Soroll, destrosses, fum i fem: Montgó, què més vols?
també hi trobareu... El 4x4, un producte excessiu Quan a determinats països fins i tot està reglamentada la pràctica de la bicicleta de muntanya (mountain-bike), ací el 4x4 incontrolat s'estén sense parar. Només faltava que un centre excursionista organitzarà una prova... i això ja ha passat. (pàgina 2)
Els cacau$ del medi ambient Com, quant i en què es gasta la Generalitat els recursos assignats a la protecció de l'entorn. Una reflexió sobre la política ambiental del Govern Valencià, a la llum dels pressupostos d'enguany. (pàgina 3)
S'ha parlat de... Algunes de les notícies que han aparegut al llarg del mes de març relacionades amb el tema del medi ambient (pàgina 7)
Un ecologista al Consell Rector de l'Agència del Medi Ambient Com, perquè i per a què participem en aquest organisme: sense massa esperances però tampoc amb reticències. El temps ja dirà el que pot donar desi... (pàgina 7)
No a les carrasques deportades La irracionalitat de treure carrasques ja crescudes de la muntanya per posar-les a parcs de la ciutat (al Túria, per exemple). (pàgina 8)
Vall de la Murla: continua la campanya Veus prestigioses i autoritzades donen suport en un acte públic a les nostres posicions proteccionistes respecte de la Murta. Ara li toca moure a l'Ajuntament d'Alzira... (Dàaina 8)
Mortalitat de rapinyaires: dossier Els ocells rapinayires, com a cim de la piràmide tròfica, són espècies molt sensibles al deteriorament de l'entorn. Fins a quin punt concret, però, pateixen l'efecte d'actuacions irresponsables degu-
des a la mà de l'home? En un interessant treball d'investigació de camp, els companys del Grup d'estudi de les Rapinyaires intenten contestar aquesta pregunta (pàgines 4, 5 i 6).
Un ral.li al Parc Natural En un escrit difós recentment pel Centre Excursionista i per l'Ateneu Cultural de Xàbia -i signat també per ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO- es denuncia enèrgicament la pretesa celebració del ral.li "Pujada a les Planes" dins del Parc Natural del Montgó. Segons sembla, els serveis tècnis de l'Agència del Medi Ambient han desaconsellat taxativament la celebració del ral.li, l'Ajuntament de Dénia, però, continua pressionant perquè el ral.li, que ha obtingut ja l'autorització de la Federació Automobilística i una requalificació de categoria "regional" a "nacional", s'hi faça. L'any passat assistiren com a espectadors a la prova vora de 14.000 persones que deixaren el Parc fet un femer. Per acabar-ho d'adobar, l'Ajuntament de Dénia ha acordat una subvenció de 2.800.000 de pessetes, com si no hi haguera d'altres temes en què gastar-se els xavos. Reproduïm tot seguit l'es-
mentada declaració de protesta. Manifest contra el ral.li Amb motiu de la celebració del ral.li anomenat "Pujada a les Planes", que tindrà lloc dins l'àrea del Parc Natural del Montgó durant el mes de maig i davant les repercussions medioambientals que s'han observat els anys precedents en què s'ha realitzat aquesta activitat esportiva en el mateix itinerari, volem destacar els efectes negatius que, amb tots els respectes envers l'esport en qüestió, es produeixen al parc que es troba sota la tutela de la Junta Rectora pertinent i subjecte a protecció legal:"" Primer.- Considerem perjudicial la massiva aglomeració de gent, expectant a la cursa i amb els respectius cotxes, que s'emplaça en els laterals del circuit i invadeix zona del Parc, que campa indiscriminadament i de forma inevitable -com s'ha pogut comprovar en anys anteriors- i ocasiona destrosses irreparables a la natura, tals com l'arrenPasa ala pàgina?
Matar esperances a colps de porra La policia va exhibir i emprar tota la panòplia de recursos antiavalots de què disposen per fer fora els okupes del local del carrer Palma, 5. S'hi van dedicar a fons: cinc ferits en són la prova, un d'ells amb el braç trencat. Qui eren els elements perillosos que justificaven un operatiu quasimilitar d'aquestes característiques? Senzillament, un grup de joves inconformistes que volien obrir una via a l'esperança. Al local es desenvolupava tot un seguit d'activitats culturals. Hi havia també activitats de treball cooperatiu que, a poc a poc, anaven quallant. Tot se n'ha anat en orris. La demagògia barata que exhibeix l'Administració de "preo-
cupació pels problemes de la joventut" cau per terra quan aquesta mateixa joventut abstracta s'autoorganitza d'una forma concreta i alternativa a la dels motlles potenciats des de dalt. Quan això s'esdevé, el Poder ho té clar: acaba amb l'experiment fent ús de la violència que siga necessària, a bastament i sense dubtarho, no debades en té el monopoli... L'excusa feta pública per l'Ajuntament de València per desallotjar l'edifici (deien que amenaçava ruïna) no és certa: s'hi havien fet les obres de reforçament adients per allunyar qualsevol possibilitat que la casa s'ensorrarà. L'autèntic motiu, ja l'hem dit: acabar amb un (mal)exemple... sen-
se oblidar, és clar, que el propietari privat, després de deixar degradar completament l'edifici, volia treure'n un be-
nefici econòmic al caliu de les noves espectatives immobiliàries que s'obren al barri amb la rehabilitació.
vé de pàgina 1
cada d'arbres i arbustos i el trepitjaments de conseqüències greus, a causa de la multitud que s'hi concentra. Tot això, pensem que representa una agressió evident a les plantes endèmiques de la zona, així com a la diversitat d'espècies que poblen el parc. Segon.- Considerem intolerable l'escampament de serradura en la carretera per tal d'evitar les patinades dels automòbils a causa de l'oli que desprenen, així com la manca de papereres, amb totes les deixalles que s'acumulen -papers, brossa, plàstic, vidres amb l'evident perill d'incendi...- i que no són arreplegades. Podríem esmentar igual-
ment les cintes de balissament que després no es retiren. En conjunt, tot això provoca uns efectes deplorables en la natura, impropis d'un Parc Natural. Tercer.- Considerem que la mateixa producció de sorolls, intrínseca a la cursa, a través dels altaveus existents i dels motors dels automòbils participants, són sancionables per la llei que empara els parcs i espais naturals protegits. Totes aquestes accions i conseqüències, hostils a la natura vulneren les següents lleis: Llei 4/1989 del 27 de març, sobre la Conservació d'Espais Naturals (article 38, punts. 1,2,3,4,5 i 10). Llei 5/1988 del 24 de juny, per la
qual es regulen els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana (Art.15,pt.1 ap. f i h) i Decret 25/1988 del 16 de març de declaració del Parc Natural del Montgó (art. 5, pt. 2 i 3). Per la qual cosa demanem que la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó es pronuncie sobre la inconveniència del ral.li esmentat I que els organismes competents prenguen les mesures oportunes. Així mateix, pensem que cal buscar, per a bé de la pràctica d'aquest esport i del Parc Natural del Montgó, un altre lloc més adequat per a la celebració de curses d'aquestes característiques.
