59
també hi trobareu. Mallorca verda Col·lectius ecologistes, pacifistes i de dones de Mallorca han fet un primer pas seriós per participar en les conteses electorals i portar la veu ecologista a les institucions.
Pas a pas, reviscola arreu l'oposició l'energia nuclear
Del 21 al 24 de juny, als jardins del Vivers
Hem tancat Vandellòs
III Fira Alternativa de València La Fira, una mostra completa de productes i activitats al marge dels circuits convencionals, torna a València, a les portes mateixes de l'estiu astronòmic. Enguany, els criteris per participar-hi són molt estrictes ja que es vol garantir totalment l'autenticitat del que s'ofereix, tant pel que fa a primeres matèries com als processos d'elaboració. Clients, simples curiosos, tafaners de tota mena: ia Fira és ja una cita obligada per a tots els qui creieu que és possible una altra manera de treballar, de produir i de consumir. No hi falteu! (Els qui estiguen interessats d'exposar-hi han de comunicar-ho ràpidament als organitzadors. Telèfon de contacte: 96/2184318 -nits-)
(pàgina 2) Campanya del bosc Relació de tots els materials que hi ha a l'abast dels grups ecologistes i persones interessades, dins la campanya per la protecció del bosc valencià. (pàgina 2) Panoràmica del Montgó Flora, fauna, geologia, impactes i agressions, història... tot sobre aquesta muntanya emblemàtica de La Marina. Descobrireu curiositats poc conegudes que us animaran a conèixer aquest parc natural més de prop. (pàgines 4 i 5) Audiovisuals cicloturístics La combinació de la bicicleta amb fotografia dóna lloc a una estètica bella i insòlita, especialment atractiva cara a les vacances... (pàgina 6) Negocis a Santa Pola Una promotora turística japonesa, amb el vist-i-plau de •les autoritats, pretén construir a terrenys colindants a les Salines de Santa Pola. L'Administració haurà d'aclarir-se: conservar l'espai (teòricament) protegit o urbanitzar la zona? (pàgina 7)
Marxa contra la Central Nuclear de Cofrents (3-6-90) Ho comentàvem en aquestes mateixes pàgines fa un parell de mesos: l'accident de Vandellòs-1 ha estat el punt de no-retorn per a la indústria nuclear a l'Estat Espanyol. Hi ha un abans i un després d'aquells moments angoixosos que ens tingueren a la vora mateixa del desastre. A partir d'aqueix moment, l'energia nuclear és una tecnologia amb un futur més que dubtós. Presentada fins fa poc com un dels fonaments del segle XXI, s'ha afermat ja sòlidament en l'opinió pública com el paradigma del que no ha de ser aquest món futur. Difícil ho tenen ara els polítics que es facen defensors dels
interessos dels grups de pressió nuclears... Ara és temps de celebració: hem fet que la reapertura de Vandellòs-1 siga inviable econòmicament i inacceptable políticament. Hem tancat Vandellòs-1. Felicitacions als veïns i felicitacions a tots els ecologistes! Als Estats Units un punt d'inflexió clar en el debat nuclear fou l'accident de Harrisburg, el 1979. A nivell mundial, ha estat la catàstrofe de Txernòbil -el 1986- el que ha jugat aquest rol decisiu.
duirà greus danys abans de desaparèixer per les clavegueres de la història. En la mesura que aconseguim fer tancar les centrals amb més rapidesa, aquests danys seran més reduïts. Es fàcil de preveure que l'envelliment de les instal·lacions multiplicarà els accidents i que la qüestió dels residus esdevindrà més urgent i dramàtica. Li queda encara molt per fer, al moviment antinuclear. S'endivina, però, que el futur ens pertany...
L'energia nuclear és un monstre malalt de mort que malauradament encara pro-
S'ha parlat de...
Alguns dels titulars més punyents sobre el medi ambient apareguts al llarg del darrer mes. (pàgina 7) Objecció fiscal La Coordinadora Pacifista assessora sobre les possibiliatats de fer objecció a l'ús dels vostres impostos per a finalitats militars. (pàgina 8)
Raons contra la incineradora d'Aldaia
La polèmica dels abocadors arriba a València Els companys de la Coordinadora Anti-lncineradora estan portant a terme una campanya en contra del projecte d'instal.lació de la planta incineradora a Aldaia i, alhora, per a la conscienciació de la Doblacíó en
un tema del qual comença a veure's la punta de l'iceberg: els residus. A continuació reproduïm el manifest que han editat. A l'antiga planta de tractament de deixalles de València
i Mislata (FERVASA) s'esta produint una ampliació de les antigues instal.lacionses. Es construirà una nova planta d'incineració de residus sòlids urbans en la qual es cremaran els rebutjalls que s'obtenen en la separació de les deixalles que s'utilitzen per a fer "compost" (adob orgànic); el volum d'aquestes deixalles Passa a la pàg. 3
Amb un any de retard
Aprovat el Pla Especial de I Albufera La Junta Rectora del Parc Natural ha donat per bo el pla que regularà les activitats que e£ facen a l'interior del parc. La notícia és positiva, encara que siga pel simple fet de comptar amb una norma reguladora. Es també interessant el control que s'hi estableix respecte de les edificacions, transformacions agrícoles, conreus i cacera. Per altra banda, augmentarà el nombre de zones considerades reserva integral. Molt breument, assenyalem que, entre els aspectes negatius, hi detectem una ambigüitat potencialment perillosa respecte de la rotació de conreus entre l'arròs i altres productes, la permanència de les càbiles (com és possible, senyor!) i la morositat en l'establiment de les esmentades reserves integrals. Ampliarem aquesta valoració d'urgència en propers butlletins...
