58
VI Marxa al Grau de València
també hi trobareu... La bici a la ciutat Contra l'imperi del fum i del soroll urbà, contra i'omnipotència del cotxe, hi ha una alternativa: la bici. Un grup d'entusiastes volen fer-ia possible. (pàgina 4) Solució agredolça al Montgó El ral.li al Parc Natural es farà enguany... però per darrera vegada. Es una claudicació vergonyosa a canvi d'una promesa en el futur. L'Administració ha fet de Don Tancredo però ja no ho poarà fer més. (pagina 5} S'ha parlat de... Algunes de les notícies que han aparegut al llarg del mes passat relacionades ambn e! tema del medi ambient. (pàgina 5) La Vall de Tavernes, en marxa Les activitats que COEVAAcció Ecologista Agró porta a la Vall cobreixen múltiples camps. Ací en teniu una mostra i un camí a seguir. (pàgina 6) Camp de Morvedre, comarca conflictiva Cruïlla d'agressions però també exemple de sorolloses victòries ecologistes. El secret? Una tasca constant al ilarg de molts anys... (pàgina 6) L'Agència del medi Ambient patina a la Murta Inacceptable és l'informe emès per i'AMA sobre les transformacions. Mentrestant, l'opinió pública dóna suport majoritari a les nostres tesis. (pàgina 7)
Col·lectiu de reciclatge El Cuc Una iniciativa cooperativa que porta a ia pràctica eís principis ecologistes de reuíiiiízació de materials i processos autosuficients. Caí conéixer-los. (pàgina 7)
Per un port neutral i no nuclear U n any més la Coordinadora Pacifista us anima a participar en la Marxa al Port de València -enguany és la sisena- per tornar a exigir cue no ï'uMiízen aquestes ;nsíai.íacions per part de naus de guerra amb càrrega nuciear a bord.
Un mes de juny contra les nuclears Dins les mobilitzacions de la Diada internaciona La Coordinadora Estatal AntiNuclear (CEAN) ha convocat mobilitzacions a tot l'estat per al proper dia 3 de juny en les quals es solicitarà el tancament de les centrals nuclears. Estan previstes concentracions davant les centrals de Valdecaballeros, Van-
dellòs, Cofrents etc. a més de la celebració de xerrades, festes, rodes de premsa i d'altres activitats públiques. La CEAN ha denunciat el finançament per part d'ENRESA -Empresa Nacional de Residus- dels ajuntaments situats a les proximitats de les centrals nuclears i cementeris radioactius, ja que és un in-
digne instrument destinat a fer callar la voluntat política d'aquests municipis. Així mateix, es posa en relleu la manca de recursos públics destinats a les energies renovables. A tall d'exemple: en el mes d'abril s'ha rebaixat a 10 mil milions els inicialment previstos 15 mil destinats a aquests tipus d'energies. (més informació a la pàgina 3)
Una partida de billar entre Conselleries
L·l sentit d'aquesta marxa és tornar a manifestar, com ho hem fet cada volta que ha vingut un vaixell de guerra amb armes nuclears, el nostre desig d'una ciutat i una mar Mediterrània neutrals i lliures del perill nuclear. L a situació internacional posa en relleu canvis importants: d'una banda cau el mur de Berlín i es posa cada vegada més en qüestió ia vigència dels blocs militars; d'altra banda els USA fan més crua la seua política intervencionista, tot assumint el paper de policia mundial en invadir Panamà, amb l'encalç militar i polític a Nicaragua (fins que i'han ben escanyada), amb l'hostilitat i amenaces a Coiombia, a E! Salvador...
La marjal de Peníscola, aterraments accelerats Fa dos números d'aquest Butlletí us informàveu de la situació crítica de la marjal de Peníscola, sotmesa a uns aterraments accelerats que amenacen fer-la desaparèixer. Aquest assumpte dóna üum sobre l'actuació dels diferents òrgans administratius que iniervenen en ei lema, subratllant ies diferències entre parauies púbüaues i malifetes privades, entre prooaganda i realitat. Passa a ia pag. 2
L a signatura dels acords bilaterals amb els EE.UU., en els quals el Govern espanyol es compromet a no demanar ni investigar sobre el tipus d'armament que les naus de guerra americanes o dels països aliats de l'OTAN duen a bord, és una burla més a afegir al poc amagat xantatge i les manipulacions de l'opinió pública amb els quals el Govern va guanyar el referèndum de l'OTAN.
t l ; s úitims esdeveniments conen ja rao ais aui propugnàvem ei NO a i'CTAN. L'escena internacional üeva Política de zones humides: s admeien enaerrocs
Passa a ia pàa. 4
MA
I
G
1
9
9
Peníscola
0
pag. 2 i 3
Cofrents
pàg. 3
Notícies del Fons
pàg. 4
VI Marxa al Pe Més bici
pàg. à
Raüi aiMontgó
pàg. 5
S'ha parlat de
pàg. 5
Incmeradora a Aldaia
pàg. 5
Activitats al Camp de Morvedre pàg, 6 Activitats a ía Valldigna
oàg. 6
La Murta i la Casella
pàg. 7
Coü'ectiu "el Cuc1* *
pàg. 7
Convocatòries
pàa. 8
Les marjals, un bé a protegir
Ve de la pàg. 1
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO asociaçió per a fa defensa t l'estudi de fa natura al País Valencià
La Ribera Santa Teresa, 2-2a^4a 46600 ALZIRA (Tf. 96/240 02 2 1 )
• • v - ^ - v . .
..
-••
La Costera st Francesc, 5-2a 46800 XÀTIVA
•
Camp de Morvedre St. Josep; 11 46520 PORT DE SAGUNT L Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 VALENCIÀ (Tf. 96/331 78 64)
La Valldigna La Casa Verda Roser, 99 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA
: 1985
Jordi Bigas, Paco Molina, Quique Meseguer, Imma Oroval, Boro Miralles, Ester Ginés, Pepa Savall, Xavier Pujot. Juanjo Villanueva
M a q u e t a c
ió
Sandra, Pilar Martin
Col·laboradors Gràfics Manolo Roldàn, Pep Bondia
Cronologia dels fets Febrer.- Des de fa mesos es produeix un augment espectacular dels aterraments de la marjal amb camions pesants. Els companys de grup APNAL de Vinaròs i del Grup d'Estudi de Rapinyaires, es posen en moviment. El 15 de febrer enviem un escrit a l'Agència del Medi Ambient sol·licitant la seua intervenció. Ens contesten un mes després dient que inicien els tràmits oportuns.
d'Urbanisme. El Conseller Bono, ens va expressar-hi la seua ferma voluntat de paralitzar els aterraments. Resultat immediat: els aterraments s'acceleraren.