Així va quedar el Parc després de ral.li de l'any passat
El 4x4: un tema que necessita un control urgent En els dos últims anys, el ritme de matriculacions de vehicles privats ha sobrepassat el milió l'any. Dins d'aquestes xifres, un dels apartats que ha vist augmentar geomètricament la seua quota ha estat el dels tot terreny. De l'antic Land Rover utilitzat fonamentalment en explotacions agropecuàries i petites indústries, hem passat a una proliferació de "nissansusuquis" insòlita; i no sols als pobles, ans al contrari la major part va a parar a les ciutats grans, on l'agricultura és completament aliena al cicle productiu. La propaganda d'aquests vehicles ha jugat fort a vendre la idea d'aventura, difonent que qualsevol urbanita amb una andròmina d'aquesta classe, pot emular un Indiana Jones o un participant de l'estúpid ParisDakar. Els resultats ja es fan notar: proliferació de proves en llocs a protegir, amb els danys consegüents a la flora i la fauna -a tall d'exemple, només citar el dany que poden produir en l'època reproductora de les rapinyaires que fugen especialment de la presència humana- , obertura de pistes de muntanya innecessàries, etc. Que sapiem, només el Parlament de Ca-
2
talunya ha fet una regulació del tema; mentrestant, ací el fenomen s'escampa sense cap mena de control. Per aquesta raó, ens hem alegrat molt de l'escrit, que tot seguit reproduïm, signat pel Centre Excursionista d'Alcoi, el Club Xera i el Crup Excursionista Ratot també alcoians-, protestant davant del fet insòlit que el Centre Excursionista d'Alacant organitze la "I volta de vehicles tot terreny" per les serralades alacantines. Manifest de rebuig, dirigit al president de la Federació Territorial Valenciana de Muntanyisme, En Francesc Durà i Sempere, amb motiu de les proves de cotxes tot terreny organitzades per entitats excursionistes adherides a la nostra Federació. Els sota-signants del present escrit, en nom dels nostres socis, rebutgem l'actitud presa pel Centre Excursionista d'Alacant en organitzar la "I volta del vehicles tot terreny" per les serralades alacantines. Per tant, expressem els nostres punts de vista: 1 Deixar ben clar que una societat excursionista ha de fomentar l'esport pedestre i les seues variants, tals com el muntanyisme, l'alpinisme, l'escalada, l'espeleologia, el senderisme etc. i mai no ha d'ajudar un esport del motor, perquè aquest és antagònic a l'excursionisme, i a més a més ajuda a degradar, malmetre
i omplir de deixalles els nostres paratges verges, que es conservaven lliures de la pressió dels ciutadans motoritzats. 2 Cal aclarir que nosaltres som conscients que no tots els socis de la societat anomenada Centre Excursionista d'Alacant estan a favor de l'organització d'aquestes proves. 3 Per tot el que hem dit, demanem a la Federació Territorial Valenciana de Muntanyisme que prohibesca al Centre Excursionista d'Alacant, o a qualsevol altra entitat de la nostra Federació, d'organitzar cap activitat d'aquest tipus, ja que s'escapa de la seua competència com a entitat muntayenca. 4 Si fos necessari, ha d'establir-se una sanció simbòlica al Centre Excursionista d'Alacant, perquè aquest fet ha suposat un greu colp per a la resta d'entitats federades que defensem l'ecologia i el medi ambient. 5 Si s'escau, la Federació Territorial Valenciana de Muntanyisme hauria d'exigir la dimissió del President i Junta Directiva del Centre Excursionista d'Alacant i, al mateix temps, convidar-los a formar una societat d'esports de motor i que obliden el muntanyisme, perquè sembla que han perdut la seua pròpia identitat. Tot agraint per endavant la seua desinteressada lluita per la defensa de l'ecologia i els espais naturals lliures de la presió dels vehicles, aprofitem l'avinentesa per saludar-lo ben cordialment.
La Casa Verda
Pressupostos de la Generalitat Anàlisi dels aspectes medioambientals Introducció En una anàlisi dels pressupostos de la Generalitat Valenciana corresponents a l'any 90, cal diferenciar dos tipus de programes: per una banda aquells que tenen un contingut específicament ambiental, com són els titulats Protecció del Medi Ambient i Restauració i Protecció dels Recursos Naturals. Damunt hi gravita la gestió ambiental del Consell i, per tant, són l'indicador més adient per a fer una anàlisis dels recursos esmerçats a la protecció de l'entorn.
Hi ha un altre bloc de programes els objectius dels quals estan només parcialment relacionats amb el medi ambient: Seguretat i Protecció Civil, IPEAE (Institut per a la Promoció d'Energies Alternatives i l'Estalvi energètic), infraestructua Urbana, Sanejament i Subministrament d'Aigües.... Per bé que no directament enfocats a garantir la qualitat del medi, tots tracten aspectes que hi tenen una notòria relació. Són també un element de referència important a l'hora de valorar el compromís financer que adquereix la Generalitat en aquest terreny.
Programa: Seguretat i Protecció Civil Conselleria: Administració Pública Òrgan gestor: Direcció General d'Interior Dades:
Aquest programa només se centra parcialment en temes de medi ambient. Els objectius i accions es repeteixen respecte de l'any anterior. Globalment, hi ha un increment de recursos del 15% (229 milions) que es destinen principalment (219 milions) a finançar els Consorcis Provincials d'Extinció d'Incendis. En el grau de detall actual dels pressupostos d'inversions (230 milions per a edificis, equipaments i transports, i 500 milions per a parcs contra incendis) no ens és possible de constatar si es preveu de completar la xarxa de vigilància a l'exterior de la cen-
traí nuclear de Cofrentes. Més enllà del fet que ho tinguen previst ja o no, ens preocupa el retard pel que fa a l'endegament d'aquest sistema de prevenció perquè la Generalitat no disposa encara d'informació.xa^iiològica pròpia (mentre que le% competències transferides pel Consell de Seguretat Nuclear ja han estat assumides). E la nave va... Cal acabar amb una pregunta que ja fèiem l'any passat: on són els recursos necessaris per paliar la carència de mitjans materials i humans assenyalada reiteradament per Protecció Civil?
