Diversitat entre els assistents El 26 de novembre serà recordat com el dia que el moviment antinuclear va tornar a prendre la iniciativa: al carrer i en l'opinió de la majoria de ciutadans. Unes 40.000 persones (no ho diem nosaltres, és la xifra donada per la premsa) van recórrer els carrers de Barcelona, de la Diagonal fins a la Plaça de Sant Jaume, per demanar el tancament definitiu de la central de Vandellòs-1... i, tot seguit, de la resta de nuclears. La manifestació fou important per diverses raons. La primera, és ben evident, per la pròpia massivitat. Cal dria remuntar-se a la mítica manifesta ció que va tindré lloc a Bilbao fa 10 anys -contra Lemóniz- per trobar-ne una altra que s'hi pogués comparar. Una segona raó la trobem en la composició dels assistents: hi eren molt nombrosos els col·lectius i les perso-
ES magatzem no s'instal.larà a Domeno
Els Serrans han guanyat La gran festa Els serrans han guanyat. La comarca té el compromís de l'Administració en el sentit que aquesta no instal·larà el magatzem de parallamps radioactius previst a Domeno. Darrere queda la lluita sostinguda de tota una comarca oblidada: les manifestacions a València coincidint amb aiguats de por, les concentracions passant d'autoritzacions negades pel govern central, les càrregues brutals de les FOP i les maniobres de distracció per part de l'Administració confiant de guanyar temps. Els Serrans són un bon exemple per al futur, mostrant un dels millors camins per oposar-se al "lobby" pronuclear: anar tancant-los camins i reduint el seu marge de maniobra.
La Casa Verda
No tot és alegria Només queda un però i és important: el jutjat de Llíria està citant a declarar moltes persones que van participar en la famosa concentració a Domeno, on intervengueren les forces de seguretat de l'Estat amb el propòsit d'escarmentar la població civil, amb els resultats coneguts en aquests casos: destrosses en locals, ferits, pallisses, amenaces... Si no hi ha un moviment de solidaritat, fóra prou fàcil que aquestes persones pagaren el compte de la festa, quan, si hi haguera una mica de "perestroika" a qui s'hauria de demanar comptes és al "companero" Burriel. Per cert, per què no s'ha citat al jutjat aquelles persones que tenen interposades denúncies contra l'actuació de les FOP ?.
parallamps Continua la polèmica sobre la posició del ecologistes
On cal posar el magatzem de parallamps ? I/amic Jordi Bigas, membre del Servei Mundial d'Informació sobre l'Knergia (WISK) i, com aquell qui diu, corresponsal del butlletí a Barcelona, ens fa arribar aquesta carta, que continua la polèmica encetada fa uns mesos sobre el tema de la futura ubicació del magatzem de parallamps radioactius, qüestió que ha esdevingut, per als ecologistes també, conflictiva i esmunyedissa. La disparitat d'opinions continua... i la ferma oposició dels habitants de la Vall d'Aiora a la possibilitat que s'instal.le a Cofrentes no fa més que atiar el foc del debat. A l'ultim La Casa Verda butlletí surt un article titulat "'Magatzems de parallamps radioactius, on i com?". En l'article es pot llegir que la comissió d'energia d'Acció Ecologista-Agró... "(...) no assumeix la necessitat de donar una alternativa concreta a un problema que els i les ecologistes no hem creat. Des d'aquesta perspectiva valorem com a incorrecta i precipitada l'alternativa de Cofrentes que alguns ecologistes han donat. Haurem de continuar exigint responsabilitats a l'administració pública.!..)" No estic pas d'acord amb la Comissió d'Energia. I ho escric per un motiu ben concret: si demanem solucions concretes cal acceptar alternatives concretes. M'explico: noes pot demanar que retirin els parallamps i, a la vegada, no acceptar cap solució sobre on emmagat/emar-los. Sempre he sentit a dir que, quan es parla de guardar els parallamps a Cofrentes, es fa referència al recinte de la central
nuclear. S'afirmava clarament que no ens oposaríem al fet que es guardin en aquell recinte. Els nostres amics de la comarca d'A)ora tenen tota Ui raó del món de no acceptar una nova instal·lació radioactiva, però en aquest cas es tracta de fer servir-ne una que. ens agradi o no. presidirà durant mil·lenis la Vall de Cofrents. El nostre deure és ajudar a la rebel·lió nuclear dels veïns i veïnes de la Vall. Els hem de dir que cal tancar la nuclear, que cal impedir que portin urani -el combustible necessari per tal que la central funcioni-, que cal acabar amb les entrades i sortides de material contaminant utilit/at a la recarregadel reactor nuclear. Aquesta és la seua batalla. És ben segur que els d'ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius) estaran ben contents amb l'oposició que ha nascut a la Vall de Cofrenles. Els beneficia i els permet
de dir que "els ecologistes no saben el que volen". Si precisament no volem que els residus radiactius de les centrals surtin de la central, si no volem que se'n generin més. cal evitar que hi hagi magatzems fora de les centrals. Quan ens oposem a la requalificació d'un terreny per a fer-hi un magatzem de parallamps radioactius ho fem per impedir la proliferació d'instal·lacions radioactives i per evitar obrir una porta a què aquest magat/em pugui, en un futur, guardar altres residus ladioactius. Guardar els paralamps a Cofrentes no és una bona solució. Es. senzillament, la menys dolenta. No compta amb el suport dels propietaris de Cofrentes (estic segur que a Hidroelèctrica no li fa ni mica de gràcia la proposta...). No crec que hi hagi cap solució perfecta a la contaminació, però estareu d'acord amb mi quan dic que el tema dels parallamps no es pot convertir en un problema etern i sense solució. Els d'ENRESA tenen una bona excusa, que fan servir sovint: "no ens deixen guardar-los enlloc. Nosaltres els recolliríem. però...". A vegades el fals radicalisme i el purisme tanca les portes a poder aconseguir alternatives i solucions. Plantejaments globals... accions i solucions locals.
