aquestes lamentables actuacions. Quedem a l'espera de rebre notícies esperançadores sobre aquest tema i, mentrestant, aprofitem l'avinentesa per saludar-lo cordialment.
urbanisme
E PGOU de Sagunt A la reproducció del mapa topogràfic 1:50.000 del terme, hem resumit el 29 plànols escala 1:5000 de la Memòria de l'avanç de la revisió del Pla. Insistim que encara que la marjal Nord apareix com a protegida, hi ha altres versions del Pla on figura com a urbanitzable, per la qual cosa no sabem com quedarà la proposta final. hi
El Pla General d'Ordenació Urbana de Sagunt ha estat en exposició pública les passades setmanes. L'alt grau de sensibilització ciutadana que existeix a la capital del Camp de Morvedre ha provocat la creació d'una comissió per tal de tractar el tema i donar a conèixer les crítiques que mereix el projecte de la Comissió de Govern Municipal. Aquesta comissió està integrada per Associacions de veïns, UGT, CC.OO. PSOE, IU, UPV, Acció Ecologista-Agró etc. Els punts on es centren les crítiques principals són: Obscurantisme total de l'Ajuntament front a les associacions ciutadanes a l'hora d'informar sobre la revisió en marxa; mentrestant, han negociat amb empreses constructores, grans indústries i bancs. .Com a conseqüència del punt anterior, el Pla augmenta al doble del que hi ha previst actualment el sòl qualificat com a urbanitzable... sense haver-hi cap tendència demogràfica que ho justifique (tot al contrari: si el sentit de la revisió d'un PGOU és adequar la planificació a l'evolució de la població i a les diverses activitats, caldria disminuir el sòl urbanitzable i l'industrial que es va destinar la IVa. Planta Siderúrgica). .Els terrenys dedicats a allotjarhi indústries i habitatges apareixen l'un al costat de l'altre. Així, queden eliminades les zones verdes-coixí previstes en anteriors plans. .Es torna a insistir en el projecte de Puerto Corinto, tot i que ja va ser descartat per la Conselleria d'Obres Públiques (de tota ma-nera, hi ha plànols on apareix i d'altres on no hi és; al plànol que adjuntem figura com a zona protegida).
10
butlletí
urbanisme
Cullera: edifique"lo meu Sorgeix una nova urbanització a la muntanya (Cantera Menera-Lloma Llarga) i s'amplien les de Los Monasterios i Mont Picaio. També s'amplia la zona urba-nitzable a la Platja d'Almardà. .La resta de la muntanya que apareix com a protegida només ho és sobre el paper: es demostra pel fet que aquesta hipotètica protecció és compatible amb una pedrera de 3'5 Km (!) de llargària (la pedrera d'Asland). .La Marjal del Moro es considerada com a zona verda de la zona industrial (sic), la qual cosa, a banda de ser una qualificació incorrecta, és utilitzada com a excusa per a l'eliminació de les autèntiques zones verdes abans esmentades, ja que la gran extensió que se li assigna permet d'assolir el percentatge mínim de metres quadrats zones verdes per habitant exigit per la Llei del Sòl. Aquests són els punts més importants -junt amb la requalificació de terrenys guanyats a la mar per l'espigó del port comercial, que passen de serveis generals a zona hotelera- que reivindiquem com a zona verda o càmping i/o alberg municipal, centre d'intercanvis juvenils etc. A més a més, l'edificació d'hotels no està clar que siga legal per la possible adscripció dels terrenys a la zona marítimo-terrestre. Altres aspectes que tenim en estudi -i ara ja com a associació ecologista- són la requalificació de terrenys actualment urbanitzables a protegits a la zona de la Gola de l'Estany, de manera que queden connectades la platja i les dunes amb la marjal mitjançant l'ultima zona que roman de saladar verge. També estem analitzant la viabilitat de demanar diversos traçats de carril-bici.