Programa: Protecció del Medi Ambient Conselleria: Administració Pública Òrgan gestor: Agència del Medi Ambient Dades:
El d'enguany és el primer exercici pressupostari complet que gestionarà l'Agència del Medi Ambient. No poden fer-se comparacions lineals respecte de l'exercici anterior perquè ara s'hi incorporen nous programes com Parc Natural de l'Albufera o Activitats Qualificades, així com algunes competències i recursos financers i humans d'altres programes anteriorment depenents d'Agricultura, d'Obres Públiques o de Sanitat. L'Agència del Medi Ambient actual repeteix els objectius
L'increment de recursos (725 milions) es destina principalment a inversions (692 milions). Hi destaquen les inversions previstes en actuacions a espais naturals (375 milions), en sanitat i qualitat ambiental (296 milions) i en el tractament de residus sòlids urbans (257 milions). Les transferències consignades tenen com a destinataris la
Programa: Infraestructura Urbana, Sanejament i Abastiment d'Aigües, Infraestructura de Recursos Hidràulics Conselleria: Obres Públiques, Urbanisme i Transports Òrgan gestor: Direcció General d'Obres Públiques
Aquest programa, no centrat tampoc específicament en la protecció de l'entorn, és, però, pel volum econòmic i pels objectius, un important instrument de correcció o d'inducció d'impactes al medi (depuradores, xarxes de sanejament etc). Globalment, s'incrementa en 7748 milions respecte de butlletí
que ja tenia anteriorment: restauració d'àrees degradades, gestió de residus sòlids i avaluació d'impacte ambiental.
l'exercici anterior, la pràctica totalitat esmerçats en inversions. Aquest esforç inversor es distribueix de la manera següent: un 47% a depuració (5926 milions), un 22% a subministrament (2725 milions), un 6% a la correcció del llit de rambles i barrancs (727 milions) i la resta a d'altres projectes. La importància de les
Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València (11 milions), l'Ajuntament de Gandia (2 milions) i, com tots els anys, la Universitat d'Alacant (9 milions). Les despeses per a personal i funcionament ordinari de l'Agència es mantenen en uns nivells semblants als del 89, amb un increment del 8 i del 3% respectivament. Globalment considerats, els recursos de l'Agència per al 90 augmenten significativament (121%), la qual cosa implica una evident consolidació de les tasques i l'esquema de funcionament actuals d'aquest organisme. Aquesta capacitat incrementada és, en principi, positiva i es traduirà en una intervenció realment més eficaç en la mesura que vaja en la línia d'anar ampliant i integrant el conjunt de competències diverses ara repartides entre diversos organismes. Si, contràriament, implica una fossilització de les migrades atribucions actuals, no haurà estat més que un miratge, només una flor d'un dia.
obres de regulació de barrancs és qualitativa més que quantitativa: tal com es practiquen en aquest país, aquestes intervencions tenen un impacte notable sobre una vegetació rica i sovint rara. S'inverteix malament en emprar-se criteris enginyers d'impacte dur. L'esforç inversor del programa que comentem, en general, és similar al de carreteres i resulta encara insuficient en relació als dèficits d'infrastructura de sanejament que existeixen; la nostra òptica és la contrària: calen més depuradores i menys carreteres. NOTA: En un proper número del butlletí completarem l'anàlisi que ara iniciem, ja que, en no estar aprovats, els pressupostos no es poden considerar encara definitius. Per tal de no fer massa feixuc l'aparat de xifres, hem arrodonit els milions a la quantitat sencera més pròxima.
3
Un treball del Grup d'Estudi de Rapaces
Mortalitat daus rapinyaires a les comarques del nord del País Valencià Aquest Informe està basat en un treball fet pel Grup d'Estudi de les Rapaces -GER-, sota la coordinació de Josep Bort. Podeu demanar el dossier complet (que conté altres taules que no hem pogut incloure al l Grup d'Estudi de les Rapinyaires de les comarques del nord del País Valencià està estudiant, d'ençà l'any 1983, les diferents poblacions d'aus rapinyaires d'aquest territori. Des de l'esmentat any hem anat recollint dades esporàdiques sobre la mort de rapinyaires i hem pogut constatar que, a mida que passa el temps, la mortalitat augmenta de manera impressionant. Aquestes dades, recolli-
més durant 1987) i, finalment, els caçadors, pastors i pagesos. L'àrea d'estudi ha estat les comarques incloses administrativament a la "província" de Castelló, amb una superfície de 6.679 km2. La característica més definitòria de l'àrea estudiada és la dualitat muntanya-interior/pla-costa, que es manifesta tant pel que fa al relleu com en el clima, la vegetació i les activitats humanes.
des unes vegades de forma indirecta (notícies facilitades per caçadors, pastors, llauradors, amics etc.) i altres de forma directa (trobades casuals de rapinayires mortes al camp o a les carreteres) i, sobretot, la immensa quantitat d'aus dissecades i exposades tant a locals públics (societats de caçadors, bars, museus locals, botigues d'ocells, botigues de venda d'estris per a la cacera, vídeo-clubs etc.) com a cases particulars, ens va moure a cercar intensament, al llarg de 1987 i 1988, dades concretes que ens acostassen una miqueta més al que realment s'esdevenia a les nostres comarques. Les fonts d'informació han estat molt diverses: en primer lloc els mateixos membres del grup, però també els companys d'altres grups ecologistes i conservacionistes, amics interessats en la protecció de les rapinyaires, la Conselleria d'Agricultura de Castelló (no-
Metodologia
E
4
Primer vàrem infentar recollir el màxim possible de da-
butlletí per manca d'espai) al propi GER (carrer Bisbe Rocamora, 37 2a.A, 12540 Vila-Real, telèfon 964/532170) o bé al Fons de Documentació del Medi Ambient, a La Casa Verda. des i notícies sobre mortalitat de rapinyaires al llarg dels dos anys d'estudi (1987-88). Posteriorment, aquesta informació va ser analitzada i filtrada i vàrem rebutjar les dades més dubtoses. Hem utilitzant, doncs, només les morts perfectament constatables. Més endavant, confegírem un conjunt de taules on s'intenta comparar els resultats de tots dos anys. Cal tindré en compte que al llarg de 1988 la informació i recollida de dades va ser menor que el 1987, i que els desplaçaments migratoris de tardor de les rapinyaires van tindré lloc en el 88 per zones més cap a l'interior. El primer any vàrem observar una elevada intensitat de pas per les serres litorals i prelitorals, precisament on s'instal.len la majoria de llocs de cacera (paranys, xarxes i escopetes). Es fàcil de deduir que les xifres de rapinyaires mortes per la mà de l'home que esmentarem tot seguit, són només una petita part del total real d'aus d'aquest tipus abatudes, ja que a l'estudi hi ha dades corresponents a només 30 termes municipals. En conjunt, hem detectat més de 100 rapinyaires mortes cada any. Si extrapolem aquesta xifra al conjunt de les comarques del nord del País Valencià (147 municipis), podem fer una estimació que ens dóna una xifra que oscil·la entre les 650 i les 700 aus mortes cada any.