Continua la campanya per ladefensa del bosc J U N Y
19
9
0
Relació de materiaís a l'abast Vandellòs i Cofrentes
pàg. 1
Albufera de València
pàg. t
Fira Alternativa
pàg. 1
Inoineradora d'Aldaia
pàg. 1 i 3
Campanya del bosc
pàg, 2
Mallorca verda
pàg» 2
Panoràmica dei Montgó
pàg» 4 i 5
Viatjar amb biçi
pàg, 6
Salines de Santa Poia
pàg. 7
S'ha parlat de.,.
pàg, 7
Objecció fiscaf
pàg. 8
Convocatòries .
pàg, 8
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ asoctackS per a ta defensa í l'estudi de Ja natura a! P3is Valencià
La Costera La Ribera St. Francesc, 5 2a Santa Teresa, 2-2a-4a 46600 ALZIRA (Tf. 96/240 02 46800 XÀTIVA 21) Camp de Morvedre St. Josep, 11 46520 PORT DE SAGUNT L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 VALENCIÀ (Tf. 96/331 78 64)
ï
La Valldigna La Casa Verda Roser, 97 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA Dipòsit legal 1692-1985
Jordi Bigas, Paco Molina, Quique Meseguer, Imma Oroval, Boro Miralles, Ester Ginés, Pepa Savall, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva
M a q u e t a c i ó Sandra, Pilar Martin
Col·laboradors Gràfics Manolo Roldàn, Pep Bondia
La campanya encetada per la Coordinadora per la Defensa del Bosc va a tota paleta. Ei proper diumenge 10 de juny hi haurà un acte propagandístic a la Plaça de la Mare de Déu de València. Els companys de La Carrasca, d'Alcoi, varen penjar el passat 27 de maig una gegantesca pancarta del campanar d'una església local. El 20 de juny tindrà lloc un debat públic amb representants de la Conselleria d'Agricultura a la Universitat Vella (carrer de la Nau), a les 8 de la vesprada. Cal recordar que la campanya contunuarà després de l'estiu i que probablement desembocarà en una manifestació a València la propera tardor. S'han continuat elaborant materials de tot tipus com a suport de les activitats. Els grups ecologistes, entitats culturals i excursionistes, escoles i, en general, tots els que vulgueu col·laborar a la campanya, en podeu demanar a La Casa Verda de València. A continuació fem una relació del que hi ha disponible: material escrit: • Full informatiu "Volem una llei de protecció del patrimoni forestal valencià" (hi ha versió en català o en castellà). • "Manifest ciutadà per una llei de protecció del patrimoni forestal valencià". • Fulls de recollida de signatures en favor del "Manifest". • Cartells genèrics per anunciar actes públics. • Tríptic sobre el bosc al País Valencià. adhesius, targes, badges etc: • Adhesiu "Salvem el bosc" (3 models diferents). • Tarja postal amb la foto d'una carrasca. • Xapes "Salvem el bosc". • Samarretes.
materials didàctics: • Unitat didàctica per a escoles i instituts. • Audiovisual sobre el bosc valencià.
U U \S
SALVEM EL BOSC QUE NO ES QUEDE SENSE CASA...
Congrés f undacional de Els Verds a l'Illa
Cap a una Mallorca verda Els 15 anys de contínua tasca ecologista, encapçalada pel Grup d'Ornitologia Balear -GOB-, han deixat una petja sòlida a Mallorca. Possiblement siga la part de la nostra nació on els ciutadans són més majoritàriament conscients de la necessitat de preservar l'entorn. Tot i les fastuoses destrosses ocasionades per l'especulació turística, l'illa encara conserva molts indrets meravellosos. Un grau de conservació, per cert, que ja ens agradaria de poder gaudir al País valencià... A les passades convocatòries electorals s'havia pogut constatar un suport creixent envers les candidatures verdes que, de forma més o menys amateur, hi havien concorregut. Una part significativa dels col·lectius alternatius (ecologistes, feministes, pacifistes i objectors...) s'han decidit, arran d'aquesta constatació, a fer el salt (agosarat,
cal dir-ho) cap a la presència institucional. El cap de setmana del 18 al 20 de maig, a Sóller, al bell mig de la Serra de Ponent, es van constituir formalment Els Verds... o Les Verdes o Els-Les Verds-i-Verdes o el nom que siga, que aquest detall encara no és clar del tot.
l'objectiu és assolir un enriquiment mutu. Queda oberta la incògnita de saber en quina mesura l'aparició de Els Verds pot alterar el suport electoral de les forces polítiques que fins ara eren més sensibles als plantejaments ecologistes (Partit Socialista de Mallorca, EsA banda del fet en si -que querra Unida...) i com afectarà això al nacionalisme i a probablement tindrà consel'esquerra tradicional balear. qüències polítiques imporUn segon aspecte a remartants cara al futur, sobretot car del Congrés és que hi ha pel marc territorial on s'esdevé- hi ha un aspecte que els hagut un esforç important d'amateixos integrants del pro- profundiment i de reflexió sojecte remarquen amb in- bre ('alternativa ecologista global. El debat ideològic està sistència: que aquesta formacobrant -a tot arreu- nova voció política nova té un caràclada i convindria que en prenter complementari i no guérem nota en ambients on substitutori de les organitzasovint (i ho diem pels valencions ecologistes clàssiques (sobretot, del G.O.B.). Els na- cians...) hi ha tendència a caure en un cert panxacondons volen arribar on aquestentisme amb regust a florit. tes organitzadors no poden fer-ho: al terreny electoral i (Els interessats podeu deinstitucional. Cadascú en el manar una còpia de les seu camp i amb un respecte ponències al Fons de Docuabsolut de la independència, mentació).
La Casa Verda
I N C I N E R A D O R A
NO La polèmica dels abocadors Ve de la pàg. 1
arriba fins al 75% de la quantitat total d'escombraries que es produeixen diàriament a les dues ciutats: en total unes 1.200 tones. Aquesta ampliació suposarà una inversió de 10.000 milions de pessetes, que eixiran de l'erari públic, és a dir, de les nostres butxaques. Amb aquest sistema es vol reduir el volum dels fems urbans, que cada dia són més nombrosos, però, com sempre passa, sense comptar amb el risc que això suposa per a la salut i la qualitat de vida dels veïns/veïnes de les poblacions pròximes. Incineració de les deixalles La incineració consisteix a cremar les deixalles fins conventir-les en cendres, de manera que el seu volum es quedarà reduït al 25%; aquestes cendres sembla que s'enviaran a l'abocador de Basseta Blanca al terme de Riba-roja de Túria. Les cendres són extraordinàriament contaminants per la gran quantitat de materials pesants que contenen després d'haver-se cremat junts tots els components de les deixalles plàstics, metalls, vidres, cautxús, piles, medicines...-; deixalles que l'Administració no sap com eliminar i que sovint colga o soterra als abocadors sense tindré en compte el perill que suposen; la realitat, però, és que en el seu destí final els materials es lixivien, contaminen les terres filtrantse als aqüífers, enverinant les aigües que després utilitzem per beure i regar les hortes. Una opció igualment perillosa Una altra opció que a vegades prenen els "tècnics" és la d'utilitzar les cendres com a morter per omplir els clots i per a la construcció de carreteres. Sembla que no saben que això ja ho van fer a Ham-
Deixalles i consum burg (Alemanya) i ho van haver de retirar per l'emanació de gasos tòxics i pudents que s'hi produïa, a conseqüència dels quals els gossos que passejaven per damunt morien asfixiats; i no només això, sinó que la descomposició dels materials va produir també uns líquids corrosius que es van filtrar a l'aiguasubterrània i la van contaminar.