La Casa Verda
Aquest estiu una baixada de percentatge de turistes ha fet tremolar els en ipresarís del sector que, de manera automàtica, s'han adreçat a l'Administració demanant solucions, que per a ells vol dir diners públics (més inf raestructures: TAV, Autopistes etc.) i si et descuides, subvencions. Algunes tímides veus han apuntat que la degradació ambiental de la qual tants duros han tret els empreculadors (Empresarium speculator) siga un dels factors de la davallada futura. Les solucions que es proposen des de l'Administració: fer algun congrés -que sempre fa bonic-, condemnar el desenrotllisme dels '60 i...deixar seguir construint com s'ha fet a Benitatxell, el Montgó, Serra d'Irta, l'Olla d'Altea, Cullera El final previst és un skyline "des de Vinaròs fins a Oriola". El cas de Cullera n'és un bon exemple. Municipi turístic, primer d'europeus, després a mida que la qualitat baixava, de peninsulars; és un dels municipis de la costa (junt amb Xàbia i Benidorm) que fins dades recents no havien revisats llurs PGOU'S tal i com estableix la Llei General d'Ordinació del Sòl de...1.976! (Endevineu per què han tardat tants anys?). A hores d'ara, l'Ajuntament de Cullera, amb majoria d'Unió Valenciana, en fer la revisió del Pgou, inclou com a urbanitzables tot el tram del litoral comprés entre el far i el Mareny Blau i el Mont Cabeçol. I ves per on, resulta que aquests terrenys estan dins de l'àrea del. Parc Natural de l'Albufera on hi figuren com a Llocs de Proteció Especial Integral. La Comissió Territorial d'Urbanisme de la Conselleria, a diferència del que ha passat en altres ocasions no s'ha empassat la política de fets consumats i ha dit prou. De moment el vet de la Comissió ha parat els peus als constructors subrogant-se en les competències de l'Ajuntament de Cullera, la qual cosa significa que d'ara endavant són els tècnics de la Conselleria els qui han de redactar el nou projecte. Les pressions des de l'Ajuntament de Cullera han començat: fulls sencers de propaganda en els diaris (sense firmar), maniobres, etc. Es lògic, com va dir el senyor alcalde de Cullera: "no és cert que jo siga propietari de terrenys requalificats com a urbanitzables en el Pgou, en tot cas són de la meua família". Doncs, això: edifique "lo meu".
11
energia
Com planificar sense energia nuclear Aquest article ens fou enviat fa uns mesos pels companys d'AEDENAT, raons d'espai havien impossibilitat que isqués abans en el BUTLLETÍ. Hem pensat que l'accident de Vandellòs l'ha posat desgraciadament d'actualitat.
La Humanitat es comporta com un hereu borratxo. El prestigiós científic Mario Bunge ha declarat que amb l'actual ritme d'explotació dels recursos naturals, la civilització corre el risc d'extingir-se. Independenment que açò últim siga bo o rof, no hi dubte que el procés de degradació a què es sotmès l'entorn va en detriment d'una vida sana i lliure. L'afany de desenvolupament - paraula mítica i de difícil interpretació-, ha dut els grans monopolis a una contínua lluita amb el medi ambient amb la finalitat de desbudellar les seues riqueses. Tot això, és clar, sense cap tipus de concessió al medi, incloent-hi les persones. Dins d'aquest context de sobreexplotació irracional de la natura, cal situar el problema de l'energia. Mentre es pogué, es tallà la llenya, es malbaratà el petroli i es cremà el carbó. Recollint la frase de Munford sobre el capitalisme postindustrial: "La Humanitat va comportar-se com un hereu borratxo", el problema és qui i en quines
12
70 semblava una proposta utòpica, el temps l'ha confirmada com una alternativa realista i alhora pràctica, lluny de plantejaments tremebunds. Nosaltres, els ecologistes, creiem que estem davant d'un temps de decisions importants, que successos com el de Vandellòs no fan si no posar en evidència. Sabem, com ho saben també els planificadors energètics, que ara per ara l'energia nuclear és innecesària i que es pot continuar augmentant el nivell de vida prescindint de les nuclears i sense que això supose tornar a les cavernes. I això sense entrar ara en el tema de què és el nivell de vida: nivell de consum?, temps lliure? renda per càpita? Es molt elevat el nivell de vida al Japó amb una mitjana de 6 dies de vacance a l'any?.
condicions ha de pagar la ressaca. Pel que fa a la qüestió energètica, aquesta ressaca s'anomena centrals nuclears i ens envolta en un mantell de problemes ambientals, residus radioactius i deutes que generosament hem de pagar a escot entre tots els honrats i sofrits contribuents.
