Butlletí de La Casa Verda. Número 56. Març 90 by Faximil Edicions Digitals

56 M

Les dues fotos del carril-bici de València corresponen als voltants de la Plaça de Rodrigo Botet (popularment, dels Patos). Van ser fetes el diumenge 4 de març; el panorama d'un dia feiner és molt pit-

jor. Amb una impunitat total hi ha gent que deixa al mig del presumpte carril cotxes aparcats, maquinària diversa, mobles vells, pilots d'arena i fins i tot contenidors plens d'enderrocs.

En tota la seua llargària, el carril no és més que una nova zona de pàrking o un lloc per dipositar-hi baluernes diverses. Què fa la policia municipal? Com actuaria l'Ajuntament si aquesta invasió es produirà en un carrer usat pels automòbils? L'Ajuntament va encetar una política de potenciació de la bicicleta com a alternativa racional al transport urbà que, encara que era molt tímida, es va concretar en els pocs quilòmetres de carril de què disposem. Els plans per ampliar-lo estan abandonats i l'estat en què sol estar gran part del trajecte existent és deplorable, una autèntica presa de pèl; és una burla als ciclistes urbans que d'això se'n diga carril-bici. Això sí: es gasten milers de milions fent pàrkings per afavorir el cotxe privat. Fa fàstic.

al evitar que València esdevinga escala habitual de les flotes nuclears: ben bé que tenen previst que s'incrementen les visites de vaixells carregats d'armes atòmiques al nostre port. De fet, Barcelona no és considerada ciutat segura, Ciutat de Mallorca tampoc no els rep de gust perquè poden espantar el turisme, a Benidorm hi ha cada colp més oposició popular... La forma de disuadir-los d'usar la nostra ciutat com a base habitual i còmoda, és protestar decididament cada vegada que tinga lloc una d'aquestes visites.

La Coordinadora Pacifista pensa continuar la campanya amb l'objectiu d'aconseguir una convocatòria ben massiva cara a la IV Marxa al Port, el 27 de maig. Properament s'editarà un llibret que explicarà tots els aspectes i implicacions de la nuclearització de la ciutat (tant la civil com la militar). I per Falles, no oblideu que hi ha una visita obligatòria a la IV Falla Pacifista, a Benicalap, al carrer José Grollo i front al Parc. La d'enguany estarà centrada precisament en la militarització creixent del nostre port, per bé que no hi mancaran referències al problema dels parallamps radioactius, el Quart Cinturó de Ronda, la insubmissió... No hi falteu !

Vols que et pegue amb el nas en el teu puny ? Aquest hivern hem tingut al port de València un bon fart de visites indesitjades. En contradicció flagrant amb allò que es va aprovar al referèndum de l'OTAN i amb la declaració de la ciutat com a municipi desnuclearitzat, els valencians de les creus endins hem hagut de suportar la presència de tot un arsenal nuclear amercà (el portaavions Forrestal) i francès (el Foch). L'incompliment vergonyós de les clàusules del referèndum és un tema que ha estat ja tan esbandit profusament pels mitjans de comunicació, que ens estalviarem d'insistir-hi. No tan conegut, però, és l'acord del Ple de la Corporació municipal de València de 13 d'octubre del 83, que diu literalment: [...] el desig que la ciutat de •> València siga declarada zona desnuclearitzada a efectes exclusivament bèl·lics, així com contrària [...] al trànsit pel seu terme de les dites armes i components. Oposició Nombroses associacions i entitats (Coordinadora Pacifista, ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO, Esquerra Unida, Unitat del Poble Valencià...) van manifestar el rebuig que els produïa la presència dels vaixells de guerra. El 28 de gener tingué lloc una manifestació convocada al moll. Els vaixells americans, fortament protegits per la policia indígena, no es varen lliurar de rebre les lògiques i indignades imprecacions... i també alguns pots de pintura. Cal reconèixer que la quantitat de babaus que pelegrinaven a contemplar els ginys bèl·lics era molt elevada. Honrats pares de família incapaços de fer mal a una mosca i que fins i tot es declararien més amatents de la pau que ningú, portaven els seus fills a admirar, bocabadats, la Gran Màquina de Matar. Per a més inri, alguns espavil.lats venien gorretes d'imitació de les dels marines americans (500 pessetoles: no res). Cal dir que hi havia qui les comprava? Tanmateix, la veritat és que molts badocs no sabien que el vaixell portava armes nuclears i, en general, la propaganda pacifista es rebia amb simpatia. Detencions Quan la manifestació ja s'estava disolent (fins i tot ja s'havia fet una nova convocatòria per al diumenge següent), la policia va carregar fortament. Diversos companys van resultar contusionats i tres detinguts, entre ells

Teresa Quesada, coneguda membre de la Coordinadora Pacifista i també d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO. Se'ls ha acusat d'agressió a l'autoritat (!) i, a hores d'ara, en cara continuen en llibertat provisional tot esperant el judici. Cal tindré en compte que els poden demanar fins 1 any de presó... Greenpeace va efectuar també una arriscada i meritòria acció per dificultar l'atracame-n dels vaixells de guerra. Pocs dies després va felicitar públicament la policia pel seu comportament. La coneguda organització internacional no deu llegir la premsa local; en tot cas, van perdre una magnífica ocasió pes quedar-se callats. Com a dada positiva cal recordar que els estibadors van fer boicot a aquests vaixells. El comitè d'empresa de ia Unión Naval de Levante també va criticar la visita. El diumenge 4 de febrer, arran de la visita del portaavions Foch, hi va haver una nova concentració al moll. Una pintada de grans dimensions va assabentar els visitants que no eren benvinguts. Aquesta vegada l'acte va acabar sense incidents.

La policia acusa els manifestants d'agressió, per la qual cosa hi ha un judici pendent on els poden demanar fins un any de presó. La sèrie fotogràfica de Heino Kalls és ben f.loqüent sobre qui agredeix a qui

La Casa Verda

La darrera baula del sistema ibèric Quan anem cap a Alacant per la costa, només passar el Xúquer, a mà dreta, s'alça una mena d'enlairats miradors muntanyencs que contrasten amb els plans marjalencs de la Ribera Baixa i la Safor; és tracta de la darrera baula en direcció NW-SE del Sistema Ibèric: les Serres de Corbera -també dita de les Agulles- i el Montdúver. Malgrat la seua petita alçària 500/600 metres de mitjana, uns 900 el Montdúver- impressionen per la seua proximitat a la mar i pels acusats desnivells. Aquestes condicions afavoreixen un clima suau i molt humit, i la localització de molts indrets d'un gran interès des d'un punt de vista faunístic i sobretot florístic. Hi ha casos com ara la Vall de la Murta que sempre han estat considerats com a "clàssics" de la Botànica, -la Vall ha estat visitada al llarg de la història per botànics com Barrelier en el XVII, Cavanilles en el XVIII, i modernament Rouy, Font i Quer, Rives Mateos etc-, que han descrit les 967 espècies diferents de flora que s'hi troben, la majoria típicament mediterrànies, incloent-hi 58 endemismes ibèrics i 45 exclusivament valencianes.

tar la pèrdua de sòl, fàcilment erosionable especialment en el cas de margues i argiles. Precisament en els darrers anys la cobertura vegetal ha estat greument afectada pels incendis forestals afavorits per repoblacions de pins que han degradat la vegetació noble original, allunyant l'ecosistema del seu estadi de maduresa i minvant la seua diversitat biològica. Actualment, quan després d'anys plujosos les serres anaven regenerant en molts llocs la seua vegetació, noves agressions fan perillar l'ecosistema: parcel.lacions i urbanitzacions, ampliacions de pistes forestals innecessàries i transformacions agrícoles per canviar l'ús forestal a usos agrícoles que no havien existit mai.

