Importància de les zones humides
Molta gent pensa que les zones humides són només llocs enfangats plens de mosquits, malsans i perillosos. Aquesta idea ve de lluny , està molt arrelada en el el subconscient col·lectiu i té com a origen la mala adaptació històrica de l'home als terrenys pantanosos que són, ben al contrari, l'ecosistema natural de moltes espècies. Es per això, que al llarg dels segles el procés de dessecació dels aiguamolls i marjals de la costa mediterrània ha estat constant. Al començament, era un procés lent i dur; es tractava de guanyar uns terrenys drenats per a conreus. Pensem que als anys vint la Llei Cambó donava en propietat els terrenys guanyats a l'aigua ,
només cal recordar "Canas y barro". Ara bé, era una tasca dura pels mitjans de què es disposaven i per la insalubritat de les zones. No cal dir que ara, amb els mitjans que hom té a l'abast, fer desaparèixer tota l'antiga franja marjalenca de la costa mediterrània, plena de prats, aiguamolls, albuferes, etc. és cosa d'un tres i no res. I açò és el que s'està fent. Eixirem guanyant...? Es més que dubtós. Perquè una zona humida no és tan sols un bell indret on podem vore ocells i plantes, cosa no gens menyspreable de per si, si no que a més a més, són de vital importància com a reguladores dels règims hídrics, per evitar la
intromissió marina i frenar la salinització dels aqüífers. Igualment, les zones humides poden tindré una enorme importància en la reproducció d'espècies que hi tenen part de llur cicle reproductiu. Perdent-se aquesta possibilitat, es perd una font considerable de riquesa.
La responsabilitat valencians
dels
Al País Valencià, la part de costa constituïda per terres d'aluvió amb una línia de costa baixa és molt freqüent; fins fa pocs anys les marjals formaven una línia des del delta de l'Ebre al Mar Menor, interrompuda ací i allà per accidents del terreny; aquesta línia passa a pàg. 2
La Casa Verda