Hem de deixar clar que l'alternativa que presentem no és estrictament ecologista. Allò que pretenem és aturar aquesta si-tuació i que, potser, es puga començar a donar marxa enrere en aquesta frenètica cursa cap a la destrucció de les persones i de la naturalesa. Com fer-ho ?
I el que és pitjor, o almenys més dolorós, és que aquesta situació ens la podríem haver estalviat. Si fem una mica d'història, podem veure conm, arran de la crisi del petroli del 73, la "planificació energètica" va fer-se atenent escrupolosament als interessos de la banca. Un programa basat en la construcció de centrals nuclears a tort i a dret i en deixar de banda l'estudi, la investigació i l'endegament de les energies alternatives. Des d'eixe mateix moment, ixen a la llum els grups ecologistes, i especialment AEDENAT (abans AEPDEN) els quals comencen a cridar als quatre vents que és possible planificar sense energia nuclear. No parlem d'utopies Allò que a les darreries dels anys
Les claus per a entendre l'abandonament radical i no progressiu de l'energia nuclear caldria cercaries en tres camps ben diferenciats: - Mantindré les fonts convencionals d'obtenció d'energia (exceptuant la nuclear, és clar!), tot augmentant l'eficiència dels sistemes que la produeixen. - Potenciar el desenvolupament i l'ús de les energies renovables amb la finalitat que en un termini mitjà (horitzó any 2050) constituesquen un percentatge considerable de l'oferta energètica global. - Fer de l'estalvi energètic una font d'energia.
butlletí
energia
El manteniment de les fonts convencionals d'energia és absolutament necessari per a que l'abandó immediat siga viable . En aquest sentit es proposa el carbó junt amb el fuel-oil com a energia de xoc que aguante la parada nuclear fins que es produesquen importants augments de la producció d'energia d'origen hidràulic. Des del punt de vista ecologista, el carbó no és, ben clar que ho tenim, la panacea. Tanmateix, partim de la base que tota activitat humana té un impacte i que aquest impacte es pot i cal minimitzar-lo. En el cas del carbó es pot exigir la restauració dels terrenys afectats per la mineria a cel obert (ras de sòl), la disminució de l'emissió d'òxids de sofre i nitrogen i la implantació de severs controls de seguretat per als treballadors afectats. Un altre eix de la nostra estratègia és el fuel-oil. Aquest s'obté com a subproducte del petroli i es crema en centrals tèrmiques per produir electricitat. En realitat és l'únic producte petrolífer que fa competència a l'energia nuclear. El nostre país ha estat important petroli i, paradolxament exportant alhora fuel-oil, la qual cosa vol dir exportar energia. Aquesta operació és penosament antieconòmica, i per això nosaltres en solicitem l'aturada, per tal que puga ser cremat a les centrals de fuel ja existents que a hores d'ara estan pràcticament paralitzades. Al capdavall, proposem una utilització més racional dels recursos importats com és ara el petroli-, la qual cosa suposaria el manteniment del nivell actual d'importacions. Dins la nostra alternativa donem també prioritat al gas, per ser unaenergia neta, eficaç i alhora no
La Casa Verda
estratègica, raó per la qual no té grans fluctuacions de mercat. També proposem un creixement de les previsions d'obtenció d'energia d'origen hidràulic. Per aconseguir-ho cal aprofitar els embassaments existents i refer i construir petites centrals, estudiant al màxim l'impacte ambiental que poden produir. Un altre punt sobre el que cridem l'atenció és el de les energies alternatives. Sabem - no som ingenus- que la seua aportació al conjunt del consum energètic no és gaire important, però si no ho és, la raó cladria cercar-la en els minsos plans de desenvolupament aplicats sobre aquest tema. Cal incentivar i potenciar l'ús de totes les energies renovables que siga possible emprar, però açò no és possible sense una actitud política receptiva. Això vol dir que es fa necessària una planificació territorial que garantesca l'ús òptim d'aquestes energies; cal una aportació pressupostària important i, per damunt de tot, cal tindré la voluntat de ficar aquestes energies dins l'esquema de producció actual. Com es pot veure, dins la nostra alternativa s'insisteix de manera contínua en la necessitat d'un ús racional de l'energia. Peralsecolo-. gistes, una de les peces bàsiques per aconseguir-ho és l'estalvi energètic. L'estalvi és una importantíssima font d'energia: econòmica, de fàcil implantació a curt termini i que contribueix de manera eficaç a alleugerar els problemes ambientals. A aquesta mateixa conclusió sembla que hi estan aplegant els governs dels països que ens envolten, responent a la crisi energètica amb mesures tendents a un apro-fitament integral dels recursos. És a partir d'aquesa experiència recent que s'ha pogut demos-