Els foscos negocis de les transformacions agràries Malgrat la sobreproducció de taronges, és freqüent de veure com s'aterrassen muntanyes per plantar-hi nous tarongerars. Aquestes transformacions -especialment en llocs com la Vall de la Murtasuposen greus impactes en paisatges privilegiats i canvien l'orografia del terreny amb l'erosió consegüent; a més a més el reg modifica el règim hídric tradicional amb la disminució i contaminació per nitrats dels aqüífers. Aquestes transformacions fomenten el mercat il.legal de terres fèrtils, ja que a les transformacions fetes a la muntanya cal afegir-hi una capa de terra fèrtil procedent de terres baixes, on queden abandonats immensos forats enmig de camps de cultius.

Amb les transformacions agràries no s'obtenen beneficis pel rendiment dels conreus, però sí sucosos crèdits, subvencions i desgravacions fiscals... per no parlar de fosques maniobres de blanqueig de diners procedents del frau fiscal. Només una mitificació aberrant d'un tipus de progrés, semblant al dels "Planes de Desarrollo" de l'època de la Dictadura, pot creure positiva la reducció i transformació de la superfície vegetal i forestal per plantar-hi tarongers, com s'ha fet a la Murta. I més quan es viu des de fa uns anys una crisi de sobreproducció en el sector i la fruita ha començat a quedar-se als arbres perquè n'hi ha en excés. Amb les actuacions com les que hem exposat, però realitzades al llarg de tot el territori, avui és una realitat l'enorme reducció dels espais lliures i les masses forestals, que són substituïdes per les esmentades transformacions agràries i per urbanitzacions. Així, la desertització del litoral .mediterrani és un fet; la contaminació dels aqüífers també; i les barrancades i les riuades per la inexistència d'una capa vegetal que absorbesca i retinga les aigües s'agreugen un any darrere l'altre. Podeu trobar un estudi profund sobre la manca de racionalitat agrícola i ecològica de les transformacions en el document sobre el tema elaborat per ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO de la Costera. Demaneu-lo directament al local del grup a Xàtiva o bé al Fons de Documentació del Medi Ambient de La Casa Verda, a València.

Paisatge I utilitat Aquestes muntanyes , sempre que no es desertitzen, fan un gran paper com a reguladors hídrics, arreplegant les aigües de les pluges torrencials, retenint-les i esmorteintne l'escorrentia, minvant el risc de riudades alhora que recarreguen els aqüífers. Només una cobertura vegetal densa i ben atapeïda pot evi-

A la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna

Presentació del projecte de Paratge Natural de les Serres de Corbera i Montdúver

El passat dia 2 de febrer, a les 8 de la vesprada, la Coordinadora Ecologista de la Valldigna/ACCIO ECOLOGISTA-AGRO va realitzar la presentació del Projecte de Paratge Natural per a les Serres de Corbera i Montdúver. L'acte comptà amb la presència dels alcaldes de Tavernes i Benifairó de la Valldigna, els regidors encarregats de l'àrea de medi ambient dels Ajuntaments de Gandia i de Tavernes, i una nombrosa participació de veïns. A l'acte es presentava el projecte alternatiu de Paratge Natural, enfront del que pretén desenvolupar l'Agència del Medi Ambient que no hi inclou el Montdúver, limitantlo només a la Serra de Corbera (o Agulles).

El projecte de COEVA/ACCIO ECOLOGISTA AGRO es fonamenta en una sèrie d'estudis de tipus geomorfològic elaborats per la Facultat de Geografia-, i en una sèrie de treballs, textos i informes, que demostren que la Serra de Corbera o de les Agulles i el Montdúver són la mateixa cadena muntayenca, amb el mateix tipus de sòl, flora i fauna. Estem parlant d'un bell sistema on es poden trobar meravelles com el Surar de Pinet, un bosquet de sureres únic, el Mpntdúver, fita que ja va ser anomenada en el Tirant lo Blanc; la Murta, de la qual parlem en aquest núme-

ro... és a dir, paisatges de gran bellesa, junt a llocs culturals de gran interès: Monestir de la Murta, de Sta. Maria de la Valldigna, d'Aigües Vives, de Sant Jeroni de Cotalba; castells com els de Bairén, Alfandech i Corbera, vestigis prehistòrics a la Cova del Parpalló, Mallaetes, la Carta, o restes ibèrics com els de Castellets. PARATGE NATURAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA A LES SERRES DE CORBERA I MONTDLVER

La Casa Verda

Q ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ contra l'Ajuntament d'Alzira En el Butlletí de novembre ja us informàvem del conflicte: l'Ajuntament alzirenc, en una maniobra inspirada directament per l'alcalde, compra uns terrenys a la Murta per 200 milions de pessetes. Aquests terrenys tenien la qualificació de "sòl no urbanitzable especialment protegit i d'ús

reforça la incompatibilitat dels usos forestals amb les transformacions agràries o les urbanitzacions. Aquesta maniobra és denunciada per ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO d'Alzira. Membres del grup s'encadenen a les màquines i aconsegueixen així la para-

ue verda era la Vall

açò fa palès els tripijocs i martingales d'un Ajuntament i d'una forma d'entendre la política com a mitjà d'afavorir l'especulació, política que es contradiu amb la defensa del medi ambient i amb unes quantes coses més... Els recursos El 31 de gener ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO presentava a l'Ajuntament d'Alzira l'Escrit de Reclamacions previ al Recurs Contenciós-Administratiu, contra els pressupostos municipals ordina-

ViSta de la Vall de la Murta. Darrere les restes del monestir dels Jeronims es poden veure les immenses transformacions. forestal", en la pràctica i aplicant la llei del sòl, ja era una paratge protegit per la Diputació que presideix el "mismíssimo" alcalde d'Alzira, senyor Francesc Blasco. II.legalitat completa Sense Pla especial, ni projecte d'Obres; sense saber-ne res la Comissió d'Obres i Urbanisme del mateix Ajuntament, sense informe d'Impacte Ambiental de l'Agència del Medi Ambient, en definitiva, dins de la més clara il·legalitat, es comencen a obrir pistes i a aterrassar dins dels terrenys comprats per l'Ajuntament. Açò suposa passar olímpicament del Pla General d'Ordenació Urbana, on la zona està declarada com a "sòl no urbanitzable especialment protegit d'ús forestal i cinegètic", qualificació similar en la pràctica a la de Paratge Natural i que, a més a més.