nuclears
(ve de la pèg. 1)
forces polítiques tret de Convergència i Unió, del PSOE i del PP... com era fàcil de preveure donada la seua postura decididament pronuclear. Sindicats, organitzacions cíviques de tota mena i, és clar, els diferents col·lectius ecologistes, completaven el panorama. Un grup d'occitans i un altre de la Catalunya del Nord feien palesa la preocupació que Vandellòs provoca allà dalt. La radioactivitat (i la por ben legítima que provoca...) no reconeix les arbitràries fronteres entre estats. La presència d'occitans i de catalans sota l'Estat francès va ser una nota emocionant en un dia ja prou ple de fets engrescadors. Els bombers també hi eren També significativa fou l'assistència de colles de bombers, tant els de les rodalies de la nuclear com, en general, els que estan sindicats. Els bombers van jugar un paper clau el dia de l'accident: gràcies a la seva participació valerosa l'incendi va ser sufocat... i hi arriscaven molt, mancats com estaven d'equips de seguretat adients al cas i de la instrucció i experiència necessàries. Aquest punt (la poca adequació dels bombers a les seues tasques previsibles en cas d'accident) és una de les garanties de seguretat de les instal·lacions que ha quedat trencada a trossos pels fets del passat octubre. La credibilitat dels pronuclears ha quedat definitivament malmesa amb constatacions d'aquest tipus. Lastbutnotleast, també hi érem nosaltres ! Unes 50 persones del País Valencià vàrem anar-hi amb l'autobús posat per Acció Ecologista Agró. To festiu La manifestació va tenir un to festiu, ajudat per la presència de grups teatrals,disfresses i un bon humor generalitzat que la pluja amenaçadora no va tallar en cap moment. Per acabar, cal assenyalar la forma unitària en què es va convocar la protesta. Les tres diferents plataformes que agrupen els ecologistes de Catalunya van posar-se d'acord a l'hora d'impulsar unitàriament la manifestació. Un precedent interessant que cal que tinga continuïtat en el futur.
La Casa Verda
L'autobús d'Acció Ecologista Agró va portar més de 50 Valencians a Barcelona,per demostrar que ací també rebutgem Vandellòs.
Insòlits vehicles (no contaminants) varen donar el toc humorístic de la jornada.
Una colla de dimonis van ser animadors incansables de la manifestació.
Xantatge inacceptable DgU
6 AL-
1Q
Dg
OS/S
AWSCUCTUC& Si hi ha quelcom de comú a qualsevol fira del món, probablement és la diversitat i el fet de ser una cosa viva, canviant. Més encara si aquesta fira es qualifica d'"alternativa". A Alacant, uns dies lluminosos de desembre (l'aire ben net després dels aiguats) ens varen permetre a tots de redescobrir una mica aquesta diversitat. Com cada any, la Fira Alternativa arreplegà insòlits productes (manuals i mentals) amb un tret comú: el fet de situar-se voluntàriament al marge de les pautes de consum i de distribució convencionals... o, almenys, de cercar amb sinceritat de fer-ho. Els col·lectius que l'organitzen han tingut enguany una bona feinada: la presència de firaires ha estat nombrosa, tot i que els criteris per poder-hi participar han estat més estrictes , segons s'acordà a l'any passat, per tal de garantir el contingut no mercantilista de la Fira . La varietat i abast dels cursets, conferències i debats ha mostrat també la solidesa creixent d'aquesta mena de trobades. No hi han faltat els entrebancs a càrrec d'un ajuntament caciquista [vegeu article a bandaj. Per fer-vos una idea de l'abast temàtic de la Fira, esmentarem el títol d'alguns dels col·loquis: agricultura biològica, l'accident nuclear a Vandellòs-1, la mort dels animals com a espectacle, vida alternativa, sexualitat i agressions, factors contaminants de la ciutat, plantes medicinals, etc.
També hi hagueren trobades sobre la problemàtica ecològica de les comarques del sud del País Valencià, l'educació basada en el respecte o el debat final amb tots els participants a la Fira sobre les necessitats del moviment alternatiu. Cal esmentar de forma especial la xerrada sobre l'autovia GipuskoaNafarroa (a càrrec d'un membre de la Coordinadora Anti-Autovia), no només per la poca-solta oposició que va trobar entre les autoritats municipals, sinó perquè el tema és molt important i alliçonador. Com que tenim intenció de tractar l'assumpte fons en un proper butlletí (és la nostra humil aportació a trencar el mur de mentides que la premsa del sistema hi ha construït al voltant) us n'estalviarem els detalls. Remarquem però que la conferència sí que es va fer: només faltaria ! El col.loqui-estrella -si ho hem de jutjar per l'expectació que va alçar entre el públic- fou sens dubte el que anava a càrrec d'Agustín Garcia-Calvo. La poesia gramàtico-filosòfica (i les passades a tothom per la banda radical...) de l'il.lustre catedràtic de llengües mortes no sempre van ser enteses amb la ironia que fa al cas per una part del públic i es va provocar un intercanvi d'invecti ves d'allò més divertit. La cosa acabà just en el punt que hi havia el perill de començar a avorrir (error màxim en aquests casos, Garcia-Calvo dixit). Cal reconèixer que en aquest terreny el viejo profesor s'ho fa bé...