27 de març.- La Conselleria d'Obres Públiques reconeix que l'Ajuntament de Peníscola no ha presentat cap projecte davant la Comissió Territorial d'Urbanisme, addueix, però, que el tema no és competència de la seua Conselleria sinó de l'Agència del Medi Ambient. Com és lògic d'endevinar, abans el Conseller d'Administració Pública ens havia dit que la competència del tema requeia en la Direcció General d'Urbanisme de la Conselleria d'Obres Públiques. Per acaMarç.- El 8 de març, manbar-ho d'adobar, a la zona tinguérem una reunió amb el aterrada s'instal.la una fira i, Conseller d'Administració púen un altre ordre de coses, la blica, de qui depèn l'Agència del Medi Ambient i amb el Di-~ Conselleria d'Obres Públiques i Urbanisme anuncia rector, el Secretari i el Cap de una subvenció de 200 milions Recursos Naturals d'aquesta. de pessetes per a canalitzar Durant la reunió manifestala sèquia Sangonera i consrem l'evident il·legalitat dels truir un vial a la marjal. aterraments, ja que atesa la 5 d'abril.Es publica al qualificació urbanística de la BOE el Reial Decret que indimarjal (segons el PGOU de 1977: sòl urbanitzable no pro- ca el Catàleg Nacional gramat) l'Ajuntament hauria d'Espècies Amenaçades. S'hi inclouen el fartet i el samaruc d'haver demanat l'aprovació de la Comissió Territorial com a espècies en perill d'ex-
ultima hora Segons la premsa -diari "Levante" de 10 de maig- la Conselleria d'Administració Pública i l'Ajuntament de Peníscola han arribat a un acord pel qual la primera autoritza el segon a urbanitzar un 30% de la marjal, que imaginem coincidirà amb la part d'aquesta que és de propietat privada. Si afegim açò als ajuts que la Conselleria d'Obres Públiques ha previst per canalitzar la sèquia Sangonera i al fet que s'està construint una carretera que travessarà la marjal -de la qual ja s'han fet 300 metres- tindrem un panorama d'allò més fosc. Hem de tornar a insistir que estem parlant d'una marjal de
reduïdes proporcions, la superfície de la qual ha estat minvant de forma progressiva des del segle XVI i de forma accelerada en els últims anys, coincidint amb l'esclat del turisme a Peníscola. Com que la zona ja té un elevat nombre de construccions que l'envolten i una gran pressió antròpica, tot allò que vaja en detriment de la marjal suposarà una passada de rosca en contra del paper que acompleix com a receptacle d'espècies úniques i com a lloc d'hivernada, nidificació i hostajament de més de 140 espècies d'ocells, entre altres.
tinció, la qual cosa conporta que per part de la Generalitat s'ha d'elaborar un pla de recuperació. Cal considerar que la marjal de Peníscola, malgrat la seua reduïda extensió, manté una de les poques poblacions viables de samarucs.
25 d'abril.- Enviem sengtes escrits a la Presidència de la Generalitat, a la Conselleria d'Obres Públiques i a la d'Agricultura, on fem un resum del tema raonant i insistint en la importància de l'enclau. Subratllem la incongruència que al mateix temps que el Consell de la Generalitat Valenciana indica a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que la marjal de Peníscola és un àrea a considerar corrv'-a zona humida en el Catàleg Hidrològic -on s'han d'incloure mesures protectores- no la incloga com a tal en la Llei de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, i n'estiga permetent en la pràctica la desaparició.
Samarucs en la boira La nostra responsabilitat en la desaparició de la diversitat biològica A tots se'ns posa la pell de gallina quan "assistim", en el cine o la televisió, a l'extinció en un país llunyà de l'ós panda o d'un primat, com ara els goril·les de Virunga. El mecanisme funciona tant per raons d'antropomorfisme -són tan pareguts a nosaltresí (diu el bon senyor Joan)-, com de realisme -ix a la televisió, doncs existeixen, (pensa la senyora Pepa)- i sobretot perquè són espècies llunyanes, Passa a la pàg. 3
La Casa Verda
Campanya renovada contra les centrals nuclears Plantejament de conjunt Els dies 12 i 13 es va celebrar a Almansa la reunió de primavera de la Coordinadora Estatal AntiNuclear, amb l'assistència de grups ecologistes de la pràctica totalitat de nacionalitats i regions de l'estat espanyol. Aquesta reunió tenia un interès especial ja que, com a continuació de l'anterior a l'Ametlla, s'hi debatrien un conjunt de propostes tendents a dotar al moviment antinuclear d'una estratègia globalitzadora que servesca de marc a les seues reivindicacions, en síntesi: cap central nuclear més, conseguir el tancament definitiu de Vandellòs i elaboració d'un pla d'abandonament de l'energia nuclear. La importància de la reunió rau en la voluntat que té el moviment antinuclear de donar un pas endavant que permeta defugir de la dinàmica actual: accident/mobilització o lluites parcials sobre aspectes concrets de la "qüestió nuclear", mancant, però, d'estratègia de conjunt. Un pas important: les mobilitzacions A la reunió es valorà com a molt importants les mobilitzacions previstes per al proper
Vedelapàg.2 exòtiques, de les quals no ens fem responsables -açò queda per als xinets i els negrets que segur que no tenen Plans d'Ordenació Urbana ni saben el que costa una bona fanecada-. Ara bé, ací, a casa nostra, que vinguen emprenyant quatre ecologistes despistats per uns pocs peixets escarransits encauats en quatre tolls plens de mosquits!!... Apa!, faltaria més!. La diversitat biològica Des del punt de vista biològic, l'extinció d'una espècie constitueix un dany irreparable per la pèrdua d'una càrrega genètica que ha tlrdat milions d'anys a desenvoluparse. Cada extinció d'una espècie debilita greument la humanitat; cada microorganisme, animal i planta contenen de l'ordre d'un milió a deu mil milions de bits d'informació en el seu codi genètic, forjat a través d'un nombre astronòmic de mutacions i episodis de selecció natural al llarg de milers o milions d'anys d'evolució. A mida que les espècies desapareixen, degut en bona mida a la destrucció de llurs hàbits, la capacitat de regeneració genètica natural es veu molt minvada. En paraules de Norman Myers, estem causant la mort del naixement. En els últims 10.000 anys l'activitat humana ha tingut un efecte arrasador sobre la diversitat biològica. La càrrega
butlletí
MARXA A COFRENTS
3 de juny, en la mida que evidenciaran la capacitat d'organització i el suport social al moviment antinuclear. Seran, doncs, un test essencial. El contingut de la proposta mobilitzadora Respecte del contingut de la proposta mobilitzadora capaç de vertebrar el moviment i que permeta escampar els seus objectius a altres moviments socials, partits, sindicats etc, a la reunió d'Almansa es va acordar reelaborar els documents debatuts, en un termini de 15 dies i convocar d'ací un mes una nova reunió a Madrid, oberta a la resta de grups i col·lectius que no formen part de la CEAN. La proposta que la CEAN posa a debat en el moviment ecologista estarà recollida en un document que girarà a l'entorn de tres punts: • Memòria explicativa dels arguments i contingut de la campanya. • Calendari i mitjans per dur-la a terme. • Proposició de Llei que es presentarà a la mesa del Congrés dels Diputats. La campanya s'iniciaria el proper 19 d'octubre -aniversari de l'accident a Vandellòsamb la presentació de la Pro-
posta de Llei centrada en els tres punts abans esmentats: cap central nuclear més, tancament definitiu de Vandellòs i un pla d'abandonament de l'energia nuclear. Per dur aquesta proposta de llei al Parlament s'assajarà la via de la Iniciativa Popular Legislativa que suposa la recollida de 500.000 signatures arreu de l'Estat.