lització de les obres. Posteriorment, ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO impugna els pressupostos municipals perquè hi apareix una partida on es contempla l'ingrés de 100 milions de pessetes per la venda dels terrenys. El grup té també presentades denúncies davant de la Conselleria d'Obres Públiques per les infraccions de la Llei del Sòl, de la d'Impacte Ambiental i de la de Paratges Naturals, per les transformacions realitzades o tolerades per l'Ajuntament i per l'Agència del Medi Ambient que, irònicament, n'està preparant el Decret de Paratge Natural. Les transformacions Els aterraments que des de fa temps s'han fet amb total impunitat, han afectat una extensa superfície de la Vall de la Murta (unes 600 fanecades). T o t

ris del '90, on s'inclou l'entrada de 100 milions de pessetes per la reprivatització de parcel·les de la Murta. En l'escrit d'ACCIO ECOLOGISTA-AGRO, a més de la pertinent argumentació jurídica, s'hi afegeixen informes científics del Col.legi Oficial de Biòlegs, per fer constar el valor de l'indret que es vol reprivatitzar i urbanitzar. A banda de denunciar errades de forma en el pressupost municipal, ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO insisteix a assenyalar el desficaci que suposaria l'alienació de patrimoni municipal considerat pel PGOU com a "zona rústica de sòl no urbanitzable especialment protegit", que anteriorment altres Administracions Públiques ja havien qualificat com a Paratge Especialment Protegit, amb l'obligació de res-

pectar-ne i defensar-ne la integritat. Així, la Comissió Provincial d'Urbanisme (òrgan del qual emanen decissions vinculants per a tots els ajuntaments) el 20 d'octubre de 1.982 aprovà la inclusió de diversos espais geogràfics en el "Catàleg Provincial d'Espais Protegits" entre els quals hi havia amb el número 5 el Parc Natural denominat "Vall de la Murta i Serra de les Agulles". Per acabar-ho d'adobar, la Diputació Provincial -la qual, recordem-nos-en, és presidida pel senyor Blasco, alcalde d'Alzira-, l'any 1.978 qualificava la Murta com a Paratge Natural en les Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament d'Ambit Provincial. No cal que continuem...! Com diuen els companys d'ACCIO ECOLOGISTA-AGRO d'Alzira en l'escrit d'al·legacions abans esmentat: La reprivatització de la Murta és un gran despropòsit, sols comparable al que en els anys seixanta, es va fer amb la venda del Saler, i que avui tot el poble valencià lamenta. Amb la perspectiva que ens dóna el transcurs dels anys, es pot afirmar que la venda del Saler va ser el resultat de les maniobres i pressions d'interessos immobiliaris depredadors, i no les suposades urgències econòmiques que l'Ajuntament de València va al.legar per a justificar aquella destrossa del patrimoni natural de tots els valencians. Avui a la Murta, com als anys seixanta al Saler, l'Ajuntament s'excusa en l'escàs valor ecològic dels terrenys que pretén vendre. La realitat és una altra: la singularitat del paisatge, que prèviament ha estat degradat i agredit amb la passivitat de l'administració venedora, és l'origen d'expectatives especuladores al voltant del sòl, que una vegada aconseguesquen els terrenys, els tomaran a vendre i revendre, multiplicant el preu inicial gràcies precisament a la seua ubicació en un extraordinari espai natural, que cada dia és més escàs i no s'escapa a les regles del mercat. Us ho imagineu, no?: "Cumbres de la Murta. Alto Standing. El Pirineo a 20 minutos del mar". Oi que és bonic ?

Ni un xalet més a la Vall de la Murta Les al·legacions presentades als pressupostos de l'Ajuntament d'Alzira (que, recordem-ho, preveien ingressos deguts a la venda de part de la Murta) i que en bloquejaven l'aprovació global, van ser votades el 22 de febrer. El CDS va fer costat al PSOE, foren rebutjades i el pressupost va tirar endavant. La resta de grups va votar-hi en contra. Els CDS afirma, però, que s'oposarà a la venda de qualsevol extensió de la Murta, amb la qual cosa (sí no hi ha canvis de jaqueta...) al consistori hi ha majoria dels que s'oposen a la insòlita operació financera que pretén el senyor Blasco. Per altra banda, tot i les manio-

butlletí

bres organitzades per la majoria municipal cara a desprestigiar els ecologistes davant els ciutadans acusant-nos de bloquejar els pressupostos i, de retruc, tots els pagaments pendents per part de l'Ajuntament (la qual cosa era innecessària i demagògica), l'opinió pública alzirenca es decanta clarament i progressiva per la protecció total del paratge i contra la privatització. Conscients d'aquest estat d'opinió, el PSOE intenta salvar la cara rebaixant les seues pretensions venedores però sense renunciar-hi del tot. Un altre mètode usat per la maquinària socialista de la Ribera per confondre la gent és inventar-se organitzacions ecologistes

fantasmes (conegudes a sa casa a l'hora de dinar...), que compten amb tot els suports institucionals i que mantenen, és clar, una actitud consentidora i llagotera respecte de les aspiracions urbanitzadores de la majoria municipal. Un factor molt positiu ha estat el resultat de l'informe que l'Agència del Medi Ambient ha elaborat sobre les transformacions efectuades a la Murta: és summament crític envers l'absurda xarxa de pistes que va obrir l'Ajuntament (la parcel.lació de la futura urbanització?), que fou el detonant de l'escàndol. ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO manté una postura ben clara i ra-

onaDle: ni una pedra més a la Vall de la Murta. La banda sud del barranc ha de ser protegida completament (la nord ja és plena de xalets salvatges). Els actuals camps de tarongers, que són els que la majoria municipal vol urbanitzar dins d'aquest plantejament a la baixa, han de funcionar, per contra, com a zona tampó de l'àrea estrictament forestal: és ací on es poden instal·lar els equipaments necessari.?, els planters i, sobretot, aquest espai ha de fer de barrera respecte de la zona altament humanitzada de l'altra banda del barranc. Si les edificacions fan el salt, l'onada urbanitzadora ja no es podrà aturar...

ZONES HUMIDES La de Peníscola a l'UVI

n el Butlletí anterior dedicat a les zones humides, comentàvem que la marjal de Peníscola fa temps que està sent aterrada amb el vist i plau de l'Ajuntament. Tot i que es tracta d'una marjal de reduïdes dimensions, té un gran paper ecològic per l'alta qualitat de l'aigua, la qual cosa hi permet l'existència d'espècies faunístiques subaquàtiques valuosíssimes com és el cas del semiextingit samaruc. A més a més, la marjal, forma part de la cadena litoral de zones humides que permeten les migracions d'aus aquàtiques. Tot açò que venim dient amb insistència i reiteració, no impedeix que les nostres autoritats es desfacen de forma estúpida d'una part del nostre patrimoni natural i, alhora, somriure de forma beatifica quan proclamen taujanament la nostra

A continuació us trascrivim la carta enviada a la Conselleria d'Administració Pública -de la qual depèn l'Agència del Medi Ambienta propòsit del tema: Davant de l'aterrament de la marjal de Peníscola pel continuat trànsit de camions abocant escombraries; atenent a la importància de la zona, recordant que aquest tipus d'actuacions va radicalment contra l'abundosa legislació conservacionista (Llei d'Aigües, Llei de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, Llei d'Impacte Ambiental, Directives Europees etc.) i que aquesta zona humida està inclosa en l'inventari que l'Agència del Medi Ambient ha enviat a la Mesa de les Cortes Valencianes, on s'hi indica que la Marjal de Penís-

aquesta pàgina us fem un repàs de l'estat actual del contenciós permanent que tenim a propòsit de les zones humides del País Valencià. Enmig de la indiferència del Govern Valencià i moltes vegades amb la col·laboració de les administracions locals, les zones humides valencianes van desapareixent d'una manera irreversible davant de la mirada més o menys indiferent de la major part de la població. Els ecologistes ho tenim prou fotut en aquest tema, perquè en la major part dels casos tenim enfront interessos immobiliaris capaços de moure uns quants milers de milions ("quilos" se'n diu ara de forma hortera i ridícula) al voltant de qualsevol marjal que es pose a tir. Només cal recordar les mogudes que han sacsat el PSOE a propòsit de les Salines de Calp, o les "meravelloses" inversions japoneses a les de Santa Pola, els casos de l'Altet, Peníscola etc. Davant una ofensiva d'aquest tipus, hauríem de pensar en una campanya global que unirà a totes les forces de la societat valenciana que estiguen per posar fre a la situació actual, abans que ens quedem sense res a protegir.