trar lafalsedat d'un principi acceptat i reivindicat durant tota la dècada dels 70: a major creixement econòmic cor-respon un major consum d'energia. Afortunadament, avui sabem que el sistema econòmic pot produir millor ( si ens permeteu pendre la producció actual com a punt de referència) tot i consumir igual o menys energia. Les estadístiques de tots els països, incloent-hi el nostre, són clares a l'hora de demostrar-ho. Hem fugit de les xifres, però açò no vol dir que no n'hi haja. El lector interessat trobarà en la publicació "Planificar sin Energia Nuclear" editada per AEDENAT, un complet estudi sobre la contribució de cada font energètica des del '88 fins al '92. Qui n'està en contra ? La realització d'aquesta alternativa és possible tot i mantenir l'actual nivell de "benestar" i sense grans canvis socials. Tots els elements tècnics hi són; només falta la voluntat política per a dur-la a termini. L'oposició a aquests plans vindrà com sempre, de les companyies elèctriques i de la banca, que foren els mateixos que aplaudiren i facilitaren la nuclearització de tot l'estat. Però convé recordar que aquets assenyats cavallers, preocupats pel benestar col·lectiu, han deixat a les seues companyies, el 1.987, amb un deute de 4 bilions de pessetes, la meitat dels quals amb institucions estrangeres. Aquesta xifra suposa més del 25% del total del deute exterior espanyol, tant públic com privat. Tanmateix, han sabut fer-ne, d'això, el seu millor argument per tirar endavant clar que, després de tot, ens toca pagar el beure a tots el ciutadans. La nostra tasca, mentrestant, és reunir prou forces per oposar-noshi. En això estem.
13
El Maestrat i els Ports : femer nuclear ? una oposició més dèbil, tot i que en casos com el dels serrans vagen per llana i isquen trasquilats. En el cas dels Ports i el Maestrat plou sobre mullat, atès que una altra empresa pública: Endesa, propietària de la central tèrmica d'Andorra està provocant la contaminació per sofre d'importants masses boscoses de la zona. El somni etern
La possibilitat que aquestes comarques allotgen un futur cementeri de residus d'alta radioactivitat ens ha fet tremolar. Els desmentits d'Enresa no són fiables, nosaltres ens atenem a la Memòria d'aquesta empresa pública. En un article recent (Hoja del Lunes del dia 6 de Nov.) Jordi Bigas, company de Redacció, feia esclatar la notícia: en la memòria d'Enresa es cita el Maestrat com a zona previsible per instalar-hi un cementiri nuclear d'alta activitat on anirien els residus de deu centrals nuclears. Immediatament, Enresa ha desmentit la notícia dient que a la Memòria es contemplen altres
zones com "Ebro, Cantàbrico, Levante-lbérica" (sic). Érem pocs La política d'Enresa, en definitiva la de l'Administració tractantse d'una empresa pública, és col·locar les deixalles en zones endarrerides econòmicament i amb poca població on preveuen
En BUTLLETINS anteriors hem cridat l'atenció sobre els enormes valors paisatgístics i naturals d'aquests indrets i com potenciar-los podria ser un factor de riquesa per als seus habitants, completant la ramaderia i l'agricultura. Col.locarhi un magatzem de residus que tenen un període de desintegració de milers d'anys seria donar el cop de gràcia als recursos d'aquestes conmarques. Per aquest motiu, ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO ha enviat a tots els Ajuntaments de la zona la carta que transcribim a continuació, solicitant als consistoris que declaren els seus tèrmens municipas com a zona no nuclear. Ja ens han arribat rumors (que no hem pogut confirmar) que .... "per Xert, passa despert".