La Fira és plaça oberta al debal lliure, a Ics idees i a les activitats que habitualment resten ofegades als mitjans d'incomunicació de masses convencionals. Fóra difícil de trobar uns temes dels quals rebem una imatge més deformada que de tot allò que fa referència a Euskadi. Un cas ben flagrant: l'oposició a la destrucció de la vall de Leizaràn per una autovia ha estat distorsionada impúdicament pels media del sistema. Els defensors del paratge (la Coordinadora AntiAutovia) eren identificats grollerament amb els "terroristes", el tema de fons era substituït per la representació de picabaralles de poder entre partits o per un pols entre l'Estat i ETA. La Fira volia conèixer les raons dels ecologistes i dels veïns que diuen noa l'autovia. Això, és clar, és massa per als qui condemnen (criminalitzen) tot allò que no s'adiu amb l'opinió oficial. L'Ajuntament va amenaçar que si els organitzadors de la Fira mantenien la conferència retirarien els permisos d'instal·lació, no facilitarien la mínima infraestructura i denegarien la subvenció arrencada amb feines i treballs (que, per cert, és miserrima...). La prepotència i autoritarisme de l'Ajuntament, l'amenaça a la llibertat d'expressió i el xantatge manifest que imposaven no van fer doblegarse el organitzadors. Molt probablement la Fira no s'hagués fet ("per ordre governativa") si les coses allà d'alt no haguessen canviat de colp i volta: quinze dies abans de la data d'inici prevista (després ja de les eleccions) les autoritats decideixen d'acceptar la moratòria en la construcció de l'autovia per tal de valorar el lema en profunditat. L'Ajuntament va copsar els nous aires que venien de Madrid i va descriminalitzar el tema: ja se'n podia parlar. La Fira es podia fer. Visca la llibertat d'expressió !
butlletí
activitats Campanya contra el nou sistema de facturació de les companyies de llum
Elèctriques : foscos rebuts Quan rebem a casa nostra el rebut de la llum, molts usuaris hem tingut una desagradable sorpresa en haver de pagar una quantitat superior a la que nosaltres crèiem haver consumit. Com si les tarifes que hem de pagar pel subministrament d'electricitat no foren ja prou elevades, des de primers d'any les companyies elèctriques només mesuraran el consum dels usuaris dues vegades l'any: el juny i el desembre. Seguiran facturant, però, cada dos mesos una quantitat "estimada" per la pròpia companyia. Aquest sistema, arbitrat per la Secretaria General de l'Energia per disminuir les despeses de les elèctriques tot eliminant necessitats de personal, és clarament perjudicial per als usuaris Si el consum que la companyia ha estimat per a un usuari qualsevol és superior al real (determinat quan es fa la lectura autèn-
tica del comptador cada 6 mesos), es regularitzarà i hauran de tornar-se els diners al client. Mentrestant, però, la companyia ha aconseguit un finançament gratuït i nosaltres no hem pogut disposar dels nostres diners, cosa que en els casos d'economies domèstiques "ajustades" pot ser un entrebanc important. En cas que la companyia "s'equivoque" a la inversa i ens cobre menys, en regularitzar-ho haurem de pagar una quantitat extra amb la qual no comptàvem. La resolució del Ministeri (qprietapero no ahoga, que diuen en castellà) preveu que aquells usuaris que no vulguen acceptar el sistema de la lectura estimada podran ferho saber a la companyia per tal que continuen amb la lectura real. En cas contrari -és a dir, si no es diu res- es donarà per suposat que desitgen la lectura estimada. Es ben evident que la manera honesta de proposar
a la gent el canvi de sistema hauria d'haver estat precisament la inversa. Almenys, el Ministeri i les companyies ens haurien d'haver informat que existeix aquesta possibilitat de negar-s'hi, però han evitat de fer-ho. Juguen amb la ignorància de la gent per a aplicar a tothom la lectura estimada que, òbviament, els afavoreix. L'Asociación Ecologista de Defensa de la Naturaleza (AEDENAT-FOE), de Madrid, ha endegat una campanya d'informació sobre el tema i insta tots els usuaris per a què exigesquen la continuació del sistema de lectura i facturació bimensual. El nostre grup considera molt interessant aquesta iniciativa dels companys madrilenys i s'hi adhereix decididament. Amb açò no sols ens beneficiarem tots sinó que evitarem la pèrdua de nous llocs de treball.