DESDE CC europeïtat, sense assabentarse que a molts països d'Europa, a hores d'ara, les marjals que tenen prop de les poblacions les han de fer de forma artificial. L'última gota Recentment, els companys del grup ecologista APNAL de Vinaròs ens lliuraven un reportatge fotogràfic del trànsit recent de caminons aterrant la marjal a marxes forçades. Enfront d'aquesta situació estem estudiant la possibilitat d'iniciar una demanda legal similar a la feta en el cas de la marjal d'Albuixec.

cola manté una "excel·lent qualitat de les aigües, amb una bona representació de la flora i fauna marjalenques, particularment d'ictiofauna, destacant la presència dels ciprinodòntids endèmics Samaruc (Valencià hispànica) i Fartet (Aphanius iberus)". Abans de mampendre les actuacions legals pertinents, SOL·LICITEM la urgent intervenció de l'Agència del Medi Ambient i la immediata paralització dels aterraments, l'obertura dels expedients a que done lloc l'actuació i l'elaboració de plans de restauració de la zona afectada.

La Casa Verda

Convocada perla Coordinadora Ecologista del Baix Vinalopó

CAMPANYA EN DEFENSA DE LES SAUNES DE SANTA POLA

atgrat haver estat declarades Paratge Natural per part de la Generalitat (decret de desembre de 1.988) i de la importància que tenen com a àrea d'acolliment i cria d'aus (vegeu butlletí de febrer d'enguany), per la qual cosa han estat incloses en els acords internacionals, (MAR, RAMSAR, Convenis de BONN i BERNA, Directiva 74/409 de la CEE), sembla que les agressions que pateixen les Salines són cosa d'un fàtum misteriós i ineluctable contra el qual res no es pot fer, tal i com es desprèn d'unes inefables declaracions del director de l'Agència del Medi Ambient, Sr. Auernheimer. Sembla que amb tot l'aparell legal no es pot detindré un abocament d'escombraries continuat, fet per l'empresa "Transportes Soro" d'Elx, tal i com han denunciat els companys del Grup l'Alguer de Santa Pola , o que una part estiga sent dessecada i que a les platges que la voregen s'estiga produint l'extracció il.lega d'are-. na.

Com ja avançaven en el butlletí anterior, les Salines estan al punt de mira de promotors que volen fer una urbanització d'elite amb camps de golf inclosos. Com diuen els companys de la Coordinadora Ecologista del Baix Vinalopó: Malgrat el seu aparent atractiu... són instal·lacions

Les declaracions d'Auernheimer han estat el motiu pel qual ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO, poc amiga de personalitzar el que són polítiques generalitzades, haja fet una declaració pública condemnant un desficaci com aquest i demanant la lògica dimissió de qui diu que no pot fer res en un cas semblant.

elitistes -els camps de golfque precisen d'un gran espai per a molts pocs jugadors i, a més, que siguen milionaris. Els cal tal quantitat d'aigua que dubtem que hi haja d'on treure-la. Necessiten també grans quantitats d'adobs químics, herbicides i pesticides per combatre els paràsits. Aquests productes, ateses les característiques del sòl, acabaran a les basses, enverinant-les. Com molt bé tornen a dir, al final, acabant amb el medi ambient no atreurem el turisme sinó que ens quedarem com abans, la gent del carrer amb un pam de nassos i els especuladors, més rics, cercaran altres llocs més rendibles. Per tots aquests motius, el passat 18 de febrer uns centenars d'ecologistes, convocats per la Coordinadora Ecologista del Baix Vinalopó feren una marxa des d'Elx a les Salines de Santa Pola reclamant la protecció efectiva d'aquet espai natural que, no ho oblidem, acull 160 espècies d'aus, 16 de les quals estan greument amenaçades i més de 30 es troben en situació precària.

Carta tramesa a propòsit de les agressions als Saladars de l'Altet Senyor alcalde, davant l'intent de dessecació de les Salines de l'Altet, volem fer les següents consideracions: La importància ecològica de la zona és indubtable i ha estat posada de relleu en diversos estudis per molts autors (podem posar a la seua disposició aquests estudis si té interès de conéixer-los). Ho confirma també, el fet que la Conselleria d'Obres Públiques , Urbanisme i Transports en les seues propostes al Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer faça esment de la Protecció de les Zones Humides d'Interés Ecològic, proposant-ne un llistat on s'inclou les Salines de l'Altet amb les següents consideracions: "Aquest espai presenta un important valor científic, didàctic i. cultural que es veu potenciat pel fet de romandre inundat en part al llarg de tot l'any; acull espècies d'aus de gran interès..." |Aquest tipus d'actuacions (les dessecacions de zones humides) va radicalment en contra de nombroses disposicions legals, entre les quals podem citar: Llei d'Aigües (Títol V, capítol V). Llei de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana. Llei de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i la Fauna silvestres. |La Comunitat Europea, a través de diverses Directives (79/409/cee; 82/461/cee i 86/122/cee), planteja la importància de la conservació de les zones humides. Les dessecacions poden donar origen -com ja ha passat- a intervencions de la Comissió Europea.

SENSE AMOR n un altre apartat d'aquest BUTLLETÍ ens fem ressò de la campanya duta a terme per la Coordinadora Ecologista del Baix Vinalopó en defensa de les Salines de Santa Pola, amenaçades per multitud d'agressions (vegeu també el BUTLLETÍ extra anterior, dedicat a les zones humides). El que ens va semblar un gra massa, però, van ser les declaracions del Director de l'AMA dient que no podia ferse res davant... etc etc.

butlletí

A continuació reproduïm la carta enviada pels companys de la CODA al president de la Generalitat. Benvolgut senyor.fa pocs dies, el grup Acció Ecologista-Agró va sol·licitar al vostre govern el cessament de l'actual director de l'Agència del Medi Ambient, Senyor Carlos Auernheimer. Aquesta petició té el seu origen en les declaracions fetes fa uns dies pel Director, referides a la seua incapacitat per a evitar que uns camions abocaren escombraries en un Espai Natural Protegit. Des de la Federació de Grups de Defensa de la Natura (CODA), que agrupa a 76 organitzacions ecologistes de

tot l'Estat, considerem que les declaracions fetes pel Director de l'Agència justifiquen plenament la sol·licitud del seu cessament. Per altra banda, podem constatar que la Comunitat Valenciana està entre les comunitats autònomes on menys es respecta el medi ambient i, per descomptat, l'Agència del Medi Ambient és la pitjor gestionada de tots els organismes oficials semblants existents a tot l'Estat. Es dóna un desenvolupament urbanístic salvatge, autoritzat per l'Administració autonòmica, que ha permès la destrucció de paratges naturals d'un valor ecològic excepcional, com en el cas dels penya-segats de Benitatxell. El fet que

el Director de l'Agència siga alhora el director de diversos parcs naturals, comporta una absoluta falta de gestió. L'altíssim grau de contaminació que sofreixen les aigües superficials valencianes, és en part conseqüència d'una Agència del Medi Ambient absolutament inoperant, que ni tan sols es capaç de gastarse el poc pressupost que té assignada. Per tots aquests motius, li preguem que proceaesca a cessar del seu càrrec l'actual Director de l'Agència del Medi Ambient. Agraint anticipadament la seua atenció, li preguem que reba una cordial salutació. Santiago Martín Barajas Sots-president de la CODA

L'Estat Espanyol ha firmat i ratificat diversos Convenis Internacionals sobre Conservació de Zones Humides i Aus Aquàtiques.

'Coherentment amb el que exposem i amb allò disposat per la Llei del Sòl i els seus Reglaments, el que correspon per a la zona en qüestió és la classificació com a Sòl No Urbanitzable d'Especial Protecció Ecològica i l'endegament d'un Pla Especial de Protecció. Una altra actuació no pot obeir més que a interessos miops o inconfessables. Per tant, i abans d'iniciar les actuacions legals pertinents, EXIGIM una urgent intervenció que paralitze definitivament la dessecació i restaure la zona afectada. Així mateix, SOL·LICITEM que s'adopten les disposicions urbanístiques a les quals es refereix la nostra considerció número 5.