taula 1
Nombre total de r a pinyaires mortes i principals causes
(hem arrodonit els percentatges)
En aquesta TAULA 1 podem observar el nombre total d'individus morts i les causes més importants. Us en podeu adonar que la xifra total d'aus mortes ha baixat el 1988 respecte al 1987: no significa que s'hagen mort menys rapinyaires, sinó que hi ha hagut alguns factors metodològics -ja esmentats- que condicionen aquests totals a la baixa. Cal comentar que, al llarg de 1988, la Conselleria d'Agricultura de Castelló va rebre 24 rapinyaires ferides procedents de tota la província, les quals van ser traslladades al Centre de Recuperació de La Mata de Fang. Alguns d'aquests ocells no van sobreviure. Els principals factors que els varen causar les feri-
La Casa Verda
CONCLUSIONS Les causes de mortalitat de les diferents espècies d'ocells rapinyaires que, d'una o altra forma, són presents a les comarques del nord del País Valencià, les podem dividir, depenent del període de l'any, en dos grans grups segons... 1) Època de reproducció: Aquesta època s'atansa des del mes de gener fins el mes d'agost. Inclou totes les fases de la reproducció (vols nupcials, incubació, desenvolupament dels pollets i abandonament dels nius per part d'aquests mateixos pollets). Tenint en compte aquestes fases, podem fer-hi dues subdivisions: en primer lloc, la que correspon als primers mesos (del gener fins al març), període en el qual es dóna la majoria de morts entre els adults. Aquesta mortalitat es troba lligada al fet fonamental que durant els vols nupcials, les rapinyaires, capficades en la tasca d'enamorar la parella, no fan massa cas a tot el que s'esdevé al seu voltant. En aquest període, quasi el 100% dels adults abatuts són mascles. L'espècie que en resulta més afectada és el duc (un 3% del total de totes les morts). La causa directa és els trets d'arma de foc. Durant el període d'incubació, per contra, el 90% dels adults abatuts són femelles. Aquestes morts ocorren mentre les mares són als nius, cobrint els ous o els pollets menuts, o almenys mentre hi són prop. Segons les nostres dades, les espècies més amenaçades al llarg d'aquest període són l'aligot comú i l'àliga cuabarrada, que representen un 9% de totes les morts. La causa d'aquesta mortalitat és, també, les armes de foc. La segona subdivisió de la. qual parlàvem suara és la que correspon als darrers mesos de la reproducció (sobretot, de l'abril al juliol), en què tenen lloc tots els expolis de nius, tant si són ous com en, majoritàriament, > d'escopeta i les xarir tant, el nombre de ires abatudes (morts o 988 suma un total de ividus, que és una xii propera al nombre de el 1987. it la TAULA 1, potser més cridaner siga la at de morts (en tots /s) per armes de foc i (un 66% el 87 i un 88). La disminució en darrer any no és una Ciència del fet que s'mort menys rapinyaiIÓ que hi ha hagut un major al final de la re:ió que no pas en l'èe cacera. Cal afegir a es anteriors les pèrlegudes als expolis, són a la fase d'ou com et. En aquest punt hi
butlletí
pollets, així com les morts dels pollets al niu. Ens hem trobat amb les següents dades: 1987
1988
ous
14
6
pollets...
27
30
total...
41
36
%
28%
43%
gut fonamentalment a la manca d'informació sobre les zones més problemàtiques i, principalment, sobre les zones on s'observen recorreguts migratoris (serres litorals i pre-litorals). En conjunt, apareixen 40 rapinyaires mortes, cosa que representa el 48 % del total de morts d'aquell any.
Per tot el que hem dit, els expolis són la segona causa en ordre d'importància pel que fa a la mortalitat de rapinyaires. Les espècies més agredides són, en primer lloc, les que usen els falconers (és a dir, les que ensinistren per servir d'animals de caça): el falcó pelegrí i l'astor (un 18% el 1987 i un 8 1 % el 1988). En segon lloc, resulten més agredides les espècies que niuen a terra, com per exemple l'esparver cendrós (un 30'5 % de tots els expolis i contusions al llarg de 1987; un 55% durant el 88). Altres espècies -aligot comú, àliga cuabarrada, àliga calçada, xoriguer i duc- no eviten tampoc l'impacte dels expoliadors de nius. 2) Època d'independització dels joves i de migracions: Aquesta època abarca la resta de l'any, és a dir, des del mes de setembre al gener. En aquest període -la temporada de cacera- és quan hem detectat una major quantitat de morts, degut, sens dubte, a alguna de les diferents tècniques de caça que es permeten en aquestes comarques del nord del País Valencià (escopetes, xarxes, paranys). Així, trobem 100 exemplars morts el 1987 (un 69% de totes les morts de l'any). El 88, la tònica és, si fa no fa, semblant, tot i que el nombre de morts és més reduït en aquest període, fet que és de-
ha una similitud eievada en els dos anys de durada del treball. Un altre aspecte important és la poca incidència de la modalitat de cacera amb parany pel que fa a les rapinyaires diürnes. Només ens consta la captura de dos esparvers vulgars el 87 i d'una àliga calçada el 88 (totes dues captures es van fer en zones de l'interior). Ara bé, les rapinyaires nocturnes sí que en són víctimes amb molta més facilitat, ja que els paranys romanen parats de nits i hi ha el costum d'atrapar mussols comuns com a reclam per atraure altres ocells (tords, sobretot). A l'inici de l'època de caça tenen lloc captures massives de mussols: uns 300 hi cauen cada temporada.