Els dius que no, i en paus ! Feu una fotocòpia de la carta que hi ha a continuació i trameteu-la a la vostra companyia elèctrica. Per als usuaris de València ciutat, l'adreça és: Hidroelèctrica Espanola - Departament Comercial c/ Isabel la Catòlica, 12 - 46004 - València Els usuaris d'altres localitats, mireu l'adreça a la guia de telèfons. Per evitar que les companyies tinguen excuses per posar dificultats suplementàries a la sol·licitud, és convenient que els adjunteu també una fotocòpia d'un dels darrers rebuts. A L'ATENCIO DEL DEPARTAMENT COMERCIAL DE En/Na ambdomicili a: i amb DNI núm.: , que té contractat amb aquesta companyia el subministrament d'energia elèctrica de l'habitatge/local de negoci situat a: carrer/plaça: es dirigeix a vostès per tal de COMUNICAR-LOS: Que no m'interessa el sistema de lectura semestral i facturació que figura a la Resolució del 20 de desembre de 1.988 de la Direcció General de l'Energia, i que acollint-me a la facultat que se'm reconeix a l'empara de la disposició primera d'aquesta ordre, OPTE PERQUÈ CONTINUEN APLICANT-ME EL SISTEMA DE LECTURA I FACTURACIÓ BIMENSUAL. Que, en conseqüència i amb efecte des del dia de la data, aquesta companyia haurà de procedir a aplicar-me el sistema esmentat anteriorment, fent-los saber que en el cas de no tenir en compte la meua solicitut em veuré obligat a iniciar les accions legals adients. Atentament, signat:
La Casa Verda
de
19
espais naturals Importants comunitats vegetals del litoral
Posidonia oceànica: els prats de la mar acollir un nombre més elevat d'embarcacions.
Les praderies de Posidonia oceànica, popularment conegudes com alguers, es presenten a tota la Mediterrània entre la superfície i els 30-40 m. de fondària, llevat dels de la desembocadura dels grans rius. És una espècie endèmica de la qual només existeixen altres representants del mateix gènere a Austràlia. En realitat no es tracta d'una alga -de la mateixa manera que les balenes i dofins no són peixos-, sinó d'una ^planta amb flors que durant algun període de la seua evolució ha viscut sobre la terra. Aquests vegetals formen comunitats altament diversificades que representen el climax de l'estatge infralitoral de la Mediterrània. Sobre les fulles i els rizomes s'instal·len algues i animals epífits. La superfície que la posidonia ofereix als epífits pot superar els 35 m2 per cada m2 de substrat. La seua producció primària és molt elevada i sols comparable amb la de les selves tropicals. Una part important s'exporta cap a altres comunitats. Molts organismes marins depenen dels alguers per a alimentar-se, buscar refugi o reproduir-se. Les llargues fulles frenen l'hidrodinamisme i retenen el sediment, provocant una lenta elevació del substrat. A les badies tranquil·les, les fulles poden arribar a la superfície, formant el que es coneix com esculls-barrera de posidònies que es desplacen lentament cap al mar. Pel mateix motiu juguen un paper fonamental en la conservació de l'equilibri sedimentari de la línia de costa i en la protecció de les platges. Malgrat la importància d'aquestes comunitats, no s'ha pres conciència de la necessitat de protegir-les. L'estat actual dels alguers és més que preocupant. El delicat equilibri en que es troba aquesta comunitat es veu trencat per les activitats humanes. La regressió és generalitzada pertot arreu. Les principals causes de destrucció són: -Vessaments d'aigües residuals no depurades. -Obres marítimes: ports esportius i platges artificials. -Pesca d'arrossegament. Malgrat que
3.Impedir la pesca d'arrossegament als alguers, tot millorant el sistema de vigilància i instal.lant-hi esculls antiarrossegament. 4.No s'han de permetre les regeneracions de platges. Llur impacte sobre les praderies de posidònies és summament destructiu. La millor protecció de les platges la dona un alguer ben desenvolupat. Pradera de Posidonia.
està prohibida als alguers, la manca d'un sistema de vigilància adequat possibilita que siga una pràctica habitual. - Anclatge massa sovintejat de vaixells d'esbargiment.
5.La regeneració de les praderies destruïdes és extremadament lenta però es pot accelerar una mica mitjançant la reimplantació als llocs degradats.
La situació és greu i si no es prenen mesures ràpidament podem perdre el pulmó de la Mediterrània. Cal considerar com a accions necessàries i urgents: . l.Eliminar tota mena de vessaments no depurats i, on hi haja depuradora, procurar el reciclatge de l'aigua. 2.No construir nous ports esportius sinó, en tot cas, habilitar els ja existents per
Mil peles una subscripció anual! Buscant una ampliació del ressò del BUTLLETÍ, hem pensat d'establir-ne la figura del subscriptor (persones o entitats) que vulguen rebre'l per una mínima quota a l'any. Pensem que amb aquesta mesura podem fer-ne subscriptors que siguen potencials socis del grup després de conèixer millor les nostres activitats. No cal dir que als socis els continuarà arribant gratuïtament com sempre.
Pel preu de 2 entrades al cine! Doneu l'oportunitat al company de treball, a l'amiga o a l'amic de rebre el prestigiós butlletí de La Casa Verda ! Animeu-vos-hi! Al proper número del butlletí publicarem la butlleta de subscripció
butlletí
zones humides Manifest per dir NO a la urbanització
El Saladar d'Aigua Amarga, en perill Aquest article està basat en un manifest fet públic per sis grups de les comarques del sud del País Valencià (GESMA, GADEN, FALCO i la Colla Ecologista d'Alacant, MARGALLO d'Elx i EL XORIGUER de la Vila-Joiosa). Per a més informació, adreceu-vos directament a un d'aquests col·lectius.