les dioxines, tot i que són molècules molt xicotetes (una milionèsima part d'una molècula de pols) són les substàncies més tòxiques i contaminants conegudes. I són bioacumulables, és a dir, que amb el temps es-van dipositant enels teixits adiposos de persones i animals; els primers anys no passa res, però les conseqüències a llarg termini són desastroses: malformacions genètiques, descalcifiContaminació atmosfèri- cació dels ossos, fetotoxicitat i proliferació de tumors canca Oblida també l'Administra- cerosos. En alguns països ja fa més ció que la incineració prode vint anys que començaren dueix una elevada contaminaa estudiar la contaminació per ció atmosfèrica, perquè, en cremar tota classe de plàs- dioxines en els animals, la vetics, sobretot de PVC (clorur getació, els treballadors de de polivinil) es genera una les incineradores i els veïns emanació de metalls pesants, de les proximitats. En les uniSO2 (anhídrid sulfurós), CLH versitats de 34 estats dels (àcid clorídrid) i, sobretot, dio- EE.UU i en les de Bayreuth xines, que van ser les cau- (RFA) i Waterloo (Ontario, sants del terrible accident de Canadà), s'ha demostrat que Seveso (Itàlia), i són el princi- les partícules de dioxina són pal component del tristement molt contaminants i no es pocèlebre "agent taronja" que den detindré de cap manera s'utilitzà a la guerra de Viet- per molt moderns i sofisticats que siguen els filtres i els sisNam com a defoliant. temes, perquè hi ha el probleEn incinerar les escombrama afegit que existeixen 75 ries, alguns del productes tòisòmers distints de PCDD i xics que s'hi produeixen són 175 de PCDF. Cal recordar dibenzodioxinès policlorades que el govern holandès ha (PCDD), dibenzofluorats politancat la incineradora que hi clorats (PCDF) i tetraclor-diha a la ciutat de Rotterdam i benzodioxines-2,3,7,8 ha fet un advertiment a la po(TCDD) blació perquè se n'abstinga de beure llet que haja estat produïda a les proximitats, i La nostra salut amenaçatambé ha aconsellat les mada res que deixen d'alletar els Els tecnòcrates de l'Administració obliden també que fills.
Poblacions més properes La incineradora no és un problema local sinó que afecta a tota la comarca de l'Horta i més concretament a l'Horta sud: Com a mostra només cal donar una ullada a les distàncies que a continuació exposem: a4Km a5Km a6Krn a6Km a 4,5 Km a 4,5 Km a7Km a4,5Km a12Km
butlletí
Barri de St. Josep Barri del Crist Barri St. Francesc Manises Aldaia Alaquàs Quart de Poblet Torrent València
2.000 habitants 5.200 habitants 2.200 habitants 25.131 habitants 22.787 habitants 20.000 habitants 27.637 habitants 54.739 habitants 784.000 habitants
L
.a societat és actualment consumista i malbaratadora. La fabricació s'orienta cada vegada més cap a la no reutilització dels productes de consum i així legitima el sistema "usar i tirar". La maquinària industrial inventa contínuament nous productes que ens obliga a comprar i així anem explotant i empobrint els boscos i les terres, anem fent desaparèixer les matèries primeres, cada vegada més escasses. L'é%ibolcall és més important que el contingut i tot s'hi presenta en envasos de luxe, que són de fabricació costosa i necessiten una varietat de components que n'impossibiliten la recuperació. En augmentar els seus components químics, les deixalles urbanes són cada dia més tòxiques. Al País Valencià, actualment, generem 1 kg. de deixalles diàries per persona i és a conseqüència d'això que estan proliferant els abocadors als voltants de les ciutats, els quals fan que augmente el perill per a la salut al temps que provoquen un impacte molt negatiu en el medi ambient.
consisteix a separar els components orgànics dels inorgànics i ficar-los en bosses diferents. De la matèria orgànica es pot traure després el "compost", adob natural que subtitueix els adobs químics que contaminen l'aigua amb nitrats; i els components inorgànics (papers, vidres, metalls, draps, plàstics..) se separen mecànicament i es poden reutilitzar i estalviar matèries primeres, i també aigua i energia.
El 90% de les deixalles és reciclable; amb la resta, com ara els envasos de tetra-brik, el paper d'alumini o els esprais (tan perjudicials per a la capa d'ozó) el que hem de fer és pressionar els estaments responsables perquè es deiQuè fer amb les deixalles Es cada vegada més evi- xen de fabricar. Fóra bo, en aquest sentit, dent que cal canviar la nostra actitud envers el problema de que ens esforçàrem personalles deixalles. En lloc de col- ment i canviàrem els nostres gar-les, el sistema més sen- hàbits de consum per uns alzill, econòmic i ecològic con- tres de més respetuosos amb siteix a fer una recollida se- el medi ambient. Un bon començament podria ser la nelectiva al mateix lloc on s'originen, és a dir, en els domici- gativa a utilitzar envasos no retornables. lis particulars; aquest sistema La Coordinadora Anti-incineradora la formen: AA.VV del Barri del Crist, Taula per la Pau (Alaquàs), Coordinadora Ecologista i Veïnal d'Aldaia, Col·lectiu Ecologista Rosella (Torrent), Assemblea Comarcal Ecologista (València), Col·lectiu de Reciclatge "El Cuc", Col·lectiu de Reciclatge "El Rastrell", Amants del Fem (Came), Acció Ecologista Agró. La qüestió de les deixalles que produeix el model de societat consumista és un tema apassionant per les implicacions ecològiques globals que ja té i que tindrà encara més en un proper futur. Convidem totes les persones que hi estiguen interessades a col·laborar amb nosaltres en la recerca de vies alternatives. Com sempre, poseu-vos en contacte amb la Casa Verda.