Tenim molts arguments en contra de Cofrents L accident de Vandellòs revifalla l'oposició antinuclear
Els defensors de l'energia nuclear, després dels últims LOCALITZACIÓ. greus accidents (Txernòbil i Aquesta instal·lació se Vandellòs) ja no són capaços situa en les proximitats de convèncer ningú. La so- del que va ser l'últim volcan cietat està avisada i ja no és actiu del País Valencià, a estan receptiva als seus missat- casos metres del llit del riu ges. Els seus arguments de Xúquer que s'utilitza per a la sempre, avui ja no poden utirefrigeració del reactor. més forta l'han suportada les litzar-se, estan desfasats. Aquesta circumstància fa que illes, llacs i d'altres ambients L'accident de la central nu- qualsevol sinistre o catàstrofe tancats i delimitats com ara clear de Txernòbil, el 26 d'a- que patisca un d'ells afectarà és el cas de les marjals cosl'altre. taneres del País Valencià. Es bril de 1.986, va ocasionar la mort immediata de 31 persoper tant un fet lamentable nes, incloent-hi 29 bombers. quan, enmig de la indiferènDesprés, si parlem en termes XÚQUER. La utilitzacia, desapareixen o estan a econòmics, les xifres es meció del riu Xúquer és punt de fer-ho, espècies incompatible amb la endèmiques de flora i fauna deixen en milers de milions, en centenars d'hectàrees de nuclear. Els interessos econòdel País Valencià. El samaruc mics que representen són i el fartet, malgrat el seu re- sòls contaminades, centenars igualment antagònics. Les duït tamany, també són de milers de persones que foren evacuades i a les quals conseqüències d'un vessagoril·les en la boira. cal assistència mèdica. Ningú ment radioactiu al Xúquer, no gosa avalauar les seqüeafectaria ia població que en les reals de l'accident. beu i un extens territori de Si Txernòbil posa en relleu gran rendibilitat agrícola. que els riscs dels accidents nuclears no són petits, tal i com es mantenia fins ara per SALUT. Cal tancar la indústria nuclear, amb VanCofrents perquè repredellòs tenim l'evidència que el EI PJa General d'Ordenasenta un perill per a la risc real és molt superior al ció Urbana de Peníscola teòric. Els dispositius d'eva- nostra salut. El funcionament data de 1.&77, Al llarg d'acuació i d'emergència només d'una CN va lligat, per la naquests últims tretze anys s'~ existeixen en els papers. Els turalesa del seu procés proha promulgat fa Llei de Paplans d'emergència i evacua- ductiu, a aturades, avaries, ratges Naturals de la Comució no tenen els mitjans preci- incidents diversos... Al llarg nitat Valenciana, fa Uéí d'Aidels seus 20 o 30 anys de visos... gües, ia Llet de Costes i la da prevista emetrà radiacions Examinem, un colp més, ionitzants, que per ser acuLlei de Conservació dels els punts més febles i preocu- mulatives, acabaran afectant Espais Naturals 1 de la Flora pants de la central nuclear la salut de la població i la í Fauna Silvestres. Totes que tenim més a prop: la de qualitat del medi. aquestes lleis justifiquen Cofrents. amb escreix ia revisió def Després de cinc anys de P 6 0 Ü de Peníscola, com a funcionament no es disposa REACTOR. El model d'informació epidemiològica mínim en ei tema de la mar* de reactor, MARK-3, dels voltants. La població no jal, requafïfïçanHa com a és un disseny desfasat rep informació clara i transpaSòl no Urbanitzable d'Especial Protecció Ecològica, No que la pròpia autoriat nuclear rent d'allò que passa a la nuamericana va a obligar corre- clear... fer-ho així deixa sense valigir. Als defectes denunciats desa lleis dè rang superior que, en qualsevol cas, han durant la construcció de la central nuclear, cal afegir-hi de set aplicades pels orgaRESIDUS. La central els d'un reactor que presenta nismes administratius més de Cofrents és una de seriosos riscs de funcionaelevats. les més rendibles del ment. parc nuclear i produeix resi-
El PGOUde Peñíscola
dus que ningú no sap on i com es guardaran. Al ritme actual de producció, d'ací uns pos anys caldrà unes altres instal·lacions on dipositar-los. L'Administració no sap on emmagatzemar el fem radioactiu que està generant. No deixen d'esglaiar-nos amb propostes de futurs cementiris nuclears. Quart de Poblet, Requena, La Serrania, en foren candidats. Ara el Maestrat és el millor col·locat.
ALTERNATIVA. Si la electricitat nuclear és cara i perillosa ^per què s'hi inverteix?. La central nuclear de Cofrents respon a uns interessos econòmics que no tenen res a veure amb la societat que l'envolta. No sols és possible sinó que s'ha d'exigir un futur no nuclear. El negoci no pot ferse sensen comptar els efectes al medi físic, la salut i l'economia dels .habitants que viuen a les comarques dels voltants. Després de Txernòbil i de Vandellòs, criticar l'energia nuclear ja no és catastrofista sinó ben realista. Els utòpics són aquells que neguen la perillositat d'aqueixes bombes de rellotgeria que són les centrals nuclears, els que tanquen els ulls davant l'evidència i s'amaguen darrere la "necessitat social". Però el que no ens diuen és qui s'emporta els beneficis, qui aconsegueix rendibilitat a costa de la nostra seguretat.