Les espècies més abatudes varien respecte de quin és el mètode de cacera emprat. Podem, però, fer una generalització: són les rapinyaires l'activitat tròfica de les quals té lloc a zones amb poca vegetació i properes als nuclis rurals les que resulten més agredides. Així, tenim: a) Morts per trets: Es la primera causa de mortalitat entre les rapinyai-
res. Entre les que han estat mortes d'aquesta manera, no hem trobat cap desviació significativa pel fet de ser diürnes o nocturnes. En general, són abatuts representants de totes les espècies, sense distinció. Amb dades concretes: Rapinyaires diürnes: les espècies més afectades són l'esparver vulgar i el xoriguer (un 48% el 87 i un 46% el 88). Aquestes dues espècies, com a regla general, provenen de països europeus situats més al nord i arriben a les nostres terres degut als desplaçaments migratoris. Altres espècies també abatudes amb freqüència són el falcó pelegrí i l'aligot comú (un 17% l'any 87 i un 32% el 88). Contràriament al que s'esdevé amb les rapinyaires de petites dimensions, normalment es tracta d'individus joves i inexperts pel que fa al coneixement de les tècniques de depredació que empra l'home. Cauen mortes als pobles mateixos o a les rodalies. Rapinyaires nocturnes: Pràcticament l'única espècie que abaten de forma sistemàtica és el duc (un 10% el 87 i un 1 1 % el 88). Les pèrdues es concentren als darrers mesos de l'any (al desembre, sobretot), quan s'acosta l'època dels vols nupcials. La resta de rapinyaires nocturnes, segons el nostre estudi, no pateixen una incidència significativa d'aquesta mena de cacera.
rals, que és on proliferen les trampes mortals. Per altra banda, no trebem una incidència significativa damunt la població de rapinyaies nocturnes. C) Morts per paranys: En el nostre estudi només hem poyut constatar que el paranys afecta preferentment les rapinyaires nocturnes, sense fer distinció de l'espècie considerada: un 60% de morts de nocturnes respectes del total de morts per parany el 1987, i un 100% el 88. d) Morts per altres causes: Per acabar, volem comentar que la resta de causes de mortalitat de rapinyaires són poc significatives si n'exceptuem un parell que tenen una incidència rellevant: els atropellaments (on es dóna un 100% de nocturnes sobre el total d'atropellades), i, en el cas de les diürnes, les contusions als nius (un 50% de totes les morts). Es interessant de comentar la destinació de les repinyaires mortes: el que s'esdevé més freqüentment és que els malfactors abandonen l'au a la muntanya, morta o ferida, per por de ser descoberts i penalitzars. En altres casos, les despulles cauen en poder d'establiments de taxidermistes, tant privats com públics, els quals, sense cap mena d'escrúpols i amb un menyspreu total envers la legislació vigent, accepten de naturalitzar (així ho anomenen...) qualsevol espècie protegida.
b) Morts per xarxes: A questa tècnica només afecta les rapinyaires de petit volum (l'esparver vulgar i ei xoriguer sobretot: un 97% el 87 i un 90% del total de morts per xarxes el 88)(. Normalment, les aus capturades són individus joves i inexperts, o bé exemplars migratoris. Les captures tene lloc tot al llarg de les zones litorals i de les serres prelito-
" Rapinyaires mortes -2 segons els mesos de 5 I any
A la TAULA 2 apareixen els percentatges de rapinayres mortes en funció dels diferents mesos de l'any. De manera general podem observar que no hi ha diferències gaire significatives entre els dos anys objecte de l'estudi. Els mesos on hi ha més mortalitat són juny (el nombre més elevat d'expolis) i octubre-novembre (les captures més elevades per xarxa i trets d'escopeta). La resta de mesos tenen uns percentatges de mortalitat comparativament baixos, exceptuant abril del 88, període en el qual va haver-hi una quantitat exagerada de robatoris de pollets (especialment de les espècies que tenen la fase de reproducció més anticipada, com és el cas del falcó pelegrí, per exemple).
5
tradicions locals, ja que sovint això serveix com a excusa per abatre tota mena d'espècies.
taula 3
Rapinyaires mortes segons l'espècie
En aquesta TAULA 3 mostrem els percentages de morts segons l'espècie. Hi podem observar que la més afectada és el xoriguer, seguit de prop per l'esparver vulgar, el falcó pelegrí i l'esparver cendrós. La rapinyaire nocturna que esdevé víctima del Gran Depredador amb més freqüència és el duc, però no s'ha d'oblidar el que ja hem comentat respecte de les captures massives de mussols, el mes de setembre, per a usar-los com a reclam als paranys. Les causes principals de mortalitat són: • Per a l'esparver vulgar i el xoriguer, els trets i les xarxes. • Per al falcó pelegrí, els trets i els expolis dels nius. • Per a l'esparver cendrós, els expolis i les morts al mateix niu. • Per al duc, els trets.
Què cal fer per protegir les rapinyaires
L
es mesures que el Grup d'Estudi de les Rapinyaires creu que s'han de posar en funcionament de manera immediata són: Icreació o potenciació d'una guarderia especialitzada en espècies protegides,
que hauria d'actuar, sobretot, al llarg dels mesos de reproducció i en la temporada de caça. I Vigilància sobre els establiments de taxidèrmia (incloent-hi l'autorització per examinar la part de darrere de la botiga).
I Endegament d'una política adient per tal d'indemnitzar pels danys que puguen produir espècies considerades protegides. ïreació de refugis de caga, on es puga estudiar científicament la relació que hi ha entre les rapinyaires i les espècies cinegètiques.
La resta de rapinyaires també resulten abatudes o són víctimes d'expolis, com és el cas de l'astor o de l'aligot, per bé que que no tan freqüentment com els esmentats més amunt (basant-nos sempre en el nostre estudi, és clar).
llmposar, d'una vegada, sancions econòmiques exemplars als caçadors que maten espècies protegides i retirarlos la llicència durant 10 anys.
•
•Col·laborar amb la Guàrdia Civil pel que fa a la protecció d'espècies en perill d'extinció.
I Realitzar informes d'impacte ambiental a les obres de construcció que usen maquinària pesant (asfaltat de camins, construcció d'embassaments, pedreres, urbanitzacions etc). En aquestes activitats caldria avaluar acuradament els factors ecològics i no com ara, que només es considera l'interés econòmic: de fet, aquesta mancança és la causa pregona de la reducció numèrica de les poblacions d'espècies en perill d'extinció.