carta tramesa per AE-Agró als ajuntaments del Maestrat Distingit senyor alcalde, Les comarques del Maestrat podrien albergar el magatzem definitiu de residus radioactius d'alta activitat previst per l'Empresa Nacional de Residuos (ENRESA), degut al fet que existeix un projecte destinat a buscar un emplaçament concret per a un cementeri. Junt amb aquest estudi estan duent-se a terme quatre estudis més en altres zones del territori de l'Estat Epanyol, encara que les àrees afectades no tenen una denominació tan precisa com la del Maestrat, el nom de la qual figura en la Memòria de 1988 d'ENRESA. L'emmagatzematge definitiu de residus d'alta activitat radioactiva està pensat per a guardar els combustibles irradiats d'almenys 9 reactors nuclears (Ascó 1 i 2, i Vandellòs 1 i 2 a Catalunya; Almaraz a Ex-
14
tremadura; Garona a Burgos; Zorita i Trillo a Guadalajara i Cofrentes al País Valencià). Els residus generats durant la fissió nuclear hauran de guardar-se en una zona profunda, degut al fet que la seua activitat radioactiva i letal roman durant milers d'anys i cal aïllar-los de la biosfera. No existeix cap solució ni experiència provada de com emmagatzemar-los de forma segura. Els ecologistes i científics crítics som partidaris de cessar la generació d'aquest tipus de residus. En qualsevol cas, els generats fins ara no han de traslladar-se, en principi, del lloc on s'han produït: les centrals nuclears. Considerem imprescindible que d'una forma immediata tots els municipis es declaren "ZONA NO NUCLEAR". Aquesta acció preventiva pot impedir els plans de
traslladar els residus radioactius d'alta activitat a una zona rural: els seus recursos agrícoles, ramaders i turístics són incompatibles amb un cementeri d'aquestes característiques. A Aldeadàvila de la Ribera, a la comarca de las Arribes de Duero (Salamanca), ENRESA va intentar dur a terme un projecte de laboratori de residus radioactius d'alta activitat. Els veïns i els ajuntaments aconseguiren, després d'una mobilització de molts mesos, que el projecte fos cancel·lat, malgrat que disposava de suport i finançament de la Comunitat Econòmica Europea. Lamentablement sembla que les comarque marginals sols reben agressions, com la pluja àcida provocada per la Central Tèrmica d'Andorra.
butlletí
S'ha parlat... * Per part de Survival International i Amigos de la Tierra s'afirma que l'empresa espanyola Ensidesa és una de les que s'està aprofitant del malbaratament de l'Amazònia, utilitzant per a fondre lingots de ferro carbó vegetal dels boscos amazònics. Ensidesa ha confirmat que importa ferro del Brasil, s'ha negat però ha facilitar més dades. Segons la Direcció General d'Aduanes, l'any 1.988 n'han impotartat 1.679.100 tones de ferro. * L'empresa Total, després d'haver vist rebujat el seu projecte d'instal.lació de dipòsits al port d'Alacant ha triat el de València. L'alcaldesa i el grup popular han dit que reconsideraran la seua postura negativa anterior atès que el projecte compleix
les normes vigents. Què pensen els veïns de Nazaret?. Imagineu, Arlesa, Total, les infraestructures del·barri....tota.l, res. * La CODA s'ha unit a la proposta d'ACCIO ECOLOGISTA-AGRO enviant escrits als parlamentaris de les Corts Valencianes, al Conseller d'Agricultura i a l'AMA posant de relleu la importància de la marjal de Pego-Oliva, mostrant la seua preocupació pels projectes de dessecació del Pla. * Continuant amb la marjal de Pego-Oliva, hem vist com en un dia de ventada fortíssima es produïen incendis provocats de les zones de canyissers sense el més mínim control. * Els companys d'ANDALÚS han fet campanyes al final de l'estiu sobre la contaminació de le platges andaluses, espe-
cialment les de Huelva, on s'hi acumulen metalls pesants i toxines bioacumulatives i no biodegradables procedents del "Polo de Desarrollo" de Huelva i l'alteració de les platges per la construcció de dics. * Una gran pedrera està amenaçant el tossal on s'asseu el Santuari de la Mare de Déu de Montiel a Benaguacil; s'està desfent un indret del poble sense llicència municipal. * Segons Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona el procés d'eutrofització de les aigües dels embassaments de l'estat espanyol està sofrint un procés accelerat que ja afecta al 70%. L'eutrofització de l'aigua es produeix per les aportacions de nitrats i fosfats que provoquen un creixement anormal de les algues.