3
Notícies des del Fons Encetem una secció que pretenem que aparega de forma regular a les pàgines del butlletí: comentaris i ressenyes sobre llibres i revistes d'interés que han arribat al Fons de Documentació del Medi Ambient. No serà, ni de bon tros, una relació completa de totes les novetats sinó només de Ics que pensem que poden tindré una utilitat més immediata per a la pràctica ecologista. Us recordem que tant aquests textos com molts d'altres, són a la vostra disposició al Fons (els dimarts i els dimecres, de 6 a 10). Tenim també un servei de fotocòpies. • MOLINI FERNANDEZ, F. - Tecnologias, medio ambiente y territorio, Madrid, FUNDESCO, 1989, 262 pp. Anàlisi de les influències mútues entre territori i tecnologia. Reaccions que s'hi produeixen respecte de la degradació del medi, la qualitat de vida i la perspectiva de futur del model de desenvolupament. Estudia diferents zones: des de la Vall del Silici fins a Sòria, passant per la proliferació d'espais dinàmics als USA, les tecnologies japo-
Ve de la pàg. 1
qualsevol argument i deslegitima als qui donaven i continuen donant suport a la presència de l'Estat Espanyol a l'aliança militar occidental. Els arguments de l'amenaça de l'est avui fan riure. Romandre a l'OTAN i mantindré els acords i les instal·lacions nord-americanes a la nostra terra i les nostres aigües és difícilment justificable. E l govern del PSOE, tot i això, continua ancorat en una estratègia absurda de subordinació als interessos militars dels USA, mantenint unes despeses, en aquest camp, astronòmiques. A més a més, castiga l'objecció fiscal i reprimeix els insubmisos... L a ciutat de València, i en especial els Poblats Marítims, resultaríem greument afectats en cas d'accident nuclear al Grau. No n'hi ha prou amb la falta d'atenció i dïnfraestructura urbana, l'amenaça de desaparició d'un bon tros de platja, la privatització i espe-
4
culació al Passeig Marítim, l'intent de prolongar Blasco Ibànez, les instal·lacions contaminants i perilloses (Arlesa, Campsa, Total...), l'exagerat pla d'engrandir el port... hi hem d'afegir un problema més: el perill d'accident nuclear. A v u i , amb més força i més raons, els pacifistes demanem la dissolució dels blocs militars, el desmantellament de les bases i la no nuclearització i militarització del nostre territori i, en particular, del nostre port. La Via. Marxa al Port, que tindrà lloc el diumenge 27 de maig, ha estat organitzada per la Coordinadora Pacifista i compta amb el suport d'Acció Ecologista Agró, entre altres associacions pacifistes i antimilitaristes, les associacions de veïns del Marítim, partits polítics d'esquerra i grups feministes. L'article anterior reprodueix el comunicat de convocatòria.
neses i els parcs tecnològics a l'Estat Espanyol. CARBONELL MITJANS, P. et al. Las radiaciones ionizantes y la salud, Barcelona, CAPS, Quadern CAPS número 9,1988,172 pp. Es un estudi clar i fàcil de comprendre sobre la naturalesa de les radiacions ionitzants i llur efecte sobre la salut, fent especial referència als usos, riscs i protecció als medis sanitaris. • COL.LECTU DE RECICLATGE "EL CUC" - Coneguem el problema del fem. Dossier per a un taller de reciclatge. València, 1989. Problemàtica i tractament de residus sòlids. Reciclatge enfocat cap a l'educació ambiental. • OLIVERA LÓPEZ, F. La investigación del medio en la escuela. Madrid. Penthalon. Colección El búho viajero, 1.989, 253 pp. Reflexions teòriques i pràctiques sobre la investigació del medi que envolta a l'infant. Ofereix una relació de recur-
sos didàctics per a dur a terme aquesta tasca i una relació de treballs infantils fets per nens i nenes de cicle mitjà. • LLOBERA SERRA,F; VALLADARES ROS,F. El litoral mediterràneo espafiol. Introducción a la ecologia desús biocenosis terrestres. 2 Vols. Madrid. Penthalon. Colección el búho viajero, 1.989. Descripcció de l'estructura i la dinàmica dels ecosistemes terrestres de la mediterrània de l'Estat Espanyol. El primer volum ens dóna una introducció de les nocions generals de la geologia, climatologia i geografia mediterrànies i de les seues comunitats vegetals. El segon se centra en l'estudi de la fauna. • CAMARA OFICIAL DE COMERCIO, INDÚSTRIA I NAVEGACION DE VALENCIÀ. Estudio TAV '89 Comunidad Valenciana. Estudio sobre viabilidad y conveniència de la conexión Valencià y Alicante en la red europea de alta velocidad afto 1.989. 2 vols. 1.990. En el primer volum s'expli-
quen les característiques del TAV i la seua situació als diferents països del món. També s'hi exposen els aspectes econòmics i l'impacte ambiental. El segon volum estudia la viabilitat del TAV al País Valencià. • MINISTERIO DE INDÚSTRIA Y ENERGIA. Plan de Energias Renovables. PER "89.1.990. Exposició de la situació actual de les energies renovables a l'Estat Espanyol, els objectius del Pla i la comparació amb el PER '86. • DIRECCION GENERAL DEL MEDIO AMBIENTE. Guías metodológicaspara la elaboración de estudiós de impacto ambiental.3. Repoblaciones forestales. MOPU, 1.989. - POSTEL, S. Wàter for agriculture: facing the límits. Washington, Worldwatch Institute, Worldwatch paper núm. 93,1.989 , 54 pag.
O
Estat actual i perspectives del problema de l'aigua en relació amb la utilització en la irrigació agrària.
Més bici, que no demanem per vici!
D,
ment, construesquen un carril-bici per a la major part dels carrers de València, com succeïx a les ciutats d'Holanda, Bèlgica, Alemanya, França, Suïssa etc. Resulta incomprensible que una ciutat, com ara' València, plana com el palmell de la mà i amb un clima afavoridor no tinga una xarxa de carrers per poder anar-hi d'una par a l'altra sense perill.
es de fa una temporada, un grup de persones ens reunim els diumenges al matí al pont de la Passarel·la de l'Albereda- de València amb el propòsit de reivindicar la creació d'un carril-bici realment seriós i l'extensió de l'ús de la bici a València, i per què no? a tot el País Valencià.
L
•'elevat índex de contaminació, l'abús en la utilització dels cotxes privats i les deficiències del transport públic, els embussos quotidians, etc, fan que la qualitat de vida en una gran ciutat com València deixe molt a desitjar. Davant d'aquesta situació, sembla lògic demanar una xarxa de carrils-bici i/o carrers per poder traslladar-se de forma sana, còmoda, ràpida; alternativa a la bogeria actual: lenta i estressant, cara i incòmoda, contaminant i antiestètica.
c
• es qui fem servir la bici dia a dia, som conscients del risc que patim i dels beneficis que aportem a la comunitat utilitzant un vehicle net. Ara bé, volem deixar de jugar-nos la pell sobre l'asfalt, entre les llaunes dels cotxes o darrere del tub d'escapament dels busos. Estem reunint-nos i treballant perquè volem deixar d'ésser herois suïcides. Es ben sezill, volem anar amb bici tranquil·lament. Simplement volem que l'Ajuntament de València faça respectar el minúscul carril-bici realment existent i quasi sempre ple de cotxes, contenedors de fem i enderrocs. També demanem a l'Administració que faça campanyes de conscienciació ciutadana sobre els avantatges de la bicicleta i, evident-
ada dia som moltes més les persones que li perdem la por a la por d'anar ambòici per la ciutat i gaudim del plaer de passejar pel llit del riu serenament, (sols demanem que s'afanyen d'acabar el tram del "Veges-Tu" per poder disposar més espai). Per totes aquestes qüestions, el col·lectiu "València en bici" ens continuarem reunint alguns diumenges en assemblees i entre setmana en reunions de treball , prepararem concentracions a la plaça de la Mare de Déu. Ho tenim molt clar, volem deixar de ser minoria o si més no que se'ns respecte i ens facen via per poder sobreviure sense els fems i els fums dels cotxes. A més a més, anar'amb bici és un plaer sensual no cal cercar tantes raons raonables i escatològiques; i que puge la benzina a mil per hora!.