La gran riquesa que amaga una muntanya singular
Visió de conjunt sobre el Montgó eologia L'emblemàtic massís del Montgó (primitivament Mont Caon) pertany als estreps de la cordiller Bètica, la fase orogènica de la qual va tenir lloc durant l'Aquitaniens. Estratigràficament trobem afloraments de materials amb edats compreses entre el Cretaci inferior i el Quaternari. Tectònicament, l'existència de dues falles de fort desplaçament vertical provoca la formació d'un horst tectònic que constitueix el massís, que fa aparèixer totes les seqüències superiors del Cretaci. Estructuralment les zones planes o d'escàs relleu corresponen a afloraments de margues i calcàries margenques, poc resistents a la meteorització física. Així, la Plana de Sant Jeroni té la morfologia d'una plataforma d'abrasió marina -durant el Pliocéque, ara emergida, testimonia l'evolució recent de la línia de costa. Els relleus bruscos del massís corresponen, en canvi, a les calcàries massi/es, molt resistents a l'erosió.
volució recent Els estudis plinològics revelen que, al llarg del Pleistocé
superior, la vegetació del Montgó va registrar alternàncies bosc/estepa, corresponents a les fluctuacions climàtiques provocades per ia influència de l'última fase glacial. Al final del Pleistocé superior -fa 10.000 anys- la vegetació estava dominada pel pi negre (Pinus nigra salzmannii), indicatiu d'un clima més humit i menys estacional, i formacions de ginebres i roures petits substituïren a aquell durant els següents 3.000 anys. Després foren les carrasques les que van experimentar una forta expansió; per fi, fa aproximadament 4.000 anys el pi negre va ser substituit pel pi blanc, o pi carrasc (Pinus halepensis). El canvi climatològic i l'augment de l'estacionalitat i la influència humana amb la implantació de l'ús del foc per a obtenir terrenys òptims per a l'agricultura i la ramaderia, constituïren l'inici d'una degradació de la cobertura vegetal que no ha finalitzat encara. Entre la fauna de mamífers del Pleistocé superior, abundaven el cérvol i el conill. D'altres representants eren el porc senglar, l'isard, el llop, la rabosa, el gat mesquer, la llebre, el cavall i l'ur.
11 medi natural El principal baluard natural del Parc és la botànica. Així el seu catàleg florístic s'aproxima a les 700 espècies incloent-hi nombroses plantes rares i/o endèmiques. Són particularment característiques les següents: Carduncellus dianius, Hippocrepis Valentina (ferraura), Convulvulus valentinus, Biscutella montana, Pseudoscabiosa saxatilis (col de penyes), Silene hifacensis, Sarcocapnos saetabensis, Saxifraga longifolia(corona de reina). Entre les comunitats vegetals del parc natural, les de major singularitat i valor són les rupícoles, pròpies de penyals, roquissers continentals o marins i pedreguers. En molts casos es tracta d'una vegetació relicta i endèmica evocadora d'antics nexes que es poden reconèixer en les flores diàniques i pitiústques. :a fauna La degradació del medi natural provocada per la influència antròpica i les variades agressions que comporta -urbanitzacions, incendi de més de la meitat de l'estrat arbori durant l'última dècada e t c han incidit de forma nefasta en la fauna del Parc.
Els grups més desconeguts, com en el cas dels invertebrats, compten amb endemismes importants com ara els insectes cavernícoles, a la desaparició dels quals podem estar assistint sense haver-los conegut. També, d'entre els amfibis i els rèptils hi ha espècies rares com el dragonet (Hemidactylus turcicus) , el gripau d'esperons (Pelobates cultripes) o la serpeta (Coronella girondica). L'avifauna del Montgó inclou espècies d'alt valor, encara que les observacions en són cada volta més esporàdiques: àguila cuabarrada o
panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el duc o brúfol (Bubo bubo) -tots dos nidificantsfalcó pelegrí (Falco peregrinus), el gamarús o capgros (Strix aluco), roquer solitari (Monticola solitaris), etc. També entre els mamífers hi ha espècies rares molt importants com ara la geneta (Genetta genetta), la fuina (Martes foina), el teixó (Meles meles) i el gat cerval (Felis sylvestris). Es particularment interessant la colònia de rates penades de la Cova de Benimàquia, on hi ha diferents espècies nidificants i hivernants.
La presència humana en la Prehistòria Entre els llocs d'ocupació Humana, a.ns de! límits del Parc Natura!, cal destacar els següents- ia Cova Ampla, habitada des del Paleolític superior -fa aproximadament 35.000 anysfins el Bronze valencià, encara que la majoria de restes ceràmiques impreses procedeixen del Neolític. La Cova del Barranc del Mig, de recent descobriment per part del Grup Excursionista de Gata, ha alliberat algun vestigis, sent de particular importància l'existència d'art rupestre de caràcier simbòlic -datades provisionalment entre 3/4.000 a.C-, L'Alt de Benimàquia, on la cronologia d'una fortificació existent és encara imprecisa. S'hi han trobat restes^d'àmfores i. materials fenicis. Comentem, de passada, que el famós tresor del Montgó, trobat a finals del XIX, és actualment en parador desconegut. Es composava de monedes i peces d'argent procedeni del comerç amb cultures gregues, datat als voltants del 400 a.p. La Cova de l'Aigua -és la més accesible i per tant de massiva i excessiva pressió humana- conserva una inscripció romana que testimonia l'existència d'un destacament de vigilància de costa cap al 300 d.C. El Montgó atresora una informació quantiosa procedent de cultures i civilitzacions posteriors,*com ara ocupacions romanes, l'expansió musulmana etc.