qüestions terminològiques Pel que fa als noms de les espècies d'ocells i donada la variabilitat que presenten els noms vulgars entre unes comarques i altres, hem optat per usar només els noms que considerem estàndard en llengua catalana, que són els que empra la Història Natural dels Països Catalans. Possiblement, en un estudi localitzat en un àmbit territorial més reduït també convindria d'esmentar els noms locals. Aquí no ho hem considerat necessari. Pel que fa a les àligues o àguiles, usem indistintament tots dues formes del mot. De tota manera, en cas de dubte, hi ha la referència a la nomenclatura científica a la llista corresponent. G
Relació d'ocells rapinayires de les nostres terres nom en castellà nom científic nom en català Cemícalo vulgar Falco tinnunculus Xoriguer Halcón peregrino Falco peregrinus Falcó pelegrí Azor Accipiter gentilis Astor Gavilàn Accipiter nisus Esparver vulgar Aguilà calzada Hieraaetus pennatus Aguilà calçada Esparver cendrós Aguiiucho cenizo Circus pygargus Aguilucha lagunero Circus auruginosus Arpella vulgar Ratonera Buteo buteo Aligot Aguilà culebrera Circaetus gallicus Aguilà marcenca Falco subbuteo Alcotàn Falcó mostatxut Gyps fulvus Buitre leonado Voltor comú Aguilà cuabarrada Aguilà perdicera Hieraaetus fasciatus Milvus migrans Milano negra Milà negre Bubobubo Búho real Duc Athene noctua Mochuelo Mussol comú Lechuza común Tytoalba Òliba Strix aluco Càrabo Gamarús Otus scops Autillo Xot Lechuza campestre Asio flammeus Mussol emigrant Búho chico Asio otus Mussol banyut
lEstabliment d'espais naturals íntegrament protegits, com a mètode per permetre la supervivència i recuperació de les poblacions de les espècies més amenaçades. |Aplicació completa i immediata de la legislació estatal i internacional més avançada sobre fauna i cacera. JProhibició absoluta d'usar productes fitosanítaris indiscriminadament tòxics. |Un control més gran per part dels responsables de les tales forestals i les batudes contra porcs senglars i raboses, per tal de minimitzar l'impacte sobre les aus. |Divulgació dels aspectes més importants al voltant de les rapinyaires, llur biologia i la riquesa ecològica i paisatgística que comporten, fent especial esment de la necessitat de protegir-les. Aquesta tasca de divulgació ha d'anar adreçada a usuaris de la natura (sobretot caçadors, colombaires, llauradors i ramaders), a escoles i instituts i als ciutadans en general, principalment els habitants de nuclis rurals.
Aquesta tasca s'hauria de fer mitjançant campanyes d'informació (distribuint material gràfic i fent ús dels mitjans de comunicació massius), i la convocatòria de reunions |Fer fer l'examen de amb les associacions de caçador a totes les persones caçadors, colombaires, clubs que vulguen obtindré o renode falconeria etc. per tal d'avar la llicència de cacera i no conseguir la seua col·laboranomés a aquells que la vul- ció a l'hora de trobar un remei guen obtindré per primera vea la difícil problemàtica de les gada. Els qui fan el mal són rapinyaires. els que ja tenen llicència, no els que encara no l'han aconseguida. Cal no oblidar, a més a més, que està molt estesa l'opinió que tenir llicència d'armes vol dir tenir dret a matar amb impunitat. Recomanem que s'establesca un nombre determinat de llicències de caça cada tem-j porada; els caçadors que ha gen aconseguit una puntuac més alta la temporada ante rior (en funció del respecte demostrat a les normes proteccionistes) seran els qui tindran dret a obtindré'n una enguany. ISupressió immediata de la mitja veda i de l'ampliació i modificació dels períodes hàbils de cacera per motius i
La Casa Verda
Consell Rector de l'Agència del Medi Ambient Per què hi participem ? Suposem que estareu tots d'amarç) està plena de denúncies a cord en el fet que l'Administració l'Administració -vegeu el butlletí actual no afavoreix la participapassat- i en tenim més que, de ció ciutadana i que cal anar a vegades, no podem agilitzar com l'establiment de noves vies de voldríem per falta de recursos participació. Es clar que ningú és per dur-les endavant. tan bleda com per a ignorar que» en molts casos l'Administració Som representatius però no només vol utilitzar-nos com a representants de ningú una espècie de florera, per allò de "sega un ecologista a taula". Una vegada aclarit el tema "de La qüestió és: cal aprofitar les principis", passem al que consivies mfnimes actuals; més con- derem molt més interessant: el cretament, i,cal anar a aquells de la representativitat. Per dir-ho organismes -Consells Assesrecte i clar, la nostra posició és la sors, Juntes Rectores d'Espais següent: ei nostre representant, Protegits, etc- que tenen prevista triat per nosaltres, representa presència ecologista, encara que ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO, siga testimonial?. Nosaltres ho que al seu torn es considera un tenim clar: hi anem sempre que grup representatiu, però no rees puga obtindré informació i ferpresentant, de l'ecologisme al hi propostes, encara que siga en País Valencià. absoluta i desproporcionada miCal no oblidar que la presència noria, sempre açò, és clar, no ecologista és proporcionalment condicione la nostra veu indeinsignificant, enmig dels reprependent. Així ho férem a la Junta sentants de totes les ConselleRectora del Parc Natural de l'Alries, Federació Valenciana de bufera i, coherentment, ens en Municipis, organitzacions empreretiràrem públicament quan l'acsarials, Universitat i Sindicats. cés a la informació estava També, i no caldria ni dir-ho, esbloquejat i quan les nostres detem oberts a trasmetre en el núncies ni tan sols figuraven a Consell les propostes d'altres les actes. Si canviaren les condicol·lectius als quals hi convidem cions, no tindríem cap problema des d'ací. per tornar-hi. "Los Verdes" que no maduren El c a s c o n c r e t d e l C o n s e l l Potser sobre aquest tema no ens Rector de l'Agència del Medi hagueren estès massa -atesa la Ambient falta d'espai al butlletí- si no fos Després del que hem dit anteper l'eixida de to dels companys riorment, queda clar que la nosde "Los Verdes" que des de les tra presència al Consell Rector pàgines del diari Levante (25-3de l'Agència no suposa la legiti90) literalmente diuen que, amb mació de la política medioamla nostra representació al Conbiental de l'Administració ni en sell Rector, "es pot produir la concret la de l'Agència. No ensensació que els ecologistes tendre-ho, com han fet alguns, aprovem la gestió mediambiental suposa una bona dosi de miopia duta a terme per l'Administració voluntària, per tal com l'activitat autonòmica actual" i que la nosd'ACCIO ECOLOGISTA-AGRO tra presència legitimaria l'actuadesprés de la nostra acceptació ció de l'Agència. Així mateix "les de la presència al Consell Rector suena raro" que siga ACCIÓ (la primera reunió va ser el 21 de ECOLOGISTA-AGRO qui estiga
representada en el Consell quan al País Valencià hi ha d'altres col·lectius etc. etc. Estàvem esperant el primer comunicat de "Los Verdes" després de les eleccions d'octubre i ens tenien preocupats per la seua llarga hivernació post-electoral, però no imaginàvem aquestes eixides de to i la manca de senderi. Siguem clars companys: s'ha de reconèixer que la crítica de Los Verdes en el tema "de principis", 0 siga el fet de participar o no en institucions de l'Administració -tot 1 que l'agraïm com a opinió i el respectem- és totalment incoherent amb la seua trajectòria de tractar d'obtenir presencia en les institucions cada quatre anys. I pel que fa al tema de la legitimació, la conseqüència lògica d'aquest raonament ens conduiria a l'absurd de dir que la presència dels Verds al Parlament Europeu justifica la política medioambiental de la CEE. Senyor, quins disbarats I. Respecte del tema de la representativitat, pensem que no cal insistir-hi dient més del que ja hem matisat abans. Polèmiques reals o interessats en la polèmica? Ja per acabar, pensem que establir la comunicació amb ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO a través de la premsa -encara que siguen les acollidores pàgines del Levante- suposa una pèrdua d'energies i dóna una imatge distorsionada d'enfrontament entre grups ecologistes que no reflecteix la realitat. La Casa Verda està oberta, tal i com "Los Verdes" han comprovat en la pràctica, a servir de lloc d'intercanvi d'opinions entre els diferents col·lectius ecologistes. A més a més, pensem que no resulta balder recordar que ACCIÓ ECO-
LOGISTA-AGRO com a col·lectiu pluralista i independent, acull al seu si persones progressistes d'ideologia no coincident, estiguen o no enquadrades en partits polítics. Per tant, mantenint amb gran delicadesa la distinció entre partit verd i moviment ecologista,
no veiem el motiu pel qual és tan rar de veure "Los Verdes" treballant a ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO o en qualsevol altre col·lectiu ecologista, com fóra lògic d'esperar. I açò ho diem com a oferiment amistós, sense tractar d'esmenar la plana a ningú.