La Casa Verda
Perles de Manacor
NO A LA INCINERADORA D'ALDAIA
Tot seguit fem un breu resum d'algunes de les ximpleries que han aparegut en la premsa amb motiu de l'autorització per última vegada del ral.li "Pujada a les Planes" dins del parc Natural del Montgó. Ens en fem responsables de la traducció, no de lat redacció. É: "El ral. Ii ós tan sols la visiwa d'un dia que uneix gent p e Xàbia i Dénia, asscgurant-se la neteja" &. "Las Províncias"
Montgó La celebració del ral.li "Pujada a les Planes" és una atemptat contra el Parc Un fet inqüestionable, avalat per la documentació gràfica de què disposem, és que la celebració del ral.li reuneix uns milers de persones que deixen els llocs per on passa la prova plens de papers, llaunes i plàstics. Si hi afegim el trepitjament de matolls i plantes, queda clar que una prova esportiva de les esmentades característiques és totalmente incompatible amb els objectius d'un Parc que té en una riquesa florística de primer ordre un dels seus principals motius d'existència. Per tant, les argumentacions de l'Automòbil Club de Dénia posant com a "excusa" el fet que enguany la prova havia assolit "categoria nacional" no
fan més que reforçar la tesi que el problema s'agreujaria més en cada edició. Els implicats. Amb els antecedents que acabem d'esmentar, la postura de la Junta Rectora del Parc i la de l'Agència del Medi Ambient, hauríem d'haver sigut molt més fermes i denegar l'autorització del ral.li d'una vegada per sempre, que és el que tocava. I això, com a mínim, en la reunió de la Junta Rectora del 6 de febrer passat quan el problema estava sobre la taula. El no haver-ho fet pot convertir una victòria parcial en un problema arrossegat... si més no, en el cas que els organitzadors tornen a la càrrega l'any que ve, la qual cosa és més que probable.
S'ha parlat de... La fi dels abocaments de residus minerals a la badia de Portman Acabava el mes de març amb aquesta bona notícia, encara que en la consciència de totes les ànimes sensibles sempre restarà un pòsit d'impotència d'una amargor més pujada que la que amaga una fel. Sabem que sempre serà millor que no era, però... quasi res diu el paperet!: 50 milions de tones de residus minerals empestats de metalls força contaminants (llegiu plom, cadmi, zinc, cianur i altres llepolies), d'ençà que l'empresa Penarroya, S.A. (ara Portman Golf) va Qbtenir la llicència del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme el dia 18 de febrer de 1.959. I acabava amb la celebració d'una festa organitzada per l'Ajuntament de La Unión, a la qual van ser convidats els 365 miners que treballen per 3 Portman Golf, però, ves per un, aquests han agafat ia ..ivitació com una mena de provocació, ja que, segons ells, en aquesta festa "se celebrarà la mort dels miner., , . Múrcia" Pel .que es v e u , sembla que tant d'any de dedicació a la tasca d'embrutar la mar, la contaminació, sovint de conseqüències difícils de predir, ha arribat a afectar també el cervell d'algunes persones, i sembla que d'una manera irreversible.
butlletí
L'expedient que la Comissió Europea ha obert a l'Estat espanyol per pressumpta vulneració de la Directiva Comunitària per a la Protecció de la Fauna i la Flora Silvestres L'executiu europeu va adoptar aquesta decisió d'expedientar el govern espanyol a causa de l'escandalosa permissivitat que impera davant l'abusiva extracció d'aigua d'alguns aqüífers, l'activitat dels pescadors de carrancs i dels caçadors furtius, i la presència de metalls pesants provinents del riu Guadalquivir. Cal dir que tot el sidral que s'hi ha bastit ha estat obra d'una organització amb una versatilitat i una capacitat de trebll admirables; ens referim a la Societat Espanyola d'Ornitologia. Enhorabona!. D'altra banda, s'ha sabut que el finançament de la urbanització "Costa Donana" ja està garantit mercès als xavos ^ue hi han aportat els mercaders del Nord, el fenicis contemporanis (suïssos, britànics e t c ) , desproveïts dels indispensables escrúpols ecològics, necessaris per a poder-se acreditar com a persona.
"El Montgó està content (sic) perquè uns esforçats joves de Dénia, un sol matí 3 l'any han aconseguit d'organitzar una cursa per a quaranta cotxes amb ordre i disciplina" "Las Províncias" "La gran muntanya agraeix la visita..." . "Las Províncias" "Millor fóra que aquests ècologistes(?) de saló col·laboraren amb l'organització de la Pujada perquè es desenvoluparà de manera que no es deteriorarà la flora del Parc Natural. Clar que açò ós faena i potser s'esllomarien.,.. Srs. escologistes(9): el món no s'acaba per trepitjar un margalló" Secció "Los huevos de oro" de "Canfali" La polèmica suscitada per la col·locació de llaços, - ceps i verins arreu de la geografia espanyola Quan arriba la primavera, aquesta pràctica és habitual i gairebé institucional, com ho demostra el desenmascarament de la conxorxa dels ous enverinats (una autèntica factoria) de la capital de l'Estat, on els mateixos guardes d'un vedat de Guadalajara eren els encarregats de fer-ne la distribució. Ho saben els caçadors i no es fa perquè sí: matar un animal (ells en diuen "alimanas") ara que estan aparellats té, sens dubte, efectes multiplicadors. Està calculat. Resulta que un biòleg que tornava de vacances de Pasqua va trobar en una carretera gallega un llop mort que s'havia empallocat amb un llaç. I arran d'aquest fet, tota la polèmica. L'administració sap que el Conveni de Berna prohibeix aquests "mètodes", i malgrat les veus de protesta i indignació, per una nrpiia li entra i per l'altra li ix. M mi plim! I a més a més, per acabar-ho d'arredonir, els verins te'ls v n nen en les adrogueries, els llaços te'ls fas tu mateix amb un cable de bicicleta i, si vols ceps, vas a les ferreteries "de vell" dels ravals dels pobles i ciutats i en trobes de totes les classes i mides. També s'ha pogut demostrar que és Galícia la "comunitat autònoma" que pitjor gestiona la conservació i ges-
19 DE MAIG 'ACTE DE SOLIDARITAT "El Comercial" (Baron de S. Petrillo, BENIMACLET), de 5 a 8
PARTICIPEN: Comissions Antiabocadors de Catalunya Comissió de la Vall d'Aranguren (Navarra) Coordinadora Antiincineradora de Bilbao Coordinadora Antiincineradora de l'Horta
CONCENTRACIÓ
VÍDEOS
DIUMENGE 20 DE MAIG
PLAÇA DE LA VERGE, A LES 12 HORES ORGANITZA: Assamblea Comarcal Ecologista de l'Horta CONVOCA: Coordinadora Antiincineradora de l'Horta COL·LABORA: Assemblea de Veïns de Benimaclet
No encolomem les deixalles i els residus a ningú! Recollida selectiva al lloc d'origen! No a l'Incineradora! La Coordinadora Anti-incineradora està integrada per: AA.VV. del Barri del Crist. Taula per la Pau (Alaquàs), Coordinadora Ecologista i Veïnal d'Aldaia. Col·lectiu tió dels seus recursos naturals. I això que el govern Gonzàlez Laxe va tenir l'oportunitat de fixar les bases que garantesquen una efectiva protecció del medi ambient. Ara ja és massa tard...