La Casa Verda
El Parc Natural El massís del Montgó fou declarat Parc natural pel Decret 25/87 de 16 de març del Consell de la Generalitat. En el Decret s'inclou una delimitació de l'espai protegit que comtempla djes zones: A i B. La zona A té com a finalitat principal la seua conservació i regeneració, mentre que a la B, s'hi mantenen els usos del sòl -entenent com a tals els urbanístics- i es crea com a franja d'esmorteïment de la primera. Cal assenyalar que, posteriorment, va aparèixer un nou decret de derogació de l'article vuitè de l'anterior. Aquell article atribuïa a l'Administració de la Generalitat valenciana el dret de tempteig i retracte sobre tot projecte de canvi de tituJaritat dins l'àmbit del Parc Natural. Dita derogació fou motivada per les al·legacions que institucions públiques o privades contraposaren al Decret de declaració. Tornant, però, a la delimitació del Parc, cal assenyalar que, si bé la zona A s'ajustà al sòl de propietat pública, la B només té entitat en el terme municipal de Dénia, incloent-hi diversos Plans Parcials executats i en execució -o siga nombrosos xalets i urbanitzacions-. Inexplicablement, en el terme de Xàbia quedaren fora del Parc, fins i tot de la zona B, àrees equivalents en tots els sentits, a les de Dénia, amb el greuge comparatiu consegüent. ^Què es pretenia amb un tractament semblant? ^Per què una zona filtre en un terme i no pas en l'altre?. Per un altra banda, existeixen actualment al Parc Natural àrees ben forestades incloses en Plans Parcials aprovats en la dècada dels setanta i que, atès que el Decret va mantindré la classificació del sòl amb la finalitat d'evitar futures indemnitzacions, estan irremissiblement condemnades a desaparèixer. £ Fins a on es pretenia "salvar" els nostres últims enclavaments de patrimoni natural?.
i.a clau de volta: les agressions urbanístiques Això no és tot, però; la declaració de Parc Natural no va significar l'eradicació d'activitats urbanístiques irregulars a la zona. Les administracions locals no sempre tenen cura de l'aplicació de la normativa urbanística, i dins del Montgó han aparegut habitatges de recent construcció o s'han ampliat il·legalment antigues edificacions lligades a les explotacions rurals. En ocasions, els ajuntaments són consentidors -moltes vegades sabent el que està passant- de concedir llicències per a restauracions o construccions de casucs barraquetes per als estris agrícoles- que quasi indefectiblement acabaran convertintse en un xalet susceptible de ser venut a un turista centreeuropeu. Sens dubte aquesta dinàmica urbanística de "guerrilles" està alenada per l'actual absència total d'ordenació del territori i per les fortes competències dels ajuntaments en la gestió de llur sòl. D'aquesta forma s'arriba a situacions paradoxals, com ara que una serralada dividida entre dos termes siga sòl protegit en l'un i objecte d'especulació urbanística en l'altre. ,i,En què es basa tal disparitat de criteris de valoséció del medi?. La tràgica manca d'ordenació que assola el nostre territori és tema massa ample com per tractar-lo en aquestes ratlles i volem que siga objecte d'una propera reflexió. Altres impactes Tornem a dir que la pressió rubanística és el problema clau del Montgó, no obstant repassem altres impactes que cal no oblidar, com ara: . L'abocador de Benimàquia. Un dels millors barrancs del Parc ha estat utilitzat, fins ara, com a abocador del municipi de Dénia. ^Què farem ara amb uns quants milers de metres cúbics de fems? Ara,
Xalets a la carretera de les Planes
Pista forestal construïda per la Conselleria als peny-segats del cap de Sant Antoni
^quants milions costarà la restauració del barranc per no haver-ne previst les conseqüències?. El Mirador. La Consellt.ia d'Agricultura, Pesca i Turisme, promotora de malifetes i dessolació davant la impassibilitat de l'Agència del Medi Ambient, ha escorxat una de les darreres àrees verges del penya-segat marí per fer-hi un mirador, que encara que aturat a temps, ha deixat una pista de 300 m. amb tota la vegetació assolada. El ral.li. Perquè no li manque res al Parc, també s'hi or-
ganitza un ral.li que tapissa el Montgó de soroll, fum, gent 15.000 persones- i fems. Malgrat l'oposició de sectors conservacionistes i en contra del sentit comú, enguany s'ha autoritzat una altra volta (l'última, diuen: l'any que ve en parlarem). Camps de tir. Com en els casos anteriors, activitats "compatibles" amb la protecció al medi. A falta d'un, al Montgó n'hi ha dos. Caça. Una altra activitat per fruir de la natura. El mini Parc del Montgó ha de suportar la pressió de vora mil escopetes. Hi ha notícies recents d'abatement de rapinyaires i d'altres espècies protegides. Fems i enderrocs. Els primers es troben pertot arreu i els segons proliferen, ves per
on!, a l'entorn dels camps de tir esmentats. El medi marí Si la protecció del medi continental se'ns quedarà curta podríem pensar també que estem fent tard en la conservació d'una de les zones més excepcionals del nostre litoral. Els voltans del cap de Sant Antoni -potser els més valuosos de tot el País Valencià des del punt de vista biològic- conserven una de les comunitats bentòniques més característiques i millor conservades de les nostres costes rocoses. Prats de Posidonia i coves submarines hostatgen una riquíssima fauna de corals, equinoderms, vermètids, crustacis i peixos, la protecció dels quals és urgentíssima.