Pista Vallibona-Rosell Agost del 89: les obres d'ampliació de la pista travessen una roureda a uns mesos ens oposàrem a l'ampliació i asfaltat de la pista que va des de Vallibona a Rossell (a les comarques dels Ports i l'Alt Maestrat), per considerar-la una destrossa per a una zona a la qual li cal una protecció urgent. Al mateix temps donàvem alternatives per millorar les comunicacions de Vallibona municipi força aïllat-, tot millorant els 9 quilòmetres de la carretera que l'uneix amb la "nacional" de Saragossa-Vinaròs. Les abundoses pluges d'aquest any han sulsit una carretera que mai no s'havia d'haver fet, afonant-la en nombrosos trams i provocant corriments de terres -que impossibiliten de tornar a fer-la pel traçat actual-, la qual cosa ha multiplicat l'impacte ambiental de la desfeta. S'han utilitzat 200 milions de pessetes per fer una barbaritat; els habitants dels pobles continuem traslladant-se per la carretera de sempre i, mentrestant, uns cartellets amb "se vende" començaven a aparèixer al voltant de la projectada carretera presagiant futures urbanitzacions il·legals. La pista que cal no seguir La pista, de 25 quilòmetres, transcorre per la vessant nord del riu Cérvol, entre les muntanyes del Turmell i de la Tinença de Benifassà, creuant una zona amb una gran varietat microclimàtica -pel fet de salvar un desnivell de 800 metres-, que hi possibilita una diversitat florística acusada, amb una preciosa

Aquelles pluges van arrossegar aquests fangs...

Vista de Vallibona representació de la vegetació autòctona: boscos de pi roig, aurons, freixes, savines, alzinars, carrasques, roures... Aquesta riquesa florística i l'allunyament de la zona respecte de nuclis densament poblats, ha permès que al seu torn existís una representació faunística de primer ordre, amb espècies en gran perill d'extinció: àguiles reials, falcons, ducs, voltors, llúdries, eriçons, porcs senglars, toixons etc. Una zona a protegir Ens trobem, per tant, davant d'un paratge a conservar, al qual li escau un alt grau de protecció que fins ara no ha assolit per falta d'acord a les Corts Valencianes envers una proposta de la Unitat del Poble Valencià i per la desinformació i els prejudicis d'uns veïns que, amb tota la raó, reclamen una millora de les seues condicions de vida. La millora, però, no vindrà destruint un dels recursos que els hi queda: el medi natural ben conservat. Molt ens temem que allò que podia haver estat un projecte modèlic (la creació del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, que conjuminarà alhora protecció del medi amb desenvolupament harmònic de la zona), es quede en no res. La pista asfaltada suposarà greus danys per a la flora malifetes que ja s'han produït amb tales d'arbres centenaris-, augment de furtivisme,

del perill d'incendis i la possibilitat de deixar la porta oberta a urbanitzacions il·legals que acabaria amb la riquesa d'una zona que necessita una protecció integral, paisatgística i ecològica. Menstrestant, els ecologistes pensem que teníem una mica de raó quan demanàvem que no es malbarataren 200 milions de pessetes -dels fons del FEDER de la CEE- en una obra feta per la pròpia Administració: recordem que el projecte és de la Conselleria d'Agricultura i que ja vàrem advertir a aquest organisme que la carretera suposaria un atemptat molt greu per a una zona d'un elevat valor paisatgístic i ecològic. Els cartellets amb el conegut "se vende" ens donen la pista de per on pot acabar el tema de la ídem. Pensem que la construcció de segones residències il·legals no portaria beneficis a la comarca i que l'única cosa que es faria és malbaratar un dels millors recursos que tenen els seus habitants per al futur: un valuós medi natural ben conservat. Agraïment Aquest article ha estat redactat amb les informacions facilitades pels companys del Grup d'Estudi de les Rapaces de Vila-Real. Les fotografies són de Josep Bort.

La Casa Verda

Inici d'explotació d'una pedrera de marbre als ports de Tortosa-Beseit en un Paratge Natural.

a zona a explotar es troba al barranc de Carrer Ample, prop de la unió amb el riu Estrets. Es tracta del Mont d'Utilitat Pública núm 6 del terme municipal d'Horta de Sant Joan (comarca de la Terra Alta), concretament dels rodals 161 i 180. La zona es troba inclosa dins de l'espai Ports de Tortosa-Beseit del Projecte d'Espais d'Interés Natural (PEIN) i dins la Reserva Nacional de Caça del mateix nom.

Les obres afectaran unes 19.58 Ha d'arbredes i 46.54 Ha de vegetació baixa; per tant, un total de 66.12 Ha. A més a més, es troba a 500 metres de l'àrea recreativa de la Franqueta, creada per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, molt visitada per campaments escolars, sobretot a l'estiu.

Empresa explotadora i inici de les obres L'empresa explotadora és March SA, de València, que el dimecres 17 de gener, de forma absolutament "discreta" descarregà una retroexcavadora i una tanqueta, i va iniciar així els treballs de preparació del terreny de forma totalment il·legal en no posseir el permís corresponent de la Direcció General del Medi Natural, encara que sí que tenien les autoritzacions de l'Ajuntament i la Direcció General del Medi Ambient. Característiques de l'explotació Es tractarà d'una pedrera de marbre rosa-granat. Fa més de 20 anys que se'n va intentar l'explotació, però va ser abandonada atès que les lloses tretes es trencaven amb molta facilitat per la composició que tenien. Sembla ser que l'empresa utilitzarà noves tècniques que evitaran aquest problema. El material obtingut serà exportat als USA i al Canadà. El volum d'explotació serà de 7.000 tones mètriques anuals prorrogables 4 anys més. Prospeccions Aquesa empresa durant l'any passat va realitzar un seguit de prospeccions pels termes de Beseit, Aldover, Alfara de Carles, Roquetes, Tortosa, Xerta, la Sénia, Arnes i Horta de Sant Joan.

Això implica que previsib ement les explotacions poden < scampar-se per tot ei mass.s dels Ports. "Beneficis" per a l'Ajuntament, perjudicis per als veïns L'empresa s'ha compromès a abonar a l'Ajuntament 3 milions de pessetes anuals i a contractar tres persones del poble per als treballs de la pedrera. La Direcció General del Medi Ambient s'ha oferit a contractar aquestes tres persones a canvi que l'Ajuntament desistesca de donar suport a l'explotació. Encara que el valor d'aquest patrimoni natural hauria d'estar per damunt d'especulacions econòmiques, s'observa que els beneficis que obtindrà l'Ajuntament són ridículs respecte de la magnitud del dany ecològic que es produirà i del precedent que suposa per a noves explotacions a la zona. L'àrea recreativa es veurà afectada pels sorolls de l'explotació de camions pesants i es produirà l'enterboliment de les aigües del riu Estrets amb les repercussions consegüents per a l'ecosistema. El passat 18 de febrer pel matí hi hagué una mobilització en contra del projecte que va concloure amb un dinar a la Franqueta. Agraïm a Manuel Mas, d'Ulldecona, l'amabilitat de fer-nos arribar la informació exposada en aquest article.