Ecologista Rosella (Torrent), Assemblea Comarcal Ecplogista (València). Col·lectiu de Reciclatge "el Cuc". Col·lectiu de Reciclatge "el Rastrell". Amants del Fem (CAME).
representants dels llauradors s'apleguen sota aquest front, recentment constituït, de la comarca del Baix Vinalopó i també de Múrcia. Els mateixos representants de la Coordinadora Anti-autopista van tenir la valentia d'assumir que els seus plantejaments s'enfronten arnb els "d'una gran Les Columbretes, majoria" i que, per evitar la declarades Reserva Marina "impopularitat" de les seues El Ministerio de Agricultura accions, miraran d'explicar ha declarat Reserva Marina els danys ecològics que suels fons de la plataforma de posarà el traçat per als ecoles Columbretes. Aquesta fisistemes com ara Aiguamargura de protecció suposa ga, el Fondo, les Salines de l'empara de 4.000 hectàrees, Santa Pola i Torrevella, el Mar on hi ha delimitades zones de Menor i la Devesa de Campoprotecció integral i altres en amor, emparats per acords inquè es poden practicar de ternacionals. manera controlada segons A cap persona amb dos dits quines activitats (culturals, de mòllera no se li escapa esportives, professionals l'empastrada que representa etc). Els bons resultats aconfer una autopista on ja hi ha seguits a Tabarca fan pensar una autovia que cobreix el en un futur optimista per al mateix trajecte. Els companys petit arxipèlag. de la Coordinadora volen enEs una bona notícia que, a cetar un debat sobre aquesi més a més, va en la línia del tema fent participar-hi repreque sempre ha defensat Acsentants de la política, tècnics ció Ecologista Agró: l'única fii empresaris, a fi d'aprofundir ní ira legal adient per al con- en l'anàlisi i l'abast del projecju.ii natural de i°s Columbrete. tes és el de r integral. Potser del diàleg amb els Ara només faita que la Con- polítics es puguen obtenir selleria d'Agricultura siga conguanys d'un gruix no gens reseqüent i protegesca d'abutjable, ja que són ells els questa manera radical també qui han de donar-ne el vist-ila part emergida. plau, però fer-ho amb els empresaris i els tècnics al seu servei sospitem que serà una La creació d'un front antipèrdua d'energies, per tal autopista Alacantcom les seues posicions esCartagena tan totalment mediatitzades Un bon grapat de grups per l'afany de lucre. Ara bé, ecologistes, partits polítics i per provar no es perd res...
El C a m p d e M o r v e d r e : una comarca creuada per múltiples amenaces a I entorn Activitats Campanya per la protecció de les marjals del Moro i d'Almenara El grup està avaluant les possibilitats que ofereixen les diverses figures legals per tal d'aconseguir una protecció reai i no sobre el paper d'aquestes zones. Els impactes més urgents a evitar són les transformacions agrícoles, les urbanitzacions i la cacera incontrolada. S'hauria de trobar alguna manera d'obligar els Ajuntaments a controlar tots aquests temes mitjançant una normativa i una vigilància serioses, cosa que actualment no es fa en absolut. Els organismes supramunicipals, a banda de coordinar l'acció dels municipis implicats (Moncofa, Xilxes, La Llosa, Almenara, Benavites, Quartell, Sagunt i Puçol) haurien de comprar les zones més ben conservades, com a única possibilitat real per tal d'evitar que siguen transformades, edificades o alterades de qualsevol forma. ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO proposa la compra total o parcial de la Marjal del Moro i la finca de Penya, a Sagunt; dels Es-
ECOLOGISTA AGRO en diversos terrenys tanys d'Almenara, així com de zones no transformades a Almenara i La Llosa. La major part d'aquests indrets haurien de ser declarats reserves integrals. Pedrera d'Asland Aquesta pedrera, situada als darrers estreps de la Serra d'Espadà, entre Sagunt i Les Valls, té concedida per l'Administració autonòmica una zona d'extracció d'uns 3'5 km de larg, dins d'una àrea de protecció forestal segons el Pla General de Protecció Urbana de Sagunt. A més, ves per on, ocupa la zona menys castigada pels incendis forestals... Com és habitual en aquests casos, l'empresa no ha procedit a cap treball de regeneració de les zones explotades; no obstant això, l'Ajuntament de Sagunt concedeix sistemàticament totes les demandes d'ampliació que presenta Asland. Caldria demanar la paralització de la pedrera: és una greu falta de responsabilitat i una contradicció el fet de situar-se dins d'una zona de protecció forestal i no haver
Manifestació contra "Puerto Siles"
efectuat cap regeneració del medi natural. Contaminació atmosfèrica i de la mar: com controlar-la Des de fa anys, tant a nivell municipal com per part de la Conselleria d'Obres Públiques, de la de Sanitat i d'altres institucions, s'està parlant d'una xarxa de control de la contaminació produïda per les empreses dels polígons industrials de Sagunt. Aquesta xarxa, que només existeix com a projecte difús, es faria imprescindible si es confirmés la instal·lació d'un polígon químic a la zona d'Altos Hornos del Mediterràneo. Actualment, el grup delCamp de Morvedre està especialment a l'aguait de l'activitat de -les empreses potencialment més contaminants de la nostra comarca: SIDMED, ENFERSA i ASLAND. Si algú ens pot subministrar dades o vol treballar en el tema, que es deixe caure pel local del Port de Sagunt. El port esportiu de Puerto Siles El tema de l'erosió de la costa provocada arran de la
Esplugabous a la marjal del Moro
Vista d'Enfersa
construcció de Puerto Siles s'agreuja cada any més. Els transvassaments d'arena no solucionen res, però cada any es gasten de 8 a 12 milions de pessetes (que vénen de l'erari públic) en aquests trasbalsos. Sabem que la llei obliga el port esportiu a pagar i no ho fa. Per tant, el grup ha proposat que s'acomplesquen els punts de concessió del port esportiu que faculten
Activitats ecologistes a la Valldigna Aquestes són algunes de les activitats que COEVA/Acció Ecologista-Agró està realitzant a la comarca: Muntatge de l'Estació de Medició Radiactiva a la Safor-Valldigna. Es tracta de la instal·lació d'un comptador Geiger de radiacions per passar a formar part de la xarxa de Medidor Independents (XARRAD). Es un tema pel qual s'han interessat força els mitjans de comunicació, puix que només cal mirar el mapa per veure-hi
6
la proximitat de Cofrents de les nostres comarques. Sol·licitud a l'Ajuntament de Tavernes de la creació d'ün Centre Verd. Estem en conversacions amb el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tavernes, per aconseguir la creació d'un Centre Verd. Aquest centre serviria, entre altres coses, per dur a terme una tasca d'educació ambiental a la Valldigna, una tasca bàsica per difondre el respecte a l'entorn.