L'última edició del ral.li Tal i com eslava previst es celebrà el ral.li "Pujada a les Planes". Enguany l'assistència de públic fou menor -unes 3.000 persones- que en anys passats per tal com el dia va eixir plujós. Cal subratllar l'esforç dels organitzadors (una mica tard?) per fer minvar l'impacte sobre el medi: difonent "pegatines" on es feien al·lusions al respecte del medi ambient, etc. També ho varen dir per la megafonia, enmig de les rialles dels assistents, tot s'ha de dir. La Junta Rectora del Parc ja s'ha pronunciat sobre aquest tema; ara sí que n'estan advertits els organitzadors per a l'any vinent: el ral.li no es celebrarà mai més. Escombraries dins de la zona "A " del Montgó
butlletí
La simbiosi de fotografia, bici i música crea un llenguatge poètic singular
Una bella manera de viatjar Dos membres d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO -Vicent i Paco Tortosa- han elevat el que va començar sent un hobby a l'altura d'obra artística i en concret, gosaríem dir, de poesia. L'afició per la fotografia i la bicicleta, amb unes bones dosis d'habilitat tècnica i de gust estètic, els ha menat a fer uns muntatges audiovisuals d'una bellesa rara i excepcional. No hi insistim més perquè podríeu pensar que quèiem en l'afalac sobrer i amical: us recçmanem simplement, quan tingueu l'oportunitat, d'assistir a una projecció. A La Casa Verda de
València n'hi ha previstes als propers mesos (ja ho anunciarem oportunament). Ens fem ressò d'aquestes creacions al butlletí
perquè, a més de la tasca informativa, tenim el desig que ia revista potencie també iniciatives de caire alternatiu com la que us presentem ara. Els muntatges dels germans Tortosa són especialment interessants per a ésser projectats a instituts, escoles i centres culturals en general. Per a més aclariments, poseu-vos en contacte directament amb els pares de la criatura.
Audivisual Escandinaus
Audio visual Escòcia Fitxa tècnica:
Fitxa tècnica: Nom: "3000 km a colp de pedal per Escandinàvia" Durada: 40 minuts Nombre de diapositives: 400 Nombre de projectors: 2 Banda sonora: Radio Cadena Espafiola-València Fotografia: Paco Tortosa Guió: Vicent Llorens, Joseba Rodríguez, Paco Tortosa, Vicent Tortosa Muntatge i realització: Paco Tortosa, Vicent Tortosa Producció: Paco Tortosa, Vicent Tortosa (1986) Sinopsi temàtica:
Nom: "Les Terres Altes d'Escòcia" Durada: 17 minuts Nombre de diapositives: 240 Nombre de projectors: 3 Banda sonora: PVT Audiovisuals Fotografia: Paco Tortosa Guió, muntatge i realització: Paco Tortosa, Vicent Tortosa Producció: PVT Audiovisuals, 1989 Sinopsi temàtica: nació d'aquelles extenses regions on la natura, encara Les Terres Altes escoceses mestressa del seu espai, ("Highlands") tenen la fascise'ns mostra com un autèntic
Tres estudiants de 4t. curs de Geografia viatgen, durant l'estiu de 1986, als Països Escandinaus. El seu objectiu: entrar en contacte amb el mític i modèlic medi físic d'aqueixa regió. I per fer-ho utilizen un mitjà de transport tan singular com suggestiu, una senzilla bicicleta. L'audiovisual inclou, per una banda, una aproximació estètica als elements naturals (Terra, Aigua, Aire), acompanyada d'una senzilla descripció del viatge. Per l'altra banda, són els mateixos protagonistes els que ens conten, en primera persona, les subjectives vivències al seu voltant, en trobar-se immersos, durant dos mesos, en aquell fascinants entorn físic.
També disposem de l'audiovisual
Iugoeslàvia, elaborat l'any 1988.
Audiovisual Irlanda Fitxa tècnica:
Sinopsi temàtica:
Nom: "Memòries d'un viatge amb bici: Eire" Durada: 28 minuts Nombre de diapositives: 320 Nombre de projectors: 2 Banda sonora: PVT Audiovisuals Fotografia: Paco Tortosa Guió, muntatge i realització: Paco Tortosa, Vicent Tortosa Producció: PVT Audiovisuals, 1987
Una detallada i suggerent aproximació estètica a aques-, ta illa i país de múltiples referències i general desconeixement que és Irlanda (Eire, en gaèlic). Al llarg d'un minuciós recorregut visual per algunes de les regions d'interés natural i paisatgístic més elevat i d'un senzill apropament a la cultura local, els autors ens proposen en aquest treball la seva particular visió d'Irlanda: país evocador de múltiples i complexes sensacions, des de les suggerides per la difícil climatologia i la fascinant bellesa natural, fins a les que ens remeten a una de les àrees més deprimides econòmicament de l'Europa comunitària.
6
santuari. Un espai escisador on la solitud i el silenci arriben a ser impressionants, on la bellesa és subtilment captivadora, i on l'home no ha pogut encara rendibilitzar l'escassa submissió de les lleis naturals. Amb aquest treball us proposem de fer un breu recorregut per aquesta natura tan plena de pinzellades estètiques. Mil quilòmetres de relaxat pedaleig van ser la ferramenta d'apropament a aquesta regió d'Escòcia. Aquest en fou el resultat.
Eina didàctica, plaer visual El Programa Audiovisual Multivisió "NATURA i VIATGE" vol posar a l'abast de tothom un treball audiovisual sobre els viatges i la natura com a eix temàtic central i el llenguatge Mut» tivisió com a mitjà tècnic. La juxtaposició de dues o més imatges diapositivades, junt a la banda sonora que les complementa (la tècnica de Multivisió consisteix en diversos projectors simultanis electrònicament sincronitzats), constitueixen un vehicle ideal d© comunicació.
i a tasca desenvolupada al llarg d'anys comprèn u n l conjunt de quatre muntatges audiovisuals sobre quatre països o territoris del nostre àmbit geogràfic europeu; Escandinàvia, Irlanda. !jgoesiàvia i Escòcia.
Mitjançant la suggestiva visió de les peculiaritats geogràfiques, físiques i humanes d'aquestes regions voldríem oferir-vos una proposta estètica i educativa de gaudi i reflexió al voltant drun bé social cada vegada més d'actualitat: la natura. A les característiques esmentades caldria afergir-hi ia utilització def català com a vehicle d'expressió verbal,
reforçant-se d'aquesta manera l'interès cultural del trebaB amb suggerent? aplicacions pedagògiques. L'experiència de difusió dfurt dets fnuntatges audíovïsuais ha estat un èxit s'ha projectat en 59 Instituts de BUP, gràcies a una campanya potenciada pel Gabinet d'Us i Ensenyament del valencià de ia Conselleria d'Educació.