Un altre projecte gegantesc Al sud d'Alacant, entre els municipis d'Alacant i Elx, es troba la zona humida del Saladar de l'Aigua Amarga. Tradicionalment aquest indret ha tingut com a aprofitament econòmic principal l'extracció de sal. Es tracta d'una zona d'alt valor ecològic, tant per la vegetació que allotja com per l'avifauna associada a aquestes zones humides. A pesar d' això, un grup d'empresaris d'Elx pretén construir una macrourbanització (una altra, ai senyor !) sobre aquests terrenys. Els grups ecologistes del sud del País Valencià van fer públic un manifest per oposar-se a aquest nou projecte especulatiu que suposaria un altre greu atemptat al nostre ja massa empobrit patrimoni natural. Els arguments per oposar-nos-hi L'oposició a la pretesa urbanització la basem en els següents arguments: l)Els terrenys damunt dels quals pretenen construir formen part d'una
zona humida que presenta una vegetació halòfil.la i una rica avifauna que troba ací un enclau ideal per a la nidificació i el descans migratori entre Europa i Àfrica. Aquests saladars formen part del conjunt de zones humides del sud del País Valencià, una unitat geomorfològica la importància de la qual és reconeguda per la Llei de Paratges Naturals 5/1988 del 24 de juny de la Generalitat Valenciana i en la Llei d'Aigües 29/1985. 2)Per iniciar la dessecació i urbanització els promotors necessiten que els ajuntaments d'Alacant i Elx modifiquen els respectius plans generals d'ordenació urbana, recentment aprovats. Si així ho fan, atemptaran contra el model i els objectius de tots dos plans, tenint en compte, a més a més, que el Pla i l.licità ofereix una figura urbanística de protecció al Saladar. 3)En virtut de l'article 3, capítol I, títol I de la vigent Llei de Costes, el Saladar s'inclou dins els béns de domini públic marítimo-terrestre, cosa que n'impossibilita la urbanització. 4)Considerem que aquests saladars són de les poques zones inalterades del nostre litoral, pensem que posseeixen una alta vàlua ecològica i ambiental i que sortosament fins ara havien estat preservades del destructiuprocés urbanitzador que ha patit la majoria del litoral. Destruirels sectors que encara resten sense fer malbé és una amenaça per al propi sector turístic. Conclusions A tall de conclusió i com a resum del que demanem, volem fer esment dels s'egüents punts: a)Aquest projecte macrourbanístic és una intervenció especulativa en la qual uns empresaris s'enriqueixen a costa de la destrucció del nostre litoral. El sòl es compra a preu de no-urbanit-
La Casa Verda
zable... per fer-hi tot seguit un gran complex turístic. b)Es intolerable que els ajuntaments d'Alacant i Elx es presten a un negoci especulatiu tan escandalós, requalificant els terrenys com a urbanitzables. c)Aquests saladars haurien de ser de domini públic segons l'esmentada Llei de Costes, amb la qual cosa se n'impossibilitaria la urbanització. d)Proposem que els ajuntaments d'Elx i Alacant elaboren un Pla Especial de Protecció de l'indret, on se'n contemple el manteniment permanent com a zona humida -amb aigua embassada- i l'aprofitament com a àrea recreativa i aula de la natura.
trobades El prestigiós grup ecologista de les Illes es consolida
Congrés del Grup Ornitològic Balear El primer congrés Els dies 4 i 5 de novembre es va celebrar a Ciutat de Mallorca -a la Porciúncula de S'Arenal- el primer congrés del GOB, l'associació ecologista de les Illes. Després de quasi setze anys d'intensa lluita en defensa del medi ambient i d'activitats d'estudi i divulgació sobre la natura, bé estava d'aturar-se dos dies per reflexionar sobre les línies futures definitòries i d'actuació del grup. El congrés es va centrar en tres àrees temàtiques: 1 .Organització i funcionament: Junta Directiva, càrrecs remunerats, delegacions de pobles, participació dels socis... 2.Mitjans de comunicació i l'ús que se'n fa, tant pel que fa a l'àmbit intern com a l'extern . 3.Estratègia del grup: prioritats d'actuació i disseny ideològic. Ponències i resolucions Sobre educació ambiental es va decidir de crear un grup per elaborar un programa educatiu dirigit a un públic comprés entre l'edat escolar i l'adulta, de professionals i d'usuaris. En aquest sentit, s'arribarà a acords amb altres institucions (CEP, SBEA...) per treballar junts. Respecte de la relació entre les diverses poblacions on el GOB té un grup local, s'aprovà una proposta de descentralització: l'assemblea va quedar responsabilitzada d'oxigenar i de dinamitzar les delegacions locals, tot clarificant
La Trapa, paratge encisador abocat sobre l'illa Dragonera. Va ser adquirit per subscripció pública i protegit gràcies a una llarga i costosa campanya duta pel GOB durant més de 7 anys. Un èxit del qual poden sentirse orgullosos el ecologistes balears.
8
/
llurs objectius i fent circular informació puntual. Es va considerar interessant que la Junta Directiva confeccionàs una programació anual de campanyes, la qual s'avaluariaal'assembleade final d'any. El responsable de cada campanya dins la Junta potenciarà la col·laboració dels socis i tindrà el recolzament puntual, sempre que calgui, del personal remunerat de lacasa. Les funcions prioritàries de l'esmentat personal remunerat han d'ésser les tasques administratives, però també poden tenir funcions representatives delegades per la Junta. Hi va haver acord a considerar la necessitat de comptar amb una assessoria jurídica professionalitzada. Pel que fa a la participació dels socis i a l'ampliació del grup, va semblar interessant de dur a terme campanyes periòdiques de captació de socis, així com plans coordinats d'actuacions que s'hi adrecen (que seran seguits per una comissió permanent "ad hoc").