Elaboració d'un vídeo sobre el Paratge Natural de les Serres de Corbera i Montdúver. En col·laboració amb l'Escola de Vídeo de Tavernes n'estem muntant un sobre el Paratge Natural. Tan prompte estiga acabat estarà a la vostra disposició. Sol·licitud de declaració de Paratge Natural per a les Serres de Corbera i Montdúver. Després de la taula rodona
l'Administració a procedir a la demolició de les instal·lacions, ja que pensem que si les destrosses ocasionades per un port que és propietat d'uns particulars les paguem entre tots, ens trobem davant d'un cas de malversació de fons públics i, com a contribuents, tenim dret a exigir que s'acabe ja amb aquesta pràctica i es demanen responsabilitats.
celebrada a Gandia i de la declaració dels plens dels ajuntaments de Tavernes, Benifairó, Simat ,'Favara, Corbera, Llaurí i Alzira, l'Agència del Medi Ambient continua al·legant que la declaració de Parc Natural és innecessària per tal com el partage no neuneix els requisits suficients. Acció Ecologista-Agró ha dirigit un escrit a la mesa de les Corts Valencianes i ha sol·licitat la intervenció dels grups de la cambra, amb els quals es mantindran converses informatives, amb el fi que pressionen a favor de la declaració del Paratge Natural.
La Casa Verda
L Agencia del Medi Ambient treu ferro o lesdestrosses a io Murta Un informe impresentable
Q
uatre mesos després que Acció Ecologista-Agró denunciarà les obres il·legals a la Vall, l'Agència del Medi Ambient ha fet públic un informe sobre el tema. L'Agència assumeix i comparteix les explicacions donades per Paco Blasco sobre les obres il·legals ("reparació de camins afectats per les pluges"). Una excusa absolutament increïble per a qualsevol persona que haja vist les obres, que, a més a més, omet que es van obrir nombrosos camins nous amb la finalitat evident de parcel·lar i vendre terrenys públics del paratge, com és previst als pressupostos municipals de l'any 90.
No fa referència a l'elevada quantitat d'espècies vegetals teòricament protegides que van ser destrossades (arborcers, margallons, llentiscles, marfull, lladerns, murtes, alzines...). Doncs bé, amb el que hem dit i moltes altres consideracions que fem in extenso al dossier dedicat al tema (que hem publicat recentment), el Director de l'Agència considera que les actuacions de l'Ajuntament "no són greus", encara que sí que admet que han estat "innecessàries". Què deu considerar que és una "actuació greu"? Mentrestant, l'opinió pública alzirenca està massivament a favor de la proposta ecologista: una enquesta recent assenyala que el 92% de la població s'oposa a privatitzar ni
•3
...i ara la Casella ! un pam quadrat de la Vall; ia posició del PSOE (vendre'n part per construir-hi) és defensada per només un 8% dels enquestats. Acció Ecologista-Agró ja va presentar el passat febrer un plec amb més de mil signatures de suport a les nostres derriandes (xifra que, per una ciutat com Alzira, és molt elevada). Els i n t e r e s s a t s poden demanar al Fons de Documentació els documents complets: "informe de l'Agència del :;Medi Ambient sobre les actuacions a la Murta" "Puntualitzacions d'Acció Ecologista-Agró davant el curiós informe de l'Agència del Medi Ambient respecte de les obres il·legals a la Vall de la Murta".
Guia pràctica per a un taller de reciclatge El Cuc edita un manual pràctic de tractament alternatiu de deixalles EL CUC Col·lectiu de Reciclatge Orihuela, 32 baix 46009 València (tlf. 96/348 38 72)
El CUC és un col·lectiu agrupat al voltant d'un projecte d'autocol.locació. Una de les branques de treball que duem a cap és la recuperació i el reciclatge de deixalles. La pràctica diària com a recuperadors ens submergeix constantment en les mancances que aquesta societat té respecte del medi ambient. Una que és ben palesa és la necessitat de difondre i informar sobre la problemàtica en la qual som immersos i de la qual som agents. Es per això que hem elaborat una carpeta amb un ampli recull d'imformació que hem anomenat Coneguem el problema del fem: dossier per a un taller de reciclatge. Amb aquest material esperem de facilitar el pas a un protagonisme actiu en l'aplicació de solucions encertades i positives. Oferim el treball a tots els qui, d'una forma o altra, estan relacionats amb el món de
butlletí
••Problematical t r a c t r a - ment de ledeixalles • Descripció :delesmetoiaes tradicionals i actoais de tractamenl de residus urbans lot analitzant-ne l'interés que té cadascun com a solució per als impactes sobre el medi. • Taules de producció i tractament de residus sòlids urbans a l'Estat Espanyol, per comunitats autònomes. • Esquemes gràfics de funcionament dels diferents tipus d'abocadors.