Més informació: PVT Audiovisuals Vicent Tortosa Pastor Juan de Celaya, 27-12a. 46017 València (tlf.:96/357.60.16)
La Casa Verda
Cal triar entre conservació o urbanització
Negocis a Santa Pola
Carta oberta En els últims mesos, s'està parlant de la possible instal·lació d'una urbanització de grans dimensions a les immediacions del Paratge Natural de les Salines de Santa Pola. Atès el secret amb què les instàncies oficials estant tractant el tema, l'orfenesa d'informació amb què compta l'opinio pública i davant la possibilitat que aquesta macrourbanització puga afectar o fins i tot envair els terrenys inclosos en l'actualitat en aquest excepcional Paratge Natural, recordem que: 1 . - La dessecació total o parcial d'una zona humida va contra l'esperit i la lletra de la Llei d'Aigües. 2 - Les Salines estan incloses en e! Catàleg d'Arees Importants per a les Aus de la CEE. 3 . - La seua superfície fou declarada Paratge Naturai pel Consell de la Generalitat, especificant-se els límits en ei Decret de creació.
tes Basses de l'Ajuntament a les Salines de Sta. Pola
E
l novembre de 1.989 senyor Lerma en la seua vila firma japonesa sita al Japó acompanyat de Ogisaka comprava destacats empresaris ala2.200.000 de metres quacantins. Imaginem que els drats a les Salines de Santa empresaris nipons hauran Pola, amb la intenció de rebut certes g a r a n t i e s contruir-hi un complexe abans d'esmerçar tants xaque inclouiria dos hotels de vos en el projecte. Perquè luxe, xalets, camps de golf la realitat és que els t e etc, destinats a un turisme rrenys comprats estan quajaponès de jubilats amb un lificats en el Pgou de Santa elevat poder adquisitiu. Pola com a d'ús agrícola i El tema de la inversió a per tant caldria una requaliSanta Pola seria un dels ficació per un ple de l'Ajunque portaria a l'agenda el tament, on el Psoe té la ma-
S'ha parlat... Dels greus problemes que afecten el continent africà Aquests són la superpoblació, la deforestació, la desertització, la sequera etc, que, en xifres, fan posar la carn de gallina. El problema més greu se centra en un desorbitat creixement demogràfic, amb una mitjana de sis fills per dona: massa boques per alimentar i poques terres cultivables. Si no n'hi havia prou, aquest continent s'ha convertit en el femer particular dels països "desenvolupats". Casos tan esgarrifosos com el de Koko, a Guinea, on l'agost de 1.987 uns subjectes de nacionalitat italiana es van desempallegar de 4.000 Tm de residus tòxics (PBC i residus radioactius) procedents de fàbriques americanes i europees, que han fet estralls entre els seus habitants. Una nova forma de diàleg NordSud.
De les jornades internacionals sobre la capa d'ozó Organitzades per la Federació d'Amics de la Terra, aquestes Jornades van concloure amb la proposta d'ampliació de les mesures de regulació i control acordades en el Protocol de Montreal, conveni pel qual 49 països es comprometien, el 1.987, a eliminar els CFC per a l'any 2.000. També es va posar en
butlletí
relleu la urgent necessitat de comprometre el major nombre possible de països en aquesta tasca mitjançant la creació d'un fons financer internacional que ajude tecnològicament a les nacions més pobres.
De l'informe de l'ONU que estima que les temperatures del sud d'Europa augmentaran més que la mitjana per l'efecte hivernacle Es la conseqüència de la disbauxa general que regna en el camp de les emissions d'anhídrid carbònic, metà i CFC a l'atmosfera. L'estudi palesa que l'escalfament no és homogeni i que les temperatures al sud d'Europa pujaran més de la mitjana global, amb menys precipitacions. Mentrestant, es parla de reduir les emissions de gas carbònic en un 30%, però només uns pocs països... i d'ací a l'any 2005! Farem tard, farem tard....
Dels greus problemes de contaminació als països de l'Est d'Europa. La política de transparència encetada arran de l'ensulsiada política en els països "socialistes" d'Europa ha permès
joria, que hauria d'acceptar posteriorment la Conselleria d'Obres Públiques i Urbanisme. Aquesta podria ser la via projectada, la qual cosa suposaria tancar els ulls davant un munt d'il.legalitats. A continuació reproduïm extractes de l'escrit tramés per ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO a l'Administració i mitjans de comunicació on s'adverteix en contra d'aquest estat de coses.
l'accés a un món bastant tèrbol i fosc, del qual el medi ambient no n'està al marge. Segons el darrer informe de les Nacions Unides sobre l'estat de la població mundial, la situació en aquests països és poc menys que dantesca. A Hongria, el 45% de la població viu en regions on "=i contaminació ultrapassa el nivell màxim establert per les normes internacionals, la qual cosa provoca una elevada quantitat de malalties respiratòries, anèmies, tumors pulmonars etc. D'altra banda a la zona industrial de Silèsia, a Polònia, la contaminació industrial amenaça 2,6 milions de persones. El més gran riu polonès, el Vístula, contamina només de mirar-lo.
De la signatura de la Carta de Nicòsia per 15 països mediterranis En aquesta reunió els països assistents han subscrit la Carta de Nicòsia, per la qual es comprometen a aplicar un pla de mesures urgents i evitar així el col·lapse ecològic de la Mediterrània. El document signat preveu la creació de centres per a la depuració de les aigües residuals en més de 100 ciutats costaneres. El Banc Mundial ha anunciat que dedicarà una bona part dels seus préstecs a aquesta finalitat, uns 4.000 milions de dòlars. Per una altra banda, Espanya, Itàlia i França han rebut una clara
4 - El sòl on es pretén edificar està declarat no urbanitzable, per tant caldria la reclassificació per part de l'Ajuntament, que hauria de comptar per una banda amb el vist-i-plau de la Conselleria d'Obres Públiques i, per altra, amb l'informe de l'Agència del Medi Ambient. 5 . - Per tratar-se a'un espai natural protegit per la legislació autonòmica, qualsevol canvi hauria de fer-se mitjançant un nou Decret, segons s'indica en l'Art. 2.2 del Decret de creació. D.- El govern espanyol ha melós les Salines dins del llistat del conveni de RAMSAR, amb la qual cosa s'obliga a salvaguardar-ne la integritat de Ja zona. Aquest escrit s'ha tramés a VAjuntament de Sta. Pola, a les Conselleries d'Administració i Obres Públiques, a I'l-; cona., a la CODA i als mitjans de comunicació.