Aclariment sobre un article confusionista aparegut a la premsa diària
No tenim intenció de formar cap partit verd El mateix dia que el diari Levante va publicar la sorprenent i inexacta notícia a la qual fem referència més avall, se'ls va trametre el comunicat que tot seguit reproduïm. El diari no el va reproduir, ans al contrari, va insistir en la mateixa línia confusionista anterior. La notícia apareguda el 7 de novembre de 1989 ("Miembros de Agró se plantean crear un partido propio o integrarse en Lista Verde") ens ha deixat literalment estupefactes. Per evitarqualsevol interpretació respecte de què és Acció Ecologista Agró i per aclarir les notables confusions
La Casa Verda
que l'article ha ocasionat als membres de la nostra associació, volem manifestar el següent: 1)Acció Ecologista Agró és una organització ecologista plural i independent que té coma objectiu primordial la defensa del medi ambient. 2)No entra dins les nostres intencions de formar cap partit nou del color que siga- ni participar col·lectivament en cap partit ja existent. 3)Precisament perquè som plurals, dins del grup hi ha gent que pertany a opcions polítiques diferents així com gent que és independent de qualsevol partit. Tots tenim un lloc dins de l'associació.
4)L'objectiu d'Acció Ecologista Agró és sumar el màxim possible de forces i de persones a la tasca de construir una associació ecologista de base que tinga un pes, un prestigi i un reconeixement importants dins la societat valenciana. En aquest sentit, el nostre paper és el propi d'una àmplia associació ciutadana i no el d'un partit polític. 5)Desconeixem per tant les iniciatives que en l'esmentat article s'atribueixen a "destacados miembros" d'Acció Ecologista Agró i, en qualsevol cas, afirmem que responen a opinions purament personals de qui les haja fetes.
Acció Ecologista Agró València, 7 de novembre de 1989
15
convocatòries 25 i 26 de novembre. Reunió de la COORDINADORA PER A LA DEFENSA DEL BOSC a Alcoi, al Parc Natural de la Font Roja, que estarà preciós ams els colors de la tardor. L'organització estarà al càrrec dels amics de "La Carrasca". En aquesta reunió es presentarà una proposta de "Campanya per a la Defensa del Bosc" com a continuació dels acords presos en les Trobades fetes a Bétera la primavera passada.Totes aquelles persones interessades en la proposta o en detalls de la infraestructura per anar a la Coordinadora podeu trucar a la Casa Verda. 24 de novembre. Si no hi ha contestació definitiva per part de l'Administració en el tema del magatzem de parallamps de Domefio, els serrans convoquen manifestació a las 6 de la vesprada. ': ' ' - ,.:. 24,25 i 26 de novembre III Congrés Espanyol de Sexologia, orga- nitzat per la Sociedad Sexológica de Madrid (c/ Barbieri,3-3 - Tf. (91) 522 25 10. 27 de novembre. Aula Verda del curs d'educació ambiental. A les 7 de la vesprada a la Casa Verda.
26 de novembre:
manifestació a Barcelona pel tancament de la centrai nuclear de Vandellòs
assemblea anual d'Acció Ecologista Agró dissabte 16 de desembre, a les 16.30 a la Casa Verda
12 h. del matí al Passeig de Gràcia
temes a tractar: * balanç d'activitats del grup * informació dels grups de treball •-, • * situació econòmica * elecció de la nova mesa gestora
poseu-vos en contacte amb la Casa Verda abans de dijous 23 per anar-hi junts
(en acabar l'assemblea hi haurà un modest àpat)
r
PREMSA
i
~i i
Remitent : LA CASA VERDA Butlletí ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRO c/ Portal de Valldigna, 15 baix 46003 - VALÈNCIA Tel.: 96/331 78 64
16
butlletí