l'educació i entenen, com nosaltres, que l'educació, en general, hauria d'obrir les seues estructures, sovint massa encarcarades, a la quotidianitat de la vida. En el cas de l'educació ambiental, aquesta ampliació de panorànica esdevé inajornable. •El món del reciclatge El medi ambient és tot un • La importància econòmica seguit de realitats -vides i i ecològica de la recuperació fets-, una xarxa d'éssers, de les matèries primeres, així d'objectes i de terres que difícom la recollida selectiva de cilment es pot sintetitzar i enfem al punt d'origen com el cabir en una matèria acadèmillor mètode per fer efectiva mica per tal d'estudiar-la. l'esmentada recuperació. Per aquest motiu conside• Esquemes gràfics de recirem l'educació ambiental com clatge de vidre, reciclatges de una eina per encetar un camí paper i de draps, fabricació -un més...- cap ai canvi mend'adobs (compost), composital i d'estructures que ens ció de fem. faça més propers a la progressiva aparició d'unes persones i d'un món més ecològics. El preu del dossier és de 2000 pessetes. Per adquirirne directament o per dema|EI món del paper nar-ne per correu, adreceu• El paper i la seua història. vos a: La indústria paperera i l'abús
M
• W • entre la protecció integral de ia Murta continua encara sent un tour de force entre l'Ajuntament per una banda i els ecologistes per una altra (aquests darrers amb e l suport de la majoria deis aizirencs), s'ha encès un nou llurri d'alarma ben a prop de l'anterior: les excavadores també han| entrat a la Casella, la vall veïna, per ampliar les aantigues pistes forestals. Deu quilòmetres de pistes han estat ja modificades. Algunes altres que estaven completaTient abandonades, s'han refet (com la que arriba al Pla de barberf per exemple). •"• Acció Ecologisia-Agró ha demanat els aclariments corresponents i. ha exigit la presentació de les llicències, del preceptiu informe de l'Agència del Medi Ambient, dels pressupostos dobra tot això de compliment obligat per la Llei del Sòl, d'Impacte Ambiental i de Protecció de Flora. Anem a pams: l'octubre passat les Corts valencianes varen instar el director de l'Agència del Medi Ambient per tal que tractarà amb els ajuntaments de la zona ia futura declaració de la Casella com a espai protegit. Per tant, segons la Llei de Paratges Naturals, no s'hi ha de permetre, cautelarment, cap actuació modificadora, La dèria per urbanitzar de. l'Ajuntament d'Alzira sembla tan forta que l'empeny a repetí; a la Casella les malifetes encetades a la Murta... quan encara és ben calent l'enrenou provocat per l'avortat intent
en el consum de paper. El pa• L'experiència de l'equip per reciclat: una alternativa. LOREA, tant pel que fa a la recollida de fem a Irunea • Quadres i gràfics: necessi(Pamplona) i la seua comartat de matèries primeres i energia per a la fabricació ca com al reciclatge i prograd'una tona de pasta de paper. mes d'educació ambiental a La indústria paperera a l'Estat l'escola pública d'Ansoain Espanyol: xifres estadísti- (Nafarroa-Navarra). ques. • Integrar l'educació am• El paper artesà. Muntatge biental al currículum escolar d'un taller per fabricar-ne. fonaments psicològics i metodològics.
L'educació ambiental En aquest apartat s'inclou un garbell d'informació diversa referida a: • La pròpia experiència d'EL CUC. • Idees pràctiques per reciclar objectes concrets en desús: què fer i com fer-ho.
• Dues programacions d'aquesta àrea -integrades a la resta de material- acompanyades de nombrós material gràfic, tot enfocat a fer que l'alumnat duga endavant les activitats que s'hi proposen. • Gràfics diversos: la ciutat, la composició del fem, el-fem és un tresor...
Exposició al Cafè Lisboa de València 10 anys de treball d'Acció Ecologista-Agró
Una panoràmica fotogràfica d'algunes de les accions i tasques més significatives que el grup ha portat avant en defensa de la natura al País Valencià al llarg de la darrera dècada. Inauguració: 23 de maig. Hi sou convidats tots els socis i amics de l'Associació.
especialment
7
Subscriviu-vos al bulletí! BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ 1.ercog.
Nom 2OTcog.
Professió
Adreça: carrer
núm.
codi postal i població
:
comarca
Telèfon
Observacions
.
Banc
Agència
„
Carrer
núm.
Codi postal i població
••
=
(Nota: els membres d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO no cal que envieu res)
Compte corrent/Llibreta núm.
BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Senyor/a
,
Carrer
Ompliu amb lletra clara i feu arribar aquesta butlleta a La Casa Verda de València. La millor manera de garantir el futur de la revista és ferse'n subscriptor.
núm.
Codi postal i població Banc
- Agència
Adreça:
carrer
núm.
codi postal i població Compte corrent / Llibreta núm : Distingits Srs.: Ela pregue que atenguen, amb càrrec al meu compte i fins^a nova ordre, els rebuts de pessetes ··1.000. que (periodicitat) .. anual. els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Aprofite l'avinentesa pera saludar-los ben-cordialment de
de19 Signatura
El grup ha tret un últim LP titulat "Nuevo pequeno catalogo de seres y estares" amb uns temes que s'acosten a les reivindicacions del moviment ecologista d'arreu l'Estat. Amb aquest motiu han inclòs en la carpeta del disc l'anagrama de 20 organitzacions ecologistes, entre les quais hi ha Acció Ecologista Agró -gràcies per la deferèn-
cia-. A més a més, també hi figura Amnistia Internacional. Dins de la gira de promoció del disc tenen previst una gran quantitat de concerts, en els quals podran instal.lar-s'hi paradetes dels grups ecologistes col·laboradors. La roda de premsa de l'inici de la gira serà el dia 17 de maig a Barcelona i el 22 a Madrid.
Les dates dels concerts al País Valencià són: 15 de maig a Alcoi (Camp de Futbol) 5 de juny a Vinaròs 6 de juny a Ca3íelió_
Convocatòries Actes del mes de maig dins de la campanya contra la Icineradora d'Aldaia: Organitzada per la Secció Infantil i Jove del Centre Excursionista: • el dia 20 de maig acampada festiva i neteja dels voltants de la Font del Llentiscle. Aquesta acampada conmemora el X aniversari de la Secció Infantil i Jove del Centre. Per a més informació adreçar-se al C.Ex.V. c/ Almudí,16 baix Tf. 331 16 43.
• dia 13 sardinada i mural a Aldaia • dia 18 Conferència a càrrec del CEPAS. Casino de Torrent a les 8 dia 19 Vídeos, festa i sopar al "Comercial" de Benimaclet des de les 7. • dia 20 Concentració de protesta pel projecte d'Icineradora a Aldaia. Plaça de la Mare de Déu a les 12. • dia 26 Mural al Barri del Crist.
dimecres 23 de maig per la nit. inauguració de l'exposició "X anys d'Acció Ecologista Agró" al Cafè Lisboa de València. Vine a prendre una copa -o una aigua mineral- amb les amigues i els amics.
la proposta de Llei del Bosc a la Casa Verda de València. 8 hores.
Ni OTA.N, Ni V! FLOTA dijous 24 de maig: estrena de l'audiovisual "El Bosc al País Valencià". Debat sobre
C'-oroncsd-xa
Pacifista
diumenge 27 de maig. "VI Marxa al Port" contra la presència de vaixells nuclears. Organitza: Coordinadora Pacifista.
3 de juny: a Cofrents. Demaneu bitllets per als autobuo^o o la i-> ^OÍ-O sos a Casa verda de València.