els responsables de la Secreadvertència de les autoritats taria General del Medi Amcomunitàries, alhora que els bient del Ministeri d'Obres han donat una sèrie de recoPúbliques atribueixen a la falmanacions per al control de ta de voluntat política en les deixalles sòlides i perilloses, comunitats autònomes, a l'espol·lució marina causada pel cassa solidaritat de la societat petroli i els productes químics 1 a la poca responsabilitat etc. dels productors de residus. La indústria espanyola genera a l'any la menudència de 2 milions de tones de deixalles tòxiques o perilloses; tanmateix, només 5.700 empreses han respost a la sol·licitud De les 35.000 tones d'oli de la Secretaria perquè detòxic abocades sense claren els seus residus, la control cada any a l'Estat qual ho ha acceptat amb reEspanyol signació cristiana... S'ha calculat que de les 70.000 tones d'oli usat, la meitat són abocades o cremades sense cap mena de control. Només el sector naval n'aboca anualment en les Del retall en els límits del proximitats de les costes esParc Natural d'Aigües panyoles 4.000 tones; però Tortes i Sant Maurici són els tallers, les ceràmiAquest mos especulador ques i les petites indústries que s'hi vol perpetrar afectaagrícoles les principals resria el 10% de la seua superfíponsables d'aquest desgacie, segons un acord del Convell. Mentrestant, com si el sell Executiu de la Generalitat problema no fos tal, un detade Catalunya, la qual cosa llet de res: encara no s'han suposaria un greu precedent, atorgat les subvencions d'enúnic a tota Europa. Segons guany per quilo d'oli regeneOriol Alemany, vice-president rat. de DEPANA, és indignant que la Generalitat assumís el control del Parc tot invocant la voluntat de protegir més escrupulosament el patrimoni natural de Catalunya. No cal De les dificultats que troba que s'haja dit obertament perl'aplicació del Pla Nacional què tothom sàpia ja que els de Residus Tòxics retalls territorials que hi ha L'aplicació del Pla Nacional prevists per a la zona de prode Tractament de Residus tecció del Parc obeeixen a inTòxics, que hauria d'haver-se teressos privats i al desenvoposat en marxa enguany, ha lupament previsible de diverhagut d'heure-se-les amb ses zones per a la pràctica de nombrosos entrebancs que l'esquí. Ens xiulen les orelles.
7
Subscriviu-vos al bulletí!
Demanen dos anys de presó a pacifistes
BUTLLETA DESUBSCRIPCIÓ 1.ebog.
Nom OT
2 cog.
Professió
Adreça: carrer
núm.
codi postal i població comarca
Telèfon — .
Observacions Banc
Agència
,—
:
Carrer
núm.
Codi postal i població
(Nota: els membres d'ACCIO ECOLOG I S T A AGRO no cal que envieu res)
Compte corrent/ Llibreta núm.
BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Senyor/a
:
Carrer
núm.
Codi postal i població Banc
Ompliu amb lletra clara i feu arribar aquesta butlleta a La Casa Verda de València. La millor manera de garantir el futur de la revista és f er se'n subscriptor.
- Agència
Adreça:
carrer
:
núm.
codi postal i població Compte corrent/ Llibreta núm Distingits Srs.: Ela pregue que atenguen, amb càrrec al meu compte i fins^a nova ordre, els rebuts de pessetes #ri/·P.Oi?j/r~~~ que (periodicitat) &/?_ &£#./.. els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Aprofito l'avinentesa pera saludar-los ben-cordialment. de
do 19 Signatura
Arran de la visita del Forrestal A la concentració al port de València per protestar per la presència del portaavions nuclear americà Forrestal, la policia va detindré quatre persones. Se'ls acusa d'agressió a la Força Pública, amb la qualificació més greu, cosa que pot comportar una pena de 2 anys de presó i l'afegitó de 15 dies d'arrest per ferides lleus (?). A més a més, hi ha les corresponents sancions econòmiques...
Sembla que la intenció es escarmentar el moviment pacifista. Així s'escriu la història: està prohibit per votació popular (al referèndum de l'OTAN) d'introduir armes nuclears en territori de l'Estat espanyol, el Govern es passa aquest manament per l'arc de triomf, però, això sí, els qui protesten poden ser condemnats a dos anys de presó. Exemplar.
Fem objecció fiscal! Queden poques dates per fer l'objecció fiscal. La Coordinadora Pacifista disposa dels impresos adients per exercir aquest dret democràtic (no reconegut pel Govern) en presentar la declaració de la renda. Hi ha també fulls explicatius i la possibiliatat de rebre assessorament sobre els dubtes que tingueu. Telefoneu a la Coordinadora Pacifista (96/3745737) o paseeu directament per la seu (Cura Femenia, 15 - 1a., 46006 València).
Convocatòries Cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo a València per als mesos de juny i juliol: • 25/29 de juny "El paper del foc en els ecosistemes mediterranis" • 2/6 de juliol "Les deixalles industrials, tòxiques i perilloses: problemes internacionals" • 9/13 de juliol "Salinitat i contaminació per aigües residuals" • 9/13 de juliol "Erosió del sòl en les condicions ambientals mediterrànies".
• 16/20 de juliol "Problemes ambientals de la regió mediterrània espanyola: processos i respostes"
Concerts de El Ultimo de la Fila (hi haurà una parada de venda de material d'Acció Ecologista Agró; els membres del grup en aquestes localitats sereu benvinguts per tirar una maneta): • dissabte 16 de juny, a la Plaça de Bous de Xàtiva. • diumenge 17 de juny, a
la Plaça de Bous de Benidorm. Dimecres 20 de juny, debat sobre el bosc valencià a !a Universitat Vella (carrer de la Nau) de la València, 8 hores de la vesprada. Hi assistiran representants de la Conselleria d'Agricultura.
10 anys de treball d'Acció Ecologista Agró 21 al 24 de juny, III Fira Alternativa al jardí dels Vivers de València.
Exposició fotogràfica sobre l'activitat ecologista al Cafè Lisboa Els qui encara no l'heu vista, no deixeu d'anar-hi! només fins al 23 de juny