Què és el Consell Rector? Segons ef Decret de formació de l'Agència del Medi Ambient, el Consell Rector estarà Integrat por: el Conseller d'Administració Pública com a president; al Director de l'Agència com a viceoresídent; vocals ert representació de la Generalitat valenciana, nomenats per les Conselleries d'Administració Pública, Agricultura i Pesca, Cyitura, Econo*ni« , Indústria, Obres Públiques i Sanitat; vocals nomenats pel President del Consell Rector en representació de la Universitat, la Federació Valenciana de Municpis i Províncies, Organitzacions Empresarials. Centrals Sindicals majoritàries i Associacions Ecologistes d'àmbit comunitari. A fartícíe següent, s'estabteíxen les competències del Consell Rector. Consisteixen fonamentalment, en l'estudi, Pimputs, la proposta i ía coordinació de totes les activrtats de l'Administració en matèria de medi ambient i en especial tes següents: - Aprovar «I Pla anual d'activitats de I'Agència * Aprovar la Memòria de l'Agenda. • Elaborar eia criteri» i tes bases fertdents « donar unitat d'acció administrativa. <- Impulsar el desenvolupament normatiu i l'activitat de gestió per a una adequada protecció del medi. • Proposar projectes de disposicions normatives relacionades amb et medi ambient I també informar aquells expedients que )i siguen sotmesos en ús de les seues atribucions. - Coordinar l'actuació dels diversos òrgans competents en aquesta matèria, i podrà a tai efecte soUicitar la informació que considero necessària o dirigir les comunicacions oportunes, tant per unificar criteris com per aconseguir una major efectivitat de la gestió ambienta!. Hi anirem, sneam q«e, «om podet* deduir, estarem en ef Consell Rector no en minoria sinó en una franca i absoluta desproporció pel que fa & l'èquitíbri entre le$ tesis SCOíogísíes I les pto4uctM$t£$.
al mes de març
s'ha parlat de... La gran manifestació contra la urbanització de Donana. El diumenge 18 va haver-hi una gran concentració en la qual van participar ecologistes de tot Europa, així com també partits polítics i associacions de tota mena, per oposar-se a la construcció del complex urbanístic "Costa Dohana". Afortunadament, malgrat les amenaces d'un grapat d'ignorants i algun que altre aprenent de sicari, la sang no va arribar al riu. L'acord de reducció en un 70% en el vessament de metalls pesants i policlorobifenils al mar del Nord d'ací al 1995. Aquest acord va ser possible gràcies a l'entesa a què van arribar els 8 països riberencs de l'esmentat mar al si de la III Conferència Internacional del Mar del Nord. En la mateixa Conferència, el ministre britànic del medi ambient va ser guardonat amb el distintiu d'home més brut d'Europa.
butlletí
Ara bé, el que més preocupa, i no precisament als conferenciants, és si arribarem a temps d'evitar que el susdit mar esdevinga una bassa pestilenta on l'aigua es puga tallar amb un ganivet. De qualsevol manera, esvera pensar que aquest lent assassinat l'estan executant els països més civilitzats del món... El forat nou-de-trinca que s'ha obert a la capa d'ozó, sobre el Pol Nord. Ho ha dit un tal Mark Shoeberl, del Centre d'Estudis Espacials Goddart, de la NASA: "Estem començant a veure que els fenòmens que succeeixen en l'hemisferi sud ocorren també al nord". O siga, que això confirma les tesis més pessimistes segons les quals s'està produint una reconversió de la funció de la capa d'ozó; dit breument: de fer de sedàs prompte passarà a fer de garbell. L'anul.lació del decret de creació del Parc Natural de l'Albufera. Resulta que el decret per a re-
gir el Parc Natural més lluïdor i exportable que teníem fa aigua per totes bandes. I és que quan les lleis les fan aficionats, és previsible que els adversaris n'obtinguen un bon profit. Tal com ara ha passat. Un bolet és una lliçó. La manifestació pel tancament definictiu de la Central Nuclear Vandellòs I. Més de 6000 persones es van manifestar davant la central, convocades per diversos ajuntaments i associacions antinuclears de Catalunya. No cal dir que l'accident del mes d'octubre ha deixat una sòlida empremta en el cervell d'aquells que la tenen ben a prop del seu domicili, allà, entotsolada, talment un perot, com una condena que t'empel.leguen sense ni tan sols haver dit pruna. La gent, contràriament al que sembla, encara conserva la memòria d'un succeït que, per les conseqüències que hagués pogut tenir, ens va fer gelar la sang a tots. Esperem que continue el rebombori, almenys fins que la tanquen...