El pacifisme és també un tema treballat pel GOB: es formarà una biblioteca sobre desarmament, es col.aborarà a la desnuclearització de la badia de Ciutat de Mallorca i l'objecció fiscal tindrà el caràcter de campanya anual fixa del grup. Per acabar la relació de propostes i d'acords concrets cal afegir que es va insistir en la necessitat d'autocrítica i de reflexió ideològica oberta i constant. Les línies d'actuació i prioritats d'acció es centraran en Ics àrees de trebal del medi ambient, pacifisme, consum i qual i tat de vida, educació i divulgació i estudi i formació.
Polèmiques El moment més apassionant del congrés fou el diumenge al matí, quan pujaren a la palestra dues ponències sobre el manteniment a totes totes de la independència del GOB respecte dels partits polítics i coalicions electorals. Baldament no fos exterioritzat en cap moment, i havent-hi precedents de membres de la Junta que pertanyien a d'altres organitzacions, cl motiu originari de l'accent purista i exacerbat d'aquestes ponències era la presentació d'un membre de la Junta a la Llista Verda de les Illes (que, per cert, ha obtingut un resultat no gens menyspreable en el rànking de les eleccions, a molta diferència, però, dels trusts PP i PSOE). Totes dues ponències foren rebutjades per majoria, ja que queda clar que els estatuts de l'Associació contemplen aquesta independència i que la col·laboració amb altres organitzacions està oberta i en els termes que cada situació específica requeresqui.
butlletí
trobades Amb una gran assistència de grups de tot el País Valencià
Reunió de tardor de la Coordinadora del Bosc La Coordinadora per la Defensa del Bosc es reuneix un parell de vegades l'any: a la primavera i a la tardor. Els companys de La Carrasca, d'Alcoi, varen ser els encarregats d'organit/.ar-ne la darrera, l'últim cap de setmana de novembre. L'assistència fou molt nombrosa (20 grups i més de 100 persones), cosa que palesa la revifalla del moviment ecologista organitzat de la majoria de comarques del País Valencià. L'interés de la reunió va tindré dues cares: per una banda l'exhaustiva relació de tasques i assumptes que treballen els diferents col. lectius, mostra d'una vitalitat, com dèiem, que creix dia a dia. En segon lloc, el debat i aprovació de la proposta específica sobre el bosc que va presentar Carles Arnal. Després d'un debat profund i, en alguns casos, polèmic, es varen aprovar les línies mestres de la campanya i el calendari d'activitats. Els continguts de les propostes assumides són el fruit dels debats i tasques que varen iniciar-se a Bétera fa un any i mig i que s'han continuat perfilant d'ençà d'aquella trobada. Un fet important (i esperançador de cara a l'èxit de la campanya) és que es varen crear tres centres de coordinació (a Alcoi, a la Vila-Rcal i a València) amb la tasca d'impulsar i agilitzar-ne el funcionament. Al seu torn, cl centre de València (a La Casa Verda, cada di jous) tarà cl paper de permanència i font d'informació per a tots.
Aprovada una ambiciosa campanya per protegir les nostres muntanyes La proposta té dues finalitats: fer arribar la preocupació per l'estat lamentable de les nostres muntanyes a la població en general (i pressionar així l'administració a actuar) i confegir un conjunt de materials, recursos i aportacions d'estudi que pugueu ser utilitzables posteriorment. A partir del gener s'iniciaran les següents activitats: Recollida popular de signatures donant suport a un manifest per la preservació del bosc. Presentació d'una unitat didàctica. Recerca del suport de la Universitat i de sectors de tècnics i de professionals. Sol·licitud d'adhesió a l'esperit de la campanya d'ajuntaments, institucions i entitats cíviques , partits, sindicats...
A més a més, els actes i iniciatives habituals en aquest terreny: xerrades, audiovisuals, vídeos, cartells, repartiment de fulls informatius... Cap a la primavera està previst que es presente un projecte de llei (de "Protecció del Patrimoni Forestal Valencià") al Parlament. Per cloure la campanya es faran manifestacions a diverses ciutats i en particular una (que volem que siga ben nombrosa...) a València, possiblement coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient. De la marxa de Ics activitats anteriors, a mida que la campanya vaja endavant ja us n'anirem assabentant i publicarem oportunament els materials i estudis que s'elaboren.