Salvem els nostres camins tradicionals de muntanya Mentre l'afició a fer pistes innecessàries i carreteres absurdes per llocs a preservar sembla que no té fi, s'estan perdent i destruint els camins tradicionals de muntanya. Els companys del Centre Excursionista de València -l'Entitat que, òbviament, millor coneix el tema-, han fet el manifest que a continuació reproduïm. Els Senders de Gran Recorregut (GR) El Centre Excursionista de València ha promocionat el traçat i desenvolupament d'una sèrie de rutes permanents, per tal de ser recorregudes a peu, per les muntanyes valencianes. S'han senyalitzat segons les normes internacionals dels Senders de Gran Recorregut (GR) i els hem afegit així a la xarxa europea. Aquests itineraris utilitzen, preferentment, els camins tradicionals (els que ens resten...) que abans comunicaven els diferents pobles. Aquests camins (alguns de gran bellesa i valor monumental i estètic) formen part del nostre patrimoni i com a tals cal conservar-los. A més, una xarxa de camins per les muntanyes valencianes és el millor mitjà per descobrir i gaudir del medi natural; gaudi lúdic, esportiu, educatiu, constructiu sempre. La pèrdua dels camins L'abandonament del conreus i

butlletí

les formes tradicionals de vida a la muntanya, els incendis forestals, la construcció indiscriminada de segones residències i, definitivament, l'aplicació d'idees urbanes al món rural, despersonalitzant-lo, han fet desaparèixer, molts d'aquests camins. A sobre d'ells, l'Icona abans i la Conselleria d'Agricultura ara, han bastit una inútil i degradant xarxa de pistes que no porten enlloc ni serveixen per a salvar els boscos i les muntanyes del foc (justificació única d'aquestes grans inversions); ans al contrari serveixen per a omplir-los de brutícia i deixalles, tot permetent usos agressius i estrictament econòmics de la natura. La Colla d'Amics dels Camins de Muntanya, preocupada per la pèrdua d'aquest patrimoni cultural (imprescindible, per altra banda per al trànsit per la muntanya), ha netejat i retrobat alguns d'aquests camins en desenvolupar el traçat de Gran Recorregut 10(GR10). Destrosses recents Uns d'aquests camins, el que d'Andilla puja al coll de la Salada, pel barranc homònim, ha estat destrossat ben recentment per les excavadores. Una pista absolutament innecessària que les pluges han erosionat i solsit. Una pista que, intransitable, no porta enlloc. Però l'agressió i les

seues conseqüències ja no tenen remei. Volem el suport de tots vosaltres que estimeu la natura i aprecieu l'harmonia d'un paisatge. Volem que denuncieu fets com aquests -com la pista que actualment es construeix al bosc del Barranc de la Umbria, a Serra-, que no us acontenteu de signar per la salvació dels boscos de PAmazonia. Salvem també els nostres boscos, les nostres muntanyes, els

de començar a eixir de l'anonimat, plantant cara a les agressions al medi natural, a les actuacions amb mitjans pesants i abusius, desmesurats per als resultats que, en tot cas, tractarien de justificar-los. L'agressió no es fa tan sols al medi natural, sinó també a d'altres que, com els Senders de Gran Recorregut, en permeten el descobriment i l'ús. El present escrit es presentarà, mitjançant el Centre Excursionis-

camins tradicionals d'ahir, per al demà. Després d'assabentar-nos de la destrucció de la senda del Barranc de la Salada i de la senyalització i traçat del GR 10 que hi havia, hem redactat aquestes ratlles per tal de replegar la vostra signatura d'adhesió i protesta. Amb aquestes signatures hem

ta de València, a les Institucions interessades de la Generalitat Valenciana: Agència del Medi Ambient i Conselleria d'Agricultura. A la Casa Verda tenim plecs de signatures a la vostra disposició, si en voleu, demaneu-nosen.

Cal perdre el tren... d'alta velocitat La prevista implantació del Tren d'Alta Velocitat (TAV), amb un ample de via europeu, als trajectes Madrid-Sevilla (amb les obres ja començades) i Madrid-Barcelona (projecte aprovat en Consell dt Ministres el desembre del 1989), ha estat presentada pel Ministeri de Transports com un esforç governamental per modernitzar el ferrocarril i trencar l'aïllament tradicional amb Europa. S'ha parlat de decisió històrica, d'ambiciosa aposta de futur pel ferrocarril. Com veurem, la realitat és bon punt diferent: aquests projectes no tenen res a veure amb les necessitats reals que exigiria un desenvolupament racional del tren. El TAV és un sistema de transport de fort impacte ecològic (moviments massius de terra, obstacle per als desplaçaments de la fauna terrestre, modificació dels cursos dels rius, contaminació acústica...) i està dirigit a uns usuaris d'alt poder adquisitiu. El cost de construcció i de manteniment -elevadíssimsperjudicarà el ferrocarril convencional ja que es farà a costa de les millores que exigeixen els usuaris de RENFE.

Pontevedra-Vigo per criteris de rendibilitat econòmica. Es dolorós comprovar com el Govern menysté conceptes tan elementals en matèria de transport com són la planificació del territori, la recerca de l'equilibri regional, la rendibilitat social... Per contra, soterra centenars de milers de milions en una obra faraònica el TAV Madrid-Sevilla-, desconnectada de la resta de la xarxa degut al diferent ample de via i que té escasses, per no dir nul.les, perspectives de rendibilitat no solament social sinó també de la d'ells: econòmica. La iniciativa privada, sempre delerosa de guanyar diners a costa dels fons públics, ha dit clarament que no troba factible de participar al TAV Barcelona-Madrid perquè li veu escasses perspectives de rendibilitat. Al País Valencià hi ha hagut moltes opinions denunciant la nostra marginació del traçat de l'Alta Velocitat, des de Lizondo a la famosa intervenció a les Corts, fins al mateix President de la Generalitat, passant per la Cambra de Comerç, el President de la patronal valenciana, la COPUT... Sembla que, tot de colp, s'ha descobert el dèficit d'infraestructures que patim i

La política del govern del PSOE pel que fa al model de transport és continuista respecte de la que s'ha portat a l'Estat Espanyol des dels anys 60: prioritat al transport per carretera, tant de mercaderies com de viatgers, i pa1 per subordinat del ferrocarril. Els successius governs socialistes es distingeixen en aquesta matèria per la gosadia amb què han pres decisions importants: tancament de línies, disminució de freqüències i amenaça de tancaments massius quan s'enllestesca la xarxa d'autovies. El projecte TAV i el possible canvi de l'ample de via s'ecabeix perfectament en aquesta estratègia. El pla de millora de la saturada xarxa de la rodalia de Madrid ha estat fortament retallat per tal de desviar-ne els recursos cap al projecte de TAV Madrid-Sevilla, que -sembla ser...- és un objectiu polític irrenunciable per al 92. La resposta dels indignats usuaris han estat barricades i talls de trànsit. El mateix va passar fa poc a Galícia quan van deixar pràcticament sense servei la línia

que les solucions passen per autopistes miraculoses (València-Madrid, ValènciaBordeus) i, és clar, per Trens d'Alta Velocitat. Mentrestant, la realitat va per una altra via. Vegem-ne alguns exemples: l'any 84 es va tancar la línia València-Llíria (excepte per al transport de caolí), cosa que ha deixat alguns pobles -pensem en Vilamarxant, per exemple- incomunicats mitjançant el transport públic; també han tancat per al tràfic de mercaderies l'estació d'Ontinyent, amb l'efecte induït d'afeblir encara més la sempre amenaçada línia de Xàtiva a Alcoi; hi va haver una forta disminució dels serveis a la línia València-Madrid per Conca (fet que va provocar la raonble protesta dels veïns de Camporrobles) amb l'amenaça implícita de tancament complet per a quan estiga enllestida l'autovia València-Madrid. Aquestes realitats no sembla que preocupen massa els notables valencians que clamen pel TAV, un projecte que, siga dit de passada, té un pressupost de 800.000 milions de pessetes per al tra-

jecte Barcelona-Alacant. Es difícilment és imaginable d'on poden eixir tants diners... Pensem que les solucions als problemes de transport al País Valencià van per un altre camí: passen per un desenvolupament racional del ferrocarril convencional, tenint en compte, que el seu impacte ecològic és menor, el consum energètic menys elevat, la probabilitat d'accident més reduïda i més modest també el cost de construcció i de manteniment. Però, qui està interessat en solucions reals ?