El boicot contra el ral.li automobilístic "Vuelta todo-terreno a las Sierras de Alicante", protagonitzat pel ecologistes de l'Alcoià i el Comtat (el boicot, no el ral.li). Aquest ral.li -potser hauríem d'emprar el mot "raid"...- va ser organitzat, atenció!, pel Centro Excursionista de Alicante. Sí, no ho heu llegit malament; us ho torne a repetir: pel Centro Excursionista de Alicante, ara subratllat i tot. En la tradició de l'excursionisme de les comarques del sud del País Valencià sempre han destacat poblacions com ara Alcoi, Crevillent, Elx, Elda o Cocentaina, però poques vegades Alacant -i ho diem amb recança...-. Així s'esplica, doncs, el poc trellat que han exhibit els companys d'aqueix centre excursionista organitzant no una excursió a peu, sana, relaxada i silenciosa, sinó una estampida de búfals amb quatre rodes. Aneu, aneu i poseu-li una candela a Sant Francesc perquè us perdone... I mentrestant, els ecologistes d'Alacant
bé farien d'explicar-los quatre coses a aquests curiosos excursionistes. L'exigència d'una Mel de protecció del bosc, per part de la Coordinadora per a la Defensa de l'ídem. Només un percentatge baixíssim (tan baix que fa vergonya de dir quin és) del territori valencià alberga zones boscoses; és per això que s'ha posat en funcionament aquesta campanya, encetada amb una replega de signatures. Per fer-se una idea de com està el panorama, la setmana passada, sense anar més lluny, en plena temporada baixa, se'ns va cremar un bon pedaç de la clapa que encara no s'ha cremat. Concretament, a Andilla. L'hidroavió que va venir a sufocar el foc venia de Madrid, és a dir, el lloc ideal per poder desplaçar-se a provincias en un tres i no res. Quan hi va arribar, lògicament, ja l'havien dita, la missa. I encara diuen els d'UV que Barcelona és culpable...
7
Actes simbòlics al llit del Túria contra els jardins urbans que utilitzen plantes tretes del bosc IMo podem vestir un sant despullant-ne dos Aquest és el comunicat que ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO va donar a la premsa després de Tacte simbòlic de repoblació amb plançons de carrasques d'un any fet al bosc urbà del llit del Túria. L'acte s'Inseria dins de les actlvitas que porta endavant la Coordinadora per a la Defensa del Bosc al País Valencià. Importància del bosc autòcton Encara no fa massa anys, ais grups que reclamàvem una política forestal centrada en les espècies autòctones, se'ns tractava d'il.lusos. Avui, les coses canvien, encara que siga poc a poc i, per sort, es generalitza lentament un estat d'opinió que pensa que l'aprofitament del bosc no sols és l'extracció de fusta, sinó que aquest acompleix un paper importantíssim en la conservació de la cobertura vegetal, evitant els greus fenòmens erosius actuals, que estan produint una elevada desertització i agreujant
els efectes catastròfics de les riuades endèmiques. Així, encara que siga ben a poc a poc, i al preu de milers d'hectàrees de pinades cremades, s'obri pas la necessitat de repoblar amb espècies autòctones, que són molt més resistents al foc, encara que d'aprofitament silvícola més baix atès llur lent creixement. Després d'aquestes consideracions generals, és obvi que hem de valorar positivament la utilització de plantes autòctones, tant en jardineria com en repoblacions, ja que en el primer cas suposa un acostament a la població de les nostres espècies que,
sens dubte, contribuirà a ferne una millor valoració. En el segon, suposa el canvi de política reclamat de forma insistent pel moviment ecologista quan hem demanat que finalitzen les nefastes repoblacions monoespecífiques fetes amb espècies alòctones. Una vegada dit això, volem manifestar: 1 Que és rebutjable la generalització de trasplantaments d'arbres i arbusts adults des de les nostres muntanyes als jardins -zones verdes "prèt-à-porter"- seguint la moda del jardí creat instantàniament, ja que és una pràctica que lesiona els
nostres espais naturals i que pot originar, a més a més, una alta mortalitat arran dels treballs d'extracció (utilització de maquinària pesant etc). 2 Que es lamentable que aquestes pràctiques les faça la pròpia Administració -tal i com està passant a Aiora i al Jardí del Túria- . Ha de ser l'Administració l'encarregada de produir als seus vivers aquest tipus de plantes en quantitats suficients per cobrir la possible demanda. 3 Que no és gens recomanable la translocació innecessària de subespècies, varietats i races geogràfiques, en el cas de repoblacions en espais naturals, ja que es produeix la consegüent pèrdua de variabilitat genètica. Es per tant que reivindiquem: 1 La utilització de vivers per part de l'Administració, amb una política a llarg termini. 2 L'establiment per a les repoblacions una mena de certificat d'origen obligatori per als viveristes que treballen amb espècies autòctones, tant per a les llavors com per als plançons, amb l'objectiu de preservar la diversitat genètica i la integritat de la flora natural a les nostre muntanyes.
Properes excursions del Grup Fotogràfic Mare de Déu de la Font: cap de setmana 7/8 d'abril Alcoi-Gandia (en bici): cap de setmana 5/6 de maig
Setena Assemblea anual de la CAME dies 12/15 d'abril a Elorrio [Euskadi) Interessats d'anar-hi, po;eu-vos en contacte telefoïant a la Casa Verda
Coordinadora del Bosc: eunió mensual de seguiment ie la Campanya per la Deensa del Bosc. dia 7 d'abril a les 10 del natí a la Casa Verda
Mare de Déu d» la Font
Remitent ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 València tlf. 96/3317864
La murta: sessió continua El tout Alzira (és a dir, per a nosaltres, els alzirencs que no han perdut la capacitat de doldre's per les agressions a l'entorn...) van ser a l'acte muntat per Acció Ecologista Agró a la Casa de la Cultura (antigues Escoles Pies). «S'hi va presentar un muntatge audiovisual i una exposició elaborats exprés per a l'ocasió. Després de mesos de campanya, calia potser resumir a l'opinió pública tots els nostres arguments per defensar la Murta. Hi van haver intervencions importants -cadascú en la seua àrea- per part d'Eva Barrero (catedràtica de botànica de la Facultat de Biològiques), Antoni Aguilella (botànic i conservador del Jardí Botànic de València), Salvador Almenar (cap dels Serveis Tècnics de CODENA, de la Diputació de València), Patrício Garcia Faios (expert en erosió de l'Institut Agroquímic i de Tecnologia dels Aliments, del Consell Superior d'Investigacions Científiques), Antoni Murillo (regidor de l'Ajuntament d'Alzira per la UPV) i Joan Llinares (membre d'Acció Ecologista Agró). Per altra banda, el tema pràctic del pervindre del paratge està encara a mig aire. El grup municipal socialista no abandona la idea de construir algunes parts de la vall, però en l'opinió pública va guanyant terreny la nostra postura: ni una rajola més a la Murta. Darrerament hem exigit que es faça públic l'informe sobre l'impacte de les transformacions elaborat per l'Agència del Medi Ambient i que l'Ajuntament manté en un secret rigorós... senyal evident que no l'afavoreix gaire. També hem mostrat la sorpresa que ens causa el mutisme persistent de la comissió d'investigació creada quan l'afer es va destapar. La dita comissió, presidida pel mateix Francesc Blasco (!), alcalde d'Alzira i, en la nostra opinió, principal responsable dels fets, no s'ha reunit des de Nadal...
D