Per a qualsevol qüestió relacionada amb el bosc i la campanya per defensar-lo: tots els dijous, de 7 a 9 a La Casa Verda. La Casa Verda
contaminació Decidida actitud de l'Ajuntament de Silla per protegir la salud dels ciutadans
Hanprofester,s.a.: abaixar-li els fums
Hanprof'ester,SA és una empresa dedicada al tractament de greixos animals de tot tipus. Situada a la vora de l'Albufera, al costat de la carretera València-Alacant i dins del terme municipal de Silla. Produeix uns fums, gasos i vapors pestilents que s'escampen per tot arreu, arribant a Silla, endinsant-se dins de l'Albufera i afectant també el terme d'Almussafes, especialment els treballadors de la Ford. El juny pasat l'alcalde de Silla va ordenar el tancament de quatre de les indústries altament contaminants que aboquen a l'Albufera els seus vessaments; es tractava d'incusa, Sebos . Levantinos, Arlierro i Hamprofester. La situació ve de lluny, ja que a les actes alçades pel Gabinet d'Ordenació del Territori de la Conselleria d'Obres Públiques el juliol del '87, ja s'advertia a les indústries més contaminants del llac de les gravíssimes conseqüències dels seus vessaments i se'ls instava a què digueren quin tipus de mesures pensaven adoptar. Requeriments d'aquests tipus i d'altres semblants fets per l'Agència del Medi Ambient,
grup fotogràfic
sembla que cu el cas d'Hanpiolesler, mai no s'han dignat de contestar-los; han anat a parar a l'Albufera amb la resta de vesaments. Mentrestant, es produeix un canvi en l'alcaldia de Silla; el nou alcalde, Francesc Baixauli, - també del PSOE sembla que vol tirar de veres endavant, entre altres coses perquè hi ha un informe dels Drs. Domingo i Zaragozà, on s'especifica que les malalties pulmonars són les més habituals entre els habitants de la població de Silla. Per tant, amb l'acord de tots els grups representats al l'Ajuntament i amb 600 signatures d'agricultors, un plenari de l'Ajuntament n'aprova el tancament. L'alcalde, per tant, ordena el tancament d'Hanprofester, davant del passotisme mostrat per la direcció de l'empresa. Quan la Policia Municipal arriba a l'empresa, però, s'hi troben amb l'oposició dels 30 treballadors que temen perdre el lloc de treball; els gendarmes es van retirar per evitar enfrontaments. L'alcalde ha presentat denúncia per desobediència greu a l'autoritat i per delicte ecològic continuat. Nosaltres ja li hem manifestat el nostre
suport a qualsevol tipus de mesura que vaja a favor de recuperar l'entorn natural del Parc de lAlbufera. Al mateix temps no deixa de sorprende'ns la passivitat de l'Agència del Medi Ambient i altres Conselleries implicades (com la de Treball, que alguna cosa hauria de dir sobre el futur dels 30 operaris). Nosaltres comprenem el desig dels treballadors de conservar el seu lloc de treball, perquè tal i com estan les coses, fins i tot un pestilent lloc de treball és millor que no res; això, però, no pot ser utilitzat per les empreses (que acomia. den de forma immediata la gent quan els interessa) en contra de la salut d'un poble o amb un cost ecològic altíssim. Si parlem de planificació o administració dels recursos no podem caure en la falsa antinòmia de llocs de treball vs. ecologia. Tal i com estan demostrant diferents estudis europeus, l'aplicació de mesures correctores de la contaminació no fa trontollar l'idolatrat PIB; per dues raons en què venim insistint des de fa temps: La primera, que a hores d'ara, els costos anticontaminants no estiguen previstos per les empreses no vol dir que no existesquen, sinó que són desplaçats a unes altres instàncies comptables (l'erari públic, per exemple). 1 dos: preveure mesures anticontaminants genera una indústria anticontaminant i, per tant, voilà!, els famosos llocs de treball creats per les noves tecnologies. U.H. EI jutjat ha admès a tràmit la querella per presumpte delicte ecològic i ha precintat l'empresa.
Tot i que no entrem en la millor estació de l'any per fer eixides al camp, n'hem fet algunes de molt boniques (com ara a l'Albufera i al Pla de Pego-Oliva). Estem pensant de fer recorreguts especialitzats (flora, fauna, paisatges) i a partir del pròxim any reiniciar l'activitat. Tothom que hi estiga interessat que es pose en contacte amb el Grup Fotogràfic trucant a la Casa Verda.
10
butlletí
actualitatactualitat Fets, notícies i personatges del mes
Sfha parlat... \J el Centre de Recuperació de Fauna inaugurat a la Tinença de Benifassà. Sobre aquest tema ens agradarà tornar a parlar, amb més temps, amb més espai, amb més calma. S'ho mereix.
\ j e "l'urbanisme concertat" que en paraules de Filiberto Crespo (UV) a les Corts valencianes serveix per definir els amollaments de "pasta" per part d'immobiliàries als ajuntaments acanvi que aquests requalifiquen terrenys, amb el guany consegüent per als seus propietaris. Aquesta pràctica habitual en molts ajuntaments enfurisma els honorables diputats del PP o UV quan el beneficiari n'és un ajuntament del PSOE i a l'inrevés.
a Coordinadora Ecologista de la Valldigna-Acció Ecologista Agró de Tavernes de la Valldigna continua endavant amb la campanya a favor que el Montdúver i la Serra de les Agulles siguen declarades Parc Natural.
E
Tribunal Constitucional ha donat la raó al Govern Valencià en la apel·lació que particulars havien presentat en contra del Decret de creació del Parc Natural de l'Albufera, tot al·legant que vulnerava el "sagrat dret" a la propietat privada. El TC recorda el límit que la Constitució estableix a la propietat i els seus usos.