Reunió de la Coordinadora Estatal Antinuclear a l'Ametlla de Mar El Comitè Antinuclear de l'Ametlla de Mar va encarregar-se de l'organització de la reunió d'hivern de la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN), que s'hi va celebrar a finals de gener. Després de les anàlisis de la marxa de les 10 centrals nuclears avui en funcionament, es va repassar l'estat de diversos temes, com ara la situació del Pla d'Energies Renovables, respecte del qual es va valorar que es troba en una situació de reculada. Hi ha clars retrocessos en les previsions de producció de quasi totes les fonts alternatives energètiques respecte del Plan anterior. El PER, "per" no tindré no té prevista ni el finançament, la qual cosa ens referma en la idea que amb aquests temes es fa més electoralisme que una altra cosa. Per una altra banda, l'augment del consum d'energia elèctrica a l'any '89 no deixa de ser una dada preocupant que xoca frontalment amb una política d'estalvi energètic. A la CEAN també va tractar-s'hi de la Xarxa d'Alarma Radioactiva (XARRAD), del seu estat actual i s'hi feren demostracions dels aparells mesuradors de radioactivitat. Les propostes de debat i discussió més importants foren: a) Referèndum antinuclear. Aquesta proposta està essent debatuda polèmicament per tal com té pros i contres importants. Entre els primers podríem esmentar la possibilitat que es convertirà en un factor de cohesió del moviment ecologista; entre els segons cal destacar la falta d'organització actual per enfrontar-nos a una tasca d'aquesta envergadura i, és clar, la possibilitat que el poder, amb els seus recursos, el guanyés... b) Elaboració d'un Pla Energètic alternatiu, per a la qual cosa s'utilitzaria la Iniciativa Legislativa Popular, que requereix la constitució d'una Entitat promotora que elaborés el nou Pla sense comptar amb l'energia nucler. Una volta presentat disposaríem de sis mesos per arreplegar 500.000 signatures, la qual cosa permetria que el Parlament espanyol debatera el Pla alternatiu. Com en el cas del Referèndum antinuclear, existeixen pros i contres. Entre els primers cal citar la possibilitat de difondre models energètics alternatius i, en segon lloc, que es recuperarien les despeses de la campanya mitjançant les subvencions legals que la llei estableix en el cas de la Iniciativa Popular fins a 30 milions de pessetes-.

La Casa Verda

Els ciutadans europeus no confien en les seues autoritats Segons una enquesta feta a diversos països europeus, el ciutadans no confien en les autoritats respecte a la informació sobre la radioactivitat: tan sols el 31 % creu que les autoritats "dirien la veritat" en cas d'accident nuclear. Contrastant amb aquesta dada, els ciutadans confien especialment en les associacions ecologistes i en els metges. Aquest contrast de confiança obliga els ecologistes a ser conseqüents amb aquest repte i a dotar-se de recursos propis i públics al servei dels ciutadans. En aquest sentit, la Xarxa de Vigilància Radioactiva (XARRAD) intenta coordinar iots els esforços individuals per aconseguir una xarxa de col·laboradors independents lligats a la Coordinadora Es-

21'37 hores, s'ha produït un accident nuclear a la central de Vandellòs-1. Abans de les 12 de la nit s'ha posat en funcionament ta XARRAD: l'Equip de Coordinació acciona una roda telefònica. Les antenes i els mostrejadors de la XARRAD es preparen per prendre mesures de radioactivitat ambiental i mostres d'aigua de pluja, terra, gespa, i d'aliments tals com llet, carn, peix, fruites i verdures, utilitzant com a guia un manual de mostratge. A les 0 hores, es posen en funcionament les antenes i mostrejadors de la XARRAD a tot l'Estat Espanyol, i a les 12 hores, ja l'endernà, es dóna per acabada la primera fase de l'alerta. En el decurs del matí els mostrejadors han estat prenent mostres. Les de terra les envien a un punt de coordinació per determinar l'abast de la deposició del núvol radioactiu. A partir de les 12 tiores i fins a les 14, les antenes i els mostrejadors truquen a un número de telèfon confirmant la seua participació i donant la informació recollida. Hi participa un total de 15 grups d'Euskadi, 25 dels Països Catalans i 21 de la resta de l'Estat. Entre ells, l'estació de tatal Antinuclear (CEAN). mesura que ACCIÓ ECOLO"Encara que aconseguim tanGISTA AGRO té a La Casa car les centrals nuclears -ha Verda de València. declarat un portantveu del L'Equip de Coordinació de WISE- caldrà que hi haja una l'assaig acció continuada en aquesta Un equip de coord nació del direcció". WISE s'ha encarregat de dur Els esdeveniments de Txernòbil han contribuït molt a fer a terme les tasques de connexió de totes les antenes i que augmenti la preocupació mostrejadors que han particide la població respecte a la pat a l'exercici. necessitat d'estar informada Per un costat, un centre tede manera regular i fiable so lefònic a Barcelona ha recollit bre la radioactivitat. Segons totes les dades que els mosuna enquesta publicada a Eutrejadors i antenes anaven farobarómetro CEE, número cilitant, i així es centralitza to31, de juny de 1989, els ciuta la informació. L'equip de tadans europeus, davant la Coordinació ha establert el pregunta "En qui confia per a centre d'operacions a Montla informació sobre la radioRoig del Camp, a 10 km de la activitat ?", van respondre exCentral Nuclear de Vandellòs. pressant la seva confiança en En aquest centre s'han recoels següents grups i segons llit també mostres de terra i les següents proporcions: mesures de radioactivitat ammetges 77 % biental emprant un ordinador associacions ecologistes72 % fix -connectat a la xarxa elèccientífics independents 72 % trica-, i un altre de portàtil per professors 53 % si el subministrament de copoders públics 31 % rrent hagués fallat. L'assaig del 10 de febrer de 1990 El divendres 9 de febrer, a les

butlletí

L'Equip de Coordinació, mitjançant mapes, ha calculat la distància des de la central als diferents mostrejadors i antenes distribuïts arreu del territori. A més, es sol·liciten informacions meteorològiques de les direccions i intensitats dels vents. Segons aquestes informacions, la velocitat del vent és de sis nusos a Reus (uns 10 km/h) i es dirigeix vers el NW, amb tendència a augmentar d'intensitat. Un fàcil càlcul demostra que el vent radioactiu arribaria a Lleida abans de 8 hores. A 1500 m d'altitud el vent és de 20-25 nusos i va en la mateixa direcció. L'estació de mesura de La Casa Verda enregistra un nivell mitjà de radioactivitat ambiental de 103 milirems/any. A València, tot sembla dins la normalitat. O no hi ha hagut fuita radioactiva o no ha arribat encara a la nostra ciutat... Aprendre de l'experiència Tranquils. No és més que un simulacre, però ben bé podia haver estat cert. i, com si ho fóra, la XARRAD ha posat a prova el funcionament de tots els seus punts de detecció i els seus recursos. L'assaig ha servit per corregir defectes i engrescar nous col·laboradors. La propera vegada confiem que també siga només un simulacre- el grau de confiança en les nostres mesures serà molt més elevat. En un futur, ja no haurem de refiar-nos només de la informació (?) oficial. Ara ja tenim les nostre pròpies fonts.

Vols ser tu també una antena o un mostrejador de la XARRAD ? Hi ha dues maneres -que no són excloents- de participar a !a XARRAD: com a mostrejador i com a antena. Com a mostrejador només necessites seguir les instruccions que se t'envien sobre el mètode i adquirir els instruments auxiliars per a recollir les mostres (són molt simples i econòmics). Es convenient,

Hi ha previstos simulacre; de rodatge cada mes fins as solir un funcionament perfec te. Després, periòdicament les dades de les medicioní s'aniran fent públiques. Si t'interessa aquesta mena de col·laboració, truca a Lé Casa Verda i t'informarerr amb més detall.

però, de no funcionar individualment: un grup de 3 o 4 persones fan que la tasca siga més engrescadora i d'abast més ampli. Tot i això, també pot dur-ho a terme una sola persona. Si vols col·laborar com a antena, necessites disposar d'un ordinador PC compatible, i adquirir el detector geiger i el programa que n'enregistra les medicions. Aquestes dues darreres coses les subministra la pròpia XARRAD (són 20.000 peles).

La primera estació independent de control de radioactivitat

L'estaca del poder central és allargada

Continuació de la campanya per un Maestrat i els Ports no nuclears El novembre passat esclatava la notícia: a la Memòria anual d'ENRESA -Empresa Nacional de Residuos Radioactivosapareixien els Ports i el Maestrat com a uns dels llocs on s'estudiava la ubicació d'un cementeri nuclear per a residus d'alta activitat. La difusió de la notícia i les cartes enviades per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO als Ajuntaments de la zona (vegeu BUTLLETÍ de novembre) ha propiciat que els plenaris d'una dotzena d'Ajuntaments es declaren "Terme no Nuclear", la qual cosa suposa un acord explícit on es rebutja la hipotètica ubicació del cementeri a llur terme municipal. La reacció no s'ha fet esperar. Els Governs Civils respectius (Teruel i Castelló), després de desqualificar l'oportunitat dels dits acords, els estan recorrent davant l'Audiència, en un clar intent de limitar l'autonomia municipal i el dret dels veïns a triar les activitats que es desenvolupen al seu terme municipal. I no sols estan fent els recursos, si no que, a més a més, ni per part d'ENRESA ni per part del Governs Civils no es facilita cap informació sobre els estudis que estan efectuant a la zona.

Paral·lelament al simulacre, l'alcalde de Mont-Roig del Camp, Josep Maria Aragonès, i l'Equip de Coordinació de la XARRAD van inaugurar el primer mesurador públic de radioactivitat a l'Estat Espanyol. Per primera vegada els ciutadans disposen d'un aoarell de mesura al seu abast -sense mediatitzacions presumptament tendencioses per part de l'Administració-, ubicat en les oficines municipals de l'esmentat poble, a 10 km de la Central Nuclear de Vandellòs. L'aparell, un model Elektron 4, té un control informàtic que permet enregistrar els nivells de radioactivitat atmosfèrica. Un sistema d'alarma fa que, cas que la radioactivitat arribi a un nivell anormal degut a fuita radioactiva, l'aparell en doni avís. Aquest senyal posaria en funcionament el Servei Mundial d'Informació sobre l'Energia (WISE) i tota la XARRAD. El dia de l'estrena la radioactivitat màxima enregistrada des de les zero hores fins les dotze del migdia va ser de 125 milirems/any, un nivell que correspon a la radioactivitat ambiental natural, que se situa entre 70 i 180 milirems/any.

Subscriviu-vos al bulletí! Ompliu amb lletra clara i feu arribar aquesta butlleta a La Casa Verda de València. La millor manera de garantir el futur de la revista és ferse'n subscriptor.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ 1.e'cog.

Nom 2™cog.

Professió

•

Adreça: carrer

núm.

codi postal i població

comarca

(Nota: els membres d'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO no cal que envieu res)

: Telèfon

Observacions Banc

Agència

Carrer

núm.

Codi postal i població

Compte corrent/ Llibreta núm.

Manifestació a Vandellòs 1

BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Senyor/a Carrer

núm.

Codi postal i població

Banc

Agència

Adreça: carrer

núm.

codi postal i població Compte corrent/ Llibreta núm : Distingits Srs.: EI& pregue que atenguen, amb càrrec al meu compte i fins^a nova ordre, els rebuts de pessetes •1.000 que (periodicitat) _anual.. els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Aprofite l'avinentesa pera saludar-los berv cordialment.

_____

de 19

Signatura

Dissabte 10 de març , 22 hores: "La insubmissió en concert" Barricada, Los Flacos Aplec Ecologista a Bèrnia dies 10 i 11 de març Sota la consigna "Prou d'urbanitzacions" convocat per COORDINADORA ECOLOGISTA DE LA MARINA ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO CRIDA A LA SOLIDARITAT -Marina AltaMOVIMENT DE DEFENSA DE LA TERRA -BenissaJOVES INDEPENDENTISTES -Benissa-

"Excursió al Delta de l'Ebre", els dies 24 i 25 de març

A l'antic Mercat d'Abasts, organitzat per Mili-KK i la Coordinadora Pacifista

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ organitza : "L'aventura de la neu", del 13 al 19 de març

8 de març DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA Manifestació a la Glorieta de València, a les 7 de la vesprada En acabar la manifestació, a la Plaça de la Mare de Déu es representarà un simulacre d'agressió a les dones.

Remitent ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 València tlf. 96/3317864

dia 18 de març a les 12 del migdia Convoca: Comitè Antinuclear de l'Ametlla de Mar. Més informació al telèfon 977/456739 o a La Casa Verda de València.

FIRA ALTERNATIVA DE CASTELLÓ Del 20 al 25 de març. Persones interessades de participar-hi, poseu-vos en contacte amb: Amics de la Natura cl Jover, 3-dreta, 12002 - CASTELLÓ o trucant al Tf. (964) 22 82 30.

Organitzats per la "Asociación Espanola para la Calidad", cicle de seminaris sobre la qualitat del medi ambient. El dels dies 27 i 28 de març

I luego dissen que el pescado es caro! Nosaltres també... i és ben cert que ens dol. La vida ha pujat molt, la inflació ens rosega les butxaques, s'han disparat els costos d'impremta, de manteniment de locals (5 a hores d'ara, i n'hi ha més a les envistes), de tot el conjunt d'activitats del grup -i en són moltes-... Ja endevineu per on anem ? Doncs sí, ho heu encertat: després de quatre anys de congelació absoluta de quotes, l'Assemblea General d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO de finals de l'any passat va aprovar un augment de la quota bàsica. Així, els que estàveu pagant 800 pessetes al trimestre passareu a pagar-ne 1100. Les quotes més elevades es queden com estan (excepte si voluntàriament les voleu augmentar, és clar, per a la qual cosa només heu de telefonar a La Casa Verda de València i comunicar-ho). L'Assemblea va aprovar també d'establir una nova modalitat de quota per a joves i aturats de 1000 pessetes l'any.

tractaran el tema "Prevenció de la contaminació dels residus sòlids industrials". Per a més informació: AECC c/Zurbano, 92, 1 dcha. 28003 Madrid-Tf. (91)441 77 44. Avisem: la inscripcció costa 55.000.- peles. ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO: reunió general per posar en comú les tasques dels diversos grups locals i comissions de Ireball i per debatre alguns temes de gran interès. Hi sou convidats tots els membres del grup. Dimarts, 20 de març, a les 8 de la vesprada a La Casa Verda de València.