D e l'experiència pilot que els companys de "El Cuc", amb la col·laboració de 1' Ajuntament iniciaran a partir del gener al barri de l'Illa Perduda de València, consistent en la recollida selectiva dels fems del barri. Amb aquests tipus de recollida els avantatges són enormes. Es facilita fer un bon "compost" ulterior amb la matèria or-
La Casa Verda
aCEE aportarà subvencions pera la confecció dels Plans de Gestió de les zones humides del Prat de Cabanes, el Fondo, les Salines de la Mata i Torrevella i Santa Pola. L'Agència del Medi Ambient és l'encarregada de redactar els projectes i sembla que ja s'hi ha posat.
gànica prèviament separada i, alhora, la possibilitat de reciclar grans quantitats de vidre, plàstics, cartró etc, tot evitant la contaminació per mercuri, medicaments, etc. que es produeix als abocadors indiscriminats. No es tracta de cap broma, si consi. derem que al cap de l'any una ciutat com València produeix 240 milions de tones de fem.
avier Saenz de Cosculluela (El País 10-11-89) " existeix una coincidència notable a Espanya entre espais naturals d'interés i àrees de possible ús militar, per les condicions d'aïllament i allunyament de les zones urbanes". Mals temps per a la fauna (pardal ai re i no militar, clar).
'empresa propietària de les Salines de S ta. Pola ha venut a una empresa japonesa 2,5 milions de m2 per construir al costat de les salines una urbanització "d'alt standing", amb camps de golf, etc.
l \ . proposta del grup de països no aliniats l'ONU ha declarat l'Antàrtida Parc Mundial. Amb aquesta aprovació es tracta d'evitar-ne l'exploració i explotació dels recursos minerals; assegurant que totes les activitats que s'hi realitzen tinguen com a únic objectiu el manteniment de la pau i seguretat internacionals i el rerspecte del medi ambient.
L·u es centrats nuclears de l'Estat espanyol han generat 5.000 Tn. de residus en els 30 anys que funcionen. Aquests residus s'emmagatzemaran definitivament en un cementeri nuclear d'un Km2 de superfície. S'haurà de triar entre una instal·lació de tipus "piscina" o una ensec. ENRESA calcula que el projecte definitiu no estarà acabat abans de deu anys.
M
ontinua parlant-se de l'ampliació del port de València. El fet evident és que una obra que pot afectar greument al cordó litoral de l'Albufera-El Saler no té un estudi d'impacte ambiental. Com ja sabeu, al litoral valencià la presència d'espigons produeix l'efecte d'interrompre el corrent marí existent de nord a sud, dipositant l'arena al nord de l'obra i fent-la desaparèixer al sud.
és de 2.000 milions de pessetes es destinaren al Pla d' Emergència de la zona d'influència de Cofrentes; repartint-se en 1.300 per a infraeslructura viària, 77 per aequipaments -dels quals 30 per a l'estació de classificació i descontaminació- ,28 a un equip de ràdio, 14 a instal·lacions de megafonia i 5 a vehicles. A més a més, Protecció Civil ha concedit subvencions als municipis de Cofrentes, Jalance, Jarafuel i Requena. El salari de la por.
1 1
convocatòries
Nosaltres no anàrem al sopar del Sr. Castells Notícies de premsa van anunciar la celebració d'un merescut homenatge a l'honorable diputat del PSOE (núm. 3 en la llista d'Alacant) senyor Jaume Castells. Els promotors de tan singular esdeveniment, són, evidentment, aquells que tenen motius d'agraïment al senyor diputat. Es a dir, els capos del sector immobiliari de la comarca (VAPF,SA, etc.) que quedaren molt contents de les gestions polítiques al més alt nivell i del temps esmerçat pel senyor Castells a neutralitzar tant com fóra possible qualsevol tipus d'oposició per part de la Direcció General d'Urbanisme de la Con-
selleria d'Obres Públiques, a la urbanització "Cumbres del Sol" a Benitatxell, un dels atemptats més greus al litoral valencià. Com que en el projecte empreses com VAPF,SA, hi apostaren milers de milions insistim, milers de milions-; han pensat que un soparet bé paga la pena dels esforços de l'honorable senyor Castells. Com que estem parlant només d'un soparet, pensem que els constructors paga-
ran el compte. 1 no sigueu malpensats/malpensades: potser el sopar va ser a l'escot. Serà veritat que sempre són els mateixos els qui paguen "el pato"?. A l'homenatge assistí la plana major del PSOE amb el Sr. Joan Lerma, molt honorable president del Govern Valencià, al cap. S'hi reberen telegrames d'adhesió -entre altres- de Fèlix Pons (president del-Congrés) i de José M. Mohedano (diputat del PSOE per València i notable paracaigudista). Ja hi eren tots. Bingo !
12, 13 i 14 de gener: excursió fotogràfica per la comarca del Maestrat (ermita de la Mare de Déu de la Font i rodalies). Visites opcionals a Ares, Morella, Vilafranca i Castellfort.. Recorregut botànic i faunístic. Hostatjament cordial a càrrec d'amics. Reunió preparatòria: dimecres immediatament anterior a l'eixida. Per a més informació, telefoneu a La Casa Verda. 15 de gener, a les 7.30 h., a La Casa Verda: Aula Verda (xerrada-col.loqui) sobre la Modificació del paisatge agrari, a càrrec de membres de la Coordinadora per la Defensa de l'Horta. 26 i 27 de gener, a l'Ametlla de Mar (el Baix Ebre), reunió de la Coordinadora Estatal Antinuclear. Ho organitza el Comitè Antinuclear de l'Ametlla i el WISE (Servei Mundial d'Informació sobre l'Energia). Per a més informació, telefoneu a La Casa Verda els dimarts de 7 a 9 h.
PREMSA
Remitent: LA CASA VERDA butlletí ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO c/ Portal de Valldigna, 15 baixos 46003 - València Tf. (96)331 78 64
12
butlletí